<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<itemContainer xmlns="http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5" xmlns:xsi="http://www.w3.org/2001/XMLSchema-instance" xsi:schemaLocation="http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5 http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5/omeka-xml-5-0.xsd" uri="https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/items/browse?output=omeka-xml&amp;page=33&amp;sort_field=Dublin+Core%2CCreator" accessDate="2026-07-30T23:31:16+02:00">
  <miscellaneousContainer>
    <pagination>
      <pageNumber>33</pageNumber>
      <perPage>50</perPage>
      <totalResults>4980</totalResults>
    </pagination>
  </miscellaneousContainer>
  <item itemId="275" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="131" order="1">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/275/20060530.pdf</src>
        <authentication>fa49439562f5ce71f6e53e53af0bf23b</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="41878">
                    <text>Intervenció del President Maragall al sopar de
l'emprenedor de la Unió Empresarial a l'Anoia
Igualada | 30/05/2006
Estimat alcalde Aymamí, alcaldessa i alcaldes, senyora diputada, senyor cònsol de la Xina,
president de la Unió empresarial, dirigents empresarials de la Cambra, estimats amics, senyor
Amat -que ha fet aquesta brillant exposició que fa justícia del seu pas pels EUA, la Universitat de
Califòrnia a Los Ángeles, una de les més famoses del món i ho ha demostrat.
Dir-vos, en primer lloc, que el que avui hem vist aquí és el que ens cal justament, empreses
dinàmiques. Sense això no hi hauria res. Si no hi hagués treballadors, per descomptat, i
empresaris dinàmics, i si no hi hagués governs de proximitat potents i sòlids i sensibles a la
realitat que ens envolta, com és el cas de l'ajuntament, i aliances sòlides pel progrés econòmic i la
qualitat de l'ocupació com ara la Unió Empresarial de l'Anoia, no hi hauria res.
Mirin, el conjunt de tot això és el nervi de Catalunya, jo crec que és la seva xarxa, el motor,
d'alguna manera.
Avui vostès saben que estem vivim un moment d'especial transcendència per al futur de
Catalunya, per al futur del nostre país.
D'aquí a dos dies començarà la campanya pel referèndum del nou Estatut de Catalunya i, per
descomptat, que és un moment crucial per a tots nosaltres.
Catalunya, a què ha d'aspirar? Catalunya hauria d'aspirar en el mapa d'Europa que defineix les
grans concentracions urbanes de Madrid, París, Frankfurt, Milà, i si saltéssim al Canal de la
Manega, a Londres, hauríem d'aspirar a que aquí hi hagués, no una ciutat, però sí una
concentració, una aglomeració metropolitana si vostès volen, que bategui amb la potència amb
què bateguen també aquestes grans ciutats. Podem fer-ho. Si mirem el mapa a la nit, que és quan
es veu millor, perquè les llumetes són les que indiquen la concentració i la potència, veureu que
efectivament aquests cinc punts són enormement lluminosos, però hi ha un forat que nosaltres
podríem omplir, i quan dic nosaltres dic Catalunya.
I alhora voldríem que l'Espanya plural de la qual formem part tingui l'oportunitat d'avançar amb
solidesa en una direcció oposada al centralisme espanyol que es va mantenir des del segle XIX fins
fa pràcticament 20 anys. Fa 25 , 30 anys va començar realment una nova situació política que
aquest país, que aquest Estat espanyol, no havia viscut mai.
En aquest sentit, el nou Estatut serà per a nosaltres una plataforma i un motor de transformació i
és, i està sent per a Espanya, un referent i un model, primer molt criticat i després molt imitat,
aquesta és la realitat.
Ho he de dir amb rotunditat: Catalunya no ha disposat mai fins ara d'un nivell tan elevat de
competències i d'autogovern com el que està previst en aquest Estatut, això que us quedi ben
clar. Mai havia disposat d'uns recursos tan importants.
Si haguéssim fet cas dels que limiten l'objectiu a anar tirant o dels que demanen la lluna, rai! (És
una expressió catalana que mai he sabut traduir al castellà i a cap altra llengua. Proveu-ho, i
veureu com "rai", no el trobeu. Com es tradueix "rai" a una altra llengua? És impossible). Si no
haguéssim fet el que estem fent malament rai, en aquest cas.
Mai ha gaudit Catalunya d'un reconeixement tan ferm de la seva identitat i dels seus símbols
nacionals, com avui. Mai d'uns drets i d'un autogovern tan amplis.
Mirin, molts de vostès, alguns de vostès no han votat encara un Estatut de Catalunya. Els que
tenen menys de 45 anys, en concret. Avui quan m'ho deien...doncs és cert. Hi ha moltíssima gent
que aquest vegada, per primer cop podrà dir que vota la seva llei fonamental. Tots aquells que
tenen menys de 45 anys no havien tingut mai l'oportunitat d'expressar-se sobre la llei bàsica del
nostre autogovern.

1

�Ells podran dir que ho fan per primer cop i els més grans podrem dir una cosa que és igualment
positiva, que el vam fer, l'Estatut i el vam millorar. És a dir, vostès que són empresaris ho saben
això, no és tan sols qüestió de fundar alguna cosa, de crear una cosa. No, és qüestió de fundar-la,
crear-la, mantenir-la i desenvolupar-la. I ve d'aquí que Catalunya està fent per segon cop aquesta
afirmació de la seva identitat i de les seves competències, i per tant està demostrant que
efectivament és un país que no va ser una casualitat, que no va ser una sort.
Perquè, a més, allò que vam tenir, naturalment, el temps ho ha esmussat, esberlat de vegades. Hi
ha hagut moltes lleis orgàniques que han vingut després de la llei orgànica que és l'Estatut de
Catalunya i que han anat d'alguna forma, no voluntàriament, no perquè el propòsit fos aquest,
però en definitiva han anat encapsant part de les competències que l'Estatut havia creat. I per
tant aquell estatut que aleshores tenia 80 articles ara en té 250. A mi no m'agrada. M'hauria
agradat més una llei més anglosaxona, que anés directament a les quatre coses fonamentals i que
no s'hagués de detallar tant. Però en aquest país, Espanya, l'Espanya plural en la qual vivim, si no
prenem molt de compte i no diem les coses molt detalladament, podem prendre mal. I per tant,
com que ja n'hem pres en aquests 25 anys, que han estat els millors de la nostra història
moderna, però tanmateix hem viscut un cert decandiment d'algunes coses que al principi eren
perfectes i al final no ho han acabat sent tant, doncs hem hagut de fer aquest esforç.
Nosaltres, evidentment, volem un reconeixement de la nostra identitat, un sostre competencial
important i un model de finançament que superi i que de fet supera de molt qualsevol altre que
hàgim tingut en tres segles al nostre país.
És cert que hi ha hagut una campanya dels que s'oposen a l'Espanya plural i a la Catalunya
autònoma, desmesurada.
Però la història ja ens diu que a Catalunya li ha tocat moltes vegades fer aquest paper de
precursora.
Fa tan sols uns mesos hi havia campanyes que ara hem oblidat. Tenim la memòria curta i fem bé,
perquè si no estaríem amargats tota la vida. Però no fa gens que hi havia campanyes contra
productes catalans, contra empreses catalanes, que es deia de tot, respecte de l'Estatut, respecte
de Catalunya dels que l'havien fet, etc. I vet aquí que ara tot això no solament s'ha oblidat,
afortunadament, sinó que a més s'ha passat a l'actitud exactament contrària, que és en moltes
autonomies dir: ara farem el mateix que Catalunya. En el fons respon a un mateix sentiment, en
el qual es barregen, d'una banda l'admiració, i de l'altra, la necessitat de seguir l'altre, al qual s'ha
criticat primer. Però aquest és la realitat en què estem vivint.
Jo crec que la gran majoria dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya ens sentim catalans primer
de tot, ens sentim formant part, la gran majoria, de l'Espanya plural i ens sentim europeus, cada
dia més europeus. Perquè sabem que, evidentment no havent-hi fronteres, el nostre àmbit
d'existència és Europa.
Compto amb tots vostès perquè des d'aquí, des d'Igualada, des de l'Anoia, contribueixin
positivament a la nova etapa que el nostre país està encetant. Hi compto de debò perquè els
conec. Conec el seu alcalde, el seu ajuntament, conec els alcaldes de la comarca, conec els
empresaris. Sé de la qualitat de vida que vostès poden arribar a oferir. Sé que efectivament
l'estructura de les seves indústries està una mica ancorada en una època determinada. Però
mireu no hi ha res millor que aquells territoris, que aquelles indústries i que aquelles societats o
comunitats que són capaces de partir d'un passat, que en el moment en què va ser viu ho era
molt. Perquè en el moment en el qual allò s'havia de fer van ser els primers a fer-ho, i després ha
estat capaç de sacrificar una part del pur continuisme per anar trobant noves sortides, noves
il·lusions i nous projectes, i això és el que vostès estan fent, pel que he vist avui. I ja fa temps que
conec, que sé. Vostès són una mica com Catalunya. Tenen, per dir-ho d'alguna forma, el mateix
lema, que és tornem-hi. Tornem-hi que no ha estat res. Canviem tot el que calgui i tanmateix
siguem fidels al que sempre hem estat: emprenedors, tossuts, finalment, ciutadans d'un país que
no morirà mai. Perquè un país que se sap renovar no pot desaparèixer, un país que se sacralitza a
si mateix pot desaparèixer. Un país que, en canvi, és conscient de les realitats en les quals viu,
que s'estima a si mateix, que té orgull de ser el que és, però que és capaç de veure les seves
limitacions i de fer els canvis que es necessiten per anar endavant, aquest país no morirà mai.
Un cop més, moltes felicitats a les empreses premiades, a la Unió Empresarial, a la Cambra i als
col·laboradors d'aquesta 7a edició del Sopar de l'Emprenedor, i molt bona nit a tothom.

2

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="27">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39348">
                  <text>12.01. Activitat de representació (com a President)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39349">
                  <text>2003-2006</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39350">
                  <text>Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="1">
      <name>Text</name>
      <description>A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text.</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="8422">
                <text>1756</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="8424">
                <text>Intervenció del President Maragall al sopar de l'emprenedor de la Unió Empresarial a l'Anoia</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="8427">
                <text>Català</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="8428">
                <text>Igualada</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="8429">
                <text>Comerç</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="8430">
                <text>Competitivitat</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="8431">
                <text>Espanya plural</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14303">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="38949">
                <text>Discurs</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="38950">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40040">
                <text>Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40303">
                <text>2006-05-30</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="8423">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="276" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="132" order="1">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/276/20060531.pdf</src>
        <authentication>b029774bad1cad6f0f24b5da316f74d1</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="41879">
                    <text>Compareixença del president davant la Comissió
d'Organització i Administració de la Generalitat i
Govern Local
Parlament de Catalunya. | 31/05/2006
Comparec davant la Comissió primera del Parlament, a petició pròpia, efectivament, per donar
compliment al tràmit preceptiu d'informar-los sobre els canvis de l'organització de l'Administració
de la Generalitat i sobre la substitució d'alguns dels seus titulars. Em plau acomplir aquest tràmit
personalment, tal com he fet en anteriors ocasions, com a mostra de respecte al Parlament, que
des del primer moment m'he obligat a seguir com a president de la Generalitat.
Per començar em cenyiré a un relat de les successives decisions que he anat prenent entre els
dies 11 i 13 del mes en curs.
Primera decisió, cessament dels conseller d'Esquerra Republicana de Catalunya per sengles
decrets del dia 11 de maig, publicats en el Diari Oficial del 12 de maig. Vaig procedir al cessament
del conseller primer i conseller de las Presidència, senyor Josep Bargalló i Valls; del conseller de
Governació i Administracions Públiques, senyor Xavier Vendrell i Segura; de la consellera
d'Educació, senyora Marta Cid i Panyella; del conseller de Comerç, Turisme i Consum, senyor
Josep Huguet i Biosca; de la consellera de Benestar i Família, senyora Anna Simó i Castelló; i del
conseller d'Universitats, Recerca i Societat de la Informació, senyor Manel Balcells i Díaz.
Aquests cessaments queden recollits als decrets 132, 133, 134, 135, 136 i 137/2006,
respectivament.
Dels sis consellers cessats, en guardo una alta consideració. Amb quatre d'ells hem compartit més
de dos anys de treball intens i fecund, i amb altres dos el temps ha estat molt més curt, però
aquest temps més curt ha sigut profitós i positiu. De tots haig de lloar el seu sentit del deure i la
diligència en el seu quefer com a membres del Govern. Els reitero en seu parlamentària el meu
agraïment, amb una especial menció a Josep Bargalló, que ha estat un conseller primer lleial i
amb un tarannà molt difícil de trobar en la vida política.
Segon punt, recuperació -evocació, pròpiament- de les competències del conseller primer.
Precisament el cessament del conseller primer ha comportat la recuperació per part del president
de la Generalitat de les competències pròpies i de les competències delegades que venia exercint
el conseller primer, i així queda reflectit en l'article segon del Decret 132/2006.
Tercer, delegació temporal de funcions. Per tal de garantir el funcionament normal de
l'Administració de la Generalitat, uns altres decrets assignaren temporalment les funcions dels
consellers cessats a altres consellers, fins a tant que arribés el moment del nomenament dels nous
titulars. Les funcions de Presidència passaren a ser assumides pel president de la Generalitat Decret 132/2006-, les de Governació i Administracions Públiques a Relacions Institucionals i
Participació -133-, les d'Educació a Salut -Decret 134-, les de Comerç, Turisme i Consum a
Economia i Finances -Decret 135-, les de Benestar i Família a Salut -Decret 136-, les
d'Universitats, Recerca i Societat de la Informació a Economia i finances -Decret 137.
La segona decisió va ser la reorganització de l'Administració de la Generalitat a través del Decret
143/2006, del dia 13 de maig, que va reorganitzar els departaments de l'Administració de la
Generalitat. Es va procedir a la supressió del Departament de Comerç Turisme i Consum i del
Departament d'Universitats, Recerca i Societat de la Informació, de manera que l'Administració de
la Generalitat ha passat de tenir setze departaments a tenir-ne catorze. A partir d'ara,
l'Administració de la Generalitat queda organitzada en els departaments següents: Departament
de la Presidència -que assumeix també les competències relatives a les Tecnologies de la
Informació, la Societat de la Informació i les Telecomunicacions-, Departament de Relacions
Institucionals i Participació, Departament de Política Territorial i Obres Públiques, Departament de
Justícia, Departament d'Interior, d'Economia i Finances -que assumeix a més les competències de
Comerç i Turisme-, Departament de Governació i Administracions Públiques, Departament de
Cultura, Departament de Salut, d'Agricultura, Ramaderia i Pesca, de Treball i Indústria -que
assumeix a més les competències de Consum-, de Benestar i Família i de Medi Ambient i
Habitatge. D'aquesta manera s'ha efectuat una certa simplificació i compactació de l'Administració
de la Generalitat amb la supressió de dos departaments i amb la corresponent reassignació de les
seves competències.

1

�Així, les competències de Comerç i Turisme del suprimit Departament de Comerç, Turisme i
Consum, que des del passat mes de novembre del 2005 formà part de la Comissió d'Economia,
són assumides pel Departament d'Economia i Finances, reforçant la seva vinculació amb els
sectors més dinàmics del món empresarials. Per contra, les competències en matèria de Consum
s'han situat en el Departament de Treball i Indústria, més a prop dels sectors associatius i
cooperatius de l'economia, en els quals l'arbitratge i la negociació sectorial és més habitual. Les
competències d'Universitats i Recerca han estat assignades al Departament d'Educació, i les de
Societat de la Informació a Presidència, on van estar les unes i les altres fins l'any 2000, en què es
va crear el DURSI.
Més enllà d'aquesta circumstància, cal destacar els aspectes positius que es deriven en un únic
Departament i, per tant, sota una única gestió, la totalitat de les competències en matèria
educativa en tots els seus cicle si nivells. Aquesta compactació comportarà així mateix un millor
nivell d'interlocució entre responsables educatius i universitaris de l'Administració de l'Estat i els
nostres, puix que en l'Estat es troben també competències educatives agrupades.
Amb relació a les competències en matèria de Telecomunicacions i Societat de la Informació, s'ha
considerat convenient situar-les en un Departament central i transversal, la qual cosa permetrà
visualitzar de manera més clara les polítiques que el Govern ha desenvolupat i ha de desenvolupar
en aquesta matèria. La responsabilitat que el Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la
Informació -CTTI- té en l'organització i gestió dels sistemes d'informació del conjunt de la
Generalitat ha aconsellat també situar-la en un Departament més vinculat a la coordinació del
conjunt del Govern, com és el de la Presidència.
Tercera decisió, nomenament de nous consellers. Finalment, per sengles decrets del mateix 13 de
maig, vaig nomenar quatre nous conseller de la Generalitat: conseller de la Presidència, senyor
Joaquim Nadal i Farreras -decret 144/2006-, que segueix sent el titular del Departament de
Política Territorial i Obres Públiques i conseller portaveu del Govern; conseller de Governació i
Administracions Públiques, el senyor Xavier Sabaté i Ibarz -Decret 145/2006-; conseller
d'Educació i Universitats, el senyor Joan Manuel Del Pozo i Àlvarez -Decret 146/2006-; consellera
de Benestar i Família, la senyora Carme Figueras i Siñol -decret 147/2006.
Dels nous consellers, n'espero que donaran continuïtat a l'acció del Govern, d'acord amb la pauta
programàtica votada en el debat d'investidura. La seva acreditada capacitat i experiència política i
de gestió és la millor garantia d'una dedicació eficaç a la seva tasca des del primer moment. A tots
ells, els desitjo encert en la seva missió des del moment del seu nomenament, i mentre estiguin al
servei del Govern i de Catalunya.
Fins aquí, els actes administratius que han donat forma a la decisió política de separar del Govern
els consellers i les conselleres d'Esquerra Republicana de Catalunya i a les decisions subsegüents
de reorganització del Govern i de nomenament de nous conseller si conselleres.
El perquè de la decisió. Mirin, ara els exposaré les raons d'aquesta decisió d'indubtable
transcendència per a la governació d'aquest país. De fet, el perquè d'aquesta decisió el vaig
avançar en la meva anterior compareixença del passat 8 de maig en aquesta mateixa Comissió.
Aleshores em vaig fer en veu alta una pregunta que alguns de vostès -o tots, potser- deuen
recordar: «És possible mantenir el Govern en el qual conviuen opinions oposades sobre l'Estatut?»
I més endavant vaig avançar un criteri sobre aquesta qüestió: «Vull afirmar de forma emfàtica
que si en algun moment penso que la cohabitació de posicions oposades en el si del Govern
perjudica, ni que sigui mínimament, l'aprovació de l'Estatut, prendré de manera immediata les
decisions que siguin del cas.» Fi de la cita.
Els feia aquesta afirmació el dia 8 de maig. Dos dies més tard, el dia 10 de maig, el Senat
aprovava l'Estatut, que culminava així la seva tramitació parlamentària, i s'obria la porta a la
darrera fase del procés estatutari, en la qual el poble de Catalunya ha d'emetre els seu veredicte
sobre l'Estatut. L'endemà, el dia 11 de maig, vaig entrevistar-me amb tots els dirigents de les
forces polítiques catalanes, un per un, per constatar quina era la seva posició davant el
referèndum de l'Estatut.
D'aquestes converses vaig poder verificar que la decisió d'Esquerra Republicana de demanar el
«no» en el referèndum estatutari era ja una decisió ferma i definitiva.
Coherent amb la meva convicció, que és més important que Catalunya tingui un nou Estatut que
no pas mantenir un Govern dividit sobre una qüestió fonamental, vaig prendre el determini de
separar del Govern els consellers i conselleres d'Esquerra Republicana.
Vaig dir aleshores, i ho torno a dir ara, que era una decisió difícil, fins i tot dolorosa, però que per

2

�responsabilitat institucional i per respecte a la ciutadania era una decisió obligada. Obligada per la
necessitat d'esvair la incertesa i la confusió sobre el referèndum de l'Estatut, perquè el referèndum
s'ha de poder celebrar en condicions de màxima claredat i sense interferències d'altres qüestions
polítiques. Òbviament, aquesta decisió comportava la pèrdua de la majoria parlamentària de
suport amb què comptava el Govern i obliga, per tant, a convocar eleccions anticipades.
En aquestes condicions polítiques i parlamentàries, el nou Govern té fixats uns objectius limitats
però precisos. Primer objectiu, el referèndum sobre l'Estatut. El primer objectiu és assegurar la
celebració del referèndum en les millors condicions, per tal que la ciutadania pugui expressar
lliurement la seva voluntat. El referèndum, com saben, ha estat convocat, tal com havia anunciat,
per al proper dia 18 de juny.
Segon objectiu, desenvolupar l'agenda legislativa. Un segon objectiu és el de procurar l'aprovació
d'alguns projectes legislatius que estan prou madurs i compten amb la majoria parlamentària
suficient.
Tercer objectiu, referent a l'Administració ordinària, és assegurar l'Administració ordinària i el
funcionament dels serveis públics, especialment els que són de vital importància de cara a la
normalitat de la nostra vida social. Per exemple, inici del proper curs ...
Quart, funcionament de tots els serveis bàsics, impuls de les polítiques econòmiques, la política de
seguretat, etcètera, donant compliment als compromisos adquirits en el pressupost del 2006.
Convocatòria d'eleccions anticipades, per acabar. Vull reiterar, finalment, la meva voluntat de
convocar i celebrar noves eleccions al Parlament de Catalunya, abans d'acabar l'any, per tal que,
amb el nou Estatut aprovat, puguem entrar en una fase de plena estabilitat política i institucional.
Moltes gràcies, senyora presidenta.

3

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="27">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39348">
                  <text>12.01. Activitat de representació (com a President)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39349">
                  <text>2003-2006</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39350">
                  <text>Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="1">
      <name>Text</name>
      <description>A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text.</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="8432">
                <text>1757</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="8434">
                <text>Compareixença del president davant la Comissió d'Organització i Administració de la Generalitat i Govern Local, 31 de maig de 2006</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="8437">
                <text>Català</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="8438">
                <text>Parlament de Catalunya</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="8439">
                <text>Administració pública</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="8440">
                <text>Govern</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="47005">
                <text>Catalunya. Generalitat</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14304">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14643">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14644">
                <text>Intervenció al Parlament</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40156">
                <text>Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40304">
                <text>2006-05-31</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="8433">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="277" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="133" order="1">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/277/20060601.pdf</src>
        <authentication>5345e96f308a170a8d821419b2f0efcd</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="41880">
                    <text>Obertura de la conferència Regions i ciutats: socis per
al desenvolupament i l'ocupació
Centre de Convencions del Fòrum. Barcelona | 01/06/2006
Déjenme aclararles en castellano, iremos cambiando de lengua, que el alcalde que les acaba de
hablar es médico, es economista, es aviador y es marinero. Es decir que tiene una experiencia
bastante diversa de la vida lo cual da a sus intervenciones un carácterpróximo y polifacético. La
verdad es que escuchándole y habiendo sido alcalde un poco antes que él y trabajado con él
cuando yo era alcalde tengo la impresión que realmente esta ciudad sigue avanzando y sigue
avanzando no sólo en la práctica sino también en la teoría y eso también es importante. Yo creo
que lo que se ha venido a hacer aquí es analizar la práctica desde unos esquemas formales,
teóricos, racionales y, por tanto, agradezco muchísimo a la comisaria, a la secretaria de Estado y
al alcalde sus aportaciones.
I have talked many many times about cities and regions and sometimes I ask myself what for? I
think that talking about cities and regions can help in three ways. First of all, we travel and know
each other which is always good. Second thing, we compensate for the excessive significance of
nation- states in contemporary world. Needs no longer explanation. Third, hence you help Europe
to become meaningful, apart from respected. Is not only a good idea, is also an interesting reality
and an engine. And default, we do what we have to do as Europeans after discovering the
Americas, that was an important thing to have done. So, we had to discover America, Europe had
to discover America, otherwise, It could not be sustainable and, thereforea new kind of civilization
which a different standard between -a different proportion-, between men and land and
population. Once I was in Wyoming, I asked 'the price of an acre, and they answered 'It depends',
what do you mean that 'it depends', how many acres do you want. So, it's like, peanuts or
something, is not the same conception of space that we do have in Europe. Now, I move to
catalan which is my nature language and I will be translated to you.
Jo tinc una gran satisfacció de tenir l'oportunitat d'acompanyar-los en l'obertura d'aquesta
Conferència sobre les regions i les ciutats. Hi ha poques conferències que personalment pugui
sentir tan pròximes a la meva trajectòria professional i política com aquesta per l'especialització
personal en economia urbana, professor d'economia urbana, les responsabilitats en política
municipal al PSC, primer la regidoria i després l'alcaldia de Barcelona, la presidència del comitè de
les regions, la creació de l'Aula Barcelona.
Tot això m'ha permès viure i analitzar, al mateix temps, transformacions notables de les ciutats i
en particular d'aquesta ciutat, Barcelona. Transformació que li valgué un nom propi al mapa
d'Europa, situant-se aquesta ciutat, sense ser capital d'Estat, entre les ciutats de referència en el
nivell europeu, com és ara Frankfurt o Milà, suposem. La transformació de Catalunya és,
òbviament, diferent que la transformació de Barcelona: ho és en magnitud, en complexitat i també
en temps. Passa, des del meu punt de vista, per tres eixos principals:
1.
2.
3.

Primer, un instrument adaptat a les necessitats del segle XXI, en aquest moment, que és
una nova constitució catalana, un nou estatut, com es diu tècnicament.
Segon, un marc estratègic, espacial: l'Euroregió. No només Catalunya, sinó l'espai més
gran del qual formem part.
I tercer, la cohesió i l'equilibri territorials.

Els vull parlar, en primer lloc, i breument, de l'Estatut, que serà l'instrument per a la governació
de la Catalunya dels 7 milions. El nou Estatut serà referendat pel poble de Catalunya, espero
positivament, el proper dia 18 de juny. Amb l'Estatut del 2006 Catalunya esdevé la nació sense
Estat, probablement, amb més capacitat d'autogovern de tot Europa. I dic la nació, perquè
efectivament en l'Estatut es diu, en el preàmbul, que Catalunya és una nació, la qual cosa d'acord
amb la Constitució espanyola equival al concepte de nacionalitat. Bé, no hi ha cap regió autònoma,
jo diria, o molt poques, o land, que disposi del nivell competencial i de recursos de què disposarà
Catalunya quan s'apliqui el nou Estatut.
S'ha discutit i elaborat en clau de segle XXI, a partir dels anhels, ambicions i realitats d'avui; a
partir de la visió del món i de l'individu d'avui. El votaran 3 milions de persones que no van votar
l'actual Estatut del 79 perquè no en tenien l'edat. I només per això, segurament, ja valdria la
pena. És un Estatut de gent més jove, és l'Estatut dels meus tres fills, que no van votar el primer.
I a mi m'agrada que l'Estatut de Catalunya no sigui només meu, o de la meva generació, o d'altres
generacions com la meva, sinó també la dels meus fills.

1

�Mirin, Estatut i polítiques socials són dues cares de la mateixa moneda: sense una, no tenim
garantida l'altra. Polítiques educatives, de salut, de benestar social, laborals, d'habitatge, de
seguretat amb especial cura per a les famílies, la infància, les persones grans... Això és el
contingut de l'Estatut. En definitiva es tracta d'un Estatut per a les persones, i per gestionar
problemes reals del nostre país des de la proximitat.
Segon punt: l'Euroregió. Unes consideracions sobre aquest marc estratègic. L'Euroregió PirineusMediterrània, com l'anomenem, és un projecte impulsat, conjuntament, amb les regions del MidiPyrénées, Languedoc-Roussillon, Aragó, Illes Balears i Catalunya, constituït la tardor de 2004 a
Barcelona. Actualment -i durant tot l'any 2006- n'ostenta la presidència i representació Martin
Malvy, president de la regió de Midi-Pyrénées. L'Euroregió ha de ser l'instrument que permeti a
Catalunya i a les altres Comunitats Autònomes i regions competir, amb el tamany necessari i
suficient, en una Europa cada cop més gran. A mesura que Europa passa a ser el nostre espai, la
nostra nació gran, el nostre superestat, els subjectes d'aquesta nació hem de ser també una mica
més grans, per mantenir la nostra capacitat d'influència. És una Europa que tampoc té fronteres i
que ha esdevingut, ara com a realitat i no com a somni, el nostre camp de joc natural.
El passat més de febrer la Euroregió va celebrar una reunió a Tolosa, la tercera reunió després de
la creació a Barcelona a l'octubre del 2004 i de l'entrevista que mantingueren al maig del 2005,
amb el president de la comissió Durao Barroso.
La valoració del primer any llarg de l'Euroregió és altament positiva. De manera sintètica, els hi
podria dir que s'ha creat un Observatori Socioeconòmic, un Portal Cultural, s'ha impulsat una
EuroBioRegió, s'han creat estratègies compartides en àmbits com l'aeronàutic i el turístic, s'ha
creat un l'Hospital Transfronterer a Puigcerdà, o la terminal del Port de Barcelona a Tolosa. El port
de Barcelona, i està aquí el conseller de Política Territorial i Obres Públiques i de Presidència per
entendre'ns millor sobre aquesta matèria, ha creat un port franc, unes hectàrees de port franc a
Tolosa, 20 Hectàrees. Hi ha molta gent que no ho entén això, com és que el port de Barcelona té
unes hectàrees de port a Tolosa, terra endins, evidentment molts responsables polítics això no ho
entenem massa bé, però els que treballen amb la realitat econòmica de cada dia, si que ho
entenen perquè saben perfectament que hi ha d'haver-hi espais d'acumulació i espai de
redistribució i que això requereix una estratègia determinada no?.
Som tot just a l'inici. Queda molt per fer. S'ha de produir un canvi de paradigma que permeti
pensar Catalunya i les altres reunions de l'Euroregió en aquesta dimensió. Hem d'aconseguir que
el Llenguadoc o l'Aragó considerin que compartim determinades infrastructures. Segurament,
l'aeroport de Barcelona és l'aeroport de la Euroregió, però segurament l'espai logístic és l'Aragó on
hi ha una cosa que aquí a Catalunya no tenim que és terreny, que és capacitat d'ocupació, de
grans instal·lacions etc.. i així podríem anar seguint. Permeti'm que faci aquí un parèntesi sobre
l'aeroport, perquè és bàsic. No hi ha cap ciutat, no hi ha cap regió, que es pugui plantejar una
estratègia ambiciosa en l'Europa d'avui, si nó té un accés o un sistema aeroportuari potent. En
aquest cas, transoceànic. Un sistema aeroportuari. La capacitat de connexions d'un aeroport és
determinant en l'èxit de les estratègies metropolitanes, en l'atracció d'empreses i centres
d'innovació.
I un aeroport com el nostre pot ser molt competitiu si es pot gestionar a partir de la col·laboració
público-privada, i si té l'autonomia suficient per decidir, com passa per exemple a Nàpols, una
ciutat que estava governada per un alcalde de l'antic partit comunista italià, que va decidir que la
millor manera de gestionar el seu aeroport, era fer-hi entrar una empresa privada, com era la BAA
(Bristish Airport Authority), per cert, que ara hi ha una empresa espanyola, que es diu Ferrovial
que ara vol comprar la BAA. Ferrovial que ja té un aeroport a Sydney i que ara vol comprar BAA i,
per tant, indirectament l'aeroport de Nàpols, com hi ha una empresa catalana que té les
autopistes del nord de França, com hi ha un altre Abertis, que s'ha fusionat amb Autoestrade
italiana per crear un gegant en infraestructures ruteres, amb seu a Barcelona. Per què ho dic això?
Perquè si parlem seriosament d'Europa, vol dir que ens arrisquem justament que aquestes coses
passin i que passin a favor nostre o que passin a favor d'altres ciutats, que seran europees i per
tant nostres també, en aquest sentit més ampli.
A països com Alemanya, com el Regne Unit, o com Itàlia, davant de temes com el de la gestió dels
aeroports s'hi penses moltes vegades. Nosaltres aquí a Barcelona, en aquest moment, i a
Catalunya, estem impressionats per la notícia que una companyia de bandera espanyola, Iberia,
és possible que tingui una presencia molt menor en l'aeroport del Prat, l'aeroport de Barcelona.
Però no és una cosa que ens tregui la son absolutament, perquè si no n'hi ha una n'hi haurà unes
altres, ja ens espavilarem, per descomptat. És xocant en tot cas que hi hagi la possibilitat
d'aquesta decisió. A països com Alemanya, el Regne Unit o Itàlia, davant d'una decisió com
aquesta, els aeroports perjudicats podrien reaccionar amb la seva política d'adjudicació de slots,

2

�d'accés preferent a les instal·lacions i l'atracció d'aerolínies alternatives En canvi a Espanya això
no és possible, perquè els aeroports no tenen autonomia de decisió, formen part d'una empresa
estatal, Aena, que és la que decideix què fan i què deixen de fer. De manera que no hi ha
competitivitat. Això en part és a causa, els haig de ser molt franc, que aquesta autoritat
aeroportuària nacional espanyola té un problema gran que és que el cost que ha representat
l'aeroport de Madrid, el superaeroport de Madrid i el nou aeroport de Barcelona, pràcticament ha
costat el doble del que s'havia pressupostat, s'havia pressupostat 3.000 milions d'euros, i ha
costat 6.000 milions d'euros, és a dir 1 bilió de les antigues pesetes. S'havia pressupostat la
meitat per l'aeroport de Barcelona i ha costat el doble del que s'havia pressupostat. O sigui mig
bilió de pessetes. Bé, un bilió i mig de pessetes. Estem parlant doncs de 9.000 milions d'euros. És
una càrrega financera excessiva per a una autoritat aeroportuària que en aquest moment
probablement haurà de ser privatitzada no per desig, sinó per necessitat. De manera que estem
davant d'un problema seriós, que jo estic segur que moltes de les ciutats i regions a les quals
vostès representen poden tenir. Crec que és enormement decisiu, important que aquestes ciutats
i aquestes regions tinguin capacitat de participar com a accionistes, si vostès volen, en la gestió
d'uns aeroports, per altra banda, gestionats d'una manera més competitiva.
Vull acabar parlant de la cohesió territorial. L'equilibri territorial jo crec que és conseqüència
d'aquestes inversions i aquesta visió del territori, però també d'una determinada línia de polítiques
d'intervenció en el territori. Nosaltres hem llançat una nova línia d'intervenció que és innovadora
en el sentit que barreja l'espai amb la temàtica. La majoria de les lleis en tots els Parlaments són
lleis temàtiques que es refereixen a qüestions, a sectors. Estem acostumats a diseccionar la
realitat social en sectors. Doncs bé, nosaltres tenim una llei que no és de sectors, sinó de barris,
de llocs. I és una llei, que el que fa és facilitar que la conselleria pertinent pugui intervenir
polièdricament, en tots els mitjans, en la reforma d'un barri determinat. Per què? Perquè moltes
vegades les polítiques sectorials nos són suficients per resoldre les necessitats d'un barri, en el
qual la misèria, la diversitat, la falta d'infrastructures, etc.. han interactuat entre ells per crear un
tipus de problemàtica que les tres conselleries o ministeris, cada un per separat o junts, és igual,
o poden resoldre. És un problema nou, és el problema de la degradació i el problema de la falta
d'expectatives. De barris d'aquests, n'hi ha hagut i n'hi ha a tot Europa, i és enormement difícil
afrontar la solució d'aquests problemes sobre la base de polítiques sectorials de ministeris i de
conselleries. No es pot. I, per tant, el que s'ha de tenir és una política multisectorial, amb una sola
mà, que passa d'intervenir en l'escola, en els carrers, en la qualitat dels carrers, en la seguretat,
amb uns responsables que ho siguin de totes les coses alhora ajudant a l'alcaldia, ajudant al
representants del barri, ajudant a un problema que no tindria solució. A mi em sembla que
aquesta és una aportació de la governança de les ciutats, que val la pena que vostès coneguin.
Aquí hi ha el conseller, responsable de Política Territorial i Obres Públiques, responsable d'aquesta
política, i el seu secretari general, Oriol Nel·lo, que els poden parlar detalladament de com i què
s'està fent en aquests barris problema i de quina manera aquests barris problema es poden
solucionar.
Parlàvem abans amb l'alcalde, que va venir un alt representant europeu i li vam parlar del barri de
la Mina - del qual parlàvem abans- que és un barri molt complicat, i va arribar dient que Barcelona
no podia tenir cap barri degradat, perquè era una de les millors ciutats d'Europa. Doncs, va anar a
la Mina i va tornar blanc com el paper, perquè aquell era el resultat d'una política d'aquestes
perverses. Per fer l'estadi del Barça, van haver de desfer un barri de barraques i el van traslladar
a un punt, al costat del riu Besòs, on no hi havia res. I quan es fan aquestes operacions
mastodòntiques de trasllat de la misèria es crea més misèria, perquè eren unes cases noves, molt
boniques en el moment en el qual es van crear, però al cap de dos anys eren pitjors que les
barraques en les qual estaven. Doncs, jo recordo la cara d'esglai del comissari europeu que va
venir, i que va haver d'admetre que en una ciutat tan gran i tan lloada com Barcelona hi pogués
haver aquestes coses. La solució d'aquests problemes és enormement complex. També és veritat
que vist per l'alcalde de El Cairo, que va venir al cap de poc temps, passant per la Ronda Litoral,
vam passar pel costat del barri de la Mina i li vaig dir: aquest és el barri de la Mina. Quan li vaig
explicar la misèria que tenien, va dir very beautiful. Perquè vist des de fora semblava que era
perfecte. Mirin la clau d'aquesta política de 47 projectes de reorganització urbana està en la
proximitat i en la versatilitat de les polítiques que s'apliquen. Es tracta també dels recursos i la
mentalitat. El govern no dóna suport a barris amb problemes, sinó que dóna suport a barris i
municipis amb projectes. Aquesta és l'essència de la política que estem tirant endavant. Espero
que aquesta reunió aquí els sigui útil. Torno a la qüestió del principi, penso que el viatge en si
mateix és important. Però en segon lloc compara experiències, perquè ens ajuda a trobar en els
altres solucions que nosaltres no havíem aconseguit trobar.
Moltes gràcies.

3

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="27">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39348">
                  <text>12.01. Activitat de representació (com a President)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39349">
                  <text>2003-2006</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39350">
                  <text>Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="1">
      <name>Text</name>
      <description>A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text.</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="8442">
                <text>1758</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="8444">
                <text>Obertura de la conferència Regions i ciutats: socis per al desenvolupament i l'ocupació</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="8447">
                <text>Català</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="8448">
                <text>Centre de Convencions del Fòrum. Barcelona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="8449">
                <text>Benestar Social</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="8450">
                <text>Estatuts</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="8451">
                <text>Euroregió</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="8452">
                <text>Seguretat ciutadana</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14305">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="38947">
                <text>Discurs</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="38948">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40039">
                <text>Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40305">
                <text>2006-06-01</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="8443">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="278" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="134" order="1">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/278/20060616.pdf</src>
        <authentication>a6053618c84286c9e0228c01b862c027</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="41881">
                    <text>Missatge institucional del president de la Generalitat
per la celebració del referèndum sobre l'Estatut
Palau de la Generalitat | 16/06/2006
Estimats ciutadans,
Permeteu-me que m'adreci a tots vosaltres, abans de la celebració del referèndum de l'Estatut.
Heu estat convocats a pronunciar-vos, diumenge, sobre el nou Estatut de Catalunya, el vostre
nou Estatut.
Tots sabeu el respecte profund que tinc pel poble de Catalunya.
Crec que és el meu deure, com a President dels catalans, fer-vos arribar un missatge d'optimisme
i de confiança en el nostre futur.
Tenim a les nostres mans, i us ho dic amb franquesa, fer un pas de gegant com a país. Ja sabeu
com hem hagut de maldar per preservar les nostres institucions.
És cert que aquest cop no ha estat una excepció: ens hem sentit dir de tot. Però de tot plegat
n'hem tret una gran lliçó: Catalunya és forta quan el poble expressa lliurement la seva voluntat i
les institucions funcionen d'acord amb ell.
Doncs bé: això és el que hem de fer diumenge: dir la nostra com a poble.
Estem escrivint la nostra pròpia història. I ho fem pensant en el demà.
Certeses antigues i projectes nous: ve't aquí, el que ens cal. La certesa que ens ve de Francesc
Macià i Lluís Companys, des de fa 75 anys; que ens ve de la recuperació de la Generalitat, amb
Josep Tarradellas l'any 1977; que ens ve de l'Estatut de Sau i del període més llarg i fructífer del
nostre autogovern, que es va obrir aleshores, amb Jordi Pujol. I que ens ve del llegat de Macià,
Companys, Tarradellas i Pujol, sense oblidar Josep Irla, Carles Pi Sunyer i tants altres que van
enaltir el nom i l'honor de la Generalitat.
Avui som una societat emprenedora i solidària, amb un horitzó obert i sense límits. Estem
impulsant l'Espanya plural i som el llaç d'unió amb Europa.
Les nostres empreses n'adquireixen d'altres. Les nostres ciutats són considerades com a referents
a imitar. Les nostres escoles fan bona una tradició pròpia iniciada fa cent anys. Els nostres
hospitals tenen qualitat. La biotecnologia és a Catalunya el sector que creix més de pressa. En
tot això estem ben situats.
Ara fa dos anys el Parlament va iniciar els treballs de reforma de l'Estatut. Tots els partits han
cregut que calia fer una colla de coses:
Adaptar la nostra llei als nous temps.
Reconèixer clarament que sentim Catalunya com una nació.
Donar més camp a les possibilitats de l'autogovern. Incorporar una sèrie de drets i deures propis
del segle XXI.
Aproximar les majors competències de la Generalitat a les persones i satisfer els seus anhels i
necessitats.
Corregir el dèficit acumulat en infraestructures, que són la clau del creixement econòmic.
I, finalment, augmentar els recursos necessaris per fer possible tot això, sense que Catalunya
deixi de ser solidària amb els pobles d'Espanya.
És per tot això que s'ha treballat, s'ha discutit i s'ha arribat a acords. És per tot això que,
finalment, s'ha pactat i acordat el nou Estatut.
Ara us convoco a les urnes, aquest diumenge, per tenir l'oportunitat d'expressar-nos. Lliurement.

1

�Vull que sapigueu que el que em mou és l'ambició que els ciutadans se sentin, amb el nou Estatut,
més segurs, més ben atesos i més esperançats. I que els joves sàpiguen que tenen futur. Que
poden decidir-lo.
Al nostre país hi ha més de dos milions i mig d'homes i dones que no han votat mai l'Estatut. Que
no poden dir, encara, "aquesta és la meva llei, jo vaig tenir l'oportunitat de votar-la". Ara podran
fer-ho.
La Catalunya que demà passat té l'oportunitat històrica de dir què vol i com vol que siguin les
seves relacions amb l'Espanya fraternal, és molt diferent de la Catalunya de la transició
democràtica.
La nostra integració social ha avançat i ha estat molt positiva. La Catalunya d'avui l'han feta
generacions d'homes i dones vinguts d'arreu amb el seu esforç, la seva empenta i les seves
aportacions. La unitat civil de la societat catalana és exemplar. L'experiència d'autogovern que
hem adquirit, ens permetrà aprofitar millor les oportunitats que tindrem d'ara endavant.
El diumenge dia 18 ens estarem parlant a nosaltres mateixos. Ens direm el futur que volem per
als nostres fills i els nostres néts. Però també hem de ser conscients que Espanya i Europa estaran
atentes al que decidim.
Hem de parlar clar. Estic convençut que la veu dels catalans serà escoltada amb respecte. I que el
nostre futur serà també un senyal per a aquells que ens miren. Tant de bo puguem dir que ens
admiren.
Ara, com mai, hem d'actuar amb confiança, seguretat i il·lusió. No tinguem por de decidir. Aquest
és el nostre futur. El de tots.
Visca Catalunya!

2

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="27">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39348">
                  <text>12.01. Activitat de representació (com a President)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39349">
                  <text>2003-2006</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39350">
                  <text>Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="1">
      <name>Text</name>
      <description>A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text.</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="8453">
                <text>1759</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="8455">
                <text>Missatge institucional del president de la Generalitat pel referèndum sobre l'Estatut</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="8458">
                <text>Català</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="8460">
                <text>Autogovern</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="8461">
                <text>Autonomia</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="8462">
                <text>Catalanisme</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="8463">
                <text>Estatuts</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="8464">
                <text>Missatges institucionals</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14306">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="38945">
                <text>Missatge</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="38946">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40148">
                <text>Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40306">
                <text>2006-06-16</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="47132">
                <text>Palau de la Generalitat de Catalunya (Barcelona, Catalunya)</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="8454">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="279" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="135" order="1">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/279/20060618.pdf</src>
        <authentication>6a900544fe026e69bb5ddd5620b0a972</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="41882">
                    <text>Declaració del president de la Generalitat després de
l'aprovació de l'Estatut d'autonomia de Catalunya
Palau de la Generalitat | 18/06/2006
Tenim Estatut. Catalunya té el nou Estatut que desitjàvem. La victòria del Sí ha estat rotunda.
Inapel·lable. I per tant, Catalunya està d'enhorabona.
Vull, d'entrada, donar les gràcies al poble de Catalunya. Catalunya ha parlat clar.
Ara tots hem d'estar a l'alçada del que hem decidit. I del que Catalunya ha dit. Els ciutadans i
ciutadanes de Catalunya han escrit aquesta pàgina de la nostra història, expressant-se en
llibertat.
La jornada electoral ha estat una nova lliçó de civisme i de maduresa democràtica. I crec que ens
n'hem de felicitar tots plegats.
Hem guanyat el repte que ens havíem posat nosaltres mateixos com a país. Els vots negatius de
dreta i d'esquerra no passen d'una cinquena part dels votants. El país ha guanyat, tothom hi ha
guanyat. Els que han votat una cosa i els que han votat una altra. En poc temps es començarà a
percebre fins a quin punt era important que Catalunya disposés d'un nou instrument de govern.
Com a President de tots, em pertoca també de reconèixer la legítima contribució democràtica
d'aquells que no han votat sí, d'aquells que volien més. De la mateixa manera que vull reconèixer
la legitimitat democràtica també d'aquells que han coincidit amb aquesta opció negativa des de
l'altre extrem. Els uns i als altres els convido a integrar-se al consens i a allunyar-se de la pràctica
irritada de la política que mai no hauria de produir-se a la nostra societat.
Avui és un dia per celebrar allò que ens uneix a tots. Allò que ens uneix com a ciutadans i
ciutadanes de Catalunya. Tot i que com a demòcrates, ens hauria agradat una participació més
alta, aquesta ha estat molt remarcable, pràcticament el 50%.
Vist ara, són difícilment comprensibles les objeccions judicials a les que hem hagut de fer front per
fomentar la participació des del Govern. Però la participació és molt remarcable. Es correspon
pràcticament a la votació de l'Estatut de Sau si tenim en compte que es va celebrar en dia
laborable.
Ara què cal? Ara cal determinació per encarar el nostre futur col·lectiu. Amb el nou Estatut a les
mans, crec certament que podem afirmar que a Catalunya s'ha acabat el victimisme, que no n'hi
pot haver. El que siguem a partir d'ara, el que fem a partir d'ara, dependrà de nosaltres
mateixos, més que mai.
Ara ja és a les nostres mans el millor Estatut que hem tingut en segles. Que hem tingut mai. D'ara
endavant ens esperen totes les oportunitats que, com a país, ens hem guanyat i que com a
ciutadans acabem de refrendar.
El futur, de Catalunya, no havia estat mai tan esperançador com ho és ara, ni el destí del país tan
prometedor com ho pot ser d'ara endavant.
Al resto de España quiero decirle que con con la victoria rotunda del Sí en el referéndum,
Catalunya va a iniciar una nueva etapa de su autogobierno, que será larga y positiva.
Será también una etapa en la que Catalunya se sentirá más cómoda y mejor comprendida por la
España plural que avanza.
Quan vaig rebre l'honor i la responsabilitat de presidir la Generalitat de Catalunya vaig parlar de
determinació. Aquell dia vaig prometre i demanar paciència, tenacitat i determinació a cabassos. I
durant els dos darrers anys, quan les dificultats podrien haver-nos fet defallir, sempre he tingut
present aquell compromís personal.

1

�L'objectiu de donar al nostre poble una esperança de futur exigia justament perseverar i mantenir
el compromís contret com a President de la Generalitat de Catalunya, és a dir: millorar l'Estatut i
fer-ho més enllà d'interessos partidaris, ben legítims, és cert, perquè la política està feta de
legitimitats compartides i de vegades, fins i tot, contraposades. Però hi ha causes nobles, i
l'Estatut n'és una, que exigeixen de tots alçada de mires i ambició de país.
La meva determinació per una Catalunya possible, la Catalunya del progrés i del Sí exigent és ben
viva, i aquest determini és el que m'impulsa a donar ple recolzament a un projecte que segueixo
pensant que és el projecte més digne que un país pot imaginar.
Catalunya ha parlat. Catalunya ha dit SÍ. Ara tots hem d'estar a l'alçada del que hem decidit.
Moltes gràcies.

2

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="27">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39348">
                  <text>12.01. Activitat de representació (com a President)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39349">
                  <text>2003-2006</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39350">
                  <text>Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="1">
      <name>Text</name>
      <description>A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text.</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="8465">
                <text>1760</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="8467">
                <text>Declaració del president de la Generalitat després de l'aprovació de l'Estatut d'autonomia de Catalunya</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="8470">
                <text>Català</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="8472">
                <text>Autonomia</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="8473">
                <text>Catalanisme</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="8474">
                <text>Estatuts</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14307">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="38943">
                <text>Declaracions</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="38944">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40133">
                <text>Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40307">
                <text>2006-06-18</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="47133">
                <text>Palau de la Generalitat de Catalunya (Barcelona, Catalunya)</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="8466">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="280" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="1633">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/280/060621_Declaracio_president_reeleccio_CAT.pdf</src>
        <authentication>176a4206d826781b84c42bd54d818a40</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="46630">
                    <text>Declaració institucional del president de la Generalitat de
Catalunya
Palau de la Generalitat, 21 de juny de 2006

He acomplert els meus compromisos. Vostès saben que quan dic això estic dient
veritat. També els puc dir que, davant de mi mateix, he assolit els objectius que
m’havia proposat.
Quan a començaments de l’estiu del 1998 vaig tornar de Roma, vaig acceptar la
proposta del meu partit de ser candidat pel PSC a la Generalitat, i aleshores vaig
adquirir un compromís múltiple, un compromís basat en una sèrie d’objectius:
En primer lloc, fer possible una alternança del Govern que posés fi a un període
monocolor, de domini d’una sola idea de Catalunya, una idea conservadora.
En segon lloc, construir un nou projecte polític amb el conjunt de les esquerres
catalanes. Un projecte que tingués com a nord la millora de l’autogovern a fons i que
havia de tenir com a objectiu també el canvi de les prioritats de la política catalana
posant l’èmfasi en les polítiques socials, i això hem fet.
Tercer objectiu, contribuir decisivament a impulsar una nova proposta d’Espanya,
d’Espanya plural.
I quart, i evidentment no podria ser d’altra manera, convertir el Partit dels Socialistes
de Catalunya en el primer partit del país, objectiu també aconseguit.
Diumenge que ve, farà vuit anys justos que vaig anunciar públicament aquests
quatre compromisos. Vuit anys després, doncs, puc passar balanç dels fruits que ha
donat aquell compromís, si m’ho permeten:
Ha estat possible l’alternança política a Catalunya. No era una quimera, era una
possibilitat real que ha donat fruit. Avui som, des del punt de vista democràtic, un
país més normal. Capaç de governar-se des de diferents filosofies, sense que el país
es trenqui, sense identificació entre el país i una manera de pensar
Hem millorat a fons el propi autogovern. Per què? Doncs perquè avui tenim un nou
Estatut, una nova llei fonamental, molt millor que la que teníem, molt més sàvia i molt
més ambiciosa.

�Hem demostrat que són possibles unes altres prioritats de govern. Avui Catalunya té
millors polítiques socials, es més a prop de la gent: escoles, barris, sanitat; això és el
que han estat els eixos de la nostra política anunciats al principi i acomplerts en data
d’avui.
És cert també que hem influït decisivament en l’opció del socialisme espanyol per un
aprofundiment federal de l’Estat autonòmic. El camí cap a l’Espanya plural obert per
Catalunya és avui imparable i tots els seus pobles, crec, n’han de rebre els beneficis.
Avui el PSC és el primer partit de Catalunya.
Crec, honestament, que si fem balanç es justifica plenament la decisió, madurada de
fa temps, els ho haig de dir també sincerament, de no tornar-me a presentar.
He fet el que havia de fer; segurament tot és perfectible, i s’hagués pogut fer en
alguns aspectes millor; segurament algunes coses que han passat, millor que no
haguessin passat; però això no és el més important.
Hem fet el que havíem de fer, he complert els meus objectius, els he complert com a
persona i els hem complert com a partit i els hem complert com a Govern. Ara és
l’hora de donar pas a nous equips, a noves persones, a nous lideratges, perquè des
del mateix concepte de Catalunya i amb la mateixa ambició despleguin totes les
potencialitats del nou marc institucional que representa l’Estatut que acabem
d’aprovar i de referendar com a país.
És un moment de renovació política. Ha arribat el moment de fer-la. I en aquest
moment, les meves primeres paraules d’avui,a part de repassar el que ha succeït,
que és el que acabo de fer, és d’agraïment als amics, als companys i als ciutadans
que han estat prop de mi i amb mi i que m’han fet costat durant tants anys, i que en
part avui es poden sentir decebuts. Els tinc un agraïment sincer, adolorit si voleu,
perquè sé que esperaven una altra cosa. No els havia pogut dir abans, no era el
moment de dir-ho, sí de pensar-ho, sí de saber-ho, i per tant, avui, aquestes
paraules, només aquestes, les he dir amb pena, amb sentiment, però al mateix
temps amb agraïment i amb la convicció que tota aquesta gent, que durant aquests
darrers dies gairebé diria m’ha perseguit amablement i afectuosament, entendran
perfectament el que estic dient.
Espero que el 2006 passarà a la història, no només pel nou Estatut, sinó també per
l’altra gran fita d’aquests anys: la pau al País Basc.

�Ahir mateix vaig poder parlar, perquè em van trucar per felicitar-me pel referèndum,
amb el president Ibarretxe i amb Josu Jon Imaz. L’esperança és el sentiment
dominant que compartim.
Torno amb Catalunya. Amb el nou Estatut, Catalunya obre una nova etapa en la
seva història i en el seu autogovern.
La Catalunya del nou Estatut té futur, té un futur obert, sobretot si la governen forces
diferents d’aquelles que van impedir la reforma mentre governaven. Això també ho
he de dir amb respecte per aquestes altres forces, però amb sinceritat.
La Catalunya del nou Estatut ha de ser governada per una nova generació que
sàpiga allunyar el país de la política irritada i del tacticisme que sovint ens ha
dominat.
Fa tres anys vaig iniciar el canvi d’idees i persones que Catalunya anhelava des de
feia temps. Era ben bé l’hora i feia temps que era hora. Vam obrir les portes de la
Generalitat a una fornada d’homes i dones que podien demostrar que Catalunya
volia i podia fer-ho millor. I ho hem fet. Doncs bé, ara vull cedir a aquesta fornada
d’homes i dones la responsabilitat plena de construir el futur d’aquest país.
Amb la meva decisió vull passar el testimoni dins mateix de la força política que més
va treballar pel canvi, que més ha treballat per l’Estatut i per les polítiques socials
d’aquest país. Aquest ha estat i seguirà sent el meu projecte. És l’hora de treballar,
amb rigor, amb serenitat, amb complicitats, pel futur de tots.
Penso seguir prenent part d’aquest esforç col·lectiu. És en aquest sentit que demà
mateix tractarem amb el president del Govern espanyol sobre el desplegament de
l’Estatut aprovat diumenge.
Hem treballat, i molt, per arribar fins aquí. Ara toca seguir-ho fent, continuar, com a
govern de Catalunya i no com a plataforma electoral. El Govern com a representant
de la voluntat del poble, que té llibertat de donar-se distintes maneres de governar.
Fa tres anys vaig demanar paciència, tenacitat i determinació. Crec que he
demostrat tenir-ne. I tenir-ne més enllà dels interessos de partit. Al servei del país.
He procurat fins avui, i així serà fins al darrer dia, fer-me digne de l’honor del càrrec
de president de la Generalitat, que el poble em va atorgar, de president de tots els
catalans.

�També vaig dir, diumenge, que tots havíem d’estar a l’altura del que hem decidit. I
mentre sigui president de Catalunya, i també a partir de l’endemà de deixar de serho, seguiré treballant pel que considero el projecte més digne que aquest país es pot
imaginar.

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="27">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39348">
                  <text>12.01. Activitat de representació (com a President)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39349">
                  <text>2003-2006</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39350">
                  <text>Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="1">
      <name>Text</name>
      <description>A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text.</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="8475">
                <text>1761</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="8477">
                <text>Declaració institucional del president de la Generalitat de Catalunya sobre la reelecció</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="8480">
                <text>Català</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="8482">
                <text>Autogovern</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="8483">
                <text>Missatges institucionals</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="8484">
                <text>Govern</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="8485">
                <text>Política</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="47006">
                <text>Catalunya. Generalitat</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14308">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="38941">
                <text>Declaracions</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="38942">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40132">
                <text>Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40308">
                <text>2006-06-21</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="47134">
                <text>Palau de la Generalitat de Catalunya (Barcelona, Catalunya)</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="8476">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="281" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="137" order="1">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/281/20060707.pdf</src>
        <authentication>e1b4fa39f4ce40141ca0b384e6e64987</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="41884">
                    <text>Projecte del nou edifici judicial a la capital del Bages
Ajuntament de Manresa | 07/07/2006
Bona tarda senyor conseller, senyor regidor, senyor delegat del Govern, estimats professionals,
arquitectes, és un plaer ser avui aquí, a Manresa. La veritat és que si hagués de triar una regió i
hagués de triar una conselleria, doncs la Conselleria de Justícia, i Manresa o la Catalunya central,
si voleu, serien uns bons representants, més del que Catalunya és, del que Catalunya fa, en
aquest moment.
No dic que abans no es fes res ni trec mèrit als governs que hi va haver abans, perquè el seu
mèrit va ser acreditar un sistema de govern i la identitat d'un país. Ara ens ha arribat, en el bon
moment, la possibilitat i l'obligació de convertir aquesta realitat inicial, en una realitat legislativa
que s'ha creat el seu propi Estatut i que a més ha aconseguit que Espanya l'aprovi, i això no és
poc.
I al mateix temps de fer el llibre, fer la realitat, de començar realment a intervenir, no començar,
però sí intensificar de forma molt significativa l'activitat sobre el territori, les inversions, però
també els serveis i la dispersió dels serveis.
El que vull també a la Catalunya central, tant a Sant Joan de Vilatorrada com aquí, tant en el
terreny de les presons com en el terreny judicial estricte, és una ambició que no se'ls escapa, que
és extraordinària. Jo espero que tot això es vagi convertint en realitat i que per tant Catalunya
pugui dir no solament que té una nova llei pròpia, sinó també una nova realitat en el sentit d'un
aprofundiment de la qualitat de vida en el territori de Catalunya i també un avenç de la justícia,
del respecte, del bon govern i de la capacitat de la gent d'identificar-se amb el seu país com una
realitat no només convencional, obligada, de vegades oficial, excessivament oficial, sinó com una
realitat viscuda.
Dir-vos doncs que les inversions que nosaltres estem fent i concretament aquesta, que està tan
ben explicada per l'arquitecte projectista, responen a una concepció de país, i que estem en un pla
d'inversions de nous edificis judicials que reflecteix aquest pla amb unes xifres molt
impressionants, de l'ordre d'actuacions judicials en trenta dels quaranta-nou partits judicials de
Catalunya, amb una dotació pressupostària de 600 milions d'euros, que es diu molt de pressa,
amb la renovació de la infraestructura informàtica,...
És a dir, també internament el sistema de justícia millora tecnològicament i millora l'impuls de l'ús
del català, així com la descentralització del propi sistema administratiu. Tot plegat per fer de
Catalunya un país en el qual l'accés de la ciutadania als serveis es pot materialitzar d'una forma
fefaent, i que la gent pugui entendre.
Fa uns anys i pocs dies a l'Ajuntament de Manresa es va constituir un govern de progrés. Aquest
govern municipal que molts auguraven fràgil, avui lidera la transformació de la ciutat, amb una
potència molt considerable. La ciutadania de Catalunya, d'altra banda, situa aquestes trajectòries
municipals, locals, territorials, com la base del canvi que Catalunya està fent. Això no es pot
aturar. Jo crec que el nou Estatut ha estat molt important, és molt important per ser el punt de
partida de la nova etapa que vagi endavant, que vagi més endavant, i que demostri que a
Catalunya no només es legisla, sinó que es governa. Perquè el que ha passat és que de tant
legislar i de tant Parlament i de tant Estatut, el que no s'ha vist és això que ara es comença a
veure, que són projectes, en aquest cas, i en molts altres autèntiques realitats. És això el que en
definitiva farà que els manresans i els catalans en general estiguin orgullosos de la ciutat que
tenen i per descomptat puguin reconèixer la feina dels que dirigeixen aquestes realitats
territorials.

Ja sabeu que Catalunya ha de esdevenir, està esdevenint, un dels motors d'Europa, des del
Mediterrani, i per això combinem tant la paraula Europa amb la paraula Mediterrani, amb la regió
Euromediterrània. Cada dia rebem més proves que això és així. L'altre dia va venir present el
president de la Paca, que en diuen els francesos, que és Provence-Alpes-Côte d'Azur i em deia:
"que sigui Catalunya qui lideri, és que Martini, que és el president de la Toscana, i jo, que sóc
president de Provence-Alpes-Côte d'Azur, voldríem que aquest arc mediterrani no s'acabés a
Languedoc-Roussillon i Midi-Pyrénées, sinó que arribés fins a Marsella", fins, imagineu-vos, la
Toscana. De manera que nosaltres estem decidits, jo crec que com a país i nosaltres com a
Govern, a trencar motlles i reconèixer la realitat europea com el lloc on estem, on vivim. No n'hi

1

�ha prou ja amb Catalunya, no n'hi ha prou ja tampoc amb Espanya, hem de ser un pol important
europeu, perquè si no ho som no serem de la realitat emergent que en definitiva ens governarà,
que és Europa. De manera que jo vull agrair avui a l'alcalde de Manresa i vull agrair també al
conseller, perquè ells dos representen un territori i una feina i una tecnologia per la banda d'Agisa,
del Departament i dels nostres arquitectes, que siguin la punta d'Europa. Si així ho fem haurem
complert, i si no, com deia aquell, no.
Moltes gràcies.

2

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="27">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39348">
                  <text>12.01. Activitat de representació (com a President)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39349">
                  <text>2003-2006</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39350">
                  <text>Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="1">
      <name>Text</name>
      <description>A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text.</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="8487">
                <text>1762</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="8489">
                <text>Projecte del nou edifici judicial a la capital del Bages</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="8492">
                <text>Català</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="8493">
                <text>Ajuntament de Manresa</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="8494">
                <text>Administració pública</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="8495">
                <text>Arquitectura</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="8496">
                <text>Manresa</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14309">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="38939">
                <text>Discurs</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="38940">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40038">
                <text>Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40309">
                <text>2006-07-07</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="8488">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="282" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="138" order="1">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/282/20060712.pdf</src>
        <authentication>831408f33cc7d41a43a9f49ae326bf76</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="41885">
                    <text>Recepció al col.lectiu de gais, lesbianes i transsexuals
Palau de la Generalitat | 12/07/2006
Moltes gràcies per les teves paraules, que sé que expressen un sentiment compartit. Us demano
excuses perquè no va poder ser factible i possible el dia que havíem quedat que ens veiéssim. Ja
tenia ganes que arribés aquest dia i poder-vos demanar excuses per això, però va haver-hi alguna
desgràcia que ho va impedir. En tot cas, sigueu benvinguts en aquesta casa, que és la vostra. És
la casa de tots els catalans i les catalanes, independentment de la seva orientació sexual,
ideològica o política.
Vull felicitar en primer lloc a totes les entitats aquí representades pel conjunt d'activitats que heu
realitzat enguany, en especial amb motiu de l'Orgull d'aquest any. Crec que hi ha un compromís
per part vostra, que hi ha una constància important, que ha fet possibles activitats de reivindicació
arreu de Catalunya. Si no m'erro, han estat com a mínim a les Terres de l'Ebre, a Reus i al Camp
de Tarragona, Vilafranca, Girona, Lleida, una mica per tot.
Aquest programa vostre consolida l'activisme i la presència d'entitats en favor dels drets dels gais,
lesbianes i transsexuals, més enllà de l'àmbit metropolità de Barcelona estricte, on s'havia
expressat de manera preferent fins ara. I us vull felicitar també, i especialment a l'entitat Panteres
Grogues, per la consecució de l'Eurogames de l'any vinent. Vull aprofitar per recordar que
enguany celebren el seu aniversari una colla d'entitats que vull esmentar: la fundació F.A.G.C.,
Front d'Alliberament Gai de Catalunya, trenta anys, per molts anys; el Casal Lambda, trenta anys,
per molts anys; la Coordinadora Gai-Lesbiana, vint anys, per molts anys també.
S'ha avançat en el camí de l'abolició d'una desigualtat que ens limitava com a societat i com a
col·lectiu. Crec que els drets aconseguits ens fan més iguals. A mi no m'entusiasma parlar de la
paraula lluita perquè considero que la lluita és allò que es fa quan s'està molt lluny de la victòria, i
vosaltres hi esteu i nosaltres hi estem més a prop. I per tant, ara això ja no és una lluita, és un
dret que s'exerceix, perquè la llei l'ha reconegut. Els drets aconseguits també ens fan més
responsables, evidentment, dels deures que ens corresponen. Durant aquests anys s'ha assolit la
plena equiparació legal, i això és important. La fi de la discriminació jurídica que patien els gais,
les lesbianes i els transsexuals, i això és important.
Ara fa un any, les Corts Generals van adoptar les reformes legals del Codi Civil que van permetre
un avenç important en aquesta línia, i concretament en el matrimoni entre persones del mateix
sexe i l'adopció conjunta. En l'actualitat, s'està tramitant al Congrés de Diputats la Llei d'Identitat
de Gènere, que suposarà, vosaltres ho sabeu millor que ningú, la fi de discriminacions i de
situacions de menyspreu i humiliacions cap als homes i dones transsexuals. I quant al nou Estatut
d'autonomia, recull: primer, la prohibició de qualsevol forma de discriminació per motius
d'orientació sexual (art 40.7); i segon, l'obligació dels poders públics de treballar per l'eradicació
de qualsevol forma d'odi o incitació a la violència contra aquest col·lectiu (art.40.8).
El Govern de la Generalitat és doncs conscient de la realitat amb la qual ens hem d'enfrontar i té
pràcticament enllestit el Pla interdepartamental per a la no-discriminació de persones homosexuals
i transsexuals. Aquest Pla deixarà fixats els objectius i l'Acció de Govern per a la propera
legislatura i per al futur, per sempre.
Consolidarem així el canvi al qual ens vam comprometre. I m'atreveixo a preveure que ningú
podrà tirar endarrere aquest canvi. Canvi que adquirirà plena significació en el marc del projecte
de reforma social global que hem desplegat a tot Catalunya. Aquest avenç en matèria de drets
civils no és menor, no pertany només a una minoria. No és només vostre, és nostre, és de tots. És
el triomf de tots. Sense el vostre compromís és evident que no s'hauria aconseguit. Us en dono les
gràcies perquè és el triomf, en el fons, de la llibertat política.
Gràcies de debò!

1

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="27">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39348">
                  <text>12.01. Activitat de representació (com a President)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39349">
                  <text>2003-2006</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39350">
                  <text>Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="1">
      <name>Text</name>
      <description>A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text.</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="8497">
                <text>1763</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="8499">
                <text>Recepció al col.lectiu de gais, lesbianes i transsexuals</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="8502">
                <text>Català</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="8504">
                <text>Drets civils</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14310">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="38937">
                <text>Discurs</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="38938">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40037">
                <text>Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40310">
                <text>2006-07-12</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="47135">
                <text>Palau de la Generalitat de Catalunya (Barcelona, Catalunya)</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="8498">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="283" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="139" order="1">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/283/20060712sind.pdf</src>
        <authentication>3943bf67f1414b7e960c5fd992d9f541</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="41886">
                    <text>Inauguració de la nova seu institucional de la
Sindicatura de Comptes
Barcelona | 12/07/2006
La veritat és que aquesta és una institució que segurament quan va néixer i es va originar estava
inserida en una realitat tecnològicament distinta de l'actual.
Muchas cosas han cambiado desde que las sindicaturas de cuentas empezaron a funcionar y
seguramente los métodos y los instrumentos modernos de información, de transmisión de datos,
de comunicación, permiten cosas que antes debían hacerse con papel, lápiz y goma de borrar y un
buen librito.
De manera que el que jo els demano és, primer, que siguin fidels a l'esperit clàssic d'aquesta
institució, però també fidels a la realitat actual. Segurament moltes de les coses que abans es
feien d'una determinada manera ara es podrien fer millor, amb menys costos i amb més eficàcia.
Crec que en aquest sentit el nou emplaçament és simbòlic i penso que els ha d'influir. Vostès
passen de la Barcelona clàssica a la Barcelona olímpica i moderna i penso que això els ha
d'esperonar en el sentit que deia abans. Crec que en la combinació entre, d'una banda, innovació
i, de l'altra, rigor clàssic, hi ha probablement la bona via.
Una Catalunya més democràtica implica el deure de la transparència i del rendiment de comptes
amb un finançament transparent dels partits i de la política, per descomptat. Altrament la dreta
sempre té les de guanyar, i perdonin que els ho digui un president d'esquerres, però és que és
així. No estic dient que la dreta sigui corrupta i l'esquerra no. Estic dient que la dreta representa
els interessos dels diners, dels sectors empresarials, cosa que està molt bé, i que l'esquerra
normalment representa els sectors treballadors, els sectors camperols. I en definitiva és possible
que es doni un cert desequilibri o asimetria entre els sistemes de finançament d'uns i altres, que
jo crec que sempre s'han de tractar de restaurar, sobre la base d'una bona fiscalització, sobre la
base de l'existència d'institucions com aquesta, que han de permetre que allò que s'imposi no
sigui la procedència sinó la llei. Jo crec que això en aquest moment pot ser així. Abans era fàcil dir
que això es podia obtenir i era molt difícil d'obtenir a la pràctica. Jo crec que amb el temps i
l'experiència, la democràcia aquí a Espanya i a Catalunya, en particular, ja han adquirit
l'experiència suficient per garantir aquesta qualitat democràtica, i aquesta transparència que en el
fons és la base de tot.
L'avantatge en el mercat en si mateix, una de les virtuts que té és que és transparent en si
mateix. Qui ven més barat ven més. El desavantatge de la llei, del control, és que s'ha de
justificar en termes de controls indirectes, i no és tan evident. Tot el que puguem fer perquè la
netedat i la transparència s'imposin d'una forma que la gent l'entengui com a automàtica i
comprovada i demostrada amb el mínim esforç des del punt de vista formal, d'haver
comptabilitzar, de seguir procediments, millor. Penso que Catalunya té l'obligació de fer-ho, un
Estat també, per descomptat, però els Estats tendeixen a ser més pesants i les autonomies que
són Estats petits tenen la virtut de la dimensió a l'hora d'innovar en aquestes matèries. De manera
que desitjo que aquesta nova instal·lació serveixi perquè la Sindicatura de Comptes agafi un altre
aire des del punt de vista de les seves possibilitats, del seu instint, i que en canvi no abandoni tot
allò que la història li ha donat de bo.
Moltes gràcies.

1

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="27">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39348">
                  <text>12.01. Activitat de representació (com a President)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39349">
                  <text>2003-2006</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39350">
                  <text>Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="1">
      <name>Text</name>
      <description>A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text.</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="8505">
                <text>1764</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="8507">
                <text>Inauguració de la nova seu institucional de la Sindicatura de Comptes</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="8510">
                <text>Català</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="8511">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="8512">
                <text>Finançament</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="8513">
                <text>Política</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="8514">
                <text>Sindicatura de comptes</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14311">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="38935">
                <text>Discurs</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="38936">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40036">
                <text>Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40311">
                <text>2006-07-12</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="8506">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="284" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="140" order="1">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/284/20060713.pdf</src>
        <authentication>af60dfdf6f69bed0d52211d1fac6cefa</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="41887">
                    <text>Intervenció davant el ple del Parlament de Catalunya
Parlament de Catalunya | 13/07/2006
Vull començar aquesta meva intervenció amb un agraïment a totes les forces polítiques d'aquesta
cambra i al seu president per l'oportunitat d'adreçar-los unes paraules al final del període de
sessions i de la legislatura.
Efectivament, estem vivint els últims finals de la VII legislatura. D'aquí a poques setmanes, fent
ús de la meva facultat com a President de la Generalitat, signaré el decret de convocatòria de les
eleccions, que se celebraran la propera tardor. Concretament el dia 1 de novembre. He comunicat
ja la meva decisió a S. M. El Rei.
Cadascú farà legítimament el seu balanç de la legislatura en el debat democràtic de la propera
campanya electoral, que per descomptat es passarà comptes d'aquesta legislatura per bé i per
mal. Però també és obligat fer-ne un balanç institucional, pensant en la llarga durada, sostraientnos per un dia a la pressió de l'esdeveniment quotidià i del seu comentari mediàtic, que sempre és
legítim. Procurant d'inserir el que han estat aquests anys en el relat continu de la vida democràtica
de Catalunya d'ençà de la recuperació de les nostres institucions.
Per propiciar aquesta mirada llarga podríem intentar de donar resposta a una pregunta com
aquesta: És més fort avui l'autogovern de Catalunya que fa tres anys o no ho és?. Veig difícil que
no es pugui donar -amb tots els matisos que vulguin- una resposta afirmativa a aquesta qüestió.
Ho veig francament difícil.
El President de la Generalitat n'està convençut: avui el nostre autogovern és més fort, més madur,
i està més protegit legalment i quasi diria i consuetudinàriament, és a dir, pels costums i estils i
modes de debat que s'han anat creant dins de Catalunya i entre Catalunya i Espanya. Ho és per
raons de diversa índole que m'agradaria descabdellar breument:
Primera raó. Ha funcionat l'alternança política. I sense aquest funcionament, per descomptat que
pot haver-hi democràcia, però no hi ha la prova de la democràcia. Les eleccions de novembre de
2003 van fer possible una majoria diferent de les que s'havien conformat des de 1980 en aquest
Parlament i que va propiciar i donar suport a un nou govern. Això va suposar un trasbals lògic en
un país regit sota un únic i pràcticament idèntic paradigma polític durant més de dues dècades.
Cosa que no està ni bé ni malament, el país ho va triar, però deixava pendent la prova del nou de
l'existència del sistema democràtic com alternança.
Hem assajat noves fórmules de governació amb els governs de coalició, que molt probablement
adoptaran formes diverses en el futur. A Catalunya i a Espanya. És bastant lògic que en l'inici d'un
sistema democràtic, sigui a nivell de l'Estat sigui a nivell de la nació catalana, d'alguna forma hi
hagi tendència a buscar en una sola identitat política, la identitat de govern; mentre que països
europeus, no tots, però molts països europeus i no europeus, amb tradició democràtica, el més
habitual és precisament el govern de coalició.
Segona raó. Ha funcionat l'oposició parlamentària. Que ha estat el contrapunt democràtic
necessari del Govern. Els mecanismes de control s'han mostrat eficaços i l'oposició n'ha fet ús de
tots ells, amb una moció de censura inclosa.
Tercera raó. S'han millorat les institucions. Començant per aquesta casa, el Parlament de
Catalunya. Després d'anys i anys d'intents frustrats, tenim finalment un nou Reglament, que recull
l'experiència de set legislatures i que és una garantia del vigor de la nostra primera institució.
Aquest Parlament, i d'això ens n'hem de sentir orgullosos tots, ha tingut més vida i més vibració
en els escassos mil dies de la VII legislatura que no havia tingut en els deu o quinze anys
precedents.
Els representants dels mitjans de comunicació en són testimoni, i vull aprofitar aquesta referència
per agrair-los, també des d'aquí, el seu treball. I si em permeten una expansió, ara que puc fer-ho
sense aixecar sospites de cap mena, als mitjans els demano que siguin més independents, que no
vol dir menys crítics sinó més autoexigents, en base a la informació i l'estudi i no a les simpaties i
antipaties (inevitables) ni a les connexions privilegiades i les fonts exclusives d'informació.

1

�El model que tenim, que hem tingut, té una explicació que està lligada més aviat a l'edat infantil
de la democràcia que no pas a la seva eclosió total.
Quarta raó. A més del Parlament, gairebé totes les institucions que configuren el nostre
autogovern han estat objecte de reforma: el Consell Consultiu, el Consell de l'Audiovisual, la
Comissió Jurídica Assessora, el Consell de Treball, Econòmic i Social ...
Cinquena raó. S'han donat passes significatives per ampliar i consolidar la presència de les
institucions i de la realitat catalanes en el marc espanyol i europeu, com:
- la normalització de la Conferència de Presidents,
- la recuperació del debat de les autonomies al Senat,
- la participació dels representats de la Generalitat en els organismes europeus. Un conseller de la
Generalitat va ser un dels primers, sinó el primer, no representant directament estatal, sinó
representant l'Estat, el conseller Siurana si no m'erro, davant del Consell o de la Comissió.
- el primer reconeixement del català a Europa,
- la posta en marxa de l'Euroregió,
- i la progressiva implicació mediterrània del nostre país.
No els amago que m'agradaria, en la mesura de les meves possibilitats, evidentment modestes a
partir de primers de novembre, contribuir en aquest escenari euroregional i euromediterrani.
I, sisena raó, la més important: Hem reformat a fons la llei fonamental de l'autogovern: l'Estatut.
Per assolir la reforma ha calgut el concurs combinat de totes les forces i institucions. El Govern hi
ha donat l'impuls; hi ha treballat aquesta Cambra, que en va aprovar la primera proposta el
setembre passat; s'ha plantejat, discutit, negociat i acordat amb les Corts espanyoles i finalment,
encara no fa un mes, l'han referendat els ciutadans de Catalunya. Feina feta.
L'Estatut ha absorbit moltes energies. D'aquesta Cambra i del propi Govern. El temps dirà fins a
quin punt ha estat important l'esforç col·lectiu que hem fet. Però m'aventuro a afirmar que més
d'hora que tard apreciarem els resultats i l'avenç substancial que el nou Estatut ha significat.
En definitiva, doncs, les institucions de Catalunya han funcionat, han evolucionat i s'han enfortit. I
d'aquesta manera, hem fet en aquests tres anys dues coses que no havíem fet en 23 anys:
- Catalunya ha enfrontat la seva definició dintre del marc de la Constitució Espanyola.
- I hem donat per clos un temps de no implicació en la política espanyola, d'acceptar que aquesta
no podia canviar substancialment.
Amb el nou Estatut i el període de revisions estatutàries -i eventualment constitucionals- hem
encetat un nou període que probablement tindrà la seva perfecció en la properes legislatures
catalana i espanyola.
No tot cabrà en aquesta. Però insisteixo: tots som conscients que l'important ve ara. Que el
substancial és l'ús que fem de les institucions i de les lleis. En definitiva, el rendiment que
donaran.
Un rendiment que haurem de mesurar amb els resultats de les polítiques públiques que el nou
marc institucional permetrà. Arriba el moment de convertir l'Estatut en acció parlamentària i de
govern.
També arriba ara el moment de ser exigents amb nosaltres mateixos i amb el govern de l'Estat en
el desenvolupament i l'aplicació de l'Estatut de 2006. Això marcarà, indubtablement, una nova
etapa política al nostre país. Una etapa conseqüent amb la majoria d'edat de l'autogovern de
Catalunya.

2

�Dic majoria d'edat no pas com a mer recurs retòric, sinó entenent que, més que en cap altre
moment de la nostra història recent, allò que fem, allò que siguem, dependrà, ara, de nosaltres.
Perquè amb el nou Estatut, Catalunya esdevindrà la comunitat política d'Europa que, sense ser un
estat, té el major reconeixement, el major nivell de competències i de recursos per abordar el seu
desenvolupament. Més de fet que alguns petits estats.
Desitjo que l'etapa que s'ha d'iniciar d'aquí a uns mesos sigui la d'una governació plena de
Catalunya, que es fonamenti en el que emani d'aquesta Cambra i en les polítiques que impulsi el
govern format pel president que obtingui la confiança de la majoria.
Totes les eines necessàries i totes les banderes possibles que Catalunya necessita per ser
respectada i per progressar són a les nostres mans.

Senyores i senyors diputats,
He estat diputat d'aquest Parlament durant 15 anys de la meva vida.
Hi vaig ser present, essent alcalde de Barcelona, entre 1988 i 1995 (les legislatures II i IV), com a
Cap de l'Oposició entre 1999 i 2003 (la VI) i aquesta VII legislatura com a President de la
Generalitat.
Crec que l'evolució de la Cambra aquests darrers anys ha estat molt positiva. El Parlament de
Catalunya ha aconseguit el relleu i protagonisme que durant molt de temps no havia tingut.
En aquesta legislatura, la Cambra ha jugat el paper que li corresponia com a veritable centre del
debat polític de Catalunya.
La propera tardor, com he dit, se celebraran noves eleccions al Parlament. Fa pocs dies vaig fer
pública la meva decisió -llargament meditada i presa ja fa uns mesos- de no concórrer-hi de nou.
Una altra cosa és que la pogués o no la pogués anunciar. No ho vaig considerar convenient fins
que no hi hagués el referendament de l'Estatut.
És una decisió estrictament personal que ja he explicat públicament. Per tant, doncs, no podré
compartir treball a la Cambra amb els qui de vostès siguin presents en aquest hemicicle d'aquí a
uns mesos. Però, penso seguir treballant al servei del nostre país.
En prendre possessió del càrrec de President, el 20 de desembre de 2003, vaig acabar les meves
paraules, dient que "Comencem un nou quart de segle de la democràcia i l'autonomia. Tothom
n'ha de ser conscient. Moltes coses canviaran.
Però el desig dels catalans de ser nosaltres mateixos amb tota la nostra varietat, i el de conviure
amb els altres pobles d'Espanya, en termes de lleialtat i equitat, no serem nosaltres qui el
trencarem.
En tot cas seran d'altres. I els ho posarem difícil. Ens explicarem fins l'esgotament. Parlant la gent
s'entén."
Han passat prop de mil dies (935). Hem fet un camí llarg, intens i fèrtil. Hi ha hagut moments
difícils. Alguns ho han estat molt per al govern que he presidit, d'altres ho han estat per al conjunt
de forces polítiques aquí representades. Alguns també ho han estat per a mi personalment.
Hi ha hagut moments que he arribat a pensar que era cert que, per part d'alguns, hi havia
voluntat de posar a prova fins el límit la institució que he presidit i la nostra voluntat de
convivència lleial amb els altres pobles d'Espanya. Però no se n'han sortit. El poble, en el seu
conjunt, és molt més savi a voltes que molts dels qui tenen la responsabilitat de representar-lo.
Les discrepàncies i les distàncies han estat molt acusades. Però he procurat que el respecte
institucional a Catalunya no es trenquessin mai del tot. Sempre hi ha hagut un pilar sobre el qual
edificar novament els ponts.

3

�Vull agrair l'aportació que hi han fet els presidents dels grups parlamentaris que durant més de
dos anys van donar suport al govern, senyora Manuela de Madre, senyor Josep-Lluís Carod-Rovira
i al Conseller Joan Saura. Així com als portaveus Joan Boada, Joan Ridao i Miquel Iceta.
Vull mostrar el meu reconeixement també al president del principal grup de l'oposició, senyor
Artur Mas, pel seu capteniment, i al president del Grup Popular, senyor Josep Piqué, pel mateix.
I al President del Parlament, vull agrair-li la seva prestació. La seva continuïtat, sense variacions
ni en la forma ni en el to, a través de conjuntures polítiques canviants, ha estat una àncora
democràtica important en l'escenari de la política catalana, no ho oblideu mai. Gràcies senyor
president.
I per tancar aquest capítol de reconeixements: estic agraït a tots els consellers i conselleres que
he tingut al govern, sense excepció; el clima que hi ha hagut al Consell Executiu, i ells i elles han
estat testimoni, ha estat sempre de dignitat i d'anar per feina.
Temps hi haurà de fer el balanç positiu i de fer balanç crític del que s'ha fet, avançat i aconseguit i
del que no s'ha pogut aconseguir. De mostrar amb orgull els uns i de fer la crítica els altres de tot
el que s'ha esdevingut en aquests mil dies. Mil dies en què vostès, senyors i senyores diputats,
han canviat Catalunya.
Crec que tots, tots, ens hem de sentir orgullosos d'haver participat en un període extraordinari de
la vida política de Catalunya. D'haver fet dues coses importants: el nou Estatut i la primera
alternança. D'haver defensat projectes distints, però, al capdavall d'haver treballat al servei del
nostre país. D'haver governat el present i, alhora, haver forjat un futur millor per Catalunya.
Moltes gràcies senyores i senyors diputats.
Moltes gràcies senyor President.

4

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="27">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39348">
                  <text>12.01. Activitat de representació (com a President)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39349">
                  <text>2003-2006</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39350">
                  <text>Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="1">
      <name>Text</name>
      <description>A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text.</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="8515">
                <text>1765</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="8517">
                <text>Intervenció davant el ple del Parlament de Catalunya</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="8520">
                <text>Català</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="8521">
                <text>Parlament de Catalunya</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="8522">
                <text>Activitat parlamentària</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="8523">
                <text>Autogovern</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="8524">
                <text>Eleccions</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="8525">
                <text>Estatuts</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="8526">
                <text>Govern</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="47007">
                <text>Catalunya. Generalitat</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14312">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="38933">
                <text>Intervenció al Parlament</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="38934">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40155">
                <text>Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40312">
                <text>2006-07-13</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="8516">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="285" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="141" order="1">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/285/20060713gosol.pdf</src>
        <authentication>ffe13e0cb114fd7e344c2c02fe52a6ac</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="41888">
                    <text>Acte de cloenda del centenari de l'estada de Picasso a
Gósol
Poliesportiu de Gósol (Berguedà) | 13/07/2006
Realment aquest és un lloc molt singular i un moment molt singular, perquè aquí s'arrepleguen un
caramull de circumstàncies de la història d'aquest poble, però també d'aquest país i d'Europa.
Perquè, evidentment, si haguéssim de triar figures que representin Europa, segurament seria
algun polític, no gaires, perquè el que Europa ha fet fins ara és barallar-se i matar-se durant un
segle, com a mínim dues vegades, i segurament algun altre artista, però Pau Picasso, no hi hauria
cap dubte que seria elegit com un representant d'Europa.
Era andalús, però era català, es va fer català. Compte amb els andalusos catalans, que són
importants. No estic parlant de política, estic parlant de la meva àvia, que va néixer a Jerez de la
Frontera, era filla d'un anglès i d'una andalusa, es deia Clara Nouvel, noble, i es va casar amb un
poeta que es deia Joan Maragall, que va fer una poesia que després Picasso va traduir per La
Fernanda en el carnet de notes. Em penso que això ho va escriure tornant, quan havien baixat
amb el burro fins a baix i havien agafat el tren, en aquell carnet de notes Picasso va traduir al
francès una poesia de Joan Maragall.
Doncs aquest senyor seria un bon representant d'Europa, de dalt a baix, perquè després jo crec
que va ser influït per la llum del nord, a part que si algú vol veure Picassos haurà d'anar a Rússia,
a Leningrad i a Moscou, alguns són allà. Ve't aquí un personatge fantàstic, de llegenda, un
personatge, d'altra banda, amb dues característiques molt marcades. Els ulls, que li sortien de les
òrbites, eren uns ulls que miraven tant i veien tant que havien de mirar molt. I d'altra banda, la
contundència, una contundència que moltes vegades a la gent del seu entorn li devia ser difícil
d'aguantar, perquè recordeu quan va fer el retrat de Gertrude Stein a París, de l'època blava. La
Gertrude Stein devia ser molt rica i ell encara no devia ser gaire ric, el cas és que crec que devia
estar impressionat amb la Gertrude Stein i no li sortia el quadre, no l'acabava. Però diuen que
quan va tornar de Gósol va sobreposar els trets de la cara del vell de Cal Tampanada sobre la cara
de la Gertrude Stein i, aleshores, és clar, la cara de la Gertrude Stein va canviar. I quan va tombar
el quadre perquè la Gertrude Stein el veiés i li va dir, "què et sembla?", la Gertrude Stein li va dir,
"no m'hi assemblo", i ell li va contestar, "però t'hi assemblaràs".
Aquesta contundència jo crec que és una altra característica de Picasso que l'ha fet universal
també, perquè la gent sabem que el món està fet de tendresa, però també de rudesa, de
brutalitat. I allà on un vol entendre com és l'ànima humana, haurà de barrejar aquests dos
elements, i en Picasso hi eren.
Bé, ens passaríem la nit parlant, però com que hem d'anar a sopar... Jo avui estic molt content
d'estar aquí amb vostès. Arribo del Parlament, m'acabo d'acomiadar del Parlament, avui s'ha
acabat. És l'últim dia perquè després ja vénen les vacances, i després vindran les eleccions,
perquè avui ja els he dit que s'ha acabat això, que el dia 1 de novembre hi haurà eleccions a
Catalunya i tindrem un nou govern. Per tant, jo avui vull celebrar-ho, em sento més lliure, què
volen que els digui, i a més estic en companyia de bons amics, un dels quals tinc aquí a l'esquerra
i li devem moltes coses, jo i la meva família.
Moltes gràcies a tots, gràcies a la família Picasso i als picassians de tot el món, i gràcies sobretot
als responsables de la vila de Gósol, que són els que han mantingut la flama d'aquest record.
Gràcies.

1

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="27">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39348">
                  <text>12.01. Activitat de representació (com a President)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39349">
                  <text>2003-2006</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39350">
                  <text>Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="1">
      <name>Text</name>
      <description>A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text.</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="8528">
                <text>1766</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="8530">
                <text>Acte de cloenda del centenari de l'estada de Picasso a Gósol</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="8533">
                <text>Català</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="8534">
                <text>Poliesportiu de Gósol (Berguedà)</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="8535">
                <text>Art</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="8536">
                <text>Commemoracions</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="8537">
                <text>Cultura</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="8538">
                <text>Picasso, Pablo, 1881-1973</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="8539">
                <text>Gósol</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14313">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="38931">
                <text>Discurs</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="38932">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40035">
                <text>Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40313">
                <text>2006-07-13</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="8529">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="286" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="142" order="1">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/286/20060725.pdf</src>
        <authentication>0e686765b5372c2794d52611f27c8717</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="41889">
                    <text>Una reflexió política sobre una legislatura intensa
Cercle Financer. Barcelona | 25/07/2006
Falten 3 mesos per al final de la VII legislatura i del mandat executiu que vaig rebre en ser investit
com a President de la Generalitat. És difícil sostreure's a la temptació de fer balanç i de passar
comptes entre els propòsits inicials i els resultats assolits.
Però no és la meva intenció presentar avui un balanç exhaustiu de la legislatura, ni per suposat
pretenc fer-ne una lectura acrítica.
Més aviat m'inclino per proposar unes reflexions en veu alta sobre els possibles efectes d'aquesta
etapa en el futur de Catalunya.
Avui no pretenc abocar xifres i números, ni parlar-los solament de l'economia catalana.
Però per començar sí que els haig de recordar algunes dades.
Creixem a la mitjana espanyola, és a dir, tres cops més que França i Alemanya.
Si els ritmes de creixement segueixen així ens equipararíem en renda per càpita a Alemanya l'any
2009, amb França no estem lluny de fer-ho.
Tenim un pressupost públic de més de trenta mil milions d'euros, 5 bilions de les antigues
pessetes, per a una població efectiva de més de 7 milions, 7,3 afiliats al sistema públic de salut.
Tenim una distribució de la despesa pública entre els tres subsectors, Estat, Autonomia i
Ajuntaments, del 20 60 20, en contra d'una del 30 50 20 pel conjunt d'Espanya, distribució
probablement inigualada a tot Europa:
És a dir, som, amb el nou Estatut, la regió, land, o territori amb més competències d'Europa,
probablement frec a frec de les regions belgues.
La meva preferència fóra la de retornar un 10% de la despesa pública de l'autonomia als
municipis, que pujarien fins al 30% en un període entre 5 i 10 anys.
Rebrem un 18,8% de les inversions de l'Estat en els propers 7 anys, davant d'un 12,5% en els
darrers anys. Val a dir que les inversions de l'Estat creixeran en un 50%, i això figura en l'Estatut,
fet atípic que testimonia la importància de l'economia en l'Estatut.
És més, l'Estatut fixa una regla de solidaritat entre comunitats autònomes quan diu que Catalunya
contribuirà solidàriament a la millora dels serveis públics en les autonomies endarrerides, però en
la mesura en què aquestes aportin la mateixa proporció de la seva renda per càpita.
Mirin, ens hem trobat una plantilla de 155.000 persones, enfront els 5.000 o 6.000 dels territoris
francesos amb els quals formem una Euroregió que, sumant Aragó i Balears, aplega més de 15
milions d'habitants.
Dono aquestes xifres poblacionals perquè crec que és important entendre que no hi ha fronteres i
que la nostra regió econòmica natural compta amb la fàbrica d'avions més important del món
(EADS Airbus) a la par amb la Boeing de Washington State.
I ho faig també per indicar quin és a la meva manera de veure el territori natural bàsic de les
nostres empreses.
D'altra banda no els amago les expectatives que s'obren amb l'elevat nombre d'iniciatives
punteres que es congrien en el camp de la biomedicina, amb la presència entre nosaltres de
científics de la talla d'Ispizúa, Massagué, Beato i Fuster, tots, per cert, amb un peu als Estats Units
i un altre aquí.

1

�Aquesta és una nova realitat que s'anirà imposant i que deu molt, en l'inici, a l'empenta de
Salvador Barberà i l'ICREA, i l'acció del que fou conseller d'Universitats i Recerca, Andreu Mas.
Fins aquí algunes dades sobre la nostra realitat econòmica.
Les expectatives obertes per la convocatòria d'eleccions al Parlament el dia primer de novembre
conviden també a una reflexió de caràcter més general.

S'ha produït realment un canvi significatiu en la situació política catalana, tal com es proposava de
l'acord que va donar pas a una nova majoria parlamentària i a un nou govern a finals de l'any
2003?
La meva resposta vol ser afirmativa.
Però crec que seria pretensiós i inexacte afirmar que en 1.000 dies s'ha consumat, és a dir, iniciat
i completat, el canvi polític i l'estabilització econòmica.
És cert que hem passat del dèficit econòmic crònic a l'equilibri en tres anys i que el nou Estatut és
un pas de gegant, però crec més prudent dir que s'han obert nous camins en la política i en
l'economia pública catalana.
I que això ha passat després de més de dues dècades d'un mateix projecte impulsat per governs
d'un mateix color.
Estem, per tant, enmig d'un procés de canvi que entenc que ultrapassa la conjuntura i que va més
enllà de les anècdotes diàries de la vida política.
En definitiva, crec que hem obert de bat a bat les portes cap a un canvi de cultura política.
Però, quins són els nous camins que s'han obert en aquesta legislatura i que ens poden portar a
un canvi profund de cultura política?
Al meu parer aquests nous camins tot just oberts són cinc: l'alternança democràtica, un nou
paradigma catalanista, el nou Estatut, una nova relació entre Catalunya i Espanya i la dimensió
europea.
En primer lloc, s'ha fet real la possibilitat del canvi polític a Catalunya i, per tant, s'ha verificat
l'alternança democràtica.
El govern d'esquerres ha estat una experiència. No un experiment. Ha estat una experiència a
escala nacional catalana d'una fórmula que, amb diversos graus i plantejaments, ha funcionat i
que ja havia funcionat bé als ajuntaments de les principals ciutats catalanes.
Però, haurà estat una experiència breu a no repetir?
Aquestes són preguntes que legítimament es fa la societat catalana i que han de trobar resposta
en la propera campanya electoral i després de les eleccions de novembre.
Personalment, estic convençut que un govern d'esquerra, fort, estructurat a l'entorn del Partit dels
Socialistes, és possible, necessari i és probable.
Que aquesta fórmula, amb noves bases, nous protagonistes, no només ha de tenir la seva
oportunitat, com qualsevol altra combinació possible, sinó que és el més convenient per donar
continuïtat a algunes polítiques que, a manera d'opcions estratègiques, s'han posat en marxa els
darrers tres anys. Després els en parlaré.
L'alternança ha demostrat que eren possibles altres fórmules governamentals diferents a la del
govern monocolor: hem inaugurat a Catalunya la governació en coalició.

2

�I pel que indica la prospectiva electoral, avui, no sembla que en el futur sigui fàcil tornar a repetir
governs monocolors.
La complexitat del mapa polític català obligarà a noves fórmules governamentals de coalició. Com
a la majoria de països europeus: Alemanya, Itàlia, Bèlgica, Holanda, etc.
I pel bé del país, l'experiència d'aquests tres anys no pot despatxar-se sumàriament. Em nego
rotundament a acceptar que aquest experiment hagi estat un fracàs. Rotundament.
Fa mesos que repeteixo una reflexió sobre els governs de coalició i les seves particularitats.
No els diré, per tant, res de nou al respecte, però vull insistir en la necessitat d'aplicar els estris
adequats a la gestió de les situacions complexes.
El que està clar és que hem de progressar ràpidament en l'aprenentatge de les regles de joc de les
coalicions, per a trobar en cada moment el just equilibri entre la capacitat i la necessitat de
prendre decisions i la capacitat d'expressar la pluralitat política i social.
El canvi polític, entès com a canvi de majoria parlamentària, de president i de govern, ha estat
rellevant.
Però és encara més important una altra de les perspectives obertes en aquesta legislatura: s'ha
esbossat un canvi de paradigma per interpretar el país i per orientar l'autogovern.
Avui podem afirmar, amb més convicció que fa tres anys, que el catalanisme ja no sembla
patrimoni d'una única força política.
Dic "sembla", i no "és", perquè no ho ha estat mai. Però ara s'ha superat l'assimilació del
catalanisme amb el nacionalisme conservador. I això és bo per a Catalunya.
Un país amb una sola cara i una sola interpretació de la seva realitat és un país políticament
pobre, un país incomplet.
Ara s'ha eixamplat l'espai del catalanisme: s'ha fet més independent dels partits i ha girat cap a
una orientació social indiscutible.
He dit, i repeteixo, que el model polític i cultural vigent a Catalunya des de la Transició havia
esdevingut inadequat 25 anys després. Estem en un temps nou.
Un temps que no pot entendre's ni regir-se per un model obsessionat per la recuperació i la
preservació de la identitat nacional i que, de retop, negligeix la bona fonamentació i el bon ús de
l'autogovern.
No ens serveix un model pensat per a un país a la defensiva, a l'aguait dels enemics exteriors i, ai
las, a voltes també interiors.
És un model que ha esdevingut obsolet perquè, si bé ha estimulat els ressorts proteccionistes en
els moments difícils, no ha afavorit les actituds de risc i de creativitat necessàries perquè
Catalunya tingui personalitat pròpia en el nou món global.
Sé que aquesta preocupació sobre el model de país els pot semblar una dèria estèril i pròpia de
polítics poc pràctics.
Però pensin en la no tan improbable paradoxa d'una Catalunya ben armada políticament i
jurídicament amb el nou Estatut, però mancada d'un paradigma cultural que expressés la seva
vocació col·lectiva en l'Espanya, l'Europa i el món d'avui.
Si això succeís, podrien arribar-se a plantejar greus dubtes sobre la identitat col·lectiva i sobre la
nostra viabilitat com a país. Per tant la necessitat d'un nou paradigma, d'un nou model, no és una
falòrnia. Necessitem un nou paradigma que ens permeti passar de la normalització a la normalitat,
de la reivindicació a la proposta, del proteccionisme a la llibertat, de la ficció d'un món fet a mida a
la realitat d'un món obert, tal com és.

3

�En definitiva, un nou model que ens permeti jugar a l'atac.
Com saben bé tots vostès, quan una empresa només es preocupa de sobreviure sense projectar el
seu futur està, més d'hora que tard, condemnada al fracàs. En les societats, com en les empreses,
no avançar és retrocedir.
Catalunya no en té prou en defensar la seva identitat, ni en protegir la seva llengua i la seva
cultura, ni en incrementar i reforçar el seu autogovern.
Si entenem el catalanisme com el mínim comú denominador de la cultura cívica compartida per
tota la societat catalana, el catalanisme del segle XXI ha d'aconseguir unir cívicament Catalunya,
fins aconseguir que s'expressin totes les Catalunyes, no amb una única veu sinó amb veus
diverses.
Només des d'aquesta unitat cívica serà possible canviar l'aspiració de Catalunya.
No podem aspirar, com havíem fet durant temps, a ser una excepció permanent, una nació sense
estat debatent-se entre ser un vagó del tren d'Europa o locomotora d'Espanya. Hem de ser les
dues coses alhora.
Catalunya ha de tenir menys por i més ambició.
Els grans projectes, com l'Euroregió i l'Espanya plural, han de desactivar les pors i permetre'ns
caminar amb més naturalitat per abordar els nostres objectius.
A tots els nivells: el cultural, el lingüístic, el polític, l'econòmic, el geoestratègic ... El nacional, en
definitiva.
Es així com s'afirma la nació: no en la proclamació sinó en l'acció. Crec que estem en millors
condicions que mai per actuar. Per dedicar tots els nostres esforços a construir una Catalunya real
i possible i dedicar-ne molts menys a proclamar-ne una d'ideal.
Per sort, per fer efectiva aquesta afirmació nacional per mitjà de l'acció positiva disposem d'un
nou camí.
És el camí obert amb el canvi de la llei marc del nostre autogovern.
He parlat, primer, de l'alternança, segon, del canvi de paradigma dels catalanisme. Ara els parlaré
de l'Estatut.
La setmana passada es va publicar al BOE i al DOGC el nou Estatut de Catalunya, sancionat per
S.M el Rei. La Llei entrarà en vigor el dia 9 d'agost. Tinc la intenció de visitar-lo per agrair-li la
promulgació de l'Estatut.
Amb l'Estatut hem obert un altre camí de futur.
Un futur que es correspon amb l'aspiració de la societat catalana de disposar del màxim poder de
decisió per gestionar els seus propis interessos, especialment en aquelles matèries que
determinen directament la seva qualitat de vida.
Una aspiració lligada indestriablement a l'aspiració de controlar al màxim els recursos generats per
la pròpia societat catalana.
Aquestes aspiracions comporten la capacitat d'intervenir, directa o indirectament, en totes les
decisions polítiques que afecten els drets, els interessos i els recursos dels ciutadans de Catalunya.
El nou Estatut és l'instrument polític i jurídic que ens hem donat per satisfer-les.
Proporciona a Catalunya la màxima sobirania possible, la màxima cohesió nacional, el màxim
reconeixement factible de la pròpia identitat.
Tot això, en el marc que avui permeten la realitat del país i la internacionalització. Avui i,
previsiblement, en els propers 25 anys.

4

�No en tinguin cap dubte, comptem amb l'Estatut més ambiciós i potent que Catalunya ha tingut en
dos segles.
Amb una carta de drets i deures digna dels països més avançats políticament i socialment.
Amb unes competències ampliades i reforçades i uns recursos autònoms i suficients que permeten
la plena governació de Catalunya des de les institucions catalanes.
El potencial d'autogovern que hem obtingut reclama, ara, crear unes noves condicions polítiques
que superin la divisió amb la qual vàrem arribar al referèndum estatutari.
Unes noves condicions que permetin recrear el màxim consens polític a Catalunya per al
desenvolupament legislatiu del nou Estatut i per a la negociació amb el govern i l'administració
centrals.
Al mateix temps, necessitem un govern amb la màxima determinació política en el seu impuls, la
màxima fermesa i diligència en aquesta negociació del desplegament i el màxim rigor tècnic en la
seva aplicació.
Simultàniament al camí de l'Estatut, en aquesta legislatura hem començat a fer un altre nou camí:
el d'una nova relació de Catalunya amb Espanya.
Hem proposat un canvi de relació. Un canvi per superar la indiferència educada i interessada i que
comporta una implicació exigent de Catalunya a Espanya.
En aquest sentit, hem exposat des de Catalunya una idea d'Espanya: l'Espanya plural, l'Espanya
en xarxa. Però també l'Espanya de la diferència; l'Espanya Nació de nacions. Plural sí, però
diferencial.
Inicialment, sense massa èxit. La reacció contrària va ser desproporcionada. Tots vostès recorden,
com no, el boicot als productes i serveis d'empreses catalanes. I va passar perquè Catalunya havia
fet una proposta agosarada.
És legítim que ens fem la pregunta de si es tractava d'una reacció guiada per la conjuntura política
o no; més estructural.
És poc prudent voler donar una resposta apressada a aquest interrogant. Temps al temps.
En tot cas, seria bo que, un cop passada la tempesta, es poguessin tornar a plantejar qüestions
que ara han semblat incòmodes, però que són vitals per a una Espanya que tingui futur.
Perquè, a veure si ens entenem, no es tracta d'un problema de Catalunya, sinó d'un problema
d'Espanya.
Hi ha un problema espanyol i, en tot cas, el problema de Catalunya en forma part.
El problema és no haver-se pres la molèstia de renunciar a la còmoda visió de l'Espanya de
sempre quan el país estava canviant de dalt a baix, fruit de l'èxit de l'Espanya de les autonomies.
La realitat d'Espanya ha canviat, però no han canviat prou ni la mentalitat ni la visió del país.
I això és el mateix que dir que Espanya està mancada d'un projecte assumit majoritàriament
sobre quin ha de ser el seu esdevenidor. I no per culpa del president del Govern, ni del Govern.
Sempre he dit que difícilment es trobarà una solució satisfactòria a les aspiracions catalanes sense
un projecte global espanyol de caràcter federal que sigui capaç d'integrar-les.
Des de Catalunya hem fet un primer pas: hem dit quina Espanya volíem. L'Estatut era també una
manera de dir-ho.

5

�Des de Catalunya volem una Espanya que reconegui la pluralitat nacional i que consideri realment
les institucions d'autogovern de les seves nacions, nacionalitats i regions com a part indiscutible
de l'Estat, amb un Senat que representi i expressi aquesta pluralitat institucional, amb una
presència efectiva de les autonomies a les institucions europees i amb un sistema judicial adaptat
a la realitat autonòmica.
Volem i tindrem una Espanya plural basada en un tracte fiscal just, que combini l'autonomia i la
suficiència financera de les comunitats amb una solidaritat interterritorial equitativa. A igualtat
d'esforç fiscal relatiu, igualtat de serveis bàsics.
Volem una Espanya plural que defensi i promogui com a una riquesa irrenunciable totes les seves
llengües i les seves cultures.
També l'Estat espanyol, un Estat integrador i incloent, ha de defensar la llengua i la cultura
catalanes. Com ho ha de fer amb el gallec i l'euskera.
El que estem demanant és una solidaritat cultural que l'Estat ha d'exercir generosament i
activament.

Amb tot això, estic dient que el més lògic és que la iniciativa de construir una Espanya plural que
reconegui i acomodi la seva diversitat hauria de ser una preocupació fonamental de l'Estat
espanyol i que, en conseqüència, a ell li pertocaria prendre la iniciativa.
S'ha de reconèixer que ha estat així. I és fins i tot comprensible que després de la primera onada
descentralitzadora hagi predominat el reflex conservador d'assentar els passos donats.
Però l'Espanya autonòmica té la seva pròpia lògica interna que demana l'adequació del conjunt de
les institucions i de les polítiques de l'Estat a la pluralitat que ella mateixa ha fet aflorar. Amb el
govern de José Luís Rodríguez Zapatero s'han començat a fer gestos i a prendre iniciatives pròpies
d'aquesta nova visió d'Espanya.
Les reformes estatutàries en marxa contenen elements suficients de renovació profunda de la visió
d'Espanya. Elements de renovació que permeten tenir l'esperança que s'acabarà enllestint el
procés polític obert el 1978. O és que hi ha cap altre camí sensat?
Les forces polítiques espanyoles d'abast estatal han de pensar seriosament en les conseqüències
que a mig termini tindria el rebuig de l'oferta generosa d'implicació exigent de Catalunya a
Espanya.
Parlem un moment d'Europa.
Hi ha qui diu que hi ha un camí alternatiu a Espanya: el d'Europa. Plantejar-ho en aquests termes
em sembla un error.
Faríem un mal servei al país si ens plantegéssim com a alternatives incompatibles les projeccions
de Catalunya a Espanya i a Europa.
Catalunya ha d'estar a Europa amb Espanya, aprofitant tota la potència de l'Estat espanyol que és
el nostre Estat.
I Catalunya ha d'estar a Europa amb la força de les seves institucions, de la seva societat civil, de
les seves empreses i de les estratègies euroregionals compartides. Aquest és el camí que des de
fa anys seguim cada cop amb més intensitat.
Quin ha estat el valor que hem afegit en aquesta legislatura a la nostra opció europeista?
Que hem fet política interioritzant la dimensió europea. Perquè és lògic. És lògic que les
Autonomies, amb més competències, i l'Estatut ens en dóna una bona colla més, s'adaptin i
adoptin les normatives europees. És lògic que en allò que afecta les comunitats autònomes, siguin
els consellers autonòmics els qui representin el conjunt d'Espanya davant Europa.

6

�He manifestat públicament, els darrers dies, el meu desig de seguir treballant per Catalunya en el
marc dels reptes que Europa en general i la política euromediterrània en particular, tenen
plantejats avui.
En resum, els he volgut esbossar cinc camins oberts en la direcció del canvi al llarg d'aquests mil
dies de govern de progrés: el de l'alternança democràtica; el del catalanisme com a cultura cívica
compartida, el del nou Estatut com a eina de l'autogovern; el de l'Espanya diferencial com a
projecte necessari, el d'Europa en la nostra vida quotidiana.
Són cinc vectors d'un canvi de cultura política que s'està operant, i que, en perspectiva històrica,
tot just hem iniciat.
Ara Catalunya, els seus ciutadans, han de decidir si seguim els camins oberts. És molt més que
una decisió electoral. És una decisió que implica el compromís de la societat catalana amb el seu
propi esdevenidor.
I vull fer referència al canvi en les polítiques concretes.
Fins ara els he parlat d'una acció de govern basada en un projecte i una idea ambiciosa,
equitativa i equilibrada de Catalunya.
Un projecte que ja a l'octubre de 2004, durant el primer Debat d'Orientació de Política General,
vaig identificar amb les exigències de la Catalunya dels 7 milions.
No és avui, ja ho he dit, el moment de fer un balanç exhaustiu del conjunt de l'obra del govern.
Però sí que vull destacar algunes iniciatives, amb valor afegit, que afecten a qüestions de fons de
la nostra societat. Són iniciatives plantejades no només per abordar la conjuntura sinó que tenen
una projecció de més profunditat, de més llarg abast.
Tenen a veure amb l'educació, amb l'economia, amb la cohesió social i territorial, l'estratègia
euroregional, i la planificació.
1.- Educació: Per primera vegada tenim un marc estable per definir una veritable política
educativa.
Quan vaig optar a la presidència l'any 1999 vaig dir quines eren les meves tres prioritats:
Educació, Educació, Educació. L'ordre d'importància no ha variat.
Un país val el que val la seva educació. Catalunya, des de les escoles municipals de l'any 1906, ho
sap això. Des de l'inici del catalanisme del segle XX.
És l'educació i el saber, el coneixement, diem ara, el que fa avançar una societat cap a la igualtat i
la competitivitat.
El Pacte Nacional per a l'Educació aprovat en aquesta legislatura no s'havia plantejat ni aconseguit
en vint anys.
Marta Mata i Raimon Obiols han explicat sempre que la via era aquesta.
Aquest és el camí que han seguit, per exemple, a Finlàndia, on la llei d'educació és dels anys 70 i
avui tenen un dels millors sistemes educatius d'Europa.
L'augment del pressupost destinat per la Generalitat a educació, aquests darrers anys, ha rondat
el 15 % anual de mitjana.
Aquest augment era el que requerien decisions clau del govern en matèria educativa, com la
implantació de la sisena hora diària a l'escola pública, la contractació de més de 5.200 nous
mestres o la posada en funcionament de 1.051 aules d'acollida.
2. L'Acord Estratègic per la competitivitat. Hem situat la concertació amb els agents econòmics i
socials com a vector de creixement.

7

�I l'Acord Estratègic és l'instrument articulador d'una voluntat compartida amb empreses i
sindicats.
A través dels òrgans de seguiment previstos a l'Acord, s'estan avaluant contínuament les noves
necessitats. Per exemple: la immigració i el seu impacte a la competitivitat i a la cohesió social.
L'Acord Estratègic va executar, el 2005, un pressupost de 1.020 milions d'euros; i el 2006 n'hi ha
1.590 de previstos. Unes xifres que estan molt per sobre dels 2.100 que s'havien previst per als
tres primer anys d'implantació de l'Acord.
Totes les mesures previstes s'han posat en marxa i més del 70% estan ja acomplertes.
3.- La Llei de Barris. Un referent a Espanya i Europa.
L'aplicació de la Llei de Barris s'ha traduït, ja a dia d'avui, en 58 projectes diferents a 45 ciutats
catalanes, que donen forma i contingut a la proximitat.
Aquest projecte va camí de convertir-se en un referent a Europa.
No només pels recursos invertits. No només per l'encert i la voluntat d'establir una aliança entre
Generalitat i Governs locals. És cert que els ajuntaments i la Generalitat han elaborat els projectes
i controlaran la seva execució. Però no només els governs. També les associacions dels barris. Les
entitats esportives i culturals. Tot el teixit social.
La llei de Barris no "crea" un marc de convivència. El que fa és construir capital social, trencar
l'anonimat i el distanciament, i generar noves reciprocitats.
Els processos d'execució dels projectes acollits a la Llei de Barris seran llargs. Però també aquí la
llavor ha arrelat.
Els prop de seixanta projectes aprovats constitueixen una llavor que també crea identitat.
Els parlo de la Catalunya que cal construir a través del subjecte, però sobretot del projecte. Del
patriotisme cívic efectiu i no de la reivindicació nostàlgica.
Ciutats segures, barris nous i escoles dignes: aquest és el paradigma de les noves seguretats que
avui construïm a través d'una nova relació entre els poders públics i la societat catalana.
4.- L'Euroregió
Aquest cap de setmana mateix els presidents de l'Euroregió ens adrecem als presidents dels
governs francès i espanyol reclamant-los la presa de les decisions necessàries per superar el
retard inexplicable del Tren de Gran Velocitat entre Montpeller i Perpinyà. Les previsions del
govern francès, que parlen del 2030, són inacceptables. És una mostra més de l'encert del
projecte de l'Euroregió.
L'Euroregió potser encara no és un èxit polític. I segurament no ho serà del tot mentre hi hagi qui
pensi les relacions regionals a partir d'esquemes centre-perifèria.
Mirin, mentre les Cambres de Comerç i la resta d'organitzacions empresarials es pensin a si
mateixes a nivell euroregional, i els Governs desenvolupin els seus mapes d’infraestructures en
aquest nou marc territorial, l'Euroregió anirà endavant.
He dit en moltes ocasions que creia que la Comunitat Valenciana havia de ser dins del projecte. El
President Camps sap quina és la meva opinió. I diria que la comparteix més del que ha expressat.
Celebro que els contactes institucionals que hem mantingut amb el Govern valencià, avui vinguin
acompanyats de la progressiva articulació d'una plataforma empresarial.
Valoro molt la iniciativa presa pel Cercle d'Economia de Catalunya i l'Associació Valenciana
d'Empresaris.
Fa uns mesos ja van mantenir una primera reunió a València. Fa pocs dies se'n va celebrar una
altra a Barcelona.

8

�Ens ha d'importar la localització i la xarxa. Aquesta és l'aposta guanyadora.
Aquesta ha de ser la nostra manera d'estar amb el sentit del temps i de la història, puix que a
Europa les regions frontereres són les que creixen més.
Serem més forts a l'Europa multipolar, tindrem l'oportunitat de generar economies d'escala i
tindrem una veu més forta a Madrid, o a París, i a Brussel·les.
Ho hem de fer perquè l'Euroregió, l'Arc Mediterrani o la Comunitat de Treball dels Pirineus són
maneres adequades d'expressar la voluntat de la societat catalana de tenir un paper actiu en el
procés d'integració europea.
I ho hem de fer perquè aquestes experiències de cooperació ens permetran avançar cap a una
Espanya en xarxa, que doti de realitzacions pràctiques la nostra visió política i ens connecti amb
els grans eixos europeus de transport.
5.- Un esforç planificador.
El Govern ha desenvolupat, en mil dies, una notable tasca planificadora per assentar les bases
d'una Catalunya de més qualitat.
L'elaboració dels plans de protecció del litoral, del pla de l'energia, del pla de presons, tenim 5.000
places a les presons i 8.000 presoners, ara fem cinc presons noves, o del pla d'equipaments
judicials. Aquests plans, dic, no només responien a demandes més o menys articulades, sinó a
necessitats del país que feia anys que no trobaven resposta.
També era necessària la definició d'un pla d’infraestructures de transport terrestre, viàries i
ferroviàries, que avui Catalunya té per primera vegada.
O l'elaboració del programa de sòl industrial, que ens permetrà desenvolupar 85 actuacions
estratègiques al territori, amb un potencial per generar 200.000 llocs de treball.
Però no només hem planificat les infraestructures i el territori. També hem definit nous projectes i
els hem començat a executar. Catalunya, com a resultat de dècades d'una inversió pública
insuficient, és un territori amb deficiències d'estructuració, mal dotat d'infraestructures en relació
a la capacitat de la seva indústria i al seu potencial per esdevenir la plataforma d'entrada a Europa
de mercats emergents. Per exemple, l'Eix Transversal ruter encara no és autopista. I l'Eix Pirinenc
no es pot comparar amb el francès.
Enfortir les vies transversals hauria de ser una ambició compartida per tota una generació. Perquè
serà determinant per definir el paisatge econòmic, social i humà de la Catalunya del segon terç del
segle XXI.
També és fonamental connectar la Catalunya interior amb el Port de Barcelona.
A través de l'Eix Transversal Ferroviari, aquests dos eixos: el transversal i el vertical estan ben
enfocats per primera vegada en molts anys.
A la Regió Metropolitana, és cert que tenim dèficits importants, com el quart cinturó, que s'ha de
fer. I el proper govern el farà. No sé si amb aquest nom o no, en tot cas salvaguardant la qualitat
ambiental.
També és cert que estem construint la línia de metro més llarga d'Europa. El 2012, gràcies a
l'enllaç L9-L12, el centre, la Fira i l'aeroport serà una realitat, i hem aconseguit decisions clau com
l'ampliació de l'AP-7, la millora de la NII o la construcció, anys després, dels accessos al Port de
Barcelona.
No vull insistir novament, perquè ja ho he fet molts cops, en la necessitat que Catalunya tingui un
aeroport transoceànic. I tingui capacitat de gestionar-lo. N'ha parlat amb Iberia, Cat-Air i Vueling,
i, evidentment, n'he parlat amb José Luís Rodríguez Zapatero.

9

�AENA ha quedat exhausta financerament després de l'esforç de Madrid, un bilió de les antigues
pessetes, i Barcelona mig bilió. Però el problema no és aquest. El problema és la gestió.
No és comprensible que algunes grans corporacions espanyoles puguin assumir la gestió
d'aeroports arreu del món i nosaltres no puguem modificar sensiblement el model de gestió de El
Prat.
Sincerament: el ritme d'inversió i execució que estem desenvolupant demostra l'ambició del
Govern.
Però també la voluntat que la participació de la Generalitat i d'agents privats en la gestió dels
ports, els aeroports i el ferrocarril es tradueixi en una major eficàcia.
En tres anys hem posat les bases d'uns comptes públics sanejats que ens permeten encarar amb
major solvència tots aquests reptes. Déu n'hi do el que ens hem proposat. Déu n'hi do el que hem
posat en marxa en tres anys!
Acabo, he volgut que aquesta intervenció d'avui servís per començar a esbossar el que ha de ser
una reflexió més ponderada i, si m'ho permeten, objectiva dels canvis en profunditat que, tant en
la manera d'entendre Catalunya, com sobre les prioritats de la governació, han suposat els tres
anys d'aquesta legislatura que acabarà el mes de novembre.
Moltes gràcies.

10

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="27">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39348">
                  <text>12.01. Activitat de representació (com a President)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39349">
                  <text>2003-2006</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39350">
                  <text>Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="1">
      <name>Text</name>
      <description>A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text.</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="8540">
                <text>1767</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="8542">
                <text>Una reflexió política sobre una legislatura intensa</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="8545">
                <text>Català</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="8546">
                <text>Cercle Financer</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="8547">
                <text>Catalanisme</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="8548">
                <text>Competitivitat</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="8549">
                <text>Economia</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="8550">
                <text>Estatuts</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="8551">
                <text>Finançament</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="8552">
                <text>Govern</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14314">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="38929">
                <text>Conferència</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="38930">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40111">
                <text>Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40314">
                <text>2006-07-25</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="8541">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="287" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="143" order="1">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/287/20060910.pdf</src>
        <authentication>84ab2ad6d45e6ba3c5a4992c2f1cd311</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="41890">
                    <text>Missatge institucional amb motiu de la Diada Nacional
de Catalunya
Saló del Tinell. Barcelona | 10/09/2006
Ara fa un any em vaig dirigir a tots vosaltres en un moment esperançador i alhora emocionant:
vivíem les setmanes prèvies a l'acord que havia de fer possible l'aprovació de la proposta de nou
Estatut al Parlament de Catalunya i us vaig demanar que tinguéssiu confiança. Teníem davant
l'oportunitat històrica de guanyar autogovern i de millorar el finançament sense deixar de ser
solidaris amb els altres pobles d'Espanya. Al capdavall ens n'hem sortit.
El 30 de setembre passat, el Parlament de Catalunya va aprovar la proposta de nou Estatut amb
un suport amplíssim dels diputats de la cambra. A primers de novembre les Corts espanyoles el
van prendre en consideració, en una jornada emotiva en la que els representants del poble de
Catalunya es van adreçar de manera respectuosa però ferma a tota Espanya. Posteriorment es va
iniciar una fase de diàleg, discussió, negociació i acord.
Tots sabeu que sempre vaig estar per aconseguir el màxim nivell d'entesa. I que sempre he
considerat que tots els sacrificis personals valien la pena per aquesta causa noble que era la
millora del nostre autogovern.
El poble de Catalunya, que és qui té la darrera paraula, va referendar el nou Estatut el mes de
juny passat. I finalment, ara fa un mes, el dia 9 d'agost va entrar en vigor. Catalunya té un nou
Estatut. El millor de mai. Sense cap dubte. Per primera vegada, des de 1714, una llei proposada
pel Parlament i aprovada per les Corts espanyoles respecta que Catalunya es reconegui a sí
mateixa com a nació.
Catalunya avui pot afirmar, amb orgull, que és la comunitat nacional que, sense ser un estat, té el
nivell més alt i complet de competències de tota Europa. L'administració central gestiona solament
una cinquena part dels recursos públics a Catalunya. I, tanmateix, el propi Estat és més sòlid que
mai, gràcies a l'enfortiment de la Generalitat.
La nit del referèndum, el 18 de juny, vaig deixar ben clar que el nou Estatut ha de ser de tots.
Dels qui el van defensar amb entusiasme i dels qui el van criticar. Tant si ho van fer per poc com
per massa.
Ens hem dotat d'una eina eficaç que guiarà els governs dels propers anys. Sigui quina sigui la seva
composició. Ara cal determinació per encarar el futur.
Com ja sabeu, el dia primer de novembre hi haurà eleccions al Parlament de Catalunya. I
d'aquestes eleccions en sortirà un govern que haurà de començar a aplicar el nou Estatut. Som,
en molts sentits, davant una nova etapa per a la història del nostre país. Una etapa que desitjo
que sigui positiva i fèrtil. Que permeti als homes i dones de Catalunya, tots: els qui hi van néixer,
els qui hi van venir fa anys i els qui hi arriben avui, buscant una oportunitat de vida i de
prosperitat, exercir plenament els seus drets i deures com a ciutadans d'un país modern, pròsper i
acollidor.
Un país que m'agradaria:
- Més engrescat pel seu futur que capficat pel seu passat.
- Més confiat en les seves possibilitats i en el seu treball i menys obsessionat pels greuges reals
o imaginaris.
- Més decidit a entomar els problemes que a defugir-los.
- Més determinat a aconseguir i celebrar victòries que no pas a sacralitzar i lamentar derrotes.
- Més compromès amb el treball per la igualtat i l'equitat.
- I abocat al conreu dels seus valors naturals i culturals, per enriquir-los i fer-los créixer.
Mireu, l'any passat us deia que no treia cap a res lamentar-se pel passat i que havíem d'esforçarnos a viure de manera més positiva les petites -i no tant petites- victòries del present. Doncs bé,
el nou Estatut ha estat una gran victòria. No en dubteu.

1

�L'Onze de setembre de l'any 32, el President Macià, en el seu emotiu discurs als catalans afirmava
que: "Catalunya sent la il·lusió de governar-se ella mateixa; podem dir que el destí de la Pàtria és
a les nostres mans". L'emoció venia donada per l'aprovació de l'Estatut.
Crec que podem afirmar que el nou Estatut ha estat la victòria política que més ens acosta a la
consecució dels nostres projectes nacionals.
Quan fa dos anys vam proposar una nova manera de celebrar la Diada preteníem donar-li un
relleu institucional que no havia tingut durant molt de temps. La festa permet honorar la nostra
senyera i escoltar, amb admiració i respecte, nobles i belles veus de procedències i accents molt
diversos que canten el seu sentiment de pàtria.
Amb l'Onze de setembre de 2006 fem un pas més en el reconeixement fraternal de les diferents
veus de la vella Sepharad de la que ens parlava el poeta.
Ciutadans i ciutadanes de Catalunya, tots sou cridats a celebrar un any més la Diada Nacional. A
tots us convido, des del Saló del Tinell, a participar en els actes que s'han convocat arreu de
Catalunya, i molt especialment al que la Generalitat i el Parlament de Catalunya han convocat per
a demà, al Parc de la Ciutadella de Barcelona.
Tingueu una feliç Diada. Visca Catalunya!

2

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="27">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39348">
                  <text>12.01. Activitat de representació (com a President)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39349">
                  <text>2003-2006</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39350">
                  <text>Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="1">
      <name>Text</name>
      <description>A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text.</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="8553">
                <text>1768</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="8555">
                <text>Missatge institucional amb motiu de la Diada Nacional de Catalunya de 2006</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="8558">
                <text>Català</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="8559">
                <text>Saló del Tinell. Barcelona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="8560">
                <text>Autogovern</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="8561">
                <text>Catalanisme</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="8562">
                <text>Estatuts</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="8563">
                <text>Missatges institucionals</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="8564">
                <text>Catalunya</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14315">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="38927">
                <text>Missatge</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="38928">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40034">
                <text>Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="40147">
                <text>Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40315">
                <text>2006-09-10</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="8554">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="288" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="144" order="1">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/288/20060913.pdf</src>
        <authentication>7aeb88da981a852acd6590bb2a196ef7</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="41891">
                    <text>Celebració de la Diada a Madrid
Residencia de Estudiantes. Madrid | 13/09/2006
Ara fa un any em vaig dirigir a tots vosaltres en un moment esperançador i alhora emocionant:
vivíem les setmanes prèvies a l'acord que havia de fer possible l'aprovació de la proposta de nou
Estatut al Parlament de Catalunya i us vaig demanar que tinguéssiu confiança. Teníem davant
l'oportunitat històrica de guanyar autogovern i de millorar el finançament sense deixar de ser
solidaris amb els altres pobles d'Espanya. Al capdavall ens n'hem sortit.
El 30 de setembre passat, el Parlament de Catalunya va aprovar la proposta de nou Estatut amb
un suport amplíssim dels diputats de la cambra. A primers de novembre les Corts espanyoles el
van prendre en consideració, en una jornada emotiva en la que els representants del poble de
Catalunya es van adreçar de manera respectuosa però ferma a tota Espanya. Posteriorment es va
iniciar una fase de diàleg, discussió, negociació i acord.
Tots sabeu que sempre vaig estar per aconseguir el màxim nivell d'entesa. I que sempre he
considerat que tots els sacrificis personals valien la pena per aquesta causa noble que era la
millora del nostre autogovern.
El poble de Catalunya, que és qui té la darrera paraula, va referendar el nou Estatut el mes de
juny passat. I finalment, ara fa un mes, el dia 9 d'agost va entrar en vigor. Catalunya té un nou
Estatut. El millor de mai. Sense cap dubte. Per primera vegada, des de 1714, una llei proposada
pel Parlament i aprovada per les Corts espanyoles respecta que Catalunya es reconegui a sí
mateixa com a nació.
Catalunya avui pot afirmar, amb orgull, que és la comunitat nacional que, sense ser un estat, té el
nivell més alt i complet de competències de tota Europa. L'administració central gestiona solament
una cinquena part dels recursos públics a Catalunya. I, tanmateix, el propi Estat és més sòlid que
mai, gràcies a l'enfortiment de la Generalitat.
La nit del referèndum, el 18 de juny, vaig deixar ben clar que el nou Estatut ha de ser de tots.
Dels qui el van defensar amb entusiasme i dels qui el van criticar. Tant si ho van fer per poc com
per massa.
Ens hem dotat d'una eina eficaç que guiarà els governs dels propers anys. Sigui quina sigui la seva
composició. Ara cal determinació per encarar el futur.
Com ja sabeu, el dia primer de novembre hi haurà eleccions al Parlament de Catalunya. I
d'aquestes eleccions en sortirà un govern que haurà de començar a aplicar el nou Estatut. Som,
en molts sentits, davant una nova etapa per a la història del nostre país. Una etapa que desitjo
que sigui positiva i fèrtil. Que permeti als homes i dones de Catalunya, tots: els qui hi van néixer,
els qui hi van venir fa anys i els qui hi arriben avui, buscant una oportunitat de vida i de
prosperitat, exercir plenament els seus drets i deures com a ciutadans d'un país modern, pròsper i
acollidor.
Un país que m'agradaria:
- Més engrescat pel seu futur que capficat pel seu passat.
- Més confiat en les seves possibilitats i en el seu treball i menys obsessionat pels greuges reals
o imaginaris.
- Més decidit a entomar els problemes que a defugir-los.
- Més determinat a aconseguir i celebrar victòries que no pas a sacralitzar i lamentar derrotes.
- Més compromès amb el treball per la igualtat i l'equitat.
- I abocat al conreu dels seus valors naturals i culturals, per enriquir-los i fer-los créixer.
Mireu, l'any passat us deia que no treia cap a res lamentar-se pel passat i que havíem d'esforçarnos a viure de manera més positiva les petites -i no tant petites- victòries del present. Doncs bé,
el nou Estatut ha estat una gran victòria. No en dubteu.

L'Onze de setembre de l'any 32, el President Macià, en el seu emotiu discurs als catalans afirmava
que: "Catalunya sent la il·lusió de governar-se ella mateixa; podem dir que el destí de la Pàtria és

1

�a les nostres mans". L'emoció venia donada per l'aprovació de l'Estatut.
Crec que podem afirmar que el nou Estatut ha estat la victòria política que més ens acosta a la
consecució dels nostres projectes nacionals.
Quan fa dos anys vam proposar una nova manera de celebrar la Diada preteníem donar-li un
relleu institucional que no havia tingut durant molt de temps. La festa permet honorar la nostra
senyera i escoltar, amb admiració i respecte, nobles i belles veus de procedències i accents molt
diversos que canten el seu sentiment de pàtria.
Amb l'Onze de setembre de 2006 fem un pas més en el reconeixement fraternal de les diferents
veus de la vella Sepharad de la que ens parlava el poeta.
Ciutadans i ciutadanes de Catalunya, tots sou cridats a celebrar un any més la Diada Nacional. A
tots us convido, des del Saló del Tinell, a participar en els actes que s'han convocat arreu de
Catalunya, i molt especialment al que la Generalitat i el Parlament de Catalunya han convocat per
a demà, al Parc de la Ciutadella de Barcelona.
Tingueu una feliç Diada. Visca Catalunya!

2

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="27">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39348">
                  <text>12.01. Activitat de representació (com a President)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39349">
                  <text>2003-2006</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39350">
                  <text>Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="1">
      <name>Text</name>
      <description>A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text.</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="8565">
                <text>1769</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="8567">
                <text>Celebració de la Diada a Madrid</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="8570">
                <text>Català</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="8571">
                <text>Residencia de Estudiantes. Madrid</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="8572">
                <text>Catalanisme</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="8573">
                <text>Estatuts</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="8574">
                <text>Govern</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14316">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="38925">
                <text>Discurs</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="38926">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40033">
                <text>Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40316">
                <text>2006-09-13</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="8566">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="289" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="145" order="1">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/289/20060915.pdf</src>
        <authentication>53abc8355ad84fb935cd8ed706d4716c</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="41892">
                    <text>Conferència del president de la Generalitat de
Catalunya al Col·legi d'Arquitectes de Barcelona, "1.000
dies que han canviat Catalunya"
Col·legi d'Arquitectes de Barcelona | 15/09/2006
Probablement sigui aquesta una de les darreres ocasions en les quals em dirigiré a un auditori per
parlar com a President de la Generalitat.
Estimats consellers, senyor Degà del Col·legi, estimats amics, diputats, diputades, arquitectes. És
un plaer molt gran per mi tornar al Col·legi d'Arquitectes, crec que és 18 anys després de l'última
vegada que vaig signar el seu Llibre d'Honor. Han passat una colla d'anys i, segurament, el que ha
passat en aquests anys em permet parlar amb una mica més d'autoritat, no des del punt de vista
formal, sinó des del punt de vista de l'experiència.
Crec que el públic rendiment de comptes que avui vull fer és una obligació dels polítics que mai
s'hauria d'oblidar i com a màxim responsable polític de Catalunya en aquesta etapa apassionant i
apassionada de la nostra història que es clourà amb les eleccions del proper 1 de novembre, per
això em plau moltíssim tornar a ser en aquest escenari en un moment que, per descomptat podem
mirar enrere, però sobretot hem de mirar endavant i preveure, dibuixar i imaginar el que pot ser
el futur per fer-lo millor.
Aquest període es clourà, em penso que puc dir-ho, havent obtingut el reconeixement per primer
cop de la nació catalana per part de l'Estat espanyol. Una vella aspiració que durant la República
probablement va existir però no es va aconseguir i que en un Consell Nacional del PSOE un parell
de persones que estan aquí a la sala van gosar de demanar, quasi diria d'exigir, cordialment, quan
encara no era una realitat i que, finalment, ara està inscrit en les lleis, en la llei catalana, però
també en les lleis espanyoles, per tant, el clau està arrambat.
S'haurà obtingut, doncs, un reconeixement que, Macià, per exemple, no va poder aconseguir, i
Companys tampoc. Macià el màxim que va aconseguir, recordeu, és la carta de Jaume Carner que
va publicar no fa tant un diari d'aquesta cuitat. Jaume Carner ho escrivia des de Madrid dient-li
"president, de regió no passem, també podem fer una altra cosa que és marxar o votar en contra,
però el meu consell és que comencem per aquí", deia en Jaume Carner, oncle de Joan Raventós.
Bé doncs, la història en aquest país avança amb aquesta lentitud, amb aquesta morositat, amb
aquesta inèrcia i aquests pesos al darrera que, tanmateix, no han impedit que haguem arribat allà
on hem arribat i no impediran que seguim arribant a noves fites en el futur.
Aquest període es clourà havent engegat una dinàmica de canvis marcats per una renovada
ambició política, que potser s'havia refredat en els anys anteriors, i per una decidida orientació cap
la millora dels serveis que afecten els barris i pobles, en definitiva les persones, i per una
orientació també cap a la prioritat en l'educació i la salut, ho vam dir des del primer dia, responent
a la anunciada prioritat pels barris segurs i escoles dignes que alguns de vostès recordaran que va
ser el nostre motor temps enrere com a pretendents a la governació de Catalunya.
Aquests dies el Govern de Catalunya està donant a conèixer els paràmetres que utilitza per
avaluar les seves polítiques i per comprovar fins a quin punt s'ha donat resposta als objectius
estratègics que s'havia proposat. Penso que és un exercici democràtic molt saludable.
En tot cas, aquesta és una avaluació sotmesa a la crítica, a l'autocrítica i al debat democràtic,
sotmesa també, ben aviat, a l'avaluació dels ciutadans i, a la llarga, pendent en definitiva del
judici de la història. Però em permetran que el meu balanç no es centri solament en els resultats
de les polítiques endegades pel Govern com en una valoració de la política desenvolupada en
aquesta etapa.
Fins a quin punt el designi de canvi que va justificar l'articulació d'una nova majoria parlamentària
i la formació d'un nou govern s'ha vist acomplert?. Quines lliçons extreure d'aquesta experiència
política que hem viscut?.
Espero que entenguin que, en algunes parts, la intervenció d'avui reiteri algunes coses que ja he
anat dient les darreres setmanes. Però no em cansaré de repetir que el projecte polític que vam
endegar fa mil dies des del Govern de Catalunya tot just és al seu inici. No és una cosa que ara

1

�acabem, sinó que és una cosa que tot just hem engegat. Crec que és un projecte que s'està
mostrant positiu per Catalunya.
Tinc l'orgull d'haver-lo encapçalat durant uns anys, com també la satisfacció de poder-lo
traspassar a una nova generació, convençut que els objectius i les orientacions del projecte
segueixen sent, bàsicament, les mateixes.
Això no vol dir que nous accents i enfocaments no el puguin enriquir, n'estic convençut que sí que
el poden enriquir, i que no el puguin fer créixer, n'estic convençut també, ni que la nova generació
no tingui el dret d'inventariar el llegat que rep i innovar, inventar, inclòs en alguns cas, negar el
passat, perquè la vida quan té futur i quan avança és sempre, en certa mesura, la negació del
passat. Que ningú no s'equivoqui, és amb aquest estat d'ànim que em presento avui a fer balanç
dels 1000 dies de govern catalanista i d'esquerres i és amb aquest ànim que participaré en la
propera campanya electoral.
I anant una mica més enllà vull anticipar el que podria ser la conclusió de la meva intervenció
d'avui.
Pretenc que, a banda del balanç, que és saludable i obligat, com he dit, quedi clar que, com a
President de la Generalitat, pretenc complir amb la màxima dignitat les obligacions del meu càrrec
fins al darrer minut del mandat.
El Parlament està dissolt i el Consell Executiu veu limitades les seves funcions, especialment a
partir del moment que s'han convocat les eleccions. Però el President ho ha de ser fins el moment
en què traspassi aquesta responsabilitat al seu successor.
Us haig de dir amb tota franquesa, i em penso que és un exercici saludable la franquesa en
política, que, com a President del PSC, Maragall pretén fer tot el possible perquè José Montilla
sigui el futur president de la Generalitat. Per què ens hem d'enganyar, diguem-ho clar.
I ho faré amb la convicció que és la persona més indicada per continuar fent realitat el projecte
que he tingut l'honor d'encapçalar, el projecte del catalanisme progressista que hem començat a
fer realitat en aquesta legislatura.
Crec que en els moments preelectorals el que compta és la claredat en els missatges. Entre
eleccions i eleccions es pot matisar, subratllar, enfosquir, subratllar més una cosa o una altra.
Però en el període de les eleccions és blanc o negre, ja els he dit, el blanc que és el meu blanc.
Dit això, retorno a la qüestió inicial: fins a quin punt s'ha vist acomplert el designi de canvi amb
què va néixer el Govern Catalanista i d'Esquerres?
Aquest govern va néixer amb una explícita voluntat reformadora, concretada en l'acord
programàtic subscrit pel Partit dels Socialistes de Catalunya, Esquerra Republicana de Catalunya,
Iniciativa per Catalunya-Verds i Esquerra Unida Alternativa, signat a pocs metres d'aquí, al Saló
del Tinell, el desembre de l'any 2003.
El Pacte del Tinell va ser i és l'expressió solemne d'aquesta compartida voluntat de canvi que va
guanyar a Catalunya ara fa tres anys i que va ser validada en seu parlamentària en la votació de
la meva investidura com a President de la Generalitat.
Com vostès saben, es proposava un canvi a tres nivells. Un canvi en l'autogovern, un canvi en les
polítiques i un canvi en la política. Dit d'una altra manera: augmentar i millorar la nostra capacitat
de decisió col·lectiva; canviar les prioritats de l'acció de govern, però també canviar el paradigma
que havia regit i dominat el catalanisme durant dues dècades.
El primer canvi que ens proposàvem impulsar requeria la reforma de l'Estatut, amb la
corresponent revisió a fons del marc competencial, del disseny de les nostres institucions i del
nostre sistema de finançament. Era una reforma que sabíem que hauria de tenir conseqüències
directes i indirectes en el sistema institucional espanyol. Ho sabíem.
Però, què preteníem amb la reforma de l'Estatut?. Principalment ampliar la nostra capacitat de
decisió política per poder realitzar les polítiques que asseguressin la millor qualitat de vida dels
ciutadans, i per garantir la promoció i defensa dels interessos de Catalunya en tots els escenaris.

2

�Tanmateix, érem conscients que la millora de l'autogovern no s'acabava amb la reforma
estatutària. Millorar l'autogovern volia dir també desplegar tot el potencial polític contingut en el
marc normatiu vigent, per revisar les institucions d'autogovern que ho necessitessin, introduir
mesures de regeneració democràtica i innovar en els instruments de gestió.
Per tant, l'agenda de reformes de caràcter institucional i de les regles del sistema polític català
amb què vam iniciar la legislatura anava més enllà de l'Estatut: llei electoral; regulació de la figura
del Conseller Primer; limitació dels mandats presidencials; nou Reglament del Parlament; mesures
d'impuls de la participació ciutadana; adequació dels organismes consultius i fiscalitzadors; una
nova política de comunicació que garantís el pluralisme, la independència i la transparència; i la
devolució de competències als ens locals amb una gestió pública concertada.
L'altra cara de la moneda del canvi de l'autogovern era la relació entre Catalunya i Espanya,
persuadits com estàvem que sense una bona relació amb Espanya i amb el seu Govern era molt
difícil que l'ambició política de Catalunya pogués prosperar. No ens hem d'amagar de dir-ho això,
perquè és així.
A més, a partir de les eleccions de març de 2004, vàrem entendre que amb el nou Govern
socialista a Espanya hi havia una oportunitat que no es podia desaprofitar. Ja saben que jo sóc un
convençut que les esquerres governen poc temps, normalment qui mana és la dreta, mana en tots
les terrenys i potser a vegades en tots menys en les eleccions. Però en el terreny social, econòmic,
tecnològic, i en tots els altres, normalment el pensament dominant és un pensament conservador.
I bé doncs, la política és un lloc excepcional on la gent decideix qui mana, no el poder fàctic
decideix el poder formal, sinó la gent decideix el poder formal. Tot i amb això, és molt difícil veure
períodes molt perllongats de governació de l'esquerra, a no ser que siguin precedits de períodes
llarguíssims de dictadures, que és el que va passar amb el govern de Felipe González, que
provenia després d'una petita governació transicional de centre i de 40 anys pràcticament, de
dictadura.
Per això nosaltres ens vam proposar tenir una actitud bel·ligerant en la política espanyola, amb la
intenció de ser la punta de llança del reconeixement efectiu de l'Espanya plural. No els deurà
sorprendre si els dic que aquest punt constitueix un dels aspectes en els quals la sensació, tres
anys després, encara és agredolça. Això no està pas aconseguit, és una porta que s'ha obert, però
encara falta molt camí per recórrer.
Finalment, el canvi en l'autogovern implicava millorar les eines per projectar-nos a Europa i al
món, bàsic i fonamental. Si no ens adonem que la nostra pàtria ja no és ni Catalunya ni Espanya,
sinó que és més gran i que l'escenari en el qual vivim és bastant més gran i es diu Europa, no
farem res. A Europa hi hem d'anar amb veu pròpia per defensar els nostres interessos, i a la
Mediterrània hi hem de ser amb presència suficient per esdevenir un punt de referència europeu
per al diàleg entre les dues ribes. Si em deixessin parlar d'això, estaria una hora més parlant
perquè és el tema al qual em penso dedicar, però avui no ho faré, o poc.
El segon canvi que ens proposàrem era un canvi en les polítiques, en les seves prioritats i en la
seva execució.
Si l'Estatut ha estat una obra col·lectiva, tot i que per part de CiU mai no va ser una prioritat
mentre va governar, les polítiques impulsades i dutes a terme durant aquests tres anys, com a
resultat de l'Estatut, però també de l'estricta governació, són mèrit i responsabilitat exclusiva de
les tres forces que vam formar el govern.
Volíem realitzar una obra de govern que atengués i satisfés les aspiracions i les necessitats dels
ciutadans de Catalunya, de manera preferent dels sectors socials més desatesos, en una lluita,
com dèiem abans, herències d'un passat d'oposició a la dictadura, per reduir les desigualtats.
Ens proposàvem governar amb eficàcia i responsabilitat per assegurar el progrés econòmic, la
cohesió social i l'equilibri territorial.
Per assegurar el progrés econòmic en temps de globalització i en el marc de l'ampliació europea,
el Govern es va fixar la prioritat d'impulsar la competitivitat i el dinamisme de l'economia catalana,
ja en el vell inici de la governació. Vostès recordaran la presentació que el conseller Castells en va
fer.

3

�Plantejàrem una nova política econòmica, una nova política industrial i tecnològica i una nova
política educativa, orientades totes elles a assegurar un increment sostingut de la productivitat.
A la vegada, el Govern es proposà la resituació de l'espai econòmic català en el marc més ampli de
l'Euroregió Pirineus-Mediterrània, reforçant les relacions de tota mena dins d'aquest espai i incidint
en la redefinició del concepte o del mapa de les infraestructures d'Espanya.
Tots vostès m'han sentit parlar més d'una vegada del canvi substancial que suposa per a Espanya
passar del model radial, que és el que ha dominat durant segles, a un model en xarxa, que és
totalment diferent, com és una cèl·lula primària d'una sofisticada. És a dir, hi ha sistemes senzills
que funcionen quan cal ser senzill per ser efectiu, i hi ha moments en què aquests sistemes
senzills i necessaris en un principi, comencen a ser una rèmora i es necessiten concepcions
diferents, segurament més complexes, més difícils d'assimilar i d'operar també. De l'Espanya en
xarxa, és un concepte necessari si volem que la realitat evolucioni al sentit dels interessos de
Catalunya i d'Espanya.
Referent a la nova política econòmica l'eix, com he dit, va ser l'Acord Estratègic per a la
Internacionalització i la Competitivitat de l'economia catalana.
I com he dit, la prioritat política d'aquest Govern era l'educació, que s'ubicava estratègicament en
el centre de les nostres polítiques públiques, com a motor de desenvolupament econòmic i
tecnològic i, simultàniament, com a instrument d'integració cívica i de cohesió social.
Pensàvem, pensem, que el progrés econòmic i el progrés educatiu de Catalunya havien de ser la
garantia del progrés social i del progrés cultural de tots i cadascun dels seus ciutadans. I de fet, el
catalanisme va néixer de la mà, justament, de la reforma escolar, reforma que va ser tan radical
fa cent anys que el que va fer va ser anar al model, no europeu, sinó al model americà d'escola
local, que a Europa era pràcticament inexistent. És a dir, un model en el qual va ser l'Ajuntament
de Barcelona, per començar, el que va desenvolupar escoles pròpies adaptades a al realitat
propera que s'estava vivint i no l'educació entesa com una aparició de la veritat sobre el poble
ignorant que va sabent poquet a poquet, sinó que la bona educació s'havia de trobar partint del
barri, de la ciutat i de baix cap amunt.
Pensàvem nosaltres que el progrés econòmic i el progrés educatiu de Catalunya havien de ser la
garantia del progrés social i del progrés cultural de tots i cadascun dels seus ciutadans. I el meu
govern proclamava, no el patriotisme, el patriotisme dels drets de la justícia social, el patriotisme
de la dignitat efectivament reconeguda, no sobre el paper, sinó sobre la vida diària.
En aquest sentit, la Llei de Barris ha estat una proposta emblemàtica de la nostra concepció de les
polítiques públiques.
Ens proposàvem també articular la política econòmica i la política social amb una estratègia
territorial i mediambiental coherent amb la diversitat del país. Tot això no és purament una suma i
una edició de temes diferents que responien als interessos d'una coalició, això havia de ser, i ha
anar sent cada vegada més, una concepció global, complerta, del que ha de ser la política en
aquest país.
I aquesta estratègia territorial tenia per finalitat construir un espai territorial articulat i dinàmic. La
idea era i és propiciar l'emergència dels territoris de Catalunya amb tota la seva potència i el seu
reconeixement com a agents polítics de la gestió de proximitat.
En l'agenda de la política territorial del Govern les claus han estat:
- el nou model d'organització territorial;
- el desenvolupament d'una política d’infraestructures potent, amb una especial atenció a la xarxa
ferroviària;
- l'adopció com a instrument de planificació i estratègia ambiental de l'Agenda 21 de Catalunya;
- una política hidràulica fonamentada en una nova cultura de l'aigua, dramàticament nascuda en el
nostre país, com saben perfectament, per un debat polític important entorn del transvasament de
l'Ebre;
- i una política conjunta d'habitatge i de qualitat urbana.

4

�El tercer canvi que ambicionava el nou Govern era un canvi en la política.
Vam iniciar aquesta nova etapa política amb la convicció que el nou Govern era l'expressió, en
aquell moment històric, d'un projecte de llarg abast i arrelat en una fecunda tradició: el projecte
catalanista de reforma social. Un projecte que era compartit per les tres forces polítiques que
constituïen la majoria parlamentària, amb la convicció que era necessari i possible ampliar l'espai
social del catalanisme.
L'oportunitat d'un govern de les esquerres, gairebé setanta anys després del darrer, no es podia
deixar passar. Enteníem, a més, que el projecte i els objectius que el concretaven transcendia
l'espai polític que representaven les tres forces de govern.
Governar en coalició no era ni serà mai un obstacle per afirmar una estratègia autònoma del
Govern de Catalunya que va més enllà de la simple agregació de les estratègies dels socis de
govern. És una criatura nova, producte d'aquesta coalició.
Al mateix temps, la voluntat de governar per a tota la ciutadania de Catalunya ens obligava a
assajar un nou tipus de relació amb l'oposició. I crec que ho vam fer.
I finalment, érem conscients que satisfer les expectatives aixecades en la ciutadania per la
formació del nou Govern obligava a governar amb transparència i amb proximitat.
Fins aquí el recordatori dels propòsits de canvi que animaven el Govern Catalanista i d'Esquerres
en el seu naixement. Ara hem de veure fins a quin punt aquells propòsits de canvi han esdevingut
una realitat.
El juliol passat vaig esbossar una primera resposta a la pregunta de si realment s'havia produït el
canvi anunciat. I la meva resposta era matisadament afirmativa, perquè entenia, i entenc, que el
canvi s'ha iniciat, però no s'ha consumat. Més aviat penso que estem en un procés de canvi, iniciat
en aquesta legislatura, amb resultats i intensitats desiguals en cada un dels tres àmbits que els
he apuntat.
A parer meu, l'important és que hem obert nous camins en la política catalana que ultrapassen el
marc de la conjuntura i que transcendeixen l'epidermis de la política quotidiana.
En la meva intervenció d'abans de l'estiu els vaig assenyalar que aquesta legislatura havia ofert
cinc vies de canvi a la política i a la societat catalanes:
1)
2)
3)
4)
5)

l'alternança democràtica, molt important;
un nou paradigma catalanista, molt complicat:
el nou Estatut, molt difícil;
la nova relació entre Catalunya i Espanya, encara hi som i trigarem;
i, finalment, la plena dimensió europea de la societat i de la política catalanes.

L'Estatut conté un potencial extraordinari que s'haurà d'anar convertint en realitat tangible en els
propers anys. Ens vam proposar un Estatut pensat per a la Catalunya del segle XXI. I ara el
tenim.
El dia de la seva entrada en vigor vaig afirmar que la nova llei deixava l'Administració central un
paper quasi residual en aquells àmbits que ara passen a ser responsabilitat de la Generalitat, i que
representen, al capdavall, entre Generalitat i ajuntaments, el 80 % de la despesa pública
realitzada a Catalunya.
Això significa ni més ni menys que reconèixer, en tota la seva extensió, el principi de proximitat
com a eix de la governació a Catalunya: Generalitat i municipis són, a partir d'ara, les institucions
que governaran el dia a dia del ciutadà. I afirmo que, tanmateix, l'estat és més sòlid que mai,
justament perquè l'administració autonòmica s'ha enfortit.
Aplicant els paràmetres europeus de la proximitat, podem afirmar que a Catalunya s'exerceix com
en cap altre territori el principi de subsidiarietat, potser Alemanya, encara ho discutiríem perquè
allà tot passa més a través d'un Senat en el qual els presidents dels landers tenien fins ara un dret
de veto, cosa que ara no tenen. Generalitat i municipis són, doncs, les institucions de la vida dels
catalans. Aplicant aquests paràmetres, jo crec que s'exerceix el principi de subsidiarietat

5

�justament quan es deixa el poder llunyà, aplicar la unitat en aquelles qüestions en les quals és
millor que tu, que la proximitat, i n'hi ha en terrenys en què això és veritat. Hi ha sempre el perill
d'eclosió en un poder molt proper entre aquell que mana i el què és manat. En un petit poble, si
l'ajuntament tingués totes les competències al 100% i hi hagués un senyor molt, molt ric,
segurament aquest manaria més del compte, respecte del conjunt de les competències que,
altrament, amb una distància més allunyada és capaç de garantir un Estat.
Ahir, en la trobada a Donosti amb els presidents de les regions de la Comunitat de Treball dels
Pirineus, comparàvem els més de 160.000 funcionaris catalans amb els 5000 o 6000, a tot estirar,
de les regions franceses. No en tenen més.
Dit d'una altra forma, Catalunya ha aconseguit, en comparació amb les regions i länder europeus,
la màxima capacitat competencial i el màxim reconeixement de la pròpia identitat. Tot això en el
marc que avui permet la internacionalització.
No ho han entès així aquells que no ho han volgut entendre mai. Però no penso perdre més temps
ni amb aquells que m'han acusat i m'acusen, justament a mi, d'haver-me convertit en
perillosament nacionalista i de voler dinamitar l'Estat espanyol, ni amb aquells que ens tracten de
sucursalistes de Madrid.
Aquests exabruptes i estridències em porten a fer una reflexió: el que s'ha fet fins aquí és molt
transcendent, és cert. Però s'equivocarien les forces polítiques catalanes si amb el desplegament
apliquen les seves energies al tacticisme i el joc curt, com sovint han fet, en comptes de propiciar
el consens necessari per donar credibilitat a l'Estat de les autonomies de caràcter federal que
estem edificant.
El camí del desplegament de l'Estatut serà llarg i complicat. No requerirà només un pacte polític
sinó també un canvi de cultura de l'administració central. Perquè també a Espanya s'ha de
produir un canvi de paradigma: 30 anys després d'haver-se iniciat la transició, ja no podem
entendre Espanya en termes d'un cos que es descentralitza o replega a voluntat, sinó en termes
d'un Estat compost en el qual les seves parts (nacions, nacionalitats i regions) han consolidat
personalitat i protagonisme i reclamen poder participar més i més, conjuntament, en la definició
del tot.
Tornant a l'Estatut, ara la nostra prioritat és desplegar el potencial d'autogovern que tenim a les
mans i determinar-ne les prioritats socials. Aquest haurà de ser l'eix del debat en les eleccions del
proper 1 de novembre.
De tota manera quan sento segons quines promeses o propostes, avui, em pregunto quines
garanties ens poden donar per al desenvolupament del nou Estatut aquells qui, durant 20 anys,
van ajornar l'aplicació d'aspectes essencials de l'autogovern previstos en l'Estatut anterior.
El potencial d'autogovern que el nou Estatut posa a l'abast ens exigirà més ambició i més
responsabilitat que mai. El nou Estatut, però, també demana una forma diferent de definir i
formular les aspiracions i necessitats de la ciutadania catalana.
Mantenir oberta una dialèctica basada en un eix primordialment o exclusivament identitari no
contribuirà a desenvolupar satisfactòriament cap dels atributs del nou autogovern. Al contrari. La
clau penja ara de la capacitat d'oferir fórmules efectives per aplicar els instruments de què ja
disposem en els problemes dels catalans.
El grau de diferencialitat que aquest Estatut dóna a Catalunya no dependrà del que diu sobre com
som els catalans, sinó de què en volem fer i de què en fem efectivament amb les eines de les
quals ens hem dotat.
També és cert que el reconeixement i respecte per la nostra singularitat dependrà també de com
resolguem l'aspiració d'una nova relació de Catalunya amb Espanya.
Un dels primers programes que em vaig proposar impulsar, des de la presidència, es va concretar
amb el nom de "Catalunya proposa".

6

�Aquest govern, efectivament, ha ofert la proposta més sincera i convençuda que mai s'havia donat
per implicar Catalunya en la governació d'Espanya. L'Espanya plural, l'Espanya en xarxa. Una
proposta que heretava l'esperit del catalanisme democràtic que havia recuperat les institucions
d'autogovern durant la transició.
Durant els vint anys posteriors, aquest esperit actiu i propositiu d'alguna manera es va aparcar i
va ser substituït per, en el millor dels casos, campanyes d'explicació de què i com era Catalunya i,
normalment, per una postura d'indiferència interessada, més còmoda pels governs de torn, però
perversa per a la relació entre els pobles d'Espanya. I sobretot perversa per a les expectatives i
els desitjos de futur dels catalans i les catalanes.
La Constitució de 1978, l'Estatut de Sau i el mateix disseny de l'Estat de les Autonomies, no
haurien estat possibles si en aquells moments de la transició la classe política catalana no hagués
estat implicada plenament en el rumb polític d'Espanya.
De la mateixa manera, la Catalunya del segle XXI no podrà mantenir les seves expectatives si
renuncia resignadament al rol que li pertoca, o que li volen donar, a Espanya i a Europa.
Des de Catalunya hem fet un primer pas: hem dit quina Espanya volíem. L'Estatut era també una
manera de dir-ho. Ho veiem clar en diversos aspectes: en el reconeixement del caràcter nacional
de Catalunya en l'Estatut, una de les lleis bàsiques del bloc constitucional; en la presència efectiva
de les autonomies a les institucions europees; en la transformació del sistema de finançament en
la línia d'un tracte fiscal més just que combinés l'autonomia i la suficiència financera de les
comunitats amb una solidaritat interterritorial equitativa; i amb l'inici de l'adaptació del sistema
judicial a la realitat autonòmica, un tema sempre complex, per la justícia és la última ratio i
sempre aquell que vol alguna cosa es guarda aquesta última raó per mirar de corregir les altres si
es passen, per tant en aquí ens hi juguem moltíssim. Crec que hem jugat bé, net, i ens hem
guanyat el respecte no solament dels nostres ciutadans sinó també dels propis membres del Poder
Judicial.
He de reconèixer que en tots aquests objectius el balanç és diversament controvertit. Hem de ser
conscients, però, que els resultats no es poden apreciar en la immediatesa.
L'Espanya plural ha corregut la primera etapa i estic convençut que la direcció és la correcta.
Potser han fallat els ritmes, l'encert en la formulació de la proposta, o la previsió, potser una mica
càndida, del nivell de comprensió i reacció que es produirien.
M'explico. Recordin el rebombori que la suma Estatut més OPA va precipitar a tota Espanya,
l'amenaça de retirada de dipòsits i el boicot als productes catalans que en aquell moment ni
nosaltres dèiem en veu alta, en fi, per no donar-li més volada a un fenomen que s'estava
produint, perquè avui podem dir tranquil·lament que aquell núvol ha passat. I haver passat
demostra fins a quin punt les resistències no eren importants, eren importantíssimes, però també
la fragilitat d'aquests moviments de rebuig que, efectivament, hem superat. Van ser moments
molt durs, és cert, i els vam superar. El plantejament de fons de les nostres iniciatives és l'únic
coherent amb la doble perspectiva d'implicació a Espanya i afirmació de Catalunya.
Hem viscut, doncs, una etapa essencial, perquè les reformes encetades no tenen marxa enrere.
Acostumats, com estaven, els sectors nacionalistes espanyols a establir les normes de relació
mútua, entre ells i la Generalitat, acostumada ella a interioritzar el principi de la pura
"conllevancia", la nostra nova actitud no va agradar. L'actitud d'implicació era perillosa.
Alguns a Catalunya pensen que el cost de tot plegat pot haver estat excessiu. Que ens podríem
haver estalviat la desmesurada reacció en contra si no haguéssim mostrat tanta ambició,
ingènuament, deuen pensar. Com a President de la Generalitat, no em puc permetre aquest tipus
de plantejaments. Mai ho he fet personalment en la meva carrera política, ni mai ho ha fet el
nostre grup polític.
Prefereixo assumir el cost polític i personal per haver impulsat, que no fet, perquè l'Estatut és de
tots, un nou Dret polític a Catalunya i haver desvetllat l'exigència d'una nova Espanya plural, que
no pas haver continuat vint anys més fent virtut de la resignació i de la renúncia. Actitud còmoda
per al dirigent que la proclama però estèril per al poble que l'assumeix.

7

�Per això, un cop passada la tempesta, caldrà obrir un període de reflexió. No es partirà de zero.
Amb el govern de José Luís Rodríguez Zapatero s'han començat a fer gestos i a prendre iniciatives
pròpies d'aquesta nova visió d'Espanya. Les reformes estatutàries en marxa contenen elements
suficients de renovació profunda de la visió d'Espanya. La realitat d'Espanya ha canviat.
Tanmateix també els partits catalans tenen la responsabilitat d'ampliar el camí enfilat o bé recular
en els objectius proposats. De fet, des de Catalunya ja hi ha qui prematurament, ha anunciat que
el projecte de l'Espanya plural és inviable perquè ni les elits ni la majoria dels espanyols hi creuen.
Però no tenim cap altra alternativa que perseverar, amb les inflexions de to que calguin, cercant
les aliances polítiques, socials, econòmiques i culturals necessàries.
O és que hi ha cap altre camí sensat?
Reitero: els governants no poden fer de la seva incapacitat de canvi una virtut, si aquesta
perjudica les ambicions i l'horitzó del seu poble.
La capacitat de decidir que ens dóna l'autogovern passa perquè Catalunya participi activament en
la governació d'Espanya i d'Europa. Europa i la Mediterrània són el nostre espai natural.
En aquests 1000 dies hem fet política interioritzant la dimensió europea. L'Euroregió, el
reconeixement lingüístic, la participació de Consellers al Consell de Ministres europeu, o la
Delegació Oficial de la Generalitat a Brussel·les. Totes aquestes no són qüestions d'identitat, sinó
instruments que vertebren amb més eficàcia la nostra posició a Europa. Són, finalment, vectors
que projecten les possibilitats del nostre autogovern a Europa molt més enllà del que mai cap
generació havia pogut tenir.
Tot i la importància simbòlica, institucional i de projecte futur que té l'avenç que suposa el nou
Estatut, allà on el Govern que he presidit s'hi jugava la credibilitat i la legitimitat era en els
resultats de les seves polítiques públiques.
Una primera política obligada és la del bon govern, i, per tant, la millora del funcionament i
l'organització de l'Administració de la Generalitat. Avui, podem afirmar que aquest govern no tan
sols ha sabut prendre el control sinó que ha redreçat bona part de les ineficiències que vàrem
trobar.
Hem fet una feina bàsica: hem sanejat les finances de la Generalitat. Ens vam trobar amb deute,
tenim superàvit, ens vam trobar una determinada renta per càpita i en tenim una altra, ens vam
trobar un ritme de creixement que era el que era i l'hem multiplicat per dos. Hem acotat els nivells
d'endeutament i reduït significativament el seu creixement anual, fent front a l'important dèficit
ocult que vàrem heretar. Hem absorbit més de 1.000 milions d'euros de dèficit (entre 2003 i
2005), reduint-lo fins a nivells compatibles amb les normatives sobre estabilitat pressupostària i
disminuint l'ús dels instruments d'endeutament més cars i opacs. I simultàniament hem estat
capaços de tornar a connectar les prioritats del Govern amb les preocupacions i els anhels bàsics
de la ciutadania.
Per tant, podem dir que hem complert amb la primera exigència: hem ordenat la casa i hem
reorientat les prioritats per respondre als problemes reals de la nostra societat. Sobre aquesta
base sòlida hem anat desplegant l'acció de govern en tots els camps.
El passat dia 1 de setembre els consellers i les conselleres responsables de les comissions de
Govern de Política Institucional, Economia, Política Social, Política Territorial i Seguretat, van fer
una presentació exhaustiva del balanç de 1000 dies d'acció de govern.
Ja els he avançat que no és el meu propòsit avui insistir en aquest balanç, però vull deixar ben
clar que la responsabilitat de l'obra de govern d'aquest mil dies és el fruit del treball apassionat de
molta gent, començant pels consellers i conselleres que han format part del govern.
Vull subratllar el caràcter compartit i solidari de l'acció de govern. És més, crec de justícia
personalitzar el mèrit en els 27 conselleres i consellers que han estat al front dels departaments:
Carod-Rovira, Saura, Bargalló, Nadal, Balcells, Baltasar, Carnes, Carretero, Castells, Cid, Esteve,
Figueras, Geli, Huguet, Mascarell, Mieras, Milà, del Pozo, Rañé, Sabaté, Simó, Siurana, Solà,
Tura, Vallès, Valls i Vendrell.

8

�Sense distincions de filiació partidària, tots ells han estat dignes consellers i conselleres del Govern
de Catalunya al servei de l'interès general. Tots ells són corresponsables d'uns resultats i sento
l'obligació com a President d'expressar el meu reconeixement públic a tots i cadascun d'ells i
d'elles.
Crec que amb l'acció de govern hem anat construint Catalunya a través d'un patriotisme cívic més exercit que proclamat- que volem estendre a tots aquells àmbits que afecten la cohesió, la
llibertat i la seguretat de la nostra societat.
Ho hem fet amb l'Acord Estratègic, amb el Pacte Nacional per a l'Educació, amb la Llei de Barris,
amb una nova relació amb els ajuntaments, amb un ingent esforç planificador, amb l'Euroregió,
amb la proximitat als territoris, amb la nova política de l'aigua...
Així estem demostrant que ens podem governar amb eficàcia. Que Catalunya pot tenir un govern
eficaç davant el canvi social. Mirin, els innegables canvis positius iniciats en els àmbits de
l'autogovern i de les polítiques públiques sembla que haurien de portar-nos a considerar que
també en l'àmbit polític general s'ha verificat un canvi a millor.
Però no sembla que aquesta opinió sigui fàcilment acceptada, és a dir que la suma es pugui fer
fàcilment. Cal admetre que, més enllà de la interessada i no per això menys legítima opinió
negativa de l'oposició, hi ha una percepció bastant estesa que el canvi polític ha estat o bé
insuficient o bé mal ajustat a la seva intenció primigènia.
És evident que aquesta sensació existeix i que aigualeix el compte de resultats positiu de l'acció
governamental.
Això vol dir que resta invalidada per al futur la fórmula de governació sorgida d'una coalició
postelectoral?
Totes les opinions son vàlides, quasi diria obligatòriament divergents, sobretot a la porta d'unes
eleccions. Ara ens hem de barallar perquè la democràcia electoral, no hem inventat una cosa
millor, consisteix en, cada quatre anys, dir el diferents que som i aquells que governem junts dir
fins a quin punt som capaços de posar-nos d'acord.
He repetit sovint que l'assaig d'un govern de coalició sorgit d'un pacte parlamentari postelectoral
era un pas cap a la maduresa del nostre sistema polític. I ho crec. I que els incidents de
recorregut formaven part de la normalitat inherent al joc d'equilibris necessari per mantenir tota
coalició. Els estalvio els exemples que habitualment faig servir.
Dit això, però, haig d'acceptar que probablement vam subvalorar les dificultats objectives de la
governació en coalició, que és el més habitual a tot el món, d'altra banda. Mirin a Itàlia quants
partits hi ha al govern -aquí la gent s'hauria esverat-, mirin a França què passa amb un sol partit
però amb quantes divisions; i mirin a Anglaterra el que està passant entre el primer ministre i
aquells que volen ser els seus successors; mirin a Alemanya qui està governant, una coalició com
si aquí governés el PP i ICV, quasi. En aquí tenim encara un concepte molt poc evolucionat del què
és la democràcia. La democràcia és un sistema fal·lible, una mecànica que fa possible una
governació i una oposició pel bé del poble, una governació que faci tot el que pugui per a satisfer
els seus drets i una oposició que faci també el que pugui per demostrar que els seus drets no són
contemplats o que els objectius que s'havien formulats no són aconseguits.
Jo crec amb tota sinceritat que el Pacte del Tinell es va quedar una mica curt en una cosa, en allò
relatiu a les regles de joc de la coalició. Abans no teníem la experiència, ara la tenim. I, a la vista
dels esdeveniments posteriors, potser no va preveure amb prou nitidesa la relació entre el
President de la Generalitat i els partits coalitzats, que no erosionés la posició institucional de la
Presidència.
També l'ambició programàtica expressada en el Pacte del Tinell va ser més el fruit d'una
juxtaposició dels programes de les tres forces d'esquerres que d'un procés de maduració previ i
d'impregnació recíproca.

9

�Això ha fet més difícil avançar cap a una cultura política i de govern nova i compartida. La crisi de
l'Estatut ha estat la prova definitiva d'aquesta dificultat, en mostrar una incompatibilitat insalvable
sobre un punt que és clau. Però, també és cert que la profunditat i la qualitat de l'acció de govern
en tots els camps de les polítiques públiques ha estat una demostració de la viabilitat i l'encert del
govern de coalició.
Probablement, en una situació de normalitat, sense la tensió constituent d'aquesta legislatura, el
progrés cap a la necessària cultura política compartida hagués estat espectacular.
En tot cas, com ja he dit, ens convé progressar en l'aprenentatge de les regles i les formes de les
coalicions per tal de trobar en cada moment l'equilibri adequat entre la necessitat de prendre
decisions de govern i la capacitat d'expressar la pluralitat política i social. Tendim a pensar que la
democràcia té de diferent amb la dictadura que el dictador és elegit, que hi ha un govern que és el
que hi ha d'anar, però que el que té de diferent és que no prové d'un cop d'estat sinó de la votació
del poble un dia cada quatre anys. I no és exactament això, és que el sistema de govern és
diferent. No dic que no hi puguin haver governs d'un sol partit, n'hi ha, encara que són governs
que depenen al Parlament de la coalició de recolzaments. Aquesta és l'essència de la democràcia.
La democràcia no és la dictadura invertida per fer d'aquell que mana una persona elegida en
comptes d'una persona imposada per un exèrcit, és un sistema totalment diferent.
Probablement, la insatisfacció vers l'experiència de govern d'aquests mil dies, si n'hi ha, ve més
pels dèficits de la funció expressiva d'aquest govern que no pas pels dèficits de la funció
executiva.
M'explicaré: el Govern Catalanista i d'Esquerres, més enllà del canvi polític institucional,
comportava, com he dit, un canvi de paradigma en la interpretació del país i en l'orientació
mateixa de l'autogovern.
El sol fet de la seva existència ha implicat el final del pretès monopoli del catalanisme per part
d'un determinat tipus de catalanisme, el nacionalisme més aviat conservador. I, en aquest sentit,
l'alternança ha produït el resultat que es buscava: l'eixamplament de l'espai del catalanisme i la
legitimació de la pluralitat d'opcions.
L'efecte produït per aquest eixamplament ha estat a vegades incòmode: l'exercici sense traves de
la pluralitat comporta una més gran visibilitat dels conflictes polítics i socials. Però això no ens ha
d'espantar perquè és inherent a tota societat democràtica madura. Nosaltres hem estat una
societat democràtica, però no encara fins ara, segurament, una societat democràtica madura.
Tenim molts anys darrere de dictadures, problemes, revolucions, inestabilitats, i pocs encara,
relativament, dins de la Catalunya moderna d'exercici democràtic ple.
En tot cas, la responsabilitat de la política és canalitzar el conflicte i convertir-lo en una nova
oportunitat. I el judici sobre la política, i els polítics, ha de centrar-se més en la seva capacitat
transformadora i no tant en el debat que acompanya el camí cap a les decisions.
Ara, la qüestió plantejada és si seguim avançant per aquest camí més exigent o bé refem les
nostres passes per intentar retrobar un "paradís perdut" de suposada tranquil·litat i sense
conflictes.
Un paradigma cultural no s'inventa ni es construeix en quatre dies. Tampoc no es canvia
fàcilment. I algunes de les coses que s'han pretès canviar aquests anys estan més naturalment
instal·lades en l'imaginari col·lectiu del que nosaltres mateixos ens imaginem o ens imaginàvem.
El fet és que els moments de màxima tensió en la negociació estatutària a Catalunya fossin en
ocasió dels "drets històrics" té a veure amb això que acabo de dir.
El model polític i cultural vigent a Catalunya des de la Transició ha caducat, que no vull dir que
sigui dolent, dic que ha fet a seva feina. Ja no serveix un model pensat per a un país a la
defensiva. No en tenim prou amb la preservació de la nostra identitat. Hem d'anar més enllà.
Torno a la conclusió que abans els he anticipat. Ho faig amb un pronunciament personal sobre les
eleccions del proper 1 de novembre. El que està en joc és avançar fins a fer culminar el procés de
canvi que hem iniciat en aquests 1.000 dies.

10

�Estem en les millors condicions per seguir el bon camí: amb l'Estatut disposem d'una eina
potentíssima per millorar l'autogovern; tenim un valuós capital acumulat per la intensa obra de
govern efectuada; hem acreditat la nostra vocació de catalanisme social; i hem assimilat
l'experiència política de la nova governació en coalició. Déu n'hi do.
Faré tot el possible perquè el futur President de la Generalitat sigui una persona compromesa a fer
realitat el projecte del catalanisme progressista dels socialistes catalans, que hem començat a fer
realitat a construir i a fer tangible aquesta legislatura i del que avui n'he volgut retre comptes.
Moltes gràcies.

11

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="27">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39348">
                  <text>12.01. Activitat de representació (com a President)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39349">
                  <text>2003-2006</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39350">
                  <text>Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="1">
      <name>Text</name>
      <description>A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text.</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="8575">
                <text>1770</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="8577">
                <text>Conferència del president de la Generalitat de Catalunya al Col·legi d'Arquitectes de Barcelona, "1.000 dies que han canviat Catalunya"</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="8580">
                <text>Català</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="8581">
                <text>Col·legi d'Arquitectes de Barcelona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="8582">
                <text>Autogovern</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="8583">
                <text>Catalanisme</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="8584">
                <text>Competitivitat</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="8585">
                <text>Estatuts</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="8586">
                <text>Govern</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="8587">
                <text>Acció política</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="8588">
                <text>Territoris</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="8589">
                <text>Model social</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="8590">
                <text>Col·legi d'Arquitectes de Catalunya. Demarcació de Barcelona</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="47008">
                <text>President de la Catalunya. Generalitat</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14317">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="38923">
                <text>Conferència</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="38924">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40110">
                <text>Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40317">
                <text>2006-09-15</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="8576">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="290" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="146" order="1">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/290/20060925.pdf</src>
        <authentication>2234b5093d4cb9358bc09f5d8674c9e3</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="41893">
                    <text>Lliurament de les Creus de Sant Jordi 2006
Gran Teatre del Liceu. Barcelona | 25/09/2006
Aquest acte s'ha allargat però crec que no ha tingut ni un segon que es pogués perdre, pels noms
de les persones que han estat guardonades i per l'esperit amb el qual s'han donat els guardons.
En Jaume Arias sap millor que ningú el que és la llibertat, el que és el pluralisme, el que és el
projecte europeu i les seves paraules han dit més, em penso, del que jo podria dir.
El que fa uns anys, no gaires, era un ideal, avui és una realitat. Un país, Catalunya, amb llibertat,
una nació, Catalunya, en llibertat expressant-se tal com és, dintre d'una nació de nacions que es
diu Espanya i que l'acull com a tal. I un govern que, tot i durar 1.000 dies com n'hauria pogut
durar 1.300, doncs ha fet segurament més feina que no pas la que es pugui fer normalment, i no
estic assenyalant ningú, en més temps.
Catalunya és una societat per sobre de tot europea. Ho són les seves empreses i les seves
institucions. I ho són també els seus sentiments. Quan diem això no hem de pensar tanmateix que
Catalunya és solament un país i un poble que mira cap al nord, com d'alguna forma anys enrere
semblava que era, un país fixat mirant cap amunt, mirant cap al nord. Ho deien els nostres poetes
i ho deien amb raó. Nosaltres hem de mirar al nord i al sud, a l'est i a l'oest. Hem de mirar per
descomptat els nostres veïns que ens poden ensenyar i ens han ensenyat molt, però també els
podem ensenyar nosaltres algunes coses a dia d'avui. I també hem de mirar cap a l'est i hem de
mirar cap al Mediterrani.
Jo crec que es pot dir avui clarament que a través de l'aprovació del nou Estatut d'autonomia,
Catalunya contribueix modestament a construir l'Europa de la proximitat, això que els tècnics
juristes en diuen la subsidiarietat, que és un nom estranyíssim i difícil de dir però que està
carregat de significat, que vol dir que allò que és més a prop és el que mana, i el que és més lluny
és el que ha de respectar, salvant evidentment la unitat de tots.
Avui, a més del sentiment patriòtic, hi ha una evidència de país, una evidència de pàtria, diguemho clarament.
El Govern de la Generalitat de Catalunya és per això que distingeix amb un esperit profundament
confiat, amb la seva autoritat per fer-ho, unes Creus de Sant Jordi a alguns dels millors exponents
d'aquesta evidència que és el nostre país i la seva gent. Les dones i els homes que reben la Creu
de Sant Jordi demostren que el poble de Catalunya vol preservar la vitalitat que se'ns ha transmès
i fer-la créixer. I vol honorar també els seus amics, no mirar solament cap endins sinó també cap
a l'entorn.
Aquest és el sentit profund dels premis donats a 63 personalitats i a les 15 entitats guardonades
amb la Creu de Sant Jordi. El missatge d'una Catalunya rica i plena com diu l'himne nacional,
d'una Catalunya que manté viu el batec de la ciutadania i és cada cop més reconeguda com vol
ser en una Espanya plural, pròspera, i amb un Euskadi en pau.
El missatge d'una Catalunya atenta al món a través del periodisme i la història, i sensible a molts
mons i moltes històries possibles a través de l'art i la cultura, que moltes vegades s'han convertit
en el nostre vehicle d'expressió, a manca d'uns altres.
No hi ha dubte avui que, sense alguns dels premiats, ni el món editorial de Catalunya seria el que
és, ni hauria pogut contribuir a difondre algunes de les millors pàgines de la literatura
iberoamericana. La secretària de Relacions Internacionals, Margarita Obiols, recordarà
perfectament quan vàrem ser a Guadalajara a Mèxic, i com allà d'alguna forma ens vàrem
retrobar amb aquells que havien vingut aquí quan estàvem sota la dictadura i aquí havien trobat
una manera de surar des del punt de vista professional, amb els editors catalans. Després han
tornat a Amèrica i a Amèrica s'han fet famosos no solament en el seu país sinó arreu del món,
aquella literatura iberoamericana que va néixer aquí a Barcelona.
També expressem el missatge de la Catalunya que creu en la ciència i la tecnologia; i que les fa
avançar.

1

�Totes les persones premiades i les entitats que han merescut un guardó han donat, crec, un
accent a la vida del nostre país més enllà del moment específic que estem vivint i són persones
que simbolitzen els anhels i les aspiracions de la nostra societat, de la Catalunya dels 7 milions i
pujant, de la Catalunya de la cultura, la proximitat i la ciutadania, de la Catalunya europea, de la
Catalunya del segle XXI. Que segueix creixent i s'ajunta amb els territoris de l'Europa
Mediterrània, avui dramàticament incapaços de fer les paus i ajudar el sud, el seu migdia. Si
haguéssim de definir quin és el territori del món que està més per sota de les seves obligacions,
és la Mediterrània amb tota probabilitat, l'espai euromediterrani. Perquè Europa s'ha fet mirant a
l'est i mirant al nord i ara ha de mirar cap al sud, i ha de mirar cap al sud perquè el seu problema,
i el de tots, dels més importants del món, està situat aquí.
Podem afirmar, doncs, que Catalunya té moltes coses per fer que les farà, que gaudeix d'una
societat civil capaç justament de donar la base a un govern fort, que això no són dues coses
contradictòries sinó dues coses que s'alimenten, i que aquest acte d'alguna forma demostra més
que cap altre, per què la cultura a última hora en els moments més difícils ha estat la nostra
bandera i ho seguirà sent.
Bona nit a tothom.

2

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="27">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39348">
                  <text>12.01. Activitat de representació (com a President)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39349">
                  <text>2003-2006</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39350">
                  <text>Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="1">
      <name>Text</name>
      <description>A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text.</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="8591">
                <text>1771</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="8593">
                <text>Lliurament de les Creus de Sant Jordi 2006</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="8596">
                <text>Català</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="8597">
                <text>Gran Teatre del Liceu. Barcelona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="8598">
                <text>Catalanisme</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="8599">
                <text>Premis i reconeixements</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14318">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="38921">
                <text>Discurs</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="38922">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40032">
                <text>Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40318">
                <text>2006-09-25</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="8592">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="291" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="147" order="1">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/291/20060930.pdf</src>
        <authentication>bb08497a50ea5a5249946d70f0fcdaa5</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="41894">
                    <text>Acte d'entrega dels Premis Nacionals de Cultura 2006
Auditori del Palau de Congressos de Girona | 30/09/2006
Penso que l'art i la cultura tenen una relació amb la vida de cada dia molt misteriosa, i no sabem
exactament com una cosa passa de ser un objecte banal a ser un objecte d'art. Segurament en
temps anteriors era més fàcil de saber, no si era molt bo o dolent, sinó si era art, en la mesura
que l'art estava molt més codificat. Ara, l'art i la cultura, ho hem vist, ja tenen moltes més
representacions que no són només les tres o quatre clàssiques, sinó moltes altres, i es fa cultura
de moltes maneres diferents.
Jo, tanmateix, penso que en els clàssics hi trobarem quasi sempre l'arrel de tot i que no és dolent
tornar als clàssics, i en vull citar un parell. Un d'ells és Shakespeare, perquè hi ha una poesia que
m'ha quedat gravada: Whether or not in the mind to suffer the slings and arrows of outrageous
fortune, or by taking arms against them, confront them and bit them. Diu si sofrir sense contestar
les ofenses i els dolors d'una fortuna esquiva o bé prenent armes contra ells, confrontar-los i
vèncer-los. Això comença amb una frase molt famosa que és to be or not to be, de Hamlet.
Però vull recordar també una altra frase que no és un poema sinó un responsori que hi ha a la
catedral de València, a la tomba d'Ausiàs March, i que diu "Jo só aquest qu·en la mort delit
prench, puix que no tolch la causa per qué·m ve". Això és poesia, i és poesia que té a veure amb
temes essencials com són la vida i la mort.
Ve't aquí que avui hem sentit tots els accents del català que han fet aquesta sessió molt més rica
que no pas si haguessin estat tots en barceloní o en gironí.
Si podeu, aquesta Setmana Santa, a més de Vergés, que està molt bé el divendres sant, aneu el
dijous sant a Bellcaire. Perquè aquest dia fan el Setge de Bellcaire -ja sabeu que a l'Empordà no hi
ha cap poble que es digui com s'escriu, i ells diuen Bilcaire-, que explica com Jaume I va rebre la
gent de Bellcaire, que estaven molt empipats perquè, d'ençà que Jaume I era rei i el comte
d'Empúries ja no existia, els moros que hi havia a les Medes entraven, passaven Torroella,
arribaven a Bellcaire, violaven les dones, s'emportaven tot el que hi havia al castell i destrossaven
tot el que trobaven. I ell els va dir que si volien solucionar-ho ho tenia molt clar, que calia anar a
les Illes, perquè és de les Illes d'on venia tota aquella gent. I, per tant, va anar a les Illes i les va
conquerir. I és per això que salen, perquè les cales de l'Empordà, com sabeu salen, és a dir
l'article és amb la "s" i no amb la "l". Doncs a les Balears es parla el que va venir de l'Empordà.
I si mirem a València va passar que Jaume I va portar gent de Lleida, de la Catalunya Occidental,
per repoblar les terres que havia conquerit finalment, és a dir, el regne de València. D'aquí, doncs,
que si un s'ho mira, d'una sola arrel o d'un sol tronc, molt variat d'altra banda, n'han sortit totes
les variants del català. No hi ha res que valgui que no tingui varietat. Nosaltres estem molt
acostumats a dir la pàtria, l'himne, la nació, però si aquesta pàtria que estima i aquesta nació no
fossin més que un sol nom, els nostres amors serien molt més grans que no pas el nom i, per
tant, no estaria a l'altura de les nostres capacitats d'afecte, de sacrifici -en alguns casos-, i en tot
cas d'estimació per allò que en diem la pàtria, el país.
Sapigueu que m'ha fet molt feliç estar amb vosaltres aquesta nit i estar amb aquesta gent que
representa el millor que tenim i que, com ells mateixos diuen a vegades, amb excessiva modèstia,
han de lluitar molt per obtenir un petit reconeixement. Però és que l'art és competència; la política
també.
Moltes gràcies.

1

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="27">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39348">
                  <text>12.01. Activitat de representació (com a President)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39349">
                  <text>2003-2006</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39350">
                  <text>Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="1">
      <name>Text</name>
      <description>A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text.</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="8600">
                <text>1772</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="8602">
                <text>Acte d'entrega dels Premis Nacionals de Cultura 2006</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="8605">
                <text>Català</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="8606">
                <text>Auditori del Palau de Congressos de Girona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="8607">
                <text>Art</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="8608">
                <text>Cultura</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="8609">
                <text>Premis i reconeixements</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14319">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="38919">
                <text>Discurs</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="38920">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40031">
                <text>Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40319">
                <text>2006-09-30</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="8601">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="292" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="148" order="1">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/292/20061001.pdf</src>
        <authentication>afdf5be3b79a839e32fafdaeb2fafee6</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="41895">
                    <text>Intervenció en la cloenda del Seminari Internacional de
Joves Sindicalistes
Palau de Congressos de Girona | 01/10/2006
Crec que avui ja no hi ha debat polític o econòmic, al nostre país i arreu, a tot Europa i a tot el
món, que no comenci afirmant que aquests primers anys del segle XXI estan marcats pels reptes
de la globalització, o també podríem dir pel fracàs de la globalització, que no ha assolit els
objectius i no ha solucionat, o no ha fet front satisfactòriament, als reptes que tenim plantejats.
I també per la tensió que genera una societat cada cop més oberta, que combina aquesta
obertura amb la complexitat i amb l'evidència que existeixen moltes desigualtats.
Aquesta és una societat que comporta riscos nous, encara que té noves seguretats. No és que
sigui una societat menys avançada que fa un segle, no, estem més avançats, hi ha més seguretat,
però també hi ha nous riscos, i, per tant, la balança de la felicitat, de la seguretat, del bon viure,
del benestar, no sabríem dir fins a quin punt ha estat francament positiva. És evident que
materialment estem millor, però també és evident que, sense anar tan lluny, quan la meva
generació tenia la vostra edat començàvem, segurament des de més avall, però teníem segur un
camí de progrés econòmic que probablement molts de vosaltres no teniu. Es començava cobrant
poquíssim, i això segueix passant, i quasi sempre tenies la garantia que si tu havies trobat un lloc
de treball ja t'hi quedaves i anaves progressant d'una forma que jo veig que a les meves filles no
els passa.
Tenim, doncs, nous riscos i noves seguretats i, per tant, la societat ens obliga a mirar a prop, allò
que tenim al davant, però també a mirar lluny, en l'espai i en el temps. Des de qualsevol racó del
planeta avui veiem a l'horitzó un món format per grans conjunts o regions macroeconòmiques o
geoeconòmiques, molt interconnectades. I això vol dir que hem d'ampliar l'enfocament, tant en el
temps com en l'espai.
Però, al mateix temps, hem d'actuar a prop, en el microcosmos de les àrees urbanes, dels barris
de les ciutats i dels pobles en què vivim, perquè en cadascun d'aquests microcosmos es crea una
dinàmica que pot ser molt diferent. Com a Terrassa, que va com una moto com a ciutat, però on
hi ha hagut anys enrere barris francament dramàtics en els quals hi havia una concentració de
problemes. A més, el capitalisme i el mercat el que fan és enfortir aquest procés d’especialització
d'espais dolents en ser dolents, en la mesura que n'hi ha de bons que s'han especialitzat a muntar
una barrera per als que no tenen un cert nivell de riquesa, perquè ningú no pot entrar-hi. De la
mateixa manera, hi ha una certa especialització en la misèria a determinats barris que
s'autoalimenten perquè tots aquells que progressen una mica així que poden marxen d'aquell
barri, com ha succeït en diversos indrets al nostre país.
Sovint en aquests anys que portem en el govern, tres anys, hem hagut de formular polítiques que
jo, a vegades, anomeno la política de les tres "e": escales, escoles i empreses. I hauríem d'afegir
a aquestes tres "e" una "s", de salut, perquè aquests són els problemes de la vida de cada dia. És
tant com dir: polítiques socials, esforç en l'educació, bona política econòmica amb suport decidit a
les empreses i una bona atenció, tant educativa com sanitària. Això és el que finalment defineix la
qualitat d'un territori.
Les grans regions mundials i les polítiques sobre les noves formes de desigualtat que tenim a tocar
de dits han de ser, segurament, els dos extrems del nostre projecte. I és, partint d'aquesta visió,
que un seminari com el que heu organitzat crec que té tot el sentit del món.
En primer lloc, la unió, la unió transfronterera, a nivell europeu. Mireu, l'empresa més important
de Catalunya no és a Catalunya, per dir-ho així. Com que no hi ha fronteres, ara l'empresa de les
decisions de la qual depèn la sort de més empreses catalanes és una empresa a Tolosa, que està a
tocar de dits. És EADS, l'empresa que fabrica l'avió més gran del món, encara que ara té unes
certes dificultats com sabeu. Per tant, pensar que nosaltres podem treballar dins d'unes fronteres,
o que estem vivint en un món de fronteres, és equivocat.
La construcció de ponts de treball i relació entre vosaltres, avui, jo crec que és una garantia que
estareu ben situats per enfrontar-vos a aquest món nou, i és garantia també del moviment
sindical del futur i de poder actuar allà on importa, que és a l'escala europea.

1

�S'ha discutit molt sobre l'existència d'un dèficit polític europeu i s'ha parlat molt sobre la paràlisi
en què està immersa Europa, especialment després dels resultats negatius del referèndums sobre
la Constitució celebrats a França i Holanda.
Però mireu, jo crec més en allò que diu el títol d'un llibret d'un escriptor jove anglès que es diu
Mark Leonard, i que us recomano, que es diu Perquè Europa liderarà el futur. Perquè Europa, diu,
està estructurada internament com el món ho estarà globalment, en forma federativa i formant
grans blocs determinats per la talla dels més grans, els Estats Units, la Xina o l'Índia, suposem. O
sigui, un cop hi ha un país que té una determinada dimensió, això que els economistes en diem les
economies d'escala, els avantatges de ser grans, els altres estan obligats a posar-se d'acord amb
uns altres per tenir la talla que té el més gran, perquè la capacitat de produir més barat perquè
ets més gran, això que passa a les fàbriques, passa també en els països. Per tant, anem cap a un
món on hi haurà, no nacions, sinó grans blocs exactament iguals però d'un cert volum i capaços
de competir com a tals blocs polítics.
I jo estic d'acord amb Mark Leonard que en aquesta competició Europa no té les de guanyar
d'entrada, perquè Europa, per definició, era una mica la mare de la criatura de molts d'aquests
mons, per exemple els Estats Units o l'Amèrica Llatina. Va ser des d'Europa que va marxar la gent
perquè ja no hi cabia, i quan al segle XIX les coses van començar a anar bé, hi va haver vacunes i
es va solucionar el tema de la potato famine a Irlanda, la gent que no cabia a Europa va començar
a marxar a tot arreu i van crear mons. Potser els espanyols hi vam anar abans a l'Amèrica Llatina,
però, en definitiva, es van anar creant noves realitats que partien d'Europa. Però ara, Europa
s'està redefinint i ha de competir amb aquests mons que ella mateixa va crear o amb els que
preexistien, el món asiàtic, Oceania, etc. I això ho ha de fer, perquè si no ho fa, per descomptat,
no estarà en condicions de competir, però, al mateix temps, tindrà l'avantatge, d'alguna forma,
d'haver mantingut la seva diversitat interna, cosa que, segurament, altres no tenen.
Jo crec, per tant, que és important que des de la societat civil, vosaltres, els joves europeus, feu
fort i efectiu aquest associacionisme que esteu rellançant.
És la mateixa reflexió que faig als empresaris quan parlem de l'Euroregió Pirineus-Mediterrània,
aquesta de la qual us he parlat, que hem volgut impulsar des de la presidència de la Generalitat
aquests anys passats: si l'Euroregió existeix en la societat, en el món econòmic, acabarà existint
també en termes polítics.
En segon lloc, us volia dir que aquest seminari és el reflex i la constatació de la vigència del
sindicalisme.
Jo vaig començar amb un sindicat que no era la UGT, ho haig de dir, perquè estava treballant a
l'Administració pública i allà estava com prohibit que hi hagués sindicats. Llavors vam haver de
muntar un sindicat, no clandestí ben bé, que es deia STAC, Sindicat de Treballadors de
l'Administració de Catalunya. Deu n'hi do el soroll que vam fer: una vaga general a l'Ajuntament
de Barcelona, la policia va envair l'Ajuntament, gasos lacrimògens, una situació bastant dramàtica
aquella. Però vam aconseguir, probablement, bona part del que volíem en aquell moment que hi
havia inflació important, una escala mòbil de salaris i uns drets sindicals dels quals els funcionaris
estàvem privats perquè se suposava que el sector públic no era cap empresa i, per tant, no hi
havia d'haver sindicats. En aquell moment ens vam enfrontar a la UGT, perquè la UGT i CCOO van
veure que naixia un altre sindicat en un sector important que no se'ls havia acudit que podia
existir. Perquè allà hi havia companys i companyes del PSUC, del FOC o socialistes, el que fos, i
vam haver de crear una cosa nova tots junts, era un sindicat unitari, que després, amb el temps,
es va anar assumint per part de les organitzacions clàssiques, una de les quals, la més important
segurament ara a Catalunya, sou vosaltres i CCOO.
Jo crec que la veu de la UGT es va fer sentir, des del primer moment, en el procés d'elaboració del
nou Estatut i en l'exigència d'un nou sistema de finançament.
Heu estat presents en l'esforç per dur a terme projectes clau com ara l'Acord Interprofessional de
Catalunya 2005-2007, que ens ha de permetre importants transformacions a les empreses, fent
compatible aquest ideal, sempre tan difícil, d'aconseguir, d'ajuntar, flexibilitat i seguretat.
Com vàreu ser presents, també, en l'establiment de l'Acord estratègic per a la internacionalització,
la qualitat de l'ocupació i la competitivitat de l'economia catalana. Vosaltres hi vau ser i jo us
n'estic immensament agraït perquè sense que vosaltres hi fóssiu, aquesta bona sintonia que hi ha
entre govern, sindicats i país, jo crec que no s'hauria aconseguit. Això no vol dir que vosaltres no
hagueu estat, la UGT ho ha estat, francament avançada en matèria d'obtenir aliances i relacions

2

�amb qualsevol força política, ja em sembla bé, però haig de dir que tinc la impressió que en
aquests tres anys hem viscut un període, encara inicial, però sense precedents en la col·laboració
entre govern i sindicats.
És cert que la legitimitat democràtica dels poders públics per actuar en les transformacions socials
depèn, en darrera instància, de les urnes, de la voluntat popular. I bé que ho sabem perquè ens
estem acostant a aquest moment, que és el primer de novembre.
Però la clau de l'èxit de qualsevol procés rau a saber obtenir, a més dels vots, de la legitimitat
democràtica, la legitimitat social. Perquè podríem trobar-nos en una societat ben governada, des
del punt de vista que manen aquells que han tingut més vots, que està molt bé, però que, en
conjunt, la societat no respecta tant com hauria de respectar el poder democràtic que ha estat
resultat de la seva pròpia intervenció electoral, del seu propi pronunciament. Això és molt corrent
en el món d'avui i, per tant, jo crec que hem d'anar a buscar, no solament la legitimitat del vot,
sinó també la legitimitat social, i aquesta s'obté a través del consens, de la negociació, del
compromís de les administracions, dels agents econòmics i els agents socials, en un objectiu
estratègic compartit, discutit i pactat.
A vosaltres us comença a arribar l'hora de prendre el relleu per seguir empenyent el procés de
reforma social del qual ara hem posat les bases, i de fer-ho amb el vostre propi accent que serà
diferent de les generacions anteriors. Però la societat necessita que vosaltres vingueu ara,
evidentment amb la prudència i les cauteles necessàries, amb un missatge que sigui vostre, propi i
diferent. Molts de vosaltres ja ho heu començat a fer i us animo a seguir, amb ambició col·lectiva.
Transformar la realitat no és un treball fàcil, però continua essent possible de fer-ho, sobretot si
una generació i la següent troben punts de contacte, sent diferents tanmateix, si troben el
passadís per connectar projectes de generacions diferents.
Vosaltres i nosaltres compartim l'objectiu de la justícia social, que forma part de la nostra i de la
vostra identitat política. No estem inventant res, ara celebrem el 75è aniversari de la legalització
del dret de les dones a votar, i quan hi penses dius, doncs és poc relativament. Per cert, fins quan
haurem d'esperar que els joves d'alguns països puguin venir i que països d'aquí al costat puguin
assistir en aquesta conferència?
Tinc la impressió aquests dies que els partits estan dient les seves propostes per a les eleccions
del dia 1 de novembre, que hi haurà una politització elevada de la vida de cada dia. Com us podeu
imaginar, celebro veure que hi ha programes que recullen l'experiència acumulada i l'obra
realitzada pel govern que Catalunya que he tingut l'honor de presidir durant aquests darrers anys.
És a dir, programes que recullen i projecten cap al futur el que s'ha començat des del 2003.
Compto que en el futur vosaltres seguireu intervenint activament per confirmar que el rol de la
UGT transcendeix l'estrictament sindical o professional per esdevenir un agent actiu de la societat
en el seu conjunt.
Moltes gràcies.

3

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="27">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39348">
                  <text>12.01. Activitat de representació (com a President)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39349">
                  <text>2003-2006</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39350">
                  <text>Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="1">
      <name>Text</name>
      <description>A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text.</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="8610">
                <text>1773</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="8612">
                <text>Intervenció en la cloenda del Seminari Internacional de Joves Sindicalistes</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="8615">
                <text>Català</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="8616">
                <text>Palau de Congressos de Girona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="8617">
                <text>Associacionisme</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="8618">
                <text>Congressos</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="8619">
                <text>Globalització</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="8620">
                <text>Relacions Internacionals</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="8621">
                <text>Sindicalisme</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14320">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="38917">
                <text>Discurs</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="38918">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40030">
                <text>Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40320">
                <text>2006-10-01</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="8611">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="293" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="149" order="1">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/293/20061003.pdf</src>
        <authentication>a3bff8980b34e0a2744ea982ce103ab6</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="41896">
                    <text>Conferència "20 anys de Catalunya a Europa"
Brussel·les | 03/10/2006
Vengo a hablarles en un momento en qué hay motivos de pena: la muerte de Antón Cañellas, que
fue el gran europeísta -cuando nosotros éramos jóvenes este señor ya nos llevaba a la Embajada
americana a protestar y a defender la causa europea que ha desaparecido hace relativamente
poco-, tenemos a Antoni Gutiérrez Díaz, que ha sido para nosotros, y hay que reconocerlo los que
no éramos de su partido, sino del Moviment Socialista de Catalunya, del Front Obrer de Catalunya,
y otros, porque en definitiva Gutiérrez Díaz era el que, en buena medida, dirigía la acción
democrática antifranquista. Lo que pasa es que lo hacía con guante de seda y mucha mano
izquierda porque el PSUC, al que él pertenecía, era el más perseguido. Pero no nos engañemos,
ellos en definitiva eran los que organizaban gran parte de las pocas cosas que podían hacerse.
El títol de la conferència d'aquesta tarda és potser massa reduccionista. En realitat, quan diem
"Vint anys de Catalunya a Europa", volem dir "Vint de Catalunya a la Unió Europea".
Però a la vegada també és fàcil d'entendre que el sentiment de pertinença europea dels catalans
no és qüestió de fa quatre dies, sinó que està profundament arrelat en la nostra història
mil·lenària.
Tractaré doncs d'anar més enllà -vers el passat i cap al futur- en l'experiència d'aquests vint anys
transcorreguts des del moment de l'adhesió d'Espanya a la Unió Europea.
Haig de començar per exposar els trets fonamentals de vint anys de relacions i d'encaix
institucional progressiu Catalunya-Europa en el marc de la relació Espanya-Europa, per bé que els
primers contactes Catalunya-Europa són anteriors a l'accés. I estic pensant en els contactes de
Jordi Pujol, Gaston Thorn, les iniciatives de Joan Dexeus, i d'altres europeistes catalans que van
començar a treballar fins i tot abans de la Unió.
Han estat uns anys d'aprenentatge, d'assimilació de regles d'interiorització de la dimensió
europea. I crec que puc afirmar que el progrés europeista d'Espanya ha estat ràpid, fins a
esdevenir, avui, un dels puntals de la visió forta d'Europa.
Catalunya ha participat d'aquest procés de la mà de l'Estat espanyol amb comoditat.
Simultàniament, el paper de Barcelona en el Comitè de les Regions (i ciutats), del qual vaig tenir
l'honor de ser vicepresident i president els anys 96-98, en tant que alcalde de Barcelona, va crear
un espai de relació, de caràcter només consultiu, però interessant.
Amb l'Administració de l'Estat i amb les altres Comunitats Autònomes hem anat perfeccionant un
bon sistema de participació en la política comunitària: Conferències Sectorials, Conferència per a
Assumptes Relacionats amb les Comunitats Europees (CARCE) i participació en els comitès de la
Comissió Europea.
Probablement, aquesta pràctica quotidiana de recerca d'acords de l'Administració de l'Estat i de les
Administracions Autonòmiques sigui la millor escola d'aprenentatge de la realitat complexa de
l'Estat espanyol d'avui i de la necessitat de la seva articulació de caràcter federal.
Hem pres consciència de la interdependència, hem arbitrat els mecanismes per dur-la a la pràctica
i hem exercit a fons la lleialtat federal. I vull subratllar -benvolgut Alberto Navarro- que en
aquests darrers tres anys Catalunya s'ha sentit ben emparada per l'Estat espanyol a Europa.
Bàsicament per tres motius.
En primer lloc, per la determinació amb què Espanya ha jugat la carta de la Constitució Europea,
en plena sintonia amb els sentiments i els interessos dels catalans. Catalunya, cal remarcar-ho, ha
estat l'única entitat política no estatal que va organitzar un debat específic sobre la Constitució a
través de l'anomenada "Convenció catalana per al futur de la Unió Europea".
En segon lloc, per la convicció i la tenacitat amb què el Govern espanyol ha defensat la causa de
l'oficialitat del català a les institucions europees. Primer, amb la incorporació d'un paràgraf que
citava les altres llengües de l'Estat reconegudes constitucionalment i reclamava el seu
reconeixement. I segon, amb les negociacions per al reconeixement d'un ús oficial de les llengües

1

�cooficials espanyoles en les institucions de la Unió, que han començat a donar els seus primers
fruits positius, curiosament més avançats que els obtinguts en el Congrés dels Diputats d'Espanya.
Aquesta (la del català a Europa i Espanya) és una causa no guanyada del tot encara. Però hem
aconseguit més en aquests dos darrers anys que ens els divuit anteriors.
I en tercer lloc, ens sentim satisfets per haver normalitzat la participació dels consellers de la
Generalitat -i de les altres Comunitats Autònomes (el primer va ser el conseller d'Agricultura,
Antoni Siurana)- en les delegacions espanyoles davant dels organismes de la Unió. Això va tenir
un impacte gran per a Catalunya i estic convençut que per cada una de les Comunitats Autònomes
espanyoles que han entrat en aquest rol.
Crec, francament, que aquests són exemples diàfans de què vol dir que la Generalitat és Estat.
Quan diem que la Generalitat és Estat volem dir que les Comunitats Autònomes són part essencial
de l'Estat espanyol.
Hi insisteixo: És així com es fa créixer la lleialtat i la confiança federal, sense la qual és impossible
que funcioni un Estat compost com el nostre. I quan diem que la Generalitat és Estat també volem
dir que la Generalitat és Unió Europea. D'aquí la voluntat i la disposició d'acollir a Catalunya seus
d'organismes i de projectes europeus. Per cert, aprofito per confirmar el nostre interès i bona
disposició per acollir a Barcelona la seu permanent del projecte Galileu.
Però, al mateix temps, Catalunya també ha estat i és present a Europa de forma directa i amb
personalitat pròpia. Coherents amb la nostra convicció sobre la necessitat d'una Europa pròxima i
d'una aplicació proporcionada del principi de subsidiarietat. El títol del curs que vaig impartir a
Roma al 1997 era justament aquest: Europa pròxima, l'Europa de les regions i les ciutats.
Un dels nostres europeistes més actius -Lluís Maria de Puig- ja fa uns quants anys va explicar molt
bé quina era la nostra via en l'entramat complex format per Catalunya, Espanya i Europa. De Puig
proposava el que en deia ell la "Via Laietana": "la via de la xarxa, de teixir una malla o un ordit de
relacions, accions, competències, presències i complicitats que donin a Catalunya la possibilitat de
desenvolupar totes les seves potencialitats". A Espanya i a Europa. I certament en tots aquests
anys ens hem aplicat a gestionar això que en diem la nostra interdependència.
Per això vam acollir amb entusiasme el naixement del Comitè de les Regions previst en el Tractat
de Maastricht.
Tanmateix, no podem deixar de dir que les expectatives de participació de regions i municipis a les
institucions comunitàries s'han vist disminuïdes amb el pas del temps. I crec que hi ha molt a
guanyar de nou en aquest terreny.
El projecte de Tractat Constitucional, ara en suspens, conscient d'aquestes limitacions augmentava
el seu rang institucional -el de municipis i regions- i el seu paper polític, atorgant-li el rang
d'institució de la Unió Europea. Doncs bé, el previst protocol sobre la subsidiarietat i la
proporcionalitat, i el recurs directe del Comitè de les Regions al Tribunal de Justícia sobre aquesta
matèria foren, sens dubte, un avenç important.
Aquests tres objectius els havíem formulat en la cimera de regions i ciutats que van organitzar a
Amsterdam l'any 1995, en la qual van ser ponents Edmund Stoiber, president de Baviera, i
Fernando Gómez, alcalde de Porto. Un regional i un local. Aquestes eren bones raons per al nostre
"sí" a la Constitució Europea.
També és bo recordar, d'altra banda, que el Comitè de les Regions ha estat el primer òrgan a
permetre el reconeixement de la diversitat lingüística i la seva aplicació pràctica. Jo vaig parlar en
català i ningú em va dir que no, la veritat és que la primera vegada va ser simplement així.
Elements clau aquesta diversitat i aquest reconeixement de la mateixa clau a l'hora de reforçar el
sentiment de pertinença dels ciutadans, en aquest cas dels de Catalunya, a la UE.
Així, des de novembre de 2005, els ciutadans es poden adreçar i rebre una resposta en català a
aquesta institució i els seus membres poden utilitzar el català en les sessions plenàries.

2

�Més enllà dels canals institucionals establerts, Catalunya és present de forma activa en diversos
organismes del moviment regional europeu: l'Assemblea de Regions d'Europa (en la qual el
president Jordi Pujol va tenir un paper destacat), el Moviment de Regions amb Poder Legislatiu, la
Conferència de Regions Perifèriques i Marítimes o l'Assemblea de Regions Fronteres Europees.
També és estimable la implicació del Parlament de Catalunya en la mobilització dels parlaments
subestatals per aconseguir un reconeixement de les institucions de la Unió, a través de la
Conferència d'Assemblees Legislatives Regionals d'Europa.
Som conscients, però, que les limitacions del plantejament institucional de l'Europa de les Regions,
i la dificultat d'avançar amb plantejaments fets des de dalt, és evident. Per superar aquestes
limitacions i per estimular el reconeixement del paper de les regions en l'entramat institucional de
la Unió ens vam decidir a treballar des de baix.
Conseqüentment, la Generalitat ha estat promotora de diverses iniciatives de cooperació entre
regions europees: de la CTP (Comunitat de Treball dels Pirineus), dels Quatre Motors per a Europa
(amb Baden-Württemberg, la Llombardia i Rhône-Alpes), de l'Euroregió Pirineus-Mediterrània,
entre altres. En la part final d'aquesta intervenció em referiré més detalladament a la iniciativa de
l'Euroregió en la qual poso moltes esperances.
A totes aquestes iniciatives cal afegir les innombrables iniciatives sorgides de la societat civil: de
les cambres de comerç, de les universitats, de les associacions empresarials i sindicals. A
Catalunya no hi ha cap universitat o cap associació d'aquestes que acabo d'anomenar que no
tingui en aquest moment programes europeus o relació amb programes europeus.
La Generalitat de Catalunya ha procurat canalitzar tota aquesta empenta europea de Catalunya
amb una presència directa aquí, a Brussel·les. Primer, a través de l'Oficina del Patronat Català Pro
Europa, i a partir del 2004, amb la Delegació del Govern de la Generalitat a Brussel·les, convertida
amb l'Estatut aprovat recentment en Delegació davant la Unió Europea.
El canvi de denominació no és superflu i respon a la voluntat de la Generalitat de Catalunya reflectida ara clarament en el nou Estatut- de tenir una presència a la Unió i de trobar-hi un encaix
institucional adequat.
La Delegació aglutina tots els organismes de la Generalitat amb seu a Brussel·les i reforça la
presència de la Generalitat a la Unió. La Delegació facilita, també, ho saben molts de vostès, els
mecanismes de seguiment i coordinació de la participació dels diferents departaments en els
òrgans i institucions de la UE, molt particularment el Comitè de Regions.
Emplaço la Delegació a seguir tenaçment la tasca que s'ha proposat de contribuir al canvi de la
nostra cultura política que suposa assumir la Unió com una dimensió més de la pròpia política i del
propi país.
Perquè aquesta és l'orientació que ens marca el nou Estatut d'autonomia de Catalunya,
incorporant per primer cop la Unió Europea com a espai polític i geogràfic de referència, cosa que
la Constitució espanyola pràcticament no toca encara.
L'Estatut atorga noves competències al Govern de la Generalitat, reconeix institucionalment el seu
rol a nivell europeu i estableix nous mecanismes de participació de la Generalitat en les decisions
comunitàries. Concretament en 7 punts:
-L'Estatut del 2006 garanteix jurídicament la participació de la Generalitat en els afers europeus
que afectin les seves competències o els seus interessos;
-permet la participació en la delegació espanyola pel que fa als processos de revisió i negociació
dels tractats en aquelles matèries que afectin competències exclusives de la Generalitat;
-atorga un paper determinant a Catalunya davant d'una proposta europea que es trobi en fase de
debat si aquesta comporta un impacte financer o administratiu per al nostre país;
-solemnitza la presència catalana -sempre perfectible- a les institucions europees, com és el cas
del Consell (agricultura, cultura i ensenyament);

3

�-transfereix a la Generalitat la gestió dels fons comunitaris territorialitzables;
-planteja l'accés autonòmic al Tribunal de Justícia de la UE quan la normativa europea així ho
permeti, i
-formalitza la creació d'una Delegació del Govern a Brussel·les per defensar millor els seus
interessos.
Es tracta, doncs, de 7 disposicions que, desplegades, ens donen una presència potent a la Unió, i
que plantegen una bilateralitat Estat/Catalunya que, en aquest moment, no té lògicament cap
altra comunitat autònoma espanyola, la qual cosa no vol dir que no en vagin tenint a partir d'ara,
que és el més probable.
Al darrere de tota aquesta vocació europeista expressada i acomplerta per Catalunya hi ha hagut i
hi ha molts noms. Homes i dones de tot l'espectre polític democràtic català que han compartit
ininterrompudament durant dècades un acord bàsic sobre el destí europeu de Catalunya. Per cert,
si vostès van a Barcelona i pugen a l'Estadi Olímpic, que és una visita que els recomano, en la
mateixa anella olímpica podran veure un espai dedicat a la Unió Europea amb els noms de tota
una sèrie de persones importants en la construcció Europea. Algun català, per descomptat, i
alguns espanyols, però també noms europeus. Jo crec que el nom de Cañellas per exemple,
probablement l'hi hauríem d'afegir.
Mireu, els pioners del Consell Català del Moviment Europeu, ja des de l'any 1949, són: Josep
Rovira -del Moviment Socialista de Catalunya-, Enric Adroher "Gironella", -que després va ser del
Partit dels Socialistes de Catalunya-, Joan Sauret, Anton Cañellas, Josep Sans, Heribert Barrera, i
aniríem seguint. I els que han seguit fins avui la seva petjada: Joaquim Molins, Jordi Garcia-Petit,
Francesc Homs, Eduard Segarra, Josep Verde Aldea i Joaquim Llimona. Els líders de les principals
forces polítiques: Jordi Pujol, Joan Reventós, Antoni Gutiérrez Díaz, Raimon Obiols...
I els catalans presents a les institucions europees: Joan Colom, Carles Gasòliba, Eduard Punset
Raimon Obiols, Joaquim Muns, Xavier Rubert de Ventós, Josep Subirats, Concepció Ferrer, Joan
Vallvé, Pere Esteve, Josep Borrell, Lluís Maria de Puig (Consell d'Europa), Ignasi Guardans, Antoni
Castells (Tribunal de Comptes d'Estrasburg), Anna Terrón, Maria Badia, Raül Romeva...
I, evidentment, els alcaldes, els sindicalistes i els empresaris que hi estan relacionats.
Són aquests els noms que han reprès la tradició europeista del catalanisme i l'han convertit en
una realitat viva i present. Per tant, sàpiguen que sempre que es diu catalanisme o catalanista
s'està dient també europeisme i europeista. És indissociable.
20 anys que han transformat Catalunya i Espanya, això és el que hem viscut. Però el més
important no és la història institucional d'aquests vint anys. El que és rellevant és la transformació
que Europa ha operat en aquests anys a Catalunya i a Espanya. I fins a quin punt Espanya i
Catalunya han canviat perquè han entrat a Europa.
S'ha dit i repetit, però és de justícia recordar-ho, que la integració d'Espanya -i de Catalunya amb
ella- a Europa ha estat la història d'un èxit. Només hem de recordar quines eren les nostres
aspiracions i les nostres expectatives en relació amb Europa.
Les resumiria en tres paraules: llibertat -políticament parlant-, prosperitat -econòmicament
parlant- i sentit -culturalment parlant.
Europa representa per a tots els pobles que ens hi hem adherit l'ideal d'una vida en llibertat,
sense violència i amb igualtat d'oportunitats.
Salvador Espriu, el nostre poema, ho va expressar millor que ningú en el poema "M'han demanat
que parli de la meva Europa", escrit l'any 1959, del qual deixo un fragment:
"Per això ara és tan profunda la nostra esperança
-en el meu somni, ja contemplada realitatd'integrar-nos, en un temps que sentim proper,
salvades la nostra llengua i la nostra història,
en una unitat superior que duu el nom,

4

�obert, bellíssim, d'aquella filla d'Agènor
que un savi esguard veié prodigiosament passar
de la costa fenícia a les platges de Creta.
Quan arribi el dia, haurem fet el primer
i inesborrable pas vers la suprema
unió i igualtat entre tots els homes."
L'entrada a la Comunitat Europea va suposar el reconeixement de la nostra jove democràcia i va
contribuir a la consolidació de les seves institucions.
A partir d'aquell moment vam tenir la certesa que ja no hi havia marxa enrere en el procés de
democratització, ja que aquesta era, i continua essent, una condició sine quan on per a tots els
membres de la Unió.
L'aspiració de prosperitat i de progrés s'ha vist acomplerta amb la plena integració en el model
econòmic i social definit per la Unió Europea. L'accés a la que en aquell moment s'anomenava
Comunitat Econòmica Europea i al seu Mercat Comú va comportar el salt decisiu en l'obertura i la
modernització de l'economia espanyola i catalana.
La integració a la Unió econòmica i monetària, l'any 1999, i a moneda única des de l'1 de gener de
2002, eren fites impensables en el moment de la nostra adhesió.
El resultat ha estat una economia dinàmica, que ha permès, en pocs anys, l'anivellament de
Catalunya amb la mitjana europea, fins i tot la superació, convertint-la en una de les regions
europees de referència. Espanya, ja ho saben, està creixent per sobre del 3%, en un 3'6%,
multiplicant per dos o per tres el creixement d'alguns països importants de la Unió, i no sembla
que això, a curt termini, hagi de canviar.
Ara, si alguna cosa hauríem de fer per avançar a Europa més ràpidament és la cursa tecnològica
d'acord amb el objectius de Lisboa. Segurament, de tot el que s'ha dit a Europa és allò que està
més per fer.
En un llibre recentment publicat per la Generalitat -amb l'intencionat títol: Catalunya, una història
europea- l'historiador Ramon Grau afirma que la plena incorporació a la Unió Europea "ens ha
permès tancar un cicle llarg d'inferioritat declarada i sentida respecte als veïns d'enllà dels
Pirineus". I més endavant conclou que la decadència d'Espanya i la frustració de Catalunya han
trobat a Europa la seva via de superació.
Podríem dir que en aquests vint anys s'ha acomplert el somni de les generacions que ens
precediren, que Ortega y Gasset sintetitzà en la retòrica del "Espanya com a problema, Europa
com a solució".
Avui, l'horitzó és ja, sortosament, un altre. És l'horitzó que s'albira des d'Europa: és un horitzó
global. L'escala ha canviat, i els problemes són uns altres i les responsabilitats també.
Mirin, l'any 1985, a les portes de la nostra entrada a la Comunitat Europea, Jordi Pujol, era a
Aquisgrà i va saber copsar perfectament l'abast històric de l'esdeveniment en proclamar: "Tornem
a casa". L'any 1985 aquesta frase tenia el sentit que tenia.
Haig d'afegir que tanmateix "el retorn" a Europa no és tant el retorn a la Marca Hispànica
Carolíngia, com la integració en el nostre entorn natural en un sentit més ample. Entre Carlemany
i De Gaulle hi ha pas mal d'histoire. I entre els Reis de Castella i Lleó i Felipe González, déu n'hi
do.
Nosaltres volíem fer la nostra aportació en aquesta Europa en la qual vam entrar, en aquesta
Europa del futur, i per això no puc acabar aquesta intervenció sense una mirada intencionada al
futur. Al nostre futur, que és el futur d'Europa.
Tenim pendent trobar una sortida a la crisi institucional provocada per la paralització del procés
constitucional. D'aquest episodi potser n'hem de treure una certa relativització del punt de vista
constructivista a l'hora de pensar en Europa.

5

�Potser ens convingui un humil retorn a les actituds dels fundadors: és a dir, a trobar la justa
proporció entre el gran designi i el pragmatisme, entre el realisme i la voluntat. Mirada llarga i
passes curtes. Mirada llarga que clarifiqui l'objectiu, que expressi el telos europeu -ja coneixeu el
llibre sobre "demos un telos", el sentiment i la societat d'un escriptor que és americà però que viu
a Europa-. Passes curtes? Sí, però, en tot cas, constants i ben orientades.
Jo sóc un devot del llibret de Mark Leonard amb un títol autoexplicatiu Perquè Europa liderarà el
segle XXI. Europa el liderarà perquè la seva pròpia heterogeneïtat és la més semblant a l'entorn
sobre el qual estem immersos, que no té reptes fixos i en el qual la capacitat d'adaptació a les
circumstàncies canviants i llenguatges diversos és la clau de l'èxit. És a dir, de les grans unitats
que s'estan formant en el món, que seran les grans nacions o unions del món, la que segurament
és més expressiva de la pròpia diversitat del món és la nostra Europa, per això ha pagat un preu
altíssim, però per això també està en millor condicions de cara al futur.
Això implica compassar l'evolució de mercats, societats civils i institucions públiques, evidentment.
I els que compartim la idea que els problemes d'Europa es solucionen amb més Europa, és a dir,
amb més política europea, defensem la conveniència d'avançar cap a un sistema polític europeu
complet.
Un sistema polític compost d'institucions, polítiques i partits. I avui el que precisament no tenim
són partits polítics d'escala europea, tenim unions de partits, però internacionals. N'hi ha, però no
tenen (proporcionalment) la força de les empreses europees. S'han sabut adaptar més a la Unió i
a la desaparició de fronteres els protagonistes econòmics que no pas els polítics.
Sóc partidari del partit d'Europa, de l'existència d'espais polítics pensats des d'Europa. No
solament de sumar peces per fer un país europeu, sinó fer una força política pensada des de la
idea d'Europa. Jo sóc, per altra banda, un fill dels vells federalistes italians que no oblidaré mai,
perquè són els primers que em van ensenyar el camí d'Europa amb una fe del carboner, gent
totalment convençuda. Però Europa està fent alguna cosa més fins i tot del que ells pensaven.
Crec que hem de ser conscients de la possibilitat d'existència d'espais polítics pensats des
d'Europa. Per això, penso treballar -un cop hagi deixat la meva responsabilitat de President de la
Generalitat- a promoure aquesta visió i orientació dins del meu partit, el Partit dels Socialistes de
Catalunya, en el marc de la coalició electoral que m'ha fet president: PSC-CpC, i, més àmpliament,
amb aquells que sentin la necessitat d'actuar directament a escala europea.
A un altre nivell, el de les polítiques, també és l'hora de les iniciatives europees sorgides des de
baix, des dels poders regionals i locals, des de les universitats, des de les organitzacions
empresarials i sindicals.
Aquest és el sentit d'una sèrie d'iniciatives emblemàtiques d'aquests darrers tres anys de la
Generalitat de Catalunya: L'Euroregió Pirineus-Mediterrània. Què és l'Euroregió PirineusMediterrània?
Com tots vostès saben, en el marc europeu més proper, el Govern de la Generalitat ha liderat la
creació de l'Euroregió, l'octubre del 2004, un objectiu estratègic de primer ordre per a Catalunya.
L'Euroregió, que suma més de 14 milions d'habitants, representa el 17% de la població conjunta
d'Espanya i França, el seu PIB és pràcticament el 14% del total d'aquests dos països i proporciona
un volum d'ocupació superior als 7 milions de llocs de treball (el 18% del conjunt francoespanyol).
L'Euroregió ha definit ja els eixos de cinc dels principals projectes que es desenvoluparan: el Portal
Cultura, l'Observatori Socioeconòmic, l'EuroBIOregió, el Centre d'Investigació en Turisme i la
Xarxa de Cambres de Comerç.
Però també ha aconseguit posar la regió al centre de les relacions hispano-franceses. Gràcies al rol
de lideratge de l'Euroregió, les dues darreres cimeres bilaterals s'han celebrat en aquest territori,
la primera a Saragossa i la segona a Barcelona, i han comptat amb la participació dels governs
autonòmics i, per tant, del propi Govern de la Generalitat.
La relació amb els presidents Malvy, Frêche, Iglesias i Matas en el marc de l'Euroregió és
enormement positiva.

6

�Simultàniament, a l'articulació de la societat civil europea i de la seva opinió pública, a
l'europeïtzació dels partits polítics i els corrents ideològics, si Europa vol esdevenir un actor
principal en l'escena mundial no té altra opció que assumir les seves responsabilitats globals.
I per fer-ho, s'ha de dotar d'una política exterior i de defensa realista, amb vocació d'influir
decisivament en la Mediterrània i en el Pròxim Orient, i obligada, per tant, a una entesa raonable
amb els Estats Units, com a mínim.
Precisament entenc que el decidit compromís europeu en la resolució del conflicte del Líban respon
exactament a aquests criteris. Vaig parlar fa deu dies amb el president Prodi, a Roma, i tots dos
coincidíem en què un mediterrani que no tingui protagonistes europeus és un mediterrani en crisi,
sempre. No perquè aquest marc sigui especialment dolent, no, però la conjunció de cultures, de
factors de diversitat i de contraposició eventualment que hi ha en aquest marc, el fan un marc,
primer de tot, difícil, i, en segon lloc, decisiu. Si el mediterrani troba el seu camí, Europa el
trobarà, i quasi m'atreviria a dir més enllà d'Europa, en bona mesura, el món.
Com ha explicitat Javier Solana, sense la missió internacional de les Nacions Unides no hi haurà
pau, però sense Europa no hi hauria la força necessària per complir la missió.
És una obvietat dir que el conflicte del Pròxim Orient ni admet una solució militar ni es resoldrà
amb intervencions parcials.
Cal una estratègia que ha d'incloure necessàriament una política potent de cooperació per al
desenvolupament de tota la Mediterrània. També d'això n'hem parlat amb el president Prodi i amb
altres actors mediterranis. La necessitat que hi hagi, al mateix temps, una actuació financera més
forta que l'actual, que està pensada com un remake de la política del banc de l'est, però que no va
arribar a tenir la força d'aquest banc. En canvi, amb una situació en la qual és evident que els
problemes, segurament, els més importants d'Europa en el seu conjunt, són aquí, avui són al Sud.
Segurament que fa quinze anys eren a l'est, i que era decisiu per a l'ampliació de l'est que fos un
èxit, però, de la mateixa manera, podem estar d'acord que avui ens la juguem en el Mediterrani i
que, per tant, els instruments que tinguem han de ser més potents que els que fins ara hem
tingut, perquè per història, per destí, per interès, nosaltres, evidentment, des de Catalunya, des
d'Espanya, som sensibles a la dimensió mediterrània d'Europa.
Per això hem estat i seguirem sent força actius per rellançar la política euromediterrània que es va
iniciar a la Conferència de Barcelona de 1995.
El 2005, la nostra capital fou de nou seu d'una conferència, amb el màxim nivell de representació
política, per tal de revitalitzar el procés de Barcelona, orientat a la construcció d'un espai de pau,
prosperitat i diàleg cultural al voltant de la Mediterrània.
En aquest marc la Generalitat es va encarregar de l'organització de dos esdeveniments importants
inclosos en la Conferència: la Conferència Euromed Dones Barcelona+10 i la Conferència Regional
Euromed Barcelona+10.
Vam subratllar la potencialitat de la xarxa que formen els governs locals i regionals per projectar
les grans declaracions internacionals a les accions concretes sobre el territori. I vam reclamar la
inclusió de la perspectiva local i regional en el disseny de l'Associació Euromediterrània.
Conseqüent amb aquesta visió, Catalunya compta amb un dels millors "think tanks" especialitzats
en la Mediterrània: l'Institut Europeu de la Mediterrània.
L'acció exterior de la Generalitat s'ha centrat en la cooperació amb els països de la riba sud
(Marroc i Algèria, sobretot), en la col·laboració per ajudar a fer viable l'Estat palestí i en el diàleg
permanent amb Turquia.
I entre els objectius de l'Euroregió Pirineus-Mediterrània hi ha el de desenvolupar accions
conjuntes destinades sobretot als països del Magrib. Però tot això és encara primerenc i
insuficient. Les iniciatives italianes en el camp financer i universitari semblen obrir una etapa més
ambiciosa.

7

�Acabo. El que els he he exposat són exemples modestos d'una acció incipient que es correspon,
però, amb una vocació insubornable de decidir i codecidir sobre els interessos col·lectius. Sabem
que en gran part són interessos compartits, que no podem anar sols.
En aquests 20 anys hem superat una vella paradoxa: Catalunya s'ha sentit formant part d'Europa
des de fa segles. Però durant prop de cinquanta anys ens fou negat el dret d'exercir plenament
aquesta pertinença. Somiàvem en Europa.
Ara, conjuntament amb Espanya, ho fem amb Europa. Formant-ne part. És la diferència entre el
voler ser i el ser. I no és poc.

8

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="27">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39348">
                  <text>12.01. Activitat de representació (com a President)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39349">
                  <text>2003-2006</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39350">
                  <text>Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="1">
      <name>Text</name>
      <description>A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text.</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="8622">
                <text>828</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="8624">
                <text>Conferència "20 anys de Catalunya a Europa"</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="8627">
                <text>Català</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="8628">
                <text>Brussel·les</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="8629">
                <text>Autonomia</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="8630">
                <text>Euroregió</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="8631">
                <text>Relacions Internacionals</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="8632">
                <text>Unió Europea</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="8633">
                <text>Territoris</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="8634">
                <text>Europa</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14321">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="38915">
                <text>Discurs</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="38916">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40029">
                <text>Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40321">
                <text>2006-10-03</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="8623">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="294" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="151">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/294/20061004.pdf</src>
        <authentication>aa304f9d140181f410aaf49b3b2fd0c4</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="41897">
                    <text>Acte commemoratiu del 25è Aniversari de la Federació
de Municipis de Catalunya
Palau de Congressos de Girona | 04/10/2006
2004, 25 anys d'ajuntaments democràtics; ho vam celebrar. 2006, 25 anys de la Federació de
Municipis de Catalunya.
Jo crec que hi ha hagut un gir en la relació Generalitat-Ajuntaments, tot i que, de segur, encara no
som allà on hauríem de ser. I reconec ja d'entrada que aquest nou Govern, de caràcter
progressista, s'ha vist d'alguna forma envaït de la necessitat obsessiva de respondre de la seva
catalanitat i de la seva devoció, dedicació, a la millora de país com a país i a la creació de la seva
nova llei, l'Estatut. I és probablement cert que aquesta necessitat imperiosa, quasi obsessiva, ha
centrat en bona mesura el que han estat aquests tres anys, difícils però al mateix temps
apassionants i engrescadors, per a tots aquells que hi hem pogut participar.
Jo crec que el gir s'ha començat a fer i que, evidentment, s'ha de continuar, i possiblement a
aquest gir cap al local, cap als ajuntaments, li ha arribat l'hora. Crec que aquí a Girona, que
d'alguna forma és símbol de l'empremta dels ajuntaments, que ha tingut dos grans alcaldes, un
alcalde i una alcaldessa -també president de la Federació de Municipis de Catalunya-, està bé que
sigui el lloc on us heu reunit, president de la Federació i estimats amics, per fer una mica de repàs
de tot allò que queda per fer i de la constatació de tot allò que s'ha fet.
Aquí, el maig passat vam inaugurar aquest auditori com a suma i resultat dels esforços de les
diverses administracions intervinents, i en aquest auditori s'hi han donat els Premis Nacionals de
Cultura. No és casual tot plegat. Marca d'alguna forma la línia central de la història recent de
Catalunya, que és la cultura i la devolució, encara insuficient, encara incompleta, però decidida.
Crec que aquesta ciutat i el seu ajuntament representen, d'una forma molt vàlida, el que van ser
les nostres aspiracions. I les nostres aspiracions no són altres que aquelles que fa cent anys el
catalanisme naixent aleshores va formular, primer, en modernista, i després en noucentista.
D'alguna forma aquells anys van ser els anys en què es va dibuixar el que Catalunya havia de ser
en el futur i no va poder ser.
Avui he estat a Brussel·les i he anat a posar un ram de flors a l'estàtua de Ferrer i Guàrdia, perquè
l'any 1909 va ser afusellat sense que pràcticament ningú aixequés la veu per dir que allò era una
revenja de la societat benestant, dels poders que en aquell moment estaven actuant per una
revolta del poble que no havia estat conduïda per ningú. Penso que el que aleshores es va
començar a somniar, amb enormes dificultats, amb violència, amb revoltes, amb reaccions
exagerades i injustes dels poders que hi havia en aquell moment, ara estem en condicions de ferho. I ho dic amb tota la modèstia, perquè és veritat que dir això és dir molt, segurament pel
jovent no tant perquè el que fan és mirar cap al futur i no tenen tanta relació amb el passat i la
nostra herència segurament ens pesa més a nosaltres que a ells que miren, com és lògic, més
endavant. Però està bé que en aquest moment puguem fer aquesta paradeta i pensar en el que ha
passat, on som i cap on anem.
Jo crec que ha tornat l'empenta del 1906 i el 1907, amb les escoles municipals aleshores. Ja sabeu
que Catalunya va ser segurament el primer lloc d'Europa on es va començar a llançar una idea
que només a l'Amèrica del Nord havia tingut una puixança important, que és que les escoles són
dels pobles, dels municipis. Aquí no hi hem arribat i haig de dir que no tots els alcaldes estarien
d'acord que això fos així, sobretot perquè no hi ha la confiança que hi hagués els recursos quan no
n'hi ha de suficients, tot i no tenir l'educació, evidentment. Però crec que aquesta és una
assignatura pendent.
Mireu, Barcelona, que va viure aquella etapa amb il·lusió, amb entusiasme, però també
pràcticament tocant la tragèdia, és la quarta regió d'Europa, segons els informes internacionals
sobre quines són les ciutats amb més capacitat empresarial. Però recordeu, el 1994, l'oposició de
l'Ajuntament de Barcelona va boicotejar l'aprovació de la carta municipal de Barcelona i van haver
de passar quatre anys més fins que no van venir uns altres opositors, del mateix partit però d'un
altre caràcter, que ho van fer possible.
L'àrea metropolitana de Barcelona va ser desfeta el 1986 per un decret de la Generalitat i ara s'ha
de refer, s'ha de tornar a fer l'àrea metropolitana perquè és un instrument útil per a Barcelona,

1

�però també per a Catalunya. Per què ha passat tot això? Perquè hi ha hagut una confusió gran
entre el que és la nació i la representació de la nació. D'alguna forma, la representació de la nació
va voler substituir la nació, però la nació és formada per ciutats, per pobles, per ajuntaments i per
àrees metropolitanes.
El camí enfilat en aquesta legislatura -s'haurà arribat més lluny o no tant-, però és irreversible.
Les entitats municipalistes hi hauran de jugar un paper clar. Manifesto abans d'acabar un desig i
una certesa: que la relació Generalitat-Ajuntaments ha encetat un camí que no té volta enrere i
que ha de seguir avançant. Arribarem a Espanya al 30%-50%-20% de la despesa, Estat,
autonomies i ajuntaments, respectivament; però a Catalunya al 20%-60%-30%, per dues raons:
tenim més competències aquí, per tant el pes del sector autonòmic és més gran que no pas a la
resta d'Espanya, i perquè som més devolucionistes.
Jo sóc partidari que les oficines de benestar social vagin als ajuntaments i la consellera també. No
s'entén com hi pot haver partits que diguin que això és una pèrdua de competències, en el sentit
fort de la paraula, i de poder de la Generalitat de Catalunya. Això és un enfortiment de Catalunya i
de la Generalitat. Si els ajuntaments finalment poden tenir una possibilitat de canalitzar serveis,
d'informar els ciutadans, de vetllar perquè els drets dels ciutadans siguin respectats, jo crec que
haurem fet un pas endavant en el camí de la reconciliació de la gent amb la política, que és un
camí que no s'acaba de transcórrer mai, perquè és bo que la gent desconfiï de la política. La
democràcia és un sistema de desconfiança regular, civilitzat. Ho és i ho ha de ser. I crec que una
de les formes amb què aquesta desconfiança democràtica, que és positiva, pot anar trobant
maneres de ser resolta positivament, és justament la devolució de competències a la proximitat. I
aquí a Catalunya ho farem.
Mireu, la Llei de barris de Joaquim Nadal; la nova empenta de la salut de Marina Geli; els mossos
de la consellera Tura; les escoles del conseller Del Pozo, i abans de la consellera Marta Cid. Tot
això és una bona representació de l'inici del que podem arribar a fer. El ressorgiment de Tortosa,
de la Seu, de Manresa... no em vull deixar ciutats, n'hi ha tantes que han passat moments difícils i
que en aquest moment esclaten d'empenta, d’il·lusió, de capacitat de donar serveis.
La revolució de Badalona, que està aconseguint obrir un braç de mar dins de la ciutat, i de Santa
Coloma i de Cornellà, i de tantes altres ciutats. Els canvis que s'han produït al trist Sabadell de la
meva època -quan anaven a conspirar a Merinals i altres barriades en una ciutat trista-, i de la
Terrassa de les manifestacions dramàtiques, algunes d'elles molt violentes, la Girona humida i
negra. Qui es recorda d'això? Doncs ho hem de recordar perquè si no és així no sabrem el camí
que hem recorregut. I si no sabem el camí que hem recorregut, no sabrem on hem d'anar.
Per tant, recordem el que era, recordem el camí fet. Recordem que en aquest camí hi han comptat
moltíssim unes determinades forces polítiques. Ja sé que aquí no és el lloc de parlar de forces
polítiques perquè estem parlant de president, alcaldes, alcaldesses, regidors i regidores, però jo
vull que se sàpiga clarament que tot el camí recorregut no hauria estat possible si persones com
l'Antoni Gutiérrez Díaz no ens haguessin ensenyat en el moment en què van fer-ho per on s'havia
d'anar.
Totes aquelles ciutats tristes d'aquella època, són en aquest moment ciutats amb esperança,
ciutats que saben el que han de fer, són municipis que saben perfectament el que els fa falta. I
crec i espero que, a més a més, saben fins a quin punt poden fer-se responsables de noves
competències: demanant els diners però, al mateix temps, demostrant que són capaços de gastarlos millor que no pas la Generalitat i no diguem l'Estat.
Bona nit i moltes gràcies.

2

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="27">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39348">
                  <text>12.01. Activitat de representació (com a President)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39349">
                  <text>2003-2006</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39350">
                  <text>Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="1">
      <name>Text</name>
      <description>A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text.</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="8635">
                <text>1774</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="8637">
                <text>Acte commemoratiu del 25è Aniversari de la Federació de Municipis de Catalunya</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="8640">
                <text>Català</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="8641">
                <text>Palau de Congressos de Girona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="8642">
                <text>Administració local</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="8644">
                <text>Commemoracions</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="8645">
                <text>Municipis</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="8646">
                <text>Federació de Municipis de Catalunya</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="22170">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14322">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="38912">
                <text>Discurs</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="38913">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40028">
                <text>Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40322">
                <text>2006-10-04</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="8636">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="295" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="16">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/295/20031220.pdf</src>
        <authentication>3feb621980f3b25afc5027b661e863e7</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="41763">
                    <text>Discurs de presa de possessió del Molt Honorable
Senyor Pasqual Maragall i Mira com a president de la
Generalitat de Catalunya
20.12.2003

Ve't aquí que un Conseller en Cap del Consell de Cent de la ciutat de
Barcelona, sis anys més tard, travessa la plaça de Sant Jaume que
havia estat una església del mateix nom i després Plaça de la
Constitució, i entra al Palau de la Generalitat.
No havia passat mai. Bé, sí es pot dir que Companys, va ser alcalde
unes hores, uns dies, ni que fos informalment.
Vull que vegin en aquest pas de la plaça la incorporació de les
ciutadanes i dels ciutadans de base, i dels partits que els
representen, en la governació del país.
Incorporació, per tant, modesta puig que ve de baix, però plena de
prometences, d'esperances, de somnis truncats, però també plena de
saviesa.
No ens faltarà ni joventut ni experiència.
Mai l'esquerra d'aquest país havia governat en un entorn de
tranquil·litat, de pau, d'evolució econòmica normal, mai en la nostra
història moderna.
D'aquí a quatre, potser d'aquí a vuit anys, la història emetrà un
primer veredicte.
M'esforçaré perquè, exigent com és la història, cruel fins i tot de
vegades, emeti un judici favorable.
L'eufòria difícilment continguda que es viu aquests dies arreu, en els
carrers d'aquest país, barrejada civilitzadament, en general, amb el
desconhort dels qui esperaven la continuïtat renovada del govern,
com és natural que així sigui durant uns dies, d'aquesta eufòria, amb
el desconhort, composen un nou escenari: som un país on uns manen
i un altres no, els que manaven ja no manen i els que s'hi oposaven,
governen.
Aquesta és l'essència de la democràcia i gairebé diria de la vida.
Només recomano paciència, infinita paciència, i determinació a
cabassos, a aquella que vulguin, no la bromera del canvi, sinó canvi
de debò.

1

�El cicle de la vida és així: res que no arribi en el seu moment, en el
moment precís, com el raïm quan és dolç, deixa bon record.
Això sí, hem esperat cent anys; des de la Solidaritat Catalana i el
famós pressupost municipal de cultura, per encetar la primera
alternança democràtica en pau i amb bones maneres.
Vull agrair al President Pujol per la seva contribució cabdal a aquesta
realitat.
Per bé que ens ho ha fet gruar tant, que ja pensàvem que aquest
moment no arribaria mai, president.
Els pobles d'Espanya he de dir que estiguin segurs, que Catalunya
contribuirà des d'ara, no a l'educada distància que hem mantingut
durant temps, que ha permès poc o molt la governabilitat, sinó a la
recerca constant de ponts d'entesa entre nosaltres perquè no haguem
d'abordar mai un nou desencontre. Això sí, partint de la franca
admissió de la nostra pluralitat, de la nostra identitat, de la nostra
entitat pròpia; i admetin els canvis estatutaris que ho han de reflectir
i que són obligats per la pròpia evolució de Catalunya, d'Espanya i
d'Europa.
Els líders polítics que m'acompanyen avui en la presa de possessió,
són: un del Baix Camp, i fill d'aragonès; i l'altre de família
castellonenca i cognom mallorquí.
Ens entendrem, és clar, i farem d'aquest país, com deien els meus
avis materns que eren de Monòver, "la millor terra (terreta) del
món".
Que els conservadors de les essències patriòtiques d'un i altre cantó
de l'Ebre estiguin tranquils.
No hem de trencar res.
Però estirarem de la corda que ens duu cap a Europa i cap a un nou
patriotisme, el dels drets socials, el de la dignitat efectivament
reconeguda allà on compta, en el barri, a l'escola -en la malaltia i en
la joventut pletòrica i orfe de reconeixement- en l'accés a l'habitatge
i en la natalitat tan arriscada i difícil; en l'envelliment prop de casa i
en la millora constant dels sistemes de salut.
Creiem que els autèntics patriotismes han nascut de l'apassionada
defensa que fan del seu país, els ciutadans que abans o en altres
països de procedència no gaudien d'una vida plena. Aquest és
l'autèntic patriotisme, el que dura, el revolucionari. El que es basa en

2

�uns canvis que han de fet de la ciutadania, una ciutadania plena que
abans no era.
Això requereix medis suficients, de governació i econòmics. Que no
se'ns demani que hi renunciem, perquè no hi podem, ni aquests
medis ni en aquest poder no hi podem renunciar. Fóra tant com
renunciar al projecte més digne que un país pot imaginar.
Volem fer-ho junts amb els altres pobles d'Espanya -però fer-ho. No
passar amb raons.
Comencem un nou quart de segle de la democràcia i l'autonomia.
Tothom n'ha de ser conscient. Moltes coses canviaran. Però el desig
dels catalans de ser nosaltres mateixos, amb tota la nostra varietat i
de conviure amb els altres pobles d'Espanya, en termes de lleialtat i
equitat, no serem nosaltres qui el trencarem. En tot cas seran altres.
I els ho posarem difícil. Ens explicarem fins a l'esgotament. Parlant la
gent s'entén.
Visca Catalunya!

3

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="27">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39348">
                  <text>12.01. Activitat de representació (com a President)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39349">
                  <text>2003-2006</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39350">
                  <text>Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="1">
      <name>Text</name>
      <description>A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text.</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="3623">
                <text>Discurs de presa de possessió del Molt Honorable Senyor Pasqual Maragall i Mira com a president de la Generalitat de Catalunya</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="3624">
                <text>Benestar Social</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="3625">
                <text>Autogovern</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="3626">
                <text>Democràcia</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="3627">
                <text>Estatuts</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="3628">
                <text>Euroregió</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="3629">
                <text>Federalisme</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="3630">
                <text>Acció política</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="3631">
                <text>Model social</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="3632">
                <text>Territoris&#13;
</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="3633">
                <text>Catalunya</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="47009">
                <text>Catalunya. Generalitat</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="3637">
                <text>Català</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="3638">
                <text>Discurs</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="3639">
                <text>1642</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14323">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="38914">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40027">
                <text>Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40323">
                <text>2003-12-20&#13;
</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="47136">
                <text>Palau de la Generalitat de Catalunya (Barcelona, Catalunya)</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="3641">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="637" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="190">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/17/637/QuesnayandBeyond_1973.pdf</src>
        <authentication>95bb7fb0d7bbf35da38d4078f692f583</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="41916">
                    <text>QUESNAY

AND

BEYOND

(A R e f l e x i o n o n t h e O r i g i n of
t h e C l a s s i c a l T h e o r y of Value,
Capital and T r a d e )

Pascual Maragall
New S c h o o l f o r S o c i a l
Research
J u l y , 1973.

�0.

INTRODUCTION AND BIBLIOGRAPHICAL NOTE

Dans l a r e c h e r c h e d e l a v 6 r i t k p a r l e c a l c u l , toute
l a c e r t i t u d e e s t d a n s l ' e v i d e n c e d e s donn6es.
F. Quesnay (1888, p . 511 n . )

T h i s a r t i c l e t a k e s f o r g r a n t e d that the r e a d e r h a s a f a i r , though n o t
n e c e s s a r i l y d e e p , acquaintance with what t h e d o c t r i n e s of the f i r s t
people who called t h e m s e l v e s E c o n o m i s t s a r e a l l about.

Yet i t can

be r e a d , I hope, with s o m e benefit by anyone i n t e r e s t e d in going back
to the b i r t h p l a c e of P o l i t i c a l Economy.
F r a n q o i s (de)

Simple o r extensive p r e s e n t a t i o n s of the working of

Q u e s n a y ' s T a b l e a u Economique c a n b e found, in o r d e r of i n c r e a s i n g
complexity and d e t a i l in A. P h i l i p s (1955), E n g e l s (1959) - whose
c h a p t e r on the Tableau w a s w r i t t e n by M a r x , H. Woog (1950) and of
c o u r s e M e e k ' s c l a s s i c (1963). M a r x ' s (1969) T h e o r i e s of S u r p l u s Value,
T a bleau
shows to what extent M a r x s t r u g g l e d with t h e -

-

a s i s stated in a

l e t t e r t o Kugelman - in t h e s u m m e r of 1863 a n d how m u c h i t influenced
h i s own c r i t i q u e of P o l i t i c a l Economy, D a s K a p i t a l , e s p e c i a l l y i n Volume
I1 of t h e l a t t e r .
T h e l a s t p a r a g r a p h i n M e e k ' s ' P r o b l e m s of the T a b l e a u E c o n o m i q u e l
(in Meek,

1963) i s p e r h a p s the b e s t p l a c e t o go in o r d e r to g e t both a

s u c c i n c t i d e a of t h e Tableau and of t h e m a i n d e b a t e s t h a t h a v e h i s t o r i c a l l y
r e v o l v e d a r o u n d i t - s o m e of which a r e d e a l t with in t h e p r e s e n t a r t i c l e to
t h e e x t e n t t h a t they p r o j e c t s o m e l i g h t on t h e m e a n i n g of Q u e s n a y ' s m o d e l
in a b r o a d s e n s e .

Of c o u r s e any of t h e c l a s s i c a l h i s t o r i e s of e c o n o m i c

thought would do in this s e n s e .

Also S. T s u r u l s Appendix t o Sweezy (1964)

i s u s e f u l a s a n introduction to t h e f o r m a l a s p e c t s of the T a b l e a u (and i t s

�r e l a t i o n to M a r x ' s and Keynes' m a c r o e c o n o m i c s ) .
H. Woog (1950) c a n b e usefully c o n t r a s t e d to M e e k ' s g r e a t compendium,
f o r he t a k e s opposite views in s e v e r a l of t h e debated q u e s t i o n s of d e t a i l in
t h e Tableau, contains i n t e r e s t i n g c r i t i q u e s of M a r x ' s , B i l i m o v i c l s and
O n c k e n ' s i n t e r p r e t a t i o n s and s u g g e s t s two p o i n t s which I have not developed
i n t h i s a r t i c l e but which I think a r e of e x t r e m e i n t e r e s t : f i r s t , the hypothesis
t h a t "one p e r i o d of c i r c u l a t i o n c o m p r e m i s e s one g e n e r a l p r o c e s s of production
i n the a g r i c u l t u r a l s p h e r e and two consecutive a c t s of t r a n s f o r m a t i o n in the
manufacturing sphere" ( s e e p. 65 n . )

-

a n hypothesis worth c o n s i d e r i n g in

t h e context of t h e p r o b l e m of i n t e r p r e t i n g the population s c a l e s in the Tableau;
and second, a c o m p a r i s o n of Q u e s n a y ' s and M a r x ' s views of h o a r d i n g f r o m a
k e y n e s i a n standpoint ( s e e p. 89 n . ) .
T h e r e a r e a l s o v e r y i n t e r e s t i n g m a t e r i a l s on p a r t i c u l a r a s p e c t s of P h y s i o c r a c y
s u c h a s Meek and Kuczynski's r e c e n t republication of the e l u s i v e 3 r d edition
of the Tableau, found i n 1965 by the l a t t e r a u t h o r i n t h e a r c h i v e s of t h e Du Pont
f a m i l y in D e l a w a r e .

Also of s o m e b e a r i n g h e r e i s the d i s s e r t a t i o n p r e s e n t e d

i n 1956 a t the New School f o r Social R e s e a r c h by I. L u n d b e r g (1964), on t h e
s u b j e c t of S m i t h ' s debt to t h e l a t e P h y s i o c r a t Turgot, whose R e f l e x i o n s - the
a u t h o r shows - w e r e anonymously t r a n s l a t e d by Adam S m i t h into English.

V . F o l e y q s a r t i c l e (1973) on the r e l a t i o n of t h e Tableau to Q u e s n a y ' s p r e v i o u s
w o r k on m e d i c i n e and blood c i r c u l a t i o n i s an exciting s a m p l e of c u r i o s i t y and
d e t a i l e d work, though it l a c k s understanding of the economic s i g n i f i c a n c e of
the Tableau.

I t i s i n t e r e s t i n g , a t any r a t e , to follow the connection t h e r e t r a c e d

out between the T a b l e a u , which i s s e e n a s t h e l a s t p r e - N e w t o n i a n a c c o m p l i s h m e n t i n e c o n o m i c s , and the C a r t e s i a n f r a m e of m i n d of the P h y s i o c r a t s .
X

X

It i s a c o m m o n invective t o t r e a t n o n - m a t h e m a t i c a l e c o n o m i s t s a s p r e Newtonians. A p a r t f r o m t h e f a c t that s o m e people a r e beginning to think about
Newton a s one of the l a n d m a r k s f r o m w h e r e on m a n y things went wrong with
s o c i a l s c i e n c e s ( s e e the b e h a v i o r i s m v s . r a t i o n a l i s m d e b a t e i n l i n g u i s t i c s , f o r
i n s t a n c e ) I b e t t h a t t h e link between C a r t e s i a n ' h o r l o g e r i e ' and W a l r a s - t y p e
g e n e r a l e q u i l i b r i u m s - with i t s a u c t i o n e e r - e x - m a c h i n a a n d a l l - i s t h e e a s i e s t
t o t r a c e out.

�The v a s t world of F r e n c h economic l i t e r a t u r e on Quesnay i s n o t r e f e r r e d to
in the p r e s e n t a r t i c l e .

Also s e r i e s of a r t i c l e s w e r e w r i t t e n on the s a m e s u b j e c t

between 1929 a n d 1932 in c e n t r a l E u r o p e , e s p e c i a l l y in G e r m a n y .
(1950) c a n b e u s e d a s i n d i r e c t r e f e r e n c e f o r t h e s e .
too a n i c e a r t i c l e by

H. Woog

To t h i s p e r i o d c o r r e s p o n d s

N.J . W a r e i n AER (1931) showing the c l o s e r e l a t i o n s h i p

between P h y s i o c r a c y and the new c o m m o n e r landowners i n XVIIIth F r a n c e - to
which I r e f e r i n t h e text of the p r e s e n t a r t i c l e .
G e n e r a l w o r k s on P h y s i o c r a c y p u b l i s h e d i n English a r e only l i m i t e d l y useful:
Higgs (1968) a n d B e e r (1939) f o r i n s t a n c e

--

t h e l a t t e r being a n e x a m p l e of

what t h i s a r t i c l e t r i e s t o c o u n t e r a c t , t h a t i s , t h e reduction of P h y s i o c r a c y to
m e d i e v a l i s m , s c h o l a s t i c i s m and even A r i s t o t e l i a n i s m .

P o l a n y i would h a v e

found h e r e a c a s e i n point f o r h i s p i t i l e s s a t t a c k on this kind of hindsight
reductionism.
The m o s t c o m p l e t e edition of Q u e s n a y i n English i s M e e k ' s (1963).

Still i t

l a c k s a g r e a t m a n y of Q u e s n a y ' s w r i t i n g s - among which t h e l a t t e r ' s works on
the p r i m i t i v e Inca civilization and C h i n e s e d e s p o t i s m , which a r e not brought
to b e a r i n t h e p r e s e n t a r t i c l e .

�Much c a n be s a i d i n f a v o r of the study of F r a n ~ o i sQ u e s n a y ' s m o d e l of the
c a p i t a l i s t economy a s the f i r s t s t e p i n t h e development of a c o m p l e t e a n a l y s i s
of t h i s economy.

X

Quesnay was t h e f i r s t to view the l a t t e r a s a s t r u c t u r e

c o n s t a n t l y reproducing i t s e l f , t h e f i r s t ( a s M a r x s a i d ) to c o n s i s t e n t l y r e i n t e g r a t e t h e e m e r g e n c e of value and s u r p l u s - v a l u e into the s p h e r e of p r o duction, w h e r e i t p r o p e r l y belongs, and out of the m a r k e t - p l a c e .

Quesnay's

Tableau would then stand in the p l a c e of t h a t " e a r l y and r u d e s t a t e of
s o c i e t y ' ' o r t h e " s i m p l e commodity production s t a g e " to which c l a s s i c a l
political e c o n o m i s t s r e f e r r e d to when building t h e i r b r o a d t h e o r e t i c a l
svstems.

T h i s i s no m e r e coincidence.

T h i s p a p e r t r i e s to contribute to t h e t h e o r e t i c a l goal just s u g g e s t e d above i n
s e v e r a l d i f f e r e n t ways.
F i r s t , t h i s a r t i c l e will a r g u e t h a t Q u e s n a y ' s view of the economy i s i n e f f e c t
t h a t of an e m e r g i n g c a p i t a l i s t economy - an a r g u m e n t which i s anything but
new, yet which s e e m s worth making i n r e f e r e n c e to p a r t i c u l a r q u e s t i o n s
that k e e p being m a d e a s a r e s u l t of the confusion between the feudal a p p e a r a n c e of the m o d e l a n d i t s c a p i t a l i s t s u b s t a n c e , q u e s t i o n s such a s t h a t of the
p r o d u c t i v i t y of a g r i c u l t u r a l l a b o r , the n a t u r e of i n t e r e s t o r t h e content of
t h e s e r v i c e s r e n d e r e d by l a n d l o r d s .
Second, the point i s m a d e that the Tableau Economique, though c a p i t a l i s t i n
e s s e n c e , h a s m u c h m o r e to t e l l about the f o r m a l a s p e c t s of c a p i t a l i s t p r o duction ( a s a p r o c e s s of e x t r a c t i o n of s u r p l u s - v a l u e and e c o n o m i c a l l y s u s t a i n e d r e p r o d u c t i o n ) than about the h i s t o r i c a l c a t e g o r i e s of c a p i t a l i s m , a s

X

T h i s i s t h e d i r e c t i o n taken a l r e a d y i n s o m e c o u r s e s p r e s e n t i n g a s e q u e n c e
of s t r u c t u r a l m o d e l s of t h e economy - such a s T. V i e t o r i s z ' c o u r s e of
E c o n o m i c Analysis a t the New School f o r Social R e s e a r c h , New Y o r k , w h e r e
t h i s p a p e r w a s o r i g i n a t e d , a n d L. P a s i n e t t i ' s " T o p i c s in E c o n o m i c Analysis"
( C o l u m b i a , F a l l , 1971).

�developed l a t e r on by the English p o l i t i c a l e c o n o m i s t s .

This i s p r e c i s e l y

t h e meaningful point of connection between Quesnay and M a r x ; t h a t i s to
say, the ' t r a n s f o r m a t i o n ' linking the f o r m e r ' s t o the l a t t e r ' s s y s t e m i s a
t r a n s f o r m a t i o n of t h e h i s t o r i c a l c a t e g o r i e s involved, leaving the f o r m a l
s t r u c t u r e unchanged in p r i n c i p l e .

T h i s i s a r a t h e r complex point and will

be d e a l t with l a t e r i n t h i s a r t i c l e a n d , hopefully, i n s u c c e s s i v e o n e s .

In

t h i s s e c t i o n I will d i s c u s s s o m e d e t a i l s a l r e a d y d e a l t with by the well
e s t a b l i s h e d i n t e r p r e t a t i o n s of the Tableau (Meek, 1963, and T s u r u , 1964)
T h i r d , i t i s suggested that a r e - c o n s i d e r a t i o n should be m a d e of Q u e s n a y ' s
p l a c e in the development of P o l i t i c a l Economy, n o t only in the s e n s e
( r e f e r r e d to above) of i t s being the s t a r t i n g point of what could b e c a l l e d the
E c o n o m i c s of Reproduction, but a l s o i n t h e f i e l d of International T r a d e , i n
which Q u e s n a y s t a n d s i n a s o r t of p a r a d i g m a t i c a n t i - R i c a r d o position whose
t h e o r e t i c a l p o s s i b i l i t i e s a r e s t i l l unexplored - and which d e s e r v e e x p l o r a t i o n ,

I s u g g e s t , in view of s o m e c u r r e n t developments of the world economy.
F i n a l l y , s o m e concluding c o m m e n t s , t h a t will p e r h a p s be found too t e n t a t i v e
to d e s e r v e the heading of ' C o n c l u s i o n ' , a r e m a d e on the evolution of t h e
t h e o r y of s u r p l u s - v a l u e a n d p r o f i t s f r o m Quesnay on to R i c a r d o and to M a r x .

�I.

C a p i t a l i s t Substance a n d F e u d a l A p p e a r a n c e i n Quesnay

I a m not i n t e r e s t e d h e r e in the e t e r n a l l y puzzling question of t h e r e l a t i o n
between m a t e r i a l s u r p l u s and v a l u e - s u r p l u s , t h a t i s , in exploring the e x t e n t
and the s e n s e i n which a c e r t a i n technological s e t - u p can be deduced a s a
n e c e s s a r y condition of o b s e r v e d value r e l a t i o n s h i p s ( c l a s s r e l a t i o n s h i p s i n
the final a n a l y s i s ) .

T h i s will be touched upon below.

It i s well known that

the e n t i r e e c o n o m i c m o d e l i s built by Q u e s n a y on t h e b a s i s of the p r o d u c t i v e n e s s of a g r i c u l t u r e , upon i t s being able to p r o d u c e m o r e than i t a b s o r b s a s
m a t e r i a l expense.

N e v e r m i n d ( f o r the m o m e n t ) .

What I want t o s t r e s s h e r e i s the f a c t t h a t in Q u e s n a y ' s m o d e l

two

different

s o c i a l and technological m o d e l s a r e c o m p a r e d , one c o r r e s p o n d i n g to a feudal,
the o t h e r one t o a c a p i t a l i s t f r a m e w o r k .

The choice of technique involves

h e r e a choice of s o c i e t y , b r o a d l y speaking
i s the whole 'mode of production'.

-

what i s i m p l i e d i n the a l t e r n a t i v e

As we will s e e t h e c a p i t a l i s t s y s t e m

a p p e a r s i n t h e a l t e r n a t i v e not a s full-fledged c a p i t a l i s m but a s a f r a g i l e
c r e a t u r e , u n a b l e s t i l l t o stand on i t s two l e g s , a g r i c u l t u r e and i n d u s t r y .

Yet

Quesnay's c h o i c e i s unrnistakeable.
Land m a y b e m a t e r i a l l y productive p e r s e , y e t what m a k e s i t a b l e to p r o d u c e
n e t value i s l a r g e - s c a l e , c a p i t a l i s t a g r i c u l t u r e .
t h i s point c l e a r l y .

The following quotes m a k e

I believe it useful t o quote t h i s m a t e r i a l h e r e s i n c e it

belongs to t h e e a r l y a r t i c l e s f o r the Enciclopedie, s o m e of which h a s n o t even
been t r a n s l a t e d into English.

T h i s will allow u s to go f u r t h e r into t h e question

of what n e t v a l u e i s i n Q u e s n a y ' s m i n d .
A n e a t d i s t i n c t i o n i s m a d e i n the a r t i c l e on F a r m e r s between r i c h f a r m e r s who
work with h o r s e s and poor land c u l t i v a t o r s working with oxen.
p a r a l l e l i s m i n the f o r m adopted by land t e n u r e :

There i s a

in t h e f i r s t c a s e l a n d i s l e a s e d

a g a i n s t a m o n e y r e n t (which i s fixed f o r t h e extent of the l e a s e ) ; i n the
second t h e c r o p i s divided between the s h a r e - c r o p p e r and t h e p r o p i e t o r
according to a fixed proportion.

�What i s m o r e i m p o r t a n t , r i c h f a r m e r s a r e a s s u m e d to advance the working
and even m o s t of t h e fixed c a p i t a l r e q u i r e d t o l a b o r t h e l a n d .

The s h a r e -

c r o p p e r s i n s t e a d work with s m a l l amounts of c a p i t a l , n a m e l y the value of
t h e oxen, supplied by the proprietor of the land.
"It i s n e c e s s a r y f o r t h e f a r m e r setting up h i s o p e r a t i o n with
four h o r s e s t o spend a c o n s i d e r a b l e amount b e f o r e h e gets
t h e f i r s t c r o p . . h e h a s m a d e t h e e x p e n d i t u r e s f o r the h o r s e s
and o t h e r c a t t l e . . . h e s u p p l i e s the c o r n . . . (i. e . g r a i n ) . . . h e
p a y s f o r t h e food of the d o m e s t i c s . . "
( ~ u e s n a p.
~ , 160)

.

.

"In t h e r e g i o n s w h e r e t h e r e i s no f a r m e r a b l e t o a f f o r d t h e s e
i n i t i a l e x p e n d i t u r e s , t h e p r o p r i e t o r s of land h a v e to r e l y on
cultivation with oxen by l a b o r e r s t h a t give t h e m back half
t h e c r o p . T h i s kind of land l a b o r r e q u i r e s a v e r y s m a l l
amount of e x p e n d i t u r e s on the s i d e of the s h a r e c r o p p e r : t h e
landowner supplies h i m with the oxen and t h e s e e d s ; the
e x p e n s e s of t h e s h a r e c r o p p e r a r e r e d u c e d t o t h e l a b o r tools
and h i s own food up to the f i r s t c r o p , and often t h e p r o p r i e t o r
bid; m y t r a n s l a t i o n )
h a s to advance f o r t h e s e e x p e n d i t u r e s . "
S h a r e c r o p p i n g w a s the p r e v a i l i n g mode of production i n F r a n c e i n Quesnay's
time.

Rich f a r m e r s accounted f o r 1/8 of a l l cultivated l a n d s .

The r e s u l t of

t h i s w a s "an e n o r m o u s d e g r a d a t i o n of a g r i c u l t u r e i n F r a n c e , b e c a u s e of t h e
l a c k of f a r m e r s " ( " f a r m e r s " , u s e d h e r e to r e f e r to c a p i t a l i s t f a r m e r s ) .
T h e r e were other c l a s s e s i n the F r e n c h countryside.

H i r e d help,

" c h a r r e t i e r s " ( c a r t e r s ) and p e a s a n t s a r e often cited.

All s e e m t o c o r r e s -

pond t o l a n d l e s s p e o p l e working i n a g r i c u l t u r e , though p e a s a n t s m i g h t p o s s e s s
s m a l l p l o t s of l a n d w h e r e they could grow p a r t of t h e i r f a m i l y 2 s s u b s i s t e n c e

- but n o t wheat.
In t h i s p i c t u r e of F r e n c h a g r i c u l t u r e a l s o l a n d l o r d s h a d a n i m p o r t a n t r o l e .
They financed c e r t a i n e x p e n s e s of production, n a m e l y i n f r a s t r u c t u r e s :
r o a d s , c a n a l s , i r r i g a t i o n and s o on
But the T a b l e a u i s a m o d e l w h e r e a l l t h e s e c o m p l i c a t i o n s w e r e s e t a s i d e to
show r i c h f a r m e r s constituting t h e bulk of t h e c u l t i v a t o r s of land.

Peasants

�would b e fully employed by f a r m e r s , and o t h e r r u r a l w o r k e r s getting subs i s t e n c e wages.

L a n d l o r d s w e r e a s s u m e d t o have m a d e a l l the m a j o r

expenses f o r t h e conditioning of land f o r production a n d t h e r e f o r e w e r e
thought to b e d i r e c t i n g a l l t h e i r r e v e n u e t o w a r d consumption e x p e n d i t u r e s

- half on a g r i c u l t u r a l p r o d u c e , half on m a n u f a c t u r e s (any additional exp e n d i t u r e on food and the c o r r e s p o n d i n g c u t i n o t h e r expenditures being
c o n s i d e r e d a s accumulation).
The T a b l e a u i s b a s e d i n m o s t of i t s v e r s i o n s on the b a s i s of a m o n e y output of 5 billion l i v r e s .

K

The a c t u a l f i g u r e f o r F r a n c e w a s 2 billion

(Quesnay, 1888, p . 216).

T h i s d i f f e r e n c e w a s accounted f o r by a s e r i e s

of t r a n s f o r m a t i o n s whose m a i n link w a s t h e e s t a b l i s h m e n t of c a p i t a l i s t
agriculture in France.

Two equilibria a r e i n f a c t c o m p a r e d .

The existence

and s t a b i l i t y conditions of the "optimum m o d e of production" choice a r e
shown.

XX

( H e r e the "stability conditions" have to be u n d e r s t o o d i n t h e

s e n s e of b e h a v i o r a l and p r i c e p a t t e r n s allowing f o r the r e p r o d u c t i o n of the
initial d i s t r i b u t i o n of r e s o u r c e s a t t h e end of the production p e r i o d ) .
The p r e v i o u s q u o t e s a r e f r o m the a r t i c l e of F a r m e r s .

KKK

The a r t i c l e on

C o r n i s not l e s s positive about t h e s a m e s u b j e c t :
K

F o r t h i s and a l l a s p e c t s of the T a b l e a u i n d e t a i l s e e Meek, 1963.
Namely : 1 ) Abolition of i n d i r e c t taxation; 2) F r e e t r a d e of c o r n , bringing
about a high p r i c e f o r i t in t e r m s of m a n u f a c t u r e s ; 3) A given p r o p o r t i o n
between t h e p r o p e n s i t i e s to consume food and m a n u f a c t u r e s by t h e proprietors;
and s o m e w h a t l e s s c l e a r l y : 4) R a t e of i n t e r e s t below t h e d e p r e c i a t i o n r a t e of
a g r i c u l t u r a l capital.
XKK
I m a g i n e a r a d i c a l e c o n o m i s t c o m p a r i n g t h e p r e s e n t GNP of t h e U S to that
which would be a t t a i n a b l e i f t h e h i e r a r c h i c a l c o n s t r a i n t s pushing t h e division
of l a b o r i n t h e f a c t o r y beyond the point of efficiency w e r e suddenly r e m o v e d ,
and showing the conditions i n the d i s t r i b u t i o n of the p r o d u c t and i n t h e p o l i c i e s
of the F e d e r a l g o v e r n m e n t which would allow f o r t h i s "optimum m o d e of p r o duction" to go on : t h i s i s the type of e x e r c i s e involved i n the Tableau. The
question of how to value the GNP by a s t a n d a r d c o m m o n t o both e q u i l i b r i a of
c o u r s e would a p p e a r a s a r e q u i r e m e n t of the c o m p a r i s o n - just a s i t a p p e a r s
i n Quesnay the question of what n e t output i s , d e t e r m i n i n g i n t u r n the a n s w e r
to "what p r o d u c t i v e n e s s i s " .
XX

�"We do n o t view t h e r i c h f a r m e r h e r e a s a w o r k e r who cultiv a t e s t h e land by h i m s e l f , but a s a n e n t r e p r e n e u r managing
and enhancing the value of h i s e n t e r p r i s e by h i s knowledge
and h i s f o r t u n e . . . . ( r i c h f a r m e r s ) a r e f r e e m e n a b l e t o
afford t h e c o n s i d e r a b l e a d v a n c e s r e q u i r e d by the c u l t u r e of
t h e land, and employing p e a s a n t s a g a i n s t t h e a s s u r a n c e of
decent e a r n i n g s " .
(Quesnay, 1888, p . 219).
" T h e p e a s a n t i s n o t useful i n the country u n l e s s he p r o d u c e s
and g e t s e a r n i n g s s o t h a t he c o n s u m e s good food and good
clothing and c o n t r i b u t e s to k e e p food p r i c e s and commodity
r e v e n u e s high, and to i n c r e a s e the n u m b e r s a n d the e a r n i n g s
of the m a n u f a c t u r e r s and c r a f t s m e n , who will then b e able
to pay p r o p o r t i o n a t e t a x e s to the King".
( I b i d . , p. 245).
" T h e s t a g e of p r o s p e r i t y . . . w o u l d be l e s s the p r o d u c t of the
c u l t i v a t o r ' s l a b o r than the product of the wealth which h e i s
able t o e m p l o y i n t h e c u l t u r e of t h e land. M a n u r e p r o d u c e s
r i c h c r o p s ; c a t t l e p r o d u c e s m a n u r e ; only money buys cattle
and p a y s f o r t h e m e n that o p e r a t e t h e cattle". ( I b i d . , p . 243.
My t r a n s l a t i o n ) .
T h e s e quotes i n d i c a t e n o t only the c a p i t a l i s t e s s e n c e of Q u e s n a y ' s m o d e l ( m y
m a i n point h e r e ) but a l s o , e s p e c i a l l y t h e s e c o n d quote, what t h e a f f a i r of
value i s a l l about i n t h a t m o d e l .
( t h e King) g e t s .
composed o f ?

Net value i s t h e s u r p l u s t h a t the nation

F o r what d o e s the King r e c e i v e t h e s u r p l u s ?

What i s it

T h e n a t i o n ' s s u r p l u s shouldn't b e c o m p o s e d of p r e c i o u s m e t a l s ,

a s t h e M e r c e n t i l i s t s had been advocating, but of excedent r a w produce.
T h o s e excedents of c o r n ("an a c t i v e balance on r a w p r o d u c e " coupled with a
" p a s s i v e b a l a n c e on m a n u f a c t u r e s " ) wouldn8t m a k e the c o u n t r y " a t r i b u t a r y
of o t h e r nations" (in Meek, 1963, p . 247), though they c e r t a i n l y could
involve a c o s t .

On t h e c o n t r a r y , they would p r o v i d e t h e nation with the

m e a n s to wage s u c c e s s f u l w a r s .
" B a t t l e s which a r e won s i m p l y by k i l l i n g m e n , without
causing any o t h e r d a m a g e , do l i t t l e to weaken the e n e m y
if h e s t i l l h a s the w a g e s of t h e m e n h e h a s l o s t and i f
they a r e high enough t o a t t r a c t o t h e r m e n . . Wealth
s u s t a i n s t h e h o n o r of t h e t r o o p s " .
(in Meek, 1963, p. 261).

. .

�T h i s point i s i m p o r t a n t i n r e l a t i o n to the i n t e r n a t i o n a l s i d e of Quesnay's
political economy, which will be r e t u r n e d to l a t e r , but it i s a l s o e s s e n t i a l
t o u n d e r s t a n d what value i s h e r e .

Value h a s two a s p e c t s :

g r o s s value

i n c l u d e s the c o r n n e c e s s a r y to feed the e n t i r e population taking i t s m e m b e r s one by one; n e t value h a s t o do not with t h i s "individual by individual"
s u b s i s t e n c e but with the s u b s i s t e n c e of the nation a s a whole in h e r p r o t r a c t e d s t r u g g l e a g a i n s t o t h e r nations.
a good a r m y .

A s u r p l u s of c o r n i s equivalent to

The r e p r o d u c t i o n of society i n c l u d e s such c r u d e m a t t e r s .

And t h i s i s definitely what counts to m a k e of a g r i c u l t u r e the unique p r o d u c t i o n ,
i n the s t r o n g e s t s e n s e of t h e w o r d ; that i t s p r o d u c t i s e s s e n t i a l , b a s i c , in
c a s e of w a r .

X

It can be a r g u e d that n o t only the c o r n that t h e King c a n c o m m a n d i s p r o d u i t

net.

The l a n d l o r d s l i v e a l s o of t h e s u r p l u s .

My point i s p r e c i s e l y t h a t

t h i s i s a r a t h e r c o m p l e x s u b j e c t i n Quesnay, and t h a t the m u l t i - s i d e d
c o n s t r a i n t s that t h e " s t a b i l i t y conditions" i m p o s e on t h e behavior of t h e
l a n d l o r d amount i n t h e m o d e l t o a q u a s i - i n t e g r a t i o n of the l a t t e r into a
b r o a d c a t e g o r y of a g r i c u l t u r a l e n t r e p r e n e u r s .
i n r e l a t i o n to t h e n a t u r e of the 'output'

I will d e a l with t h i s question

supplied by the l a n d l o r d s when t h e

Tableau i s i n t e r p r e t e d a s a n input-output m o d e l .
It h a s been s u g g e s t e d t h a t the ' s e r v i c e s '

r e n d e r e d by the p r o p r i e t o r c l a s s

(and that h a v e to a p p e a r i n t h e adequate r o w and column e n t r y i f t h e t a b l e
h a s to balance a t a l l ) could be labeled "protection" o r something

h he

b a s i s of s o c i e t y i s the m e a n s of s u b s i s t e n c e and the wealth needed by
t h e power t h a t i s t o defend them". Quesnay i n O b s e r v a t i o n s s u r l e D r o i t
Nature1 d e s H o m m e s r g u n i s e n Socigtg, 1765. u o t e d by M. Kuczynski
(1972, p. xxxiii). M. Kuczynski d r a w s f r o m t h i s s e n t e n c e t h e m i s l e a d i n g
conclusion, i n m y view, t h a t "the p r i m a r y f a c t o r i n Quesnay w a s the
economic b a s i s " w h e r e a s , s h e continues, in t h e M a x i m e s t h a t DuPont
added to h i s edition of t h e T a b l e a u "the s u p e r s t r u c t u r e i s given p r e c e d e n c e
over the basis".

�similar.

J(

As long a s r e f e r e n c e i s m a d e to t h e S t a t e and the C h u r c h , t h e

t e r m i s p e r h a p s n o t too bad

-

if e u p h e m i s t i c .

But when i t c o m e s t o l a n d -

o w n e r s it s u g g e s t s a typically f e u d a l t r a n s a c t i o n which i s v e r y f a r f r o m
the enhancing of a g r i c u l t u r a l c a p i t a l and t h e new r e l a t i o n s between f a r m e r s
and p r o p r i e t o r s t h a t Quesnay i s making a c a s e f o r .
Quesnay wants the l a n d o w n e r s to behave i n a n e a t l y economic way a s r e g a r d s to land a n d i t s exploitation.
the c a p i t a l i s t type of f a r m i n g .

R e n t s would be h i g h e r if they f a v o u r e d

Consequently, t a x e s would a l s o be higher.

T h e position of the C h u r c h i s s e l d o m mentioned a s such.

It i s p e r h a p s

significant t h a t t h e " d b e " (tithe) o r 1/10 l e v y got by the " d k c i m a t e u r s "
(Quesnay, 1888, p . 207) i s not c h a r g e d upon the s u r p l u s but c o n s i d e r e d a s
a c o s t , though the i n i t i a l p a r a g r a p h s of the T a b l e a u include t h e "dgcim a t e u r s " (i. e. t h e c l e r g y ) in the p r o p r i e t a r y c l a s s .

XX

In s e v e r a l p a s s a g e s ( s e e e . g. Quesnay, 1888, p . 208), Quesnay advocates
the conversion of t h e a r i s t o c r a t s into f a r m e r s .
enough land to s e t a m o d e r n exploitation.

Some feudal n o b l e s have not

They should be allowed to h i r e

land in o r d e r to i n c r e a s e t h e i r s c a l e of o p e r a t i o n , and t h e r e f o r e pay r e n t s
and a l s o t a x e s (which they do not pay o t h e r w i s e ) .
X

After a l l , a r i s t o c r a t s

M o r e c o m m o n i s t h e denomination " r e n t a l s e r v i c e s " , a s i n A. P h i l i p s ,
1955. The a s s i m i l a t i o n of the c o r r e s p o n d i n g p a y m e n t to the p r o p r i e t o r s to
a Ricardian surplus ( s e e I b i d . , p . 143) i s n o t l e g i t i m a t e , s i n c e no land
s c a r c i t y i s i m p l i e d i n Q u e s n a y ' s m o d e l ; quite to t h e c o n t r a r y , the o p t i m u m
m o d e of production i s c o m p a r e d t o a situation w h e r e l a n d i s s c a r c e l y populated
and s c a r c e l y c a p i t a l i z e d and the s c a l e s of exploitation a r e too s m a l l (implying
a l s o i n c r e a s i n g r e t u r n s to s c a l e ) .
kIx
So t h e p r o p r i e t o r c l a s s g e t s h e r e not only the s u r p l u s but the "dfrne" on the
c r o p . T h i s i s a l s o t h e context that Meek t a k e s a s containing a Cantillonesque
' p r o f i t ' flowing to f a r m e r s , t h e only a r t i c l e w h e r e Quesnay c l e a r l y allows
f o r i t : Net P r o d u c t = Rent 4. S t a t e T a x e s 4 P r o f i t . C o s t = P r o d u c t i o n
E x p e n d i t u r e s C d i m e ( s e e Quesnay, 1888, p . 207).

�l e a s e a p a r t m e n t s i n the towns.

Why wouldn't they r e n t l a n d ?

Quesnay t a l k s about the "imb6cile bourgeois" ("who thinks that i t i s sufficient to work the l a n d , to t o r t u r e i t to g e t good c r o p s out of it", Quesnay,
1888, p. 243).

But h e d i s c u s s e s a s well the " i g n o r a n t cupidity of land-

l o r d s " who p r e s s the State to tax c u l t i v a t o r s and w o r k e r s , i n s t e a d of t h e i r
own r e v e n u e s , forgetting t h a t "men, whose p h y s i c a l constitution shows
only n e e d s , a r e n o t able to p a y anything o u t of t h e m s e l v e s " , s o that the t a x
f a l l s i n the l a s t i n s t a n c e upon the landowners' r e n t , s i n c e t h e s c a l e of t h e
p r o c e s s , and t h e r e f o r e i t s n e t product, i s downgraded altogether ( Q u e s n a y ,
1888, p. 704).
I t m a y be a d m i t t e d that Q u e s n a y was in l i n e with t h e " r e t u r n to n a t u r e " m o v e m e n t of t h e f i r s t p a r t of the XVIIIth c e n t u r y .

I t i s somewhat h a r d e r to

swallow t h a t " P h y s i o c r a c y i s indeed a r a t i o n a l i z a t i o n of m e d i e v a l economic
life" ( B e e r , 1939, p. 110) and even m o r e t h a t the "Tableau Economique i s
the g r a p h i c r e p r e s e n t a t i o n of that life, and n o t a t a l l of F r a n c e in the XVIIIth
century" (Ibid. ).

T h i s i s the kind of s h e e r n o n s e n s e ( a s it should b e c l e a r

a f t e r what w a s s a i d above, and indeed a f t e r what w a s a l r e a d y s a i d s o m e 120
y e a r s ago by M a r x ) t h a t h a s k e p t Quesnay out of s i g h t until f a i r l y r e c e n t
t i m e s and which h a s p r e v e n t e d a complete understanding of h i s e c o n o m i c s
until now.

X

A l i t t l e m o r e c o m p l i c a t e d to d e a l with i n t h i s context i s the m a t t e r of i n t e r e s t
X

It i s i n t e r e s t i n g to n o t e , h o w e v e r , t o what e x t e n t Q u e s n a y ' s c a t e g o r i e s ,
h i s language, can be viewed a s a s t r a i g h t f o r w a r d continuation of t h o s e of
t h e p r e - c a p i t a l i s t t r a d i t i o n , f r o m t h e S c h o l a s t i c s down to A r i s t o t l e and h i s
' f a i r p r i c e ' ( s e e B e e r , 1939), e s p e c i a l l y i n r e l a t i o n to t h e t h e o r y of value.
The i n c r e a s i n g a d v o c a t e s of t h e c u r r e n t ( i f not new) " r e t u r n to N a t u r e "
will p r e f e r to c o n s i d e r Q u e s n a y i n this new p e r s p e c t i v e , which i s in m y
opinion p a r t i a l and s e r i o u s l y misleading.

�r a t e s i n Q u e s n a y ' s political economy.

H e r e too a l l s o r t s of m e d i e v a l a n d

antique p r e c e d e n t s c a n be c i t e d ( s e e B e e r , 1939, p . 116).
The complication l i e s i n the f a c t that i n t e r e s t i s p r e s e n t i n the model.

In

f a c t t h e p u r c h a s e of the m e a n s of production a t the beginning of t h e e x ploitation w a s m a d e on a c r e d i t b a s i s , and a s such i t i s often a s s u m e d by
Quesnay.

In one i n s t a n c e , he gives an e x a m p l e implying a 5% i n t e r e s t on

the p u r c h a s e of h o r s e s (Quesnay, 1888, p . 164). But c r e d i t w a s not developed
enough to b a s e on i t a n account of what we could c a l l p r i m i t i v e o r i n i t i a l
accumulation.
themselves.

It w a s n e c e s s a r y t h e r e f o r e " t h a t t h e f a r m e r s w e r e r i c h by

. . (they)

get back only t h e p r o f i t s ; the stock r e m a i n s a s c a p i t a l

i n use" (Quesnay, 1888, p. 181).
On the o t h e r hand, t h e only i n s t a n c e in which the p a y m e n t of t h e l a n d l o r d s '
revenue could b e c o n s i d e r e d a s m a d e a g a i n s t the advancement of m o n e y
capital by t h e s a m e i s p r e c i s e l y l i m i t e d to t h e m o d e of production that Q u e s n a y
e l i m i n a t e d f r o m t h e Tableau, that i s , s h a r e c r o p p i n g .
"In s o m e c o u n t r i e s t h e l a n d l o r d s . . . do not s h a r e i n t h e
c r o p s ; the s h a r e c r o p p e r s p a y t h e m a money r e v e n u e
f o r t h e r e n t of t h e land and f o r t h e i n t e r e s t on the
p r i c e of c a t t l e , but usually t h i s r e v e n u e i s v e r y s m a l l "
(Quesnay, 1888, p. 161).
In the a r t i c l e on i n t e r e s t ( Q u e s n a ~ ,1888, pp. 399-406) h e allows f o r t h e
v e r y e x i s t e n c e of i n t e r e s t on the b a s i s of the p r o f i t t h a t the b o r r o w e d wealth
i s able to r a i s e .

It i s p r e c i s e l y t h i s p r o p o r t i o n of p r o f i t s to wealth (in

a g r i c u l t u r e ) which s e t s the l i m i t to f a i r i n t e r e s t r a t e s .

Quesnay hinted h e r e

a t the t h e o r y of p r o f i t s developed l a t e r in the e a r l y R i c a r d o ( E s s a y on the
Influence of a Low P r i c e of Corn on the P r o f i t s of Stock, 1815).
I t i s difficult t o a s c e r t a i n
X

X

the e x a c t m e n t a l p r o c e s s through which Quesnay

See in t h i s s e n s e "The P h y s i o c r a t i c Concept of P r o f i t " i n Meek@,:!;'.'.

�r e f r a i n e d f r o m e x t r a c t i n g the logical c o n s e q u e n c e s of the m e c h a n i s m s u g g e s t e d
above - leading in the l a s t a n a l y s i s to t h e a c c e p t a n c e of equal r a t e s of p r o f i t
i n a g r i c u l t u r e and i n d u s t r y .

The section of the p r e s e n t p a p e r dealing with the

question of the i n t e r n a l c i r c u l a t i o n of m a n u f a c t u r e s s h e d s s o m e i n d i r e c t l i g h t
on t h i s p r o b l e m .
In any c a s e , nothing s e e m s m o r e l o g i c a l t h a n the c i t e d justification of i n t e r e s t ,
given Q u e s n a y ' s e m p h a s i s on the r o l e of m o n e y c a p i t a l i n the a t t a i n m e n t of the
o p t i m u m m o d e of production i n a g r i c u l t u r e .

But t h e effects of too high a r a t e

of i n t e r e s t a r e c r u c i a l ; Quesnay put t h e s e e f f e c t s on t h e s a m e footing a s t h e
d a m a g e c a u s e d by t a x e s levied on c r o p s a s a g a i n s t those paid out of the r e v e n u e
o r net product :
"If t a x e s w e r e s e t upon the f a r m e r h i m s e l f , i f they took h i s
p r o f i t s , a g r i c u l t u r e would languish. . . the l a n d l o r d s ' r e v e n u e s
would go d o w n . . . they would s a v e on e x p e n d i t u r e s in m a n u f a c t u r e s , s e r v a n t s and s o o n . . . and t h e economic p r o c e s s
would be d o w n g r a d e d . . . (The s a m e would happen) if the f a r m e r s w e r e ruined by t h e f i n a n c i e r . . . " (Quesnay, 1888,
p . 244, m y e m p h a s i s ) .

XXX

S e v e r a l p r o v i s i o n a l c o n c l u s i o n s m a y b e s e t a t t h i s point :

-

Coupling what was s a i d on p . 3 about t h e i m p o r t a n c e of e s t a b l i s h i n g l a r g e

s c a l e , c a p i t a l i s t a g r i c u l t u r e t o g e t a high l e v e l of s i m p l e r e p r o d u c t i o n ( m a x i m i z a t i o n of n e t value) with t h e connection r e f e r r e d to in p. 7 between n e t
value and the s u r p l u s of c o r n available f o r t h e d e f e n s e of the nation a s a
whole, we c o m e to u n d e r s t a n d t h a t Quesnay w a s making the c a s e f o r a g r i c u l t u r a l c a p i t a l i s m a s t h e m o d e of production b e s t suited to s e r v e t h e n e e d s
of the nation a s a whole.

T h i s a r g u m e n t would b e l a t e r on c o m p l e t e l y

�i n v e r t e d (the State being good to the e x t e n t t h a t it s e r v e d c a p i t a l i s m ) , though
this i s not y e t totally s o in Adam Smith, a g a i n s t what i s often believed, a s
f o r Srnith, d e f e n s e w a s m o r e i m p o r t a n t t h a t opulence.

-

The extent to which, i n Quesnay, t h i s p r i m a c y of the i n t e r e s t s of t h e S t a t e

c a r r i e s t h e i m p l i c a t i o n that t h e Ancien R e g i m e had to be s a v e d i s a complex
issue.

C e r t a i n l y the feudal nobility i s s e e n dissolving i t s e l f into a n e w a g r i -

cultural capitalist c l a s s .

If t h e a r i s t o c r a c y i s allowed t o enjoy a d i f f e r e n t i a l

consumption m i x , t h e m o d e l n e v e r t h e l e s s s e v e r e l y p r e - d e t e r m i n e s it.

But

Quesnay w a s c l e a r l y u n a w a r e of the d e g r e e of i n t e r d e p e n d e n c e between s o c i o economic r e l a t i o n s h i p s and politics a s such, i. e . h e had no complete conception of t h e m o d e of production a s developed l a t e r on by M a r x o r even a s
p e r c e i v e d i m p l i c i t l y i n R i c a r d o ' s P o l i t i c a l Economy.

-

Q u e s n a y ' s m o d e l can be s e e n a s a two-fold g e n e r a l e q u i l i b r i u m m o d e l , i n

which the s t a b i l i t y conditions, given the s i m p l i c i t y of the a s s u m p t i o n s , a r e
f o r m u l a t e d i n t e r m s of c l e a r - c u t , meaningful p o l i c y d e c i s i o n s and b e h a v i o r a l
patterns.

The c r u c i a l s i m p l i f i c a t i o n i s , of c o u r s e , t h e r e s t r i c t i v e conception

of production i n t h e s t r o n g s e n s e , which allowed f o r a s t r a i g h t f o r w a r d
aggregation ( t h e wiping out of t h e p r o b l e m i n f a c t ) .

T h i s will b e d i s c u s s e d

further later.

-

T h e m a i n w e a k n e s s of the m o d e l i n i t s own t i m e i s , i n m y opinion, the

question m a r k l e f t open on the subject of the o r i g i n of p r i m i t i v e c a p i t a l i z a t i o n
X

( o r "primitive advances" i n Quesnay's terminology ) .

T h i s i s a l o g i c a l con-

sequence of h i s r e j e c t i o n of t h e i d e a of i n t e r e s t on c a p i t a l , f o r t h e f a r m e r s ,
u n a s s i s t e d by f i n a n c i e r s , had t o be " r i c h on t h e i r own r i g h t 1 ' - and it i s n e v e r
m a d e c l e a r how t h i s n e c e s s a r y wealth would c o m e about.

Of c o u r s e i f c r e d i t

had to play a n i m p o r t a n t r o l e , m a n u f a c t u r e r s a l s o could c l a i m t h e i r r i g h t to
a n equal p r o f i t , c a p i t a l would flow t o t h e c i t i e s , the e m p l o y m e n t t h a t a g r i c u l t u r e
X

T h i s i s w h e r e , I would suppose, M a r x p i c k e d u p t h e t e r m " p r i m i t i v e
accumulation".

�r e q u i r e d to function on c a p i t a l i s t grounds would n e v e r flow back to t h e
c o u n t r y s i d e , a n d the e n t i r e p r o c e s s of e m e r g e n c e of the new mode of p r o duction i n a g r i c u l t u r e , i n s t e a d of in the towns, would n e v e r o c c u r - a s i t
did not.

Q u e s n a y ' s clean, well-behaved c a p i t a l i s m n e v e r w a s .

It c a n b e

shown t h a t i t w a s logically faulty.

-

C o n s i s t e n t with t h i s b i a s i n Quesnay, c o r r e l a t i v e to Q u e s n a y ' s l a c k of

r o o t s i n a sound, e m e r g i n g a g r i c u l t u r a l c a p i t a l i s t c l a s s , ( a s a g a i n s t the
s t r o n g r e l a t i o n s h i p between R i c a r d o ' s political economy and t h e i n t e r e s t s of
t h e p r o g r e s s i v e English b o u r g e o i s i e ) , was t h e " r e t u r n to n a t u r e " m o v e m e n t
a f t e r the expulsion of the Huguenots ( p r o - i n d u s t r i a l P r o t e s t a n t s ) , the
Spanish s u c c e s i o n w a r s and t h e c o l l a p s e of John Law's m o n e t a r y s y s t e m
( s e e B e e r , 1939).

In 1753 R o u s s e a u opposed t h e f i r s t e n c l o s u r e of c o m m o n s

and w r o t e :
"Dieu t o u t - p u i s s a n t . . . , d e l i v r e - n o u s d e s l u m i k r e s e t d e s
f u n e s t e s a r t s , e t r e n d - n o u s l ' i g n o r a n c e , l'innocence e t l a
p a u v r &amp; t &amp; ,l e s s e u l s biens qui p u i s s e n t f a i r e n o t r e bonheur".
("Almighty God.. . , d e l i v e r u s f r o m enlightment and d r e a r y
c r a f t s and g r a n t u s i g n o r a n c e , innocence and p o v e r t y , the
only goods t h a t can m a k e o u r happiness". )
Bold i n t e l l e c t u a l d e c i s i o n s , n e w s i m p l i f i c a t i o n s of the e l e m e n t s composing the
i m a g e of s o c i e t y h a v e to be undertaken f o r a new s c i e n c e to e m e r g e , yet i t
m a y well be t h a t t h o s e d e c i s i o n s a r e n o t backed by h i s t o r y i f they do not
c o r r e s p o n d to s t r o n g d e t e r m i n a t i o n s a c t u a l l y in g e r m in the gut of the s o c i a l
system.

Many p r o g r e s s i v e e c o n o m i s t s i n t h i s c o u n t r y would e n d o r s e today

s o m e t h i n g s i m i l a r to R o u s s e a u ' s c l a i m above and t o Q u e s n a y ' s s t r i v i n g f o r a
s y n t h e s i s between the n e w technological p o s s i b i l i t i e s and t h e avoidance of i t s
s o c i a l connotations.

P r o v i n g the n o n - n e c e s s i t y of t h e s e connotations, t h a t i s ,

unveiling the d e g r e e of f r e e d o m involved i n t h e d e t e r m i n a t i o n of t h e values
adopted by t h e economic s y s t e m i s a l m o s t a f a s h i o n today - and i s c e r t a i n l y
a useful f i r s t step.

Yet the a n a l y s i s of Q u e s n a y ' s p o l i t i c a l economy i n

�r e l a t i o n to h i s t o r y should t e l l u s t h a t t h i s i s not enough.

Where the s t r e n g t h

will c o m e f r o m to b a s e the new s t a r t i n g point (our " r i c h f a r m e r s " , s o to
s p e a k ) should now be the m a i n question.

�11.

The F o r m a l Validity of Quesnay's Model

I have always been shocked by the s t r i k i n g s i m i l a r i t y between the f o r m a l
m e c h a n i s m s e t up in Q u e s n a y ' s T a b l e a u and F o r m u l e s and M a r x ' d e s c r i p t i o n of the p r o c e s s of production of s u r p l u s - v a l u e (Vol. I of Capital)
and c i r c u l a t i o n of c a p i t a l (Vol. 11). Not that M a r x h a s concealed in any
way h i s debt to Quesnay - h e acknowledges i t a t length both i n Vol. I1 of
Capital and P a r t I of T h e o r i e s of S u r p l u s Value.

Yet p r e c i s e l y t h e f a c t that

Quesnay h a s come to be known m a i n l y through M a r x m a y explain t h e u s u a l
l a c k of understanding of the deep connection between t h e two.
The point h e r e i s t h a t i t i s not p o s s i b l e to a s k m o r e of Q u e s n a y than what h e
can give.

M a r x having indicated t h a t Quesnay w a s the f i r s t to g r a s p the

e s s e n t i a l s of t h e new m o d e of production, it i s u n d e r s t a n d a b l e t h a t s o m e
people have thought it t h e i r duty to d i s c o v e r i n Quesnay a hidden category
of "profit" and o t h e r f a v o r i t e f e a t u r e s of c a p i t a l i s m - and to couple this
r e s e a r c h with the examination of the m o s t appealing i n c o n s i s t e n c i e s i n the
Tableau.
I will r e t u r n to the p a r t i c u l a r question of p r o f i t s a t the e n d of t h i s a r t i c l e .
Suffice to s a y h e r e t h a t what M a r x thought r e a l l y n e w i n Quesnay w a s h i s
accounting f o r the e m e r g e n c e of s u r p l u s - v a l u e out of the s p h e r e of production,
and a l s o h i s s p e c i f i c a t i o n of p a r t i c u l a r conditions of t h e c i r c u l a t i o n p r o c e s s
(value r e l a t i o n s h i p s , consumption and taxing b e h a v i o r ) r e q u i r e d t o p r e s e r v e
the r e p e a t e d o c c u r r e n c e of the i n i t i a l production " m i r a c l e 1 ' : m o r e c o m e s
out than i s put in.

This occurrence at f i r s t sight i s m e r e l y a m a t e r i a l

(technological we would s a y today) d e t e r m i n a t i o n .

But t h e f a c t t h a t additional

d e t e r m i n a t i o n s c o n c e r n i n g the exchange c i r c u i t h a v e t o b e brought i n t o the
p i c t u r e to a s s u r e i t s r e p e t i t i o n i s c r u c i a l , a n d shows t h a t w e s t a n d b e f o r e a

surplus-v
alue category.

�The i m p o r t a n t thing h e r e i s that p r e c i s e l y those s e c o n d a r y d e t e r m i n a t i o n s
r e - i n f o r c e t h e o r i g i n a l choice of what n e t value i s ( a f r e e d i s p o s i t i o n of c o r n
by someone o t h e r than t h e p r o d u c e r ) , s i n c e this n e t e l e m e n t c a n only be m a x i m i z e d i f a c e r t a i n value-exchange r e l a t i o n s h i p p r e v a i l s i n t h e f i r s t p l a c e
between c o r n a n d m a n u f a c t u r e s .

This relationship ( a high p r i c e of c o r n in

t e r m s of m a n u f a c t u r e s ) i m p l i e s t h a t t h e r a t e of p r o f i t ( o r s u r p l u s value)
t e n d s to z e r o i n m a n u f a c t u r e s .
I t i s a l s o i m p o r t a n t to s e e t h a t t h e extent to which n e t value e m e r g e s f r o m
a g r i c u l t u r e i s a m e r e l y m a t e r i a l phenomenon only if one f o r g e t s that a c e r t a i n
r e d i s t r i b u t i o n of r e s o u r c e s a c t s a s a n e c e s s a r y condition of such phenomenon,
o r a t l e a s t of i t s extent.

The distribution conditions Quesnay w a s a w a r e of :

p r i c e , h e s a i d , i s but a r e g u l a t o r of d i s t r i b u t i o n .

The p r i m i t i v e r e d i s t r i b u t i o n

conditions h e f o r g o t a l m o s t c o m p l e t e l y , d e s p i t e h i s c l a i m i n f a v o r of t h e
gentleman f a r m e r .
political economy.

T h e r e i s n o c l e a r path between the two e q u i l i b r i a i n h i s
X

I t i s quite s u r p r i s i n g that M a r x n e v e r m a d e m e n t i o n of t h i s question i n h i s
c o m m e n t s on Quesnay, though the e l e m e n t s f o r such a n a r g u m e n t a r e p r e s e n t
i n Capital (the c h a p t e r s on P r i m i t i v e Accumulation, Vol. I, and the chapter
on L a w s of P r o d u c t i o n and L a w s of Distribution, Vol. 111).

It i s n o t tota&amp;

s u r p r i s i n g , n e v e r t h e l e s s , i f one c o n s i d e r s that h i s t r e a t m e n t of P r i m i t i v e
Accumulation i s m u c h m o r e s u c c e s s f u l in explaining t h e f o r m a t i o n of a p r o l e t a r i a n c l a s s , the f i r s t condition of t h e n e w m o d e of p r o d u c t i o n , than i n e x plaining the e m e r g e n c e of a c a p i t a l i s t c l a s s , the s e c o n d condition.
As f o r Q u e s n a y ' s inability to d e a l e x p l i c i t l y with the conditions of a c t u a l
a p p e a r a n c e i n h i s t o r y ( a s d i s t i n c t f r o m t h e l o g i c a l conditions of e x i s t e n c e o r
X

T h i s should sound f a m i l i a r t o m o d e r n e a r s . ( T o o f a m i l i a r , I m i g h t add, s i n c e
t h e l a c k of any sound n e o c l a s s i c a l d y n a m i c s m i g h t v e r y well be g e n e r a l i z e d into
the l a c k of any sound d y n a m i c s a t a l l ) .

�e q u i l i b r i u m conditions) of the m o d e of production depicted i n the Tableau,
i t s c o n s e q u e n c e s a r e worth analyzing.

They not only d e p r i v e the m o d e l of

r e a l h i s t o r i c a l i n t e r e s t , but could probably account f o r s o m e of i t s f o r m a l
s h o r t c o m i n g s , i n the following s e n s e : Quesnay could have confused the
genetic r e q u i r e m e n t s of the s y s t e m with i t s reproduction r e q u i r e m e n t s .
The production and consumption of c o m m o n m a n u f a c t u r e d c o m m o d i t i e s was
n o t g e n e r a l i z e d in F r a n c e i n t h e Ancien R g g i m e , t h e m a i n t h r u s t being d i r e c t e d
d u r i n g the Colbertian p e r i o d t o w a r d s l u x u r y m a n u f a c t u r i n g i n o r d e r to get a
s u b s t a n t i a l balance of s p e c i e i n f o r e i g n t r a d e .

Thus i n t h e s t a t e of u n d e r -

e m p l o y m e n t equilibrium of the p e r i o d , given the c o m p o s i t i o n of t h e m a n u f a c t u r e r s ' output, an i n t e r n a l flow of p u r c h a s e s and s a l e s i n t h e l a t t e r ' s s e c t o r
w a s e i t h e r m e a n i n g l e s s o r e x p r e s s i n g a f u r t h e r d i v e r s i o n of r e s o u r c e s f r o m
p r o d u c t i v e employment.

Q u e s n a y h a d c e r t a i n l y t r o u b l e i n r e c o n c i l i n g t h e need

f o r a c l e a r s t a t e m e n t of such evil with the c o h e r e n c e of h i s o p t i m u m mode of
production m o d e l , where m a n u f a c t u r e s would n o t m e r e l y be l u x u r y goods and
would c e r t a i n l y e n t e r into t h e s u b s i s t e n c e b a s k e t both of u r b a n and a g r i c u l t u r a l
producers.

T h e r e q u i r e m e n t s of c o h e r e n c e finally dominated i n the l a t e r

v e r s i o n s of t h e Tableau, when t h e f a r m e r s ' p u r c h a s e of m a n u f a c t u r e s w a s
c l e a r l y c o m p o s e d of consumption goods - but only a t t h e c o s t of d e - i n d u s t r i a l i z i n g
the content of t h e d e p r e c i a t i o n flows !
The f i r s t p a r a g r a p h of t h e a r t i c l e on C o r n s e e m s v e r y helpful t o u n d e r s t a n d
t h i s p a r t i c u l a r f e a t u r e of t h e T a b l e a u :
" T h e m a n u f a c t u r e of t e x t i l e s and common f a b r i c s m a y i n c r e a s e
g r e a t l y the value of linen and wool, and offer s u b s i s t e n c e t o
m a n y people i f e m p l o y e d i n such productive a c t i v i t i e s . But
one s e e s today that the production and t r a d e of m o s t of t h e s e
goods i s a l m o s t a b o l i s h e d in F r a n c e . It i s a long t i m e s i n c e
t h e l u x u r y m a n u f a c t u r e s h a v e seduced t h e n a t i o n : we do not
h a v e e i t h e r the s i l k o r the wool t h a t a r e needed f o r t h e p r o duction of high quality t e x t i l e s and clothes; we h a v e c o m m i t e d
o u r s e l v e s t o an i n d u s t r y which w a s f o r e i g n to u s ; we h a v e e m ployed in it a g r e a t m a n y people while t h e kingdom b e c a m e d e populated and the land w a s d e s e r t e d " . (Quesnay, 1888, p. 193).

�T h e r e i s a v e r y c l e a r a n d often s t r e s s e d cpncept i n the T a b l e a u i n t h e s e n s e
t h a t a l i m i t e x i s t s to the s c a l e of reproduction, n a m e l y the availability of
n e c e s s a r i e s o r s u b s i s t e n c e goods.

Tableau a r e directly
All the flows i n the -

o r i n d i r e c t l y r e l a t e d to this production and i t s r e a l i z a t i o n .

T h o s e who do n o t

p r o d u c e n e c e s s a r i e s can only i n c r e a s e t h e i r o p e r a t i o n s to t h e extent that t h e
p r o d u c e r s of n e c e s s a r i e s ( o r the r e c e i v e r s of s u r p l u s ) i n c r e a s e t h e i r demand
of n o n - n e c e s s a r i e s .

(1)

Why should they and how could they do s o ?

The p r o d u c e r s of n e c e s s a r i e s could do s o only a s long a s they found i t

u s e f u l to i n t r o d u c e n e w m a n u f a c t u r e d goods into t h e i r o p e r a t i o n s .

But in the

Tableau both working and fixed c a p i t a l come m a i n l y f r o m t h e v e r y p r o c e s s of
a g r i c u l t u r a l production ( s e e d s , m a n u r e , food, fodder f o r t h e c a t t l e , the c a t t l e
i t s e l f ) - and t h i s i s not always fully r e f l e c t e d i n t h e s u c c e s s i v e editions of the
T a bleau,
-

s i n c e a p a r t of this c a p i t a l expense i s taken f o r g r a n t e d and n o t

accounted f o r t h e r e .

(2)

T h e r e c e i v e r s of s u r p l u s could not expand t h e i r d e m a n d f o r m a n u f a c t u r e s

without s a c r i f i c i n g p a r t of t h e i r demand f o r food (not s t r i c t l y ' n e c e s s a r y ' , a s
noted above, but including r e f i n e d , expensive i t e m s ) .

If they w e r e to do s o , the

s c a l e of the s y s t e m would b e d a m a g e d s i n c e the productive c l a s s would not be
a b l e t o g e t back t h e y e a r l y a d v a n c e s - while e n r i c h e d m a n u f a c t u r e r s would d i s p o s e of a l a r g e r p a r t of the s u r p l u s than t h a t r e q u i r e d to r e p r o d u c e t h e i r o p e r a t i o n s and would p r e s u m a b l y expand t h e m r a t h e r than indulge i n l u x u r y food
consumption.
M a n u f a c t u r e r s would only e x i s t to t h e extent t h a t s o m e o n e e l s e t r a n s f e r r e d to
t h e m a c l a i m on t h e production of n e c e s s a r i e s with which t h e y a s well a s t h e i r
w o r k e r s would s u b s i s t .

If m a n u f a c t u r e r s w e r e to expand t h e i r o p e r a t i o n s by

t r a d i n g with e a c h o t h e r , i. e . s e l l i n g m a n u f a c t u r e s to o t h e r m a n u f a c t u r e r s , o r
t o t h e i r w o r k e r s , t h i s expansion would h a v e t o b e financied, s u p p o r t e d by a
c o r r e l a t i v e expansion i n the production of n e c e s s a r i e s , s o m e t h i n g which i s not
p r e s u m a b l y going to c o m e about u n d e r t h e s e conditions.

Only ( a ) a saving of

�the s u r p l u s r e c e i v e r s on t h e p u r c h a s e of m a n u f a c t u r e s ( c a n c e l l i n g t h e inc r e a s e d d e m a n d f o r the l a t t e r within t h e s e c t o r ) , o r (b) a h i g h e r productivity
in a g r i c u l t u r e ( h a r d l y p o s s i b l e i n t h e o p t i m i z e d m o d e l of the Tableau), o r e l s e
( c ) a t r a n s f e r of working population f r o m towns to country (again making i m p o s s i b l e the expansion of i n d u s t r i a l production) - would a l l o w f o r t h a t i n c r e a s e
i n m a t e r i a l s u p p o r t n e c e s s i t a t e d by expanding m a n u f a c t u r e s , while a t the s a m e
t i m e killing the r e m a i n i n g conditions of t h e l a t t e r .

No p r i c e s c a n b e d e r i v e d out of t h e Tableau.
-

The l a t t e r i s s e t in money t e r m s .

No i n f o r m a t i o n i s given about the p h y s i c a l flows involved.

But the additional

d a t a i n t h e 'explanations' t e l l about the s c a l e s of t h e s e c t o r s , that i s , the population living and engaged i n e a c h of t h e m .

If, t h e r e f o r e , c e r t a i n fixed co-

efficients a r e a s s u m e d t o be p r e s e n t i n consumption

-

a s Quesnay himself

a s s u m e s - then i t can be p o s s i b l e t o find a c e r t a i n s e t of exchange values which
i s c o n s i s t e n t both with t h e m o n e y flows and t h e r e l a t i v e s c a l e s of p h y s i c a l consumption in the t h r e e c l a s s e s .

Meek (1963) went halfway i n t h i s s e n s e and c a m e

up with a solution f o r the unaccounted money flows in the T a b l e a u and t h e i r r e a l
counterparts.

The m a i n p r o b l e m w a s n o t only to give an a n s w e r to the a b s e n c e

of any i n t e r n a l flow i n t h e m a n u f a c t u r i n g s e c t o r , but a l s o to couple t h a t with the
annoying f a c t that a g r i c u l t u r a l population w a s a s s u m e d to be twice a s l a r g e a s
population i n towns - engaged in t r a d e and m a n u f a c t u r i n g - while t h e i r r e s p e c t i v e
consumption of food s e e m s a t f i r s t glance to be equal.

As we s h a l l s e e , t h e r e i s

n o c o m p l e t e l y s a t i s f a c t o r y way i n which t h i s d i s c r e p a n c y can be solved i n the
T a b l e a u itself - another e x a m p l e of Q u e s n a y ' s confusion between t h e genetic
c o n s t r a i n t s of the t r a n s i t i o n between t h e two e q u i l i b r i a ( n a m e l y , stopping f a r m e r s '
s o n s f r o m l e a v i n g the land) a n d the stability o r r e p r o d u c t i o n r e q u i r e m e n t s of
the o p t i m u m mode of production.
It i s high t i m e t h a t the a c t u a l f i g u r e s of t h e g a m e be known.

A t o t a l of 5 billion

l i v r e s worth of annual a g r i c u l t u r a l p r o d u c e i s d i s t r i b u t e d a m o n g the p r o p r i e t o r s '
c l a s s ( 1 billion food), t h e s t e r i l e c l a s s o r manufacturing c l a s s ( 1 billion food,

�1 billion r a w m a t e r i a l s ) and t h e a g r i c u l t u r a l s e c t o r i t s e l f (1 billion food,
1 billion r a w m a t e r i a l s - m a i n l y s e e d s ) .
p o r t i o n s 1/4,

1/4,

Population i s d i s t r i b u t e d i n the p r o -

1/2 among t h e t h r e e c l a s s e s , in the s a m e o r d e r .

The f a c t

that t h e p r o p r i e t o r s get 1 billion food (i. e . 1/3 of a l l the food) f o r t h e consumption of 1 m i l l i o n f a m i l i e s out of a t o t a l of four m i l l i o n s , i s explained i n
t e r m s of m o r e expensive i t e m s being c o n s u m e d by that c l a s s

-

which s e e m s to

d i s p o s e of t h e hypothesis that the 2 billion worth of a g r i c u l t u r a l p r o d u c t s that
r e m a i n within the s e c t o r a r e in f a c t food and only food, the s e e d s (in t h e r e j e c t e d
c o n j e c t u r e ) being consumed i n n a t u r e and not accounted f o r in the T a b l e a u i t s e l f .
M e e k ' s ingenious solution (1963, p. 279) of the p r o b l e m c o n s i s t s in c o n s i d e r i n g
half t h e c o r n a v a i l a b l e i n t h e m a n u f a c t u r i n g and t r a d e s e c t o r a s food f o r e x p o r t
and n o t f o r d i r e c t consumption - which r e d u c e s the l a t t e r t o 1/2 billion worth of
c o r n , a f i g u r e c o n s i s t e n t with the population s c a l e s .

The a c t u a l production i n t h e

towns i s then w o r t h 1. 5 billion l i v r e s , to which 1/2 billion worth of i m p o r t e d
p r o d u c t s h a s to be added and i s d i s t r i b u t e d t o g e t h e r with the p r e v i o u s 1. 5 billion
to the p r o p r i e t o r s and f a r m e r s ( 1 billion to e a c h ) .

T h i s i s a l s o c o n s i s t e n t with

s e v e r a l p a s s a g e s w h e r e Quesnay a s s u m e s t h a t 1/10 of t h e annual production
( a g r i c u l t u r a l production) would b e e x p o r t e d - and allows f o r a n u n d e t e r m i n e d
m e r c h a n t p r o f i t a c c r u e i n g to the towns which i s not r e g a r d e d a s damaging r e p r o duction, s i n c e i t would b e gained f r o m f o r e i g n c o u n t r i e s and n o t a t t h e e x p e n s e
of f a r m e r s .

X

If t r a d e r s then should g e t m o r e than 1/2 billion worth of f o r e i g n m a n u f a c t u r e s
a g a i n s t t h e i r 1 / 2 billion worth of e x p o r t s (in t e r m s of d o m e s t i c c o r n ) , they
could spend the s u r p l u s i n luxury consumption within t h e i r c l a s s , o r e l s e expand
t h e i r o p e r a t i o n s - a v e r y unlikely e v e n t s i n c e t h o s e i m p o r t s a r e not a s s u m e d to
c o n s i s t of n e c e s s a r i e s .
X

This a l s o r e d u c e s (but d o e s not e l i m i n a t e ) the p r o b l e m

T h i s M a r x called "the P h y s i o c r a t s r e v e r s i o n into M e r c a n t i l i s m " i n o r d e r to
explain p r o f i t s i n the s t e r i l e c l a s s . The m e r c h a n t p r o f i t would be d e t e r m i n e d
by the e x c e s s of value of i m p o r t s o v e r e x p o r t s i n t e r m s of c o r n .

�of the s t e r i l e c l a s s ' consumption of i t s own p r o d u c t s , which i s r e p e a t e d l y taken
a s m a t c h i n g food consumption - t h u s amounting not to 1 billion, but s t i l l to 1/2
billion both of m a n u f a c t u r e s a n d food.
M a r x ' s solution following Badeau (in a v e r y quick mention of t h e question, M a r x ,
1969, p. 379) i s t h a t in f a c t m a n u f a c t u r e r s s e l l a t p r i c e s above v a l u e s , that i s ,
h i g h e r t h a n t h e p r i c e s d e t e r m i n e d by the c o r n content of t h e i r p r o d u c t s , thus
getting a s o r t of "profit upon alienation" (again of a m e r c a n t i l i s t n a t u r e ) which
allows t h e m to spend in t h e i r own s e c t o r .

In o t h e r w o r d s , i f t h e p r e v i o u s p i c t u r e

would s u g g e s t a p r i c e of m a n u f a c t u r e s equal to t h e i r value ( o r 2 billion l i v r e s
f o r whatever p h y s i c a l m e a s u r e of m a n u f a c t u r e s contains 2 billion worth of c o r n food a n d r a w m a t e r i a l s ) , now the 2 billion worth of m a n u f a c t u r e s t h a t a r e d i s t r i b u t e d in t h e Tableau to p r o p r i e t o r s and f a r m e r s would h a v e a d i r e c t c o r n
content ( o r "value added") of 1. 33 billion l i v r e s , the r e m a i n i n g 0 . 6 6 billion of
c o r n being s p e n t i n the m a n u f a c t u r i n g s e c t o r to f e e d w o r k e r s and provide f o r r a w
m a t e r i a l s in the production of goods f o r i n t e r n a l consumption.
not d i s p o s e of the p r o b l e m of population s c a l e s .

( T h i s , again, d o e s

In t h i s l i g h t however, Q u e s n a y l s

a l g e b r a i c i n c o n s i s t e n c y allows f o r a n i n t e r e s t i n g , a l m o s t conceptually "consistent",
type of e r r o r : Quesnay would h a v e wiped out of the population p i c t u r e the a r t i s a n s o r m a n u f a c t u r e r s engaged i n t h e production of a r t i s a n a l i m p l e m e n t s .

But

even s o , a r e - a r r a n g e m e n t of the p r o p o r t i o n s i n which t h e two b r a n c h e s of the
m a n u f a c t u r i n g s e c t o r should u s e c o r n - w a g e s and c o r n - r a w m a t e r i a l s would have
to be p e r f o r m e d i n o r d e r t o g e t a v a l u e - s c a l e duality working c o h e r e n t l y ) .
M e e k (1963, p . 282) r e j e c t s M a r x ' s explanation a s u t t e r l y c o n t r a d i c t i n g t h e
P h y s i o c r a t i c notion t h a t the m a n u f a c t u r e r s ' p r o f i t s would be e r a s e d by competition

- t h e s t e r i l e c l a s s being, p r e c i s e l y , unproductive, t h a t i s , getting n o p r o f i t s a t
all in equilibrium.

Yet M e e k ' s "ingenious solution" ( s e e a b o v e p . 20) m i g h t

v e r y well be r e d u c e d to the s a m e exchange of l e s s c o r n ( e x p o r t s ) f o r m o r e
c o r n equivalent ( i m p o r t s ) .

�A c l o s e r look a t t h e i m p l i c a t i o n s of the above e x e r c i s e f o r m a n u f a c t u r i n g p r o -

duction i n r e a l t e r m s t e l l s u s t h a t i n f a c t production, o r r a t h e r t h e p a r t of it
which i s n e t and d i s t r i b u t e d to p r o p r i e t o r s and f a r m e r s , i s a c t u a l l y worth 2
billion l i v r e s , c o n s i d e r i n g both t h e d i r e c t and i n d i r e c t c o r n r e q u i r e m e n t s :
i n o t h e r w o r d s , t h e c o r n that g o e s d i r e c t l y in the f o r m of wages and r a w
m a t e r i a l s into the production of the 1. 3 3 billion m e a s u r e s of m a n u f a c t u r e s that
get out of the s e c t o r , and t h e c o r n embodied in the 0. 6 6 billion m e a s u r e s consumed internally.

-

T h i s i s what M a r x w a s m o s t likely meaning when h e s a i d

that t h e T a b l e a u was s e t i n value t e r m s (in E n g e l s , 1959, Chap. X, p. 258).
It i s n o t that the p r i c e of m a n u f a c t u r e s , w h a t e v e r i t w a s , should b e h i g h e r than
t h e i r value (only h i g h e r than the value added) a s a f o r m a l r e q u i r e m e n t of r e production i f a c c o u n t i s to be t a k e n of t h e f a c t that the s t e r i l e c l a s s
sumes manufactures.

con-

It i s only t h a t t h e d i r e c t c o s t s (not p r i c e ) a r e l e s s than

t o t a l c o s t s - and no p r o f i t a t a l l should a r i s e f r o m t h i s f a c t .
Two i m p o r t a n t consequences can be d e r i v e d h e r e ; t h e f i r s t i s r a t h e r a parti

pris a n d t h e second m o r e of a n i n t e r e s t i n g concept f o r t h e c o n s i d e r a t i o n of
P o l i t i c a l Economy a s i t developed through t i m e :
1. C o r n i s the s t a n d a r d of value in the Tableau, and t h e r e f o r e i t i s

t h e p r i c e of c o r n - not that of m a n u f a c t u r e s - the one which i n a
s e n s e (which I will define in a m o m e n t ) h a s to be h i g h e r than value
2. T h e m o d e l we a r e dealing with i s one in which c a p i t a l i s n o t y e t a

f u l l y developed commodity : i t i s m a i n l y p r o d u c e d within e a c h
s e c t o r and d o e s n o t e n t e r c i r c u l a t i o n - c i r c u l a t i o n a m o n g c l a s s e s .
( T h i s i s why Quesnay w a s s o unconcerned about adding o r s u b s t r a c t i n g i n t e r n a l f l o w s , o r p a r t of t h e m , f r o m t h e whole p i c t u r e ,
~ovided
t h a t annual r e p r o d u c t i o n was a s s u m e d to f r e e l y r e g e n e r a t e t h o s e flows).
As to t h e f i r s t question, the b a s i s of t h e P h y s i o c r a t i c t h e o r y of value i s the
c o r n content of c o m m o d i t i e s - c o m m o d i t i e s being the p r o d u c t s exchanged between

�classes.

Corn i s the v a l u e - s u b s t a n c e h e r e .

Thus the value of m a n u f a c t u r e s , a s

we s a w , i s equal to t h e quantity of c o r n t h a t g o e s into i t s production, and no
" d i r e c t c o r n " (i. e . n o c o r n to produce c o r n ) being used i n t h i s s e c t o r , the r a t e
of s u r p l u s - v a l u e i s z e r o .

Corn i t s e l f should be c o n s i d e r e d under two headings :

c o r n a s s u b s t a n c e of value, which h a s by definition no value i t s e l f , and commodityc o r n , whose value i s equal to the amount of c o r n embodied i n i t s own production.
The c o r n socially n e c e s s a r y to p r o d u c e a unit of n e t c o m m o d i t y - c o r n ( t h e amount,
that i s , of s e e d - c o r n and w a g e s - c o r n u s e d up in an ideal input-output s y s t e m
w h e r e m a n u f a c t u r i n g production would h a v e been s c a l e d down just a s m u c h a s i s
needed n o t to p r o d u c e n e t m a n u f a c t u r e s f o r t h e p r o p r i e t o r s ' c l a s s ) h a s to be l e s s
than unity, o r e l s e t h e s y s t e m would be unproductive.

Q u e s n a y ' s r a t e s of r e -

production : 100% n e t o r 150% g r o s s r e p r o d u c t i o n - including the i n t e r e s t on
f i x e d c a p i t a l - s e e m t o i m p l y t h a t 1/1. 5 productive o r d i r e c t c o r n ( s e e d s and
a g r i c u l t u r a l w a g e s ) g o e s into the production of one unit commodity c o r n .
In M a r x ' s t e r m s :
sc
-

-

Vc

seed corn

Sc .! Cc

=

--

surplus corn

+

surplus corn

wages c o r n

-

1

-

1.5

1 + 1

+ feed grain

=

seed corn 4 wages c o r n

VC

2
--

2 + 1
14-1

Now w e c a n calculate the c o r n - v a l u e of c o m m o d i t y - c o r n r e l a t i v e to t h e c o r n value of m a n u f a c t u r e s ( a s s u m i n g , a s above, that we a r e dealing with p h y s i c a l
u n i t s of c o r n , s a y Q m s , and unit p h y s i c a l m e a s u r e s of m a n u f a c t u r e s ) :

Xc

=

unit c o r n - v a l u e of c o m m o d i t y c o r n

=

total c o r n r e q u i r e m e n t s
g r o s s output of c o r n

-

�Xm

=

-

2

total c o r n u s e d up in MNF
- g r o s s output of M N F
(amc)

3

(units MNF)

=

unit c o r n - v a l u e of M N F ' s
cm
Cm

+

(4

Vm

+ Vm

=

4 Sm

-

Aggregate value of production in t e r m s of c o r n :
5 unitsof corn

" Xc +

3 unitsMNF

" Am

=

5'

3
2
4 3'-- = 5(Qmc

5

3

R e l a t i v e exchange value of MNF in t e r m s of c o r n :
A
m
Ac

=

( Q m c o r n ) /(units M N F )
(Qm corn)/(a m corn)

=

( a m corn)

--

(unit MNF)

2/3
-

=

1.11

3/5

Now, s i n c e the m o n e y value of both one Q m c o r n and a p h y s i c a l unit of M N F i s
equal to unity (for t h i s i s what t h e p r o p r i e t o r s ' c l a s s g e t s a g a i n s t 2 u n i t s money
rent) :

(
(

R e n t = 2$ --

1 $ = 1 unit M N F
1 $ = 1 Qm c o r n

$/unit MNF
$ / ~ mc o r n

=
=

1
1

D

L

Relative p r i c e

=

2
PC

= Qm c o r n
unit MNF

=

1

11

q . e. d.

The s c h e m e i s p a r a l l e l to M a r x ' s dual t r e a t m e n t of l a b o u r , whose u s e value,
a p p r o p r i a t e d by t h e c a p i t a l i s t i n production, e x c e e d s i t s exchange value.
S i m i l a r l y f a r m e r s do not "pay back" t o land and a g r i c u l t u r a l l a b o u r in the f o r m
of s e e d s and wages t h e f u l l amount of t h e i r value i n u s e .

Soil and a g r i c u l t u r a l

l a b o u r a p p e a r h e r e a s c o n t a i n e r s of p r o d u c t i v e c o r n , a s c o r n i n a t r a n s f o r m e d
a p p e a r a n c e , j u s t a s the w o r k e r contains l a b o u r - p o w e r i n the M a r x i a n t h e o r y
of value and g e t s a m e r e r e s t i t u t i o n of it a f t e r e x e r t i n g it i n t h e f o r m of living
labour o r labour activity.
Cm(Qm c o r n )
- 2
In f a c t m o r e s t r i c t would be C,(unit
MNF) - 3
since no " d i r e c t
corn" i s u s e d i n M N F production, s o t h a t V m = 0 and t h e r e f o r e
Sm = 0 .

X

--- .

�A s to t h e s e c o n d point mentioned above, in addition to h e 5 billion worth of c o r n
annually p r o d u c e d i n a g r i c u l t u r e this s e c t o r p r o d u c e s a f u r t h e r billion, which i s
n o t accounted f o r i n the Tableau ( a s Quesnay himself pointed out) in t h e f o r m of
feed grain.

X

T h i s i t e m c a n s t a n d f o r o u r p u r p o s e s a s a r e p r e s e n t a t i v e of d i f f e r e n t

t y p e s of fixed c a p i t a l annually u s e d up

-

c a t t l e being h e r e fixed capital and f e e d

g r a i n a proxy f o r t h e d e p r e c i a t i o n flows and up-keep c o s t s a s s o c i a t e d to the f o r m e r .

Q u e s n a y ' s point of view i s that t h i s constant c a p i t a l , s i n c e i t d o e s not c i r c u l a t e in
t h e s t r o n g s e n s e , t h a t i s , between c l a s s e s , can b e d i s p e n s e d with in the accounting
e x e r c i s e s , p r o v i d e d that i t s availability y e a r a f t e r y e a r i s a s s u r e d .

The s a m e

point i s m a d e , explicitly o r not, i n r e g a r d to the m a n u f a c t u r i n g s e c t o r , though
t h e r e the e n t i r e i s s u e i s l e s s i m p o r t a n t ; m o s t a n a l y s e s h a v e i n t e r p r e t e d the
point, in t h e context of manufacturing, a s r e f l e c t i n g the h i s t o r i c a l f a c t t h a t no
m a c h i n e r y w a s a s s u m e d to be i n u s e t h e r e , o r , i n o t h e r w o r d s , that m a n u f a c t u r e s
w e r e produced on a n a r t i s a n a l b a s i s .

It should b e c l e a r i n t h e light of t h i s a r t i c l e ,

h o w e v e r , t h a t the "no m a c h i n e r y " c l a u s e i s n o t n e c e s s a r i l y implied i n t h e m o d e l ,
but only the f a c t t h a t m a c h i n e r y i s not p r o d u c e d outside the worlcshop t u r n i n g o v e r
common manufactures.
Q u e s n a y ' s s t a n d m i g h t be s u m m e d up in t h e t e r m s u s e d by M a r x a s c o r r e s p o n d i n g
to a situation w h e r e fixed capital goods, e x i s t i n g o r not, h a v e n o t b e c o m e c o m m o d i t i e s and s c a r c e l y c i r c u l a t e within e a c h c l a s s (and not a t a l l between c l a s s e s ) .

XX

T h i s c o n s t i t u t e s an i n t e r e s t i n g clue f o r t h e c o r r e c t u n d e r s t a n d i n g of t h e developm e n t of P o l i t i c a l Economy; I will come back to t h i s s u b j e c t i n t h e l a s t s e c t i o n of
this article.

X

Meek (1963, p . 2 8 3 and f f . ) c o n s t r u c t e d the accounting s y s t e m a p p r o p r i a t e
to the c o r r e s p o n d i n g 6 billion r e p r o d u c t i o n .
XX

The p a s s a g e s w h e r e the d e p r e c i a t i o n flows i n t h e a g r i c u l t u r a l s e c t o r a r e
m a d e out to b e c o m p o s e d of m a n u f a c t u r e s ( t o o l s , p a r t s ) h a v e t o be r u l e d
o u t i n the context of the o v e r a l l m o d e l (Meek, 1963, p. 279, n. 5 ) .

�111.

Quesnay v e r s u s R i c a r d o on T r a d e

T h e slogan " l a i s s e z f a i r e , l a i s s e z p a s s e r " i s u s u a l l y linked to the P h y s i o c r a t s though i t p r o b a b l y w a s f i r s t utilized by t h e p r e - P h y s i o c r a t Boisguillvert.

What

i s l e s s commonly r e a l i z e d i s t h a t the economic m e a n i n g of t h e slogan i s exactly
t h e c o n t r a r y of what f r e e t r a d e h a s come to m e a n in the Anglo-Saxon t r a d i t i o n .
F r e e T r a d e m e a n t f o r the P h y s i o c r a t s f r e e d o m

within the nation (and
of t r a d e --

i n t h i s they w e r e pointing to the s a m e integration o r unification of the n a t i o n a l
m a r k e t to which the M e r c a n t i l i s t s referred) and f r e e e x p o r t of c o r n , not p r e c i s e l y
f r e e import.

N. J. W a r e (1931), who d r a w s e x t e n s i v e l y on L e M e r c i e r d e l a

R i v i e r e , n e a t l y e m p h a s i z e d t h i s point.
L e M e r c i e r went f u r t h e r than t h a t , f o r h e m a d e c l e a r t h a t a f t e r the o p t i m u m
m o d e of production w a s a t t a i n e d foreign t r a d e would be u n n e c e s s a r y - although
i t would have to b e a n open p o s s i b i l i t y in the way of a r e g u l a t o r of p r i c e .
According to La M e r c i e r :

"A nation, o n c e a r r i v e d a t the b e s t p o s s i b l e conditions, h a s
no m o r e u s e f o r the h e l p of f o r e i g n t r a d e . . . i t s e x t e r n a l
t r a d e d i m i n i s h e s in the s a m e r a t i o a s i t s i n t e r n a l t r a d e inx
creases''.
T h u s , i n t h e t r a n s i t i o n between the two e q u i l i b r i a , t r a d e p l a y s a leading r o l e
( s e e the P r e m i e r P r o b l ' e m e Economique, Quesnay, 1888). F r e e e x p o r t of c o r n
p u s h e s g r a i n p r i c e s up s o t h a t the new c a p i t a l i s t f a r m e r i s a b l e to quickly r e c o v e r the a d v a n c e s n e c e s s a r y to s e t i n motion the n e w m o d e of production with
h o r s e s and l a r g e s c a l e exploitation of land.

At t h e s a m e t i m e , f r e e i m p o r t of

m a n u f a c t u r e s c o m p e t e s away m a n u f a c t u r e r s ' p r o f i t s , s o t h a t the l a t t e r a r e not
a b l e t o i m p a i r t h e s m o o t h r e p r o d u c t i o n of t h e huge c a p i t a l o u t l a y s m a d e i n t h e
n e w m o d e of production.
X

L e M e r c i e r (quoted i n N. J . W a r e , 1931) s o u n d s v e r y m u c h lilce t h e Keynes of
"On National Self-Sufficiency'' who s a i d : l e t p r o d u c t i o n b e h o m e - s p u n w h e n e v e r
p o s s i b l e , a n d , a b o v e a l l , l e t finance b e p r i m a r i l y n a t i o n a l . Self-sufficiency,
h e a d d e d , i s a c o s t we can afford.

�Once t h i s new mode of p r o d u c t i o n ( c e r t a i n l y n o t a m e r e new "technique" s i n c e new
s o c i a l r e l a t i o n s h i p s a r e involved i n t h e change) i s f i r m l y e s t a b l i s h e d , h o w e v e r ,
f r e e t r a d e m e a n s only that t h e new c o m m o n e r l a n d o w n e r s do not have to w o r r y
x
about a s h a r p f a l l i n c o r n p r i c e s when l a r g e e x c e d e n t s a r e obtained.
Quesnay
h a s o b s e r v e d t h a t a f t e r y e a r s of plenty, f a m i n e i n v a r i a b l y s e t in.

F a r m e r s would

c u t production down to the l e v e l s a t which t h e i r b a r e s u b s i s t e n c e w a s a s s u r e d and
s c a r c i t y would e n s u e .

(The s a m e kind of r e a s o n i n g s u s t a i n s m o d e r n p o l i c i e s of

p r o t e c t i o n to a g r i c u l t u r e , in the f o r m of d i r e c t s u b s i d i e s to f a r m e r s and g u a r a n t e e d
p u r c h a s e s of s u r p l u s c o r n by the State, a s well a s in the f o r m of i n c e n t i v e s to
l i m i t cultivated l a n d . XX)
The situation s t a n d s i n total c o n t r a s t with R i c a r d o ' s c o m p a r a t i v e c o s t d o c t r i n e ,
a t l e a s t a t f i r s t sight.

E n g l a n d ' s population i n t e n s i t y put l a n d o w n e r s i n t h e

position of r e a p i n g a l l the benefits of growth, eventually putting a d r a g on t h e
latter.

In a situation of d e c r e a s i n g r e t u r n s to l a b o r and c a p i t a l p a r a l l e l i n g pop-

ulation growth a n d the exhaustion of land of good quality, the only way out f o r t h e
English dominant c l a s s w a s t o r e l y in the expansion of m a n u f a c t u r i n g a g a i n s t t h e
i n t e r e s t s of l a n d e d c l a s s e s , i . e . , abolishing t h e C o r n L a w s and getting c h e a p
corn from abroad.

Q u e s n a y ' s insight i s s t i l l v a l i d t h e r e , f o r f o r e i g n c o r n n o t

being " s a f e c o r n " i n c a s e of w a r , w a r had t o p r e c e d e i t s d e l i v e r y

-

both ideo-

l o g i c a l w a r ( E n g l i s h p o l i t i c a l e c o n o m i s t s t r y i n g t o convince a g r i c u l t u r a l n a t i o n s
of t h e i r own i n t e r e s t i n s p e c i a l i a l i z i n g i n c o r n e x p o r t s to England) and v e r y m a t e r i a l

x

Could t h ~ sbe i n t e r p r e t e d a s a dynamic l i n e a r p r o g r a m f o r the t r a n s i t i o n p e r i o d ?
After the o p t i m u m had been attained, then, e x t e r n a l m a r k e t s would b e brought to
b e a r to i m p e d e p o s i t i v e s u r p l u s e s to b e c o m e f r e e goods which would o t h e r w i s e
downgrade the s y s t e m back t o w a r d s the s t a r t i n g point, given the identification
between s u r p l u s a p p r o p r i a t o r s and c o n t r o l of the e n t i r e p r o c e s s .

XX

P e r h a p s the m a i n d i f f e r e n c e between the P h y s i o c r a t i c p r e s c r i p t i o n and Nixon's
c o n t r o l of wages and p r i c e s ( f a r f r o m the " l a i s s e z f a i r e , l a i s s e z p a s s e r " f o r m u l a ,
i n d e e d , but leaving f a r m p r i c e s f r e e to r i s e ) i s t h a t f o r t h e l a t t e r s u r p l u s c o r n i s
v a l u e , not b e c a u s e t h e well-being of the m a s s e s and the m e a n s to wage s u c c e s s f u l
w a r s have to be a s s u m e d , but b e c a u s e having l o s t a w a r t h e G o v e r n m e n t s t i l l h a s
to p a y f o r the c o r r e s p o n d i n g f o r e i g n debt - and h e i s paying i t i n c o r n , a s e v e r y o n e
knows. C o l b e r t - r e m e m b e r - had m a n a g e d t o wipe out t h e K i n g ' s debt b e f o r e the
P h y s i o c r a t s w e r e writing.

�w a r (the English F l e e t showing the f l a g i n the c o a s t s of P o r t u g a l e v e r y t i m e t h a t
l o c a l p r o d u c e r s of clothes t r i e d to g e t s o m e p r o t e c t i o n f o r t h e i r e m e r g i n g i n dustries).
Thus, even if the P h y s i o c r a t i c f o r m u l a m i g h t a p p e a r a s a p e r f e c t complement of
R i c a r d o ' s d o c t r i n e s e e n f r o m t h e o t h e r s i d e of t r a d e , t h e r e v e r s i b i l i t y i s not
completely legitimate.
i n the l a s t r e s o r t .
modities.

The nation producing b a s i c c o m m o d i t i e s s t a n d s to gain

basic comC o m m o d i t i e s a r e not produced t o u t c o u r t , but by -

The Millian couching of t h i s duality in t e r m s of r e c i p r o c a l demand, and

then in t e r m s of d i f f e r e n t e l a s t i c i t i e s of demand, d o e s not c a t c h , I think, the
m i s s i n g link i n t h e o r i g i n a r y R i c a r d i a n a p p r o a c h : on the c o n t r a r y it adds to it
f u r t h e r r e s t r i c t i o n s in f a c t (demand a g g r e g a t i o n ) .
Everything i s fine f o r everybody s o long a s n a t i o n a s do n o t f e e l t h r e a t e n e d by e a c h

o t h e r , e i t h e r by t h e i r p r e t e n s e of i m p r o v i n g t h e i r r e c i p r o c a l t e r m s of t r a d e o r by
colliding i n t h e p r e t e n s e of s e c u r i n g domination o v e r t h i r d c o u n t r i e s ( t o obtain the
l a t t e r ' s b a s i c s a s well a s s e c u r e t h e i r m a r k e t s ) .

In Q u e s n a y ' s view, F r e n c h

i n d u s t r y had to "pay a subsidy" to a g r i c u l t u r e ( i . e . r e n o u n c e n e t p r o f i t s ) s o t h a t
the nation would be a b l e to peacefully e x e r c i s e in t r a d e the p o w e r given h e r by h e r
abundant endowment of good land.

The English b o u r g e o i s i e , i n s t e a d , had to be-

c o m e i m p e r i a l i s t b e f o r e it w a s too l a t e , that i s , b e f o r e i t s r e a l w e a k n e s s a p p e a r e d .
T h e r e a r e i n s t a n c e s w h e r e Quesnay s e e m e d to r e a l i z e to what extent the c o r n f r o m
Pennsylvania was a t h r e a t to his entire doctrine.

It w a s q u i t e c l e a r to the P h y s i o -

c r a t s t h a t the m a r k e t value of production depended on d e m a n d
n o r m of value ("so i s the m a r k e t , so i s reproduction").

-

c o s t providing the

Only with Turgot,

X

how-

e v e r , did the P h y s i o c r a t s r e a l i z e that (not only t h e North A m e r i c a n English
c o l o n i e s , but a l s o ) an i n n e r development of the v e r y c a p i t a l i s t m o d e of production
they h e r a l d e d would definitively b l e s s the i n d u s t r i a l b o u r g e o i s i e - f i r s t of a l l i n
X

See I. C . Lundberg (1964) w h e r e i t i s c a r e f u l l y shown t h a t i t i s f r o m T u r g o t ' s
work t h a t A. Smith b o r r o w e d n o t only g e n e r a l i n s p i r a t i o n but the v e r y t e r m
'capital'.

�England - a s the c l a s s of t h e f u t u r e .

F a r f r o m m a n u f a c t u r i n g becoming a b r a n c h

of a g r i c u l t u r e , a s they p r e t e n d e d , a g r i c u l t u r e would i t s e l f become a branch of i n dustry.
Q u e s n a y ' s l a s t writing on e c o n o m i c s ( L e t t r e du F e r m i e r a s o n P r o p i e t a i r e and
L e t t r e du p r o p i e t a i r e a s o n f e r m i e r , 1768, in Quesnay, 1888) i s a d e s p e r a t e
a t t e m p t to c o u n t e r a c t the a r g u m e n t , a l r e a d y p e r v a d i n g F r a n c e i t s e l f , that
' s a t i s l a c t i o n ' ("jouissance") w a s the b a s i s of value, s o that newly c r e a t e d n e e d s
( i . e. f o r m a n u f a c t u r e s ) should be welcome in a g r i c u l t u r e i t s e l f .

Urban and r u r a l

m a r k e t s would s t i m u l a t e e a c h o t h e r , once a g r i c u l t u r a l c a p i t a l i s m w a s e s t a b l i s h e d ,
to the e x t e n t that m a n u f a c t u r e s would become a n e c e s s a r y input in c o r n production;
to the e x t e n t , that i s , t h a t t h e a g r i c u l t u r a l wages w e r e t r a n s f o r m e d , and s u b s i s t e n c e b e c a m e a h i s t o r i c a l l y changing s t a n d a r d r a t h e r than a p h y s i c a l i n v a r i a n t
Quesnay himself w a s n e v e r totally c l e a r about the content of the f a r m e r ' s p u r c h a s e s of m a n u f a c t u r e s - g e n e r a l l y (and wrongly) i n t e r p r e t e d a s c o n s i s t i n g only
of t o o l s .

But, a s Malthus pointed out to R i c a r d o ,

X

a s soon a s p e a s a n t s and f a r -

m e r s s t a r t e d consuming m a n u f a c t u r e s , the o n e - c o m m o d i t y world of c o r n p r o ducing c o r n (and t h e r e f o r e t h e unambiguous c o r n r a t e of p r o f i t ) c e a s e d to m a k e
sense.
n e c e s s i t y of s u c h a development h a s to b e qualified i n the light of the
Still, t h e f a c t that i t was England (not F r a n c e , "the a g r i c u l t u r a l country") w h e r e c a p i t a l i s m
took the l e a d - and we know t h a t the t r a n s f o r m a t i o n of m a n u f a c t u r e s into i n t e r n a t i o n a l l y b a s i c c o m m o d i t i e s w a s the only way out f o r t h e English b o u r g e o i s i e .

This

i s not s a i d to imply t h a t c a p i t a l i s m could have p r o c e e d e d o t h e r w i s e ( I e m p h a s i z e d
above t h e l o g i c a l a s well t h e h i s t o r i c a l weakness of P h y s i o c r a c y in i t s relation to
t h e genetic conditions of a p r e d o m i n a t e l y a g r i c u l t u r a l c a p i t a l i s m , i t s l e a d o v e r
r e a l d e v e l o p m e n t s , a s a g a i n s t t h e lag behind t h e m t h a t c h a r a c t e r i z e both Smith1s
a n d R i c a r d o ' s d o c t r i n e s i n r e l a t i o n to t h e i r s o c i e t y and t i m e ) .
X

See S r a f f a (1970), p. xxxii

But it i s i m p o r t a n t

�t o b r i n g to b e a r the contingency of such developments on t h e a c t u a l path of the
o v e r a l l development of c a p i t a l i s m , that i s , the s h o r t c u t s t h a t h i s t o r y finds and
t h e l i k e l y consequence t h a t h i s t o r y a p p e a r s then m o r e obvious than i t a c t u a l l y i s i f I m a y put i t this way.

A f t e r what h a s been s a i d , i t should be c l e a r why the English c l a s s i c i s t s (whose
d o c t r i n e e x p r e s s e d an a l l i a n c e between b o u r g e o i s and w o r k e r a g a i n s t landowners h i p ) substituted l a b o u r f o r c o r n - o r l a b o u r f o r land a n d a g r i c u l t u r a l l a b o u r - a s
t h e s t a n d a r d of value.

M o r e p r e c i s e l y : i t should be c l e a r that t h i s t u r n of the

-

-

h i s t o r v of economic thought i s not a m e r e logical m i r r o r of what t h e r e a l d e t e r jeii&amp;re,"=.~P of- ih.?.w,?icle:krmir~ai-i/,r.;,i oi: *'lib..m.o$!i ..dp!:.~.ii+
: %:!?+?n.
m i n a t i o n s of a pure c a p i t a l i s t m o d e of
they developed i n a p a r t i c u l a r
country.

That i s , England h a d l a b o r and l a c k e d c o r n , w h e r e a s t h e situation of the

F r e n c h countryside w a s t h e r e v e r s e .

X

Q u e s n a y , h o w e v e r , w a s contemptuous of the n e c e s s i t y of m e n ("whose p h y s i c a l
constitution shows only n e e d s " ) and s t r e s s e d the p r i o r i t y of c a p i t a l .

He was p e r -

h a p s m o r e d i s t r e s s e d by t h e f a c t that the s o n s of the f a r m e r s fled t h e countryside
taking s o m e of t h e f a m i l y ' s wealth with t h e m , than by t h e m e r e d e s e r t i o n of land by
people.

H i s r e m a r k s on what a good a r m y i s ( s e e above, p. 7 ) ,

XX

a n d on the

c a p i t a l - i n t e n s i v e c h a r a c t e r of l a r g e s c a l e a g r i c u l t u r e a r e equally definite in this
respect.

H i s value t h e o r y w a s then in a s e n s e m o r e " c a p i t a l i s t " than t h e English

c l a s s i c a l theory
T h i s i n t e r n a t i o n a l a s p e c t of t h e t h e o r y of value u n d e r c a p i t a l i s m , o r i n o t h e r
w o r d s , the national s p e c i f i c i t y of c a p i t a l i s t development, and t h e r e f o r e of t h e
d e v e l o p m e n t of P o l i t i c a l E c o n o m y , i s worth a d e d i c a t e d , s e r i o u s r e v i v a l - I
X

It would be i n t e r e s t i n g to r e - m a k e R i c a r d o ' s n u m e r i c a l e x e r c i s e on
comp a r a t i v e advantage between, s a y , F r a n c e a n d England, not i n t e r m s of l a b o r v a l u e s ,
a s h e did, but in t e r m s of the c o r n content of c o m m o d i t i e s and i n v e s t i g a t e whether
i t i s t r u e t h a t the r e l a t i v e efficiencies would s t a y t h e s a m e .
XX

S e e a l s o Quesnay, 1888, pp. 219-220 and 245.

�s u g g e s t - e s p e c i a l l y in view of the m e s s into which the R i c a r d i a n o r i g i n s of the
m a i n s t r e a m of e c o n o m i c s have l e d u s when the m o m e n t c o m e s to s a y anything
m i n i m a l l y sound in the field of development economics and t r a d e .
F o r one thing, t h e P h y s i o c r a t s , d e s p i t e a l l a g r i c u l t u r a l r e v o l u t i o n s , have p r o v e d
r i g h t in the l a s t a n a l y s i s .

T r a d i n g m a n u f a c t u r e s f o r c o r n w a s not the long run

solution f o r England (though, who would deny i t , England h a s got a m o r e than
f a i r run f o r h e r m o n e y ! ) .

The Smithian a p p r o a c h of finding i n t r a d e "a vent f o r

s u r p l u s " - a concept v e r y m u c h P h y s i o c r a t i c i n e s s e n c e - coupled with s p e c i a l i zation in h a r d - c o r e b a s i c s , whose s u r p l u s e s constitute p r e c i s e l y t h e b a s i s of
t r a d e , i s proving t h e u l t i m a t e wisdom in the c o n t e m p o r a r y w o r l d .
Of c o u r s e i t can be s a i d that, i f not e x a c t l y R i c a r d i a n , the e n t i r e a r g u m e n t f i t s
p e r f e c t l y well the H e c k s h e r - O h l i n ( o r modified R i c a r d i a n ) f r a m e w o r k , w h e r e
technology cannot b a s e advantage - s i n c e i t i s a s s u m e d equally a v a i l a b l e e v e r y where

X

-

and t h e r e f o r e f a c t o r endowments h a v e t h e l a s t w o r d in t r a d e and

specialization.

Of c o u r s e , again, i t can be s a i d that England w a s s i m p l y too

Q1'P

s m a l l a n d had to wind up with a

5% of a g r i c u l t u r a l population in o r d e r

t o p r o d u c e s o m e c o r n a t a l l , t h a t i s to s a y , in o r d e r to p r o d u c e the c a p i t a l goods
n e e d e d to s u b s t i t u t e f o r the d i m i n i s h i n g quality of m a r g i n a l l a n d s .

It i s m o r e

f r u i t f u l , h o w e v e r , t o a p p r o a c h the question of the r e l a t i v e s c a l e s of s e c t o r a l
population a s having to do with the B r i t i s h E m p i r e a n d the p o s s i b i l i t y of t h e r e b y
getting cheap c o r n .

The ' E m p i r e ' c l a u s e i s n o t t r i v i a l h e r e , s i n c e , a s I hinted

b e f o r e , t h e c h e a p n e s s o r d e a r n e s s of f o r e i g n c o r n ( a t l e a s t of F r e n c h c o r n ) had
to do with the f a c t t h a t the P h y s i o c r a t s wanted to build a s t r o n g a r m y upon i t .
Thus any value t h e o r y , i f r e f e r r e d to a s o - c a l l e d closed e c o n o m y , h a s to b r e a k
down when the f a l s i t y of the c l o s e d n e s s a s s u m p t i o n r e v e a l s i t s e l f i n one way o r
X

An a s s u m p t i o n a l s o p r e s e n t in the T a b l e a u , w h e r e r e t u r n s w e r e calculated
on t h e b a s i s of m o r e advanced, c a p i t a l i s t E n g l i s h f a r m i n g .

�another.

X

F u r t h e r : t h e r e i s a s e n s e (only one to be s u r e ) i n which the P h y s i o -

c r a t i c t h e o r y of value w a s m o r e g e n e r a l than the c l a s s i c a l English l a b o u r t h e o r y
of value.

F o r t h e f o r m e r did n o t s t a n d i n contradiction with i t s own f o r m a l

r e q u i r e m e n t s r e g a r d i n g t h e i n t e r n a t i o n a l economy, while the English l a b o r
t h e o r y of value r e s t e d upon t h e falsification of t h e r e l a t i o n s h i p s between the
p r o d u c t i v e n e s s of l a b o r a n d the behavior of a g g r e g a t e , s o c i a l c a p i t a l i n foreign
countries.

Thus, if t h e p r o d u c t i v e n e s s of m a n u f a c t u r i n g l a b o r i n a f o r e i g n

c o u n t r y w a s l e s s than that of England (and it had to b e , given the i n i t i a l cond i t i o n s ) the f o r e i g n c o u n t r y had to buy i n England, and any a t t e m p t of f o r e i g n
p r o d u c e r s to a c t a s c o l l e c t i v e capital and i m p o s e r e s t r i c t i o n s on t r a d e h a d to be
impeded.

T h i s i s what, i n d i f f e r e n t ways, both R i c a r d o ' s d o c t r i n e and the Royal

F l e e t a c c o m p l i s h e d (the r e l a t i o n s h i p between d o c t r i n e and politics being a r a t h e r
c o m p l e x one - I a m not s u g g e s t i n g that R i c a r d o convinced f o r e i g n c o u n t r i e s , f o r
in t h i s c a s e , why the n e e d f o r a F l e e t ? ) .
It can be s a i d that Q u e s n a y ' s high p r i c e of c o r n depended on the s a m e a s s u m p t i o n .
But t h e r e i s a slight, c r u c i a l d i f f e r e n c e : any Input-Output t a b l e of the p e r i o d ,
i n c o r p o r a t i n g both m a t e r i a l i z e d and living l a b o r r e q u i r e m e n t s , would show why
t h e a g r i c u l t u r a l - n a t i o n h a d t h e advantage of playing on t h e o t h e r ' s m o r e p r e s s i n g
needs.

XX

I do not think that M a r x c o m p l e t e l y r e a l i z e d what w a s a t s t a k e h e r e .

Firstly,

h e s e t t l e d f o r the l a b o r t h e o r y of value b e c a u s e of i t s u n i v e r s a l i t y , b e c a u s e
X

Think of J. S. M i l l ' s c o n s i d e r a t i o n of t h e West Indies a s an ' i n t e r n a l s e c t o r '
of t h e B r i t i s h economy, a l o g i c a l r e q u i r e m e n t of the t h e o r e t i c a l a p p a r a t u s
handled by the c l a s s i c i s t s .
XX

T o d a y ' s n e o - R i c a r d i a n , " l i m i t s to growth" b r a n d of d o c t r i n e s in the m o s t
a d v a n c e d c o u n t r i e s , will hopefully be m a t c h e d by n e o - Q u e s n e y a n , neo-Smithian
t h e o r i e s in the o i l , c o p p e r (and so on) p r o d u c i n g c o u n t r i e s . Yet the l a t t e r m a y
o r m a y not r e a l i z e that t h e m i n i m u m s c a l e c o n s t r a i n t will r e d u c e t h e m to p o w e r l e s s t o y s in t h e h a n d s of the i m p e r i a l nations, e s p e c i a l l y s i n c e t h e i r c o m m o d i t i e s
a r e not b a s i c s i n t h e i r own production m a t r i x .

�l a b o r t i m e (and not c o r n and c e r t a i n l y not capital) i s t h e m e a s u r e of value f o r
the m o s t universal c l a s s .

But s e c o n d l y , the d i s c i p l i n e he methodically i m p o s e d

on h i m s e l f a s to the sequence of h i s i n q u i r y , leaving the c o n c r e t e , complex
aggregates

-

s t a t e , world t r a d e - until t h e v e r y l a s t (which n e v e r c a m e out),

m a y account for this lacuna.

Socially n e c e s s a r y l a b o r , t h e m e a s u r e of value,

i s not the s a m e a s i n t e r n a t i o n a l l y n e c e s s a r y l a b o r , s o t h a t l a b o r s of equal
d u r a t i o n s would not exchange equally i n world t r a d e .

L e t m e advance a p r o -

position which c e r t a i n l y r e q u i r e s m u c h m o r e than a l i n e to a c q u i r e total signi-

*#?is

f i c a n c e : the p r o b l e m i s t h c t \ ' u n i v e r s a l c l a s s ' i s p r e c i s e l y not u n i v e r s a l - in
o t h e r w o r d s , that no s u c h thing a s the world p r o l e t a r i a t e x i s t s yet.
In s o m e i n s t a n c e s M a r x c a m e c l o s e to the s u b j e c t a n d even r e p e a t e d word f o r
word what Quesnay had to s a y about t h e effects on working p e o p l e ' s welfare of
t h e p a i r "high s a l a r i e s - h i g h p r i c e of corn" a s a g a i n s t the not a s good "low
s a l a r i e s - l o w corn" (not a s good b e c a u s e w o r k e r s ' s a v i n g s , if any, would be
w o r t h m o r e m a n u f a c t u r e s in the f i r s t p a i r ) ( s e e Q u e s n a y , 1888, P r e mier
P r o b l ' e m e Economique) - a n d he didn't acknowledge h e r e h i s s o u r c e , a v e r y
r a r e behavior in M a r x .
The f a c t i s t h a t M a r x clumped the c o n c e r n about a g g r e g a t e r e p r o d u c t i o n - not
of a n y l a r g e s e c t o r s , but of the nation, of c a p i t a l a s a whole - which i s p r e s e n t
i n the P h y s i o c r a t s , t o g e t h e r with e a r l i e r a p p e a r a n c e s of " t r a n s v e s t i t e " c a p i t a l i s m .
T h e g e n e r a l , e s s e n t i a l f o r m of a p p e a r a n c e of c a p i t a l i s m would be that of the
"representative"

( " s u r r o g a t e " s o m e would s a y ) individual c a p i t a l of C a p i t a l ,

Volume I $ a n d then, m o r e openly, t h a t of t h e B r i t i s h c a p i t a l i s t of Volume 111,
s t r u g g l i n g not f o r s u r p l u s value but f o r p r o f i t s , and n e v e r a w a r e of h i s being a
p a r t of a m o r e g e n e r a l c a t e g o r y - s o c i a l capital, national c a p i t a l - whose
unique a i m w a s the snatching of s u r p l u s - v a l u e ( i t s own r e p r o d u c t i o n a s a s y s t e m ) .
A p a r a g r a p h in t h e G e n e r a l Introduction (1857, s e c t i o n 3 , " T h e Method of

P o l i t i c a l Economy") will h e l p h e r e to u n d e r s t a n d the t u r n of thought through which
M a r x w a s caught in the t r a p and m i s s e d the point ( o r r e l e g a t e d i t to t h e end, i f

�you p r e f e r ) of t h e r e a l , c o n c r e t e e x i s t e n c e of national, a g g r e g a t e c a p i t a l :
" T h e concept of n a t i o n a l wealth which i s i m p e r c e p t i b l y f o r m e d
i n the e c o n o m i s t s of t h e XVIIth and which i n p a r t continues to
be e n t e r t a i n e d by t h o s e of the XVIIIth, i s that wealth i s p r o duced s o l e l y f o r the S t a t e , but t h a t the p o w e r of t h e l a t t e r i s
p r o p o r t i o n a l to t h a t wealth. It w a s a s y e t a n unconsciously
h y p o c r i t i c a l way in which wealth announced itself and i t s own
production a s the a i m of m o d e r n s t a t e s , c o n s i d e r i n g the l a t t e r
m e r e l y a s a m e a n s f o r the production of wealth. " (Quoted f r o m
M c L e l l a n d l s edition of M a r x ' s C r u n d r i s s e , p . 4 2 . My e m p h a s i s ) .
T h a t i s not m e r e l y a c u t e , but one of t h o s e i n s i g h t s which m a d e of M a r x t h e
g r e a t e s t of the s c h o l a r s i n P o l i t i c a l Economy, s i n c e h i s f o c u s e m b r a c e d both
p o l i t i c a l economy and p o l i t i c a l e c o n o m i s t s a s well in connection to the f o r m e r

(ad not p u r e l y a s c h a r a c t e r s in a m o r e o r l e s s n i c e l y c o m p o s e d s u c c e s s i o n of
i d e a s a n d schools

-

t h a t u n r e a l c a t e g o r y called ' t h e h i s t o r y of thought').

Yet,

h e r e M a r x i s bound by the v e r y s a m e l i m i t s t h a t m a d e h i s G e n e r a l Introduction
i n t o a n i m p a s s e , f o r h e w a s not able t h e r e to decide upon any g e n e r a l law a s t o
t h e r e l a t i o n s h i p between d i f f e r e n t l a y e r s in the s t r u c t u r e of i n q u i r y ( f r o m s i m p l e ,
a b s t r a c t c a t e g o r i e s to m o r e c o n c r e t e , m u l t i s i d e d , c o m p l e x o n e s ) and the t i m i n g
of t h e i r r e a l e m e r g e n c e a n d development a s phenomena in h i s t o r y .

X

What m a t t e r s h e r e i s t h a t , in t h i s c a s e , the concept of national wealth which t h e
P h y s i o c r a t s w e r e a b l e to i n t e g r a t e in t h e i r m o d e l f o r t h e c a p i t a l i s t mode of p r o duction, did not d i s a p p e a r i n the c l a s s i c a l P o l i t i c a l E c o n o m y of the XIXth, and
even, I would v e n t u r e , in t h a t of t h e XXth c e n t u r y (until i t s being r e s c u e d by
Keynes f r o m what h e thought the R i c a r d i a n m u d - r e m e m b e r Keynes' p u r p o s e f u l
r e h a b i l i t a t i o n of M e r c a n t i l i s m ) .

T o the extent that t h e concept d i s a p p e a r e d it w a s

a l s o an unconscious d e c e p t i o n - f o r i n f a c t it m a t t e r e d .
-

The concept of national

wealth l i v e d p e r h a p s a s u b o r d i n a t e life ( a s M a r x h i m s e l f would h a v e put i t ) ,
X

S o m e s i m p l e c a t e g o r i e s b e a r an ante-deluvian e x i s t e n c e a s c a t e g o r i e s , he
s a i d . But do t h e i r r e a l , h i s t o r i c a l c o u n t e r p a r t s a c q u i r e a l s o t i m e p r e c e d e n c e
o v e r m o r e complex, developed s e t s of s i m p l e c a t e g o r i e s ? Ca depend, w a s
h i s a n s w e r . And he s e t t l e d then f o r a s t r u c t u r a l i s t view of s o c i a l f o r m a t i o n s .

�i n t e g r a t e d i n a n d by t h e p e r v a d i n g , c a t e g o r i c a l e x i s t e n c e of c a p i t a l - whose
a n a l y s t s m a d e l i t t l e , s c o r n f u l even, m e n t i o n of t h e State a s s u c h .
M a r x , I hold, w a s l i a b l e h e r e of t h e s a m e contempt f o r the p a s t t h a t h e
unveiled s o often in political e c o n o m i s t s .

He saw t h e M e r c a n t i l i s t - P h y s i o c r a t i c

p e r i o d , t h a t i s , a s a s i m p l i f i e d r e p l i c a of t h e c o n t e m p o r a r y , full-fledged P o l i t i c a l
E c o n o m y of t h e XIXth.

The lip s e r v i c e t h a t t h e P h y s i o c r a t s payed to t h e King

a n d State w a s indeed a n "unconsciously h y p o c r i t i c a l way" in which c a p i t a l i s m
announced itself b e f o r e swallowing both State and King (and i t could even be
shown, probably, that the new c o m m o n e r l a n d o w n e r s e m e r g i n g f r o m the r a n k s
of b u r e a u c r a c y , whose i n t e r e s t s t h e P h y s i o c r a t s p e r s o n i f i e d and defended,

X

n e e d e d the K i n g ' s s u p p o r t to b e a t down t h e feudal l a n d o w n e r s ' r e s i s t e n c e to
t h e i r a s s e r t i o n a s a n hegemonic c l a s s ) .
m a t t e r the King of England

-

But n e i t h e r the S t a t e - n o r f o r that

c e a s e d to e x i s t i n s i d e c a p i t a l i s m .

R a t h e r , they

a c q u i r e d a new f o r m , to which c a p i t a l i s m r e s o r t e d once a n d a g a i n - a n d i n c r e a s i n g l y s o f r o m the 1 9 3 0 ' s on, down to the p r e s e n t wage and p r i c e c o n t r o l s .

The sub-

ordinate level acquires again p r e - eminence.
But i n t h e p r o c e s s we a r e l e f t without a t h e o r y of a g g r e g a t e c a p i t a l , without a
p o l i t i c a l economy of n a t i o n - s t a t e s and of t r a d e between t h e m .

XX

Thus any

a t t e m p t to r o o t h i s t o r i c a l l y a t h e o r y of t h e i n t e r n a t i o n a l e c o n o m y h a s t o go a long
w a y back to t h e point w h e r e the s u b j e c t s of s u c h a n i n q u i r y - the n a t i o n - s t a t e s w e r e s t i l l conceptually a l i v e .

T h i s i s a n e c e s s a r y s t e p if a t l e a s t one wants to

avoid t h e p u r e t r a n s p o s i t i o n of the behavior of m i c r o e c o n o m i c individuals d r e s s i n g
X

See t h i s point convincingly s t a t e d a s f a r back a s i n 1931 by N. J. W a r e . His
a p p r o a c h , though, e m p h a s i z e s too heavily the c l a s s conflict s i d e of t h e a n a l y s i s
t o catch the e n t i r e significance of P h y s i o c r a c y in the d e v e l o p m e n t of P o l i t i c a l
Economy.

XX

I s t r o n g l y f e e l t h a t t h e w e a k n e s s of the M a r x i a n t h e o r y of i m p e r i a l i s m h a s i t s
o r i g i n i n t h i s v e r y f a c t . The p e t t y - b o u r g e o i s ideology of the English working
c l a s s ( E n g e l s ) , i t s o p p o r t u n i s m ( L e n i n ) , w a s linked by t h o s e M a r x i s t s to
i m p e r i a l i s m , but n e v e r i n a totally s a t i s f a c t o r y way. I m p e r i a l i s m h a d to be e x plained i n a l m o s t m i c r o e c o n o m i c t e r m s (through the falling r a t e of p r o f i t and
t h e l i k e ) - a h o p e l e s s e n t e r p r i s e . S e e , h o w e v e r , the wonderful E n g e l s ' P r e f a c e
to t h e E n g l i s h edition of Utopian a n d Scientific S o c i a l i s m .

�a s n a t i o n s in which the conventional t h e o r y of t r a d e c o n s i s t s ( a s i d e f r o m the
t e c h n i c a l p r o b l e m s involved).

In this t r a n s p o s i t i o n a f e w i m m o b i l i t y r e s t r i c t i o n s

a r e added h e r e and t h e r e j u s t t o m a k e the g a m e w o r t h t r y i n g .
obviously not enough.

That's a l l

-

and

�IV.

Some Conclusions on Values, P r i c e s and P r o f i t s

Quesnay introduced v a r i a t i o n s of r e l a t i v e p r i c e s in t h e study of d i s e q u i l i b r i u m

- consist.
e c o n o m i c s in which m a i n l y t h e two P r o b l b m e s Economiques

But, a s

I s a i d , p r i c e s cannot b e d e r i v e d out of t h e Tableau, which i s p r e s e n t e d in m o n e y value t e r m s .

N e v e r t h e l e s s , c e r t a i n conditions of t h e p r i c e and value relation-

s h i p s and t h e i r effects on the r a t e of p r o f i t can be i n v e s t i g a t e d i n t h e g e n e r a l
In this s e c t i o n I will d e a l with both t h i s question

e q u i l i b r i u m of the Tableau.

a n d the meaning of the l i m i t e d c i r c u l a t i o n of c a p i t a l i n Q u e s n a y ' s w o r l d , in the
context of t h e development of P o l i t i c a l Economy.
XXX

The f i r s t a p p e a r a n c e of t h e production m a t r i x o r Tableau in money t e r m s ,
omitting the i n t e r n a l flow in t h e m a n u f a c t u r i n g (MNF) s e c t o r a s well a s " i n t e r e s t
goods" in a g r i c u l t u r e , i s the following :

TWQ u n i t s worth of c o r n , including w a g e s , and one unit w o r t h of MNF a r e used
u p i n a g r i c u l t u r e , whose output i s worth 5 u n i t s .

Two u n i t s worth of c o r n a r e u s e d

up i n the M N F s e c t o r p r o d u c i n g 2 u n i t s w o r t h of MNF.

Assuming in principle

two d i f f e r e n t r a t e s of p r o f i t :

P r i c e s d i s a p p e a r f r o m t h e s y s t e m and r 2 , given the f i g u r e s , h a s to b e z e r o
s i n c e the 2nd equation i s ( 2

+ 0) (1 +r2) =

2.

Then a r a t e of p r o f i t i s d e t e r -

m i n e d in t h e c o r n s e c t o r independently of p r i c e s , f o r t h e f i r s t equation b e c o m e s

�( 2 f 1 ) ( 1 C r l ) = 5.

Thus the Tableau,
a s it a p p e a r s , i m p l i e s the non-

p r o d u c t i v e n e s s of t h e M N F s e c t o r , fulfilling t h e a s s u m p t i o n s of the P h y s i o c r a t i c
t h e o r y , with independence of any s t a t e m e n t about p r i c e s

-

and a l s o a d e t e r m i n a t e

productiveness in agriculture.
The s t r o n g e s t a s s u m p t i o n in the obtention of t h i s r e s u l t i s of c o u r s e a22 = 0,
t h e a b s e n c e of a n i n t e r n a l consumption of M N F within t h e s e c t o r which p r o d u c e s
them.
T h e only d e t e r m i n a t i o n s w e can g a t h e r about p r i c e s a r e d e r i v e d considering t h e
-1
g e n e r a l input-output r e q u i r e m e n t that Ap = P Af P
f o r a t a b l e in m o n e y t e r m s ,
where

Ap, Py

a r e t h e p r o d u c t i o n m a t r i c e s i n m o n e y and p h y s i c a l t e r m s r e s p e c t i v e -

l y , and P i s the p r i c e v e c t o r ( t h e f i r s t m a t r i x only being known).

In this c a s e :

which g i v e s ,

s o t h a t if we m a k e p l = 1, we get p2 = a12, which t e l l s u s t h a t the p r i c e of MNF
in t e r m s of c o r n i s equal t o the c o r n r e q u i r e m e n t in p r o d u c i n g a p h y s i c a l unit
of M N F ( a l s o c o n s i s t e n t with the p h y s i o c r a t i c a s s u m p t i o n s and following f r o m
a 2 =~ 0 ) .
the M N F

T h i s m i g h t b e t a k e n a s a n e x p r e s s i o n of Q u e s n a y ' s r e a s o n s i n o m i t t i n g

--+ M N F

flow i n t h e Tableau : i t g r e a t l y s i m p l i f i e s t h e c o n s i s t e n c y

r e q u i r e m e n t s of h i s a s s u m p t i o n s .
Now, going around the question of the o m i s s i o n of s u c h a flow, l e t u s c o n s i d e r
what the effects a r e of taking the MNF s e c t o r a s n o n - p r o d u c t i v e .

The e x e r c i s e

will b r i n g about the r e l a t i o n s h i p between Q u e s n a y ' s m o d e l and t h a t of the e a r l y
Ricardo.

�A s s u m i n g the p h y s i c a l p r o d u c t i o n m a t r i x known a t

two c a s e s can be c o n s i d e r e d :

(a) r 2 = 0 , and ( b ) r 2

#

0.

In t h i s c a s e t h e 2nd equation gives d i r e c t l y p /p - 1, and then r
2/3.
1 2 1=
M o r e : i f a 2 1 ~ 1is m a d e e q u a l t o z e r o (i. e . , n o input of M N F i n a g r i c u l t u r e )
we do n o t n e e d to know p r i c e s to g e t d i r e c t l y to t h e r a t e of p r o f i t i n a g r i c u l t u r e

= 3 corn/Z c o r n ) . T h i s i s one p o s s i b l e i n t e r p r e t a t i o n of Q u e s n a y ' s m o d e l ,
(11
a s s i m i l a r to R i c a r d o ' s , but not c o m p l e t e l y equivalent, a s the following c a s e
will show.

The consumption of MNF's by f a r m e r s should not then b e c o n s i d e r e d

a s an input, but a s the f a r m e r ' s s h a r e i n s u r p l u s value.

2c

T h e conflict between t h e i m p l i c a t i o n s of such a deduction ( n a m e l y that the e x change r a t i o

farm corn

would only count i n d e t e r m i n i n g t h e d i s t r i b u t i o n of the

s u r p l u s but n o t i n s e t t i n g the r a t e of s u r p l u s - v a l u e

-

s e e footnote just above) a n d the

g e n e r a l a s surnptions of t h e P h y s i o c r a t i c d o c t r i n e s e e m s obvious : f i r s t l y , b e c a u s e
a c a p i t a l i s t p r o f i t would a p p e a r in f a r m i n g exploitations; and secondly, b e c a u s e
n
be
Q u e s n a y a l w a y s e m p h a s i z e d t h a t a c e r t a i n exchange r a t i o M ~ ~ / c o rwould
e s s e n t i a l i n leading t o w a r d s the optimum.

Again the contradiction m i g h t be d i s -

p o s e d of, i n m y view, r e s o r t i n g to Q u e s n a y ' s likely confusion between t h e genetic
and t h e e x i s t e n c e conditions of e q u i l i b r i u m , f o r both f a r m e r s ' p r o f i t s and t h e low
exchange value of M N F ' s in t e r m s of c o r n brought about by f r e e t r a d e , would
c e a s e t o be of i m p o r t a n c e once the optimum m o d e of production w a s e s t a b l i s h e d .
X

T h i s i n t e r p r e t a t i o n , which I f e e l i s v e r y m u c h i n a c c o r d a n c e with s o m e of
Q u e s n a y ' s indications, h a s n e v e r t h e l e s s t h e inconvenience of m a k i n g r l
independent of t h e exchange r a t i o between M N F 1 s a n d c o r n (which i s n o t
t h e s a m e a s saying, a s a b o v e , t h a t t h e T a b l e a u d o e s n o t s t a t e what t h i s
r e l a t i o n s h i p i s , n o r d o e s i t a l l o w to d e r i v e i t ) .

�H e r e the p r o b l e m h a s only a c o m p l e t e solution, a s we know, i f a g e n e r a l r a t e
of p r o f i t i s f o r m e d throughout t h e economy ( r l = r 2 ) .

E:;

P2]
and r = ( 1

:;I

- A ) /A -

=

P/(l 4

F o r then :

P2]

l a m b d a being t h e e i g e n value a s s o c i a t e d to the A m a t r i x .

But i f a Z 1 (input of M N F ' s in c o r n p r o d u c t i o n ) i s m a d e equal to z e r o , a s we
t r i e d in c a s e ( a ) , then the a g r i c u l t u r a l equation g i v e s i m m e d i a t e l y the s a m e
c o r n - c o r n r a t e of p r o f i t ( = 3/2), without rZ having to be z e r o ( o r M N F 1 i n g
an unproductive a c t i v i t y ) .

The a s s u m p t i o n of c a p i t a l m o b i l i t y between a g r i -

c u l t u r e and i n d u s t r y i n t r o d u c e s then t h i s a g r i c u l t u r a l r a t e a s the one p r e v a i l i n g
a l s o i n the l a t t e r s e c t o r .

T h i s i s the e a r l y R i c a r d o ' s c o r n - c o r n r a t e of p r o f i t -

= 0 i s the one t h a t Malthus denounced to h i m a s
21
R i c a r d i a n r e s t r i c t i o n s m a y then be s e e n h e r e a s l e s s n a r r o w than

and the r e s t r i c t i o n a
implausible.

those i n Q u e s n a y ' s m o d e l a s p r e s e n t e d i n c a s e ( a ) - but r a t h e r s y m m e t r i c a l to
Tableau, w h e r e s i m p l y a 2 2 = 0 i n s t e a d
the p r e s e n t a t i o n of the l a t t e r m o d e l i n t h e = 0, though p r i c e s have t o "behave" t h e r e , a s we s a w , and a r e n o t
21
explicitly d e t e r m i n e d .

of a

Now we m a y r e t u r n to Q u e s n a y ' s c a s e ( a ) and s e e that the r a t e of p r o f i t i n a g r i c u l t u r e i s i n v e r s e l y r e l a t e d to the input coefficients i n t h a t s e c t o r

-

a s we m i g h t

expect - and a l s o t h a t if MNF's a r e c o n s i d e r e d a s input i n c o r n production
( a Z 1 # O), the way through which p r i c e s d e t e r m i n e t h e r a t e of p r o f i t c o n s i s t s of
an i n v e r s e r e l a t i o n s h i p between p 2 a n d r l
because if r

r

=

2

( t h e P r e m i e r P r o b l k m e point),

= 0 :
1- a

P1 - "1 1P1 - a2 lP2
al lPl

a21P2

becomes r =

22 - a l l (
a12
all(

)

) - aZ1
a21

�Then i f a

?

21

(p2 const.)

r

:

if f a r m e r s consume m o r e M N F ' s s i m p l e

r e p r o d u c t i o n i s not a s s u r e d .

if a l l ' ?

( p 2 const. )

r

:

i f the c o r n c o s t s of c o r n production a u g m e n t ,

we a r e way back to t h e s m a l l s c a l e m o d e of
production leaving in t h e l i m i t no s u r p l u s
value.
r

J.

1

:

i f MNF's c o n s u m e m o r e c o r n p e r unit M N F ,

a "profit upon alienation" should be expected,
down - the profit/profit t r a d e - o f f
1
in which t h e e m e r g e n c e of an a v e r a g e r a t e of
driving r

p r o f i t c o n s i s t s , explained in P h y s i o c r a t i c
plus Mercantilist t e r m s .
i f a

1

PZT

22

r

1

:

C o m e s to the s a m e - only p r o f i t on f o r e i g n
trade keeps r

intact.

T h e s a m e e x p r e s s i o n of t h e r a t e of p r o f i t in a g r i c u l t u r e b e c o m e s s i m p l i f i e d into
a c o r n - c o r n r a t e if, a s b e f o r e ,

a21 = 0 (i. e . , no M N F input in a g r i c u l t u r e ) and

it is :
1- a
r

1

=

a

11

11

-

n e t c o r n in a g r i c u l t u r e corn used-up in agriculture

It i s a l s o c l e a r then that i n t h e s e conditions t h e r e i s no d i f f e r e n c e whatever between
s u r p l u s value and p r o f i t s , n o r between t h e r a t e of p r o f i t a n d r a t e of s u r p l u s value M a r x ' s s / v r a t e being equivalent t o Q u e s n a y ' s " n e t c o r n / c o r n u s e d up" r a t i o i n
a g r i c u l t u r e , and MNF production being t r e a t e d by t h e l a t t e r a s M a r x would t r e a t
t h e unproductive s e r v i c e s paid f o r by the c a p i t a l i s t s ' e x p e n d i t u r e of r e v e n u e .

,
't
An i n t e r e s t i n g deduction can be d r a w n o u t in t h i s context (and M a r x h i n t e d i t in
T h e or i e s of S u r p l u s Value, Vol. I, pp. 382-383, following the t h r e a d of an
anonymous English P h y s i o c r a t , whose i n s i g h t i s d e f i n i t e l y w o r t h c o n s i d e r a t i o n

-

�cf ibidem).

It r e f e r s to Adam S m i t h S s t h e o r y of s a v i n g s ,

S m i t h ' s exhortations

about the c o r r e c t expenditure of c a p i t a l i s t s * revenue a r e totally s y m m e t r i c a l to
Quesnay's e m p h a s i s on t h e n e c e s s i t y of r e v e n u e s flowing back t o f a r m e r s to
e n s u r e simple reproduction

-

though S m i t h g e n e r a l i z e d ' f a r m e r s ' into ' p r o -

ductive l a b o r e r s ' a n d m a d e Q u e s n a y ' s s t e r i l e m a n u f a c t u r i n g into 'unproductive
people' ( p r i e s t s , w a r r i o r s , a r t i s t s a n d s o o n ) .

Yet t h i s g e n e r a l i z a t i o n allowed

h i m to d e a l with a c c u m u l a t i o n in t h e v e r y s a m e f r a m e w o r k , s i n c e c a p i t a l i s t s
r e f r a i n i n g f r o m s u c h unproductive consumption of s e r v i c e s m e a n t that t h e i r
industry.
s a v i n g s could b a s e the expansion of -

Thus, a n a s y e t not c o n s i d e r e d

s o u r c e of i n d u s t r i a l expansion, v e r y m u c h akin t o Q u e s n a y ' s s e t of a s s u m p t i o n s ,
appears here.

S m i t h ' s t h e o r y of s a v i n g s a s a b s t i n e n c e f r o m unproductive con-

sumption to a u g m e n t productive employment a n d the s c a l e of the s y s t e m , can b e
i n t e r p r e t e d then a s an outgrowth of a P h y s i o c r a t i c c o n j e c t u r e in which m a n u f a c t u r e r s would get p r o f i t s (and s a v e ) o u t of a b e l o w - s u b s i s t e n c e l e v e l of p e r s o n a l
consumption.

H e r e l i e s the key of the Quesnay-Smith t r a n s f o r m a t i o n , of the

t r a n s f o r m a t i o n of s t e r i l e into p ro d u c t i v e c a p i t a l in i n d u s t r y - a f a m i l y kinship
m u c h m o r e than an opposition between c o n t r a d i c t o r y f r a m e s of m i n d , a s i t i s
usually presented.

Turning to the i n c o m p l e t e extent t o which fixed c a p i t a l goods e x i s t a s c o m m o d i t i e s i n Q u e s n a y ' s m o d e l , we find t h a t in t h e P r e m i e r P r o b l b m e Economique
(Quesnay, 1888, p. 496 a n d f f . ) t h i s p r o v i s o i s extended to working c a p i t a l
( s e e d s ) and t h e i m p l i c a t i o n s of such a simplifying d e v i c e show up even m o r e
clearly.

When t h e c i r c u l a t i o n of c o n s t a n t c a p i t a l i s a s s u m e d a s an i n t e r n a l

t r a n s a c t i o n between p r o d u c e r s i n a s e c t o r , that c a p i t a l c a n be t r e a t e d a s p u r e
value, o r r e c k o n e d a t v a l u e i n r e p r o d u c t i o n .

Thus a n i n c r e a s e i n the exchange

�value of c o r n will i n t h e s e conditions d i r e c t l y i n c r e a s e the value of the s u r p l u s
p r o d u c t , n o t only f o r t h e s a m e r e a s o n which l i e s behind t h e v e r y e x i s t e n c e of
t h e l a t t e r (i. e . , the f a c t t h a t m o r e c o r n i s p r o d u c e d t h a n r e s t i t u t e d to land
a n d l a b o r ) but a l s o due to the f a c t that s e e d - c o r n , being c i r c u l a t e d i n t e r n a l l y ,
i s not affected by t h e change in p r i c e .
It i s meaningful t h a t i n the P r o b l b m e Quesnay d o e s t a k e into account t h i s
change i n p r i c e a s i t a f f e c t s the wage-cost of a g r i c u l t u r a l production, the d i s tinction between s e e d - c o r n and c o r n - w a g e s being m a d e in t e r m s of consumption
i n n a t u r e ( s e e d s ) v e r s u s money p a y m e n t ( w a g e s ) .

The i s s u e i s t h e r e f o r e one

of m o r e o r l e s s g e n e r a l i z e d c i r c u l a t i o n .
In Q u e s n a y ' s m o d e l w a g e - l a b o r i s but a component of a l a r g e r c l a s s , yet t h e r e
a r e o c c a s i o n s , such a s t h e one above, i n which i t s commodity c h a r a c t e r i s t i c s
begin to e m e r g e , a t any r a t e in c o m p a r i s o n to c a p i t a l goods, whose c i r c u l a t i o n
i s a s s u m e d in m o r e r e s t r i c t i v e t e r m s .
M a r x ' s Capital t r e a t s both wage-labor and c a p i t a l goods a s c o m m o d i t i e s - the
s i m u l t a n e i t y being i n e s c a p a b l e on logical g r o u n d s , s i n c e w a g e - l a b o r i s b o r n
o u t of t h e s e p a r a t i o n of d i r e c t p r o d u c e r s f r o m t h e i r m e a n s of production, t h e
l a t t e r t h e r e f o r e b r e a k i n g l o o s e of any d i r e c t a p p r o p r i a t i o n and n e c e s s a r i l y
being obtained i n exchange.

c i a l commodity,
But M a r x ' s i n s i s t e n c e on t h e 9 e-

l a b o r - p o w e r , whose exchange f o r c a p i t a l c o n c e a l s t h e a s y m m e t r i c a l n a t u r e of
t h e e n t i r e m o d e of p r o d u c t i o n , s u b t r a c t s a good d e a l of e m p h a s i s t o h i s a n a l y s i s
of t h e effects of c h a n g e s i n t h e p r i c e s of c a p i t a l - g o o d s on the l e v e l and the r a t e
of p r o f i t s .

T h i s i s s p e c i f i c a l l y t r u e of h i s m u c h d e b a t e d n u m e r i c a l e x e r c i s e on
%"
t h e t r a n s f o r m a t i o n of v a l u e s into p r i c e s .
T h e i m p o r t a n t point h e r e i s that, a s in Quesnay, any t r a n s a c t i o n o c c u r r i n g
"among fellow c a p i t a l i s t s " w a s thought a s r e d u c i b l e to the s t a t u s of a n i n v a r i a n t
X

S e e i n this s e n s e A. Shaikh, 1973, and a l s o Shane Mage, 1963.

�i n r e l a t i o n to p r i c e changes.

X

C a p i t a l i s t s , a s it w e r e , would c h a r g e e a c h o t h e r

value of t h e i r m u t u a l t r a n s a c t i o n s , whatever the p r i c e .
the -

In the c a s e of

Quesnay t h e a s s u m p t i o n s e e m s a t any r a t e m o r e sound, s i n c e capital goods a r e
m o r e e a s i l y s e e n a s produced not only within the c l a s s but within t h e f a r m ( o r
t h e workshop) i t s e l f .

To what extent t h i s a s s u m p t i o n p e r v a d e s , l e s s l e g i t i -

m a t e l y p e r h a p s , f u r t h e r developments of P o l i t i c a l E c o n o m y (including M a r x ' s
t r a n s f o r m a t i o n e x e r c i s e ) i s a long question, whose a n s w e r would supply i n f o r m a t i o n to d e c i d e upon the r e l a t i o n of P o l i t i c a l E c o n o m y to c a p i t a l i s m i n i t s
s u c c e s s i v e s t a g e s of evolution.
In a way t h e path of economic development, a s r e p r e s e n t e d by t h e changing
s y s t e m s of economic thought, i s closely r e l a t e d t o t h i s e v e r l a r g e r a w a r e n e s s
of the c o s t s being g e n e r a t e d i n the p r o c e s s of s o c i a l production, i n c r e a s i n g
a w a r e n e s s which r u n s p a r a l l e l to the extension of the concept of value - while
unit values tend to f a l l , a c c o r d i n g t o the i n c r e a s e in productivity defined i n a
r i g i d , unchanged f r a m e w o r k , w h e r e and if t h i s conceptual extension i s n o t p e r formed.
T h u s the point of view adopted by Quesnay in t r e a t i n g f e e d g r a i n ( o r t h e fodder
of h o r s e s , a s the c a s e m a y b e - s e e Meek,

iq 6Q

) a s a f r e e gift not of

n a t u r e but of the p r o c e s s of r e l a t i o n with n a t u r e i n which s o c i a l production cons i s t s , i s t h e s a m e t r a d i t i o n a l l y adopted i n m o d e r n e c o n o m i c s , and indeed in
s o c i a l l i f e , in dealing with r e s o u r c e s whose conditions of reproduction a r e
t a k e n f o r g r a n t e d , such a s a i r , w a t e r , open s p a c e s , e t c . .
to t a k e c a r e of t h e m s e l v e s , s o t o speak.

They a r e a s s u m e d

But the i n c r e a s i n g s c o p e of the m e r -

c a n t i l i z a t i o n of s o c i a l l i f e of which M a r x talked i n t h e f i r s t p a r a g r a p h of Capital
h a s by n o m e a n s c o m e to a c l o s e .
X

At the s a m e t i m e , h o w e v e r , t h a t c o n s t a n t

The question of the l e g i t i m a c y of one o r a n o t h e r i n v a r i a n c e choice in d e r i v i n g
p r i c e s o u t of v a l u e s i s brought about in J . M . V e g a r a (1973) and D. L a i b m a n (1973)
T h e f o r m e r s t a t e s t h e f o r m a l conditions of t h i s l e g i t i m a c y ; the l a t t e r a r g u e s
that the point of view of t h e labouring c l a s s e s can be taken a s the b a s i s f o r a
r a t i o n a l choice. I hold t h a t Q u e s n a y ' s m o d e l p r o v i d e s a good e x a m p l e of this
type of c h o i c e s i n c e i t m a k e s c l e a r that a s p e c i f i c accounting s y s t e m follows
logically f r o m the adoption of t h e point of view of c o m m o n e r l a n d o w n e r s o r
f a r m e r - capitalists.

�c a p i t a l i s bound to c o v e r a n i n c r e a s i n g collection of i t e m s newly a c q u i r i n g e x change value, the c a p i t a l i s t m o d e of production h a s evolved i n t h e s e n s e of
socializing and d r a w i n g out of the m a r k e t - p l a c e a p a r t of t h e r e q u i r e m e n t s e i t h e r
of t h i s e n l a r g e d concept of reproduction o r ( m o r e often, I would s u g g e s t ) t h o s e
of the r e p r o d u c t i o n of the l a b o r i n g c l a s s e s t h e m s e l v e s - education, h e a l t h , welf a r e s y s t e m s - a s well in the s t r i c t p h y s i c a l a s i n t h e s o c i a l and ideological
s e n s e ( p r e d i s p o s i t i o n to engage in productive a c t i v i t y , m a i n t e n a n c e of a c e r t a i n
d e g r e e of s t r a t a differentiation and s o o n ) .

X

I would l i k e t o c l o s e t h i s a r t i c l e with the suggestion that a r e a s o n f o r t h e a c t u a l
s e q u e n c e of a n a l y s i s i n M a r x ' s Capital can be found in t e r m s of the a u t h o r ' s
r e l a t i o n both to the P h y s i o c r a t i c school and S m i t h ' s and R i c a r d o ' s E n g l i s h P o l i t i c a l Economy.

Quesnay, M a r x r e p e a t e d l y pointed out, w a s m u c h m o r e conscious

than the l a t t e r ( e s p e c i a l l y S m i t h ) of the r e q u i r e m e n t s of r e p r o d u c t i o n , n a m e l y
t h a t constant c a p i t a l h a d t o be m a d e a p a r t of the value account.

Wages, p r o f i t s

a n d r e n t s constitute value added - a s Smith w r o t e - but they do not e x h a u s t the
e n t i r e t y of the value p r o d u c e d in a unit p e r i o d .

R i c a r d o d e v i s e d a s i m p l i f i e d solu-

t i o n of the p r o b l e m when h e s u c c e s s i v e l y s t a t e d t h e conditions of production upon
which t h e c o n s t a n t c a p i t a l c o n s t r a i n t would not g r e a t l y affect t h e f o r m a t i o n of
values.

Yet M a r x w a s n o t s a t i s f i e d with a t h e o r y that would adequately d e a l with

d i s t r i b u t i o n , i. e . , a t h e o r y of p r o f i t s ( a g a i n s t what i s now and again w r i t t e n ) ,
but extended h i s i n q u i r y into the varying conditions of r e p r o d u c t i o n , i n t h e s e n s e
of a t h e o r y of growth.

X

The l a t t e r c a n only b e t r e a t e d a s an e m e r g i n g , n o t totally d i s t i n c t phenomenon,
e s p e c i a l l y f e l t i n t h e p e a k p h a s e s of t h e c y c l e i n the m o s t advanced c o u n t r i e s w h e r e r a d i c a l a n a l y s e s devote a good d e a l of a t t e n t i o n to i t , while a t t h e s a m e
t i m e conventional g e n e r a l equilibrium m o d e l s begin to w o r r y about the n e c e s s i t y
of devising the conditions upon which individuals c a n be thought a s effectively
r e s p o n s i v e to the e x i s t i n g s t i m u l a e to e n t e r the m a r k e t ( t h e o r i e s of o r g a n i z a t i o n ) . On a world b a s i s t h e s o c i a l and l o g i c a l r e q u i r e m e n t s of r e p r o d u c t i o n
a r e h a r d l y meaningful - p r e s s i n g n e e d s playing s t i l l t h e i r old r o l e a s effective
i n d u c t o r s . On t h i s b a s i s the s c h e m e ought to b e applied to t h e r e l a t i o n s h i p s
a m o n g n a t i o n - s t a t e s , the leading, i m p e r i a l i s t p o w e r s t r y i n g t o induce by a l l
m e a n s s m a l l e r , p o o r e r c o u n t r i e s to e n t e r the world m a r k e t .

�H e r e the P h y s i o c r a t i c m o d e l c o m e s into the p i c t u r e .

F o r the Tableau w a s con-

s t r u c t e d on a s s u m p t i o n s such t h a t both the e x t r a c t i o n of s u r p l u s value and t h e
r e p r o d u c t i o n of i t s conditions through a definite s e t of c i r c u l a t i o n p a r a m e t e r s ( p r i c e
r e l a t i o n s h i p s and b e h a v i o r a l p a t t e r n s ) could be shown simultaneously.

Marx

a t t e m p t e d the s a m e type of e f f o r t f o r a m o r e c o m p l i c a t e d world w h e r e s u r p l u s
value e m e r g e d both in a g r i c u l t u r e and i n d u s t r y , w h e r e i t s o r i g i n was i m p u t e d
n o t to a single s e c t o r but to a commodity being u s e d in both, l a b o r - p o w e r .

The

difficulties of t h e e n t e r p r i s e (which w e r e i n e s c a p a b l e a f t e r t h e English p o l i t i c a l
e c o n o m i s t s h a d l a i d the g e n e r a l i z a t i o n of t h e t h e o r y of value t o a l l l a b o r ) f o r c e d
M a r x to adopt a m e t h o d consisting of s u c c e s s i v e a p p r o x i m a t i o n s .

Thus the

s c h e m e s of r e p r o d u c t i o n of Volume I1 of Capital a r e d e r i v e d in the s a m e f r a m e work of t h e p r o d u c t i o n of s u r p l u s - v a l u e (Volume I), f o r m a l l y in p a r a l l e l with t h e
s t r u c t u r e of t h e Tableau.
Yet i f the T a b l e a u w a s c o n s i s t e n t i n doing s o without having t o g e t into the m o d i f i c a t i o n of v a l u e s induced by the " r e d i s t r i b u t i o n of s u r p l u s - v a l u e " among a l l
s e c t o r s - s i n c e only o n e s e c t o r produced i t and only one, d i f f e r e n t , s e c t o r
a p p r o p r i a t e d it - M a r x could only adopt t h i s s h o r t c u t a s a n a p p r o x i m a t i o n .

The

" r e d i s t r i b u t i o n of s u r p l u s - v a l u e " i n a w o r l d of equal r a t e s of p r o f i t i n a l l s e c t o r s
ended up with a n a l t o g e t h e r different d i m e n s i o n a l i t y of the v e r y c a t e g o r y of
s u r p l u s - v a l u e , which complicated the p r o b l e m beyond the r e a c h of the m a t h e m a t i c a l tools a v a i l a b l e to M a r x .

X

T h i s i s one a s p e c t of t h e r e a s o n s behind the f a c t t h a t h e t r e a t e d reproduction i n a
value s y s t e m of a c c o u n t s and n o t i n a p r i c e s y s t e m , that i s , b e f o r e t h e t r a n s f o r m a t i o n of v a l u e s into p r i c e s and n o t a f t e r w a r d s : in o t h e r w o r d s , the r e a s o n
why h e r e v e r t e d t o t h e Tableau-type of duality ( v a l u e s - q u a n t i t i e s and n o t p r i c e s quantities).
X
XX

XX

See J . M. V e g a r a (1973).

The f a c t t h a t t h e r e p r o d u c t i o n e x e r c i s e s i n Volume I1 of Capital a r e a r r a n g e d
i n such a way t h a t t h e c o m p o s i t i o n s of c a p i t a l a r e u n i f o r m throughout between
s e c t o r s i s r a t h e r confusing, s i n c e it g i v e s the m o d e l a p r e t e n s i o n of v i r t u a l i t y
i n p r i c e t e r m s ( a s a s p e c i a l c a s e i n which the c i t e d u n i f o r m i t y i s picked t o
e n s u r e the p r o p o r t i o n a l i t y between p r i c e s a n d v a l u e s ) .

�M o r i s h i m a (1973, p. 11) h a s i n a s e n s e s a i d t h e s a m e when i n s i s t i n g on the
view that t h e l a b o r t h e o r y of v a l u e s e r v e s in M a r x t h e p u r p o s e of supplying a
b a s i s f o r a g g r e g a t i o n ( b e s i d e s t h e undenied one of b a s i n g a t h e o r y of exploita-

CM

t i o n ) , that i s to say,.'it s u p p l i e s a s t a n d a r d of a g g r e g a t i o n which i s i n s e n s i t i v e
t o day-to-day changes ( a s m a r k e t p r i c e s would n o t be) o r even m e d i u m r a n g e
v a r i a t i o n s ( a s t h o s e l e f t out of scope i n the K e y n e s i a n a n a l y s i s i n t e r m s of
wage-units).
Yet, if the m a t h e m a t i c a l tools which would allow t o c o n s t r u c t a t h e o r y of growth
i n t e r m s of p r i c e s of production w e r e beyond M a r x ' s r e a c h , the conceptual
i m p l i c a t i o n s of dropping a l l l i n k s with any value s y s t e m in building a t h e o r y of
t h i s kind s e e m to be beyond M o r i s h i m a ' s c o m p r e h e n s i o n - indeed, a m o r e
s e r i o u s symptom.

The p r e t e n t i o n to t e l l anything about r e p r o d u c t i o n and growth

i n a Von Neumannian w o r l d of unchanged techniques a m o u n t s , i n T. V i e t o r i s z '
w o r d s , to t a k e t h e " p u r e logic of quantitative accumulation" a s an adequate m o d e l
for social enlarged reproduction.

It should begin to be c l e a r by now t h a t t h e r e

i s no u n i v e r s a l , p u r e t h e o r y of reproduction a n d growth, a n d that t h e standpoint
of the c l a s s e s actually involved in t h i s p r o c e s s h a s t o be m a d e (explicitly o r not)
t h e o b j e c t of a choice i f t h i s t h e o r y i s to m a k e s e n s e a t a l l .

(Here 'classes'

should s t a n d m o r e i n t h e l o g i c a l than i n the s t r i c t l y s o c i o l o g i c a l s e n s e , t h u s
applying to nations, f o r i n s t a n c e , a s well a s t o d i v i s i o n s of t h e nation i n t h e
f o r m of s o c i a l c l a s s e s ) .
Q u e s n a y ' s m o d e l i s u s e f u l then h e r e a t l e a s t i n two r e s p e c t s : one, t h a t i t shows
how the reduction of t h e i n t e r e s t s of s o c i e t y to t h o s e of an e m e r g i n g c l a s s e n dowed with s o m e c l a i m to u n i v e r s a l i t y i s a s i n e - q u a - n o n condition of a m e a n i n g f u l t h e o r y of t h i s s o c i e t y ' s development.

Two, t h a t t h e r e f o r e only a value t h e o r y

c a n p r o v i d e t h e u l t i m a t e b a s i s f o r such an i n q u i r y , m e a n i n g by value t h e o r y one
r o o t e d on the s t a b l e " v a l u e s " of a p a r t i c u l a r c l a s s - a s long a s c l a s s e s continue
t o e x i s t and f a c e e a c h o t h e r i n h i s t o r i c a l l y s p e c i f i c s o c i a l f o r m a t i o n s and i n t e r national s t r u c t u r e s .

�All s o c i a l - s c i e n t i f i c i n q u i r y begins then with a n a s s u m e d l y d i s t a s t e f u l choice
of v a l u e - s t a n d a r d s .

How could i t b e not s o , given t h a t P o l i t i c a l Economy

i s the one s c i e n c e w h e r e s u b j e c t a n d o b j e c t coincide to a l a r g e r e x t e n t ?

�BIBLIOGRAPHY

Beer, G..
E n g e l s , F.

An I n q u i r y into P h y s i o c r a c y .

.

Anti-Diihring.

1939 (1966).

M o s c o w , 1959.

F o l e y , V. . "An O r i g i n of t h e T a b l e a u E c o n o m i q u e " .
P o l i t i c a l E c o n o m y . Vol. 5 , nl! 1 , 1973.
Higgs, H . .

The

Physiocrats.

K u c z y n s k i , M. a n d M e e k , R . .

H i s t o r y of

New Y o r k , 1968.
Quesnay's Tableau Economique.

1972

L a i b m a n , D. . " V a l u e s a n d P r i c e s of P r o d u c t i o n : T h e P o l i t i c a l
E c o n o m y of t h e T r a n s f o r m a t i o n P r o b l e m . " B r o o k l y n C o l l e g e ,
chool for Social R e s e a r c h .
C i t y U n i v e r s i t y of New ~ o r k / ~ eSw
1973.
L u n d b e r g , I. C . . T u r g o t ' s Unknown T r a n s l a t o r ( T h e R e f l e x i o n s a n d
A d a m S m i t h ) . T h e H a g u e , 1964. D i s s e r t a t i o n a t t h e N e w
S c h o o l f o r S o c i a l R e s e a r c h , 1956.
M a g e , S . . T h e L a w of t h e F a l l i n g T e n d e n c y of t h e R a t e of P r o f i t
P h . D. D i s s e r t a t i o n . C o l u m b i a , 1963.
Marx, K . .

T h e o r i e s of S u r p l u s V a l u e .

Marx, K . .
1857.

G e n e r a l I n t r o d u c t i o n to t h e C r i t i q u e of P o l i t i c a l E c o n o m y .

Meek, R .

.

M o s c o w , 1969

T h e E c o n o m i c s of P h y s i o c r a c y .

Morishima, M . .
1973.

1963,

M a r x ' s E c o n o m i c s (A Dual T h e o r y of V a l u e a n d G r o w t h ) .

P h i l i p s , A. . " T h e T a b l e a u E c o n o m i q u e as a S i m p l e L e o n t i e f f Model"
Q u a r t e r l y J o u r n a l of E c o n o m i c s . 1955.
Quesnay, F . . Oeuvres Economiques et Philosophiques
e d i t o r . 1888. ( N e w Y o r k , 1969).

.

Auguste Oneken,

�.

Shaikh, A.
"The S o - C a l l e d ' T r a n s f o r m a t i o n P r o b l e m ' : M a r x
Vindicated". New School f o r Social R e s e a r c h . A p r i l , 1973.
The W o r k s and C o r r e s p o n d e n c e of
S r a f f a , P. . "Introduction" to David R i c a r d o . Volume I. 1970.
T s u r u , S . . "On Reproduction S c h e m e s " . Appendix to P. Sweezy,
- 1964.
T h e T h e o r y of C a p i t a l i s t Development.
V e g a r a , J . M. . "On Das Kapital and the T r a n s f o r m a t i o n P r o b l e m " .
1973. To be published i n J a h r b u c h d e r W i r t s c h a f t O s t E u r o p a s .
W a r e , N. J . . "The P h y s i o c r a t s : A Study i n E c o n o m i c Rationalization".
A m e r i c a n Economic R e v i e w . D e c e m b e r , 1931.
Woog, H . . The Tableau Economique de F r a n ~ o i sQuesnay (An E s s a y
i n t h e Explanation of i t s M e c h a n i s m and a C r i t i c a l Review of
M a r x , Bilimovic a n d G c k e n ) . B e r n , 1950.
-

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="17">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="51">
                  <text>01.01.02. Activitat acadèmica</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35660">
                  <text>Recull la documentació relacionada amb l'activitat acadèmica de Pasqual Maragall:&#13;
- Escola primària: Escoles Virtèlia (1945-1957).&#13;
- Llicenciatura en Dret: Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona (1957-1964).&#13;
- Llicenciatura en Econòmiques: Facultat d'Econòmiques de la Universitat de Barcelona (1958-1965).&#13;
- Pràctiques de Dret Europeu (1963): estada a Estrasburg (França) per realitzar unes pràctiques de Dret Europeu a la Facultat Internacional de Dret Comparat.&#13;
- Pràctiques a Roma (1964): beca per estudiar planificació regional a la SVIMEZ (Associazione per lo SVIluppo dell'industria nel MEZzogiorno).&#13;
- Pràctiques amb Delors a París (gener-juny 1966): beca del Govern francès per l’estudi de planificació regional. Realitza unes pràctiques com a economista a l'Association pour l'organisation des STages En France (ASTEF) on obté el Diploma de planificació sectorial i regional. Les pràctiques les fa al Comissariat del Vè Pla amb el professor Jacques Delors.&#13;
- Postgrau a la New School for Social Research, New York, amb beca Fulbright (setembre 1971-setembre 1973): Master of Arts en economia, especialitzat en economia internacional i economia urbana.&#13;
- Doctorat (02/03/1979): en Ciències Econòmiques a la UAB. La tesi doctoral Els preus del sòl urbà. El cas de Barcelona (1948-1978), la va dirigir el catedràtic Josep Maria Vegara Carrió i va obtenir una valoració "Summa cum laude".</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35661">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43841">
                  <text>1945-1979</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9648">
                <text>1240</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9650">
                <text>Quesnay and beyond: A reflexion on the Origin of the Classical Theory of Value, Capital and Trade</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="41">
            <name>Description</name>
            <description>An account of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9651">
                <text>54 p.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9654">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9655">
                <text>1973</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9656">
                <text>Economia</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9657">
                <text>Anglès</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9658">
                <text>Article</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="53">
            <name>Abstract</name>
            <description>A summary of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10090">
                <text>Treball de recerca presentat a la New School for Social Research.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14325">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9649">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="95">
            <name>Arrangement</name>
            <description>Information on how the described materials have been subdivided into smaller units.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="44139">
                <text>UI 792</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="2">
        <name>Articles</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="638" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="189">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/8/638/RuedoIberico_1966_EspanaMercadoComun_PM.pdf</src>
        <authentication>e18f7553e1a02e71333eaebce04d926a</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="41915">
                    <text>Tomo II

ideologías
sociedad
nacionalidades
iglesia
relaciones exteriores
enseñanza
luchas estudiantiles
oligarquía
Luchas obreras
emigración
economía
plan de desarrollo

turismo
agricultura
opus dei
mercado común
política
opinión pública
sindicalismo
prensa
oposición
liberalización
exilio
socialismo

Ediciones Ruedo ¡berico

�17. Santiago Feriiández, El movimiento nacional en Galicia
18. Joan Roig. Veinticinco años de movimiento nacional en Cataluña
19. Antonio Linares, Las ideologías y el sistema de enseñanza en España

20. Antoliano Peíia, Veinticinco años de luchas estudiantiles
21. Angel Bernal. Las paradojas del movimiento universitario
22. Antoliano Peña, Las Hermandades de labradores y su mundo
23. lñaki Goitia, El orden laboral y las Magistraturas de Trabajo

24. Jordi Blanc, Las huelgas en el movimiento obrero español
25. Ramón Bulnes, Del sindicalismo de represión al sindicalismo de
integración
26. Blai Serratés, Teoría económica del turismo y su aplicación al caso

español
27. Raul Torras, Problemas de la entrada de España en el Mercado Común
28. Ramón Aboy, Españoles en Alemania
29. Angel Villanueva, Causas y estructura de emigración exterior
30. Juan Claridad, Nueva realidad: nueva prensa

Ilustraciones de: Cattolica, Genovés, Ges, Urculo y Vázquez de Sola

�europea y España
Problemas económico^
de la entrada
de España en el Mercado Comaln

En Espaíia no hay prácticamente ningún grupo. personalidad o tendencia que exprese una preferencia clara
y definida por una política de aislacionismo frente
a la Comunidad Económica Europea. Con una historia
reciente, como la nuestra, tan marcada por la politica de autarquía. tales preferencias resultan inconcebibles, a cualquier nivel de la sociedad española.
No es menos cierto. sin embargo, que a la euforia
europeista palpable alrededor de 1962, aíio en que
el gobierno pidió la asociación y en que la oposición
comúnmente calificada de U burguesa w se ofreció
asimismo como solución de recambio, como adherente respetable a la Comunidad. ha sucedido. en
los últimos tiempos, un clima de mayor circunspección y cautela. Las grandes empresas iiidustriales,
con el beneplácito de las autoridades. prospectan
mercados insólitos, como el Japón, el Medio Oriente,
ei Norte y el Centro de Africa y, quizás en menor
medida. Sudamérica. Los países socialistas - cambio significativo - son objeto de una cortesía comercial creciente.
El europeismo de carácter no económico, de tipo
digamos sentimental. cultural, vagamente político,
sin entrar en un declive pronunciado - pues sigue
siendo fuerte, por ejemplo en Cataluña - resiste
mal, al parecer. los efectos del tiempo, del desarrollo económico y de la restructuración política.
Cierto desfase entre la ideología y los intereses de

las distintas capas de la burguesía ha permitido
hasta hace bien poco que ese europeismo difuso
estuviera casi exclusivamente en boca de hombres
de
la clase media.
la oeaueña burauesia
.
. .- . ~ cuando
~ ,
tiene en realidad mucho que pe;de;,
en el terreno
económico. con una eventual asociación al Mercado
Común europeo. La disciplina impuesta por la publicaciónn creciente de los intereses y aspiraciones de los distintos estratos de la sociedad
~spaíioia,la seriedad exigida por éstos a sus representantes políticos, o simplemente púbiicos, lieva
trazas de terminar con el confusionismo y la ligereza
ideológica reinante en el seno de la alianza que
monopoliza los resortes del Estado.
En la ~nedida en que desean participar lealmente
- legalmente - en ese proceso de lucha de clases
a escala reducida, limitado a un marco político más
o menos estable y aceptado por una mayoría más
o menos real de grupos sociales. algunas organizaciones con raíces en ia clase obrera han debido
renunciar a la negativa sistemática de afrontar la
cuestión planteada por la existencia y el desarrollo
junto a nuestras fronteras de la Comunidad Económica Europea. Quien en 1958 y en 1960 se contentaba
con demostrar los efectos depresivos de nuestra
adhesión al Mercado Común sobre el nivel de vida
interior, presunie ahora que un Estado democrático
español estaría en mejores condiciones para nego~

~~~

~~

~

-

�Corniiliidad Ecaiioniica Europea y Espafia

ciar la asociación, sin olvidar tampoco las posibiiidades de los niercados del Este '. Se trata tan sólo,
de niomento, de evitar fuentes de discordancia
innecesarias.
Razones de orden estrictamente económico han
contribuido también a ahogar el debate o, si se
quiere, a cristalizar un consensus bastante amplio.
Como es sabido, los efectos negativos de la formación del Mercado Coniún deben actuar en primer
lugar sobre nuestra balanza de pagos. desaventajando
nuestras exportaciones por niedio de la tarifa exterior de los u seis. del Mercado Común que naturainiente no perjudicaría, por ejemplo, a las exportaciones italianas. Pues bieii, estos efectos. que en
último término suponen un estrangulamiento para
ei desarrollo económico interior. al inarcar límites
muy estreclios a nuestras compras de bienes de
equipo en el extranjero, han sido aplazados por la
entrada de divises debida al turismo. Este hecho es
bien conocido, l o inismo que el fenómeno similar,
en este contexto, de las remesas de divisas procedentes del casi iiiillón de españoles que trabajan en
Europa Occidental. De este modo, la constitución de
un mercado coniún del trabajo y un mercado común
de servicios turísticos, que aventajan a España a
corto plazo pues los extranjeros son compradores
en ambos, ha iiecho menos exigentes las circunstancias de nuestra relación con el mercado común
de inercancías y ha permitido que España se librase
en parte de la suerte que debía correr como país
exterior y dependiente en buena medida del mismo ".
A la ansiedad europeista que caracterizó los años
de la estabilización, ha sucedido pues una tregua.
Pero ante la agravación renovada de los deseqiiilibrios clásicos de la economía española: inflación,
déficit de la balanza de pagos, crisis de la agricultura ..., hemos de asistir sin duda a un replanteamiento sobre bases más rigurosas. por los motivos expuestos más arriba, de la cuestióii de
nuestras relaciones con la Comunidad Económica
Europea. ¿Seguirá negándose la CEE a considerar
seriamente las demandas formuladas por el go.
bierno en 1962 y 1964? ¿Qué fenómenos pueden
influir en iin cambio de tono de las relaciones?
¿Qué nuevos esfuerzos realizará la oposición burguesa para sacar partido de la situación? ¿Deben
los socialistas españoles permanecer a la expectativa en este punto que puede resultar fundamental
a lo largo de la nueva fase de dictatura del capital
monopolista que se abre en estos momentos?
Nuestro propósito es incitar a un estudio continuado
de la marcha del Mercado Común y, en general. del

' NDLR. Véase en el
340

contexto econóniico-político exterior. Se trata de
examinar los rasgos fuiidamentales del mismo, el
juego de fuerzas que lo anima, de intentar un
esbozo de su incidencia sobre la economía española
a través de los trabajos de mayor relieve que sobre
este punto se han realizado.

1. E! contexto exterior
Rasgos del comercio internacional
- Ninguna de las naciones que protagonizaron la
primera revolución industrial ha pasado al Ilaiiiado
bloque socialista. excepto la Alemania Oriental. donde
concurren circunstancias muy particulares a la conformación del sistema económico y social. Los
Estados Unidos de Norteaniérica y los países de la
Europa Occidental - exceptuando la península ibé.
rica - siguen gozando de la ventaja histórica que
ia burguesía de los inismos adquirió en forma de
acumulación acelerada de capital a costa de los
pi-oletariados nacionales y de los pueblos colonizados. Más del 80 YO del comercio mundial de la
casi totalidad de los productos industriales se realiza
entre los Estados Unidos, Gran Bretaña y el Mercado Común &gt; a ' . El resto de los paises no-socialistas, salvo el Japón. con una estructura industrial débil o casi inexistente, se ven obligados a
obtener los capitales necesarios para su desarrollo
a cambio de exportaciones niás y inás desfavorables
de sus productos agricolas y materias primas: los
precios de estos productos descienden o aumentan
más lentamente que los de los productos industriales. En estas condiciones las burguesías nacionales
de los paises en vias de desarrollo deben dejar
paso a los monopolios occidentaies en sus propios
mercados, a riesgo de verse desbordados por el
nioviiniento obrero que reiviiidica un desarrollo
rápido de acuerdo con ei modelo socialista.

- Este

mecanismo asegure al iiiismo tiempo la reaiizacióii de las pius valías excedeiitarias acumuladas
en los paises capitalistas desarrollados, que pasan
a invertirse en condiciones extraordinariamente favorables en paises como España Isalarios bajos, i r i i puestos inferiores, inercado insatisfechol. El sistema
~nonetariointernacional, basado en el dólar, faciiita
la exportación de capital de los Estados Unidos de
Norteamérica en razón de ia denianda de dólares

prinier volurneii de esta obra: C. E. O. Gai'cia, De l a eutarquia ecoiió!nica al Plan de Desarrollo.

�E'6Z L'S
S'LE 6'2
S'lE P'P

O'LP
8'LP
E'9S

E'S2 Z'L
O'LP E ' l
P'SZ 6'1

8'ZP
P'LP
6'8P

6'LP
5'6s
6'82
8'Cb
8'82
6'PP
Z'SE
9'EE
E'9E

0'8P
L'ES
E'19
L'SP
8'99
S'PP
8'LP
9'8V
S'OS

%

%

0'1
6'1
6'8
l'&amp;
P'E
2'1
6'1
Z'P
O'&amp;

%

8'b
9'0
S'O
8'P
P'P
6
E'l
Z'9
0'2
2'9
&amp;'O
Z'S
6'8
' L
2'0
%

9'2
E'P
P'P
9'2
0'1
S'9
8'8
P'L
2'8

001 9ES
0016ZE
001 28s
O01 L9L
O01 OS9
PPl 8&amp;L
001 608
001 6P6
001 L l 1 1

b'81 001 6SL 1
6'&amp;
001 9P9 1
9'81 O01 816 1
1'6
P'P
E'L
%

001 S82 Z
001 PL9 Z
001 LFS Z
%

L6P61
9PZ01

9E9 1
162 i

EEL6Z

9EPP1 L 6 8 8 8L9 i 96L 1 L Z 6 Z
SE98 6LS9 b l L
108P 81EZ P96

226
PL8

~ ' 8 1 P'O
6'1
O'P
2'82 1'9
z ' s l L'O
g ' i z S%
S'Zl 1
1'81 6'0
L'CI 6'0
O'&amp;
1'0
E'8P
9'El
P'91
9'9s
6'6Z
Z'OF
%

%

s's1
c'b9 0'0
8'&amp;1
z'P8 1'0
6'02 6'11 6%
P'ZP P'O
C'lP
8 % ~a'sz S'ZI
P'LZ
9'ES 8%
8'El
5'29 9'b
8'LP
O'PE 9'1
9'b8 9's
L'8

L'ZE 8'8
1'0
E'LZ
E'O
6'82
6'12 E'Pl
E'Ol P'lP
P'ZZ O'LZ
%

Q

!

b'b
L'6
2'11
9'0
1'0
0'9

S '
Z'6P
Z'EP

o01
001
O01
O01

PPI
Pb1
001
001
001

952
58s
SPS
91P
109
9E8
998
P E
LS6

001 6PS
001 8E8
001 lOL

r n s iap e!sv ' s i
epuelaz enanN 'e!lerisnv ' b l
ais3 lap edorn3 - E &amp;
jeiua!ro oaupua~!pay\i z i
ieiuau!~uo3su143 'sstin 'ii
ea!r+v ap oisae '01
aiua!ro owa.iix3 ' 6
~ 1e1uap!330 oau?rraz!pan ' 8
1
'3'N IaP 83!lfV 'O!Pal?i
aiua!iO A ajiia!ro oui!xo~d'L
1
op!un ou!au '9
1
eu!iel e i ! r a ~ u v'S
1
sope~iose
ieweriln ap sasjed ' p
e z ! i i ~'e!risnv 'E
a i r o ~lap edorn3 '2
a i r o ~lap e ~ ! r a w v' 1
-

9'9
001 ZbE 1
1'81 001 PL8 1
*'S1 O01 LZZ b
%

o

O S S ~9 9 z ~
S L B ~IOSE SLPS
8SL P 820 Z 188 S 999 Z 8 L i P
Z6L P 8EZ Z b66 SE8 L6Z 1

%

~ 9 9 6 ~

opuw
333-erixa le101
333-eiiu! lel0j.

ZlS Gl
SS1 01

sale!!
ap S&lt;
Ei!1!3&lt;
euiait
.ti!! ' S
-one+
uesed
sepeii
-ear s
011011

la i o
so!do.
lecap
saleut
-e!lisi
ueiua
so1 :!
salqe.
011011

e sol
-snpii
-B!30S
-aaw
ez!!ea
el ap
-!U010
so1 a
ap ei
anb i
-aq! r
el ap
so1
-U03

apuor
opetu.
el uo
sol anb sarelop sol ei!saiau jeuo!aeuralii! o!iiauioi
!a anb eA so!rei!i!jap aiuauiepoiuoi - so!rei!i!jap
uos sop!un sopeis3 sol anb seliua!u 'selreiuap
-a3xa 'ofi~eqwa111s 'uos unwo3 opearan lap sasjed
s!as sol ap sofied ap sezuejeq se1 .sop!un sopeisg
so1 ap sandsap 'ropevodxa opunfias la A opunw la))
i o p e i ~ o d w ! led!au!id la sa upwo3 opei.iay\i 13 ,sal
.euo!aeu so!lodouow so! ap e!iuan!nradns el o.ifi!jad
iia opua!uod 'sopeiraw sns ua souei!rauieaiiou sale?
-!de3 ap eperiua el e1!1!3e+ anb oisand 'u0!3enl!s eisa
ap se!3uaniasuo3 se1 aiuauien!ielaJ ua!quiei uartns
leiuap!330 edoJn3 ap sas!ed s o l .saje!iisnpu! solinp
-old ap leuo!seuiaiu! epuewap el e egedwo3e aiib

euoz el ap sol :untu03 opei.iayll lap ailed uewio4 ou
anb le$uap!3io edornx ap sasjed sol e oi3adsal u o i
osnliu! 'osa3o~d la o p o ~ua jeiuauiepiinj laded un
opefin! eq le)uap!i30 e!uewalv el ap ei!wguoia u9!s
-uedxa e l .iio!suedxa eisa ap esnei el anb opeijnsal
!a spw o y i n w sa uniuo3 opeilay\i lap asel elaw
-!.id el ap u9!3ez!lear e l 'opesed la ua op!3ouoisap
uqsuedxa ap oui!r un l o d leiuap!330 edorn3 ua ez!r
-a~3ere3 as ' 0 9 6 p 0 ~ 6 1 'eiranfiisod ap opo!lad 13 leluap!aao edorn3 ua ea!wouoia uo!anlon3
.sepeh!rd sauo!sranu! ap o rel!l!w epnAe
ap ewro4 ua oaa!uelixa la ua u e i s ~ 6sop!un sopeis3

arqos
ejoge,
un r1
la 'o
ap e

�ornunidad Económica Europea y España

europea de Libre Cambio (Gran Bretaña, Países
Escandinavos, Suiza, Austria y Portugal1 y España8.
Para ei periodo 1950.1860, Alemania (10.1 % anual)
e italia (9 0/01 van en cabeza en cuanto al crecimiento de la producción industrial. Esta expansión
Iiubiera sido Impensable sin una serie de migraciones en gran escaia coino las siguientes:
1. Desplazamiento de más de 10 millones de refugiados alemanes hacia Alemania Occidental.
2. En Italia. desplazaiiiieiito Sur-Norte de varios millones de personas.
3. Desplazaniiento de más de un millón de italianos,
españoles, griegos y portugueses hacia Europa
Occidental $.
- La expansión europea basada en la aportación de
capitales americanos (Plan Marshall), en la reconstrucción de la postguerra y en la oferta de mano de
obra barata procedente del sur porvocó una primera
ruptura de los marcos nacionales y el establecimiento progresivo de un mercado más amplio, a
escala europea, para dar salida a la producción
creciente de la gran industria alemana y holandesa,
de los monopolios franceses, italianos y belgas y de
los excedentes agricolas franceses (cereales] e
italianos (frutas y legumbres]. En 1957 se firmó el
tratado de Roma para el establecimiento progresivo
de una unión aduanera, lo que supuso a partir de
1959 un desarme aduanero previsto en 3 etapas hasta
la anulación total de las aduanas interiores en 1970
y la fijación, también en 3 etapas, de una aduana
exterior común a los seis países. Hasta ahora los
plazos han sido cumplidos a tiempo o con anterioridad. La consecuencia de este proceso Iia sido una
expansión del comercio mundial, casi enteramente
absorbida por los países industriaies y especialmente los del Mercado Común y un descenso paralelo de ia parte de los países subdesarrollados en
los intercambios internacionales. El comercio intracomunitario [pasa de 7 mil millones de dólares
en 1958 (30 % de las exportaciones de e los seis -1
a 13,6 mil millones (40%) en 1962. Las exportaciones de los seis hacia los paises en vías de
desarrolio permanecen estacionarlas, pasando de
26.78 % a 18 % en cifras relativas sobre ei total de
exportaciones: es decir, en el corto plazo de 4 anos,
dismiliuyen en un 10 % sobre el total, mientras que
el comercio intracoinunitario absorbe este 10%'.
- A partir de 1960 y especialmente de 1963, se
llega al techo del crecimiento acelerado que se
basaba en ia diferencia entre el increinento de la
productividad y el de los salarios: la oferta de
nueva inano de obra va disminuyendo y la demanda
de bienes y servicios va alcanzando niveies de saturación. (En AIemania se han construido ya niás de
8 millones de viviendas para 53 milioiies de habitantes.) Italia, primero. y Francia, seguidamente,

...

Perspectivas económicas
capitalismo europeo occidental se encuentra
en 1966 ante las siguientes perspectivas generales:
posibiiidad de inantener un ritmo de crecimiento no
excesivamente bajo si se adoptan medidas muy
duras contra la inflación: en Alemania y Holanda
disminución del ritmo de crecimiento de las inversiones públicas y limitación de la oferta monetaria:
eii el resto del Mercado Común, inás afectado por
la inflexión de la coyuntura y con graves problemas

- El

�Comunidad Econóinica Europea y

de relanzamiento de las inversiones, es de prever
sin embargo un aumento sensible del paro obrero
(previsto e11 el V Plan francés), a único remedio
contra la inflación y contra el desequilibrio de la
balanza comercial
Los efectos de la concurrencia
se dejarán sentir con mucha más intensidad en esta
segunda fase de nienor prosperidad: superada la
etapa de liquidación de los cartels puramente nacionaies, la concentración a escala internacional. la
iiiterpenetración de capitaies empieza ya a transformar la fisionomia industrial de Europa, para no dejar
en pie inás que tres o cuatro grandes zonas (Cuenca
del Rliur, Vaile del Po. Valle del Ródano y Región de
París]. Hundimiento de sectores iiidustriaies enteros que no resisten la presión combinada de los

ización
?sarlo &gt;,
ulacion
Inglale poliece al
l e renIrera y
lelante.
arse la
empleo
i en la
~larios)
cha de
inte de
:a (00Francia
i s mehuelga
ietalúrI desaico sin
peligro
nia. La
'a gran
5, reti:on un
iranzas

..

CUADRO 1. l. EVOLUCION Y PREViSlONES DE CONSUMO E INVERSION EN LA CEE,

-

-

1960 1965 1970.

Consunio privado
lndice de crecimiento anual %
Global
Par habitante
Paic

Alemania
Francia
Italia
Países Bajos
Bélgica
Luxemburgo
Comunidad

ión-ini:stados
puesto
pitales
) intermente,
(conde los
:ederal
! Occin o de
Unidos
il tasa
gorosa
affaire

uentra
vales:
?to no
; muy
oiaiida
inveretaria;
l o por
)lemas

cambios tecnológicos. la apertura de las froiili?r;ii~
nacionales y la fase de menor prosperidad: iiir;
minas francesas del Norte. las minas belgas. tanti&gt;
valonas (Borinage] como flamencas. los astilieros
franceses, la pequeña metalurgia, la industria textil
tradicional. Aparición de capacidades excedentarias
en los sectores-clave del desarrollo reciente: auto.
inóvil, química. eléctrica. Si se mantienen todos los
equiiibrios. posibilidad de que el Mercado Común se
convierta en exportador de capitales hacia ¡os paises
en vias de desarrollo. Apertura real del mercado
europeo a los excedentes agricolas franceses en
competencia con los excedentes agrícolas americanos. Decadencia de regiones enteras (Wallonia,
oeste de Francia, sur de italial. Posibilidad de movi-

1965.60 1970.G5

5.4
5.2
5.7
6,2
3.8
3.5
5,3

1965.60 1970.65

3.5
4,5
4.7
4.0
3,7
3,2
4,l

4.1
3.8
5.0
4,7
3.0
2,4
4.2

2,9
3.5
4.0
2.5
3.1
2.4
3,3

% del Pie
1960

1965

1970

55,9
63,s
61.6
57,2
69,3
57.7
60,8

56.6
65.1
63,4
61.3
66,7
59,5
61,9

56.4
63,9
62,5
59.4
65,6
59.3
612

EVOLUCION DE LAS INVERSIONES DIRECTAMENTE PRODUCTIVAS.
% de las inversiones fijas totales

Aiemania
Francia
Italia
Paises Bajos
Bélgica
Luxemburgo
Comunidad
i
I

l

1960

1965

1970

62.1
63,5
65.1
64.6
60.9
59.6
58,2

62,5
58.6
58.6
63.3
61,i

63.3
60,O
64.6
60.7
61.3

56,3

58.5

-

lndice de crecimiento anual
1965.1960

1970.1965

-

Fuente: Projet de = Progiain!ne Economique Européen 1986-1970 ,, en Communsuté Eura
péene, mayo de 1986.

�Comunidad Economica Europea y España

necesidad de librar batallas perdidas en los sectores
regresivos, contra los despidos masivos y la disminución de los salarios reales.
La socialdemocracia europea recoge los frutos
de las contradicciones inherentes a este proceso de
coiicentración, presentándose como única fuerza capaz de: 1) llevar a cabo una política de rentas (en
razón de sus raíces en la clase obrera) y asegurar
de este modo el problématico cc crecimiento equilibrado 2 , : 21 asegurar un arbitraje entre monopolios y
naciones concurrentes poniendo en pie una prograinación a escala europea: 31 limitar los efectos del
desarrollo desigual del capitalismo europeo con
arreglo a una política europea que el capital privado
no puede llevar a cabo contra sus principios; 41 resolver los problemas que la conipetencia americana
plantea a los inonopolios nacionales mediante una
poiitica de entrega y rendición incondicioiial tanto
en el terreno militar (NATO1 como en el económico
(cesión de los sectores-clave a los yanquis). La
fuerza electoral de la socialdeinocracia europea está
cerca o por enciina del 50 % en todos los países y
participa en el gobierno holandés, italiano, británico,

mientos migratorios intracomunitarios iinportantes:
del noroeste de Francia a Alemania, etc. Entrada de
Gran Bretaiia en el Mercado Común una vez resuelta
la cuestión de los excedentes agrícolas franceses y
los problemas monetarios ingleses.

-

... y clases en lucha

mente ofrece la oosibilidad a un movimiento obrero
integrado a escala europea de generalizar a todos
los países las conquistas de los trabajadores de un
país cualquiera. El movimiento obrero se ve en la

EVOLUCION Y PREVISIONES DEMOGRAFICAS
ENERO Y PERSPECTIVAS (sin rnigraciót&gt;l.

Aleniania
HM.
M'

g
'

'
t-

0-14
15-64
65+

0-14
15-64
65

+

0-14
15-64
65 4-

Francia
HM
M

Italia
M
HM

Paises Bajos
HM
M

POBLACiON DE LA COMUNIDAD EL 1 DE

Bélgica
WM
M

Comunidad
Europea
liM
M

1689
3 802
629

2 239
5 965
1198

1093
3 004
699

(651
(233)
(321

(321
(1161
(171

43 673
116 408
20194

21 363
59 453
12136

26 648

12 205

6 120

9 402

4 796

330

(1651

180 275

92 952

13 263
35 535
5 755

6 489
17 954
3 324

3 698
8 O61
1 308

1806
4 028
728

2 273
6 041
1 295

1 108
3 040
757

(671
(2381
(321

(331
(1181
(181

45395
118 514
22659

22 199
60 256
13 484

25 502

54 553

27767

13 067

6 562

9 609

4 905

(3371

(1691

186 568

95 939

6 612 13 244
19 367 32 948
5 497
7 623

6488
16 342
4489

14 491
37 288
7 384

7 079
18 698
4 193

4 613
8 944
1 701

2 253
4396
1029

(2 3301 (1 130) (691
(6 1651 (3 0551 (2471
(8451 (341
(1 425)

(341
(1231
(181

48 322
123 784
27082

23 596
61 981
16071

31 476

27318

59 163

29 970

15258

7678

(9920)(5030)

(175)

199 188

101 648

6 181
6 036 12 615
15 030 34511 17 484
3667
5 141
2983

57864

30490 48 207

24 733

52 267

13 768
37 667
7 730

6 709 12 326
19 670 30 972
4 655
6 539

6 054
15446
4002

59 165

31 034 49 837

13 575
38 192
8 915
60 682

53815

.

-

* HM: Anibos sexos; M: mujeres.

Fuente: Ofiice statistique des Carnmunautés Européenes, Bulletin général de stntistlques, 1966. no 2.
344

Luxeml&gt;urgo
HM
M

3 463
7 583
1159

12989
6 332 12 302
38 064 20 017 30 052
6811
4 141
5853

--

CEE. 19G5.1970.1980.

(3501

�Coni~noad Cco

danés. sueco y austriaco. Ha abandonado el internacionalisnio proletario para defender el internacionalismo del capital y ha traicionado no tan sólo su
ideología sino incluso sus programas politicos. S;:
gran debilidad reside eii el tieciio de que una crisis
del capitalismo europeo. una gran recesión, por

;ectores
3 dismifrutos
ceso de
erza caitas (en
tsegurar
I equilipoiios y
ogramatos del
eo con
privado
; 41 reiericana
nte una
31 tanto
lnómico
i i s l . La
iea está
laíses y
rltánico,

.i i i c 2

E,rui&gt;c~ ) Espiñs

y sin gran insistencia de los sindicatos ,, ', Iia llevado
a lo más alto el papel político de la sociaidemocracia. Pero el fondo de la recesión sería una situación comprometida: la sociaideniocracia no estaría
bien situada. Los sindicatos y partidos obreros serían
empujados por la base a una acción más enérgica.

CUADRO 2. LAS CINCUENTA MAYORES EMPRESAS DEL MEXCADO COMUN.
País
1. Royal Dutch-Sliell
2. Unilever
3. IR1
4. Voiskswagen
5. Philips
6. Siemens
7. Electricitd de France
8. A. Thyssen-Hütte
9. Flat
10. Saint-Gobain
11. Dainiler Beiiz
12. Bayer Gruppe
13. Mannesmann
14. EN1
15. F. Krupp
16. Farbwerke Hoechst
17. Rhone-Pouienc
18. RWE
19. Compagnie Francaise de Raffinage
20. Rheinische Stahlwerke
21. Mannesmann
22. Charbonnages de France
23. Saizgitter
24. AEG-Telefunlen
25. BASF

unidad
opea

M
21 363
59 453
12 136

92 952
22 199
60 256
13484

--

PBIGB
PB/GB
Italia
Alemania
PB
Aleniania
Francia
Alemania
Italia
Francia
Alemania
Alemania
Alemania
Italia
Alemania
Alemania
Francia
Alemania
Francia
Alemania
Alemania
Francia
Alemania
Alemania
Aleniania

95 939
23 596
61 981
16 071

101 648

j

ejemplo, significaría al mismo tiempo su propia
muerte politica: por ello se esfuerza en impedir
esta posibilidad y se ofrece como fuerza de recambio en la política anticíciica. La inflexión de la
coyuntura, que es el momento más favorable de la
lucha obrera, 8' en que hay penuria de inano de
obra. y por tanto sensación de fuerza y de libertad
de acción en los sindicatos. y al mismo tiempo
descenso de indice de beneficios. y por tanto mayor
resistencia patronai a hacer concesiones, es decir
pocas probabilidades de conseguir nada sin lucha

Rama

--

Cifra de
negocios

9 761 872
Petróleo
Materias grasas, detergentes
4 727 900
2 596 160
Siderurgia, etc.
1 999 275
Automóviles
Construcción eléctrica
1934119
1 633 000
Construcción eléctrica
1 623 658
Electricidad
1 513 390
Siderurgia
Automóvil, siderurgia
1 452 800
1 439 538
Vidrio, química
Automóvil
1 309 000
Química
1 253 000
Siderurgia, carbón
1 230 750
Holding, petróleo
1 21 7 920
Siderurgia, carbón, niecánica
1 208 750
üuímica
1 125 250
Holding, química
1 066 842
Electricidad
1 042 000
Petróleo
1 025 116
1 025 O00
Holding. siderurgia
1 009 750
Siderurgia, carbón
Carbón
1 005 671
Holding. carbón, siderurgia
981 250
Construcción eléctrica
950 500
Quíinica
938 750
Sigue en ia página 346

El peligro de depresión económica

- ¿Es

previsible una recesión total? El acceso de
los paises del Mercado Común a una estructura
industrial madura del tipo yanqui hace prever más
bien la posibilidad de pequeñas recesiones, como las
de la economía de los Estados Unidos en 1957
y 1961. Estos descensos de nivel de actividad y
de empleo se presentan con relativamente más frecuencia (ciclo de 4-5 aíios en vez de 7-10 años) en
razón del acortaiiiiento del período de renovación

�Coinunidad Economica Europea y España

del capital por ei desarroilo rapidísimo de nuevas
técnicas? La aparición de capacidades de producción
excesivas (sector autonióvil especialmente) en el
curso de la primera fase dei Mercado Común puede
agravar el carácter de la recesión provocada por un
descenso de las inversiones. Pero el perfecciona-

ejemplo, podría tener uii efecto depresivo en la econoinía occidental entera si se produce en el marco
de una integración progresiva Mercado Común-Estados Unidos.) La doble reacción de los monopolios
yanquis ante el Mercado Coniún, reacción favorable
en cuanto el Mercado Comúii constituye un mercado

Cifra de
Rama

26.
27.
28.
29.
30.
31.
32.
33.
34.
35.
36.
37.
38.
39.
40.
41.
42.
43.
44.
45.
46.
47.
48.
49.
50.

Petrofina
Gutehoffnungsliütte Aktieiiverein
Sliell Francaise
Régie Renauit
VEBA
Finsider
Deutsclie Shell
Montecatini
Deutsche Unilever
Gelseni(irc1ier Bergwerks
Robert Bosch
Schneider et Cie.
Metallgeseilscliaft
Hoesch
Hibernia
Bergwerk Rheinhausen Hüttenand
Phoenix-Rheinrolir
DEA
Thomson-Houston
I&lt;loeckner-Werke
IKloeckiier-Hambolt
Cie. Generale d'Electricité
Fiineccaiiica
Olivetti
ViAG

BBlgica
Aleniania
Francia
Francia
Alemania
Italia
Alemania
Italia
Alemania
Alemania
Alemania
Francia
Alemania
Alemania
Alemania
Alemania
Alemania
Alemania
Francia
Alemania
Alemania
Francia
Italia
Italia
Alemania

miento de la política anticíclica interviene aquí para
sortear el peligro. En último término todo depende
de la combatividad de la clase obrera en la defensa
de su autonomía y de su salario real contra ia política de rentas y la política del a paro controlado ...
- La interpenetración progresiva de la economía
yanqui y la de Europa Occidental, cuyo próximo episodio será la negociación dei Keniiedy Round - disminución del 50 % de las tarifas aduaneras yanquis
y europeas - extiende sin embargo los riesgos de
la recesión. (El fin de la agresión en el Vietnam, por

riegacios

Petróleo
Hoiding, siderurgia, mecánica
Petróleo
Automóvil
Holding, carbón, electricidad
Holding, siderurgia
Petróleo
Ouímica
Materias grasas. detergentes
Carbón, petróleo
Carbón, eléctrícidad
Holding, siderurgia, mecánica
Metales no ferrosos
Carbón, siderurgia
Carbón, química
Siderurgia. carbón
Siderurgia
Petróleo, carbóii, química
Construcción eléctrica
Siderurgia. carbón
Mecánica
Coilstrucción eléctrica
Holding, tnecánica
Mecánica
Holding, aluminio, electricidad

en expaiisión y reacción defensiva en cuanto constituye um competidor posible, tiende a acelerar la
integración atlántica Ante los salarios más elevados del obrero americano, el capitalismo yanqui
organiza el paro en los Estados Unidos exportando
sus capitaies (inversiones) a Europa, donde goza
de salarios mas bajos. De este modo bloquea los
salarios en las Estados Unidos y contribuye con
sus inversiones a qiie suban los salarios europeos,
l o que a la larga favorece su cotnpetitividad x 3 . Algo
semejante persiguen tanto el V Plan francés como

�Comunidad Economica Europea y Espana

la ecoinarco
ín-Estaopolios
vorable
iercado

la Coniisión del Mercado Común al proponer un
equilibrio de la balanza de pagos europea, actualmente excedentaria, mediante la exportacióii neta
de capitales: un descenso relativo de las inversiones
dentro de la Coinunidad, un descenso relativo del
empleo y el bioqueo consiguiente de los salarios.
Coii estas armas restrictivas, el control de la coyuntura se veria aumentado y la recesión aplazada por
unos afios más.
- La recesión, en fornia da parón brutal del ritiiio
de desarrollo o en forma de freno moderado, dará
lugar a tres actitudes divergentes ante las instituciones europeas: 1) Actitudes
liberales de los
grupos capitalistas m i s fuertes, dispuestos a admitir un nuevo equilibrio, después de una fase de
reajustes doiorosos (desaparición de empresas marginales, crisis defiiiitiva de los sectores industriales
tradicionales, despoblación de regiones agricolas,
oaro niasivol. Entre los orunos favorables a esta
salida están 'los arunos no;tamericanos - aue aanariaii terreno dentro del Mercado Común y avinzarian en la forniacióri de un mercado común atlánticon - así como una parte importante de los
bancos europeos y del gran capitalismo alemán,
holaiidés, y británico; 21 Actitudes de oposición a
las prinieras de grupos no dispuestos a pagar las
costas del proceso y menos sensibles a las ventajas de la integración europea liberal; defensa de
los Estados nacionales y de sus instrumentos de
política económica. comprometidos por la integración; vuelta a una politica económica autónoma,
nacional y proteccionista, para superar la crisis.
Esta línea, puesta en práctica en parte por De
Gaulle, tieiie su base en las capas precapitalistas
y paleocapitalistas (empresas iainiliares, coniercio
tradicional, pequeños campesinos) y una parte de
las grandes einpresas francesas, que pueden calificarse de a monopolios inalthusianos ,U,reducidos al
ámbito nacional, que coexisten con una multitud de
pequeñas empresas en su sector y quisieran impedir
la competencia exterior: 31 Actitudes estrictamente
,, europeistas ,u. que pretenden ,, salvar a Europa
de la explosión y de la competencia despiadada. por
iiiedio de la creación de un nivel supranacional de
instrumentos de intervención, de politica anticíclica
y de programación. en sustitución de los instrumentos de politica económica que los Estados nacionales han perdido. Tecnocracia europea, grandes
einpresarios neocapitalistas y socialdemocracia. Una
parte importaiite de la
izquierda democrática y
de sindicalistas cristianos invitan a la clase obrera
a tomar partido por esta solución '.
2.

cons?rar la
elevayanqui
rtaiido
goza
a los
e coii
opeos,
. Algo
coino

Ultimas tendencias
- La desaparición progresiva de las fronteras interiores de la CEE, que será total el 1 de julio de 1968.

sigue enipujando a la conceiitración en todos los
sectores, sin desbordar todavía de forma amplia
los marcos nacionales. (Acuerdos recientes: RenaultPeugeot, Empain-Schneider: fusión franco-belga. Edison-Montecatini, Banque Nationale de Paris, SuezPont-A-Mousson, fusión de las petroleras francesas ...
La tendencia debe coiifirmarse próxiinamente en Alemania y Bélgica a favor de las inedidas de estabilización que einpiezan a dictarse. Mientras Francia
recupera con dificultades el ritino de actividad aiiterior al Plan Giscard, la expansión loba! de la CEE
adquiere un tono inferior al de ?a primera 'tase,
1958-1962 (véase cuadro 11. Paralelamente, los diversos factores que contribuyen a desequilibrar la
economía yanqui, la guerra del Viet-Nam entre ellos.
han alcanzado las proporciones que parecen requerirse para que se piense seriaineiite en poner un
freno al ascenso de la actividad económica; al
instante Ford y General Motors han anunciado su
intención de disminuir la producción y la bolsa de
New Yorlc experimenta un bajón comparable al que
siguió a la muerte de Kennedy. Si el mercado ainericano atraviesa dificultades. no cabe duda de que
la competeiicia se agudizará no sólo en el europeo
occidental sino por los llaniados mercados del Este,
incluido el cliiiio. que últimamente van siendo solicitados por cotnpañias alemanas, francesas. italianas, e incluso norteamericanas en niimero cada vez
mayor, especialmente en los sectores más dinániimicos (automóvil. telecoinunicación ...) .
- Entramos pues, en conjunto, en una fase de
menor prosperidad, al menos a corto plazo. La baja
coyuntura no dejará de influir en el tono de las
a negociacioiies Kennedy ,, sobre reducción de los
aranceles en los países asociados al GATT [que
engloban la casi totalidad del coinercio internacional) ; en el curso de estas negociaciones el capital
yanqui intentará conseguir del capital europeo. y
especialinente del Mercado Comúii. u11 desarme arancelario importante, tanto para sus excedentes agrícolas como para los productos industriales. A su
vez, unos y otros, yanquis y CEE, perseguirán concesiones del mismo orden de parte de los paises
más atrasados, sin ofrecer graii cosa a cainbio. puesto
que la reivindicación fundamental de éstos: el establecimiento de garantías institucionalizadas para sus
exportaciones de materias primas, fue torpedeada
con éxito en la pasada Conferencia Mundial de
Comercio. Las condiciones en que se desenvuelveii
países como España, dónde se piensa inás bien eii
una limitación de las importaciones para detener el
proceso de deterioración de la balanza de pagos
con el exterior, no facilitan precisaniente el éxito
de acuerdos sobre desarme arancelario.
- La coinpetencia interiinperialista va cobraiido
energía al compás de las decisiones f* unilaterales 'b

�Comunidad Económica Europea y España

Lié; con ~ i a t :l a ' u n i ó i Sovikiica adopta l i patente
francesa - Secam - de Televisión en colorl. En
este contexto cabe situar en un mismo planodecisioiies tan aparentemente lejanas como las de la
política espacial y atómica francesa, el intento de
crear una industria electrónica nacional, la neutralidad propuesta para el Viet-Naiii y los estrechos
contactos con Rumania, país en el que se pretende
ver, por parte del gobierno francés, una encarnación
socialista de la política internacional de De Gaulle.
Las fisuras producidas por la actitud del gobierno
francés alcanzan tanto al bloque occidental, en el
que predomina todavía la a fidelidad atlántica 3) a
los USA, como a la izquierda del país galo. dividida
en m atlantistas 3, y ,, neutralistas
La derecha alemana [Adenauer. Strauss] se apoya también en el
precedente gauliista con objetivos particulares, rela.
tivos al fortalecimiento político y militar de la República Federal. El neocolonialismo francés encuentra
por SU parte menos resistencias en los países atrasados, al amparo de las simpatías que en ellos
despierte la política exterior de De Gaulle. En fin,
el gobierno español Iia hecho saber al presidente
francés, que su concepción de la ,c Europa de las
Patrias 0 cuadra perfectamente con las aspiraciones
de nuestro país, y Iia ido aún más lejos despreciando una entrada en la NATO que nadie le ofrecía
(recuérdese la negativa de Castieila a permitir que
los aviones alemanes de la NATO con base en Portugal sobrevolasen España]. En conjunto, pues, De
Gaulle polariza a su alrededor una serie de intereses
internacionales de sentido diverso. en ocasiones contradictorio, y que tienen en común el hecho de ser
más o menos insatisfeclios por la actual estructura
del bloq~ie occidental'. En definitiva, ese aglonierado confuso de intereses constituye una masa de
maniobra relativamente importante para la política
desde el punto de vista técnico, dentro del pelotón
de cabeza de los países industriales.
- Los trabajadores europeos empiezan a coordinar
siis reivindicaciones a escala Internacional. Las grandes centrales sindicales italiana y francesa (CGIL y
CGTI han enviado a sus dirigentes a Bruseles para
reclamar un papei activo eii el seno de la CEE,
poniendo fin de este niodo a un largo periodo de

.

indiferencia al respecto. La huelga de las trabajadoras de una fábrica de armamento en Lieja ha
puesto sobre e l tapete cuestión de la igualdad de
salarios entre los dos sexos. cuestión que figuraba
ya en el texto del Tratado de Roma. La política de
reconversión y de desarrollo regional, tras tanta
literatura, no da resultados: el hecho es que los
trabajadores de la Lorena, einpleados hasta aliora
en pequeñas metalurgias o en minas de Iiierro, todas
ellas en declive. no reciben más que un buen consejo: Passez le Rhin. Se trata de un flujo migratorio
relativamente inédito en el mercado europeo del
trabajo y que pone de relieve tin grado creciente de
iniernacionalización. No hace mucho, una misión enviada por un grupo de capitalistas griegos tuvo que
desplazarse también hasta la cuenca del Rhin y, eii
definitiva. para no encontrar iii la mitad de los obreros cualificados [dispuestos a volver a su patria),
que se necesitaban para poner en marcha una nueva
industria con aportación de capital extranjero. Está
por ver si la coordinación iniciada a nivel sindical
por los trabajadores europeos situara a éstos en
condiciones de contrarrestar los efectos de la gran
movilidad que el capital les impone y de la concentración capitalista a escala internacional. No hay que
olividar que los iiúcleos de absorción de fuerza de
trabajo están localizados en países donde la combatividad, real o potencial. de la clase obrera es
inferior a los países de origen, o se limita al menos
a objetivos de menor contenido revolucionario.

2. Espafia y !a comunidad eeora6mica
europea
- La

asociación de España al Mercado Común está
en la mente del gobierno desde que &lt;' los seis H firmaron el tratado de Roma en 1957. En 1959, la estabilización y priinera apertura de la economía española al exterior. contaba ya con este hecho entre
sus móviles directos o indirectos. Pasado el bache
de 1960-1961. se forinuló oficialinente. en febrero
de de 1962, la priinera petición de asociación, que
no obt~ivo ninguna respuesta. La demanda llegó
antes de lo previsto. cuando el clima económico y
político, tanto dentro como fuera de España, estaba
aún muy verde para aceptar la integración, incluso
a largo plazo. La euforia de los círculos europeistas
españoles ocultaba en realidad los serios teniores que
estaban en la base de la decisión: Gran Bretaña,

�Comunidad Económica Europea y España

trabajaieja ha
¡dad de
figuraba
ítica de
s tanta
l u e los
3 ahora
3, todas
en congratorio
leo del
ente de
;ión enivo que
n y, en
&gt;S obrepatria),
i nueva
'O. Está
sindical
;tos en
la gran
conceniay que
erza de
la com'era es
menos
o.

nuestro segundo mercado de exportación, acababa
de abrir conversaciones oficiales con ia CEE; por
otro lado, la CEE llegaba en ese momento a un
acuerdo en materia de política agraria, aproxlmándose asi al momento en que la protección de la pro.
ducción agrícola europea había de empezar a causar
transtornos a las exportaciones españolas. Fuese
cual fuese el motivo, la petición no obtuvo respuesta,
por lo que el gobierno español volvió a formularia
al cabo de dos años justos, en febrero de 1964. Esta
vez obtuvo una negativa nienos brutal de parte de
un Consejo de Ministros menos unánime: Alemania
y Francia adoptaron una postura favorable a la apertura de conversaciones, mientras Italia insistía en
la necesidad de que la CEE definiese la =filosofía
politica u mínima que se requiere para establecer
unas condiciones a la asociación. En la nota de contestación se accedía a abrir negociaciones acerca
de las consecuencias económicas que la existencia
del Mercado Común podía reportar a España.
Los factores políticos

- Las negociaciones no Iian producido todavía ningún resultado. Ullastres representa permanentemente
en Bruselas, ante la Comisión de la CEE. los intereses del gobierno español. El exininistro se ha visto
encomendar esta tarea poco después de que, en sus
últinios discursos ministeriales. el inás sonado de
ellos en Vaiencia, amenazase abiertamente a la CEE
con orientar el comercio exterior español hacia otros
mercados. No parece que estos propósitos inquietasen sensibleniente a las autoridades europeas; en
último término el sentido común les propone reflexioiies de mayor peso: c~i.Por qué comprarles sus
frutas si ellos no nos dejan vender nuestros coches? v Lo cierto, sin embargo, e s que las cosas ni
CUADRO 3 1

ún está
~ i s firla estaa espa3 entre
i bache
febrero
jn, qiie
3 llegó
8niico y
estaba
incluso
)peistas
.res que
3retafia.

son ni se piantean de forma tan simplista. Los argumentos que juegan son preferentemente de orden
poiitico. lo que se discute es la oportunidad del
niomento para !negociar una asociación que a la
larga nadie vetará. El gobierno alenián recuerda de
vez en cuando su apoyo totai a los deseos de
Madrid, con una falta pasmosa de escrúpulos democráticos, si se piensa que en Europa todavía no se
ha extinguido del todo el iniedo a los aleiiianes
¿Será ésta una m5s de las lnisiones que los yanquis
han impuesto a la ,,voz de su amo en Europa? El
caso es que los franceses, con una postura de
fondo similar, no arriesgan tanto en llevar las U relaciones públicas. de Franco. Lo que no sería impensable de De Gaulle, en cambio, si se asegurase el margen de admiración que está negociando en
el Este con los países socialistas, es que diese la
campanada apoyando a fondo la candidatura española. Esta Iiipótesis se haría más verosímil si
España se convirtiera en un episodio más de la
resistencia antiyanqui del capital francés dispuesto
ya a salir de sus fronteras.
- Las peticiones del gobierno español hicieron correr bastante tinta en Europa, en el momento en
que se produjeron. Surgió entonces una controversia
sobre la postura a adoptar para mejor presionar a
Franco hacia la liberalización. Los partidarios de la
asociación inniediata se presentaban como conocedores de la realidad espatiola; en su opinión. una
actitud favorable de la Coniunidad abriría el camino
a los grupos más liberales de la dictatura y les permitiría vencer las resistencias autárquicas, africanistas u otras que, al parecer. predoniinan todavía.
Ei niismo fenómeno servía para llevar a conclusiones opuestas a los más aiitifranquistas: una actitud
favorable sería el espaldarazo definitivo al réginien y
quien sabe si provocaría la decepción definitiva de

.

.

PRODUCCION DE ALIMENTOS EN PORCENTAJE DE LAS NECESIDADES. MEDIA 1956.1957

Cereales Cereales
panifisecun.
Azúcar
cables
darlos refinado Patatas Verdtlras Frutas

Carne

Huevos Queso

Mante.
quiiia

-

1959.1960.

Arroz
--

Francia
Aleniania
Italia
Béigica y
Luxemburgo

204
79
104

103
68
82

95
81
105

100
99
100

65

39

109

Paises Bajos
Comunidad

42
91

29
76

89
92

96
? 157 ?
150
102

Fuente: Boletines estadísticos OECE 1959 y 1961.

Pescado

�Coinunidad Económica Europea y España

protestas españolas, pero no debe hacernos olvidar
el marco general de la comparación entre la agricultura espaiiola y la europea y sus efectos a largo
olazo.
El análisis de Arturo Camilleri sobre este punto'
está basando en una coiisideración conjunta de los
precios y de los costes de la producción agrícola.
SegUn Camilleri. los efectos de una eventual asociación se dejarían sentir en forma de aceleración de
las tendencias que el desarrollo económico ha
puesto en marcha: mayor movilidad de la mano de
obra, emigración, elevación de los salarios, menor
protección. Las repercusiones de este proceso son
distintas sobre la oferta según esté orientada al
mercado interior o al mercado exterior
distinción
que tiene un paralelo claro en el orden territorial y
estructural: producen para el mercado interior las
tierras de la meseta castellana, generalmente en
secano. y para el mercado exterior los cultivos, con
mayor irrigación, de Cataluña, Valencia, parte de
Andalucía y Canarias. Las deficiencias estructurales
del primer tipo de explotaciones cobrarían mayor
relieve en el caso de asociación a la CEE y habría
que resignarse a abandonar buen número de tierras
inarginales. cerealistas especialmente, para dejar
paso a explotaciones ganaderas. En cuanto a la
zona de exportación. su capacidad productiva no se
vería grandeniente afectada. En conjunto la asociación al Mercado Coinún tendría consecuencias des.
favorables para la agricultura española, como las ha
tenido para las agriculturas de los paises que se
han integrado, abandonando los instrumentos nacionales de protección. Pero esas consecuencias no
dejarán de presentarse si no nos asociamos. aunque
en ese caso pueden tardar más. Los defectos básicos de la agricultura. la rigidez de su oferta y sus
bajos rendimientos. están en realidad frenando ya
ahora el proceso de desarrollo interior. La futura
agricultura española n o podrá probablemente satisfacer un porcentaje del consumo interior tan elevado
como ahora. Lo que puede conseguir una política de
protección como la actual es retrasar esa nueva
situación, pero al precio de un bajisimo nivel de
salarios en las zonas agrícolas, pues las producciones obtenidas en las explotaciones marginales no
darán más que ingresos muy reducidos *.
- Las liinitaciones en que se desenvuelve el campo
español son, en primer lugar. de orden natural: clima
árido, topografía inuy irregular, con terrenos en pendiente sometidos a una erosión intensa y una capa
laborable poco profunda. La distribución de las lluvias
es también muclio más desfavorable que en Europa,

-

-

dónde en general se prolongan durante el verano
perinitiendo uiia capa permanente de vegetación
para la ganadería. Las zonas montañosas europeas
están mucho más localizadas y sin embargo no se
ignoran. como en España, los problemas específicos
de la agricultura de montaña. En consecuencia, los
rendimientos serán siempre inferiores en España,
tanto en la produccióii forestal como en las cose.
chas. a igualdad de niedios eiiipleados. El riesgo de
pérdidas en abonos, por ejeniplo, debido a la irregularidad de las precipitaciones, es inucho inayor
en España. l o que limita técnicamente su utilización.
Lo misino ocurre con la utilización de máquinas a
causa de la naturaleza accidentada del terreno.
¿Existe una política de modificación del medio natural para hacer frente a estas limitaciones? La irriga.
ción permite obtener productividades elevadas, en
algunos casos superiores a las europeas. al tiempo
que transforma radicalmente las características económicas y sociales de la empresa agrícola. Pero las
posibilidades de irrigacióii no son infinitas. Sobre
una superficie total de 50.5 niillones de ha y 19,4
inillones de ha de tierras cultivadas, las irrigaciones
se extienden a poco más de 2 niillones de ha
(Censo Agrario, 19621 y el Plan de Desarrollo preveía que con gran esfuerzo podian irrigarse 300000
más. La repoblación .forestal constituye un inedio
de lucha contra la erosión del suelo. defendiendo las
partes altas de las cuencas y de las zonas aliinentadas por embalses. Por otra parte. la superficie cultivada en España ha alcanzado un máximo que no
hay que sobrepasar; hay zonas en que la política
de protección y de estíinulo a la producción agrícola
ha provocado incluso talas excesivas, en tierras mar.
ginales que deberán volver al pastoreo o a la repoblación forestal. Conviene, pues, concentrarse en el
aumento de productividad de las tierras ya cultivadas, en la reducción de los periodos de barbecho,
en la irrigación y el empleo de técnicas apropiadas.
- Son bien conocidos los problemas que provoca
la actual distribución del campo español en un casi
70 % de pequefias explotaciones (menos de 5 ha)
y un pequeño número de grandes latifundios [más
de 100 Iia). Estos últimos ocupan el 55 % de la superficie cultivable, forestal o de pastoreo. Si bien
es verdad que técnicanieiite las grandes explotaciones
ofrecen más posibilidades, de hecho, su existencia
está unida a factores desfavorables. coino el absentismo y los bajos salarios, en buen número de casos'".
El peligro que actualmente se empieza a vislumbrar,
si el éxodo rural prosigue al ritmo presente. es la
aparición de un nuevo factor limitativo para las gran-

NDLR. Véase en el primer valumen de esta obra: Macrino Suárez, Problemas rle l a agricultura española.
'"NDLR. Véase en ei primer volumen de esta obra: C. E. O. Garcia, De la autarquia económica al Plan de Desarrollo
352

�Comunidad Económica Europea y Espana

verano
jetación
uropeas
1 no se
ecíficos
cia, los
España,
S cose:sgo de
la irreinayor
ización.
uinas a
terreno.
io natui irrigaias, en
tiempo
as eco'ero las
Sobre
Y 19,4
aciones
de ha
110 pre300 O00
medio
ndo las
alimeni i e culque no
política
igrícola
i s mara repo: eii el
i cultirbecho,
piadas.
Irovoca
i n casi
5 ha1
3 (más
la suii bien
iciones
steilcia
sentisSOS **.
imbrar,
es la
r gran-

des explotaciones: la escasez de mano de obra que
tales explotaciones necesitan en un porcentaje elevado. El problema de las pequeñas explotaciones es
común a toda la agricultura europea occidental,
aunque agravado en España por los menores rendiniientos. La política de concentración parcelaria constituye un paso adelante en este punto, pero no
hace más que paliar levemente la gravedad de la
atoiiiizacióii
- Las limitaciones de orden económico resultan del
conocido círculo u baja productividad - beneficios
débiles - poca auto inanciacion
falta de inver.
siones u , cuyos efectos son inás sensibles eii España
si se tiene en cuenta que la ayuda que la econoinia
española puede prestar a su sector agrario será
siempre menor que en los países de la Comunidad.
La mecanización puede elevar la productividad de
las tierras de secano. reduciendo los periodos de
barbecho, lo mismo que la selección de semillas
puede elevar insospechadainente la productividad
de las tierras. irrigadas o no. Pero el empleo de
estas medidas es muy reducido en España; y aunque
el parque de tractores hayapasado de 10000 unidades eii 1950 a 100 000 en 1963, la superficie por tractor (de unas 200 ha1 es muy superior a las medias
europeas. En cuaiito a los abonos, en su escasa
~itilizaciónhasta periodos muy recientes se halla la
clave de la lentitud con que la producción agricola
española progresa desde 1939: hasta 1954 no se
alcanzaron los niveles de einpleo de abonos aroados
y fosfóricos del período 1931-1935. Actualmente se
señaiaii incrementos del 80 % respecto a ese periodo
y de cuatro veces respecto del mismo en abonos
potásicos gracias a la abundante producción interior
de éstos últirnos. Pero en comparación con Europa,
ei iiivel es bajo. En tierras de regadío la fertilización
es más alta, y en algunos cultivos valencianos se
han conseguido gracias a ello productividades superiores a las holandesas.
-- En general la estructura de la producción agraria es la típica de los paises inediterráneos: predominio de la agricultura sobre la ganaderia (65 y
30 % respectivamente de la producción final agraria, completada con un 5 % de producción forestal).
Hay que señalar sin embargo que desde la campaña 1960-1961, el ganado para carne es más importante ya que la producción final de cereales, lo
que releva una incipieiite adaptación a la estructura
de la demanda interior. En algunas zonas, como
Gaiicia. Asturias, Santander y el País Vasco. la composición es semejante a la de los países de la
Europa Occidental, con predominio de la ganadería.

".

NDLR Vease en el primer volumen de

En una segunda gran zona (Castilla especialmeiite,
León. Extremadura, Rioja-Navarra y Andalucia Occidental] el grueso de la producción agricola está
constituido por cereales y leguminosas, es decir,
productos típicos de secano y representativos de la
aarictiitora
~.*
,nrnteaida
~....
.~
,oara el mercado interior. En
Catali~fia.
v Canarias. en c&amp;bio. encontra
-~~~ ~, Valencia
~~~- mos porcentajes eÍevados de' regadío, con frutales
y productos hortícolas que aseguran la mayor parte
de nuestras exportaciones agrícolas.
- Después de analizar brevemente los niveles de
precios y rendimientos en España y los países de
la CEE (véanse cuadros 10, 11 y 121, Camilleri ilega
a las siguientes conclusiones respecto a la viabilidad de las exolotaciones es~afioiasen caso de asociación a la CEE:
1) De alcance general. La menor productividad de
la agricultura española dará lugar al abandono de las
explotaciones marginales para su conversióii eii pastos o bosques (en el supuesto de que reste mano
de obra disponible para la repoblación forestal], al
traducirse esa inferioridad eii costes más elevados
a igualdad de salarios y a igualdad de precios de
los medios de producción; a menos que la concentración permitiera compensar esta situación, mediante un einpleo más abundante de maquinaria.
Los abonos presentan un nivel de precios semejante
al europeo. excepto los abonos potásicos, con precios netamente inferiores. La maquinaria es ofrecida
a los agricultores españoles a precios superiores. espe.
cialmente la maquinaria = pesada n [tractores y cosechadoras). y además en cantidades y calidad insuficiente. Los salarios son inferiores a los europeos
excepto en las zonas de exportación.
2 ) Las tierras de secano. a Los precios de los cerereales permanecerían estables. mientras que los
de la carne y los huevos subirían. de modo que la
situación no mejoraria sensiblemente niás que para
la ganadería, cuya participación en zonas de secano
es débil. En cambio los costes se elevarían a causa
del incremento de los salarios ... y, en consecuencia,
importantes extensiones de esta zona árida quedarían al margen de la producciónx. La única salida
podría provenir de una política de conceiitración
enérgica. para obtener mayores dimensiones y una
explotación, intensa de las posibilidades de la maquinaria agricola europea a los precios europeos. El
esfuerzo de mecanización debería seguir el mismo
ritmo que el éxodo rural. para conseguir una sustitución equilibrada de factores productivos. Si no
se reuniesen estas condicioiies. sería difícil que las
tierras no irrigadas, que hoy producen casi exclusi~

~

esta obra Xavzer Flore S, La propiedad rural en España.

%

��Comunidad Económica Europea y España

es de los

CUADRO 7. ViNOS COMPRENDIDO LOS JUGOS DE UVA.

Origen de las importaciones de las
Estados miembros de la CEE.

EE.
EXPORTACIONES

AELE
Reino Unido
Suiza

Otras países

Comercio intra CEE
Francia
Italia

13,75
6.12

Africa del Norte
Argelia
Túnez
Marruecos

63.14
4,74
4.36

20,56

64,67
44.30
8,01

Otros paises
Portugal
España

14,72

72.24

7,20
2.65
2.10

CUADRO 8. PESCADOS Y CONSERVAS DE PESCADOS Y CRUSTACEOS.
Coinercia intra CEE
Paises Bajas

AELE
Suiza
Reino Unida

AELE
Dinamarca
Noruega
Portugal

Conga (Leo.)
lapón
Brasil

CEE EXCLUIDA

Otros paises
Marruecos
Emana

Fuente: Revue du Marché Cornmun, mayo de 1964.

ocla al
acias a
iirenc~a
precios

dial en
hsidios
Unidos

31 En e l litoral mediterráneo y Canarias. Como se
sabe la agricultura ocupa aproximadamente el 60 %
de las exportaciones españolas. y más de la tercera
parte de las exportaciones agrícolas se dirigen a
los países de la CEE. Agrios, otras frutas (excepto
plátanos) y aceite, constituyen nuestras partidas
más importantes en la balanza comercial con esos
países. Es evidente que si España no se asocia a

ellos sus productos serán ofrecidos a un precio más
elevado, en Alemania por ejemplo. desaventajando
a los agricultores de las zonas de exportacióii y
creándoles adeinás, a más o menos largo plazo, una
competencia que hoy es todavía débil en el interior de la Coinunidad. La situación se agravará además si países mediterráneos con una producción se.
mejante a la española se asocian a la Comunidad.
355

�CUADRO 9. MINERALES DE HIERRO,

AELE
Reino Unido

2537
15.70

Origen de las importaciones
Estados miembros de la CEE.

--

%
.~.

Comercio intra CEE
Francia

17.65

AELE
Suecia

30.73

América del Sur
Brasii
Venezuela

932
4.44

Otros paises

Otros paises

1.40

España
Liberia

4,66
4.45

Revue du Marché Cammun, mayo de 1964.

Sólo una intensificación de las relaciones comerciales con los paises socialistas podría compensar
apreciabiemente esta disminunción de nuestras
exportaciones. La asociacióii. en cambio, permitiría.
siii perder las relacioiies ya en curso con estos
paises, mantener o incluso aumentar nuestra venta
en Europa Occidental, teniendo en cuenta que la demanda de estos productos aumenta constantemente.
- Con todos los riesgos de la simplificación, podemos resumir el ciiaclro de perspectivas trazado
por Camiileri de la siguiente forma:
- Ramón Taniames nos propone una visión algo
más optimista de la asociación a la CEE sus consecuencias sobre la agricultura'. Su postura se basa
en el examen del nivel de capitalización comparado
(véase cuadro 141 en España, la CEE y los países
mediterráneos y en la consiguiente crítica de los
análisis demasiado físicos ,,, centrados en torno a
...Se
las diferencias actuales de productividad.
aprecia el bajo nivel de capitalización de la agricultura española que en abonado no alcanza sino
un 10 % del promedio de la CEE y que en niecanización sólo ilega al 70 % del nivel correspondiente
a la CEE en su coiijuiito. La comparación con los
países mediterráneos es igualmente desfavorable;
España se sitúa a 1/3 por debajo de Italia en abonado y a más de 112 por debajo de Grecia en mecanización. No son, pues. factores climatológicos u
orográficos los que determinan el actual nivel de
capitaiización del agro en España: son sobre todo

las deficiencias estructurales (iiiinifundisino y lati.
fuiidismo] y la falta de medios financieros, los dos
elementos que dan lugar al presente nivel de capitalización. Los problema coinerciaies (liberación de
importaciones con derechos aduaneros relativamente
bajos) y financieros [concesiones de créditos de
hasta tres años) para la mejora en el abonado y la
mecanización, van resolviéndose paulativamente: demostración de ello son los aumentos que en los
últimos años han experimentado el consumo de
abonos y de tractores (hasta un 25 % anual). Pero
cara al futuro y a largo plazo. el nivel de capitaiización depende de la reestructuración de las empresas agrícolas y de la dimensión fisica que abarUn aspecto muy importante de
quen las mismas .s.
la capitalización en el campo español es el del
regadío. pues con él se consiguen aumentos espectaculares en los rendiinientos de las tierras (véase
al cuadro ya citado], que en alguiios casos pueden
llegar a ser dobles y ,aun triples de los rendimientos
en secano. y aun mas ,n. '' Las inversiones en agricultura han venido representando en los últimos
años del 11 al 1 3 % de la inversión total de la
nación, porcentaje a todas luces iiisuficiente para
atender satisfactoriamente las amplias necesidades
de mecanización y puesta en riego (si un tope de
expansión está cifrado en 4 millones de ha aproximadamente) u.
- En el apartado que Tamames consagra a los
Problemas que la integración en el Mercado Común

�anes de las
CEE.
*/a

CUADRO 10. 1.

%

PRECIO DE LOS PRODUCTOS AGRlCOLAS Y GANADEROS. MEDIA DE JUNIO A NO.
VIEMBRE DE 1963.
Ganado
Ganado
Trigo '
Cebada ' bovino " de cerda
Leche
Huevos
Mantequilla
Ptslkg
Ptslkg
Kg.p.v.
Kg.p.v.
PtsII
Ptsldc
PtsIkg

Alemania
Bélgica
Francia
Holanda
Italia
España

6,50
5,64
5.16
5.39
6,53
6.16

5.69
4,56
3.95
456
4,56
470 ""*

28,53
28.30
25,73
29,45
29,82
21.60

4223
38.71

,3655
32,92
29,39

553
4.23

3,22
5,56
5.00

32,80
23,78
34,63
22,54
31,28
28.33

99,05
104,95
108,Ol
60.90
77,84
65.00

' Al productor.
Calidad media.
"" Soii menos húiiiedos: los precios son pues realmente menas elevadas que las indicados.
Fuente: Procios agrícolas. CEE. Para España: Informacióii estadistica y económica. Servicios de Estadistica. Ministerio de Agricultura.
"

CUADRO 10 2

v, lati&amp;;-los dos
el de capiieración de
lativamente
:réditos d e
lonado y la
imente: delue en los
Insumo d e
nuall. Pero
de capitalii e las emi que abarportaiite de
es el del
ntos espec.ras [véase
sos pueden
?ndimientos
es en agrlOS últimos
:otal de la
:¡ente para
iecesidades
Jn tope de
ha aproxi;m"

igra a los
ado Común

PRECIOS COMUNES DE LA LECHE Y DE LOS PRODUCTOS LACTEOS, DE LOS GRANDES BOVINOS Y TER.
NEROS. DEL ARROZ, DE LA REMOLACHA AZUCARERA, DE LAS OLEAGINOSAS Y DEL ACEITE DE OLIVA
(en UC y MNl100 kgl
UC
DM
Ff
FbIFiux
LE^
FI

Leche (3.7% materias grasas]
Precio indicativo
Mantequilla
Precio de intervención
Precio de entrada
Grandes bovinos [vivos)
Precio de orientación

9,5
176,25
191.25

'
66.25

'

Terneros [vivos)
Precio de orientación

89,50

Arroz
Precio
Precio
Precio
Precio

18,12
12,OO
12.30
17.78

indicativo de base
de intervención-Italia
de intervención-Francia
de entrada

Azúcar
Precio indicativo para azúcar blanco
Precio de intervención para azúcar
blanco
Precio ininimo de la producción de
remolacha azucarera '

21.94
20,84
16.50

1. Calidad media.
2. Contenido de azúcar: 16% por tonelada.

Fuente: Comniunauté Eiiropéenne, abril de 1966.

�Coinunidad Ecoiiúmica Europea y Espafia

CUADRO 11. RENDiMlENTOS DE LA AGRICULTURA ESPANOLA Y LA
CEE.

Alemania Oc. *
Bélgica "
Francia "
Holanda "
Italia '
España ""
Tierras de secano '
Tierras de regadío "

Trisa
Omlh

Cebada
Omlh

Mair
Oinlii
--

Patatas
Oin/h

28.9
35,3
23,9
39.3
19,i

24.3
333
24,O
37,G
12,7

30.7
452
25,3
39.0
32,9

220
247
161
281
104

10,5
22.2

14.3
26,8

14,5
32,3

79
122

' Canlpaña 1961.1962. Fuente: Aniiuaire des Pradiictions FAO.
Canipaña 1962-1963. Fuente: Anuario estadistico de la pradiiccióti agricola. 1562.1963. Miiiislerio de Agricuitura.

CUADRO 12. PRECIOS DE LOS ABONOS 1100 kg) 1961.1962.

Alemaiiia
Bélgica
Fraiicia
Holanda
Italia
España

Aroados
Pts

Fosfóricoc
Pts

Potásicos
PIS

26,17
27.42
27,91
26,07
26.08
28.90

15.57
13,44
15,36
16.63
15,26
13,90

725
8,66
10,09
10.22
13.28
6,16

Fuente: Prix des pi-odiiits agrlcoles et des engrais en Eutmpe en 19611962. ECEIFAO. AGRI/9. Ginebra. 1963.

plantearía a la agricultura española n , puede leerse
que a! fina! del periodo transitorio. nuestras exportaciones podría doblarse a poco que se expansionaran los regadíos del litoral andaluz y del Guadalquivir. lo cual es perfectamente posible. Ciertamente, los reajustes a realizar en la econoniía vitivinícola serían algo más compiejos y difíciles. pero
no cabe duda de que el porvenir de los vinos espaRoles de cierta calidad no podrtí sino mejorar. En
cereales y productos ganaderos, el sistema de cc pré(exacciones sobre la importación de
Iéveiiieiits
países terceros) del período transitorio, daría a
España un margen temporal suficiente para forzar
las reformas necesarias. l a las que Tamaines concagra buena parte de su estudio y que examinaremos
a contiiiuación). K Si esas reformas se llevan a cabo

.

358

poco puede teiner la agricultura española de la
competencia de la Comunidad. Teóricamente es
cierto que. a largo plazo, lo que determinará las
condiciones de competencia dentro de la CEE seráii
la fertilidad de la tierra y la productividad del cultivo; pero en la realidad a corto plazo
y aun
quizás a largo plazo
subsistirán diferencias salariales o de betieficio de los empresarios, que permitirán una mayor resistencia en nuestros sectores
peor dotados. Por otra parte, el binomio fertilidadproductividad, en la protección frente a terceros,
vendrá dado Iiasta cierto punto por los valores co.
rrespondientes a las zonas margiiiales: ello, unido a
lo alejados que se encuentran nuestro secano y
nuestra ganadería del techo de productividad que
permiten las técnicas niás modernas, hace pensar

-

-

�Coniunldad economlca Europea Y España

CUADRO 13. FACTORES Y EFECTOS SOBRE LA AGRICULTURA DE LA ASOClAClON DE ESPANA A LA CEE.
EFECTOS

Patatas
O"i/ii

Favorables
Productos

a de la
ente es
'nará las
EE serán
del cul- y aun
:¡as salaque perSectores
ertilidadterceros,
lores counido a
ecano y
dad que
? pensar

Desfavorables

FACTORES

Huevos,
leche y
derivados
Carne
H-L-C u)

Cereales
Leguminosas

Tipo de
estructura
productiva

Agricultura
mediterránea
Agricultura
exportación
Regadío

Agricultura
de estructura
europea

Agricultura
para el
mercado
interior
Secano
Precios
protegidos

Salarios
precio tractores
precio abonos
Ligero
(salvo potasal
Desaparición protecciones

Zonas

Cataluña
Valencia
Canarias
Andalucía
oriental

Asturias
Santander
Galicia
País Vasco

Castillas
Extremadura
León
Andalucía
occidental

Exodo rural
Desaparición explotaciones
marginales cerealistas
Ainpliacióii mercados exportación

que la sitiiación del secano y la ganadería española
no será tan diamétrica como algunos parecen verla.
por el hecho de que haya que abandonar una cierta
superficie de tierras marginales que nunca deberían
haberse cultivado ,,. La conclusión de Tamames. a
reserva de que se emprendan con decisión las reforinas indispensables. es la siguiente: .La agricultura española debe temer muclio más el no entrar
en el Mercado Común que el incorporase a él. Las
exportaciones tradicionales experiinentarían iin fuerte
incremento en caso de integración y. salvo en contadísimos cultivos y en las zonas iiiarginales, el
secano resistiría bien s.
- Las reformas indispensables para la solidez de
estas perspectivas. las enumera Tamames en sus
conclusiones:
11 Frente al latifundio (grandes fincas mal explota.
das) sería preciso aplicar a fondo la hoy casi olvidada ley de 1953 de M Fiticas manifiestamente mej o r a b l e ~s. expropiando todas aquellas - muchas que no cumpliesen los requisitos mínimos de renditniento. Pago de las indemnizaciones con títulos
de Deuda Pública. Las fincas así expropiadas podrían quedar bajo el control y la dirección técnica

Ligero

A

Frutas
Productos
horticolas
(CCF.H "1

precios u H-L-C u
precios R F-H u
Estabilidad precio cereales

A

A

6

a

del Ministerio de Agricultura durante un mínimo de
años, a fin de capacitar a los obreros agrícolas. para
convertirlas eti auténticas cooperatives de producción.
21 Frente al minifundio. el panorama de soluciones
es aún más claro. La política de concentración parcelaria ya iniciada debe proseguir a un ritmo mucho
CUADRO 15. EXPORTACION DE AGRIOS ESPANOLES
POR PAISES
[en toneladas).
1965.1966

1964-1965

197 395
68 502
51 581
32410
32 685
20 096
19 083

191 220
57 401
61 127
31 595
30 733
16732
17010

Alemania
Francia
Inglaterra
Holanda
Bélgica
Suecia
Suiza
Fuente: Sindicato de Frutos

�Coniunidad Ecoriómica Europea y Espana

mayor y forzando la creación de Cooperativas de
producción a escala niunicipal, siempre que eilo
sea posible.
3) Frente al régimen de propiedad. En principio
parece necesario conseguir que la niayor parte del
área de cultivo se explote eri forina de cultivo
dii.ecto, ya sea individual o cooperativo. Por ello.
debería fijarse iin plazo iiiiprorrogable y consignarse
los niedios para traiisferir a los arrendatarios la
propiedad de las tierras que cultivan sistemática.
inente después de niás de 10 años.
4) El problema de la falta de inversión. Para desarrollar la agricultura hace falta un nivel de inversión
como miiiitno doble del norinal eii los últinios años,
para dedicarla a coiicentración parcelaria y regadíos
(eii las o n a s !más rentables por sus condiciones de
suelo y clinia), a la mecanización. a la asistencia
técnica y a la capacitación. Si no hay suficientes
recursos internos por el hecho de que el capital
privado prefiere la iiiversióii en la industria. el
Estado podría pedir un préstamo del Baiico Mundial
o eiiiitir un empréstito especial de reforma agraria
negociable en el exterior. Con las reservas de oro
y dólares coii que cuenta Espaiia hay suficiente
coiiio para resistir un tiróii a mucho más fuerte
que el que la reforma agraria pudiera exigir.
51 En el campo de la exportación, las autoridades
comerciales deberían liacer en los mercados externos sondeos más profundos y frecuentes de los que
hasta aliara han venido reaiizáiidose. La concentración de las empresas coiiierciales cleberia ser fomentada para acreditar seriamente unas pocas marcas en cada sector de la exportacióii.
- Ha pasado ya un cierto tiempo desde que fue
elaborado el anáiisis de Tainames (que obedeció
a la oleada de Interés que los temas relacionados
con la CEE despertaron en España al conienzar la
ddcada del 601. Desgraciadamente las refornias preconizadas no liaii sido ni siquiera abordadas y los
objetivos del Plan de Desarrollo en este punto presentan grados de incumpliiniento muy elevados. En
estas coiidiciones, la visión ofrecida por el trabajo
de Caiiiilleri. a pesar de las limitaciones de orden
teórico que presenta, resiilta más plausible coino
iiiiagen global de la asociación y sus efectos. La
falta de valentia del plaiiteamieiito es, por desgracia,
tin fiel reflejo de las condiciones de orden político
y económico que prevalecen eii el Estado español.
Por otro lado, las comparacioiies entre niveles de
precios muestran signos de empeoramiento eii el
último periodo. La inflacióii congénita al desarrollo
ecoiióniico español está estrechamente ligada a la
rigidez de la oferta agrícola y crea al propio tienipo
las condiciones pai-a que sea cada vez más temible
la integracióii a la CEE, puesto que nuestros precios se elevan progresivamente respecto de los

,~.
.... ..
-.
para fomentar una mejora de la productividad agrícola que aparecerá entonces coino problema inúinero uiio.
~

La iiidustria
-La
asociación de España a la CEE significaria
inmediatainente, - recuérdese que en 1968 habrá
desaparecido todo el tinglado aduanero entre e los
seis -,
la participación de uii pais fuertemente
proteccionista desde principios de siglo en uiia zona
comercial enteramente abierta y que gozará de una
protección frente a terceros relativamente baja, del
7,4°!ó por término medio 'Y Nuestro coinercio exterior de importación se efectúa aún en porceiitajes
notables a través de contingentes establecidos periódicamente por las autoridades (alrededor de uii
15 % del comercio total), y por vía de coiiiercio
estatal o acuerdos bilaterales (5-10 %1 ' l . El resto
de las lnercancias están liberadas, p e k caen bajo
la juridicción de un araiicel todavía muy elevado
[corno puede observarse en el cuadro de ejemplos (16). elevado no ya respecto de la nula protección interior en la CEE, sino también respecto
de la tarifa exterior común de la misma. O sea que
la asociación nos colocaria en situación de temer
la competencia industrial incluso exterior a la Comunidad: más aúii si las próxiinas conversaciones
del GATT en Ginebra - negociaciones Kennedy concluyen con un acuerdo de desarme arancelario
entre Estados Unidos, Gran Bretaña y la CEE. Ahora
bien, la asociación de Espaiia pasaría en cualquier
caso por un periodo transitorio (12. 15 ó 20 años)
durante el cual la industria peninsular iría sufriendo
progresivas reducciones de la protección arancela.
ria, hasta el desarme total. Eso es lo que se ha
acordado en el caso de Grecia. como vereinos más
adelante, y en esta perspectiva debe situarse el
exainen de los efectos que pueden esperarse de la
asociación (véase el cuadro 161.
- De lo expuesto se deduce que auii en el caso de
que se acordase un periodo de adaptación largo
(20 años] para las ramas industriales especialmente
sensibles, la asociación pondría en graves dificultades a un gran número de empresas de dimensión
reducida en casi todos los sectores. El nivel de
protección que poiie de maliifiesto el cuadro de
ejemplos (cuadro 161, es suficientemente elevado

�CUADRO 16. ARANCEL ESPANOL [AE) Y TARIFA EXTERIOR COMUN DE LA CEE (TECI
(Algunos productos significativos) % ad valoretn.

l e s i bien
diciembre
i dirección
la Pequeña
'n tenderá,
precios y
inferiores
vidad agribieiiia nú-

significaría
968 habrá
!ntre U los
ertemente
I una zona
rá de una
baja, del
:rcio exteorcentajes
?cidos pelor de un
comercio
El resto
caen bajo
Y elevado
de ejeinnula pro.
respecto
) sea que
de temer
a la Co:rsacioiies
:nnedy
rancelario
EE. Ahora
cualquier
20 años)
sufriendo
arancelal e se ha
.mos inás
tuarse el
rse de la

-

I caso de
ión largo
cialinente
dificultalimensión
nivel de
ladro de
elevado

AE
Hulla
Neumáticos
Tejidos algodón
Telares
Tornos
Rodamientos
Tractores
Gafas
Discos

TEC

AE
Abonos nitrogenados
Películas sin impresionar
Chapa de hierro o acero
Maquinaria agrícola
Máquinas de calcular
Electrodomésticos
Automóviles
Máquinas fotográficas
Muebles de metal

TEC

10
50
30
30 '
30
45
85
20
35

l. Promedio.
Fuente: Anexo Comercia Exterior al Plan de Desarrollo*.

- del doble o más en buen número de casos pai-a que la coliipetencia M a teiner ,z no se
liinitase al solo niarco de la CEE, sobre todo si se
tiene en cuenta que por debajo del 10 % la protecciói? puede considerarse siiiibólica en general.
Frente a la Comunidad, el acero español, los neuniáticos, la maquinaria agricola. los rodaniientos. los
tejidos de algodóii, la maquinaria textil, ia ináquinaherramienta, se veriaii eii un sendero de protección
descendente a un ritino de 3.4 puntos porcentuales
al año (período transitorio. 10 años) o cuando me.
nos de 1.5-2 puntos (20 años). Considerada esta
perspectiva únicaniente desde el punto de vista de
la elevadisiina elasticidad de las importaciones
españolas - elasticidad: 3-4, puesto que a un crecimiento del PNB de 7-8 % corresponde un aumento
habría que prepararse
de aquéllas del 25-30 % -,
ante todo a una catástrofe de la baianza de pagos,
puesto que el aumento de nuestras exportaciones
agrícolas, dada la rigidez de la oferta agrícola, no
podrían cubrir el lii~ecocreciente que media entre,
por un lado, las iinportaciones y. por otro lado, el
carro de las partidas invisibles: entradas por turismo
!
reniesas de emigrantes ! entradas de capital
extraiijero a largo plazo; es decir. entre nuestras
obligaciones y nuestros ingresos. Pero en este epígrafe, exaniinando los efectos de la asociación sobre
el sector industrial, debemos ceñirnos primero a
relaciones de orden niás directo, efectos de la reducción de la protección aduanera sobre los precios
industriales y por tanto sobre el inargen de benecios de los distintos sectores. y luego a los inovimientos previsibles de la inversión extranjera sobre
nuestro país.
COinO

- Resulta sorprendente que la política económica
española no haya considerado necesario basarse en
estudios específicos completos, al menos que se
sepa, eii lo que se refiere a ias repurcusioiies sobre
la industria de la asociación o no asociación a la
CEE. El heclio de que las previsiones sean inás o
nienos frágiles en este terreno no explica la ausencia de un examen completo de los factores deterniinaiites. Las cosas no son aqui tan simples como en
el análisis coinparado de la agricuitura española y
europea, en razón de la heterogeneidad de los productos y el carácter libre de sus precios. Los análisis conocidos son en consecuencia más sujetos a
caución; no es dificil en ellos encontrar conclusiones para todos los gustos. El capítulo de Manuel
Fuentes lrurozqui ", actual vicesecretario Nacional
de Ordeiiación Econoinica, es un buen ejemplo de
trabajo de tesis. poco convincente si los hay, pero
que conviene a pesar de todo examinar brevemente.
Así como la estabilización tuvo un precio, nos
arriesgamos a decir que la incorporación española al
Mercado Común tendrá otro. que se nos antoja más
alto n. N En ocasiones se ha discutido si el desarrollo econóinico español debería preceder a la
integración, o viceversa. Ei orden en que se efectúen
estos procesos tiene, a nuestro tender, uii valor
secundario, pues el resultado final no depende, al
menos a estas alturas. del misino
Estitnamos
que la aproximación española al Mercado Coniún
puede ser en sí misma un niotivo que acelere ia
expansión, ya que la facilidad de acceso a los mercados de capitales será mucho mayor, y, además,
por
simpatía., una vez integrados. nuestra actividad se desarrollará en términos análogos a la de

.

�CUADRO 17. COMERCIO EXTERIOR. MEDIAS MOVILES DE

TRES MESES.

Fuente: Boletin Estadístico del Banco de España, abrii de

los países iniembros ,l.
Si permaneciésemos aiejados del Mercado Común nuestras posibilidades de
expansión serían menores y en este punto descansa
nuestra inclinación a la accesión 1,. m Cabe esperar
que la creación de iiuevos puestos de trabajo en
España, vinculada a la CEE. sea intensa, como consecuencia de una inversión de capital extranjero en
una cuantia muy superior a la actual a. Así. pues,
Fuentes lrurozqui considera que la asociación tendria grandes efectos positivos sobre la economía
española, en forma de expansión acelerada. y por
otro lado el efecto negativo de la desaparición de
las empresas mal estructuradas (que tarde o pronto
tenían que desaparecer]. Los factores que pondrían
en juego este proceso: libre circulación de los trabajadores - hacia la CEE -, aumento de los salarios, creciente inversión de capital extranjero y...
simpatía. Esta visión no desmiente los vaticinios de

un ruedo ibérico convertido en Florida de Europa.
donde los pocos trabajadores no emigrados ganarían
efectivamente altos salarios de temporada haciendo
de cainereros en la costa. Pero Fuentes lrurozqui
no se detiene aquí y hace un rápido anáiisis del
futuro de las ramas industriales. Ve6mosio.
11 S, Industrias que. sin capacidad exportadora, puedan soportar en el mercado nacional la competencia
extranjera o no x .
1.1. Industria carbonifera: x podrá soportar el irnpacto de la integración plena. debido al alejamiento
de las cuencas extranjeras z . Fuentes parece olvidar
que está hablando de un sector ya actualmente en
crisis. que entraría en competencia con una iiiinas
europeas, ellas inismas en crisis por la competencia
del carbón americano y el desarrollo de otras fuentes de energía.
1.2. La mayoría de la industria metalúrgica transformadora e dificilmente podrá soportar la competencia
extranjera sin una profunda transforinación de su
estructura n. De esas transformaciones hemos oído
hablar mucho úitimamente.
1.3. La industria de automóvil qc será uno de los sectores afectados aunque cabe esperar que las iirinas
extranjeras busquen una solución para sus filiales
o asociadas en España n.
1.4. a Otros muchos sectores industriales no exportado res pueden salir beneficiados. o al nienos no
perjudicados debido a ciertas características de sus
productos. aceptados particularmente por el mercado nacional y con escasa competencia extranjera.
Entre estos cabe señalar numerosas ramas de la
industria alimenticia &gt;,.Por la descripcióii parece que
nos hallamos ante la industria de las pipas de
girasol y que el cambio de estructuras ano impedirá
al consumidor español seguir teniendo sus gustos

21

m Industrias con cierta importancia exportadora 33.
2.1. Conservas de pescado y conservas vegetales:
a salen beneficiadas especialinente las úitimas
2.2. « El sector de vinos saldrá beneficiado también
con la aproximación española al M.C., al no soportar
derechos arancelarios elevados que. caso de no asociarnos, tendrá que satisfacer ..
2.3. Industrias extractivas. Repercusión iavorable. En
la mayoría de las ramas, España tiene ya tradición
exportadora. Asi, el mercurio, el mineral de hierro
y ciertos minerales no férricos.
2.4. =La industria eléctrica reúne condiciones de
competencia, y cabe esperar con la integración
española un aumento de las exportaciones de energía, especialmente a Francia ,, ¿Adonde más pode.
mos exportar energia eléctrica como no sea muy
bien empaquetada?
2.5. N La industria siderúrgica tampoco sufrirá grave
quebranto con la asociación española, pues la mayo-

�e Europa,
ganarían
haciendo
lrurozqui
tálisis del
dora, puempetencia
3r el iinejamiento
ce olvidar
niente en
ina minas
npetencia
tras fuen.
transfor.
npetencia
in de su
mas oído

ria de las empresas, al menos las más importantes.
trabajati con gran rendimiento [sic] n.
2.6. t, En la industria metalúrgica transformadora superarán las dificultades de nuestra entrada en la
CEE, aquellas ramas que incorporan en el proceso
de producción u11 elevado porcentaje de mano de
obra. Si se lleva a cabo la consiguiente modernización de instalaciones serán muchos los sectores que
se expansionarán rápidamente: la industria de má-

aventurado decir que si el plan de desarrollo se
llevase a cabo con firmeza desde los primeros mo.
mentas y en las negociaciones se establecen condiciones para protegerlo, los quebrantos se superarán
pronto, iniciándose ulteriormente la verdadera recuperación industrial y económica de España n. Visto
lo cual los españoles deben confiar ciegamente en
el Mercado Común puesto que adeniás de trabajar
en la Iiotelería les quedará la posibilidad de buscar

CUADRO 18. DiSTRiBUCiON DE LAS POSlCiONES ARANCELARiAS CEE Y ESPANA (% ad valoreml.
Posiciones
TEC
Posiciones
Espana

Distribución de frecitencias por intervalos de protección
Libres

l

a1 6

7 al 12

13 al 17

18 a1 23

24 a1 33 Más de 33 Total

i

: los secas firmas
1s filiales

i o expornenas no
s de sus
el merxtranjera.
i s de la
irece que
pipas de
impedirá
S gustos
rtadnra ...
egetales:
ias n.
tarnbien
Soportar
? no asorable. En
tradición
le hierro
ones de
:egración
de ener.
ás podesea lnuy
rá grave
la mayo-

C:

:O

Libres

mY

1 al 6%

176
94

81
117

91
162

35
116

15
55

t!

7 al 12%
13 al 17%
18 al 23%

48
51
53

26
31
43

143
137
216

115
87
226

47
43
104

24 al 33%
Más del 33%

24

50

419

576.

279

4
450

15
363

160
1328

538
1693

491
1034

..
P

m

-a

.-E
YI

.m

Total

3
4
12
16
30

1
0
7
0
6

112

8

66
243

15
37

~~

~

402
548
398
365
678
1468
.~~
~~

1 289
5 148

Fuentc: Anexo Comercio Exterior al Plan de Desarrollo9
quinas.herramientas. la construcción de máquinaria
electrica, la industria de maquinaria ligera y la construcción naval. No obstante, las dificultades serán
numerosas para hacer compatible en el mercado
nacional la presencia de la industria extranjera y la
nuestra ,n. Sin duda alguna.
2.7.
Uiia peor situación corresponde a la industria
química. en exceso atomizada y que exige. por
tanto. una fuerte concentración n.
2.8. La industria textil: Es necesario invertir fuertes
cantidades ...; de lo contrario el momento bastante
favorable que atraviesa 119621 se esfumaría rápidainente ante la coinpetencia arrolladora del M.C. ..
2.9. -La industria de la piel y del calzado puede
salir ganando. lo mismo que la de la confección. Y,
en general, las industrias con alto grado de mano
de obra y desde luego las de artesanian. iOué
lejos estamos del factor u elevación de salarios .l
e Resuiniendo, la industria española en los primeros
momentos acusará un impacto desfavorable por la
accesión al M.C., impacto que se podrá suavizar si.
como parece justo y probable. se dispone de un
plazo dilatado de reestructuración, no resultando

empleo en las conservas vegetales. el calzado y la
artesania.
El lector sabrá en este punto hacer un alto. olividar
el contenido del epígrafe y retener solamente el
extraordiiiario nivel de confianza en el capital extranjero que se requiere para sostener una visión tan
esperanzada sobre bases tan pobres.
- El grado de protección relativa de la industria
españoia, en comparación con la de los seis ,' del
Mercado Común [TEC). lia sido objeto de un examen más detenido por la Ponencia de Comercio
Exterior del Plan de Desarrollo [véase cuadro 18).
Se Iian confrontado los dos aranceles sección por
sección y homogenizando todas las posiciones, para
llegar a las conclusiones que exponemos a continuación.
En primer lugar se analizan las diez secciones que
presentan un grado correlación elevado, eii el conjunto de sus posiciones, entre el arancel español y
la TEC, es decir, aquellas secciones cuya coinparación resulta facilitada y más significativa por el
Iiecho de que la forma en que so distribuyeii dentro
de ellas los dereclios a la importación guarda cierta

�Coi&gt;iiiiiidad EcoiiOniica Europea y Esparia

relación entre los dos aranceles. De las diez secciones hay cuatro - la III [grasas y aceitesl, la XI
[Materias textiles y sus manufacturas) la XV (Metales y sus inanufacturasl y la XVll (Material de
transporte) - que tienen un peso importante en el
conjunto de las exportaciones españolas: 4,54; 6.56;
9,69 y 7,14 %, respectivamente. en 1962; en total,
cerca del 28 Yo.
Sección 111: ,c Estaiiios por encima de la TEC, pero
no exageradamente. En las partidas que más pesan
(aceites aliinenticlos vegetales) siempre estamos
por encima de la TEC. salvo en e l caso del aceite
de oliva. circunstancia que irá teniendo cada vez
mayor importancia, segúii vaya liberándose el comercio de estas mercancías ,, [por ampliación de los

baratas, mientras que en España la protección se
reparte entre la agricultura y la industria, neutralizándose en cierto modo sus efectos
Sección XV: u En el Arancel español, la mayor acumulación de posiciones se da en los dos intervalos
con derechos superiores al 24 %; casi el 70 % tienen derechos superiores a esa cifra. En ia TEC, por
el contrario, la mayor concentración (469 posiciones)
tiene lugar en los dos intervalos a los que corresponden derechos eiitre el 7 y el 17 %. Esto daría
lugar. caso de que España tuviera que adoptar l a
TEC, a una importante niodificación del Arancel de
esta sección con la consiguiente repercusióii sobre
toda nuestra producción Industrial 8 .
Sección XVII: N En la TEC, a este capítulo corres-

..

CUADRO 19. PORCENTAJE DE COBERTURA DE LAS iMPORTAClONES POR LAS

EXPORTACIONES.
% de

Años
1931-1935
1941-1945
1946-1950
1951

364

cobertura

80
103
84,5
120

Fuente: Dirección General de Aduanas

contingentes o eliminación total de las trabas cuantitativas a ia iniportaciónl.
Sección XI: Esta sección aparece conlo uiia de las
que tienen en la TEC derechos niás elevados, ya
que tradicionalmente la industria textil ha sido una
de las más protegidas por los países industrializados
de Occidente. De las 399 posiciones que aparecen en
la tabla de frecuencias, 259. correspondientes a la
TEC, están situadas en los dos intervalos con d e r e
chos del 13 al 23 %. Eii el Arancel español esta
protección se refuerza mucho más, ya que en los
dos últimos intervalos (derechos superiores al 25 %)
se acu~nulaii289 posiciones (el 7 2 % del total1 y
con dereclios superiores al 33 % hay 181 posiciones
(casi el 50 % l . De otra parte. con derechos libres
existen en la TEC 55 posiciones, mientras que en
el Arancel espatíol sólo hay tres, y ello porque
mientras en los países del Mercado Común las amterias primas entran libres de derechos. en España
se encuentran protegidas prácticamente todas. Con
ello, los países de la Comunidad logran la máxima
protección a su Industria, que cuenta así con fibras

% de

Años

cobertura

".

ponden los derecllos más elevados si bien nunca
superan el 29 %; mientras que en nuestro Arancel
se repite con bastante frecuencia el 80 y el 85 %.
No es preciso, pues, subrayar las dificultades por
que atraversaría esta rania industrial en nuestro
país si tuviera que adoptarse una protección análoga a la de la TEC.
cc Otras cuatro secciones dentro de este grupo [la
VI!, VIIi, IX y X1 pesati menos en nuestro comercio
de iinportación, aunque tienen también una gran im.
portaiicia en nuestro abasteciiniento. ya que incluyen
productos tales como maderas. pastas de papel.
caucho, cueros, plásticos artificiales. etc., que son
vitales pai-a nuestra economía. En 1962, la importación de los productos incluidos en estas cuatro
secciones representaron el 8,53 % del total de
nuestra importación ,,.
En la sección Vil [Materias plásticas artificiales,
resinas, caucho, etc.1 son frecuentes en nuestro
Arancel los derechos del 40 y del 50 % en el capítulo 39 que incliiye materias plásticas artificiales,
éteres y ésteres de la celulosa, resinas artificiales,

�k

E8

iayor acu.
intervalos
70 % tieTEC, por
&gt;siciones)
ie corresisto daría
doptar la
rancel de
ión sobre
O

Comunidad ecoiiómica Europea y Espaita

y manufacturas de estas materias. Ello indica que
se trata de industrias nacientes que necesitan de la
consiguielite protección ,i.
En la sección Vili [Pieles, cueros y sus manufacturas:l, los cueros que son los que realmente
tienen importancia desde el puiito de vista de nuestra importacióii, vienen gravados por dereclios inuy
bajos (por lo general del 4 %, mientras que eii la
TEC están libres de dereclios. En cuanto a las manufacturas, en las cuaies somos exportadores. tienen
relativamente derechos bajos y muy semejantes a
ff

l o rle l a TFC

,,

.

por fijar mediante negociaciones entre los Estados
miembros
Seccióii VI l:Productos de las industrias quimicasl:
En la TEC ei 88 % de las posiciones tienen derechos que van del 7 al 23 %. mientras que en e l
arancel español el 6 5 % de las posiciones tiene
dereciios superiores al 18 %. En el capítulo 29
[Productos químicos orgánicos1 los derechos españoles son, por lo general, muy elevados y están
inuy por encima de los de la TEC
Seccióii Xlll [Manufacturas de piedra, yeso, cemento, vidrio. productos cerámicas, etc.1:
E capítulo mas importante es el 70 [Vidrio y sus manufacturasi. en el que nuestros derechos son superiores a los de la TEC de 10 a 20 puntos
.La sección XVI [Máquinas y aparatos; material
eléctrico1 tiene una importancia que no es preciso
subrayar. Las importaciones de estos artículos supusieroil en 1962 el 18,25% del total de nuestra iinportación. La característica inás acusada, coino señalaba el Informe del Banco Mundial, es que los
derechos son especialmente altos para los bienes
de capital necesarios al desarrollo; estos derechos
se sitúan generalmente por encima del 30 % y en
alatinos siioeran
. ~ , el
~ 50
~ % a,.
Sección XVlll Llnstruinentos y aparatos de óptica,
fotografía, cinematografía. iiiedida, precisión. etc.1:
Las frecuencias en el arancel de la TEC se coiicentran en su 6.0 % en un solo intervalo: en el de
los derechos del 13 al 1 7 % , mientras que en
nuestro arancel un porcentaje similar tiene dereclios
superiores al 24 %. siendo frecuentes los derechos
suneriores al 40 % P .
- Si tomamos el nivel relativo de protección como
un indicador del nivel relativo de costes en el binomio x industria española-industria CEE n obtenemos
una idea aproximada de los sectores que podrán
seguir vendiendo sus productos en condiciones coinpetitivas, al menos en el mercado nacional. Pero
esta priiiiera idea seria todavía muy provisionai.
Para i r más adelante habría que tener en cuenta
datos más detallados sobre la dispersión de las
estructuras de costes en el seno de cada una de
las ramas industriales, de forma que aparecieran
las verdaderas posibilidades de los grupos m i s
dináinicos del capital español. Aun suponiendo que
el sector como tal quedase expuesto a un choque
que no dejaría de perjudicar al
océano 33 de empresas pequeñas (o anticuadas en su equipo y en
su organización). aun imaginando auténticas crisis
sectoriales, algunas empresas o grupos de ellas podrían abrirse paso o bien explotando su iocalización
y tradición industrial para jugar uii papel de fiil iii.
de (L relleno V . en el mercado nacional. o bien RSOciándose al capital extranjero. El análisis de lii
inversión extranjera es uii segundo paso pnrti li«!ji~r

.

.

.

corres

POR LAS

~

:n

nunca
Arancei
el 85 %.
ades por
nuestro
:ión anái

jrupo I l a
comercio
gran iniincluyeii
le papel,
qiie son
la iniporis cuatro
total de
tificiales,
nuestro
?n el catificiales,
tificiales.

papel; papel y sus aplicacionesl:
incluso cuando
los derechos españoles son relativamente bajos.
resalta su diferencia con los de la Comunidad; asi
al capítulo 47 [Materias utilizadas en la fabricación
de papel1 que es el que, con gran diferencia. pesa
inás en la iniportación dentro de esta Sección. tiene
un derecho eii el arancel español que oscila en
torno al 20 %. mientras aue en la TEC se encuentra
libre de dereclios o cok derechos del 6 %. Esta
característica aparece taiiibién en el capítulo 48
[:Papel y cartón y sus manufacturas1 en que la diferencia eiitre los dos aranceles oscila entre 10 y 20
puntos ,..
Seccioiies coii baja correlación.
Sección IX [Productos de las industrias alimeritacias, bebidas, tabaco etc.1: M En iiuestro arancel
el 6 5 % de las posiciones tienen dereclios superiores al 24%. mientras en la TEC están más
equidistriúuidas D.
Sección X [.Productos mineraiesl: = La importancia
de esta seccióii en nuestro comercio exterior se
pone de manifiesto si tenemos en cuenta que los
prodiictos en ella incluidos representaron, en 1962,
cerca del 19 % del total de nuestras inlportaciones.
Las mayores diferencias se encuentran en los carbones, dónde nuestros derechos son bastante más
elevados que los de la Tarifa común. En cuanto al
petróleo que es el que más pesa en nuestra importacióii. se rige, coino el tabaco, por ia disposición
8" ya que constituye un moiiopolio, por tanto el arancel pierde sigiiificación. En la TEC el derecho queda

.

~

~

�Comun~dadEconómica Europea y España

CUADRO 20. BALANZA DE PAGOS. Operaciones en divisas y pesetas convertibles. (Enero.octubre de
1964.1965) lMiilanes de dólares).

-.

Conceptos

Mercancías
Servicios
Turismo y viajes
Transportes
Seguros comerciales
Rentas de inversiones
Transacciones gubernamentales
Otros servicios
Tratiferencias
Privadas
Públicas
Capital a largo plazo
Privado
Público

Ingresos

1965

Saldo

Ingresos

Pagos

Saldo

8-9

859,lO
1202,65
977.78
83.67
233
30.03

2 213,44
364.06
61.38
72.11
3,19
16,51

1 354.34
838,59
916,40
11,56
- 0,66
-16,48

9,6
9.8
162,5
162.5

30,68
77.96
266.51
266.51

15.63
165.24
8,89
8,89

215.7
264,3
48.6

298.35
279.20
19,15

142,75
63,78
78.97

~

813.5
964.2
787.3
73.1
2.6
22,s

1638,G
230.1
49,9
482
2,6
313

28.7
49.8
1642
164,2

38,3
5$,6
1.7
1.7

-

-

281.4
278,2
3,2

65.7
13.9
51.8

2 223.2

1 936,l

-~

a conclusiones más sólidas en el tema de la aso.
ciación. El estudio de las estructuras de coste que
ha quedado aquí insinuado no es en modo alguno
imposible. pero sobrepasa la misión introductoria
de este artículo. A este efecto sería muy útil partir
de uti examen de las exportaciones españoles. Es
por la superposición de estos estudios parciales
- como el de la comparación de aranceles - como
puede llegarse a una sólida valoración del conjunto,
a falta de un esfuerzo colectivo importante para
adelantar camino.

La inversión extranjera

- La

1964

Pagos

inversión extranjera en España ha aumentado
notablemente desde la estabilización. en virtud de
uii régimen de desprotección absoluta de la riqueza
nacional y como consecuencia, claro está, del crecimiento rápido y del nivel de beneficios elevado
que ofrece la economía espafiola de estos últimos
años. Las entradas netas de capital marcan 119.6.
125.5. 208,s y 263,3 millones de dolares del 1961
a 1964 según cifras de la OCDE1&lt;. Obedeciendo a
la desaceleración iniciada en 1963, y a un fuerte

-825.1
734,O
737,4
24,9

-

-

-

-

-

~

287.1

2 626.61

-

-

~.

2 729.14

15.05
87,28
257,62
257.62

155,GO
215,42
- 5982
~

- 102.53

�Comunidad econdmica Europea y España

Company

Saldo

1965 preéase cuaidan alreero estas
in propiaobiiiarial.
itos obter público.
dente del
en 1963
ria Anual
tifica que
ión bruta
de estas
itrada de
1 en los
3 (10 % l .
JeI resto
ser liacia
lorteaine3uropeas.
interna3s seis .,
dando el
: retener
ia inver-

SEEKS

Composición de Ges

sión extranjera, los resultados no están a la altura
de io esperado por las autoridades económicas, puesto
que la participación en la inversión total no es
muy elevada y que las entradas netas de capital
están por debajo de lo que el Plan de Desarrollo
preveía (p. 551.
-La
verdadera importancia de las inversiones
extranjeras dentro del esquema que hemos ido trazando, reside. no tanto en su coiitribución ai equilibrio de la baianza de pagos, como en sus efectos
sobre el empleo, considerando al empleo como el
índice más significativo de la economía nacional en
su conjunto. La primara aproximación, por la vía de
los aranceies, nos conducía, a través de sus repercusiones sobre el nivel de beneficios a unas pri-

meras conclusiones sectorizadas - más bien desoladoras - sobre las relaciones entre la industria
española y la industria europea. Desde este ánguio
era de preveer, en caso de asociación, un efecto
depresivo a largo plazo sobre el empleo. fundametitaiemente por multipiicación de las crisis sectoriales al nivel de la empresa pequeña o anticuada y
por emigración de los excedentes de trabajo así
creados. Los matices que pueda introducir el examen más detallado de ¡as diferencias estructurales
en el seno de cada una de las ramas industriales,
en poco pueden cambiar esta visión de conjunto.
Por el contrario, la Idea de que ia inversión extranjera se volcaría a cubrir el ,, hueco de capitai 3% de
la economia española, tranquiliza los espíritus y
hace coherentes las previsiones de los que hasta
Iiace bien poco profesaban el autarquismo más
recalcitrante. El capital extranjero contribuiría a mantener en España un nivel importante de einpieo industrial y a evitar así que el mayor nivel de vida
en términos individuaies se viera oscurecido por la
emigración 'masiva y la decadencia total de grandes
zonas del interior. Veámoslo un poco más de cerca.
- Parece que está comprobado que el capital
extranjero [el yaiiqui eii Europa y ei yaiiqui y el
europeo en España1 es más sensible que el propio
capital interior a los incentivos de la política regional: dicho de otro iiiodo. que no vacila tanto como
éste en sititarse en zonas atrasadas. En ia CEE se
iia podido verificar que los americanos están relativamente más presentes en el oeste francés o en
el Mezzogiorno italiano que los propios capitales
nacionales. Esta cuestioón es de una importancia
clave para el futuro de la econotnía española, en
tanto que posibie ,, región atrasada. de Europa. Pero
la fortnulacióii que se le da esconde el verdadero
motivo de esa mobilidad: en realidad ei ,,capital
extranjero a es siempre, por definición. el más potente, desde el punto de vista financiero y desde
otros muchos. Ello le permite contabilizar con menos
preocupaciones las deseconornías externas típicas
de las zonas atrasadas y centrar su agresividad
mercantil en factores de orden dimensional, thcnico
y comercial. Sin embargo, esta tnayor mobilidad no
impide que la gran mayoría de las inversiones
yanquis eti Europa estén localizadas a lo largo de
la Lotaringia industrial - la franja que une el niar
del Norte con el Mediterráneo a través de las cuencas del Rhin y del Ródano y que se alarga por el
vaile del Po. Como también es cierto que el increinento de estas inversiones (superior al 200 % de
1975 hasta ahora) presenta un nivel absoluto muy
superior a las inversiones excéntricas.
- Segundo punto imporante para situar las perspectivas de inversión extranjera: sus objetivos pueden
ser muy distintos según que acuda a un mercado

�CUADRO 21. SENTIDO DEL IMPACTO DEL MERCADO COMUN SOBRE LAS ECONOMIAS DE LOS PAISES MEDITERRANEC
MIEMBROS O ASOCIADOS DE LA CEE (en el supuesta de que se den condiciones idóneas durante el perio

de adaptación).
Caracteristicai estructurales

Objetivos

Clima, orografía. subsueio
Situación geogrifica
Superficie reducida

Mejor utilización de las tierras

Población en expansióii
Bajo nivel de empleo
Demanda atrasada y débil
Falta de capitales

Impacto del Mercado Común

~
.
2
L
z
:
.
:
L
.
7
:
-

Positivo (Técnica, especialización1
Positivo (ampliación)

.

Nivel de empleo

Positivo (Consecuencias de la difusión)

Nivel de empleo
Redistribución
Redistribución
Mayor produccióii
Baiaiiza de pagos

Positivo (emigración transitoria)
Positivo (difusión)
Positivo (ayuda transitoria inversiones)

Bajo nivel de vida

Mayor producción y promoción
huinana
Mayor producción

Negativo [a corto plazo, Balanza de pagos.
A largo plazo. interdependencia]
Positivo (difusión y presión de la
competencia)
Positivo (consecuencia general1

Instituciones anacrónicas
Empresarios especuladores
Grupos de presión
Bajo nivel de educacióii
Adininistración inadecuada
Dualismo estructural

Reformas. Promoción humana
Promoción huniana
Reformas. Promoción humana
Protiioción humana
Reforma
Diversos

Positivo (convenios, difusión1
Positivo (difusión, presión de la cotnpetencia:
Positivo (convenios, difusión)
Positivo (difusión)
Positivo (convenios, difusión)
Diversos

Dependencia del extranjero
Baja productividad

Obsorvacióii: En el texto se i i a matizado el esquelnatismo exagerado de algunas de las afii-,naciones contenidas en este cuad1.a
protegido o a un mercado abierto. Las inversioiies
privadas eii un inercado protegido, conlo el espaíioi
Iiasta ahora. no obedecen al temor de que surjan
en éi coinpetidores validos a escala internacional
sino más bien a ia posibilidad de obtener beneficios
relativamente elevados por toda suerte de motivos:
fiscaies. escasa competencia interior, protección
contra la exterior. maiio de obra barata, etc. El
único objetivo es la conquista del inercado nacional.
¡Por ei contrario, un país abierto a la competencia
internacional ofrece al iiiversionista extranjero la
posibiiidad de situarse ventajosamente en eiia, pero
corrieiido, en ese caso. todos sus riesgos. se decir,
sin ninguna garantía ni reserva de mercado en el
propio país receptor. Surge de este modo una
estrecha liinitación a las posibilidades de monopolizar la oferta nacional, puesto que sólo las industrias market.footed, con fuerte incidencia del transporte en el coste unitario, permiten alguna esperanza en este sentido. En estas condiciones cabe

preguntarse si Espaíia ofrecería suficientes incentivos a las empresas extranjeras coi1 ambiciones de
exportación y si estos incentivos bastaríati para
compeiiser el retraimiento de los presuntos coiiquistadores del tnercado nacional ,,, en el caso de
asociación a la CEE. El capitalista americano que
hasta ahora se limitaba a x comprar empresas u en
España o a vender licencias y patentes prohibiendo
a cambio la exportación. se hailará ante un marco
transformado. abierto a la competencia europea.
Diversos factores pueden contribuir a modificar
ia orientación de los moviniientos del capital internacional sobre nuestro país:
11 En la inedida en que los países de la CEE pongan barreras a la entrada de capital americano,
para contener la inflación o por otros motivos, éste
tenderá a situarse a proximidad, en España por
ejemplo, para organizar la competencia desde fuera,
con la posibilidad además de encontrarse dentro
de la CEE en un plazo no exceslvarnente largo.

-

�$2

IITERRANEOS.
ite el periodo

;
f

21 Los propios países de la CEE están poniendo en
marcha políticas de fomento a la exportación. basadas en. una gran severidad interior en cuanto al
crecimiento de los salarios y en el estímulo a la
concentración industrial. El margen positivo asi
creado en la balanza comercial de estos paises
debería abrir camino a un equilibrio global de la
balanza de pagos. que incluyera, por primera vez.
una cantidad importante de exportaciones netas de
capital. En este sentido se pronuncia por ejemplo
el V Plan francés.

ductos agrícolas e industriales. política selectiva de
protección a la industria, entrada negociada de capitales, nacionalización de las exportaciones ... no entra
naturalmente dentro de las perspectivas de los que
han visto en la asociación a la CEE la única posibilidad de suoervivencia oolítica.

Efectos globales

este cuadro.
i t e s incen,ic,iones de
:artan para
ntos conel caso de
ricano que
&gt;resas ,, en
~rohibiendo
un marco
iropea.
1 modificar
lpital interS

CEE ponamericano.
itivos, éste
:spaña por
?sde fuera,
'se dentro
:nte largo.
i

- La acción de estos y otros factores semejantes
no pueden hacer olvidar, sin embargo, que la política de atracción al capital extranjero practicada en
nuestro pais tiene un carácter totalmente forzado
por el planteamiento general de nuestro desarrollo
y que. en consecuencia, no presenta ni puede presentar la más mínima garantia de independencia
nacional. de protección de sectores clave ni de los
sectores más dinámicos. La apertura de nuestro comercio exterior a los paises socialistas y el ejemplo
que están dando en materia de importación controlada de capitales, debería hacernos reflexionar sobre
la posibilidad de un acuerdo de carácter limitado
con la CEE. El desarrollo español sólo dejaría de
ser inflacionista cuando: 11 Una reforma agraria
digna de este nombre modificase la estructura de
nuestra producción agrícola (véase más arriba la
síntesis de ias conclusiones de Tamames sobre este
punto], y 2 cuando el nivel de salarios haya superado ampliamente las iimitaciones que le impone
la actual estructura social en forma de distribución
escandalosamente injusta de la renta '.Entretanto los
precios agrícolas seguirán subiendo frente a una
demanda superalimentada por el turismo y los trabajadores buscarán algo más que una compensación
a la pérdida sufrida por sus salarios reales. Es bien
sabido que en estas circunstancias la balanza de
pagos se hace eco del exceso de demanda en
forma de déficit creciente: en estas mismas circunstancias, por tanto. pensar e n u n a reducción de
aranceles o en una mayor apertura es obligarse a
desatender las iiecesidades más inmediatas de nuestra industria, fomentando la importación. y a reclamar a cualqiiier precio la entrada salvadora de capital extranjero. El cuadro de inedidas alternativas:
búsqueda de nuevos mercados para nuestros pro-

.~

~

~

~

decididamente hacia los mercados socialistas. c los
seis ,, de la CEE no tendrán inconveniente en explotar
a fondo nuestra fragilidad comercial exigiendo más
mano de obra barata 1600 000 obreros emiarados necesita la CEE de aqui'a 1970 para frenar i l alza de
salarios]. más libertad para sus capitales y menos
trabas para sus exportaciones.
- La asociación de Grecia está dando buenos resuitados en este sentido: las exportaciones griegas se
estancan y las importaciones procedentes de la CEE
crecen vertiginosamente. El periodo transitorio comenzado en 1961. termina en 1973, excepto para las
industrias más sensibles. cuyo periodo de adaptación se fijó en 22 años. Pero las garantías para
algunos productos agrícolas y las promesas de ayuda
del Banco Europeo de Inversiones no lian satisfecho
ni siquiera al propio capital griego. como tuvieron
ocasión de comprobar los industriales catalanes que
se entrevistaron con el director del Banco central
de Atenas a su paso por Barcelona, en viaje de
protesta,, a Bruselas. El ambicioso Plan de desarroilo que se han fijado las autoridades griegas, con
crecimientos previstos muy superiores a los del
Plan español. se basa precisatnente en el modelo
de desarrollo de Iiiiestro pais: emigración de trabajadores a Alemania, vacaciones de los alemanes
en Grecia, entrada de capital extranjero y ayuda de
Bruselas a la agricultura interior. Por otro lado. el
papel que puede jugar España como cabeza de
puente del capital internacional para entrar en
Africa (e incluso en Iberoamérica. según los alemanes). Grecia lo ofrece como avanzadilla hacia los
mercados socialistas y el Medio Oriente. Por todo
ello. la atención de muchos españoles se ha fijado
en la evolución econóniico-política de Grecia.
S

NDLR VBase en este volunien Angel Vilianueva, Causas y estrue tura de la einigración exterior; Blai Serratés. Teoria econó.
maca del turismo y su aplicacion al caso español.

26'

�Coiiiunidad Economica Europea y España

- (Aunque

era m i propósito terminar este artículo
c o n u n examen d e los trabajos que e n España s e
han publicado sobre los efectos globales. económicos y sociales, d e la asociación de España a la CEE,
s u poca consistencia, e l hecho d e depender estrecharnente de las opciones políticas o d e clase d e
sus autores. les priva e n general d e t o d o interés
en e l contexto d e perspectivas trazadas hasta aquí.
Valga la crítica concretamente para las tesis f e d e
ralistas d e Larraz'? fanático d e la unión política
europea. Y las opi~iloiiesdel europeista Riera Claviilé
(consúltese la colección d e Revista Europa que él
dirige en Barceional, a quien s u docilidad atlantista
l e ha valido e l cargo d e director de u n hotel aineri-

cano en Barcelona. La ponencia del profesor Sam.
pedro en el Congreso de Nápoles':
tiene carácter
infinitamente niás responsable. pero su argumentac i ó n e n torno a l a n o validez del modelo d e inte.
gración del Mezzogiorno itaiiano [unificado en 1871
con la Italia Ceiitro.Norte y progresivamente einpobrecido dede entonces hasta 19571 no parece base
suficiente para presentar u n cuadro d e previsiones
t a n satisfactorio como el que aquí reproducimos
(véase cuadro 211. Los progresos d e la política
regional europea son, todo l o más. modestos. Difícilmente podemos fiar en ellos, como Sampedro propone, la futura configuración económica y social d e
la penínsulal.

l. Santiago Carrillo, Después de Franco. i qué?. Editions Sociales, Paris.
2. Paui Fabra, i Y a.1t-il un Marclié Comun?. Editions du Seiiil, Paris.
3. Ernst Mandei, u Structul.e et Dynamiaue économiques du Marché Cominuli .: en L'iiitegration Eurapéene et le Mouvement
Ouvrier, CES, Paris, 1964.
4. André Gorz. -Marché Commun et Pianification n , Ibidem.
5. Pino Tagliaz2ucchi. m L'Europe, c'est aussi ie Sud u, en Revue lnternationale du Socialisme, abril de 1964,
3.3
. europeo, ioeramer, iyiis.
6. Rarnon Tamames, Forinación y desarrollo urn
iviercaao bornuii
7. Arturo Camilleri Lapeyre, e L'Agi-icultui-e espagnole et le Marché Colnmun en Revue du Marché Cornmun. niayo de 19G4.
8. Ramdn Tatnames. ,, Problemas de la Agriciiltura Española eii Tiempo de España, n. ii. Madrid. 1964. Posteriormente iia sido
Pei&gt;insui?.
inciuido en un libro sobre Probknias de la E~a~pmia,españoia,
9, ?--:J.--:.
d.&lt;
-U O~D I,B ~~~ O. .~~o r n i s a r i aael Plan de ~.
n
&gt;
r r i i u i i i u l a 81"
uesarroiio Economico y Sociai.
1964-1967. Comercio Extarrur cifiiienu,.
*
;
A
,OCA
Mad. .-, .,",.
10. André Marchal. L'Eurape solidaire, Paric, 1965.
1 1 . L'Espagne et le Marciié Coniiiiiin. Point de viie alielnand v . en Revue du Marché Comniun, mayo de 1964.
12. Manuel Fuentes irurozqui. Tres ensayos sobre el Mercado Común Eiiropeo, Capei, Madrid, 1962.
13. Reproducida Por Ciaude Berger, =Les échanoes exterieurs en Espagne -S, eii Revue du Marché Conirntin, maya de 1964.
14. OCDE General Statisrics, Main Economic Indicators.
15. José Larraz. Souvenirs et cornnieiitaires sur I'intégration espagnolc s., en Revue du Marché Carnrnun, mayo de 1964.
16. José Luis Sam~edro. Los problemas planteados a la economía de los paises (mediterráneos por el desarrollo del Mercado
Común ,,, en Tiempo de.España, ii. II. Madrid, 1964.

" . . ~- ~ ~
- ,
U

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="8">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="34">
                  <text>02. Activitat professional</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35668">
                  <text>Documentació emanada de l'exercici professional de Pasqual Maragall.&#13;
&#13;
- Gabinet Tècnic de Programació de l'Ajuntament de Barcelona (febrer 1965-1968, funcionari 1968-1979) :  com a economista.&#13;
- Servei d'estudis del Banc Urquijo (1965-1968).&#13;
- Aula Barcelona (setembre 1997 - març 1999): funda i presideix Aula Barcelona com a centre de gestió del coneixement per a l'administració de les ciutats. És un espai comú de reflexió entre universitat, empresa i administració en relació amb la ciutat i el seu passat, present i futur.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9659">
                <text>1549</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9661">
                <text>Comunidad económica europea y España</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="41">
            <name>Description</name>
            <description>An account of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9662">
                <text>Suplemento Horizonte español, Tomo II, p. 339-370</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="48">
            <name>Source</name>
            <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9663">
                <text>Ruedo Ibérico</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9666">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9667">
                <text>1966</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9668">
                <text>Economia</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="9669">
                <text>Unió Europea</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="9670">
                <text>Mercat Comú</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="9671">
                <text>Espanya</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9672">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9673">
                <text>Article</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="53">
            <name>Abstract</name>
            <description>A summary of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10085">
                <text>Article de Pasqual Maragall signat com a Raul Torras (pseudònim), al suplement especial de Cuadernos de Ruedo Ibérico Tomo II de 1966 Horizonte español.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14326">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9660">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="2">
        <name>Articles</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="640" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="187">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/8/640/CAU_PoliticaInversionesAyuntamiento_1976.pdf</src>
        <authentication>a6cb807b6d522acfbb205b0c7e830745</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="41913">
                    <text>�GONSTRUCCION mRQUlTECTURA URBANISMO

Unaalternativa
democrdtlka
para Baroelona

Director Josep Miquei Abad
Conrejo de direccibn Josep Mas Salo
Eduard Poos Matas Jaume Raseil Colomina
Josep Viia Codins aiiarejadores
Coordinador en funciones

Rafael Pradas

Secretaria, Redaccibn Montserrat Aiemany
Consejo de Redacción Rafaei Piadas.
Joaquim Sempere. Carles Teixidor
Secciones: lArquitecura: Orioi Sohigas
Construcción: Meice Saia Urbanismo: Carles
Teixidor Barrios: Rafaei Piadas Laboral:
Rafaei Senra Internacional: Manuel J.
Campo C ~ l t u r ay vida cotidiana: Joequim
Sempere Profesioliales: Joan Gay Cine:
Joan E. Lahosa Teatro: Jaume Meiendres
S u ~ ~ r i p c i o n eJOSe
s
Luis Rojo
Publicidad Miguel Muniii Exclusivas de
Publicidad Balmes 191 2.- 3.i y 4.0
Barceiona-6 Teis. 218 44 45 y 21840 86
Delegación Madrid: Carmen Rendas Merino
Cardenai Siiiceo. 21-23 Madrid-?
Tei. 4154031
SUMARIO

Diseño graiico Albeif Ferrei
Fotogiafia G. Seria. M. Armengol.
J Sot8.a~
Compasición Mecanica Fernández
Fotaiifos Roldan
impresión H. Snivadoi Martiiiei.
AV. J o ~ e~ n t o n i o493 B
~

2
16
~

Reaiiracibn técnica KETRES 1253 36 00)
Redacoión. Disttibucibn y Susciipciones
CAU / Salmes 191 6.0 4.. (228 90 34)
Barcelona-6
S u ~ ~ r i p ~ i o n España
es
11 ano) 800 ptas
Extranjero Ir año1 20 0
Números EueitOs España, 150 ptas.
Extranjero, 3,60$ (envio inciuidol
Los números anteriores a la fecha de venta
o suscripción sufren un recargo del 40 %
LOS trabajoS publicados en este número
por ouestroi Coiaboiadore~son de su
ÚOiCa y estricta responsabilidad

En cumplimiento de lo dispuesto en los
artiCuioS 21 y 24 de la Ley da Prensa
e imprenta. ei Colegio Oficiai de
Aparejadores y Arquitectos T6cnicos
de Cataiuna Pone en conocimiento de los
lectores los siguientes datos:
Junta de Gobierno

/ Presidenta: Jos6 Miguel

Abad Slivestre Secretario: Raiaei Cercós
lbanel Contador: Gustavo Roca Jordi
Tesorero: C a r i o ~PuiggrOs Liueiles
CAU ES UNA PUBLiCAClON DEL
COLEGiO OFiCiAL DE APAREJADORES
Y AROUi'lECTOS TECNiCOS DE CATA1 l i O A

17

~ 18

MAYO/JUNIO

197G

Guía de Anunciantes
Introducción
EL MARCO POLlTlCO

~ Las autonomias
I
~ locales
~ ante ~l a crisis del Estado Central

Rafael ARGULLOL

24

Control y gestión democráticos

29
30
3G

LA ECONOMIA
La Hacienda local en e l marco de una fiscalidad renovada Joan COLOM NAVAL
Politica de inversiones del Ayuntamiento de Barcelona Pasqual MARAGALL

43
44
48

LA ORDENACION URBANA Y L A VIVIENDA
El urbanismo municipal ¿hacia dónde? Manuel DE SOLA 1 MORALES RUBIO
Lineas básicas para una politica democrática de la vivienda Coliectiu de Vivenda dei CEU
Infraestructura y transporte: hacia la definición de nuevos criterios
Alfons RODRIGUEZ BAYRAGUET

54
63
64
73
77

82

Rafael PRADAS

SERVICIOS COLECTIVOS Y MEDIO DE VIDA
Equipamiento. organización y gasto sanitario en Barcelona Nolasc ACARiN
El sistema escolar Marina SUBiRATS
Patrimonio natural y calidad de vida Josep M . CAMARASA i CASTILLO
Una politica cultural para Barcelona M." José PARDO / Joaquim SEMPERE

/

Carma SANS

87
88

LOS PROTAGONISTAS
Movimiento popular y alternativa urbana Jordi BORJA / Marcal TARRAGO (Centre
d'fstudis d'urbanismel i Carles PRIETO (Vocal d'urbanisnie Federació Associacions
de Veinsl

95

Directorio de Publicidad

99

¿QUE DICEN LOS PARTIDOS POLITICOS?
Unió Democratica de Catalunya. Esquerra Deinocratica de Catalunya. Convergencia Democratica de Catalunya. Partit Socialista de Catalunya (ex Reagrupanientl, Partit Carli de Ca.
talunya (Secretaria1 Congres Constituentl, Partit Socialista d'Alliberament Nacional deis
Paisos Catalans. Partit Saciaiista Unificat de Cataiunya. Partido del Trabaja de España, Or.
ganiración Comunista de España (Bandera Rojal, Consell de Forces Politiques de Catalunya,
A s ~ o c i a c i o n sde VP&lt;'OI
rlr&gt; R l r r e l n n r i

�l. Análisis de cumplimiento de la inversión
programada 1963-74
El análisis de cuinplimiento de la inversión prevista
puede ser muy vaiioso para la programación. Permitirá
estudiar las prioridades reales, compararlas con
las declaradas y corregir desviaciones. Gran parte del
sentido de la programación deriva del hecho de que
este análisis a posteriori sea posible.
Se ha dividido el análisis en dos períodos de seis años
cada uno: el período 1963.68, que comprende los
programas provisionales 1963-64 y 1965168. y el
período 1969-74.

en pesetas corrientes. En pesetas coiistantes (cálculo
posible gracias a la confección de la tabla de
desvaiorización monetaria en Barcelona, sobre la base
del coste de la vida en la ciudad) la inversión total
pasa de 12.000 a 18.000 millones, o de un promedio de
2.000 millones/año a otro de 3.000.
Hay tres años de baja de la inversión (1967. 1969
y 1973). pero así coino en los dos primeros casos
al año siguiente se dio un gran salto adelante. la
inversión de 1974 fue similar todavía a la de 1972.

El comportamiento por sectores de la inversión
muesta la prioridad absoluta de .Vialidad&gt;. (estructuras
El material recogido en este articulo ha sido publicado en
parte en los números 1 Y 2, 1975. del Boletin de Análisis Urbano

La inversión total en el primer período fue de
edirado por el Gabinete Tdcnico de Programación IGTPI del
10.000 millones. y en el segundo fue de 22.000 millones, / Ayuntamiento.

�vaies. ;&gt;aviiiitnt~c:on a'canrer a j o . a'iinoiaool nri
d s iurcfei'enc as au,n.:ioas ;&gt;or c k)u!iraniieniu.
un 41-44 ' dc a ii\ers;Gn !oral en e perudo 1969.7.1
Traiaiicicse B3rie oiia de bii :ériii r i iii.i!ic
~
pal
pricr cúiiieiite agotaoo en ciiaiiic a p o s , ~ :daoes
i
de
expansión del casco, tal ~ r i o r i d a dabsoiuta es difícil
de'expiicar. El hecho e ~ ' ~ u
ene los dos últimos años
la proporción de este sector en el total empieza ya,
como es Iógico, a disminuir.
En el período anterior Vialidad no fue todavía el primer
sector de inversión: Transportes, con un 21,7 %, iba
por delante. En cambio en 1969-74 Transportes (en un
período de extensión de ia Red de Metros y renovación
del Transporte de superficie) perdió peso dentro
del total
Estos cambios traducen la preferencia concedida a
la moviiidad privada sobre el transporte público en el
úitimo período.

En cuanto a las causas de incumpiimiento a nivel
giobal. habría que comparar el 79 % calculado con la
serie de arado de cumolimiento calculados en las
~ e m o r i a ; del GTP y que exciuyen recursos
extraordinarios y &lt;&lt;otrosrecursos,,:

1

Relación inversión/previsión f % l

1969
1970
1971
1972
1973
1974

Total sectores

Total sin transporte

74.66
76.57
78.83
81,70
74.67
65.38

85.34
91,19
93,79
84,32
77,19

-

El promedio de cumplimiento (incluyendo transporte]
no es superior al cumplimiento con presupuestos
extraordinarios, al contrario. Cabe decir que no son
éstos la causa primordial de ia desviación global entre
lo previsto y lo realizado.

De todos modos, la evolución más chocante es la de
Urbanismo y Vivienda, cuya inversión baja de año en
año. excepto en 1974, para situarse en ei niismo nivel
que en 1969 en pesetas corrientes, mientras que en
pesetas constantes pasa de 470 miilones en ese año a
300 en 1974. Este cálcuio no tiene en cuenta además
que la inflación de los precios del suelo ha sido
seguramente superior a la media. En definitiva cada
vez se compra menos sueio en términos físicos.
Si es cierto que .no queda suelo vacío por comprar"
y que éste es cada vez más caro, no es lógico en cambio
que se reduzca la partida destinada a adquirir una
mercancía que se encarece. tratándola, en términos
del análisis económico, como un bien inferior sustituible.

2. Un c a s o particular: l a p o l í t i c a d e l suelo

La política de suelo (y vivienda, excepto en 1974)
y la de transportes son los dos casos patoiógicos en
cuanto a bajo cumplimiento de la inversión Rjevista
-42 % en los. dos casos- y en baja respecto de¡
cumplimiento en ei período anterior.

La tabla siguiente memoria GTP 19742,. tabla 10, p. 371
muestra la evoiución de las comriras de sueio v otros
activos, descendiendo desde 1972 en valor absóluto
y desde 1969 en términos relativos:

Característica general del período anterior - (1963-681
es de presentar un grado de dispersión mucho menor
del grado de cumpiimiento, tanto absoluto como
relativo. En este sentido la programación 1969-74 ha
sido menos eficaz,, que ia de 1963-68. Es decir, ia
estructura prevista de la inversión fue más respetada
en el período anterior, aún con un grado de
cumplimiento global (69 % ] más bajo o una restricción
más fuerte en los recursos que se habían previsto.

Evolución inversión realizada. por categorías económicas

En cambio en términos globales el grado de
cumplimiento d.el programa 1969-74 fue inás satisfactorio
(casi 80 % l . En pesetas constantes los resultados ya
no son tan halagüeños: un 64 % de cumplimiento, en
términos de obra y equipos físicos.
Los sectores más dinámicos son Sanidad y Viaiidad.
En el primer caso, la reconstrucción de Hospitales
-que puede verse como forzada sustitución de una
actuación estatal deficiente o como punto de partida
de una asunción local de este servicio- y la inversión
en el nuevo Cementerio. han sobre~asadolas
necesaades que, q ~ : z a s.ncorrectameiite, se iia!&gt;ía
ca cu ado. En el seg-nao c ~ s o(Validad). la :nflaciun
ac estandares de cal aad. a discur o e incliisun eii el
oef c r oe conce2ros de regosicion ) la inerc:a de .n
s e r . c i o potents y b.eri montado jsoure iiiia s IJac ón
en que decae posiblemente su urgencia dentro de
las preferencias comunitarias) explican la gran
desviación al aiza de la participación de este sector
en la inversión total (33 % previsto, 42 % real).
LOS sectores restantes no muestran desviaciones tan
acusadas como los cuatro analizados hasta aquí.

l

I

1

Si comparásemos las adquisiciones de suelo para usos 1
públicos con ias realizaciones de suelo por parte del
sector público (cocheras, estaciones, cuarteles, etc ... i
que entran en el mercado privado de solares)
comprobaríamos probablemente que las primeras son
inferiores y que el suelo de Barcelona se privatiza.

1

1

Año

Terrenos y otros activos
(millones pesetas)

% sobre total

inversión

1973
1974

354,6
250,7

8,44
5,38

Total

1.940,4

8,75

-

El anexo 1 del Estudio Económico del Plan General
Metropolitano (Plan Comarcal] contiene una valiosa
crítica cifrada de la política de suelo del Ayuntamiento
de Barcelona. Se demuestra que
.el Avuntamiento de Barcelona no sóio no ha
garaniizado la disciplina urbanística, sino que ha
realizado una tímida política de suelo, no
aprovechando todos los recursos a que la Ley
l e obligaba. [p. 641.
Calculando las aportaciones del Presupuesto Ordinario
obligadas por la Ley del Suelo para formar el Patrimonio
Municipal del Suelo, y comparándolas con las
cantidades efectivamente liquidadas por este concepto,
el citado anexo concluye que
.lo no invertido durante el quinquenio (1970-741,
574 millones de pesetas, a un precio medio de

1

�l

120,10 ptas./m2, que ha sido ei efectivo en las
hectáreas compradas con destino a Parques
Urbanos v Zonas Verdes. conceoto oiia no inrliwo
,"
suelo forestal, habría permitido la adquisición de
475 has. Estas, junto con las ya existentes en 1974.
438 has., permitirían contar ahora con 5,11
mZ/habitante de Verde Urbano, en vez de los 2.45 que
ahora se tienen. Con ello se habrían cubierto los
objetivos propuestos en el Plan General de 1953, y
respecto a.los objetivos del Plan 1974 sólo faltarían
adquirir 21 has. en lugar de 496 has.,, (p. 65).
~

Para valorar estos datos es preciso tener en cuenta
que los precios de los cueios afectados por el Plan
de 1953 para zonas verdes eran y son muy bajos
precisamente debido a aquella afectación. El precio
medio utilizado en el cálculo de arriba no es pues
desproporcionadamente bajo. El incumplimiento del no
muy ambicioso Plan de 1953 no tiene excusa. Las
críticas de excesiva ambición al Plan 1974. como se
demuestra, tampoco están justificadas -aparte
la
opinión discrepante de la mayoría de los barrios sobre
este punto: para ellos las zonas verdes previstas
son Insuficientes.
Hemos estado sometidos a una política de suelo
malthusiana, criticada incluso en las órdenes de
aprobación de los presupuestos municipales por la
Dirección General del Tesoro y Presupuestos, que se
refieren a insuficiente dotación [del] Presupuesto de
Urbanismo con cargo al ordinario de la Corporación.
y a que la alegada escasez de terrenos urbanos es
una i situación de hecho no demostrada,&gt; y que no se
puede .admitir en justificación de la inobservancia
del mandato legal), referente a ia dotación del Patrimonio
Municipal del Suelo.

1

En cambio las adquisiciones de suelo para estructuras
viales [cinturones de ronda) llevadas a cabo v
financiadas por las empresas constructoras -es decir,
no pagadas en la anualidad por el Ayuntamientohan sido mucho más expeditivas y a-mbiciosas. Ello
permite que las estadísticas de adquisición de suelo
a título oneroso que publican las Memorias anuales
del Gabinete Técnico (y que incluyen estas partidas)
muestren una ~ o l í t i c ada suelo más activa.
En definitiva, también la propia inversión en suelo revela
una prioridad creciente en favor de la movilidad
privada. Y de otro lado el Ayuntamiento se descapitaliza.
liquida sus activos en suelo en favor de la vivienda
privada y cubre déficits de funcionamiento con cargo
a esa descapitalización (caso de las cocheras de
Transportes de Barcelona). El suelo ~ ú b l i c o (para
equipamientos y zonas libres) se va encogiendo y se
confirma la configuración de una ciudad angosta,
avara de espacio, esclava del valor mercantil del palmo
cuadrado. Las generaciones venideras nos echarán
en cara la elevada preferencia por el presente que
ha mostrado la ciudad en estos años (lo que los
economistas llamarían elevación.de la tasa de descuento
temporal], aunque las clases altas ya tienen prevista
la solución: marcharse. Marcharse al Maresme, al
trans-Tibidabo o a Castelldefels, servidos por una
Red Arterial eficiente y un sistema de Planes Parciales
caros con densidades bajas.

3. La selección de inversiones por medio d e

estándares
¿Hasta qué punto los programas de inversión del
Ayuntamiento han justificado la estructura de la
inversión, la preferencia por la vialidad, etc.? ¿Y si
lo han hecho, cómo lo han hecho?
38

/

Los índices de prioridad utilizados para el reparto
de la inversión en el programa (ver F. Alamán,
metodología para la selección de inversiones",
Instituto de Estudios de Administración Local,
diciembre lg73) son del
D / N = Déficit/Nivel de Capitalización
donde N = EJE,, = Equipo capital existente/Equipo
capital deseado. Es decir. la inversión que se destina
anualmente a un sector (viaiidad. sanidad o urbanismo]
sería proporcional al valor del equipo deseado e
inversamente proporcional al valor o situación del
equipo existente. Si se invierte más en viaiidad, en
teoría. es porque la relación entre io que falta por
hacer y la situación actual es más alta.
La cuestión, expuesta aquí de forma muy simplista,
estriba Dues en ver auién define v cómo se define
s
definición
el equibo deseado en'cada s e c t ~ r , ' ~ u eesta
condiciona los demás pasos del proceso selectivo.
En la actualidad la definición de¡ equipo deseado
en términos físicos y su valoración mediante unos
costes unitarios [oor unidad de eauipo: cama de
hospital, metro lineal de pavimentacion o plaza escolar)
la realizan los técnicos municipales mediante
comparación no sistemática con estándares
internacionales o inter-ciudades y a partir de
información suministrada por los oferentes o
productores de esos equipos (empresas constructoras
y de obras públicas básicamente).
Esta situación. tal como ha sido descrita aquí
-descripción en cierto modo idealizada respecto de un
proceso real bastante más empírico- es en sí misma
difícil de modificar totalmente, aun en un contexto
político democrático y caracterizado por un mayor
control político de las prioridades ciudadanas. La
construcción de un aparato de indicadores de las
demandas sociales en distintos sectores y de una
función que relacione sus diversas urgencias, es un
problema aquí. en Pekín y en Minnessota.

1

1

�ascendido más de lo que los datos de inflación harían
prever -cosa que a lo mejor en otros sectores no
sucede. Resultado: los indices de prioridad del programa
reflejarán unas demandas sociales no justificadas y
coherentes con la preferencia manifestada por el
Ayuntamiento en favor de la Vialidad.
Este caso se aporta tan sólo a título ilustrativo. El
problema general es y será el adaptar las decisiones
del común, del Ayuntamiento, a las demandas sociales
de los ciudadanos.

4.

Por u n a aolítica d e inversiones alternativa

Aunque sólo ia voz de los representantes
democráticamente elegidos y de las organizaciones
ciudadanas puede configurar el punto de partida de una
política de inversiones alternativa, puede conciuirse
del análisis anterior que, con toda probabilidad, se dará
una inflexión de las prioridades en favor de aqueilos
sectores que la política municipal de los últimos años
ha relegado y que responden a necesidades
generalizadas. En este sentido es posible prever,

/

1

Lo aue s i es cierto es que un Avuntamiento democrático
ha de ser por fuerza un Ayuntamiento más transparente,
con mayor y mejor información, en e l que sea más
sencillo fiscalizar el proceso de adopción de decisiones.
Es decir, que el Ayuntamiento deberá multiplicar el
de los elementos que
esfuerzo de ~~publicaciónn
componen sus decisiones (estándares deseados. costes
unitarios. distribución territorial de los estándares
de servicio, niveles d e calidad de , o s
servicios) y por otro lado deberá ser capaz de recoger
sistematicamente la información aenerada Dor los
ciudadanos y los colectivos de base de la ciudad
(asociaciones de vecinos. etc.) .
Si ello no ocurre se perpetuarán situaciones como la
presente. en que, como se explica por vía de ejemplo
a continuación, un dispositivo técnico aparentemente
aceptable (y que desde luego no tiene comparación
en todo el Estado español a nivel local) conduce a
!a adopción de unas prioridades no muy distintas,
probablemente. de la's que se hubieran.adoptado y se
adoptan en ausencia de toda complicación técnica.
El ejemplo es el siguiente: los sectores o servicios
más capitalizados y prepotentes es fácil que puedan
&lt;$hinchar,,sus estándares deseados, cuantitativamente o
cualitativamente, de modo que sus indices de prioridad
revelen una urgencia de inversión que en la práctica
no está científicamente basada. El déficit estimado
en 1971 para los llamados sectores de inversión continua
[de año en año), en el Ayuntamiento de Barcelona,
ascendía a 8.100 millones de pesetas corrientes en
el caso de Vialidad (de los cuales 5.300 sólo para
Pavimentación), es decir el 68 % del déficit total
de esos sectores. Comparando estas cifras con las del
déficit estimado en 1968 y las cifras de inversión
entre las dos fechas (1968 y 19711 es fácil comprobar
que estos servicios admiten una reducción del déficit
muy inferior a la que las cifras de inversión indican.
O bien la ambición del servicio en cuanto a estándares
ha aumentado o bien los costes unitarios han

1.

Un mavor aiiovo al transworte wúblico frente al
tradiciónal copo de las inversiones por el transporte
privado y sus infraestructuras -lo que conllevaría
una ~ o l i t i c acom~lementariade limitación de la
utilización de vehiculos privados en el centro
y cascos antiguos.

2.

Un mavor énfasis en los servicios sociales
culturales,
al h o r m i g ó n ~ ~
a , las obras e infraestructuras

3.

Una mejor distribución territorial y mayor atención
a la calidad v coste de los servicios. frente al
rudiinenrar o cr rcr.0 de os esrinda:es glooa es
?aró tooa a c.Load f a o o s 2or os iecncos tanto
en su nivel como en ia eficacia de los coste*
implicados.

4.

Una mayor atribución de fondos a la recuperación
de suelo para uso público, frente al proceso de
privatización y densificación en los años recientes
de capitalismo salvaje: ello requeriría una profunda
revisión de los procedimientos e instituciones
municipales que actúan sobre el suelo.

Técnicamente cabe también señalar las líneas de
re\isión a qJe haora de someterse la toma ae
dec s Gnes de in\?rsion Pos,bleniente haba qJe un f csr
los diversos presupuestos y partidas de capital en
un solo presupuesto de capital financiado con cargo
a la deuda municipal. La fijación anual del ,'límite de
, función
la deuda., o recursos de a a ~ i t a ld i s ~ o n i b l e s en
de las previsiones de ingresos. determinaría el volumen
global de Inversiones, dentro de la estrategia fijada
por los programas a cuatro o cinco años. La financiaciór.
de la inversión, o colocación de la deuda. debería
ir ligada a !a oferta de recursos de las Cajas de Ahorro
locales y no ya de un Banco estatal de Crédito Local
innecesario por regla general: aunque deberá tenerse
en cuenta que los recursos de las Cajas serán
competidos por otras demandas. como la financiación
de la pequeña y mediana empresa y la financiación de
programas de desarrollo regional a nivel de la
Generalitat. Debido a ello, y al carácter inmediato y
próximo de las inversiones locales, no sería desdeñable
e l recurso directo del Ayuntamiento a un mercado de
capitales local, con emisión de titulos a absorber
por ei público de la zona, bien directamente. bien a
través de los Fondos de inversión.

��/

los llamados Valores Independientes y Auxiliares del
Presupuesto.
Por úitimo habría que mecanizar en lo posible la
confección del presupuesto, iigándola al estudio de
los costes analíticós -estudio que permite a la ciudad

1

se llevarían los proyectos a la aprobación del pleno.
A lo largo de todo el proceso (debate inicial, contactos
informativos, audiencia de los proyectos) desempeñaría
un ~ a ~ central
e l
la re~resentacióncoordinada de los
barrios. hoy personificada por la Federación de
de Vecinos.
Pasqual MARAGALL

1

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="8">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="34">
                  <text>02. Activitat professional</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35668">
                  <text>Documentació emanada de l'exercici professional de Pasqual Maragall.&#13;
&#13;
- Gabinet Tècnic de Programació de l'Ajuntament de Barcelona (febrer 1965-1968, funcionari 1968-1979) :  com a economista.&#13;
- Servei d'estudis del Banc Urquijo (1965-1968).&#13;
- Aula Barcelona (setembre 1997 - març 1999): funda i presideix Aula Barcelona com a centre de gestió del coneixement per a l'administració de les ciutats. És un espai comú de reflexió entre universitat, empresa i administració en relació amb la ciutat i el seu passat, present i futur.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9688">
                <text>1558</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9690">
                <text>Política de inversiones del Ayuntamiento de Barcelona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="41">
            <name>Description</name>
            <description>An account of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9691">
                <text>Maig/Juny, n. 37, p. 36-41</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="9692">
                <text> </text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="48">
            <name>Source</name>
            <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9694">
                <text>CAU: Construcción, Arquitectura, Urbanismo</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9697">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9699">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="9700">
                <text>Economia</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="9701">
                <text>Gestió pública</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9702">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9703">
                <text>Article</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="53">
            <name>Abstract</name>
            <description>A summary of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10083">
                <text>Article publicat al número 37 de Maig/Juny de 1976 de la revista CAU: Construcción, Arquitectura, Urbanismo ; publicació del Col·legi Oficial d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Catalunya.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14328">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40324">
                <text>1976-05</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9689">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="99">
            <name>Note</name>
            <description>Note inside a the archival description or a component.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9693">
                <text>A la mateixa publicació indica: El material recogido en este articulo ha sido publicado en parte en los números 1 Y 2, 1975. del Boletin de Análisis Urbano editado por el Gabinete Técnico de Programación (GTP) del Ayuntamiento.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="2">
        <name>Articles</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="642" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="185">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/642/Debat_1978_HistoriaFOC_PM.pdf</src>
        <authentication>3361a3170cb31ed50025a46a2e7b2a11</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="41911">
                    <text>����������</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="23">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="26518">
                  <text>04.02. Activitat política</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35654">
                  <text>Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). </text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35655">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9718">
                <text>1608</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9720">
                <text>Un instant de reconstrucció de la història del FOC</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="41">
            <name>Description</name>
            <description>An account of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9721">
                <text>n. 4, p. 81-98</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="48">
            <name>Source</name>
            <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9722">
                <text>Debat</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9725">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9726">
                <text>1978</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9727">
                <text>Front Obrer de Catalunya (FOC)</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="9728">
                <text>Franquisme</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="47157">
                <text>Partits polítics Polítics</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9730">
                <text>Català</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9731">
                <text>Article</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="53">
            <name>Abstract</name>
            <description>A summary of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10081">
                <text>Publicat al número 4 de la revista Debat.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14330">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9719">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="2">
        <name>Articles</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="643" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="184">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/643/Debat_1977_SobreTransicioSocialisme_PM.pdf</src>
        <authentication>df3209c7a14d99e4f5d7187da323a5f4</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="41910">
                    <text>Centre d'Estudis Socialistes

�Pasqual Maragall
SOBRE LA TRANSICiÓ
AL SOCIALISME

�He de dir abans de tot que per a nosaltres, socialistes en aquest
Estat multinacional que és Espanya, els problemes que es plantegen
són els de la transició a la clen10cràcia Ï l'autodeterminació dels pobles, i no encara els de la transició cap al socialisme. Dit això, és evident que la manera COIn es resoldrà el que nosaltres anomenenl
ruptura de!.11ocràtica tindrà una forta influència sobre la transició
al socialisme, tal com l'experiència portuguesa demostra.
En segon lloc, penso que el debat aquí ve lnarcat per uns textos
de base que són extraordinàriament profunds i que obren qüestions
que estan malauradament més enllà del que estem en condicions
de respondre, tal con1 els debats estan demostrant, en la meva opinió. Intentaré doncs de situar~lne en un pla ültermig formulant tres
qüestions addicionals que em penso que estan més a prop del nivell
de les solucions.
Aquestes tres qüestions es refereixen a les contradiccions 1) entre
centralització i autogestió, 2) entre societat de transició i reversió o
reversibilitat deI poder polític, i 3) entre societat de transició i definició de l'espai econòmic significatiu.
La primera contradicció, en les formacions socials de transició
cap al socialisme que es caracteritzen per la coexistència en equilibri
no estable de diversos modes de producción, és la que es dóna entre,
d'una banda, la tendència a la centralítzació, tendència deguda a
l'absència d'un motor de desenrotllament de les forces productives
1 d'un centre d'articulació de les mateixes que substitueixi els monopolis, l, d'altra banda, les exigències d'avanç cap a un socialisrae
autogestionari, cap a una societat autogestionada, concebuda com
una lluita constant contra les concentracions de poder econòmic i
polític.
La segona contradicció prové de les exigències, d'una banda, de la

9

�DEBAT l

construcció d'una socieUlt caracteritzada pel socialisme, i per tant
fundada sobre la desaparició de la propictat privada dels rnitjans de
producció, i d'altra banda, les exigències de preservació de la dernocràcia política fOrlnal, és a dir, l'afixmació per part de les forces
d'esquerra d'una política que accepta la possibilitat de reversió electoral del poder governamental a unes forces que són contràries a
la transició.
Em pregunto fins a quin punt aquest problema està parcialment
o aparentment resolt a Portugal, a causa de la manera con1 d. punt de
partida de la den10cràcia ha estat establert, comportant una forta
embranzida naciona1ítzadora i l'establiment d'una constitució tendencíalment socíalista. Nogensmenys si bé aquestes nacionalitzacions,
la refonna agrària i la constitució tendencialment socialista, limiten
les possibilitats de reversió política i social a curt tennini, sobretot
desprès de les recents eleccions per a la primera Assemblea Legislativa, resta oberta la possibilitat d'una reversió constitucional si la
dreta obté en el futur una majoria electoral comfortable.
La tercera qüestió està relacionada amb l'estructuració de l'espai
econòn1ic i polític significatiu. Si l'ascens polític i social de la burgesia revolucionària va ser acompanyat, al principi, per la formació
d'espais o estats nacionals, de mercats nacionals unificats, i després
per la formació progressiva d'unitats productives i de mercats a
l'escala internacional, quina serà la cOi'Iseqüència, al nivell de l'espai
econòmic i polític, de l'ascens del bloc dels treballadors?
Per a nosaltres, socialistes de les diverses nacionalitats de l'Estat
espanyol, és prou clar que la ruptura democràtíca, la radicalització
de la democràcia i la transició vers al socialisme implicaran, per una
part, un cert fraccionarnent de l'Estat centralista -estretament lligat
a la dominació feixista del capitalisme espanyol durant els darrers
40 anys~&gt; i per una altra part, la integració en un espai econòmic
supra-estatal, europeu, que posseeix l'escala convenient per al desenrotllament d'una colla de sectors·cJau de l'economia.
Dit això, estic d'acord amb la relevància per a nosaltres de l'espai
definit per la conCa mediterrània. Mentre l'imperialisme domini políticament i econòmicament la correlació de forces en el centre d'Euro·
pa, és indispensable d'axar una política internacional socialista d'independència sobre el fet que els països del Sud d'Europa tenen un
cert grau de similaritat econòmica i social i que estan situats a

cavall entre Europa, Afriea i l'Orient Pròxim. [No es raonable pensar
que un pafs del Sud d'Europa, aïllat, sigui capaç d'avançar francament cap al socialisme sense patir pressions exteriors que seran
suficients per a entrebancar o defon11ar aquest procés de transició.]
Les respostes que tenim per a aquests problemes no són encara
solucions; són solament el nom. de les solucions:

10

�SOBRE LA TRANSICIó

l.

Síntesi «(planificació central» - «autogestió».

2. Síntesi (conflictiva, com ha dit la companya Rossana Ros2nd¿',
entre delnocràcia política i dClTIOcràcia de base.
3. Síntesi «independència nacional» - «interrelació exterior».
Hem d'anar enllà. És important en aquest sentit, en la meva opinió, de constatar que diverses vies de progrés semblen obril-~se en
aquest coHoquí.
1) L'extensió a tots els països del Sud d'Europa d'una política
d'unitat de l'esquerra -tal con1 han assenyalat les intervencions dels
companys comunistes i socialistes italians, espanyols i grecs, però no

encara, malauradament, dels companys socialistes i comunistes portuguesos. Una política que no es basi solament en l'aprovació d'un
programa comú de govern sinà també sobre projectes de transfor~
mació de l'Estat, recolzats per la base 'social del front dels treballadors i sobre els quals ha d'obrir-se un debat entre les forces d'esquerra.
2) Solament aquesta transformació dels aparens estatals de dominació (incloent els n1itjans de comunicació social, Ics administra·
cions locals i regionals, i sobretot l'exèrcit) pot permetre de reunir
les condicions de la transició al socialisme en un continent, Europa,
que no és autònom des del punt de vista polític i militar.
3) El paper dels partits polítics clàssics, del parlament i cIe la
resta de Ics institucions polítiques de la democràcia anomenada «bur~
gesa» -que és també un resultat de la lluita dels treballadors europeus- és insubstituible en una societat complexa. Dit això, no sé
de cert si és correcte de plantejar aquest rol com una mediació entre
els movin1ents socials de base i l'Estat -que és la posició socialista
clàssÍCa sobre els partits davant el paper no de mediació sina de
direcció proposat pels comunistes. Penso que seria potser més correcte de parlar d'una funció de síntesi de les iniciatives, per força
parcials, que brollen de les organitzacions autònomes de les masses.
4) El programa de transició haurà de recolzar-se inevitablement
potser en el rol motor del sector coHectivitzat. És cert que l'extensió
del sector públic pot permetre una certa re-apropiació coHectiva de
decisions que són preses en el capitalisme per unes luinories. Tanmateix des del punt de vista de la societat autogestionada i de la
contradicció Estat-societat civil la cosa no és tan cIara. !ts doncs indispensable d'aprofundir el control social de l'aparell d'Estat a mesura que aquest aparell és utilitzat per a expropiar la burgesia. Per
als socialistes la doble via «democràcia formal- control i contesJoació
per la base» no només s'ha de compensar i per dir-ho així cohabitar,
sinó que ha de permetre una certa convergència dels dos pols. Les
11

�DEBAT 1

organitzacions de base -pensem- han d'expressar les diverses opcions de síntesi ideològica i política que són presents entre les masses. És a dir, aquestes organitzacions haurien de situar-se en una
línia unitària tot restant pluralistes al nivell ideològic, tot respectant
el dret de tendència i els drets de les minories. D'altra bancla això
és necessari per a evitar l'allunyan1ent d'an1ples sectors de les masses populars durant la fase de transició -objecte de reflexió de la
sessió sobre la cultura í la ínfonllació cn aquest caBoqui. Per últim,
cal lnirar amb tot l'interès í recolzar la introducció de criteris de
control per la base en les institucions estatals, com el parlament i
les administracions regionals i locals (revocabilitat, rotació dels llocs
de direcció, etc.) i estendre el contingut de les regles de la democràcia
formal allà on encara no arriben en règim burgès (control dels n1itjans de comunicació, jerarquia militar, lleis que preserven el secret
en la burocràcia i en les unitats productives, etc.).
5) Potser no és impossible de conciliar la contradicció entre
l'espai polític europeu, que és el que ha de permetre el desenrotllament d'una transformació socialista a llarg termini i la solidaritat
regional en la conca mediterrània, i fins i tot, a un nivell més reduït,
la solidaritat federal de les forces socialistes de les diverses nacio N
nalitats de la península ibèrica. El nacionalisme centralista espanyol
a punt de morir políticament i el nacionalisme sub-imperialista portuN
guès ja ben mon (o al menys exiliat), res no s'oposa a un retroball1ent democràtic dels pobles ibèrics.
PASQUAL 11ARAGALL

Comunicació al caflaqui
Intervençao Socialista
Lisboa, 7-9 maig 1976

12

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="23">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="26518">
                  <text>04.02. Activitat política</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35654">
                  <text>Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). </text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35655">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9732">
                <text>1609</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9734">
                <text>Sobre la transició al socialisme</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="41">
            <name>Description</name>
            <description>An account of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9735">
                <text>n. 1, p. 7-12</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="48">
            <name>Source</name>
            <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9736">
                <text>Debat</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9739">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9741">
                <text>Socialisme</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="10079">
                <text>Política</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="10080">
                <text>Acció política</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9742">
                <text>Català</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9743">
                <text>Article</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="53">
            <name>Abstract</name>
            <description>A summary of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10078">
                <text>Publicat al número 1 de la revista Debat. Transcripció de la comunicació al col.loqui Intervençao Socialista, Lisboa, 7-9 maig 1976.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14331">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40325">
                <text>1977-03</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9733">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="2">
        <name>Articles</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="644" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="181">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/644/PorUnaRespuestaSocialista_1977_VidaLocal_PM.pdf</src>
        <authentication>059af605e845d7a8f8882049f2a85648</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="41907">
                    <text>POR UNA RESPUESTA
SOCIALISTA
Joan Colomines
Jordi Carcía Petit
Jaume Lorés Emest L1uch
Pasqual Maragall
Eduardo Martín Marta Mata
Isidre Molas Jordi Parpal
Núria Pompeia
loan Reventós
Xavier Rubert de Ventós
Jesús Salvador
Narcís Sena Enrie Trunyó
losep Ignasi Urenda
losep M." Vegara

ALTERNATIVA
AVITAV15I3:TJA

�íNDICE

Presentación .
La alternativa democrática
El Socialismo
La autogcstión
Las libertades y el Socialismo
Estrategia
Estrategia socialista.
La coordinación de los socialistas del Estado
español
Política económica
Política internacional
El sindicato
La empresa
Vida local
La educación .
La cultura
Las mujeres
La juventud
La reivindicación nacional
La religión

5
7
17
41
55
71
95

111
127
147
161
185
213
239
259
275
287
313
341

~ili~

3~

�VIDA LOCAL'

PASQUAL IvlARAGALL

Para los socialistas de hoy, que abandonan cada
vez más la tradición centralista ...........cOD. Tníces tanto
francesas como germánicas- la escala local es óptima para difundir el Estado y recuperal- el control
del mis1110 por la sociedad.
Un Socialismo autogestionario, libertario, se plantea tanto el control de las condiciones de producción en la empresa por parte de los tr2oajadores
como el deSluantelamiento del sector público centralizado, tccnocrático e irresponsable delante de
los ciudadanos, que es característico del capitalismo
monopolist,-l, especialmente en nuestro
)-- para
bacerlo tiene que profundizar la (L~mG&lt;:r;::cia por la
vía de la \'Ítalización de las ÍIJstitucio::es representativas por encima de las
,; de las administrat!Y2,s, por 12, 'vía de ~a :rccstn..:c:uración y democT9.tiz¿:lón do:: ésTas
o
fiscal),
y lo que nos in:c:r·;:,sa
la. Yi2 ele b redncción de la c&lt;'::. ~ de ,"cuc'c,c"ccn y el ccrn:roi de mu....

.~~-

~.'-,,,

en los
;~'.s c::s-,:::::,s;Oi}CS dd gr-u;}O de política urbana y
d·:::: CES, c,' L,s Que lnI'. ';J2nic:ip2do Joscp
García
Sob :\l·:)r-,:::'::s, MiGuel Do!'!,ingo, :'/lontserrat Cuchm,." ¡::·',!,·:::~'s::: .\lor-at2, Cooxa :\g"LÜTre. Jonn Co10m, Xavíc,- R'.-l:l "·;:--JE.'s i ~kK~,y, pero estOy seguro de que
ninguno de ellos cs,m-á de a:;::ucrdo con todo lo que digo.

213

�chas actuaciones públicas: en una palabra, acercando a los ciudadanos tanto como sea posible, esta
superestructura omnipresente y arbitraria que es
llluchas veces la administración pública.
El nacimiento de la producción en unidades mul~
ti nacionales ha puesto de relieve la falta de base de
los Estados-nación tradicionales creados por la bur~
guesÍa entre los siglos XVIII y XIX. La continentali'ladón de los mercados mínimos para la existencia
de muchas industrias cruciales va en el mismo sen~
tido. Este amnento de escala de producción en aI~
gunas industrias, clictado por las exigencias técnicas, aparece simultáneamente a la consciencia y la
experimentación y los esfuerzos para devolver el
control de la vida secial· a los pueblos oprimidos por
los Estados burgueses debilitados y a sus comuni~
dades locales. También está posibilitando, paradójicamente, una discusión más atrevida sobre las ven~
tajas de las denominadas «economías de escala» (&lt;&lt;a
n1ayor producción, más eficiencia») en varios secto w
res, tanto públicos corno privados, pero sobretodo
públicos -enseñanza, sanidad, seguridad social o
impuestos sobre la rcnta- en los cuales no está na~
da cIara que el control deba permanecer no ya en
Bruselas sino tampoco en Madrid, París o Roma.
La explosión de las nacionalidades oprimidas,
por toda Europa, va acompañada pues de una «ex~
plosión loca!», autogestionaria y con una alergia generalizada hacia el alejamiento de las sedes del po~
del' 'Y hacia los argumentos de eficiencia a gran es~
cala. No se trata de un nacionalismo con bases económicas y uniformizador de cara al interior; se tra~
ta de una revitalización, permitida por las condiciow
nes económicas, del secular intento de los pueblos
y de los ciudadanos de autogobernarse de la forma
más directa posible.
Es por ello que caen en desuso expresiones co-

mo ~vida local», típicas de un capitalismo que s~lo
escala"
elel Esta~
perro.it· e la vida sin adJ"etivos en la "
1
do y que mientras niega la pluralIdad naClOna y
rel~E:a la 'vida de las comunidades locales a ur: segundo término, relega también la ~~ida ele los ~Iuda­
danos individuales a los cuales abrmaba servIr. ,
Es indudable que pueden ap~~ecer y. aparecer,an
contradicciones entre la afirmaCIOl1 naCIOnal d~ lOS
pueblos oprimidos y su voluntad ele autog?blCrnO
local, el respeto a las minorías y la espontaneIdad de
las comunidades de base. En muchos casos en la
Díoducción de servicios colectivos, que puede ser
pura charlatanería interesada en boca ~lel Estad~,
~IO lo es tanto a niveles más pequeños. Hay unos ~l­
mites de pequeñez que no se pueden .ultrapasa~ SIn
pagar un precio quizá excesivo. La m~s,ma p~rvlvel~~
"a- de arandes unidades de producclOD pnvada 0::1
C1
e
. ' .
t
n
escala estatal o multi-cstatal es un tac:or. a 'cner e.
cuenta a la hora de cliseñar circunscnpCIOnes adr~ll+
nistrativas que forzosamente tendrán que relacH:narse con aquellas unidades. Se debe ?usc~rr un equl~
Ebrio, todavía ahora y durante 111Uc.ho tiempo, ,entre la tendencia a la vida autól1Ol.na, ele los barrIOS,
&lt;;)ueblos, ciudades :-r comarcas, e mciUso, ~le las ,na~
cionalidades, v la obligación de una Dlll111na ~flca~
(·1;::' v de una ·cierta uniformidad -una cierta Igua};;·'¡¿n re condiciones entre regiones más o menos
;~;-;~n;d.2s. ,::"ntre c!lldadanos establecidos \' foráneos,

215
214

�va y su dimensión es suficiente para que las comunidades nacionales se autoabastezcan V se autolegislen en lTIuchas materias «privativas "(lel Estado}}.
La segunda es que no tiene sentido el desgobierno
local, la existencia ele ayuntamientos sin atribuciones ni recursos (yen cambio, dotaelos del inmenso
poder de enriquecer a unos pocos ciudadanos y
perjudicar a la mayoría a través de permisos y licencias, planes urbanísticos, instalaciones comerciales e industriales inadecuadas, etc.).
Durante una fase próxin1a, posiblemente el intento de clestruir el primer contrasentido dominará sobre la lucha para afirmar el segundo: la necesidad de reunir esfuerzos para afirn1ar en la práctica la c0111unidad nacional impondrá un cierto grado ele sacrificios a las cOlnunidades locales y de
base. Habrá una fuerte insistencia en un Servicio
Nacional de la Salud, o una enseñanza pública ca~
talana y hOlTIogénea,en la necesidad de recaudar el
hnpuesto progresivo sobre la renta o destinar recursos de las Cajas de A...horro para finalidades de alcance nacional y no local (pequeña y 111ediana eln~
presa, sector nacionalizado) o subvencionar un teatro nacional catalán.
Pero al mismo tiempo, y más adelante con fuerza
creciente, .creo qtle se desarrollará poderosamente el
movimiento de las comunidades locales (comarcas,
ayuntamientos y barrios) para gobernarse en todo
lo que no tiene razón ele estar situado en peldaños
más altos y más alejados en la escala ele la administración pública. El control de la red sanitaria
de. base, la enscí1anza básica, las guarderías y la polítlca ele becas, la canalización de recursos de ahorro popular a través de las Cajas de Ahorro locales
el desmanteldlnicnto de gran parte de la planifica~
ción urbanística y territorial en beneficio del control local de la utilización del suelo, la subvención
216

de las actividades culturales autóctonas a nivel de
barrio, pueblo y comarca ... todo ello deberá pasar
al primer plano. Y los socialistas estaremos detrás,
pie~so jrO, contra cualquier intento burg~lés
~u~
rocrático de izquierda, de crear nuevas cnsrahzaclODes de poder arbitrario.
Con el tiempo los consejeros de la Generalitat deberán acostulllbrarse a tener lnenos poder sobre la
«vida locab de MasQuera, Palau Sabardera o Sants,
dd oue ahora tienel~ los n1inistros de los gobiernos
de !vIadrid o los prefectos de los departamen tos franceses sobre sus circunscripciones. Profundizar la democracia yendo hacia el socialisD10 significa -significarú- delTIOCratizar el estado y ello implicará,
insisto, tanto la preeminencia de los cuerpos representativos COlno la destrucción progresiva de la proDia estructura estatal v administrativa.
~ Si la libertad indivi"dual sólo tiene como lfn1Íte
la libertad de los demás, el socialismo, libertario en
último término, trabaja para la destrucción de las
bases económicas que convierten este lema en una
divisa anticlemocrática dentro del capitalismo -clon~
de las exigencias del mercado, de la producción, de
la estabilG:ación, etc... 110 pern1iten a los trabaja~
dores lnás que un estrecho y pobre margen de libertad. Y trabajará también para transformar las
bases políticas de dOluinación y uniformización prc~
tendidamente racional que niegan la libertad en los
países denominados socialistas. Una de estas bases
es la concentración de poder en manos de instituciones singulares, casi siempre estatales, apoyadas
por una ideología nacionalista, economic:ista (las famosas economías de escala) y benévola (deben igualarse dife:tencias). De ahí que llegue a ser tan importante el privilegiar al gobierno local frente al
poder estataL Igual C01110 será importante, potenciar
el papel de las organizaciones territoriales )' sectü-

.o

217

�riales de base (sindicatos y asociaciones de vecinos)
para neutralizar el papel crucial pero a veces opre~
sivo, ele los grandes partidos políticos en el marco
de la den10cracia formal."
Vayamos a cuestiones 111ás concretas. Una gran
alternativa ele estructuración de la vida regional y
local, se planteará pronto en Catalunya. Dejar las
circunscripciones locales tal como están o han estado (municipios, comarcas de la Generalitat) y pri~
vilegiar autoridades sectoriales de alcance catalán
para resolver problemas intermunicipales o interco~
marcales, ésta sería una posibilidad, y posiblelnen~
te la más realista a corto plazo. Así una agencia
catalana de política de suelo podría elnprender la
iniciativa ele hacer la ciudad nueva de Riera de Caldes, o bien concentrarse dentro del án1bito de la
actual comarca del 53, o por el contrario, iniciar
actuaciones fuera ele lo que es el área de influen·
cia de Barcelona-ciudad, más allá incluso del Mont~
seny y de Martorell o Vilafranca del Penedés, siem~
pre según las directrices de un plan adoptado por
el Parlament de Catalunya y discutido en todo el
país.
Otra posibilidad sería reconocer la existencia real
de un espacio polarizado, con un centro, la gran
Barcelona, que en todo caso debería dividirse en
grandes distritos (como se ha hecho en Londres)
compensados quizá desde el punto ele vista de la
base fiscal, es decir, distritos formados por barrios
y ayuntamientos contiguos con una cierta dispersión de .los indicadores ele riqueza.
2. Obsérvese que dIo implica organizaciones de base au.
tónomas, y por lo tanto, si DO plurales, si forzosamente plura~
listas, con tendencias representadas y minorías resnetadas en
su interior: en cierta forma, esto representa una e~tensión de
los principios de 18 «democracía formal» a la «(democracia de
b"se,).

Al mismo tiempo, las antiguas comarcas podrian
juntarse en una división en regiones o «\'cgueries»
(del tipo de las que ya existieron, pero con más
operatividad, sancionando el hecho de la concen~
tración de población y riqueza, en diez o d.oce ca~
bezas regionales). Esta división coincidiría con la
escala que hoy -después de 111uchas exageraciones
como la que permitía al ex Director del Instituto
de Estudios Fiscales, reclamar para Madrid el pro~
cesamiento electrónico de todos los datos fiscales
del Estado-- se considera mínima y suficiente para
establecer un ordenador público con finalidades
fiscales y similares: unos quinientos n1il habitantes.
Desde el punto de vista defendido en este articulo, seguramente lo más oportuno sería pensar que
las cosas deben pasar por la primera alternativa y
caminar hacia la segunda. En una prünera fase -y
también después, pero sin dominar tanto la escena de la política urbana y territorial- existen U1Uchas ventajas por sacar de la consolidación de autoridades sectoriales (transporte, energía, política de
suelo, etc.) de álnbito catalán. Pensemos por ejenlplo, en el poder de negociación que tillaS corporaciones de este estilo podrían plantear frente a las en1~
presas sUlninistradoras de servicio público que durante mucho tiempo conservarán su carácter esta~
tal, si es que no pasan a formar parte de consorcios
supra-estatales: Renfe, Telefónica, Gas natural o las
Eléctricas. El ancho de vía europea, las fabulosas
colas de peticionarios de instalación telefónica que
se dan en Catalunya, los problelnas de seguridad y
contaminación planteados por las empresas energéticas ... no han tenido hasta ahora n1ás interlocuto~
res, por parte de Catalunya. que los municipios frag~
mentados o las, aún más inoperantes, Diputaciones
provinciales. Y esto frente a empresas cuyo presu~
219

�puesto supera con mucho el de n1uchos .l\tlinistcrios
lTIadrileíios."
Otra cuestión prioritaria es la del tratan1iento
del suelo ul'bano. Nosotros levantamos la bandera
de la municipalización del suelo quizá antes que nadie, y lo hicimos para poner de rclie"ve que era necesario socializar efectivamente, y no estatizar, los
recursos y los problemas del suelo urbano.
Pero la lTlunicípalización tiene problenlas, y problemas muy diferentes de los que afrontó el Decreto de Guerra de 1937, pionero y magnífico, pero
también poco aplicado en la práctica. Niucha gente
recuercla haber pagado alquileres al Ayuntanliento,
pero en 111uchos casos esto debía scr cn aplicación
de la institución de un servicio n1unicipal de cobros -prcvista también en el Decreto- y no como
resultado de una municipalización de las fincas que
clebÍa ser efectiva en casos de abandono de la pro,
piedad, y no en todos los casos.
Hoy la municipalización se cnfrenta COn un problema nuevo y uno antiguo: la extensión de la pro,
piedad horizontal y la valoración continuada de las
rentas de situación.
Antes de la guerra, la propiedad de 1a vivienda
no era tan corriente por parte de [muilias trabajadoras, como ha llegado a serlo ahora con un nivel
de vida más alto y con un 111ercaclo de vivienda que
prácticamente ha obligado a comprar a todo el mundo por falta de ofertas de viviendas ele alquiler. La
colocación de ahorros populares en lilvíenda, la
3. No es neceSario afirmar que eu algunos casos, estas
autoridades o corporaciones sectoriales ganarían mucho coor,
clinánclose con instituciones similares del resto de los Países
Catalanes: por ejemplo en el ancho de vía europeo, la regula,
ción de la Autopista Catalana o del lVkc!iterráneo, o la polí·
tica energética (petróleo, nucleares, tiranic) en su vertiente
ecológica.

220

cantidad de fmnilias que todavía pagan plazos o.e
hipoteca y a las que no se puede cargar, por lo
tanto, con una socialización, ni que sea fiscal de la
renta urbana, complican la panoránlica del ll1ercaao
dcl suelo y la vivienda.
Pero no lo complican hasta extremos irresolu~
bIes. Se trata de evitar las soluciones fáciles que lo
estropean todo con el paso de los años. Se trata de
-permitiendo que se conozcan y se paguen las ren~
tas de situación- municipalizar hasta donde sea
necesario, el negocio de la vivienda, que produce pre~
cías abusivos, enriquecimientos injustificados, corrupción administrativa y destrucción de la estructura urbana v de la costa.
La tasaciÓn del precio de la vivienda, que ha dc
estar propiciada por los cOlTIunistas, podría, apa~
rentemente, paliar los dos prilneros problemas pero
no el tercero y el cuarto. Y aún a la larga -al me,
nos a falta de medidas adicionales- llevaría a la
misn13 falta de viviendas de alquiler producida en
parte por el bloqueo ele la postguerra ... jr por lo
tanto a un encarecimiento, oficial u oficioso.
Los esquemas del tipo de La Pondere, defendidos por los liberales, y según los cuales se otorga
al propietario un pequeño coeficiente de edificación
sobre su solar, restando todo el exceso -o el y,alor
del exceso- a disposición de lo común, chocan con
dos obstáculos, el prilnero dc los cuales puesto ya
de manifiesto por los socialistas franceses: 1) no
afectan a todos los solares ya urbanizados y con expectativas de renovación, es decir, a una gran parte
del negocio promotor y 2) no garantizan la socialización efectiva de la mayor parte de lJ.s rentas,
como se pretende, de la n1isma forma que el arbitrio sobre plusvalías no se lleva en este país más
que una ínfima parte de las mismas, por la clis·
crepancia entre valor oficial y valor efecti\'o.

221

�En ambos casos, tasación y limitación de los fm~
tos de la propiedad, los efectos sobre los precios
podrían ser más ffi01nentáneos que duraderos y más
ficticios que reales.
Dando por supuesta una municipalización de la
vivienda no utilitaria -es decir, no habitada por el
propietario o su familia- 4- que no plantearía problemas a la autopropiedad horizontal, el segundo
problema, el de la valoración y pago de las rentas
de situación, quizá no es técnicamente insoluble.
Una municipalización fiscal, como mínimo, es técni~
camente posible a través de los catastros de contribución urbana y las valoraciones de plusvalías, una
vez perfeccionados -y realizados con mayor frecuencia- unos y otros, y del sistema de contribuciones especiales para captar aumentos de valor puntuales, debido a la oferta o instalación de servicios
o equipamientos que mejoran el valor de las fincas
(parques, por ejemplo).
En cualquier caso, una política de suelo y vivienda debe medirse en términos de los objetivos perse~
guidos y teniendo consciencia de los costes impl~­
cactos. Hay políticas óptimas diferentes para objetlvos diferentes. Hasta el momento hemos hablado
en función de unos objetivos negativos: .contra los
precios abusivos, el enriquecimiento excesivo, la corrupción y el desmadre ecológico y edificatorio. Sin
embargo, las finalidades pueden y deben formularse,
llegado el momento, en términos positivos e instrumentales. Por ejemplo, tilla política de suelo y vivienda puede proponerse:
1) oferta de viviendas de alquiler, principalmente de propiedad pública, para matrimonios jóvenes,
4. Municipalización inmediata o concediendo al propietario un derecho de uso por un período limitado de tiempo, a
partir del cual, la propiedad revertiría al municipio, naturalmente mediante una indemnización.

222

imníarantes transeúntes, individuos aislados y comunidades no 'familiares (estudiantes, etc.) Se sobreentiende oferta abundante y diversa y por lo tanto,
alquil~res no excesivos y ubicaciones no exclusivamente marginales,
2) posibilidad de vivienda de propiedad para ancianos y familias estables, vivienda utilitaria, colocación razonable del ahorro popular, garantía de es~
tabilidad v futuro,
3) esp"acios públicos suficientes y adaptados a
las necesidades de los barrios, distritos y pueblos,
4) aprovechamiento máximo y mantenimiento
correcto del espacio construido y de los valores edificatorios y urbanísticos existentes -sin dirigirse
hacia el puro «conservadurismo» al que tendenl0S
después de 30 años de salvaje y rentable destrucción,
5) pernlitir la -experimentación tanto arquitectónica como edificatoria.
Hay muchas políticas «ideales» que garantizarían algunos de estos objetivos, impidiendo la consecución de los demás o de alguno de ellos (que la
política de suelo y vivienda no es sencilla lo deInuestra tanto el ghetto de Harlem como la incuria
de las casas de Budapest). Por ejemplo, una política que «fijase» las familias y los individuos, con
acceso a la propiedad, podría impedir la movilidad
necesaria y por lo tanto, el lnáximo aprovechan1ientoo Concretamente, la vivienda de propiedad, o el
alquiler bloqueado, puede significar -como }'a ha
sucedido- la desocupación de pisos grandes habitados por matrimonios ancianos, que con mucho
gusto ocuparían un piso más pequeño.. si lo hubiese a un precio razonable; o bien puede significar
una densificación indeseable mediante el realquiler
o la cohabitación de lnatrinlonios jóvenes y ancianos. La compra de viviendas, a plazos y con hipo223

�tecas, por parte de matrimonios jóvenes, se justifica
a veces por el mayor poder productivo de los jóvenes que son más capaces de trabajar 10 Ó 12 horas
para pagar las deudas, y con más facilidades para
poderlo hacer en el mercado del trabajo capitalista.
AsÍ, las l1ledidas que deberían instrumentar una
Dolítica de este orden, deberian ser cuidadosanlente
~studiadas y discutidas -lo cual no significa que dehieran ser técnicamente complejas, sino al contrario, fádles de entender y sensibles a los intereses
expresados por los distintos sectores populares, a
lnenudo conflictivamente.
Una política de espacios públicos adaptados inlplica, por ejemplo, no un plan muy detallado y perfecto de alcance municipal, o comarcal, sino lnás
bien un cierto poder por parte de los barrios y pueblos sobre la utilización de terrenos libres o edi~
ficios tradicionales en su ámbito. Hay barrios en
Barcelona, donde es difícil i quizá inútil, intentar
introducir parques y jardines, pero que cuentan con
plazas que tradicionalmente cmnplen con una función similar y que no elebe sacrificarse en beneficio
de otro objetivo, o como mínimo, no debe hacerse
sin una mnplia valoración de pros y contras. Este
sería, por ejemplo, el caso de Gracia, como ha señalado un estudio del Laboratorio de Urbanismo
de la Escuela de Arquitectura.
La municipalización del suelo, como medida gene~
ralizada, tendría, por lo menos, la virtud de inmo~
vilizar los pocos espacios públicos que todavía quedan en nuestras ciudades super-privatizadas: cuar·
teles, cárceles, -cocheras, estaciones o mercados. Pero
podría conseguirse un efecto similar -todo depende de la rapidez de la lnedida- nlunicipalizando los
terrenos de uso público y en cualquier caso, los de
propiedad pública no muni.cipal, o concediéndoles

un derecho de uso limitado en el tiempo. En mu~
chos casos, además, estas propiedades públicas no
municipales provienen de cesiones hechas por los
municipios años o siglos atrás. No tiene sentido,
pues, que estas cesiones financien ahora la re-con·
servaCÍón de servicios estatales o públicos, y ensucien la dudad con nuevas edificaciones y nuevas
pérdidas del suelo público.
En este aspecto, así como la inlninencia del Plan
Comarcal significó la apresurada demolición (y petición de licencia) de centenares de edificaciones y
jardines amenazados por ordenanzas más restrictivas, podemos telnernos para los próximos meses y
años, una actitud liquidacionista similar por parte
ele propietarios privados y públicos. y contra más se
hable de municipalización, más liquidación habrá.
Esta arma, igual que la evasión de capital por parte
de los -capitalistas, es la preferida por los propieta~
rios y deberemos hacerle frente con energía e inteligencia. Si los propietarios, públicos o privados,
demuestran no renunciar a las escandalosas expectativas de ganancia que el mercado les ha acostumbrado a esperar en los últimos años, no habrá más
relnedio que andarse sin contemplaciones ). municipalizarlo todo de entrada, para reconstituir luego
una cierta diversificación, los incentivos o la 1.110\'1'
lizacióll, y el lnantenimiento de las fincas, etc ...
Por otra parte, el lilal que ya se ha hecho, seda rnu.y
superior al que podría causarse COn una medida tan
cortante.
Si no se bace necesario llegar a tal extremo, podelnos pensar que lo que conviene hacer Ínmediatamente es socializar la promoción de edificaciones v
viviendas, puesto que la promoción ha sido precis~­
mente la piedra angular del escándalo v el motor del
funcionamiento injusto y destructivo -de un mercado desequilibrado. Es distinto el caso de otros paí-

224

225
8. -

!'(iK U~,\ gESPlJESTA SOCIALISTA

�ses como Inglaterra, en los que la pr?moción, casi
debe ser incentivada por el sector publlco. Aqm, las
agencias comarcales o regionales, o la A:gencla de
política del suelo a nivel de la GeneralItat, deb~·
rían poseer recursos para ofrecer un porcentaje
elevado al nuevo suelo urbanizado, mientras que a
nivel de los núcleos urbanos ya existentes, la renovación edificatoria Y la tarea de llenar los huecos
de sol libre aún existentes tendrá que estar.estre·
chamente ligada a la participación d~ .los barnos en
la información de las licencias solIcItadas, y también, en algunos casos, en la promoción de usos
interesantes.
Teniendo en cuenta la actividad constructora previsible, en relación al stock existente ~~ c~ns~ruc­
ciones, por esta vía avanzaríamos taI~~len, Indlre~­
tamente, hacia la socialización de IH ViVIenda no utIlitaria.
Hay quien propone, de entre nosotros, ~n decreto taxativo de prohibición -con excepcIOnes en
casos de edificios en malas condiciones- de toda
demo!íción en el casco urbano tradicional de nueStras ciudades. Quizá no sería necesario llegar tan
Íejos y tendríamos bastante con potenciar: con:~ ya
he dicho, las facultades informativas y dIspOSltlvaS
de los barrios en el proceso de concesión de licencias de edificación -¡evitando, claro está, el, trasladar la corrupción de arriba abajo, a los barnos!-S
Por otro lado, el quinto de los objetivos me:r:cionados (experimentación, innovación) podría sahr perjudicado. Personalmente pienso que el desbocamien'to del conservadurismo es un peligro real en la fase
histórica progresiva ~n la que entr.an10s -y me refiero al conservadunsmo del medIO, tanto natural
como, en este caso, convencional, más allá de las
5. También pueden utiUza!"se instl·umcntos fiscales paya
conseguir lo mismo, como explicaré a continuación.

exigencias del equilibrio ecológico y de los valores
culturales-o
Las ciudades tienen que facilitar al máximo los
contactos (por algo existen), pero limitando la congestión y la destrucción de la naturaleza dentro de
niveles tolerables.
Barcelona y las restantes ciudades del área, a
pesar de todo, a pesar de la avaricia del palmo cuadrado, la insuficiencia y la mercantilización extrema de sus servicios e infraestructuras -debida al
abandono estatal- y la ausencia durante muchos
años de un auténtico gobierno local democrático y
fuerte, constituyen aún un área potencialmente afortunada, donde los barrios proletarios no son irrecuperables porque luchan y se organizan para una
vida decente, donde la densificación extrema de los
centros se combina con una densidad no tan invi'vible, con manchas de verde forestal extensas, a ni·
vel de aglomeración, y con una jerarquía de cent ros urbanos de diverso orden aún no destrozada
totalmente. Lo mismo podríamos decir de Catalunya
en general, gracias a la vitalidad de sus pueblos y
comunidades, tanto a nivel económico como políN
tico. El tejido urbano pre-existente y la fuerza de las
organizaciones ciudadanas en los últimos diez años
ha permitido que la voracidad del capitalismo salvaje y especulativo que hen10s vivido no se 10 cargara absolutamente todo.
También la tradición de los urbanistas iniciada
por Cerdá, y continuada por el Pla lVIaciá y el G.A.T.
P.A.C., ha contribuido favorablen1ente a una ordenación no sometida totalmente a los intereses del promotor avispado y del propietario sagaz, especialmente a partir de la constitución de equipos técnicos inter-disciplinarios desde 1964.
Pero ni el contexto político-social permitía a estos técnicos algo más que heroicidades inútiles a la

227
226

�práctica -cu,mdo no los ha arrastrado la corriente
del « negocio »-, ni se trata en el futuro de solucio~
nar problen1as exclusivmnente técnico-urbanísticos y
de elaborar planes más o menos perfectos. Se debe
reformar la metodología de las decisiones para refle~
jar las preferencias ciudadanas con un mínimo de
coherencia, multiplicar la información en ambos sentidos -del gobierno local hacia los ciudadanos y a
la inversa-, renunciar al sueño tecnocrático de la
codificación de la vida de los ciudadanos en aras de
una planificación perfecta, y utilizar mucho más los
incentivos y desincentivos que la prohibición simple o el ordenancismo al que estamos habituados, tal
como Ros Hombravella frecuentemente ha seña·
lado.
Las medidas fiscales son más útiles y menos limitadas, a menudo, que las intervenciones directas.
La conservación tanto de zonas verdes como de edificaciones valiosas, hoy en manos privadas, puede
alcanzarse tanto a través dd decreto congelador o la
afectación urbanística COlUO por la vía del impuesto proporcionado sobre actos tales cama la destrucción de espacio verde privado o de edificaciones reclamadas por las asociaciones de vecinos o las or·
ganizaciones culturales y artísticas. Este impuesto,
aplicado a lo que los economistas denominan externalidades negativas (o efectos externos producidos
por actos en disposición de la propiedad o de recursos particulares), se acercaría bastante a lo que los
ciudadanos considerasen suficiente para abatir taxativamente 1.:1 acción que es necesario evitar -que
tanto puede ser la destrucción de un jardín o un
casal como la en1isión de humos nocivos por una
industria- pero no llegar más lejos de lo que los
mismos ciudadanos consideren que estarían dispuestos a pagar por tal de obtener un beneficio siluílar.
228

De forma parecida se puede combatir la congestión circulatoria en los cascos urbanos prohibiendo
la circulación o encareciendo el aparcamiento -aparcaluiento que entonces no tendría sentido como negocio puramente privado, como casi ninguna de las
concesiones municipales otorgadas en los últimos
años o incluso haciendo pagar la gasolina a un sobre-precio dentro de los cascos urbanos -excepto
en el transporte públíco- que compensara quizá su
abaratamiento fuera de la ciudad. 11 El funcionamiento eficaz ele nuestras comarcas sí que necesita vitalmente de un tr&lt;:lsporte automovilístico no excesivamente costoso. En cambio las ciudades se han de
descongestionar. En ellas ha de pasar a primer tér~
luino el transporte colectivo, mucho menos derrochador ele recursos escasos, como san la energía y
el espacio en las calles del centro, que el transporte
privado.
Estos procedimientos tienen también inconvenientes, claro está. Subir precios significa racionar el
uso. de las calles en favor de los ricos; la gente puede Ir a llenar el depósito fuera del casco urbano; la
coherencia ele esta política estaría en que no se alejaran de la ciudad los peajes de autopista actual~
mente delnasiado próximos a la ciudad central; etc...
Bien, al menos sabrían10s que los ricos pagan por
ejer~er su riqueza -mientras un sistema fiscal progreSIVO no se la haya recortado- y que circular en
coche por la ciudad costaría esfuerzos adicionales,
con1pcnsando en parte las molestias que esta decisión ocasiona al resto de los ciudadanos.
Lo que sí es cierto es que las políticas de incentivos y desincentivas fiscales o indirectos, si bien
pueden hacer funcionar mejor las cosas tal COmo
6. Dc?emos reconocer que esta me:lida. citada aquí a título de ejemplo, era mucho más aceptable hace unos años eue
no ahora.
&gt;

229

I

II
¡

1

!

1
,

�consumo importante de tiempo. Y los últimos años
han acumulado problemas locales formidables que
reclaman cambios inmediatos. Ningún incentivo fis
cal, ningún control de los habitantes sobre los solares de los barrios, hará posible la transformación
de barriadas que no tienen solares libres ni edificios recuperables. Ni lnejorará -o tan sólo lentamente- las condiciones de vivienda en las zonas
denominadas de barraquismo vertical- polígonos de
la OSH o de promoción privada, como por ejemplo San Idelfonso e la Ciudad Meridiana-. De una
u otra forma se habrá de recuperar la cualidad ur
bana mínima que se supone había de existir en estos
barrios.
Pero también en este caso más que una renova
ción planificada sería cuestión de subvencionar a
~os "?arr,ios -a ser posible a través de las empresas e
111st.ItUClOnes responsables- con el fin de que organIcen ellos mismos la renovación, al igual que en
el caso de muchos servicios personales y sociales
-guar~erías, por ejemplo-- se trataría de que las
comunIdades de base lo suficientemente activas para montarlos dispusieran de una ayuda financiera
de la con1unidad más que de organizar un nuevo
servicio local.
~s fácil pensar que todas estas medidas -que
~lqUl se dal: ~ modo de ilustraCÍón- están muy leJOs del SOCIalIsmo autogestionario y anti·estatal del
que hablábamos al principio. Y evidentemente lo
están. Pero se sitúan en la línea de profundización
de la democracia que los socialistas quieren marcar
en e~ futuro. No es seguro, por otra parte, que un
funCIOnamiento lnodificado del mercado no sea una
vía económica posible hacia un socialismo no burocrático en un país relativamente avanzado, al me~
nos al nivel local que aquí nos preocupa. (El protagomsn1o de las organizaciones de base en todo
w

w

w

230

el proceso es el otro factor esencial en la profundización de la democracia en marcha hacia el socialismo.)
Dada la estrechez del mercado de alquileres hasta ahora, una socialización de la vivienda no utilitaria no comportaría un desorden extraordinario y
contribuiría en cambio, si se instrumentalizara correctamente, a los objetivos mencionados. El caso
del mercado especulativo del suelo urbanizable en
diferente, y se habrá de modificar, como ya hemos
dicho, con una intervención pública importante en
el aspecto de la oferta de sol urbanizado y la demanda de terrenos libres.
Técnicamente no es imposible simular artificíalrnente un mercado -valorar las viviendas, en este
caso-. Económicam~ y socialmente el mejor uso
de los reCursos del ~ Y de las edificaciones existentes, variará según el punto de vista que se adop~
te (i?-quilíno, barrio o ciudad en conjunto, por ejem
plo): y no es seguro que funcione un mecanismo que
promueva los mejores usos para cada vivienda, edi~
ficio o solar. Políticamente, además, existe un elemento peligroso, cuando se prescinde totalmente del
mercado. y es el poder que se confiere a la burocracia, indirectamente, que cuida de adjudicar edifidos, sOlares )i usos de unos y de otrOs. (La utilización de este poder con fines de represión política o
social es un hecho conocido en la Unión Soviética
como lo es en las viviendas fuera del mercado qu~
las grandes empresas construyen para sus trabajaw

. ? Un arrendatario con vivienda garantizada por el muniClpJO puede no tener ningún interés por mantenerla en buenas condiciones si, por ejemplo, quiere marcharse al cabo de
unos años; un arrendatario potencial üene el interés contra;1.0; c.l barrio puede preferir que la cao:;a no sea una ruín¡l o
?lCn mstalar en ella un centro social. La ciudad puede estar
interesada en hacer pasar por allí una calle.
231

�dores). La amenaza de corrupción que esto representa es evidente.
En cambio, una participación importante y creH
ciente de los gobiernos locales en el D1ercado, a tra H
vés de la reversión de fincas de los cascos urbanos
no ocupadas por sus propietarios y de la política
de adquisiciones y viabilización de terrenos fuera
del casco, aunque participando en cierta medida ele
estos inconvenientes, los mantendría dentro de uno~)
límites y permitiría potenciar 111eclidas relativas a
la influencia sobre los precios y sobre los alquileres,
a la recuperación de espacios y edificios para usos
públicos, al acceso a la propiedad en condiciones
razonables, etc ... , sin necesidad de fomentar la corrupción, la escasez yo los mercados negros a través
de la tasación de precios y alquileres o la afectación
detallada de usos para los planes urbanísticos.
Ahora bien, hay un aspecto del mercado que los
manuales corrientes nunca explican, o no lo expli·
can claramente. Y es que confiere a los poseedores
de propiedades y bienes de capital el de;echo a saH
botear la vida económica y social del país. Los inH
versares pueden no invertir, comprar terrenos y
crear el paro; los capitalistas en general pueden
enviar capitales a Suiza y hundir la balanza de pagos; los propietarios de terrenos pueden dejar de
'vender y encarecer así, indirectamente, las viviendas, creando una escasez artificial de sol. Ninguna
de estas actitudes sería claramente condenada por
los defensores incondicionales del mercado, que preH
fieren suponer que los capitalistas no actúan solidariamente si no como individuos. La clase social de
los capitalistas en principio no existe. Y, no obstan~
te, son actitudes de clase de este orden las que han
creado siempre la necesidad de las revoluciones. Si
los capitalistas organizan el caos no queda más remedio que recortar la libertad que el mercado les

confiere para hacerlo. A veces, en situaciones no
críticas, esto se ha podido hacer de forma no rev.olucionar.ia, invocando justamente el principio an"
tllTIonopohsta de no colusión. Otras veces, en cambio, no ha habido más salida que defender la democracia 1in1itanclo la libertad de boicotearla. Las
grandes nacionalizaciones de la historia no han requerido generalmente más que simples decretos de
ocupación de propiedades abandonadas previamenH
te -pensen10S por ejemplo en la Banca portuCTesa
o en las propiedades agrarias abandonadas po/" los
cola.boracionistas a los países del Este de Europa
al fmal de la Segunda Guerra Mundial.
Una cosa es pues lo que se puede pensar, desde
un punto. de vista. socialista, sobre que sería mejor
para cammar haCIa el socialismo. Y otra, la necedad de adoptar medidas consecuentes cuando el
marco de libertacl en que este proceso se desarrolla
e: torped~"do por una clase social. Si los propietanos delN% en Catalu11a no renuncian a unas expectativas de extraordinarias ganancias como las que
el mercado les ha otorgado en los últimos años se
h~brá de llegar a la municipalización total sin ~en"
sarse]o. demasiado, por encima de los costos y de
los pelIgros que comporta esta medida.
Junto con la modificación importante del mercado, el protagonismo de los barrios y pueblos, reH
presen~ados en sus organizaciones de base, es el
?frO pivote esencial en la marcha hacia el socia~Ismo. Est~ protagonismo debe fundamentarse en
la destrUCCión de las mil barreras y cortinas de secreto y desHinformación (no olvidemos que el secreH
ro es la regla de oro de la burocracia) que mantienen ev las unidades de base de la vida social en
una 2toJiüzación inoperante. El capitalismo sus'trae
~ la luz pública gran -cantidad de aspectos de la vica económica y social -contradiciendo sus proH

232
233

�pios principios- y lueg.o. c~ndena la autoge:tión co~
roo lll1a utopia y las inlCIatlva.s de la base cOlTIO un
embrollo imposible de coordInar. .
.
El primer derecho de los barno~. es estar Informados con detalle de todas las decIslOll S que les
7
afecten y de todas las posibi.li~ades en Juego. En
este país la dictadura ha pern1Itldo y fomenta?o una
política de hechos consumados que ha cambiado la
fisonomia de pueblos y ciudades. Hay centenares
de ejemplos. La casa Lloret en Sarriá recla~ada ~or
la «Associació de veins» para usos colectIvos, fue
derribada por un bulldozer en una noche; cuan~o
el alcalde Masó propuso, quizá sin saber demasIa~
do lo que estaba hacie~do, un derecho de tanteo
por parte de los ayuntamIe~tos de la co:na:~a en to~
das las compraventas de flncas, que slgn~fIc.aba la
posibilidad de comprar suelo. para u~os. publIcas al
precio que figura en las Escntur~s publIcas, su Car~
2:0 fue puesto a subasta inInedratamente. Lo:" pe~
~íodos de información pública, hasta muy reCle~1te­
mente, se han cumplido, cuando se han cun1ph~o,
con un máximo de cautela para no «levantar la lIebre». Los datos municipales siempre son difíciles .d~
encontrar; las ediciones de las Ordenanzas mU~lcI­
pales v de los Presupuestos se agotan enseguIda.
Se trata de mantener a la gente en la inopia para
después poderla desarmar con el argumento de la
ignorancia.
, .
El papel de los barrios pasa ?ues basIcamente
por la discusión de todas las medIdas que ~e.s a~~c­
tan -desde la concesión de licencias de edIflcaclOn
hasta el reparto de los dispensarios en l?s. diferen~es
distritos-, discusión basada en un maXIrno de In~
formación proporcionada obligatoriamente po:- la
administración. En muchos casos, como ya he dIcho,
la discusión puede convertirse en ill.iciativa y g~s~
tión de muchos servicios descentrahzables, en lll-

dicación de la localización más correcta de escuelas, semáforos y centros sociales, etc. Los cínicos dirán que esto representa una pérdida de tiempo y la
prolongación de los pro~esos administ:ativos. Evidentemente la democracIa consume tlempo, pero
ahorra siglos de injusticia e ineficiencia por la multiplicación de los canales de información que comporta.
PersonaInlente, no creo que una estructura muy
formalizada de representación de los barrios aca~
Trease muchos beneficios. Vn mínimo de estabilidad
v de enumeración de derechos, facultades y límites
debe existir, pero sólo hasta cierto punto. Siempre
hay el peligro de la multiplicación de las rutinas y
de las posibilidades de corrupción. Los grandes partidos pueden sacar mucho provecho de la coordinación lnás o menos abierta de todas estas pequeñas
representaciones locales o de barrio, quizá dema~
siado. El comunista italiano Campos Venutti, decía
que la suma y coordinación, a través de Un gran
partido mediador de diez experiencias extraparlamentarias a nivel de barrio, nlUItiplica por más de
diez su eficacia. Esta conclusión la considero dudosa. La mediación de los partidos es útil -ünprescindible a nivel de síntesis en las grandes cuestiones- pero en muchos casos excesiva e innecesaria. La democracia local en los Estados Unidos
-la más adelantada según Marx en sus inicios- es
una prueba de donde puede llegar la maquinaria
electoral de los partidos en el aniquilamiento de
cualquier respuesta Ciudadana a los problemas comunitarios. En cuanto a las experiencias italianas,
todavía Son limitadas y están centradas muchas
veces en operaciones de prestigio -como el centro
histórico de Bolonia- y carecen de auténtica descentralización fiscal.
Debo añadir que al hablar de multiplicación de

234
235

�la información, no me refiero al establecimiento de
un sistem.a informá tico perfecto y ele Bancos de Datos que cor:.1pilen a los ciudadanos en todos los detalles de su vida social y personaL La utilización
de ordenadores puede aligerar extraordinarimnente
los procesos administrativos v sentar la base de
una ~buena rnetodología fisca{ y de planificación s
-y Catalul1)·'a, a través de los centros ordenado~
res municipales 'J el Consorcio de Información y
Documentación, es una avanzadilla en esta línea-o
Pero hay un Dllen número ele argumentos libertarios
para poner límites a la 111ecanización de según qué
tipo de inforn1ación individual. Somos bastantes
los que opinamos que los Censos y Empadronamientos de población deberían sustituirse por operaciones de estimación indirecta v, a erectos electorales, por un registro volunta~io de electores. En
cuanto al carnet de identidad personal, es un instrumento con más usos represivos que virtudes y
debería poderse suprimir en el socialismo.
En n::sumen, la finalida.d básica de los socíalistas en el aspecto del gobierno local, es la de devol
ver el control ele la ciudad a los ciudadanos v, al
mismo tiempo ensanchar el concepto de ciud~d y
localidad para poner límites a la invasión estatal de
la vida social. Ello será más factible en los próximos años 'V décadas de lo aue ha venido siendo
durante los' últimos cuarenta; cincuenta años, precisamente gracias a la intcrnalización de la economía y a COfldición de que el fuerte en1puje auto
gestionario que hemos podido l/er crecer última
111ente, no se corte ni se agote por la vía del buro
cratismo y de la falta de renovación v nrofundización dc la dClnocr2cia fonnal, por el ~st~blecimien~
to de la cual, en nuestro país, todos ll~chan10s.
w

w

w

w

8. Por ejemplo, con moLi,,'o de ev",luar propiedades fuera del mercado, como ya hemos cUcho antes.

236

En este artículo, más que nada, hemos desarrollado algunas ilustraciones en el can1po urbanístico, fiscal y organizativo, de lo que puede ser una
línea de avance hacia esos objetivos y de algunos
obstáculos que poden10s encontrar. No existe otro
cami~10; d~ n1omento que aventurarse en un juego
de h:q.10tesls de este orden, porque las fórmulas gen~rales («control democrático}), «autogestiól1}), &lt;nnunlcipalización») pueden traicionar una vcz más la~
expectativas de los trabajadores: debelnos Clnpezar
a preguntarnos, qué significan y cómo se aplicarían
llegado el caso, pero sin caer en la manía derechista de las soluci?nes de gobierno 1nágicas y limpias
qU,e lo arreglanan todo y que no tienen vigencia
mas que por unos meses. Una cuestión que acabamos de plantear es la de preguntarnos qué es la ciu~
dad y cuáles son los ciudadanos que deben controlarla: la. suma de los individuos que viven en ella,
de los barrios en que está dividida o el promedio de
los progran1as locales de partido con más probabi~
Edades de mayoría electoral a la larga. O bien,
como ha sido hasta ahora, una subdivisión marginal
del estado y el escenario de una lucha de cIases""" con
sol~ciones trucadas previamente por ,::1 marco legis~
]a11vo e institucional.
Las preguntas que quedan sin respuesta san muchas ~á~ de las que. empezamos a saber responder.
TodavJa. 19noramos Sl, en el socialismo que debemos
c~:ms~nllr en nuestro país, las viviendas serán mayontanmnente de propiedad privada de los ocupantes
(nadie pr~tende, que yo sepa, que las viviendas
sean medlOs de producción) ofreciendo una salida
r~z?~able al ahorro popular y, por 10 tanto, Con poSibIlIdades de transInisión hereditaria, o si la bal:n~~ se inclinará a la. larga hacia la municipali.?:~:c~on total de las propIedades, con lo cual el CODlcnrdo de los derechos y obligaciones inherentes a

237

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="23">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="26518">
                  <text>04.02. Activitat política</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35654">
                  <text>Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). </text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35655">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9744">
                <text>1610</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9746">
                <text>Vida local</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="41">
            <name>Description</name>
            <description>An account of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9747">
                <text>p. 213-237</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="48">
            <name>Source</name>
            <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9748">
                <text>Por una respuesta socialista</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9751">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9752">
                <text>1977</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9753">
                <text>Socialisme</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="9754">
                <text>Municipis</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9755">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9756">
                <text>Article</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="53">
            <name>Abstract</name>
            <description>A summary of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10077">
                <text>Contribució de Pasqual Maragall al llibre "Por una respuesta socialista", número 7 de la col.lecció Alternativa (7x7 edicions).</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14332">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9745">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="2">
        <name>Articles</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="645" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="183">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/8/645/Promos_19630930_n20_EticaPolitica_PM.pdf</src>
        <authentication>f1825b4846da78e356524e9fda53cb6b</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="41909">
                    <text>En este número:

Barcelona
30 septiembre
octubre 1963

Número

20

«Si la economfa concertada ha de traducirse en una or·

questa de cámara en la que los tecnócratas privados
toquen los violines 't los tecnócratas de estados las flautas,
bajo la batuta de la economla de mercado, habrá grandes

posibilidades de ver sacrificados los intereses del pueblo»
(Maurice Byé)

Vea sumario en la página tres

�EDITORIAL

INSTITUTOS Y
OPORTU NI DADES
H. aee pocos meses aparecw en
la prensa dia-ria un artículo suma~

SUMARIO

mente curioso. Bajo el lenw ~~L(L
oportunidad de los catalanes" ve
pág.
nía a afirmar que el Plan de de~
sarrollo era algo así como la pie.
ara de toque del espíritu de irá~
ciativa de los industriales catala~
ne8; que éstos habían rnostrado de
un tiempo u esta parte lo que eT1lw
»
5
pIeando la expresión de Pla. po_
» 1O
dría definirse conw "'un vuelo es~
trictamente gallináceo"; que ahoR
ra tenían la oport,unidad de dar
» 13
el do de pecho, y que el annónico
prhtcipal de e5'ta nota tenía que
ser la creación de un Instituto
para el Desarrollo, que viniese a
suplir la falta de regionalizaciórL
del Plan. Instituto que vendría a
» 15
dar al traste con todos los tópicos
» 21
del individualismo catalán~ etc.
Concluía diciendo, poco más o
menos~ que si todo esto no se ha~
cío.. los catalanes no tendrían perdón de Dios~ pues oportunidades
así
no se presentan rnuchas veces
» 25
en la historia.
Tan extraordinaria nos pareció
esta declaración de principios que
» 33
lHwstro deseo inicial hubiese sido
"'condenarla" a la sección "Pan y
Períódi,cos'~. Pero la enjundia del
Lema es suficiente para ju-stificar
más espacio del que se le podría
» 35
conceder allí.
No es que este71ws en desacuerdo con la afirmación de que la
economía catalana necesita su Ins» 39
tituto de Desarrollo. A.l contrario,
cree/nos Cjue es una G;í;celenle idea
:Y CJue tal institución tiene Un· Í7npOl't;ante papel que jugar en el
&gt;:;. 46
doble aspecto de e.5tueb;0 ele las
M

EDITORIAL

.

Economía catalana:
UN BARRIO DE INMIGRANTES, LAS ROQUETES
Informe C.E,D.E.C.

Comentarios
Economía española:
Noticias .
Economía internacional:
PLANIFICACION PARA EL
CAPITALISMO, pOr Isidre

Canals,
Noticias

InfOrme Promos:
CLASES SOCiALES EN EL

AFRICA NEGRA, por lsidre
Molas.

Pan y Periód leos:
Por Manuel Nada! .

Hombres e Ideas:
EL OBJETIVO
GAULLE .

DE

DE

GALBRAITH Y EL CAPITALiSMO
AMERICANO,

pOr Armand Sáez y Nards
Serra

J

Cdtica de libr'os
ETJCA y POLlTlCA,
Pascual ~1ar¡¡gall

por

realidades económicas del país) y
ele auna miento de esfuerzos dis
persos'. Lo que nos parece inaceptable del enfoque es que se con·
funda a "los catalanes" con una
determinada clase de catalanes:
la que puede tener iniciativas (y
empleamos el verbo poder en su
más genuino sentido social).
Esa lmnentable confusión ha
de tener consecuencias demasiado
claras para que escapen a un examen lúcido; si la institución preconizada ha de salir de la iniciativa privada, estamos seguros que
"hacerse con esta iniciativa" tiene
que ser objeto de lucha entre in~
tereses contrapuestos y que: de
esta lucha, ha de salir vencedor
alguien que no tiene por qué poseer credenciales s'uJicientes para
otorgarse la misión de "defende,.
las oportunidades de los catalanes". Es decir: no vem,os cómo la
burguesía indusl:rial autóctona, ()
alguna fracción de la misma, pl.Wda irrogarse la representadón dd
país, ya que es difícil demos/,rar
que sus intereses sean, por definición, los generales. Mas bien cree·
nws que esta confusión ha de w"
ner como consecuencia situar (/. UIl
grupo en posición de monopolio
y con el campo libre para presionar en apoyo de sus pre{:(m,,,úH1,I"~
corno tal grupo. Al constÚ¡úrs('
una sociedad no eS' necesarhJ ¡;re"
.5uponer la futura mala. je de los
cOlnponer¿tcs; sin ernbaT'go, se IY'
daclan estatutos y se intentn que
cada socio e8té equúa¡;¡:liaf)/.enU~
l'epresentadot al rnenos !Jara evi.
tal' eornplicacíones cuando c';van
rrw.l dculas,j, E'n el orden social
w

�46 -

CnÍTlcA DE LlImOS

TITULO:

zacwn el,el Estado ((. partir del in
dividuo y de moralización de los
individuos desde el Estado, y
cuando juzga, juzga con criterios
cambiantes, opone una escuela a
otra: 'Opone las virtudes de un
pensador qne tiene sus d-efectos
a los defectos de un pensador que
tiene sus virtudes. No hay critcH
rios segnros. Lo único que per~
manccc es el presupuesto: el homhre es constitutivamente ético y
constitutivamente político, es in~
dividuo y sociedad a un tiempo.
Elica y Política tiene de hueno
la situación, la manera de atacar
el problema "pm' les deux bouts
de la cha'llle".
N

ETICA y POLlTlCA
AUTOR: José Luis L Aranguren
EDITOlUAL, Guadarrama. Madrid.
COLECCION: Crítica y Ensayo.
PRECIO: 125 ptas.
FECHA DE APARICIO N : julio
1963.
319 páginas.
En Elica y Política'\ Arallguren
hace un tratamiento sistemático
de las relaciones entre dos cauces
dc la actividad del hombre. Hay
en el enfoque un presupuesto eXplícito: estos dos cauces o ¡onTIas
de actividad humana son real
mente dos y no lUl'O solo. La éti~
ca es, al menos en alguna medio
da, autónoma~ es decir, tiene sus
leyes propias y su lngar en el
homhre" y la polítiea también.
Con este postulado está puesta la
base para una crítica total y defi·
nitiva de las escuelas puramente
!'!'eticistas'? o puramente I,\histori~
cistas?? Ni la política es una pro·
longación s"Ocial de la ética, ni
ésta es eompletamente explicable
desde aquélla. Al contrario, dice
Arangul'cn, la una se manifiesta
en la otra y ambas siguen siendo
ellas misntas. Etica y política no
se puede,n separar de un trazo, no
son compflrtimentos estancos; pero
tampoco se las puede integrar del
todo, ninguna de las dos se diN
suelve lotahncn le en la o tra. Ello
da lugar a una tensión entre dDs
corrientes que en unHS ocasiones
andan juntas y en otras ocasio..
nes se ni{~gan mutuamente. ¿Existe entonces (aunque sólo sea como
posihilidad) una "Etica política"??
Dicho de otro modo, ¿ puede dc~
finirse lUHl "Política ética?!? En
sn largo examen del pensamiento
ético~po1ítico, Al'angnren ,expone
simplemente los intcnto,s ---,. si-cm~
pl'C prohlernátic.os
de moran,
N

Intentaré explicar por qué este
lihro que SilUfl. tan bien el prohlema, en toda su extensión (aun~
que quizás no en toda su pr-ofun~
di dad, eosa más hien lógica)? con·
duce a conclusiones artificiales, a
nü juicio contradictorias. No tra·
to de minimizar el problema. La
post·guerra europea ha sido -escenario de muchas aventuras intelectuales y pülíticas Telacionadas
con él; el conflicto entre ética y
política neva camino de marcar
a este período de la cultura occidental europea de tal modo, que
no será ahsolutamente gratuito
compararlo con los conflictos clásicos? ó'individuo·destino"; "hOl101'ohcdicncía\'. __ , ctc. Ahora~ &lt;;&lt;;indi~
vicluo y soeiedad", "historia y
conciencia ... ?\., "razón y "libertad";
"humanismo y ten'or~\ &lt;;óótica y
poIÍlica'''.
son los títulos antité"
licos de tantas otras aventuras
del pensamiento y de un solo pro"
hlema i de un problelna no resuelto; profunda y ampliamente
compartido~ y que por tanto sería
ahsurdo pretG'-l1del' ver listo yen··
terrado en :las 300 páginas del libro de Aranguren. El autor mis-

mo no lo ignota, no debe igno:
rarlo, no puede partir de cero ¡:d
enfrentarse Gon una tarea que
muchos han e.mprondido antes
que él y en cündiciones no muy
dispares. Exc1uído el tratamiento
g-enial y exhaustiva, lo que puede
exigírselo es una buena "recen·
sión" de lo dicho sobre el tema,
o, simplemente, contribuciones positivas a su esclarecimiento. Dejemos la primera exigencia para
más adelante y veamoS ~ un poco
por encima, claro está .._- cómo
las cO'lltribucionüs quc en pl'inci·
pio podríamos tener por positi
vas: de hecho? en cllibl'o de ATan·
gurcn~ eontradietorias: por un
lado, el valor político de la apatía, la insistente denuncia del he~
cho de quc los hombres prefieren
la seguridad a la responsabilidad,
y? sobre todo, la creación de un
amplio compartimento (peyorativa) en el al'chivad'Ol' de las pos"
turas políticas: el neO~1'onulnticis"
mo. Por otro hdo: el valor po1ílieo de la tensión, base de la
auténtiea clemocracia; la proyección constante de las categorías
éticas del individu'O sobre la 60ciedad en un intento continuado
de moralizarla y el valor político
de la ingenuidad. Uno sc ve con·
ducido a conclusiones tan chocan·
tes como éstas: que la ingcnui.
dad es necesaria pero ahs'Oluta·
mente condenable ..~. en su expresión neo . ro:mántica---'. Que la tensión es intríns(;ca a la democracia (dem.ocrada quc no es nn hech.o sino un hacerse} eomo dice
Sartre cüutra .~--- pongamos por
easo ~ 1\tlontcsquieu)} pero que
sin apatía la democraeia no aca·
ha de euajar (porqne ]a denlOcracía., contra lo qnc dice Sartre y
como ya dice Lucaeks~ no .::;s un
hacerse sino qu,c csel1 alguna fol'N

«

es!"

Agradecemos la colnbol'flCÍóll
(llo' p"SC\If1.] ilJaragal1.

ce~¡ón

con

�PnOMOS --47

ma un lwc!w t una instilllción),
Que la mor&lt;diz&lt;\(~ió!l fk ahaju
arriha es eonslatl{{~ y adclllú'" in"
dispensahle; pen¡ quc la cesión de
l'(~sponi;abilidade:-: ¡lel eilldadano

al Estado e,., cada día más acentuada.
C;OIl lodo i~st() podría redactar
se Ulla :"memoria de las contra"
dicciones que afligen a los dudadanos;' y sin ninguna duda el c'O~
no cimiento científico de la sociedad hahría dado un paso adelante. Pero en el lihro de Aranglu:en
estas con tradiccioncs no aparecen
más que veladamente como tales,
En algunos casos? cada una de las
proposíciolles antitéticas es ver
dad (o aparece como verdad) independientClnente de que la con~
traria exÍi:;ta; pero nunca hay colisióh, y por tanto ni hay respuesta a la evidente prohlematicidad
de lo¡.; hechos ni esta prohlcl11aticidad está desarrollada con todas
sus eotlse&lt;;,uencias (O), Todo con~
flieto l[lwda ahogado en la armo~
nía del 1(~J1guaje; en el misterioso
optimif:'IllO del autor.
¿DÚlld&lt;' reside el fundamento de
esa armonía ~ No sería justo paM
sal' por al lo &lt;pie el misterioso OpM
timismo q"l' de &lt;dIa resulta (o que
ella exprt"iOll 1iene, en principio
al meno_"', llll:l l'&lt;tíz bien explicíta
a lo lar~(J dI' ¡','/ha )' Política: la
confianza 1'1l la I&lt;'~enica. La técniM
ca es i\('IIl,dllH'Il\{: el lugar de
Gonfluclll:ia di' la ólíca y la política. La ¡;,Iic'a, ¡Iiee Aranguren~ Be
tecnifica; ([t'l Illi¡.;mo modo qUD .'la
política ~j' tecnifica. Por ejcmplo¡
no tic-l1l' "wnl ido ha)' decir: '~to­
dos 10:-'- IlOlllbr·es son iguales"? y
sí lo !i{~llt\ en cambio, defender
la igualdad (1.e oportunidades a
través de fondos públicos de compensación. De forma parecida, decir: ~:cada ciudadano: un voto';
tendría menos sentido que a.fir~
mar el valor democrático de los
grupos inl-cnnediarios de opinión
al estilo francés (Club Jean Mol/.lin , .,.). Con ello no quiere decir
Aranguren que la técnica soa
buena por definición. De ningún
modo: la técnica, o ¿I jH''Üceso de
tecniflcación de las I'c-!&lt;tcion,ct", ROciales -- para s{'.r IllÚ", c:.,;ll'i(:tas
es incluso un peligro_ COll{:l'd:lmente? hay ciel'ta proporcionalidad entre los peligros de- la téc"
ni ea y los ele b '"me! afísic&lt;l pol-ítica?~; a snher, la técnica ü~ n _b
sociedad üp-r¡}'cnLa corno la "n1C"
taHsica" es a la s(wicdad c.onnl"
Dista: en los dos CélSOf' un Veli·,
v

groso

insll'¡IIlH'nlil dt: ""puhlica(1) de la per:';ün&lt;l, Pero así
como la '¡·'lllc-tafísica eseatolói'.;iea ' :
del mundo socialista no se '~deja
llloraliz:u' l2), la técnica no es absolutamente impermeahle a la ética, como lo demuestra el hecho
de que ésta se tecnifique. Sobre
ción

j

'

esta hase de confi.anza puede cons~
truirse, esta vez sí, la síntesis es
perada, la (PH~ corona el lihro:
el Estado de Justicia Social.
Los reparos qne merece esta
eonstrucción ideal (id cal en cJ da·
w

ei6n hacia el tipo de sociedad que
~~{~a. No es realista extraer un ""EsM
lado de J uSLieia Social" de tma
confrontación puramente conceptual entre la Soc.i.edacl del Bienestar (3) y el mundo socialista, pI.

vid ando absolutam,ente que esta
confrontación" lejos de ser ideal,
se está llevando a c:a1Jü realmente,
y que; sea el qtH&gt; sea , tendrá un
resultado. No es haso suf-ieient-e de
análisis la existencia de. un pro~
ceso cierto -".~- la teenificación pro~
gres iv a ._..._; pero qnc? con-¡,o ,d mismo Arangurcn pone de manifiesto: tiene mucho de C011fuso? de
imprevisihle e ine1uso de nocivo.

v

Un libro imponante

hle sentido d-e hUC'I1ísilllLl

':~ ilTC,'l"])

quedan hastante- de manifiesto ·en
esta ohservación -- menos com~
plicada de 10 quc parece
d&lt;'
nn pensador francés: la id-cología
de la tecnocracia suprime h historia ,en lo que tiene de úwrcia que
se opone a la ~:mundialización;;
de la técnica. La historia 11wlcstn
a los constructores de tipos idea~
les; pero, prccisam-ontc, fuera de
la historia 110 ocurre nada, El
primer reparo al Estado de Jus~
ticia Social de ta1 manera deD·,
nida, es éste: 2, Guánd'O vendrú?
¿ Quié.n 10 hará '? ¿, Cómo? Definir
un objetivo sin ,explicar d camino que lleva a él '2S un def.ecto
propio ele la ética arrogante qu·e
Al'angul'en critica e'11 sus presuIHH'slos. Es cicrlo q He uno puede
ha('(~l'.s(: 111la idea (Je 10 que sería
lIlla sociedad capitalisla progresi·'
Va, IllÚS o lHcnos ;;"planeada':' taI
(~omo al!~\lnos lcórjcns social~demó"

f:ralas ],;. han descrito. Pero no es
esto lo qnc se pide, ::¡jno, senci~
llamcntc, un planteamiento rea"
lista ele las condiciones en qne 130
desanolJa actua.hnente la evo]u-

El libro de Arangur-cn, lejos d-c
haher resueho -el problema (cosa
que no tiene por qué cxigír~ele;
pero que la arquitee1ura del li~
hro promelc ·en cierto modo); da
la ¡,ensación de haherlo "cxpe~
di-entado", sohr-c la hase de e-anocimientos incompletos; o~ si comp1etos, no agotados. La nnidad de
la obra es más suhjetiva que ob~
jetiva. En efecto? tras las '''contrihueiones p-ositivas" y los análisis
parciales aportados aparece la op~
ción del autor, ESll opción., rcfl.e~
jada en la manera de tratar el
tema; de exponer doctrinas y en
el cont.enido mismo de capítulos
como "'El caso de España"'; es lo
qne en realidad confiere a la ohra
Iln hilo conductor. Consiste (~st.e
"pudor neopositivista ' \ (o ""jntc~
lectualísmo model'ad&lt;/', como el
propio Arangnrell le ha llamado
en otra ocasión) 1 en un desapasio~
namiento sistemático, en un cs~
cc.plícismo metódico que no deja
en pie más que. ]0 técnicamente
válido en el terreno de las nol'(0\ Ji:l Jll(~I,od1' (¡\1(~ el ,l\lUW nllUIl(.'in ('n
111(,,, ¡J,.. \111(1 ol',\:;i(JIl (pp, ;JO ~' 7G) Y qn~
,.'olllnIp0!l(' ni r;ly.oIlHlllienlo lineal y t'lell\1&lt;'1il·o, n{:,lba skntl0, Bi no lle(ltlC't1\'o, sf
1111('nl. CO!lll'Jl[n¡¡(1o es", tenllenci&lt;l, paten·
te ('JI ¡,)'l'lC.-\ y POLl'J'lC:\, a elllllil' el
('lJJ'I'l'lltUlllit'llto

I'l~:11

(JI'

lo;;

lérlllillos eo))-

trndictodOf;, 1\\\ flmigo alil'lllnha (lne 'Ira11¡,:¡¡rcn pareda ('oIlSlTUil' I11lH t':;1)('('I(' (11'
dhtj(j('(it.'" lilH'al (r.s (l('eil', nlgo nh,stl1'(\Il),
l'l! 1n (]llü lHjll('11os t(j\'minos k,108 ,le ('scn·
lun&lt;1l'Sl' sobre In::; sfnte"h; proll11ddns por
8\1 !.'II!'r('l!lnmicnto, cstnhnn llhl)tw8l-o~; nno
[1',1,8 0(1'0, fOl"lnnnll0 nllll c,Hl('ll!1 sin Jin qne
lIn C'o)\lluce, Uparelltelllellle, ,1 ningún l[¡do,
(jUI_'

!JI)

(t])lfll/.U' n

11u(1a,

Al'anp;\lrcn \lI"i}¡¡,,\ el término ';1)\1tal ('ú1l10 ]0 ntili¡,(, Ortl'g&lt;J., significando lo 0])\\1':&gt;(0 n "inti1lliJ,;1,('i(in", fl
;·10 p!'iYfl(lo" (1(' 1.'J. ])('~'80ll.'I.
I::n
Sn¡)IH's!:o lJo,\" 11is(:nUblc. (Vénse a
('"te reH]H!do: Cnrlo~; "I&gt;;TILIDA, "E/mM-·
~tiBI¡I(J .l/ I(ls ('.~(;(jI()I')fJí((s". Buellos Aires,
lD·jl, pp. 22S-:~:_:.). Cital10 por O:;CiH Lflll·
gol' l~n ;;1\ "];'Cf)¡¡r)lldu J'o){iiqllc", p. DD.)
1:;;
Ai'n11.'(U1'l'l1 ntili%n illllisllnt;,mente
Ins 1':qll"e~;inll(';; "fjol'i('{1[Hl (1(&gt;1 bicllCsl(u·',
"8oci(la(1 OPU1('11 b" ~. "1')stnlio pl"ovltlencin", (:\l&lt;J.li(10 l'll l"1'nJi(lnd no f$on (\('.1 t ü ll0
(1)

bii(',H:i(¡n"

U¡)f\'OC,l ;;

�4B ..... CníTICA DE I,muos

mas y lo positivamente detectasubjetiva l romántica, que no tic·
ne en cuenta la ner".csidad dc ·ins~
hle en el del conocimiento. Se ha
titncionalización de la dernocra~
hecho muchas veces Ja crítica de
este :'a priori" que no se distincia, el coeficiente (le apatía 11'8"
gue de los demás sino en el deeesario para que bs cosas flln ..
cionon. La simplificadón es a totalle de que .pretende "saberse a
das luces exc-esiv3 1 se convierte
sí mismo l ' , anunciarse como convención antes de enfrentarse con
en muestra de una especie de (lagla realidad. Se ha dicho de mil
matismo del sentido común, para
maneras y desde otras tantas posl\mdar:nentar el cual, una vez lnás,
turas distintas que en este pudor el autor recurre a ]a vieja critica
ohjetivisul, en la modcración rade un autor criticado: la que hace
dical de su lenguaje, va escondiHegel del bandido romántico.
do un intento más de Sl.lperar las
Está h10Úl de toda duda que
dificultades de ]a realidad, de las Aranguren no defiende en El:ica
que es más o lucnos conseiente;
y Política los intereses dcJ "siste"
de superarlas pero eludiéndolas.
mOl ·establecido" -- para utilizar
Se ha dicho esto tantas veces, que la terminología inglc::;a ....-. Por si
fuera poco~ su trayectoria al llHU·w
uno no espera encontrarse con
frases como :' ... on este sentido
gen de esta obra es claramente
preciso, el totalitarismo comunis- opuesta a una defensa de este
ta es menos malo que el fascista '\
tipo. Al'anguren se ha movido
o aún, "puede considerarse como
siempre en una línea de apertura
un mal menor el fascismo italia"
a los prohlemas YI sohr·e todo ti
no que el comunismo ruso. "
los problemas de las nuevas ge··
¿ Qué decir de ellas sino otra neraciones. Su actitud cl'ítica 1;0"
vez 10 mismo? ¿ Cómo no recorsitiva y va1iellte~ ha sido un .~jem­
da!" un montón de críticas ya he·
plo prácticamente único para la
chas~ al alcance de todo el munjuventud universitaria y para.uni~
do? ·:Hoy es difícil persuadir a versitaria, y ]e ha conv·crtidol d·c
una mayoría de gente para que
hecho, en eso que escasea tanto
adopte ciertas ideas sólo por el y que él mismo considera defini"
hecho de que proceden de la
tivamente desaparecido: en maesun toridad o sean consecuencia ele
tro. No pod·emos ignorar que una
una tradición; es mucho más senfidelidad tan grande a la época
cillo persuadir a las gen tos de
-- y a su misión -" sólo se consi"
que en el fondo no .existe difegue al pl'.ecio de sacrificar toda
rencia alguna entre los puntos de
herencil\ y todR intimidnd intelecvista contrapuestos, de que~ en e1
tuaL Ara'l1guren h,l interiorizaclo
fondo~ no existen conHictos ni de
así sus conviceiones. Pero paraleideas ni ciD intereses que lnerez"
lamente se ha cohrado ,el sacrifican qrte nadie se caliente los· caseio denunciando toda convicción
cos por ellos. Es más sencillo im" y toda ideología. En E'tica :Y Polí"
buir a la gente que nada se gana
tica concretamente? exige y pre"
con excitarse ante los prohlemas~', dica una moderación que sólo pucdice el sociólogo y columnista inde -tener una base p-ersonal~ y la
glés Ifel1ry F'airlie, en un ensayo
extiende al easo de España como
sobre el "'sistema estahlecido'~ (4),
resultaclD de un anúlisis Tápido e
Para Aranguren todo lo que se
incompleto que le conferiría base
sale del ámbito de sus hipótesis
histórico~soeial. Nadie puede essociológicas l sólo puede s·er man"
tar personalmente en desacuerdo
tenido o con hase lnetafísiea o
con su exigencia de objetividad y
mediante un volnntarisl11o que él
desapasionamiento. Lo que sí es
llama neo-romántico. La división
dudoso es qlle esa exigencia sea
suftcicnte para negar lodn ideo.es más ceñida todavía: 'O hegelia"
nisrrl'o o romanticismo. El ml1l'''
logía y para Sllcar conc1usion~~s
xismo es metafísico pnesto que sobre el paSHdo¡ el pr·csentc y el
hegeHano, e inútil puesto que
fuluro de España. En virtud &lt;18
rnctaH"ico. P.ero es todavía ~'Ine·· la moderación que se predica? e]
nos mAlo" que las posturas pufuturo de España es Europa y 'todos los que nieguen esle hecho
ramente r·evolucionarias porque
eviclentB no son nuís qne mn~n­
con 1:0(1'0 tiene una lógica; mien··
ql.listas neo .. rolnánticDs que qru; ..
tras que Itousseau, Sartre, el eH::; ..
n:ían ver .la Penfnsu1a peor ele 10
trismo y el "masoquismo naeiona}" (al qlle hace alusión c_u '·El
que está para ensayar sobre ·ella
sus fónrnll'ls de saIvación. .l. A
caso dc España 71 ) no la tienen:
se baS/lH todos en una ,proyección
dónde conducc e.l pa7'tí pris de
j

j

la moderación? Al polo opuesto~
a una intolerancia en nomhre del
sentido común, qUt:~ desplaza abH
so]utamente los problcmas dc su
contexto real
y que sólo tiene
un paralelo en la demagogia radical que quiere eombatir. Una
cosa es criticar el catastrofismo
nacional; y otra muy distint.a 6Br
vírse de él l antes de que exista,
como referencia para fijar la ne~
cesidad reactiva de adaptarse a
un fenómeno, la europeización~
d-el que lo menos que puede de~
cirse es que n ü está nada claro.
No está mal que un lihro de Eti·
ca predique la moderación, con
la condición de que ésta (pura
fornu\1 constitutivamente vacía de
contenido político), esté definida
de tal modo que no pueda ser
utilizada por contenidüs t{)tal~
mente :~ajenos a la voluntad de
la empresa". El pudor neopositivista l como la ohceeación de los
dcmagogos~ parece rechazar la
responsabilidad sobre estos deta~
Hes (que en realidad 8'on sus propias implicaciones) y se aleja así
de contribuir positivamente a la
solución de los prohlemas plan~
teados.
H

Este comentario a Etica y Políl:ica está escrito, ('asi exclusiva"
mente l para quienes hayan leído
el lihro de Al'anguren. El defecl.o
es patente pero no casual. Habcr
leído E'ticu y Política es un pre"
supuesto que irnaginamos en t-odo
aquel que esté mínimamente inte
resado por los temas que el tí"
tulo sugiere. Y prüeísmnent.e una
de las adquisicioncs de la modCl'na politicología es "la constatación
de que todo el mundo -está :inte~
resado activa 'o pasivamente en la
política. Si algún calificativo merece indiscutiblemente Et.íca y
Política es el de libro interesante,
de lectura amahle y seductora.
Tratándose del primer tratado se~
río sübrc el tema en el pohre
campo de la hibliografía españo"
la de los últimos veinte aíi-os, esta
eualidacl es muy de agradecer. Por
primera vez un libro que ayuda
al lector a ahrirse a los pl"ohlc"
rnas políticos, sociológicos y éticos en. lo que lienen de eomún.
H

(4)
"l1l sisl·('1IIn estal¡{ecido". Hngll
,\' 0(1'0:" unto res. J'1tliejollcs Ariel.
Bnl'celo1ia, iDO:!. m mismo H. Fnil'lie, 1'12iirién(1oBl' n1 jJillW! de la Bne en ht sadetla(] IJl'Húnkil.. aíia(lc llO('O &lt;1esp\lé~: " .. ,es
Cnl)Hlhle (k l'l'a!i"flt· rHa a din ulln enCll
h1l'1'tn. rll'fl'll:;,'\ de lo" inl.('i·eses del sistema
l'8tabll'eídü. deslizando n travé:, ¡'le las (1211
apal'ieJl{'ia) inocuas pnl"lJl'n~, elel moden¡··
dar, jlong,U))Ot; POi' caso, toda una actitud
¡1111e la vit1ü. ete.".
TllfJl1li\;;

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="8">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="34">
                  <text>02. Activitat professional</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35668">
                  <text>Documentació emanada de l'exercici professional de Pasqual Maragall.&#13;
&#13;
- Gabinet Tècnic de Programació de l'Ajuntament de Barcelona (febrer 1965-1968, funcionari 1968-1979) :  com a economista.&#13;
- Servei d'estudis del Banc Urquijo (1965-1968).&#13;
- Aula Barcelona (setembre 1997 - març 1999): funda i presideix Aula Barcelona com a centre de gestió del coneixement per a l'administració de les ciutats. És un espai comú de reflexió entre universitat, empresa i administració en relació amb la ciutat i el seu passat, present i futur.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9757">
                <text>1611</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9759">
                <text>Crítica de libros: Ética y política de José Luis L. Aranguren</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="41">
            <name>Description</name>
            <description>An account of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9760">
                <text>n. 20, p. 46-48</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="48">
            <name>Source</name>
            <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9761">
                <text>Promos</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9764">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9766">
                <text>Política</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="9767">
                <text>Ètica</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9768">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9769">
                <text>Article</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="53">
            <name>Abstract</name>
            <description>A summary of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10076">
                <text>Publicat al número 20 de la revista Promos.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14333">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40326">
                <text>1963-09-30</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9758">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="2">
        <name>Articles</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="646" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="182">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/8/646/Promos_19631101_n21_EconomiaCine_PM.pdf</src>
        <authentication>b2d25b03bff9a5e832784b988ab6eb9d</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="41908">
                    <text>En este número:

Barcelona
noviembre

Número

11

diciembre 1963

Sobre los tory: «En definitiva, la herencia de los temores
e1el pasado y de doctrinas en buena parte anticuadas,
pueden servir pan\ explicarnos hasta cierto punto el origen de una política económica que se encuentra en Ulla
sit,uar;ión crítica, en la que, a los errores de previsión
rnlJch';\,~ veces disculpables, se le suman los fallos en 1&lt;1
,'¡pliqv:ión de las medidas ;"de(;uad'I$,}&gt;

Vea sumario en la página tres

�EDITORIAL

¿ DESARROllO PARA QUE?

SUMARIO
ESTE MES

w

pág.

EDITORIAL

»

3

»

S

ESTUDIOS SOBRE LA BA·
LANZA DE PAGOS DE CA·
TALUÑA, por Ernest L1uch.

»

9

NOTICIAS ESPARoLAS

»

15

LOS FRUTALES LERIDANOS.
por Eugeni Giral

LA POLlTICA ECONOM ICA
BRITAN1CA, por Pe re Puig.

»

17

NOTICIAS INTERNACIONA·
LES.

»

23

CONVENCION EURO·
AFRICANA, por Julio Sa¡nsó,

LA

»

29

»

37

)}

38

LEIDO PARA VD.

»

45

ESTE ARo.

»

48

PAN Y PERIODICOS. Por Ma·

nuel Nadal
LA ECONOMIA DEL CINE.

por Pascual Maragall

El- núnw]'o de PROl\WS que tic
ne en sus manos el lector repre.
senta medio año de una nueva
orientación. En ella se ha dado
lo bueno y lo malo en esta pro·
porción fatal de todos los asuntos
humanos. Sin embargo, creemos
que en el. haber de la revista hay
algo sin duda irnportante: JUl. in·
terés creciente por los temas relacionados con "el desarrollo econÓ·
mico. Hoy el problema del desa·
rrollo ha llegado a constituir la
pesadilla, sincera o demagógica,

del 100 % de las clases dirigentes
de todos los países. Desarrollo

quiere clecir unas veces pro111,O,
ción humana y social de la po~
blación, y otras piedra paru nwn·
tener en el poder unas élites co~
rrompidas y gastadas por el mando. En t;odo caso es la preocupación de la segunda. otilad del pre·
.'lente siglo.
Tras el tn::m del desarrollo se
han ido enganchando vagones de
la nLás di-versa índole: desde las
sociedades de estudios económi.
cos~ hasta un enjambre de predicadores con vocación "hyde~par­
quista\\~ han l:do surgiendo llna
serie de actitudes sociales e indi.·
viduales nueV(lS~ movidas unas por
rd "ani7nus\\ cremat:íst,ico~ y otras
por una más o ¡nenas fundada sensación de podernos expl-i-car la
q uinla esenda de "' lo humano y
lo s()ciar~., admitidos} claro está,
l:odos los tonos intennedios entre
estos dos polos, Se ha hablado
dA! desarrollo como o¡Jort;wúdad
y del desarrollo como nústica, se
han barajaclo tasas de crecimien .
lo y conceptos éticos con un i.n··
sospechado pudor metodológico
(entre las págínas 76 :Y 7'7 de una
pu-blicación l:ítulacla- Aspectos Sociales del Desarrollo E'conónúco
([parecen las siguientes citas: Al..
¡redo iYlarshall~. José Antonio Prie

mo de Rivera, San .Ju.an~ .Juan
XXIII. Jolm K. Golbl'oith, Carlos
}Vla.rx y Ca.rlos Dickens, en un con·
texto referente a los costes sociales del desarrollo cconórníco) ,
En Ética y Política~ libro de
A ranguren crüicado en nuestra
"Revi5t(l~' (ver PUOMOS N.O 20)~ se
hnbla- i-nsistentemente sobre los
problemas di? la "moralización\\
del Estado a través del individuo~
o a la inversa. Sr&gt;, trata de una- problemática. ([dual y que interesa a
todos los que estamos más o me~
nos insertos en una. estructura detcnninacla y obligados a "actuar
en", Pero hay algo que parece
inadTnisible: es inúJt:l y pl'etenci-oso creer ql/.e la economía como
ciencia o como acCÍ-ón es capaz de
dar un sentido detenninado al desarrollo juera. del puro y simple ob~
jeú'vo económú;o, del puro result.o
do de la,., medidas que se tomen,
fuera de la finalidad i-runediota.
La economía no es una ciencia ()
un actuar neu.-lral; pero la no neu~
tralic!ad está en fundón de quienes la nwnejan~. y ella, de por sí-,
no sÚ've como "místic(l.~~, no explica ni al hombre ni a sn historia.
El gran problmna está en que
hoy vivl1nos en u.na cu.riosa confu8ión: lodos estamos de acuerdo en
que e/ ¡)(lpe!- del c,,(!cúnient:o y del
desan'ollo eCOIT.Ólnico es ftUl,damelltal Fara ¡Jro:yec!al' el ú¡)() (1f~ sociedad (f constnrú', Estamos de acuerdo en Cj IU? UJur elevada tasa de crecimiento de la rent:a ""¡Jet' c(/püa~"
se puede al"chi'val' en la empeLa d-e
las '''cosas buenas\\, Estamos de
acuerdo en que el econO/nista en
el si[}..1o XX ú-ene UlLa tarea impar.
t:(/n[;; que reah:zal'. Pero pocos lle~
garían ({ tal grado de unani1Ju:dod
si- detrás de '"cosa buenao~ se 1-'l"egllnlose "paru qw?\ JIall(f.rialHo,~
aquí. U-TUl exala ele respuestos (JIU'
van desde la creencia de f{I/(, d
e

�;-jíl· --

P..\ N

Y PEHIÓnrCOS

món del nivel de vida, La doetdK
JI a electrodDllléstiea,
¡,Un hombre dOllléstieo~ domes
licado '? Podrán localizarle fácilmen 1 e, Pulula, Es un bomhre que
opina CJ1H:' los hillet(':f-: de lnil pe·
~ctas tienen siempre el miSJll0 y
agraclable Golo1' yenle; que pon·
dera y sitúa H las gentes 1110 por
108 valores )' riquezas que tontribuye,n él cr(':ar~ sino por el l'&lt;tsero de los hienes y ohjetos que
consumen. (Hay chts(;s {'n los cuhos de basura~ ya se sabe). Sí~
ereo quc- podnín localizarle fácilK
ment.c~ porque es un hombre de
aspil'aeiones vitales muy concretas: un coche de "'categoría";
una mujer
ohjeto para ·engalanar -_.~~ nn piso ·en el "heau
quart ier'~ ('f)ll ascensor para el
"'serviGi(/' y tresillo y pantalla
de pl~rgamino en el portal, Es un
pohre hombre~ pero en manos de
un Bcckett o d·e un IO'11esco~ o {~n
el lápiz de este dihujante del Ne,'.'
y 01'qnel'~ puede result.ar incomprensihle y dramático.

Item~.1

ü

M. N.

LA ECONOMIA
DEL CINE
por Pascual Maragall Mira

Para mucha gente la economia
es una especie de campo de juego dominado por poder-eH ocul
los. Tamhién muchos economistas
piensan algo parecido. En sus eo~
laboracioncs científicas~ en sus
tCüdas~ está siempre presente cier~
to afán de desmixtificación. Desde la mano invi.si-ble de los clásicos 'liberales, hasta ~"ll velo nwne~
tario que esconde la realidad ele
los fenól11&lt;cnos según una escuela
ncoelásica~ pasando por la teoría marxista de la alienación, la
ciencia económica adopta - como
todas Jas ciencias, pero más que
las otras ciencias~· un tono casi
confideneial de revelación~ como
quien descorre velos misteriosos
o como quien nos cuenta lo que
en realidad es tú pasando. Que el
contcnido sea adecuado al tono
ya es otra euestión. Muchas ve~es lo que hacen los economistas
es lo contrario de mixtificar y csemulen todavía m,ás la realidad
hajo comp1icac1Ds ropajes teóricos.
La verdad es que los .fenómenos
económicos son relativamente. muy
complej-os y que explicarlos llanamente es 10 más difícil. Esto
OCUlTe lo mismo con el COllSUll1D
de la patata qU'e "lel producción y
In exhibición de "EJ año pasado
en MaricnbacP\ poro ·en mucho
mayor grado en 'Id segundo caso.
La economía cinematográfica eS
espccialment{~ intrincada. Los poderes oculto:!- parecen jugar en ella
un papel preponderante, ¿Por
qué se haee Ul1&lt;1 película? ¿, Qnién
de-cicle que se haga '? O mejor:
¿, en virtud de qrté c:l'Íte:óos decide? Cuánto más sencinas son las
preguntas más difícil es eontesta],'las. P1antcarl8s de un modo cien,
lífico es nn acontecimiento bien
1"eeiclJtco eonlO lo -es la hist-oria de1
cinc, El 6ne aparece en 1900 al
hornbro de l(l~~ títírite:ros, Su BY'v"
K

lución a parti\' de entonces es tan
rápida que puede hahlarse eh- una
serie c!&lt;~ revolll-ciones encadenadas
con más propiedad casi que de
evolución a secas. El pensamiento
económico no se formula por pri
mcra vez la pregunta ¿Hay demanda de films '?, hasta los arios
que rodean a la segunda guerra
mundial (1). Vamos a fijar la atcn~
ción en este período y en -el call1i~
no recorrido hasta ese momento.
K

LA LITERATURA
CINEMATOGRAFICA
Una buena manera --- prudente,
cuando menos - de aproximars(~
al cine como fenómeno reconómieo consiste en prestar atención a
un aspecto particular del 1-ema:
el cine como fenómeno de cansecue.ncias literarias; a condición de
no perderse en el hosque de pala·,
bras impresas que proliferan no
tan sólo en la presse d'u coeul' y
en la misma prcnsa pornogl'úí'ica,
sino también 'en :las pub lieaciones
de el'ítica y estudios (2). ¿ Cómo
interpretar toda esta tit.enülu·a '?
Cada grupo de econom.i-stas, el de
los estudiosos y científicos y el
de los negocial;tcs? tiene su liH~'
ralul'&lt;t propia, Las lrnhlicaelOllC';
se nsa ci o n a lis l as., sen li lllcn taJo i.d es,
gráficas y pOl'l1ográficas l h:.l.sta .el
limite superior de la prensa de
actualidades, constituyen el y·olu·
minoso eapúulo rlcln literatura

J. ";\1o])e'l" i)('hÍlHl i:llt'- ;;C¡'een", li'. D.
E:lingt'-l"deL' ~,' J. Legg- (.1037), Posl8rlor
lllcnt0. los trabajos (le Ross lV[nrray (1941).
:'f. D, Huettig (1~):f4) Y R¡lth Illglis (19'1:'))
2, Ji:n a),gullos palses, incluso, 8:,\'1

elJ fH\S lllUl~h:l:, 1l)(Hlnlitla110s ----- &lt;',,,
n'jl«, polélll)(,ll, forum, cine-club, Ó;)(,)&gt;!:I
!('('n ... ~ .... ha constltni{lo Pi núcleo (lc, iod,'
la actividad intelectuaL la vúlvn1n ,Ji'
{:ape de Hna sociccüd f;in {le))_lf1.s!(),C]r¡i; pn
lJilid¡¡(I('~ de dif\logo colectivo.

¡·¡íiin\,

�Pno~lOS

---- cinematográfica o para-cinema
tográfica .--- de los negociantes. No
porque sean un negocio en sí, sino
precisamente porque son consecuencia y comple-n1cnto dd negociD cinematográfico. Con más o
menos aproximación puede útuarse el origen de toda esta literatura
entre el 1914 y el 1918, como suhproducto del S/.a7'-s'\/stem, El Sta,.·
system fuc~ al prilH.:ipio, un recurso anlimonopoIístico que uti1iza~
ron lo~ productores independientes contra ,el creciente p,o·der del
trust M. P. P. C. (M.otion Pictines
Patents Company), quebranclo su
argumento deeisivo: la(~standar­
dización de los films V el anonimato (le los artistas. El interés ~-- que
luego degeneró en interés morboi:,o ~~ por la persona del artista~
lo despertaron los independi·entes
e·amo arma competitiva ';~n dos
frentes: por un lado., ·3n el mercado abierto., confería una atr¿H&gt;
ción especial a sus p·elíeulas; por
otto lado? en el mereado de 'trabajo., hundía las rígidas nOI'mas
impu'cstas por el trust., los hajos
sueldos del artista anónimo, Así l
la aetual literatura sin fronleras~
el comadre-o impreso qu'e rodea
la vida de todo aquel que se aventura en ,d mundo ·del cinc~ ülVO
su origen en un intento {le PCl'sonalización de las obras cinema~
tográficas l y cumple hoy todavía
-~hoy más que nunca - una fundón indesligahlc del sistema de
producción de. películas. Actual"
mcnte.,descuhicl'ta la potencia de
la identificación psicológ'ica como
móvil del consmno ·dc films~ esta
literatura ha superado sus obje~
tivos originales y se convierte en
un movilizador y captador de la
demanda tanto como en instrumento competitivo entre la", ¡!;l·an,·
des empresas procluetora~.
Por su parle, la !;¡IHlr dl· ln.~,
estudios (lel ¡·ilH' ,;(. rdl~'j:L ('O!l

39

v

mllch,l

IlIÚ.,;

\"lllll'll!¡·&lt; ell

\id¡¡d,·.~,
!JI!!'.

IIlOdí·.;!i:1

illll·I(T!1I:1L·é'

d'·ll11'0

('()lllP;II':lli~

plddil':wioll!"

dl·1

dí'

\

Hcli·

lod;) lipl!

Clllljll1\lo

de

acli·

eiclllíficas
dI' Illll·,;lro lIl\lllllo~ lic;1crl un peso
l'.'il)l~('ílico notorio. Se hac·e mucha crí-tica cinematográfica y has\id:l,k.; ¡¡llellTlll,ll!'; v

tante sociología del cine; en muchas ocasiones., crítica \' sociología van mezcladas. En ~amlli.o la
rnc1ustria cineulatográfica sig,:¡e
siendo el reino de Jos poderes
ocuhos\ y el estudio científ.ico de
csl'c sector d'8 la ccononlÍn no hn
dado todavía S'us primeros pasos.

El tille y el sexo, todo un tema

LA DEMANDA. PUNTOS
DE PARTIDA
n(~ lodo l'!lO dl"dll('illlO..; a!pllla:-;
{'ilra('l('l'í,.;!j¡·i1:'

dí,1

1ll('Il() ITlltH'JlIlil·o

('¡tI!' ¡'OlllO kllÚ-

\'

alo.;llllo:--; nlt:U\)S

di' .;11 IH·(dIL·lll"lli;':1 (L"lllitlldi\:'
l. 1&lt;1 l'illll 'e''; Illl producto de
l'OII·;lllllO lll¡¡~ivo. Un ':.:strulio de la
d¡·lll;llHLI li(' {,ilms no puede tener
1·11 clll'llla su componente weiológj(:o, 0, si se quiel:e~ la importancia de 105 resultados que se l1eri··
varían de nn análisis llevado el
cabo según los métod-os de la psj~
cología de maS&lt;lp,.
2. La demanda de film::. es una
demanda dirigida. No ,es l'U1n de·
manda HhJ:·c, Se trata de aclarar~,
mediante nn estudio rignroso de
la industria cinemato~rráfiea. los
grados de lihertad de' que p'uccle
gozar y la cnUS[l dc' las limitllcio"
nes que se le OpOllen.
3. El fihn 1 ·en poteneia? es una

¡¡J'le~ y

en c-ualquier caso
intelectuaL (Podría~
1110,'; dcc,ir: el film puede ser (1
j)('MIT de todo una ohra ele arte,)
Las caracte'ísticas del consumo
ónematográfico son antagónicaf'
en muchos s'cntidos l sin embaJ.'go.,
a las del consumo ele la:;; ohras de
arte en general "~- que. es por definición el más lihre y personal dc
lodos los consumos posihle~,., el
menos objetivo y estandardizahle,
4. Por último: 1&lt;'1:&gt; tran.s.fornH\"
Ci-ollCS lécnic::1S de la industrb ci··
nemal.ogl'áfica se han .'3l1ccdido ún
parar. Se- trata dt~ una il1clustJ:1&lt;l
esl:r{~ch;;¡¡l1ente ligada a las siempre lluevas eondieioncs sociale~.¡ V
técnicas del siglo xx. La no\'(-;~
dad juega en ella un papel dele)"··
minante, El estudio científico hn
ido a remolque de e51r c:lllJhiu
ron.5tantc~ no ha podirl o f".'¡t!llll('·
ccr hns'8s 1)~-;rnlaI10ntes COlIJO 110
las ha cslahledd-o el fenÓJll(~nll
tudiado,
(ll)ri! dí'

Illla

creación

�,10 -

ECONOMÍA DEL CINE

PEQUEÑA HISTORIA
DEL CINE MUDO
En la primera parte de su
obra '''El film como mercancía",
Peter BachEn ..-._. el primer autor
en hacer Ull tratamiento sistemá..
lico del tema que nos ocupa---,
realiza unalahor de docunH~nta­
ción histól'ica, centrada sobre la
evolución del mercado norteamericano V del mercado alemán. y
soIne. 1m::. relaciones, dentro 'd·~~
ellos, en U:e las tres ramas de la
industria cinematográfica: producción, distribución y exhihición. Eludiendo el coté pinoresque, Bachlin individualiza algunos
fenómenos de gran importancia.
Pone de relieve, por ejemplo, el
papel primordial de los indepen~
(Hentes en el clesolTollo del cinc;
indica cómo la hanca, interviniendo con 8US propios criterios (en el
papel de producer~supervisor),ha
revolucionado la industria cinematográfica, y, cómo en menos de
10 ailos (1918-1926) ha acahado
con los recursos del cine mudo
imponiendo la gran transforma~
ción del sonoro. Paralelamente
explica con claddad la tendencia
de la industria cinematográfica al
monop"OHo. Vamos a seguir sus
pasos de historiador somero.
La infancia histórica del cine
··está marcada por la escasez d-e pe~
lícula virgen (materia prima indispensable) y por la inexistencia
de nn público específico; es decie l por una oferta escasa y una de·
luanda déhil. El aprovechamiento
comercial del film lo llevan a cabo
los f,eriantes, cambiando de sitio
para venüer la dehilidad el-e la demanda y aprovisiol1ándo-se dircctamente d-e los productores. Algunos ele ellos producían sus propios
filmE como MéIies en Francia. No
tardaron en formarse una especie
de empresas monopolísticas, que
protegían sus procesos de valoraeión mcdbnN: patentes y utilizando capitales relativamente grandes
para la época. Cuando la exhihi·
ción amhulante estaba todavía en
pleno auge, ~e crearon '2·n EE. UU.
los primeros teatros cinematográfIcos. La demanda creció y .loS' pro·
gramas tuvi·cron qu'/.' cambiarse
más a menudo~ porque el número
do espectadores de cadn localidad
era rc.lativamcntc elevado. Los
films de 100 y 200 metros -- dramas y comeclias "..... snstituyeron "l
las actualidades l cloeumenta]es y
escenas c;ómiens que habían IHc,

Las grandes panorámicas

dominado en el mercado americano hasta primeros de siglo. Los
cines fijos tenían ,dificultades para
amortizar el coste de las películas
que comprahan directamente a los
productores. Por esta razón em
pezaron a firmar acuerdos entre
ellos para comprar, juntos, las
misrnas películas. Para los productores estos acuerdos tenían
consecuencias peligrosas: stocks
invendibles)' pérdida del control
del mercado. Los riesgos inheren·
tes a la colocación de' la produc~
eión (por parte de los productores) y a su adquisic.ión (por parte
de los cxhibidores) impulsaron a
promover el viejo sistema de camhiüs locales por llUevas organizaeÍones de distribución. Ha nacido
una nueva rama de la industria
cinematográfica: el comercio del
film. El ,distrihuidor asume los
riesgos de adquisición del film;
el exhihidor sólo tiene que con·
tratarlo. Los productores amplían
sus mercados y ohtienen además
llna espeeic de garantía de venta,
mientras que los exhibidol'o,", l'{'sue1v·en el problema qll'e plautell
el cambio frecuente de programas.
Esta primera rcvolueión comercial y sus repercusiones en la industria condujeron al caos ck .la
profesión. Salas relativamente pequeñas (200 a 300 sitios), precios
bajos, programas hJ.'Cves~ ]?elleficio basado en el número de re··
presentaciones dial.'ias corta c1u,·
ración de los pl'ognnn&lt;.uL ..., todo
Gonüihuyó a un fuerte aumento
w

l

de la demanda. Las "fábricas de
fíhns" las satisfacían con dificul~
tad. Las películas se realizaban
con precipitación, sin grandes
preocupaciones artísticas. La ex
trema libertad competitiva, la fal~
la de organizaciones sólidas y de
tradiciones comerciales estables
constituyen un marco excesiva~
mente déhil para lel desarrollo
pujante de la joven inclustria. El
mercado estaba en manos de los
distribuidores, mejor situados que
los otros dos sectores para controlar donandas v ofertas {~ll ev·Qlueíón. Las casas·' productoras aspiran a una orgcll1izaeión más estrecha tk la industria, a cierta rigidez que les permitiera aUlllentar
sus ingresos en perjuicio de los
distrihuidon:?s. Y 10 consiguieron.
Su triunfo, el principio de exclu"
sividad, el copyright. y la coneen··
traóón de empresas. El distribui~
dar ohtenía .el aprovechamiento
exclusivo de un fjlul determinado
para un período y un sedar determinados; su:; riesgos se reduc.ían puesto que cada film dejaba
de hacer::.'e la eompetNlda a sí
mismo. Frente a esta ventaja los
proc1ucLorcs conscguían otras de
mayal' importancia en cuanto a
la situación en el mercado: el
"copyright': significaba para ellos
la posibilidad de disminuir O-111Ú··
mer·o de copias~ subir el preeio y
controlar el rncl'cado. Como por
otro lado las relaciones entre los
in lennediario5 y jos 'Gxhihic1ol'cS
resultahan JÍlnil:l-c1f1s &lt;l una cesión
del derecho de aprovechamiento,
w

�PROMOS ~-

el cabo de la cadena de relaciones
jurídicas ---- la propiedad -_._- quc w
daha en manos de los productores. Las cmpresas de producción
se convertían 'en parte interesada
en los ingresos del "alquiler de
peJíeulas" y por tanto en la exploulción de las mismas; aumentaha así su control sohre las operaciones ,sucesivas a la cesión al
distrihuid,o!' i:fl,
Sobre e¡.;ta plataforma de control.. las casas pl'üduetoras se deeÍden a lanzar entre 1907 y 1910, la.s
primeras tentativas mon~pO'lístieas
el-e alcance nacional. Su obj,etivo
era la concentración vertical descendente, es dceir, cl dominio de
la di.strihlleÍón e ineluso de la
exhihición. Pathé &amp; Gaulllont con~
siguió este objetivo en el mercado
francés y ;dominó los demás mercados continentales al nivel de la
producción. El resto de los países
europe,03 orientaron sus esfuerzos
hacia el campo de la distrihución
y de la exhibición. Hay que poner
~le relieve los cambios técnicos en
los que Pathé hasó el lanzamiento
de su expansión. Como en otros
sectores económicos el período de
lanzamiento monopolístico implica un auge industrial notahle y
un :elevado ritmo {le progreso técnico, y esta implicación es segu·
ramente más cierta en el caso de
la industria cinematográfica, en
la que la novedad juega un iHlw
portante papel como movilizador
de la demanda. En 1907 Pathé
]anza películas de 600 metros. La
duración y contenido del film
cambian decisivamente. 1!:1 púhlica aoog'e calurosamenl.e el "nuevo
cine". particulannenloC ·el cincl'omaJ1e·e, la.:; películas históricas.
se.ntimentalcs y de aventuras. Por
priJlrera vez ]a interpretación co·
rría a cargo de actores de cine.
Los productores franceses realizan films de gran valor público,
asegurándose lina difusión masiva: hahían descubierto los earaeteres especiales del film-ll1crc,allcía,
La ¡J,"t'an guerl'il illlel't'utllpió ;:d
lHJSlllO
tiempo el rápido creel"
llliento de b oferta y .la demanda
y el pl'oceso de cOll¡:entl'ación in..
dustrial. PeJ:O en realidad en el
hundimiento del gran trust amr::rieano ele la segunda década, la
ÑIPPC\ intervino de manera de·,
terminante un factor ya puesto de
rdieve: 1&lt;l competenda de- IOn in·
dependientes 'ímpidió qlH~ el tnlst
uti1izase 10,'3 métodos sobre lo~,

que hahía mOllla,do su dominio:
el aprovechamiento abusivo de
1005 films, hasta la usura total, el
'''dumping''o las prácticas poco honestas en la contratación, etc. Al
exhibidol' que intentaba contra w
tar films realizados por los independi'entes se le amenazaba con el
secucstro de los aparatos de proyección, cuyas patentes mOllOpo~
¡izaha el trust. Los programas
eran ·establecidos según esquemas
fijoB y la cesión de los derechos
d{~ explotación importaba una ta·
rifa fija, según la l1lagllitud~ la
-organización y la ubicación de
las salas de proyección. La l'eac~
ción de los independientes se hasó
en un aumento de la calidad y
en una profll1cción no estandardizada. Ellos introduj:cron en los
EE. UU. laB películas largas (siguiendo el ejemplo de los produc~
tares franceses) y el star·system,
con el que consiguieron aumentar
el valor comel'eíal de sus films.
En 1917 Ilna .se.nteneia dicta.da en
aplicación (le la Ley Schel."1llaUll
antitl'ust a c a h ó definitivamente
con la MPPC, cuya incapacidad
para satisfacer la!'; necesidades de
la demanda se hahía puesto de
relieve ya desde 1914. Los in w
depcndientes de entonces' (Fox\
Lacmmle, Goldwyn ... ) sentaron
J03 pilar-es de la aetual industria
Ilortcamcricaua\ irnponiendo su

41

dominio en el mercado mundial a
part.ir del fin de la gran guerra.
La guerra ,'3ignificó tamhién el
hu.ndimiento del monopolio francés en el mercado -europeo. Los
capitales franc{:se~ volaron hacia
las industrias bélicas. Un grupo
danés --- Nordische Film.Kompagnie --- oenpó provisionalment-e el
vacío que no hahía l}{)dido llenar
la industria alemana pOl'la misma razón que la francesa, por falta de capitales. La NFK organizó
la producción en la misma Ale.mania, hasta que en 1917 el capital han cario interior elnpezó a
intel'cs·arse 'en la industria cinematográfica. Fruto de su Hporta~
eión y del apoyo del estado y del
ejército (interesados a su vez por
las grandes posibilidades del cine
como instrumento de propagan"

da), fue la fundación de la UFA,
que pronto se convirtió en mo w
no polio horizontal )' vertical.

En 1919, sólo la UFA oponía
cierta resistencia a la invasión de
una Europa exhausta por part{~ de
los productores americanos, euyos
b-enefici-os durante la gnerra ha w

;L

Biichlin no explica POl' (Jllé

0:(\

Pl'O-

duce esta l'elati\"a sumisión de los distribuidores n los intereses de la producción
..... si fue el resultado de una prcsión iJi·
recta de los capitales de producción o de

\lila j)l'og¡'0siY¡l illenlilkal'i6Jl (1(' ¡n{(!l'\,ses
distl'¡¡Juidol'(~s ~. ]ll'o(l\wlol"l's POI' (ismosis
en tl'e 108 d08 gnlpos.

¡J(&gt;

Teixidor
Ronda San Pedro, 16
Teléfono 221 1623

Coso especiolizodo en.'
DIBUJO INDUSTRIAL

VISiTEMOS, POR FAVOR

�1-2.__. ECONOMíA

lll~L CINE

bían crecido extraordinarianH~nle.
En este aDO el 90 (ir de las películas proyectadas en Europa eran
americanas. Hollywood nace ·~n­
tonces. Lo." larg~lUetrajes se imponen dcf1l1itivalllente y revolucionan la estructura final;eiera de :la
i 11 d 11 ~ tri a cinematográfica. L,a
enorme sed de capitales d,cla illrlu::-:lrla abre a la hanca la puerta
grande del cinc.

LOS BANCOS
DESTRUYEN EL CINE
¿, A qué se debía la res-cl'va que
lo~ bancos rlemostraban hacia la

industria eincmat-ográfica'? Fundamentalmente a un hecho inseparable de esta industria: la magnitud dcl riesgo inherente a la producción. Como veremDS~ no es este
un hecho sllperado ni mucho me1l0S. Su~ consecuencias cstán presentes ,en la estructura actual d·e
la producción cinematográfica;
sin tenerlos en cuenta resultaría
imposible explicar fenómenDs tan
importHnt-es~ por -ejemplo, c-omo
la estandardización productiva
_.~ con mlis claridad: la agohiante
monotonía de las películas que
acaparan el 90 (~.; de los programas
o la importancia decisiva
de la~ subvenciones estatales en
países de bajo nivel industrial.
La demanda de films es una demanda comparativamente incierta,
irnprcvisiblc y subjetiva. El pro
ductor corre un riesgo que, en
pr-oporción al dcsemho 1::;0 necesario para inicial' el progl:'CSO pro..
ductivo, no t1'c-ne eOl11paraeÍón en
casi ningún sector inc1ustrin1.
A ello htl)' qne nñadir la -jncertidmnhre dcI proceso productivo
en sí; ,es d·ccir, no ,sólo se corre
el l']('.sgo (k no acertar los gnst-os
de la demanda, sino qu·e la producción misma,i ndcpendiente*
mente de la apreciación de. un púhbco de prefcrellciw, simnprc in"
detcrminadas, tiene bastante,s posihilidades de ser objetivamente
JY18 la e defc.ctl1osa~ téenicEl {) artís,·
tlcallH'nic. Los factores subjetivos
Juegan en la d.cmanda v ~'i"¡ la
oferta.
Pero ec:onómiclllllcnlc las consecuencia;) se pueden resumir ·en una
~30la: riesgo elevado., dificultades
(le financiación. LH üwJtación de"!
H

l'iesgu"

COlno

OI)jf~ljvoc

'::~Xp.liCH

gnll"J par!!.' de la;.) transf'onnacjo-

ncs y de lel csirnclnra de :la indlJS-

tria cinematográfica. Explica también que la aportaeÍón de capital hancario sólo 5'e rea-lizase a
condición de imponer la indus"
tria sus propios criterios eeonó.
mico:::.: la seriadizadón, la racionalización, la búsqueda de heneficios .seguros y de fórmulas cincmatográficas {le éxito prohado.
Mientras ,el nivel técnico no
permitió la adopción de tales criterios, la ha-nca mantuvo su caraete-rÍstíca reserva frente a un negocio con muchas poúhilidades V
muchos peligros, El aumento ";'{~l:­
tigino.so de la d,emanda en el Fel'Íodo ,de guerra, los grandes beneficios rcalizad05~ la concentración
·en pocas manos de los medios de
pl'oducción~ el dominio de los
mercados europeos, hicieron perder el miedo a los bancos americanos. Se vencían aSÍ, al mismo
tiempo, los prejuicios que in5pi*
raha la profesión e-inemat-ogrúfiea
y el poco respeto que mereCÍa en
principio~ al quedar asiIIlilaldos~
en la mente de los hombres de finanz.as~ al mundo turhio de los
exhibido res ambulllHl{~s y {{·c la
gente de circo (4).
La intervención ha'ncaria tenía
ante sí otro muro difícil de .salvar.
No podía caer en -el olvido eI fra(:&lt;13-0

de la 1V.lPPC.

La Lentativa de

unificación horizontal y vertical.
que tenía en cuenta tan sólo la
dieiencia económica y pr,escllldía
de los intereses de los cOl1sumic1o*
res, había tropezado con la difi.
cultad invencible ...._- y explotada
por los independienks --'.- de una
demanda variahle v c1ifíei1 de de..
tcrminar~ que exigía (lelos pro,
ductores algo así eom"Ú un proccdinücnto de "prueha y &lt;?lTor~~
micntras que el film no daha con
la fórmula adecuada. El cine ·'norllli11izado'~ del trust había teniclo
que dejar paso al de las empresas
que mantenía'll nn contacto más
estrecho con el púh1ico y quc es_
lah,m mejor situadas para ohte"
ner una información válida sobre
las necc-i:lÍclades &lt;l satisfacer. De
hecho, a los pocos aúos de la in8titueiÓll de los '''proc1uccrs-supcJ:vi:oors'"., o sea., (k los grupos finan··
cieros que adquirían el derech-o
a vip;ilar la mareha de .las :2rnpresas .Y que estahan encargados de
·estudiar las medidas de estandar"
dización dirigida:, &lt;l rebajar lo~,
costes, se produjo uu estancamiento de ]¡¡ dellJalNla. No pr¡cde afir"
JlJH.l'SC
rotundamente, d·e t-oda~
manera:';. que 'f:',)dsta una relación

de eausalidad por en medio. Es
posible que el ereeímiellto de :la
oferta fuera d-emasiado rápido;
tamhién cabe la posibilidad d·e
que sc dieran en la industria ei~
nenlatográfíca 'efeclDs ¿Inticil)ados
de la gran crisis del 29. El hecho
es que en 1928 se prqdujo por primera vez una evidentc haja d,e
rendimientos. En camhio, durante
el período ·estricto de crisis, eU,l11*
do todas las industrias cerraban
su;:; pncl'las por fa1tll de demanda
y de cródltos, la cinemat.ográfica
evolucionó en sentido inverso. La
tend-cneia hacia mayores invcrsion
llC:'; en producción y exhihieión
no decayó en absoluto. La conccn~
t.ración se ac~mtuaha. ¿ Por qué?
Lt crisis hcncficiaha indirccta~
lllent~~ a la industria CiIWllH1tográ*
[ica; las capas mús pohrcs de la
pohlación ihan al cinc, en husea
de -evasión. La (h~mandH se nHIIlluvo, La industria cinematográfica se c-onvhLió en la industriarefugio. La lueh&lt;l pllra conseguir
posieioncs de pode!' se intensifi·
CÓ~ alcanzando el paroxismo en
1929. En lo" años siguientes los
grandes hancos ahsorhían &lt;1 los
últimos productores indepcndien~
tes. Quedahan en pi:c los siete
geandes: Fox, \Xíal'Jwr Bro.s.~ Paramonl, Universal Pietllrcs, Uní··
lcd Al'tiS'ts l 1"irst National y JVle.·
tl'O-Goldwyu-M.ayer. Sólo· cllo~~
ínt¡lllHlll'l~'llle ligado:,; al
eapit:d
hancario y en gran parle hajo GU
dominio~ podían pagar a los "'di_
vos'" y ascgUl"'U' el valor cDluercial
de to~ films. La producción conti*
nua compensaha las diferencias
de rendimjül1to entr,!' Lu~ (livcrsas
pelíeulas. Las ventajas (le tal sistcma pl'oduetivo y el alto nivc1 (le
capital que requiere imposihilitaron la competencia a este monopolio de hceho.

LA INDUSTRIA ELECTRICA y LAS PATENTES
La aparición dd son,oro 110 se
debió al desarrollo progresivo de
empresas ,en auge ni fue un acontecimiento de aceptación unáró,·
me (~ inmediata. Al contrario, Ia,~)
primeras pruebas las realizó \"VarDCl' Bros,) para evitar el .éJesaslr·e
financiero. Ya en 1925 el perf.rc,1.

¡,,,,

ilUl~¡ lIJW \:up,..,!i(JJj ';ut"Í,¡j(j ..
'(JI' j'!lV(;Sligllr ¡\ j'ondo·. Lo;; .j)j().
yill!' !'l'lll\ l'l'[UlS[Uf:[lt&lt; de tOllo tipo
(le, ¡))"Of(':';lOl](,", ¡~iI ln~; ¡¡Uf' 1Jnl&gt;ínn [1'n1,1{&gt;

flu\·

imjlo:;iI)le
i~('l"1):;

mH,S

rlrl

e,

IlH'llOS

1"orlnnfl.

�eionanüento de la eleetrónica había permitido solucionar el prohlellHl de ]a sincronizaeión imagen"sonido. Pera los productores
se mo:-::trnball remisos al cambio.
Sólo en 1927 se decidieron a aceptaJ'lo\ ('~uando ('.1 público dceTetó
su gran éxito
"Jazz singer'\ '"Xl.
B.
De ahl arranca la lucha por
Jas patentes eléctricas, que eons·
tiluye el (1:s1leclo más -visible de
la revolución técnica del sonoro,
Las patentps y con ·dJas la industria eléctrica se convierten en ár"
bitro de la situación., ahsol'hicn·
do sectores hasla entonces dispersos: trJéfono, gl'amófono, discos,
radio y cinc. Cientos eloe patentes
inv;~dnn el mercado ... en m;ulOS
de dos sociedades, la Ameóc-an
Tel{~phonc and
1'clegraph c.o.
(siSlclJW,;"Vitaphane\' y '~Movie-·
tone") ~ la General Electric Ca.
(Clne ('olllrola el sistema ';1.photophone~· &lt;l I rav(;s de la l{CA). _Ante
el empuje inicia] (le la \\1e8te1'n
Electri('
ll-:'Ilffllctuaria de ]a.5
potentes di' 1;1 ,\'I'T Co.----, la IiCA
r·eacejon;1 ;lIl,~()rhicndo UIla pro·
ductora indl'll1'lldiente y 1m cir·
cuito ele 1'\:llillif'ión, el l(·eíth 01'pheul11: ll&lt;\('(' lll1 lluevo trust, ]a
Hadio Kei 111 Cn. I_RROl y con·
quista
po...;il'il)lll·.-.; l'ápidmne.ntc\
vendiendo 01 \\;1 rlllT,. Fax, GOhHll"
hia y a p;lrk dI' la Ünitf:d .A.rtists,
W'estern y lU:\ facilitaban la adquisición 'dl' aparatos e inHalaciones a pl'Odll("l()I"'~; )' ·?xhihidol'cS
mediante I~n·'d¡l()..; a largo pbzo )'
vcntH8 a plazo,.; u venta.'i"a1qniler.
Apar,ccen 1;1"; ;¡ficinas ele cródiw
y el mCl'C;¡IJo ..;(~ organiza sagúll Ja:~
llIWVi:lS cxigl'lleias. Productores y
exhibido re."; ljll'cdan hajo ·el dOl11i·
njo (k, los propietario:,; de la.s pa·
tentes y el contrato enlre unos y
otros confiere n éstos un rango
lllonopolistico.
Con la aparición deJ s,onoro eJ
control de la industria i;e perdió
&lt;1efinjtivalnent"e para las Gmpl'c~;a~.
pnramente einematog;ráficas y ;3t'
concentró pal'ü sicmpr,c en manos
{le }n aran hanea v de la indw;"
tria elf~1:l'icn. E.sti'l ~íltilnH por mof'dio de la" pa¡cnf(~s.l)o,dí¡¡ dOilli·
nar loe101'\ los pl"t)('I~:';O:'; de produc,
ción y de rcpwdll(:("i/n], llli,~Il¡r;ls
los har.:_'iu~·:ros, prüpicl;lf·io:" dI' 1&lt;1:'
acciones de los trusts einclllollognl,"
rieos: odentah(l1J 51..1 &lt;lctividad.
Conviene l'ccord¡:l]' que, adenlóse
taulo las induSll'il1s c]éCiricf\::\ ·:·U"
lUO 10:3 grupo:', hancario.s iD!e' ,.~.¡¡,
do~_; en la CÚJCJ.llilLogrr-d':iao dcpcn .
cJÚHJ 'nl n/ayo]' () menor grnc!o de

los dos colosos de la economía
norteamericana v mundial: M~or..
gan ~r RoekcfeÜcr. Se negó por
tanto a una situaeión de eompe¡eneja limitada, Se tendió a '?;s!:::lhlcccr un equilihrio entr,c las -3
~r&lt;-lndes pl'odnelOl'&lt;l&gt;', (las 7 ,,j'c anle;;:. 111"::; CohHuhia) y las casas de
dj.strj]Hi(~ión v circuitos de ':;xhigición (fu'e Jos colosos dOmÜl(l~
han. Y aUll ante.', de r,edond·ear la
organización y el reparto del mercado americano ¡-os propietarios
de las patentes clnpez,n'on a invadir 10s mercados cxtranjeros~ me·
diant0 filiales de b \Vestern y Ja
HeA (por ejemplo ]a \Vest-ern
EJcc;tric of Spainl.

1'111 ,,11&lt;&gt; IHd'l~ Ll llla[.!;ni.
lo" 1':&gt;~,I,' !jll" I i('l]l' lf\W
ilfn)1l1ill
(·1 1'llH!ll('I¡,i '\ ('llnll)h~­
nH:lllariil11ll"Il\,' Ll 1'1';' HHI a !JIU'
le SOIllf'!l'n 10&lt; d,'k!!ln!'I" &lt;1,,1 I'(l"
pital fill,ll)('i{'l'(J~ 1,' nL1il-':illl &lt;l ;I,~('­
gurarsc la I'\plll\;wioll d,· ';11'; ¡'illll,~
en 'id extranjeru. 1,1)'; 1l1l'1'l',ldo,~
nacionale~ {pl/·dan (·!lllll~. 110 !~«­
rantÍzan una &lt;llllorlil'.dl'IOll j'0l1l:1
la que exigen lo .:; (~ap¡I;t1¡'.; itlVI'l'lidos. Sin exporlnciúll. b l' .. .;lrlWtura de la pl'oehl(~í'ióll Cilll~tll;\lo­
gráfica, en los paíscs ('ll que ha
alcanzado un desarrollo í'kvadn
lEE. VO. y occjd'cntc europeo) (lO
sería ta] como es; carecería de la
sufiáente capacidad de heneficio
Ull 1:1&lt;10
lnl!

d~,

Espana: Costos más bajos

Una \'87, más se repetía el proceso (le concentración indu.striaI
:'u llHUlOi; de los propietarios de
las paten!Ts. P,ero esta vez ;lese;l·
la mundial. Se trataba de Jainlnl'nacionalización del pl'oced ¡ tllie!11 n
que en los inicios del c¡nl' Iw-hía
permitido a E'fhso'¡), Biograph )

Vilagraphfet1 EE" 11[\,1"

P¡llh¡',.'\'

Gaumont 1('11 FrallCi;¡) ~ i\li'-""lcr
len A,Icul&lt;llliu I dUlllillar ."u:" 1"(';;¡WC!iV{H

Illl'I·(';I(!(I.-&lt;

c¡¡;¡lldo 1,1

rl'!J;Il'l(J

,fe

In:'

II'ní;l

dI'

1l(1(·i(JllaJ{'~.

Ldl1'¡CilCióll

iljJ'fl';¡lo..; {·ijh'l1l&lt;l!ogrúf-¡c().;;;

l"l"OII('lIlli('&lt;lllll'llll'

lll&lt;l\'or

jUl"

pUf'i,lllCi;¡ que 1'1 dc Ia.s p-cJíe-u1as
¡ ll1 P J'i'S; ()lJil da:'i.
Aquí entra en juego un lluevo
factül'; b exportación. El film (&gt;:'.;
un pJ"úducl.O ide¡¡] para la :~'xjJoJ'ta'
ció]). Poco volumen, poco peso,
f~iejJ
rcproducción v consumo
práclieam8nte, universal. Esto por

~' !JO COl1Llría con
(·{'~'ll·io,.;

los (,ilpilillc:-i llepara la prodllcciúll conlj·

tltla )' ¡óg&lt;ln li'. P-i'líclda:'i ('01l10 las
¡JI' 1&lt;1 serie {¡¡hll(:[{. de TTollywood
:-i(~ habrían l'e,t!i:.-;,¡rlo "in un
llH'l'cildo ahierto v ::;eguro COlllO

!lO

,:,1

clu'opeo\ COlllO

el 'i'SI~¡]ílül,

I'llya

ofcrla i'lllCriol' l'ci'm!la ill;';ltf¡l~icll·
le. 'roclo esto explica la illll~l1:-ii..

dad que ha r·c\''Cstido SiCJlljH{' la
lucha por el mercado 11l1l11di'Il.
La prodneóón amCl'lC&lt;lII&lt;l ha
triunfndo en ella &lt;l lravI;::; de Inil
episodios que eomicn7,¡)11 C011 la
invasión aplastante de la pl'illH'ra
post-gtH?rra. Pero el .epís,odio llIÚ:',
violento corresponde a ln guerrll
de la,:;: patentes. Por metlio di'
('Jla~i 10:3 gigantes ele Llillt!ll.'\1 I'i;¡
norlcamcl'icana ín!t'fli:,I.(()ll
consünü'l'ron en 0rnu lllCdid,1
contr~Jal" las 1re::; ~'anJ(t.~ d;, b ¡II
dustl'ifl: producción. dif',lriIJIlC¡('\ll

�y exhibición. Sólo la empresa eléctrica Tohis~ alemalHl l lnecliant'f:- un
acuerdo con la BriLish Talking
Pieturcs Cop, y el estahlcc.imicn'~
jo de U¡Hl red de filiales en Europa~ ,~ignifieilJ);¡ una eonlpctencia
en el vi,ejo mundo. La Tohis creó
é;ns propios grnpos de producción
distrihució!l; todas las demás
iHoduetoras ¡ aparte de algtLnas
mu) hu'l'u's, como la UFA) te··
¡lían qlH~ sDlicitar fiU autorización
antef\ de empezar a filmar.
Los Hmcric.¡¡nos~ seguros el'e {;liminar larde o pronto la competencia ah~J1l¡-nl¡¡~ preconizaban In
concurrencia lilllC{~ en el mercado
llHuHlial, mientn!s la 1'ohis pedía
Lt ;división y o::J reparto. Contaba
para ello con nn argumento deciúvo: eI cierre de las fronteras eolllcrcia1L's" como lHedida extrema
en caS'O d·e no-entente~ significaha
el caos para unos y otros. Los
amel'icanot' acaharon por ceder y
el l'cpnl'to se llevó a caho. La 1'0his s·e quedó con el mercado cen
tro,{;uropco ;\X/ C5ter11 y RCA re"
tenían 'el mercado americano~ ¿I
ruso y las posesiones inglesas. In
glatcna era -objeto ele una xegula"
ción csp,ccial: un período provisional de cuatro años de divÍ:':,'jón
ele ingresos y luego el mercado
abierto. Sólo la posihilidad de
realizar una producción específien en lengua indígena permitió 11
los pequeños paises mantener cier"
to vohllncn de producción nacional; pel'-ü aun así tenían
y tienen _... qn·e vérseJas con la compev

v

lenda de las producciones norteamericanas en versión doblada o
con suhtítulos.

EN RESUMEN
1. El cinc ha -f:scapado del {~onH
trol de los cineastas. tAlnecesiclad
creciente eh&gt; capilalüs~ el. riesgo de
la producción., 10.8 cxig,cl)cia~ de
rápida amortización, lo han {leja"
do en manos de la banca y de la
induH l'i" eléctrica.
2. Li! eompetencia libre no
existe en el mCl'cad-o, Las gl'andüs
produdoras americanas dominan
rlirecta {) indireetamcl1te todo el
proceso industriaL ,desde la dis"
lrilmeión (le aparatos de sincro"
nización illlagen.-sonido hasta ¿dM
gunos i:ic.etorcs de la {;xhibición.
3. Este dominio en dos sentidos
industrial el de la financiación
sobre d reslo del pl'oc·eso~ .geográ"
fico el d'e los Hl'ncricanos sobro
el resto del lll·ereHit1o llmndialse traduce {:11 una evidente estre"
chez dd marco de la d·cmanda.
.~.-

4,. Existe. una espeeie d.e ideo"
10gÍ&lt;-l de los trust. Sus rCJ:H.(~sen­
t.anlC3 son 10.s ei.;pcel&lt;ldor'(·~s con-

descendientes que- defienden glohallllcnt,c la prOd_l..lceión medi·ocr&lt;c
m·gu)'cndo la apruición intenl1i·
l'ente de películas buenas, Como
la calidad no es rentahle según los

Los actores y actrices

criterios de r1'lüahilidad dd ca"
pital hancario~ es necesario que
algunas películas huenas pero d~­
ficitarias hagan pasar el grueso de
la producción defectuosa pero dD
éxito garant.izado.

5. Esto es posible porque:
a) siendo el film al misnH&gt; tiempo
una mercancía y una creación in"
telectual~ el cri terio de valor económico y el criterio de valor artístico l:W coinciden. Dicho de
otra lllanera~_ valor de camhio y
valor de uso no coinciden; y no
sólo eso: 'en la mayoría de loS" casos se oponen; 1;) la demanda
está poco cualificada. No tiene
criterios propios. Sus juicios coinciden a veces con las previsiones
cOHvercia les y rara vez con las ar
tisl,ieas,
H

ú. Eludir el riesgo implica reducir el componente intelectual
cle1 film como proclucto~ significa
dotarlo ele las características camercial·es del producto industrial
financiado por d capital hancario: racionali:w.cíón y estandardización.

\

fOD~
"'i"".''''''''~

7. La exportación es ahsolutamente nccesaria para elmanteni"
miento (l,el alto nivcl (le capital
de la producción continuR. El
film t'S~ paralelamente un producto de con51uno masiv-o l universal.,
fácil y harato.
Quedan muchos velos por descorrer. Para algunos ·economistas
"la industria de haüer pc1ícu1as~\
constitu.ye .Y ~:cgl'lirá siendo HlW
pcsadill'l. l)-cs!;:rncindalllcntc l ello::;.
COHIO
lo:" eri'l i ,;0;;; profesionales.
n'o pu·eclen -i r ll"anC¡l~i1(lS n] cine.

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="8">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="34">
                  <text>02. Activitat professional</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35668">
                  <text>Documentació emanada de l'exercici professional de Pasqual Maragall.&#13;
&#13;
- Gabinet Tècnic de Programació de l'Ajuntament de Barcelona (febrer 1965-1968, funcionari 1968-1979) :  com a economista.&#13;
- Servei d'estudis del Banc Urquijo (1965-1968).&#13;
- Aula Barcelona (setembre 1997 - març 1999): funda i presideix Aula Barcelona com a centre de gestió del coneixement per a l'administració de les ciutats. És un espai comú de reflexió entre universitat, empresa i administració en relació amb la ciutat i el seu passat, present i futur.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9770">
                <text>1612</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9772">
                <text>La economia del cine</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="41">
            <name>Description</name>
            <description>An account of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9773">
                <text>n. 21, p. 38-44</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="48">
            <name>Source</name>
            <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9774">
                <text>Promos</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9777">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9779">
                <text>Economia</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="9780">
                <text>Cinema</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9781">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9782">
                <text>Article</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="53">
            <name>Abstract</name>
            <description>A summary of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10075">
                <text>Publicat al número 21 de la revista Promos.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14334">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40327">
                <text>1963-11-01</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9771">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="2">
        <name>Articles</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="648" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="179">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/8/648/Promos_19640515_n26_Desarrollismo_PM.pdf</src>
        <authentication>e7180599204187977b513675fadf48c5</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="41905">
                    <text>lEn este número:

EL PL N DE DES

RR

LL

Barcelona

mayo 1964

Número

16

Lo primero que puede criticarse del Plan, es lo modesto
de sus metas. El crecimiento al 6 % acumulativo anual no

es una aspiración demasiado importante, especialmente
si se tiene en cuenta que en 1962 y 1963 la economía
española se ha desarrollado a un ritmo muy superior sin
necesidad de la planificación indicativa. (Ramón Tamames)

Vea sumario en la página tres

~

�EDITORIAL
EL PLAN DE DESARROLLO
PROMOS ha qnerido dedicar
un número completo al Plan de
Desarrollo: este intento de racio~
nalizaciá7t del crecimiento econó·
mico tiene importancia fundamen
tal, pues significa, la culminación
de una etapa concreta en la histo
rh¿ económica esparíola; significa
aceptar un reto a nivel europeo;
S'ignífica. conectar la economía del
pág. 3
país a una dinámica que actúa
automáticmnente.
Frente a este fenómeno cabe un
»
S exam.en desde dos ópticas diferen~
tes; o bien contemplar las ir1~pli~
caciones profunda}; del desarrollo,
sus condiciones estructurales, SIl
influencia S'Obre la propia estruc~
'tura económl~co~social, en fin, sus
» 17
posibles consecuencias en orden a
modelar un tipo concreto de socie~
dud; o bien estudiur sus objetivos
» 18
concreto)S en el orden económico
y los medios don que cuenta para
realizarlos, éxaminando si entre
medios disponibles y fines perse~
» 22
guidos existe la armonía indispen~
sable panl asegurar el cumpUmien~
to de los últimos. En otralS palabras, podríamos ji jar nuestra aten~
ci-ón en una crftica de los fines del
» 24
Plan canto, a su vez, medios de
formular un proyecto social; o
bien desinteresarnos de otra pro~
» 29
blemática que no sea aquella que
ataiie directmnente a la~ metas
explícitas del PZnn y realizar, Mí,
u,nn crítica de los instrzanent-os
)) 32
que han de asegurar su cumpli~
miento.
Optar por una 11- otra alternati~
)) 39
va es en cierto niodo necf'.-sario,
pues la limitación de espacio que
impone un nlÍlnero de la revi-sta no
permite un tratamiento completo
» 40
del problema. Pero es i.1nportante
darse cuenta ele que optar por un
análisis del Plan aceptando o igM
)) 42 n:orando !Su. contexto S'Ocio~econó~
mico es escamotear el fondo de la
» 47
cuestión. La actividad económica
es fundamentalmente Un(l activiM
28-32-44
dad social, es incluso la actividad
social "estadísticarnente" más im
portante; las rel-aci.ones de traba';o,
manifestaci.ón más pura de las
rdadones económicas, son la.s
que, sociológicamente, ocupan de
forma más intenS{(, al hombre.
Planificar las relaciones económiu
n

SUMARIO

w

EDITORIAL

El Plan en la Prensa
española.
Colaboraciones~

NEOCAPITALlSMO y DESARROLLO ECO N O MICO,
por José Aumente.
EL

DESARROLLlSMO,
Pascual Maragall

por

LA AGRICULTURA EN EL
PLAN DE DESARROLLO
(Camillieri) .
LA REFORMA AGRARIA
(Costa) (Fernández de
Castro) .
PAPEL DE LOS POLOS, por
Antoni Jutglar .
LEY DE ASOCIACIONES Y
UNIONES DE EMPRESA,
por A. Serra Ramoneda.
REFORMA BANCARIA (Naharro) .
EL PLAN, SIN PLAN DE FINANCIACION, por Jacinto

Ro,
CONSIDERACIONES
EL PLAN.

Bibliografía
Nuestras columnas

SOBRE

M

cas tornando C0111.O objetivo primario el de:sarl'ollo económico es,
en ciert.o sentido, plani-fi,car al
hombre en su aspecto social, es
dar una· dinámica concreta a las
estruct.uras en las que se realiza,
es\ por tanto, cerrarle unas perspectivas y abrirle otras. La Plani~
!icacióTi es, aisí, lLn camino de humanización social.
Poco imp'orta discutir aquí si el
desarrollo económico, entendido
bien como crecimient.o de las mago
nitudes económicas fundamentales
(desarrollo cuantitativo: creciu
mi.e~lto) ;0 como adecuación de las
estrúcturas socioeconómicas para
la más racional explotación de lolS
recursos en el seno de un proyecto
s o e i a l determinado (desarrollo
cualitativ'o), es una "cosa buena
per se"; en dücutir este punto se
ha gastado gran cantidad de tinta
quizá 8'in tener bien presente un
hecho importante: el de que, salvo
alguna¡s excepciones, la mayor par~
te de la hnmanz'dad, considerada
incluso individualmente, d(-'.-sea rne~
jorar su nivel de vida, desea mejorar las relaciones derivadas de su
actividad económica, desea adqui,..
rir nn tie11qJO libre, etc. Ju.st.ifi~
cantes ideológicos de e8'tos deseOi$
los hay para, todos los gustos: des
de el Génesis hasta Chardin, des M
de V iriato a Castro, de~de ]eno
fonte a Marx. Pero no son esl-o)S
justificantes los que dircctmnente
interesan, sino In palpable y real
observación sociológica.
Una vez se acepta el desarrollo
como ll1W exigencia básica de la
sociedad de hoy, una vez se acepM
ta que la planificación y el de¡sa
rrollo es "una planificación s'O~
cü¡.[", es importantí,sinw descubrir
cómo han funci.onado los mecanis
mas de ela.boración del Plan, (l.
qué intereses responden, qué fuer··
zas han chocado y cuál ha sido la
resull-a-nte de ese choque; en una
palabra: (t qué tipo de sociedad
¡se tiende.
CreemoS' que la lectura de este
número de PROM.OS puede pro.
porcionar una 'Orientación concr(;u
ta a este respecto: el Plan es una
consecuencia evidente de la entl'a
da en una fase de racionalización
en las !1.-wrz'as domhwntes del país.
u

M

u

M

u

�18 ~--~ DESAHIWLLlSII10

del capitalismo, con sus lacras y
sns cons-ccllcncias. El actual neo·
capítaUsmo, más consciente, más
lúcido y nwjor adaptado a nues v
tra época~ es una nueva fórmula
del mismo proceso, cuyas consecucne-las más 'o menos deplorahles,
mIS mistiflcaciones y contradiceio w
nes no tardaremos en ver perfilar~
se en el horizonte.
Ante estas aseveraciones se ill1~
pone un segundo interrogante de
gran ünportaneia. ¿ acaso {~S po;ibb sin una rcvo'hl¿:ión profunda
elc las estructuras· e{'onómico~socia.
lcs~ de las relaciones de produc.
ción vigentcs, llo"ar a hu·en ténnino un plan &lt;l·e clesarrollo económi.
co? Para un país poco desarrolla~
do, ¿-es posihle sa11r de su atraso
bajo un sistema liheral capitalis·
ta? El tema se lci ha plantea(lo
G, Ardant ("110111hres sin trabajo'?, Ediciones Nova Terra) y sOSv
tiene qne una de las más absur w
das ilusiones que pl1ed.cn conce~
birse cs suponer que estos países
pucden desarrollarse. con los mis v
mas procedimientos capitalistas
-elc liheralismo cconómieo·,,·- que
utilizaron con éxito desde el si·
glo XVIII los países oecidental{~s.
Las razones qnc "e oponen a que
esta posihilidad de desarrollo ten·
ga lugar por semejante vía~ son las
sigui.entes:
a) En primer lugar, razones de
índole histórica, Las circunGtancias
no son evidentemenle las mismas
que experimentaron los países ca
pitalistas qúe hoy pueden conside·
rarse avanzados, Acluahnente en·
contramos en toda nación atrasa~
da l unas relaciones de producción
que corresponden a un capitalis~
nw que se ha desarrollado alIado,
aunque adaptánd-ose, a las viejas
estructuras de la sociedad feudal
precapitalista. Al no haber tenido
lugar en ellos la revolución delllO·
crático~burguesa que rompiera las
trabas para su desarrollo indus·
trial, viejas formas caducas hall
seguido parasitando y obstaeuliw
zando el p1cno desan-ollo cconó~
mico, Pero si una revolución hur"
gnesa qnc rompiese amarras feu v
dales no fue posihlc en su tiempo,
con mayor motivo será difícil aho~
1'a, La burguesía, por temor, prefierc pactar con las· oligarquías dov
minan tes, antes que lanzarse a una
transformación que no sabe donde
se podrá detener.
b) Por otra parte, razones de
ritmo histórico: los países occi~
dentales han necesitado mucho
M

más de un siglo para alcanzar su
uesarrollo industrial. H-oy es inad~
ll1isible semcjante plazo --los pnc~
bIas no aguantan tan larga espe~
1'a - - cuando las mismas o mejores
m·ctas se le ofrecen por otros más
eficientes procedimientos,
e) En tercer lugar~ hay que r-e«
conocer que aquellos países capi~
tulistas más desarrollados cOllsi
guieron el ahono necesario a su
~lcspcgue industrial. mediante la
explotación masiva l en grados ini~
euos, dc la sufrida pohlación t1'a·
hajadora, 'rodas coll-oc-emos las
condiciones a qu·e sc vicron ,iol11eticIos los trabajadores durante la
prim.cra fase dc este (bspcgue en
Inglaterra y Francia. Los informcs
oficiales de Ashlcy- en Inglaterra
y Villarmé en Francia _..- puhlica·
dos amhos en 1842 - s-on lo sufi~
cicntemente elocuentes en este
sentido, O sea, la solución en l'é·
gimen de producción capitalista
consiste -en matener la desigllalda(~
de rentas; el mínimo nivel de salarios; para esperar a qne los favorecidos cl1lpresarios~ del ·exceso de
ganancias qne consigan, reserven
lo suficiente a la inversión. HaYl
pu·cs l graves lll-otiVOS dc fraternidad bU1l1al1a~ que haocll inacepta·
ble este procedimiento, Aparte de
que hoy tamhién, difícilmente) si
no imposihle, sería ello tolerado
por un proletariado que tiene ya
una conciencia lo sufici-entemente
desanollada de su fuerza,
d) En otro aspect'O, tampoco
puedcn hoy contar los actuales paí
scs suhdcsarollados con esa otra
aún inicua explotación de zonas
coloniales, Como es sahido, 1'Os
países capitalistas hoy snperdesarrollados contaron con la posihi.
lidad de expoliar dc materias primas y mano de obra haratísima,
casi esclava, a muy extensas regiones.
e) Pero adcmás - y por si
fuera poco - existen en la pro~
pia estructura del sistema capita~
v

M

lista unas contradicciones de bas·c
quc le restan eficacia. Y es qne,
como dice Baran~ "cuando se ele·
va el fallo del mercado al papel
de único criterio de eficacia)' ra·
cionalidad, la economía niega toda
"respetahilidad'; a la distinción
entre conSUlno ·esencial y no csen
eial\ cntrc trabajo productivo e im·
produetivo, -cntre cxccdente real y
potenciaP'T~La Economía Política
del crecimiento'\ pág. 42). Enton·
Ges~ no ocupa ni por aSOl1.lO el pri~
mer Jugar el critcrio de lo que ra"
cionalmente má-S' conviene a la sociedad para su dcsarroII;, Enton·
ces -~ seguimos aBaran - "se justifica el conSU1110 no esencial argu·
yendo qlH~ proporciona inecntivos
indispensahles, se glorifica -el tra·
bajo improductivo alegando que
contribuye indirectamente a la
producción, se defienden las deprcsioi.les y el desempleo eonsidc~
rál1clolos como el eosto del progreso y ~e disculpa el despilfarro eOllsiderándolo como un l'equisito pre"jo de la lihertad",
Muy malos fundamentos son
éstos, pues l para un dC6CIlVOlvi
miento soeioceonómico que aspira
a la eficacia, y que quiere guiarse
por la razón objetiva de un creci·
miento rápido de la comunidad,
Queda por ver si el neo capitalisTIlo vigente en el mundo - capitalismo monopolista ligado a los
intereses del gran capital internacional- es hoy capaz de .realizar
lo que en otros tiempos y en otras
circunstancias hizo el capitalismo
competitivo liheral. Un plan de
desarrollo económico dc carácter
íruli.cativo, que institucionalmente
deje todo intacto, que no dañe los
intereses de los grupos tradicional~
mente dOlllinantes l antes al con·
trario, que esté propugnado por es·
tos grupos, y financiado por el
capitalismo intcrnacional l tienc un
origcn harto dudoso, para pensar
que pueda servir a los intereses
generales del pueblo.
v

M

El DESARROlUSMO
por Pascual Maragall

"Quienes creen o fingen creer
que el desarrollo económico es Ulla
operación clasista oricntada aman·
tencr las p·osiciones de los prepo~
ten tes, incunen en craso error. El

desarrollo por el contrario -es una
acción comunitaria? cuya última
finalidad consiste en la elevación
del pueblo español en su totalidad,
y quc~ por postulados de justicia

�Pnoll1os --19
social y también de 'Ordenación
cconómica\ tiene que mcjorar, en
primer término, a los núcleos na·
cionales de mayor dehilidad en
sus ingresos y perce-pcÍoncs. Es de~
cir, al mundo del trahajo."
He aquí un huen ejemplo de
literatura desarrollista.] La prensa
nacional ha dado amplia puh1ici~
dad a &lt;cse tiFo de literatura durante los últimos cuatro meses e inclu.
so antes, antes de qne Lópcz Hadó
&lt;t11U11(',iara desde Londres en di~
cicmhre de- 1963 "que el plan ha~
hía salido". Además, -varias dece·
nas de "dcsarrolladol'ct3'\ como les
llama J osé Luis Sal11pedro, han
dado charlas y pronunciado dis·
cursos diciendo cosas parecidas.
El c1esarroI1ismo, no ya el desarrollo; el desalTollismo: es dccir, la
ideología, la literat.ura, las actiHules favorahles al desarrollo es·
pañ'Ol tal como está previsto y" pla~
n-cado, al menos relativamentc" en
el Plan, constituye un fenómeno
importante, invade nuestra atención lo queramos o no. Hay quien
piensa, incluso, que la existencia
de un clima favorable al desarrollo, de un desarrollismo amhiente
y generalizac1-o es todo o casi todo
lo que persigue la Comisaría del

Plan.

Los grupos clesarrollistas
Pero, ¿ quiénc&lt;E son los dcsarrollistas? Evidentemente el Estado~
aunque esta afirmación no puedc
hacerse así, sin matices. La uni~
dad del Estado en lo fundamental
'110 excluye divergencias en las mc
didas políticas c-oncretas. El "Life
International" del 6 de ahril de
1964, puhlica un artículo sohre "El
milagro económico qne se cierne
sohre España'~ en el que se dice:
"Ciertos sectores oficiales parecen
todavía considerar las nuevas ten~
d·encÍas de la política económica
como un. expediente temporal".
Luego veremos la polémica sohre
la denominación del Plan, so13re
si elehe llamarse "de Desari'ollo
Económico y Socia!" o sencillamente de "DesalTollo Económico".
Sin emhargo, 0n líneas generales
puede decirse que la Administ:ra~
ción es desanollista. (Son los in~
dustriales y los banqneros los que
con mayor frecuencia utilizan el
término' Administración para referirse al Estado, hasándose, quizás~
en la tradi6011al división entre
propiedad - que ellos detentan-w

Elemento importante: Crear una opinió·n

y administración - qnc delegan en
el Estado -_.. del sistema, o lo que
c,-, lo lllismo~ de los recursos.)
Lo::; gralules hancos, los cinco~
wn tamhién desarrollistas. Bastan
como mne~tra. los discursos del
consejero director general y del
presidente del consejo de administración ante la junta general elel
Banco de Bilbao: "Creemos e11 el
Plan dc Desarrollo, porque creemos en el esfuerzo y en la capaci~
dad de sacrificio de los ospafíoles.
Estamos seguros de que 1964 será
el ailo de "ahorro para el desarro·
llo". Ysi todos pensamos así, nuestro augurio es cIara: prosperidad".
En e5t'Os discursos se dijeron también cosas muy interesantes en
otro sentido, que ponen de relioye
el p~lra]elo qne existe entre el elcsarrollismo y la ideología neoeapi·
talista: "la iniciativa privada es
primordial y hay que evitar toda
invasión no necesaria del sector
públic'O; pero tamhién, en aras de
la oficacia~ tendrá que remitir la
oh sesión anti.estado~ tan frecuen~
te entre nosotros". En el informe
de·] eonsejero delegado del Baneo
Hispano-Amcricano a su Junta,
hay afirmaciones que nos permi~
ten hacernos una idea d;e 10 que
es la mentalidad c1esarroIlista en
su versión hancal'Ía~ por ejemplo:
"en todo el mundo imi)el'a un sentido de concentración hancaria,
como mcdio de disminuir costes,
ampliar posibilidades de créditos
y repartir l'Ícsg'os. Se Gree univer~
sa11nente que la banca grande es
la medida óptima", Indiscutible-

mente los hancos son desarroIlis·
tas, pero habría que analizar más
a fondo el contenido de csta actitud y 10 qne significa para el país.
No podemos extendernos sobre
este punt'O.
Siguiendo la escala de los grupos de poder, sociales y económi~
cos., hay qne plantearse si los empresarios, en gelleral~ como grupo,
son desarrollistas. No incluim"Os
entre los cmpresarios a los propietarios y dirigentes de la gran industria espaííola~ cuyo comporta.
miento es muy semejante al del
capital bancario (al que están eStrechamente ligad-os) \ por .lo menos lllir&lt;lJ1clo las cosas en general
y sin entrar en detanes. Según
"El Economista", "'se extiende por
el amhiente la impresÍón de que el
empresario no se acerca espiritualm"cnte al Plan de DesarroIIo...
Consideraríamos tamhién una exa·
geración fuera de la rcalidad la
idea de que el empresario español
arde de ilusión ante cl Plan de
J)esarrono~~. "El Europeo" hahla
de "la existencia de empresarios
con nuevas concepciones, concretamente en la construcción naval"
transporte aére()~ turismo y comercio. En el resto de los sectores,
prácticamente la totalidad de la
economía, la situación cs máG que
lamentahlc~~. Todos los comentaristas coinciden en afirmar que los
empresarios deben camhiar de
mentalidad (pasar de una 1uentali·
(1) BIl "Lo social, en la acción del
desarrollo". Ii'il'mado POlO B. A. n., "El
europeo", !l.O 10.

�20 -

DESARHOLLISMO

dad autárquica a una mentalidad
integracionista, del aislamiento a
la competencia, de la protección
a la iniciativa... ), es decir, deben
convertirse al desarrol1islll'o empresarial, lo cual quier.e decir que
todavía no participan de él, que
no son desarrollistas.
Alrededor de los grupos :empresariales, sin emhargo, existen centros de influencia decididamente
desarrollista. Representan a los
empresari-os con "nuevas concepciones ' " desclasados por el momcnto. o son una emanación de los
gr~lpos típicamente· desarrollistas
(los bancos, la gran industria, la
administración) y constituyen una
especic de centro de acción psicológica; ejemplos, -la Cámara de
Industria y su campaíia de apoyo
a la industria nacional, y todos
los institutos de estudios empresa-o
dales. Estos centros de influencia
ejercen un dominio total sohre los
medi"Os dü información, cosa lógi.
ca por proceder de donde proceden. Su acción es voluntarista,
propagandística y m.uy a m.enudo
de contenido luitológico (véase por
ejemplo el tema dc unas scsiones
-"Alta Dirección para Directivos
de Empl'esa~' _.- que tuvieron lugar
hace poco en Barcelona, hajo el
título La Empr.esa- y el Plan dc
Desarrollo: en la introducción se
decía t.extualmente que "la motivación característica de los empre~
sal'Íos y dirigentes económicos de
un país es la quc se denomina
n-A eh, descuhierta por el profesor
lVIacClelland~ y que constituye un
elemento básico en los planes de
desarrollo, en su elaboración y en
su ejecuóón". Los tcmas eran,
'"Posibles caUtsas del desarrollo eco~
nómico", "'El n-Ach y el desarrollo
cconómico'" "La mística del nAch'" "l\-1étodo para determinar
el 'll·Ach por sí mismo", etc... ).
Saliendo ya de los sectores mi·
nol'Ítarios~ la actitud de los grupos
s-ociales ante el desarrollo y ante
el Plan piercle intensidacl. Entre
las clases Inedias (por adoptar la
definicÍón que recientemente hemos leído en una revista de temas
~conómicos podemos entender in~
cluidos al "pequeño industrial o
comerciante catalán, el funcionario madrileño, el campesino valeu
ciana, el ingeniero vizcaíno, el
ahogado andaluz, el párroco vani~
soletan 0") , entre esos grupos las
reacciones son diversas. Pero son
siempre reacciones, es decir, 1'OS9
puestas a UIla mentalidad que se
M

Elemento importante: Capital extranjero

les propone desde fuera. El desarrollismo no es cosa suya~ aunque
en casos aislados pueden adhcrirse a él con tanto entusiasmo C0ll10
el que más y constituir la verdadera hase social del ambiente desarrollista. HeIuos leído en una re·
vista que se puhlica en Madrid y
que tuvo su origen en cl Hogar del
Empleado, que "el Plan de Desarrollo ha superado la popularidad del fútbol y los toros". En
"'Destino" ~ se ha publicado reciell~
temente un artículo de Lorenzo
Gomis hajo -el título '"Proyectos y
planes" donde su autor hace una
apología del plan, así en ahstracto, frente a los peligros del proyecto, descrito como pura '"proyec~
ciól1" suhjetiva. De todos modos,
como ha puesto de relieve no hace
mucho IVIiguel Siguán en una conferencia sohre los aspectos sociológicos del dc6alTono~ los sectoreS
intermediarios se ven amenazados
de desapadción a medida que se
produce el desarrollo industrial.
La conciencia, al menos confusa,
de este peligro se refleja en reacciones antidesarrollistas que van
acompañadas de un marcado carácter moralista y tradicionalista,
d·e defensa de los valores a los que
tan ligadas están las clases medias
y que se ven actualmente en trance de desaparición. ';'La institución
familiar~' dice la revista madrileña "Aún" "sufre una aguda eri~
siso En estas condiciones, el plan
teamiento sin ~lllás del Plan de Des
arrollo puede resultar fatal. ¿ Có·
n

n

mo serán en la España que se avecina la casa, la familia, las COStUlllbres~ la educaciól1~ la empresa~ las
relaciones humanas, la religión~ la
Iglesia, las ciudades?" A cste scntimiento ele inquietud parece que~
rer contestar el presidente del
Instituto de Desarrollo Económico, al afirmar, según el diario
ABe, que "la preocupación por el
desarrollo y el hienestar no hará
olvidar en ningún momento los
valores tradicionales de nuestra
patria".
" ¿ Q'
. - puest"Ü que es
ne opman
incoIlceh.ihlc que no tengan opi
nión - el hracero andaluz, el ofi~
cinista madrileño~ el minero asturiano, el obrero vizcaíno, el dependiente de comercio catalán, el va«
quera gallego o el pequeño funcionario juhilado '?" F. C. se p1an~
teaha esta pregunta en "El Europeo" y respondía: "ignoramos lo
que esa inmensa mayoría opina so~
hre cualquier terna". Por ellos han
querido contestar las personalidades pertenecienteG a los grupos
desarrollistas al lanzar una polémi~
ca interna sohre la cuestión "Es o
no es social el Plan de Desarrollo
Económico". El Sr. Gerval5io Collar, presidente elel consejo de ad~
ministración ·del Banco de Bilhao
cree, en todo caso, que el Plan "dehe titularse de Desarrollo Social y
Económico, por ohligada prelación". A ello y más concretamente.
al hecho de que realmente sea un
plan social, responden varias autoridacles sindicales como el señor
M

�Nicolás de la Peñas, ex..vicesecrctario de Ordenación Social de los
Sindicatos, que se trata de un plan
de de6arrollo estrictamente cconómico. La may'Oría de los técnicos
y ohscrvadores opinan lo mismo.
Pero basta releer la cita que encabeza este artículo para darse cuenta de la terquedad con que los
auténticos desarrol1istas hacen profesión de sus creencias.

Los c(/,mbl~os

¿, Qué intereses en común tienen
los desarrollistas de dentro y de
fuera de la Administración? Unos
y otros parecen interesados en la
estahilidad. del sistema económicopolítico-social. Su divisa podría
ser, ó(,a la perpetuación dc las estructuras fundamcntales mediante
el sacrificio de algunas estructuras
secund~rias~~. Estructura" funda..
mentales son la existencia dc unas
clases sociales, la distribución actual de la propiedad ele los l'egursos, la dis~rihución pers'Onal de los
ingresos tal como está ahora, 'la
existencia de una relación esa-e·
cha entre la administración y 10B
desarrolIistas de fuera de la Administración, la configluación misma de la Adl1linistración~y la esta}úlidad "per se'\ como clima. Eso
es lo que se pretende que no camlúe. Las estructuras secundarias
que hahrá que sacrificar serán a
grandes trazos: la mentalidad, y
la COlllOdidad, del pequcñ'Oempresario~ las dimensiones de la indus·
tria, la distrihución sectorial (agri.
cultura.industria) de la pohlación
activa, la actual estructura de costcs de la industria, las actuales relaciones comerciales con el exte~
ríor, la actual productividad o esfúerzo de los trahajadores, la relación entre capital naci'Onal y capital extranjero, {~tc. Si comparamos
detenidmnente unas estructuras y
otras, llegaremos a la conclusión
de que las consideradas 'Secunda~
rías lo son desde dos puntos de
vista, uno ohjetivo y otro suhjeti~
yo. Son ohjetivamente secundarias
porque el hecho de qne camhien
no modifica sustallciahl1elltc el
sistema económico·social. Son suhjetivamente secundarias desde el
punto de vista de Ios grupos des&lt;lrroIlistas porquc no les afectan
a ellos directamente, porque afectan ante todo a los grupos que hemos visto están al margen del des·
arrollis1l10. En efecto, volviendo

sohre las estructuras que van a ser
transformadas: la transformación
de la mentalidad del pequeño empresario, cuyo aislacionismo debe
desaparecer según los desarrollis~
tas, afecta oh viamente al pequeño
empresario; exigirá de él un eS
fuerzo para adaptarse a las nuevas condiciones dcl mercado o
hien la renuncia al esfuerzo y la
desaparición. El aumento de la
dimensión media de la empresa
industrial no afecta evidentemente
a los actuales poseedores de empresas de' grandes dimensiones, 'Ú
sea 10G grandes industriales, cuyas
relaciones con el eapital hancario
y la mhninistracíón, así como sus
propios intereses, les han llevado
a adoptar una actitud desarl'ollista. La distrihución sectorial de la
pohlación activa, otra estructura
(,'secundaria", ha de ir evoluCÍ'onando~ según el Plan, hacía un
predominio absoluto de la población activa industrial sohre la agrí~
cola_ La evolución consiste pues
al nivel de la actividad cotidiana,
en un desplazamiento consi¿lerahle (1,5 'Yc anual) de trahajadores
del campo hacia las ciudades. Esto
iJara los trabajadores del campo
significa mucho: incertidumbre,
camhio radical de tipo de vida, ir
a vender su fuerza de trahajo a
un mercado nuevo, cuyas caracte~
rísticas desconocen, en muchas
ocasiones separación de la familia: etc..
.
Pero sigue siendo un cambi'O en
una estructura secundaria desde el
punt.o de vista de los de8·arrollistas,
una cifra (1,5 ro), porque no afec·
ta al nivel cotidiano de su actividad~ de sus esfuerzos y de sus heneficios. En cuanto a la actual es~
truotura de costes hasta recordar
que la masa salarial es 1m coste y
que la transformación fundamental que 1'08 desarroIlistas preconizan es una disminución de costes,
vía mecanización, y racionalización. Es un proceso que ya está
en marcha y cuyas consecuencias
pl'./Cden apreciarse fácilmente a
través del ejemplo de las reformas interiores de la Bahcock-\Vileox, S. A., expuestas por el gerente
señor Millán ante la Junta General: &lt;\(,illdicó que si bien la planti.
lla total de la empresa hahía aumentado a lo largo del ejercici'O
en un 5 %' debido exclusivamente
a la necesidad de desarrollar los
cuadros técnicos y profesionales,
la plantilla de obreros dí!smJnuyó
en 3
Si a este dato añadimos el
M

re.

incremento de producción de casi
un 30
'Se p'Odrá apreciar el esfuerzo para aumentar la producti_
vidad de la empresa, mediante la
renovación del utillaje y mediante
la racionalización del trabajo". Si
lo que va a ocurrir en el terreno
de los eostes industriales sigue la
pauta de este ejemplo - y nada
permite suponer lo contrario - el
significado de la 'óren'úvación~' y
la (,(,racionalización~~y del ó(,esfuer·
zo~" correspondiente no ofrece lugar a dudas, consist.e en lo que el
Plan llama movi.lídad del factor
trahajo y en el aumento de su pro~
ductivi(lad: todo ello sigue siendo secundario, y es lógico, desde
el pnnto de vista de los desarrollistas. Las reducciones de plantilla y Jos (,(,traslados'~ de mano de
obra no son casuales y pueden intensificarse en el futuro: se sabe
que algunas empresas l~etalúrgi­
eas importantes efectuarán opera·
ciones de este tipo con el doble fin
de reducir costes y racionalizar su
capacidad productiva mcdiante el
estahlecimiGnto conjunto de plantas de aprovechamiento de sub·
productos. La movilidad del factor trabaj'ú - que incluye operaciones de este tipo y las dos emigraciones: la agrícola (a la ciudad)
y la nacional (al extranjero) - es
un principio clave del deearrolIisn
mo. Pero ¿no es acaso contradictoria con la legislación lahoral vigente, con la prohihición dellihre
despido y con la reglamentación
estatal dd trabajo? ¿ O es que esa
legislación y esa reglamentación
constituyen una de las estructuras
secundarias que el desarrollismü
lleva camino de modificar? Este
pnnto no está todavía muy claro,
a 10 menos para el público ell general. Quizás sirvan de orientación
las declaraciones del señor López
Rodó a un diario francés: "En
cuanto a nuestra legislación sohre
el despido", dij'O, '"corresponde sobre todo a una medida tomada
para evitar ahusos... En la prácti,ca
somos 7nuy flexi-bles". Parece prohahle, pues, que la mo'viUdad, oh·
jetivo desarrollista, deshancará, si
el desarrollislllO se impone, a la
legislación lahoral, sea flexihili·
zánclola, sea simplemente supri.
miéndola y sustituyéndola por una
legislación lahoral y sindical de
corte europeo. La solución de este
conflicto depende de la relación
de fuerzas entre los grupos desarrol1istas de la Administración.
Todo está, una vez más, en decidir

ro

�22 -

ACHICl.'LTUllA

qué es 10 fundamental y qué 10
secundario, Para unos 10 funda·
mental es la movilidad del fae-tor
trabajo, ·entre otras razones porque de ella depende en buena pal'~
te la desaparición total del famoso "'recelo del capital cxtranjero'\
cuya aportación creen indispensahle, Esta es la tendencia recogida
en el Plan. Para otros, esta apor~
tación hubiera tmúdo que considerars,c secundaria, porqne creen
fundam·c:ntal la superviviencia de
una legblacióll lahoral intcrven~
c.iol1ista y de la vertiealidad sindical.
.
Para unos y otros, sin -emhargo,
hay algo qnc no ofrece lugar a dudas, y es que el desarrollo económico es indispensable para la conwlidación del sistema. Se ha formulado un ncncrdo sohre la mayorÍn de las efitructuras func1arnentalcs, qu·e antes hemos enumerado
y se ha llegado a la conclusión de
que ·el -sa·crificio de las estrnctnras
secundarias no va a provocar reaccioncs que .entorpezcan el buen
funcionamiento del sistema,2 Al
contrario., pien&amp;an los desarrollis·
tas., el mayor esfuerzo que se va a
exigir., qac ya se está exigiendo, de
los grupos cuyos inter·eses se han
considerado secundarios, per11liti~
rá., bajo la dirección de los grupos
de'3urrolIistas, un mejoramiento y
un crecimiento de la organización
económica nacional. Al aumentar
el volumen ele la producción na M
cional y., por decirlo así, su caIidnd, aumcntará tamhién, aunque
sólo sea indirectamente, el nivel
ele vida de los grupos secundarios,
que no por serlo dejan de estar
dcntro d.e la nación ni de heneficiarse de su mejora glohal. En
este razonamiento se basan las prOM
mesas desanollistas. "El Plan será
bien acogido por la lllasa ohrera a
la que ofrece perspectivas JllUY
fundadas", dijo el señor López

ge y b) que todos los asalariados
aumenten su productividad y acepten en muchos casos un cambio
~n sus condiciones de trabajo, Es
necesaria, PO}' parte de amho" gru·
pos~ una adhesión tácita o exp1í
cita al eJcsarrollismo que ellos no
han elaborado. Si esa adhesión se
produce, se perfccc.ionará .la organizaeión del mercado nacionalcn
manos de ]05 desarrollistas y éstos,
ademús de aumentar su poder y
sus beneficios, estarán en conc1iciow

nes de ofreeer al resto de los agentes económicos una mejora econó'
mica r·clativa. Se trata de un proceso acumulativo desencade-nado
con el fin de consolidar el sistema
económico.social, interior e internacionalmente (aspecto éste que
mel'ec-c un capítulo aparte), El
desarrolIismose conereta de este
modo en un plan de desarrollo
eeonómico que es al mismo tiempo
un plan de estabilización políticosocial.

lA AGRICUlTURA
EN El PLAN DE DESARROllO
A fines de f.ehrero pronunció el
seDar Camillieri una conferencia
en el Círculo de Economía cxplican(lo los IJl"Íllcipal,es prohlemas
agrícolas dentro del Plan y algu M
nos de los pro13lemas ele su ela~
horación .-- que él hahía vivid~-.
Fue una confer·ene-ia para industriales catalanes y su contenido
re-sponde un poco por tanto a ·10
que podríam'os llamar .la agricultura vista por los industriales.
Empezó refiriéndose a las priuM
eipales APORTACIONES del,cc-

tor agrícola al desarrollo que hus~
ca el Plan: influencia en la balan·
za de pagos, influencia sobre in
düstdas de transformación y con~
servas, trasVHfie de mano de ohra,
Todos sab~ll1"os quc la agdcultura
aporta el 27 % de la renta nacional, que la pohlación agraria significa el 4,0 % de la activa, que
en plnno de la dCluanda intermedia (inputs) ~ la agricultura pide a
la industria muchos millones, y
que la mitad de toda la producción
agrícola pasa COlil0 input al sector
Rodó.
industrial.
El problema está en que cstas
Si el Plan va a significal' un aUft
perspectivas rcsultarán en el futu·
mcnto del nivel de vida, eso va a
ro fundadas si .esta masa ohrera y
el conjunto de los grupos secun M significar nucva dClnanda agrícoM
dados, no-desarrollistas, las acep~ la, posihlemente permanezca eSa
tan ya ahora. Para que el desarro M taciollaria la del trigo, baje la de
otros productos, pero aumente C"Oll110 se produzca es necesado a-) que
Gic1erahlemente
la (le producto~
el cmpresario crea convenientc
realizar el esfuerzo qne se le exi· ganaderos? frutas y hortalizas. Esa
ilUeva ,demanda debe encontrar
nueva oferta, si no se tend'ría que
recurrir a importaciones agrícolas,
(2) La conclusión cs discutible, sohre
para las que no hay previst,a.s diff
todo por 10 (jOB conde.l'lle a los efectoS de
la crcaci6n de nuevas concentraciones invisas. ¿Existirá esa oferta? Si ve"
dustriales )' el crecimiento de las yn exismas los cuadros de demanda dc
tentes.
w

productos agrícolas previstos por
el Plan, 10 más seguro es que no.
Se supone qne el consumo de azúcar"" duplicará hasta 1967., que el
consumo de carne pasarú de 20 kg.
a 27,7, el de huevos aumelltará en
un 26 J{)~ e1ele leche en un 30 j{-"
el de fru ta&lt;3 4,0 j{-, 1&lt;'1'011 te a esas
necesidades, la cstructurn actual
agraria no pucde responder ndecnaclamentc: es difícil que campesinos sin eapital ni conocimientos C'onsigan en unos años dejar
de cultivar unas cosas (trigo) en
toda una serie de hectáreas, y
dediquen sus terrenos a otro,5 pro~
duetos; aunque se les convenciera
les faltaría preparación y capitnft
les, Es muy probahle quc s-c produzca nn déficit de azúear, de productos ganaderos, de piensos, ..
y todo eso habrá de significar i1l1M
portaeión.
Si pasamos a las exportnciones,
el texto del Plan alÍn es m-cnos
adecuado. Se da demasiada impar.
tancia a las exportaciünes agrícolas, se indican tasas imposibles: un
aumento de exportación de frutas
del 9,92 % anual acumulativo, lo
que significa en agrios pasar de
un millón de Tm. .en 1961 a dos
millones en 1967, y esto no es posihle: ni 10 permite la demanda
europea, ni España cs capaz de
ofrecerlo, Se ha pensad-o sólo en
las últimas campa,ñas y ha faltado

visión larga. En 1946 se perdió el
dominio elcl mercado europeo, pasamos de dominantes a dominados,
y ya no se puede rccuperar cl te~
Heno pcrdido. Las demás tasas de
aumento de producción también

�PIlOMOS ...". 23

son exagcradas\ sobre todo teniendo en cuenta que se calculan 80«
bre la base ya alta de las últirnas
producciones. ¿Responden todos
estos fallos a un desinterés específico de la Comisaría pUl' la agricultura? No, responden al procedi
miento general (le elaboración del
PIan~ las tasas de aumento glohales no corresponden a medias de
tasas de aumento sectoriales, no ·es
un plan c-onstruiclo estadÍstica1l1eu~
te desde ahajo: se recogieron los
datos de los últimos años, -se hizo
un esquema gencral~ y después se
pasó a los sectores, sin hacer la segllnda repasada desde los sectores
hasta el esquema general; esta sC w
gunda repasada en algunos casoS
se está hacicnci'O ahora y podrá
tenerse ·en euenta si 8e publican
correcciones. El fallo concreto de
las cifras de exportaciones se dehe
además posihlemente 11 que sean
cifras rcsiduales, necesarias para
ohtcncr otros resultados y no demasiado pensadas.
En r·esmnen pues, déficit de la
halanza de pagos en el renglón
agricultura, y una püsible cm'en~
eia de divisas no prevista.
Los efeCl.09 sobre ln industria
pueden resumirse en tres aparta w
dos: necesidad de indul3trias de
transformación y conscrvas, necesidad de prod¡tetos industi-iales
para la producción agrícola~ con w
sumo del campo. El primer rell~
glón debe tenerse muy en cuenta;
en las '111.10VaS zonas de regadÍ'Ü
del plan Badajoz los agricultores
no sahen qué pl'oducir ni dónde
vendcrlo\ no se trabaja a produceión plena, la solución es precisamente la instalación de fáhrieas de
elaboración en las zonas agrícolas.
En el equipamiento de la agriculw
tura también incumhe a la industria una gran l'espüllsahilidad: la
producción de piensos industría w
les ha de duplicarse en estos años l
según el plan deben construirse
115.000 tractores y sextuplicar la
mccanización; pero. lo importante
de todo eso ~ si se hace ~ es que
el agricultor reciha ('.$05 product'Os
con características técnicas y eeo
nómicas (precio) simila.l'es a las
europeas. La agricultura española
se caracteriza porque gran parte
de sus tierras son marginales res~
peeto a las europeas, si además los
medios dc producción a su dispüsición son más C&lt;tr06 y en malas
condiciones, sn posición se dehiliM
tará aún más.
Otra aportaeión importante de
n

ü

]a agricultura es la enú.gración de
mano de obra. Se prevé que en
estos años 140.000 personas aetivas
pasarán del campo a la industria.
Pero si no se sustituye, si no van
capitales al campo\ lo más posible
es que se produzea una contl'acw
ción de la producción... No podemos pensar en la importación de
mano ele ohra.

no tiene ninguna pre w
paraclOll profesional~ sólo sahe si
tal precio le da beneficio o no\ Y
no entiende el Plan. Los expertos
sahen qne la principal arma en es~
tus casos es crear un "clima" favo~
rahIe entre los agrienItores l y hay
tres inedios fundamentales para
crearlo: política de precios y l1ler~
cados~ política de servieios al cam~
po (créditos, información ... ) ~ política que afecte a la tenencia de la
tierra. Est.o último no se va a nti~
lizar, el empresario agrícola espera
qne se utilicen el primero y el
segundo, pero el Plan sólo da unos
principios generales~ nna instrumentación muy escasa y una dotación financiera mínima. Las protestas pühIicas de los agricultores
contra los Polos de desarrollo se
deben sohre todo a este ahandono.
Antes de analizar en concreto
esa "poca política" qne aparece en
cl Plan~ fijémonos un poco en alguw
pl'esal'io,~

nos PHOBLEMAS FUNDAMEN.
TALES del campo español:
El Medio Natural es deficiente.
¿ Qué se hace en este terreno? Al
menos se ha .realizado una cierta
ordenación: se ha realizadü un
.catálogo de ohras de regadÍo\ se
han dado unos' criterios para deci w
dh priol'idades~ se. va a alcanzar
Un predominio perdido
un aumento absoluto~ si bien en
proporcÍón a lo que hace falta mÍw
nimo. Hay qne tener en cuenta que
muchos de los proyectos no se van
Si al ha13lar de todas esas apol'~ a realizar porque la cantidad asigtaciones hemos hahlad'Ü ya de al w nada permanece y los precios están aumentando; pero quizá se
glmas DIFICULTADES, podemos
hablar de muchas otras, no para riegue más que en los años últi~
hacer un catálogo de todas; pero mos, HllIHlue lo que se haya hecho
sí para señalar algunos puntos\ esos años nadie lo sepa. La repow
principalmente de la política adop~ hlación forestal (véase el cuadro)
resulta muy favorecida, pero es
tada.
- Los estudios para el plan se evidente que es de las inversiones
han hecho a nivel de potenciali- poco importantes a corto plazo.
dad y no a nivel de empresa. Los Riegos~ repoblación forestal y cocamhios al variar algunas eondi~ lonización se quedan con casi toda
la inversión púhlica. Veremos qlle
ciones pueden ir más aprisa de lo
esperado y pueden surgir verdade w el segundo prohlema fundamenros desequilihrios. Si algún sector tal- tamaño de la explotaciónse expansiona demasiado a prisa o queda en mantillas. Ha hahido
si alguna denunda 10 hace dema- una reconsicleraciól1\ una ac1ara~
siado, pueden producirse vacíos eión de lo que se venía haeiendo,
causantes de verdaderas quiehras. pero no un camhio de rumho.
El segundo prohlema fundal11en~
- La programación agrícola es
muy difícil en España: a la gran tal es el t:mnaño de la explot;aGÍón
influencia de factores hiológicos agrícola. La política de concentra w
·no previsihles, vien-e a sumarse la eión - que es sólo un mínimo paso - ha de dejar paso a una polífalta de información (ahora algo
más con el Censo, que no se pudo tica de asociación, ganamos muy
utilizar en el Plan) ~ y el eUürllle pOCü pasando de explotación pC w
qncña y dispersa a explotación pe w
número de empresas agrarias (3
queña y unida. Respecto a lo que
millones) .
viene llamándose reforma agraria
EEC cnonne número de em-

�la administración hace cundir el
desánimo antc la falta de iuformación - no saher precios por ej.em~
pIo - , y en est.e sentido no se
ha hecho nada, no se avanza lo
más mínimo en la crcación de un
organismo único que neve a caho
una política agraria seria. Por lo
qne respecta a la distrihución del
nivel total de inversión púhlica en
d_ campo ya hemos visto en qué
se gastaba la mayor parte. Si re«
nnnCiar a mil millones en los 1'0gaclíos '110 significaba nada gl'avc~
esos mil millones en extensión o
eoncentración huhieran tenido una
importancia extraordinaria. Se ha
producido un' aumento grande
donde ya había 111ucho, y un au~
mento pequeño en donde se hahía
gastado· poco. Además en el intento de aprovechar los gastos al má~
ximo. se ha elegido un Griterio
muy' sirnple par~' deeidir lo quesea inversión (interés hacia ella)
y lo que sea ga,sto (menos impol'M
tante) : inv.ersión será todo 10 que
sean ohras l gasto el resto; con la
política en esa dirección es C01110
si construyésemos escuelas y no
pusiéranios maestros, hahrá locales
para las oficinas de extensión agra~
ria, pero no hahrá dinero, para
pagar sueldos a gente que los ocupe, importaremos ganado selecto y
no tendremos comida que darle.
El Plan agrícola es complicado,
difícil y tiene lagunas graves.
Al acahar la conferencia se pIan~
tcaroa algunas preguntas. Estu\"Ü
de acüerdo en que un verdadero
Plan agrícola dch-ería partir de
un análisis regional que en éste '110
se ha realizado; pero es que tam~
bién existen problemas glohales,
y éste es sólo el primer Plan, una
hase común para empezar a discutir; quizá en el próximo - segl1~
ramente antes de 1967 - se inicie
ya ese tipo de estudio. Preguntado
sohre la 1 Asamblea general de la
I-IermmlClad Sindical Agraria (consúltese La Vanguardia, 26 de fe-

- -c-l problema de latifundismo - ,
la verdad es que cs un tema des·
conocido, y no sólo en el Plan;
éste ni lo cita, )' al menos podría
haherse insinuado, 11lás cuallc1ü en
España existe una cierta legisla~
ción que no se cumple: nadi-e se
crüe que sólo hayan 200 fincas
mejorahles. La comisión presentó
un proyecto de trabajo; pero fue
)'l1g111ado pc~rqne -existe un fuerte
grupo de presión. Podemos decir
qne aparee,e explícita una inquie.
tud por el lema minifundio.
Otro problema fundamental es
la jonnadón agrícola: s,e han erea~
do agencias gratuitas y csc-u.elas de
capataces, pero absolutamcnte insignificantes. La cuestión de la cO
meT"cúr!iza'ción - cuarto prohlema - -se ha dejaclo igual. No pncR
de sor que algunos productos se
vendan al público multiplicados
por 2, 3 ó 4; tampoco se picle que
el agricultor se quede con el 95 %-O.
Hay otros problemas que van a
agr:.warse estos años y no s-e ticuc-ll
demasiado en cuenta: el difícil
cambio de est.ructura (dedieal' ciertas tierras a distintos cultivos), el
que el factor limitativo va- a ;empc~
zar a ser la mano de 'Obra y no la
tierra, el que si nos acercamos a
Europa va a tener que limitarse el
ni-vd de precios y es además muy
probahle que aumente aún más
a prit3a la emigración de mano de
obra.
Pasando ya a analizar la POLI·
TICA agraria concreta del Plan:
Por lo que respecta a los principios generales de política agraria,
no podemos decir que se defina
una política global y coherente,
todo ha que,dado muy vago y el
clima creado en la agricultura es
hastante malo; la administración
sigue dividida en facciones y las
decisiones .::.iguen siendo el resultado de presiones y coutrapr.esiones, luchas y cOlltraluchas, pale.
tadas por aquí y paletadas por
allá; la falta de coordinación de
R

hrcro y signientes) dijo qne la ba M
se principal era una qneja por prcR
cios motivada por una mala previsión de las coseclUt6 que ven,
drían, motivada por la falta de
agilidad de la administración para
superar este pl'Ohlelna, motivada
también por la necesidad para
muchos de hablar y realizar así
campaña para ser procuradores
(deceiolles próximas). Sohre la po·
nencia a,e esta asamblea de englobar las cuestiones de alimentación
en el JVlinisterio de Agricu~-tura y
no en -el de Comercio, dijo qne -esa
era' la situación en casi todos los
demás países; pero qtte no eonfía·
ha en su pronta implantación en
Espaíla (obstáculos políticos); 10
importante es la existcneia ele un
organismo único que estudiase los
lH'~hlema5 {comercio y produc.
ción) c,:on plazo suficiente y uni·
dad de criterio. Se insistió en i11 M
e1uir tamhién la pesca l pues ahora
depende del J\'linisterio de lVIarina
y las estadísticas suman (lesde ba·
llenas hasta pequeñas sardinas sin
ninguna difcreneiaeión. Sohre la
infl~~encia el-e la emigración del
campo ..- que ya hemos visto po~
día significar un estrangulamien.
to - hizo notar una influencia po,
sitiva: las ideas sobre la refol'ma
agraria van a cambiar por sí solas
porque a un ohrero de la ciudad
no se le hace ie al campo aunque
se le prometan tierras, con 10 que
se impondrá el criterio de la gran
explotación; el m.ito del fracaso
soeialista en la agricultura es eso,
un mito, para los que creen en las
ventdjas de la gran explotación; el
gran problema de la agricultura
europea es ese de la existencia de
pequeñas explotaciones? y muy posihle que en competencia abierta
gane la socialista.

REfORMA
AGRARIA
por Joaquin Costa (s, XIX)

INVERSIONES PUBLICAS EN AGRICULTURA
en millones de pesetas
Regadíos .. '
"
Repohlaeión forestal
Concentración parcelada
Formación y extensión
Lucha contr'a plagas
Servicio N. Trigo
Ganadería ..
.
Conservación suelos

.
.
.
.
.
.
" .
.

.

13.477,6
9.226,3
1.749,3
630,5
74,3
1.260,7
620,1
81,4

%

76,1
16,1
3
1
0,1
2,2
1
0,1

---TO'f,\L

.....•.

57.093,2

100

"Con una agricultura del siglo xv no son posibles Estados del
siglo xx (... ) El poder público, como
tutor de las clases desvalidas, ca·
mo regulador de la vida soeial y
como obligado e interesado cn el
amnento de la población, en la
regeneración de la raza, en los pro"
gresos de la riqueza púhliea\

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="8">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="34">
                  <text>02. Activitat professional</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35668">
                  <text>Documentació emanada de l'exercici professional de Pasqual Maragall.&#13;
&#13;
- Gabinet Tècnic de Programació de l'Ajuntament de Barcelona (febrer 1965-1968, funcionari 1968-1979) :  com a economista.&#13;
- Servei d'estudis del Banc Urquijo (1965-1968).&#13;
- Aula Barcelona (setembre 1997 - març 1999): funda i presideix Aula Barcelona com a centre de gestió del coneixement per a l'administració de les ciutats. És un espai comú de reflexió entre universitat, empresa i administració en relació amb la ciutat i el seu passat, present i futur.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9798">
                <text>1614</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9800">
                <text>El desarrollismo</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="41">
            <name>Description</name>
            <description>An account of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9801">
                <text>n. 26, p. 18-24</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="48">
            <name>Source</name>
            <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9802">
                <text>Promos</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9805">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9807">
                <text>Economia</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="9808">
                <text>Espanya</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9809">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9810">
                <text>Article</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="53">
            <name>Abstract</name>
            <description>A summary of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10073">
                <text>Publicat al número 26 de la revista Promos.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14336">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40329">
                <text>1964-05-15</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9799">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="2">
        <name>Articles</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="649" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="202">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/17/649/1978_EconomiaPoliticaCiudad_PM_Mecanoscrit.pdf</src>
        <authentication>e365e61205022ca61517012200a7bc2a</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="41926">
                    <text>1

�2

�3

�4

�5

�6

�7

�8

�9

�10

�11

�12

�13

�14

�15

�16

�17

�18

�19

�20

�21

�22

�23

�24

�25

�26

�27

�28

�29

�30

�31

�32

�33

�34

�35

�36

�37

�38

�39

�40

�41

�42

�43

�44

�45

�46

�47

�48

�49

�50

�51

�52

�53

�54

�55

�56

�57

�58

�59

�60

�61

�62

�63

�64

�65

�66

�67

�68

�69

�70

�71

�72

�73

�74

�75

�76

�77

�78

�79

�80

�81

�82

�83

�84

�85

�86

�87

�88

�89

�90

�91

�92

�93

�94

�95

�96

�97

�98

�99

�100

�101

�102

�103

�104

�105

�106

�107

�108

�109

�110

�111

�112

�113

�114

�115

�116

�117

�118

�119

�120

�121

�122

�123

�124

�125

�126

�127

�128

�129

�130

�131

�132

�133

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="17">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="51">
                  <text>01.01.02. Activitat acadèmica</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35660">
                  <text>Recull la documentació relacionada amb l'activitat acadèmica de Pasqual Maragall:&#13;
- Escola primària: Escoles Virtèlia (1945-1957).&#13;
- Llicenciatura en Dret: Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona (1957-1964).&#13;
- Llicenciatura en Econòmiques: Facultat d'Econòmiques de la Universitat de Barcelona (1958-1965).&#13;
- Pràctiques de Dret Europeu (1963): estada a Estrasburg (França) per realitzar unes pràctiques de Dret Europeu a la Facultat Internacional de Dret Comparat.&#13;
- Pràctiques a Roma (1964): beca per estudiar planificació regional a la SVIMEZ (Associazione per lo SVIluppo dell'industria nel MEZzogiorno).&#13;
- Pràctiques amb Delors a París (gener-juny 1966): beca del Govern francès per l’estudi de planificació regional. Realitza unes pràctiques com a economista a l'Association pour l'organisation des STages En France (ASTEF) on obté el Diploma de planificació sectorial i regional. Les pràctiques les fa al Comissariat del Vè Pla amb el professor Jacques Delors.&#13;
- Postgrau a la New School for Social Research, New York, amb beca Fulbright (setembre 1971-setembre 1973): Master of Arts en economia, especialitzat en economia internacional i economia urbana.&#13;
- Doctorat (02/03/1979): en Ciències Econòmiques a la UAB. La tesi doctoral Els preus del sòl urbà. El cas de Barcelona (1948-1978), la va dirigir el catedràtic Josep Maria Vegara Carrió i va obtenir una valoració "Summa cum laude".</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35661">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43841">
                  <text>1945-1979</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9811">
                <text>1619</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9813">
                <text>Economia política de la ciudad (mecanoscrit)</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="41">
            <name>Description</name>
            <description>An account of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9814">
                <text>133 p.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9818">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9819">
                <text>1978</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9820">
                <text>Urbanisme</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="9821">
                <text>Economia</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="9823">
                <text>Política</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="22171">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9824">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9825">
                <text>Monografia</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="53">
            <name>Abstract</name>
            <description>A summary of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10072">
                <text>Escrit a Baltimore durant la tardor 1978, durant la seva estada com a investigador i professor convidat al Center for Metropolitan Studies a la Johns Hopkins University de Baltimore. Dirigeix un seminari sobre economia urbana al departament de geografia i enginyeria mediambiental.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14337">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9812">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="99">
            <name>Note</name>
            <description>Note inside a the archival description or a component.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9815">
                <text>No publicat, és còpia mecanoscrita. Conté correcions manuscrites (no és l'original).</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="95">
            <name>Arrangement</name>
            <description>Information on how the described materials have been subdivided into smaller units.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45260">
                <text>UI 557</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="2">
        <name>Articles</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="650" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="201">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/17/650/1978_EconPolCiudad_Manuscrit.pdf</src>
        <authentication>fb35a5874efd88b3627a209ee3116ca8</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="41925">
                    <text>���������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="17">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="51">
                  <text>01.01.02. Activitat acadèmica</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35660">
                  <text>Recull la documentació relacionada amb l'activitat acadèmica de Pasqual Maragall:&#13;
- Escola primària: Escoles Virtèlia (1945-1957).&#13;
- Llicenciatura en Dret: Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona (1957-1964).&#13;
- Llicenciatura en Econòmiques: Facultat d'Econòmiques de la Universitat de Barcelona (1958-1965).&#13;
- Pràctiques de Dret Europeu (1963): estada a Estrasburg (França) per realitzar unes pràctiques de Dret Europeu a la Facultat Internacional de Dret Comparat.&#13;
- Pràctiques a Roma (1964): beca per estudiar planificació regional a la SVIMEZ (Associazione per lo SVIluppo dell'industria nel MEZzogiorno).&#13;
- Pràctiques amb Delors a París (gener-juny 1966): beca del Govern francès per l’estudi de planificació regional. Realitza unes pràctiques com a economista a l'Association pour l'organisation des STages En France (ASTEF) on obté el Diploma de planificació sectorial i regional. Les pràctiques les fa al Comissariat del Vè Pla amb el professor Jacques Delors.&#13;
- Postgrau a la New School for Social Research, New York, amb beca Fulbright (setembre 1971-setembre 1973): Master of Arts en economia, especialitzat en economia internacional i economia urbana.&#13;
- Doctorat (02/03/1979): en Ciències Econòmiques a la UAB. La tesi doctoral Els preus del sòl urbà. El cas de Barcelona (1948-1978), la va dirigir el catedràtic Josep Maria Vegara Carrió i va obtenir una valoració "Summa cum laude".</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35661">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43841">
                  <text>1945-1979</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9826">
                <text>1620</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9828">
                <text>Economia política de la ciudad (manuscrit no original)</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="41">
            <name>Description</name>
            <description>An account of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9829">
                <text>123 p.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9833">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9834">
                <text>1978</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9835">
                <text>Urbanisme</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="9836">
                <text>Economia</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="9838">
                <text>Política</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="22172">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9839">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9840">
                <text>Monografia</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="53">
            <name>Abstract</name>
            <description>A summary of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10071">
                <text>Escrit a Baltimore durant la tardor 1978, durant la seva estada com a investigador i professor convidat al Center for Metropolitan Studies a la Johns Hopkins University de Baltimore. Dirigeix un seminari sobre economia urbana al departament de geografia i enginyeria mediambiental.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="74">
            <name>Is Version Of</name>
            <description>A related resource of which the described resource is a version, edition, or adaptation. Changes in version imply substantive changes in content rather than differences in format.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10089">
                <text>http://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/items/show/649</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14338">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9827">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="99">
            <name>Note</name>
            <description>Note inside a the archival description or a component.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9830">
                <text>No publicat, és còpia manuscrita (no és l'original).</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="95">
            <name>Arrangement</name>
            <description>Information on how the described materials have been subdivided into smaller units.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45261">
                <text>UI 557</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="2">
        <name>Articles</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="651" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="194">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/17/651/CuadernosEconomia_1976_v4n9_QuesnayEconomiaPoliticaClasica_PM.pdf</src>
        <authentication>f7d974f59531decdd6614aa226660aca</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="41920">
                    <text>40

M. GARCÍA FERRANDO

P. MARAGALL
BIBLIOGRAFlA
1. FUNDACIÓN FOESSA: I nforme Sociológico sobre la Situación Social de España, Euramérica, Madrid, 1970.
2. G ALESKI, B.: Basic Concepts of Rural Sociology, Th e University Press, Manchester,
1974.
3. GARCfA FERRANDO, M.: «Coste social de los cultivos sustitutivos del algodón»,
R. E . A grosociales, núm. 77, octubr e-diciembr e 1971.
4. G ÓMEZ AYÁN, E .: «Extensión Agrícola en España», R. E. Agrosociales, núm . 31,
abril-agosto 1960.
5. G OULD, P .: «A note on Research int o the D iffusion of Development», ]. of Modern
African St udies, núm. 2, pp. 123-125, 1964. Cit . por ROGERS y SHOEMAKER,
op. cit.
- «Spatial Di ffusíon », Kesources Papers, núm . 4, Association of American Geographers , Washington, D. C., 1969.
6. lliRMET, G.: " Estructura Agraria y Progreso Técnico en tres provincias españolas
(Burgos , H uclva y Sevilla)», Anales de Sociología, núms . 4-5, 1969.
.
7. KATZ, E. : «Th e Diffusion of In novations», l nternational Encyc!opedia 01 tbe Social
Sciences, MacMillan Free Press, vol. 15, Nueva York, 1968.
8. U SUÉN, J. R., y WASSERVOGEL, F.: ..Quelques Aspects du Processus de Développernent du Systeme des atíons : Stabílit é, Polarisation, Diffusíon», Revuc d'Economíe Politique, nú m. 2, 1970.
- An open-system model of multirregional economic deuelopment , Universidad
Autónoma, Madrid , 1971.
9. MALEFAKIS, E. : Reforma Agraria y Revolución Campesina en la España del siglo XX, Ariel, Barcelona, 1972.
10. MARTÍNEZ ALLIER, ].: La Estabilidad del Latifundismo, Ruedo Ib érico, París, 1968.
11. M IGUEL, A. DE, Y SALCEDO, }. : Dinámica del desarrollo industrial de las Regiones
Españolas, Tecn os, Madrid, 1972.
12. NAREDO, ]. M .: La evolución de la Agricultura Española, Editorial Estela, Barcelona,
1971.
13. PLAN DE DESARROLLO E COl'lÓMICO y SOCIAL, Ir: Comisión de Productos Químicos
y sus minerales, abonos y papel, Madrid, 1967.
14. RACIONERO, L.: Un modelo espacial del desarrollo económico español. Tesis doctoral no publicad a. F acultad de Ciencias E conómicas. Universidad Autónoma de
Madrid , 1972 .
15. ROGERS, E . M .: Social Change in Rural Society , Applet on-Cent ury-Crofts, Nueva
York, 1960.
- Diijusion 01 l nnooations, The Free Press, Nue va York, 1962.
16. ROGERs, E . M., y SHOEMAKER, F.: Commu nication oi Lnnouations. A Cross-Cultural
Approacb. Th e Fre e Pr ess, Nueva York , 1971.
17. SÁENZ DE BURUAGA, c.: Ordenación del territorio, El caso del País V asco y su
Zona de I nfluencia, Guadiana, Madrid, 1969.
18. SCH UMPETER,}. A.: T eoría del desenvolvim iento económico, Fondo de Cultura Económica, Méjico, 1967.
19. TAMAMES, R.: I ntroducción a la Economía Española, Alianza Editorial, Madrid,
1972.
20. W ILLIANSON, J. D .: «Regional Inequality and the Process of National Development »,
Economic Deuelopment and Cultural cbange, julio 1965.

Ouesnay y la economía polílica clásica
Dans la recherche de la verité par le calcul, toute la certitude est dans l'evidence des
donnés.
F. Quesnay (1888, p. 511 n.)

I NTRODUCCIÓN

Este artículo da por sentado que el lector tiene alguna familiaridad con
las doctrinas de los primeros en llamarse «economistas», los fisiócratas franceses. Tres recientes ediciones en castellano (Quesnay, 1974a, editado por Valentín Andrés Alvarez; Que snay, 1974b y Meek, 1975 ) y el artículo de S. Roldán testimonian un interés creciente por estas doctrinas, a la vez que permiten
un acceso fácil a la mecánica del Tableau Économique y hacen menos imperdonable el que no se inicie este artículo con una pres entación sucinta del
mismo.
Mucho puede decirse en favor del estudio del modelo de Quesnay para la
economía capitalista como primer paso en el desarrollo de un análisis completo
de esa economía." Quesnay fue el primero en tratar el capitalismo como una
estructura en continua auto-reproducción; el primero, como dijo Marx, en
reintegrar consistentemente la aparición del valor y el plusvalor en la esfer a
de la producción y en negar , por tanto, el carácter mercantil del fenómeno.
Este tr abajo trata de contribuir al objetivo teórico apuntado en varios sentidos .
Primero, se defiende aquí que , efectivamente , Que snay toma la economía
como economía capitalista naciente, defensa que vale ,l a pena hacer en relación con su tratamiento, aparentemente pre -capitalista, de cuestiones tales
1. Ésta es la direcció n adaptada ya en algunos cursos que presentan una secuencia de
modelos estruc tura les de la economía desde Quesnay a Leont ief, Sraffa y Van Neumann ,
tales como el curso de «Análisis Económico» de T . VIETORISZ en la New School for Social Research,
Nueva York, donde se originó este artículo y el de L. PASINETTI, «Tapies in Ec. Ana]ysis»,
Colum bia, 1971.

�42

P. MARAGALL

corno la productividad del trabajo agrícola,

el concepto de valor neto, el con-

tenido de los servicios ofrecidos por los propietarios de tierra y la naturaleza
del interés.
Segundo, se argumenta que d T ableau Économique tiene mucho más
que decir acerca de los aspectos formales de la producción capitalista (como
proceso de extracción de plusvalía y de reproducción sostenida sobre bases
económicas) que acerca de las categorías históricas del capitalismo tal como
las desarrollaron más tarde los economistas clásicos ingleses. Éste es precisamente el quid de la conexión entre Quesnay y Marx; es decir, la «transformación» del sistema teórico que va del primero al segundo es una transformación de las categorías históricas implicadas, dejando en principio la
estructura formal intacta. En esta sección se discuten algunos detalles tradicionalmente abordados en las interpretaciones clásicas del T ableau (Meek,
1%3 y Tsuru, 1964).
Tercero, se sugiere que no sería inútil una reconsíderación del papel
de Quesnay en el desarrollo de la Economía Política, no sólo en el sentido
antes indicado de constituir el punto de partida de lo que podría llamarse
la Teoría Económica de la Reproducción, sino también en el campo del
comercio internacional, en el cual Quesnay representa una especie de paradigma anti-nicardiano que merece cierta atención, creo, en vista de los
más recientes desarrollos de la economía mundial.
En el apéndice se presenta una breve discusión formalizada de los datos
del T ableau y su influencia sobre la determinación del tipo de beneficio o excedente. También se compara tal determinación con la de Ricardo en el Essay
on the ejiects 01 a Low Price 01 Corno

I.

CAPITALISMO y

FEUDALISMO EN QUESNAY

Es bien sabido que todo el modelo económico de Quesnay reposa sobre
la productividad de la agricultura, es decir, sobre la capacidad de ésta para
producir más de 10 que absorbe como gasto material.
No es tan corriente, sin embargo, la observación de que en la teoría de
Quesnay se comparan dos modelos socio-tecnológicos, el primero correspondiente a un universo feudal y el segundo a un universo capitalista. Por supuesto, el sistema capitalista aparece en la alternativa no como un capitalismo plenamente desarrollado sino como una criatura frágil, incapaz aún de
sostenerse sobre sus dos piernas, agricultura e industria. Pero aún si la tierra
se concibe como materialmente productiva per se, 10 que la hace capaz de
producir valor neto es la agricultura capitalista en gran escala. Las siguientes
citas destacan claramente este punto.
En el artículo Fermiers de la Enciclopedia Francesa, Quesnay establece
una neta distinción entre campesinos ricos que trabajan con caballos y campesinos pobres que trabajan con bueyes. La distinción se repite en la forma

QUESNAY y LA ECONOMÍA POLÍTICA CLÁSICA

43

de tenencia de la tierra: en el primer caso la tierra es arrendada contra el
pago de una renta en dinero (renta que es fija por la duración del contrato); en el segundo caso la cosecha se divide¡ entre aparcero y propietario
según una proporción fija.
Lo q ue es más impor tante : los campesinos ricos se supone que adelantan
el capital circulante y la mayor parte del fijo que se requiere para trabajar
la tierra. Los aparceros en cambio tra bajan con pe queños capitales, concretamente los bueyes, cuyo valor es adelantado por el propietario.
El arrendatario (fermier) que monta su explotación con cuatro caballos tiene
que gastar una cantidad considerable antes de obtener la primera cosecha... tiene que gastar en caballos y resto del ganado... aportar el grano... proveer de comida a los trabajadores.
En las regiones en las que no hay arrendatarios capaces de sufragar estos gastos iniciales, el propietario tiene que conformarse con el cultivo a base de bueyes
por labradores que le entregan la mitad de la cosecha. Este tipo de labor de la
tierra requiere muy pocos gastos por parte del aparcero: el propietario pone los
bueyes y las semillas; los gastos del aparcero se limitan a los útiles de trabajo y su
propio sustento hasta la primera cosecha, y aun muchas veces el propietario tiene
que correr con todo esto.
(Quesnay, 1888, p. 160. Las traducciones de esta
edición son mías.)
La aparcería era el modo de producción que prevalecía en tiempos de
Quesnay en Francia. Los oampesinos ricos cultivaban sólo 1/8 del total
de las tierras trabajadas. El resultado de esta situación era «una enorme degradación de la agricultura en Francia, debido a h falta de arrendatarios».
Otras clases poblaban, además, la campiña francesa. Ayudantes, carreteros
y payeses son los que más a menudo se citan. Todos parecen corresponder
a trabajadores sin tierras, aunque los payeses podrían poseer pequeñas parcelas de tierra para subvenir a parte de las necesidades familiares (pero no
plantar trigo). En esta imagen de la agricultura francesa los señores de la
tierra tenían también un importante papel económico: ellos finanoieban, al
margen de los gastos mínimos de la aparcería, las infraestructuras rurales,
tales como caminos, canales y riegos.
Sin embargo, el Tableau es un modelo en el que todas estas complicaciones han desaparecido para dejar paso a una situación hipotética en la que
los campesinos ricos (los arrendatarios) constituirían el grueso de los cultivadores de tierras. Los payeses serían plenamente empleados por los arrendatarios, y el resto de los trabajadores rurales obtendrían también salarios
de subsistencia. Se supone que los propietarios habrían realizado todos los
gastos precisos para el acondicionamiento productivo de 'la tierra y que, por
tanto, estarían dispuestos 'a dirigir todo su ingreso hacia el consumo mitad en
productos del campo, mitad en manufacturas.

�P. MARAGALL

44

QUESNAY y

El Tableau se basa, en la mayoría de sus versiones, en un output valorado
en 5.000 millones de Iibras." La cifra real de producción era de 2.000 millones (Q uesnay, 1888 , p. 2 16). La diferencia entre una y otra cantidad debía
explicarse po r una serie de transformaciones cuyo eslabón principal era el
e rablecimienro de una agricultura capitalista en Francia. Dos equilibrios entr an , pu es J en juego
t:J • Las condiciones de e.xistencia v est abilidad del «modo de
producción óptimo» constituyen la preocupación teórica fundament al de Quesnay.
Las cond iciones del equilibrio ópti mo tienen que entenderse en el sentido de pau tas de comport amiento y relaciones de precios necesarias para
la reproducción de la distribución inicial de recu rsos al final del pe ríodo de
producción, concre tamente: a) Abolición de imp uestos indirectos y establecimiento del impuesto único sobre la ren ta de la tier ra. b ) Lib re comercio
del trigo , que comp ortaría un alto preci o del mismo en términos de manufacturas. e) Una determinada proporción (50-50) en las propensiones a consumir alimentos y manufacturas por parte de los propietarios , considerándose
equivalente a acumulación cualquier desvío en favor del consumo de alimentos y equivalente a degradación hacia un equilibrio subóptimo cualquier desvío
en sentido contrario.
¿Hasta qué punto la transición hacia este equilib rio óptimo se basaba en
la ex istencia previa de una clase de campesinos ricos? ¿Cómo se justificaba
la optimalidad de tal equ ilibrio? ¿Cómo había de aparecer aquella clase de
campesinos ricos , o cuál sería , en términos de .Marx, el proceso de acumulación primitiva? El artículo Trigo tGrains¡ de la Encicloped ia Francesa muestra más clara ment e aú n que el anterior men te citado cuál era la posición de
Q uesnay en torno a las dos primeras cues tiones, y dej a la tercera en la
oscu ridad que caracteriza a toda la obra de Quesnay en este punt o .
~

No consideramos al campesino rico aquí como un trabajador que cultiva por sí
mismo la tierra , sino como un empresario que gestiona y mejora el valor de su
empresa gracias a sus conocimientos y a su fortuna... (Los arrendatarios) son hombres libres que están en condiciones de sufragar los considerables adelantos que
requiere el cultivo de la tierra y que emplean payeses a cambio de la seguridad de
unos ingresos decentes.
(Quesnay, 1888 , p. 219)
El estadio de prosperidad... es menos el producto del trabajo del cultivador
que el producto de la riqueza que éste sea capaz de emplear en el cultivo de la
tierra. El abono produce ricas cosechas; el ganado produce abono; pero sólo el dinero compra ganado y paga a los hombres que han de manejarlo.
(Ibid em, p. 243)
2.

Para és te y otros aspectos del Tableau en detalle, lo mejor es ir a

MEEK

(1963) .

LA ECONOMÍA POLÍTICA CLÁSICA

45

Los ingresos son producto de la tierra y de los hombres. Sin el trabajo del hombre, l as tierras carecen por completo de valor. Los bienes originarios de un gran
Estado son los hombres, las tierras y el ganado.
(Quesn ay, 1974a, p. 177)
Los que no emplean más que un arado (tienen) gastos en los diferentes elementos de su explotación (... ) proporcionalmente mayores. ( ... ) Tanto una pequeña
explotación como una explotación importante exigen, en muchos aspectos, gastos
que no se encuentran en la misma proporci ón que sus respectivas ganancias. Por
tanto , los agricultores ricos que emplean varios arados cultivan mucho más rentablemente para ellos mismos y para el Estado que los que se limitan a un solo
arado...
(Ib idem, p. 174)
Todo esto basta para zanjar el simpli smo de las habituales interpretaciones de la Fisiocracia en términos de pura def ensa de la productividad material de la tierra. El tr abajo es cruoial en esa productividad, y no cualquier
trabajo sino el que es movido por el capital, opera en gran escala y con
economías de gran tamaño, y, en último término, proporciona al Estado ingresos suficiente s.
«Valor neto », parece entreverseen estas líneas , sobre todo si aceptamos la
interpretación ya clásica (Meek, 1963, 1974) de qu e los beneficios de que
se habla son a cort o plazo (o por la dura ción del arriendo ),es el excedente que
la nación y el rey se apropian. Y ese excedente no debe consistir en metales,
como los merc antilistas pretendían, sino en producto agrario sobrante. Tales
excedentes (un «saldo act ivo en productos primario s» acompañado de un
«saldo pasivo en manufacturas») no harían a la nación «tri butaria de ot ras
naciones» (Mee k, 1963, p. 247 ), aunq ue ciertamen te impli carían un coste.
Al contrario , permitirían a la nación dispon er de los medios preci sos para
disputar batallas victoriosas."
El valor total tien e aquí , pues, al parecer dos aspectos: el valor to tal
bruto incluye el tr igo necesario par a alimentar a la to talidad de la población
tomando a sus miembros uno por uno; el valor neto tiene que ver no con
esta subsist encia de los indi viduos uno por uno , sino con 'la subsistencia de la
nación en conjunto en su lucha constante con otras naciones. Un excedente
de trigo equivale a un buen ejército: éste no se crea sólo sobre la base de
la abundancia de hombres, como erróneamente piensan los militares, Es necesario contar con una población abundante en un país rico en tierra, pero
no se gana nad a sobrepasando un óptimo de población determinable (Quesnay, 1974a, pp. 176-177). La gente en armas es una pérdida para la nación ;
lo importante es el trigo (1os salarios) para emplearla improductivamente si
3. «Las batallas ganadas simplemente matando hombres, sin causar otros daños, hacen
poco por deb ilitar ,,1 enemigo si éste d ispone aún de los salarios de los hombres que ha perdido
y si esos salarios son lo bastante altos para atraer a otros hombre s. .. La riqueza sostiene el
honor de las tropa s» (en MEEK, 1963, p . 261).

�P. MARAGALL

QUESNAY y LA E CO NO MÍA POLÍTICA CLÁSICA

la guerra es precisa. La reproducci ón de la sociedad incluye este tipo de cálculos. Y esto es lo que cuenta prob ablement e para hacer de la agricultura la
única producci án en el sentido fuen e de la palabra : el hecho de que su
producto es esencial, básico, en la competen cia política con otra s naciones: '
A esta justificación de la optim alidad del modo de producción y dis tribución propuesto por Quesnay cabe hacer varios y serios reparos . Marx, por
ejemplo, como veremos luego, no aceptaba las palabras de Quesna y tal como
suenan; creía más bien, probablemente, que ese homenaje al Estado y a sus
necesidades bélicas era un expediente utilizado por los capitalis tas agrarios
para legitimarse como clase necesaria -lo que conllevaría la implicación
de que los beneficios- de los arrendatarios eran tan sólidos en la mente de
Quesnay como ·10 fueron después los beneficios capitalistas en general para
los economistas clásicos británicos, y el hecho de que a largo plazo la competencia entre arrendatarios por mejores tierras permitira absorber esos beneficios a los propietarios en forma de rentas no privaría entonces a esta
situación de sus rasgos b ásicamente capitalistas . Es ésta una objeción hasta
cierro punto admisible aquí.
Un segundo tipo de reservas a la esbozada interpretación del concepto
de «valor neto » en Quesnay provendría del hecho de que no sólo el trigo
que el rey podía apropiarse por vía fiscal era produit neto También los propietarios vivían en definitiva, del excedente. Pero las restricciones que las condiciones de esta bilidad del equilibrio imponían sobre el comportamiento de
los propietarios conllevan en el modelo la cuasi-integración de éstos en una
amplia categoría de empresarios agrícolas. Cuando se interpreta el T ableau
como un modelo inpur-output cabe sugerir, como se ha hecho ya, que los
«servicios» ofrecidos por la clase propietaria -y que tienen que aparecer en
la adecuada fila y columna para que la tabla cuadre- podrían denominarse
«protección» o algo así."
Tal denominación es correcta para el componente estatal y eclesiástico 6
de la clase prop ietaria. Pero no cuadra su apariencia de transacción feu-

dal, en el caso de ,los terratenientes, con las tareas de valoración de la tierra
par a su cultivo con métodos capit alistas ni con las nuevas relaciones propietario-arrendatario que Quesnay defiende.
&lt;:?u~snay piensa que los propietarios de tierra tienen que comportarse
economicamente con respecto a la tierra y su explotación. Las rentas serían
~ás altas .si los terratenientes favorecieran los método s capit alistas de cultrvo, Los impuestos, en consecuencia, serfan también más altos.
En varios pasajes (ver, por ejemplo, Que snay, 1888, p. 208 ), Quesnay
aboga por la conversión de [os aristócratasen arr endatarios. Algunos nobles
feudales no tienen tierras suficientes para establecer una explotación moderna'
debería entonces permitírseles que arrendaran tierras para incrementar la
escala de sus operaciones, y pagar, por tanto , rentas y también impuestos (que
de otro modo n~ pagarían). Después de todo los aristócratas alquilan apartamentos en las ciudades, ¿Por qué no habrían de alquilar tierras?
Quizá todo esto nos dé una clave del proceso de acumulación primitiva
que Quesnay tenía en 'l a cabeza y que podría consistir en ,l a conversi ón "eo
neralizada de los ricos en capitalis tas y de su riqueza en capital.
Quesnay habla aoerca del «imbécil burgués» (&lt;&lt;que cree que basta con
trabajar y torturar la tierra p~ra obtener de ella buenas cosechas», Quesnay,
1888, p. 243). Combate tambi én la «ignorante avaricia de los terratenient es»
que presionan al Estado para que ponga impuestos a los cultivadores y braceros en vez de tasar las rentas de la tierra , olvidando que &lt;dos hombres
cuya const~tuc~ón física muestra sólo necesidades, no son capaces de paga;
nada por S1 mismos », de modo que en último término el impuesto cae sobre
la ren ta de los propietarios, esta vez por la vía de la degradación de la escala
de todo. el pro~so y por tanto del producto neto (Quesnay, 1888, p. 704).
.La 19no~anc1a del burgués parece ser invencible; la del terrateniente, rebatihle y sujeta a una convincente controversia.
Puede admitirse que Quesnay estuviera en línea con el movimiento de «reto:no a la naturaleza» de la .p:-imera parte del siglo XVIII. Lo que ya cuesta
mas de tragar es que &lt;da Fisíocracía es en realidad una racionalización de
l~ vida ~conómica medieval» (Heer, 1939 , p. 110 ) y aún más que «el Tableau
Bconomique es una representación gráfica de esta vida y no, en modo alguno , la de la Francia del XVIII» (i bidem). Ni una cosa ni o tra sino todo
loc~ntrar~o. El Tableau es una negación de la Francia del XVII; basada en
la hipótesis de la general.ización de los métodos capitalistas de culti vo que
empezaban entonces a abrirse paso en Gran Bretaña.
Una últim a prueba de lo infundado de la atribución a Qu esnay de intenciones medievalista s (como en Beer, 1939, p. 116) est á en su tratamiento.
del inter~~. En un artículo sobre .el tema -parece que discutido incluso por
otros fislOcratas- Quesnay admit e la existencia del interés sobre la base
de la ganancia que la riqueza tomada a préstamo puede generar . Es precisament e esta ~r~porció~ entre ganancia y riqueza, en la agricultura, la que establece un Iímite al npo de interés justo.

46

4. «La base de la sociedad son los medios d e subs istencia y la r iquez a necesari a para el
poder que tien e que defend erlos» ( Q UES.'1AY, ci tado por M . KUCZYNSKI, 1972. p . XXXIII ).
5. Más comúo es la den ominación «servicios de arriendo», como en A. P HILIPS (1955). No sé
si es ~mplet~m ente Jegl ti rna esta asimilación del correspondiente pago a los propietarios a una
renta d iferencial (ver ibidem , p . 143). En Qa Francia de Quesnav no hay escasa de tierras sino
nI contrario, escasez de pob lación agraria y d e capitales. Si bien en la Francia del T ableau se ha
remediado ya al escasez relativa, nlIl no hay ya crecimient o y la renta debe ent enderse pro( bablemente aún como renta absolut a, no como rent a diferencial.
6. La posición de la Iglesia raramente se tra ta en sí, Q ui2.i sea significativo qu e el diezmo
ob tenido por el clero apa rezcn en un caso (Q UESNAY. 188S, p. 207) no como parte del excedente
sino como un coste , aunque los -párIllfos inicia les del Tableau incluyen a lo s diezm adores o
diezmeros (cl clero) en la clase prop iet aria. En este caso la clase propietaria ob tendría pu es
el excedente más el diez mo. }!s IC es tamb ién el contexto que Meek considera como único ejem plo
de obtención de un benej icio (Cantillonian o, es decir, comercial más que capit alista ) por parte
de los arrendatarios:

f

+

+

Producto Neto = Renta
Impuestos
Beneficio.
Gastos de Producción diezmo.
Coste

=

+

47

�48

QUESNAY y LA ECONOMÍA POLÍTICA CLÁSICA

P . MARAGALL

Nada parece más lógico que esa justificación del int erés, dada la insistencia de Q uesnay en el papel del capital moneta rio en la ob tención del
modo de producción óptimo en la agricultura. Sin embargo, los efectos de
un tipo de interés demasiado alto se consideran nefastos ; Q uesnay ponía
esos efectos al mismo nivel que el daño causado por las exacciones establecidas sob re las cosechas en vez de ser impuestas sobre el ingreso o producto neto;
Si los impuestos recayeran sobre el arrendatario mismo, si se llevaran sus beneficios la agricultura languideceda... los ingresos de los propietarios descendedan ... est o les llevaría a prescindir de gastos en manufacturas y servicio... y todo
el proceso económico resultaría degradado.. . (Lo mismo ocurriría) si los arrendatarios [ueran arruinados por el [inanciero.i,
(Quesnay, 1888, p. 244)
Una hipótesis interpretativa de lo dicho hasta aquí acerca de la posición de Q uesnay con respecto al capi talismo podría ser la siguiente:
Dada la importanci a de establecer una agricultu ra capitalista en gran escala para maximiza r el valor neto (el exceden te de trigo disp onible para
la defensa de la nación ), puede pensarse que Qu esnay estaba constru yendo
una argumentación en favor del capitalismo agrario como el modo de producción idó neo para servir a las necesidades de la nación en conjunto . Este
tipo de razon amiento fue invertido más tarde, cuando se juzgó la bondad del
Estado por la medida en que éste servía al capitalismo (aunque esto no era
aún to talmen te así e n Adam Smith , contra lo que ordinariamente se cree,
puesto que para Smith «la defe nsa era más importante que la opule ncia»).
¿ En qué medida esa primada de los intereses del Estado en Q uesnay
implica que de bía conservarse el Anclen Régime? La cuestión es comple ja . U1
nobleza feudal se ve progresivament e disolviéndose en una nueva clase agrícola capi talismo Si bien se admite que Ia aris tocracia disfrute de un consumo
diferencial, el modelo lo predetermina y circunscribe severament e. Pero
Q uesnay ignoraba con toda segur idad el grado de interdependencia entre las
relaciones socioeconómicas y la política en cuanto tal, es decir, no poseía una
-concepci ón completa del modo de producción tal como más tard e In desarrolló Marx o como implícitamente la percibió la Economía Política de Ricardo.
El modelo de Q uesnay puede tomarse como un modelo doble de equili brio
general, en el que las condicione s de estabilidad , dada la simplicidad de los
supuestos, se formulan e n términos de medidas de polí tica y pautas de
comportamiento cIaras y significativ as. La simplificación crucial, desde luego,
consiste en la restrictiva concepción de la producción en el sent ido fuerte de
¡la palabra como equivalente a pr oducción p rimaria, ·10 que permitía una
agregación directa y sin problemas, o mejor, evi taba que el problema de
la agregación se planteara siqu iera (este punto se discutirá de nuevo más
,adelam e).

49

El signo de interrogación queda abierto en cuanto al origen de la capitalización primitiva (o «adelantos pr imitivos», en términos de Quesnay),"
¿Es esta indeterminación puramente una consecuencia del débil tratamiento
del interés del capital, que hacía que los arrendatarios, desasistidos por el capital financiero, tuviesen que ser ricos «de por sí» ? Ésta es la otra cara del
problema de la falta de ideas acerca de la transición de un modo de producción a otro, la cara lógica del problema. Nunca está del todo cIaro cómo
aquella riqueza necesaria de los campesinos arrendatarios llegaría a producirse
(a no ser por conversión de los aristócratas a la «nueva fe »). Desde el punto
de vista lógico o formal (que inquietó constantemente a Marx a 10 largo del
volumen II del Capital, cuando se preguntaba ¿de dónde proviene el dinero
inicialmente?) es claro que si el crédito jugaba un papel importante, los financieros dudarían entre colocar sus fondos en la industria o en Ia agricultura
-o incluso directamente en títulos estatales, como ocurrió antes en Españay que Ia igualación de los tipos de interés, a poco que los rendimientos decrecientes entraran en juego, debía producirse inexorablemente entre aquellos
dos sectores, Quizás esta posibilidad asustaba a Quesnay, obsesionado por }
la necesidad de alejar capitales de la manufactura de lujo para instaurar una
agricultura progresiva; quizá no le preocupaba en absoluto en la medida en
que confiase en que no aparecerían rendimientos decrecientes en la agricultura hasta muy adelantado el proceso de modernización y expansión, cuando
ya el libre comercio del trigo hubiera elevado los costes de la manufactura y
comprimido sus tipos de beneficio."
En todo caso el capitalismo limpio y rural de Quesnay nunca llegó a
establecerse como modo de producción dominante. Lógicamente se le pueden
encontrar fallos; históricamente carecía de raíces en una cIase sólidamente establecida, en contraposición con la economía política de Ricardo; ideológicamente, el modelo fisiocrático tenía seguramente algo que ver con el conjunto
de circunstancias de todo tipo (expulsión de los protestantes pro-industriales
-hugonotes-, colapso del experimento monetario de john Law, e tcétera),
que llevaron a Rousseau en 1753 a oponerse a los primeros cerr amientos
de tierras comunes y escribir:
Dieu tout-puissant... delivre-nous des Iumieres et des funestes arts, et rend-nous
l'ignorance, !'innocence et la pauvrété, les seuls biens qui puissent faire notre bonheur.
Pero la Fisiocracia tenía tan poco que ver con la defensa del orden medieval,
a mi entender, como Rousseau con la Escolástica.

7. De aquí, supongo, Marx sacó el término «arum ulación pnmrtrva»,
8. La segunda conjetura es Ia más consistente con la idea (expuesta antes, n. 5) de que
la renta no es aún diferencial sino absoluta. Recuérdese que la primera formulación de [a ley de
rendimientos decrecientes es posterior (TURGOT , 1767).
4.

�P. MARAGALL

50

II.

LA VALIDEZ FORMAL DEL MODELO DE QUESNAY

Hay una chocante similitud entre e! mecanismo formal establecido en los

Tableaux y Formules de Qu esnay y la descrip?ón P?~ Marx d~ proceso de
producción de plusvalía (vol. 1 de! Capital) y circulaci ón del. capital (vol. lI).
E! modelo de Q uesnay, más simple, no distingue clases sociales de sectores:
existe un solo sector-clase productivo, un solo producto en el sentido fuerte
de la palabra, y ese mismo producto es la medida de valor. Marx incorpora. ~
distinción introducida por Smith y Ricardo entre sectores d~ produ:clOn
y clases sociales, con un solo factor o clase producti.va, el u:abaJo asalanad?
Pero la relación (en el vol. 1 del Capital) entre trabajo y capital es en esencia
un intercambio desigual como la relación entre el sector agrario o productivo
y la clase de los propietarios en Quesnay.
Es importante tener en cuenta , además, como ya se ha dicho, q~e para
Quesnay el valor neto (una disponibilidad de trigo por parte de. ,algwe~ que
110 es su productor) sólo puede maximizarse si una o,erta re!aClo~ de mtercambio prevalece entre trigo y manufactura . Esta relaci ón (un ,p rec~o alto del
trigo en términos de manufacturas) implica que el tipo de beneficio (o plus.
valía, para los fines aquí perseguidos) tiende a cero en la manufactura. ~6lo
el trabajo productivo, en el lenguaje de Marx (la clase o sector produc~lVO,
en el de Quesnay ) produce valor excedente. Tra taremos de ver por que los
fisiócratas razonaban de este modo.
La producción y consumo de manufac turas comunes no estaba ~ene­
ralizada en la Francia del Antiguo Régimen; el objetivo central del penado
Colbertíano había sido la producción de manufacturas de lujo con el fin de
obtener un saldo sustancial de metales preciosos en el comercio internacional. Para los :6.siócratas dada la composición del output de la manufactura,
un flujo interno de compras y ventas en este último sector o bien car~cía
de sentido o bien expresaba una adicional diversión de recursos productivos
hacia empleos que no 10 eran -a costa de una disminuci6n del consumo
necesario medio--.
Quesnay tuvo seguramente problemas para reconciliar la necesidad de
una clara denuncia de este peligro con los requisitos de coherencia del modo
de producción Óptimo descrito en el Tableau, situaci ón en la que ciertamente
las manufactur as no habían de ser sólo bienes de lujo y entrarían con toda
probabilidad en el vector de bienes de subsistencia consumidos tanto por los
productores urb anos como por los rural es.9
•
.
'
El primer párra fo del art iculo sobre el tng o en la Enciclopedia resulta
muy útil para comprender esta característica del problema teórico planteado:
9. Quizá podría decirse que Quesnsy confundió los requisitos genéticos del sistema con
las exigencias de su reprod ucción. Los requisitos de coherencia dominaron finalmente en ~
últimas versiones del Tableau, en las que las compras de manufacturas ¡por paree de los agncultores se consideran claramente como gnstos de consumo, a cambio de desiodustrializar el contenido de los flujos de amortización.

QUESNAY y LA ECONOMÍA POLÍTICA CLÁSICA

5f

La manufactura de textiles y productos corrientes puede incrementar grandemente el valor del lino y la lana, y ofrecer sustento a mucha gente empleada en
tales menesteres productivos. Pero hoy vemos cómo la producción y el comercio'
de la mayoría de estos bienes ha sido casi abolida en Francia. Hace ya mucho
tiempo que las manufacturas de lujo han seducido a la nación: no tenemos ni la
seda ni la lana que se necesita para producir textiles y confecciones de alta calidad;
nos hemos dedicado a una industria que nos era extraña; hemos empleado en ella,
una gran cantidad de gente en tanto que el reino se despoblaba y la tierra quedaba:
desierta.
(Quesnay, 1888, p. 193)

Pero cuando los productores de bienes necesarios consumen bienes en'
principio no-necesarios, como ocurre en e! T ableau, hay que escoger una de
estas dos alternativas : o bien aquellos productores disponen de una parte
del excedente, o los bienes en principio no-necesarios (manufacturas) devienen necesarios y sus productores generan valor neto como en e! prime.
párrafo del pasaje citado.
Quesnay nunca desarrolló implicaciones de alguno de sus supuestos -pre·'
cisamente los supuestos más «realistas» a la luz de la historia posterior-o Si
lo hubiera hecho, hubiese tenido que desembocar en un modelo más complejo, como el de los ingleses y Marx, en el que el trabajo manufacturero sería'
también productivo y en el que, por tanto, sólo e! tiempo de trabajo (no la'
cantidad de trigo) podía servir de medida del valor, y sólo la capacidad del trabajo productivo para producir más de 10 necesario para auto-generarse podía'
poner límites a la escala del sistema.
No habiendo dado este paso --que posiblemente Quesnay no se atrevióa dar en vista de las complicaciones que introducía en e! modelo, si es que
llegó a entrever que tal paso era lógicamente necesario-- los límites existentes a la escala de la reproducción tenían que venir dados por la disponibilidad
de bienes necesarios o de subsistencia, es decir, de trigo en sentido amplio.
Todos los flujos del Tableau están directa o indirectamente relacionados
con la producción de trigo y su realización. Aquellos que no producen trigo
pueden sólo incrementar la escala de sus operaciones en la medida en que
los productores de trigo (o los receptores de! excedente) incrementen su demanda de bienes no necesarios. Los productores de trigo sólo podrían incrementar su demanda de estos bienes si encontrasen útil introducir nuevos bienes manufacturados en sus procesos productivos; pero esto no es así cuando
tanto el capital fijo como el circulante provienen del propio proceso agrícola
(semillas,estiércol, alimentos, pienso para el ganado, el ganado mismo). Los
receptores del excedente sólo podrían expansionar su demanda de manufacturas sacrificando parte de su demanda de productos agrarios (no estrictamente
«necesarios», sino inclusivos de alimentos caros y refinados); sin embargo,
si llevaran a términos esta sustitución dañarían la escala de todo el sistema
puesto que la clase productiva no podría recuperar los adelantos anuales, en
tanto que los enriquecidos manufactureros dispondrían de una parte del ex-

�52

P.

MARAGALL

cedente de trigo superior a la necesaria para reproducir sus operaciones y probablemente expandirían sus operaciones antes que lanzarse al consumo de
alimentos de lujo.
Los productores de manufacturas existirían sólo en la medida en que
alguien les transfiriese un derecho sobre la producción de bienes necesarios,
con los que tanto ellos como sus operarios subsistirían. Si los productores de
manufacturas tuviesen que comerciar entre sí, es decir, vender manufacturas
a otros artesanos o trabajadores de la ciudad , tal expansión tendría que ser
financiada por una correlativa expansión de la producción de bienes necesarios o trigo; y esta última era poco verosímil en las condiciones originadas
paralelamente en el resto del sistema.
¿Hasta qué puntO puede hablarse entonces de una teoría de los precios
y del valor en el T ableau? Sabemos que existen unos 'límites tanto a la relación de inte rcambio como a la tasa de reproducción o de generación de valor
neto , límites que el sistema no puede vulnerar. Pero no hay manera de derivar precios directamen te del Tablean, que viene presentado en términos monetarios y sin información alguna acerca de los flujos físicos correspondientes.
Sin embargo, los datos adicionales en las «explicaciones» o comentarios de los cuadros numéricos dicen bastante acerca de las escalas de los sectores, es decir, acerca de la población que vive y está empleada en cada uno
d~ ellos. En consecuencia, si se suponen ciertos coeficientes o propensiones
lijas en el consumo -como Quesnay mismo supone- ha de ser posible
hallar una relación de intercambio (trigo por manufacturas ) que sea consistente
al mismo tiempo con los flujos monetarios y con las escalas relativas del
consumo físico de las tres clases.
Meek (1963) avanzó medio camino en esta dirección y llegó a una solución para los :flujos monetarios contabilizados en el Tableau y sus contrapartidas reales. Los problemas principales que se plantea Meek son a) la ausencia
de intercambios interiores en el sector manufacturero, y b) la compaginación
de esta cuestión con el enojoso hecho de que la población agrícola se supone
doblemente numerosa que la urbana, mientras que su consumo de alimentos
parece a primera vista similar. Como veremos, no hay ninguna manera totalmente satisfactoria de resolver esta discrepancia en el Tableau mismo y aquí
tenemos quizás otro ejemplo de la confusión de Quesnay entre los requisitos
genéticos o de transición entre los dos equilibrios (concretamente la necesidad
de detener el abandono de la tierra por los hijos de los campesinos) y los requisitos de estabilidad o reproducción del modo de producción óptimo.
Pero ya es hora de que conozcamos las cifras en juego. Un producto
agrícola anual total por valor de 5.000 millones de libras se distribuye entre la clase de los propietarios ( 1.000 millones ), la clase estéril o manufacturera (1.000 millones en alimentos y otros 1.000 en materias primas) y
el propio sector agrícola o productivo (1.000 millones en alimentos y otros
1.000 en materia prima, especialmente semillas). La población se distribuye
en la proporción 1/4, 1/4, 1/2 entre las tres clases citadas , en el mismo orden.

QUESNAY y LA ECONOMÍA POLÍTICA CLÁSICA

5}

El hecho de que los propietarios obtengan 1.000 millones en alimentos (es
decir, 1/3 de los alimentos totales) para el consumo de un millón de familias
sobre un total de 4 millones, se explica en términos de la mayor calidad del
consumo de esta clase. Ello parece dejar fuera de combate la hipótesis de que
los 2.000 millones consumidos en el sector productivo fuesen sólo alimentosy las semillas, al ser utilizadas en especie y no compradas, quedasen fuera de la
contabilidad del Tableau.
La ingeniosa solución de Meek 0963, p. 279) consiste en considerar la mitad de! trigo disponible en elsector manufacturero y comercial como trigo para
exportación y no para consumo, lo cual reduce este último a 500 millones,
cifra consistente con las escalas de población. La auténtica producción de las
ciudades es de 1.500 millones de libras, a lo que hay que añadir 500 millones
en productos importados; e! total se distribuiría entonces por mitad entre
propietarios y arrendatarios (1.000 millones a cada clase). Ello es también
consistente con varios pasajes en los que Quesnay supone que 1/10 de la producción anual agraria sería exportada. Al mismo tiempo este arreglo permite
pensar en que las ciudades obtendrían un beneficio mercantil indeterminado sin
dañar la escala de la reproducción puesto que se obtendría a costa de! extranjero y no a costa de los arrendatarios.l"
Esta hipótesis reduce (pero no elimina) e! problema del consumo de
manufacturas por la clase estéril, que en repetidas ocasiones se considera
equivalente al consumo de alimentos, es decir, no a 1.000 millones de libras
pero sí a 500 millones tanto en manufacturas como en alimentos, aun en este
supuesto.
La solución de Marx al problema, siguiendo a Badeau (en una mención
muy breve de la cuestión, Marx, 1969, p. 379) es la de suponer que en realidad las manufacturas se venden a precios superiores a su valor.l! esto es,
más altos que los precios (interpreto yo) determinados por e! contenido-trigo
de sus productos. Los manufactureros obtendrían así una especie de «beneficio
sobre la venta» -de nuevo mercantilista en esencia- que les permitiría gastar
en su propio sector. En otras palabras, si la descripción inicial sugería un
precio de las manufacturas igual a su valor (siendo 2.000 millones de
libras el valor de aquella cantidad de mercancías que contuviese trigo por
valor de 2.000 millones de libras, tanto en calidad de alimento de los manufactureros como en calidad de materias primas), ahora olas manufacturas
distribuidas en el Tableau a propietarios y arrendatarios tendrían un contenido
directo de trigo (o «valor añadido») de, supongamos, 1.333 millones de libras,
mientras que los restantes 666 millones serían gastados en e! sector manufacturero para alimentar a trabajadores y contar con materias primas a la pro10. A esto Mane lo llamó la «recaída de los Fisiócratas en el Mercantilismo». El beneficio
mercantil vendría determinado por el exceso de valor de las importaciones sobre las exportaciones
en términos de trigo.
11. En ENGELS (1959, cap. X, p. 258), Marx dice que el Tableau está formulado en términos
de valor. Pero ahí no le preocupa la cuestión de si esos valores son precios de mercado o valores
objetivos .

�54

P. MARAGALL

ducción de bienes para consumo interno del sector. Pero esta solución no
es consistente con la del problema de las escalas de poblaci ón."
Meek (1963, p. 282 ) rechaza Ja explicación de Marx como contraria a la
noción fisiocr ática de que los beneficios de los manufactureros serían borrados por la competencia siendo la clase estéril, precisamente , improductiva,
.es decir, sin beneficios propios en el equilibrio. Sin embargo, la ingeniosa
solución de Meek podría muy bien ser reducida a un parecido intercambio
.de menos trigo (exportaciones) por más trigo (importaciones).
Siguiendo en la interpretación esbozada acerca de la magnitud y valor de
la prod ucción de manufacturas , puede verse que esa producción, o mejor la
parte de la misma que es neta y se distribuye a propietarios y arrendatarios,
vale en realidad 2.000 millones de libras si consideramos los requisitos
directos e indirectos de trigo, es decir, el trigo que ent ra directamente en forma de salario y materia prima en la producción de las unidades físicas que
salen del sector y el trigo incorporado en las unidades consumidas dent ro
del sector. Esto es probablemente, lo que Marx implicaba. No es que el
precio de las manufacturas tuviese que ser más alto que su valor si se
quería tener en cuenta el hecho de que la clase estéril también consumía
manufacturas. Se trata s610 de notar que los costes directos (el «valor añadido ») son inferiores a los costes totales, y de ello no se deriva la existencia
de beneficios.
Dos consecuencias pueden extraerse en este punto:
1. El estándar de valor en el Tableau es el trigo y, por tanto, es el predo del trigo -no el de las manufacturas- el que puede interpretarse en un
sentido como necesariamente más alto que su valor.
2. El modelo que examinamos no trata a! capital como una mercancía
plenamente desarrollada. El capital es producido dentro de cada sector
y no ent ra en la circulación, que se define como circulación entre clases.
De ahí en parte que Quesnay se despreocupara de los flujos internos siempre
que se supusiera que la reproducción anual regeneraría sin costes estos flujos.
En cuanto al primer punto , la base de la «teoría del valor» fisiocrática es
el contenido-trigo de las mercancías, entendiendo por mercancías los productos que circulan entre clases. El trigo es aquí la sustancia del valor. Así el valor de las manufactu ras, como vimos, es igual al trigo que entra en su producción. Pero del mismo modo que en la teoría clásica del valor sólo el trabajo
movido por capital es trabajo productivo (puesto que precisamente produce
plusvalía, que es lo único que los capitalistas en conjunto entienden por «producir»), en este modelo sólo es trigo productivo el que se combina con la tie12. En esta perspectiva la incon sistencia algebraica de Qu esnay pod ría interpretarse como
un error concep tualmente significativo: Qu esnay habría prescindi do, en sus datos de pobl aci6n,
de los artesanos o manufactureros empleados en la prod ucción de herram ientas artesanales. Pero
aun en este supuesto hab ría que arreglar las proporciones de trigo u tilizado por cada una de las
dos ramas del sector manufacturero como salario y materia prima para que la dualidad valorespobl ación fun cionase coherentemente.

QUESNAY y

LA ECONOMÍA POLÍTICA CL ÁSICA

55

n a para producir alimentos y materias primas. Y no utilizándose «trigo productivo» en la manufactura, la tasa de plusvalía es cero en este sector.
El trigo aparece aquí, por tanto, en dos conceptos: como sustancia del
valor, y caren te, por tanto , de valor él mismo, y como mercancía, cuyo valor
es igual a la cantidad de trigo incorporada en su producción.
El esquema es paralelo al tratamien to que Marx hace de la fuerza de
trabajo, cuyo valor de uso, que el capitalista se apropia en la producción,
excede a su propio valor de cambio." De modo semejante, los arrendatari os
no devuelven a la tierra y a! trabajo agrícola en forma de semillas y salarios
la totalidad de su valor de uso. El suelo y el trabajo agrícola aparecen aquí
como contened ores de trigo productivo, como trigo transformado, del mismo
modo que el trabajador contiene fuerza de trabajo en la teoría marxista del
valor y obtiene una mera restitución del mismo tras ejercitarlo en forma de
trabajo vivo o actividad laboral.
En cuanto al segundo punto mencionado, además de los 5.000 millones de libras de trigo que se producen anualmente en la agricultura, este sector
produce 1.000 millones adicionales, que en el Tableau aparecen a veces como
correspondiendo a la producción de piensos." Esta par tida puede interpretarse, a [os efectos de la comparación con la economía políti ca clásica, como representativa del capital fijo amortizado anualmente; el ganado sería aquí el
capital fijo y el pienso aparecería como representación de los flujos de depreciación y costes de mantenimiento asociados con este tipo de capital.
El punto de vista de Quesnay es que este capital constante, como no circula entre clases, puede obviarse en la contabilidad, con tal de que su disponibilida d año tras año esté asegurada. Ocurre aquí algo parecido al tratamiento
de la maquinaria en el sector manufacturero, cuya no aparición en los esquemas contables ha hecho suponer a menudo que era ignorada totalmente por
Q uesnay. Sin embargo, a la luz de lo dicho antes queda claro que tal ignorancia no está necesariamente implicada en el modelo, sino sólo el supuesto de
que la maquinaria no es producida fuera del taller donde se producen manufacturas de consumo, y aún podría hacerse menos restrictivo el supuesto para
abarcar también en el modelo la utilización de instrumentos productivos producidos dentro del sector manufacturero, con las dificultades ya vistas para
compatibilizar todo esto con las escalas de población.
La posición de Quesnay podría ser resumida en los términos de Marx como
correspondiente a una situación en la que los bienes de capital fijo, existentes
o no, no se han convertido todavía en mercancías, circulan escasamente dentro de cada clase o sector y no circulan en absoluto entre-clases."
13. J. M . Vegara ha desarrollado ese p araleli smo formal en su articul o de 1973.
14. MEEK (1963, pp. 283 Y ss.), construyó el sistem a cont able apropiado a la correspondiente
reproducción de 6.000 mill ones .
15. Los pasa jes en qu e lo s flujos de amort ización en la agricult ur a tienen una contrapartida
real en manufacturas (utillaje, etcétera), deben despreciarse en el contexto del modelo (MEEK,
1963, p. 279, n , 5) . (Véase supra, n. 8.)

�56

P. MARAGALL

QUESNAY y LA ECONOMÍA POLÍTICA CLÁSICA

5T

Así, en la transición entre los dos equilibrios, el comercio exterior juega
un papel primordial (ver el Premier Probleme Économ ique, Quesnay, 1888).
La [ibre exportación de grano empuja sus precios al alza de modo que el
nuevo capitalista agrícola es capaz de recuperar rápidamente los adelantos precisos para poner en marcha el nuevo modo de producción con caballos y explotaciones en gran escala. Al mismo tiempo, la libre importación de manufacturas anula por competencia los beneficios de los manufactureros, de forma
que estos últimos no están ya en condiciones de dañar la cómoda reproducción de los enormes desembolsos de capital obligados por el nuevo modo de
producción en tal campo.
Una vez el nuevo modo de producción se establece firmemente, en cambio,
el libre cambio significa tan sólo que los propietarios-capitalistas no tienen
que preocuparse por la posibilidad de una drástica caída de los precios en
caso de que se obtengan grandes excedentes.F Quesnay había observado que
después de los años de abundancia invariablemente aparecía el hambre. Porque la abundancia llevaría a olas arrendatarios a cortar la producción hasta
niveles en que sólo su estricta subsistencia quedara asegurada, y la escasez aparecería.

Esta situación al menos a primera vista, contrasta grandemente con la
doctrina de los costes comparativos de Ricardo. La intensidad de población
de Gran Bretaña colocó allí a los propietarios en las mejores condiciones para
embolsarse los beneficios del crecimiento, y en último término ello suponía un
limite al crecimiento mismo. En condiciones de rendimientos decrecientes a
las adiciones de capital y trabajo, debido al crecimiento de la población y el.
agotamiento de la tierra de buena calidad, la única salida para las clases dominantes en Gran Bretaña era confiar en la expansión de la manufactura en- o
frentándose a los intereses de la propiedad, es decir, aboliendo las leyes del
trigo para obtener trigo barato del extranjero.
El «mensaje» de Quesnay es válido aún en estas condiciones, pues nosiendo el trigo extranjero «trigo seguro» en caso de guerra, la guerra tenía
que preceder a su obtención. l a
Así pues, incluso si la fórmula fisiocrática puede parecer un complemento,
de la doctrina de Ricardo vist a desde el otro lado del comercio , la reversibilidad no es totalmente legítima a los ojos de los primeros econom istas . Para.
ellos la nación que produce mercancías básicas tiene las de ganar en última
instancia, o 10 que es lo mismo, puede en última instancia prescindir del comercio. Las mercancías no se producen con mercancías tout court sino '
con mercancías básicas.
Todo iría bien para todo s mient ras las naciones no se sin tieran amenazadasunas por otras, bien al pretender mejorar sus relaciones de int ercambio recíprocas, bien al coincidir en la pretensión de asegurarse el dominio sobre '
terceros países (para obtener las mercancías básicas de éstos o asegurarse sus .
mercados). Desde el punto de vista de Quesnay, cabe pensar, la ind ustria fran cesa tenía que «pagar un subsidio» a la agricultura (renunciando a obtener beneficios netos) para que la nación estuviera en condiciones de ejercer en el
comercio el poder que le comería su abundante dotación de tierras de calidad.
En cambio, la burguesía británica tenía que ser imperialista antes de que '
fuera demasiado tarde y de que su debilidad real apareciera.
Hay pasajes en Quesnay en los que parece reconocerse hasta qué puntoel trigo de Pensilvania constituía una amenaza para su doctrina. Pero no habían de ser tanto las colonias norteamericanas de Inglaterra como un desa· ·
rrollo interno del modo de producción capitalista lo que bendeciría definitivamente a la burguesía industrial -y antes que nada en Inglaterra- como'
la clase del futuro. Lejos de convertirse la manufactura en una rama de la
agricultura, como los fisiécratas pretendieron, fue esta última la que se convirtió en una rama de la industria. Sólo con Turgot 19 empezaron los economistas franceses a vislumbrar el cambio: los últimos escritos de Quesnay

16. El texto de Le Mercier (citado por N . J. WARE, 1931) invalidaría quizá la solución de
Meek al problema de las escalas de población (ver supra, p . 52).
17. Quizá podría interpretarse esto en términos de un programa lineal dinámico para el
período de transición: los mercados exteriores impedirían que los excedentes positi vos fuesen
bienes libre s y que el sistema se degradase.

18. No es causal qu e la flota inglesa se hiciese presente enl.as costas de Portugal cada&gt;
vez que los productores locales de tejidos trataban de obtener protecci ón para sus n acientes
industrias ,
19. Ver T . C. LUNDBERG (1964), mostrando que es de Turgot de donde A. Smith sacó el:
concepto de «capital» , Ver también MEEK (1973).

Hl,

QUESNAY FRENTE A RICARDO EN LA TEORÍA DEL COMERCIO

El slogan «laissez faite, laíssez passer» se asocia usualmente con los íisióeraras, aunque probablemente fue utilizado primeramente por el prefisiócrata
Boisguillevert, Pero 10 curioso es que el significado económico de la frase,
para los fisiócratas, era en cierta manera opuesto a 10 que el libre cambio vino
a ser en la tradición anglosajona. Libre cambio era para los fisiócratas libertad
de comercio dentro de la nación (en lo cual apuntaban a la misma unificación
del mercado nacional a la que se referían los mercantilistas) y libre exportación de trigo, no precisamente libertad de importación. N. J. Ware (1931)
destaca este punto netamente a partir de una lectura de Le Mercier de Ia
Ríviere.
Le Mercier fue aún más allá, pues puso de relieve que una vez alcanzado
el modo de producción óptimo el comercio exterior sería innecesario, si bien
debía permanecer como una posibilidad abierta en calidad de regulador del
precio. Según Le Mercier:
Una nación, una vez llegada a fas mejores condiciones posibles, para nada
neoesita del comercio exterior... su comercio exterior disminuye en la misma proporción en que su comercio interior aumenta.V

�58

P. MARAGALL

·(Lettre dtl Fermier a son Propriétaire y Lettre du Propriétaire a son Eermier,
1768, en Quesnay, 1888) se inscriben todavía en la línea de combatir la idea
de que la «satisfacción» (¡ouissance) constituía la base del valor, de forma
que la creaci6n de nuevas necesidades (de manufacturas) tu~iera que ser .bienvenida en la agricultura. Si las manufacturas devenían un input necesario en
la producción de trigo se iban al traste la inequívoca tasa-trigo de beneficio y
.e! sistema fisiocrático entero.
No veo claro, sin embargo, si puede decirse que los fisiócratas defendían
una determinada fase (incompleta y frágil) del desarrollo capitalista frente a
los «peligros» de! capitalismo industrial que se anunciaba o si simplemente
defendían a Francia. La satelizaci6n de la agricultura por la industria era un
proceso inevitable en un país donde aquélla trabaja.se bajo rendimient~s decrecientes y ésta bajo rendimientos constantes o crecientes, y en la medida en
.que se demostrara factible la sustitución de inputs. primarios por in~ut.s manufacturados en la producción y e! consumo agranos, Pero los rendimientos
decrecientes quedaban lejos en la Francia de! XVIII.
Habría que plantearse la cuesti6n de hasta qué punto e! papel dirigente de
Inglaterra en la formación del capitalismo mundial no infIuy6 decisivamente
en la rapidez con que el capitalismo industrial se convirtió en e! paradigma. del
capitalismo en general, dada la particular dotaci6n de factores de las Islas
británicas y el interés de la clase más poderosa y dinámica de toda esta época
{la burguesía industrial inglesa) en ampliar el mercado de sus manufacturas.
Hoy la historia ha dado la vuelta y está co,nfuma~do lo que Hobso~ y
Keynes anunciaron: cambiar manufacturas por trigo no Iba a ser una s~lucI6n
-eterna para Gran Bretaña (aunque no puede negarse que le ha proporcionado
más de un siglo de prosperidad, de las guerras napoleónicas a la segunda guerra mundial). El enfoque smithiano del comercio como salida para los excedentes -un concepto esencialmente fisiocrático-, junto con la especializa·ción en mercancías básicas, se está convirtiendo ya en sabiduría convencional
en la fase actual de contracción de la economía internacional tradicional,
Esta digresión pone de relieve las limitaciones de la teoría del comercio
internacional tal como apareció en Inglaterra y la inexistencia sobre estas
mismas bases de una teoría del capitalismo a escala mundial consciente, por
tanto, del efecto que en el desarrollo de ese modo de producción tuvo e! hecho de su peculiar origen en las islas británicas.
En el caso de Marx, estas limitaciones están relacionadas con la disciplina
que se impuso en cuanto al orden de las categorías a analizar en e! estudio del
.capitalismo. Los agregados concretos y complejos -estado, comercio mun.dial- que constituían el punto de partida de la economía «pre-cientHica» del
XVII y aun del xvnr, debían ser analizados al final, tras un estudio exhaustivo
.del capital nacional. El hecho de que el trabajo socialmente necesario -la
medida del valor- no fuera equivalente al trabajo internacionalmente necesario, y de que, por tanto, trabajos de igual duración pudieran no intercam biarse como iguales en el comercio internacional, constituiría una complica-

QUESNAY y LA ECONOMÍA POLÍTICA CLÁSICA

59

ción adicional del esquema, un paso más hacia 10 concreto, que Marx no llegó
a realizar.
Hay un párrafo de la Introducción General (1857, cap. 3) que ayuda a
comprender cómo Marx relegó la existencia concreta y real del capital nacional en un marco más amplio:

El concepto de riqueza nacional que se va formando imperceptiblemente en los
economistas del XVII Y que en parte continúa siendo válido para los del XVIII,
implica que la riqueza se produce sólo para el Estado y que el poder del Estado
es proporcional a esa riqueza. Era todavía una manera inconscientemente hipócrita
de anunciarse la riqueza y la producción de riqueza como objetivo de los Estados
modernos, considerando a éstos meramente como medios para tal producción.
(Citado de la edición McLelland de las Grundrisse, p. 42. La traducción y los subrayados
son míos.)
Las alabanzas de los fisíócratas al rey y al Estado eran realmente una
«manera inconscientemente hipócrita» de presentarse el capitalismo en escena antes de devorar a ambos. Probablemente podría mostrarse que los nuevos
terratenientes burgueses salidos de los rangos de la burocracia, cuyos intereses defendían los fisíócratas.é? necesitaban el apoyo del rey para vencer la
resistencia de los señores feudales. Pero ni el Estado -ni tampoco el rey
de Ing1aterra- dejaron de existir en el seno del capitalismo. Más bien adquirieron una nueva forma, bajo la cual fueron llamados a escena una vez tras
otra por el capitalismo, y de modo creciente desde los años treinta para acá.
El nivel subordinado adquiere de nuevo la primacía.
Entretanto nos hemos quedado sin una teoría del capital agregado, sin
una economía política de los Estados nacionales y del comercio entre ellos.
Posiblemente de aquí provengan [as debilidades de la teoría marxista del
imperialismo, anclada casi siempre en último término en la caída del tipo de
beneficio en las naciones delanteras, es decir, en una base muy general y escasamente operativa.

IV.

CONCLUSIÓN

Para terminar este artículo quiero sugerir que quizás una razón para la
secuencia del análisis en el Capital de Marx pueda hallarse en la relación de
Marx, por un lado, con la escuela fisiocrátíca y, por otro, con la economía
política clásica de Smith y Ricardo.
Quesnay, como Marx señaló repetidamente, era mucho más consciente
que los ingleses (especialmente Smith) de los requisitos de la reproducción,
y concretamente de la necesidad de incluir el capital constante en la contabili20. Véase este punto convincente establecido por N.

J.

WARE (1931).

�60

P. MARAGALL

dad del valor. Salarios, beneficios y rentas, como escribió Smith, constituyen

el valor añadido, pero no agotan la totalidad del valor producido en un período. Ricardo ideó una solución simple del problema al establecer sucesivamente
las condiciones de producción bajo las cuales la restricción del capital constante no afectaría en gran manera a la formación de los valores. Pero Marx
no quedaba satisfecho con una teoría que trataba adecuadamente la distribución (es decir, una teoría de los beneficios), sino que extendió su investigación
hacia el estudio de las condiciones de la reproducción, en el sentido de una
teoría del crecimiento."
En esto juega un papel el modelo fisiocrático. Pues el Tableau estaba
construido sobre supuestos tales que tanto la extracción de plusvalía como la
reproducción de sus condiciones a través de un conjunto definido de parámetros de circulación (relaciones de precios y pautas de comportamiento) podían presentarse simultánea mente. Marx intentó el mismo tipo de esfuerzo
para un mundo más complicado , en el que la plusvalía surgía tanto en la agricultura como en la industria, y en el que su origen se imputaba no a un solo
sector, sino a una mercancía usada en los dos sectores: la fuerza de trabajo.
Las dificultades de tal empresa (que eran inescapables después de que los economistas clásicos ingleses hubieran puesto las bases de la generalización de Ia
teoría del valor a todo tipo de trabajo) forzaron a Marx a adoptar un método
de sucesivas aproximaciones..:!2 Así los esquemas de reproducción del volumen II del Capital se derivan en el mismo marco de la producción de plusvalía
(volumen 1), formalmente en paralelo con la estructura del Tableau.
Pero si el Tableau parecía consistente en este aspecto, sin necesidad de
meterse en la cuestión de la modificación de los valores debida a la «redistribución de plusvalía» entre los sectores -puesto que un solo sector la producía y un solo sector, si bien distinto, se la apropiaba-, Marx podía sólo
adoptar este atajo en forma de primera aproximación. La «redistribución de
plusvalía» en un mundo de tipos de beneficio iguales en todos los sectores
conducía a una dimensionalidad distinta de la misma categoría de plusvalía,
lo cual complicaba el problema más allá del alcance de los instrumentos matemáticos disponibles para Marx. 23
Éste es un aspecto de las razones por las cuales Marx trató la reproducción
en un sistema contable de valores y DO en UD sistema de precios; en otras
palabras, ésta es, en parte, la razón por la que revirtió hacia una dualidad del
tipo de la del Tableau: valores-cantidades y no precios-cantidades.
Morishima (1973, p. 11) ha dicho en cierto sentido lo mismo al insistir
en que la teoría del valor-trabajo sirve en Marx para proporcionar una base
de agregación (además de una teoría de la explotación), es decir, un estándar
21. También se han interpretado Jos objetivos de Ricardo en este mismo sentido. Ver
R. HICKS, «Ricardo's Theory of Distribution», en PESTON y CoRPY (eds.), Essays in honour 01
Lord Robbins, 1972.
22. Ver en este sentido A. SHAIKH (1973).
23. Ver J. M. VEGARA (1973).

J.

QUESNAY y

LA ECONOMÍA POLÍTICA CLÁSICA

61

de agregación insensible a las variaciones a corto plazo de los precios de mercado y aun a las variaciones a medio plazo de Ias unidades-salario de Keynes.
Las desventajas de no operar con precios en una teoría del crecimiento o
la reproducción son bien conocidas. Ahora bien, en defensa de la utilización
de una teoría del valor puede decirse que no existe tai cosa como una teoría
pura de la reproducción y el crecimiento, y que el punto de vista de las clases
implicadas tiene que ser objeto de una elección inicial (explícita o no) si la
teoría ha de tener algún sentido.
El modelo de Quesnay es útil aquí al menos en dos sentidos: primero,
muestra cómo &lt;la reducción de los intereses de la sociedad a los de una clase
emergente dotada de algún derecho a reivindicarsu universalidad es una condición necesaria para una teoría significativa acerca del desarrollo de esa sociedad. Segundo, muestra también cómo sólo una teoría del valor puede proporcionar la base de una investigación de este tipo, entendiendo por teoría
del valor una teoría con raíces en los «valores» estables de una clase social,
y esto será así mientras continúen habiendo clases enfrentadas en formaciones sociales históricamente específicas yen estructuras internacionales conflictivas.
Hay otro aspecto de Quesnay que ayuda a comprender, en mi opinión, esta
relación necesaria entre el punto de vista de una clase social y la contabilidad
social resultante. Se trata de su manejo del capital constante, del que ya dijimos al final de la sección II (p. 55 ) que correspondía a una situación en
la que la circulación del capital era limitada. En el Premier Probl éme Économique (Quesnay, 1888, pp. 496 y ss.) esa limitación se extiende al capital circulante (semillas), lo que permite tratar al capital como puro valor (independientemente de los precios) al suponerse su circulación circunscrita al intercambio entre productores de un mismo sector.
Es significativo que en el Probléme, Quesnay, al analizar los efectos de
un aumento del precio del trigo supone que el cambio afecta al trigo-salario,
que se paga en dinero, pero no al trigo-semilla, que no llega a adquirir valor
monetario y se manipula e intercambia en especie (aumentando así aún más
el valor del excedente, al contabilizarse la semilla a su valor antiguo). En el
modelo de Quesnay, por tanto, el trabajo asalariado no es sino el componente
de una clase más amplia, pero hay ocasiones, como ésta, en las que sus características de mercancía empiezan a surgir, al menos en comparación con los
bienes de capital cuya circulación se supone más restringida.
En el Capital, Marx trata tanto el trabajo asalariado como los bienes de
capital en calidad de mercancías, y ello era lógicamente inescapable puesto
que el trabajo asalariado nace para él de la separación entre productores directos y medios de producción. P.ero h insistencia de Marx en la mercancía especial cuyo intercambio por capital oculta la naturaleza asimétrica de todo el
modo de producción (es decir, la fuerza de trabajo) sustrae una buena parte
de énfasis a su análisis de los efectos de los cambios de precio de los bienes
de capital sobre el nivel y el tipo de beneficio. Esto es específicamente cierto

�62

P. MARAGALL

en su tan debatido ejercicio numérico sobre la transformación de los valores,
en precios."
Lo importante aquí es que, como en Quesnay, cualquier transacción entre
«camaradas capitalistas» podía pensarse como una invariante en relación con
los cambios en los precios." Es como si los capitalistas se cargaran mutuamente el valor de sus transacciones recíprocas, cualquiera que fuese el precio.
En el caso de Quesnay tal simplificación parece más justificable, pues uno'
puede imaginarse más fácilmente en su caso que los bienes de capital se producen dentro del sector y 'aun dentro de la misma explotación (o taller). Hasta
qué punto 'el mismo supuesto se infiltra, quizá con menos legitimidad, en los,
desarrollos posteriores de la economía política (incluyendo el ejercicio de transformación de Marx) es una cuestión abierta.
En cierto sentido, la trayectoria del desarrollo económico, tal como viene
representada por sistemas cambiantes de pensamiento económico, está estrechamente relacionada con esta cada vez más amplia conciencia de los costes.
generados en el proceso de producción social, conciencia creciente que corre
paralela a la extensión del concepto de valor, en tanto que los valores unitarios (a corto plazo y si no se tiene en cuenta esa extensión) van declinando,
de acuerdo con el incremento de la productividad definido en un marco rígido.
Así, el punto de vista adoptado por Quesnay al tratar el cereal-pienso,
como un don gratuito de la naturaleza (o mejor dicho, del proceso de relación
con la naturaleza en que la producción social consiste) es equivalente al adoptado por la economía moderna, y en realidad por los actores sociales, al tratar
los recursos cuya reproducción se da por descontada, tales como el aire, el
agua o los espacios libres, Se supone que tales recursos «cuidan de sí mismos», por así decirlo.
Pero la creciente mercantilización de la vida social de la que Marx hablaba
en el primer párrafo del Capital no ha llegado aún a su fin. Esto hace que a
largo plazo la representación del desarrollo por un escalar como el tipo de
crecimiento no sea admisible: habría que ir añadiendo constantemente columnas a la matriz de los intercambios productivos. El desarrollo consiste en un.
incremento constante de la masa de valores (paralelo a una caída de los valores unitarios para cada estado definido de las relaciones con la naturaleza),
del que es difícil distinguir qué parte es debida a la nueva valorización de recursos hasta ese momento gratuitos o automáticamente reproducidos.
Así, nuestro rodeo por los orígenes de la economía política permite observar con cierta mayor perspectiva la ambigüedad del desarrollo de la que hoy '
somos conscientes por la fuerza de los hechos.

Facultad de Ciencias Económicas
Universidad Autónoma de Barcelona
24.
valores
de los
25.

Sobre la legitimidad de uno u otro criterio de invariancia para derivar precios de los'
véase J. M. VEGARA (1973) y D. LAIllMAN (1973). El último defiende que el punto de vista.
trabajadores puede tomarse como base para una elección racional,
Ver en este sentido, A. SHAIKH (1973) y también SHANE MAGE (1963).

QUESNAY y

LA ECONOMÍA POLÍTICA CLÁSICA

ApÉNDICE

Una formalización posible de la matriz de transacciones o Tableau, en términos mo-·
netarios, sería la siguiente
[1]

dónde A p es la matriz de coeficientes en términos monetarios, X P el vector de los,
outputs y X; la matriz diagonal de los outputs, siempre en términos de valor o monetarios.
El sector 1 es el agrícola y el sector 2 produce manufacturas (J\fNF). En esta interpretación se omite la circulación interna en el sector manufacturero, así como los «bienesinterés» en la agricultura (ver p. 55). Los outputs respectivos son de 5 y 2 unidades
monetarias, de acuerdo con los datos del Tableau.
El sector productivo o agrícola utííiza trigo por valor de dos unidades monetarias,
incluyendo el gasto en salarios, y una unidad monetaria de MNF, produciendo por valor
de 5. En el sector MNF se usa trigo por valor de 2 unidades monetarias y se producen,
como sabemos, MNF por valor de 2 unidades monetarias.
Supongamos que se forman dos tipos de beneficio distintos. Si P es el vector de'
precios, R el vector de los tipos de beneficio y R* la matriz diagonal de los mismos,

P=A'P+R*A'P o bien P=(I +R")A'P
Siendo A' la traspuesta de la matriz de coeficientes tísicos. Es decir,
(allx1Pl

+ a21x1P.)

(1

(a",x.p1 + a2!J.X,P2) (1

+ R1) = X1Pl

[2]'

+ R.) = x.p.

Obviamente, dada Ia información contenida en [1] el tipo de beneficio en el sector MNF
tiene que ser cero. Y es posible determinar el tipo de beneficio en la agricultura indepen- ·
dientemente de la información sobre los precios: R1 2/3. Pero ello no quiere decir que
el tipo de beneficio sea en general independiente de los precios; a partir de [2] sabemos
que

=

_ Pi - rJ"Pl - a21P.
R1 a~,

[3]

+ a,1P.

Pero dada la información contenida en [1] nos basta igualar Ia traspuesta de la matriz de transacciones monetarias con los primeros paréntesis de las expresiones a [a izquierda de [as ecuaciones [2], e igualar el vector de los outputs monetarios con las ex_o
presiones a la derecha de esas ecuaciones
,P
ll 1P
2)
, a.a.,x2x2P2
(22 O1) = (ApX:)' = (aa'2x.p1
X

para obtener los tipos de beneficio.

y

(25) =X p

(

1P1 )
X
X.P2

�65

P. MARAGALL

QUESNAY y LA ECONOMÍA POLÍTICA CLÁSICA

Lo que sí es cierto es que en el caso concreto de los datos del T ableau y dado ~ue el
t1po de beneficio en la manufactura resulta ser nulo, la ecuación [?] puede simplificarse
'hasta hacer independiente R1 de los precios. Si R. O, [3] se convierte en:

Puede, por tanto, obtenerse un resultado numérico semejante al del T ableau partiendo
de los datos físicos aquí supuestos y sin necesidad de suponer que no hay transacción
MNF-MNF. Claro que en este caso, sin embargo, el tipo de beneficio en la agricultura
depende explícitamente de 'los precios; pero esto, insisto, no contradice en absoluto [a
ffiosofía del Tableau, sino sólo los datos que Quesnay escogió para simplificar su problema.
Nótese que la única restricción teórica y general que se requiere es la de que el tipo de
beneficio en el sector MNF sea nulo por virtud de la competencia, y que no es preciso,
tampoco, que el valor de la producción de MNF sea igual al valor del trigo directamente
incorporado en aquella producción.
El ejemplo numérico adoptado aquí no es trivial. El valor de las demandas finales,
que se pueden obtener a partir de

64

=

(1- a,,/a,,) -

a11 (

1-0.. )
a,.
- a"

r=

La única determinación que podemos obtener acerca de los precios se ?eriva de la
relación general en las tablas input-output entre matrices físicas y monetarias: A p
P
A v». En nuestro caso sólo conocemos A.:

=

A.

(PiO

2/ 5 2/2)

= ( 115 0/2

Pi

O)

(O

P.

O

)-1

(dónde D es el vector de las demandas finales) es el mismo que en el ejemplo inicial, el
de Quesnay: 'los propietarios consumen por valor de una unidad monetaria en cada uno
de los sectores. Y ello es consistente con [a renta de dos unidades monetarias generada en
el Tableau .

P.

.de lo que resulta

2/ 5 2/2 )
( 1/5 O

a11 = 215
a., O
a'l (P2/ Pi) = 115

=

_ ((a
-

11 ) (a,.· "'/ '2) )
(a,,' P2/ .,) (a,,)

=

a,. ("/••) =

1

Caso b):
El sistema obtenido es el mismo que en el ejemplo anterior, pero aquí R, # O. En
este caso el problema sólo tiene una solución completa, como es sabido, si un tipo medio
d~ beneficio se forma en los dos sectores por igual (R,
R.), pues entonces

=

=

De modo que si hacemos p,
1, obtenemos P. a", 10 cual nos dice que el precio
de las MNF en términos de trigo es igual al input de trigo en la producción de una
unidad física de MNF.
Así, pues, los datos del Tableau están calculados de tal modo qu~ : o) el secto r. MNF
sea improductivo, o su tipo de beneficio nulo, y b ) el sector agrnno tenga un tipo de
beneficio o de creación de exceden te que está físicamente det erminado. Y ello depende
crucialmente del hecho de q ue el flujo MNF·IvlNF (o::) sea nulo y la producción de est e
sector iguale en valor al valor del input de trigo.
Supongamos ahora que hay utílización de MNF en el sector MNFy que conoc~mos las
transacciones en términos físicos ~supuestos los dos que el T ableau Économique, tal
.corno está presentado, no permite sostener-o ¿Puede llegarse, sin embargo, a los mismos
resultados obtenidos antes?
Suponiendo que la matriz de transacciones físicas y el vector de outputs físicos toman
los valores siguientes

2/ 5

=

=

-Caso a):
A partir del sistema [2] obtenemos

+ p,) (1 + R,) = 5p,
+ P.) (1 + R.) = 3P.

En este caso la segunda ecuación da directamente P,/P.
mera se resuelve en R, = 2/3.

= 1 Y en consecuencia la pri-

+ R)

(p, P.)

donde (111 + R) es el valor propio de la matriz A. Pero si a" (input de MNF por unidad
de trigo) se hace igual a cero, la ecuación del primer sector proporciona directamente un
tipo de beneficio inequívoco (trigo sobre trigo, independiente de los precios), e igual a
312, sin necesidad de que R. sea nulo ni de considerar por tanto, a la MNF como sector
improductivo. El supuesto de movilidad del capital entre agricultura e industria introduce
entonces el tipo de beneficio agrícola en la industria. Éste es el tipo inequívoco de beneficio del primer Ricardo y la restricción a21
O es la que Malthus le denunció como poco
plausible.~ La restricción ricardiana puede verse entonces como menos estrecha que la
impuesta por Quesnay tal como se interpreta en el caso a, pero curiosamente simétrica con
la presentación del T ableau, donde sólo aea O en vez de a21 O -aunque en elT ableau
los precios, como sabemos, deben «portarse bien» y no quedan explícitamente determinados-.

dos casos pueden considerarse: a) R. = O, Y b) R. # O.

(2p,
(2p,

1/5)

(p, P.) ( 213 113 = 11(1

26. Ver

s.

SRAFFA

(1970, p.

XXXII) .

=

�66

P. MARAGALL

J. M. OTERO
BIBLIOGRAFIA

1. BEER, G.: An Inquiry into Physiocracy. 1939 (1966).
2. ENGELS, F.: Anti-Diibring . Moscú , 1959, y México, 1963.
3. FoLEY, V.: «An Ori gin of the Tableau Economique», History 01 Political ñconomy,
vol. 5, núm. 1, 1973.
4. HIGGS, H.: Th e Physiocrats. Nu eva York, 1968.
5. KUC2YNSKI, M., y M!mK, R.: Qu esm¡y's Tableau Economique. 1972.
6. LAmMAN, D.: «Values and Prices of Production: The Politica1 Ecoriomy of the
Transformation Problem», Brooklyn Collcgc, City Univcrsity of Nc\V York/New
School for Social Research, 1973.
7. LtmDBERG, I.
Ttlrgot 's Unknown Tr anslator (Tbe Rejlexions and Adam Smith).
La H aya, 1964. Dissertation, Ncw School for Social Research, 1956.
8. MAGE, S.: The Lata 01 tb e Falling T endency 01 Rate 01 Projit . Ph. D. Díssertatíon.
Columbia, 1963.
9. MARX, K.: Tbeories 01 Surplus Va/ue. Moscú , 1969 y Madrid, 1975.
10. MARx, K.: General Introduction to tbe Critique 01 Poiitical Economy 1857. Madrid, 1973.
11. MEEK, R.: Tbe Economics 01 Physiocracy. 1963. Versión española: La Bisiocracie,
1975.
12. MEEK, R.: Turgot on Progress, Sociology &amp; Economics, 1973.
13. MORlSHUIA, M.: Marx's Economics (A Dual Theory 01 V alue and Growth). 1973.
14. PHILIPS, A.: «The Tableau Economique as a Simple Leontief Model», Quarterly
[ournal 01 Economics, 1955.
15. QuESNAY, F.: Oeuores Econom iques el Pbilosopbiques. Auguste Oncken, editor,
1888. (Nueva York, 1969).
16. QUESNAY, F.: «Le Tableau Bconomique» y otros estudios económicos, Madrid; 1974.
17. QUESNAY, F.: «Le Tableau Économique&gt;,&gt; y otros escritos fisiocráticos, Barcelona,
1974.
18. ROLDÁN, S.: «En el Bicentenario de Francoís Quesnay», Anales de Economía,
octubre-diciembre de 1974, pp , 127-212.
19. SHAIKH, A.: «The So-Called 'Transforma tion Problem'. Marx Vindicated», New
School for Social Researeh, abril, 1973.
20. SRAFFA, P .: «Introduction» to The Works and Correspondence 01 David Ricardo,
vol. r, 1970.
21. TSURU, S.: «On Reproduction Schemes». Apéndice de P. SWEEZY, The Theory 01
Capitalist Deuelopment, 1964.
22. VEGARA,]. M .: «On Das Kapital and the Transformation Problem». 1973. [abrbucb
der Wirlschaft Ost Europas, y en Cuadernos de Economía, vol. 2, núm. 5,
septiembre-diciembre 1974.
23. WARE, N. ].: «The Physíocrats: A Study in Economic Ratíonalízaríon». American
Econom ic Review, diciembre, 1931.
24. WOOG, H. : The Tableaa Economique de Francois Quesnay (An Essay in tbe Explanation 01 its Mechanism and (J Critical Review 01 Marx, Bilimouic and Oncken).
Berna, 1950.

c.:

Propiedades dinámicas de los madejas macroeconométl'icos:
métodos de análisis y aplicaciones

Los modelos macroeconométricos fueron introducidos por Tinbergen
(1939) con la finalidad de contrastar teorías y analizar ciclos económicos. Ante
tales objetivos, las propiedades dinámicas de interés preferente eran aquellas
que persisten a largo plazo cualesquiera que sean las condiciones iniciales (supuesta . una situación exógena estacionaria). Estas propiedades dinámicas se
estudian exhaustivamente haciendo uso del método clásico basado en la ecuación característica. Este método está desarrollado en la sección primera del
presente trabajo.
Con el tiempo, los objetivos en la construcción de estos modelos se desplazaron de la teoría a las aplicaciones. Primero la finalidad se centró en hacer
predicciones y, más tarde , en la simulación de los efectos de medidas alternativas de política económica. Este cambio influyó en la perspectiva del análisis
de las propiedades dinámicas; el interés se desplazó desde la componente característica básica hacia la influencia de las condiciones iniciales y de la como
ponente de los estímulos exógenos, Así nació con Go1dberger (1959) un nuevo
instrumento de análisis: los multiplicadores, cuya aplicabilidad en política económica es directa. Los conceptos correspondientes se introducen en la sección
tercera.
,
Los enfoques anteriores fueron concebidos para modelos Iineales, mientra~
que la mayoría de los modelos macroeconómicos que se vienen usando son no
lineales. Estos modelos presentan una problemática especial que brevemente
expondremos en la sección cuarta.
Actualmente, gracias a las enormes posibilidades de cálculo que ofrecen
los ordenadores, la solución de sistemas dinámicos, ya sean lineales o no, se
puede abordar por métodos de simulación numérica. Esto se consigue sin necesidad de realizar manipulaciones algebraicas previas. Estos métodos presentan diversas variantes y su campo de aplicabilidad es muy amplio. Los conceptos básicos sobre simulación se introducen en la sección quinta, en donde

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="17">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="51">
                  <text>01.01.02. Activitat acadèmica</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35660">
                  <text>Recull la documentació relacionada amb l'activitat acadèmica de Pasqual Maragall:&#13;
- Escola primària: Escoles Virtèlia (1945-1957).&#13;
- Llicenciatura en Dret: Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona (1957-1964).&#13;
- Llicenciatura en Econòmiques: Facultat d'Econòmiques de la Universitat de Barcelona (1958-1965).&#13;
- Pràctiques de Dret Europeu (1963): estada a Estrasburg (França) per realitzar unes pràctiques de Dret Europeu a la Facultat Internacional de Dret Comparat.&#13;
- Pràctiques a Roma (1964): beca per estudiar planificació regional a la SVIMEZ (Associazione per lo SVIluppo dell'industria nel MEZzogiorno).&#13;
- Pràctiques amb Delors a París (gener-juny 1966): beca del Govern francès per l’estudi de planificació regional. Realitza unes pràctiques com a economista a l'Association pour l'organisation des STages En France (ASTEF) on obté el Diploma de planificació sectorial i regional. Les pràctiques les fa al Comissariat del Vè Pla amb el professor Jacques Delors.&#13;
- Postgrau a la New School for Social Research, New York, amb beca Fulbright (setembre 1971-setembre 1973): Master of Arts en economia, especialitzat en economia internacional i economia urbana.&#13;
- Doctorat (02/03/1979): en Ciències Econòmiques a la UAB. La tesi doctoral Els preus del sòl urbà. El cas de Barcelona (1948-1978), la va dirigir el catedràtic Josep Maria Vegara Carrió i va obtenir una valoració "Summa cum laude".</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35661">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43841">
                  <text>1945-1979</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9841">
                <text>1632</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9843">
                <text>Quesnay y la economia política clásica</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="48">
            <name>Source</name>
            <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9844">
                <text>Cuadernos de Economía</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9847">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9849">
                <text>Economia</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="9850">
                <text>Política</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9851">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9852">
                <text>Article</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="41">
            <name>Description</name>
            <description>An account of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10070">
                <text>vol. 4, núm. 9, enero-abril 1976, p.41-66</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14339">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40330">
                <text>1976-02-15</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9842">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="2">
        <name>Articles</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="652" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="193">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/17/652/CuadernosEconomia_1975_v3n6_ComunicacionInformeCongresoIEA_PM.pdf</src>
        <authentication>bd204e3eea37bfcc5f2c64e4f5037f84</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="41919">
                    <text>170

COMUNICACIONES

García-Durán-, caben muchas dudas sobre las conclusiones obtenidas a partir
de dicha estimación.»
A este respecto debe hacerse la matización de que el estudio de los «rendimiemos del capital en las distintas provincias españolas, para que sirvan de
guía a la política regional», que es el problema que más preocupa al señor
García-Durán, ha sido tan sólo uno más de los objeti vos de mi artículo, de
ent re los que cabría mencionar además: a) la propia estimación de la Riqueza
Provincial en 1970 (en mi opinión la aportación más importante de mi artículo), b ) la evoluci6n del capital por persona y e) las relaciones entre capitalización y su imposición.
Así pues, y a los efectos sobre los que gira la comunicación del señor
García-Durán, en el sentido de que le parece «muy negativa» la aplicaci ón
del criterio de los rendimientos del capital en las distintas provincias (medidos
con muchas reservas, por la relación capital-producto según apunto en mi
artículo, p. 157 de la mencionada revista) cara a la distribución espacial de
la inversión pública, me veo en la obligación de hacer una aclaración adicional. Efectivamente, debe aceptarse que la relación capital-producto es un
procedimiento relativamente burdo de selección de inversiones dentro de los
distintos enfoques operativos, utilizables en la planificación macroeconómica
a largo plazo. No obstante, también debe admitirse -todos lo hacen, Chennery, Tinbergen, Frisch, etc.- que de los criterios más simples, los basados
en la intensidad de factores (existen otros basados en la productividad y otros
basados en los precios contables), resuelven el problema de la asignaci6n por
la vía de la concentración sobre el recurso más escaso, recurso que en los países
en vías de desarrollo es el capital.
De todos modos, el uso del criterio de la relación capital-producto como
criterio de inversión sectorial y aun regional exige ciertas condiciones restrictivas: a) que el capital sea el único factor escaso del sistema y los demás sean
superabundantes, b) que con los diferentes productos a obtener se maximicen
los valores sociales (no solamente los privados), y e) que las producción tenga
lugar con una estructura de costes constantes. Como tales condiciones son
supuestos heroicos al aplicarlos al caso español, las conclusiones relativas a los
rendimientos de las inversiones en capital social en las distintas provincias,
que pudieran derivarse de mi artículo, deben tomarse simplemente a título
orientativo, y cara a la consecución «de una política regional prospectiva menos
ambigua» (p. 143),
De cualquier manera, y como decía ya en mi artículo (p. 144), Y me reitero ahora, «somos conscientes de que este trabajo es susceptible de grandes
mejoras por lo que serán de agradecer todas aquellas correcciones o críticas
que se nos hicieran en este sentido». Por ello, agradezco al señor GarcíaDurán, la llamada general de atención que hace a los lectores interesados
sobre las reservas con que algunas de las conclusiones de mi trabajo deban
ser aceptadas.

171

COMUNICACIONES

P. MARAGALL: Informe sobre el IV Congreso de la International Economic Association, Budapest, 1974.
Los Congresos de la lEA han tenido siempre una cierta tra:cendenc~a ~re­
cuérdese, por ejemplo, el Congreso de Lisboa sobre «Conse7uencla~ ec~norrucas
del tamaño de las naciones», un resumen de cuyas ponencias y discusiones ha
sido editado por el profesor A. Robinson de Cambridge y traducido al castellano por Labor, 1971, con este mismo título). Junto con los congre:os. de
Econometría y los de la American Economic Association forman el principal
foro de debate oral en economía.
Este año el Congreso se celebraba por primera vez en un país de Europa
del Este y asistían a él representaciones muy nutridas de economistas de esta
región frente a la representación occidental (M~ch1up, Balassa, Kaldor, Coaper, H. Johnson , Swoboda, Mundell, Kennen, Lipsey, Lundberg, Barre, Marjolin). La prometida presencia de gente del tercer mundo (A. Gunder Frank,
S. Amin, R. Prebisch) no se cumpli6, de modo que los representantes «hete~o­
doxos» quedaron reducidos a una minoría. (S. Tsuru, ~ente. de tendencias
moderadas como Lizano y unos pocos africanos). En síntesis el Congreso
consistió en un «tete-a-tete» entre economistas socialistas, principalmente rusos,
y occidentales, principalmente americanos, a un nivel bastante político, sobre
el tema de la integración económica internacional, ante un foro. de 2.000 economistas mayormente venidos de los países avanzados o serru-avanzados de
. '
Europa y América.
El número de intervenciones, incluyendo sesiones plenarias y grupos de
trabajo, totalizé unas 450, por lo que es imposib.le ~ar cuenta de la diversidad
ny cantidad de los debates habidos. S6lo la publicaci ón de l~s Actas d~1
greso y la síntesis de las principales contribuciones voluntarias que .editara el
profesor Robinson darán una idea de l~ q~e fue .el ~ongres.o con CIerto detalle. Algunas de las ponencias y contnbu~ones I~V1ta~as, mcluso corresp~n­
dientes a las sesiones plenarias, no estuvieron disponibles en forma escrita
a lo Iarzo del Congreso.
La ;ejor síntesis breve que puede hacerse de las reu~iones es. que és.t~s
consistieron en una comparaci6n competitiva entre dos tipos de mtegracion
económica internacional, la integraci6n de mercados ca~italista y la de p~o­
yectos de producción e intercambios internacionales a precios pac~ados o socialista personificados respectivamente por la CE.E. y el Consejo de Ayuda
Económica Mutua o Comecon. Como variantes en el debate hay que apu~tar
el ala radical de partidarios de la libertad de mercado (H¡~ber.le~) q~: consideran cualquier tipo de integración regional como una dlSCtlrrunacl0n co~tra
terceras naciones Y un obstáculo a la óptima asignación de re~rsos a ~lVel
mundial y los modelos de integración espacial de la producción de bienes
públicos: cuya novedad (el caso de la ponencia ?e CoOP~! consiste en tratar
la preferencia de los habitantes de una determinada region por uno u otro

c:o

°

�172

COMUNICACIONES

tipo de organización socio-económica (mercado o plan) como susceptible de
satisfacción por el lado de la oferta de bienes públicos, entre los que figuraría
precisamente el tipo de organización social. Así como las tesis de Haberler
suscitaban un debate encendido con los socialistas, las de Cooper, importadas
de la economía regional y urbana, quedaban sin respuesta posible.
El enfoque tradicional del estudio de los efectos de la integración (Balassa),
comparando «efectos creadores de comercio» con «efectos de desviación del
comercio», que daría un saldo positivo en el caso de la CEE en tanto que la
multiplicación de los intercambios intra-comunitarios sobrepasaría a la restricción del comercio entre países comunitarios y terceros, plantea, por un
lado , complicados problemas de medición y suscita, por otra , reflexiones sobre
la inutilidad de esta clase de ejercicios estáticos , cuando los efectos dinámicos
o sobre el crecimiento son los que realmente priman a la hora de decidir
(Lipsey , Kaldor). Es curioso que la mayor proximidad a nivel técnico se
diera entre los modelos propuestos en Europa occidental para medir de otras
formas el grado de integración (como 'en la ponencia del belga Walbroeck,
que proponía la proyección hasta el presente de un no-mundo de intercambios
y producción basado en las tendencias anteriores a la integración , para compararlo con el mundo real integrado) y modelos de planificación de producción
e intercambios como el de los polacos Mycielski y Trzeciakowski.
Las implicaciones políticas de esta relativa comunidad de intereses técnicos
a los dos lados de Europa planearon (sólo eso) sobre los debates, cuya inciativa y conclusión quedaba en manos, a nivel ideológico por lo menos, de los
representantes de las dos grandes potencias, USA y URSS. Las tensiones intrabloque (USA-EEC y URSS-países socialistas europeos), que sólo algún francés
se atrevía a airear abiertamente y aun sólo en los grupos de trabajo, quedaban
así en un segundo plano. Los rusos insistieron machaconamente en las ventajas de la integración europeo-oriental y veladamente en los sacrificios que ésta
representaba para la URSS. Para los americanos la crítica a las veleidades
independentistas de Europa Occidental se hacía más difícil, pues la CEE
tenía en los debates el rol de prototipo de la integración vía mercado libre.
Sólo la franqueza liberal de derecha de Haberler (cuya crítica, por otra parte,
caía convenientemente con mucho mayor peso sobre la integración socialista)
y en determinados momentos de H. Johnson (defendiendo a las multinacionales americanas de los gobiernos europeos «que quieren tenerlas en su país
pero no pagar los costes inherentes») o de Kennen (afirmando que si los
europeos se ahogaban en dólares es ante todo porque primero habían estado
clamando por ellos) era consistente con la obvia preocupación de los gobernantes norteamericanos, durante los últimos años, por la resistencia europea
a la penetración de capital norteamericano y la extensión del área comercial
europea al Mediterráneo y Africa.
A pesar de que un Congreso como éste tenía que reducir necesariamente
la actualidad y la carga política de los debates hasta un mínimo denominador

COMUNICACIONES

173

común relativamente soportable, algunos temas realmente picantes tenían que
emerger en una fase crítica de la economía internacional como es la presente.
Descartada la cuestión del tercer mundo (que casi simultáneamente provocaba
en Bucarest discusiones violentas en el marco del Congreso de la Población) ,
las dos preocupaciones presentes que se abrieron paso en las reuniones fueron: 1) la crisis monetaria internacional, cuestión que enfrentó a R. Mundell
con P . Kennen en el grupo de trabajo sobre movimientos internacionales de
capital, y 2) la integración monetaria europea .
La propuesta de Mundell de estabilizar la economía mundial mediante
políticas monetarias restrictivas 'en USA, Japón y A1emania occidental (acompañadas de políticas fiscales expansivas para evitar el paro generalizado) es
peligrosa y conducirá al peor de los mundos (depresión con inflación) en opinión de Kennen y también del alemán Giersch. Los rusos asistían de espectadores al debate , interviniendo sólo para anunciar una reducción de las inversiones americanas en Europa (del tema de la orientación de esas inversiones
hacia la Unión Soviética no se habló ni se hablará hasta el próximo Congreso,
que se centrará en las relaciones económicas Este-Oeste) y para defender el
papel del oro en un futuro sistema monetario internacional en que los países
socialistas estarían dispuestos a inte rvenir. A las acusaciones de discriminación
por la venta de petróleo ruso a precios inferiores al mundial (dentro del Comecon), los economistas soviéticos respondían que los intercambios entre países
socialistas se hacen siempre a precios mundiales pero desprovistos de variaciones cíclicas y especulativas -10 que no está exento de implicaciones poco
agradables seguramente para los árabes-o
La integración monetaria europea fue objeto de un «solo» de los economistas de la CEE decepcionados por la poca audiencia que sus recomendaciones tienen en Bruselas. La teoría de las «áreas monetarias óptimas» sostiene
que sin integración en el mercado de factores (igualación de tasas de salario y
tipos de beneficios) y propensiones a la inflación más o menos homogéneas entre naciones, no puede avanzarse hacia una unificación monetaria. La experiencia demuestra que el movimiento de factores más importante se ha producido
desde la periferia y el exterior de la Comunidad hacia el interior de ésta (migraciones mediterráneas a Francia, Alemania y también a otros países, como Suiza,
exteriores a la CEE). Los movimientos de capital a largo plazo dentro del Mercado Común han sido relativamente reducidos. Quizá poco pueda hacerse frente
a todo esto en el actual estado de cosas. En cambio, sí hubiera podido instrumentarse en opinión de muchos economistas, una política económica y monetaria europea más interdependiente, paso previo para la unificación. Otros economistas, más próximos a los niveles políticos de la CEE , argumentaban que la
causa principal del fracaso de la unificación monetaria representada por la flotación conjunta han sido las perturbaciones exteriores. La opinión posiblemente
más compartida es que nada puede hacerse mientras du re la crisis actual y no
se adopten las reformas estructurales previas para homogeneizar el comporta-

�174

COMUNICACIONES

miento de los mercados de factores y las políticas economicas (Lamfalussy).
Pero no faltaban opiniones en el sentido de que la crisis económica internacional hada precisamente más urgente (y posible) el lanzamiento de nuevas
iniciativas de unificación monetaria.
Aun contando con estas incursiones en temas de actualidad el tono del
Congreso era, por lo general, notoriamente versallesco en comparación con la
acidez y tensión de las discusiones político-económicas en curso a 10 largo y
ancho del mundo. De algún modo la confluencia de intereses USA-URSS en el
sentido de una evolución moderada a partir del statu quo internacional marcó
el carácter del Congreso, dejando lugar para el debate sólo a nivel abstracto
(mercado frente a plan). Lo más cierto parece ser que las dos grandes economías de ámbito continental, máximos exponentes del modo de producción
capitalista y socialista, están por el momento en condiciones de controlar
aquella evolución hacia la integración del resto del mundo en áreas económicas de tamaño comparable al suyo propio (al de USA y URSS). Esto es particularmente cierto en el caso de Europa, dividida por el momento en dos áreas
de influencia. Pero la creciente relación económica USA-URSS, que ambos
países parecen necesitar, tiene que suscitar un desarme comercial e ideológico
cuyas consecuencias sobre el proceso de formación de una economía europea
más interdependiente asusta posiblemente tanto en los Estados Unidos como
en la Unión Soviética, si bien por motivos diversos (indisciplina comercial en
el primer caso, ideológica 'en el segundo).
La participación 'española en el Congreso fue prácticamente nula, lo que
no deja de ser sorprendente para un país donde las consecuencias de la integración económica y comercial europea son materia de reflexión y discusión
cotidiana. Existen numerosos estudios de las repercusiones de la formación
del Mercado Común sobre la 'economía española, estudios cuya aportación
estará ausente de una cita que marcará por mucho tiempo el desarrollo de la
teoría económica de la integración internacional. Quizás el ingrediente político de la cuestión paralice un tanto a los economistas españoles: pero es
obvio que sobre la base de una argumentación política (el caso de la CEE) o
no política (por parte de Estados Unidos) los grandes mercados están inflígiendo costes económicos ciertos sobre nuestra actividad productiva al discriminar contra nuestras exportaciones de zapatos o manzanas (o de fuerza de
trabajo), o al dictarnos, como durante la primera fase de la crisis monetaria
1971-1973, una política de cambios determinada. Se puede estar de acuerdo
con la esencia de la argumentación política en que se basa la discriminación
comercial, pero ello no exime (al contrario) de calcular los costes de ésta.
La organización del Congreso fue correcta, sobre todo teniendo en cuenta
la diversidad de las delegaciones presentes. Un fallo patente fue el de la centralización y falta de capacidad de las fotocopiadoras. Pero esto se solventará
posiblemente en poco tiempo con la comparación económica Este-Oeste de
la que no se habló en el Congreso aunque el Congreso mismo fue una muestra
de relativa cooperación.

Reseñas

La question paysanne el le capitalisme,
S. AMIN y K. VERGOPOULOS. Ed. An-

thropos , IDEP, París, 1974, 220 pp.
En la teoría económica convencional el
sector agrícola ha sido generalmente olvidado: pese a las características especiales que presenta, la agricultura es considerada como un sector más de la economía, y los conceptos aplicables a los
demás sectores, especialmente el industrial, se usan para el análisis de la agricultura. Este olvido teórico va paralelo con
el olvido real: con pocas excepciones, la
agricultura de un país desarrollado es el
pariente pobre de los potentes sectores
industriales.
Con el creciente interés por el estudio
de los países subdesarrollados, los economistas han empezado a ver que las relaciones industria-agricultura tenían mucho
que ver con las relaciones países avanzados-países subdesarrollados: la agrícultura no es simplemente un sector con menos
capitalización (o menor composición orgánica del capital para los marxistas), sino
que presenta características socíoeconémicas especiales, al igual que los países subdesarrollados en relación con los desarrollados.
Esta constatación ha llevado en parte a
la búsqueda de los caracteres teóricos de
la economía agrícola, y ha surgido una
línea de pensamiento que investiga la naturaleza económica de la agricultura en
profundidad continuando la tradición de
los clásicos. Malthus, Ricardo, Marx, von
Bortkicwi tz, Kautski y Chayanov serían
los principales puntos en que debería basarse esta reconstrucci én. Y en ellos se
basa el libro de Samir Amin. Encuadrado

en una colección publicada por un instituto dependiente de las N.U., su estilo se
aleja mucho del pretendidamente aséptico
empleado por los técnicos internacionales.
La primera parte del libro, de la que
es autor S. Amín, intenta abordar los problemas a partir de la metodología elaborada por él mismo en sus obras anteriores.
Para ello recuerda sus contribuciones sobre modo de producción, modo de producción tributario, formación económico social, periodificación del capitalismo, etc.
Con estos datos y releyendo a Marx (como es costumbre), llega, a través de los
problemas de la transformación y de la
igualación de la tasa de beneficio, al concepto de rema. Nadie duda de la existencia de la renta diferencial (definida por Ricardo), pero la ren ta absoluta de la tierra
presenta un problema distinto. Para explicar su existencia, la economía política
tiene tres posibles caminos:
a) El monopolio sobre la propiedad de
la tierra: opinión de Srnith, Buchanan y
de Malthus en ciert a medida (y resucitada en una forma distinta por Robertus).
b) El hecho de que el sector agrícola
no permita los avances tecnológicos del
sector industrial, esté constantemente subcapitalizado y, por tanto, tenga una tasa
de beneficios mayor (tasa que incluiría la
renta de la tierra en opinión de Ricardo,
y de Marx según algunos).
e) La consideración de la agricultura
como un sector en el que no domina el
capitalismo sino un modo de producción
distinto, el modo de producción campesino, cuyo excedente sería la renta de la
tierra. Esta línea fue desarrollada por un
marxista ruso olvidado, Chayanov.
Al aplicar estas tres posibilidades al es-

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="17">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="51">
                  <text>01.01.02. Activitat acadèmica</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35660">
                  <text>Recull la documentació relacionada amb l'activitat acadèmica de Pasqual Maragall:&#13;
- Escola primària: Escoles Virtèlia (1945-1957).&#13;
- Llicenciatura en Dret: Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona (1957-1964).&#13;
- Llicenciatura en Econòmiques: Facultat d'Econòmiques de la Universitat de Barcelona (1958-1965).&#13;
- Pràctiques de Dret Europeu (1963): estada a Estrasburg (França) per realitzar unes pràctiques de Dret Europeu a la Facultat Internacional de Dret Comparat.&#13;
- Pràctiques a Roma (1964): beca per estudiar planificació regional a la SVIMEZ (Associazione per lo SVIluppo dell'industria nel MEZzogiorno).&#13;
- Pràctiques amb Delors a París (gener-juny 1966): beca del Govern francès per l’estudi de planificació regional. Realitza unes pràctiques com a economista a l'Association pour l'organisation des STages En France (ASTEF) on obté el Diploma de planificació sectorial i regional. Les pràctiques les fa al Comissariat del Vè Pla amb el professor Jacques Delors.&#13;
- Postgrau a la New School for Social Research, New York, amb beca Fulbright (setembre 1971-setembre 1973): Master of Arts en economia, especialitzat en economia internacional i economia urbana.&#13;
- Doctorat (02/03/1979): en Ciències Econòmiques a la UAB. La tesi doctoral Els preus del sòl urbà. El cas de Barcelona (1948-1978), la va dirigir el catedràtic Josep Maria Vegara Carrió i va obtenir una valoració "Summa cum laude".</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35661">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43841">
                  <text>1945-1979</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9853">
                <text>1633</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9855">
                <text>Informe sobre el IV Congreso de la International Economic Association, Budapest 1974</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="41">
            <name>Description</name>
            <description>An account of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9856">
                <text>vol. 3, núm. 6, enero-abril 1975, p.171-174</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="48">
            <name>Source</name>
            <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9857">
                <text>Cuadernos de Economía</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9860">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9862">
                <text>Economia</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="9863">
                <text>Internacional</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9864">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9865">
                <text>Article</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="53">
            <name>Abstract</name>
            <description>A summary of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10069">
                <text>Comunicació amb l'informe sobre el congrés de l'IEA.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14340">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40331">
                <text>1975-02-15</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9854">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="2">
        <name>Articles</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="653" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="178">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/17/653/BoletinGabineteTecnico_1972_n28_MegapolisMetropolisGhetto_PM.pdf</src>
        <authentication>36a789eed9cbd27d258f0ddcfdc7c661</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="41904">
                    <text>�����������������</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="17">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="51">
                  <text>01.01.02. Activitat acadèmica</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35660">
                  <text>Recull la documentació relacionada amb l'activitat acadèmica de Pasqual Maragall:&#13;
- Escola primària: Escoles Virtèlia (1945-1957).&#13;
- Llicenciatura en Dret: Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona (1957-1964).&#13;
- Llicenciatura en Econòmiques: Facultat d'Econòmiques de la Universitat de Barcelona (1958-1965).&#13;
- Pràctiques de Dret Europeu (1963): estada a Estrasburg (França) per realitzar unes pràctiques de Dret Europeu a la Facultat Internacional de Dret Comparat.&#13;
- Pràctiques a Roma (1964): beca per estudiar planificació regional a la SVIMEZ (Associazione per lo SVIluppo dell'industria nel MEZzogiorno).&#13;
- Pràctiques amb Delors a París (gener-juny 1966): beca del Govern francès per l’estudi de planificació regional. Realitza unes pràctiques com a economista a l'Association pour l'organisation des STages En France (ASTEF) on obté el Diploma de planificació sectorial i regional. Les pràctiques les fa al Comissariat del Vè Pla amb el professor Jacques Delors.&#13;
- Postgrau a la New School for Social Research, New York, amb beca Fulbright (setembre 1971-setembre 1973): Master of Arts en economia, especialitzat en economia internacional i economia urbana.&#13;
- Doctorat (02/03/1979): en Ciències Econòmiques a la UAB. La tesi doctoral Els preus del sòl urbà. El cas de Barcelona (1948-1978), la va dirigir el catedràtic Josep Maria Vegara Carrió i va obtenir una valoració "Summa cum laude".</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35661">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43841">
                  <text>1945-1979</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9866">
                <text>1635</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9868">
                <text>Megapolis, metrópolis y ghetto</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="41">
            <name>Description</name>
            <description>An account of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9869">
                <text>n28, p. 3</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="48">
            <name>Source</name>
            <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9870">
                <text>Boletín del Gabinete Técnico de Programación</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9873">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9875">
                <text>Economia</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="9876">
                <text>Urbanisme</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="9877">
                <text>Model social</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9878">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9879">
                <text>Article</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="53">
            <name>Abstract</name>
            <description>A summary of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10068">
                <text>Article publicat fruit dels treballs realitzats per Pasqual Maragall a la New School for Social Research de New York, en el curs del mateix títol, desenvolupat pel professor T. Vietorisz.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14341">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="37270">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="45">
            <name>Publisher</name>
            <description>An entity responsible for making the resource available</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="37271">
                <text>Gabinete Técnico de Programación del Ayuntamiento de Barcelona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40332">
                <text>1972-15-06</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9867">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="95">
            <name>Arrangement</name>
            <description>Information on how the described materials have been subdivided into smaller units.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="44949">
                <text>UI 796</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="2">
        <name>Articles</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="654" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="175">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/17/654/BoletinGabineteTecnico_1972_n28_ProblemasEconomiaUrbanaNY_PM.pdf</src>
        <authentication>b0747dba0f2f01790db48ec14f994951</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="41901">
                    <text>������������������������������������</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="17">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="51">
                  <text>01.01.02. Activitat acadèmica</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35660">
                  <text>Recull la documentació relacionada amb l'activitat acadèmica de Pasqual Maragall:&#13;
- Escola primària: Escoles Virtèlia (1945-1957).&#13;
- Llicenciatura en Dret: Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona (1957-1964).&#13;
- Llicenciatura en Econòmiques: Facultat d'Econòmiques de la Universitat de Barcelona (1958-1965).&#13;
- Pràctiques de Dret Europeu (1963): estada a Estrasburg (França) per realitzar unes pràctiques de Dret Europeu a la Facultat Internacional de Dret Comparat.&#13;
- Pràctiques a Roma (1964): beca per estudiar planificació regional a la SVIMEZ (Associazione per lo SVIluppo dell'industria nel MEZzogiorno).&#13;
- Pràctiques amb Delors a París (gener-juny 1966): beca del Govern francès per l’estudi de planificació regional. Realitza unes pràctiques com a economista a l'Association pour l'organisation des STages En France (ASTEF) on obté el Diploma de planificació sectorial i regional. Les pràctiques les fa al Comissariat del Vè Pla amb el professor Jacques Delors.&#13;
- Postgrau a la New School for Social Research, New York, amb beca Fulbright (setembre 1971-setembre 1973): Master of Arts en economia, especialitzat en economia internacional i economia urbana.&#13;
- Doctorat (02/03/1979): en Ciències Econòmiques a la UAB. La tesi doctoral Els preus del sòl urbà. El cas de Barcelona (1948-1978), la va dirigir el catedràtic Josep Maria Vegara Carrió i va obtenir una valoració "Summa cum laude".</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35661">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43841">
                  <text>1945-1979</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9880">
                <text>1636</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9882">
                <text>Problemas de economía urbana, New York 1971-72</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="48">
            <name>Source</name>
            <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9884">
                <text>Boletín del Gabinete Técnico de Programación</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9887">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9889">
                <text>Economia</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="9890">
                <text>Urbanisme</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="9891">
                <text>Nova York</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9892">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9893">
                <text>Article</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="53">
            <name>Abstract</name>
            <description>A summary of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10066">
                <text>Article publicat fruit dels treballs realitzats per Pasqual Maragall a la New School for Social Research de New York, en el curs del mateix títol, desenvolupat pel professor T. Vietorisz.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="41">
            <name>Description</name>
            <description>An account of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10067">
                <text>n28, p. 18</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14342">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="37268">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="45">
            <name>Publisher</name>
            <description>An entity responsible for making the resource available</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="37269">
                <text>Gabinete Técnico de Programación del Ayuntamiento de Barcelona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40333">
                <text>1972-06-15</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9881">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="95">
            <name>Arrangement</name>
            <description>Information on how the described materials have been subdivided into smaller units.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="44950">
                <text>UI 796</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="2">
        <name>Articles</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="656" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="176">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/17/656/Investigaciones_Economicas_EsquemasSraffianos_n10_1979_PM.pdf</src>
        <authentication>f3282888f301390a1544af6b8ab56e9f</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="41902">
                    <text>��������������</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="17">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="51">
                  <text>01.01.02. Activitat acadèmica</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35660">
                  <text>Recull la documentació relacionada amb l'activitat acadèmica de Pasqual Maragall:&#13;
- Escola primària: Escoles Virtèlia (1945-1957).&#13;
- Llicenciatura en Dret: Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona (1957-1964).&#13;
- Llicenciatura en Econòmiques: Facultat d'Econòmiques de la Universitat de Barcelona (1958-1965).&#13;
- Pràctiques de Dret Europeu (1963): estada a Estrasburg (França) per realitzar unes pràctiques de Dret Europeu a la Facultat Internacional de Dret Comparat.&#13;
- Pràctiques a Roma (1964): beca per estudiar planificació regional a la SVIMEZ (Associazione per lo SVIluppo dell'industria nel MEZzogiorno).&#13;
- Pràctiques amb Delors a París (gener-juny 1966): beca del Govern francès per l’estudi de planificació regional. Realitza unes pràctiques com a economista a l'Association pour l'organisation des STages En France (ASTEF) on obté el Diploma de planificació sectorial i regional. Les pràctiques les fa al Comissariat del Vè Pla amb el professor Jacques Delors.&#13;
- Postgrau a la New School for Social Research, New York, amb beca Fulbright (setembre 1971-setembre 1973): Master of Arts en economia, especialitzat en economia internacional i economia urbana.&#13;
- Doctorat (02/03/1979): en Ciències Econòmiques a la UAB. La tesi doctoral Els preus del sòl urbà. El cas de Barcelona (1948-1978), la va dirigir el catedràtic Josep Maria Vegara Carrió i va obtenir una valoració "Summa cum laude".</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35661">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43841">
                  <text>1945-1979</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9908">
                <text>1641</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9910">
                <text>Esquemas sraffianos aplicados al suelo urbano: margen extensivo e intensivo.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="41">
            <name>Description</name>
            <description>An account of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9911">
                <text>n. 10 Septiembre-Diciembre'79</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="48">
            <name>Source</name>
            <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9912">
                <text>Investigaciones Económicas</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="78">
            <name>Extent</name>
            <description>The size or duration of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9913">
                <text>p. 151-163</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9915">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9916">
                <text>1979</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9917">
                <text>Economia</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="9918">
                <text>Urbanisme</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9919">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9920">
                <text>Article</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="45">
            <name>Publisher</name>
            <description>An entity responsible for making the resource available</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10021">
                <text>Fundación del Instituto Nacional de Indústria</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14344">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9909">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="2">
        <name>Articles</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="657" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="200">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/17/657/19750101_Memoria_investigacio_comerc_internacional_PM.pdf</src>
        <authentication>fb9ae35c5786d972bd94400f1f8fd77a</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="41924">
                    <text>�����</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="17">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="51">
                  <text>01.01.02. Activitat acadèmica</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35660">
                  <text>Recull la documentació relacionada amb l'activitat acadèmica de Pasqual Maragall:&#13;
- Escola primària: Escoles Virtèlia (1945-1957).&#13;
- Llicenciatura en Dret: Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona (1957-1964).&#13;
- Llicenciatura en Econòmiques: Facultat d'Econòmiques de la Universitat de Barcelona (1958-1965).&#13;
- Pràctiques de Dret Europeu (1963): estada a Estrasburg (França) per realitzar unes pràctiques de Dret Europeu a la Facultat Internacional de Dret Comparat.&#13;
- Pràctiques a Roma (1964): beca per estudiar planificació regional a la SVIMEZ (Associazione per lo SVIluppo dell'industria nel MEZzogiorno).&#13;
- Pràctiques amb Delors a París (gener-juny 1966): beca del Govern francès per l’estudi de planificació regional. Realitza unes pràctiques com a economista a l'Association pour l'organisation des STages En France (ASTEF) on obté el Diploma de planificació sectorial i regional. Les pràctiques les fa al Comissariat del Vè Pla amb el professor Jacques Delors.&#13;
- Postgrau a la New School for Social Research, New York, amb beca Fulbright (setembre 1971-setembre 1973): Master of Arts en economia, especialitzat en economia internacional i economia urbana.&#13;
- Doctorat (02/03/1979): en Ciències Econòmiques a la UAB. La tesi doctoral Els preus del sòl urbà. El cas de Barcelona (1948-1978), la va dirigir el catedràtic Josep Maria Vegara Carrió i va obtenir una valoració "Summa cum laude".</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35661">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43841">
                  <text>1945-1979</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9921">
                <text>1785</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9923">
                <text>Memòria per treball d'investigació: Evolución de las teorias del comercio internacional de Quesnay a Keynes. Una nueva interpretación.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="41">
            <name>Description</name>
            <description>An account of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9924">
                <text>5 p. mecanografiat</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9927">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9929">
                <text>Economia</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="9930">
                <text>Comerç</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9931">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9932">
                <text>Memòria</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="53">
            <name>Abstract</name>
            <description>A summary of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10087">
                <text>Memòria justificativa d'una recerca on es planteja l'enunciat del tema, finalitat, pla d'execució, mitjans disponibles i requerits.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14345">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40335">
                <text>1975-01</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9922">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="95">
            <name>Arrangement</name>
            <description>Information on how the described materials have been subdivided into smaller units.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="44136">
                <text>UI 792</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="2">
        <name>Articles</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="658" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="192">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/17/658/SomeComments_1974.pdf</src>
        <authentication>043db0e426563308ad0dc4684160d768</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="41918">
                    <text>��������</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="17">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="51">
                  <text>01.01.02. Activitat acadèmica</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35660">
                  <text>Recull la documentació relacionada amb l'activitat acadèmica de Pasqual Maragall:&#13;
- Escola primària: Escoles Virtèlia (1945-1957).&#13;
- Llicenciatura en Dret: Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona (1957-1964).&#13;
- Llicenciatura en Econòmiques: Facultat d'Econòmiques de la Universitat de Barcelona (1958-1965).&#13;
- Pràctiques de Dret Europeu (1963): estada a Estrasburg (França) per realitzar unes pràctiques de Dret Europeu a la Facultat Internacional de Dret Comparat.&#13;
- Pràctiques a Roma (1964): beca per estudiar planificació regional a la SVIMEZ (Associazione per lo SVIluppo dell'industria nel MEZzogiorno).&#13;
- Pràctiques amb Delors a París (gener-juny 1966): beca del Govern francès per l’estudi de planificació regional. Realitza unes pràctiques com a economista a l'Association pour l'organisation des STages En France (ASTEF) on obté el Diploma de planificació sectorial i regional. Les pràctiques les fa al Comissariat del Vè Pla amb el professor Jacques Delors.&#13;
- Postgrau a la New School for Social Research, New York, amb beca Fulbright (setembre 1971-setembre 1973): Master of Arts en economia, especialitzat en economia internacional i economia urbana.&#13;
- Doctorat (02/03/1979): en Ciències Econòmiques a la UAB. La tesi doctoral Els preus del sòl urbà. El cas de Barcelona (1948-1978), la va dirigir el catedràtic Josep Maria Vegara Carrió i va obtenir una valoració "Summa cum laude".</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35661">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43841">
                  <text>1945-1979</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9933">
                <text>1786</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9935">
                <text>Some comments on the comparison between the theory of imperialism and the theory of international trade</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="41">
            <name>Description</name>
            <description>An account of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9936">
                <text>Comunicació presentada al IV Congress of the International Economics Association, August 1974</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="78">
            <name>Extent</name>
            <description>The size or duration of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9937">
                <text>8 p.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9939">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9941">
                <text>Economia</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="9942">
                <text>Comerç</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="9943">
                <text>Globalització</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9944">
                <text>Anglès</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9945">
                <text>Article</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14346">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40336">
                <text>1974-08-15</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9934">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="95">
            <name>Arrangement</name>
            <description>Information on how the described materials have been subdivided into smaller units.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="44138">
                <text>UI 792</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="2">
        <name>Articles</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="659" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="191">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/17/659/NotasComparacion_1974.pdf</src>
        <authentication>0db6ec79a090e844b9bbc85cc936ee27</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="41917">
                    <text>�������������������������������������������������</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="17">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="51">
                  <text>01.01.02. Activitat acadèmica</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35660">
                  <text>Recull la documentació relacionada amb l'activitat acadèmica de Pasqual Maragall:&#13;
- Escola primària: Escoles Virtèlia (1945-1957).&#13;
- Llicenciatura en Dret: Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona (1957-1964).&#13;
- Llicenciatura en Econòmiques: Facultat d'Econòmiques de la Universitat de Barcelona (1958-1965).&#13;
- Pràctiques de Dret Europeu (1963): estada a Estrasburg (França) per realitzar unes pràctiques de Dret Europeu a la Facultat Internacional de Dret Comparat.&#13;
- Pràctiques a Roma (1964): beca per estudiar planificació regional a la SVIMEZ (Associazione per lo SVIluppo dell'industria nel MEZzogiorno).&#13;
- Pràctiques amb Delors a París (gener-juny 1966): beca del Govern francès per l’estudi de planificació regional. Realitza unes pràctiques com a economista a l'Association pour l'organisation des STages En France (ASTEF) on obté el Diploma de planificació sectorial i regional. Les pràctiques les fa al Comissariat del Vè Pla amb el professor Jacques Delors.&#13;
- Postgrau a la New School for Social Research, New York, amb beca Fulbright (setembre 1971-setembre 1973): Master of Arts en economia, especialitzat en economia internacional i economia urbana.&#13;
- Doctorat (02/03/1979): en Ciències Econòmiques a la UAB. La tesi doctoral Els preus del sòl urbà. El cas de Barcelona (1948-1978), la va dirigir el catedràtic Josep Maria Vegara Carrió i va obtenir una valoració "Summa cum laude".</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35661">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43841">
                  <text>1945-1979</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9946">
                <text>1787</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9948">
                <text>Notas para una comparación de la teoria del imperialismo con la teoria del comercio internacional</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="41">
            <name>Description</name>
            <description>An account of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9949">
                <text>Economia W.P. IV.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="78">
            <name>Extent</name>
            <description>The size or duration of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9951">
                <text>47 p.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9953">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9954">
                <text>1974</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9955">
                <text>Economia</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="9956">
                <text>Comerç</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="9957">
                <text>Globalització</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9958">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9959">
                <text>Article</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14347">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9947">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="99">
            <name>Note</name>
            <description>Note inside a the archival description or a component.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9950">
                <text>En el treball s'hi indica: Este trabajo ha sido realizado con ayuda de una beca de la Fundación Juan March</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="95">
            <name>Arrangement</name>
            <description>Information on how the described materials have been subdivided into smaller units.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="44137">
                <text>UI 792</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="2">
        <name>Articles</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="660" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="174">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/8/660/LosLimitesdelCrecimiento_AvancesdelSaber_v3_1976_PM_LD.pdf</src>
        <authentication>45fb70382c46cf30b8dc8734c45438df</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="41900">
                    <text>�--------------_

..

La evolucióu d(' la TielTa - La urqu itr-cíuru dr- la célulu
La cvulucióu vista a tnlV(~S de las protdnas - El porvcnir
humano - El horuhre progranwdo - NlWVOS métodos psieotenlfH~utieos- La IHlI'apsieología - Nuevos caminos de
la psicologfu - La cl'isis nroueturiu y el dólur - Las elll[JI"esus mulfinuciouules - Los límites del crecimiento - El
mundo del espacio - El problema de las energías - Tecnología de los sensores remotos - Perspect ivas actuales
del problcmu (le la herencia - Nueva tccnología médica
La medicina preventiva y social - Avances en sexualidad
El hombre y los sistemas ecológicos - El urbanismo - La
microelectrónica hoy- La época actual- La comunicaci ón
y la cultura de masas - La contracultura , ¿una nueva cultura? - La educación revolucionaria del presente - El futuro y el método prospectivo - La liberación femenina
Las migraciones en la actualidad - Aportaciones de la
literatura textual- Tendencias en la más nueva narrativa
hispanoamericana - Las fuerzas latentes del teatro
Cine 70: crisis y transición - El arte hiperrealistu - La
música culta y popular - El turismo - El valor del deporte
en el mundo actual
Con 36 láminas en color y 900 ilustracion es en negro

TOMO JII

E DI T () tU A L LA BO B, S.
11A HC ": Ul i\"A - :,\1.\ IJ II I U -111

¡\.

E ~ {IS ..\lltES -nucn rÁ - &lt;:'\H ,\ (; .\~

1 .I SII(J '\ -" I~ .'\I CO -'III "\· n:'III Efl - I."

IleI-1I10 I I E

J -\ "\ EIHO

1() 7 (Í

•

�L.l e\'olueiúll (I(~ la 'lie rr« - La a"quil('dura d(~ la e(~llIJa
La cvuluci ón vista él trH"(~~ d( ~ la~ pn»t(~írws - El porvellir"
Iuunano - El homhr« IU"ognllllado - Nuevos métodos psicotcrupéuricos - La IHlnlpsieología - Nuevos caminos de

la psicología - La crisis 1Il0,,(~ta ria )' cl tibiar - Las enlprcsas multinucionales - Los límites del crecimiento - El
Inundo dcl espacio - El problema de las cnergías - Tecnología dc los sensores remotos - Perspcctivas aetualcs
dcl problema de la hcrcncin - Nlleva tecnología médica
La medieinu preventiva)' social - Avances en sexualidad
El hombre r los sistemas ecológicos - El urbanismo - La
microelectrónica hoy- La época actual- La comunicación
y la cultura de masas-La contrucultura, ¿una nueva cultura? - La educación revolucionaria del presente - El fu-turo y el método prospecti \'0 - La liberación femenina
Las migraciones en la actualidad - A portaciones de la
literatura textual- Tendeucius en la 111ás nueva narrativa
hispanoamor-icuna - Las fuerzas latentes del teatro
Cine 70: crisis y truusición - El arte hiperrealista - La
música culta y popular - El turismo - El valor del deporte
en el mundo actual
Con 36 láminas en color y 900 ilustraciones en negro

T O ]',,] O II 1

E I)f'}'O I{IA L LA
IIAH CEI.O!'\),-" I ,\IJIUI1-1l1 E'\ IIS

non,

S. A.

\IIlE::i-nor:OIÁ- c.\nAC'\ :;

L1SHCI'\-'1 1~XIl ~1I-'\1I1 'IE\ Illl-:ll -I .lllrO-llICl IJE .I :'\ :'\"EIHO

1'J7()

I

. I

�Primera edición : 1976

© Editorial Labor, S. A. - Calabri a, 235-239. BARCELONA - 15 (1975)
Depósito Legal-B . 4H')3· ¡ 97(, (111) . Printcd in Spain

LS.B.N. Obra completa: 84-335-0003-[
LS.I3.N . TOlllo 1I1: 84-335-0008-2
S. A. -I'rovenza. x!l. BARCELONA - 15
S. A. Arte sobre papel. Paseo Carlo-, 1. 157 -BARCELONA - 13

TAI.LERES GR,\FICOS IUERO-AMERICANOS,

Impresión Offset:

GR""OS.

�COLABORADORES

Dlj~

LOS l'Ol\10S III y IV

ELSA ARANA FREIRE

Ores . MOHAMED JAALDI

Abogado y periodista

y JOSÉ RODRÍGU EZ ARAN DA
Dispensario de Psiquiatría e H igien e Mental. C órdoba.
Directo r : Prof. Dr. Carl os Cast illa del Pin o

JOSÉ LUIS L ARANGUREN
Profesor de la Universidad de Santa Bárbara, California
JOSÉ CERCÓS
Compositor

ÓSCAR COLLAZOS
Periodista y escritor

ALBERTO COUSTÉ
Periodista y escritor

ENR IQ UE LAFOURCADE
Escritor

ELlSA LAMAS
Abogado y escrito ra

Dr. EST EBAN LAMOTE DE GRIGNON
Méd ico res idente del Servic io de Me d icina Pr eventiva y
Soci al del Hospital Clínico y Provi ncial de Barcelon a

MIHAI ENESCO

PAS CUAL MARAGALL

Licenciado en Derecho y periodista

Profesor d e la Un iversid ad Autó nom a de Bar celon a

SEBASTlÁN ESTRADÉ RODOREDA

Dr. JUAN MASANA RONQUILLO

Profesor en la c átedra de Tecnología espacial de la E.T.S.I./.
Barcelona. Universidad politécnica

Médico psiquiatra

ANDRÉS MERCÉ VARELA
ERNESTO FONTECILLA

Periodista y abogado

Ex Profesor de Bellas Artes de la Universidad de Chile,
arquitecto y pintor

AMANDO DE MIGUEL

JOSEP M.' GANZER BRUNA

Catedrático de Sociología de la Universidad de Valencia.
Doctor en Ciencias políticas

Ingeniero Industrial

RODOlFO NÚÑEZ DE lAS CUEVAS
JOSÉ LUIS GARCÍA VEGA
T écnico de Turi smo y peri odista

JOAN MANUEL GISBERT
Inve stigador teatral

GAS PAR GÓMEZ DE LA SERNA

Do ctor Ingeniero Geógrafo. Director General del Instituto
Geográfico y Catastral
y

GERMÁN LÓPEZ DE LEMOS
Ingeniero de Caminos. Departamento de Programas
Espaciales de aplicación cartográfica del /.G.e.

Director de la Mi sión del e.I.M.E. en España

Dr . JAIME PALAU

FRANCISCO GRANELL TRÍAS

D irector del Instituto de In vestigaciones de Biología "¡¡-undamental, Centro Coordinado del Con sejo Superior de lnve sligaciones Científicas. Uni versidad Autónoma de Barcelona

Doctor en Ciencias Económicas, Licenciado en Derecho ,
Profesor de la Univer sidad de Barcel ona y Director del
In stituto de Economía Americana

JOSÉ lUIS GUARNER
Escritor

ROMAN GUBERN

Dr. EDUARDO PETlTPI ERRE
Doctor en Biología, Profesor de la Universidad
de Burcelona

JOSÉ LUIS PINillOS

Escrit or cinernatogr ñtl co

Catcdr útico de Psicotogla de la Universidad Co mplute nse
de Madrid

RüBERT L H EIlBRONER
Profesor de Eco no mía de la Cátedra Norman Thomu s
en la New Sc hoo l Ior Social Rcsearch de la Grad ua tc
r;a cull y of Political Scicn ce

Ex Delegado General de la Rccherchc Scientifíque el
Tcchuiquc. Par ís. Pre sidente del Consej o de Administración
del e. N. H. 2000. Par is

PIERRE PIGANIOl

�VI

COLAIlORAIX1RI:S DI: I.OS

FRANCISCO

SERI~A

nl~l(JS

III

y

IV

TAI.IXR DI:. AI{()U ITI:CTURA

MESTRES

!la rcclonu

Doclor cn Ciencias Físicas. Profcsor adjunto de Elect"inic"
de la Universid ad de Barcelona

JA IME TERRADAS
I'rofesor ugrcg..i do de Ecologia de la Universidad Autónoma

ANTONIO SKÁRMETA

de Harcclunu

Escritor. ex Profesor de Literatura de la Universidad de Chile

JUAN ANTONIO SUB IRANA TORRENT

Dr. LINO TORRE
Jefe del Servicio de Cirugía del Hospital de Nuestra Se ñora
del Mar de Barcelona

Catedrático de Tecnología Quimica especial orgánica de
la Escuela Técn ica Superior de Ingenie ros de Barcelona.
Colaborador del Patronato Juan de la Cierva (Genética)

Profesor de Geofísiea de la Universidad de Barcelona

AGUSTÍN UDÍAS VALLlNA

Equipo té cnico
Proyecto editori al
y coord ina c ió n general
Diseño, m aqu eta y co m p a gi na ció n
Ilustración
D ibuj os , esq ue m a s, cor r cccí ói.
y direcci ón lécn ica

MAURICIO WACQUEZ
ANTON 10 SELL É S
LUIS paLANCa
DPTO . D E Pn O D U C CIÓ N D E' L A EDITOIUA I.

�ÍNDICE DL~ lVLATEUfAS
(TOMO 1lI)

..

�LA !&lt;:\,OLUc\ÚN

Introducción

LA TIERRA. EL O({IGEN DE LOS CONTINENTES.

pOI

. . . . . . . . . . . . . • . .. . . . . . . . . . . . . .. . . .. . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . . . . _

Del núcleo terrestre
Evelucién de

m:

1;,

:I(

límite de la

A(al~1ÍN LJI)iA.~ VAl.UNA

_

.

lllaJ:n~tos(cra

2
3

Tierra . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

8

El orillen de los continentes

12

Paleomagnctismo y deriva de los continentes

12

Inversión de los polos magnéticos y extensión del suelo oceánico, 16.
Sismicidad de la Tierra . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

17

Teoría de la tectónica de placas

19

_. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

El mecanismo de la tectónica de placas, 20. -

Evolución histórica de los continentes, 24.

LA ARQUITECfURA DE LA CÉLULA, BASE DE LA VIDA, por JUAN ANTONIO SUlllRANA TORRENT
Introducción

28

Niveles de organización en biología, 29. La célula tipo y sus organelos

Progresos de instrumentación y sus límites, 29.

_. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Estructura general, 33 . - El citoplasma, 34. - Cloroplastos y mitocondrias, 37. microtúbulos, 41. - Núcleo y cromosoma, 42.
La diferenciación celular

_

Aspectos gen erales, 43. -

33

Ccntrlolos, cilios y

_. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

43

Un ejemplo de diferenciación celular: el espermatozoo, 46 .

La integración celular

49

La comunicación entre organelos, 49. -

La comunicación entre células, 51.

Consideraciones fina les . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

53

LA EVOLUCiÓN VISTA A TRAVÉS DE LAS PROTEíNAS, por JAIME PAlAU
Tíempo )' evolución

_

_

_. . . . . . . . . . . . .

56

Evolución de las especies. 56. - El substrato de la evolución biológica, 58. - El ácido dcsoxirribonuclcico, 58. - Evolución del ácid o dc soxi rribonuc!cico, 59. - El código gen ético y la s íntesis de protc ínas, 60. - Profundi zando en los fenotipos, 60.
La estructura de las proteínas

_

__

_

-

63

Las prote ína s como trazadoras de la evolución , 63. - Evolución de Jos centros activos de las proteínas,65. - Proteínas que evolucionan, 66. - Proteínas que IlO evolucionan, 67. - lsocnzirnas, 69. - Árboles
filo gcn ético s de proteínas, 71. - El futuro de la ev o luci ón molecular, 72.

EL PORVENIR I fUMANO, por
El talante de nuestro tiempo

_

ROUERT

L. HE1L1lRONLR
_

_. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

78

Los desafíos externos. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

82

Sistemas soc íocconómicos

9/í

_. . _. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

�x

í N D IC E DE ,\1 ..\ 1UUAS
l'úg .

La dimensi ón políticl __

_. . __ . . . . . . . .. .

115

Rcftcx iones sobre el por venir humano

_. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

122

EL IIOMURE I'ROGI{AMAJ&gt;O, por JOSI, LUIs L. ARANGUIlEN
Dcfinición

132

Las etapas pre vias de la predestinaci ón y de la pr ogramación, 132. - Providencialismo secul arizado,
134. - La educación programada, 139. - El hombre programado, 137. - La crítica moral, 140. - La
crítica doctrinal, 141. - Conclusión, 143.

NUEVOS MÉTODOS PSICOTERAPÉUTICOS, por MOHAMED JAAIDI y Jos é RODRíGUEZ ARANDA
Introducción e historia

_

_

_. . . . . . . . . . . . . . . . . .

146

Psicoanálisis o rtodo xo, 146. - Psicoanálisis infantil, 148. - Psicoterapias an al íticas, 150: Curas anacliticas, /52 .. Curas reeducadoras o de apoyo, 153 .. Curas anacliticas estrictas, /53. - Disidentes de Freud,
153: La psicología individual de Adler, 153 .. Psicologia analit ica de JUIIC, /54 .. Terapi a volitiva de Orto Rank;
/ 55. - Los culturistas o neo freudianos, 155. - Otros tipos de psicot erapi a, 156: Psicot erapia ex istencia/isla, 156 ..Psicot erapia /lO directiva de Rogers, 156 .. Psicoterapia de g rupo (o múltiple}, /56 .. Psicoterapias
breves, /5 9.

LA PARAPSICOLOGÍA, por ALllERTO COUSTÉ
Introducción

162

A la sombra de los mago s en flor . . . . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . ... . . . . . . . . . .. . . .. . . . . . . . . . . . . . .

163

El asalto a la ciencia . . " .. ..... . . . . . . • . . . . . . . . . . . ' "

. . . . . . . . . . . .. . .

164

Los trabajos y los días . . . . . . ... .. . . . .. . . . . . . . . . . . .. . . .. . . . . . . ..... . . . . .. . . . . .. . . . . • . . . . . . . . .. .. . . .

167

Los fenómenos psi . . _. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

171

Del lado de all á _

...

173

_

_. . . . . .

179

Innovacio nes en el ca mp o de la med ida, 179. - la enseñanza de la inteli genci a , l 82. con d ucta, 182. - La psicol ogía y la existencia sa na, 184.

La terapia de

__

_. . . . . • . . . . . . . .. . .

"

,

. . . . . .. . . . .

.. . . . . . .

N UEVOS CAMINOS DE LA PSICOLOGíA , po r Jos é LUIS PIN[LLOS
Progresos metodoló gicos

__

_

_

__

_

_

LA CRISIS MONETARIA Y EL DÓLAR , po r MIHAI ENESCO
La crisis actual . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . •

188

Los orígenes de nuestro sistema . __

189

_

. __

_..

. __

_

_. . _

__

_. . . . .

El dólar, moneda internaciona l, 190. - 1945-1973, un de sa rro llo industr ial sin precede ntes, 191. primeros añ os dc la posguerra, 191. - Los d ólares empiezan a so bra r, 193.
Hacia la crisi s: las caus as . . .

..

..

..

Los

.

Estados Unidos abusan de los privilegios que les confiere Brcuon Woods, 195. -

193

Los eurodólares, 196.

�í NIJI C E D E ~lA ITRIAS

Xl

Los curodól ur cs y la infl:lciún

.

198

El pruhl c rnu de la inflación, 19H . - i.Cll;U c~ so n las ca usu« de la in fla ci óu ", Il)~. - No todo~ los capitales
so n intluciuni sta s, 200. - Los ca pitules i n ll ac i o n is l a ~ , 200. - Los c ur odó l.rrcs y la in Ilación. 201. -- El
de sorden de 1971. 20 l . - La rcva luaci ón con tra la iullaci ón im po rtada.. .• 202. - oo . &lt;1 la de valu ación
medidas an tiinestadoun iden se, 203. - - El dilem a en Eu ro pa ; i.cstabilidad d e lo s valores monetarios
flaci oni stas 1, 204. - La in Ilación, problema n úmero uno, 206.

°

Los eurod élares y el fin del sistema mooetario

206

Eurodólarcs y oro, 206. - 15 de agosto de 1971; el dólar ya no es convertible, 206. - Washington 1971:
primera devaluación de Estados Unidos. 207. - Un nuevo sistema; ¿oro, dólar o derechos especiales
de giro?, 209. - El oro como moneda internacional: una discusión vieja de muchos años, 210. - El oro,
¿garantia contra la inflación ?, 210.
Derechos especiales de giro: la posible moneda internacional.... ... ..... ..... ........ ............ . .. ...

211

¿Qué son los derechos especiales de giro?, 211. - Los pr incipios del nuevo sistema monetario, 212. - Los
problemas del nuevo sistema, 213. - ¿Se impondrán realmente los DEO como moneda internacional?,
216. - Divcrsidad de estructuras políticas y económicas: dificultad para llegar a un acuerdo internacional, 217.

LAS EMPRESAS MULTINACIONALES, por FRANCISCO GRANELL TRíAS
210

Introducción
La internacionalización de la economía, 220. -

¿Q ué es la empresa multinacional?, 223.

Inversión internacional y empresas multinacionales

225

Los movimientos internacionales de capi tales, 225. - La evolución de la inversión internacional, 227.
Situación y perspect ivas de las inversiones intern acio na les y las empresas multinacionale s, 229.
La actividad de la empresa multinacional
La intcrnacionali zaci ón y diversifi cación de activid ad es, 234. Organi zación y gestión de las empresas multinacionales, 238.

234
La inv er sión en el extranjero, 237.

El impacto de las empresas multinacionales sobre la socied ad moderna
El papel desarrollador de las empresas multinacion ales , 240. de las empresas multinacionales, 243.

239
Objeciones a la funci ón desarrolladora

Un arreglo para la coexi stencia futura . . . . ,.. .. . ... . . ... . . . . . . . . . . .. .. . . . . . . .. . . . . .. . . .. . . .... . . . . . .

LO S LíMITES DEL CRECIM IE NT O , por PASCUAL MARAGALL

244

247

EL MUNDO DEL ESPACIO, por Sm AsTIÁN ESTRADÉ RODOREDA
La conqui sta de la Luna . . . . . . . . . . . . . .. .. . . . . . . .. . . . . ... . . .. . . . . .. . . . . . . . . . . . . . .. . . .. .. ... . . . . . .. . . 1J2
Eta pas de la conquista lunar
Eta pa balí stica , 273. -

_. . . . . . . . . .
Eta pa orbital y de al unizaje es tá ticos, 273. -

Gestación del desembarco lunar tripulado
Proyecto Mercury, 275. -

273

Etapa de explorac ión mó vil, 273.
.

275

Pr oyecto Gé mini s, 276.

Vuelo tripul ado a la Luna

276

Los vuelos Apel o

279

Vuelos tripul ado s a partir de la d écada de los sesenta

279

�X[(

í Nlll C E DE M ATER IA ;)

Estucioncs orbitales Salyut

_

-

Skylah, laboratorio en el ciclo . . ,

Programa ASTP

,

,

,

,

281

, . . . . . . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . .. . . . .. . .. .

28 I

,..,

,....................

Space SIIUUle, la lanzadera del cspnclo

,..,

284

,.......

285

,
,. . . . . . . . .. .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. . . . . . . . . .
Construcción de centrales productoras de energía, 285. - Construcción de habitáculos, 285. - Ciclos
ecológicos, 286. - Centros de observación astronómica, 287. - Maquinaria de servicios, 287. - Comunicaciones, 287.

285

La Luna como estación orbital de la Tierra

Nuestro conocimiento de la Luna

,

Un testimonio cósmico singular

,

La llamada del cosmos . . ,
Venus, 288. - Mercurio, 289. jados del sistema solar, 291.

,,
,

,

,

,...

287

,. . ..... .. . . . . .. .. . .. . . . .... .... .. . . .. . . .. . .. . .. .. .

288

,
Los asteroides y Júpiter, 290. -

,.... ..
Los planetas má s ale-

288

, . . , . . . .. . .

291

Los satélites al servicio del hombre
",. . . . . . . . . . . . . . . . . .
N ave gación, 291. - Mete orología, 29 1. - Astronomía, 291. - Comunicaciones, 291. - Entorno espacial, 293. - Geodesia y geofísica, 293. - Aplicaciones en gener al, 294. - Apli caciones militares, 294.

291

Objetivos quc sc van cumpliendo

294

Marte, 289. -

No hay que olvidar la Tierra

,

,

,

,

,..... ...... ........

EL PROBLEMA DE LAS ENERGíAS, por JOSEP M.a GANZER BRUNA

297

TECNOLOGíA DE LOS SENSORES REMOTOS Y PROGRAMAS ESPAClALES PARA EL ESTUmO
DE LOS RECURSOS NATURALES Y DEL MEmO AMBlENTE,
por RODOLFO NÚÑEZ DE LAS CUEVAS y G ERMÁN LÓPEZ DE LEMOS
lntroducción sobre percepción remota

,..........

322

Tipos de sensores remotos ,. ,
,
,
,. . .. . .. .. .. . .
C ám ar as fot ográficas, 324, - C ám ar as multibanda , 325. - Cá ma ras de tele visión, 325. - Equip os de
barr ido mult iespectral, 325. - Radares laterale s, 327. - Radares de d isper sión, 329. - Radi ómetros
de microondas, 329. - Lid ar, 3] 0.

323

Tr atamiento de la información

, . . . . . . . . . .. . . . . .

331

~ . . . . . . . . . . . . . . . . . ..
Et-Pro grama EOS, 340,

]3 5

Programas espaciales
El Progr a ma E RO S, ]37. -

,

,

,

,
,
El Programa ER TS, 3] 9. -

,
El Programa E R EP, ] ] 9. -

Aplicación a recursos naturales y mcdio a mbiente
C artografía tem áti ca, 342. - Ocean ografía. Investigac ion es pesqueras, ]42. námi ca lito ral , ]45. - H idr olo gía, 345. - Agr icultura, vegeta ción, 345.

341
Urbani smo, ] 43. -

I' ERSPECTIVAS ACT UALES DEL PROBLEMA DE LA H ERENCIA, por EDUARDO
Generalidades
,..,
,
Experimentos de Mendcl y Morgan, 350.
El probl ema de la herencia de los cnracteres cuantitutivns

Di-

l' ETlTl'I ERR E

_

,

,

350

_

J54

�íNDIC E D E ~I A II:IUA S

XI[L

Naturulezn quiruicu dd matl'rial hercditariu. Sil coustaucia y l": ll'a l'ida d .1&lt;' uH"lifit-aciúu
i.CÚUIO SI' l'xl,n'.sa la i"formaciúu f.:clIl·lit-a
Estructura fiua del geu: análisis

g~uico

:1

_

,

.

355

nivel mnlccular " Síotcs¡s dI' las prntcinux y CÚlligo gClIl'lico ., ... .. ,

35')

en los f"glls JO I'U las hal'it'ri:ls

361

El efecto coordinado de bloques por genes: el opcr ón de las lmctcrias

364

El control gen ético de 1:1 diferenciación celular en los or/::lIlisuIOS slI(lcriorcs

366

Los genes en las poblaciones naturales, Mecanismos genéticos dc 1:1 evolución

368

NUEVA TECNOLOGíA MÉDICA, por LINO TORRE

. .-

Medicina y mundo

374

Campos de aplicación

376

Reanimación vital, 376 . - Reanimación respiratoria, 377. - Reposición sanguínea, 377. - Avances en
traumatología, 378 . - Progresos en anestesia-reanimación, 378. - Nuevos medicamentos, 379. - Radiaciones y medicina, 379. - D isminución de las enfermedades infecciosas, 380. - El cáncer puede curarse,
380. - Procedimientos, 380. - Cirugía moderna, 381. - Tecnología y quehacer médico, 384 .

LA MEDICINA PREVENTIVA Y SOCIAL, por EST([JAN LAMOTE DE GRIGNON
Consideraciones teóricas

o

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

En ferme da d y prev en ción, 388.- Historia y pr evención, 390. 392. - Aspectos sociales de la medi cina preventiva, 393.

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

388

•

Los pilares de la medicina pr eventiva ,

Panorámica actual de la medicina preventiva

395

Enfermedades infecciosas, 396. - Enfermedades metabólicas y endocrinas, 399. - Enfermedades cancerosas, 402. - Cardiopat ía coro naria, 404. - Hip ertensión ar teri al , 405. - Enfermedades de la civilizaci ón, 405.
Conclusiones

o

AVANCES EN SEXUAL IDA D, po r
Sexo y a ctua lida d . . _

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

407

•

J UAN M ASAN"

_

' . . . . . . ..

. . . . ..

410

La res pue st a sexua l hum ana, 411 : RESULTA DOS : Fase de excitación, 412 .. Fase de meseta , 4 12 .. Fase
org ásmic a, 4 15 .. Fase de resoluciou, 4 15. - Mecan ismos resp o nsa bles dcl dimorfismo sex ua l, 4 19: C ro mosomas, 4 19 .. G ánadas )' ¡' o r Ill OI/OS, 42 1.. Ambient e exterior, 413 . - Alteraciones sexuales, 424 . - Afrodisí acos, 429: Fcromouas, 429 .. Ne urotransmisores , 430 .

E L H O IVlBR E y LO S S IS TEl\IAS ECOLÓGI COS, po r J AI MI _ TERRADA.~
Ecologia y hiosfera

_

_

_

_

_

o

•

o

•

•

_

•

o

Los árbo les y e l bosque, 434 . - La nuiquina ecol ógica, 435 . - La biostcra, 436 . - N uestro pa dre, e l
501,436. -- Lo s seres vivo s y la energía, 437 . - Cúmo funciona un ecosistema . 438. - Evo lución y a da ptac ión, 442 . -- Las estrategias de la vida, 442. - Suc esió n. 44 3. --00 [ , plll la c illll, 443. - Rel acio nes e ntre
ecosistemas, 444. - Sistemas y subs iste mas . 445. -- U hom bre c u las cadenas de a lime ntación, 446 .
Desarro llo de la ag ric u ltura, 448 . - El ecosiste ma ind ustrial. 448 . - El I'el iglll de la po blació n, 449 .
La con tami nación , 453. - La erosión, 4 54. - - Recu rSl's no rcgc ncru blcs, 456. - - Per sp ectivas futuras, 457 .

434

�XIV

ÍNDICE DE ~1t\ rERI /\ S

EL lJnHANISl\lO,
lirh:llli.slllu y

e&lt;:ulI\()rflllu~ía

1'01'

&lt;:1

TAl LI'R Ill ' ¡\1('.'lJlII:CHIltA,

_

_

La forllla lid entorno artificlal . El aspecto social y la rccuica,
El análisis 1'11 e) urbanismo actual

Burcclonu

_. . _. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

·H;~.

Distinción entre análisis y proyecto, 46~ .

-

,

4(,0

,.. .. ....... .. ..... . .. . .. . ...... . .. .

464

¡\ 1I:ilisis físico, 464: La ciudad como .I'iS/ "1I111 (01' 11111/ , 465 : CO llfi}: lIl'C1citÍl/ ti" las ciudades, .166 : El distrito,
.¡61J : 1:1 barrio, 468 .. Espado urbano ('1/ cl harriu, '/(j &lt;) : 1.0.1' espacios ('1/ 1'1 distrit« ,1' e l/ 111 ritutud. .¡70: Elenteuto s arquitcct áuicos en barrios, distritus ... rimkuk:» , 471. - An:ilisis histórico-social, 472 : Anúlisis hist áriro, 474 : El siglo XX : e/ urbanismo relariuna 111 [arma [l sica con 111.1' aspectos sociales, 479.
El proyecto de la eeomorfología y el urbanismo en el futuro .,

LA MICROELECfRÜNICA, por

,

,

,. . . .

FRANCISCO SERRA MESTRES

Introducción
Los circuitos de válvulas

483

488

,

Descr ipción de una válvula, 488 . -

,

,

_

,

488

,.

489

Ventajas e inconvenientes de las válvulas, 488.

La necesidad de circuitos más pequeños. El «estado sólido»

,

,

,

, _ . , _. ,

Los primeros elementos de circuito de la nueva generación. La base científica, 489. --El primer diodo y
el primer transistor, 490. - Factores que intervienen cn la aparición y comercial ización del tr ansistor,
490. - Las técnicas de fabricación de componentes semiconductores. La técnica «p lanar», 491. - El
primer paso hacia la disminución de tamaño, 493.
Los microcircuitos o circuitos integrados ,

_

,

, .. , _

_

,

,.

493

¿Qué son los microcircuitos ", 493. - Tipos de circuitos integrados, Técnicas dc fabricación, 493.- Los
circuitos integrados y los ap aratos electrónicos domésticos, 497.
Producción de un aparato electrónico

,

Evolución en la concepción de un di seño electrónico, 499. -

,

,

,

,

,

,

Producción de un aparato completo, 499.

499

�íNDICL~ DE LL\l\HNAS EN COLOn
(TOi\IO 111)
Pág.

1. La Tierra

_. . . .

11. Producción, hambre y población

..

..

....

. . . . . . . ..

.....

_. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

IIL El porvenir humano

16
80
96

IV. La parapsicología. .... .... ... . .. .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
V. Crisis dc la moneda

168
200

VI. Las empresas multinacionales

22j

VIL El hombre en la Luna

_. . .

?:S 8

VIII. California y México desdc cl espacio . . . . . . . . . . . . . . . . ... . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

328

IX. Cataluña desde el espacio

336

X. Aragón desde el espacio

_. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

344

XI. Castilla desde el espacio

_. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

344

XII. Corazón-pulmón artificial. ... ... .... . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

376

XIII. Quirófano moderno

384

XIV. Inmunología....... ............ ... .. . . .. . . . . . . . . . . . . . . .. .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. . . . . .. .. . .. . .
XV. Cirugía cardíaca.
XVI. Ecología

448

XVII. Urbanismo .. ...... ..... . . .. .. . . .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
XVllI. Microelectrónica

392
400

_

, . . . .. .

..

......................

.

..

464
496

�·
LOS LIMrrES
DEL CRECIlVllENTO
POR

PASCUAL MARAGALL
Pr ofeso r d e la U niv er sidad Au tó no ma de Bar celona

!l!&amp;L

�LOS LÍMII T S

"

111'1

( ' R I :C I ~ l l l:. N

ro

..

-" ::.-,....

~

. ..'

"-

;::: .'"
" . ..
!. - '!

Fig . 1.

Los rico s con sumen ca da vez ma s ce reale s (casi una to ne la da al año por per sona en N orte am éri ca) . e n su mayor ía
inver tid o s e n la pr odu cci ó n de prote ín as a ni males como la carne y le s huevo s. Lo s re curso s ag rícolas -ti er ra, a gua , fertili zante s- nece sar io s para ali me ntar al norteameri cano m edi o so n cas i ci nco veces m ayore s qu e l os ut i li za do s por el ci udadano
me dio en la I ndia, Nigeria o Co lo mbi a. Lo s pai ses desarrolla dos ga staron mas ce rea l para pie nso del ganado e n 1970 que el
cons umo human o to ta l de C hina y la India . El nivel actu al de re se rv as mundia les de cerea les ha ca ldo po r deb aj o del nivel
de l a pro ducció n de un mes (Emma Roth schdd, New York Rev,ew 0 1 Books . 19-I X-1974 . comentan do e l l ibr o de Lester R Br ow n

1" the Human Interesf : A 5 tra ter¡V to S tabil ize World Po pu /ation ) (Arc hivo )

DESARROLLO Y LíMITE
El arg umento sim ple en qu e se ba sa la posibilid ad
de qu e aparezc an límites infranqueables al crecimient o ec onómico con siste, en ese nc ia, en supo ne r
qu e el cr ecimiento de los recurso s material es es geomé trico O, 6, \/, 12, 15... ) Y tien e un límite relati vo ,
e n tanto qu e el creci mie nto de 'los habitan tes del
globo. y de sus necesid ad es, es expo nencial (3, 9, 2 7,
lo: 1, 243 .. . ) . Mi entras la re lac ió n rccursos/Iiabitantes
es a lta --{) la d en sid ad demogr áfic a baja- au nque
su te nde nc ia es a l descen so de sd e el principio, ese d esden so no rcsu ltu a me nazador. Pero a partir d e un

momento da do esa relación sobre pasa mu y rápida y
es pec tacula rme nte en su des censo el u m bra l de las
necesid ad es mínim as de recu rsos para so b re vivir.
En particul ar, la a pli cac ión de es te esq uema nu mé rico a la situaci ón eco nó mica mund ial se fund ament a e n lo s iguie n te:
1) Los recurso s mat eri a les exis ten en cantid ade s
fin itas e n la t ierra, ta nto por lo que se refiere a rese rvas d e p cl r ólco o de cob re, por eje m plo , como al
ag ua o e l suc io para p rod uc ir lo s a li me ntos nccc sari os a la s uhs istc nc iu hu ma na.

�I.OS I.ÍJlIITES DI:I . CRLCIJlll1 :NIO

r'q ?

La an u rn l

d"~ (;ndt~I1 Cl í'

re c ie~p en e l
~; n
t úcnl c o
que r.a l a Clf!l l t Ú
las dos décn r!as arH(!r lore s
llcne Que vcr con e l r c s ut (mto de la nu en a de VuH ·
nnrn
un ej ér un o dolado de

ele l

u

nr

oq-

c

-

lodo s los r ec u r sos tecntco s
imaginables ( sensore s rem o tos, sis te m as aut om áticos de
respu e s t a aé rea,
e le me ntos
quimi co s par a la defoliación
siste mát ica de las l onas sel ·
váticas
dominados
por
el
FNL, bombas anlipersona) fue
a la retirada por
un ejército ba sado en el tra bajo simple y en una ideologia sólida. (P . J. Griflilhs.
Magnum-Zarooya.)
forzado

2) La tendencia al crecimiento de la población
no tiene un límite técnico. El des arrollo de los
servicios de medicina y sa nida d ha elevado las ta s as
de crecimiento del mundo por término medio. Y aun
con tasas constantes estaríamos en el caso de un
crecimiento exponencial,
3) Los límites institu cionales y sociales a ese erecimiento de la población o bien so n de carácter catastrófico (las guerras mundiales de nuestro siglo) y
en ese caso no entran en los cálculos, sea por el
«pacifismo» declarado de los mismos, sea porque
una guerra total equivaldría hoy a la aniquilación;
o bien so n límites unid os al de sarrollo económ ico
(limitación de la natalidad observad a en lo s países
desarrollados) y ese desarrollo económico mundi al,
esperado por los optimistas científicos sociales del
xiglo XIX y sus seguidores, no se ha producido.
No es tan corriente señ ala r que , aun a niveles
r cl.uivamcntc mode stos o medios de renta por habi tante. los países social istus muestran tasas d e crecimi ento demográfico inferiores a la s de los pai ses
ca pita lis ta s a l rasados . como muestra la tabla l .
Las tasas de crecimiento de los pai ses tanto ca pitalistas avanzados corno social istas, en esta tabl a,

oscilan entre uno y 1,5 %, en tanto que las de los
países capitalistas atrasados se mueven entre 2.4
y 30/0, siendo la tasa media mundial de 2,1 % .
En cualquier caso, bien porque no se ha generalizado el desarrollo econ ómico sin más (como inclu so Lenin creyó que iba a suceder), bien porque
el sistema capitalista sigue dominando en buena
parte del mundo atrasado, estamos enla fase del erecimiento exponencial de la población en que, según
los más pesimistas, las necesidades de recursos de sbordarán muy rápidamente las disponibilidades.
CRECIMIENTO económico equivale a aumento
del flujo de recursos y prestaciones consumibles por habitante y unidad de tiempo.
Siendo finito el stoc k de recursos materiales
incorporados en la producción corriente, a q uel
flujo no puede a um enta r a la larga s i la población crece más deprisa que la habilidad
de los hombres para obtener un mayor rendirnicnto de ese stock. Esa habilidad es un
aspecto de lo que se llama « pro greso té cnico».
Otro aspecto sería la habilidad para su stituir
trabajo humano por trabajo mecánico (o de

�el{ I:Cll\lIENTO

I.OS LÍ MI ITS DEI.

250

Tahla I
Tasas de crecimiento ..- couómico
y lit' la I'ohlaciún
TWiG anual

media c/c
crecimiento
Pobíuctán
de la
noblocíún
(1968)

[,NB

( 1968)

per cápita

(/961-68)
(en %)

(en dolares}

(/961-68)

730
524
238
20\
123
113
101
99
63

1,5
2,5
1,3
1,4
2,6
2,4
1,0
3,0
2,4

90
100
1100
3980
100
100
1190
250
70

60

1,0

1970

(m manes)

URSS· ........
Estados Unidos.
Pakislán .......
Indonesia ......
Japón .........
Brasil .........
Nigeria ........
República Fede-

media de erecimiento del

pe" cáplt a

Pof.fj

República Popular China" ....
India ..........

Tllwantlal
I'NB

ral de Alemania

(e"

%)

0,3
1,0
5,8
3,4
3,1
0,8
9,9
1,6
-0,3
3,4

• El Banco Mundial, de cuyo Atlas, 1970. proceden estos datos,
estima que [os valores del PNB para la URSS y China contienen
un amplio margen de error. (En el caso de China parece evidente
el error. P.M.)
Fuente: The Lirnits lo Growth, Potofnac editicn, 1972. p. 49.

Fig . 3 .

Exposición Internacional de Osaka . ·Si la diferencia
entre la renta media de los paises ricos (2400 dólares) y la de
los paises pobres [180 dólares) era en 1970 de 2200 dólares,
en el año 2000 llegara a 3320 dólares. Para esa misma fecha,
de los 6000 millones de habitantes calculados que tendré
nuestro planeta, 1500 serán mucho más ricos que ahora, mientras los 4500 millones restantes no parecen tener otra perspectiva que la pobreza. (Alejandro Muñoz Alonso, Cambio 16,

9-VII-73)

Miles de mil I.
de habits

POBLACION MUNDIAL

Estimacio· Provaccio
nes ONU nes ONU

6
5

I

-

-

4

3

2
Fig
..Los paises en vías
de desarrollo ya tienen hoy
en di a un problema de 50brepoblación y no necesitan
esperar el dia de la catastrote señalado por el modelo
del
MIT·
[W
Beckerman,
Uruvorstty College of London.
1972)

----

1

O

1700

~
~

1750

Fuente: 1he Linuts lo Growlh

1800

~

1850

V

1900

/

i
1950

2000

�251

1.0S LÍMITI :S DEI. C/{rCI~lIrN ro

Fig S Lo s antro n ólo q o s e s hin po ni endo a l de scub ie rto
la CKls te nci a de pu eblos prtmitlvos (como las tribus Ta ·
sed ays d e Fil ip ina s) cu yo s
recur so s tecn ol ó gicos le s per o
mrur tan produc ir ba st ante p or
en cima de la s es t r tc tn a n ecesldade s de subsiste nc ia , y
que sin e mbargo no se preocup an por obt ener tal e xce den te. La organización soc ial

de estos pueblos es con secuentemente poco co mpli cada y la existencia de clases
sociales no viene determi nada en ellas por una divt sl ón del trabajo llevada al
máximo con el fin de aumentar la efi ciencia. Sobre
esta aportación de la antropologia adquiere más fuerza
la convicci ón de que las socied ades human as no est án
nece saríamente som etidas a
los dictados de una s tecno loqias que van de sarrollán dose por si mismas. stn o
que pueden optar por una s

y des cartar

las máquinas) o simplemente prescindir de
ciertas prestaciones en su mayoría consistentes
en trabajo humano. Esto, en último t érmino,
supondría también un ahorro de recursos materiales: la tierra y los fertilizantes incorporados a la producción de alimentos para tales
trabajadores, ya innecesarios. Pero en una
perspectiva de crecimiento acelerado de la
población, esta solución no es realmente una
solución. En el límite, con el trabajo total mente automatizado, nadie trabajarla -pero

ot ra s . (Archiv o .!

todos querríamos comer igualmente-o Es decir que el progreso técnico que aquí cuenta (y
que debe ser más rápido que el progreso de
la población) se circunscribe al citado mejor
a pro vechamiento de recursos materiales finitos: sust itución de materias primas escasas por
otras menos utilizadas, nuevas fuentes de energía, etc.
La carrera entre pro greso técnic o y población fue
ya plant eada por John Stu art Mili co mo la clave a

�I.OS l.í~lIl T S 0 1'1. C1( I' C I ~ lII' Nr()

:?52

la so luc ión d el d ilc ma m. rlt h us iuno q ue ho y se re-

plant ea . El problem a de los lím ites nat urales del ere c imie nto , que a par cci ó cla ra me nt e en Inglaterra tr as
las guer ras napol eón icas y la con sigui ent e carestí a
del trigo, hab ía sido pospuesto por la bu rgue sía br itáni ca gracias a un planteamiento doble, estructurad o en forma teóri ca por Ricardo en lo que con stituyó la cumbre de la economía política clásica:
Por un lado debía privarse a la clase terrateniente.
de un consumo excesivo y canalizar el producto exced ente (el restante tra s la satisfacción de las ncoesida des sociales mín im as) hacia un a clase capitalista
di spu esta a enriquecerse ----'Cs decir, invertir- m ás
qu e a co nsum ir sin lím ite. Por otro lado Inglaterra
teni a que organizar el mundo de modo que sus manufacturas obtuvieran en cambio, en el extranjero,
m ás de ·10 que su limit ad a superficie agrícola podía
ofrecer en el mercado interio r campo-ciudad. Los do s
planteamientos se resumían en un o : liberalizar la
importación de tri go y arruinar así a los terratenientes menos inversores a través de la baja del precio
interior de este producto.
N aturalmentc este proceso tiene a su vez unos
lími tes, aho ra de ca rácter mundial. Se trataba en
real idad de traslad ar a un ámbito más amplio un
pro blem a que sigue siendo el m ism o, La capacidad
del mundo exterior (c ultr a ma rr p ara los ingleses)
para a bso rber manufacturas inglesas a un pr ecio
favorabl e no era infinit a. Y aun suponiendo resuelto
este pr obl ema ---que la expo rta ción de capital inglés trató de resol ver a partir de 1870 abriendo nuevos mercados, y ex plotando m an o de ob ra barata y
materias primas in si/u- , el gran problema, la redondez de la Tierra, su finitud, seguí a agazapado a
la espera. En realid ad nunca I1egó a planteársele a
Ingl at erra en estos t érminos, El surgimiento de nuevas p oten ci as acabaría mucho antes , para desgrac ia

Fig 7. La pesadilla o c ci d ental de qu e producir y conta minar viene n a se r l o mi sm o y l a convicc ión de q ue
lo d o

el

a pa ra to

socia l.

en

sus r o l es aperen tcrnen te m ás
inocuos . partrcipa en la tar ca
dc stru cu va tanto de l os re cu r so s naturaies escasos c o mo d e l as pobracione s y ri queza s de los pueblos atr asado s . pue rlc v e r se como uno
de l o s fac t o r e s exp li cativos
d el a uge de l as r eli g i o ne s
y act itud es cu lturales de or.ge n orien ta l que po ne n e l
ac en t o e n la p astvtda d . e l
gr e gari sm o y la eva sr ón ( A rc hivo)

F i g . 6. Lo s electro domést i co s no h an se rvi do só lo para simpli f ica r e l t rabajo de l a ca sa , Han se rv i d o ta mb ié n para rodear a la muj er de la clase medi a-al ta, en l os p aís es má s
ade l ant ado s . d e un ento rn o p ar e c i d o a l q ue e nc ue nt r a el
hom b re en lo s ce n tr o s pr od uctivos a u to ma t iz ado s , co rnpensa nd o a s í e l se n ti m i en to d e frustración d e l a mujer c ap aci tada p ara e l tr abaj o pe ro e xclu ida de é l p or e l sis t e m a
so ci a l d e va lore s dom ina nt es . ( A r chivo. )

�I .OS l.ÍM I T ES DI :!. CR I,C I ~ 1 11 N I O

de Ingl "l erra. co n la posihil idad de a ume ntar indclillid:unenl e su b ie nesl "r a trav és del intercambio
int erna cion al. ¡, st a situa ci ón es la base de lo que
1Ioh sou , l l i lfcrd i ng y Lenin de scribieron co n el
nombre de int prrinlismo.
Tras la s do s guaras mund iales originadas por esta
contrad icci ón. a Ingl aterra ha sucedido Norteamérica en un papel similar, y a la simplicidad de un
mundo unívo co primero, bajo dominio británico, y
objeto despu és de pugnas entre las grandes naciones
emergentes y el imperio en decadencia, ha sucedido,
duranle los qu ince o veinte a ños sigu ien tes a la segunda guerra mundial, un mundo bipolar (capitalista y anticapitali sta).
Los teóricos se replantean hoy, por tanto, las cuestiones del período Malthus-Mill pero a escala planetaria, con la inmensa m ayor complejidad de un
mundo que ya no es homogéneo (y quizás ni siquiera
bipolar) en cu anto a sistemas económicos, sociales y
políticos.
Dos grandes direcciones d e respuesta se vislumbran
al dilema tal como ha sido planteado por los científicos occidentales (yen p articular por el informe
del MIT o informe Meadows, encargado por el Club

253

de

R,,",a cn I')(,X y q ue lle va el t it ul o d e est e
uahnj o) :
[ ... ] el di lem a sl,l o es grav e si se olvida la
pot el\l:i:di d :I&lt;1 del f'rn greso técni co --e n el se nti do
u ntes aplIllt;ldo;

[ . . . 1 se trala de un fal so d ilema, reflejo del
terror dc la s m inorías bicncst antes del Oc cidente
industrializado ante el crecimiento de las masas
depauperadas de los países atrasados - y de
su combatividad política-. Del mismo modo
que esas masas ~'C han de liberar de la dependencia económica respecto de Occidente y del
atraso. deberán a lca nza r el tipo de comportamiento social que caracteriza a las culturas m ás
ricas y que se suele asociar con una natalid ad
inferior.
A la primera dirección de re spuesta podríamos
llamarl a optimism o tccnolágico, a la se gunda optim ismo social o in stitucional,
Frenle a estas variantes del optimismo, la línea
origin al de gente se nsible a los interrogantes levantados por la finitud d e los recursos (línea que cabría
denominar tlmitaciouisto), ¿qué soluciones apunta ,
qu é escen arios prevé como posibles?

Fi g . B. L a introd ucción d,a.
medida s in cipientes de s ao
nidad p úbü ca en lo s pai :::e s
atra sados , al hacer de scen -

der

la

ta sa

de

mortalidad

en lo s m i sm o s si n a fectar e l

ritm o de la

.

.."':' ~ .. .J
..

' fD""

~ :'

.'

1

nat a lid a d.

agr a-

va , d e sd e e l punto de v i st a
de l experto o c c idental , los

p ro b l emas

de l

sub des arro ll o

y en último termino l o s del
m undo entero Pero lo s p aise s so ci ali sta s. aun entre l os
menos d e sarr ollados, mu e st r a n tIpO S d e crecimiento d em o g r af ic o mucho m e n o s Inte n s o s . (Archivo. !

�2 5~

LOS i .i xu n x DU .

CR ' (" I~III

x ro

l'a h l:t
({.(T11 rsos lIalu r;'llt's fl O

U 'IIU\O;'lh lt: s

X

"

10

flliJ icc!
t 'XPO-

JIU/ice
es t át ico:
miO s de

doroci án de
las reser vas
a l ri t mo d e

Reservas
g íobcü es
co noc id as

Re cursos

Ta .m
prevista d e
c recim ien to
1% 0""01)

cOI 'sumo

actua l

m ·,,';a/ :
l ndirc
mi o s de
ex n odurac írin
nen c ial
d e la s
calcu lad o
re se vas
para
o / rit m o
res ervas
de
conocidas
mult íco ns umo
pl icadas
c recie"te
pr e vist o por cinco

Co nsumo
raíles o lÍ, I'fl.'i
CO II mayores
reservas
1% del /ot a/
mundi al}

Princ in oí es
pro d uc to res
(% d el tot ot
mundial)

Prin cipales
consum idores
1% d el total
m und ial)

EE . UU .
en
pa ree n/aif

del
Consumo
m undial

Al/ a Medio Ba ja
Al um inio

t.17x 10' t

100

7,7

6,4

5, 1

31

55

Au s tral ia (33)
Gu ine a (20 )
J am a ica ( 10)

J a m ai ca (19 )
Surina m (1 2)
U RSS (20)
EE.U U . (13)

2300

5,3

4,1

3,0

1I1

150

EE .UU . (32)
U RSS-Ch ina (53)

23

3,3

2,9

2.5

IX

50

EE .UU. (27)
Canadá (20)

Cobalto

4,8

10'Ib

110

2, 0

1,5

1,0

60

148

C obre

308 x 10' t

36

5,8

4,6

3,4

21

48

Carbó n

Cinc

5

10

X

11

t

123 xlO't

X

Cromo

7 ,75 x 10' t

Estañ o

4,3 x 10' Ig t

Ga s natur al

420

3,3

2,6

2,0

95

154

17

2, 3

1,1

O

15

61

Canadá (23)
U R SS (11)
EE .UU. (8)

Rep . d el Congo ( 3 1)
Zam bia ( 16)

Re p. del Co ngo (51)

EE .UU . (28 )
Chi le ( 19)

EE.U U . (20)
U RSS (15 )
Z a m b ia (1 3)

R ep . de Sudáfrica (75)

URSS (30)
Turqu la ( 10)

T a ila nd ia (33 )
Ma lays¡a ( 14)

M a lay sla (4 1)
Bol ivia (16)
Tailandla (13)

EE.UU . (42)
URSS ( 12)

42

44
E E. U U . ( 26 )
Japón (1 3)
URSS ( 11)

26
32

E E .UU. (3 3)
URSS ( 13)
Japón (1 1)

33
19

E E.U U. (24)
J ap ón (1 4)

24

1.14 x 10 " p . c .

38

5,5

4,7

3,9

22

49

EE .U U . (25)
UR~~~.

E E .U U. (58)
URSS (18

63

Grupo del
platino
429 x 10' t ro y oz

4,5

3,8

3, I

47

85

Rep . de Sud áfrica (4 7)
U R SS (47 )

U R SS (5 9)

130

31

24 0

2, 3

1,8

1,3

93

173

U R SS (3)
Suram ér ica (1 8)
Cana d á ( 14)

URSS (25)
E E . U U . (14)

R ep , de' S u dá fr ica (38 )
U RSS (25)

URSS (34 )
Brasil ( 13)
R e p. d e Sud á fr ica (13)

Esp a ña (JO )
It al ia (2 1)

Espa ña (2 2 )
It a lia (21)
U R SS (1 8)

24
40

Hie rro

Manganeso

Mercurio

1 x 10

11

t

8 x lO' t

3,34

X

97

10' Ir-ascos

13

3, 5

3,1

2 ,9

2,6

2, 4

2,2

46

13

94

41

Moli bdeno

10,8 x 10' lb

79

5,0

4, 5

4,0

34

65

EE .UU . (25)
URSS (13)

E E.UU. (64 )
Canadá ( 18)

Níque l

147 x 10' lb

150

4,0

3,4

2, 8

5J

96

Cuba ( 25)
Nueva Caledonia (22)
URSS ( 14)
Ca n ad á ( 14 )

Canadá (42)
Nueva Caledonia (28)
URSS ( 16)

Oro

353 x lO' troy

Petróleo

4 55

Plal '"

Plom o

Tun g st eno

X

Ol

10' bbl s

5.5 x la " tr oy

91 x 10' t

2,9 -: 10' Ib

OL

EE.UU . (28)
U RSS (24)
Alema nia occ, (7)

28

14

38
26

11

4. 8

4, 1

J,4

9

29

Rep . de S udáfr ica (40)

Rep. de S ud áf r ica (77)
Canadá (6)

31

4,9

3,9

2,9

20

50

A ra bi a Saudit a (17)
Kuw e it ( 15)

E E .U U . (23)
URSS (1 6)

Pais es co m u n ista s
(3 6)
E E.U U. (24)

C a n a dá (20)
Méx ico ( 17)
Perú (1 6)

A leman ia

( 11)

26

EE .UU . (3 9)

URSS ( 1))
Aust ralia ( 13)
Ca na d á (11)

EE,UU . (25)
URSS ( 13)
Alem an ia occ . ( 11)

25

Chi na (7))

C h ina ( 25)
U RS S ( 19)
E E, U U . (14)

16

26

40

4.0

2,4

1, 9

2,7

2.0

2, 5

1,5

1,7

2,1

13

1I

28

F ue n te : ril e L imits (o Gro wth, Po to r nac cd ition, 19 71. 1'1'. 64-6 7.

42

64

72

EE .UU . (33)
U RS S ( 12)
J a pó n ( 6)

33

EE.UU . (26)
OC C.

22

�LOS

I ¡i\11 /1 S IlII

2'i'i

(1{I TIi\111 NIO

LAS MATERIAS PRIMAS - Previsible agotamiento

.

Carbon í111

.

,

.

~

Hierro
Cobalto 60
Ni uel 53

Platino 4
nesro 46

EN AÑOS

F;g . 9. .A las compañías no les interesa en contrar petróleo en todas partes, aunque les interese guardar en todas parles vastas
concesion es de expl otación . La estrategia mund ial de l os p etroleros dispone la existencia de " p ais es reserva", en donde teóri- ca mente no hay ptr ól eo . pero su el e aparecer por arte de birlibi rloque cada vez que hace falta [. .. ] . Buena parte del ju ego
petrolero e s un juego semánti co . Las reserva s pueden ser " calculadas". y en ese caso son muy poco de fiar. o "confirmadas" .
es decir, divulgadas por la compañ i a explotadora. [ .. .1 Asi, poco antes del derrocamiento de Allende la compañia estatal chilena
ENAP encontró un va sto yacimiento e n la Tierra del Fuego, " c alc ul ado" en 471 millones de barriles. Para que el descubrimiento
sea

"confirmado"

sera

necesario esperar a que

la

junta militar encargue a alguno de

los siete grandes que verifique las

afirmaciones de los geólogos chil enos- (Cambio 16, 29·X-7 3) .

,

;

•• _ - - J

r

Fig . 10. En l a actualid ad. los
p ai se s sub desarro ll ados y en

vía s

de

d e s a rroll o

--es de-

c i r , l o s que trad ici o nalm ente
han s i do f ue nte de mate ri as
primas- co nsi de r an a te n tamente la s po atburdades de
la indu strialización , para as¡
abandonar s u condici ón de
cuasi coloni as de los paises
desarroll ad o s Sin Industrias,
aquello s p ai ses se ve ría n c o nd enad o s a se g ui r i nt e r c amb iando d e s ven taj o sam e n t e sus
m ater ia s pri mas por bie ne s

manufa c tur ad o s

(ArchIvo)

�25(í

LOS

l.íl\lIl T S

Il E L

(. .. ] el «c rr..'Cimiento cero » de la po bl a c i ón ,
predicado (y si fuera preciso im puesto, seg ún
los más radi cales) entre las musus "tr" sad as, y
ado ptado co rno moral coh ere nte en los ['"í ses
ava nzados .
(. . .) la rclrocesión a un mundo dividid o en
nacionalidades agresivas, dom inadas a su vez
por minorías autoritarias: fascismo, paro, hambre, guerras. En último término la gran guerra
atómica como brutal restablecimiento del equilibrio entre el hombre y el medio natural.
(. .. ) una rad ical ·transfo rmació n del modo de
vida, centrada no tanto (o no sólo) en la autolimitación demográfica como en la contención
de las pulsiones de consumo y destrucción de la
naturaleza inherentes al crecimiento económico:
programas anticontaminación, conservación de
energía, responsabilización ecologista, reciclado
de productos usados [...) «a ntidesa rrollism o».
Dos conceptos económicos son út jl es para entender el tratamiento que puede hacerse de los límites
del crecim iento en la línea de la cultura co.ivencional :
el concepto de renta y el de bien libre (o precio nulo).
RENTA, por contraposición a sala rio y beneficio, es la retribución obtenida por la mera
po sesión de un factor productivo escaso. En
la economía política clásica del siglo XIX se
supon ía en general el salario ligado a un m ínimo técnico o social, de sub sistenci a, relativamente fijo. El beneficio se formaba aparte
y por encima de ese coste del trabajo com o
. retribución del capital empleado en la movilización del mismo trabajo, incluyendo materias primas consumidas, desg aste de maquinaria, etc., y tendía a igualarse en todos los
sectores de la economía gracias a los desplazamientos del capital entre secto res diversos.
Pero el ' excedente así apropiado por los capitali stas (excedente por encima de aquellas necesidades de sub sistencia del trabajo) debían
éstos repartírselo con los po seed ores del fa ctor
tierra. En la medida en qu e el cre cimiento de
la población impulsa se a la pu est a en cultivo
de tierras cada vez peores, se genera rían un as
retribuciones cad a vez má s elevadas para los
propietarios de tierras mejores, pues las expl otaciones agrícolas en ellas instal arlas venderían
a los precios alt os fijados por las explotaciones
m arginales, y los propietarios se ría n capaces
de captar esa díferencia de pr eci os grac ias a
la competencia entre ca p ita listas arrenda ta r ios
por las me jore s t ierra s. Éste es el pr oceso
clá sic o de gener aci ón de rent as, pen sado en
prin cipio para explicar la existencia y el vo lumen de las rentas del su elo ag rícola y el
su bsue lo minero.
Evidenteme nte en el extremo este crecimie nto de las rentas detendría el pr oceso de cr ec imiento económico , al reducir a cero el nivel
do beneficios obtenible sobre un os salarios monetarios crecientes con el pre cio del trigo (si

("1 (1

(" \ l\l ll ' NTO

bien fi jos e n términos real es) y bloqu ear por
tan to el móv il de la acum ulación de capi tu l.
Los eco no m istas llam ados neocl ásicos (segunda mit ad del siglo XIx ha sta nue stros dí as)
s upusie ro n que a largo pl azo el ca pita l no
sería cap az de apropiarse de todo el producto
excedente por encima de (as necesid ades estrictas, o lo que es lo mismo, que el tr ab ajo, en
determinadas condiciones, sería capaz de obtener algo más que lo requerido para reproducirse. Trabajo y 'capital empezaban a ser puestos en el mismo plano, como factores cooperantes en la producción y retribuidos cada
uno según su respectiva contribución o productividad. Se pasaba.por alto el carácter derivado del capital (como producto de trabajo
acumulado), se , partía de la ..base de que su
relativa abundancia impedirla -Ios efectos que
su posesión monopolística Por. 'un a cla se soci al
producía en el esquema ' clásico (es decir, el
tratamiento del ,beneficio como. un residuo),
aparecía como receptor de una retribución residual el empresario, el sujeto'que combinaba;
. sin poseerlos necesariamente, los factores pri. marias, trabajo y capital, y finalmente se generalizaba el concepto de renta para describir
. toda retribución desligada de una contribución
al producto y dependiente en cambio de la
escasez, temporal o permanente, fortuita o
provocad a, del factor productivo en cuestión:
rentas de monopolio, de localizaci ón, etc.
Un BIEN es LIBRE (su precio es nulo) cuando
su obtención, o su reposición una vez obtenido,
no implica ningún cost e. Hasta nuestros días,
éste es el caso del aire que respiramos, por
ejemplo . Pero la gratuidad de un bien, su
carácter no económico, no es una rel ación
hombre-naturaleza de carácter intemporal, sino
que varía históricamente. En determinad as 'socied ades primitivas los m etales preciosos no
ten ían un valor económico, sino en todo caso
m ágico o r eli gio so: su coste de obt enció n er a
baj o para las limitadas ca ntida des en que er an
«de mandado s» y ' su utiliza ción ro mo medio
de cambio no se hab ía generalizado -en re alidad, ni la idea misma de intercambi o, equivalente segú n un patrón cu antitativo, existía en
modo a lgu no.
D e este m odo, el h echo de que un re cu rso
se a lib re o no hay que comprobarlo en la co ntabil idad, por así decirl o , de los agen tes eronómicos invo lucra dos en el sistema eco n ómico
de qu e se trate, sean éstos pú blicos o privados .
En el siste ma eco n óm ico fisiocrático ---que es
el precedente inmedi ato de la econ om ía pol ítica ca pita lista desarrollad a en la Fran cia prerevolucionaria del X VIII- hay un a tendencia a
no conta bilizar como cos te de las explotacion es
agrari as el pienso de los caballos, qu e se supone o bte nido autom áti camente durante el proceso productivo sin gra ndes costes adicionales;

�I.OS

i .i M ITES

DEI. CR ECI MIENTO

257

•&gt;

....-.::..::-

Flg. 1r. Las inversiones de las empresas multin acionales en
los paises atrasad os tienen cada vez menos que ver con
el mercad o interior y las necesidad es de esos paí ses. S ícco
M ans ho lt ha c al cu lado qu e un 80 % de aq uellas invers iones
no contribuyen para nada a la satisfac ci ón de la s necesidades esenci ales, como es la producción de alimentos. En
opinión de Mansholt, las compañías multin acionales deberian
vende r a los paí ses pobres del mundo más program as de
producción de alim entos y de construcción de vi v ie ndas y
menos rec eptores de tel evisi ón y otro s product os de lujo .
(Archivo .)

lo mismo ocurre en este sistema con el estiércol empleado en la producción. Son recursos
qu e se dan por descontado, y que sólo empiezan a ser escasos (y por tanto económicos)
cua ndo la sustituc ión de la energía animal por
la mecánica los hace o bjeto de una actividad
productiva específica o cuando, en el caso
de los pien sos, la genera lizac ión del co nsumo
de carne eleva indirectamente la demanda
de los mismos.
En cierta form a el de sarrollo de! ca pita lismo,
o si se quiere de la economía, puede verse
como un proc eso del am pliació n suce siva del
campo de lo económico, de lo escaso - y por
lo tanto de lo su sceptible de apropi ación-o
Est e proceso corre paralelo a otro de signo
contrario: la a m pliació n ininterrumpid a de (as
pot enc ialid ad es produ ctivas. El propio crec imiento de la pobl ación determina por un lado
la a pa rició n de necesid ad es nuevas, o e! au mento de las t radi cion ales, y por o tro lado signifi ca un inc reme nto de la cap acid ad para
sati sfacerlas. Lo característi co de la situación
pre sente, ta l como la ve n los limita cionisi as

Fíg . 12. La -batalla perdida- de l os min eros del carbón por
mejorar sus cond icione s e n una indus tria en crisis t om a un
nuevo aspecto con e l aumen to de pre cio de los prod uct os
compe ti tiv os, co mo el fue l . ¿C uá l se ra aho ra e l argumento
de l os em presarios (o de l Esta do ) pa ra res po nde r a aque llas
re ivi ndicaci ones? El en care c im ient o de los re cur sos natura les
de los paise s atrasados estre cha e l m argen de mani o br a
de e mpresarios y G ob ier nos en Jos pa ise s ava nzados . (Archivo . )

(y no sólo ellos), es prec isam ente que el primer tipo de efectos del cr ecimiento de la
población (la e xtensió n del campo de lo eco nómico) de sbord a a m pliame nte al segundo tipo
de efect os, dada la ba ja p rod uctivida d rel ativ a
del trabajo simple, es decir, de la pobl ación
puesta a trabaj ar sin más . El ele me nto cru cial
en esta diverg en cia es pr ecisam ent e la limitació n de los recursos no re prod ucibles: la utilizaci ón a costes bajos de estos recursos requiere tina ac umulac ió n en orme de dosis indivi-

�25~

LO S LÍMITES f)LL CRI ·.CI,\:J EN

d ua les de trabajo s im ple ( los mil es de horu s
de trabajo que se requ ieren para formar, no
s ólo la maquinaria sofistica da, precisa par-a
extraer nuevos recursos y los instrumentos
mec án ic os y elemento s quím ic os requerido s po r
una agricultura m ás product iva, s ino para
formar también a lo s hombres que han de
manejar todos estos elementos); tal acumulación puede verse como superior al incremento de población que la h a generado con
su presión sobre el stock de recu rsos terrestres. Ahí está el problema .

La ideología limitacionista tiene varias vertientes,
varias salidas posibles: una de ellas es francamente
agresiva (aunque de apariencia paternalista). Agresiva para los intereses de los países atrasados poseedores de recursos escasos. El pl anteamiento gira en
torno del concepto de renta: esos países. en la medida
en que «exploten» su privilegiada situación, imponiendo precios elevados en el intercambio de sus
recursos por manufacturas o tecnología industrial,
serían los responsables de la recesión mundial previ sible, pues los países avanzados, donde tal variante
del limitacionismo se cuece, se verían obligados a
re stringir su propio nivel de consumo para pagar la
factura crec iente de materias primas y energía. Esta
re stricción iniciaría entonces una cadena de olas
contractivas en los intercambios internacionales y en
último término empobrecería a los más pobres. Éste
es el lado paternalista del argumento, si bien contiene un a amenaza apenas vel ada en el efecto boom eran g can que termina la hi storia.
El lado más agresivo del mi smo argumento es el
utilizado por el actual secre ta r io de Defensa norteameri cano, Schlesinger, en enero de 1974, al vaticinar que los países consumidores de petróleo (eufemismo para las grandes potencias occidentales y
J apón) podrían verse impelidos a intervenir militarm ente para asegurar el su m in istro de crudos: de la
abo lició n del arancel so b re el trigo, favorecida por
Rica rdo , a este tipo d e amenazas, los medios utiliza dos por el capitalismo industrial para enfrentarse
a los « re n tistas» del mom ento h an ido, pues, variando.
Un enfoque histórico de 'la mi sma cuestión, utilizando la idea de transi ción de bien. libre a bien económico, ofrece resultados muy distintos. Los países
occidentales han utilizado h asta ahor a el petróleo
co m o bien prácticamente libre (d e 50 a SO % de su
pre cio p ara el consumidor est á co nstitu id o por impuesto s ca rgado s por c ad a Es ta do de los países
co m pr ado res). La situación de fuerza relativa tanto
en el ca m po militar com o en e l económico (monopoli o por parte de la s cinco gra ndes empresas petroler as a m er ica nas, m ás British Pctrolcum y Royal
Dutch-Shell , inglesa y a ng lo -ho la nde sa respectiva ment e) h an permitido a los gra nd es pai se s o ccidental es inte rca m b ia r cant idad es m asi vas de petróleo por
un cu po limit ado de m an uf actu ras y se rvicios , el
s ufic ie n te para hacer agr ad able la vid a d e lo s jeq ues
ár a bes y m inorías gob e rn antes de lo s paí ses productores.

ro

La cx plot aci ón monopolisti ca de los recurso s escasos se cu nvicrt¿ c n ro n c cs en una acu saci ón ca rente
de h ase teórica. La s u b id a del preci o d e aquéllos
se ría ca si ex clu sivamente un fen ómeno s in to m ático
-&lt;:0 1110 la fiebre lo es de un a infección- y en sí
mi sm o m ás bien sa lud a ble: un a mejor as ignac ió n de
recursos podría derivarse de la compensación de elementos monopol ísticos en lo s dos lados del mercado; la explotación masiva de los recursos humano s y minerales de los países pobres, dejaría de
fun cionar como un a prima a la des idi a tecnológica
de los últimos años en el campo energético y Un
lógico racionamiento de lo disponible se impondría
UNA IDEA central de la economía como
estudio de la asignación de recursos es precisamente la de que un precio bajo suscita el
consumo generalizado y que la perentoriedad
de ese consumo (absoluta y relativamente, es
decir, sin y con relación a la. posibilidad de
sustituirlo por otro similar) es la que fija un
límite a la propia caída del precio y restablece
el equilibrio. Equilibrio significa aquí la posibilidad de reproducir este consumo en períodos su bs igu ien tes. En el caso de los productos
que in corporan componentes primarios escasos
(o no reproducibles como, por ejemplo, los
crudos) este equilibrio debe ser móvil al alza,
pues hay implicado un proceso de agotamiento, y só lo puede ser contenido por la aparición
de sustitutivos que antes resultaban excesivamente co stoso s y ahora aparecerán en la zona
de lo económico (rentable). Pero cuando el
tingl ado montado y las inversiones comprometid as en torno al producto en cuestión es
complejo, voluminoso y rígido, lo s costes inherentes, o su sustituc ió n por otro, pueden ser
tan a ltos que el alza del precio de equilibrio,
a partir d e un momento determinado, puede
ser rápid a y fuerte, sin límite aparente.
Éste es e l caso del petróleo en rel ación al
complicado s iste ma occ id e ntal (y soc ia lista)
de tran sporte por carretera y automóvil y de
producción d e materiales sintéticos para el
tex til , química final, etc.

En est a perspectiva es cuando apreciamos la modestia de los avances tecnológicos h abidos y su carácter unil at eral (máximo aprovechamiento de recursos
exi stentes medido en velocidad, pot encia , poder dest ruct ivo, et c.. pero escasos a van ces e n las líne as que
imp lican poco uso de re curso s natur ale s, m en os ri esgo
de acc ide ntes. etc .). Al propio tiempo co nsta tam os la
grav edad de dej ar la estrategia d e la rel aci ón hombrem edi o e n m an os de un os poco s g ra ndes ce ntros de
decisi ón -ll ám en se multina cionales, a ltos est ados m ayores o comi tés cenlral es- c uyo ca m po de intereses
no es lo sufi cicn tcmc nt.. a m plio para prev enir irrespo nsab ilid ad es Ilagrantes. Un eje m plo de estas últi11l,I S es ~I m o ntaj e de un s istcrna de tra ns po rte y un a
ser ie de ind ust rius b.ixicus sobre la base de un re-

�ros 1 .í ~11 rlós

I&gt;U . CIU 'CII\1\1 :N

ro

259

Fig. 13. El cam po de lo no eco nóm i co se va haci endo más pequ eño: e l ai re que re sp ir amo s, e l agu a qu e beb emo s, el esp ac io
vis ual y e fectivo .. . todo s estos fac tores que hasta hace bi en poco se daban por de scon tados. empie zan hoya tener un precio .
Preci o que los gra ndes con sum id ore s de es t os re cu rsos (e spe ci alm en te la gr an industria ) no pagan en ab soluto, a men os que
la libertad de l mercado sea modificada por intervenci ones consc ientes de los grupo s soc ial es a través de meca ni smos
po li tica s democr ático s. De ot ro modo , a la ex plo tación en la fabri ca se suma la exp lot ac ió n en el co nsumo, es de ci r, la
deg radació n de las co ndic io nes de v id a que se pue de n obt ene r c on un mi smo salario . La preo cupación por es tos pr obl ema s
: I ~ n e su ori ge n ta nto e n la co mbativi dad de lo s trabaj ad ore s c omo e n la ge ne ra liz ac ió n a las clase s media s de es te ti po de
-moobreci rni ent o de la c al i dad de v i da. (Arch iv o .)

curso cu ya du ra ción no se ga ra n tiza para m ás allá
de 20 a ños - el c aso del pe tr óleo-e- y con unos
cos tes de recon versi ón de los qu e muy poco se sa be,
. (Ce r IO qu e son elevados,
"Q ué mejo r entonc es qu e los efectos de la m ayor
,.;l hició n d e los pa íses produ ctores so b re el precio
d:: sus recu rso s? Só lo así pued e evitarse un ajus te
c. uast róü co . Pr ecios más alt ox, red ucció n d el co nSU l1l 0 , vent aja para la
inv estigación de proce sos y
recursos sust itut ivos, mayor duración de las reservas existentes. Todo ello d ebe contribuir a una

transición menos ab rupta a modalid ade s distintas d e
produ cci ón y consum o.
Si esto es así , la resistencia du ra y a largo plazo
de los Gobiern os occidentales a esta cla se de tr a nsici ón (up arte del regate o a cario pla zo , que es aqu í
un e pife nó me no ) só lo puede enten derse 1) por s u
ap ego a intereses ind us tria les en cris is y 2) por el
d isgusto co n que ve n la redi stribuc ión de poder econ ómico y polirico implicado en la tran sición ha ci a
un aumento de precios. Nadie daría un céntimo por
los buenos sentimientos de los altos funcionarios oc-

�2(ÍO

LOS 1.i 1.111'1.S 1)1.1. (,RI:CI"lll .'1 m

cidcntulcs, cuando deploran la «c xccsi v.n conccntr.rci ún de dólares en manos de los jeques árabes. No es
la suerte de las poblaciones dc cs(os paíscs lo que
les preocupa. sino la preservación dc un cquif ibrio

mundial en el que estas últimas no tienen nada que
ganar.

El mecanismo intencional es seguramente más complicado que esto. Una redistribución a escala mundial
de poder económico, en e¡ sentido apuntado, implica un estrechamiento del margen de maniobra de
los grupos dominantes en los países avanzados, y
sus Gobiernos, en el regateo doméstico (lo que los
marxistas llamarían lucha de clases) con las masas
productoras. Esto es importante de entender. en una
cierta medida el 'tratamiento que los países avanzados han podido hacer de la fuerza de trabajo y los
recursos naturales de los países pobres, el considerarlos como bienes prácticamente libres, o con un precio
mínimo, ha sido uno de Ios puntales de la transformación de la fuerza de trabajo occidental en un
bien económico. Mejor dicho, esa transformación,
producto de un proceso consciente de organización y
lucha por parte de la clase obrera industrial avanzada, ha podido ser contenida dentro de unos límites razonables gracias a aquella disponibilidad de
energía y materias exteriores.
Ya Aristóteles consideraba a los esclavos como
parte de la naturaleza, lo que le permitía reducir a
un mínimo el campo de la economía social y condenar 'la expansión del fenómeno mercantil. Algo
semejante estamos viendo ahora, cuando los herederos de la ciencia social europea del siglo xtx, basada en el utilitarismo, condenan desesperados los
excesos hedonistas de los propietarios del cobre, el
petróleo o el café y su excesiva fe en los precios
de mercado.
Un mundo se viene abajo, una determinada distribución mundial de poder. La ampliación ininterrumpida del campo de lo económico topa con unos
límites, primero sociales y políticos, luego (solamente
luego) técnicos. Pero los grupos favorecidos en el
actual reparto de poder tienen interés en presentar
en primer lugar estos últimos. No es sólo que el
petróleo se acabe y esto confiera un poder a sus
productores. como nos dicen. Es que el incipiente
poder que a estos productores confiere una distinta
distribución mundial de fuerzas (y particularmente
la aparición de naciones no capitalistas) les permite
plantear una negociación más dura en el establecimiento de unos precios que hace tiempo deberían
estar en alza. Y el tipo de progreso tecnológico de
los países avanzados no parece de momento capaz
de obtener recursos sustitutivos al ritmo que requcriría la ambición, históricamente consolidada, de
sus masas productoras.
«Hemos utilizado el ordenador como instrumento para mejorar nuestra comprensión
de las causas y consecuencias de las tendencias aceleradas que caracterizan el mundo
moderno, pero no se necesita ninguna familiaridad con los ordenadores para comprender

o discutir nuestras conclusiones (... J- Nuestro
propúsilo es abrir el dcb.uc.»
«Por el momento [as siguicntes conclusiones
se deducen de nuestro trabajo:
1. Si las tendencias actuales de las cinco
variables siguientes
población mundial;
industrialización (o capital);
polución;
producción de alimentos, y
agotamiento de recursos no renovables
continúan sin cambios, se alcanzarán los lírnites del crecimiento en este planeta en el curso
de los próximos cien años. El resultado más
probable de este hecho será un declive más
bien repentino e incontrolable tanto de la
población como de la capacidad industrial.
2. Es factible alterar estas tendencias del
crecimiento y establecer un estado de estabilidad económica y ecológica sostenible hasta
un futuro remoto. Ese estado de equilibrio
global podría diseñarse de modo que las necesidades materiales básicas de cada persona
fuesen satisfechas y que todos tuviesen una
oportunidad igual de realizar su potencial
humano.
3. Si los que poblamos el mundo decidimas luchar por este segundo resultado en
vez de aceptar el primero, cuanto más pronto
empecemos a trabajar por conseguirlo, mayores probabilidades tendremos de éxito.x
«Al construir el modelo, seguimos cuatro
etapas fundamentales:
1. Ante todo reseñamos las relaciones causales más importantes entre los cinco niveles
(citados arriba) y dibujamos la estructura de
sus interrelaciones fundamentales... pensando
que sucesivos refinamientos, debidos a un conocimiento más detallado, podrían añadirse
después, una vez que el sistema simple quedara
claro.
2. Entonces cualificamos cada una de las
relaciones con toda la precisión que nos fue
posible, utilizando datos mundiales donde los
habla disponibles y datos locales característicos en el resto de los casos.
3. Calculamos con el ordenador la operaClan simultánea de todas estas relaciones a
lo largo del tiempo. Verificamos entonces los
efectos derivados de introducir cambios numéricos en los supuestos básicos para hallar
los determinantes críticos del comportamiento
del sistema.
4. Verificamos finalmente el efecto de introducir en el sistema global las diversas 1'0lít icas que actualmente se proponen para mejorar o cambiar el comportamiento del sisterna.»

Extraído

de

D.

H.

MEADOWS.

D. L. MEADOWS, 1. RANDERS,
W. W. IlEHRENS: The Limits fa
Growth.

�I.OS I j 1-11 r I S () I l .

("f{

H 1,\ 111 N 1(1

261

pelníko. la cner~ ía uuclcn r, la s fibras s inté ticas. el alumiui o. ctc .»
(1)
La su pos ic i ón de q ue el pro greso técnico
no tien e por qu ~ most ra rse tan p oten te en el
períod o l'nO-2070 co mo lo fue en el 1H701970. no tiene en cu ent a que 50 % de la investigación y de sarrollo de productos se rel acionan con fines militares y de prestigio, y menos de dos por ciento con problemas agrícolas,
umbicntulcs e indu striales urgentes. El taisscz
inno ver es tan obsolet o hoy como el laissez
passe r .

Fig. 14. i Estamos entr ando e n la fase de rendimientos decrecie ntes en la inves tigación? ... El trabaj o cientí fico med io
en eco nomía e s leido p or 1,3 persona s, lo que supone que
la inmensa ma yor ia de los mism os es le ida só lo po r sus
autores y el co m it é de sel ección.- ( L W ilkins on, cita do por

E J. Mi shan y por Julio Seg ura en ... En tomo al cr e cim iento
econ ómico », Informac ión Comercial Española, mayo de 1973.
pagina 160 n.). (A,cI' ivo .)

Las críticas que el optimismo tecnológico
y social dirige a la sequedad de las conclusiones del informe del MIT so bre los límites del
cr ecimiento pueden re sumirse as í:
1) « Exces iva ate nc ió n a los límites fí sic os
del crecimiento omitiendo cambios en los valores, cambios que quizá sean los elementos
d iná mi cos m ás importantes del sisterna.»
2) «Los lím ites sociales y políticos al crecimiento pueden ser más importantes que lo s
físicos.»
3) «Es correcto favorecer nu evas técnicas
qu e no dañ e n e l medio, pero no est á ju stifi cado un crecim iento nulo: las re stricciones no
so n en re ali d ad tan estrict us.»
4) «E l pro blem a no est á en escoger e ntr e
crec im ie nto o n o creci m ie nto, si no en d eci di r
la co m posi ció n de la produ cción y su d istribuci ón .»

5) «E l in form e del M 11', co mo M althus,
sub estima el p ro greso técni co: incl uyendo va riables indi cativas del mi smo , todas las ca tástrofes pr evi st as quedan pospuestas. Una prcvisión hecha en l S70 no habría incluido e l

En el campo form al las críticas se convierten
en Un proceso general contra los modelos rnatemáticos tratados con ordenador:
1) Estos modelos proporcionan una aparienci a de conocimiento de lo que se ignora.
2) Desprecian en general los el ementos no
cuantitativos.
3) Pasan por a lto complicados problemas
de agregación (así cu ando se hacen previsiones
de población mundial o de producción industrial, sin distinguir entre países adel antados y
atrasados y, dentro de éstos, entre paí ses con
y sin importantes recurso s naturales, etc.).
4) Presuponen un a rigidez muy marcada
de a lg u nas de sus características, precisamente
como requisito d e la p ro yecc ió n de las características variables.
5) In corporan presupuestos políticos ingenuos pero no di scutibles por parte de gente
no ve rsad a en el lengu aj e matemát ico.
6) Representan en definitiva un int ento de
su stitu ir conocimientos por matemáticas y comprensión por cálculo.
(Extraído de Thinkin g ab out the
Future, A critique 01 «T he Limits
t o Growth», Su sse x University
Pre ss, 1973.)

L1. si m pl ic idad de los a rg um entos puramente técnicos, basad os en pro yecci on es d el futuro en término s físico s (población, recu rsos primar ios, producción industrial. polución ), no es tá d el tod o ju stificada.
Son pr eci sa s 10 qu e lo s c ie ntíficos so cia les llaman
«variables (o ecuaciones) de comport amiento» para
poder ha blar coherentem ente sobre el futuro. Y estas
relacion es adicionales incluyen tanto los distintqs
tipos de progreso técni co co mo las re lac io ne s de
poder en tre di stintos s ubg ru pos hum anos. L as pró="
yecc io nc s f ísicas so n útiles tan só lo en cua nto represent a n un determin ad o «esce na rio » - q ue sabe mos
que c o nd icio n a rá el
n unca se d ará así, tal c ual compo rt a mi ento tant o inno vati vo co m o político (y
tan lo int e rior CO IllO inte rn acion al) de los grupos hu m anos e n p rese ncia. co m po rt a m ie nto q ue a s u vez
incidir á so l -re e l esta do de la s va ria b les purament e
Iísic. rs: im ug in cmo -, por eje m plo el efe cto, ya cit ado,
del de sarr ollo económi co (obtenido qu izá gracias a
una nuis a lta valora ción de los recurso s primarios
en pod er de los pa ise s a tra sa dos) sobre el c o m p o rta -

�2ú2

L OS LÍ.\lIT I' S DI 1. ('IU CIí\lI ENr&lt;l

m ient o dcmogr áfic o d e los mism os pa íses

-p~rsl'~ c­

li"a oplimisla - 0, al contr.u iu, la acclcrución dc l
proceso de: expoliación de recursos naturales rcxult.uue ele una

por

parte d e

guerr a d e ; I g lc~i\"l n su hre estos paí sLs
los m ás a va nzn d ox - p&lt;: rs r ~ c l i v : l no

dcscart ahl c per o con un lim itc cla ro en el equilibrio
de pod er entre g ra nd es potencias, cap italistas y no
cnpita listus -c-, o bien, por último, el mi smo tipo •Je
e fectos producido no por una guerra abierta, sino
por la modificación interior de los reg ímenes políticos de los países productores a po yad a por algunas
grandes potencias y sus testaferros en la zona en
cuestió n,
Esta incl usió n de variables so cio po liticas, que ya
está pre sente en las teorías del imperialismo de los
primeros 20 años de este siglo, tiene inconvcnientes , desd e luego. La nitidez de los modelos ba sados
e n rel aci ones principalmente físicas y demográficas.
co m plica das {Id injinitum gracias a l uso de ordenad ores e lec tró n icos , pero relativamente si m ples al fin
y al cabo, desap arece para da r lugar importante en
el diagnóstico al criterio de los científicos en 10 que
concierne al tipo de rea ccio nes sociales previsible
a nte det erminados cuadros de parámetros naturale s,
físicos o primarios.
El bizantini smo de las polém ica s en el interior de
la más ac red itada de las escuelas globales de c ie nc ia
so c ia l - l a escuela marxista- es una prueba de la
inutilidad de muchos de los esfuerzos en esta línea
má s inclusiva. Es posible que al verse obli gado a
«escoge r» un o o va rios mod elo s de comportam iento
soc ial re lati vamente s im ples pa ra no cargar exc esiv amente el a ná lisis -sobre todo s i tenemos en c ue nta
la inf eri oridad del instrumental técnico con qu e normalment e operan las escuelas no ortodoxaslos
teóricos s ituados en est a línea tiendan a un cierto
(y paradójico) conservadurismo de categorías a na líticas fund ament ales. Así por eje m plo, en el an álisis
marxi sta más corriente, e l papel de los Estados nac io nales, o de las cue st iones es tr ic ta me nte militares,
queda a bso luta m ente subordinado a la vitalid ad de
una hipotética so cied ad civil (que hoy llamaríamos
«m ultinacio nal» ) independiente y. por asi decirlo ,
pr evia a cualqu ier ac ontecimient o en la esfera estata l, Esto. má s de cin cu ent a añ os de spu és del an áli sis
clásico del imperiali sm o y cuaren ta después de Keynes
y de los fascismos . es realmente d ifícil d e comprenderAun así. sin embargo. es m ás que probable que
un análi sis del tipo que he llam ado «inclusivo» (inclu sivo de rela ciones soc iales ) se a mu cho menos
peli gr oso y mucho m ás hon esto qu e el «ma lt hus ianismo co n orden ad ores» e n que co nsiste n los e je rc icios del tipo del de MI T : menos peli gro so po rqu e
la exac titu d de sus result ados no está deformad a por
1" ilusi ón de ver acidad que pr oducen los mo d elos
pasad os por máquina ; es decir, que el prin c ipi o
gar"age in, ga rbage o u t (no sa lc del mod elo m ás de
lo qu e po nemo s al pri nc ipio) e n que tod os es tos
e je rcic ios se basan , es mu cho m ás a pa rente e n el
cas o .. de los a n ál isis inclu si vos. Y es más q uc prob¡¡ble qu e anál isis de este tir o sea n los quc es té n
a la orde n del día y los que oc u pa r án mayorm ente

a lu ~ ~ ic " t ifi t:'{ tS spc ia lcs e n ad cl .uuc , una vez qu e el
cscc n.ui, prudu cido por los ;Ina listas de s is te m as ha
ll.un:«!o la .u cución so bre la existen cia pre sumible
de una ser ie d e lím ites al crecimiento. Sig ile s ie ndo
c ierto en c u ulq uiu r GI S,) que la inici ati va del deb ate,
y por (;1I1l0 su Iorm a d c aparici ón, habrá est ado en
manos d e expe rtos co nvenc io na les. Hi stóricamente
esto pud o 110 haber sido así : los tem as de la economía política de Rosa Lu xcrnburg, por ejemplo, no
SO I1 ajenos al tipo de preocupaciones que hoy airean
esos expertos --espe cialmente la insistencia de aquélla en la ne ces idad pa ra el capit ali sm o de una constante incorporación de á reas aún no sometidas a la
economía mercantil- . Lo mi smo podría decirse
quizá de la afirmación de Trotsk i (en 1938) de que
las fuerzas productivas del mundo habían dejado
de crecer- Pero la casi total de spreocupación de los
marxi stas por la positividad de estos argumentos los
ha con vertido e n general en argumentos, como decía,
sim pleme n te más honestos.

«Tras muchas discu siones, hemos decidido denominar equilibrio al estado de población
constante y capital co ns ta nte. Equilibrio signific a balance o igu aldad de fuerzas opuestas,
En. los términos dinámicos del modelo mundi al,
las fuerza s opuestas so n 1 as que producen el
aumento de la pobl ación y el capital (tamaño
familiar de seado a lto, po ca efectividad del
control de nat alid ad , alt o ni vel de inversión)
y las qu e provocan su d escen so ( Ia lta de al imentos, polución , a lta tasa de depreciación ti
ob sol esccnci aj . A sí pu es, la d efinición básica
de est ado d e eq uili brio gl obul es qu e la poblacióll -" el ca pit al sean esen cialmente estables,
cotn pensándo se los [actores que ti enden a su
aum ento )' di smin ución, gracias a 1111 con/rol
cuidadoso de los misnt os»
¿C uá les so n las condiciones precisas para
producir este result ado? ¿A qué niv el se produciría este equilibrio y co n qu é grado de
bienestar?
Co nd ic io nes :
l . La pobl ación se cst ubili zn igu al and o la
ta sa d e nacimientos a la de mo rtalid ad en 1975.
La ca pac ida d indu st rial se ad m ite qu e crecerá
naturalment e ha sta 1990, despu és de lo cual
se est abiliza también a través de igualar la tasa
de inversión a la tasa de depreci ación.
2. Para ev ita r una escase z de recursos no
ren o va bles, se supon e qu e el uso de recursos
por u nida d de produ cción industrial se reduce
hasta un cua rto de su va lo r en 1970 (és ta
y las cinco políticas sigui entes se introdu cen
en

1975)_

3. Para reducir aú n más el ritmo de a go tn rnic nro de recursos y el de po lució n, se d espla znn las prefer enc ia, eco nó micas de la so c iedad hac ia IlI S xervicio s del tipo de la edu cación y los de san id ad en d etrim ento de los
bien es rn.uerialcs producid os en [.ibrica (cambio que se o btiene inrro d ucic ndo u na rela ción

�l.OS

1.

2.

Previsiones MIT (versión simple)

Lo que ocurrirá si no cambia ning un a ten d enc ia. De 1900
a 1970 los datos son históricos. A li m ent os. producción in .
dustrial y población crecen expon en ci al m ent e hasta que los
recursos limitados provocan un ír en o n f crectrmento Industrial. Población y polución siguen creciendo hasta la calda
final ,

3.

crxru

LÍMI1 TS DI 1. C R I

263

NHl

Previsión MIT (con el doble de recursos)

Lo que ocurrirá si se descubren reservas de recursos hasta

el doble de las hoy conocidas y las demás tendencias no
cambian . El crecimiento industrial puede proseguir por un
tiempo mas. Pero el aumento consiguiente de la polución
sobrepasa los limites de saturación. Aumenta la tasa de
mortalidad y disminuye la producción de alimentos.

Equilibrio mundial (1)

4.

Equilibrio mundial (2)

¡-.~.:::::.:; - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - '

:

:

~.

II

' - - . ~U rt.ol)t.

l~

l - :::: ~ ~ ¿

~

zz
¿
¿¿

1

~

I

~

z

ce

'
o;

. .~
e:--

~

........P'O.uei6"

I

.........~!-.~!.-.~~- - - ~•.!!..' !.•..!!-•.!. I!!.!..~~.~!!.!..~!..• .!.•..!!

o
o

AÑOS

5t:

I

oc

Z

I

~;: Z

...... pob4lK:iÓl1

z. z
~ :E:=.:~::&gt;=

~~~8

I

'HlI...co6n

1

Z

I
?; ~ _

---...... r rod u.c:ciOn ,"du~t1.aI

,

~

I

I
I

_

"""

zzz~~~~~
.

1
I

:

.•..•...•.•.• ~

I

..

o
o

•••• ·····~ - - - - - - - - - ..!!..·.! !..·.! !.. _ - - - - - - - - - _ol
o

N

2

Lo que ocurrirá si se aplican las politicas r eseñadas en
la página 262 . La producción industrial per cáptta alcanza
un equilibrío a un nivel triple del promedio mundial

o

o

A ÑOS
Lo que ocurrirá

SI

N

los frenos al aumento de la población

y del capital se producen con los retrasos naturales en
el sistema El nivel de equilibrio de la población es superior y el de la producción Industrial per cápita inferior al
cuadro 3

en 1970.

Fueme rile LlfTllh to Grovvth . Potomac ed.non 1972 pp '29 lJJ 1GB v 112

1

Z

: :0: ~ ~
I

•••••

-

Z

¿

1
I

~ I

ev"'-r..t,bI.....per eápaa

I
I
I

Q:o: rrr:t
a::.c r.""a:::
I
.............
I

c:r:.CI::

¿

I

a::: O:: ocC::

(Ca:

Zoc
cece Z

:

I
. ~ a:Q

zzzz

I

f
I

1

--...........
zzz

I
l

I

I'

.~

l Z

1 z Z z z z

NQT,' N

T.l'"j de n&lt;llalid"d M - Tasa dr:' mur1dl,\lnd R

Scrvic-os pcr cápila len

,f{~,In~S/&lt;Jrlo¡

�264

!.os

!.íMI n ·s DI l . ("1{ 1:(" 1,\ 111 NTO

F ig . 15 Un n de las ce nse c u e nctas de la p o luc ró n de
lag os y m are s es la re ducción del grad o de c o n c ent ra ci ón de oxigen o en el agua
En el mar B álti co . por cjernplo, la con centración de o xt -

geno ha

descendido

de

tal

modo que . a ciertas profundidades, prácticamente ningu na fonna de vida acuática es

viable . En el lago Dntario
ha podido comprobarse cómo
al aumento del grado de utilización del mismo en calidad de vertedero final de
re siduos municipales, industriales y agr ícolas , corresponde una d isminución del
volumen de capturas de pe·
ces. (Sin/es·Rolger.)

que d a los serVICIOS «desea dos» pc r cáp itu
como función creciente del nivel de rent a).
4. La polución genera d a por unidad de
producción industrial y agraria se reduce a
un cuarto de su va lo r en 1970 .
5. Co mo quiera qu e las cua t ro políticas antcriores darían como resultado un ni vel de
alimentos pcr c ápita más bien bajo, a lg u na
gente seguiría mal nutrid a si la tradicional desigualdad en la distribución persistiera. Para
evitar esta situación se valora muy alto la

producción de alimentos s uficientes para todos.
Por tanto, se re orienta el capi tal hacia la produ cción d e a limen tos aunque tal inversión
se ria con sid e rada «unt iccon órnica ».
G. El ace nto pue sto en un a agricultura muy
ca pita liza d a. s i bien nece sari o para produ cir
ulimcruos bust.uucs, co nd uc iría a una rápid a
erosión del sucio y ugot umie nto de su fcrtiliclad. imposibilitando la cstubihdad a largo
plaw del sect or agrario. Esta política implica
pues. por eje m plo. la utili zación de capital

�!.OS

I iM IITS DI I

('1(1 ( '1~111 N

ro

265
Flg, 16.

A Itnale s del siglo

pas auo los Ingleses se po r c a laro n de que la cnpa ctd ad
del mundo e stertor (ultramar
para ellos) par a co ns um ir mn nUriJClUr8S
británicas
a
un
precio r&lt;Jvoruul e par a l os la bncantes
no
e ra
infinita
Otros paises pr e te ndi a n par licipar en e l monopolio in-

dustrial
mundial ;

británico
para

de

ello

ámbito
pusieron

aranceles a la importación y
protegieron el desarrollo de
sus industrias nacionales. pri-

vando 8 los ingleses de mercados para sus manufactures
y amenazándoles en los de
terceros paises. La reacctén
británica consistió en su stt tu ir librecambismo por imperialismo con el fin de asegurarse políticamente el do minio de esos mercados, asi
como los recursos naturales
de los mismos paises. Las
demás potencias siguieron la
misma linea . Hoy todo el
mundo deplora la voracidad
con que los países avanzados
consumieron recursos natura-

les exteriores en su ascenso
como grandes potencias. (Ar-_
chivo ,)

para obtener abonos a partir de de sperdicios
orgánicos urbanos que serían así devueltos a
la tierra (lo cual reduciría también la polución).
7. La detracción de capital de la industria
para dedicarlo a servicios superiores y prod ucc ió n de alimentos, y al reciclaje de recursos y control dc la polución (de acue rd o con
los seis puntos anteriores) conduciría a un
nivel final bajo en el stoc k de capital industrial.
Para corurarrcstar este efecto se incrementa la
vida media del capital industrial, lo que irn-

plica un di seño mejor de cara a su duración y
reparación, y menos capital desechado por
causa de obsolescencia (desgaste económico,
por ejemplo, de la maquinaria, debido a la
aparición de maquinaria más moderna).
Nivel de bienestar:
«La pobl ación eslabilizada mundial es só lo
ligcrarncnte superior a la actual. Hay m ás del
doble de alimentos [la cápitu que en 1no por
t érmino medio, y la vida media es casi de
70 años. La producción industrial pcr cdpita

�I OS

l.í~'ITI ·.S DLI

C Rl ( ·1,\111

"ro

esl;; b.rst antc por en cima del nivel actual , y
los se rv icios [la c ápita se han tripl icado. El
i ugrcso medio por person a (producción industrial, alimentos y servi cio s) es de unos 1~00
dólares - a pro xim ada mente la mitad del ingrcso medio actual en Estados Unidos, igual
al ingreso medio europeo y tres veces al actual
ingreso medio mundial-o Los recursos se van
agotando aún gradualmente, tal como tiene
que ser en cualquier supuesto realista, pero el
ritmo de agotamiento es tan bajo que da tiempo a la tecnología y a la industria a adaptarse
a los cambios en la disponibilidad de recursos.»

cco uo m in ""I itica de 101111 Stuar t M ili (li b ro IV,
capítu lo (¡ : «So b re e l esta do es tacio na rio» d ccl ara ba
que

Extraído de D. H . MEADOWS,
D. L. MEADOWS, J. RANDERS y
W. W. BEIlRENS: T/¡e Limits td
Growth ...

¿Es que Mili no pensaba en la posibilidad de que
la economía de 'los países atrasados dependiera de la
de los más avanzados y viceversa?

¿Por qué es precisamente ahora cuando nos damos cuenta de que existen unos límites al crecimiento económico? Tratándose de un fenómeno a
largo plazo tampoco puede considerarse clima algo
totalmente nuevo. Las respuestas a esta cuestión sólo
pueden ser tentativas; el tiempo dirá qué papel cumple esta polémica. Pero pueden aventurarse algunas
conjetu ra s.
En primer lugar, tal descubrimiento de los límites del progreso no es, como se ha dicho , Un fenómeno nuev o en el pensamiento occidental, sino más
bien recurrente. Trataremos de ver a qué obedecen
esos ciclos de pesimismo económico, si es que existen
reglas válida s en general para los mismos.
En segundo lugar, parece claro que el limitacionismo se in serta dentro de un «malestar civilizacional»
más amplio. por utilizar términos de Robert Heilbroner. (V. el trabajo «El porvenir humano».)
Antes de examinar estas líneas de expli cación con
mayor detalle adelantemos dos hechos que en todo
c aso parecen fundament al es:
h a de sa pa recido , a l menos momentáneamente, la
fe cie ga en la innovaci ón que caracterizó en
buen a parte las décad as de los 50 y 60. Exist en indicios de lo que los economist as ll aman
rend imientos decrecientes en el campo mismo
de la investigación y el desarrollo de nuevos
productos;
se extiende la certe za de que el modo de vida
de la delgada capa de la humanidad, que ha
sumi nistrado hasta a ho ra modelos y motivaciones de mejora , tanto a los sectores atra sados y
op rimidos de Oc cid ent e como a las m asas de
los paí ses pobres, no es un modo de vid a gene ra liz a ble: el mun do no d a para t anto , o más
exacta m ente, no da par a eso.
Ya e n dos ocasiones, por lo menos, lo s economi stas bri t:íni cos se pronunciaron por la conveniencia (no ya la posibilid ad) del estancamiento económico. H emos citado una de ellas: en lR48, e! año
de la rev olu ción social e n EUropa, los Principios de

« El m ejor estado de la naturaleza human a
es aquel en que, no habiendo pobres, nadie
de sea se r más rico».
«El aumento de la producción - sigue Milles sólo importante en los paí ses atrasados del
mundo; en los más avanzados, lo econórnicamente necesario es una mejor distribución, para
lo cual es indispensable una más estricta contención dcmogr áfica .»

«Por razones de independencia nacional --dice
por una parte- es esencial que el país no caiga
muy por deb ajo de sus vecinos en estas cosas
(incremento de la producción y acumulación).
Pero en sí mi smas -añade- carecen de importancia, en tanto el incrernenjo de la población
o cualquier otro motivo impide que la masa del
pueblo participe de modo alguno en 'los bene,
ficios .»
[Qu e produzcan ellos, los países atrasadosl, viene
a se r la consign a de Mili, mientras Inglaterra se concentra en aplicar todos los resultados de! progreso
técnico a reducir la jornada de trabajo antes que
a crecer en producción y pobl ación. Lógicamente,
com o e! esquema ricardiano había puesto de relieve,
la duración de la jornada de trabajo en Inglaterra,
el bienestar de las masas, dependía de los términos
de intercambio de las manufacturas allí producidas
en el mercado mundial, donde se cambiaban por alimentos y materias primas. Esto iba quedando olvid ado en un siglo qu e no vio ninguna gran guerra
internacional (de spués de las n apoleónicas y a salvo
del interludio bélico franco-pru siano de 1871) y sí
en cambio la apa ric ió n de una nu eva clase, el prolet ar iado indust ri al. pr esionando por una redistribuci ón de la rent a en los países av anzados. Lo único
importante, en el campo intern ac ion al, era «no caer
muy por deb ajo» de los dem ás 'países industrial es.
Lo s atrasados no planteaban aún ningún problema.
Poco menos de un siglo más tarde, en 1930, Keynes pronunciaba en Madr id- una co nfere ncia sobre
« Las posibilidades económica s de nuestros nietos»
(publi cada lue go en sus Essays () 11 Persuasion) , El
pr obl em a de la fu erza rel ativa de lo s países indust ria les de Eu ropa occ ide nta l h abía ya provocado la
primer a gu erra mundial. y d ado paso a la cri sis de
los a ños 30. La re ce la de Kcy nc s, con el Imp er io
b rit ánico um en a zndo de muerte, era una versión m od ern a de la utopía mil liana:
1)
2)

3)

Control de nat alidad.
Impedir las gue rras.
Confiar en la ciencia y en la innovación.

�I.OS

t.ixu u

S

DI l . &lt;"I{I-.C I,\ 111 N l o

Fig . 17. -P ar a los Ideólogos del catastrofismo demográfico se trata de " c onvencer" a l o s habitantes d el su bdesarrollo de la
conveniencia de i niciar la "transición" bajando la fe cundida d I . J. Lo s trab ajo s act uale s e n este impo rta nte ca mpo de "avoda
al tercer mundo" se d iri gen haci a la este ril izac ión irreve rsib le tanto de varone s como de muje res . [... 1 El loco inter és por
soluc io narles a los paise s pobr e s su atra so por v ía demográfica nace de una v is ión politi ca bastante si mple: una de mografía
galo pante puede ayudar a que se pr oduzca la exp losión c apaz de acabar con un sis te ma que mues tra bien a las cl aras su
" capaci dad para re so l ver e l problem a del desarroll o - (J Legu i na, Cambio 16, 2-X-1972) (Archivo )

4) Dejar que la ac um ulac ió n de ca pita l se a s irnplcmcntc un a rcsu lta ntc de la d if erencia entre producción y co ns u mo : no ya e l móvil del s iste ma
·~ l) n ó m i co .

.Cu ál es el s ig ni fica do d e esta receta '! Qui zá pucin terpre ta rse as í: « No queremos má s pobres llal11 an ou a la pu erta. No explotem os a fas nacio nes
po bre s hasta el punto de justifica r su rebelión : que
las cosas sigan s im pjc rncn te tal co m o están . Pu est o
qu e no tenemos los recursos para mantener nu estro
~ .l

imperi o por la fuerza, tr at emos de pacificar e l mundo».
Ho y nu est ra arma es la cienc ia, la tecn olo gía. En
cu an to a la esc ena nacion al , empecem o s a tomarno s
las COS; IS con calm a. El exc edente di spon ible para
in vasión deb e ría ser un su b prod uc to de la a ctivid ad
económica. no su moti vo . Y só lo un a pequeña parte
del mi sm o debería ir a par ar a los rentistas (en
este caso el ca pita l finan ciero) mientras que la mayor
parle tien e que canalizarla el empresario, la ernpresa csuua]. aun si la privada no se av iene a tra hajar con redu cidos o pequeños márgenes de beneficio,

�2M';

I.(!S l.iMI

«Cuando la acumulación de capital

110

n·s DEL CKLCIMIEN ro

sea ya

u na cuestión de importancia social decisiva [.. .]
- pc nsa ba Keyncs - se producirán graudcs cam-

bios en el c ódigo rnoral ».
I.a obsesión por el crecimiento dejará de estar justificada . «Olvidar el mañana» y «Vivir para hoy»

serán por fin algo más que frases lanzadas con mayor o menor impotencia al paso de los comportamientos económicos (ahorro, previsión, regateo) que
realmente moldean nuestra sociedad.
«Pero, ¡cuidado! -añade prudentemente Keynes-, todavía no ha sonado la hora de todo
esto. Avaricia y usura y precaución deben seguir
siendo nuestros dioses por un tiempo aún. Pues
sólo ellos pueden guiarnos por el túnel de las
necesidades económicas hasta la luz del día.»
Tanto Mili como Keynes, pues, hacen coincidir
pesimismo económíco con optimismo moral. Algo
de esto estamos viendo hoy en algunos sectores del
limitacionismo. La diferencia crucial entre ayer y
hoy está en que ya no es posible la ingenuidad con
que tanto Mill como Keynes condenaban al resto
del mundo a «apañárselas»: a crecer con una condición que ninguno de los actuales países avanzados
encontró en su camino, a saber, el respeto a los
derechos adquiridos.
En el estancamiento económico como solución de
los problemas de la humanidad se juntan por tanto
utopías reformistas con intereses defensivos de los
imperios que han pasado su mejor hora. Esto es
tan válido para Aristóteles y la Grecia del siglo III
antes de Cristo, como para la Inglaterra de entreguerras y como lo es hoy para el mundo occidental en
general y Estados Unidos en particular.
Durante los años 50 y 60, con una cúspide quizás
hacia 1967-1968, el mundo occidental vivió en la
convicción, casi entusiasta, de que ninguna barrera
podía oponerse al progreso material, basado fundamentalmente en la investigación científica y en el
de sarrollo de nuevas tecnologías. En Estados Unidos
se suele hacer coincidir el desencadenamiento final
de esta ola de entusiasmo científico-técnico con el
lanzamiento del Sputnik por la URSS en 1958, la
constatación más o menos simultánea de la potencialidad bélica de esta última nación y la enorme
canalización de recursos públicos y privados que estos dos fenómenos suscitaron, en Estados Unidos,
hacia la investigación, las universidades, los programas espaciales y el desarrollo de productos relacionado s con la defensa.
Curiosamente uno de los resultados de esta amplia atención concedida a la ciencia ha sido más
bien inquietante: «hemos aprendido de nuevo que
no sa bemos nada», En campos muy diversos se ha
ido e xtend iendo la desconfianza respecto de la solide z o la bondad de los productos, los procedimientos
y las instituciones, Los efectos sec u nda rios empiezan
a se r conocidos y temidos en más de lo que se va lo ra n los efectos deseados - ta nto en el caso de las

medicinas como en el de la producción industrial
o el c rec im ie n to' de [as ciudades, en la utilización
de energía nuclear como en los tratamientos psicotcrápicos y los métodos educativos.
«Viv imos en un mar creciente de productos
químicos canccrígcnos .»
«Nuestro mundo está cambiando y, especialmente en los últimos 40 años, el medio
en que vivimos ha sido alterado hasta un grado
extraordinario.»
Según una estimación de la OMS, 85 % de
los casos de cáncer «se derivan de causas
ambientales».
«El aire que respiramos contiene gases y
partículas que nunca antes habían penetrado
en pulmones humanos. Los alimentos contienen productos químicos calculados y fabricados para mejorar su sabor, frescura y apariencia, pero extraños a nuestros intestinos,
hígados, riñones y sangre. Tocamos, ingerimos,
inhalamos, absorbemos una cantidad creciente
de materiales sintéticos y agentes químicos que
han existido desde siempre en la tierra pero
que nunca habían formado parte del entorno
humano inmediato.»
«Los cánceres que hoy estamos viendo tuvieron su origen 15 o 35 años atrás. Y los
agentes cancerígenos nuevos que estamos introduciendo ahora en nuestro medio no empezarán a producir efectos hasta pasadas unas
décadas. La prevención del cáncer del año 2000
está a la orden del día en 1974.»
Dr. E. C. HAMMONO, vicepresidente de epidemiología y estadística de la American Cancer Saciety; y Dr. 1. SELlKOfF, profesor
de medicina comunitaria en Mount
Sinai School of Medicine, Nueva
York.

L, obsesión de que producir y contaminar vienen
a ser lo mismo es muy expresiva de este estado de
cosas. No es ajeno a ello un hecho doble, específico de los Estados Unidos: la profunda implicación
de todo el aparato productivo norteamericano, y
especialmente las grandes- empresas, en una guerra
que ha aparecido progresivamente a los ojos del
pueblo C0ll10 una guerra imperial y represiva, la de
Vietnam; y en segundo lugar (aunque no es menos
importante) el hecho de que esta gu erra (de un
ejército científicamente destructivo contra otro basado en el trabajo simple) haya termin ado en una
retirada próxima a la derrota .
El paralelo de esta situación e n el terreno cultural ha sido la crisis de la utopía liberal norteamerican a acerca de la solución de tus problemas raciales y en general de las desigualdades soc ia les por 'la
vía de la educaci ón. Que esta crisis sea más o menos
definitiva es otra cucstj ón, pero lo cierto es que el

�LOS LÍMII TS DI'I. CRI:C1MII'NTO

'Ilpacto de las revueltas r aci alcs de Watts, Ncwurk,
,'!c':lera, fue tan fuerte como el de la ofensiva del
Telh en 1')(¡X -y aproximadamente sirnultá nco.
La agonía posterior de la conciencia nortcamcricana en ambos campos, con la subida de Nixon al
poder y la implantación de políticas de fuerza cada
vez más abiertas (desde el desmontaje del sistema de
«Wel fare» o Asistencia Social hasta el bombardeo
de Hanoi) puede observarse en la escena política y
cultural de aquel país, convertida en un enfrentanicnto entre unos centros de poder faltos de la legi. -uidad ideológica de 'los años del kenncdysmo, y
,,,da suerte de movimientos que cabría denominar
de rechazo y desconfianza tanto como de protesta:
la revuelta de los consumidores, la antipsiquiatría, la
pasividad de las religiones orientales que se extienden por las universidades o los mítines de las minorías de accionistas de las grandes empresas, que se
oponen a la producción de artefactos y procedimientos destructivos (como las bombas antipersonal desarrolladas por Honcywell para la guerra de Vietnam).
Lo más nuevo, pues, del pesimismo actual es que
.: extiende a [as posibilidades de la .tccnotogla, al
:'lcnos en los dos extremos del espectro ideológico.
Contra Mill y Keynes, que creían que el crecimiento
iba a ser difícil pero también innecesario, dado el
poder enorme de la ciencia aplicada a la producción,
tanto los sociólogos radicales (Jenks, por ejemplo, con
su crítica demoledora de la efectividad del sistema
educativo norteamericano) como Nixon (con su crítica práctica, por la vía presupuestaria, del mismo)
estarían de acuerdo en que hay que volver a una
':;::rta humildad en el terreno educacional y en las
....eranzas depositadas en la investigación.
Entre ambos extremos los liberales (en Estados
Unidos) y reformistas (en Europa, incluyendo las
esferas dominantes eh la URSS) siguen creyendo en
las posibilidades que brinda la innovación y el estudio ante el dilema del crecimiento en un mundo finito.
Pero es difícil mantener ya por más tiempo el
supuesto de neutralidad de la ciencia. Quién más,
quién menos, todos los optimistas se pronuncian por
un nuevo tipo de sociedad, por un nuevo tipo de
-laciones entre la esfera intelectual y la productiva,
un reconocimiento del hecho de que si bien las
.crzas productivas y la tecnología moldean las relaciones sociales, éstas han determinado en primer
lugar el tipo de fuerzas productivas, su estructura y
la clase de ciencia que conviene desarrollar.

269

\.a const atución de que cl modo de vida de lO o
de 20 % de la población de Occidente que ostenta
posic ionc» de poder y riqueza no puede en modo
alguno generalizarse en el futuro a la mayoría de
la población mundial, es la contribución más significativa de los limitacionistas, el principio del despertar del sueño que la cultura convencional de Occidente (incluyendo sus ramas críticas tradicionales)
ha estado fabulando quizá desde el siglo XVIII.
En nuestro país, un biólogo como Faustino Cordón
(&lt;&lt;\.a ordenación de la biosfera al servicio del hombre», Revista de Occidente, 12H, noviembre de 1973)
predica la dimisión de los expertos y técnicos para
dejar paso a la superior visión de los científicos.
Pero es más corriente hallar reacciones, quizá sólo
provisionalmente, que abandonan las promesas de
la ciencia y la tecnología en conjunto para adentrarse en la búsqueda de soluciones políticas en el más
amplio sentido de la palabra. Preconizar, por ejemplo, una ciencia aplicada a la simplificación del
utillaje productivo y a capacitar al individuo para
moldear su entorno inmediato (Ivan IlIich) parece
una salida política por excelencia, en la medida en
que parte de subordinar el desarrollo de la ciencia
a un designio social predeterminado.
Lógicamente, si el máximo al que puede llegar la
humanidad es a un nivel de riqueza por habitanteaproximadamente igual a la mitad del nivel presente
en Estados Unidos: 1) un gran fraude histórico ha
sido cometido; 2) es de esperar que Estados Unidos
intenten por todos los medios mantener una cierta
desigualdad, a riesgo de ver reducido su propio bienestar drásticamente; 3) el sistema capitalista, basado en la atribución a una minoría de buena parte
de los frutos de la expansión económica como medio
de movil ización del potencial productivo, deja de
ser un sistema practicable, o por así decirlo, interesante para la humanidad.
Estos argumentos que, como es obvio, deben intranquilizar a los beneficiarios (y a los ideólogos) del
actual sistema mundial económico y político --a)lllO
muy bien expresa el tono urgente y dramático del
limitacionismo-, no pueden, sin embargo, dejar totalmente tranquilo a nadie, y menos que a nadie
al socialismo tradicional concebido como método de
acumulación acelerada en un mundo hostil y aun
como sistema de distribución más racional de los
frutos de un crecimiento nunca puesto en cuestión,
excepto en los países más atrasados.

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="8">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="34">
                  <text>02. Activitat professional</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35668">
                  <text>Documentació emanada de l'exercici professional de Pasqual Maragall.&#13;
&#13;
- Gabinet Tècnic de Programació de l'Ajuntament de Barcelona (febrer 1965-1968, funcionari 1968-1979) :  com a economista.&#13;
- Servei d'estudis del Banc Urquijo (1965-1968).&#13;
- Aula Barcelona (setembre 1997 - març 1999): funda i presideix Aula Barcelona com a centre de gestió del coneixement per a l'administració de les ciutats. És un espai comú de reflexió entre universitat, empresa i administració en relació amb la ciutat i el seu passat, present i futur.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9960">
                <text>1789</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9962">
                <text>Los límites del crecimiento</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="41">
            <name>Description</name>
            <description>An account of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9963">
                <text>Contribució de Pasqual Maragall a l'enciclopèdia de l'editorial Labor Avances del saber.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="48">
            <name>Source</name>
            <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9964">
                <text>Avances del saber</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="78">
            <name>Extent</name>
            <description>The size or duration of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9965">
                <text>Tomo III Ciéncia, Técnica y Cultura. P. 247</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9967">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9968">
                <text>1976</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9969">
                <text>Economia</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9970">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9971">
                <text>Article</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14348">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9961">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="2">
        <name>Articles</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="661" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="173">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/5/661/BoletinDeptProgramacion_1972_n26_NYPoblacionDistribucionRenta_PM.pdf</src>
        <authentication>32f1bc8955468974ddb8cc5ede0d2e16</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="41899">
                    <text>p

It_ _

•

BOLETIN
DEL
DEPARTAMENTO
DE
PROGRAMACION
Nº 26 • febrero 1972

�SUMARIO

Págs.
Presentaci6n .

1

La programaci6n municipal. - De algunas ideas
metodo16gicas de la programaci6n municipal
(la. parte). Por Armando Saez Bu~sa

2

El Programa de Actuaci6n Municipal 1971-1974
del Municipio de Cornellá. Por Fernando Ferrer
Viana

12

Programaci6n sectorial. - Notas sobre el trans
porte de superficie en Barcelona. Por Francis
co Alamán Sales

19

Extranjero. - New York. Poblaci6n, distribuci6n
de la renta, m e r cado de trabajo. Por PascualMaragall Mira

29

El "At e Ií.e r Parisien d t Uz-ba.n ís rne " y sus traba
jos (Banco de Datos ). Por Jose Ma. Canals
Cabir6

41

Financiaci6n. - La financiaci6n de la inversi6n.
Autofinanciaci6n. - Traducci6n por Gr-a z ie l la- Co~
ta Paretas

47

Bibliografía:

b

Recensiones

55

Biblioteca del Depa rt amento de Programaci6n

58

�EXTRANJERO
New York. Poblaci6n, distribuci6n de la renta,
mercado de traba jo.

El prop6sito de esta nota es dar una idea general de la
ciudad de Nueva York, en sus aspectos econ6micos básicos, especial
mente población, distribución de la renta y empleo. También haré r~
ferencia a algunos de los problemas 'c o r r i e n t e s más notorios que está tratando el sector público, sin entrar en un análisis detallado de este último, cosa que dejo para más adelante. El estudio del sistemade asistencia pública, (Welfare),
una de las características clave de
la relaci6n entre el sector- público y los ciudadanos en Nueva York,
queda también pendiente.

Poblaci6n.
La Tabla 1 muestra la pob1aci6n de Nueva York por di~
tritos, o Boroughs, cada uno de los cuales, exceptuando Staten Island(Richmond) tiene_ un número de habitantes no muy alejado del de Ba r c e-'
lona. La ciudad de Nueva York se consolid6 en 1898, pasando a engl~
bar, además de Manhattan y el Bronx, los condados de Queens, Kings (Brooklyn), la Long Island y Richmond ( Staten Is1and). Hasta ahora la
delimitaci6n no ha cambiado.
El "New York Metropolitan Region Study. de 1959, de sa r r o
llado por la Universidad de Harva r d, defini6 un Area Metropolitana de22 condados: 12 en el estado de Nueva York, 9 en el de New Jersey y
1 en el de Corinecticut. Dentro de la misma hay ciudades tan irnpor-ta.n
tes como Newark, c on un millón de habitantes (condado de Essex, New
Jersey).
En tota l, en 1956, el Area Metropolitana reunía 15 millones de habitantes y seis millones y medio de empleos. Pero tal Area Me
tropolitana no tien~ efectos más que en el campo estadístico y en el del
planeamiento.
Las Tablas .1 y 2 responden al tipo de ejercicio favorito
de los estadísticos acerca de Nueva York. Se trata de observar (1) si es cierto que la población desciende en el área central (2) Si es cierto que el área central, y la ciudad, están pasarido a ser . predominante mente "riag r a s ".

29

�De hecho la población de la ciudad no ha cambiado, en
el total, en los últimos 15 ó 20 años . Está estabilizada. Pero mien
tras Manhattan va perdiendo población -yeso ocurre desde 1910 :Qu e e n s y Ri chrno nd, suburbios residenciales de clase media y alta, van ganando. Brooklyn y el Bronx están prácticamente estabilizados desde 1956.
Ahora bien, los cambios de ubicación no han sido tan drásticos como se esperaba en el estudio metropolitano de 1959.
Manhattan, durante los años 60, ha recibido un influjo de negros y
de "hispanos" (Spanish- speaking people ", especialmente portorriqueños y dominicanos) muy superior a lo previsto. Al mismo tiempo los
distritos de Long Island (Brooklyn y Queens) están alcanzando un techo de densidad, lo mismo que el Bronx, el único distrito continental.
~taten Island, por su parte, no ha empezado el "despegue"
dernog rá
ca esperado por los planificadores de 1959.
ñ

--El porcentaje

de habitantes de raza negra ha aument~
do del 14 al 21 entre los censos de 1960 y 1970. Uno de cada cinco
habitantes de New York Cí ty es negro. En Manhattan, el Bronx y
Brooklyn la proporción es 1:4. En Queens -escenario actualmente de
tensionés fuertes entorno a la inserción de viviendas protegidas
en
barrios ricos- la proporción es menor y la "resistencia" blanca
más fuerte.
Cualquiera que pueda ser la imagen que uno se haga a
partir de estas cifras, lo cierto es que, en relación con otras gra~
des ciudades norteamericanas, la proporci6n de negros es aún baja,
muy baja incluso. Véase la tabla 2 : sólo Los Angeles muestra
pr~
porciones inferiores a las de New York entre las l O grandes ciudades escogidas.
S in embargo hay que hacer aquí varias cualificaciones.
En primer lugar, el Censo, parece ser, no controla a buena parte de
los negros que viven en el ghetto (! problema conocido entre nosotros!) .
En segundo lugar, como indica el hecho de que cada vez sea más ex
tendida la tabulación en tres o cuatro columnas: blancos, negros,
Spanish- speaking, y otros, e;t todo lo que se refiere a la composici6n
racial el "p r ob Ierna " no se limita a la proporción de negros, sino
también y crecientemente, a la presencia ,d e "hispanos " a los
quese considera racialmente distintos, y que en todo caso son distintos socialmente , pues ocupan los lugares inferiores en las clases de in
greso y viven en general en condiciones semejantes a las de los ne gros. Esta proporción es importante en New York, pero también en
Los Angeles, Sto Louis y otras grandes ciudades (en New York espe
cialmente portorriqueños, en Los Angeles mejicanos o "chicanos").

30

�En New York viven aproximadamente 1,7 millones de
negros y medio millón de hispanos. La concentraci6n de negros e hispanos en ~anhattan es superior al promedio de la ciudad, pero Brooklyn y el Bronx no andan muy lejos en este sentido. Estas
son
las zonas, e s pe c i a lrne nt e Manhattan, donde la mezcla de razas y
culturas ( incluyendo el idioma español, presente en diarios, cines,comercios, en una palabra: en la calle) es más acusada. La población blanca de clase rn ed ia y alta relaciona fácilmente este hecho con el también mayor porcentaje de crímenes y de drogadictos.
(Este es un tema que merecería un tratado, y no lo vaya de sarro llar en este momento. Basta con decir que una ojeada a las cifras
d e distribuci6n de la renta es más útil para explicar tal situaci6n que las "teorías" raciales que tanto van proliferando por, aquí).
Ingresos

--

¿ Que ocurre con la renta? New York es una ciudadenormemente rica. La renta del suelo urbano es comparativamente
más alta, me atrevería a decir, que la de cualquier ciudad de lmun
do.
El conjunto de activos inmobiliarios e infraestructurales es p~
siblemente inigualado. Sin embargo el funcionamiento de esta suma
de riqueza está basado en buena parte, en estos momentos, en la ,existencia de grandes zonas centrales donde habitan masas de pob la
ción miserable. La riqueza urbana en estas zonas se ha degradado
extraordinariamente. Y la delimitación geográfica entré misería
y
riqueza no es tan neta como muchos desearían.

Las cifras de la tabla 3 son elocuentes . En 1968, ce!,
ca del 30 por 100 de las familias negras y portorriqueñas percibían
ingresos inferiores a la "poverty line " '( '3 . 5 0 0 )5).' Otro 30 por 100
está en el intervalo 3.000-6.000 $ , de "bajos i ng r e so s!' O sea que
más de la mitad de esta poblaci6n vive en condiciones malas o m.uy
malas.

~

El 30 por 100 de abajo puede optar ' a la asistencia pú
blica, por diversos c onc e pt o s i . los más importantes son el AFDC
"Ayuda a Familias con hijos dependientes", para madres con hijos pequeños , generalmente con e,l padre ausente) y el Home Relief para familias cuyos ingresos no alcartzan la línea de pobreza. Casiun mi1l6n de pers ona s (b lancos y n e g r o s ) reciben pagos por Asistencia Púb li c a en e s t o s momentos; pe r o esta cifra s610 representa algo
más de la mitad d el n úmero d e p ersonas que podrían recibir asis tencia pública s i la reclamaran. (E l Estado de Nueva York ofrece pagos por asistencia pública más altos que cualquier otro Estado: -

31

�60. ~ al mes por término medio a los beneficiarios del programa
AFDC ( 1968), contra 44 en Illinois o California. Ello hace que el
número de " eligibles" o legitimadqs para recibir tales pagos seaproporcionalmente superior.)
La tabla 4, más antigua, muestra la distribuci6n de
los niveles de renta en el espacio metropolitano, dividido en tres
zonas . El nivel asciende del centro a la periferia inmediata, para desc ender luego en el cintur6n exterior. Es bien sabido que las ci~
dades americanas se configuran de esta forma, con un amplio cin turon de subu rb o s de clas e rn edi a y alta, entorno a la ciudad central. Este fen6meno se acentúa (si es que no es causado exclusi
vamente) por motivos raciales. El suburbio se protege con zonificaciones y ordenanzas de edificaci6n muy estrictas (superficie mínima de los solares muy e xtensa, relaci6n techo /suelo 6 m3/m2.
muy baja).
í

Los suburbios de Ne w York responden a este esquema. De ellos---puede decirse que son el "campo urbanizado". No
hay prácticamente aglomeraciones, pueblos, ni plazas centrales; a
lo sumo una "calle mayor" c orn.er c i a l. El resto son enormes exten
siones de casas individuales, solares de grandes dimensiones en las zonas más ricas , perfectamente cuidados y servidos por una red de carreteras asombrosamente densa. Los nuevos centros se
organizan en realidad! junto a esas a ütopistas, entorno a un grupo de grandes almacenes comerciales y enormes aparcamientos . .
Alg u nos problemas.
Tras de esto queda e l famoso divorcio "necesidades sociales-recursos públicos" . La base fiscal ha hufd.o al suburbio en tanto que las necesidades se acumulan insatisfechas en la ciu
dad central.
No trataré " en detalle ahora d e esta cuestión ( 10 que
significaría entrar de lleno en el análisis del gobierno local). Pero
hay un a spe cto que c o n v i e n e mencionar aquí. La concentración pr~
gresiva de un prolet ariado, may or itariamente negro e hispano, enla ciudad central, en el ghetto de H a r l'ern, en e l East Harlem port~
rriq~eño ( tambié n llamado IIEI Bar rio'" en ~edford-Stuyvesant, en
Lower East Side.
preocupa ~normemente al gobierno local.
En este s entido hay un dato muy expresivo . De 1960
a 1970 el número de f a m ili a s blancas en N e w York ha descendido ,en valores absolutos. Es decir qu e la estabil ización de la pobla
ción, corno he dicho ant e s ,' sólo cubre la realidad de una sustitu
ci6n masiva de blancos por negros e hispanos.

32

�No puedo evitar aquí una entrada furtiva en el campo de
la política del gobierno local. Parece que esta po ít i ca , basada duran
te los años s.esenta en la asistencia pública, va a actuar ahora sobr;
la base demográfica más que sobre el nivel de renta. Este último
enfoque, el de la "guerra contra la pobreza" de Kennedy y Johnson, _
el del Welfare generalizado , está siendo combatido por la Administra
ci6n Nixon. La nueva política, junto con un incremento sensible de los medios movilizados para combatir a los grupos negros e hispa nos más radicales, se encamina hacia la descentralizaci6n del ghetto"
Los proyectos de inserción de vivienda pública en suburbios de cla se media ( o alta, corno en Forest Hills, Queens) van en esta direc
·ción. Pero la resistencia que opone la clase media de los suburbios
es muy seria.
í

Las c a u s a s del golpe de tim6n son muy generales, y es
tán relacionadas con la crisis que at r av i e s a este país en muchos
frentes. No e xisten recursos públicos suf icientes para llevar adelante los programáS iniciados en los añ?S sesenta. Dos razones más
concretas podrían ser : (1) las rep ercus iones políticas y electorales de esta progresiva concentración racial y social en el centro urbano, y
(2) las repercuiones económicas, o los "costes d~ oportunidad" de tal
fenómeno: las rentas de situaci6n enterradas bajo escombros eri .
Ha r lern son fabulosas . No por haberse deteriorado el equipo inmobi liario y los servic ios públicos deja de estar esta zona a menos de
cinco millas de la mayor concent ración mundial de bancos, bolsa, sedes centrales de empresas, univers idades y servicios de todo tipo .
Mercado de Trabajo
Volviendo al terna central, uno puede preguntarse ¿quien
emplea en New York mano de obra tan mal pagada como para que
existan aquí masas de población miserable? Una respuesta correcta.a esta cuestión podría completar la imagen de la ciudad, hasta
aquí
en términos de espacio, población y renta.
En primer lugar, buena parte de esa poblaci6n pobre no está empleada, simplemente. En la actualidad la economía de los
Estados Unidos funciona con un paro del 6 por 100 de la población activa; y e ste porcentaje, que es un promedio nacional, asciende al lO
por I Of) en el caso de los ghettos urbanos a los que me estoy r e fi r-i e n
do. Desconozco las proporciones del paro en New York concretamente
( y va a ser cada vez más difícil conocerlas, puesto ' qu~ el Bureau of
Labor Statistics ha recibido la indicación de no publicar en adelante el
% de paro entre la población no blanca, corno dato separado).

33

�Pero este hecho requiere una explicación del mismo
orden que la que estábamos buscándole al fen6meno de la miseria
urbana. Es un sub-producto, o si se quiere, un pr'oducto más del
mi srn o fenómeno.
En la década recién transcurrida ha estado muy en
boga en los medios académicos relacionar la miseria urbana con
el grado de cualificación de la mano de obra y con el nivel general
educativo (de acuerdo con la teoría de la productividad marginalcomo elemento determinante del salario). La admisión-de inmi
grantes negros del Sur, desplazados por la fabulosa transforma c i óri de la agricultura, transformaci6n que no ha encontrado toda vía u~ techo, así como la llegada p'e nuevos contingentes de pob la
c i ón del Caribe, sería la causa de todo, teniendo en cuenta el gr~
do de cualificación y el nivel educativo de los recien llegados.
Pero estudios recientes (como el de Vietorisz y
Harrison s ob re Harlem y otros diez ghettos raciales) demuestranque (1) las expectativas de ingreso de los negros e hispanos no aumentan considerablemente con el progreso en el nivel educativo,hasta los últimos grados (2) Los programas de formación profe sional destinados a re-clasificar hacia arriba a habitantes del
ghetto no han tenido éxito, y no por la calidad del trabajo desarrollado tras el programa, sino por la tensión insostenible que supone para los "re-clasificados" el nuevo empleo y la residencia entre blancos de clase media, y (3), no hay una correlación significativa entre los negros e hispanos que han salido del ghetto y el
nivel educativo o la cualificación, sino más bien, en todo caso, eE.
tre esa "huida hacia arriba " y el tamaño de la familia. Es decir
que sólo la acumulación de miembros activos en un mismo hogarpermite alcanzar el nivel de ingresos preciso para optar a una vida más holgada.
Si la explicación tradicional no se tiene en pie ¿ qué
hay que pensar entonces? Los economistas mencionados están
desarrollando una línea de explicaci6n basada en el "dualismo" de
las ciudades amer icanas y del capitalismo americano en general. De sarrollo y sub -de sarrollo coexistirian en el capitalismo am e r íca
no de un modo único y pe cu Iia r , alimentándose mutuamente. Dosmercados de trabajo separados se fo r m a r Ian enTa s grandes ciu dades. En el mercado de trabajo p r irria r i o ; producto histórico del
crecimiento americano , con abundancia de tierra y escasez de
trabajo, el nivel de salarios fue muy pronto más alto que en Eur~
pa , forzando al capitalismo a una sustituci6n acelerada de trabajo
por capital y a ofrecer una ..educación' general suficientemente ele
vada corno para manipular este capital físico, cada v ez más com

34

�p Ie jo , La alta relación capital/trabajo y el nivel de salarios e Ieva-.
do se "reí orzarían mutuamente (en parte a través del nivel de habili
dad r e qu e r i.do por el capital, y en esa medida el esquema de la pr~
ductividad marginal, parece implicarse, sería válido si el análisisse rnant iene dentro de los límites del mercado de trabajo primario;
pero el énfasis, ciertamente, está puesto en la relaci6n capital-productividad).
En cuanto "se cerró" la frontera, y el trabajo en el campo dejó de ser crecientemente pagado, las sucesivas oleadas de
inmigrantes (negros hasta la 2 a. guerra mundial, negros e hispanos
a partir de entonces), fueron más duramente recibidas por la in dustria. No se integraron ya en el mercado de trabajo existente sino que pasaron a constituir un mercado de trabajo secundario. Lacaracterística de este mercado es el bajísimo nivel de salarios, la
extensi6n del empleo de mujeres, la ausencia de sindicaci6n y el estancarn.iento tecno16gico. Se trata de industrias parasitarias (co~
fecci6n, serviCios comerciales) que siguen existiendo en New York,
y en otras grandes ciudades gracias a la formación de una oferta de mano de obra barata y desorganizada.
Este es el mercado de
rriqueños. El sistema de asistencia
que subvencionar a estas industrias,
que media entre el nivel de salarios
nivel de subsistencia.

trabajo de los negros y port~
pública no haría otra cosa
poniendo parches en el hueco
pagados por las mismas y . el

Presente y futuro.
La crisis de los últimos años, o meses, estriba, a
mi entender, en que este sistema funciona s610 en períodos de auge
relativo. En cuanto el paro se "e x t i e n d e seriamente, también,' al
mercado de trabajo primario y los salarios flaquean al .m i am o tiem
po en el mismo, en tanto que los precios siguen subiendo, el.obre-=
ro blanco y la" clase media se resisten a pagar los impuestos precisos para 's o st erie r el s i st e rna de asistencia pública. (Son obvias
implicaciones de est a. situación en el terreno de la psicología social
-racismo exacerbado, exp Io s ion e s de chauvinismo, etc..
. -)
La línea de pensamiento que he ido r e surni.endo.a.c e r
ca de la economía urbana y la crisis actual de New York y otras _
grandes ciudades americanas, postula entonces, como vía de solución, una elevación drástica del salario mínimo y la simultánea i.m
posición, durante un período más o menos largo, de tarifas prote~
toras contra la competencia e xtranjera basada en los .b a j o s sala _

35

�rios (muy sensible en el caso de los textiles japoneses, los zapatos
españole s e italianos e infinidad de manufacturas importadas de
Japón, Formosa, Hong Kong, etc. - ) . Este sería el modo de recrear,
a r t ifi.c i.a lrne.nt 'e, a través de l Estado, la presión renovadora que supuso la escasez de trabajo hasta los años 20. Las industrias par~
sitarias se verían forzadas a mecanizar la producci6n y los servi cios de tecnología atrasada tenqrran que transformarse radicalmente.
De momento, sin ernba r go, los cambios previsibles no son éstos. Más bien se apunta la tendencia hacia una disminu ci6n de los servicios de asistencia públi ca; una mayor exigencia al
'o t o r g a r los mismos, obligando a los receptores a un trabajo míni I
mo ( o no tan mínimo); una contención del nivel de salarios; la d e s c on
gestión -como he dicho- dé Io s ghettos, creando "ghettos de bolsi110", en teoría más fáciles de absorber, en los suburbios; y, eso sí,
la protección de las industrias parasitarias en el campo internacio nal, mediante a ra.nc e le s altos, devaluación y presiones de todo tiposobre los gobiernos de los países competidores. Si estas 'tenden cias se confirman, la situación no va a cambiar mucho en los pr6 ximos años.

P.M.M.

36

�TABLA 1
Pobl a ci ó'n d e Nueva York, por distritos.

1960
D is tri t o s

Población
total

1970

%
Negros

Población
total

Negros

%

Manhattan

1.698.281

23,4

1.539.233

24,9

Bronx

1.424.815

11,5

1.471.701

24,3

Brooklyn .

2.

7. 319

14,1

2,602.012

25,2

Queens

1, 30j. 578

8, 1

1.987.174

13, 1

27..1 .738

4,4

295.443

5,3

Richmond
TOTAL .

Fuente: Oficina

ó ·~

7 .7 81, ? 31

el e ;.

14,

7.895.563

21,

C e nso . E xtraído de "New York", 11 octubre 1971.

37

�T ABLA 2

Porcentaje de población negra en diez grandes ciudades (U. S.)

1960
Washington D. C.

54

Newark

34

1970
71
54

I

Baltirnor e

35

46

Detroit

29

44

Sto Louis

29

41

Cleveland

29

38

Philadelphia

26

34

Chicago

23

33

New York

14

21

Los Angeles

14

18

Fuente : Oficina del Censo. Extraído de "New York", 11 octubre 1971 '

38

�TABLA 3.
Distribución de las familias de New York
por clas.es de ingreso, según origen étnico
(enero 1968)

0/0
Clase de ingreso
Familias pobres(0-3.500

f/ l a ño ,

Familias de bajos ingresos
( 3.500-6 .000)
Familias de /ingresos
tos" (6.000-9.400)

l1

%

%

de Familias de F. blancas de F. negras y
port or r igueña s
10
. ,7

3, 7

28,4

18, 6

13, 6

31, 1

27,9

29,6

23,3

2 3,4

27,5

13, .0

19,4

25, 6

4, 2

100,0

100,0

100,0

Ino d e s _

F'arn i l.ia s de ingresos "rnode rados " (9.400-14.500)
F'a rrr í l ia s ricas (más de

14. 500 )

TOTAL.

,

,

F'u e nt'e : David Gordon "Lnc orrie and Welfare in N e w York City " en The Public
intere st n~ 16 , 1.969.
Los datos de ingresos s on para famil ias de cuatro personas. o e l ingreso
equivalente para fa m l ia s d e otras d irn en s ione s .
í

39

�TABLA 4.

Población (1956), Renta personal por habitante (1956)
ocupaciones (1950) en el Area Metropolitana (A. M.).

Población
(en miles)
15.375

Renta p. h.
(en $)
'A. M.

Total

Y

Ocupaciones principales

2 . 592

8. 236

Area Central

2.539

Profesionales, Oficinistas,
Comercio

4. 573

Cinturón interior

2.884

Profesionales, Directivos,
Comercio

Cinturón exterior

2.231

Obreros cualificados yespecialistas.

2.566

Fuente: E . M. Hoover y R. Vermon, Anatomy oí a Metropolis
pp: 6. y 157 (1962 ),( New York Met r opolitari Region Study)

40

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="5">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="27">
                  <text>02.02. Gabinet tècnic de programació</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="28">
                  <text>1965-1978</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="29">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43842">
                  <text>Documentació sorgida de l'activitat realitzada al Gabinet Tècnic de Programació de l'Ajuntament de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9972">
                <text>1825</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9974">
                <text>New York. Población, distribución de la renta, mercado de trabajo.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="41">
            <name>Description</name>
            <description>An account of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9975">
                <text>nº26, febrero 1972, p. 29</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="48">
            <name>Source</name>
            <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9976">
                <text>Boletín del Gabinete Técnico de Programación</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="78">
            <name>Extent</name>
            <description>The size or duration of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9977">
                <text>11 p.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9979">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9980">
                <text>1972</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9981">
                <text>Urbanisme</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="9982">
                <text>Població</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="9984">
                <text>Economia</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="9985">
                <text>Nova York</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="22173">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9986">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9987">
                <text>Article</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14349">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="37266">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="45">
            <name>Publisher</name>
            <description>An entity responsible for making the resource available</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="37267">
                <text>Gabinete Técnico de Programación del Ayuntamiento de Barcelona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9973">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="95">
            <name>Arrangement</name>
            <description>Information on how the described materials have been subdivided into smaller units.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="44133">
                <text>UI 793 i UI 796</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="2">
        <name>Articles</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="662" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="172">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/662/HoraSocialista_1977_n4_InformeEntornMunicipal_PM.pdf</src>
        <authentication>93cad63c9c9ab708adae02fc1f3d7930</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="41898">
                    <text>De 1930 a 1960 el pressupost
ordinari de l'Ajuntament de Barcelona, dividit peí nombre d'habitants, es va mantenir igual en pessetes constants, és a dir, descomptant 1'increment del cost de la vida.
En comencar la década del desenrotllament, dones, com és fácil
de comprendre, la ciutat anava endarrerida en tots els terrenys en relació a alió que podríem anomenar
mínims de satisfacció de les necessitats publiques: llits d'hospital,
m2 de zones verdes i esportives,
places escolars, quantitat i qualitat
deis paviments, etc.
La centralització extraordinaria
deis recursos fiscals a la capital de
l'Estat, i la miseria especuladora
de la burgesia local, capaca de fa-

bricar allotjaments sobre quatre
pams quadrats de térra, entre mitgeres, sobre les voreres, al capdamunt deis antics terrats, etc., ens
van proporcionar una de les ciutats
mes atapeides del món i mes mancades d'espais lliures públics i d'equipaments.
Davant d'aquesta situado l'alcalde Porcioles va posar en circulad o el concepte del "déficit" d'equipaments per tal d'aconseguir de
l'Estat mes recursos per a la ciutat, i en part els va teñir, mercés a
l'arbitri de radicació, la partidpad ó en la contribudó territorial i la
llicéncia fiscal i el crédit ofidal.
Aquests nous recursos pero, si
van ser sufidents per a endegar
una colla de grans obres publiques

urbanes i per a convertir aquest
sector en un deis mes próspers de
Barcelona ais anys 60, no van esmercar-se en la produedó de serveis a l'abast de les classes populars: vivenda pública, guarderies,
dispensaris, escoles, ensenyament
del cátala, teatre munidpal, pares i
zones esportives... tot aixó va restar en un segon ordre de prioritat
en comparació amb les grans obres
publiques, espedalment de vialitat,
i les despeses ornamentáis i de
prestigi.
De 1963 a 1968 es van invertir a
la ciutat, per part de l'Ajuntament,
uns 10.000 milions de pessetes. Es
l'época d'or de Porcioles. Un 20%
deis recursos son destinats al transpon públie, un altre 20% a vialitat

(paviments, clavegueres, enllumenat i dnturons) i un darrer 20%,
sempre aproximadament, a urbanisme i vivenda. Cultura, sanitat,
assisténda sodal i zones verdes i
esportives —sectors directament
relacionáis amb necessitats populars— s'emporten entre tots el
16% tot just.
De 1969 a 1974 (final de l'era
Pordoles, i part del curt període de
Massó) les coses no van millorar
sino ben al contrari: coinddint
amb les crisis del creixement económic, les grans empreses constructores pressionen per tal d'obtenir bons encárrecs d'obres publiques i talls de sol urbá per a edificar blocs i vendré. La neteja, la depuració d'aigües residuals, la senyalitzadó per mitjá de semáfors es
converteixen en negoci per ais capitalistes locáis i foranis amb poques oportunitats d'inversió. Es
tracta de munyir la vaca padent i
inesgotable de la dutat. Els terrenys patrimoni del comú (o cedits
d'antic per l'Ajuntament a institudons estatals diverses per a fer-hi
estacions, presons etc.) es converteixen en blocs d'oficines i vivendes.
La inversió total en aquest període va ser de 20.000 milions. Les
obres publiques (vialitat) es menjaren ja mes del 40% del total, mentre urbanisme i vivenda i transport
públie cauen al 12 i al 15% respectivament. Els servéis sodals i els
espais lliures es mantenen en el
percentatge anterior (17%).
Alió que és segons i com encara
mes greu: la inversió en obres publiques es menja una part —un
9%— mes gran del que s'havia
previst en els programes d'inversions de l'Ajuntament mateix!
I tot aixó només fa referénda a
les despeses d'inversió o de capital.
En els pressupostos de funcionament corrent trobarem a mes a
mes 2.500 milions anuals de ' 'contractes" de pavimentado, enllumenat i neteja (1976), quantitat
superior, per exemple, a la invertida en 6 anys en'zones verdes i esportives.
Aqüestes dades provenen deis
programes de l'Ajuntament de
Barcelona {Boletín de Análisis Urbano, núm. 2, 1975). La pressió
de les organitzadons dutadanes
per tal d'obtenir informacions entenedores, rigoroses i detallades ha
de permetre d'avencar molt mes en
l'análisi de les reformes necessáries
en les prioritats de la despesa munidpal. r
No es pot aprovar cap mes pressupost sense audiénda previa a les
organitzacions ciutadanes, sense informado previa a les organitzadons ciutadanes. No es pot aprovar cap mes programa o pressupost
sense informado detallada deis projectes i les ' 'contractes" (costos
unitaris, anys de durado del pro-

�:

Font: Gabinet Técnic de Programado. Ajuntament da Barcelona.

.:*.VÍ

INCREMENTO DE EQUIPO FÍSICO
EN DIEZ AÑOS DE PROGRAMACIÓN
1963-1972

INCREMENTO DE INVERSIÓN ABSORBIDO POR E l

CRECIMIENTO OEMOCRAFICO

INCREMENTO DE INVERSIÓN QUE MEJOR* I O S ESTÁNDARES DE EQUIPO POR HABIT1NTE

jecte abans i després de l'anualitat
aproviada, quantitat i qualitat deis
servéis i infrastructures, etc.) Es
mes: no s'hauria d'admetre que
els servéis municipals efectuessin
compres i vendes o cessions de terrenys i altres actius municipals
sense un procés de fiscalitzadó ciutadana: cal impedir nous atemptats
al comú com ara la venda de la placa Vázquez de Mella a una immobiliária o la venda de sobrants de
via pública a la Via Augusta a un
promotor, o la permuta de les cotxeres de Sarria a Huarte a canvi
d'un solar excéntric a la Zona
Franca.
Si s'hagués consultat les organitzacions dutadanes abans de realitzar aqüestes operadons desastroses
pels interessos col-lectius, es ben
segur que no haguessin tirat endavant. Quan a les llicéndes d'obra,
no n'hi ha prou amb exposar-les al
carrer un cop concedides: és abans
de la concessió que cal fer-les publiques en el barrí per tal que
aquest hi digui la seva.
Nosaltres no creiem que un Pía
d'Urgéncia de sis o nou mesos sigui el que la dutat necessita. La
dutat necessita un Ajuntament democrátic que estigui en condidons
de conjuminar les prioritats globals
ciutadanes sintetitzades pels partits
polítics amb el debat directe de les
barriades i llurs organitzadons, sobre la base d'una informado
exhaustiva per part deis servéis técnics municipals. Aquest tríptic básic per a la elaborado de dedsions
a nivell municipal —básic tant en
el moment inídal de les grans opdons com al moment final de la
discussió del projecte concret—,
Tactual administrado municipal
no está en condidons de posar-lo
en marxa, entre d'altres raons perqué les forces polítiques democrátiques no son presents al pié de la
Corporarió.
Tanmateix, si Tactual administrado disposa, com sembla, de
7.000 milions, per a invertir en el

termini deis propers mesos, les
prioritats podrien anar cap a la reposidó de tot alió que s'ha anat
perdent, la reparado de tot alió que
s'ha fet malament, Tendegament
de les urbanitzacions i els polígons
que manquen deis servéis mes essendals. El Pía d'Urgéncia es convertirá aleshores en un esforc de
recuperado d'espais lliures perduts
i de restitudó de les condicions mínimes d'equipament i vivenda que
la política anterior ha anat malmetent.
Per a poder dur endavant una
petita part d'aquesta tasca, proposem a Tactual administrado munidpal —i aixó es un repte— la publicado del patrimoni municipal de
terrenys i de les seves variadons
ais darrers anys; la publicació en
detall de les contractes mes importants (partides 200-218, 236 i 239
del pressupost de 1976), amb els
seus costos unitaris, les unitats de
servei i desglossament de les despeses*; la publicació detallada de les
retribucions cobrades per tots conceptes pels funcionaris munidpals
de totes les categories, tal com va
resoldre el pie del 23 de Marc de
1976; Tespecificació per zones
(barris o districtes) del nivell d'equipament i d'espais lliures, sector
per sector.

Aquest gráfic dona la ¡matge d'un
increment mes fort en els
equipaments socials (educado,
sanitat, espais verds), que no pas a
les obres publiques (pavimentado,
clavegueres, enllumenat). La
impressió és deguda al baix punt
de partida deis equipaments
socials al 1962. De fet les obres
publiques han acaparat de 1963 a
1974 mes d'un tere del total de les
inversions (11.500 milions sobre
32.000), mentre els espais lliures i
equipaments socials només han
rebut 5.500 milions.

U/.¡

Si Tactual administrado es capac
de fer aixó haurá demostrat almenys que treballa peí futur, amb
consciéncia de la propia provisionalitat, i no purament amb una finalitat demagógica relacionada amb
els propósits electorals del govern.
Avui es tracta no tant de "tirar
diners ais problemes" com de posar les bases d'una próxima política
democrática d'inversions municipals, de clarificar al máxim el processos administratius i de comentar a guanyar terreny perdut. D'aquesta manera será possible demá
de dur a terme el gran debat dutadá sobre alió que cal fer amb els
recursos del comú.

Per tot aixó ens sembla greu la
decisió de la Comissió Executiva
Munidpal del 16 de Febrer d'esmercar quasi la meitat deis recursos obtinguts de la liquidado de
pressupostos anteriors (600 milions sobre un total de 1.400) en
obres publiques. L'administració
actual continua així la tradició de
donar satisfaedó ais servéis munidpals mes prepotents —i ais provei'dors i contractistes de sempre.
Menys demagogia i mes informad o ; menys asfalt i mes recuperado
d'espais lliures; menys formigó
nou i mes endegament de polígons
habitables. Aixó és el que cal avui
per avui.
P.M.
* Fa pocs mesos el Delegat de Serveis Municipals confessava que no
tenia cap coneixement ni control
directes deis recorreguts diaris de
recollida d'escombraries, ni del seu
tonatge (base de la "contracta") i
que calculava que TAjuntament,
només per aquest concepte, era defraudat anualment per valor d'uns
100 milions de pessetes.

Foto: Plaga Vázquez de Mella,
Una plaga que VAjuntament
es va vendré.

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="23">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="26518">
                  <text>04.02. Activitat política</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35654">
                  <text>Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). </text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35655">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9988">
                <text>1826</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9990">
                <text>Informe entorn al Pla Municipal d’Urgència: la necessitat d’equipaments públics i espais lliures a Barcelona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="48">
            <name>Source</name>
            <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9991">
                <text>L'Hora Socialista: portaveu del Partit Socialista de Catalunya</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="78">
            <name>Extent</name>
            <description>The size or duration of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9992">
                <text>n.4 (abril), p. 4-5</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9994">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9995">
                <text>1977</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9996">
                <text>Finançament</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="9998">
                <text>Urbanisme</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="9999">
                <text>Planificació</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="10000">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="10001">
                <text>Ajuntament de Barcelona</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="22174">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10002">
                <text>Català</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10003">
                <text>Article</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14350">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9989">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="2">
        <name>Articles</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="664" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="195">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/8/664/ZonaAbierta_1979_SuburbioAmericano_PM.pdf</src>
        <authentication>fbbfc888531c4c024b567ad2c4cbdb11</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="41921">
                    <text>El suburbio americano
Pascual Maragall Mira

Si mirando a Norteamerica hemos de ver
nuestro futuro, como querría el progresismo
lineal que heredamos de la Ilustración, la experiencia de lo que son las ciudades centrales en Estados Unidos debería aterrarnos.
Una sucesión inexplicable de lujo y podredumbre; de intensidad de uso y suelo ahandonado, arrasado como en el Berlín de 1945;
de ghettos, «pequeñas Italias* y rascacielos.
Apariencia de una sociedad no estmcturada,
sin centro.
Fabula de te narratur («de ti habla el
cuento») les decía Marn a los chovinistas alemanes de su tiempo que miraban críticamente a Inglaterra. Aun descontando unos gramos de simplificación, cabe preguntarse
entonces: ¿Acabaremos nosotros igual? ¿No
sstamos luchando en realidad por conseguiro? Miremos, sin embargo, porque ahí está
:1 motor de la vida norteamericana; ésta es
a periferia dominante.

Bosques protectores envuelven cada casa
como en celofán. No hay escasez alguna de
espacio. Silencio, lujo, elbowroom (espacio
para los codos, como dicen los yanquis gráficamente); una naturaleza abundante, modificada por muchos años ya de riqueza suburbana, pero nunca totalmente borrada, como
en nuestros entornos urbanos demoníacos
(Vallecas, Moilet, Durango, Paterna, incluso
Markisches Vierte1 y el cinturón rojo de París). Kilómetros de suburbio inacabable donde duermen los managers, pero también los
funcionarios de la ciudad central y parte de
la clase obrera.
Esta es la auténtica ciudad de los ciudadanos norteamericanos, de los yanquis con
carnet, no marginados, dotados de los necesarios atributos de raza y cultura. El margen y los marginados están en el centro geográfico. La ciudad en el sentido ateniense
está fuera. Para el europeo, y sobre todo el
mediterráneo, acostumbrados a traducir las

�jerarquías sociales en el espacio, esta disposición es uincómoda~.¿Cómo explicarla?
Norteamérica es en algunos sentidos el
negativo de Europa. Carece de historia y
abunda en espacio. El origen humano de
este país está en los europeos rechazados por
el Viejo Mundo, saturado tras la revolución
demográfica del XVIII. La cuarta parte de la
población irlandesa cruzó el Atlántico después del hambre de 1843. La población norteamericana diez años antes del siglo XIX
era de cuatro millones de habitantes; en 1914
sobrepasaba los 100 millones.
País hecho deprisa. Construido por emigrantes sin cultura de destino, sólo de origen --excepto la del indio norteamericano,
arrasada en un par de siglos-. País de altos
salarios. Si el obrero puede optar entre vender sus brazos o hacerlos trabajar en la tierra sin pagar entrada, el salario no caerá muy
bajo si el suelo es bueno, y el suelo bueno
fue abundante en la Unión hasta 1898.
La guerra de Cuba pareció señalar el fin
del gran sueño norteamericano de una economía sin fronteras, siempre abierta al Oeste. Detenido momentáneamente el crecimiento, la tentación del imperialismo clásico a
la europea afloró en Cuba y Filipinas. Pero
había métodos mejores de seguir creciendo.
Los excedentes agrícolas americanos se vuelcan en Europa y provocan la crisis agraria
de fin de siglo -ligada a las revoluciones
de los primeros años de esta centuria. Luego
vendrán los excedentes manufactureros en un
flujo hoy ya invertido.
Europa se despedazará a sí misma por dos
veces mientras Norteamérica sigue creciendo hasta los 200 millones de habitantes. No
soy historiador y estoy seguro de que esta
síntesis es debatible. Me parece necesaria de
todos modos para situar en contexto las consecuencias de la colonización norteamerica.
na y de la independencia norteamericana
-independencia que comportaba la posibilidad de «cerrar el país* y proteger el nivel de

salarios frente a nuevas avalanchas inmigrat o r i a s . Tales consecuencias fueron incalculables para la evolución del capitalismo de
este siglo.
Aparecía por primera vez una sociedad
sin rentistas (aunque con esclavos en el Sur).
Una sociedad que los norteamericanos
imaginaron estratificada en forma de huevo
-amplias clases medias, minorías de ricos y
de pobres arriba y abajo- frente al clásico
triángulo europeo, medieval y asiático -POCOS ricos y muchos pobres-.
Hay mucho de
ideología en esta imagen, pero aunque sólo
sea en la medida en que las ideas compartidas se convierten en fenómenos sociales tan
importantes como los mismos datos estadísticos, y a veces más, se trata de un hecho
nuevo y bien relevante.
En el proceso de asimilación de las inmigraciones por esta sociedad, el momento de
llegada tiene consecuencias en todos los terrenos, incluidos el de la localización física
y de la localización social. Cuando en Estados Unidos se dice dase obrera se entiende
típicamente «italianos y polacos» y en todo
caso «irlandeses». Los inmigrantes que Ilegaron entorno al cierre de la frontera, y que
dieron sus brazos directamente y casi exclusivamente a la industria, tenían que proceder
de países donde (y en momentos en que)
la retribución del trabajo fuera inferior a l salario industrial norteamericano; del sur y el
este de Europa, no ya del centro y el norte.
Así, las ciudades norteamericanas se convirtieron en un terreno formado por sucesivos aluviones de distinto carácter, estudiando los cuales, todavía hoy, podemos descubrir la estructura de las tierras «río arriba»,
es decir, de la Europa del XIX y principios
del xx. Porque esos inmigrantes, que procedían de países en crisis, de antiguos regímenes en decadencia, lucharon por reformular
en America su identidad perdida, creando en
la ciudad «pequeñas Italias* y «pequeñas
Poloniasn que nos hablan del pasado europeo

�l

1
l

\

1

1
1

ís directamente que nuestro presente,
igual que los judíos sefarditas del castellano antiguo. Richard Sennett y Jonathan Cobb
explican esta sorprendente geología urbana
en un magnífico librito sobre las «heridas
ocultas de la clase obrera» en Norteamérica.
Los inmigrantes posteriores, los negros del
Sur, los hispanos de aún más al Sur, que
afluyeron a las ciudades centrales a partir de
la segunda guerra mundial, ya nunca se integran globalmente, ni siquiera en la industria. Hoy dominan numéricamente muchas
grandes ciudades, pero su empleo típico es
aún subindustrial y su barrio es el ghetto.
«El barrio*, en Nueva York y Los Angeles,
es para los blancos sinónimo de ghetto.
En las grandes ciudades de Estados Unidos existe en mayor medida que en ningún
otro país una industrialización como la del
Londres del siglo XIX, miserable, sin sindicación, empleando inmigrantes ilegales (ocho
millones) que saltan por la ventana y tratan
de desaparecer cada vez que el Servicio de
Inmigración irrumpe en lo que se llaman
nfábricas de sudor» (sweatshops).
No es de extrañar que el racismo intente
utilizar a la dase obrera blanca como masa
de maniobra. Ellos -su
empleo, su salario- son los amenazados por los recién l l e
gailos. Su identidad cultural, la conciencia
de,, a pesar de todo, «haber10 conseguidos,
A,
,tener un puesto en la sociedad, un nivel
de salario, hacen relativamente difícil que
los obreros blancos se confundan y solidaricen con los nuevos obreros, la base del huevo. Y la poderosa maquinaria de la ideología
calvinista, según la cual «pobre» y «malo»
son sinónimos, suelda herméticamente el
conjunto.
Es chocante el uso y abuso del término
«pobre», «pobremente», para designar deficiencias. El término antitético es «exitoso»,
succesful. La dignidad del pobre, que pervivió largamente en la cultura latina para fundirse modernamente en la conciencia de cla-

se, no es imaginable en Norteamérica. El
pobre lo es por su culpa, el rico por su mérito. No hace mucho un industrial alemán
explicaba en Newsweek sus inversiones en
Estados Unidos diciendo: «Hoy "capitalismo" es una palabra fea en Europa, pero no
en América. Ustedes los americanos son menos resentidos frente a los ricos y más abiertos a la libre empresa.»
Pero la apasionante geología de las ciudades norteamericanas, en la que descubrimos, jerarquizados, reflejos y cristales de las
miserias negadas de todos los continentes,
esconde otras piedras preciosas. La Hispanoamérica de hoy en el centro, junto al Africa pretérita que trajeron los esclavistas; la
Europa sudoriental de ayer, atrincherada en
algunos barrios centrales y en la primera corona periférica; y más allá, en el suburbio
lujoso, la Europa anglosajona, los blancos
WASP (white-anglosaxon-protestant). Es en
este suburbio donde se encuentran perlas
como Columbia.
Columbia es una ciudad nueva a medio
camino entre Washington y Baltimore. Su
desarrollo ha sido privado de pies a cabeza.
Un capitalista compró suelo, proyectó, constmyó y vendió viviendas, tiendas y algunas
oficinas. La mayor parte de los habitantes
trabajan en Washington. El nivel de ingresos
es bien alto. El gobierno de la ciudad - q u e
no existe como tal- es también privado: la
junta de propietarios.
Columbia es la moderna Atenas de ciudadanos iguales -iguales en su riqueza y sin
otro gobierno que su asociación. Se pagan
contribuciones urbanas no muy altas al condado, que cuida del orden público, las infraestructura~ y las escuelas; las atenciones
suplementarias de la ciudad se cubren con la
cuota de la asociación de propietarios. Los
no propietarios, de momento una minoría
ínfima, no votan, aunque paguen indirectamente al menos parte de las cuotas establecidas sobre el valor de la propiedad a través

�de los alquileres. Es el viejo sueño de la de- subordinación darán a esta situación, probamocracia censitaria.
blemente, un dramatismo y una fuerza espeLos pocos obreros -negros e hispanosciales, inexistentes en la socialdemocrática
necesarios para cubrir el trabajo doméstico, Europa de nuestros sueños.
limpieza de calles, etc., no son propietarios
En este caso será bueno que los europeos
de locales y no votan, y por tanto no po- nos fijemos atentamente en lo que ocurre
drán imponer, como en las viejas ciudades en Norteamérica, porque ahí está no sólo,
centrales, altos gastos de asistencia social y quizás, nuestro hipotético futuro, sino tamaltos impuestos. No habrá que marcharse de bién, sorprendentemente, lo más puro de
esta ciudad como hubo que marcharse de nuestro pasado.
Manhattan, del centro de Baltimore, Washington, Chicago, Cleveland, etc. Normalmente los ricos en el suburbio pagan menos
impuestos sobre la propiedad que los pobres
en la ciudad central. En este caso los ricos
teinen ciudad e impuestos bajos.
Este es el paradigma urbano de los Estados Unidos antigubernamentales y antifiscales de hoy, el suburbio hecho ciudad.
¿Existe alguna alternativa a este neofeudal i m o norteamericano? Si existe se basará
prohlamente, según creo, en los siguientes
factores 1) el fracaso del liberalismo de los
años sesenta, expresión de la mala conciencia de los ricos y clases medias, pues donde
la mala conciencia no Uega para aliviar al
pobre surge la buena conciencia de este, que
se organiza para salvarse; 2) la transformación de lo mejor de aquel liberalismo en un
movimiento más pragmático y mejor armado
ideológicamente: los radicales de los años
sesenta empiezan a estar hoy, quizás menos
radicalmente, por todas partes; 3) el encarecimiento de la energía, que confiere nuevo
valor a las ciudades centrales y devalúa el
suburbio poco accesible.
Estos factores tienen que contribuir a cambiar sensiblemente la conflicitvidad urbana
en Norteamérica. Las tendencias en favor
de amplias solidaridades y amplias coaliciones, a la europea, van a fortalecerse. La enorme voluntad de mejora de los trabajadores
norteamericanos, de los ex emigrantes, integrados o no, su tradición de independencia y falta de respeto por la miseria y la

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="8">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="34">
                  <text>02. Activitat professional</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35668">
                  <text>Documentació emanada de l'exercici professional de Pasqual Maragall.&#13;
&#13;
- Gabinet Tècnic de Programació de l'Ajuntament de Barcelona (febrer 1965-1968, funcionari 1968-1979) :  com a economista.&#13;
- Servei d'estudis del Banc Urquijo (1965-1968).&#13;
- Aula Barcelona (setembre 1997 - març 1999): funda i presideix Aula Barcelona com a centre de gestió del coneixement per a l'administració de les ciutats. És un espai comú de reflexió entre universitat, empresa i administració en relació amb la ciutat i el seu passat, present i futur.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10023">
                <text>El suburbio americano</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10024">
                <text>Urbanisme</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="10025">
                <text>Economia</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="10026">
                <text>Estats Units</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="21699">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="41">
            <name>Description</name>
            <description>An account of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10028">
                <text>n. 20; 4 p.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="48">
            <name>Source</name>
            <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10030">
                <text>Zona Abierta</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10031">
                <text>1979</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10032">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10033">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10034">
                <text>Article</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10035">
                <text>1239</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="53">
            <name>Abstract</name>
            <description>A summary of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10038">
                <text>Publicat al número 20 de la publicació Zona Abierta de la Fundación Pablo Iglesias.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14352">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10037">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="95">
            <name>Arrangement</name>
            <description>Information on how the described materials have been subdivided into smaller units.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="44140">
                <text>UI 794</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="2">
        <name>Articles</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="665" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="196">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/665/llibre_EspirituFederal.jpg</src>
        <authentication>a6664544d4c8abf6b03a2cd945fd1964</authentication>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="23">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="26518">
                  <text>04.02. Activitat política</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35654">
                  <text>Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). </text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35655">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10039">
                <text>Espíritu federal: escritos políticos</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10040">
                <text>Federalisme</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="10041">
                <text>Catalunya</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="10042">
                <text>Espanya</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="10043">
                <text>Territoris</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="10044">
                <text>Política</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="10053">
                <text>Espanya plural</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="45">
            <name>Publisher</name>
            <description>An entity responsible for making the resource available</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10046">
                <text>RBA Libros</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10047">
                <text>2009</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10048">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10049">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10050">
                <text>Monografia</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="53">
            <name>Abstract</name>
            <description>A summary of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10051">
                <text>Sinopsi de l'editorial:&#13;
&#13;
Pasqual Maragall es quizás el último representante de una tradición federalista en España cuyas raíces se remontan al siglo XIX. A lo largo de su fecunda trayectoria política, Maragall -de quien a menudo se ha dicho que improvisa sus intervenciones públicas- ha ido elaborando un discurso compacto y hondo sobre la articulación de una España federal descentralizada frente al modelo del Estado de las Autonomías surgido de las negociaciones de la transición a la democracia. El libro que presentamos recoge una veintena de discursos de Pasqual Maragall y una breve selección de textos publicados en diversos libros cuyo tema central es la construcción de un Estado federal como garante del desarrollo pleno de los pueblos que lo integran. Desde el discurso de la toma de posesión de la alcaldía de Barcelona en 1982 hasta la conferencia en que hizo balance de su periodo como presidente de la Generalitat entre 2003 y 2006, el pensamiento de Maragall constituye una defensa apasionada y sólida de la verdadera España plural.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10052">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14353">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="37122">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="7">
        <name>Llibres de Pasqual Maragall</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="666" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="362">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/666/oda-inacabada.jpg</src>
        <authentication>b2b36c1cb2909a65782c4101a0abd821</authentication>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="21">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="60">
                  <text>13. Expresident de la Generalitat de Catalunya</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="61">
                  <text>2006 --</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="62">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="13491">
                  <text>Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10054">
                <text>Oda inacabada. Memòries</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10055">
                <text>Biografia</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="10056">
                <text>Maragall Mira, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="45">
            <name>Publisher</name>
            <description>An entity responsible for making the resource available</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10058">
                <text>La Magrana</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10059">
                <text>2008</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10060">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10061">
                <text>Català</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10062">
                <text>Monografia</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="53">
            <name>Abstract</name>
            <description>A summary of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10063">
                <text>L'alcalde olímpic i president de la Generalitat del canvi descriu i analitza en aquest llibre el conjunt de la densa trajectòria humana i política sense defugir-ne cap aspecte, inclosa la prematura finalització del seu mandat després de l'aprovació del nou Estatut d'Autonomia o la seva lluita actual contra el mal d'Alzheimer. &#13;
&#13;
El llibre arranca amb una vibrant narració de la infantesa i adolescència del nét de Joan Maragall, s'endinsa en la seva joventut de militància política clandestina sota el franquisme i els viatges d'estudis als Estats Units, abans de desembocar en l'arribada al poder municipal democràtic i el procés de vigorosa transformació de Barcelona.&#13;
&#13;
Abandonada l'alcaldia després de 14 anys al càrrec que van marcar època, Pasqual Maragall relata la voluntària travessia del desert durant el període de residència a Roma com a professor universitari, abans d'assumir la responsabilitat electoral de disputar la presidència de Catalunya a Jordi Pujol, la victòria en vots a la primera ocasió i l'arribada al càrrec autonòmic a la segona, pocs mesos abans de la victòria de José Luis Rodríguez Zapatero. &#13;
&#13;
Entre la biografia personal i les memòries polítiques, amb passió, sentit crític, capacitat d'anàlisi, tendresa i humor, Pasqual Maragall ha escrit la història d'un període crucial de salt endavant del país, viscut des del pont de comandament. Maragall, personatge clau de la política catalana i espanyola dels anys seixanta ençà, ha lliurat un llibre important, necessari per ajudar-nos a comprendre la nostra història més recent.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="68">
            <name>Has Version</name>
            <description>A related resource that is a version, edition, or adaptation of the described resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14077">
                <text>En castellà, ISBN: 9788498673135</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="80">
            <name>Bibliographic Citation</name>
            <description>A bibliographic reference for the resource. Recommended practice is to include sufficient bibliographic detail to identify the resource as unambiguously as possible.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14078">
                <text>ISBN: 9788498673722</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14354">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10064">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="7">
        <name>Llibres de Pasqual Maragall</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="667" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="479">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/667/20070509_LV.pdf</src>
        <authentication>0f01f9f4068d466084897a2a108d25c7</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42153">
                    <text>Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA

09/05/2007
La Vanguardia, p.023, Opinión

El Estatut y la España plural
PASQUAL MARAGALL
Mis declaraciones de abril en el Congreso del partido de Prodi y la extensa entrevista que me
hizo Josep M. Muñoz en el último número de l’Avenç, de la que recomiendo la lectura a los
interesados en el tema de Catalunya y la España plural, han dado lugar a todo tipo de
comentarios.
Un colaborador mío en la Generalitat escribe, interpretando lo que yo pienso:
"Teníamos dos objetivos: Estatut y España plural. Uno lo hemos conseguido notablemente. El
otro ha fracasado, también notablemente. Esto es lo que nos hace pensar que, si además, ahora,
el Tribunal Constitucional tocara seriamente el Estatut, quizás el esfuerzo no habría valido la
pena".
Exacto.
Las especulaciones sobre lo que querían decir mis palabras de hace un tiempo a un periodista
italiano en Roma se han multiplicado.
En la entrevista a la que hago referencia, expresé un sentimiento que creo compartir con una
mayoría de los catalanes: si el Estatut de Catalunya acabara sufriendo un serio recorte a partir
de una hipotética sentencia del Tribunal Constitucional, se podría llegar a considerar que todo
el esfuerzo realizado durante tres años no habría valido la pena.
Aun así, creo que la agitación que se ha generado puede ayudar a que el Estatut no sea
impugnado. Ojalá.
Las dificultades de plantear la reforma constitucional - seguramente la vía más ambiciosa y la
que mejor blindaría las aspiraciones catalanas- como consecuencia, principalmente, de la
actitud del Partido Popular, y también del rechazo del plan Ibarretxe, me llevaron a creer que la
propuesta de reforma del Estatut de Catalunya era una vía alternativa para conseguir el objetivo
de la España plural. Y aquí es donde seguramente me equivoqué. La segunda vía era
políticamente más factible, pero ofrece menos garantías de futuro.
La constatación de que, de los dos objetivos, solamente se conseguía uno (la aprobación de un
buen Estatut para el autogobierno de Catalunya) y que el otro (el avance hacia la España plural)
se saldaba con una campaña contra la voluntad de entendimiento de Catalunya con los pueblos
de España, es para mí una razón de peso para sentir cierto desencanto.
Lo que dije en Roma es que, vistas las cosas ahora, quizás habría sido mejor lo que
intentábamos hacer hace diez años, que era cambiar el artículo 2 de la Constitución (tanto si se
aprobaba como si quedaba pendiente pero bien definido). Embarcarse en un Estatut de más de
200 artículos tenía su riesgo1.
Veremos cómo acaba todo. Depende del TC. Si la polémica reciente ha servido para que en
Madrid se den cuenta de lo que está en juego, deberíamos darnos por satisfechos.

180 de 204

�Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA

Un rechazo o retraso ulterior o modificación sustancial del Estatut - después de su aprobación
en el Parlament de Catalunya, en el Congreso de España, en el Senado, y pasado el referéndum
catalán del 18 de junio- sería la confirmación de las sospechas nacionalistas tradicionales: en
España, a lo máximo que podemos llegar es a soportarnos con resignación, a la "conllevancia",
como decía alguien.
No es lo que habíamos pretendido. Ni es lo que hemos de pretender.
Esto es lo que dije al periodista italiano, uno de los biógrafos de Zapatero, en Roma durante el
congreso de La Margherita de Rutelli y Prodi, y lo que reiteré en una conversación con el
periodista Jordi Barbeta.
Ahora el campo de juego es Europa. Los italianos lo han visto los primeros. Por eso lanzaron el
1 de diciembre en Roma el PDE, con la adhesión de tres no italianos: François Bayrou, Josu
Jon Imaz y yo mismo.
Raimon Obiols ha hecho un análisis pormenorizado del proyecto de Rutelli y de la adhesión de
Fassino y los Democratici di Sinistra a éste, insistiendo en la laicidad del proyecto DS en
contradicción con el carácter democristiano del posicionamiento actual de Rutelli.
Creo que lo que no se puede menospreciar es la intuición, para mí nuclear, de la apuesta de los
italianos. Se trata de la constatación de que la nueva patria a la que pertenecemos es Europa y
de que en este escenario es necesaria una fuerza similar al partido demócrata de EE.UU. y un
sistema electoral basado en elecciones primarias y candidatos no decididos por los aparatos
partidarios sino por los propios ciudadanos demócratas o republicanos -en este caso populares-.
Si nuestra moneda es el euro y nuestra defensa será pronto europea, Europa es nuestro
escenario político de referencia.
Y esto no obstaculiza la existencia de parlamentos en Catalunya o en Escocia, como es notorio.
La reacción malhumorada de los conservadores británicos, y de algunos laboristas, a la victoria
del Scottish National Party, es indicativa, pero no cambiará el tránsito hacia un Reino Unido
más europeo y al mismo tiempo más devolucionista. Blair impulsó la devolution pero no el
europeísmo. Veremos qué hace Gordon Brown, que después de todo es escocés.
Dicho esto, pienso ayudar a mi partido, el PSC, en las elecciones municipales. Asistiré a
algunos actos de precampaña con candidatos socialistas o afines, algunos de ellos provenientes
del mundo de Ciutadans pel Canvi. Y seguiré participando modestamente en el proyecto de
Partido Democrático Europeo.
Espero que el Estatut no se encalle en la justicia. España y la política española tienen un sexto
sentido considerable, producto de más de cinco siglos de modernidad, imperio, decadencia a
partir del surgimiento británico, Guerra Civil, dictadura y democracia.
Me extrañaría mucho que no supiesen lidiar el toro del Estatut.
PASQUAL MARAGALL, ex presidente de la Generalitat de Catalunya
1 "Merkel quiere una Euroconstitución de bolsillo", decía Andreu Missé desde Bruselas (´El
País´. 29 de abril de 2007).

181 de 204

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="23">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="26518">
                  <text>04.02. Activitat política</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35654">
                  <text>Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). </text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35655">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10092">
                <text>961</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10094">
                <text>El Estatut y la España plural</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10096">
                <text>Article</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10098">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="48">
            <name>Source</name>
            <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10099">
                <text>La Vanguardia</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10102">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10103">
                <text>Estatut</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="10104">
                <text>Espanya plural</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="10105">
                <text>Catalunya</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="10106">
                <text>Acció política</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="10107">
                <text>Territoris</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="47158">
                <text>Partits polítics</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14355">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40337">
                <text>2007-05-09</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10093">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="93">
            <name>Descriptive Identification : Note</name>
            <description>Note inside the descriptive identification of an archival description or a component.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10095">
                <text>Activitat política</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="2">
        <name>Articles</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="668" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="478">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/668/20070615_LV.pdf</src>
        <authentication>2994b073474956932bf9a0ed9b56bea6</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42152">
                    <text>Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA

15/06/2007
La Vanguardia, p.027, Opinión

Inseguridad
PASQUAL MARAGALL
A comienzos de los ochenta, antes de la recuperación económica, la inseguridad en Barcelona
era alta. Por esta razón creamos una comisión en la que el ex alcalde Josep Maria Socías
Humbert encabezaba los esfuerzos para mejorar la situación.
Lo primero que se hizo fue replicar aquí la encuesta británica sobre el crimen, la llamada
encuesta de victimización. En el primer ensayo (año 1983) el resultado fue dramático: el 25 por
ciento de los ciudadanos declararon haber sido agredidos, robados o haber sido objeto de un
intento en este sentido. Las cosas aún empeoraron ligeramente durante los tres años posteriores,
hasta llegar al 27 por ciento de victimización percibida.
A partir de aquí la mejora fue notable y sostenida (a excepción del año 1990) y marcó el
mínimo de la serie el año 1993 con un 14 por ciento de victimización. La serie finaliza en el
año 2004, con un 20 por ciento: una de cada cinco personas consideró haber sido objeto de
actos delictivos aquel año.
Ignoro la razón por la que la serie se interrumpe en el año 2004. Ahora, este verano, creo que
dispondremos de nuevos datos.
La ciudad de Barcelona está siempre entre uno y dos puntos por encima del promedio
metropolitano de victimización percibida.
Todos tenemos experiencias cercanas de delitos sobre las personas y los bienes. El quiosco
próximo a mi casa fue atracado dos veces el mes pasado. Quizá influyó el hecho de que la plaza
está en obras y resulta más fácil ocultar la fechoría. Se lo insinué al alcalde Hereu, sin
especificar los hechos, en un mitin electoral en la calle Muntaner.
Un poco más abajo, en la calle Alfons XII esquina con Madrazo, una casa abandonada fue
invadida hasta que la policía echó a los okupas. Yal otro lado de la calle hay un jardín
abandonado que pertenecía a la antigua escuela de las monjas alemanas. Ahora la casa ha sido
adquirida por una compañía constructora de hoteles. Confío en que el jardín de enfrente será
restaurado por las autoridades municipales. Todo esto no es irrelevante: ha de contribuir a una
mejora de la tranquilidad y la calidad urbana.
Hay un aspecto que considerar en materia de seguridad: la presencia de policía en la calle. No
sé si la policía (en nuestro caso la autonómica y la municipal) patrulla de forma suficiente.
En Nueva York, donde viví dos años, los cops (polis) eran amigos de las viejecitas del barrio,
que les confiaban todo tipo de secretos sobre lo que sucedía en las escaleras y las aceras (y,
sobre todo, se sentían acompañadas).
La única policía uniformada que hay en Nueva York es la policía local. Tanto el Immigration
Service como el FBI son federales y no uniformados. Caso aparte es la Guardia del Estado, que
recordamos por su dura intervención durante los incidentes de la Universidad de Kent.

185 de 204

�Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA

Creo que en nuestro caso el despliegue progresivo de una nueva policía, la autonómica, y la
substitución progresiva de la nacional y parcialmente de la local, pueden haber afectado a la
seguridad. Pero sin cambios no hay mejoras.
Una vez me encontré con un grupo de guardias civiles por encima de Vielha y cuando les
pregunté cómo estaban me contestaron: "Rodeados". Era el inicio del despliegue de los Mossos
d´Esquadra en la zona. Estaban entre sorprendidos e incómodos, lo que entraba dentro de una
lógica que la consellera Montserrat Tura intuyó inmediatamente.
En otra ocasión, esta vez yendo hacia Tarragona, me paró un grupo de policías de tráfico
pidiendo que no se les obligara a salir de Catalunya para poder seguir siendo lo que eran.
Todo esto es complicado. Casi tan complicado como la enseñanza del catalán y el castellano
que el otro día explicaba el conseller de Educació con una claridad encomiable, mal está que yo
lo diga, en el programa de Mònica Terribas.
Creo que la seguridad en Catalunya y en Barcelona está en buenas manos. Conozco bien al
conseller Joan Saura y al alcalde Jordi Hereu y me consta la capacidad que han demostrado en
la conducción de temas y escenarios no precisamente sencillos.
Es más: tengo la impresión de que, a pesar de que siempre hay noticias desagradables, la tónica
general es de tranquilidad. He viajado mucho durante los últimos años y, en particular, durante
estos últimos meses, y no creo que nos podamos considerar deficitarios en relación con otros
entornos.
Confío en que la definitiva configuración y despliegue de los cuerpos policiales, sobre todo si
van acompañados de una presencia física cercana y a pie de calle, remacharán el clavo de una
opinión generalizada que también he podido comprobar por todas partes: la tranquilidad y la
calidad de vida son muy considerables, tanto en Barcelona como en general en Catalunya.
Detalles como la substitución de las sirenas continuas por las sincopadas, en el caso de las
ambulancias, y la introducción de las bicicletas municipales también ayudan a la sensación de
tranquilidad y civismo. Aunque si hablamos del tráfico, con la iglesia hemos topado. Aquí sí
que Londres y el alcalde Ken Livingstone nos pueden dar algunas lecciones. Veremos si las
bicis del alcalde Hereu funcionan. Hoy cuando regrese del despacho lo probaré.

186 de 204

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="23">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="26518">
                  <text>04.02. Activitat política</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35654">
                  <text>Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). </text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35655">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10109">
                <text>1129</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10111">
                <text>Inseguridad</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10113">
                <text>Article</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10115">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="48">
            <name>Source</name>
            <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10116">
                <text>La Vanguardia</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10119">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10120">
                <text>Seguretat</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="10121">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="10122">
                <text>Catalunya</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="10124">
                <text>Model social</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="21700">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14356">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40338">
                <text>2007-06-15</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10110">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="93">
            <name>Descriptive Identification : Note</name>
            <description>Note inside the descriptive identification of an archival description or a component.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10112">
                <text>Activitat política</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="2">
        <name>Articles</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="669" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="371">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/4/669/19790818_LV.pdf</src>
        <authentication>81d06c618d21467b6e4b5ec9c08265ef</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42045">
                    <text>Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA

LA VANGUARDIA •

Área Metropolitana:

1o

BARCELONA

Ó SABADÓ.18 DE AGOSTTÓ
DE 1979

Temasypersonales

una ocasión histórica (1)

destrucción

de

la

ciudad

Pasqual Maragali,teniente de alcalde de Planificacióny Programacióndel traías pagan más impuestos para
Ayuntamiento de Barcelona,publicahoy en «La Vanguardia»
el primerode una peor calidad de vida, y con vatres artículossobre el temadel Area Metropolitána.
El señor Maragall,núme lores del suelo descendentes,frente
ro dos de la candidaturapresentadapor el Partit deIs Sociálistesde Cata a suburbios lujosos, caros y con ba
lunya en las pasadaseleccionesmunicipales,es el hombreencargadode jos impuestos sobre la propiedad,
llevar a término la reforma administrativa y de personal del Ayuntamiento. donde duermen los ‘ciudadanosque
Miembro de la CorporaciónMetropolitanade Barcelona,el señor Maragali durante el día consumen servicios
ha cursado estudios recientementeen los Estados Unidos donde ha estado —sin pagarlos— en el distrito coviviendo durante un año. El tema de las áreas metropolitanasy, concretamen mercial del centro. La mi&amp;ma imagen
te, la de Barcelonano le resulta,evidentemente,desconocido.
A lo largo se aproxima hoy en muchas metró
de estos tres artículosque publicarádesde hoy «La Vanguardia»,
Pasqual polis europeas.
Maragall expone sus puntos de vista sobre esta cuestión.
,
Debemos extremar, pues, el rigor
Una de las mayores brutalidades portamientos insolidarios, discutien para que la rehabilitación de nues
cometidas en este país en las úiti do con los vecinos para solventar tra área y el restablecimientode los
mas décadases la destrucciónde la problemas —si existen condiciones lazos de colaboración que faltaron
las décadasdel capitalismo salciudad. El yerro —que resulta de institucionales e ideológicas favora en
una mirlada de decisiones asedas, bies y a despechode las dificultades vale no deje lugara algunos de esos
cielos impositivos suburbiales y
como corresponde a los comporta económicas.
Creo firmemente que en un par el consiguiente éxodo de las clases
mientos de una clase social— es
y medio-altasde la ciudad cen-’
equiparable al ahogo cultural de Ca- de años van a reunirse esas condi altas
talunya o al desarraigo de los cmi- ciones favorables: Las mayorías tral. A la pequeña historia de ‘las
grantes forzados,y tiene consecuen ideológicas dominantes en el área, rivalidades protagonizadas por los
cias tangibles en la vida de cada la entrega total de los ‘representan- Porcioles, España y Antoja —bien
tes elegidos, a sensatezde una opo. instrumentadas desde Madrid— dodía.
Cosas parecidas, es cierto han ocu sición de la que menos puede de- be suceder, lhsisto, la afirmación
rrido en otros países. La suburbiali oírse es que, en la mayor parte de del área urbanacomo tal.
Ello implica dos cosas: 1) Estu
zación de los ricos, consumada en los casos, no militaba en el fran
EE.UU. e incipiente en Europa, ha quismo, son todos factores de espe diar - cuidadosamente, y compensar
en su caso, los sacrificios impues
escindido las ciudades en un centro re nza.
proletarizado y un entorno más o r Entre los elementos negativos hay tos por la planificación metropolita
menos confortable. Aquí el centripe que citar sin duda, junto a la crisis na a determinados municipios (in
tismo de los ricos, la retrasada mo- . económica, el centralismo posible fraestructura del delta del Llobre
torización de los trabajadores y la de los políticos barceloneses,de iz gat, centro direccional del Vallés,
ausencia de infraestructurasha man- quierda o derecha,la frágil consoli etcétera...) ; y 2) Aumentar muy sig
tenido una dicotomía de signo inver dación cultural del área en conjunto niticativamente ‘la participación de
so con excepciones como las de —con presumibles intentos lerrou la ciudad central en os costes hu
Casteildefels, San Cugat y sectores xistas en el horizonte— y el tacti manos, técnicos y financieros a que
de Maresme. La ciudad central se cismo desmesuradoa que nos está debo hacer frente el área en conmantiene y el suburbio se degrada. acostumbrado el período de eleccio junto.
Da lo mismo: la Ciudad ‘no existe. nes intensivas del que aún no hePero si esta nueva posición de la
No hay correspondencia entre los mos salido.
ciudad contraria respecto al área
fenómenos reales y las institucio
Al entusiasmo actual de los nue tiene que producirse —y puede provos regidores de los municipios del ducirse, puesto que aquí se dan unas
nes.
Reconstruir la Ciudad, con ma- área metropolitana, a su entrega y condiciones de homogeneidad polí
yúscula, la ciudad como centro de moderación simu•táneas,que se ha tica que no existe en otros países—
la vida social y política, va a ser puesto de relieve, por ejemplo, en- es preciso que la institución metrola tarea de dos o tres generaciones. torno ai injustificable suceso ce politana se fortalezca, no como foro
y es más caro reconstruir que cons Abrerá, habrá que añadir pues dos, de debate y reivindicacIón, sino cotruir, más cara la rehabilitación de abundantes de rigor y perseveran- mo ente ejecutivo y actuante,dótado
un tejido que su expansión lineal.
cia para que nuestro difícil empeño de recursos,y en que la ciudad cen
Ahora bien, el coste de la rehabi tire adelante.
ti-al se sienta plenamente compro
litación del tejido urbano es una de
Estamos ante una ocasión históri metida y representada. Ignorar esta
las variables más indeterminadasdel ca de salir de ‘la didomía decirnonó última óondición, quizá como fruté
vocabulario económico.
nica (centro rico - suburbio pobre)
Si el paciente goza de buena Sa- sin caer en la dictomía americana del tactismo a que me refería an
Lid y su estado moral es pujante, (centro pobre - suburbio rico) . Lo tes, sería un ‘error funesto.
la recuperación puede ser espeo esencial es afirmar l vitalidad y sotacular, como ocurre con ciertas en- lidaridad de la aglomeraciónurbana
Pasqual MARAGALL1 MIRA
fermedades. Hay millones de horas como tal, de la Ciudad como tal.
Teniente de alcalde del
muertas que se movilizan en favor
En las metrópolis noi-teamerica
Ayuntamiento de Barcelona.
de la Ciudad —limpiando fachadas, nas de la Costa Este se ha llegado
Miembro de la Comisión
plantando árboles, reduciendo com al extremo de que las ciudades cen
de la CorporaciónMetropolitana

La

15

terceruedad, disconformecon
a ley de. reformo fiscai

medicamentos y bonificaciones en los
servicios públicosy otrasventajas,
se
dicte una ley en virtud de la cual se
les equipara al trabajadoren activo, reduciendoeis ingresosal hacercaer soellos una mayorpresiónfiscal»
Las quejas de los jubilados, que iempre fueron justas, lo son bre
Se señala,por último, que ‘esta medl
ahora todavíamás cornoprotesta por el nuevotratamiento tributario da es contraria a una efectiva política
a que han sido sometidos aquellos pensionistas que perciben más de empleo, puesto que ante estos ries
de 3OOOOO
pesetas anua’es. Aunque,en realidad, sólo un tanto por gos impositivos el trabajador en activo
ciento muy reducidoVegaa esta cantidady son pocos los afectadosdemorará todo lo posible su jubilación
por a medida,o cierto es que los de a tercera edadson contrarios y retendrá su puesto el mayor tiempo
al pago del RPF porque entiendenque esta reducción por renta de pesible en detrimento de la creaciónde
otros nuevos.

Establece que as pensiones superiores
a 300.000 pesetas anuales pagarán el IRPF

sus ingresoses arbitraria, aparte de que el tope fijado lo consideran
también injusto. Sesenta mil duros al año son más bien poca cosa, Ley aprobadapor los
por cuanto representan,por catorce pagas,poco más de veintiuna representantes del pueblo
mil pesetas cadauna, dinero con el que es casi imposible vivir dig Las quejas han llegadoa las altas esnamenté.
feras de la Administración. Ello ha mos

trado, sin duda, la respuesta o aclara
Las asociacionesy entidades en que sobre los que pagaron los impuestos ción del Ministerio de Hacienda, en el
los jubilados y pensionistasse agrupan,correspondientes. La cotización, sumada sentido de indicar que el eonjunto de
ya han hecho patente su disconformia la participación empresarial, puede medidas fiscales relativas a los pensio
dad.
considerarse como un ahorro progreslvo nistas no es obra y voluntad del depar
«Tal medida es injusta, porque ese efectuado durante toda una vida abo tamento. «Todoel nuevotratamiefltotri.
rendimientode trabajono se ha produ ra!.
butano a los pensionistas—dice—decido en el momentodel hechoimpositi. Otro punto que tanpoco ha merecido riva exclusivamentede la nuevaley que
yo y porquevaría totalmenteel espín la atención y consideración es que no regula el impuescto sobre la renta, apro.
tu y contenidode la acciónprotectorase puede nunca negr a pensionistasy bada el 8 de septiembredel pasadoaño
de la SeguridadSocial,establecidopor jubilados que sus percepciones vienen por las Cortes,casi por unanimidad.
En
una ley, ademásde suponerun nuevo perdiendo su valor inicial en el transcur consecuencia,el Ministerio de Hacien
gravamenen algo sobre lo que ya se so del tiempo. «Mientrasse desgastanda no hace en este sentidosino aplicar
tributó: el trabajo que permitióconsti y desfasanrápidamente,las revaloriza.una legislaciónaprobadapor los repre
tuir dichaspensiones»,dice una decla ciones no aumentanal ritmo conque se sentantes del pueblo y en ningúncaso
ración de la Asociaçión de la Tercera incrementael coste de la vida y el que adopta ningunamedidaque no consisto
Edad. Y añadeque cuando se pasaa la las disfruta—es un decir— nadapuede en la puestaen prácticade la legislocondición de pensionista,cualquieraque hacer por mejorarlas;está ancladoen ción establecida».
sea su causa, se hace bajo unas nor el tiempo a merced de la políticade También ha habido aclaración con remas legales en que se establecen sus turno y precisamente,
cuandoesa polí ferencia a otra medida oficial que afeocondicionamientos. «Losque hasta aho tica alardea de una última revalorizacióntan sólo a os jubilados y pensionistas
ra así lo hicieron—continúala declara-del 14 por ciento. paralelamente crea barceloneses que disfrutan de pases de
ción— contaron con una tranquilidad
de un impuesto,que no sólo anula dicha libre circulación para los transportes pú
futuro que les daba la ley general de pretendida revalorización,sino que su- blicos municipalizados.No se les retira
la seguridadSocial,que en su artículo pone para los pensionistasuna rebajará la autorización de que disponen para
22, dice: “Las percepcionesderivadassustancial de las cantidadesque hastaviajar gratis en metro y autobús, pero
de la acciónprotectorade la Seguridadahora venían percibiendo»,ha manifes sí que habrá,según manifestacionesdel
Social están exentas de toda contribu tado un representantede la Asociación concejal responsabledel área de Trans
ción, impuesto,tasa o exacciónparaOs-de la Tercera Edad.
portes, Jacint Humet, una revisión de
cal”. Estaseguridad,conla ReformaFislos pusesconcedidos,porque se han decal, ya no existe».
tectado abusos. Un estimable tanto por
Una protecciónque no es tal
«Si el hecho no fuera trágico —fina- ciento de las 150.000autorizacionesconPensiones constituidas por las
liza—, mereceríala calificaciónde burla cedidas podrían ser canceladas por mopropias cotizaciones
terriblé para los afectados. El anciano,tivos diversos: porque sus poseedores
De otra parte, no se ha tenido tampo el impedido,la viuda o el huérfano, no disfrutan de posición económicaque les
co en cuenta que estas pensiones que comprendenque,cuandoen todoel niun permite pagar los transportes, porque
ahora disfrutan los jubilados fueron do se habla de proteccióny ayuda a el titular ya ha fallecido y no ha sido
de tu- devuelta la tarjeta o porque quien la usa
constituidas por las cotizacionesde los la tercera edad, de recuperación,
trabajadores, detraídas de sus salarios tela a los desvalidos,de gratuidadde no es precisanlentesu titular. — J, C. R.

Karl HeinzTuúbert,
historia y mintiÓ
EL TEMA: La danza ‘histórica.
EL PERSONAJE:
Karl Heinz Taubert; 66 años; soltero; nació en Stettln
(hoy Polonia, antes Alemania); pianista; uno de los primeros historiadores
mundiales de danza histórica; su afición, leer libros de danza.
—áUsted estudie la danza o la his- de pareja,quees unacatástrofepara
tena?
danza.Es el fin
la de la danza.
—Estudio la danza histórica; busco
—La danza es internacionalo calas formas antiguas de la danza, racterísticade cada país?
cómo se hacían las representacio- —Yahe escritoque se puedecernnes y cómo se pueden hacer hay, prendera un paíspor la formade su
sin fantasías.
Por danza.
ejemplo,el baila español
—jPero es posible conocer la his- no vale para Alemania, porque la
toria de un país e través de la dan- danza define una forma de vivir, es
za?
forma de expresión
la
más natural
—Sí, absolutamente.
un país.
de Por la danza se puede
—,Cuál es el país más rico en identificar a una nación.
danza?
señor TaubertEl
posee una de has
—(Tajante.) Francia. En París se mejores bibliotecas que existen sohizo la conjunción de las danzasde bre danza y es autor de •diversos II.
Italia, España,Inglaterra.
..
bros
y películas sobre el tema, labor
—Supongo que las ‘danzasde Cor- ‘ que simultanea con sus clases en
te serían parecidas entre sí.
• Hochschule ‘der Künste, en Berlín.
—SL Durante el Renacimiento,to—Cómo investiga usted sobre la
das lasCorteseuropeasteníanmaes- danza?¿Dóndeencuentra datos?
tros de danza.Ya después,por ejem.
—Hayuna gran colecciónen Ber
pb, Luis XIV tuvo durante treinta lín,en el Museodel Estado,en la sec
años unalecciónde danzadiaria;em- ción de Costumbres.Yo estuve 15
pezó cuandoera pequeño.(Me mues- años investigandoen esa colección
tra un retrato. del Rey Sol.) Mírelo, y ahora trabajoen la Universidad de
a los 60 años, con una figura grá. Salzburgo,dondehay más de ocho
cii, casi de bailaría...
mil
librossobre el tema. iAhl Y tam
—iY bailaba lo mismo que se bai- bién en la Bibliotecade París... Pero
laba en España? (Sonrío.) ¿Estába- no hay catálogo.Hay que mirar libro
mes al día?
.
porlibro...
—Luis XIV estaba casadocon Ma—Quéquedade la danzaantigua?
ría Teresade España;su nieto,que
—ElsigloXIX fue una tragediapa.
luego fue Felipe y, vino de París ra la danza.No quedanada.Sólo los
aquí con el maestrode danzaPierre nombresy la música.Graciasa perso.
Rameau.Todoel mundoqueríabailar nascomoBelaBartok,quese pasóla
como en Versalles. •
vida
recogiendola músicahííngara
Karl Heinz Taubert acompañamu- que algunos viejos recordaban,pa.
chas veces sus expresionescon mo- rs queno se perdiera... En otrospafvimientos rítmicos, armónicosde sus ses se hizo lo mismo.. . Y yo intento
nimios. Una de ellas muestra una hacerlo también...
triste huella de la Guerra ‘Mundial,
—Una
cosa. ¿Se bailabapor el pla
que casi le impidió seguir tocahdo el cer de bailar o como medio de .di
piano.
‘ .
gar»?
—Hay alguna relación entre la
—(Enprincipio no entiende la pre
danza y la decadenciade un país?
gunta.’.La repito.) En público, los
—(Sorprendido.) La danza es una hombresbailaban con máscara,pe
representaciónpara expresartodos ro en el castillo (ríe) bailaban sín
los sentimientos.Es un símbolode ella,.y supongoque tambiéns8 de.
la combinación
de la vida y la cu!- dicabanal «cherchezla femrne»...
tura. . .
—.Usted
.
cree que hay relación en—Pero parece que cuando un país tre la danzaantigua y lo que se baila
llega a su máxima expresividad en ahora?
dánza empieza su decadencia.
—No,
no. La músicay la danzade
—Antes de la gran Révolución en ahora son muy rítmicas, policéntri.
París, la decadenciaya había comen- cas. La danza antigua centraliza la
zado. El burguésquiso bailar, pero expresióny el movimiento.(Y senta
con otro estilo. Este camino está re-. do, imita las dos férmas de bailar.)
presentado por la contradanza,que
El señor Taubert ha participado
se baila con cuatro parejas.Todoel comoprofesoren el Vil Curso Inter
mundo quiso bailarasí.
nacionalde Baile Español,celebrado
No sé por qué, quizá por las difi- en Sitges y dirigido por nuestro
cultades idiomáticas —la conversa- José de Udaeta.
ciónes en francés— el señor Tauber —.Ha descubierto usted alguna
no quiere asentir, pese a que su res- danza española que no conociéra
puesta confirma mi suposición. Dejo mos?
el tema.
.
—Sí. «Los petrimetresy petrime
—.Cuál es la mejor expresiónde tras». La he descubierto
leyendoa
la danza histórica?
PabloMinguet, en su Arte de Danzar,
—El minué.Es la expresiónmás publicadoen Madrid en 1758.He poestética. Luegoviene la contradanza,dido reconstruir el baile. — Félix
pero paralelamente
también el baile PUJOL.

1
INDIA NEPAL TAILANDIA
1101.000
ptas.1
-

-

BAU CEILÁN SINGAPUR
1•_136500
pfas.1
-

-

HONG KONG - FILIPINAS - JAPÓN
1144.900
ptas.J

Sugerentes nombres.
Exóticos paisajes.
Interesantes destínos.
Disponemos de un amplio
abanico de salida.
—.---

.
Información:
ClubdeVanguardia,
Caspe28, pral.
Barcelona-lO.
Telf.317.9020(de9 ti.

a 9h.noche
ininterrumpidamente,
‘q

-‘,.—‘-‘..,‘,,..-‘...

soliciteinformación
ó envíe
estecupón
a:
i—;,

. ‘,,——,

__________
—

de:
tonguoccfl9

‘

técnica:ViajesViking,8. A.

.

Caspe,28,pral.Tel.3179020
Barcelona-lO

—

a

a

—

(apellidos)
.

_____________________________

ÓnO)

4__,__(de9h.mañanaa9h.noche

5 de 204

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="4">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="24">
                  <text>08. Tinent d'Alcalde</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="25">
                  <text>1979-1982</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="26">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35669">
                  <text>Documentació emanada de l'exercici de Pasqual Maragall com a Tinent d'Alcalde de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10125">
                <text>1131</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10127">
                <text>La destrucción de la ciudad. Area Metropolitana: una ocasión histórica (1)</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10129">
                <text>Article</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10131">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="48">
            <name>Source</name>
            <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10132">
                <text>La Vanguardia</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10135">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10136">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="14726">
                <text>Àrees metropolitanes</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14357">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40339">
                <text>1979-08-18</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10126">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="2">
        <name>Articles</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="670" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="372">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/4/670/19790819_LV.pdf</src>
        <authentication>8cbabd2fe47d18c4f1779d21d1637717</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42046">
                    <text>Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA

BARCELONA

•

LA VANGUARDIA

• DOMINGO, 19 DE ?QSTO

ÁreaMetropolitana:unaocasiónhistórica(2}

,

‘7-

,,,«Añella»,
cooperatiVa,
creativa

,

‘

,

DE 1979

‘Iii Corporación
como punto dé partidaY:”
Barcelona-ciudad está en condiclones de asumir este año, al las gestienes realizadas en Madrid en representación da los grandes municiplos del Estado surten efectos prácticos, gran parte de la deuda contraída con la Corporación ‘Metropolitana de Barcelona.
La CorporacIón actual es una mstltucián estrecha en todos los ‘sentidos; económico, territorial e instituclónal. Y de ello debe culparas en
gran parte a’ la ciudad central. Pero
es también la realidad de la que ‘hay
que partir en el camino hacia la Región 1 de la G’eneralitat, como auténtlca Reglónm’etropolltana formada
por las comarcas hlst&amp;rlcas del Baix
Llobregat,
Barcelonés. Marasmo y los

piedad es más Igualijaria que ta ‘ de
los ngresos lo que da a la contribu
‘ Ciónun carScter nada progresivo.
En
un trabajo universitario reciente
‘ (febrero
1979) sugerr la posibilidad
de considerar el arbitriode plusvalía mo un tipo Impositivo dife
rencialsobre las bases do vlór del
suelo de la contribución urbana, es
deóir, sobre las diferencias de valor
detectadas a través’ de este impues
to. Esto simplificaría en el futuró la
‘ gestión y permitiría regularizar el srbitrio anti-especulativo hoy adminis
trado lamentablemente, como hemos
P0dido comproba.r en Barcelona. Pero
la dureza en ‘plusvalíasólo es admisi
ble si va unida e una disciplina urba
flístíca extrema: de otro modo ‘se
Convierte
en un Incentivo a la densi
ficación tolerada, algo que en el área
de Barcelona no nos podemos permi

doe Vallés.

,

‘

Ante todo conviene pues lanzar al
CMB
InvertIr el desdeño con que
la clud&amp;1central trató sus problemas.
El futuro de la Ciudadcon mayúscula
Be Juega tanto o más fuera de la
ciudad central 47.OOO Has.) dentro
do sus estrechos límites (9.000 Has.).
Barcelona ciudad es hoy casi una ficc1ói. Su población está estancada,
mIentras la del área crece. Esto está
ocurriendo Igualmente en el resto de
Europa, dónde además, y con la excepclón de FrancIa e ‘Italia,‘las áreas
metropolitanas en conjunto están creclendo menos que la población nadonal, y las áreas urbanas de tamaño
medio más que las grandes. Pero la
estrechez cia Barcelona (Madrid tieno un tdrmino do 6OOOGHas.) sólo
tiene parangón en París, lo ‘que se
traduce en las famosas densidades
máximas (180/200 habItantes por hectárea) de nuestra ‘ciudad y la capital
francesa, un efecto ‘estadístico más
que una realidad urbana global.
EJ proyecto desarrollista de la Gran
Barcelona, que fracasé en parte por
la debilidad política de la burguesía
barcelonesa frente
a Madrid, tenía
aspectos positivos, Junto a rin alto
grado de motivaciones ligadas al divldendo Inmobiliario. Al fracasar el
proyecto nos quedamos con lo peor

‘

,

‘

‘

We, testigos de hormigón,del precio
pagado por el desarrollo económico
de las últimas décadas.

DEL
BANCO OCCIDENTÁL
DE ESTA SEMAN4

aproximándonos a les cotas europeas

en oste aspecto, y un elevado grado’
de solIdarIdad u cohesión Interna en
ei área.
Desde el puntodo vista económico
habrá que Impulsar la modernIzación
del Impuesto sobre la propiedad w’
bana, compartiendo ‘la gestión con
Madrid, o mejor aún con la Generelitat estatutaria; pero Ñvertiendo directamente los resuItdos a lo monIcipios, que son los titulares ‘de la
contribución. Modernizar la gestión
significa disponer de bases actuaiiza
das, doide estén todos los, que son
y estén e valoree presentes, superarído le desidia de las delegaciones
provinciales de Hacienda en una ta

res poco remuneratIva para el Es.

todo (pues ésto, ya antes de la municlpalizac!ón dei Impuesto, devolvía
el 00°4 de ea rendimiento),Barcelo
na-cludad, a través de la CMB, puede
aportar mucho, técnicamente, en este
sentido, pues dispone de una cierta
experiencia en valoración del suelo

,

‘

,

hacer frente y las preferenciasde las’
respectivas comunidades;pero no deberían variar mucho si no se quieren

No convienecrear una prima econcSmlcá a ese comportamiento.

Sin embargo, la ‘contribución’
urba-

na no va resolver todos los probiemas. En un país en que se ha obligado al ciudadano a adquirir la vivienda, o casi, la distribuciónde la pro-

‘

Autocar.

,

FINES DE SEMANA en’ Vali d’Aran
16 ‘y 29 ‘de -septieñtbre, 20 y 27 octubre
‘

‘

Faltan aún por sórtear 1 0 1 coches.

Autocar,pena. cm’pieta y visitas
a 2.500 ptas. ,

VIAJES COSMOS
E. Granados, 19 . P.° Vaildaura, 266
‘
‘ !anvía,
654. Tel. 254-28-49,
,

,

pensión ‘ Cornífleta, 2 excursio

nes. ‘Extensióna Lodes por 200 pesetas
Salidas:25 agosto ‘
‘ 1, 8, 15, 22 y 29 de septiembre
desde
6.000 pesetas

‘

UnmagnificoSeat 127, dos puertas,
matriculado,con seguro, listo para rodar,
sorteadaporel BancQOccidental ante notario
ensu.12 Ernisi6nde Bonos de Caja ha
correspondidoesta semana al n.° de Bbno de
Çaja 146.894.

-_SUSCRBASE_A3;0]

‘

.

¡Cada viernes de cada semana, un Sqat 127,
puedeser suya!
‘

‘

En la fotograffa, el coch Seat 127, que ha
correspondido,al titular del Bono de Caja 146894w;1]

,

LVGUJ

a BANCOOCCTDEÑTAL
, y;1]

DE VlVlENDACONsuLTE
NUESTRAS VENTAS
Y ALQUILERES D PISOS

,

12 Emlsi6n de Brnos de CajUna emisión sobre ruedas
,

&lt;

,

,

,

pies dei ‘área.
Los tipos imposItivos(Incluidosrecargos) pueden variar de municipio a
municipio, según les necesidades a

VALL,D’ARAN

,‘

‘

‘

‘

4’‘días

‘

‘

“

‘

SENSÁClONAL!

‘

‘,

aemImecanizadasy, fácilmenteeotua-

Ilzabies, y además ha arrancado ya
la gestión compartida. Hay que conseguiriá ahora para todos los munlcl-

1

‘EL SEiT 127

do.

dad destrozada y mal hecha exigirá
una mayor particIpaciónde nuestros
municipios en los recursos públIcos,

‘

‘

j

municipios más pequeños del Besós y el Llobregatson prueba tangi-

Sería bueno ir eliminando las bonlfleaclones fiscales poco d’iscrimltiadas a las viviendas protegidas —cosa
que’ ya so ha conseguido en parte’
en el Decreto Ley de medidas urgentes de fiscalidad local— y mantenerlas sólo en casos do vIviendas habltadas por ciudadanos de Ingresos bejos. Hoy por hoy ‘las exenion’es y bo‘nificacíones, dado el reparto que se
hizo de la protección oficial, ben’ofi.
cian indiscriminadamente a los que
deberían obtenerlas y a quienes no
deberían gozar de ellas

,

,

monto Inl9ualadoeen Europa, meoportablemente bajos. Las ciudades
medias en torno a Barcelona y los

fomentar refugios flscaies. Si los
ricos o los amantes del silencio quiaren maroharse de la ciudad central o
huir cJe las ciudades médias contiguao, que lo hagan, pero pagando.

,

,

encogida y une corona metropolitana
con estánares urbanísticos práctica-

El esfuerzo por rehabilitar esta

o pavimentación)..
SI no se quiere ele-

,

,

de los dos mundos: una Barcelona

rico produce más basuras y absorbe
más gastos de protección ciudadana.

en definitiva, los profesionales; los usua.
var mucho la presión fiscal ebre le En taHees de actividades
rica, o la persona que so irícorpora a un
‘propiedad ‘urbana el único remedIo reúne numerosas
taller (de teatro, danza, video o come.
e éste: lina participación proporcio
tas),y, iar úItimo el consumídor,el es.
spiraciones
de
ün
‘barrio
nal, nl que sea baja, en el impuesto
pectador o transeúnte de la cultu:ra, la
sobre la renta dejando la redistribu
persona que asistirá a tina ‘representac,ión, la parte progresiva delimpües
Desde hace un áño viené fun ción., ‘Sn los mo:mentos actuales, ‘Ano.
to, ‘al Estado o e la Generalitat. El cionando en éÍ barcelonés barrio lía» cuenta con 20 talleres distintos e
impuesto sobre nóminas —necesario
de Gracia una ooperativa cultu disposición de los trés sectores, donde
teóricamente para sufragar el trans
cada uno puede buscar lo que desea, e
porte público metropolitano— y el ral y educativa, que recoge diver intercambiar con el vecino.
local sobre ventas, son hoy alterna
sas experienciasextranjerasde
tivas difíciles en un context9 de en
desarrollo comunitario.Más de
si e inflación
.300 participantesutilizan’el cen Déficit financiero
Ahora bien, en un, área metropo
.iArielia. quiere rom
tro pararealizarnumerosas
activi er LalosCooperatIva
litana como la barcelonesa, los ‘Ingre
‘límites de edad, de modo qué se
a tener acerquen a ella las gentes sin dlstln.,
SOS SO generan y 80 gastan a niwel dades. Es una realización
de la aglomeración n conjUnto:‘la en cuenta,dada la ‘qestacóndel ción y ‘quiere, en segundo lugar, profe
renta ‘por cápita cJe Bároelona-cludad, proyecto y sus características. sionalizar su gestión. Lo que lleva me.
por ejernpio es ‘algo Inexistente. Se
ludiblemente aparejado el aspecto finanvive en, un municipio,se trabaja en
cieno. La cuota máxima por año es de
tr.
,
Gaca,
donde
hay
‘por
lo según
menos elunas
75
entidades
de
todo
tipo,
úI
La auténtica revitalización de la haotro y ¼o gasta en un tercero. De
500 pesetas, más 250 el mes si se’reaii
cienda locel y metropolitana no llegahí que una ‘hipotétIca y deseable par- timorecuento, y una ‘Iargatdici5n aso- zan actividades. El presupuesto para
ticipación en el Impuesto sobre los ciátiva, ‘parecía reunir condiciones dó 1979 es de más de’un millón y media.
rá hasta qje no se liguen los recur
ingresos personales deba concebirse rieas para’ esta experiencia. Hacia la pr. Sale’ un costo de 5.000 pesetas por
SOS locales a los impuestos fuertes,
$ambién a pivel metropolitano, y ésa mavéra y el verano de 1978, los prorno usuario el año, usuario registrado que
directos o indhectos. La participación
en los impuestos fuertes y flpxibles
sería la vía más correcta para reali tpr.es. çue tenían profuçidas raíces en no incluye a los centenares de persoáas
•el barrio, ultimaron los detalles del jro
zar transferencias derro del área.
del Estado, ‘ los que permiten seguir
que asisten a funciones, fiestas, actos
ja inflación y ¿1 crecimiento, es la
Todo esto puede’ parecer lejano y yecto. Dos líneas básicas iñformaban el en ‘la calle...
intento:
el
grupo
de
artistas
(tatro.
única sdlución a la des’ca’pitalizacFón utópico cuando aún estamos discu
danza, artes plásticas, fotografía...),. y
acelerada de .los ayuntamientos. En
tiendo la participación de la’ Genera los lfc{eres culturales del medio comu Funcionamiento
autónomo
litat estatutaria en los Impuestos es-’ . nftario, ‘ originados ‘respéctivamente en
este sentido ‘Barcelona ha consegui
‘Le,.sctividades se organIzan generaldo ya el compromiso del Gobierno
tatajes. Pero la ‘Ley mareo de Régi . un grupo de teatro y las personas inte
el nombre de ‘talleres’
men Local está a ‘la vuelta de la ‘es- grantes de un Círculo. Para Jo que aquí mente bajo
de elevar hasta el 10 ‘por ciento en
póra exploraruna técnica o acción creaquina. Y no hay que ir más lejos de
el ejercicio d.e 1980, ‘la partícipaqión
ello ‘equivalía a la colaboración tiva, y que ro tienen ‘naclaque ver con
de todos los municipios en los im-’ la República Federal alemana, cuyo cuenta
un cursillo o un én’cuentro esporádico.
federalismo es lo más parecido a lo de especialistas y profesionales.’
puestos indirectos a través de ‘los
El aprendizaje ‘se programa y cada tefondos‘ de reparto. ‘Esta es la mejor
que va siendo nuestro estado de au
•
‘
tonomías, ‘paraver como ‘los munici Cultura y usuarios•,
ller tiene ‘un funcionamiento cutónomo
noticia financiera do, este año para
losmunicipios. El área de Barcelona
pios participan —en un porcentaje
En ¿lefínitiva, se tratóba de dar vida dentro de la entidad. AneIlai’ tampoco
variable según los estados o lánder y Iógra’r poco a poco una síntesis: cultu. inicia actividades, sino que facilita que
deberíaquizás en, el futuro hacer un
fondocomún con las participaciones’
entorno al 25 por ciento— en la par- ra como instrucción; cultura como pró ha gente haga ‘lo que busca, y no abre
te que esos lnder reciben el im ‘ducto de conumo (música. cuadros, ar un nuevo taller si no hay una demanda.
recibidas
‘
por este concepto, pues el
.Anella
habrá sobrevivido hata fisistema actual de repasto discrimina
puesto sobre la renta, sobre las so- etsanfa), y cultura tal como se entiende
en contra de los ‘municipios peque
ciedades y sobre el valor añadido. en antropología, es decir, las formas de naes de 1979 gracias a la subvencIón
ños.O uizás este fondo común daba
con la finalidad de oquilibar ‘los pre vida’ de una comunidad. Todo en la co- de dos fuentes: la fundaóión de Serveis
hacersea nivel de la Generali’tat es‘ supuestos
locales.
munidad forma parte dé algo a comen- de Cultura Popular y la ayuda prestada
Dicho esto, no está dicho lo más tar: los. sueños, el precio ascendente de por el Ayuntamiento anterior, ‘desde su
tatutarla.
‘En
cuanto a ‘los Impuestos directos,
importante ‘para la reconstitución de los ‘alquileres o las inquietudes ‘ecoló delégación de Promoción Ciudadana. La
toda la ‘lógica asiste a Ja participa
una ciudad institucional a ‘la medida gi.cas, todo es, material a utilizar, Ahorb respuesta comunitaria ha ‘sido masiva.
Ciónpráporcional de losi ayuntamíen
de la iiudad ,real. Sólo sus condicio bien, cuanto más. desarrollado. sea el Par 1980 precisa la cooperativa de dos
tos en el impuesto sobre la rent.
nes económicas.
bagaje expresivo de la comunidad, más personas a pleno einpleo r ha solici
productiva será esa refIxión colectiva tdo
LdSmunicipios no son responsábles
la :municialización de sus servi
dos, dado el déficit. Según los respon
básicamente de ‘la redistribucii5n de
sobre las formas de vid.
la renta, exepto por el ,ladó del
i
La Cooperativa • AnelIa’. —anula— sables se trata conatanitemente ‘dé aus
gasto,‘ por ese lado, hoy,’se están
Ayuntamiento de 1
acoge por ¿hoa. a tes seqtores y per cultar el futií’ro en la vld de la comu
dandoen general seiviios proporciomiembrode la Cón
nidad.
. ,. senas proce’deñtes do eilos: a ‘los artis
tas especitahtas en recuros creativos;1]
nalesa los ingresos de Individuo (el
la Corporación Mat
.
“
‘‘‘

,

,

Ja iunidád

par4”

‘

L___;0];1]

SELECCIONESULIBRO
. ‘ .

1’

ACERVO
‘

rAGUILAR

‘

_______

POMAIRE;0]

1

LA
PÁLABRA DE PAPA’WOJTYLA. «La paTa- ATLAS GRAFICO DE ANDALUCIA. — A la
TedWilUs —Tra
.descripciún geográfica de las ocho provin ELCOMANDOCHURCHILI
de
braJuan Pablo II esun aUtépticogolpe
1
ducción de Marta Guastavino. cubierta de
cias andaluzasse une aquí elanálisis resu
corazón
al
Y al pensamiento de quienes la
,‘
Joan Farré, 288 páginas. 300 pesetas.’
escuchan
Y SUfl de los quesimplemente la ‘ mido da su realidadpresente. Mapas y pla
Inglaterra se ha1 convertido en un país.
nos. . a escalas desusadas. encuentran el
leen...
es npcesario
quela
meditemos
‘ dominado. por1la violencia. y os entonces
esta
,hora
solemne de
la Historia».
De en
la
feliz complemento de 122 fotografías en
‘
cuando nace
presentación
del Cardenal Primado de , color que resumen la hermosuray variedad
1 el. Comando con el propósito
restaurar el orden. Detrás hay una nueva
andaluzas.;1]
España.
Selecçión del Dr. Alsina ROca.pro1 de
.
cíe fascismo, mucho más peligrosa
fesorde
le Universidad. 350 táitas. 425 , ,
•
‘
‘
‘
‘1. forma
que todas las conocidas hasta ahora.

1
1

pta..

,

‘

‘

‘

‘

‘

‘

‘11

..‘

‘

TElE.

.

‘

una
mulern tímillonaria, y mt i._.... e’ de negocios.
deben afrontarjuntos una pugnamortal por
su supervivencia. Elisabeth posee hermo—
sura. inteligencia. inoçen’ciay juventud. Es
la Onica hija de uno’fte los hombres más’
ricas y poderososdel múndo. A su muerte
ella debe asumir el mando de la familia.
dueña de una gígantesa compañía formaçéutica. Entonces descubre’ que debe
enfrentarse a dosclases de terror: los atentodos
1
contra re compañia que su familia
levantó y elconstante peligro de un asesino
que está a su acer,ho,;1]

,
, ,‘ “
‘
,;0]
lAIRE, QUE ME
LLEVA EL AIRE! — Primera
.
antología para
niñosy,jóvenesde la obrade
RAZAS.
‘ Rafael Alberti, no
de los mayores poetas EL CA’BALCO, ORIGEÑES.
APTI1UDES. Nereo Lugli. Trad. Rosa Rer
‘
de nuestro
síglo. llustada por Luisde Horna
“
‘.:
;0]
y con un dibujo a todo color para la portada ‘ dagué. ELautor ha consagradoaño trasañc’
.. .
‘
-‘
de su vida al estudio de ese noble animal ENCICLOPEDIA SALVAT DE LA FAUNA
!ealizado expresamentepor el poeta’.;1]
BENJAMINPLENClA, por José Corrédor
las razas. con sus numerosas variantes,
Matheos. Libro que constituye una valiosa
IBERICA Y EUROPEA. ;lJns apasionante
aportación
para conocer a uno de los más’’
filogenia. morfqlogíe. aptitudes, portes.
expedición, desdeeJ confort desu hogar.
para
luego
escribir
este
libro.
único
en
su
grandes
artistas españóles contOmporá
porj,os más pintorescos rincones de nues
género.
actrativo,
ameno.
escrito
con
rigor,
•‘
“
pLAET‘“;0]
Además
nebs. del profundo estudio de su
tro país y da Europa.observandoel siempre
científico,
ilustrado
e
todo
color,
con
aleccionador comportamiento de nuestros
obra
porJ. CorredorMatheós. contiene una DICCIONARIO DEL PASOTA de Yale y Julen
numerosas fotografías. muy valiosas,y con
animales salvajes en su propio ambiente. El
abundantísima
ilustración. en su mayor
Sordo Colecc fabulo 208 pags 300 ptas
índices
que
satisfacen
al
más
exigente.
rigor científico y la amenidad de estilo de
partetra
en color..Una
auténtica
joya dé
nues-’
Un diccionario imprescindible para el que
biblioteca
ártística
con 252
páginás.
Libro útil. así pare quienes estimen sí
nuestro más eminente zoólogo. doctor
quiere estar al’corriente del «pasOtismO),.
caballo como pera quienes les interese el’
Formato
26,5 x 32 cm y ncuadernado en
Félix Rodríguez de la Fuente y los más
ese fenómeno que nos invade. Un libro para
tema culturalmente. En tela 30X25 cm.
sofisticados equipos fotográficos. lo han’
‘tela.
racio: ptas. s.ooo.
las vacaciones.
Sobrecubierta plastificede. 1.000 pas
hecho ‘posible para usted.

1

ESPASA
CALPE;0]

:

1

pr

6 de 204

_

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="4">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="24">
                  <text>08. Tinent d'Alcalde</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="25">
                  <text>1979-1982</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="26">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35669">
                  <text>Documentació emanada de l'exercici de Pasqual Maragall com a Tinent d'Alcalde de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10139">
                <text>1132</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10141">
                <text>La Corporación como punto de partida. Area Metropolitana: una ocasión histórica (2)</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10143">
                <text>Article</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10145">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="48">
            <name>Source</name>
            <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10146">
                <text>La Vanguardia</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10149">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10150">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="14727">
                <text>Àrees metropolitanes</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14358">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40340">
                <text>1979-08-19</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10140">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="2">
        <name>Articles</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
</itemContainer>
