32 50 4980 https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/225/20051107.pdf f8f0efe805435fac324e3af1d11fccdd PDF Text Text Intervenció en el debat sobre l'estat de les autonomies Senat. Madrid | 07/11/2005 Senyor President del Senat, Sr. President del Govern, Sr. President de la Comissió General de les Comunitats Autònomes, Srs. Ministres, Sra. Presidenta i Srs. Presidents de Comunitats Autònomes, senyories, senyores i senyors, Valorar positivamente en primer lugar las propuestas que acabamos de escuchar del presidente del Gobierno y garantizar el compromiso de la Comunidad Autónoma que presido y de su Gobierno en el avance de las líneas que usted acaba de señalar. Voy a hablar en catalán, voy a hablar en castellano, las dos lenguas son, aparte de las dos lenguas que las leyes permiten utilizar, también las dos lenguas de mi casa, la de mi padre y la de mi madre. Diu George Steiner que cada llengua és un instrument per a la llibertat. Avui som més a prop d'aconseguir que Espanya tingui més instruments per a la llibertat que molts altres països de la Unió Europea. I celebro poder-me expressar, avui, en aquesta llengua que a molts ciutadans i ciutadanes de Catalunya ens és pròpia i que, a molts altres i a tots els espanyols, ens fa més plurals i també més lliures. Que sigui una aportació més a la consideració d'Espanya com a poble ric i divers. I tant de bo que pugui ser compartida, ben aviat, juntament amb les altres llengües d'Espanya, com a eina quotidiana de tots els senadors i senadores. Abans de començar aquest Debat sobre l'Estat de les Autonomies -en el marc de la Comissió General de les Comunitats Autònomes- vull tenir un record per a Joan Reventós, que en va ser el seu primer president. Reprenem, avui, una pràctica política que fins ara -malgrat els anys transcorreguts- no havia arribat a consolidar-se com un hàbit específic del nostre sistema polític, va haver-hi un temps que no es va fer. 1 �És tal vegada una prova que encara persisteixen algunes dificultats per a que la realitat política, social, econòmica i cultural de l'Espanya d'avui s'expressi a través de l'Estat de les Autonomies. Disposem d'una realitat "nova" que hem anat edificant en aquests darrers vint-i-cinc anys, a partir de la Constitució i dels Estatuts, però no l'hem desenvolupat amb tota la seva potencialitat política i institucional. Ara ho estem començant a fer L'extraordinari procés de descentralització que hem viscut, ha proporcionat força institucional a totes i cadascuna de les Comunitats Autònomes. És cert. La nostra història recent és la història d'un èxit, com ha remarcat el president del Govern, fa molt pocs dies, en una ocasió de gran transcendència per a Catalunya. I també, per què no dir-ho, de transcendència per al conjunt d'Espanya. Un conjunt complex que es veu aquí representat en la pràctica totalitat. Espanya ha recuperat en els darrers 25 anys el fil perdut de la història, instaurant un règim polític plenament democràtic. Espanya ha entrat de ple en la modernitat amb un Estat que garanteix, alhora, els drets socials, el mercat, la llibertat d'empresa i la solidaritat; amb el reconeixement de la seva pluralitat interna i amb la singularització explícita dels pobles que la formen, per raó de la seva pròpia trajectòria, de la seva pròpia identitat i diversitat. I amb un intens procés descentralitzador que ha permès canalitzar i acostar el progrés econòmic i social a tots els ciutadans a través del govern i l'administració autonòmica i local. Estic d'acord amb vostè senyor president, en la importància de la governació local i del nivell local Un Estat de les Autonomies capaç d'integrar llengües, cultures i identitats nacionals diverses. I hem sabut afrontar amb èxit la construcció d'un Estat modern amb igualtat de drets i d'oportunitats per a tots els seus ciutadans i ciutadanes. Tanmateix, com dic, no totes les passes donades, durant tots aquests anys, han estat endavant. Perquè durant els darrers anys s'havia experimentat, amb major o menor intensitat, una gradual erosió i una creixent distorsió de 2 �l'esperit i de la lletra originals de la Constitució en relació a l'autogovern. Erosió i distorsió que han originat disfuncions polítiques i administratives que -en bona part- ja van ser objecte d'anàlisi en els debats precedents al que estem celebrant avui. Si repassem els dos últims debats -1994 i 1997- veuran que els presidents del Govern -des de conviccions diferents i diagnòstics no pas coincidents- van mostrar la seva voluntat d'aconseguir un millor funcionament del conjunt del sistema. Per al president González els objectius, l'any 94, eren, en paraules seves: . consolidar el marc competencial; . aprofundir els instruments de cooperació; . establir la participació de les autonomies a la Unió Europea, que ara culminen . modificar el finançament autonòmic; . abordar la dimensió i eficàcia de totes les Administracions Públiques; . i, finalment, preparar la reforma del Senat. Per al president José Mª Aznar els objectius proposats eren ben similars. En les dues intervencions del president de la Generalitat d'aleshores Jordi Pujol- hi ha un denominador comú: la preocupació pel reconeixement i el respecte a la singularitat política i cultural de Catalunya. El meu antecessor va voler defensar amb claredat la singularitat de Catalunya, afirmant que la reivindicació catalana és anterior a la Constitució del 78. Com de fet ho va ser la reinstauració de la Generalitat provisional, abans de la Constitució, amb el president Tarradellas. Al mateix temps va enumerar els punts que erosionaven al seu parer l'autonomia catalana: la generalització i l'homogeneïtat autonòmica, un reconeixement insuficient de la diferenciació cultural, i un finançament insatisfactori. Són les seves paraules Deu anys després cal reconèixer avenços importants però cal assenyalar també problemes que persisteixen i que, per tant, són objecte del debat que avui estem tenint, d'acord amb el document tramès pel Govern. 3 �Seguiré el mateix ordre indicat en aquesta comunicació. 1) 2) 3) 4) Àmbit competencial de les CC.AA. i de l'Estat. Les relacions intergovernamentals: coordinació i cooperació. La participació de les Comunitats Autònomes en la Unió Europea. El sistema del finançament autonòmic. 1) Àmbit competencial de les CC.AA. i de l'Estat. Un determinat marc competencial s'ha consolidat, però també s'ha fet evident una interpretació limitadora del mateix i, sovint, sense la dotació de recursos suficient. Fins i tot en alguns casos (com en matèria sanitària) es podia sospitar que el traspàs generalitzat de la competència es va produir pensant més en transferir un problema de l'estat (el dèficit) que en fer més pròxima la solució (una millor gestió dels sistemes de salut) per al ciutadà. però cal reconèixer que la darrera Conferència de Presidents ha esvaït aquella sensació. 2) Les relacions intergovernamentals de coordinació i de cooperació s'han posat en joc en aquest cas d'una forma positiva. L'Administració de l'Estat s'ha aprimat en consonància amb el nou repartiment competencial i dels recursos públics. És cert que no hem aconseguit encara una articulació totalment satisfactòria dels tres nivells de l'administració pública, especialment de l'administració local. Sóc un decidit partidari de traspassar al sector local un grapat de competències i de recursos en matèria de serveis personals (guarderies, assistència sanitària de proximitat i, fins i tot en casos determinats, policia local en els municipis grans). La reforma del Senat ha estat bloquejada per raons diverses, pel PP durant una colla d'anys en que no escometre la seva conversió en una veritable Cambra Territorial, de caràcter federal, seguint el model alemany - que per molt que es digui que ara es vol fer retrocedir segueix estant per sobre del nostre Senat, quant a competències i significació. Per bé que aquesta sessió indica que ens movem en la bona direcció. També en aquest punt l'impuls reformador de l'actual govern és patent. 3) La participació de les Comunitats Autònomes en la Unió Europea. 4 �Cal reconèixer que s'ha donat un pas molt important en un altre tema decisiu, com és la participació de les autonomies en la Unió Europea. L'acord de la CARCE del desembre de 2004 ha fet possible la participació de consellers autonòmics en la delegació espanyola en les reunions del Consell de Ministres de la Unió Europea. El Conseller d'Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat ha participat ja en la reunió sectorial corresponent. 4) El sistema del finançament autonòmic. Les reformes parcials del sistema de finançament han permès avançar del repartiment de recursos entre estat, autonomies i ajuntaments que hi havia l'any 1980 (en tants per cent i sense seguretat social ni deute públic aproximadament 80% l'Estat, 0% les Autonomies que encara no existien i 20 % els ajuntaments), fins a la situació actual revolucionària amb un 30% l'Estat, un 50% les autonomies i un 20%, aproximadament, els ajuntaments; és a dir, els ajuntaments tal i com estaven. Val a dir un dels sistemes més descentralitzats d'Europa, però encara congelat pel que fa al sector local en un insuficient 20%. Segurament hauríem d'anar caminant cap a una translació des del 50% de les autonomies cap a un 20% dels ajuntaments per arribar a un paràmetre 30/40/30. És comprensible que avui es tornin a formular qüestions i punts de vista que ja es van debatre fa vuit i fa onze anys. Ara, però, amb dues diferències substantives: - El Govern espanyol presidit per José Luis Rodríguez Zapatero, ha avançat en els fets, i molt. - I el president de la Generalitat no ve a aquesta cambra a presentar un memorial de greuges o demandes al President del Govern. Senyores i senyors, De l'experiència històrica del segle passat mantenim viva una lliçó política bàsica: el progrés de la llibertat de Catalunya ha anat sempre associat al progrés de la democràcia espanyola. Va ser així en la fallida experiència de la Segona República. Ha estat així en l'esplèndida realitat de la democràcia constitucional iniciada fa 27 anys. I volem que segueixi sent així en el futur. 5 �Hem viscut 27 anys, seguits i sense interrupcions, avançant cap a un equilibri just entre aquests dos principis generals: voluntat autonomista i interessos comuns. Entre la vocació d'autogovern de Catalunya i les altres autonomies i el projecte comú d'una Espanya integradora i solidària. Reclamem, ara, trobar un nou equilibri que, a més, ha d'integrar el factor europeu. He dit i repetit que de res ens ha de servir un Estatut que reafirmi la identitat nacional de Catalunya si, al mateix temps, no és una eina útil per governar millor, ara i en el futur. L'entesa entre els pobles d'Espanya no solament és possible. És absolutament vital. Perquè a més de compartir una història comuna compartim problemes i compartim aspiracions. Abans he parlat de governar el futur. Governar el futur significa: 1. reforçar el concepte de ciutadania, 2. afrontar el repte de la mobilitat migratòria 3. emmarcar els nostres problemes en el context d'un món obert i 4. planificar adequadament les infraestructures i les noves tecnologies. Cal situar aquests temes en el marc de la Unió Europea. Poc a poc les relacions entre estats estan sent ampliades i aprofundides a través de les relacions entre regions i municipis. Vull subratllar en aquest sentit la importància creixent de les Euroregions que estan formant-se en les antigues fronteres amb França i Portugal, avui feliçment desaparegudes a efectes pràctics. La proposta d'Euroregió Pirineus-Mediterrània vol crear les condicions per treure el màxim rendiment de la sinèrgia entre institucions, empreses i ciutadans que es dóna en aquests territoris. Els posaré un exemple ben clar: a França, a pocs quilòmetres de la frontera amb Espanya, hi ha la fàbrica d'avions més important del món, la fàbrica de l'Airbus. L'empenta que aquesta "usine" està donant a la indústria espanyola de components, i en particular a la catalana, és formidable. 6 �S'està creant, en la xarxa de grans concentracions urbanes europees definida per Madrid, Paris, Londres, Frankfurt i Milà, una nova polaritat: la del triangle Toulouse/Zaragoza/Barcelona, que ajuda a recosir el teixit urbà industrial europeu. I això gràcies a l'existència de la Unió. Però tot i així l'alta velocitat està prevista entre Estocolm i Sevilla, sense el tram Montpeller-Perpinyà: una vergonya que estem en camí de corregir gràcies a la nova vitalitat de les relacions hispanofranceses. Aquesta vitalitat s'ha demostrat en la recent cimera 2+7, celebrada a Barcelona amb la participació dels governs dels dos Estats i les set autonomies: Aquitània, Midi, Llenguadoc, Euskadi, Navarra, Aragó i Catalunya. Tots aquests projectes no responen a cap evocació de velles estructures històriques -tothom ha entès que no és això- sinó a la voluntat de donar millors serveis i afavorir el desenvolupament econòmic i social. Hace algunos años, un periodista me preguntó qué me parecería que el Senado se trasladara a Barcelona: "Estaría encantado", respondí. Al dia siguiente los periódicos titulaban: "Maragall propone trasladar el Senado a Barcelona". Me llamó entonces mi padre, que en paz descanse,("que al cel sigui") que era senador, para preguntarme si aquello era cierto. "Tranquilo, papá, tranquilo", le dije. Si ahora un periodista me preguntara por qué no trasladar, por ejemplo, el Congreso a Toledo y el Senado a Zaragoza, ya saben cual sería mi respuesta: "Encantado". Encantados los miles y miles de ciudadanos que sufren a diario las molestias de la congestión en las comunicaciones de Madrid. Miren Vds.: El President Tarradellas explicaba magistralmente una sensación que tenemos quienes venimos a menudo a la capital de España: "Cuando salgo de Moncloa o de los ministerios estoy siempre encantado. Pero cuando llego a Barajas empiezo a sospechar que no todo ha ido tan bien". Creo que en esta percepción influye un factor físico: no es tan sólo que recapacites en el trayecto de Cibeles a Barajas, es que constatas que los costes en tiempo y molestias corren de tu cuenta. 7 �Y esto, que en efecto puede ser considerado una nimiedad y ocurre en todo el mundo, el Estado debería admitir que sucede. Cuando la RFA cambió Bonn por Berlín tenía, como en el caso de Madrid, poderosas razones de ahorro de costes en vistas a su ampliación al Este, pero ahora el resentimiento que se ha creado es considerable. Era mejor el triángulo Bonn-Frankfurt-Berlín, como es mejor el binomio New York-Washington. Una de las cosas que más ha complacido en Catalunya del actual gobierno de España, es precisamente la disponibilidad para desplazar las reuniones y las instituciones públicas a diferentes puntos de la geografía española. Es una muestra de sensibilidad que la gente capta immediatamente. Señor Presidente, señoras y señores: Han transcurrido más de 25 años de la vida de nuestro país que la historia señalará como uno de los periodos más pacíficos y fructíferos de la España contemporánea y de los pueblos que la forman. Hoy España es una realidad institucional bien distinta: fuerte, segura; mucho más equilibrada y solidaria. Hoy me siento más catalán y más español. Al terminar la sesión parlamentaria del pasado dia 3 pude decir: !Por Catalunya y por esta España! Hemos sabido extender el bienestar, si no a toda la ciudadanía, a la inmensa mayoría y hemos corregido buena parte de los desequilibrios con qué nuestro país llegó a la libertad y la democracia. Queda por resolver el impacto que hoy está teniendo la inmigración sobre el nuevo equilibrio social alcalzado. Como estamos viendo estos días, a raíz de los acontecimientos que se suceden en Francia, éste es probablemente el tema más complejo que ahora debemos afrontar. Pero lo afrontaremos con éxito. Estoy seguro de ello. La economía española vive hoy un momento espléndido. Crecemos el triple que Francia o Alemania. Esto nos proporciona una mayor serenidad para abordar los diversos retos que España tiene planteados, uno de los cuales es el de la inmigración. 8 �Voy acabando. Y no puedo hacerlo sin mencionar un factor crucial del mejor periodo de nuestra historia moderna. Casi me atrevería a decir que, desde Carlos III hasta hoy: La Corona ha jugado en este proceso, de manera tan efectiva como discreta, su papel de garante de la unión de los pueblos que forman la nación de naciones que es España. Por ello, también por ello, nos podemos plantear la adecuación a las nuevas realidades: porque éstas existen y porque tenemos la madurez requerida para afrontarlas y asumirlas. Señor presidente del Gobierno: Usted ha demostrado reiteradamente tener la determinación y el coraje político para abordar las reformas que permitan recuperar y ampliar el espíritu que presidió la creación de nuestro marco jurídico de libertad y convivencia. En 18 meses, el Gobierno ha convocado dos Conferencias de Presidentes. En la primera se constató un problema candente: la financiación de la sanidad. En la segunda, hace dos meses, se aportaron soluciones. En 18 meses, el Gobierno ha tomado la iniciativa de convocar este debate del Estado de las Autonomías. En 18 meses se ha conseguido un reconocimiento histórico de la lengua en la que les he hablado, así como del gallego y del euskera, ante las instituciones europeas. En 18 meses se ha hecho realidad la vieja reivindicación de participación de las autonomias en los consejos de ministros de la Unión Europea. Vd. ha propiciado un salto cualitativo extraordinario en el necesario clima de diálogo y entendimiento entre los pueblos de España. Hoy la España plural está más próxima, es más posible. Todo ello se lo quiero agradecer, expresamente, explícitamente, en este marco. No yo: Catalunya. Catalunya sabe que estas cosas no son fáciles, ni lo van a ser en adelante, pero sabe también que vd. y su Gobierno están determinados a seguir la senda de la España plural. Vd. ha sido consecuente y Catalunya será consecuente. Estoy dispuesto a asumir la parte de responsabilidad que me pudiera 9 �corresponder si las explicaciones de lo que Catalunya propone en el escenario de la España plural no han sido suficientes. Y reitero mi compromiso para seguir en el empeño, para tratar de explicar nuestras propuestas pausadamente, aportando razón y no crispación. Tanto y tantas veces como sea necesario. Y vamos a escuchar, con respeto, las opiniones distintas y las propuestas de los territorios y comunidades de España. Senyor president, senyores i senyors, estic convençut que gràcies al procés autonòmic que estem debatent en aquesta sessió, l'Espanya que aquí representem, l'Espanya plural, anirà adquirint una major solidesa i haurà esdevingut un model irreversible i admirat pel món sencer. I que tot plegat revertirà en més progrés, més concòrdia i més llibertat per a tots els homes i dones que conviuen en pau en aquest país entranyable. Moltes gràcies, senyores i senyors. 10 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1707 Title A name given to the resource Intervenció en el debat sobre l'estat de les autonomies Language A language of the resource Català Castellà Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Senat. Madrid Subject The topic of the resource Autonomia Espanya plural Acció política Territoris Federalisme Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2005-11-07 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/226/20051111.pdf 6f7ba769270a1e718e5def30b0815a36 PDF Text Text Lliurament dels premis a la Internacionalització 2005 Pavelló italià de la Fira de Barcelona | 11/11/2005 Conseller, autoritats, amigues i amics, Ja ho hem vist amb el conseller que tenim: no hem perdut peu després de la pèrdua de l'inoblidable conseller Pere Esteve, no hem perdut peu. Vull començar la meva intervenció amb un reconeixement sincer cap a les empreses guardonades en aquesta nova edició dels Premis a la Internacionalització. Crec sincerament que són un reflex fidel de la Catalunya forta i oberta que ens ha convertit en un país en marxa. Hem sentit el conseller parlar de marca i d'identitat, parlar d'internacionalització i parlar també dels sectors madurs, i defensar també aquests sectors. Catalunya, com vostès saben millor que ningú, està creixent a la taxa més alta dels darrers tres anys, hem tancat el diferencial de creixement amb l'Estat, i estem assentant el nostre dinamisme sobre bases més sòlides que no pas les que teníem abans. Ja saben que des del 1996 cap aquí el nostre creixement no estava al nivell de la mitjana espanyola. Ara estem amb un creixement de les exportacions de béns d'un 6,3% el primer semestre de 2005, que indica que les empreses catalanes són competitives en un mercat obert. Aquest matí he tingut ocasió de veure a més que hi ha empreses internacionals que venen aquí i esdevenen més competitives. He estat visitant Roche Diagnòstics i Hewlett Packard i hem estat comentant, justament hem estat recordant, com fa una colla d'anys es va parlar de la possibilitat que l'empresa ATT vingués a Espanya; Barcelona volia que això fos aquí, a Catalunya, Madrid volia que fos Madrid. Finalment va ser a Madrid, ho recordo perfectament, i recordo perfectament el telegrama que vaig rebre del que aleshores era l'ambaixador dels Estats Units a Espanya. Aquesta és la situació en la qual estàvem. I avui vostès van cada dia millor, perquè efectivament van cada dia millor també les empreses internacionals a casa nostra. Crec que és positiu per a tots nosaltres. Que ha passat amb ATT? I m'han dit: ATT ja ha plegat. És a dir, l'empresa que havia vingut a fer xips i que en aquell moment va originar una competència entre territoris, que és lògic per altra 1 �banda, per veure qui se l'enduia, aquesta empresa no ha anat endavant, aquestes dues que he vist avui sí que hi han anat. Em fa l'efecte que això és un bon senyal perquè estic convençut que és important que les empreses catalanes surtin al exterior, que s'instal.lin a l'exterior però que no perdin peu aquí. I és també important que les grans empreses internacionals, que estan assentades a casa seva tinguin èxit aquí, perquè això és també un bon indicador de la marxa del nostre mercat. És important, d'altra banda, constatar l'increment de les exportacions, estem en un increment del 4,8% de les exportacions industrials d'alt contingut tecnològic el primer trimestre de 2005, fet que vol dir que les empreses catalanes són capaces d'evolucionar cap a sectors justament d'alt valor afegit. La situació de l'economia catalana doncs, ens convida a l'optimisme. Però també ens obliga a assentar les bases d'un model econòmic més competitiu a llarg termini. - Consolidar el creixement del PIB - Incrementar la nostra productivitat. Els pressupostos de l'any 2006 de la Generalitat de Catalunya són pressupostos amb ambició, amb ambició econòmica perquè contemplen destinar - més de 1.200 milions d'euros a l' Acord Estratègic per a la Internacionalització de l'Economia Catalana. - i 2.900 milions d'euros a transport i infraestructures, que per nosaltres és en aquest moment el dèficit més important. Tenim un increment de l'estalvi corrent del 20,6%, i una reducció d'un 21,5% del dèficit, i amb un increment de la inversió de 5.780 milions d'euros. Es tracta ara de construir futur, de construir un efectiu cercle virtuós d'estabilitat, inversió i prosperitat sense incrementar la pressió fiscal. Els de l'any que ve seran, com mai, uns pressupostos per situar les persones i les empreses en el centre de l'acció del Govern. Des del 1986 i fins el 2004 cada any, des de l'any 1986 fins avui, hem crescut un punt en relació a la mitjana europea, passant del 84 % de la mitjana d'Europa al 103%, on som avui. I som la punta de llança d'Espanya al Món: el 18% del PIB i el 28% de les exportacions. I ho volem continuar essent dotant a les empreses d'instruments més eficaços. Aquest és l'objectiu del Pla per a la Internacionalització 2005-2008. 2 �Volem aconseguir que arrelar o deslocalitzar no siguin estratègies contradictòries sinó plenament complementàries. Hem de tenir estratègies que reforcin la competitivitat de les empreses catalanes i la seva capacitat per invertir a l'exterior o bé exportar, i les tindrem, les tenim. Tenim un àmbit, que crec que és el nostre àmbit significatiu, de l'Euroregió Pirineus-Mediterrània, en el qual la consolidació d'un espai comú, amb empreses tant importants com Airbus, la més important del món en aviació, és absolutament fonamental. L'Euroregió defineix el marc real de la nostra política econòmica i territorial; fronteres ja no n'hi han, i per tant, el nostre territori és a efectes pràctics, a efectes econòmics, el que els hi estic dient. El marc real de la nostra política internacional, competitiva, ha canviat perquè el món ha canviat. Un marc que ha canviat i que exigeix que ens dotem de nous instruments de governació per enfortir la capacitat de "generar futur", com vostès s'han posat per objectiu. I aquest objectius també són darrera del nou Estatut. Un Estatut que és un projecte que expressa la nostra voluntat de convertir la globalització en un factor de progrés per Catalunya, compartint aquest progrés amb el conjunt dels pobles d' Espanya. El progrés d'Espanya a l'últim terç del segle XX ha estat possible gràcies al sistema de govern democràtic que va establir la Constitució de 1978, i gràcies a l'entrada a Europa, el 1986. No en tenim cap mena de dubte. Avui, en ple segle XXI, l'horitzó de futur pel progrés de Catalunya ha de centrar-se en una colla de punts que els enumero, que els proposo considerar: 1- El desenvolupament d'un sector públic més eficient i més proper als ciutadans. Tenim 150.000 funcionaris. De vegades quan em bellugo per Europa, a França mateix, amb els de l'Euroregió, els hi pregunto: - Però vostès que estan fent? Què fan? - Doncs nosaltres fem una colla de serveis una mica semblants als de vostès. ... I em pregunten: - Vostès quants son treballant? - Doncs 150.000, i vostès? - 4 .000 4.000, és a dir, nosaltres tenim, i a veure si ens ho fiquem al cap, una part molt important, més del 50% de l'acció pública del sectors 3 �públics conjunts consolidats a Espanya, sense comptar, efectivament, el deute públic ni la seguretat social. En allò que és producció de serveis, en aquest moment a Espanya la proporció és 30% l'Estat, 50% les autonomies, 20%, que s'ha quedat curt, s'ha quedat xic, el sector local. Si considerem el cas de Catalunya no estem al 50%, probablement estem més aviat al 60%, que no pas al 50%, perquè aquí tenim serveis com ara la policia autonòmica que altres comunitats no tenen. Per tant, doncs, repeteixo, avui ens hem de centrar amb aquests punts fonamentals. 2- Eficiència. Un Govern actiu que cerqui avantatges competitives amb noves infraestructures, ciència i tecnologia, noves formes de protecció social i enfortiment de la seguretat, la identitat i la diversitat com a instruments de progrés; sense seguretat tota la resta no val. 3- En darrer lloc, però no menys important, una major participació de Catalunya a la presa de decisions col.lectives, en el marc de l'Espanya plural i de l'Europa ampliada. Aquests són els eixos que ens han de permetre aprofitar tot el potencial de la nostra societat. I aquests són, també, els objectius de l'Estatut, que és un instrument per governar el futur de Catalunya i res més que un instrument, justament per això. Ens trobem en un moment positiu per assumir un repte de gran magnitud, i això és el que aquesta nit, en el terreny de l'economia internacional celebrem: que la internacionalització de les empreses premiades, és el reflex d'una economia forta, oberta, que crea llocs de treball i estimula el progrés de tota la societat. D'un país que afronta els nous reptes amb voluntat col.lectiva i ambició. No ho dubtin: el Govern de la Generalitat i el COPCA continuaran estant en aquesta línia, continuaran estan al seu costat. Perquè el nostre és un partenariat generador de futur. Moltíssimes gràcies, bona nit. 4 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1708 Title A name given to the resource Lliurament dels premis a la Internacionalització 2005 Language A language of the resource Català Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Pavelló italià de la Fira de Barcelona Subject The topic of the resource Comerç Competitivitat Economia Premis i reconeixements Model social Relacions Internacionals Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2005-11-11 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/227/20051116.pdf 396b60a99bb06c257bd3b2daf4ddfc8b PDF Text Text Intervenció del president a la reunió del Comitè de les Regions Hemicicle del Parlament Europeu. Brussel·les. | 16/11/2005 Fa exactament un any (els dies 17 i 18 de novembre de 2004) vaig tenir l'honor de participar en la sessió commemorativa del desè aniversari del Comitè de les Regions. En aquella ocasió vaig comentar que m'hauria complagut poder-me adreçar en català, en la meva llengua, al Plenari. En aquell moment no era possible, i per això em vaig haver d'"autotraduir" jo mateix. Avui ja puc parlar el català de forma oficial. I em complau que el Comitè de les Regions, òrgan representatiu de les autoritats regionals i locals de la Unió europea, i per tant l'òrgan més proper als ciutadans, sigui el primer a permetre-ho. El reconeixement de la diversitat lingüística, la seva aplicació pràctica, són elements clau a l'hora de reforçar el sentiment de pertinença dels ciutadans amb la UE. Hi ha un problema d'identitats i de distància entre Europa i els ciutadans. I una de les maneres de resoldre'l és això que estem fent avui aquí. Vull agrair al Govern espanyol la seva receptivitat en aquesta qüestió, i les gestions a les institucions comunitàries, que finalment han donat un fruit positiu. Després de gairebé 19 anys les llengües co-oficials en diverses Comunitats Autònomes espanyoles tindran un estatus reconegut. A iniciativa de la Comissió Europea, les institucions comunitàries han definit un "Pla D" (Democràcia, Diàleg i Debat), que es publicarà al desembre. Des del Comitè de les Regions, el president Straub ha insistit que la "D" també ha de ser la inicial de "Descentralització". Com he dit abans, aquesta és l'assignatura pendent d'Europa. Vull aprofitar per agrair el suport del Comitè de les Regions per a l'organització de la Conferència de Presidents de Regions Euromediterrànies, que tindrà lloc a Barcelona els propers dies 25-26 de novembre, al voltant de la Cimera euromediterrània de caps d'estat i de govern dels 25 estats membres de la Unió europea amb els seus homòlegs dels 10 països mediterranis associats. En efecte, els dies 27 i 28 de novembre tindrà lloc a Barcelona la trobada diplomàtica de més alt nivell de la història entre líders mediterranis. Exactament deu anys després de la Conferència euromediterrània de ministres d'afers exteriors on l'any 1995 es va 1 �signar la Declaració de Barcelona. Barcelona ha estat triada de nou, sota presidència britànica, com a escenari d'una trobada històrica, confirmant la seva vocació de capital de la Mediterrània. Hi haurà activitats produïdes des de la societat civil, com són una Conferència Sindical i una cimera de líders empresarials; una Conferència de Ciutats Euromediterrànies i un Seminari sobre els Mitjans de Comunicació i la Mediterrània, organitzat per l'Institut Europeu de la Mediterrània. Les activitats organitzades per la Generalitat de Catalunya són quatre: 1. Fòrum Euromed Salut (14-15 de novembre) 2. Cultura en l'espai euromediterrani (22-23 de novembre) 3. Conferència Euromed de Dones (25 de novembre) 4. Conferència Regional Euromed (25-26 de novembre), amb el suport del Comitè de les Regions, que reunirà els presidents de regions euromediterrànies, del nord i del sud. Aquesta és una experiència única i arriscada, donada l'asimetria total de competències entre els diferents estats. Tenim a hores d'ara més de 40 regions confirmades, que representen no només l'Europa mediterrània i els països de les ribes sud i est de la Mediterrània, sinó també regions d'estats atlàntics (Bèlgica, Gran Bretanya, Portugal), bàltics (Suècia, Lituània, Estònia) i centreeuropeus (Polònia, República Txeca). Estem obrint un diàleg innovador per tal que la dimensió territorial sigui tinguda en compte. A la darrera sessió plenària del Comitè de les Regions del mes d'octubre es va aprovar per unanimitat el dictamen sobre el "Desè aniversari de l'Associació euromediterrània: Programa de treball per afrontar els reptes dels propers cinc anys", la ponent del qual va ser la Sra. Anna Terrón, delegada del govern de la Generalitat a Brussel.les i membre suplent del Comitè. Entre altres aspectes, recull la necessitat de crear un fòrum local i regional dins el marc institucional euromediterrani. Anem doncs en el mateix sentit, i estem en el mateix vaixell. Espero poder-los saludar personalment a la Conferència de Barcelona, en la qual ens proposarem rellançar el Partenariat Euromediterrani a partir d'una major implicació i participació de les entitats locals i regionals, i en definitiva, de la ciutadania, a la recerca d'una Mediterrània pròspera i en pau. Moltes gràcies. 2 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1709 Title A name given to the resource Intervenció del president a la reunió del Comité de les Regions Language A language of the resource Català Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Hemicicle del Parlament Europeu. Brussel.les Subject The topic of the resource Catalanisme Congressos Espanya plural Territoris Relacions Internacionals Unió Europea Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2005-11-16 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/228/20051117.pdf 69bacd6cfe45292f99c61f3354455653 PDF Text Text Cloenda de la segona edició del Diàleg Orient Occident (castellà i català) Caixa Fòrum | 17/11/2005 Ministro; senyora secretària general de Relacions Exteriors; queridos amigos, estimats amics, diré unes paraules en català perquè si no, se n'aniran sense saber com sona. I a més l'enteneu, o sigui que imagina't. La cimera Euromed de Caps d'Estat i de Govern constitueix una ocasió perquè les autoritats locals i regionals, estatals, així com els representants de la societat civil puguin participar activament en el debat sobre els deu anys del Partenariat, i contribueixin activament. Que aquests deu anys de viure en comú contribueixin activament a la nova etapa de relacions euromediterrànies. La Generalitat de Catalunya ha treballat fort per aconseguir que, en aquesta ocasió, siguin els diversos nivells de pertinença i de convivència política els que siguin presents. I en aquest sentit, dels actes que estem preparant destaquen entre ells la Conferència Euromed de Regions, Barcelona+10; la Conferència Euromed de Dones, Barcelona +10; la 5a Conferència de Presidents de Parlaments Euromediterranis; el Seminari de Mitjans de Comunicació i la seva relació amb el Mediterrani; la Conferència de Ciutats Euromediterrànies Barcelona+10 i la Cimera Euromediterrània de Líders Empresarials, i encara el Fòrum Euromed de la Salut. Tot això són trobades que acompanyaran a la gran trobada oficial. Nosaltres estem convençuts que el mediterrani concentra tots els desafiaments del segle XXI; és a dir que, d'alguna manera, quan discutim de la globalització potser que, com ha dit el ministre, comencem per la nostra globalització, la petita globalització que tenim aquí, perquè en aquí, a més, no és només que estigui més a prop, és que tots els desafiaments hi són. Hi trobem concentrats aquí tots i cadascun dels grans problemes del món, com a realitats actuals i coma dilemes de futur, i molt a prop. Digamos que la Alianza de las Civilizaciones tiene aquí un banco de pruebas fantástico, sin ir más lejos, i la incertesa i la magnitud dels reptes que estan en joc han de constituir, jo crec, l'impuls polític que s'ha decidit per apostar per un diàleg més continuat, més profund, més articulat i més visible pels 35 països del Partenariat. Jo vull agrair de debò al CIDOB i l'IEMed, al Narcís i a l'Andreu, que deu anys després de la conferència ens hagin permès tornar a abordar els temes de la Conferència Euromediterrània amb una base 1 �que fa deu anys no teníem. I vull agrair molt especialment la presencia del ministre Moratinos. El ministre és tan sensat que a vegades em fa patir, em fa patir en el sentit de dir com pot ser que una persona tan bona persona , tan intel.ligent, tan assabentat de totes les contradiccions que hi ha, realment estigui aconseguint el que està aconseguint. Perquè normalment es pensa que el pensament i l'acció són contradictoris, hi ha unes persones que pensen, que ho saben tot, i uns altres que fan algunes coses, i els que pensen normalment no fan res i els que les fan no pensen molt. I aquí tenim un ministre que resulta que pensa i fa i resulta; per tant, jo li vull agrair molt de debò la seva aportació. Jo crec que és el ministre d'exteriors més ambiciós que hem tingut en aquest país des que Espanya va entrar a la Unió Europea.. Vull comentar les paraules que he sentit per part de Narcís Serra sobre el protagonisme dels ciutadans. Jo no sé si el protagonisme dels ciutadans és una ambició raonable. Que és una ambició, segur, i que és raonable tenir-la, també, però que és raonable pensar que es pugui aconseguir això jo crec que va per molt llarg. A mí, cuando voy a Madrid y me dicen que los derechos colectivos son un problema porque sólo existen los derechos de los ciudadanos, que pagan los ricos y reciben los pobres y que los territorios no tiene nada que ver, ya empiezo a temblar, porque realmente tengo la impresión que el concepto de ciudadano se puede utilizar para muchas cosas, incluso para mantener en bajos niveles algunas de las virtudes de lo que se entiende por ciudadanía, en el sentido de democracia, en el sentido de proximidad, en el sentido de autogobierno, de orgullo de uno mismo como persona y también como político. Dicha esta prevención, yo creo que hay que reafirmar que el Mediterráneo existe y que es un territorio -con agua en medio-, pero es un territorio que fue central y se volvió periférico. Un mar de paso de otros que mandaban, de aquí salió todo y luego se quedó en nada, se quedó en un mar que las demás zonas geográficas del mundo, más potentes, cruzaban, e incluso cegaban, porque hubo un momento en que no les interesó y cegaron el canal de Suez y no se podía salir de ahí, se convirtió, efectivamente, en una especie de golfo, que era un prueba de su propia impotencia. Y yo no creo que podamos sobrevivir muchos de los que aquí estamos el día en que esa fragilidad del Mediterráneo desaparezca, porque esto tardará, y que el Mediterráneo se torne, efectivamente, lago interior abierto de un mundo más coherente. Pero no me resigno a que mis nietos no lo vean, y ese día que ellos verán el mundo será mejor, querrá decir que el mundo, efectivamente, será mejor, que Turquía ya no será un gigante mudo o que Israel y Palestina dejarán de ser la mano del cordero en que el mundo vuelca su demanda de violencia, "l'ase dels 2 �cops" decimos en catalán, un burro que se tenía para darle golpes. Es un territorio que tenemos para que el mundo exprese allí todo lo que tiene de malo, para entendernos, y nos libere a los demás a tenerlo que sufrir. Dicho esto, y volviendo a la modestia de la situación en la que estamos todavía, el IEMed, como ha demostrado Claret, y predica la Secretaria General de Relacions Exteriors, es un arma que ponemos al alcance de España y de Europa para avanzar en el buen sentido, en este sentido del que dice que probablemente los objetivos finales van a tardar en conseguirse pero, en todo caso, para acelerar la historia. Muchas gracias. 3 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1710 Title A name given to the resource Cloenda de la segona edició del Diàleg Orient - Occident (castellà) Language A language of the resource Català Castellà Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Caixa Fòrum Subject The topic of the resource Congressos Globalització Relacions Internacionals Territoris Model social Europa Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2005-11-17 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/229/20051125.pdf 588289dc30c95f4a4f8ccf15ecfd102c PDF Text Text 5a. Conferència de Presidents de Parlament Euromed Barcelona+10 Parlament de Catalunya | 25/11/2005 Altesa reial, príncep d'Astúries; Ernest Benach, president del Parlament, d'aquest Parlament; Manuel Marín, president del Congrés dels Diputats; Francisco Javier Rojo, president del Senado; Miguel Ángel Moratinos, ministre d'Afers Exteriors, és un gran honor, deu anys després, com recordarà sa altesa, i com recorda el president del Congrés, que, aleshores, tenia un altre rol -deu anys després, dic-, és un gran honor per a la Generalitat de Catalunya i el seu Govern rebre en el nostre país una representació tant significativa dels parlaments euromediterranis. I és reconfortant sentir per boca del president del Parlament català la reiteració del lloc de Catalunya en la història i en el Mediterrani. Enguany, aquest any, celebrem el desè aniversari de la Declaració de Barcelona, amb una nova cimera euromediterrània que tornarà a situar la nostra mar, les seves cultures i la seva ciutadania en el centre d'atenció de l'agenda europea global. El propòsit que es va definir en la Declaració de Barcelona de l'any 1995, d'impulsar el diàleg entre els parlamentaris euromediterranis, continua essent igualment vigent, que vol dir que hem avançat poc amb relació a les expectatives generades fa deu anys, si continua sent exactament vigent com aleshores és que hem avançat poc. Estem segurs que la trobada d'avui inaugurarà l'ocasió per aprofundir en l'àmbit de la cooperació parlamentària i per anar més endavant. La Mediterrània, s'ha de reconèixer a si mateixa i incorporar el potencial de la ciutadania i la diversitat de les seves cultures. Ja hem pagat, durant cinc segles, el tribut de la divisió, que ens ha convertit en un espai de pas, i no pas en el centre de cultures compartides i de modernitat que vam ser segles enrere i que podem i volem tornar a ser. Amb aquest esperit els donem la benvinguda a Catalunya, tot agraint al Congrés dels Diputats i al seu president l'organització d'aquesta V Conferència de Presidents de Parlaments aquí, a Barcelona. La vocació euromediterrània de Catalunya ens ha convertit en un país compromès amb els objectius i els valors del Procés de Barcelona, i avui la dimensió mediterrània de les polítiques del Govern de la Generalitat té com a objectiu desenvolupar polítiques actives en 1 �matèria de cooperació, de diàleg i de potenciació de la societat civil i de la democràcia. Estem convençuts que Espanya ha d'exercir, més que mai, un paper avançat en l'àmbit euromediterrani, i la Generalitat de Catalunya hi contribuirà amb eficàcia i amb vocació de futur. El projecte mediterrani ha de donar una nova raó de ser i una nova força al procés de construcció europea, avui posat en qüestió. La identitat mediterrània és la nostra identitat, i parlem des d'aquesta identitat. Catalunya ha vist néixer a Barcelona el "partenariat", o projecte o associació, euromediterrani, i l'aposta del Govern de la Generalitat és continuar treballant activament per al seu desenvolupament i la seva consolidació. Però hem de reconèixer que, mirant enrere, deu anys enrere, l'abraçada entre Arafat i Barak, al Saló de Cent de l'Ajuntament de Barcelona, no va ser premonitòria de res; al contrari: la història sembla que ha de passar dues vegades per haver passat realment. Hi tornem a ser. La Declaració del 2005, com a Any del Mediterrani, obre, doncs, una nova finestra d'oportunitats als reptes que han convertit la Mediterrània com a punt de confluència d'Àsia, Àfrica i Europa en el banc de proves de l'aliança de civilitzacions que el Govern de la Generalitat recolza. El multilateralisme tenaç i sincer és la base d'una veritable associació. Hem de mantenir la metodologia general i aprofundir en el "partenariat", en el projecte, en aquest projecte, amb més generositat per part europea i més compromís de reforma per la part del sud. Necessitem mètodes polítics que incloguin la inherent diversitat de la regió, i la cooperació governamental és imprescindible però no és suficient. La descentralització, l'emergència d'actors locals i regionals i l'aportació de la societat civil jugaran un paper clau en el camí cap a la democràcia i cap a la democratització i cap a la modernització de la regió, com també ho comença a fer l'associació entre el sector públic i el sector privat en els programes de cooperació. Després d'una dècada, amb alguns avenços, però també amb carències significatives, la regió està preparada per assumir una associació més profunda, més constructiva, més eficaç. Estic convençut que la V Conferència Euromediterrània de Presidents de Parlaments aportarà una elevada capacitat de reflexió sobre els deu anys de projecte, contribuint activament a obrir una nova etapa de les relacions euromediterrànies. I aquest ha de ser, crec, el millor homenatge que fem a la Mediterrània, com a espai que es troba en l'origen dels principis universals, com la democràcia o els drets 2 �humans, i com a espai que defineix el destí comú de la nostra ciutadania. Moltes gràcies. 3 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1711 Title A name given to the resource 5a. Conferència de Presidents de Parlament Euromed Barcelona+10 Language A language of the resource Català Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Parlament de Catalunya Subject The topic of the resource Congressos Cooperativisme Relacions Internacionals Europa Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2005-11-25 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/230/20051126.pdf 6655a5530984643f6a5800a46aa4392c PDF Text Text Sessió conjunta Regions i Ciutats Barcelona +10 Palau de la Generalitat | 26/11/2005 Alto representante, comissari, governadors, presidents, alcaldes, il.lustres autoritats.... Todos los países de la zona euromediterránea, de los países europeos que eran 10 menos, y de los países ribereños estuvieron representados en la reunión de hace 10 años. Los resultados de aquella reunión de 1995 fueron espléndidos, los efectos escasos. La historia tiene que pasar dos veces para que haya pasado. Estamos aquí 10 años más tarde, con diez países más que se han añadido a la Unión. Ahora los países euromediterráneos reunidos aquí 10 años más tarde seguramente están en mejores condiciones de plantearse lo que entonces fue sólo un adelanto. És un honor rebre'ls i acollir-los al Palau de la Generalitat de Catalunya, en aquest conjunt d'edificis que ja al segle XV acollia els òrgans de govern de Catalunya i des dels quals bona part de la política mediterrània es decidia aleshores. Demà Barcelona serà testimoni d'un esdeveniment històric. Per primera vegada, els caps d'estat i de govern dels estats de la Unió Europea i els estats mediterranis no membres, es trobaran al més alt nivell. Aquesta era, sens dubte, una assignatura pendent de la relació entre la Unió Europea i els seus veïns del sud. El 1995 la Unió Europa va celebrar una conferència sobre la Mediterrània i es va adoptar la Declaració de Barcelona. En aquest compromís es postulava un sistema de relacions multilateral i sostenible per promoure un progrés global en: a) la pau, la seguretat i els Drets Humans; b) el desenvolupament econòmic i financer, c) i la cohesió social, el diàleg cultural i humà. Deu anys després, el balanç del Partenariat Euromediterrani és irregular i les conclusions difereixen. Hi ha els qui veuen les realitzacions obtingudes contra tot pronòstic davant uns xocs exteriors de gran magnitud, i els qui senten un punt de frustració per les esperances trencades. Però uns i altres coincideixen en una cosa: la convergència i la intensificació de 1 �relacions entre Europa i els seus socis ha estat lenta i és moment de fer un cop de timó. La voluntat de reforma real ha de quedar demostrada i el suport de la UE també, perquè des del nord, tenim el repte de crear una metodologia que permeti reproduir els èxits que hem tingut a Europa, als països del sud mediterrani, i des del sud, on el repte és fer possible l'eclosió d'un projecte comú, centrat en les persones cercant Al Izdihar, la floració, el creixement de la ciutadania . Des del nord i des del sud, compartim el repte d'obrir una nova etapa del projecte comú euromediterrani. Aquest moment d'inflexió arriba justament quan la Unió Europea està vivint un període de desconcert; però Europa té molta més fortalesa del que ens imaginem. I té, al davant, reptes i exigències que van més enllà del seu propi territori. Tinc l'esperança que el rellançament de l'associació euromediterrània pot ser, desitjaria que fos, la xispa, la guspira que torni a posar en marxa el motor de la construcció europea, i que al seu torn, aquesta construcció rellançada estiri amb més força el procés euromediterrani. La declaració per part de la UE del 2005 com a "Any del mediterrani", obre una nova finestra d'oportunitats, assentant les bases per enfortir el paper dels governs locals i regionals en el Partenariat. La Declaració de Barcelona ja feia referència al paper que les autoritats locals i regionals haurien de jugar en el procés que llavors naixia. Durant aquests deu anys s'han posat en marxa experiències innovadores de cooperació descentralitzada. Ara hem de fer efectiva una implicació més important dels governs locals i regionals, en els programes de l'associació euromediterrània. Ahir i avui ens hem reunit a Barcelona (presidents regionals, alcaldes i altres representants dels governs de proximitat d'Europa i dels països mediterranis) per compartir aquestes experiències. La Declaració de Barcelona ens va reconèixer en aquell moment un paper en el procés euromediterrani, que altres declaracions a nivell europeu i euromediterrani han acabat confirmat. La darrera ocasió va ser amb motiu de la trobada ministerial euromediterrània de Luxemburg de fa 6 mesos. Els caps d'estat i de govern són conscients del paper dels governs de proximitat. A la Cimera Mundial de setembre de 2005 sobre els Objectius del Desenvolupament del Mil.lenni varen fer una referència explícita al paper de les autoritats locals i regionals. Malgrat això, el potencial 2 �dels governs de proximitat en el projecte comú del Mediterrani encara no ha estat plenament aprofitat. Els governs locals i regionals conformen una xarxa,una malla, un mecanisme de transmissió d'anada i tornada, que es projecta de les grans declaracions internacionals a les accions concretes sobre el territori, i de les preocupacions del dia a dia de les persones, a les grans iniciatives internacionals. Tanmateix, el partnership euromediterrani no pot ser només una associació entre els Estats, ha de posar-se al servei de les persones. Aquesta línia es va iniciar amb el programa MEDA, que preveia un capítol de suport a la cooperació descentralitzada, però desgraciadament la crisi de la Comissió Santer va propiciar la retallada d'un programa complex de gestionar, per la gran varietat dels actors implicats. Avui volem posar de relleu que aquesta varietat i diversitat és precisament una riquesa. Que hi ha d'haver mecanismes que permetin canalitzar part dels fons europeus cap a aquesta cooperació entre governs de proximitat. Perquè fins ara els programes MEDA i les accions en relació als països mediterranis han tingut molt poc en compte la perspectiva local i regional. Ens sembla que això, des d'una perspectiva global, és un error. L'emergència de les regions i les ciutats com a motors de desenvolupament econòmic és un fenomen mundial, que podem constatar des de Mèxic i Brasil fins a Corea, Índia o la Xina. A Europa tenim una experiència molt valuosa de desenvolupament regional impulsada gràcies a la iniciativa privada, els governs de proximitat i una política regional a escala europea, destinada a cohesionar el territori de la Unió. La globalització garanteix de fet l'assimetria, i els resultats del procés que hem estat seguint va més aviat en la bona línia d'obtenir resultats positius. Qui visiti avui Andalusia, l'oest d'Irlanda o Madeira, amb prou feines reconeixerà aquelles regions que havien estat l'origen d'importants fenòmens migratoris. L'emergència de les Euroregions i de xarxes de ciutats i regions no frontereres demostra que la integració territorial a Europa és gairebé irreversible. Aquesta transformació radical, que ara es viu també a Europa central i de l'est, és un exemple de la importància del desenvolupament 3 �territorial, com a complement òptim de la liberalització econòmica, la cohesió social i les reformes a escala estatal. Nosaltres reclamem la inclusió d'aquesta perspectiva en el disseny de l'associació mediterrània. I també que es tinguin en compte de manera expressa dos principis que ens semblen fonamentals, el de subsidiarietat i el de cohesió. Avui signarem una declaració important. Una contribució valuosa a la trobada històrica de demà i demà passat, fruit de mesos de consultes. Amb aquesta declaració demostrarem el nostre compromís amb el procés euromediterrani i el seu futur. Per això m'adreço als representants del govern britànic i espanyol, al Secretari General del Consell de la Unió Europea, al Comissari Europeu de Pesca i Afers Marítims, i a totes les institucions observadores i els demano que transmetin el missatge d'aquesta declaració. Una declaració de principis, una llista de peticions, i també, un compromís ferm dels signataris amb el futur del Procés de Barcelona. Moltes gràcies. 4 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1712 Title A name given to the resource Sessió conjunta Regions i Ciutats Barcelona +10 Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Cooperativisme Globalització Relacions Internacionals Unió Europea Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2005-11-26 Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau de la Generalitat de Catalunya (Barcelona, Catalunya) EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/231/20051130.pdf 8f205ea32fb64f0392a60a6c648d482c PDF Text Text Lliurament de les Creus de Sant Jordi 2005 Museu Nacional d'Art de Catalunya | 30/11/2005 Consellers, autoritats civils, judicials, militars. Guardonats, amigues i amics. Bona nit a tothom. Gràcies per ser novament avui aquí, acompanyant amb la vostra presència, el reconeixement que el Govern de la Generalitat fa, un any més, a diverses trajectòries vitals, individuals i col·lectives, del nostre país. El lloc és digne, la companyia és bona. Les ressonàncies que, cadascuna de les persones que ha anat passant per aquí, aixequen en els nostres cors i en els nostres caps, són molt diverses: l'Esquerra i la Lliga, nyarros i cadells, Ebre i Pirineu, València i Castelló, totes les terres que parlen la nostra llengua i que tenen, amb nosaltres, un sentiment comú. Com tots els premis merescuts, aquestes Creus de Sant Jordi tenen per a mi un doble significat. D'una banda són la manera, més noble i simbòlica, que té aquest país de dir "Gràcies!" a al gent que, d'aquesta forma tan variada, tan rica, ens està dient aquesta nit, d'una manera gràfica, que aquest país és moltes coses alhora i moltes de diferents, de vegades contradictòries, i que, justament, la força del país rau en saber mantenir aquesta atenció entre coses tan diferents. Si tots fóssim de la mateixa manera aquest país no seria el què és, no seria tan ric com és. Crec, doncs, que és un reconeixement i un agraïment, si voleu, en clau interior i que, per d' altra banda, les Creus i les Plaques de Sant Jordi són també un referent en l'horitzó de Catalunya. Són unes fites que assenyalen la drecera o el camí d'aquí cap endavant. Les societats fortes, tanmateix, necessiten tenir referents constants en la seva evolució. Vull dir que les persones que van tenir la primera iniciativa, que van obrir nous camins, que van donar les primeres respostes a interrogants col·lectius... aquestes persones mereixen un reconeixement per part de la societat. Persones que van veure el món amb una visió pròpia i original a través de l'art, la ciència, la política o l'economia. I són també persones que -venint al darrera dels pioners-, van anar més enllà, i van assolir un nivell de gran qualitat en la seva feina. Persones que van establir formes eficaces i modèliques de treballar en un determinat camp, cadascuna en el seu. D'aquesta mena de referents, com més n'hi ha, més capacitat té aquesta societat per afrontar el futur amb solidesa i amb garanties. Aquesta nit constatem que Catalunya té un futur prometedor. Justament per això, es demostra a si mateixa, any rere any, la 1 �capacitat per anar enllaçant una cadena de solidesa cultural, cívica, científica i social. Vosaltres heu demostrat i vist reconeguda la vostra vàlua. El país la necessita i espera que la seguireu demostrant d'ara en endavant. Perquè Catalunya, com totes les societats, no es pot aturar. I amb cada moviment, les certeses d'ahir són una mica menys certes i som més a prop de desvetllar-ne alguna de nova, alguna altra veritat. Vet aquí la paradoxa. Apareixen nous llenguatges, noves perspectives culturals, nous paradigmes socials. Doncs bé, els guardonats d'aquesta nit podríeu donar testimoni dels entrebancs del camí, dels reptes intel·lectuals o materials als què heu hagut de fer front, les dificultats que heu passat... i de com vau resoldre i superar feliçment cada obstacle, en benefici vostre i també en benefici de tots. Aquest esperit de superació és el que voldríem premiar cada dia. Perquè la genialitat és un do individual cert. Però l'excel·lència és el més semblant a un do col·lectiu, i només s'obté si es creen les condicions i s'hi aplica l'esforç de manera tenaç, i constant. L'excel·lència demana institucions compromeses amb la ciutadania que abonin, amb polítiques públiques i socials adequades, el terreny en el qual germinarà. Molts dels guardonats enguany -i en anys anteriors, naturalment- us heu distingit al llarg de les vostres vides, per la defensa de les llibertats i per la cerca d'aquesta excel·lència de la qual estàvem parlant. Doncs bé, també hem de perseguir, en cert sentit, l'excel·lència nacional, deixeu-m'ho dir així. Mireu, fa 100 anys desapareixia l'imperi espanyol. En fa 70 que es va assajar la forma republicana de governar i va acabar, tràgicament, en una guerra i en una dictadura de 35 anys més. 35 anys més. En fa 30, però, vam guanyar la democràcia i en molt pocs anys vam bastir l'edifici constitucional més sòlid que els pobles i les nacions d'Espanya han tingut en segles. I aquesta mateixa setmana hem viscut, aquí, a casa, la cimera Euromediterrània. En només trenta anys, i dic només perquè són només trenta anys, hem passat d'una dictadura que ens havia col·locat als marges de la història, a veure com la ciutat de Barcelona esdevenia escenari de la trobada de més alt nivell entre els països d'Europa i els de la riba sud del Mediterrani. Sembla mentida com canvien les coses. I sembla mentida com hi ha coses que costen tant de canviar. Sembla mentida com hi ha forces polítiques que s'entossudeixen en girar 180 graus el sentit i la direcció de la nostra història i del nostre missatge. Sembla mentida que encara hi hagi qui pretengui sembrar barroerament el dubte sobre les veritables intencions de Catalunya, de Catalunya com a comunitat i dels seus legítims representants. Perquè no s'entendria 2 �l'estabilitat certa dels darrers 25 o 30 anys sense la profunda, genuïna i sincera, amistat entre catalans i castellans, bascos i gallecs, andalusos i aragonesos i asturians, que nosaltres hem predicat. Una amistat forjada i engrandida, paradoxalment, fora d'Espanya, primer, principalment a l'exili a l'Amèrica Llatina on anaren a raure molts dels homes i dones que havien lluitat, amb les seves idees sobretot, castellans i catalans, per la llibertat i per construir un país d'excel·lència. Sembla mentida, dic, que tanta lluita, tant d'exili, tants de somnis compartits podien haver estat inútils uns anys enrere. Sembla mentida que l'amistat de Catalunya cap els altres pobles d'Espanya i cap a Espanya com a projecte compartit, per a alguns no sigui, encara, fonament prou sòlid com per acceptar que tenim dret a dir, alt i clar, què volem ser, com volem ser i com volem estar. Sortosament hi ha un gran marge per a la confiança. Si sabem fer les coses bé aquest marge s'eixamplarà i estarem en condicions d'enfortir, novament, la confiança que jo anomeno federal. Estarem en condicions d'aproximar-nos com mai a una solució estable per a un projecte que fa un segle que tenim plantejat com a país. I, sobretot, serem en condicions d'exigir-nos, a nosaltres mateixos, la mateixa excel·lència que avui hem volgut reconèixer, individualment o col·lectivament en tots vosaltres. Moltes gràcies a tots i felicitats. Endavant. 3 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1713 Title A name given to the resource Lliurament de les Creus de Sant Jordi 2005 Language A language of the resource Català Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Museu Nacional d'Art de Catalunya Subject The topic of the resource Catalanisme Premis i reconeixements Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2005-11-30 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/232/20051202.pdf 0f195dfb4d2ce7024de8386167812a62 PDF Text Text Presentació del Mapa de Llar d'Infants Palau de la Generalitat | 02/12/2005 Estimada consellera, estimats alcaldes, alcaldesses, responsables de la Generalitat, aquí tenim l'autèntica armadura del país, l'estructura política d'aquest país. Entre vostès i nosaltres fem aquesta estructura. Res jo crec no es pot fer de seriós, en aquest país, més enllà del que són les lleis, coses que fa el Parlament, més enllà del disseny de grans projectes, de programes, res que sigui proper, que sigui universal per a tots els ciutadans de Catalunya, que sigui realment significatiu per a les vides de cadascun dels nostres ciutadans i ciutadanes, no es pot fer si no és amb les persones que avui som aquí i el que representem. En el camp de les llars d'infants, són ben sabudes les xifres, -no cal potser repetir-les- , el que estem fent és doblar el que hi ha per arribar a seixanta mil places en relativament poc temps. Això no és Suècia, i encara ens queda camp per córrer en aquest sentit, en aquest tipus de models, però ens hi anem acostant. Una cosa que fa deu, quinze anys, semblava un desideratum, però pràcticament impossible. Els hi vull dir que això no només està passant a les llars d'infants, perquè vostès podrien dir bé avui ens han convocat per una cosa que tenen ben coberta però les altres no. No, no. Això que està passant aquí avui, i està passant a les llars d'infants, estava passant ahir amb la ciutat judicial que ja està a mig fer, d'una potència immensa. És veritat que és un projecte heretat, com molts dels que estem tirant endavant, però que s'estan realitzant amb bona marxa, i, a sobre, jo diria que s'estan millorant i s'estan ampliant. La Ciutat Judicial responia a un desig del govern anterior de disposar a Catalunya d'una autoritat judicial, no solament des del punt de vista de la seva existència legal, sinó també d'una presència física i potent del que és el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i les seves dependències. El Tribunal Superior segurament es quedarà allà on està, però, en definitiva, la realització corpòria i física, visible per tant per la ciutadania, de l'existència d'una justícia catalana, per dir-ho així. Nosaltres el que hem fet en aquest projecte, com en tots, és retocar-lo un xic, per donar-li un accent. I en aquest cas el que hem fet és destinar una part dels diners que estaven previstos en aquesta gran ciutat judicial al territori. Perquè quedi clar que busquem més aviat una xarxa que no pas un lloc que representi el tot. És cert que hi ha d'haver representacions del tot en un lloc, la simplificació monumental de l'existència del poder també és important per un país, però, per nosaltres, potser aquesta és la contribució d'aquest govern catalanista i d'esquerres. El que compta més és que els 1 �ciutadans i les ciutadanes de Catalunya comencin a saber que estan vivint en un país que no només té institucions en un lloc, sinó que estem vivint en un país que és una xarxa potent, en la qual cada punt, o prop de casa seva, cadascú té, no només una representació, sinó una realitat de servei de nivell i de qualitat. D'això que hem fet, repeteixo, amb la Justícia, ho estem fent amb les comissaries - en aquest moment se n'estan construint, per exemple a Barcelona, tantes com districtes-; amb les presons -n'estem fent cinc, i tres més que s'esperen, seran vuit més. Nosaltres ara estem amb 8.000 presoners i 5.000 places, per entendre'ns; aquesta és la situació que tenim, la que ens hem trobat, tot està massa ple, i bé, també en aquest camp, nosaltres hem de demostrar, potser en aquest camp més que en d'altres, la nostra sensibilitat i la nostra capacitat de millorar les infraestructures. I el mateix diria de les infraestructures en el camp de les comunicacions, com en l'Eix Transversal Ferroviari, que és un projecte de vint anys, no és una cosa que puguem fer en any ni molt menys, i en el desdoblament del Ruter. I convencent a l'Estat, i permetin-me que per un moment surti de l'estricte mapa nostre, que perquè Catalunya funcioni bé, Espanya ha de ser una mica diferent i s'ha de preocupar d'unes altres coses, que no pas les que l'havien preocupat i que, per tant, el model d'Espanya no pot ser estrictament radial, sinó que ha de ser ell també en xarxa. És a dir, que el que nosaltres practiquem aquí, ho practiquem en guarderies i en tota la resta, voldríem que Espanya ho practiqués també amb les seves infraestructures i, per tant, hi hagués comunicacions entre el nord d'Espanya i Barcelona, i Barcelona i València, i València i més avall, i no solament de Madrid a cada capital de província en alta velocidad, com deia el govern anterior espanyol. Per tant, nosaltres estem aplicant una filosofia que és vàlida pel conjunt de l'Estat, però que és especialment important per nosaltres, aquí, a casa nostra. I aquesta filosofia l'apliquem a què?, a quines prioritats?. Doncs mirin, a les grans i difícils. No volem que ens diguin que nosaltres només pensem en l'Estatut, no és cert. L'Estatut és enormement important perquè és la carta de navegar i es discutirà a Madrid, i el defensarem amb les ungles, com és natural, i segurament la resta de representants del poble espanyol que hi tenen alguna cosa a dir ens hi voldran canviar alguna cosa, ja veurem el què canvia i el què no canvia, però això no és estrictament la nostra batalla. És una batalla molt important, però la guanyarem si Catalunya és exemplar sobre tot. No solament si Catalunya té una bona llei fonamental, que també, sinó sobretot si Catalunya es converteix, com ja ho és en bona mesura, però més, en un punt de referència que els altres hagin 2 �de dir, chapeau!, aquests senyors ho estan fent millor. Ho estem fent molt bé. I és això el que volem, i volem fer-ho amb tot allò que és més complicat, en les coses en les quals és fàcil d'excel·lir, però també en les edats difícils, en els temes complexes. Quines són les edats difícils? Doncs comencem amb això d'avui i acabo on havíem començat, amb les criatures, amb els nens i nenes, i després hauríem de continuar amb els joves, i hauríem de continuar amb els pares joves, i hauríem d'acabar amb la gent gran. Nosaltres hem identificat, una mica, quines són les edats difícils en aquest país i en aquest moment i considerem que és per aquí per on hem d'anar. I que quedi clar que si tenim un Estatut i si tenim un determinat pressupost, que els diré que ha augmentat molt, no és perquè sí, sinó que és per destinar-lo a unes finalitats prèviament molt estudiades. I que reitero, hem estat treballant durant aquests dos anys dels quals figurava que només ens estàvem preocupant per l'Estatut; no era cert. En les inversions d'aquest pla passarem de 365 a 691 euros per habitant. En polítiques per a les persones estem en el 55% del nostre pressupost. Tornant al que és el Pla de llars d'infants, dels 441 municipis del mapa, 228 ja han signat. Per tant, estem en la bona via, estem seguint la marxa que havíem de seguir. Hi ha ara una discussió sobre si els serveis han de ser públics o privats. Hi ha gent que diu que seria millor que hi haguessin serveis privats a més a més dels públics. Doncs mirin, saben què passa? És que ho fem millor nosaltres, i no m'estic referint al Govern, sinó en general, al sector públic a Catalunya. És clar, l'any 1900, quan el desvetllament del catalanisme s'inicia, no era així, perquè aleshores l'Estat era una cosa molt llunyana i Catalunya ja va reaccionar en aquell moment. I va reaccionar de dues maneres: una, fent escoles municipals allà on es podia - el cas de Barcelona, per exemple, l'escola del Bosc, l'escola del Mar...-, però també sobre la base d'iniciatives privades d'un enorme mèrit, les escoles, que eren escoles que creaven famílies de Catalunya que estaven preocupats per la baixa qualitat del que era la Escuela Nacional i el maestro escuela, i la poca capacitat que tenia aquell sistema de donar satisfacció a allò que la gent volia. Això va començar així, amb una mena de coincidència d'interessos entre el poder local i un sector il.lustrat de la població, segurament de la burgesia, però també dels barris populars. Han passat cent anys, i el que aleshores volíem, ara ho tenim, aleshores no teníem el reconeixement com a nació, com a país, com a govern, i ara el tenim. Aleshores no teníem uns ajuntaments 3 �democràtics, potents, arrelats, amb la gent, i ara ho tenim. Per tant, ara és el moment que demostrem que el sector públic, no per fet de ser públic, és menys eficient; és que pot ser més eficient, i la seva qualitat pot ser inclòs moltes vegades més alta. Per tant, serveis privats, molt bé, però el que fa cent anys era quasi diria un mèrit, i una contribució positiva a la bona marxa del país, en aquest moment ho veig una mica sobrer, una mica resultat més aviat d'una coherència ideològica errònia que no pas una necessitat. Aquí les coses venen de baix, no de dalt, hi ha vingut sempre, us ho acabo d'explicar en aquests exemples. De baix abans volia dir privat, però també municipal, avui vol dir públic, públic i proper, això sí, la fundació és la proximitat. És a dir, que el sector públic, la Generalitat, els que formem el sector públic català, siguem capaços de situar les coses com més a prop de la ciutadania millor. Crec que la qualitat és igual o superior a la que pugui oferir el sector privat, i jo no sóc estatista, ni jo ni quasi diria el president del Govern espanyol, els hi dic amb tota confiança, no ho som massa. Som partidaris precisament de la proximitat i el Govern de Catalunya, en tot cas, sobre això sí que hi puc posar la mà al foc, ho és absolutament. Això no sempre representa privatització, representa simplement proximitat en el sentit físic i també en el sentit polític, que la gent senti que aquells serveis són seus. Hi ha moltes maneres de fer-ho, inclòs hi ha combinacions de lo públic i lo privat que poden servir, que es poden respectar, però tinguin la seguretat que aquest Govern farà tot el que sigui possible, i més, perquè tots els ciutadans de Catalunya, i especialment aquells que estan inclosos en les edats difícils i en situacions difícils, no per edat, sinó per altres raons, tindran un poder a prop capaç de reaccionar. Això és el que ens demana el país i això és el que els donarem. Moltes gràcies a tots. 4 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1714 Title A name given to the resource Presentació del Mapa de Llar d'Infants Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Educació Federalisme Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2005-12-02 Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau de la Generalitat de Catalunya (Barcelona, Catalunya) EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/233/20051204.pdf ec3e1f9e340ba090432cb21f82f58526 PDF Text Text Visita a la Cooperativa Vitivinícola Covides Sant Sadurní d'Anoia | 04/12/2005 Aquest és un bon moment perquè comentem quatre coses que em penso que ens importen a tots. En primer lloc, fins ara no he dit res de les crides al boicot que hem sentit. Vivim moments apassionants a Catalunya i a Espanya. Després de 25 anys de construcció d'una nova convivència, d'un nou país, d'un nou model d'estat, de vegades els mecanismes grinyolen una mica; de vegades hi ha dificultats que potser no s'havien previst, però que un moment o altre arriben i s'han de confrontar. Crec que s' està posant de manifest la cara menys amable d'algunes persones i d'alguns col·lectius que no ens ho volen posar fàcil. Són gent que no dubten en alimentar falses passions, falsos greuges, falsos clixés sobre qui som i com som. Estant posant, crec que involuntàriament, perquè si fos voluntàriament haurien d'haver fet un pensament abans, estan posant les condicions per fer créixer la desconfiança i la desconfiança és una mala herba que s'ha de tallar de seguida. Desconfiança entre conciutadans d'aquest país anomenat Espanya i entre els pobles d'Espanya. Un problema que no existia, que no pot existir, i que comença a ensenyar les orelles i hem d'anar amb molt de compte amb això. En diuen boicot als productes catalans però estant plantant en el fons l'esca de la desconfiança i això, si qualla, i tots hem de fer l'impossible perquè no qualli, si això quallés, podria tenir conseqüències de mal predir, que són de mal predir. No s'adonen que predicant aquest boicot comercial estant atacant l'arrel del que diuen defensar? Què hi ha pitjor per a l'Espanya plural, i unida al mateix temps, que promoure el trencament de la unitat de mercat? Què hi ha pitjor que promoure la desconfiança entre els pobles d'Espanya? 1 �Què hi ha pitjor pel futur de l'Espanya plural que la desconfiança entre comunitats germanes? Que no veuen que denunciant que no senten com a seus uns productes que són seus estant donant ales a un sentiment d'allunyament que inevitablement es radicalitzarà? Que no ho veuen això? És una gran irresponsabilitat que crec que es tornarà en contra dels promotors. Sóc molt optimista malgrat tot. He confiat sempre en què el poble és profundament savi; els pobles són savis. Són, de vegades, els dirigents els que no ho són. I aquesta situació es tornarà contra aquells que vulguin aprofitar aquest error en benefici de posicions extremistes. En qüestió de confiança entre comunitats, entre pobles, entre persones, entre la gent la pitjor llei, la pitjor, és la llei del pèndol. Hem de fer tot el que sigui a les nostres mans per evitar-ho, que ara no anem cap allà i després anem cap a l'altra banda en el sentit contrari i ens allunyem encara més. En primer lloc, vull que quedi constància que el president, els consellers, el nostre Govern tenim plena consciència de la situació que viviu vosaltres i altres sectors de l'economia catalana. En segon lloc, com ja vaig dir al Senat, i ben clar, Catalunya parla i proposa amb respecte, però aleshores exigeix respecte. Catalunya és respectuosa, però reclama respecte i l'obtindrà. En tercer lloc, vull demanar-vos que tots plegats tinguem confiança en les nostres posicions. En la qualitat dels productes que produïm, en la competència i la competitivitat de les nostres empreses, però també en el sentit comú dels ciutadans espanyols. També la confiança i convicció en la legitimitat i oportunitat de les nostres posicions i propostes col·lectives de futur. Estic ben segur que els ciutadans d'aquests país que es diu Espanya no es deixaran enredar per les posicions que els estan proposant. Una cosa és que hi hagi gent que tingui pensaments i que els proposi en unes finalitats que no compartim i que són perilloses i una altra és 2 �que la gent no sigui tant intel·ligent com per veure que aquestes propostes no duen enlloc, que són demagògiques. Ni uns i altres renunciarem a consumir productes de qualitat ni aquí ni allí. Ni les propostes catalanes fetes pel Parlament de Catalunya es veuran afectades per aquesta mena de xantatge, ja hi podeu estar ben segurs. I això sense renúncies perquè no renunciarem a res de les nostres propostes. Estem disposats a discutir, disposats a cedir, però no a renunciar. Sempre s'hi guanya en el diàleg, s'hi guanya en les dues bandes, però renunciar d'entrada, mai. Ni els productes espanyols que es fan des de Catalunya poden deixar de ser distribuïts arreu, ni les nostres propostes nacionals poden acceptar aquest tipus de pressió que no és democràtica. Vosaltres amics empresaris, qualitat, qualitat per damunt de tot. Nosaltres els polítics seny, fermesa i negociació. Això és el que varem acordar amb José Luis Rodríguez Zapatero: pacte, pacte i pacte i sobre la base d'això Catalunya guanyarà. I Espanya hi sortirà guanyant, també. 3 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1715 Title A name given to the resource Visita a la Cooperativa Vitivinícola Covides Language A language of the resource Català Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Sant Sadurní d'Anoia Subject The topic of the resource Catalanisme Comerç Espanya plural Espanya Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2005-12-04 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/234/20051205.pdf 833c1d49bc7dd12395395342f4d26f2b PDF Text Text Missatge institucional del president de la Generalitat, Pasqual Maragall, amb motiu del dia de la Constitució 2005 Palau de la Generalitat | 5/12/2005 Bona nit, Demà farà vint-i-set anys que els ciutadans de Catalunya vam votar la Constitució, com tots els altres espanyols. Un any més podem commemorar aquella fita amb normalitat. Amb unes institucions plenament consolidades i amb la convicció d'haver recorregut de manera satisfactòria un llarg camí de progrés. Les nostres esperances, l'any 78, tenien noms i cognoms: eren la llibertat, la democràcia, l'autonomia i l'avenç social. Aquelles idees són, avui, realitats incontestables i madures. Espanya és ara una societat plenament desenvolupada, que participa de forma decisiva a la construcció d'una Europa unida. I contribueix també a la pau en el món. Tanmateix cal reconèixer, com dèiem ara fa un any, que els somnis compartits quan vam votar la Constitució encara no s'han acomplert del tot. I que hi ha realitats avui que eren difícilment imaginables fa 27 anys. Entre elles el mateix Estat de les Autonomies, que la Constitució va fer possible però que només anunciava. Vull dir que l'any 78 vam dipositar una llavor. En terra fèrtil. Ara cal que en reconeguem els fruits i sapiguem adaptar-los a les noves realitats. Tan senzill com això. Benvolguts conciutadans: Catalunya ha proposat un nou Estatut per millorar i reforçar l'autogovern. A veure si ens entenem: o l'Estatut serveix per finançar els serveis i 1 �per una major qualitat de vida o no pagaria la pena. O serveix per augmentar la nostra seguretat, per a encarar millor el fenomen de la immigració, i per garantir la cohesió social al nostre país, o no caldria haver-lo canviat. La proposta d'Estatut, aprovada per gairebé el 90 % dels diputats del Parlament de Catalunya el mes de setembre, és ara a les Corts Generals, on s'ha de debatre i acordar. Després tornarà a Catalunya perquè sigui el poble, per a que siguin els ciutadans i ciutadanes, els qui diguin la darrera la paraula. Catalunya ha fet la seva proposta de futur des de la Constitució. La nostra és una proposta feta amb sentit d'Estat. Catalunya ho ha dit de forma clara: Nosaltres som una nació. Què volem dir amb això? Volem dir que tenim identitat nacional, que tenim personalitat pròpia, que tenim llengua, cultura i dret civil propi. Que quedi clar. I també hem dit que volem tenir un futur compartit amb tots els pobles d'Espanya. El nostre esperit és fraternal. I respectuós. Per això podem demanar respecte per la nostra proposta, i per les nostres institucions, per la nostra manera d'interpretar la Constitució. Sempre, respectant la jurisprudència del Tribunal Constitucional. La Constitució és sensible als canvis que reclama la societat; no pot ser un objecte de culte que petrifiqui un moment històric. L'esperit de la transició i dels pares de la Carta Magna era el progrés, el canvi, la millora política. L'Espanya d'avui és distinta de la de fa un quart de segle. I Catalunya encara ha canviat més: ha canviat ella mateixa i ha canviat la seva governació, abans inexistent. I això és perfectament compatible amb el reconeixement del valor de la Constitució com a pedra angular de la nostra democràcia, del nostre Estatut i del nostre autogovern. És la llei bàsica. És el fonament. Sobre aquest fonament hem edificat la realitats esplèndides d'avui. I sobre aquests fonaments, posats al dia, volem edificar el futur: La Catalunya dels nostres fills i néts. 2 �Dedicaré tot el meu esforç per fer-ho possible, convençut que així interpreto el desig majoritari del poble de Catalunya. Aquest és el meu compromís com a president de la Generalitat. Podeu comptar-hi. 3 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1716 Title A name given to the resource Missatge institucional del president de la Generalitat, Pasqual Maragall, amb motiu del dia de la Constitució 2005 Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Catalanisme Commemoracions Constitucions Dret constitucional Història Missatges institucionals Espanya Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Missatge Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2005-12-05 Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau de la Generalitat de Catalunya (Barcelona, Catalunya) EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/235/20051213.pdf 83ce8bad71b7cc58cbff92f9ae0c6599 PDF Text Text Acte de celebració dels dos anys de l'acord del Tinell Saló del Tinell | 13/12/2005 En començar la meva intervenció no puc deixar de recordar, mirant enrera, alguns dels moments de la història d'aquesta sala on som, d'aquest Tinell on som. Perquè fa res més que 30 anys el rei d'Espanya que tot just acabava de ser nomenat, va ser rebut aquí i va ser rebut aquí perquè l'Ajuntament estava ocupat pels funcionaris que en aquell moment estaven lluitant per la creació del seu sindicat i que van ser fets fora de l'Ajuntament a cops de gasos lacrimògens. Però també recordo una data més recent i en certa forma més trista. És l'homenatge que li vam fer gairebé fa 20 anys a la Maria Aurèlia Capmany quan va morir. Aquí es va fer el funeral, aquí va parlar tothom de la meva regidora de Cultura. I no puc començar parlant aquí sense d'alguna forma retre homenatge a aquella persona i retre també unes paraules de respecte a les coses que en aquesta casa han passat. Avui celebrem el segon aniversari d'un acord polític que, si nosaltres volem, està destinat a deixar una petjada profunda en la vida de Catalunya. Com fa cent anys... Quan en aquest país tot semblava començar de nou. No dic que ara tot hagi de recomençar... Però sí que dic que, si volem, la nostra empremta serà duradora. Gràcies al Tinell, Catalunya és governada per primer cop per les esquerres, sota la forma d'un veritable govern de coalició, i sorgit d'una alternança política democràtica. És un fet sense precedent al nostre país. Encara que sembli mentida: una alternança entre el centre-dreta i les esquerres, en condicions de normalitat democràtica i institucional, no s'havia produït mai a Catalunya. El Pacte del Tinell va fer possible un Govern que és expressió d'una Catalunya plural. D'una Catalunya lliure de les hipoteques que en els vuit anys anteriors limitaven la nostra capacitat de maniobra en el terreny estatutari i també en el de la governació. L'Acord del Tinell vol sintetitzar tres visions de Catalunya que són fruit de les tradicions històriques de les esquerres catalanes. 1 �Una visió socialdemòcrata, centrada en garantir i fer efectius els drets socials: l'educació, la salut, el benestar, i l'ambició pel progrés econòmic i l'equilibri del conjunt de territoris del país... Una visió republicana, orientada a la plena realització dels drets nacionals i amarada dels valors laics... I una nova visió ecosocialista, guiada per l'afany d'incorporar els nous drets socials i ecològics ... En aquesta pluralitat de cultures i tradicions polítiques ens trobem còmodes, francament. Molt còmodes. Res del que ha succeït en aquests dos anys ens fa pensar que ens haguéssim equivocat. Al contrari. Amb el Tinell fèiem possible que Catalunya comencés a canviar el paradigma amb el que es pensa a sí mateixa i amb el que dibuixa els seus horitzons. El primer i més rellevant d'aquests canvis és que s'ha acabat amb el monopoli dels símbols del país per part d'una única força política. S'ha trencat l'associació "catalanisme igual a nacionalisme moderat i conservador" que havia imperat durant 25 anys. Fins a tal punt havia imperat aquesta identificació que a molts els pot semblar que avui tots ens hem tornat nacionalistes. No. No és això. És, senzillament, que el nacionalisme ha deixat de patrimonialitzar el Catalanisme. I això és bo pel país. Una segona conseqüència del Tinell: s'ha alterat l'agenda política de tots els partits per al mig i el llarg termini. Perquè l'acció de govern ha basculat cap a la prioritat social i de progrés. El combat de les idees s'està desplaçant poc a poc del terreny de la identitat al de les polítiques. Ara estem proposant al poble de Catalunya els projectes polítics i socials que han d'assegurar el futur de tots els ciutadans, sense exclusions. 2 �I aquest canvi de mentalitat ha propiciat una forma diferent d'encarar les demandes en matèria d'autogovern: Hem passat de la queixa i del regateig permanent, a la proposta. I hem aprovat una proposta d'Estatut que marcarà un abans i un desprès en la política catalana, però també en la política espanyola en general. No en dubteu. L'Estatut és un pas decisiu en la millora de l'autogovern i del finançament. I també és una proposta per resoldre l'encaix de Catalunya a Espanya, fent emergir com a possibilitat real l'Espanya plural que fins ara ha estat més un desig pietós que no pas una realitat legal i efectiva. No fa molt un catedràtic de Dret Polític treia a la palestra la decepció d'Azaña, que havia estat el defensor de l'Estatut del 32, al final de la guerra, i algú més pontificava que des de l'exili més d'un republicà admetia que si el franquisme "solucionava" definitivament el problema de Catalunya, potser tots els patiments de la guerra havien servit per a alguna cosa. M'estalvio el comentari. El diumenge, amb la Diana, vam dur els néts al Castell de Montjuïc, vam baixar a l'esplanada dels fosos, on hi fan tir amb arc, i no els vam poder dir, perquè encara no tenen l'edat, que l'antecessor de l'avi, tot just el tercer president anterior, havia estat afusellat sense pròpiament judici en aquell indret. Ja tindran temps de saber-ho sense esglai - sense esglai perquè el que ara estem fent, amb tot i les passions que està aixecant a Catalunya i a Espanya, és la base per a la franca admissió de Catalunya com a poble en una Espanya de caràcter federal, conscient i orgullosa de la seva diversitat. Poso el temps per testimoni del que acabo de dir. Un cop vaig dir que el que era bo per Catalunya ho era per Espanya. Aleshores, quan Barcelona s'afanyava a preparar els Jocs Olímpics, aquelles paraules van ser ben rebudes i enteses. Doncs ara les meves paraules també ho han de ser: el que Catalunya està proposant és bo per Catalunya i ho serà per a tots els pobles d'Espanya. I no em refereixo solament a l'Estatut. Em refereixo a la nova manera de governar. Som conscients que la prova del nou del nostre govern no és l'Estatut sinó la capacitat de governar millor i, sobretot, de fer palès el patriotisme derivat d'una percepció nítida de les noves 3 �realitats que han de fer del nostre país una terra envejada des de fora i defensada pels seus ciutadans com la base essencial de la seva felicitat com a persones vivint en societat. Aquest és el repte. D'aquí a uns anys, s'ha de poder dir que amb el nou Govern, el govern Catalanista i d'Esquerres, Catalunya està donant un tomb decisiu en 4 qüestions clau: - En En En En qualitat democràtica competitivitat econòmica cohesió social l'equilibri dels territoris Catalunya està en condicions de trobar la seva pròpia fórmula de combinar progrés, integració i equilibri, de trobar el model català de societat oberta i avançada. Perquè la Catalunya real és una societat plural en demandes, en identitats i en aspiracions. Hi ha, doncs, una nova agenda política. La de les reformes polítiques i socials que necessitem per a expressar aquesta diversitat, garantir la seva cohesió interna i assegurar la igualtat de drets i oportunitats. Els patriotismes reals i efectius són els que han creat la convicció generalitzada de que el país és responsable d'una part almenys de la nostra autoestima personal. La nostra agenda persegueix la generació de noves seguretats, basades en l'extensió del benestar, de la salut, l'educació, d'un sistema propi de seguretat en sentit estricte gràcies al desplegament de la policia autonòmica i d'una justícia més propera i eficient. Això és fer pàtria en el món d'avui. En la nova agenda política instaurada pel Pacte del Tinell, escoles, centres socials i de salut i policia i justícia properes, són la clau de la cohesió. És per aquí que s'arriba al patriotisme civil. És a partir d'aquí que els ciutadans se senten orgullosos de pertànyer a una determinada comunitat. 4 �En definitiva: l'alternança en la Generalitat ha eixamplat l'espai del catalanisme, l'ha fet més independent dels partits i l'ha girat cap a una orientació social indiscutible. Dos anys de Govern: bon moment per a posar de relleu en què consisteix el nou estil del govern. - Hem demostrat rigor en la gestió. Hem demostrat que es podia reduir l'endeutament i al mateix temps duplicar la inversió pública. (invertim el doble per habitant que fa tres anys. I això, a la llarga ho veurà tothom.). - Hem demostrat transparència: és possible ampliar progressivament els espais de responsabilitat política i els instruments de rendiment de comptes del Govern. I al mateix temps enfortir la governabilitat del nostre sistema democràtic. - Hem demostrat coratge polític: És a dir, hem provat que es poden afrontar els temes difícils, fins i tot aquells que sabem que tenen solucions d'un cert cost social. . Sabíem que la situació de les nostres presons era insostenible i avui tenim cinc noves presons en marxa i dues més previstes - comptin que hi ha encara 5.000 places per a 8.000 interns. . Sabíem que no podíem ajornar la planificació estratègica dels nostres recursos energètics i avui tenim el Pla de l'Energia de Catalunya més ambiciós dels darrers 25 anys. . Sabíem que calia aturar els abusos mediambientals i urbanístics que el territori ha patit els darrers anys i amb la Xarxa Natura 2000 demostrarem que el respecte al medi natural pot ser sinònim de creixement i qualitat. . Per això la substitució de l'urbanisme extensiu, que ha duplicat en 25 anys el sòl urbanitzable de Catalunya, per l'intensiu d'alta qualitat. . Per això les mesures de preservació de més de 50 Km al litoral. . Acabem de presentar el primer Pla Integral d'Infrastructures de Transport que ha tingut Catalunya, que inclou l'Eix de l'Ebre, l'Eix Pirinenc i l'Eix de l'agricultura, entre Reus i la plana de Lleida, així com l'Eix Diagonal entre Igualada i Manresa. . El 2005 superarem de llarg el ritme de licitació de l'anterior govern. Ho acaba de certificar la Cambra de Contractistes. 5 �. A finals de 2003 només estaven en construcció els jutjats d'Amposta i a finals de 2005 es troben en procés d'adjudicació o construcció una quinzena d'edificis judicials. . Amb l'arribada a Barcelona, els mossos ja són presents al 75% del territori de Catalunya, presten els seus serveis al 65% de la població, i s'acosta amb pas segur la culminació del desplegament al 2008 que és més a prop. . Disposem d'una xarxa de biblioteques públiques que s'està ampliant amb 76 noves biblioteques. . L'acceleració de les construccions escolars és una realitat amb l'entrada en funcionament de 67 nous centres aquest curs. . Hem desplegat la xarxa pública de Banda Ampla Rural a les comarques de Ponent, Alt Pirineus i Aran, Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre. . I estem assolint les previsions del Pla d'Inversions Socials: les 1.500 places d'atenció residencial que es preveien fa un any, avui són una realitat. El govern (nascut del pacte) del Tinell està millorant la qualitat i l'extensió dels serveis públics en un context de fort canvi demogràfic, mancat d'estabilitat demogràfica. . Ha estat possible augmentar un 6% l'activitat quirúrgica i al mateix temps reduir un 6% el temps d'espera per operar. . Hem pogut atendre el creixement de 25.000 alumnes als centres docents públics de Catalunya, adaptar la plantilla d'educació a aquest repte i al mateix temps reduir el nombre de mestres interins. . Hem preparat el sistema educatiu per rebre l'alumnat d'altres països amb 1.000 aules d'acollida i al mateix temps hem vetllat pels seus estàndards de qualitat. Que Catalunya pot ser més competitiva del que era fa cinc anys. Que el respecte al medi ambient no és incompatible amb el creixement econòmic i la construcció de noves infrastructures. Que una política social eficient, és una gran inversió productiva. Que estem preparats per definir noves estratègies de creixement econòmic en el marc de l'Euroregió Pirineus - Mediterrània. 6 �Que som fidels al nostre compromís de treballar en estreta aliança amb els ajuntaments i d'obrir nous camins a la devolució de competències i recursos als governs locals. Amb els ajuntaments: - hem posat en marxa 40 borses d'habitatge, - hem acordat convenis per a la construcció del 60% de les llars d'infants que construirem aquesta legislatura, - hem abordat la reforma dels barris en situació de risc, - hem acordat els nous sistemes territorials de salut. Governar també vol dir aprendre. . Hem pogut desenvolupar una política de sòl més sostenible i al mateix temps iniciar 15.000 nous habitatges de protecció oficial. . Hem frenat el creixement dels residus municipals i incrementat la recollida selectiva, que per primera vegada supera el 25%. I, més enllà de la millora dels serveis, aquest Govern ha plantejat actuacions a llarg termini, de caràcter estratègic. Les hem abordat malgrat les insuficiències econòmiques i competencials actuals, que fonamenten la proposta de nou Estatut. Només uns exemples. . Les actuacions de millora de 30 barris d'arreu de Catalunya. . La política de suport a les famílies amb per tal d'universalitzar l'atenció a les persones dependents. . El Pacte Nacional per l'Educació. . La descentralització del sistema de salut. . l'Acord estratègic per a la Internacionalització de l'Economia. Aquests son temes de llarga durada, basats en la convicció I avui la força del Pacte del Tinell no es basa en la seva rigidesa, sinó en la seva capacitat d'adaptació a les circumstàncies canviants. Hem canviat el sistema de govern per agilitar les seves decisions, i funciona millor. 7 �Hem après a gestionar la relació entre els socis. Fins i tot les discrepàncies poden tenir un costat positiu, si la decisió que en resulta incorpora les sensibilitats presents a la ciutadania, com és el cas. Nosaltres podem dir: Avui sabem com governar Catalunya, sabem quins són els instruments per fer-ho: estem més preparats per afrontar les necessitats de la ciutadania i per respondre a les seves expectatives. El govern treballa sobre la base dels 7 milions de ciutadans i sobre la base dels 7 territoris d'aquesta Catalunya que ha emergit davant nostre reclamant més capacitat de decidir el seu futur i més sensibilitat respecte dels seus diversos territoris: l'RMB, la Catalunya Central, els Pirineus i l'Aran, les Terres de Lleida, l'Alt i el Baix Camp, les comarques gironines i les Terres de l'Ebre. Catalunya no pot anar a dues velocitats: ni en la força dels seus territoris, ni en el seu creixement econòmic, ni en la incidència de les seves polítiques. Avançar cap a una veritable igualtat d'oportunitats (es visqui on es visqui) i es sigui o no part de les edats difícils: la infància, la joventut entre l'estudi i el treball i la llarga vellesa que comença als 55 anys (i sinó pregunteu als acomiadats de Seat) ... Avançar, dic, en aquests estrats de població esdevé imprescindible per una Catalunya decidida a transformar la nació en un referent significatiu de la millora individual i familiar. Vaig acabant. Ara fa un any, en el primer aniversari de l'Acord del Tinell, deia que no podem estar retenint sempre les nostres emocions. "Jo crec que hi ha un temps per a cada cosa, hi ha un temps per al treball, un temps per a les preocupacions... però hi ha un temps també per la celebració i el sentiment. Sentiments d'orgull i de gratitud." Per això no em vull estar de reconèixer, aquesta tarda, les aportacions que a l'empresa que compartim han fet i fan persones de dins i de fora del govern: 8 �Tant Josep Lluís Carod-Rovira, Joan Puigcercós i José Montilla, des de fora, com dins del govern, Josep Bargalló i Joan Saura i tota la resta dels membres del govern. I evidentment els 155.000 treballadors i professionals de la Generalitat. Tenim diferències, tenim accents diversos, provenint dels quatre cantons de Catalunya, Però ens uneix un projecte apassionant: Fer de Catalunya una de les terres més avançades d'Europa. Amigues i amics, L'evidència de la feina que estem fent i la magnitud de la feina que ens proposem de fer justifiquen l'ambició de consolidar l'actual experiència de govern en una aposta estratègica de llarg abast. Si volem, tenim a les nostres mans l'oportunitat de donar a Catalunya un projecte de progrés per a tota una generació. Si no ho féssim perquè ens ofeguéssim en les aigües agitades de la petita política, els nostres fills i néts no ens ho perdonarien. I menys encara no ens perdonarien que l'agitació, sempre gratuïta, la féssim nosaltres. Si volem, doncs, tenim l'oportunitat d'orientar amb els nostres valors la Catalunya del 2010 cap a la seva plenitud nacional, el seu progrés econòmic i social, i el seu equilibri territorial i ecològic. Finalment, ens cal intel.ligència política per navegar en situacions complexes i arriscades, com ho són les que es creen en els temps de reformes que estem vivint. I hem de lluitar contra la ingenuïtat de creure que perquè tenim la raó ens la donaran, com ens va ensenyar el president Tarradellas. La constitució d'un nou Govern de Catalunya, ara fa 2 anys, va suposar un canvi de ritme, tant a la política catalana com a la política espanyola, que la victòria de José Luís Rodríguez Zapatero va permetre consolidar. La proposta catalana per a la renovació del seu autogovern i per a l'aprofundiment de la seva implicació en l'Espanya Plural ha activat el gran debat sobre el model i l'organització de l'Estat. 9 �El debat sempre pendent -però ara ja urgent- per afrontar amb garanties d'èxit el futur compartit dels pobles d'Espanya. No ens està resultant gens fàcil. I no serà perquè no ho hàgim dit clar. Sembla mentida però seguim topant amb els recalcitrants defensors d'una Espanya que fa dècades va desaparèixer. I hem de superar també la incomoditat d'una classe política i mediàtica que ha interioritzat com a definitiu un model d'Estat nascut en temps de transicions. Ho hem dit una i mil vegades. I probablement ens caldrà repetir-ho mil vegades més fins el dia que aconseguim que ningú no ho llegeixi fent-nos un judici d'intencions: L'Estatut aprovat per gairebé el 90% dels diputats del Parlament de Catalunya està fet amb sentit d'estat, d'Estat espanyol. Volem ser una nació lleial, és a dir, tenim identitat nacional i som lleials al projecte de l'Espanya plural. Aquest temps de reformes, a partir de la legitimitat de la nostra proposta i de la força de les nostres conviccions, ha d'esdevenir temps per a la pedagogia. Hem d'adoptar la pedagogia com a instrument de treball, el pacte com a via per avançar i la unitat política i civil del país com a argument d'autoritat. Moltes gràcies a tots. 10 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1717 Title A name given to the resource Acte de celebració dels dos anys de l'acord del Tinell Language A language of the resource Català Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló del Tinell Subject The topic of the resource Autonomia Catalanisme Competitivitat Estatuts Gestió pública Govern Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2005-12-13 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/236/20051230.pdf e94a742bf90fc0f75fcfabf7d2061cb2 PDF Text Text Missatge de Cap d'Any del president de la Generalitat, Pasqual Maragall Museu Arqueològic de Tarragona | 30/12/2005 Benvolguts conciutadans, Hem arribat al final d'un any molt intens, en el que han passat coses importants. Ens havíem fixat objectius ambiciosos i crec que ens hem de sentir raonablement satisfets de com els estem aconseguint. L'any 2005 havia de ser l'any de l'elaboració de l'Estatut a Catalunya. I l'hem fet. Ens hem posat d'acord, una amplíssima majoria, en una proposta que hem tramès a les Corts espanyoles. Tot va fent camí. No serà pas fàcil. Però ens en sortirem. Tingueu confiança. Hem vist reconegudes algunes velles aspiracions de la nostra cultura i de la nostra societat: l'ús de la llengua catalana a les institucions europees i el retorn dels papers que van ser incautats de manera il·legítima al final de la Guerra Civil. Són dos exemples -diguem-ho clar- d'un tarannà molt diferent per part del govern espanyol cap a qüestions a les quals els ciutadans i ciutadanes de Catalunya som molt sensibles. Tanmateix, vivim dies d'incomprensió i desmesura. La proposta formulada per Catalunya ha aixecat recels. I s'han alçat veus i campanyes contra el que sortia o provenia de Catalunya Què hem de fer davant d'això? Estar units en la defensa de les nostres propostes. Procurar no caure en les provocacions. No perdre la calma. Estic segur que la qualitat dels nostres productes i el sentit comú de tots els ciutadans faran la resta. El temporal escamparà aviat, ja ho veureu. El 2005 havia de ser l'any de les respostes, ja ho vaig dir quan començava. I ho ha estat. La nostra economia va raonablement bé per no dir francament bé. Ja sé que pot sobtar una afirmació com aquesta, perquè hem viscut moments difícils al camp i en alguna de les empreses més emblemàtiques. Però ho dic pensant en el conjunt de la nostra economia. I satisfet de com es van resolent les dificultats. 1 �Encara hi ha gent sense feina i gent que viu amb el neguit de la precarietat. Però l'atur, a Catalunya, no havia estat tan baix des de 1979. Penseu que els darrers 21 mesos s'han creat mil llocs de treball cada dos dies. Ho he explicat una i altra vegada: el que ha de fer el Govern de la Generalitat és treballar per a les persones. Concretaré: treballar per la salut, per l'educació, per l'ocupació. Treballar pels infants, pels joves i per la gent gran.  Per la salut. Invertint en la construcció i millora de centres     d'Assistència Primària i hospitals i reduint el temps d'espera per a les intervencions. Per l'educació. Aquest curs estem posant 67 nous centres educatius en funcionament; engeguem la construcció de més de 18.000 places de llars d'infants i financem millor les universitats i la recerca. Per la conciliació de la vida laboral i la familiar. Sobretot ajudant les parelles que volen tenir fills i prosseguir la seva carrera professional. Per l'emancipació dels joves. Els joves tenen massa dificultats a l'hora de trobar un treball i un habitatge dignes, que són les dues claus per poder viure de forma independent. Per l'atenció a les persones dependents. Les persones grans que no es poden valer per si mateixes són pel Govern una preocupació primordial. Aquestes tres edats que acabo d'enumerar: els infants (i les seves famílies), els joves que busquen la seva emancipació i les persones grans depenents, constitueixen el que en dic les edats fràgils, les edats difícils. L'accent social de l'acció del Govern va per a ells. Què n'esperem del 2006? Ha de ser l'any del referèndum de l'Estatut. L'any de l'aprovació definitiva 25 anys després d'un primer Estatut que havia quedat curt i malmès per les lleis orgàniques que van venir després. A Espanya, la nació gran, el nou Estatut presentat per la nació catalana ha causat sorpresa i en alguns casos enuig, però l'explicarem, i s'entendrà. El 2006 ha de ser l'any de les obres i els fets. Tot allò que fa un any o dos eren plans i projectes: escoles, hospitals, centres judicials, vies de comunicació... seran realitats palpables. Ja es comencen a veure. 2 �Però aquest any que comença ara també ha de ser l'any per la celebració del centenari d'un dels moments més rics de la cultura, les lletres, les arts i el pensament a Catalunya. I de la política catalana. Perquè l'any 1906 també va ser un any important per al nostre país. Va ser un any en què dos grans moviments culturals i artístics, el Modernisme i el Noucentisme van coincidir. Va ser un any també important per al catalanisme polític i per a les nostres institucions de govern. Va ser l'any del Glossari d'Eugeni D'Ors i de l'Enllà de Joan Maragall, l'any de la Solidaritat Catalana i de les primeres escoles municipals. En definitiva, un moment històric en què a Catalunya, les arts, l'economia i la política van deixar clar fins a on podíem arribar. Després va venir el que va venir. Dues guerres mundials, una guerra civil i una dictadura, i finament, 25 anys de democràcia, autonomia i progrés. I ara podem dir: ja no hi ha excuses, o fem de la nostra societat una de les més avançades d'Europa o no haurem estat dignes de les esperances de tot un segle. I sobretot, no haurem estat dignes d'una joventut que de tot això potser no en sap gaire perquè no els ho hem explicat prou, però que sap allò que vol i on vol arribar. Benvolguts ciutadans i ciutadanes, Per acabar vull, en primer lloc, demanar-vos que l'alegria de l'any nou no us faci oblidar la prudència especialment a les carreretes. I en segon lloc, us vull demanar confiança. Confiança en el present i en el futur del nostre país. Estic segur que el millor està per venir. A Catalunya i també al conjunt d'Espanya. Estic segur que el 2006 serà un bon any. Això és el que desitjo per a tots vosaltres. Moltes gràcies i bona nit a tothom. 3 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1718 Title A name given to the resource Missatge de Cap d'Any del president de la Generalitat, Pasqual Maragall, 2006 Language A language of the resource Català Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Museu Arqueològic de Tarragona Subject The topic of the resource Gestió pública Govern Missatges institucionals Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Missatge Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2005-12-30 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/237/20060109.pdf 27bdca76dbf8ccfa474803010ee726ff PDF Text Text Lliurament del II Premi Internacional de Periodisme Manuel Vázquez Montalbán Palau de la Generalitat | 9/1/2006 Benvolguda Anna, consellera, conseller, alcalde de Bellcaire, diputats, senyors Pernau i Puyal, senyors Ravés, Serrano i Laporta; Crec que els guardons d'aquest Premi ens han de permetre vàries coses, però en primer lloc voldria parlar un segon de Manolo Vázquez Montalbán. Érem del mateix partit quan érem petits, després cadascun va anar per la seva banda, però inicialment vam estar al mateix partit polític. A mi, la veritat, és que m'hagués costat imaginar aleshores, si m 'haguessin preguntat què faria aquest xicot quan fos gran, que acabaríem llegint les novel·les, els articles i les poesies del Manolo. Que serien com són entendridores i, al mateix temps, d'una gran sobrietat, definitivament barroca, perquè ja sabeu que el Barroc té Garcilaso però també té a Quevedo. El Barroc és les volutes, la publicitat i la riquesa de matisos, però també la bellesa de la paraula exacta, i crec que probablement hi ha una mica de les dues coses, dels dos barrocs. En tot cas, barroc com el joc del Barça, s'ha parlat aquí del Barroc i de Ronaldinho i té molta raó, però també hi ha el Barroc del Decó, que és com més contingut, més de Quevedo. Bromes a part, dir-vos molt seriosament que els guardons d'aquest premi ens permeten rememorar la seva figura, la del Manolo, i ens permeten reconèixer a dues personalitats rellevants del periodisme de Catalunya. I aquest any, a dos grans mestres. Josep Pernau i Joaquim Puyal són dues figures digníssimes, que honoren aquest Premi Internacional i la memòria d'en Montalbán. En Josep Pernau, que també té la Creu de Sant Jordi i que ja va acumulant premis, representa la figura integral del periodista en tots els vessants de la premsa: el redactor, el columnista, el director, l'impulsor de noves capçaleres i també el degà del Col·legi de Periodistes. Des d'Arbeca, on va néixer, com ell mateix ens ha relatat, va iniciar un recorregut que l'ha dut per alguns dels escenaris i dels moments més significatius de la nostra vida política i social de la segona meitat del segle XX. Des d'Arbeca i després d'aquesta trajectòria, tothom reconeix a Pernau la qualitat més preuada de la seva professió, que és una observació aguda i una facilitat proverbial per explicar-ho als demés. Això és un art, és un do, que es té o no es té. Posant de manifest la transcendència social del periodisme, el 1986, Pernau va impulsar, amb altres companys, un documental sobre els nens de la guerra civil, si no recordo malament. Un intent precursor llavors, que es va avançar a l'interès actual per recuperar la memòria històrica. Que l'actual govern catalanista i d'esquerres també promou. 1 �Des dels anys del Correo Catalán, fins a El Periódico, passant per experiències trepidants, com la fundació del Tele/eXpress o la recuperació del Brusi. Tot plegat, tenim al davant una persona i una trajectòria sense les quals, d'alguna forma, aquest país no seria exactament el que és, faltaria alguna cosa. Amic Pernau, has deixat empremta sobre la premsa catalana contemporània, donant un veritable sentit a l'Opus Mei des de la qual continues impartint el teu mestratge. Moltes gràcies Pernau. Si haguéssim de reconèixer el mestre de mestres del periodisme esportiu en català, aquest seria en Puyal, sense cap mena de dubte, la veu incontestable del futbol en català. Però Puyal no és només futbol. És ràdio i és televisió de la bona: Un tomb per la vida, La vida en un xip, Vostè pregunta, vostè jutja... Puyal, t'hem seguit en moltes facetes diferents. Potser necessitaríem molt més que un xip per fer una síntesi de la teva carrera. Has donat dignitat a la suma "futbol+català"; que el futbol es pugui explicar en la nostra llengua, de manera tan trepidant, tan vibrant i emotiva com et sentim fer. Has sabut generar una veritable pedrera de professionals en aquest sector des que vas començar a Ràdio Barcelona fins a Catalunya Ràdio. Deixeu-me dir alguna cosa de tots dos. De Pernau i Puyal, vull destacar la seva categoria com a usuaris de la llengua, de les llengües del nostre país. Pertanyeu a una generació on la descripció rigorosa dels fets no ha estat renyida amb l'aprofitament de les possibilitats que ens ofereix l'idioma. Bon periodisme, per tant, ben escrit i ben parlat, però per damunt de tot, periodisme de rigor. Permeteu-me que reivindiqui els vostres recorreguts professionals com un model de periodisme d'avui que massa sovint sembla haver perdut la batalla davant la trivialització, l'excés i la manipulació. Però confiem en el conjunt del sector periodístic, els professionals, les empreses. Tots vosaltres sou conscients que el rigor, la dedicació i el talent són requisits indispensables per a la construcció d'una obra excel·lent. En el camp que sigui. Crec que justament el talent aportat per Pernau i Puyal és una prova gairebé diria poc comparable en el camp del periodisme. Amics Pernau i Puyal, sou un orgull i un exemple per aquest país, el vostre guardó és ben merescut, i ben guanyat, i us felicito de debò en nom del govern de Catalunya. 2 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1719 Title A name given to the resource Lliurament del II Premi Internacional de Periodisme Manuel Vázquez Montalbán Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Catalanisme Cultura Premis i reconeixements Vázquez Montalbán, Manuel, 1939-2003 Pernau, Josep, 1930- Puyal, Joaquim M. (Joaquim Maria), 1949- Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-01-09 Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau de la Generalitat de Catalunya (Barcelona, Catalunya) EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/238/20060111fets.pdf 09a174bf107da146b1e4df7068ba60f0 PDF Text Text Conferència "2006, any de fets" Institut Municipal d'Acció Cultural de Lleida | 11/01/2006 Amb aquesta compareixença aquí a Lleida dono compliment a un compromís pres l’any passat davant dels representants dels mitjans de comunicació en l’inici del curs polític. Vull titular aquesta presentació 2006, l’any dels fets Amb aquest enunciat, he volgut resumir d’alguna forma la intenció de la meva intervenció d’avui. Si l’any 2004 va ser l’any del canvi, i el 2005 vaig comparèixer amb una intervenció que duia per títol L’any de les respostes, aquest any haurà de ser l’any dels fets. Un any de fets. L’any de la feina feta, que es comença a veure. L’any 2006 serà, per al Govern de Catalunya i per al seu president, un any d’obra feta, de polítiques ja en marxa, d’explicació sobre el terreny, com avui, dels fruits del bon govern. És cert que per als annals de la gran política l’any 2006 serà l’any del nou Estatut d’Autonomia de Catalunya. Serà un fet històric. És cert que això sol ja justificaria, a parer de molts, tota una legislatura. Per mi i pel meu govern, no. De fet, la gent no recorda pas, avui, què van fer els governs d’Espanya (l’any 1978) o de la Generalitat restaurada (l’any 79) a més d’aprovar la Constitució i l’Estatut que ara són vigents. Aquells anys queden com els anys en què es va aprovar la Constitució, en què es va aprovar l’Estatut. Aquells, però, eren moments constituents; legislatures per a fer la Constitució i l’Estatut. Ara no. Ara hem abordat la nostra proposta d’Estatut, i veuran que en parlaré poc, governant alhora. En aquest fet ha radicat la garantia -i la dificultat alhora- del procés de reforma. I de les dificultats de surar de l’obra de govern que queda d’alguna forma tapada per aquest esdeveniment tan transcendental com és l’aprovació 25 anys després d’un altre Estatut. Quin moment viu la nostra proposta d’Estatut? Crec que va fent camí de forma inexorable. S’han anat superant les etapes del procés: l’aprovació al Parlament de Catalunya, que no va ser senzilla, per descomptat; l’arribada a les Corts Generals; la presa en consideració del Congrés, i la presentació d’esmenes. Pel febrer, entrarem en la Comissió Constitucional. Amb soroll. Més del necessari, sobretot pel que fa al to d’algunes veus. Comença a remetre. Ara la remor és de negociació. Tindrem Estatut. I serà un bon Estatut. Entenc el paper que estan adoptant els diversos membres del quatripartit, dels quatre partits que estem a favor d’aprovar l’Estatut, en la negociació final. Però no convé allargar la negociació més enllà del necessari. A ningú que vulgui l’acord. Una negociació injustificadament prolongada, només afavoreix els contraris a l’Estatut. Ara hem de ser més resolutius, ja veuen que m’estic referint sobretot als aspectes formals, no pas del contingut de l’Estatut. Penso que és el meu paper. Els qui compten cada dia els beneficis d’un pessimisme tàctic, han de saber que no estan fent cap bé, potser de forma imperceptible però certa, a la moral de la ciutadania i a la credibilitat de la classe política. La sessió de 2 de novembre al Congrés dels Diputats va ser, crec, exemplar. Llavors vàrem estendre la mà a les Corts Generals, vàrem estendre la mà a Espanya, i vàrem reclamar sentit d’Estat. Doncs bé, ara és el moment de culminar aquella predisposició al diàleg i al pacte lleial. Amb ambició i realisme. El mateix que aleshores. Som en un moment excepcional, que hem d’aprofitar per aconseguir el pas endavant que ens hem plantejat com a poble en l’autogovern. El nou Estatut no és només el motor per al futur de la governació a Catalunya. També és una de les peces clau del projecte de reforma social i política per a l’Espanya plural que hem posat en marxa d’acord amb el govern espanyol i el seu president Rodríguez Zapatero. D’una Espanya que 1 �ja porta vint anys al cor d’Europa, on l’arquitectura federal és l’ànima i el gran model de futur. Per tant, amb una situació diferent de la dramàtica dels anys trenta. L’altra tarda em trucava la vídua de Joan Raventós i em va llegir una carta de Jaume Carner de l’any 32 explicant les vicissituds de l’Estatut d’aleshores. Explicava al president Macià quines eren les alternatives formals. Doncs mireu, era una situació des d’aquest punt de vista i des d’altres punts de vista enormement diferent. Crec que passats els anys, passada la Guerra Civil, passats 40 anys de dictadura pràcticament, 25 anys de democràcia, és un Estatut que ha funcionat bé, però que evidentment el temps ha anat esberlant, d’alguna forma. Perquè l’Estatut va ser una de les quatre o cinc lleis orgàniques importants que van configurar i que configuren encara avui l’arquitectura jurídica de l’Estat espanyol i de l’Estat de les Autonomies. Després n’han vingut moltes més de lleis orgàniques, incomptables lleis orgàniques. I d’alguna forma l’han anat esberlant, gastant, no per mala fe, en molts casos, sinó per la força i per la inèrcia de les coses, del costum, de la història. Ara és l’hora de fer la relectura d’aquests 25 anys i de dir on som i on volem anar i què queda d’allò que volíem, mantenir la força d’allò que vam fer inicialment i que estava bé i posar-ho al dia. Durant el mes de gener, hem d’arribar a un acord que sigui alhora raonable i ambiciós. És l’única manera de garantir una tramitació efectiva i amb garanties en la Comissió Constitucional. Crec que els partits i les forces polítiques que estan a favor en el Congrés de Diputats d’aprovar aquest Estatut s’haurien de posar d’acord clarament abans de començar el camí dins de la Comissió Constitucional perquè allà, com és evident i per dir-ho de forma molt simple, pot passar de tot. És a dir, hi ha d’haver un punt de partida compartit per les forces polítiques que fan la majoria i crec que el tindrem. La veritat és que els partits del Govern de Catalunya tenen clar el que volen, com ho volen i quan ho volen. I que amb això n’hi hauria d’haver prou però no n’hi ha prou, perquè s’ha d’acabar de convèncer Espanya, i en primer lloc al govern espanyol, de què allò que és bo per Catalunya és bo per Espanya, com ja vaig dir en un altra ocasió, aquest any farà 20 anys. Fets en l’autogovern i fets en l’obra de govern. Sis fets importants que vull relatar. a) Transparència i bon govern Al Pacte del Tinell s’hi recullen diversos compromisos en relació en aquest tema. Això ens ha dut a crear la primera Oficina Antifrau d’Espanya, no n’hi ha a la resta de l’Estat, i a enfortir la Sindicatura de Comptes. Aquest ha estat també un dels motius de la reforma del Reglament del Parlament. La reforma preveu l’establiment d’una Oficina Pressupostària per dur a terme el seguiment i el control de l’execució del Pressupost de la Generalitat. Hem començat a posar en marxa les recomanacions efectuades pel Grup de Treball sobre Bon Govern i Transparència Administrativa, creat amb aquesta intenció pel propi Govern. I aquesta acció positiva per a la transparència política i administrativa, ha vingut acompanyada d’una major eficàcia en la gestió dels recursos públics:     En dos anys hem reduït el dèficit a la meitat, hem contingut els nivells d’endeutament, hem sanejat el finançament de la inversió, i enguany començarem a avaluar l’eficiència de les nostres polítiques amb un pressupost per objectius i per resultats. Aquest és el primer punt. Ser transparents. Fer-se entendre i donar explicacions al país. 2 �b) Dos anys de planificació No ens amaguem. Som partidaris que hi hagi una bona planificació; hi ha qui diu que no, però creiem que n’hi ha d’haver. En dos anys hem enquadrat l’acció de govern en un marc estratègic, duent a terme l’actuació planificadora, jo crec, més ambiciosa dels darrers 25 anys. Fins ara Catalunya no havia disposat d’un Pla d’infraestructures que integrés la xarxa viària i la ferroviària o un Pla de l’Energia, i avui els tenim com també tenim:  un model de seguretat i justícia que aposta per la proximitat, és a dir, per portar aquests temes com més a prop millor,  un Pla d’Immigració i Ciutadania,  una proposta de bases per universalitzar els serveis socials,  i un document de bases per un Pacte Nacional per a l’Educació. Hem anticipat reptes de futur, hem previst capacitats col·lectives per afrontar aquests reptes, i hem definit nous horitzons per a les nostres polítiques, orientant l’acció de govern per respondre justament a les exigències del nou Estatut, demostrant que encara que el finançament sigui una qüestió cabdal, no esgota ni de lluny el nivell de la nostra ambició col·lectiva. És a dir, que ens mereixem un millor finançament perquè en traurem un rendiment profitós per a tots, per nosaltres i per als altres també, i posant de relleu alhora el valor del Govern i de l’administració de la Generalitat per assolir els objectius que la societat catalana s’ha plantejat. Sí, hem planificat molt, aquests dos anys. És cert. I fins ara això potser no s’havia fet prou. També és cert. El que hi havia és un dèficit anterior en les planificacions estratègiques a llarg termini que alguns consideren clamorós. Hi ha un dèficit. Però que quedi clar: que hàgim planificat no vol dir que s’hagi aturat l’acció del govern. Al contrari. c) Esforç pressupostari i inversor. L’economia va bé. L’economia va francament bé, fins i tot diria que molt bé. Estem creixent tres vegades més que el ritme europeu. La Catalunya que hem projectat és més avançada socialment i més ambiciosa del que havia estat pensada fins ara. Però si aquesta ambició no hagués vingut acompanyada d’un govern que ho fes bé, competent en aquesta matèria, podria haver esdevingut mera retòrica. Avui podem explicar i demostrar que això no és així. Hem aprovat un pressupost de prop de 30.000 M€ per a aquest 2006. I estem invertint el doble per habitant que l’any 2003. Estem parlant de gairebé cinc bilions de les antigues pessetes. Amb l’Acord Estratègic de l’Economia hem situat per primer cop la concertació del Govern i els agents econòmics i socials com a vector del progrés del país. Aquest pressupost segurament és l’instrument econòmicament més potent que hi ha a Catalunya i, en bona mesura, crec que es reflecteix el que és la pròpia capacitat del Govern autonòmic. L’acord estratègic és el tronc central de la filosofia amb la qual gastarem aquests diners. Als 865 M€ que hem destinat a l’Acord Estratègic durant l’any 2005, s’hi sumaran 1.217 M€ més aquest 2006. I a finals d’any haurem desenvolupat el 85% de les mesures que conté aquest Acord Estratègic per la millora de la qualitat de l’ocupació, per la internacionalització de l’empresa catalana i per la competitivitat. Tenim la taxa d’atur més baixa des de l’any 1979. Només durant el tercer trimestre de 2005 s’han creat 42.000 llocs de treball. I el grau d’obertura de la nostra economia i de la internacionalització de les nostres empreses és francament creixent, és satisfactòriament creixent. Podria ser encara més alta, i desitgem que ho sigui, però és francament creixent. Al mateix temps, la inversió industrial va créixer el 2004 un 3,5%, i un 5% el 2005, després de creixements negatius d’anys anteriors. I aquesta inversió ha contribuït al creixement de la productivitat (un creixement del 5% durant el 2004, que és l’últim any del qual tenim dades). 3 �Lluny de caure en l’autocomplaença, l’avenç de l’economia catalana ens ha de dotar de més ambició. Aquest any posarem en marxa un paquet de mesures per contenir la inflació, que és potser una de les preocupacions més grans en l’horitzó econòmic. Estem cercant noves estratègies, d’altra banda, de creixement que transcendeixin les nostres fronteres en el marc de l’Euroregió Pirineus-Mediterrània. Sovint explico que si mirem el mapa de la Península i d‘Europa, veurem que hi ha Madrid, que hi ha París, que hi ha Londres, Frankfurt, Milà i si voleu Roma. És un arc enmig del qual hi ha molt camp per córrer. No dic que no hi hagi altres ciutats o territoris, però el nostre territori ha de capitalitzar en el sentit de capitalitat i no en el de centralitzar, i ser el motor d’un territori europeu que no té l’Euroregió, que en diem PirineusMediterrània, que jo crec que té un rol a jugar molt important en aquest buit que queda aquí. Penseu que és una euroregió que no ha tingut capitalitat d’estat, i això s’ha notat històricament. Penseu que la fàbrica més gran d’avions del món està aquí a tocar, a Toulouse. I penseu que està aquí, no per una decisió racional en el sentit d’anar a crear una potencialitat econòmica aquí baix, al costat de casa nostra, sinó perquè era el punt més allunyat de l’Alemanya de la Segona Guerra Mundial, o sigui, per raons estrictament militars, tàctiques i de seguretat. Bé doncs, nosaltres, en aquest territori que històricament no ha tingut la capitalitat que havia de tenir, el reconeixement de personalitat política pròpia que havia de tenir, l’empenta i l’ambició econòmica que havia de tenir, que pot tenir ara, hem pensat que convé dissenyar explícitament una estratègia territorial que vagi en aquesta línia. Fa dos mesos vam inaugurar, a Barcelona, el Supercomputador Marenostrum d’IBM, el més potent d’Europa i quart del món. Cada dia llegim notícies certament que hi ha altres territoris, altres ciutats, que fan avenços importants, però les nostres també i de manera molt significativa. Hem de tenir ambició estratègica i tenim un disseny que pot no ser perfecte, que anirem adaptant a les circumstàncies de cada dia però que és, en tot cas, ambiciós. d) Dels Fons Estructurals a l’R+D+i És a dir, el nostre paper a Europa, no des del punt de vista del territori sinó des del punt de vista dels recursos que Europa posa a la nostra disposició. Europa, d’aquí a molt poc, deixarà de pagar els fons estructurals en el sentit clàssic de la paraula, i ha posat l’accent en l’R+D+i (Recerca + Desenvolupament + innovació). Nosaltres ens hem d’adaptar a aquest canvi europeu. Hem de canviar la nostra manera d’actuar en el camp de l’economia, justament per treure profit de la nova orientació i no quedar-nos en l’antiga orientació dels fons europeus que està ja de passada. Durant els anys 60 i 70 del segle passat, Catalunya i Espanya van ser un focus d’atracció d’inversions, sobretot en sectors com l’automòbil. L’entrada a la Unió Europea va permetre que aquest procés s’accentués, oferint noves oportunitats per la dinamització del nostre teixit empresarial. Però ara la situació ha canviat, a partir de l’any 2013 serem contribuents nets a la Unió Europea. I tot l’esforç que Europa ha fet per integrar-nos i situar-nos a primera divisió, l’haurem de fer nosaltres per aconseguir que els més pobres dels darrers que han arribat a la Unió Europea tinguin la fortuna que vam tenir nosaltres. Haurem de fer un esforç per passar d’un mercat obert capaç de competir en base als costos laborals baixos, a una economia més competitiva. No hem de fer només un “esforç” per modernitzar-nos. Hem de fer un esforç d’inversió important en R+D+i per treballar en la línia en la qual Europa s’està orientant. Hem de sintonitzar amb Europa des d’un punt de vista, per altra banda, interessant, però interessat, també. Ara es tracta de mantenir sostingudament aquest esforç. Hem de ser un país estructuralment modern. I l’impuls per part del Govern d’unes infraestructures tecnològiques de primer nivell o el nostre suport a la innovació empresarial van en aquesta línia, però no seran suficients. Hem d’aconseguir que el nostre teixit productiu aposti per la ciència i la tecnologia com un vector clau de l’estratègia empresarial. 4 �D’aquí la importància que comencem a desenvolupar el vincle entre recerca i innovació a partir del triangle -que jo considero màgic- universitat-empresa-territori/govern, en termes de corresponsabilitat i interès mutu. Especialment en sectors tradicionals com l’agricultura o l’automoció i en nous sectors estratègics com l’aeronàutica o la biotecnologia. Encara que el conseller d’Agricultura sap que a mi m’agrada parlar d’agricultura i d’agroindústria alhora, i crec que és un concepte una mica depassat, el d’un Ministeri d’Agricultura i un Ministeri d’Indústria, perquè sabem que, sense indústria agroalimentària, parlar només d’indústria no és donar-li sortida al camp. Un camp on Catalunya està molt ben situada, encara que sembli mentida, per ser un dels territoris amb una de les indústries agroalimentàries més avançades d’Europa. En els sectors tradicionals, com l’agricultura o l’automoció, s’han de fer aquests canvis; i en els nous sectors estratègics, com l’aeronàutica o la biotecnologia, s’ha de posar el nou èmfasi. Ja hem signat els acords per a la creació del Centre de l’Aeronàutica i l’Espai de Viladecans o el de Difusió Tecnològica del Moble, a la Sénia. I aquest any passat, la creació de la Bioregió ha vingut acompanyada,  de la constitució del Consorci del Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona, molt important, amb el professor Juan Carlos Izpisúa, que repartirà el seu temps entre Nova York i Barcelona,  la Fundació Institut de Recerca biomèdica  i l’anella de l’agroindústria, que comptarà amb el Centre Tecnològic Agroalimentari de Lleida com un dels Centres de referència i ens permetrà esdevenir un dels puntals de l’EuroBioCluster del Sud d’Europa. e) Millora tecnològica + millora del capital humà L’evolució tecnològica de Catalunya ha de ser paral·lela a la millora del capital humà de les empreses. I en aquest àmbit és fonamental la millora de la Formació Professional. En aquesta línia estan en marxa nous cicles formatius, més places i una xarxa de 4 centres integrals de formació professional coordinada pels Departaments d’Educació i de Treball i Indústria, que ampliarem en 8 més. Com també és fonamental la formació continuada. Per això hem incrementat d’un 60% els fons destinats a aquest àmbit i els hem vinculat a les polítiques actives d’ocupació i a la modernització del Servei d’Ocupació de Catalunya. No tinc cap dubte que la nostra aposta per la tecnologia ens servirà per atraure professionals que havien marxat als Estats Units o al nord d’Europa –i ja està començant a passar- i que ara trobaran noves possibilitats de desenvolupament de les seves habilitats i coneixements a Catalunya. En sectors com la biomedicina (al que m’acabo de referir) ja està passant. Però amb això no n’hi ha prou. Necessitem potenciar millor els investigadors i els emprenedors que es volen quedar oferint un nivell formatiu a les universitats homologable al de la resta d’Europa. Per això  hem augmentat la dotació pressupostària destinada a Universitats.  hem arribat a una inversió mitjana de 5.000 € per cada alumne matriculat en alguna de les 7 universitats públiques de Catalunya en només 2 anys.  estem assegurant progressivament la seva adaptació a l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior.  i estem desenvolupant la idea de crear una Euroregió Universitària, també en la línia de la configuració de l’espai competitiu del qual us parlava. Ja ho he dit fa un moment. Insisteixo: el marc euroregional ha de ser, cada cop més, el marc habitual per al disseny de moltes de les estratègies econòmiques de Catalunya. 5 �Garantir la igualtat d’oportunitats dels ciutadans, de les empreses i dels territoris en l’accés a les tecnologies de la informació i de la comunicació és un objectiu propi d’un govern avançat. Per això estem estenent la Banda Ampla Rural, començant per les comarques de Girona, Barcelona i la Catalunya Central. Per això hem ampliat la Xarxa de Telecentres amb la perspectiva que l’accés a les TIC (Tecnologies de la Informació i la Comunicació) vingui acompanyada pel seu ús efectiu. Si unim:  la millora del nostre capital humà,  la creació d’un marc estable de col·laboració entre les universitats, les empreses i el Govern que estimuli la transferència tecnològica i la innovació,  i la generació d’economies d’escala a nivell euroregional, com ja passa entre la nostra indústria automobilística i l’aeronàutica de Tolouse... Estarem creant moltes més oportunitats de les que avui tenim. f) Infraestructures Generar aquestes oportunitats passa també per la millora de les infraestructures i, assenyaladament, de les infraestructures de transport. A Catalunya han passat durant molts anys totes per una àrea metropolitana cada vegada més congestionada. Hi ha hagut un efecte capital d’atracció. Tot havia de passar pel mateix punt. Això que tant critiquem en el conjunt de l’Estat ens ha passat també aquí. Amb la diferència que aquí a més, no hem tingut, però tindrem, els recursos d’inversions que es necessiten per crear un territori més ben servit des del punt de vista de les infraestructures, assenyaladament les de comunicació, que estan molt per sota d’allò que aquest país mereixeria. Per descomptat aquesta situació de dèficit és deguda en bona mesura a la pròpia estructura física del país. No és un país senzill, comparat amb les grans planes alemanyes, franceses o espanyoles. És més rebregat, tenim poques planes i petites. La plana de Lleida és una, la de l’Empordà n’és una altra, i també la plana de Vic i poca cosa més. És el que hi ha, però la resta és difícil. És un país molt més interessant i més bonic fins i tot, però és, des del punt de vista de les comunicacions, molt complicat. El dèficit d’infraestructures per arribar als Pirineus i més enllà, per connectar i salvar aquesta barrera que ens ha separat d’aquestes coses tant importants que comentàvem, que hi ha a l’altra banda de la ratlla, és una prova d’això. Avui precisament hem comentat una notícia que deia que un dels alts responsables de la conselleria de Política Territorial i Obres Públiques està parlant de la possibilitat d’allargar el tren fins a La Pobla i més enllà. Però no ens fem il•lusions perquè això va per molt llarg i no parlem de coses que es puguin fer demà, són coses que hem d’anar pensant. És un disseny enormement seductor però que està molt lluny encara de ser realitat. Per solventar aquesta falta d’infraestructures i aquesta centralització i congestió en la capital del país hem posat en marxa una nova concepció de les comunicacions basada en la transversalitat i la xarxa, que servim amb més de 30.000 M€ d’inversió d’obra pública prevista. La inversió del Ministeri de Foment a Catalunya per descomptat és molt menys que això, pel 2006 serà de 2.500 M€ i la de la Generalitat de gairebé 3.000. Són actuacions emmarcades en un conveni entre la Generalitat i l’Estat que contempla inversions en la xarxa viària importants (de 7.345 M€) pels propers 7 anys. Estem impulsant infraestructures que defineixen una visió de país (com l’Eix Transversal Ferroviari o el desdoblament de tot l’Eix Transversal viari) diferent de l’estructura que hem heretat. O encarant decididament grans projectes que han estat massa temps pendents com el Quart Cinturó. Ja hem fet el més difícil. No és fàcil dibuixar perquè nosaltres, que sabem que Catalunya 6 �és aquell país rebregat, dens i molt poblat i amb molta gent afectada pels dibuixos que són fàcils de fer sobre un plànol, sobretot quan es tracta de planes poc poblades, però no és el cas del nostre país, dens i amb poca abundància d’espai lliure. Un país tant petit quan fa infraestructura està trepitjant ulls de poll sense cap mena de dubte i és qüestió de triar quins s’han de trepitjar i quines compensacions es poden donar. Hi ha gent que diu que no tenim capacitat de decisió. Doncs hem dibuixat més d’aquestes infraestructures difícils i estem fent més d’aquestes infraestructures complicades, complexes i empipadores per molta gent, de les que s’havien fet en molts anys. I ho estem fent, però amb una filosofia que alguns diuen que és excessivament pactista amb el territori. Però de fet és respectuosa amb el territori perquè considerem que aquesta Catalunya que tenim, tant densa, es mereix aquest respecte. Estem encarant també les infraestructures a partir de la visió de cadascun dels territoris de la Catalunya en xarxa, com la millora de la línia de la Pobla, la ATM de Lleida o l’Aeroport d’Alguaire, (que demà visitaré) que connectarà internacionalment les Terres de Ponent i dinamitzarà la seva economia com ja està passant amb els efectes enormement positius dels aeroports de Reus o Girona. Aquestes infraestructures generaran riquesa i dinamisme a Lleida, donant resposta a les necessitats de mobilitat d’empreses i ciutadans. Són la clau de volta de la nostra estratègia d’equilibri territorial, generant economia a la Catalunya interior i reduint la congestió del litoral. Mirin, a Catalunya, en els darrers 50 anys, el sòl urbanitzat s’ha multiplicat per 5,7. O si volen una altra dada de referència: en menys de 20 anys s’ha multiplicat el sòl urbanitzat, la taca urbana, s’ha multiplicat per 2. És a dir, en 25 anys hem fet tant sòl urbà com durant tota la història, com en 2.000 anys. L’extensió del que és l’activitat de planificació del creixement econòmic s’ha fet sobre la base d’una filosofia molt discutible, potser enyorant la caseta i l‘hortet, en un moment en què la qualitat i l’economia exigien una altra cosa. El resultat ha estat que hem ocupat per usos urbans tant terreny com el que teníem en el moment en què va començar la democràcia. Dos terços dels 7 milions d’habitants de Catalunya viuen en una franja de 20 km al llarg de la costa. De tot això, els governs dels 20 anys passats no se n’han preocupat excessivament, és a dir, no han tingut una concepció, una filosofia, una avaluació dels costos del que això representava. Simplement estàvem tots embenats en aquesta aventura de créixer i no ens vam parar a veure què estàvem fent en la suma de totes les actuacions. La Catalunya dual ha comportat un aprofitament deficient de les potencialitats de la xarxa de ciutats mitjanes que articulen el nostre territori; i ha creat també un creixement urbanístic de baixa qualitat concentrat sobretot al litoral. Això ens ha conduït al risc de la formació de tot un continu urbà a primera línia de la costa. I, per tant, la nostra aposta ve acompanyada per la necessitat de garantir un creixement, sí, però un creixement ordenat a les diferents regions de Catalunya. Pensant el futur. Assegurant el futur, amb l’aprovació dels Plans Directors del Sistema Costaner. M’agradaria en aquest sentit que vostès poguessin visitar l’exposició “Amb vistes al Mar”, que aquests dies es presenta al Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, sobre les àrees directament concernides en aquest creixement. La preservació que es fa del litoral es fa en benefici de tota Catalunya. També forma part de l’esforç ordenador i equilibrador que està fent el govern en aquest sentit. Aquesta és la idea de l’exposició que els aconsello que visitin. També assegurarem el futur:  amb la transformació econòmica del món rural, i amb inversions en regadius com el Segarra- Garrigues, el projecte més emblemàtic, la infraestructura més important que s’haurà fet mai a les comarques de Lleida, la promesa tantes vegades reiterada que ara ja comença a caminar de forma imparable i serà una realitat, 7 � amb una política de barris, sobre el qual jo hi tinc un especial interès, perquè penso que una   bona política de barris és una bona manera d’atacar problemes alhora. Ens hem acostumat a dividir els problemes per segments, per conselleries, per ministeris, per temes. Per assignatures. I el que resulta és que moltes vegades el problema prové del fet que vàries assignatures estan juntes i hi ha varis problemes un sol territori. Per tant, que la perspectiva que tracta d’identificar no tant els problemes per ministeris o per conselleries, sinó per territoris que pateixen l’efecte d’aquests problemes conjuntament, està sent molt més efectiva i a més molt més ben entesa per la població, ja que té en compte els ciutadans com el que són, no per una banda treballadors, per l’altra consumidors i per l’altra residents, sinó en el conjunt de la vida del barri. Sabeu que el Centre Històric de Balaguer, o el barri de La Mariola de Lleida o el Nucli Antic de Solsona són barris afectats positivament per aquesta política. Això és difícil de fer perquè els govern acostumen a treballar per departaments quan la realitat no hi va, sinó que té complexitat justament perquè varis tipus de problemes intel·lectualment diferents des del punt de vista de la seva classificació, creen una realitat que cap dels departaments, per si sols, poden atacar. amb l’augment d’un 43% del Fons de Cooperació Local destinat als municipis de Lleida aquest 2006, en benefici d’ajuntaments, molt sovint ajuntaments que pertanyen a diferents filosofies polítiques, des del punt de vista polític, per tant, distints, però que es beneficien com mai d’aquest augment. i amb una política d’inversions socials compartida amb els ajuntaments, que està obrint nous camins a la devolució de competències. Sóc absolutament favorable a la devolució de competències. Sabem que a Espanya, fa 27 anys, quan tot això de l’Estat de les Autonomies va començar, les competències devien ser d’un 80% per a l’Estat, d’un 0% les autonomies i d’un 20% les entitats locals. Recordo que durant un temps vaig estar defensant que fos 25%-50%25%, després va ser 30%-40%-30% i al final estem arribant aquí a Catalunya, al 30%-50%20%. El que hem preocupa, és com es gasta ara aquest 30% de l’Estat, perquè en una bona part hi volem tenir a veure, i per descomptat que això crea inquietud a l’Estat, perquè hi som, i volem saber què fem i què ens quedarà per fer. Però tenim sort que la gent que està portant aquest tema a l’Estat en aquest moment, és molt conscient que el seu paper es decisiu però residual, que s’han de reservar unes poques grans competències, de caràcter transversal, i, per tant, no estan en contra d’aquest procés de devolució. I aquesta és una situació que Catalunya ha d’aprofitar, com a poble, com a país i com a filosofia política, que és el que sempre hem defensat. Després parlarem de què anava la configuració del catalanisme polític ara fa 100 anys, anava per aquesta línia Una nació socialment avançada, què vol dir, el 2006? L’acció del govern per respondre a aquesta qüestió passa per afrontar quatre grans reptes: 1. garantir uns millors nivells de seguretat ciutadana i de justícia, 2. la millora de la qualitat dels serveis que ja són universals com la salut i l’educació, 3. la universalització dels serveis socials i d’atenció a les persones dependents, 4. i la millora de l’equitat i l’eficiència del nostre sistema de benestar, orientant-lo al cicle vital de les persones. Estem arribant a una idea bastant clara d’aquelles edats més difícils, hi ha unes edats on està succeint la crisi social. Hem de tenir una política per aquestes edats difícils, que és el que estem tractant de fer en la nostra política social. 1) Una de les garanties bàsiques del benestar, sense dubte, és la seguretat ciutadana i el seu valor per preservar els drets i les llibertats. Pel que fa als Mossos d’Esquadra, el 2005 hem culminat el desplegament a Barcelona. I en dos anys, haurem aconseguit doblar el percentatge de població coberta pel nostre cos de policia, que haurà passat d’un 39,9% l’any 2004, a un 78,9% al 2006. L’esforç inversor i en la dotació de noves places de mosso que estem fent és important i aquest 2006 es concretarà en una ampliació de la plantilla de 1.727 efectius. Pel que respecte a la justícia, si a l’any 2003 només estava en construcció l’edifici judicial d’Amposta, ara n’hi ha 15 en marxa, a més de la Ciutat de la Justícia com a edifici emblemàtic, que justament el voldríem més chic de com havia estat projectat. Perquè aquesta idea que tota la justícia ha d’anar en un lloc, és una idea positiva en alguns sentits, però és una idea perillosa en uns altres. Pel que fa a presons, entre l’any 1984 –en què la Generalitat assumeix les competències en matèria penitenciària– i el 2004 la població penitenciària de Catalunya ha passat de 1.614 interns 8 �a 8.350. En canvi, i en aquest mateix període, el nombre de noves places penitenciàries ha estat únicament de 2.867. Per tant, el dèficit de places penitenciàries ha anat creixent. L’acció del govern en aquest àmbit també ha respost a la situació heretada: Aquest 2006, i a aquest tema li dono una importància cabdal perquè penso que és una de les coses més meritòries que estem fent, posarem en marxa la construcció de quatre nous centres penitenciaris, que no és senzill, a més dels CP Brians II, Lledoners i Joves de Quatre Camins, que entraran en funcionament durant el període 2007-2008. 2) Educació i Salut Educació A Catalunya s’estan construint ara més escoles que mai en la seva història. Si el curs 2005-2006 va començar amb 65 noves escoles, el curs que ve entraran en marxa 95 més. En 2 anys hem creat 1000 aules d’acollida i el proper curs en crearem 930 més. Ens hauríem de parar a pensar, un moment, què vol dir, acabar la legislatura amb prop de dues mil aules d’acollida. Ja sé que no és un espectacle, ja sé que no dóna resultats lluïts immediats, però hi ha poques inversions de futur que valguin tant la pena com aquesta. S’adonen que estem aplicant la medecina preventiva per a les malalties socials (amb símptomes com els que vam veure el novembre a les perifèries de les principals ciutats franceses, per exemple)? I toquem fusta, perquè això ens pot passar a tots. Estem incrementant significativament el professorat que al curs 2006-2007 augmentarà en 6.000 nous mestres. I hem presentat un document de bases per un Pacte Nacional per a l’Educació que culminarà amb l’elaboració de la Llei Catalana d’Educació. El proper curs volem equiparar els horaris de l’escola pública i la privada. I aconseguirem que tots els centres educatius disposin d’Internet a les aules al curs 2007-2008. Haurem aconseguit, en quatre anys, passar de l’aula d’informàtica a la informàtica a l’aula. Salut La constatació que tenim un sistema sanitari a l’avantguarda europea ha estat un estímul per millorar-lo. Admetem que és una realitat de la qual partíem quan vam arribar. Teníem un bon sistema de salut, que està millorant. En dos anys, hem enfortit la capacitat de l’atenció primària per donar resposta a les necessitats de salut de la ciutadania descongestionant les urgències hospitalàries, hem reduït el temps d’espera quirúrgica un 6%, i hem estès el programa de diagnòstic ràpid del càncer a tots els hospitals de la Xarxa Hospitalària Pública. A la millora dels estàndards de servei, per exemple, garantint un temps mínim pel primer diagnòstic per millorar les llistes d’espera; i l’any 2006 hi afegirem la construcció de 60 nous Centres d'Assistència Primària (CAP), cinc hospitals i el desplegament de l'Agencia de Salut Pública de Catalunya, com a instrument clau d’impuls de noves polítiques de prevenció i promoció de la salut. 3) En Benestar i Família: Hem incrementat any rere any el nombre i quantitat de les ajudes a les famílies amb infants de 0 a 3 anys, i hem estès els ajuts dels 3 a 6 anys per les famílies monoparentals i les nombroses, que són les que tenen un major risc de patir pobresa. L’any 2006, 325.387 infants i les seves famílies seran perceptors d'algun d'aquests ajuts. L'ajut a les famílies nombroses o monoparentals amb infants menors de 6 anys, passarà a ser de 700€ amb un increment de més d'un 7%. Des del mes de gener de 2004, hem revaloritzat les pensions de viduïtat més baixes un 44%. El Govern té enllestits dos projectes de llei que defineixen els nostres objectius en matèria de serveis socials per aquesta legislatura. 9 �D’una banda, el projecte de Llei de Prestacions, que garantirà un nivell d’ingressos a les persones amb rendes més baixes, renda garantida, per trencar el cercle de la pobresa. De l’altra, la nova Llei de serveis socials, que culminarà amb l’avenç més significatiu del nostre estat del benestar 20 anys després de la universalització de la salut i el sistema de pensions: la construcció del quart pilar de l’Estat del Benestar (Educació, Salut, Sistema de Pensions i Dependència). Aquesta llei ens permetrà complementar l’acció dels ajuts econòmics directes a les persones amb risc d’exclusió social amb serveis residencials i domiciliaris universals. 4) Equitat i eficiència del sistema de Benestar. Apostem per la igualtat d’oportunitats i de possibilitats efectives d’elecció. L’acció de govern que estem desenvolupant garantirà, una xarxa pública de serveis educatius, socials i sanitaris de qualitat,  orientats a l’atenció de les edats més difícils,  gestionats a través de la col·laboració público-privada  i d’accés universal. El nostre és un Govern  que creu en la proximitat,  que aposta per la participació dels governs locals en el disseny de les polítiques i en la prestació dels serveis  i que obrirà nous camins a la devolució de competències i recursos, en aquest sector.  que garantirà uns estàndards de qualitat similars a tot el territori. Sovint des del sector municipal que molts dels qui ara estem governant la Generalitat coneixem, es tendeix a demanar ajut sobre la base admesa de ser el petit nivell. El sector local no és el petit nivell, és el nivell que està més a prop dels problemes i probablement el que té més possibilitats de solucionar molts dels problemes que es presenten i que els govern més llunyans no poden afrontar. I és que els ajuntaments són els que poden resoldre millor els problemes i afrontar-los. Són els primers que veuen el que està passant i els que tenen una intel·ligència més completa en aquest sentit. Jo faig des d’aquí, des de Lleida, una crida als ajuntaments catalans sigueu protagonistes. Els donarem els mitjans, però els reclamarem el protagonisme. Sé que tindrem una resposta positiva, però també sé que no és fàcil. El 2006 també és un any propici per a la memòria. Més ben dit: per al diàleg estimulant amb la memòria. Enguany s’esdevé el centenari d’un moment especial de la història de Catalunya. No es tracta ni d’un esdeveniment inesborrable ni d’un fet aïllat molt significatiu. Es tracta d’un conjunt de fets polítics, socials i culturals que expressen un clima determinat. En efecte, l’any 1906 és l’any de l’aparició del primer gran moviment catalanista unitari, la Solidaritat Catalana. Es produí un d’aquells moments “patriòtics” de la nostra història; un moment en el qual es va saber posar una idea per damunt de les ideologies; i en que Catalunya per damunt dels principis ideològics de cadascú va esdevenir l’escenari d’un esforç col•lectiu. El poble es va pronunciar amb esperit de ciutadania. També és l’any de la publicació de “La nacionalitat catalana” d’Enric Prat de la Riba, la síntesi doctrinal del catalanisme que va esdevenir el programa d’acció de la Lliga Regionalista. I és l’any 10 �de la celebració del primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana que significà un pas fonamental en la normalització científica de la nostra llengua. I és l’any en què l’Ateneu Barcelonès esdevé una de les primeres institucions culturals, amb el seu trasllat al carrer de la Canuda de Barcelona. I el d’una efervescència literària de primer ordre: Narcís Oller publica la novel•la “Pilar Prim”, Joan Maragall dóna a conèixer el poemari “Enllà”, Costa i Llobera les “Horacianes” i Josep Carner “Els fruits saborosos”. Eugeni d’Ors inicia la publicació del “Glossari” a La Veu de Catalunya. El 1906 és, per tant, un any clau en el desenvolupament de la cultura catalana contemporània, amb el punt de maduresa màxima del Modernisme i amb l’eclosió del Noucentisme. És el moment en què coincideixen tots dos moviments, un acaba i l’altre comença. I, al mateix temps, és un any decisiu en l’evolució del catalanisme, amb una mobilització sense precedents que inicia el cicle que es tanca el 1919, en què els partits catalanistes van fer l’intent d’assolir un “Estat nacional català dins l’Estat compost ibèric”, tal com ens ha explicat José Antonio González Casanova fa poc. És, en definitiva, l’any que es visualitza una aliança nova entre la cultura i la política. Entre la cultura i la política a Catalunya. Una aliança explicada d’aquesta manera per Miquel dels Sants Oliver: “La cultura es la más fuerte, la más sagaz y la más firme de las políticas.” La memòria d’aquest 1906, cent anys desprès, esdevé estimulant molt més que no pas nostàlgica. No ens estimula a repetir debats i propostes que ara, per sort, ja no són ni necessaris ni possibles. La Catalunya de 2006 és un país amb una societat i una economia obertes. Ja no és la Catalunya proteccionista de 1906. La Catalunya de 2006 forma part d’una Espanya democràtica i quasifederal. Ja no és la Catalunya que s’havia d’alçar contra l’arbitrarietat de l’Estat que acabava d’aprovar la Llei de Jurisdiccions. La Catalunya de 2006 és una Catalunya integrada a Europa. Ja no és una Catalunya que plantejava destins imperials, tal com predicaven en algun moment Prat de la Riba i Eugeni d’Ors. És a dir, ara estem jugant en un camp molt més gran i obert. En aquell moment Espanya anava avall, havia perdut les colònies al 1898, i Catalunya, en canvi, estava embalant. És el moment de l’encreuament de les dues realitats espanyoles que va acabar dramàticament. És evident perquè Catalunya, tirava, demanava, exigia, i Espanya no estava en condicions de respondre. Ni molt menys estava en condicions de condemnar el moviment de Catalunya, perquè estava en un decandiment. Cent anys després, ara tenim l’ocasió de fer realitat allò que els homes del 1906 van somiar. Ells només ho podien somiar, escriure, descriure i projectar. Nosaltres podem fer i estem fent. Aquesta és la realitat del moment. La Catalunya, doncs que juga en el camp de la gran Europa i que ha de considerar aquest camp el seu marc d’actuació. Aquests darreres setmanes, la flor i nata dels historiadors francesos ha hagut de recordar, en un manifest, que la història ni és una religió, ni és una moral, ni és una esclava de l’actualitat, ni és la memòria, ni molt menys un objecte jurídic. El que proposo és fer un exercici de record de l’any 1906 que sigui rigorós i exigent i que sigui el punt de partida d’una visió de futur. Exigent per necessitat de fer néixer les idees, els projectes, els somnis, les visions que han de constituir el corpus del catalanisme del present i del futur. Alguns historiadors han parlat de manera ben lúcida. Joaquim Nadal parla de la conveniència de plantejar-la com la “...refundació del catalanisme, encara que soni massa gradiloqüent i solemne. (...)” de considerar que ha arribat “l’hora d’atorgar un nou sentit a la diferència. Perquè la diferència és cultural, i social i econòmica, però ja no és garantia de lideratge.” 11 �Perquè també aquí d’uns anys ençà havíem caigut “en les inèrcies de la fossilització i això fa que en relació al nostre autogovern i al fet nacional hi hagi més satisfacció que orgull, més autocomplaença que autoestima, més burocràcia que patriotisme, més inèrcia que tremp, més resignació que intel•ligència”. La cultura política i cívica generada en el marc de l’antifranquisme i de la Transició ja no és apta trenta o quaranta anys després. Hem d’anar més enllà. I no és apta, entre altres coses, perquè ha assolit els seus objectius, justament. Catalunya com a subjecte polític ha renovat periòdicament la cultura cívica amb la qual ha vehiculat i expressat els seus objectius. El 1906 representa un d’aquests moments, corresponent al cicle 1904-1919. Després vindrà el període republicà, el del “noucentisme popular”, abans de la Guerra i la desfeta. L’exili i la llarga nit interior. I més endavant, el de la represa que quallarà en l’antifranquisme unitari que va ser molt més que un moviment polític, en ser acompanyat d’un moviment cultural de gran vitalitat (el “seixantisme”, que va dir una vegada Joaquím Molas). Ara podem dir que no en tenim prou amb les noves eines com l’Estatut; ni amb l’obra de govern en si mateixa, com la que he descrit. Ens cal un relat col•lectiu, gairebé diria una metàfora, que reformuli pensant en demà l’equació identitat-pluralitat-convivència i, al mateix temps, l’equació Catalunya-Espanya-Europa. Un relat que constati els efectes dels nous impactes de la nostra societat, de les noves realitats que afloren i les contradiccions que se’n deriven. Un relat que reculli les aspiracions de la societat catalana i que proposi una cultura cívica i una cultura política renovades. Per això necessitem establir la síntesi, el mínim comú denominador: una certa idea de Catalunya, compartida per tots els ciutadans i ciutadanes. Catalunya, Catalunya, Catalunya, Catalunya, Catalunya, Catalunya, Catalunya, societat lliure i oberta, economia oberta, societat segura i de benestar, territori equilibrat, país ben governat societat culta, país interdependent en el marc espanyol i europeu. Resumint, ens correspon concretar una certa idea de Catalunya vàlida per a les properes dècades, avui i ara. Una Catalunya d’homes i dones lliures i cultes, amb una economia oberta, una societat de benestar i de justícia social, un territori equilibrat, un bon govern i un bon marc d’interdependència. Per això, sobretot, té interès aturar-se en el 1906 com a punt de referència. Se’m dirà que allò era dirigisme cultural. I tant que ho era! I va donar fruits ben rellevants, dels quals l’obra de la Mancomunitat de Catalunya n’és el principal exponent. La qüestió avui és si és possible i convenient un dirigisme cultural com aquell. D’entrada no ho sembla. Si més no amb les condicions de fa cent anys. Ni sembla possible, ni sembla acceptable ni desitjable. Però defugir el dirigisme no ha de voler dir renunciar a estimular i promoure el debat i l’aconseguiment de resultats. La Catalunya d’avui és una societat molt més complexa, oberta i diversa, de la de fa cent anys. I, sobretot, Catalunya és una societat molt més equilibrada i democràtica, però això no ha de ser obstacle per cercar la millor manera que té una societat com la nostra de formular-se les orientacions col•lectives. Aquesta és la reflexió que he volgut encetar i compartir amb vostès en recordar el 1906. Acabo aquí: El 2006, en el centenari de tot el que acabo de dir, com el 2007 pel vuitè centenari del naixement del Rei en Jaume I (i que agermana els països que formaren part de l’antiga Corona d’Aragó i que comparteixen un bon tram de la nostra història), haurien de ser dues ocasions per a plantejar-se la realitat present i el futur del nostre país amb optimisme. 12 �En el nostre cas són dues efemèrides que ens remeten a moments simbòlicament positius de Catalunya. Però ara és qüestió que sobre la base d’aquest record i d’aquest simbolisme tinguem un projecte, però un projecte dibuixat, mesurat, quantificat, pensat i realitzat finalment. Això és el que farem aquest any, això és el que començarem aquest any i l’any que ve. Moltes gràcies. 13 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1720 Title A name given to the resource Conferència "2006, any de fets" Language A language of the resource Català Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Institut Municipal d'Acció Cultural de Lleida Subject The topic of the resource Benestar Social Economia Estatuts Euroregió Infraestructures Recerca i Desenvolupament Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Conferència Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-01-11 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/239/20060111.pdf 206796c964c371b853bd61e38442e861 PDF Text Text Signatura del conveni de finançament del consorci del Transport Públic de l'àrea de Lleida Delegació del Govern de la Generalitat a Lleida | 11/01/2006 Alcalde, autoritats, amics, jo crec que avui estem considerant un repte, una necessitat i constatant també que tenim una resposta i un projecte de futur. El repte es adequar els serveis públics i el sistema de mobilitat metropolità al creixement demogràfic i a la capacitat d'atracció de Lleida capital. Tot just abans d'entrar parlàvem del que havia representat Lleida en la Catalunya que es va començar a desvetllar a la baixa edat mitjana, i situà els seus punts forts exteriors en aquells moments lluny ja del que era la Catalunya vella. L'àrea urbana de Lleida, com va passar també amb Tortosa i amb Perpinyà d'alguna forma, van ser les banderes que es van anar clavant per part de Catalunya per anar ampliant el seu espai vital. Ara ens trobem, com deia ara mateix l'alcalde de Lleida, que allò que desprès de molts segles ha esdevingut una nació que vol tenir un estatut i una personalitat, que vol ser reconeguda fora, te una obligació dintre que es absolutament vital per el bon funcionament del país, que es la de l'existència d'una estructura d'interior potent com ara us deia. L'àrea urbana de Lleida, per la seva activitat econòmica i laboral, mobilitza al voltant de 300.000 persones. En el 2005 ja havia estat la tercera ciutat catalana amb més habitatge projectat després de Barcelona i Terrassa. I aquest creixement, se sent arreu de la província, que es la que ha experimentat un major increment a Catalunya amb un 65%. Aquest no es només el repte, es la realitat i el repte al mateix temps. La necessitat d'estendre i millorar la xarxa de transports públic urbà i interurbà i naturalment, fer-ho amb la col·laboració de les empreses concessionàries de les línies interurbanes que amb la nostre ràpida col·laboració s'adapten a les noves necessitats i a les noves demandes. Quina es la resposta que estem donant? La col·laboració entre la Generalitat de Catalunya, el consell comarcal i l'ajuntament de Lleida. Quin es el projecte de futur? És la Catalunya en xarxa, o la Catalunya ciutat de ciutats o la Catalunya equilibrada. Hi ha diverses maneres de descriure un mateix projecte. Es una aposta de creixement ordenat, eficient, sostenible, amb transformació econòmica del món rural de l'entorn, amb inversions en regadiu com el Segarra Garrigues, i amb el desenvolupament d'un pool terciari potent en Lleida capital, a l'entorn del parc tecnològic agroalimentari i amb el centre de congressos, així com també la plataforma logística a les terres de ponent. 1 �Jo vull assenyalar-los a tots vostès, que si s'hi fixen en aquesta taula, el que hi ha son bàsicament alcaldes o ex alcaldes. Què vol dir això? Vol dir que estem fent Catalunya des de a baix, la xarxa com s'ha dit aquí. No només la nació, la nació sense fils. La nació es un concepte, la nació es una bandera, la nació es una definició, però si això no està farcit per la existència de un territori potent, amb projecte i ambició de futur, doncs es un nom i poca cosa més, es una bandera que ens abraona sentimentalment, políticament, humanament, però que te poques possibilitats de vèncer. Per tant, aquesta xarxa de la que parlem, aquesta Catalunya vista des de baix, competitiva en cada punt, amb ambició, ha de donar sentit a l'esforç que estem fent fora per fer-lo respectar. I us asseguro que ens respectaran més per això que fem aquí dintre que no pas pel que diuen a fora o el que aconseguim, que serà molt important també, de posar en les banderes els nostres estatuts i les nostres constitucions. Avui, jo crec que estem en condicions honestament, perquè es tracte en definitiva de un projecte que tampoc es tant costós des de el punt de vista de les inversions que requereixen, de demostrar que tenim un concepte de país més enllà de un nom de país, més enllà i per tant amb més transcendència. Moltes felicitats per la feina que heu fet, i endavant, que Lleida, la seva comarca, el Segrià i el conjunt dels territoris del que es actualment província i algun dia serà regió, doncs puguin demostrar que Catalunya està farcida, no només de bones intencions, sinó també de projectes importants. Moltes gracies. 2 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1721 Title A name given to the resource Signatura del conveni de finançament del consorci del Transport Públic de l'àrea de Lleida Language A language of the resource Català Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Delegació del Govern de la Generalitat a Lleida Subject The topic of the resource Competitivitat Finançament Infraestructures Municipis Transport públic Lleida Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-01-11 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/240/20060113.pdf 8e3c41f589ef28211af16f947daec7ae PDF Text Text Centenari de la Cambra de Comerç de Tàrrega Mercat Municipal de Tàrrega | 13/01/2006 Bona nit, senyor alcalde, senyor president del consell superior de cambres i amic, senyor GómezNavarro, que molta gent no sap que va ser vicepresident dels Jocs Olímpics de Barcelona, senyor conseller, senyor delegat, estimats amics Vull en primer lloc felicitar a les empreses i a les entitats que han estat guardonades aquesta nit memorable i dir-li a la presidenta de la cambra de comerç de Tàrrega fins a quin punt aquest acte és expressiu del millor d'aquest país. Agrair-li la seva perspicàcia, la seva tenacitat i la seva intel·ligència i la seva prestació per aquesta festa magnífica i esplèndidament ben organitzada. Trobo que ha estat un gran encert de premiar unes trajectòries d'unes persones de les quals moltes vegades tendim a oblidar-nos, però que han estat la base d'allò que ara tenim. De tot allò bo que ara tenim, que és molt. Estimats amics, aquest 2006 esdevé en un moment que és especial en la història de Catalunya i que celebra també un altre centenari, que és el centenari de la cristal·lització d'un projecte catalanista, perquè efectivament l'any 1906, 1907 si vostès volen, Solidaritat Catalana, la gran embranzida de tot el projecte catalanista que de fet s'havia incubat a finals del segle XIX, en un moment en què Espanya no estava passant el seu millor moment perquè havia perdut les colònies però Catalunya començava a pujar. I vet aquí que ha hagut de passar 100 anys perquè realment aquell projecte tingués com té ara la maduresa que li permetrà, esperem-ho així, de tenir la llei bàsica que aquest país es mereix i de tenir-la més de 25 anys després de la primera que va ser molt celebrada, molt positiva, però que ha estat esmussada pel temps, una mica gastada pel temps, i que avui necessita posar-se al dia. L'any 1906 va ser l'any de l'aparició, efectivament, d'un moviment catalanista que avui jo crec que arriba a una maduresa llargament sospirada, llargament buscada. Aquest va ser un moviment que va saber posar una idea per damunt de les ideologies, una idea de país, de solidaritat i Catalunya també per damunt dels principis ideològics de cadascú i aquest moment vingué acompanyat d'un esclat de la cultura, de les arts, de la indústria, de la ciutadania, en definitiva. Un esclat que es produí arreu de Catalunya i la prova és el que avui estem celebrant. Un esclat que va unir política i cultura, que va generar aliances socials, econòmiques i polítiques que evolucionarien amb l'esperit de cada temps fins convertir-se en referents ineludibles del teixit cívic i associatiu del nostre país. Amb entitats de referència com ara la cambra de comerç de Tàrrega, que avui amb la celebració del seu centenari aquí al mercat municipal ens convida a pensar que la memòria d'aquest 1906 a les Terres de Lleida esdevé més estimulant i més pensant en el futur que no pas nostàlgica i pensant solament amb el passat. Teniu empreses potents i emprenedors socials, ara li estava dient a Gómez Navarro, 15.000 habitants, 35.000 habitants en l'àmbit de la cambra, i ja veieu les empreses que aquí es fan, que aquí es couen, que aquí creixen i aquí triomfen. Una societat civil, doncs, rica diversa i innovadora i un territori que comença a créixer en el marc de l'Euroregió, (mai insistirem prou en què ja no hi ha fronteres, hem de buscar aliances més enllà de les barreres tradicionals que ara ja no hi són) que situarà la Catalunya interior en la seva justa dimensió i les Terres de Ponent en una posició de centralitat, perquè, efectivament, en aquesta Euroregió, amb Aragó, Balears, amb Catalunya, per descomptat, però també amb Midi Pirineus, el Llenguadoc Rosselló, hi tenim una centralitat que es ben a prop d'aquí. Compartim un designi per convertir les Terres de Lleida en un dels pols agroindustrials més potents d'Europa i a fe que aquesta nit demostra que ho estem aconseguint, que ho esteu aconseguint. Hem posat en marxa noves estratègies de desenvolupament rural i de competitivitat del sector agrari, de la mà de la conselleria d'Agricultura, Ramaderia i Pesca; per fi comencem a tocar el canal Segarra-Garrigues, que avui hem visitat amb el conseller, compteu amb la nostra voluntat de modernitzar el canal d'Urgell (també avui hem estat amb ells) i disposem d'una aposta compartida per desenvolupar el vincle entre recerca i innovació a partir del triangle Universitat- 1 �empresa-territori, que ja sabeu que és el triangle màgic, amb l'anella de l'agroindústria al mig com a emblema. La col.laboració entre la Generalitat i els ajuntaments per enfortir els serveis de benestar vindrà acompanyada a Tàrrega per la creació de 82 noves places de llars d'infants, el començament de la construcció del nou parc social i sanitari, ben a prop d'aquí l'aeroport de les Terres de Lleida a Alguaire, que estarà construït l'any 2008 i l'aposta per definir noves infraestructures transversals com l'eix transversal ferroviari. Estem projectant noves infraestructures viàries nord-sud que complementin el tren d'alta velocitat, com ara l'autovia Tarragona-Montblanc-Tàrrega. L'eix de l'Agricultura, en dic jo. Seran infraestructures que crearan riquesa, generaran llocs de treball i estimularan una millor diversificació de l'economia lleidatana amb noves activitats logístiques, industrials i turístiques. Les oportunitats que s'albiren, doncs per a Tàrrega, per les terres de Lleida i per tota Catalunya són immenses, però per aprofitar-les plenament hem de trobar un nou sentit, un vell sentit, si voleu, però renovat a la nostra catalanitat. No n'hi ha prou en ser diferents. Hem de voler ser millors, no podem caure en l'autocomplaença. Catalunya no depèn només de l'aprovació de l'estatut ni d'una bona governació. Tindrem Estatut i serà un estatut que ens permetrà autogovernar-nos amb més plenitud. Però el futur de Catalunya, sobretot, depèn del fet que anem junts, que estiguem units i que siguem capaços de traduir la millora del nostre autogovern amb l'enfortiment de les aliances socials, econòmiques, polítiques i territorials que ens faran progressar col.lectivament. I és en aquest àmbit on la memòria de 1906 té tot el sentit de projecte i de futur que li donem a aquest 2006, per demostrar-nos que som capaços de fer compatible el creixement econòmic i la qualitat i per desenvolupar totes les potencialitats de la xarxa de ribes i ciutats que articulen el nostre territori. Institucions com la Cambra de Comerç de Tàrrega, les empreses i associacions premiades aquesta nit, són una mostra del dinamisme econòmic, social i cultural de la societat targarina per contribuir-hi activament. Com a president de la Generalitat us asseguro que em tindreu al vostre costat, en podeu estar ben segurs, de la mateixa manera que jo compto amb tots vosaltres amb exigència i amb complicitat per tornar a sentir que aquest país, que aquesta terra camina i ho fa en la bona direcció. Moltes gràcies i bona nit. 2 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1722 Title A name given to the resource Centenari de la Cambra de Comerç de Tàrrega Language A language of the resource Català Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Mercat Municipal de Tàrrega Subject The topic of the resource Catalanisme Comerç Commemoracions Infraestructures Tàrrega Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-01-13 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/241/20060116.pdf 0cc127301583aed816f26a0678d132da PDF Text Text Inauguració de la Conferència Plenària dels Quatre Motors per a Europa. "El valor afegit de la cooperació interregional dins del partenariat Euromediterrani" (francès) Rabat. Marroc | 16/01/2006 Monsieur le ministre de la Présidence; monsieur le Ministre de l'Aménagement du Territoire, de l'Eau et de l'Environnement; messieurs les Présidents des régions européennes, monsieur le Président de la Chambre de Commerce, señor embajador, consellers de la Generalitat. Je souhaite d'abord remercier chaleureusement le Gouvernement du Maroc, ainsi que la région de Rabat Salé, de leur accueil et de leur précieuse collaboration dans l'organisation de cette rencontre. Beaucoup d'entre vous connaissent déjà la Catalogne, pays traditionnellement attaché aux échanges et à l'ouverture sur le monde. Le Gouvernement de la Catalogne a traditionnellement montré une claire vocation méditerranéenne dans son action quotidienne et extérieure, en considérant cet espace comme le cadre naturel de ses relations économiques et culturelles. Et au sein de cette dimension méditerranéenne, le Maroc revêt une importance particulière, étant donné les rapports étroits, aussi bien commerciaux qu'institutionnels que la Catalogne maintient avec ce Royaume, c'est qui fait aussi les diverses régions et comités autonomes d'Espagne. En effet, la Catalogne est le principal partenaire commercial du Maroc au sein de l'État espagnol, comme en témoignent les échanges commerciaux entre nos deux pays et les nombreuses initiatives de coopération économique existantes, comme par exemple la Fondation CatalogneMaroc, dont le lancement a été donné lors de ma visite du mois de mai 2004 au Maroc. Mais les liens entre nos deux pays ne se limitent pas aux aspects économiques, puisque les mouvements migratoires ont souligné la dimension humaine de ces rapports, comme le démontrent l'attention portée au bien-être des citoyens marocains qui vivent aujourd'hui dans les provinces catalanes, et au développement croissant des contacts entre les populations des deux côtés de la Méditerranée. La coopération entre la Catalogne et le Maroc n'est donc pas nouvelle. La nouveauté aujourd'hui, réside dans notre présence ici, à Rabat Salé, en compagnie de nos partenaires des Quatre Moteurs pour l'Europe, ainsi que la Flandre et nous espérons avec le Pays de Galles. Notre rencontre d'aujourd'hui peut être comprise comme un projet pilote, dont le but est d'encourager une collaboration plus étroite au niveau régional, afin de partager des connaissances et d'échanger des expériences dans le domaine du développement durable et des technologies environnementales dans le bassin méditerranéen. Permettez-moi d'insister sur l'importance d'arriver à un réel rapprochement entre les collectivités régionales européennes et marocaines. En effet, les autorités locales et régionales représentent l'échelon les plus proche pour comprendre les besoins réels des citoyens, y compris en matière environnementale. C'est pour cela que les régions européennes ici représentées sont prêtes à partager leurs expériences et connaissances sur les processus de décentralisation de leurs états respectifs, comme moyen de garantir la bonne gouvernance de leurs territoires et atteindre une participation accrue des citoyens dans les affaires publiques. C'est ainsi que la Catalogne vit actuellement un processus de réforme de son statut d'autonomie, qui permettra à notre régions d'améliorer la qualité de vie de sa population. Nous aurons l'occasion de revenir autres fois sur cette idée, mais avant cela, c'est avec plaisir que je cède la parole à mes collègues ici présents, auxquels j'adresse ma profonde gratitude pour leur coopération tout au long de la présidence catalane des Quatre Moteurs pour l'Europe, et plus précisément pour leur travail dans l'organisation de notre rencontre ici au Maroc. 1 �Permettez-moi, Mesdames, Messieurs de vous présenter M. Jean Jack Queyranne, Président de la région Rhône-Alpes, et nouveau président de l'association des Quatre Moteurs pour l'Europe. 2 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1723 Title A name given to the resource Inauguració de la Conferència Plenària dels Quatre Motors per a Europa. "El valor afegit de la cooperació interregional dins del partenariat Euromediterrani" (francès) Language A language of the resource Francès Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Rabat. Marroc Subject The topic of the resource Comerç Relacions Internacionals Europa Marroc Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Conferència Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-01-16 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/242/20060117.pdf f65a1883ba46a45833ba5a07c75d35b4 PDF Text Text Lliurament de la Medalla d'Or de la Generalitat a Gregorio López Raimundo Palau de la Generalitat | 17/01/2006 Entre les gratificacions immerescudes que la vida m'ha deportat -i n'hi ha bastants-, i que la vida política m'ha ofert en abundància, poques tan desitjades com aquesta, en què en nom del poble de Catalunya, agraeixo a un home, Gregorio López Raimundo, el bé que ell, el seu equip i la seva gent han fet al nostre poble. Aquesta nit celebrem un acte de memòria i de reconeixement, recordem i reconeixem l'aportació al país d'un home i, de fet, d'un partit. L'aportació en un temps de resistència i de reconstrucció. Gregorio López Raimundo va jugar un paper destacat, destacadíssim, però ignot en les files de l'antifranquisme i en la recuperació de la democràcia. I bé, no va ser ell sol. Ell va treballar en equip. Aquí amb nosaltres hi ha l'Antoni Gutiérrez Díaz que, potser com cap altre, personifica justament l'equip. Veig Xavier Folch, veig Paco Frutos, veig el Rozas, veig el Jordi Soler, la Teresa Pàmies, el Francesc Baltasar, i altres que ara em deixaré. I que per aquells que no érem d'aquell equip, però que treballàvem pels mateixos objectius, són referents de gran potència a nivell sentimental, polític i humà. La vida de López Raimundo, i la dels seus companys i companyes, ha estat marcada per una lluita tenaç a favor dels drets dels treballadors i de les treballadores, per les llibertats democràtiques i nacionals. En aquelles circumstàncies difícils mostrava un perfil polític de gran valor, basat en la perseverança, en la fortalesa i en la determinació. Només així s'explica la capacitat de sacrifici, de renúncia en el temps de la clandestinitat, lluny de la família, i amb sotmetiment a la disciplina dels que eren buscats per la dictadura. Per una circumstància de la història, records de la meva família, em fan conèixer al detall quina va ser la vida i quina va ser l'estretor de la vida que Gregorio López Raimundo va haver de viure en la clandestinitat, en una casa del carrer Muntaner, moltes hores, ajudat per un industrial òptic que havia sigut del Partit Comunista, que va estar empresonat un parell de vegades, i de la mà del qual vaig conèixer també a Miguel Núñez, que avui m'ha enviat una carta que us vull llegir: "Molt honorable president, me permito escribir un mensaje para hacerle llegar a Gregorio López Raimundo con motivo de la concesión de la Medalla d'Or de la Generalitat. Gregorio, mi compañero de tantas luchas y comunes esperanzas, ha ido dejando su indeleble huella de maño defensor de Cataluña. En este día, entre tantas cosas que podría destacar de su aportación a la historia de Cataluña, quiero señalar especialmente que en todo momento Gregorio defensó y mantuvo contra todas las dificultades y a veces frente a las demandas incesantes de nuestros camaradas la necesidad de publicar Treball en catalán. Sabía Gregorio, sabíamos los que estábamos con él, que editar Treball en lengua catalana era defender en su esencia genuina el ser profundo de la nación catalana, de su historia, de su presente, pasado y futuro. Era afirmar el carácter del pueblo catalán, abierto a todos los valores de los otros pueblos de España y del mundo. Treball fue en tiempos difíciles nuestro emblema y sin duda una de las más decisivas aportaciones a la lucha antifranquista y democrática por las libertades nacionales del pueblo catalán. Gracias Gregorio, por tu vida, por tu obra, por tu trabajo". Jo penso, de vegades, si aquesta generositat de "maños" i de castellans la tenim ben present. Gregorio López Raimundo tenia una tenacitat demostrada en les condicions més dures, a la presó, a la tortura, a la repressió en el camp de concentració de Saint Cyprien, a la generació que hagué de començar des de zero com en Joan Reventós, com en Josep Benet, entre d'altres. Jo de vegades em pregunto si no convindria a Catalunya que decidíssim caminar junts, més junts vull dir, els socialistes catalans de Reventós i els "psuqueros" de Gregorio, Gutiérrez Díaz i Saura. M'ho pregunto. Aquesta generació va fer el que va fer des de dues premisses: la reconciliació i el manteniment de la unitat civil del poble de Catalunya. Ha estat cantat i evocat pels poetes, cantava Raimon a Gregorio T'he conegut sempre igual, "amb els cabells blancs i la bondat a la cara". Gregorio, la teva ha estat també la història d'una família política, la del PSUC, el segon partit més votat de Catalunya en les primeres eleccions democràtiques, cosa que em fa pensar que quina justícia estranya la de la història, que ens tria perquè fem una determinada tasca i després gira el cap cap a uns altres protagonistes, aliena a tota gratitud. 1 �Sort que els aficionats amargs, més o menys ja sabien aquestes coses. Que la història passa dos cops, com a mínim, abans de passar del tot. I encara no ha passat del tot. Vosaltres vau ser homes i dones que en moments gens fàcils vau empènyer amb fermesa la bandera de la llibertat, de la democràcia i dels drets socials dels individus. El partit que vas dirigir ens ha llegat una cultura política de la qual aquest govern se'n reivindica com a hereu. Una cultura d'esquerres, catalanista i defensora de l'entesa amb els altres pobles d'Espanya. Aspiracions que el govern de la Generalitat assumeix i defensa a través de les seves polítiques. La trajectòria del PSUC ocupa un espai propi i destacat en la nostra memòria política. És cert que el pas del temps ha anat ubicant les idees polítiques en el lloc que els correspon. Hem après que el món canvia amb passos petits i modestos però que, de tant en tant, cal una proclamació clara. Una proclamació clara és necessària ara a Catalunya, i, de fet, ho està fent cap Espanya, proclamant clarament el que és i el que vol. Tot i que pesi als que voldrien consagrar la pèrdua lenta i imperceptible de vegades, però pèrdua, al fi i al cap, de vigor que el pas del temps imposa sobre les lleis. Gregorio, els somnis col·lectius no s'han perdut, la flama segueix ben viva. Tal com va clamar Juan Panadero, Rafael Alberti va dir fa més de 50 anys, des de l'Argentina: "Y cuando la mar comienza, no hay playa que ponga dique, ni aire en contra que la venza. Los que caminan conmigo me dicen que caminamos". Fi de cita. Moltes gràcies Gregorio. 2 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1724 Title A name given to the resource Lliurament de la Medalla d'Or de la Generalitat a Gregorio López Raimundo Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Biografies Democràcia Franquisme Política Premis i reconeixements López Raimundo, Gregorio, 1914-2007 Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-01-17 Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau de la Generalitat de Catalunya (Barcelona, Catalunya) EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/243/20060117casablanca.pdf b8613cdcfa9737a6806bc427ff01be60 PDF Text Text Intervention de Monsieur le président du Gouvernement de Catalogne lors de l'ouverture officielle du IIe Forum Économique Catalogne-Maroc (francès) Casablanca. Marroc | 17/01/2006 Cher le Ministre, cher ami, monsieur le Wali, monsieur le président de la commission du Casablanca, senyor president de la Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona, monsieur le Président de la Banque Central Populaire, embajador de España, consellers de la Generalitat, secretari general d'Afers Exteriors, chers amis. Avec monsieur le ministre je partage pas seulement l'amitié mais le souvenir des périodes difficiles qui étaient animées par des espoirs. Il a toujours quelque chose à gagner encore. Voilà que nous nous retrouvons dans une situation qui n'était pas celle d'un certain nombre d'années derrière nous. En ce moment j'ai envie de remarquer le fait qu'il a parlé d'une série d'infrastructures et du projet de la Catalogne et ses entrepreneurs ici présents et d'autres qui ne sont pas. Ici il faudrait s'associer notamment sur le port de Tanger ou sur le textile, sur le logement et je ne peu pas m'empêcher de nommer ici le nom de celui qui a été un des entrepreneurs catalans le plus habile le plus vaillant a une époque difficile, Pere Duran Farell, qui a porté le gaz de l'Algérie a travers le Maroc et le détroit de Gibraltar jusqu'en Espagne. Bel exploit; qui n'a pas été honoré je pense avec les honneurs qu'il aurait voulu et que nous aurions désiré. En tout cas voilà des racines liées pour une amitié qui ne fait que croître, et une collaboration pratique et économique avec des résultats qui vont devenir de plus en plus importants. 2005 a été une année de changements. Une année de grands changements politiques, tant en Catalogne qu'en Espagne ; et aussi une année d'intentions et de réflexions, une année pour « remettre les choses en ordre », pour fixer le but, clarifier la direction dans laquelle nous voulons aller. Et nous avons dit clairement dès cette année-là quelles étaient nos intentions en politique extérieure : ouvrir une nouvelle étape pour renforcer les relations entre le Sud et le Nord du détroit de Gibraltar, et notamment avec le Maroc. Il suffit pour s'en convaincre de se rappeler que le premier voyage officiel du président Rodríguez Zapatero a justement eu lieu au Maroc, tout comme le mien en tant que président du Gouvernement de la Catalogne. La semaine dernière, à Lleida, j'ai exposé mes réflexions et mes souhaits pour cette année 2006 qui commence. Et j'ai intitulé cette intervention « 2006 : l'année des faits » C'est la deuxième fois en moins de deux ans que je me rends au Maroc. À lui seul, ce fait suffit à démontrer que la Méditerranée, et tout particulièrement le Maroc, est une priorité pour la Catalogne. Mais je ne voudrais pas m'arrêter là. Je suis venu, en cette année 2006, pour dresser le bilan de ce qui a été fait, pour honorer la parole donnée et réaffirmer que nous renforçons l'alliance stratégique entre le Maroc et la Catalogne, une alliance que nous forgeons à nous tous et pas seulement le gouvernement ! Les entreprises, les syndicats, les ONG... - je pense que nous tous y sommes dans ce projet et bien d'autres s'en bénéficieront : la prospérité, la stabilité, la paix et le bien-être dans la région méditerranéenne sont en effet aujourd'hui une priorité globale. Toute contribution est donc bonne à prendre ! Je ne voudrais pas vous ennuyer avec ce bilan de ce qui a été fait, vous aurez largement l'occasion d'en parler tous aujourd'hui. De ce qui a été fait et de ce qu'il reste à faire car, du travail, tous ensemble, nous en ferons beaucoup ! Mais permettez-moi d'en faire un bref passage en revue : 1. Lorsque je suis venu ici en mai 2004, j'ai signé l'accord portant création de la Fondation Catalogne-Maroc. Et aujourd'hui nous sommes ici rassemblés pour la deuxième édition de son Forum économique. Comme vous vous en souvenez, la première a eu lieu en octobre 2004 à Barcelone. 2. Le Fonds européen pour la Méditerranée que nous avions promis a déjà été créé. Il a été présenté en novembre dernier et sera opérationnel dès juin prochain. Il compte déjà 45 millions d'euros apportés par les administrations catalane, espagnole et européenne et sous forme 1 �d'engagements explicites pris par d'autres institutions, et notamment par quelques-unes des plus grandes entreprises d'Espagne et de Catalogne. 3. J'ai inauguré la Plate-forme entrepreneuriale du COPCA et nous avons ainsi fait un pas de plus vers l'internationalisation du monde des affaires catalan ; aujourd'hui, nous travaillons à la mise en place d'une aire d'atterrissage, d'un pôle industriel dans la région de Tanger-Tétouan qui nous fera progresser vers la multinationalisation des entreprises catalanes en offrant l'environnement et les services nécessaires pour la création de centres de production et de logistique au Maroc. 4. Le gouvernement marocain et le gouvernement catalan ont créé le programme TangerBarcelone, dont la mise en ouvre débutera à la fin de l'année prochaine avec la construction de deux centres de formation professionnelle à Tanger pour former les jeunes migrants dans les métiers de l'hôtellerie et de la construction, deux des secteurs offrant le plus de débouchés. Et je pourrais continuer ! Des exemples, il y en a bien d'autres, mais il n'y a qu'un seul message : le pari stratégique fait par la Generalitat et par la Catalogne dans son ensemble pour renforcer nos liens avec le Maroc est d'ores et déjà en train de porter ses fruits et les graines que nous semons aujourd'hui donneront demain encore beaucoup plus de résultats. Je vous encourage donc à continuer à travailler et je vous donne l'assurance que le Gouvernement de Catalogne ne ménagera pas ses efforts pour renforcer cette alliance, ce partenariat entre les deux pays. La coopération économique est un axe primordial de ce partenariat, car seule une prospérité partagée sur les deux rives de la Méditerranée peut garantir de bonnes relations à long terme. Mais ce partenariat a une portée beaucoup plus large et il doit exister à tous les niveaux. Je ne voudrais pas terminer sans évoquer le sommet Barcelone + 10, qui a réuni il y a tout juste un peu plus d'un mois les chefs d'État et de gouvernement européens pour débattre des relations entre l'Union européenne et ses voisins du sud dix ans après la conférence ministérielle qui donna à Barcelone le coup d'envoi au partenariat euroméditerranéen. J'espère que ce projet de partenariat dans notre aire géographique qui est aussi une aire de culture, économie et politique partagé puisse devenir le cadre d'une collaboration qui sera de plus en plus en bénéfice de nos populations. Merci de votre attention. 2 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1725 Title A name given to the resource Intervention de Monsieur le président du Gouvernement de Catalogne lors de l'ouverture officielle du IIe Forum Économique Catalogne-Maroc Language A language of the resource Francès Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Casablanca. Marroc Subject The topic of the resource Cooperativisme Economia Relacions Internacionals Marroc Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-01-17 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/244/20060118.pdf e371d0c398bdccad5d8c6bdbda2f0844 PDF Text Text Lliurament del primer Premi Ramon Margalef a l'ecòleg Paul Dayton Palau de la Generalitat | 18/01/2006 I appreciate your words very much which were spoken out of candidness and intelligence. And you produce something which is very difficult to tend which is the image itself of the person who is absent to be present. And this is very difficult to get to. So thanks a lot again for your words. Dear friends, amigues i amics. Avui atorguem el primer premi Ramon Margalef d'ecologia i ciències ambientals. Amb la creació del premi Ramon Margalef d'ecologia i ciències ambientals que avui lliurem per primer cop, el Govern de la Generalitat vol honorar un dels científics més influents que ha tingut Catalunya i si algun dubte hi havia avui ha desaparegut després de les paraules que hem sentit. També un dels científics més importants que ha tingut el món en els darrers 25 anys. Concedint el premi al professor Paul Dayton donem un sentit de continuïtat a la trajectòria que va convertir Ramon Margalef en una personalitat cabdal de l'ecologia mundial. Celebrem per tant un acte de justícia i plantem una llavor de futur. De justícia amb una persona que encara avui, tot i que malauradament no és amb nosaltres, ens demostra que, com més vigorós és el muscle científic d'un país, més universals han de ser les distincions que atorga aquest país. De justícia i també de futur, perquè la veritable singularitat que ha unit Margalef i Dayton és la seva capacitat de cartografiar espais intel·lectuals, que avui altres investigadors d'arreu del món intenten explorar i conèixer. Quan en parlàvem, tenia la sensació que el "gap" immens que hi ha entre el que som i el que sabem de nosaltres mateixos s'escurçava sensiblement. Ja us ho he dit algun altre cop. Tant de bo aquest premi sigui un estímul per acostar-nos a allò que Ramon Margalef encara no sabia, allò que a molts ens semblava que només ell algun dia podia arribar a saber. En aquest inici de segle, la imatge de l'home continua canviant. Com diu George Steiner, els horitzons semblen accelerar-se davant nostre cap a un escenari cada cop més complex i cada cop més estimulant. Avui, les transformacions en les condicions individuals i socials provocades per la ciència i les seves aplicacions pràctiques són molt més grans del que ho han estat al llarg de la totalitat de la historia recent. És similar al que passa amb la urbanització i espero que amb efectes compensadors. En efecte, la taca urbana creix. La taca urbana catalana diuen que s'ha doblat entre els darrers 20 i 30 anys. Em costa de creure, però sembla que és cert. Seria, doncs, treure conclusions de la paradoxa que suposa fer un mal ús del progrés. Perquè és indiscutible que la ciència ha beneficiat la humanitat. El risc avui és que el miratge del progrés tecnològic paralitzi l'esperit crític i que l'atractiu que té sempre la malfiança, sobretot en països on les coses han anat prou bé, però mai del tot, no ens tenalli. I al contrari, que ens faci oblidar la precarietat de la nostra comprensió del món o que ens faci perdre de vista la necessitat de trobar nous camins que ens condueixin cap a l'extensió dels drets humans i cívics, com Martin Luther King va fer -que afortunada aquesta comparació del professor Dayton-, que ens condueixin cap a l'extensió dels drets humans i cívics a les generacions vinents. Margalef ens va ensenyar la distància entre el desenvolupament i els excessos del creixement central; la diferència entre l'ecologia i el pur activisme proteccionista; la necessitat de buscar nous equilibris en la relació de les persones amb el seu entorn. Avui, aquest llegat és plenament assumit pel Govern de la Generalitat en les seves polítiques, el qual no vol dir que siguin plenament encertades ni que siguin plenament fidels a un mestratge que volem seguir. I que només la història dirà si hem aconseguit seguir. També ho és de l'àmbit d'una de les distincions amb què la societat catalana es presenta al món. I aquí la raó de ser del premi Ramon Margalef. De la seva rellevància i dotació, de la seva voluntat d'estimular el coneixement i la recerca ecològica, i del magnífic jurat que la atorga. Pocs dies abans de morir Ramon Margalef es va dirigir a mi, em va enviar una carta d'amistat. I voldria avui, tenir un record per tots dos. I voldria fer-ho expressant la nostra voluntat, la de la institució que represento, i la de la comunitat científica que representen vostès, de renovar el compromís amb un món cada cop més just i sostenible i on la ciència es posi al servei de les 1 �persones i del seu sentit de la responsabilitat. Valgui el premi Ramon Margalef d'ecologia i ciències ambientals per avançar col·lectivament en aquest sentit. Moltes gràcies i moltes felicitats. 2 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1726 Title A name given to the resource Lliurament del primer Premi Ramon Margalef a l'ecòleg Paul Dayton Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Bioètica Medi ambient Premis i reconeixements Dayton, Paul Margalef, Ramon, 1919-2004 Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-01-18 Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau de la Generalitat de Catalunya (Barcelona, Catalunya) EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/245/20060119.pdf e54756b5f3a4bfb54776b96a6f18763e PDF Text Text Acte commemoratiu del cinquè aniversari de la mort d'Ernest Lluch Institut d'Estudis Catalans | 19/01/2006 Agraeixo les paraules del doctor Estapé, que ha demostrat que amb l'edat hi ha una revinguda de la memòria, i dels altres que han parlat. És de justícia començar per reconèixer a la Fundació Ernest Lluch i a l'Institut d'Estudis Catalans l'encert d'haver propiciat aquesta cita d'avui. Aquest acte s'emmarca, com és evident, en un moment especial de revisió de les lleis i gairebé diria en un dia, ho dic per avui i per demà, de revisió de les lleis bàsiques d'aquest país. I de connexió de la llei amb la realitat descrita històricament pel doctor Nadal. Jo crec que hi ha un retorn al pactisme iniciat amb la Constitució Espanyola. però després desvirtuat, i que ara Catalunya s'ha pres el deure de recuperar. De totes maneres, crec que és molt difícil parcel·lar la personalitat de Lluch. En ella conflueixen l'economista, el polític, l'intel·lectual, l'universitari, l'impulsor cultural, el comunicador i divulgador mediàtic, amic del País Basc, historiador. Tot alhora. El secret deu ser que va intentar conjuminar -no sense contradiccions- un seguit d'atributs que difícilment es reuneixen en una sola persona, i que aquí han estat tan ben descrits que ara jo no glossaré. Aquella barreja de curiositat, coratge, rigor, empatia i comunicació van fer de l'Ernest un il·lustrat de raça, regit per l'exigent norma kantiana del gosar pensar. Amb ell vaig compartir l'interès pels fisiòcrates, perquè ell, en un moment determinat de la seva evolució, es va interessar, no per l'economia política clàssica, sinó pels precedents. I concretament pel "tableau" econòmic de Kessner. Ell va fer treballs sobre això, i jo en vaig fer algun que ell em va editar. L'època dels fisiòcrates era la mateixa que ara s'està recordant entorn de Mozart. En Lluch responia al perfil que va dibuixar Diderot de l'home il·lustrat: Un home lliure i responsable, estudiós del passat per actuar en el present i per projectar el futur, lliurat a les idees, curiós il·limitat, respectuós amb els altres, exercitador de la raó i amatent als perills de la vanitat i la supèrbia. En això era molt català. En això i en tot. La manifestació del seu enterrament, jo crec que és una de les més grans que s'han fet i per mi la més impressionant, la més autèntica, perquè tenia un vot d'ordre esplèndid després del que havia passat. En la seva fecunda producció trobem força exemples d'aquesta gosadia, però jo no hi entraré perquè aquí s'han glossat millor del que jo podria fer. Penso avui en el Lluch que ens ensenya a no concedir al terrorisme el benefici o la victòria en forma de negació de la política. Ell, a Sant Sebastià, en un acte de la campanya electoral d'Odón Elorza -en el qual jo també hi era-, quan el cridaven, l'escridassaven, els extremistes, els va dir: "Crideu, crideu. Que abans fèieu coses pitjors". No dic exactament el que va dir, però venia a ser això, perquè era durant la treva. En aquella campanya vam coincidir i al Lluch li va tocar pagar el preu de la seva gosadia, que nosaltres no teníem, però tots ho pensàvem. Fa pocs dies a Lleida feia en veu alta una reflexió sobre el nostre projecte col·lectiu i sobre la necessitat que tenim de repensar-lo i renovar-lo. Ho resumia dient que "ens correspon concretar una certa idea de Catalunya vàlida per a les properes dècades: Una Catalunya d'homes i dones lliures i cultes, amb una economia oberta, una societat de benestar i de justícia, un territori equilibrat, un bon govern i en un marc d'interdependència". És a dir: no en tenim prou amb renovar els instruments polítics i jurídics del nostre autogovern; ens cal una nova cultura cívica que doni sentit als nostres anhels col·lectius. No és casual que aquesta reflexió la proposés al fil del record del 1906. Perquè el 1906, fa cent anys, és un any que simbolitza l'eclosió catalanista dels inicis del segle passat: la Solidaritat 1 �Catalana, "La nacionalitat catalana" d'en Prat de la Riba, el primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana, l'inici del "Glossari" de l'Ors, la publicació dels "Fruits saborosos" d'en Carner o de l'"Enllà" de Joan Maragall. En aquest any s'ajunten modernisme i noucentisme, és el moment en què es passa la flama, diguéssim, dels uns als altres. És, en definitiva, l'any que es visualitza una aliança nova entre la cultura i la política. I més impressionant és que hagin passat cent anys. el que és El que jo prometia no dic que s'hagi fet, dic que comencem a veure que es pot fer. He considerat oportú reiterar avui -en un acte en memòria de l'Ernest Lluch i a la seu de l'Institut d'Estudis Catalans, que celebrarà el seu centenari l'any que ve- aquesta crida a treballar per una nova aliança entre la cultura i la política. Crec que hi arribarem si som capaços de conjuntar adequadament tres elements clau:  La capacitat de desvetllar i de promoure el màxim de talents en tots els camps de la ciència i de la cultura.  La potenciació de les nostres institucions acadèmiques, científiques i cíviques.  L'adopció col·lectiva d'una exigent ètica del treball intel·lectual i científic. Quedi clar, doncs, que no estic proposant només un camí de memòria. Estic proposant la conveniència de traçar camins de futur que facin del 2006, i del 2007, un nou referent per a la civilitat i per al catalanisme. En tot cas, estic convençut que trobarem en l'obra i en l'exemple de l'Ernest Lluch prou estímuls per posar-nos-hi. Moltes gràcies. 2 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1727 Title A name given to the resource Acte commemoratiu del cinquè aniversari de la mort d'Ernest Lluch Language A language of the resource Català Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Institut d'Estudis Catalans Subject The topic of the resource Biografies Commemoracions Cultura Política Terrorisme Lluch, Ernest, 1937-2000 Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-01-19 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/246/20060122.pdf c19437c6bd08fdb32761be9854426730 PDF Text Text Acte d'homenatge a Joan Reventós Casino de l'Aliança del Poble Nou | 22/01/2006 Gràcies, companys. El millor homenatge que podem retre a Joan Reventós és dir-li: "Joan, tenim nou Estatut". Tindrem un nou Estatut la setmana que ve. El tindrem. Ja sabeu que jo sóc dels de la teoria de les dues F: hi ha la foto i la feina, uns fan una cosa i els altres, l'altra. Mireu... tindrem un nou Estatut la setmana que ve i encara podrem dir a en Joan més coses. En Jaume Carner, l'oncle del Joan, ho ha dit el Pepe ara, va ser l'home decisiu en l'aprovació de l'Estatut de l'any 32. En la seva carta al president Macià, deia: "President, dels quatre grans problemes de l'Estatut -Ordre Públic, Justícia, Instrucció i Hisenda- li dic que si aconseguim les fórmules convingudes sobre Justícia i Ordre Públic i si després obtenim una Hisenda suficient, haurem assentat l'autonomia sobre bases que tindran tasca dues generacions de catalans per arrelar-les a terra i així començarem el camí de la nostra llibertat". I afegia que les tres possibilitats que s'obrien, perquè era realista, eren votar l'Estatut, votar l'Estatut mostrant una certa insatisfacció, abstenir-se -hi havia molta gent que no ho veia clar, hi havia alguns que tenien un interès més relatiu, en tot allò-, o la tercera, retirar l'Estatut. Ell aconsellava la primera, votar l'Estatut. Azaña va defensar l'Estatut a fons, era el gran aliat de Carner, i Carner el gran aliat d'Azaña, i havia dit que si l'Estatut no s'aprovava ell dimitiria, i Carner li deia a Macià: "L'Azaña dimitirà si no s'aprova l'Estatut". L'Estatut es va aprovar, i Macià, que per descomptat va contestar que sí, va anar a Madrid a buscar-lo per tornar a casa amb la llei a les mans. Carner, un senyor de Barcelona d'ERC -com deia ahir l'Antoni Castells- en va ser en bona mesura l'artífex, jo diria que ell i Azaña. Però és clar, el món i Europa en particular no estaven per orgues en aquell moment, i tots sabem el que va passar. La història, deia Marx, ha de passar dues vegades per passar de debò. Vet aquí. Fa 29 anys, el 1977, Joan Reventós va fer possible la tornada del president de la Generalitat a l'exili, Josep Tarradellas. S'ha dit aquí, i és un fet cert i exacte: el 15 de juny, recordo, a casa seva, l'ajudàvem a fer el seu discurs per a la plaça de Las Arenas. En Joan havia decidit que Tarradellas havia de tornat, el partit havia decidit, havíem decidit, que Tarradellas havia de tornar. Aleshores la dreta catalana proposava una altra cosa: un Consell General de Catalunya o alguna cosa similar, i el PSC va dir que havia de ser la Generalitat, i havia de ser Tarradellas. Evidentment, la dreta i el Govern espanyol es van posar de seguida d'acord, fixeu-vos, per controlar el retorn de Tarradellas i Tarradellas va volar directament a Madrid i va fer un govern d'unitat. Ja s'ha dit aquí. Però la Generalitat de Catalunya va tornar a néixer, i abans de la Constitució. A veure si se n'assabenten a la dreta espanyola, que ni tan sols va votar la Constitució perquè hi deia "nacionalidades". No la van votar. Aleshores no era tota la dreta espanyola, era un partit més petit que es deia Alianza Popular. No van votar la Constitució Espanyola perquè hi deia "nacionalidades". Ara diuen que no, perquè diu "naciones", i ara nacionalidades és per a ells un nom sagrat, millor dit, consagrat. El socialisme català va ser el pare de la criatura i no va pas reclamar drets d'autor. Aquesta modèstia, va tenir, sense dubte, un cost, i el va tenir en termes d'opinió. Ens preguntem el perquè de 1980 després de 1977. Aquella modèstia, fecunda en definitiva, va tenir sense dubte un gran cost electoral. 1 �Però mireu, la història triga, triga més, triga menys, però al final arriba, com els trens -ara no, ara els trens ja arriben a l'hora. La història no perdona. Restitueix la veritat, però ho fa que els personatges col·lectius són vius, però les persones ja han passat. Com l'Alberich. Ahir vaig ser en aquest tanatori de Sant Gervasi, avui no hi he pogut ser, perquè avui he anat a dormir a les 5, jo, i encara he hagut de treballar una mica aquest matí. O com en Clop, o en Pané, de Lleida, que alguns no el recordareu. Jo aquests dies he estat per les terres de Lleida i he estat també al Baix Llobregat, i us ben asseguro que quan vaig a Lleida o al Baix Llobregat penso que aquesta és la Catalunya que ens ha donat força. Com la Tarragona de la Pepa Reventós. El Vendrell, concretament. El nostre partit, el partit d'en Joan, d'en Raimon, d'en Narcís, el partit de Montilla, de la Manuela, de l'Iceta, que ha estat -us ho dic aquí, en la intimitat- el motor de tot això. El partit de l'Alberich, el partit del govern de Catalunya, des de 1999, el més votat en totes les eleccions que es fan i es desfan a Catalunya, les generals, les municipals i les autonòmiques, des de 1999, en totes. Aquest és el subjecte col.lectiu protagonista d'aquesta història. El partit també del conseller Vallès, encara que no sigui militant, de la consellera Tura, i la consellera Mieras, que també ha aconseguit una cosa que no podem dir massa, diguéssim, perquè no s'enfadi ni s'ofengui ningú, però tornaran, una cosa que tornarà, que està tornant. El partit d'aquells que venien del POUM de Salvador Seguí -ahir vaig ser a les Rambles, i si aneu allà on hi havia el SEPU, al número 129, hi ha una placa que ho diu, "en aquest punt, un dia de 1937, va desaparèixer en Seguí"... va ser assassinat, com sabeu. Vull acabar. Aquest és el partit de Joan Reventós. Recordo altres moments de Reventós que no estaria bé no esmentar en aquest moment. Fins l'onze de setembre de 1981, des del 1977 -Sant Boi- es va anar celebrant l'onze de setembre unitàriament. La gent ara ja no se'n recorda. Des del 77, i el 78, i el 79 i el 80 i el 81, era una gran manifestació unitària de totes les forces polítiques de Catalunya, primer a Sant Boi i després al passeig de Gràcia, mig milió de persones, una vegada un milió de persones. Fins al 81 va ser unitària, per coses que havien passat en el Congrés a Madrid, per actituds que havíem pres, però a partir d'aquell any no hi va haver 11 de setembre unitari fins que nosaltres hem tornat al Govern i hem instaurat que se celebri conjuntament per tot el poble de Catalunya, i amb dignitat. Ho dic perquè a Reventós li va tocar en aquell moment, quan nosaltres estàvem tots esperant a la primera fila, amb la bandereta a la mà, i en Reventós es va entrevistar amb Roca, probablement, al carrer Llúria, i va tornar dient que no hi hauria capçalera unitària. Aquí va començar un cisma, una escissió i un enfrontament dintre de les forces polítiques del catalanisme que no s'hauria d'haver produït mai, i no s'hagués produït mai si nosaltres haguéssim estat al front de la Generalitat en aquell moment, us ho asseguro. Nosaltres això no ho farem mai, i no ho farem perquè Joan Reventós ens ho prohibiria. Bé, ara s'obren unes perspectives llargament cobejades. Ara se sabrà el que fa el nostre Govern als barris, a les escoles, en tecnologia, en biomedicina, en salut, i el que fa construint una Espanya plural i confiada. Mai s'havia fet tant, mai. I més que farem. Visca Catalunya! Visca Joan Reventós! 2 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1728 Title A name given to the resource Acte d'homenatge a Joan Reventós Language A language of the resource Català Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Casino de l'Aliança del Poble Nou Subject The topic of the resource Biografies Commemoracions Estatuts Història Reventós, Joan, 1927-2004 Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-01-22 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/247/20060123.pdf 48010697b25bf13bbb57b144801ca0ed PDF Text Text Inauguració de l'exposició "Catalunya, projecte compartit" Palau Robert. Barcelona | 23/01/2006 La veritat és que hem dedicat poc temps, fins ara, a explicar el que es feia per part d'aquest Govern. Ho hem explicat més d'una vegada però jo crec que de vegades insuficientment. En tot cas, és evident que, en aquest país i en aquest moment, el que ha primat ha estat l'aprovació de la Carta de Barcelona i de la gran llei de Catalunya, que és l'Estatut. La Carta de Barcelona jo crec que es va començar a discutir als anys 80; o sigui, que si ens ho mirem, han trigat 20 anys. Nosaltres trigarem una mica menys, perquè ens ho vam plantejar fa 2 anys. I de fet ja el tenim l'Estatut, el tenim. El nou Estatut el tenim, el tindrem. És exactament allò que volíem? No és aquí el moment de discutir-ho, però probablement sí o s'hi acosta molt. En tot cas, sàpiguen que Catalunya ha fet un pas endavant i molt important. I no només l'ha fet ella, sinó que s'ha fet reconèixer a fora, a la gent d'Espanya, que això és el que té més valor. Vivim, per tant, uns dies intensos a l'entorn d'aquests temes. Però sàpiguen que realment qui ha iniciat el camí perquè Catalunya tingués el que havia de tenir, el seu nou Estatut, ha estat un grup de tres partits que estan al Govern, que han estat elegits per la població de Catalunya per governar. I governen. El que passa és que mentre un país discuteix el que és, i el que vol ser, com es vol definir, segurament la tasca de govern no es veu prou. Tot allò que vam dir s'ha anat complint. El que fa dos anys semblava impossible perquè feia dècades que no es feia, es fa: l'Estatut, els papers, el català a Europa... Totes aquestes coses que ara gairebé semblen, o sinó aviat semblaran, del passat. I a última hora, s'han aconseguit en poc temps. No s'havia fet, probablement, perquè no es donaven les circumstàncies polítiques a Catalunya i Espanya perquè hi hagués aquests acords. Ara es donen. I Catalunya ha aprofitat aquesta circumstància per anar endavant. Es van fent realitat els projectes compartits. I ara és qüestió que l'obra de Govern aparegui amb tota l'extensió, amb tota la profunditat, i amb tots els seus efectes. També s'ha estat complint un principi que nosaltres vam anunciar des del primer moment i que per a nosaltres és cabdal, que és el principi de la proximitat. Nosaltres som una nació i ho hem posat a l'Estatut, i Espanya ho ha aprovat. Ara nosaltres el que volem és que la nació sigui propera i, per tant, volem, no que la nació ho faci tot, sinó que a la nació passi tot. I que passi perquè la gent ho vulgui i ho materialitzi. Començant pels ajuntaments per descomptat. Jo sóc un partidari decidit, i ho són també els membres del meu govern, i els partits que el formen, d'aproximar al màxim les coses que es fan a la gent per la qual es fa. Tot això, doncs, té relació amb el que han estat les nostres preocupacions. Més autogovern, més transparència, més rigor, més proximitat i més bon govern. És a dir, bon govern en definitiva. Tot això, però no només això, sinó obres i fets que materialitzen aquests projectes. Atenció a la salut; equipaments educatius de qualitat; més atenció a les persones dependents; planificació d'infraestructures que fins ara no s'havien tingut. Catalunya és un país, no diré sense infraestructures, però amb unes infraestructures que no estan, ni de lluny, al nivell de la seva economia privada i fins i tot bona part del seu nivell públic. Una major inversió; una visió estratègica per a la nostra projecció econòmica i cultural; i tot això ha de fer que aquest país esdevingui una nació econòmicament i culturalment forta i avançada. Però també socialment. Vull dir amb una més gran seguretat ciutadana, perquè la gent sovint pensa que això no forma part de l'àmbit social. Allò social comença amb què puguem anar pels carrers tranquil·lament, i sapiguem que efectivament estem ben protegits. I que no hi ha punts foscos on es desenvolupa una cultura que no és coneguda, que no està integrada. I d'això, jo crec que estem en una bona situació, comencem a estar en una bona situació. Millorar la qualitat dels serveis que ja són universals, com l'educació i la salut, i universalitzar uns serveis socials que ho començaven a estar però no ho estaven del tot. I d'altra banda, recerca d'equitat i d'eficiència en el nostre sistema de benestar. Tampoc és tan difícil d'explicar, ni tan llarg d'explicar. Això és això i no és poc. És molt. És el que Catalunya probablement volia i desitjava des de feia molt temps. 1 �Aquesta exposició respon a això. Respon a l'obra de Govern, d'un govern catalanista i d'esquerres. Un govern que es deriva d'un acord, del Pacte del Tinell. I que respon a la concepció, com he dit, d'una Catalunya ambiciosa que no només vol ser, sinó que vol ser potent, que vol ser present, que vol ser aquí i fora d'aquí respectada. Una Catalunya vàlida per a les properes dècades, no només per a avui. Una Catalunya d'homes i dones lliures i cultes, amb una economia oberta, amb una societat de benestar i de justícia social, un territori equilibrat, un bon govern, i en un marc d'interdependència que nosaltres no neguem, sinó que acceptem, i la volem enfortir. Aquesta és la síntesi del projecte compartit per la majoria dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya, i això és el que es mostra en aquesta exposició. Moltes gràcies a aquells que l'heu feta possible. 2 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1729 Title A name given to the resource Inauguració de l'exposició "Catalunya, projecte compartit" Language A language of the resource Català Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau Robert. Barcelona Subject The topic of the resource Autogovern Benestar Social Catalanisme Estatuts Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-01-23 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/248/20060124.pdf b70263bd10c0f77367228f5f5b982d2e PDF Text Text Conferència del president de la Generalitat a "Sabadell Tribuna Oberta" Sabadell | 24/01/2006 Vull agrair a Ramon Pasqual les seves paraules i anar directament al gra, perquè estem en un moment en què cada minut compta i cada trucada és important. Per anar directament al nus de la qüestió i també a la possibilitat que vostès facin les preguntes que vulguin fer, doncs la meva impressió és que el concepte de nació, de ciutat o de municipi, ha sofert uns canvis molt importants en els darrers anys, en la pràctica, vull dir, en els llibres de text encara no, però en la pràctica sí, perquè tots estem acostumats a pensar que un Estat és un Estat i no és altra cosa que un Estat; i que això és inequívoc, i que, dins dels altres, normalment hi ha una nació, i després dins hi ha municipis, de vegades comarques o regions, i que el món està format per estats i que si sumem aquests estats ens dóna el món. Doncs mirin, sí i no, perquè el que està passant, justament, és que tot això era vàlid en el moment en què els Estats eren, no diré relativament similars, perquè n'hi havia de grans i de petits, però hi havia un concepte estàndard d'Estat. Però és que ara resulta que els Estats, els Estats-nació, el que pugui ser Espanya, el que pugui ser França, el que pugui ser Alemanya, el que pugui ser Gran Bretanya, o els grans Estats, degut precisament a l'existència dels grans Estats, han trobat una llei impossible d'evitar, que és la llei de les economies d'escala. És a dir, quan un té una fàbrica més gran, fins a una certa mida, aleshores les coses es compliquen, normalment els productes unitàriament surten més barats. I amb els Estats passa igual. És a dir, com més gran, els costos són més baixos i, per tant, són més potents, de manera que països petits, encara que es col·liguin, els hi costa més. Això no vol dir que els guanyin, encara que més aviat, sí, ni vol dir que tinguin raó. Això és a part. Però la veritat és que hi ha una economia d'escala dels Estats i que, per tant, països petits o s'uneixen o ja no podran competir amb els demés. De què surt la Unió Europea? La Unió Europea surt d'aquesta constatació i d'aquesta necessitat, no només de l'existència d'una història comuna, sinó de l'existència d'una història comuna enfront d'unes altres històries, i d'uns altres països i d'uns altres estats, units algun d'ells, doncs, que marcaven la pauta de quin havia de ser el treball mínim per ser algú. I els països europeus, que cadascun d'ells és cadascun i de quina manera, lentament, sacrificadament, esforçadament, van arribar a la conclusió de què havien de sacrificar una part de la seva identitat, cadascun, per tenirne una de col·lectiva que fos competitiva amb les que ja hi havia. No diem ja la Unió Soviètica, l'aparició de la Xina actual, el Japó, la Índia, etcètera. Més aviat, la tendència serà a Estats més grans, és clar. L'Estat més gran és el que marca la talla a la qual tendiran tots els més petits. Això no vol dir que no hi puguin haver Liechtensteins o Singapurs, n'hi poden haver, per descomptat, perquè tenen un nínxol, tenen una possibilitat d'especialitzar-se en un tema, i van fent la viu-viu. Però els estats normals, no. Tendiran, efectivament, a unificar-se per tenir la mida que s'ha de tenir. Què hem de fer nosaltres? Què som nosaltres? Nosaltres no som un Estat, nosaltres som un país. Nosaltres ja ho podem dir, avui més que ahir, som una nació. Que forma part d'un Estat plurinacional. En el qual hi ha, per altra banda, regions o comunitats autònomes, no totes elles amb la mateixa singularitat, amb la mateixa personalitat, cosa que, a més a més, fa cent anys potser no s'entenia i ara s'entén una mica més. Justament perquè ens hem afranquit per la banda de dalt, ens hem liberalitzat per dalt, ja no som enemics del país que tenim al costat, sinó junts estem en contra, en el sentit de la competitivitat econòmica d'altres Estats, de la mateixa manera que de cara endins s'ha entès que es pot tenir un Estat amb diverses nacions. Els anglesos, quan fan els campionats de futbol i de rugbi, en diuen el Torneig de les Cinc Nacions, i no s'esvera ningú. Els belgues tenen Flandes i Valònia, i a més tenen la regió de Brussel·les, o sigui que són tres regions. I jo recordo que el president de la regió de Brussel·les em deia "jo faig tractats comercials amb la Unió Soviètica". Bé, potser era una exageració, potser Bèlgica és tan petit que tampoc ningú es preocupava massa en aquest sentit. Espanya ha estat un dels grans Estats de la història. És un Estat que ha anat bé durant una colla de segles; va arribar a ser la primera potència mundial, però després va començar, molt abans que aquests altres competidors, rivals o companys, a entrar en una certa decadència que es va 1 �perllongar molt. Què va passar? Va passar que ara fa cent anys, exactament, l'any 1906-1907 del segle passat, Catalunya va arribar a la conclusió que com a país, avançava bé; econòmicament i culturalment, va fer un gran salt endavant. L'any 1906, la solidaritat catalana, és el Maragall i l'Ors al mateix temps, o sigui el modernisme i el noucentisme. És el moment en què comencen a fer-se escoles municipals a Barcelona, perquè l'Estat feia unes escoles que la gent d'aquí no les volia, perquè no donaven la talla. El "pasa usted más hambre que un maestro de escuela", i aquí ens podíem permetre de despreciar-ho i fer-ho diferent. El meu avi, els seus amics, fundaven escoles, el "Món d'Or" i unes altres. Perquè? Escoles de vocació pública. Les van fer privades perquè el públic era de l'Estat i l'Estat no convenia. Espanya havia perdut les últimes colònies. I anava avall. I en el mateix moment que Espanya va avall, Catalunya va amunt. Va amunt industrialment, políticament, econòmicament, socialment. Surt el catalanisme. El catalanisme és això. Després va venir tot el que va venir, que m'ho estalvio, perquè ben dramàtic que va ser, perquè la història necessita passar dues vegades per haver passat. Hi ha l'intent inicial, hi ha el desastre, hi ha el fracàs, i després, més endavant, hi ha l'eclosió. L'eclosió ha estat que l'any 1978, 1977, vam tenir democràcia. A l'any 1978 va tornar el president Tarradellas i, per tant, la nostra autonomia és una mica diferent de les altres, perquè ja era autonomia abans de la Constitució. I la Constitució va sancionar un fet preexistent, a veure si ens expliquem. No és que nosaltres vulguem "ser diferents" o ens vulguem separar. Només expliquem que la realitat és aquesta. Qui hi ha unes autonomies que són nacions, que tenen aquest caràcter de nació, per la seva cultura, pel seu idioma, per la seva manera de ser i perquè van aparèixer a la història d'una manera diferent. Cosa que no vol dir que no en puguin aparèixer més. Per què Andalusia no ho va ser? Doncs no ho va ser pels pèls. Perquè es va acabar la guerra en el moment que ells tot just estaven començant. Per què Galícia sí? Doncs perquè van fer-ho abans. I per què van fer-ho abans? Doncs perquè, sense ganes de tirar-nos més flors a nosaltres mateixos, un dels màxims dirigents del galleguisme havia estudiat a Barcelona i havia vist que no només es podia ser galleguista sinó també nacionalista gallec. Tot això va acabar molt malament, com sabeu. Però totes aquestes coses que tenen una arrel, si no arranqués l'arrel, és pràcticament impossible que desapareguin. Ja en democràcia, a la primera Constitució, es va dir que n'hi havia tres, es va dir amb la boca petita, amb una disposició addicional "aquellos territorios que en el pasado hubieren plebiscitado un estatuto", doncs eren tres. Era una manera de dir bascos, gallecs i catalans, sense que ningú s'enfadés. Després va venir el que va venir, que és la generalització. Que està molt bé. El que va passar és que alguna d'aquestes autonomies es va autodenominar nacionalitat, quan no tenien aquest caràcter històric. No dic que no ho siguin, que siguin el que vulguin, i a més, nosaltres ho vam votar, tothom ho va votar, ningú va dir que no. Que n'hi ha quatre més: Canàries, Balears, la Comunitat Valenciana i l'Aragó. Què hem fet nosaltres ara? 25 anys després de tot allò hem dit que no hauríem de reposar les coses allà on estan perquè tot anés bé. I per tant, quin és el terme que hauríem de fer servir perquè aquella dualitat que es va crear amb la Constitució i que després s'ha anat esvaint, i aquelles lleis que es van fer al principi que després s'han anat esvaint perquè hi va haver un cop d'estat, perquè la gent es va esverar. En Pujol deia al 1987: "Jo vaig haver de triar quan el senyor Calvo Sotelo em va dir: 'de todo lo que le había dicho que le daría, esto no, esto no, esto no y esto quizá sí'. I clar, jo vaig haver de triar en aquell moment entre Catalunya i la democràcia. I vaig triar la democràcia, diu, perquè clar, si no hi havia democràcia no hi havia Catalunya". Perdoneu aquest discurs. Només dir-vos que passats aquests 25 anys, ara sí que potser Catalunya pot dir el que és en veu alta i que ningú s'esveri, o que s'esverin però que finalment s'accepti, i tothom quedi tranquil. Perquè us ben asseguro que no hi ha antídot més efectiu contra l'ansietat que els fets consumats, els fets reals. I si resulta que el Parlament espanyol aprovarà que Catalunya és una nació, us ben asseguro que tots aquells que pensaven que no ho era començaran a dir que potser sí que ho és. Per què? Perquè ha arribat fins aquí, perquè ho ha dit el Parlament espanyol, que és qui ho ha dir. Per tant, dir-vos que en aquest aspecte i tornant avall, Catalunya ara què ha de fer? Catalunya ara ja ha fet la guerra d'Espanya, per entendre'ns, en el sentit positiu. I ara Espanya, més ben dit, serà ella qui dirà que Catalunya és una nació. Què fem ara nosaltres? Catalunya ha de mirar cap endins, enlloc de tant cap enfora com en aquests dos anys, o almenys ho ha semblat. I fer dos coses: una, governar. Cosa que ja ha fet 2 �però que la gent no sap, i s'ha governat més en aquests dos anys que potser en els últims vuit anteriors. No perquè nosaltres siguem superhomes i els altres fossin un desastre, sinó perquè els altres portaven 25 anys i ja es valien del vet i anaven seguint, com és lògic, la línia que duien, però no tenien l'incentiu, l'ambició, les ganes d'agradar, diguem-ho així, que té sempre un govern nou. Per tant, nosaltres hem governat més però no s'ha vist. Perquè si estàs discutint si ets i no ho ets, si existeixes o no existeixes, el que fas és molt menys important. Però ara l'important és el que fem. Una. I dos, què farem? A part de les coses que estem fent, que s'aniran explicant cada dia més, i s'aniran sabent, una cosa que farem serà dir als Ajuntaments: mireu, us ha arribat l'hora. Fins ara, a Espanya, les proporcions, quan va començar l'Estat de les Autonomies, eren 80 per cent l'Estat, 0 per cent les Autonomies -que no hi eren-, 20 per cent els Ajuntaments. Recursos nets, després de transferències. Doncs ara, devem estar a 30-50-20. L'Estat és el trenta i ha baixat del vuitanta al 30. No hi ha cap país europeu on això hagi passat amb aquesta intensitat. Alemanya està molt descentralitzat, sí, però va perdre la guerra. No sé si m'explico. Van venir els demés i els van fer federals tant si volien com si no. Aquí no. Aquí ha estat un acord al qual hem arribat i un procés evolutiu que ens ha dut fins aquí. 30-50-20. Què passa? Que 30-50-20 i 80-020, que era al principi, hi ha una cosa que lliga: els Ajuntaments eren 20 i són 20. I continuen sent 20. I això no pot ser. És lògic que havent-hi la qüestió de les nacionalitats, les regions i la devolució, doncs això hagi estat el tema més important, en el qual ens hem concentrat absolutament i els canvis en les xifres que us he dit són molt significatius. Però ara és l'hora en que les nacionalitats i les regions, és a dir, les comunitats autònomes, es tombin als Ajuntaments i els diguin: tu què vols ser quan siguis gran? Ja ets gran i, per tant, digues en què et veus en condicions de fer. I dos, aquí tens els recursos per fer-ho, evidentment. No s'hi val badar i es tracta de donar competències i recursos. Què passa? I acabo aquí. Els Ajuntaments, com que tot aquest període l'han viscut amb un sentiment ambivalent, perquè d'una banda s'han vist amb més obligacions i amb més recursos, per descomptat, perquè hi ha hagut increment de recursos, però en proporció no. La gran qüestió no eren ells, sinó l'altra. Era la qüestió autonòmica i nacional; doncs, d'alguna forma malfien. Perquè diuen: tot el que em passin, m'ho faran pagar. És tracta que quedi clar que a Catalunya això no serà així. Que a Catalunya direm als Ajuntaments, aquí teniu les responsabilitats i aquí teniu els recursos per afrontar aquestes responsabilitats. Dit això, hi ha mil maneres de millorar l'equació, hi ha mil maneres d'aconseguir recursos addicionals, hi ha mil maneres d'aconseguir que la gent s'impliqui més en la pròpia prestació del servei, com més avall vas més s'impliquen, i, per tant, que els serveis siguin en aquest sentit menys costosos econòmicament perquè hi ha més aportació de la pròpia població. En fi, què us haig d'explicar si vosaltres ho sabeu perfectament? Els que sou de municipis perquè sou de municipis, els que sou empresaris perquè sou empresaris. És a dir, quan s'ho fa un, surt més barat. Només que ha de tenir unes regles clares i uns ajuts que siguin evidents i que siguin escrupolosament acceptats. Això és el que us volia dir i l'alegria d'estar una altra vegada a Sabadell, que per mi representa Catalunya en un sentit, n'hi ha d'altres, que també la representen, però de maneres diferents, avui li deia a l'alcalde. Però Sabadell, d'alguna forma, no sé perquè té aquesta cosa de dir que és una ciutat que s'ha fet a ella mateixa i que no depèn de ningú, que depèn d'ella, que ho ha tingut difícil, que el seu ofici principal en aquest moment està en crisi, s'ha hagut de transformar i, tanmateix, el tremp econòmic doncs ha continuat i el tremp empresarial també i, per tant, des d'aquest punt de vista, per mi, Sabadell és Catalunya, igual com dic que Catalunya és Espanya. No que Catalunya pertany a Espanya, sinó que Espanya és Catalunya, és a dir, que la millor definició d'Espanya és el que nosaltres som i el que nosaltres estem fent aquí, en aquest moment, de l'Espanya plural. I de la mateixa manera una de les millors definicions, sinó la millor, del que Catalunya és, és Sabadell. Moltes gràcies. 3 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1730 Title A name given to the resource Conferència del president de la Generalitat a "Sabadell Tribuna Oberta" Language A language of the resource Català Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Sabadell Subject The topic of the resource Economia Competitivitat Nacionalisme Espanya Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Conferència Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-01-24 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/249/20060201.pdf c1dec7c31d766eb3c3a04726c8d949ef PDF Text Text Lliurament de les Medalles i Plaques Francesc Macià al mèrit laboral Reials Drassanes. Barcelona | 01/02/2006 "Catalans, us demano que us concentreu, per un moment, d'esperit, i penseu que aquesta hora que sona per a Catalunya amb l'Estatut, és la que fa segles sospiràvem. Aquesta vegada no fem una simple elecció: acomplim un gest veritablement històric. Amb aquest sentit espero que votareu l'Estatut, perquè es pugui dir que darrere l'Estatut hi ha, no tants o quants catalans, sinó el redreçament de tot Catalunya". Aquestes paraules les va pronunciar el President Macià fa tres quarts de segle. Darrere les paraules hi havia molt de risc pres, molt de sacrifici patit, potser també molta renúncia, però hi havia una cosa més important que tot això: hi havia il·lusió i esperança en el futur del nostre país. L'Estatut de 1932 va representar un moment històric per a Catalunya. Una embranzida que va ser estroncada per la guerra in-civil i poc menys que esborrada pels llargs anys de dictadura. L'Estatut del 1979 va suposar l'inici de la refeta, l'inici de la normalització democràtica i de la modernització de tot un país que havia estat silenciat. L'Estatut del 2006 serà una altra fita històrica, la de la consolidació del respecte i la pluralitat, la del reconeixement; la que ens permetrà caminar per un segle XXI ple de llums, i de veus, ple d'èxits. He volgut començar la meva intervenció amb unes paraules del President Macià que ens haurien de servir d'estímul i de guia per als dies que vivim. Les paraules de l'Avi em semblaven escaients en un acte d'atorgament d'uns premis que porten el seu nom. Perquè aquell període, malauradament breu, de la vida de Catalunya va ser, tanmateix, molt fèrtil en l'acció de govern, en l'impuls de la modernització de Catalunya. Aquests premis van ser creats el 1938 pel conseller de Treball d'aleshores, Joan Comorera i Soler. Un home que va convertir la seva vida en una lluita pels seus principis. L'any 1982 la Generalitat va recuperar aquests guardons amb la finalitat de premiar els qui han contribuït, amb el seu esforç i exemple, a mantenir i impulsar l'activitat econòmica del nostre país. Més enllà de l'Estatut, o de qualsevol altra llei, per important que sigui, el que de debò compta és l'esforç dels homes i dones; el seu treball, les seves idees, la seva vida. Tot això és el que fa que un país sigui el que és. I és obligació dels governants procurar els instruments de tot tipus que millorin les condicions, el context, que garanteixin els drets, que facin possible que els desigs dels ciutadans es puguin convertir en realitats. Vet aquí que en un país la gent s'aixeca cada dia i va a treballar, a l'empresa, a la botiga o al despatx, i fa la seva aportació, la que sigui. I és la suma de totes aquestes aportacions el que fa Catalunya. Són les persones el que de debò compta, la Catalunya real. Avui som aquí per reconèixer-ne unes quantes. Com cada any. Persones de procedències socials, professionals i geogràfiques ben diverses. N'hi ha de nascuts en altres continents, n'hi ha de nascuts en altres pobles d'Espanya. Però el que us uneix a tots és una trajectòria meritòria en la vostra vida laboral com a professors i mestres, com a creadors, com a treballadors del metall o de la medicina, com a advocats o enginyers, com a pagesos o empresaris, des del món de la universitat, de la fàbrica, de l'administració, de la indústria, de les cooperatives. 1 �No puc fer un recorregut per totes les vostres trajectòries individuals. Com la de la Guillermina Peiró, que ha estat digna continuadora de la saga oberta pel seu pare, Joan Peiró, exponent del millor de la tradició obrerista catalana. Una tradició que tant diu i explica del nostre país. Com la de Ricard Lobo, que tanta excel·lència i rigor ha aportat a la Funció Pública. Preneu-los només com a mostra del que sou i representeu col·lectivament entre tots. També voldria, com ja vaig fer l'any passat, fer un esment especial a les dones reconegudes aquesta nit. Les dones sempre han estat, com a mínim, la meitat de la base sobre la qual s'ha construït la nostra societat. Però se'ls ha escatimat el reconeixement social merescut. I massa sovint no han pogut compartir, homes i dones, els triomfs aconseguits. Això està canviant, però no podem 'abaixar la guàrdia'. Encara no podem. I m'agradaria pensar que, amb l'acte d'avui, estem posant un petit gra de sorra en l'esforç que ha de fer la nostra societat per trobar l'equitat que sempre hauria d'haver-nos guiat. Vull acabar reiterant el compromís del Govern que tinc el goig de presidir: un compromís amb la gent de Catalunya. El compromís de seguir caminant, plegats, cap a una societat més rica i més cohesionada; cap a un país modern i de progrés. Moltes gràcies. 2 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1731 Title A name given to the resource Lliurament de les Medalles i Plaques Francesc Macià al mèrit laboral Language A language of the resource Català Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Reials Drassanes. Barcelona Subject The topic of the resource Ocupació Premis i reconeixements Macià, Francesc, 1859-1933 Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-02-01 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/250/20060202.pdf b4d71f20dd158dcc0707573adffbe297 PDF Text Text Conferència "Respetar identidades, compartir proyectos", a la Fundació Caixa Galicia (castellà) Santiago de Compostela | 02/02/2006 Querido Presidente, conselleiros, director de la Caixa, presidente de la Fundación. En el momento que estamos viviendo se requiere que haya sentimientos, que haya intuición, proyectos, pero sobretodo tiene que haber claridad, una clara comprensión de lo que está en juego, porque cuando uno no está construyendo un barrio, ni una ciudad, ni siquiera una comarca, ni siquiera un país, diría, sino las leyes fundamentales de este país, ahí todo es mucho más abstracto, más duro, más frío. Voy a citar en primer lugar al presidente Touriño, que hace relativamente poco decía que el "Estatut abría un camino para el avance en la España plural y para la consolidación del Estado de las Autonomías, que nos debería beneficiar a todos, a Catalunya, España y a las demás CCAA, especialmente Galicia". Quiero estar a la altura de este pronunciamiento tan positivo y explicar el sentido de la reforma estatutaria. Quiero explicarles el sentido de la reforma estatutaria, explicarles su estado actual. Esta reforma es un proceso que tiene un propósito y una voluntad y ésta es de empatía, de reconocimiento y de trabajo en común. Se es consciente de que lo se hace no es sólo para uno mismo sino que forma parte de un sujeto mayor, más complejo, más amplio, en el cual hay que concordarse. Yo sabía, todos sabíamos, creo, en Catalunya, que esto iba a ser difícil. Por una sencilla razón: el acuerdo entre 4 grupos políticos tan diversos sólo se puede hacer a la alza. Y ahora me estoy refiriendo al primer acuerdo, al de aprobación del Estatuto de Catalunya, en Catalunya. El común denominador no es a la baja, sino a ver quién dice más, que nadie se quede atrás. Ese común denominador fue al alza y la rebaja, en cambio, sólo se puede hacer estando todos de acuerdo, para evitar sospechas de renuncia premeditada. Primero hay un pronunciamiento de la Comunidad Autónoma, por una gran mayoría, prácticamente el 90%, que se fragua sobre la base de esa convicción. Nadie quiere ser el último. Luego, cuando se trata de ver cómo se asumen las modificaciones que el sujeto mayor en el cual estamos, que es España, decide hacer sobre aquel texto, entonces las cosas son un poco más complicadas. Ya no es quien consigue más sino quien renuncia menos y eso es mucho más complicado. Por lo tanto, desde la convicción de que nuestra experiencia puede aportar reflexiones útiles en el proceso de reformas que se ha puesto en marcha en el conjunto de España, también lógicamente en Galicia. Iniciamos la reforma del autogobierno en Catalunya con dos objetivos: 1.Progresar en nuestro modelo de autogobierno en el sentido de superar la etapa de pura afirmación identitaria. Una etapa que fue necesaria y útil durante los años ochenta y noventa, es cierto, pero que había ido perdiendo fuerza y efectividad de modo paulatino. La pura afirmación de lo que somos. Y más aceleradamente lo ha perdido durante los últimos años, aunque no sería lícito ocultar que esa etapa se ha superado sobre la base de usar con cierta profusión el adjetivo "nacional". No es que se haya renunciado a la fase de afirmación identitaria sobre la base de renunciar a ella sino sobre la base de no darle la importancia que tenía en su momento. Pero ahí está el Museu Nacional d'Art de Catalunya, la Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya, la Ràdio Nacional de Catalunya, etc... Hace más de 20 años ya se llenó el Nou Camp con ese slogan "Som una nació". Fue un reflejo casi diría masivo y casi espontáneo. Todo eso que la historia ha ido afirmando, nosotros pretendemos ahora que deje de ser tan importante, no sobre la base de olvidarlo sino de tenerlo por asumido y por, supuesto, proclamarlo por escrito en un Estatuto que dé fe de ello. 1 �2.Contribuir a la idea y al proyecto de una España plural, nacida no, pero formulada sí, de manera claramente en Santillana de Mar hace 3 años. Una reunión a la que asistieron presidentes autonómicos, algunos candidatos y secretarios generales del PSOE de las diversas Comunidades Autónomas. Contribuir haciendo lo primero: ayudamos a avanzar en el segundo de los objetivos; y viceversa. No son contradictorios. El efecto de lo que acontezca en Catalunya sobre el conjunto probablemente va a ser significativo. Y lo digo sin ninguna petulancia, creo que habrá efecto. Por ello, -como explicaré luego- no podemos entender la reforma catalana fuera del contexto de consolidación del Estado de las Autonomías. El propio Presidente Touriño dijo esta semana que creía que "El nuevo Estatut abre un camino para el avance en la España plural". Como comprenderán no voy a ser yo quien le ponga peros a una afirmación que vale lo que vale cuando se formula con el viento en contra - y no precisamente el que viene del Atlántico o del Cantábrico sino el que en Catalunya llamaríamos terral. Lo que me recuerda a Rosalía y sus gallegos que iban a la meseta como rosas y volvían morenos. EL CONTENIDO DE LA REFORMA ESTATUTARIA La reforma catalana parte de un axioma compartido por todos los miembros del actual gobierno de la Generalitat de Catalunya: respetar identidades y compartir proyectos no son propósitos excluyentes. En efecto, se trata de una falsa disyuntiva porque lo deseable y posible es que ambos propósitos convivan en la dinámica de una sociedad. ¿Es posible a la vez el pleno autogobierno de Catalunya y formar parte activamente de la España democrática y plural? Es posible; y no sólo es posible, sino que sólo por esa vía tiene salida Catalunya. Y creo sinceramente también que sólo por esa vía tiene salida España. Me refiero pues no sólo a Catalunya sino a cada una de las autonomías españolas. El desencuentro identitario puede, y debe, canalizarse a través de soluciones políticas. Y eso es lo que hemos intentado a través de la reforma del Estatuto catalán. Y creo que podemos conseguirlo. ¿En qué consiste nuestra propuesta de reforma? Tenemos un objetivo que es afianzar un modelo de autogobierno que suponga un avance importante en el reconocimiento del país, de la nación catalana como tal, en competencias y financiación. De modo sintético: esta propuesta plantea 4 elementos clave. 1) Reconocimiento más claro de la identidad nacional de Catalunya. No solamente sobre la definición de lo que es Catalunya, sino también sobre su lengua, su historia, su cultura. En ningún caso, este reconocimiento puede ser considerado un factor de riesgo para la convivencia en España o una enmienda a la nación española. Al contrario, es un reconocimiento de la particularidad catalana, con contenidos muy concretos; cinco que cito a continuación: 1.- Derechos históricos en derecho civil, lengua y cultura: Debe quedar claro que esta mención de los derechos históricos no se formula sobre la base de la foralidad, sino sobre lo que marca la propia Constitución en su artículo 2, cuando distingue entre nacionalidades y regiones. Aunque cuando todo empezó, es cierto, y estoy hablando de nacionalidades y regiones en la Constitución, nacionalidades eran 3 y ahora son 7 ú 8 según sus propios Estatutos aprobados por el Parlamento español y votados por todos. En todo caso, lo que en principio parecía referirse a tres ahora se debe de referir a siete u ocho comunidades autónomas. En la Constitución Española, las 3 nacionalidades tenían idioma y derecho civil propio. Ahora, no necesariamente. Se llaman a sí mismas nacionalidades comunidades autónomas que no tienen estas características. No decimos que eso esté mal, que haya que volver a atrás; por supuesto que no, sólo decimos que hay una cosa que se ha perdido por el camino, y es la diferencia, ese dualismo interesante entre nacionalidades y regiones y si quieren vamos a tener 2 �que utilizar el nombre naciones para poder recuperar la singularidad que estaba atribuida a un núcleo de nacionalidades. 2.- Derechos lingüísticos, destinados a preservar el uso efectivo de las dos lenguas oficiales de Catalunya: catalán y también castellano. Dos lenguas españolas, algo que parecen ignorar los que estas semanas están impulsando una campaña cuando menos indigna. 3.- Reconocimiento de nuestros símbolos. 4.- Mención a las comunidades catalanas en el extranjero 5.- Reconocimiento de Arán y de los derechos lingüísticos del aranés Reconocer la identidad nacional de Catalunya, como la de Galicia o la del País Vasco, en mi opinión, que es la de la mayoría de los catalanes, no perjudica ni a la nación ni al Estado en España. En cambio, sí refuerza el encaje de estos territorios y recoge su particularidad, expresada repetidamente durante estos años de forma democrática y mayoritaria. Para quienes persisten en la oposición conflictiva de los conceptos de nación española y nación catalana (o de otras realidades del mismo carácter), recomiendo el último informe del Consejo de Europa. En él se propone una definición del mismo concepto en órdenes diferentes: - unos de tipo exclusivamente cultural (como el caso de Catalunya) - y otros de mayor calado político y vinculados a la existencia de Estados (como es el caso español). 2) Incremento, clarificación y fortalecimiento de las competencias desde el punto de vista del principio de subsidiariedad. Pensamos en Catalunya que este principio puede ser muy útil porque nos permite construir nuestra convivencia no sólo sobre la base de la identidad sino sobre la base de un principio igualmente potente que el de identidad pero mucho más inteligible por parte de todo el mundo sin necesidad de tener un sentimiento de identidad profundo pero no avasallador como parece ser el caso de algunos. Lo hemos hecho después de 25 años de experiencia, en los que han proliferado -más allá de lo deseado- los conflictos de competencias entre la Administración General del Estado y las Administraciones autonómicas. Y viniendo de abajo, de los ayuntamientos, que en España se han quedado como estaban, con sólo el 20% de los recursos públicos netos, mientras el Estado ha bajado del 80%, que era en 1980, al 30%. Es un Estado que ha dado una lección de modestia al mundo formidable, esto es ser federal, mientras que las CCAA eran el 0% hoy son el 50% del gasto público; en algunos casos con más competencias como Catalunya o el País Vasco, probablemente el 60%. Pero los ayuntamientos se han quedado en el 20 y esto es un poco decepcionante. Creo que es la prueba de que las autonomías que pretenden sustituir el Estado para dar proximidad, a la hora de la verdad nos convertimos igualmente en egoístas de lo que tenemos y reacios a ceder hacia abajo lo que probablemente los ayuntamientos estarían en mejores condiciones para aceptar. También es verdad, y lo digo por experiencia, que muchos ayuntamientos no se atreven; sí a pedir, a exigir, pero radicalmente no a probarlo. En gran parte, era lógico que esa substitución del Estado por las autonomías sin una ulterior cesión a los ayuntamientos así fuera porque debía llevarse a la práctica el desarrollo competencial previsto en el bloque constitucional conformado por la Constitución y los Estatutos. Como también es lógico que ahora, vista la experiencia de más de veinticinco años, procedamos a clarificar mejor qué hacen unos y qué hacen otros. Quizá el uso del concepto de blindaje de las competencias se haya prestado a la confusión. En realidad, estamos hablando de criterios más claros y útiles para establecer una tipología de materias y competencias, que impidan transgredir los marcos competenciales establecidos por la Constitución. 3 �Partiendo del principio de subsidiariedad, la Generalitat quiere gestionar desde la proximidad todos los servicios que afectan directamente a los ciudadanos de Catalunya y que constituyen el núcleo duro de sus políticas públicas. Algunos ejemplos de las nuevas competencias recogidas en la propuesta de nuevo Estatuto son bien explícitos sobre este propósito: . . . . . . . Trenes de cercanías Becas de enseñanza obligatoria Inspecciones laborales Políticas de acogida de inmigrantes Guarderías Gestión de prestaciones no contributivas Seguridad privada, etc Todas ellas son competencias que vienen a añadirse a todas aquellas que ya gestiona la Generalitat relacionadas con las grandes políticas del Estado del bienestar: educación, sanidad, bienestar social, seguridad pública y vivienda. Y también a las que se ocupan de la ordenación y gestión del territorio: urbanismo, infraestructuras y transportes. El principal dirigente de la oposición en España afirmó no hace mucho que las administraciones autonómicas servían para poco más que para hacer carreteras. Sin duda, es un planteamiento más propio del siglo XIX que de nuestro tiempo. Un planteamiento que, por cierto, no ha suscrito ningún líder autonómico del Partido Popular, como no podía ser de otra manera. Hoy, la gestión moderna y eficaz del Estado se lleva a cabo descentralizando en los gobiernos regionales y en los municipios. Porque este es un proceso en el que todos ganan; gana el ciudadano, gana la administración autonómica que puede plantear políticas transversales y afrontar mejor los problemas más próximos y gana también la administración central que se desprende de una carga para la cual muchas veces no dispone de la suficiente flexibilidad. Está demasiado lejos para tratar con eficacia esos problemas próximos. 3) Mejora de la financiación. ¿En qué consiste el modelo de financiación esbozado en el nuevo Estatuto? Es un modelo caracterizado por cuatro ejes principales: a. El Estatuto garantiza que los ingresos de la Generalitat procedan totalmente del rendimiento de los impuestos pagados por los ciudadanos de Catalunya. La suficiencia de recursos es posible porque se incrementan los porcentajes de participación de prácticamente todos los impuestos estatales (excepto el de sociedades): - IVA: del 35% al 50%; - Impuestos especiales: del 40% al 58% En otros (sucesiones, patrimonio, etc.) se llega al 100%. Los economistas se resisten a dar las cifras relativas al porcentaje de mejora de los recursos totales de la Generalitat en "n" años, pero creo que un 10% de incremento (inversiones estatales aparte) es, por lo menos, probable. b. El Estatuto establece que la Generalitat tiene capacidad normativa sobre los impuestos estatales en los que participa, de acuerdo con las competencias del Estado y de la Unión Europea. Se precisa explícitamente que se incrementará la capacidad normativa actual sobre el IRPF, y se atribuirán competencias normativas sobre las operaciones efectuadas en la fase minorista del IVA y en los impuestos especiales. c. El Estatuto consagra el papel protagonista de la Generalitat en la gestión tributaria de los impuestos que pagan los ciudadanos de Catalunya. De modo que una Agencia Tributaria de 4 �Catalunya gestionará, recaudará, liquidará e inspeccionará todos los impuestos propios de la Generalitat y los cedidos totalmente. Y en dos años, lo pone el Estatut, de acuerdo con el Gobierno español, se creará un consorcio paritario entre la Agencia estatal y la catalana, para la gestión del resto de impuestos estatales recaudados en Catalunya. d. El Estatuto establece un criterio explícito de solidaridad, semejante al aplicado en los países federales que consiste en garantizar un mismo nivel de servicios a los que realizan esfuerzos fiscales similares, no en términos absolutos que eso sería injusto, sino en términos relativos a la renta de cada uno; por supuesto, es más alta en unas comunidades y más bajas en otras. Pero no concreta la fórmula de nivelación porque obviamente es una cuestión multilateral que no puede resolver el Estatuto catalán sino que hay que debatir y acordar entre todas las Autonomías. Esa es la variable todavía abierta que no permite decir totalmente cuál será cuantitativamente el resultado, o en qué periodo de tiempo se necesitará para llegar a él sin daño para nadie, para que nadie pierda. A estos cuatro ejes principales cabe añadirle un quinto eje relativo a las inversiones del Estado en Catalunya: e. El modelo garantiza que durante un período de siete años, hasta la finalización del modelo actual de financiación europea, las inversiones estatales en Catalunya se equipararan al peso relativo del PIB catalán en relación al español. Actualmente sufrimos un déficit importante de infraestructuras; pensemos que durante el período 1991-2005, estoy hablando de quince años, la inversión estatal en Catalunya representó el 12% del total de la inversión del Estado español (y menos del 10% si no se cuenta el AVE), y en cambio la población representa el 16,5% del total de la española y el PIB el 18,8%. En resumen, se trata de un modelo que persigue la autonomía, suficiencia y solidaridad al mismo tiempo. Es un modelo de inspiración federal porque busca el equilibrio apropiado entre autonomía e igualdad; persigue la suficiencia financiera e instrumenta mecanismos de nivelación. Como pueden ver: - Es un modelo que puede ser extensible a otras Comunidades. Es un modelo que no altera el mantenimiento de la Caja única de la Seguridad Social. Es un modelo que sigue rigiéndose por el principio de solidaridad interterritorial. Y, finalmente, es un modelo en el que una Comunidad no gana a costa de otras. Querría dejar bien clara una idea general: la mejora de financiación de Catalunya no se hará a costa de Galicia ni impedirá mejorar su propia financiación. Mucho me extrañaría que Galicia y las demás CCAA no mejoraran su financiación en paralelo. El Presidente del Gobierno español se ha cansado de explicar que la economía va como una moto, que el superávit presupuestario es considerable y que crecemos entre dos y tres veces lo que crece Europa, que Galicia y otras Comunidades Autónomas tienen y tendrán una inversión estatal importantísima. 4) Conciliación de la bilateralidad y de la multilateralidad. Mantenemos abiertas las dos vías necesarias e indispensables para el buen funcionamiento del Estado de las Autonomías: - la vía bilateral (a través de una nueva Comisión Bilateral), dedicada a aquellos asuntos específicos de la relación Administración General / Generalitat; - la vía multilateral, para aquellos asuntos que afectan al conjunto de CCAA. 5 �Si una de las dos vías no ha funcionado adecuadamente en estos años ha sido la vía multilateral; o ha funcionado poco, y si ha funcionado, lo ha hecho relativamente mal. Es ahora que las Conferencias de Presidentes y otros escenarios están empezando a dinamizar, como hemos visto muy claramente en el tema del déficit sanitario, en beneficio de todos, no sin discusión, pero en beneficio de todas las Autonomías; el Estado ha hecho un esfuerzo importante en la mejora de la financiación de la sanidad en un escenario multilateral. Este es el principal reto del Estado de las Autonomías. EL MÉTODO DE LA REFORMA ESTATUTARIA Dos premisas en todo el proceso: constitucionalidad y consenso Pero con ello hemos ganado una mayor implicación por parte de todos, alcanzando un consenso muy amplio en Catalunya. Finalmente, la propuesta catalana salió con el 90% de los votos del Parlament: PSC (que es el partido más votado ya en las 2 últimas elecciones), CiU, ERC e ICV. ¿Qué ha hecho el PP? Lamento de veras no haber conseguido una mayor participación del Partido Popular de Catalunya en el tramo final del trayecto, aunque el comportamiento de Piqué y sus compañeros, asistiendo a la reunión de Miravet que sirvió para relanzar el proceso, fue impecable. La polémica suscitada dentro del PP no es ajena a todo ello. Estos últimos días se han puesto de manifiesto las dos posturas sobre cómo puede afrontar este partido la reforma: - desde una participación crítica, como hizo Josep Piqué y el PPC, - o desde un rechazo frontal y cerrado, como el que hemos observado en los últimos meses. Debo decir que la primera condujo, durante la tramitación en el Parlament, a una valiosa contribución que finalmente no pudo ser refrendada en la votación final. En Catalunya se observa con interés la postura que está adoptando el nuevo dirigente del PP gallego, Núñez Feijoo. Su aportación puede ser decisiva, no sólo para el Estatuto de Galicia, sino para la participación del PP en la agenda de reformas territoriales de España. La propuesta de Catalunya se ha hecho con sentido de Estado. Se ha hecho con sentido de España. Se ha hecho para seguir estando en España, no para irnos de España. Para que llegue el día en el que decir España en Catalunya y decir Catalunya en España no provoque ningún resquemor ni en un lado ni en otro. Y que responda a sentimientos compartidos. No obstante, Catalunya ha echado en falta una mayor manifestación de respeto en relación con su proceso de reforma. No hemos gozado de un clima general de respeto por nuestras instituciones y por nuestras propuestas. Algunos han convertido la propuesta de Catalunya en un arma arrojadiza para el combate entre oposición y gobierno en Madrid. Lo lamento. Porque Catalunya no ha hecho su propuesta contra nadie. No la ha hecho en absoluto contra España, ni contra ninguna de las comunidades autónomas. Dicho de otra forma: Catalunya nunca aprobaría ninguna propuesta que perjudicase los intereses generales de España ni los intereses en particular de Galicia. La reforma catalana ha querido que eso no ocurra. Ya ha recorrido el trecho más difícil de esa reforma. En los últimos días, se ha forjado un acuerdo al que se han sumado PSC y PSOE, CiU e ICV. Al que -espero- próximamente se añadirá ERC. Más allá de fotos y reuniones a última hora, este acuerdo sólo se puede entender desde la enorme faena, las 2 efes, fotos y la faena, realizada durante el año y medio anterior. Sólo cabe esperar que el PP se avenga a participar de forma constructiva durante el debate en Comisión. Esa es mi esperanza. LA ESPAÑA PLURAL: LA CONTRIBUCIÓN DE CATALUNYA Por último, estoy convencido más que nunca que la España plural es un proyecto de realismo político y de ambición colectiva en su desarrollo, ambicioso también en sus objetivos. Estoy seguro que la España plural tiene que nacer de la periferia geográfica, sin que nunca más pueda ser considerada periferia política y sólo dejará de ser considerada así si es protagonista en la 6 �configuración de esta España plural, lo cual implica una nueva concepción política. Pero no sólo una nueva concepción política de carácter más federal, sino una nueva concepción económica: la España en red. La España en red no es una España en forma de estrella, con un centro y brazos, y que desde ese centro llegan a cada una de sus extremidades. Pero el mundo ya no es así y Europa ya no es así, se trabaja en red, cada punto es importante. Un principio general de funcionamiento: las CCAA son Estado, no son el Estado. Son sujetosEstado, no Estados, forman parte de lo que llamamos Estado en sentido general, no gobierno. Forman parte de la estructura a través de la cual el Estado se relaciona con los ciudadanos. Estado español; y como tal deben ser tratadas, con lealtad recíproca. Se trata de acabar con aquella expresión tan corriente y al mismo tiempo tan engañosa que distingue al Estado y a las administraciones autonómicas. El Estado en España, desde hacer tres décadas, y por definición constitucional significa tres administraciones: General, Autonómica y Local. Un criterio: el reconocimiento de la diferencia, que no significa desigualdad, ni, por supuesto, privilegio; pero si no se afronta la existencia de esa diferencia, no habrá auténtica igualdad, sentida como tal por los que son distintos; en algún modo, cada una de las CCAA y muy especialmente las nacionalidades históricas, las naciones de esa nación de naciones que es España. La voluntad de mantener un equilibrio entre igualdad de derechos y pluralidad de identidades es quizás la más difícil de las ecuaciones pero también la más crucial, la más decisiva. Una formulación constitucional: restablecer el poder de la distinción inicial entre nacionalidades y regiones en la Constitución. Y una cultura política: esta realidad, más compleja, más compuesta, requiere ser edificada sobre un principio básico que es el de la lealtad. Hay que jugar limpio, hay que jugar claro, hay que explicarse efectivamente, hay que saber escuchar, hay que saber proponer y hay que saber, por supuesto, rectificar. Reitero el apoyo de Catalunya a la agenda reformadora que el Presidente Zapatero ha expresado en relación con el Estado de las Autonomías. El liderazgo del Presidente Zapatero es indiscutible en ese terreno. Está cumpliendo su compromiso con la reforma del autogobierno en Catalnya; ha sabido enmarcarlo en un proceso más amplio de reforma territorial: Conferencia de Presidentes, reforma del Senado, reforma de otros Estatutos. y ha empezado a abordar la reforma constitucional para la cual se preveen más dificultades de las que quizás hace dos años y medio se podía imaginar. Reforma constitucional para: 1) solucionar contradicciones existentes en el proceso de la sucesión 2) denominar a las CCAA (ahora no están) 3) reformar el Senado para convertirlo en la cámara de las autonomías con una presencia necesaria de los poderes locales y 4) hacer constar en ella que formamos parte de la Unión Europea (esto es del año 1986, han pasado veinte años y la Constitución todavía no lo dice). Sabíamos desde el principio que todo eso no sería fácil. Pero finalmente, parece que la senda reformadora va lentamente, más de lo que querríamos, asentando su curso. Hoy es Catalunya y espero que también la Comunidad Valenciana, las comunidades que están entrado en la senda de la reforma. Mañana vendrá Andalucía y Galicia. Y, poco a poco, el resto. Es la gran apuesta para que la España del siglo XXI siga avanzando, con todas las garantías, por una vía democrática basada en los valores de la igualdad, la diversidad y la libertad. Muchas gracias. 7 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1732 Title A name given to the resource Conferència "Respetar identidades, compartir proyectos", a la Fundació Caixa Galicia Language A language of the resource Castellà Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Santiago de Compostela Subject The topic of the resource Autonomia Catalanisme Dret constitucional Espanya plural Estatuts Federalisme Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Conferència Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-02-02 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/251/20060204.pdf 48ad27d5f1db682a0d0497b0c414c225 PDF Text Text Inauguració de l'exposició "El retorn dels documents confiscats a Catalunya" Palau Moja. Barcelona | 04/02/2006 Un poble que no hagués perdut la seva llibertat mai no hauria tingut una exposició com aquesta, no l'hauria hagut de tenir, no li hauria calgut. Tant de bo a nosaltres no ens hagués calgut. Avui Catalunya es retroba amb un tros de la seva pròpia història. I tanca una vella ferida, massa temps, innecessàriament oberta, i ho fa gràcies a la feina d'uns treballadors de l'arxiu, que ens han retornat les proves del que aquest país va haver d'aguantar. I avui les tenim i ens serveixen perquè la nostra quitxalla, la nostra joventut, la nostra gent, els nostres grans també, alguns dels quals ho van patir, encara ho podran veure, aquests haurien de ser els primers. Que sàpiguen, efectivament, què és el que va passar, què és el que se'n van endur, quina és la matèria de la qual està feta la vergonya que vam passar i la dignitat que ara recuperem. Catalunya es retroba amb un fragment de si mateixa, d'ella mateixa, a través d'una mostra de documents que vam perdre en un malson, que tant de bo mai no s'hagués produït. Avui celebrem, doncs, un acte d'altíssim contingut simbòlic. Més de vint-i-cinc anys després que Josep Benet els reclamés en seu parlamentària, llàstima que avui no hagi pogut venir, els papers de Salamanca són de nou a Catalunya. El procés per aconseguir el retorn no ha estat gens fàcil. Si hem perseverat, junts, ha estat per un profund sentit de la responsabilitat i de la història. I quan dic junts, dic junts, tothom, al llarg del país i de les institucions, però també al llarg del temps, perquè ha costat molts anys. El nostre present era deutor del nostre passat. Deutor d'aquells que van mantenir el batec actiu pel retorn de les institucions i de la llibertat. Deutor d'aquells que, en l'inici de la transició, van iniciar la reivindicació legítima d'aquest fragment vital de la nostra història contemporània. Cadascú, per descomptat, ha estat en aquest procés segons les seves possibilitats i segons les seves responsabilitats. Tothom ha assumit les seves. Però avançant junts, a partir d'un moviment cívic unitari, que ha estat la Comissió de la Dignitat, a la qual avui hem de retre homenatge perquè han estat la punta de llança del país en tot això. A partir del treball incansable d'entitats i de persones, de la voluntat de tots els partits catalans, de la complicitat de la ciutadania, i del compromís de les seves institucions per recuperar la dignitat. Aquests dies he traduït la meva satisfacció pel retorn anomenant-los els Papers de Sant Cugat, perquè és on han d'anar i el nom que tenen és d'allà on vénen. Ara bé, potser, en justícia, haurien de ser recordats per sempre com els Papers de la Dignitat de Catalunya. Perquè és, sobretot a la Comissió de la Dignitat que hem de reconèixer l'esforç dut a terme i a qui hem d'expressar el nostre agraïment. Ahir vaig ser a Santiago de Compostela i hi havia una exposició magnífica dels papers de l'Estatut, de l'Estatut actual, de quan es va fer. Per cert, "Galícia és una nación", deia l'article primer, els primers papers, amb les fotografies de tots els que voltaven aquella afirmació. Mireu, aquesta exposició sobre el retorn dels documents confiscats estic convençut que servirà per mostrar a la ciutadania d'arreu del país dues coses: primera, les raons profundes que assistien la reclamació del retorn i, segona, el despropòsit d'aquells que han volgut convertir els papers en un nou episodi d'enfrontament forassenyat. L'arribada dels papers a Catalunya, és doncs, la culminació d'un acte de justícia històrica i de dignitat democràtica. De justícia històrica, perquè fa efectiu el dret de les institucions de la Generalitat (i més endavant també de totes aquelles persones espoliades), tot anirà arribant, a la recuperació de la seva memòria. 1 �De dignitat democràtica, perquè fa efectiu un dret legítim i reconegut per la Constitució i per l'Estatut de 1979, a partir d'una llei votada al Parlament espanyol. És una decisió que permet la reconciliació sense oblit i la memòria sense rancor. Ara ens correspon convertir la reparació en un símbol de concòrdia i de futur. En un símbol de la unió cívica i política de Catalunya, i de l'inici d'una nova etapa de la relació entre Catalunya i els pobles d'Espanya. Catalunya, en els millors moments de la seva història ha estès la mà i ha proposat, ha discutit i ha convençut. Però això només ha estat possible quan al davant hi havia a Espanya un govern disposat a entendre la seva pròpia complexitat, la dels pobles d'Espanya, les seves personalitats diverses i les seves aspiracions, pròpies i compartides Recentment he estat a Euskadi i a Galícia, nacions històriques que formen amb nosaltres l'avançada més robusta de l'Espanya plural. I he comprovat que el nostre antic projecte comú avança imparable. Perquè diguem-ho clar i català, perquè hi ha un Govern i una majoria parlamentària a Espanya, a la qual esperem que se sumin tots els nacionalistes catalans com més aviat millor, que ha tingut i té la voluntat de fer avançar aquest projecte. Dues condicions crec que s'ha donat pel retorn dels Papers. Perquè no hem d'oblidar que molts, abans d'ara, ho havien promès o provat . Però ha estat ara que s'han donat les circumstàncies i que hi ha hagut el coratge polític necessari per fer-ho possible. El compromís i la perseverança de qui els reclamava han estat presents des del primer moment. Però la determinació dels successius governs d'Espanya no havia estat la necessària fins ara. Reconeguem-ho. El camí de Catalunya a l'Arxiu de la Guerra Civil fa molts anys que el vam fer. Va ser un camí d'anada. Però ha estat ara que s'ha pogut transitar, pacíficament, pel camí de tornada. Hi ha hagut determinació. I aquesta determinació és, alhora, un senyal del canvi de llenguatge que experimentem, des de fa gairebé dos anys. L'avenç del reconeixement del català a Europa n'és una bona mostra. Com hi ha moltes altres mostres d'un diàleg distint entre el conjunt d'Espanya i Catalunya. Començaríem per la Carta Municipal de Barcelona, que finalment s'ha aprovat. La vam començar l'any 1980 amb Narcís Serra i després amb Joan Clos. A l'any 80 i, tot just, ara s'ha aprovat al Parlament espanyol. Hi ha coses que es belluguen, hi ha coses que tornen, hi ha realitats que es reconeixen, hi ha veritats que es diuen. I tot això passa, a més a més, amb la nostra moderació. Perquè la dignitat també és saber rebre, saber triomfar, sense esclafar, sense provocar. Que aquells que es podrien sentir vençuts, i en el fons són vencedors també ells, no se'n sentin de vençuts. El mateix hauríem de dir de l'Estatut. Fa dos anys era difícil de pensar que un nou Estatut es pogués plantejar en el marc d'una ambiciosa agenda de reformes. Avui l'Estatut és un projecte que avança; que va fent el seu camí i que tots desitgem veure fet realitat en els propers mesos. Hem vist que a partir del diàleg, el pacte és possible i és eficaç. I el retorn dels papers és, en aquest sentit, una mostra de tot el que estic dient, un gran assoliment per Catalunya. I és també un gest no aïllat: forma part d'una filosofia política en marxa. És, en definitiva, un gest que es refereix al passat, però és un gest d'esperança en el futur. Moltes gràcies a tots. 2 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1733 Title A name given to the resource Inauguració de l'exposició "El retorn dels documents confiscats a Catalunya" Language A language of the resource Català Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau Moja. Barcelona Subject The topic of the resource Arxius Catalanisme Història Salamanca Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-02-04 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/252/20060207.pdf ce000c9f844727636ac8f29356ed79a4 PDF Text Text Recepció d'Any Nou oferta pel Patronat Català Pro Europa i la Delegació del Govern català a Brussel·les Concert Noble. Brussel·les | 07/02/2006 Estimats amics, senyora ambaixadora, senyor comissari, senyors diputats, senyores diputades, estimats amics. És ja una obligació aquesta cita que es va repetint i que ens permet fer arribar el que s'està fent a Catalunya i també saber, efectivament, com està anant la nostra representació aquí, com està defensant els interessos, els nostres interessos. Jo crec que estem aprenent, que Europa és un procés d'aprenentatge amb tota sinceritat, que ho és per tothom, ho és per nosaltres, però ho és també pels països europeus. Aprenentatge que no sempre està desproveït d'algunes lliçons de militars com les que darrerament hem tingut amb les conseqüències del referèndum francès, i la comprovació de que el procés no era tan lineal, tan senzill, tan optimista, tan fàcil com s'havia previst, però, no per això, més exempt d'interès i d'obligacions per tots nosaltres. Ha passat un any des que es va commemorar que Espanya feia vint anys que era membre de ple dret de la Unió Europea, i el proper mes de novembre celebrarem els 20 anys d'aquesta Oficina a Europa. Oficina que, des de juny de 2004, va passar de ser una Delegació del Patronat Català pro Europa a ser una Delegació del Govern català, tancant així el període d'afermament de les relacions entre Catalunya i la Unió. Què ha passat en aquests vint anys? Europa ha doblat els Estats membres de la Unió; dels dotze n'ha passat a vint-i-cinc. Espanya ha passat de ser un país receptor a ser un país dinamitzador, que aprofita les oportunitats del mercat únic, i a començar una nova situació en la qual haurà de ser país contribuent. Catalunya ha pogut normalitzar i institucionalitzar les seves relacions amb Europa, amb una embranzida recent important en matèria de reconeixement del català a Europa, que per nosaltres ha estat, ho diré clarament, una comprovació de que efectivament el reconeixement de Catalunya com a nació era un fet, no només a Espanya sinó a Europa. Ens plantegem doncs, a partir d'aquí i del projecte de l'Euroregió, del qual ha fet menció la delegada del govern d'aquí, una presència cada cop més important per nosaltres, i cada cop més valuosa, en una Unió Europea entesa com a unió de pobles. A nivell català, l'atenció està fixada sobre el nou Estatut. Un nou Estatut que obre una etapa nova de governabilitat catalana, que també s'ha d'entendre en clau del conjunt d' Espanya, dels pobles d' Espanya, i que tindrà un efecte, que està tenint, ja ho veiem, sobre el conjunt dels pobles d'Espanya i també en clau europea. És un Estatut que ens dota d'instruments que faran possible que Catalunya jugui a fons el seu paper allà on li toca, per exemple. en el camp de l'Euroregió; per exemple, en el camp dels eixos infraestructurals. No ens enganyem, l'existència d'Europa és cada vegada més un futur que implica canvis en la manera com enfoquem les nostres polítiques a nivell estrictament polític, però també a nivell econòmic i a nivell estratègic. Crec amb tota sinceritat que en el futur, gairebé per definició, Europa té una responsabilitat enormement clara i important, i està en les nostres mans fer-la possible. Europa té l'oportunitat de convertir-se en un referent en el món, en un país amb una dimensió que està adequada a les que ens obliguen a tenir, per dir-ho d'alguna manera, a les nacions clàssiques, les nacions més grans, Espanya, França, Alemanya..., al mercat mundial, al mercat econòmic i al mercat polític. És evident que l'existència dels Estats Units d'Amèrica i dels grans països asiàtics ens obliguen d'alguna forma a posar en comú elements de la nostra economia i, en definitiva, també elements polítics per poder ser políticament i econòmicament competitius. Vull dir-vos en aquest sentit, clarament, que l' existència de la Unió Europea i la seva ampliació ha canviat profundament la relació entre Catalunya i Espanya. Com ha canviat segurament la relació 1 �entre Baviera i la República Federal, potser una mica menys, però també dic menys perquè allà el caràcter federal de la República era més i discutit. Perquè d'alguna forma Europa substitueix a Espanya; fa coses que abans feia Espanya, en matèria de moneda, i, en el futur, segurament en matèria de defensa, però no substitueix en canvi les coses que fan aquelles unitats que estan per sota de la unitat d'Estat, no substitueix Catalunya per dir-ho d'alguna manera. I en aquesta mesura, Catalunya s'ha de relacionar directament amb Europa. De vegades, quan dic aquestes coses, se m'entén malament. Una vegada vaig dir "Catalunya és Estat" i, quan deia que Catalunya era Estat, estava afirmant que Catalunya era lleial a la construcció d'un Estat de caràcter plural, de l' Espanya plural. I molts van interpretar que jo estava dient que Catalunya era un Estat. Bé, si nosaltres fóssim una unió de caràcter federal probablement ho seríem, però no es tracta d'això; jo el que estava dient era que Catalunya formava part, i d'una manera fonamental, del que era l' Estat Espanyol. I dic el mateix respecte d'Europa. Catalunya s'ha de relacionar doncs amb la Unió; potser no ha de tenir o no tindrà les competències que té, per exemple, la regió de Brussel·les, de la qual se'n parla aquí més, però a Espanya i a Europa potser menys que a Catalunya, perquè jo recordo ja fa temps sentir al president de la regió de Brussel·les dir-me que havia firmat un tractat comercial amb la Unió Soviètica en aquell moment. A això no hi arribarem, però per descomptat que si no arribem a les competències que tenen les regions belgues, o que la regió de Brussel·les tenia en aquell moment, és evident que en tenim i de molt importants, que en tenen un camp de realització que és europeu. Per Catalunya tot això, aquest canvi de dimensions, el fet que l'Estat que tenim al damunt no sigui només l' Estat Espanyol sinó la Unió, representa l'obertura d'una sèrie de prospectives enormement interessants. Crec que a Europa també l'hi és interessant el fet que hi hagin unitats que no són les estrictament estatals tradicionals, que juguin al joc d' Europa. Perquè Europa, a través d'aquesta presència de les regions, comitè de les quals vaig poder presidir com saben vostès durant un parell d'anys i del qual vaig ser vicepresident dos anys més, obté el feeling real. Les regions europees li donen a Europa el feeling real de la seva diversitat d'alguna forma. Pensin que cada dia la globalització representa més la desaparició de la diversitat. Ens deia un expert gal·lès, a Barcelona, amb motiu del Fòrum, que cada any desapareixia un nombre important de llengües al món; és a dir, hi ha un nombre determinat de llengües al món que es pot anar comptant i cada any se'n perden. Podríem anar quasi quantificant la pèrdua de diversitat en el món a través de la globalització. I bé, d'alguna manera, el fet que Europa es relacioni amb les seves regions, amb les seves comunitats autònomes..., dóna a Europa un feeling de la seva diversitat, una profunditat a la seva existència com a unió, enormement més profund i més interessant. Això que passa amb les llengües passa també amb l'economia. Si un govern, regional o autonòmic, vol ajudar l'economia del seu territori, en el marc de l'economia europea, per descomptat que ha de comptar que la dimensió de les seves empreses probablement hauria de ser més gran. Ho dic perquè a vegades, quan es discuteixen temes com alguns dels que han aparegut en els diaris aquests dies respecte la mida de determinades empreses o fusions d'empreses, es tendeix a polititzar aquesta qüestió com si fos un tema de rivalitat entre regions, i no, és que Espanya necessita tenir empreses que tinguin la mida europea, i si no les té, no serà important en el mercat real, que és el mercat comú. De manera que podem esperar que no sempre en la mateixa direcció, des del punt de vista geogràfic, potser és el de menys des d'aquest punt de vista que estic parlant ara, el que hi haurà d'haver són fusions d'empreses importants a Espanya, perquè les empreses espanyoles puguin ser de la mida que Europa està exigint per ser competitius. De manera que menys discussions respecte de la paternitat, del nom o de la comunitat autònoma en la qual això es produeix, respectant totes les regles de la competitivitat i de les comissions que es dediquen a vigilar que tot això no sigui una concentració de poder excessiu. Però que vol dir 2 �concentració de poder econòmic a Espanya quan on estem és en un mercat europeu? Vol dir simplement que hauríem de tenir i tindrem, i estem començant a tenir, empreses de mida europea. Aquesta empresa que s'està creant per exemple en el camp energètic, serà una empresa que estarà en el segon lloc europeu i en el cinquè del món suposem. És que ens hem de privar que Espanya tingui aquestes empreses? És que pel fet que tinguin una certa coloració autonòmica no és bo per Espanya que això sigui així? Vostès que estan aquí entendran perfectament el que vull dir quan dic això. Mireu, en tot aquest escenari, Catalunya vol formar ella mateixa una empresa, vol fusionar-se també com a empresa amb unes altres regions europees, algunes d'elles espanyoles i altres no, amb l' Aragó, amb les Illes Balears, amb la Comunitat Valenciana. Inicialment havíem pensat que podia ser, però actualment és una mica difícil, amb Midi Pyrénées i Languedoc- Roussillon. Estem parlant d'un conjunt de quinze milions d'habitants; estem parlant d'una regió europea que ja té també, com les empreses, la mida que es necessita per ser competitiu políticament, per dirho així, a Europa. El procés és lent, i aquests processos, per descomptat que s'han d'enfocar amb modèstia, però al mateix temps amb ambició. Aquesta ambició hi és, farem una reunió d'aquí a pocs dies, anualment ens anem reunint, i en aquesta reunió evidentment parlarem de coses que són interessants per cadascuna de les regions, però que progressivament van interessant a les altres, no solament a aquella en la qual s'ubica una determinada infraestructura. Som conscients també a Catalunya, també a l'Aragó, també al Midi Pyrénées i al Languedoc Roussillon, i a les Balears, que ens uneix una colla de factors que fan que Europa pugui tenir una centralitat, per dir-ho així, de segon ordre si vostès volen, que pugui ser competitiva amb les grans centralitats europees que ja coneixem. Deixi'm acabar dient que és un plaer estar aquí amb vostès, que cada vegada que he vingut aquí m'he sentit perfectament a casa per raons molt diverses; primer, perquè hi havia passat molt de temps, però també perquè en aquí veure tants catalans, per una banda, tants ciutadans espanyols també, representant a Catalunya i Espanya a la UE em fa sentir que realment estem en allò que hem d'estar i que estem parlant a persones que estan justament en el lloc, i donen per entès el que jo els hi estic dient, cosa que, a vegades, a Catalunya i a Espanya, és molt més difícil d'aconseguir, que t'entenguin. Moltes gràcies. 3 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1734 Title A name given to the resource Recepció d'Any Nou oferta pel Patronat Català Pro Europa i la Delegació del Govern català a Brussel.les Language A language of the resource Català Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Concert Noble. Brussel.les Subject The topic of the resource Autonomia Relacions Internacionals Unió Europea Europa Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-02-07 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/253/20060222.pdf f659d50206f70ebfaa146052185d829c PDF Text Text Conferència del president de la Generalitat, Pasqual Maragall, a la New York University (anglès) Nova York | 22/02/2006 Perhaps few peoples are better positioned than North Americans to understand what it is going on today in Catalonia and in Spain, The entire conception of the State and of the Nation in the United States is founded on the principle "E pluribus unum" a motto first proposed for the Great Seal of the United States by Thomas Jefferson, John Adams, and Benjamin Franklin. "One from Many" : the phrase declares the determination to form a single nation from a collection of states and, by extension, a whole political body from a nation of immigrants. Intrinsic to this is the dialogue between citizens and their governments about the limits of governmental power, about the protection of individual rights and the requirements for the common good -often translated into problems of taxation and representation-, and about where power can best be exercised: at the level of the federal government, the state governments, the municipalities, or the town hall. These are familiar topics in the context of the United States. WE are less accustomed to thinking about them in terms of Spain. But they are intrinsic to the distribution of power in Spain, as well. For centuries, ever since the consolidation in the 16th century of a Spanish State identified with the Spanish language, the Catholic Church and a strong centralized public administration located first in Valladolid and ultimately in Madrid, this has also been the hidden issue that underlay conflict after conflict, from the War of Succession in 1714 to the Civil War from 1936 - 1939. Catalonia has always been at the forefront of this discussion. The will for self-determination of the Catalan people dates at least from the 13th Century, when the Consell de Cent (Council of the Hundred, or Senate) was established by Jaume I, James the First. As my dear friend Robert Hughes writes in his beautiful love letter to Catalonia, titled "Barcelona", ["The Catalans'] sense of exception ran back to the ideal of the ancient Roman republic, of the head of state as primus inter pares, first among equals. To them, the count-king ruled by contract and not by divine right". Robert goes on to quote the fiercely self-sufficient Catalan oath of allegiance to the king, to wit: "We who are as good as you, swear to you, who are no better than we, to accept you as our king and sovereign lord, provided you observe all our liberties and laws." And now comes the clincher:"but if not, not". It is this shared spirit of political liberties and governmental complexity that the Catalan people have sought to rethink our Statute of Autonomy, after a period of twenty-five years of unparalleled democratic stability and freedom. There are many misunderstandings with regard to this process, some of which I hope to lay to rest today by answering your questions about the process of political reform we have undertaken with passionate loyalty both to Catalonia and to Spain, an idea of Spain in which all these questions can finally be resolved in the Parliament and not on the battle field. 1. REFORMING TO IMPROVE If you have been following the political news in the Spanish press in recent months and weeks, you will have noticed that things are a bit "shaken up". There is a considerable stand-off between President Zapatero and the main opposition party, the Popular Party, which has generated a degree of political tension not commonly found in Western politics. You may have heard about economic stakeholders, intellectuals, the Catholic church. and even an occasional military officer, all coming forth to state political opinions against the government! Catalonia and the Catalan political parties as well as its President at centre stage of policy and politics in Spain. 1 �You may have asked: What's happening in Spain? What's up with Catalonia? Let us take a brief glance into the past. Spain has been one of the most interesting political success stories in the Western world over the last thirty years. Four basic political "cleavages" marked its internal conflicts: the type of state in history (monarchy versus republic); the relation between the state and the Catholic church; the degree of modernization and liberalization of the Spanish economy; and finally, the territorial organization of political power (centralism versus autonomism). After Franco's death that unstable, conflict-ridden Spain came up with the democratic formula that solve these problems. The 1978 carta magna established a constitutional monarchy with a social market economy and a notably decentralized state. Our democracy was built up on a strong devolution process, very close to what people use to call a federal system. Since then, Spain has become a socially cohesive and economically developed country. Since it joined the EU in 1986, Spain has become once again a significant player on the European scene. We are growing now at 3.5%, three times the European average. Even if it may seem paradoxical the foundations are being laid in Spain for a new stage in our democracy, in which our federal system will be strengthened, our economic development will be sustained, and, according to many sources, ETA's terrorism may well end forever. I am certain of one thing: thanks to the reforms that are currently underway beginning with the new Catalan Statute, Spain faces a future which will follow the history of social, economic, and political progress of the last thirty years. To explain this I would like to outline the following: 1.- The current political reform in Spain consists of a new "devolution" process which will complete and expand the one already undertaken at the advent of democracy in 1978. 2.- This "new devolution" chiefly consists of, first, the recognition of the historic identity in some autonomous communities -Catalonia, Basque Country and Galicia-, and, second, of an improvement in the financing of these administrations. 3.- The political origins of this reform lie in Catalonia's requests in recent years. We cannot view the Catalan reform outside the context of a consolidation of the State of the Autonomous Communities. Let's talk about these two items. 2. REFORMING CATALONIA What reasons have led Catalonia to propose the reform of its self-government? One reason: To clarify and define the recognition of Catalonia's identity. The first article of the proposed statute declares "Catalonia is a nation". The Spanish Parliament will probably prefer to place this in the preambul or introduction of the law. Big question left to the end of the debate. Fourth Goal:-- Achieving a satisfactory and effective coordination of the three levels of government and administration (state, autonomous community and city or local authority). Fifth Goal:-- A partial reform of the way the autonomous communities are financed. Some of the communities that contribute most, as is the case with Catalonia, lose competitiveness and suffer under this system, as it happens in the European Union with Germany. A revision of this point in no way implies the disappearance of the principle of financial solidarity with other parts of Spain. [There is a tendency towards making collection of taxes devolved to the authorities.] 2 �Constitutionality and consensus The draft for a new statute was approved by the parliament of Catalonia on Sept. 30th after 18 months of debate. It was supported by four of the five political factions represented in Catalonia's parliament: the Partit dels Socialistes de Catalunya, the Catalan socialist party; Esquerra Republicana de Catalunya, a party striving for independence; the Iniciativa per Catalunya Els Verds, an alliance of greens and post-communists and CiU, the conservative nationalist federation that governed Catalonia between 1980 and 2003. Only the Popular Party, which is a small party in Catalonia -the fourth in votes-, voted against it. Of the 135 members of the Parliament of Catalonia, 120 voted in favor of the new statute. On Nov. 3rd, the Spanish parliament agreed to consider the Catalonian proposal. The vote on whether or not to accept the proposal for consideration produced a result similar to the one in Catalonia: All the political forces except for the Popular Party voted in favor. Do not forget that the PP participated in the entire process within Catalonia, with a constructive attitude. Some people have turned Catalonia's proposal into a projectile weapon to spark open combat between the opposition and the government. However, Catalonia did not frame its proposal against anyone. In no way is it against Spain. Nor is it against any of the autonomous communities. Catalonia would never approve any proposal that would jeopardize the interests of Spain as a whole. The Catalan reform has already passed the most difficult part of its journey. 3. THE PLURAL SPAIN The Catalan reform does not end up in an improvement of Catalonia's self-governance. As mentioned before, Catalonia opened a true new devolution process all around Spain. The ultimate goal is the realization of the plural Spain, the federal Spain. 1.- I am confident, more than ever, that the plural Spain is a project adding political realism to collective ambition. a/ Realistic in its development: We must work with a constitution and charters that are untouchable and within the limited scenario of the European Union's institutions. b/ Ambitious in its objectives: it must satisfactorily fulfill the aspirations of the peoples of Spain for this century. 2.- A general operating principle: the autonomous communities are part of the State, they are the State - the Spanish state - and as such they must be treated with reciprocal loyalty. At one point, there were attempts to distort this statement by implying that a different State was being demanded. It is not true. The goal is to put an end to the all too common and misleading impression distinguishing the State from the autonomous governments. For three decades, and as defined by the constitution, the state of Spain has meant three different administrations: general, autonomous and local. And not a single article nor provision establishes a vertical or moral hierarchy among them. 3.- One criterion: Recognition of difference Difference does not mean inequality. Nor, obviously, privilege. 3 �The desire to uphold a balance between equality (of rights) and plurality (of identities) must lead us to defend - without complexes, from a historical and cultural nation such as Catalonia: - equality of competences - and difference on a symbolic level. Understanding that the core of the renewed constitutional agreement must consist of the historical nationalities' accepting the spread of autonomous governments, equality of competences, and the balance of the model, while at the same time the other communities recognize the plurinational, pluricultural and plurilinguistic diversity of Spain and, as a result, the practical and symbolic expressions of these differences. Consequently, we assume that no community has the right to determine the others' ceiling of competences. - A constitutional formulation: Re-establishing the distinction between nationalities and regions that defines the Constitution. - A political culture: This reality, more complex, more compound, must be built upon the foundation of loyalty. Without reciprocal loyalty, without federal trust, no progress can be made in the new scenario. We share common problems that must be dealt with and analyzed jointly. Only in this way will we find effective solutions. We knew from the very start it would not be easy. But it seems that the reform is gaining momentum. Today it's Catalonia, and I hope the Land of Valencia, too. Tomorrow Andalusia and Galicia will join, too. And in time other autonomies. This is the major stake for the Spain of the 21st century to continue its advancement, with all the guarantees, along a democratic pathway based on the values of equality, diversity and freedom. Thank you very much. 4 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1735 Title A name given to the resource Conferència del president de la Generalitat, Pasqual Maragall, a la New York University (anglès) Language A language of the resource Anglès Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Nova York Subject The topic of the resource Autonomia Catalanisme Espanya plural Estatuts Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Conferència Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-02-22 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/254/20060309.pdf b1e15035a105038bcee92a02db3108c3 PDF Text Text Lliurament del Premi Internacional Catalunya a Pere Casaldàliga São Félix do Araguaia | 09/03/2006 L'elogi formal ja ha estat fet, escrit i llegit. Però, en nom del poble de Catalunya i del seu govern, que tinc l'honor de presidir, haig de dir alguna cosa més: Haig de dir que Pere Casaldàliga està fent l'Estatut dels pobres, la llei dels pobles que viuen a l'altra cara de la terra, a la cara amagada I Catalunya, que està fent la seva llei nova, el seu nou Estatut, vol donar el seu Premi Internacional, a l'home que ha dit: no hi ha un món desenvolupat i un món no desenvolupat hi ha un sol món mal desenvolupat Haig de dir que Pere Casaldàliga, que vol dir Pedra Alta, molt alta, i molt gran, allà on refugien les àligues, on les àligues hi fan casal, te molta vista, te una vista panoràmica del mon. L'altre cosa que ha dit Casaldàliga és que no ens podem quedar amb un Deu ja fet. I dient això ha obert avingudes amplíssimes al diàleg entre les diverses creences. Mereix el premi internacional també per això. I ha dit finalment que ser català i tenir dos idiomes el català i el castellà l'ha ajudat a entendre els altres. I això a mi m'ha emocionat Catalunya farà la Casa de les Llengües, Pere. I Catalunya i Espanya t'estaran sempre agraïdes per ser obert, per la teva ironia, que t’ha permès aguantar les tempestes de la misèria Gràcies Pere. Catalunya t'estima. El mon t'estima. 1 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1736 Title A name given to the resource Lliurament del Premi Internacional Catalunya a Pere Casaldàliga Language A language of the resource Català Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. São Félix do Araguaia (Brasil) Subject The topic of the resource Premis i reconeixements Casaldàliga, Pere, 1928-2020 Premi Internacional Catalunya Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-03-09 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/255/20060312.pdf de4d8a0a015c49344698033764c4c4d1 PDF Text Text Pasqual Maragall al Centre Català de Santiago de Xile Centre Català de Santiago de Xile | 12/03/2006 11 de març de 2006: una data plagada de motius simbòlics; alguns d'ells, a Espanya, concretament a Madrid, carregats de dolor i de tristesa. Aquí, en canvi, aquests dies de març seran recordats com els dies d'una nova esperança. Una esperança que té molt a veure amb el camí que Catalunya està enfilant ara mateix. Com a President de Catalunya, com a amic, com a fill d'un país que va patir la repressió i la dictadura, m'he sentit honorat de ser a Xile amb motiu de la presa de possessió de Michelle Bachelet. La primera dona cap d'Estat i govern que té Xile. Ara fa exactament dos anys i mig que vaig celebrar amb vosaltres, en aquest mateix escenari, la Diada Nacional de Catalunya del 2003. Varem tenir ocasió, llavors, de rememorar allò que uneix Barcelona, Santiago i Nova York. Tres fites de dolor per a la història d'aquestes tres ciutats... ... Però d'un dolor que totes tres han sabut transformar en energia positiva, força creadora, i potència emprenedora... I d'aquí sis mesos el Casal Català de Santiago celebrarà els cent anys de la seva constitució formal. En la meva anterior visita, us vaig portar un missatge d'esperança i d'ambició per al futur de Catalunya. Ara us puc dir que aquell desig és avui una realitat en marxa. El nou Estatut que obrirà una nova etapa de la historia de Catalunya i Espanya és a punt de ser aprovat, espero que amb el vot d'ERC! L'oportunitat ens l'hem treballada durant 2 anys i no es pot esguerrar. És cert que l'acord del govern espanyol amb el nacionalisme moderat va ser desconcertant: però perquè no entenem que va ser un intent de tenir un cert protagonisme per part del nacionalisme moderat en un Estatut que no havien fet i de tractar de malmetre segurament la claredat del projecte. Bé, en definitiva ha arribat l'hora de les decisions. I l'hora de les decisions està marcada per dues realitats. Primer, l'Estatut és bo, és potent. Tan potent i tan bo que tots aquells que ara el critiquen vindran al darrera d'aquesta porta que nosaltres obrirem. No tingueu cap mena de dubte. Ara hi ha moltes veus que s'aixequen a Espanya i a diverses autonomies espanyoles i al centre també, i per descomptat a Madrid, que diuen això és massa o això no ens agrada. Jo us dic que el dia que s'aprovi l'Estatut de Catalunya, que no està pas tan lluny, aquell dia, tots aquells que ara diuen això, vindran al darrera per fer des de les seves autonomies exactament el mateix plantejament. Perquè Catalunya haurà obert el pas a una segona etapa de l'Espanya de les autonomies que ha sigut un èxit fabulós. En un país que en els darrers 100 anys no ha tingut mai un període de tanta durada de democràcia, de creixement, de respecte internacional com ara té. I bé, ara estem començant una segona etapa d'aquest període, d'aquesta realitat. Estem començant un segon període del que és l'Espanya plural, l'Espanya democràtica, la Catalunya autònoma i totes les demés autonomies. L'Estatut és bo, el govern governa i estem invertint el 50% més que fa 2 anys. D'això no se'n parla i fins que l'Estatut estigui per aprovar no se'n parlarà. Serà el dia després que s'aprovi que tothom preguntarà que és el que s'ha fet i es començarà a veure una realitat que fins ara no s'ha vist. Fa cent anys, Catalunya iniciava el segle XX amb un projecte regenerador de país: 1 �Un projecte que recuperés les institucions d'autogovern; que impulsés la regeneració democràtica i la fi del caciquisme a Espanya; que donés cobertura a l'expansió econòmica catalana, que ja en aquell moment havia superat les fronteres de la Península Ibèrica i havia permès una presència sòlida en aquest continent. La constitució d'aquest Casal fou un exponent del caràcter emprenedor que va fer possible l'enlairament de la Catalunya del 1906. Cent anys després, malgrat períodes convulsos i foscos que ha hagut de patir Catalunya, podem estar molt orgullosos dels resultats assolits per aquella embranzida històrica. Hem reconstruït una autonomia robusta, de la qual la Generalitat n'és emblema i columna central. La nostra capacitat econòmica i la nostra presència al món han esdevingut prou fortes i esperançadores, en plena sintonia amb la nova drecera que marca la globalització del món contemporani. No per tancar-nos sinó justament per obrir-nos. I Espanya en el seu conjunt ha aconseguit, definitivament, pujar al carro de les democràcies parlamentàries més importants. De manera que avui ha esdevingut un membre destacat de la Unió Europea i un actor significatiu novament a Amèrica Llatina. En aquest escenari positiu i francament optimista, resultava imprescindible que fóssim capaços de construir un nou paradigma, amb noves i velles sensibilitats, amb noves ambicions. Volíem, en definitiva, confegir una nova manera de pensar i explicar el present i el futur de Catalunya. De no fer-ho, corríem el risc de quedar-nos estancats, extenuats després del ritme frenètic -i de vegades dramàtic- que varem experimentar durant gran part del segle passat. Aquesta era la meva preocupació i, en conseqüència, la proposta de futur que us vaig exposar quan vaig visitar aquest casal el setembre de l'any 2003. Doncs bé, avui podem dir que estem a punt de culminar el vell somni i d'iniciar-ne un de nou. El somni de la Catalunya plena i de l'Espanya plural. Estem a punt d'aprovar un Estatut que reconeix explícitament la realitat dels catalans de l'exterior. Tal com vaig dir-vos que faríem. Un Estatut que incorpora un millor finançament, més competències i un títol de drets i deures que reforcen el nostre concepte de ciutadania. I vosaltres haureu de ratificar-lo ben aviat. Perquè aquest Estatut només serà si vosaltres voleu i perquè vosaltres voldreu. S'haurà de refrendar pel poble de Catalunya, allà i aquí. Mireu, Enguany, l'any del centenari del Casal Català de Santiago, també és l'any del centenari d'un dels moments més brillants de la societat catalana: de les seves lletres, del seu art, de la seva música, de la seva arquitectura, de la seva política,... A Catalunya, entre l'any 6 i l'any 7 del segle passat, va esclatar una força creadora d'una intensitat com cap altre, potser, n'ha vist al nostre país: Carner i Maragall, Domènech i Muntaner, Picasso, Eugeni d'Ors, Raimon Casellas, la Solidaritat Catalana, l'Institut d'Estudis Catalans, la Biblioteca de Catalunya, l'Hospital Clínic, ... no acabaríem mai! I bé, doncs, què us vull dir amb tot això? 2 �Doncs senzillament que, ara, quan d'aquí uns mesos Catalunya aprovi el nou Estatut, quan tinguem la millor, més completa i garantida eina per governar-nos, la millor que hem tingut en tres-cents anys, la més avançada, ambiciosa i raonable, penso reclamar del conjunt de la societat catalana un compromís constructiu per al nostre futur. Penso esforçar-me incansablement a fer que tota l'energia que durant anys s'ha esmerçat en la reivindicació els catalans i les catalanes l'orientin a construir un país que esdevingui exemple per a la resta de pobles d'Espanya i per tota Europa. Ja ho comença a ser. Vosaltres amics, sou una mica el paradigma del que demano: que els catalans sense deixar de ser-ho, mirin cap enfora, projectin la seva personalitat individual i la seva ambició col·lectiva més enllà d'ells mateixos, creant una regió europea important. I que tinguin una presència important en el món. Catalunya ha de superar l'obsessió introspectiva. Som el que som, som els que som, som on som. I tenim molt futur per davant. El futur que van imaginar els que fa 100 anys van dibuixar el catalanisme, el modernisme, el noucentisme, l'escola catalana i en definitiva el projecte nacional de Catalunya que ara, finalment, després de guerres i dictadures, estem fent. Moltes gràcies. 3 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1737 Title A name given to the resource Pasqual Maragall al Centre Català de Santiago de Xile Language A language of the resource Català Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Centre Català de Santiago de Xile Subject The topic of the resource Autogovern Catalanisme Estatuts Xile Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-03-12 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/256/20060315ateneu.pdf e22e4acae1d63217c947855f01d0f00e PDF Text Text Acte central de l'Any de l'Ateneu Barcelona | 15/03/2006 Us volia parlar de quina és la situació d'aquest país en aquest moment. Això no es pot fer en un o dos minuts ni tan sols en mitja hora i no us vull cansar, però el centenari del trasllat de l'Ateneu és una ocasió que repeteix moltes d'altres en aquests anys. Perquè fa cent anys va passar alguna cosa, que encara no hem esbrinat del tot, però que va canviar la història i el destí d'aquest país. Fa cent anys Catalunya formulava i engegava un projecte regenerador de país. S'esgotava el règim de la Restauració i apareixien alternatives a la forma de governar i de pensar els problemes de la societat catalana i espanyola d'aquell temps. De fet, el catalanisme polític i cívic emergeix en aquell moment. A Catalunya, entre l'any 6 i l'any 7 del segle passat, esclata una força creadora d'una intensitat com cap altre, potser, n'ha vist el nostre país. Va produir-se un d'aquells rars moments de fecunda aliança entre la política, la cultura i la societat, que va fer possible l'enlairament de la Catalunya, la formulació del projecte. Espanya, mentrestant, es debatia en l'abaltiment posterior a la pèrdua de les darreres peces d'un antic imperi. Sense abusar del paral·lelisme històric penso que a la Catalunya actual, passa una cosa semblant a la de fa un segle, sense voler ser excessivament ambiciós. Més ben dit, penso que la Catalunya actual està en condicions de fer realitat el projecte que fa un segle es va formular. Aquesta Catalunya que es debat entre la identitat local i la referència mundial, que ens ha descrit una vegada més el professor Castells, està experimentant novament un "tournant" decisiu. En anteriors ocasions he expressat la percepció d'aquest canvi. S'ha anat fent evident la conclusió d'un període durant el qual, en el darrer quart del segle vint, vam aconseguir refer la Catalunya política i econòmica. Però aquella fórmula nascuda de l'antifranquisme s'ha esgotat. Està emergint una nova forma d'observar i entendre Catalunya: més oberta, més plural, més atenta al futur que al passat. Més polèmica? Sens dubte. Aparentment més contradictòria? Probablement. Però què volem? Volem una Catalunya amansida i temorenca? Volem una Catalunya que dubti davant d'aquest repte? És evident que no. I les parets d'aquest Ateneu, que han sentit tantes i tantes discussions abrandades al llarg del segle que ara celebrem, ens donen la raó. Mireu, en dos anys, algunes coses importants han canviat, més enllà de persones o de col·lectius. El procés de reforma del nostre Estatut d'Autonomia ha estat un magnífic reflex d'aquesta transformació en curs. Aquesta vegada no ha estat una Transició que ha impulsat l'Estatut, sinó que ha estat l'Estatut qui ha desllorigat el canvi de paradigmes. És l'Estatut que empeny en el camí d'una evolució, una maduració del model territorial del conjunt d'Espanya. El 30 de setembre de l'any passat va acabar el que podríem dir pre-Estatut. Fins i tot s'acaba, en qüestió de dies, el període de confecció de la nostra llei fonamental. Ara ja toca començar a pensar i a parlar del post-Estatut. De l'Estatut fet llei per al govern dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya. Per això, quan d'aquí uns mesos, el 18 de juny, espero, la ciutadania de Catalunya aprovi el nou Estatut, que serà cridada a aprovar el nou Estatut, tindrem la millor ocasió que hem tingut probablement en tres-cents anys de construir, no només de proclamar, sinó de construir realment, un futur més segur, més ple. Proposo reclamar en aquell moment al conjunt de la societat catalana la seva contribució, la seva presència, el seu vot i tota l'energia que durant anys s'ha esmerçat en la reivindicació perquè s'orienti a partir d'ara i a partir d'aquell moment a construir un exemple per a la resta de pobles d'Espanya i per tota Europa. Hem de fer bona la nostra millor tradició, la que en els seus millors moments de la seva història representa l'Ateneu. Catalunya ha d'abandonar l'obsessió introspectiva. El futur ja habita entre nosaltres. 1 �El que importa és reconèixer qui són els emprenedors, els innovadors, els que fan coses en aquest futur ja present i acompanyar-los. Nosaltres, aquest govern que presideixo, estem actuant de catalitzador del canvi: no es tracta de dirigir des de dalt; del que es tracta és de mobilitzar i de desvetllar. Uns mots finals sobre la Constitució i l'Estatut. El que deia la Constitució del 78 era que hi havia tres nacionalitats històriques. Per això el PP no la va votar. Ara diem: en efecte, a Espanya hi ha tres territoris amb llengua i dret propis i que havien arribat a l'autonomia de manera diferent i singular, abans que s'aprovés la Constitució. Ara, quasi trenta anys més tard, no fóra acceptable que Espanya ens digués vostès són nacionalitats i prou. Perquè després de la Constitució s'han aprovat set estatuts que defineixen llur comunitat com a nacionalitat; i ara en seran vuit i acabaran essent-ne disset: l'efecte serà negar l'existència de la diversitat d'Espanya: tots iguals. Iguals en drets, sí. Iguals en obligacions, també; i a fe que ho hem demostrat. Però nosaltres, la majoria dels catalans, estimem Espanya i els pobles d'Espanya i no volem marxar. Sabem que Europa és la nova realitat que ens transcendeix a tots; nosaltres dintre d'Espanya volem respecte i volem igualtat de drets. Som diferents. Aquí hi ha la gràcia. I igualtat de drets, no vol dir que siguem millors, som uns altres, som distints. Aquí hi ha la gràcia. Igualtat de drets vol dir que les diferències es respectin. Som diferents i som a dins: vet aquí. S'ha aprofitat la debilitat momentània del govern espanyol per l'ofensiva popular, del partit que no va votar la Constitució, per oferir a baix preu el sí de Catalunya. I una part de les forces del meu govern ha cregut que sortint al carrer per dir no era el més important. Però ara el carrer és el Parlament espanyol. És allà on hem de convèncer i guanyar. I podem ferho i confio que ho farem. És bàsic, per a això, que les grans institucions centrals, com AENA, cedeixin part del seu poder i permetin que els aeroports siguin competitius i puguin administrar els seus moviments en el marc de la legislació internacional, amb una direcció forta, designada per consens. Al final sempre hi ha un tema que només és un tema que acaba sent el nom de tots els demés i que segons com tombi i es solucioni ens farà feliços o no. AENA té part, amb la Caixa, en l'aeroport de Luton (el tercer del Regne Unit) i un caramull d'altres aeroports. El de Sidney és de Ferrovial, i el de Nàpols l'administra la British Airport Authority, amb el vot decisiu de l'alcalde de la ciutat (que ara, per cert, ha passat a ser el president de la regió Campània). Totes les fórmules són possibles a Europa, que és on som. És per tant, perfectament possible que aquí es trobi la solució adient del nostre cas. És igualment necessari que la inequitat dels peatges s'equilibri i que les inversions de l'Estat no siguin discriminatòries sinó proporcionals. Ho estem aconseguint gràcies a tots, gràcies a aquest pacte, els partits que estem al govern de Catalunya, els primers. Seguirem aportant a la solidaritat amb tots els espanyols i en benefici de les comunitats que fa vint anys estaven més endarrerides i que pel bé de tots cada cop són més desenvolupades, el qual ens permet millorar la nostra contribució. El mateix està passant amb Europa, aquells països que estaven contribuint també estan començant a dir, vostès han millorat molt, per Espanya, Itàlia, Portugal, Gràcia, etc. Potser, per 2 �tant, que no els ajudem tant. Justament aquí ve el problema: coincideixen aquests dos moments, el català i l'alemany. Nosaltres, sabent-ho, tindrem en compte que la raonable contenció del nostre esforç solidari va justament paral·lela amb la contenció de l'aportació dels països europeus que ens han ajudat en els darrers vint anys, des de 1986, des de l'any que vam entrar a la Unió Europea. Per tant, acompassarem els canvis en el temps. Farem una campanya per l'Estatut. Una campanya de participació que respecti la llibertat de vot dels ciutadans. Com a president mobilitzaré amb totes les meves forces a tot el poble de Catalunya pel seu futur i la seva dignitat. I com a president estic en l'obligació de dir-vos que nosaltres, per ser a Europa, hem de ser més grans, ens hem d'ajuntar. No per obeir un designi intern o històric, per una obligació de futur, perquè no hi ha fronteres. Perquè un, sent el mateix que era, és avui més petit. Catalunya ella sola a Europa no serà prou forta per ser el que ella és, el que ella vol ser. Estem impulsant una regió europea amb els pobles germans de Tolosa, Llenguadoc, l'Aragó i les Illes. I, quan vulguin, València. D'aquí a dos anys en farà 800 d'un rei que va arreplegar totes aquestes terres i en va fer un regne potent. No es tracta, però de mirar enrera ni d'embadalir-nos amb el passat. El passat és passat i no tornarà. Mirem el futur i sabrem que en la nova Europa Unida s'ha de ser més gran. Ens hem d'ajuntar amb d'altres per a tenir massa crítica; aeroports, tecnologia, universitats. Podem construir, és més, estem construint una regió europea moderna de 12/15 milions d'habitants amb els territoris veïns i en el mapa d'Europa, puntejat per les grans concentracions urbanes de Madrid, París, Londres, Frankfurt i Milà, hi ha espai, en el mig d'aquest arc, per a una regió europea potent, competitiva, tecnològicament avançada i políticament innovadora. Aquí és on som nosaltres. Aquí és on volem ser. Com fa cent anys van fer els homes que van protagonitzar, molts d'ells vinculats a l'Ateneu, aquella etapa de la vida política i cultural de Catalunya, avui nosaltres també afirmem què volem ser, què estem començant a ser i d'on ve tot aquest projecte. D'on ve cap i a on va. Tenim un gran futur al davant. Moltes gràcies. 3 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1738 Title A name given to the resource Acte central de l'Any de l'Ateneu Language A language of the resource Català Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Ateneu Barcelonès Subject The topic of the resource Ciència Commemoracions Sanitat Hospital Universitari Vall d'Hebron Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-03-15 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/257/20060315.pdf 3aad924852718558ecdac4c51fa78fda PDF Text Text El president Maragall a l'acte commemoratiu del 50è aniversari de l'Hospital de la Vall d'Hebron Barcelona | 15/03/2006 Aquí a Catalunya tenim un bon sistema nacional de salut i vosaltres sou un dels centres sanitaris més emblemàtics d'aquest sistema. I ho sou pel prestigi del vostre equip mèdic i científic. Ho sou per l'eficàcia de l'equip directiu i gerencial. Ho sou per la professionalitat del personal d'infermeria i per la dedicació del personal de manteniment i de serveis. Segur que hi ha moments en que totes aquestes coses es poden superar i seria fatal que no intentéssiu millorar-ho, però heu arribat a una cota important de qualitat. Crec que la qualitat humana i el compromís de tots aquells voluntaris i voluntàries que col·laboren amb vosaltres en el benestar dels pacients és un element fonamental també. Al llarg d'aquests 50 anys d'història, l'hospital ha esdevingut un centre capdavanter a Espanya i a Europa. L'aposta que heu realitzat per la recerca clínica és fonamental perquè puguem parlar d'una societat forta. S'ha adaptat contínuament a l'evolució de la societat, us heu anat adaptant. I avui la Vall d'Hebron és un Hospital Universitari que ofereix una atenció humana i propera reconeguda. Aquest és justament el motiu pel qual enguany el Govern ha honorat l'Hospital de la Vall d'Hebron amb la placa Josep Trueta i la figura del Dr. Margarit amb la medalla Josep Trueta al mèrit sanitari. Si el Dr. Trueta és el substrat de la nostra tradició mèdica -està en les bases d'aquesta tradiciópersones com el Dr. Margarit han liderat la medicina contemporània a Catalunya i avui vosaltres representeu el seu futur. És a través d'aquest diàleg que la medicina catalana obrirà nous camins que ens condueixin cap a l'extensió dels drets i el benestar individual i col·lectiu. I en això, el Govern estarà al vostre costat. Em direu: "és el Govern qui ho ha de fer". No, sou vosaltres qui ho heu de fer, són les persones que treballen de cara a la gent i el Govern ha d'estar al darrere empenyent i molt a prop. El Govern estarà al vostre costat. Continuarem treballant per desplegar l'ambiciós programa d'inversions que hem posat en marxa, i al mateix temps per ampliar les plantilles del personal sanitari. Per incrementar la despesa per càpita en matèria de salut, assegurant la sostenibilitat d'aquest sistema. Per millorar la qualitat de l'assistència sanitària o el temps d'espera quirúrgica, i al mateix temps desenvolupar la recerca i la innovació a través d'una bioregió potent a Europa, com ha dit la consellera. Perquè ens hem d'especialitzar, tampoc no ho podem fer tot, no podem ser els primers en tot. En algunes coses voldríem ser primers a Europa i una d'elles és aquesta. Justament, en la construcció d'una bioregió nosaltres sols no ho podríem fer. Nosaltres necessitem ser una mica més grans que Catalunya per ser una regió europea potent. Hem de ser no set, sinó quinze, i ho som. Tenim col·laboracions amb Montpellier, amb Toulouse, i amb Aragó i les Balears i si poguéssim amb València. Les hem de tenir. Per adaptar el sistema sociosanitari a l'atenció de les persones amb malalties cròniques i impulsar alhora programes innovadors de detecció precoç dels càncers més comuns s'ha d'estar a la punta. I hi serem. Per desenvolupar la nostra aposta per la salut pública, començant la prevenció i la promoció de la salut des de l'escola ens hi hem de posar. Sabem que els ciutadans valoren positivament el sistema sanitari, és a dir, són més els que el valoren positivament més que no pas els que el valoren negativament, que també n'hi ha, i n'hi ha d'haver perquè sinó no seria una democràcia. Però creiem que podem oferir millors serveis que els que tenim. Que el marge de millora que tenim és alt. I que l'èxit del nostre sistema sanitari no pot suplir les seves mancances. Per això, ja ens hi hem posat a treballar en tots aquests temes. 1 �Si l'Estatut que estem a les portes d'aprovar es pot acabar convertint en una de les lleis més avançades socialment d'Europa és perquè el nostre sistema de benestar està preparat per assumir els reptes que se'n s plantegen. I si tenim un sistema de benestar sòlid és en bona mesura gràcies a la qualitat dels professionals de la medicina i de la salut i dels altres sectors. Per això compto amb tots vostès: per aconseguir que el llarg període de discussió política sobre l'Estatut vagi obrint pas a una nova etapa de debat social i concret sobre les polítiques que l'Estatut ens permetrà desenvolupar. Prou de parlar del marc de la cosa i parlem de la cosa, de les coses. Per aprofitar tot el potencial del nou Estatut i aconseguir que Catalunya sigui el que vol ser, un país més pròsper i més cohesionat. I per això vull gent convençuda del que fa. Vull que sapigueu que sóc exigent amb el meu propi Govern en aquest sentit i, concretament, en el compromís per a la millora de la salut. Perquè és un dels components clau de la política de reforma social d'aquest Govern. En definitiva aquest és el veritable model europeu de progrés. Aquest és el veritable model de ciutadania i de solidaritat que caracteritza el nostre continent. L'Estatut ha tapat -ho dic entre cometes- les polítiques de salut, educació, infraestructures i un nivell d'inversions en aquest país que dobla actualment el que es feia fa quatre anys. El dobla -dic. A partir d'ara, no solament es faran aquestes polítiques de les qual parlo, cada cop millor, sinó que se'n parlarà. I això és molt important. Perquè parlar només de les essències, parlar només de qui som, no és tant important com parlar de com som i què fem i com podem millorar. Per això, el segle XXI ha de ser, a Catalunya, a Espanya i a Europa també el segle de les persones i de les polítiques de les persones. I el nou Estatut serà un bon instrument per aconseguir-ho, perquè sinó no hauria valgut la pena. Sempre que aquest Estatut compti amb la vostra complicitat, i n'estic segur que la tindrà. Moltes gràcies. 2 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1739 Title A name given to the resource El president Maragall a l'acte commemoratiu del 50è aniversari de l'Hospital de la Vall d'Hebron Language A language of the resource Català Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Barcelona Subject The topic of the resource Balança fiscal Catalanisme Espanya plural Euroregió Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-03-15 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/258/20060316.pdf a3ca48f29d4c40fe2963f966d14a4bab PDF Text Text Acte de reconeixement de la Comissió de la Dignitat Palau de la Generalitat | 16/03/2006 Fa unes setmanes, un esforç col·lectiu, cívic i institucional que ha durat 25 anys, va veure reconegut, amb el retorn a Catalunya dels papers incautats arran de la guerra civil la dignitat del nostre poble. Amb el retorn dels papers una vella vindicació que ha durat quaranta anys ha aconseguit el seu objectiu. Amb el retorn dels papers, la dignitat ha guanyat. Per això, el dia que vam inaugurar l'exposició que mostrava els Papers al Palau Moja, vaig parlar precisament d'"Els Papers de la Dignitat". L'èxit ha estat col·lectiu, és cert. No s'hauria obtingut sense la complicitat de la ciutadania, el compromís de les institucions i el criteri irrefutable dels especialistes i experts. Però, per damunt de tot, l'èxit ha estat possible gràcies al treball de la Comissió per la Dignitat. Per això avui fem aquest acte. Perquè l'agraïment del país cap a vosaltres sigui públic, formal i solemne. I per això vull expressar-vos la meva sincera admiració, com a president de la Generalitat, però també com a ciutadà, com a persona. Parlant-vos tan sols com a ciutadà de Catalunya, tossut de mena, admiro la vostra tossuderia per a què la memòria es restituís, sense rancúnies, sense retrets. Endreçant-la degudament, dignament. Retornant les coses al seu lloc. Es bo que tant els nostres records, com la crònica del que hem estat, siguin desats al lloc que els correspon. Entre nosaltres. Dignament. El record de la privacitat vulnerada i de la injustícia, més que cap altre record, mereix respecte. La recuperació dels Papers de la Dignitat s'ha de convertir en un símbol del que és possible quan s'imposa la unió cívica i política de Catalunya, i de l'inici d'una nova etapa de la relació entre Catalunya i els pobles d'Espanya. El retorn ha estat una decisió presa per convenciment de l'actual govern d'Espanya, que també ens ha donat altres mostres de, quasi diria complicitat, situant seus de centres de decisió importants a Catalunya i acompanyant-nos amb coratge en la tramitació de la nostra llei fonamental en mig d'una "escandalera" considerable per part dels sectors més conservadors d'Espanya. Tant de bo que avui, poguéssim estar segurs de proclamar que mai més la dignitat de Catalunya serà ultratjada i tant de bo que els anhels de ple autogovern que ens animen acabin obtenint l'èxit que és a tocar de dits, més d'un quart de segle després de l'inici de l'autonomia. Sé que aquests són els desitjos que compartim. Compteu que com vosaltres la Generalitat seguirà maldant per obtenir la realització dels desitjos del poble de Catalunya i compteu que els realitzarem. Moltes gràcies de tot cor. 1 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1740 Title A name given to the resource Acte de reconeixement de la Comissió de la Dignitat Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Arxius Catalanisme Història Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-03-16 Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau de la Generalitat de Catalunya (Barcelona, Catalunya) EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/259/20060320.pdf 34a954cb4b984f1a1a532064baa36288 PDF Text Text Signatura del Pacte Nacional per a l'Educació Palau de la Generalitat | 20/03/2006 Conseller primer, consellera, estimats amics i amigues. Vull, en primer lloc, dir-vos que aquest és un acte rellevant, és ben evident. Veig moltes cares conegudes avui al Saló de Sant Jordi, i algunes de no tan conegudes; però en definitiva, cares que reflecteixen la presència aquí del món educatiu que ens ha de garantir que aquest país no només és, sinó que serà. Vull felicitar a tots els signants del Pacte per l'esforç de fer compatibles els legítims interessos de cadascú amb l'interès general. Crec que és una mostra de patriotisme -en el bon sentit de la paraula- exigent i discret; del tipus de patriotisme que necessitem per millorar aquest país i per tenir un país millor. Crec també que és una mostra de confiança en les nostres possibilitats col·lectives. En primer lloc, vull parlar sobre la significació del Pacte, que és de l'ordre econòmic de mil doscents milions d'euros. Crec que és una manera pràctica de demostrar que l'educació és la prioritat. Anava a dir que és una prioritat, però gairebé m'atreviria a dir que és la prioritat del conjunt de la societat catalana. L'educació, a vegades ho hem dit, és tres cops la prioritat. Volem dir que per a nosaltres, l'educació, l'empresa i el territori, són l'escenari. No es tracta només de dir que l'educació és important, sinó que l'escenari és important. I l'escenari és educació, empresa o treball i territori. Creiem que aquests tres vectors són els que el país necessita per poder dibuixar un futur millor operativament, més enllà de les posicions corporatives de cadascú, del Govern, dels mestres o de qualsevol sector. Si no hi ha empresa i educació i territori sobre la taula, si no es posen d'acord, si no hi ha estratègies basades en això, aquest país no anirà tan enllà com podria anar. Aquí hi sou tots tres de fet. I amb l'Acord Nacional per la Competitivitat, del qual han parlat també els representants sindicals, perquè també hi eren, jo crec que constituïu els dos pilars, les dues cames del cos que és la Generalitat de Catalunya i la seva governació. En segon lloc, el Pacte és una manifestació de la voluntat d'assumir les responsabilitats educatives que pertoquen a tothom, als mestres i professors; als pares i les mares; a les escoles públiques i les escoles concertades; a l'Administració educativa; a l'Administració local; a les empreses i els sindicats; etcètera. Per tant, vull convidar a tots els que hi sou, i als que encara no hi són, perquè crec que hi cap tothom, a participar, necessitem l'esforç de tothom. Vull ratificar el compromís del Govern de Catalunya; vull ratificar especialment el meu agraïment als ajuntaments, ho he dit moltes vegades, i crec que els ajuntaments han de jugar un paper més rellevant d'acord amb algunes cultures que no són tan centralistes. Algunes tradicions revolucionàries, són revolucionàries i al mateix temps molt centralistes, ja ho hem vist, per exemple, en el país veí, que ha estat model en moltes coses, però que segurament seria millorable en moltes altres. Hi ha altres models en què els ajuntaments, la proximitat, els alcaldes, la gent votada directament pel poble, tenen un rol més important en el sistema educatiu. Perdoneu que sempre insisteixi en això, però crec que és una opció que hem de fer, si volem que la veritat vingui de fora, de dalt o de l'abstracció, per dir-ho d'alguna manera; o si volem que vingui de la proximitat i del poble. I per tant, als ajuntaments jo els demano que mantinguin el seu compromís. Ratificar el nostre, el del Govern de Catalunya, que és polític, que és un acord transversal, com ho és l'Acord Estratègic sobre l'Economia catalana; i un compromís que és tangible. Es parla molt de la discreció, fins i tot de l'esvaïment d'aquest Govern. Es diu: "com que s'està fent l'Estatut, que és tan important, aquest Govern no es veu". Doncs avui sí que es veu i es veu amb realitats. Tapats o no, estem fent en dos anys i mig més que els governs anteriors en quatre. No perquè siguem "supermans", no perquè aquest govern sigui especialment extraordinari; sinó perquè ha arribat l'hora de fer coses que amb el temps s'havien anat deixant, per dir-ho així. 1 �I això passa sempre a la vida. Quan hi ha un canvi hi ha novetats, hi ha sorpresa, hi ha desconfiança; però al mateix temps hi ha sang nova, hi ha voluntat de bellugar coses que s'havien anat oblidant; i, per tant, sense que sigui un gran mèrit nostre, la veritat és que, efectivament, s'està fent més del doble del que es feia abans, amb el mateix temps i amb els mateixos diners. És veritat que invertim el 50% més que abans, però no és perquè haguem canviat el sistema de finançament d'una forma radical, que encara falta això, quan s'aprovi l'Estatut ja hi serem; però de fet, estem gastant un 50% més en inversions i jo diria que en reformes el doble, o sigui el 100%. El Pacte no ens ha de fer oblidar altres qüestions educatives, especialment les que desborden el marc de l'ensenyament obligatori. Recordo que en l'Acord Estratègic hem assumit compromisos rellevants per incrementar la taxa d'escolarització a la secundària postobligatòria; per potenciar els centres de formació professional de referència. I això és importantíssim, que la formació professional tingui el prestigi que com a país necessitem que tingui, i que el tingui perquè arribi la percepció a la gent de l’excel·lència d'aquest sector. I per últim, per posar en marxa una formació permanent i d'adults realment efectiva. Una reflexió final: Educació, Treball, Cultura i Civisme, vet aquí, jo crec que són els valors principals. Podem tenir uns serveis públics molt eficaços, podem ser els més competitius econòmicament, podem gaudir d'un elevat nivell de vida, però podem no tenir futur en la nostra societat si ens impregna un esperit excessivament agressiu i individualista, que no entén ni de pobles ni de civilitzacions ni de cultures. Jo entenc que el Pacte que ara subscrivim està amarat d'aquest esperit. I per tant, vull donar les gràcies, molt especialment, a la Conselleria i a la consellera Cid, per tal com han conduït tot aquest procés i els resultats obtinguts, i perquè en el dia a dia s'ha sabut governar i fer grans canvis en les regles del joc de la vida quotidiana, que és el més difícil. S'ha demostrat que és possible i, per tant, estic molt agraït als que ho heu aconseguit. Entenc que el pacte, repeteixo, està amarat d'un esperit de canvi. Vull felicitar-vos. Moltes gràcies a tots pel vostre compromís. 2 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1741 Title A name given to the resource Signatura del Pacte Nacional per a l'Educació Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Educació Gestió pública Joventut Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-03-20 Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau de la Generalitat de Catalunya (Barcelona, Catalunya) EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/260/20060327.pdf 0e514a9d474501edbfa558ad8f271906 PDF Text Text Conferència "Girona i el futur de Catalunya" Auditori Narcís de Carreras. Girona | 27/03/2006 Els agraeixo molt sincerament que m’hagin donat l’oportunitat de parlar, novament, a Tribuna Girona. A mig gener vaig tenir l’oportunitat de fer una estada de tres dies com aquesta a Lleida. A Lleida vaig centrar la meva intervenció a parlar de l’any 2006 com l’any dels fets. Vaig parlar de transparència i bon govern, vaig parlar d’infraestructures, vaig explicar l’estratègia econòmica del Govern i de què vol dir el 2006 ser una nació socialment avançada. Vaig fer també una referència a la necessitat d’entendre que moltes de les qüestions que Catalunya planteja com a nació en el marc d’una Espanya plural, no són altra cosa que la realització d’un vell somni que va tenir el seu moment d’esclat esplendorós ara fa cent anys. Hem trigat 100 anys a tocar amb els dits allò que havíem somiat. Ja m’ho han sentit dir, en altres ocasions: La Catalunya de 1906 va poder manifestar tot el seu potencial creatiu, després d’haver viscut un període de retrobament identitari previ. Vaig fer una referència obligada a l’estat de la qüestió de l’Estatut. La vaig fer al començament. Avui la faré, si m’ho permeten, al final de la meva intervenció. Però vegem primer quin és el pols vital general del nostre país. Catalunya, avui, és un país de 7 milions de ciutadans, que viu una situació de bona salut econòmica, social i de benestar. D’aquests 7 milions, un 12,6 % són homes i dones vinguts de països extracomunitaris. Aquesta qüestió s’ha convertit en una de les assignatures més complexes i difícils per a les administracions i per al conjunt de la societat europea en general. Abordar adequadament aquest repte és una de les claus de volta del futur del nostre país. No en va ha marcat l’agenda de la cimera comunitària d’aquest cap de setmana passat. Jo sóc optimista de mena, ja ho saben. Però en aquest cas crec que les actuacions que estem duent a terme fan que el meu optimisme tingui raó de ser, però no vull amagar que aquesta és una qüestió que no és gens senzilla, s’ha de mirar a la cara. Catalunya té una economia que recupera el ritme, que iguala el creixement espanyol, se situa en el 3,3 %, i supera de molt el creixement europeu. Alhora que creix i prospera, Catalunya és un país que progressa socialment i nacionalment. L’Acord del Tinell que va propiciar el govern que avui té Catalunya s’està acomplint. I es compleix amb satisfacció. Els posaré uns quants exemples que il·lustren, molt sintèticament, el grau d’acompliment del nostre programa. Avui estem invertint el doble per habitant que l’any 2003. En dos cursos s’han posat en funcionament 120 nous centres escolars i 1.000 aules d’acollida, de les quals 130 a Girona. Estem donant resposta a l’impacte del creixement demogràfic en el sistema educatiu. Dimarts passat mateix, el Govern va aprovar la construcció de nous CEIP a Figueres, l’Escala o Banyoles. També vam dir que volíem aprovar l’assignatura pendent de l’oferta pública de llars d’infants de qualitat i estem acordant amb els ajuntaments la creació de 30.000 noves places. 120 places a Girona capital i 750 al Gironès, en el període 2004-2008. Hem estès un programa de diagnòstic ràpid del càncer a tots els hospitals de la Xarxa Hospitalària Pública. Però aquesta innovació ve acompanyada d’un ambiciós programa d’inversions: el nou Trueta en serà la millor mostra a les comarques gironines. I estem ampliant la xarxa de Centres d’Assistència Primària: per exemple, amb l’ampliació del CAP de Can Gibert del Pla. També vam dir que volíem universalitzar els serveis d’atenció a les persones dependents i tal com ha fet el Govern d’Espanya, ja hem presentat al Parlament la nova Llei de Serveis Socials. Ens proposàvem donar resposta a les dificultats d’emancipació dels joves i ja hem començat a construir més de 13.000 nous habitatges de protecció oficial. Hem posat en marxa 117 projectes juntament amb els governs locals per avançar en el camí de la proximitat. Seguretat ciutadana: avui els mossos d’esquadra ja donen servei a dues terceres parts de la població. Estem complint l’objectiu de doblar el pressupost de Cultura en una legislatura. 1 �Ens proposàvem un reconeixement simbòlic i efectiu de Catalunya en el marc de l’Espanya plural i el Govern Zapatero ha estat pròdig amb gestos i realitats: reconeixement del Català a Europa, Papers de la Dignitat, trasllat de la CMT a Barcelona, etc. M’aturo aquí, però podria seguir enumerant i explicant l’abast de l’acció que estem duent a terme. És una obra de govern que suposa avenços incontestables en l’àmbit institucional, econòmic, territorial i, sobretot avenços significatius en les polítiques per a les persones. Però avui voldria mirar una mica més lluny: Catalunya ha experimentat els darrers anys una evolució clau per al seu futur en el marc d’una Espanya plural i d’una Europa ampliada que busca el seu futur col•lectiu. Des de fa uns anys el ritme s’accelera, la nova economia imposa noves regles i ens obliga a adquirir nous compromisos i noves obligacions. El progrés material i humà dels catalans i les catalanes, la cohesió social i el futur del país com a societat oberta, depenen del fet que entre tots trobem la manera de mantenir el vincle entre educació, treball, cultura i civisme. Pel nostre nivell de vida i de convivència és important que el sistema educatiu sigui potent, tingui les eines i els recursos adequats i ajudi a la reducció de les desigualtats. Alhora, la cohesió social només és possible si Catalunya és una societat d’oportunitats. Si som capaços d’aprofitar el talent, el coneixement i les habilitats de la ciutadania convidant a una acció responsable que confiï en la iniciativa de l’individu per obrir nous camins de progrés, el país anirà endavant. Però per aconseguir-ho, hem de trobar un nou equilibri. Assegurar a tots els ciutadans uns serveis públics de qualitat. I a la vegada oferir més incentius perquè les persones i les empreses que assumeixen riscos puguin veure premiats el seu esforç i la seva capacitat. Per això hem d’obrir un cercle de progrés que asseguri el nostre dinamisme econòmic i la cohesió social. Tinguem-ho clar: si obrim aquest “cercle de progrés” en els dos vectors que assenyalo, ens en sortirem. Si no, patirem. Serà un país malhumorat perquè estaria per sota del que hauria d’estar. Voldria centrar la seva atenció en 3 polítiques que marcaran la diferència en aquesta direcció: La Llei de Barris, el Pacte Nacional per a l’Educació i l’Acord Estratègic de l’Economia. Cadascuna d’aquestes polítiques per si sola justificaria un govern. Totes tres responen a una nova manera d’entendre l’acció política per part del govern que va néixer a finals del 2003: visió estratègica i màxim diàleg. Responien, també, a tres qüestions que durant la legislatura 1999-2003 havien constituït els principals retrets a l’anterior govern: Catalunya perdia competitivitat, el govern de Catalunya no abordava d’arrel la degradació progressiva –a nivell urbà i social- de molts barris i àrees urbanes en situació de risc i no s’afrontaven els principals reptes que ja tenia plantejats el sistema educatiu. Hem de ser capaços de recuperar el temps perdut i de gestionar el present i també de preparar el futur. 1. LLEI DE BARRIS La concentració de les problemàtiques socials més importants que ens afecten en alguns barris de Catalunya comporta un conjunt de riscos que cal conjurar. Per revertir aquests processos el Govern va impulsar de forma prioritària la Llei de Barris: és una llei que fa efectiva la col·laboració entre la Generalitat i els ajuntaments, per estendre el dret de tothom a gaudir d’un entorn digne i segur que afavoreixi el progrés personal i la cohesió social. El primer any vàrem finançar 13 projectes de regeneració urbana i el segon, 17. Amb 400 M€ d’inversió en total. Ara hem obert una tercera convocatòria per superar als 40 municipis. I creiem que podrem tancar la legislatura amb quatre convocatòries realitzades i 800 M€ d’inversió a 60 barris. Una bona part del futur de Catalunya es juga en aquest àmbit. A les escoles i als centres de salut, a barris com Salt-Setanta o Santa Eugènia-Can Gibert del Pla d’aquí de Girona. Figueres (Marca de l’Ham), i els nuclis antics de Ripoll i Olot, també s’han acollit als beneficis de la Llei de Barris. No ens podem permetre ignorar les dificultats que el creixement demogràfic planteja a les escoles, els centres de salut i els barris. 2 �Presentar la immigració només com a perill i problema no serveix per res. Ho fan els qui tenen menys interès per ordenar el creixement de les nostres viles i ciutats i menys confiança en la nostra capacitat per afrontar-lo. Perquè el que cal és redoblar el tremp de la ciutadania: Aconseguir el suport dels veïns, les associacions de botiguers i comerciants o les associacions de pares i mares de les escoles de cada municipi; vincular aquest suport a una clara aposta per la convivència, i treballar conjuntament, govern i ciutadania, per millorar els serveis públics i generar oportunitats d’ocupació i activitat econòmica. 2. PACTE NACIONAL PER A L’EDUCACIÓ No em cansaré de dir-ho: un país val el que val la seva educació. L’educació ha de ser el referent del país, el que assenyali el seu nivell i la seva ambició social i econòmica. El Pacte Nacional per a l’Educació situa, per primera vegada, l’educació com una prioritat compartida pel conjunt de la societat catalana. I ho fa donant respostes estratègiques a les qüestions de fons: A la necessitat d’un professorat qualificat i reconegut en la seva professió docent, d’una xarxa integrada de centres educatius finançats amb fons públics, d’uns serveis educatius més propers a les necessitats de les famílies, d’uns centres educatius més autònoms i d’una política de proximitat en la gestió dels recursos, amb plena corresponsabilitat dels ajuntaments amb l’administració educativa. El Pacte té tres objectius molt clars: disminuir substancialment el fracàs escolar, integrar tots els alumnes nouvinguts i donar un salt cap a l’excel·lència educativa. I compta amb la disposició dels agents socials i educatius a assumir les responsabilitats que els pertoquen. Per això serà la guia de referència permanent per a la política educativa del Govern. Els països amb sistemes educatius eficaços com Finlàndia tenen lleis i marcs de corresponsabilitat estables. Perquè el fet educatiu transcendeix les fronteres de l’escola i al mateix temps l’escola és concebuda com una institució social. Per això, amb el Pacte Nacional, l’Educació a Catalunya agafa la direcció correcta. Tanmateix, el Pacte no ens fa oblidar altres qüestions educatives. Especialment aquelles que es troben en el nexe d’unió entre l’educació, l’empresa i el territori, que, ja saben que és la meva obsessió, és un dels àmbits d’actuació prioritaris de l’Acord Estratègic de l’Economia, que el Govern de la Generalitat, les patronals i els sindicats van signar fa poc més d’un any. I aquí vaig a la tercera iniciativa a què em volia referir (i que fou la primera per ordre cronològic). 3. L’ACORD ESTRATÈGIC PER A LA INTERNACIONALITZACIÓ DE L’ECONOMIA No m’entretindré ara a relatar la pressió i l’estat de preocupació respecte de la situació de la nostra economia a finals del 2003. Les notícies de les deslocalitzacions semblaven el pa nostre de cada dia. Calia reaccionar. Ho vam fer i vam començar a treballar per arribar a l’Acord que signàrem un any després. En l’Acord Estratègic hem assumit, també, compromisos educatius rellevants per incrementar la taxa d’escolarització a la secundària postobligatòria, per potenciar els centres de formació professional de referència i per posar en marxa una formació al llarg de la vida realment efectiva. Però l’abast de l’Acord va més enllà de l’àmbit educatiu perquè és fruit d’un diagnòstic compartit dels grans reptes de l’economia catalana. I mostra el camí per gestionar la transformació cap a un teixit productiu més avançat i una indústria més forta: Per això entre 2005 i 2006 hi estem invertint més de 2.500 M€. I també estem millorant, en col·laboració amb el Govern central, les infraestructures físiques i tecnològiques amb l’aprovació del Pla de l’Energia, la dotació de sòl industrial, l’impuls de les obres del Tren d’Alta Velocitat, la consolidació de l’Aeroport de Girona, la reforma de la Nacional II, el desdoblament de l’Eix Vic-Ripoll, que va sortir a licitació la setmana passada, per valor de 270 M €. Aquesta setmana sortirà a licitació el darrer tram de l’autovia Figueres-Roses, ja saben que està molt avançat l’inici d’obres de la C-31 Palamós-Palafrugell i que és a punt d’iniciar-se el tram Maçanet-Santa Cristina d’Aro de l’autovia C-31. Prendrem les decisions pertinents per resoldre els accessos de Blanes, Lloret i Tossa des de la C-32 i Nacional II. 3 �Però tan important com aquests eixos, el nostre Govern ha iniciat un programa de senyalització, millora de ferms i modificació de la xarxa comarcal que té a la demarcació de Girona un abast sense precedents. Tot això d’acord amb els criteris de les directrius de mobilitat, com és el cas de la creació del Consorci del Transport Públic de Girona. I en el marc del Pla Director de l’Empordà, el Pla Director Urbanístic del sistema costaner i el Pla Territorial dels Pirineus i l’Aran (aquest darrer s’aprovarà inicialment aquesta setmana) o l’impuls de 6 centres tecnològics entre els quals hi ha el Centre Tecnològic en Noves Tecnologies i Processos de l’Alimentació a Monells, en són bons exemples. No els amagaré que tenim l’important repte de millorar la productivitat. No anem bé, no els amagaré que hem crescut més en braços que en eficiència. Però guanyem 20.000 empreses cada any, estem mantenint l’ocupació industrial, creem ocupació en altres sectors, el pes econòmic de Catalunya a Espanya és creixent i estem arrossegant altres regions espanyoles i franceses per construir una Euroregió potent. Si fem les coses ben fetes, i les estem fent bé, podem encarar el futur amb optimisme. En resum: El civisme i la convivència són la premissa del progrés (Llei de Barris) L’educació constitueix la frontissa entre les polítiques més orientades a la competitivitat i les polítiques més centrades en l’equitat (Pacte Nacional per a l’Educació). I disposar una bona política econòmica és clau per generar noves oportunitats individuals i col·lectives (Acord per a la Internacionalització de l’Economia). Cap de les tres iniciatives són un fi per elles mateixes, però són punts de partida sòlids. I, com ja he dit, reflecteixen una nova manera de governar, amb la complicitat de tots els agents implicats. Justament per això aquestes 3 línies de treball assenyalen un horitzó de canvi positiu. I vaig acabant. Els parlaré ara un moment de l’Estatut. Amb el nou Estatut tenim l’oportunitat de fer un pas endavant molt important en el sentit indicat. Amb l’Estatut també estem recuperant el temps perdut i construint futur alhora. Aquest era un compromís dels partits que van formar el nou govern i en el qual finalment hi van participar aquells que fins fa dos anys no en volien ni sentir a parlar. Aquesta mateixa setmana s’aprovarà al Congrés dels Diputats. Després vindrà el tràmit del Senat. Estem, pràcticament, davant el text definitiu. Serà la proposta que explicarem als ciutadans de Catalunya durant el proper referèndum. Serà el poble de Catalunya que el sancionarà i li donarà tota la seva força i legitimitat. Vaig dir, a la reunió de Miravet de novembre de 2004, que caldria que les forces polítiques fessin, al final de procés, balanç de pèrdues i guanys en relació amb el que l’Estatut de 1979 diu i el que dirà l’Estatut del 2006. I ho farem. El balanç serà enormement positiu. El camí ha estat complicat. Més del que alguns hauríem volgut? Potser sí. Però no gaire més del que era imaginable, ben mirat. El cert és que també ha estat molt enriquidor. Ens coneixem millor com a país. Per tant, vull començar aquesta reflexió d’avui sobre l’Estatut afirmant, amb tota rotunditat, que donaré per ben invertits tots els esforços, tots els sacrificis, totes les renúncies dels uns i dels altres, si el procés acaba com avui sabem que acabarà, és a dir, bé. Molt bé. Per a mi, les incidències del trajecte seran pura anècdota quan arribem a port. Perquè cap gran viatge és exempt d’obstacles i de problemes. Arribats a port la fatiga del viatge ha de deixar pas a una satisfacció creixent pel valor del conjunt del que s’ha aconseguit. Cap aquí és cap on hem d’anar. Fóra un error greu que, després de tant de treball, de tant de soroll en contra del que preteníem, ara que Catalunya ha assolit l’objectiu de tenir un gran Estatut, ens deixéssim dominar per aquella sensació una mica fatalista de sentir goig sense tenir alegria. Comencem a celebrar victòries. El que hem aconseguit i el que això significa, ha de ser motiu de satisfacció, d’orgull legítim i d’alegria. És el resultat d’un pacte entre Catalunya i Espanya. És la foto final de la negociació. És la millor fotografia que mai hem tingut dels pactes amb Espanya. 4 �Fa 100 anys ho van somiar, 30 anys més tard ho vam tocar de dits però no va durar. Del 36 al 76 dictadura. Al 79 Estatut i al 81 cop d’estat i després treball i silenci sobre l’Estatut fins fa 2 anys. La campanya del referèndum servirà per fer veure ben clar: què teníem en vigor fins ara i què tindrem a partir d’ara; com se’ns reconeixia fins avui i com se’ns reconeixerà a partir de demà; les competències de l’Estatut del 79 i les del 2006; la garantia –el blindatge- d’aquelles competències fa 27 anys i la que tindran les competències del nou Estatut, la garantia serà millor ara; la claredat de les relacions bilaterals aleshores i la d’ara; les claus del finançament que teníem i quines són les que ara tindrem: serveis iguals per a esforç fiscal relatiu similar, fórmula Castells; l’ordre no es toca; inversions de l’Estat: increment del 50% del percentatge. L’Estat invertia el 12% i hem arribat a l’acord que sigui el 18,5% Aquest és l’exercici que hem de fer una i altra vegada, i tants cops com faci falta, per explicar a la ciutadania de Catalunya què i per què hem fet el que hem fet en relació amb la nostra llei principal, l’Estatut. I ho hem de fer per convèncer la ciutadania de la importància de disposar d’un nou Estatut, sancionat amb el vigor que li donarà tenir el més ampli suport popular. Aquest és un exercici que han de fer, per començar, totes les forces polítiques que hi han treballat. Pensar que el poc que ens queda pendent és motiu per invalidar el molt que hem guanyat em semblaria un error de càlcul, sobretot per aquells que volen anar més lluny. La setmana passada vaig afirmar que el procés de l’Estatut havia arribat on podia arribar. Que és molt. I ens n’hem de sentir orgullosos. Perquè, vegem, algú pot pensar, garantir que hi haurà una conjuntura més favorable que la que hem tingut, em refereixo a la relació Catalunya-Espanya? A mi em costa d’imaginar-la. Algú pot pensar que si hagués estat possible no s’hauria anat més lluny del que s’ha anat? Jo crec que no. I, en qualsevol cas, si algun dia es donessin unes condicions adequades per millorar el que ara hem aconseguit, què impedirà, si hi ha majoria per fer-ho de plantejar-ho, negociar-ho i aconseguir-ho, si ja ho hem fet un cop? El que és clar és que per primera vegada s’ha reconegut la nostra personalitat nacional, com a nació. És a dir, se’ns ha reconegut el dret a afirmar, en el nostre Parlament -que és on rau la sobirania del poble de Catalunya- que som una nació. Això és extraordinari a Espanya. S’han reconegut els drets històrics de Catalunya en alguns terrenys essencials. Això també és extraordinari perquè permet enllaçar la construcció del futur –la clau del nou Estatut- amb algunes peces que són al fonament del nostre sistema de Govern i de la nostra cultura. Tanmateix, us haig de dir, aquí, que l’altre dia, a l’Ateneu Barcelonès, em va cridar molt l’atenció una afirmació del professor Manuel Castells. Cito: “L’esplendor del passat no és cap garantia d’un futur esplendorós”. Per què ho dic, això? Doncs perquè crec que el que realment serà històric de l’estatut del 2006 serà el reconeixement de Catalunya com a nació. Però, tant o més, ho seran el conjunt de drets i deures que reconeix a la ciutadania, el conjunt de drets i deures que reconeix en relació amb la igualtat de les llengües catalana i castellana, el conjunt de competències que reconeix que la Generalitat té en exclusiva o que comparteix amb el govern d’Espanya, el nou sistema de finançament, amb una major i molt superior capacitat normativa, amb la creació de l’agència tributària, etc. Tots aquests seran els drets històrics de la Catalunya del futur. I això sí que és transcendental. Però és que un procés d’aquestes característiques no tenia antecedent al nostre país. És la primera vegada que es reforma un Estatut en profunditat. 5 �Fins ara només s’havien proposat eines d’autogovern després de períodes convulsos o dictatorials. Ara s’ha exercit un dret democràtic en condicions democràtiques. La reforma dels estatuts és una gran expressió de maduresa del sistema institucional espanyol. És cert que la dilació i les dificultats i fins i tot les tensions que s’han viscut al llarg d’aquests mesos han causat cansament en la ciutadania. I això comporta un cert risc de desafecció, de desinterès de cara al moment realment crucial que és el de la ratificació popular del que hem aconseguit. És el que cal combatre. Serà fàcil. Perquè estic convençut que la gent vol que s’acabi el procés de l’Estatut. Però la ciutadania de Catalunya vol que s’acabi bé. La gent té ganes que hi hagi Estatut. I és responsabilitat nostra que vegi que l’esforç acaba i que acaba molt bé per al futur de Catalunya. I que acaba bé també per al futur d’Espanya. No seré pas jo qui vulgui establir paral·lelismes entre el nostre procés i el que es pot haver iniciat al País Basc a partir de l’anunci d’un alto el foc permanent per part d’ETA. Aquest és un moment que no tornarà fàcilment. Però sí que és cert que la resolució satisfactòria de la demanda de major autogovern per a Catalunya i l’inici del llarg camí que pot dur la pau a Euskadi i a tot Espanya suposaran un canvi qualitatiu proverbial en l’estat democràtic, Amb el nou Estatut tenim l’oportunitat de fer un pas endavant molt important en aquest sentit. El nostre país haurà estat, al capdavall, pioner en l’evolució del model territorial espanyol. Com ho havia estat en altres moments de la història contemporània del nostre país. Moltes gràcies. 6 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1742 Title A name given to the resource Conferència "Girona i el futur de Catalunya" Language A language of the resource Català Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Auditori Narcís de Carreras. Girona Subject The topic of the resource Catalanisme Economia Educació Estatuts Seguretat ciutadana Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Conferència Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-03-27 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/261/20060330.pdf 29810574c52732fac4467248ec0029e9 PDF Text Text Declaració després de l'aprovació de l'Estatut de Catalunya al Congrés dels Diputats Congrés dels Diputats. Madrid | 30/03/2006 Catalunya està d'enhorabona. I té motius per estar-ho: L'aprovació de la proposta d'Estatut de Catalunya al Congrés dels Diputats fa més realitat, fa irreversible, un vell somni: Espanya reconeix el que som i reconeix el que volem ser. Avui és un dia singular, un dia poc comú. Catalunya té un Estatut a l'altura del projecte catalanista formulat ara fa 100 anys exactament. L'any 5, l'any 6 del segle passat. L'any de la Solidaritat Catalana, de l'Institut d'Estudis Catalans, el moment de l'emergència del catalanisme. Hem hagut d'esperar molt per aconseguir un Estatut que estigués a l'altura d'aquell somni. No es tracta de dir que els estatuts que vàrem tenir no fossin bons pel moment en què es vivien; eren bons pel moment en què es vivien. Però no eren el somni que teníem i ara sí. Perquè ara s'ha canviat el concepte de país i s'ha canviat el sistema general de finançament, cosa que abans no s'havia pogut aconseguir. Ara Catalunya es posa al dia com a nació. Aquesta mateixa setmana hem afirmat que totes les incidències seran anecdòtiques si el final del procés és el que avui podem estar segurs que arribarà. Perquè ara el que compta és el que tenim per endavant. Tenim una eina extraordinària a les mans, a les mans de Catalunya, per construir el seu futur, un futur al qual tenen dret tots els ciutadans i les ciutadanes del país. Avui és Catalunya qui guanya: en reconeixement nacional de la seva personalitat, en finançament i en capacitat d'autogovern. Jo crec que estem fent un salt endavant per a tota una generació. Podem estar orgullosos, perquè hem manifestat, un cop més, la capacitat del nostre país de fer avançar les seves propostes per la via del diàleg i del bon enteniment. Aquest Estatut és molt sòlid. No s'ha fet contra res ni contra ningú. S'ha fet per governar-nos millor. També per estar millor en l'Espanya plural que ajudem a construir i que avui, jo crec, ha fet un pas de gegant. Com a president voldria que tothom, sense excloure ningú, se sentís satisfet del treball que s'ha fet. A aquest Estatut s'hi ha arribat gràcies a la bona feina i l'esforç de molta gent: el president de l'Institut d'Estudis Autonòmics, Carles Viver i Pi-Sunyer; el president del Consell Consultiu, Joaquín Tornos; els membres del Govern de la Generalitat que han impulsat la proposta de finançament, Antoni Castells, Josep Huguet, Joan Saura; el president del Parlament, Ernest Benach; els presidents dels grups parlamentaris de CiU, Artur Mas, PSC-CpC, Manuela de Madre, ERC, Josep Lluís Carod Rovira, i PP, Josep Piqué. Tots, perquè el 30 de setembre Josep Piqué hi era, hi va ser. Els altres membres dels grups parlamentaris que han participat en la tramitació del Parlament i del Congrés: Francesc Homs, Núria de Gispert, Ramon Camp; Lídia Santos, Miquel Iceta; Joan Ridao; Francesc Vendrell; Jaume Bosch, Joan Boada. Els lletrats del Parlament, Joan Vintró i Ismael Pitarch, i el lletrat del Congrés, José Luis Peñaranda. I també he de dir que no tot s'ha fet a Catalunya, per descomptat, també aquí. I aquí vull anomenar molt especialment el secretari d'Estat de Relacions amb les Corts, Francisco Caamaño. Sense les seves anades i vingudes, de Madrid a Barcelona i de Barcelona a Madrid, no hauria estat possible el que finalment ha estat realitat. Per descomptat, també el president del Congrés dels Diputats, Manuel Marín, i el president de la 1 �Comissió Constitucional, Alfonso Guerra. Els representants dels grups parlamentaris al Congrés que han contribuït al debat de la proposta durant la Comissió: Alfredo Pérez Rubalcaba, decisiu, Diego López Garrido, Ramon Jáuregui, Daniel Fernández; Federico Trillo, Soraya Sáenz de Santamaria; Josep Antoni Duran Lleida; Aitor Esteban del PNV; Gaspar Llamazares, Joan Herrera; Román Rodriguez del Grupo de Coalición Canaria-Nueva Canaria i Begoña Lasagabaster del Grupo Mixto, Eusko Alkartasuna. I l'aportació i el suport de la societat civil catalana des del primer moment de la tramitació, entre els quals no puc deixar de mencionar Josep M. Álvarez, Joan Coscubiela, Joan Rosell, Ricard Fornesa i molts altres, als quals demano excuses per no citar en una relació que, per sort, és extensíssima i que va començar a congriar-se ja a les acaballes de l'estiu passat, quan vaig adreçar-me a moltes d'aquestes persones perquè diguessin sí a l'Estatut del passat 30 de setembre. Com efectivament van fer i quasi diria a ulls clucs. Vull agrair, finalment, però no menor, l'esforç que ha fet el president José Luis Rodríguez Zapatero perquè Catalunya tingués la llei d'autogovern més ambiciosa dels tres darrers segles. S'hi va comprometre i ho ha complert. I ha estat decisiva la seva determinació i la del seu govern, en particular la del ministre José Montilla. Ara queda el procés de discussió al Senat. Mantinc la confiança que el procés seguirà avançant i la majoria s'ampliarà encara més en aquest tràmit. En qualsevol cas, després vindrà el moment que el poble de Catalunya ratifiqui amb el seu vot el nou Estatut. Estic convençut que els ciutadans de Catalunya diran SÍ al seu futur. El camí no s'atura. En les properes setmanes i mesos, assumiré la meva responsabilitat com a president de la Generalitat perquè el gran pas fet avui arribi a la seva culminació. No ens aturarem. Amb l'aprovació d'aquest text, podem estar segurs com mai que les nostres expectatives, els nostres desitjos, el que havíem somiat i els nostres anhels com a país tenen per endavant un futur d'esperança i optimisme. Catalunya està en condicions d'obrir una etapa més rica i més plena de la seva història. Una etapa que farem en molt millors condicions. Una etapa de treball intens per al progrés i el benestar de la ciutadania. Una etapa que ens permetrà refer i reforçar els llaços fraternals de Catalunya amb tots els pobles d'Espanya. Perquè no ho dubtin. Avui s'ha dit a l'hemicicle i és absolutament veritat: Espanya ha començat a canviar i seguirà el camí de Catalunya. I molts d'aquells que encara avui es manifestaven contraris o escèptics de la bondat del que avui s'ha votat, respecte de la seva importància, seguiran el camí que Catalunya ha traçat. El camí de l'Espanya plural. Moltes gràcies. 2 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1743 Title A name given to the resource Declaració després de l'aprovació de l'Estatut de Catalunya al Congrés dels Diputats Language A language of the resource Català Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Congrés dels Diputats. Madrid Subject The topic of the resource Autonomia Catalanisme Espanya plural Estatuts Política Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Declaracions Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-03-20 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/262/20060403.pdf 45c39ca01fc42b5ecdccf401ed701e72 PDF Text Text Discurs del president en l'acte del 50è aniversari de la creació del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici | 03/04/2006 Celebrem l'acte central de commemoració del 50è aniversari de l'únic Parc Nacional de Catalunya que és aquest, el Parc Nacional d'Aigüestortes. I ho celebrem perquè aquest Parc converteix a Catalunya i a Espanya en un dels paradigmes de la biodiversitat a Europa. I perquè representa una part fonamental del nostre patrimoni cultural -i dic cultural i no solament natural-. I és un exemple de la relació equilibrada entre l'ésser humà i la natura. Ha convertit la flora i la fauna dels Pirineus en un patrimoni de valor incalculable; ha protegit indrets que altrament haurien viscut processos d'erosió; ha protegit també indrets que van viure l'eclosió de l'art romànic; i ha donat a conèixer un entorn que conserva tot l'interès de les poblacions d'alta muntanya. Estem al 50è aniversari. L'Estat està cedint al patronat una bona part de les competències. Aquest és el gran Parc Natural a Catalunya, juntament amb Montserrat. El centre d'interpretació d'Espot i de Boí és també una fita importantíssima i, per tant, la celebració d'aquest aniversari ve acompanyada també de noves ambicions: modernitzar la gestió del Parc perquè sigui un referent del nou model de gestió de la xarxa de parcs nacionals; i dotar-lo dels mitjans necessaris per assegurar els seus valors patrimonials, culturals i naturals, de futur. Per això, evidentment, calen tres coses: l'ampliació del Parc Natural amb un creixement del 25%, que està previst; l'impuls del Pla Estratègic del Parc; i la millora dels accessos i les comunicacions. Tot això són molts recursos. Per començar hi ha pràcticament invertit 2 milions d'euros però estan previstos 4 milions d'euros més entre el Ministeri i la Generalitat. No són pocs recursos, hi ha una implicació efectiva. L'avenir del Parc d'Aigüestortes està lligat al projecte de futur del Pirineu en el seu conjunt. Jo diria en el cor de l'Euroregió Pirineus-Mediterrània i això representa que hem de plantejar-nos l'extensió dels serveis públics i les infraestructures no només del Parc. I sobretot una aposta per la qualitat i la feina ben feta, turística, natural, etcètera. Aquesta és l'aposta pròpia d'una societat avançada com és la nostra, que valora la importància estratègica del seu patrimoni històric, natural i cultural. Tot això passa en un moment en què l'Estatut a Catalunya ha declarat el Medi Ambient un tema enormement prioritari, establint la importància d'un desenvolupament sostenible, i la presència d'aquest valor en la tradició cívica del nostre país, al mateix temps que reconeix drets i deures en relació al medi ambient, cosa que abans amb l'Estatut del 79 no teníem. Reconeix el dret de viure en un medi equilibrat, sostenible i saludable i el deure de fer un ús responsable dels recursos. La competència en matèria de medi ambient és compartida. La Generalitat de Catalunya té poder per regular la flora i la fauna o la diversitat, a més d'importants competències en matèria d'espais naturals. Ja saben que l'organització territorial ens permetrà de crear la vegueria de l'Alt Pirineu tan desitjada i reconèixer un règim jurídic especial de l'Aran. L'Estatut, més la política de medi ambient, més l'organització territorial -vet aquí aquestes tres coses alhora-, ens permetran d'afrontar amb plenes garanties el repte de construir un territori més planificat, més ordenat i més endreçat, amb un Pirineu sostenible, en el marc d'una Catalunya més equilibrada i d'una Espanya en xarxa, que reconeix la seva pròpia diversitat i la respecta i hi inverteix. 1 �Per això, ara és el moment de l'Estatut de Catalunya. I la millor manera de fer-ho és difonent el seu contingut. Perquè aquest contingut és el millor argument per portar a la majoria del poble de Catalunya a donar el seu suport al referèndum que l'aprovarà. Moltes gràcies. 2 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1744 Title A name given to the resource Discurs del president en l'acte del 50è aniversari de la creació del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici Language A language of the resource Català Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici Subject The topic of the resource Cultura Commemoracions Medi ambient Parc Nacional d'Aigüestortes Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-04-03 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/263/20060421.pdf eab7f0db351f29d0fd5a0b961f3e9e13 PDF Text Text Paraules del president a l'acte de presa de possessió dels nous consellers Palau de la Generalitat | 21/04/2006 Quan vam començar, encara no fa dos anys i mig, tots érem nous. Ara no. Ara els consellers nous entreu en un Govern que ha après molt, que ha treballat molt i que duu una velocitat de creuer notable. Els consellers sortints poden estar orgullosos de la feina feta. I m'agradaria donar-ne uns exemples: El conseller Carles Solà ha tirat endavant el Pla de Recerca i Innovació 2005-2008, que haurà suposat més de 2.000 milions d'euros fins al 2008. Ha creat la bioregió com a línia estratègica, en ella hi ha en bona part el nostre futur tecnològic; ha aconseguit el retorn a Catalunya d'algunes de les principals figures científiques a nivell internacional, com els professors Massagué i Izpizúa, i ha posat en marxa el Pla de Bolonya a les universitats catalanes. És un full de servei important. El conseller Antoni Siurana ha aconseguit arrencar definitivament el Canal Segarra-Garrigues: s'ha aprovat la licitació en el primer tram i tindrem les primeres terres de regadiu el 2007, en el marc general de l'increment general d'aquestes inversions. Era una assignatura pendent, molt difícil d'encetar. Ha implantat el Contracte Global d'Explotació, amb 6 milions d'euros; ha aconseguit ser el primer en la presència d'alt nivell a les reunions dels Consells de Ministres de la UE, representant Catalunya i l'Estat, amb gran dignitat, i ha impulsat i dut a terme el Congrés del Món Rural. El conseller Joan Carretero ha incrementat els recursos destinats als municipis: ha incrementat la dotació del PUOSC (445 milions d'euros entre 2004 i 2007) i els recursos disponibles al fons de cooperació local. Ha millorat extraordinàriament les relacions de la Generalitat i els ajuntaments. I aquesta és una peça cabdal de la nostra governació. El conseller Josep Maria Rañé ha participat definitivament i decisivament en l'Acord Estratègic de l'Economia. Ha aconseguit una millora de l'ocupació a Catalunya: el nivell d'atur és el més baix dels darrers 30 anys, en pot estar orgullós, i la taxa se situa en el 6,1%, per sota de l'espanyola i l'europea, cosa que no succeïa fa temps en aquest país. I ha aconseguit mesures específiques sobre treball: com l'impuls de l'Acord Interprofessional de Catalunya 2005-2007 entre sindicats i patronals; ha incrementat la inversió en polítiques actives d'ocupació, i ha tirat endavant el Pla de prevenció de riscos laborals, cosa que un govern d'esquerres havia evidentment de fer. Ha gestionat amb encert i no sense dificultat la crisi SEAT/Volkswagen, i ha impulsat l'elaboració del Pla de l'Energia. No és un full de serveis minso. La consellera Caterina Mieras ens ha dut els Papers de Salamanca, i ha solucionat el conflicte difícil de l'Art sacre de la Franja. Ha aconseguit una projecció exterior de la cultura catalana com no havíem tingut mai, a Guadalajara el 2004, i ha preparat amb encert la propera ocasió, a Frankfurt 2007. Ha tirat endavant el Pla de Xoc d'Infraestructures Culturals, que suposarà una inversió per part de la Generalitat de 144 milions d'euros entre el 2005 i el 2007, i el Pla de Biblioteques, que preveu construir 79 biblioteques noves. I ha fet tot el que s'havia de fer per preparar la constitució del Consell de la Cultura i les Arts. El conseller Salvador Milà ha aprovat el Pla pel Dret a l'Habitatge de Catalunya; ha preparat el Pla d'inversions en infraestructures hídriques d'acord amb les directrius europees, amb les obres alternatives al PHN, i ha posat en marxa l'ampliació de la Xarxa Natura 2000, amb un nou equilibri entre el desenvolupament i els excessos del creixement. Haig de dir que el conseller Milà ha estat el creador d'una nova cartera. En aquest sentit té el major mèrit. Insisteixo doncs que aquest Govern podrà l'endemà del referèndum, amb un nou equip, estar ja funcionant a ple rendiment per assolir els objectius continguts en l'Acord del Tinell i per treure partit de les possibilitats del nou Estatut. 1 �En la línia apuntada en l'acte de commemoració del segon aniversari de l'Acord del Tinell, vull fer ben explícita la meva sintonia amb els tres grups polítics que donen suport al Govern, començant pel que m'honoro de presidir, que ha estat i és avui columna vertebral de la governació a Catalunya i a Espanya, i també pel que resta de la present legislatura amb els altres grups per la renovació del projecte catalanista i de progrés, que es va iniciar en aquesta sala i en aquest lloc el desembre de 2003. Josep-Lluís Carod-Rovira ahir mateix ens recordava cinc grans reptes col·lectius de la societat catalana, que hem de tenir ben present: la integració de la nova immigració; la millora i la garantia de la cohesió social, del benestar i de la igualtat d'oportunitats; la modernització del país, de les seves infraestructures i de les seves tecnologies; la internacionalització de l'economia catalana i la plenitud i normalitat lingüístiques. Joan Saura, també a l'acte del Tinell del desembre passat, ens exhortava a donar a la nostra acció de govern una perspectiva de llarg abast, perquè en quatre anys no s'acaba amb els efectes de vint-i-tres anys de política conservadora. Assumeixo aquests reptes i aquesta perspectiva: d'aquí a uns anys, s'ha de poder dir que amb el govern Catalanista i d'Esquerres, Catalunya va donar un tomb decisiu en 4 qüestions clau: qualitat democràtica, competitivitat econòmica, cohesió social i l'equilibri dels territoris. El nou Estatut ens serà una eina molt millor per caminar incansablement cap a la consecució d'aquests objectius. Com he dit fa un moment, avui el Govern de Catalunya és més savi i més experimentat. Amb la incorporació dels nous consellers hi afegim empenta i il·lusió renovada. Confio en tots i compto amb tots -els nous i els veterans- i, molt especialment, en la capacitat del conseller primer per impulsar i coordinar l'acció col·lectiva del Consell Executiu. Moltes gràcies. 2 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1745 Title A name given to the resource Paraules del president a l'acte de presa de possessió dels nous consellers Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Govern Gestió pública Catalunya. Generalitat Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-04-21 Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau de la Generalitat de Catalunya (Barcelona, Catalunya) EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/264/20060423.pdf 4fe80f9b9fca5ebacf0f31a997c79cd8 PDF Text Text Declaració del president de la Generalitat amb motiu de la Diada de Sant Jordi 2006 Palau de Pedralbes | 23/04/2006 L'any passat acabava el missatge institucional de la Diada de Sant Jordi expressant el desig de poder celebrar la Diada d'enguany amb el nou Estatut aprovat. Ha arribat de nou Sant Jordi i l'Estatut ja és a tocar. L'Estatut està donant les seves darreres passes abans del gran acte democràtic que ha de ser la seva ratificació pel poble de Catalunya. Ara ja podem dir que el nou Estatut serà -és ja- una realitat. I que aquesta realitat és molt més important que les vicissituds que ha hagut de passar per arribar-hi. N'ha de quedar l'essencial, i és que el nou Estatut és fruit del pacte entre la representació de la sobirania popular catalana, que és el nostre Parlament, i la representació de la sobirania popular espanyola. Ho torno a dir. L'Estatut és l'acord entre dues sobiranies, entre dos Parlaments, entre dues representacions. No podia ser d'altra forma. Així ha estat i està ben fet. Hem estat capaços de proposar, de dialogar i d'entendre'ns, malgrat que hi hagi hagut una desmesurada i agressiva campanya dels que s'oposen a la millora de l'autogovern de Catalunya, quasi diria que per principi, i dels que s'oposen també a l'eclosió de l'Espanya plural, quasi diria que per principi, perquè només en volen una d'unitària, d'única, sense matisos, sense perfils, sense accents, sense allò que dóna a aquest país precisament la seva gràcia i el seu interès. D'aquest pacte n'ha nascut el nou Estatut. I del seu Estatut, la renovació d'altres Estatuts, acompanyada de la pau basca, esperem. Ara és moment de fer-nos càrrec del valor del que està passant. Ara és el moment de comparar el que hem tingut amb el que tenim i amb el que tindrem. Aquest és l'exercici que hem de fer com a ciutadans i com a poble abans del Referèndum: constatar que el nou Estatut és un pas de gegant en relació amb l'Estatut de 1979. En primer lloc, hem de veure que reconeix millor els drets dels ciutadans i de les ciutadanes de Catalunya. Hi ha hagut un especial interès que fos així. Hem de veure que recull millor la nostra identitat nacional, que ens dota de més poder polític per autogovernar-nos. Que el nou Estatut ens atorga més competències i més garanties i més recursos per exercir aquestes competències noves que tindrem. És un Estatut que mira al futur i no al passat. És un Estatut orientat sobretot al servei de les persones. No és un Estatut proclamatori davant de Déu i de la Història, només. És un Estatut orientat a dir a les persones de Catalunya què és el que tenen dret a dir i què és el que tindran, i quines són, per descomptat, les seves obligacions com a ciutadans del país. Us convido doncs, a tots els catalans i catalanes, a fer junts aquest exercici previ al dia de la gran decisió democràtica, l'exercici de la constatació del que tenim entre mans. Del Sant Jordi del 2005 al Sant Jordi del 2006 hi ha hagut uns mesos de treball molt intens. Era el que tocava fer. Mesos de treball que no han impedit que el Govern governés, però que han tapat la governació del Govern, i aquest obscuriment del Govern el dono per ben fet en la mesura que ens ha permès, no solament governar, sinó a més legislar sobre la nostra governació, tot alhora. L'any passat vivíem moments d'esperança i aquest any a l'esperança s'hi afegeix la satisfacció pel fruit del treball compartit i la il·lusió pel que hem aconseguit. Convido a tots els homes i dones de Catalunya a celebrar el Sant Jordi amb aquesta il·lusió de saber que Catalunya té davant seu un futur esplèndid. I és amb aquest esperit i amb aquest sentiment que us dic: Bona Festa de la rosa i el llibre a tothom! Moltes gràcies. 1 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1746 Title A name given to the resource Declaració del president de la Generalitat amb motiu de la Diada de Sant Jordi 2006 Language A language of the resource Català Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau de Pedralbes Subject The topic of the resource Autogovern Autonomia Commemoracions Estatuts Missatges institucionals Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Declaracions Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-04-23 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/265/20060425.pdf 663c5890d54b1f59671194ec9f83d932 PDF Text Text Celebració del 50è aniversari del Consolat de Mar Llotja de Mar. Barcelona | 25/04/2006 Moltes gràcies, Francesc Cabana, per aquesta, jo diria deliciosa, xerrada en què ens ha fet passar per davant dels ulls i de la memòria una sèrie de personatges i un seguit de moments sense els quals no es podria entendre aquest país ni el seu futur tampoc. I jo crec que aquest és el lloc on això s'havia de dir. D'alguna manera, aquest és un temple del comerç i de la indústria de Catalunya i crec que les paraules de Francesc Cabana ens han fet viure, per uns moments, un període de temps que moltes vegades oblidem, de tan obsessionats com estem pel present i pel futur, i segurament fem malament de no, de tant en tant, recapitular com ell ens ha permès de fer. Moltes gràcies, Francesc Cabana, de debò, per les teves paraules. Estimats amics, Consell de Cent, Carreratge, Consolat de Mar. Vet aquí una colla d'institucions que aquest país s'ha inventat per autogovernar-se al llarg del temps. És un plaer acompanyar-vos, doncs, en la celebració del 50è aniversari del Consolat de Mar. La Casa Llotja de Mar efectivament ha estat, històricament, una de les institucions més emblemàtiques del comerç català i gairebé, diria, de Catalunya. Hi perviuen elements de valor permanent que reflecteixen la potència econòmica de la Catalunya medieval. Arquitectura i Mar són dos elements nuclears constants en la projecció del nostre país. Són punt de partida i camí d'expansió i creixement. Avui, en aquest indret s'hi respira, no només el passat i la història, sinó també la modernitat i la capacitat transformadora de la Cambra de Comerç de Barcelona. En les paraules de Cabana, hem recordat Fèlix Escales, Valls i Taberner, Ribera i Rovira, Josep Maria Figueres, Antoni Negre. Hi ha tota una història que, per propera que la tenim, potser no la veiem prou. Jo hi afegiria, perquè està més lligat a la meva experiència personal, Ramon Trias Fargas i el paper que va tenir en la protecció d'una generació de joves economistes, que tot just sortien de la carrera i buscaven feina en algun servei d'estudis. I a través de la seva protecció i del seu mestratge, vam aprendre i vam aconseguir tenir accés a uns coneixements i a un món que, altrament, ens hauria estat negat. Avui aquí es respira no només passat, sinó present i futur, i capacitat de transformació. La Cambra de Comerç de Barcelona i la seva voluntat de contribuir a generar un entorn favorable al progrés econòmic i social de la ciutat catalana, jo crec que estan absolutament acreditats. Ens trobem en un moment decisiu per Catalunya. S'ha fet referència abans, per part de Cabana, al nou Estatut. I estava parlant del nou Estatut del 79, però ara en tenim un de nou, nou. Ens trobem, doncs, en un moment decisiu, perquè el nou Estatut ja és a tocar de dits. I perquè l'obra de govern comença a donar els fruits esperats. Al llarg dels darrers dos anys, hem viscut amb una especial intensitat el procés que estem a punt de culminar. I serà bo que puguem passar aquesta pàgina. Perquè tant o més interessant és la pàgina següent: la Catalunya del present i del futur, les seves institucions, la seva governació, la seva gent. Però la voluntat d'encarar la pàgina següent de la nostra governança, no ha d'amagar la transcendència del moment que estem vivint. Sobretot per la millora objectiva, real, que suposa efectivament el nou Estatut. Si l'Estatut del 79 va suposar l'inici de la normalització democràtica, política, l'Estatut del 2006 serà el del reconeixement nacional de Catalunya, el de l'Espanya plural i el de l'enfortiment del paper de Catalunya a Europa, que és el nostre nou horitzó. No ens enganyem sobre això. Aquesta realitat és la que compta. Després de tot, hem estat capaços de proposar, de dialogar i d'entendre'ns. És cert que hi ha hagut una desmesurada campanya dels que s'oposen a l'eclosió de l'Espanya plural i, per tant, també a l'avenç de la Catalunya nacional, de la Catalunya orgullosa, ambiciosa, d'avui. Però la història ja ens diu que a Catalunya li ha tocat moltes vegades fer aquest paper d'anar davant. I després el que passa és que com que els altres van al darrere, i segueixen aquest camí que nosaltres hem traçat, doncs fan bona la nostra iniciativa, per molt que l'hagin criticada. 1 �Jo crec que la història ens dóna aquesta lliçó. És la història d'un país que ha hagut de pagar-se els costos ell mateix i que ha rebut també els beneficis del paper de pioner, que és un paper desagraït, inicialment, però que finalment dóna els seus fruits. I el que hem aconseguit ha de ser motiu de satisfacció, d'orgull legítim i d'alegria. Tenim un país en disposició d'obrir una nova etapa: una Catalunya que es debat entre la identitat local i la referència mundial, i que està experimentant un "tournant" decisiu en aquest moment. Altres vegades he expressat la percepció d'aquest canvi. S'ha anat fent evident la conclusió d'un període durant el qual, en el darrer quart del segle XX, vam aconseguir refer la Catalunya política i econòmica. Però aquella fórmula nascuda de l'empenta i la cohesió de l'antifranquisme, al qual avui també s'ha fet referència, s'ha esgotat i està emergint una nova forma d'observar i entendre el nostre país: més oberta, més plural, més atenta al futur que al passat, i tanmateix arrelada a la nostra història. Jo sovint em pregunto: Què volem? Una Catalunya unívoca, temorenca de discrepar d'una única veritat? És evident que no: volem una Catalunya decidida, que continuï avançant, i que afronti els grans reptes econòmics i polítics que tenim, que aposti per canviar el marc en el qual estem, i que creï un espai econòmic i polític potent i, si pot ser, nuclear-lo. Jo amb això vaig molt amb compte sempre. Quan parlem de l'Euroregió, quan parlem de Països Catalans potser, amb una mica de paternalisme, anem amb compte, nosaltres hi som, els altres hi són, i tothom ha de fer el seu paper. Qui tingui més força, que dirigeixi. I en tot cas, que tothom col·labori. Avui hi ha una competència real entre territoris. Una competència real, econòmica i política. I en aquest context, no arribarem a ser la Catalunya que volem ser si no teixim aliances territorials i desenvolupem noves estratègies en el terreny de la inversió i de les infraestructures que acompanyin l'ambició empresarial. Aliances i acords cap endins, cap a Espanya; i cap a Europa i cap al món. Empresaris i Govern hem vist clar que Catalunya tota sola, a Europa, no serà prou forta si no s'ajunta amb altres regions per tenir massa crítica; per tenir tot allò que necessita tenir: aeroports, tecnologia i universitats potents. Tot allò que fa que un país sigui potent avui a Europa. Aquest és el motiu pel qual hem apostat per l'Euroregió. Perquè hem vist que en el mapa d'Europa que defineixen les grans concentracions urbanes de Madrid fins a París i de París a Frankfurt i Londres o a Milà, hi ha un espai per a una Euroregió potent, competitiva, tecnològicament avançada i políticament innovadora. Es tracta d'equilibrar un important grau d'obertura de l'economia amb l'enfortiment, al centre d'aquesta Euroregió, de la cohesió social i de la centralitat territorial, en un espai euromediterrani que ens aporta oportunitats estratègiques. I el nou Estatut és també una plataforma i un motor d'aquesta transformació. Un motor que ens condueix, per tant, a una Catalunya més forta. El proper mes de juny estic convençut que la ciutadania de Catalunya votarà massivament el nou Estatut. I estic igualment convençut que el poble de Catalunya farà un positiu pas endavant cap al seu futur amb aquesta aprovació. Hem de fer bona la nostra millor tradició. Saber que el futur ja és entre nosaltres. Que el món no s'atura. I que les eines per al nostre autogovern són un instrument clau per aconseguir que Catalunya continuï progressant. Tant de bo que el llegat de la Catalunya que es feia a mar obert, el llegat que ens fa evident el Consolat de Mar, ens serveixi també d'estímul per tornar a navegar amb força, i fer-ho en la direcció correcta. Un cop més, moltes felicitats i moltes gràcies. 2 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1747 Title A name given to the resource Celebració del 50è aniversari del Consolat de Mar Language A language of the resource Català Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Llotja de Mar. Barcelona Subject The topic of the resource Commemoracions Competitivitat Estatuts Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-04-25 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/266/20060427.pdf 21fe33ef4a01b7ad903d449d73d072b9 PDF Text Text Lliurament dels Premis Primer de Maig Auditori Universitat Pompeu Fabra. Barcelona | 27/04/2006 Realment ha estat una tria que hem anat seguint apassionadament perquè en tots i cadascun dels punts ha estat enormement afortunada. M'ha impressionat cadascun dels arguments i cadascuna de les persones. Penso que el primer agraïment el devem, i aquí se n'ha fet menció en el moment de començar l'acte, als que van fer possible l'existència d'aquesta universitat, senyor rector, en aquest indret. I aquests van ser el senyor Argullol, segurament el primer rector, i l'alcalde de Barcelona, el senyor Clos, que en aquell moment era el president del districte de Ciutat Vella i va decidir que Ciutat Vella es mereixia una universitat. I aquí la tenim. Moltes felicitats. Va ser un gran moment i una gran decisió. A l'amic Ahumada, perquè crec que representa el millor de 1968. Moltes vegades s'ha dit que el 1968 va ser un fracàs i l'amic Ahumada demostra que no ho va ser tant perquè va tenir fills, i fills que han fet obres importantíssimes. A David Held, perquè ell representa aquesta capacitat britànica de la London School of Economics, de Guidens, de Rogers, de Foster, d'ell mateix, amb el qual una vegada ens vam reunir amb Joan Clos, precisament, a Londres. Jo crec que són una gent que té una visió del món més perspicaç. Ja no són imperi, però han estat imperi i saben què és l'imperalisme per dins. I per tant, no solament criden contra l'imperialisme, sinó que l'estan disseccionant i estan sent capaços, millor que ningú, de dir-nos com s'ha de desmuntar això i com s'ha de substituir. Aniríem seguint, perquè totes i cadascuna de les intervencions que heu fet m'han semblant importants. La que s'ha referit a la ministra Calvo i a la consellera Mieras. En el moment en què la desconfiança i la fúria s'estaven apoderant de la dreta espanyola van mostrar un coratge extraordinari. Ara semblaria més fàcil, segurament, de fer el que elles van aconseguir, però en el moment en què ho van fer, per descomptat, que no ho era en absolut. Estic segur que aquesta línia de recuperació del passat, que en l'acte d'avui jo crec que resumeix millor que cap altre, acabarà també amb la rehabilitació total del president Lluís Companys, amb la restauració de la seva memòria i, evidentment, amb el retorn total i definitiu del castell de Montjuïc a Barcelona. N'estic segur perquè, en un acte com el d'avui, es demostra que no hi ha res que quedi oblidat i, per altra banda, hi ha elegància en el moment de la reclamació i eficàcia en el moment de la seva obtenció. Dieter Koniecki ha estat per al socialisme català, i per al socialisme espanyol, una mena de benedicció que segurament no ens mereixíem però que ens ha permès ser com som i arribar allà on hem arribat. Perquè ara sembla tot molt fàcil, que tot ve de dalt, perquè estem al poder i que, per tant, a partir del poder es pot aconseguir tot. No, a partir del poder no es pot aconseguir tot, es pot aconseguir tot a partir de la convicció i del treball ben fet. I Dieter Koniecki és aquestes dues coses alhora. Jo tinc, com ell, un record profundíssim d'aquell dia de l'any 1989 amb els carrers de Berlín de l'est absolutament buits en què vam entrar en una capella absolutament plena i a vessar de gent entusiasta. Això des del carrer no es veia. Estava a dins, estava amagat, com a Alemanya estàvem. L'Alemanya que havia quedat tapada pel comunisme. Estava amagada en aquella església, aquella nit, en la qual vam participar en un acte més dels que van formar part per la recuperació de l'Alemanya democràtica. La Fundació Bayt al-Thaqafa és una realitat que conec bé, a la qual l'Ajuntament de Barcelona va ajudar, i Teresa Losada també ens va ajudar a nosaltres, perquè d'alguna forma ens va mantenir en contacte amb tot allò que no es veia d'aquesta ciutat. I quan ha sortit l'amic Monells a parlar dels noms de les ciutats de Lleida o d'algunes ciutats de Catalunya que començaven per Al, a mi m'ha recordat que quan vam anar al Marroc ens va arribar el ministre d'Exterior, que es diu Benaissa, i jo li vaig dir: "Escolti, vostè es diu Benaissa però vostè és de Vinaixa, a veure si ens entenem, vostès van ser allà". I un altre ministre es deia Benarrogli, escolti vostè és de Vinaròs. Efectivament, la Catalunya nova, que a vegades oblidem, no era una Catalunya cristiana, era una Catalunya en algun moment musulmana, i és aquesta una herència que, com ha dit Teresa Losada, nosaltres no hauríem de negar, i menys en el moment en què se'ns presenta precisament l'arribada dels immigrants com un problema, perquè efectivament ho és, no ens enganyem tampoc, tampoc no féssim angelisme. Aquest un problema dificilíssim de resoldre, però sapiguem que tenim instruments i factors que ens poden ajudar a resoldre'l. 1 �Benvolgudes amigues i benvolguts amics, quasi no us diria res més, perquè tenia un discurs preparat però m'ha emocionat molt més i m'ha interessat molt més el que aquí s'ha dit que no pas el que us volia dir. Només dir-vos que per mi el company Xavier Soto, el company Joan Reventós, el company Ernest Lluch, el company Antonio García, el company Joan Codina, i el que s'ha dit avui d'ells, em fa pensar que efectivament aquest partit és un partit invencible, aquest sindicat de la UGT és també un sindicat invencible. Perquè estan basats en una convicció profunda i amb una gent que la van servir amb lleialtat i que ens van mostrar un camí que ara nosaltres, encara que volguéssim, no podríem deshonorar, perquè ja està dibuixat. Avui és veritat, el nostre futur té un nom propi que és l'Estatut. D'aquí unes setmanes, el poble de Catalunya decidirà si vol canviar l'Estatut del 79 per l'Estatut del 2006, que s'ha posat al dia en les aspiracions i en les necessitats de la Catalunya del segle XXI i, per descomptat, el poble de Catalunya el que no farà seran invents estranys. El que no farà el poble de Catalunya serà anar a votar de segons quina manera. El poble de Catalunya sap perfectament com l'estatut que tenim, el temps l'ha anat desvirtuant. No és que fos dolent, perquè no és dolent, però era inexpert, perquè va néixer abans de tot, al principi de tot i la realitat l'ha anat escurçant, li ha anat retallant una mica les ales i les possibilitats. I, per tant, aquest d'ara no havia de ser tan senzill, tan concret, tan resumit, havia de ser molt més llarg, molt més prolix, molt més carregat de desconfiança, en el sentit de la desconfiança democràtica, en el sentit positiu de fer d'aquest text, un text blindat, però en el millor sentit. Vosaltres sabeu que els esforços esmerçats en el nou estatut no han estat en detriment del projecte social que ens anima, sinó al contrari. No us creieu que hàgim fet l'Estatut per allunyar-nos d'Espanya i menys per trencar la convivència harmònica dels ciutadans i dels pobles d'Espanya. Sé també que vosaltres sou conscients que no hem fet l'Estatut per tancar-nos a nosaltres mateixos en un laberint identitari. L'hem fet, això sí, conscients que Espanya canviarà una mica a partir de l'Estatut. És a dir, no ens resignaríem a pensar que el que aquí es faci no té a veure amb el conjunt d'Espanya, no només perquè l'estimem i perquè hi som, sinó també perquè la volem canviar. I Espanya s'ha de deixar canviar una mica per Catalunya, perquè si no no seríem coherents uns i altres. Per alguna cosa som federalistes, oi? Doncs no seríem coherents. Jo crec que això a poc a poc s'anirà entenent. Fa uns mesos això era impossible de saber amb la cridòria que la dreta va muntar, i ara a poc a poc s'anirà sabent, perquè totes les autonomies espanyoles incloses aquelles governades per la dreta, aniran seguint el camí que l'Estatut de Catalunya ha marcat. Per tant, jo crec que aquí som conscients que aquestes conviccions sobre la intencionalitat del nou Estatut xoquen amb els tòpics que han volgut aixecar els adversaris, ho hem de dir sense embuts, aquests adversaris són els adversaris de la Catalunya plena i de l'Espanya plural, d'ambdues coses alhora. Estranys companys d'oposició a l'Estatut, per cert, i estranys companys també els que han votat contra el català a Europa, els dos nacionalismes, l'espanyol del partit popular i el català del partit lliberal, sembla que s'han oposat que el català, el valencià, el gallec i l'èuscar, puguin ser per 7 vots a 6 utilitzats al Parlament Europeu. Nosaltres amb això som coherents, també en això som més de fiar i més constants, potser de vegades no fem volar tants coloms, però els coloms que fem volar són els que arriben a lloc. Per tant, l'Estatut no és contradictori amb una política social ambiciosa, i no solament no ho és, sinó que n'és la garantia, per tant l'Estatut no ens tanca en un petit racó d'Europa sinó que ens obre les portes d'Europa i de l'Euroregió que volem construir. I, per tant, i finalment, l'actitud del govern espanyol de José Luís Rodríguez Zapatero i decisions com el retorn dels papers de la dignitat, donen sentit i omplen de realitat la nostra aposta per l'Espanya plural. Amb el premi compromís a Dieter Koniecki fem un reconeixement al molt que la fundació Friedrich Ebert, en concret el seu representant a Espanya des del 1975, ha fet per la recuperació de les llibertats. Ens hem dotat fins ara d'instruments per una bona governació en aquest país, crec que estem a tocar de dits d'un segon període de la governació de Catalunya en el qual les realitats de la governació passaran per davant del gran debat identitari, però primer hem de guanyar el debat identitari, i el guanyarem. El guanyarem perquè la gent d'aquest país no es deixarà enganyar, ni per aquells que diuen que no amb la boca plena ni per aquells que diuen que no amb la boca petita, perquè el poble de Catalunya dirà que sí a l'Estatut que és infinitament millor que l'estatut del 1979. L'hem fet amb la nostra experiència, amb el nostre treball, l'hem fet mirant a l'estranger, mirant a les altres experiències que hi ha de governació democràtica en països de caràcter plural, i l'hem fet, en definitiva, conduint un esforç del Parlament de Catalunya que ha tingut uns protagonistes 2 �que es diuen Miquel Iceta, Joan Ridao, Joan Saura i Quico Homs. Són aquests, són els nostres parlamentaris i, jo diria que sota la instigació, la prudència, l'ambició del PSC, que han arribat allà on han arribat. Ningú ens ho podrà treure això. Anirem tots a dir, el poble de Catalunya, el que volem que tingui Catalunya i Catalunya ho tindrà. Moltes gràcies. 3 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1748 Title A name given to the resource Lliurament dels Premis Primer de Maig Language A language of the resource Català Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Auditori Universitat Pompeu Fabra. Barcelona Subject The topic of the resource Catalanisme Estatuts Premis i reconeixements Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-04-27 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/267/20060502.pdf 5f78cbed69f0726d4e1e9463db87a312 PDF Text Text Conferència del president de la Generalitat a l'Assemblea anual de la fundació empreses de l'Institut Químic de Sarrià "Governar la Catalunya del Coneixement" Institut Químic de Sarrià. Barcelona | 02/05/2006 La veritat és que els haig de donar les gràcies per haver-me donat l'oportunitat de compartir unes hores amb vostès i de sentir la trajectòria de la seva institució, que va amunt en quantitat i, sobretot, en qualitat, i de poder dir unes paraules en el marc d'una institució centenària, com és el Químic de Sarrià, i que té una trajectòria tan vinculada als millors moments de la història d'aquest país. L'IQS fundat a Roquetes, com ara s'ha dit, ho va ser l'any 1905. És l'any en què comença quasi tot a Catalunya, tantes coses que van passar en aquell moment. Ens les prometien molt felices com a país, després va venir tot el que va venir, dues guerres mundials, una guerra civil, un desastre, una dictadura, etc. Però ara tornem a ser en l'esperit de l'any cinc i jo diria que amb la il·lusió i amb la veterania. Jo crec que el prestigi internacional que teniu conforma un tarannà de l'IQS i el converteix en un exemple a seguir. Mirin, haig de fer una referència tot just començar a l'Estatut. Demà és un dia important en el procés de tramitació del nou Estatut. S'inicia la discussió de la proposta a la Comissió General de les Autonomies al Senat i demà hi hauré de ser, aquesta nit hauré de fer cap a Madrid. Aquest cop val la pena anar a defensar una peça legal que serà la base fonamental de la vida política d'aquest país en els propers vint o trenta anys. Ho faré amb tota la convicció del món. Segurament és cert que altres autonomies miren a Catalunya una mica com a referent. I jo diria que no és probable, sinó que és segur, tot i que la seguretat no la tindrem fins que ells no facin el seu estatut o toquin els que ja tenen, i es vagi veient fins a quin punt és cert que Catalunya és qui dóna el to i, quasi diria la nota, que s'ha de donar en aquest moment, en aquest país, en les circumstàncies en què vivim. Sigui com sigui, hi haurà un abans i un després de l'Estatut del 2006. El nostre govern farà un salt endavant molt important, gens menor. L'Estatut probablement serà l'estatut amb més competències d'Europa. He estat pensant en els landers alemanys, en Escòcia, en Gal·les, en les regions italianes, les belgues... no n'hi ha cap que tingui les competències que nosaltres tenim. La regió de Brussel·les ha firmat un tractat comercial amb la Unió Soviètica, temps enrere, però això és quasi més un fet curiós que una realitat fonamental. No hi ha cap autonomia, regió o land a Europa que tingui la potència competencial que té la Generalitat de Catalunya i quasi diria, per tant, també l'econòmica perquè, evidentment, les competències demanen diners i els diners estan acabant de venir, com ara els explicaré. Un salt com aquest és difícil que es torni a donar en molt de temps. Catalunya pot anar més lluny del que ha anat durant tres segles. Crec que hem de donar per ben invertits els esforços, els sacrificis i les renúncies que alguns han hagut de fer, que hem hagut de fer, perquè el procés que avui acaba, sabem que acaba no bé, sinó molt bé, no ens enganyem. L'Estatut reconeix més que mai la nostra personalitat nacional, i això ja no és una cosa que només es cridarà de tant en tant al camp del Barça perquè ha passat alguna cosa important i ens reunim tots allà dient que Catalunya és una nació. No. Ho diu la llei, i ho diu una llei aprovada per l'Estat espanyol i això té un valor immens. Tenim drets històrics, en el terreny de la llengua, de la cultura, del dret, que es reconeixen en la ciutadania en general. Tenim una igualació ben estructurada de les llengües, catalana i castellana, tenim un conjunt de competències que reconeix a la Generalitat una exclusivitat que comparteix, en alguns casos, amb el Govern d'Espanya, en coses en les quals abans no podíem dir res. En el nou sistema de finançament, amb una major i molt superior capacitat normativa, amb la creació d'una agència tributària pròpia que, en el futur, pot anar heretant, i heretarà, les competències que puguin ser de l'agència estatal o de l'agència compartida. Jo crec que els passos 1 �endavant en matèria econòmica són molt importants: serveis bàsics de la mateixa qualitat amb esforç fiscal similar. Mireu, això que diu l'Estatut, per la insistència del Govern de la Generalitat, i per descomptat del Parlament de Catalunya que va ser qui el va aprovar, sobre aquesta matèria: serveis bàsics de la mateixa qualitat amb un esforç fiscal relatiu similar, és la mare dels ous de l'equitat en aquest país. Perquè fins ara tu sabies que pagaves i sabies que els altres rebien, però era difícil d'explicar a tothom el com, el per què i el quant exactament. Doncs ara hi ha un principi, i és un principi que no està establert a la Constitució Espanyola, sinó que està establert a l'Estatut de Catalunya que els altres, per descomptat, seguiran, perquè si a Madrid no haguessin fet els números del que això representa si es generalitza a totes les autonomies, això no s'hauria pogut aprovar. I allà es diu clarament que tindrem, per un esforç fiscal relatiu similar, un nivell de serveis bàsics també similar. És a dir, que nosaltres estem disposats, ja que tenim més renda, a fer més contribució en aquests serveis iguals a tot Espanya, però només en la mesura en què això és proporcional, com he dit, a la renda relativa de cadascuna de les autonomies i, per tant, no més enllà d'això. Ara ja sabem de quin mal hem de morir. Sabem que podem haver de pagar 100 euros, 115 o 112, però sabem que no en tindrem menys de 100, com era fins ara que en pagàvem 120 i en teníem 90. De manera que és millor la situació econòmica, però és sobretot més justa i més entenedora. I d'altra banda, quant a la inversió que ve de l'Estat cap aquí, passem del 12 al 18,8%, que vol dir sis punts, és a dir, un increment del 50% de la inversió de l'Estat que, a més, mai havia estat garantida i que ara ho estarà durant set anys. Per què set anys? Perquè són els anys en què el Govern espanyol sap què obtindrà d'Europa i, per tant, què pot comprometre, i més enllà s'haurà de validar aquest acord, però durant set anys tindrem aquest increment d'inversió molt important. Tots aquests seran els drets històrics de la Catalunya del futur. I crec que interpreto el sentiment de la majoria si afirmo que Catalunya ja en té una mica ben bé prou d'insatisfacció, d'haver-se de queixar, i no vol seguir-se queixant. Ara és hora d'encarar el futur amb optimisme, però evidentment, amb raons sòlides per a aquest optimisme com les que els estic dient. S'equivoquen els que apel·len de nou a una nova frustració perquè s'enduran una sorpresa. Jo crec que la gent ha entès profundament de què va el que s'està fent. Però, en fi, no he vingut a fer una conferència sobre l'Estatut, sinó més aviat sobre la situació econòmica i competencial de Catalunya. On som? Som en un moment de bona situació econòmica, la nostra renda per capita ja és superior a la mitjana de la Unió Europea. Qui ho hauria dit fa una colla d'anys? Espanya és el lloc on vénen capitals europeus que busquen rendibilitats i creixements més alts que la mitjana. Espanya està creixent tres vegades més que Alemanya i segurament quasi tres vegades la mitjana europea, i això fa que tot el diner mòbil estigui venint cap aquí, cosa que és un avantatge i també crea alguns problemes, com sabem, perquè aquesta economia es pot rescalfar, tornar una mica especulativa i patir una mica més després l'ajustament que s'haurà de fer en el moment en què això baixi una mica. Però no ens podem queixar. El creixement del PIB del 3,4% de l'economia catalana és un creixement molt considerable, amb un 3,3% estimat pel conjunt del 2006. És a dir, el PIB català confirma la seva fase expansiva i està en una bona posició per tancar, definitivament, el diferencial de creixement amb l'Estat. Catalunya és, amb diferència, la comunitat autònoma espanyola que més llocs de treballs crea i Espanya és el país que més ocupació està creant a la zona euro. El primer trimestre del 2006 ha registrat un creixement del 0,9%, davant del 0,1% del trimestre anterior, i la inversió industrial, que havia crescut en un 5,7% l'any 2005, enfront del 3,5% de l'any 2004, també apunta cap a una important reactivació. Tot això, doncs, són bones notícies d'una situació relativa a la que vam trobar a finals del 2003. No és responsabilitat del govern, això és responsabilitat del govern i de la societat, de l'economia i de la conjuntura, però evidentment ens n'alegrem. Jo recordo que en el moment en què vam entrar encara estàvem amb les notícies de les deslocalitzacions com a notícies més importants, empreses que se n'anaven, que tancaven i que anaven cap a ambients una mica menys cars, suposem, o més competitius des del punt de vista salarial. Tanmateix, el que és rellevant de tot plegat és que les noves dades demostren que el patró de creixement de l'economia catalana ha anat variant progressivament i a fi de bé. 2 �Assistim a una transformació del model de competitivitat. En l'acord estratègic que vam aprovar i que és l'instrument més emblemàtic, s'insisteix a tendir cap a un model basat en el coneixement i la innovació, per tant, importància gran del que en aquesta casa es fabrica, que és saber i que és aptitud i que és competitivitat en el nivell alt. Creiem que és aquí on ens la juguem a l'última hora. Amb tota franquesa, hem de tenir una estratègia clara, una decidida aposta per la innovació i tot just som al començament d'aquesta fase. Durant el període 2002-2004, la productivitat ha augmentat a Catalunya el doble que a Espanya, amb unes taxes de variació anual del 0,6%, que és molt, d'augment de la productivitat per persona, contra un 0,3% a Espanya. Xifres, d'altra banda, encara molt inferiors al que està passant en altres països i això és el que ens ha de preocupar. A la Unió Europea estan creixent a l'12%, nosaltres al 0,6%, Espanya al 0,3% en total, Europa a l'1%, els Estats Units a l'1,9%. La despesa en R+D que representava un 1,34% del PIB, representa un important avenç respecte al 2003 (1,27%). Aquestes dècimes, poden semblar poc, però vostès saben que és molt. Se situa per sobre de l'espanyol, que és de l'1,07%, i encara és inferior a les taxes de la Unió Europea, que són de l'1,9%, repeteixo d'R+D sobre PIB. Per tant, un nou compromís col·lectiu és el de governar la Catalunya del coneixement, la de mantenir un vincle entre educació, treball, cultura i civisme, la de culminar el procés de modernització tecnològica i de les infraestructures, ara en parlaré un moment, i finalment, de definir noves aliances territorials per construir un espai econòmic i polític potent a Europa amb els nostres veïns. Aquestes tres línies són les que formen el cor de la nostra estratègia econòmica, i quasi diria que política. Des del punt de vista primer, vull insistir en la importància dels idiomes. A Catalunya hi ha una certa versatilitat per això, perquè hem nascut amb dues llengües, amb una llengua pròpia i una llengua comuna, i això fa l'adaptació relativament més senzilla que en altres comunitats autònomes o fins i tot que en altres països. Això és veritat i està demostrat científicament, i ens permet anar a un país amb quatre idiomes, que crec que és al que hem de tendir, el català, el castellà, l'anglès i un altre, que pot ser el francès, o, en el futur, d'altres que aniran sent cada vegada més importants en el món i no cal que els digui quins. Una bona educació exigeix la implicació de tota la societat. Estem en una Catalunya que s'està plantejant la immersió en un cercle virtuós de polítiques, tant en el que es refereix a l'àmbit i el temps, com els objectius, però totes aquestes línies amb una mateixa finalitat, que és la de tenir un país obert al progrés i obert, al mateix temps, a polítiques socials avançades i de solidaritat. És en aquest sentit, que afirmem que el Pacte Nacional per l'Educació o la Llei de Barris són també polítiques econòmiques clau, perquè sense millorar sensiblement la formació, i quasi diria la moral i la qualitat urbana dels nostres barris, no estarem donant el senyal, a un percentatge molt elevat de població, que aquest país està canviant i que això és seriós, Per tant, val la pena que s'esmercin i es bolquin amb una millor formació i amb una identitat més forta i amb una actitud en la vida social i econòmica més competitiva i més agosarada. Sense millorar en aquests terrenys, jo crec que cap dels objectius que s'anuncien com a objectius del país podrien arribar a ser obtinguts. En matèria de polítiques, en aquest camp, i concretament en R+D, mantenim una colla de línies d'avenç que els vull comentar. Cinc línies. 1. Assolir un nivell d'inversió en R+D+I sobre el PIB que sigui equiparable a la mitjana europea. Ja els he dit que l'any 2003 la inversió era de l'1,38%, el 2004, de l'1,44%, i estimem que arribarà a un 1,64% en aquest any 2006. 2. S'ha elaborat un Pla de Recerca i Innovació de Catalunya 2005-2008, en concertació amb els agents econòmics i socials. Aquest és un dels actius importants en el balanç del conseller Josep Maria Rañé, i vull deixar-ho clar. 3. La Llei catalana de ciència i tecnologia, s'aprovarà en els propers mesos i això servirà per coordinar les polítiques relacionades amb l'R+D+I existents a Catalunya. 4. Hem posat en marxa actuacions per facilitar l'aparició de nous projectes empresarials, especialment de base tecnològica. Això vol dir, entre altres coses, potenciar els parcs científics i tecnològics creats a l'entorn de les universitats i, sobretot, en els sectors biotecnològic, 3 �aeronàutic, energies renovables, així com amb les TIC. Exemples concrets: l'impuls de la Bioregió, el Centre Tecnològic de l'Aeronàutica i Espai o el Centre Tecnològic Barcelona Media. 5. Es crearà una Agència de Transferència de Coneixement, per poder aprofitar de forma més eficaç els resultats que genera l'activitat científica i tecnològica dels grups de recerca de les universitats. Tot aquest conjunt marca un abans i un després en la comprensió del valor de la inversió en R+D+I a Catalunya. Per això estem centrant els nostres esforços a canviar la concepció que fins ara hi havia. Les nostres línies de crèdit, d'altra banda, i parlant de coses més concretes i no tan conceptuals, a l'R+D+I estan destinades molt més clarament al pensament que al ciment, és a dir, a millorar els processos organitzatius i ajudar a transferir a les empreses la recerca i el coneixement que existeix. Això és vital, perquè si no tenim bons processos organitzatius, malbaratem recursos, i si no transferim el coneixement, aquest no es converteix en generador de riquesa, ni en creador de cap tipus de sinergies positives. Un altre dels objectius que es persegueix és introduir en la Formació Professional noves matèries, conseqüència de la constant adaptació dels currícula formatius a les necessitats de les empreses, això és absolutament bàsic i està funcionant cada dia millor. En innovació i formació hem d'anar sempre junts, avançant-nos als canvis, promovent-los, la qual cosa suposa un canvi de xip, un canvi important en la nostra mentalitat col·lectiva, la cultura política i econòmica d'un país que es va modernitzar al final del segle XIX, adaptant-se al canvi tecnològic que venia d'Europa, gràcies en part del retorn dels capitals de Cuba i de les colònies d'ultramar, i que es va produir una confluència positiva, en el moment en què Espanya anava cap avall, el 1898, el desastre, la fi de l'imperi, i, en canvi, Catalunya començava a aixecar el vol, per dir-ho així, des del punt de vista tecnològic i des del punt de vista de capitals i d'inversió industrial. Un moment que va ser seguit d'altres, com hem dit abans, no tan agradables i positius, com és ben conegut. Però és un moment que jo crec que, cent anys després, hem de tenir com a referent perquè aquest és justament l'esperit que jo voldria que Catalunya estigués en aquests moments en condicions de reviure. Per això necessitem situar-nos en un mapa diferent. Ara no hi ha fronteres, es pot anar a França o a Portugal sense preguntar res a ningú, i les empreses que estan a Vigo o a Porto, estan servint el mateix mercat, i el mateix passa amb les empreses que hi ha al Midi Pirineus, amb les de Catalunya, les d'Aragó, les de Balears, i, en bona mesura, també amb les de València. I és lògic que les empreses, un cop no hi ha fronteres i tenim la mateixa moneda i les mateixes reglamentacions comercials, es plantegin estratègies que no són nacionals, ni de Catalunya ni d'Espanya, sinó que són, evidentment, europees. Ara bé, nosaltres hauríem de fer un càlcul de quina és la nostra base d'operacions mínima, admetent que de límits finals no n'hi ha, que, a última hora, un pot estar treballant a la Xina i, si convé, hi ha de ser, per descomptat. Però, on nosaltres, com a país, vostès, com a empresaris, i les universitats com a tals, haurien de fixar el seu mercat interior?. Ja no és Catalunya. Catalunya són set milions d'habitants i, amb una Europa de cinc-cents milions, no seurem enlloc amb set milions. Som menys ara del que érem abans amb cinc o sis milions i una Espanya de trenta. Per tant, nosaltres hem de crear un espai, i aquest espai és l'Euroregió, aquest espai és el mínim que necessitem com a subjecte. Avui hi ha una competència real entre territoris, sobretot en el camp econòmic, però també en el camp polític, diguem-ho clarament, i, en aquest context, hem de teixir aliances i acords, d'una banda Espanya endins, i, d'altra banda, Europa endins, cap a Europa i el món. El conjunt de forces econòmiques, empresarials i sindicals, juntament amb el Govern, hem vist clar que Catalunya tota sola, a Europa, no serà prou forta si no torna a ser un dels motors d'Espanya i, especialment si no s'ajunta amb altres regions per tenir massa crítica, per tenir els aeroports i la tecnologia que ha de tenir, i les universitats potents. Aquest és el motiu pel qual hem apostat per una Euroregió que fa pocs dies Le Monde denominava "Un turbo espanyol per a l'eix Tolosa-Montpeller". Perquè hem vist que en el mapa d'Europa que defineix les grans concentracions urbanes de Madrid fins a París, de París a Londres, Frankfurt i Milà, hi ha un espai per a una euroregió potent, competitiva, tecnològicament avançada i políticament innovadora. Hi ha un buit important buscant un referent. I el primer impuls formal a 4 �aquest projecte el van donar a Barcelona la tardor de 2004. La valoració d'aquest primer any llarg de l'Euroregió és per mi altament positiva. Des d'un punt de vista administratiu, hi ha hagut reunions dels cinc presidents, l'última a Tolosa el 10 de febrer, amb un impuls important a projectes com l'Observatori Socioeconòmic, el Portal Cultural i l'EuroBioRegió. O iniciatives concretes com la terminal del Port de Barcelona a Tolosa, amb 20 hectàrees de terreny a disposició del nostre port. O el desplegament d'una important agenda de contactes que, per descomptat, continuarem. Aquesta és una aposta guanyadora. La constitució de la Xarxa Euroregional de Cambres de Comerç també és una bona mostra del que es pot anar fent en aquest camp. Ara només ens cal assegurar l'efecte multiplicador d'aquestes iniciatives, a través de la millora de les infraestructures perquè, amics meus, d'infraestructures en aquest país no en tenim, ni de bon tros, la proporció que ens tocaria pel nivell d'economia que tenim. Si en alguna cosa som subdesenvolupats és, justament, en infraestructures, per les raons que he dit abans, de caràcter econòmic, de les inversions de l'Estat. i d'altres. Però en tot cas estem molt lluny de tenir el grau d'interconnectivitat interna i internacional que ens pertoca. Nosaltres estem treballant, per descomptat, en el Pla d'Infraestructures de Transport de Catalunya. En l'àmbit metropolità, el Govern està fent la que serà una de les línies de metro més llargues d'Europa, la línia 9. I estem abordant un tema que durant molts anys ha estat un tema tabú i que jo crec que s'ha d'abordar, amb tota franquesa, que és l'Eix Transversal Ferroviari. L'Eix Transversal ruter encara no és autopista. I l'Eix Pirinenc no es pot comparar amb el francès. És a dir, un pot anar des de l'Atlàntic fins al Mediterrani per França molt ràpidament, i, en canvi, nosaltres si hem de fer tot el trajecte tenim una dificultat orogràfica més gran, però, en tot cas, l'ambició de país també ha estat més petita. Una vegada, pujant cap al Pirineu amb el tren vaig veure que la carretera anava seguint just pel costat del tren un bon tros. Vaig preguntar per què era i el senyor de la RENFE em va dir que "desde allí és batible". Què volia dir? Que havien deixat fer el tren però no sense que una carretera el pogués vigilar i, en el seu cas, bombardejar. És a dir, que un mira les coses tal com estan avui i resulta que responen a lògiques que, moltes vegades, vénen del segle XVIII o primers del XIX, i això és una mostra de la pobresa política històrica d'aquest país, de la situació en la qual hem estat fins fa 25 anys i que en aquests 25 anys hem començat, per descomptat, a canviar, però només hem començat a canviar-ho. Per nosaltres el canvi de les infraestructures, hauria de ser una ambició compartida per tota una generació de ciutadans. Crec que les obres del TGV no han anat com haurien d'haver anat, quant a velocitat i ambició. Però ja hem recuperat el ritme. I la inauguració de les obres del túnel del Perthus va permetre veure que la connexió de l'eix del sud d'Europa amb el dorsal Londres-ParísMilà comença a ser una realitat. És veritat que falta un tros, als francesos els falten 150 quilòmetres i no se sap ben bé per què, i em penso que respon a una mena de filosofia estratègica de les invasions mútues, absolutament superada pels esdeveniments. També vull deixar clara una altra cosa: Catalunya vol, i necessita i tindrà, un aeroport transoceànic. I gestionar-lo. I no pararem fins a aconseguir-ho. El necessiten a l'Àrea Metropolitana, el turisme i l'Euroregió. Barcelona és el punt natural d'enllaç amb els vols intercontinentals per als ciutadans d'Aragó, Balears, Midi-Pyrenées i Llenguadoc-Rosselló. El ritme d'inversió i execució que estem desenvolupant demostra l'ambició del Govern per desplegar els mapes viaris, ferroviaris, portuaris, logístics i aeroportuaris d'una Catalunya en xarxa. Però també la nostra credibilitat per aconseguir que la participació de la Generalitat i d'agents privats en la gestió dels ports, els aeroports i el ferrocarril. No pot ser que en aquest moment operadors espanyols i catalans estiguin comprant aeroports a Sidney, suposem. Hi ha una empresa constructora espanyola que està a punt de comprar BIA, que és la propietària, per exemple, de l'aeroport de Nàpols. Un meu amic, Bassolino, sempre m'explicava que com que allò era un desori, s'ho havien venut els anglesos amb una acció d'or, quan encara no estaven prohibides, amb un percentatge de bloqueig que ara li discutiran als tribunals europeus, però va fer-ho per donar marxa a aquell aeroport, perquè hi haguessin vols i connexions. Doncs bé, nosaltres no podem ser menys. Aquí hi ha d'haver una gestió aeroportuària que no sigui compartimentada. Jo sempre dic que, des del punt de vista econòmic, i aquí ho puc dir bé perquè a vegades a fora no m'entenen, un pot optimitzar un sistema de moltes maneres diferents, però la millor manera d'optimitzar un sistema 5 �és optimitzar-lo tot alhora, perquè si optimitza un part i després deixa dos trossets a fora i els optimitza cadascun, jo estic segur que la suma dels tres òptims és inferior al primer òptim, que és el global. És a dir, que l'únic que estem fent en aquest moment, i veureu si és pedestre i antiquat, en matèria d'aeroports i autopistes, és dir, en el cas dels aeroports, que els rics paguin els pobres. Els aeroports rics que són tres, Barcelona, Madrid i Palma, aquests financen els dèficits de tots els altres. És una mena d'orde monàstic, amb perdó de tothom, de repartir-se cristianament, i no, no es tracta d'això, perquè els ordrs monàstics si que hi són per ser cristianes, però les autoritats tecnològiques, de l'Estat i de les autonomies, el que han de fer és optimitzar els resultats. I per optimitzar els resultats s'han de fer inversions allà on hi ha rendiment, i no en cada sector a part, sinó en tots els sectors. Jo ja estic d'acord que hi hagi un mínim, no dic que no hi hagi un mínim de solidaritat que permeti també als aeroports funcionar, però això ha de venir de la solidaritat general, de la que hem dit abans, no pot ser que sigui a més a més, perquè aleshores quan comptéssim la nostra solidaritat no ho estaríem comptant tot, perquè hauríem de dir, i a més, l'aeroport del Prat, el port, les autopistes, que els altres les tenen pagades i nosaltres les paguem... No. Tot això s'ha d'optimitzar en conjunt i a això anem. I la veritat és que per primera vegada, molt lentament, però per primera vegada, comença a haver-hi una certa una llum a nivell d'Espanya sobre aquestes coses, comença a haver-hi un principi d'enteniment. Ens ha costat que ens diguessin de tot, i encara ens ho continuaran dient, que si som egoistes, que si ho plantegem... però a última hora, com que la gent té més de dos dits de front sempre, s'acaba entenent que el que estem predicant és racionalitat, justícia per tothom, i no pas tirar cap a casa i prou. En fi, per anar acabant, i recapitulant, he començat parlant-vos de l'Estatut, m'he referit a la importància del referèndum,... Tot això que estem fent i que dic que està creant pautes de comportament polític i econòmic en el conjunt de l'Estat, necessita també un gran èxit polític intern que identifiqui Catalunya com un subjecte robust. Però, evidentment, no és només d'això del que els he parlat. També del moment econòmic i industrial a Catalunya, dos anys i mig, encara no, després d'haver assumit la responsabilitat de governar el país, us volia parlar del canvi de model de competitivitat, del guany de productivitat i la inversió en innovació, de l'R+D+I, de les infraestructures físiques, científiques i tecnològiques, de l'àmbit euroregional, perquè Catalunya pugui créixer en un marc òptim de referència a escala europea, i del paper clau de les infraestructures en tot aquest plantejament. Com us he dit en començar, demà al matí intervindré al Senat espanyol per defensar la proposta d'Estatut. Demanaré, una vegada més, respecte pel que Catalunya ha proposat. Respecte pel que Catalunya ha dit que és i per la seva voluntat de millorar l'autogovern, amb més competències i més recursos. I sé que el tindré, que el tindrem. En aquest moment tenim una conjuntura política enormement favorable a Espanya i fa dotze mesos encara no ho semblava. I sense deixar de sentir-nos i de ser solidaris amb els altres pobles d'Espanya. Ho demanaré i, al mateix temps, oferiré lleialtat per construir, junts, el gran futur que tenim al davant. Moltes gràcies. 6 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1749 Title A name given to the resource Conferència del president de la Generalitat a l'Assemblea anual de la fundació empreses de l'Institut Químic de Sarrià "Governar la Catalunya del Coneixement" Language A language of the resource Català Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Institut Químic de Sarrià. Barcelona Subject The topic of the resource Competitivitat Estatuts Economia Infraestructures Recerca i Desenvolupament Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Conferència Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-05-02 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/268/20060503.pdf ca06142c257a874973f66f2fcaefd8af PDF Text Text Intervenció del president a la Comissió General de les Comunitats Autònomes del Senat Senado. Madrid | 03/05/2006 Mi presencia e intervención en el inicio de este debate en la Comisión General de las Comunidades Autónomas es una ocasión para hacer oír la voz institucional de la Generalitat de Catalunya sobre la propuesta de reforma del Estatuto de Autonomía de Catalunya. Mi objetivo no es proceder hoy a una presentación o defensa exhaustiva de la reforma propuesta. Este cometido ha sido y está siendo llevado a cabo, con máxima eficacia y dignidad, por los representantes del Parlament de Catalunya y de los grupos del Senado que dan su apoyo a la propuesta de nuevo Estatuto. Me corresponde a mi exponer el sentido político e institucional de la reforma del Estatuto de Catalunya. Para ello creo de utilidad retomar el hilo de mis intervenciones en el debate sobre el estado de las autonomías celebrado en esta misma comisión, el pasado mes de noviembre. Voy a hacerlo utilizando para ello mi propia lengua y una de las dos que, por fin, reconoce por igual la propuesta de Estatut que se está debatiendo. Vull creure que tots els qui participarem en aquest debat compartim una convicció: Que alimentar tòpics, recels i prejudicis que ens distancien, no és cap contribució a la convivència entre els pobles d'aquest gran país que és Espanya. La nostra és una proposta positiva, afirmativa. No està pensada per anar contra ningú. No és contra ningú, és a favor. Per això em dol especialment que s'hagin volgut deformar, algunes vegades, les intencions i els continguts de la nostra reforma estatutària. L'Estatut actual, vigent des del 1979, ha fet un gran servei a Catalunya. Ha fet possible el període més llarg i estable d'autogovern de tota la nostra història contemporània. Gairebé diria de tota la nostra història. Durant aquesta etapa s'ha afermat la nostra identitat, s'han consolidat les nostres institucions, s'ha disposat de competències i recursos per governar-nos. I durant aquesta etapa també s'han afermat i forjat, reconeguem-ho, les diverses identitats dels pobles d'Espanya en un marc comú definit per la Constitució de 1978. Però en 25 anys d'experiència també hem pogut constatar altres coses, les limitacions de l'Estatut vigent: el respecte a la nostra singularitat política i cultural ha estat insuficient; les nostres competències s'han vist sovint retallades per una legislació estatal invasiva; i el finançament s'ha revelat francament insatisfactori. Si a aquestes limitacions hi afegim l'aparició de noves realitats socials i de noves sensibilitats ciutadanes és fàcilment comprensible que una gran majoria dels representants polítics de la ciutadania catalana es plantegessin la necessitat de renovar i de millorar el nostre autogovern, com així han fet. En consonància amb aquesta necessitat, la reforma estatutària que ara s'està tramitant al Senat està orientada a obtenir: - Un millor reconeixement de la singularitat nacional de Catalunya Una definició precisa dels drets i dels deures de la ciutadania catalana Una ampliació de la capacitat d'actuació de la Generalitat Un finançament més just i equitatiu Dit això, crec que puc afirmar que la proposta de reforma estatutària que ha arribat al Senat 1 �satisfà apropiadament la doble exigència de millorar l'autogovern de Catalunya i d'adequar-se a l'interès general. Per entendre-ho en quatre formulacions bàsiques: 1. El nou Estatut d'Autonomia de Catalunya és una afirmació positiva de la nostra realitat nacional en el marc constitucional. Segurament si hagués dit aquestes paraules fa uns mesos, les hauria dit tenint la impressió que xocava a l'esperit d'aquesta cambra més del que avui ho farà. Perquè, d'alguna manera, l'Estatut de Catalunya ha obert el camí per a l'afirmació de les realitats identitàries del conjunt dels pobles d'Espanya i ens n'alegrem. 2. El nou Estatut amplia i reforça el nostre autogovern, que és una qüestió diferent. 3. El nou Estatut és una eina al servei dels ciutadans, que és la qüestió més important. 4. El nou Estatut no està pensat per donar l'esquena a Espanya, no està pensat per donar l'esquena a ningú. Podríem dir que els redactors de l'Estatut han treballat des d'una visió de l'Estat autonòmic que pretén desenvolupar totes les seves potencialitats. Una visió guiada per la idea que les Comunitats Autònomes són Estat -són, com deia fa un moment, Estat espanyol. I que les relacions entre el poder central i el poder autonòmic han de basar-se en la confiança constitucional i en el respecte als sentiments. Som el que som, i amb aquest Estatut, les Corts espanyoles reconeixen el que els diu el Parlament de Catalunya: que ens sentim i som una nació. Tot dit en el marc de la confiança federal, el que és típic en les nacions, en els Estats que tenen aquest caràcter plural. Podríem dir que els redactors de l'Estatut han treballat des d'una visió de l'Estat autonòmic que pretén desenvolupar totes les seves possibilitats. Que som una nació va ser un clam una vegada corejat per cent mil persones, una altra per un milió. És a dir: un clamor. Me gustaría preguntarme: ¿Ganaría algo España negándose a reconocer ese clamor? Perdería. Perdería el sentido de la realidad y perdería el respeto de millones de catalanes. ¿Gana algo España? Gana. Gana en estabilidad, gana en realismo y apuesta por la fórmula que mejor puede garantizar su continuidad y su progreso como realidad plural. En segon lloc, la reforma de l'Estatut pretén ampliar i reforçar l'autogovern de Catalunya: les seves institucions, les seves competències i els seus recursos. Aquest ha estat el motor de la reforma i l'eix central del nou text. D'aquesta manera, contribuirem a reduir l'exagerada conflictivitat entre Govern central i Generalitat, fenomen que ha posat de manifest els problemes de l'anterior Estatut, a l'hora de delimitar la distribució competencial entre administracions. L'excessiu reclam al Tribunal Constitucional com a àrbitre de competències ha estat una disfunció insostenible del procés autonòmic. Doncs bé, ara hi posarem remei. 1. En tercer lloc -i el més decisiu, des del punt de vista de la percepció del poble-, la reforma de l'Estatut es fa al servei dels ciutadans i de les ciutadanes de Catalunya, que veuen els seus drets precisats i garantits. Si no fos així, de res hauria valgut. És per tant un Estatut dels drets i deures dels ciutadans 2 �La reforma de l'Estatut obliga els poders públics a realitzar polítiques al servei de les persones perquè aquest és un Estatut no intervencionista. No està animat per un ànim intervencionista, sinó per l'ànim de crear una societat en la qual les persones tinguin més possibilitats d'expressar i d'obtenir el que són els seus objectius humans. L'Estatut -en el marc dels drets constitucionals- incorpora drets sobrevinguts i reconeguts a través de la Carta dels Drets Fonamentals de la Unió Europea de l'any 2000, posterior al nostre Estatut. Així, protegeix els drets de les persones que pertanyen als col·lectius socials més vulnerables: la infància, la joventut, la gent gran i les persones dependents. És el que en altres ocasions he identificat com les edats fràgils de la vida: - la infantesa (quan la persona necessita tota l'atenció de la família); - l'adolescència i la joventut (quan la persona s'està formant decisivament i quan ha d'emprendre el camí de l'emancipació) - i l'anomenada 3a edat (quan la persona corre més risc de ser dependent i més necessita el suport de la pròpia societat). En l'àmbit lingüístic l'Estatut estableix el principi de no-discriminació per l'ús de qualsevol de les dues llengües oficials. En conclusió, l'Estatut vol configurar el model de societat corresponent als drets humans del segle XXI. És, en definitiva, l'Estatut de les persones, que viuen en el món d'avui. La qualitat de vida dels ciutadans esdevé el criteri fonamental dels continguts de l'Estatut. 4. Finalment, l'Estatut proposa fórmules noves que seran d'utilitat -creiem- per al conjunt de l'Estat de les autonomies. Catalunya té apresa una lliçó de la història: l'avenç de la llibertat de Catalunya sempre ha estat associat al progrés de la democràcia a Espanya. En aquest sentit, hem fet aquest Estatut, hem proposat aquest Estatut i el proposem també a la seva consideració. El finançament que proposa l'Estatut, que quedi clar, vol donar resposta a dues qüestions de fons: com ser nosaltres mateixos, és a dir, com tenir una autèntica capacitat d'autogovern per oferir a les persones una societat amiga, pròspera i millor. I, a la vegada, com formar part d'Espanya, en peu d'igualtat, i és més amb voluntat de jugar-hi un paper actiu, que consti. Per tant, és un finançament que reconeix les necessitats no resoltes durant molt de temps, i que al mateix temps no suposa cap erosió al sistema de solidaritat que garanteix l'Estat. El fa més fort en la mesura que el fa més transparent. Si ara preguntéssim a algun dels ciutadans de Catalunya o de la resta de les comunitats autònomes d'Espanya quin és el principi que regeix la solidaritat que hi ha hagut fins ara, ho tindrien molt difícil de contestar i, nosaltres, molt difícil per entendre. La veritat és que no hi ha hagut normes clares i senzilles, que la gent pugui entendre, i ara estem en camí d'oferir-les. És un finançament que reconeix necessitats no resoltes durant molt de temps i que especifica les normes de la solidaritat. Les normes són dues: - la igualtat de serveis bàsics amb un esforç fiscal relatiu similar . Això és el que diu l'Estatut i quan ho diu , el que està posant sobre la taula és un principi que jo crec que podrà tenir validesa en general, a l'Estat de les Autonomies. Igualtat de serveis bàsics, o serveis bàsics d'un nivell de qualitat similar per un esforç fiscal relatiu similar 3 �- i la destinació, per part de l'Estat, del 18,8 % de la inversió total, la mateixa proporció que representa el PIB de Catalunya respecte del conjunt d'Espanya, en un període de 7 anys, que és l'equivalent al període garantit per l'actual finançament europeu. Més enllà, probablement, el Govern espanyol no hauria pogut garantir que estaria en condicions de subvenir els desitjos i les necessitats de Catalunya en aquesta quantia. Els voldria resumir en vuit punts quins són els canvis que es produiran en la relació entre ciutadans i Govern, perquè és la millor manera d'entendre el sentit de l'Estatut: 1. Des del punt de vista dels efectes sobre la ciutadania. L'oferta d'habitatge de protecció oficial serà més àgil i més abundant. Tenim amb l'Estatut més autoritat per tenir sòl. Millor adequació dels mòduls als preus de mercat. Moltes més possibilitats de participació del sector privat i del cooperatiu en la construcció, venda i/o lloguer d'habitatges protegits. Per tant, un mercat lliure, més transparent, i menys condicionat a comportaments especulatius. 2. Els ciutadans de Catalunya podran exigir a la seva administració un major respecte als drets personals i de convivència. S'estableix la no-discriminació per gènere, la igualtat real, amb independència de l'opció sexual, la llibertat religiosa, la protecció enfront de la violència de gènere i el restabliment del codi civil català que acabem de compilar i d'actualitzar. 3. La plena responsabilitat sobre la salut, sobre el sistema educatiu i sobre les polítiques d'atenció a les persones, salvant els aspectes regulats amb caràcter bàsic, faran de la Generalitat l'autèntic Govern de referència. El Govern. Per la majoria dels ciutadans, el Govern de la Generalitat serà percebut com el referent governamental. S'haurà acabat la coartada exculpatòria tradicional. És que a Madrid no ens en donen, és que no ens permeten, és que ens obliguen; no hi haurà tant Madrid, serà el Govern el responsable. La suma ben gestionada de la nova definició de competències i el model de finançament que s'hi apunta, tindrà un efecte positiu multiplicador pels ciutadans. 4. Hem de decidir qüestions tan senzilles com aquestes: quantes beques escolars cal dotar? I a la Universitat? Podrem decidir-ho en millors condicions també a partir dels mínims de garantia a tot Espanya. Podrem decidir imports, modalitats, límits, col·lectius, etc. 5. Per fi podrem combatre els efectes perversos sobre la població ja resident, en termes de serveis públics garantits i ajudes específiques per als menys dotats, derivats de l'arribada massiva de nous ciutadans, que desequilibra els pressupostos socials i altera dintells d'entrada en els sistemes de protecció. 6. La immigració que ens enriqueix també ens exigeix. Per respecte als nouvinguts i al seu dret, però també per reconeixement dels drets ben guanyats per les generacions de ciutadans que han permès el nostre país de fer un salt enorme de progrés i justícia social, ara no podem deixar que aquesta justícia i aquest progrés vagin enrere en les noves circumstàncies d'allau immigratòria. I no hi anirem. 7. A Catalunya tenim un sistema educatiu amb un alt percentatge d'oferta privada; oferta privada sostinguda amb fons públics, els centres concertats. Ara sí, per fi, estarem en condicions d'optar a un sistema educatiu equiparable als millors d'Europa, comptant amb els esforços, la innovació i la qualitat que amb aquesta xarxa única, però diversa, amb personalitats respectades i ben dotades, es podran desenvolupar. 8. El salt endavant més evident, ja que partim de quasi zero, ha de ser de les prestacions universals de caràcter social per a determinats col.lectius, per mitjà de polítiques de servei a les famílies, infància, discapacitats, gent gran, emancipació dels joves, etc. Les polítiques inclusives, contra tota discriminació o no integració, seran marca de la casa a Catalunya. Senyories, El passat mes de novembre, vaig demanar respecte pel procés que, amb lleialtat constitucional i rigor procedimental, havien iniciat mesos abans a les institucions catalanes. Probablement serà necessari el pas del temps per fer una valoració més justa i més desapassionada del salt que estem a punt de fer i de la voluntat i el compromís dels seus impulsors. 4 �Estic convençut que tot l'esforç haurà valgut la pena. I que amb el temps tot Espanya entendrà que la proposta de Catalunya ha estat feta des del respecte i des de la convicció que l'autogovern i la proximitat és el millor principi en política i que la lleialtat ha de ser sempre el primer principi. La mateixa lleialtat amb què avui he parlat davant de vostès de la proposta de reforma de l'Estatut de Catalunya Muchas gracias señor Presidente, Muchas gracias señorías. 5 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1750 Title A name given to the resource Intervenció del president a la Comissió General de les Comunitats Autònomes del Senat Language A language of the resource Català Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Senado. Madrid Subject The topic of the resource Autogovern Balança fiscal Catalanisme Estatuts Espanya Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-05-03 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/269/20060504.pdf e7bee23910e93f8a29923b9b53f1e6f4 PDF Text Text Acte de rememoració dels 75 anys de la proclamació de la II República Teatre Nacional de Catalunya. Barcelona | 04/05/2006 Conseller primer, conselleres, consellers, estimats amics, A molts catalans i catalanes la memòria de la Segona República ens ha arribat a través de la transmissió de la vivència que en van tenir les nostres famílies. Així, la nostra memòria col·lectiva de la República està conformada per un teixit divers, i a voltes fins i tot contradictori, de milions de vivències. Per això la República ha perviscut molt més enllà de les seves vicissituds històriques en la consciència de molts ciutadans i ciutadanes de Catalunya. Per això, i malgrat això, d'aquesta manera. Aquesta presència viva de la República té més a veure amb uns valors i unes determinades actituds que amb un ideal polític rígidament definit. El llarg parèntesi de la dictadura no va aconseguir trencar una continuïtat natural i subterrània entre l'experiència republicana i la Catalunya democràtica d'avui. Una continuïtat subratllada per l'episodi històric del restabliment de la Generalitat amb el retorn del president Josep Tarradellas i la seva famosa trobada amb el president Suárez i el rei d'Espanya l'any 1977. M'identifico amb uns mots recents sobre la memòria històrica del gran periodista Jean Daniel. Diu: "No sóc precisament un entusiasta de les commemoracions. Prefereixo veure el passat retornar, sense que un ritus el convoqui". Això és el que va passar aquí. Les commemoracions, quan hi són, han de trobar el punt just entre el deure cívic de la memòria i el rigor de la història. L'altre dia, repassant el llibre gràfic de l'Ainaud sobre la República, hi pensava. No podem instal·lar-nos en la nostàlgia de la Catalunya i de l'Espanya que no van poder ser. No podem quedar-nos aquí, hi hem de tornar i l'hem de veure i l'hem de conèixer, i ens emociona veure-ho, però no ens hi podem quedar. Ens queda un exigent exercici de ciutadania. Un exercici pel qual el deure cívic de la memòria no pot ser ni un record a conveniència, ni un relat de part, ni una ficció consoladora. El ple sentit cívic i integrador de la memòria històrica ens impedeix que aquesta sigui només selectiva. I, encara més, ens obliga a superar els greuges antics i a aprendre dels fracassos dels nostres avantpassats, tant o més que dels seus encerts i del seu heroisme. El que importa és que els valors fundacionals de la República són també els valors fundacionals de la nostra democràcia: llibertat, justícia, justícia social, autogovern. Els valors democràtics, com ens recorda l'amic González Casanova, no estan fets només per estar inscrits en els textos constitucionals i estatutaris. No: els valors democràtics estan fets per ser norma de conducta diària dels polítics i ferment d'una ciutadania activa. Amb el nou Estatut, Catalunya és a les portes d'obrir una nova etapa del seu autogovern. I ho fa incorporant plenament el llegat espiritual republicà, no fórem on som si no l'haguéssim tingut. I ho dic en el sentit que posa els ciutadans al davant i per damunt de les institucions. De tots nosaltres depèn fer realitat una societat de ciutadans i de ciutadanes lliures, amb uns drets i uns deures reconeguts i garantits com mai ho han estat fins ara. El nostre millor homenatge a la memòria de la Segona República serà esdevenir una societat en la qual la ciutadania i els poders democràtics responguin a la màxima: a més drets i llibertats, més responsabilitats. Tot això, sent cert, Catalunya no vol avui que la prudència esdevingui costum que impedeixi l'ambició. Ja han passat prou anys. Avui ens proclamem hereus de la República, és una herència pesant, no és unidimensional, no és òbvia, no és solament òbvia, però és nostra. Tan nostra com la perseverança i la moderació que el Partit Socialista Unificat de Catalunya, el Moviment Socialista 1 �de Catalunya, l'Esquerra Republicana, la Unió Democràtica, van practicar des del 39 fins fa ben poc. Ara sí que ho hem de dir. 2 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1751 Title A name given to the resource Acte de rememoració dels 75 anys de la proclamació de la II República Language A language of the resource Català Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Teatre Nacional de Catalunya Subject The topic of the resource Commemoracions Història Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-05-04 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/270/20060507.pdf a9e874ea3de5eab428db966edd3ae8db PDF Text Text Clausura del Congrés del Món Rural Palau de Congressos de Catalunya | 07/05/2006 Veig cares amigues. Bé, no totes, no tinc el plaer de conèixer-vos a tots i a totes, però veig cares amigues. D'ençà que, fins i tot abans, bastant abans, d'arribar i de formar govern a Catalunya vaig tenir ocasió de conèixer Catalunya endins, una realitat que per a mi, fins aquell moment, ho haig de reconèixer, m'era desconeguda, més enllà dels llibres i del que havia après per lletra impresa. I vaig conèixer unes persones, una gent, arran d'un incendi que va haver-hi a Castelltallat, que hi vaig anar. Vaig conèixer unes famílies i aquestes famílies me'n van presentar unes altres, aquests altres que em van presentar uns amics i aquests amics, unes amigues a Tàrrega, per tot. I vaig començar a entendre l'esperit del camp de Catalunya. Cert que el camp de Catalunya no és només allò, que és potser el cor del camp de Catalunya, però no solament allò és el camp de Catalunya, hi ha una gran diversitat. Però en aquelles persones, algunes de les quals són aquí i m'agrada retrobar-les, jo crec que s'hi resumeix d'una manera molt clara, molt definitiva, molt positiva, molt proactiva, molt de mirem cap endavant i no solament cap endarrere, el que és la realitat de la gent del camp aquí. Mireu, nosaltres els governs, jo crec que no havien entès el camp. I no seré jo qui digui que ara l'hem entès i abans no, perquè entendre el camp vol dir entendre'l cada dia i entendre'l en les seves circumstàncies canviants. Jo quasi diria conseller que de la teva conselleria n'hauríem de dir, segurament, d'Agricultura, a més de Ramaderia i Pesca, també de l'Agroindústria i que, per tant, un bocinet del que és la indústria ens l'hauríem de menjar en aquesta conselleria, perquè si no no tindrem el concepte des del punt vista de pràctic de les coses que s'han de fer, des del punt de vista de les polítiques que s'han de tirar endavant, no tindríem la denominació que cal perquè l'Agricultura i el camp de Catalunya vagin bé i vagin endavant. Però és clar, no és només de canvis de nom que vivim. Sinó que, aquests canvis de nom, aquests canvis d'orientació general jo crec han d'anar acompanyant una nova pràctica. Benvolguts amigues i amics, avui arribem al final del principi d'una aventura extraordinària per al nostre país. Heu vingut a parlar del món rural a Barcelona, a la capital, i ho fem avui, a poques setmanes d'una cita cabdal per al futur d'aquest país, per al futur de Catalunya, quan els ciutadans seran cridats a decidir sobre el nou Estatut, pels volts de la meitat del mes de juny. Una cita que, malgrat tots els avatars del procés, malgrat la incomprensible actitud dels seus detractors, estic convençut que el nostre poble resoldrà amb una gran i una positiva afirmació com a país. Tindrem Estatut. No només tindrem Estatut. Tindrem un gran Estatut. La setmana que ve convocaré el referèndum que ha d'obrir la segona etapa de la governació d'aquest país. Diguem-ho clarament, aquest país ha viscut els millors trenta anys de la seva vida moderna, segurament, perquè n'hi va haver d'altres de bons moments, però van durar poc o van ser incomplets o van ser complets en el camp de la cultura i de l'economia, però no en el de la política. Ara, hem tingut per primer cop en la història moderna, més d'un quart de segle de democràcia i d'autonomia. Però, si ens quedéssim aquí, amb la satisfacció del que hem aconseguit, i no tracéssim projectes de futur, estaríem traint l'esperança i les possibilitats reals del nostre poble. Estem, doncs, en un procés, jo crec, no només en el vostre sector, en tots els sectors, en tots els racons de Catalunya, en un moment realment decisiu. No solament pel judici que fem del present que tenim, sinó també del que ha de venir. Vagi per endavant, repeteixo la meva felicitació per la feina feta, per tots i totes en aquest congrés. Tothom que hi ha volgut participar, hi ha pogut participar i hi participa i de la pluralitat de la vostra participació se'n deriva la garantia de la realitat de les vostres pretensions. Ara començarà una etapa tant o més important que la que avui tanquem: la de l'aplicació efectiva dels criteris i conclusions a les quals el congrés ha arribat. 1 �Confio, en aquest sentit, que el paper que la Fundació Congrés del Món Rural tindrà, d'ara endavant, la possibilitat de desenvolupar les propostes que aquí heu aprovat. El Rural'06 haurà estat la punta de llança del canvi de paradigma en aquesta Catalunya dels territoris menys densos, diguem-ho així, perquè és la definició millor del que és el camp. Un canvi de xip impulsat pel fins fa poc estimat conseller Antoni Siurana, a qui vull agrair molt especialment el seu impuls, la seva bonhomia, el seu caràcter i la seva aposta per la modernització del sector agroalimentari català. L'Antoni és aquí, li dono les gràcies des de lluny i crec que ningú se sorprendrà si us demano per a ell un fort aplaudiment en aquest moment. No ho tenia fàcil, l'Antoni. Va haver d'afrontar des de l'inici les vicissituds que han marcat l'agricultura catalana en els darrers anys: massa exposada, excessivament propensa a patir el mal comportament dels mercats. Però tenia clar l'objectiu: el món rural necessitava un salt endavant en productivitat i en vertebració. Siurana en deia "retornar al món rural i a la seva gent el prestigi que es mereixen". I aquest ha estat l'esperit del Congrés del Món Rural. Ara, el conseller Jordi William Carnes, que ha viscut en primera línia l'impuls i gestació del congrés, sabrà entendre'n les conclusions i orientar la política del DARP en aquest sentit, el conec molt bé. Entre d'altres raons, perquè tots aquests passejos que he començat dient que havia fet pel camp de Catalunya els vaig fer amb ell. I en bona mesura, gràcies a ell. Durant aquest Congrés heu parlat del que passa al Món Rural. I s'han pogut posar en relleu virtuts i s'han pogut posar en relleu problemes que defineixen la nostra situació de partida. I la nostra posició és bona. Catalunya, diguem-ho clarament, és una potència agroalimentària. I quan dic que és una potència agroalimentària heu d'entendre dues coses. Una, que ho és en comparació amb altres, i que ho és internament com a definició d'ella mateixa en comparació amb altres sectors. Cosa que de vegades s'oblida. Catalunya és una potència agroalimentària i aquest ser-ho, la defineix. No és solament una cosa que també té, és una de les coses importants que té. En un doble sentit. És una potència present per les seves capacitats reals en els sectors més potents, agricultura i pesca, porcí, olivarer, fruiter, en producció, en inversió, en comerç, en tot el que hi està relacionat. I també en el sentit de futur, pel seu potencial de desenvolupament agroalimentari, del qual en tenim mostres exemplars. Cal començar, doncs, per posar en relleu el valor econòmic i el valor social del camp català. El pes de la seva aportació al gruix de la nostra economia és prou evident, segur que n'heu parlat a bastament aquest dies. Aporta el 15% de la facturació total de la indústria catalana; consumeix, per a la seva transformació, entre el 60 i el 70% de les produccions primàries agràries i pesqueres catalanes; representa un 20% de la població i és responsable de la gestió del 80% del territori català, dels seus recursos bàsics més valuosos. Sempre he dit, i els que em coneixen ho saben, que l'agroalimentari és un dels tres sectors punta de Catalunya. I quan dic sectors no em refereixo al camp, dic de Catalunya, de l'economia catalana. Ho ha de ser, tenim les capacitats des del punt de vista de la formació, del tarannà, i des del punt de vista material, per ser-ho. Això són més que xifres. Això és una realitat molt contundent que distingeix una bona colla de tòpics sobre el que ha estat i és el món rural a Catalunya. Li hem de donar valor Catalunya endins. No hem de témer el fet que durant anys s'ha produït un retrocés en la participació del sector agrari en el conjunt de l'economia, perquè avui el flux ja no és del camp a la ciutat. El món agrícola retrocedeix, però el món rural es manté, es transforma. Món agrícola i món rural no són ben bé la mateixa cosa, però estan vinculats indissolublement. Sense agricultura, sense agricultors, sense ramaders, no es podria sostenir la preservació del territori. Com deia Joan Caball aquesta mateixa setmana, si no m'erro, l'espai agrari ha de deixar de ser un territori residual i la població activa agrària ha de tenir garantida la seva presència arreu del territori. 2 �Un món rural pròsper requereix indubtablement una agricultura viva. Però també que se li doni valor de cara enfora. Les dades ens continuen mostrant un distanciament massa ampli entre món rural i món urbà. El conseller ens ho explicava l'altre dia, encara hi ha massa gent que pensa que cal protegir el territori a costa dels pagesos. Però em penso que ha de ser ben bé al contrari, perquè no hi ha territori més desprotegit que aquell on no hi ha qui el treballi, se l'estimi, el senti i se'l faci seu. Per això és tan important -com he dit- cloure a Barcelona, un congrés que ha impulsat una conselleria que ha fixat la seva seu a Lleida. Aquest és el missatge: les decisions s'han de prendre sobre i des del territori, i, tanmateix, el món rural també s'ha d'explicar sobre i des del món urbà. És el diàleg rural-urbà, que ja he reclamat altres vegades, i té exemples fantàstics com, per exemple, l'experiència d'agricultors i ramaders amb cuiners, buscant l'excel·lència dels productes bàsics de la nostra gastronomia. Tothom ha de prescindir de prejudicis en aquesta matèria, per això, el Govern de la Generalitat treballa per fer realitat la Catalunya en xarxa on tothom tingui els mateixos drets i deures cívics, visqui on visqui. Aquest esforç s'ha de fer a través del pacte territorial. Un pacte que esdevingui la base de legitimitat social per enfortir les iniciatives rurals i que doni suport als serveis que el món rural produeix. Hem de creure i hem de fer creure en el futur de la Catalunya rural, perquè en bona mesura és el futur del país i perquè en bona mesura el seu futur depèn del fet que convencem d'aquestes possibilitats. Per això, d'aquest congrés tots n'esperem solucions i respostes estratègiques per al futur d'un sector, de la població i de l'economia, molt importants en el nostre país, per avançar en la professionalització del món rural. Què vol dir? Vol dir formació, vol dir productivitat i vol dir innovació. Avui ja no n'hi ha prou amb l'aprenentatge de l'ofici en el sentit tradicional, en el de la transmissió de pares a fills d'allò que els nostres pares aprengueren dels seus. No n'hi ha prou. Avui cal formació, cal prendre risc, calen estratègies compartides. I cal, en el nostre món rural, canviar de model productiu. Aquest és el repte, canviar de fórmula per trobar-ne una de realment eficaç. I només n'hi ha una de realment eficaç, que és l'excel·lència en la producció. El compromís per l'excel·lència del camp català crec que ha de ser el vostre objectiu, el nostre objectiu. Mireu, no es tracta de si al sector agroalimentari rural català li convé un canvi o no, el dilema és un altre: o fem nosaltres els objectius i les estratègies a la transformació que estem experimentant o ens les faran. I vindran de l'exterior. Ja sabem què és millor i què és pitjor, i no parlo només de l'agricultura i la de la ramaderia, evidentment, ja ho sabeu. Aquest congrés, però, ha servit per posar en evidència que la vida del món rural no és solament la vida de la pagesia, que hi ha tot un altre món vinculat a l'agroturisme, la natura i la cultura emergent a Catalunya i que ha de ser un dels grans aliats de l'agroindústria, de màxima qualitat en la recerca de l'excel·lència de la qual parlàvem. Un exemple d'això és el dels Rovira de Sagàs. Se'ls va cremar la fàbrica l'any 94. Podem dir que ho van perdre gairebé tot. Només els van quedar les pedres. Però van creure en un projecte, van lluitar i avui són un model d'excel·lència en la combinació de productes de qualitat i cuina de màxim nivell. Si creieu en vosaltres mateixos, aquesta és la norma, aquesta és la fórmula, si creieu en vosaltres mateixos, la gent creurà en vosaltres, i si no, no, com deia aquell. I el govern estarà al vostre costat, si vosaltres creieu en vosaltres mateixos, fent el màxim esforç pressupostari possible, per part del govern, per complementar la vostra acció. Però cal que siguem realistes, cal que acceptem que a base de nostàlgies no trobarem el desllorigador, perquè és clar que hem de saber defensar el que és nostre, però no perquè sigui 3 �nostre solament, que també, sinó perquè és excel·lent que puguem dir que ens l'estimem perquè és el millor. Per tot això hauran de servir les conclusions del congrés i per això caldria seguir, per descomptat, més enllà del congrés, el debat, per donar, per donar un veritable contingut al principi de sostenibilitat, per enfortir el teixit social rural, per estimular una administració més eficaç i més àgil en la seva actuació respecte a les necessitats del món rural. Tota la feina feta durant aquest any, jo crec que ha estat una oportunitat magnífica per generar complicitats i permetre la concertació entre tots els actors implicats. I com a president de la Generalitat, us ben asseguro que em tindreu al vostre costat de la mateixa manera que jo compto amb tots vosaltres, cadascú des del seu lloc, amb exigència i amb complicitat, per tornar a sentir que aquest país, que aquesta terra, camina. Aquests reptes no són exclusius del món rural, sinó que afecten el conjunt de Catalunya. I, com us deia en començar, en les properes setmanes afrontem un primer pas decisiu. No ho dubteu. El futur del món rural, el futur de Catalunya sencera, passa per un Estatut que estigui al nivell dels reptes que ens hem marcat. L'Estatut no ho resol tot, no ho preveu tot, afortunadament. Però sense l'Estatut, poc podríem fer, el que podem fer realment, que és molt més del que hem fet fins ara. I el nou Estatut serà bo per al Món Rural. L'horitzó que tindrem davant nostre serà més ample amb el nou Estatut que no pas amb el vell. Això és evident, molt més ample. Necessitem aquest Estatut per aplicar definitivament una política agrorural pròpia, amb mitjans, a l'alçada de les ambicions i conclusions d'aquest congrés. I quan dic mitjans dic mitjans, tots entenem el que vull dir. És enormement important tenir les idees clares, però també tenir els recursos per posar-les en pràctica. I Catalunya no els ha tingut. Penseu que amb l'Estatut passarem d'un finançament que no se sabia mai si era prou o no. És a dir, se sabia que no era prou, però no se sabia a quina fórmula responia, a un que diu que per Catalunya i per tot Espanya, perquè això serà llei per a tot Espanya, s'han de rebre uns serveis de qualitat igual per un esforç fiscal relatiu igual. Aquest és el principi de solidaritat que Catalunya ha acceptat i ha imposat, d'alguna manera. Que és molt lluny de la realitat actual. I penseu que amb tot això ens n'anem a unes inversions del 18'8% en els propers 7 anys, que és la fase previsible de finançament europeu, més enllà l'Estat espanyol no es podia comprometre, el qual representa un increment del 50% de les inversions de l'Estat a Catalunya respecte de la que teníem fins ara, que era el 12%. Tenint un 18'8% de la renda nacional, teníem un 12% de les inversions. I, per tant, 6 punts més, un 50% més. Un increment formidable del que és la inversió de l'Estat. Per això, quan es diu i l'Estatut en què queda? L'Estatut queda en què els recursos són més grans i les competències per utilitzar aquests recursos també. Demanem més diners i més llibertat per gastar-los. Diguem-ho així. Des del punt de vista dels interessos materials, ja no parlo dels conceptes de la nació, la nacionalitat, etc. perquè ja sabem que amb això hi ha tanta gent que s'esvera a favor com en contra. I això és la definició neta i clara de Catalunya com a nació, corresponent al concepte de nacionalitat de la Constitució espanyola. El nou Estatut serà bo per a tots, però també per al món rural. I l'horitzó que tindrem davant serà evidentment més ample. Necessitem l'Estatut per aplicar definitivament una política agrorural pròpia, com he dit, a l'altura de les nostres ambicions i que complementi i reforci les accions de la nova PAC davant dels reptes d'una agricultura progressivament més globalitzada. Podem rebutjar obtenir més finançament? Més competències? Més capacitat de decisió? Ningú no ho entendria. Ningú no entendrà que avui es demani el NO a un Estatut que ens dóna més finançament i demà ens reclamin més diners per al món rural. Seria un contrasentit. 4 �No crec en la resignació ni la renúncia com a actituds vàlides per construir el nostre futur. Seria una irresponsabilitat provocar de nou la frustració del nostre país en un moment on ens ho estem jugant, si no tot, molt, quasi tot. Som en el principi d'una nova era per al món rural a Catalunya i en el principi d'una nova era per Catalunya. Amb les conclusions del congrés, d'aquest congrés, i amb l'avenç del nou Estatut, disposem dels instruments imprescindibles per fer el salt endavant. Confio en vostès, confio en vosaltres, en la vostra responsabilitat i en la vostra energia. No ens posem límits, no ens hem de posar límits a la nostra ambició. Endavant. 5 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1752 Title A name given to the resource Clausura del Congrés del Món Rural Language A language of the resource Català Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau de Congressos de Catalunya Subject The topic of the resource Agricultura Comerç Congressos Estatuts Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-05-07 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/271/20060508.pdf 947c2e12c648a9f82e2dbb7f6d1db9e3 PDF Text Text Compareixença del president davant la Comissió d'Organització i Administració de la Generalitat i Govern Local Parlament de Catalunya | 08/05/2006 Comparec aquesta tarda davant aquesta Comissió, la Comissió primera del Parlament, a petició pròpia per tal de donar compliment al tràmit preceptiu d'informar-los de la recent remodelació governamental. Tots vostès saben que el dia 20 d'abril, i en ús de les meves atribucions de direcció i de coordinació del Govern, vaig signar els decrets de cessament i de nomenament de 6 consellers del Govern de Catalunya, 6 i 6. Els canvis han afectat al titular del Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca, el senyor Jordi William Carnes i Ayats, que substitueix al senyor Antoni Siurana i Zaragoza; el titular del Departament de Cultura, el senyor Ferran Mascarell i Canalda, substitueix la senyora Caterina Mieres i Barceló; a la conselleria de Governació i Administracions Públiques el senyor Xavier Vendrell i Segura substitueix el senyor Joan Carretero i Grau; a la conselleria de Medi Ambient i Habitatge, on el senyor Francesc Baltasar i Albesa substitueix el senyor Salvador Milà i Solsona; i al Departament de Treball i Indústria, on el senyor Jordi Valls i Riera substitueix el senyor Josep Maria Rañé i Blasco; i encara el Departament d'Universitats, Recerca i Societat de la Informació, on el senyor Manel Balcells i Díaz substitueix el senyor Carles Solà i Ferrando. Hi ha hagut canvi en 6 conselleries de 16 i, per tant, doncs, una mica més d'un terç del Govern. vaig decidir ara fa quinze dies la remodelació del Govern sense esperar a l'acabament del procés estatutari, previst al mes de juny amb el Referèndum sobre la reforma de l'Estatut. Entenc que és una manera de guanyar temps per tal que el Govern iniciï les seva segona fase en la legislatura immediatament després del Referèndum estatutari sense l'impàs que es produeix després de tot canvi de Govern. D'altra banda, respecte als consellers i les conselleres sortints, està més ben servit escurçar en el període d'especulacions, que indefectiblement es produeix en aquests casos, més que no pas al contrari. He expressat i tinc un respecte absolut per a tots i cadascun dels consellers i les conselleres sortints, han fet correctament la seva feina, no hi ha hagut errors importants, a part del que es pugui relacionar amb les dificultats derivades per tots els membres del Govern d'haver constituït un Govern de coalició de tres partits, després de quasi un quart de segle de governs d'un sol color polític. Com a testimoni de la meva consideració i respecte als consellers sortints vull reiterar les meves paraules en l'acte de presa de possessió dels nous consellers en el que vaig assenyalar algunes de les realitzacions de les quals poden sentir-se ben orgullosos. El conseller Antoni Siurana ha aconseguit arrencar definitivament el canal Segarra-Garrigues, a l’haver-se aprovat la licitació del primer tram, que permetrà tenir les primeres terres de regadiu l'any 2007; era una assignatura pendent molt difícil d'encetar. També Antoni Siurana ha tingut l'honor de ser el primer conseller de la Generalitat a ser present i intervenir en les reunions del Consell de Ministres de la Unió Europea representant Catalunya i l'Estat. Finalment és obligat citar la gran iniciativa del Congrés del Món Rural, que tot just acabem de celebrar aquest cap de setmana. La consellera Caterina Mieres. La consellera Mieres ens ha dut els papers reclamats per la Comissió de la Dignitat i ha solucionat el delicat conflicte de l'art sacre de la Franja. També ha aconseguit una projecció exterior de la cultura catalana com mai no havíem tingut, a Guadalajara l'any 2004, i ha preparat amb encert la gran cita de Frankfurt 2007. Ha impulsat el Pla de xoc d'infraestructures culturals i el Pla de biblioteques, que preveu construir 79 biblioteques noves. I, finalment, ha donat les passes preparatòries per a la constitució del Consell de la Cultura i les Arts. El conseller Joan Carretero ha defensat amb encert l'increment sensible dels recursos destinats als municipis, tant la dotació del Pla únic d'obres i serveis, 445 milions d'euros entre 2004 i 2007, com els recursos disponibles per al Fons de cooperació local d'acord amb la Diputació de Barcelona així com les altres tres diputacions. Aquesta política s'ha demostrat cabdal per a la bona governació de Catalunya i ha contribuït a millorar les relacions entre la Generalitat i els ajuntaments. En aquest sentit el conseller Carretero ha aplicat de manera positiva les directrius de la presidència de convertir el Govern de la Generalitat en un govern que els ajuntaments vegin més proper que mai. 1 �El conseller Salvador Milà ha aprovat el Pla pel dret de l'Habitatge de Catalunya, ha preparat el Pla d'inversions i infraestructures d'acord amb les directrius europees, amb les obres alternatives al Plan Hidrológico Nacional, i ha posat en marxa l'ampliació de la Xarxa Natura 2000 cercant un nou equilibri entre el desenvolupament i els accessos de creixement. El conseller Josep Maria Rañé pot estar orgullós d'haver estat el conseller de Treball responsable del fet que el nivell d'atur a Catalunya és el més baix dels darrers 30 anys, i per sota de les taxes espanyola i europea. També ha participat de forma decisiva a la preparació i consecució de l'Acord estratègic per a la internacionalització, la qualitat de l'ocupació i la competitivitat de la nostra economia. Ha impulsat el Pla de l'Energia i l'Acord interprofessional de Catalunya 2005-2007, entre sindicats i patronals; ha defensat i aconseguit l'increment de la inversió en polítiques actives d'ocupació; i ha tirat endavant el Pla de prevenció de riscos laborals. Rañé, a més, ha gestionat amb encert, amb gran encert, i no sense dificultats, que n'hi havia, la crisi Seat-Volskwagen. El conseller Carles Solà ha tirat endavant el Pla de Recerca i Innovació 2005-2008, que haurà suposat més de 2.000 milions d'euros fins l'any 2008. Ha treballat, juntament amb el Departament de Salut, per a la posada en marxa de la BioRegió, una de les peces estratègiques del nostre futur tecnològic. I ha aconseguit el retorn a Catalunya d'algunes personalitats científiques de primer nivell com els professors Massagué i Izpizúa. Com poden veure, la contribució dels consellers sortints a l'acompliment del programa que guia la nostra acció de Govern ha estat rellevant i de qualitat. A tots ells els reitero, en seu parlamentària, el meu agraïment i la meva estima personal. La incorporació dels nous consellers vol ser ara una nova injecció de força i d’il·lusió per completar la legislatura. Com és obvi, tinc plena confiança en tots ells en el conjunt del Govern i, molt especialment, en la capacitat del conseller primer per impulsar i coordinar l'acció col·lectiva del Consell Executiu. Dels nous consellers voldria destacar que tots ells han tingut una estreta relació amb la governació local, és a dir, amb la millor escola de política que tenim. Dos d'ells han estat alcaldes, Jordi Valls i Francesc Baltasar, uns grans alcaldes, si m'ho permeten. Uns altres tres, Vendrell, Mascarell i Balcells, han estat regidors, i un sisè, Jordi William Carnes, coneix com poca gent els territoris de Catalunya des de la seva experiència municipalista. També vull destacar que 4 dels nous consellers provenen de la pròpia estructura politicoadministrativa de l'actual Govern de la Generalitat. Tot això vol dir que s'incorpora en el Govern uns consellers amb bagatge polític demostrat, contrastat, amb una àmplia experiència de gestió i una especial sensibilitat per als territoris -per als territoris- de Catalunya. És la garantia que la velocitat de creuer de la governació del país no es veurà alentida, ans el contrari, es veurà incrementada, a un Govern més savi i més experimentat, dos anys després de posar-lo en marxa, i hi hem d'afegir una bona dosi d'empenta renovada. Sóc conscient que el nomenament del conseller Xavier Vendrell ha estat rebut amb força crítiques. És un principi de bon govern separar rigorosament les responsabilitats i les activitats institucionals de les responsabilitats i les activitats partidàries. Compartim aquest principi i serem conseqüents. Estic convençut, d'altra banda, que el nou conseller de Governació, com tots els altres, no dubtarà a assumir en tot moment les responsabilitats que es poguessin derivar de la seva actuació, passada, present i futura, la que sigui. Un cop explicat l'abast de la remodelació governamental, i abans de passar a exposar les raons polítiques del canvi, vull aturar-me un moment a fer una consideració sobre l'ús de les meves atribucions per canviar el Govern. Crec que he fet un ús escrupolosament institucional de l'atribució de nomenar i separar els consellers del Govern que em confereix l'article 62 de la Llei del Parlament al president i al Consell Executiu. La meva primera i última motivació ha estat la de fer una remodelació pensant estrictament a millorar la governació, sense cap altra consideració addicional de tipus partidista. No sempre els canvis en el Govern de la Generalitat han tingut aquesta finalitat institucional. Quan ho he considerat oportú he exposat les meves intencions i he escoltat el parer dels partits que conformen la majoria parlamentària que dóna suport al Govern. Per tant, la raó d'aquests canvis en el Govern que presideixo ha estat la de renovar l'equip per acarar la segona fase del nostre mandat, per redoblar l'esforç per acomplir els objectius de l'Acord del Tinell, i iniciar el desplegament del nou Estatut un cop sigui aprovat. El nostre és un Govern de progrés, de progrés democràtic, de progrés econòmic, de progrés social i de progrés territorial. Som el Govern de l'Estatut, sí, el Govern que ha impulsat el nou Estatut, el Govern que va promoure el Pacte de Miravet. Som el Govern partidari de les vegueries, 26 anys després del 2 �primer govern, el Govern que plantejarà en els mesos que vénen les bases de la regionalització de Catalunya i la devolució de recursos i competències als ajuntaments per desenvolupar-les en el següent mandat; el Govern que ha eliminat el dèficit, igual com ho ha fet el Govern espanyol; el Govern que ha aparellat el creixement econòmic de Catalunya amb la mitjana del creixement espanyola, que és tres cops la de països com França i Alemanya; el Govern de l'eficàcia, de la sobrietat, en matèria de creixement de les plantilles; el Govern que s'ha centrat en la millora de l'Educació i la Salut; el Govern dels barris de Catalunya, el que ha decidit impulsar el programa més complet i ambiciós en 25 anys de relació de la Generalitat amb els barris en risc, risc de crisi social i urbanística; el Govern que impulsa les noves tecnologies, en particular la biomedicina i la biotecnologia en general; el Govern que ha estat present per primer cop en els consells europeus; el Govern de l'Euroregió; el Govern que ha resolt finalment una colla d'assignatures pendents, com el retorn dels papers de Salamanca i l'eradicació per primer cop a Barcelona d'agències de l'Estat, com la comissió del mercat de telecomunicacions; el Govern que està presidint una etapa sense precedents d'enfortiment de les empreses catalanes a Espanya i a Europa, amb la difícil fusió de les empreses elèctriques i gasístiques, i la instal·lació a Catalunya de la seu de la primera empresa mundial d'autopistes via la fusió d'Avertis amb Autoestrade, seu que serà situada Barcelona, perquè n'he parlat fa pocs dies amb el president Prodi, i tot va endavant. En resum, aquest és el Govern que ha obert una segona etapa amb més ambició de la política catalana. I, tal com deia el conseller Joan Saura, a l'acció d'aquest Govern s'insereix en una perspectiva de llarg abast perquè en un mandat legislatiu no n'hi ha prou per acabar amb els defectes de 23 anys de polítiques conservadores. Per això també pot interpretar-se el reforçament del Govern que suposa aquesta remodelació, com una expressió de la voluntat de reeditar i de millorar l'aposta estratègica de les esquerres catalanes iniciada amb l'Acord del Tinell. Però no s'escapa ningú que la remodelació de la qual avui he vingut a retre comptes es va fer en el benentès que cap dels partits que donen suport al Govern s'oposaria a l'aprovació de l'Estatut. En aquest sentit, la decisió d'Esquerra de demanar el «no» al Referèndum de l'Estatut no només ha provocat una sacsejada a la política catalana sinó que ha obert especulacions sobre el seu impacte en el propi Govern. tots ens fem la mateixa pregunta: és possible mantenir el Govern en el que conviuen opinions oposades sobre l'Estatut? En primer lloc permetin-me que recordi que el protagonisme de l'elaboració de la proposta de l'Estatut ha recaigut en aquesta cambra, i que, de fet, tot sovint s'ha pretès que el propi president i el Govern es mantinguessin al marge del procés. Vull recordar-los aquell període en què alguns ni tan sols volien que les reunions es fessin a Palau sinó que es produïssin en el Parlament a convocatòria del seu president, o les manifestacions reiterades quan les coses anaven bé que això es devia que el president i el seu Govern hi estaven al marge, mentre que quan les coses anaven malament era estricta responsabilitat del president. Però això avui no importa per a res. El que a mi m'importa és l'Estatut. I vull afirmar de forma emfàtica que si en algun moment penso que la cohabitació de posicions oposades en el si del Govern perjudica, ni que sigui mínimament, l'aprovació de l'Estatut, prendré de manera immediata les decisions que siguin del cas. Perquè ara mateix la pregunta que jo em formulo és la següent: hi ha una majoria política? Sí o no hi ha una majoria política suficient i sòlida pel sí a l'Estatut? Estan disposats o no els dirigents de Convergència i Unió, del Partit dels Socialistes de Catalunya i d'Iniciativa per Catalunya Verds a fer una campanya contundent a favor del sí? Si això és així, no tinc cap dubte que tindrem l'Estatut del 2006 perquè la majoria dels ciutadans de Catalunya votarà a favor en el referèndum. No tinc cap dubte que els tres forces que estem a favor del sí representem un espai amplíssim de la societat catalana, que vol que Catalunya es doti d'una eina potent per al seu autogovern. Si el suport de Convergència i Unió al nou Estatut era condicionat a alguna cosa més que el que diu el text també fóra bo que ho coneguéssim; però si no hi ha res més, hem de concloure el següent: preguntem-nos de nou, hi ha una majoria política suficient per tirar endavant el procés d'aprovació de l'Estatut? N'hi ha. Doncs engeguem el procés, engeguem la campanya, engresquem la ciutadania, expliquem als ciutadans que aquest és el millor Estatut al que podem aspirar raonablement, no ens enganyem, el millor de mai -el millor de mai. I que l'alternativa no és altra que quedar-nos com estem, quedar-nos amb el del 1979, i deixar d'alimentar la fantasia que oposant-nos ara a la proposta que el Senat és a punt d'aprovar obtindríem la sobirania o poc menys. I si algú vol quedar-se al marge d'aquest compromís la història i els electors tindran oportunitat de jutjar-los. La meva responsabilitat, insisteixo, la meva, com a president, passa per l'aprovació de l'Estatut. I espero que hi passi també la dels dirigents de les forces que estem a favor d'aprovar-lo i compromesos en la campanya del sí. Siguem seriosos, siguem responsables. 3 �Em correspon com a president en aquests moments garantir el següent: el normal funcionament de la institució de la Generalitat -el Govern governa i ho seguirà fent-, aconseguir que la proposta de reforma de l'Estatut s'aprovi al Ple del Senat, convocar el referèndum a partir del moment que es disposi de l'autorització del Govern espanyol per procedir a fer-ho, convocar el poble de Catalunya a conèixer el nou text i a participar en el referèndum i garantir que les campanyes institucionals es desenvolupin amb normalitat i amb respecte. Comprometre'm finalment i comprometre totes les forces partidàries del sí a fer una campanya que arribi arreu. Un cop aprovat el Projecte de reforma al senat, convocaré els líders de les forces polítiques que donen suport al Govern per garantir que la presència de posicions diverses al si del Govern no perjudicarà l'objectiu d'aprovar l'Estatut. Perquè el Govern que jo presideixo estarà, com a tal Govern, a favor de l'Estatut, compromès en la més àmplia victòria possible del sí. I això ho han de saber tots els consellers i conselleres del Govern, tots els partits que li donen suport, perquè és el que espera sentir la ciutadania de Catalunya. Penso compartir immediatament després les meves reflexions derivades d'aquests contactes amb el cap de l'oposició, de la mateixa manera que el Govern ja ha compartit fins ara el contingut de les campanyes de difusió de l'estatut i de la crida a la participació del poble de Catalunya. La Generalitat de Catalunya com a institució i l'Estatut com a peça bàsica de l'autogovern del nostre país estan per damunt de tots, per damunt de tots i cadascun de nosaltres i de l'actual conjuntura política. Ja, doncs, per aquest convenciment, prendré les decisions que consideri oportunes per garantir la implicació positiva en aquest avenç de l'autogovern de Catalunya i de la institució que avui m'honoro a presidir, de totes les forces polítiques, tant com sigui possible. Moltes gràcies, senyora presidenta, moltes gràcies, senyores i senyors diputats. 4 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 11 Title A name given to the resource Compareixença del president davant la Comissió d'Organització i Administració de la Generalitat i Govern Local, 8 de maig de 2006 Language A language of the resource Català Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Parlament de Catalunya Subject The topic of the resource Administració local Administració pública Gestió pública Govern Acció política Territoris Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Intervenció al Parlament Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-05-08 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/272/20060511.pdf 1b529288bb753cc1470b83c7dd29479b PDF Text Text Declaració del President de la Generalitat de Catalunya de convocatòria del referèndum sobre l'Estatut Palau de la Generalitat | 11/05/2006 La proposta de reforma de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya va arribar, ahir, al final de la seva llarga tramitació parlamentària, en ser aprovada pel Senat. Aquesta aprovació obre pas al moment en què els ciutadans i les ciutadanes de Catalunya emetran el seu veredicte sobre el nou Estatut. He decidit convocar el preceptiu referèndum per al proper dia 18 de juny. Aquell dia els ciutadans i ciutadanes de Catalunya seran cridats a referendar el projecte d'Estatut d'Autonomia de Catalunya, presentat pel Parlament i aprovat per les Corts Generals d'Espanya. La pregunta del referèndum serà la següent: Aproveu el projecte d'Estatut d'Autonomia de Catalunya? Des d'ara fins el dia del referèndum, el President i el Govern de la Generalitat no tenen altre propòsit que aconseguir l'aprovació del nou Estatut per part del poble de Catalunya. Cap altre. Per això esmerçarem tot el nostre esforç a donar a conèixer el nou text i a impulsar una participació massiva de la ciutadania en el referèndum. Dilluns passat, en la meva compareixença al Parlament, vaig afirmar que si en algun moment pensava que la cohabitació de posicions oposades sobre l'Estatut en el sí del Govern perjudicava l'aprovació de l'Estatut, prendria de manera immediata les decisions que fossin del cas. I així ho he fet. He volgut verificar si aquestes posicions oposades es mantenien després de l'aprovació de l'Estatut al Senat. Avui m'he entrevistat amb els dirigents de les forces polítiques que donen suport al Govern i he pogut constatar, una vegada més, que la decisió d'Esquerra Republicana de Catalunya en contra del text estatutari era ferma i definitiva. Coherent amb la meva convicció que el més important és que Catalunya tingui un bon Estatut, un nou Estatut, i persuadit que la ciutadania no entendria la divisió del Govern quan fos cridada a dictaminar sobre el nou text, he pres el determini dolorós de cessar els consellers i conselleres d'Esquerra Republicana de les seves funcions en el Govern. Entenc que la meva obligació és esvair la incertesa i evitar la confusió: El referèndum de l'Estatut s'ha de poder celebrar en condicions de màxima claredat i sense interferències d'altres qüestions polítiques. He dit que aquesta ha estat una decisió difícil. El primer Tinell no ha estat viable després de dos anys i mig en què, sense cap mena de dubte, hem fet més feina que l'anterior govern en 4. Sense cap mena de dubte. Quan fa quinze dies vaig decidir remodelar el Govern, ho vaig fer convençut que no es produiria la diferència insalvable sobre l'Estatut que avui ens separa. Esquerra ha trencat un compromís explícit de, en cap cas, adoptar una posició de votar "no" al projecte, una posició que, tot i ser legítima, és incompatible amb la coherència i el lideratge del Govern en suport de l'Estatut. 1 �Crec honestament que he fet tot el que estava al meu abast per a què Esquerra Republicana participés de l'acord sobre l'Estatut. Conseqüentment amb aquest esperit, he ofert a Esquerra Republicana que la sortida del Govern dels seus consellers sigui entesa estrictament com una decisió políticament obligada, no volguda, no desitjada. En tot cas estic fermament convençut que així serveixo millor l'interès general del nostre país. Aquest oferiment obeeix a dues motivacions: La primera és la consideració que tinc pels consellers i conselleres d'Esquerra Republicana que han format part d'aquest Govern i el seu equip. Tots ells han treballat amb gran sentit del deure i amb provada eficàcia. A tots vull expressar el meu agraïment més profund, molt particularment a Josep Bargalló que ha estat un lleial Conseller Primer. El segon motiu d'aquest oferiment és el meu convenciment que el projecte polític i social que va donar lloc al Pacte del Tinell és ple de sentit, més enllà de les circumstàncies d'aquest moment, d'aquest moment difícil. Com poden comprendre aquesta decisió també té els seus efectes en el panorama de la política catalana i de la necessària estabilitat del Govern. La meva decisió d'avui comporta també la previsió de celebrar eleccions al Parlament abans d'acabar l'any. Però -repeteixo- ara el més important és l'Estatut i el referèndum del dia 18 de juny. L'Estatut és el fruit del treball de moltes institucions polítiques i socials. També d'aquelles que avui tenen dubtes, però que demà n'exigiran el seu compliment. És l'hora de la veritat: de ser conscients que hi ha oportunitats en la història que no passen dues vegades. Per això vull que s'entengui que les decisions que he adoptat en el dia d'avui només tenen un nord: Fer possible que Catalunya pugui tenir el millor Estatut de la seva història. Estic convençut que els catalans i les catalanes faran que el nou Estatut sigui, a partir del dia 18 de juny, una magnífica realitat per al futur de Catalunya; per al nostre futur. Moltes gràcies. 2 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1753 Title A name given to the resource Declaració del President de la Generalitat de Catalunya de convocatòria del referèndum sobre l'Estatut Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Estatuts Govern Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Declaracions Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-05-11 Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau de la Generalitat de Catalunya (Barcelona, Catalunya) EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/273/20060515.pdf 109b07c63b3b74d6a1c0907150bb8343 PDF Text Text Paraules del president de la Generalitat en l'acte de presa de possessió dels nous membres del Govern català Palau de la Generalitat | 15/05/2006 Vull començar les meves paraules amb un agraïment sincer als consellers sortints: Josep Bargalló, fins ara conseller Primer, Josep Huguet, fins ara conseller de Comerç, Consum i Turisme; Anna Simó, fins ara consellera de Benestar i Família, Marta Cid, fins ara consellera d'Educació, Manuel Balcells, fins ara conseller d'Universitats, Recerca i Societat de la Informació i Xavier Vendrell, fins ara conseller de Governació. Amb alguns de vosaltres hem compartit més de dos anys de treball, però també alguna cosa més. Amb altres, el temps ha estat molt més breu. Crec que amb tots hem compartit i compartim projecte. El projecte més complet, més ric i seriós que les esquerres catalanes han plantejat a la societat catalana en setanta anys. I ho dic amb absolut convenciment. La setmana passada, vaig haver de prendre una decisió, que us ben asseguro, ha estat una de les més difícils, sinó la més difícil de la meva vida política. La vaig prendre després d'haver fet tots els possibles per evitar que Esquerra acabés situant-se en contra de l'Estatut. No fou possible. I vaig actuar com crec que la responsabilitat de president de Catalunya m'exigia. Vaig dir -i repeteixo- que tinc una alta consideració per tots els consellers i conselleres d'Esquerra Republicana que han format part d'aquest Govern. Que tots ells han treballat amb un gran sentit del deure i una eficàcia provada. Vull reiterar avui el meu agraïment, i vull fer-ho de manera especial a Josep Bargalló. Al sentit del deure i l'eficàcia de Josep Bargalló, hi vull afegir la seva lleialtat i un tarannà molt difícil de trobar en política. Als consellers nous, Joan Manuel del Pozo, Carme Figueras i Xavier Sabaté, i a tot el Govern us vull dir que tenim tres objectius. Primer, i principal, el referèndum del 18 de juny; segon, que el país funcioni en tot allò que del Govern depengui, i, tercer, que la ciutadania percebi, què ha fet, què està fent i què vol fer aquest Govern. Si treballem tots amb cohesió i generositat, aquesta feina emergirà. Si ens aboquem en el SÍ al referèndum. Si ens aboquem dia a dia a treballar perquè el país funcioni, arreu i en tots els àmbits de la nostra responsabilitat. Si fem que la ciutadania i la societat coneguin i reconeguin tot el que ha fet aquest govern fins ara, i tot el que farà en els mesos que venen, els catalans i les catalanes confiaran de nou en el nostre projecte. Els nostres adversaris, els adversaris d'aquest govern i d'aquest projecte, actuen -en el fonsmoguts només per un interès polític, més enllà de la prioritat que el país té avui al seu davant, que és l'Estatut. És legítim. Com és legítim preguntar-me, si seria normal, que després de tot, al final, hagués de governar un partit que no va ser aquell que va fer l'Estatut en els seus vint-i-cinc anys que va poder, i sí ara. Jo crec que és legítim, tan legítim com ho és i ho serà la nostra determinació d'explicar que hi ha una Catalunya possible, que no és la que ells han defensat durant més de vint anys. És una Catalunya que hem començat a dibuixar i construir en aquests dos anys i pocs mesos, en què s'ha fet més feina que moltes vegades en un període sencer. És una Catalunya que, amb el nou Estatut, tindrà el reconeixement, les competències i els recursos necessaris per esdevenir possible. Aquest era el nostre objectiu. Aquest era el nostre objectiu el desembre de 2003, quan vam entrar aquí. Aquest segueix essent un projecte compartit el maig del 2006. Aquest és un projecte que té un futur esplèndid al davant. 1 �Macià també va estar pel sí, no ho oblideu. I el poble de Catalunya el va seguir, i ara també ens seguirà. 2 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1754 Title A name given to the resource Paraules del president de la Generalitat en l'acte de presa de possessió dels nous membres del Govern català Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Estatut Govern Consellers Catalunya. Generalitat Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-05-15 Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau de la Generalitat de Catalunya (Barcelona, Catalunya) EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/274/20060517.pdf f328930f5179c5c00a26ceb77476c8d7 PDF Text Text Paraules del president a l'acte de lliurament del Premi Blanquerna a Antonio Garrigues Walker (en castellà) Casino de Madrid | 17/05/2006 Señor presidente del Senado, conseller, consejeros autonómicos, embajador, secretaria de Estado, autoridades, delegado de la Generalitat en Madrid, querido Antonio Garrigues y familia. Felicidades por el premio. Felicidades por las palabras que has dicho y que, como a veces ocurre, casi me obligarían a cambiar el discurso, porque has dicho cosas tan profundas, tan bien dichas, tan a punto y con el tono tan mesurado, que no me resisto a comentarlas. Efectivamente, este último fragmento de Joan Maragall que has leído, cuando lo lees, cuando lo oyes, me refiero, tienes un doble sentimiento. Primero, de qué bien que se digan estas cosas y tan bien dichas y, sin embargo, qué debe pasar en este país para que cien años más tarde sigan siendo de actualidad, iba a decir pendientes. La verdad es que lo que está pendiente, no es lo que estaba pendiente hace cien años. Hemos adelantado muchísimo, hemos avanzado y llevamos treinta años, cosa que no había ocurrido nunca en la edad moderna en este país, de democracia, de autonomía, de reconocimiento de la diversidad, de calidad de vida, de europeísmo, de europeidad casi diría, - como bien has dicho- de ser, en fin, de estar delante, de estar creciendo más que la media europea y de ser un país que ya no tiene que ser mirado por encima del hombro, sino que puede mirar a los demás en Europa de tú a tú. Y, sin embargo, es cierto, que para llegar hasta aquí, y yo soy enormemente optimista sobre el punto del cual partimos y enormemente consciente de lo difícil que ha sido llegar a él, en algunos casos ha sido desagradable llegar a él, y se han tenido que hacer sacrificios, y nos hemos tenido que dar sorpresas mutuamente para llegar a los acuerdos a los que estamos llegando. Deciros que en este trayecto tan complicado, ha habido personas, como la que hoy premiamos, que nunca han perdido el hilo de lo que estaba pasando, ni tampoco el talante que se precisa para que siguiera pasando a fin de bien y para que llegara hasta donde ahora está llegando. Pocas figuras como Don Antonio Garrigues Walker se ajustan mejor al perfil de lo que la Generalitat quiere premiar cuando crea el Premio Blanquerna, que con la presente llega a su edición XIII (decimotercera) Yo creo que queda claro que el acto de hoy pretende ser un reconocimiento y, sobre todo, una reivindicación de unos valores y de una determinada idea de España que, en muchos aspectos, compartimos. En estos últimos treinta años, Catalunya y el resto de España habían mantenido, vamos a decirlo así, una relación basada en una respetuosa no-beligerancia mutua. Digamos que los dos nacionalismos, el nuestro y el español, y otros, se mantenían en un cierto respeto porque eran, y han sido, conscientes que teníamos algo muy importante que no habíamos tenido nunca durante tanto tiempo y es la democracia. Y, sin embargo, hacía falta de alguna manera una especificación mayor de lo que era nuestra propia realidad diversa; y yo creo que quienes pensaban que era suficiente una respetuosa conllevancia, vamos a llamarle conllevancia hablando de Ortega, quienes pensaban eso, se equivocaron. La evolución de estos años no solamente no contribuyó a mantener el statu quo, sino que, en algún momento, lo erosionaba. Y éste no ha sido nunca el escenario deseable. Creo que por el bien de Catalunya y el de España, siempre hay que propugnar una relación de intercambio constante y de afecto explícito entre ambas realidades distintas. No negar la diversidad, sino predicar el afecto y practicarlo. 1 �Hemos sido consecuentes con ello. Al inicio de mi mandato dejé clara mi apuesta por la España plural como marco adecuado para favorecer una nueva naturaleza de relación. Bien es cierto, habrá que admitirlo, que durante estos dos años y medio no han transcurrido las cosas por los cauces previstos, deseados o esperados. Sabíamos que no iba a ser fácil. No creímos que, por intereses tácticos de algunos, llegaría a ser tan difícil. Ha habido un exceso de ruido. Se ha generado un clima que ha ocultado y tergiversado las motivaciones y el sentido de nuestras propuestas. Quizá, porque la reforma del Estatuto no estaba intentando responder a un único interrogante, sino a muchos. Y en eso nadie ha sido inocente. En la fragua de este clima, nadie ha sido inocente y los extremos han contribuido, seguramente, a enrarecer el ambiente político y social. Pero a medida que la situación se sosiega y se clarifica, podemos observar y constatar que la propuesta de Catalunya va siendo entendida, se mantiene, y sus efectos sobre el conjunto de España empiezan a ser mejor aceptados. El reto de España y el anhelo de Catalunya persisten. Los interrogantes esenciales siguen ahí: ¿Qué lugar para la diferencia? ¿Cómo articular la diversidad? Pero hemos comprendido que una España verdaderamente plural no puede limitarse sólo al rediseño del aparato institucional. Ni a la gestión más o menos eficaz del juego de las mayorías de cada momento. Una España plural de verdad requiere, Antonio, quizá en primerísimo lugar, una actitud liberal y de entendimiento, como la que tú transportas, como la que tú trasladas. Hacen falta para ello ciudadanos que permitan reforzar el diálogo sereno entre territorios y pueblos. Que ayuden a generar una predisposición a la mesura, como haces tú. Lo repito: la España plural debe construirse forzosamente sobre actitudes liberales. Ello nos va a permitir hacer lo que no fue posible en los siglos XIX y XX por falta de la democracia y de la libertad, que hoy tenemos. El tiempo de la confrontación debe ser sustituido por el tiempo de la templanza, eso que los italianos denominan de forma tan sugerente la "finezza". Y en esa lógica, resulta indispensable que la sociedad civil se manifieste con fuerza. Me resisto a pensar que lo acontecido en estos meses haya sido fruto de la reacción espontánea de la sociedad. Más bien ceo que si la sociedad civil se hubiera manifestado con mayor firmeza y rotundidad, la confrontación política hubiera tenido mucho menos margen. O sea que, ánimo. Ánimo a los liberales, y ánimo a los libres de pensamiento y a los que tiene buenos deseos, que no claudiquen antes de tiempo frente al embate y al combate de las posiciones políticas que, obligadamente, puesto que somos partidos, que viene de partir, de dividir la realidad en trozos, se tienen que enfrentar. Para eso nos pagan de alguna forma, por eso existimos, para reflejar una parte de la verdad, sabiendo todos que para eso estamos en democracia, que cada una de esas partes sola es insuficiente. Y por tanto, no nos escandalicemos cuando ocurre el contraste, cuando ocurre la batalla, salgan los liberales, salgan los abiertos de corazón, salgan los inteligentes, salgan los prudentes a decir, "esto no va por ahí". Yo creo que la calidad de la España plural va a depender del desarrollo de los check and balances, que quiere decir del buen funcionamiento del sistema de controles mutuo en que consiste la democracia. Y que para ello, es necesario que personas comprometidas y libres señalen nuevos rumbos a la acción política. Y aquí es donde quería llegar. A reconocer que personas como Antonio Garrigues son clave para construir y extender la España abierta y tolerante. 2 �Lo dije al principio: se trata de convencer o bien de conllevarse. Y la conllevancia siempre es mejor que la confrontación, por supuesto. Pero no lleva a nada nuevo, no hace camino nuevo. En cambio, la convicción, el diálogo y el afecto siempre nos harán llegar más lejos, nos unirán más y nos harán mejores. Nos crearan más problemas, seguramente, y si los resolvemos, solucionaremos el problema y obtendremos situaciones de mayor calidad. Ese es el sentido profundo del Premio que entregamos a don Antonio Garrigues. En él he encontrado siempre, de siempre, una disposición natural a huir de dogmatismos, el convencimiento de que en el punto de vista del otro puede estar la verdad, tanto o más que en la de uno mismo. Y de que en el intento mutuo de convencerse está la clave de la mejora de los dos fragmentos de verdad. Queridos amigos, les invito a seguir el ejemplo de Don Antonio Garrigues. Gracias, amigo Garrigues. Gracias a todos ustedes, señoras y señores. 3 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1755 Title A name given to the resource Paraules del president a l'acte de lliurament del Premi Blanquerna a Antonio Garrigues Walker Language A language of the resource Castellà Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Casino de Madrid Subject The topic of the resource Espanya plural Premis i reconeixements Garrigues Walker, Antonio Espanya Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-05-17 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències