31 10 1525 https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1328/19930513d_00559.pdf b4d3568fae6d77f9580244d2d5972035 PDF Text Text 1Umkwc, 0lív4A^J^-Hble. Conseller de Comerç, Con E Instituto Nacional del Consumo, í Turisme, Ilma. Presidenta del dignísimas autoridades, señoras y señores: Permítanme que mis palabras, en este acto de constitución de la Junta Arbitral de Consumo de +0na, vayan más allá de las meramente protocolarias, ya que se trata de la creación de un órgano de gran interés para los ciudadanos de Barcelona. En efecto, la Junta Arbitral de Consumo es un órgano especializado de la Admini ración Municipal, que se ha configurado con el máximo de independencia dentro del ámbito del Ayuntamiento La finalidad principal de la1Junta Arbitral es resolver con carácter vinculante y ejecutivd las quejas y reclamaciones de los consumidores y usuarios, formuladas en relación a sus derechos legalmente reconocidos y en matserias de su libre disposición, que sometan voluntariamente las pa es en litigio, de acuerdo con la legislación de consumo y arbitraje. El interés del Ayuntamiento en la creación de la Junta Arbitral descansa en diversas razones: - En primer lugar, completa el4proceso de la política municipal en materia de defensa de consum4idores y usuarios: información (a �través de la OMIC), inspección resolución de los conflictos que afectan a los ciudadanos d Barcelona, acabando con una situación, que se daba con mucha frecuencia, en la que el reclamante tenía que recurrir finalmente a los tribunales de justicia, si quería hacer presalecer sus intereses legítimos en materia de consumo, cuando fra asaba la mediación que realizaban la OMIC o los servicios técnic s de inspección. - La segunda razón del interés municipal está en que la creación y funcionamiento de la Junta Arbitral es fruto de la colaboración del los agentes sociales que actúan en la misma (empresas y consumidores), 4olaboración que democratiza el funcionamiento del mercado de bjenes de consumo y uso, en cuanto sustituye a un poder ajeno a las partes en la resolución de conflictos que surgen en las relaciones de consumo, por un procedimiento en que las dos partes participan de manera directa en la resolución del conflicto, y pueden invocar, con igualdad de medios, los derechos que les asisten. - Finalmente, con la creación de la Junta Arbitral de Consumo de Barcelona, se da cumplimiento 4 las previsiones contenidas en el Programa de Actuación Municipall(PAM), 1992-1995, en el apartado de Garantia anos. É El PAM plantea el asunto de las¡Garantías de los Ciudadanos, no sólo en el ámbito de los Juzgados y Tribunales, sino que incorpora también los conceptos de Justicia, Equidad y Arbitraje �a la convivencia cotidiana de ios ciudadanos y al funcionamiento de las instituciones públicas, especialmente del municipio. Con estos objetivos, definidos en el PAM, se está trabajando en el Ayuntamiento de Barcelona y, una muestra de ello, son diversas iniciativas como la de Consejo Tributario, instituido para garantizar una justicia administrativa más objetiva e independiente, en un campo tan importante como el de los tributos municipales, y el recientemente creado Consejo Municipal de Disciplina Vial, en materia de sanciones de tráfico. La constitución de esta Juma Arbitral de Consumo, para solucionar las quejas y recllamaciones de los consumidores y usuarios, se encuentra en la misma línea de actuación. Con la creación de estos órganos de resolución de recursos de los ciudadanos en su relación con la Administración Municipal, que funcionan con criterios de estricta imparcialidad técnica, y con la constitución de la Junta Arbitral, que funcionará en base a criterios de equidad y a través del arbitraje, se da cumplimiento a las previsiones contenidas en el mencionado Programa de Actuación Municipal. Estamos trabajando también en otra de las propuestas contenidas en dicho Programa, propuesta que aspira a establecer jueces municipales en los diferentes Distritos de la ciudad, para �acercar así la Justicia a ¡.os ciudadanos y resolver, con criterios de equidad, convivencia ciudadana, las controversias derivadas de la en aspectos que, la actualidad, no tienen una solución rápida y e icaz en el ámbito de la Justicia ordinaria. Por todos estos motivos, nos podemos felicitar de que se haya podido constituir la Junta Arbitral de Consumo de Barcelona, que, sin duda, contribuirá a acercair la práctica de la justicia a los ciudadanos. �Gabinet Tècnic de Relacions Públiques i Protocol CONSTITUCIÓ DE LA JUNTA ARBITRAL DE DE BARCELONA CONSUM 13 de maig Hora: 13.30 Lloc: Saló de Cròniques Dia: ORDRE bE L'ACTE 1 - Obre l'acte l'Excm. Sr. Pasqual Maragall i Mira, Alcalde Barcelona qui dóna la paraula a: * Il.lm. Sr. Jordi B4ulíes i Cortal, Secretari General de l'Ajuntament per fez4 lectura de l'acord de constitució de la Junta Arbitral de Consum de Barcelona. * Signatura de l'Acord l a càrrec de: - Excm. Sr. Pasqual Maragall i Mira, Alcalde de Barcelona. - Hble. Sr. Lluís Alegre i Selga, Conseller de Comerç Consum i Turisme. - Il.lma Sra. M á 'Angeles Amador Millán, Subsecretària del Ministeri de Sanitat, i Consum i Presidenta de l'Institut Nacional de Consum. * Sr. Jordi Sopena i C il, President de la Junta Arbitral de Consum de Barcelona * Il.lma Sra. M I Angeles Amador Millán, Presidenta de l'Institut Nacional de Consum. * Hble. Sr. Lluís Alegre i Selga, Conseller de Comerç, Consum Turisme del la Generalitat de Catalunya - Cloenda de Pacte a càrrec de l'Excm. Sr. Pasqual Maragall i Mira, Alcalde de Barcelona. �e JUNTA ARBITRAL DE CONSUM DE BARCELONA Ajuntament/de Baroua Flaca Sant Miquel s/n Edifici Vell 3 planta Teléfory 402 73 15 / 402 75 04 Fax 402 73 12 JUNTA ARBITRA DE CONSUK DE BARCELONA ¿QUE ES? Es un procediment volunti ari, senzill, ágil i oratuit per a resoldre els conflictes entre litidants sense necessitat de recórrer ìs tribunals de justicia. cuan la venda d'un bé, la prestació d'un servei o la realitzaci6 d' una obra 6na lloc a una reciamació contra un empresari o un prolessional, les dues parts enfrontades poden, en lloc d'acudir als Tribunals, i si hi donen la seva conformitat, fer-ho davant la Junta Arbitral de Consum de Earcelona. Aquesta Junta Arbitral Intentará. en primer 11qc, una avinença entre les parts. Si no l'aconsedueix re0oldrá mitjancant laude arbitral, el qual té la mateixa forca executiva d'una senténcia judicial. ¿OH RECLAMAR? Anant: a una associaci6 de consumidors. a l'O.M.I.C. Cúficina Municipal d'Informaci6 al Consumidor) di Oiutat 4 bis, balxcts. Teléfon 402 75 73. directament a la Juxkta Arbitral de Consum. La Junta Arbitral de Consum de Barcelona té la seu a l'Ajuntament de Barcelona. La entrada és per la Flaca de Bant Miguel, 2-1 pis edifica vell). Teléion: 402 73 15 ) 402 75 04. AMBIT D'ACTUACIO: L'ambit d'actuaci6 de tiaJunta Arbitral de Consum de Barcelona sera el municipi de Barcelona, a'acord amb el Realament de 3Ci d'abril ce 1993 que desenvolupa la Lley 26i84, be 19 de juliol General per a la Defensa de :.c.sinsumidors a Lisuaris. �PRUCEDINENT: Les caracteristiques prfncipals són les sedilents: VOLUNTARI: Només el supósit en el qual ambdues parts, aclIceptib el sistema arbitral com a via de sói.lució al conílicte plantejat, POla en marxa el procediment s'ti arbitral RAPID: Des que !s'inicien les actuacions fins a l'adopci4t d'una s'aludió definitiva passen de 40 la 60 dies lel resultat de l'arbitrStde de reciamacions de consum és ae carácter gaarebé immediati. L'acces al Sistema Arbitral es aratuit per amta4es parts. JUNTA ARBITRAL DE CONSUM DE BARCELONA SENZILL: Els trámfts no són complexes. FERITATGE: Una admesa ve ada la reclamaciÓ 1 respostal pel reclamat, les parts es limiten .á compareixer davant de la Junta Arbitral de C.onsum el dia fixat, per la vista. DISTIKTIU OFICIAL: Les Jraanitzacions Empresarlais o Associacions que acceptin sotmetre's a aquest sistema d'arbitratde pudran sol.licizar un "Distíntíu Oficial que rellexi el seu compromis. L'esmentat dfstintiu es posará en un iloc ven visible en eis establiments comercials. SUPOSITS EN ELS QUAL NO ES POSSIBLE L'ARBITRAJE: No podrá ser materia diArbitratoe quan ja nagi recaigun sentencia terma dicnad4 per un utoe o ribunai, o en rec,..amacions reierents 4 materies de: I,mbostos. multes o sancions. . lesions o Malaltie» d,eliczes. 1 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4234 Title A name given to the resource Constitució de la Junta Arbitral de Consum de Barcelona / Discurs Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Altres iniciatives del PAM són el Consell Tributari i el Consell Municipal de Disciplina Vial. Proposta en treball: jutges municipals en els diferents Districtes. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cròniques Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Constitucions Administració local Justícia Barcelona Acció política Model social Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1993-05-13 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1174/19881102d_00313.pdf efcf020fae740524cf2f945fec4b6fba PDF Text Text Contitució del Consell General del Pla Estratègic Econòmic i Social de Barcelona. Paraules de l'Excm. Alcalde, Sr. Pasqual Maragall. Saló de Cent de la Ciutat Barcelona, 2 de novembre de 1988 �CONFERENCIA SR. ALCALDE CONSTITUCIO CONSELL GENERAL DEL PLA dia 2 de NOVEMBRE DE 1988 Moltes gràcies Sr. Conseller per les seves paraules, per la seva presència avui en aqui, pel que això representa per tots nosaltres. Moltes gràcies Sr. Cecchini, per la seva exposició, necessàriament breu, però. crec que sintètica i clara del que comença ja a ser una teoria general d'Europa que entre tots es va fent i es va construint. 1 Jo voldria dir, avui, a les institucions que estan aqui reunides, veient-les en aqui, que segurament mai en la història dels darrers anys hi ha hagut en aquest Consell de Cent una cosa més semblant a aquell Consell de Cent que va donar nom a aquest Saló. Crec que vostés representen, que tots representem, una ciutat des de l'angle dels interessos personals, sectorials, col.lectius, de cadascú, de cada institució i, que en definitiva aquella balbucient, jo diria, democràcia de la baixa edad mitja s'acostava una mica justament a això. Un lloc on tots les interessos estaran presents per tal de determinar el seu futur, per tal de determinar quina era la seva contribució a les empreses nacionals, a les guerres de conquesta en aquell moment expansiu, inclús des del punt de vista militar, quina era en definitiva, la:governació;d'aquest •territori ample que : s'en.deia el Consell �Ja saben vostés que en a la història d'aquesta ciutat, la discusió sobre com es `constituïa el Consell, com es constituïen els disputats i els consellers generals, com s'elegien cada any, perque s'anavan canvien cada any els consellers en cap, van ser l'eix vertebrador pràcticament de tota la història política de la ciutat i, pràcticament, jo diria també de Catalunya. La busca i la via dels diferents sistemes d'inversió, diferents interessos socials, van ser els que s'expresaven,aqui, les relacions entre aquestes classes i grups i la monarquia. Tot aixó va ser pràcticament, jo crec, l'eix de la política barcelonina i catalana de molts segles. Han passat molts anys des de tot allò, han passat moltes coses en aquest Saló i fora d'aquest Saló. Un dia a l'any 1714 una colla de regidors, de consellers en aquell moment, es van juramentar en aqui, encara hi ha un gravat que ho recorda en aqui en aquest espai central, i van sortir al carrer per defensar els drets del Consell de Cent, els drets en definitiva de Catalunya. Va haver-hi una derrota, va haver-hi una recuperació. Res no amaga el fet de que aquest gòtic esplendorós que tenim aqui, encara que Saber va marcar el final d'una etapa d'expansió secular de la ciutat. Avui a la llotja de València, aquest mati, jo pensava veient aquell gòtic abarrocat- esplendorós valencià casi ,diria fins a quin punt no es veritat que a nosaltres quan va arrivar, 2 �'no ja al 1714 sino abáns, ens va arribar un cert móment de parada històrica. Han .páStát : els :, anys a arrivat el segle XIX . ha – --..-artibat la industriálització 6e la qual 'áqui se, n'ha parlat, perque és la base del nostre pais, de la nostra ciutat. Una -, durailt 15 segles va .está encerclada en unes múrálles :de-possem 10 Km2. 15-","-seglee,' volgúem-ne sortir i que no-sortia -. , _ ,_ •, :„,_ mai per raons d'impoténCia física, econòmica, militar, d'imposicions exteriors i que aleshores précticament en 50anys, els anys que van de 1860 a 1910 multiplica el seu espaide 10 _ < Km2. a 90 Km2. I aqui en aquest Saló, vostés veuen les banderes de Gracia, de San Marti de Provençals de 1897 de Sants, de Sarriá de Sant Gervasi, van anant ser tragats, englotits, per aquest creixement de la ciutat que no era un creixement devastador solament, sinó que era també, en definitiva, el cumpliment d'un desitg històric d'una ciutat que volia més, que podia ser molt més del que esteva sent. Però, jo haig de dir, que ja en aquesta primera expansió i 1 en aquesta primera onada que segurament no es va planificar, no hi havia un Pla Estratègic en aquell moment, però esteva • segurament programat en el cor deis ciutadans, deis més animosos, deis més actius i els preus i els costos que es van pagar per . , • , • aquella .. expansió • van 'emblemàtic- molts i molt aqüellaeXpiiái6,.'„üe..::et va,donars'lloc_a ,1„.-.existencia qUe el moment elevats . • .„ . l'exposició universal del 88 era pes mes enllà dér:que : . esél'céntre delyropiPoble_NOuuna'cosa ens podem enorgullir com a ciutadan s '. l 'ya donar lloc després al �Camp de la Bota i va donar lloc a una colla d'infraciutats que eran el cost de la ciutat que s'estaVa creant. -, Va venir una segona generació de 1910 a 1936 que és el gran trencall, el gran trencament de la ciutat, de la societat, del pais, de tota Espanya, , d'Europa en definitiva, si pensem bé. I en aqui una altra generació •va fer un altre impuls important cap 1 endavant centrada en l'entorn si voleu a l'any 29, podiem centrar en diversos moments, peró l'any 29 va ser també un moment emblemátic d'aquesta generació, d'aquest periode abans d'entrar en la gran crisi deis anys 30. 1 aquella expansió i aquella conquesta de MontjUIc i aquella, urbánització-de MontjuIc que es va quedara mig fer, però que es va engegar, .té també un cost. I si ara anem a , la Zona Franca i vostés veuen les cases barates, el barri d l-Eduard : 'Aunós i veuen Can Tunis i els que coneixien Can Valero, perque ara no hi és Can Valero, sabran que • la ciutat tot i amb la seva empenta i els seus palaus nacionals i el seu Palau de l'Exposició i la Fira, van tenir de pagar un cost molt elevat els ciutadans de la ciutat per aquella exposició. Va venir finalment el periode del 39 fine al 75 el periode de la dictadura, en que aquesta . . ciutát-de fet: . pasa de 90 Km2. a ; - 470 Km2. pasa a . convertilr- -, en.uheinetrópolis' no precissament esequilibráda>internaiént„--. d'equilibri en aquell arnb un centré:qúe es malmet, _profundament afortunadament no del tot, 1 _ un- suburbi que és segurament . en �$àl qualitat vida, en qualitat ur -dels pitjors ._ de Europa .. que en bona part ho 'continua sent Hi ha hagut un creixement econòmic evident 'des de L'any 60, des de l'any 59 en endavant fins a l'any 75, però -és evident que el cost . ja;en aquest periode social, polític, moral, econòmic ,,va ser extraordinari, urbanísticament també molt - important.. Avui ens plantegem, doncs el refer, el reconstruir. Primer va ser el salvar, en la primera fase de transició democrática, salvar tot el possible, els mobles que es puguessin salvar d'aquella experiència de creixement devastador. Després hem parlat de refer, de reunir, ara parlem de projectar, i no de projectar qualsevol paper, sinó realment de fer físicament la ciutat, que segurament estava darrera ,els somnis de totes aquestes generacions seculars de ciutadans. que volien el millor per Barcelona i ademés, de fer-ho sense admetre, no dic sense pagar costos, que s'ha s'hauran de pagar, però sense admetre que la distribució dels costos que s'han de pagar sigui esbieixada i recaigui sempre de la mateixa manera, de la mateixa forma i en la mateixa gent. Per tant s'imposa una aliança social, que jo crec, que ha , ta Ciutat sempre que estat en e'l` cor 'dels;millors moments d'aques :aquesta ciutat. ha anat endavant classes ,.primer meñestrais,` ^sigut;:perque hi-ha artesenes, ,obreres amb a t ".:unes una voluntat d''empenta, de ;;-1`1-uita �però, . de .`progrés una classe professional ilustrada que ha sapigut veure en ` el 'poble' ° el seu mil lor , aliat> d' aqüesta ciutat, quan la gent de ;°dalt :no • s'ha esbarat, no s'ha espantat, no 'ha tingut que demanar l'ajut del garrot per contenir la situació, sinó que ha confiat, ha apostat en el -futur i ha apostat en la gent. Aquest 'la el moment en que ara ens trobem, >és necessari construir aquesta aliança no li vull donar un caràcter rimbombam, sinó senzillament un compromís, un pacte, com tants n'hi han hagut en aquest pais, per anar endavant entre un poble treballador que veu amb esperança i amb temor, al mateix temps el que representa el futur, el que representa. el 92, el que representa Europa, el que representen els grans projectes que Barcelona té al davant d'altra banda unes classes mitjanes i empresarials í professionals que en aquest moment senten el gust de l'aventura, afortunadament, un alt-re cop. ï Sense premiar el risç i la innovació no hi ha cap possibilitat de que Barcelona vagi endavant. Barcelona ha de preveure en els seus codis morals que aixó sigui possible, que aquells que arisqueñ. més, que innoven més, que són mes capaços de dibuixar el futur personal, si cal, d'apostar pel futur amb la seva fortuna quin premiats. .. ;.. , . . s evident, tanmateix, que sense q . , ..... l`a societat sencere no monti un sistema de participació en l'excedent així` contrapesos per evitar que, justament, .aquest premi en de el risc �• es converteixi en una base de poder social i econòmic. Si això no és així tampoc aconseguirem alió que voliem, i el creixement serà ofegat . pels mateixos que el van iniciar.. Es per ``' això que s'imposa una aliança com la nostre, una aliança social com la millor tradició que aquesta ciutat ha posat de relleu al llarg segles. I quan parlo d'aliança social no parlo només de capital i treball, no parlo només d'això, parlo també de que s'ha d'estar vigilant no només contra les concentracons de poder econòmic, també contra las concentracions de poder polític, per tant, de la vitalitat d'un moviment de ciutadans que ha de saber en cada moment discutir i participar de les transformacions que aquesta ciutat esta veient. Sabent que si no hi han transformacions no hi haurà res a repartir i no hi haurà res a discutir i no haurà ciutat. que podem gaudir, però sabent al mateix temps, que cadascú té el dret i casi diria la obligació, d'expresar quins són els seus interessos en cada moment, i estic pensant també en les dones, els joves i la tercera edat. Estic pensant en un atur en aquesta ciutat que, afortunadament, des del punt de vista d'atur juvenil ha baixat sensiblement en els últims dos anys, que es maté en una cota altíssima en els joves i en una cota molt alta en les dones que són avui el 50% dels nostres parats, quan com vostés saben només un . terç de la nostra població activa és femenina, lo qual vol dir que en bona mesura l'atur que tenim són dones que estan buscant treball i no en troben, d'una forma regular en el mercat establert. 7 no en troben �Joves que no el trobeñ, dones que no el troben, dones qu definitiva, `en páis :en aquests del Nord en que.. ens en volem entrada en e1 mercat de integrar °i ens activa, homes u. dones i en , treball. Suecia definitiva la seva riquesa mateix temps la seva igualtat, jo bóna mesura en aquesta sabiesa i. en crec, van precissament á. ~aquesta distribució... Una jubilació que es va anticipant, per tractar d'evitar els problemes de l'atur.-per.ò que deixen sense, moltes vegades, possibilitats .d'acció a, bona aquells que encara en tenen mesura la capacitat. El. Pla Estratègic ciutat, més que una formula, més que una nova planificació ha de, ser, jo crec, com s'ha dit, :en la declaració de les institucions, una eina per identificar obstacles, estrangulaments, problemes, i al mateix temps potencialitats. , Una eina per saber què hem de fer a1 mercat financer en aquesta què passa amb la ciència en aquesta ciutat o per què no progresa més el que és la investigació, la bàsica i l'aplicada," què passa amb la Universitat i la seva relació amb la societat en conjunt; què passa amb 1 atur:femení; 1 centre` -d'una '.ciutat, ho .deia ,el. Sr. com s' ha"..:de. refer . Cecchini,` els' ciutadans :; s' en >: van';,deT ;çentre, .. abandonen:centre d'on va néixer tot, aquest centre' de 10 Rm2 que va ser l à base de .. .. -hem de primar nostres : comunicacioàs, de fer,;amb les hem tot; què ,. .. .. • ... ."/Y.. ,°iáTr:^áv`'`•4.Ái:^Sr". "3 -. ... ..-. c_2 �la velocitat d'ample de via, i ",per tant, en definitiva les mercaderies, el port, la connexió mercantil amb Europa; què hem de fer perque mes i. mes comunicacions des 'del=punt de vista aeri es deturin en el nostre aeroport; què hem de fer perque el nostre port finalment arrivi a ser aquesta porta d'entrada a l'Europa del Sud del Mediterrani nord occidental, i comenci a fer ni que sigui mínimament la competència juntament amb els altres do s . grans ports d'aquesta regió en els del nord d'Europa; perquè un dia Milano decidí tenir el seu port a Rottderdam; què hem de fer, que hem de fer en matèria de comunicació parlada i visual, es que aquesta ciutat ha de tenir un sistema de fibra òptica de cablejat, es que ja ,: les experiències que hi ha internacionals no ho acosellen, potser. Hem de saber -ho, hem de saber si aquesta ciutat subterrània del cable, dels tuneas, dels que parla cada vegada més, el seu compatriota Tognoli, el Ministre de les Arees Urbanes d'Italia, que s'esta planificant també a Tokio, és una cosa que en el futur ens haurà d'interessar al voltant de l'any 2000, o si no és aquest el cas, si el que estem necessitats d'estudiar i de decidir eón encara qüestions que atanyen a la nostre superficie, en el nostre territori, a la seva extensió. Jo voldria dir, per a ,cabar,::,que Barceloa té una :clara s si ecuació formulada, . que no sabem optar per al nostre lloc a Europa, si no sabem identificar exactament qué es el que podem fer, en el millor dels ^_._^-.4f'^M .xy^: ?'. .."-.- , •h?e^Yt ...r......:•-. . ..`. ^ .:r.i.. ^^.€.1.^.. -.znr.r,^`^^.^"9•-er.^ar. ^^.M7s.:^;'.:i•'.ryr.y^..^::^f`..:. .. .r,^....aP.^';a;Y ,.......-",i .r'+,tF:.^ �.., •. >... casos primer identificar-ho i segon aconseguir-ho. Nosaltres som réáiistés sabem el que 'som 1- .sabem el gitie no "som, sabem :;franja ;aquesta que nosaltres hem parlat del algunes .;vegades ," - ;>el.' Sant Well que deia el pofessor 'zona d'atraccióo,:- d'atractiu des del -punt :': de vista climàtic, des del punt de vista vocacional, des del punt de vista de l'atmosfera industrial, universitari, etc. Ho és, des de molts punts de vista. Però sabem també que en definitiva, aquesta Europa que s'esta fent, és un gran mercat i és un gran debat entre ciutats. Sabem que més enllà dels plantejaments defensius, dels nivells d'admisnitració superior als de les ciutats, els regionals, els estatals, que lògicament van a defensar una mica peculiaritats, d'alguna forma, les ciutats fan l'aposta per la europeiritat, per "la. universalitat, perque una ciutat no té fronteres, una ciutat només viu si exporta, per definició, no es pot menjar el_ que produeix, no fa ja productes materials, és un centre de serveis terciari en bona mesura, i es farà rica, i es farà' digne de les ambicions dels seus ciutadans si pot més i més produir pels demés en el continent els serveis que els demés demanen. Per tant, nosaltres veiem Europa con un sistema de ciutats, un sistema : en el qual hi ha debat, competència pacífica o bona entre ciutats, a veure qui és més espabilat, qui s'en surt veure qui innova m a veure qui actes endavant al mateix temps , 'el sistema d'aliances:de ciutats:. �Hi han moltes ciutats que han arriva conclusió de que moltes coses que 'música-de -` de els ciutadans volen tenir: uposem, no poden tenir perque és per les seves dimensions i s'han d'aliar amb unes altres ciutats 'p tenir les orquestrés qué desitgen, per exemple l'orquestra jove d'Europa que Budapest, Viena i Praga estan finançant atterços perque la volen tenir i saben que en una ciutat, cada vegada més, els diners compten, els costos compten i:segurament li és difícil a una ciutat financiar-ho. Per tant, competència entre ciutats i també aliances entre ciutats, aquest és el futur europeu. Si Europa és alguna cosa, "Sr. Conseller, és un continent de ciutats, Europa no és un continent agrari, l'Europa que té un pressupost encara format amb el seu 65% per FEOGA per un Fons d'Orientació Agraria, és per definició el continent urbà, evidentment que va neixer com a continent agrari, perque primer de tot s'havien de posar d'acord els agricultors i els estats, que en definitiva, veuen en l'agicultura una mica la base del que ha de ser la defensa nacional, i quan estan en aquestes concepcions de defensa estatal, és lógic que primer vegin l'agricultura com una base fonamental, i el carbó i l'acer, i Europa va a ser inicialment.aixó, però avui en dia l'Europa assolida dels seus,.origens < molt ; legitimats en el moment en :'que es va iniciar '.tot, , pòdèr La gran potencialitat d'Europa és el sistema de ciutats, que �és un sistema enormement car de mantenir, però, que nosaltres estem convençuts donará més beneficis que costos si se sap aprontar, si se sap-desarrollar i si cada una de las seves ciutats, la nostre en particular, troben el seu indret, el seu lloc i el seu objetiu. Es per aixó que nosaltres avui ens reunim aqui en Consell d'Institucions de la ciutat, per mirar de tirar endavant per aquest oárif i per mirar de contribuir positivament a l'excedent net de l'Europa, de la Si Europa. • Tenim entre nosaltres a l'emisor de l'informe del cost de la nova Europa, i ha de saber que está en una ciutat que está disposada a apostar pel cost i pel benefici de la Si Europa, perque el benefici és més gran que el cost, i per fer-ho es planteja un Pla Estratègic que no vol ser una planificació en el sentit clàsic, tancada, sinó torno a dir-ho, una identificació -dels punts d'avantatge, una identificació dels punts de debilitat, una colla de mesures per solucionar les segones i aprofitar les primeres, i la formulació d'un programa social de canvi, que permeti que la ciutat segueixi per aquesta via. Si ho aconseguim, ni que sigui modestament, ens farem dignes de la herència que secularment molts ciutadans barcelonins van expresar, de vegades al carrer i moltes vegades en aquest Saló. Moltes gràcies a tots. 2 dé novembre.dlv 1988 " • 12 • � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4080 Title A name given to the resource Constitució del Consell General del Pla Estratègic Econòmic i Social de Barcelona Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Història Indústria Societat Barcelona Acció política Model social Planificació Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1988-11-02 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1247/19910705d_00444.pdf e2b6fe4863c9cef1f01d6613f5e4ea78 PDF Text Text ^- ) L'Excm. Sr. Pasqual MARAGALL I MIRA hi respon afirmativament, s'atansa a la taula presidencial i amb la mà sobre un exemplar de la Constitució que hl ha al damunt, manifesta: 'Prometo per la meva consciència i honor complir fidelment les obligacions del càrrec d'Alcalde de Barcelona amb lleialtat al Rei, i respectar i fer respectar la Constitució i l'Estatut de Catalunya". El Sr. MARAGALL rep, entre aplaudiments dels presents, la v ar a i el faixí d'Alcalde de mans de la Sra. President de la Mesa d'edat i pren possessió del càrrec d'Alcalde de Barcelona passant a ocupar, acompanyat del Secretari General, la presidència del Conseil Plenari, que és abandonada pels components de la Mesa d'edat, els quals s'incorporen ais respectius escons. El Sr. ALCALDE, després d'an ti cipar les gràcies per l'elecció, cedeix la paraula als Caps de llista de les diferents candidatures per ordre creixent del nombre de sufragis obtinguts perquè expliquin el seu vot en l'elecció de l'Alcalde de la Ciutat. La Cap de llista d'Inicia ti va per Catalunya, la Ilma. Sra. Eulàlia VINTRO i CASTELLS, pronuncia el següent parlament: "Exceientíssim Sr. Alcalde, digníssimes Autoritats, companyes i companys Regidors, senyores i senyors: Unes breus paraules per explicar el sentit del nostre vot en blanc en la votació d'aquest matí. Com vostès han pogut apreciar en el moment en què s'ha demanat si hi havia alguna renúncia a la votació, jo com a cap de llista d'Iniciativa per Catalunya he fet constar que no presentava la meva candidatura; i, en el moment d'emetre el vot, els tres vots en blanc responien, com vostès deuen haver imaginat, a la llista d'Iniciativa per Catalunya. Iniciativa per Catalunya ha estat durant quatre anys en el govern de la Ciutat i se sent satisfeta, com a força política, d'haver contribuït durant aquests quatre anys, importants en el procés de transformació de la Ciutat, a aportar-hi les seves idees, la seva sensibililtat i el seu contacte amb els ciutadans i ciutadanes de Barcelona. La voluntat d'Iniciativa per Catalunya que expressa aquest vot en blanc és la de seguir en el govern de la Ciutat. Entenem que els propers quatre anys són, també, molt importants per a la Ciutat: quatre anys, en els quals nosaltres pensem, i els vots dels electors ens ajuden a reafirmar el nostre criteri, que cal insis ti r en una polí ti ca adreçada al territori, que encara té mancances. Pensem que en els quatre anys que ens esperen, hem de posar, encara més, l'èmfasi en les persones i en la política adreçada a les persones i a aquells sectors als quals l'Ajuntament ha d'ajudar a fer valer els seus drets de ciutadans. Nosaltres estem convençuts que aconseguirem, a part ir de la nostra aportació i del diàleg que hem iniciat amb el Grup Socialista, trobar la forma d'acord que ho permeti des de la corresponsabilitat, des del govern de coalició, però també des del respecte i la fidelitat a les pròpies propostes programàtiques i ala necessitat de fer aquestes aportacions en positiu. Repeteixo que estic segura que trobarem la forma de gar an tir aquest govern estable, aquest govern que la ciutat de Barcelona ha ratificat amb el seu vot a favor d'una esquerra plural; i que serem capaços de concitar la il.lusió i la participació cada vegada més àmplia dels ciutadans perquè, per a nosaltres almenys, és motiu de greu preocupació l'abstenció en els processos electorals. Sàpiga, Sr. Alcalde, que tindrà en els Regidors i la Regidora d'Iniciativa per Catalunya un suport a partir d'un acord que respecti els nostres programes; i sàpiguen tots els Regidors i Regidores de Barcelona que en el nostre Grup tindran, igual que han tingut els quatre anys anteriors, un Grup disposat a treballar, com estic segura que ho estem tots, pel bé dels nostres ciutadans. Moltes gràcies." 5 - 91705AP1.DOC �Ei Cap de llista del Partit Popular I'llm, Sr. Enric LACALLE I COLL, pronun ci a ei següent parlament: "Excei•lentíssim Sr. Alcalde, digníssimes Autoritats, il.lustríssimes i il.lustríssims senyores i senyors Regidors, companys, amics i ciutadans de Barcelona presents en aquest Salo de Cent:. Com a esportista que sóc i tenint en compte l'esperit que ha de presidir aquesta Casa Gran els propers quatre anys de cara al més gran esdeveniment ciutadà de la història de B arcelona, que seran els Jocs Olímpics de 1991, vull que les meves primeres paraules siguin de sincera felicitació a l'Excm. Senyor Pasqual Maragall i Mira per haver estat reelegit Alcalde de Barcelona, amb la confiança que entre tots, uns des del governi altres des de l'oposició, sabrem trabar el bon camí pel bé de la nostra estimada ciutat de Barcelona i dels seus ciutadans. Al mateix temps, vull manifestar-li que el nostre Grup municipal farà una oposició real, seriosa, construc tiva, vigilant i crítica, però, sense cap dubte, lleial, com és la nostra obligació per la responsabilitat contreta amb el poble de Barcelona, Dit això, com és preceptiu, passo a explicar el nostre vot. El Grup Popular ha votat en consciència en suport a la meva persona, encara que tos un acte formal, sabent tots que la majoria estava ja donada i representant en aquest acte una trajectòria ciara i conseqüent, fins a l'últim moment, amb el proposat en el nostre projecte de govern per a l'Ajuntament de la ciutat de Barcelona. El Grup Municipal Popular continuarà la línia seguida durant els últims quatre anys, en els quals hem encunyat un lema que ha consolidat una forma de fer política: "EI que es bo per a Barcelona, és bo per a nosaltres, presenti-ho qui ho presenti", cosa que, possiblement. ens hagi fet veure incrementada la confiança dels ciutadans amb un Regidor més. Aquest projecte parteix d'uns principis polítics que defineixen la forma de ser i d'estar que configuren el Partit Popular de Catalunya i que passen per un respecte a la persona i la necessitat que l'Estat ï, en el cas que en ocupa. els òrgans de govern de la Corporació local, siguin al servei del ciutadà i no a l'inrevés: Un estímul a la iniciativa de cada individu o dels col.lectius, amb un suport al seu esperit creador i un impuls a totes les idees que signifiquen benefici per a la societat. Un suport total i decidit a les aspiracions de la societat per a acconseguir un veritable benestar, amb un respecte als drets adquirits i una millora deis mitjans per fer veritable el principi de solidaritat social, que sorgirien per l'incompliment d'aquest principi. Un respecte total als ciutadans amb la seva participació en la consulta per a la presa de decisions, per mitjà de les associacions que els aglu ti nen i els conformen, i donant-los tota la informació per a una total transparència de la gestió, en definitiva, diàleg amb els administrats. Un suport a tots aquells actes que signifiquin un impuls al saber i a la Cultura, sense diferències de cap mena que representin marginacions per raons contràries a la pluralitat de la població catalana i de Barcelona en par ticular. Aquests principis polítics integradors del Partit Popular es reflecteixen en el programa de govern que el meu Grup municipal defensarà al llarg dels propers quatre anys, i és la raó per la qual no ens és possible dipositar la nostra confiança en altres Grups municipals que tenen programes que no coincideixen en alguns dels principis abans esmentats i en múltiples aspectes programàtics. Per aquesta raó i, com un exemple de respecte al principi democràtic que aquest acte solemne d'elecció d'Alcalde-President de l'Ajuntament de Barcelona representa, el Grup Popular ha dipositat el seu vot a favor del seu programa i, en conseqüència, ha votat a favor de la meva persona. Aquest programa estudiat amb minuciositat, elaborat amb un rigor i una seriositat pròpia d'un partit polític que vol i pot aportar idees i solucions per a governar, es desenvolupa en els diferents aspectes que necessita Barcelona en aquests moments i davant el repte important i històric de la projecció de la nostra Ciutat cap al futur, en pa rticular mitjançant els Jocs Olímpics de 6 - 91705AP1.DOC �1992, en els quals tant de recolzament i il.lusió vam posar tots els partits polítics per a la seva consecució, juntament amb tot el poble de Catalunya. Barcelona entra ja en la recta final que;ens po rt arà als Jocs d'estiu. Barcelona necessita, en aquests ultims metres, d'una pau institucional entre Generalitat i Ajuntament. Necessita diàleg, col.laboració, unitat de criteris en els temes importants. Necessita abandonar els partidismes inútils i estèrils per a volar més alt pensant en el molt que ens juguem, i en el repte tan crucial que tenim davant nostre. Per això, avui podem i volem garantir que el Grup Municipal Popular assegurara durant aquest període la governabilitat de la ciutat de Barcelona en tot el referent a temes olímpics, malgrat que no hi hagi un govern d'unitat que, en la nostra opinió, hauria estat una bona solució; i garantirà aquesta governabilitat olímpica, fonamentalment, perquè Barcelona necessita, fins que l'últim atleta salti l'última tanca, un període de diàleg i consens en els temes que ens resten pendents, més els que sorgeixin nous per la dinàmica de la Ciutat. Ara no és moment de friccions ni de travetes, perquè, repeteixo, és molt el que ens hi juguem. Però aquest important esdeveniment no ha d'impedir el desenvolupament normal i equilibrat de B arcelona, ni ha de conve rtir-se tampoc en un fet negatiu per als interessos tan socials com econòmics dels barcelonins. Per això, en el nostre programa propugnem una gestió d'dels Jocs Olímpics transparent i amb la participació de tots, a fi d'assolir el consens i la unitat necessaria perquè siguin els millors Jocs Olímpics de la Història. Propugnem un suport decidit als funcionaris de l'Ajuntament amb un reconeixement dels drets adquirits i una justa valoració dels seus mèrits professionals. Desitgem que Barcelona sigui Cap i Casal de Catalunya, sense que això signifiqui una imposició a les altres ciutats catalanes, sinó que, al contrari, sigui el motor que ajudi a un desenvolupament econòmic i social, conjunt i harmònic. Per això, donem el nostre suport al comerç, a la indústria, com a generadors de béns i de serveis i com a única via per fomentar l'ocupació i disminuir l'atur. Volem que Barcelona sigui una ciutat equilibrada en la qual els ciutadans dels barris perifèrics no es trobin discriminats respecte als ciutadans dels barris cèntrics; en la qual els serveis socials estiguin en relació amb les necessitats reals; en la qual les persones de la tercera edat tinguin el reconeixement a què la seva vida d'esforç i treball els dóna dret; en la qual els problemes dels disminuïts psíquics, físics i sensorials siguin tinguts en compte i solucionats. I seria important també, ara que les gran obres olímpiques estan ja totes en marxa o acabant-se, que el nou Consistori dediqui una especial atenció a resoldre els problemes del dia a dia, els de la Barcelona real, els que en defini tiva fan una ciutat més humana i habitable, i per la qual tots paguem els nostres impostos. Temes com la circulació, l'asfaltat, el fer de Barcelona una ciutat més verda, més neta, més il.luminada, i tantes i tantes assignatures pendents que té enc ara la nostra ciutat. Per tot això, oferim el nostre programa i la nostra decidida col.laboració al senyor AlcaldePresident de l'Ajuntament per fer possible que els barcelonins ens sentim orgullosos de la nostra Barcelona; però així mateix i com he dit al principi, exercirem de forma seriosa i responsable la nostra tasca de crí tica constructiva dins de la nostra funció de lleial oposició al servei de Barcelona, una Barcelona a la qual ja va se rvir el meu pare com a Regidor d'aquest Ajuntament i a la qual tant el meu Grup com jo mateix servirem. Treballarem per a ella amb la mateixa il.lusió i entrega, perquè no hi ha satisfacció personal més gr an que la de treballar per la teva ciutat. Moltes gràcies." El Cap de Insta de Convergència i Unió, I'Hm. Sr. Josep Ma. CULLELL 1 NADAL pronuncia el següent discurs: "Senyor Alcalde, honorables senyors, digníssimes Autoritats, benvolguts Regidors i Regidores, senyores i senyors: 7 - 91705AP1.DOC �En primer lloc, la meva més cordial felicitació: El principal adversari felicita avui l'Alcalde de Barcelona elegit pel poble de B ar celona a traves dels vots dels Regidors socialistes. Crec que un sistema democràtic, en tr e altres coses, és fonamental sobretot. l'existència. sempre i en tot moment, d'uns que manen i tenen el poder i d'uns altres que són la garantia de l'alternativa. Una democràcia no es pot entendre sense l'existència d'una alternativa real, no hipotètica, d'una alternativa amb força i amb cos que estigui preparada en un moment determinat, quan el poble ho decideixi, per a fer el relleu als que estan governant. Aquesta és la nostra voluntat: Ésser oposició assegurant l'existència d'una alternativa capaç d'assumir responsabilitats el dia que els ciutadans així ho decideixin. Amb el nostre vot d'avui, un vot, si vostès volen, mes simboiic que altra cosa, nosaltres volem expressar ï hem expressat aquesta voluntat nostra de se rv ir la Ciutat des de l'oposició per ésser alterna ti va de futur; una oposició cl ar a, cons tr uctiva, i contundent quan calgui; i hem deixat clar que Convergència i Unió és l'única alternativa real a l'actual majoria minoritària. Aquest, i no altre, és el sentit del nostre vot d'avui perquè, repeteixo, la votació tenia purament i simplement caràcter simbòlic. Però permetin-me que faci dues consideracions. Una ja s'ha fet de passada, però jo voldria insistir-hi. Valdria expressar la preocupació del Grup, però també personal i, em sembla, compa rt ida per tots plegats, pel fet que el 26 de maig la meitat, pràcticament, de la població de Barcelona passa olímpicament (i mai no tan ben emprat el terme) de tots nosaltres. A la meitat de la població de B ar celona tant li feia que fos en Pere o Berenguera qui governes aquesta Ciutat. Diuen alguns que no hem de fer catastrofismes perquè amb aixà ens anem apropant als percentatges europeus; i potser és veritat, encara que hauríem de veure quantes eleccions es realitzen i quin sistema polític tenen els paisos en què es donen aquests percentatges de participació; però també és cert que en aquests paisos no fa tampoc només quinze anys que gaudeixen de la democràcia. Em sembla particularment greu, i és un toc d'atenció no a l'equip de govern, sinó a tot el Consistori, que quinze anys després que en aquest país hi ha llibertat i que tots plegats hàgim lluitat perquè aquest país pogués elegir els seus Alcaldes i perquè aquesta Casa fos governada per aquells que el poble de Barcelona decidís, la meitat de la població de Barcelona deixi d'anar a votar el dia de les eleccions. Em sembla, i aquesta és una reflexió que invito a fer a tot el Consistori, que alguna cosa no deu acabar de funcionar i que alguna casa tots plegats no acabem de fer quan es produeix aquest fet el dia de les eleccions. Tindrem temps, tindrem altres moments, per continuar reflexionant sobre tot això. La segona consideració que voldria fer i és conseqüència una mica de la primera, és que aquest Consistori ha de començar el seu mandat i el seu treball amb una gran dosi d'humilitat per part de tots, tant pels que siguin en el govern com pels que siguin a l'oposició. De cada deu ciutadans, senyor Alcalde, l'han votat dos i mig; això no treu cap mena de legitimtitat a la seva victòria electoral, ni bon tros; en el meu cas, no arriba ni a dos i mig. Però, en tot cas ens ha de fer entendre que des d'aquest tipus de participació i amb aquesta majoria minoritària no es pot governar com si els resultats haguessin estat uns altres. Aquests resultats obliguen a buscar més el consens, a buscar més el pacte, a buscar més l'entesa, sempre que sigui possible, amb totes les altres forces, sobretot en aquells temes que comprometen el futur de la Ciutat. Repeteixo que l'abstenció i no haver obtigut la majoria desitjada aconsellen més prudència alhora de prendre decisions i cercar el màxim de suport en aquesta C as a i fora d'aquesta Casa. Valdria també avui, en el primer acte d'aquest Consistori, explicar, encara que fos amb uns trets impressionistes, quins seran els grans objectius del nostre Grup en els propers quatre anys. En primer lloc, valdria deixar ben alar que volem ésser instrument de pacificació i de col-laboració ins ti tucional. Volem ésser instrument per mitjà del qual sigui possible la col.laboració institucional. Em sembla molt bé, perquè la litúrgia també és important en política, el fet que després d'aquest acte. avui al migdia, el Consistori en Ple travessi la plaça de Sant Jaume i vagi a visitar el President del Govern de Catalunya. Em sembla molt bé aquesta iniciativa, però evidentment aquesta litúrgia no tindria cap sentit si no anés acompanyada d'un fet que considero capital: que el 8 - 91705AP1.DOC �Saló de la Reina Regent deixi d'ésser plataforma d'oposició sistemàtica i constant al Govern de la Generalitat. Vostès, els de la majoria minorit ar ia, els que estan en el poder, tenen representants en el Parlament de Catalunya i vostè mateix, senyor Alcalde, n'és Diputat, i em fa la impressió que la col.laboració institucional seria molt més fàcil si les legitimes discrepàncies que ni pugui haver en tre els Regidors del govern de la Ciutat i el Govern de Catalunya s'expressessin allà on s'han d'expressar, que no és el Saló de la Reina Regent, sinó el Parlament de Catalunya. Per tant, nosaltres estem disposats a ésser aquest estri, aquest instrument de col.laboració ins titucional. En segon lloc, aquest és un Ajuntament democràtic que ha estat elegit pel poble de Barcelona. però nosaltres votem també que aquest Ajuntament funcioni més democraticament per dintre i que no hí hagi Regidors de primera i Regidors de segona. Volem senziiiament que tots els Regidors, siguin de la majoria o de la minoria, tinguin els mateixos drets a l'hora d'expressar-se, a l'hora de preguntar, interpel•lar i de qüestionar els problemes de la Ciutat: 1 aquest també serà un dels nostres objectius. En tercer Iioc, oferim la nostra lleial, absoluta i total col.laboració sense cap mena de fissures respecte als Jocs Olímpics. En això pot comptar, senyor Alcalde, amb la total disponibilitat del nostre Grup, que no utilitzarà els Jocs (no ho féu en els quatre anys passats i tampoc no ho farà en els mesas que resten) com a eina de desgast del govern municipal ni d'erosió de l'Alcaldia. En aquesta línia de consens, és també voluntat del nostre Grup de reiniciar el clima de diàleg i entesa que propici] la redacció final del que ha d'ésser la Carta municipal de Barcelona. En quart lloc. vull adve rtir que serem bel.ligerants i vigilants contra una denúncia que ja avui es fa des de les seves pròpies files: l'especulació. Controlarem, fiscalitzarem i denunciarem els vicis d'una política urbanís ti ca que pot -no dic que ho hagi fet- haver afavorit processos especulatius espectaculars a la Ciutat. En cinquè lloc, volem treballar conjuntament amb vostès per tal de trobar solucions als problemes financers d'aquest Ajuntament. Volem treballar sense protagonismes. com vostès han fet en altres ocasions. Des de la rebotiga, des la sala de màquines, si vostès ho valen, volem ajudar-los a resoldre un problema que, tard o d'hora, afectarà d'una manera decisiva aquesta Ciutat: el del finançament municipal, la solució del qual no admet ni més endeutament ni més impostos. En sisè lloc, volem impulsar l'acció de govern perquè l'actual majoria posi més l'accent en la millora de la qualitat de vida de tots els ciutadans de Barcelona: els problemes del medi ambient, la neteja, la seguretat, el transport públic, els aparcaments, l'enllumenat, la pavimentació, la circulació, etc., que afecten el quefer quotidià dels nostres ciutadans. En setè lloc, volem, amb el nostre esforç, que Barcelona no expulsi gent i que tothom que vulgui viure a Barcelona, ho pugui fer, la qual cosa vol dir endegar des d'aquesta C asa una política d'habitatge en col.laboració amb les altres institucions, que fins avui creiem inexistent. En vuitè lloc, volem instar l'equip de govern a prendre totes les precaucions i mesures per tal que no torni a passar com els anys 1888 i 1929, sinó que després de la gr an festa major que seran els Jocs Olímpics, la Ciutat no quedi aturada i el seu creixement no sigui a batzagades com tradicionalment ha estat i vostè, Sr. Alcalde, alguna vegada ha denunciat. Hem de fer tots els possibles posant-hi el nostre esforç perquè això no sigui així i Barcelona, després de 1992, no resti marginada i no quedi parada la seva constant vocació i la seva voluntat de progrés. En nové lloc, estem oberts a examinar responsablement tota la problemà tica metropolitana, sempre que això no signifiqui valer fer passar per l'entrada de servei solucions passades de moda o pròpies d'èpoques passades en què no hi havia democràcia ni autogovern. En darrer lloc, voldria posar sobre la taula, hi així ho farem els propers quatre anys, que tothom pugui beneficiar-se del creixement i la transformació que la Ciutat experimenta per causa dels Jocs Olímpics, és a dir, els problemes de l'equilibri territorial i de l'equilibri en tre col.lectius i que els fruits del creixement i de transformació de la Ciutat no quedin en mans d'uns pocs, sinó que s'estenguin a tots els ciutadans. 9 - 91705AP1.DOC �Aquests són, Sr. Alcalde, els deu punts fonamentals de la nostra voluntat de treball en els propers quatre anys. Voldria dir-li també una altra cosa i ho dic sincerament: Ens agradaria acab ar el mandat en un clima de relacions personals entre els membres del Consistori millor de com comença i, per això, no ho dubti, per part nostra, des de la nostra vocació i des del nostre servei a la Ciutat, farem un esforç i tot allò que calgui per tal que la millora del clima de les relacions personals faci possible que tots plegats, quan estiguem asseguts aquí, puguem pensar sempre que l'adversari no és pas I'enemig a abatre, sinó que pot tenir raó en alguna cosa i és una persona que val la pena escoltar i de qui val la pena recollir alguna de les seves idees, i per tal que quedin arxivades per sempre i absolutament marginades certes operacions i afirmacions. Nosaltres volem fer i farem un ferm esforç parqué això sigui així. Aquests són els objectius de la nostra feina els propers quatre anys. Convergència i Unió és l'alterna ti va. Vol ésser govern i té vocació de ser-ho. Mentre la voluntat del poble sigui aquesta, servirem Barcelona amb ei nostre treball constant, tenaç, tossut i, a vegades, poc agraït des de la nostra fidelitat a la llibertat i des del convenciment íntim que Barcelona és la Capital d'un país, d'una nació, Catalunya, que encara no és un país normal. Aquesta afirmació. aquesta creença, serà molt present en l'acti tud i en el posicionament de Convergència i Unió en els propers quatre anys. Que el mandat que avui comença, sigui garantia per a tots plegats, per a vostès des del govern i per a nosaltres des de l'oposició, de tota mena d'encerts per tal que la Ciutat plural, la ciutat que està contenta i la ciutat que està empipada, sigui la principal beneficiària de la nos tr a acció dins aquest Ajuntament. Moltes gràcies." El Sr. Alcalde, l'Excm. Sr. Pasqual MARAGALL I MIRA, pronuncia el següent discurs: "Senyores Regidores i senyors Regidors: Amb una excusa que demano a tothom per la manca de confort d'aquest Saló de Cent que, almenys, té el confo rt de les hores que els segles hi han fet passar, dels moments bons i dolents que la Ciutat ha viscut en tre aquestes quatre parets, els agraeixo a tots, Sra. Vintró, Sr. Lacalle i Sr. Culleli, els seus mots. Els ben asseguro que hi pararem compte en les setmanes, els mesos i els anys que vindran. Sr. Culleli, malgrat els seus mots a vegades una mica agres, li prenem el mot. Moltes de les coses que ha dit, i que han dit també els altres Caps de llista, tenen a veure no només amb la cortesia i amb la necessitat de manifestar una posició (cosa que potser, no és el motiu principal d'aquest acte), sinó que tenen a veure efectivament amb un desig de millorar la governació de la Ciutat. Per tant, trobaran en la majoria orelles obertes i disponibilitat a estudiar les paraules que s'han dit, i a treure'n el major benefici per a la govemació de la Ciutat. Barcelona és, avui, una ciutat que s'acosta bastant a aliò que fa nou anys, en aquesta mateixa Sala, van qualificar de ciutat olímpica i me tropolitana. ¿Què queda d'aquella pretensió que, mirada des de la pespectiva actual ha tingut els seus alts i baixos i els seus moments de suspens i d'interrogació però, sens cap mena de dubte, la gratificació dels seus moments de realització que han estat, són i seran tan importants en els dies de la nostra Ciutat? Nosaltres responem a aquesta pregunta, i crec que hem de fer-ho tots, confessant, quasi diria, que estem molt a prop d'ésser la ciutat que sempre hem volgut ésser. Estem molt a prop d'ésser la ciutat que l'ambició infinita dels ciutadans de Barcelona ha dibuixat sempre molt amunt en l'horitzó. Des de les darreries del segle passat en el moment de la Renaixença i de la formulació d'un projecte urbà d'aquell renaixement, dins tots els racons de la nostra història hi ha hagut una formulació constant d'ambició que a vegades des de fora de Catalunya perd també des de dins de Catalunya, ha estat considerada excessiva; perd no ho era d'excessiva, perque estem molt a prop d'ésser la ciutat que sempre hem dit que volíem ésser. Som també una ciutat preocupada, potser seria millor dir apassionada, pels ajustos de comportament a fer en el moment en què les nostres infrastructures comencen a estar en el nivell 10 - 91705AP1.DOC �que havien desitjat. Es evident que B arcelona és avui capital orgullosa d'una Catalunya autónoma, i referència amiga per a territoris que van més :enllà; moderna, equipada i que es pot dir europea mirant fit a fit l'interlocutor. Però és evident també que Barcelona és una ciutat que ens ha de preocupar pels ajustas que ei mateix creixement econòmic i infrastructural oblig ar a a realitzar en els nostres comportaments. Som una ciutat com altres d'Europa, que tenint problemes de qualitat molt considerables. No us n'escatimaré la concreció ni que sigui molt breument, ja que la crec obligatória en aquesta Sala i en tots els nostres actes. Som una ciutat que, si es vol estudi ar si s'ajusta ais límits desitjables en una qüestió tan urbana i producte de la nostra civilització com és el nivell de soroll durant el dia i la nit, s'haurà d'admetre que, si de dia esta frec a frec amb elilímit, a la nit està, desgraciadament, per sobre, és a dir que, no és una ciutat que tingui el silenci que es mereix. Potser no l'hem ambicionat prou, potser no l'hem dibuixat com un objectiu, si bé hi ha moments de la nostra història en què aquests valors han estat valorats i emfasitzats: recordem, per exemple, el Noucentisme. En tot cas som una ciutat que està més a prop d'allà on volia anar i que, tanmateix, descobreix cada dia i cada tombant del seu decurs históric que hi ha moltes coses que semblen allunyar-se i estan molt Iluny d'ésser assolides. Una ciutat vella de 2.000 anys, la nostra, que està encara tot just en el camí de torn ar a ésser el que fou históricament, d'una forma distinta. Una ciutat envaïda per vehicles de dins i de fóra, més problemàtics els segons ben segur, però no solucionat l'aparcament dels primers. Amb un creixement excepcional que ha estat proporcional, jo diria més que proporcional, al mateix creixement de l'economia de la Ciutat. En un estat d'excepció, que algú ha qualificat, no humorísticament sinó gràficament, de suficient per a donar al nom de la nostra ciutat el tombant de Barcelobra. S'ha parlat de Barcelobra perquei Barcelona és la ciutat de les obres, en la qual els ciutadans tenen la convicció que els sofriments, les molèsties i els patiments tenen un objectiu, una compensació, una raó d'ésser, cosa que no succeeix en moltes ciutats, on aquesta sensació de veure's agafat, atrapat, per una maquinària urbana moltes vegades bloquejada, no té cap mena d'explicació. No és aquest el nostre cas, i vull insistir en el fet que és molt important que en aquests moments en què la ciutadania sap que estem molt a prop de resoldre els problemes d'infrastructura que se'ns havien plantejat les darreres dècades, ens fem forts d'aquesta legitimitat moral d'estar segurs que la ciutadania ho entén per demanar-li una enginyeria més complexa que la de les obres i el formigó, l'enginyeria deis comportaments. Hem de saber induir en la ciutadania un grau d'urbanitat, una modificació de comportaments i, a vegades, d'estils de vida que és enormement més difícil d'aconseguir que el pur aixecament dels edificis més importants o l'excavació de les obres subterrànies més difícils. Aquest és el moment en què Barcelona s'ha de plantejar l'urbanisme del fruïment; és el moment en què Barcelona s'ha de plantejar d'alguna manera, posar l'èmfasi no en el "hardware", la infrastructura, l'aparellatge de la ciutat, que creiem cada vegada més aconseguit, sinó en el 'software", l'educació, la instrucció, la cultura d'ús de la ciutat. Això, tots ho sabem en aquesta Sala, és enormement més difícil, és enormement més arriscat i, tanmateix, és la pàgina de la Ciutat que està esperant que la passem. Jo us demano a tots i a tots els que vosaltres representeu, la col.laboració en aquesta tasca difícil però apassionant. Vosaltres sabeu que en la solució dels problemes de qualitat, d'igualtat, de misèria, de benestar social, aquesta Ciutat ha fet avenços molt importants. Nosaltres ens neguem al simplisme del mètode dialèctic, tan útil en moltes situacions, segons el qual, darrera de cada riquesa hi ha una misèria nova que es genera, pensament ú ti l que, tanmateix, simplificat no serveix per a actu ar . Nosaltres sabem que tot alió que és bo és també dolent; perd sabem també que les coses tenen noms i cognoms i que els problemes s'han d'enumer ar . Estem en un moment en què no haurien d'ésser permeses a la ciutadania ni l'euforia ni el fatalisme, sinó I'anàlïsi, perquè estem convençuts que el domini del territori que en aquesta Ciutat hem aconseguit com a Corporació (no p ar lo tant sols com a govern), la legitimitat que la Corporació barcelonina té avui davant els seus ciutadans, (no la genèrica, d'aquells que segueixen la polí ti ca de cada dia, sinó la concreta dels ciutadans dels 11 - 91705AP1.DOC �barris que saben que tenen un President, que tenen un Districte, i tenen un Ajuntament, que, en definitiva, és capaç d'arribar fins a qualsevol racó), aquest domini del territori del qual poeticament parlava Espriu, però que nosaltres hem de traslladar al domini concret del territori urbà, ens permet avui d'imaginar que cadascun dels problemes té escrita la seva solució i que aquesta escriptura de la solució no és molt iluny deis recursos que tenim al nostre abast. Per tant, més enllà dels sentiments i de l'abstracció, ens hem exigir la concreció, l'anàlisi, la humilitat davant els problemes, però també la gosadia de saber que, pràcticament, no n'hi ha cap que no puguem resoldre. Els de comportament són, ben segur, els més difícils; però, per a això, us demano a vosaltres que en definitiva representeu tota la ciutadania que tant ens ha ajudat individuaiment i agrupada en aquests dotze anys, que ens trenquem el cap per trobar les maneres de suggerir als ciutadans aquell grau d'adhesió que ha de permetre que la majoria efectuï aquestes petitíssimes però difícils modificacions del seu angle de visió i del seu estil de conducta que faran que aquesta Ciutat que per la seva densitat podria ésser un infern, esdevingui la joia que està començant a ésser. Densitat significa ciutat. Tenim la ciutat més densa d'Europa: per tant, tenim d'alguna manera la ciutat més ciutat d'Europa. Tanmateix sabem que els costos d'aquesta densitat ens poden dur al més gran i al més patent dels problemes de la gran ciutat moderna, que és la congestió. Ens hem de fixar codis de conducta i d'urbanitat. Hem de passar del període del gran urbanisme que hem viscut, al període de l'urbanisme de la perfecció, de la urbanitat en l'ús de l'urbs i de les estructures que hem creat, de manera que totes les potencialitats de qualitat de vida i de benestar social que les nostres accions asseguren en el futur proper de Barcelona, siguin realitzades. Per això, i vaig cap a un tema esmentat en les paraules dels representans dels attres Grups municipals, treballarem per tenir la Llei de Barcelona, la Ca rta Municipal. Ja !'any 1904 o 1906, Cambó la demanà davant el Rei, i en cada tombant de la història Barcelona n'ha formulat la necessitat. Vull dir que aquesta Ca rta Municipal, de la qual sobre la taula hi ha un projecte que coneixen el Conseller de Governació i el Ministre d'Administracions Públiques, la simplificarem. Nosaltres farem l'esforç aquesta vegada d'asseure'ns per esborrar i esmoiar més que no pas per escriure. Em penso que serà un esforç ben rebut. És ben cert que hauríem de poder afegir-hi algunes coses més i s'hi afegiran, perquè cada dia i cada hora de la història té la seva intuïció que correspon a una realitat profunda; però en tot cas hem de fer l'esforç, els que l'hem impulsat, d'admetre que segurament hem d'ésser una mica més modestos en l'abast de la nostra pròpia dimensió legislativa a nivell de proposta (nosaltres no podem anar més enllà i fins i tot en aquest nivell hauríem de refrenar la nostra creativitat, la nostra imaginació, per anar a una simplificació i a una certa humilitat d'una Carta Municipal que, tanmateix, veiem com l'estri fonamental per a aconseguir les millores de comportament que estem demanant). No té cap altre sentit la llei, la Carta, que esdevenir l'instrument amb el qual els barcelonins s'autogovemin per solucionar els problemes de la seva vida quotidiana: això vol dir del transport i de la congestió, del soroll, de la contaminació i de la inseguretat No serviria una Carta Municipal sense cap referència a problemes com aquests que ens aclaparen cada dia. No serviria, si no ens ajudés a posar en pràctica solucions, fórmules que nosaltres sabem eficaces i al nostre abast i que, tanmateix, la inexistència d'una llei especial i la pura aplicació de la Ilei general no ens permet desenrotllar. Tots sabem que la nostra Guàrdia Urbana, alliberada d'algunes de les cotilles legals que encara impedeixen la seva actuació, que és ïmportantíssima, i amb una porta per a la col.laboració amb el poder judicial hauria millorat extraordinàriament la sensació de seguretat en els nostres carrers per tal com és ella la que coneix el dia a dia de la situació dels nostres carrers, i tanmateix, aquesta informació riquíssima, potentíssima i molt productiva per a la solució d'aquest problema no arriba allà on hauria d' arribar, justament per la inexistència d'una especialitat legal que potser altres ciutats no han arribat a tenir ni la possibilitat ni a sentir la necessitat de formular, però que nosaltres tenim a les mans de produir. De la mateixa manera altres camps. Acabo aquí la menció del tema que jo crec que serà el tema central del mandat que s'obre. Siguem sincers i reconeguem a Jordi Borja el coratge extraordinari, sota la guia de lluís Armet, d'haver encetat el meló dels nostres somnis, deis nostres ideals ja 12 - 91705AP1.DOC �plantejats aquí fa tants anys, però que a vegades ens espanten. Algú havia de tall ar pel mig i dir: obrim. Això ho féu una persona que havia dirigit la nova descentralització de la Ciutat en els Districtes i la redacció deis nous Reglaments de Descentralització i de Par ti cipació, descentralització que no ha funcionat perfectament (com en altres coses, en aquest mandat hem de millorar) potser per manca d'incentius en el sistema creat perquè els protagonistes es moguin, amb tota la seva energia, per aconseguir tot el que es pot aconseguir, i potser per manca de reciprocitat a un gest que, iniciat en aquesta Casa, no va tenir una torna dimensionada i simè trica en l'ordenada territorial de Catalunya. Ho hauríem d'admetre no provocativament, sinó com a punt de parti da d'un diàleg que es veu cada dia com a inevitablement necessari i admès per totes les forces polítiques. En aquest moment, estem en condicions de millorar marginalment; creiem profundament en les millares marginals, de detall, que són aquelles que poden portar-nos amb més facilitat als objectius que ens havíem proposat. La Carta, doncs, que va tenir aquesta història i aquests protagonistes, serà la carta de naveg ar de la vida quotidiana, en tr e el Dret civil i el Dret administratiu. Aquesta és l'especialitat, a més, del Dret català, del Dret barceloní, que té tants precedents; aquí és on políticament i jurídicament ens movem amb confo rt i amb saviesa i en aquest terreny situarem nosaltres l'avenç cap a una millora de la qualitat de vida i, ben segur l'avenç cap uns drets de Barcelona més ben reconeguts tant al terreny econòmic com en el polític. Hem de fruir de la ciutat. Hem d'anar a un urbanisme humà, que se'ns ha reclamat en aquesta campanya i abans. M'agradaria cit ar textos -que no cit ar é per raó de la calor, del moment, del temps i del feixuc que podria ar ribar a ésser-; en tot cas tinc aquí paraules, jo crec que molt savies, d'un urbanista i bon amic com és Lluís Racionero sobre la necessitat de reduir el trànsit en el centre i sobre els corol•laris que aquesta tesi de la ciutat humana ha de tenir en la solució dels problemes del transport. Crec que tot això s'ha de posar a collació i estic disposat a entrar, ben properament, a treballar en aquests temes, com tot seguit diré. Nosaltres hem de fer, no solament per opció sinó també per calendari, justament una ciutat amb deu rambles, moltes d'elles noves, amb voreres més amples però també més respectades, perquè si no ho són no hi ha millora de la qualitat de vida, amb més arbres, amb més música al carrer, possible en els nostres parcs, amb flors en els escossells, i amb el silenci que ambicionem com a mètode i com a símbol, que sabem inassolible, però també com a motor de les nostres actuacions en els mesos que vindran. Hem d'ésser capaços d'això. Hem d'ésser capaços de pos ar en el frontispici de la nostra actuació la cultura i l'educació. És el moment de les persones. És el moment de posar les pedres al servei de les persones. És el moment del benestar social basat en dues potes: la gran inversió i la presència directa, els serveis personals. No hi ha benestar social en sentit profund en aquelles ciutats que no han tingut la potència per traslladar els seus sentiments de les pedres i la infrastructura, que són les condicions sense les quals la polí ti ca de les persones i del benestar social és frágil. Aquesta ciutat ha tingut la sort de tenir les regnes d'aquests dos cavalls que són la polí ti ca urbanística i la política humanística, ben agafades a les mans per avançar amb totes dues alhora. Altres no ho han sabut fer i s'han deixat emmirallar per l'obsessió que una sola d'aquestes qüestions era la més important, sentiment que tots tenim, legítimament, en moments diferents de la nostra història com a ciutadans: hi ha moments que hom voldria destinar-ho tot a les persones, hi ha moments que hom voldria des ti narho a les infrastructures. Tanmateix crec que això s'ha tingut no només per mèrit del govern, sinó de la Corporació i de la Ciutat, que ha estat per ella mateixa, en defini ti va, qui ha suggerit, en un noranta per cent, totes i cadacuna de les actuacions que nosaltres d'una manera amatent hem sabut, crec, traduir en polítiques per retornar-les als ciutadans que les havien demanat o inventat. Hem de seguir en aquest exercici, poc confortable, de no qued ar -nos amb un sol sentiment. Hem d'estar amb tots dos perqué només sobre la base d'aquests dos sentiments més humanístics i més constructius, més creadors d'una banda i més compassius de l'altra, serem capaços d'arribar realment fins als objectius ambiciosíssims que els nostres antecessors ï nosaltres mateixos ens hem fixat per a aquesta Ciutat. 13 - 91705AP1.DOC �Hem tingut i tenim, en el terreny de la Cultura, oberts projectes d'un abast extraordinari, disset grans projectes deis quals s'ha encarregat el Primer Tinent d'Alcalde, que aniran donant el seus fruits i que no vull enumerar aquí, pero que, en tot cas, seran les fites d'un progressiu descabdellament de la cultura barcelonina, altrament potent, que la que hem estat capaços no de desitjar o de suggerir i començar, que l'hem` suggerida i començada moltes vegades, sinó de completar. En el terreny de l'Auditori, el Museu d'Art de Catalunya, el Museu d'Art Contemporani, en tots els terrenys hem tingut i tenim, vull dir breument perd contundentment, l'aliança d'un efecte deis Jocs sobre la Cultura que no ha estat prou explicat. Algun dia es reconeixera la contribució deis Jocs a la Cultura, amb el Festival de Tardor que quedarà i arribará a tenir una potència que el nostre Teatre i la nostra Dansa necessitaven, atnb la recuperació del nostre Patrimoni Històric, amb les exposicions sobre el Modernisme i del que vindrà sobre el Gòtic, amb la senyalització del nostre Patrimoni Històric en cadascuna de les seves èpoques; amb uns Premis a Barcelona. algun dels quals qued ar à per al futur com a Premis internacionals reconeguts; amb l'empenta per a refer el Palau Nacional, el Museu Nacional d'Art de Qatalunya, que no hauria tingut la potència que ha tingut si no hagués estat per la fita de 1992. Nosaltres tenim un programa de gestió que no és el moment de descabdellar, pero sí que vull dir clarament, i crec que és el moment de dir-ho perquè les paraules que es diuen el dia d'avui queden, que Barcelona ha fet un esforç immens, que no l'ha treta dels seus límits des del punt de vista de la seva capacitat económica, urbaná, tècnica i financera, tanmateix és el moment de demostrar a tothom, a nosaltres i a tercers, p•ró sobretot a nosaltres mateixos en primer lloc, que som capaços de dominar la màquina de la' Nosaltres volem mantenir una despesa d'inversió important Que se sàpiga; que ningú no es pensi que Barcelona està acabant la seva fase inversora. No l'està acabant; seguirà invertint 'i d'una manera important 20.000 milions és la xifra mínima que ens hem proposat amb els nostres companys de coalició fins ara i, espero també en el futur, en cada un dels quatre anys vinents, inversió important que els dos primers anys tindrà una traducció més gran per mitjà de les institucions en què participem, que no pas directament. Estem fent moltes aportacions financeres de consorcis culturals, de renovació de Ciutat Vella, d'obres olímpiques, que seran els protagonistes de gran part de la inversió que ens espera. Nosaltres volem mantenir la pressió fiscal sobre el producte interior brut en el nivell en què ha estat en el darrer quinquenni, els anys 1986-1990. Volem augmentar els ingressos propis només en la mesura que puguem estendre els padrons a la totalitat deis subjectes i objectes tributaris en la mesura que ens obligui al marge que ens pertoqui en la realització del objectiu, que sabeu que és el nostre i que creiem compartit per tothom, d'una distribució de la despesa pública neta en tr e els tres nivells, central, autonómic i local, del 50, 25 i 25 per 100. Pensin, que si fos veritat que l'any 2000 haguessim d'arrib ar a aquesta tríada i, per tant, al 25 per 100, la despesa pública neta de bis els Ajuntaments del Estat Espanyol s'hauria d'incrementar cada any un 1 per 100 per sobre del seu creixement vegetatiu a través del Fons nacional i dels seus ingressos propis; un 1 per 100 cada any, són molts diners a disposició dels Ajuntaments, objectiu que nosaltres sabem de difícil obtenció en la pràc ti ca Nosaltres situarem l'apel.lació al crèdit en un volum important de 30.000 milions de pessetes l'any: podem fer-ho i és el que necessitem; i disminuirem el deute de l'Ajuntament en termes reals al final de període en un interval que se situa entre el 6 i el 12 per 100, depenent de la nostra capacitat, que haurem d'extremar, de con trol de la despesa i d'obtenció de transferències dels nivells superiors de l'Administració. Vostès saben perfectament que B arcelona està fent una despesa anual de l'ordre dels 12.000 a 17.000 milions de pessetes a compte d'altres Administracions. No hi renunciem, no ens sap greu fer-la, però és el moment de dir que ha arribat l'hora que les Administracions per compte deies quals la fem, en prenguin el càrrec i assumeixin la seva part de responsabilitat. Nosaltres preferirem sempre, i així ho oferirem, que la gestió d'aquests serveis (des del Conservatori i l'Escola Massana fins a l'Orquestra Ciutat de Barcelona i tants museus com tenim, fins a les guarderies i a les escoles especials bàsiques i primàries) sigui local, perquè creiem en aquest model més anglosaxó que no pas continental, germànic o fr ancès, de 14 - 91705AP1.DOC �descentralització dels cen tr es de decisió sobre els serveis personals. Tanmateix estem disposats a discutir quina sigui la solució: potser hauran d'ésser serveis nacionals, en tot cas necessiten i tenen arreu, en bona part, un finançament nacional. Nosaltres amb les altres Administracions superiors prac ti caren una política de ma estesa en temes concrets: la Fira, el Liceu, el Palau Nacional. Quant a la Fira, vostès saben perfectament, i tot el que està informat ho sap, que el seu desdoblament en un nou recinte avui només té una solució. Sera òptima o no ho serà, potser no serà la solució de l'any 2000 o de l'any 2010, però en tot cas de cara a 1993 només hi ha una solució. Amb la autoritat que ens dóna l'exigència que ens imposa el fet de la nostra participació, a la qual no renunciem, en la Institució firal, amb la qual, esperem, tothom justament ha de col.laborar, obrirem el camí i el pas cap a l'obtenció d'aquest nou recinte en el lloc que la mateixa Fira havia decidit mesas endarrera. Hem fet tots els esforços d'entesa que han estat possibles. Tornarem a obrir i oferir la possibilitat que la Generalitat s'incorpori sincerament a la Institució firal per tal com, i això és més ignorat, la Generalitat i l'Ajuntament ja havien acordat aquesta integració fa un any i mig, però no fou possible perquè en aquell moment la Corporació comercial i industrial no considerà necessari acceptar aquest compromís. Doncs bé, ens consta que avui la Presidència de la Cambra de Comerç e.à en una ac ti tud més posi ti va respecte a aquesta modificació dels Estatuts, pactada en el seu dia en tr e un Tinent d'Alcalde d'aquest Ajuntament i una Directora General de la Generalitat: per tant, confio que la Fira serà de nou el lloc de tothom. I parlant de palaus, crec que la Generalitat hauria de tenir l'ús i gaudi d'un dels dos Palaus reials que Barcelona té. Crec que és necessari que tots plegats ens acordem no només en el nivell dels serveis i en el nivell dels diners i recursos que s'han de repa rtir, sinó també en el nivell de la simbologia i de la realitat de l'existència d'uns recintes de la nostra Ciutat. La Generalitat de Catalunya es mereix i la Ciutat li oferirà, torno a dir, l'ús i gaudi d'un dels Palaus reials que estem administrant. Mireu: aquesta polí ti ca de mà estesa,que desenvoluparem des d'avui mateix quan passem la plaça, serà una política que no tindrà ni un gram d'hipocresia, que serà realitzada mirant fit a fit, si voleu amb un pel d'ingenuïtat ¿qui ha dit que la ingenuïtat a vegades no venç?, i dient a la Generalitat: volem estar al servei de Catalunya, al servei de la Generalitat, en concret, del seu President, del seu Consell Executiu i de les seves institucions. A nosaltres se'ns ha dit gairebé de tot durant la campanya electoral; no vull tornar-hi. No és dia per fer la síntesi de moments passats, és un dia per mirar el futur. Per altra banda, com diu la meva mare polí ti ca, les coses no s'obliden, però es poden perdon ar absolutament totes. Em consta que hi ha una ciutadania molt àmplia que, per citar noms els quals hauré de demanar excuses, va des de Maria Macià a Maria Carrasco, que s'han alegrat del resultat d'aquestes Eleccions; i això ve a certificar allò que per a nosaltres era una convicció profunda: que estem treballant al servei de Barcelona i al servei de Catalunya. Nosaltres, doncs, ens posarem al servei de Catalunya com sempre hem cregut estar, equivocadament o no. Ens hí posarem reiteradament des de l'orgull barceloní, per descomptat, exigint cordialment que se'ns reconegui la nostra contribució innegable a Catalunya i al desenvolupament i creixement de la Catalunya forta d'aquest final del segle XX. Pensant en això, ens obrirem a acords programàtics dintre la Casa amb totes les forces polítiques. Ja he donat instruccions al Primer Tinent d'Alcalde perquè es trobi amb el President del Grup Popular per p ar lar sobre les idees d'urbanisme que la seva canditura exposà durant la campanya electoral. Hi ha un lloc important a Barcelona per a les actituds liberals, poc representades en el nostre mapa polític, però que, tanmateix, existeixen, h an existit sempre i tenen força sign if ica ti va. He donat també instruccions al Segon Tinent d'Alcalde perquè amb la meva presència, sempre que calgui, es posi en contacte amb el Regidor Cullell -la capacitat del qual en matèria de negociació económico-financera ha estat demos tr ada en l'exercici de càrrecs anteriors- per entrar en el tema de la relació econòmica en tr e Barcelona i la resta d'Administracions. Per dir-ho 15 - 91705AP1.DOC �clarament, el Conseller d'Economia, l'Honorable Senyor Macià Alavedra ha de plantejar a Madrid el tema de Barcelona ï, fins diria, el de l'Àrea Metropolit ana de Barcelona, que, com vostès saben té unes aportacions financeres fonamentals del Govern de l'Estat. Si no ho fa, si no aconseguim, crec que podem fer-ho, persuadir-lo que ho faci, Catalunya no haurà solucionat la seva suficiència econòmico-financera. No ens enganyem: hi podria haver fins i tot un acord en tre la Generalitat de Catalunya i el Govern Espanyol i no haver-hi una solució a la suficiència economico-financera de Catalunya, perquè Catalunya és també, d'una m an era molt principal, Barcelona i la resta d'Ajuntaments de Catalunya. No ens enganyem sobre aquest punt, que és fonamental. Hem d'ésser capaços de plantejar davant del Govern Central, que és aquell que lògicament té menys facilitats per comprendre'ns, que hi ha una colla de serveis que estem donant d'una manera important i amb un nivell d'excel.lència força significatiu, que corresponen als nivells superiors de l'Administració i que s'han de dotar. Quan ens diuen que la redistribució de recursos ha de compo rtar una redistribució de competències, nosaltres diem que juguem aquest joc, que firmem aquest paper perquè sabem que l'endemà que s'hagi firmat la nova distribució de recursos sera sobre la base de noves delegacions de competències, Barcelona estarà acreditant de 12.000 a 17.000 milions de pessetes, que són el valor dels serveis que ja estem donant per compte de les Administracions superiors. Per últim, amb Iniciativa per Catalunya hem aconseguit el 49,5 per 100 del vot d'aquesta Ciutat, un resultat remarcable (no hi ha practicament cap ciutat important que no sigui capital de l'Estat, on les taxes de votació siguin tan altes com es diu i on abundin les majories absolutes) d'un punt percentual més, un resultat en el qual l'esquerra votant supera el 50 per 100 en un escenari electoral reduït i en una ciutat sense suburbis obrers importants dintre: una situació remarcable que posem a estudi dels especialistes. La fórmula, doncs, de la nostra col.laboració ha estat bona perquè ha produït uns resultats remarcables: hem augmentat el bloc de l'esquerra de B arcelona per primera vegada des de 1979; però es pot millorar. Si no és per millorar, no la voldríem perquè també podria empitjorar. La vida és així. Per tant, ha de quedar clar que les condicions en les quals Iniciativa per Catalunya i el Partit dels Socialistes de Catalunya col.laboraran en els propers quatre anys, són unes condicions de govern millorat, més eficaç, més corresponsable. Més obert per part de la majoria de la majoria, més corresponsable per part de la minoria de la majoria. Encarem un període difícil i apassionant alhora: la immensitat de l'esforç que s'ha fet, pot fer creure que ja n'hi ha prou, i no és cert. Hem d'entrar a modificar comportaments més que estructures. Ha de quedar ben clar que en som capaços. Ha de quedar ben cl ar davant de tothom que som capaços de fer aquest canvi de marxa i aquest canvi de prioritats. Per tant. és un moment molt delicat. Per començar, el primer comportament a modificar és el nostre. Molta més responsabilitat en els actes, i en el seu sentit. Malta més convicció amb una doctrina i ac titud global de contenció de pressupostos base zero; ensems més consciència de l'enorme patrimoni de prestigi i qualitat que estem administrant i per conse rvar o, millor, per incrementar el qual hem de fer opcions, definir prioritats, seleccionar unes qüestions i no unes altres, i dir que sí a unes coses i dir que no rotundament a unes altres que també ens agraden. De la nostra capacitat de selecció i de la fidelitat a les prioritats que enunciem, dependrà l'èxit, que jo espero esclatant, dels anys que vindran. Per això citarem a col•laborar ciutadans il.lustres que se situen, a voltes calladament, en el món dels ciutadans actius, de l'esquerra no necessàriament, però si del progrés i de la fraternitat. Per fer això, senyors Regidors i senyores Regidores, si vostès m'admeten la convocatòria al termini d'aquesta sessió d'una altra per a l'assabentament de les decisions de l'Alcaldia en matèria de cartipàs, Comissió de Govern, Tinències d'Alcaldia i Àmbits d'actuació, comptarem des d'avui (la Ciutat ho vol, la ciutat ho necessita i el record del company Regidor que ha estat amb nosaltres fins fa poc i avui no hi és, ens obliga a posar-nos a treballar immediatament i a fer-ho amb la passió amb què ell ho va fer), amb un nou org an igrama basat en set Àmbits: AlcaldiaPresidència, Organització i Economia, Benestar Social, Via Pública, Educació i Cultura, i Descentralització i Participació Ciutadana, que s'acosten una mica a l'esquema que el projecte de Carta Municipal havia descabdellat i al davant dels quals, tret el de Benestar Social, que 16 - 91705AP1.DOC �momentàniament queda vacant hi haurà els Srs. Guerau Ruíz i Pena. Lluís Armet, Joan Clos, Joan Torres i Albert Batlle, Regidors que formaran el Comitè de Govern juntament amb els Srs. Joaquim De Nadal i Oriol Bohigas, el Regidor Portaveu del Govern Municipal, Sr. Antoni Santiburcio, el Cap del Gabinet Tècnic de Programació i el Cap del Gabinet de l'Alcaldia, que en serà el Secretari , mentre que la Comissió de Govern estarà formada, com en els darrers quatre anys, per tots els Regidors de la majaria i, per tant, no encara pels Regidors d'Iniciativa per Catalunya, sinó només pels de la llista socialista. Tenim al davant la tasca de fer una ciutat més forta, una ciutat més sàvia, amb millor urbanisme, pero també amb més urbanitat. Potser és la urbanitat, l'actual o la nova que s'hagi de crear, no ho sabem ben bé, la que hauria d'anar abans. Comencem quatre anys apassionants, amb més il . lusió que mai. Gran part de la feina ja és feta: acabem-la bé entre tots. Pensem que si el 1992, com tots els Grups s'han ofert perquè ho sigui, serà un esclat, el 1993 haurà passat la festa i serà l'autèntic any de Barcelona. El dia 15 probablement, el 20 potser, sota la presidència de Sa Majestat ei Rei, es reunirà el Consell General del Pla Estratègic a l'edifici de l'Institut Nacional d'Educació Física de Montjuïc, que s'estrenarà com a recinte ciutadà aportat per 11 Generalitat de Catalunya. Gran diada aquesta, us hi convido a tots; mirarem que sigui un acte amb ` assistència de públic. El dia 30, si tot va bé (es pot retardar uns dies, encara que espero que no) celebrarem la inaguració del Cinturó Litoral de Cornellà a Badalona: us hi convido. El dia de la Mercè, la recepció municipal se celebrar à en un altre lloc nou, el Port Olímpic, la pèrgola que s'endinsa 300 m dins el mar com un braç que mira al Maresme i al Montjuïc: us hi convido. Barcelona comença l'esprint final. És cert, esprint en el qual ens ha de preocupar ja més la qualitat que la velocitat; curiosament la qualitat dels acabats ha d'ésser la nostra preocupació. Ve un esprint final per seguir després, per seguir sempre, quedant-se Barcelona, per primer cop a la Història, les rese rves per a un gran viatge, cosa que en altres segles no va fer com aquí s'ha dit Esprint final, però també un llarg viatge. Un llarg viatge al cor del segle XXI. Moltes gràcies.' Tot seguit la Presidència, donat que es troben presents la totalitat dels membres de la Corporació els proposa, de conformitat amb l'art. 36,2 del Reglament d'Organització i Administració municipal, reunir-se a les dotze hores i quaranta-cinc minuts, per celebr ar una sessió extraordinària per a l'assabentament de propostes en compliment de diversos punts de l'a rt. 38 del Reglament d'Organització, Funcionament i Règim Jurídic de les Entitats Locals. La Banda Municipal interpreta l'himne 'Els Segadors', que canten, dempeus, el Consistori i el públic assistent. Finalment la Presidència aixeca la sessió a les dotze hores i trenta minuts. 17 - 91705AP1.DOC � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4153 Title A name given to the resource Constitució del nou Consistori a l'Ajuntament. Parlaments dels caps de totes les candidatures, i presa de possessió de Maragall Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Vintró i Castells, Eulàlia Lacalle i Coll, Enric Cullell i Nadal, Josep Maria Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Auditori, Museu d'Art de Catalunya, Museu d'Art Contemporani, Fira de Barcelona, Liceu, Palau Nacional, Escoles. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Barcelona Ajuntament de Barcelona Gestió pública Benestar Social Infraestructures Acció política Govern Model social Alcaldes Investidura Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1991-07-05 Description An account of the resource Constitució del consistori després de les eleccions municipals a Barcelona el 26 de maig anterior, amb victòria de la llista del PSC encapçalada per Pasqual Maragall (PSC 42.80% i CiU 34%). Inclou les intervencions de tots els caps de llista. La intervenció de Pasqual Maragall comença a la pàgina 10. Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2593/19830524_00014_0001.pdf c985578953b64300d37889bbfc40dad0 PDF Text Text AJUNTAMENT DE BARCELONA PRESIDENCIA REGIDORES i REGIDORS DE BARCELONA SI NO VAIG ERRAT SETZE DE VOSALTRES COMENCEU, COMENCEM, UN SEGON MANDAT AL SERVEI DE BARCELONA I VINT-I- SET SOU PER PRI ME R COP REGIDORS DE LA CIUTAT. A UNS I ALTRES US DEMANARIA ARA UN PENSAMENT AMISTÓS PELS QUI DES DEL 19 D'ABRIL DEL 1979 FINS AVUI MATEIX VAN FORMAR PART DE LA CORPORACIÓ BARCELONINA, JUNTAMENT AMB EL SR. SECRETARI GENERAL. TOTS VAN SABER ESTAR A L'ALÇARIA DEL PRESTIGI DE LA CORPORACIÓ I AIXO ELS HONORA DAVANT ELS CIUTADANS. QUATRE D'ENTRE ELLS, AMB NARCÍS SERRA AL DAVANT, SÓN ARA BARCELONINS AL SERVEI DE L'ESTAT ESPANYOL, EN LLOCS PROMINENTS, ACOMPANYATS DE DEU MEMBRES MÉS DEL NOSTRE EQUIP DE GOVERN I HONOREN TAMBE LA CIUTAT I AQUEST AJUNTAMENT, ESDEVINGUT ESCOLA POLITICA DE PRI ME RA MAGNITUD. ELS QUI ENS DEIXEN AVUI SEGUIRAN EN MOLTS CASOS AL SERVEI DEL PAIS O DE LA CIUTAT I PODRAN EN TOT CAS DIR A LLURS FILLS I AMICS, AMB ORGULL: JO VAIG SER REGIDOR DEL PRI ME R AJUNTAMENT DEMOCRÁTIC DE BARCELONA, DESPRÉS DE QUARANTA ANYS SENSE LLIBERTAT. JO NO VOLDRIA ALTRA COSA QUE DESITJAR QUE ELS NOSTRES SUCCESSORS D'AQUI A QUATRE ANYS, PUGUIN REFERIR-SE A NOSALTRES AMB EL MATEIX ESPERIT AMB QUE NOSALTRES MIREM ARA ENRERA I RECORDEM ALS COMPANYS QUE HAN DEIXAT LA CORPORACIÓ. �2. AJUIWSENT DE BARCELO NA PRESIDE N CIA US AVENCO QUE NO SERA FACIL. LA NOSTRA TASCA SERA ALTRAMENT JUTJADA, SENSE EL VOT DE CONFIANiATNHERENT A UN PRIMER MANDAT DEMOCRXTIC, AMB MES RIGOR, COM ES MIRA LA MADURESA D'UNA PERSONA I ND PAS LA SEVA JOVENTUT, SENSE BENEVOLENCIA. FRANCAMENT US HE DE DIR, PERO, QUE SOC UN CONVENC UT DE QUE REUNIM LES DUES CONDICIONS QUE S'ESCAUUEN PER A QUE EL JUDICI DELS CIUTADANS I DELS QUIELLS ELLEGEIXEN AL 1987 SIGUI FAVORABLE: lr. LA PROPIA FEINA FETA PER TOTHOM, GOVERN i OPOSICIO, REGIDORS, DELEGATS,IFUNCIONARIS, EN EL PRIMER MANDAT -FEINA MOLT DEMANDANT, INNOVADORA, SENSE MASSA REFER E NCIES, MOLT INTERIORITZADA EN LA PROPIA CREACIO DE MECANISMES I REFLEXES POLITICS I ADMINISTRATIUS INEXISTENTS QUATRE ANYS ENRERA, PERO ARA JA EXISTENTS I PROVATS. 2na. LA COMPOSICIO PERSONAL D'AQUEST CONSELL PLENARI EN EL QUAL HI VEIEM LA PRESENCIA D'HOMES I DONES FORMATS, A ALT NIVELL, EN DIVERSES VESSANTS DE LA POLITICA I LA CULTURA D'AQUEST PAIS, BARCELONINS CONEGUTS i RECONEGUTS. A TOTS VOLDRIA FER COMPARTIR, SI MES NO, UNA AMBICIO QUE IMAGINO PRESENT, AMB MATISSOS DIVERSOS, EN CADASCU DE NOSALTRES: L'AMBICIO DE FER DE BARCELONA L'AUTENTICA CAPITAL DE CATALUNYA, LA CAPITAL QUE CATALUNYA ES MEREIX I QUE ALHORA NECESSITA. US DIRE MES. AQUEST PROJECTE INDISCUTIBLE EN COMPORTA UN ALTRE DE GERMA, DE FORMULACIO DIFICIL, PERO QUE VOLDRIA FER ENTENEDOR: �3. AJL LAMENT DE BARCELONA PRESIDÈNCIA DUES AGLOMERACIONS URBANES PUNTERES, DE MES DE TRES MILIONS D'HABI TANTS, CONSTITUINT UN EQUILIBRI SINGULAR QUE NO ES DONA A FRANCr A, NI A ITALIA, NI A ANGLATERRA. • HEM DE RECONEIXER AQUEST FET, CREAT PER LA DINAMICA ECONOMICA, POLITICA I SOCIAL DE MES D 'UN SEGLE, I MATERIALITZAT, SI VOLEU BRUTALMENT EN ELS DARRERS QUARANTA-CINC ANYS, PLENS DE TRANSFORMACIONS DEMOGRAFIQUES I SOCIALS D'UNA GRAN TRANSCENDENCIA. HEM DE RECONEIXER AQUEST FET I L'HEM DE FER RECONEIXER I ACCEPTAR. TANT AQUI COM A FORA D'AQUI. DE CARES ENDINS HEM D'ORDENAR LA NOSTRA PROPIA EXISTENCIA, LA CONSTRUCCIO QUE ENS VA FER SER EL QUE SOM, I GUARIR LA DESTRUCCIO, LES DESTRUCCIONS PRODUIDES SINGULARMENT ENTRE 1950 i 1975, I QUE ENS IMPEDIREN POSSEIR NATURALMENT, AMB RESPECTE, EL QUE AVUI ENS MANCA DE QUALITAT URBANISTICA, MEDI NATURAL, PATRIMONI CULTURAL I SIGNES D'IDENTITAT. TANMATEIX, NO N'HI HA PROU JA EN CONSERVAR EL QUE QUEDA; RECUPERAR I GUARIR, NO N'HI HA PROU AMB ACTITUDS QUE TENEN MÉS DE RESPOSTA QUE D'AFIRMACIO. BARCELONA HA D'OFERIR UN PACTE METROPOLITA ALS VINT-I-SIS MUNICIPIS QUE AMB NOSALTRES FORMEN LA CORPORACIÓ ME TROPOLITANA; PER TAL DE CONSTRUIR MIRANT AL FUTUR I CONSTATANT EL PRESENT, LA CAPITALITAT CATALANA QUE NECESSITEM. �^. AJUNTAMENT DE BARCELONA PRESIDÈNCIA HEM DE CONSTATAR I INSTITUCIONALITZAR TAMBE UNA CULTURA METROPOLITANA QUE EXISTEIX PERO NO ES RECONEIX. ELS TREBALLADORS A LES FABRIQUES DE SANT ANDREU, SANT ADRIÁ, LA ZONA FRANCA O L'HOSPITALET FORMEN UNA CLASSE SOCIAL METROPOLITANA . ELS JOVES TAMBE. HEM DE POSAR AL SEU SERVEI ELS MITJANS PUBLICS DE REALITZAR AQUESTA VOCACIO I FER-HO JUSTAMENT POTENCIANT ALHORA LES IDENTITATS LOCALS DE RESIDÉNCIA, SENSE LES QUALS TOT L'EDIFICI PÚBLIC FALLARIA PER LA BASE, QUE ES UNA VIDA QUOTIDIANA AMB SENTIT, AMB CANALS DE COMU.. ♦ NICACIO I INTERVENCIO PUBLICA, TANT AL LLOC DE TREBALL COM AL MUNICIPI O AL BARRI DE RESIDENCIA. EN RESUM: HEM DE CONSTRUIR UNA CAPITALITAT CATALANA D'ABAST ESPANYOL, TANT GRAN COM LA SEVA DIMENSIÓ DEMOGRAFICA.I SOCIAL I TAN RICA COM LA SEVA DIVERSITAT I LES SEVES HERENCIES. UNA CAPITALITAT METROPOLITANA, ES A DIR, POLICENTRICA. AQUI RAU LA NOSTRA PECULIA RITAT COM A CAPITAL, PECULIARITAT QUE ES LA NOSTRA DIFICULTAT I LA NOSTRA FORCA. r LA CIUTAT METROPOLITANA, TAL COM VAIG ANUNCIAR AQUI MATEIX EL 2 DE DESEMBRE, S'HA DE FER PARTINT DEL RESPECTE A LES MUNICIPALITATS QUE LA FORMEN, PERO AMB VOLUNTAT DE CONSTRUIR-LA. QUE ENS FARA FORTS? JUSTAMENT LA QUALITAT I LA QUANTITAT DELS SERVEIS PUBLICS I DE LA VIDA URBANA. COMPETIREM FENT VALDRE LA NOSTRA DIVERSITAT. LA PROXIMITAT DELS NOSTRES GOVERNS LOCALS I DISTRICTES AL CIUTADA. PERO COMPETIREM TOTS PLEGATS. NO HI HA ALTRA CULTURA VIVA I PERDURABLE QUE LA QUE ES GENERA DES DE BAIX I QUE I TROBA AL CIM UNS GOVERNS DISPOSATS A EXPRESSAR A ALT NIVELL LA SIN- �__ ^ 5. AJUNTAMENT DE BARCELONA PRESIDÈNCIA A LA BARCELONA ESTRICTA, EL PROJECTE DESCENTRALITZADOR AL CAPDAVANT, EN AQUESTS MOMENTS,DE LES CIUTATS EUROPEES QUE HAN EMPRES AQUESTA VIA, HA DE MATERIALITZAR-SE EN LA NOVA DIVISIO EN DISTRICTES I EN LES TRANSFERENCIES PROGRAMADES DE COMPETENCIES I RECURSOS ALS CONSELLS DE DISTRICTE. CREC QUE ES POT ARRIBAR A AQUEST OBJECTIU PER LA VIA DEL CONSENS. TOTS HI CREIEM. NO HAIG D'AMAGAR, PERO, QUE SI UNA UNANIMITAT NO FOS POSSIBLE , O NO HO FOS TOTALMENT, LA CIUTAT NO ENS PERDONARIA EL NO TIRAR ENDAVANT: EN TOT CAS EM TROBAREU AMATENT A LES POSSIBILITATS D'AMPLIS ACORDS EN AQUEST TEMA QUE CAL CONSIDERAR "CONSTITUENT" AL NIVELL DE BARCELONA I ALHORA DECIDIT A NO DEIXAR PASSAR AQUESTA SEGONA OPORTUNITAT DE DOTAR BARCELONA D'UNS DISTRICTES RACIONALS, POSAT AL DIA, CAPACOS DE GOVERNAR REALMENT DES DE LA PLA' ► CA ORFILA, LA DE RIUS I TAULET, LA DE SANT MARTÍ O LA DE LA VILA DE SARRIA. AQUEST PROJECTE, JUNTAMENT AMB EL NOU REGIM INTERIOR I LES RELACIONS AMB L'ENTORN METROPOLITA, S'HAURIA DE REFLECTIR EN LA NOVA CARTA DE BARCELONA. PER ELABORAR LA QUAL PROPOSARÉ CONSTITUIR UNA COMISSIO ESPECIAL DEL CONSELL PLENARI. EN L'HORITZO D'AQUEST MANDAT VEIG UN NOU CONSELL DE CENT, METROPOLITA, I EL NOSTRE CONSELL PLENARI, AQUI CONSTITUIT, DIRIGINT LA BARCELONA ESTRICTA. FORMAREM, IMME DIATAME NT, DOS COMITÉS DE GOVERN DE DEU REGIDORS, L'UN PER AREES D'ACCIO, L'ALTRE TERRITORIAL, AMB ELS PRESIDENTS �6. AJUNTAMENT DE BARCELONA PRESIDPNCIA NOVA DIVISIO EN DISTRICTES I DESCENTRALITZACIO. TOTS DOS SERAN PRESIDITS PER L' ALCALDE. L'ANTIGA CARTA PREVEU SOLAMENT DE SIS A VUIT DELEGATS DE SERVEIS, PROFESSIONALS BARCELONINS NOMENATS PER L'ALCALDE PER TAL DE DIRIGIR LES AREES D'ACTUACI6 I QUE CESSEN AL FINAL DEL MANDAT. AQUEST NOMBRE S'HA DEMOSTRAT INSUFICIENT. NO HEM BUSCAT NI LA ♦ ♦ DEPURACIÓ POLITICA DELS FUNCIONARIS NI LA INVASIÓ DE NOUS ENTRATS AUGMENTANT LA PLANTILLA. CAL DONCS ATORGAR A VINT o TRENTA PROFESSIONALS, PREPARATS I COMPTANT AMB LA CONFIANçA DELS REGIDORS DE LA MAJORIA, LA DIRECCIO TECNICA DE LES AREES, EMPRESES I DISTRICTES, EN QUALITAT DE DELEGATS; DIRECTORS I GERENTS. DIGUEM-HO SENSE EMBUTS: LA CORPORACIÓ BARCELONINA I LES EMPRESES MUNICIPALS, LES INSTITUCIONS I CONSORCIS EN LES QUALS PARTICIPA, I LES CONTRACTES QUE CONTROLA, AMB MES DE 30.000 TREBALLADORS, 600 CENTRES DE TREBALL, 50 LINIES DE PRODUCCIÓ i 100.000 MILIONS DE PESSETES DE PRESSUPOSTOS, CONSTITUEIXEN PROBABLE MENT LA CONCENTRACIÓ PRODUCTIVA MES COMPLEXA I DE MAJOR SIGNIFICACIO PUBLICA D'ESPANYA. TOTS ELS AJUTS SON POCS PER A FER-LA FUNCIONAR A SATISFACCIO DELS CIUTADANS I A TENOR DE LA SEVA RESPONSABILITAT. �4 • ,% ^, 7. y^ V AJL.'TAMEIvt' DE BARCELONA PRESIDENCIA LA COL.LABORACIÓ ENTRE ELS CIUTADANS ELEGITS, ELS PROFESSIONALS NO MENATS I ELS FUNCIONARIS DE L'AJUNTAMENT HA D'ANAR DONANT MES I MÉS FRUITS. PER TAL D'ACONSEGUIR-HO ES PRECIS QUE CADASCÚ ESTIGUI AL SEU LLOC, SENSE RENUNCIES NI INVASIONS DE COMPETENCIA, AMB L'ESFERA D'AUTONOMIA IMPRESCINDIBLE PERQUÈ LATASCA SIGUI ENRIQUIDORA. ELS REGIDORS HAN DE SER REGIDORS, NO PROFESSIONALS NI TECNICS. DES D'AQUI I DES D'ARA US EMPLAçO A VIURE INTENSAMENT LA VIDA DEL CARRER, EN CONTACTE AMB LES ASSOCIACIONS, ENTITATS I SECTORS ECONaMICS DE LA CIUTAT AFECTATS PER LA VOSTRA ACTUACIO I IGUALMENT US DEMANO QUE US FEU CABAL COMPLERT I CONTINUAT DE LES CONDICIONS DE TREBALL I LES AS PIRACIONS DELS VOSTRES FUNCIONARIS. DEIXEU LA VIDA DE DESPATX TANCAT A QUE BEN SOVINT ENS HA OBLIGAT L'ETA PA DE SANEJAMENT ANTERIOR, PER A CERCAR EL CONTACTE VIVIFICANT AMB EL POBLE QUE US HA ELEGIT, I AMB ELS TREBALLADORS DE LA CASA. SIGUEU PRESENTS EN ELS LLOCS D'ACCIO I DE TREBALL EN LES OBRES I SERVEIS, EN ELS CONFLICTES, EN ELS BARRIS, EN ELS MITJANS DE COMUNICACIO; EN UN MOT, EN LA VIDA QUOTIDIANA. DEIXEU LA TECNICA PELS TECNICS. PORTEU EN CANVI LA REPRESENTACIO DE BARCELONA ALLA ON CALGUI. CUIDEU AMB UN COMPTE MOLT ESPECIAL LA RELACIO ENTRE ELS VOSTRES SERVEIS I EL PÚBLIC. �8. AJUNTAMENT DE BARCELONA PRESIDÈNCIA ES AQUÍ, AL FINAL DE LA CADENA D'UNS SERVEIS PÚBLICS FRANCAMENT MILLORATS EN TOTES LES SEVES CONDUCCIONS, A ON CAL MILLORAR MOLT ENCARA. D'ALTRA BANDA CAL INTENSIFICAR LA VIDA DE LES COMISSIONS INFORMATIVES D'OBRES, DE FINANCES I DE REGLAMENTS, COM A ÓRGANS DE DEBAT I ELABORACIO DE LES GRANS DECISIONS MUNICIPALS, DEIXANT AL CONSELL PLENARI EL PRONUNCIAMENT DEFINITIU, EFICIENT, I SOLIDAMENT ARGUMENTAT. LA JUNTA DE PORTAVEUS I ELS GRUPS MUNICIPALS, AMB RECURSOS SUFICIENTS, HAN DE VETLLAR PEL BON FUNCIONAMENT DE TOT EL PRO. CES DE DEBAT, CONSIDERANT IMAGINATIVAMENT LES LLEIS I REGLAMENTS QUE EMMARQUEN LA NOSTRA ACTUACIO, AIXI COM EL PROCÉS DE LA SEVA MODIFICACIO. NO OBLIDEM QUE L'ANTIGA CARTA MUNICIPAL, TOT I ELS SEUS DEFECTES, LLIGATS AL MOMENT DE LA SEVA FORMULACIÓ, ES UNA LLEI ESPE CIAL DE BARCELONA I COM A TAL MEREIX EL NOSTRE RESPECTE. SERA QUAN EN TINDREM UNA DE NOVA QUE PODREM ARXIVAR-LA. NO ABANS. HE PROPOSAT AL CAP DEL GRUP DE CONVERGENCIA I UNID, COM A COALICIO MÉS VOTADA DE L'OPOSICIO, QUE ACCEPTI L'ESTATUT DE CAP DE LA MATEIXA AMB TRACTAMENT I CONSIDERACIO DE TINENT D'ALCAL DE. ÉS UN LLOC D'HONOR QUE NO S'HAURIA DE MENYSPREAR -LA CIU- �9 AJUNTAMENT DE BARCELONA PRESIDÈNCIA TAT NO HO ENTENDRIA- I QUE EN EFECTE NO HO HA ESTAT. AIXO EM SATISFA I EM FA CREURE QUE TINDREM QUATRE ANYS DE DEBAT DUR, ON GOVERN I OPOSICIO ESTARAN ARA CLARAMENT DIFERENCIATS,PERO AMB DEBATS A L'ALTURA QUE BARCELONA ES MEREIX. INSTITUCIONALMENT HEM DE CONSOLIDAR, A MES DE LA NOSTRA PRESÉNCIA SIGNIFICATIVA A LA CORPORACIO METROPOLITANA I LA DIPU TACIO, ELS MILLORS LLAÇOS D'ENTENIMENT I RESPECTE ENVERS LA PRIMERA INSTITUCIO CATALANA, LA GENERALITAT. AMB EL SEU PRESIDENT, TRACTARE DEMA MATEIX D'ENGEGAR DE NOU LA COL.LABORACIO JA DESENVOLUPADA EN MOLTS ASPECTES DE POLÍTICA TERRITORIAL, SERVEIS SOCIALS I CULTURA I EIXEMPLAR-LA A LA POLÍTICA DE MUSEUS, EL FINANçAMENT DELS SERVEIS DE CAPITALITAT I ELS CONVENIS DE CONSTRUCCIONS ESCOLARS, TEMES TOTS ELLS QUE PREOCUPEN ESPECIALMENT A BARCELONA. L'ENTRAMAT INSTITUCIONAL QUE VAM HERETAR S'HA D'ACABAR DE MODIFICAR. L'AJUNTAMENT TINDRA UNA PRESENCIA MÉS RELLEVANT A LA FIRA DE MOSTRES, EL CONSORCI. DE LA ZONA FRANCA, JA SANEJAT I JUTJATS PER QUERELLA MUNICIPAL ELS RESPONSABLES DE LES MALVERw SACIONS QUE S'HI PRODUIREN, HA DE COMPTAR AMB LA PRESENCIA DE LA GENERALITAT, QUE JA ES VA DONAR A LA GENERALITAT REPUBLICANA I QUE HA ESTAT REPETIDAMENT SOL.LICITADA. EL MATEIX HA DE SUCCEIR A MERCABARNA. ES TRACTA DE CORPORACIONS D'INTERES CAB DAL PER CATALUNYA I PER TOT ESPANYA EN EL TERRENY COMERCIAL. INDUSTRIAL I �1 0 A,Tï -NI_\Sllï NT I)E BARCELONA PRESDÈNCIA LA CORPORACIO METROPOLITANA HI HA DE SER TAMBE PRESENT, IGUALMENT COM EN EL PORT AUTONOM DE BARCELONA. ES LICIT QUE ENS LAME NTEM, ARA SI, PER LA INEXISTENCIA D'UN MARC TERRITORIAL DE CATALUNYA QUE DONI EL SEU SENTIT I EL SEU LIMIT RAONABLE A LA CAPITALITAT METROPOLITANA. MENTRE AQUEST DEBAT DIFÍCIL ES VA DESCABDELLANT UTILITZAREM A FONS L'ACTUAL CORPORACIO ME TROPOLITANA. FORA ABSURD PRESCINDIR-NE EN LA TRANSICIO A UNA ORDENACIO MES DEFINITIVA. EN EL FUTUR, SENSE PREJUTJAR EL PAPER D'AQUESTA CORPORACIO DE CARÁCTER LOCAL QUE CAL POTENCIAR PER LA VIA DEL PACTE, BARCELONA HAURA DE TROBAR EL SEU PAPER EN EL SI DE LA PREVISIBLE REGIÓ METROPOLITANA, POTSER REGIO-PROVINCIA, L'ANTIGA REGIÓ I DE LA DIVISIO COMARCAL DE PAU VILA. i ENTRE TOTS HEM D'EDIFICAR LA CATALUNYA DEL FUTUR, MES SEGURA DE LA SEVA HISTORIA I MENYS NECESSITADA D'UTILITZAR-LA COM A ARGUMENT I-NOSTALGIA, JUSTAMENT PER MES RECONEGUDA, MÉS CONFIADA EN LES SEVES FORCES I EN LES SEVES OBRES I COMPE'TIpA I QUASI DIRIA AGRESSIVA, PERO FRANCAMENT, CIVILMENT, AMB ELS INSTRUMENTS DEL GENIT I L'ENGINY, COM S'ESCAU A UN GRAN POBLE, GUARDANT LA INTRANSIGÉNCIA PER TAL DE NO DEVALUAR-LA, PER LES GRAN OCASIONS, COM S'ESCAU TAMBÉ A UN GRAN POBLE. �AJUNTAMENT DE BARCELONA PRESIDÈNCIA BARCELONA POT FER-HI MOLT EN AQUESTA LINIA. LES CIUTATS NO TENEN FRONTERES NI EXERCITS I SI HAN DE COMPETIR HO FAN AMB L'ENERGIA I LA CREATIVITAT DELS SEUS CIUTADANS. LA NOSTRA HA ESTAT SEMPRE UNA CIUTAT OBERTA, TRACUDA I DE BONA PLANTA. LA "MENESTRALA PREVINGUDA QUE HO FA TOT PER PUNT". ES QUELCOM QUE PORTEM A DINS PERO QUE NO HAURIEM DE DEIXAR SURAR. EL BARCELONI VOL ABANS QUE TOT HONESTEDAT I TREBALL, ACTITUDS OBERTES I ENERGIA, DECISIÓ. AQUESTS HAN DE SER ELS NOSTRES CRITERIS COM A REGIDORS DE BARCELONA. LA CAMPANYA ELECTORAL, MES NETA QUE CAP DE LES ANTERIORS, ENS VA PERMETRE A TOTS UN CONTACTE ESTRET AMB LA CIUTADANIA, QUE HEM D'ANAR MANTENINT A TRAVÉS DEL GOVERN DE CADA DIA, TROBANT LES FORMES ADIENTS DE PARTICIPACIO I PROXIMITAT. ELS MITJANS DE COMUNICACIO, QUE SEGUEIXEN DE PROP TOT EL QUE r PASSA A AQUESTA CASA I A LA CIUTAT, ENS EXIGEIXEN TAMBE RIGOR I TRANSPARENCIA. ES EL SEU DRET I EL NOSTRE DEURE. CREC SINCERAMENT QUE UNS I ALTRES N'HEM APRES FORÇA EN ELS DARRERS QUATRE ANYS, I QUE EL RIGOR QUE TAMBÉ NOSALTRES ESTEM EN CONDICIONS D'ESPERAR I D'OBTENIR PER PART DELS MITJANS HA ESTAT CREIXENT. D'ENÇA DE LA CAMPANYA ELECTORAL HE VOLGUT SIGNIFICAR AMB LA MEVA PRESENCIA, QUE ESPERO QUE APROVAREU, ALGUNS PUNTS PENDENTS QUE LA CIUTAT HA DE RESOLDRE BEN AVIAT: LA PRESO MODEL I EL �12 AJUNTAMENT DE BARCELONA PRESIDÈNCIA MONUMENT A LLUIS COMPANYS AL FOSSAR DE LA PEDRERA. HE GOSSAT FER-HO EN LA SEGURETAT 'DE COMPTAR AMB L'APROVACIO DE TOTS VOSALTRES REGIDORES I REGIDORS ELECTES. TAMBE HE VOLGUT ANAR A SIGNAR UN CREDIT INTERNACIONAL PER A INVERSIONS. SE QUE AQUEST TEMA ESTA SUBJECTE A MES DEBAT, I DE FET JA EL VA TENIR EN LA SESSIO PLENARIA EN QUE ES VA APROVAR L'APERACIO. PER LA MEVA PART ESTIC DECIDIT A FER EL QUE SIGUI NECESSARI, DINTRE ELS MARGES D'UNA ORTODOXIA FINANCERA QUE ELS NOSTRES BANQUERS SÓN ELS PRIMERS A JUTJAR, PER TAL QUE BARCELONA SEGUEIXI INVERTINT I ACCEPTANT CREDITS PER A OBRES I EMPRESES NECESSARIES, LES QUE HAN DE FER QUE ARRIBEM A SER LA CIUTAT QUE ELS NOSTRES ELECTORS I TOT CATALUNYA ES MEREIXEN. �13. AJUNTAMENT DE BARCELONA PRESIDENCIA LA CRISI ACTUAL, L'ATUR, LA INFLACId I LA DEMANDA SOCIAL CONTINGUDA EM CONVENCEN CADA DIA MES QUE EL RENDIMENT DE LES NOS TRES INVERSIONS, SI VIGILEM COSTOS I EVITEM PROJECTES MAL FETS I GENERADORS DE DESPESES ADDICIONALS I COMPLEMENTARIES, RENDEIXEN BEN PER DAMUNT DEL SEU COST, TOT I QUE AQUEST, ES AVUI ELEVAT. L'AUSTERITAT EN LA CONCEPCIO, LA VIGILANCIA DEL COST LA IGUALTAT COM A OBJECTIU, LA CONTENCIO DE LES DESPESES CORRENTS, HAN DE SER EL NOSTRE NORD EN EL CAMP ECONOMIC. HEM DE CONSTRUIR, GUARIR, APOSTAR PEL FUTUR. HI ESTEM COMDEMNATS. TANT DE BO QUE LES CONSEQUENCIES PREVISIBLES, EN EL NOSTRE ENTORN, D'UNA LLEI ELECTORAL DOLENTA, TINGUESSIN ARRANJAMENT EN ELS DIES QUE SEGUIRAN I QUE BARCELONA PUGUI TIRAR PEL CAMI DE LA CONSTRUCCIO I EL DIALEG, DEL GOVERN DECIDIT I L'OPOSICIO FERMA, SENSE HAVER DE REFLECTIR LES MALES PASSADES D'ALTRES MUNICIPIS. PER LA MEVA PART US BEN ASSEGURO QUE FARE VALDRE TOT EL MEU PES PER TAL DE DECANTAR LES COSES EN EL SENTIT QUE HAGUES RE i SULTAT D'UNA LLEI MES LOGICA I PER DESCOMPTAT EN EL SENTIT DE MODIFICAR LA LLEI ACTUAL PER TAL QUE EL POBLE PUGUI ELEGIR DIRECTAMENT EL SEU ALCALDE. �14. 1J1-YTAMr:M DE rs. \ RCEION 1 PRESIDENCIA PERÒ ARA, ACABADA LA REMOR DE LA CONTESA ELECTORAL, AFECTUOSAMENT ACOMIADATS ELS ANTICS REGIDORS, NOMÉS EM RESTA DIR DE TOT COR: BENVINGUTS ELS NOUS!. L'ACTE D'AVUI ENTRA DINS LA CATEGORIA LLARGAMENT ESPERADA DELS ACTES DEMOCRATICS PROPIAMENT HABITUALS: EL DEL RELLEU D'UNS RE GIDORS ELECTES PER UNS ALTRES. SENYORES i SENYORS REGIDORS: UN SOL OBJECTIU ENS HA D'OBSESSIONAR: BARCELONA. DIGUEU INTERNAMENT AMB MI: "SEGUIREM PER SEMBRE FIDELS AL SERVEI D'AQUEST POBLE", NO ENS CAL CAP ALTRE JURAMENT EN COMENÇAR DE NOU LA TASCA. MOLTES GRACIES. BARCELONA, 24 DE MAIG DE 1983. � https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2593/19830524_00014_manuscrit.pdf 7ed189a71a160251d5e8e749641a2eb4 PDF Text Text ( 04t-- Nl-E M 1 UN ft1l ftO-otJ J.Ait.NtJff" ,4-t.. 1Vl vei (II'I.A' 11.1. é\11 e ~ uq Dt;- Pf Bl'l~ C-b?..oN'J'If c.¡ u T7f- T 2J FDu . ,. J. A C-m\.P o-"1.-lr"A 0 f i 1 Jo JvTJAI)A 1 . . . __ , ~ J t1'J ('16 t:-1.- V OT ~ r-- 1 1.\-'r'"' 1)1'-MOU\AI 11 (. , ~{J eN h lhV hf ( i N ctt::;:"'Yt t-'liJi A \)N .4 /..,r:;.J J2A(Hn{_! t..()i;¡_ e'".i L1 rQ.i p11. ,·1..-t tJYL ~A Lut-óv«.--(4 �r;_n hoJ eAl ~ f= "'1 V fl 1:::\.J N ' Alt Dv f'1 Ll ) F.<\v~h. t ~ tft=-- ~e=- DOt , f t:li ~ t q l.k &'o c._ ~~~ ·. Q vt: C.wJ () 1 CIO N ( l'llo~ 1 4 L4 ; , t'l" e Jl v t;""1"'J P ~:-vt f"t:1?1 rc-tf\JA ~~ftMll~s;~t:Uo..tU , fvNc.·mltruJ0 rJ.Po ~ u ~- . ( FN e'\.. 1\v¡,· ¡,.._~:·~t. ~~t.lt-f kt'\J~e- ttHA _ M f\fi pt:"f\. 6 1\ll.A·c--s i ~~-t:--rt¡,vd M()I.-T Oc14A1vi)Jt7V'i, (;Ail:..""Yt '¡nwrs. 4 1;;-r.( f í Vt"}( f t ~ Qt '1/C 1.- OY\.1 )l Pt"/'l ll!it~ ~~· 'f7f\.. Dt; ;'~~tett'IJo Ql.AT' rvoJm, Th-ts L' : e c~t..t ~1) 1'1">\.:n)\.. 1 J; ~ir f" ~r:7~.::"Ñi, u.S [}¡ /1..0 ' Mf~ . 6-t-'l\"'A '- ~(· uNA No, 4PI() 1<1f.!··i1.JJos t-"<; fl'l1\f t) V A-q vb T plit. OJ e-vn::- j ND 1}C., Un· ~ L ~ ftmhuLKVri7 . 1J/'P1'cAL 1 t'c'l;¡;c 1 A~.-t~ 1 -úv ~ Dive'rt.f.oS , oJ ~ l?l. (:::1,.i t5. "11( " · A-unf=~vnt..n t"?"S C4t. péi"V"Jf. UIV qu¡¿- v ¡)t.-ótu)l. ·11i _!>ue. l"\1i 1!JC r H0'\. .-o ¡' ....v-. t ,, ~.r- L-f' 1 .- ~1-Q III t"V\kCt .ON<; O1 t3 u!l~~ P1t'N )'A . PuNnl'Le:-J 1 A- A\ ~ 91+ ,.~ .t)t f A ,¡j L-t/f 1 !h. "1ll. <=- Ft1L t1VTI;"A.Jt::~.' t.").J/l::N t:V oc- Q u-?"' t' 1 J fT1't t. ~'YOI'J 4 v.l c-- ¡ ~~; -1.,.·; Df Fc-11. Y.Jt: ._b/1')1. L~::Lol\1~ C.~ UN .)1.11-, J., Ir -6.- A;'U {)ff'¡_ Q U'é ~v N D.C T/;fYvf' Pt~.ov~t-Tr. t:~-v ¡'Al~ t--z...c fl/t-U. U iJ . lS1f{1 ( D' ko 1.1 l:'~ 1 c.11 ohc.v ~é O.;f\iOV,I(Y)tJtt!f- JfW'YJ únvt:ü-11/"I" 7<J i> ' /N~ Io/l..t · Í ?lh-1)f t-"7\f Á- 6-vvi:'YJ.I'V.# ; A()/4 rm ~ rnt'f1U$" ..) ' ?to~ln·~ 5 kc'?-lf'"WI( /J.t'J M0t..7' 1 rn·Nxt IVIINAA, "N 't - ~ i"' : 6 P Mfis ()C .s A-1/L..71Vf o rt~~~ iX(:n. McJ 0' UN olt'f\.l\.~ O· VtJ 0t .fcO.Lii L¡.,r 1 ," &flk..v 'i)\ M~~~~+f 1 PrTvvs fLti~.s t\ '-1 r,..c 1\5 c. ~)V o¿. " '-'t1f. . �3 hf é)VfJ/# f Cl'iVlt=.$" - c--")(r~TI;"Il.JI.Aif PnoPf4 L ¡4- vJocTrt¡¡ {) ' uf!.D t Nfh.\._ ft"l-;ffll 1 r L~s ·,?cs:tl'\uc u o 1--/!l.. v)~lT\ucuOINS 1 J ¡ 'IV(~Jt..fb-t.tL-tewT PttuOull}t:) ~ /)OSft::-111... ( 'J~ Qu~ ¡ tL. QUB'" TtkN M.~ix Qu~::1>A 1 tJo lleWft:JI\..Il1L / fft\ i~P i" ./J1. n..c-r.J ~ IVA-í\.Jilltl. ~cfVT 1 ll~./J. ~tó"n,· NATV ~ ~> ?1vvi tv • th. 0\1 S 1-A.Ic;rJ C-A V.V/trvt"!L ~& .JiJ Rflou 1 QuAvt·nrr- UA.I).+w 7~n ·CA, ( flt·rtúJA.cJN.· f)t!' Jo~e:I'VT NV t\N-h ft74.. L!NS<:1tV/f-7t. M{~ {?fl o u tt. q.Jc- A-c:n'rvT> QVc~~ ~ !J r ¡f1.1 Í\M .-1-t.. 'p ' 1-?l.k iiJt ~ ro~-IL Mu"w 1J4 kM~ rJ~pl(¿.~) MtftltrV r F1Jit.kt"'N M !h.. rurv rt. , / ~o~ ~l=7rt.o/o~..t'n:>eJ4} aws~ t'L- ftvr:J eVí 1¡,¡; n . 11! VI;:, { ' ifo \f,. J+w"'f ~-n: ¡ r1'"VX , Ftfftft.t:N 1\"1- -J C::' j_ l (f1yLA f>é TlL ftX ¡fv.:;- !Jé Ct:Jt.l;,7'ilvtit_ (~;f?JA , U/'fll UkTVtiA Tttt14t!" ,(;!~ IPJ\.t ~ v:-v; v !Otvei tuJIV,-tt'ltS" Clrf>i r.ttA r;tr i..1t 1 v 1'vi f¿.. /trl vNJt- c..ut~st fin-.,.7}-L ~ ,_,()0 ~ C 26 tlN fJ/fz,lr 11ÓPLD/oc.-t77f 11l.f I.At 771f1VS fl-CJ i 1) é AU.-t .){ t't5 )oc.~e::--f;j. ¡J ~(.,..-(r_ ~ ) ~.S~ t.e') }Jf:F ~ v~', 1 AA&. Jt:'Wil-7 eN r\.tj Vt.t IY M~í : l~ t"j Dt. fv¡~ c,t?J h~ 1/41 C-tJW~ 1\ CJ ~~- PIIN~..td...~~lthf cou __ ,r 1 11. ()e ~JA.vv ZAM..tJ ,__JO. , C)f\14 St·v 1\ , CAf/'rlrlA 17/1 ~t'Wi'\..0.. ú1 ~ l\'rt'71. ... "er-vJ o b CA-17h..II7V11 !J r::x.._~"' A l4( �r~u~7711 /~ ll(! t~ c__..f'P rons:--A •.· L~ 2 Mvt~n,.'#~ i)t1~ l(vf' 1....1\-. FonT~ fM\A 4lUt OJ<; {..,ft viMt U~Bit1\JA . {j( rO«.'I'I~ , ? ~i) VCLIJNTJtr ftM Ct>tHTnVtÍ'\. ~~f. i)-(' ; qv~~ .<.~ C(VJtt,;71ff ~;;._> f'ozvt~S frJI)~.-ür ,' JtJS1'7rL!~ POVT V~t\f [OktETÍILV--t Lit rJO.Sli1'l~ D(vt;1U'tJ7h- ' ~....~ r~~ 'Pilox..·~n:r on~ A.JDffilfJ &v•~\NS ct.•l-\6101rt oar "'1'11} ~~..t~_u (--~'o th lintf H1l '!) r ~6,4,',x.. Tltol)-1 Q\JC 1 f(.II.,TVIlA A 1:0)( fvtt:>fAR- 4 I[Z,T vtvA fUtO\.Yl.Mlt ; ~ U~ tvllléLL Á..'\>CI}t..-~ iDt5íhl<...:n:s t(llt- Cf/ UN~ (troVt:'M..S "' . LA ¡ civllttJ~. ¡ft... b> Gwt9t~ '1t"\ c¡u'c;-: ~ f).t)(?o.Y;h) .ftNT61 e vUll fJ\-t..S' . ¿~¡rvrq~ f~AJt:Z...n3'" t'?... Dd cc-wl1t,t1. .d2~ f r c#DJ1vlf"M" 1(1_ !;;M f rl ~ ltf<N t:V th{ u¿.f' /.-c<JLtbtt\J'f 4-r.? UL':> ft Vi~ f'"b1 LtS (){ rD-!. C--fV77/"í1 cvn.-off=c) l1 P/-119ti/J'Vi721f'n ~! ~ f IV 1 ()t'Vtlto~ o1i'flt_..tlJID"S W f.'.-m\1 1t n;..flf LA tr Pfl(nON1hvi~ Tl:;--Nf A ~A t d) ¡_-r.,·¡n¡ ~ Oc oo~ t11t1t t0-or0?t CMI\yoJ r"-11.1> i o( 11tVL.t' No o· u1\JJ üt-i~ f~nfh_ p~i w" nr') OrE .l\, ¡¿,~¡) /)1 .'i. ll'-t 'L-J~r. ~?e; lh(ot?ri:¡ 11 /h.(D 1\J ttz.s, Lit erJ th. N .Yt:;:l-L ~F ncs o¿- L-+ o LA- é~ 7/L-oj..trtt:U A-M-4 O' kf.At'L-tJ hu'1A.I)S ··uwsn W~ .. Ú"'V\iat.Nmt.. nt7tl.AA~ • LA- Pe: ¡¿-;.,¡ 11Jí cA) ~ UlJ~I\)~kfl_ \..1· AAW4 lf\/hJSfb~C'VL ~·c:J 1'11.00-1\.mtfltfh~ OC: M:J LA/J-t:.'l\S Aca»fliv f> ¡?or.s·1'>, .L<TitfS av~· ~ At.rtv""nA t"N LO (l)o Tii\AYL t:~DIIvMIT. t'l t.t-s ,· E;vt2 V il..A J 11-qv~T 6ttn L.c...-"1-()lv~ ft.t,v/l- DIO"YLT1JN/1~ttr 1'o s~s. ~ q, ~ Pt-~ t7nñl4 ~e;=- ~ IMI\A',1 • 1 U/ Oc- �~f\J LA- t.AvYnt tJr tJ ttn ~"-.1 q , P~ ('1 ()J lt ~ f1WPor~ ¿_nv<;.1)'TlJi~t_ cJNit e)~c'"Zt?tl,.. CNMJ'fz·D- .4 flte~ (}¡ { f/'¡,1· CAY" ~ U , 0¿¡- !) ' 1\U.A ¡)~ . c-·v.J C/ti\flfú-11-f ~f) r f fYI., ur:r tN 4'-t.·171.K TCtl r¡,.( 7D llf.A?'h- e· 1 PAL e /Vt.~*j~- ¡,_ 'J'<Nn iHt ~ P~eWU J~LMA~ Oe ~P¡rl U:1.A..;>I\/IIVS D1M:Tll L N P ftt?lll ~uJut-r f\h L.4 o~.-- ~ ~ J_O e t) A-A.t1;:.J bJ / !hJ i~rJkf~- ~c,;Bí t'I-1A o' ( ~t.1>vfl#"Vt'ti ~ NOVt; t..~ file c.;.) Poc~n 'c.A pr¡~:;""f;A<¡tffl i C/h. n~~ Úl- MVrJ,'\...T~s, (J.-::; @ é{ Ve- L1;7 CAJfú., C\.. A-c(t't::, L-N ~~-~~n·1Vu1WS Dt.- f/VII~o~ 41l)'<.~ ' ~JD!Il cMf111-N'r4 ( &fr¡ t'Z..M..) - 4 Jf: 1/f'vlf\uV'kf, 1 - ~¿,..... ~ ·-~ ··~1 (..IJV'J Tito L-'--' t1 1' .·-- ~1 ~~ ~(!StttL~ ..St. tn Pé J<->¡v<O] K]li t..t:) ~~tf:'"S, Dtu~ rr; e:Mfr-1§1:?) ...... ~ 1-t~vm, NI Uf !fi}-QIJ 1.CA í{) t'nt:UA?! f) 1:...,.. (J c"'"X1.cJS'f>lt'1-'í ¡'li.Jr:; vf\t..t:"(r. ~~ c..friJ)f?(rt/f Lit l)t'L filtvuONihMJ /Jt Pl..ltNilUf ' 1.)0 N.:::J-1. A-I V OoS' f't:V\.. t '4A.t!HAJ~ Pt11.. fltt_ IJRS L fk- NOI/4 ~t'Le{,Jif) 6 " Ji' fVOk iJ l'lt: .S'/'!Jtl thJG-ttew714Nr {J(LfJM'?ÚJIV/tf,) Cv"WS:t-'l..L fLt-...JJtY4' . ¡ c¡ut:"" ciTrc=w A-t.. AN1L ' a_ u lf/1__ f 11 1?11 ·O r:!hiD L'L.- 5' oe) Ct·rv f>1.4-u.'IL /ftA ·0 ,.. . ~ 'ibT> , !h/vlb-t 1\. ~6 ,· r:..tJ27rt(}¡~ •IJ' t'i.fiVUtrvt Pn c7 t'Oi/5 rncP!;JSt bN.,..VC: 1 11t'L LJ:+ ~ flc-1:/-?V~, ro Oc P~ ~cm >tYL E::'"L GP"V {...@VTflÓ !JC ()Jc:)'!) ·1 fd,_ 1 ( roo 1 Pll.O () 1/ [_ ÚD cW~'P-TUc;' 'Xr:.:rJ w-ttPL€KA \J1l T) 1;:1,. e; ffl-{) ~ tJb VT) ons e: ~~~s ~ r ~ ~ (!3ce qewT t:.,i'} J A ,~, o;dtwrJ m~ • ¡' DE poeS -A. f.-1-AíPil r en_ 'TYN1JY.... I7K. Af N c:swtvJrvs,· tJ ~ r. lt.IJ/1! r-> ' ' f'f!.,DOUt-rtfJI[ 1 J t"'HL/tA MUo fJUI3'v1GJf 1-155 11 t'! jJ.(rv~ . 1 1' A De: PE..sn- \....4 Llf HJ ll) ¡,.;V V 4-ct\_ A ..s An'? Rz t~to s ~4 11..0- ¡JJ ?JIV ~u~. �6 /Jt w L-L1 ~A-ub if>Jm ¿r{\.() ~ fi (b(}) JtG~ .nv "1 &111,f1) b f+1l ~ 'ttru.tn. OoiV!tw"l ME'r ,· reV\... t~lJ LA-o~ t trvoiJJt:?.>-u i~t -t<ifD fiq~,c.r.. b~ 1 tf1ki ~ t 1> / A-Qv ¡ tv Pv.JYJ ~A uaVr fi¡ /IÍZA ¡) ,-,j)fYvf J Pn 1/115 f>n r:u( fl ut-:- /)e Cltz,1.1!" t.iv ¡/11f-, PJ_s r..;¡" t r_-/r h .;J t;¡L~ , 'ttj VNf#f_ t9U1 L . --!1& v t:?n 'iN 1 lf11(14.1 CJMit=1-;:.V (A ;f., MJ1 vr r1 e/N!> / IJ t r; Jr11 ~ v ~ J.A 1J:> ~ .{t?L ll tfH )J iJYL S' --.0 ti- 1 N o 1' ¡;¿.~ /1;'.!, $-1 (}h)?fu 1 cJ ~ ' l>c<; ü 1-tn A vm 'lt, A.lt n-S l?í J t7'1Vif ft Z"(\)u' N vt'~ /Lb'ú-t -~ 0-.S c/v í7f!J ?flVS ucfs 1 ~ •ht/TV A.~ o MP ·4 A 'ts n.lY\.íf l ~ ·TlH_. et ~ [;111 ~_ltc¡!) C¡fiUit::Vt_ i1- v/u IL~ (~ <.-'l. 1 IV { ~ 1?:. l +!> ~(M::. ·7j-o. o111 ~, erv "· 7Jl-IJ \A 11o.rm~t ¡hr t"L11hs tt:YL ~c.Y :n::-v A.A t:'rv S JI-A A tJt [.@l. t'~ tH> e(6-1/-'Í ef/r7A... ha t:u-{1. 516-.u-clJ Af" f:J0>Pfr1-k: v(·DA Pftf};t;;ryi7 ¿ 1 f{;lW J1. WM1'fCFF ~ Tt=-w'-k A t!J<;- que J'A:rv t¿J tf/vt tfYV r fJfiU fvc;/JVí 1-r--'TC!YI/!J l'v ¡J t:){_ e? u~ V 1'¡¡/ P7' (ArJ/ A:-t11J fL. 11oiJ L <::? tL.S LLtkS ~'l:z.-uo~ en; L2r 8Af'lt:$ r J 0t_vt!lf J éN C'{)n¡{:..[¡ ' ~) f?L.S 1 ~rv t~ulf/l~i>'l C.?hJ ~ {J Ci -f. t;:lJ !.A - ~ D' vtJ J ( et- v' n' 5 f J!) u¿ S ( ft or.J A/+ lft"' ct..S ~tJ_,f,J..s UoT 1 erJ ~e- f)A1(_ t t:Lor-04 ciJ~.,ttn..;-,._ rf>~t!lt!f1. t_).["vi:F) c.ONDVLU DNJ U/1) 1 (;'1- 5 -r-ti ~ 1'vf . w~-r UN fSitntV'J, ~ Tc:-CNt0Ji /L~ n tS t+-' /JlrtAó'" ct.> c.t4 v/iJJf flM¡ -r-tV YJe:_r fcJV'l)./Jr)fNJI_ t'W CAlttN r . ~ o,J Cltt- 6-v 1 ·~ f18"L~v"" t:?Vlfl &-· · f::!L-~ ¿r:-t1 flll ¿~ ud T /41L.J.. ~ 1VMI UU.... -1\11 rWrtlfk 0-'V l--1f C/C/!·11ev v~~ ñ f71s it:;S fvtoi.J b-JCJt!UI. �CBJ.1 14- Ct1 6-4Ns. Jt /J r"'Mtl ~ .¡;.l/1' }-. ftll_> M e) ¡j.J (i, ·p!hvj a ·li/IS iJYllftÁ 'tJ 1 /)e- M ~'lWs Lee; kt uYJt/5C.--!2..L d~ ( &N ~. /J '(l' '11 N J t-L f f-rt p#V 1i .11 (,., ~~ é1U ,- 11 t-'ñ .Ni D .U t4UI1 ~ 1.. ' ~ ;a ('!~ UNir- LLv · 1 LLI ?fhb~ er tP t"-'tl- tJ t=' t!l- N~~ n~Pt~n::-. M' k / l)t ~ t::hf ~· t7Vl rtPrir Pi¡ Df'VI ~ n(l;úttfvJ /PJA.Nf?t n l-~D Jufí·wf-w~ P~ fl;J;V FvtA.Jt-t~ / tfL Íú/4~ /5f!n c.tl.o ,J)tJ \~--rt.-11 f/Vl 0-t~ k éh/fltr., t.)::J /f4 C"1U j- · g,ut"- ~· t..'!fwnh ~rrl !Jí:f"F~0M \ evS lt1lfv fm't.zlvtu~ ~( - k~ ft-:V-,1 fr¡o( t;f N1J of)ut.VIA. eFt .CA t:r'VT ~AJ~c..·l~, 'ft11A~ __ De· 1 1 qvltnJ 1)(-- kvM.c-f/>41...., ~~~ St:vl? RH1 L-tvr+ut,~ , · c~tt 11- Tifi__ E0'V roT ,· t!2.5 i;'tJtrt_,~¡ Mcrn. e:n I)JUI? ¡¿ ~ 11/ma �J vN ~~n Gt. vrJ f\t- u C1UT 'tJO~mA t..4 t:)c ~ ~e- ~ &) '1·(S CIJ vt~ ~· WYJ }ol..;~ h {rt.J¡~ U(I'Vd. Uf rJJ!Pullt0o". t' Of NOV t..A C~C.Lt111c:Jn/(t,b~ JJ? -r- i '< ~~ PL/frl - e~ flt¡t'~l JJ-tt.~ J'i)lU(:t) C-VN J p,,,vc. CA~> ( PoC.r~·C-11 Dt Ct'tf>;Vffvt~"- 4) t r uz. (~ Lj S' H rJJ ¡¿7_) S, t"L ""e'S nt tcvmvT 4 L-!1 1..1 frt \J B-1 ~-/Tz.i 'u 1\.3 Qu&" S ' ~- ~YI v\ ;.1\ft-'1~ .fJ~ (;pj¡m. fjN l:?\.1 A.ft k J "J 4- Fl'A.A- L)~ /t-zc?:s:fltlt:5. J <)( e e-¡· lt. r(/ o.[) V ,.~ t;)v ) HVi 1 W 1\ t#{' ¡a(\ LÍ\) \) ¡fJ o1) Mlv 1h.- 1. lAt"'TM pot) ~ iJt Lt l{'ft;) ·1( 1-1-t?h C/!1)4-n N 71 _ K ~Óh,. C.Vlt? 8-1 Lf; U/U/)~ u~ '-1 clr\J)I ,- lb e e re;.·TibJ 71 . L~ ,· J vt:;» Ts IJc- oé Oe'-- kA o-&v'twl. ~ PH- fu e UJ61 ()o h-Vfv, .tr1JJ ~~ 1 ~/R::n '"·~tJ7\.~V- /lhJ po-NI~ <.-63 t!2- T ~-trv 0'\IMA. 0tH- A c..:Pf fl e-& t<-n ~ tr'f\J 1 ~ n '!J lflVc;l/ ..... T f/IJ/h r¡ ft l · A--.1 urv 'i71hJ.¡(:¿t}) u uN 1V! Pm ~ m~ ~ YJ c7V/I.{j_ . f.ot o)t;lttt..L ~ L-J1 1• t::L-\ ~1\Jt/tJ'V/s / (})_,. [1A.J r9ft. Vl ·.· ~ti' ~ 11- ~ fYl. ~, Jri J'/fNV.f1 ~~ i(JLfS ¿h)r tó t1h c~'\PI- . tx!- oLw ~ 'h -~ . j~t)ttv(;1)¡- C7J !J(fóWvO'-v)4fj,q A- U1 /JW(!$~ l,N~'\)YV~b~ c4u1: vft{A ~t:-~ f'(fll IY/It(J 1 ~ - C' Co Ubt ~ 1 1 fC1A e::.=s ro "K ·t:Lcs. e¡ v~.::- 111 t:ó - ecJ ti: rJ t3 1t:?Am u ..( m~~U/t'l ~tlbr;;f 0 1 f:1J trtlff"b'JL' htitvfl't ~ f t:--u-t'> IJt~ Po~ fJ ·41 "1'f:717t< ~ 'h_ , ( .rt:l'\ ur:1 ¡' U. " CL .e~ r'Jne"S·itJ c.cwj Thtfz.Jittu; 1\1-W ~ 1-\IUcJtt~ t"LS . , ~ ~~ vrT t44 t'f:TM". ,J¡t" (rL lh-l"A- 1aa·"'"" Df:ó- ~TOT óii+NYf1.- né"'h ¡Jfrt/h_ V IV~ u~ . 4-1. vbl oe- ~ f!iut ii;B"/ �UTI"L-t'~~ ~~ ~tt . A- Fot.Jc; Á' !{U?uh _r-ofL4- lt{J s-v /");o pn f;) l//)(.1¡/l- N'r ít- JANf trl\&1t1Ú~b ~ ULD- - ~f(.)YI.~- ;itcfnc)fo i? '\J u J\AN~ · - flM;}vt{fY/l-. U1J t0 PVlVrl- ~ JcWJc k-b-:fui)lf{IA_ ~(_ DA#) / 1 1qy§l D /f.Q\J~~ cJf\.ff't:JW./~ JJc ~-*-«'l ~ G~ tA7_ f Ol6sYú ¿,~ IV'- ¿~ u/1/ IJ& PtuGr f¿{lt1l~ C L -1/ t~ ---~.(" J./t. ·v-.. !>tto ~dl4 P1e-tt.0 '~ tt- D?- ¡ru;~ tZ- .J'cv PlrPWL ·f:N lltEt;b Mt!J!Lu /)ou ·7J{Wif lo lJtJ)_ ( 11~ IIJ ¿;, 11 {~ ífh é4-t- 1 L~ ~ ~ tLt&-.o, .:1 ,ó(? Llf ~('Vr~ !Jt: /}/fv V 1 'l1 . �4r' S C.0'-1/ti¡ .IJVA ~ fpfi.>LC, , ttt17ñ~0t;-éDC-11¡ C-r;A-rtf)mv'Í ,fA Ld - Nt ' t'Xt:"n uT~ ,. q~surves ~J r~-Yt /Tiv't) ' �- ~ 1\Vl Le:.~~- orJ' ~·v liTo lhJlf'\ 1'-1 (í(J'"V\_ Qu e q 0¿- , tL~ r Tfh...t tS ~ N voL D( /t"tU)l ~ o5m..Th t ~ .+ J3. fh'V r a u ~..:-- lk-A-1.Jítrv1iVr ID r A- 1+-v 1\) c-e;; '["'F"" 1:) ,. r 1 n~tue-J PtL �)L • f fr-.J\f+:Í•. ¡.._,_, C1)\ll,_ ~ ~pv YS ArL d''lt5S'o .- kOVJ1.!l. rvs ~ 1--/1 ()e L4 () f\._,-j ~~·tj btn. &t') Pt:7Yl t 11.- ~ . A ft-.:h.. t+t Cro sift f t.-Yl- Jto tL ~ v'C!" J-¡ -- z.-v ¡" te tSJ~. N ) Fi'u lhV c.t;fL.tt qut::/l- J V IJ trv\.. . t �8\tJ tl A;- ~ ~; \\1'm__ C/tVtP P-.:.1... /-ttlM. ezoNOAAi(. . Út Ú>/.lJ~T>tLilV\. 1 L-+-U~Il. FU ;u rt . r-h· t:s-n:\.tf\. S ·-- ~ T t f:-'1, -. fp -X\ L-t0- At) ·to h.-) l ~lQJ,.~~ . h= . ~ t t:)V a S&/11 'f q vC ttlró-1J ~S' f\ L S u i....-~ fJ 'v NI.¡ �(L( 1 N lf"A-t t: 5 L1.1 fl ~ T7! D-?11... {) t::..- TDI Cl'5/A._ : f1;, ~::rJ v rf\f 6-tJ f) � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Constitució del nou Consistori Municipal i presa de possessió dels regidors i l'Alcalde, 1983 Subject The topic of the resource Barcelona Ajuntament de Barcelona Alcaldes Govern Acció política Description An account of the resource Versió transcrita i versió manuscrita de PM. Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Type The nature or genre of the resource Discurs Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1983-05-24 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/756/20010313_LV.pdf 27ac16ea0ad6c9d398051108da39b47b PDF Text Text Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA 13/03/2001 La Vanguardia, p.044, Cultura Constructivo y crítico. TRIBUNA PASQUAL MARAGALL Estos días, dando vueltas al eterno tema de Barcelona y de su singularidad, me he entretenido, a ratos perdidos, a identificar nombres y caras de personas que para mí representan la especial manera de ser de la ciudad. No sé si me atreveré a definir qué es esta manera de ser, otros lo han hecho, pero os puedo asegurar, no en referencia al qué, sino al quién, que una de las personas que me han venido a la cabeza es Ignasi de Solà-Morales. ¿Qué tiene Ignasi, qué tiene Barcelona, inconfundible? ¿Y por qué son tan singulares? Puede ser una elegante forma de resumir una cultura, un civismo, sin imposiciones aparentes, sin esfuerzo. Puede ser una sonrisa inteligente, muy inteligente. Puede ser el civismo que sólo puede proceder de otra ciudad más alcanzable, como Olot. Y, en todo caso, la osadía de construir sin dejar de ser crítico. Puede ser que eso le haya acortado la vida. Pero la ha hecho más redonda y más ejemplar. Mi sobrina se ha quedado sin padrino, pero no sin modelo. 148 de 204 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.02. Activitat política Description An account of the resource Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1220 Title A name given to the resource Constructivo y crítico Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived La Vanguardia Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Solà-Morales, Ignasi de, 1942-2001 Arquitectura Urbanisme Barcelona Necrologies Ciutats Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2001-03-13 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Descriptive Identification : Note Note inside the descriptive identification of an archival description or a component. Activitat política Articles https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/884/0000000810.pdf bba4aea655ccc7dc61bde398230b3fbf PDF Text Text 41 EL PAÍS, domingo 21 de octubre de 2007 LA CUARTA PÁGINA OPINIÓN Contra ‘Eisenhower’ El ex presidente catalán abandona décadas de intensa actividad política para ocuparse de sus síntomas incipientes de Alzheimer. Además, apoyará a las instituciones que combaten la enfermedad Por PASQUAL MARAGALL S é de buena tinta, porque me han propuesto formar parte del Patronat del Hospital de Sant Pau, que en los hospitales de Barcelona se practica investigación puntera. Me gustaría citar un ejemplo: el de la investigación sobre enfermedades de la memoria. Me consta que en el Hospital del Mar están ensayando nuevas terapias y nuevos sistemas de implicación de los enfermos más recuperados en ayuda de los más graves; que en el Hospital Clínic, Esther Koplowitz está financiando nuevos proyectos dirigidos por el doctor Rodés. Que Sant Pau dispone de una unidad muy avanzada en la investigación sobre el Alzheimer, la principal enfermedad de la memoria. Y que la consellera Marina Geli está totalmente empeñada en todo ello. Hablando de la enfermedad de Alzheimer, que algunos denominan Eisenhower porque no recuerdan su nombre auténtico, un amigo me contaba aquello que le pregunta uno a otro: “¿Cómo se llama aquella montaña de colinas redondeadas tan famosa?”, a lo que le responde el otro: “Montserrat”. “¡Exacto!”, exclama el primero y prosigue, dirigiéndose a su esposa: “Montserrat, ¿dónde he dejado el diario?” (No dijo “aquella montaña on hi ha la mare de Déu” porque las palabras trabajan en la memoria como las cerezas de un bote: la primera arrastra a las demás. De forma que aquello que está encadenado se recuerda. La mare de Déu y Montserrat, por ejemplo, es una conexión fácil para un catalán de cierta edad. Como para un sevillano Dolores y Virgen, o para un aragonés, Virgen y Pilar). Probablemente estemos ante un caso emergente de Alzheimer, una enfermedad que goza de tan buena salud que los números de su crecimiento alarman. Y de tan mala fama que prefiero llamarla Eisenhower, como hace un amigo mío que se mofa de la enfermedad con ironía un tanto perversa. “¿Qué nombre tiene aquella enfermedad que nunca recuerdo? ¿No se llama Eisenhower?”. Lo único cierto en este nuevo bautismo irónico es que sí que hubo un presidente de Estados Unidos que la padeció en el ejercicio de su cargo: Ronald Reagan. Fue el descubridor de la enfermedad, el doctor Alzheimer, quien le dio nombre, ahora hace cien años. (Bien pensado, muchas cosas son de hace un siglo. Aquí, a casa nostra, casi toda la modernidad, y por descontado, el modernismo). Y cien años más tarde, todo indica que la enfermedad no ha sido vencida ni mucho menos. Aún estamos lejos de conseguirlo. Nos iremos acercando a la victoria, sin duda. Los americanos están empeñados en esta batalla; se niegan a considerarla una enfermedad tabú; están animando a los afectados a “speak out”, a hablar de ella. En España, la Reina preside una fundación dedicada a esta enfermedad. En el Hospital de Sant Pau trabaja la doctora Gómez Isla, en contacto con la investigación científica más avanzada de la “¿Qué nombre tiene aquella enfermedad que nunca recuerdo? ¿No se llama ‘Eisenhower’?” La identidad se debe perder más difícilmente si todos te reconocen Universidad de Harvard, en Boston, donde los médicos dedican dos días al estudio, tres a la investigación y uno a la atención de los pacientes. Aquí no, todavía no, ni de lejos. Pero también se hacen cosas. En Navarra parece que están siguiendo líneas interesantes de investigación; Sant Pau, como ya es el caso del Clínic, puede convertirse en un hospital puntero, y en Barcelona existen, asimismo, centros específicos de investigación médica de gran nivel, especializados en otros campos, dirigidos por investigadores de talla internacional como Massagué (Nueva YorkBCN), Ispizúa (California-BCN), Guinovart, Bulbena, Baselga... Retornando a los Estados Unidos y a una de las webs dedicadas a estos temas: “Ya no es como antes”, afirma allí Chuck Jackson, de 53 años, de Albany, uno de los cinco millones de enfermos de Alzheimer —perdón, Eisenhower— que hay en EE UU. (Se calcula que en el año 2050 habrá 16 millones de enfermos en ese país; “Estamos ante una epidemia”, dice John Morris, facultativo de la Washington University de St. Louis). Quienes la padecen, hablan abiertamente de ella, como vienen haciendo los pacientes de sida. Algunos ayuntamientos americanos incluso prestan a los enfermos sus salas de plenos. ¿Se imaginan si aquí los enfermos pudieran reunirse en las sedes de los distritos o en los centros cívicos de los barrios? Todavía sería mejor, se estaría más cerca de casa. (Uno de los problemas de los integrantes de la secta Eisenhower es que se pierden, que no reconocen las calles). Yo recomendaría a todo enfermo, de cualquier enfermedad que no fuera de aislamiento obligatorio, y a todo aquel a quien le convenga la conversación, que se reuniera en un local del distrito, con sus viejos amigos. No sería lo mismo que en un hospital o en una residencia, incluso en el CAP o centro de asistencia primaria. El hecho es que, gracias a los avances médicos, hoy sobrevivimos muchos más años de aquellos para los que genéticamente estábamos programados. Y es probable que muchos de los que ahora tenemos más de sesenta años de edad experimentemos la dura realidad de este “efecto colateral” del progreso médico. Hace unos meses, a mí mismo, me han descubierto síntomas incipientes de Alzheimer. Si cuando sea mayor me da por perder la memoria, yo seré un enfermo de lujo. Haber sido alcalde durante tantos años, y haber sido además president de la Generalitat de Catalunya durante unos cuantos años más, hace que todos me reconozcan, que muchos ciudadanos se acerquen para saludarme. Tengo una lista larguísima de ciudadanos que en la calle me paran, me dan su nombre y me animan a crear un partido político nuevo. Me hablan a menudo y me recuerdan cosas que sucedieron, que nos sucedieron. Especialmente en los barrios de trabajadores, donde los socialistas siempre ganamos. La identidad se debe perder más difícilmente si todos te reconocen. Y más aún, como es el caso, si las paredes, las calles, los museos, incluso las playas y el puerto te dicen algo de tu pasado, de lo que tú ayudaste a hacer. Aunque a veces tengamos la impresión que no pasábamos por allí, por aquella calle concreta, desde hacía muchos años, o que no habíamos vuelto a aquel restaurante desde hacía mucho tiempo. Me dedicaré, pues, junto con el grupo del Hospital de Sant Pau, a combatir a Eisenhower. Así Eisenhower, esta vez el que fue presidente en carne y hueso de Estados Unidos, pagará retrospectivamente por haber apoyado a Franco a entrar en la ONU en el año 1955, salvando del aislamiento a un régimen fascista que no tenía horizontes después de la Segunda Guerra Mundial. Pasqual Maragall ha sido alcalde de Barcelona y presidente de la Generalitat de Cataluña. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 13. Expresident de la Generalitat de Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006 -- Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1535 Title A name given to the resource Contra ‘Eisenhower’ Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived El País Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Alzheimer Salut Model social Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2007-10-21 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/2824/20030118_WarPeaceSXXI_PM.pdf adb0d6e251730efeb71f25b83bc89b05 PDF Text Text Contribución al debate "War And Peace in the 2 1 s t Century. The Transatlantic Relations" Barcelona, 18 de enero de 2003 ¿Qué se espera de Europa? ¿Qué cabe esperar de Europa? Europa ha vivido en el año 2002 dos acontecimientos que con la perspectiva del tiempo adquirirán todo su valor. La efectiva implantación de la moneda única, que supone la consolidación de un espacio económico común y, a la vez, constituye el más potente elemento simbólico de la Unión; y la decisión sobre la ampliación al Este que tiene un alcance histórico inimaginable hace cincuenta años para los padres fundadores de la Europa unida al tratarse de la reunificación y la reconciliación del Oeste con el Este en un marco de democracia y de estabilidad económica. Sin embargo, a los ojos del resto del mundo y, muy concretamente, de los Estados Unidos, Europa aparece demasiado encerrada en sí misma, ocupada en un complejo proceso de construcción que tiene la doble vertiente de la ampliación de su espacio y de la vertebracion de sus instituciones. Se tiene la percepción de que Europa difiere la asunción de sus responsabilidades globales a la culminación de su proceso constituyente y que, de este modo, pretende prorrogar indefinidamente un lugar en el mundo bajo la tutela protectora de los Estados Unidos. Esta percepción americana de la actitud europea se ha agudizado dolorosamente a raíz de los atentados del 11 de Septiembre de 2001, al tomar conciencia los Estados Unidos de una vulnerabilidad desconocida hasta la fecha, que ha alterado la visión de su papel en el nuevo orden internacional emergente desde la caída del comunismo y que, por ende, ha modificado profundamente su estrategia internacional. La Estrategia de Seguridad Nacional norteamericana, aprobada el pasado mes de septiembre, supone un giro radical respecto a la tradición estratégica de los últimos cincuenta años, al pasar la seguridad nacional a un primer plano en el contexto de un mundo globalizado, ésta se convierte en una cuestión internacional: la política de segundad norteamericana se convierte en política internacional. Visto desde Europa, este giro hacia el uniiateralismo de los Estados Unidos pone en peligro una tradición y una cultura de relación transatlántica basada en la mutua colaboración entre aliados y en el respeto de las reglas y de las instituciones internacionales. �Pero si Europa quiere mantener un orden internacional basado en el multilatéralisme, Europa debe renovar el vínculo transatlántico con los Estados Unidos. Y para ello debe demostrar que quiere realmente asumir sus responsabilidades en la gobernanza de la globalización. O dicho de otro modo: que quiere compartir estas responsabilidades con los Estados Unidos. Renovar el vínculo transatlántico quiere decir renovar una alianza en torno a unos intereses comunes y sobre el fondo de una historia y de unos valores compartidos. Alianza entre miembros responsabilidades y cargas. que se reparten equitativamente Intereses comunes, definidos de común acuerdo y no impuestos por el aliado más fuerte. Valores compartidos, empezando por el respeto internacional y a las instituciones de Naciones Unidas. al derecho Es ésta una aspiración muy exigente para Europa. Los Estados Unidos quieren hechos, no declaraciones de intención. Europa debe demostrar que es capaz en la práctica de asumir sus responsabilidades globales sin precisar de la tutela permanente de los Estados Unidos. Pero Europa tiene todo el derecho a asumir tales responsabilidades a su manera, fiel a su vocación pacificadora, coherente con el experimento histórico de hacer gobernable en democracia un espacio de enorme complejidad política, institucional, cultural, lingüística ... Europa tiene todo el derecho a no reproducir a gran escala la lógica de potencia que ha envenenado la historia de sus países durante siglos. La Europa unida nace para superar dicha lógica, para evitar una nueva guerra mundial. Una Europa potencia militar no es planteable, pero una Europa agente activo y positivo en la gobernanza de la globalidad es una obligación ineludible. Una Europa que debe hacer ver a los Estados Unidos que la agenda global no se reduce al problema del terrorismo, que es una agenda compleja que incluye los problemas del desarrollo, de la democratización, del medio ambiente ... Una Europa que debe hacer ver a los Estados Unidos que la tentación unilateralista será a la larga perjudicial para los intereses americanos. Una Europa que debe poner en valor su experimento de convivencia como ejemplo de gobierno de la complejidad en un mundo necesitado �de modelos prácticos y contrastados, inspirados en los principios del federalismo. Una Europa que debe asumir con toda la decisión y todos los medios necesarios sus responsabilidades regionales, empezando por el Mediterráneo. Para conseguir ser un agente global, Europa debe corregir su descompensación actual y equilibrar los ritmos de avance de la Europa-espacio y de la Europa-poder. Y ello supone tener la energía y la voluntad de acometer simultáneamente nuevas y mayores tareas en tres ámbitos: debe afianzar la Unión, debe respetar su diversidad y debe aproximarse a la ciudadanía. Europa es inviable si no hay al mismo tiempo unión, devolución y proximidad. Europa es un compromiso de unión, no de uniformidad; es un proyecto de ciudadanía, no de superpotencia. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.02. Activitat política Description An account of the resource Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Contribució al debat "War And Peace in the 21st Century. The Transatlantic Relations": ¿Qué se espera de Europa? ¿Qué cabe esperar de Europa? Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-01-18 Type The nature or genre of the resource Conferència Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Europa Globalització Descentralització administrativa Subsidiarietat Ciutadania Estats Units Description An account of the resource Debat organitzat pel CIDOB amb els participants: Manuel Castells, Anthony Giddens, John Ikenberry, Robert Kagan, Kenston Keith, Pascal Lamy, Narcís Serra, Javier Solana i Pasqual Maragall. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau de Pedralbes (Barcelona) Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Arrangement Information on how the described materials have been subdivided into smaller units. UI 265 Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/874/0000001612.pdf 65e09a55dd7e19adf0f005c017692c75 PDF Text Text Articles de Pasqual Maragall a 28/08/2005 (5920194) - Artículo de opinión EL PAÍS / Madrid / Base / España, pág. 18 LA REFORMA DEL ESTATUTO CATALÁN El autor aboga por profundizar las relaciones entre los pueblos de España por el camino del federalismo pluralista y la convivencia. Maragall apuesta abiertamente por superar la visión y la práctica política que han caracterizado las relaciones establecidas por los nacionalistas españoles y catalanes durante los últimos 100 años, que, a su juicio, se han limitado a conllevarse y a mantener una relación educada. Propugna superar el modelo desarrollado por González, Aznar y Pujol y explicita un marco de relaciones más ambicioso entre Cataluña y España. Para el presidente de la Generalitat, lo que quiere Cataluña es una España de corte federal, en la que puedan coincidir los federalistas y los soberanistas. Convencer o conllevarse, federalismo o nacionalismo PASQUAL MARAGALL Se va a decidir el Estatuto de Catalunya -y se abrirá así el segundo cuarto de siglo constitucional, aunque el nacionalismo catalán y el español no tienen mucho interés en ello-. Se va a decidir, crucemos los dedos, la paz en Euskadi. Recuerdo que hace 20 años nos reunimos los ex compañeros de las Organizaciones Frente (Flp, Esba y Foc), que habían sido en los años 60 una estructura clandestina de izquierda radical, no comunista -y que al lado del PCE-PSUC de Carrillo, López Raimundo y El Guti empequeñecían-. Al final del encuentro nos autoconvocamos para una próxima reunión en San Sebastián -"cuando haya paz", dijo Recalde-. A Recalde casi lo matan, años más tarde. No nos hemos reunido. El drama vasco/español tiene entre sus causas inmediatas (no hablo de las causas históricas anteriores), un exceso de maldad: la de Franco en el Decreto del 38 del siglo pasado, cuando sentenció que abolía los fueros del "las provincias traidoras de Vizcaya y Guipúzcoa". Franco mantuvo los fueros de Navarra y Vitoria, que le fueron fieles en el momento del alzamiento militar. Se dirá que todas las guerras son igualmente indecentes y perversas, y es cierto. Pero añadir ese plus de odio específico, geográficamente determinado, a la brutalidad de una guerra civil, y luego arrasar por primera vez en la historia moderna una ciudad, una pequeña ciudad símbolo de una nación, Gernika, contribuyó con toda probabilidad al nacimiento del drama. Contribuyó a cristalizar el odio vengativo de los terroristas, que acabó apuntando y disparando incluso contra los que querían, contra todo odio, reivindicar el pasado y el futuro de Euskadi, como Lluch, Buesa, Gregorio Ordóñez y Recalde. Estuve en el hospital con Recalde y en los entierros de Lluch, Buesa y Ordóñez. Confieso que desde entonces he considerado que la política puede muy poco. No puede evitar que finalmente un individuo o un grupo de individuos, para conseguir objetivos que creen que la democracia no les permite obtener, maten a un ser humano, destrocen a una familia, entristezcan a una ciudad y turben a toda una nación -al mundo entero, ya ahora- sabiendo que esa misma e impotente democracia les garantiza la vida a esos individuos. Que tiene que respetársela. Y que la venganza, la justicia vengativa, como se verá en Gran Bretaña, no mejora las cosas, las empeora, aunque de momento genere una apariencia de justicia, de proporcionalidad. Como ha dicho el presidente Zapatero, hay que ir modestamente pero incansablemente, con pasión contenida y lúcida, a deshacer el nudo de la causa, de las causas del odio. Sabiendo que el tiempo de la solución no es el tiempo de un gobierno, ni siquiera el tiempo de la vida de muchos de los que sufrieron directamente, en sus familias, en su entorno, el daño de la muerte y el sentimiento incontenible de venganza. 112 �Articles de Pasqual Maragall a No digo que no tengan justificación las actitudes machaconas en contra de los que no proclaman diariamente su repugnancia frente al terror. Esas actitudes, que no comparto porque no bastan para vencer en la porfía, tienen una función. Que es la de vacunar a la sociedad contra el olvido -esa sinuosa amenaza-. Digo sin embargo que es imposible aislar unos problemas de otros, unos territorios de otros; que es inútil que unos, los nacionalistas catalanes, pretendan que ese drama español no nos afecta directamente; e inútil que otros, los nacionalistas españoles, pretendan que ese drama es el único, el único tema y que, en función del mismo, todo intento de avanzar en la devolución a los territorios de un mayor dominio sobre sus propias trayectorias, es el principio de una nueva traición, de un drama semejante. No se puede hablar de España ni tampoco de Catalunya, fíjense bien, sin empezar por aquí. Pero no se puede terminar aquí. Ni Catalunya puede ignorar los problemas de España para legitimar una vuelta "a lo nuestro"..., ni en España puede instalarse la idea de que Catalunya es "el auténtico problema". En cierto modo sí es verdad que Catalunya es el auténtico problema. Pero no en el sentido que normalmente se le podría dar a esa expresión. Voy a intentar explicarme. Euskadi y Navarra han sido siempre una excepción española, en el sentido estricto de que España les ha conferido o admitido siempre un régimen excepcional, y lo ha pactado -incluso Franco respetó ese pacto, como he dicho, sólo que excluyendo de los beneficios correlativos a dos de sus provincias, por su traición-. Catalunya es demasiado grande para ser una excepción -me excuso por el atrevimiento, pero no se me ocurre otra manera rápida de que se entienda la diferencia entre un caso y el otro. Ahora matizaré-. No es que la diferencia entre tres y siete millones de habitantes sea tan grande. Andalucía es mayor que Catalunya, ya puestos. Pero, en primer lugar, hay que recordar que España, históricamente, es el resultado de la unión de las dos grandes coronas, la de Castilla y la de Aragón, con la excepción vasconavarra y la posterior conquista del sur. Y en segundo lugar, recordar que a partir del hundimiento total del imperio a finales del siglo XIX, una parte de la corona de Aragón, Catalunya, inició una espectacular recuperación política, económica y cultural que culminó con el primer Estatuto de autonomía, el de 1932. Vascos y gallegos siguieron después, con bastante retraso. Andalucía no llegó a tiempo. La Guerra Civil y la muerte de Blas Infante lo impidieron. No es extraño pues que el Estatuto de autonomía de Catalunya de 1979 haya sido en buena medida un referente fundamental del Estado de las autonomías en su conjunto, siendo el caso vasco, como vengo diciendo, un hecho con más precedentes premodernos, y por otra parte un hecho inmerso en una tragedia muy especial, muy dramática. El caso de Catalunya es muy distinto al vasco. ¿Catalunya, qué quiere? Catalunya quiere una España plural, una España de los pueblos de España, una España de corte federal, en la que coincidimos los federalistas y los soberanistas que no ven ahora otro horizonte posible porque, a mi juicio, no lo hay. Los nacionalistas creen que todo eso son quimeras, y me refiero a los nacionalistas catalanes y los españoles. Ambos lo tienen muy claro: nación, como madre, sólo hay una, cada uno la suya, incompatibles. La conllevancia es su consigna, en el mejor de 113 �Articles de Pasqual Maragall a los casos. Como Joan Maragall, que al final de su largo epistolario con Unamuno concluía que lo mejor era no tratar de convencerse unos a otros, tan sólo conllevarse y mantener una relación educada. En el fondo fue eso lo que hicieron Pujol y González. Y lo que hicieron Aznar y Pujol en sus ocho años de entendimiento es para mí incomprensible: en cierto sentido no hicieron nada. Quizás ya era mucho: convivir, cohabitar. Aznar ya hizo mucho metiendo a toda la derecha española dentro de una Constitución que él no había votado. Y Pujol hizo algo más importante. Insertar y mantener durante 20 años a Catalunya en el marco de una Constitución y un Estatuto que no fueron especialmente obra suya. Han pasado 100 años justos del epistolario Maragall-Unamuno, 100 años, dos dictaduras y una guerra civil. Los últimos 25 años, esta vez sí, de paz, democracia y progreso económico y social. Y de integración por fin en Europa. ¿Es ingenuo pensar que "esta vez sí"? ¿Que la España plural se acepta tal como es? ¿Que los pueblos de España han encontrado el camino federal y pluralista de su convivencia? ¿Que hemos superado el mal presagio de Machado sobre la suerte que esperaba a todos los nacidos en la piel de toro, que una de las dos Españas iba a helarles el corazón, como de alguna manera le sucedió también a él? ¿Será verdad que la Oda a España de Maragall ha producido sus efectos e Iberia ha roto a llorar, como él dijo, con lágrimas de madre? ¿Que Castilla ya no desprecia cuanto ignora? ¿Que el laberinto español tiene salida? Puede que sí. Lo malo es que todo eso quizás sea un escenario casi mitológico, anclado en una generación, la mía, que ya sólo obtura con sus ilusiones y sus pesadillas la apertura de una nueva etapa más pragmática, más matter of fact, menos nacionalista española o catalana. Lo malo, digo, es que la ilusión quizás la tenemos solo unos cuantos. Otros, los uniformistas, tienden a pensar que la justicia es contraria a la diferencia; creen que la "asimetría" que dicen que queremos imponer consiste en "dos piernas para unos y pata de palo para otros", cuando la asimetría que realmente padecen los pueblos distintos es que se les trate como iguales en su lengua, en su derecho civil y en su historia. Felipe V, si bien tuvo en Catalunya muchos partidarios, fue aquí un rey impuesto, que borró derechos y leyes y acabó arrasando un 25% de las casas de Barcelona para construir una Ciudadela militar desde donde mejor bombardear la ciudad. Y sus derechos. Se dirá justamente que desde esa Ciudadela si algo se proyecta ahora no son ya artefactos explosivos, sino leyes democráticas. La Ciudadela se ha convertido en Parlament de Catalunya después de ser fracasado Palacio de la Reina Regente, cuyos símbolos todavía campean en el edificio, y luego museo de arte. La Reina, cuando la Expo Universal de 1888, prefirió alojarse en el Ayuntamiento de Barcelona, en una sala que hoy es sala de plenos con su nombre y su retrato. Pero volvamos al hilo central. La asimetría más dañina es la obstinada negación de la diferencia. Si en algo habría que corregir la trilogía de valores de la Revolución Francesa es en eso: la diversidad es un valor tan decisivo como la igualdad. Eso hoy. Hace dos siglos, quizás menos. Hay hoy en España una cierta delectación en generalizar las diferencias, "no sea que se conviertan en desigualdades". La cláusula de la región más favorecida prevista inicialmente en el Estatuto valenciano es sintomática de ese espíritu. 114 �Articles de Pasqual Maragall a Igualmente discutible fue la ligereza con la que los Estatutos deshicieron el trabajoso equilibrio de las disposiciones finales de la Constitución, que daban un camino propio hacia la autonomía a las nacionalidades históricas que ya tuvieron Estatuto en el pasado (durante la II República) y que restablecían los fueros vascos derogados por Franco en dos provincias y rebajados antes por las leyes liberales del XIX. Cierto que Andalucía tenía, si no un precedente claro, como las tres nacionalidades históricas, un precedente presumible, imaginable. De no haberse producido o no haber terminado la guerra civil como terminó, ya lo he dicho, los seguidores de Blas Infante probablemente hubieran conseguido un cuarto Estatuto. Y hoy las históricas serían cuatro y el resto probablemente regiones de España. La distinción entre regiones y nacionalidades no presentaría tantas dificultades. Pero sí algunas porque, vamos a ver: ¿qué ocurre con las antiguas coronas o partes de la Corona de Aragón que comparten con Catalunya las cuatro barras en su bandera? Y aún en Aragón la lengua catalana es común en toda la zona de la Franja, y es idioma reconocido por el Estatuto aragonés. Como lo es el valenciano/catalán en Valencia y el catalán tout court en Baleares. A todo lo dicho tiene que darle solución el Consejo de Estado, a quien el presidente del Gobierno transmitió el encargo de ir pensando en los cuatro cambios constitucionales precisos tras 25 años de navegación democrática y autonómica: 1.- La contradicción entre lo previsto para la sucesión a la Corona y la igualdad constitucional entre los dos sexos; 2.- La mención de las autonomías creadas al amparo de la Carta Magna pero inexistentes en ella -y ahí se plantea irremediablemente el tema de cuáles son nacionalidades, cuales naciones, y cuales regiones-; 3.- La creación a partir de las comunidades autónomas de un Senado que sea realmente la Cámara de las autonomías, ahora que las mismas existen, como se pretendía en 1978; y 4.- La introducción de Europa en la Constitución, tras haberse España introducido en Europa hará pronto 20 años. El presidente del Consejo de Estado propuso (antes de serlo) que el artículo dos de la Constitución, sujeto a referéndum, se modificara para añadir a la mención de la "indisoluble unidad de los pueblos de España" la siguiente especificación: "De la que forman parte las Comunidades nacionales de Catalunya, Euskadi y Galicia, y la foral de Navarra". Sin embargo, en el encargo transmitido por el Gobierno al Consejo de Estado esa cuestión no se ha planteado. En esas estamos. Rubio Llorente ha explicado hará casi un año -todo eso viene de lejos- que las Comunidades nacionales a las que se refiere no tienen por qué coincidir con las Comunidades autónomas respectivas, que se trata de territorios culturales y con derecho civil distinto al de Castilla y León. No sé si esa prudente consideración facilita o complica las cosas. Parece prudente en el sentido de reintegrar a una terminología común las Comunidades autónomas que utilizaron el término "nacionalidad" en sus primeros Estatutos. Pero plantea otros problemas. Al nacionalismo español y a los autonómicos (el catalán, el vasco y el gallego) todo esto les parece una pérdida de tiempo. Mejor es ir conviviendo y "qui dies passa anys empeny", como decimos en Catalunya ("pasando los días, se empujan los años" podríamos traducir). Se hace camino al andar, como diría el poeta andaluz enterrado en la Catalunya francesa. Se hace camino. Se ha hecho. Pero va siendo hora de que hablen los poetas de hoy, porque se abren caminos andando, "es fressen camins", como decimos en catalán, 115 �Articles de Pasqual Maragall a pero luego hay que ponerles bordillo y pintarlos en el mapa. De otro modo se pierden. Muchos caminos perdidos hay en nuestra historia. Catalunya hace su Estatuto no para provocar ni para refocilarse en una derrota para algunos previsible, sino para entrar con buen pie en el siglo XXI, el de la mejora del autogobierno y la financiación de Catalunya en una España federal. Que quede claro: para avanzar con todo el pueblo al lado. Dicen que sin que el pueblo se entere. Ya lo veremos. Puede que a algunos les agradaría que no se enterase. Pero se va a enterar, y tanto. Se está enterando. Pasqual Maragall es presidente de la Generalitat de Cataluña. 116 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1121 Title A name given to the resource Convencer o conllevarse, federalismo o nacionalismo Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived El País Abstract A summary of the resource. El autor aboga por profundizar las relaciones entre los pueblos de España por el camino del federalismo pluralista y la convivencia. Maragall apuesta abiertamente por superar la visión y la práctica política que han caracterizado las relaciones establecidas por los nacionalistas españoles y catalanes durante los últimos 100 años, que, a su juicio, se han limitado a conllevarse y a mantener una relación educada. Propugna superar el modelo desarrollado por González, Aznar y Pujol y explicita un marco de relaciones más ambicioso entre Cataluña y España. Para el presidente de la Generalitat, lo que quiere Cataluña es una España de corte federal, en la que puedan coincidir los federalistas y los soberanistas. Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Federalisme Nacionalisme Espanya plural Catalunya Acció política Territoris Estatut Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2005-08-28 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/22/2712/1998_CCC_document_programa_OCR.pdf 73c6d426fe126707f76520e1291e5bde PDF Text Text •· Catalunya Segle XXI CONVENCIÓ CÍVICA CATALANA PER A LA RENOVACIÓ DE LA CULTURA POLÍTICA Barcelona, 1997-1998 El punt de partida Catalunya Segle XX! ha congregat en els seus tres anys de vida a més de tres cents socis i a gairebé un miler d' amics, procedents de medis professionals, acadèmics o socioeconòmics molt diversos. Ha desenvolupat una sèrie de debats -tant interns com públics-, que malgrat la seva modèstia, han situat a Catalunya Segle XX! entre els punts de referència dels qui aspiren a una renovació de la cultura política, econòmica i social del nostre temps. Un pas més: la CONVENCIÓ CÍVICA En aquest moment, Catalunya Segle XX! vol donar un pas més. Considera que és necessari prosseguir la seva reflexió col·lectiva sobre bases més sistemàtiques i en un procés orientat a un resultat concret. Amb aquest motiu, ha posat en marxa la Convenció Cívica Catalana per a la Renovació de la Cultura Política. Els treballs preparatoris, iniciats el març de 1997, es desplegaran fins a la tardor de 1998. l �Des de Catalunya i més enllà Som conscients de que aquesta tasca i aquest procés tenen un horitzó que va molt més enllà de Catalunya i d'Espanya. Però arrenquem d'un punt de partida i d'una experiència històrica col·lectiva, d'un territori i d'una societat, que han tingut i tenen la vocació de lloc de trobada. La Convenció, doncs, s'ha de celebrar en una Catalunya que entenem com a àgora oberta i no com a temple enclaustrat. Una convocatòria oberta Catalunya Segle XXI entén que la Convenció és, per vocació, un procés obert a la participació dels ciutadans i col·lectius que -situats en diferents latituds del paisatge polític- comparteixen la preocupació per a renovar alguns elements caducats de la cultura democràtica, en les seves dimensions social, econòmica i política. Catalanisme obert, afirmació de les llibertats polítiques i reivindicació de les solidaritats socials constitueixen les seves referències inexcusables. Per aquestes raons, Catalunya Segle XXI està disposada a compartir el seu treball amb altres entitats -fundacions, organitzacions no governamentals, departaments universitaris, associacions professionals i socioeconòmiques, empreses i entitats del camp cultural o informatiu- en la forma més adequada a la seva naturalesa i voluntat, ja sigui en la fase preparatòria, ja sigui en la fase plenària final. Un esforç d'interpretació polític reflexió. Però no un programa El producte de la reflexió generada per la Convenció no ha de ser un conjunt de polítiques públiques sectorials, pròpies dels programes de partit. Però sí té l'ambició de que els partits -igual que altres actors socials, econòmics o políticspuguin comptar amb la nostra reflexió quan portin a terme les seves tasques específiques. Per això, Catalunya Segle XXI considera que la Convenció -com a procés en marxa i com a material documental produït- pot ser útil a les forces polítiques, contribuïnt a la tasca comuna de repensar les maneres d'analitzar la política democràtica i d'intervenir en ella. Recíprocament, Catalunya Segle XXI accepta i acull els comentaris i observacions que sorgeixin dels partits i d'altres actors col.lectius, en la mesura en que encaixin en la naturalesa del seu projecte. 2 �Tres eixos de reflexió per a tres Àmbits Temàtics La Convenció pretén contribuir a l'elaboració de noves formes d'interpretar la realitat política democràtica i a la definició de noves maneres d'actuar eficaçment sobre la mateixa. Amb aquest objectiu s'han delimitat tres grans àmbits temàtics: Àmbit 1. Ciutadania, comunitat, territori.Una cultura política renovada ha de replantejar les relacions entre espai (territori), comunitat i ciutadania. Es perfila una nova concepció de la proximitat i de la distància com a eixos de participació: globalització vs. identitat. En aquest marc, les ciutats emergeixen com a ferment, els Estats com a garants i guardians del trànsit cap a una nova distribució de la ciutadania, i no necessàriament com a productors de serveis. La subsidiarietat apareix com a fil conductor. Quina aportació es pot fer des de Catalunya? Àmbit 2. Una economia al servei de la societat: els nous reptes.Són clars els signes d'esgotament de les formes socials i econòmiques que hem conegut, basades en el ple treball, el consum, el benestar. Amenacen els riscos del no-treball, del desastre ecològic o de la dualització de l'accés a la informació i al coneixement. Com fer compatible la creació de riquesa, la conservació del medi i una cohesió social, basada en l'equitat? Com donar a aquesta tasca la dimensió global, que tenen ja els intercanvis econòmics o mediàtics? Quins límits i quines potencialitats presenta la societat catalana? Àmbit 3. Poder i participació ciutadana: noves regles de joc.La complexitat i l'escala dels problemes han debilitat -a vegades han anul.lat-l'efectivitat de l'acció política tradicional. Algunes pretensions polítiques reequilibradores o igualitàries són titllades d'inútils i fins i tot contraproduents. S'ha de confiar només en l'intercanvi mercantil o en la cooperació voluntària? Quin paper pot reservar-se a les institucions polítiques formals? Com es relacionen i equilibren aquestes institucions amb els nous -i no tan nous- poders fàctics locals i globals, dels diners i de la informació? S'ha de pensar en un nou Montesquieu per a compensar determinats desequilibris? Cada Àmbit Temàtic compta amb un Comité Assessor. La seva tasca consisteix en definir el contingut dels Àmbits, l'estructura dels Grups de Treball i la seva supervisió dels textos elaborats. 3 �Els Grups de Treball de cada Àmbit Correspón a una vintena de Grups de Treball -que consten en la relació adjunta- el tractament dels interrogants i problemes que s'enquadren en els Àmbits Temàtics descrits. A partir d'un document inicial, cada Grup ha de formular -amb el concurs d'experts o testimonis qualificats, espanyols i estrangersun text o document, que serà considerat en la fase plenària final de la Convenció. El calendari El procés es desenvolupa en dues fases. En la fase preparatòria (febrer 1997-setembre 1998), els Grups de Treball examinen els documents inicials i el sotmeten a revisió, fins a produir un text final cada Grup. En la fase plenària (octubre-novembre 1998), es produirà la discussió dels textos anteriors i la seva elaboració final. El resultat final de la Convenció La Convenció, per tant, ha de concloure amb l'examen i l'aprovació eventual de la Col.lecció de Textos preparats pels Grups de Treball. Aquests textos -i tot el material complementari generat durant el procés- seran editats i difosos, després de la corresponent selecció i integració. 4 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.01. Activitat associativa Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Agrupa la documentació generada en relació a les activitats de caire associatiu de Pasqual Maragall. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Convenció Cívica Catalana per a la renovació de la cultura política Creator An entity primarily responsible for making the resource Catalunya Segle XXI Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1997 Type The nature or genre of the resource Informe Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Catalunya Segle XXI Convenció Cívica Catalana Catalunya Catalanisme Política Congressos i conferències Description An account of the resource Document que defineix i estableix el platejament de la Convenció Cívica Catalana. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Barcelona Publisher An entity responsible for making the resource available Catalunya Segle XXI EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Informes https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/713/19950416_LV.pdf c5a43a55fa69ec68479aea12a8d48e47 PDF Text Text Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA 16/04/1995 La Vanguardia, p.016, Opinión Corazón sí, no un instrumento Autor: PASQUAL MARAGALL Como suele ocurrir cada cuatro años, Barcelona ha vuelto a ser presentada como lo que no es. Y desde luego, me sabe mal. Le sabe mal al alcalde pero, sobre todo, al ciudadano Maragall, a la persona que ama con pasión esta ciudad que fue y es la de las libertades, que fue invitada a ser la del perdón, que ha sido lo que el presidente Pujol dijo hace ya mucho tiempo: la "force de frappe" de Cataluña. Ahora, como suele ocurrir cuando se acercan momentos de distinción de ideas, cuando toca presentar limpiamente las diversas opciones según diferentes principios, Pujol se ha referido a la ciudad, nuestra ciudad, la ciudad de todos, como un instrumento. Concretamente, un instrumento de su proyecto nacional para Cataluña. De ahí, se pasa fácilmente al discurso según el cual Barcelona es sólo medio catalana, como si fuera un poco medio no se sabe qué. ¿Qué puede decirse? ¿Hay que repasar de nuevo la historia del país, marcada desde los orígenes por la presencia y papel de Barcelona? ¿Hay que recordar la importancia social, económica, política y cultural de la concentración urbana en Barcelona y su área metropolitana? ¿Hay que discutir lo que es obvio, nuevamente, por la simple razón de que han pasado otros cuatro años? Me disgusta enormemente y no acierto a comprenderlo. Si solamente es un estilo de combate político, ¿qué indica? ¿Que Barcelona sólo puede ser catalana si un grupo político determinado la gobierna? Creía que los tiempos del exclusivismo de una corriente del catalanismo ya habían pasado; estaba convencido de que la actual situación de comprensiones mutuas y acercamientos entre diversos grupos iba a acabar con todas esas estridencias antiguas... y me siento decepcionado. Tendré que repetir otra vez lo que ya creía sabido por todos: Barcelona y Cataluña laten al unísono, aunque la expresión de la ciudad no sea siempre la que le apetecería al Gobierno de CiU. ¡Qué se le va a hacer! No es lícito jugar a negarle la capitalidad a Barcelona ni es justo que la ciudad pague ella sola el precio de ésta: museos, escuelas y otros servicios se sufragan con los ingresos municipales, cuando es evidente que se trata del llamado coste de capitalidad, aquel que Madrid tiene pagado por el Estado y que Barcelona aspira a ver compensado por una aportación equilibrada de los dineros autonómicos. Cuando se niega a Barcelona la capitalidad se suele mezclar con intentos de disminuir su papel. Es entonces cuando aparecen los argumentos minimizantes, a menudo basados en un supuesto decrecimiento de la ciudad. Fue en este mismo periódico donde leí la afirmación siguiente: "Los demógrafos desmitifican la despoblación de Barcelona y anuncian una ciudad-región". Que nadie interprete esto en clave de voluntades políticas de asimilación. Más bien me parece el resultado lógico de los estudios científicos que ahora confirman lo que muchos defendemos desde siempre: Barcelona no puede sustraerse de la realidad metropolitana. Las rondas, los equipamientos concretos (hoteles, museos, auditorios, centros comerciales, las administraciones) generan movimiento hacia la ciudad y en parte sustituyen algo del total de residencia. Barcelona tiene cuatro millones de habitantes funcionales durante el día. Ante esa realidad tan contundente, ¿cómo puede alguien imaginar una Barcelona que no tenga en cuenta el país? ¿A quién puede ocurrírsele que Barcelona no sea parte indiscutible del país? ¿Quién 82 de 204 �Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA puede creer que es posible seccionar el territorio y el alma alrededor de la ciudad con el bisturí del antibarcelonismo? Seguro que nadie con juicio político. Aunque ha habido tentaciones y ha parecido que se intentaba trasladar la capital al otro lado de Collserola (después del Laboratori d'Assaig y del Arxiu Nacional, hubo quien pensó en situar en esta zona la estación "barcelonesa" del AVE), estoy convencido de que los tiempos de la minimización de Barcelona ya han pasado. Pertenecen a discursos en desuso. Por eso me supo mal que se tildara a la ciudad de simple instrumento para un proyecto nacional concreto, el de CiU. Barcelona es liberal y progresista y tiene su propia visión del proyecto nacional. Que sea propia no menoscaba que sea nacional. Y estoy seguro -lo pido solemnemente como alcalde de la capital de Cataluña- que no volveremos a oír estas afirmaciones, que no volverá a decirse que somos un instrumento. Que no se repita. Que no nos regateen lo que somos: gente orgullosa de la ciudad en que vivimos, el corazón del país. Y contra esta pasión sincera, no vale instrumento alguno. PASQUAL MARAGALL, alcalde de Barcelona 83 de 204 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1175 Title A name given to the resource Corazón sí, no un instrumento Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived La Vanguardia Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Barcelona Catalunya Acció política Capitals (Ciutats) Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1995-04-16 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Descriptive Identification : Note Note inside the descriptive identification of an archival description or a component. Alcalde de Barcelona Articles