31 50 4980 https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/8/2836/200203_CitiesGlobalWorld_PM_JdNadal.pdf e2b95e520ae78e162977f37028073d3d PDF Text Text CITIES IN A GLOBAL WORLD From the pvramid to the web ... with a few steps in between 1.- lntroduction Let me present sorne th inking about certain aspects of the matter which 1 consider to be crucial. 1will highlight, of course, the non-cooperative aspects of the globalization process. 1 will try to explaín in particular how a globatly networked world, one that opens new opportunities instead of turther promoting nationalism and hierarchy, provokes what 1will call "vertigo of new treedoms". 1 will attempt to establish a first conclusion, highlighting the need for new public policies in a world that pretends to be increasíngly líberalized. In this context, 1 would like to draw attention to the capacity of the local world to play an active role. Borrowing the New Citizenship concept from Saskia Sassen, 1will insist on the positive role of local agents and politicians. Based on this point. 1 will attempt to compare the idea of the Global Village with the idea of a world of cities that compete and cooperate, leading to two important points: No abstract paradigm of the city exists. lnstead we have one of concrete cities, each one with specific possibilities and limits, which leads us to the second point: the need to have comparable indicators of each specific reality in arder to enhance the ability to perform. Herein, líes the general framework of what 1wish to say. 1" X 1'. 1 would like to begin my presentation by citing one of the many documents (more than 140,0001) that are floating around on the web and that respond to the connection of the two key words of our topic: Cities and Globalization. The following passage is taken from the rev1ew done by Dr. Mit Mitropoulos of IAPS (Peop1e- Environment Studles lntern1tlona/ A:ssoci11tíon) In hls book 'H1blt•t. Citl.:> in A Glob1/i%/ng Worfd··Globel Report on 0 Human Settlements". The author ends hls review with a subtle and lronic twist . He writes: "Back in 1954 Laszlo Benedek directed The Wild One, with Marlon Brando riding with a roar �into tidy-silent Wrightsville. He is floater Johnny, leading a mottey bunch of motorcyclists wearing leather branded Black Rebels. The other character in the scene is a local haírdresser in her prime. The hairdresser asks Johnny cheekily, "What are you rebelling about?" Johnny responds, "What have you got?" The scene occurs during a decisíve moment of the Fordist-Keynesian production model that began in 1945 and would guarantee three decades of sustained growth in industrial production as well as the establishment of the Welfare State for developíng COUntrieS. As Steffen Schnei_de_r declares (Post-Fordism, the Resurgencfl of the Local State, and Naw Forms of Urban Gavernance: A~ments and Deficíts of an Emerging Meta-N1trrative) : "There is now widespread consensus on the combination of economic and politlcal factors that enabled the Western Industrializad countrias to recovar from the Graat Dapression and to enjoy three decadas of unprecedented growth and stability after 1945. According to the standard aceount, this phase of capitalist davelopment was, natlonal variations notlNithstanding, basad on Fordlsl mass production and its macroeconomic regulation In and through tha Keynesian wettare state. "The logic of the Fordist-Keynesian paradigm was tied to national, demand and employment orientad macroeconomic regulation even though it was embedded in a specific international arder, characterized by United States dominance, the Bretton Woods system am:1- the--first- steps- towards trade liberalization, and also entailed specific functions for urban regions and local governments. The urban regions around industrial cities were the main sitas, and the phenomenon of suburbanization - often actively encouraged by national housing and transportatíon policies - was an important element of the "virtuous circle" of mass production and mass consumption that sustained economic growth and stability in the postwar era. Yet local variations in the forms of production and consumption are considered Jargely irrelevant in the literature, and local governments are described as having a subordinate role during that time - namely, as local arm of the Keynesian welfare state, responsible for providing the infrastructure of Fordist mass production, administeríng the welfare programs of central governments, and organizing social consumption." (Steffen Schneider) 2.- Development without solidarity While 1 apologiza for such a long quotation, 1 believe it provides clarity, and 1 would now like to retum to the contemporary Johnnys and hairdressers of our world. Today the paradigm has changed: we are in the Post-Fordist era. But in �Barcelona the World Bank suspended a seminar far fear of the recurrence of the events that unfolded in Geneva which constitute a precedent for disturbances anywhere in the world where representatives of a global economy or commerce gather. Despite the change in style that the Davos gathering in New York tried to present, a few thousand people protestad against this symbol of globalization. In Barcelona, the measures of security on the occasion of the European summit on March 141h have been taken to extremes of dubious value. ( .. . ) There are still rebels. What are they rebelling about? What have we got? In PortoAlegre an important acknowledgement was openned far the need to react, not only in a mood of protest but also through política! and civic action, to the globalization of the economy and technology. This reaction can be summed up in one simple phrase: it is necessary to confront the globalization of the economy, technology ar power with the globalization of solidarity. Hardly a novelty. Yet sorne new concepts were introduced into the argument. Nongovernmental organizations and city govemments from Europe and Latín America called far greater coordination between local authorities and civil society to prevent marginalization and social exclusion. \ "The crisis of values has been globalizad, which means that we have lo globallze solidarity," nid Martln Pumar, mayor of Villa El Salvador, a poor nelghborhood in Lima, to IPS. - According to Martin Pumar, the aim of the Euro-Latin American Third Sector Observatory, which met severa! times in Brazil during the January 25-30 World Social Forum, is to foment partnerships and development projects carried out jointly by civil society and municipalities. The Observatory was just ene of a number of workshops and conferences held parallel to the plenary sessions of the World Social Forum. Giampiero Rasimelli, president of Ares, an ltalian NGO, said globalization has .....__ given rise to profound social imbalances between the índustrialized North and the developing South, as well as within each regían ar country. And "the cost is paid by the Citizens, Cities and democracy," he Said. Urgent changas mus! be brought about by governmant efforts and lnltlatives based on !he potential of globaHzation and new technotogies for boosting cillzen participation, and on experimenls in local autonomy focussing on sustainable economlc and social development. Partnerships between civil socíety and city governments, he said, have arisen spontaneously as a natural result of sharing experiences, seeking collaboration L.and reflecting on common problems. �Mexican social researcher, Jose Luis Rhl Sausi, said the growing partnershlp between civil sooiety and local governments had its roots in the crisis of development models - the European welfare modal as well as the development-orlentad models adoptad In Latín America. "That has given rise to a profound economic and political restructuring entailing a loss of declsion-maklng jurisdiction and power for the siete," sald Rhl Sausi. The coordlnator of the Euro~atin American Observatory, Claudia Barattini, underlined the growth of the Third Sector - that "ensemble of non-profit economic, social and poírtical lnitiatives, in which the socially-oriented enterprise and citizen groups stand out.• Claudia Barattini pointed out that the so-called "Third Sector'' has grown in a number of countries, but especially in those countries where civil society is best organized. "We believe that we can fashion a simple, multifaceted mechanism for the globalization of communities, civil organizations, and small and medium companies, which discovers its own strength in its capacity to strike up partnerships, based en the quality and simplicity of common experiences," she (... said. In their final document, the more than 100 city govemment officials, mainly from Latín America and Europe and drawn by the World Social Forum, acknowledged the need to work closely with NGO's on initiatives aimed at upholding citizen rights, fomenting social participation and addressing the needs of neglected sectors. The necessary changes could arise in urban or rural areas, but the gap between mainstream society and the marginalized, which is widening in today's globalized world, was most starkly visible in the cities . In addition, they said, cities are the scenario where social aspirations and innovative responses affirming the quality of life and the rights of human beings are mainly played out. The mayors called for a modification of the tendency to marginalize sectors of the population, proposing common policies to tackle social exclusion and greater coordination between cities to work out problems and achieve a stronger presence in both the national and intemational spheres. Thay agreed that it was Indispensable to work together with citlzen groups to resolve the housing crisis and extend urban services to alt, as well as to address the needs of the poor through a more just distributíon of public funds, with greater backing from central govemments. The local authoritíes called for greater participation in the development of national economies, in arder to improve the insertion of countries into the global economy, "without lopsided dependencies". To do that, they argued that �progress must be made towards the adoption of mechanisms aimed at controlling intemational capital flows . The mayors expressed their backing ~fthe Tobin Tax, the well known - or not so well known - tariff on intemational financia! transactions that would gather funds for the fight against poverty at the national as well as the local leve!. The deputy mayor of Lisbon, Vasco Franco, said it was nota question of being for or against globalization, "but against exclusion." "(Cities) can make a difference, by contributing to setting rules for unregulated globalization," said Franco. He also pointed out that social aspects were fundamental to that process, and that "local govemments have much to contribute." (Source: Third World Network) lt is evident that the new era, or the age of technology, the market and the economy taken as a whole, together with global power, is creating in many cities a pessimistic view of the immediate futura: In this pesslmlstlc seenarlo, processes of globalization drlven by the accumulatlon strategles of transnational corporatlons 1re sean as central, while state restrueturing is perceived as largely based on the neo-Uberal agenda. In such a context, increased local autonomy is the privilege of a few global cities, while the scope and contents of innovation in urban govemance are dictated by market imperativas. The optimistic scenario, by contrast, presents a discourse of "hope" according to which economic and labor market policies implemented by local govemments can foster a progressive, general and sustainable alternative both ·to obsolete Keynesian and discredited neo-liberal strategies - an alternativa that supports growth together with social equity, more genuine democratic participation and improved quality of life. �3.- Technotogical changes: a new economy in a new space But befare evaluating possible scenarios, we must observe one fact, almost an empirical affirmation: our societies are moving at an accelerated pace from the pyramid to the web. That is to say, they are ceasing to be hierarchical, mononuclear and predictable and are becoming reticular, polycentric and open realities. Í This profound global transformation, the causes of which we will discuss shortly, presents opportunities and challenges, both from an economic and social point of view. 1 will try to explain how, in arder to take advantage of these opportunities and confront these challenges, it is particularly important to equip oneself with efficient, flexible and public policies based on cooperation. In addition, in arder to make these policies effective, they must be deeply linked to each specific location, to each territory. Territory meaning here a triangle formed by terrirorial govemment, universities and firms. 1 propase, then, the consideration of the well known paradox: in an interconnected and polycentric society, the importance of local factors increases instead of decreasing]What política! implications should we extract from this Uobservation? Let's have a look. J The motor fer the move from pyramid to web is, above all, technological. The development of information technologies has allowed for profound changes. Manuel Castells explained this in clear fashion: "Productivity, competitiveness , communication and, finally, power depend essentially on the capacity to generate knowledge and to process information in all areas of the economy and society". From a territorial point of view, ene of the consequences of the development of these technologies - among which the Internet is, without expression - adóubt, the highest is the reduction of spatial barriers. That is to say, the physical and administrative obstacles that, over the centurias, have made the movement of information, capital and goods difficult, tend to be drastically reduced. This removal of spatial barriers has led to a much higher capacity far the mobility of factors: greater volatility of capital, more rapid diffusion of t< �innovations, configuration of integrated and selectiva channels of communication. And this greater mobility breaks up the geography of countries and regions and integrates them into networks. These ínclude networks of individuals, companies and universities. They are flexible networks that are constantly changing and often do not rely on a rigid hierarchical structure. Therefore, it is difficult far any territorially based power, be it a municipality, a state ar the European Union, to control them. But it not true that nothing can be done to overcome these difficulties. 4.- Our challenges: advantages and fears of certain liberties that do not belong to everyone The economic and social opportunities presentad by this development are enormous. We will mention only one, the most obvíous one: the United States has undergone the longest uninterrupted growth cycte in its history (interrupted only by what may be one of the shortest crisis, if the optimistic data of the past few days is true) without inflatíon, only interrupted in 2001 to give way to a period of stagnation that seems to be on the mend. This is a period of growth that escapes, then, the classic parameters of economic cycles and, although offering any single explanation is still risky, it must doubtlessly have something to do with the ínvestment in technology and the organizational changas that this investment has brought about. In addítion, the monopoly on information and knowledge that has been in the hands of a few people for centuries has been broken. This information and knowledge is now freely accessible, at least to eveíyone who is integrated into the web. However, this new situation, this increase in free spaces, is not exempt from risks. In the first place, the transition from rigidly hierarchical systems to a situation in which - as Brecht's Galileo would say -"each one and no one can be the center", produces a certain vertigo. But the risks do not only arise from �the difficulty in adapting to changes. In effect, the freedom that the web offers can also represent an exclusion factor. One of territorial and social exclusion. In many parts of the globe, the access to the web is impossible for vast numbers of the population. Thus, the differences between that third of the world's population that lives in relatively well-integrated areas and the remaining two thirds are at risk of widening. This is true not only for the countries of the socalled third world. Even in the most advanced countries, bread territorial areas are being marginalized due to reasons of weak infrastructures or by price differences. This is the case with rural areas of the United States, and it could well happen in various European countries, including Spain. In my region, Catalonia, ene of the densest and most advanced in Spain, the deadline fer connection between the 41 district or county capitals through a wide band network has not been respectad. lt was assumed that it would be in place a year ago. lt has not. Now the quasi-monopolist of telecommunications, Telefónica, accounting for 86% of total communications as against 14% far the hundred companies in the trade, has offered ADSL solutions, accepted by the Catalan govemment, but not completely by the almost 800 hundred municipalities (out of 900 existing ones) organized in a powerful net called Localret. This net is decisive since the subsoil or underground cartography is mainly in its hands and operators need it badly. This is a fascinating conflict involving majar and lesser operators (i.e., monopoly and competition) as well as major and smaller political authorities. The "A" in Adsl meaning asynchronic (or asymmetric) services, that is to say, wide discharging capacity or consumption capacity and lesser sending or production capacity, the present solution is suitable for operators but not for local representatives. You can buy a marvelous version of Beethoven's Ninth Symphony living in the mountains 200 hundred Kms away from Barcelona, but you cannot send your own musical production from there. Conclusion: you can be a far away consumer but not a far away producer. The whole tale about ubiquity of production becomes simply not true. (Recall the Stockholm "Bangemann Challenge" story) �Furthermore, society's development of knowledge could ampHfy social differences in the same way: dueto reasons of age, training, and capacity far adaptation in very large sactors of the population. 5.- The need for public policies: the inevitability of technotogical transformation (but not of its social consequences} In light of these challenges it is important to be aware that, as absurd as it is to oppose technological transformation, there is no reason far us to have to accept its negative impacts, either from the territorial viewpoint ar from the social viewpoint. In fact, certain public policies can help to resolve, ar at least mitigate, these negative effects. These policies do not have to stem in any way from govemments' will to control the development of the web, either in its economic or cultural aspects. This constitutes a chimera that is impossible to accomplish from a technical standpoint. In addition, it would be absolutely counterproductive. In effect and quite counter to what it may seem, entering the new economy with a specific social model is the only way by which European countries can maintain and even increase the model of social protection and cohesion that characterizes them. Only through the increase in productivity derived by such a model will it be possible to achieve the necessary leeway for redistribution. Thus, rather than trying to limit or control the development of the network, the activity of governments must be directed at just the opposite: attempting to facilitate the adaptation of society to the network and of the network to societal potentialities. And avoiding that its development brings about an increase in inequalities and factions among social and territorial groups. In this sense, the formativa aspects upan which we can elaborate today are, in my estimation, fundamental: ensuring the quality of education (not only through the contents or the means available, but also through a substantial improvement of work conditions and the social consideration of those who do that work); incorporating ali social sectors, regardless of age or origin, in the �knowledge pertaining to new technologies (with "literacy" campaigns about the Internet); not allowing, at any cost, the differences among the various educational centers (rural/urban, public/private) to lead to inequalities in terms of opportunities far accessing the network. Along with the formative aspects, it is imperative to ensure, logically, the complete coverage (the more simultaneous the better) of the entire territory with infrastructures that permit equal access to the web. lf the opposite becomes true, the network's development will only lead to new marginal spaces. As such, far from being a technical discussion, the debate over the territorial development of the network is one loaded with political meaning: in reality, it involves the equality of opportunities among citizens, regardless of their origin and place of residence. And it means also a better profit far the countless investments made historically in now deserted land and villages. 6.- The strategic importance of local factors and policies In bringing these policies to term, in confronting these challenges, it could be assumed at the outset that the activities of local and regional powers - cities, and regions - are irrelevant. Thus, in a progressively interrelated world in which economic agents vastly surpass local situations, the question could be asked, "What importance can municipal or regional decision-making have?" But here we come upon the lovely paradox: in a network-based society, the importance of local factors, far from decreasing, actually increases. This is so because the enhanced ability to choose between situating activities in one place or another - placing a company in Barcelona, Lyon or Casablanca- increases the importance of the comparative advantage that can be derived from each location. This is the basis of the "local renaissancé" which has been discussed so much in recent years. This is the reason why local policies are taking on the highest importance. The success of the simultaneous policies of adaptation to the web and maintenance of the social protection systems of small countries such as Finland �ar The Netherlands provide irrefutable guidelines to follow in this field. The data concerning these two countries are both impressive and inspirational. In Finland, far example, 58% of the adult population has an advanced degree related to science or technology, the public and prívate investment in R+D is around 4% of the GDP, risk capital represents 0.15% of the GDP (compared to the European average of 0.06% and Spain's 0.02%) and the Internet is used regularly by 41.4% of the population. And ali of this occurs within the framework of a Scandinavian-level social security system. This, without a doubt, is the road to follow. The transition from the pyramid to the web, from a hierarchical society to a reticular one, opens enormous possibilities and presents important challenges. And the future of Europe depends largely on our capacity to confront these challenges from each and every one of our cities and regions. (Source: PM, From the pyramid to the web) 7.- From citizenship to the city. Saskia Sassen, 03.07.97, Transformations of Citizenship Saskia Sassen has highlighted with excellent criteria three partial yet strategic aspects of the political discourse regarding globalization. The first involves a loss of accountability regarding quasi-govemmental activities carried out by institutions, companies and prívate or deregulated organizations to whom the market structure has bestowed certain powers. A propos of this, it is certainly not too late to incorporate the example of opaque power of the agencies in rating the irresponsibility of a certain large consulting company in the Enron case. uunshrinking" the possibilities fer openness and accountability is also within reach for the political activities of citizens concentrated in cities. In my country, municipal pressure groups that demand higher quality energy infrastructures are creating an incipient counterbalance to the private companies that provide energy. The private services managing toll freeways are being obligated to enter into dialogue with municipalities affected by the terms �of their concessions. The large ports in the Internet and the society of knowledge offered by municipal libraries are competing with certain success to lower the connection costs controlled by the telecommunícation multínationals. In other words, the implementation of this new concept of citizenship that affects not only private persons but also important collectives can retum to cities and their new policies part of the power that disappears with this strategic consequence of globalization. Sassen finds the second strategic element of globalization in the growing importance of human rights. She terms this dynamic, "the ascendancy of the international human rights regime. In many ways, it reduces the significance of nationally based citizenship in terms of rights attached to individuals, no matter what the nationality in question might be. lmmigrants and refugees have ctearly been a crucial instance through which this intemational human rights regime has demonstrated sorne of its influence and power". Allow me to insist that the reduction of nationally-based citizenship in terms of rights attached to individuals finds its clearest reality ín terms of the city insofar as the city is the continent of many of these rights. 1 return to my former reference: a citizen of Barcelona coming from abroad can be a person deprived of certain rights derivad of "nationalíty", for example the right to work or to unionize. But an important battle is unfolding in arder to provide that citizen with all the rights of a citizen . Citizens have many rights, but not all: the right to vote is missing for sorne. In the new Barcelona Charter now passing through the prove of Congress, a window is open to the possibility of immigrants locally censed even if not nationally legalized, as well as of 16 to 18 year old youngsters to participate in the elections of their disctrict or neighborhood representativas. Comig back to Sassen, if she polnts out soma ot the positiva and strateglc aspects of globallzatlon, allow me to add to the role of international justice organizations that monitor human rights the many examples that deepen the exercise of these rlghts at the city lave!. Ona example of this would be the Networ1< of Rafuga Clties that taka in authors deprived of their rights to opinion In their countries of origin. Another would be the Network of Educatlng Cillas, that broadcasts around the world local experiencas within the framework of respect and deepaning of these rights. We could add to these the very existllflca of departments within the City Councll that specialize in promoting !hase rights within the city environment as wall as in intervening in moments and areas of conflict. And we should no! neglect to mantlon the citizen aspect of the NGO's that specialize in this area. Once agaln, it seems claar to me that lf globallzation does not serve to create a network for confronting hierarchy, not e single one of these positiva strategic factors such as the fomentlng of Human Rlghts wHI ever be achieved. Tribunal for the Milosevics and Bin Ladens, for su re, but services at the local level for immigrants without papers, as well. Even if In that last issue, established citizens have lo have recognized thair right to secura neighborhoods and decenl schools. Otherwise democracy befna such an lmperfect crealure, the b!nef¡js to �be obtaloed by caplta!lzlng on fgar are h!nt¡istlcal!y hlgh. Needfe$S to polnt lhe rac;t thal most fascjst reglmes haye come out of votes and nO! out o! "coups' . The thlrd strateglc element that Sassen menllons is precisely the crisis of the classic concept of democratic representation via the vote. By thls 1 mean the degree to which new and old collectives do not feet represented, l.e. feminists, human rights advocates, immigrants. lf she focuses her attantlon on !he progressive importance of international law, 1 also would llke to highlight the factors of proximity, solidarity and participation that oughl to characterize cities. The representation of the city does not escape the need to go further into the contradictions of that democracy that, in the sixties, wa oalled ''formal". But the city has (or can hava) very powerful lnstruments far overoomlng "formalism•. The citizen, whether lndivldually as part of a collective, feals this proximity to power by belng able to attend tha debates of their representativas In arder to promete publlc interest initiatives. Tha intensive application of the principie of subsidiarity recognlzed in the Europaan Carter of Local Autonomy can furthar optimiza the proximity of the citizenry to local powar lnsofar as thls Is eble to resolve a wider spectrum of neads and establish a broadar array of programs. Finally, the right of participation at the local leve! far surpasses the simple delegation of representation by means of the vote: topical municipal counclls and publlc heartngs are two examples. 1 have chosen to follow the pattern of this article by Sassan first and toremost out of en lnterest in her strateglo appreciation. Howaver, there is a sacond reason for this as well. lt involves the city. And !he city Is the most significan! meaos by which to damonstrate that tha process of globallzation is not necassarily a "zero sum game" in which increased global power m&ans dlminished local power. The city can add value or diminlsh disadvantages as long as the movement is from a hiararchical conception of political action to a web concapt. Both !he axtension of accountabillty as well as tha dafanse of human rights and represantation of minority or individual rlghts have two routas for compllmentary prograss: the "supranationar powars and influence (laws, lnstitutions, publlc opinion, etc) that are derivad from or are mechanisms of globalizetion, and the deepaning of local autonomy and establishment of challenges of coordinatlon or simply competition among lhese powers. 1 spoke before of a pessimistic scenario regardlng the globalization process as well as a contrasting one of optimism. Now that it Is in vague among certain individuals to qualify the Post-Fordian modal as a Nao-Schumpeterian modal, it would be a good idea to remamber why Shumpater forecast the fall of capitalism. 1 illustrate with the ever sharp and concisa words of Joan Robinson: "The increasa in the standard of living and tha diffuslon of aducation create a class of unsatisfied intellectuals that channel aod articulate the resentment ot tha masses In faca of toequality, inaquality without which capitalism cannot function. Above all, the business function becomes antiquated due to technologicai progr ess. Wth !he devalopment of the large-scala compaoy and experimental sciance, true lnnovation is reduced to routine and the buslnassman degenerates into a bureaucrat". This lncrease in the standard of living has occurred In developlng countries, and education has baen diffusad. Thare now exists a class of unsatisfied lntellectuals that denounce inequalities. But techoological progress has etimulatad the appearance of new, innovative entreprenaurs that, using experimental sciances as a basls, have lnnovated in nonbureaucratlc ways. And some·analysts, though lacking necessary indicators and about which 1will speak later, balieve that the models ot local progressive power are not indifferent to tha continuad fight against lnequafüy and !he resulting apparition of new opportun~ies for innovation. 8.- Global village or world of cities What stirs people up are cities because cities are the real probfem, the problem that is visible. But people's unstoppable instinct is to conglomerate, to live �The truly interesting thing is the way in which these vast new spaces are realizing that their fundamental intemal policy is the building of the backbone of a system of powertul cities: Eurocities and the Regions Committee, Mercocities, CityNet in Asia, United Towns of Africa, etc. Two years from now, in 2004, in Paris, the United Cities Organization will be created alongside the U.N.O. The fact is that an advanced group of daring cities have begun to construct a network of world cities. Even if we speak of cycles of optimism and pessimism, we ought to speak about the accumulation of future phases and past phases, in each moment of time, with more or less dramatic adjustments). Sorne bibliographical references and sources on thls process of creation of Uniled Cilies along side the Unlted Nations include the following: Río-Barcelona Oeclaration 1992***: two hopes with the name city. Agenda 21. The works by J. Borja'*, M. Castells**, Jorge Wilhem, F.E. Cardoso, M. Cohen (World Bank..): J would call them "sociologists in the conques! of action". 1 should add Jaime Lemer. lstanbul OO. AMCAL Declaratlon (Assembly of Clties and Local Authorltles)'*. HABITAT Declarallon 2••. Amsterdam, May 15-16, 1997. European summlt of reglons and clties. Final Declaration. Rapport Stoiber-Gomes. Final PMM Speech** European Charter on local autonomy ••. Councll of Europa. European Union Treaty. Preamble. Cities in a Globalizing World: Global Report on Human Setllements 2001 Jan. 25-30, 2002, World Social Forum. Porto Alegre Befare coming to the last point in my proposal, 1judge it necessary to qualify the premature appearance of the concept of globalization and of the global village in one of the following ways: • as a sublimation based on a thin empirical veneer; • as a genuine hope of peace; �prices in poor sections is good and pulling them down in rich ones is also welcome. 3. Creating a battery of common indicators, with cultural fork if necessary. Towards a virtual market of cities on the following issues: 1) pollution, 2) noise, 3) crime, 4) accidents, 5) housing costs, 6) education levels, 7) health (life expectancy, infant mortality, UBA cost), 8) justice, 9) public transportation commercial speed. These are the analytical, behavioral and policy implications of the socalled Barcelona model. To wrap things up, let me conclude by saying that the radical critique of the neoclassical model has become oldish. The assumption of a fully informed market is more real today than during the first half of the last century; the mobility of production factors has grown to levels unimaginable in those times (who remembers the Hecksher-Ohlin theorem ?), and even the divisibility of productlon factors is greater. One could certainly maintain a radical criticism of static analysis { of the "terrible pedantry of static analysis" of which talked Joan Robinson). But economic analysis offers two equally plausible exits: A system of hierarchically arranged cities that operate independently from the main centers of power where only the first tier plays a significant role in a society close to total globalization. Ora system of network cities that compete, cooperate, unite and innovate by providing added value, minimizing inconveniences and strengthening the advantages of a globalized world. Therein líes the challenge. The first is a rather static model providing a good analytical tool. The second is a rather dynamic model clase to economic policy. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 02. Activitat professional Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Documentació emanada de l'exercici professional de Pasqual Maragall. - Gabinet Tècnic de Programació de l'Ajuntament de Barcelona (febrer 1965-1968, funcionari 1968-1979) : com a economista. - Servei d'estudis del Banc Urquijo (1965-1968). - Aula Barcelona (setembre 1997 - març 1999): funda i presideix Aula Barcelona com a centre de gestió del coneixement per a l'administració de les ciutats. És un espai comú de reflexió entre universitat, empresa i administració en relació amb la ciutat i el seu passat, present i futur. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Cities in a global World: from the pyramid to the web ... with a few steps between Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Nadal, Joaquim de Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2002-03 Type The nature or genre of the resource Conferència Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Anglès Subject The topic of the resource Ciutats Globalització Description An account of the resource 15 p. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/2837/espana_cabemos_todos.jpg af12276b04fb15d381a97666a21c26a1 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.02. Activitat política Description An account of the resource Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource España ¿cabemos todos? Creator An entity primarily responsible for making the resource Fernández García, Tomás Laborda, Juan José Contributor An entity responsible for making contributions to the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2002 Type The nature or genre of the resource Monografia Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Espanya Divisions administratives i polítiques Nacionalisme Federalisme Catalunya Description An account of the resource Obra col·lectiva coordinada per Fernández i Laborda, inclou una contribució de Maragall "La España viva. La España común", p. 173-196, a més de les de: Juan José Laborda Martín; Iñaki Anasagasti i Joseba de Zubía Atxaerandio; Joseba Arregi Aranburu; Carlos Aymerich Cano Árbol; Enrique Barón Crespo Árbol; Gabriel Cisneros Laborda; Luis Miguel Enciso Recio; Gaspar Llamazares Trigo; Juan Fernando López Aguilar; Josep Ramoneda; Joan Rigol i Roig; Miquel Roca i Junyent; Juan José Solozábal Echavarría; Alejo Vidal-Quadras Roca. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Madrid Publisher An entity responsible for making the resource available Alianza EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Llibres de Pasqual Maragall https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/26/2838/partidismo_federal.jpg 03e2908bfcb65eeb5aef5991ef7d8f9b Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 05.01. Programa Llegat Pasqual Maragall Type The nature or genre of the resource Subsèrie Description An account of the resource Documents sorgits de les activitats de difusió i recerca del programa de la Fundació Catalunya Europa, Llegat Pasqual Maragall. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Partidismo y (des)lealtad federal en el Estado autonómico español Creator An entity primarily responsible for making the resource Martínez Cantó, Javier Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2020 Type The nature or genre of the resource Monografia Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Federalisme Eleccions Espanya Autonomia Partits polítics Polítics Description An account of the resource Treball resultant de l'ajut de recerca 2019 del programa Llegat Pasqual Maragall. El llibre és el número 4 de la Col·lecció Recerca - Llegat Pasqual Maragall. 150 p. Abstract A summary of the resource. L'objectiu de l'estudi "Partidisme i (des) lleialtat federal a l'Estat autonòmic espanyol", de Javier Martínez-Cantó, professor i investigador a la Universitat de Konstanz, és explicar com els grans costos de la reforma institucional de l'Estat autonòmic poden ser un dels factors que han facilitat l'auge de l'independentisme. Aquest és un procés llarg i multivariable, que pot explicar-se per canvis en les preferències de les elits polítiques i dels votants o per la interacció entre ambdós. En ell, a més, tenen un paper especialment rellevant les organitzacions de la societat civil com a intermediàries entre tots dos. En concret, l'estudi pretén analitzar com alguns dels factors institucionals poden explicar parcialment per què el moviment ha crescut tan ràpidament. És a dir, com ha estat un factor més determinant la poca credibilitat d'una reforma institucional de l'Estat autonòmic promoguda des de Catalunya que els alts costos i la dificultat de declarar la independència. La tesi fonamental al llarg d'aquest assaig és que el deficient disseny institucional de l'Estat autonòmic dificulta greument les possibilitats de reforma, a més d'atorgar privilegis a un grup d'actors -els partits que ocupen el Govern central-, per raons gairebé contextuals. Això dificulta que el sistema institucional pugui acceptar demandes de canvi, tant en relació amb unes polítiques concretes com a escala institucional, i, per tant, que pugui reformar-se a si mateix. El sistema no preveu una forma institucionalitzada de respondre a aquestes demandes i de canalitzar el conflicte polític. Per contra, les demandes polítiques han tendit a canalitzar mitjançant mecanismes informals, com a vies interpartidistes o negociacions parlamentàries. Això no es circumscriu a reformar l'Estat autonòmic en un sentit més federal, sinó a altres polítiques públiques que poden reformar-se en un sentit federal sense canviar el text constitucional, com el sistema de finançament autonòmic o la distribució de les inversions en infraestructures de forma territorialitzada . Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Barcelona Publisher An entity responsible for making the resource available Fundació Catalunya Europa Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Accés al llibre en format digital: <a href="https://www.catalunyaeuropa.net/admin/assets/uploads/files/4a52d-partidismo-y-des-lealtad-federal.pdf" target="_blank" rel="noopener">https://www.catalunyaeuropa.net/admin/assets/uploads/files/4a52d-partidismo-y-des-lealtad-federal.pdf</a> Recerca Sobre Pasqual Maragall https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/2839/19970831_Federalismo_Poder_cercano_o_distante_PM.pdf 6530b4e38af1f2a6dbc9a645cb6d55d4 PDF Text Text Federalismo: ¿poder cercano o distante? Pasqual Maragall H e visto que hay quienes creen que federalismo y proximidad del poder no son compatibles. Se equivocan. Se equivocan al menos con algunas de las versiones del federalismo, concretamente con buena parte del federalismo europeo y, en general, con el federalismo devolucionista o descentralizador, por referencia al federalismo unificador. Que quede claro que no me interesa el debate por el debate, sino más bien extraer uno de los resultados posibles: el entendimiento o acuerdo y que, por tanto, estoy dispuesto a conceder yo también las equivocaciones que estoy seguro que cometeré en un tema tan resbaladizo como éste. No soy un teórico, sino un político, interesado en convencer mas que en hallar la pura verdad, si es que existe. En este caso se trata de un debate con ideas y personas que provienen de un sector que no quiero apartar, porque entiendo que está al otro lado de un puente corto, que no es fácil, pero es transitable (creo) y decisivo para la buena marcha de las cosas aquí en Cataluña, y de paso en España. El puente que va del federalismo de la izquierda catalanista al nacionalismo federalizante de centroizquierda. Si este puente se hace bien transitable, el país irá bien y si no, no irá tan bien, se estancará. Mediré, por tanto, las palabras. No diré que se equivocan totalmente los que separan federalismo y subsidiariedad ni sostendré (no lo he hecho nunca) que subsidiariedad significa únicamente proximidad del poder. El principio de proximidad En cuanto a esto último, proximidad es sólo una forma simple, algo abusiva, de decir lo mismo que se quiere decir cuando se utiliza un nombre tan extraño, tan poco próximo: subsidiariedad. Subsidiariedad es un nombre muy extraño para una idea muy sencilla: el poder, cuanto más cerca, mejor. No es que siempre pueda o tenga que estar cerca, sino que en iguales circunstancias (eficacia y equidad) cuanto más cerca, mejor. No es, por tanto, un principio que se ocupe solamente de la eficacia -idea ésta que sí que probablemente es errónea- es un principio que se ocupa de la distancia, de la participación, de la apropiación de la política por parte de los ciudadanos como medida de su calidad. �Ni tan sólo es correcta la idea menos grosera y mucho más extendida que la subsidiariedad se ocupa de la adecuación, de hallar la distancia adecuada, el nivel de gobierno adecuado para cada competencia pública. En un intercambio reciente -o quizás fue más bien una coincidencia en el tiempo de dos opiniones- Klaus Kinkel, el ministro alemán de Asuntos Exteriores, definía la subsidiariedad como la proximidad posible y Jacques Santer como adecuación: hacer las cosas en el nivel adecuado. Kinkel la acertaba más. Conozco bien sus opiniones, que son las del gobierno de la RFA, a través del secretario de Estado de Asuntos Exteriores Europeos, Hoyer. Subsidiariedad no quiere decir únicamente adecuación, no es un concepto neutro, tecnocrático, frío -como puede oírse a veces- que permitiría la ordenación científica de los servicios públicos por niveles. Tiene algo de ésto, pero no es parcial, partidario, un parti pris a favor de la proximidad, toda la proximidad posible dadas las restricciones de equidad y eficacia, y analizadas éstas con todo rigor (demasiado hemos tragado por culpa de los economistas -y yo lo soyeconomías de escala que no lo eran, es decir, ventajas o economías de gran medida que, al fin y al cabo, descontados sus efectos negativos, se convierten en lo que los economistas llaman diseconomías netas o ventajas negativas). Aquí está precisamente el carácter revolucionario o, si se quiere, más modestamente innovador o radical del principio mencionado, que podemos denominar, a partir de ahora, hechos los esclarecimientos que hacían falta, principio de proximidad. En primer lugar es innovador porque sitúa arriba la carga de la prueba de la distancia a la que debe actuar el gobierno. La distancia se tiene que justificar (tal como expresan los ejemplos italianos y británicos adjuntados al final de este artículo), no es un valor en sí mismo. La proximidad no hace falta justificarla porque es un valor en sí misma, en principio. El miedo a la colisión o al exceso de intimidad local entre administrador y administrado, más bien dicho, entre el administrador y algunos de los administrados más influyentes, ha pasado a ser masivamente sustituida por el miedo al exceso de intimidad global entre el administrador nacional o supranacional y el fabricante de armas o narcotraficante de turno. Al administrador local corrupto ya lo echarán los votantes que lo conocen de cerca. No hacen falta tantas tutelas a la proximidad como a la distancia. En segundo lugar, el principio de proximidad es radical en el sentido que es del tipo que Geremek y Dahrendorf (en un famoso intercambio de hace unos años) llamarían caliente, no frío como la democracia en general o el mercado, que son sistemas para procesar la producción de resultados políticos o económicos respectivamente, sistemas que percibimos como maquinarias frías por bien que nos jugamos mucho (o así lo hemos creído hasta ahora) en su buen funcionamiento. Para explicar el porqué de la innovación radical que entra en escena con este principio y su compatibilidad con el federalismo, todavía más la coherencia entre ambos principios, deberemos referirnos a la globalización (lo lamento) y tendremos que diferenciar dos tipos de federalismo, el separador de poderes previamente concentrados y el unificador de poderes independientes. El sarampión de la proximidad, que tiene pinta de durar y de dejar marca, se produce ahora porque la globalización de la economía y, aunque más lentamente también la de la política, está desvelando un sentimiento de urgencia para la devolución de las competencias que la historia se llevó de los poderes próximos: distancia sí pero "cum grano salis" y, a cambio de más proximidad para las cosas que no hay necesidad de hacerlas lejos. Por eso se dice -exageradamente- que los Estados son demasiado pequeños para según qué y demasiado grandes para todo el resto. La lealtad federal �El federalismo aparece entonces, o reaparece, como el mejor sistema para organizar esta nueva situación que rasga los Estados por arriba y por abajo. Y la lealtad federal al interés general como el principio de la coherencia que complementa perfectamente el de proximidad. Federalismo viene de pacto (foedus). Es el pacto que une los Estados previamente independientes (los Estados Unidos, quizás algún día la Unión Europea) por contraposición a la Confederación que se quería mantener en una relación de interdependencia más blanda, pero también el pacto que autonomiza las partes previamente diluidas en un Estado centralista (la RF alemana y el Estado de las autonomías español). En ambos casos hay coexistencia del momento unitario y del momento autónomo, momento autónomo que no parece que se identifique con la existencia de hechos nacionales y diferentes dentro de la federación (no es así ni en los Estados Unidos ni en la RFA; sí en cambio en España y, quizás mañana, como tiempo atrás, en el Reino Unido). En Italia el apelativo federal cayó el 17 de junio de la Comisión constitucional bicameral, presidida por D'Alema, creo que por presiones de la derecha, y así en vez de decir: la República Federal de Italia está compuesta por municipios, provincias, regiones y el estado (sic), la Constitución dirá: la república de Italia, etc.... ¡Pero ya me dirán! ¿Dónde encontraremos una constitución más federal que esta que pone municipios y Estado en una misma sentencia?. Pues bien, el mismo día y en el mismo lugar se aprobaba también que la administración pública no hará sino lo que los privados o la sociedad no pueda hacer, y eso -se dice- en virtud del principio de subsidiariedad. Solamente en las constituciones americanas (EUA y Canadá), el federalismo aparece con una dominante unitaria (cuando se escucha federal en los EUA se entiende que se está hablando de Washington y del gobierno central), que la subsidiariedad puede aparecer como contraria al federalismo. (Y aún: cuando se habla de federalismo fiscal en los EUA se entiende siempre en tres niveles, no como aquí). El término federal es también en los EUA la patria conceptual de los liberales, y los liberales allí son progresistas, intervencionistas y poco amantes del mercado libre, relativamente el promedio cultural norteamericano. Un federalismo diferencial Entre nosotros, sin ser exactamente lo contrario, poco nos falta. Determinados socialdemócratas (Helmut Schmid, por ejemplo) son francamente menos intervencionistas que nuestros nacionalistas de derechas, para quienes la intervención, la nacionalización y la normalización, todas ellas palabras que provocan terror a los liberales europeos de buena ley, no son una cuestión de derecha o izquierda, sinó de interés general. Y a fe que los socialistas catalanes han respetado estas razones hasta ahora. Todos somos conscientes que no es lo mismo el nacionalismo de las naciones olvidadas que el de las dominantes, mientras dura el olvido y la dominación. Todos somos nacionalistas mientras esto no se acaba. Pero tenemos que empezar a ser algo más en el tránsito hacia el fin de la dominación y el olvido. Es lógico que la subsidiariedad altere algunos nacionalistas de derecha (no a todos) tanto o más que el federalismo. Pero no tendría que asustar a los federalistas de izquierda, a excepción de a mi viejo amigo Umberto Serafini, socialista y federal, europeísta spinelliano, para quien mis veleidades liberal-libertarias y subsidiarias tienen un insoportable olor democristiano. No ha entendido, este nuevo y magnífico Settembrini, que el ideal federal no es una religión, sino una posibilidad real que se hará con liberales y socialdemócratas y nacionalistas federalizantes. En Cataluña es más fácil entenderlo. Estamos a un paso de llegar a ello. El federalismo diferencial, no uniformista, nos puede llevar a la España tranquilamente plurinacional. Otras vías de acceso están por inventar. Y el propio federalismo diferencial está por definir con rigor. Pongámonos a ello. ¿Qué podemos pedir los federalistas subsidiarios a los nacionalistas en esta conexión, en este punto y hora? Y al revés, ¿qué nos pueden pedir los nacionalistas?. Pienso que podemos pedir a los nacionalistas que expliciten su perjuicio a favor, no de la proximidad, sinó de la identidad como factor de cohesión del individuo social, la ciudad, el país, y que expliciten como ese caso particular en que la proximidad no sería física, ni referida a la medida del colectivo (aunque para los nacionalistas catalanes se pueda pensar que la medida pequeña es una razón más para basar su pensamiento), sinó afectiva, cultural, una proximidad de los espíritus, por lejos que estén los unos de los otros, por tal como participan de un mismo sentimiento nacional o cultural. �Pero también pueden los nacionalistas preguntarnos a los federales de toda la vida y, especialmente a los partidarios de la proximidad, que entendamos nuestro caso como un caso particular de la teoría de la identidad como base de la cohesión, caso en el que la proximidad fuera factor de identidad y no al revés. Todo es posible. Pasqual Maragall Alcalde de Barcelona Este artículo fue publicado en el Diari de Girona el domingo, 31 de agosto de 1997, en las páginas 22 y 23. Italia. Ley del 15/3/97 y propuesta de reforma del Senado El artículo 2 de la ley italiana del 15 de marzo de 1997 dice que el municipio y la región pueden realizar todas aquellas funciones que sean del interés general de sus habitantes, incluidas aquellas realizadas hasta el momento por las dependencias estatales ubicadas en el municipio o región. El artículo 3 de la ley del 15 de marzo de 1997 especifica cuáles son las funciones públicas que realmente puede hacer el Estado. La cláusula residual -todo aquello que no se especifica- favorece a los poderes territoriales. Uno de los proyectos de reforma del Senado italiano prevé su composición (al menos parcial) en base a circunscripciones regionales que elegirían representantes de la región entera y representantes de los municipios de la región, éstos en una asamblea de todos los alcaldes de la región al inicio de la legislatura. Reino Unido. Propuesta laborista para Escocia "La propuesta actual (...) garantiza incluso la presencia de los responsables escoceses en los consejos de ministros europeos". "El Parlamento de Escocia, con 129 representantes, tendrá poderes legislativos y si se aprueba una segunda cuestión en el referéndum, gozará de un limitado margen de acción en el terreno fiscal". "La transferencia de competencias se estima tan amplia que el documento sólo detalla aquellas que seguirán bajo la tutela de Westminster: economía, defensa, ocupación, cuestiones constitucionales y embriología y aborto, dependerán de Londres. La nueva cámara (escocesa) legislará sobre la educación, el desarrollo económico, la salud, la ley y el orden, etc...." � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.02. Activitat política Description An account of the resource Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Federalismo: ¿poder cercano o distante? Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 15/10/1997 Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Federalisme Subsidiarietat Divisions administratives i polítiques Espanya Europa Description An account of the resource Publicat a el n. 4, octubre de 1997. Source A related resource from which the described resource is derived La Factoría Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital d'una còpia en paper custodiada a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/2840/20010215_LaFactoria_Oportunidad_y_reto_para_Catalunya_PM.pdf 63ff6034193db251cd4eb17ffdb32683 PDF Text Text Oportunidad y reto para Catalunya Pasqual Maragall i Mira Amigas y amigos, buenas tardes a todos. Ya hace tiempo que comentamos, con algunos compañeros de partido y de grupo parlamentario, la necesidad de que realizara una conferencia sobre inmigración, reflexionando en voz alta y explicando nuestra posición en materia de inmigración. Diversas circunstancias y noticias que se han producido últimamente (algunas bastante desgraciadas, por cierto), han puesto, todavía, de más actualidad el tema de la inmigración extranjera. Particularmente, la inmigración extranjera que procede de países que no forman parte de la Unión Europea. Pero quiero comenzar aclarando que mi conferencia de hoy no es, en absoluto, una intervención precipitada por los hechos ni, menos todavía, improvisada. Y tampoco querría que fuera entendida como una respuesta a ningún hecho o posicionamiento ideológico de nadie. Nosotros hace tiempo que propugnamos, y creo que lo hemos defendido con coherencia, de palabra y con los votos, que por encima de todo, lo que necesita nuestro país es reflexionar con serenidad sobre un fenómeno que aquí es relativamente nuevo. Hacer propuestas innovadoras pero asumibles, e intentar actuar coordinadamente desde el consenso. También desde la discrepancia, si es necesario, naturalmente. Pero, fundamentalmente, desde el diálogo y el acuerdo político. Nos jugamos mucho. Y tenemos la obligación de hacerlo bien. Estamos viviendo uno de los períodos de prosperidad y libertad más largos de toda nuestra dilatada historia. Y tenemos que actuar con prudencia para preservar lo que tenemos. Esto no significa que no tengamos que estar abiertos a las nuevas realidades y a lo que nos viene de fuera, sino todo lo contrario. Debemos asumir que estamos en un momento, no solo de grandes cambios, sino una época en que todo evoluciona a gran velocidad. Y, por tanto, debemos tener muy claros qué valores debemos preservar. Para mí, dicho ahora muy esquemáticamente, tres valores por encima de todo: la igualdad, la cohesión y la convivencia. Ya me referiré con más detalle, pero no quiero entrar en materia sin resaltar antes que estos tres valores, contrariamente a lo que a veces se insinúa, son completamente compatibles con los procesos migratorios. Y que si alguna vez tenemos la sensación de que la supervivencia de alguno de estos valores puede estar en peligro, naturalmente, no será responsabilidad de los últimos que han llegado. �A veces pienso que la convivencia es como una copa de cristal tallado, de Murano, por ejemplo. Una pieza única. Que no se puede tasar porque no hay dinero suficiente para pagarla, y que la hemos guardado celosamente hasta hoy poder pasarla a las generaciones venideras. Pero la copa es muy frágil, no nos engañemos. Y no podemos jugar. Nuestra obligación, la de todas y todos, es que no se nos rompa en las manos. Por eso me parece irresponsable y mezquino que personas y grupos con responsabilidades públicas, o con un elevado grado de influencia social y mediática, lancen, como alguien ha escrito, "leña al fuego" y hagan cálculos inconfesables sobre la posible rentabilidad electoral de apelar irracionalmente a los miedos y a los sentimientos más primarios de la población más débil o más desinformada. Política y pedagogía Ciertamente, estamos viviendo un momento histórico que para muchos de nosotros resulta apasionante. El proceso de mundialización, la implantación de las nuevas tecnologías, los avances científicos..., todo hace pensar que el mundo cambiará a un ritmo todavía más frenético de lo que lo ha hecho en los últimos años. Pero este fenómeno produce, a la vez, inseguridad. Sobre todo en las capas de población menos preparadas y aquellas que más directamente han sido víctimas de las desigualdades. Y esto no lo podemos resolver solo con buenas palabras, o apelando únicamente a ciertos valores, ni mucho menos culpabilizando de los desajustes precisamente a aquellos que más los sufren. Ya escribió Sthendal que "casi todas las desgracias de la vida provienen de las falsas ideas que nos formamos sobre lo que nos pasa". Deberemos hacer mucho pedagogía respecto a lo que está pasando, respecto al proceso extraño, novedoso, lleno de incógnitas, pero a la vez interesante, que vive vive hoy la humanidad. Deberemos hacer mucha pedagogía, sin duda, y también mucha política. En el terreno de la pedagogía, deberemos insistir, no solo en que los procesos migratorios han existido siempre -lo cual se nos recuerda con frecuencia-, sino sobre todo en que las migraciones forzadas, involuntarias, suelen ir de pobres hacia ricos. Hoy, del Tercer Mundo hacia el Primero. Y no puedo dejar de constatar que con las migraciones se están marchando personas de los países pobres que allí hacen mucha falta, porque son fuertes y porque muchas de ellas están muy preparadas. Alguien ha dicho que las migraciones, por encima de todo, están haciendo inviable el futuro de algunos países. Desde aquí lo vemos desde otra perspectiva, pero lo cierto es que la mayoría de los efectos negativos que puedan tener los procesos migratorios, que también los hay, los sufren sobre todo los países emisores. Y no puedo dejar de señalar, igualmente, que incluso el flujo de capitales entre el Norte y el Sur del planeta hoy es una sangría para los países más pobres. El Tercer Mundo envía cada día hacia el Primer Mundo cuatro veces más del dinero que recibe por cualquier concepto. Contrariamente a lo que se piensa, no somos nosotros los que enviamos dinero al Tercer Mundo, sino este el que nos transfiere capital día tras día. Muchos �países se están empobreciendo a un ritmo escandaloso. Ochenta países tienen hoy una renta por cápita inferior a la de hace diez años. Y estas constataciones, que no he querido obviar de ninguna manera, nos llevan a repasar la existencia de otros factores que favorecen las migraciones en todo el mundo. El Síndic de Greuges, en el último informe anual que ha entregado al Parlamento, y en un magnífico apartado dedicado a la inmigración, hace referencia a tres factores más, a parte del económico, que fomentan las migraciones: los factores sociales, los factores políticos y los factores culturales. Entre los sociales, por ejemplo, recuerda que "muchos países todavía tienen un crecimiento de población superior al 2% anual. Con este índice, el sistema de productivo no puede absorber la población que se incorpora al mercado de trabajo. La familia selecciona a los que intentarán emigrar y así abrirán camino a los demás". A estos países les está pasando lo mismo que al Estado Español durante los años sesenta: que las remesas de divisas de los inmigrantes son una de las primeras fuentes de ingresos del país y de muchas familias. Pasó en España hace unos años, y pasa hoy en otros lugares. Por ejemplo, en Ecuador se calcula que un 90% de las familias dependen del dinero que les envían desde fuera del país. Esto contribuye, no solo al desarrollo económico, sino también a "atenuar las tensiones sociales derivadas de un nivel de paro elevado y a la vez a financiar las importaciones que necesitan", como hace notar el Síndic. A esto como ya he dicho, le hemos de sumar factores políticos, que todos nosotros conocemos, y de violencia estructural, y factores culturales, cada vez más decisivos a la hora de abandonar el país de origen. En la decisión de emigrar hay, lógicamente, una legítima decisión de prosperar y de vivir mejor, y en este aspecto la percepción de que Occidente vive inmerso en el lujo y la superabundancia acaba siendo definitiva. Tienen mucho que ver las imágenes que les llegan a través de los medios audiovisuales. Características del nuevo contexto internacional El nuevo contexto internacional se caracteriza por dos elementos fundamentales de gran impacto: el incremento estructural de la movilidad, y la creciente heterogeneidad y diversidad de las sociedades. Y muy particularmente Europa, que había sido siempre emisora de mano de obra y de profesionales, y que hoy se ha convertido en uno de los principales focos de atracción. La composición de las sociedades europeas está cambiando mucho, y en Catalunya lo hace más deprisa, porque el cambio ha comenzado más tarde y los niveles actuales son más bajos. Un recientísimo informe del Consorcio de Recursos y Documentación, de la Diputación de Barcelona nos hace notar que "a pesar de la alta visibilidad y los efectos mediáticos de los fenómenos migratorios en la actualidad, las poblaciones de origen extranjero en Catalunya son todavía escasas. En Catalunya hay unos 180.000 extranjeros con permiso de residencia, de los �cuales unos 130.000 se pueden considerar inmigrantes económicos, es decir, personas que salen de su país en busca de un futuro más próspero. Además, se estima que hay entre un 15 y un 20% más de personas residentes en situación irregular: esto representa entre 20.000 y 30.000 personas más que se suman a los inmigrantes económicos. Por tanto, actualmente hablamos de gestionar el impacto de aproximadamente un 3% de la población, proporción que seguramente se incrementará rápidamente en los próximos años, por la continuidad de los flujos de entrada y por los procesos de reagrupación familiar. En el plazo de seis o siete años, Catalunya puede alcanzar la media europea de población extranjera con unos índices del 7%". Esta es una realidad que será así, tanto si se quiere como si no. Por tanto, creo que se falsea el debate cuando alguien pretende plantearlo en términos como "inmigración sí, o inmigración no". Esto hoy no es posible. Solo lo sería si decidiésemos volver a una especie de autarquía o aislamiento del mundo. Y en el proceso de globalización actual es muy dudoso que esto llegara a ser posible. Y todavía menos, aislarse en una burbuja si se quiere estar ente los más ricos del planeta. Si queremos ser una sociedad moderna y desarrollada, entonces el cierre total e impermeable de las fronteras todavía es más una quimera. Y si, como decía hace un momento, el debate "inmigración sí, inmigración no" es un falso debate, una concesión a la demagogia populista o un "brindis al sol", mentiría más quien pudiese tener la tentación de asegurar que con él en el gobierno vendrá menos inmigración. Quien dijera esto jugaría peligrosamente son los sentimientos y los miedos más primarios de una parte de la población y, por descontado, pondría en peligro la convivencia y rompería, puede que irreparablemente, toda posibilidad de consenso político y social. En parte, esto ya ha comenzado a hacerse, pero creo que estamos a tiempo de reorientar la situación y "desfacer el entuerto". Nosotros, cuando afirmamos que la presencia de inmigración es una verdadera oportunidad, además de un reto, lo decimos con el convencimiento de que lo puede ser en un doble sentido: oportunidad de modernización para los países de origen, y oportunidad para las sociedades receptoras. Retos del fenómeno inmigratorio en Catalunya Entro ahora a valorar los que, para mí, son y serán en el futuro los principales retos que plantea el fenómeno inmigratorio en Catalunya. Y permitidme que, a raíz de algunos hechos que están en la mente de todos, cite como reto de mayor actualidad -aunque no es el más importante- la capacidad de desterrar del discurso político la apelación a la xenofobia, más o menos encubierta, y disfrazada de conflictos entre comunidades. Para decirlo con más claridad, debemos renunciar, de entrada a la tentación fácil de utilizar argumentos que se basen en una supuesta discriminación positiva de cualquier comunidad respecto a los que estaban ya antes. Los recién llegados no han disfrutado de ningún privilegio especial hasta ahora, y es una temeridad utilizar el falso argumento de que los autóctonos son discriminados en comparación con los colectivos �inmigrantes. Es una falsedad que solo se puede entender si quien lo dice está mal informado o tiene muy malas intenciones. Es necesario que todo el mundo lo sepa y que además lo defendamos en voz alta y sin embudos. Hoy la ley no fomenta ni facilita ningún tipo de discriminación positiva respecto a los miembros de ninguna minoría y, además, tampoco es eso lo que nosotros queremos. Otra cuestión bien diferente es que, con frecuencia, aquellos que tienen más derecho a beneficiarse de algunos servicios o programas, sean mayoritariamente inmigrantes. Pero no se benefician en tanto que inmigrantes, sino en tanto que personas con menos recursos. Y quien declare que los inmigrantes que los inmigrantes son más privilegiados está diciendo solo una parte de la realidad. Llamadle media verdad, o media mentira, como os guste más. Nosotros defendemos modelos que podríamos llamar de "integración colectiva", como lo es por ejemplo el holandés. Según este modelo, los inmigrantes que llegan por las vías previstas legalmente, son atendidos, en un primer momento, de forma intensiva. Se les explican sus derechos y deberes, reciben cursos intensivos de idiomas se les hace conocer el barrio o el pueblo donde vivirán, se les ofrece atención sanitaria, y se les pone en contacto con personas destacadas de su comunidad de origen. De esta manera, se intenta reducir el impacto que, inevitablemente, provoca la llegada a un país nuevo, y se proporcionan los instrumentos mínimos indispensables para superar la prueba en las mejores condiciones, e integrarse allí donde se vivirá a partir de aquel momento. En Holanda, además, se les paga una cantidad de dinero durante los primeros meses, hasta que conocen bien la lengua, y comienzan a trabajar. Puede que aquí este "salario de integración" sea más difícil de implantar, porque el nivel económico y el grado de desarrollo del estado del bienestar en los dos países es muy diferente. Pero, en cualquier caso, insisto en que una ayuda bien planteada en un primer momento, puede resultar decisiva para la persona que llega, y para cómo se lleve a término después su integración. El Gobierno Alternativo, en el Plan de Inmigración de Catalunya que dio a conocer el 23 de enero, situaba esta primera acogida en unos centros de atención a inmigrantes que deberían estar distribuidos, como mínimo, por los siete territorios o regiones de Catalunya, y, si se quiere, con un gran centro de referencia en Barcelona. Una buena primera atención, insistiendo en la necesidad de conocer el país y la lengua, parece hoy indispensable para una integración más rápida, más intensa y menos traumática. A partir de aquí, igualdad de oportunidades para todo el mundo y en todos los campos previstos por la normativa en vigor. Y para que esto sea realmente posible, se debe promover a fondo el estado del bienestar para todos, y se deben desarrollar las leyes y otras disposiciones que emanan de los Parlamentos. Y no hace falta irse demasiado lejos: el Parlamento de Catalunya ha aprobado diversas resoluciones durante la presente legislatura. La más reciente, el 12 de marzo, en que se instaba al gobierno de la Generalitat a: *Desplegar la ley de extranjería en los aspectos de su competencia y elaborar un marco normativo de aplicación consensuado. �*Coordinarse con los entes locales para realizar políticas de integración, y dotarlos de recursos, teniendo en cuenta el papel crucial de los ayuntamientos en la integración. *Luchar contra las mafias que trafican y explotan inmigrantes irregulares. *Reclamar la creación de un fondo estatal para reforzar los procesos de integración y cohesión social, que se destinaría a las comunidades autónomas en función del número de inmigrantes. No podrá decir el gobierno de CiU que no sabe por donde comenzar a trabajar. La Cámara catalana ha hecho su trabajo y ahora le toque hacerlo al Gobierno. Por ejemplo, aplicando las resoluciones aprobadas que instan a trabajar desde el consenso y la lealtad institucional y a dotar de recursos las políticas de atención a inmigrantes. Y todavía otro reto muy concreto: la aplicación de la Ley de Extranjería y la redacción del Reglamento. Ya he dicho antes que lo mejor, en nuestra opinión, habría sido no tocar la ley orgánica 4/2000, que había nacido fruto del consenso de todas las fuerzas políticas en el Congreso de los Diputados. A pesar de esta opinión, muy generalizada por otra parte, el PP se presentó a las elecciones generales con el compromiso de cambiar la ley, en sentido restrictivo, si ganaba. Y es obvio que ganó por mayoría absoluta. Por tanto, pudo cambiar rápidamente la ley, añadiendo algunos artículos que, a nuestro entender, eran inaplicables, y otros que hasta se podían considerar inconstitucionales. Por lo que respecta a los aspectos que no se podían aplicar, ya hemos visto algunas consecuencias. Y por lo que respecta a los que podían no ser constitucionales, algunos ya hemos hecho lo que creíamos que debíamos de hacer. Y el tiempo nos dará la razón. Personalmente, si estuviera en mis manos, redactaría una ley de extranjería con un único artículo: "queda derogada, a todos los efectos, la ley orgánica 8/2000 y vuelve a estar en vigor la ley orgánica 4/2000". Y no porque aquella fuera ninguna panacea -que no existen- sino porque era fruto del consenso y suficientemente válida para poder aplicarla. Si hablamos desde hace tanto tiempo de diálogo, consenso e incluso Pacto de Estado es porque estamos convencidos de que uno de los retos de futuro en materia de inmigración es la entendida respecto a las grandes líneas de actuación política y social. La nueva ley permite, a pesar de sus faltas, mejorar la atención a la inmigración y diseñar políticas de integración. Y esperemos que el Reglamento que se tiene que aprobar abundará en esta línea de trabajo Debe quedar muy claro que no hay nada peor que tener miles, decenas de personas en situación administrativa irregular. Aquí el gobierno debe actuar rápido y con una eficacia que hasta ahora, francamente, se ha echado en falta. La Administración del Estado no ha sabido estar a la altura de las necesidades, en parte por una falta de medios y en buena parte, también, por falta de previsión. Es inhumano haber tenido y tener todavía a tantas miles de personas haciendo cola, sufriendo las inclemencias del tiempo durante horas y horas y sin tener la más remota idea de que les podía deparar el futuro. Así no hay quien desee integrarse. ¿Integrarse en una sociedad que rechaza y maltrata? Todo el mundo que vive aquí debe de tener "papeles". Y es el gobierno central el que tiene las competencias en esta materia y quien debe decidir si lo hace por la vía de la regularización de todas las personas que están aquí, o combinando esto con algunas expulsiones por motivos �justificados. En cualquier caso, es el PP el que ha cambiado la ley -con el apoyo inestimable de CiU- y es el gobierno central quien tiene las competencias en materia de flujos migratorios y debe asumir la responsabilidad. Pero haciéndolo bien y haciéndolo deprisa, para evitar males mayores. Nosotros somos también partidarios de establecer una buena política de control de flujos migratorios. Y no solamente para España. Creemos que debe de ser la unión Europea quien armonice las políticas en materia de inmigración, incluidas las de control de flujos. Europa lleva unos cuantos años viviendo en una falsa idea de "crecimiento cero" de la inmigración, la cual, además de falsa es inviable. Y no ha hecho sino potenciar el desconcierto. Propuestas Proponemos para la unión Europea una política común en materia de inmigración, y en esta línea trabajan hace tiempo nuestros europarlamentarios. En coherencia con este principio, defendemos -y quiero insistir especialmente- una política de control de fronteras y de control de flujos. Así como, en la medida de lo posible, una política de contratación en origen. Insisto porque se ha repetido con insistencia malévola desde sectores conservadores, el argumento de que los partidos progresistas y especialmente el partido socialista, pretendían abrir las fronteras para que todo el mundo pudiese circular libremente por todo el mundo. No niego que esto podría ser el ideal, y puede que algún día sea realidad. Al fin y al cabo sería coherente con el proceso de globalización y de libre circulación de marcado y capital. Pero, hoy por hoy, nosotros estamos convencidos de que se deben controlar los flujos migratorios y determinar unos contingentes anuales de inmigración. En la medida en que sea posible, se deberá ir combinando la contratación en origen, estableciendo oficinas de información en las embajadas y consulados españoles, con la concesión de un determinado número de permisos de residencia para que la gente pueda buscar trabajo por su cuenta. No podemos olvidar que siete de cada diez inmigrantes trabajan en las ocupaciones más inestables y con menos cobertura social, según los datos del informe "España 2001" de la Fundación Encuentro. Estos puestos de trabajo difícilmente se pueden contratar en origen. La estadística subraya que el 33% de los extranjeros trabajan como empleados domésticos y de limpieza, y que un 18% lo hacen de peones de agricultura y pesca. Se tendrá que determinar un contingente anual para regular las corrientes migratorias autorizadas. Nosotros, además, estamos de acuerdo con el principio general de que las comunidades autónomas puedan participar en la determinación de los contingentes, en función de las necesidades locales. Aún así, sabemos que la libertad de circulación y la creciente necesidad de movilidad de la mano de obra dificultan el establecimiento de cuotas territoriales. Hemos propuesto que desaparezca el permiso de trabajo -como ya lo hacen otros países europeos-, pero entendemos que el permiso de residencia es suficiente para el control de flujos y ya está condicionado por las posibilidades reales del mercado de trabajo. Es necesario reducir la �burocracia y simplificar los trámites para ganar en eficacia y rapidez. Los empresarios han denunciado muchas veces lo complicado que es que un extranjero extracomunitario pueda ponerse a trabajar una vez las empresas han decidido contratarlo. Si aplicamos con agilidad las medidas que he citado -por otra parte, muy elementales- tendremos toda la legitimidad para perseguir de manera implacable, tanto las mafias que están traficando con personas indefensas, como los empresarios que contraten ilegalmente. No digo que aplicando correctamente todas aquellas medidas podamos acabar con la entrada clandestina de personas, porque seres humanos que quieran venir siempre habrán más de los que podamos acoger. Pero creo, sinceramente, que regularizar a los que están aquí, establecer unos contingentes anuales de acuerdo con los países del entorno y agilizar los trámites de los que se autorizen a venir, sería un buen principio para otra manera de enfocar la inmigración. Las políticas de integración El siguiente capítulo es el de las políticas de integración. Aquí es donde, a mi parecer, no solo se nos plantean retos de gran trascendencia para el futuro del país, sino también algunas oportunidades históricas. Hablar de integración es -lo decía ya al principio- hablar fundamentalmente de la preservación de tres puntos clave en las relaciones humanas: la igualdad, la cohesión y la convivencia. Las personas inmigradas deben disfrutar de todos los derechos y los deberes que les correspondan, según nuestro ordenamiento jurídico. Deben conocer con todo detalle en qué consisten estos derechos y deberes, y en que les afectan o les benefician, y en que campos concretos pueden entrar en conflicto con sus costumbres, su cultura, o sus tradiciones. En este marco concreto, los extranjeros tienen que aceptar nuestro cuadro de valores, y en especial la aconfesionalidad del Estado y la equiparación entre hombre y mujer. Tendrán que aprender a ser más libres, como de hecho todos hemos de ir aprendiendo cada día que pasa. Aprender a serlo juntos, con sones plurales y colores de piel diversos, sin dañar el actual sistema de valores ni la democracia. Es un reto y una oportunidad extraordinaria. Preservar la cohesión social y el nivel más alto de convivencia posible, significa también tomar decisiones en terrenos muy importantes, y adoptar políticas muy concretas. Políticas sociales y políticas urbanísticas, las cuales tienen costos elevados. La llegada de miles de personas cada año con necesidades sociales y de vivienda, pone de manifiesto la falta de recursos y el abandono de muchos barrios en pueblos y ciudades. Este es un reto que debemos de convertir en una gran oportunidad aprovechada. Es posible comprender las actitudes de algunos ciudadanos cuando afirman que no son racistas, y al mismo tiempo rechazan el establecimiento de más personas inmigradas en sus barrios. Es posible entender que sientan como competidores directos a aquellos que todavía están peor que ellos, y más dispuestos a aceptar cualquier trabajo o cualquier vivienda. Pero no será por la vía �del enfrentamiento como podremos resolver los conflictos. Y todavía es más irresponsable que quien tiene la obligación de dar salida a los problemas se limite a constatar que "hay mucha gente que piensa de esta manera". Lo que se nos pide son medidas concretas que hagan posible que los ciudadanos ganen en calidad de vida. Esto se debe de hacer comenzando desde abajo, en los barrios, en los pueblos, en las ciudades. No podemos pretender sobrecargar determinados barrios con nuevos conflictos, porque todavía no habían superado del todo la degradación a la que habían estado sometidos desde hace muchos años. Si a la fractura social que viven algunos barrios, añadimos ahora una fractura que se quiera justificar por razones étnicas, el resultado puede ser explosivo. Pero si evitamos que estos barrios se degraden y destinamos grandes inversiones de dinero para dignificarlos, si hacemos que los vecinos se sientan bien y estén orgullosos de él, si los recursos de los cuales pueden disfrutar los extranjeros no van en detrimento de los que también necesita mucha gente autóctona, entonces conseguiremos más calidad de vida para todos y evitaremos enfrentamientos muy peligrosos. Se trata de no hacer pagar la factura de los costes que tiene la diversidad de culturas a los que tienen menos margen para ceder, a los que justo acaban reconvertir su barrio urbanísticamente deficiente de los años 50, 60 ó 70, en un barrio digno, con grandes penas y trabajos. Se trata de evitar a los que acaban de llegar a la dignidad urbana tengan que hacer una aportación tan onerosa a la integración de los recién llegados que su reciente tranquilidad sea puesta en peligro: ¡Terrible ironía sería ésta!. Es aquí donde todos debemos extremar la prudencia de nuestras expresiones, demasiado ingenuamente complacientes con los recién llegados o poco coherentes con las dificultades que experimentan los inmigrantes de vieja fecha, o bien al contrario, exagerando interesadamente donde ingenuamente estas dificultades para obtener la complacencia de los mismos. La integración y la cohesión son cuestión de ritmos sabiamente distribuidos y esfuerzos titánicos en determinados momentos y lugares críticos. No nacen de la buena fe y basta. Ni es admisible, en el extremo contrario, que se imaginen imposibles. La cohesión no es imposible. Saldremos adelante con poco que los ingenuos y los interesados de uno y otro extremo nos dejen trabajar o, mejor dicho, nos ayuden. El Gobierno Alternativo ha presentado diversas propuestas en esta línea, entre las cuales lo que llamamos Pla Urban para los barrios de Catalunya, que no es otra cosa que una gran inversión para mejorar el urbanismo y la calidad de vida de los barrios más castigados de nuestro país. Se debe impedir la degradación urbana y la utilización creciente de la infravivienda; no se puede dejar todo al libre mercado, se debe planificar y, muy particularmente, favorecer un parque de vivienda de alquiler con precios asequibles y adecuados a los perfiles; es necesario un nuevo plan público de vivienda que se adecue a las nuevas circunstancias sociales y que garantice el acceso a la vivienda pública en igualdad de condiciones. También se tendrán que ofrecer incentivos fiscales para la rehabilitación y gestionar planes que integren las necesidades en formación, ocupación y vivienda. Se trataría de mejorar la calidad de vida de todo el mundo, con independencia del origen de cada persona. Este es nuestro modelo de desarrollo, porque nos parece el modelo más progresista. Ya sabemos �que la aplicación de este modelo integrador, basado en la igualdad y en la preservación de la cohesión social, tiene un coste muy elevado. Pero nos parece indispensable poner dinero sobre la mesa, a cambio de transformar los pueblos y las ciudades; en definitiva, el país, en la línea que queremos. Se ha hablado de diferentes cantidades, tanto a pagar por el Estado, como por la Generalitat y los ayuntamientos. En cualquier caso, la decisión de volcar mucho dinero en los servicios a las personas y en los barrios se debe de hacer, inevitablemente, por consenso, porque hay que sumar muchos esfuerzos y hacer economía de escala. Otros países lo han hecho: en los últimos años, por ejemplo, lo ha hecho el gobierno Jospin en Francia, y con resultados bastante espectaculares. El inmigrante no debería sufrir exclusión. Primero, porque no lo desea y, además, porque viene en condiciones de integrarse si no encuentra impedimentos. Las políticas de integración deben tener por objetivo principal eliminar las causas que pueden provocar la exclusión. Nosotros hablamos, incluso, de un posible "modelo catalán de integración", que se basaría en los siguientes elementos: el respeto a los derechos humanos, el respeto a la diferencia, la defensa de los valores y las prácticas básicas de la democracia, especialmente el respeto por las libertades individuales, la igualdad y la no-discriminación por motivos étnicos, de sexo, religiosos o lingüísticos; la defensa de la cohesión social de las ciudades y los pueblos, el fomento de la interacción y de la construcción del sentido de identidad y pertenencia a una sociedad común. Y debo remarcar, para ir acabando, que el Pacto para una Nueva Ciudadanía, que nosotros hemos propuesto y proponemos, debe contemplar también, necesariamente, aspectos sociales y culturales. Me refiero sobre todo a fomentar la cultura de participación y el asociacionismo. Y no digo solo entre los inmigrantes. Porque, aunque es cierto que en nuestro país existe una larga tradición en este campo, el compromiso personal y la participación de los ciudadanos en la toma de decisiones no parece haber crecido mucho. Es muy importante que los inmigrantes participen en las asociaciones de vecinos, AMPA, entidades deportivas y culturales, ONGs y en consejos sociales y municipales. Como es importante que lo haga, en general, toda la ciudadanía. La inmigración nos abre las puertas a nuevos marcos de relaciones y significa también una buena oportunidad para el contacto intercultural y la profundización en los valores de la democracia de base y participativa. Identidad cultural El aumento del número de extranjeros en Catalunya, hijos de tantos países y culturas diversas, puede ser una gran oportunidad para repensar nuestra identidad. Algunos lo han querido hacer desde la unión respecto actitudes que podríamos llamar fundamentalistas. Otros, aunque mejor documentados, no han podido evitar, a pesar de todo, expresar sus temores por lo que respecta a �la desaparición de una determinada manera de entender nuestra identidad y nuestra cultura. A mí me parece que a las personas de actitud abierta y progresista nos toca creer y defender que la multiculturalidad es posible. Y trabajar para hacerla más viable. No una multiculturalidad basada en el relativismo de que todo sea igual, ni de que no hay nada que se tenga que defender. Naturalmente que reconocemos una cultura propia, milenaria, pero que justamente se ha ido enriqueciendo con el contacto con todo aquello que nos ha venido de fuera. La cultura no puede ser estática, ni sagrada, ni que se inscriba en un registro y quede ahí para siempre. La cultura la hacen las personas que están en un país, que viven y que trabajan, que conocen y respetan el legado de sus antepasados, pero que saben transformarlo con su propia vida. La cultura es dinámica, y cuanto más lo sea también será más plural, más viva y más democrática. Hoy en día nadie se atrevería a discutir seriamente la aportación de los que vinieron hace unos años de otros rincones de España a nuestra ciudad catalana común. Y los que se acaban de incorporar ahora o lo harán en un futuro tienen el mismo derecho si ellos quieren y si reconocen y respetan lo que ya hemos hecho entre todos. De hecho, cada vez más, nos guste o no, todos forman parte de una misma civilización universal, pero es necesario que esta se continúe expresando y manifestando pluralmente en una diversidad de lenguas y culturas que se deben preservar y enriquecer. Todo esto, entronca también perfectamente, a mi entender, con el modelo de ciudad y de país que nosotros queremos para Catalunya. Unas ciudades y un país perfectamente integrados en un mundo global, que conserven y potencien toda su vitalidad. Y esto solo nos parece posible si huimos de cualquier tentación de etnocentrismo y apostamos abiertamente por la diversidad y el cosmopolitismo. Pasqual Maragall i Mira . Presidente del Partit del Socialistes de Catalunya. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.02. Activitat política Description An account of the resource Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Oportunidad y reto para Catalunya Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2001/04/15 Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Immigració Globalització Identitat col·lectiva Política Description An account of the resource Publicat al n. 14-15, febrer-setembre. Transcripció d'una conferència. Source A related resource from which the described resource is derived La Factoría EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/8/2841/23_13.pdf 838cfe888c87c10508cdc2d24cc39f93 PDF Text Text FACTORS THAT CONTRIBUTE TO A SUCCESSFUL AND PROSPEROUS REGION IN A GLOBAL WORLD Pasqual Maragall SUMMER 2000 My experience with Swedish cities Global village or a globe of cities From the system of cities to the single city A proposal. �À^M v J ., VU ! ' ^i, 1 i6r,H'" '" | V v - ^ ,. k,ví^' I want to express my gratitude to the City of Malmô, the Swedish Federation of Municipalities, and the Forenings Sparbanken and in particular to M.Sòren Andersen, Deputy Managing Director and M. Ulf Svensson, Head of the KOMMEK -committee. M. SVENSSON, who must have a first class data base, has been trying for a number of years to get me to this growingly important meeting on urban and regional policy. My life changed a bit in the last four years. I ceased to be Mayor of Barcelona after 15 years of office; immediately after I quitted the Presidency of the Committee of the Regions of the European Union and embarked in teaching at the 3 rd University of Rome a course of one semester about "A Closer Europe" . Back to Barcelona I engaged in candidating for the Presidency of the Government of Catalonia but even winning in popular vote I wasn't able to overcome the subtelties of the electoral law and the alliance of the Catalan nationalist coalition with M. Aznar's Popular Party: thanks God, this permits me to be here to-day. Nevertheless I promise to come back next time as President of Catalonia, if fortune helps. My wife and I feel always at home in Sweden. 2 �3 ÍMv expérience with Swedish Citicsl I have learnt a lot out of my stages in Stockholm, Goteborg and Malmoë with myfriendsMatts Huit, Lisbet Palme and Gunnar Ericson, the former member of the International Olympic Committee. Stockholm was bold enough to launch the so-called Bangemann Challenge, a project confronting a number of Eurocities in the implementation of the 10 recommendations of the Commission on the Information Society who wore the name of the then member of the European Commission. This initiative was a pioneer one. I want to stress here my belief in the European network of cities and regions as one of our main assets in global competition. Global companies are decissive. But global cities and their metropolitan regions are decisive as well. Externalities count. If global companies are able to understand to what extent their long term success depends on the existence of strong local and regional communities, we will approach a kind of welfare optimum. Otherwise we will not. Negative externalities, such as pollution, divided communities, and the new social divisions stemmingfromdifferent levels of iníòrmatization, will eat up the benefits of global competition. Europe has to show that this new equilibrium between markets and social cohesion is possible. I am no talking about theoretical concepts: I talk about real and specific regions and cities where global competition and the quality of local life do not hinder each other. The dialogue between these to main factors of modern Ufe, territory or community and economic exchanges, has to have strong and concerned actors. And you in Scandinavia are again one of our references in this field. I recall the strong impression obtained out of the the visit to the House of Science, at Chalmers University, in Goteborg, where close to a hundred firms were being created, and not only small ones. Indebo had been among them. Since my return to Barcelona I used some of the inputs I learnt at Chalmers in the implementation of Initiatives Inc., a capital risk company owned then by the municipality and to-day 75% private and 25 % public, and in the creation of Barcelona Activa, a municipal entreprise helping young professionals and women to establish small businesses. 3 �4 A lot of time has elapsed since then. But as I will stress later on there is still a long way to go in the cooperation between local goverment, business and universities. Universities have to change a lot their corporatist approach to social life and business. And cities have to understand to what extent they can help to welfare by creating links and both assuming resposibilities from higher levels of government and devolving them to citizens. Business can help a lot in teaching both governments and universities to increase efficiency. But at the same time they will certainly learn to deal with them in a more friendly way, because they themselves will depend on the efficiency of social overhead and the multiplication of knowledge in specific territories. Malmoë has produced a splendid example, along with Copenhaguen, in the strenghtenning of the the European network of cities and communications, with the new bridge. This is one of the best news of the year 2000 for all Europeans. I am a believer in Adam Smith's sentence that growth is bom out of the expansion of markets. One thing only has to de added: markets do not grow solely by long distance investment; markets grow of the deepenning of connections between more or less close by agglomerations of people otherwise barely related to each other. The Internet revolution hinges on this principle: it makes long distance exchanges cheaper and quicker, at the same time that it allows for the multiplication of closer contacts with close people, a factor which ends up being crucial. This is so much so that the great difficulty, as I recall, in the auction of the cable network in Stockholm by Telia was the related obligation for the winning company to extend a costly cable system far North in Sweden. Density is still a decissive factor in the networking business. Part of the talk about the coming changes in the pattern of locational decisions due to internet is unfortunately empty talk. Investments like the ones Malmoë has been experiencing in recent years are more strategic than certain very advertised year 2000 wonders. The bridge for one, but the recovery of the old entrepôts close to the harbour also (I very well recall the meeting there of the victorious ESParty after Jospin and Blair had arrived to government in 1997). A city with dead zones is an ill city. Citizenship requires elimination of nonsense spots. Remaking a city is a long process of giving sense and beauty - as Richard Rogers reaclls once and again - to every corner. 4 �5 The combination of a big event project with a fixed capital program of city improvements is the winning strategy. Some say this was the secret of the Barcelona "renaissance", related to the 1992 Olympic Games. They are right. Yet it is also true that the event alone does not necessarily help. The event provides for a certain climate which is very helpful in creating the synergies, private and public, which will change the city. And it gives coverage to a particular city image and name. You then are in the market. But you have to produce something more than a momentum. You have to produce something consistent and stable, for good. The improved city becomes then the product and the engine of new moves ahead. This is specially important for cities which are not capital cities. True cities so to speak. Capital cities enjoy the advantages of a critical mass of movements, both real and virtual, physical and financial. Cities as such do not. They have to create their own capitality in a sense or another. They have to produce their critical mass, which is not given by political density. This enterprise is one in which the wellbeing of the human adventure is at stake. Malmoë is one of these places. 5 �6 ¡Global village or a world of cities Cities, congestion, and diversity are at times the names of the issue that the world is more afraid of. Cities appear to be the real problem, because they are WHERE the problems appear. Let me explain a little bit what my experience of mayor has taught me in this connection. At times the quick rythm at which the process of massification and urbanization occurs in a given city or neighbourhood, overcomes initially the capacity of the altready established and of their buildings and social structures to absorb diversity, or the ability of the ethnic majorities to share social life, or of those whose wealth is not currently used to contribute to public spacefinancingto do it, or of grown ups with repect to young ones, or of local youngs with repect to young newcomers and even of old and established inmmigrants vis à vis the more recent ones. It is true that a well managed city is able to absorb incredible amounts of diversity. Cities act as a kidney able to purify an amazing amount of liters of the fluid in circulation But, as in the case of the kidney, given certain circumsances, a limit to this assimilation capacity appears. The limit can be improved or enlarged, thanks to robust democratic and c ommunity values but cannot be totally denied. It dependes a lot on the density of the phenomenon of diversity over space and time, and therefore on the ability to obtain good processes of integration in specific neighborhoods and over specific periods of time. This is why the robustness of neighborhoods, communities, cities and regions, as well as of local businesses, has a lot to do with a well accepted cultural plurality or, to use a name that does not satisfy me totally, with multicumiralism Left parties have been too slow in assuming the complexity of these processes as well as conservative parties have been playing the greedy but dangerous game of obtaining popular suport, namely working class support, against newcomers. This is going to be one of the political keys to the quality of life in cities, among other factors. We will need in Europe perhhaps not 100 million inniigrants in the next 50 years, as was predicted, but well around 50 million - a million a year -. This in case we suceed in aplying in general in Europe measures of the kind you in Scandinavia have been able to design some time ago in thefieldsof the increase in birth rates and in that of the ability of couples or singles to go on working while having young kids, which amounts to the same. Otherwise the problem will be only compounded at a larger scale. 6 �7 And we should even recall that Gosta Espin Andersen has showed the costs and problems of the Scandinavian welfare model, which is in many senses superior to the continental or the anglosaxon one, in case wages in the service sector follow the quick growth of those in the new economy. Up to here we have seen a reasonable sociopolitical approach to the growth of cities. But also an economic approach to the growing size of cities is possible. It can be helpful in obtaning some clues for the design of strategies of improvement at the local and regional level. You see in the present graph how the equilibrium size (Pe) of a city does not often coincide with the optimum size (P*) • P* P" Population OPTIMUM SIZE (P*) AND ACTUAL SIZE (P") OF CITIES 7 �Population growth does not stop at the minimum average costs per person, where the city size would obtain a so-called optimum (the cheapest town per person), but goes beyond towards an non-optimal or extra-optimal actual population perhaps because people, in moving or not to that particular city, perceive the predominant average cost rather than the actual marginal cost of the last arriving to it. perhaps because the relative prices countryside/city have changed in favor of the latter so that the countryside is not able any more to buy urban services, among them education, health and leisure. (In my country many aged people, not only the more mobile youngsters, move to bigger towns because of the health and pharmaceutical services) Should we be scared by that hypotetical tendency of cities to go beyond their better size ? No. It is a fact of life that people in general prefer to live together than alone, and for sound reasons. Let's disregard for the sake of the argument the case of third world megapolis which involves a much longer chain of resoning. We concentrate in the cities of the Northwestern hemisphere. Here and now we should find ways to compensate for congestion costs and other negative externalities as we experience them At any rate the psychology of people and social thinkers as to the amenities or threats involved in urban life and in general in a world of increasing population has proved in history a very cyclical one. Ricardo and Malthus foresaw global stagnation linked to the increase in population and to the extension of the margin of bad land being cultivated. They didn't count on America. Almost 2 centuries after (from 1815 to 1974) the Meadows Report told us about the same: in 1994, according to their MIT research, there would be no oil left ( not good land this time but oil). It is perhhaps not the best moment to comment on oil prices, but 25 years passed the deadline, it is hard to deny that stagnation is not precisely the rule of the day. �9 Let's take a recent example and we will realize both thefragilityof predictions, with their underlying doctrines, and the need to approach regional and urban strategies on sounder basis, which is the main purpose of KOMMEK 2000, as I understood it. One of the cultural vehicles that I respect most, the British weekly THE ECONOMIST, evolved in the last years in the following way: a cover story announced five or six years ago that "Hell is an American City". That cover portrayed a picture of a crippled, poor black person walking against the background of decaying housing units in, say, the Bronx. The very definition of hell was made to correspond to that image. Not much later, proving the candidness of their managers, the same magazine conducted a thorough reasearch showing in the end that the tide had turned around and that cities had become the place of knowledge creation and knowledge transmission. Two years and a half ago (1998, Jan 10th, p.15) THE ECONOMIST showed that ''America's cities can yet be resurrected". The period since the 1960's, when central cities began to loose populetion, has ended. This changing psychology about thefeteof cities permits us to think of the global world in a new manner. We can now think not in an abstract and inmaterial global village, which otherwise is not a true and practical reality, but in a world of cities, which is a more reasonable hypothesis. T4e best way to get to a real global village is therefore to build a world of cities That would function well Reasonably open And efficiently interconnected This is valid too not only at the world level but also at the national or regional level. An efficient nation and an efficient region will be those who have built an efficient system of cities. 9 �From the system of cities to the single city For any given city of the system we have to take into account three principles: 1 - The city does not admit internal islands or lack of communication 2 - Both misery and wealth tend to colonize their environment 3 - The city is an intermediate level between society and state and also between market and state. Out of these three principles stem three policy rules. But let's first explain better what mean by incommunication, colonization and the intermediate role of cities. 1 - The basis of the existence of cities is the existence of economies of scale or economies of agglomeration. Until a certain threshold, of which we talked before, living together in agglomerations is cheaper than living alone or in small population entities. But this implies the inexistence of obstacles to the interaction of those living together. A city with incommunicated or seggregated small neighborhoods would be the worse of the worlds, that of the lack of scale and that of the lack of access to services. 2 - The tendency of economically segregated cities is towards incomunication. Fear of those who have less (or are ethnically different) and price of land where those who have more live makes economic diversity very difficult in any given part of the city. 3 - The proximity of citizens to local goverment and local services makes cities more accountable than nation-states. The perception of what I get from and what I pay to local government is much more straightforward than in nations. The three policy rules emerging from this picture are the following: 1.- The city must prevent barriers of all kind from existing. Public space should provide all citizens with a sense of pride and with easy access to services. In Barcelona we talked about "monumentalizing" the working class periphery and "hygienizing" the old downtown. We meant to eliminate the urbanistic barriers of suurban or dwntown lack of quality . We spent a lot in the quality of the interventions in poor neigborhoods and even more in preventing internal ghettoes. 2.- Free riding must be prohibited. Wealthy metropolitan suburbs paying low taxes and making daily use of tax expensive and poorly equipped downtowns makes for a vicious circle of poverty and wealth. Metropolitan areas must be recognized not only for statistical purposes but also to produce a fair sharing of the costs of the real agglomeration. �3.- Cities should obtain a larger share of public responsibilities if we want to optimize the accountability of governments. The subsidiarity principle declared in the European Treaty should not be limited to the relationship between the nation-states and the Union. The last point deserves some comment. Cities could and should become the first level of a reorganization of government in the sense of competitivity and equivalence between price and service. Regions can become the place of devolution of government to cities and citizens, by defining the economic and overhead strategies needed to survive in an open world market. Cities can do more than just being perceived as more sensitive to local needs and costs. A proposal! Cities can create virtual markets by being audited on several counts by independent bodies. My proposal is that European cities and universities network to define a battery of common urban indicators on a regular time basis. The items to be measured could be initially the following: 1 - Pollution 2 - Noise 3 - Criminality 4 - Traffic accidents 5 - Housing prices 6 - Educationa levels 7 - Health 8 - Justice 9 - Public transport A tentative set of the correspoding indicators could be: 1 - CO 2 in the air (three points in tne city) 2 - The % of main streets with more than 60 decibels 3 - Victimation rate 4 - People killed in accident per 100.000 inhabitants 5 - The # of yearly wages to buy a new/used apartment �12 6 - Scool drop outs in % 7 - Life expectancy, infant mortality and basic health assistance cost 8 - Average time ofjudicial resolution for minor offences 9 - Commerial speed By regularly auditing efficiency in a number of urban services cities in credibility. The corresponding universities of these cities would provide for the needed relayability of the audits. It is not unlikely that the London School of Economics ( via theUrban Program, conducted by Richard Sennet and T. Burnett) can engage in a similar kind of project. In the last meeting of the Advisory Council of the program that I attended, mention was made of the fact that the LSE was analyzing the possibility of cooperation in a series of projects with a number of European universities (Humbolt in Berlin, the University of Milano and Sciences Politiques in La Sorbonne, to which I would like to add the University of Barcelona, via the Aula Barcelona program). Businness and in particular the financial sector would certainly welcome this kind of effort. The rankings of cities obtained by surveying businnessmen on a certain number of charecteristics of European cities are helpful (namely the Healey and Baker ranking survey). What I am proposing is a complementary kind of measure, not based on opinion but in objective measures conducted on common basis and similar protocols by a network of independent University departments. Local and regional finance, once the Euro is adopted, is going to become a booming sector. Perhapps the FòreningsSveriges Kommunalekonomer and the FôreningSparbanken, which is already operating in the Swedish local finance market, would be interested in obtaining good records of municipal efficiency in European cities. Certain mayors are not enthusistic about it. They probably don't know that they will be forced to give up if they want to be financed in the not so distant future. 12 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 02. Activitat professional Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Documentació emanada de l'exercici professional de Pasqual Maragall. - Gabinet Tècnic de Programació de l'Ajuntament de Barcelona (febrer 1965-1968, funcionari 1968-1979) : com a economista. - Servei d'estudis del Banc Urquijo (1965-1968). - Aula Barcelona (setembre 1997 - març 1999): funda i presideix Aula Barcelona com a centre de gestió del coneixement per a l'administració de les ciutats. És un espai comú de reflexió entre universitat, empresa i administració en relació amb la ciutat i el seu passat, present i futur. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Factors that contribute to a successful and prosperous region in a global world Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2000-07-18 Type The nature or genre of the resource Conferència Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Anglès Subject The topic of the resource Economia Ciutats Globalització Description An account of the resource Conferència organitzada per l'Ajuntament de Malmö, la Federació Sueca de Municipis i el Förenings Sparbanken. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Malmö (Suècia) Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital d'una còpia en paper custodiada a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/2842/Presa_possesio_MHP_JB.JPG 8e09d8cd0ad436ad1d5a46f55e8795c1 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital, jpeg Dimensions físiques The actual physical size of the original image 1424 kb Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Creator An entity primarily responsible for making the resource Bedmar, Jordi Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-12-20 Type The nature or genre of the resource Fotografia Subject The topic of the resource Investidura Maragall Mira, Pasqual, 1941- President de la Catalunya. Generalitat Palau de la Generalitat de Catalunya (Barcelona, Catalunya) Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Title A name given to the resource Pasqual Maragall al balcó del Palau de la Generalitat de Catalunya (Barcelona, Catalunya) el dia de la presa de possessió com a president. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau de la Generalitat de Catalunya (Barcelona, Catalunya) de Catalunya EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/2843/20011127_CATALUNYA_I_L_AUTOGOVERN_PERSPECTIVA_2008.pdf be6e1a666261cd538694b52602320f45 PDF Text Text , COMISSIO D'ESTUDI PER A L'APROFUNDIMENT DE L'AUTOGOVERN I PROPO.STA D~INFORME lniciativa-Verds per Catalunya A 1• Esquerra Republicana de Catalunya Grup Parlamentari • Grupf'eriamenilari s oclaUeto..Cluta dana pel Oanvl �CATALUNYA I L'AUTOGOVERN: PERSPE CTIVA 2008 Sumari I. PRESEN TACIO II. LES RECOM ANACIO NS DE LA COMIS SIO 1. Actualitzar la definici6 de les competencies de la Generalitat i del seu exercici 2. Revisar la regulaci6 de les instituci ons propies de la Generalitat i del govern local a Catalunya 3. Refon;ar la posici6 de la General itat com a part de l'Estat 4. Instituci onalitza r la presencia de la General itat en la Uni6 Europea en l'ambit de les relacions internacionals 5. Garantir el reconeixement dels aspectes simbolics culturals de l'Estat plurinacional 6. Establir els drets i els deures d~ls ciutadans de Catalunya III. CONSID ERACIO NS FINALS 2 �I. PRESENTACIO 1. El treball de la Comissi6 ha tingut per objectiu l'avaluaci6 del rendiment de l'autogovern i la proposta de Hnies de reforma per a millorar-lo, d'acord amb la Resoluci6 343/VI, aprovada pel Pie del Parlament en data 14 de novembre de 2000 (BOPC 117). 2. Es opini6 de la Comissi6 que l'equilibri assolit pel pacte que culminava la transici6 democratica, amb renuncies per totes les parts, ha produ'it el periode mes llarg i ha suposat significatius avenc;os en el nivell d'autogovern de Catalunya. Tanmateix, la Comissi6 constata que no s'han desenvolupat estatutaris comparegut totes (vegeu davant les potencialitats dels els informes presentats la Comissi6). A textos pels mes, constitucionals experts les que i han circumstancies socioeconomiques, politiques, tecnologiques i culturals del darrer quart de segle han modificat de manera substantiva el context en que Catalunya ha d'exercir la seva capacitat politica. La intensificaci6 de les dinamiques integradores a escala europea i mundial i en paral·lel el reforc;ament d'identitats i solidaritats de caracter nacional i local han de ser recollides en la proposta d'aprofundiment de l'autogovern que es fa en aquest Informe. 3. La Comissi6 considera que la posta al dia de l'autogovern de Catalunya es justifica tambe en la necessitat de facilitar l'elaboraci6 de les politiques avanc;ades que el pais exigeix i que han de donar a la nostra societat mes cohesi6, mes justicia i mes benestar. No es d'estranyar, per tant, l'existencia de l'aspiraci6 d'una majoria social catalana a una major capacitat d'autogovern, tal com revela el suport electoral obtingut per les forces politiques que han proposat l'extensi6 d'aquest autogovern i tal com es manifesta tambe en els estudis d'opini6 sobre la questi6. 4. La Comissi6 avanc;a una serie de propostes de reforma normativa, d'actuaci6 jurisdiccional o d'iniciativa politica. Aquestes recomanacions s'inspiren en principis com la plurinacionalitat de l'Estat, la subsidiarietat o proximitat, l'autonomia territorial i local i la solidaritat. Aquests principis 3 �deriven dels Tractats de la Uni6 Europea, de la seva Carta de Drets Fonamentals, de la Carta europea de l'Autonomia local, de la Constituci6 de 1978 i de l'Estatut de 1979. Amb aquestes propostes, la Comissi6 estima que poden ser corregides moltes de les carencies del sistema actual i millorar-ne els resultats en benefici de la societat catalana. Finalment, l'Informe de la Comissi6 conclou amb unes consideracions sobre les mesures disponibles i el ritme d'aplicaci6 de les seves propostes. 5. L'Informe de la Comissi6 no fa referencia al sistema de financ;ament de l'autogovern, tot i tenir una importancia decisiva quan es tracta d'aprofundir l'autonomia catalana. Altres iniciatives parlamentaries sobre el tema han portat la Comissi6 d'Estudi per a l'Aprofundiment de l'Autogovern a no tractar la q0esti6 del financ;ament en aquest Informe. Per la mateixa ra6, la Comissi6 nomes ha considerat de forma somera les questions referides a l'ordenaci6 territorial que actualment s6n objecte del treball d'una ponencia parlamentaria especial. 6. La Comissi6 ha tingut molt en compte les aportacions que en els darrers anys ha fet la doctrina juridico-publica sobre la materia, tant la que s'ha elaborat entorn de l'Institut d'Estudis Autonomics, com la que han produ"it els Departaments i Instituts de les Universitats catalanes. La Comissi6 agraeix la contribuci6 de totes les persones que han col•laborat amb la mateixa en el curs dels seus treballs. De manera especial, reconeix la contribuci6 que han fet les persones que han comparegut durant les seves reunions en qualitat d'experts i l'Informe preparat pel Lletrat de la Comissi6. Les seves aportacions han estat de gran utilitat. 4 �II. LES RECOMANACIONS DE LA COMISSIO Les recomanacions de la Comissi6 d'Estudi per a l'Aprofundiment de l'Autogovern afecten a diversos ambits de la nostra organitzaci6 polftica. Aquests ambits s6n exposats a continuaci6 en sis apartats, amb indicaci6 dels objectius espedfics i dels instruments jurfdics i polftics que poden contribuir al seu assoliment. 1) Actualitzar la definici6 de les competencies de la Generalitat i del seu exercici 2) Revisar la regulaci6 de les institucions de l,a Generalitat i del govern local a Catalunya 3) Reforc;ar la posici6 de la Generalitat com a part de l'Estat 4) Institucionalitzar la presencia de la 'Generalitat en la Uni6 Europea i en l'ambit,de les relacions internacionals I 5) Garantir el reconeixement dels aspectes simbolics i culturals de l'Estat plurinacional 6) Establir els drets i els deures dels ciutadan~ de Catqlunya I '. I 1. Actualitzar la definici6 de les competencies ,de la Generalitat i del seu exercici 1. La Comissi6 considera que les inte'rpretacions extensives del bloc de la constitucionalitat 1 la concepci6 expansiva de la legislaci6 basica i de les lleis organiques han a·l terat el repartiment competencial previst en els I ' ! I textos de la Constituci6 espanyola (CE) i l'Estatut d'Autonomia de Catalunya (EAC) i han produ'it una reducci6 de les potencialitats " ' ' d'autogovern contingudes en els textos esmentats. Per altra part, l'abandonament practicat pel legislador• autonomic en el desplegament d'algunes de les seves competencies o determinades renuncies a utilitzar la via jurisdiccional davant del Tribunal Constitucional (TC) han restringit tambe l'exercici de l'autogovern. Es necessari, per tant, actualitzar la definici6 de les competen<;:ies autonomiques en funci6 de l'experiencia 5 �acumulada, sense alterar el caracter obert dinamic del model constituciona I. 2. Mes en concret, la Comissi6 d'Estudi per a l'Aprofundiment de l'Autogovern considera que ~al apuntar a q'uatre objectius, que s'han de traduir en decisions autonomes de la Generalitat o en decisions conjuntes de la Generalitat, i de l'Estat. Aquests objectius s6n els segOents: a) Desplegar les competencies legislatives reconegudes en l'Estatut i que no s6n objecte de contro'versia b) Desplegar les competencies executives, procedint a - requerir de l'Estat la culminaci6 dels traspassos pendents - enfortir les instancies polftico-·a dminiitratives territorials mes properes ' als ciutadans, transferint competencies i recursos de l'Estat a la Generalitat i d'aquesta als governs locals I - actiyar les competencies de la Generalitat pel que fa a l'Administraci6 ' ' de Justicia - adscriure '' la potestat reglamentaria plena a les compet~ncies executives - avam;ar en la transferencia de l'execuci6 de competencies· propies de l'Estat a l'Administracio de la Generalitat c) Recuperar plenament el repartiment cornpetencial Estat-Generalitat establert a la CE i lfEAC, procedint a - fer efectives les previsions estatutaries n<;> realitzades (per exemple, en materia d'administraci6 de justi,cia, demarcacions judicials, notarials i registrals, medi ambient, gesti6 d(infrastructures d'interes general, participaci6 de la Generalitat en entitats i empreses estatals, etc.) - activar· la participaci6 de la Generalitat en l'ambit de l'ordenaci6 general de i''activitat economica (CE art. 131), que emmarca les competencies exclusives de la Generalitat en aquest camp (EAC art. 12) 6 �- promoure la revisi6 de l'abast de les lleis organiques en el desenvolupament i l'exercici dels drets fonamentals i del regim electoral general - promoure la revisi6 de l'abast formal i material de la legislaci6 basica estatal, que no hauria de desbordar l'establiment de principis o regles fonamentals - promoure la revisi6 de l'abast de la noci6 d'interes general com a criteri de repartiment competencial (per exemple, en materia d'infrastructures), per tal que en l'apreciaci6 de l'existencia d'aquell interes intervingui tambe el govern autonomic - promoure la revisi6 de l'abast del principi de territorialitat com a lfmit de l'exercici de competencies autonomiques, substituint la concepci6 inspirada en una desconcentraci6 administrativa per una concepci6 decidida d'autonomia territorial que simplifiqui tambe l'acci6 administrativa - promoure la revisi6 de l'abast de les competencies transversals (per exemple, foment de l'activitat economica), per tal que ' no produeixin una desvirtuaci6 del repartiment competencial i es converteixin en obstacle per al disseny de polftiques efectives i eficients en determinats sectors d) En el mare constitucional i estatutari. procedir a l'ampliaci6 de les competencies de la Generalitat, admetent la singularitat de la distribuci6 competencial i avanc;ant cap a convertir-la en actor principal de la legislaci6 i execuci6 en fT1ateries ,com les segUents: - regulaci6 de les institucions d'autogovern I - regim jurfdic i organitzaci6 del govern local - organitzaci6 territorial - manteniment de la seguretat publica i policia - llengua - ensenyament - medi ambient 7 �- migracions - cutLt ra, mitjans de comunlcaci6 i esport - organitzaci6 de l'administraci6 de justfcia - funci6 publica notarial i registral - legislaci6 electoral autonomica i local i consultes populars - foment de l'activitat economica general 3. Aquests quatre objectius impliquen actuacions diferents. En alguns casos, l'actuaci6 se situa en l'ambit estrictament catala, per exemple, quan es tracta d'activar una capacitat legislativa de la Generalitat encara no exercida, tot i tenir una competencia indiscutida sobre la materia. En altres casos, es tracta d'emprendre actuacions en l'ambit estatal, establint acords amb el Govern ~e l'Estat, fent us de la iniciativa legislativa o recorrent als instruments jurisdiccionals. La Comissi6 d'Estudi per a l'Aprofundiment de l'Autogovern enumera, per tant, les actuacions relacionades amb cadascuna dels objectius anteriors i seguint el mateix ordre. a) Respecte del desplegament normatiu de l'Estatut, la Comissi6 d'Estudi per a l'Aprofundimen t de l'Autogovern recomana: - Impulsar la iniciativa legislativa en materies de competencia reconeguda i no abordada fins ara pel Parlament catala: per exemple, ordenaci6 de l'ensenyament, recerca, poHtica familiar, ordenaci6 del sector industrial o regim electoral - Activar les previsions estatutaries no implementades en materia de delegaci6 o gesti6 de competencies, per exemple, la clausula subrogatoria en materia de just1cia o'' de gesti6 d'infrastructure s d'interes general 8 �b) Respecte de l'assumpci6 de competencies executives, la Comissi6 d'Estudi per a l'Aprofundiment de l'Autogovern recomana: - Impulsar la intervenci6 de la Comissi6 Mixta per a completar els traspassos pendents i, en cas de desacord en la Comissi6 Mixta, insistir en el conflicte de competencia davant del TC o atribuint facultats en aquest punt a un Senat reformat. Es recomana impulsar la modificaci6 de la LOTC, per tal que incorpori un procediment espedfic per a resoldre les situacions de desacord en aquesta materia - Adequar progressivament l'administraci6 periferica de l'Estat al nivell de competencies realment exercides per aquesta en l'ambit territorial catala i promoure la unificaci6 de l'atenci6 administrativa al ciutada a traves dels acords institucionals que corresponguin, per la via de l'art. 150.2 CE i reformant la LOFAGE (Llei 6/1997) - En el mare de la revisi6 de les lleis d'ordenaci6 territorial, instituir la demarcaci6 de la vegueria com a ambit de descentralitzaci6 de la Generalitat i de cooperaci6 municipal, promovent, quan s'escaigui, la reforma de la legislaci6 estatal sabre regim local per al reconeixement d'aquesta demarcaci6 per part de l'Estat - Exercir per part de la Generalitat la potestat reglamentaria que Ii pertoca quan es tracti de les seves competencies executives i rec6rrer als instruments jurisdiccionals adequats quan aquesta potestat sigui enva"ida competencialment pel govern de l'Estat c) Respecte de la recuperaci6 del repartiment competencial potencialment incorporat a la CE i a l'EAC, la Comissi6 recomana: - Instar -mitjan~ant l'acord polftic o l'actuaci6 jurisdiccional davant del TC- la recuperaci6 d'una interpretaci6 no expansiva de les competencies estatals en la normativa basica i les lleis organiques, aixi com de les competencies transversals (per exemple: legislaci6 sabre RTVE, bases del reglm local, dret a l'educaci6, sistema educatiu, comer~ minorista, sanitat, poder judicial, espais naturals) 9 �- Impulsar, quan s'escaigui, la iniciativa legislativa del Parlarnent davant les Corts per a reformar les lleis estatals quan puguin limitar les potencialitats de l'autogovern - Instar la modificaci6 de la normativa estatal pertinent pel que fa a la definici6 dels principis de territorialitat i interes general i establir convenis amb altres Comunitats Autonomes (CCAA), quan els Hmits de la territorialitat puguin significar un obstacle a l'adequada prestaci6 de serveis i funcions de titularitat autonomica - Insistir en la conveniencia d'interposar recurses d'inconstitucionalitat en cas de nova legislaci6 estatal restrictiva de la interpretaci6 de la competencia autonomica d) Respecte de l'ampliaci6 de competencies estatutaries, la Comissi6 recomana: - Incorporar a l'Estatut -mitjanc;ant la seva reforma- les competencies sobrevingudes despres de la seva aprovaci6 (policia de transit, mitjans de comunicaci6 publics) - Rec6rrer a la previ'si6 de l'art. 28 de l'EAC per tal d'impulsar l'aplicaci6 ' de l'art. 150.1 i 2 CE en materia d'ampliaci6 de competencies, per exemple, en l'ambit de la immigraci6 - Explorar la via de la Disposici6 Addicional Primera de la CE, que empara i r:especta els drets histories - Un cop exhaurides les vies assenyalades en els apartats anteriors, considerar l'eventualitat de la revisi6 de les disposicions estatutaries i constitucionals en materia competencial ' 10 �2. Revisar la confiquraci6 de les institucions de la Generalitat i del aoyern local a catalunya 1. La Comissi6 d'Estudi per a l'Aprofundim ent de l'Autogovern considera que el rendiment de les institucions propies de la Generalitat permet ja una avaluaci6 i justifica una proposta de revisi6 en funci6 de la seva efectivitat i de la legitimitat adquirides durant aquests anys. Una avaluaci6 globalment positiva no pot lgnorar la necessitat de revisar alguns aspectes de la configuraci6 d'aquestes institucions. ,De la mateixa manera, es pot constatar la importancia del govern local, ,.que du rant aquests vint anys d'autogover n ha fet una gran contribuci6 al desenvolup ament democratic, economic i social, tot i les insuficiencies de la seva po~ici6 institucional i dels recurses que se Ii han assignat. En conseqOencia, les propostes de reforma afecten a l'Estatut i a les lleis de desplegament estatutari que regulen institucions· com el propi Parlament, la Pre~idencia, el Consell Executiu, l'organitzac i6 territorial, els , mitjans de co'municaci6 publics, el Consell Consultiu o la Sindicatura de Comptes. Igualm~nt, es recomanen actuacions pel que fa a la normativa que · afecta pis governs locals de ' 11, Catalunya, la seva estructuria, competencies i 'recurses. • ' I 2. La Comissi6 d'Estudi per a l'Aprofundim ent de l'Autogovern proposa que ! !; aquesta revisi6 tingui en compte, entre d'altres, els criteris seguer:its: ' I - Incrementa r la participaci6 ciutadana en l'activitat poHtica, , tant en la designaci6 d'organ~ representatius com en , procedjments d'intervenci 6 directa - Reequilibrar les relacions Parlamentl!'Executiu i reforc;ar la capacitat de I control del Parlament sobre el Govern 1,les seves actuacions - Fer mes efectius els mecanismes de responsabilitzaci6 publica dels orqanismes consultius i fiscalitzadors de la Generalitat 11 �- Augm entar la transparencia en la gesti6 dels mitjan s de comun icaci6 publics o dependents de concessions publiques i vetllar per la seva observancia del principi constitucional del pluralisme politic - Reforcar els governs locals i acostar a la ciutadania els centre s territo rials de decisi6 polftic o-adm inistra tiva, amb aplicaci6 del princip i de proxim itat a les relacions entre nivells territo rials, fent efectiu el princip i de l'auton omia local i facilita nt la simplificaci6 i la coordinaci6 de la xarxa admin istrativ a 3. La Comissi6 d'Estudi per a l~Aprofundiment de l'Autog overn consid era que la traduc ci6 d'aquests criteris s'ha d'expressar en la reform a de lleis auton omiqu es vigent s, especialment de la llei 3/198 2 i de les lleis reguladores dels organismes assessors de la Gener alitat, aixf com en l'elaboraci6 de noves normes legals. De manera particu lar, es recom ana - Elabo rar immed iatame nt la llei electoral catalana, respec tant els princip is establ erts en l'EAC i institu int la Junta Electoral de Catalunya - Incorp orar les disposicions relatives al Parlamerit contingudes a la Llei 3/198 2 (del President, del Parlament i del Consell Executiu) a l'Esta tut o al Regla ment parlam entari , segons escaigui - Reform ar el Reglament del Parlament, per a facilita r l'agilit at dels seus proced iments , l'efect ivitat de la seva capacitat d'impu ls i de contro l, la participaci6 c;iutadana i social en les seves tasques, l'expressi6 del plurali sme politic i la p~nalitzaci6 del transf uguism e - Elaborar una Llei del President i del Govern, en substi tuci6 de la Llei 3/198 2, que revisi la dinamica presidencialista actual del sistem a i establ eixi la limitaci6 del nombr e de manda ts consecutius del Presid ent, la regulaci6 de la figura del Conseller Primer, la respon sabilit at polftica individ ual dels memb res del Govern, etc. 12 �- Establir a l'Estatut el rang de les llels institucionals basiques ( o de desplegament estatutari) i establir el control parlamentari dels decrets ·Iegislatius - Reformar la llei catalana 2/1995 d'iniciativa legislativa popular, facilitant una major participaci6 de la ciuta~ania en el proces legislatiu - Reformar les lleis reguladores dels organismes assessors de la Generalitat (Consell Consultiu, Sindicatura de Comptes, Consell de !'Audiovisual), per' tat de revisar les compe~encies, la responsabilitat ' polftica, la designaci6 i la revocaci6 parlamentaria dels seus membres i establir la limitaci6 dels seus .mandats I - Regular el regim de I'activitat dels· alts carrecs a!_ servei del Govern i de l'Administraci6 de la Generalitat, aixf com del , personal eventual no estructural, a traves de la fixaci6 d'inc;:ompatibilitats i de , mecanismes I' d'avaluaci6 de la seva idone"itat - Assumir per part de la Generalitat i en ·e1 mare de l'ordenament actual les competencies referents a · les consultes · populars, els nuclis d'intervenci6 participativa o consells ciuta~c1ns ' i l'acces a les tecnologies de la comunicaci6 per a 'la partic:ipaci6 pdlftica I - Elaborar la llei reguladora del servei public de radio i televisi6 de la ·Generalitat de Catalunya i la llei general de !'audiovisual de Catalunya I - Incorporar l'afirmaci6 del principi ·de proximitat (o subsidiarietat) a l'art. ' ' 5 de l'EAC, reformqr les lleis catalanes d'ordenaci6 territorial de 1987, constituir el Consell L:ocal de Catalunya, i impulsar la reforma de la Llei de Bases de Regim Lo.cal o el ~ecurs a I? delegaci6 prevista en l'art. 150.2 CE, per tal d'aconseguir una ordenaci6 del govern lqcal que faclliti l'efectivitat del principi de la seva al:ltonomia, el reeq,uilibri territorial, la cooperaci6 intermunicipal i la transferencia a les competencies, equipaments I recursos 'en administracions locals de polftiques (ensenyament, , ocupaci6, habitatge, immigraci6, serveis socials) que requereixen una maxima proximitat als ciytadans 13 �3. Reforcar la posici6 de la Generalitat com a part de l'Estat 1. Es opini6 de la Comissi6 d'Estudi per a l'Aprofundiment de l'Autogovern que cal desenvolupar alguns dels principis basics de la Constituci6 de 1978 pel que fa a l'organitzaci6 territorial de l'Estat: - El principi segons el qual les institucions d'autogovern de les nacionalitats i regions s6n Estat, amb les seves conseqOencies sobre la subrogaci6 dels organs estatals per part de les institucions autonomiques i sobre la lleialtat i solidaritat redproques entre aquestes i les institucions estatals - El principi de la plurinacionalitat d'Espanya (art. 2 CE), que es pot expressar en formes singulars en diversos camps competencials i simbolics, en els quals la Generalitat pot tenir una posici6 diferenciada - El principi d'autonomia, que ha d'informar l'exercici de competencies estatals i la configuraci6 de les seves institucions, de manera similar al paper que te el principi constitucional del pluralisme democratic Aquest principis s'han de traduir en la participaci6 de la Generalitat en l'exercici de funcions estatals i, per tant, en les institucions generals que en s6n titulars. Si aquests principis s'accepten plenament, les institucions comunes de l'Estat faran possible que la voluntat general de l'Estat expressi efectivament les voluntats de les comunitats que l'integren. 2. La Comissi6 creu necessari, per tant, que es facin efectius els principis esmentats quan l'Estat configura les seves institucions i quan exerceix les seves competencies. De manera mes espedfica, aquest objectiu implica: - Revisar les competencies, la composici6 i l'elecci6 del Senat, convertint-lo en cambra de representaci6 efectiva de les CCAA i de la seva participaci6 en la formaci6 de la voluntat estatal, i com a expressi6 del caracter plurinacional, d'Espanya pluricultural i plurilingOistic 14 �Facilitar l'exercici de la iniciativa legislativa davant les Carts Generals per part de les Comunitats Autonomes, revisant la normativa actual sabre aquesta tramitaci6 - Establir la intervenci6 de la Generalitat -especialment a traves del Senat- en la designaci6 dels membres d'institucions generals de l'Estat (Tribunal Constitucional, Consell General del Peder Judicial, Tribunal de Comptes, Consell Economic i Social) - Establir la participaci6 de la Generalitat en els tramits previs a la designaci6 dels membres d'organismes i agencies les intervencions dels quals afecten tot el territori espanyol (Banc d'Espanya, Agencia Tributaria, Comissi6 Nacional del Mercat de Valors, Comissi6 del Sistema Electric Nacional, Comissi6 del Mercat de Telecomunicacions, Agencia de Protecci6 de Dades, Consell de RTVE, etc.) - Adaptar l'estructura del Peder Judicial a la naturalesa d'un Estat compost com el que defineix la Constituci6 de 1978, atribuint a cada Tribunal Superior de Justkia les funcions de Tribunal de Cassaci6 per resold re en darrera instancia ,els recurses judicials iniciats en el territori de la seva jurisdicci6, instituint la justkia municipal de pau als grans nuclis urbans, descentralitzant les tasques d'organitzaci6 i de govern del Peder Judicial, assegurant la intervenci6 de la Generalitat en la fixaci6 de la planta i demarcaci6 judicial i integrant el seu personal no judicial en la funci6 publica catalana - Ampliar i consolidar els mecanismes de col·laboraci6 entre les institucions estatals i les CCAA i les CCAA entre elles, especialment pel que fa a l'establiment de convenis i acords intercomunitaris i d'organs permanents de col·laboraci6 interterritorial en allo que no sigui competencia del Senat reformat - Reforc;ar els mecanismes de relaci6 ordinaria entre la Generalitat i l'Estat de caracter bilateral - Reconeixer legalment totes les consequencies que han de derivar de la consideraci6 del President de la Generalitat com a representant ordinari de l'Estat a Catalunya - Transferir progressivament les funcions executives de l'Estat en el territori de Catalunya a la Generalitat, per tal d'esdevenir unica administraci6 responsable de les competencies autonomiques i 15 �estatals, actuant en aquest darrer cas com a administradora de tasques comuns 3. La Comissi6 d'Estudi per a l'Aprofundiment de l'Autogovern opina que els objectius anteriors podran ser aconseguits mitjanc;ant el recurs a reformes normatives d'ordre divers que s'enumeren tot seguit. a) Pel que fa al Senat, reforma del Titol III de la CE, d'altres normes vinculades a aquesta reforma i de l'EAC b) Pel que fa al Peder Judicial, reforma de la LOPJ i de la Llei de Planta i Demarcaci6 i, eventualment, activaci6 de la clausula subrogatoria continguda a l'art. 28.2 EAC c) Pel que fa a l'exercici de la iniciativa legislativa davant les Carts, reforma del Titol III CE, per tal siguin preses en consideraci6 en el Senat d) Pel que fa a la intervenci6 en la designaci6 dels membres d'institucions generals de l'Estat, reforma de les Lleis estatals que les regulen i del Reglament del Senat e) Pel que fa a les relacions entre CCAA, suprimir l'autoritzaci6 previa sabre acords de cooperaci6 intercomunitaris que preveu l'art. 27 .1 i 2 EAC f) Pel que fa a l'assumpci6 per part de la Generalitat de les competencies d'execuci6 estatals a ,Catalunya, reforma de la LOFAGE La reforma del Senat apareix com una actuaci6 indispensable per a l'aprofundim ent de l'autogovern i per a la transformaci6 federal de l'Estat, desplegant les virtualitats no activades de la Constituci6 de 1978. Per aixo mateix, la Comissi6 atorga una importancia essencial a aquesta reforma. El Senat ha de ' ser la Cambra de les Comunitats Autonomes, per tal de poder debatre i decidir sabre les questions que se suscitin entre elles, entre elles i el govern de l'Estat, i entre elles i el Congres dels Diputats. D'aquesta manera, es converteix en la miller garantia per a la defensa de la plurinacionalitat, la pluricultural itat i el plurilinguisme de l'Estat de les Autonomies i pot abordar de forma decisiva la participaci6 de les Comunitats Autonomes en questions com l'elaboraci6 de la legislaci6 16 �estatal, especialment quan afectl la distribuci6 territorial del poder politic, la formaci6 de la voluntat estatal en la construcci6 europea, la designaci6 de membres d'organismes comuns de l'Estat o les decisions sobre financ;ament autonomic i territorialitzaci6 de les inversions estatals. La reforma del Senat i les demes reformes normatives previstes en aquest apartat poden ser impulsades mitjanc;ant la iniciativa legislativa en el Congres o en el Senat, basada en un acord entre formacions poHtiques amb presencia a les Corts. Alternativament, es pot rec6rrer a la iniciativa legislativa del Parlament de Catalunya davant les Corts Generals. 17 �4. Institucionalitzar la presencia de la Generalitat en la Uni6 Eurooea i en l'ambit de les relacions internacionals 1. Tai com s'afirma en l'apartat anterior, la Comissi6 estima que la Generalitat es Estat i que l'Estat -en la seva configuraci6 i en les seves actuacions- ha de ser informat pel principi d'autonomia territorial. Al mateix temps, la Generalitat te tambe encomanada la defensa dels interessos de Catalunya. La Comissi6 dedueix d'aquestes dues premisses una doble conclusi6. En primer lloc, la Generalitat ha de participar en la formaci6 de la voluntat estatal en la UE, en organismes internacionals i en l'ambit de les relacions internacionals, especialment quan aquestes relacions afecten a ambits competencials reconeguts com a propis de la Generalitat o participats per ella. En segon floe i de la mateixa manera, la Generalitat -i les demes CCAA- han de participar en l'aplicaci6 de les decisions adoptades per la UE i per organismes internacionals. En aquesta doble perspectiva, s'ha d'admetre que els mecanismes fins ara existents de col ·laboraci6 i de participaci6, tant a nivell intern com extern, s'han mostrat del tot insuficients. De manera particular, la integraci6 d'Espanya en la Uni6 Europea -sobrevinguda despres de l'entrada en vigor de la CE i de l'EAC- obliga a regular situacions no previstes en aquell moment. 2. Per tal de regular aquesta situaci6, la Comissi6 d'Estudi per a l'Aprofundiment de l'Autogovern considera necessari aprofundir en • I aquesta dimensi6 de l'autogovern, d'acord amb els criteris segOents. a) Pel que fa a la presencia en la UE, · - Institucionalitzar la partidpaci6 de la Generalitat i de les altres CCAA en la formaci6 de la voluntat estatal en les institucions comunitaries, especialment a traves del Senat reformat - Assegurar la participaci6 ordinaria de la Generalitat i de les altres CCAA en la representaci6 espanyola davant del Consell Europeu, del COREPER, dels Comites i dels Grups de Treball del Consell i d'altres 18 �organs auxiliars quan tractin de materies de competencia autonomica - Exercir per delegaci6 estatal la representaci6 espanyola en les institucions de la UE, quan tractin de materies de competencia autonomica, d'acord amb l'art. 203 del Tractat de la Uni6 Europea - Assumir de forma plena per part de la Generalitat l'execuci6 del dret comunitari -es a dir, la seva transposici6 al dret intern- en l'ambit de les seves competencies, tal com estableix l'art. 27.3 EAC - Ampliar i assegurar la intervenci6 de les CCAA en les actuacions de l'Estat davant del TJCE quan es tracti de Ia defensa de Ies competencies i interessos autonomics i tal com es produeix en altres Estats compostos - Promoure el reconeixement de la representaci6 catalana en la composici6 del Parlament europeu en vistes a l'horitz6 2004, despres de l'ampliaci6 i de la Conferencia Intergovername ntal de Berlfn b) Pel que fa a les relacions amb orqanismes internacionals, - Facilitar la participaci6 de les CCAA en les relacions de l'Estat amb el Consell d'Europa i els seus organs i, en especial, promoure Ia cooperaci6 entre el Parlament de Catalunya I'Assemblea Parlamentaria def Consell d'Europa - Incorporar una representaci6 de la Generalitat en la delegaci6 estatal en organismes internacionals quan es tractin materies de competencia autonomica - Promoure Ia presencia de la Generalitat en organismes que accepten la participaci6 d'entitats subestatals i tenen objectius relacionats amb competencies autonomiques (per exemple, UNESCO, Organitzaci6 Mundial del Turisme, etc.) 19 �c) Pel que fa a altres relacions internacionals, - Participar en la negociaci6 de tractats sobre materies d'interes autonomic, d'acord amb les competencies del Senat reformat i fent efectives les previsions de l'EAC (art. 24.4 i 5) Establir acords internacionals amb altres entitats poHtiques sobre materies de competencia de la Generalitat, especialment pel que fa a la col•laboraci6 transfronterera Impulsar la participaci6 de la Generalitat en els forums i organitzacions internacionals, on hi hagi presencia d'entitats politiques subestatals i facilitar la seva adhesi6 als acords i tractats que contribueixin a la consecuci6 d'un m6n mes just i solidari Establir la cooperaci6 amb les institucions representatives dels territoris histories de la comunitat cultural catalana en materia economica, cultural i de serveis en el mare de la UE Promoure la coordinaci6 de poHtiques economiques, socials i culturals en el conjunt dels territoris del denominat "arc mediterrani" en el mare de la UE 3. Per assolir aquests objectius, la Comissi6 recomana, entre altres, les mesures segOents: - Reformar les competencies del Senat per tal que -com a Cambra de representaci6 territorial- incorpori de manera expressa les funcions ' de relaci6 de les CCAA amb la UE i la participaci6 de les CCAA en la negociaci6 de tractats internacionals que afectin materies de la seva competencia - Revisar les lleis estatals que transposen directrius o executen reglaments comunitaris a partir de competencies basiques per fer efectiu allo que estableix l'art. 27.3 EAC, en materia de tractats i convenis internacionals - Establir l'acord amb l'Estat per ampliar els suposits de participaci6 de la Generalitat en les diverses delegacions espanyoles a les institucions de la UE i per millorar la defensa de les competencies i interessos de la Generalitat davant del TJCE 20 �- Revisar les disposicions de la LOREG pel que fa a les eleccions al Parlament Europeu, per tal que -a partir de la propera reforma de les institucions de la UE derivada de la seva ampliaci6 i en vistes a la futura definici6 d'una legislaci6 electoral europe a- es promog ui la representaci6 de Catalunya al Parlament Europeu - Fer us de !'article 27.4 EAC i, en el seu ca s, reform ar-lo per amplia r 1 les seves possibilitats en materia d'acords i tractat s de conting ut ' academic, linguistic i cultural - Establir una oficina de relacions del Parlament de Catalunya amb el Consell d'Europa - Establir una agencia publica de representaci6 instituc ional de la Generalitat on ho aconsellin circumstancies de caracte r politic, economic, cultural o d'altre tipus 21 �s. Garantir el reconeixement dels aspectes culturals i simbolics de la plurinacionalitat de l'Estat 1. Es opini6 de la Comissi6 d'Estudi per a l'Aprofund iment de l'Autogovern que el caracter plurinacional i pluricultural de l'Estat no es manifesta de forma clara en el reconeixement i la regulaci6 dels aspectes simbolics, culturals i comunicatius en que s'expressa l'activitat institucional de l'Estat. La situaci6 actual es, en aquest aspecte, claramen t deficient. Sovint, les iniciatives preses des de Catalunya no han trobat l'acollida necessaria per a garantir aquest reconeixement. 2. La Comissi6 d'Estudi per a l'Aprofundiment de l'Autogovern considera, per tant, que aquest reconeixement ha d'activar-se en alguns ambits preferents com s6n l'ambit educatiu, cultural, lingufstic i de la representaci6 simbolica de l'Estat. Mes en particular, el mare legal ha d'orientar -se a Garantir el desenvolupament de les diverses cultures d'Espanya, tant a !'interior de l'Estat com a !'estranger Promoure el coneixement i l'us de les seves llengues, pel que fa a les activitats institucionals i de representaci6 simbolica Fomentar el respecte i la valoraci6 positiva de la diversitat cultural especialment entre els joves 3. Amb aquest objectiu, la Comissi6 d'Estudi per a l'Aprofund iment de l'Autogovern proposa que l'Estat i la Generalitat adoptin les mesures legals i polftiques necessaries per tal de - Incorpora r al sistema educatiu en tots els seus nivells les materies obligatories i/o optatives que expressen la diversitat cultural i lingufstica d'Espanya - Reconeixer la realitat plurilingufstica de l'Estat en la seva denominaci6 oficial, en els registres publics, l'emissi6 de moneda i segells, el DNI i el passaport i l'etiquetatge de productes 22 �- Establir el requisit del coneixement d,e les llengOes cooficials per exercir funcions administratives -incloses les judicials- en els corresponents territoris de l'Estat - Establir l'us de les llengOes cooficials a Espanya en les institucions comunes de l'Estat (Certs Generals i altres), d'acord amb l'art. 3 CE - Crear un Consell de les Cultures, encarregat de dur a terme les funcions previstes en l'art. ,149.2 CE i al qual s'aniran trar;isferint aquestes funcions per part del govern de l'Estat - Condicionar les concessions administrativ!;:!S ·per a la comunicaci6 audiovisual a un compromfs d'utilitzaci6 de les diverses llengOes estatals per part del concessiona~i - Fomentar per part de la Gene~alitat .l'activitat cultural en les ,, llengOes reconegudes a l'~AC de Catalunya - Aplicar la Llei de Politica LingOfstica · ' ' ' 1 4. Aquests obje~tius requereixen la revisi6 de· les legislacions estatat' i ,, autonomica i de les normatives derivades vigents que es relacionen amb I aquestes materies, mitjanc;ant la iniciativa legislativa del Congres o Senat o mitjanc;ant la iniciativa legislqtiva del Parlament. , 1 I I~ 11 I 23 �6. Establir els drets i els deures dels ciutadans de Catalunya 1. La Comissi6 d'Estudi per a l'Aprofundim ent de l'Autogovern enten que la pertinenc;a a la nostra comunitat nacional es defineix avui pel fet de compartir els mateixos drets i els mateixos deures, sense discriminaci6 de cap mena. La seva identitat s'actualitza permanentm ent, d'acord amb la voluntat dels seus ciutadans i de les seves ciutadanes. Aquests drets i deures han de tenir el seu reconeixement en el text normatiu basic de l'autogovern que es l'Estatut. A mes, la progressiva unificaci6 polftica i economica de la Uni6 Europea avanc;a cap a una (mica ciutadania europea, amb uns drets i deures comuns compartits per tots els habitants de la Uni6, basats en els principis de llibertat i igualtat. Per aixo, la Comissi6 creu que la Generalitat haura de vetllar tant per l'efectiva aplicaci6 dels drets de tots els ciutadans de la Uni6 residents en territori catala, com per la preservaci6 de la identitat nacional catalana. Per aquesta ra6, es convenient desplegar i ampliar la breu referencia que l'Estatut (art. 8) fa als drets i deures dels ciutadans de Catalunya que es limita a una remissi6 a la Constituci6 espanyola. Aquesta remissi6, pero, no impedeix l'establimen t d'un cataleg propi de drets i deures. Aquest cataleg no pot limitar en cap cas el que figura a la CE. Pero sf que pot ampliar-lo mitjanc;ant - La incorporaci6 dels drets declarats i protegits en la Carta de Drets Fonamentals de la UE (Ni<;a, 2000) - L'ampliaci6 del contingut de drets ja contemplats a la CE en les materies sobre les que la Generalitat te competencies reconegudes -La garantia reforc;ada de prestacions que facilitin l'exercici dels drets - La transformac i6 en drets subjectius d'alguns principis rectors de la CE (Tftol I, cap. III) que han d'inspirar les polftiques socials, sobre les que la Generalitat te competencies - La transformac i6 en drets subjectius de principis que s'afirmen en els Tractats de la UE 24 �- El reconelxement de drets ja contemplats en legislaci6 autonomica catalana de caracter sectorial 2. La Comissi6 d'Estudi per a l'Aprofundiment de l'Autogovern considera que aquest desplegament en un cataleg propi ha de fer referencia a drets i deures, que poden agrupar-se de la manera segOent: a) Drets i deures de participaci6 ciutadana que concreten el principi democratic: petici6, participaci6 en l'activitat administrativa (audiencia, acces a documentaci6 publica, arxius i registres), acces a mitjans de comunicaci6, associaci6, iniciativa legislativa popular i altres formes d'intervenci6 polftica directa. b) Drets i deures denominats de "tercera generaci6" que concreten el principi social: relacions laborals, ensenyament, medi ambient, I habitatge digne, salut, consum, igualtat i no discriminaci6. De manera especial, haurien d'incloure's aquf una millor definici6 dels drets de determinats col·le~tius: ,, infants i joventut, dones, homosexuals, discapacitats, tercera edat i estrangers, amb especial atenci6 a l'acollida i integraci6 de nacionals no comunitaris. Igualment, s'haurien d'incloure els deures de solidaritat social, discriminaci6 positiva i compromfs voluntari en l'atenci6 a col-lectius I mes desfavorits. c) Drets i deures ,de caracter cultural: no discriminaci6 per raons lingOfstiques i/o recomanacions culturals, formulades usos per linguistics la Comissi6 d'acord en els amb les apartats anteriors, respecte i foment de les expressions culturals, etc. 3. La Comissi6 constata que alguns d'aquests drets i deures es troben ja formu~ats en lleis catalanes sectorials. Pero considera que es convenient la seva incorporaci6 a l'Estatut, juntament amb la definici6 d'altres com els esmentats en l'apartat anterior. Aquesta incorporaci6 implicaria l'addici6 a I l'Estatut d'un Titol relatlu als drets i als deures polftics, economics i socials, seguint el procediment de reforma previst en el seu art. 57. D'aquesta manera, tot partint dels drets i deures establerts en la Constituci6, els Tractats de la UE, la Carta de Drets Fonamentals de la UE 25 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.02. Activitat política Description An account of the resource Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Catalunya i l'autogovern: perspectiva 2008 Creator An entity primarily responsible for making the resource Comissió d'estudi per a l'aprofundiment de l'autogovern Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2001-11-27 Type The nature or genre of the resource Informe Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Autogovern Parlament de Catalunya Acció política Partits polítics Polítics Description An account of the resource Proposta d'informe elaborat per la comissió formada pels grups parlamentaris d'ICV, ERC i PSC-CpC. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Parlament de Catalunya Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Informes https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/2844/20041029_DeclaracioEuroregio.pdf e170d252dc83e073538d0e4de460bbfe PDF Text Text L’Euroregió, un futur compartit Els presidents de les comunitats i regions sotasignats ens hem reunit per posar en marxa de manera oficial una nova Euroregió Pirineus-Mediterrània que comprendrà els territoris de les nostres respectives regions. Aquesta Euroregió neix amb la nostra voluntat d’unir esforços per crear al nord-oest de la Mediterrània un pol de desenvolupament sostenible basat en la innovació i la inclusió social i territorial. En els anys que han passat des de l’inici de la descentralització a Espanya i a França hem constatat que els governs regionals juguen un paper insubstituïble a l’hora de generar un desenvolupament econòmic que tingui en compte les especificitats dels seus territoris. Tanmateix, l’escala regional no sempre és suficient per enfrontar els nous reptes d’una Europa ampliada i una economia mundial globalitzada. Des de fa anys, a Europa algunes regions han donat un pas important: la creació d’euroregions que transcendeixen les fronteres estatals, unint les forces dels seus territoris i la seva ciutadania per assolir un més gran potencial. En l’escala mundial, la competència per a les nostres economies és cada cop més dura. L’ampliació de la UE a l’est i la liberalització dels intercanvis en l’àmbit mediterrani obre noves oportunitats, però també suposa un repte sense precedents. Per això, i per donar a les nostres regions un nou protagonisme dins del partenariat euromediterrani, cal assolir junts una massa crítica. L’Euroregió Pirineus-Mediterrània que neix està formada per territoris de característiques sense dubte molt diverses, però en gran mesura complementàries. Juntes, aquestes regions tenen un pes important en el context sud europeu i mediterrani a causa de la seva dimensió demogràfica, econòmica i territorial. Comptem amb elements realment molt valuosos com ara una xarxa de centres metropolitans de dimensió europea, una posició clau en la Mediterrània occidental, una considerable base científica i tecnològica (universitats i escoles tècniques, parcs tecnològics, laboratoris d’investigació), una estructura econòmica diversificada, indústries punteres consolidades o en emergència (aeronàutica, energies renovables, biotecnologies aplicades a la farmàcia, la medicina i l’alimentació, automobilística, etc.), una producció agrícoles i vitícoles abundant i de qualitat i un turisme amb una oferta variada durant tot l’any (platja, muntanya, turisme cultural, turisme rural, patrimoni urbà, etc.). Tanmateix, els territoris de l'Euroregió ha d'afrontar els reptes que representen : • la insularitat • l'aïllament de les zones de muntanya i de les zones veïnes caracteritzades per una feble densitat de població • Els cascs urbans i els barris en decadència • Les àrees industrials en declivi o amenaçades �Amb la participació activa d’organismes de la societat civil que representen els nostres ciutadans i dels governs locals i supra-locals, cercarem els ajuts i les complicitats europeus i estatals necessaris per garantir l’èxit de la nova Euroregió Pirineus Mediterrània que vol esdevenir: Un espai econòmic, de recerca i innovació tecnològica ambiciós al sud d’Europa És imprescindible garantir el lligam entre l’ensenyament universitari, la investigació, la innovació i el desenvolupament econòmic regional. Cal que les nostres regions passin a ocupar de manera conjunta un paper destacat en l’espai europeu d’investigació, esdevenint un gran centre innovador del sud d’Europa i participant conjuntament en programes europeus de recerca. Per això cal aprofitar les complementarietats científiques regionals, i establir lligams entre la iniciativa pública i privada en matèria de desenvolupament econòmic, tecnològic i industrial a partir de la base científica. L’Euroregió ha d’esdevenir un espai atractiu per als capitals industrials internacionals que busquen implantar-se en un entorn creatiu i innovador, basat en la qualitat i l’excel·lència científica, al servei d’una economia sostenible i competitiva. A la base d’aquest model hi haurà una col·laboració entre universitats, entre laboratoris científics i entre parcs tecnològics, cercant de manera global les sinergies entre els sistemes de recerca i innovació de les regions. Aquesta estratègia ha d’anar acompanyada de lligams cada cop més estrets entre els grans pols industrials euroregionals i la base científica. Una densa xarxa d’infrastructures al servei de la ciutadania Les xarxes de transport actuals són insuficients per respondre al creixement demogràfic de les nostres regions i a l’augment dels seus intercanvis entre elles i amb la resta del món. L’Euroregió ha ser alhora un engranatge de plataformes logístiques de primer ordre, per assegurar la connectivitat internacional dels nostres territoris en una Europa ampliada a l'Est i oberta a l'àmbit mediterrani. Per això volem construir un sistema multimodal amb un nou equilibri dels transports tant de passatgers com de mercaderies per carretera, via ferroviària, marítima i aèria. Cal també assegurar la connexió del nostre territori amb les grans xarxes transeuropees, en especial els recorreguts d’alta velocitat, transmediterrànies i mundials. L’Euroregió ha d’articular-se amb unes xarxes de transport modernes i funcionals, i unes xarxes d’energia i de comunicacions que responguin a les necessitats de la població i dels actors econòmics, en una perspectiva de desenvolupament sostenible que permeti preservar el territori i el planeta per a les generacions futures. La prioritat ha de ser per als mitjans de transport més sostenibles i les energies renovables. Aquest projecte de xarxes euroregionals ha de ser integrador en dos sentits: una integració dintre de les xarxes europees, mediterrànies i mundials, lligada a l’exigència intrínseca d'integració de la totalitat del territori i la població en aquestes xarxes, lluitant per evitar l’aïllament i per superar les dificultats pròpies de cada regió. �Una cruïlla d’intercanvis culturals i humans L’espai ocupat per les nostres regions conté una enorme diversitat cultural. Aquesta diversitat té a veure amb formes tradicionals d’expressió cultural i lingüística amb una tradició centenària tant com amb l’arribada de noves expressions culturals resultat de processos migratoris, de canvis socials. Hem de treballar conjuntament per valoritzar aquesta diversitat i transformar-la en una força creadora. Alhora, compartirem experiències d’integració i multiculturalisme. Les nostres regions destaquen també per la vitalitat de la seva creació cultural. Cal crear nous circuits per fer fent circular talents i creadors artístics (espectacles en directe, llibres, audiovisual, etc.) a les nostres regions i a l’exterior (festivals, salons, residències d’artistes, etc.). També és important establir una cooperació entre els agents difusors de la producció cultural (distribuïdores, galeries d’art, teatres, etc.) per situar el nostre territori en un lloc destacat dels circuits internacionals de la creació artística. Finalment, l’Euroregió ha de servir per preservar el nostre patrimoni natural, històric i cultural compartit i per trobar noves formes de valoritzar aquest patrimoni amb un model turístic sostenible. En aquest sentit caldrà explorar la creació de rutes i marques turístiques conjuntes, i potenciar l’intercanvi de bones pràctiques. Un nou motor del Partenariat Euromediterrani Les regions europees han jugat un paper molt destacat en el procés d’integració europea i en contribuir a l’ampliació de la Unió Europea. Estem convençuts que les regions haurien de jugar un paper molt més important en el Partenariat Euromediterrani, i a través de l’Euroregió treballarem conjuntament per aquest objectiu. Afirmem la nostra voluntat comuna de desenvolupar accions conjuntes a l’àmbit mediterrani, sobretot a destinació dels països del Magrib. Conscients que aquesta tasca l’hem de fer conjuntament amb les institucions de la Unió Europea i amb els organismes europeus de cooperació interregional, compten també treballar en col·laboració amb organitzacions de cooperació existents com la Comunitat de Treball dels Pirineus (CTP) i les Illes de la Mediterrània Occidental (IMEDOC), i desitgem participar junts als programes europeus de cooperació territorial. Representant les nostres institucions, nosaltres signataris d'aquesta declaració hem decidit impulsar l’Euroregió Pirineus Mediterrània que dugui a terme aquestes tasques promovent projectes comuns de desenvolupament sostenible en estreta cooperació amb les institucions de la Unió Europea i d’altres organitzacions internacionals, així com amb els estats andorrà, espanyol i francès. Aquesta Euroregió neix amb els territoris d’Aragó, les Illes Balears, Catalunya, Llenguadoc – Rosselló i Migdia – Pirineus com a nucli principal. Tanmateix, l’Euroregió neix amb vocació d’obertura i cooperació seguint els arcs pirinenc, mediterrani (d’Itàlia fins �al Magreb), les valls dels grans rius (Ebre, Garona i Roina) Mediterrània Occidental. i les illes de la Convidem totes les autoritats polítiques i organismes locals i supralocals a participar d’aquest repte compartit. Promourem tanmateix la participació de les ciutadanes i dels ciutadans de l'Euroregió, tant de manera directa com a través de llurs associacions, empreses, representants polítics, universitats. Amb tots ells farem de l’Euroregió Pirineus Mediterrània un nou pol d’innovació, integració i creixement sostenible al nord-oest de la Mediterrània. Christian Bourquin Vicepresident del Consell Regional de Llenguadoc - Rosselló Marcelino Iglesias President del Govern d’Aragó Jaume Matas President del Govern de les Illes Balears Martin Malvy President del Consell Regional de Migdia Pirineus Pasqual Maragall President de la Generalitat de Catalunya � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource L’Euroregió, un futur compartit Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Malvy, Martin Matas, Jaume Iglesias, Marcelino Bourquin, Christian Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2004-10-29 Type The nature or genre of the resource Declaracions Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Euroregió Europa Catalunya Illes Balears Aragó Llenguadoc - Rosselló Migdia - Pirineus Description An account of the resource Declaració constitutiva de l’Euroregió Pirineus Mediterrània per part dels representants dels territoris constituits: Christian Bourquin (Vicepresident del Consell Regional de Llenguadoc - Rosselló), Marcelino Iglesias (President del Govern d’Aragó), Jaume Matas (President del Govern de les Illes Balears), Martin Malvy (President del Consell Regional de Migdia Pirineus) i Pasqual Maragall (President de la Generalitat de Catalunya). Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau de Pedralbes Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Escrits https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/26/2845/Maragall_GovernGene_4.jpg f26ec9534a138944421c7c1868a6b7eb Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 05.01. Programa Llegat Pasqual Maragall Type The nature or genre of the resource Subsèrie Description An account of the resource Documents sorgits de les activitats de difusió i recerca del programa de la Fundació Catalunya Europa, Llegat Pasqual Maragall. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Maragall i el govern de la Generalitat: les polítiques del canvi Creator An entity primarily responsible for making the resource Miralles-de-Imperial, Júlia Rivera, Carles Ubasart, Gemma Vicente, Joan Contributor An entity responsible for making contributions to the resource Muñoz, Josep Maria (editor) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2021 Type The nature or genre of the resource Monografia Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Govern Maragall Mira, Pasqual, 1941- Gestió pública Tripartit Govern alternatiu Acció política Economia Model social Autogovern Balanç Estatut Catalunya. Generalitat Description An account of the resource 480 p. Abstract A summary of the resource. Pasqual Maragall i Mira (Barcelona, 1941), alcalde de Barcelona i president de la Generalitat, és una de les figures polítiques més destacades de la història contemporània del país. El seu pas per la presidència de la Generalitat de Catalunya entre 2003 i 2006 va quedar associat a l’accidentada peripècia que va rodejar la gènesi de l’Estatut de 2006 i als efectes que va provocar. Aquest fet ha impedit ressaltar el conjunt de l’obra del govern de la Generalitat quan Maragall el va presidir. ¿Quina importància ha tingut aquella acció política? ¿Ha estat un parèntesi insignificant en la història recent de Catalunya? O, per contra, ¿ha representat la posada en marxa de polítiques innovadores que s’han projectat més enllà d’aquells anys de govern? Per poder contestar aquests interrogants, els autors del llibre examinen les polítiques institucionals, econòmiques, socials i territorials que el “govern del canvi” encapçalat per Maragall va dissenyar i aplicar, descrivint els seus objectius i els seus efectes, tant immediats com a més llarg termini. D’aquesta manera, remarquen encerts i limitacions de l’acció desenvolupada des de la Generalitat pel govern de Pasqual Maragall, una figura que ha sabut identificar els grans reptes col·lectius plantejats a Catalunya, Espanya i Europa en el trànsit del segle xx al xxi i ha intentat donar-hi una resposta. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Barcelona Publisher An entity responsible for making the resource available RBA Libros Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context ISBN: 9788491875840 License A legal document giving official permission to do something with the resource. Adquirir el llibre en paper o ebook: <a href="https://www.rbalibros.com/rba-no-ficcion/maragall-el-govern-de-la-generalitat-les-politiques-del-canvi_5586" target="_blank" rel="noopener">https://www.rbalibros.com/rba-no-ficcion/maragall-el-govern-de-la-generalitat-les-politiques-del-canvi_5586</a> Relation A related resource Els materials complementaris usats al llibre es recullen en aquest recurs: <a href="https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/exhibits/show/llibre_governpm">https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/exhibits/show/llibre_governpm</a> EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Sobre Pasqual Maragall https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/15/2846/IMG_4869.jpg 8358b0c4e460753313976b15e693afda Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 01.01. Activitat personal Description An account of the resource Aplega la documentació generada entorn a les activitats de caire personal de Pasqual Maragall. Type The nature or genre of the resource Sèrie Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Paper revelat (B/N) Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Els amics de sempre Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource ca 1960 Type The nature or genre of the resource Imatge Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource B/N Subject The topic of the resource Amistat Maragall Mira, Pasqual, 1941- Biografia Rubert de Ventós, Xavier, 1939-2023 Description An account of the resource A casa dels Rubert, amb els germans Joan Ignasi, Lluís, Maria (a la falda de Pasqual Maragall), Xavier i Guim. Drets a dalt Conxa Aguirre i Guerau Ruiz Pena. A la imatge s'estaven preparant per concursar al programa <em>Un millón para el mejor</em>. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Casa familiar dels Rubert (Barcelona). Rights Information about rights held in and over the resource Família Maragall Garrigosa. Fotografies https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/2847/AiryMaragall_20anysTinell.pdf 170a137165746d7aa4e13723089af14b PDF Text Text �� Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Paraules d'Airy Maragall de tancament a l'acte de commemoració dels 20 anys del Pacte del Tinell Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall Garrigosa, Airy Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2023-12-14 Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Pacte del Tinell Commemoracions Fundació Catalunya Europa Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Col·legi d'Arquitectes de Barcelona EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències Sobre Pasqual Maragall https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/12/2848/20240120_ElPunt_MemoriaTripartit.pdf 253f7d4cbf193190c6c721eab9de99d1 PDF Text Text DIARI INDEPENDENT, CATALÀ, COMARCAL I DEMOCRÀTIC Alt Pirineu · Barcelona · Camp de Tarragona · Catalunya Central · Lleida · Penedès · Terres de l’Ebre DISSABTE · 20 de gener del 2024. Any XLIX. Núm. 16694 - AVUI / Any XLVI. Núm. 15564 - EL PUNT · 1,70 € IL·LUSTRACIÓ: MIGUEL FONTELA Any fratricida Gemma Aguilera Plana 6 El dimoni ‘Camacuc’ Ricard Chulià Plana 8 Reportatge de Pere Bosch i Cuenca. Planes 24 a 28 Plana 12 Plana 14 Plana 9 L’ESPORTIU Lloret, ciutat referent del ‘sexili’ als anys setanta El govern de Sánchez es fica en un batibull amb el jutge del cas Tsunami Els ajuntaments del Maresme, cridats a fer servir l’aigua regenerada El Barça jugarà els quarts de copa al camp de l’Athletic i el Girona, al del Mallorca Hi van emigrar persones LGTBIQ+ d’arreu de l’Estat pel gran nombre de locals i la llibertat �24 | Reportatge | EL PUNT AVUI DISSABTE, 20 DE GENER DEL 2024 Memòria del tripartit a El govern de coalició entre el PSC, a Alguns dels protagonistes ERC i ICV va capgirar, fa vint anys, el panorama polític del país d’aquella experiència valoren el seu llegat a la Catalunya actual Pere Bosch i Cuenca BANYOLES E l 14 de desembre del 2003, els tres representants dels principals partits d’esquerra, Pasqual Maragall (PSC), Josep-Lluís Carod-Rovira (ERC) i Joan Saura (ICV), van rubricar un acord que va posar punt final a vint-i-tres anys de governs presidits per Jordi Pujol. Les eleccions que s’havien celebrat un mes enrere havien provocat un retrocés dels dos principals partits polítics, CiU i el PSC, i, al mateix temps, un salt espectacular d’ERC, que, amb Josep-Lluís Carod-Rovira, va passar de 271.000 vots a 544.000 i de 12 escons a 23. Els republicans, a més a més, van tenir la clau de la governabilitat. Durant setmanes, es van multiplicar les reunions i es van fer tota mena de vaticinis. De fet, fins pocs dies abans d’aquell 14 de febrer totes les possibilitats semblaven obertes, des d’un acord entre CiU i ERC fins a un “tripartit de CiU, el PSC i ERC”, tal com defensava Jordi Pujol, el president sortint. Al final, però, els republicans van optar per provocar un canvi de rumb. L’acord es va signar en un espai històric, el Saló del Tinell, a l’antic palau comtal de Barcelona. Tot i que l’acte va tenir un caràcter extremament auster, tothom era conscient de la transcendència d’aquell moment, que posava punt final a vint anys de governs convergents i obria una nova etapa política a Catalunya. En la seva intervenció, el qui pocs dies després es convertiria en el 127è president de la Generalitat, Pasqual Maragall, va recordar que “per primera vegada en cent anys” les esquerres arribaven al govern de Catalunya “en un període tranquil” i va evocar la figura del president Lluís Companys. Maragall també va remarcar que havien hagut de passar 25 anys perquè “Ca- talunya es retrobi sencera, perquè reconegui la seva diversitat com una riquesa”, una referència als governs monocolors de CiU. L’acord va desfermar una reacció furibunda dels antics inquilins de la Generalitat. La sensació entre les files convergents va expressar-la d’una manera ben gràfica la dona del president de la Generalitat sortint, Marta Ferrusola, quan va exclamar: “Sento com si m’haguessin entrat a robar a casa.” La rebuda del nou govern tampoc va ser excessivament favorable entre alguns mitjans de comunicació, ni tampoc entre els partits polítics espanyols. Feia mesos que Espanya es trobava en una permanent precampanya per decidir el relleu de José María Aznar, qui havia liderat una segona legislatura marcada per la “renacionalització” d’Espanya i la crispació. Un Dragon Khan El nou govern tampoc va ajudar a El nom de la cosa Els seus impulsors van batejar-lo amb el distintiu de “catalanista i d’esquerres”. Es tractava d’un intent de marcar distàncies amb els governs anteriors, que s’havien qualificat com a “nacionalistes”. Un dels protagonistes, el socialista Antoni Castells, argumentava: “No pot ser que aquell sigui el govern nacionalista i aquest sigui el govern d’esquerres. Nosaltres hem de ser les dues coses, catalanista i d’esquerres.”En l’etiqueta s’hi sentien còmodes els altres partits, ERC i ICV. Malgrat tot, en el debat polític les denominacions serveixen per simplificar i caricaturitzar les coses. I, tot i que el mateix Jordi Pujol havia defensat un “tripartit”de CiU, el PSC i ERC, el govern va acabar sent conegut popularment com “el tripartit”, una denominació que va anar prenent un component clarament negatiu. apaivagar els ànims. Mesos després, el conseller de Governació, Joan Carretero, utilitzaria una metàfora que faria fortuna. Es referiria a un Dragon Khan en què viurà permanentment instal·lat el govern. El primer sobresalt va arribar ben aviat, sense ni tan sols deixar temps als nous consellers perquè prenguessin la mida als seus despatxos. El 26 de gener, quan tot just feia un mes que s’havia constituït el govern, el diari monàrquic ABC feia saltar la crisi amb una portada que, en poques hores, recorreria els despatxos governamentals i les seus dels partits: “Carod enllesteix un pacte amb ETA perquè no atempti a Catalunya. La banda no assassinaria al Principat a canvi de cobertura política per a l’esquerra radical abertzale.” La notícia, que apareixia just un mes abans de l’inici de la campanya per a les eleccions al Congrés, va provocar un terratrèmol a Espanya, i també a Catalunya. En un primer moment, Maragall no va reaccionar amb excessiva contundència; però l’endemà es va emetre un comunicat des de la seu del PSOE en què es qualificava la reunió de Carod com “una deslleialtat intolerable” i es reclamava que el conseller en cap assumís “les seves responsabilitats polítiques i se li accepti la dimissió presentada”. Maragall, finalment, va acceptar l’ordre de Zapatero. En un primer moment, Carod- �| Reportatge | 25 EL PUNT AVUI DISSABTE, 20 DE GENER DEL 2024 Rovira es va mantenir com a conseller en funcions, si bé va acabar deixant el càrrec per presentar-se a les eleccions espanyoles. El conseller en cap va haver de superar, dies després, el mal tràngol de comparèixer davant la diputació permanent del Parlament, on va rebre les fuetejades de l’oposició. Un dels més virulents va ser el líder d’UDC, Josep Antoni Duran i Lleida, qui va deixar anar: “Gràcies a la seva actitud hi ha una crisi profunda en el govern de la Generalitat, gràcies a la seva actitud hi ha un debilitament de l’autoritat del president, gràcies a la seva actitud [...] estem espanyolitzant la vida política, estem basquitzant la vida política catalana.” Tampoc es va quedar enrere el líder dels populars catalans, Josep Piqué, qui va acusar Carod-Rovira d’haver aconseguit “que el nom de Catalunya i el nom del govern de Catalunya estigui més associat al terrorisme i a ETA que mai”. Aquell episodi va situar el nou govern a la unitat de cures intensives dies després d’haver estat concebut, però no va comportar un desgast electoral (com a mínim immediat) per als tres partits que el formaven. Més aviat al contrari. El principal protagonista d’aquell afer batejat com a “cas Carod”, que es va presentar com a cap de cartell d’ERC, va aconseguir uns resultats històrics, i, en ———————————————————————————————————————————— Poc després de signar l’acord, Pasqual Maragall va afirmar: “Catalunya es retroba sencera” ———————————————————————————————————————————— conjunt, els tres partits (el PSC, ERC i ICV) van sumar un 61% dels vots i 31 dels 41 escons que hi havia en joc i 12 dels senadors. Aquella primera crisi no va rebre, doncs, un càstig de l’electorat, però va representar un punt d’inflexió en el govern, que va néixer amb un problema congènit i una llufa d’inestabilitat de la qual no es va desempallegar. L’alternança necessària En tot cas, el govern liderat per Pasqual Maragall va obrir una etapa nova en la política catalana, un punt i a part que alguns dels seus protagonistes qualifiquen de “necessari”. El republicà Josep Bargalló, que en aquell moment ja acumulava una llarga experiència com a parlamentari, afirma que l’aposta que va fer ERC per un pacte d’esquerres era “necessària per regenerar la política catalana, especialment per tirar endavant un govern catalanista i d’esquerres que regirés el país després de l’immobilisme que havia suposat la darrera etapa del pujolisme”. Per a Montserrat Tura, que havia estat alcaldessa de Mollet del Vallès des del 1987 i el 2003 va assumir la conselleria d’Interior, aquell acord va significar “el final de la Catalunya dual que sempre havia intentat fer creure el pujolisme [...]. L’acord del Tinell era l’explicitació que l’avenç nacional Les frases ———————————————————————————————————————————— “L’acord era l’explicitació que l’avenç nacional era indestriable del progrés social, era el triomf del patriotisme dels serveis socials” Montserrat Tura CONSELLERA D’INTERIOR (2003-2006) era compatible, indestriable del progrés social”. Dolors Camats, que el 2003 s’estrenava com a diputada al Parlament per ICV, parla d’un “fet necessari per higiene democràtica”. Fins i tot Josep Rull, que el 2003 va encetar la seva tercera legislatura com a diputat de CiU i es va trobar, per primera vegada, a l’oposició, destaca que aquell govern va “fer possible l’alternança ———————————————————————————————————————————— ---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- “Va ser un govern fet més a la contra que no com a projecte comú” Toni Castellà DIPUTAT D’UDC (2003-2006) La primera crisi va esclatar quan els nous consellers encara no havien pres la mida als seus despatxos ———————————————————————————————————————————— política, imprescindible en qualsevol sistema democràtic. Es va poder assajar un govern d’esquerres amarat dels valors del catalanisme”. I, pel que fa a la valoració general dels governs de Pasqual Maragall, destaca: “En molts aspectes, el corrent central de país quant a polítiques públiques es va mantenir vigent respecte de l’etapa anterior. Bàsicament perquè aquell catalanisme compartit era Un inici convuls El 20 de desembre del 2003, després de prendre possessió, Pasqual Maragall surt a saludar la gent que s’ha aplegat a la plaça de Sant Jaume. Al balcó del Palau treu el cap el secretari general del PSOE, José Luis Rodríguez Zapatero, qui dies abans, en un míting al Palau Sant Jordi, s’havia deixat anar: “Donaré suport a la reforma de l’Estatut que surti del Parlament.” L’inici del mandat és convuls, amb tensions a l’hora de delimitar les competències de les conselleries i de nomenar alguns càrrecs. Però l’episodi que desferma la primera crisi de magnitud és la publicació d’una trobada a Perpinyà entre el conseller en cap, Josep-Lluís Carod-Rovira, i dirigents d’ETA. extraordinàriament transversal i preeminent. En aquell període la Generalitat va continuar essent una institució nuclear del país i mai no va caure en la irrellevància, al contrari, tal com malauradament està succeint avui.” Toni Castellà, que en aquell moment formava part de la mateixa coalició que Rull (tot i que com a representant d’Unió Democràtica), conserva un record molt menys optimista d’aquell moment i recorda “la frustració de guanyar unes eleccions i no governar”. Tot i això, també valora: “Això ens situava en la normalització d’un sistema parlamentari.” Castellà destaca “la poca cultura de coalició de les forces d’esquerres” i creu que el govern entre el PSC, ERC i ICV “va ser [...] fet més a la contra que no com a projecte comú”. Tot i això, reconeix que el pas del temps li ha permès matisar la seva anàlisi: “Malgrat la percepció de caos permanent que segueixo tenint, va ser bo que hi hagués una alternança després de 23 anys d’un mateix govern.” Ni que fos, segons afegeix, per “demostrar, entre altres coses, que les solucions plan- �| 26 Reportatge | EL PUNT AVUI DISSABTE, 20 DE GENER DEL 2024 tejades per l’alternativa d’esquerres portades a la pràctica en un govern van fracassar”. Un nou estil de governar Els que van participar en aquell primer govern valoren la nova forma de fer política, malgrat les dificultats de conjuminar els programes i les sensibilitats de tres partits diferents. El republicà Josep Bargalló, que va començar com a conseller d’Educació i seixantacinc dies després va haver d’assumir el càrrec de conseller primer, sosté que “va ser un govern menys presidencialista i més coral que els anteriors”. I això no només perquè estava format per una coalició entre tres formacions totalment independents, sinó també “pel tarannà del president Maragall, que ja no era necessàriament el del PSC”. La valoració d’aquells que es van haver de situar a l’oposició resulta menys positiva. Antoni Castellà, que en aquells moments afrontava la seva segona legislatura com a diputat d’Unió Democràtica, destaca que l’element més negatiu d’aquell període va ser “la incapacitat de construir un projecte comú”, la qual cosa “va comportar, a la pràctica, l’existència de tres governs en un”. L’acció de govern Aquest soroll permanent i els esforços esmerçats en el debat estatutari han fet que l’acció de go———————————————————————————————————————————— La llei de barris, aprovada el 4 de juny del 2004, és un dels principals llegats del govern de Maragall ———————————————————————————————————————————— vern quedés, ja aleshores i encara avui, en un segon pla. Josep Bargalló, que va viure el període del 2003 al 2006 des d’una talaia privilegiada, destaca: “Va haver-hi projectes pioners i cabdals com la llei de barris o el Pacte Nacional per l’Educació que ens enllaçaven amb unes maneres de fer política social, territorial i municipalista plenament innovadores.” Per la seva banda, Antoni Castells, que va assumir la cartera d’Economia i Finances, posa èmfasi en els avenços econòmics i pressupostaris i destaca “l’acord estratègic per la qualitat de l’ocupació, la internacionalització i la competitivitat de l’economia, i les mesures de reforma pressupostària en la línia d’una millora de la transparència i la pressupostació per objectius”. Les seves companyes de gabinet Marina Geli i Montserrat Tura posen èmfasi en els avenços en els seus respectius àmbits de responsabilitat. L’exconsellera d’Interior destaca que, tot i els vint-i-tres anys d’autogovern presidit per Jordi Pujol, les competències de seguretat “estaven en unes condicions lamentables”. Dolors Camats, que va donar suport al govern des del seu escó al Parlament, destaca que “es va donar un canvi a moltes polítiques públiques obsoletes o privatitzadores Les frases ———————————————————————————————————————————— “Les discrepàncies, les crisis, curiosament, varen ser més en l’àmbit nacional i la lleialtat que en les polítiques sectorials” Marina Geli i Fàbrega CONSELLERA DE SALUT (2003-2010) (transvasament de l’Ebre, mitjans de comunicació o educació) i se’n van inaugurar d’altres (com habitatge o medi ambient)”. La llei que destaquen bona part dels protagonistes és la de barris, aprovada pocs mesos després de la constitució del nou govern. Fins i tot Josep Rull, que el 2003 era diputat a l’oposició i tretze anys després va acabar assumint la conselleria de Territori i Sostenibilitat, la defineix com “una expressió ———————————————————————————————————————————— ---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- “Va ser un govern menys presidencialista i més coral que els anteriors” Josep Bargalló i Valls CONSELLER D’EDUCACIÓ I CONSELLER PRIMER (2003-2006) En la legislatura del 2003 al 2006 es va encetar la reforma de l’Estatut, que es va acabar frustrant el 2010 ———————————————————————————————————————————— tangible i operativa de cohesió territorial i social”. Contràriament, remarca que en “l’àmbit de medi ambient es va produir un excés d’ideologització que va arraconar i conflictivitzar unes polítiques –tot allò vinculat a la sostenibilitat– fonamentals per a l’impuls d’un país modern i avançat”. A més a més, Rull coincideix amb Toni Castellà (amb qui compartia Els camins de l’Estatut El 12 de novembre del 2004, el president Maragall va convocar els líders de tots els partits a una cimera a Miravet que es va convertir en el punt de sortida per impulsar un nou Estatut. Aquell dia començava un camí llarg i costerut que acabaria tenint una fita històrica: el 30 de setembre de l’any següent, quan el Parlament va aprovar el text amb els vots de 120 dels 135 diputats. Només va votar-hi en contra el Partit Popular. El text, retallat, es va aprovar al Congrés i al Senat el 30 de març del 2006. L’anunci d’ERC de demanar el vot negatiu en el referèndum del 18 de juny va precipitar la destitució dels consellers republicans. la tasca d’oposició) a l’hora de destacar l’Estatut com a llegat més positiu d’aquell govern. Tot i això, els dos excompanys de grup parlamentari també destaquen algunes herències negatives del govern de Pasqual Maragall, entre les quals hi ha “l’endeutament desbocat i d’unes finances públiques esventrades” com a pitjor herència dels governs catalanistes i d’esquerres; però hi afegeixen dos elements genèrics: “la percepció d’un govern en tensió i conflicte interns constants, i un afany intens de revenja –que es va anar matisant progressivament– respecte dels 23 anys del president Pujol”. En el que fa referència als aspectes negatius, Castellà remarca “un nefast nivell d’endeutament desbocat, posant en risc els principals serveis públics”. De l’Estatut al procés El fil conductor del procés encetat en la legislatura del 2003 al 2006, quan es va obrir el meló de l’Estatut i el procés independentista que s’iniciaria alguns anys després arran de la sentència del Tribunal Constitucional, resulta in- �| Reportatge | 27 EL PUNT AVUI DISSABTE, 20 DE GENER DEL 2024 que aquella experiència és “irrepetible”. I també posa èmfasi en els canvis que s’han produït als partits: “No existeix Convergència i Junts és un actor més plural ideològicament. La CUP és un partit que pluralitza més l’esquerra i l’espai independentista. El PSC i Junts tenen més confluències en moltes polítiques sectorials.” Antoni Castells destaca que “seria desitjable, no sé si possible”. I ho defensa perquè “en el terreny de l’acció de govern el país necessita polítiques progressistes al servei de la integració i el benestar social, la igualtat, la prosperitat i un creixement econòmic sòlid i sostenible”. En qualsevol cas, es mostra convençut de la necessitat que “hi hagi un projecte nacional compartit en relació amb l’autogovern de Catalunya”, matisant: “Projecte que, al meu entendre, avui dia, no és ni la independència –i menys tirant pel dret– ni continuar amb tot igual, com si aquí no hagués passat res.” Montserrat Tura, qui havia estat consellera d’Interior del govern de Pasqual Maragall i actualment es manté allunyada de la política institucional, fa una reflexió molt més genèrica, sense apuntar a cap partit: “Avui la política viu més de fòbies que d’ideologies, més d’angoi- evitable. Antoni Castells, que actualment es troba allunyat de la primera línia política, fa una anàlisi de llarga durada i destaca que “el projecte fracassat d’Estatut va constituir [...] l’esgotament d’un cicle de catalanisme polític que comença al tombant del segle XIX al segle XX i dura més de cent vint anys”. I posa èmfasi en les ferides generades en l’àmbit del catalanisme: “La incapacitat de trobar la resposta política adequada va conduir a la fragmentació del catalanisme polític i, posteriorment, a una crisi de la qual no es pot dir que el país n’hagi sortit especialment triomfant.” La seva companya de gabinet Marina Geli, que va entrar en la política amb Joaquim Nadal i que actualment milita a Junts per Catalunya, creu que “clarament el procés és fill del fracàs i cansament de la societat catalana de l’Estatut”. I fixa la mirada en el 2003: “Pasqual Maragall i nosaltres teníem clar que era la darrera oportunitat. O reforma de la Constitució que permetés una relació bilateral entre Catalunya i Espanya i un alt nivell d’autogovern i agència tributària catalana que era impossible que liderés el PSOE i consens al Congrés o Estatut amb fort autogovern o la desafecció creixia. Aquella etapa va ser la base del canvi a l’indepen- ———————————————————————————————————————————— Bona part dels protagonistes del 2003 consideren que un pacte com aquell és “irrepetible” ———————————————————————————————————————————— Els qui el 2003 eren a l’oposició destaquen “l’endeutament desbocat” com a factor negatiu ———————————————————————————————————————————— ———————————————————————————————————————————— dentisme de molts catalans. Jo entre ells. El federalisme asimètric era una utopia i el dret a decidir va anar entrant dins el PSC, militants i votants. Per forçar l’Estat espanyol o bé escollir ser un estat propi.” Toni Castellà, amb qui comparteix militància en aquests moments, també destaca que el procés estatutari va permetre “constatar des del catalanisme històric del PSC que la proposta d’un encaix respectuós de Catalunya en el marc de la pretensió d’un estat plurinacional era [...] impossible”. Aquest fet “va comportar començar a situar la proposta d’independència a la centralitat del catalanisme”. El republicà Josep Bargalló també comparteix aquesta anàlisi i afegeix que “sense tot el que va significar la redacció de l’Estatut –que sense aquell govern no s’hauria iniciat al Parlament–, la seva aprovació a Catalunya, la seva primera retallada a les Corts i la definitiva al Tribunal Constitucional, tot plegat hauria anat, si més no, més lent i a alguns sectors els hauria costat molt més sumar-s’hi. Hauria anat diferent, segur”. La seva antiga companya de govern Montserrat Tura, contràriament, reconeix que “bo li agraden les ucronies” i destaca que “la tramitació del nou Estatut va influir, però menys del que s’explica”. Per la seva banda, Dolors Camats té molt clar que “sense govern d’esquerres no hi Les frases ———————————————————————————————————————————— “El PSC d’avui no té res a veure amb aquell de l’acord del Tinell, profundament catalanista i amb una robusta consciència nacional” Josep Rull i Andreu DIPUTAT DE CIU (2003-2006) ---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- “Només cal aritmètica i voluntat política perquè un pacte com aquell es repeteixi” Dolors Camats i Luis DIPUTADA D’ICV (2003-2006) hauria hagut canvis a nivell nacional”. Una experiència irrepetible Ha plogut molt des d’aquell 14 de desembre del 2003. I l’escenari polític ha canviat de dalt a baix, amb la irrupció dels moviments socials derivats del 15-M i el procés independentista, que han sacsejat de dalt a baix el sistema polític català. Tot i que en els darrers mesos s’estan recosint les ferides creades amb el PSC arran de l’aplicació del 155, hi ha qui creu que una experiència com la del tripartit, formada pels mateixos partits o els seus hereus, seria difícilment reproduïble. Per al republicà Josep Bargalló, un govern de coalició com aquell és “irrepetible”. I ho argumenta, sobretot, per l’evolució que han seguit els dos socis d’ERC: “El PSC d’ara no té res a veure amb el d’aquell moment. Socialment, de manera discutible, i nacionalment, gens a veure [...]. I el que podia ser Iniciativa no ho són els comuns.” Marina Geli, que en aquell moment militava al PSC i ara ho fa a Junts per Catalunya, també considera Del forat del Carmel al 3% El 23 de febrer del 2005, els ànims entre el govern i l’oposició estaven encesos per l’esfondrament del túnel de la línia 5 del metro al barri del Carmel. El conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal, apuntava a la gestió dels governs de CiU i al sistema de contractació de l’obra pública, que qualificava de “pervers”. Però ni tan sols els socis d’ERC i ICV es mostraven satisfets per les explicacions. El cap de l’oposició, Artur Mas, va reptar Pasqual Maragall a donar explicacions sobre les acusacions contra el govern anterior. Prenent el micròfon, el president desferma la tempesta: “Vostès tenen un problema, que es diu 3%.” xes que de projectes sòlids, i més de ressentiments que de coneixements. Avui és un altre temps, i encara que les sigles fossin les mateixes, les persones no ho serien.” Tot i això, destaca que “no veu les condicions però sí les necessitats”. En tot cas, defensa que l’experiència del govern de Maragall és, vint anys després, plenament vigent: “Ara no sorprendria tant un govern de tres partits, llavors els poderosos adversaris d’un govern d’esquerres ho van explicar com un desori”. Per la seva banda, Dolors Camats, que actualment es troba al capdavant de la Fundació Catalunya Europa, ho té molt clar: “Només cal aritmètica i voluntat política.” Els que el 14 de desembre del 2003 es van haver de situar a l’oposició consideren que un acord com el que es va signar al Saló del Tinell seria no només “irrepetible” sinó també “una mala notícia”, en paraules de Josep Rull. L’exdiputat ho argumenta des de dues perspectives: “D’una banda, perquè suposaria la certificació definitiva de la ruptura de la unitat independentista. I, de l’altra, perquè el PSC d’avui no té res a veure amb el del Pacte del Tinell, profundament catalanista i amb una robusta consciència nacional.” Castellà, per la seva banda, destaca que l’1 d’octubre del 2017 va significar “un abans i un després de la nostra història”, i hi afegeix: “En coherència amb el que vàrem impulsar, no tindria cap sentit reeditar un govern compartit amb forces unionistes.” �| 28 Reportatge | EL PUNT AVUI DISSABTE, 20 DE GENER DEL 2024 Josep M. Muñoz Lloret Historiador i editor del llibre ‘Maragall i el govern de la Generalitat’ “No hi havia qui reivindiqués el govern de Maragall” a La Fundació Catalunya Europa i l’editorial a El llibre ressegueix l’acció de govern RBA publiquen ‘Maragall i el govern de la Generalitat: les polítiques del canvi’ durant el període del 2003 al 2006, els seus antecedents i la petja que ha deixat Pere Bosch i Cuenca BANYOLES N o és el darrer llibre publicat sobre el govern de Pasqual Maragall, però sí el que intenta fer una anàlisi més sistemàtica d’aquella experiència. En el volum, editat per RBA Llibres i la Fundació Catalunya Europa, hi ha escrits de Gemma Ubasart, professora de ciència política a la UdG i actualment consellera de Justícia, Drets i Memòria; Joan Vicente, professor de geografia humana a la mateixa universitat; Júlia Miralles, professora associada de ciència política de la UAB, i Carles Rivera, economista. L’editor és l’historiador Josep M. Muñoz, que ha estat, fins a la seva jubilació recent, director de la revista i editorial L’Avenç, amb qui conversem. En el prefaci del llibre, Josep M. Vallès explica que s’ha escrit poc sobre el govern de Maragall quan, en realitat, es va tractar d’un període molt intens. A què és degut això? D’en Pasqual Maragall n’ha quedat una imatge, que el llibre matisa, que va ser un molt bon alcalde de Barcelona i un president de la Generalitat no tan bo, amb un mandat força accidentat i amb molt soroll, i també amb molta hostilitat mediàtica i política. Fins i tot entre els mateixos correligionaris de Ma- Hem vist després que aquest és un condicionant important. Ho hem vist a Catalunya, on Junts va marxar del govern, i també a Espanya, amb els problemes que té el govern de Pedro Sánchez. El llibre se centra en l’acció de govern i els seus fonaments ideològics. Quins aspectes destacaria? Una primera qüestió tindria a veure amb l’alternança en el govern de la Generalitat. Alguns van parlar, d’una manera potser exagerada, de règim pujolista, però sí que hi havia una sensació d’immobilitat. El que hi ha el 2003 no és un simple canvi de govern, sinó una proposta de governar d’una manera diferent, amb més transparència i més participació de la ciutadania. El segon aspecte, que desmenteix un tòpic bastant asso- ❝ Fins i tot entre els correligionaris de Maragall hi ha hagut una tendència a no reivindicar-ne el llegat Josep M. Muñoz és historiador i ha estat fins fa ben poc director de la revista i editorial ‘L’Avenç’ ■ ORIOL DURAN ragall hi ha hagut una tendència a girar full i a no reivindicarne el llegat. En conjunt, no hi havia qui el reivindiqués. Hi ha, però, un llibre important, que és el de Josep M. Vallès (Una agenda imperfecta: amb Maragall i el projecte de canvi, Edicions 62, 2008), que ja en dona una visió molt precisa i ponderada. La Fundació Catalunya Europa ja va publicar un primer llibre, titulat Pasqual Maragall. Pensament i acció (La Magrana, 2017), molt centrat en la seva etapa d’alcalde. Faltava resseguir aquest període breu però intens de la presidència, que calia revisar i també reivindicar, sense amagar els aspectes en què no va reeixir. Vint anys després, encara pesen les visions simplificadores? Els esdeveniments posteriors que ha viscut el país han empe- titit aquell Dragon Khan de què parlava el conseller Joan Carretero. És veritat, i en Josep M. Vallès ho destaca en el prefaci del llibre, que era el primer govern de coalició. En els anteriors de CiU hi havia una federació electoral, amb mecanismes de coordinació i consens previs. El fet d’estar format per tres partits, cadascun amb la seva agenda i les seves ambicions, complicava les coses. ciat a Maragall, és que aquest no és un govern improvisat. Del 1999 al 2003 es prepara un pla de govern, amb casos molt emblemàtics com el conegut com a “llibre vermell” elaborat per experts en economia. Per tant, és un govern que arriba amb unes idees clares. El tercer aspecte és l’acció de govern, amb lleis emblemàtiques com la de barris, que facilita la transformació d’uns centres urbans molt degradats. I després hi ha la gran qüestió de l’Estatut, que Pujol no havia volgut abordar; en canvi, Maragall té l’ambició de canviar el tauler territorial i la relació entre Catalunya i Espanya. No es tracta d’una qüestió tàctica, sinó d’una voluntat real i àmpliament compartida de la societat catalana. Entre el combat i la reflexió La literatura política té una llarga tradició a Catalunya, on els llibres s’han convertit, fins a l’eclosió de les xarxes socials, en una arma llancívola de primer ordre. El cas del govern liderat per Pasqual Maragall n’és un bon exemple. Durant els primers anys trobem llibres clarament combatius com els que signa el periodista Vicenç Villatoro, qui l’octubre del 2004 defensava que amb el govern de Maragall “en el mapa polític català s’ha abolit o s’ha suspès l’eix nacional” (Catalunya després del tripartit, Columna, 2004). El periodista de Terrassa va tornar a la càrrega el 2007 amb L’Engany. El segon tripartit o la desnacionalització de Catalunya (Ara Llibres, 2007). Un altre periodista, Iu Forn, ressegueix la reacció que va provocar el govern en la política espanyola a El tripartit vist des de Madrit (Roca Editorial, 2004). En els darrers anys han aparegut volums de testimonis directes, com el d’Antoni Batista, qui ha recuperat els seus dietaris al Departament de Presidència per oferir Al Palau, a l’hivern, un llibre amb un subtítol ben il·lustrador: Del final de l’autonomia i el principi del sobiranisme (Base, 2017). Xavier Muñoz, qui va participar en la fundació de Ciutadans pel Canvi i va ser director general de Dret i d’Entitats Jurídiques del Departament de Justícia, també ens recorda com va sentir La seducció del canvi (Base, 2022). També cal destacar el testimoni de Jordi Mercader, un dels col·laboradors més estrets del president, a Mil dies amb Pasqual Maragall (La Magrana, 2008). Amb una visió més distant, però alhora molt dinàmica, cal destacar la crònica del periodista Pere Cullell, “Ja som aquí”. Històries del tripartit (Edicions 62, 2005). � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 05. Recursos d'informació Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Aplega la documentació bibliogràfica relacionada amb Pasqual Maragall (no generada per ell). Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Memòria del tripartit Creator An entity primarily responsible for making the resource Bosch i Cuenca, Pere Muñoz, Josep M. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2024-01-20 Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Govern Tripartit Maragall Mira, Pasqual, 1941- Carod-Rovira, Josep-Lluís, 1952- Saura, Joan, 1950- Esquerra (Ciències polítiques) Esquerra Republicana de Catalunya Iniciativa per Catalunya Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) Catalunya. Generalitat Description An account of the resource Article publicat en motiu dels 20 anys de la signatura de l'acord i formació del govern presidit per Pasqual Maragall. Inclou una entrevista a Josep Maria Muñoz com a editor del llibre "Maragall i el Govern de la Generalitat". Source A related resource from which the described resource is derived El Punt Avui Rights Information about rights held in and over the resource El Punt Avui EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles Entrevistes Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 05. Recursos d'informació Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Aplega la documentació bibliogràfica relacionada amb Pasqual Maragall (no generada per ell). Hyperlink A link, or reference, to another resource on the Internet. Enllaç (URL) <a href="https://elpais.com/quadern/art-i-arquitectura/2024-05-07/suburbia-la-nova-atenes.html#?prm=copy_link" target="_blank" rel="noopener">https://elpais.com/quadern/art-i-arquitectura/2024-05-07/suburbia-la-nova-atenes.html#?prm=copy_link</a> Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource ‘Suburbia’, la nova Atenes? Creator An entity primarily responsible for making the resource Nel·lo, Oriol Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2024-05-07 Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Urbanisme Barris Economia Maragall Mira, Pasqual, 1941- Àrea Metropolitana de Barcelona Ciutats Barcelona Description An account of the resource Article publicat al suplement "Quadern" del diari El País. Source A related resource from which the described resource is derived El País Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context <a href="https://elpais.com/quadern/art-i-arquitectura/2024-05-07/suburbia-la-nova-atenes.html#?prm=copy_link" target="_blank" rel="noopener">https://elpais.com/quadern/art-i-arquitectura/2024-05-07/suburbia-la-nova-atenes.html#?prm=copy_link</a> EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles Sobre Pasqual Maragall https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/12/2851/Delors_y_Maragall_inventores_de_futuro_poli_tica_prosa.pdf 595ae71c5cc0f37e9ada3304febeded2 PDF Text Text CAT Idioma DONDE ENCONTRAR LA REVISTA ¿QUIÉNES SOMOS? AUTORES CONTACTO ES  SALIR  SUSCRIBIRME    ACCESO SUSCRIPTORES REVISTA EDITORIALES POLÍTICA DOSIER CULTURA  PERSONAS   NÚM. 67 POLÍTICA | SUSCRIPTORES Delors y Maragall, inventores de futuro Para ambos, el federalismo era un proyecto y una guía de acción, no un dogma ni una utopía Reunión en Paris, el 12 octubre de 2006, de Pasqual Maragall, entonces presidente de la Generalitat, con Jacques Delors, expresidente de la Comisión europea i presidente fundador de la asociación Notre Europe. Foto: Fundació Catalunya Europa Javier Sánchez Cano 01 MAYO 2024  E     l 18 de abril de 1991, Pasqual Maragall asistía a una cena ofrecida por Jordi Pujol, con motivo de la visita de Jacques Delors. El alcalde de Barcelona acababa de cumplir 50 años; el presidente de la Comisión Europea tenía 65. Ya se conocían: en su breve intervención, Maragall saludaba «a mi profesor de la calle Martignac, cuando él estaba en el comisariado del Plan, y yo era un joven licenciado que aprendía lo que era Europa en las calles y las aulas de París.» También al «presidente del principio de subsidiariedad, que quiere que una competencia sea ejercida por un nivel de gobierno solo cuando el nivel de gobierno inferior no pueda ejercerla igual de bien.» La Europa de las ciudades y de los barrios, de la proximidad y de los ciudadanos, era de Delors antes que de Maragall. En 1959, este había fundado la revista Citoyen 60, vinculada al movimiento de educación y acción social La Vie Nouvelle. Desde sus páginas, se enviaban a la izquierda convencional mensajes que reivindicaban la descentralización, la necesidad de compatibilizar la planificación urbana y el desarrollo rural, y una cierta desconfianza hacia el estado omnipresente. Lo explica Delors en el libroentrevista de Dominique Wolton L’unité d’un homme: había que repensar las ciudades para que estas, en lugar de arrastrar a sus habitantes al ciclo infernal métro, boulot, télé, dodo, les ofreciesen múltiples ocasiones de encuentro. Y no únicamente para el ocio y la diversión; también para compartir intereses, y para actuar políticamente. Ciudades que requerirán nuevas funciones y empleos: «el papel de lo local es […] fundamental. Y no será a través de una ley nacional como llegaremos a movilizar las ideas nuevas, las energías que permitirán crear, en las ciudades, los pueblos y los espacios rurales, los empleos que requerirán las nuevas necesidades.» El Comisariado General del Plan (CGP) en el que recaló el joven Maragall en 1966 tenía nada menos que la función de elaborar planes de desarrollo quinquenales y definir la planificación económica de Francia en su conjunto. En Delors, que era lo menos parecido a un tecnócrata, el CGP reforzó la visión pragmática, basada en la experiencia real de barrios y ciudades, a la vez que prospectiva, exploratoria. Funciones análogas a las del Gabinete Técnico de Programación del Ayuntamiento de Barcelona, en el que había ingresado Maragall en 1965. Ya como alcalde, lo potenciaría como un think tank interno, de tamaño reducido pero enfocado decididamente a la innovación y al análisis de escenarios de futuro. Inclinación socialcristiana Hay en Delors un mayor autodidactismo que en Maragall, que corresponde, en el caso del francés, a un origen social más modesto y a una formación técnica y política vinculada a la actividad profesional y asociativa, en mayor medida que al estudio y la investigación. Antes de ser nombrado ministro de Economía y finanzas en el primer gobierno de Pierre Mauroy (1981), Delors combinó su puesto en el Banco de Francia con el activismo en los sindicatos cristianos, y el interés por la pedagogía y por la educación como herramienta clave del cambio social. Miembro del Partido Socialista, su inclinación socialcristiana y su oposición a todo dogmatismo hicieron que su militancia no siempre fuera cómoda. Pero su pragmatismo y su conexión con las dos fuerzas políticas fundamentales para la integración europea –la socialdemocracia y la democracia cristiana– impulsaron su presidencia de la Comisión Europea (1985-1995) y le permitieron alcanzar unos resultados formidables. También Maragall deseaba para Barcelona un gran pacto –simbolizado en el Plan Estratégico–, y unas elecciones locales que decidiesen a qué fuerza política correspondería impulsarlo los próximos cuatro años, apoyándose en un cuerpo estable y profesional de gestores públicos municipales. Para ambos, las ideas políticas valiosas podían elaborarse únicamente a partir de la práctica, y someterse a deliberación solo tras haber sido puestas a prueba por medio de acciones y programas concretos. A partir de algunos principios y propósitos, que podemos relacionar con el aumento de la felicidad, el bienestar y la seguridad del individuo en su entorno, ambos desarrollaron un pensamiento político personal. Un pensamiento que no negaba el conflicto social, pero que ponía por delante el diálogo y el pacto, iluminando con un verbo preciso y a la vez emotivo las nuevas posibilidades, más que las viejas diferencias. En ese esfuerzo, el dualismo izquierda-derecha tenía una potencia limitada: eran necesarios análisis más precisos, alianzas y complicidades más amplias, a la altura de los retos. PUBLICIDAD También para los dos el federalismo era una noción más bien instrumental, a manejar sin idealismos y que no debía en ningún Delors y Maragall compartían una noción de la subsidiariedad basada en la proximidad. caso conducir a nuevas centralizaciones del poder. Un proyecto y una guía de acción, no un dogma ni una utopía. El federalismo maragallano de la unión y la lealtad: «solo hay una cosa grande, y esa es el alma de un pueblo pequeño y concreto, con su idioma, sus vientos y sus horizontes. Y solo hay una cosa más grande todavía: la unión de ese pueblo con otros, para formar un sentimiento más poderoso.» La expresión delorsiana de «federación de estados nación» no señala un objetivo muy diferente al de Spinelli, pero sí otro proceso, más gradual y anclado en sólidas bases institucionales: «I am not a federalist. What I want is a federalising Europe.» Delors y Maragall compartían una noción de la subsidiariedad basada en la proximidad, pero mientras que Maragall desea simplificar y aclarar el concepto, Delors preferirá mantenerlo en una cierta ambigüedad que le permita usarlo para diferentes fines; entre ellos la defensa ante las críticas – especialmente británicas– de creación de un super-Estado europeo, que imponga desde Bruselas su ley a los estados miembros: «Con frecuencia he invocado el federalismo como método, al que hoy sumo el principio de subsidiariedad. Creo que es una manera de reconciliar lo que parece irreconciliable: la emergencia de una Europa unida y la lealtad a la patria de cada uno; el imperativo de un poder europeo capaz de hacer frente a los problemas de nuestro tiempo y la necesidad absoluta de preservar nuestras raíces tal como conforman nuestras naciones y regiones.» El Comité de las Regiones El acceso a la Unión Europea y la plena integración en el sistema político comunitario es clave en la política española, especialmente en los años (19821996) en que Felipe González presidía el gobierno. Para Barcelona, Europa fue más bien un expediente de proyección exterior, que se inicia en 1986 con el impulso a la creación de la red Eurociudades, y cobra fuerza a partir de la celebración en 1992 de los Juegos Olímpicos. Es ahí donde coinciden de nuevo las trayectorias de Delors y Maragall. Liderada por Jordi Borja, responsable del gabinete de asuntos internacionales de la alcaldía, la estrategia de Barcelona pretendía llevar a Maragall a la presidencia del nuevo Comité de las Regiones (CdR) de la UE. Previsto en el Tratado de Maastricht (TUE), el CdR debía ser un órgano de consulta obligada para el Consejo y la Comisión en los procesos legislativos de interés territorial. El objetivo sorprendió a muchos: según el artículo 198 del TUE, el nuevo Comité debía estar efectivamente compuesto de representantes de los entes regionales y locales; pero era también evidente que la creación del CdR respondía a la movilización regional, especialmente de los Länder alemanes, y junto a ellos de los gobiernos catalán y vasco, durante la Conferencia Intergubernamental pre-Maastricht. El TUE, que incorporaba el principio de subsidiariedad, abría también la posibilidad de que representantes regionales participasen en las delegaciones estatales en el Consejo de la UE, incluso presidiéndolas. Es Delors, muy poco partidario de dar pautas a los estados sobre su propia organización territorial, era sin embargo un campeón de la política regional europea. así que, junto con otras disposiciones, el CdR formaba parte de la agenda política de la Europa de las Regiones, que respondía a una preocupación clara: el déficit de representación y participación de ese nivel de gobierno –especialmente en estados federales o con regiones con capacidad legislativa, como España– en la formación de decisiones europeas en materias de su competencia, decisiones que después deberán aplicar en sus territorios. Delors, muy poco partidario de dar pautas a los estados sobre su propia organización territorial, era sin embargo un campeón de la política regional europea. Esta fue para él el instrumento fundamental para contrarrestar los efectos negativos de la creación del mercado único, y construir una Europa social. En paralelo a la reducción de los recursos de la Política Agraria Común (que en 1985 consumía el 73% del presupuesto comunitario), y en una amplia alianza que incluía, entre otros estados, a España, la Comisión multiplicó los recursos destinados a la cohesión económica y social. La reforma presupuestaria fue profunda (paquete Delors I, 1988), e incluyó nuevos fondos a ejecutar directamente por las regiones y municipios europeos, que eran reconocidos como motores del desarrollo y la cohesión –no realmente como sujetos políticos–. El programa de la Europa de las Regiones corría por otros caminos. En el contexto español y en el europeo, la dimensión regional tenía diversas lecturas: protección del autogobierno, promoción del desarrollo económico y de la cohesión, reequilibrio territorial y social. No es difícil asociar a Pujol, Maragall y González con cada una de ellas. Entre 1991 y la creación del CdR en 1994, el contacto entre Delors y Maragall fue frecuente, con algunos momentos destacados: en mayo de 1991, Delors asiste a la inauguración oficial de la Representación de la Comisión Europea en Barcelona. Un año más tarde, vuelve a esta ciudad para la toma de posesión de Maragall como presidente del Consejo de Municipios y Regiones de Europa (CMRE), una organización fundamental para el impulso de su candidatura a la presidencia del CdR. El discurso de Delors, de alta política, La estrategia de Maragall combinó una cuidada planiRcación de los enfatiza el papel del CdR en la creación de ciudadanía europea: si el tiempos y una gestión inteligente de los apoyos, y también una cierta Acta Única Europea y Maastricht dosis de osadía. favorecen un proceso comunitario repasa el estado de la integración y más ágil, pero alejado de los ciudadanos, «es necesario, pues, responder a este déficit democrático, con un mayor respeto de la subsidiaridad. Y yo me implicaré en ello a través de este Comité de las Regiones.» Igualmente importante –y pese a que el CMRE representa tanto a municipios como a regiones, aunque con predominio de los primeros– Delors se refiere sobre todo a las ciudades. Estas «son los elementos esenciales de la construcción de la Europa auténtica, los intermediarios indispensables entre un poder que se aleja con problemas que se complican, y sus ciudadanos.» Delors se acercaba así de forma clara a la posición de Maragall, que defendía un CdR representativo tanto de los entes locales, junto a los regionales. La ambición del alcalde de Barcelona dio sus frutos: el CdR nace en marzo 1994 con el acuerdo de que el primer presidente sería Jacques Blanc, presidente de Languedoc-Rosellón, que dejaría paso a Maragall dos años después. En su discurso ante el nuevo CdR, Delors insistía en lo que él consideraba que serían las claves del éxito del nuevo organismo: asegurar la legitimación democrática del proceso de integración, evitar la dispersión temática, y hacerse imprescindible en el esquema comunitario, generando alta capacidad experta en algunos dossiers, empezando por la política regional. Optimismo funcionalista La estrategia de Maragall combinó una cuidada planificación de los tiempos y una gestión inteligente de los apoyos, y también una cierta dosis de osadía. Visto en perspectiva, el papel de Delors en ella quizá no fue determinante, pero sí importante. Desde la presidencia del CdR, que ejerció desde marzo de 1996, Maragall intentó crear las bases para realizar la visión que explicaba a Joan Trullén en una entrevista: «Mi visión actual es la de la ciudad como sistema y la de Europa como sistema de ciudades. Creo que es un enfoque útil, y válido para diversos ámbitos supra-urbanos: el sistema regional de ciudades, el nacional, el estatal y el europeo, incluso el mundial.» Su presidencia se extendería hasta febrero de 1998, pero en septiembre de 1997 había abandonado ya la alcaldía de Barcelona. Había en esa visión de Maragall un optimismo que podemos calificar de funcionalista, en términos europeos. Un optimismo habitual, especialmente en el contexto de la posguerra fría: la vigencia y la importancia de los territorios y de las dinámicas sociales que se desarrollan en estos acabarían por dar forma a nuevas reglas de funcionamiento y nuevas instituciones. Como sabemos, no fue así. Los viejos nacionalismos encuentran hoy nuevas expresiones. Algunas regiones que buscaron en Europa –sin hallarlo– un reconocimiento que las ayudara a superar los dilemas de la soberanía, como Cataluña y Escocia, han escogido la vía de la secesión e intentado acceder a un estado propio –y europeo–. Y el Comité de las Regiones no ha llegado tampoco, por el momento, a construir un espacio distintivo en el sistema político de la Unión. Pero había que avanzar, había que «inventar el futuro», como solía repetir Delors. Archivado en Barcelona · Federalismo · Jacques Delors · Pasqual Maragall · Política Compartir      Javier Sánchez Cano Es doctor en Ciencia Política, técnico superior del Departamento de Acción Exterior y Unión Europea, y vicepresidente de la Asociación para Naciones Unidas en España. PUBLICIDAD Artículos relacionados | Política Si Ucrania pierde, la derrota también será de Europa CARMEN CLAUDÍN La inmigración, excusa o amenaza para la inestabilidad política europea Portugal, una cultura política ALBERT GARRIDO TOMÁS ARANDA Delors y Maragall, inventores de futuro Los jueces están en campaña electoral en Estados Unidos Las elecciones del 12 de mayo en seis preguntas JAVIER SÁNCHEZ CANO LLUÍS BASSETS ORIOL BARTOMEUS ¿Quiénes somos? Fundadores suscriptores Boletín Quincenal política&prosa es una plataforma periodística Una propuesta periodística con suscriptores Correo electrónico de debate abierto y plural y a la vez un dispuestos a cambiar las cosas. Acepto las políticas de privacidad instrumento de acción ideológica y política por encima de bloques y de partidos. Suscribirme Recibir el boletín © 2018 - 2024 Politica & Prosa SL | ISSN 2604-708X | JUNTA GENERAL SOCIS | Avís Legal | Política de Privacitat | Política de Cookies | Termes i condicions de contractació Privacidad - Términos � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 05. Recursos d'informació Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Aplega la documentació bibliogràfica relacionada amb Pasqual Maragall (no generada per ell). Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Delors y Maragall, inventores de futuro Creator An entity primarily responsible for making the resource Sánchez Cano, Javier Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2024/05/01 Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Delors, Jacques Maragall Mira, Pasqual, 1941- Europa Subsidiarietat Economia Planificació Comitè de les Regions Urbanisme Description An account of the resource Article publicat al número 67 de Política & Prosa. Source A related resource from which the described resource is derived Política & Prosa EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles Sobre Pasqual Maragall https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/12/2852/20240726_LV_Paraguas_Baste.pdf 0a545a421e9f062d378e56ae1dda0f4f PDF Text Text 48 LA VANGUARDIA Deportes V i e r n e s, 2 6 J u l i o 2 0 2 4 L A Ú LT I M A D E PA R Í S París Jordi Basté Han pasado tres años desde los Juegos de Tokio, pero la vida sigue igual. Para un enfermo de alzheimer de edad avanzada, a fuerza de rutina, se recupera poco, pero se retrocede menos. Pasqual Maragall es el mismo de hace tres años, pero con tres años más. A sus 84 años, cada mañana pasea cerca de la plaza Molina de Barcelona en dirección al centro de día donde le esperan los de siempre, con quien comparte horas de motivación, recuperación y estima. Le acompaña y le recoge su cuidador habitual. Pasqual juega con su débil mirada y observa las gordas lineas discontinuas en el pavimento de Barcelona que le permiten recorrer el camino de vuelta. Vuelve para Que a Pasqual Maragall no se lo trague nuestro olvido... y menos en días como hoy descansar en el piso de toda la vida, donde escucha cada día de cada día la novena de Beethoven. Las rutinas del alzheimer. Y puede también que repita un concierto de habaneras de Silvia Pérez Cruz o los boleros de Mayte Martín o la guitarra de Andrés Segovia. El presente puente emocional con el pasado. Pasqual Maragall, el alcalde de los Juegos Olímpicos de Barcelona, ha abandonado la vista para refugiarse en el oído. Hoy no verá la ceremonia de inauguración de los Juegos de París por culpa El paraguas de Pasqual de una agnosia, incapaciYa escribió Jorge Manrique: dad de procesamiento de “Recuerde el alma dormida, la información que se imavive el seso y despierte”. El pulsa a los sentidos, consealzheimer está, pero su legado cuencia de la enfermedad. queda. Porque Pasqual casi no ve. Octubre del 2007. Pasqual Con el alzheimer casi todo Maragall anuncia con la banes que no, pero queda su dera de los valientes : “Tengo legado, su inmenso legado. un principio de alzheimer. En la web de la FundaQuiero derrotarlo. En ningún ción Catalunya Europa lugar está escrito que esta en(catalunyaeuropa.net), fermedad sea invencible”. Y que presiden sus hijos Aien solo seis meses se creó la ry y Guim y que dirige DoFundación Pasqual Maragall. lors Camats, existe un arLos avances se han ido sucechivo digital que te dirige a diendo, y pronto podría exislos lugares donde puedes tir un test para detectar si teencontrar todos los pensanemos riesgo de sufrir alzheimientos, artículos, libros, mer. Qué valentía la de la entrevistas, discursos de familia Maragall de cumplir Pasqual… La visión eurolos deseos de Pasqual, los polípeísta, el federalismo, la ticos y los científicos. relación Catalunya-EsY mientras, hoy amenaza panya, la inmigración... lluvia en París. Esta noche, lleGusto de presente con bugado a casa, cuando Pasqual colismo del pasado. Buceo se siente en el sofá, su cuidaen la extraordinaria web y dor le debería poner Le paraencuentro el discurso que pluie de Brassens, una canción leyó en la inauguración de que adora y que, como tantas los Juegos de Barcelona’ otras (los misterios del alLV 92. Escrito en Olivetti, en zheimer) se sabe de memoria: catalán y en mayúsculas, el Pasqual Maragall y su hija Cristina, hace un par de meses Chemin faisant, que ce fut tentexto sigue dolorosamente dre, d’ouïr à deux le chant joli, vigente 32 años después: da cuatro años para hacer deporte, lu- que l’eau du ciel faisait entendre, sur le toit “Barcelona quiere ser, ante todo, una char sin violencia y hablar un lenguaje de mon … parapluie. Y que cante esta nociudad europea, de espíritu internacio- común. Que esta sea la fiesta de los hom- che el alcalde más admirado en su frannalista que ha permitido en este siglo –el bres y de las mujeres, de las naciones y las cés perfecto, sonriendo, ajeno a lo que del progreso y el de las guerras, de la ciudades del mundo y que signifique el sucede en París, pero sobre todo que no arrogancia de las palabras y de la impo- inicio de una paz duradera que la juven- se lo trague nuestro olvido ... y menos en tencia de los corazones– encontrarse ca- tud merece”. Tan pasado, tan presente. días como hoy. Te recordamos, Pasqual. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 05. Recursos d'informació Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Aplega la documentació bibliogràfica relacionada amb Pasqual Maragall (no generada per ell). Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource El paraguas de Pasqual Creator An entity primarily responsible for making the resource Basté, Jordi Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2024-07-26 Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Maragall Mira, Pasqual, 1941- Jocs Olímpics Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya) Alzheimer Fundació Catalunya Europa Fundació Pasqual Maragall Brassens, Jacques Description An account of the resource Article publicat al diari <em>La Vanguardia</em> el dia de la inauguració dels Jocs Olímpics de París 2024: <a href="https://www.lavanguardia.com/deportes/20240726/9829851/paraguas-pasqual.html" target="_blank" rel="noopener">https://www.lavanguardia.com/deportes/20240726/9829851/paraguas-pasqual.html</a> Source A related resource from which the described resource is derived La Vanguardia EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles Sobre Pasqual Maragall https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/12/2853/Pasqual_Maragall_la_intel_lige_ncia_de_l_equilibri_poli_tica_prosa.pdf 2f003fd80c81db7ce38aac722084e2a9 PDF Text Text Idioma CAT ES NÚM. 72 PERSONES | POLÍTICA Pasqual Maragall: la intel·ligència de l’equilibri En la seva tasca de govern resulten indestriables el projecte i la gestió, les visions i les materialitzacions El president de la Generalitat, Pasqual Maragall, durant l'enregistrament del seu missatge institucional de Cap d'Any, el 30 de desembre del 2005. Fotografia de Jordi Bedmar. Efe. Quim Brugué 07 AGOST 2024      Gestionar el consentiment �E n les properes pàgines voldria deixar al marge els debats polítics basats en posicions ideològiques, en declaracions programàtiques o en enfrontaments partidistes. Voldria, en canvi, centrar-me en les polítiques públiques; és a dir, en allò tangible que es promou des dels governs i s’executa des de les administracions públiques. Les polítiques públiques són la pista d’aterratge de la política. En aquest sentit, si la política s’ha definit a partir de dues dimensions sovint contradictòries -l’ànima platònica i l’ànima maquiavèl·lica-, les polítiques públiques són l’arena on ambdues han de combinar-se i concretar-se en resultats específics i en impactes sobre la realitat. Les polítiques públiques representen allò més complex de l’exercici de la política, doncs s’inspiren en utopies (platòniques) i reclamen el pragmatisme imprescindible (maquiavèl·lic) per passar de la teoria a la pràctica. Un difícil equilibri, efectivament. Pasqual Maragall, al meu entendre, va ser un polític preocupat i ocupat en les polítiques públiques. Primer per transformar Barcelona, després per intentar impulsar i reactivar Catalunya. En aquest segon moment s’hi va afegir José Montilla, tot i que, malgrat les evidents línies de continuïtat, es va produir certa pèrdua d’equilibri. Pasqual Maragall, tal com apunta el subtítol del llibre editat per Jaume Claret (2017) és pensament i acció; capacitat per reflexionar políticament sense renunciar al pragmatisme de �convertir aquestes reflexions en accions i impactes concrets. José Montilla, per la seva banda, va posar l’èmfasi en el pragmatisme, deixant en segon terme la construcció d’una utopia que, al meu parer, resulta també imprescindible per al disseny i la implementació de les polítiques públiques. Recordem que el lema de la campanya de José Montilla va ser un contundent i clarificador Fets, no paraules. Mentre Pasqual Maragall feia a partir de les paraules que articulaven un projecte polític, un somni de futur; José Montilla va menysprear les paraules per poder posar tot l’èmfasi en els fets. Probablement aquesta opció tenia justificacions vinculades a l’estratègia electoral del moment; però al focalitzar tota l’atenció en l’acció li treia, de fet, tota la força i la consistència que només li donen les paraules. És en la combinació de fets i paraules on trobem la peculiar aportació política de Pasqual Maragall i, sobretot, de les seves polítiques públiques. Aquest equilibri entre el pensament i l’acció es pot rastrejar tant en la seva etapa barcelonina com en la catalana. En ambdós casos, Maragall prepara des del pensament uns programes plens d’utopia que, posteriorment, trasllada a l’acció des del pragmatisme. En la seva tasca de govern resulta indestriable el projecte i la gestió, les visions i les materialitzacions. Només a títol d’exemple, coincidint amb la celebració de les Olimpíades de París, podem avui recordar l’estiu de 1992 i constatar com les Olimpíades de Barcelona van concretar-se en un seguit de polítiques públiques �que van transformar la ciutat a través d’accions reals i tangibles, alhora que s’inspiraven en un coneixement de la història i expressaven idees i projectes de futur. En paraules de Miguel Guillen Burguillos: «Maragall va començar el seu parlament recordant l’Olimpíada Popular que s’havia de celebrar l’any 1936 al mateix escenari i que, malauradament, no va poder tenir lloc a causa de l’inici de la Guerra Civil. També va tenir un record per a Lluís Companys, president de la Generalitat afusellat pel feixisme. Pot sorprendre avui, però Maragall va afirmar que parlava en nom del President de la Generalitat i del President del Govern Espanyol, als quals honorava representar.» (Entrada al blog 25/7/2022). Un polític que pensa i fa Un coneixement de la història que permetia equilibrar la gestió d’un gran esdeveniment amb el reconeixement del passat i amb la projecció de la ciutat cap el futur. Més enllà d’aquest moment tan destacat, el conjunt de la trajectòria de Pasqual Maragall es veu impregnat d’aquesta capacitat per enllaçar el seu projecte polític amb el desplegament de polítiques públiques. Una capacitat que té molt a veure amb un lideratge basat en una peculiar combinació de teoria i pràctica. Maragall és un polític que pensa i fa; un polític que harmonitza el seu coneixement �acadèmic amb la seva implicació en la transformació efectiva de la realitat. En aquest sentit, no és casual que els inicis tant de la seva etapa d’alcalde com del període on va exercir, primer, com a líder de l’oposició al Govern i, posteriorment, com a President de la Generalitat, vinguessin precedits d’un temps per estudiar i pensar sense el qual no podem entendre les seves accions posteriors. Així doncs, el pensament de Pasqual Maragall abans d’arribar a l’ajuntament de Barcelona es construeix a partir d’una trajectòria acadèmica que li proporciona no només coneixement sinó, potser més rellevant, criteris i valoracions que li permeten tant entendre el present com imaginar possibles escenaris de futur. D’entrada, Maragall va estudiar Dret i La seva darrera i Economia a la crucial etapa formativa serà a Nova York, on, Universitat de Barcelona. Durant aquest període (1957- entre 1971 i 1973, farà un màster en estades al estranger, Economia Política a la New School for Social que començaven a Research. 1965) va realitzar dues perfilar els seus interessos i els seus punts de vista. La primera la va realitzar l’any 1963 a Estrasburg, on va estudiar dret europeu comparat; mentre la segona la va fer a Roma l’any següent, apropant-se als models de desenvolupament territorial analitzats des de l’Associazione per lo Sviluppo dell’Industria nel �Mezzogiorno. Després d’aquesta etapa formativa inicial, al 1965, va incorporar-se al Gabinet de programació de l’Ajuntament de Barcelona i al servei d’estudis del Banc Urquijo, dues experiències de les quals n’extrauria un important aprenentatge pràctic. De manera simultània, ja al 1966, aprofundeix en l’estudi de la planificació territorial amb una nova estada a l’estranger, aquest cop a París. Finalment, la seva darrera i crucial etapa formativa serà a Nova York, on, entre 1971 i 1973, farà un màster en Economia Política a la prestigiosa New School for Social Research. Aquesta trajectòria acadèmica no és anecdòtica sinó que ens permet entendre les característiques de la seva acció política. Sobretot a Nova York, Maragall es va veure immers en un entorn intel·lectual on el progressisme liberal tenia una forta presència. S’impregna, així, d’una mirada socialdemòcrata que dotarà de sentit tant al seu pensament com a la seva acció política. L’experiència, en paraules d’Oriol Nel·lo, va ser estimulant i intel·lectualment molt enriquidora: «(…) es tractava d’un centre marcat per l’empremta de pensadors “marxistes a l’americana” molt antidogmàtics (com Paul M. Sweezy, Paul Baran i Harry Magdoff, entre d’altres), que congeniava amb les seves afinitats intel·lectuals i polítiques. Això li va permetre estudiar en profunditat els clàssics els fisiòcrates, Ricardo, Marx i Keynes- en un ambient cultural en el qual s’estaven gestant els treballs de David M. Gordon sobre la pobresa urbana, els de James O’Connor sobre la crisi fiscal de la ciutat o els estudis de David Harvey sobre la �segregació urbana. A l’estímul acadèmic, s’hi afegí l’impacte del coneixement directe de la metròpolis americana, llavors a un pas de la fallida econòmica.» D’aquesta reflexió intel·lectual en sorgirà la preocupació pel futur de les ciutats, així com un conjunt de polítiques públiques urbanes que incorporaran aspectes com la perspectiva estratègica, el desenvolupament endogen, la necessitat de la col·laboració público-privada o un estil de lideratge que es caracteritza més per la seducció i l’articulació que per la imposició i les instruccions. D’aquesta manera, tot el bagatge acadèmic s’equilibra amb la voluntat d’incidir en la realitat. I Maragall, en el seu estil, després de pensar es concentra en l’acció i aconsegueix que la política aterri en les polítiques públiques. Un recorregut similar defineix la seva segona S’impregna d’una gran experiència mirada socialdemòcrata que política, que culmina la Generalitat de dotarà de sentit tant al seu pensament com a Catalunya (2003). Una la seva acció política. amb la Presidència de posició d’alta responsabilitat política que, de nou, arriba precedida d’un període de reflexió i dedicació acadèmica. Així, després de renunciar a l’alcaldia de Barcelona, Pasqual Maragall es va traslladar a Roma on, entre 1997 i 1998, va dirigir un projecte de recerca (Europa Prossima) i va coordinar un cicle de seminaris �sobre el mateix tema a la Università degli Studi di Roma. ‘Govern a l’ombra’ Aquest període, junt amb l’etapa a l’oposició al Parlament de Catalunya (1999-2003), on va desplegar una enriquidora iniciativa a través del seu govern a l’ombra, li va servir per, un cop a la Presidència, desplegar ràpidament unes polítiques públiques prèviament pensades (com és el cas de la llei de barris) i, també, per disposar d’un model de país i d’una idea sobre com encaixar la relació entre Catalunya, Espanya i Europa. Segurament, usant l’expressió de Josep Maria Vallès (Una agenda imperfecta, 2008), el projecte va quedar inacabat potser truncat- però seguia representant l’acció d’un polític que pensava i actuava. No voldria finalitzar aquest article sense incorporar un nou tema i evitar la sensació d’una obra de govern que, fonamentada en la solidesa acadèmica, imposa l’òptica tecnocràtica a la perspectiva política. Pasqual Maragall pensa, però governa més des de la democràcia que des de la tecnocràcia. Aquesta darrera frase pot ser polèmica i, en tot cas, la utilitzo per a situar-me en un debat clàssic en l’àmbit de les polítiques públiques. El debat que exemplifiquen els títols dels llibres de dos dels referents d’aquesta disciplina: Speaking Truth to Power d’Aron Wildavsky (1979) i The Intelligence of Democracy de Charles Lindblom (1963). �Per a Wildavsky, els que tenen el Pasqual Maragall ja se coneixement, els situava en el terreny de la democràcia quan experts i els aquells que han encara la posició tecnocràtica era d’explicar la veritat als dominant. tecnòcrates, són governants o, si es prefereix, aquells que han de determinar els continguts de les polítiques públiques. En canvi, per a Lindblom és la democràcia, expressada a través de la conversa pública, allò que dota les polítiques públiques de la necessària intel·ligència per fer front als complexos problemes de la ciutadania. En el marc d’aquest debat, l’anàlisi de les polítiques públiques ha estat dominat per les posicions tecnocràtiques fins els anys 90, quan es produeix l’anomenat gir deliberatiu (Frank Fischer, 2002) o, expressat d’altra manera, la democratització de les polítiques públiques. Intel·ligència democràtica Pasqual Maragall ja se situava en el terreny de la democràcia quan encara la posició tecnocràtica era dominant. Ho podem constatar a través de la seva pionera aposta per la participació ciutadana des de l’Ajuntament de Barcelona, mentre que des de la Generalitat va impulsar per primer cop una política de reforçament democràtic. Ja en el Pacte del Tinell, parlant de polítiques públiques, es reconeixia la voluntat de canviar tant els seus �continguts com les seves formes, impregnant-les de qualitat i sensibilitat democràtica. D’aquesta manera, l’obra de govern de Pasqual Maragall pot interpretar-se des d’un doble equilibri. D’una banda, l’equilibri entre el pensament i l’acció. D’altra banda, l’equilibri entre el coneixement expert i la deliberació democràtica. El primer li facilita l’aterratge de la política a les polítiques públiques, mentre el segon li facilita dotar a aquestes polítiques no només d’eficiència tècnica sinó, sobretot, d’intel·ligència democràtica. Probablement aquesta intel·ligència és el tret principal del llegat de Pasqual Maragall. Arxivat a Barcelona · Catalunya · Maragall · Montilla · Política Compartir     Quim Brugué És catedràtic de Ciència Política, Universitat de Girona.  �Articles relacionats | Persones Mercè Crosas: «El benefici de compartir el coneixement científic és per a tota la societat» Josep Lluís Sureda (1923-2024) JOSEP M. BRICALL LAIA REVENTÓS ROVIRA Maria Nicolau: «Part de l’hostaleria podria cremar tota i no passaria res» Keir Starmer, l’home que solia arribar tard RAFAEL RAMOS I MARÍN ÀNGELA VINENT Qui som? Fundadors Butlletí Quinzenal Som una plataforma subscriptors periodística de debat obert i Una proposta plural i a la vegada un periodística amb instrument d’acció ideològica subscriptors polítiques de disposats a canviar privacitat Correu electrònic Accepto les �i política pel damunt de blocs les coses. Rebre el butlletí i de partits. Subscriure’m ara © 2018 – 2024 Politica & Prosa SL | ISSN 2604-708X | JUNTA GENERAL SOCIS | Avís Legal | Política de Privacitat | Política de Cookies | Termes i condicions de contractació � https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/12/2853/Pasqual_Maragall_la_inteligencia_del_equilibrio_poli_tica_prosa.pdf c4602c8001ceba9fca68dea26bce3303 PDF Text Text Idioma CAT ES SUSCRIBIRME ACCESO SUSCRIPTORES  DONDE ENCONTRAR LA REVISTA ¿QUIÉNES SOMOS? AUTORES CONTACTO   SALIR   ACCESO SUSCRIBIRME SUSCRIPTORES REVISTA EDITORIALES POLÍTICA DOSIER CULTURA  PERSONAS   Búsqueda... NÚM. 72 Pasqual Maragall: la inteligencia del equilibrio En su tarea de gobierno resultan inescindibles el proyecto y la gestión, las visiones y las materializaciones El presidente de la Generalitat, Pasqual Maragall, durante la grabación de su mensaje institucional de Fin de Año, el 30 de diciembre de 2005. Fotografía de Jordi Bedmar. Efe. Quim Brugué 07 AGOSTO 2024 Gestionar el consentiment � E     n las próximas páginas querría dejar al margen los debates políticos basados en posiciones ideológicas, en declaraciones programáticas o en enfrentamientos partidistas. Querría, en cambio, centrarme en las políticas públicas; es decir, en aquello tangible que se promueve desde los gobiernos y se ejecuta desde las administraciones públicas. Las políticas públicas son la pista de aterrizaje de la política. En este sentido, si la política se ha definido a partir de dos dimensiones a menudo contradictorias –el alma platónica y el alma maquiavélica–, las políticas públicas son la arena donde ambas tienen que combinarse y concretarse en resultados específicos y en impactos sobre la realidad. Las políticas públicas representan lo más complejo del ejercicio de la política, pues se inspiran en utopías (platónicas) y reclaman el pragmatismo imprescindible (maquiavélico) para pasar de la teoría a la práctica. Un difícil equilibrio, efectivamente. Pasqual Maragall, en mi opinión, fue un político preocupado por y ocupado en las políticas públicas. Primero, para transformar Barcelona; después, para intentar impulsar y reactivar Cataluña. A este segundo momento se añadió José Montilla, aunque, a pesar de las evidentes líneas de continuidad, se produjo cierta pérdida de equilibrio. Pasqual Maragall, tal como apunta el �subtítulo del libro editado por Jaume Claret (2017) es pensamiento y acción; capacidad para reflexionar políticamente sin renunciar al pragmatismo de convertir estas reflexiones en acciones e impactos concretos. José Montilla, por su parte, puso el énfasis en el pragmatismo, dejando en segundo término la construcción de una utopía que, a mi parecer, resulta también imprescindible para el diseño y la implementación de las políticas públicas. Recordemos que el lema de la campaña de José Montilla fue un contundente y clarificador Hechos, no palabras. Mientras Pasqual Maragall hacía a partir de las palabras que articulaban un proyecto político, un sueño de futuro, José Montilla despreció las palabras para poder poner todo el énfasis en los hechos. Probablemente esta opción tenía justificaciones vinculadas a la estrategia electoral del momento; pero al focalizar toda la atención en la acción le quitaba de hecho, toda la fuerza y la consistencia que solo le dan las palabras. Es en la combinación de hechos y palabras donde encontramos la peculiar aportación política de Pasqual Maragall y, sobre todo, de sus políticas públicas. Este equilibrio entre el pensamiento y la acción se puede rastrear tanto en su etapa barcelonesa como en la catalana. En ambos casos, Maragall prepara desde el pensamiento unos programas llenos de utopía que, posteriormente, traslada a la acción desde el pragmatismo. En su tarea de gobierno resultan indistinguibles el proyecto y la gestión, las visiones y las materializaciones. Solo a título de �ejemplo, coincidiendo con la celebración de las Olimpiadas de París, podemos hoy recordar el verano de 1992 y constatar cómo las Olimpiadas de Barcelona se concretaron en una serie de políticas públicas que transformaron la ciudad a través de acciones reales y tangibles, a la vez que se inspiraban en un conocimiento de la historia y expresaban ideas y proyectos de futuro. En palabras de Miguel Guillen Burguillos: «Maragall empezó su parlamento recordando la Olimpíada Popular que se tenía que celebrar en 1936 en el mismo escenario y que, desgraciadamente, no pudo tener lugar a causa del inicio de la Guerra Civil. También tuvo un recuerdo para Lluís Companys, presidente de la Generalitat fusilado por el fascismo. Puede sorprender hoy, pero Maragall afirmó que hablaba en nombre del Presidente de la Generalitat y del Presidente del Gobierno Español, a los cuales se honraba en representar.» (Entrada del blog 25/7/2022). Un político que piensa y hace Un conocimiento de la historia que permitía equilibrar la gestión de un gran acontecimiento con el reconocimiento del pasado y con la proyección de la ciudad hacia el futuro. Más allá de este momento tan destacado, el conjunto de la trayectoria de Pasqual Maragall se ve impregnado de esta capacidad para enlazar su proyecto político con el despliegue de políticas públicas. Una �capacidad que tiene mucho que ver con un liderazgo basado en una peculiar combinación de teoría y práctica. Maragall es un político que piensa y hace; un político que armoniza su conocimiento académico con su implicación en la transformación efectiva de la realidad. En este sentido, no es casual que los inicios tanto de su etapa de alcalde como del periodo en que ejerció, primero, como líder de la oposición al Gobierno y, posteriormente, como presidente de la Generalitat, vinieran precedidos de un tiempo para estudiar y pensar sin el cual no podemos entender sus acciones posteriores. Así pues, el pensamiento de Pasqual Maragall antes de llegar al Ayuntamiento de Barcelona se construye a partir de una trayectoria académica que le proporciona no solo conocimiento sino, quizás más relevante, criterios y valoraciones que le permiten tanto entender el presente como imaginar posibles escenarios de futuro. De entrada, Maragall estudió Derecho y Su última y crucial Economía en la etapa formativa será en Nueva York, donde, Universitat de Barcelona. Durante este periodo (1957- entre 1971 y 1973, hará un máster en estancias en el Economía Política en la New School for Social extranjero, que Research. 1965) realizó dos empezaban a perfilar sus intereses y sus puntos de vista. La primera la realizó en 1963 en Estrasburgo, donde estudió derecho europeo �comparado; mientras la segunda la hizo en Roma el año siguiente, acercándose a los modelos de desarrollo territorial analizados desde la Associazione por lo Sviluppo dell’Industria nel Mezzogiorno. Después de esta etapa formativa inicial, en 1965 se incorporó al Gabinete de Programación del Ayuntamiento de Barcelona y al servicio de estudios del Banco Urquijo, dos experiencias de las cuales extraería un importante aprendizaje práctico. De manera simultánea, ya en 1966, profundiza en el estudio de la planificación territorial con una nueva estancia en el extranjero, esta vez en París. Finalmente, su última y crucial etapa formativa tendrá lugar en Nueva York, donde, entre 1971 y 1973, hará un máster en Economía Política en la prestigiosa New School for Social Research. Esta trayectoria académica no es anecdótica sino que nos permite entender las características de su acción política. Sobre todo en Nueva York, Maragall se vio inmerso en un entorno intelectual donde el progresismo liberal tenía una fuerte presencia. Se impregna, así, de una mirada socialdemócrata que dotará de sentido tanto a su pensamiento como su acción política. La experiencia, en palabras de Oriol Nel·lo, fue estimulante e intelectualmente muy enriquecedora: «(…) se trataba de un centro marcado por la impronta de pensadores “marxistas a la americana” muy antidogmáticos (como Paul M. Sweezy, Paul Baran y Harry Magdoff, entre otros), que congeniaba con sus afinidades intelectuales y �políticas. Esto le permitió estudiar en profundidad a los clásicos –los fisiócratas, Ricardo, Marx y Keynes– en un ambiente cultural en el cual se estaban gestando los trabajos de David M. Gordon sobre la pobreza urbana, los de James O’Connor sobre la crisis fiscal de la ciudad o los estudios de David Harvey sobre la segregación urbana. Al estímulo académico, se añadió el impacto del conocimiento directo de la metrópolis americana, entonces a un paso de la quiebra económica.» De esta reflexión intelectual surgirá la preocupación por el futuro de las ciudades, así como un conjunto de políticas públicas urbanas que incorporarán aspectos como la perspectiva estratégica, el desarrollo endógeno, la necesidad de la colaboración público-privada o un estilo de liderazgo que se caracteriza más por la seducción y la articulación que por la imposición y las instrucciones. De este modo, todo el bagaje académico se equilibra con la voluntad de incidir en la realidad. Y Maragall, en su estilo, después de pensar se concentra en la acción y consigue que la política aterrice en las políticas públicas. Un recorrido similar define su segunda gran Se impregna de una experiencia política, mirada socialdemócrata que que culmina con la Presidencia de la Generalitat de Cataluña (2003). Una posición de alta responsabilidad política que, de nuevo, dotará de sentido tanto a su pensamiento como a su acción política. �llega precedida de un periodo de reflexión y dedicación académica. Así, después de renunciar a la alcaldía de Barcelona, Pasqual Maragall se trasladó a Roma donde, entre 1997 y 1998, dirigió un proyecto de investigación (Europa Prossima) y coordinó un ciclo de seminarios sobre el mismo tema en la Università degli Studi di Roma. ‘Gobierno en la sombra’ Este periodo, junto con la etapa en la oposición en el Parlamento de Cataluña (1999-2003), donde desplegó una enriquecedora iniciativa a través de su gobierno en la sombra, le sirvió para, ya en la Presidencia, desplegar rápidamente unas políticas públicas previamente pensadas (como es el caso de la ley de barrios) y, también, para disponer de un modelo de país y de una idea sobre cómo articular la relación entre Cataluña, España y Europa. Seguramente, usando la expresión de Josep Maria Vallès (Una agenda imperfecta, 2008), el proyecto quedó inacabado –quizás truncado– pero continuaba representando la acción de un político que pensaba y actuaba. No quisiera terminar este artículo sin incorporar un nuevo tema y evitar la sensación de una obra de gobierno que, fundamentada en la solidez académica, impone la óptica tecnocrática a la perspectiva política. Pasqual Maragall piensa, pero gobierna más desde la democracia que desde la tecnocracia. Esta última frase puede ser polémica y, en todo caso, la utilizo para situarme en un debate clásico en el ámbito de las políticas �públicas. El debate que ejemplifican los títulos de los libros de dos de los referentes de esta disciplina: Speaking Truth to Power de Aron Wildavsky (1979) y The Intelligence of Democracy de Charles Lindblom (1963). Para Wildavsky, los que tienen el Pasqual Maragall ya se conocimiento, los situaba en el terreno de la democracia cuando expertos y los quienes tienen que la posición tecnocrática era explicar la verdad a los todavía dominante. tecnócratas, son gobernantes o, si se prefiere, los que tienen que determinar los contenidos de las políticas públicas. En cambio, para Lindblom es la democracia, expresada a través de la conversación pública, lo que dota a las políticas públicas de la necesaria inteligencia para hacer frente a los complejos problemas de la ciudadanía. En el marco de este debate, el análisis de las políticas públicas ha sido dominado por las posiciones tecnocráticas hasta los años 90, cuando se produce el llamado giro deliberativo (Frank Fischer, 2002) o, expresado de otra manera, la democratización de las políticas públicas. Inteligencia democrática Pasqual Maragall ya se situaba en el terreno de la democracia cuando la posición tecnocrática era todavía dominante. Lo podemos constatar a través �de su pionera apuesta por la participación ciudadana desde el Ayuntamiento de Barcelona, mientras que desde la Generalitat impulsó por primera vez una política de reforzamiento democrático. Ya en el Pacto del Tinell, hablando de políticas públicas, se reconocía la voluntad de cambiar tanto sus contenidos como sus formas, impregnándolas de calidad y sensibilidad democrática. De este modo, la obra de gobierno de Pasqual Maragall puede interpretarse desde un doble equilibrio. Por un lado, el equilibrio entre el pensamiento y la acción. Por otro, el equilibrio entre el conocimiento experto y la deliberación democrática. El primero le facilita el aterrizaje de la política en las políticas públicas, mientras que la segunda le facilita dotar a estas políticas no solo de eficiencia técnica sino, sobre todo, de inteligencia democrática. Probablemente esta inteligencia es el rasgo principal del legado de Pasqual Maragall. Archivado en Barcelona · Cataluña · Maragall · Montilla · Política Compartir Quim Brugué      �Es catedrático de Ciencia Política, Universidad de Girona. Artículos relacionados | La república insostenible LLUÍS BASSETS Mercè Crosas: «El beneficio de compartir el conocimiento científico es para toda la sociedad» LAIA REVENTÓS ROVIRA Contra lo ‘woke’ CARMEN DOMINGO Josep Lluís Sureda (1923-2024) JOSEP M. BRICALL �¿Quiénes somos? Fundadores Somos una plataforma suscriptores periodística de debate abierto Una propuesta y a la vez un instrumento de periodística con acción ideológica por encima suscriptores políticas de de bloques y de partidos. dispuestos a cambiar privacidad las cosas. Boletín Quincenal Correo electrónico Acepto las Recibir el boletín Suscribirme © 2018 – 2024 Politica&Prosa SL | ISSN 2604-708X | JUNTA GENERAL SOCIOS | Aviso Legal | Política de Privacidad | Política de Cookies | Condiciones de contratación � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 05. Recursos d'informació Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Aplega la documentació bibliogràfica relacionada amb Pasqual Maragall (no generada per ell). Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Pasqual Maragall: la intel·ligència de l’equilibri Creator An entity primarily responsible for making the resource Brugué, Quim Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2024/08/07 Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Castellà Subject The topic of the resource Maragall Mira, Pasqual, 1941- Govern Polítiques públiques Acció política President de la Catalunya. Generalitat Description An account of the resource Article publicat al n.72 de la revista Política & Prosa. Source A related resource from which the described resource is derived Política & Prosa Abstract A summary of the resource. En la seva tasca de govern resulten indestriables el projecte i la gestió, les visions i les materialitzacions. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Barcelona Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context <a href="https://politicaprosa.com/pasqual-maragall-la-intelligencia-de-lequilibri/" target="_blank" rel="noopener">https://politicaprosa.com/pasqual-maragall-la-intelligencia-de-lequilibri/</a> EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles Sobre Pasqual Maragall https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/12/2854/20240907_ElPunt_LlegatPM.pdf 704a5d9850edd15585dacf526dfc2882 PDF Text Text Dissabte, 7 Setembre del 2024 1,70€ ANY XLIX. NÚM. 16924 - AVUI ANY XLVI. NÚM. 15794 - EL PUNT DE SET EN SET Plana 9 KEEP CALM Plana 6 Plana 6 La clau la té Junts, encara que no la vulgui De trens, busos i carros La postmodernitat que ve Ramon Cotarelo. Politòleg Carina Filella. Periodista Enric Serra. Periodista Reportatge de Pere Bosch i Cuenca (planes 2 a 4) PORTADA: MIGUEL FONTELA DIARI INDEPENDENT, CATALÀ, COMARCAL I DEMOCRÀTIC · Alt Pirineu · Barcelona · Camp de Tarragona · Catalunya Central · Lleida · Penedès · Terres de l’Ebre TRIBUNA Plana 20 Plana 25 Plana 21 Plana 16 L’Estat s’escuda en l’amnistia a Europa Mor el referent de l’heràldica i activista LGTBI Armand de Fluvià Niubó refreda la recuperació de la sisena hora i apel·la al consens Cinc mesos sense tren a Tarragona i les Terres de l’Ebre Es recolza en la llei a Estrasburg per evitar una condemna per vulneració de drets per l’1-O �2 | Dossier | El llegat de Maragall | EL PUNT AVUI DISSABTE, 7 DE SETEMBRE DEL 2024 Maragall, en un acte de tancament de campanya, el 30 d’octubre del 2006 ■ ORIOL DURAN El llegat de Maragall a La Fundació Catalunya Europa va néixer el 2007 per reflexionar sobre els reptes globals i el futur d’Europa Pere Bosch i Cuenca Barcelona – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – El 30 de juny del 2007, en l’acte de cloenda de la VIII Convenció de Ciutadans pel Canvi celebrada a Pineda de Mar, Pasqual Maragall va anunciar la creació d’una fundació destinada a “fomentar el debat, fer estudis i assessorar en el marc del creixent espai polític europeu”. Feia pocs mesos que l’exalcalde de Barcelona havia abandonat la presidència de la Generalitat i pocs dies d’ençà que havia formalitzat la seva renúncia a la presidència del PSC i, tot i que en un primer moment havia sospesat la possibilitat de vehicular la seva vocació europeista a través de la seva implicació en la gestació del Partit Democràtic Europeu (PDE), finalment va optar per una altra via, la d’una fundació anomenada Catalunya Europa. Durant mesos, Maragall es va dedicar en cos i ànima a buscar complicitats entre el món empresarial i polític per tal de fer realitat el seu projecte de crear una mena de think tank dedicat a elaborar estudis, impulsar debats i donar consells socials, culturals i econòmics en el marc de l’espai polític europeu. El projecte, però, va topar amb a La fundació també ha assumit el repte de donar a conèixer el pensament i l’obra de Maragall un entrebanc inesperat. El 20 d’octubre d’aquell any, el dia de la seva creació, Maragall anunciava públicament que patia de la malaltia d’Alzheimer. En la roda de premsa que va fer al costat de la seva dona, Diana Garrigosa, l’exalcalde de Barcelona va traslladar el seu habitual optimisme a través d’una frase que era també un missatge d’esperança col·lectiva: “Vam fer els Jocs Olímpics, vam aprovar l’Estatut i ara lluitarem contra l’Alzheimer.” Maragall també va anunciar que segui————————————————————————————————————————————— Dolors Camats, directora de la fundació, diu que a Maragall no el van aturar els límits administratius per fer el que creia ————————————————————————————————————————————— ria al capdavant de la Fundació Catalunya Europa. I va ser així. D’entre les iniciatives que es van impulsar destaca la creació d’una Xarxa d’Entitats Europeistes de Catalunya, amb una participació política molt plural, que denunciava que les institucions comunitàries eren “encara massa dèbils davant la fortalesa dels estats membres” i que la política europea seguia “molt centra- da en les relacions interestatals”. A poc a poc, la fundació es va convertir en un referent, un espai de debat sobre el futur d’Europa. A partir del 2011, al mateix temps que Maragall anava assumint un paper cada vegada més simbòlic, prenien un major protagonisme el seu germà Ernest i l’exconseller Antoni Castells, qui es va convertir en el president del consell assessor de l’entitat. Eren anys en què hi havia un debat intens en el socialisme català fruit del nou escenari polític provocat per la sentència del Tribunal Constitucional contra l’Estatut, amb una pugna entre els militants del sector més catalanista i els que es decantaven per les tesis del PSOE. Amb el pas dels anys, la Fundació Catalunya Europa (www.catalunyaeuropa.net) s’ha acabat convertint també en una plataforma per donar a conèixer el pensament i l’acció de govern de qui va ser alcalde de Barcelona i president de la Generalitat. Dolors Camats, que és directora de la fundació des del febrer de l’any passat, considera que el pensament de Pasqual Maragall ha quedat clarament reforçat amb el pas dels anys i s’ha trencat aquella “imatge tan injusta d’un polític que improvisa”. Una de les aportacions que destaca Camats és la ca- a Des del 2017 ha impulsat tres llibres col·lectius, el darrer dedicat al seu compromís europeu Pasqual Maragall. Pensament i acció b Autoria: Jaume Claret (coord.) b Editorial: La Magrana Maragall i el govern de la Generalitat b Autoria: Josep M. Muñoz (edit.) b Editorial: RBA pacitat de l’expresident de la Generalitat per avançar alguns temes que han acabat esdevenint centrals en l’agenda pública: “Maragall és capaç d’anticipar perquè es prepara. Llegeix, escriu, està al dia i no deixa mai d’estudiar i reflexionar. També pel seu inconformisme davant els problemes i la seva energia per canviar el que no funciona. I per la creença que la política ha de ser útil a la gent, per això s’envolta de gent molt professional. Tot plegat li permet pensar a llarg termini, li fa detectar allò que és realment central i cal abordar. Que avui parlem de nou de la llei de barris o de millorar l’autogovern, en són exemples”, remarca Dolors Camats. La fundació, segons explica la seva directora, combina activitats de difusió del pensament i l’acció de Pasqual Maragall, com ara les publicacions, amb accions de reflexió i divulgació sobre la construcció europea, els grans reptes urbans o la qualitat democràtica. Tot plegat, a través de premis, seminaris, col·loquis. Camats destaca: “El que més ens interessa és portar a l’actualitat les idees força de Maragall i la seva manera d’entendre la política, Europa i el país, i com va fer possible alinear esforços públics i privats per transformar, fent sempre ús del diàleg amb propis i adversaris.” ■ �|3 EL PUNT AVUI DISSABTE, 7 DE SETEMBRE DEL 2024 Paola Lo Cascio, Andreu Mayayo i Òscar Monterde. Historiadors “Pasqual Maragall va ser molt anticipador en l’anàlisi europea” a Acaben de publicar un llibre dedicat al compromís de Pasqual Maragall en el projecte d’integració política europea a Defensen que el pensament i l’acció de l’expresident de la Generalitat poden ajudar a reflexionar sobre els reptes pendents Pere Bosch i Cuenca BARCELONA E n el prefaci del llibre se’ns recorda que aquest volum és un “complement necessari” dels dos que s’havien publicat, sobre el pensament de Pasqual Maragall (2017) i sobre la seva etapa com a president de la Generalitat (2021). En quin sentit? Andreu Mayayo: Fins ara se n’havien publicat dos volums, un sobre l’etapa com a alcalde de Barcelona i un altre com a president de la Generalitat. Calia ferne un altre sobre la dimensió internacional. Nosaltres formem part d’un projecte de recerca del ministeri centrat en l’aportació del municipalisme democràtic en la construcció europea. I Maragall té una dimensió europea molt important. Té una frase molt famosa que diu: “Catalunya com a punt de sortida, no d’arribada.” Aquesta construcció vol dir que no és nacionalisme, sinó que és federalisme. No tan sols del que normalment se’n diu dels estats o les regions, sinó bàsicament i fonamentalment també de les ciutats i de les àrees metropolitanes. En el seu moment aquest model es contraposava al de les regions, liderat per Jordi Pujol. Eren realment dos models contraposats? 118651-1283410Q . titucions europees com a molt llunyanes, defensa que les ciutats han de tenir un paper determinant. I això ho veus també en un tema que ha estat molt de moda darrerament, que és el del reconeixement del català a Europa. La primera tanda d’aquesta batalla es fa a partir de final dels anys vuitanta, però els primers passos es fan el 2004 perquè José Luis Rodríguez Zapatero necessita els vots d’ERC. La Generalitat s’implica en aquesta batalla, però Maragall es cuida molt d’explicar que no defensa el català amb un argumentari identitari, sinó per demostrar que la Unió Europea és una institució que és capaç de garantir la diversitat cultural i lingüística. Té un article en què reivindica la lluita pel reconeixement del català com una lluita que té a veure no tant amb Catalunya, ❝ Maragall no concep les institucions tant de forma jeràrquica, sinó horitzontal (Paola Lo Cascio) sinó amb els valors de la UE i com aquesta UE vertebra un espai i garanteix la llibertat. Lo Cascio, Monterde i Mayayo, a la facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona ■ ORIOL DURAN Paola Lo Cascio: Són dues visions diferents. Tot això passa a finals dels vuitanta i principis dels noranta, amb un debat sobre la suposada pèrdua de poder dels estats nació. Al final no va ser així, però en aquell moment s’obre un debat sobre el tema. Sí que són dos models molt diferents, perquè en el fons la lògica de Pujol és una estratègia regionalista per a un objectiu nacionalista. I, aquesta, quina és la idea? La idea és vehicular a través del contenidor regió una cosa que en el fons entra en la concepció d’estat nació. I com que no ho puc fer en un estat, ho faré en una regió. La lògica de Pasqual Maragall és totalment diferent, perquè té un component que és molt anticipador i també molt útil, fins i tot per al debat que es té ara, que és que ell no concep les institucions tant de forma jeràrquica, sinó horitzon- tal. I, per tant, entén que són institucions europees tant els estats com les regions i les ciutats. I, a més a més, les ciutats tenen una particularitat molt destacada, i és que no només són l’administració més propera a la ciutadania, sinó també la que és capaç de construir més sinergia amb la societat civil. I com que la preocupació de fons de Maragall és que els ciutadans i les ciutadanes perceben les ins- Un dels conceptes que comentava és l’advertiment que fa Maragall respecte a l’allunyament de les institucions europees per part de la ciutadania. Un tema molt vigent... Òscar Monterde: Sí, es tracta d’una preocupació que és molt actual. Ell ja anticipa que les institucions europees s’estaven allunyant de la ciutadania. I la idea que té per salvar aquesta distància (i aquí pesa molt la seva formació municipalista) és donant protagonisme a les ciutats. Ell defensa que l’Europa dels estats nació genera moltes Passa a la plana següent �4 | Dossier | El llegat de Maragall EL PUNT AVUI DISSABTE, 7 DE SETEMBRE DEL 2024 Els tres autors, a l’entrada de la facultat de Geografia i Història, on exerceixen de professors ■ QUIM PUIG Ve de la plana anterior fronteres, genera molta resistència, i des de les ciutats es poden superar els límits que els estats imposen en la construcció de nous espais. Això, en el cas d’Europa, ho podrà experimentar molt més, una part en la seva teoria més purista, diguem, més de xarxes de ciutat. Però Europa pot provar una altra cosa, que és generar certs espais més institucionals que superin també aquestes xarxes. I, per tant, aquí és on hi ha una concepció diferent d’un regionalisme vinculat a les nacions, que és aquesta idea de macroregions. Ell considera Europa com un sistema urbà i defensa que hi ha diferents xarxes, diferents regions urbanes que ens dibuixen o que ens poden ajudar a articular aquesta Europa. Si fem cas del que s’ha acabat imposant, es tracta d’una batalla que guanya o que perd? Paola Lo Cascio: Les dues coses. D’una banda la guanya perquè tot just després del Tractat de Maastricht (1992) es crea l’anomenat Comitè de les Regions, que havia de ser la cambra de representació territorial. I hi ha una pugna molt forta sobre si aquest Comitè de les Regions havia de ser només de les regions o si les ciutats hi havien de tenir un paper. I aquesta és una batalla que guanya, perquè finalment a dins del comitè no només hi ha regions, sinó que també hi ha ciutats, i de fet ell acaba sent president del Comitè de les Regions. Però, d’una altra banda, també la perd perquè en realitat quan es planteja la reforma del Comitè de les Regions en el Tractat d’Amsterdam, ell reclama l’aprovació d’un protocol que defineixi millor i faci ❝ Maragall té una frase famosa que diu: “Catalunya com a punt de sortida, no d’arribada” (A. Mayayo) més operativa la subsidiarietat, i això no l’hi compren. En canvi, guanya perquè, en realitat, avui en dia existeixen tota una sèrie d’instruments que no han passat via tractat però que sí que existeixen a Europa, com les agències de cooperació territorial, les mateixes euroregions, les agendes urbanes..., que a l’hora de la veritat donen resposta a la idea que si tu tens un problema d’aigua, sigui a Barcelona, sigui a Montpeller, es tracta del mateix problema. I que per tant la Unió Europea pot haver de pensar de donar respostes comunes. Un altre dels temes que apareixen en el llibre és el pluralisme d’identitats. Com es concreta? Òscar Monterde: Aquí hi ha un símbol que s’hi representa molt, que és Sarajevo. El que s’està atacant és una concepció d’Europa. Anem cap a una Europa simbolitzada per aquesta ciutat, que és una ciutat diversa, multicultural, que ha de representar les tres grans religions, que significa un aspecte de convivència, de diversitat, que és el que ell defensa d’Europa. La idea de xarxa porta una concepció de les identitats que segurament és més difusa, més dispersa, més diversa. I això sí que és una de les tensions en el seu pensament. Com compaginar això amb les identitats que la gent expressa i que té des de la seva ciutat fins a la regió o la nació. Ell s’aferra molt a l’article de Václav Havel, que farà traduir. També busca aquesta síntesi, la idea de cercles concèntrics on no hi ha una única identitat, sinó que tothom té cercles de diferents identitats que es compaginen. I això és el que ens ajudarà a construir aquesta Europa també diversa. A l’hora de plasmar el seu model a les institucions s’aferra més a la idea de Havel i a l’hora de construir una xarxa més difusa mediterrània s’aferra més a una diversitat més genèrica, per dir-ho d’alguna manera. I aquesta és una de les tensions principals quan parlem de l’ampliació europea. Ell serà un Pasqual Maragall i l’Europa pròxima b Autoria: Paola Lo Cascio, Andreu Mayayo i Òscar Monterde b Editorial: RBA b Pàgines: 271 gran defensor de la incorporació de Turquia. Fins i tot quan parla de les euroregions i d’aquests sistemes urbans, molts cops hi inclou part del nord d’Àfrica i els països del Magreb. I de fet farà veure que la capital d’estat més propera a Barcelona precisament és la ciutat d’Alger. Paola Lo Cascio: La idea fonamental és que allò que articula drets és el dret de ciutadania. A partir d’aquesta idea, el que ha de fer Europa és proveir la gent d’aquest dret de ciutadania. Dins d’aquest dret, evidentment, hi ha el respecte i la salvaguarda de les diverses identitats. És com revertir el mecanisme que s’havia fet servir històricament durant els segles XIX i XX, quan es partia de la identitat i a partir d’aquesta identitat es generava ciutadania. Doncs aquí és una mica independent: tu tens la ciutadania i aquesta ciutadania es defineix a partir del fet que tu ets ciutadà d’un lloc, precisament d’un lloc europeu, perquè Europa és un lloc on es salvaguarden les identitats múltiples, concèntriques i diverses que com a ciutadà tens. I en aquest sentit sí que crec que és molt anticipador i molt escaient ara mateix. Tenim un percentatge de població europea, ni blanca, ni catòlica, ni cristiana. I amb això, o inventem alguna forma de donar-li una ciutadania que puguin sentir com a pròpia o estem perduts. ■ � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 05. Recursos d'informació Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Aplega la documentació bibliogràfica relacionada amb Pasqual Maragall (no generada per ell). Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource El llegat de Maragall Creator An entity primarily responsible for making the resource Bosch Cuenca, Pere Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2024-09-07 Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Maragall Mira, Pasqual, 1941- Fundació Catalunya Europa Europa Pròxima Europa Description An account of the resource Reportatge publicat a El Punt Avui sobre la Fundació Catalunya Europa, que inclou una entrevista als autors del llibre "Pasqual Maragall i l'Europa pròxima", Paola Lo Cascio, Andreu Mayayo i Óscar Monterde. Source A related resource from which the described resource is derived El Punt Avui Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. <a href="https://www.elpuntavui.cat/politica/article/17-politica/2455604-el-llegat-de-maragall.html" target="_blank" rel="noopener">https://www.elpuntavui.cat/politica/article/17-politica/2455604-el-llegat-de-maragall.html</a> EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles Sobre Pasqual Maragall https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/26/2855/portada_pm-europa-proxima.jpg 2f0be9d5ca5a2b47cef609db0197d515 https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/26/2855/pasqual-maragall-y-la-europa-proxima_6188c023_500x766.jpg 19318240c838c264066651cfaa937d03 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 05.01. Programa Llegat Pasqual Maragall Type The nature or genre of the resource Subsèrie Description An account of the resource Documents sorgits de les activitats de difusió i recerca del programa de la Fundació Catalunya Europa, Llegat Pasqual Maragall. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Pasqual Maragall i l'Europa Pròxima Creator An entity primarily responsible for making the resource Monterde, Óscar Lo Cascio, Paola Mayayo, Andreu Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2024 Type The nature or genre of the resource Monografia Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Castellà Anglès Subject The topic of the resource Maragall Mira, Pasqual, 1941- Europa Europa Pròxima Catalunya Barcelona Comitè de les Regions Acció política Abstract A summary of the resource. Pasqual Maragall i Mira (Barcelona, 1941), alcalde de Barcelona i president de la Generalitat de Catalunya, ha estat una figura rellevant de la política catalana i espanyola dels darrers quaranta anys. Seguint amb la voluntat d’analitzar-lo i donar-lo a conèixer, la Fundació Catalunya Europa ha impulsat la realització d’una nova recerca que s’afegeix a les dues ja publicades en torn a la seva figura i la seva acció política: Pasqual Maragall. Pensament i acció i Maragall i el govern de la Generalitat: les polítiques del canvi. Aquest cop per aprofundir en el seu compromís amb el projecte d’integració política europea i la seva incansable activitat internacional, moguda pel convenciment de la importància d’Europa com a arena política fonamental, necessària i de futur. En aquest volum es tracta l’experiència de l’alcalde dels Jocs Olímpics i la projecció internacional de Barcelona, de l’home i dirigent polític colpit i compromès amb la pau durant el conflicte dels Balcans, de l’impulsor de la diplomàcia de ciutats i de la cooperació descentralitzada a la Mediterrània, del president del Comitè de les Regions, del professore de la Università Roma Tre que estudia, pensa, debat i reflexiona sobre Europa amb acadèmics i dirigents polítics. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Barcelona Publisher An entity responsible for making the resource available RBA Libros Fundació Catalunya Europa Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context ISBN Català: 9788411325370 ISBN Castellà: 9788411325363 Description An account of the resource 272 p. en català. 296 p. en castellà xxx p. en anglès. License A legal document giving official permission to do something with the resource. Adquirir el llibre en català, castellà, o anglès, tant en format digital com imprès en paper, a RBA: <a href="https://www.rbalibros.com/rba-no-ficcion/pasqual-maragall-leuropa-proxima_7497" target="_blank" rel="noopener">https://www.rbalibros.com/rba-no-ficcion/pasqual-maragall-leuropa-proxima_7497</a> EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Sobre Pasqual Maragall https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/12/2856/002SUPJT.pdf 8cf283b01709db378bd286c2692750c2 PDF Text Text Segre Cod: 169394393 22/09/24 Lérida Pr: Tirada: Dif: Secc: SOCIEDAD Valor: 5.640,22 € Area (cm2): 878,4 Ocupac: 95,84 % Doc: 1/1 Diaria 7.404 6.243 Autor: M. CABELLO Pagina: 42 Num. Lec: 22000 ENTREVISTA POLÍTICA L ’Ateneu Popular de Ponent va acollir divendres passat a la tarda la presentació del llibre Pasqual Maragall i l’Europa pròxima, una obra publicada per la Fundació Catalunya Europa que aprofundeix el compromís del que va ser president de la Generalitat i alcalde de Barcelona amb el projecte d’integració política europea i la seua activitat internacional. La seua filla, Airy Maragall, presidenta de la Fundació Catalunya Europa, explica en aquesta entrevista quina era la idea d’Europa que el seu pare volia construir. «El meu pare anhelava un model europeu federalista i plural» Airy Maragall ❘ PRESIDENTA DE LA FUNDACIÓ CATALUNYA EUROPA ❘ AMADO FORROLLA M. CABELLO Quina Europa anhelava el president Pasqual Maragall quan va crear el 2007 la Fundació Catalunya Europa? Europa és un projecte que ha estat sempre present en el pensament de Pasqual Maragall. En tots els càrrecs que ha ocupat sempre ha tingut la mirada posada en l’horitzó europeu, anhelant un model federalista, plural, progressista i amb un paper rellevant dels governs locals. Tot això perquè les polítiques europees estiguin al servei de la gent i siguin molt més properes a la integració, a la igualtat i a la justícia social. Anhelava un sistema en el qual les ciutats i els governs locals, que estan més a prop del ciutadà, tinguessin més veu i vot, formant part de la presa de decisions. Què creu que pensaria el seu pare de la situació política europea actual? Aquesta és una pregunta que ens fem en molts moments i que no tenim manera de saber. Del que estem segurs és que si estigués en actiu tindria veu i la faria sentir. Sabem que estaria treballant per aconseguir aquesta Europa amb justícia social, amb una qualitat democràtica i amb unes institucions fortes que puguin treballar d’una forma efectiva pel bé dels ciutadans. I sabem que ho faria tant a nivell europeu com català i barceloní, amb responsabilitat, amb diàleg i amb una mirada estratègica, pensant sempre en el benefici a llarg termini i per a la quantitat de gent més àmplia. Amb respecte envers totes les posicions polítiques, les persones i les institucions. I allà és on fem més èmfasi des de la fundació, no tant en el què (una mirada federalista i progressista), sinó en el com (una forma de fer política). En els últims anys hi ha hagut un auge de la ultradreta en tots els estadis polítics, es troben contra les cordes aquests valors democràtics que va defensar el seu pare? Des de la fundació estem convençuts que la ultradreta es combat des d’una política eficaç que treballi per millorar i garantir els drets en habitatge, educació i sanitat pública. Aquesta és la idea que creiem « « « que cal defensar i exigir als nostres representants. Avui dia existeix un cert desencant polític, especialment entre els més joves. Com afronten aquest repte des de la seua fundació? Tenim molts programes i activitats que estan dirigides i protagonitzades per joves, com el premi Què és per a tu Europa?, per a estudiants de Secundària, o els Europa Jove, que reconeixen aquells treballs d’investigació de Batxillerat que analitzin un tema relacionat amb la UE. Hem de trobar els canals per escoltar els joves i anar construint una societat més implicada, que no se sentin abandonats. De vegades els esmentem i els escoltem poc. Es troba a Lleida per presentar el llibre ‘Pasqual Maragall i l’Europa pròxima’. Què trobaran els lectors en aquesta obra? La Fundació Catalunya Europa treballa per preservar el llegat de Pasqual Maragall de moltes formes diferents. Una d’aquestes és la publicació de treballs sobre el seu pensament i la seua trajectòria com a polític. Després de publicar Pasqual Maragall. Pensament i acció (2017) i Maragall i el govern de la Generalitat: les polítiques del canvi (2021), aquest tercer llibre se centra en la seua visió europea. Recull molts textos, conferències, articles i discursos que estan relacionats amb aquesta idea que tenia d’Europa i la seua activitat política. Recull també testimonis de gent que va treballar juntament amb Pasqual Maragall al llarg de tota la seua trajectòria. L’octubre del 2007, el mateix any en què va impulsar aquesta fundació, Pasqual Maragall va Pasqual Maragall feia política amb respecte, diàleg i responsabilitat» Va treballar perquè els governs locals tinguessin un paper més rellevant» Hem de trobar canals per escoltar i implicar la gent jove» anunciar que li havien diagnosticat Alzheimer. Vostè ha viscut de prop la dura realitat d’aquesta malaltia, que precisament ahir va commemorar el seu Dia Mundial. Quin creu que hauria de ser el paper de les institucions cap a aquesta malaltia? Des de la Fundació Pasqual Maragall s’està fent un treball ingent des de fa molts anys per promoure la investigació científica de l’Alzheimer i divulgar aquesta malaltia, per aconseguir que estigui justament a l’agenda social i política. L’entitat s’ha convertit en un referent polític i també científic per avançar en la recerca d’una cura o una forma de prevenir l’Alzheimer. S’ha avançat molt en els últims anys, també pel que fa a l’atenció per part de les administracions, però encara queda molt per fer. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 05. Recursos d'informació Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Aplega la documentació bibliogràfica relacionada amb Pasqual Maragall (no generada per ell). Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Entrevista a Airy Maragall: El meu pare anhelava un model europeu federalista i plural Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall Garrigosa, Airy Cabello, María Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2024-09-22 Type The nature or genre of the resource Entrevista Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Maragall Mira, Pasqual, 1941- Europa Federalisme Fundació Catalunya Europa Description An account of the resource Entrevista a Airy Maragall al diari Segre, com a presidenta de la Fundació Catalunya Europa, en motiu de la presentació a Lleida del llibre "Pasqual Maragall i l’Europa pròxima". Source A related resource from which the described resource is derived Segre Abstract A summary of the resource. L’Ateneu Popular de Ponent va acollir divendres passat a la tarda la presentació del llibre Pasqual Maragall i l’Europa pròxima, una obra publicada per la Fundació Catalunya Europa que aprofundeix el compromís del que va ser president de la Generalitat i alcalde de Barcelona amb el projecte d’integració política europea i la seua activitat internacional. La seua filla, Airy Maragall, presidenta de la Fundació Catalunya Europa, explica en aquesta entrevista quina era la idea d’Europa que el seu pare volia construir. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Lleida EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes Sobre Pasqual Maragall Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 05. Recursos d'informació Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Aplega la documentació bibliogràfica relacionada amb Pasqual Maragall (no generada per ell). Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Serem Presidents Creator An entity primarily responsible for making the resource Aixalà i Blanch, Albert Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2024-10-17 Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Maragall Mira, Pasqual, 1941- Eleccions Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) Ciutadans pel Canvi Parlament de Catalunya President de la Catalunya. Generalitat Description An account of the resource Article publicat al número a la revista Política & Prosa, amb motiu del 25 aniversari de les eleccions al Parlament de Catalunya de 1999. Source A related resource from which the described resource is derived Política & Prosa Abstract A summary of the resource. Pasqual Maragall va vèncer en vots però no en escons i no es va poder proclamar el canvi. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Barcelona Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context <a href="https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/items/show/2853" target="_blank" rel="noopener">https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/items/show/2853</a> EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles Sobre Pasqual Maragall https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/12/2858/Anselmo_Carretero_Pasqual_Maragall_i_l_Espanya_plurinacional_politica_prosa.pdf 89cd9be1974b2c472b633dcd1b8ff95f PDF Text Text 12/11/24, 11:45 Anselmo Carretero, Pasqual Maragall i l’Espanya plurinacional | política&prosa Idioma CAT ES SUBSCRIURE'M ACCÉS SUBSCRIPTORS  ON TROBAR LA REVISTA QUI SOM? AUTORS CONTACTA  VEURE EL MEU COMPTE   SORTIR   ACCÉS SUBSCRIURE'M ARA SUBSCRIPTORS REVISTA EDITORIALS POLÍTICA DOSSIER CULTURA  PERSONES  PARTICIPACIÓ   Cerca... NÚM. 73 POLÍTICA | SUBSCRIPTORS Anselmo Carretero, Pasqual Maragall i l’Espanya plurinacional Tots dos pensaven que la idea de «nació de nacions» respon molt millor a la nostra història que no pas el relat d’una nació única, uniformadora i excloent Anselmo Carretero Txema Castiella 24 OCTUBRE 2024 Gestionar el consentiment https://politicaprosa.com/anselmo-carretero-pasqual-maragall-i-lespanya-plurinacional/ 1/14 �12/11/24, 11:45 Anselmo Carretero, Pasqual Maragall i l’Espanya plurinacional | política&prosa  E     l novembre del 2002 Pasqual Maragall, que encara no era president de la Generalitat, va enviar una carta oberta al llavors president del govern, José Luis Rodríguez Zapatero. Es tracta d’una carta que, encara que eminentment política, té un to personal i aquell registre de reflexió amb què Maragall aconseguia una atenció especial. Hi elogia l’estil dialogant de Zapatero i constata que una de les estratègies de confrontació de la dreta per oposar-se al seu govern és «relanzar un nacionalismo español fatuo y agresivo. Con esa actitud y ese lenguaje se compromete el futuro de España como unión de los pueblos que la forman, que es precisamente lo que la Constitución y los Estatutos garantizan». La concepció d’Espanya és un tema tan recurrent que pot cansar, però aquesta recurrència en la nostra història no fa res més que assenyalar que tenim un problema amb el model d’Estat, que històricament no s’ha adequat a la nostra pluralitat. Maragall és conscient del material delicat que viatja amb el debat identitari, però, precisament per això, considera necessari abordar-lo. «Ese tema de las identidades –escriu a Zapatero– es el que más fácilmente puede inflamar pasiones y prohibirnos que cumplamos con nuestras obligaciones sociales. Pero también, y de modo muy principal, porque tú y yo las sentimos profundamente y, siendo distintas, las https://politicaprosa.com/anselmo-carretero-pasqual-maragall-i-lespanya-plurinacional/ 2/14 �12/11/24, 11:45 Anselmo Carretero, Pasqual Maragall i l’Espanya plurinacional | política&prosa compartimos. Porque tenemos la obligación de explicarlas y hacerlas respetar.» I per això evoca el pensament d’un veterà militant socialista i republicà: «Tu compatriota Anselmo Carretero, el segoviano-leonés muerto en México hace poco, el amigo de los catalanes exiliados, de los Bosch i Gimpera y de los Xirau, el infatigable propagador de la España nación de naciones, nos obliga mucho. Los socialistas de España tenemos en él un referente de un valor inmenso». Anselmo Carretero és un vell conegut dels estudiosos del federalisme a Espanya, però un gran desconegut per a la majoria, encara que Enric Juliana el va rescatar en algunes memorables cròniques durant el procés. Nascut el 1908 a Segòvia, fill de Luis Carretero Nieva, pare del regionalisme castellà, Anselmo es va formar a la Residencia de Estudiantes, va ser enginyer, militant del PSOE des de jove i defensor de la República. Amb la derrota republicana serà un dels molts exiliats acollits per un Mèxic fraternal i des d’aquest exili mexicà desenvoluparà, en paral·lel a la seva activitat com a enginyer agrònom, una intensa tasca intel·lectual per estudiar les nacionalitats espanyoles. PUBLICITAT https://politicaprosa.com/anselmo-carretero-pasqual-maragall-i-lespanya-plurinacional/ 3/14 �12/11/24, 11:45 Anselmo Carretero, Pasqual Maragall i l’Espanya plurinacional | política&prosa Observa i analitza les diferències importants que hi ha entre els diversos pobles que conformen Espanya i escriu que un viatger «notará mayores diferencias aparentes entre un vasco y un andaluz, un catalán y un extremeño, un aragonés y un gallego que entre un alemán y un austríaco, un sueco y un noruego, un argentino y un uruguayo». Carretero no hi veu cap problema, al contrari. Celebra aquesta diversitat i no té inconvenient, seguint les petjades de Pi i Margall o del seu pare mateix, a considerar que Espanya és una comunitat de pobles, de nacionalitats diferents, fruit de la història i de la voluntat de la gent. Serà ell qui parlarà d’Espanya com d’una nació de nacions, una expressió afortunada que produeix urticària i pànic en molts que conceben Espanya amb una fe més religiosa que racional. Una estreta amistat Però quina és la vinculació de Pasqual Maragall i Anselmo Carretero? Carretero havia fet amistat amb Jordi Maragall, fill del poeta Joan Maragall i pare de Pasqual, a través de Basi Mira. Anselmo i Basi, que seria la dona de Jordi Maragall, s’havien conegut a Madrid el 1931, quan ella estudiava a la Institución Libre de Enseñanza, fundada per Giner de los Ríos, en la mateixa època en què Anselmo estudiava a la Residencia de Estudiantes. Allí van treballar una bona amistat. Tant és així que quan el ja matrimoni Maragall viatja el 1964 a Mèxic, i coincideixen en un sopar amb Anselmo Carretero, Jordi Maragall explica divertit com es va «alarmar https://politicaprosa.com/anselmo-carretero-pasqual-maragall-i-lespanya-plurinacional/ 4/14 �12/11/24, 11:45 Anselmo Carretero, Pasqual Maragall i l’Espanya plurinacional | política&prosa en veure un senyor que s’abraçava tan cordialment a Basi». De tornada a Madrid, Jordi escriu donant Pasqual Maragall va notícia que ha llegit aprofitar la seva estada d’estudiant als Estats d’una tirada el llibre Las nacionalidades españolas. «Es bueno, Units per viatjar a Mèxic i conèixer claro y preciso», Carretero. escriu. Des d’aquella primera carta del 1964 fins a la darrera el 1996 s’estén una àmplia correspondència (dipositada a la Fundació Pablo Iglesias) que és el testimoni d’una estreta amistat, on no falten les felicitacions de Nadal, telegrames, postals… però sobretot cartes, llargues cartes on flueix un diàleg, preocupat i esperançat en proporcions diverses, sobre la naturalesa d’Espanya. Les cartes de l’exili són un gènere literari en si mateixes, una fórmula epistolar sobre la qual es va construir un exercici estimulant de reflexió i d’entesa cordial. Jordi Maragall reconeixerà en Anselmo Carretero un «dels pocs que ens comprenen», perquè és un castellà que valora la defensa que fa Catalunya de la seva personalitat política i cultural i entén – sense necessitat de lleis– que la diversitat de llengües és un dels tresors culturals principals d’Espanya. La relació política s’intensifica amb la Transició democràtica, que permet a Carretero viatjar esporàdicament a Espanya, on vol influir en el debat constituent: «Mi interés en que esta obra – escriu en 1977 a Jordi, referint-se al seu llibre Los pueblos de España– se imprima pronto es porque el https://politicaprosa.com/anselmo-carretero-pasqual-maragall-i-lespanya-plurinacional/ 5/14 �12/11/24, 11:45 Anselmo Carretero, Pasqual Maragall i l’Espanya plurinacional | política&prosa período electoral, que parece aproximarse de verdad, y la etapa constituyente que le ha de seguir han de hacer de mayor actualidad e interés que nunca la cuestión de las nacionalidades y de las autonomías regionales y la constitución federal del Estado español». Aquesta visió federal els uneix i Jordi Maragall publicarà un article a la premsa catalana amb el significatiu i carreterià títol «Espanya, nació de nacions», on glossa i elogia l’obra Las nacionalidades españolas. Precisament diversos pares de la Constitució –entre ells Peces-Barba o Miquel Roca– atribueixen al treball de Carretero la inclusió del terme «nacionalitats» a la Constitució de 1978. PUBLICITAT Malgrat el soroll interessat L’obra d’Anselmo s’emmarca en l’estima que professava cap als catalans. Per a Carretero, Catalunya era un exemple per a altres pobles d’Espanya i el germen del federalisme que ell propugnava. En una altra carta a Jordi Maragall https://politicaprosa.com/anselmo-carretero-pasqual-maragall-i-lespanya-plurinacional/ 6/14 �12/11/24, 11:45 Anselmo Carretero, Pasqual Maragall i l’Espanya plurinacional | política&prosa escriu «pues, contra lo que suele afirmarse, las concepciones políticas más cabales de la nación española han salido hasta nuestra época de mentes catalanas», entre les quals cita Pi i Margall, el poeta Joan Maragall o Bosch i Gimpera. La història confirma, malgrat el soroll interessat, que els avenços que s’han produït en la vertebració plural d’Espanya sempre han vingut per l’impuls català, com afirmava Carretero. La darrera polèmica sobre el finançament singular no deixa de ser, en potència, un pas més cap a un federalisme també fiscal. Aquesta relació amb els «amics catalans» s’havia iniciat els primers anys de l’exili i se simbolitza en la profunda amistat amb Pere Bosch i Gimpera. Però, a més, com que Carretero va ser sempre un militant del PSOE, les relacions amb els socialistes catalans suposen un capítol destacat de la seva trajectòria. Va escriure a la publicació L’hora socialista un treball sobre federalisme i socialisme a Espanya, va fer amistat amb Lluís Armet, amb Raimon Obiols, amb Solé Tura… A la darrera carta que Anselmo escriurà a Jordi el 1996 diu: «Nunca olvido que mis ideas sobre las nacionalidades y mis concepciones sobre la nación española donde han encontrado mayor calor e inteligente acogida ha sido entre los socialistas catalanes y los compañeros de la Fundación Rafael Campalans». Tot i que el PSOE ha tingut al llarg de la seva història un corrent federalista (des de Besteiro o Largo Caballero fins a Jáuregui o Ximo Puig més recentment), les posicions de Carretero eren minoritàries al Comitè Federal del PSOE. https://politicaprosa.com/anselmo-carretero-pasqual-maragall-i-lespanya-plurinacional/ 7/14 �12/11/24, 11:45 Anselmo Carretero, Pasqual Maragall i l’Espanya plurinacional | política&prosa Una esperança d’entesa És en aquest context doble, d’amistat amb la família Maragall i de sintonia amb els socialistes catalans, on s’emmarca la relació entre Pasqual Maragall i Anselmo Carretero. Pasqual va aprofitar la seva estada d’estudiant als Estats Units per viatjar a Mèxic i conèixer personalment Anselmo. Són dues generacions diferents: la de la República i la de la Transició democràtica. Pasqual descobrirà en el vell amic del seu pare un inspirador de les visions federalistes d’una Espanya diferent i, sobretot, reconeixerà en Carretero una esperança d’entesa entre els pobles d’Espanya. Carretero segueix des de Mèxic la carrera de Pasqual Maragall i veu amb entusiasme com el fill del seu amic és elegit alcalde de Barcelona, impulsa la seva gran transformació, lidera un socialisme modern i desacomplexat i projecta la ciutat a escala internacional. Celebra com a propi l’èxit dels Jocs Olímpics de 1992. PUBLICITAT https://politicaprosa.com/anselmo-carretero-pasqual-maragall-i-lespanya-plurinacional/ 8/14 �12/11/24, 11:45 Anselmo Carretero, Pasqual Maragall i l’Espanya plurinacional | política&prosa Amb motiu de la mort de Carretero, l’any La història confirma 2002 a Ciutat de Mèxic, que els avenços que s’han produït a la Pasqual Maragall escriu al director del diari El Mundo, Pedro J. Ramírez, celebrant la vertebració plural d’Espanya sempre han necrològica que hi ha vingut per l’impuls català, com afirmava escrit César González- Anselmo Carretero. Calero i sent la necessitat de fer-hi alguna aportació: «El punto en que Anselmo superó a todos, anticipándose en muchos años a la Constitución de 1978, fue el del concepto de España como nación de naciones. Si se quiere entender bien la Constitución cuando habla del pueblo español como fuente de soberanía y de los pueblos de España como componentes básicos de esa soberanía, léase la obra de Carretero, léase su conferencia sobre Castilla y Cataluña en el Casal català de México, creo recordar que presentado por Bosch i Gimpera, que fue rector de la Universidad Autónoma de Barcelona, durante la República». Pasqual Maragall intuïa que allò que havia esdevingut durant l’exili republicà, a Mèxic i a altres països, tenia un paper destacat en la manera d’abordar la transició democràtica i la plurinacionalitat. L’exili havia estat font de diàleg, fraternitat i reflexió entre forces diferents. A l’article «Parece mentira», publicat el 2005 a El País, va escriure el següent: https://politicaprosa.com/anselmo-carretero-pasqual-maragall-i-lespanya-plurinacional/ 9/14 �12/11/24, 11:45 Anselmo Carretero, Pasqual Maragall i l’Espanya plurinacional | política&prosa «La España que había enfrentado a castellanos y catalanes, y a la España profunda con Madrid y Barcelona, generó en 1939 un exilio extraordinario, muy singular. No se entiende la estabilidad cierta de los últimos 25 años sin la forzosa, pero profunda y genuina, amistad entre catalanes y castellanos, vascos y gallegos, andaluces y asturianos, forjada fuera de España, mayormente en el exilio americano. Parece como si el castigo de la dictadura hubiera obligado a los díscolos pueblos de España, expulsados del aula peninsular, a reconstruir un lenguaje educado y común fuera de ella.» PUBLICITAT ‘Parece mentira’ En aquest article, Maragall lamenta que tota aquesta amistat profunda «no baste para que la España de la desconfianza haya bajado banderas y aceptado que es una nación de naciones, como defendió mejor que nadie Anselmo Carretero, también exiliado en México y asiduo a los Congresos del PSOE, donde defendía sus ideas a las tantas de la madrugada». I acabava el seu https://politicaprosa.com/anselmo-carretero-pasqual-maragall-i-lespanya-plurinacional/ 10/14 �12/11/24, 11:45 Anselmo Carretero, Pasqual Maragall i l’Espanya plurinacional | política&prosa article amb aquestes paraules tan actuals: «Parece mentira que tantos años después estemos todavía bregando con las mismas incomprensiones que entonces se empezaron a franquear.» La proposta del nou Estatut d’Autonomia de Carretero parlarà Catalunya, impulsada d’Espanya com una nació de nacions, una per Pasqual Maragall, aprovada al Parlament de Catalunya, a les Corts i ratificada de nou a Catalunya, va ser un intent d’avançar en aquesta articulació expressió afortunada que produeix urticària i pànic en molts que conceben Espanya amb una fe més religiosa que racional. plurinacional d’Espanya. En una conferència pronunciada el setembre de 2003 a les Drassanes de Barcelona, amb el títol «L’Estatut que volem», Maragall afirmava: «L’Estatut que volem ha de ser una renovació del pacte amb tots els pobles d’Espanya, d’Europa i del món. Per nosaltres, l’Estatut és una opció, lliurement assumida, de participar en la gran família dels pobles, de les nacions d’Espanya, d’Europa i del món, de què parlava Anselmo Carretero. Ah, quin personatge! Li hem de fer –i farem– un gran homenatge.» Homenatge pendent Els esdeveniments no van permetre aquell homenatge, que queda pendent. Aquest intent lleial d’actualitzar l’encaix de Catalunya a Espanya va ser malbaratat, amb un desastrós resultat, pels https://politicaprosa.com/anselmo-carretero-pasqual-maragall-i-lespanya-plurinacional/ 11/14 �12/11/24, 11:45 Anselmo Carretero, Pasqual Maragall i l’Espanya plurinacional | política&prosa portaveus de la nació uniforme, per aquells «separadors», expressió creada pel pare d’Anselmo, Luis Carretero Nieva, que treballen per enfrontar pobles i aconseguir que la convivència plural sigui difícil. Com dèiem al principi, la plurinacionalitat d’Espanya obliga a cercar contínuament el model d’estat que respecti i articuli millor aquesta diversitat. En aquest camí inacabable, figures com Anselmo Carretero i Pasqual Maragall, des de generacions i llocs diferents, suposen una referència per a un diàleg constructiu i respectuós. Tots dos pensaven que el caràcter nacional d’Espanya no es pot construir sobre la negació d’aquells pobles que se senten, alhora i legítimament, nacions. Per això la idea de «nació de nacions» respon molt millor a la nostra història que no pas el relat d’una nació única, uniformadora i excloent. Aquesta, parafrasejant l’expressió de Gabriel Celaya, «fue una historia mal contada». Arxivat a Anselmo Carretero · Espanya · Federalisme · Pasqual Maragall Compartir      Txema Castiella https://politicaprosa.com/anselmo-carretero-pasqual-maragall-i-lespanya-plurinacional/ 12/14 �12/11/24, 11:45 Anselmo Carretero, Pasqual Maragall i l’Espanya plurinacional | política&prosa És escriptor. PUBLICITAT Articles relacionats | Política Molt Xostakóvitx i molt poc Vivaldi RAFAEL RAMOS I MARÍN Anselmo Carretero, Pasqual Maragall i l’Espanya plurinacional TXEMA CASTIELLA Serem Presidents https://politicaprosa.com/anselmo-carretero-pasqual-maragall-i-lespanya-plurinacional/ 13/14 �12/11/24, 11:45 Anselmo Carretero, Pasqual Maragall i l’Espanya plurinacional | política&prosa Tot esperant la regió metropolitana ALBERT AIXALÀ I BLANCH RAFAEL PRADAS Qui som? Fundadors Butlletí Quinzenal Som una plataforma subscriptors periodística de debat obert i Una proposta plural i a la vegada un periodística amb instrument d’acció ideològica subscriptors polítiques de i política pel damunt de blocs disposats a canviar privacitat i de partits. les coses. Correu electrònic Accepto les Rebre el butlletí Subscriure’m ara © 2018 – 2024 Politica & Prosa SL | ISSN 2604-708X | JUNTA GENERAL SOCIS | Avís Legal | Política de Privacitat | Política de Cookies | Termes i condicions de contractació https://politicaprosa.com/anselmo-carretero-pasqual-maragall-i-lespanya-plurinacional/ 14/14 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 05. Recursos d'informació Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Aplega la documentació bibliogràfica relacionada amb Pasqual Maragall (no generada per ell). Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Anselmo Carretero, Pasqual Maragall i l’Espanya plurinacional Creator An entity primarily responsible for making the resource Castiella, Txema Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2024-10-24 Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Maragall Mira, Pasqual, 1941- Carretero y Jiménez, Anselmo, 1908-2002 Federalisme Espanya plural Nacionalisme Socialisme Maragall, Jordi, 1911-1999 Description An account of the resource Article publicat al número 73 de Política & Prosa. Source A related resource from which the described resource is derived Política & Prosa Abstract A summary of the resource. Tots dos pensaven que la idea de «nació de nacions» respon molt millor a la nostra història que no pas el relat d’una nació única, uniformadora i excloent. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles Sobre Pasqual Maragall Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 05.01. Programa Llegat Pasqual Maragall Type The nature or genre of the resource Subsèrie Description An account of the resource Documents sorgits de les activitats de difusió i recerca del programa de la Fundació Catalunya Europa, Llegat Pasqual Maragall. Imatge en moviment A series of visual representations imparting an impression of motion when shown in succession. Examples include animations, movies, television programs, videos, zoetropes, or visual output from a simulation. Duration Length of time involved (seconds, minutes, hours, days, class periods, etc.) 58:20 Producer Name (or names) of the person who produced the video Benecé Produccions Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Testimoni Llegat Pasqual Maragall: Salvador Sarquella Comerma Creator An entity primarily responsible for making the resource Muñoz, Josep M. Sarquella Comerma, Salvador Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2019-06-25 Type The nature or genre of the resource Entrevista Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Audiovisual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Barcelona Ajuntament de Barcelona Maragall Mira, Pasqual, 1941- Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya) Description An account of the resource Entrevista a Salvador Sarquella, filòleg, ex responsable de l'Oficina President Pasqual Maragall i estret col·laborador de Maragall tant durant la seva etapa d'alcalde com de president de la Generalitat. Cap de la Secretaria Tècnica d'ensenyament a l'Ajuntament de Barcelona (1979-1986) Secretari particular de l'alcalde de Barcelona Pasqual Maragall (1987-1991). Comissionat de l'alcalde per la vía pública a l'Ajuntament de Barcelona (1991-1996) Director de Serveis Generals de l'Ajuntament de Barcelona (1997-2006). Assessor del Conseller de Territori i Obres Públiques en matèria d'infrestructures de la Generalitat de Catalunya (2006-2011). Responsable de l'oficina d'expresident de Pasqual Maragall (2011-2016) Source A related resource from which the described resource is derived <iframe width="640" height="360" title="vimeo-player" src="https://player.vimeo.com/video/1073176228?h=44b82d0994" frameborder="0" referrerpolicy="strict-origin-when-cross-origin" allow="autoplay; fullscreen; picture-in-picture; clipboard-write; encrypted-media; web-share" allowfullscreen="allowfullscreen"></iframe> <div id="dublin-core-source" class="element"> <div class="element-text"> <p><a href="https://vimeo.com/1073176228" target="_blank" rel="noopener">Testimoni Pasqual Maragall: Salvador Sarquella</a><span>&nbsp;</span>de<span>&nbsp;</span><a href="https://vimeo.com/llegatpasqualmaragall">FCE - Llegat Pasqual Maragall</a><span>&nbsp;</span>a<span>&nbsp;</span><a href="https://vimeo.com/">Vimeo</a>.</p> </div> </div> Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Parc Tecnològic de Barcelona Rights Information about rights held in and over the resource <span>Entrevista a Salvador Sarquella del&nbsp;</span><a href="https://www.catalunyaeuropa.net/ca/pasqual-maragall/objectius/">Programa Llegat Pasqual Maragall</a><span>&nbsp;està subjecta a una llicència de&nbsp;</span><a href="https://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0/deed.ca">Reconeixement-NoComercial 4.0 Internacional de Creative Commons</a> EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes Testimonis Pasqual Maragall Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 05. Recursos d'informació Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Aplega la documentació bibliogràfica relacionada amb Pasqual Maragall (no generada per ell). Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data En línia Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Pasqual Maragall, el catalanisme cosmopolita Creator An entity primarily responsible for making the resource Puig Bordas, Oriol Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2026-01-26 Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Biografia Maragall Mira, Pasqual, 1941- Catalanisme Description An account of the resource <span>Article publicat al diari</span><em> Nació Digital</em><span>: <a href="https://naciodigital.cat/opinio/pasqual-maragall-el-catalanisme-cosmopolita.html" target="_blank" rel="noopener">https://naciodigital.cat/opinio/pasqual-maragall-el-catalanisme-cosmopolita.html</a></span> Source A related resource from which the described resource is derived Nació Digital EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles Sobre Pasqual Maragall https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/12/2861/20260309_Regio7_20PM_PCasaldaliga.pdf 7613b4aa79a75dc3ced4b3715254e355 PDF Text Text Descobreix les millors ofertes Subscriu-t'hi! Bages Sant Joan Sant Vicenç Sant Fruitós Sallent Santpedor Cardona Súria El dia que Pasqual Maragall va fer 8.000 quilòmetres per reconèixer un bagenc Es compleixen vint anys del viatge del llavors president de la Generalitat a São Félix do Araguaia (Brasil) per lliurar el Premi Internacional Catalunya al bisbe balsarenyenc Pere Casaldàliga Pere Casaldàliga rebent Pasqual Maragall a peu de pista, el 9 de març del 2006 / ARXIU REGIÓ7 PUBLICITAT Llegir A prop Jugar �David Bricollé Balsareny Actualitzada 09 MAR 2026 17:02 Avui fa exactament vint anys, qui ha esdevingut una de les figures del Bages i de Catalunya més rellevants internacionalment, era reconegut amb la més alta distinció del país. El fill de Cal Lleter, Pere Casaldàliga (Balsareny, 1928) rebia de mans del llavors president de la Generalitat, Pasqual Maragall, el Premi Internacional Catalunya, homenatge a la seva trajectòria, pensament i empremta. No va ser, a més a més, un lliurament convencional. L’habitual és que el lliurament es faci en seu governamental, en un acte solemne al qual el guardonat és convidat a recollir la distinció. En aquell cas, però, va ser el president català qui es va desplaçar milers de quilòmetres, fins a l’altre costat de l’atlàntic i al cor de l’Amazònia, per fer a mans del bisbe de São Félix do Araguaia la figura de ‘La lletra i la clau’, obra d’Antoni Tàpies, símbol amb el qual es materialitzava aquest reconeixement. Com que Casaldàliga havia decidit no tornar mai més a Catalunya, Pasqual Maragall va viatjar fins a l’Amazònia brasilera per lliurar-li personalment el guardó. Pere Casaldàliga amb Pasqual Maragall durant la visita de fa vint anys / ARXIU/REGIÓ7 A prop Jugar �El bisbe balsarenyenc va rebre el president de la Generalitat a peu de pista on va aterrar la petita avioneta en la qual viatjava Maragall. Un Maragall que va admetre que en aquell moment estava descobrint la veritable dimensió del religiós bagenc, a qui va qualificar de «l’home que està fent l’estatut dels pobles que viuen a l’altra cara del planeta». I en destacava el paper que podia jugar en el diàleg entre religions, afirmant que «obre una benvinguda amplíssima al diàleg de les diferents creences». Dedicat a les seves causes El lliurament del guardó va consistir en un petit acte protocol·lari, amb una demostració folklòrica i l’intercanvi de records (un collaret fet pels indígenes per a l’esposa de Maragall, Diana Garrigosa, i per al president un rem de fusta brasilera com el que va servir a les tribus locals per navegar pel riu Araguaia). Per la seva banda, el bisbe Casaldàliga va deixar clar en el seu discurs («Humanitzar la Humanitat, practicant la proximitat») que no acceptava el premi com un honor personal, sinó en nom de les causes que havia defensat tota la vida: la terra, els pobles indígenes i els drets humans. I també en memòria dels màrtirs com João Bosco Burnier i Dorothy Stang. Deia que viure al costat dels pobles indígenes l’havia fet «més català», perquè li havia permès redescobrir les arrels de la seva pròpia tribu maltractada i rebutjar qualsevol imperialisme cultural. Per a ell, la tasca essencial era clara: humanitzar-nos a través de la proximitat amb qui pateix. Sis anys i mig de la seva mort Casaldàliga va morir el 8 d’agost del 2020 a l’edat de 92 anys, després d'uns dies ingressat a la UCI d'un hospital de São Paulo per problemes pulmonars. La mort de Pere Casaldàliga va suposar l'adeu a una de les veus més compromeses de l'Església des del cor de l'Amazònia. La seva lluita per ajudar als pobres la va desenvolupar a São Félix do Araguaia, l'indret que va esdevenir la seva segona casa i on va afrontar la recta final de la vida al costat del riu Araguaia, d'on ja feia anys que havia manifestat que no se'n mouria, com així va complir. Allà hi va estar estretament lligat i arrelat durant 52 anys. Prèviament, la seva paraula també va ressonar a Catalunya, on es va interessar pel món del cristianisme obrer i va treballar a favor de les causes socials. Reconegut com un dels pares de la teologia de l'alliberament, la seva tasca havia rebut nombroses distincions, a banda del Premi Internacional Catalunya, com la Creu de Sant Jordi i el Premi per la Pau de l'Associació per a les Nacions Unides a Espanya. Per cert, en aquest darrer guardó va rebre un gravat que li va ser encarregat i signava una altra bagenca, l'artista de Sant Vicenç de Castellet Antolina Vilaseca. Llegir A prop Jugar �Gravat de l'artista Antolina Vilaseca que va rebre Casaldàliga pel Premi per la Pau / ARXIU PARTICULAR La seva trajectòria De molt jove, va ingressar al seminari menor de la diòcesi de Vic i, més endavant, passa a formar part de la congregació claretiana dels Missioners de l'Immaculat Cor de Maria. L'any 1952 va ser ordenat com a sacerdot a Barcelona, durant el Congrés Eucarístic. Durant el seu sacerdoci, es va encaminar aviat cap als corrents més socials, interessat en el món del cristianisme obrer. Casaldàliga va tenir una gran activitat mentre va ser a Catalunya. Va deixar una especial empremta a Sabadell, després de treballar per resoldre conflictes socials, i en tot el que feia l'acompanyaven dues aficions: escriure i comunicar. Però en aquests primers anys també va veure ben a prop el que suposa la guerra, la violència de la lluita entre els uns i els altres, el dolor de la sang vessada (a casa seva va morir un tiet sacerdot i va conèixer de molt a prop el cas de les víctimes del seminari de Barbastre). I també al llarg d'aquesta etapa es va despertar el seu esperit missioner. Així, el Nadal del 1967 s'acomiadava de la seva família per marxar cap al Brasil, on el 1968 i funda una missió claretiana, a São Félix do Araguaia, a la regió del Matto Grosso. Tot just tres anys més tard (el 1971), va ser consagrat bisbe i li va ser encarregada de la prelatura de São Félix do Araguaia, on va acabar d'arrelar i convertir-se en referència d'un poble amb un sistema latifundista, amb un nivell molt elevat d'analfabetisme i desproveït d'assistència sanitària. En aquest punt, va començar la seva lluita per defensar els més febles. D'aquesta forma, els seus arguments, amarats d'un clam per la justícia social, van començar a fer la volta al món i van ser l'origen dels atemptats i les amenaces que va rebre al llarg de la seva trajectòria, que fins i tot van comportar la mort d'alguns dels seus més estrets col·laboradors. A mitjans dels anys vuitanta, ja era considerat un dels líders de la teologia de l'alliberament i connectava amb altres missioners, pensadors i teòlegs com Llegir A prop Jugar �Leonardo Boff. Encara el 2012, ja jubilat amb 84 anys i malalt, va haver de ser traslladat i amagat durant un temps, sota la protecció de la Policia Federal, perquè va tornar a rebre amenaces de mort. Notícies relacionades i més La Fundació Casaldàliga convida a visitar-ne virtualment la tomba en l'aniversari de la seva mort Balsareny reivindica l’educació política a la Trobada Pere Casaldàliga La línia de Renfe del Bages enceta la novena setmana d’alteracions sense millores en l’horitzó Durant tota la seva tasca al Brasil, va lluitar pel que va definir com les causes, que són els elements centrals del seu discurs. Els problemes dels sense terra van ser una de les seves lluites. Ell va donar suport a l'ocupació i a la resistència camperoles davant dels latifundistes. Alhora també treballava per estrènyer els llaços de solidaritat entre els diferents països d'Amèrica Llatina per tal de combatre la pobresa. El respecte envers els indígenes era una altra de les seves reivindicacions amb l'objectiu de preservar les seves tradicions i costums. Totes aquestes causes s'inspiraven en la teologia de l'alliberament, un corrent que situa a l'Església al costat dels més pobres. TEMES PASQUAL MARAGALL BAGES MORT BRASIL TERRA PERE CASALDÀLIGA CONTENIDO PATROCINADO Outlander vuelve para despedirse por todo lo alto en M+ Mirar Ahora Movistar Plus El truco legal que muchos usan para pagar menos por la luz Más información Punto Diario Sillón de oficina SANTIAGO acolchada, uso 8h, negro Comprar ofisillas Chef José Andrés (56 años): 'Si el agua del bote de garbanzos te sabe a garbanzo es buena señal. Este agua es de primera Woman Últimas Horas de la Wonder Week. Reservar Ahora Meliá Hotels Joaquín Sabina (77 años): 'Mi médico dijo que bebiera 2 litros al día. Parece que es igual si los dos litros son de tequila o de whisky Woman Llegir A prop Jugar � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 05. Recursos d'informació Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Aplega la documentació bibliogràfica relacionada amb Pasqual Maragall (no generada per ell). Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data En línia Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource El dia que Pasqual Maragall va fer 8.000 quilòmetres per reconèixer un bagenc Creator An entity primarily responsible for making the resource Bricollé, David Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2026-03-09 Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Casaldàliga, Pere, 1928-2020 Maragall Mira, Pasqual, 1941- Premi Internacional Catalunya Description An account of the resource Article publicat al diari Regió 7: <a href="https://www.regio7.cat/bages/2026/03/09/dia-pasqual-maragall-fer-8-127637117.html" target="_blank" rel="noopener">https://www.regio7.cat/bages/2026/03/09/dia-pasqual-maragall-fer-8-127637117.html</a> Source A related resource from which the described resource is derived Regió 7 Abstract A summary of the resource. Es compleixen vint anys del viatge del llavors president de la Generalitat a São Félix do Araguaia (Brasil) per lliurar el Premi Internacional Catalunya al bisbe balsarenyenc Pere Casaldàliga. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. São Félix do Araguaia (Brasil) EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles Sobre Pasqual Maragall https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/2868/FMHP_00001.jpeg 23a940fd011b37a88821a2a9474d0f28 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 28/03/2006 Creator An entity primarily responsible for making the resource Moreno, Rubén Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Girona Title A name given to the resource Signatura conveni Llei Barris Subject The topic of the resource Barris Política pública Consellers Alcaldesses Maragall Mira, Pasqual, 1941- Pagans, Anna Nadal i Farreras, Joaquim, 1948- Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/2869/FMHP_00002.jpg 83b629f70f6c0922e8dd1117e74672ad Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 06/02/2006 Creator An entity primarily responsible for making the resource Bedmar, Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. El Carmel Title A name given to the resource Visita al Carmel , terrat Subject The topic of the resource Barris Política pública Alcaldes Maragall Mira, Pasqual, 1941- Clos i Gimenez, Joan, 1945- Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/2870/FMHP_00003.jpg 2a6d732ba22c3bd24d80a3d5889749bf Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 06/02/2006 Creator An entity primarily responsible for making the resource Bedmar, Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. CEIP El Carmel Title A name given to the resource Visita CEIP El Carmel. Aula amb nens Subject The topic of the resource Barris Política pública Educació Primària Infants Alcaldes Maragall Mira, Pasqual, 1941- Clos i Gimenez, Joan, 1945- Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/2871/FMHP_00004.jpg b085cb7d6330aa510503da78eacd1670 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 06/02/2006 Creator An entity primarily responsible for making the resource Bedmar, Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. El Carmel Title A name given to the resource Visita Carmel , terrat Subject The topic of the resource Barris Política pública Alcaldes Maragall Mira, Pasqual, 1941- Clos i Gimenez, Joan, 1945- Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/2872/FMHP_00005.jpeg 9719f35dd7bbfae1f7eb8be2a4f81101 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 07/04/2006 Creator An entity primarily responsible for making the resource Moreno, Rubén Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. El Bon Pastor Title A name given to the resource Visita pisos Bon Pastor (c. Sèquia Madriguera, 5) Subject The topic of the resource Barris Política pública Habitatge Maragall Mira, Pasqual, 1941- Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/2873/FMHP_00006.jpg f775ea95828f69d1a9eb9340cf2c6f00 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 02/05/2006 Creator An entity primarily responsible for making the resource Bedmar, Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. IQS Barcelona, Via Augusta, 390 Title A name given to the resource Pasqual Maragall conferenciant al IQS. Títol Governar la Catalunya del coneixement Subject The topic of the resource Conferències Política pública Maragall Mira, Pasqual, 1941- Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/2874/FMHP_00013.jpg 4cdec6d494b723c26d12b1006d402d9e Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 21/10/2006 Creator An entity primarily responsible for making the resource Moreno, Rubén Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. IES Eugeni Xammar, L'Ametlla del Vallès Title A name given to the resource Pasqual Maragall amb alumnes IES durant la visita territorial a l'Ametlla del Vallès Subject The topic of the resource Educació Instituts de batxillerat Adolescents Maragall Mira, Pasqual, 1941- Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/2875/FMHP_00014.jpeg fc0d5bd87641688d92944d4541d21c50 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 07/06/2006 Creator An entity primarily responsible for making the resource Bedmar, Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. CEIP Roser Capdevila, Polinyà Title A name given to the resource Aula amb nens i nenes durant la inauguració del centre Subject The topic of the resource Educació Primària Infants Maragall Mira, Pasqual, 1941- Pozo, Joan Manuel del Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/2876/FMHP_00015.jpeg c1bce53014d9c2185ab8a5ca84c900e7 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 28/09/2006 Creator An entity primarily responsible for making the resource Bedmar, Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Escola bressol municipal El Rial, Sant Cebrià Vallalta Title A name given to the resource Pasqual Maragall i professor al menjador durant la inauguracó del centre Subject The topic of the resource Educació Escoles Bressol Infants Maragall Mira, Pasqual, 1941- San Miguel, Carmen Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/2877/FMHP_00016.jpg 0ada4477b442ec798bdeaf2241d6d768 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 01/05/2006 Creator An entity primarily responsible for making the resource Bedmar, Jordi Title A name given to the resource Pasqual Maragall i Marta Mata Subject The topic of the resource Política Dones activistes polítiques Maragall Mira, Pasqual, 1941- Mata, Marta, 1926-2006 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/2878/FMHP_00017.jpg 796612bf4fff818b847028881862b75e Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 25/10/2006 Creator An entity primarily responsible for making the resource Moreno, Rubén Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. CEIP Joan Benet i Petit, Els Torms Title A name given to the resource Pasqual Maragall aplaudint als nens durant la visita a les comarques de Lleida Subject The topic of the resource Educació Primària Escolars Infants Maragall Mira, Pasqual, 1941- Carnes i Ayats, Jordi William Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/2879/FMHP_00018.jpeg 08cc8d746e666a15ac1aabf1f4b1ffb9 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 21/06/2006 Creator An entity primarily responsible for making the resource Moreno, Rubén Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. CEIP Mare Nostrum, El Guinardó Title A name given to the resource Pasqual Maragall escoltant els nois i noies durant la visita al centre Subject The topic of the resource Educació Primària Escolars Infants Alcaldes Maragall Mira, Pasqual, 1941- Clos i Gimenez, Joan, 1945- Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/2880/FMHP_00019.jpg 624151499baa10452ea901c38a024f3a Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 20/01/2006 Creator An entity primarily responsible for making the resource Moreno, Rubén Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Visita Escola Bressol Sol Solet, Sant Joan Despí Title A name given to the resource Pasqual Maragall jugant amb una nena durant la visita al centre Subject The topic of the resource Escoles Bressol Infants Maragall Mira, Pasqual, 1941- Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/2881/FMHP_00020.jpeg 54b04d662eb7882314426b76acd354e2 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 12/09/2006 Creator An entity primarily responsible for making the resource Bedmar, Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. CEIP Doctor Ferro, Viladecans Title A name given to the resource Pasqual Maragall a l'aula explicant alguna cosa al centre durant la visita a Viladecans Subject The topic of the resource Educació Primària Infants Maragall Mira, Pasqual, 1941- San Miguel, Carmen Pozo, Joan Manuel del Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/2882/FMHP_00021.jpg 6b1e0cf0e85a664230e7abc850e2bdd7 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 27/10/2006 Creator An entity primarily responsible for making the resource Bedmar, Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. IES Olivar Gran, Figueres Title A name given to the resource Pasqual Maragall amb alumnes al laboratori de l'institut durant la visita territorial a Figueres Subject The topic of the resource Instituts de batxillerat Adolescents Maragall Mira, Pasqual, 1941- Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/2883/FMHP_00022.jpg 35686ccde2f17e476e22e075f5ea5c57 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 13/09/2006 Creator An entity primarily responsible for making the resource Bedmar, Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Seu de la Delegació del Govern a Madrid Title A name given to the resource Pasqual Maragall a la nova seu de la Delegació del Govern a Madrid durant la seva inauguració Subject The topic of the resource Onze de setembre Dies festius Inauguració Maragall Mira, Pasqual, 1941- Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/2884/FMHP_00023.jpeg 554fa477f8d3d2fe3f68b27d9fc3f629 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 03/05/2006 Creator An entity primarily responsible for making the resource Moreno, Rubén Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Senat, Madrid Title A name given to the resource Pasqual Maragall al Senat durant el viatge a Madrid amb motiu del Debat de la Comissió General de les Comunitats Autònomes Subject The topic of the resource Debats Autonomia Maragall Mira, Pasqual, 1941- Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/2885/FMHP_00024.jpg 01c3ee4223688ff6f585e0996abe0270 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 17/05/2006 Creator An entity primarily responsible for making the resource Bedmar, Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Real Casa de Correos, Madrid Title A name given to the resource Visitant la expo Aproximaciones La Cultura catalana Subject The topic of the resource Exposicions Quadres, gràfics, etc. Pintura Cultura Presidents Consellers Maragall Mira, Pasqual, 1941- Aguirre, Esperanza Mascarell, Ferran, 1951- Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/2886/FMHP_00025.jpg e38e8d2a304b71fe24ff29658348abd6 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 17/05/2006 Creator An entity primarily responsible for making the resource Bedmar, Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Centre Cultural Blanquerna, Madrid Title A name given to the resource Pasqual Maragall entregant Premi Blanquerna 2005 a Antoni Garrigues Subject The topic of the resource Premis Relacions laborals Maragall Mira, Pasqual, 1941- Garrigues Walker, Antonio, 1934- Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/2887/FMHP_00026.jpg e902455ebfc04897bd135ec355d80a84 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 27/01/2006 Creator An entity primarily responsible for making the resource Bedmar, Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau de la Moncloa, Madrid Title A name given to the resource Els presidents Zapatero i Maragall saludant-se Subject The topic of the resource Reunions Política Presidents Maragall Mira, Pasqual, 1941- Rodríguez Zapatero, José Luis, 1960- Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/2888/FMHP_00027.jpeg ea2d6508392ccaad08c06671340f2f6a Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 27/01/2006 Creator An entity primarily responsible for making the resource Bedmar, Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau de la Moncloa, Madrid Title A name given to the resource Els presidents Zapatero i Maragall reunits Subject The topic of the resource Reunions Política Presidents Maragall Mira, Pasqual, 1941- Rodríguez Zapatero, José Luis, 1960- Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/2889/FMHP_00028.jpeg 1dd62bedf302c62c7e025c396c069818 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 27/01/2006 Creator An entity primarily responsible for making the resource Bedmar, Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau d’Ajuria Enea, Vitoria-Gasteiz Title A name given to the resource Pasqual Maragall i Ibarretxe junts durant el viatge al País Basc Subject The topic of the resource Reunions Comunitats Autònomes Presidents Maragall Mira, Pasqual, 1941- Ibarretxe Markuartu, Juan José, 1957- Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/2890/FMHP_00029.jpg 7c98fc70142321313adb771ab73e67ea Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 03/02/2006 Creator An entity primarily responsible for making the resource Moreno, Rubén Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Santiago de Compostela Title A name given to the resource Xosé Touriño rebent Pasqual Maragall en el context del debat Estatut i Galicia Subject The topic of the resource Reunions Política Autonomia Maragall Mira, Pasqual, 1941- Touriño, Xosé Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/2891/FMHP_00030.jpg 8cab38c96cd0c3777bd005a42104a7b9 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 18/06/2006 Creator An entity primarily responsible for making the resource M., Julián Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Pati dels Tarongers Title A name given to the resource Pasqual Maragall posant després de la cel·lebració del Referèndum sobre l'aprovació de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya Subject The topic of the resource Política Referèndum Vot Maragall Mira, Pasqual, 1941- Montilla, José, 1955- Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/2892/FMHP_00031.jpg 3abca769ff09eb8360438c3419e49686 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 18/06/2006 Creator An entity primarily responsible for making the resource M., Julián Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Pati dels Tarongers Title A name given to the resource Pasqual Maragall celebrant l'Estatut d'Autonomia de Catalunya Subject The topic of the resource Política Referèndum Vot Maragall Mira, Pasqual, 1941- Garrigosa, Diana, 1944-2020 Saura, Joan, 1950- Mayol, Imma Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies