31 10 1525 https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1141/19880229d_00270.pdf 2af0926cbdade97dbacc36a0329b233b PDF Text Text PARAULES DE L'EXCM. ALCALDE DE BARCELONA, SR. PASQUAL MARAGALL,— E Ñ LTACTE DE CLOENDA DE LA COMMEMORACIO DEL CENTENARI DE CARLES PI I SUNYER. Barcelona, 29 de febrer de 1988 �SENYORES I SENYORS: DE LA BIOGRAFIA DE CARLES PI I SUNYER, IL.LUSTRE ALCALDE D'AQUESTA CIUTAT, ADMIRA SOBRETOT LA QUANTITAT I LA QUALITAT DE TOT EL QUE VA ARRIBAR A FER. ph IN COM A INTEL.LECTUAL I COM A POL1TIC DESTACA PER LA PREC04REA I LA TENACITAT AMB 0. 11 . VA SABER DEFENSAR LES SEVES IDEES I EL SEU COMPROMÍS AMB BARCELONA I CATALUNYA. VISQU ¿. I UN TEMPS REVOLTAT I APASSIONANT EN QUil RES NO FOU FACIL, 1, POSSIBLEMENT,LA MENYS FACIL DE LES TASQUES POLÍTIQUES QUE LI TOCA DESENVOLUPAR VA SER L'ALCALDIA DE BARCELONA.71 EL PREDOMINI ACLAPARADOR DE LES DECISIONS DE CARáCTER EMINENTMENT POLíTIC QUE VA HAVER D'ADOPTAR COM A ALCALDE DE BARCELONA DURANT ELS ANYS 34, 36 I 37, I QUE TRANSCENDIEN L'àMBIT DE LA CIUTAT, NO L'IMPEDIREN, PERCS, QUE FES D'ALCALDE EN,SENTIT N-~11, ) Crti ritionA en GrAkm 5 Iii) 34 A noud'i, f(' iWiiii )”4-1,1 6i, o-- Mti " /4,1 '4 ikL iO: 1 (' : eli t„&t,t h 1 ijuo 61tiL1-5& .-/k-2lilz44 196' jA),er rea_ f gcÁc rri4 x -4( 1 ;T I trtittti, it4 P/CYZ) /1-j,p-e„.e-1 ¿z, 1, im �QUAN ES VA FER CáR RE C DE L' ALC ALD I A S ENCARa DE SEGUIDA AME ELS PR OBLEMES DE PORTES ENDIN S DE LA CASA, QUE S ARROS SEGAVEN DES D EL S TEMP S DEL P.¿SG IM ANTERIOR. VA PROMOURE AMB ¿.;XIT EL SANEJAMENT DE LES FINANCES MUNICIP ALS I POSA. EN MARXA UNA REORGANIT ZAC I6 ADMINISTRATIVA QUE, 1' 1AL HAU RA DAMENT , QUE DL I NT E R ROMP UD A P EL S F ET S DEL 3 4 , QUE PR OVOC AREN LA SEVA ,SEP ARAC I6 DEL C á« RREC PR OP DE DOS ANYS. DE PORTES EN FORA, PO GU É EN ORGUL LIR - SE DE LES OBRES DE REMOD ELAC I6 DE LA PLACA DEL REI BERENGUER , DE LA FORMAC I6 DE LA PLACA DE EL GRAN, DE L' IN IC I DEL S OTERRAMENT DE LA LÍNEA DEL FERROCARRIL DEL NORD AL SEU P AS PER L AVINGUDA DE LA MERIDIANA, DE LA REHP.BILITACI5 DE L EDI FIC I DE LES DRASSANES I DE L ANT I C •^, HOSPITAL DE LA STA. CREU, DE LA I NAUGURAC I6 DEL MUSEU D ART DE CATALUNYA. ES MOLT , S I CONSIDEREN QUE EL MANDAT FOU BREU, ELS RECURS OS ESCASSOS I LA HISTORIA MOLT PESANT. AMB CARLES PI 1 SUNYER LA CIUTAT ARRI Bá A ENTREVEURE EL GRAN ALCALDE QUE HA GUÉS ESTAT EN ALTRES C IRCUMSTáNC IES �EL SEU PAS PER L'ALCALDIA RESTARA, PER, EN LA MEM(SRIA HIST(SRICA DE LA CIUTAT. LA SEVA CONDICIó D'INTEL.LECTUAL SENSIBLE I EXPERT, COMPROMS AMB ELS PROBLEMES DEL SEU TEMPS I AMB LA CONSERVACIó DE ' L'ESPERIT DE CATALUNYA, RESTARA EN LA MEM óRIA DE TOTS NOSALTRES. MOLTES GRACIES. jo t-k 1 cv It- ti5 t() ciz4 12,ittl -rks (141 t,91,( 4-N1,4i r itd kl.C))01-1,( btadi d cd C1 9,1 C7 IY:L 5 Pftr u /itf 9 41.1b Q uc tC(ffrf-¿'0.-KMIX124(f O itim tyl 117-kgi it A) It O f u j)" 01) A41 t(ío T Zt mye-71,1 u-1,T ( (' 101147Ck u /PA O( 6,01 t15 (-¿1,0z/ri, ik t9Cr 401jr- ¡C 1 ' JA)r. t 1 .7-2 471/ I [Ríf'; ,-- r 11-711&" ltA- ti 91 kit' Y / Cb 111 ac /11,11) é I 4 tN711, ft),, L cfi ti A, I Pe A-¿A 17ìi cc_ P 4,--Otaurnf- (d-7v d./1 euf A 4 (- 4r4 oc;( o ¿'4 v4 4 (-- � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4047 Title A name given to the resource Paraules de l’Excm. Alcalde de Barcelona, sr. Pasqual Maragall, en l'acte de cloenda de la commemoració del Centenari de Carles Pi i Sunyer / Cloenda Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Tasques polítiques: Llei Municipal, Pla Macià, Carta Sanitària de Barcelona. Altres: remodelació de la Plaça del Rei, rehabilitació de les Drassanes, soterrament de la línia del ferrocarril, etc. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Alcaldes Biografies Història Administració local Barcelona Pi i Sunyer, Carles, 1888-1971 Description An account of the resource Conté notes manuscrites de PM. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1988-02-29 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1142/19880303d_00262.pdf 1ff0a610de7899717fbb8264a81ce126 PDF Text Text -SATISFACCIó PEL QUE SUPOSA L'INAUGURACIO DE LA NOVA SEU D'IBERIA A BARCELONA. ES UN FET POSITIU QUE VE A AFEGIR-SE A L'ANUNCI FET PER LA COMPANYIA EN EL SENTIT D'AMPLIAR EL NOMBRE DE VOLS DES DE BARCELONA A DIVERSES CIUTATS EUROPEES I D'ALTRES FACTORS POSITIUS: CHECK IN A L'HOTEL PRINCESA SOFIA, O ELS MATEIXOS BENEFICIS OBTINGUTS L'ANY 1987. -ESPERANÇA DE QUE AIXó SIGUI NOMéS EL COMENÇAMENT D'UN REPLANTEJAMENT DE LA POL ITICA QUE HABITUALMENT HA MENAT IBERIA ENVERS BARCELONA I CATALUNYA. EN AQUEST SENTIT CAL ESPERAR DE LA COMPANYIA UN MAJOR RECONEIXEMENT DE LA NOSTRA IMPORTà "NIA EN EL CONJUNT D'ESPANYA. -BARCELONA HA DE DISPOSAR D'UN AEROPORT INTERCONTINENTAL. SABEM OUE DEPENGUI D' IBERIA, PERD PROU Bé QUE AQUEST NO ES UN ASSUMPTE QUE TAMBÉ MO OBLIDEM QUE A AQUESTA COMPANYIA LI ESCAU UN ALT GRAU DE RESPONSABILITAT EN EL FUTUR DESENVOLUPAMENT DE L'AEROPORT DEL PRAT. -COMPTEM AMB EL SUPORT D'IBERIA A L'HORA DE REIVINDICAR UN CANVI TOTAL DE L'AEROPORT. LA SITUACIó ACTUAL AFECTA A TOTHOM, TAMBé A IBERIA. CAL QUE IBERIA DIGUI TOT EL QUE HAGI DE DIR I APORTI TOTA LA SEVA EXPERIENCIA EN LA REMODELACIó DE L'AEROPORT. 1 �-PERa COM HEM DIT MOLTES ALTRES VEGADES, NO EN FAREM RES DE TENIR UN AEROPORT MODERN I BJ DOTAT SI DES DE EL PRAT NO ES POSSIBLE CONNECTAR-SE AMB LES MÉS IMPORTANTS CIUTATS DEL M6N I NO NOMèS D'EUROPA. I AQUI SI QUE EMS CAL DEMANAR A IBERIA UNA ATENCI6 SUPERIOR A LA QUE FINS ARA HA TINGUT A DONAR SATISFACCI6 A LES NECESSITATS D'UN SECTOR MAJORITARI DEL SEU MEROAT , IBERIA HA D'APROFITAR LA BARCELONA METROPOLITANA COM UN DELS SEUS ACTIUS. 2 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4048 Title A name given to the resource Inauguració nova seu d'Iberia a Barcelona / Discurs Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Passeig de Gràcia, 30 Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Aeroports Infraestructures Indústria Barcelona Territoris Iberia, Líneas Aéreas de España Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1988-03-03 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/2789/19880303_SoparAlcaldes_PM.pdf 04aabc742b3add24cf10c20db0234716 PDF Text Text PARADLES DE PASQUAL MARAGALL AL "SOPAR D'ALCALDES" CELEBRAT A L'AREA DE BELLATERRA (B-30), EL DIJODS 3 DE MARÇ DE 1988 Em fa l'efecte que tots sabem que treballar municipalment vol dir moltes coses; i que hi ha moments de la nostra trajectòria en els quals posem més enfàsi que aquestes coses es sàpiguen i es vegin. Penso que això és, una mica, el contingut de les paraules, que ha dit en Lluís Armet. Per tant, fer campanya vol dir treballar municipalment; és a dir: treballar de la manera que vosaltres sabeu que arriba a la gent. Fa cosa de dos anys i mig, — penso que era en aquest mateix local, si no recordo malament — , ens vam reunir una colla d'alcaldes per discutir en quin punt ens trobàvem. En aquell moment, — si ho recordeu, cap al maig del 85 aproximadament—, encetàvem una campanya sobre el "Pas de l'Equador" del nostre mandat municipal i encunyàvem aquell slogan d'"Anem més enllà", que es basava en el fet d'haver comprovat que havíem fet una colla de coses, que s'havien de fer, de sanejament, de reforma; i que era possible a partir d'aquell moment no parar-se, no seguir rutinàriament, sinó anar més enllà, agafar fites més agosarades, d'anar ,.la detalls. Ho recordeu? d'anar als detalls; detalls que potser durant els dos primers anys de mandat haviem abandonat com impossibles d'atacar. Tot des del punt de vista de la nostra ambició. Recordo que vam fixar quatre o cinc objectius: Anar al detall. I això volia dir, també, descentralitzar, en el cas dels Ajuntaments grans. Promoció econòmica. Es a dir, deixar o abandonar la idea que davant de l'atur no es podia fer res més que lluitar contra les seves conseqüències; per tant: fer llars de vells, fer parcs... fer tot allò que fes possible que la gran bofetada de l'atur fos absorbida per la població, es pogués sobreviure, contra aquest fort atac, contra les seves condicions de vida, a través de l'existència d'un entorn municipal millor que és el que havíem estat fent els primers dos anys i en els primers sis anys, — j o diria—, dels Ajuntaments democràtics. 1 �Per tant, no parar-se aquí, sinó, anar a veure les causes de l'atur en cada una de les nostres poblacions i mirar d'atacar-Íes també des del punt de vista de 1'animació econòmica. Millorar el funcionament de la ciutat i dels pobles en els primers quatre anys. I per aixo en els primers sis, ens havíem quedat una mica en l'empenta fortíssima dels serveis personals, però havíem deixat de banda, — e n algunes poblacions al m e n y s — , el funcionament tècnic de la ciutat. Aquells serveis més tradicionalment municipals de les clavegueres, de la neteja, de la circulació, etc., que havien pogut quedar una mica al marge i que, tanmateix, s'estaven convertint en temes perillosos, en temes de complicació de la ciutat; i, d'altra banda, estàvem disposats a entomar totes les competències que nosaltres anàvem veient que cada vegada més els Ajuntaments podien realment entomar. Que eren competències que la nostra Constitució i el nostre Estatut deixaven en mans, potser, de poders més alts, però, que no impedien (ni impedeixen) que siguin delegats o transferits a nivells més baixos i que nosaltres preconitzem sempre que estiguin en el nivell més proper del ciutadà. Aquesta era la filosofia d'aquell moment. Després van venir moltes coses, però jo crec que això va tenir un ressò entre nosaltres. Vam engegar al 85-86 unes etapes de gran il·lusió municipal. Finalment van venir, al 87, les eleccions (no descriuré la campanya) . Tota campanya és un aprenentatge. Aquesta ho serà. Acabarem la campanya sabent coses que no sabíem de nosaltres mateixos, de la ciutat, de Catalunya. Això és segur. Jo diria que de la campanya passada hi ha dues lliçons que hauríem de reternir: Una, al tanto! amb les tècniques de la dreta. Sembla mentida, però encara ho hem de repetir. Hi ha una tècnica de la dreta que es basa en la connexió, en el pensament més tradicional, més tradicionalista, més de dret natural, més d'estar convençuts que porten la raó que la història ha portat sempre i que de fet, els ha portat a governar i ha deixat a l'esquerra en el racó durant molts segles de la nostra història. Cosa que crea una facilitat immesa per la maledicència, per la calumnia, per l'atac personal que va sovintejar a la campanya municipal, a tots nosaltres. 2 �Maledicència, calumnia, atac personal... fets des de la tranquil·litat de saber que al darrera hi ha tota la història de la humanitat, que és quasi com dir tota la història dels governs conservadors. En definitiva doncs, una colla de poders morals que són encara presents a la nostra societat; una colla de convencions i una colla de tradicions des del punt de vista ideològic que fan fàcil, que fan relativament fàcil per a la dreta pensar que pot aïllar l'esquerra, els homes i dones de l'esquerra, les persones de l'esquerra, caracteritzant-los com alguna cosa estranya, de sempre, tocada d'algun tipus de pecat, per dir-ho d'alguna manera Això, es va veure d'una forma molt expressiva en aquesta campanya, fins i tot, després de la campanya. Jo tinc un President de Districte de Barcelona al qual la dreta li ha fet una campanya després de les eleccions, pel fet que és President de Districte i va estar en discussió si podia ser-ho o no. Doncs, davant de l'escola dels "nanos", que a més a més, és una escola que és fora del Districte, d'aquest company, octavetes dient "fulano, ves-te'n", muntanyes de paperetes dient, "fulano ves-te'n". Coses que ataquen realment la tranquil·litat, l'equilibri, la psicologia de les persones i que nosaltres sabem que a la dreta no li costa res de fer. Això va ser un aprenentatge dur d'aquesta campanya que ens ha deixat a tots marcats segurament d'alguna forma, però, que l'hem d'haver après. I, en segon lloc, aquesta berreja que en Raimon Obiols ha denunciat també de darwinisme social, de cinisme respecte de la impossibilitat de millora de molts sectors de la nostra societat, del tercer terç, del quart món, -com es diu de vegades-, barrejada amb aquesta mena de beneficència, de sentiment benèfic que semblaria que és l'única sol.lució per aquests temes almenys l'única solució per la "bona consciència" de la "bona gent" que després d'haver dit que no hi ha res a fer, diu: "jo dono la meva almoina perquè aquells pobres, que el meu sistema, el sistema que jo pregono, deixa a la cantonada ara els aniré a veure perquè tinguin alguna cosa de la qual menjar". I criticant les esquerres que, en el fons, — s e m b l a — no estan disposades a aquesta beneficència i, per tant, no tenen, — d i u e n — , sensibilitat. Primer condemnar la gent: després donar almoina i, tercer, condemnar l'esquerra per no tenir la sensibilitat de l'almoina quan l'esquerra el que està fent, el que ha de fer, -amb pausa, amb prudència, però amb tenacitat-, és desmontar la màquina de la misèria, desmontar aquesta màquina que crea marginació i no pas acceptar-la com una cosa absolutament intocable i després tirarli al damunt l'aigua beneita de la beneficència. 3 �Hi ha una altra cosa que vam veure a la campanya anterior de les municipals i que, d'alguna manera, configura el que és el clima polític d'avui: no seguiré amb els temes de campanyes personals, in'hi ha molts; hi ha companys que són aquí, altres que no hi són (no hi és el company, per exemple, de Sant Feliu de Guíxols) campanya brutal, personal, "bustiades" contra aquest company Nosaltres, per tant, hem de partir de la base que ens hem fet més grans en aquest sentit, que sabem que això pot succeir i que sabem els valors que hi ha darrera d'això i això és el més important, són valors coherents, coherentment dedicats a la conservació del domini social permanent de les forces de dreta. Si repasem què se'n va fer, després d'aquests mesos en la situació actual, què se n'ha fet d'aquelles pretensions nostres de l'any 85, jo diria que Déu n'hi do si hem anat més enllà! Miremho ara amb fredor, mirem-nos-ho amb tranquil·litat: Deu n'hi do! els avenços que hem fet, Déu n'hi do! els detalls que hem aconseguit canviar, Déu n'hi do, també, els nous problemes que han sorgit i que en aquell moment potser no hi eren. Amb el canvi de situació de la crisi econòmica també han aparegut nous problemes. En el cas de ciutats grans: la circulació, evidentment; en matriculacions masives en els últims catorze mesos, que porten cotxes al carrer, cotxes a la vorera, problemes d'aparcaments, problemes de tot tipus que no eren tan palesos fa dos anys i mig i que ara ho són. Però, Déu n'hi do! el que els alcaldes socialistes hem arribat a fer en el sentit d'arribar als detalls que pensava molta gent, que mai hi arribaríem. Déu n'hi do! el que s'ha fet en matèria de descentralització en les ciutats grans. Déu n'hi do! el que s'ha fet en matèria de millora del funcionament, tot i que com he dit, també, en aquest camp, han aparegut molts problemes . Hi ha un nou orgull de les ciutats. Molt clarament a partir del 85. Un nou orgull, inclus unes noves campanyes, hem tret slogans. Hem sapigut dir que estimàvem les nostres ciutats de formes diverses Déu n'hi do la promoció econòmica que hem fet i, Déu n'hi do! fins a quin punt la gent identifica els Ajuntament amb agents de desenvolupament econòmic, amb gent que anima la ciutat. Déu n'hi do! la quantitat d'empresaris, de gent de clase mitja que veuen que en el seu Alcalde hi tenen un interlocutor vàlid (cosa que abans se'ls prohibia ideològicament, d'alguna forma, i que ara, evidentment, s'ha perdut com a prohibició). Déu n'hi do també, la quantitat de competències que hem entomat, encara que aquí és evident que els diners són el límit i no hem aconseguit, diguem-ho clarament, - ni de l'Estat encara-, després de la gran empenta del 82-83, de la gran empenta de l'entrada d'en Borrell en el Ministeri, no hem aconseguit encara un nou model de finançament que sigui suficient, ni de l'Estat ni, per descomptat hem aconseguit que es formi una cosa que les Lleis de Bases, l'Estatut, preveuen, que és el Fons de Cooperació Autonòmic. 4 �Avui a Madrid he tingut ocasió de comprovar, parlant amb l'Alcalde de Valladolid, una colla d'Alcaldes també, discutint temes de finançament, que una de les comunitats autònomes que ha desenvolupat més el model de transferències de serveis als Ajuntaments és Castella-Lleó. Castella-Lleó, per una llei que va ser votada amb majoria socialista però amb unanimitat, (A.P. també la va votar) i que en aquest moment el President d'A.P. està practicant, ha creat Comissions Mixtes de traspasos de la Comunitat Autònoma als Ajuntament i, en concret a l'Ajuntament de Valladolid, que comprenen: tots el temes de Joventut, per delegació, prevista en l'Estatut i en les Lleis Bàsiques; es pot fer, tots els serveis socials, guarderies i esports. I no han fet l'ensenyament, perquè l'ensenyament no està transferit; és una d'aquestes Comunitats Autònomes que se'n diuen territoris "MEC", del Ministeri d'Educació i Ciència, encara no hi ha aquesta transferència. Si algun dia hi és, el model que jo en diria "castellà" en aquest cas, aprovaria probablement, la seva transferència als Ajuntaments. Això està passant ja a Espanya. Està passant (hem de recordar-ho al Govern que tenim aquí) amb un Govern de dreta que, senzillament, està seguint la Llei, que es va aprovar amb majoria d'esquerra, però també, amb unanimitat de la dereta, -tema que hem de recordar-. Potser això, ens ha impedit aquí anar molt més enllà en el terreny de l'assumció de competències i esperem que el canvi de clima polític de Catalunya ens permetrà començar a plantejar aquestes coses a partir del dia u de juny. Aquí mentrestant, no es compleix la LLOT. La FMC denuncia que la LLOT preveia la creació de la Comissió d'Administració Local, per la discussió dels grans temes del país, entre els quals, evidentment, els temes de finançament, però els temes comarcals i els temes de desenvolupament de la pròpia LLot. No s'ha creat la Comissió d'Administració Local (sabeu que la FMC està estudiant aquest tema per veure quin posicionament ha de pendre sobre aquesta qüestió) reitero que no s'aplicat ni la Llei, ni la LLei! que a nosaltres no ens agrada i, que tanmateix, té alguns aspectes positius. Inobservancia de l'Estatut, de l'esperit de l'Estatut en aquestes Lleis. No hi ha en el tema metropolità, — e l qual, és evident, l'Estatut en l'Article 5 parla del fet metropolità i que s'ha de regular i el que veiem és una regulació, com a mínim, risible d'aquest fet i, complicada—; No ja en el tema de les comarques, en el qual hem vist una aplicació d'un sistema mecànic de formació de majories contra la professionalitat dels vots; no en la delegació de competències, sinó al contrari: l'absorció de competències d'una forma claríssima en aquest moment a partir de l'atac a la Diputació de Barcelona; la falta de creació d'un fons autonòmic de cooperació local, tema en el qual insistim constantment i que ha de ser una de les conquestes que nosaltres trèiem d'aquesta nova contesa electoral. 5 �Evidentment que aquestes Lleis tenen algunes coses bones. I evidentment, que no seríem segurament seguits si només diguéssim que hi ha hagut coses dolentes. Per exemple en la LLOT, l'Alcalde és declarat representant ordinari de la Generalitat, és a dir, hi ha una reiteració de l'esperit de l'Estatut que veu als Ajuntaments com Administració de la Generalitat de Catalunya i ho diu l'Estatut: " la Generalitat és composa de l'Administració Central i dels municipis de Catalunya". Per tant, som Generalitat i, aquesta Llei en algun punt recòndit —d'això no se'n ha tornat a sentir parlar, però hi é s — , diu " que els Alcaldes són els representants ordinaris de la Generalitat en el seu municipi." Tots vosaltres, tots nosaltres, som els representants de la Generalitat en el nostre municipi. Es per això, que nosaltres tenim la força per dir, per la nostra trajectòria i pel que hem vist de les lleis que hi ha, que confiem en una Generalitat diferent, en un President que sigui sensible a les necessitats i possibilitats del govern local, que hi vagi de cara, (com ho va fer el President Tarradellas), que simbolitzi no només el pluralisme ideològic del nostre país, o sectorial, o comarcal, sinó també, l'institucional. Un president que ens representi a nosaltres Alcaldes. Un President que quan el veiem parlar com a President, al tanto!, no com Secretari General (que aquí podríem estar-hi sempre en desacord), sinó com a President, penséssim "aquest és el nostre President que està parlant en nom nostre". També davant de Madrid; davant de Milà; davant d'Europa o davant de Catalunya. Quan fa servir, com és normal que ho faci servir el President de la Generalitat de Catalunya, aquesta invocació "Jo com a President de Catalunya..." i a continuació tots hauríem de pensar "aquest home està parlant per mi i, m'està representant". Aquesta és la Generalitat que nosaltres volem. Una Generalitat que pressioni, a Madrid evidentment, per a Catalunya. Però no només per la Generalitat entesa com una administració central de Catalunya. Per Catalunya!, Per tot Catalunya. Es a dir, nosaltres no hem vist casi mai i ens agradaria de veure (i pensem que això pot arribar) una Generalitat que pressioni a Madrid en nom dels catalans, en nom dels municipis de Catalunya també i, que sàpiga fer l'esforç. Que això és una qüestió de generositat, és una qüestió d'imaginació inclus, de no estar obsessionat pels conflictes i tenir l'amplitud d'esperit i d'ànima de saber que hi han molts que esperen molt d'un . El President de la Generalitat ha d'anar a Madrid i ha de demanar per tot Catalunya; no només per l'Administració; no només pels "serrells"; no només el finançament d'allò que falta per finançar i aquell pressupost que no ens arriba de TV3 (que, per cert, la poden gestionar millor des del punt de vista financer) o els mossos d'esquadra; sinó també, demanar obertament, intensament i tenaçment a Madrid -i a Europa si cal-, per a tots. I per tant, pels Ajuntaments; per allò que els Ajuntaments estan demanant a Madrid. Quina no seria la nostra força si veiéssim que el President de la Generalitat està abogant a Madrid pel mateix que nosaltres estem abogant i que no es dóna aquesta situació en la qual el Govern, sigui el Govern que sigui, pot tendir a jugar a la contradicció entre Comunitat Autònoma i Ajuntaments, sinó que hi hagués una pinya. 6 �Aquesta és la Generalitat que nosaltres volem. Una Generalitat que sàpiga compaginar la satisfacció prudent i equilibrada dels desitjós de les diferents ciutats i comarques de Catalunya; que no contraposi el Segon Cinturó a l'Eix Transversal: aquest sistema tan fàcil de no fer, de mai no fer res, ni l'Eix Trasversal ni el Segon Cinturó complert. (Només se'n ha fet un tros d'Eix, que és l'Eix Pirineic i l'ha fet l'Estat, hem de recordar-ho, això. Una Generalitat que acabi el que comença. Si es fa el Túnel del Cadí, es podria discutir que el més important a fer fos l'Eix del Cadí o el Túnel del Cadí, fa cinc anys, fa sis anys, i la carretera de Sitges que ara es parla de fer i totes les carreteres que surten de Barcelona amb aquest esquema radial que la Generalitat està aplicant, - ho dic jo que soc l'Alcalde de Barcelona-, es podria discutir que això fos el més important. Però si es fa, que s'acabi!. El que no té sentit és que es faci el Túnel del Cadí i com que resulta que el fa una empresa privada i potser hi ha alguna reticència respecte el seu president, d'un altre grup diferent, "no és una cosa feta exclussivament a dintre de casa nostra: Presidència de la Generalitat és Convergència i Unió", llavors ja no s'hi està d'acord i no s'acaven els accesos i tota aquella inversió s'està morint de fàstic per una manca d'equilibri financer perquè els accesos no hi arriben o no hi arriben bé. Una Generalitat que no exclogui ningú, del fet de ser català o de tenir responsabilitats importants dins de Catalunya. Que no exclogui precisament el President del Cadí, precisament al President de la Companyia que va fer el Túnel del Cadí, que va ser públicament vetat per la Generalitat, per un càrrec en l'esquema olímpic; que no exclogui directors de diaris, dels quals s'ha de suspitar que són enemics de Catalunya, deseguida que no són amics d'un; que no exclogui fiscals i jutges o mossos d'esquadra, pel cas, que també se'ls exclou; que no exclogui evidentment dissenyadors i modistes Una Generalitat que no ocupi o faciliti l'ocupació de places de funcionaris a persones que ocupen càrrecs de designació política, cosa que està succeint. Una Generalitat que formi un govern de Consellers coneguts i reconeguts per la seva tasca. No (i perdoneu-me) un "Consell d'Oriols Badies", ( no perquè l'Oriol Badia no sigui una persona respetable, que ho és; jo me l'estimo, el conec i en Manel Royes us en parlaria des de que feien la guerra de petits contra el franquisme). Però, escolteu, pregunteu qui és l'Oriol Badia. No ho sap ningú. Rematadament ningú. Es un Consell format per persones desconegudes per la gran majoria dels catalans. Un Consell amb un Conseller en cap que prengui la responsabilitat de dirigir un govern, deixant en el President aquesta feina de representació del conjunt que el Raimon Obiols tant sovint demana. 7 �Una Generalitat formada per persones a les que se suposa el seu catalanisme i la seva fidelitat a la Institució i al President. Però no només aquesta fidelitat; també 1'eficacia; també la personalitat; també l'honestedat personal. En fi, crec que nosaltres el que podem fer avui com Alcaldes en aquest moment, en aquesta campanya és: Primer.-Ajudar que la política catalana toqui de peus a terra. Portar al Parlament les preocupacions dels Ajuntaments que en definitiva, en primer lloc, són Generalitat (cosa que s'oblida massa sovint) i, segonament, són les preocupacions més semblants a les preocupacions de la gent: no dic demagògicament que són les preocupacions de la gent. Dic que són les preocupacions més semblants de les preocupacions de la gent perquè tenen més a veure amb el dia a dia i amb els temes del govern de nivell més baix, que toca més a la gent. Segon.- Millorar les relacions Institucionals: i millorar-les, no per una frase que jo dic ara en aquí, sinó perquè serem capaços, crec, de situar la polèmica en el seu camp propi, que és el Parlament. Des d'allà és on s'ha de fer la polèmica i bandejar de les relacions entre Institucions, tot ànim polèmic. Crec que realment a partir d'aquestes eleccions és en el Parlament on es jugaran moltes polèmiques que, de vegades, s'han volgut o s'han pogut confondre en debats entre Institucions. Les relacions entre Institucions s'han de respectar al màxim, seguint les consignes del llibre d'en Raimon Obiols. S'ha de bandejar de les relacions Institucionals tot el que és polèmica ideològica; hi ha un camp per aquesta polèmica i en aquest camp poden parlar-hi alcaldes; poden parlar-hi regidors; poden parlarhi polítics de diferent signe i fer arribar a tot Catalunya a través del portaveu que ha de ser el Parlament, tota la transcendència i tot l'interès dels debats que estan coent-se en l'interior del nostre país, sense tacar les relacions entre institucions, que han de mantenir-se en un pla d'estricte respecte i, Tercer.- Realitzar tot això en el marc d'un canvi de la política catalana, cap a l'obertura i cap al progrés. Aquesta és la nostra tasca, aquesta és la nostra funció i això hem de fer-ho com alcaldes i com alcaldes socialistes. M'agradaria que això ho féssim reflexionant durant aquests dies, abans del mes d'abril que diuen que és el mes dels alcaldes. Treballant però reflexionant una mica en fredor, tractant de treure'ns de sobre les imatges de cada dia pensant en tot el que ha succeït, reflexionant que venim de molt lluny, des del punt de vista ideològic, des del punt de vista polític, Déu n'hi do! la tasca que portem i el temps que portem, reflexionant el que s'ha fet en tots aquests anys,particularment, en aquests quatre anys. 8 �Recordar, per altra banda, que totes les coses són mudables en política. Que al juny del 83, tot just després de les eleccions municipals la cotització de Convergència i Unió era zero, just un any abans era zero, era baixíssima, era el moment pitjor de tots el punts de vista: d'imatge, personal, inclus del President i del Partit que dirigia Catalunya i, tanmateix, en uns mesos això es va capgirar i es va capgirar amb la sentència de la LOAPA d'aquell estiu i, d'una manera formidable, amb l'aparició de TV3 al desembre d'aquell any, al gener del següent, 84, quatre mesos abans de les eleccions. Ara som en un moment molt diferent. Aquell era un moment en què es configurava, com ens recordaven l'altre dia, primer: per un estat de gràcia que va ser produït per aquesta combinació d'elements: sentència de la LOAPA, aparició de TV3, etc. I pel màxim vent contrari al govern PSOE..., la cotització del govern socialista a totes les enquestes era mínima, és de les més baixes que ha hagut des del 82 fins ara. No és aquest el cas. Ara estem amb un govern socialista amb cotització en alça, molt més alta, sobretot, després del tema de les bases americanes, del tema del principi d'"acotament", sembla, del tema del terrorisme i de la millora econòmica que s'està produint amb un increment dels llocs de treball nets creats en aquest país. Per tant, una situació totalment contrària aquella del 84. I per altra banda, una situació d'evident (i necessari i lògic, quasi diria) desgast del Govern de la Generalitat després d'aquests quatre anys. Evidentment que s'ha de tenir en compte que aquests quatre anys, a més de degast i de desil·lusió de coses que no s'han fet, (n'hi ha la pila, de coses que no s'han fet), hi ha quatre anys de TV3, quatre anys de Cadena Tretze, quatre anys de Catalunya Ràdio, quatre anys de Ràdio Associació, quatre anys de l 1 AVUI, quatre anys de premsa comarcal, en part, dirigida.... I això evidentment, es nota. I això evidentment, pesa en el país. Però, no es suficient com perquè la gent en el seu fur interior no estigui més influïda, crec jo, per aquests factors profunds de canvi d'época històrica. Evidentment que hi ha hagut accions. Evidentment que hem de ser capaços de veure que hi ha hagut de bo; però també, passant llista a les coses que s'han fet, aquelles que més es veuen, les grans comissions de modernitat a Europa (Europa sí, molta Europa, però perden les eleccions europees, al tanto!). Una millora econòmica, però una millora econòmica que el propi Govern de la Generalitat ha d'aplaudir al Govern de l'Estat. Perquè ha de reconèixer que és l'acció del Govern de l'Estat qui l'ha canviada. I aquí l'únic que pot fer el Govern de la Generalitat és a corre-cuita tractar d'enganxarse a les faldilles d'aquells que han fet aquests canvis econòmics i tractar d'aparèixer no separart d'ells. I diria el mateix dels temes del terrorisme, en quina pessa i en quina presa no han corregut doncs, des del Govern de la Generalitat actual de Convergència i Unió, a agafar-se també a aquesta política del Ministeri de l'Interior, aplaudint sempre al Ministeri de l'Interior sobre tot d'ençà dels últims catorze mesos i d'ençà de la possibilitat evident que la gent pensés que el tema del terrorisme era un tema no prou condemnat a Catalunya. 9 �En definitiva també els quatre anys han acabat amb la LLOT i la LLOT té dos aspectes: el primer, un intent d'afirmació del Govern de la Generalitat, per sobre de tot, tractant de demostrar que el més important és governar, peti qui peti!, caigui qui caigui! (Si pot ser que caigui algú dels altres millor, que per això manen ells) Però, evidentment també, amb les despeses que això representa, perquè no ho dubteu que això té despeses. Té despeses que nosaltres hem de saber explicar, sense amargor; però hem de saber explicar que hi ha hagut unes despeses pel país del fet d'aquestes lleis i que una llei tan fonamental com aquesta feta sense consens, és una mala passada al país. Jo crec que, a partir d'aquesta reflexió feta fredament, més enriquida per la situació que cada un de nosaltres hem vist en els nostres municipis, podem oferir en el nostre públic, dels nostres municipis, de cada municipi i, el públic en general de Catalunya, si som capaços de transmetre això, a més, en el centre de la direcció política del nostre esforç, serem capaços de transmetre una imatge ben diferent del que moltes vegades ens pensem que la gent pensa. En definitiva, hauríem d'anar a aquestes eleccions amb l'esperit que alguns dels companys que són aquí, com en Carles Alsina, la Montse Tura, han demostrat en una època en què no han tingut la facilitat de la majoria de nosaltres. No eren alcaldes i ara ho són. I per arribar a ser-ho, ha calgut tenir un tremp i una capacitat de lluita, ha calgut saber disfrutar amb la lluita quan inclús s'està en minoria. Aquest és un punt fonamental. Aquest és un Partit que ha de prendre la cultura de la lluita, perquè moltes vegades se'ns ha donat amb una certa facilitat, un excés de facilitat potser, la capacitat de guanyar, per tal com es van desenvolupar les coses en aquest país al principi. Doncs mirem l'esforç d'aquests companys i em penso que anirem endavant. 10 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.02. Activitat política Description An account of the resource Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Paraules de Pasqual Maragall al Sopar d'Alcaldes del PSC celebrat a l'àrea de Bellaterra (B-30) Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1988-03-03 Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Municipis Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) Campanyes Catalunya Eleccions Territoris Catalunya. Generalitat Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Bellaterra Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Arrangement Information on how the described materials have been subdivided into smaller units. UI 175 Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1143/19880304d_00271.pdf 90b5d03c47b0ad3f9eb80b15fe270f3c PDF Text Text VISITA Mr. JOHN BRADEMAS PRESIDENT UNIVERSITAT DE NEW YORK (Barcelona, 4/3/88) �Ajuntament de Barcelona Gabinet Tècnic de Relacions Públiques i Protocol CONFERENCIA SR. JOHN BRADEMAS ORDRE DEL ACTE 1.- Salutació de l'Excm. Sr. Alcalde 2.- Presentació a carrec de l'Excm. Sr. XAVIER RUBERT DE VENTOS 3.- Conferència del prfessor John Brademas 4.- Cloenda a càrrec de l'Excm. Sr. Alcalde �EL PROFESSOR JOHN BRADEMAS ÉS UN HISPANISTA CLASSIC. PER C5 ÉS TAMBÉ UN EXEMPLE D'HISPANISTA MODERN. CONEIX LES REALITATS D'AVUI I LES D'AQUÍ. CONCRETAMENT, CONEIX LA BARCELONA D'AVUI. BAPDEMAS ES TROBA, S'HA TROBAT, AL MATEIX INICI DE MOLTS PROJECTES DE COOPERACI6 CULTURAL QUE S'HAN ANAT ESTABLINT ENTRE BARCELONA I ELS ESTATS UNITS EN ELS úLTIMS ANYS. LA PRESèNCIA DEL PROFES SOR BRADEMAS A BARCELONA ENS PROPOCIONA UNA OPORTUNITAT PER REFERIR-NOS A AQUESTS PROJECTES I A LA SEVA SIGNIFICACI6. S5M PROJECTES I REALITATS DIVERSES: LA CATEDRA BARCELONANOVA YORK, LA PRESNCIA REITERADA DE BARCELONA AL SPANISH INSTITUTE, LA RECOMSTRUCCI¿ DEL PAVELL6 MIES VAN DER ROBE, LES EXPOSIONS DE PRESTIGI COM LA DE GAUDÍ AL COOPER-HEWITT, LA CONSOLIDACI6 DE LES RELACIONS AME LA COMUNITAT DELS ARTISTES DE NOVA YORK I, MOLT CONCRETAMENT AMB ELS ESCULTORS, QUE HA CULMINAT EN L'ESPL.Z5NDIDA REALITAT DE LES GRANS OBRES NORDAMERICANES JA INSTAL.LADES EN ALGUNS PARCS 1 PLACES DE BARCELONA. �(RRYAN IIUNT, ELLSWORTH KELLY, RICHARD SERRA, BEVERLY PEPPER, CLAES OLDENBURG, ROY LICHENSTEIN, ETC...) LA CONNEXI6 BARCELONA-NOVA YORK QUE EL PROFESSOR BRADEMAS POT PERSONIFICAR D'UNA MANERA TAN CABAL, CONCRETA LA VOCACIC; DE BARCELONA DE SER PRESENT AL M6N. NOVA YORK ES LA CIUTAT I 1S UNA DE LES GRANS CAPITALS CULTURALS DEL M6N. �-3- LA RELACI5 AMB NOVA YORK TÉ TAMBÉ PER A BARCELONA UNA ALTRA DIMENSIó FONAMENTAL. EM REFEREIXO A LES POSSIBILITATS QUE NOVA YORK, ELS ESTATS UNITS EN GENERAL, APORTEN A BARCELONA PER. SEGUIR ESSENT EL QUE LA NOSTRA CIUTAT HA ESTAT SEMPRE, ES A DIR, UNA CIUTAT OBERTA QUE SEMPRE HA ACOLLIT PERSONES, TENDèNCIES, IDEES ... ES GAIREBÉ UN T5PIC PARLAR DE BARCELONA COM LA PORTA EUROPEA D'ESPANYA. ES UNA REALITAT ASSUMIDA. LA CONNEXI6 CULTURAL AME ELS ESTATS UNITS QUE A BARCELONA S I TIA ANAT ESTABLINT EN ELS DARRERS ANYS PERMET AMPLIAR AQUEST PAPER QUE TPADICIONALMENT HA EXERCIT BARCELONA A UNA ESCALA MUNDIAL. ES OBVI QUE LES RELACIONS DELS ESTATS UNITS AMB EL CONJUNT D'ESPANYA NO S'HAN FET D'UNA MANERA PRIORITARIA A TPAVIS DF BARCELONA PER UNA S è ' PIE DE RAONS. T AM-) ÉS PARTICULARMENT CERT EN EL TERRENY ECONc-SMIC. LA NOVA CONNEXI6 CULTURAL ENTRE BARCELONA I NOVA YORK POR PERMETRE QUE BARCELONA SEGUEIXI ESSENT LA PORTA D'ENTRADA PER TOT UN ALTRE AMBIT QUE SUPERA L'AMBIT EUROPEU. �EN AQUEST MARC, VULT, REMARCAR AMB ORGULL COM BARCELONA fs CAPDAVANTERA A EUROPA DE L'ESTABLIMENT D'UNA NOVA RELACI6 TRANSATLZiNTICA EN DIRECCI6 JUSTAMENT CONTRARIA A LA QUE HA ESTAT NORMAL EN ELS ANYS MS RECENTS. GAIREBÉ JA ENS HAVIEM ACOSTUMAT A LA NORMALITAT DE VEURE COM MOSTRES MEMORABLES DEL NOSTRE ART EREN ACOLLITS ALS GRANS MUSEUS NORDAMERICANS. NOMÉS MOLT RECENTMENT HA COMENCAT UN TíMID MOVIMENT EN EL SENTIT OPOSAT. VAIG TENIR L'OCASICS DE REFERIR-M'HI FA POQUES SETMANES EN VISITAR EL MAGNIFIC MUSEU QUE LA CIUTAT DE COLóNIA ACABA DE CONSTRUIR Al COSTAT D, ATEIX DE LA CATEDRAL. COLCSNIA I, MÉS CONCRETAMENT, EL PROFESSOR PETER LUDWIG, HA TINGUT EL CORATGE D'ATRAURE CAP A EUROPA ALGUNES DE LES MOSTRES MS DESTACADES DE SIGNIFICATS ARTISTES NORDAMERICANS CONTEMPORANIS. AIXó ÉS EL QUE BARCELONA EST á- FENT AMB LA SEVA INVITACI5 TAN BF/J ACOLLIDA, D'ALTRA BANDA - ALS ESCULTORS NORDAMERICANS MÉS PRESTIGIOSOS D'AVUI A COMPARTIR EL MOSTEE ENTUSIASME EN EL PROJECTE DE LA BARCELONA DE DEML � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4049 Title A name given to the resource Paraules a la conferència de John Brademas, president de la Universitat de Nova York Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Relacions Internacionals Cooperativisme Cultura Territoris Acció política Nova York Estats Units Brademas, John Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1988-03-04 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/2792/19880305_ConvencioMajoriaSocial_PM.pdf 227f4df0d70909f5b116c1d9a91f852a PDF Text Text PER UNA MAJORIA NACIONAL I DE PROGRES I. Un moment decisiu en el procés d'afirmació nacional de Catalunya. Durant deu anys, entre 1977 i 1987, els catalans hem viscut el període més llarg d'autonomia política de la nostra història contemporània.El poble de Catalunya ha recuperat les institucions d'autogoven i, malgrat les dificultats, incomprensions i insuficiències que com a poble hem hagut de vèncer, el marc ofert per la Constitució i l'Estatut d'Autonomia ha permès que el país tirés endavant. A diferència d'altres moments de la nostra història nacional, avui aquest procés sembla assentar-se en un marc democràtic irreversible, caracteritzat per la voluntat de tots de viure en pau i llibertat i d'assolir progresivament uns nivells més alts d'autogovern i de prosperitat. En aquesta etapa de la història recent de Catalunya, l'esquerra i els sectors més progressistes de la societat catalana han tingut un paper cabdal. Aquestes forces foren decisives en la resistència al franquisme durant els anys més negres de la dictadura i ho foren també en la transició democràtica. Van saber interpretar millor que ningú les aspiracions nacional del poble de Catalunya, les van saber traduir en iniciatives polítiques concretes i van ser destacadament presents en els moments decisius de la formulació de l'alternativa democràtica a Espanya. Avui, al cap de deu anys, perquè els intents de tergiversació histórica no acabin emmascarant la realitat, cal afirmar clarament que el camí fet només ha estat possible perquè a les primeres eleccions, el juny de 1977, les esquerres van ser majoritàries. Aquella majoria nacional de progrés féu possible el ràpid procés de restabliment de la Generalitat i el retorn del President exiliat, Josep Tarradellas. En una transcisió complexa i a voltes confusa, aquells esdeveniments catalans constituiren el fet més nítid de trencament democràtic: entroncaven la nova democràcia amb la que havia caigut sota el franquisme, reivindicaven amb honor la nostra pròpia �historia nacional i mostraven nítidament no tan sols la nostra voluntat de ser, sinó també la nostra voluntat i capacitat d'avançar en el camí de l'autogovern democràtic, de la creixença nacional i del progrés. Durant la dècada 1977-1987 hem assistit a profundes transformacions en la configuració del sistema de forces polítiques de Catalunya. El mapa polític de la dreta s'ha recompost i la representació dels sectors socials més conservadors de la societat catalana -que el 1977 era exercida en primer lloc per la UCD- és avui pràcticament monopolitzada per la coalició de Concergència Democràtica i Unió Democràtica. També el bloc de les forces d'esquerra ha estat sotmès a intensos processos de canvi. L'espai comunista, que durant la dictadura va desplegar una tasca essencial per als interessos nacional de Catalunya i que en els primers anys de la transcisió es va constituir en la segona força política de Catalunya després del socialisme, ha viscut una profunda crisi. El nacionalisme radical, no ha aconseguit mai de superar el caràcter de força minoritaria i no ha pogut connectar realment amb els amplis sectors d'esquerra i catalanistes que havien protagonitzat la transició. L'espai socialista s'ha consolidat com a punt de referència fonamental de l'esquerra, i gradualment s'hi han anat aglutinant els sectors progressistes més nombrosos de la societat catalana. Però també aquest espai ha hagut de passar un procés complex i difícil. El Partit dels Socialistes és el resultat del procés d'unitat or- gànica probablement més complicat i arriscat viscut per cap força política durant la transició. I aquest procés s'ha saldat positivament. És hora de reconèixer la importància innegable d'aquest fet, gràcies al qual els sectors populars i progressistes han donat la seva representació política a unes forces de signe catalanista, les temptacions "lerrouxistes" no han trobat un espai on prosperar i el procés de recuperació de l'autonomia política s'ha pogut establir i fonamentar sobre una voluntat d'integració de la societat catalana. Però els costos d'aquesta unitat també han estet considerables. La veu del socialisme català ha estat sovint condicionada per la seva �vinculació societat amb el catalana socialisme han trobat esperaven de l'esquerra n'hi ha espanyol. a faltar Sectors importants la posició majoritària per denunciar hagut, d'una política poc respectuosa de de fermesa la que els errors, quan amb l'autonomia de Catalunya per part del govern central. Les conseqüències d'aquests canvis són evidents. El nacionalisme conservador ha assumit la representació política del catalanisme de molts sectors de la població que no comparteixen pròpiament el seu projecte nacional ni la seva ideologia. El projecte nacional de les forces d'esquerres superat per s'ha vist l'enfrontament difuminat i, políticament, entre el nacionalisme ha estat conservador i el centralisme; aquest ha estat el signe dels darrers anys a la vida política de Catalunya. Aquest enfrontament és frustador i desgastador, perquè serveix per reforçar políticament i electoralment l'espai de la dreta conservadora, pero no permet obtenir resultats apreciables en l'aprofundiment de l'autogovern. Convergència -que va aprofitar amb èxit les contradiccions i limitacions de les esquerres catalanes- ha assolit una posició fortament predominant i s'ha instal·lat amb una desimboltura abusiva a la Generalitat, mentre que ha anat decantant-se ostensiblement cap a la dreta. En part, pel seu propi impuls i pels seus propis interessos -sovint no gaire coincidents amb els de la seva base electoral- i en part per unes circumstancies que l'han anada involucrant cada vegada més íntimament amb les percepcions i els interessos de ladreta espanyola, i d'una dreta espanyolista a Catalunya, que en el passat havia donat proves permanents de col.laboracionisme amb qualsevol aventura anticatalana i antidemocràtica quan això semblava afavorir els seus interessos. L'expansió d'una mena de neonacionalisme instrumental de la dreta, que s'aprofita a fons de l'altual estat de coses, és un dels trets més inquietants d'aquesta evolució. Avui la vida política de Catalunya apareix marcada per un fet: la recuperació de l'autogovern és un èxit que correspon al conjunt de la societat catalana i a la totalitat der les seves formacions polítiques; però els rendiments polítics d'aquesta recuperació no seran òp- �tims mentre apareguin monopolitzats per un projecte polític de signe conservador. Per això, el moment és decisiu. Es donen les condicions necessàries perquè de nou un projecte nacional impulsat pels sectors més progressistes de la societat catalana pugui permetre, com ara fa deu anys, de fer un salt qualitatiu endevant. En el terreny econòmic, el país pot fer un gran pas endavant en la mesura que se sàpiga aprofitar una conjuntura especialment favorable, a condició que l'obra de govern resolgui satisfactòriament alguns reptes fonamentals en els terrenys de les infrastructures, de l'ensenyament universitari, del desenvolupament tècnic i de la formació professional i tecnològica. En el camp de la cultura, les energies estan a punt per avançar significativament, sempre que el preces de catalanització no sigui segrestat o minimitzat per unes opcions reaccionàries i sempre també que la creació no sigui pel dirigisme i el d'ensenyament, l'atenció preferent a Universitat, a la formació professional i tècnica i a la millora clientélisme. pedagògica En sota paralitzada matèria unes guies o de entrebancada renovació i rigor ja no la depnèn fonamentalment dels condicionaments pressupostaris o de competències, sinó de factors polítics de decisió, entusiasme i participació. En el terreny social, l'autogovern, més que predicar la compassió, ha de prendre consciència que té la possibilitat real de fer una política de redistribució social i d'equilibri territorial capaç d'evitar una escissió comunitària com les que avui viuen les societats regides per governs neoconservadors (dualisme social que a casa nostra prendria un caràcter de més específica gravetat en la mesura que s'hi imbricarien factors culturals i lingüístics.) En conjunt, tot sembla a punt per a una nova situació. Es donen les circunstancies necessàries perquè pugui reeixir una gran iniciativa nacional de signe progressista. Però la situació en què estem és una cruïlla. També s'hi poden interposar factors de signe negatiu. La con- �1 f tinuïtat de l'actual projecte conservador corre el risc de mantenir la seva lògica estèril i frustradora. I, cosa que encara seria més greu, corre el risc de mantenir els sectors populars i progressistes de la societat catalana al marge del procés de consolidació de l'autogovern; aquest fet fóra de conseqüències imprevisibles sobre les formes de representació política que aquests sectors poden acabar adoptant i, per tant, sobre la configuració del sistema de forces polítiques a Catalunya . Estem doncs, en un moment especialment decisiu. Un procés fràgil, reeixit a base de difícils equilibris, que tant es pot consolidar i aprofundir com començar-se a esquerdar. Naturalment, la direcció que seguirà el curs de la vida política de Catalunya depèn de la voluntat de les forces polítiques, de l'encert que puguin tenir a formular els seus projectes i a corregir i modular les seves propostes. Però també depèn, fonamentalment, de la capacitat de mobilització i d'incidència dels sectors més actius i progressistes de la societat catalana per particpar en aquest procés i condicionar-lo. Es per aquests motius que els sotasignats creiem necessari de platejar a la consideració pública unes propostes que ajudin a desbloquejar l'actual situació política catalana. II. Unes propostes per a una nova majoria nacional de progrés. Volem assenyalar la nostra convicció que l'objectiu d'una nova majoria nacional i de progrés, en el Parlament i en el Govern de Catalunya, és avui a la vegada convenient i possible. És un objectiu convenient per a Catalunya perquè és la fórmula capaç de permetre unes noves cotes de competencies i un nivell més ample i potent d'autogovern polític, no pas en el simple terreny de l'enfrontament retòric, sinó de la negociació concreta. Aquests darrers anys hem fet la prova que una tàctica orientada al conflicte formal no reporta resultats pràctics perceptibles. Les relacions entre el Govern de Catalunya i el Govern de l'Estat han d'estar presidides per la �lògica dels interessos, moltes vegades contraposats, i no per la lògica de l'emotivitat. En aquest sentit, una nova majoria progressista de govern, bastida al voltant de les opcions majoritàries de l'esquerra i amb els més amplis suports parlamentaris, és avui la solució més idònia. Un govern nacional de progrés també és convenient en una conjuntura de rellançament econòmic, per donar a l'obra de govern una perpectiva reformadora favorable als sectors populars de la societat catalana i per tornar a la Generalitat una coloració més oberta i plural, que permeti aglutinar esforços més amples i potents i, en conseqüència, una ambició i un dinamisme de més volada. Avui aquesta nova majoria de progés és possible. El temps pitjor de 1'ofensiva conservadora que s'ha produit a Catalunya i a tot Europa ja ha passat. Les crisis, grans i petites, dels diversos sectors de l'esquerra han estat superades. La coalició Iniciativa per Catalunya ha emprès un procés de recuperació. Esquerra Republicana s'ha alliberat de la presència minoritària i coactiva en el govern de Convergència i dels nuclis que, des de dins mateix del partit, preconitzaven l'entesa subordinada amb la dreta. Els socialistes catalans apareixen units i amb testimonia el un marge ressò de maniobra de la seva cada vegada proposta més ample, com federalista. El ho debat d'orientació política al Parlament (octubre 1987) ha posat de manifest un sensible acostament de les perspectives i els projectes immediats d'aquestes forces polítiques. Però la possobilitat -que afirmem ben real- d'un canvi de la correlació política no depèn únicament -ni tan sols, potser, fonamentalmentd'una recuperació d'aquestes forces polítiques i d'un acostament entre elles. Depèn substancialment deia capacitat de reacció i mobilització general dels sectors de progrés de la societat catalana, que avui, n'estem persuadits, són majoria en el nostre país. Es a aquesta majoria social, activa i dinamitzadora deia societat civil, des de les classes treballadores fins als sectors empresarials més dinàmics, a qui avui correspon, des del seu pluralisme, la �possibilitat de decidir. Homes i dones que volen participar en la definició del nostre futur col·lectiu: obrers, professionals i tècnics, joves, pagesos, empresaris de mentalitat oberta i moral de treball, gent de la cultura i les arts... Tots ells tenen avui la capacitat de deicidr si volen que la situació continuï com ara o si volen un canvi de panorama i l'obertura d'unes noves perspectives. El nostre missatge a aquesta majoria és ún missatge concret. Avui convé una nova majoria política a Catalunya: una majoria nacional i de progrés. Per fer-la possible en les eleccions de 1988 són necessàries les condicions següents: que els socialistes catalans aconsegueisin dinamitzar al voltant del possible; que es produeixi seu projecte el màxim suport electoral un increment general de les opcions de progrés; que es verifiqui un acostament entre aquestes opcions a fi de constituir una majoria parlamentària i de govern; que l'esquerra no enquadrada en els partits es mobilitzi; que hi hagi un gran debet nacional sobre la tasca política i de govern que haurà de realizar la nova majoria. Es, doncs, necessària una iniciativa de diàleg i de debat amb les forces polítiques que poden representar aquest projecte nacional i de progrés, en especial amb el Partit dels Socialistes de Catalunya. Una iniciativa que permeti establir un espai de suport, però també de condicionament crític, que serveixi per aglutinar forces i que ajudi a conformar aquesta nova majoria nacional i de progrés. Us convidem a participar en aquesta iniciativa guanyar aquests objetius. - i - i a treballar amb nosaltres per �"GRANS EIXOS D'ACTUACIÓ DEL NOU GOVERN" "PER UNA MAJORIA NACIONAL I DE PROGRÉS" • Des de les 9.00 h. matí Recepció, informació i lliurament de documentació. • A les 7.00 h. tarda. Presentació de la Declaració de la Convenció. • A les 7.30 h. Parlaments. • A les 9.00 h. Festa. M A les 11.00 h. Ponències "Grans eixos d'actuació del nou govern". • A les 12.30 h. Debat. • A les 2.00 h. Descans per dinar. • A les 4.30 h. tarda. Ponències i debat "Desenvolupar el país: innovació tecnològica, creixement econòmic i equilibri mediambiental".. Ponències i debat "Governar amb els ciutadans, administrar amb rigor". Ponències i debat "Superar les desigualtats: solidaritat social i reequilibri territorial". Ponències i debat "Preparar el futur, formar la joventut". • A les 6.00 h. Debats. • A les 7.30 h. Debat sobre l'esborrany de Declaració de la Convenció. • A les 9.00 h. Fi de la sessió. Informació i secretaria Adreça: Rosselló, 2293er. Ia., Barcelona 08008. Telèfon: 238 31 79. M Convenció Per Una M a j o r i a Nacional i de Progrés. _^g Butlleta d'inscripció Nom i cognoms, Adreça Població D.P. Telèfons Professió Observacions ¡propostes Preu d'inscripció: 500 pts. Inscriviu-vos telefònicament, o bé per correu, mitjançant la butlleta. • �El desembre últim, un grup de seixanta-vuit persones de procedències polítiques diverses i vinculades a diferents realitats associatives, culturals i territorials, va donar a conèixer un document, titulat "Per una majoria ¿; c-onal i de progrés", on s'afirmava la necessitat i la conveniència d'una majoriaxl'orientació progressista per governar el nostre país, i es proposava un procés de reflexió i mobilització que la fes possible. Posteriorment, en el congrés del Partit dels Socialistes de Catalunya, Raimon Obiols recollia la iniciativa i proposava dos nivells de diàleg en el si del progressisme i de l'esquerra catalana: el diàleg amb les altres forces de progrés; i, molt especialment, el diàleg amb l'esquerra no enquadrada, desmobilitzada en molts casos. Un diàleg que tingués com objectiu el disseny de les grans línies programàtiques del nou govern, així com la mobilització del poble català per una nova etapa de construcció nacional. D'aquesta voluntat compartida, n'ha sorgit la convocatòria d'aquesta Convenció per una majoria nacional i de progrés, que vol ser la plataforma on tingui lloc el diàleg de l'esquerra no enquadrada amb els socialistes catalans i des d'on, alhora, es promogui la idea d'un acord programàtic i de govern entre les forces d'esquerra catalanes. En el document inicial que desencadenava aquest procés, hi dèiem, entre altres coses: I "Volem assenyalar la nostra convicció que l'objectiu d'una nova majo; ria nacional i de progrés, en el Parlament I i en el Govern de Catàïuâyà,<jés avui a ! la vegada convenient; impossible. " I "Per fer-la possible en les eleccions de 1.988 són necessàries les condicions següents: que els socialistes catalans aconsegueixin dinamitzar al voltant del seu projecte el màxim suport electoral possible; que es produeixi un increment general de les opcions de progrés; que es verifiqui un acostament entre aquestes opcions afide constituir una majoria parlamentària i de govern; que l'esquerra no enquadrada en els partits es mobilitzi; que hi hagi un gran debat nacional sobre la tasca política i de govern que haurà de realitzar la nova majoria". I "Es, doncs, necessària una iniciativa de diàleg i de debat amb les forces polítiques que poden representar aquest projecte nacional i de progrés, en especial amb el Partit dels Socialistes de Catalunya. Una iniciativa que permeti establir un espai de suport, però també de condicionament crític, que serveixi per agrupar forces i que ajudi a conformar aquesta majoria nacional i de progrés. Us convidem a participar en aquesta iniciativa i a treballar amb nosaltres per guanyar aquests objectius. " "UNA NOVA ETAPA DE CONSTRUCCIÓ NACIONAL" Dissabte, dia 5 de.Març • Des de les 9.00 h. matí Recepció, informació i lliurament de documentació. • A les 10.30 h. Acte de Presentació de la Convenció. • A les 11.30 h. Ponències "Una nova etapa de construcció nacional". • A la 1.00 h. Debat. • A les 2.30 h. Descans per dinar. • A les 4.30 h. tarda. Ponències i debat "Catalunya: perspectiva europea i internacional". Ponències i debat "El desenvolupament institucional". Ponències i debat "Municipis i construcció nacional". Ponències i debat "Catalunya i Espanya: democràcia i federalisme". • A les 6.00 h. Debats. • Ales 7.30 h. Presentació de l'esborrany de Declaració de la Convenció. • À les 9.00 h. Fí de la sessió. �EL SECRETARI PARTICULAR DE L'ALCALDE DE BARCELONA COMUNICACIÓ INTERIOR ( Copia d"arxiu ) Data: 28-04-88 Ref. : 05116/88 Senyor Xavier Roig Cap del Gabinet de Comunicació Assumpte: Convenció per una Majoria Nacional i de Progrés Resposta: S Us adjunto fotocòpia de la transcripció de la intervenció del senyor Alcalde a la primera sessió de la Ce?..venció Per Una Majoria Nacional i de Progrés, que ens ha ríreçat el senyor Carles Navales, de la Comissió Organitzadora. «";:-'• agrairia que? tal i com sol·licita, vulgueu examinar el text, c< r::agir-lo, si s'escau, i enviar-lo abans del dia 9 de Maig. Gràcies i cordialment, Salvador Sarqueila ALCALDIA Registre de sortida Ne 005205 �_ J * Convenció Per Una M a j o r i a N a c i o n a l ¿S f'; '€. r r i Barcelona, 26 d'abril de 1988 Benvolgut Pasqual Maragall, T'adrecem la transcripció de la teva intervenció a la la. sessió ¿e i a Convenció, amb 1 l objectiu de que corregeixis el text adequadament, modificant-lo,' en el seu cas, de la manera que creguis més convenient, a punt de publicar. Per complir els plaços que ens hem marcat, convindria tenir enllestida la correcció, i entregada al carrer Rosselló, abans del dilluns dia 9 de maig, Ben cordialment. f}--^~r Carles Navales Comissió organitzadora A L C A !.. D I A '• " ; * *.. rñSfi¿SÍL«...í: _ 2 7 04 !968_ j ¡7o 0051 fe Secretaria: Rosselló, 229 3er. la., Barcelona 08008, Telèfon 238 31 79. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.02. Activitat política Description An account of the resource Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Intervenció de Pasqual Maragall a la primera sessió de la <em>Convenció Per Una Majoria Nacional i de Progrés</em>. Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1988-03-05 Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) Catalunya Parlament de Catalunya Campanyes Acció política Description An account of the resource Transcripció de la intervenció de Pasqual Maragall a la Convenció. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Cotxeres de Sants (Barcelona) Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Arrangement Information on how the described materials have been subdivided into smaller units. UI 175 Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/2818/19880305_ConvencioMajNacProg_PM.pdf 4d7a867553094d4732de8bbc91d6b2b6 PDF Text Text Pasqual Haraqall Bon dia a tothom. Suposo que s'espera de mi que us digui fins a quin punt un socialista que està al capdavant d'un Ajuntament de Catalunya està satisfet de que aquesta reunió existeixi, i que el moviment que aquesta reunió coemnça vagi endavant. I que us digui cóm els municipis, els Ajuntaments de Catalunya, estem confiats en el canvi de clima que es pot i es té que donar en aquest país. I cóm estem confiats en que el Parlament de Catalunya esdevingui el lloc on realment es produeixi el debat que s'ha de produir en el nostre país, i que permeti que les institucions mantinguin una relació d'entesa, que al mateix temps hi hagi l'entesa i el debat que han de fer anar endavant a Catalunya. Aquesta entesa de les institucions, que ha �mancat en aquest país, els darrers anys, que ha de ser molt millor, hi ha indicis de que es pot arribar a produir, en el camp que jo domino més, del municipi, del municipi de Barcelona. Hi ha proves de que això es pot produir, a pesar de tot, i una n'és el Consorci Sanitari. Per aquells que llegiu i seguiu atentament el que és la pràctica de les coses, l'administració de les coses, el Consorci Sanitari de Barcelona és una conquesta important. Jo crec que no només de Barcelona sinó de tot Catalunya. Un sistema a través del qual el govern autonòmic i l'Ajuntament es poden posar d'acord per dur endavant els hospitals de la ciutat. Hem trigat vuit anys, però ara el tenim aquest Consistori. 0 el Parc Tecnològic del Vallès on també hi ha una col·laboració, molt meritòria -deixeu-m'ho dir-, entre una entita que el va crear i que està condemnada a desaparèixer, com és la Corporació Metropolitana de Barcelona, i l'entitat que l'ha suprimit, com és la Generalitat de Catalunya. Avui el Parc Tecnològic és presidit pel Conseller d'Indústria Macià Alavedra, i gestionat, en canvi, pel Consorci de la Zona Franca que va rebre de la Corporació Metropolitana l'encàrrec de fer-ho. 0 el Museu d'Art Contemporani de Barcelona del qual ahir vàrem aprovar, en la sessió plenària de l'Ajuntament de Barcelona, els nous estatuts, que aquest any tindrà projecte, l'any que ve obra, i d'aquí a tres anys obres d'art a dins, i que es farà conjuntament. O la Carta Municipal que és una gran esperança per a mi, per molts, de cóm Barcelona ha de resoldre -Barcelona, i segurament la seva àrea de l'entorn- molts problemes que han quedat per resoldre. Temes aquests en els quals hi ha indicis de que poden haver-hi acords, hi ha d'haver-hi acords, entre les institucions d'autogovern a Catalunya. Perquè hem perdut molt de temps. Hem perdut temps amb l'ordenació del territori -vuit anys-, per l'estropici que finalment s'ha produït. Per l'eix transversal. Parlo només de les grans aspiracions, de les velles aspiracions, d'aquelles coses que si ens haguessin preguntat l'any 77 o l'any 79 què és �48 el que s'havia de fer a Catalunya, haguéssim dit immediatament aquest, aquest i aquest projecte. L'ordenació del territori, les comarques, vuit anys i sense solució. L'eix transversal. L'aigua de l'Ebre, l'aigua de Tarragona, que representarà i representa la millor esperança de que no es produeixi la macrocefàlia de Barcelona. El tràfic de Barcelona. Els cinturons, tot just començats. L'exprés regional, la connexió Mataró-Vilanova, la conversió de l'antic vuit català en un eix de transport ferroviari ràpid -ni metro ni ferrocarril, exprés regional-. El propi metro de Barcelona que ha de fer un salt endavant, i que no l'ha fet, només se n'han fet unes cues, però no s'ha convertit en un nou plà de metros com el que la ciutat i l'aglomeració ara necessita. Les universitats, quán va trigar la República a canviar la universitat? Que poc que va trigar per endegar el que es veia clarament com un tema capdal per la història del país. És evident que la universitat d'aleshores no era una universitat de masses com és la d'ara. És evident que ara són més diners. I és cert que amb vuit anys d'autonomia encara no s'ha posat realment en marxa la reforma de la universitat, la millora de la universitat. L'ensenyament avançat, que poc que va trigar la República d'entomar la tradició de les primeres modificacions de l'ensenyament, del Montessori, i del Patronat Escolar, per convertir Barcelona i tot Catalunya en un laboratori del que havia de ser el nou ensenyament -encara en vivim d'aquell record-. I que poc quehem avançat des d'aleshores. Quán esperàvem els anys seixantes i setantes, a les escoles d'estiu, el moviment de Rosa Sensat, com no esperàvem aquesta autonomia que avui tenim, i que encara no s'ha traduït en una, diria, nova moral, en un nou funcionament del sistema educatiu, que molts i molts mestres, i molts i molts pares, i molta gent que hi treballa han maldat per això. Refer la Ciutat Vella de Barcelona, i aquest és un tema d'estat. No hi ha cap país que no s'hagi plantejat com a tema de país el refer l'antiga capital. Pensem que la Barcelona vella és �49 això, és el poc estat que teníem, l'estat que teníem era la Ciutat Vella, el barri gòtic, els seus edificis nobles, i encara està per refer. Dos anys esperant l'aprovació d'una Àrea de Rehabilitació integrada per la Barcelona vella. I no és només un tema de l'Ajuntament, també és un tema nacional. Ho és aquí, i ho és a França, ho és a Itàlia, ho és fins i tot a d'altres comunitats autònomes. Aquí no ho ha estat. I parlaria de tantes i tantes coses que segurament són, òbviament, temes que un govern català hauria i haurà de plantejar-se com a temes urgents, que no haurien d'haver esperat tant. Les noves tècniques, la biomedecina. La recuperació dels que són fora, en Ferrater Mora, o ena Ramon Xirau, o l'Eduard Nicol, o el Manuel Cardona que és director de l'Institut (Plane) de Stuttgart, o els entesos catalans -que n'hi ha- en superconductivitat i en ciència dels materials, que estan arreu, estan a Madrid, estan a Berkeley, estan pel món però no estan aquí. I no costa gens que sigui aquí. La investigació puntera ara en superconductivitat no és la més cara. Ho és molt més la investigació en,electrònica. Amb 280 milions cada any es podria mantenir un centre d'investigació sobre nous materials relativament digne en la nostre ciutat, en el nostre país, i no el tenim. Tantes i tantes coses que no s'han pogut fer, que no s'han fet, i que ara se'ns obren les portes per debatre, i més endavant per construir. I tantes i tantes coses que són els temes tradicionals de l'esquerra i que nosaltres estem en condicions de debatre i de tornar a posar sobre la taula. I tants i tants temes que són els temes nous de l'esquerra. Ahir es feien 50 propostes per la modificació de la situació de la dona a Catalunya. Pensem que el 50% dels aturats, a la nostra ciutat, a Barcelona, són dones, sent així que només una tercera part de la força de treball són dones, és a dir, que el que hi ha en aquest moment és una gran, un volcar-se de les dones sobre el mercat de treball. I jo crec que això no és més que una indicació de que efectivament estem caminant cap a Europa. Pensem que Suècia és 50%-50% la distribució d'homes i dones en el mercat de treball efectiu, no a les llistes de demanda de treball, sinó en el mercat de treball efectiu. I que en bona part, el fet que Suècia sigui un país més avançat rau justament �50 en això, en que han posat en contribució a totes les seves forces productives, i la dona en primer lloc. Aquesta és una de les grans esperances de canvi a Catalunya, i l'hem d'empènyer. I és un tema clàssic que hem de traduir amb les seves coordenades actuals. Com ho és, amb noves formulacions, la integració del voluntariat com a substitut de la beneficència clàssica. Sabem que la dreta combina hàbilment aquest darwinisme social, de desesperança, de que res no es pot fer per lluitar contra la misèria en la seva arrel, en les seves causes, sí només en els seus efectes. I ens combina aquest fatalisme i aquesta desesperança amb uns tocs de beneficència per tranquilitzar la consciència i poguer acusar a l'esquerra aleshores de falta d'acord. Quan l'esquerra el que està fent és integrar aquestes qëstions, que s'han d'integrar. I també tractar de tenir un esquema més ample en el que aquest voluntariat hi tingui un paper, un esquema més ample que es plantegi seriosament desmontar la màquina de la misèria. Aquest és un tema vell i nou de l'esquerra que vosaltres haureu de desenvolupar. Com les noves relacions en el lloc de treball, noves relacions que en definitiva a Europa són velles relacions. No fa molt jo estava a Alemanya visitant la fàbrica Bayer. Ningú diria que aquest és un invent extraordinàriament modern, és una cosa que ve de lluny. I tanmateix en el consell de supervisió de Bayer hi ha un 50% d'obrers i de representants jurídics dels sindicats. Res no s'ha fet en aquest camp -zero-, en un país que va veure néixer l'UGT, que va veure néixer el moviment sindical, i abans encara el moviment d'associacionisme dels treballadors. Res no s'ha pogut fer en aquests darrers anys. I el federalisme com a sistema de govern a tres nivells, el federalisme del Canadà, el d'Alemanya, el de Suïssa, el que sigui, però un sistema en el que tres nivells de govern puguin col·laborar i tirar endavant aquelles competències que, com és molt lògic i molt clar, pràcticament cap d'elles, de les més importants, es poden desenvolupar només amb un sol nivell de govern, i encara diria, amb dos nivells de govern. Qualsevol qüestió que mireu, des de la promoció econòmica fins els serveis �51 socials, necessiten de la col·laboració l'autonomia i del govern local. de l'estat, àe Temes vells i temes nous que ara tindrem ocasió de debatre, i que hem de debatre, en un moment en que se'ns està preguntant qui ha de governar aquest pais. Però no només qui ha de governar aquest pais, sinó quines idees són les que s'imposen en aquest pais, i aqui és on jo crec que la vostra col·laboració pot ser més important. En un moment en que els mites de la dreta van perdent força, de la mateixa manera que l'economia inspirada per Reagan, la política de Reagan va perdent força, en un moment en que l'egoisme social i l'egoisme nacional, justificat, quasi diria, després de les desfetes nacionals que varen tenir els Estats Units amb la guerra del Vietnam, que varen néixer amb gran força als Estats Units, avui estan de devallada. Un egoisme nacional que no és més que l'aplicació al camp col·lectiu de la màxima miserable de la dreta de que la caritat ben entesa comença per un mateix, traduït a termes col·lectius. Un moment doncs en que és possible que l'esquerra catalana es trobi amb un buit d'idees dominants per omplir, i una demanda per part del poble per omplir-lo amb idees al mateix temps velles i noves. Però de vegades l'esquerra catalana sembla que no s'acabi de creure que porta el relleu de la Catalunya més autèntica, la justament menys necessitada d'ajuts simbòlics, la més realment i més apassionadament enamorada de si mateixa, de Catalunya, i per tant, dels altres pobles, més creadora i més fraternal. Jo crec que això, que és obvi, convé dir-ho i tornar-ho a dir. Crec que convé lluitar pel que de vegades pot semblar massa obvi. Crec que hem de fer com els mestres que s'han d'esforçar per escenificar cada dia com si no fos sabut allò que per ells és sabut. Crec que cal explicar clarament el que ja és clar. Crec que hem d'evitar la necessitat de destacar per un nou enfoc, moltes vegades, i insistir en les obvietats, en el que és just, en el que és millor. Crec que cal "machacar" l'evidència, més enllà de l'originalitat. Crec que la força potencial dels que sou aquí, i altres qaue no hi són però que hi seran, conté més passat del país, i conté per tant també molt més futur. No tenim el dret, no teniu el dret de no posar-la aquesta força potencial a treballar. Individual o col·lectivament. Individualment cada ú, segons la seva línia, segons la seva �ln spiració -f-ració. doneu. C r _„ ts I c ° " lecti vament, S(lr,„ « autog O V er n a r - s e > * l e s ' c°<« una • • M o i ta sprt. 52 sèrie ln X '.amb dividus � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.02. Activitat política Description An account of the resource Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Intervenció a la Convenció per una majoria nacional i de progrés Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1988-03-05 Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Municipis Esquerra (Ciències polítiques) Catalunya Federalisme Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) Acció política Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Cotxeres de Sants (Barcelona) Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Arrangement Information on how the described materials have been subdivided into smaller units. UI 175 Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1144/19880310_ReequilibrisolidariCatalunya_PM.pdf 082c34d3b5bc20b2c0c8d00fb8d1667e PDF Text Text REEÛUILIBRI SOLIDARI DE CATALUNYA MANRESA, 10 de març de 1988 �Xilè. PLA D'ACCIÓ CULTURAL Cicle de conferències organitzades per "FALCA CULTURAL", de Manresa. Conferència de Pasqual Maragall a Manresa, el dijous 10 de març 1988, sota el títol de "REEQUILIBRI SOLIDARI DE CATALUYA" Paraules del presentador, senyor Víctor Cucurull: Benvinguts, Com cada dijous, a les 8 del vespre, a aquest nou acte cultural de la Falca. Particularment el que voldria és donar la benvinguda a Pasqual Maragall, Alcalde de Barcelona, i fer una mica les presentacions. Em fa l'efecte que presentar Pasqual Maragall, és pràcticament inútil. Es una feina una mica baldera, perquè crec que es tracta d'una de les personalitats, no del món polític, (anava a dir del món polític, pero no); perquè un Alcalde és molt més que un polític, és un home completament implicat en la vida d'una societat i, no cal dir-ho, quan es tracta d'un Alcalde d'una ciutat com Barcelona que és el Cap i Casal d'un País, que és el nostre, que és Catalunya: en fi, no cal fer les presentacions perquè, és evident que es tracta d'una personalitat. La Ciutat de Barcelona n'ha tingut molts, d'Alcaldes. I homes d'un pes, diguem-ne, específic a nivel humà molt remarcable. Jo diria que si alguna cosa li podem agrair al nostre Alcalde actual, —dic nostre perquè jo sóc un dels ciutadans de la Ciutat de Barcelona, és a dir que me'l sento molt meu aquest Alcalde— és precisament aquesta dimensió humana. Pasqual Maragall ha sabut connectar molt bé amb tota aquesta estratificació complexíssima de sectors i subsectors i problemes i històries que són els que conformen tota una vida ciutadana. �2. Sou vosaltres que sou ciutadans de la ciutat de Manresa; doncs ja sabeu de què parlem. I avui, justament, li donem la benvinguda a la ciutat de Manresa, perquè ens parli d'un tema, "Reequilibri solidari de Catalunya", que suposo que des d'aquí ha estat moltes vegades debatut, qüestionat, posat, digem-ne, sobre la taula del debat, perquè efectivament es tracta d'un problema vigent, vital que ens afecta directament a tots els ciutadans d'aquest país. I bé: quan en parlem des de 1'óptica de Manresa d'aquest problema, de l'equilibri o el reequilibri solidari que exigeix el nostre país, suposo que es parla des d'una banda, des d'un punt de vista; però potser el que és avui més interessant de la xerrada d'en Pasqual Maragall, és que ell ens pot donar la visió des de l'altra banda, des de la banda d'un Cap i Casal de Catalunya que a la vegada que és el motor de tot el país, podríem dir, també és el que crea, potser, més distorsions o disfuncions. Això veurem com ens ho explica i què ens afecta, diguem, al conjunt del territori del país. Res més; només voldria, senyor Alcalde, que també aquesta modesta presentació us servís per conèixer 1'altra banda de la història, és a dir, aquesta colla d'Entitats manresanes que em permetré de citar en detall com són: l'Associació d'Amics de la Unesco de Manresa, l'Ateneu Cultural Llamborda, el Centre Excursionista de la Comarca del Bages, el Col·legi de Doctors i Llicenciats i l'Omnium Cultural, que són, juntament amb l'Associació de Personal de la Caixa (que també en aquest sentit és una Associació, una Entitat que té una preocupació i una dedicació pels temes culturals, pels temes de debat, pels temes que ens preocupen una mica a tots), doncs són els que us donen avui la benvinguda a la Ciutat de Manresa per fer aquest diàleg. I res més. Gràcies i estem ja desitjosos de sentir quina és aquesta opinió vostra pel que fa al tema del reequilibri solidari de Catalunya. �3. I N T R O D U C C I Ó Moltes gràcies, estimat amic. Senyores i senyors. Haig d'agrair, primer de tot, a Falca Cultural i a les Entitats que hi són associades, Entitats dinàmiques i preocupades per la Cultura, pel present i pel futur de Manresa i de Catalunya, la seva cordial invitació. Tornar a Manresa, la Manresa de les Bases la Manresa del passat i també la Manresa del futur, que l'any 92 celebrarà els cent anys de les Bases, (d'acord amb la iniciativa de l'Alcalde Cornet, que vaig tenir oportunitat de sumar-m'hi en el seu moment, quan era al front dels destins d'aquesta ciutat), a la Manresa que, en definitiva per a tots nosaltres, tot Catalunya, és una referència sòlida i una referència obligada. Crec que és lloable que les Entitats culturals vulguin sentir l'opinió dels polítics, tot i que, com s'ha dit molt bé, els Alcaldes són una raça especial de polítics, són precisament els menys polítics, potser, dels polítics, i en algun altre sentit, també, els més polítics dels polítics en el sentit de la política de cada dia; en el sentit de la "polis", de la ciutat, de tractar amb els ciutadans. Manresa és una bella ciutat, d'aquelles que sovint es citen com ciutats bressol de la cultura mediterrània; és una ciutat que ja era ciutat quan molts llogarrets europeus que després van esdevenir ciutats, encara eren llogarrets i aquí ja hi havia una ciutat. Té una tradició industrial i una importància comercial sustingudes amb força des de l'època medieval; trobem a Manresa mostres de patrimoni arquitectònic que ens parlen del romànic, del gòtic, del modernisme, com a testimoni d'una esplandor que s'ha anat allargassant a través de la història i que ha anat coincidint, jo crec, en els grans moments de la història de Catalunya. Manresa no n'ha tingut prou amb ser important. En diverses ocasions, en moments crucials de la nostra història, ha dut la iniciativa en nom del País, que és el més bell que una ciutat pot fer: parlar en nom del País i ser reconeguda, després, pel País com la seva veu. Aquest va ser, en moltes ocasions, el cas de Manresa. �4. Manresa, ha fet de capital de Catalunya quan ha calgut; com Barcelona ha fet de capital de Catalunya sempre que ha calgut. Tot això ho dic, no solament per fer l'elogi de la ciutat, sinó com exemple d'una centralitat de Catalunya (i anem entrant en el tema) d'una altra centralitat de Catalunya — q u e n'hi poden haver moltes i n'hi ha d'haver moltes alhora— perquè Catalunya funcioni. Per això, parlar a Manresa del reequilibri de Catalunya és alhora, per a mí, una satisfacció, una obligació i un compromís. Crec que és un encert el tema pel lloc i el lloc pel tema. EXISTENCIA DE DESEQUILIBRIS Entrem, doncs, en matèria. Si hem de parlar de reequilibri, és perqué a Catalunya, -digue-m'ho ben clar- hi ha desequilibris. Fins i tot, ni que fossin mínims, n'hauriem de parlar. Els desequilibris són alteracions en el cos d'un país que cal vetllar perquè poden esdevenir crònics i greus; i alguns dels desequilibris de Catalunya van en camí de serho si no hi posem remei a temps. No es pot negar que patim desequilibris a Catalunya en la distribució de la població, en l'activitat productiva, cultural i del poder polític, a més dels desequilibris que afecten el propi cos social, com a societat, de classes socials diferents. Però avui només em referiré a alguns d'aquests desequilibris, — n o els podríem pas exhaurir t o t s — relacionats amb el territori i amb la distribució del poder polític. Començaré dient, que el que no s'ha de fer, davant dels desequilibris d'un País, és ignorar-los: això fóra encara pitjor que equivocar-ne el tractament. Doncs bé; jo crec que fins ara, en bona part, a Catalunya no hem acabat de reconèixer els desequilibris que hi ha. Els hem ignorat. L'exemple més recent d'aquesta ignorància, per a mí, han estat les Lleis d'Ordenació Territorial . �5. DESEQUILIBRI TERRITORIAL Començo per dir que l'Ordenació Territorial és una expressió que a mí no m'agrada, una expressió d'origen francès que pretén que el territori sigui ordenable com si fos la superfície d'aquesta taula en la qual podem posar un vas d'aigua, una cassette per gravar, els papers aquí i l'anunci allà... i no és així. El territori és una realitat viva, molt més viva que no pas aquesta taula i les coses que hi ha al seu damunt. Jo crec molt més en l'expressió Política Territorial, activitats sobre el territori, que no pas la pura ordenació. No es tracta purament de retornar les coses al seu equilibri natural preexistent o teòric: es tracta de tenir una política sobre el territori. I és per això —permeteu-me la immodèstia— que la Conselleria de la Generalitat que tracta d'aquests temes, no és diu Conselleria d'Ordenació Territorial; es diu Conselleria de Política Territorial. I dic amb immodèstia perquè recordo que, en el moment que Narcís Serra va ser nomenat Conseller de Política Territorial pel President Tarradellas, se'ns va preguntar a nosaltres, socialistes, quina responsabilitat podiem tenir en aquest Govern. I jo recordo que en el Comitè Executiu del Partit Socialista reunit, discutint sobre quina haviem d'acceptar, semblava evident que fos l'esquerra qui havia de dur la Cartera de Treball del Govern de la Generalitat. Quina altra? Aleshores se'ns va dir: potser l'Ordenació del Territori. Jo vaig dir: "No, no; hauria de ser Política Territorial. Els socialistes hem de dir, des del primer moment, que el que volem no és ordenar un territori com si fos un joc que es pogués ordenar sobre la taula, sinó reconèixer el territori com alguna cosa viva sobre la qual hi hem de fer polítiques actives". Tanco el parèntesis, i continuo. Sens dubte que una política territorial o una ordenació territorial racional i moderna feta amb la participació de tot el País, (i això significava tenir en compte els interessos generals del País) hauria estat una gran oportunitat per encarar-se amb alguns dels desequilibris que hi ha. �6. A favor del consens En tota democràcia unes lleis que constitueixen els fonaments del sistema; són lleis que tenen una funció instrumental molt important, són instruments que fan funcionar el sistema. Aquestes lleis bàsiques han de reunir una sèrie de requisits que les facin perdurables i que les facin neutrals, més enllà de la majoria política de cada moment. Lleis d'aquesta naturalesa són la Constitució i els Estatuts, -per descomptat- però també la Carta Municipal, en el cas de Barcelona, de grans ciutats; o Lleis sobre matèries, com la Llibertat Religiosa, el Règim Electoral o el Defensor del Poble. Temes que haurien de quedar i han de quedar més enllà dels canvis de majoria dins del Parlament i, per tant, dels canvis de Govern. Són lleis fonamentals del sistema que han de durar deu, quinze, vint anys... com més millor. En el pla de la legislació autonòmica, passa exactament el mateix: entre aquestes Lleis cal incloure aquelles que fan referència a l'Ordenació del Territori. Em sembla que ningú no pretendrà seriosament afirmar que l'Ordenació del Territori no és una qüestió esencial per al funcionament d'un País; i que les Lleis que la regulen constitueixen la més important de les iniciatives legislatives d'una Cambra parlamentària, sigui quin sigui l'àmbit: Local, Autonòmic o Estatal. El territori és la base de l'assentament de les activitats i el marc del desplagament de les realitzacions humanes. Per aquesta raó, l'ordenació político- administrativa del territori pot ser decisiva. Dintre de pocs dies farà un any ja, que el Parlament de Catalunya aprovà un paquet de Lleis, un conjunt de Lleis d'Ordenació del Territori que incomplia, crec jo, alguns dels requisits que, com deia, han de tenir aquesta mena de Lleis que van ser proposades, des del meu punt de vista d'esquena a la realitat del País i en solitari. Es va perdre l'ocasió per corregir desequilibris, i per instituir el marc on allotjar els canvis previsibles d'una societat dinàmica com és la nostra. �7. Catalunya és una societat urbana, urbanitzada, industrial i de serveis, complexa i plural. Això crec que no s'ha tingut en compte en la divisió territorial que calca un esquema de fa 60 anys, com si rés no hagués canviat, en aquest País. S'ha volgut tirar endavant una interpretació historicista (basada només en la història de Catalunya) tot ignorant, reiteradament, les apel·lacions a la realitat que venien de totes bandes. Hi ha qui vol veure en aquesta actitud la imposició d'un Partit, d'els interessos d'un Partit, però també, inclus, més greu que això: la imposició gairebé personal d'una concepció immovilista i essencialista de Catalunya (des del meu punt de vista) contrària al concepte de Política Territorial. Es podia haver trobat un consens sobre l'Ordenació Territorial. El volien, pràcticament tots els Partits, menys la cúpula del Partit que va imposar la seva Llei. Pensin que va haver-hi Consellers d'aquest mateix Govern que van haver d'abandonar la seva Conselleria perquè no estaven d'acord en com es diuen les coses, perquè les duien ells, en aquell moment i des de la cúpula del Partit i de la direcció del Govern de Catalunya es va considerar que aquelles persones no eren adients: la seva actitud no era adient a la marxa que es volia donar a aquelles Lleis i vostès saben que hi va haver canvis en la —justament— de la Conselleria de Política Territorial. Es podia haver trobat consens, sobre l'Ordenació Territorial. El volia pràcticament tothom. El volia pràcticament -crec jo- tota Catalunya. Respectar la Llei Valors com ara la fidelitat constitucional, la disciplina democràtica i el respecte a les Institucions, obliguen a l'acatament d'aquestes Lleis, que són Lleis investides de legitimitat democràtica. Però si són mancades de racionalitat i de legitimitat moral, no són unes Lleis bones, són Lleis que s'han d'acatar, però no són unes Lleis bones. �8. Com a resultat — i des del meu punt de vista— ara tenim el País desgavellat: amb una vella ordenació que amb bona part subsisteix i amb la nova ordenació que neix, basada sense convicció ni pel propi Govern de la Generalitat, crec jo, que hi destina 500 milions de pessetes, a repartir entre 38 Comarques, (facin la divisió) per a posar-la administrativament en marxa. No són molts diners per a cada Comarca. Caldrà aplicar molta imaginació i molts esforços per superar aquesta situació de desgavell per tal que el País funcioni i funcioni bé, malgrat tot. Catalunya: sistema de ciutats No s'ha aprofondit prou en el fet innegable que Catalunya és un sistema de ciutats, que l'ossada, l'esquelet de Catalunya és un conjunt de ciutats que la vertebren. I aquest és el concepte central de la meva exposició. Permetin-me que en tregui algunes conseqüències i faci alguns suggeriments: Portem deu anys d'autonomia. El setembre farà onze anys d'aquell 11 de setembre de la Llibertat, l'Amnistia i Estatut d'Autonomia. I dotze anys, encara més (uns ho recordaran) d'aquells primers de febrer (el 8 de febrer a Barcelona) que sota el crit de Llibertat, Amnistia i Estatut d'Autonomia ens vam enfrontar, encara, amb la policia. Dotze anys. Tots heu vist aquelles fotografies amb en Xirinachs, en Garcia Faria, en Reventós... rebent cops de la policia. Uns hi eren, altres no; però tots ho recordareu. Alguns exemples de desequilibris Doncs bé; han passat anys. Es va aconseguir l'Estatut, al cap d'un any i mig (ara en fa vuit i mig). Vostès creuen que en aquell moment, algú s'hagués cregut que vuit anys i mig després o onze, dotze anys després, no s'hauria ni encetat l'eix transversal de Catalunya? No s'hauria reiniciat la construcció del túnel de Vallvidrera que, dos anys enrera, en aquell moment l'any 76, s'havia parat i que uns anys després, l'any 83, tot just ser nomenat Alcalde jo mateix vaig signar-ne la cessió, juntament amb el President de la Generalitat després �9. d'haver sanejat aquella empresa (tan poc sanejada com era TABASA), sanejada per l'Ajuntament i la Diputació Provincial: les Institucions Locals que hi eren; un cop sanejada aquella empresa que havia de fer el túnel de Vallvidrera, dos terços de les accions van ser lliurades el gener de l'any 83, (fa cinc anys d'això!) a canvi de 2.500 milions, al President de la Generalitat, 2.500 milions actualitzables, que ara ja serien 3.000 ó 4.000. Aquests diners, per això no es van pagar, trinco trinco (i perdonin) sobre la taula, sinó que va ser una promesa d'obres, que la Generalitat havia de fer a canvi d'aquestes accions que es van donar i que corresponien al valor del forat, en definitiva que s'hi havia fet i les boques que s'havien d'obrir. Doncs, molt bé: han passat cinc anys i les obres no han començat —començaran aquest mes, tot just—. Vostès creuen que en aquell moment, l'any 78, l'any 79, l'any 77, algú podia pensar que avui, deu anys després, l'aigua de Tarragona, de Reus, de Vilanova, de Calafell encara no hauria arribat? Què volia dir per a nosaltres Llibertat, Amnistia, Estatut d'Autonomia? Volia dir el que deia. Però darrera d'això, què hi havia? Hi havia uns serveis, hi havia un Govern de Catalunya, que s'havia de realitzar i materialitzar. I l'aigua és també un servei i el Govern s'ha de preocupar de donar també aquest Servei. (Després diré fins a quin punt això té a veure amb els equilibris i desequilibris de Catalunya). Vostès creuen que fa deu anys, algú es podia pensar que deu anys més tard encara no s'hauria acabat, ni de bon tros, l'eix pirinenc? Està més avançat que l'Eix Transversal, al menys; però l'està fent l'Estat. Vostès creuen que fa deu anys algú es podia creure que l'única gran obra pública de Catalunya acabada: el túnel del Cadí hauria estat feta per la iniciativa privada i no pel Govern de Catalunya, per un parell d'homes, que s'hi van encaperrar, un dels quals a més, figura en la llarga llista d'homes o de persones que tenen el "veto" del màxim nivell de poder d'aquest País; i que aquesta obra no té els accessos acabats i per tant perd encara diners cada any? �10. Vostès creuen que algú podia imaginar que el dia d'avui, encara no s'hauria fet un nou Pla de Metros a Barcelona, que encara tenim l'antic? Si que s'han fet obres en el pla de Metro, algunes obres: les cues, que en diuen; arribar a Santa Coloma, un parell d'estacions, arribar a Cornellà, arribar una mica més enllà, a Hospitalet, arribar a Badalona. Però no hi ha un nou Pla de Metros. El Pla de Metros que estem fent, és aquell que ja estava fet i no l'any 76, sinó l'any 66, segurament. Pensin que a l'entorn d'aquest servei de Metro hi viuen de tres a quatre milions de persones, que hi viuen incòmodament. Pensin que anar de Sardanyola al barri de Gràcia, a Barcelona, és un calvari; que anar de Terrassa a Mongat és impossible, pràcticament, si un s'ho planteja com una cosa per fer regularment. L'avantatge de ser molts en una gran concentració urbana com és Barcelona és justament la interacció. Si no, viuriem tots ben lluny, ben tranquils i ben separats; però vivim junts i ens hem de suportar i hem de suportar la congestió, per la interacció que això permet: els intercanvis, la companyia, la solidaritat, el comerç, la cultura... que això genera. Però si junts i atapeïts no tenim sistemes d'interacció i d'intercomunicació, tenim el pitjor dels dos móns: vivim atapeïts però, en canvi, no tenim els avantatges d'estar els uns a prop dels altres. Algú creu que fa deu anys, es podia pensar que passats deu anys, avui, no s'hauria replantejat el sistema ferroviari català, amb un exprés regional que fos, al mateix temps, d'alta freqüència i velocitat? No se'n ha parlat del vuit català. Una gran definitòria dels nostres equilibris territorials i històrics; no se'n ha parlat, no se'n ha tornat a parlar; ni per la RENFE ni per ningú. A vegades he sentit dir al President de RENFE: "Estem disposats a cedir les "Cercanies" -que diuen ells- per una gestió diferent". Això, encara no s'ha encetat. I portem anys, així. El que va ser l'espina dorsal, la medul·la segurament, del creixement català des de 1848 ençà, de S. Vicenç de Calders a Massanet (Massanet-Massanes) amb centre a Barcelona, en la línia de la costa, en la línia de l'interior no s'ha tornat a tocar. No n'hem parlat més d'això. �11. Algú podria pensar que el Delta de l'Ebre, encara no tindria els canals recoberts, que tot just s'estan fent ara? I que per això Tarragona i Reus no tenen aigua, perquè van ser, digue-m'ho ben clar, els regants del Delta del Ebre que van dir: "Ni una gota d'aigua per Reus i Tarragona fins que no tinguem els canals recoberts, els nostres, per no tenir pèrdues". I és del guany que es pot treure del fet que no hi hagin pèrdues en aquests canals del Delta, que Tarragona i Reus tindran aigua, ben aviat, esperem, però no encara. Algú podria pensar que no hi hauria protecció forestal, a Catalunya que evités massiva dels nostres boscos, en els punts de les masses que viuen a les nostres ciutats i un sistema de la destrucció contacte entre la natura? 0 que no hi hauria -perquè no hi són, encara- uns sistemes racionals d'accés i d'aparcament a les platges? Que no hi són; que a l'estiu ens banyem, però per arribar a les platges no hi ha cap sistema racional i organitzat. Ara, ens hi encarem (jo ja sé que això és difícil, no pretenc que sigui fàcil; també he tingut les meves dificultats, com els Alcaldes de totes les ciutats les han tingudes per tirar endavant tots els seus projectes). Les coses no es fan cosint i cantant, són molt complexes. Però, és evident que hi ha altres coses que han passat al davant de l'Ordenació del Territori; i se'n ha parlat molt, d'aquestes coses, de caràcter més polític, com les televisions (hi han recursos molt importants que s'hi destinen) o la LOAPA, o temes històrics, centenaris, millenaris que tots hi dediquem temps, perquè pensem que són importants. Vull destacar, només, que aquests temes són importants, però que els altres també ho són. I Catalunya, en aquests darrers anys, no els ha encetat amb l'agilitat i amb les condicions que serien necessàries. Ara ens encarem amb una fase de rebrot econòmic, de represa econòmica. Tenim les obres dels Jocs Olímpics parades; a l'Estadi de Montjuïc no s'hi treballa: hi ha vaga. I els diré una cosa que encara és més greu: el dia que s'hi torni a treballar, perquè ha estat una vaga intermitent, dies que es treballa, dies que no, no hi seran tots els obrers. �12. Per què? Perquè se'n van a obres on hi ha més possibilitats de treball continuat (suposem a Cornellà, o altres indrets) i, per tant, quan l'obra es continua hi ha obrers que no hi tornen. Començaran a faltar paletes: comencen a faltar paletes — j o diria que afortunadament, des del punt de vista econòmic del P a í s — comencen a faltar totxos. Es poden reiniciar moviments demogràfics, no en l'amplada que van tenir en els anys 60 i 70, però es poden reiniciar aquests moviments. Jo em pregunto: "Ens hem preparat bé per aquest moment, amb tots els anys de crisi que hem tingut per preparar-nos?" Pensin que per encarar-se amb una nova fase de creixement, l'aigua de Tarragona és una condició indispensable, perquè és la condició per la no concentració de la industria en l'àrea metropolitana de Barcelona. Una vegada m'ho deien els responsables de la Societat d'Aigües de Barcelona: "Barcelona i l'Area Metropolitana no creixeran més, amb una sola condició: que a Tarragona no hi hagi aigua". Si en el camp de Tarragona hi ha aigua, el creixement industrial que allà es pot permetre (i que avui resta obstaculitzat per aquesta mancança) serà suficient perquè no hi hagi més acumulació d'industries a l'Area Metropolitana de Barcelona. Ho hem preparat bé això? Els Cinturons i el Metro de Barcelona són la condició per a una bona absorció de la sotregada econòmica que pot venir i l'augment del parc d'automòbils. Pensin que en la província de Barcelona, l'any passat (i tothom s'hi pot haver fixat) les matrícules de gener a desembre, van passar de la IB a la IT, ara deuen anar fins i tot més enllà, jo no ho segueixo això. Però ho vaig fer mirar: cada lletra són 10.000 cotxes (9.999; tot el que cap en quatre xifres); de la IB a la IT són 20 lletres, és a dir, 200.000 cotxes; estem d'acord? Suposem que d'aquests 200.000 n'hi hagi al mateix temps, 50.000 que s'hagin tret del mercat (cosa que no crec que se'n hagi tret tants) quedarien 150.000. Multipliquin per quatre metres, que és el que desplaça un cotxe, comptant la seva llargària més el que necessita davant i darrera per no topar constantment amb 1'altre; ens en anem a molts quilòmetres: ens en anem a 60 quilòmetres de cua. Cotxes matriculats en un any. �13. Jo pregunto: "S'han fet 60 quilòmetres de noves vies a Barcelona, a la província de Barcelona, en el que és trafic urbà, en el de cada dia, d'anar a la feina? No; no s'han fet. Tot just ara es comencen a fer els Cinturons. I ho dic perquè això és símptoma que hi ha creixement econòmic i el creixement econòmic és bo. El creixement econòmic demana, per fer els seus efectes, un territori que estigui preparat a rebre la sotregada de l'increment d'activitat que hi ha sobre aquest territori. Ens hem preparat per això? Tercer punt: Els Eixos Transversals són la condició perquè les activitats econòmiques no es concentrin en la costa. Catalunya s'ha anat concentrant al llarg de la costa: Les activitats, la demografia, la indústria, la cultura els equipaments... La solució d'aquest desequilibri té un nom, que són els Eixos Transversals, és a dir, aquests camins que condueixen des de l'eix fonamental de la costa-el carrer Major, com he dit a vegades—, cap a l'interior, cap allà on hi ha, justament, necessitat i possibilitat d'absorbir noves activitats. Aquests són, potser: aigua de Tarragona, Cinturons i Metro de Barcelona, i Eixos Transversals, els tres grans elements, que han de fer front als tres grans desequilibris territorials de Catalunya que ara anunciaré i que són: ELS TRES GRANS DESEQUILIBRIS TERRITORIALS DE CATALUNYA. Primer. L'excessiva atracció de Barcelona — i ho dic jo, que en sóc l'Alcalde, perquè no vull que m'ho diguin els altres, que els altres m'ho diuen amb un to que no és el que hauria de ser, perquè sembla com si Barcelona tingués la culpa—. A vegades em diuen: "Lleida és la compensació de Barcelona, ha de ser la compensació de Barcelona". Atenció com es diu, perquè tots som catalans i tots tenim interès que Catalunya vagi endavant, cada ú jugant el seu paper i Lleida no està contra Barcelona, ja els ho dic jo; que en el fons del seu cor, cap català està contra cap altra part de Catalunya. �14. De manera que, diguem-ho fredament, diguem-ho científicament i amb respecte per a tothom: un dels grans desequilibris de Catalunya és l'excessiva absorció, l'atracció de Barcelona (i deixin que ho digui jo i dit així, d'aquesta forma). Segon. La congestió interior de la pròpia àrea metropolitana de Barcelona, que necessita recursos — i tothom ho ha d'entendre, això— perquè si no, no funcionarà bé, ni per ella ni per fora. Ni Catalunya funcionarà bé si l'àrea metropolitana de Barcelona que és el seu centre vital està massa congestionat. I, tercer. El carrer Major, en definitiva la costa, l'autopista de la costa sense carrers laterals. Aquests són els tres grans problemes de l'ordenació del territori de Catalunya. Més important això que les comarques. Jo no dic que les Comarques no siguin importants, dic: "Es més important això pel bon funcionament de Catalunya que les pròpies Comarques". Aquests tres i la limitació dels recursos naturals: aigua, espai lliure, que vol dir espai de respiració però també corredors de comunicació. A Catalunya les grans comunicacions van a travers de congostos (i prou que ho sabeu els habitants de Manresa i prou que ho saben els de Barcelona que venen a Manresa). Heu vist el congost de Moneada algun matí, a les 8 del matí? Heu vist el congost de Martorell algun matí, a les 8 del matí? que tot i que s'hi ha fet el Cinturó del litoral nou que absorveix molt, absorveix molt però malament, tan malament que hi ha una cua que per sortir cap el Cinturó litoral s'allargassa cap a Molins de Rei, cap a Martorell, de cotxes que no hi poden entrar per falta d'un carril. I la B-30, igual. I el congost del Llobregat, per Monistrol, és igual. �15. Catalunya és un País dens, atapeït; és així, i li hem de trobar sortides, i li hem de trobar solucions. Per tant, aquests són altres desequilibris del nostre País: l'absència d'aigua, d'espai lliure, de corredors de comunicació i de masses forestals protegides. Encara no s'ha aprofitat en aquests anys l'existència de dos punts neuràlgics de Catalunya ben comunicats com són Martorell (Martorell-Castellbisbal) i Montmeló (MontmelóGranollers). Per què parlo d'aquest dos punts? Perquè són els dos punts, jo crec, que el terreny industrial o comercial te més valor de tot Catalunya i jo diria de tot Espanya. Són els punts on tot el tràfic pot decidir-se entre l'entrada a Barcelona o seguir avall cap a Tarragona, o cap a Lleida o cap a Madrid. En aquests dos punts, en aquestes dues i gregues en aquest centre de la i grega que es Martorell (i que és Montmeló) hi haurien d'haver tingut els dos grans centres de ruptura de càrrega: és aquí on els grans camions s'han de convertir en petits camions; és aquí on els trens han de descarregar i decidir si el que entra, entra dins la ciutat o segueix autopista avall cap a València o cap a Madrid. Son aquests els punts de gran servei on d'haver fet una zona de ruptura de càrregues —com els tècnics del transport (ruptura de càrregues muntar i desmuntar, desmuntar del camion gran per petit o, en el tren gran, els "containers" per camió de distribució. s'hauria en diuen vol dir posar al anar al On es fa aquesta ruptura de càrregues, aquesta tasca avui? Al Poble Nou, a dintre del Poble Nou; amb quines despeses? Infinites: de tràfic, de gasolina, de congestió... generades pel fet que en el punt on hi hauria de ser no hi és aquest equipament tan necessari per Catalunya. Aquests són els punts de desequilibri de Catalunya i aquestes inversions que s'han de fer son les inversions que els han de solucionar. �16. Voldríem una Catalunya, tots (em penso que tots) atapeïda, perquè ho és d'atapeïda; i rebregada quasi diria (perquè ho és de rebregada: muntanyosa no és pas un país franc i pla); però amorosida per la ma de l'home, tractada com un espai europeu altament urbanitzat, però ordenat, net, fluït jererquizat i ben indicat. Voldríem aquesta Catalunya. Es pot dir que s'ha fet molt. I a fe que sí que es cert. Sí perquè, malgrat tot, allà on les institucions s'han entés per col·laborar ben sovint a instàncies dels poders locals (i és lògic perquè són els poders local els que trasvassen la inquietud de la gent cap amunt perquè les coses es facin), allà on hi ha hagut aquesta col·laboració, les coses han anat bé. I a Manresa, en aquest sentit moltes coses han anat molt bé. Jo he visitat Manresa fa uns anys i l'he tornat a visitar fa poc i se que la fira i el nou mercat i el centre cívic de Selves i Carner, penso que es diu, el de serveis personals, són coses que honoren la ciutat i que demostren que allò que semblava impossible no ho és si uns'hi posa a treballar i tantes altres coses que s'han fet. Sé que se'n ha fet de coses, però se'n ha de fer més encara. Se n'ha de fer moltes més perquè Catalunya sigui un país, a més d'estimat, equilibrat. Tenim (i aquesta és la tesi central) un sistema de ciutats que ho permet. Altres països no ho tenen això. Res no integra tant una part en un conjunt com participar en la responsabilitat d'una funció. Hi ha països (i no és extrany que precisament siguin els països federals) en què es poden trobar asignades funcions generals i també descentralizades parts del poder institucional en i ciutats mitjanes i petites. S'ha de donar joc a totes les ciutats. El fet que qualsevol ciutadà de Catalunya hagués de dirigir-se algun cop necessàriament a Manresa, a Balaguer, a Olot, o a Reus, per exemple, fora molt coasionador. Altres paisos això ho tenen. �17. De la mateixa manera que jo em faig fort que Barcelona ha de ser capital espanyola també per fer forta Catalunya, capital espanyola de moltes coses que Barcelona són mes potents que a la resta d'Espanya o que a Madrid mateix: l'òpera l'esport la robòtica la moda, suposem. Barcelona es capital de tot això, no només a tall català a tall espanyol. I això, que vol dir? que han de venir a aquí per "Alimentaria", que han de venir a Barcelona perquè és aquí on hi ha la capitalitat espanyola, inclus d'una part d'Europa, en aquests sectors. De la mateixa manera jo diria, a Catalunya, Manresa, Olot, Balaguer, Reus... haurien de ser capitals de coses que ens obliguessin a nosaltres a anar-hi. Això es un país descentralitzat i Catalunya ho pot tenir gràcies a una cosa: té una xarxa de ciutats ben construïda, que pot funcionar bé. S'ha de donar joc a totes les ciutats, jo crec que això crearia una consciència profunda d'un tot orgànic, no metafísic, no historicista, no abstracte, sinó concret, real i tocable amb les mans. Una veritable consciència de país, la veritable consciència de país no es fa entorn de les paraules, que també hi són també ajuden, hi han de ser; es fa entorn de les experiències viscudes. Les experiències viscudes s'han de basar en un sopor t, sense el qual són impossibles. Aquest suport és el territori. Son les persones que es mouen en aquest territori . Però deixin-me parlar, encara, d'un altre desequilibri de conseqüències força negatives que es fa encara més feixut per la seva gratuïtat, perquè és innecessari, perquè s'hagués pogut evitar. Es tracta del centralisme en el sentit de concentració institucional del poder. En l'esquema de 38 Comarques hi ha dos polaritats: un centre i 38 parcs. No hi han mediacions: Es 1 ó 38. No hi han mediacions no hi han poders intermitjos. En molts casos es tracta de 38 contrapoders, on el President de la comarca ha estat elegit, justament, el candidat derrotat de les eleccions en la capital de la Comarca. Això ha succeït a moltes Comarques. �18. Per tant, això pinta com que no és un sistema de vertebrar, sinó que és un sistema de contraposar. I és un sistema, en definitiva, per donar més poder al centre. Perquè la línia, el cordó umbilical que lligarà totes aquestes Comarques no serà precisament la línia de funcionament del territori, amb un centre i centres de diferents nivells fins els centres comarcals, sinó que serà més aviat l'existència en el centre i en cada Comarca d'una identitat política partidaria. I això el que farà serà centralitzar més. Deixar més en mans del centre, tocant tecles i botons, el que pugui passar a l'Alt Empordà o en el Pallars Lluçà o a Ribera d'Ebre. Quan fou restablerta la Generalitat i vam iniciar la reconstrucció de l'autogovern teniem una oportunitat d'or. Podiem evitar els errors del passat i els vicis del present. El coneixement de la història i de la realitat ens servien per això. En canvi, hem assistit a una excessiva concentració del poder, a una macrocefàlia, no demogràfica, perquè ja els he dit que Barcelona no està creixent, i si tot va bé no creixerà més, sinó macrocefàlia institucional, gairebé incomprensible. No s'ha donat cap joc a les altres administracions. Em refereixo òbviament a l'administració local de tan rica tradició a Catalunya de tan rica tradició que l'Estatut la reconeix, i la reconeix com administració de la Generalitat de Catalunya, i això no passa sempre. En l'Estatut de Catalunya, l'administració local és Generalitat, dient que la Generalitat de Catalunya s'estructura en municipis i comarques. Són administració de la Generalitat. Si van al Canadà, que és un país que he visitat recentment, i que és el país més federalitzat que jo conec, el Parlament de la Província (Províncies en diuen ells, del que nosaltres en diem Comunitats Autònomes o Nacionalitats i Regions) ells en diuen Províncies, tant se val, el Parlament d'Ontario té més de cent anys d'existència. Déu-n'hi dó, doncs, de tradició federal. El Parlament d'Ontario és tan fort que Ontario pot decidir que encara que hi ha la sentència del Tribunal Suprem canadenc que ha abolit totes les lleis que posaven trabes a 1'abort, suposem, doncs Ontario pot decidir que en les clíniques publiques hi haurà tractament d'abort i British Columbia, que és una altra província, pot decidir el contrari. �19. Mirin si hi ha llibertat en un país federal, si hi ha diferències contra aquells que es pensen que federalisme vol dir uniformitat. Hi ha Províncies del Canadà que estan a favor del tractat del lliure comerç amb els EE.UU. i unes altres, com ara Ontario mateix, que estan en contra, perquè tenen por que les empreses del EE.UU. marxin cap els EE.UU. el dia que hi hagi lliure comerç. Mirin si n'hi ha de llibertat. Doncs bé, en la Constitució del Canadà, no se'n parla dels Municipis. En la Constitució. Es parla del Canadà i es parla de les Províncies i els Municipis són creació de les províncies. Però aquest no és el nostre cas, aquesta no és la nostra tradició, la tradició política catalana és una altra. Es la del Consell de Cent, és la del municipalisme. I l'Estatut ho reconeix, això, però en l'hora de la veritat en el moment de reconstruir la Catalunya democràtica i autònoma, sembla que això s'hagi oblidat. I s'ha fet una Catalunya autonòmica concentrada amb una institució que és la Generalitat, oblidant que les altres administracions també són Generalitat, i això ho diu l'Estatut que reitera i diu: "l'Administració de la Generalitat serà desconcentrada i descentralitzada". Per aquells que les subtilitats jurídiques us espantin, no és exactament el mateix: Desconcentrada vol dir que la pròpia administració de la Generalitat central també tindrà una presència en les Comarques o en les regions. Es desconcentrarà ella mateixa. Descentralitzada què vol dir? Que hi haurà unes altres administracions en les quals es podrà delegar una part del poder de la Generalitat. Doncs bé, no s'ha donat, tot i la rica tradició de poders locals de Catalunya, tot i el Consell de Cent, que és tota una institució històrica, sense gairebé parangó en la resta d'Europa, (pensem en tot cas en les ciutats del nord d'Alemania, del nord d'Italia, que van ser molt fortes i que van ser poders locals molt potents). Però aquí és evident que hi ha hagut una tradició de poder local potentíssima i tot i amb això, s'ha volgut oblidar. Els Ajuntaments van quedar postergats — i ara parlo a nivell d'Espanya— en l'etapa de construcció de l'estat de les Autonomies. Jo ho admeto això, i a més ho entenc. �20. Les grans qüestions, si un pensa en 1 ' època de la República i en la historia d'Espanya en definitiva, inclus més enllà, en les Corts de Càdis i el que tenien per endavant per fer era evident que hi havia una sèrie de qüestions: Església i Estat, representació internacional, dignitat del país davant dels altres, reforma militar, estat de les autonomies, la qüestió nacional. Segurament aquestes eran les tres, quatre grans qüestions del país, en les quals hi hauríem d'afegir com derivades d'aquestes els temes com el terrorisme. I temes de gran preocupació econòmica: l'atur. Doncs molt bé, estiguem d'acord que en una primera fase l'Estat de les Autonomies no es preocupés més de les Autonomies, precisament, i no tant, potser dels Ajuntaments. Potser és inevitable, això. Jo crec que no ho era d'inevitable, però admetem que era difícil. Jo crec que, en tot cas, l'esforç aclaparador d'atenció política de les autonomies que s'havia de fer, explica si més no, la marginació inicial del tema dels Ajuntaments. Però ara ja no; perquè hi ha 17 Autonomies, hi ha 17 Parlaments, hi ha 17 paquets de transferències que s'han fet. Queden serrells. Molt bé, ho llegim cada dia al diari que discuteixen els serrells i els serrells a vegades agafen tan protagonisme com la pròpia roba, els "flecos" tant com el vestit, sembla en els diaris, però només són serrells. Es a dir l'Estat de les Autonomies està construït: hi ha 17 Presidents, 17 Parlaments, 17 Governs, 17 pressupostos que han de durar cinc anys perquè s'ha fet una revisió del sistema financer i ningú no pot piular sobre aquest tema; per detalls, però no per allò essencial. Per tant, no tindria sentit que ara no s'ataqués, no es resolgués el tema de la dotació dels Ajuntaments. I el tema de la dotació dels Ajuntaments no és només un tema del pressupost de l'Estat, també és un tema dels pressupostos Autonòmics. Jo crec que el que resulta poc explicable és que en el cas de l'Estat, però també en el cas de la Generalitat, s'hagi marginat l'Administració local en l'ordenació del territori. �21. No només els Ajuntaments, també les entitats supramunicipals fins arribar al cas de la Institució Metropolitana, ja ho saben vostès, la Institució Metropolitana de Barcelona, a la pura extinció. I que consti que quan dic això no defenso una trona, un lloc de poder com s'ha volgut dir; jo defenso l'existència d'administracions que responen a problemes reals i que donen solucions. Si d'això en volen dir contrapoder o una trona de poder, que ho diguin. La prova que jo no estic defensant cap trona, és que en la reorganització — s i així se'n pot d i r — del tema metropolità en la creació de dues Entitats, una d'aigües i una de transport, una Mancomunitat i tres Comarques, com a mínim tres, que no conto el Maresme ja que hi han dos Municipis de la Corporació Metropolitana que són Mongat i Tiana que són del Maresme, n'hauríem de comptar quatre, jo he renunciat a la presidència del Transport, de l'Entitat del Transport que presideix la Mercè Sala. He renunciat a la presidència de l'Entitat de les Aigües, que presideix en Carles Ferrer, Alcalde de Ripollet i ahir vaig renunciar a la presidència de la Comarca del Barcelonès, que presideix en Joan Blanch. I m'he quedat absolutament tranquil. Penso que és molt millor que sigui així. La dificultat està en conjovinar tot això, en donarhi un valor de síntesi, en el qual sí que crec que tinc l'obligació de jugar-hi un paper. Per tant, quan jo dic que s'ha marginat i que s'ha menystingut inclus que s'ha anat fins a l'extinció, que no es pensi ningú que estic defensant una determinada Institució perquè m'agradava aquella Institució, perquè pensés que donava un determinat poder. No és així. Abans les Comarques eren subdivisions de la Generalitat. Ara són entitats locals. Hi ha qui pensa o es podia pensar que el camí que s'havia de seguir era diferent, la descentralització del poder i les funcions de l'Estat de la Generalitat, en primer lloc, l'estat de les Autonomies i en segon lloc continuant cap avall, la descentralització del poder de la Generalitat cap avall a les Regions i cap a les Comarques. I no és això el que s'ha produït. �22. Ja saben vostès que són molts els que seguim pensant que Catalunya, per estar ben estructurada, necessita una divisió en regions o en vegueries, com deien abans. I que les vegueries o les subdivisions, (m'és igual el nom), les subdivisions, la desconcentració del poder de la Generalitat ha de tenir, com a mínim, les quatre províncies actuals, més la província interior. En el moment en què es reconeix la Regió Metropolitana com el que és, Regió Metropolitana, neix la Regió interior. No ho dic perquè estic a Manresa, ho he dit aquí, ho he dit a Vic, ho he dit a Barcelona, ho he dit a tothom. Es en aquest moment quan pren, justament sentit, la reivindicació de Manresa de ser cap de Regió. Mireu, les coses no succeeixen en el buit. A Espanya hi han 17 Autonomies, ja ho he dit, i aquestes 17 Autonomies també estan fent el seu procés d'ordenació del terrritori. Hi ha una Autonomia que no em costa res de citar i que a més està presidida per un President d'Aliança Popular, Aznar, i és l'Autonomia de Castella-Lleó. Aquesta Autonomia, digue-m'ho tot, aquest senyor està aplicant una llei que va ser aprobada en una etapa anterior, en la qual hi havia una majoria que no era seva, una majoria d'esquerres i de progrés. Però aquest senyor està aplicant aquella llei. I que ha fet? ha creat una comissió mixta de transferències de la Comunitat Autònoma als Ajuntaments. I tots els temes de joventut, de serveis socials, de guarderies i d'esports estan essent transferits des de la Comunitat Autònoma als Ajuntaments, perquè aquests senyors s'han adonat (a Castella! el model castellà, fiquin-s'ho al cap això, perquè en sentirem a parlar d'aquest tema), s'han adonat que tots aquests serveis personals qui els ha de fer és el poder que està més aprop de la gent, de les persones, que per això es diuen serveis personals: joventut, serveis socials, guarderies, esports. Ara mateix estem davant d'una Llei d'esports del Parlament de Catalunya que arribarà aviat. Ja veurem què dirà. Jo els aposto que no serà una Llei basada amb el consens amb els Ajuntaments, que no serà una Llei de transferència als Ajuntaments dels equipaments i de les activitats i dels diners, evidentment, amb els quals s'han de finançar aquestes competències. �23. Això no s'ha fet aquí. Els castellans ens donaran lliçons. I estic parlant de castellans que no són de la meva corda ideològica. S'hauria d'haver cercat un equilibri entre la planificació i l'eficàcia, la coordinació i l'ejecució, la representació i la participació. Això equival a un equilibri entre Institucions. I precisament l'equilibri entre Institucions havia estat una constant històrica del tarannà del país. Llegiu en Vicens Vives i la seva explicació del què és Catalunya. Llegiu Notícia de Catalunya, llegiu en Ferrater Mora. La forma de ser, la manera de ser de Catalunya. Tots insisteixen en el fet de l'equilibri, justament, de la capacitat de pacte que té aquest país. Doncs bé, sortim d'un període històric, acabem un període històric en què la negació del pacte s'ha convertit en el motor fundamental de la política del país. Aquest és el desequilibri. Hem de corretgir aquest desequilibri per la via que he dit, de l'entesa entre Institucions. L'EQUILIBRI Jo aniré de candidat al Parlament de Catalunya, i ho he dit ben clar. Jo no vaig al Parlament de Catalunya per fer cap guerra institucional, sinó ben al contrari. Perquè penso que el Parlament és el lloc on ha d'haver-hi el debat i allò que s'hagi de debatre que sigui al Parlament, que no tingui d'anar jo a Manresa -i moltes gràcies d'haver-me convidat- però que no tingui jo d'anar a explicar a Manresa quines són les meves concepcions de la política Catalana que pugui semblar adversatiu o contrari, amb unes altres Institucions, sinó que hi hagi un lloc, que és el lloc natural, que és el Parlament de Catalunya on jo pugui explicar quines són les meves concepcions diferents de com s'hauria d'organitzar Catalunya. I que un cop obtingut el debat allà, les relacions entre Institucions, fora del Parlament, és on s'han de realitzar, tinguin tot el respecte i tot el caràcter de col·laboració que jo crec que haurien de tenir. Aquest és l'equilibri que hem de recuperar, el del debat, per una banda, i la col·laboració per una altra. �24. Hem d'anar, i vaig acabant, cap una descentralització autèntica de Catalunya, cap una corresponsabilitzacio de cada part en el tot. Aquesta és una idea fonamental. A principis de segle, un gran poeta català va fer un article, no era una poesia, era un article, sobre l'Empordà, i deia, parlant d'Europa, precisament, en aquell moment es parlava d'Europa, també, i què s'havia de fer per entrar a Europa, per ser com els europeus; i deia aquest escriptor, als empurdanesos, els deia: si hem de ser europeus, primer de tot hem de ser catalans. Els alemanys, per ser europeus, no es passen el dia dient que són europeus, es passen el dia dient que són alemanys i aleshores resulta que són europeus. I els francesos, exactament igual. I ell anava molt més enllà i els deia, que amb l'Empordà i Catalunya passa el mateix. "Si vosaltres voleu ser catalans — e l s deia— digueu que sou empordanesos, que ja n'hi ha prou". I afegia: "arribarà un dia en què per vosaltres dir-se empordanesos serà el més important". Perquè si Catalunya, si l'Empordà un dia es quedés sol, si de Catalunya només quedés l'Empordà, si del tot només quedés la part, Catalunya tornaria a ser. Però si Catalunya perdés l'Empordà, o Manresa, pel cas, o Barcelona, deixeria de ser Catalunya. Enteneu el que vull dir? En cada part hi ha l'engruna del tot. En cada ciutat hi ha el tot Catalunya, d'alguna forma, a Manresa, a l'Empordà i a Barcelona. Que vull dir amb això? Vull dir que Catalunya des del seu Govern ha de ser prou generosa per reconèixer'ns a cada un, que som part de Catalunya, que a vegades la podem representar en la seva totalitat. Manresa, l'Empordà i Barcelona. Tots hi cabem. A vegades es diu que hi ha una tensió entre Barcelona i Catalunya. Mireu, presentat així com a problema soterrat, a vegades gairebé inconfesable, és un plantejament una mica malèvol. Jo us vull dir que ha d'haver-hi una tensió, sí, entre el País i la Capital, entre el tot i la part, entre el País i les seves Ciutats, una tensió sana, que això, inclus, pot ser positiu, fins i tot molt positiu. Significa que hi ha País, significa que hi ha Ciutat, que hi ha Capitals. �25. El 1714, el país ens va fallar i la ciutat ens va defensar. Qui va defensar a qui? Quina bandera tenia el que defensava Barcelona contra les tropes de Felip V? La bandera de Santa Eulàlia? Quina és la bandera de Santa Eulàlia. Es la bandera de Barcelona. Qui la defensava? Rafael de Casanovas. Què era Rafael de Casanovas? Conseller el Cap. De què? Del Consell de Cent, que era el Govern d'una Barcelona, el que ara en diem l'Area Metropolitana perquè era el mateix àmbit territorial. Què vol dir això? Que sort en va tenir Catalunya de tenir Ciutats. Unes vegades ha estat Barcelona, altres vegades ha estat Manresa. Quan les bases de Manresa, va ser Manresa. Sort en va tenir Catalunya de tenir Manresa en aquell moment. I sort en va tenir en 1714 de tenir Barcelona. Això és el que vull dir. Aquesta tensió és sana, és bona per al país, és inclus enriquidora. Personalment crec que d'aquesta tensió equilibrada, encara ens en falta. La resta de Catalunya hauria de saber competir més, a vegades, amb les seves Ciutats, com Barcelona, sense complexes. I Barcelona hauria d'exigir més a Catalunya, sense manies, perquè tot plegat ajudarà al reequilibri de Catalunya, que és 1'objectiu que ens hem de proposar. Es 1'objectiu per un consens català. Per un consens nacional. Moltes gràcies. � https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1144/19880310d_00273.pdf 0e6993e2eb56ad3e6a53f38bc1d3fb53 PDF Text Text a-5 ^+I I Ajuntament de Barcelona Alcaldía Gabinete de Comunicación Pza. S. Jaime s/n. 08002 Barcelona Tel. 301 07 07 Télex 54519 Laye Conferència de l'Excm. Sr. Alcalde de Barcelona, Pasqual Maragall, a la Casa de Cultura de "La Caixa ", a Manresa, sobre "Reequilibri solidari de Catalunya ". Manresa, 10 de març de 1988 �1,11 Ajuntamentde Barcelona Gabinet de Comunicació r C~ Ref.: SENYORES I SENYORS: VULL GRAIR A FALCA CULTURAL, A AQUEST CONJUNT D'ENTITATS DINAMIQUES I PREOCUPADES PER LA CULTURA, LA SEVA CORDIAL INVITACI6. 1S MOLT (LOABLE ;QUE LES ENTITATS CULTURALS VULGUIN CONiSIXER L'OPINI6 DELS POLÍTICS. MANRESA 11.5___Jr 7„ VELLACIUTAT. UN D'AQUELLS EXEMPLES QUE LLUÍS RACIODIERO CITA. DE CIUTATS BRESSOL DE LA CULTURA MEDITERRANIA. JA ER), CILITAT_I TENIA INSTITUÏT EL SEU RiIGIM MUNICIPAL QUAN TOT JUST EREN LLOGARETS PERDUTS ALGUNES DE LES ACTUALS CAPITALS EUROPEES. LA T.,ADICI6 INDUSTRIAL I LA IMPORTANCIA COMERCIAL DE MANRESA, SOSTINGUDES AMB FORÇA FINS AVUI DIA, TENEN EL SEU ORíGEN EN L'ALBADA. MEDIEVAL. LES NOSTRES QUE TROBEM EN EL PATRIMONI �Ajuntament 1IWde Barcelona Gabinet de Comunicació ARQUITECTCSNIC DE MANRESA: (ROMANIC, G6TIC I MODERNISME I SN EL TESTIMONI DE L'ESPLENDOR PASSAT PER C) TAMBÉ L'EVIDéNCIA DE LA SINTONIA DE LA CIUTAT AMB ELS GRANS MOMENTS DE CATALUnY.A... MANRESA NO N'HA TINGUT PROU AME SER CIUTAT IMPORTANT. EN DIVERSES OCASIONS, EN MOMENTS CRUCIALS DE LA NOSTRA HISTCSPIA, HA DUT LA INICIATIVA EN NOM DEL PAÍS. HA FET DCAPITAL DE CATALUNYA. TOT AIXCS HO DIC NO SOLAMENT PER FER L'ELOGI DE LA CIUTAT SINC; COM XEMPLE D'UNA ALTRA CENTRALITAT DE CATNLUNYA. _ .„.. PER AIX¿ PARLAR A MANRESA DEL REEQUILIBRI DE CATALUNYA ÉS, ALHORA, UNA SATISFACCICS PER L'ENCERT DEL LLOC I UN COMPROMIS PER L'EXIGéNOIA DEGUDA AL LLOC. ------- ' TREM DONCS EN MATéRIA SI HEM DE PARLAR DE REEONILIBRI ES PEROUé A �de Barcelona Gabinet de Comunicació Ajuntament ''NIF CATALUNYA III HA DESEQUILIBRIS. FINS I TOT NI QUE FOSSIN MíNIMS, N'HAURÍEM DE PARLAR. ELS DESEQUILIBRI S S6N ALTERACIONS EN EL COS D'UN PAíS QUE CAL VETLLAR DE PROP PERQUè PODEN ESDEVENIR CRàNIÇUES I GREUS. I ALGUNS DELS DESQUILIBRIS DE CATALUNYAIESTAN EN CAM1 DE SER -HO, SI NO HI POSEN REMEI A TEMPS. NO ES POT NEGAR QUE PATIM DESEOUILIBRI S EN LA DISTRIBUCI6 DE LA POBLACIo, DE L'ACTIVITAT PRODUCTIVA, DI', LA CULTURA I DEL PODER ER POLÍTIC, A NI ES DELS DESEQUILIBRIS QUE AFECTEN EL PROPI COS SOCIAL. AVUI NOMÉS EM REFERIRÉ A .ALGUN D' AQUESTS DESEQUILIBRIS DE LA, DISTRIBUCI6 RELACIONATS AMB EL TERRITORI I EL PODER POLÍTIC. OMENÇARE DIENT QUE EL QUE NO S'HA DE FER ) DAVANT ----- _ - DELS DESEQUILIBRIS ÉS IGNORAR-LOS. FS ENCARA PITJOR QUE �-5 - Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: EQ UIVOCAR-NE EL TRACTAMENT DONC S B, A IXeS És EL QUE S I TIA FET F I NS ARA AME EI.S DESEQUILIBRES D 'AQUEST PAÍS: IGNORAR-LOS. L EXEMPLE MÉS PECENT DEL MENYSPREU PER UNA REALITAT QUE /s'HA VOLGUT IGNORAR, HAN ESTAT LES LLEIS D ORDENACI6 TERRITORIAL. SENS DUBTE QUE UNA ORDENACI6 TERRITORIAL RACIONAL, MODERNA, FETA AMB LA P ARTICIPACI6 DE TOT EL PAÍS -I AIX5 SIGNIFICAVA TENIR EN COMPTE ELS INTERESSOS GENERALS DEL PAÍS-, HAURIA ESTAT UNA GRAN OPORTUNITAT PER ENCARAR-SE AME ALGUNS DESEQUILIBRIS. EN TOTA DEMOCRACIA H l HA UNES CONSTITUEIXEN ELS FONAMENTS DEL SISTEMA. TENEN UNA FUNC I6 I NSTR LLEIS QUE S6N LLEIS QUE ; ÉS A DIR, SóN INSTRUMENTS QUE FAN FUNCIONAR FE SISTEMA. AQUESTES LLEIS HAN DE REUNIR UNA SERIE DE �—E; Ajuntament W de Barcelona Ref.: Gabinet de Comunicació LES FACIN PERDURABLES REQ UI S ITS QUE MENTRE LES C LRCUMSTANC IE S NO ACONSILLIN CANVI AR—LES —NO UI HA LLEI S ETERNES — , 1 QUE LES FAC IN NEUTRALS PERQU SERVEI XIN PER A QUALSEVOL ALTERNATIVA DEMOCRA.TICA. LLEI S D AO [TES TA NATURALESA S6N LA CONSTITUC I6 I PER SDPOSAT , ELS ESTATUTS , PERO TAMBÉ UNA CARTA MUNICIPAL, I L LE1 S S OBRE MATè' RIES CON LA LLIBERTAT RELIGIOSA, EL 12¿- G IM ELECTORAL O EL DEFENSOR DEL POBLE. EN EL PLA DE LA LEG ISLACI6 A UTONC)M I CA PASSA EXACTAMENT IGUAL ENTRE AQUESTES LLEIS CAL INCLOURE — HI LES RELATIVES A L 'ORDEIW‘CI6 TERRITORIAL. EM SEMPLA QUE N INGII NO PRETENDR1 SERI OSAMENT QUE L ORD ENAC 16 DEL TER R ITORI NO ES UNA Ot j ESTI6 ES SENCIAL PER AL FUNCIONAMENT D ' UN P S , 1 QUE LES LLEI S QUE LA REGULI N CON ST rruEI XEN LA MIS IMPORTANT DE LES \ �- de Barcelona Ajuntament Ref.: Gabinet de Comunicació Q UI N SIGUI INI C I AT IVES LEGI SLAT IV ES D UNA C.AMBRA , SIGUI L'1M:B IT : LOCAL, AUTO /i5.11 C O ESTATAL. L TERRITORI ns LA BASE DE L'ASSENTAMENT DE LES ACTIVITATS EL MARC DEL DESPLEGAMENT DE LES PER AQUESTA RA6 L'ORDENACI6 9*. STRAT IVA DEL TER RITO RI ES TANr~tArAtn P OL ICO-ADMINI 1T REALITZACIONS HUMANES. DI NTRE DE POC S DI ES FAR1 UN ANY O UE EL P ARLAMENT DE CATALUNYA APROVI UN P AOUET DE LL EI S D ORDENAC I5 TERRITORI AL QUE INCOMPLIA ALGUNS DELS REOUI SITS QUE, COM DEIA, HAN DE TENIR AQUESTA MENA DE L LEI S VAN SER PROPOSADES D'ESQUENA REALITAT DEL PA 1 EN S OLL ITARI . ES VA PERDRE L ' OC AS 16 PEE CORREGIR D ESEQUIL IBRI S I PER INSTITUIR EL MARC ON ALLOTJAR ELS CANVIS PREVISIBLES D'UNA SOCIETAT DINIMICA COM LA NOSTRA. C ATALUNYA f; S UNA S OC IETAT URBANA, INDUSTRIAL 1 DE ••■•■■,■.....•■•••••■• SERVEIS, , PEE TANT, COMPLEXA 1 PLURAL. �• Ajuntarnent r de Barcelona Gabinet de Comunicació AIXJ5 NO S'HA TINGUT EN COMPTE EN LA DIVISI6 TERRITORIAL, QUE CALCA UN ESQUEMA VELL DE 60 ANYS, COM SI RES NO HAGUÉS CANVIAT EN AQUEST PAS. S'HA VOLGUT TIRAR ENDAVANT TINA INTERPRETACI6 HISTORICISTA DE CATALUNYA, IGNORANT REITERADAMENT LES APFL.LACILA REALITAT QUE VENIEN DE TOTES BANDES. - , H1 HA QUI VOL VEURE EN AQUESTA ACTITUD LA SATISFACCT6 INSOLID1RIA D'INTERESSOS DE PARTIT. PEPA TAMBP. mns ns . ). 1S LA IMPOSICI6, GAIREB1 GREU QUE AIX C (PERSONAL, D'UNA CONCEPCI6 IMMOVILI STA DE CATALUNYA, wylbr-Y3D- "i0" ES PODIA HAVER TROBAT UN CONSENS SOBRE L'ORDENACI6 TERRITORIAL. EL VOLIEN PPSCTICAMENT TOTS ELS PARTITS, MENYS LA CIIPULA DEL PARTIT QUE VA IMPOSAR LA SEVA LLEI. VALORS COM LA FIDELITAT CONSTITUCIONAL, LA �–9– Ajuntament lIIWde Barcelona Gabinet de Comunicació DISCIPLINA DEMOCR1TICA I EL RESPECTE A LES INSTITUCIONS OBLIGUEN A L'ACATAMENT DE LES LLEIS INVESTIDES DE DEMOCRkICA, PERZ SI ESTAN MANCADES DE RACIONALITAT I DE LEGITIMITAT MORAL NO SON UNES LLEIS DONES. ARA TEN IN EL PAIS DESGAVELTAT. AME UNA VELLA QUE EN BONA PART SUBSISTEIX 1 AME LA NOVA ORDENACI6 QUE NEIX PASSADA, SENSE CONVICCI6 NI PER AL PROPI GOVERN DE LA GENERALITAT, QUE HI DESTINA 500 MILIONS DE PESSETES –A REPARTIR ENTRE 38/-= POSAR–LA ADMINISTRATIVAMENT EN MARXA. CALDR1 APLICAR MOLTA IMAGINACI6 I MOLTS ESFORÇOS PER SUPERAR AQUEST DESGAVELL, PER TAL QUE EL PAÍS FUNCIONI –I FUNCIONI B1– MALGRAT TOT. NO S'JIA APROFUNDIT PROU EN EL FET INNEGABLE QUE CATALUNYA ÉS UN SISTEMA. DE CIUTATS. Ref.: �4.1 Ajuntament RIP –3_0– de Barcelona Ref.: Gabinet de Comunicació P ERMETI N– E Q UE EN TREGUI ALLGUNES CON SEQN:NC IES I FACI ALGUNS SUGGERIMENTS. UN S I STEMA DE C IUTAT S É S UN CONJUNT DE CENTRES U RB AN S RELACIONATS D'ALGUNA MANERA ENTRE ELLS O I NTERD EPEND IZIT S QUE CONSTITUEIXEN UN TOT ORG á- N IC UN CONJUNT A I.Xí MANTINDRI UNA BONA COHES I6 , 1 PER TANT PODRà PROGR ES SAR CON A SISTEMA, S I TÉ UNA BONA ESP EC I AL IT ZAC I ----■ • ^«,-4- - y A 6 FUNCIONAL DE LES SEVES P ARTS. GRAN S F. I,S QUATRE SI CONS ID EREM \\P ER EXEMPLEr \ , z ,, ‘ CENTRES ',J1 MI S DE CATA UNYA,./OBSERVEM\ QUE, A GRAN S \ ,-r TRET S , BARC F ES PODRI A UAL I F I CAP. CON UNA CAPITAL DE SER VE1 S ,_,-/G IRONA\ OM U NA---/CAP IT L CULTURAL, LLE,IDA CON UNA C APITAL A GR .1COLA I -_ AR PA GONA COt UNA CAPITAL INDUSTRIAL NT COP A I X.6 ES Tá NO C DI STOR g I . NO ES ODU IR I XAT , SAT I EOUIL �lo c---N1 r L vls in 7-7111A ala Mrt p 7I/4 11-+M 14 C -1\i 1O P A pur-LL 4 1 I , ,s A n4 (21-72)7 aA, v1 11-r uk N'IV" A c" ) vioN (I) CÑ Qu 4, 2 7 ~7-5 Ý 4v T12itk.Dm4,1 CL 717v/b-i 1 41+7v Oh' f 01-T c() vue..-.7.1L. W /uto c V/7 ES tiV) )upc 1 E /4 . v• .) ' 4.-kfcié9/ J-4-c S 7» u /jez 271? (;< ¿",leti t/, A 1:416VA (1` uu Sr L4vv 4- 0e- , C 1 tv / o A..) x 1:5)\_) a q t" CA útvtil Ci n") 41,40 - Wi( -n) K“:2, P A A '‘) M), A- kL, 'Out; 41 . ^ .¿'4.--)44.)1 (ro 7717 fc) el-31-71-)1A)1/ c■\ ) 1-1k, 5' 4 5-'0,04 1.7 1--)\-) 1 4)1 L' G. c . c., 4 t;frob LS 11-A- 37-711- ftT4 Pa ( vKJ PAI\- ta- L- 15' t -0 0-4 t 7 Ç1 Lro A < • ) (sT AJA 4 Luk c L *VM-EY\i 13, KYt_ (54 \t ui 72:1k) 4'1 ift- Ve-112 Ock- ,4Ì4 T71,- 1 c- )FT)' 41- UAJ d-5"- PLV\g/uc5 V-74k-lk__ �I t2 k 1» CY1 Q tic Ji) / („4-1811-175 4_1)/4 ij L'` c--tyvc o - TE ti. s k) PC1- UK,1 tir 19 -A- e ‘,/(Á erT7/1 t)f - t-Yrc c11-47" d'o (A 74- 1.»<‘ :? 0,4 C-( u (r.- - XA41-i A71 L 5- 1;111 g (_11 p it A (-r t-- 1:73 / (Ái ft-2 í r trcy -2-7m-kú Q -7-71-ju 5' - /Mill o !fin G-44--- Ait4ç Li u, ¿s-- Pti -7-M P -t-14 /1. e n__ mu T'y UN CA," LLOP í L C7117 'bu e›-k_ ,tri .¿). ¿,‘iiif ti tt/L,¿'' 11341,f7ó 7Z-N As^f4 p A:14 oi u e tk-1. t J) Z/ f. C UN C tlfun49,4 S,( v, E-k) Lz - 7,. / itev neb-iv 6k-L- cM-7tt- 4 IN1 0:7 Ltutjt 7- 2 e"›,) t-1/01 PC1 p egi 4iò t:U/1 tY1 --rtflvevu /vi" ® /01 u tj /VD 71-:-L51- 3.-x) /4 fb)1-(11 p (Mi cPki 7711-'1' mi c. tN A i-ers i I) e- iikb/I'z b fo--14 b9 fh c Civ rAii ay /10 ik-L.s. ¡ L-1,4;ukpq kvo A 7 L-ve n quc 7 a-7, r+/-1-7¿),.7zhAir; íJ Ao riz) viaj u_s 4-71 nt,, u ivç., r/ 01,-14 (5 Y\ ,CLA A:1LS f)° A-cc ADvr-1 DeT-111_4 r) '47"j> / �- U Z. 1'1/4:i j' ' ' Otjt 94 ? ') í fr / 0 '7 A "1, 5 J °'1 C tilAj 4141 14jj 4 ii,;(1 1,4, . -111.,t Enruc, 0/— PP1-5> ti? cm)) C 1,-- /4 L 044r5 P. 67--EÇ 1--k) Q jloo IN c Ptin itrki us Po a t <')) '41 11/4:1*\1 S it 47- Pi,/ 1-11'14 -¿-1 n 014 C4 1 1,-ta 'u tr iv e3 Z)L. ít r o crA ,- --b C Ci El_ 5- k) CY1 it IJAJ 4 t ouihi4 ÆL 71-1, pe: DC---01\1 C-(9x»,7k. uík p ES LÁ e-- ihÌIVL24J 0-0 (_ JIG iu 4 p; ptr! et_ü/v 4L DN / ; DA cr t ék J Di bt-1,--iiVid Chii AV ti 5 cn ,scz),s ityvj Ue)i sit-t 5 N D C1-1-4 L e », Th ki -L) 1-44 ro /\j òðiL ¿MyA ite r ITJ ¿..„ 4C.,'?..)ru .(_)-71 J4 0 - ,Ot L 70 n-ç LS Az-P 77117 4 U)S-77.1 )A -l4Lìe,f /9 9 ut?(,, p o él 71 5 c-Ncts/V4 I 1-1 4-;77/ et-ckv C11)7 ûìb/;,v, ilovrTYL egk pj uf-77h u/u 74 74-a-99 11 -Yt4 ks -0( C 7,-), th A01 S- ¿- 41-Wt. 4PC_S �r L. JUA 771-9 1, A A-i 11-n—t) /15-1 c-k" itt L L (bit 1- 11-7' C71 ki h ()NI (i-Y1 Ale 5 - M-7.4 F0-74 t- 517-)-1- S tt.,6-- ít,,, if¿ii) 2 tr) ja_Anav, (c4 4¿2 �/0 11 Ai ¿ 0 u 01 te 71- t) ' q4 I? é)f 1( ti 1) 1 uo out_ tfj.,-091 -1-)1 kr-T7W44 -r-m, 1 0 of ?c, 7 -1 ( 1 (J 12 G570 ,1-7 I itAr o — oLA: fl oPt-U u frbiUŠ P A F-c-7 1/1 pm Ot 10(1'1 1 o fi)4 t-gti) kt 4 k 57) ib ti/ 11---)121) L Lk tr, i Lo(-1¿ 1 1117\i eit 11-1 Cbç e-, Ý)t: F.01 11 a ftgi) 11 st r-ite)1, CA-;1". £1/77\ n-'1 Cj o VA/ --771 LrIT A e- 2 f ((N d1ì) 1 7--A-y-vT 779ií1 'SO 00 u io r. /1 ( N; 7741c/K C C /1 ()PI/ Al U4 s g Ly1 P tì t (-)¿ 5- L t-n-n liírtiq Ìt 19( -- (4J/717- �—11 IlE Ajuntament MY de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: B— ES N E CŠT3 AR I QUF El CONJ PER6 TING jNA EI BONA ISTRI OM. RES NO INTEGRA TANT UNA PART EN UN CONJUNT COM PARTICIPAR. EN LA RESPONSABILITAT D'UNA FUNCI¿. Hl HA PAÏSOS —I NO ES EXTRANY QUE PRECISAMENT SIGUIN PAYSOS FEDERALS — ON ES PODEN TROBAR ASSIGNADES FUNCIONS GENERALS I TAMO. DESCENTRALITZADES PORCIONS DEL PODER INSTITUCIO.11AL—EN_CIUTATS MITJANES I PETITES. ----___ \,_ __-------- S'HA DE DONAR JOC A TOTES LES CIUTATS. EL FET QUE QUALSEVOL C IUTAD. DE CATALUNYA HAGUÉS D E DIRIGIR — SE ALGUN COP NECESSARIAMENT A MANRESA, BALAGUER, OLOT O REUS, — PER EXEMPLE, Fc;RA MOLT _ COPESIONADOR. CPEARIA UNA CONSCIèNCTA PROFUNDA D'UN "TOT ORGINIC", UNA VEPITABLE CONSCIENCIA DE PAÍS. �,5:11,mt – 12 – Ajuntament 1111, de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: XeS QUE SEMBLA CONVENIENT SIGUI POSSIBLE, PsERQU CONC EPC I ENACt0 TER RI ( AL N SP IRADA C AL UNA ERENT -QUE LA I DE CAT ,UNYA FINS A' S ' HA I CAL TAMEE UNA BONA XARXA DE C OMU N I 1, 13. HEN --411 CONNE X I ç-Y"-----) U, A INCONGFUJeT I A DE TENI LA DE RESOLDRE TRONC TRAVE N OST P PAIF7 AI4B EL • I STEI, A EUROP L /U PI STA I MA JCAR D CAP DE CIUTAT I ir RITA A EN EL OPI 515 EMA E CIUTAT NI HA UN ALTRE DESEQUILIBRI DE CON SEO. NC IES FORÇA NEGATIVES n uF, ES F A ENCARA PrIFS FEIXUC P ER LA SEVA GRATUS.:TAT , JA QUE 5 'HAGUS PO GUT EVITAR FAC I LMENT ES TRACTA DEL CENTRALISME AUTONal I C EN EL SENTIT D'UNA CONCENTRACIÓ; INSTITUCIONAL DEL PODER. j �—]-3 Ajuntament ni' de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: QUAN FOU RESTABLERTA LA GENERALITAT I VAM INICIAR LA RECONSTRUCCI6 DE L'AUTOGOVERN, TENíEM UNA OPORTUNITAT D'OR. PODIEM EVITAR ELS ERRORS DEL PASSAT I ELS VICIS DEL PRESENT. EL CONEIXEMENT DE LA HISTORIA I DE LA REALITAT SERVEIXEN PER AIX¿. EN CAITVI, HEM ASSISTIT UNA A OBSESSIVA CONCENTRACI6 DEL PODER, A UNA MACROCEFALIA INSTITUCIONAL q 7UREB1 INCOMPRENSIBLE. NO S'EA DOMAT CAP JOC A ---ADMINISTRACIONS. I EM --REFEREIXO L'ADMINISTPACI5 LOCAL, DE TAN RICA EL S ALTRES ----____, A 5BVIAMENT LES TRADICIÓ A CATALUNYA. AJUNTAMENTS VAN QUEDAR POSTERGATS EN L'ETAPA DE CONSTRUCCI6 DE L'ESTAT DE LES AUTONOMIES, I CREC PERSONALMENT QUE LA MARGINACI6 NO ERA INEVITABLE. PER¿'', L'ESFORC ACLAPARADOR D'ATENCI6 POLíTICA A LES AUTONOMIES QUE S'HAVIA DE FER, EXPLICA, SI MS NO, LA MARGIIIACTZ INICIAL. �de Barcelona Ajuntament Gabinet de Comunicació Ref.: EL QUE NI TAN SOLS RESULTA EXPLICABLE ÉS QUE LA GENERAL I TAT MARG INÉS AJU NTAMENT S I LES ELS TZLZALIU P, ENTITAT n ARRIBAR, EN EL CAS DE LA €411114 BARCELONA A LA PURA E LOCAL, L ADMINISTRACI6 rri T . METROPOLITANA DE O 0 ETZ., /*-c- ACUESTA ACTITUD NO rI 7 e:4-r C. UNA : /111,7 ,/r1, 1S CASUAL NI CIRCUMSTANCIAL CORRESPON TAMBÉ A UNA CONCEPCI6 DETERMINADA DEL PODER, DERIVADA DE LA CONCEPCI6 DE CATALUNYA A Ol M ' HE REFERIT ABANS. PODEM TROBAR — NE UM EXEMPLE IL LUSTRAT I U EN LA LLEI QUE ESTABLEIX LES COMARQUES. SI, CON D EI E M , LES COMARQUES ACTUALS CALQUEN TER RITORIALMENT LES DELS ANYS 30, FUNCIONALMENT S6N BEN DIFERENTS D 'AQUEL LES. LES COMARQUES . D s ANYS ' 30 EREN CONCEBUDES COM A _ ENTITATS PER A LA DE'SCENTRALITZACI6 DE L IADMINISTRACI5 TKOIVA-: 7714X1 5 ,+1)icit 04-n. -(7 �- 15- wIIIff Ajuntament IV de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: DE LA GENERALITAT, EREN, EN DEFINITIVA, o RG .ANS DE GOVERN * )P.G AN S CONCURRENTS DE DE LA GENERA...1,1'1' A T . ARA S6N C L'ADMINISTRACIS LOCAL. EL CAN QUE S HAVI A DE SEGUIR ERA JUSTAMENT EL CONTRARI . LA DESCENTRALITZAC Io" DE PODER 1 DE FUNCIONS DE fi L ESTAT A LA GENERALITAT , NO S HAVI A D ATURAR A LA/ GENE RALITA T HAVI A DE CONTINUAR AVAL L HAURI A D HAVER CERC AT UN EQ UI L I BRI ENTRE LA PLANIFICA,CI6 I T., 'EFICCIA, LA COOR ISIAC IC; I L _EECUCI6, LA RE PRETAC I6 I LA P ART I C IP AC le; . A IX¿') EQ UI VAL A EQUILIBRI ENTRE IN ST ITUC I PRECISAMENT L'EQUILIBRI ENTRE INSTITUCIONS NAVIA ESTAT UNA CONSTANT HI STCSRICA DEL TARANN DEL PAí S . vyy TIEM DE CORREGIR AQUEST DESEQUILIBRI PER LA VIA DE LA CESSI5 O DELEGAC I5 DE FUNCIONS A LES ENTITATS QUE MIL LOR PODEN RE/P..11T ZAR-LES . A LES ENT ITAT S QUE TENEN -my UNA EX? ERICe.NCIA SECULAR DE CONTACTE AME ELS CIUTADANS, �—16— EMMI Ajuntament 1111, de Barcelona Gabinet de Comunicació DIPOSITARIS uLTIMS DEL PODER, Ref.: DESTINATARIS GLTIMS DELS SERVEIS. AIX COHESIONARIA EL NOSTRE SISTEMA DE CIUTATS. ENFORTIRIA EL PAÍS. MEM D'ANAR CAP A UNA DESCENTRALITZACI¿ AUTNTICA QUE AJUDI NO NOMS A CONSERVAR LES CARACTERÍSTIQUES DE / CADA CENTRE RECEPTOR, SIN6 TAMB1 A RENOVAR-LES A TRAVf,S-' DE LA CORRESPONSABILITZACICS EN FUNCIONS ESPECÍFIOUE, O GENERALS. NO ELS ESTRANYAR S QUE ELS VULGUI DIR, PER ACABAR, ALGUNA COSA SOBRE BARCELONA 'EN RELACI6 A CATALUNYA. PARLAR DEL REEOUILIBRI DE CATALUNYA SENSE PARLAR DE BARCELONA SERIA COM ESCAMOTEJAR UNA PART SUBSTANCIAL DE TAN, QÜESTI5. D'UN TEMPS ENCS S'INSINUA, S'ARRIBA A DIR, A CAU n'ORELLA, AMB CIRCUMLOQUIS, QUE III HA UNA TENSI6 ENTRE - �- Ajuntament 17 - de Barcelo Gabinet de Comunicació Ref.: EL PAíS 1 LA CAPITAL. ENTRE CATALUNYA I BARCELONA. • -• PRESENTAT I "CONFESABLE, AIXÍ, COM A PROBLEMA SOTERRAT, GAIREBA. fiS UN PLANTEJAMENT MALVOL. )1,1,4,1 JO ELS VULL DIR QUE HI HA D ' HAVER UNA TENSI6 ENTRE . . EL PAíS I _LA CAPITAL__ -AMA TENS 16 SANA-, I QUEIX6 AS PO SITIU, PIES 1 TOT MOLT PO SITIU . SIGNIFICA QUE PAÍS I Hl HA QUE Hl HA aisiT AL LA TENSI6 ENTRE EL PAíS I LA CAPITAL AS UNA CONSTANT -UNA DI NAMICA EN RIQ UIDORA- EN LA HI STCSRIA DE \ i LES NACIONS ET1ROP EES . A COMI CI6 , AS CLAR, QUE SIGUI UNA TENSI6 DO ITILIBRADORA , QUE A PROFITI A LES DIJES PARTS . AQUESTA MENA DE TENSI6 fiS LA QUE HAURÍEM DE SABER PROMOURE I MANTENIR EN EL NOSTRE PAÍS. -------z.,TP A OUt P ERS ONALMEET CREC QUE ENCARA EN S EN FALTA, Trt:, 7 �1-7.! Ajuntament mo de Barcelona Gabinet de Comunicació BARCELONA, CATALUNYA HAURIA DE COMPETIR MÉS AMB SENSE COMPLE XD S , CATALUNYA, SENSE A I BARCELONA HAURIA D'EXIGIR MÉS uNtlIES TOT PLEGAT M'UD ARZi AL RE EOUILI BRI DE CATALUNYA, QUE 1S L'OBJECTIU QUE ENS HEM DE PROPOSAR. .ÉS L'OBJECTIU PER UN CONSENS CATALii, PER UN CON S EN S NAC TONAL. MOLTES GRaC IE S . � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4050 Title A name given to the resource Conferència de l'Excm. Sr. Alcalde de Barcelona, Pasqual Maragall, a la Casa de Cultura de "La Caixa", a Manresa, sobre "Reequilibri solidari de Catalunya" Conferència dins el Cicle Falca Cultural Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Els 3 grans desequilibris territorials de Catalunya: l'excessiva atracció de Barcelona, la congestió interior de la Area Metropolitana de Bcn, la autopista de la costa sense carrers laterals.Després de 10 anys encara falta l'aigua de Tarragona, Reus, etc., l'eix transversal, el nou Pla de Metros, el sistema ferroviari, sistema de protecció forestal, aparcament a les platges, etc. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Casa de Cultura de La Caixa, Manresa Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Cultura Municipis Gestió pública Societat Legislació Administració local Barcelona Territoris Acció política Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona Description An account of the resource 2 fitxers, amb versions diferents. Una d'elles conté notes manuscrites de PM. Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1988-03-10 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Arrangement Information on how the described materials have been subdivided into smaller units. UI 175 Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1145/19880317d_00275.pdf 25a9ba68b2800558b7fb13da7be05764 PDF Text Text Ajuntament v de Barcelona Ref.: Gabinet de Comunicació Paraules de L'Excrn. Alcalde de Barcelona, Sr. Pascual Maracall, com a Cloenda de Ta Conferencia de L'Excm. Dinutats, Sr. F7Tix Pons, President de 1 C:ongres de al l'al° de Cent de la Ciutat amb el Titol nronunciada 7e "Europa: tina cultura necessarialr. Barcelona, 17 de marc de 1988 �EXCM. SR. PRESIDENT DEL CONGRS DE DIPUTATS. DISTINGUIDES AUTORITATS, SENYORES I SENYORS, VULL AGRAIR AL PRESIDENT FELIX PONS LA SEVA PRESENCIA ENTRE NOSALTRES. BARCELONA, A MIG CAMí ENTRE LA CIUTAT DE LES SEVES OBLIGACIONS PARLAMENTàRIES I LA CIUTAT DE LA SEVA PROCEINCIA, LI OFEREIX UNA HOSPITALITAT CORDIAL SINCERA. LES PARAULES QUE ACABF74 D'ESCOLTAR ScSN UN DIAGN5STIC LCID DELS MALS clivf52j s QUE PATEIX LA SOCIETAT INTERNACIONAL. EFECTIVAMENT, SI SABEM MIRAR PER SOBRE DE PROBLEMES 1 �-3- FENOMENS IMMEDIATS -COM HO HA FET EL CON FERENC ANT - DESCOBRIREM LES CAUSES ULTIMES DEL DESCONCERT WEJ -/1/ ACTUAL. / r e 7j Al-U-5A SEN S DUBTE Q JE ENTRE AQUESTES CAUSES ES TROBA LA C-(;)-1.W.LLC2>c-- D DELS PAïSOS INDUSTRIALITZATS. rY\ AOUESTA CONDUCTA OBEEIX A INTERESSOS BEN CONCRETS, PER¿ TAMM A FORMES DE VIDA EQUIVOCADES, 37S A DIR A UNA 6,(1)LAA/IVIJ-( CULTURA QUE CAL CANVIAR. o A SI EL NoN HA VISCUT DE LES IDEES D'EUROPA DURANT BONA PART DEL SEGLE XX, ARA QU?N LA DISTORSI6 DE VELLES IDEES COM EL PROGR1S 1 LA IGUALTAT S'HA FET INSOPORTABLE, CAL QUE EUROPA -AME HUMILTAT- FACI DE LLEVADORA D'UNA NOVA �CULTURA, QUE • JA NOMÉS POT SER UNIVERSAL. DIU NORI3ERT ELIA: QUE HEM ARRIBAT A UN PUNT EN OU¿,i LA HUMANITAT S'HA DE COMPRENDRE I ORGANITZAR COM A HU1MITAT. AQUESTA 17.7S LA FORMA DE VIDA QUE HA D'ARRACONAR LES ALTRES FORMES DE VIDA, QUE S'HAN FET ESQUIFIDES, INSOLIDàRIPS, PROVINCIANES EN UN 116N UNIVERSAL. AOUESTA ÉS LA NOVA CULTURA A euè S'HA REFERIT EL PRESIDENT FELIX PONS. EUROPA A D'APUNTAR, 1 ANU ELLA NOSALTRES. MOLTES GRkIES. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4051 Title A name given to the resource Paraules de l'Excm. Sr. Alcalde, Pasqual Maragall, com a Cloenda de la conferència de l’Excm. Sr. Felix Pons, President del Congrés dels Diputats, pronunciada al Saló de Cent de la ciutat amb el títol: "Europa: Una cultura necessària" Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Cultura Relacions Internacionals Societat Territoris Acció política Europa Description An account of the resource Conté notes manuscrites de PM. Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1988-03-17 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1146/19880318d_00276.pdf fdb3b06f2d3d5d95048e20b5671cf67b PDF Text Text ^~aules a^ Cos Cznso^ar _a '^ ^^^a ^^e ^s^edes ^ar reaiiza^o a ia mevor^a ^e ios ^ceva '-^^^ la cicda^ me b'znc^ una ^^ -^^^^^s ds s'^ ' — ^^ -^^e^en^e con ustedes de una menra formai. ^ ^ 'o ^o-oue se sit^a en un contextc ce oresencia ^^ ^ ^^^ ^^ ^^ ^e ^^-cs^^`a caca vez más corso1i^ads. ^`^ ^rc^^^emos sep^ir traba,ando en esa ^irección ' ^er^^^^ ^^s^edes ocasión ^e hacerse una i^ea ^e con / un^o de la ^^ ^^ ^ a, operacvión olímpica v ^an oodido aoreciar també^ la ^ ^ ^ ^ -^ a^^^.^a ne las obras más concre^as. ^eraciones comc ^a óe ia Villa O^^moica ^ bien la ^e^ ^ocs^^r^^er mzsmas. ^^ ^z son sin ^uda in^eresantes en si �^era^^ones o^e marcaran un hito en la ^ormaci^n ce ^a nueva ciu^sc. ^s^^ me ^sstaría subravar nuevamente an^e uste^es una idea oue nosotros situamos en ^a base'del esfuerzo olímpico y que resume ace p tablemente bien lo oue esa ciudad está viviendo, lo oue Barceiona se orocone. `-os Juegos ^límoicos no son estrictamente la cosa. 6on ei nom^re ^e la cosa. y Ia cosa. p ara seguir czn esta s1molificación. es algo más ' La cosa es el momento de relanzamiento. de creatividad v de en^usiasmo oue vive ^a ciuóaó v ^ue ^e aoorta el ^lus necesario. el catalizaoor im p rescindible oara oue muc^as óe ^*s ooerac1ones ^uedan fznaIments oonerse en marcna y concretarse. nuestrzs alo^nos ^e con frecuencza ^an planteaóc 1os ir^erloc^rores. nos lo nemos planteado no^o^ros m^smos. ^Có^o es �c^ zle ^maqinar cue ^arcelona va ^ ^isocner ze ^a csoac^^ao ^e ^'-sión necesaria oara ^irar aoe^ante tocos los oroveccos ^ ^^ ^a7 La resPuesta no es fáci^ oero aocssto oor ura resoues^a o^^^^is^a. ^- ^^ ooznion, ^a caoaczdad de inversión ^^ es un ouantum +i^o, ^'a^o ror unas re^las es^ric^ame^^e e,ac^as y oo^ ` e^^vas. ^s mas cc'^ ozen oua^tum cue está con^icionado ^ambi^n . v de manera ^uv decis^v^. oor la zlusión colectiva que oer^^te v es^imu^a factores óe c000erac^ún v ^e acumulación de esf^erzo v ' óesde luego. ^e conexzón con ^as grandes zdeas-fuerza del momer^o. A una escala ciertamente lim1tada pero muv szgni^icativa io hemos vis^o en la camoaña oe reha^ilitación óe facha^as y lo estamos emoezandc a ver en la exolosión comercial oue se registra en ei ce^^ro ^s Barcelona. Son esos solo unos e^em p los de un clima oue tienen la virtud de la espo^taneidaó. Desde la Administración, desde el Ayuntamiento vamos a se^u1r traba1ando par oue esa situación de entusiasmo emorendeoor se mantenga. Y rambién, vamos a traba^ar muy intensamente para lograr a^^^nos objetivos bàsicos para la conso^idación de la caoitalidac - ^rnacional de la metropolis barcelonesa tal como les aoun^aba al ^ ^ ^ ^ ' ^iPzz. 4^^^uno s ^e ^stedes con^cen con esos oo^ eti^^s zue ncs ^emos � ^an^eaoo. 5e refieren a la potenciación ^e las comun^caczrnes v ze la �omzetztivi^ao ^e Barcelona en sec^ores estra±éaic^^ente im^or^s^^e^ en las oróxzmas óécadas. 5e refieren también a la oo^enciac1ón de ^os �- ^ncec ^ermit^ e^ sc ^^ar sue mantie` que ^a^^^a^i^ad reconocz.la en el àu q 1to eurooe^ La vzsiza que ustedes han realizado hoy era orobableme.- ^e la q ue tenjía que abordada con mayor urgencia por el carácter simbólico y cataiiza^- • - del conjunto de la operación olímoica. Pero me el futuro otras oosioil^iades conocer a p ro p ongo fondo realidaqes de Gercelonaz sus más reczences aprotaclqnes los grandes provectos culturales ' algunas rzeraciones q ecnc- ` • s e industriales ae grar irterés. Estoy convencic que pooré contar ccn su colaooraczón. !^^^ ^^^^ ^^ ^w ~ ^ -^-^^ ~ i^ � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4052 Title A name given to the resource Paraules davant el Cos Consular Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palauet Albèniz Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya) Urbanisme Competitivitat Acció política Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1988-03-18 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1147/19880322d_00277.pdf faa982f151b0537e43fdce9612a3500d PDF Text Text Ajuntament de Barcelona Alcaldia Gabinet de Comunieació Plça. S. Jaume s/n. 08002 Barcelona 7elém:m|07 07 Télex: 54519 Laye e Palabras del _---- Excm. Sr. Alcalde de Barcelona, PaoquaI ^ &lara^all, en la p^eseotani o de laguía "Investio^ in Barcelona" y la película "Barcelona: Open City" Barcelona, 22 de marzo de 1988 �EN NOMBRE DEL CONSORCIO DE LA ZONA FRANCA, QUE ME HONRO EN PRESIDIR, LES AGRADEZCO MUY SINCERAMENTE SU PRESENCIA EN ESTE ACTO. ANTES DE DAR LA PALABRA AL SR. EDUARD PUNSET, QUE NOS HARá LA PRESENTACIóN DE ESTAS GUÍAS Y DE ESTA PELÍCULA, PERMÍTANME QUE LES INFORME SOBRE EL PAPEL DE AGENCIA DE DESARROLLO ECON6MICO DEL AREA DE BARCELONA QUE REALIZA DESDE HACE ALGUNOS AfiOS EL CONSORCIO DE LA ZONA FRANCA. EL CONSORCIO DE LA ZONA FRANCA FUE CREADO EN 1916 POR INICIATIVA CONJUNTA DEL AYUNTAMIENTO QUE PRESIDO, DEL FOMENTO DEL TRABAJO NACIONAL Y DE LA CáMARA DE COMERCIO DE LA CIUDAD. DESDE ENTONCES Y HASTA NUESTROS DÍAS HA TENIDO COMO NORTE DE SU ACTUACIóN LA P nmocIóN ECON&IICA DEL áREA DE BARCELONA. EN LA ACTUALIDAD, EL CONSORCIO DESARROLLA ESTA ACCIóN A TRAVÉS DE CINCO VÍAS: �1. GESTIONA UNA ARFA ADUANERA EXENTA DONDE SE PUEDEN ESTOCAR SIN LIMITACIóN DE TIEMPO, A UN ALQUILER RAZONABLE Y CON EXENCIC;N DE DERECHOS ARANCELARIOS, PRODUCTOS DE IMPORTACI6N: DESDE PRIMERAS MATERIAS A PRODUCTOS TERMINADOS, PASANDO POR COMPONENTES. 2. ADMINISTRA EL POLíGONO INDUSTRIAL DE LA ZONA FRANCA" QUE, CON SUS MáS DE 600 HECTáREAS, ES EL MAYOR DE ESPAA Y EL SEGUNDO DE EUROPA. 3. ACTíJA COMO EMPRESA PlIBLICA DE INVERSIONES INMOBILIARIAS COMPRANDO, URBANIZANDO Y VENDIENDO NUEVO SUELO INDUSTRIAL, PARA INTENTAR PALIAR LA GRAVE FALTA DE SUELO INDUSTRIAL EN EL áREA ECONMICA DE BARCELONA. 4. PROMUEVE, JUNTO CON EL DEPARTAMENT D'INDúSTRIA DE LA GENERALITAT, EL PRIMER PARQUE ?ECONOLCSGICO DE ESPAfA: EL PARC TECNOLCSGIC DEL VALLS, QUE YA HA OCUPADO EL 55% DE SU SUPERFICIE Y SE PLANTEA, ANTES DE ABRIR SUS PUERTAS, TRIPLICAR SU ESPACIO DISPONIBLE. �5. PROMUEVE, ASIMISMO, EL áREA ECON5MICA DE BARCELONA A NIVEL INTERNACIONAL, CON OFICINAS PERMANENTES EN EL EXTERIOR Y CON UN SERVICIO PROFESIONALIZADO DE ATENCI5N, INFORMACI6N Y CONTACTO AL INVERSOR INDUSTRIAL EXTRANJERO. YO MISMO HE VIAJADO, AL FRENTE DE DELEGACIONES ECON6MICAS DEL áREA DE BARCELONA, EN DIVERSAS EXPEDICIONES DE PROMOCI6N ORGANIZADAS POR EL CONSORCIO, A HOLANDA, ITALIA, ESTADOS UNIDOS Y SUECIA. HACE ALGO MS DE UN MES •••-•■•••- ESTUVE EN DUSSELDORF Y MUNICH, Y DEL 24 AL 29 DE SEPTIEMBRE PR6XIMO IR, CON EL CONSORCIO DE NUEVO, AL JAP5E, JUSTO ANTES DE RECOGER LA BANDERA OLDIPICA DE SECIL. LA CONSECUCI5N DE LA NOMINACI5N DE BARCELONA COMO SEDE DE LOS JUEGOS OL1MPICOS DE VERANO 1992, COMO HE DICHO OTRAS VECES, PUSO A NUESTRA. CIUDAD EN EL MAPA DEL MUNDO. EL CONSORCIO DE LA ZONA FRANCA TRABAJA CADA DIA, DE FORMA ESPECIALIZADA Y PROFESIONAL, EN CAPIT LIZAR ESTA OPORTUNIDAD HIST5RICA Y PARA CONTRIBUIR A QUE �NUESTRA AREA ECON6MICA SE ENCUENTRE CADA VEZ MáS, ENTRE LAS METR6POLI ECON6MICAMENTE MáS DINáMICAS DE UN PLANETA QUE YA NO TIENE FRONTERAS, ME ES GRATO DAR LA PALABRA AL SR. EDUARD PUNSET, EX-MINISTRO DE RELACIONES CON LA CEE Y ACTUAL EURODIPUTADO, QUE NOS VA A HABLAR SOBRE "LA LOCALIZACIN INDUSTRIAL, NUEVA FRONTERA DE LA CIENCIA ECON6MICA". � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4053 Title A name given to the resource Presentació de la guia "Investing in Barcelona" i la pel.lícula "Barcelona: open city" Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Area aduanera exenta, polígon industrial de la Zona Franca, inversions immobiliaries, Parc tecnològic, promoció de l'Area Econòmica a nivell internacional. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Hotel Ritz, Barcelona Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Comerç Indústria Finançament Economia Infraestructures Barcelona Acció política Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1988-03-22 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències