30 10 1525 https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1517/19970424d_00759.pdf 2de7ff9618ee2614208c2d33746f6f74 PDF Text Text Ajuntament 44 de Barcelona Gabinet de VASealdia PARAULES EXCM. SR. ALCALDE A L'ACTE D'INAUGURACIÓ DE LA "CONFERÈNCIA SOBRE LA CARTA EUROPEA D'AUTONOMIA LOCAL" SALÓ DE CENT. DIJOUS, 24 D'ABRIL DE 1997. REPRESENTANTS I AUTORITATS EUROPEUS ESTATALS, AUTONÒMICS I LOCALS, MEMBFdES DEL TRIBUNAL SUPREM, DEL CONSELL DEL PODER JUDICIAL, ESTIMATS AMICS: EL MES DE JUNY PROPER, QUAN SE CELEBRI EL CONSELL DE MINISTRES QUE TANCARÀ LA PRESIDÈNCIA HOLANDESA DE LA UNIÓ EUROPEA -I COMENÇO PARLANT D'AIXÒ PERQUÈ SÉ QUE AIXÒ TINDRÀ UN IMPACTE NO NOMÉS EN LA UNIÓ SINÓ EN L'EUROPA MÉS GRAN TAMBÉ EN L'EUROPA DEL CONSELL- QUAN ES POSI LA RÚBRICA A LA CONFERÈNCIA INTERGOVERNAMENTAL PER A LA REVISIÓ DEL TRACTAT DE MAASTRICHT, EUROPA S'HAIORÀ DOTAT DEL MARC NORMATIU QUE REGIRÀ EL PROCÉS D'UNIFICACIÓ POLÍTICA MONETÀRIA. A DOS MESOS VISTA, ENS TROBEM ARA EN UN MOMENT CLAU AL QUAL HAN FET REFERÈNCIA TOTS ELS REPRESENTANTS I TOTES LES AUTORITATS QUE M'HAN PRECEDIT EN L'ÚS DE LA PARAULA. UN MOMENT EN QUÈ TOTES LES APORTACIONS SÓN FONAMENTALS, PERÒ EN EL QUAL LA VEU DEL MÓN LOCAL ÉS TAMBÉ FONAMENTAL. 1 CARTEUR.PMM �Ajuntament • de Barcelona Gabinet de l'Alcatdia I AQUESTA VEU ÉS CLARA: LA VIABILITAT I VIRTUALITAT D'EUROPA DEPÈN -SEGONS VEIEM NOSALTRES- DE LA CAPACITAT PER CONSTRUIR UNA EUROPA PROPERA. UNA EUROPA VERITABLEMENT PROPERA VOL DIR UNA EUROPA EFECTIVA POLÍTICAMENT I ADMINISTRATIVAMENT, PERÒ TAMBÉ I MOLT ESPECIALMENT1 UNA EUROPA QUE SIGUI PERCEBUDA COM UNA INSTÁNCIA PRÓXIMA. VOLEM -DES DE LES CIUTATS D'EUROPA- UNA EUROPA UNIDA, PERÓ NO ADMETEM UNA EUROPA LLUNYANA. ÉS IMPRESCINDIBLE QUE ACOIJSEGUIM UNA EUROPA FONAMENTADA EN LA SUBSIDIARIETAT, I PER TANT PODER DIR QUE VOLEM MÉS EUROPA I QUE VOLEM MES CIUTAT, O QUE VOLEM MES EUROPA I VOLEM MES REGIÓ, O SI VOSTÈS VOLEN, QUE VOLEM MÉS EUROPA PERÒ MÉS A PROP. I AIXÓ NO ÉS INCOMPATIBLE. AIXÒ NO ÉS IMPOSSIBLE. VOL DIR QUE S'HAN D'ARTICULAR ELS MECANISMES POLÍTICS, NORMATIUS I, TAMBÉ, INFORMATIUS, QUE ENS FACIN SENTIR EUROPA COM UNA REFERÈNCIA QUE ENS SIGUI PRÒPIA. PERÒ TAMBÉ VOL DIR QUE EL MÓN LOCAL, I AMB ELL ELS CIUTADANS, SENTIÑ QUE ELS TORNA PART DEL PODER I DE LES FACULTATS QUE CEDIM A EUROPA I A LES SEVES INSTITUCIONS. I QUE ELS TORNA, SOBRETOT, PART DEL PODER QUE HISTÒRICAMENT ES VA ENVIAR AMUNT CAP ALS ESTAT I QUE POTSER AVUI NO ESTÁ TAN JUSTIFICAT UBICAR EN AQUEST NIVELL I EN CANVI EN EL NIVELL REGIONAL, EN EL NIVELL LOCAL MES PROPER. AIXÒ 2 CARTEUR.PMM �Ajuntament • de Barcelona Gabinet de PAlcaldia AQUEST OBJECTIU TINDRÀ UN P1UNT D'INFLEXIÓ IMPORTANT QUAN ELS DIES 15 1 16 DE MAIGSE CELEBRI A AMSTERDAM, PROMOGUDA PEL COMITÉ DE LES REGIONS DE LA UNIÓ EUROPEA, LA CIMERA DE CIUTATS 1 REGIONS. PER PRIMER COP, ELS MÁXIMS REPRESENTANTS DE LA REGIONS I NACIONALITATS EUROPEES I DE LES PRINCIPALS CIUTATS DE LA UNIÓ ACORDARAN UN POSICIONAMENT COMÚ DAVANT LA CONSTITUCIÓ EUROPEA I EL TRASLLADARAN ALS ESTATS, UN MES ABANS kDE LA CELEBRACIÓ DE LA DARRERA SESSIÓ DEI LA CONFERENCIA INTERGUVERNAMENTAL A AMSTERDAM TAMBÉ. SERÁ, DONCS, UN POSICIONAMENT QUE APOSTARÁ PER LA UNIÓ D'EUROPA I QUE SAP QUE ELS ESTATS SÓN LA GARANTIA D'AQUESTA EUROPA ONIDA, I QUE PER TANT ELS ESTATS S'ENFORTIRAN AMB APUEST PAS 1 NO PAS ES DEBILITARAN, ELS ESTATS EUROPEUS SERAN MES FORTS DESPRÉS DE LA UNIÓ, DESPRÉ$ DE L'ENFORTIMENT DE LA UNIÓ QUE NO PAS HO EREN ABANS. SERAN MÉS PRESENTS EN EL MÓN INTERNACIONAL. TINDRAN UNA MONEDA PROPIA MÉS FORTA , MES CAPAÇ D'ACTUAR TAMBÉ EN ELS MERCATS INTERNACIONALS 1 EN MOLTS SENTITS, SERAN MÉS CAPAÇOS D'INCIDIR INCLÚS EN EL SEU PROPI TERRITORI, EN LA LLUITA CONTRA EL NARCOTRÀFIC, EN LA LLUITA PER UNA MES GRAN SEGURETAT O EN LA LLUITA CONTRA EL TERRORISME. 3 CARTEUR.PMM �Ajuntament • de Barcelona Gabinet de l'Alcaldia PERÒ BÉ, ÉS EVIDENT QUE L'ACORD DE LES CIUTATS I DE LES REGIONS, EN AQUESTA EUROPA MÉS FORTA GARANTIDA PER UNS ESTATS POTSER MÉS PRIMS PERÒ, EN TOTS CAS TAMBÉ MÉS FORTS HA DE PARTIR DE L'ADHESIÓ DE CIUTATS I REGIONS, COLUMNA EN LA QUAL ES RECOLZARÁ SOBRE LA BASE D'AQUESTA CARTA EUROPEA D'AUTONOMIA LOCAL I SOBRE LA BASE DELS PROPIS TÍTOLS DEL TRACTAT. VOSTÈS SABEN QUE EN EL TRACTAT DE LA UNIÓ -EN EL PREÀMBUL- S'AFIRMA CLARAMENT "VOLEM UNA UNIÓ SENS DUBTE CADA COP MÉS ESTRETA ENTRE ELS POBLES QUE LA FORMEN I EN LA QUAL TOT ES FiACI TAN A PROP COM SIGUI POSSIBLE DELS CIUTADANS". AQUESTA ÉS LA FRASE DEFINITÒRIA, JO DIRIA, FILOSÓFICA DE LA UNIÓ QUE ÉS VOL, DE LA UNIÓ EUROPEA QUE ES 1VOL. I ÉS UNA FRASE QUE EXISTEIX JA EN EL TRACTAT. AIXÒ NO S'HA DE REVISAR, NO CAL REVISAR-HO PERQUÈ ESTÁ DIT. TAMBÉ ÉS CERT, PERÒ, QUE TOT TRACTAT I TOTA CONSTITUCIÓ ÉS UN COMPROMÍS I AQUEST COMPROMÍS TÉ ELEMENTS DECLARATIUS I ELEMENTS DISPOSITIUS I AQUST ELEMENT DECLARATIU TAN ROTUND QUE ACABO D' ESMENTAR ESTÁ ACOMPANYAT DESPRÉS D'ARTICLES QUE 'D'ALGUNA FORMA, SINÓ DESVIRTUEN, EN TOT CAS NO RECULLEN EN TOTA LA SEVA INTENSITAT LA VIRTUALITAT DEL, PRINCIPI. ARTICLES EN ELS QUALS, PER EXEMPLE LA PROXIMITAT COM A VALOR NO S'ESTÉN A TOT EL SISTEMA TAL COM PROMET EL 4 CARTEUR.PMM �Ajuntament 41) de Barcelona Gabinet de l'Alcaldia PREÁMBUL, SINÓ QUE QUEDA LIMITADA A LES RELACIONS ENTRE ELS ESTATS I LA UNIÓ. I VET AQUÍ, DONCS, QUE A AMSTERDAM LES CIUTATS I LES REGIONS D'EUROPA DEMANARAN QUE EUROPA SIGUI LA GARANT DE L'EXTENSIÓ D'AQUEST PRINCIPI DE PROXIMITAT A TOT EL SISTEMA -I QUASI DIRIA, NO NOMÉS A TOT EL SISTEMA ADMINISTRATIU SINÓ A TOT EL SISTEMA POLÍTIC, TAMBÉ A LA SOCIETAT EN FRONT DE L'ADMINISTRACIÓ EN GENERAL. EN EFECTE, EL PRINCIPI DE SUBSIDIARIETAT EL QUE FA ES POSAR MÉS A PROP DELS CIUTADANS EL MÀXIM DE COMPETÈNCIES POSSIBLES 'd EL QUE FA ES POSAR LA SOCIETAT PER DAVANT DE L'ESTAT, CLARAMENT. ENS AGRADARÁ, DONCS, QUE LA REVISIÓ DEL TRACTAT SERVEIXI PER CAMINAR ENDAVANT EN AQUEST CAMÍ DE LA SUBSIDIARIETAT, QUE ÉS LA PRQXIMITAT RESPONSABLE, NO QUALSEVOL PROXIMITAT. EN EFECTE, SUBSIDIARIETAT QUE S'ENTENGUI BEN CLAR, VOL DIR PROXIMITAT AMB RESPONSABILITAT. EN EL JOC DE LA SUBSIDIARIETAT I EN EL JOC DE LA PROXIMITAT -SI EM PERMETEN- NOMÉS Hl PODEN JUGAR AQUELLS QUE JUGUEN TAMBÉ AL JOC DE LA LLEIALTAT -COM DIUEN ELS ALEMANYS, NOMÉS SOBRE LA BASE DE LA "BUNDESTROIE", DE LA LLEIALTAT FEDERAL ES POT JUGAR A LA FEDERACIÓ I ES POT JUGAR A L'AUTÈNTICA DESCENTRALITZACIÓ-. 5 CARTEUR PMM �Ajuntament de Barcelona Gabinet de l'Alca?dia I ÉS PER AIXÒ QUE ELS ESTATS, I ÉS PER AIXÒ QUE LA UNIÓ, NO S'HAN DE VEURE AMENAÇATS PER AQUESTA AFIRMACIÓ QUE ELLS MATEIXOS HAN DE FER ROTUNDAMENT, DEL DRETS DELS CIUTADANS A CONTROLAR EL SEU ENTORN POLÍTIC. NO S'HAN DE VEURE AMENAÇATS JUSTAMENT PERQUÈ HO NECESSITEN, NECESSITEN EUROPA I NECESSITEN ELS ESTATS I QUE LA UNIÓ RENEIXI ARA GARANTINT ALS CIUTADANS QUE EL SEU ENFORTIMENT NO REPRESENTA UNA PÈRDUA DEMOCRÁTICA, O UN INCREMENT DEL DÉFICIT DEMOCRÀTIC, SINO BEN AL CONTRARI, UNA AFIRMACIÓ MÉS ROTUNDA QUÉ TOT ALLÒ QUE S'ENVIA MÉS LLUNY DELS CIUTADANS S'ENVIA PER GUANYAR I NO PER PERDRE, S'ENVIA PER SER MÉS FORTS I NO MÉS FEBLES, S'ENVIA PER SER MÉS EFECTIUS 1 PERQUÈ CADA UN DELS CIUTADANS D'EUROPA ES PUGUI SENTIR MES CONFORTABLE EN LA CONTRUCCIÓ EUROPEA. ÉS CERT QUE, TORNANT A LA N STRA CARTA, AQUESTA NO HA ESTAT ASSUMIDA PER TOTSI ELS ESTATS (ACTUALMENT L'HAN RATIFICADA 26 PAÏSOS, ENTRE ELS QUALS MALAURADAMENT NO ES TROBEN ENCARA BÉLGICA, FRANCA, IRLANDA O EL REGNE UNIT) . I ÉS CERT QUE L'APLICACIÓ QUE SE'N FA NO ÉS SATISFACTORIA. PERO TAMBÉ ÉS CERT QUE LA ,CARTA, AQUEST PRIMER DOCUMENT EN QUÉ LA SUBSIDIARIETAT ABANS DE MAASTRICHT JA VA TENIR RECONEIXEMENT, TÉ RANG SUPERIOR EN TANT QUE TRACTAT INTERNACIONAL I TÉ EL SUPORT DEL CONSELL D'EURQPA. ÉS PER TANT, DRET 6 CARTEUR.PMM �Ajuntament • de Barcelona Gabinet de f`Aica}dia POSITIU 1 ÉS EL MOMENT -JO CREC QUE VOSTÈS HO FARAN, EN AQUESTS DIES- DE REPASSAR FINS A QUIN PUNT AQUEST DRET POSITIU EXISTENT HA TINGUT EFECTIVITAT. O SI NO HA ESTAT AIXÍ, QUINES HAN ESTAT LES CAUSES PERQUÈ NO ES DONES AQUESTÁ EFECTIVITAT. 1 DESPRÉS DE LA CONFERÈNCIA1 CELEBRADA A BARCELONA FA CINC ANYS, L'ENCONTRE QUE AVUI INAUGUREM INCIDEIX EN AQUEST PUNT CLAU, L'APLICACIÓ DE LA CARTA EN L'ÀMBIT JUDICIAL. DIT D'UNA ALTRA MANERA, ANALITZARAN VOSTÈS SI LA CARTA TÉ SENTIT SI LA CARTA TÉ TRANSCENDENCIA PRÁCTICA (QUALSEVOL TEXT O NORMA DEIXA DE SER TAL SI NO S'APLICA DE DEBÓ). SI OBSERVEM EL PUNT DE PARTIDA D'AQUESTA CONFERENCIA, I PASSATS ONZEI ANYS DES DE L'APROVACIÓ DE LA CARTA, POTSER HAURÍEM DE SER PESSIMISTES PERQUÈ NO S'ESTÁ APLICANT1 COM CAL. ARA BÉ, ESTIC CONVENÇUT QUE EL PUNT D'APRIBADA ENS CONFIRMARÁ LA VIGENCIA I LA TRANSCENDENCIA DE LA CARTA. NO POT SER D'UNA ALTRA MANERA PUIX QUE LA MATEIXA CONSTITUCIÓ ESPANYOLA IINSTAURA EL PRINCIPI D'AUTONOMIA LOCAL I PROPORCIONA ELEMENTS DE COBERTURA JURÍDICA PER APROFUNDIR-HI I PER TANT, FER 1 EL CONTRARI SUPOSARIA ANAR CONTRA ELS CRITERIS 1 PRECEPTES CONSTITUCIONALS» 7 CARTEUR.PMM �Ajuntament 41) de Barcelona Gabinet de l'Alcatdia DE LA MATEIXA MANERA, EN AQUESTA CONFERENCIA TAMBÉ CONFIRMAREM QUE LA CARTA D'AUTONOMIA LOCAL ÉS UN INSTRUMENT CLAU PER APROPAR ELS CIUTADANS ALS AFERS D'INTERÈS COMÚ, A LA POLÍTICA EN DEFINITIVA, I CAPGIRAR UNA SITUACIÓ QUE SOVINT ES CARACTERITZA PEL DISTANCIAMENT ENTRE ADMINISTRATS ADMINISTRACIÓ , AMB TOTES LES CONSEQÜÈNCIES I PERILLS QUE AIXÒ POT IMPLICAR. AQUEST DÉFICIT DE PROXIMITAT L'HEM VISCUT, L'ESTEM VIVINT -TAMBÉ EN EL NOSTRE PAÍS (TOT I QUE NO EN TENIM L'EXCLUSIVITAT, PERQUÉ A TOTA EUROPA N'HI HA EXEMPLES D'AIXÒ. SE N'HAN DONAT, SE'N DONEN SEMPRE EN AQUESTES CONFERENCIES, EN UN SEMINARI AL QUAL JO VAIG ASSISTIR, UNA CONFERÈNCIA A LA QUE VAIG ASSISTIR A FLOREN/CIA ABANS D'AHIR ES bONAVA L'EXEMPLE DES DE PER PART DE L' ALCALDE D'UNA CIUTAT DEL SUD D'ITÀLIA, DE CATÀNIA CONCRETAMENTI DE COM LA DARRERA REGULACIÓ EUROPEA EN EL MERCAT DE LES CARXOFES HAVIA FET DE TAL MANERA QUE LES CARXOFES QUE ES VÉNEN AL MERCAT DE CATÀNIA NO ES POGUESSIN VENDRE MAI MÉS PERQUÈ AQUESTES ES1VÉNEN D'UNA FORMA I AMB UNS ENVASOS I UNES FORMES DE PRESENTACIÓ QUE QUEDAVEN EXCLOSES PER LA 1NOVA DIRECTIVA EUROPEA QUE VOLIA UNS EMBALATGES D'UN TIPUS ESTANDARITZAT. TOTS RECORDEN LA POLÉMICA1DE LA POMA DANESA I DEL SEU TAMANY. DONCS EL CAS DE LA CARXOFA DE CATÀNIA ÉS REALMENT SIMILAR I PODRÍEM ANAR SEGUINT. 8 CARTEUR.PMM �Ajuntament •\ de Barcelona Gabinet de 1'Atcatdia ARA MATEIX ESTEM VEIENT COM SENSE VOLER-HO, O SENSE ADONAR-NOS-EN ESTEM SACRIFICANT ELEMENTS D'IDENTITAT LOCAL EN NOM D'EUROPA SENSE CAP NECESSITAT. PER EXEMPLE ELI TEMA DE LA MATRÍCULES DELS AUTOMÒBILS ESTÀ COMENÇANT A DESAPARÈIXER A ITÀLIA LA TO DE TORINO, A GIRONA LA GI DE GIRONA, O A BARCELONA LA B DE BARCELONA, I AIXÒ NO Hl HA CAP NECESSITAT EN ABSOLUT TECNOLÒGICA PERQUÈ EN UN MÓN DIGITALITZAT -COM VOSTÈS PODEN IMAGINAR- LES MATRÍCULES ES PODEN CONSTRUIR AMB NÚMEROS, LLETRES SENSE CAP MENA DE ;DIFICULTAT. CAP IDENTITAT NO S'HAURIA DE PERDRE. S BO QUE ES GUANYI L'AUTONÒMICA , SI ÉS QUE AIXÒSÉS POSSIBLE -QUE SEMBLA QUE SÍ- TOTS TINDREM LA BANDERETA BLAVA AMB ELS 15 ESTELS, QUE DINTRE DE POC ERAN 18 I PROBABLEMENT DESPRÉS SERAN 20. I A SOTA LIA INICIAL DE L'ESTAT EN EL QUAL VIVIM I A L'ALTRA BANDA PODEM TENIR, SI VOLEM, LA LLETRA O LES LLETRES DE( LA NOSTRA COMUNITAT AUTÒNOMA O DE LA NOSTRA REGIÓ. PERÒ QUI DEMANA PERQUÈ, PER QUINA RAÓ D'EFI(bÀCIA O D'EUROPEITAT MAL ENTESA S'HA DE SUPRIMIR -TORNO A DIR- LA RO DE ROMA O LA MI DE MILÀ O LA M DE MUNIC. NO N'HI HA CAP. I S'ESTÀ FENT EN NOM D'EUROPA. I AIXÒ QUE ÉS UNA TONTERIA, PERQUÈ HO ÉS - SEGURAMENT ÉS UN TEMA MOLT MENORTANMATEIX DE CARA A LA POBLACIÓ D'AQUESTA CIUTAT ELS ESTEM DIENT "VOSTÈS HAN pEIXAT DE SER MILANESOS, O MUNIQUESOS O TORINESOS (p ROMANS O BARCELONINS 1 9 I CARTBU R.PMM �Ajuntament de Barcelona Gabinet de ('A(ca(dtia O GIRONINS O DE LLEIDA PERQUÈ Hl HA UNA RAÓ TÈCNICA QUE HO DEMANA, COSA QUE NO ÉS CERTA EN ABSOLUT. TORNAR, DONCS, A AQUEST GUST PEL DETALL, EN AQUEST ALLÒ; QUE REALMENT LA GENT INTERPRETA COM A PROPI. EL SR. GIANFRANCO MARTINI QUE ÉS AVUI AMB NOSALTRES 1 (REPRESENTA L'ASSOCIACIÓ ITALIANA DEL CONSELL DE COMUNES I REGIONS D'EUROPA ENS POT CERTIFICAR DE LA IMPORTÀNCIA DEL QUÈ ESTÀ SUCCEINT EN AQUEST PAÍS. A ITÀLIA EN AQUESTS MOMENTS S'HA APROVAT UNA LLEI, EL 15 DE MARÇ, QUE DIU EN EL SEU ARTICLE SEGON EL SEGÜENT -I ENS HAURÍEM DE POSAR TOTS AIXÒ COM A MODEL-: "EN VIRTUT DEL PRINCIPI DE LA SUBSIDIARIETAT, LES REGIONS 1 LES CIUTATS O LES COMUNES PODEN DESENVOLUPAR TOTES AQUELLES ACTIVITATS QUE VAGIN EN EL 1SENTIT DELS INTERESSOS GENERALS DELS HABITANTS DEL. SEU TERRITORI, INCLOENT AQUELLES ACTIVITATS AVUI DESENVOLUPADES PELS "UFFICCI" -EN DIUEN ELLS- PER L¡ES OFICINES ESTATALS EN AQUESTS TERRITORIS I AFEGEIX, LLEVAT DE, AMB EXCEPCIÓ DE : ARTICLE 3. L'ARTICLE 3 DE L"'A" A LA "R" ESPECIFICA QUINES COSES NO PODEN FER NI LES REGIONS NI LES CIUTATS PERQUÈ SÓN COSES DE L'ESTAT. BÉ, AQUÍ -COM VOSTÈS COMPRENDRAN- ELS ITALIANS QUE SÓN EL LABORATORI POLÍTIC MÉS AVANÇANT D'EUROPA EN AQUEST MOMENT, AMB TOTA 1ROBABILITAT, ENS ESTAN DIENT QUE LA CARGA DE LA PROVA DE LA NECESSITAT DE 10 CARTEUR.PMM �Ajuntament de Barcelona Gabinet de (A(cafdía LA INTERVENCIÓ DE LES ADMINISTRACIONS MÉS LLUNYANES ÉS DE LES ADMINISTRACIONS MÉS LLUNYANES I NO AL REVÉS. QUE NO ESTEM EN UN MÓN EN EL QUAL L'AUTONOMIA LOCAL S'HAGI DE DEMOSTRAR A CADA PAS I L'AUTONOMIA REGIONAL, SINÓ QUE AQUESTES S'HAURIEN DE DONAR PER SUPOSADE$ ESSENT LA DISTÁNCIA L'EXCEPCIÓ I LA PROXIMITAT LA REGLA. EL MATEIX QUE DIU EL PREÁMBUL DE MAASTRICHT. ÉS CERT QUE, COM VA EXPLICAR MOLT BÉ VANINO QUITTI, EL PRESIDENT DE LA REGIÓ TOSCANA EN AQUESTA REUNIÓ A LA QUAL EM REFERIA ABANS D'AHIR A FLORÈNCIA, AL PRINCIPI L'ARTICLE 3 ITALIA DÉ LA LLEI DE 15 DE MARÇ TENIA 5 EXTRETS: A, B, C, D i E. I TANMATEIX VA ACABAR TENINT-NE 20: DE L'A FINS A LA R. PER() AIXÒ NO ÉS SUBSTANCIAL, AIXÒ QUE CS IMPORTANT NO ÉS SUBSTANTIU, PERQUÈ EL QUE ÉS SUBSTANTIU ÉS QUE EFECTIVAMENT S'HA DESPLAÇAT EL LLOC DE LA PROVA, LA CARGA DE LA PROVA -COM DIEI\41 ELS JURISTES EN AQUEST PAÍS-. S'HA DESPLAÇAT EL PRINCIPI. JA NO ÉS EN PRINCIPI TOT EL LLOC DE TOTES LES DEISIONS EL LLOC NACIONAL, L'ASSEMBLEA NACIONAL CONFOIA O ENTESA COM EL LLOC DE LA DEMOCRÀCIA, SINÓ EN PRINCIPI ÉS LA SOCIETAT QUI HA D'AUTOORGANITZAR-SE L'EXCEPCIÓ D'AQUEST PRINCIPI D'AUTOORGANITZACIÓ'QUE ÉS L'ADEQUACIÓ O EL TRANSFERIMENT DE COMPETÈNCIES LLUNY L'EXCEPCIÓ QUE HAURÍEM DE JUSTIFICAR E0 CADA CAS. CARTEUR.PMM �Ajuntament de Barcelona Gabinet de l'Alcatd?a PENSIN QUE AQUEST TIPUS DE PENSAMENT NO ÉS UN PENSAMENT ESTRÍCTAMENT EUROPEU, NOMÉS. EN LA REUNIÓ A RÍO JUSTAMENT L'ANY 1992 TAMBÉ SOBRE L'ESTAT DEL MÓN, EN TERMES DE MEDI AMBIENT, L'ARTICLE 5È. ESPECIFICA UN PRIMER ACORD MUNDIAL IMPORTANTÍSSIM QUE ÉS: "FACIN VOSTÈS A NIVELL LOCAL TOT EL QUÉ PUGUIN FER, DES DEL PUNT DE VISTA DE LA SOSTENIBILITAT DE LA NOSTRA ESPECIE. FACIN VOSTÈS A NIVELL LOCAL TOT EL QUÉ PU UIN FER A NIVELL LOCAL, I NO TRANSFEREIXIN A NIVELLS SUPERIORS TOT ALLÒ QUE VOSTÈS PUGUIN RESOLDRE DONCS ESTEM DAVANT D'UN PRINCIPI, REPETEIXO, QUENO ES LIMITA A UN CAPÍTOL DETERMINAT DE LA CONSTR;ÜCCIÓ EUROPEA, A UNA REVISIÓ DETERMINADA DE LA SEVA CONSTITUCIÓ, SINÓ QUE ES REFEREIX A UNA FILOSOFIA QUE ESTÁ PRESENT EN LA CONSTRUCCIÓ DEL MÓN CONj A VILA GLOBAL, EN EL MÓN COM A ESCENARI EN EL QUAL VIVIM, COM LA CIUTAT GRAN EN LA QUAL VIVIM. ÉS VERITAT QUE MOLTS INTERPRETEN QUE EN EL MOMENT EN QUÉ APAREIX LA VILA GLOáAL, LES VILES REALS, LES PETITES CIUTATS, LES CIUTAT$, LES MEGAPOLIS JA NO TENEN TANT SENTIT. I NO ÉS AIXÍ, EN AQUEST MÓN GLOBAL JUSTAMENT L'EXISTÈNCIA D'UNITATS AMB PERSONALITAT PRÒPIA ÉS CONDICIÓ NECESSÀRIA DE L'EXISTÈNCIA I DE L'EQUILIBRI. SENSE EL MÓN ENTÈS, SENSE EUROPA ENTESA COM A UNA REGIÓ D'AQUESTi MÓN I ENTESA COM UN SISTEMA DE REGIONS I CIUTATS, DE REGIONS QUE A 12 CARTEUR.PMM �Ajuntament • de Barcelona Gabinet de l'Alcaldia QUE LA HISTÒRIA VA OBLIDAR EN EL SEU PAS ACCELERAT CAP A LA RACIONALITAT, PERÒ QUE AVUI EN EL MOMENT D'APARÈIXER LA REGIO EUROPEA COM A TAL LA SUPRANACIÓ EUROPEA COM A TAL, DEMANEN EL SEU LLOC AMB MODESTIA PERÒ TAMBE AMB FERMESA TOTES AQUESTES POSSIBILITATS ES DONEN EN AQUEST MOMENT SENSE QUE SIGUIN UNA AMENAÇA A L'EQUILIBRI GLOBAL SINÓ BEN AL CONTRARI. SÓN LA CONDICIÓ QUE LA NOSTRA GENT, LA NOSTRA SOCIETAT1 ACCEPTI REALMENT ELS SACRIFICIS QUE SE LI ESTAÑ DEMANANT EN TERMES D'INTEGRACIÓ I EN TERMES DE GLOBALITZACIÓ. PER TANT, MES GLOBALITZACIÓ I MÉS PRO*IMITAT. MÉS EUROPA I MÉS REGIO. MÉS REGIO I MES CIUTP1T -TAMBÉ QUE QUEDI CLAR AIXÒ, PERQUÈ DE VEGADES ENS TROBEM QUE ALGUNS ENS QUEDEM EN UN DELS ESGLAONS DE LA DESCENTRALITZACIÓ I NO FEM qL PAS SEGÜENT. VEGADES SÓN NACIONALITATS COM HA DIT EL CONSELLER, AIXO ÉS UN JOC NO DE SUMAR ZERO SINÓ DE SUMA POSITIVA.° MES REGIO I MES CIUTAT. MÉS EUROPA I MÉS PROXIMITA+. AIXÒ ÉS POSSIBLE PER A TOTS AQUELLS QUE CREIEM QUE EL QUE ESTÁ SUCCEINT A EUROPA I AL MÓN ÉS JUSTAMENT UNA AMPLIACIÓ DE L'ESCENARI, PERO ACOMPANYADA DE LA GRAN POSSIBILITAT D'APROXIMAR MÉS ALS CIUTADANS I A LA SOCIETAT LA SEVA PRÒPIA AUTORREGULACIÓ. 13 CARTEUR.PMM �Ajuntament 4.1) de Barcelona Gabinet de l'Alcaldia DIT AIXÒ, TINGUIN LA CERTESA QUE AQUÍ A CATALUNYA AMB EL CONGRÉS DE MUNICIPIS OUE S'ANUNCIA PER A LA TARDOR, AMB EL SEGON GRAN CONGRÉS, EL PRIMER VA SER EN UN MOMENT CRUCIAL: DE LA NOSTRA HISTORIA, L'ANY 1933, ES VA INAUGURAR EN AQUEST SALÓ ON VOSTÈS ESTAN EN AQUEST MOMENT. AQUELL CONGRÉS VA DONAR LLOC A LA LLEI MÉS PROGRESSIVA DE LA REPÚBLICA, DE LA GENERALIT1AT REPUBLICANA, QUE VA SER LA LLEI MUNICIPAL, UNA LLEI MOLT AVANÇADA PER A LA SEVA ÉPOCA, NOSALTRES ESTEM SEGURS QUE EL II CONGRÉS MUNICIPALISTA, 15, 11, 17, 20 ANYS DESPRÉS DEL RENAIXEMENT DEL MUNICIPALISME DEMOCRÀTIC EN EL NOSTRE PAÍS DONARÁ LLOC A AVENÇOS IMPORTANTS, AMB LA FILOSOFIA D'AUTOGOVERN DINS DE CATALUNYA I TAMBÉ -PERQUÈ NO DIR-HO- TOT AIXÒ SUCCEEIX EN UN MOMENT 1 EN UN LLOC ON S'ESTÁ ACABANT DE DISCUTIR UNA CARTA MUNICIPAL. VOSTÈS DIRAN, ESTEM DISCUTINT DE LA CARTA EUROPEA, 1 PER TANT PERQUÈ ENS VE ARAI L'ALCALDE DE BARCELONA A PARLAR DE LA CARTA MUNICIPAL. MIRIN, ÉS EL MATEIX DISCURS, ÉS EXACTAMENT EL MATEIX DISCURS. EUROPA NO EXISTIRÁ FINS QUE NO Hl HAGI UN RÈGIM LOCAL COMÚ MÍNIM, MÍNIM -SUBRATLLO-. NO UN RÈGIM LOCAL QUE SUBSTITUEIXI ELS RÈGIMS LOCALS. DIC MÍNIM PERQUÈ D'ALGUNA FORMA L'EXISTÉNCIA D'UNA CULTURA POLÍTICA EUROPEA DEPENDRÁ DE QUÉ EXISTEIXI AQUEST RÉG1M COMÚ. PERO ÉS BEN EVIDENT ! QUE EUROPA NO EXISTIRÁ 14 CARTEUR.PMM �Ajuntament 41 de Barcelona Gabinet de ('Alcaldia AMB TOTA LA SEVA FORÇA SI TOTES LES SEVES CIUTATS, SI CADA UNA DE LES SEVES CIUTÁTS NO TÉ LA SEVA CARTA, NO TÉ LA SEVA LLEI ESPECIAL. NO Hl HA CAP RÈGIM COMÚ I MENYS A MESURA QUE ELS RÈGIMS COMUNS ES FAN MES GRANS EN EL TERRITORI, CAP, QUE PUGUI DONAR RAÓ DE LES POSSIBILITATS I DE LES NECESSITATS D'AUTORREGULACIÓ. PER TANT, CADA GRAN CIUTAT, CADA CIUTAT METROPOLITANA, CADA CIUTAT AMB SIGNIFICACIÓ A EUROPA TÉ -HA DE TENIR- LA SEVA LLEI ESPECIAL. HA DE TENIR UNA LLEI QUE ADEQUÏ AQ UI EST RÈGIM CONA), AQUEST RÈGIM GENERAL, A LA SEVA 1 PROPIA PARTICULARITAT. BARCELONA ESTÁ A PUNT D'ARRIBAR-HI, ESTEM ACABANT L'ÚLTIM CAPÍTOL QUE QUEDA 'ER CONSENSUAR EN EL MARC DE L'AJUNTAMENT MATEIX, EL CONSENS QUE 1 S'OBTINDRÀ TÉ UNA FORÇA TAL, TÉ UNA VIRTUALITAT TAN IMPORTANT QUE TOTES LES FORCES POLÍTIQUES DE LES DIFERENTS IDEOLOGIES, TENINT EN COMPTE TOTS ELS INTERESSOS QUE Hl HAN EN JOC I LES SEVES PRÒPIES IMPLICACIONS AMB ADMINISTRAOIONS -IDEOLÒGIQUES, EM REFEREIXO-, AMB ADMINISTRACI1ONS DE MÉS NIVELL, TÉ TAL SIGNIFICACIÓ QUE AQUESTA CILIITAT TAN COMPLEXA PUGUI ARRIBAR A ESTABLIR PER CONSENS, PER UNANIMITAT UNA CARTA, QUE DIFÍCILMENT LI SERÁ NEGADA. I EN EL MOMENT EN QUÉ AIXÒ SUCCEEIXI NO EStAREM COM ALGUNS VOLEN -HE LLEGIT EN ALGUNES PUBLICACIONS ANGLOSAXONES PARLAR D'UN RENAIXEMENT DEL FEUDALISME, D'UN NEOFEUDALISME EUROPEU BASAT EN LES CIUTATS. RES MÉS LLUNY DE LA VERITAT: LES CIUTATS JA VAN NÉIXER EN 15 CARTEUR.PMM �Ajuntament (0 de Barcelona Gabinet de t'Alcatdia EL RENAIXEMENT CONTRA EL FEUDALISME. LES CIUTATS VAN NÉIXER COM A PACTES DELS BURGESOS AMB EL REI, PACTES QUE SE CELEBRAVEN EN AQUESTA MATEIXA SALA CONTRA EL FEUDALISME JUSTAMENT I PER SUPERAR-LO. PERQUÈ Hl HAVIA UN "TIERCE 1TAT" , Hl HAVIA UN POBLE, EN DEFINITIVA, UNS COMERCIANTS, UNS CIUTADANS INDIVIDUALS QUE ES VEIEN AMB FORÇA PER ANAR DIRECTAMENT AL REI PER OFERIR-LI EL SEU AJUT PER A LES SEVES GUERRES I A CANVI OBTENIR UNA CARTA, OBTENIR UNES LLIBERTATS, OBTENIR UN DRET QUE JA COMENÇAVA A SER, SINÓ DEMOCRÁTI, PRÀCTICAMENT PREDEMOCRÁT1C, EN AIXÒ ESTEM ANANT ARA !ERÒ NO COM A PASSOS ENRERA SINÓ COM A PASSOS1 ENDAVANT. EUROPA AVUI AMENAÇADA DE TANTES CcPSES PER MOR DE LA GLOBALITZACIÓ I DE LA 1NTÉGRACIÓ, CREC QUE L'HA D'AFRONTAR SENSE POR I L'AFRONTARÀ SENSE POR SI ELS CIUTADANS EUROPEUS EN C;ikDA UNA DE LES SEVES CIUTATS I MUNICIPIS SE SENTEK1 PROTEGITS PER UNA NOVA CONSTITUCIÓ EUROPEA, PER UÑA CONSTITUCIÓ REVISADA QUE ELS DIGUI "EUROPA GARANTEIX LA SEVA AUTONOMIA. EUROPA ELS GARANTEIX LA PROXIMITAT DE L'ACCIÓ POLÍTICA". 1 AQUESTA ÉS LA MILLOR PEDAGOGIA QUE ES POT FER. AQUESTA ÉS LA MILLOR SOLUCIÓ AL FAMÓS TEMA DEL DÉFICIT DEMOCRÀTIC. 16 CARTEUR PMM �Ajuntament • de Barcelona Gabinet de l'Alcaldia QUE VAGI MOLT BÉ EL TREBALL D'AQUESTA CONFERÈNCIA, QUE S'ESTUDli A FONS EL 11 EMA DE LA VIGÈNCIA I L'APLICACIÓ PRÁCTICA PELS TRIBUNALS DE JUSTICIA TANT LOCALS, ALLÁ ON EXISTEIXEN, COM NACIONALS EN ALTRES CASOS DELS PRINCIPIS DE LA CARTA 1 QUE PUGUEM DIR EN ACABAR QUE HEM DONAT UN Al_TRE FAS ENDAVANT EN LA CONFIGURACIÓ D'UNA EUROPA DELS CIUTADANS. MOLTES GRÀCIES. 17 CARTEURTMM � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4423 Title A name given to the resource Conferència sobre la carta europea d'autonomia local Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Administració local Autonomia Unió Europea Relacions Internacionals Municipis Globalització Acció política Territoris Barcelona Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1997-04-24 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1424/19941207d_00661.pdf c14ed8b1b4924e42f690742a8c0afaf6 PDF Text Text Conferencia de l'Excm. Sr. Alcalde El giro local: la apuesta por los municipios (Còrdova, Saló de Plens de l'Ajuntament, 7 dedesembre de 1994) EL GIRO LOCAL: LA APUESTA POR LOS MUNICIPIOS QUIERO AGRADECER MUY SINCERAMENTE AL AYUNTAMIENTO DE CÓRDOBA Y A SU ALCALDE, HERMINIO TRIGO, LA INVITACIÓN A PRONUNCIAR ESTA CONFERENCIA SOBRE EL FUTURO DE LOS MUNICIPIOS. CON HERMINIO TRIGO COINCIDIMOS EN LA DEFENSA DE LOS MUNICIPIOS, NO SÓLO EN ESPAÑA SINO, COMO MIEMBROS QUE SOMOS DEL COMITÉ DE LAS REGIONES, EN EUROPA -QUE ES, NO HAY QUE OLVIDARLO, LA NUEVA DIMENSIÓN DE NUESTRA VIDA ECONÓMICA, SOCIAL Y POLÍTICA-. ÉL, COMO YO Y MUCHOS OTROS REPRESENTANTES ESPAÑOLES EN EL COMITÉ DE LAS REGIONES -QUE ES UN ORGANISMO QUE, AUNQUE SU NOMBRE NO LO DIGA CON PRECISIÓN, REÚNE A LOS ENTES REGIONALES PERO TAMBIÉN Á LOS LOCALES-, ESTAMOS EMPEÑADOS EN QUE LA CONSTRUCCIÓN EUROPEA SE HAGA DESDE ABAJO, DESDE EL NIVEL DE ADMINISTRACIÓN MÁS PRÓXIMO A LOS CIUDADANOS, ES DECIR, DESDE LOS MUNICIPIOS. �SABEMOS QUE TENEMOS SOBRE NOSOTROS LA MAYOR DE LAS RESPONSABILIDADES: CONSEGUIR QUE EUROPA NO SEA SÓLO UN MERCADO COMÚN, DONDE ES POSIBLE LA LIBRE CIRCULACIÓN DE i BIENES, DE CAPITALES Y DE PERSONAS, SINO QUE SEA DE VERDAD UN PROYECTO INTEGRADOR, QUE CONSTITUYA REALMENTE UNA UNIÓN POLÍTICA EUROPEA. PARA ELLO HAY QUE FORMAR CIUDADANOS EUROPEOS Y ES EN LAS -CIUDADES DONDE PODEMOS CONSEGUIR CREAR UNA AUTÉNTICA CIUDADANÍA EUROPEA 1 PORQUE ENTRE CIUDADES, POR ENCIMA DE LAS DIFERENCIAS IDIOMÁTICAS, HABLAMOS UN LENGUAJE COMÚN. LA CIUDAD HA SIDO SIEMPRE UN LUGAR PRIVILEGIADO PARA EL DIÁLOGO. LA CIUDAD ES INTERCAMBIO: DE IDEAS. DE CONCEPTOS, DE MERCANCÍAS. LA CIUDAD ES COMERCIO, LA CIUDAD ES CULTURA. LA CIUDAD ES TAMBIÉN CONVIVENCIA, COEXISTENCIA. DE ESTO SABE MUCHO CÓRDOBA. LA CÓRDOBA HISTÓRICA DONDE CONVIVÍAN LAS TRES CULTURAS MONOTEISTAS DEL MEDTTERRÁNEO, Y, TAMBIÉN, LA CÓRDOBA DE HOY, SABEDORA DE QUE SU FUTURO PASA POR ENLAZAR, POR HACER DE PUENTE ENTRE EL MUNDO ISLÁMICO DEL NORTE bE ÁFRICA Y LA EUROPA NÓRDICA. PARA ELLO, LA UNIÓN EUROPEA, DONDE LOS ESTADOS LLEVAN LEGÍTIMAMENTE- LA VOZ CANTANTE, DEBE ESCUCHAR TAMBIÉN A LAS REGIONES Y A LAS CIUDADES. DEBE SABER QUE LOS PROBLEMAS DE LOS CIUDADANOS EUROPEOS, QUE EN UN 80 % VIVIMOS AGRUPADOS EN CIUDADES, SON BÁSICAMENTE PROBLEMAS URBANOS, Y QUE ES EN LA CIUDAD DÓNDE SE ENCUENTRAN TANTO EL CONOCIMIENTO DEL PROBLEMA -GRACIAS 2 �A NUESTRA PROXIMIDAD AL TERRITORIO- COMO LA CREATIVIDAD NECESARIA PARA AFRONTARLO. AL RESPECTO, SUELO CITAR COMO PARADIGMA LA FRASE DE UNA MINISTRA BRITÁNICA DE TRABAJO, SHIRLEY WILLIAMS, QUE DECÍA QUE POR CADA LIBRA GASTADA A NIVEL MUNICIPAL EN LA CREACIÓN DE EMPLEO SE NECESITAN TRES LIBRAS A NIVEL GUBERNAMENTAL: ESA EFICACIA EN EL GASTO PROVIENE DE UN MAYOR Y MEJOR CONOCIMIENTO DEL TERRENO, PERO TAMBIÉN DE LA CONSTATACIÓN QUE HAY MUdHOS PROBLEMAS QUE SE RESUELVEN MEJOR A NIVEL HORIZONTAL (QUE ES EL DE LOS MUNICIPIOS) QUE A NIVEL VERTICAL (QUE ES LA ESTRUCTURA EN QUE SE PIENSAN LAS LEYES DE LOS PARLAMENTOS Y LA PROPIA ADMINISTRACIÓN CENTRAL). PERO AUNQUE EUROPA OCUPE HOY 'PARTE SUSTANCIAL DE LA ACTIVIDAD DEI, ALCALDE TRIGO Y DEL ALCALDE MARAGALL, EN UN ESFUERZO QUE NO SÉ SI SIEMPRE ES LO BASTANTE BIEN COMPRENDIDO POR NUESTROS CIUDADANOS -A QUIEN DEBEMOS CONVENCER A VECES DE LA IMPORTANCIA DE LAS COSAS QUE ESTÁN EN JUEGO EN BRUSELAS-, QUIERO HOY HABLARLES DE LOS MUNICIPIOS EN ESPAÑA, PORQUE EN LA ESPAÑA DEL FIN DE SIGLO, DESPUÉS DE QUINCE AÑOS DE DEMOCRACIA MUNICIPAL Y DE AUTOGOBIERNO REGIONAL, CREEMOS LLEGADA LA HORA DE LOS MUNICIPIOS. VOY A REFERIRME MUY ESPECIALMENTE A LA NECESIDAD DE IMPULSAR EN NUESTRO PAÍS EL GIRÓ LOCAL. UNA APUESTA DE FUTURO Y UN COMPROMISO CON LOS CIUDADANOS. 3 �LOS AYUNTAMIENTOS HAN JUGADO IN PAPEL MUY IMPORTANTE, FUNDAMENTAL, EN LA CONSOLIDACIÓN E IMPLANTACIÓN DE LA DEMOCRACIA ESPAÑOLA. HEMOS PARTICIPADO, EN LOS ÚLTIMOS 15 AÑOS, DE UNA FORMA ACTIVA, EN ,A CONSTRUCCIÓN DE UNA DEMOCRACIA AVANZADA. HEMOS COITRIBUÍDO DECISIVAMENTE A INSTAURAR EN NUESTRO PAÍS LOS: Y COSTUMBRES DEMOCRÁTICAS. LOS AYUNTAMIENTOS HAN SIDO UN ÁMBITO PRIVILEGIADO DE LA PARTICIPACIÓN CIUDADANA. LOS MUNICIPIOS TAMBIÉN HEMOS PRES TADO UNA COLABORACIÓN LEAL Y DESINTERESADA EN LA CONTRUCCIÓN DEL ESTADO DE LAS AUTONOMÍAS. EN LOS ÚLTIMOS AÑOS EL ESFUERZO DEL GOBIERNO 1 Y LAS COMUNIDADES AUTÓNOMAS SÉ HA ORIENTADO HACIA LA CONSOLIDACIÓN DEL SISTEMA AUTON'MICO. ÉSTE ERA, SIN DUDA, UNO DE LOS PRINCIPALES RETOS DE NUESTRO PAÍS. COMO CATALÁN, Y USTEDES COMO ANDALUCES, SABEMOS QUE EN ESPAÑA NO HAY UNA DEMOCRACIA P p SIBLE SIN ALGUNA FORMA DE AUTOGOBIERNO TERRITORIAL. PERO AHORA HA LLEGADO EL MOMENTO DE RECLAMAR MÁS ATENCIÓN HACIA LOS MUNICIPIOS. NOSOTROS TENEMOS UNA RICA EXPERIENCIA EN EL GOBIERNO MUNIIPAL, TANTO EN CATALUÑA COMO EN ANDALUCÍA, EN LAS GRANDES CIUDADES INDUSTRIALES, EN LAS PEQUEÑAS Y MEDIANAS, EN '.LOS PEQUEÑOS MUNICIPIOS RURALES. TODOS HEMOS COMPARTIDO UNA PROFUNDA Y RICA EXPERIENCIA DE DEMOCRATIZACIÓN DE LA VIDA LOCAL Y DE MEJORA DE LA VIDA COTIDIANA DE NUESTROS CONCIUDADANOS. 4 �DURANTE TODO ESTE PROCESO LAS CORPORACIONES LOCALES HAN QUEDADO RELEGADAS A UN SEGUNDO PLANO. HOY YA NO PODEMOS CERRAR LOS OJOS A UNA REALIDAD MUNICIPAL COMO LA NUESTRA. HAY QUE RECLAMAR UNA ATENCIÓN MAYOR DEL ESTADO Y LAS COMUNIDADES AUTÓNOMAS HACIA LOS MUNICIPIOS. EN TODO ESTE TIEMPO HEMOS AVANZADO POCO EN LA DESCENTRALITZACIÓN HACIA EL SECTOR LOCAL. A NIVEL COMPETENCIAL Y DE RECURSOSLOS AYUNTAMIENTOS NOS ENCONTRAMOS CASI EN LA MISMA SITUACIÓN EN LA QUE ESTÁBAMOS HACE DIEZ AÑOS. DURA NTE ESTE TIEMPO HEMOS HECHO UN ESFUERZO DE GESTIÓN DE PRIMERA MAGNITUD PERO LOS RECURSOS ESTÁN MAL DISTRIBUIDOS. ESTAMOS, EN ESTE MOMENTO, EN UNA DISTRIBUCIÓN DEL GASTO APROXIMADAMENTE DEL 15-25-60 Y ESO QUIERE DECIR QUE, DURANTE LA PASADA DÉCADA, LOS AYUNTAMIENTOS NO HAN AUMENTADO SU NIVEL DE RECURSOS. PERO LAS CIUDADES HAN MEJORADO Y MUCHO DURANTE ESTE TIEMPO. ESTA ES UNA REALIDAD INNEGABLE. PERO TAMBIÉN ES CIERTO QUE NO HAN MEJORADO TODO LO QUE TENÍAN QUE MEJORAR. LOS AYUNTAMIENTOS SE HAN SACRIFICAD, SU RITMO DE INCREMENTO DE RECURSOS SE HA ESTABILIZADO PORQUÉ HABÍA EN JUEGO ALGO MUY COMPLEJO, MUY DELICADO, MUYI FÁCIL DE ROMPER, QUE ERA ESA CONFIANZA GENERAL, ESE ESTADIO DE LAS AUTONOMÍAS QUE ANTES DECÍAMOS QUE HABÍA SIDO NUESTRO OBJETIVO PRIORITARIO EN LA DÉCADA DE LOS OCHENTA. ES EN ESTE HORIZONTE DE PROFUNDIZACIÓN DE LA DEMOCRACIA Y DE LA INTEGRACIÓN EN EUROPA QUE¡ DEBE IMPULSARSE EL GIRO 5 �LOCAL: LA APUESTA DEFINITIVA POR LOS MUNICIPIOS. ESTE NUEVO PROCESO DESCENTRALIZADOR DEBE SIGNIFICAR, ANTE TODO Y EN PRIMER LUGAR, MAYOR CONFIANZA PpLÍTICA, MAYOR CONFIANZA POLÍTICO-ADMINISTRATIVA DEL GOBIF iRNO Y DI LAS AUTONOMÍAS EN LOS AYUNTAMIENTOS. LA DEMOCRACIA ES UN PROCESO CONSTANTE DE APRENDIZAJE. Y QUE. HAY QUE TENER EL VALOR POLÍTICO DE PERMITIR QUE LAS DECISIONES SE TOMEN, CADA VEZ MÁS, EN EL NIVEL INFERIOR DEL EDII'ICIO INSTITUCIONAL. SI NOS EQUIVOCAMOS, YA NOS CORREGIREMOS, PERO NO PODEMOS SEGUIR ACEPTANDO ESTAR PERMANENTEMENTE TUTELADOS. EN SEGUNDO LUGAR, RECONOCIMIENTO DE LOS NIVELES COMPETENCIALES REALES Y DE LAS POTESTADES JURÍDICAS Y ADMINISTRATIVAS CORRESPONDIENTES PARA QUE LA ADMINISTRACIÓN LOCAL PUEDA HACER VALER SUFICIENTEMENTE SU AUTORIDAD. EN ESTE MOMENTO NO TENEMOS CAPACIDAD PARA CORREGIR CONDUCTAS QUE EN EL FONDO HACEN A NUESTROS CIUDADANOS POCO CONFIADOS EN LF}. JUSTICIA E INCLUSO EN LA DEMOCRACIA PORQUÉ VEN CÓMO CONDUCTAS ANTISOCIALES, CONDUCTAS DE VANDALISMO Y DE CONDUCCIÓN TEMERARIA, NO TIENEN LA RESPUESTA ÁGIL Y 1PRONTA QUE DESDE EL AYUNTAMIENTO DEBERÍA PODER DÁRSELE. EN TERCER LUGAR, ADECUAR LA DOTACIÓN DE RECURSOS ECONÓMICOS. POR SUPUESTO. EL GOBIERNO Y LAS AUTONOMÍAS DEBEN RESOLVER LA FINANCIACIÓN MUNICIPAL CON MEDIDAS ESTRUCTURALES EFICIENTES. DEBE INCREMENTARSE EL PESO RELATIVO DEL GASTO DEL SECTOR PÚBLICO LOCAL Y, MUY ESPECIALMENTE, EL DE LOS GOBIERNOS MUNICIPALES. Y ES POR 6 �ESTE MOTIVO QUE ES NECESARIO MEJORAR SUBSTANCIALMENTE LAS TRANSFERENCIAS DE LAS COMUNIDADES AUTÓNOMAS. NUESTRO HORIZONTE A FINALES DE SIGLO ES EL DE UNA DISTRIBUCIÓN DEL GASTO PÚBLICO DI. 50-25-25. ES EL QUE TIENEN PAÍSES DE ESTRUCTURA FEDERAL Y FÍE SÓLIDO FUNCIONAMIENTO DEMOCRÁTICO. ES UNA DISTRIBUCIÓN JUSTA Y POSIBLE. Y NO TIENE PORQUE PARARSE AQUÍ: EL PR CESO AUTONÓMICO ES, EN ESPAÑA, UN PROCESO ABIERTO, Y NADA NOS IMPIDE PENSAR QUE A MEDIO PLAZO ESTA DISTRIBUCIÓN SEA1DE UN 40-30-30. HAY QUE EXAMINAR LA POSIBILIDAD QE QUE LOS AYUNTAMIENTOS PARTICIPEN EN LOS IMPUESTOS FUERThS Y ELÁSTICOS SIN ENTRAR EN COLISIÓN CON LOS QUE PUEDEN CORRESPONDER A LAS AUTONOMÍAS. EN DEFINITIVA, RECLAMAMOS SISTEMAS MÁS ÁGILES Y MÁS FLEXIBLES DE FIN NCIACIÓN. ESTA ES UNA NECESIDAD URGENTE, QUE NO PUEDE POSPONERSE. NOS HEMOS SACRIFICADO MUCHO, PERO NO PODEMOS NI DEBEMOS HACERLO INDEFINIDAMENTE. SE HACE NECESARIO, PUES, RECLAMAR UNA MAYOR DESCENTRALIZACIÓN DE LAS COMPETENCIAS DEL ESTADO Y DE LAS COMUNIDADES AUTÓNOMAS HÁCIA LOS AYUNTAMIENTOS. HAY QUE DOTAR DE MÁS PROTAGONISMO A LA ADMINISTRACIÓN LOCAL, AL CONJUNTO DE CIUDADES GRANDES Y MEDIANAS, CON EL FIN DE CONSTRUIR UN ESTADO MÁS DESCENTRALIZADO, MÁS EFICAZ Y MÁS PRÓXIMO A LOS CIUDADANOS. BARCELONA ESTÁ TRABAJANDO 'INTENSAMENTE EN ESTA DIRECCIÓN Y HA COLABORADO EN LA ELABORACIÓN DE UN PACTO 7 �LOCAL QUE DEBERÍAN SUBSCRIBIR ION UN FUTURO TODAS LAS FUERZAS POLÍTICAS Y QUE BENEFICIARÁ, SIN DUDA ALGUNA, AL CONJUNTO DE CIUDADES DE NUESTRO PAÍS. LA PROPUESTA DE PACTO LOCAL ESTÁ EN UNA FASE MUY AVANZADA. LOS SOCIALISTAS PRESENTAREMOS MUY PRONTO ESTE TEXTO AL RESTO DE FUERZAS POLÍTICAS. EL GOBIERNO YA HA EXPRESADO SU VOLUNTAD DE PROPICIAR EL CONSENSO, DE OBTENER LOS COMPROMISOS NECESARIOS Y DE IMPULSAR LAS MEDIDAS LEGISLATIVAS CORRESPONEÍIENTES. A PARTIR DE AQUI DEBERÁN SER LOS GOBIERNOS AUTÓNOMOS RESPECTIVOS LOS QUE IMPULSEN EL PROCESO NEGOCIADOR EN CADA UNO DE SUS RESPECTIVOS TERRITORIOS. EL PACTO LOCAL DEBE PONERSE EN MARCHA A PARTIR DEL ACUERDO ENTRE CORPORACIONES LOCALES, LAS COMUNIDADES AUTÓNOMAS Y EL GOBIERNO CENTRAD.. EL PACTO EXPRESARÁ LA DECISIÓN FIRME DE INCIDIR POSITIVAMENTE EN LA RESOLUCIÓN DE LOS PROBLEMAS COTIDIANOS Y DE HACERLO POSIBLE DESDE EL NIVEL DE ADMINISTRACIÓN MÁS EFICAZ Y MÁS PRÓXIMO A LOS CIUDADANOS. ES CON ESTA FINALIDAD QUE BARCELONA ESTÁ TRABAJANDO PARA GARANTIZAR UN GRADO MÁS ELEVADO DE COMPETENCIAS Y DE RECURSOS A LAS CIUDADES. ESTA S ES LA ÚNICA VIA POSIBLE PARA GARANTIZAR EN EL FUTURO LA CONSTRUCCIÓN I)E NUESTRO PAÍS Y DE EUROPA. 8 �QUIERO TERMINAR MI INTERVENCIÓN TAL COMO LA HE EMPEZADO, HABLÁNDOLES DE EUROPA. ESTAMOS EN UN MOMENTO i APASIONANTE QUE PUEDE CLASIFICA1SE DE CONSTITUYENTE EN DIVERSOS CAMPOS. LA EUROPA QUE HA NACIDO DEL TRATADO DE MAASTRICIIT ES LA EUROPA ENTENDIDA COMO PROYECTO COMPARTIDO POR LOS ESTADOS MIEMBROS PERO TAMBIÉN ES LA EUROPA DE LAS CIUDADES. EUROPA ES UN SISTEMA DE CIUDADES. 120 GRANDES CIUDADES EUROPEAS CONCENTRAN MÁS DE LA MITAD DE LA POBLACIÓN DEL 1 CONTINENTE. LA MAYORÍA DE ELLAS SON CIUDADES MEDIANAS, LAS QUE DAN AUTÉNTICAMENTE VIDA'` A EUROPA. POR ENCIMA DE SUS CAPACIDADES, POR ENCIMA DE SUS RECURSOS, TRABAJANDO JUNTAS Y AL LADO DE LAS GRANDES CIUDADES, SE ESTÁN CONFIGURANDO COMO LA VERDADERA BASE DE LA 1 CONSTRUCCIÓN EUROPEA. PODEMOS AFIRMAR CON TODA ROTUNDIDAD QUE LAS CIUDADES CONSTITUYEN EL AUTÉNTICO MOTOR DE EUROPA. SON LAS CONCENTRACIONES URBANAS LAS QI E IMPULSAN Y PILOTAN EL AVANCE DE SUS REGIONES Y EL CONJUNTO DE LA UNIÓN. Y, POR OTRO LADO, GRAN PARTE DE LAS POLÍTICAS PÚBLICAS Y DE LAS INTERVENCIONES FINANCIERAS DE LA UNIÓN EUROPEA AFECTAN LAS ÁREAS URBANAS. NO SE PUEDE ENTENDER EL PROCESO HACIA LA UNIÓN EUROPEA SIN EL TRABAJO PREPARATORIO QUE -TAN LLEVADO A CABO LAS ADMINISTRACIONES LOCALES. Y ES ¡JUSTAMENTE PORQUÉ LAS CIUDADES NO TIENEN NINGUNA DIFICULTAD A ENTENDER COMO 9 �NORMAL, COMO NECESARIO Y ENRIQUECEDOR EL DIÁLOGO ENTRE ELLAS. TENEMOS QUE APOSTAR FUERTE POR UNA POLÍTICA URBANA EUROPEA. LA CONSTRUCCIÓN DE EUROPA DEBE RECONOCER EL PAPEL FUNDAMENTAL DE LAS CIUDADES. ESTA ES LA POSICIÓN QUE DEFIENDE EL CONSEJO DE MUNICIPIOS Y REGIONES DE EUROPA EN LAS INSTITUCIONES COMUNITARIAS. EN EL SENO DEL COMITÉ DE LAS REGIONES ESTAMOS ESTUDIANDO, EN ESTE SENTIDO, UNA DE LAS CUESTIONES FUNDAMENTALES DE CARA A LA REVISIÓN DEL TRATADO 1DE MAASTRICHT PARA LOS PODERES LOCALES Y REGIONALES OMO ES EL PRINCIPIO DE SUBSIDIARIEDAD. ÉSTE ES UN PRINCIPIO, DE NOMBRE OSCURO PERO DE CONCEPTO CLARO: HAY QUE APROXIMAR EL ESTADO A LOS CIUDADANOS. Y ESO DEBE HACERSE A TRAVÉS DE UNA APLICACIÓN CONGRUENTE, CONSECUENTE HASTA EL FINAL, DEL PRINCIPIO DE LA SUBSIDIARIEDAD. LO QUE PUEDA HACERSE A NIVEL MUNICIPAL, NO DEBE HACERSE A NIVEL REGIONAL. Y LO QUE PUEDA HACERSE A NIVEKL REGIONAL NO DEBE HACERSE A NIVEL ESTATAL. COMO HE DICHO ANTES, EN EUROPA ESTAMOS EN UN MOMENTO CONSTITUYENTE Y DEBEMOS APROVECHARLO PARA CONSTRUIR LA EUROPA DE LOS CIUDADANOS. EN ESPAÑA, ESTO SIGNIFICA, SIN MÁS, QUE ES LA HORA DE LOS MUNICIPIOS: ESTA ES LA GRAN ASIGNATURA PENDIENTE DE LA DEMOCRACIA ESPAÑOLA. APROBÉMOSLA ENTRE TODOS, PORQUE ES MUCHO LO QUE ESTÁ EN JUEGO. MUCHAS GRACIAS. SED \TEXT\CORDOVA.DOC 10 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4330 Title A name given to the resource Conferència: “El giro local: la apuesta por los municipios” Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Participació ciutadana. Molts problemes es resolen millor a nivell horitzontal. Tres punts: gir local com la aposta definitva pels municipis, reconeixement dels nivells de competències reals, potestats jurídiques i administratives, i adequar la dotació de recursos econòmics. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Plens de l'Ajuntament de Còrdova, Andalucia Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Municipis Política Administració local Relacions Internacionals Gestió pública Finançament Territoris Acció política Barcelona Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-12-07 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/1608/0000000769.pdf 3567a01582b29f514ca19297d9b008da PDF Text Text �� Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Confiem que l'Estat us transforme en província Source A related resource from which the described resource is derived La Veu de l'Ebre Language A language of the resource Català Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Type The nature or genre of the resource Entrevista Subject The topic of the resource Vegueries Estatut Catalunya Terres de l'Ebre Territoris Espanya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2005-09-09 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/1563/20030223_entrevista.pdf 80bbeb2d3575949603ac8b1025fe63ba PDF Text Text «Confío en Zapatero para iniciar en Euskadi un proceso de paz» Entrevista a Pasqual Maragall, publicada en Diario Vasco Es consciente de que sus declaraciones sobre lo vasco serán miradas con lupa. Pero Pasqual Maragall se sincera mientras desayuna un café con leche y un croissant en el Museo Guggenheim de Bilbao y expone con pasión pedagógica su doctrina federalista. Acaba de hablar por teléfono con Maite Pagazaurtundua, hermana del último asesinado por ETA. Confiesa con tristeza que siente una necesidad vital: conocer el final de la tragedia vasca. -¿Qué opina del cierre de Egunkaria? -No conozco los entresijos y prefiero reservarme la opinión. Pero esto está complicado. -Le veo pesimista. -Estoy muy preocupado, ahora mismo he llamado a Maite Pagazaurtundua. No sólo por compañerismo y amistad, también por principios. A mí me escuece y me duele la falta de compasión del nacionalismo, no en el sentido religioso, sino en el de la sensibilidad humana, de ponerse en la piel del otro. Es incomprensible para mí que haya un alcalde que no se pronuncie después de que se cometa un asesinato en su pueblo. Yo hubiera sido el primero en votar la moción de censura contra el alcalde de Andoain. Dejarle en el cargo denota una falta de sensibilidad. Y el PNV, que no la tiene, no pone este tema como prioridad. Hay unos mínimos desde los que se puede pensar y discrepar. Esos mínimos tienen que darse y aquí no se dan. -Usted ha llegado a afirmar que el asesinato de Fernando Buesa, del que ayer se cumplieron ya tres años, «cambió el rumbo de la historia»... -Yo creo que sí, en todo, en el desencuentro, en la situación política, fue el momento de la ruptura de la tregua. Hubo una oportunidad magnífica del PNV para crear ese tejido de la compasión, para padecer con los que sufren. Yo se lo dije al lehendakari y a Atutxa. Lo podrían haber hecho votando la moción contra la kale borroka que días antes había presentado el propio Buesa en el Parlamento. Esa frialdad, ese corazón de hielo, no es que sea políticamente incorrecto, es que humanamente no se entiende. Eso envenena todo. -¿Y qué le dicen sus compañeros vascos? -Pues que viven una situación insostenible, de sadismo político y social. Lo malo es que a eso se ha llegado a partir de una situación en la que al final del franquismo se vio el inicio de este drama como una especie de salvación, con un movimiento antifranquista, que hoy representa al 90% de la gente, que vio aquellos primeros atentados, es verdad que sin alegría, pero con una cierta conciencia de que aquello contribuiría al final de la dictadura. Y hoy vemos una situación terrible que hay que denunciar sin matices. -Se le ocurre algo ante una situación tan atascada... -Los irlandeses la tenían todavía más atascada. Y de ellos es la frase: «La paz es fruto del acuerdo, no de la victoria». Allí se ha cogido el toro por los cuernos en 1993 al asumir que los irlandeses del norte serán lo que quieran ser. En el momento en el que el gobierno británico dijo eso, estaba declarando la confianza en sí mismo, su autoridad moral y la dirección del proceso. Es lo que ha ocurrido y aquí no existe. Le digo una cosa. Sólo la palabra llevará la paz a Euskadi. Para eso hay que reconstruir primero una estrategia democrática frente al terror que desactive los frentismos nacionalistas que echan leña al fuego. Así se irá creando el clima del día después. -Salvando las distancias, ¿qué puede extraerse del modelo irlandés? -Hombre, yo no puedo venir aquí a dar consejos. Por supuesto que es un modelo distinto, pero no más sencillo. Sabemos que la historia está llena de ejemplos de conflictos incurables que se curaron, y éste se curará. Lo que pasa es que yo quiero verlo y usted también. Esa es la diferencia. -¿De verdad le ve a Zapatero ejerciendo el papel de Blair en Irlanda del Norte? -Confío mucho en que será así para iniciar en Euskadi un proceso de paz. De Blair o de Major. Mejor de Blair, claro. -¿La estrategia del Gobierno del PP está dando resultados? -Sólo constato que hasta ahora no ha dado resultados. Hombre, hay menos terrorismo ahora que hace 15 años, es verdad. ¿Pero cuál es el factor desgaste y cuál el factor acierto? No lo sabemos. �-¿Y el pacto antiterrorista? -Es necesario totalmente, demuestra lealtad de Estado. La democracia se basa en la afirmación de la pluralidad pero para que sea posible, debe existir una lealtad. -Usted denuncia la pugna entre tres nacionalismos en liza: el vasco, el español y el catalán. ¿Ve salida a este pulso? -De momento es una constatación de un hecho y es que gobiernan en España tres nacionalismos. El Triángulo de las Bermudas de la política española es nacionalismo vasco, nacionalismo español y nacionalismo catalán. Este triángulo perverso nos bloquea. Por eso es más necesario que nunca la España plural y federalista. - ¿En qué consiste su propuesta? -La España plural es muy vieja, lo que sería nuevo es el reconocimiento de esta realidad, que ya está implícito en la Constitución pero al que hay que darle más oxígeno. -¿Con una reforma constitucional? -Sí, sobre todo por respeto a la propia Constitución, a las realidad que han sobrevenido, a los 17 estatutos y a la entrada en Europa. Algunos aspectos han envejecido de la Constitución. Es bueno peinar canas, pero tiene que arreglarse para salir y estar al día. -¿Esa puesta al día supondría un reconocimiento específico de las nacionalidades históricas con un tratamiento diferenciado? -Sí, sin duda, en eso debemos ser claros y dejarnos de circunloquios y discusiones bizantinas y terminológicas. El gesto político lo debe hacer el Estado español con las tres nacionalidades históricas por excelencia, las que tuvieron estatuto y tienen lengua propia. Esas tres deben de tener un reconocimiento explícito y el Estado tiene que ser el gran defensor de esa pluralidad, de esa pluralidad que supone el euskera, el catalán y el gallego. Y los estatutos, a su vez, reconocer que el castellano es un capital formidable de los tres pueblos. -¿Estas posiciones suponen un acercamiento a las tesis nacionalistas sobre la autodeterminación? -Es que la Constitución no es un problema de tesis, es una proclamación de derechos y deberes. La Constitución ha sido formidable porque nos ha permitido, por primera vez en siglos, 25 años de paz y autonomía en democracia y, sin embargo, es evidente que está cansada en una serie de aspectos y está incompleta en otros. -Pero el PP se opone a esta reforma del Estado y sostiene que las tesis del federalismo rompen el actual modelo constitucional. -No, lo contrario, lo que hacen es consolidarlo. Si usted pregunta a noventa profesores de derecho político, noventa le dirán que estamos en un Estado federal de facto. Tampoco me preocupa el nombre ni el debate nominalista. -¿Ve factible una nueva transversalidad entre el socialismo y el PNV? -La transversalidad no es un nombre simpático. Nos acercamos a una época en la que va a haber muchos cambios, cuatro elecciones seguidas, luego las autonómicas vascas. Viene un cambio generacional, de planteamientos, habrá que unir la experiencia de esta historia tan fructífera con las nuevas realidades emergentes, las posibilidades, el futuro. El tiempo y la vida lo curan todo. -¿Está planteando una cierta refundación de España? -El término refundación asusta un poco, como el del federalismo ´asimétrico´, que no lo utilizo. Pero vayamos a desnudar los argumentos. Es una puesta al día. -¿Puesta al día cercana a un nuevo consenso constituyente? -Sí, a una relectura de ese consenso sin ninguna aprensión, retocando lo que haya que retocar. -El nacionalismo vasco no se implicó en el proyecto constitucional entonces. Ahora tampoco. ¿Entonces para qué sirve este cambio? -No fue culpa suya. El nacionalismo catalán estuvo por generosidad del PSC, que ganó las elecciones en Cataluña pero se dejó representar por un comunista catalán y por un convergente. Aquí ha faltado este tipo de madurez. Tiene que volver. Es evidente que habría que implicar en una operación histórica de calado al nacionalismo vasco. �-Pero es que ya su deriva es abiertamente soberanista... -Si Cataluña se lanza a una propuesta española abierta, este camino puede ser más transitable. Disipar complejos -¿El PSE debiera presentar una alternativa al plan Ibarretxe? - Mis compañeros vascos han elaborado un folleto que dice «más Estatuto, España federal». Esa es mi opinión. Mire, nosotros los catalanes no podemos cambiar lo que pasa aquí, podemos ofrecer una propuesta desde Cataluña para una España plural desde la confianza que en este país nos tenemos que entender todos. Podemos contribuir a que en España desaparezcan algunos complejos, rigideces y temores que dificultan las soluciones. Hay que relajar la situación. Cataluña puede hacerlo si el centro llega a la conclusión de que no está en juego la supervivencia de España sino el modo de mejorarla. Queremos una España plural, relajada, desinhibida, que se vea lo que es, no lo que no es; saber ser plurales y estar juntos frente a una concepción rancia de la España una. -¿Qué piensa de la estrategia de la iniciativa ¡Basta ya!? -¡Basta ya! es una reacción visceral y sentida, con una capacidad de convocatoria mayor que la de los partidos constitucionalistas. Sus miembros tienen mucho mérito. En estas gentes, que son demócratas, la mayoría procedentes de la izquierda y del antifranquismo, puede haber a veces un modelo inconsciente de la lucha antifranquista. Algo tiene que ver, pero aquel modelo antifranquista no es aplicable. Admiro su coraje pero dudo que tengan la solución. -Las encuestas le dan a claro vencedor en Cataluña. ¿Se fía? -Sólo marcan una tendencia. -Dice el sociólogo Julián Santamaría que usted está en el minuto 25 de la segunda parte del partido. -Queremos ganar claramente y que no exista la más remota posibilidad de que una vuelta atrás, con CiU en la cuerda floja con la muleta de Esquerra Republicana. Ese escenario no sería bueno. -Quizá por eso Pujol se mete mucho con usted... -La lucha va a ser dura y Pujol está muy insultón, debe creer que su papel, en lugar de ser telonero, es ser criticón. Su gran problema es que ya no le salen las cuentas. �«El eje vasco-catalán debe reflejar una España plural» Entrevista de Pasqual Maragall publicada en el Diario Vasco Pasqual Maragall tiene una cita pendiente en San Sebastián con sus antiguos compañeros dirigentes del antifranquista FLP (Frente de Liberación Popular). -¿La reunión se celebrará? - Cuando los felipes nos reunimos en 1985, siendo yo alcalde de Barcelona, quedamos en hacer la próxima reunión en San Sebastián si las cosas estaban como debían de estar. A la cita acudieron José Ramón Recalde, Nicolás Sartorius, Manuel Vázquez Montalbán... todos antiguos felipes. El terrorismo no nos ha dejado. La supervivencia de Recalde, gran amigo, es una esperanza, un dedo levantado permanentemente contra el terror. Seguimos esperando. Pero la haremos, y nos reuniremos con Odón Elorza. -Con Odón Elorza usted siempre ha tenido mucha 'química' personal y política. -Sí, la relación es magnífica. Somos amigos. Acabo de escribir el prólogo de un libro suyo sobre San Sebastián. Odón es un fenómeno singular, me admiran las personas que son capaces de ir más allá del grupo. Me admira Recalde, al que entonces llamábamos el listulari por su capacidad intelectual. Con Odón pasa lo mismo, son trayectorias personales admirables y es un gran alcalde. -Una de sus propuestas es fortalecer el eje País Vasco-Cataluña. ¿En qué sentido? -En un sentido físico y económico, que refleje la España plural, que es también la movilidad territorial de las instituciones. La inexistencia de un eje del Ebro, entre Barcelona y Bilbao, de alta velocidad es un absurdo. Queremos lanzar proyectos comunes, incluso en el terreno audiovisual. El eje entre las dos economías más competitivas de España tiene una gran dimensión estratégica en sectores como la energía, las telecomunicaciones y las infraestructuras. 23/2/2003 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.02. Activitat política Description An account of the resource Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Confío en Zapatero para iniciar en Euskadi un proceso de paz Source A related resource from which the described resource is derived Diario Vasco Language A language of the resource Castellà Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Type The nature or genre of the resource Entrevista Subject The topic of the resource País Basc Terrorisme Rodríguez Zapatero, José Luis, 1960- Espanya plural Federalisme Territoris Acció política Abstract A summary of the resource. El eje vasco-catalàn debe reflejar una España plural. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-02-23 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/982/19850708d_00080_0002.pdf c8e4c51f12de98978e93633c69a6d782 PDF Text Text BARCELONA MES QUE MAI OBERTA AL MON/CONGRES MUNDIAL SOBRE LA JOVENTUT/DE GRENOBLE A BARCELONA.- 1.- ANY INTERNACIONAL ACOSTAT A LA REALITAT A vegades els Anys Internacionals esdevenen una superestructura allunyada de la realjtat. Ben segur que en aquest cas,tothom está fent l'esforç per a que l'Any Inter nacional de la Joventut ens ajudi a reflexionar i proposar respostes globals i concretes alo problemes deis joves. 2.- UN MON PLURAL, UNA CIUTAT PLURAL, En el món hi ha diferents realitats juvenils amb una diversitat i riquesa molt granA la Clutat també es donen moltes situacions 1 grups de joves diferents que requereixen eespostes adequades a cada realitat i a cada col.lectiu. 3.- UN CONGRES QUE TRACTARA TEMES IMPORTANTS PELS JOVES, En el Congrés treballereu temes cabda.Ls pels joves del món. Comjssió I Joventut, educació i treball. Comissió II. Joventut i desenvolupament cultural. Comissie III, Joventut, Comprensió mutua i Cooperació Internacional. 4.- EL PROJECTE JOVE DE BARCELONA. Barcelona aporta al Congrés de la UNESCO una proposta rigorosa i treballada, que va ésser aprovada per l'Ajuntament de la Ciutat;: El Projecte Jove de Bar celona. Consisteix en un conjunt de línies d'actuació que hauran d'aplicar tots els departaments municipals. �Es fruit de dos anys d / eotudio i consultes a la reuljtnt juvenil de Barce lnoa.Coprotagooisme del Consell de la Joventut de Barcelona que ha col.laborat en tot el procés. Ara ve el moment d'aplicar-ho gradualment. 5.- BARCELONA, CIUTAT 08DZ7ERR&NEA OBERTA AL MON. Barcelona t6 una llmrga tradició de receptivitat i de oiutat que vol enolíir una preséncia internacional. Avui o'buoora amb la vostra visita. Que ajx6 serveixi per a reflexionar i contrastar politiques concretes que ajudin a trobar solucions als problemes dels joves. �ALCCUCION DEL ALCALDE DE BARCELONA,EXCMO. SR. DON PASCUAL MARAGALL Sr ' oirector General, Sr.Nicistro, Sr.Presidente de la Generalitat, Representantes de las Naciones Unidas,del Gobierno Esoaaol,del Gobieno cataláo,del &yuntamiento,de la Diputación Provincial, Amigos, Bienvenidos a Barcelona,a esta ciudad que siem p re ha sido una ciudad abierta. Be -leido atentamente,Sr.Director General,el documento "De Grenoble a Barcelona",en el que se basan los debates que van a tener lugar a p artir de ahora,y tengo que decir cue he quedado fuertemente impresionado por la amp litud v el contenido equilibrado de este documento y por las, posibilidades que abre para un debate internacional sobre la juventud,especialmente por el hecho de haber Puesto de relieve de una forma muy grSfioa como la humanidad está cambiando,como en el afio 2.000 mas de mil miIloneá de jóvenes van a poblar nuestra tierra,y como en este momento además se va a dar no una situación hmnmgénea,sloo una una situación dual,en la cual en algunos paises la juventud va ganar más y más oeso,mientros que en otros el envejecimiento de la poblaoiúú va a ser la ouracteristica dominante.Y como esto de algdb modo va a plantear nuevos retos a la *realización de un diálogo Norte-Sur,ya de por si cargado de enormes dificultades. " En el ano 2 ' 000,eutce estos mil millones de jóvenes estar mi hijo,que cumplizá.entonces veinte aDos ' Estny seguro que para ese momento tienen que haber cambiado por mucho las estructuras mentales, sociales y politices para que mi hijo,y tantos otros,ouedan entonces afirmar con la misma fé lo que se acaba de afirmar ahora aouf,que las cosas han cambiado,y que son,que somos todos,feliceo. Me ha impresionado también de este documento el énfasis en el análisis del modelo educacional,como un modelo que hay que cuestionar, desde el punto de vista del realismo que imponen las encuestas aue aquí se presentan,y que no puede ser solucionado sobre la base de una hipótesis de trabajo muy comün hace 10 aloo,baoe 5 añoo,de exoauaionismo,oin mds,del sistema educacional. Dice el documento,que me parece que es una base ooe yo,00mo Alralde,teuqo que decir,he qprendido a experimentar en la - vida cotidiana del gobierno local,dice el documento que lo ioe se im pone es una reforma cualtitativa del sistema educacional,y un nuevo enfoque de los temas,del contenido y de la forma de la edocacióo ' Por último, el énfasis en la partioipacióo,éofaais que me p arece que está en el centro y en el corazón de las p reocupaciones de los jóveues,eu la medida en que ser joven es en todo caso una edad en la cual el mundo politico me parece como algo que tiene que ser explicado,que tiene que ser mejor entendido y que tiene que ser, pues,mi's participado. En el Ayuntamiento de Barcelona ha habido,bay,exiote un intento en marcha,de "Proyecto Joveu",que se ve no tanto como la creacían de un departamento eapecial,como concentrado sólo en los temas de la juventud,sino como un esfuerzo por poner en oomuh todos los trabajos,las lineas de actuaoióh que tienen que ver con la juventud, @ independientemente del área o de p artamento de la cual oarten,sanidad, servicios sociales,e6ucacidn,deoorte. �-2- Creo que esta es una linea que queda refrendada en este documento, y pienso que de abi han de partir las emselanzas del futuro y las mejoras que puedan haber en el sistema v el modelo poI/ticos en adelante.Y estoy oegoro,Sr.Directoz General,que en el año 2,000 se estara discutiendo aleo que hoy es todavia una utooía,gue se emtarádiscutiendo,si es que no existe ya,un modelo de participación,arriba y abajo,en el cual p osiblemente además de camaras territoriales,de senados reqionales,o de las reoiones,habr' tambiela cámaras de edad ^ cámaras jdvenes,es decir,la re p resentación oolitica on que tienen de segmentos ac i' eoeu problemáticas oro em uae e^nec ï^i caa , y en e los n^ segmen o de laa oobl particulac,los segmentos juvenileo. También sé que esto no es la solucion del problema y ooe tanto más que en la ciíspide del sistema oolit1co va a ser en la base donde se demuestre que la participación es posible ' Cn todo caso,Sr.Director General,y acabo,qoiero agradecerle su p resencia aqnf,qoïero a g radecerle su decisiori, tras las gestiones organizadas hacia tiempo por nuestro Teniente de Alcalde Martinez Frailes y nuestro Consejal de Juventud Enrique nuúol, su deoisioú de traer el Congreso sobre la Juventud a Barcelona. Trataremos de hacer honor a la confianza que Od, nos ha demostrado, Usted sabe perfectamente que en Barcelona se comorende, y e sigoe,y se estima la labor de la Unesco.Usted sabe one Barcelona se ha asociado al programa educacional de la Unesco,las Escuelas Mun!cioales de Barcelona,usted sabe qu e tenemos mil proyectos en ocmtin,yrara mi es una enorme satisfaccio; tenerle zoy aqui a Ud. y la Orgaoizacion que Od ' ozeoide,conmocaudo a la juventud'muudial ' Si no por otra razdn,Sr.Director General, poroue hay ademas, si hay un fenomeno que los ciudadanos entienden,que sea internacional por natoraleoa,ese es el lenguaje d" la juneotod ' Estoy convencido de que las ciudades tienen sentido precisamente en la medida en que estan en condiciones de mejor vehicular un lenguaje iotecnacionul. Muchas gracias. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3888 Title A name given to the resource Congrés Mundial de la Joventut UNESCO / Obertura Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Castellà Subject The topic of the resource Educació Joventut Model social Acció política Unesco Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1985-07-08 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/990/19851026d_00088.pdf 8b4a70b6efcc1b7ad7d5dc4cae06159c PDF Text Text >it,jur.ament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: Paraules de l'Excm. Sr. Alcalde a la clausura del "ler. Congreso nacional de salud pública y administración sanitaria" Barcelona, 26 Octubre 1985 Exp. 1.207-85 - IMPREMTA MUNICIPAL �,juntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: Senyor ministre, senyores, senyors: complace enormemente asistir a este acto clausura del primer . Congreso nacional de salud pública y administración sanitaria. Y no sólo como acto de cortesía normal del alcalde de la ciudad anfitriona del congreso, sino tambien como presidente de una corporación cuyas responsabilidades en el campo sanitario van mucho más allá de lo que es normal en los ayuntamientos españoles. Mis colaboradores Clos, Marull, Cuervo, Spagnolo y Manzanera les hbr_án hablado a ustedes a la luz de sus experiencias en el Ayuntamiento de Barcelona. Por tanto trataré de no repetir lo que ellos, con más autoridad, ya les han explicado. Sin embargo sí quisiera hacer unas reflexiones sobre la responsabilidad del sector público local en la gestión de la salud. En diferentes ocasiones he expresado mi convencimiento de que las administraciones locales son las mejor preparadas para gestionar los servicios que más directamente afectan a los ciudadanos. Mejor preparadas por razones de proximidad, de capacidad de reacción ante las circunstancias cambientes, y sobre todo, por ser más eficaces en términos estrictamente empresariales. sanidad. Exp. 1.207 - 85 • IMPREMTA MUNICIPAL Y entre estos servicios incluyo �\Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: Las dificultades inherentes a la toma de decisiones en una época de crisis, con recursos limitados, se pueden abordar mejor desde una perspectiva local. Los ayuntamientos hemos dado ejemplo de como sé puede aumentar la 'oferta de servicios sin aumentar las plantillas y mantenmiendo el mismo nivel de gasto. Esto ha sido posible por la estricta aplicacón unos criterios de austeridad y. por un notable aumento de: la productividad. Y también ha sido así en el area sanitaria. los hospitales Ayuntamiento Barcelona, los costes por UBA son que depnden del menores, a igualdad de prestaciones, que en otros hospitales de Cataluña de dimensión parecida. En algunos de estos, por otra parte, ni siquiera se conocen estos costes. No quiero extenderme más. Pero no tengó reparos en reclamar desde aquí mayor participación de las administraciones locales en la gestión de la sanidad. El Ayuntamiento de Barcelona ofrece su experiencia para contribuir a la salida de la crisis que vivimos. Abrimos nuestras puertas para todo aquel que quiera estudiar nuestros servicios. Sólo me queda felicitarles ponlos trabajos que han realizado en este Congreso, que, estoy seguro, habrá que tener muy en cuenta por los que se dedican a esta apasionante tarea. EXP. 1.207 - 85 • IMPREMTA MUNICIPAL �A,jutament de Barcelona Gabinet de Comunicació Muchas gracias. Exp. 1.207-85 - IMPREMTA MUNICIPAL � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3896 Title A name given to the resource Congrés Nacional de Salut Pública i Administració Sanitària Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau de Congressos Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Administració local Sanitat Gestió pública Congressos i conferències Acció política Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1985-10-26 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1389/19940601d_00626.pdf 6ff24fd9390f77a29ae06ef4c5702380 PDF Text Text PROPOSTA D'INTERVENCIÓ DE L'ALCALDE AL CONSELL GENERAL DE FIRA DE BARCELONA (1/6/94) LIQUIDACIÓ DE L'EXERCICI 1993 DAVANT ELS RESULTATS CORRESPONENTS A 1993, CAL QUE TOTS ENS FELICITEM PEL QUè HA ESTAT UN BRILLANT EXERCICI DES DE LA VESSANT ECONÒMICA, PERÒ, SOBRETOT, DES DE L'ACTIVITAT FIRAL I CONGRESSUAL. L'ACTIVITAT FIRAL REALITZADA HA ESTAT INTENSíSSIMA: 38 SALONS AMB MÉS DE 20.000 EMPRES EXPOSITORES I UNA AFLUèNCIA SUPERIOR ALS J./ 2 MILIONS DE VISITANT S. ELS SEUS EFECTES EN L'ECONOMIA LOCAL HAN ESTAT D'UNA GRAN IMPORTàNCIA, AMB UNA OCUPACIÓ HOTELERA DEL 90% EN ALGUNS CASSOS I L'INCREMENT DE L'ACTIVITAT EN ELS SERVEIS, LES EMPRESES I EL COMERÇ. AIXÒ NO OBSTANT, HEM DE SEGUIR VETLLANT PER LA RENDIBILITAT QUE CADA EXPOSITOR HA DE REBRE DE LA SEVA PARTICIPACIÓ ALS NOSTRES CERTàMENS, QUE ÉS LA MILLOR GARANTIA DE FUTUR. EM COMPLAU OBSERVAR, EN AQUEST SENTIT, QUE LES NOVES INICIATIVES QUE S'ESTAN DUENT A TERME DONEN RESULTATS POSITIUS. 1 �AQUESTES INICIATIVES S'ORIENTEN A COMPTAR AMB UNA PARTICIPACIÓ MéS ACTIVA DE LES EMPRESES I PER INTERNACIONALITZAR LA INSTITUCIó; PER PRENDRE CONTACTE I FER NEGOQIS AMB EMPRESES D'ARREU DEL MÓN. AMB AQUEST OBJECTIU ES VAN POSAR EN MARXA ELS PROGRAMES DE COOPERACIÓ EMPRESARIAL QUE ES FAN PER ENCàRREC DE LA COMUNITAT EUROPEA I QUE, DES DE 1991, CADA COP TENEN MéS èXIT. ESTIC CONVENÇUT QUE AQUEST ÉS EL CAMí ADEQUAT PER A CONTINUAR POSICIONANT-NOS COM LA PRIMERA INSTITUCIó FIRAL DE LA MEDITERRàNIA. FIRA DE BARCELONA SEMPRE HA MANTINGUT EL LIDERATGE EN EL CONJUNT DE L'ESTAT ESPANYOL I BONA PART DE LES NOSTRES FIRES OCUPEN TAMBÉ UN LLOC DESTACAT EN ELS CIRCUITS INTERNACIONALS. PERÒ HEM DE CONTINUAR CREIXENT. D'ALTRA BANDA, EL FET QUE BARCELONA HAGI ASSOLIT LA SETENA POSICIÓ EN EL RANKING INTERNACIONAL DE CIUTATS ORGANITZADORES DE CONGRESSOS ÉS UN FET QUE ENS ENORGULLEIX, PERò QUE REQUEREIX UN ESFORÇ CONTINUAT PER CONSOLIDAR I AUGMENTAR EL LIDERATGE I EL PRESTIGI QUE AIXò COMPORTA. 2 �LA REALITAT DE L'ACTIVITAT FIRAL A BARCELONA CONTRASTA AMB ALGUNES MANIFESTACIONS PÚBLIQUES QUE DE VEGADES ES FAN I QUE, SENSE CAP MENA DE DUBTE, LESIONEN GREUMENT LA IMATGE I LA MARCA DE FIRA DE BARCELONA, QUE ÉS UN DELS ACTIUS MÉS IMPORTANTS QUE TENIM. NO PODEM PPERMETRE QUE S'ATEMPTI CONTRA UNA INSTITUCIó QUE GENERA TANTA ACTIVITAT ECONÒMICA PER A LA CIUTAT I QUE ASSUMEIX UNA RESPONSABILITAT DE PRIMER ORDRE DAVANT UN NOMBRE MOLT IMPORTANT D'EMPRESES I SECTORS ECONÒMICS. DE PORTES ENDINS HEM DE SER CAPAÇOS DE GENERAR TOTES LES CRíTIQUES CONSTRUCTIVES AMB LA FINALITAT DE MILLORAR CONSTANTMENT LA NOSTRA GESTIÓ I ELS NOSTRES RESULTATS; PERÒ CAP ENFORA, ÉS NECESSARI EL COMPROMíS DE VETLLAR PER CREAR UNA OPINIÓ PÚBLICA SEMPRE RESPECTUOSA AMB LA FIRA I POSITIVA EN RELACIÓ AMB LA SEVA ACTIVITAT. EN RELACIÓ ALS RESULTATS ECONóMICS1 CREC QUE ÉS MOLT IMPORTANT MANTENIR L'èMFASI EN EL PAPER DE LA FIRA COM A GENERADORA D'ACTIVITAT ECONÒMICA I PROMOTORA DEL CREIXEMENT I DE LA INTERNACIONALITZACIÓ DEL NOSTRE TEIXIT EMPRESARIAL. PER TOT AIXÒ ÉS EVIDENT QUE L'ENTESA INSTITUCIONAL ÉS UN FACTOR DETERMINANT PER APLICAR COHERèNCIA, SINèRGIES, PRAGMATISME I RIGOR A LA GESTIÓ I AL DESENVOLUPAMENT DE LA NOSTRA ACTIVITAT. 3 �AFRONTEM 1994 AMB UNA RENOVADA IL.LUSIó I NOUS REPTES. AMB UNA CONJUNTURA ECONÒMICA QUE COMENÇA A DONAR SIGNES DE RECUPERACIÓ. FIRA DE BARCELONA HA D'ESTAR PREPARADA PER A UNA NOVA EMBRANZIDA EN EL CONTEXT D'UNA OBERTURA EXTERIOR I UNA COMPETèNCIA CADA COP 1 MÉS GRAN A TOTS ELS NIVELLS. PER AIXÒ ENS ESTEM PREPARANT, AMB UN PALAU DE CONGRESSOS RENOVAT I AMB LES NOVES INSTAL.LACIONS A MONTJUïC -2, QUE BEN AVIAT SERAN OPERATIVES. VULL CONCLOURE RENOVANT LA MEVA FELICITACIó AL COMITè EXECUTIU PEL TREBALL REALITZAT EL 1993. irp/fira.txt 4 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4295 Title A name given to the resource Consell General de la Fira de Barcelona: Liquidació de l'exercici 1993 Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Programes de cooperació empresarial. Bcn setena posició en el ranking internacional de ciutats organitzadores de congressos. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Sala de l'Hemicicle, Palau núm. 1 Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Congressos i conferències Indústria Competitivitat Relacions Internacionals Acció política Fira de Barcelona Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-06-01 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1475/19960214d_00714.pdf 5d6a60f49fcced92bd8f263091d36aed PDF Text Text PROPOSTA D'INTERVENCIÓ DE L'ALCALDE EN EL MARC DEL CONSELL GENERAL DEL PLA ESTRATÈGIC DE TERRASSA (14/02/96) 1.- INTRODUCCIÓ NO FA MASSA, EN EL DECURS DE LA CONFERÈNCIA BALANÇ 95, VAIG AFIRMAR QUE BARCELONA ES VOL SITUAR, AMB D'ALTRES CIUTATS, AL FRONT DE LES CIUTATS I LES REGIONS D'EUROPA EN LA CONSTRUCCIÓ DE L'EUROPA PRÒXIMA, SUBSIDIÀRIA I NO ARROGANT. DEIA QUE, FINS I TOT, BARCELONA S'HI JUGA LA VIDA, S'HI JUGA EL SEU PROJECTE. PERQUÈ LA CIUTAT HA DE GARANTIR QUE LA SEVA INDÚSTRIA VA ENDAVANT I QUE ES RECONVERTEIX AMB EL RITME ADEQUAT, HA DE GARANTIR LA QUALITAT DELS SEUS SERVEIS, L'ATRACCIÓ DE LA SEVA CULTURA, LA MILLORA DEL SEU SISTEMA HOTELER I D'ACOLLIDA, LA BELLESA DE LES SEVES PLATGES I TURONS. EN FI, TOTES LES SEVES VIRTUTS. BARCELONA HA ESTAT CAPAÇ DE TRAÇAR UNA ESTRATÈGIA DE DESENVOLUPAMENT, UNA ESTRATÈGIA DE FUTUR FETA A PARTIR DEL CONSENS DELS AGENTS ECONÒMICS I SOCIALS DE LA CIUTAT. BARCELONA HA ESTAT MODEL PER A D'ALTRES CIUTATS QUE, COM TERRASSA, VOLEN MILLORAR EL SEU NIVELL DE QUALITAT. HO DIC AMB ALCALDIA Rw:gf*tra ^ ,ntrada f 26 Eñ 4946 1 N4 -el% .........( �SATISFACCIÓ I SENSE PATERNALISME, VALORANT QUE UN DELS VOSTRES OBJECTIUS SIGUI MANTENIR LA PERSONALITAT DE TERRASSA DINS DEL SISTEMA METROPOLITÀ. 2.- EL MODEL BARCELONA DES DE 1985, L'AJUNTAMENT DE BARCELONA VE IMPULSANT ACCIONS I ESTRATÈGIES PER AL DESENVOLUPAMENT ECONÒMIC I SOCIAL DE LA CIUTAT. - CALIA QUE, L'AJUNTAMENT ACTUÉS COM UN AGENT ECONÒMIC MÉS AMB UNA SÈRIE D'INICIATIVES, COM ARA LA FORMACIÓ OCUPACIONAL I L'AUTOOCUPACIÓ, LES OPERACIONS INTEGRALS EN ZONES AMB TENDÈNCIA A LA MARGINACIÓ, O LA CREACIÓ D'INFRASTRUCTURES DE SUPORT A LES INICIATIVES EMPRESARIALS. - EN SEGON LLOC, ES VAN CREAR EMPRESES DE CAPITAL MUNICIPAL QUE TENIEN L'OBJECTIU D'ACTUAR COM A CATALITZADORS DE LES INVERSIONS PRIVADES A EMPRESES O PROJECTES NECESSARIS I BENEFICIOSOS PER A LA CIUTAT L'EXEMPLE FOU INICIATIVES, S.A. QUE TOT JUST HA CELEBRAT EL 10E ANIVERSARI, ARA JA COM CATALANA D'INICIATIVES. - AL MATEIX TEMPS, ES VA IMPULSAR EL DESENVOLUPAMENT DELS SISTEMES TER RASSA.GQR �D'ACCESSIBILITAT A LA CIUTAT, QUE PREVEIEN LA INTEGRACIÓ EN LES GRANS XARXES DE TRANSPORT LA POTENCIACIÓ DE L'AEROPORT, ENTRE D'ALTRES. - EN AQUEST CONTEXT, L'AJUNTAMENT VA SER LA INSTITUCIÓ IMPULSORA I PROMOTORA DEL PLA ESTRATÈGIC, I VA ACTUAR AMB LA VOLUNTAT DE QUE FOSSIN ELS AGENTS SOCIALS I ECONÒMICS DE LA CIUTAT ELS PROTAGONISTES, NO NOMÉS DE L'ELABORACIÓ, SINÓ TAMBÉ DE LA SEVA APLICACIÓ. - QUATRE ANYS DESPRÉS DE L'INICI DEL PROCÉS D'ELABORACIÓ DEL PLA, ES POSÁ DE MANIFEST L'EXISTÈNCIA D'UN CERT MODEL DE FER LES COSES: EL MODEL BARCELONA, QUE ES CARACTERITZA PER: - LA COMBINACIÓ DE TRADICIÓ I INNOVACIÓ, DE COOPERACIÓ PÚBLICA I PRIVADA, - L'EQUILIBRI ENTRE LA PRESA DE DECISIONS CENTRALITZADA I LA DESCENTRALITZACIÓ, - LA RECERCA DEL CONSENS SOCIAL COM A LA PLURALITAT RECONEIXEMENT DE D'INTERESSOS EN JOC, - O LES ACTUACIONS QUE PREVEUEN TANT EL LLARG TERMINI DE MANERA INTEGRADA COM EL CURT TERMINI 1 LES NECESSITATS IMMEDIATES. 3.- L'APOSTA ARA ÉS LA QUALITAT TERRASSA.GBR �3.1.- JAPÓ I ELS ESTATS UNITS. UN TERRENY EN QUÉ ALTRES PASOS MÉS AVANÇATS SON UN EXEMPLE A SEGUIR: AL JAPÓ CREUEN ALTAMENT IMPROBABLE QUE UNA EMPRESA PUGUI FER UN TREBALL D'ALTA QUALITAT EN MIG D'UNA , CULTURA DE QUALITAT DEFICIENT. DONCS BÉ, A PARTIR D'AQUÍ, CONSIDEREN QUE PARTICIPAR EN L'APRENENTATGE SOCIAL A TRAVÉS DE XARXES DE QUALITAT ÉS LA QUARTA REVOLUCIÓ EN LES IDEES SOBRE LA GESTIÓ (DESPRÉS DE LES REVOLUCIONS QUE VAN SUPOSAR L'ATENCIÓ ALS CLIENTS, LA MILLORA CONTINUA I LA PARTICIPACIÓ TOTAL DEL PERSONAL). EL PRESIDENT DELS ESTATS UNITS, BILL CLINTON, VA GUANYAR BONA PART DEL SEU PRESTIGI COM A GOVERNADOR D'ARKANSAS EN IMPULSAR UN PLA DE QUALITAT A NIVELL D'ESTAT I EN HAVER DONAT SUPORT A INICIATIVES DE QUALITAT DE LES COMUNITATS LOCALS. 3.2.- AJUNTAMENT DE BARCELONA. PEL QUE FA A NOSALTRES, PARTIM DE LA PREMISA QUE L'ACTIVITAT MUNICIPAL ADQUIREIX SENTIT EN FUNCIÓ DE LES EXPECTATIVES, DEMANDES I NECESSITATS DELS CIUTADANS. EN EL PRESENT MANDAT, LA MILLORA GENERAL DE LA QUALITAT DE LA CIUTAT EN EL SEU CONJUNT I, EN �PARTICULAR, LA MILLORA CONTÍNUA DE LA QUALITAT DELS SERVEIS MUNICIPALS ÉS UN DELS PRINCIPALS OBJECTIUS DEL TREBALL QUOTIDIÀ DE L'AJUNTAMENT. ELS RESULTATS ASSOLITS FINS ARA EN AQUESTA LÍNIA SÓN POSITIUS I ESTIMULANTS, COM TAMBÉ SÓN DEMOSTRATIUS DEL COMPROMÍS DELS TREBALLADORS MUNICIPALS AMB LA CIUTAT QUE SERVEIXEN. ACONSEGUIR LA MILLORA CONTINUA DE LA QUALITAT REQUEREIX UN DOBLE ESFORÇ: D'UNA BANDA, EL DELS INTEGRANTS DE L'ORGANITZACIÓ MUNICIPAL. DE L'ALTRA, L'ESFORÇ DELS MATEIXOS CIUTADANS, ALS QUALS HEM DE CONVERTIR EN COLLABORADORS DE LA NOSTRA GESTIÓ, QUE ÉS LA SEVA, MITJANÇANT L'ESTÍMUL DE LA PRÁCTICA DEL CIVISME 1 DEL SEGUIMENT DE LES INDICACIONS MUNICIPALS PER A UN MILLOR APROFITAMENT DE CADA SERVEI. EL PLA DE QUALITAT DE L'AJUNTAMENT DE BARCELONA ÉS L'INSTRUMENT QUE ENS HA DE SERVIR DE GUIA I REFERENT METODOLÒGIC PER POSAR EN PRÁCTICA LA POLÍTICA DE MILLORA DE LA QUALITAT. NO OBSTANT, AMB INDEPENDENCIA DELS SEUS TERMINIS DE DESENVOLUPAMENT I DE LES ACCIONS CONCRETES QUE, SERVEI A SERVEI, ES PUGUIN DETERMINAR, HEM CREGUT NECESSARI QUE EL CONJUNT DE L'AJUNTAMENT COMENCI PER POSAR EN PRÁCTICA DETERMINATS PRINCIPIS 5 �GENERALS QUE SÓN PART SUBSTANCIAL DE LA QUALITAT DEL SERVEI. ELS RESPONSABLES DE CADA SERVEI HAN ESTAT CRIDATS A FIXAR ELS SEUS PROPIS ESTÀNDARDS DE QUALITAT, UNS ESTÀNDARDS QUE SERAN DONATS A CONÈIXER ALS CIUTADANS EN FORMA DE COMPROMISOS DINS D'UNA CARTA DE SERVEI. PERIÒDICAMENT ES CONTROLARÀ EL COMPLIMENT DELS COMPROMISOS DE QUALITAT DE LA CARTA I SE'N PUBLICARAN ELS RESULTATS. 3.2.- PLA ESTRATÉGIC BARCELONA 2000. EN L'ÀMBIT DEL PLA ESTRATÈGIC BARCELONA 2000, L'ASSOCIACIÓ HA PORTAT A'TERME DURANT EL 1995 UN PROGRAMA DE QUALITAT. S'HA ACONSEGUIT, ENTRE D'ALTRES COSES, QUE UN CONJUNT AMPLI VARIAT DE PERSONES S'HAGI IMPLICAT A FONS EN LES ACTIVITATS DE QUALITAT MITJANÇANT SESSIONS DE FORMACIÓ I PROMOCIÓ. S'HA INICIAT L'ELABORACIÓ D'INDICADORS DE QUALITAT, I TAMBÉ HA ESTAT NOTABLE LA , IMPLICACIÓ DE LES INSTITUCIONS DEL PLA I SECTORS DIVERSOS A LA XARXA PER LA QUALITAT, AMB ELS GRUPS SECTORIALS DE PROMOCIÓ DE LA QUALITAT (TRANSPORTS, UNIVERSITAT I HOTELERS). S'HA AVANÇAT, IGUALMENT, EN LA SENSIBILITZACIÓ CAP A LA VALORACIÓ CIUTADANA DE LA QUALITAT. LA IDEA I LA VOLUNTAT DE QUALITAT ESTAN PRESENTS AL LLARG DEL II PLA ESTRATÈGIC DE 6 �BARCELONA. UN NOU PLA QUE PRETÉN ACCENTUAR LA INTEGRACIÓ DE L'ÀREA DE BARCELONA EN L'ECONOMIA INTERNACIONAL PER TAL DE GARANTIRNE EL CREIXEMENT EN TERMES DE PROGRÉS ECONÒMIC, SOCIAL I DE QUALITAT DE VIDA. 4.- LES CIUTATS EN LA I NOVA ETAPA DE LA CONSTRUCCIÓ EUROPEA PRECISAMENT, AQUEST MODEL DE TRANSFORMACIÓ URBANA HA FET QUE BARCELONA HAGI ESDEVINGUT UNA REFERÈNCIA A EUROPA. COM JA HE DIT ABANS, VULL PARLAR-VOS D'EUROPA, DE LA CONSTRUCCIÓ EUROPEA I DEL PAPER DE LES CIUTATS GRANS I MITJANES EN EL PROCÉS DE LA CONSTRUCCIÓ EUROPEA. L'EUROPA NASCUDA DEL TRACTAT DE MAASTRICHT És L'EUROPA ENTESA COM À PROJECTE COMPARTIT PELS ESTATS MEMBRES, PERÒ ÉS TAMBÉ L'EUROPA DE LES CIUTATS EUROPA ÉS UN SISTEMA DE CIUTATS. 120 GRANS CIUTATS EUROPEES CONCENTREN MÉS DE LA MEITAT DE LA. POBLACIÓ DEL CONTINENT. EUROPA ÉS EL CONTINENT DE LES CIUTATS. PERÒ CAL AFEGIR QUE LA IMMENSA MAJORIA D'AQUESTES CIUTATS SÓN CIUTATS MITJANES I QUE SÓN LES QUE DONEN AUTÈNTICAMENT VIDA A EUROPA . PER DAMUNT DE LES SEVES CAPACITATS, PER DAMUNT �DELS SEUS RECURSOS, TREBALLANT JUNTES I AL COSTAT DE LES GRANS CIUTATS, ESTAN ESDEVENINT EL VERITABLE CIMENT DE LA CONSTRUCCIÓ EUROPEA. EUROPA ÉS UN CONTINENT DENS I NO TÉ, A DIFERENCIA D'ALTRES CONTINENTS, GRANS EXTENSIONS DESPOBLADES. AIXÒ ACCENTUA EL CARÁCTER EMINENTMENT URBÀ DE LA REALITAT EUROPEA. LES CIUTATS SÓN L'AUTÈNTIC MOTOR D'EUROPA JA QUE SÓN LES CONCENTRACIONS URBANES LES QUE IMPULSEN I PILOTEN L'AVENÇ DE LES SEVES REGIONS I EL CONJUNT DE LA UNIÓ. D'ALTRA BANDA, UNA GRAN PART DE LES POLÍTIQUES PÚBLIQUES I DE LES INTERVENCIONS FINANCERES DE LA UNIÓ EUROPEA AFECTEN LES ÀREES URBANES. ELS NUCLIS URBANS NO SÓN NOMÉS ELS PRINCIPALS PUNTS DE CONCENTRACIÓ HUMANA S1NÓ TAMBÉ ELS PRINCIPALS CENTRES DE DIFUSIÓ DEL DESENVOLUPAMENT I LA INNOVACIÓ . ÉS EN AQUEST ÀMBIT QUE LES CIUTATS MITJANES TENEN UN DINAMISME QUE SUPERA SOVINT AL DE LES GRAN CIUTATS . NO HO TENEN TOT FET I LES SEVES PRÒPIES NECESSITATS DE CREIXEMENT I DESENVOLUPAMENT AIXÍ , COM LA VOLUNTAT D'INTEGRACIÓ EN LA XARXA EUROPEA DE CIUTATS, LES IMPULSEN A CERCAR MECANISMES DE COOPERACIÓ I D'INTERCANVI. 8 TERRASSA.GE3R �EL MOMENT ACTUAL EN QUÉ ES TROBA EL PROCÉS DE LA CONSTRUCCIÓ EUROPEA, SENS DUBTE, S'HA DE QUALIFICAR DE CONSTITUENT EN DIVERSOS CAMPS ENGUANY, ELS ESTATS MEMBRES DE LA UNIÓ EUROPEA INICIARAN EL PROCÉS DE REVISIÓ DEL TRACTAT DE MAASTRICHT A TORÍ, EL PROPER 28 DE MARÇ . LES CIUTATS I AUTORITATS LOCALS I REGIONALS EUROPEES NO VOLEM DEIXAR D'APROFITAR AQUEST MOMENT PER RECLAMAR UN MAJOR PES EN EL PROCÉS DE DECISIÓ EUROPEU. REGIONS I MUNICIPIS ENS HEM POSAT D'ACORD PER DEFENSAR JUNTS LA SUBSIDIARIETAT DAVANT ELS ESTATS I LA UNIÓ EUROPEA. COM HE DIT ABANS, ESTEM EN UN MOMENT CONSTITUENT I HEM D'APROFITAR-LO. 4.1- LA PROXIMITAT COM A FACTOR D'ÈXIT. AL SI DEL COMITÉ DE LES REGIONS DEFENSEM, DE CARA A LA REVISIÓ DEL TRACTAT DE MAASTRICHT, UNA DE LES QÜESTIONS FONAMENTALS PER ALS PODERS LOCALS 1 REGIONALS COM ÉS EL PRINCIPI DE SUBSIDIARIETAT AQUEST PRINCIPI, ENTÈS COM UN CRITERI POLÍTIC BASAT EN EL PRINCIPI DE PROXIMITAT I COMPLEMENTAT AMB ELS D'EFICÀCIA, JUSTICIA 1 RESPONSABILITAT, CONTRIBUEIX A REFORÇAR LA LEGITIMITAT DEMOCRÁTICA DE LA UNIÓ EUROPEA, GARANTINT QUE LES DECISIONS ES PRENGUIN AL NIVELL MÉS PRÓXIM POSSIBLE AL 9 �CIUTADÀ 1 QUE, A LA VEGADA, ASSEGURI LA TRANSPARENCIA I L'EFICÁCIA EN L'ACCIÓ DELS PODERS PÚBLICS LA PROXIMITAT ENTRE L'ADMINISTRACIÓ LOCAL I ELS CIUTADANS PERMET ,UNA MÉS RÁPIDA IDENTIFICACIÓ DELS PROBLEMES DIARIS DE LA CIUTAT 1 DE LES PREOCUPACIONS QUOTIDIANES DELS CIUTADANS . ELS PROBLEMES DELS CIUTADANS SÓN PROBLEMES QUE EXIGEIXEN UNA SENSIBILITAT DIRECTA QUE NEIX ÚNICAMENT DEL CONTACTE QUOTIDIÀ. AQUESTA PROXIMITAT INdREMENTA LA NOSTRA EFICIENCIA A L'HORA DE RESOLDRE ELS PROBLEMES . AQUESTA ÉS LA NOSTRA LEGITIMITAT. LA CIUTAT ÉS EL LLOC MÉS ADEQUAT PER A LA DEMOCRÀCIA. LA SOCIETAT CIVIL ES TROBA MÉS FÁCILMENT REFLEXADA EN LES CIUTATS I REGIONS QUE EN LES NACIONS I LA UNIÓ EUROPEA . DIT D'UNA ALTRA MANERA, L'AUTONOMIA DL CIUTADÀ, LA SEVA LLIBERTAT, LA SEVA PRIVACITAT I SEGURETAT EXIGEIXEN QUE SIGUIN VETLLATS PELS PODERS LOCALS I REGIONALS, EXIGEIXEN UNA IDENTITAT CULTURAL I UN ENTORN CONTROLABLE. EN L'ÀMBIT DE LA POLÍTICA COMUNITÀRIA LES AUTORITATS LOCALS TENIM LA RESPONSABILITAT DE DEFENSAR 1 LLUITAR PER FER QUE EL SISTEMA COMUNITARI TENDEIXI A RESPECTAR EL FET QUE LES DECISIONS QUE ES RELACIONEN AMB ELS 10 �CIUTADANS SIGUIN PRESES PER REPRESENTANTS MÉS PROPERS. ALS SEUS LA UNIÓ EUROPEA PROGRESSARÀ I ES CONSOLIDARÁ SI ELS CIUTADANS SE SENTEN PARTÍCEPS DEL PROJECTE EUROPEU . ÉS PER TOT AIXÒ QUE EL MUNICIPALISME ÉS LA MILLOR APOSTA PER GARANTIR LA PROXIMIJAT ENTRE CIUTADANS I ADMINISTRACIÓ. TINO L'ESPERANÇA QUE LA REVISIÓ DEL TRACTAT DE MAASTRICHT S'ORIENTARÀ pN AQUESTA LÍNIA. 4.2- BARCELONA CAPITAL DE LA MEDITERRÀNIA. A BANDA DE LA IMPLICACIÓ EUROPEA DE BARCELONA, NO PODEM OBLIDAR-NOS DE LA SEVA DIMENSIÓ NATURAL, LA MEDITERRÀNIA. BARCELONA VOL CONSOLOAR EL SEU PES A LA MEDITERRÀNIA I ESDEVENII EL CENTRE D'UN EIX MEDITERRANI EUROPEU QUE EQUILIBRI EL FORT PES DELS PASOS DEL NORD DE L'UNIÓ EUROPEA. BARCELONA TÉ LA VOLUÑTAT DE LIDERAR LA CONSOLIDACIÓ DE L'EUROPA MEDITERRÀNIA I PER AIXÒ HA DE COMPTAR AMB LA NECESSÀRIA IMPLICACIÓ DE LA XARXA DE CIUTATS GRANS I MITJANES QUE L'ENVOLTEN . ÉS EVIDENT QUE SI DES DE BARCELONA VOLEM DESENVOLUPAR EL POL �MEDITERRANI DE LA UNIÓ EUROPEA HEM DE COMPTAR AMB EL DESENVOLUPAMENT DE L'ÀREA METROPOLITANA I DE LES ALTRES CIUTATS QUE FORMEN EL DENS SISTEMA DE CIUTATS MITJANES QUE ÉS CATALUNYA. UN TERRITORI FORMAT PER CIUTATS GRANS COM TERRASSA, CERDANYOLA DEL VALLÈS, MANRESA, RUBÍ, SABADELL, GIRONA, LLEIDA I TARRAGONA; CIUTATS MITJANES COM VIO, ESPLUGUES, FIGUERES, LA SEU D'URGELL, BERGA, BANYOLES QUE JUGUEN UN PAPER CENTRAL I DINAMITZADOR DEL CONJUNT DEL PAÍS I AMB UN CONJUNT DE CIUTATS MÉS PETITES COM MONTBLANC, PUIGCERDÀ, TREMP O CERVERA. L'EXPERIÈNCIA DE LES CIUTATS GRANS I MITJANES AL NOSTRE PAÍS 1 LA SEVA NECESSÁRIA ADAPTACIÓ A LES NECESSITATS ECONÓMIQUES INTERNACIONALS, COM HO ESTÁ FENT TERRASSA, HAN DE SER LES CONTRIUCIONS NECESSÀRIES REALITAT AQUESTA PER FER EUROPA MEDITERRÀNIA. NO ES POT DEIXAR DE BANDA, DONCS, UNA REALITAT MUNICIPAL COM LA NOSTRA. AVUI, DESPRÉS D'UNA DÉCADA DE CONSOLIDACIÓ DE L'AUTONOMIA HEM DE CONTINUAR LLUITANT PERQUÈ EL PROCÉS ZSCENTRALITZADOR DE L'ESTAT ATORGUI MÉ$ PODER A LES CORPORACIONS LOCALS. 12 �BARCELONA ESTÁ TREBALLANT PER GARANTIR UN GRAU MÉS ALT DE COMPETÈNCIES I DE RECURSOS A LES CIUTATS GRANS I MITJANES. LA NOVA CULTURA DEL PACTE I DEL CONSENS QUE HE DESCRIT AL PRINCIPI DÉ LA MEVA EXPOSICIÓ I QUE ENS ÉS COMUNA, A TERRASSA I A BARCELONA, ÉS UN ELEMENT ESSENCIAL PER DONAR UNA RESPOSTA SOCIAL A !LES EXIGÈNCIES DE L'ECONOMIA INTERNACIONAL. LA PARTICIPACIÓ ÉS UN CAPITAL QUE REFORÇA LA CAPACITAT D'ASSUMIR ELS REPTES DE FUTUR: LA CONSTRUCCIÓ DEL NOSTRE PAÍS, LA CONSTRUCCIÓ D'UNA EUROPA PRÓXIMA I D'UNA EUROPA MEDITERRÀNIA. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4381 Title A name given to the resource Consell General del Pla Estratègic de Terrassa Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Terrassa Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Competitivitat Relacions Internacionals Acció política Model social Terrassa Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1996-02-14 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1308/19930303d_00534.pdf 5f8d42e2fc59fab3f5553ba8da4139d2 PDF Text Text Intervenció de l'Excm. Sr. Alcalde en el Consell Plenari en memória de S.A.R. Don Joan de Borbó, Comte de Barcelona Barcelona, 3 d'abril del 1993 �Amb la celebració d'aquesta sessió extraordinària del Consell Plenari, la CorporaciO Municipal barcelonina aquí reunida i la pròpia ciutat de Barcelona, que els Regidors i l'Alcalde representem, volem honorar de manera oficial, pública i solemne, la memària, la figura i l'obra de Sa Altesa Reial Don Joan de Borbó, Comte de Barcelona. Fill del rei Alfons XIII i pare del rei Joan Carles I, don Joan ha estat un rei que no ha pogut regnar, però que amb el capteniment dels drets de la dinastia i el seu sacrifici personal en favor del seu fill i hereu, ha sabut fer possible la continuïtat històrica de la institució monàrquica, així com contribuir de manera decisiva a la reinstauració, amb ella, de la democràcia en el nostre país. En aquest mateix Saló de Cent, on l'any 1714 els consellers es van juramentar, amb l'espaa a terra, per sortir a defensar la llibertat d'aquesta ciutat contra uns antecessors de la persona que avui homenatgem, la ciutat ja havia rendit públic homenatge al Comte de Barcelona, en agraïment per la dignitat i l'honor amb que ha usat i ha lluït el nom de la ciutat, en adoptar com a símbol de la seva condició d cap de la Família Reial el títol que és herència i recordatori de la nostra sobirania com a país i de la nostra història com a ciutat. Barcelona aquell dia va lliurar a Don Joan de Borbó -i amb això es va tancar un cicle hitòric que em penso evident-, el 19 de gener de l'any 1987, en pr sència dels Reis, de la mà del Rei, la Medalla d'Or de la ciutat. Barcelona va commemorar, quatre anys més tard, el 15 de març de 1991, amb un nou homenatge als Comtes i la Família Reial, el cinquantè aniversari de la seva assumpció del títol que més ehs representa. Avui vull proposar als regidors i regidores de la ciutat, havent-ho consultat al president de la Comissió de Nomenclàtor, als Tinents d'Alcalde i als caps deis grups de l'oposició, que, tenint en compte que el reament de nomenament de carrers d'aquesta ciutat exigeix que hagin passat cinc anys després de la mort d'un personatge per donat-hi nom, però que hi ha un article del reglament que permet que aquelles persones que han estat honorades amb la Medalla d'Or de la Ciutat puguin ser anomenades el dia després de la seva mcrt, vull proposar que el Passeig Nacional, al barri de la Barceloneta, passi a anomenar-se Passeig de Don Joan, Comte de Barcelona. Si tinc la vostra aquiescència, així constarà en acta i serà establert. �Les efígies de Don Joan i col.locades el dia 15 de marçjdel Casa de la Ciutat, han vist p ssar a la tarda han volgut testim niar el llibre de signatures. de donya Maria de la Mercè, 1991 a la galeria gòtica de la els barcelonins que des d'ahir personalment el seu condol en Les relacions amb Cataliknya del fins ara Comte de Barcelona ja foren vives i significatiies per mitjà dels membres catalans del seu Consell Privat -alguns dels quals ens acompanyen avui-, organisme representatiu del seu desig i el seu esforç per mantenir viu l'ideal de la monarquia liberal i democràtica. Les seves cartes des d'Estoril al amics de Barcelona no mancaven mai d'una salutació final escrit a mà i en la pròpia llengua dels qui les rebien. la presència personal creixent de Durant els darrers anys a ha fructificat en una relació la Família Reial a Barcelo entranyable, que Don Joan ha gaudit molt especialment com a home de mar, vocació que ha tran mès també al seu fill el Rei i els seus néts, tots ells esportistes olímpics. Aquesta especial relació de la Monarquia amb la ciutat, que Don Joan ha enlairat a nive l de símbol, ens plauria veure-la culminada en la assumpció solemne del títol de Comte de Barcelona pel seu fill, el Rei Joan Cares. En aquest acte de condol i homenatge de la Corporació Municipal i de la ciutat a la Família Reial i a la figura de Don Joan de Borbó, Comte de Barcelona, crec interpretar els sentiments de tots els barcelonins i el desig compartit de renovar la vocació de comprom í s i de capitalitat de Barcelona amb les institucions que simbolitzen la convivència, la democràcia i la pluralitat com a fonaments del nostre futur. Es dóna per finalitzat aquest Consell Plenari. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4214 Title A name given to the resource Consell Plenari Extraordinari en memòria a S.A.R. Don Joan de Borbó, Comte de Barcelona Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Història Monarquia Barcelona Acció política Borbó i de Battenberg, Joan de, comte de Barcelona, 1913-1993 Espanya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1993-03-03 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1336/19930702d_00568.pdf 56fcc63bed2ee5828f5bcf969d1d3272 PDF Text Text Barcelona, 2 de Juliol de 1993 Paraules de l'Alcalde als. Cònsuls deis països comunitaris Señores cónsules, me van a permitir que hable sentado, pues estamos en una familia reducida, de buenos amigos, de países que se van conociendo cada vez más y me voy a permitir expresarme con mucha franqueza. Yo creo que la presidencia belga va a ser enormemente importante porque llega en un momento y se situa en un lugar muy decisivos para Europa. El lugar porque Bruselas es la capital europea y el momento porque estamos a las puertas de la aplicación de una nueva Constitución. Una nueva Constitución que es enormemente ambiciosa en dos terrenos. Uno, el terreno territorial con la famosa articulación del 98, este reconocimiento de la existencia de una Europa territorial más allá de los Estados, más al interior de los Estados; y otro, desde el punto de vista político, monetario pero también político, la Unión Europea. Y la formulación, por primera vez y de una manera clara de lo que, hasta ahora, había sido el principio filosófico del europeísmo, pero que era no un texto legal, que hasta ahora tenía mas un carácter de tratado, podemos decir contractual, entre Estados, y sin embargo ahora se habla de Unión. Por lo tanto una presidencia muy decisiva. Y, ya más en particular, es *uy decisiva para nuestra ciudad, en la medida -y se deduce muy claramente en las palabras del cónsul belga- queda presidencia belga va a tratar de solventar lo que él primer ministro Cavaco Silva una vez calificaba de "dossier envenenado", el dossier de las sedes. El famoso dossier de las sedes que va rebotando de Lisboa a Edimburgo, de Edimburgo a Copenhague, de Copenhague a Bruselas y a lo mejor en Bruselas se decide. Y aquí Barcelona va a jugar muy fuerte, y yo creo que España va a jugar muy fuerte la carta de Barcelona. Ustedes saben que Barcelona fue candidata inicial al EUROFED, y lo sigue siendo, nunca hemos dicho que no �lo seamos. Ustedes saben que otras ciudades comparten con Barcelona esta aspiración, muy claramente las ciudades alemanas, cualquier ciudad alemana puede serlo, Londres, el propio Edimburgo, e incluso algunas ciudades como la propia Edimburgo han lanzado al ruedo la idea de una capitalidad financiera compartida, entre Edimburgo, seguramente Amsterdam, Barcelona y alguna ciudad del norte de Italia... Nosotros no hemos dicho a esto que no nunca. Pero tenemos la impresión que, desde el momento que nosotros formulamos nuestra aspiración hasta ahora, han sucedido cosas muy graves. Entre ellas una crisis monetaria de profundidad imprevisible quelha hecho que este tema pasase a ser un tema menor en el campo de los problemas económicos y, por lo tanto, muy subordinado a la solución de otros temas más significativos como son la propia presidencia del Bancoy otros de contenido de política monetaria. Por otra parte, Barcelona ha avanzado una segunda candidatura con mucha fuerza. En esta mesa hemos tenido más de uno y más de dos encuentros con la industria farmacéutica española, y en particular con la barcelonesa, para promover la, candidatura de Barcelona a ser la sede de la Agencia Europea de Evaluación de los Medicamentos, en la cual tenemos muchas esperanzas, y que el gobierno español tiene en cartera, junto con otras dos peticiones que son la de Medio Ambiente para Madrid y Sevilla, y la de Patentes y Marcas que es también para Madrid. Ya me pueden creer si les digo que el gobierno español está fundamentalmente interesado en la candidatura de Barcelona para la Agencia Europea de Evaluación de los Medicamentos. Porque la tradición de la industria farmacéutica en esta ciudad, la presencia de empresas multinacionales importantes, el momento político, en fin, muchas circunstancias, la propia circunstancia post-olímpica, con una ciudad muy bien situada en el camino de las ciudades europeas para competir, llevan a la Moncloa a considerar este tema como un tema prioritario. No se me esconde que ustedes representan intereses de países y de ciudades que también quieren esta Agencia y como es lógico contando con mis bendiciones muy legítimas, aunque hay que tener en cuenta que hasta ahora España no ha tenido ninguna sede y por lo tanto nosotros vamos a jugar fuerte en esta candidatura. �Pero esto es para decirles, más allá de como termine la cuestión, más allá de como termine esta especie de Liga europea o Copa que será con una final en Bruselas a finales de año, la vocación europea de Barcelona. De la cual ustedes son testimonios, lo han sido durante una serie de años, primero bajo el decanato de Patrick Gautrat de Francia y después de Francesco Trupiano de Italia. Yo creo que hemos hecho bien en destacar entre nuestros cónsules aquellos que representáis los doce países de la Comunidad. Efectivamente, cada vez más este es nuestro escenario, }nuestro paisaje natural, nuestra patria cada vez más clara, con regiones, con nacionalidades, con estados,'? con ciudades, pero en definitiva es el terreno en que nos movemos. Nosotros confiamos mucho en el Dossier Delors. Si se nos preguntara nuestra opinión a algunas ciudades, nosotros lo que haríamos sería` canalizarla a través del Estado, que es lo que nos toca hacer y lo haremos. Y confiamos mucho porque tenemos la impresión de que desde la atalaya de la Comisión de la Comunidad Europea se ven cosas que desde otros lugares no se ven y porque en esa atalaya está una persona de capacidad muy probada, de imaginación y energía y muy respetada por todos. De modo que vamos a esperar que efectivamente estos pasos adelante se den en los meses que vienen, en medio de una crisis que nos ha sorprendido a todos por su violencia. Yo les tengo que decir que hace cuatro días, entregamos la medalla de oro al mérito científico de la ciudad de Barcelona al profesor Joan Sardá Dexeus, que ha sido el padre de la economía española, de la ciencia económica española, el creador de las Fácultades de Economía, el que hizo el Plan de Estabilización del año 59 y el que creó la senda del desarrollismo de los años sesenta. El primer economista moderno, liberal, profundo, europeo y un gran especialista en la crisis. Y este señor, que conserva una lucidez pasmosa dijo saya todo lo que yo se no vale para nada, la situación que se ha creado es totalmente nueva para los economistas, tenemos que reconocerlo, tengo la sensación que si aplicamos Maastricht con un excesivo rigor vamos a cargarnos el invento, vamos a tener que ir con mucho cuidado porque a lo mejor nos metemos en una¡crisis que es mucho más larga de lo que nos creemos y fo es de un año ni de dos sino de más y por tanto hay que repensarlo todo, desde el punto de vista monetario, y hay que actuar con una enorme prudencia en la aplicación de fenómenos prereconocibles" . i 3 �El propone una conferencia monetaria internacional nueva, mundial, no europea; él propone un plan de estabilización, de estabilidad, de convergencia europea, conducido conjuntamente por los países europeos, porque un plan de estabilización nacional no puede ir, no se puede ni formular ya. Dándole la razón a Reynes, ya que Reynes propuso en el año 44 -que no es el Reynes de la economía interior, de la demanda efectiva y todo esto que asusta tanto, es el Reynes del Sistema Monetario Internacional-, Reynes estuvo en Versalles en el año 21, estaba en la delegación inglesa y salió asustadísimo y lo explicó en unos artículos magníficos, sobre como los países europeos victoriosos de la Primera Guerra Mundial se estaban cavando la fosa de la Segunda, porque obligaban con el famoso tema de las Germans Reparations a Alemania a un esfuerzo matemáticamente imposible de cumplir y estaban creando la hiperinflanción y estaban creando las bases del nazismo. Y quedó muy impresionado por esta situación de Versalles, antes de terminar la guerra mundial (la Conferencia Monetaria Europea se reune antes de terminar la Guerra Mundial, en el 44), y Reynes salió en silla de ruedas porque tuvo un ataque al corazón de los sustos que le dieron los americanos, porque él creyó que Europa iba a encontrar en América un aliado no sólo en la guerra sino en la paz, un aliado hasta el final, él creyo que se iba a crear un auténtico Banco Mundial, no un fondo donde se pusiera dinero para sacarlo, sino un Banco de verdad que emitiera moneda, una moneda internacional. Y los americanos dijeron que no, que ellos ya harían el Plan Marshal, pero que una moneda mundial no, porque esto sería lo mismo que entregar el dominio que ellos tenían sobre la escena económica a través del dólar. Y Sardà Dexeus decía el otro día, "ahora lo que hay que hacer es otra Baton Rouge en donde se cree un autentico Banco Mundial, no un BancQ,Mundial fondo, sino un Banco Mundial banco a que pueda.dtar dinero, con limitaciones, con control internacional, pero que sea capaz de hacerlo". A mi todo esto me impresionó muchísimo. En los meses que vendrán veremos teorías como ésta, sobre todo por la parte negativa. Sardà Dexeus no dijo que estaba contra el Tratado, como algunos interpretaron, sino contra la aplicación mecánica del Tratado. Si se aplica a rajatabla podemos sufrir muchísimo, más de lo necesario. Nosotros por nuestra parte, como ciudades vamos a intentar construir una red de seguridad, muy modesta, a �nivel civil o de civismo, entre ciudades europeas, que vaya creando, ayudando a crear la ciudadanía europea efectiva, más allá de las leyes, más allá, incluso, de las elecciones, sobre la base de los intercambios, de la relación de la competencia, porque las ciudades compiten, pero colaboran como las empresas compiten y colaboran. En este sentido vamos a buscar la complicidad de los dos grandes partidos europeos y voy a estar el día 12 de julio otra vez en Bruselas a ver a Willy Claes como presidente de los Socialistas Europeos, no como ministro de Exteriores, para pedirle que él y Leo Tindemans, que es el presidente del Partido Popular Europeo ( y si puedo en esta fecha u otra me entrevistaré con el señor Tindermans, en mi calidad de presidente del Consejo de Municipios y Regiones de Europa), para pedirles que sean ellos los que traten de avanzar en la interpretación de la doctrina de la subsidiariedad y como debe de formarse el Comité de Regiones, porque de otro modo, los sentimientos de síntesis no van a existir. La Comisión está atada de manos, el Consejo Europeo recibe siempre a los Estados pero no les da la solución. Entonces vamos a pedir a las dos fuerzas políticas mayoritarias que traten de aproximar posiciones en la interpretación de lo que debe entenderse como Comité de Regiones, de su composición ( tenemos cuatro años por delante para hacerlo), y lo que debe entenderse por subsidiariedad. Por otra parte, quisiera explicarles algunas actuaciones que vamos a llevar a cabo, una de ellas es desde nuestra presencia en el comité ejecutivo de Eurociudades, que es un lobbyde las grandes ciudades. Y es que Eurociudades va a llamar a las grandes ciudades europeas a un Davos urbano, y ya hemos hablado con muchas de las grandes empresas europeas, con Fiat, con Philips, con Bosch..., para tratar de llegar a una pequeña reunión, no una cosa enormemente masiva, pero si suficientemente representativa de ciudades de Europa y de grandes ciudades de Europa para preguntarnos tres cosas: una relativa al automóvil y la ciudad, otra relativa al cable de fibra óptica y a la telecomunicación y una tercera sobre temas de medioambiente y reciclaje. También se debatirá cómo quieren las empresas que fabrican coches que sean las ciudades europeas, cómo quieren la ciudades europeas que sean los coches. Tenemos que hablar ya del coche urbano como un producto diferenciado, y lo mismo en el cable y el medio ambiente. Esto va a tener lugar en el verano del año que viene, del año 94. �Mucho antes, en octubre de este año, tenemos los Estados Generales en Estrasbu go, (los días 20, 21 y 22) del Consejo de Municipio y Regiones de Europa. Esta es una reunión de más de .500 personas, presidida por François Mitterrand, a 1a que hemos invitado a Vàclav Havel, y vamos a intentar en estos Estados generales establecer la filosofía municipalista europea de los próximos años. Esta es una gran reunión que se celebra cada dos años. También, como representante del Consejo de de Municipios y Regiones de Europa en IULA, que es nuestra unión mundial, he estado recientemente en Toronto y allí hemos llegado a una Declaración Universal de Derechos del Autogobierno Local. En fecha próxima, dentro de unos meses, el presidente de IULA, el presiente de IUTA que es la otra organización mundial existente y el presidente del'CMRE, entregaremos a Butros Gali para que la ONU la asuma como propia. Al tiempo que conseguimos que estas dos organizaciones, una de matriz francófona y otra de matriz anglosajona tiendan ya a su unificación y sea más próximo el día en que al lado de las Naciones Unidas estén las Ciudades Unidas, una sola organización. Incluso todos los lobbys de ciudades, que hay varios, esta Sommet, presidida por el alcalde de Tokio, sr. Suzuky; Metropolis, presidida por Michel Giraud, que trataríamos también que se fueran adaptando a este movimiento mundial de ciudades. Por último, expresarles una preocupación nuestra, de las ciudades europeas, por la situación de la antigua Yugoslavia. Y la disponibilidad de las ciudades para actuar si el Consejo Europeo lo considera necesario y la ONU lo considera necesario. Ustedes saben que hace un año se reunieron en Barcelona más de cien ciudades para la inauguración de los JJ 00 y escribimos una carta, a través del Ministerio Español de Asuntos Exteriores al que entonces era presidente del Consejo Europeo. No hubo una respuesta clara ni de la ONU ni del Consejo Europeoy por tanto no actuamos. En el mes de abril, el día 2, pe celebró en Sarajevo un aniversario de los JJ 00 de Sarajevo, invitaron al president del COI y este me cedio una plaza en el avión que debía llevarle a Sarajevo. Pero esa semana, ustedes lo recuerdan, fue la de mayor belicosidad, de tal forma que ni siquiera los aviones de la ONU pudieron aterrizar. Yo creo porque sabían algo de todo esto, el caso es que nada se pudo hacer. Luego, Catherine Trautman, la alcaldesa de ,Estrasburgo que es la �presidente de la comisión del CMRE de relaciones con las ciudades del Este, quïsohacer lo mismo, ya casi llegando a un acuerdo directo Con el general Morillon, y tampoco fue posible. Nosotros seguimos estando, y quiero que ustedes lo sepan, interesados en hacer una acción que sirva a un interés le paz, efectivamente. Eso es todo lo que les quería decir. Agradecerles su trabajo, su presencia y animarles a que cada vez más esta reunión deje de ser una reunión informal, que ya lo va dejando de ser, y sea el reflejo de una amistad creciente entre nuestros países, nuestras ciudades y nosotros mismos. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4242 Title A name given to the resource Cònsols dels Països Comunitaris / Salutació Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palauet Albéniz Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Cooperativisme Relacions Internacionals Constitucions Territoris Acció política Barcelona Europa Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1993-07-02 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències