30 50 4980 https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/29/2694/viatges_internacionals_2006.pdf b2187491ac4742ec0d8e56fe1ffc64d3 PDF Text Text Acció de Govern Viatges internacionals de Pasqual Maragall, president de la Generalitat de Catalunya 2006 MARROC RABAT, CASABLANCA 16 i 17 de gener Dinar oficial de celebració de la missió empresarial ofert per la regió de Rabat-Salé Trobada privada dels Presidents dels 4 Motors per Europa Sessió inaugural de la Conferència Plenària dels 4 Motors per Europa Sopar de gala ofert per les autoritats marroquines Trobada amb la premsa i traspàs de la presidència al president Queyranne Inauguració II Fòrum Econòmic Catalunya-Marroc BÈLGICA BRUSSEL·LES 7 i 8 de febrer Recepció d'Any Nou a Brussel·les Reunió amb el Joaquín Almunia, Comissari d'Economia i Afers Monetaris Reunió amb Janez Potocnik, Comissari de Ciència i recerca Dinar amb els alts càrrecs catalans de la Comissió Europea Reunió amb Josep Borrell, president del Parlament Europeu Reunió amb Javier Solana, Alt Comissionat de la PESC Trobada amb Yves Leterme, ministre-president de Flandes Reunió amb Eneko Landaburu, DG de Relacions Exteriors de la Comissió Europea FRANÇA TOULOUSE 10 de febrer Dinar dels Presidents de l'Euroregió Trobada dels Presidents de Regió i els presidents de les Cambres de Comerç Debat-taula rodona dels Presidents amb els mitjans de comunicació EUA NOVA YORK 21, 22 i 23 de febrer Visita a les instal·lacions del Memorial Sloan-Kettering Cancer Center Seminari amb els estudiants del programa d'estudis urbans de la New School: "From the Barcelona Model to the Catalonia Project" Trobada amb Arjun Appadurai, provost de la New School Entrevista amb Kofi Annan, secretari general de l'ONU Trobada amb Emily Rafferty, presidenta del Metropolitan Museum de Nova York. Anunci de l'exposició sobre Barcelona i la Modernitat l'any 2007 Recepció a la residència de l'ambaixador d'Espanya davant les NNUU Recepció amb els membres del Catalan Institute of America Visita als arxius de la Brigada Lincoln. Acord per fundar un Catalan Center. Trobada amb Juan Antonio Yáñez-Barnuevo, ambaixador d'Espanya davant les NNUU Entrevista amb Eveline Herfkens, coordinadora executiva de la Campanya del Mil·leni Visita al Laboratori Thomas J. Watson d'IBM Trobada amb científics i responsables de la política d'estímul a la innovació tecnològica de Nova York a la New York Academy of Sciences Conferència sobre el moment actual a Catalunya al King Juan Carlos I Centre de la NYU Visita a l’exposició sobre Goya a la Frick Collection Sopar ofert pel President de la Generalitat a la Galeria Salander O'Reilly de Nova York Visita a l'exposició "On site: new architecture in Spain" del MOMA Visita a les oficines del COPCA-CIDEM Visita a la seu de Hewlet-Packard a Manhattan i videoconferència BRASIL SAO FÉLIX DO ARAGUAIA 9 de març Acte de lliurament del Premi Internacional Catalunya a Pere Casaldàliga 1 �XILE SANTIAGO DE XILE, VALPARAISO, VIÑA DEL MAR 11, 12 i 13 de març Visita a Isla Negra Presentació artística oferta per la Presidenta Bachelet Cerimònia de "Transmisión del mando Presidencial" a Michelle Bachelet Dinar privat amb Isabel Allende Sopar ofert pel MHP amb motiu del centenari del Casal Català de Santiago Visita al Museu de la Solidaridad Salvador Allende Visita al Cementiri de Santiago i ofrena al mural les víctimes de la dictadura Trobada de la presidenta Bachelet amb els convidats especials al Palacio de la Moneda Recepció oferta per la presidenta Bachelet a les delegacions i convidats especials Visita al Centre Català de Santiago de Xile Visita a les instal·lacions de la CEPAL i esmorzar amb José Luís Machinea Acte acadèmic d'imposició al MHP de la medalla rectoral de la Universitat de Xile ITALIA ROMA 27 setembre Dinar privat amb Romano Prodi Signatura d'un conveni amb la FAO BÈLGICA BRUSSEL·LES 3 i 4 d’octubre Conferència-sopar del MHP "20 anys de Catalunya a Europa" Esmorzar amb Javier Solana Visita a les oficines de la Delegació/PCPE, Turisme de Catalunya, ICIC i COPCA FRANÇA PARÍS 11 d’octubre Signatura del Memoràndum d'entesa entre Catalunya i la UNESCO Dinar amb periodistes i personalitats polítiques Visita al Museu Jeu de Paume i trobada amb Marta Gili Sopar privat a casa de Montserrat Casals, amb Jorge Semprún Entrevista amb Jacques Delors SENEGAL Del 5 al 9 de novembre de 2006 Visita al projecte de recursos hidràulics de l'entitat ACPP a Siganar Visita a una granja-escola de gallines a Mlomp Benviguda amb les autoritats locals a Ziguinchor Visita al Centre de Salut de l’Assemblea de Cooperació per la Pau a Oussouye Dinar amb entitats de Velingara Entrevista amb Abdou Malal Diop, ministre de Senegalesos a l'Exterior Entrevista amb Macky Sall, primer ministre de Senegal Dinar amb Fernando Morán Calvo-Sotelo, ambaixador d'Espanya a Senegal Reunió amb ONG's catalanes a Dakar Entrevista amb Abdoulaya Wade, president de la República del Senegal 2 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.03. Acció i òrgans de govern (de la Generalitat de Catalunya) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Inclou la docmentació relacionada amb l'exercici de l'acció governamental. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Viatges internacionals de Pasqual Maragall, president de la Generalitat de Catalunya, el 2006 Creator An entity primarily responsible for making the resource Gabinet del president Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006 Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Relacions Internacionals Maragall Mira, Pasqual, 1941- Viatges i visites President de la Catalunya. Generalitat Description An account of the resource Document resum de l'activitat internacional del President Pasqual Maragall durant l'any 2006. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Informes https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/1578/0000000741.pdf 55cee3096a4a37d4b6b4f2a01df1a69f PDF Text Text ��� Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Maragall quiere que la CMT y el TDC tengan su sede en Barcelona Source A related resource from which the described resource is derived Expansión Language A language of the resource Castellà Creator An entity primarily responsible for making the resource Garay, Iñaki Orihuel, José Corbera, Joan Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Type The nature or genre of the resource Entrevista Subject The topic of the resource Economia Descentralització administrativa Espanya Catalunya Territoris Acció política Telecomunicacions Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2004-03-27 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/9/582/pasqualmaragallmira.jpg cade393b4e38bef1af4f7c2592b12e4d Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 03. Activitat creativa Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Recull la documentació de caràcter creatiu generada per Pasqual Maragall, no relacionada directament amb la seva activitat acadèmica, professional o política, que s'ubica en les col·leccions corresponents. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Pasqual Maragall Mira Subject The topic of the resource Fotografia Mòbil Creator An entity primarily responsible for making the resource García Sicard, Caro Maragall, Pasqual, 1941- Publisher An entity responsible for making the resource available Blume Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2010 Language A language of the resource Català Type The nature or genre of the resource Monografia Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Barcelona Abstract A summary of the resource. Sinopsi a la contracoberta del llibre: En què es fixa en Pasqual Maragall i Mira? Què recull la càmera del seu mòbil? Quins comentaris en fa? Com combina les fotos a cada pàgina? El punt de vista d'en Pasqual Maragall, el seu dia a dia durant tot un any presentat amb humor, poesia, tendresa i sentit crític. Un retrat-autoretrat sorprenent. Un projecte ideat per Caro Garcia. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Llibres de Pasqual Maragall https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/8/647/Promos_19640115_n22_SocialismoAleman_PM_JGD.pdf 10c507bf4138c3eda3e457037326d6c9 PDF Text Text SOCIALISMO ALEMAN: 100 ANOS En este número: ~" ) ,', 1iIJI!,¡ii.&, " • _ _'. , ,' Barcelona enero 1964 «El proletariado alemán, totalmente atomizado, sin Número 11 con~ ciencia de clase, y gozando por vez primera de un nivel de vida respetable. se siente a gusto dentro del neocapi· talismo,}) Vea sumario en la página tres ~ �EDITORIAL INFORMACION SUMARIO Mantener la línea intelectual e informativa de una revista obliga a sus reda<;tores a una continruf, EDITORIAL pág. 3 » S » 9 » 11 LAS COMUNIDADES EUROPEAS. por Jaume Soler , » 12 NOTICIAS. » 18 Economía catalana: EL RIPOLLES, Giral . por Eugeni NOTICIAS . . Economia española: NOTICIAS . . . . Economía internacional: _ ..•. Hombres e Ideas: SOCIALISMO ALEMAN: 100 AJ\JOS, por Pascual Mara~ gal! y José Garcfa~Durán. . » 23 » 35 » 45 Tema: VALORAClON DE LA PUBLICIDAD, por AntoniJ Pérez. . . Crítica de libros LA REPUBLlCA MODERNA de P. Mendes France. . . atención. De hecho hasta detrás de la más insignificante noticia de actualidad se esconde un juicio de valor que puede ser inter. pretado de mu.y diversas maneras. Detrás de un artículo de Ion. do hay muchas veces infinidad de criterios que pueden ser explicitados más o menos. Es decir. el trabajo de la redacción ha de ser no incurrir en desviaciones en el camino que nos trazamos al ini. ciar esta segunda etapa, camino que ha de ser recorrido con la ma· yor profundidad posible. Pero esto es sólo una parte de la tarea. La Revista no se confec. ciona para un grupo cerrado. La Revista ha de afrontar con UU(t periodicidad determinada el jui~ cio de los lectores. Y son ellos los que a la larga han de determinar hasta qué punto las metas que nos propusimos se van consiguiendo, y sobre todo han de dar su apoyo, o negarlo en su caso, a la línea en sí. Una revista que no consiga en un plazo más o menos largo hacer recíproco el circuito Revfst~lec~ tores, es decir crear una contr(l~ corriente Lectores-revista, es a la larga una revista a medias, pues no utiliza una posibilidad de diá· logo individual que en circunstancias normales tiene que ser útil para las dos partes. El apoyo que representa para la redacción este circuito cerrado de ideas es notable. Por una parte se logra un indicio de interesar al público. Por otra se posibilita contar con bases objetivas sobre el juicio de los lectores. A 1 fin y al cabo vender una revista es como vender cualquier otro producto: hay que encontrarle un mercado y adaptarse a las exigencias de éste, no de forma pasiva sino in,.. tentando modelarlas hacia deter- minadas actitudes o preferencias. Para esto lo primero que interesa es conocer las reacciones del comprador al hacerse con el producto. Desde el inicio de la segunda etapa de la Revista se han recibido algunas cartas, pero no las suficientes como para iniciar una sección especial para publicarlas. A pesar de no ser aún posible su publicidad, sí han sido útiles para modificar algunos aspectos de nuestra idea inicial, sobre todo en lo que se refiere a la presentación. Si este primer contacto con el lector ha sido fructífero, estamos seguros que cualquier generalizll~ ción ha de serlo aun más. En este sentido eremos que serí(t intere~ santísimo que los lectores decidieran aportar así su colaboracíón al mantenimiento de la línea intelectual de la revista no dejando que el grupo de redactores re(dicen solos una tarea que lo primero que necesita es un contacto dírecto e intenso con nnas realidades que muchos de nuestros Ic('tores, por circunstancias prole.fjio~ nales O personales, tien(,tL. �-------------------_. SOCIALISMO ALEMAN: 100 AÑOS por Pascual Maragall LOS ORIGENES ( 1800-1863) '~A principios del siglo XIX Alc~ Inania era una nación socialmente retrasada en dos centurias res~ peeto de Inglaterra y Franeia, y empohrecida por la guerra de los Treinta AHos. La población Hgra· ría representaba las tres cuartas partes del total de hahitantes·; y el gremio, aunque en franco declive, seguía siendo la institución social dominante". Hahía una pu· jante industria textil en Sajonia. De ]807 a 1815 (tras la invasión napoleónica) se daha libertad a los campesinos abolición de la s<~rvidnmhre "", se proclamaha la igualdad de derechos ele judíos y católicos, se estahlecía la libertad industri,l1, También se eoncedían refonnas políticas aunque "las dases semifeudales reprimían el rnovimicnto republicano", La ver~ dadera revolución industrial dehe situarse en Alemania., su primera fnse, de 1830 a 1840: en 1834 se eonstituyó la Federación Adl.lanew l'll AlenuuUl, en 1835 empieza a funeioll,ll' h primera línea de ferrocanil (Nurell1berg~Fiirth)'; en 184,7 se inauguraban en Renania los primerús hornos de coque. Iha ap,u'eciendo el proletariado~ y en 1839 se promulgaba la prhne" ea 1cy para su pl'otecóón, aunque se cumpJióIHllY poco: ~~sc prohi" hía el empleo en lninas y molinos de mineral de los niño~ rnenOT0S de :nueve años; los muchachos que -no hubieran cumplido los dieón sé:L,:, nfíos haTÍan una jOl'nada~ todo lo más de diez horas 1l , En 1848~ el afio de las revueltas francesas~, 01 (1(: la caída de :&r,ette:tlúch~ tras .la r{~ce~\¡ón de 1847, se producía ]a xcvolnció'il o que si lograha 1.11.2" lHura:c un pai"Lnnento y un gohier-, n,,) hurl,(IJ(~:~ (Carnphansen y Han·, j pronto cedió anle los nülitarC's (cond~ de Branclchurgo y Mantellffel). 1850-1860 es otra década de fuerte industl'ia1izadón: aparecen las grandes zonas induslriales de SiJesia y cI RuIn, las primeras concentraciones, de empresas; la alt¿¡ burguesía tiene representantes conoeidísimos: ('1 ministro von I-Icydt, Mevissen o SClllann) ,_ Karl Marx .Ffanscmann, Krupp, Borsig". Se cll1piezan a especificar organizaeiúnes políticas: el partido con·· servador, r·eprcsentante de Jos inteJ:ese.s de ]0.'3 terratenientes; e] b:óeral, de :la gnm burgnesía indu,strial\ el progresista, d·e la e1ase Inedia y peqllcfia hurguesía; eJ caló!t:co de hase social diversa. Entl'G todo ese sistema ele presiones iha a moverse el hábil Bismal'ck (1862) '; representante del nliJitm'ismo prusLmo y de 105 de .. s·eos expansio~:dstas del cap:ita1i.'3mo alenlán, Ji>n ese mareo iha a na(;(->t\ iudependizá:ndose dcIparlido progresista, e:l ])arti.do soda h y José García-Durán lista alemán~ recogiendo la tradición de las asociaciones obreras disueltas en 1854· y de los pensa~ dores socialistas. ¿ Cuáles eran esas asociaciones obrcra!:;? ¿, Qué era el socialismo a lcmán en la época de Marx: hasta la creaeión del partido socia. Jista en 1863? \VElTLING 11808.1871) un sas· tre 1 de Magdebl1rgo, que conoció a los socialistas utópicos franceses y expuso un pensamiento semejante al del ruSO Tchernyehefski atisbando la dialéctica materialista, fue el primer socialista alemán conocid"O. Fundó en Suiza la ':Li~ ga de los justicieros~~ (Bund del' Gel'ec!Lten) y 1<1 revista "'La nueva gelH~raeión '1 (Die junge Generalion) ~ y publicó varios libros explicando .los deseos de los eamlmisl.as ("Las garantías de la Armonía:y la Libert((d~\ y "La Hu" manülad corno es y cómo debiera 8e r ") y folletos. Trabajan con él, Augusto Bccker, tamhién corresponsal del HRheinische ZcittllH!:;~ de :Marx, Alhrecht- llamado ..'¡,J profeta" - y Sehastián Sei1cJ.'. En 1842 ~mos hurgueses de Colonia fundahan el "RheúU:sdll~ Zeitung~' (1842-.1.84.3)~. creado par'a contrarrestar la influencia de la prensa conservadora, CA HLOS .MAHX sería su direetor~ y en ese puesto tomó contacto con la::; id('a:", socialistas "1'1'1 masa lrahajadol'<l qn·e se asfixiaha {~n la." f:íhric'l.'; n'" nanW3; los li.beJ'aJ(~s <lv(lll~;lIl(),~ se asomaban con avi.lez IOlln:, l.),; dias él 1as cohlnllNI~: del !!l'ri()¡J¡. co~'; lVJarx {fui.<;o qll(' In pudic,.wti entender los Ohl'(,l"Oii. l':n Ig¡:~ _;" prohibía su puldicil('i/lll . .\ POI 'o después :rv[arx .';(' c,\:p;l¡ri;l!¡,l: ('0 naCÍa en Pm'is y L(Hldr{',:. :1 11)·; ,;(). c:iaIistas francc~;(".'" y 1<111.''-1'1.: v ~'~il' pezaha su v¡(b de j¡¡1l'I"I'!Il:¡j co-.nsph''fldor ¡1l¡(Tn;l(·¡1m~l¡. V(lIV,~1'J¡l. ;1 /\]¡'j¡~inli:¡ pOi' tii! ('jl'l �21 SOClALIS;UO ALEtl1t\N y el ''"Sistema de derechos aclquin:en que se. nota la influencia de !'-ll amigo Rodbertus partidario de nna especie d·e socialismo de Estadl). Gran parte de su vida la dedic/l a la defensa en 36 vista.,; de la C(lusa sobre sus derechos d{~ propiedad) cuidado d{'. sus hijo;:;. de la cOl:Hh.s-a de Hatzfeld., abandonada pül' su esposo ~."" .. aristócrata alemán·Al fin se ganó el pleito y la condesa dedicó gran parte de Sll fortuna a financiar al naciente partido. Sus prilneros 01'~anizadores, el cigarrero Fritzchc o el zapatero V 3.hltcich, Dammer, habían escrito a Lassal1e (entonces famosísim-o por su comentario a] "Ma.nifiesto c0ll1unis{;(ll1 en que ''"delineaba UH prograllla obrero socialista cOlllpll)to'l) para qw~ aceptase la dil'.." cción del gl'llpO. ElIde mayo de 1863 aparecía la carta ahierta de Lnssallc '-'-{~n (1I1(~ dedal'aha que los ohreros dehían lomar pade en la polític:.l con independencia del partido progresísta'\ y afirmaha que el m-ovimiento obrero debía '--recabar del Estado ayuda cconómiea en forma de suhvenciones". El 23 de mayo de 1863 6e fundaba, tras asam.hleas olneras realizadas por toda Alemania., la '-Asociación General de 'l'rahajadores Alemado~'\ Friedrich Engels lo t ¡,empo tm 1848, para C'-o1abo~ ral' eH la revolución; fuc muan· ('e~, cuando apareció el "Nene Hhl'inisc!ze Zei.tung" (184,8·49), qlle fue Utlil llamada al socialismo ('ntr(~ las masas revolucionarias. Sin cmhargo, pese a las famosas hll{'.lgas d(~ kj<:;dores de Silesia en ¡8.-:1/L no puede hahlarse d{'. tll1 mOVImiento propiamente 'Ohn~ro y ol'~'nnizad(). Los obreros luchan ju;~to a los progresistas. Stephan Bom. UlH) de los colahorad'Ores del ".Selle Hhdnische", creó en Ult8 la "Fraternidad obrera" lA rlwiter'verbrüderung) , quc llegó a los 10.000 miembros y organizó Gn 184·8 el primer cOl;grcso ohn'ro de Alemania. El mismo ailo lo:;. tipógrafos de RCl'lín organizan Hna huelga que oh tiene au· mentos de salarios del 25 %; tamhién se crea el prhner sindicato I1¿tcional, la "Federa.cíón IVacional de lmpresores~'. Pero, ~-después del colapso del movimiento revo1ucional'.lo de 1848 no huho duran .. le <-dgún tiempo posibilidad algu· Ha de un movimiento socialista activo:, no había escüscz de filó" so:fos; poro [¡penas existia 1111 nlOvimic:nto organizado de la clase Ohl'CTH con el que huhiesen podi" do reJacionm:sc en easo de desea-l'lo)'. FEIUJINAND LASSALLE (1825Jg64) \ rm judío de Bl'eslau\ iha a ser el prindpal creador del pard.· de' ohrero Dle:mfi~o. De L-nn:Uia ric;), e~tndió derecho y pro.uto apm:e~ eia en los grupos hegelianos, escri·, hi<:~ndü sn ó'fleráclilo el Oscllro\: (Allgemeine Deulsche Arbei· ler'verein) , con Lassalle como pr('~ 5id-ente pür cinco ail0s. Su pensamiento, expuesto tnn sólo en disClll'i30S y foUetoo ---" nun~ ca empezó el libro de economía política que siempre prometía .__._\ difería l'llucho d·el de i\Lux, aunqn-e éste le luvo mucha simpatía al principio. Si criticaha las cooperativas de Schulze~Delitzsch IJ'0rque ~·nada podía hacer que afcctase a la ,explotación general (le la clase obr8ra?\, su ~(,ley de bronce de lo~ '3a1arios~\ se apoyaba sohre lodo en teorías sobre la po· hlación y croja que la lucha sindical tampOlo podia conseguir mcj'Oras para los ohreros, puntos alU.hos -en que 1\-1 Hl'X no estaba de aen.erdo. Ademá3 su visión del de·· rocho, quc~ daha gran importancia al '''Volksgcist,'" (alma del puehlo)., y su co'ncepto hegeliano del '~Staatsreüht'; le impedían ver al Estado como un instrumento de c1ase: "si los lraba'jadol'es conse· guían obtencr el de~recho al volo., podrían. s,in dificl'dtad convertir <:d .Estado en uu iustrnHlButo pnl'n SllS {'¡iJes~:, Su oposici6:n H los n:.~ovj H.lientos hurgneses que no p-odíal1 llÜS ver la aSOCIaClOll obr(~ra y que te~ mían cualquier intervención del Estado) le hizo entrar en el juego de Bismarelc, parece qw~ negando a ("¡omin en consideración la posibilidad de una alianza entre la monarquía prusiana y los ohre· rüs contra la burguesía", F'uü Bi~­ marck quk~n aeeedió al sufragi-o para todos los varon{'~ con tal de pod·er oponerse a las demandas del partido progresista. "Bin duda, el zorro prus·iano despertó en el romántico e incauto Lassal1e ilusiones exeesi\'as"~, Pero LassaIIe moría muy joven, a los 39 auos, en un dudo con un joven junker al que una amada Sftya hahía preferido. LA FORMACION DEL PARTIDO. LA ILEGALIDAD (1863-91) "Bismal'ck engaña a todos. Para defenderse de Jos progresistas se apoyarú en los conservad'Orcs y entrará en tratos con los obrero;. Desarmará a los eatólicos con el I.Hlxí liD de los liberales. Obtendrá la cohhoración de los católicoscontra los ohreros y los 1ihcrales~'. l1 F. Lassalle Su labor fue llevar addante los intereses de los [~randes industriales y terratenien.. .tc(.;. Los pr.hneros interesados en la unificación ale .. malHt~ en la ex.pansióu, en frenar n los socialistas; los segundos en los ú.l.t:imo$ pU.UI'08. La prinlera l¡"¡rea del c<t'fJ.ciller :f-rw convene-er ¡¡ la corte prusiana del interés de .\;1 unidad nlemana. Una h"üalln. 1<0· niggditz (1866); al dar ti r';'lF¡;¡ �PItOMOS-- 25 la victoria sohre A.ustria en la guerra para dirimir el conflicto de Sehlcswig~Holstein" eliminaba d principal ohstáculo a esa uni~ dad, Se constituyó entonces la Federación de. los' Estados del 1101'" te~ y los del .'Sur (Bavicl'a\ 'ViiI.'" temhcrg, Baden) aceptaban una alianza defensiva con Prusia. Las dceeiones para el Parlamento constituyente del norte dieron siele pnestos a los representantes de los tr0s partidos socialistas del mornento. Estos se iban a encon" trar muy pronto ante el dilema de la guerra franco-prusiana 0870). El triunfo alemán llevaba a la constitución del Reich con el título de Káiser para Guillerlllo 1, y la anexión de Alsaeia y Lorcna. Este éxito llevaha a una nueva década de dcsarl'OIIo importante hajo un cierto proteccionÍ8mo e importantes gastos militares; "los artículos que fabricaha la indus" tria alemana invadían los mercados lllundiales\ se acre di tahan y triunfaban". La principal barrera para la p'Olítica militar del canci w ller iban a ser precisamente los socialistas, y de ahí su lucha por conseguir las leyes de excepción <:ontra el grupo (1879). LassalIc había designado su su" (' (' s o r BERNHARD BECKEH (lg26~J882), pero éste ehoeó tanto con la condesa yon Hatzfeld que quería dirigir el partido, como con sus compañeros que no esta" han displwstos a permitirle eI empleo de los métodos- autocráticos de Lassalle. Al destituirle de la jefatura cid partido, se retiró del mismo, JOHANN B, VON SCHWEITZER (1833-1875) fue elegido con algunas reticencias por sus antecedentes aristócratas y católi(''OS y su inmoralid,ad\ pero didgi~ ría el partido hasta 1871. Sin el11~ hurgo, la unidad estaha resquebrajada: la condesa de Hatzfelcl se elio de baja con algunos parti" darios lassalli.anos y creo Un grrl" po independiente que duró poco; por otro lad'o, un nuevo centro de interés iba a centrarse en 'WIL~ HEL.(\;[ LIEBKNECHT (18261900) Y AUGUST BEBEL (18401913). El primero había vuelto a Alem~rnia en 1862 easi eomo en" viado de Marx para oponerse H LassalIe, había entrado en contacto con Behel, que por en1'oncos era un joven :liheral progresísta de LIS "Sociedades de educa.ción oh"era.~\ y tl'as convencerle; nadó d.e la 'GSoc-icdad"~' Iocal el c'J?¡¡rtido enemigo, con sn papel creciente en el parlamento (en 1877, 12 diw putados), de los presupuestos miw litares de Bismarck. En 1878, aproveeha'lldo dos atentados en Berlín contra el Kái.ser, el canci· ller acusaba a los socialistas y COllM seguía por fin en el parlamento las leyes de excepción que ponían al partido y sus publicaciones fue~ 1'3 de la ley. El (,(,Social-den1ócl'a t:a.'\ órgauú del partido, pasaba a ser una revista clandestina y el grupo se radicalizaba y se dejaha A. Bebel de resahios lassallianos; además no perdía importancia, en Ias elecciones de 1884, cons,eguía 24 pues w tos; Bis'l1larck tenía que conceder Popnlar Sajón" (Siichsiche Vol1~s~ algunas leyes sociales. partei) , que recogiendo a ]a iz w Al morir Guillermo 1 (1888), quiel'da del grupD de Schweitzcl' tomó el poder del Reieh Guillerconstituiría el "Partido socialista mo II, partidario de ganarse al obrero" (8oziali-stisc1w Arbeiterpartei) en el congreso de Eiscnach proletariado sin los socialistaS', la suerte de Bismarck y sus leyes de (1869). En las elceeioncs de 1867, excepción estaba echada: en 1890 cuatro de los siete diputados sose- derogahan; el nuevo Káiser cialistas eran del partido sajón. convocaba la Conferencia InterAl iniciarse la guerra franconacional de Berlín - iniciativa prusiana el desconcierto del sociasuiza - "para adoptar acuerdos lismo europeo era enorme; pero los hechos precipitados y la posi- sohre las condici'Únes de vida de ción de la I Internacional afirman- los trabajadores':' y los socialistas do qne la guerra era defensiva consegnían 35 puestoS' en el por parte alcmana, hizo que el Reichstag. Los 42 periódicos socia~ problema de la partieipación no listas de 1878 eran ahora 60, se fuera tan grave CDll10 en 1914,. La contaha con un millón más de vcrdadera cuestión apareció cuan~ electores; "Nene Zdt'" la revista do liberales y progresistas propu" d'Octrinal fundada por Kautsky sieron la anexión de Alsacia y Lo~ (1883), eontaha con 2.500 suscriproCna; Licbkcncht y BeheI se oPU- tores. El resultado de Jia ilegalidad siero11 al Bismarck triunfante y fueron condenados a dos años de hahía sido la radicalización del partido, que ahora se definía marcárceL Entre tanto, en parte por in- xista. La 'expresión de este cambio fluencia d·e la COlUmune, en parte fue el congreso y programa de p-or la evolución de la política Erfurt (1891)" cuyos comentarios interior, el canciller dejaba de in- por Kautsky se hicieron clmatentar atraerse el apoyo socialista, nnal del marxismo más conocido En 1871 se dest.ituía a Schweitzer, por toda Europa. En el programa, ocupando su pucsto HASENCLE- tras los apartados en que se dew VEB.. Liebknecht, cada vez más jaha en claro el apartamiento de moderarlo, entraha en conversacio" toda postura l-assalliana se decía: nes con la "Asociación de traha- "No se puede realizar el paso de jadores". El programa de Cotha los medios de producción a la pro" piedad colectiva, sin consegu,il' el (1875) tenia un tono hastante lassalliano y era el l'esuItado d.e unas pode:r político", "Esto era una concesiones estratégicas por la ne.. afirmación c1ara~ a la manera mar~ eesidad ele la unión. En su crítica xista~ de la necesidad de una tU;" a este programa :Marx hablaba por ción política. Pero tambiún era prim-era "lez ele la '~elictadul'a re.. amhigua; porque no decía si la 'I-"oIucionaria del pro1.etariado~'. acción política de los olH'¡~ro.'; ha·· Pese a esas cúticHs el programa hía de ser revolucionaria () pada" se aceptó con ligeras 1l10dificacio~ mentada o si de los dos tipos ti nes; ereándose el "Partido socia.. la vez, ni cómo habían dl~ ¡'rdadonarse las dos. Pero lodo d ]ista obrero e1.e Alemania'? (80zia·· listiche IÍrbeiterpartei Deulsch-~ tono del Hu,evo programil ,'ra el de un partido con un ideal sUciafane!) ~ rcnión de las dos ramas. Este grupo iba a .'3e:r e1 principal lista hacia el cual C'.(~ jHoponíil w �26 -- SOCIALIS!lto AU;MÁN avanzar por medio de amplia,,; rc~ formas, realizadas mediante una actuación constitucional; y así fue de hecho como se. desarrolló el partido!'. Esta comprohación, sin embargo, ya entra en la descrip,. ción de ot):a época del socialismo alemán; en este momento Engc1s afirmaba que eJ partido alemán y sus dos millones de electores ~ran "la masa más nUll:leros·a y compacta! la fuerza de choque decisiva del ejército proletario internacional'!. LA CONTROVERSIA REVISIONISTA. LA GUERRA Y LA REVOLUCION (1891-1918) Dentro de la generaclOll traglca de la socialdemocracia alemana l " , d os "1 pue d en d IStlngmrse o ·as " : en la primera figuran Kautsky y Bernstein, la segunda, que entra en acción inmediatamente des~ pués, casi al mismo tiempo, pero más joven y que no llegará a 1920, está formada por 'Kad Liebkneeht, Rosa Luxemburgo! Leo J ogiches, G u s t a v Landaller,... muertos todos violentamente entre enero y marzo de 1919. ¿Pero quién estaba en el poder en este momento, lnarzo de 19.19? COffi" partían la cancillería Phi 1 i P Scheidemann y Kurt Ebert, dos socialdemócratas de la misma segunda "ola'\ la qne protagonizó la re.volución y la contrarrevolu~ ción, la República de W cimar y el fin de Ulla época del socialismo europeo a manos del creciente fascismo. Y todo desde las filas de un mismo partido~ escindido vio~ lentamente en el último momento. Ciertamente, antes de esta rup· tura que llegaría hasta las últimas consecuencias, un hecho había de" mostrado hasta qué punto era re" lativa y convencional la unidad del partido: la controversia sobre la esencia y los Jímit<% del capi, talismo? lo que se ha lhmado con· troversia revisionista. La polémi.. ca, levantad·a por Bel'n&tein y sos' tenida desde el bando ortodoxo por :Kautsky tenía ante todo una gl:an í1l1P?~·tan.ci.a teóric.a, p~l'o ~e. lila tamblen 8)11 duela UUphCHClO'ücs prácticas\ políticas, i:nc1u.80 de táctica POl:ítÍet"L Sin exnbargü la socialdemocTaeia mantrrvo h ruJi·· dad fornw1. Bel'nstein, derrotado en prinCIpIO dentro del particlo~ no fue expulsado. Su revisionismo ej·ercería una influencia decisiva en la orientación futura de la ma· yol'Ía social demóerata, 'Ü sea en el ah,·mdono doctrinal progresivo de la teoría marxista~ como tal teorla! años después de la renun· cia fáctica -'" de hecho ._-- a la revolneíón socialista. E D U A H D BERN5TEIN, (1850-1932) fue du, rante ba.stante tiempo -amigo ínti~ roo y colaborador de Engcls~ y com~ es natural, marxista Ql·todoxo. Sus contactos con la socialde~ mocl'acia se l'elllontaban a 1880., cuando, a los 30 años! después de doce de trabajar en un hanco l pasó a secretario pai'ticular de nn mecenas del partido, Karl Hoch· berg. Al año siguiente la pl'omul~ gación de las leyes antisocialistas le obligó a huir a Suiza~ donde dirigió El Socia-l~Dem-ócra.ta.. Allí colahoró con Kautsky (otro fugitivo)., y su periódico., el Neue Zeit (Tiempo Nnevo), En 1888 Bel'nstein y Kautsky tuvieron que marcharse a Londres; el gohierno suizo había tenido que ceder a las presiones germanas. El Neue Zeü sig'"uió puhlicándose en Londres. Bernstein, de todos modos, seguía trahajando pOi' sn eucnta., en calidad de corresponsal de otro pe~ riódieo socialdemócrata, el V 01'wiirts (Adelante), .Estos años en Inglaterra fueron también, para Berllstein, años de estrecha colahoración con Enge1s. La ortodoxia del judío berlinés parccía incucstionablc. Colahoró entonces l con Ellgels y con K-auts~ ky en la preparación del nuevo programa del partido para el Con~ gre.so de Erfurt. Durante este período influyeron notablemente cn él los Fabianos y el Partido ,Laborista Independiente -~ grupo con el que Enge1s simpatizaha abiertamente contr·a la opinión de la Federación Social~Delllócrata, de "confcsión" marxista. Pero a la muerte de Engels, Berl1stein em· pezó a revisar públicamente. la doctrina ortodoxa l es decir., el mal'xismo~ que desde Erfurt? era la .línea oficiEll de la socialdemo· cracia alemana. Y lo hizo precio samente desde las páginas elel Neue Zeit de Kautsky. Esto ocu" rria en 1896. Bernstein seg;uía vi" viendo en Londres, y seguiría a11i hasta 1901. En 1889, después de las primeras C(mSUl'as, recogió su serie de artículos de dos años au . tes en el Nene Zeit, los amplió y E. Bernstein publicó todo en forma de libro. El título de ,esta biblia del l·evi~ sionislno era "Presupuestos del socialisl1w y ta-reas de la Soeia.l~ democracia"; y el título inglés, ll1uy ilustrativo! Evoluúo1!ary Socialism. El Evolu.t.íonnry Socialism de Bernsteill fuc, como rcconoció Kautsky, el primer éxito sensa~ don al de la literatura socialdemócrata. ¿, Cahe atribuirlo al inte~ rés, un poco morboso~ que siem~ pre producen las ''"conversiones''? Esta es en todo caso la interpl'ütaeión de UlllChos marxist.as. ¿ Có~ lllO no iba a interesar al público lector - público burgués- -.. la obra de un socialista si e~sa obra venía a quitarle fulminante al SD" cialisillo? El miedo de la hurgue" sÍa y la traición de Bel'nstein! piensan los marxistas! son dos cos-as que van juntas (qu~- se explican mutuamente) y que hay que condenar conjuntamente. Paul M. Sweezy se rcfiere, al hacCl' la crítica de Bernstein! a ese "temor a la violencia!\ al "desdén por la teoría" y a la "lHcOGupación por los detalles prácticos de la vida cotidiana" que hacen de Bernstein "la U'11_titesis (persúnal) de Marx.,l. Pero no es en el terreno de la psicología, sin duela el más- telltador~ donde se ha situado el dehate sobre la significación de Bernstein y de sn obra. Sweezy, como Cole o Seligman (que de los observadores actuales de la polémica son los que tenemos más a mano) ~ se detienen en el examen de las con·, viccion·es y la ideología antes de analizar el cont.enido científico del revisionista herlinés. Sweezy tiene una fra6c qne ,eeha hastante luz sohre el sentido de la "con ver- �PnOMOs .~- 27 sión" de Bernstein: ·(.Donde :l\1al'x hahía sostenido que los hombres aprenden a merecer lo que logran , B, sostenía, por el contrario , que los homhres logran lo que mere" ceno De ahí que B. sustituyera la lucha y la preparación revolncio·· naría por la pCl'srwsión y la edu" oaeión como 1'l1edios para llegar al socialismo ~'. De ah.í, puede aña" dirse~ que el socialismo no fuese, para B.? un acontecimiento más o menos próxllllO, pel'o inc'vitahle, SillO una alternativa posible que la humanidad antes de conseguir, tenía que merecer. Era la ahel'naUva futura y óptimn de una hu" manidad super-civilizada, tan ei· vilizada que estaría en condiciones de escoger, sin más complicación. Para Swcczy ell'evis-ionisl11Ü de B. no es tal revisionismo, sencilla" mente; no revisa a Marx, sino que constituye en realidad un ataque frontal contra él, un intento de des-marxistizar el socialismo. Des~ de luego la plataforma ideológica del intento poco tiene que ver con elmaterÍalismo dialéctico. B. acusaba a l\tIarx de dogmático, de poco científico. "Marx, decía, construyó una poderosa estructu~ ra dcntl·o del marco de un armazón que ya encontró hecho; y en esa cO'IIHlrucción siguió t~st.ricta­ mente las leyes de .la Rl'quitectUl'H científica siernpre. que u-o choca~ han con las condiciones requeri das pOl' la forma del annazóu 1 pero las descuidaba cuando el al"· mazón no permitía que fuesen observadas". El "armazón" al que se refiere B. estaba constituido 4 por (1) la dialéctica hegeliana y (2) la economía política de Da~ vid Ricardo. Pero si la dialéctica hegeliana? como decía B, no era Jll.ás que una "jerga"? ¿, cuál era la plataforma científica general del edificio marxista? Mejor dicho~ ¿ qué plataforma podía sustituir a la '(.jel·ga~? de Hegel? ;Como ha sC ñalado Cole, B. apeló en esle puntoa Kant y ¡ü r·ealismo cl'Ít.ic-o. Seligman llama "una especie de realIsmo tereo~~ al método que B. ti tilizó y' opuso al '"misticis.mo he~ gcliHno' ? UeaHsmo terco" ernpi·· riSillO l\ la inglesa o neo·kantL'lmo~ el heullo 0.'3 que :s.? a 10 largo de su estanda -en Londl'es~ fue empapándose d-e una confianza total en el progreso lineal y no "violento de l,a hnrruH_d.d~;l y d~ '~ma desean·, flil.nzH tan:dncn l'aebcH-t antf~ enaJ~ ([llicT Woria p.redictí vay cuaJ qUle" l1am;.úla a :la lncha n-;v-ohwíor¡arln, w Los ataqnes de B. a la teoría mm'xista se cent.ral'on, como es lógieo~ en el punto en que ésta, abandonando el análisis dcscJ:ip. tivo? se arriesga a predecir. y predic-c catástrofcf5: la t.eoría del derrumbe o del c-olapso del ca· pitalismo (Zusalllmenlnuchstheo~ rie). La idea del derrumhe auto~ mático., dice n., dehe ser enterrada; no hahrá tal colapso sino, al contrario, una tendencia al mejoramiento, una paulatina suavización de las eris·is y de la lucha de clases. La explicación de estas tend·cucias eslá en el hecho de que existen fenómenos nuevos, que Marx no pudo prever o que en tod-o caso no previó. Por ejemplo: el desarrollo del mercado mundial, la formación de Kartels~ el pedeceíonamieuto del sistema de crédito, etc ... De ahí a negarla posihilidad y la necesidad de la revolucióu pl'Ow letaria hay un paso, que B. dio sin vacilaciones, afirmando el re~ forlllismü como única estrategia víah le para la socialdemocracia, dentro de un sistema económico qne no llevaba trazas de perecer y que, lejos de caminar hacia la miseria y la autodestrucción, se humanizaba progresivamente. La actitud de Bernstein fue ob~ jeto de una repulsa más hien eor~ tés por parte de la dirección del partido, entonees en mauüs de Bebe!. Fu" KARL KAUTSKY, (1854.1938) (n. en Praga, aus· tríaco), el más conocido y más ortodoxo de lor; teóricos marxistas en aquel momento, el encargado de refutar a Berllsteill, (B. llnd das soz/aldem'okratische Program., 1899). Kautsky era el '~expositor" oficial del marxismo dentro de la socialdemocracia. Su ~'Programa de ErfurC fue d.urante años el texto inconmovible del partido. En SllS manos el marxismo había ganad"Ü en rigidez y sistemática, lo cllal, en opinión de Cole~ lo hacia más asequihle y sugestivo para los soeialistasalemanes. Su.':'! intervenciones más discutidas., an" tes de la controversia l'evisi-onista~ estahan relacionadas con la euesllon agraria: contra el infornH~ del comité especial de] partido dedicado a esta clJestión, Kautsky insistia en que la clase campesina d·e pequeños propietarios 110 eJ:a una clase ascendente y J'evolucio· naria (com-o el _proletariado indnst:~'ial~ que lo -el:a por clefin:ic:i.óf:) ~ smo l al c.ontran.o~ nn grnpo sOClal decadente y que tendía a desapa~ recer. El purismo revolucionario de Kautsky, d.e todos modos, cas·a~ ha mal con su talante científieo~ pacifista e incluso moderado. Siempre había mantenido que el capitalismo sucumbiría a raíz de una crisis general interna; pero esto no significaha, en su opinión, que el. paso al socialismo no fuese pacífico e incluso parlamentario? cOnJ-o creyeron casi sin excepción los líderes socialdemócratas. PaTa Kautsky la crisis general no era sino el rev..::r80 de la medalla de la consolidación aplastante de una clase ohrera fuerte y eonsciente, que se apoderaría '!.legalmente'" a través del voto, del poder polí~ lico y económic"Ü. Pero el ataque revisionista, desplegado en su pro" pio terreno, el de la previsión científica, COlupl'ometía gravemell~ te el equilibrio de su postura. No tenía más que dos salidas: o man~ tener hasta el final, probando en lo posible su consistencia cientí~ fica, la teoría del derrumbe~ se~ riamente dañada por el análisis de Bernstein, o bien renunciar a ella y contraatacar en el terreno revolucionario puro - que "no le iba" - basando las posibilidades socialistas, fundamentalmente, en la combatividad del proletariado y en la lucha política directa. Escogió la segunda salida aunque incurría de este modo en una fla~ grante contradicción, no sólo con su actitud anterior (1891, "Pro~ grama de Erfurt") ~ como ha se· íialado S-weezy, sino con su línea de siempre - de antes y des· pués ".'--, la que le llevaría más tarde a reunirse de nuevo con Bernsteill en una de las tres frac~ cÍones en que la gran guerra diw vidió al partido, 0 , más adelante aún, a aceptar el cargo de respon~ sable editorial en el ministerio de asuntos exteriores. En sustancia, la contestación de Kautsky a Bernstein en 1899, llegaba que Marx tuviera llna teoría del dernnnbe; tod·o se lo hahía inventa" do Bernsteiu? incluso el nombre, Zusamm.enbruchstheode. No po" día hahlarse de "gran crisis nnaPI del capitalismo , sino tan sólo de ·'empeoramiento progresivo H • Pexü 10 l'eahnente importante era la (.~flleTza creciente y la madurez del prolct:adado'l, ¿Qué consecuencias estratégicas y tácticas cahría extrEH31' de (;]lo? Era necesario ~'esi:a"i" ,H'mados paTa t.oda evcntualídad\\j tener en cuenta situaciones de cri- �28 - SOCIALISMO AJ,Ei\1..\.N sis y de prosperidad~ evolución posible del sistema y reacción de las cIases dominant.cs~ catástrofes eventuales y desarrollo lento. El l.~gradnallsmo", otro nomhre del reformismo de Bcrnstein, dehía ser rechazado. Pero el revisionismo superó sin grandes dificultades las ban'eTas que le opusieron Kautsky y otros ortodoxos, como CU'1l0V{~ cuyo alegat.o carecía de contenido científico, D COBrad Schmíclt, que des· arrolló la t6'Oría del snhconsumo hasta llegar a conc1usiones que sólo a los 1',evisioni8tas podían h(~­ llcficiar. En 1902, K. Kautsky se cucara de nuevo con el problema con 1110tivo de la aparición de la "Teoría e Historia de. las crisis comercia. les en Inglaterra,'" del revisionista ruso Tugan-Baronowski. Kautsky llegó esta vez a un resultado algo más consistente que la difusa concepción del derrumhe. El capitalismo, decíu, marcha hacia un período de depresión crónica. Debe llegar un momento en que sea imposible que los mercados sigan creciendo al mismo ritmo que las fuerzas productivas. En este momento el estado del sistema capitalista serín de superpro. ducción, pero no pasajera sino patológica; únicamente podrían producirse fluctuaeÍ'ones ._-- nunca so' luciones -,~, dentro de {'.stc marco. En último caso~ dc no exist.ir un impedimento estruetural o~ digamos, económico~ al funcionamiento dcl capitalisJ:no, serian las masas las que dirían "basta"~ al for M zarse el límite ele su capacidad de aguante. Esta situación forzosa (zwangslage) es inevitable, añadía Kautsky, 51 el desarrollo capitalista sigue como hasta hoy. El fu. turo del capitalismo sólo p:t'DDlcte cl'isis~ gnel'l'as y catástrofes ("Kxiesen¡ Kricge? K.atastl'ophen?~? las tres '''1<'''). K.autsl.;:y establecía así .la siguiente alternativa teórico . táctica paTa la socia] democracia: () (1) .Hevisionismo ---.., Hefonnismo .....- suav.ización lucha de c1ai3es ".--, rcslaUl'[Ición de 'la dernocTada pe.. qneilo·hul'gue&u$ o (2) .l{ríesen" theOl'if> depresión crónica ._~, 1'0vo]ueión\ o hleu$ depresión Cl'Ó Hica ---', incremento de :la lucha de clases hasta la depresión definiti, va, Pat' él la cOSa estaba clara: '\d muco eamino es In lucha de cJa~ ses y :no eJ grachHdj~)]no Tevjsio" M nif'/ta ~~, V:ii~ttlS b,,:, cosas con pen"pectiva (1914,~ Gran Guerra; 1929, "crack" de Wall Strect; años SO, gran n'i" sis mundial; 1939~ 2." guerra mUil dial)? no es fácil comprender que Ja ~~Krk~Sd1thoorie?~ de 1902 fuese de poca nti1idad~ en aqllel momento, para los SDcialdemócl'atas. Si es cierto que ah rió un período de "estabilización ol'todoxa'? entre sus filas\ el hecho es que la gnc· rra\ doce afios después~ cogió a los socialdemócratas desprcvenidos$ dividiéndolos en tros fracciones y demostrando que los graneles problemas de siempre ._- teóricos y tácticos ~ estahan por resolver. En agosto de 1914 los socialdeM l1lócratas votaron los créditos de guerra y apoyaron al Reichstag. Entre los disidentes, aunque ple~ gados al voto por la disciplina parlamentaria del partido, estaban Bernstein~ K:autsky, el líder de la socialdemocracia Hugo H a a s e \ Rosa Luxemhnrg'O, F'ral1Z Mehring y Karl Liebknecht (hijo de Wilhel111.). De nuevo se impuso la exigencia de unidad que imperaha desde los días de la persecución desencadenada por Bismarck. No se expulsó a nadie. Todos confiahan quc la racha de triunfos electorales iniciada en 1912 continuada hasta el triunfo total y "derno» f:rát.ieo". Excepto el grupo semin m¡¡mlniSla de GUSTAV LAJ\IJAUEH (1870-1910), lanlo revisionistas como minorías de la 0P'O::;ición esperahan ~'el Día". ¿Qué pasaría después de este día? Sohre este punto las opinio~ nes no eran unánimes, ni tall1poco~ hasta 1914, explícitas. La gUCl'l'a puso de maniíiesto las diferencias. La tesis oficial~ que sostenían los socialistas mayoritarios, era la de que el triunf~ paTlamental'io ahsoluto equivalía a la l'evolueión. El partido se orientaha claramente hacia lo que hoy se entiende pOl' súcialdcmocracia. El fracaso bolchevique de 1905 había consolidado la tendene-ia centro.. derecha de la mayoría. Frente a la guerra se adoptó entonces una l'esolución, de compromiso: '''Lo más impol'~ tante es .la gnerra, olviciculOs de 111Onlento la lucha de c1ases~\o La colahol'ución con 18 hurguesía a1e" lllalla exa un hecho. Pero un he.. eho que los internacionalistas no podían aceptm.'o Ka:rl Liebknecht y Bosa ,Luxemburgo ereían llega" do cJ momento de la tan (HseTi.deL huelga genGl"n\ pero sn .fucl'za e:l'<'l. m:ínirna d·cntl'o del partido, ll¡J "un" h,iguo ¡((La P!.\b.'.i8 de -la Hevol1'1" clOn está en peligro!" del socialista francés Hen'é~ la mayoría social demócrata alemana o.ontesta.. ha hatiéndose en retirada: "tan pronto como la guerra se cOllvier~ ta en guerra de conquist.a nos opondremos a dla pOt los medios más violentos~~. Los sodal-istas alüM rnanes quisieton ereel' qne estaban enrolados en una guerra dcfensiva contra el Zar; los franceses luchaban mientras tanto contra -el imperialismo alemán, La Internacional se hundía y con ella el pacifismo de .J aurü',3 (mncrto días ante:;;) ~ de Haa5e~ de Kautsky y de todos los socialist.aii europeos. A f1nale-s de 1915 el grupo internaf:ionalista de LiehM knecht y Rosa Luxemburgo reaccionó con vehemencia a las declaraciones cada vez más helicistas de la lnayoría~ a través de un fo· lleto titulado "La guerra y el pro~ letarúJ(]o" que ins·istÍa en la 11{',cesidad de una lucha ohrera internacional cont.ra los gl'UpOS imperialistas que en cada país c-onclu* C-Ían la guerra, El folleto iba firmado lunius, seudónimo que utilizó HOSA LUXEMBUHGO (18701919) . La vida de esta hehrea nacida en Polonia no está tan ligada a la social dcmocracia alemanaeorno al movimiento socialista europeo en g<:neral. Déhil físicamente, cor* covada, poseía sin emhargo un gran atrao.tivo personal y una {:xtraol'dinaria capacidad intelectual y de acción. A los dieciséis años ya actuaba en las filas del diez· ;nadü partido obrero polaco "Pro~ lctariado". En 1889~ a los diceiM nueve años huye a Suiza para no ser detenida. En Zurich~ donde 1.'C-" sicle como estudiante conoce él Plejanov y colabora con J ogiches. Jogiches tamhién era polaco; has~ ta 1919 vivió con H, 1,,$ fue su amante y en cierta manera su inspil'ad'Ol' intelectual. En 1898~ R. 1,. se Casa con Gustav Liiheck~ rico alemán amigo de b familia. Esto le permitió ]l,¡elOl1¡lJizal.'Sc y residir en Akmani<l, En 1902 lleg;a a 'redactor-jefe (Iel Leipziger Volhs . zeitung, pero pron to choca COll. la eensnr¡'1 y dimite. Dos años des-pués empieza su peregrinación po)' las cárceles alemanas~ acusada esU\ vez de insultar al EmperadoL En 1916 la. útuación era la &i .. 9:uiente: a la cxtren.w izql..lÍcl'd¿¡, Tt :L., el viej-o Franz lVIcbl'i:ng y IZar] L-Iehknecht? -en abierta opo s.-i.dón con la hnea de 1nnlayor:íH. �Pnm105 que seguía prácticamente una politica derechista y de apoyo casi total al gobierno. Entre unos y otros se abría paso un grupo intermedio l más ftwl'te qne el enca· bezado por Liehknccht" y partidario de una paz negoe-iada l no di'; una lucha revolucionaria contra la guerra, En este grupo figuraban Haase~ Kautsky y Bcrnslein. Pata eolIos se hahía producido una d.egradaci6n de la supuesta guerra defen" siva en g·1.lCna agresiva" lo cual hada imposible para la minoría seguir obedeciendo la disciplina del partido" votand'O por los eréditos de guerra. El desafío hizo culminar la crisis del partido social demócrata. En marzo la luayoría decidió excluir a la minoría de la participación en el grupo del par~ tido en el Reichstag. En la Pascua de 1917 los grupos minori tados se lanzal''On a fundar un nuevo partido --_. el Par~ lido Socialdemócrata independiente (USPD) ~-. Casi al mismo tiempo~ en abril de 1917, la extrema izquierda dirigida por Liehknecht formó el Spartakusbund, que es~ tahI-eeió relaciones con el USPD" pero mantuvo su organización se" parada y el dcrcch'O a una acción :independiente. Se produjeron durante este mes grandes huelgas y el lTSPD ganaba terreno con rapidez. El grupo espartaquista y otros elementos de izquierda habían desarrollado una vigorosa campaña de propaganda. Por entonces la revolución hahía cstal1ad'Ü en Rusia, Los Soviets recién estahlecidos en Pctrogl'ado y en otras einciades estahan dominados por socialrevolucional'ios y lnencheviques; los holcheviques y sus aliados constituían tan sólo pequeñas minorías. (Ni Lenin ni Trotsky habían vue1to a Rusia.) Los socialrevolucionarios y menchc"icp.:¡,es estaban divididos en su ae-titud respecto a la guena. M'u . chos eran partidarios de ella y caú todüs contemplahan con rece" lo una paz pOl' separado con Ale,· ma:ma. Sin embargo sus partida:60s _.,.. sohre todo los soldados en fiJas ._._, des·caban sin duela una p_ronta paz. La cuestión ern si hahía posibilidades de llegar a una paz genera] negociada~ que luclu·· -.'lera a todos los helígeranlcs,¡ o si las potenG_{as occidentales se negadan a ncgoc:ítl1',¡ 10 que les forza . da ,¡ cSéoger entTc una paz por separado o la continuación de 1<T lucha. En estos meses críticos el movi· miento de paz en Alemania seguía ganando fuerza. El 19 de julio el Heichstag ~lprühó su célebre resolueión en favor de una paz ne· gociada y el ]. de agosto el Papa hizo púhlicas sus p:roposieiones de paz a las potencias beligerantes. En Estocolrno la mayoría y la minoría sücialist.as presentaron su contraclec1aración de objetivos bélicos al comité ruso~eseandinavo. La mayoría proponía volver al st:a.tu. qua ant:e bellum, con la permanencia de AIsaeia~Lorena den~ tro del impcri-o ale.rnán y admi. tiendo el derecho de Filandia, Po· lonia y Bélgica a la independencia. Aunque se oponía a la polí" tica de los militaristas alemanes extl'emistas, la mayoría no estaha dispuesta a reconoccr que Alemania fuera más culpahle que las ~- 29 potencias aliadas. La minoría, en se declaró en favor de una paz inmed.iata y del derecho de los pueblos a la autodetermi~ nación., incluyendo a Alsacia~Lo­ rcna. Su act.itOlld general fue la J.e que urgía ]a terminación de la guerra y que ésta dehía Pl'oscri" bÍl"se en el futuro, sin pro'llunei.arse sobre la "'culpa de la gu.erra'l. En octulne de 1917 los espartaquistas empiezan a formal' consejos revúlucionarios de trabajadores en las fáhricas de material bé~ lico y a enviar militantes al frente para' semhrar i'nquietud entre las fuerzas armadas. Al mismo tiempo" con la revolución holchevique, se establecían las condiciones para una paz ruso-germana por sepal'ado~ qu-c empezó a negociarse en Brest-Litovsk en diciem.bre. ¿ Qué impacto causó' entre los socialistas alemanes la revolución de octu~ bl'c? Entusiasmo en la extrema cambio~ hojas cambiables triO CaetrOIrll utilh:cmdo los ARANDElLAS de trefuen:o SUS Pidalas en las pa.pelerias. �30 - SOCIAT-lSl\lü .'!.LEl\ÜN izquierda, oposición en la mayoría y división ·en las filas del Partido Socialdemócrata Independiente. Kautsky, viejo camarada de los líderes mcnchcviques desplazados y partidario de la fracción inter· nacionalista de MartO\" se convir· tió pronto en el principal antago· nist.a teórico del bolchevismo; bajo su influencia, el grupo parla" mentario del USPD empezó a t.endel' hacia la derecha. Otros, como Georg Ledebour, adoptaron la postura opnesta y ent.raron en estrechas re.laciones con la izquierda laboral. 1918: en enero y febrero el movimiento de huelga alcanza en Alemania grandes proporciones. En marzo, mientras sigue extendiéndose la red de los Consejos de Trabajadores, rusos y alemanes firman la paz de Brest-Litovsk. Eliminada la presión en el Este los alemanes se lanzan a una gran ofensiva en el frente occidental, hasta que en julio se inicia la contraofensiva aliada. En septiembre el Estado Mayor informó al gobierno alemán de que era necesario pedir un armisticio. La lío nea Hindenburg cedió pocos días después, mientras los refuerzos norteamericanos atravies-an Bélgica y Francia y haüen inminente la invasión de Alemania. El 3 de octubre cae el Gobierno alemán y al día siguiente el príncipe Max de Baden, nuevo Canciller, y el gohierno austro~húngaro envían notas al presidente Wilsol1 pidiendo lln armistici'Ú sobre la base de sus ¡'Catorce Puntos·" de enero. ·Wilson contestó exigiendo la ca· pitulación de Alemania. Este es el. momento del cual los historiadores acostumbran a decir: HEl pueblo alemán empezaba a vjslumbral' la magnitud del desa&tre~'. El 24 de octubre la marina alema~ na recibió órdenes de disp"Ouerse a salir de ·Kiel para un último y desesperado encuentro con el ene" Iuigo. Los marineros se negaron y, tras el arresto de sus líderes, se amotinaron y eligieron un Consejo de Marineros para ,encargarse de 1a situación. La l'.evll,elta se extendió a Ot1'0S puertos y otras ciudades, donde se fueroJJ, proclamando Consejos de Trabajadores y Soldados que asu~ mían de momento la autoridad. En Haviera se constituyó un ve"J.... dade:ro Gobierno socialistll., pr.csidido por KURT E1SNER (1867· 1919), socialista independiente. Dos días después Berlín se sumó a la revolución y un lnanifiesto del Consejo de Trabajadores y Solda· dos, firmado ontr,o otros por Haase., Lodehoul' y K. Liebknecht, exigía la proclal1l_ación de la república, Ese rnismo día el príncipe Max dimitió y entregó la cancillería a FIUEDIUCH EBERT el más del'cehista d.e los lideres socialistas bía mantener unidas )Jas pi.czas porque no había literalmente nadie- que pudiera hacerse cargo del miSl1lO." Los socialistas maY0l'ita60S y minoritarios no tuvieron más remedio que r,eunirse en el gobierno., con Ebert como eanó· Her. Ante cllos se abrían graves interrogantes: la definición insti· tucional de la repúhljca~. la estrnc- de la mayoría. La situación constitucional era confusa: el Káiser se negaba a abdicar y los socialistas -mayoritarios no se decidían a exigírselo por t.emor a inCl"Cmen. tal' el fenllcnto revolucionario; lo que esperaban, en realidad, era una monarquía constitucional. Por fin, Philip Scheidemann, en nombro de la cancillería, Hdecidió" la abdicación y pr()clamó la replíbli. ca, par,ece que para anticiparse a Karl Licbknecht que estaba dispuesto a proclamar, no ya la re· pública, sino el Consejo de Trabajadores de la República. Con la abdicación efectiva del Káiser, que huyó a Holanda, se inició una cadena de abdicaciones: reyes, grandes duques, r pequeilos gobernantes cayeron de sus tronos sin apenas un intento de r,esisten. cía. Wilson y los aliados, al exigir la deposición. del KáiseJ: y el fin del régimen militarista, habían invitado a Alemania, en efecto, a realizar su revolución burg;u,esa. Temían~ sin embargo~ que la re.. volución alemana "fuera dema· siado lejos y copiara la bolche· viqu.e"'. El hecho es que "'a finales de noviembre de 1918 el gl'E'lTI im. perio de los Hohenzollern se di. solvió súbitamente en la ruina y los socialistas se encontraron paT. t.icipando en un gohierno que de- turación f,edel'al o centralizada del Estado, el destino de las fueuas armadas, de la casta de oficiales, de los funcionarios del Reich y de los jueces y tribunales ... , además, naturalmente, de la reno· vación de las leyes que esos jueces y tribunales administraban. El primer motivo de des. acuerdo entre los miembros del gobierno (Ebert., Scheidemann y Landsberg por los mayoritarios y Raase, Dittmann y Barth por los independient,es) fue la discusión no ya del alcance y significación de las reformas- (o revolución) a realizar, sino del momento en que habían de ser realizadas. Los in" d.ependientes estaban decididos a empezar inmediatamente, mientras los mayoritarios se inclinaban a remitir esa decisión a la futura Asamblea Constituyente, es decir, esperar hasta después de las elecciones. Algunos independientes y grupos de la extrema izquierda., incluyendo PO): supuesto a los espal'taquistas y a algnnDs delega" dos sindicales revolucionarios, pedían que el proletariado victorioso se declarara como verdll.dero representante de la democracia alemana y tornase el poder en sus manos a través de 1'05 consejos ele~ gidos. Pero en aquel momento no existía, dice C01-e~ "ni nn congre.. so gen(~ral de consejos al que pu.. �Pno,",lOS .. - 3] dü,ra entregarse el poder~ ni una élite revolucionaria organizada capaz de actuar a escala nacional'~. La respuesta a los pl'Dblemas y las tensiones que dejaban a todos los grupos indecisos vino de fue· 1"a: los viejos burócratas y los j·e. fe.s militares "consintieron" en apoyar a 'Ehert si se dejaha de ladü a los independientes. La ma· quinaria estatal, la vieja maquinaria del H,eich, se puso en funcionamiento al servicio del Parti· do Socialdemócrata. Los independientes sólo pudieron protestar de las medidas que se tomahan con.. tra sus deseos impotentes, y, corno es lógico, concentraron sus esfuer· zos en conseguir que la Asalnhlea eonstituyente "existiera pronto". Pero con ello acaharon de romper los lazos que les unían con los espartaquistas, decididos a hoicotear las elecciones y a forzar la entrcga del poder a los Consejos de Trahajadores. Por lo pronto "Espartaco" desapareció (aunque siguió utilizándose el nomhre corricntemcnt.e) para cDllvertirse en Partido Comunista enteramente antóllomo~ sin c-olahol'ar con los independientes y siguiendo el ejemplo de los bolcheviques. A partir de est.e momento los hcchos se sucedieron con rapidez. La División de Marina con sede en Berlín, compuesta en su mayoría por militantes izquierdistas, no aceptó ser disuelta y actuó por su cuenta tomando la comandancia V arrestando allí al jefe de la gllarnición, el socialista maY0l'itado Otto Wels. Ebert pidió ayuda al ejército para desalojar a los marinos. Poco después comenzaha el hombardeo del castillo, que llevó a los socialistas independientes a la dimisión. El gobierno quedaha en manos de la reacción y, después de la destitución de Eichorn~ socialista independiente que ocu~ paba todavía la jefatura de poli. cia l revolución y reacción Se enfrentaron en la cane, ·en los ba~ n:ios ob:re:ros y e11 105 hall1artes que habían tomado los mal anna" dos izquierdistas. l,05 "cuerpos Ji. h:r.es'~ del sodalista Noske, en fun·, eiones de sümatén contral'revolu· ciona.r.:D acabaron pronto Con la resistencia de espartaquistas, inde·, pendientes de izquierda )' sindicalistas :revolucionarios, El 15 de cnero de 1919; dos ¿Has desrrnés d.el fin de .la contienda Ci.lneje:ra~ un dC2l.acHlnento de los "euel'p0.s libl'cs'\' <lpresá y rnató fl 1<.arl 9 Liebkllecht y R.osa Luxemhurgo; la mislna suerte corrieron J ogi· c-hes~ Landauer y cuantos milita~l~ tes revolucionarios cayeron en sus manos. WEIMAR. EL NAZISMO. LA GUERRA (1919-1944) Tras la muerte de- Liebknecht: v Hosa Luxemhurgo, los periódico"s socialdemócratas e s e r i h í a n : G'Aplastada la l'cvolueión se celebrarán sin tropiczos las elecciones para la Asamblea Nacional. La democracia tiene despejado el ca· mino". Pero no lo estaba tanto: Ehert~ para dominar la revolu~ eión, hahía tenido que apoyarse en la hurocracia imperial y en los soldad'Os dc Hindenburg; por otro lado, las elecciones del 19 de enero no ihan a dar una mayoría socialista: los comunistas se ahs~ tuvieron de votar~ los independientes sólo consiguieron 22 man~ d a t'O s, los socialdemócratas 11.500.000 sufragios y 163 puestos, pero el total de la cámara eran 4,2:)' De ahí la "coalición de W"eimar" .__.. 'Centro., demócratas- y socialistas --, y unos meses después la fanlOsa constitución de Preuss: Ehert prcsidente por sic·, te años y con derecho a disolver la cámara. El 25 de enero se en~ tierra en Berlín a Liehknecht entre un gentío impresionante. El 7 de mayo el conde Bl'ockdol'f! recibía en VersaIles~ de manos de Clemellceau, Wilsou y Lloyd GeOl'ge el lihro en que se indicaban las condiciones· de paz; decía en su discurso: "En los últimos cin cuenta aúos el imperialismo de todos los estados europeos ha Ye~ nido ,envenenando pertinazmente la atmósfera internacionar", La socialdem.ocracia iha a tener que aparecer como responsable de Un tratado en qw:~ se quitaha a Ale~ rnania 6 minon,es de hahitantes (Ahucia, Lorcna, Sarl'e~ :Supen, JVlalmedy~ sux de Silesia, n-Ol.'te do Schlcsvúg) ~ todas sus colonias., todas sus armas~ y se la obligaha a pagm: en concepto de repara·, cionos 132 millones de marcos oro. Los pri.meros aíl0s de gohierno :socialdemócrata fueron dificileli; en los tres prirncl'os rueses se de· cJ'C-lnl'on 124 leyes sodales ¡pero w ya en 1920 hubo el primer putsch de la derecha {Kapp, von Lütt~ \vitz); Scheidemall tuvo que de,. jar pronto la cancillería a Gustav Baucl' del Centro, y luego a Cuno y StresClnan (1923) representan" tes de la alta hurgu.esia. Este año de 1923 la inflación era tremenda, además los franceses 'Ocupaban militarmente el Ruhr; Strescman\ el nuevo canciller, empezaha la política de conciliación europea que llevaría a Alemania a la Sociedad de Naciones (J.926) y conse~.pliría la evacuación de los franceses; pero el descontento inicial ante lo que parecía dehilidad perrnitió a Hitler su primer puts-eh nazi, dominado por von Seekt, el cread'Or de la armada alemana de oficio. Aquel mismo año Ebert aceptaba declarar nulas las elec~ ciones de Turingia en que habían ohtenido mayoría los independientes y comunistas. En 1924. los interese~ aliados de estabilidad europea, la política de Stresemall, el hecho de que Alemania no pagaha las reparaciones, llevó al '·plan Dawes", disminuyendo la cuantía de los plazos y concedien· do a Alemania un empréstito de 5.000 millones $: Schacht podía aqucl mismo verano .estabilizar el marco y aceptar el sistema de pa· trón oro. Hasta la gran crisis del 29 prosperidad en Alemania, que volvía a convertirse en una de las principales potencias industriales~ concurrentc de Gran Bretaña. En 1925, al morir Ebert, la derecha gana las elecciones al presentar a Hindenhurg como candidato úni" co en la segunda vuelta; THXI.w MAN, el jefe cornunista de esta época ohtuvo pocos votos en la primera vuelta, OTTO BRAUN - el socialista .~-- no los suficien,· tes: en la segunda vu-elta la i z· quierda presentó COlll'O candidato único a W'i1helm Marx, del Centro Católico; Hitler ordenó a sus partidarios votar por Hindenhnrg, 10 que implicó la ruptura con Ludendod\ candidato nazi en la pri,· luera vuelta. Hindenburg~ sin em . hargo, resultó más respetuoso d(~ 10 que se -esperaha; en Lli: e 1('(·ciones de 1928 los socíali:'ilas ohtienen 1~)3 mandatos\ y S!I (~\jl() asomhra a la derecha. La erisis del 29 iha a jlI'OV()C,ll' el I.'ecrl..ldecimicnto de l()lLI~; la.;; desav-enencias\ la fonnacilíll de grupos arm,ados pOI· lodo" lo," ¡¡ . w· tidos~ el éxito pf)pllbr 111' !I¡¡lel" y el aee1'cHlnienl'O de 1,-,,11' a l:i �32 - SOCIALISMO ALEMÁN 10s partidos comunistas en gobier- K, Schumache¡' gran industda a través de Hugell berg, dueño de un sector impo):tante de la prensa; los hermanos Strasser, jefes del ala izquierda del nazismo, s-e separahan anteestos contactos. Los "Herrencluh", centros de la alta burguesía, colocan a uno de sus rcpr,csentantes, von Papen, en la cancillería, y empieza a gobernar por decretos ley e intenta asociar a Hitler con el poder; pero los nazis no acep· tan integrarse en la normal vida política alemana. El 30 de enero de 1933, tras eL experimento Schleicher, .Hitler acepta el puesto de canciller; pero el 1 de fe~ bl'ero disuelve el parlamento; tras el incendio del Reichstag persigne a los comunistas; pronto todo el poder estal'Ía en sus manos. Aunque las eleceiones del 5 de lnayo dan 12 millones de votos a los socialistas (17 millones los nazis) Hitler persigue a varios diputados, y un parlamento reducido le concede, por 14,1 rotos contra 94~ los plenos poderes. El 22 de junio declara ilegal al partido socialista y lo disuelve. Después~ la II Gne.. na Mundial: Aus!:l'ia (l938), Che. coeslovaquia, Polonia~ Francia. W"eimar fue para las clases di> notadas en 1918 eJ camino lento del triunfo frente a los socialistas, aliándose al pujante nazis1l1_o 118.c.ido ele aquella denota. Para los socialistas y demócratas ._--- :"1a coa·· líción.?' _.--. un intento eontinuo por mantener la constitn,ción~ pOI' ~~l'e.. puhHcanizar'? la huroCl'acia y el ejército. Para los eomunjstas~ la organización del partido y la lucha contra el lUlzismo naciente y los socialistas: sólo en 193{J deci" dhia e:~ :(;:E.;OTtdlltC:·I:~; e.1~ <l'p0Yo _._- y <fUI:za la pa:rtrclpaclOu - ,. de n nos de frente único antifascista. De.sde el punto de vista de la evolución interna de los partidos quizá lo más import<1nte fue ]a escisión del Partido Socialclemó· erata Independiente: en su courereneia de junio de 1920 se negó a entrar en coalición con el parti. do soeialdemócrata y envió una delegación a Moscú para negoeiar las condiciones de admisión dci grupo a la Internacional Co:mu .. l1ista. Los '~vei'lltiún puntos~? l1ece~ sarios fueron aceptados por mayoría en el "Congreso de Halle? pero no' todos los miembros iban a acatar esa decisión: 300.000 ]') hicieron y pasaron a .engrosar el Partido Comunista; otros 300.000 pasaron al Partido Socialdemócrata; los 200.000 restantes Crearon un nuevo Partido Socialdemócrata Independiente, que iría perJir:n~ do importancia. El eongre80 más importante del Partido SocialdclnÓCl'ata fue el de Heidelherg (1925) en que se seguía afirmando el carácter marxista de la ideología. En el plano teórico, los at1-os veinte vieron a los ortod.oxos de principios de úglo defender el reformismo que entonces atacahm1. HKautsky~ escribiendo en 1927 ~ l·C·· pudió su propia teoría anterior de la depresión crónica'~. Hilf{:r~ ding, ante la Conferencia del Partido SocialdemócTata en 1927, dijo claramente: ":He rechazado siem_" pro toda tcoria del derrumhe eco· nómico. Después de la guerra tal teoda era defendida Pl.'illc.iP'llnu:ute por los holche·',;iques.¡ que creían que estáhamos ya al hol'· de mismo del derrulllh<: del ~j6' tema capitalista. No hay ni.lJ,guna razón para temer que eso ocurra. Siempre hemos sido de la ovinión de que el (le-lToeamíento del si.:,:"" tema eapitalista no debe e"perarse como cosa que ha de OCH1Tir fatalmente, rii sc producirá por obra de leyes internas del sistema, sino qne dehe ser un acto consciente del proletariado.'~ Sólo FRITZ STEHNBEHG ("El irnperialismo", 1926) y HENRYK GROSSMAN ("Lu ley de la UCll' mulación y del derrumbe del- si.'i~ tema capita,Zz:stn", 1929) ~~nla7,,1­ ron con la corriente de pellS<l" nüen1:o antel'Íor a 1914. De todos modos sus ohras no tenían la impc)(rtancia que tuvieron el Evolutionary Socialism, las ohras de Kautsky o :~La acumulación del capital" de Rosa Luxemburgo. Según Sweezy, St-ernberg repetía, en las cuestiones esenciales, los argumentos de R. L., "induyendo sus errores y sin aiiadir rnucho de su cosecha propia'~. LJ. revisión de GrosSlna'llll a la historia de la polémica sohre la acunUt" lución y el derrumhe tiene~ en camhio~ el mérito de ser Ol'iginal: sobre un esquema de Otto Bauer, Propaganda del bienestar �Pno¡;ws ._,~ 33 destinado a ¡"dutar las tesis de R. 1.. sobre la acumulación~ Grossmann demuestra precisamente la imposihilidad de acumular~ impo!:\ihilidad efectiva en un plazo de 34, años a contar desde el momento en que se inicia la serie cuatrienal de Bauer. Se llega así a u,na conclusión hastante extraña: el sisteula capitalista se derrum" hará inexorablemente por un dé- ficit de plus-valía. Es una versión "patas arriba" de la teoría de H. L. sobre el exceso de plus~valía; pero una versión excesi'irall1cnte Hlccanieista del desarrollo del sistema. Kaulsky y HILFEHDING no añadieron nada a sus trabajos de ante~guerra. Amhos colahoraron con el gobierno socialdemócrata de 'Weimar\cn especial Hilferdillg\ que por dos veces fpe Mi~ nist1'o de Hacienda. Kautsky csta· ba marcado por la división sangrienta en las filas socialistas)' demasiado ocupado en cuestiones como la interpretación y la críti· ca de la revolución de 'Octubre. El advenimiento del fascismo y la exclusiva dedicación de los pensadores soviéticos a los problemas de la construcción económica, li· quidaron por mucho tiempo ---- luego vendría la gucrra '..__. las posibiIidade.s de un pensamient·o teórico vigoroso en el campo socialista. De Hilferding quedaha en pie su ""Das Finanzkapital?'~escrito en 1910 al margen de la controversia rovis-ionista. En aquel momento\ siendo HiIferding hastante joven (nac.íó en 1877), su obra produj'O sensación y se le citaba como modelo de análisis marxista Y' de pensamiento didáctico. Significaha en l'ealidad un intento de poner al día la teoría marxista a través de un análisis profundo de los· gru· pos financieros, herederos de los grupos industriales que en el si· glo XIX conducían el capitalismo alemán. El financiero crea nllevos tipos de negocio y en virtud de su situación estratégica en cenfxos de dirección disfruta de m.ucho más podor que el. industrial eapita1ista~ le domina. AdenJás puede impulsar la creación de káJ.'tels y moH'Opolios para asegurarse de que el sistema de precios Jihl'emellte fijados no echará por la horda 10& cuidadosamente dihujados esqnc· Jll:1.S ele control económico, J:"filfcl'" cling señaIó tarnlJié.n. la c:;n:acteTÍs.. tic,a e,'3cisión contl.'ol.p:roFiec1nc1 1 que años más tarde alcanzaría superior grad-o de desarrollo, Aunque en algún momento flirteó con el ala izquierda de la so~ eialdemocl'acia su constante ft10 la moderaóón, qno compartía C011 los derechistas del partido, Cuan.. do Hitler negó al poder en 1933~ HudoIf Hilfcl'ding tuvo que huir a Suiza y más tarde a París. J\1ul'Íó en Marsella, en 1941, pOCDS días después de ser detenido ""in extl'em:is'~ por la Gesl:apo. POSTGUERRA Y BIENESTAR NEOCAPITALISTA (1945•...) Los últimos 18 aiíos de Alemania y su partido socialdemócrata son ya actualidad más o mcnos conocida. En 1945~ el ailo de los juicios de Nuremberg, cnand'O sólo el 12 70 de los niños de Colonia tienen el peso normal, se reúnen en el monasterio de \~:rennings'en los principales dirigentes socialis~ tas alema'Iles~ entre ellos: KURT SCHUMACHER (1395.1952), ya en tiempos de Weimar considera~ ba la terminología marxista anti· cU<lda, que hahía pasado t'Oda la guerra de un campo de concentración a otro y era el l'eorganizador en la zona inglesa de oculnlcióu; EHICH OLLENIIAUER, uno de los r.r..emigricTte" (eluigrados), representante del comité di" rectal' en el exilio; OTTO GRO~ TEWOHL, reorganizador del par· tid'O en la zona d·e ocupación soviética. La discusión se centró en la ol'ganización del grupo y en la propuesta de Grotewohl de ClltQ~ hlar negociaciones para la fusión con el partido comunista; la opo.. sición fue lUUy grande y se decidió aplazar la cuestión hasta el COll" greso del parddo al año siguiente. Sin embargo, antes, en abril de 1946 so creaha en la Opera de Berlln -cl Partido Socialista UnJo ¡icado (S.E.D.), que reunía a los soc:ialistas de Grotcw'ohl y los co· munistas orientales- ele PIECK. El congreso ele Hannovel: en mayo~ elegia pn:sid.ente y vicepresidente respectivamente del SPD a Schu· rnnchor y OUenhaucr; pero el par" tido era enlonces lHucho más dA bi1, lHlhía pel'dido la luay'OJ.' parte E. Ollenhauer elc su hase radicada principalmente en Prusia. En los años siguientes (194,7 y 194,8) se consmna la separación de .las dos Alemanias; en 1949 se bloM quea Berlín; en septiembre se establece el primer gobierno Adellauer; la reforma monetaria de Erhard era ya de junio del año anterior. Desde entonces, la coalición cristiano.dcmócrata\ liberal, partido alemán, ha dirigido el país, y el SPD ha sido el principal ccn· tro de la "'leal oposieión" (Cf. cuadro). Pero el pal·ticio socialista no es ya el de Erfurt o Heidelherg, Bernstein incluso se considera de~ pasado. La exposición de la nueva ideología aparece en el programa hase (Grundsatzprogramm), resultado del congreso extraordinario del partido en Bad Godesherg (1959): "'la lihre concurrencia y la libre iniciativa del empresaúo son elementos importantes de la política económica socialdem6cra~ ta\\ ""tanta eoncul'J.'el1cia como sea posible, tanta planificac.ión como sea llecesaria~', "de partido de da" se olH'cra,el partido socialdemócrata se ha c-onvertido en partido del pucblo~\ '~el socialisIn'O democrático encuentra 5l:tS raíces en ]¡¡ ética cristiana? en ,el hum;UlisllHl y en la filosofía clásica". Enl9ú2 Ollenhau-er es p:res-ielcnle y\Villy Branclt\ tamhién "clJ".dgl'if:rtc"'¿ i'~ elegido paTa la vicicpn::sidl>tl,-¡:ia. El número de afiliados h<l di:c,mj .. Huido clescle despu,éi: de ]¡¡ ~'lH~j'l';.i. pero parece remorllar o nI llH~IlO.'; ha h ,e T s e estabilizado ¡l()lI: �34 - SOCJALISl\lO ALEMÁN 875.000, 1956: 580.000, 1961: 645.000) . El Partido Comu.nista Alemán (KPD) , independiente del SED, existe desd.e 1945 en la Z'ÚIla ocei" dental:, pero fue declarado anti~ constitucional en 1956 por "atental' eontra el orden fundamental libera] y democl'áticol~. En 1949 había obtenido el 5?7 de los votos~ y en 1953 el 2 1 2 ; ahora\ en la clandestinidad? cuenta con unos 2.000 adherentes. Gom.o se ha dicho recientemen· le en una nueva revista española: ;'ÓA la pregunta por qué no hay jz· quierda en A.leUlallia nos contestarán: el naáonalsocialismo, con su demagogia socializante, por un lado, y su terror, por otro ---- anjquilación de los cuadroi; ohreros consciNltes _..,\ y el fracaso del stalinismo en. la :RcpúhEca Democrática Alemana, han destruido por completo la conciencia revolncionaria de la clas-e obrera. El pl:oletariado alemán, totalmente atomizado, sin cDllciencia de cla· se? Y gozando por vez primera de un nivel de vida respetable 1 s.e siente a gtl8to dentro del neocapi. talisl1lo~' (Ignacio Sotdo. "Clwdernos para el diálogo"), NOTA SOBRE El.. ANUARIO ESPAÑOl.. DE LA PUBLICIDAD Se ha puesto a la venta la Edición 1963 del ANUARIO ESPAÑOL DE LA PUBLICIDAD, consultor de los Medios Publici~arios, Agendas, Agentes y Servicios Técnicos que existen en España. Recoge los datos más importantes 'f las tarifas de Diarios, Semanarios, Re· vistas, Anuarios, Radio 'f TV, Cinematógrafos, Medios en Vías Públicas; así como las referencias de Empresas y Agentes de Publicidad 'f Especialistas 'f Servidos Técnicos para la publicidad. Con él podrá tener rápida, ordenada y cómodamente la orientación precio< sa y el conocimiento perfecto de cuanto puede utilizarse para la publicidad y propaganda. Para cualquier infol'mación, dirigirse a: AVENIDA DE JOSE ANTONIO, 5'1 MADRID � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 02. Activitat professional Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Documentació emanada de l'exercici professional de Pasqual Maragall. - Gabinet Tècnic de Programació de l'Ajuntament de Barcelona (febrer 1965-1968, funcionari 1968-1979) : com a economista. - Servei d'estudis del Banc Urquijo (1965-1968). - Aula Barcelona (setembre 1997 - març 1999): funda i presideix Aula Barcelona com a centre de gestió del coneixement per a l'administració de les ciutats. És un espai comú de reflexió entre universitat, empresa i administració en relació amb la ciutat i el seu passat, present i futur. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1613 Title A name given to the resource Socialismo alemán: 100 años Description An account of the resource n. 22, p. 23-34 Source A related resource from which the described resource is derived Promos Creator An entity primarily responsible for making the resource García-Duran, José Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Subject The topic of the resource Socialisme Europa Alemanya Language A language of the resource Castellà Type The nature or genre of the resource Article Abstract A summary of the resource. Publicat al número 22 de la revista Promos. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1964-01-15 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/1597/0000000760.pdf 0854e3d33b74996ea6fc1805c8e4e0d9 PDF Text Text � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Puede la izquierda gobernar el mundo Source A related resource from which the described resource is derived Reforma Language A language of the resource Castellà Creator An entity primarily responsible for making the resource García, Amancia Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Type The nature or genre of the resource Entrevista Subject The topic of the resource Model social Esquerra (Ciències polítiques) Govern Acció política Partits polítics Polítics Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2004-11-25 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/1591/0000000754.pdf fd73ab09d2bf8ff7c0cb91cb02677fe0 PDF Text Text ����� Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource La Generalitat és i exercirà com Estat Source A related resource from which the described resource is derived Dossier Econòmic Description An account of the resource Suplement Actual Language A language of the resource Català Creator An entity primarily responsible for making the resource Garcia, Fran Roy, Joan Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Type The nature or genre of the resource Entrevista Subject The topic of the resource Catalunya Finançament Estat Competències Govern Acció política Catalunya. Generalitat Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2004-07-24 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/13/2692/material_grafic_campanyaEstatut_2006.pdf ff3a156fa2f0ead12d1c9799ac40396c PDF Text Text 5617 Master pag Educaci 5/5/06 13:17 P gina 1 art. 44.1/educació “Els poders públics de Catalunya han de garantir la qualitat del sistema d’ensenyament i han d’impulsar una formació humana, científica i tècnica de l’alumnat basada en els valors socials d’igualtat, solidaritat, llibertat, pluralisme, responsabilitat cívica i els altres que fonamenten la convivència democràtica” El nou Estatut és aquí. Un nou Estatut que reconeix la nostra identitat nacional, defineix drets ciutadans, amplia les competències de la Generalitat, i estableix un nou sistema de finançament. Tenim ara una oportunitat històrica a les nostres mans: donar a Catalunya un gran impuls per a millorar el benestar de les persones. D’ara endavant podrem resoldre eficaçment els problemes de la gent des d’aquí, de més a prop. D’ara endavant podrem destinar més recursos a habitatge, a transports públics, a polítiques socials, a educació i salut, a modernitzar les infraestructures i a promoure una economia més competitiva. Per a tu. Per a tots i totes, nou Estatut. D’ara endavant. El nou Estatut atribueix al govern de Catalunya més capacitat per decidir sobre el nostre sistema educatiu i universitari. Amb unes competències ampliades i detallades, podrem decidir el model educatiu i universitari que volem, treballar millor per garantir-ne la qualitat i, per exemple, intervenir directament en la definició de criteris i la distribució de beques i ajuts. Per a més informació: www.gencat.cat/nouestatut �Master pag Familia 5/5/06 13:01 P gina 1 art. 16/família “Totes les persones tenen dret, d’acord amb els requisits establerts per la llei, a rebre prestacions socials i ajuts públics per càrregues familiars” art. 17/menors “Els menors tenen dret a rebre l’atenció integral necessària per al desenvolupament de llur personalitat i llur benestar en el context familiar i social” art. 18/persones grans “Les persones grans tenen dret a viure amb dignitat, lliures d’explotació i de maltractaments, sense que puguin ésser discriminades a causa de l’edat” El nou Estatut és aquí. Un nou Estatut que reconeix la nostra identitat nacional, defineix drets ciutadans, amplia les competències de la Generalitat, i estableix un nou sistema de finançament. Tenim ara una oportunitat històrica a les nostres mans: donar a Catalunya un gran impuls per a millorar el benestar de les persones. D’ara endavant podrem resoldre eficaçment els problemes de la gent des d’aquí, de més a prop. D’ara endavant podrem destinar més recursos a habitatge, a transports públics, a polítiques socials, a educació i salut, a modernitzar les infraestructures i a promoure una economia més competitiva. Per a tu. Per a tots i totes, nou Estatut. D’ara endavant. L’Estatut incorpora un capítol de drets i deures dels ciutadans i de principis que han de respectar els poders públics. Aquets articles en són una mostra. A més s’incorporen noves competències en aquests àmbits: la Generalitat tindrà plena capacitat per regular les polítiques socials. En la política de família podrà determinar, per exemple, el concepte de família nombrosa i el tipus i la quantia de les subvencions que podran percebre. Per a més informació: www.gencat.cat/nouestatut �Master pag Palau 2 5/5/06 13:07 P gina 1 art. 5/els drets nacionals “L’autogovern de Catalunya es fonamenta també en els drets històrics del poble català, en les seves institucions i en la tradició jurídica catalana...” En nou Estatut és aquí. Un nou Estatut que reconeix la nostra identitat nacional, defineix drets ciutadans, amplia les competències de la Generalitat, i estableix un nou sistema de finançament. Tenim ara una oportunitat històrica a les postres mans: donar a Catalunya un gran impuls per a millorar el benestar de les persones. D’ara endavant podrem resoldre eficaçment els problemes de la gent des d’aquí, de més a prop. D’ara endavant podrem destinar més recursos a habitatge, a transports públics, a polítiques socials, a educació i salut, a modernitzar les infraestructures i a promoure una economia més competitiva. Per a tu. Per a tots i totes, nou Estatut. D’ara endavant. En el nou Estatut es reconeix, per primer cop en un text jurídic, la identitat nacional de Catalunya i es fa referència als drets històrics del poble català. Per a més informació: www.gencat.cat/nouestatut �Master pag Recursos 5/5/06 13:16 P gina 1 art. 202.1 Els recursos de la Generalitat “La Generalitat disposa d’unes finances autònomes i dels recursos financers suficients per a afrontar l’exercici adequat del seu autogovern” El nou Estatut és aquí. Un nou Estatut que reconeix la nostra identitat nacional, defineix drets ciutadans, amplia les competències de la Generalitat, i estableix un nou sistema de finançament. Tenim ara una oportunitat històrica a les nostres mans: donar a Catalunya un gran impuls per a millorar el benestar de les persones. D’ara endavant podrem resoldre eficaçment els problemes de la gent des d’aquí, de més a prop. D’ara endavant podrem destinar més recursos a habitatge, a transports públics, a polítiques socials, a educació i salut, a modernitzar les infraestructures i a promoure una economia més competitiva. Per a tu. Per a tots i totes, nou Estatut. D’ara endavant. Estableix una nova cistella d’impostos: IRPF: la Generalitat passa de gestionar-ne el 33% a gestionar-ne el 50%. IVA: la Generalitat passa de gestionar-ne el 35% a gestionar-ne el 50%. Impostos especials (hidrocarburs, tabac, alcohol, cervesa, vi i productes intermedis): la Generalitat passa de gestionar-ne el 40% a gestionar-ne el 58%. Es crea l’Agència Tributària de Catalunya, es tindrà més capacitat normativa, es garanteix que Catalunya no perdrà posicions en l’ordenació de les comunitats autònomes segons la seva renda per càpita i, durant 7 anys, l’Estat invertirà en infraestructures en la mateixa mesura que Catalunya contribueix a la riquesa d’Espanya. Per a més informació: www.gencat.cat/nouestatut �Master pag Transport 5/5/06 13:06 P gina 1 art. 169/transport “Correspon a la Generalitat la competència exclusiva sobre els transports terrestres de viatgers i mercaderies de carretera, ferrocarril i cable que transcorrin íntegrament en el territori de Catalunya, amb independència de la titularitat de la infraestructura” El nou Estatut és aquí. Un nou Estatut que reconeix la nostra identitat nacional, defineix drets ciutadans, amplia les competències de la Generalitat, i estableix un nou sistema de finançament. Tenim ara una oportunitat històrica a les nostres mans: donar a Catalunya un gran impuls per a millorar el benestar de les persones. D’ara endavant podrem resoldre eficaçment els problemes de la gent des d’aquí, de més a prop. D’ara endavant podrem destinar més recursos a habitatge, a transports públics, a polítiques socials, a educació i salut, a modernitzar les infraestructures i a promoure una economia més competitiva. Per a tu. Per a tots i totes, nou Estatut. D’ara endavant. La Generalitat regularà el transport ferroviari de rodalies i regionals, decidirà els horaris, la freqüència de pas dels trens, planificarà les noves línies. Amb més capacitat de decisió en aquest àmbit, el govern de Catalunya podrà ser més eficaç en la modernització del transport públic i en la dotació de nous serveis ferroviaris. Per a més informació: www.gencat.cat/nouestatut � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource C. Fons de la Generalitat de Catalunya Type The nature or genre of the resource Subfons Description An account of the resource Aquest subfons aplega totes les sèries documentals vinculades a l'activitat de Pasqual Maragall a la Generalitat de Catalunya. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Material gràfic publicitari de la campanya per l'Estatut de 2006 Creator An entity primarily responsible for making the resource Generalitat de Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006 Type The nature or genre of the resource Propaganda Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual i gràfic Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Estatut Catalunya Promoció Campanyes EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Publicitat https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/29/2834/Pla-de-Govern_2004-2007.pdf bb656c52d4587979618101696c8add4c PDF Text Text �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 2 Un temps polític nou s’ha encetat, de l’acord signat al Saló del Tinell ençà, a Catalunya. Per mandat de la ciutadania, aquests mesos han redefinit per complet els espais d’acció de tots els agents de l’escenari polític. Passat el cicle electoral, tots ells han assumit ja el seus nous encàrrecs, amb les responsabilitats i les formes de fer que els hi són pròpies però que fins ara, sovint, els hi eren desconegudes. Per al Govern de Catalunya, aquest procés transitori ha comportat les dificultats que de manera natural produeixen els processos de creació d’equips, de coneixement d’una institució o de formació de complicitats amb els aparells tècnics i administratius. L’important és que, pel fet d’haver estat superades, han contribuït a sedimentar una gran capacitat de treball, i han refermat la voluntat de posar en marxa, de manera efectiva, les idees i les intencions. Aquest Pla de Govern 2004-2007, preparat i redactat de manera coordinada per tots els departaments, és la prova física que les referències fonamentals que donen sentit al Govern ja no es situen en el temps passat, en la seva formació que tancava una llarga etapa anterior, sinó que el Govern projecta la seva raó de ser en el futur, en el conjunt extens i ambiciós de reptes polítics i socials que suposen moltes de les actuacions que s’hi inclouen. El Pla de Govern permet una visió global del que aquest mandat ha de viure Catalunya, com a resultat afegit per l’acció d’un govern jove en experiència però ric en voluntat transformadora. Però el Pla és també un complement necessari d’altres decisions d’abast determinant que es prendran en els propers mesos: les condicions econòmico-financeres, que ens proporcionaran el marc de possibilitats i exigències que els pressupostos anuals aniran concretant, i el Pla d’Inversions, que inclou un exercici cabdal de prioritats i opcions del govern pel que fa a la dotació bàsica d’infrastructures i equipaments que el nostre país espera i necessita. És obvi, per últim, que el Pla de Govern és un document viu, susceptible de revisió permanent, disponible per adaptar-se a les noves circumstàncies i, perquè no, al que resulti del nou període d’autogovern que tot just encetem. El nou Estatut i, en especial, el nou sistema de finançament, hauran de suposar també una actualització en profunditat de les previsions a mig i llarg termini que el Pla de Govern avui només pot anunciar. Josep Bargalló i Valls Conseller en Cap �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 3 Presentació Aquest document és el relat del Pla de Govern 2004-2007, una nova figura dins els processos de gestió política de la Generalitat que vol contribuir a posar en marxa una nova manera de treballar en el si del nostre Govern. Fins ara, no existia cap instrument concret que identifiqués l’acció futura del Govern a l’inici d’una legislatura. Els ciutadans i les altres institucions del territori, si volien conèixer quina seria l’acció política del seu govern per al conjunt del mandat, disposaven sobretot de fonts indirectes: el programa electoral d’un partit, les intervencions anuals en un debat de política general, la concreció pressupostària anual, etc. D’aquesta manera, si bé cada departament ha exercit amb capacitat plena les responsabilitats i competències que tenia assignades, massa sovint s’ha vist el Govern com la simple suma de l’acció dels seus departaments, sense que l’espai comú afegís valor a l’acció d’una part. Aquesta visió reduccionista ha generat una cultura d’administració que entronca més amb l’administració clàssica que amb un aparell administratiu modern que cerqui l’eficiència en la prestació dels serveis públics, però també la transparència i la coordinació de la seva acció. El Pla de Govern que s’ha redactat, per tant, vol ocupar l’espai que a vegades es crea entre el discurs polític i l’acció administrativa. Vol ser la garantia que els discursos es tradueixen en accions identificables i seguibles. Vol també ser l’expressió conscient d’unes prioritats, d’unes opcions explícites en relació a l’autogovern i a l’impuls del territori. A grans trets, es pot dir que el Pla de Govern consisteix en determinar les actuacions operatives que conformen l’acció política prevista per a aquesta legislatura, i agrupar-les en entitats amb sentit polític, comprensibles per als ciutadans. Per elaborar el Pla, el text de referència inicial ha estat l’acord de govern signat al Saló del Tinell el 14 de desembre de 2003. L’acord subratlla uns punts de consens que permeten constituir un govern, però no detalla la totalitat de l’acció política d’aquest. Sovint expressa voluntats sense concretar-les. El Pla de Govern és doncs hereu de l’Acord i per això la seva arquitectura principal d’eixos i àmbits li resta fidel, però els enriquiments successius que ha tingut li fan tenir personalitat pròpia i esdevenir programa. Sobre la base, doncs, de l’acord de govern, però també de les compareixences dels consellers al Parlament a l’inici de la legislatura i de les aportacions addicionals dels departaments fruit de sis mesos de treball acumulat, s’ha bastit un sistema ordenat: quatre grans eixos inicials es desglossen en vint-i-dos àmbits, dels quals pengen els seixantaquatre objectius polítics, que representen el nivell més baix d’abstracció. Dins d’aquests darrers, ja com a elements tangibles, hi trobem les actuacions operatives, que si s’escau es divideixen en subactuacions. De cada una d’aquestes se’n fa responsable un departament, però s’identifiquen també els altres departaments que han de participar per a dur a terme �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 4 les actuacions. La intenció, ja es veu, és fomentar el caràcter transversal de l’acció, parlar més de polítiques que de competències. Però aquest Pla de Govern vol ser més que la concreció ordenada d’un discurs, vol esdevenir també una referència útil, pràctica. És per això que, a partir d’aquest relat inicial, s’està realitzant una tasca sistemàtica, d’acord amb els departaments, d’aproximació a un seguit de variables polítiques i de gestió que donen cos, gruix i perfil a les actuacions operatives, en particular el temps previst de realització i la dimensió econòmica, específica o agregada al nivell més adequat, de cada una d’elles. És en aquest sentit que la tasca d’elaboració inicial i la d’avaluació continuada del Pla necessiten la plena implicació i coautoria del Departament d’Economia i Finances. Cal veure en definitiva el Pla de Govern com allò que en el camp de l’obra civil s’anomena estudi bàsic: una bona aproximació a les grans magnituds que estan en joc quan es vulguin implementar les polítiques anunciades. Això dóna un marge de coneixement al Govern del que fins ara no s’havia fruït. Si abans se sabien primer els recursos que hi hauria i després es decidia en què calia invertir o gastar, ara, a part dels escenaris financers generals, es podrà conèixer quin és el cost de les polítiques que es volen dur a terme. Recursos i objectius s’informaran més transparentment els uns als altres. Però també gràcies al Pla de Govern, i a les peces específiques que s’hauran d’elaborar des dels departaments responsables, es podran respondre preguntes de tall més pràctic: quina és la previsió de les agendes legislativa i inversora del Govern, per exemple, o quin és l’impacte del conjunt de l’actuació del Govern en cada territori. I moltes més coses. D’aquesta manera s’ordenarà el conjunt d’actuacions, i es posaran en perspectiva general les accions individuals. El Pla de Govern és doncs un nou i important material de base per al treball col·lectiu en el si dels òrgans col·legiats del Govern, i un sistema de referència polític que permetrà parlar en clau idèntica a tots els interlocutors, ja siguin de dins del Govern o externs a ell, com ara ciutadans o entitats. El document present no és tot el Pla, n’és el seu relat. Relat en el sentit pròpiament narratiu, és a dir, un text que vol posar més en valor el fil de l’acció que no pas les actuacions en si mateixes. Per a aquest darrer aspecte, s’està construint un sistema d’informació pròpiament dit, sobre suport informàtic, que permetrà des de finals de l’estiu consultes exhaustives del conjunt de les actuacions i de les dades que els hi són pròpies. El relat es presenta per eixos, i en cada un d’ells s’hi troben tres apartats. En el primer, es fa un breu dibuix de la situació inicial que ha trobat aquest Govern, en el segon es presenta el llegat que l’any 2007 es pretén deixar, i en el tercer, finalment, es presenten cada un dels objectius amb l’explicació de les accions més significatives que s’emprendran per assolir-los. El Pla de Govern resta en qualsevol cas obert, ha d’estar-ho per definició. Seria impensable �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 5 un govern que no permetés rectificacions sobre la marxa, que no acceptés actuacions afegides i fins i tot nous objectius. Ser lleial a un pla no ha de voler dir encotillar l’acció d’un departament en allò que s’hi diu, sinó que consisteix en mantenir-lo viu, proposanthi regularment modificacions si cal, i sabent que el preu de la seva utilitat per al conjunt és l’aportació sistemàtica de la informació pròpia. És l’única manera que el resultat final sigui superior a la suma de les parts. A partir de l’aprovació inicial, des del Departament de la Presidència i sota la responsabilitat de la Secretaria del Govern i de la Secretaria de Coordinació Interdepartamental, s’elaboraran informes regulars i periòdics d’evolució del Pla de Govern. Per a aquesta tasca, es comptarà necessàriament amb la coordinació més estreta amb el Departament d’Economia i Finances, així com amb la relació directa amb tots i cada un dels departaments. El Consell Tècnic i el propi Govern rebran, amb la freqüència que es determini, la informació de l’evolució de l’acció de Govern, acompanyada dels indicadors que sintetitzin i expressin les magnituds i ràtios més rellevants. �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 6 Més i millor autogovern 9 1.1 Aprofundiment de l’autogovern 12 1.1.1 Nou Estatut d‘Autonomia 12 1.1.2 Avançar cap al reconeixement del caràcter plurinacional de l‘Estat 12 1.1.3 Redefinir l‘àmbit competencial de la Generalitat 13 1.2 Reforçament de la qualitat democràtica i nous valors socials 14 1.2.1 Nova Llei electoral 14 1.2.2 Reformar els organismes consultius i fiscalitzadors de la Generalitat 14 1.2.3 Facilitar una major participació de la ciutadania en el procés legislatiu 14 1.2.4 Millorar l’atenció al ciutadà, l‘eficàcia i la transparència en la gestió pública 15 1.2.5 Promoure una administració de justícia accessible, propera i eficient 17 1.2.6 Impulsar els mitjans audiovisuals públics en el marc del sistema comunicacional català 18 1.2.7 Enfortir nous valors, la solidaritat, la cooperació i la cultura de la pau 19 1.3 Impuls de les relacions de la Generalitat amb l’Estat, la Unió Europea i altres organismes internacionals 1.3.1 21 Augmentar la participació i presència de la Generalitat en les polítiques, organismes i institucions de l‘Estat espanyol 21 1.3.2 Assegurar la presència i la intervenció de la Generalitat en la UE. 22 1.3.3 Promoure la participació de la Generalitat en els fòrums i organismes internacionals 22 1.3.4 Establir acords internacionals amb altres entitats polítiques 23 1.4 Nova organització de l’Administració 24 1.4.1 Ordenar les administracions catalanes basant-se en els nivells territorials 24 1.4.2 Fomentar polítiques de concertació amb organismes i institucions d‘àmbit local 24 1.5 Finançament autonòmic 26 1.5.1 Nou sistema de finançament 26 Un nou impuls econòmic 27 2.1 Euroregió i internacionalització 31 2.1.1 Augmentar la internacionalització de l’economia catalana 31 2.1.2 Consolidar l’Euroregió Pirineus-Mediterrània, tot convertint Catalunya en el seu motor productiu 31 2.2 Ocupació i treball 33 2.2.1 Potenciar la creació d’ocupació i millorar-ne la qualitat 33 2.2.2 Reduir la sinistralitat laboral 34 2.2.3 Avançar cap a un marc català de relacions laborals 35 2.2.4 Potenciar l’autoocupació i l’economia social 35 2.3 Competitivitat econòmica i industrial 37 2.3.1 Augmentar la competitivitat de les empreses catalanes 37 2.3.2 Impulsar la recerca i la innovació 37 �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 7 2.4 Comerç i Turisme 40 2.4.1 Potenciar el model comercial català 40 2.4.2 Avançar cap a un model turístic competitiu, sostenible i de qualitat 41 2.4.3 Potenciar el model de consum com a element de competitivitat i qualitat de vida 42 2.5 Societat del coneixement 43 2.5.1 Estendre l’ús de les TIC al conjunt de la població 43 2.5.2 Augmentar la qualitat i competitivitat del sistema universitari 45 2.6 Agricultura i pesca 46 2.6.1 Impulsar la competitivitat del sector agroalimentari 46 2.6.2 Modernitzar el sector pesquer 48 2.7 Sector financer 50 2.7.1 Potenciar l’existència de centres de decisió financera a Catalunya 50 Una nació socialment avançada 51 3.1 Política educativa 56 3.1.1 Impulsar l’educació pública com a eix vertebrador del sistema educatiu català 56 3.1.2 Augmentar la qualitat del sistema educatiu per adequar-lo als nous reptes socials 58 3.2 Polítiques d’acció social 60 3.2.1 Universalitzar els serveis socials 60 3.2.2 Garantir la cohesió social, en especial dels col·lectius amb major risc d’exclusió 62 3.2.3 Garantir la igualtat d’oportunitats i drets de les dones 65 3.2.4 Enfortir les polítiques de suport a les famílies 66 3.2.5 Reforçar les polítiques adreçades a la joventut 68 3.3 Salut i polítiques sanitàries 69 3.3.1 Fomentar la salut pública 69 3.3.2 Millorar l’assistència sanitària i adaptar el sistema a les malalties cròniques 70 3.3.3 Dissenyar l’organització i el finançament del nou model sanitari 72 3.4 Política cultural 74 3.4.1 Garantir l’accés a la cultura 74 3.4.2 Donar suport a la creació cultural a través de la innovació artística, la consolidació del sistema productiu i la projecció exterior de la cultura catalana 76 3.5 Política lingüística 78 3.5.1 Fomentar l’ús social del català 78 3.6 Seguretat pública 79 3.6.1 Assumir la coordinació de les polítiques de seguretat a Catalunya 79 3.6.2 Impulsar la prevenció de riscos en matèria de seguretat i promocionar la convivència i el civisme 80 Una nova política territorial i ambiental 82 4.1 87 Energia �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 8 4.1.1 Garantir la qualitat del subministrament d’energia 87 4.1.2 Desenvolupar les fonts d’energia renovables 88 4.1.3 Fomentar l’estalvi i l’eficiència energètica 88 4.2 Política i ordenació territorial 90 4.2.1 Impulsar una política de planificació territorial i de reordenació del territori sostenible i equilibrada 90 4.3 Habitatge 93 4.3.1 Garantir l‘accés a l‘habitatge digne a tota la població 93 4.3.2 Promoure la rehabilitació de barris i d‘habitatges 94 4.4 Biodiversitat i desenvolupament sostenible 96 4.4.1 Impulsar l‘Agenda 21 de Catalunya 96 4.4.2 Establir instruments d‘inspecció i de control ambiental 99 4.4.3 Establir una nova cultura de l‘aigua 100 4.5 Política de prevenció de la contaminació 102 4.5.1 Impulsar la recollida selectiva i la gestió dels residus 102 4.5.2 Establir mesures de protecció sobre diversos tipus de contaminació 103 4.6 Infraestructures 106 4.6.1 Afavorir les xarxes, les connexions i el transport públic ferroviari 106 4.6.2 Millorar la xarxa viària de Catalunya 107 4.6.3 Un nou model de mobilitat: fomentar el transport públic de persones 109 4.6.4 Potenciar els ports catalans com a centres logístics del sud d’Europa 110 4.6.5 Promoure la xarxa d’aeroports de Catalunya. Fons de promoció de noves rutes aèries 111 4.6.6 Crear infraestructures logístiques com a factor de competitivitat 112 ��PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 10 Situació El paisatge polític català, en els darrers anys, ha vingut marcat per un conjunt de renúncies. El primer i més bàsic és que, davant un cada vegada més sòlid consens social sobre la necessitat de reformar i d’adequar als nous temps i escenaris el marc d’autogovern de Catalunya, l’anterior govern va renunciar a la reforma de l’Estatut. Els acords polítics assolits per donar suport al govern les dues darreres legislatures van comportar que aquest renunciés a la reforma del nostre text polític fonamental. Però també es va renunciar a assolir un model de finançament satisfactori per al bon funcionament de l’autogovern, entès com aquell que permet fruir als catalans d’un nivell de serveis públics bàsics de qualitat. En aquest sentit, es pot ja constatar objectivament el fracàs de l’acord de finançament de 2001. S’ha renunciat igualment durant vint-i-tres anys a tenir una Llei electoral pròpia, malgrat les previsions estatutàries. No disposar, per causa del propi responsable de proposar-la, d’una de les regles fonamentals de la democràcia, ha fet planar una ombra de sospita sobre una certa voluntat d’interpretar el procés de consolidació de l’autogovern des de l’arbitrarietat. Però més enllà de la representació electoral dels territoris, ha estat la pròpia organització territorial el següent escenari de renúncia, doncs ni amb un grau d’acord molt general, ni amb estudis tècnics solvents al darrera, s’ha volgut dotar Catalunya d’un entramat institucional que satisfaci els principis de subsidiarietat (aproximació de la gestió dels serveis al ciutadans), racionalitat (simplificació de les instàncies administratives) i eficiència (optimització en l’aplicació de recursos). La incapacitat manifesta d’assolir unes bases de col·laboració sòlides amb els ens locals, la malfiança i l’enfrontament entre les xarxes institucionals (que fins i tot han arribat a constituir xarxes d’equipaments paral·leles) han anat en perjudici dels ciutadans i han conduït a que la gestió del conjunt de les administracions no hagi estat percebuda moltes vegades per aquests de manera positiva. L’administració pública catalana, creada de nova planta, ha perdut l’oportunitat, tot i així, de ser una administració moderna, i malauradament ha patit mals clàssics de l’administració, sent en massa casos feixuga i poc eficaç i a desgrat d’intents de darrera hora, poc transparent. En definitiva, el disseny institucional català presenta símptomes d’esgotament, que afecten tant a la pròpia Administració de la Generalitat com als organismes consultius �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 11 i fiscalitzadors de l’acció política, el que ha contribuït a provocar un cert allunyament del ciutadà de les seves institucions, i desconfiança vers les seves decisions. Horitzó L’etapa que encetem ha de dur-nos cap a un nou Estatut, no com un fi en si mateix, sinó com un instrument de millora de la nostra capacitat d’autogovern, i especialment de reforçament del poder polític de la Generalitat, al servei del progrés del nostre país, posant l’accent en un molt intens compromís polític amb el benestar personal dels ciutadans. Per fer possible l’objectiu de millorar l’autogovern de Catalunya, per a què els drets i els deures que es recullin en el nou Estatut de Catalunya siguin materialitzables i es puguin consolidar, és del tot necessari establir un nou sistema de finançament. Aquest haurà de ser just, percebut com a tal pels ciutadans, i per tant proporcionat als serveis que el nou Estatut prevegi. Però, per altra banda, tenim també com a peça clau del nou marc la revisió del nostre disseny institucional, que ha de començar necessàriament per dues peces clau: una llei electoral pròpia, que haurà de respectar els principis d’igualtat de vot de tots els electors, de proporcionalitat entre els vots obtinguts per cadascuna de les forces polítiques, una representació equitativa dels gèneres, i haurà de garantir igualment l’expressió de la diversitat territorial de Catalunya. En segon lloc, una nova organització territorial basada en les vegueries o regions i els municipis, que compleixi dos objectius clars: la descentralització de l’Administració de la Generalitat i l’aplicació conseqüent dels mínims de subsidiarietat. Cal reforçar, en definitiva, la confiança en les institucions, fent que aquestes siguin percebudes com a més properes per part dels ciutadans. Cal enfortir, mitjançant la revisió de les seves competències, els organismes consultius i fiscalitzadors de la Generalitat (Consell Consultiu, Síndic de Greuges, Sindicatura de Comptes, Consell de l’Audiovisual), vetllant especialment per uns procediments transparents de designació i revocació dels seus membres i la limitació dels seus mandats, que d’altra banda no han de ser coincidents amb els del Govern. Cal també dotar el sistema polític català de més qualitat democràtica promovent unes polítiques i un estil de govern participatiu que permeti apropar el procés de decisió política a la ciutadania. I, en darrer lloc, cal així mateix iniciar una certa regen eració de l’Administració de la Generalitat per tal de convertir-la en una administració més transparent, descentralitzada, accessible i eficient. Cal oferir espais professionals estimulants als treballadors públics i, alhora, fer-los assumir plenament la responsabilitat de la qualitat de prestació dels serveis públics. �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 12 1.1 Aprofundiment de l’autogovern 1.1.1 Nou Estatut d‘Autonomia En el marc de l’Acord Nacional sobre l‘Autogovern, s’elaborarà un nou Estatut amb el màxim suport parlamentari. L‘elaboració d‘un nou Estatut d‘Autonomia es portarà a terme mitjançant la Ponència del Parlament de Catalunya, que desenvoluparà el seu treball a partir d‘un ampli procés de consultes al conjunt d‘entitats socials, econòmiques i culturals així com amb les administracions locals, i comptant amb les aportacions del Govern de la Generalitat. 1.1.2 Avançar cap al reconeixement del caràcter plurinacional de l‘Estat Per avançar en aquest camí de reconeixement del caràcter plurinacional caldrà desenvolupar les següents actuacions: Promoure el Cal avançar en el reconeixement del català i de la resta de llengües, aconseguint un reconeixement de la estatus acordat de cooficialitat a tota Espanya, i en el si de la Unió Europea, a partir llengua i la cultura del que ja s’inclou en el projecte de Constitució Europea recentment aprovat. Això catalanes suposa: • Prendre les iniciatives polítiques i legals que portin el reconeixement de la realitat plurilingüística de l‘Estat. • Incorporar al currículum estatal en tots els nivells de l‘ensenyament les matèries que expressen la diversitat cultural i lingüística. • Impulsar la creació d‘un Consell de les Cultures, encarregat de dur a terme les funcions previstes en l‘article 149.2 de la CE. • Promoure la presència internacional de les seleccions esportives de Catalunya. Promoure les reformes de les institucions estatals, que han d’expressar el seu caràcter plurinacional. • Participar activament en la reforma a fons del Senat per convertir-lo en la cambra de representació real de les diverses nacions i regions. • Atribuir al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya les funcions de tribunal de cassació, amb inclusió del principi d’unificació de doctrina. • Descentralització de funcions en determinades instàncies del Consell General del Poder Judicial a l’àmbit de Catalunya. • Proposar la reforma normativa necessària per agilitzar l‘exercici de la iniciativa legislativa per part de les CCAA davant les Corts. • Millorar els mecanismes de col·laboració entre les institucions estatals, la Gene- �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 13 ralitat i les altres CCAA. 1.1.3 Redefinir l‘àmbit competencial de la Generalitat En aquest àmbit, caldrà adoptar les iniciatives legislatives i executives necessàries per reforçar el poder polític, és a dir, les potestats legislatives de la Generalitat, i per adequar progressivament l‘administració perifèrica de l‘Estat al nivell de competències realment exercides. Les principals actuacions previstes són: • Impulsar la transferència de competències executives en matèria d‘immigració. • Traspassar les competències en matèries de formació contínua, seguretat privada, trànsit, protecció civil i salvament marítim. • Determinar les competències en relació al comandament i la coordinació de les forces i cossos de la seguretat a Catalunya. • Assegurar la intervenció de la Generalitat en la fixació de la planta i demarcació judicial. • Promoure el desenvolupament i el coneixement del dret públic i del dret civil de Catalunya. • Completar els traspassos de competències pendents. • Sol·licitar la participació de la Generalitat en la gestió de les infraestructures bàsiques: ports, aeroports, ferrocarrils de rodalies i regionals. • En el marc de la reforma del model de finançament, crear l’Agència Tributària de Catalunya. �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 14 1.2 Reforçament de la qualitat democràtica i nous valors socials 1.2.1 Nova Llei electoral La disponibilitat d‘una Llei electoral pròpia és un dels grans dèficits que no s‘han resolt en tots aquests anys d‘autogovern. El Govern realitzarà els seus propis treballs d‘elaboració d‘un avantprojecte de llei electoral en paral·lel als que es puguin dur a terme, si s’escau, des del Parlament. El pla de treball del Govern ha d‘incorporar els estudis tècnics corresponents i un exercici de diàleg previ amb totes les forces polítiques. La Llei electoral s‘haurà de basar en els principis d‘igualtat de vot entre tots els electors i electores, d‘equitat en matèria de gènere i d‘expressió de la representació territorial. 1.2.2 Reformar els organismes consultius i fiscalitzadors de la Generalitat El sistema polític català demana, després d‘un quart de segle de funcionament, una correcció de les causes que provoquen l‘allunyament ciutadà de les institucions i la desconfiança respecte a la gestió i a les actuacions en l‘àmbit públic. El reforçament i la transparència dels organismes de decisió política (Parlament) i dels organismes fiscalitzadors de l‘actuació pública han de ser els elements que han de permetre un millor coneixement i apropament de l‘activitat pública als ciutadans. Les principals actuacions són: • Donar suport a la creació d‘una Oficina pressupostària en el Parlament, que pugui realitzar un seguiment exhaustiu de l’execució dels exercicis pressupostaris. • Reformar la Llei de la Sindicatura de Comptes. • Reformar les Lleis reguladores del Síndic de Greuges, del Consell Consultiu i del Consell de l‘Audiovisual. • Elaborar l‘avantprojecte de Llei de la Comissió Jurídica Assessora. 1.2.3 Facilitar una major participació de la ciutadania en el procés legislatiu Els processos de participació són un mitjà per millorar la capacitat de resposta política, per contribuir a millorar tant el disseny com els resultats d‘unes polítiques que, alhora, han de millorar el benestar dels ciutadans. Davant els requeriments d‘una societat cada vegada més complexa i diversa és necessari definir uns processos que �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 15 permetin una relació més propera entre els gestors públics i la pròpia societat. Els processos participatius es poden dividir en quatre nivells: • Creació de mecanismes de participació per apropar el procés de decisió política a la ciutadania: creació d‘un espai de participació ciutadana en la iniciativa legislativa, donant transparència a les actuacions del Govern i possibilitant que la ciutadania pugui demanar comptes de l‘acció del seus governants. • Participació als serveis de les polítiques sectorials: definició del marc participatiu per promoure instruments i definició de protocols d‘actuació per escoltar les opinions dels ciutadans. • Promoció del diàleg entre els diferents organismes del Govern per afavorir el treball transversal. • Participació del món local: cal donar suport i assessorament a les polítiques de participació ciutadana en l‘àmbit local. Aquest conjunt d‘objectius es podran assolir amb el desenvolupament d‘un seguit d‘iniciatives: • Reforma de la Llei 2/1995 d‘Iniciativa legislativa popular. • Foment de la participació dels joves. • Assumpció de competències de referèndums i consultes populars directes. • Suport a l‘estructura associativa del país, sobre la base de la transparència i l’objectivitat en la distribució de recursos públics i el foment de la seva participació en la gestió de determinats serveis públics. 1.2.4 Millorar l’atenció al ciutadà, l‘eficàcia i la transparència en la gestió pública Aquest és un objectiu estratègic pel Govern de la Generalitat amb la finalitat de garantir una administració més eficient, més descentralitzada i més propera al ciutadà, tot subratllant els valors de la transparència, l‘austeritat, la qualitat i la professionalitat. La voluntat de construir un model propi d‘administració pública a Catalunya implica els objectius següents: • Endegar un procés de reformes administratives en profunditat per assolir els nivells d’eficiència, transparència i proximitat que els ciutadans exigeixen. • Ampliar les competències legislatives i/o executives de la Generalitat en matèria d‘administració i funció públiques. • Definir un sistema de funció pública catalana, d‘acord amb el conjunt del personal de totes les administracions i organismes públics de Catalunya, que faciliti la gestió de polítiques i programes interadministratius, que generi sinergies entre les �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 16 administracions catalanes i que faciliti la mobilitat del personal entre les diverses administracions de Catalunya. Definició d‘un model El desenvolupament del país ha estat considerable en aquest darrer quart de segle i de funció pública l‘administració pública ha crescut en volum i en complexitat. Els reptes de futur del país i les necessitats de la ciutadania han canviat i, en conseqüència, també s‘han modificat les seves expectatives en relació a l‘administració pública. Per poder donar una resposta satisfactòria a la nostra societat es duran a terme les següents actuacions. • Elaborar el llibre blanc sobre l‘Administració. • Definir un nou sistema de Funció Pública catalana. • Reformar la Llei d‘organització i procediment. • Potenciar els diferents nivells de formació al personal del conjunt de les administracions. • Establir processos d‘avaluació dels serveis de l‘Administració, i els mecanismes de publicitat i control parlamentari més adequats. Accessibilitat de L‘Administració ha d‘establir els mecanismes de comunicació i ha d‘informar de la l‘administració pública seva gestió davant de tothom, és a dir, de tots els ciutadans o organitzacions socials que hi estiguin interessats mitjançant el canal de comunicació més adequat per obtenir la màxima publicitat i difusió. Les principals actuacions són: • Millorar els serveis de la Generalitat a través de mitjans electrònics, consolidant un model multicanal (telèfon, Internet, teletext digital, etc.) però basat en una única i exhaustiva base de dades que reculli la informació de tots els departaments i organismes. • Descentralitzar l‘Administració de la Generalitat en el territori i en benefici dels ens locals. • Fomentar els processos de concertació en el disseny de les polítiques públiques. • Coordinar l‘acció d‘informació al ciutadà dels diversos departaments de la Generalitat, mitjançant un Pla Director dels Sistemes d’Informació al Ciutadà. • Fomentar l‘ús del programari lliure. �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 17 Millorar la transparència La millora en la transparència de la gestió pública és un aspecte bàsic per l‘eficàcia en l‘administració i eficiència de l‘administració pública i al mateix temps, ha de facilitar un augment pública de la confiança dels ciutadans. Les actuacions preferents en aquest apartat són: • Establir criteris d‘objectivitat i de transparència en la contractació d‘obres i serveis. • Reforçar els mecanismes d‘avaluació i de control interns en l‘elaboració, execució i gestió del pressupost. • Aprovar la carta als ciutadans, que identifiqui els drets i deures d’aquests en la seva relació amb l’Administració de la Generalitat. • Millorar la planificació i transparència de les campanyes de publicitat institucional i els processos d’elaboració i distribució dels estudis d’opinió. 1.2.5 Promoure una administració de justícia accessible, propera i eficient Una societat complexa i avançada requereix d’una administració de justícia capaç d’oferir als ciutadans la tutela efectiva dels seus drets. El retard històric que aquest servei públic pateix obliga el Govern a fer un esforç per recuperar temps perdut. Si bé és cert que l’actual divisió de competències és un obstacle per a una eficient gestió del servei, la Generalitat té responsabilitats que ha d’assumir sense reserves. Els objectius del Govern han de ser: • Assegurar l’accessibilitat al servei en igualtat de condicions. • Apropar el servei públic de la justícia a la societat on s’imparteix. • Garantir l’eficiència en l’organització i prestació del servei. Assegurar Aquest objectiu comporta, entre d’altres, les actuacions següents: l’accessibilitat al servei • Millorar la qualitat, la gestió i la retribució del servei d’assistència jurídica a tots els ciutadans en gratuïta. igualtat de condicions • Millorar el Servei d’Orientació Jurídica i oferir sistemes alternatius a la resolució de conflictes. • Millorar la informació i l’atenció al ciutadà com a usuari del servei. Apropar el servei Aquest objectiu implica adoptar, entre d’altres, les mesures següents: públic de la justícia a la • Promoure la creació de nous òrgans judicials per assolir la relació convenient entre societat on s’imparteix personal judicial i població. • Promoure la revisió de la planta i la demarcació en funció dels canvis demogràfics i socioeconòmics del país. • Impulsar la institucionalització de la justícia de proximitat. �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 18 • Potenciar la promoció de l’ús del català entre els professionals (advocats, jutges, fiscals, funcionaris). • Promoure el desenvolupament i la difusió del dret civil de Catalunya. Garantir l’eficiència en l’organització i Aquest objectiu obliga el Govern a impulsar les actuacions següents: • Donar prioritat a la política de personal pel que fa a la seva selecció, formació i prestació del servei promoció. públic de la justícia • Posar en marxa la nova oficina judicial, reorganitzant les unitats i assessorant-les en la seva gestió. • Introduir les tecnologies de la informació i comunicació com a instrument bàsic en la transformació en la forma de prestació del servei. • Implementar el Pla de construcció i renovació d’edificis judicials 2004-2007, inclosa la Ciutat de la Justícia de Barcelona-L’Hospitalet. • Impulsar l’elaboració d’un “llibre verd” sobre l’estat i les necessitats de l’administració de Justícia a Catalunya. 1.2.6 Impulsar els mitjans audiovisuals públics en el marc del sistema comunicacional català Una societat moderna i oberta requereix en el marc globalitzador en què vivim, d‘uns mitjans de comunicació públics i potents, independents i professionals, que actuïn com a motor de les indústries audiovisuals i culturals. D‘altra part, és indispensable l‘existència d‘autoritats independents que garanteixin la pluralitat interna dels mitjans i l‘externa del sistema, així com el compliment de la seva missió de servei públic. Per assolir aquests objectius, s‘adopten les següents actuacions: Definició d‘un model Cal definir i actualitzar el paper dels serveis públics de la ràdio i televisió i el sistema audiovisual propi audiovisual a Catalunya, en relació a les noves tecnologies de la comunicació i a la importància estratègica del sectors de la indústria audiovisual. • Aprovar la Llei de l‘Audiovisual, que inclourà criteris clars respecte de la gestió i la vigilància del mapa radioelèctric. • Impulsar la música creada i produïda en el país. • Impulsar una política cinematogràfica que tingui en compte els creadors i estableixi nous models de finançament mixtes, tot incloent la subtitulació com un nou esglaó de normalització lingüística. • Ampliar les competències del Consell Audiovisual de Catalunya (actuació ja realitzada). • Reformar la Llei de creació de la Corporació Catalana de Radio Televisió. • Revisar el contracte-programa de la CCRTV. �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 19 Creació de l‘espai És necessari disposar de les competències plenes per definir un espai propi de co- català de Comunicació municació a Catalunya a partir d‘una autoritat independent del conjunt del sistema audiovisual, tot assegurant uns mitjans públics potents, eficients i independents, que actuïn buscant la complementarietat. • Dissenyar el Pla Estratègic de l‘espai català de comunicació. • Reformar les lleis estatals que puguin limitar les potencialitats de l‘autogovern en matèria de ràdio i televisió. • Crear un Consorci Públic de Comunicació. • Ordenar l‘espai radioelèctric català. • Promoure la recepció a Catalunya de les TV en català. • Prioritzar la presència del català en els àmbits de les noves tecnologies, dels mitjans de comunicació i de l‘audiovisual. • Consolidar la xarxa pública de televisions i ràdios locals. • Adoptar mesures per tal que l’àmbit de difusió dels mitjans de comunicació en català s’estengui a tot el territori de parla catalana. 1.2.7 Enfortir nous valors, la solidaritat, la cooperació i la cultura de la pau Catalunya ha estat capdavantera en els moviments de l‘objecció de consciència i, al llarg d‘aquests darrers anys, ha expressat amb importants mobilitzacions socials el compromís pel foment de la pau i la solidaritat internacional en múltiples iniciatives. D‘altra part, en els darrers anys, també s‘ha posat de manifest la necessitat d‘enfortir i de participar de forma directa en els processos de cooperació internacional i de donar suport als països en vies de desenvolupament. Per aconseguir aquests objectius, es defineixen els següents compromisos: Foment de la La cooperació i la solidaritat internacional és un dels valors més presents i compartits cooperació i de la per la nostra societat. Cal facilitar suport i adreçar recursos per millorar les condi- solidaritat internacional cions de vida (formació, sanitat, infraestructures, etc.) amb la voluntat d‘afavorir el desenvolupament social i econòmic de països del Tercer Món. • Establir acords i convenis de col·laboració en l‘àmbit de la cooperació i de la solidaritat. En aquest mandat l’objectiu és assolir que aquests acords siguin equivalents al 0,7% de les despeses pròpies. • Fomentar polítiques de cooperació, tot definint un model català de cooperació al desenvolupament. �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 20 • Promoure estudis i recerca especialitzada sobre cooperació i solidaritat. • Crear el Comitè Català d‘Emergències. Foment de la pau Amb la finalitat de promoure la cultura de la pau i de preservar la memòria històrica de la lluita per la democràcia i els seus valors, es realitzaran les següents actuacions: • Creació del Consell Català de la Pau. • Creació de l‘Institut Internacional de la Pau. • Creació del Memorial Democràtic. Aquest conjunt d‘actuacions es duran a terme mitjançant l‘establiment d‘acords i convenis de col·laboració amb organitzacions especialitzades i amb el conjunt d‘administracions, tot fomentant l‘educació i la participació ciutadana en els valors de la pau, la cooperació internacional i la solidaritat. Potenciar les entitats En els darrers anys, la nostra societat ha evolucionat política i socialment de manera i ciutadans, en l’àmbit molt significativa (increment de les vies de participació, socialització del voluntariat, del voluntariat i canvis qualitatius i quantitatius de les necessitats socials, etc.). L’administració pú- l’associacionisme blica té l’obligació d’adaptar-se a aquests canvis a fi de donar un millor servei a la ciutadania i a les entitats de la nostra societat, així com, en la mesura del possible, preveure les futures necessitats socials. Les principals línies d’actuació en l’àmbit de les polítiques de promoció del voluntariat i l’associacionisme seran les següents: • Promocionar i donar suport i projecció a l’associacionisme i al voluntariat. • Potenciar la formació en l’àmbit del voluntariat. • Incorporar Catalunya en les grans xarxes de voluntariat a nivell mundial. • Crear el Consell Català del Voluntariat com a òrgan de participació en l’acció del Govern. �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 21 1.3 Impuls de les relacions de la Generalitat amb l’Estat, la Unió Europea i altres organismes internacionals 1.3.1 Augmentar la participació i presència de la Generalitat en les polítiques, organismes i institucions de l‘Estat espanyol La consideració constitucional de la Generalitat com a Estat no ha tingut una traducció suficient en la composició, competències i distribució de les institucions comunes de l‘Estat. El principi que converteix en Estat les institucions d‘autogovern de les nacionalitats i regions, el principi de la plurinacionalitat d’Espanya i el principi d‘autonomia que ha d‘informar l‘exercici de competències estatals i la configuració de les seves institucions, no s‘ha incorporat en la legislació aprovada després de la Constitució. D‘altra banda, la voluntat d‘ampliar el marc competencial de l‘Estatut d‘Autonomia de Catalunya fa necessari un millor encaix del seu contingut en el marc de la Constitució i en l‘estructura organitzativa de l‘Estat espanyol. Les dues principals actuacions d‘aquest objectiu serien: Promoure i establir Entre els més importants hi hauria: Tribunal Constitucional, Consell General del Poder la participació de Judicial, Tribunal de Comptes, Consell Econòmic i Social, Banc d‘Espanya, Comissió la Generalitat en Nacional de l’Administració Local, Comissió Nacional del Mercat de Valors, Comissió els tràmits previs del Sistema Elèctric Nacional, Consell Nacional de l’Energia, Comissió del Mercat de i en la designació Telecomunicacions, Agència de Protecció de Dades, Consell de RTVE; així com que de membres en les seus de les institucions generals, organismes, agències i empreses estatals siguin les institucions, distribuïdes per tot el territori de l‘Estat. Es planteja la ubicació a Catalunya d’alguna organismes i empreses de les grans institucions de regulació dels mercats liberalitzats, CMT o CNE, o en el estatals seu defecte del Tribunal de Defensa de la Competència. Aquest fet implica la reformes de diverses normatives legals per regular l‘estatut i Regular l‘estatut del President de la Generalitat com a representant ordinari de l‘Estat a Catalunya les atribucions del President de la Generalitat com a representant ordinari de l‘Estat a Catalunya. �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 22 1.3.2 Assegurar la presència i la intervenció de la Generalitat en la UE La importància econòmica i política que la UE ha anat prenent en el context mundial en les darreres dècades, el propi procés de desenvolupament intern, el marc de sobirania assolit, l‘existència d‘un espai econòmic comú en la UE i la darrera ampliació de països membres, converteix la Unió Europea en un clar referent polític per poder preservar i potenciar els valors més característics de la societat catalana, tant des dels aspectes culturals, com en els polítics i econòmics. Per a què aquest objectiu sigui possible es portarà a terme la següent actuació: Assegurar la presència de la Generalitat de Catalunya en els organismes europeus Per defensar els interessos de Catalunya davant la UE, cal garantir : • La participació de la Generalitat en la formació de la voluntat estatal en les institucions comunitàries. • La presència de representants de la Generalitat en la representació de l‘Estat espanyol davant del Consell Europeu, dels seus Consells de Ministres, del COREPER, dels Comitès i dels Grups de Treball del Consell. • Cal que la Generalitat assumeixi de forma plena l‘execució del dret comunitari i promoure la participació de les CCAA en les relacions de l‘Estat amb el Consell d‘Europa i la cooperació entre el Parlament de Catalunya i l‘Assemblea Parlamentària del Consell d‘Europa. • L’impuls a la regionalització d’aquells marcs normatius comunitaris, com la política agrària comuna (PAC), que permeten una millor adaptació als problemes d’articulació del nostre territori, amb el compromís d’un desenvolupament sostenible i amb la clara voluntat de millorar la legitimitat de les iniciatives reguladores. Aquest conjunt de propostes requereixen al mateix temps poder ampliar i assegurar la intervenció de Catalunya davant del Tribunal de Justícia de la Comunitat Europea quan es tracti de la defensa de les competències i dels interessos autonòmics. 1.3.3 Promoure la participació de la Generalitat en els fòrums i organismes internacionals El procés de globalització econòmica implica un augment de les relacions polítiques i de les transaccions econòmiques a nivell internacional i un augment de la importància i del pes dels organismes internacionals. Catalunya està decidida a realitzar un esforç per preservar la seva personalitat i la seva identitat en un context internacional cada vegada més obert. La defensa dels interessos de Catalunya exigeix una participació plena en el procés de conformació �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 23 de les polítiques i decisions que puguin afectar el futur del nostre desenvolupament cultural, social i econòmic. Garantir la presència de la Generalitat a nivell internacional Aquest augment de la presència de Catalunya a nivell internacional comporta: • Participar en les xarxes d‘informació a nivell europeu i internacional. • Promoure l‘intercanvi d‘experiències i bones pràctiques amb països i regions capdavanteres. • Coordinar la projecció exterior de Catalunya. • Promoure la interlocució i la participació directa de la Generalitat en organismes i institucions internacionals. • Representació i participació de la Generalitat en la delegació de l‘Estat en organismes internacionals on es tractin temes de la seva competència. 1.3.4 Establir acords internacionals amb altres entitats polítiques El procés de globalització econòmica comporta moviments immigratoris importants i, alhora, requerirà incrementar els esforços en cooperació internacional per reduir els desnivells de desenvolupament existents entre els diferents països. D‘altra banda, cal potenciar l‘espai de cooperació regional interfronterera, tot reforçant els eixos de comunicació amb l‘objectiu de conformar el nucli d‘una euroregió de l‘arc mediterrani. Per assolir aquests objectius cal desenvolupar dues grans actuacions: Conformar l‘ Euroregió En un món cada vegada més integrat i connectat, Catalunya ha de jugar un paper Pirineus-Mediterrània estratègic en connexió entre la Mediterrània occidental/sud d‘Europa i el nucli central de l‘Europa comunitària. La intensitat de les relacions econòmiques i culturals faciliten aquesta voluntat de construir una Euroregió que es convertiria en el nucli central de l‘arc mediterrani. La voluntat de conformar aquest espai de col·laboració implica: • Promoure la coordinació de les polítiques econòmiques, socials i culturals en el conjunt dels territoris compresos en l‘Euroregió del Mediterrani. • Potenciar la col·laboració transfronterera en els aspectes en els quals la Generalitat tingui competències plenes. �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 24 1.4 Nova organització de l’Administració 1.4.1 Ordenar les administracions catalanes basant-se en els nivells territorials Un dels objectius del Govern és la definició d‘un nou model d‘ordenació territorial que eviti la superposició innecessària i no coincident de diferents nivells administratius sobre un mateix territori, amb el màxim consens parlamentari i territorial. D‘altra banda, és necessari replantejar el marc competencial en l‘àmbit de les administracions locals tot facilitant un acostament de les competències als nivells més propers al ciutadà en base als principis de racionalitat, eficiència, responsabilitat i participació. Els principis bàsics que donaran forma a aquesta nova organització seran l’establiment de les vegueries, la devolució a l’administració local d’un rol principal, executant el principi de subsidiarietat, i la constitució de les Àrees Metropolitanes. Les vegueries, veritable clau de volta del nou entramat institucional al territori, es configuraran com a entitat que permeti descentralitzar de manera efectiva el Govern de la Generalitat i organitzar-ne l’aparell administratiu en els territoris. Així mateix, les vegueries hauran de jugar un paper de màxima rellevància en l’organització de la cooperació local. 1.4.2 Fomentar polítiques de concertació amb organismes i institucions d‘àmbit local El component essencial de tota la nova ordenació administrativa ha de ser precisament el municipi, tot fomentant la cooperació entre ajuntaments, respectant alhora l‘actual mapa municipal de Catalunya. La nova organització territorial i el replantejament del marc competencial en l‘àmbit de les administracions locals farà necessari redefinir el paper dels òrgans comarcals o d’agrupació local. Aquests haurien de tenir un paper tècnic de suplència i suport a la gestió, sobretot en els petits municipis, amb polítiques decidides de foment de la gestió mancomunada de serveis. Pel que fa a les àrees metropolitanes, s‘hauran de poder dissenyar conjuntament les estratègies de futur per assegurar el desenvolupament del seu territori i el benestar de la seva gent. Per dotar de coherència i eficiència tot aquest sistema que es vol potenciar, cal que els municipis disposin d‘un marc de competències més ampli. Es tracta d‘assignar �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 25 de forma flexible i progressiva nivells de competències, sobretot pel que fa a les necessitats més bàsiques de la població. D‘altra banda, els ajuntaments han de disposar de mecanismes de control i de coordinació suficient per gestionar directament les competències assignades i per coordinar les activitats desenvolupades en el seu territori. Tota aquesta tasca no es podrà realitzar per part dels ajuntaments sense disposar de recursos econòmics suficients, sigui a través de la participació en els ingressos de l‘Estat o dels instruments catalans de cooperació municipal, però en qualsevol cas avançant gradualment cap a l’objectiu, ja clàssic, que els ajuntaments gestionin almenys el 25% dels recursos públics. Per assolir aquests objectius, es duran a terme les següents actuacions: • Reconèixer els alcaldes com a representants ordinaris de la Generalitat. • Atorgar als alcaldes el comandament únic de les forces de seguretat en el seu àmbit. • Afavorir la cooperació municipal. • Traspassar als ajuntaments determinades competències, sobretot en els àmbits d’educació, salut, serveis socials i habitatge. • Redefinir i incrementar els recursos del Fons de Cooperació Local i del Pla Únic d‘Obres i Serveis. • Afavorir la unificació de les entitats municipalistes. • Culminar el procés d‘aprovació de la Carta Municipal de Barcelona, instant al Govern Central i a les Corts de l‘Estat a procedir a la seva tramitació immediata. �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 26 1.5 Finançament autonòmic 1.5.1 Nou sistema de finançament La reforma del sistema de finançament persegueix tres grans objectius: incrementar l’autonomia financera, fer un model més equitatiu i solidari entre les comunitats autònomes i millorar la suficiència dels nostres recursos. Aquesta reforma del sistema de finançament ha de permetre que els ingressos de la Generalitat s’equiparin gradualment als obtinguts per les comunitats forals en aplicació del seu règim de finançament. La necessitat de disposar d‘una economia competitiva amb creació de valor i de millorar el nostre nivell de benestar fa necessari disposar de recursos per resoldre les mancances en les infraestructures del país, en potenciar la recerca i l‘ús de les noves tecnologies i en invertir en la millora de l‘estructura i la producció de serveis socials. Acord de finançament actual En el sistema actual de finançament, hi ha alguns aspectes a desenvolupar de forma urgent i que tenen a veure amb els punts següents: • Millorar el finançament de la despesa sanitària. • Calcular l’impacte sobre el finançament de la Generalitat de l’aplicació de les lleis aprovades per l’Estat que tenen una incidència sobre els pressupostos. Revisió de l‘Acord de Tot compartint criteris d’equitat i de solidaritat territorial, cal que Catalunya redueixi finançament el seu nivell de dèficit fiscal amb l’Estat i disposi dels recursos financers necessaris per mantenir l‘eficiència de la seva economia i augmentar els nivells de benestar de la seva població. Per tant, es treballarà en les següents direccions: • Revisió de l‘Acord de finançament. • Increment de l’autonomia financera de la Generalitat a partir d’un sistema equitatiu i solidari, i que doti de suficiència de recursos. • Creació de l‘Agència Tributària de Catalunya com a ens responsable de la gestió, recaptació dels impostos pagats a Catalunya. • Capacitat normativa àmplia sobre els impostos cedits i/o compartits amb l’Estat. • Proposar la modificació de l’article 9.32 de l’Estatut d’Autonomia en relació amb la participació proporcional de la Generalitat en els ingressos derivats de les loteries estatals i comunitàries. • Increment de la inversió de l‘Estat en infraestructures. • Publicació i divulgació dels estudis sobre la balança fiscal de Catalunya. ��PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 28 Situació Som davant una realitat econòmica globalitzada, en la qual Catalunya hi està plenament immersa. La competència es dóna en un context obert, fruit de la globalització i la internacionalització de l’economia. L’economia catalana afronta aquesta situació en molt bona salut, amb una previsió de creixement pel 2004 del 2,6, un punt per sobre del creixement que es preveu per la zona euro. Les nostres empreses competeixen amb èxit amb les empreses d’altres països. De fet, l’economia de Catalunya ha estat sempre capaç de fer front al repte de l’obertura i la internacionalització, com ho demostra el vigor de les nostres exportacions, i com ho demostra també l’èxit amb què vam saber fer front a la incorporació a la UE. Algunes dades il·lustren la vitalitat de l’economia catalana: el grau d’obertura, expressat en el percentatge que representa la suma d’importacions i exportacions de béns i serveis sobre el PIB, ha passat, entre 1986 i 2002, del 50,4% al 97,8%. I les nostres exportacions han passat de representar el 23,7% de les exportacions espanyoles l’any 1990, al 27,7% el 2002. Cal tenir en compte que el PIB de Catalunya se situa entre el 18% i el 19% del PIB espanyol, és a dir, tenim un pes en exportacions un 50% superior al que ens pertocaria en termes de PIB. Ara bé, cal tenir en compte que la internacionalització de l’economia i la irrupció amb una força extraordinària de nous protagonistes en l’escena econòmica internacional sotmet a una profunda transformació el nostre model de competitivitat. En el futur, la competitivitat de la nostra economia no es podrà sustentar en un model de costos laborals baixos, treball precari poc qualificat, produccions de poc valor afegit, i en què la construcció sigui el motor essencial de l’activitat econòmica. Aquest model de competitivitat està esgotant el seu recorregut. Aquesta necessària transformació ja s’hauria d’haver iniciat durant els anys 90, però el fet és que, en els últims anys, ha mancat el recolzament institucional a la modernització del teixit productiu (dèficit de formació del capital humà, baix esforç en R+D+I, dèficit en infraestructures, insuficient suport a la projecció exterior de l’economia catalana). No s’ha dut a terme una política sectorial clara que apostés pels sectors amb més potencial com el de les noves tecnologies de la informació o el biomèdic, mentre que el suport a les activitats tradicionals (agricultura, comerç, turisme) s’ha basat en criteris incrementalistes sense prioritzar la qualitat i la sostenibilitat de les activitats. Catalunya, que ha estat la tradicional capital econòmica de l’Estat, en els últims anys està perdent lideratge econòmic, com es manifesta en la marxa de seus de �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 29 grans empreses i consorcis. Això es deu al nou context internacional, així com al retard en el desenvolupament de noves infraestructures necessàries per afrontar amb garanties d’èxit aquest nou context, però també a factors polítics interns com ara l’aposta centralista del govern del PP i la manca d’energia del govern de CiU per fer front a la situació. També cal destacar un factor de tipus cultural, en el sentit que els agents productius estan ancorats, encara, en una mentalitat industrial típica dels segles XIX i XX. D’altra banda, un element clau per al nostre desenvolupament econòmic, i per al ple exercici de l’autogovern, com és el model de finançament autonòmic no està resolt. L’acord del 2001 ha fracassat i no ha aportat els recursos necessaris per a la nostra economia. En aquesta legislatura és imprescindible la seva revisió. Horitzó Catalunya ha de consolidar-se com un país modern i obert al món, aprofitant les oportunitats que la globalització ens ofereix, i alhora cal reforçar la nostra posició davant d’economies emergents que poden ser altament competitives. L’economia catalana s’ha de situar en la primera línia de les regions més avançades d’Europa, en el context de la integració i de l’ampliació europea. L’economia catalana ha de seguir sent el motor de l’economia espanyola i esdevenir motor del sud d’Europa. Catalunya ha de basar el seu model de competitivitat en augments de productivitat. El model de competitivitat de l’economia catalana s’ha de transformar, de fet ja ho està fent, com es demostra amb les empreses que són capaces de competir amb èxit en el nou context internacional, amb l’aposta decidida de les empreses catalanes per la innovació tecnològica, la millora permanent de la qualitat dels productes, la diversificació de la producció, i la voluntat d’internacionalització i de presència en nous mercats. L’impuls a les activitats de recerca i innovació i a la formació de capital humà han d’esdevenir eixos fonamentals sobre els què sustentar les millores de productivitat. El Govern ha d’invertir en capital públic, garantint unes infraestructures de primer nivell que recolzin els sectors econòmics al conjunt del territori, dedicant més recursos a la recerca, tant bàsica com aplicada, posant a l’abast de les empreses, sobretot de les PIMEs, el finançament i el suport tecnològic que requereixin, creant un clima d’estabilitat i entesa entre els diferents agents socials que permetin compatibilitzar el desenvolupament amb el benestar dels ciutadans i adoptant, en cada moment, les polítiques industrials que ens permetin assolir l’objectiu de transformar Catalunya en un país que sigui atractiu pels negocis, amb un sistema productiu flexible i inno- �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 30 vador, d’acord amb les demandes de la nova societat del coneixement, i amb una alta qualitat de vida. Avui, les relacions econòmiques de la UE s’articulen cada vegada més a l’entorn de regions que tenen les seves economies altament integrades. El marc natural de Catalunya és una regió econòmica de 17 milions d’habitants que s’estén del sud de França a Alacant i inclou les regions franceses del Midi-Pyréneés i el LanguedocRoussillon, i les CCAA de Catalunya, Aragó, València i Balears. Però Catalunya per la seva potència econòmica ha de ser una peça essencial en l’Euroregió, ha de ser capaç de liderar i dinamitzar aquest territori complex a partir de l’explotació de les complementarietats evidents i dels interessos estratègics compartits. L’aposta per la competitivitat ha d’anar de la mà d’una aposta pel benestar dels seus ciutadans. Un nou model de productivitat com el que s’ha descrit s’ha de basar en l’ús intensiu del coneixement i de les tecnologies que hi són associades, però la societat de la informació ha d’estar a l’abast de tothom sense excepció. L’extensió de les tecnologies de la informació i la comunicació arreu i a tothom, i l’increment de la qualitat del sistema universitari són les bases que evitaran la fractura digital. Alhora, el model de competitivitat al qual ha de tendir l’economia catalana només és possible amb una ocupació estable i qualificada. Les polítiques generals d’ocupació han d’anar en aquesta direcció sense oblidar que encara subsisteixen importants desequilibris en els col·lectius més desprotegits que cal eliminar progressivament. La protecció i suport als diferents àmbits econòmics ha d’apostar per l’excel·lència de la producció i els serveis, tot respectant les característiques de cada sector. La potenciació del model comercial català com a punt d’equilibri entre l’oferta i la demanda capaç de vertebrar pobles i ciutats, el suport al sector turístic per tal que la seva competitivitat es basi cada vegada més en una explotació sostenible dels recursos o el recolzament en la nova orientació i modernització del sector agrari són exemples d’aquestes polítiques sectorials. I, com a element imprescindible per al desenvolupament econòmic de Catalunya, s’ha d’assolir en aquesta legislatura un nou model de finançament autonòmic que millori substancialment els recursos públics, de manera que el Govern pugui fer front a la part que li correspon en la promoció del desenvolupament econòmic i en la millora del benestar del conjunt de la ciutadania. �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 31 2.1 Euroregió i internacionalització 2.1.1 Augmentar la internacionalització de l’economia catalana Catalunya és capdavantera en exportació i ho és no tan sols per tradició o per situació geogràfica, sinó per vocació. Cal aprofitar aquesta capacitat nostra per exportar i relacionar-nos amb els països del nostre entorn per aprofundir els nostres llaços comercials amb l’exterior, sobretot amb els països mediterranis i els de l’Europa central i oriental. Les actuacions prioritàries per complir aquest objectiu seran dues: Elaborar un pla estratègic Les principals actuacions que estaran contingudes en aquest pla desenvoluparan les següents línies d’actuació: d’internacionalització de l’empresa catalana • Augmentar sensiblement els pressupostos de la Generalitat destinats a afavorir la que prioritzi els països internacionalització de l’empresa catalana. mediterranis i els • Consolidar el COPCA com a centre de serveis per a la internacionalització de de l’Europa central i l’economia i fer evolucionar la seva xarxa cap a l’establiment de plataformes em- oriental presarials. • Augmentar els ajuts públics a la internacionalització de l’empresa catalana en els països mediterranis i en els de l’Europa central i oriental. • Incrementar la presència de la Generalitat en els països mediterranis i en els de l’Europa central i oriental. Facilitar mecanismes de finançament idonis als projectes d’inversió empresarial a l’estranger Els punts clau en aquest objectiu passen per: Facilitar • Posar en funcionament un instrument públic específic per al finançament del ca- mecanismes de pital circulant per a PIMEs amb filials a l’estranger durant el període de maduració finançament idonis als del projecte empresarial. projectes d’inversió • Posar en funcionament un instrument públic específic per al finançament de empresarial a projectes d’inversió empresarial a Catalunya, així com de projectes d’empreses l’estranger catalanes a l’exterior. 2.1.2 Consolidar l’Euroregió Pirineus-Mediterrània, tot convertint Catalunya en el seu motor productiu Si volem que Catalunya tingui un paper destacat en el mapa internacional ha de formar part d’un pol econòmic potent. Els sis milions i mig d’habitants del Principat �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 32 no constitueixen per si mateixos una massa crítica per ser una economia de primera línia internacional. Per això, és imprescindible donar forma a la regió de més de 17 milions d’habitants que s’estén des del sud de França a Alacant i que inclou les regions franceses del Midi-Pyrénées (Toulouse), el Languedoc-Roussillon (Montpelier) i les comunitats autònomes espanyoles de Catalunya, Aragó, València i Balears. Aquesta Euroregió és una necessitat econòmica i social. Respon a l’existència de complementarietats en el terreny productiu, l’universitari, el del lleure i el cultural entre els territoris que la componen. I, alhora, aquests territoris comparteixen uns interessos estratègics comuns com són, d’una banda, el de fer front tant a Espanya com a França a la força centrípeta d’un model econòmic centralista; i, de l’altra, a la necessitat de potenciar el paper de l’Euroregió com a punt d’enllaç entre el sud i el centre econòmic d’Europa, que s’estén des de la Lombardia i, a través de l’eix del Rhin i de la regió de París, fins al sud d’Anglaterra. Tots els territoris d’aquesta regió dels Pirineus i la Mediterrània estan interessats en la seva existència i desenvolupament. Tots ells (València, Aragó, Toulouse, Montpelier) tenen, d’aquesta manera, l’oportunitat de ser pols econòmics amb vida pròpia, enlloc de simples terminals al servei d’un pol econòmic central, es digui París o Madrid. I en aquesta Euroregió, Catalunya hi té un paper central, clau: representa el 40% del PIB i el 35% de la població. La vocació final de la nova Euroregió és esdevenir un pol d’innovació i creixement sostenible basat en la connexió entre els centres industrials, científics i tecnològics d’aquest territori. L’objectiu és exercir un lideratge de facto en el context euromediterrani, esdevenint un referent bàsic al sud d’Europa i a la Mediterrània i el motor d’un creixement sostingut. Desenvolupar una Els punts clau en aquest objectiu passen per: estratègia econòmica • Assegurar una idònia dotació d’Infraestructures que asseguri la connectivitat ì institucional per interior i serveixi de plataforma cap a la resta del món (TGV, transport ferroviari de consolidar l’Euroregió de l’Arc Mediterrani mercaderies, ports i uns aeroports a l’alçada del país). • Impulsar polítiques comunes que permetin treure tot el partit a les complementarietats que ja es donen en el terreny empresarial i universitari i en tants d’altres camps. Impulsar una acció institucional decidida des del Govern de la Generalitat de Catalunya. �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 33 2.2 Ocupació i treball 2.2.1 Potenciar la creació d’ocupació i millorar-ne la qualitat La situació de bonança econòmica del país ha millorat substancialment les taxes d’activitat i d’ocupació de la població catalana, però encara subsisteixen desequilibris importants que cal corregir per tal d’assolir l’objectiu bàsic d’arribar a la plena ocupació, més estable i de qualitat. Alguns d’aquests desequilibris són territorials com la coexistència de taxes d’atur tècniques en algunes zones amb taxes superiors a la mitjana europea en d’altres. Les desigualtats socials en l’ocupació es manifesten en les elevades taxes d’atur d’alguns col·lectius com les dones o els joves. D’altra banda, el nostre mercat laboral manifesta altres febleses importants pel que fa a la qualitat dels llocs de treball i a la temporalitat de la contractació. Tot plegat configura un escenari de precarietat laboral que impacta negativament sobre la competitivitat d’una economia que vol ser capdavantera a Europa. És per això que l’actuació del Govern es concentrarà en tres grans eixos: donar suport a la creació d’ocupació i a la millora de les capacitats dels treballadors i de les treballadores, implementar polítiques actives de suport a l’ocupació i millorar les condicions del treball. El desenvolupament d’aquestes grans línies d’actuació haurà d’incorporar, com a element fonamental i prioritari, el diàleg i la negociació amb els agents socials: sindicats i empresaris. Implementar polítiques L’objectiu d’aquestes polítiques és doble: les empreses, que necessiten un mercat actives de suport a de treball d’acord a les seves expectatives, i les persones, per les quals cal vetllar l’ocupació que es respectin els seus drets i de les que, en darrera instància, se’n persegueix el benestar. La transformació del model productiu de Catalunya requereix una ocupació de més qualitat, que permeti una major flexibilitat i capacitat d’adaptació als canvis, però també amb majors necessitats pel que fa al nivell de qualificació dels treballadors. Així, el Govern es planteja un doble objectiu: d’una banda, aconseguir augmentar el nivell d’ocupació incrementant també la proporció de llocs de treball d’alta qualificació, sense oblidar, no obstant això, donar suport a tots els llocs de treball independentment del seu nivell de qualificació; i, d’altra banda, que els treballadors puguin adquirir les capacitats necessàries per posicionar-se sense problemes en aquesta nova estructura de l’ocupació. �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 34 El Govern dissenyarà i implementarà un Pla integral de polítiques actives d’ocupació destinat a potenciar l’ocupabilitat de les persones aturades i a millorar el nivell de qualificació dels treballadors i treballadores. El Pla contemplarà un seguit d’aspectes com són l’orientació professional, la formació ocupacional i contínua, l’autoocupació i la concertació, territorial i sectorial. Algunes de les línies de treball que es desenvoluparan són les següents: • Reformar el Servei d’Ocupació de Catalunya, per tal que integri polítiques, es descentralitzi i hi participin els agents socials i les administracions territorials. De forma vinculada a la reorganització del SOC es redefinirà el Pla d’ocupació de Catalunya i s’elaborarà un Pla de desenvolupament de polítiques actives. • Oferir a totes les persones joves en situació d’atur, en el termini màxim de sis mesos, una oferta formativa adequada o una oferta de treball a través del SOC. • Oferir als aturats de llarga durada, abans de superar els dotze mesos, una acció ocupacional en forma de reconversió, acció formativa, ocupació o altres mesures com l’orientació i l’assessorament individualitzat per afavorir la seva ocupabilitat. • Obtenir de l’Estat la transferència de les polítiques de reciclatge professional, formació continuada, així com les polítiques passives. • Impulsar els acords locals d’ocupació per desenvolupar les potencialitats de cada territori. Millorar les condicions S’implantaran polítiques per garantir el dret a la qualitat de les condicions del treball del treball mitjançant mecanismes d’orientació a empresaris i petites empreses per a la utilització de les diferents modalitats de contractació, tot evitant l’ús inadequat de la temporalitat així com l’ús amb frau de la Llei de contractació. Entre d’altres, s’abordaran les següents actuacions: • Impuls de l’actuació de la Inspecció de Treball contra l’explotació laboral i la degradació del mercat de treball, enfortint els seus recursos humans i materials. • Desplegament d’una política d’incentius fiscals que beneficiï a aquelles empreses que converteixin contractes temporals en indefinits. • Potenciació de l’Observatori del mercat de treball, com a fòrum permanent de diagnòstic de l’evolució i transformació contínua de les relacions laborals i de les necessitats reals de mà d’obra de l’economia catalana. 2.2.2 Reduir la sinistralitat laboral L’alta sinistralitat és un dels principals problemes del mercat laboral del nostre país perquè sense seguretat en el treball no hi pot haver, de cap manera, una ocupació de qualitat. Per tant, és imprescindible emprendre accions dirigides a lluitar de forma �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 35 eficaç contra els elevats índexs de sinistralitat per garantir, d’aquesta manera, el dret a la vida, a la seguretat i a la salut dels treballadors i treballadores. Les polítiques de prevenció de riscos s’han de fonamentar en les mesures preventives que han d’adoptar les empreses, però també han d’anar més enllà per passar a ser un valor propi de la societat. En aquesta línia s’implementaran les accions següents: • Emprendre accions formatives per promoure la cultura i els valors de la seguretat i la salut en el treball, implicant tant empresaris i treballadors com la resta de la societat. • Combatre les causes de l’alta sinistralitat laboral aplicant el conjunt de mesures previstes en la resolució del Parlament de Catalunya de 17.10.2002. S’intensificaran les accions de control del compliment de la normativa especialment en àmbits territorials i sectorials conflictius. • Reclamar al Govern de l’Estat la transferència de la Inspecció de Treball i Seguretat Social, així com les corresponents dotacions econòmiques i de personal. 2.2.3 Avançar cap a un marc català de relacions laborals El Govern vol potenciar l’establiment d’un marc de relacions laborals català que permeti adequar millor les relacions laborals a les especificitats i necessitats del nostre país. Les principals propostes que es desenvoluparan són: • Impulsar un marc de negociació col·lectiva a Catalunya que constitueixi l’instrument prioritari de regulació de les condicions laborals. Aquest marc vetllarà per evitar les discriminacions laborals, en particular les de gènere, per reduir la temporalitat, promourà la seguretat en el treball i procurarà evitar el treball irregular. • Consolidar l’actuació del Tribunal Laboral de Catalunya i promoure’n la descentralització. • Divulgar els convenis col·lectius i pactes vigents a Catalunya, mitjançant l’accés universal a aquesta informació a través de les noves tecnologies. 2.2.4 Potenciar l’autoocupació i l’economia social L’elevada varietat de models d’autoocupació individual o d’economia cooperativa i social que tenim a Catalunya és un factor de competitivitat que cal reforçar. Aquests col·lectius són insubstituïbles en la generació d’iniciatives creadores d’ocupació i riquesa, a més de dotar de flexibilitat el sistema productiu, de facilitar noves formes d’organització del treball i d’impulsar la mobilitat social. En aquest sentit, la Comissió �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 36 Europea planteja de manera clara els beneficis socials i territorials que comporta l’estímul d’aquesta franja de l’economia. Per tot això, el Govern portarà a terme una política de suport tant als treballadors autònoms com a l’economia social per tal que puguin transformar la seva capacitat emprenedora en empreses competitives. Millorar la regulació El treballador autònom s’enfronta a una difícil problemàtica per la disparitat entre la jurídica dels seva situació de fet i la seva consideració jurídica i fiscal. El Govern impulsarà, a nivell treballadors autònoms estatal i autonòmic, la regulació jurídica que reconegui la situació real de l’autònom, els drets individuals i col·lectius als quals són creditors i la seva protecció social i que equipari la seva fiscalitat al la de la resta de treballadors quan es produeixin situacions de treball autònom dependent. En aquest àmbit es realitzaran, de manera prioritària, les accions següents: • Elaborar un estatut del treballador autònom en l’àmbit de les competències del Govern. • Instar a l’Estat a regular nous drets per als treballadors autònoms: noves formes de capitalització de la prestació d’atur, diferiment d’impostos en l’inici de l’activitat, alternativa voluntària entre la seguretat social i les mutualitats de previsió social, cotització voluntària de la cobertura d’atur, separació efectiva del patrimoni personal de patrimoni afecte a l’activitat empresarial dels autònoms dependents, etc. Impulsar El Govern portarà a terme una política de suport a l’economia cooperativa, social i l’autoocupació i d’autoocupació. Afavorir el desenvolupament d’aquest sector implica establir mesu- l’economia social res en matèria de formació, serveis tecnològics, assessorament, finançament i accés a la contractació de l’Administració. Però també cal donar suport al reforçament de les estructures associatives del sector, promoure la seva participació en programes de desenvolupament local i potenciar el seu reconeixement, prestigi i visibilitat. Les principals accions concretes seran: • Incentivar la creació de microempreses i petites empreses, oferint assessorament i informació als nous emprenedors respecte al pla i a la gestió empresarial, i utilitzant els microcrèdits com a marc financer de suport. • Facilitar l’accés de les empreses d’economia social a la licitació pública. • Potenciar l’autoocupació dels joves i de les dones a través de crèdits preferents. • Promoure la banca ètica per donar suport a projectes viables d’economia social. • Promocionar el Consell Superior de la Cooperació que, a més de reflexionar sobre les activitats de l’economia cooperativa, desenvoluparà activitats de conciliació i d’arbitratge en el cooperativisme. �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 37 2.3 Competitivitat econòmica i industrial 2.3.1 Augmentar la competitivitat de les empreses catalanes És voluntat del Govern donar compliment als objectius fixats a nivell europeu en la Cimera de Lisboa de l’any 2000. De la Cimera de Lisboa es desprèn un compromís que volem fer nostre: convertir Catalunya en una economia més dinàmica i competitiva, basada en el coneixement, que sigui motor del creixement, la competitivitat i l’ocupació capaç de créixer econòmicament de manera sostenible i generar més i millors llocs de treball i amb major cohesió social. I tot això ho hem de fer de conformitat amb els agents socials directament implicats: organitzacions empresarials, els principals sindicats i el propi Govern. Per avançar en aquests objectius, s’han emprès, de forma immediata, l’Acord estratègic per a la internacionalització, la qualitat de l’ocupació i la competitivitat de l’economia catalana -que preveu la creació de vuit grups de treball sobre les línies estratègiques fonamentals i les mesures, instruments i polítiques a adoptar en els àmbits que condicionen de manera més decisiva a aquesta competitivitat- i, per altra banda, la constitució de taules sectorials per analitzar les mesures que afavoreixin la transformació industrial de determinats sectors altament exposats a la competitivitat internacional. • Les línies estratègiques fonamentals s’estructuren al voltant de les línies de treball següents: infraestructures de transport, telecomunicacions i energia, polítiques d’ocupació i formació, recerca, desenvolupament tecnològic i innovació, polítiques socials, relacions laborals, finançament de l’activitat econòmica, entorn afavoridor de l’activitat empresarial i la internacionalització i projecció empresarial. • Les taules sectorials, participades per sindicats, organitzacions empresarials i administració, faran un seguiment més acurat de la realitat empresarial concreta dels sectors econòmics i tractaran les mesures necessàries per abordar la transformació dels diferents sectors. 2.3.2 Impulsar la recerca i la innovació La recerca i la innovació són motors del desenvolupament econòmic en els països capdavanters. Catalunya encara se situa a distància d’aquests països ja que només destina a R+D un total de recursos públics i privats equivalent a l’1,27% del seu PIB l’any 2002, enfront del 2% de la mitjana de la Unió Europea i força per sota del valor dels països més dinàmics com Dinamarca o Finlàndia. Pel que fa a la innovació, �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 38 Catalunya hi destinava l’any 2000 un 2,42% del seu PIB. El Pla de Recerca i Innovació 2005-2008 serà l’eina que ha d’emmarcar les accions necessàries per assolir l’objectiu d’una inversió global en R+D equivalent al 2% del PIB l’any 2007 (del 5% del PIB en termes d’innovació). D’altra banda, la Llei de la Ciència també ha de servir de marc de referència per a la definició del model català de recerca i innovació. Incrementar i millorar Els recursos humans són l’eix central d’un sistema de ciència i tecnologia. L’objectiu el capital humà dedicat principal és aconseguir una millora quant a la quantitat i qualitat dels recursos disponi- a R+D bles. Per tal d’assolir aquesta fita es destaquen les següents actuacions previstes: • Desenvolupar una política de concessió de beques i ajuts i programes que garanteixin la formació d’investigadors de qualitat i el desenvolupament de la carrera científica a Catalunya. • Facilitar el retorn de l’emigració dels investigadors i captar-ne d’altres països. • Elaborar un Pla de promoció dels estudis de doctorat. • Fomentar la recerca en ciències socials i humanitats, d’acord amb les noves demandes generades pel desplegament de la societat del coneixement. • Potenciar una cultura i uns instruments d’avaluació de la recerca. Incrementar i millorar el La dotació i manteniment de bones infraestructures científiques és un requisit ne- nivell d’infraestructures cessari per al desenvolupament d’una recerca de qualitat. En els propers anys s’han i d’equipaments d’R+D previst tot un seguit d’actuacions entre les que es destaquen: • Aprovar i executar un Pla d’infraestructures científiques i tecnològiques. • Consolidar els centres de recerca i innovació impulsats pel DURSI i crear-ne de nous. • Sol·licitar al CSIC que incrementi la seva activitat i recursos a Catalunya i fer participar la Generalitat en la gestió dels centres. Impulsar la La transferència tecnològica és l’element que ha de permetre orientar la recerca transferència vers la millora de la productivitat industrial, vinculant la recerca amb la innovació. tecnològica i la Aquest procés requereix d’un sistema d’acompanyament que faciliti la transferència col·laboració entre els del coneixement generat en els centres públics i privats de recerca, i l’adaptació al diversos agents llenguatge de l’empresa, a les característiques dels seus productes i a la demanda dels seus clients. • Crear una xarxa de centres tecnològics especialitzats en tipus de tecnologia, amb criteris d’excel·lència a nivell nacional i internacional, de forma que per la seva di- �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 39 mensió, grau de coneixement, especialització i recursos tecnològics puguin prestar serveis de suport a la innovació de forma continuada. • Crear consorcis i plataformes tecnològiques on participin les empreses, els centres de recerca i els centres tecnològics. • Potenciar la col·laboració entre universitats, centres de recerca i empreses, i incorporar instruments de transferència de la recerca i de translació dels seus resultats als contractes-programa de les universitats. • Desenvolupar una política activa de drets intel·lectuals que permeti capitalitzar la recerca en benefici de la societat. • Impulsar que les grans empreses que operen en el país aportin els seus recursos per a tasques de recerca, desenvolupament i innovació a Catalunya. • Potenciar la comercialització internacional de la tecnologia generada pels centres de recerca i per les empreses catalanes a través de l’IRC. Estimular la innovació La innovació empresarial i la transferència tecnològica són dos dels tres eixos princi- empresarial pals d’acció de la política industrial del Govern. L’objectiu és fer arribar la innovació a tots els sectors i a tots els tipus d’empresa mitjançant la generació d’un sistema català d’innovació que integri tots els agents privats i institucionals amb els processos d’innovació empresarial. Algunes línies que es desenvoluparan seran: • Potenciar l’empreneduria i la materialització de projectes empresarials sobretot en aquells sectors d’alt valor afegit mitjançant l’accés a instruments de capital gènesi, seed-capital o accés a fons de préstecs participatius. • Crear una xarxa de vivers d’empresa municipals a fi i efecte de potenciar les polítiques de foment de la innovació i de la creació d’empreses. • Establir una via de finançament públic adreçada a les PIMEs, per a la definició de les seves estratègies d’innovació, donant suport específic a les PIMEs sorgides de l’àmbit universitari. • Impulsar projectes interregionals d’innovació amb les regions capdavanteres d’Europa. �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 40 2.4 Comerç i Turisme 2.4.1 Potenciar el model comercial català Catalunya té un model propi de comerç que es basa en un equilibri entre els diferents tipus d’oferta i en una densa trama urbana formada per petites i mitjanes empreses que, a banda de la seva funció econòmica, té també una funció social ja que configura, vertebra i cohesiona pobles, ciutats i barris. En aquest model, hi han de ser presents els nous formats comercials, sempre i quan siguin compatibles amb l’equilibri entre les diverses modalitats d’oferta i el dret de tots els consumidors a escollir en igualtat de condicions. Les actuacions del Govern per potenciar el model comercial català avançaran en dos aspectes principals: en primer lloc, la dinamització i la reordenació de les estructures comercials urbanes, i, en segon lloc, el reforçament del marc d’igualació de les condicions de competència. Racionalitzar i L’ordenació i impuls del comerç urbà passa per un seguit d’actuacions que van des dinamitzar el comerç de la coordinació de les actuacions normatives i inversores de les administracions urbà fins al suport a la formació per millorar la qualitat del servei. Les principals actuacions en aquest àmbit són: • Revisar el Pla Territorial Sectorial d’Equipaments Comercials (PTSEC) i la Llei d’Equipament Comercials per tal que els drets dels consumidors i els diferents formats d’oferta tinguin un encaix en sectors i territori. • Coordinar les actuacions normatives i inversores de la Generalitat i de les altres administracions del territori en l’àmbit de la planificació i la dinamització del comerç. • Establir per normativa que l’ús de la superfície de lliure disposició amb què compten els municipis pel fet de realitzar un POEC respongui a criteris objectius i demostrables de necessitat i no de l’especulació. • Crear l’ens de dinamització comercial de Catalunya, com a organisme responsable de la coordinació d’actuacions i programes de recolzament i impuls de l’activitat comercial. Garantir les condicions Cal mantenir una política activa de preservació de les competències del Govern de la de competència entre Generalitat en matèria de comerç interior per tal que el Govern pugui exercir les seves els diferents formats en plenitud, amb l’objectiu de garantir les condicions de competència, tot respectant comercials els drets dels consumidors. Els punts clau en aquest objectiu passen per: �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 41 • Elaborar la Llei d‘horaris comercials per recuperar el marc horari d‘obertures de 72 h ores setmanals i 8 festius anuals. • Mantenir l’impost sobre grans superfícies. Modernitzar les fires i promoure l’artesania Pel que respecta a la necessària modernització de les fires: • Modernitzar i dinamitzar les fires de Catalunya augmentant la seva projecció interior i exterior i impulsant la millora de las seves infraestructures. • Completar el desplegament del nou recinte firal de Barcelona (Fira 2000). I pel que fa a la promoció de l’artesania: • Elaborar una Llei de reconeixement de les especificitats de la producció artesanal. 2.4.2 Avançar cap a un model turístic competitiu, sostenible i de qualitat El turisme és un dels sectors bàsics de l’economia catalana i un factor cabdal de projecció exterior del país. No obstant això, presenta una sèrie de deficiències que amenacen de constrenyir-ne el desenvolupament: l’estacionalitat, la massificació i l’escassa diversificació de l’oferta turística, els nous reptes derivats de la competència internacional, l’obsolescència d’equipaments i endarreriment tecnològic, en la degradació paisatgística i urbanística i dualització empresarial. L’objectiu és consolidar un model turístic competitiu, sostenible i de qualitat i que, alhora, valoritzi l’atractiu dels elements identitaris de Catalunya com la cultura, la història, la gastronomia i el paisatge. Les principals línies d’actuacions s’estructuren a l’entorn de 3 línies: la promoció exterior, la planificació de les infraestructures turístiques i el recolzament públic al sector. La remodelació de la La reordenació de la política de promoció turística passa per la creació de l’Ens de política de promoció Promoció Turística de Catalunya. Aquest ens serà el responsable de la promoció dels recursos i de directa en els mercats emissors de la marca turista Catalunya, de les marques es- les demarcacions pecífiques i dels segells de qualitat del país. La seva tasca és prestigiar el turisme a turístiques de Catalunya com un conjunt d’elements històrics, culturals i paisatgístics que deter- Catalunya minen una oferta d’alta qualitat. �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 42 La planificació del desenvolupament de L’element bàsic de planificació serà el futur Pla de Turisme de Catalunya que tindrà les prioritats següents: les infraestructures turístiques per tal • Conèixer territorialitzadament els recursos turístics, les àrees saturades i les dis- de fer compatible ponibles i la valoració dels impactes econòmics, territorials i ambientals. el potencial de • Determinar criteris d’actuació que vinculin les administracions i els operadors. creixement econòmic, • Instrumentar programes i instruments específics de formació per als treballadors l’equilibri territorial i la del sector. sostenibilitat • Potenciar línies de finançament per modernitzar les instal·lacions i equipaments i aplicar amb rigor els criteris de qualificació dels centres i establiments del sector. Configurar una En el marc de la reforma de la Llei de turisme, la nova Administració Turística ha de Administració comptar amb la implicació de tots els sectors institucionals, econòmics i socials i Turística reformada, ha de disposar d’un finançament adequat per aconseguir els seus objectius. Les més participativa i línies pressupostàries destinades a convertir en recurs turístic elements significatius oberta, i un sistema del patrimoni artístic i cultural, el suport als municipis turístics amb problemes de de finançament dels finançament o la millora dels serveis públics que recolzen el producte turístic són recursos públics que algunes de les prioritats. desenvolupin les activitats turístiques en condicions de qualitat i sostenibilitat 2.4.3 Potenciar el model de consum com a element de competitivitat i qualitat de vida La Generalitat té competències plenes en matèria de consum i és qui, en definitiva, ha de vetllar per l’harmonia de les relacions entre els productors i els consumidors. Els projectes del Govern per assolir aquest objectiu es concreten, bàsicament, en unificar les estructures de l’Administració dedicades a la defensa del consumidor amb la creació de l’Agència Catalana de Consum que tindrà com a objectius principals: • Impulsar reformes legislatives per garantir l‘efectivitat de la competència exclusiva de defensa del consumidor i usuari. • Impulsar el sistema arbitral de Consum i coordinar totes les juntes existents a Catalunya. • Reforçar la capacitat inspectora de Consum, dotant-la dels recursos necessaris. • Promoure la formació de les persones, i especialment els joves, en l‘àmbit del consum socialment i ecològicament sostenible. �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 43 2.5 Societat del coneixement 2.5.1 Estendre l’ús de les TIC al conjunt de la població L’impuls i consolidació de la Societat del Coneixement comporta noves oportunitats pel benestar social i l’economia, però també nous riscos de desigualats. Tanmateix a Catalunya el grau de penetració de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) és francament baix en relació als països de la UE. El Govern vol promoure l’ús de les TIC en el marc d’una acció conjunta per evitar l’anomenada fractura digital, ja sigui a nivell social, territorial i lingüístic. Aquests objectius i altres propostes per avançar en el desenvolupament de la Societat del Coneixement es recolliran en una Llei per la Societat del Coneixement que inclourà la creació d’un Consell per la Societat del Coneixement que dependrà del Parlament de Catalunya. Facilitar l’accés a les Les accions en aquest àmbit passen tant per difondre l’ús de les TIC com per facilitar- TIC al conjunt de la ne l’accés tot desenvolupant tants les infraestructures i les tecnologies com creant els població mecanismes i propostes formatives que ho permetin. Les principals accions són: • Dissenyar i executar un Pla de Formació bàsica de la ciutadania en l’ús de les TIC que faci especial atenció als sectors més desfavorits en els usos de les noves tecnologies. • Reformular els objectius i potenciar la xarxa de Telecentres de Catalunya con una veritable eina de difusió de la Societat del Coneixement a Catalunya. • Impulsar les comunitats digitals com a fórmula de descoberta i treball dels col. lectius ciutadans, socials i empresarials en el marc de la Societat del Coneixement. • Desplegar les xarxes i infraestructures de telecomunicacions necessàries per garantir l’arribada de la banda ampla (un mínim de 2 megues) a tots els ciutadans i ciutadanes de Catalunya. • Avançar en el projecte d’Administració electrònica i, conjuntament amb els ens locals, impulsar l’Administració Oberta de Catalunya (AOC). • Impulsar un Pla per la Societat del Coneixement com un procés participatiu de reflexió i debat ciutadà sobre la Societat del Coneixement. • Actuar per garantir la presència i ús del català en el sector de les telecomunicacions i en el nou marc de la Societat del Coneixement. Impulsar la indústria Catalunya ha de comptar amb un sector potent de les TIC, especialment en aquells catalana de les TIC sectors on preval la creativitat i la innovació. És important per desenvolupament un equilibri entre les microempreses, les PIME’s i les grans empreses. El Govern promourà aquest sector amb les accions següents: �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 44 • Promoure que les grans empreses de tecnologia que operen al país participin i aportin més recursos i finançament als projectes de R+D catalans. • Donat suport a l’impuls del programari lliure i a la indústria que hi treballa. • Crear una plataforma oberta i participativa amb tots els actors implicats en el desenvolupament del programari lliure: universitat, empresa, societat i administracions públiques. • Apostar per un projecte comú al voltant del desenvolupament d’una indústria de la llengua. • Impulsar i invertir recursos en la creació i generació de continguts i en especial en la indústria del continguts audiovisuals (DVD, TDT...). • Definir els mecanismes de suport genèric a les publicacions electròniques i altres possibles ajuts als nous formats d’edició i difusió digital. Desplegament Les noves formes de relació i connectivitat que exigeix la Societat del Coneixement d’infraestrucutres també fan i demanen noves previsions d’nfraestructures en l’àmbit de les telecomunicacions. Per garantir la competitivitat de Catalunya davant de la resta del món i l’evolució de la nostra societat en el nou entorn digital cal una planificació i inversions importants que garanteixin la igualtat de condicions d’accés a la Societat del Coneixement arreu del territori. Per poder-ho aconseguir el Govern preveu portar a terme les següents accions: • Redactar el Pla Director d’Infraestructures de les Telecomunicacions. • Definir un model català de les telecomunicacions que sigui l’objectiu mínim al qual tinguin dret tots els ciutadans. • Aconseguir una xarxa alternativa de telecomunicacions de banda ampla que arribi a tot el territori. • Impulsar un ens gestor d’insfraestructures de telecomunicacions públiques, i en la mesura que sigui possible de privades. • Garantir l’accés a les telecomunicacions avançades a tots els polígons industrials de Catalunya. • Desplegar una xarxa de banda ampla, de titularitat pública, en els municipis on no hi arriba l’accés amb ADSL • Garantir que es pugui portar a terme el desplegament de la telefonia de tercera generació d’una manera ràpida i amb el consens dels ens locals. �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 45 2.5.2 Augmentar la qualitat i competitivitat del sistema universitari Catalunya s’ha de dotar d’un sistema universitari competitiu i de qualitat, capaç de formar els recursos humans d’elevada qualificació que necessita el país i de donar resposta a les necessitats de capital humà dels diferents sectors productius. Les universitats catalanes han d’esdevenir un factor d’atracció i de permanència d’activitats econòmiques en sectors punters i d’alt valor afegit, i han de situar Catalunya en una posició capdavantera en el marc de la societat del coneixement. Les accions prioritàries en l’àmbit universitari durant la propera legislatura són: Aconseguir un sistema universitari de qualitat • Incrementar en un 30% en termes reals els recursos que rebran les universitats públiques entre el 2004 i el 2010. pel que fa a la docència • Impulsar el Pla Serra i Hunter de professorat contractat la qual cosa suposarà 1.200 i a la recerca en el marc nous contractes fins l’any 2015. de l’Espai Europeu • Reforçar el Pla d’Inversions universitàries i optimitzar els recursos en el marc de d’Ensenyament la negociació dels convenis d’inversions amb les universitats per al període 2004- Superior 2006. • Definir un mapa universitari que respongui a la realitat de la demanda social del país. • Augmentar la transparència en la distribució de recursos a les universitats i en el seu rendiment de comptes. • Revisar a l’alça les dotacions de les beques universitàries i exigir a l’Estat el respecte de les competències de la Generalitat en aquest tema. • Desenvolupar la internacionalització de les universitats catalanes i el procés d’adaptació a l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior. La Generalitat acreditarà la qualitat de les titulacions que es reestructurin d’acord amb el marc europeu. • Donar suport a les mesures que adoptin les universitats per adaptar-se a l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior i coordinar-les per tal de garantir-ne un progrés harmònic. • Impulsar la col·laboració entre les universitats i els agents socials a través d’estructures i programes docents més participatius i oberts al conjunt d’actors que participen de la vida universitària. • Impulsar una veritable carrera professional dels diferents estaments universitaris. • Promoure l’avaluació de programes d’estudis i de les institucions universitàries per tal de garantir-ne la qualitat. • Avaluar la docència universitària i introduir incentius a la millora docent del professorat i de reconeixement a la seva tasca, juntament amb l’acreditació del procediment d’avaluació docent de les universitats. • Reforçar la independència de l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya. �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 46 2.6 Agricultura i pesca 2.6.1 Impulsar la competitivitat del sector agroalimentari La participació del sector agrari en el conjunt de l’economia catalana ha anat perdent pes i les conseqüències d’aquesta situació són greus perquè sense agricultura no hi ha món rural. I sense món rural l’equilibri territorial i la protecció i conservació del paisatge no són possibles. El Govern vol afrontar els problemes estructurals del sector agrari català, conscient que caldrà modificar de forma substancial l’orientació productiva de l’espai rural i integrar-hi adequadament una dimensió nova: la dimensió ecològica. El Govern, doncs, es planteja l’impuls de la competitivitat del sector agroalimentari com la prioritat de la nova política agrària. Les actuacions es poden agrupar en tres grans línies: Dissenyar una nova La nova administració agrària vol ser més participativa, estructurada en xarxa, sim- administració, menys plificada i propera al ciutadà. Les mesures més rellevants que es desenvoluparan burocràtica, i que són: incrementi l’eficiència dels serveis • Crear l’Oficina d’Estudis d’adaptació a la normativa europea per tal de simplificar els tràmits administratius. • Promoure una xarxa de relacions entre el DARP i els municipis rurals amb l’objectiu d’aproximar l’administració agrària al món rural i mantenir un diàleg fluid amb els seus protagonistes. • Transformar les oficines comarcals en centres de dinamització rural. Millorar la competitivitat Cal preparar amb urgència les explotacions agràries catalanes amb estratègies am- i la qualitat del sector bicioses de modernització i adaptació a les noves condicions de l’entorn europeu i dels mercats. Les actuacions principals es poden classificar en diferents grups, el primer dels quals pretén impulsar un desenvolupament econòmic de qualitat: • Elaboració d’un nou programa de sanitat animal. • Definició d’un sistema de pesatge i classificació de canals porcines. • Elaboració d’un pla d’agricultura ecològica. • Aplicació de la directiva comunitària en matèria de control de productes transgènics. • Creació de l’Institut Català de Qualitat Agroalimentària per a la promoció d’aliments de qualitat. �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 47 En segona instància, es poden agrupar aquelles actuacions que contribuiran a augmentar la competitivitat del sector agroalimentari i que són: • Organitzar un Congrés del Medi Rural a Catalunya per impulsar el paper del desenvolupament rural en l’estratègia euroregional. • Establir la figura del Contracte Territorial d’Explotació. • Desenvolupar instruments de gestió fondària com a eines d’implementació de la política agrària. • Crear un Consell Assessor Agrari de Catalunya que incorpori amplis sectors de la societat en un òrgan de suport i assessorament a l’acció de govern del DARP. • Crear l’observatori de l’empresa agrària com a unitat de suport integral de les explotacions i de suport a l’anàlisi de la viabilitat d’aquestes. • Revisar els instruments de concertació agrària. • Elaborar una nova Llei agrària de concentracions parcel·làries. • Elaborar una nova Llei de contractes de conreu que permeti superar les figures que creen inseguretat i fer més transparent el mercat de la terra. • Elaborar un nou Pla de modernització del cooperativisme agrari que tingui entre els seus principals objectius dur a terme un procés de fusió sectorial. • Elaborar plans estratègics d’actuació per a les diferents produccions agrícoles i ramaderes. • Consolidar el Registre d’Indústries Agràries i Agroalimentàries de Catalunya. • Millorar les llotges de contractació agrària amb la modernització del seu funcionament i amb la verificació de la correcta formació de preus. • Reconvertir Prodeca en un ens especialitzat en la comercialització i l’exportació agroalimentària que actuï de forma continuada amb el Copca. • Elaborar un Pla de Foment de ramaderia extensiva. • Modificar la Llei de contractes d’integració per establir una assegurança obligatòria de l’integrador en benefici de l’integrat per tal d’afrontar els períodes d’inactivitat derivada de situacions de quarantena sanitària. • Fomentar la formació reglada dels joves que s’hagin d’incorporar a les empreses agràries. • Impulsar, conjuntament amb el Departament d’Educació, que el batxillerat doni resposta a les necessitats propedèutiques cap a la formació de futurs professionals del sector agrari. • Fomentar i potenciar, conjuntament amb el Departament d’Educació, la implantació de la formació professional en els territoris, per donar resposta a l’activitat agrària. • Fomentar el reciclatge i la formació continua dels professionals del sector agrari, per actualitzar la seva formació als nous reptes que presenta el sector. �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 48 Finalment, tenim el darrer grup d’actuacions que pretenen fomentar les polítiques de recerca i innovació en el sector agrari. • Crear un consorci per al foment de la innovació agrària. • Mapificar per nivells de profunditat el treball de suport tecnològic aplicat als diferents sectors agraris i àmbits tecnològics. • Potenciar la recerca, el desenvolupament i la transferència tecnològica mitjançant l’IRTA. Aplicació del contracte-programa 2003-2006 i determinació del nou contracte-programa. Apostar per la sostenibilitat del territori • Impulsar una nova cultura de l’aigua que es concretarà en: · L’establiment de noves línies d’ajut a la creació i modernització de les tecnologies de reg. · La revisió de les despeses compromeses en infraestructures hidràuliques (Segarra-Garrigues, etc.). · La revisió mediambiental dels nous regs i establiment de les zones d’exclusió. · L’aprofitament de les aigües residuals procedents de depuradores de les zones costaneres. • Elaborar una nova Llei agrària de regadius a Catalunya. • Gestionar la fertilització en un agricultura i ramaderia sostenibles. 2.6.2 Modernitzar el sector pesquer El sector de la pesca a Catalunya, com a la resta de la Unió Europea, és un sector altament subvencionat i només captura un 20% del peix que es consumeix al nostre país. El Govern potenciarà els seus esforços per a què el sector pesquer pugui assolir un creixement sostenible i, alhora, impulsarà una major implicació dels pescadors en la posterior comercialització dels productes pesquers. Entre les mesures que es desenvoluparan, en destaquen: • Elaborar una nova Llei de Pesca Marítima que integri la totalitat dels subsectors relacionats amb la pesca i que superi l’estat en què es troba la llei actual. • Donar compliment al programa IFOP 2000-2006. • Elaborar un nou reglament de pesca marítima del Mediterrani. • Sol·licitar la representació i participació en negociacions pesqueres internacionals de l’administració pesquera catalana. • Impulsar les vedes o aturades biològiques per tal de facilitar la regeneració de la fauna marina. �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 49 • Ampliar les reserves pesqueres del nostre litoral. • Incorporar les confraries en el procés de comercialització per estendre’n l’activitat més enllà del sector extractiu i que assumeixin iniciatives empresarials mitjançant les organitzacions de productors. • Potenciar el Centre Nacional d’Aqüicultura. • Millorar la dotació de recursos tècnics i didàctics de l’Escola Nauticopesquera de Catalunya, i crear la titulació de patró d’aigües continentals o fluvials, que serà la primera titulació nàutica catalana. �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 50 2.7 Sector financer 2.7.1 Potenciar l’existència de centres de decisió financera a Catalunya Catalunya té un sector financer potent organitzat a l’entorn de les caixes d’estalvis catalanes. Aquest és un model que convé al país perquè és el que ens permet disposar de centres de decisió financers. És, per tant, un objectiu primordial del Govern preservar l’existència d’institucions financeres de primer nivell en el territori, entre les quals les caixes catalanes ocupen un lloc destacat. El Govern, respectant l’autonomia de les caixes, farà ús de les seves competències per establir els mecanismes adients que assegurin la supervisió del seu bon funcionament i la tutela de l’obra social. En aquest sentit, la Generalitat promourà: • L’orientació de l’obra social a cobrir les necessitats socials i culturals del seu entorn, especialment les dels sectors més desafavorits. • El reforçament dels òrgans de govern de les caixes amb una adequada representació de la societat civil. • La presència directa en els projectes punters de l’economia catalana, en les grans inversions en infraestructures i els projectes empresarials de més gran abast i possibilitat de penetració en mercats més enllà del català. ��PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 52 Situació Dins d’aquest eix, podríem diferenciar dos grans camps que tenen i han tingut importància i trajectòries diferenciades. El primer inclou el referit a la salut i l’educació i el segon tots els temes relacionats amb els serveis socials, culturals, la immigració, les dones, els joves i la seguretat. Educació i Salut frueixen de competències plenes i paquets importants dels pressupostos i dels serveis i cossos de funcionaris. En els darrers anys, s’han aconseguit universalitzar i garantir nivells de serveis bàsics en aquests àmbits però malauradament de forma desequilibrada, sobretot des del punt de vista territorial. Els serveis públics, especialment els de primera línia, han patit un abandó en els darrers 8 anys que ha posat en qüestió el sosteniment de la seva qualitat. Per altra banda, en els dos camps s’ha mantingut una línia de concerts i convenis amb serveis privats que cobreixen parts significatives de la demanda i han contribuït a mantenir estàndards de qualitat acceptables, per al conjunt de les respectives xarxes sostingudes amb fons públics. El balanç de la dotació i funcionament del sistema educatiu a Catalunya que hem trobat és decebedor i preocupant. S’han malbaratat dos elements cabdals que l’han caracteritzat. El primer és l’entusiasme i generós esforç del professorat, la seva creença en la importància de la seva tasca i en la centralitat de l’educació, una actitud que va tenir en els diversos moviments de renovació pedagògica la seva més alta expressió. El segon és la concepció de l’escola pública com a gran instrument de cohesió i de democratització, en el doble sentit de posar a l’abast de la població jove un alt nivell cultural i de construir un sistema d’igualtat d’oportunitats que permeti arribar a cadascú al màxim de les seves possibilitats, amb independència del seu origen social i cultural. També ens hem trobat amb dèficits importants a nivell estructural, amb un parc d’establiments escolars molt deficient, que té com a màxima expressió la proliferació de places escolars en barracots i la degradació d’edificis i instal·lacions escolars per manca de manteniment. En les tres funcions bàsiques que ha de realitzar el sistema educatiu, detectem avui greus mancances. En la funció de la cohesió social i igualtat d’oportunitats, en la funció de l’educació ètica i ciutadana de la població i en la funció de la transmissió de la cultura, de coneixements científics, d’eines de treball i de capacitats que permetin �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 53 a les persones preparar-se per entrar al mercat de treball. La situació en què hem trobat en la sanitat a Catalunya ha tingut dues vessants: excel·lència i bona qualitat mitjana dels serveis, però desequilibri i fracàs ressentit dels acords de finançament de la sanitat catalana. També cal destacar el desencís i la manca de motivació dels professionals, la progressiva pèrdua de confiança per part dels ciutadans en l’atenció sanitària (llistes d’espera, urgències i emergències sanitàries, massificació i manca d’accessibilitat a l’atenció primària, manca de recursos per a l’atenció a la salut mental i malalties cròniques) i en la protecció de la salut (legionel·losis, salmonel·losis, vaques boges, contaminació de les aigües, sinistralitat laboral), així com la major desigualtat territorial i de retard en les reformes promeses (a la cua d’Espanya pel que fa a la reforma de l’atenció primària). S’ha constatat que es vivia en una certa inèrcia, sense acceptar que hi havia una crisi del model sanitari i del seu finançament, i no hi havia una planificació estratègica ni capacitat per revisar-lo i adaptar-lo. Pel que fa al segon gran grup de polítiques (serveis socials, immigració, joventut, dona, cultura, seguretat), cal dir que no han estat mai ben ateses en recursos i consideració per part de l’Administració de la Generalitat. El sistema de serveis socials que s’ha construït és un sistema assistencialista, ja que, davant la insuficiència d’equipaments i serveis, per accedir-hi cal demostrar una manca de recursos, la qual cosa deixa fora moltes persones, sobretot de les classes mitjanes. A més a més, el fet que els serveis socials s’hagin estructurat a partir de les lògiques sectorials dels col·lectius atesos (gent gran, infància, persones amb discapacitat, persones immigrades, etc.) ha marcat de manera significativa el contingut i l’organització dels serveis socials, des d’un enfocament insuficientment municipalista. La manca d’una oferta pública de serveis socials s’ha vist compensada per la voluntat i tenacitat de la societat civil (ONGs, fundacions, entitats no lucratives). Aquesta voluntat, però, ha estat sotmesa a actituds paternalistes i clientelistes del Govern, ja que no existien criteris clars en les diferents formes de concertació i subvenció dels serveis i ajuts. Hi ha hagut una manca de planificació, d’objectius estratègics clars, han faltat directrius generals i criteris d’equilibri territorial i proximitat, s’ha tractat amb desconfiança i recel l’administració local i no s’ha impulsat l’extensió dels drets socials i culturals com a expressió de la dignitat humana. Hi ha hagut falta de previsió en l’atenció a la diversitat cultural, on hi han mancat el diàleg, l’impuls i la valoració dels valors professionals i de la creació cultural. Però �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 54 també s’ha produït una dinàmica similar en els serveis d’atenció a les persones dependents, i en altres serveis bàsics, com els judicials i penitenciaris, s’ha arribat al col·lapse. Ha mancat la prevenció i la necessària coordinació dels serveis i itineraris i així molts usuaris han de realitzar peregrinacions en diferents serveis per poder rebre l’atenció o ajut adequat. La política cultural ha estat bàsicament una política de gestos, paraules, paternalisme i cofoisme que no s’han vist traduïts en resultats palpables. Als anys 80, ja es va viure el primer punt d’inflexió negativa amb el trencament del Pacte Cultural que havien acordat el Conseller de Cultura (J. Rigol), l’Ajuntament de Barcelona i les Diputacions. Aquell episodi era l’inici d’una política que s’ha mantingut fins al canvi de govern, basada en el control polític, l’exigència de fidelitats, o la prèvia acreditació ideològica des del nacionalisme conservador. En general, doncs, no s’ha buscat la complicitat Generalitat- Ajuntaments, ans molts cops aquestes relacions s’han caracteritzat per la confrontació. Finalment, la política lingüística, el buc insígnia de la política cultural d’aquest anys, és l’exemple màxim de la política de gestos i paraules que, tot i havent assolit un grau acceptable de normalització, no ha assolit l’arrelament i l’autoestima col·lectiva que la nostra llengua necessita. És un fet innegable que la immigració està adquirint una importància cada cop major. Davant d’aquest fet, el Govern no va saber reaccionar prou bé, ja que hi ha va haver una manca de coordinació amb les altres administracions del país en l’acollida d’aquestes persones. També hi va haver un falta de consciència que el fenomen és una riquesa col·lectiva i una nova diversitat, mostrant actituds de por i inhibició. La política de seguretat ciutadana durant aquests anys ha estat marcada per la recuperació de la policia catalana: els Mossos d’Esquadra. Això ha estat un èxit, però la gestió del seu desplegament en el territori català ha estat pèssima, ja que ha comportat una desigualtat territorial explícita, a causa de la coincidència entre el desplegament gradual dels Mossos d’Esquadra i el replegament de la policia nacional, que en massa ocasions ha deixat desguarnida la població. Es podria afirmar, certament, que la gestió del desplegament ha estat un dels pitjors resultats dels acords entre Generalitat i Govern de l’Estat. Les polítiques de joventut no s’han adaptat als canvis que ha experimentat aquest col·lectiu i la societat en general. Els joves cada cop s’emancipen més tard, degut a la baixa qualitat dels seus llocs de treball i al difícil accés a l’habitatge. Davant d’aquesta situació, la Generalitat no ha reaccionat amb agilitat, ni potenciant la formació dels �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 55 joves en relació al món del treball, ni fent polítiques específiques d’habitatge en proporció a la magnitud del problema. Pel que fa a la política de gènere, encara hi ha molt camí a recórrer per garantir la igualtat d’oportunitats real entre homes i dones. En aquest sentit, un dels principals reptes és potenciar l’arribada de dones a llocs de responsabilitat. Horitzó • Garantir la universalització dels serveis adreçats a les persones i fer realitat els drets culturals bàsics i la qualitat dels serveis públics. • Augmentar significativament la part de despesa sobre al PIB català en la reducció de les desigualtats en matèria social, cultural, territorial i de gènere, assolint nivells assimilables als estàndards europeus. • En el marc de la descentralització de competències cap al món local, destinar recursos suficients als municipis per dur a terme una part significativa d’aquestes polítiques, sens perjudici de l’estímul a la creació d’un autèntic Tercer Sector. • Potenciar l’ús social del català i la seva presència en els diferents àmbits culturals i els mitjans de comunicació. • Potenciar uns mitjans públics de comunicació potents, plurals i democràtics que actuïn de motor de les indústries audiovisual i cultural. • Assumir plenament la responsabilitat de la política de seguretat i de l’administració de Justícia, plenament entesa com a servei públic. �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 56 3.1 Política educativa 3.1.1 Impulsar l’educació pública com a eix vertebrador del sistema educatiu català L’educació pública és l’eix vertebrador del conjunt del sistema educatiu català i cal garantir que pugui acomplir la seva funció social i el seu caràcter universal públic, gratuït, laic, democràtic, coeducatiu, científic, integrador i compensador de les desigualtats. En aquest sentit, és imprescindible implicar la societat i la ciutadania en l’educació, essent la participació un valor i alhora un instrument clau del desenvolupament social. Per donar compliment a aquest objectiu el Govern durà a terme les següents actuacions. Elaborar un Pacte Nacional per a l’Educació, marc per a la futura Llei Catalana d’Educació. Cal impulsar cinc acords bàsics per arribar al Pacte: • Un acord amb els ajuntaments per cooperar amb l’educació de la ciutadania. • Un acord de corresponsabilitat educativa amb les famílies. • Un acord amb el professorat per desenvolupar una carrera docent estimulant. • Un acord amb les escoles finançades amb fons públics per compartir responsabilitats. • Un acord amb la comunitat educativa per gestionar els centres de manera autònoma i eficaç. Avançar cap a una • Garantir el dret de l’escolarització gratuïta dels alumnes en tots els centres sos- xarxa integradora tinguts amb fons públics, garantir l’equitat del sistema i del dret a la lliure elecció de de tots els centres les famílies, que en cap cas pot ser el dret d’elecció dels centres. sostinguts amb fons • Impulsar un acord sobre la corresponsabilitat dels centres privats concertats en públics l’assoliment de l’objectiu de proporcionar una formació integral a tots els nois i noies i desenvolupar una funció de cohesió social, en un context d’increment progressiu de l’arribada de nous ciutadans. • Revisar els concerts educatius, amb la concreció d’una normativa clara de drets i deures, la priorització de les necessitats d’escolarització, la garantia de la gratuïtat de l’ensenyament i el compliment de la seva missió social. Impulsar un acord amb els Ajuntaments Reestructurar l’organització administrativa de l’educació vers un model més descentralitzat i amb participació de les administracions locals i d’altres entitats. per cooperar amb l’educació de la ciutadania • Reordenació territorial i administrativa del mapa escolar. �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 57 • Creació de noves instàncies de gestió i coordinació. • Redisseny de les competències en l’àmbit educatiu entre el Departament d’Ensenyament i els Ajuntaments, Consells Comarcals i Diputació. • Cogestió en els àmbits de competències en ensenyaments no obligatoris de règim general i de règim especial. • Creació de programes que permetin incidir en la millora de la qualitat del sistema. Millorar les condicions Impulsar els col·lectius docents, mitjançant una gestió de personal que faciliti una laborals i professionals més gran implicació i protagonisme dels professorat en la millora de l’educació. del professorat • Promoure un sistema d’incentius laborals relacionats amb la promoció professional dels docents en funció de l’avaluació i la dedicació a la seva tasca. • Revisar els criteris per l’adscripció als centres i de mobilitat entre llocs de treball. • Mesures de control del compliment i de l’efectivitat de la feina dels professionals. • Establir una relació entre els resultats que el professorat obté amb el seu treball i la seva promoció professional. • Promoure estratègies organitzatives i de funcionament del professorat, per recuperar el seu impuls professional. • Incrementar el nombre de professors. • Elaborar el Pla general de formació del professorat. • Impulsar una carrera docent estimulant que valori les responsabilitats adquirides pel professorat, el compromís amb el projecte del centre i l’avaluació positiva de la seva tasca. Millorar els centres • Increment de la partida d’Ensenyament en l’elaboració dels pressupostos. educatius i els seus • Elaboració d’un Pla de Xoc per a la millora dels centres educatius. equipaments • Increment del finançament destinat al funcionament dels centres i de les dotacions destinades a material d’ús didàctic, ús administratiu i les vinculades a projectes. • Establiment d’una línia específica de recursos financers, materials, tècnics i humans vinculats al desenvolupament del projecte educatiu de centre (PEC), amb especial atenció als centres ubicats en zones econòmicament i socialment desfavorides i específicament a les escoles d’àmbit rural. • Elaboració d’un inventari de tasques, no estrictament lectives, que millorin la qualitat educativa del centre. �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 58 3.1.2 Augmentar la qualitat del sistema educatiu per adequar-lo als nous reptes socials És absolutament necessari un canvi de rumb en la política educativa dels nostre país. El Govern donarà un nou impuls de confiança i de qualitat al nostre sistema educatiu, que garanteixi, en l’àmbit de la societat del benestar i de la igualtat d’oportunitats, uns objectius mínims comuns a tota la ciutadania, que permetin la participació efectiva i democràtica i una formació adequada als reptes que tenim plantejats com a societat. Per això, el Govern desenvoluparà les següents línies d’actuació: Aconseguir una gestió Redefinir el model de gestió dels centres docents públics, en la línia de reforçar la autònoma i eficaç del seva capacitat d’actuació mitjançant una major autonomia, tant acadèmica com de centres gestió administrativa, econòmica, de recursos de personal i d’altres. • Realitzar els canvis que permetin una caracterització específica dels centres (amb totes les combinacions possibles: centres complets des de l’etapa infantil al final de secundària, centres de batxillerat, centres de formació professional, centres de Secundària Obligatòria, etc.). • Dotar els centres d’una major autonomia i recursos. Establir les bases per fer que el centre educatiu, amb la necessària participació de la comunitat, es converteixi en un “ens” amb capacitat per prendre decisions acadèmiques, organitzatives, laborals i d’administració de recursos. • Enfortir la funció directiva. Tendir cap a una professionalització de la funció directiva i dotar-la del poder de decisió que és necessari per dirigir i gestionar amb capacitat d’actuació i instruments de gestió eficaç. Millorar l’acció educativa i instructiva • Especial esforç institucional en l’atenció als alumnes amb majors dificultats (tractament de la diversitat escolar) amb mesures organitzatives i pedagògiques. • Promoció i generació d’innovació didàctica entre el professorat, lligant aquesta activitat a la promoció professional i salarial. • Enfortiment de les estratègies didàctiques per aprendre a aprendre, donant una base cultural sòlida i útil per viure en la societat actual. • Polítiques de formació del professorat en les necessitats bàsiques i en l’aprenentatge de l’anglès. • Generalització en escoles i instituts de docència d’algunes matèries en idioma estranger. • Pla de dotació d’infraestructura informàtica i promoció de les experiències innovadores en la utilització de les noves tecnologies a l’activitat acadèmica. • Avaluació institucional de tots els centres en relació als seus resultats obtinguts, tot considerant les seves característiques sociològiques i els estàndards europeus. �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 59 • Adequació dels calendaris i horaris escolars. • Creació de 30.000 places d’escoles bressols per tal de donar compliment a la demanda existent. • Elaboració d’un Pla de Xoc per a la prevenció del fracàs escolar, de manera que millorin els resultats del alumnes. • Elaboració d’un nou Pla d’Atenció a l’alumnat procedent de la immigració. • Elaboració d’un Pla per millorar l’aprenentatge de la llengua anglesa a l’escola. • Elaboració d’un Pla per impulsar l’ús de les TIC a l’aprenentatge. Millorar la Formació Actuar decididament sobre l’organització de la Formació Professional, flexibilitzant Professional les ofertes, dissenyant processos estructurats que facilitin la relació amb l’estructura productiva. Al mateix temps, caldrà intentar una coordinació amb la màxima intensitat entre els tres àmbits de formació en els que, actualment, s’organitza la FP: formació reglada, ocupacional i contínua. • Connectar amb les necessitats reals del territori. • Connectar amb les polítiques actives d’ocupació. • Connectar amb les demandes de desenvolupament econòmic. • Aconseguir que la formació professional tingui caràcter de formació permanent. • Interaccionar la formació professionalitzadora amb el Sistema Nacional de Qua- lificacions corresponent per poder actualitzar, convalidar i acreditar. • Dissenyar itineraris de formació per als usuaris de formació professional. • Reconèixer les diferents formes de realitzar la formació professionalitzadora. • Adaptar els currículums i l’oferta de la Formació Professional per a treballadors i treballadores, de tots els sectors, de tal manera que facilitin el reconeixement de les seves competències i capacitats. • Promoure l’avaluació per a l’accés a la titulació de Formació Professional des del mercat de treball. �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 60 3.2 Polítiques d’acció social 3.2.1 Universalitzar els serveis socials L’actual sistema català de serveis socials es podria qualificar d’assistencialista, ja que, davant la insuficiència d’equipaments i serveis, per accedir-hi cal demostrar una manca de recursos, la qual cosa deixa fora moltes persones, sobretot de les classes mitjanes. L’objectiu del Govern en aquest àmbit és universalitzar el sistema, és a dir, establir un sistema destinat a tothom que tingui una determinada necessitat, independentment de la seva situació econòmica. Per tal d’universalitzar els serveis socials, el Govern s’ha fixat les següents línies d’actuació: Aprovar una nova Llei S’elaborarà en el transcurs del 2004 i 2005, una nova Llei de Serveis Socials de de Serveis Socials de Catalunya que permeti la universalització dels serveis socials i avançar cap a un Catalunya model flexible, àgil i descentralitzat, amb capacitat d’adaptació al territori i d’innovar ràpidament per fer front a les creixents i canviants necessitats socials. Aquesta nova llei, que s’elaborarà amb la participació del món local, els sectors professionals i les entitats d’iniciativa social, definirà: • Els indicadors de necessitat social com a base per a la planificació i l’avaluació. • La cartera de prestacions socials que es derivin dels drets que regularà la futura Carta de Drets Socials de Catalunya, de manera que quedin legalment reconeguts amb caràcter de fonamentals i puguin ser exigibles per part de la ciutadania com a drets subjectius. • L’organització del sistema i els nivells competencials de responsabilitat pública, amb una aposta decidida vers la municipalització. • La relació amb el tercer sector i amb la resta de la iniciativa privada. • El finançament. Algunes accions clau del Pla de Govern relacionades amb la nova llei seran: • Creació de l’Agència de suport a les persones amb dependència i a les seves famílies per donar resposta a les seves necessitats sociosanitàries. • Definició de la planificació territorial dels serveis socials. • Gestió i resposta a les actuals llistes d’espera en serveis socials. Elaborar un nou marc de finançament dels En el marc de la nova Llei de Serveis Socials, s’establirà un nou sistema de finançament dels serveis socials. Alguns punts clau d’aquest nou sistema són els següents: serveis socials • Arribar a la mitjana europea en despesa social com a percentatge del PIB català. D’aquesta forma, es donarà compliment sobrat a la resolució 887/V del Parlament �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 61 de Catalunya sobre política social i benestar del mes d’abril de 1999, en què s’insta al Govern de la Generalitat a destinar, com a mínim, un 4% del seu pressupost a polítiques de benestar i de serveis socials. • Definir i fer transparent l’aportació de l’Estat, la Generalitat, l’Administració Local i els fons europeus al nou model d’acció social, així com l’aportació dels usuaris al nou model d’acció social en els serveis de copagament. Descentralitzar els D’acord amb la nova Llei de Serveis Socials, caldrà desconcentrar i descentralitzar serveis socials progressivament els serveis socials, amb una aposta decidida vers la seva municipalització. Algunes actuacions seran les següents: • Descentralització de competències del Departament de Benestar i Família de serveis centrals cap a les direccions territorials. • Establiment d’un nou estil de cooperació amb els ajuntaments i consells comarcals, redistribuint competències i responsabilitats i garantint l’estabilitat financera mitjançant convenis-contractes plurianuals i sistemes d’indicadors. • Transferència de les Oficines de Benestar i Família, que actualment depenen de la Direcció General d’Actuacions Comunitàries i Cíviques, als Serveis Territorials del Departament, facilitant així la col·laboració amb el món local. Es durà a terme un Pla pilot de desconcentració en un Servei Territorial concret. Posteriorment s’avaluarà l’experiència i, si s’escau, s’exportarà progressivament a la resta de Serveis Territorials. • Estudi de les funcions i serveis per traspassar en 4 o 6 anys al món local. Pel que fa als equipaments cívics (ludoteques, hotels d’entitats, casals de gent gran...), en un termini màxim de 6 anys es procedirà a traspassar concertadament la seva gestió al món local. • Establiment de mecanismes de seguiment dels serveis traspassats al món local per tal de garantir-ne la qualitat i l’equilibri territorial. També es cercaran mecanismes de cooperació i cogestió. Així, per exemple, es farà el Consorci de Serveis Socials amb l’Ajuntament de Barcelona i s’implantarà el sistema TS-Plus, que suposarà la informatització de tots els expedients d’atenció social de les àrees bàsiques de serveis socials. • Participació del món local en la planificació, seguiment i avaluació dels serveis socials. • Assistència tècnica al món local per a la prestació de l’atenció social primària i per a la gestió dels serveis traspassats, d’acord amb models que n’assegurin l’eficiència. �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 62 3.2.2 Garantir la cohesió social, en especial dels collectius amb major risc d’exclusió Hi ha determinats col·lectius que tenen un especial risc de veure’s exclosos, totalment o parcialment, del benestar que genera la nostra societat. Cal que la Generalitat vetlli per tal que tothom pugui fruir d’aquest benestar. Així, en relació als següents col·lectius, el Govern durà a terme les següents actuacions. Immigrants • Elaborar el Pla de Ciutadania i Immigració 2005-2008. Aquest Pla es farà sobre la base de l’avaluació que es durà a terme del Pla Interdepartamental d’Immigració 2001-2004 i marcarà les prioritats i criteris rectors de la política d’immigració de la Generalitat de Catalunya. Aquest Pla anirà acompanyat d’un compromís pressupostari per part de tots els departaments implicats. El Pla tindrà un fort component territorial. • Elaborar una Carta d’Acollida que establirà un marc de drets i deures dels ciutadans de Catalunya previstos en la Constitució i l’Estatut i aplicats a la realitat de la immigració. • Elaborar un Pla General de Primera Acollida que gestionarà de forma coordinada amb els municipis i entitats la recepció i la inserció social i laboral dels ciutadans estrangers a Catalunya i que comportarà la creació d’estructures pròpies a increment dels recursos. • Garantir la igualtat d’oportunitats per a les persones que arriben a Catalunya i per aquelles d’origen immigrat reforçant les polítiques socials de la Generalitat per a tothom i adaptant els serveis per tal d’evitar qualsevol tipus de discriminació derivada de la insuficiència de recursos. • Garantir l’accés al coneixement del català a la nova immigració. • Reclamar al Govern de l’Estat recursos i competències per desenvolupar polítiques efectives d’immigració a Catalunya. Gent gran • Elaborar el Pla Director d’Atenció a les persones grans amb l’objectiu de regular i desplegar el serveis necessaris per donar resposta a l’envelliment i sobreenvelliment de la població catalana. • Completar transitòriament les pensions més baixes per tal de garantir uns ingressos econòmics dignes a totes les persones beneficiàries de pensions. Això es farà mitjançant una Llei de complement de les pensions, que: · Establirà un ajut econòmic anual (tendint a assolir entre el 80% i el 100% del Salari Mínim Interprofessional) a favor dels titulars de pensions de jubilació i invalidesa en la seva modalitat no contributiva i dels de pensions del Fons d’Assistència Social i del subsidi de garantia d’ingressos mínims, així com de les pensions contributives més baixes. �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 63 · Regularà anualment la quantitat a percebre en cada cas per les persones beneficiàries. En cas que el cost derivat de la gestió del pagament ho faci aconsellable, es podrà establir un pagament de caràcter únic. · Un cop hagi passat el període transitori, s’incrementarà l’ajut, com a mínim, per l’import que resulti de considerar la diferència entre l’IPC de Catalunya i el de la resta de l’Estat per tal de compensar la pèrdua de poder adquisitiu. • Avançar cap a la universalització dels serveis d’atenció a domicili per a la gent gran: arribar, com a mínim, a cobrir el 4% de les persones de 65 anys i més. • Adoptar mesures que garanteixin l’envelliment actiu de les persones. • Completar i millorar la xarxa d’equipaments i serveis d’oferta pública per a la gent gran: casals, serveis d’atenció a domicili, habitatges tutelats, centres de dia, residències, acolliment familiar, etc. Infància • Renovar el Pla integral de suport a la infància i l’adolescència de Catalunya, implementant-hi el Programa d’Atenció a la Infància i l’Adolescència en risc. • Dissenyar i implementar un programa transversal de prevenció primària i de detecció de situacions de risc social que afecten als infants i als joves, amb coordinació de totes les administracions. • Reconvertir l’Observatori de la Infància i l’Adolescència en un observatori dels drets dels infants, amb un treball de difusió i també d’anàlisi de necessitats específiques i territorialitzades d’aquest àmbit a Catalunya. • Reconvertir els recursos existents a partir de l’elaboració d’un Mapa de Recursos que permeti la planificació coherent d’aquests a partir de la seva territorialització i de les necessitats específiques que la població d’infants i joves. • Crear una àrea de suport al jove amb dificultats socials, dins de la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència, amb dotació de recursos i reconversió dels existents per aconseguir la seva inserció social. • Crear la figura de l’educador al medi per tal de fer el seguiment de les mesures de protecció. • Revisar i modificar la Llei 37/1991, de mesures de protecció dels menors desemparats. Persones amb • Garantir la prestació de serveis a les persones amb discapacitats psíquiques, discapacitat físiques o sensorials (sanitaris, residencials, d’integració laboral...). A tal efecte, s’elaborarà el Pla Director d’Atenció a les persones amb discapacitat. • Crear un punt d’atenció (finestreta única) per a la informació i adjudicació de prestacions i recursos per a les persones amb discapacitats i les seves famílies a cada demarcació territorial. • Vetllar pel compliment de la Llei d’Integració del Minusvàlid (LISMI) en totes les �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 64 administracions públiques i en les empreses concessionàries de serveis. Així, caldrà que hi hagi un mínim d’un 2% de treballadors amb discapacitat a la Generalitat, al món local i a l’empresa ordinària. També caldrà que un 4% dels habitatges de promoció pública, de compra o lloguer, s’adaptin o es reservin per a persones amb discapacitat. • Garantir les eines de comunicació alternatives necessàries i l’accessibilitat en tots els espais i serveis públics. Algunes mesures concretes per tal d’avançar en aquesta línia són: · Fer plenament accessible el servei de metro als discapacitats. · Adaptar un 10% dels taxis i impulsar el compliment del decret 135/1995. · Obrir una línia d’ajuts adreçada als ajuntaments per tal de facilitar el compliment del Codi d’accessibilitat, abans del 2006. · Desenvolupar, conjuntament amb els Ajuntaments, un Pla integral d’atenció a les persones amb problemàtica de salut mental. Poble Gitano Gais i lesbianes • Elaborar el Pla integral del Poble Gitano a Catalunya. • Crear un Pla Interdepartamental per a la no discriminació de les persones homosexuals. • Equipar les parelles de fet, amb independència de la seva orientació sexual, en el conjunt d’ajuts i suport públic (serveis socials, política d’habitatge, etc.). • Crear un òrgan consultiu permanent, amb participació del conjunt d’organitzacions legalment constituïdes en l’àmbit dels gais i lesbianes, per tal d’establir un diàleg amb l’Administració. Població sotmesa a La població sotmesa a mesures d’execució penitenciària i de justícia juvenil cons- mesures d’execució titueix un dels nuclis més exposats a la marginació social, si el sistema penitenciari penitenciària i de no compleix adequadament les funcions de reeducació i reinserció a què obliga la justícia juvenil llei. Per tal de reduir aquest risc d’exclusió social permanent, el Govern adoptarà mesures per millorar la gestió del sistema penitenciari, impulsant actuacions com les següents: • Atenció preferent a la gestió del personal penitenciari i de justícia juvenil, pel que fa a la seva selecció, formació i promoció i establiment de l’estatut del seu personal directiu. • Impuls de les activitats educatives i laborals en els centres, adequades al tractament individual dels interns, mitjançant el CIRE i altres agents. • Foment de l’aplicació de les mesures penals alternatives, amb un grup de treball amb professionals de la judicatura, la fiscalia i el personal penitenciari. • Potenciació dels tractaments especials per a interns afectats per patologies i �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 65 drogodependències. • Elaboració d’una normativa penitenciària pròpia de rang reglamentari. • Concertació amb els Departaments d’Educació, Salut, Benestar Social i Treball i Indústria, amb els governs locals i amb els agents socials per facilitar el procés de reinserció dels interns. • Reordenació de la col·laboració amb col·lectius i entitats externes a l’Administració que cooperen amb la funció penitenciària. • Implementació del Pla de renovació i substitució de centres penitenciaris i de justícia juvenil. • Comunicar i fer pedagogia social per tal de difondre les característiques i les finalitats de l’administració penitenciària. Pobresa i exclusió Més enllà de les actuacions que la Generalitat dugui a terme sobre col·lectius concrets social en general amb problemàtiques específiques, hi ha un seguit d’actuacions d’abast més general per tal de lluitar contra l’exclusió social. A continuació se’n detallen algunes: • Implantar el Programa d’Inclusió Social de Catalunya - Pobresa Zero, des d’una política transversal. • Reformular la Renda Mínima d’Inserció tendint a que esdevingui una renda bàsica de ciutadania i estudiar les propostes d’implantació progressiva. • Garantir la inserció sociolaboral de determinats col·lectius amb risc de ser exclosos, com ara persones amb malaltia mental, persones amb addiccions i persones amb discapacitat, amb la col·laboració del món local i la iniciativa privada. 3.2.3 Garantir la igualtat d’oportunitats i drets de les dones Tot i que formalment dones i homes tenen els mateixos drets i oportunitats, encara és molta la distància a recórrer per tal de garantir que aquesta igualtat d’oportunitats sigui efectiva. Discriminacions en el lloc de treball, menys retribució per la mateixa feina, doble jornada (feina remunerada més les tasques de la llar), són només algunes de les dificultats afegides que es troben les dones d’aquest país. A més a més, cal tenir ben present la xacra de la violència de gènere. Per avançar cap a la igualtat d’oportunitats real entre homes i dones, el Govern durà a terme les següents línies d’actuació: Introduir la perspectiva de gènere a l’activitat Cal que la Generalitat incorpori al conjunt dels seus plantejaments i actuacions la perspectiva de gènere. Concretament, es duran a terme les següents actuacions: ordinària de la Generalitat • Adaptar l’estructura organitzativa de l’Administració de la Generalitat, adjudicant �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 66 recursos materials i personals per a l’aplicació de les polítiques de gènere, tant en els diferents departaments com a nivell territorial. • Dotar l’Institut Català de la Dona (ICD) de poder polític real en els òrgans de Govern. • Avançar en l’establiment de criteris per elaborar els pressupostos amb visió de gènere. • Establir una coordinació amb els organismes locals per enfortir les oficines territorials de l’ICD. • Desenvolupar el Pla d’Acció per a la igualtat d’oportunitats de les dones en els diferents departaments de la Generalitat. • Reformar el Consell de les Dones de Catalunya per tal d’assegurar la participació de les dones en l’elaboració i avaluació de les polítiques de gènere. • Presentar al Parlament de Catalunya el Projecte de Llei per a la igualtat d’oportunitats. Mesures per Més enllà de les mesures internes o organitzatives que prengui el Govern, cal que fomentar la igualtat aquest lideri un procés encaminat a aconseguir una societat amb un major grau d’oportunitats entre d’igualtat d’oportunitats entre homes i dones. Algunes mesures per avançar en dones i homes en la aquesta línia són les següents. societat catalana • Promoure la igualtat d’oportunitats de les dones en l’accés i presència a la formació en les diferents branques professionals. • Elaborar, implementar i avaluar un Pla d’Igualtat d’Oportunitats entre homes i dones. • Elaborar un Pla de conciliació de la vida personal i laboral. Aquest Pla hauria de promoure mesures per regular l’organització del temps en l’àmbit del mercat de treball perquè homes i dones puguin compartir responsabilitats en tots els àmbits. • Controlar les conductes empresarials discriminatòries. 3.2.4 Enfortir les polítiques de suport a les famílies Els diversos tipus de família continuen essent, avui en dia, la unitat bàsica de convivència i el nucli bàsic de relacions afectives interpersonals. Les famílies, però, han de fer front a una sèrie de reptes derivats dels canvis socials, entre els quals cal destacar la incorporació de la dona al mercat de treball. En aquest context, els poders públics han de remoure les traves que dificulten el desenvolupament de les famílies, amb especial atenció al paper que en aquestes hi juga la dona. Les principals línies d’actuació en l’àmbit de les polítiques familiars són les següents: �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 67 Donar un tractament Hi ha famílies que, per diversos motius (persones dependents a càrrec, monoparen- específic a les famílies talitat, fills amb malalties cròniques...), tenen unes necessitats especials. Cal que el amb necessitats sector públic tingui en compte aquestes particularitats i adapti les seves polítiques especials familiars a aquestes realitats. Algunes actuacions del Govern en aquesta línia són les següents: • Garantir ajuts econòmics i millorar la fiscalitat per a les famílies amb infants o persones dependents al seu càrrec. Oferir un tracte especial a aquelles famílies que necessiten un suport addicional: famílies nombroses, monoparentals, amb infants acollits o adoptats... En aquesta línia, es renovarà el programa d’ajuts a les famílies amb infants a càrrec per tal que les monoparentals tinguin el mateix tractament que les nombroses, i, per tant, rebin l’ajut per a infants de 0 a 6 anys i no de 0 a 3 com fins ara. • Oferir ajuts per l’adquisició o lloguer d’habitatge per a famílies amb situació d’especial vulnerabilitat. • Crear un programa d’atenció social al nen malalt. En el marc d’aquest programa, es vehicularan ajuts, programes de respir i reforç de l’atenció domiciliària a les famílies que tinguin a càrrec nens amb malalties cròniques o oncològiques. • Fomentar les bonificacions fiscals i descomptes en els diferents serveis públics per a aquelles famílies que necessiten un suport addicional i cedir les dades dels titulars del títol de família nombrosa als ajuntaments, tal com s’ha fet amb el de Barcelona, perquè es puguin beneficiar automàticament del descompte de l’IBI. • Crear un fons d’impagament de pensions per a casos de separació, divorci o nullitat matrimonial adreçat a famílies en situacions de vulnerabilitat especial. Oferir ajuts i Una de les prioritats del Govern de la Generalitat de Catalunya és la protecció de la serveis per a l’adopció i infància i el suport a la família, i, en aquest sentit, els nous projectes que estem en- l’acolliment degant segueixen la línia de treball d’afavorir les famílies que es troben en processos d’acolliment i adopció. L’objectiu de l’adopció i l’acolliment és promoure els drets dels infants, particularment el de viure en un entorn afectiu confortable. És per aquest motiu que aquestes formes de convivència han de ser considerades com un servei a la societat i, per tant, és de rebut que rebin un suport públic específic. Algunes actuacions que es duran a terme en aquest àmbit són les següents: • Reforçar la difusió de la mesura de l’acolliment familiar i promoure’l, per tal d’assolir un major nombre de famílies col·laboradores. • Implementar un programa de formació de les famílies acollidores a Catalunya. �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 68 • Implementar un projecte d’atenció postadoptiva per dotar d’estratègies educatives a les famílies i donar suport i orientació a l’adoptat. • Proposar una mesura correctora en el procediment de l’acolliment que permeti que el menor romangui amb la família acollidora quan els equips tècnics constatin la impossibilitat del retorn del menor amb la seva família natural, malgrat no comptar amb l’assentiment dels pares o tutors. • Impulsar una mesura d’acolliment permanent, per als casos en què el menor no té possibilitat de retornar amb la seva família d’origen, però no és possible l’adopció. • Permetre l’adopció a les famílies homosexuals. • Obrir nous països de procedència de menors i enfortir els llaços de relació amb els països de procedència actuals. • Elaborar els seguiments d’adopcions internacionals per part del personal tècnic de l’ICAA, amb el consegüent estalvi econòmic que aquest fet comportarà per a les famílies adoptives. 3.2.5 Reforçar les polítiques adreçades a la joventut Tot i que ens els darrers anys s’ha consolidat el marc metodològic d’actuació de les polítiques de joventut, la prioritat del Govern en els propers anys és obrir una nova etapa caracteritzada pel pas a l’acció. Per afrontar els reptes que tenen els i les joves són necessàries actuacions en els àmbits de l’habitatge, el treball, la formació, la salut, la participació, etc. Aquestes actuacions seran una realitat gràcies a l’aposta ferma del Govern per les polítiques d’emancipació i de participació dels joves i amb la vocació de treball transversal, interdepartamental, interadministratiu i la participació de la joventut. • Elaborar el Pla d’actuació del Govern de la Generalitat en l’àmbit de la Joventut per al període 2004-2007. • Elaborar la Llei de reconeixement de l’associacionisme educatiu. • Elaborar la Llei de Polítiques de Joventut. • Definir les mesures específiques per a joves dins el Pla General d’Ocupació. • Facilitar l’habitatge de lloguer a través de les borses joves d’habitatge. • Crear els crèdits d’emancipació per a joves adreçats a potenciar l’autoocupació juvenil, la formació i l’accés a l’habitatge dels joves. • Participar en la definició del pacte Nacional per a l’educació a través del Projecte educatiu integral. • Fomentar la promoció de la salut i les polítiques de prevenció entre els joves. • Garantir l’accés a la cultura per part dels joves i donar suport als joves creadors. • Fomentar la participació dels joves a través de l’associacionisme juvenil i a través de noves fórmules participatives. • Fomentar l’educació en valors dels joves a través de l’associacionisme educatiu. �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 69 3.3 Salut i polítiques sanitàries 3.3.1 Fomentar la salut pública La salut pública es configura com un dels àmbits principals d’actuació d’aquest Departament ja que, en els últims anys, ha augmentat la sensibilitat de la població envers aquests temes (alertes/crisis sanitàries): aigües contaminades per purins, legionel·losis, vaques boges, dioxines, mercuri i metalls pesats, SARS, grip del pollastre...A més a més, aquests són els temes que més cal adaptar als canvis derivats de la globalització de les malalties o a d’altres problemes emergents a la nostra societat: violència de gènere com a problema de salut pública, tabaquisme, alcoholisme lligat al lleure, SIDA i altres malalties de transmissió sexual... En canvi, els serveis de salut pública han seguit mantenint el mateix model de funcionament que els darrers 20 anys, un aspecte que només aborda, encara que parcialment, la Llei 7/2003 de protecció de la salut. Les prioritats polítiques (i organitzatives dels serveis) en Salut Pública són: Crear l’Agència de Salut Pública Cal reformar els dispositius de provisió de serveis de salut pública, entre d’altres, amb la creació de l’Agència de Salut Pública de Catalunya. de Catalunya amb descentralització en els territoris • Desplegar reglamentàriament l’Agència de Protecció de la Salut en els territoris, conjuntament amb el municipalisme català, l’any 2005. • A partir del desplegament d’aquesta Agència, crear per llei l’any 2006 l’Agència de Salut Pública de Catalunya que establirà una infraestructura de salut pública (epidemiologia, recursos humans, laboratoris i recerca científica) basada en el rigor científic i els recursos i programes necessaris. Prioritzar les polítiques Formular i implantar polítiques de salut pública que incorporin de manera central les de salut pública en estratègies efectives de promoció, prevenció i protecció, comptant amb el suport de determinades àrees en la vigilància epidemiològica, la monitorització i la recerca, al voltant dels problemes relació a la promoció, de salut i dels riscos d’abordatge prioritari. Així, les àrees d’especial prioritat del la prevenció i la Departament de Salut, en relació a la salut pública, són: salut i seguretat (accidents, protecció violències, risc psicosocial), tant en l’àmbit laboral com viari, escolar i domèstic. • Estils de vida, malalties cròniques i envelliment (nutrició, tabac, alcohol, altres drogues, activitat física, malalties cardiovasculars, càncer). • Salut sexual i reproductiva (SIDA i infeccions de transmissió sexual, embaràs adolescent). • Salut mental i toxicomanies. • Salut alimentària i ambiental (aliments, aigua, aire). • Malalties transmissibles emergents i noves vacunes. �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 70 • Reducció de les desigualtats en salut segons classe social, gènere, lloc d’origen i territori. 3.3.2 Millorar l’assistència sanitària i adaptar el sistema a les malalties cròniques Incrementar la La millora de l’assistència sanitària continua essent un dels àmbits principals d’ac- capacitat resolutiva tuació d’aquest Departament, al qual incorporem un nou repte: adaptar el sistema a dels centres de salut l’envelliment de la població i, per tant, a les malalties cròniques i a la dependència. de l’atenció primària En aquest sentit les principals línies d’actuació són: Cal millorar els centres de salut de l’atenció primària perquè esdevinguin el centre del sistema, la seva porta d’entrada i el principal gestor del pacient i de la comunitat. Cal doncs: • Definir una estratègia global per impulsar l’Atenció Primària a través d’un Pla de Xoc als centres de salut per als anys 2004-2005. • Emmarcar aquest Pla de Xoc en un conjunt de mesures ambicioses que ens permetin, a mig termini, la reforma del model actual, per millorar-ne l’eficàcia i l’eficiència, a través d’un Pla Estratègic de l’Atenció Primària que, a més, ha de: · Orientar aquests serveis a una nova realitat canviant i adaptar-los per incrementar la seva capacitat de resolució. · Establir una coordinació (continuum assistencial) amb els altres nivells assistencials i amb el món social. · Aprofundir en la potenciació del treball complementari entre els diferents professionals que treballen en els centres de salut, sigui en la primera línia de prestació (metges de família, pediatres, infermeres, auxiliars, administratius...) o en els serveis de suport (salut mental, rehabilitació, Programa d’atenció a la salut sexual i reproductiva...). - Donar suport a les activitats de prevenció, diagnòstic, tractament i rehabilitació en l’evidència científica disponible i en les directrius establertes en el Pla de salut i en els Plans directors del Departament de Salut. - Augmentar la capacitat d’autogestió dels centres per donar una millor resposta a les necessitats i demandes de la població. Potenciar la capacitat d’adaptació de la xarxa Per millorar l’atenció hospitalària cal potenciar la seva capacitat de transformació (i adaptació), sobretot, en relació a determinats temes: especialitzada hospitalària • Definir els estàndards de qualitat mínims per tal de garantir una assistència de qualitat (confort, accessibilitat...). �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 71 • Respondre als objectius i intervencions prioritzades en el Pla de Salut i en els Plans Directors del Departament de Salut. • Realitzar un Pla d’inversions per a la millora de les infraestructures, l’accessibilitat i la qualitat dels serveis, seguint les recomanacions del nou mapa sanitari, sociosanitari i de salut pública. • Implementar el Pla de Xoc de les llistes d’espera per garantir temps màxims d‘espera inferiors a 6 mesos per a intervencions quirúrgiques de malalties no greus (cataractes, pròtesis de maluc, hèrnies, varius, etc.), els corresponents terminis màxims per a les proves diagnòstiques i consultes externes i crear unitats de diagnòstic ràpid per a les patologies més prevalents. Introduir millores en les A partir de la fusió dels consells d’administració de SEMSA i SCUBSA, l’any 2004 es urgències, emergències portarà a terme una revisió de les urgències, emergències i el transport sanitari i: i el transport sanitari arreu de Catalunya • Es donarà a conèixer la distribució en el territori dels recursos de transport sanitari, la seva operativitat, utilització i demanda. • Es dimensionaran i ajustaran els recursos destinats a urgències i emergències d‘acord amb nous criteris. • S’implantarà un model únic amb coordinació descentralitzada territorialment de resposta integral de les emergències sanitàries a Catalunya, coordinadament amb els diferents grups operatius d‘emergències (policies, sanitaris, bombers, protecció civil) Establir les bases per a Cal avançar cap a un model de salut mental (i addiccions) orientat cap a l’atenció un nou model de salut comunitària, amb una concepció biopsicosocial i amb un important paper de la re- mental habilitació comunitària. Per això cal, entre d’altres mesures: • Enfortir els programes de promoció de la salut mental i de prevenció de la malaltia mental i les addiccions. • Integrar la planificació de l’atenció a la salut mental i l’atenció a les addiccions, potenciant la coordinació i complementarietat d’ambdues xarxes en el territori, en col·laboració amb l’atenció primària de salut. • Avançar en el Pla d’Atenció Integral a les persones amb problemes de salut mental de caràcter intersectorial i interdepartamental, que doni resposta global a les necessitats sanitàries, socials, laborals i educatives de les persones amb malalties mentals i de les seves famílies, i en el qual tindran representació les entitats municipals. �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 72 Potenciar el paper Les TIC són eines adequades per facilitar l’accessibilitat dels ciutadans al sistema, de les tecnologies estaran al seu servei i al dels professionals. de la informació i la comunicació (TIC) • Avançar cap a l’establiment d’una xarxa informàtica única dels centres sanitaris. • Implementar el Sistema d‘Informació Integrada Sanitària (SIIS). Potenciar la recerca Catalunya està esdevenint un potència en investigació biomèdica. Aquest és un biomèdica a Catalunya dels principals motors de creixement de l’economia actual, per això, cal fer un salt endavant i apostar per la recerca en aquest àmbit i mantenir la situació de lideratge en aquesta àrea emergent, a partir de projectes com: • La creació del Centre d’Investigació en Medicina Regenerativa de Barcelona l’any 2004. • El Pla director de Recerca, que serà l’instrument per liderar un projecte de recerca biomèdica de qualitat i amb un finançament suficient, que permeti sumar en recerca biomèdica pública i privada. Crear l’Agència L’Agència Sociosanitària per a la Dependència ha de ser l’instrument per garantir Sociosanitària per a la l’accés, la igualtat territorial i la qualitat dels serveis sanitaris i socials per a totes les Dependència persones amb dependència i oferir un servei integral, sanitari i social a domicili, amb un treball conjunt de tots els professionals. • Crear per llei l’Agència Sociosanitària per a la Dependència l’any 2005. 3.3.3 Dissenyar l’organització i el finançament del nou model sanitari Organització D’una banda, i en el marc de definició del Nou Sistema Català de la Salut, el Departament de Salut haurà d’elaborar una nova llei de qualitat i modernització del sistema sanitari (revisant i actualitzant la LLOSC), que inclogui un projecte de modernització de l’Institut Català de la Salut (per fer-ne una institució de qualitat, autònoma en la seva gestió i que reti comptes en funció dels seus resultats), un mapa de serveis sanitaris, sociosanitaris i de salut pública de Catalunya adaptat al territori. Potenciar els principis Els principis que inspiren el nou Sistema Català de la Salut giren entorn de: la qualitat, i el paper dels l’equitat, l’eficiència, la transversalitat entre sectors i departaments de la Generalitat, protagonistes del la integració a nivell territorial, la participació, la transparència, la subsidiarietat, la sistema sanitari substituïbilitat de recursos i la sostenibilitat econòmica i financera. El principal protagonista del sistema ha de ser el ciutadà, per això cal: �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 73 • Reforçar la percepció del ciutadà com a propietari del Sistema de Salut i, al mateix temps, com a consumidor i usuari. • Determinar els seus drets i deures perquè sigui coresponsable en el bon ús d’aquest sistema i en l’ús racional d’aquests serveis (de qualitat) i també dels medicaments. • Oferir-li els coneixements i instruments necessaris perquè promogui la seva salut i previngui la malaltia. Un altre element bàsic del sistema són els seus professionals. Cal: • Consensuar un nou model de relacions laborals per a tota la xarxa sanitària que comporti una homologació de les condicions laborals bàsiques de tota la xarxa (resultat de la Mesa Social per a un acord marc de recursos humans del sistema sanitari català). • Fer de la recerca i la docència una part important de l’actiu dels professionals. • Adaptar la seva formació a les necessitats actuals i futures (MIR, infermeria, noves professions sanitàries, etc.). Finalment, l‘administració local, ha de: • Cooperar i participar en la planificació i avaluació de l‘assistència sanitària, sociosanitària i de salut pública mitjançant la seva participació en els ens de gestió/coordinació. Finançament D’altra banda, l’actual sistema de finançament de la sanitat és del tot insuficient i no permet que Catalunya disposi dels recursos necessaris per finançar el nivell de despesa sanitària, imprescindible per prestar un servei que considerem molt important per als ciutadans i ciutadanes i que creix molt més ràpidament que el conjunt dels ingressos de la sanitat. Per aquest motiu, és necessari: Millorar el finançament • Renegociar amb l’Estat un nou marc de finançament i cercar, en el Consell Inter- de la sanitat i equiparar territorial, aliances amb les altres CCAA per aconseguir un pacte que millori aquest el percentatge finançament. respecte al PIB del • Realitzar esforços per racionalitzar la despesa i distribuir, de la millor manera, finançament sanitari els recursos propis, fins i tot, incrementar aquests recursos propis, és a dir, cercar al d’altres regions o ingressos alternatius, tot i les limitacions en la nostra capacitat normativa. Aquesta països de renda per racionalització ha de permetre, al mateix temps, mantenir –fins i tot augmentar- la càpita i característiques qualitat i l’eficiència del sistema (resultat del Grup de Treball per a la racionalització similars a les nostres i el finançament de la despesa sanitària). (en el període de 8 • Contenir la despesa farmacèutica a través de noves mesures (recepta electrònica, anys) distribució directa d’absorbents d’incontinència urinària a les residències geriàtriques, entre d’altres) i seguir potenciar l’ús de genèrics. �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 74 3.4 Política cultural 3.4.1 Garantir l’accés a la cultura Cal donar als béns culturals el valor i la consideració de béns d’interès general que els correspon, i per tant reconèixer als ciutadans els seus drets d’accés ple a la cultura. Aquest accés dels ciutadans a la cultura ha de ser actiu, com a protagonistes i no només com a consumidors. Els ciutadans han de tenir els coneixements necessaris per poder fer una aproximació crítica i per tant lliure, a la cultura. D’altra banda, cal garantir que aquest accés actiu a la cultura es faci en igualtat d’oportunitats, indistintament del lloc on es visqui, de la procedència del gènere i de l’edat. Per tal de remoure els elements que dificulten l’assoliment d’aquests objectius, el Govern durà a terme les següents actuacions. Incrementar els recursos per a la Per tal de situar-los a l’altura de les necessitats actuals de la nostra cultura i sobretot, dels seus reptes de futur cal: cultura • Situar la despesa cultural en el 2% del Pressupost de la Generalitat de Catalunya • Establir de forma conjunta amb els altres departaments plans plurianuals d’inversions a càrrec de l’1% cultural destinats a la conservació i rehabilitació del patrimoni cultural i al foment de la creativitat contemporània • aprofundir la col.laboració en matèria cultural amb les caixes d’estalvi, i investigar altres fonts de finançament amb l’objectiu d’incentivar la inversió del sector privat als projectes culturals. Elaborar un Pla Aquest pla, que es durà a terme buscant la concertació amb el món local i els di- d’Infraestructures versos agents culturals, ha de servir per cobrir les necessitats culturals bàsiques del culturals territorials conjunt de ciutadans i ciutadanes de Catalunya. Algunes línies d’actuació en el marc bàsiques del Pla seran les següents: o Articular un sistema de lectura potent, mitjançant entre d’altres mesures, l’actualització dels estàndards del mapa de biblioteques i el desplegament de la xarxa de bibliobusos a tot el territori. • Consolidar una xarxa d’equipaments escènics en el territori • Articular els centres de producció cultural, els destinats a la formació artística i els centres culturals polivalents, amb especial atenció a la socialització de les noves tecnologies • Cloure el desplegament de la xarxa d’arxius comarcals a tot el territori �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 75 • Identificar iniciatives públiques o privades, innovadores en arts visuals i impulsarles con a centres de creació i difusió (espais d’art) • Concertar amb el món local la política museística i patrimonial mitjançant xarxes públiques d’equipaments culturals • Realitzar el Pla Territorial Sectorial d’espais de protecció arqueològica Crear una agència de difusió artística Impulsar la cultura d’arrel tradicional produïda a Catalunya Amb la implicació de les Diputacions que permeti la distribució dels productes culturals, creant xarxes i consolidant espais de programació a tot el territori. • Impulsar el Centre de Cultura Popular i Tradicional Catalana, tot redefinint-ne l’àmbit d’actuació i els sectors a què va dirigit. • Aportar els elements que fomentin el coneixement i el diàleg cultural entenent la cultura com una forma de cohesió i integració social • Elaborar programes del Centre de Cultura Popular i Tradicional Catalana, a més de a la cultura tradicional catalana, a totes les entitats i col.lectius que no són d’arrel tradicional catalana i a públics no habituals a les activitats de cultura popular existents, amb l’objectiu de convertir la cultura en un instrument de participació i mobilització ciutadana. • Enfortir la relació cultural amb les altres autonomies de l’Estat espanyol, i amb altres països, per tal d’afavorir el coneixement i respecte mutus. Impulsar línies d’actuació dirigides a recuperar la memòria històrica • Finalitzar les obres de rehabilitació del MNAC i obrir al públic la seva col.lecció que mostra l’evolució de l’art de Catalunya dels darrers deu segles. • Redefinir la tasca, les funcions i el paper del Museu d’Història de Catalunya adoptant la consideració de Museu Nacional. i la preservació del • Redefinir el Museu d’Arqueologia de Catalunya, de caràcter nacional, incorporant patrimoni el Museu Nacional Arqueològic de Tarragona i implementant les seves competències en el territori amb la creació de xarxes, itineraris i programes de difusió. • Negociar el retorn dels arxius de Salamanca • Iniciar els tràmits corresponents per a la creació del Museu Etnològic de Catalunya, amb vocació de coordinar els equipaments territorials temàtics existents. Reforçar el binomi Es tracta de desenvolupar la dimensió cultural de l’educació i la dimensió educativa educació - cultura de la cultura. • Impulsar una política decidida d’ensenyaments artístics, tant en l’ensenyament obligatori –amb un objectiu de sensibilització- com en el de règim especial i professional • Elaborar programes amb els Departaments d’Educació, Benestar i Família i DURSI per tal fer arribar el patrimoni cultural a la població en edat escolar i a aquella amb necessitats especials. �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 76 Potenciar la pràctica esportiva i establir les bases d‘un nou model de gestió • Crear una macroorganització que aplegui a tots els representants de l‘esport català. • Potenciar la presencia l‘esport català en l‘àmbit internacional • Incrementar i millorar la xarxa d‘instal.lacions i equipaments esportius a Catalunya. 3.4.2 Donar suport a la creació cultural a través de la innovació artística, la consolidació del sistema productiu i la projecció exterior de la cultura catalana La cultura és el terreny on es realitza la capacitat de creació i d’innovació dels éssers humans, on es forgen els imaginaris col·lectius, on s’acumula el tresor heretat de les generacions precedents, on s’expressa la rica i irrenunciable diversitat humana. És per aquest motiu que els poders públics han de donar suport a la creació i innovació cultural, tenint en compte que cal preservar l’autonomia de la cultura respecte dels poders polítics i econòmics. Algunes línies d’actuació de la Generalitat per tal de potenciar la creació i la innovació cultural són les següents: Impulsar els • Finalitzar les obres de la Sala de Cambra de l’Auditori de Barcelona, a fi de per- equipaments culturals metre el desplegament definitiu de la Ciutat de la Música amb el trasllat del Museu d’abast nacional de la Música i del Conservatori • Donar un nou impuls al Teatre Nacional de Catalunya, desplegant un programa de circuits i una xarxa territorial • Consolidar el Museu d’Art Contemporani de Barcelona dotant-lo dels espais i els recursos adequats per convertir-lo en el centre d’art contemporani de referència a nivell nacional Crear l’Institut per a L’Institut per a la creació Artística i el Pensament Contemporani donarà suport als la Creació Artística processos de producció, exhibició, difusió i conservació de les pràctiques culturals i i el Pensament artístiques del món contemporani en els àmbits del pensament i la creació Contemporani • Definir i dissenyar les polítiques de suport a la creació programades en els equipaments públics • Donar suport als processos d’innovació, experimentació i recerca de nous llenguatges artístics, des de la producció fins a la seva difusió, i de l’altra, incentivar l’anàlisi crític i la reflexió a través d’espais de documentació, recerca i debat • Afavorir el debat i la crítica, i crear estructures de mediació i gestió entre l’administració pública i els creadors, professionals, col.lectius i entitats dedicades a les pràctiques culturals emergents. �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 77 Promoure i consolidar el sistema productiu Cal potenciar la consolidació d’una estructura industrial i empresarial forta que asseguri la canalització de la creativitat existent en el país i la seva internacionalització. cultural català • Desenvolupar programes d’ajuts en el camp audiovisual • Impulsar el Festival de Cinema de Sitges per tal que esdevingui una peça central en la promoció i comercialització del cinema català • Impulsar la creació del consorci Catalan Films, integrat per l’administració, TV3, COPCA i associacions de productors per la promoció de l’audiovisual català • Impulsar la creació de la Film Comission de Catalunya, juntament amb Barcelona Plató • Afavorir la concentració empresarial en el sector audiovisual • Consolidar el lideratge editorial de Catalunya i mantenir el suport genèric a l’edició en català • Impulsar la música creada i produïda al país així com la indústria discogràfica amb un suport ferm dels mitjans audivisuals públics Potenciar la vocació L’àmbit d’actuació dels creadors i indústries culturals catalanes no s’ha de limitar als internacional de la Països Catalans, si no que cal arribar als mercats internacionals i participar de forma cultura catalana activa en els espais de creació i producció cultural a nivell internacional • Enfortir i consolidar l’Institut Ramon Llull com a instrument bàsic per difondre la nostra llengua i la nostra cultura a nivell internacional, especialment en les àrees d’expressió artística i pensament contemporani o Incorporar instruments de projecció exterior de la cultura catalana a l’Institut Català de les Indústries Culturals • Incentivar la participació de projecte culturals en programes europeus • Consolidar un mapa d’abast internacional de fires i mercats per al sector musical català • Enfortir la projecció internacional dels equipaments nacionals de Catalunya a través d’acords de co-producció, fires i intercanvis de les seves obres i les seves produccions. Incentivar els acords de col.laboració d’aquests amb d’altres centres artístics d’àmbit internacional Millorar els models de • Crear el Consell de les Arts i les Cultures, que ha d’assegurar la participació de les participació dels persones del món de la cultura i de les arts en l’elaboració i l’assessorament de les sectors culturals. polítiques públiques que els afecten. Incentivar l’anàlisi i la - Crear per llei el Consell de la Cultura i de les Arts l’any 2005 recerca en l’àmbit de - A partir de la creació del Consell, es constituiran taules sectorials representati- les polítiques culturals. ves, i també taules intersectorials que impliquin diversos sectors El Consell de les Arts i • Creació en concert amb altres entitats públiques i privades del país, d’un Obser- la Cultura vatori de Polítiques Culturals, que permeti una avaluació constant i un re-disseny de les polítiques, adequant-les als canvis socials i polítics, i en concordança amb altres països europeus. �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 78 3.5 Política lingüística 3.5.1 Fomentar l’ús social del català La situació actual de l’ús social de la llengua catalana necessita d’una resposta urgent i decidida del Govern de la Generalitat, en els seus diversos àmbits d’actuació, que es formularà a través d’un pla estratègic específic. El gran repte d’aquesta legislatura en matèria lingüística és transformar l’elevat grau de coneixement i comprensió de la llengua catalana (l’any 2001 un 74 % de la població parla català i un 94% l’entén) en un índex més alt d’ús social (l’any 2003 un 50 % de la població té el català com a llengua d’ús habitual). Alhora, cal mantenir i reforçar l’elevat grau de coneixement del català, tenint en compte especialment que l’augment progressiu de la immigració pot alterar els percentatges actuals. Mesures per fomentar l’ús del català El Govern vol reduir la distància entre la gent que coneix el català i la gent que l’utilitza. Es treballarà per tant en les següents línies: • Garantir a tota la població l’accés al coneixement del català. • Fomentar l’ús interpersonal del català: fer que les persones que saben català el parlin. • Promoure l’oferta de productes i serveis de gran consum en català, especialment en l’àrea de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) i en l’etiquetatge. • Augmentar l’ús del català en l’atenció al públic de les empreses, especialment en els establiments de comerç i restauració. • Garantir el dret a usar el català a tots els ciutadans. Mesures per reforçar el Tot i que ja s’ha assolit un alt grau de coneixement del català, cal continuar treballant coneixement del català per augmentar el percentatge de població competent en llengua catalana. En aquest sentit, cal dedicar una atenció especial als nouvinguts. • Augment de l’oferta de formació en llengua catalana i desenvolupament d’un pla d’acollida lingüística de la immigració. • Campanya popular per associar valors positius a l’ús del català i mobilitzar amplis sectors de la societat. • Creació de l’Agència Catalana de Multilingüisme, per promoure la disponibilitat de productes de l’àrea de les TIC i audiovisuals en català. • Vinculació de la política de compres de la Generalitat a l’ús del català en els productes i serveis. • Promoció de l’ús del català dins la política comunicativa de les empreses. �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 79 • Creació d’una xarxa d’oficines de garanties lingüístiques. • Promoció del coneixement i l’ús habitual del català per part del personal al servei de l’administració de l’Estat i de l’administració de Justícia. 3.6 Seguretat pública 3.6.1 Assumir la coordinació de les polítiques de seguretat a Catalunya Cal entendre el concepte de polítiques de seguretat pública en un sentit ampli, no merament policial, tal i cap a on apunta la Llei 4/2003, del 7 d’abril, d’ordenació del sistema de seguretat pública de Catalunya. En aquest context, la coordinació de les polítiques de seguretat esdevé encara més necessària. I qui ha de dur a terme aquesta coordinació és la Generalitat de Catalunya, ja que és qui millor coneix el conjunt de la realitat catalana i, per tant, qui millor pot prestar aquest servei. Per tal de coordinar les polítiques de seguretat a Catalunya es duran a terme les següents línies d’actuació. Avançar en el model La Junta de Seguretat de Catalunya ha d’esdevenir el veritable òrgan de coordinació de comandament únic de la Generalitat de Catalunya amb el Govern central i els ajuntaments. dels cossos i forces de • Canviar el reglament que regula la Junta de Seguretat per tal que la Consellera seguretat actuants a d’Interior en sigui la presidenta i, d’aquesta manera, assumir la coordinació de cossos Catalunya policíacs a Catalunya, d’acord amb el principi de lleialtat institucional. • Donar participació a la Junta de Seguretat a una representació de les autoritats locals. Mesures per coordinar Cal assegurar la coordinació de les actuacions del Govern en matèria de seguretat. les diferents polítiques Algunes actuacions concretes per avançar en aquesta línia són: de seguretat • Trasllat de la política general de seguretat a les actuacions sectorials del Departaments del Govern. Es crearà una Comissió catalana de Seguretat, de naturalesa interdepartamental i es constituirà la Comissió de Govern per a la Seguretat. • Elaborar una nova Llei de Seguretat Pública. • Establir una nova política de Recursos Humans en el cos de Mossos d’Esquadra: - Incrementar el nombre de policies destinats a tasques policials i incorporació de facultatius de suport. - Establir un pla de carrera professional. �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 80 - Revisar el procés de selecció i formació. • Convertir l’Escola de Policia de Catalunya en l’Escola de Seguretat de Catalunya i incorporar l’Escola de Bombers i Seguretat Civil de Catalunya. • Creació a Barcelona d’un Centre Internacional de Formació dels Agents Locals (CIFAL), en col·laboració amb l’Institut de les Nacions Unides (UNITAR), dedicat a la seguretat, espai de convivència o diversitat cultural. • Creació del Consorci d’Estudis de Seguretat amb l’objectiu d’analitzar i dissenyar polítiques públiques en matèria de seguretat i impulsar programes i plans d’actuació transversals en els que participi la policia de la Generalitat. • Completar el desenvolupament del 112 com a únic referent en situacions d’emergència. • Desenvolupar un sistema integral d’emergències a Catalunya. Garantir la presència dels agents del Cos de Mossos d’Esquadra a tot el territori català • Cal avançar en el desplegament dels Mossos d’Esquadra per cobrir tot el territori català. El calendari previst durant aquesta legislatura és el següent: - 2004: Predesplegament a Barcelona i desplegament a la comarca de l’Anoia - 2005: Desplegament a Barcelona - 2006: Desplegament a Sabadell, Cerdanyola, Terrassa, Rubi, Cornellà de Llobregat, Esplugues de Llobregat i Prat de Llobregat. - 2007: Desplegament a Sant Feliu de Llobregat, Sant Boi de Llobregat, Gavà, Martorell, Alt Penedès, Garraf i Baix Penedès. • Reforçar la seguretat a les comarques tarragonines i de les Terres de l’Ebre, amb l’enviament de 100 nous policies. • Conformar el CME en un cos de policia integral. En aquest sentit, es potenciarà la seva presència en organismes europeus i s’actualitzarà el protocol en matèria antiterrorista. 3.6.2 Impulsar la prevenció de riscos en matèria de seguretat i promocionar la convivència i el civisme Venim d’una filosofia de seguretat civil basada sobretot en la capacitat de reacció. Un dels objectius d’aquest Govern és avançar cap a una concepció de seguretat basada més en la prevenció i en la promoció de la convivència i el civisme. Per tal de dur a terme aquest canvi conceptual en les polítiques de seguretat, hi ha dos elements clau: la proximitat als ciutadans i la planificació. Potenciar la proximitat El Govern entén proximitat en un doble sentit: el de l’excel·lència dels serveis policíacs als ciutadans en les i d’emergències, però també el del coneixement i la sensibilització dels ciutadans polítiques de seguretat envers el concepte de prevenció. En efecte, no és possible una política integral de �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 81 protecció del ciutadà sense que aquest jugui també un paper actiu en matèria de prevenció, de conscienciació que ha de tenir una actitud activa en la defensa dels seus drets i llibertats però també en el compliment dels seus deures. Algunes actuacions concretes per potenciar la proximitat en les polítiques de seguretat són: • Crear els Consells Regionals de Seguretat. • Potenciar el paper de les Juntes locals de seguretat, presidides pels alcaldes, com a òrgans de coordinació executius amb competències preventives i de planificació de les actuacions dels cossos al territori. • Potenciar els Consells Locals de Seguretat com a fòrums de participació i debat. • Establir contractes locals, socials i de seguretat, en el marc de la política de suport als barris que desenvoluparà la Generalitat en coordinació amb les autoritats locals. • Elaborar un informe anual sobre la situació de la seguretat a Catalunya per tal d’informar sobre l’estat de la qüestió a la ciutadania. • Reunions de treball amb associacions i entitats dedicades a la lluita contra la violència domèstica per reflexionar i debatre sobre la complexitat de la convivència. Potenciar la planificació A l’hora de fer prevenció en matèria de seguretat, cal evitar la improvisació i les ac- en matèria de tuacions aïllades, ja que aquestes acaben resultant poc operatives. La planificació prevenció esdevé doncs un element clau en les polítiques de prevenció. Algunes actuacions concretes en matèria de planificació són les següents: • Elaboració d’un Pla de seguretat pública, de caràcter bianual. Aquest Pla establirà les directrius i les polítiques per desenvolupar, a partir de les previsions generals de riscos, actuacions i mitjans de seguretat ciutadana, emergències, seguretat viària i totes les qüestions que afectin la convivència i el civisme. • Elaboració d’un Pla de Prevenció de Catalunya que faciliti les intervencions públiques i la implicació de les entitats públiques i associacions, mitjançant la definició d’objectius principals i l’aportació de recursos pressupostaris. • Pla de Seguretat Viària 2005-2007, com a Pla integral per a la reducció de l’accidentalitat, la mortalitat i la morbiditat en el trànsit, amb l’objectiu de reduir un 50% les morts per accident de trànsit l’any 2010 en relació a l’any 2000. • Perspectiva de la llei de Trànsit de Catalunya en funció de les negociacions de les competències de traspàs Estat – Generalitat. • Projecció europea del Servei Català de Trànsit. • Elaboració i implementació d’un Pla integral per a la prevenció i eradicació de la violència exercida contra les dones. • Elaboració de noves disposicions per a la regulació i control del joc i espectacles. ��PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 83 Situació La política territorial catalana s’ha realitzat en els darrers anys amb una visió i abast de poca volada: ha respost a demandes puntuals i locals, anant sempre a remolc de les necessitats apressants, sense una idea clara del conjunt del país i, sobretot, sense diàleg amb els territoris. Si Catalunya, per la seva estructura de població, ja tendeix al desequilibri, aquesta dinàmica no ha fet més que aprofundir aquest problema. Ben evidentment, no es pot dir que en tot estem pitjor: hi ha més equipaments, més infraestructures, algunes gestions d’espais naturals s’han fet amb criteri... i més exemples que podríem citar. De fet, Catalunya va ser la primera comunitat en tenir una política territorial pròpiament dita. Però en aturar-se incomprensiblement el seu desenvolupament, en no aprofundir-se en la via de la planificació i la reglamentació, en no buscar una estructuració dels territoris d’acord amb les seves potencialitats i la preservació el seu medi, en deixar que la construcció i el turisme fessin els territoris dependents de dinàmiques externes a ells mateixos, aquesta llavor no ha donat els fruits que podia haver rendit. Tot i així, el treball tècnic acumulat al llarg dels anys és més que notable, i no és sinó la voluntat política d’anar més enllà dels estudis el que ha mancat. L’aprovació l’any 2001 del Pla territorial de les Terres de l’Ebre, i l’inici de les tasques de realització de la resta, ja reconeixen implícitament la necessitat de revertir aquesta tendència. El cas més greu, potser, és el de l’àrea metropolitana de Barcelona: el Govern de Catalunya no ha tingut un tracte específic amb la seva capital i li ha regatejat el desenvolupament d’elements essencials com ara els transports, fins fa ben poc, o un necessari grau d’intervenció en la seva pròpia organització territorial. Tampoc, però, s’ha volgut dotar de personalitat real les altres àrees metropolitanes, que s’han seguit movent en base als recels d’unes localitats envers les altres, sense propiciar els espais de necessari consens. L’elaboració dels plans territorials i la posta en marxa de les autoritats del transport hauran de canviar aquesta tendència. Algunes de les iniciatives més importants a nivell de país o bé s’han endegat en els darrers anys amb propòsit electoralista i mètodes discutibles de finançament (i sovint, per tant, encara no estan en marxa), o s’han gestionat pèssimament a nivell polític, com ara el pas de l’AVE per Catalunya o el paper de l’aeroport del Prat. Amb tot, és la idea mateixa de Catalunya imperant fins fa poc la que aquest nou Govern no comparteix: la d’una Catalunya barallada amb la seva capital però centrípeta i centralista, tancada en ella mateixa sense cercar aliances amb el seu entorn que la situïn en el context europeu, i que nega als seus territoris cap altre espai que el �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 84 paper que puguin fer en relació a la gran àrea metropolitana central. Ens trobem doncs una Catalunya poc vertebrada i poc planificada, però que a més pateix altres desequilibris, bàsicament ecològics, perquè una inexistent política territorial efectiva condueix sempre a la degradació ambiental. El litoral desprotegit, ja amb molt llargues zones de continu urbà, àrees agrícoles amb el futur incert o bé abandonades, l’extensió de la ciutat difusa, la generació creixent de noves demandes de mobilitat, la reducció de la connectivitat ecològica... i de manera general el que és més preocupant: una incapacitat de convertir el medi en un actiu per als seus habitants. En cap cas es pot dir que els valors de la sostenibilitat han transcendit el discurs per impregnar la política territorial. Capítol a banda mereix el dèficit flagrant d’infraestructures respecte d’altres territoris similars. La xarxa de serveis ferroviaris, amb les rodalies invariables des de fa anys, el transport de mercaderies minimitzat, els corredors de llarga distància sense finalitzar-se i els trens regionals amb una oferta de molt baixa qualitat, és més que manifestament millorable. La xarxa viària, dominada per la xarxa d’autopistes de peatge i amb vies bàsiques de capacitat insuficient, té, a més, el repte de millorar substancialment la xarxa capil·lar. Els grans ports catalans han de guanyar en connectivitat i en intermodalitat, per acabar de consolidar la seva posició de ports de primera magnitud en l’entorn del sud d’Europa i la Mediterrània en general. Finalment, l’aeroport de Barcelona no pot seguir sent un aeroport tan secundari a escala europea, tant per les rutes de viatgers com per a les companyies. Tampoc les telecomunicacions han arribat al territori quan se les esperava, comprometent la possibilitat de gran part d’aquest d’accedir a les noves vies de desenvolupament. Els diversos sectors productius coincideixen en assenyalar que el dèficit en infrastructures és un dels factors que més frenen la competitivitat de l’economia catalana. Per tant, una de les principals responsabilitats que té la Generalitat per impulsar l’activitat econòmica del país és la de promoure i executar les infrastructures requerides pel normal funcionament de l’activitat productiva i eliminar així els dèficits d’inversió pròpia i de l’Estat a Catalunya. Els problemes de l’energia són de tota índole: de generació, sense el pes necessari de les energies renovables i per tant sense haver resolt el model de futur; de transport, amb uns centres de generació allunyats dels llocs de consum i amb fortes topades amb el territori; de distribució, amb un nivell de talls que ha arribat a preocupar fortament el sector industrial; i de sector, amb una insuficient presència d’empreses catalanes en el mercat. Davant del repte que suposa Kyoto, per tant, es fa més necessari que mai un replantejament global de l’àmbit de l’energia al nostre país: partint, i revisant si cal, el Pla de l’Energia elaborat l’any 2002, caldrà obtenir �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 85 un compromís creïble que permeti avançar en tots aquests aspectes, així com sobre la demanda d’energia. Ni les polítiques de residus, ni de l’aigua, ni de l’aire, ni de la protecció de la biodiversitat han aconseguit seguir el pas de les directrius impulsades des de la Unió Europea. I, a més, no s’han resolt els debats de fons amb el territori per a l’emplaçament d’infraestructures, altra vegada a causa que el territori no ha pogut veure mai un plantejament integral de les seves problemàtiques, ni participar-hi, ni debatre’l. Finalment, cal esmentar el gravíssim problema de l’habitatge, que s’ha permès que esdevingués ja gairebé més un problema social que territorial. La feble intervenció pública no ha atenuat les pressions del mercat i ni tan sols s’han protegit els segments més febles del teixit social, deixant que els ajuntaments, sense competències ni finançament en aquest àmbit, prenguessin una iniciativa que no havia de ser seva. Horitzó La Catalunya que aquest Govern desitja és una Catalunya en què el desenvolupament no li suposi hipotecar-se el futur. El Govern es planteja el repte de construir en tots els territoris espais de creixement, d’identitat econòmica, de connexió amb l’entorn... el tot, en el marc del retrobament del rol de Catalunya dins del seus espais més naturals: la Mediterrània, la península ibèrica, el sud d’Europa. I cal que tot això ho puguem fer sense posar en risc la nostra capacitat futura per abastar-nos d’aigua, gaudir d’una atmosfera neta, gestionar els nostres residus i preservar la biodiversitat. Plantegem un model de territori en el qual les ciutats creixen de manera compacta i aquestes ciutats, en una escala superior, es configuren com a nodes d’una xarxa que es pot planificar coherentment en termes d’infraestructures físiques i de dotacions de serveis públics. Volem, però, unes infraestructures de nivell europeu. Entenem per això les que permeten el desenvolupament econòmic potencial del que el nostre país sempre ha estat capaç. Som conscients dels problemes financers inicials de la Generalitat per augmentar tant com caldria el nivell d’inversió, i sabem que moltes infraestructures del país són titularitat d’altres institucions. El Govern, però, no pot oblidar el seu paper de lideratge polític, ni fugir sempre de plantejaments que ultrapassin les seves competències nominals, i, per això, entoma com a responsabilitat pròpia l’assoliment dels objectius generals en aquest àmbit. La política del Govern en matèria d’infrastructures respondrà als objectius i criteris següents: �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 86 • Assolir la projecció i l’establiment de les infrastructures necessàries per a un nivell òptim de competitivitat de l’economia catalana. • Mantenir i, en la mida del possible, incrementar el ritme d’inversió dels darrers anys, i així contribuir a mantenir l’activitat econòmica i l’ocupació en el sector de la construcció i els seus efectes de motor del creixement econòmic. • Projectar i executar les infrastructures necessàries per a la col·lectivitat d’acord amb un criteri bàsic d’equitat territorial, i escoltant sempre els diversos sectors socials afectats. • Aplicar en qualsevol cas un criteri bàsic de sostenibilitat en la projecció, execució i gestió de les infrastructures, tant als efectes de minimitzar l’impacte de les mateixes sobre el territori, com també el consum energètic. • Gestionar la inversió de la Generalitat en la construcció i manteniment d’infraestructures d’acord amb un criteri general d’eficiència econòmica, procurant concertar la participació de finançament privat, per tal de complementar les capacitats pressupostàries. El transport públic, en aquest sentit, és prioritari. A l’àrea metropolitana de Barcelona, la finalització de la línia 9 és una necessitat essencial. Però també els altres sistemes de desplaçament no radials. Ens calen uns transports moderns i eficients. En aquest camp, el transport ferroviari sembla estar per davant dels altres i en les àrees metropolitanes haurà d’estar privilegiat. És prioritari, així mateix, que Catalunya surti de l’escamot de cua en matèria energètica. Cal incrementar la part d’energies renovables sobre l’energia total generada, però també fer unes xarxes de transport i de distribució territorialment ordenades i, sobretot, fiables. El sistema energètic no pot ser un fre al creixement de Catalunya, ni tampoc una font de problemes mediambientals excessius. Cal igualment establir les polítiques de gestió del medi que aquest necessita: fer d’aquest un actiu de l’economia del país i refermar de manera explícita, amb inversió i amb legislació, el compromís del Govern i de la gran majoria dels ciutadans amb la protecció de l’entorn: l’aigua, l’aire, el territori i el medi natural. L’habitatge, en darrer terme, és una de les grans prioritats socials del país: ens cal assolir la capacitat de ser participants actius en el mercat, mitjançant la creació de parc públic i la intervenció decidida per protegir la qualitat de vida als barris més malmesos. �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 87 4.1 Energia 4.1.1 Garantir la qualitat del subministrament d’energia En els darrers anys, una de les preocupacions dels sectors industrials, i també de la població en determinats instants de l’any, és la manca de garanties sobre la continuïtat del subministrament elèctric, atesos els massa freqüents talls. Això ha destapat l’existència de dèficits estructurals en el sector de l’energia a Catalunya. Degut a la transcendència de la seguretat i qualitat del subministrament energètic per al desenvolupament de l’economia catalana, el Pla de Govern ha definit dues grans línies d’actuació operativa en aquest camp. Introduir nous agents Un dels mals que afecten el sector és la seva evident manca de competència, que públics i privats al provoca l’arrossegament de tics monopolistes. El Govern de Catalunya afavorirà sector l’existència de competència en els segments de la cadena de subministrament en els que aquesta sigui crítica per garantir la qualitat del servei final, des de la generació fins a la comercialització. En aquest sentit, s’impulsarà de manera preferent l’aparició de nous operadors energètics amb seu a Catalunya. Igualment, es potenciarà l‘Institut Català de l‘Energia per a què aquest assumeixi les funcions previstes per a l‘Agència Catalana de l‘Energia, amb els recursos i les atribucions suficients per esdevenir l‘ens central pel que fa a la planificació i l‘aplicació de polítiques actives per a la millora del subministrament energètic, i per esdevenir també la referència i l‘autoritat tècnica per a la supervisió de la necessitat, conforme als plans en vigor, d‘aspectes com ara el desenvolupament en el territori d‘infrastructures de transport d‘energia. Es proposarà al govern central, en aquest sentit, la modificació del decret d‘escomeses. Finalment, es treballarà per a la creació de la figura del gestor de la distribució. Aquesta figura, definida per part d‘una directiva europea, haurà de donar instruccions vinculants en matèria d‘infrastructures a realitzar i procediments operatius a seguir. Determinar els Les reformes importants en l’àmbit de l’energia només es poden fer a mig i llarg ter- escenaris previsionals mini, atesos els volums d’inversió requerits i, sovint, la dimensió de les obres quan de la demanda, en el aquestes són necessàries. Cal, doncs, establir amb un nivell d’afinament prou acurat marc d’un nou Pla de els escenaris de la demanda previsible com a mínim fins l’any 2015. l’Energia Aquest càlcul, tanmateix, cal que sigui fet dins del marc d’un nou Pla de l’Energia, que incardini la variable de la demanda amb les de l’oferta i amb altres consideracions mediambientals, d’igual importància, i de manera general amb la resta de les figures de planificació bàsiques i sectorials de Catalunya. �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 88 4.1.2 Desenvolupar les fonts d’energia renovables Catalunya està molt endarrerida respecte de les mitjanes europea i espanyola pel que fa a la part d’energies netes que es produeixen respecte de l’energia total consumida. En un país que frueix de condicions climàtiques favorables per al desenvolupament de les energies no contaminants, aquesta tendència ha de ser obligatòriament reorientada. Els compromisos de Kyoto marquen ja un camí i uns terminis, però Catalunya ha de determinar també ella mateixa, sobre la base del diàleg i del consens amb el territori, com esdevé capdavantera en aquesta matèria. Introducció de noves En primer lloc, s’ha previst donar rang normatiu a la voluntat de canvi en l’àmbit fonts de generació de la producció energètica, mitjançant l’elaboració de la nova llei sobre producció d’energia d’energies. Aquesta assentarà les bases normatives per desenvolupar després, com a mínim, les següents línies de treball: • Un mapa de l’energia eòlica, basat en un mapa de recursos eòlics, però equilibrat i fruit del diàleg amb el territori, i que minimitzi la concentració de l’impacte paisatgístic. L’objectiu és arribar als 3.000 MW en l’horitzó de l’any 2010. Establiment d’un Fons territorial de distribució equitativa dels beneficis dels parcs eòlics. • La programació del desenvolupament del sostre solar tèrmic i fotovoltaic que un país que es beneficia de tantes hores de sol pot permetre’s. En aquest àmbit, també es donarà suport als municipis que vulguin implantar ordenances municipals que obliguin a incorporar instal·lacions solars en els edificis nous o en els existents. • El foment actiu de la implantació de centrals de biomassa, que a més poden jugar un rol econòmic important en el territori. • La introducció dels biocarburants en els transports de Catalunya. En aquest àmbit, es fomentarà la utilització fins on sigui tècnicament i econòmicament possible del biodiesel, ja sigui obtingut a partir d’olis vegetals usats o a partir dels cultius energètics adients. Aquestes actuacions disposaran d’uns terminis establerts i d’un pressupost específic per a ser dutes a terme. 4.1.3 Fomentar l’estalvi i l’eficiència energètica L’objectiu en aquest eix d’actuació és aconseguir per a Catalunya una posició capdavantera pel que fa a l’eficiència en l’ús de l’energia, en relació als països de la Unió Europea, assolint el màxim estalvi energètic mitjançant propostes tècnicament viables, econòmicament rendibles, ambientalment respectuoses i socialment desitjables. �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 89 L’àmbit domèstic i el transport són els espais de major consum d’energies fòssils. La reducció necessària de les emissions que generen cal fer-la sobre una base d’actuacions molt transversal, des de l’ocupació compacta i no dispersa del territori, passant per l’augment del transport públic, les polítiques tarifàries, etc. En aquest objectiu del Govern, més enllà de l’establiment de directrius transversals sobre el conjunt de les actuacions, es preveuen un seguit de mesures més concretes i que suposen accions per al mig i llarg termini però que han de ser iniciades sense retard. Per això, una de les tasques prioritàries del nou Pla ha de ser l’elaboració del Pla d’eficiència energètica, adreçat a tots els sectors consumidors catalans (domèstic, primari, serveis, industrial i del transport) i, també, al propi sector de transformació de l’energia. Elaboració d’un Aquestes centrals que transformen la crema de gas en energia elèctrica tenen el programa d’establiment grau més alt d’eficiència en el procés i, a més, contaminen en menor mesura que de centrals tèrmiques les centrals convencionals de fuel o carbó, per exemple. Cal, per tant, incrementar de cicle combinat el nombre d’aquestes centrals en, dins del marc del Pla de l’Energia i en acord amb els operadors energètics del mercat. Prioritzar la recerca i la Aquest és un àmbit bàsic de recerca, plenament estratègic. No abasta tan sols la innovació en matèria recerca fonamental, sinó també la recerca aplicada, camp en el que es poden fer de tecnologies d’estalvi grans avenços amb més facilitat. Cal, doncs, un compromís públic en aquesta àrea, d’energia tant en forma de suport econòmic als innovadors com de foment de la implantació dels avenços en les llars i empreses de Catalunya. Per potenciar aquests aspectes, el Govern crearà el nou Centre Tecnològic d’Energies Renovables a Vandellòs. De manera singular, el transport és un dels espais on cal fer un esforç substancial de R+D per a la disminució dels contaminants generats. El nostre país té prou teixit industrial i de recerca en el món de l’automoció com per participar en primera fila en aquest àmbit específic. Les línies de suport del Govern tindran en compte aquesta prioritat. En qualsevol cas, el Pla de l’Energia contindrà programes que determinaran la temporalització i els objectius específics en cada un d’aquests camps. Llei d’eficiència Les llars són, a més del transport, l’espai de major consum energètic. Atesa, doncs, energètica en la importància d’assolir la màxima eficiència en aquest entorn, i també pel valor peda- edificis i d’edificació gògic que suposa, el Govern promulgarà una llei específica sobre les característiques bioclimàtica afegides que els edificis hauran de complir per garantir un consum energètic adaptat a les necessitats reals de les llars. �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 90 4.2 Política i ordenació territorial 4.2.1 Impulsar una política de planificació territorial i de reordenació del territori sostenible i equilibrada En els darrers cinquanta anys, s’han produït canvis de gran magnitud pel que fa a l’ús del territori, dins i fora dels nuclis urbans, i en tot aquest temps no s’ha produït un consens sobre quines eren les regles generals d’aquest desenvolupament, els preceptes que havien de fer compatible el propi creixement amb l’entorn en què aquest creixement es produïa. D’un temps ençà, però, i gràcies entre d’altres a la tasca pedagògica d’associacions, de científics i d’acadèmics, s’ha anat consolidant a tots els nivells la idea que aquesta era una necessitat absoluta del país, una condició sine qua non per a l’habitabilitat futura de les nostres contrades. Tècnicament, però, la tasca és feixuga. Malauradament manquen moltes de les figures de planejament, territorials i sectorials que haurien d’estar ja resoltes. És imprescindible, a més, que la planificació resultant es faci havent escoltat prèviament el territori i en uns temps que permetin la reflexió, sense oblidar la part de pedagogia que comporta una figura de planejament. En qualsevol cas, el conjunt d’actuacions que s’hauran de dur a terme per complir aquest objectiu es poden estructurar de la següent manera: Finalitzar la planificació La Catalunya que imagina el Govern té uns territoris amb capacitat i personalitat territorial bàsica i pròpia, que en bona part generen i ordenen per ells mateixos el seu creixement. Això sectorial de Catalunya. exigeix redactar en el menor temps possible els Plans Territorials pendents, que han Fer realitat les àrees de definir, en els escenaris de creixement demogràfic i econòmic previstos, els usos metropolitanes del sòl, les comunicacions, els transports... Els Plans s’han de construir des del debat previ en l’interior de cadascun dels territoris concernits i és en aquest sentit que aporten identitat i projecte compartit. El Govern impulsarà aquests debats ciutadans perquè està convençut de què se’n derivaran elements de gran importància per al contingut dels Plans. També, però, atès que certs àmbits econòmics i geogràfics afecten el conjunt dels territoris, i han de ser vistos des d’una perspectiva del conjunt de Catalunya, es redactaran els Plans Sectorials en els terminis que siguin els més adients per a la seva complementarietat amb els plans territorials. Altrament, hi ha un seguit de desplegaments normatius bàsics que són mancances històriques. És el cas de la revisió de la Llei d’Urbanisme, que, entre d’altres, traslladarà als ordenaments municipals els criteris territorials generals, i, sobretot, establirà �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 91 el marc de cooperació del Govern de la Generalitat amb tots els pobles i ciutats de Catalunya i, en especial, amb la seva capital i amb la resta de realitats metropolitanes, subvenint i estimulant les seves iniciatives. Així, la reforma de la Llei d’Urbanisme que impulsarà el Govern tindrà tres objectius essencials: proveïr sòl per a habitatge assequible, la sostenibilitat territorial i l’autonomia local. Els criteris bàsics que serviran als Plans i normatives seran el de la sostenibilitat, la funcionalitat econòmica i la cohesió social, la plasmació dels quals, bàsicament, es farà a través d’un territori ben integrat, articulat sobre una xarxa de ciutats potents, cadascuna de les quals es caracteritzarà per la seva compacitat física i en la convivència de persones i usos diversos en el seu interior. Menció especial cal fer de la realitat metropolitana de Barcelona, cor urbà i principal motor econòmic del país, el desenvolupament ordenat de la qual ha de ser impulsat i potenciat. Si alguna vegada ha pogut semblar que el país i la seva capital es donaven l’esquena això mai més serà així: el Govern està fermament convençut que treballar per Barcelona és treballar per Catalunya, i viceversa. Determinar les àrees de Per la seva significació especial, per la urgència de la seva salvaguarda i per la protecció especial en el pressió que en molts casos pateixen, és prioritari que un conjunt important d’àrees territori i els termes del de Catalunya ha de ser posat sota protecció especial, singularment els espais d’in- seu desenvolupament terès natural (PEIN), les zones ZEPA i els connectors biològics, tots plegats cridats a conformar la part catalana de la Xarxa Europea Natura 2000. Però els territoris sota figures de protecció no s’han de veure condemnats a una paràlisi. Al contrari, se’ls ha de dotar d’instruments de gestió que transformin la protecció en valor econòmic, potenciant les activitats que hi han de ser possibles. És el cas del Pla Director del Litoral, ja aprovat inicialment, i que ha vingut a pal·liar una greu i ja massa antiga problemàtica. En etapes successives, es posaran en marxa programes de gestió activa dels espais de protecció natural, amb participació de les administracions locals, dels agents socials del territori i de les entitats que els han defensat i protegit fins ara. Aquesta gestió tindrà com a principal objectiu fer compatible la conservació dels recursos naturals amb el desenvolupament socioeconòmic del territori. Així mateix, es preveu l’elaboració d’un conjunt de mesures –plans directors urbanístics d’abast comarcal- destinades a garantir un desenvolupament ordenat de els àrees de muntanya. Per a un àmbit més general, com és la protecció i la gestió del paisatge com a patrimoni col·lectiu, i dins de les línies directrius que estableix el Consell d’Europa, el Govern aprovarà una Llei del de gestió del paisatge, destinada a dotar les administracions catalanes dels instruments necessaris per a la preservació dels valors patrimonials, ambientals i econòmics dels nostres paisatges. �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 92 Superar la crisi dels Per tal d’evitar la fractura territorial entre el món urbanitzat i el rural, es pretén dotar models de vida rurals i les àrees rurals de les infraestructures i els serveis bàsics necessaris per tal d’acon- la seva desaparició del seguir que per als joves del món rural el model de vida urbà deixi de ser un mirall territori utòpic, ja que en realitat, aquest model sovint dista molt d’ésser un model equilibrat, sostenible i igualitari. Es pretén doncs, elaborar un pla de xoc de desenvolupament d’infraestructures bàsiques per a les zones rurals. �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 93 4.3 Habitatge 4.3.1 Garantir l‘accés a l‘habitatge digne a tota la població La possibilitat d‘accedir a un habitatge digne i adequat és un dret reconegut en totes les constitucions europees. Actualment l‘accés a l‘habitatge s‘ha mostrat com un dels grans problemes de la societat catalana, especialment per als sectors de menor poder adquisitiu i per als joves. Els preus de l‘habitatge han anat augmentant a uns ritmes molt superiors a l‘inflació i, per descomptat, molt superiors als ingressos provinents dels salaris. Aquesta dificultat afecta de forma especial a sectors com els joves que no poden emancipar-se, els treballadors i treballadores de rendes baixes i ocupació temporal i eventual, els sectors socials més humils afectats per problemes d‘exclusió social: gent gran, immigrants, famílies monoparentals, situacions de crisi familiar i atur, i tots aquells a qui la liberalització i l‘escassetat del mercat de lloguer fan cada cop més difícil seguir pagant les rendes o, simplement, trobar habitatges a preus assequibles. L‘objectiu de garantir l‘accés a l‘habitatge s‘assolirà amb les actuacions següents: Impulsar una oferta L‘aprovació del Pla per al Dret a l‘Habitatge 2004-2007 preveu: adequada d‘habitatge a les necessitats existents • Incrementar la producció d’habitatge protegit a un total de 42.000 unitats, de les quals, com a mínim, la meitat seran en règim de lloguer. • Fomentar el lloguer d‘habitatges, especialment per a joves, gent gran i sectors en risc d’exclusió. • Fomentar la rehabilitació de 40.000 habitatges. Establir mesures per La finalitat d‘aquest apartat és contribuir directament a l‘increment de la disponibilitat millorar els programes de sòl per a l‘habitatge i introduir programes per promoure l‘habitatge protegit en d‘actuació urbanística règim de compra o lloguer. destinats a habitatges, rehabilitació, preservació i millora urbana • Revisar els aspectes de la Llei d‘Urbanisme que afectin a l‘habitatge, incrementant la reserva de sòl per a l’habitatge protegit. • Mobilitzar tot el sòl públic de caràcter o vocació residencial. • Potenciar el mercat de segona mà a través de la mediació social i la rehabilitació. • Concretar la nova figura d’habitatge de preu concertat, amb un preu superior al protegit i inferior al lliure. • Establir programes de manteniment integral i de lluita contra l’assetjament immobiliari. �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 94 • Instaurar un sistema de millora i control de la qualitat en la construcció dels habitatges. • Establir la qualificació de la protecció de l’habitatge en tota la seva vida útil. Creació d‘instruments Cal potenciar els instruments de gestió existents i promoure la concertació territorial de gestió per millorar la i social i la col·laboració amb les administracions locals així com potenciar la xarxa situació de l‘habitatge a catalana de mediació per a l‘habitatge en què hi participin agents públics, privats i Catalunya ONGs. Així, es preveu: • Constituir l‘Agència Catalana de l‘Habitatge. • Constituir el Consorci Metropolità de l‘Habitatge. • Revitalitzar el Consorci de l’Habitatge de Barcelona. • Donar impuls i contingut al Consell Assessor de l‘Habitatge. Aquest conjunt d‘actuacions es faran amb el suport d‘un nou marc jurídic de referència, concretant-se a partir del Projecte de Llei de l‘Habitatge i de l‘aprovació del Pla Territorial de l‘Habitatge. 4.3.2 Promoure la rehabilitació de barris i d‘habitatges El foment de la rehabilitació ha de permetre el manteniment i la millora de les condicions d‘habitabilitat, d‘accessibilitat, d‘adaptació per a persones de mobilitat reduïda, sigui en zones urbanes, rurals o de muntanya. Igualment les polítiques de rehabilitació s‘adreçaran a la millora del manteniment dels barris gestionats per Adigsa, al foment dels barris afectats per patologies estructurals, a la remodelació integral de barris i la revalorització d‘habitatges per obtenir els mínims d‘habitabilitat i per mobilitzar habitatges buits. Les principals accions es poden emmarcar en dos programes d‘actuacions: Fomentar la Aquest programa d‘actuacions defineix programes específics de rehabilitació d‘ha- rehabilitació bitatges d‘acord amb el que es consideri més prioritari: d‘habitatges • Millorar les condicions d‘habitabilitat dels habitatges. • Millorar les condicions d‘accés (reformes d‘accés, ascensors i adaptació per a les persones de mobilitat reduïda). • Promoure la revalorització d‘habitatges per mobilitzar els habitatges buits. �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 95 Impulsar la rehabilitació El Govern ha endegat un programa per a la rehabilitació integral dels barris i àrees de barris urbanes on es concentren les carències urbanístiques i les situacions més agudes de problemàtica social i econòmica. Per això ha impulsat la Llei de Millora de Barris, Viles i Àrees Urbanes que requereixen d’atenció especial, aprovada ja pel Parlament de Catalunya. La Llei preveu la creació d’un Fons d’ajut als ajuntaments per tal que puguin emprendre operacions de rehabilitació integral d’aquests barris. És a dir, actuacions que no contemplin només les qüestions relatives a l’urbanisme, sinó també als equipaments. la vida comercial i social El Pla permetrà iniciar actuacions en un conjunt de barris de tot Catalunya –majoritàriament àrees velles, polígons d’habitatges i àrees d’urbanització marginal- amb una inversió total de 600 M €. �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 96 4.4 Biodiversitat i desenvolupament sostenible 4.4.1 Impulsar l‘Agenda 21 de Catalunya El Govern de Catalunya, compromès amb la sostenibilitat i responent a una resolució del seu Parlament de l‘any 1997, va acordar impulsar l‘Agenda 21 del país amb la participació activa de tots els ciutadans i els agents socials i econòmics del país. L‘Agenda 21 de Catalunya té per objectiu definir aquells reptes i orientacions sobre les que s‘ha de construir el futur dels seus ciutadans i del seu territori. Creació de riquesa, millora del benestar de les persones, cohesió social, gestió durable dels recursos, conservació de l‘entorn, i garantia de les possibilitats de desenvolupament de les generacions futures són, en aquest sentit, els criteris als quals s‘ha d‘ajustar la definició de les actuacions que s‘emprenguin des del Govern. L‘Agenda 21 és, per definició, una vertadera Estratègia Catalana per a un Desenvolupament Sostenible per continuar avançant en aquest model de desenvolupament. Un pla estratègic que, a partir del coneixement de la situació social, ambiental i econòmica d‘un determinat territori, i sobre la base dels principis i el valor de la sostenibilitat, defineix un seguit d‘eixos estratègics que han d‘orientar l‘actuació de les seves institucions. L‘Agenda 21 de Catalunya també té, doncs, aquesta dimensió estratègica que observa la realitat del país de forma integrada, transversal i transdisciplinar. Les actuacions més rellevants són: Impuls decidit a l‘elaboració de Volem convertir l’Agenda 21 de Catalunya en un instrument de planificació estratègica ambiental que permeti: l‘Agenda 21 de Catalunya • Aportar els elements de participació dels agents en la redacció dels plans territorials. • Integrar el treball transversal dels diferents departaments de la Generalitat tot establint una Comissió Interdepartamental de Sostenibilitat. • Donar un paper real i útil al Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible (CADS). Es crearà el Consell Social de Desenvolupament Sostenible. • Elaborar pactes estratègics per a la sostenibilitat amb els diferents sectors productius. • Incorporar indicadors de sostenibilitat a l’acció de Govern, els quals esdevenen instruments d’ajuda a la presa de decisions polítiques (pressupost ecològic). El procés de confecció de l’Agenda 21 de Catalunya ha de ser molt dinàmic i aportar propostes d’actuació immediata, per la qual cosa ens comprometem que pugui aportar conclusions i propostes de manera immediata, a partir de l’actualització i el contrast dels processos d’elaboració, participació i formulació seguits fins ara. �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 97 Volem incidir en el fet que la sostenibilitat es decideix en els sistemes urbans. Per tant: • Potenciarem les iniciatives locals de “Plans d’acció per a la sostenibilitat”, i, per això, donarem suport als municipis, com ho fan actualment les diputacions, per facilitar la implantació de les agendes 21 locals. • Establirem un Programa d’ajuts a la construcció sostenible i cada departament del Govern hi farà actuacions demostratives. Cal tenir present que el sector residencial i terciari –que integra el conjunt dels edificis- representa més del 40% del consum final d’energia de la Unió Europea. Fomentar la Manifesta la voluntat de conscienciar sobre els aspectes de la sostenibilitat en el conscienciació, conjunt de la nostra societat, començant en les etapes educatives i continuant en les col·laboració i diferents activitats econòmiques i socials, tot afavorint els processos de col·laboració participació en i participació. els aspectes medi ambientals • Foment de la col·laboració amb les entitats ambientalistes, perquè les polítiques en matèria ambiental s’han de fer des del concert amb tots els sectors interessats: econòmic, científic, d’organitzacions no governamentals mediambientals, d’organitzacions socials i, en general, de tota la societat civil. • Creació del Fòrum del Medi Natural. • Ja hem començat a treballar en la creació de la Mesa Sectorial d’Empresa i Medi Ambient. Polítiques de suport i d’incentivació de la implantació i millora de les mesures ambientals en les empreses catalanes en general i, en especial, en aquelles que tenen una major incidència ambiental. Incentivar i promoure l‘adopció d‘iniciatives mediambientals, certificacions forestals, ecoetiquetes, certificacions ISO 14001 i EMAS (Eco-Management and Audit Scheme). • Impulsarem la creació de l’Institut de Medi Ambient de Catalunya com a organisme independent, que haurà d’esdevenir l’autoritat científica i tècnica del país en matèria ambiental. • La millora dels sistemes d’informació ambiental disponibles. Per això: · Establirem mecanismes d’accés a la informació ambiental amb la col·laboració dels sectors productius. · Redactarem el Llibre blanc del medi ambient de Catalunya. · Presentarem el primer informe complet sobre l’estat del medi ambient a Catalunya (amb dades sobre l’acompliment del Protocol de Kyoto per sectors i amb indicadors comprensibles de sostenibilitat per al conjunt del país). · Es calcularà bianualment la petja ecològica de Catalunya. • Per avançar en l’educació ambiental de les persones, estem ja treballant per incorporar aspectes ambientals en la formació de la persona des dels seus inicis �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 98 a l’escola fins a la seva formació professional, passant pels cicles universitaris. A través de l’Estratègia Catalana d’Educació Ambiental (ECEA), hem iniciat un procés de participació per promoure l’acció proambiental individual i col·lectiva com a valor cívic i ètic. · Adhesió formal i pública del Govern de la Generalitat a l’ECEA, alhora que cal facilitar la realització d’accions aprovades en el primer Fòrum. · Ambientalització curricular de tot l’ensenyament, en col·laboració amb els Departaments d’Ensenyament i Universitats. · Foment de la formació ambiental dels treballadors i potenciació del programa de Bones Pràctiques ambientals a l’empresa, en col·laboració amb el Departament de Treball i Indústria i amb les organitzacions empresarials i sindicals. Establir plans de Aprovarem l’Estratègia catalana per a la conservació i l’ús sostenible de la biodi- gestió i protecció dels versitat, que ha de permetre eliminar o reduir les amenaces que comprometen la espais naturals i de la conservació dels components de la biodiversitat i, alhora, garantir la sostenibilitat biodiversitat dels usos i aprofitaments que se’n facin a Catalunya. Aquesta estratègia, a més, ha d’orientar altres documents de planificació com ara l’Estratègia per a la conservació de les espècies amenaçades de la fauna i la flora o l’Estratègia de conservació dels hàbitats estèpics. Cal destacar, també, la finalització dins d’aquest any 2004 dels treballs de revisió del Pla general de política forestal, que ha de fixar els objectius prioritaris en l’àmbit forestal per al període 2005-2014. Es desenvoluparan el Pla territorial sectorial dels sistemes de connexió biològica entre espais lliures i el Pla de gestió d’espais no urbanitzables i de protecció del paisatge, s’establiran contractes i convenis de protecció territorial, i s’impulsarà, es completarà i es revisarà el Pla d’Espais Fluvials. En l’àmbit legislatiu, treballarem per: • Elaborar una Llei de protecció de la biodiversitat. Aquesta nova norma permetrà: · Revisar els objectius de la Llei d’espais naturals, i adaptar-los als nous requeriments socials i tècnics en aquest àmbit. · Incorporar mesures que permetin donar un tractament adequat a la protecció de la biodiversitat i del paisatge. • Redactar una nova Llei de protecció integral del litoral de Catalunya que permetrà la salvaguarda del conjunt d’elements ecològics tant del medi marí com del medi terrestre del litoral català. • En compliment del que preveu el Pla estratègic de la caça vigent, elaborar un projecte de Llei de Caça que s’ajusti a la nova realitat social i es fonamenti en criteris de �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 99 sostenibilitat i ús racional dels recursos naturals. La nostra voluntat és accelerar al màxim la seva tramitació i fer-ho de manera participativa amb el conjunt dels sectors interessats, buscant el consens entre caçadors i entitats de protecció de la fauna i de la biodiversitat. • De la mateixa manera, actuar en la tramitació d’una nova llei que reguli l’activitat piscícola continental. • Desplegar els convenis internacionals sobre protecció de les zones humides. • A més, són diverses les lleis aprovades que requereixen el desenvolupament reglamentari o les adaptacions o modificacions puntuals que la seva implantació hagi posat de manifest: · La recentment promulgada Llei de protecció dels animals. · La Llei forestal. · La Llei de mesures de prevenció dels incendis forestals en les urbanitzacions sense continuïtat immediata amb la trama urbana. · La Llei del cos d’Agents Rurals. • En altres casos, però, caldrà realitzar revisions de normes que, des de la seva aprovació, han presentat diverses dificultats en l’aplicació, com és el cas de la Llei de regulació de l’accés motoritzat al medi natural; per fer-ho, cercarem el major consens i la complicitat dels sectors afectats. • Crear l’Agència del Medi Natural de Catalunya. 4.4.2 Establir instruments d‘inspecció i de control ambiental La necessitat de conèixer i de limitar les diverses tipologies de contaminació amb l‘objectiu de protegir i de garantir les persones i el medi ambient fa necessari desenvolupar una sèrie d‘instruments que permetin prevenir, minimitzar, corregir i controlar els impactes ambientals de les diferents activitats humanes. Els principis de l‘acció pública en relació a la prevenció i control dels diversos tipus de contaminació són la coordinació entre les administracions públiques competents, la simplificació dels procediments, la modernització de les eines de gestió i la participació ciutadana. Les actuacions més rellevants d‘aquest objectiu són: Llei d‘avaluació És prevista l’elaboració d’una nova llei d’actualització de la normativa d’avaluació ambiental de plans i de l’impacte ambiental, atès que aquesta tècnica legislativa ha sofert una important programes evolució des de l’inici de la seva aplicació a finals dels anys vuitanta a Catalunya. En aquest àmbit, volem avançar-nos en la transposició de la nova normativa comunitària d’avaluació ambiental de plans i programes (avaluació ambiental estratègica). �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 100 Disposar d‘instruments suficients per fer Entre les actuacions més rellevants cal esmentar: • Es desenvoluparà reglamentàriament la Llei del cos d’Agents Rurals. efectives les tasques • A més, s’establiran procediments de coordinació amb la resta d’unitats del De- d‘inspecció i control en partament que realitzen tasques similars sobre el territori (ADF i voluntaris forestals), el medi natural a fi d’aprofundir en la definició i homologació de les tasques de vigilància ambiental i de col·laboració. • Ja des d’aquest estiu, s’han establert nous mecanismes que permeten una coordinació millor entre els Agents Rurals, els bombers i els Mossos d’Esquadra, principalment amb vistes a la participació en plans d’emergència i, més en concret, a la prevenció i extinció dels incendis forestals. • Consorci de coordinació amb les Diputacions per a la prevenció d‘incendis. Els resultats de l‘avaluació, la inspecció i el control han de fer possible, mitjançant un sistema d‘indicadors, l’anticipació en la presa de decisions i el desenvolupament de les actuacions preventives per a la salvaguarda del nostre entorn. 4.4.3 Establir una nova cultura de l‘aigua L’aigua és una de les prioritats del nou Govern i el nostre principal objectiu és implantar el conjunt de mesures que resulten de la plena incorporació de la Directiva marc comunitària de l’aigua 160/2000, el que es coneix com a “nova cultura de l’aigua”. La Directiva marc de l’aigua estableix com a primer objectiu la protecció de les masses d’aigua, així com la recuperació del seu estat ecològic. Cal abandonar de manera definitiva l’antic model de gestió, fonamentat en la satisfacció il·limitada de les diverses demandes –cal establir una jerarquia entre demandes, però sense ultrapassar mai els requeriments intrínsecs de l’ecosistema hídric. La nova política de l’aigua que ja hem començat a desenvolupar posa l’èmfasi en la recuperació biològica dels sistemes. Per aquest motiu, inclou els aspectes ecològics en la gestió de l’aigua que incideixen tant en l’àmbit de la quantitat (consum) com en el de la qualitat (sanejament). El manteniment de les activitats productives i la satisfacció de necessitats bàsiques i del benestar de les persones depèn, en gran mesura, de la disponibilitat dels recursos hídrics. Per tant, cal fer-ne un ús racional i eficient i tenir en compte l‘equilibri dels sistemes naturals dels quals prové. L‘aigua és un recurs renovable però la seva disponibilitat és limitada. �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 101 El Pla Nacional de Gestió de l‘Aigua El Pla Nacional de Gestió de l’Aigua que, amb la perspectiva del Pla de gestió de districte de conca, s’haurà d’aprovar l’any 2009, desenvoluparà: • el Programa d’estalvi d’aigua. • el Pla d’abastament. • el Programa de reutilització d’aigua a Catalunya. • el Pla de previsió davant de condicions de sequera hídrica. • el Pla de protecció i de recuperació dels aqüífers. • el Pla de substitució del reg agrícola tradicional. • el Pla sectorial de cabals ecològics als rius de Catalunya. Al mateix temps, caldrà definir una relació estreta amb els ajuntaments per la prevenció d‘inundacions i un fons interterritorial pel suport d‘instal·lacions i serveis. La revisió del Pla de La revisió del Pla de Sanejament, a més de permetre l’execució de les infraestructures Sanejament necessàries per completar-lo, ha d’avançar fins a l’establiment del sistema català integral de sanejament (SCIS), que inclou el conjunt d’actuacions relacionades amb l’explotació, el manteniment, la reposició i les noves inversions per a les infraestructures d’aigües residuals urbanes, tant de les corresponents línies d’aigua com de les línies de fangs. També inclou les actuacions derivades de la inspecció i el control dels abocaments, el seguiment del medi i determinades actuacions de descontaminació específica de recursos hídrics. Redefinir els cabals Dins el Pla Nacional de Gestió de l’Aigua es desenvoluparà el Pla sectorial de cabals ecològics de les ecològics als rius de Catalunya amb l’objectiu de determinar-ne el règim de cabals conques fluvials de manteniment amb els coneixements tècnics i la informació hidrològica de base de què es disposa avui, a fi de garantir unes condicions ambientals mínimes als sistemes fluvials, d’acord amb la directriu d’aconseguir un bon estat ecològic que estableix la Directiva marc de l’aigua. A continuació, s’elaboraran els programes de mesures necessàries per implantar-hi progressivament els cabals de manteniment. A partir de la revisió de les concessions d‘aigua vigents, i tenint en compte els diferents usos de l‘aigua, caldrà endegar projectes per incrementar la disponibilitat dels recursos hídrics tot aplicant la Directiva marc d‘aigües i la Directiva de qualitat de les aigües. La nova política de la gestió de l‘aigua es planteja des de l‘oposició al transvasament del riu Ebre contingut al Pla Hidrològic subscrita pels partits polítics que conformen el Govern de la Generalitat i amb una nova planificació i millora de la gestió de l‘Agència Catalana de l‘Aigua, inclosa la gestió tributària. �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 102 4.5 Política de prevenció de la contaminació 4.5.1 Impulsar la recollida selectiva i la gestió dels residus Les activitats humanes generen diàriament una gran quantitat de materials de refús, bona part dels quals són eliminats malgrat que no han esgotat el seu cicle de vida útil. Cal avançar en un model de producció i de consum més net, que estalviï recursos i minimitzi els residus. El model de gestió dels residus ha de fomentar la prevenció i la seva valorització, recuperació i reintroducció en els cicles productius. Per a què el resultat de l‘aplicació d‘aquest model en resulti eficaç cal establir un pla estratègic de xoc que actuï de forma integral sobre la prevenció en els actors productius i en les polítiques de reutilització i reciclatge, eliminant els tractaments finalistes que fins ara es venien aplicant. La situació actual i la projecció de la situació cap al futur fa preveure la necessitat d’incidir d’una manera ràpida i decidida sobre els diferents aspectes de gestió, sobre el desenvolupament tecnològic i sobre la participació de la ciutadania, a fi d’invertir la tendència a l’increment de la quantitat de residus generada, millorar-ne la gestió i poder avançar cap a models de sostenibilitat. Es desenvoluparan fórmules de política impositiva progressiva en la gestió dels residus. Les actuacions més importants d‘aquest nou model de gestió són: Programa de gestió de El Programa de gestió de residus municipals, amb vigència fins a l’any 2006, ha residus municipals marcat els eixos bàsics de la gestió de residus i ha establert uns objectius orientats especialment a la prevenció i a la valorització. Malgrat les mesures de planificació, la producció de residus continua en una progressió ascendent i els avenços en recollida selectiva i reciclatge, d’altra banda significatius, han estat basats en una actuació voluntària més enllà de l’estricte compliment de la legalitat i no ha permès assolir els objectius fixats. Per aproximar-se als objectius de la planificació i, especialment, del PROGREMIC, cal impulsar de manera decidida la reducció i el reciclatge, i establir un pla estratègic de xoc que actuï de manera integral sobre la prevenció en els sectors productius i les polítiques de reutilització i reciclatge, i limiti els tractaments finalistes aplicats. S’elaborarà un pla de treball per limitar i abandonar la incineració de residus. Programes sectorials En el marc de la Llei 6/1993, reguladora dels residus, que assenyala que cada cate- de residus goria de residus planteja aspectes específics que requereixen una normativa regla- �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 103 mentària adequada a la naturalesa, les característiques o la problemàtica especial d‘aquests residus, s’han aprovat els programes següents: • Programa de gestió de residus industrials de Catalunya: els objectius generals del programa tendeixen a optimitzar i flexibilitzar la gestió actual dels residus industrials i fomenten la col·laboració entre tots els agents implicats en el cicle de gestió dels residus. • Programa de gestió de residus de la construcció a Catalunya: té com objectiu estratègic assolir un alt nivell de gestió mediambiental dels residus de la construcció, en compliment dels objectius de la Comissió Europea en matèria de reciclatge i seguretat ambiental de les instal·lacions, de forma que en qualsevol projecte on es generin residus de la construcció es tinguin en compte els costos derivats d‘una gestió ambientalment sostenible. • Programa de gestió de dejeccions ramaderes: estableix les línies bàsiques per racionalitzar la gestió d‘aquesta tipologia de residus. Menció especial requereix la nova normativa que regula els envasos i residus d’envasos, especialment pel que fa a aconseguir la competència sobre aquesta qüestió a Catalunya. La gestió dels envasos i residus d’envasos és un dels eixos d’actuació dels programes de gestió, especialment important per incorporar els residus comercials i els residus equiparables originats en la indústria. La disposició addicional segona de la Llei estatal d’envasos 15/2003 estableix la transferència de les competències en matèria d’envasos domèstics i residus d’envasos. Per tant, portarem al Ministeri de Medi Ambient i, més endavant, si cal, a aquest Parlament, les iniciatives necessàries per obtenir la transferència de la competència d’ordenació dels envasos domèstics i residus d’envasos, per poder regular des de Catalunya mesures de desincentivació dels envasos i productes no reciclables, i mesures per garantir la valorització de tots els envasos, des del seu origen. 4.5.2 Establir mesures de protecció sobre diversos tipus de contaminació El desenvolupament de les activitats productives i humanes està provocant diversos tipus de contaminació. Les emissions de gasos, per exemple, estan creant desequilibris importants en el propi clima. D‘altres tipus de contaminació afecten directament �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 104 en el nostre entorn. Les actuacions més importants d‘aquest objectiu són: Estratègia Catalana de Cal frenar les emissions catalanes de gasos d’efecte hivernacle. És una necessitat lluita contra el Canvi ambiental i un compromís que hem adquirit a nivell internacional, amb la Unió Euro- Climàtic pea i amb els ciutadans. Elaborarem una Estratègia Catalana de lluita contra el Canvi Climàtic que estableixi quines són les polítiques transversals a desenvolupar en els camps de la mobilitat, els serveis, l’edificació, els residus i l’energia, amb l’objectiu d’avançar cap a la descarbonització de l’economia catalana. Programes de gestió Treballar per tal de reduir o evitar l’abocament de contaminants a l’aire. Pel que fa i suport per reduir a les fonts de contaminació atmosfèrica, es treballa en dos àmbits: la prevenció i el l‘impacte ambiental control. • Per garantir la prevenció, fixarem els nivells màxims d’emissió d’acord amb les millors tècniques disponibles. Per aconseguir-ho, caldrà actualitzar els mapes de vulnerabilitat i capacitat del territori. • Per optimitzar el sistema de control, es fomentarà la instal·lació de mesuradors en continu a fi de disposar d’informació en temps real a les zones i instal·lacions amb un potencial contaminant més gran. En aquest àmbit s‘incorporen diverses actuacions adreçades a la minimització de l‘impacte ambiental. • Modificació de la Llei d‘Intervenció Integral de l‘Administració Integral. • Estratègia per a una nova gestió dels nitrats en una agricultura i ramaderia sostenibles. • Polítiques de suport per implantar i millorar les mesures ambientals de les empreses. • Potenciació de les figures de l‘avaluació de l‘impacte ambiental. • Programes de protecció de la contaminació lumínica i acústica. • Desplegament de la Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica (XVPCA). Creació de l‘Agència L’objectiu actual del SMC és avançar decididament i progressiva cap a la creació Catalana de l‘Aire d’una Agència Catalana de l’Aire (ACAIR) que integri tots els aspectes relacionats amb el medi receptor atmosfèric, abastant els riscos, la mesura, el control i la reducció de la contaminació atmosfèrica. Amb aquest objectiu, el SMC està treballant en els àmbits següents: • Millorar la vigilància i la predicció meteorològica a curt termini. �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 105 • Identificar i construir la Xarxa Climàtica d’Estacions Meteorològiques. • Crear la base de dades meteorològica de Catalunya. • Racionalitzar la informació meteorològica que s‘ofereix en els mitjans de comunicació. • Ampliar la informació meteorològica a altres aspectes d’interès ambiental per educar i sensibilitzar ambientalment la població. �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 106 4.6 Infraestructures 4.6.1 Afavorir les xarxes, les connexions i el transport públic ferroviari Catalunya es troba infraequipada en l‘àmbit de la xarxa ferroviària. Existeix un enorme desequilibri, tant en els aspectes econòmics com ecològics, entre la xarxa de carreteres i la xarxa ferroviària actual, sobretot en el transport de mercaderies. A més de la racionalització de la pròpia xarxa ferroviària, cal un increment substancial d‘infraestructura ferroviària, una nova xarxa mixta i d‘ample internacional per a mercaderies i viatgers, que ens permeti arribar als mercats de la resta d’Espanya i d‘Europa i que, a la vegada, serveixi de nexe d‘unió entre el conjunt de ciutats i territoris de Catalunya. Aquesta nova xarxa ferroviària, determinada pel Pla d’Infraestructures ferroviàries, ha de permetre més eficiència en el transport de mercaderies i viatgers i, a la vegada, més seguretat i beneficis ambientals. La xarxa ferroviària de Catalunya ha de donar resposta a tres tipus de serveis : Millorar la xarxa Composada pels actuals serveis de rodalies i regionals de RENFE i les línies de ferroviària de rodalies i FGC al Vallès i al Baix Llobregat. Caldrà millorar aquests serveis i estendre‘ls cap a regionals Tarragona i Girona i crear un nou nucli de rodalies a les terres de Lleida. Les principals actuacions que es realitzaran són: • Revisió del Pla Sectorial d‘Infraestructures Ferroviàries. • Transferència del servei de rodalies de RENFE a la Generalitat. Impuls a experiències pilot de gestió de línies ferroviàries, com ara la creació d’una empresa mixta Renfe-FGC per a la gestió de la línia Ripoll - Puigcerdà • Millora del serveis de rodalies de FGC, amb per exemple noves estacions a Sabadell i Terrassa, o la duplicació de vies de la línia de l’Anoia. • Millora dels serveis de rodalies i regionals de RENFE. Per exemple, es posarà en servei la línia R-5 de RENFE entre Martorell, Papiol i Mollet, passant per Rubí, Sant Cugat i la UAB. • Completar el traspàs de la línia Lleida-La Pobla. Establir la xarxa Actualment en construcció el tram Lleida-Barcelona-La Jonquera. La xarxa ferro- ferroviària d‘alta viària d‘alta velocitat permetrà una més fàcil vertebració interna, amb l‘Estat, farà velocitat possible la concreció de l‘Eix mediterrani i s‘establiran connexions ràpides a la xarxa ferroviària europea. �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 107 Les actuacions corresponents són: • Incorporar les línies d‘altes prestacions a la xarxa transeuropea i a la llista d‘Essen. • Finalitzar la línia Madrid-Lleida-Barcelona-La Jonquera. • Potenciar el corredor mediterrani. Potenciar la xarxa Per qüestions d‘eficiència (evitar els col·lapses circulatoris i els temps perduts per ferroviària de la seguretat viària) i per qüestions ambientals (ja que aquest sector és responsable mercaderies d‘un percentatge important de les emissions), cal incrementar el transport ferroviari de mercaderies. Els principals compromisos adquirits són: • Construcció d‘una nova xarxa mixta per l‘interior de Catalunya, que connecti l‘Àrea Metropolitana amb els ports de Barcelona i Tarragona. • Adaptació de la xarxa ferroviària actual a l‘ample europeu per poder transportar mercaderies cap a Europa. • Obertura als trens de mercaderies del Puymorens. • Creació de centres logístics i estacions intermodals en els nusos de la xarxa ferroviària. • Creació de noves línies de transport ferroviari entre la península ibèrica i Europa. Impulsarem la liberalització del sector ferroviari, afavorint la competència i la creació de nous operadors públics i privats, i elaborarem la nova Llei Ferroviària de Catalunya. 4.6.2 Millorar la xarxa viària de Catalunya La millora de l‘accessibilitat i de la mobilitat, de la seguretat viària i la incorporació dels criteris de la intermodalitat han de ser els punts essencials de la nova xarxa viària. Les vies troncals bàsiques de pas entre Europa i la península s‘han de completar amb altres que descongestionin i millorin les esgotades connexions metropolitanes. Però la nova xarxa de ciutats que hem de tenir a Catalunya s‘ha de basar en criteris menys troncals i més capil·lars. Des d‘aquest punt de vista, la renovació, racionalització i ampliació de carreteres secundàries, locals i comarcals, han de garantir una millor accessibilitat en tot el territori. Les actuacions definides són bàsicament dues: Actualitzar la xarxa La millora de la competitivitat de la nostra economia i del territori depèn en bona bàsica mesura de l‘existència d‘una bon xarxa bàsica viària i d‘una xarxa d‘accessos des dels diferents pobles i ciutats de Catalunya amb fàcils connexions a la xarxa viària �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 108 europea, tot reforçant el corredor mediterrani. • Nou model de peatges: mitjançant el fons de transició d’homogeïnització de peatges, constituït amb els suports generats per les autopistes i per aportacions pressupostàries de les administracions que permeti una política de descomptes, de supressió selectiva de peatges i d’inversió en infraestructures del transport • Nou pla d‘autovies i autopistes a Catalunya: Eix transversal, Eix Tarragona-Tàrrega, Eix del Llobregat, Ampliació de l‘A-7. • Nova xarxa d‘autovies catalanes: Eix de l‘Ebre, Eix Olot-Girona-Costa Brava, Eix Olot-Figueres, Eix Vilanova i la Geltrú-Vilafranca del Penedès, Eix Barcelona-VicRipoll. • Revisió dels itineraris que han d‘absorbir el trànsit de llarg recorregut. • Autovia Lleida-Osca. • Desdoblament de la Nacional II i de la Nacional-340. Millorar les La vertebració interna i l‘equilibri del territori de Catalunya i el seu desenvolupament comunicacions viàries econòmic requereixen una millora de les comunicacions viàries entre els pobles i locals i comarcals ciutats del país així com unes fàcils connexions amb les xarxes viàries bàsiques. Es poden destacar algunes actuacions concretes: • Barcelona: millora de les comunicacions entre el Baix Llobregat i el Vallès Occidental i Eix Manresa-Igualada-Vilafranca • Pirineus: Eix Lleida-Artesa-Ponts i Eix Vielha-Bonaigua-Sort • Girona: Eix Cerdanya-Ripoll, revisió de l‘Eix Vic-Olot i Eix Maçanet-Platja d‘AroPalamòs-Palafrugell-La Bisbal-Girona. • Tarragona: Eix Salou-Reus-Tàrrega-Artesa de Segre i Eix Alcover-Valls-El Vendrell • Millora de la xarxa local i comarcal de carreteres en general. Aquest conjunt d‘actuacions s‘assolirà a partir de la reformulació del Pla de Carreteres de Catalunya amb els objectius de prioritzar els sistemes de transport públic, la reducció del transport de mercaderies per carretera i la sostenibilitat del sistema. El conjunt d’actuacions citades són en tot cas a més a més del que és la principal prioritat del Govern en relació amb la xarxa de carreteres: millorar la seguretat viària, objectiu vers el qual s’encaminen tot un conjunt d’actuacions d’eliminació de trams en els que es concentren accidents, de millora de la conservació i del manteniment de les carreteres i de millora de la senyalització. �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 109 4.6.3 Un nou model de mobilitat: fomentar el transport públic de persones Un del reptes de futur del país és el de garantir una mobilitat sostenible atesa la dinàmica de creixement que aquesta variable experimenta en la totalitat dels països desenvolupats. Aquest creixement ha vingut donat per un ús extensiu sostingut del territori. Cada vegada hi ha més persones i mercaderies que es desplacen, i cada vegada més lluny, amb un pes progressivament més gran del transport privat, amb el conseqüent col·lapse la xarxa viària. És una espiral negativa que cal aturar. A Catalunya, per les seves característiques físiques i demogràfiques, el control dels fluxos de mobilitat ateny una rellevància especial. Entre les eines que poden garantir una millor mobilitat, tant per comunicar aquells territoris més aïllats com per reduir la pressió a les vies de circulació, en destaca el transport públic. El Govern potenciarà una nova cultura de la mobilitat que passi per l’ús preferent dels mitjans de transport públics i col·lectius en els desplaçaments, tot garantint la connexió de totes les ciutats amb aquest tipus de transport i adaptant-ne l’ús a les persones amb dificultats de mobilitat. En aquest sentit, l’aprovació de les Directrius Nacionals de Mobilitat, i els estudis d’avaluació de la mobilitat generada vinculats al planejament urbanístic són algunes de les eines que han d’ajudar a canviar aquest model. Així doncs, les mesures que emprendrà el Govern per fomentar l’ús del transport públic passen per: Fomentar una nova • Es reformularan les lleis de la mobilitat i d’urbanisme per incidir en la relació entre cultura de la mobilitat planificació territorial, infraestructures i mobilitat. En aquest sentit, es redactaran i aprovaran les Directrius Nacionals de Mobilitat que tindran caràcter de pla territorial sectorial i que, un cop aprovades, donaran lloc als plans directors de mobilitat i a la constitució de les Autoritats territorials de la mobilitat, com ara les del Camp de Tarragona, de les Terres de Ponent i de Girona. • S’elaborarà i aprovarà una nova Llei de finançament del transport públic de viatgers • Es potenciarà l’Observatori Català de la Mobilitat, que es configurarà com un instrument de recollida i de difusió de la informació més rellevant en matèria de mobilitat i sostenibilitat. Igualment, es crearà el Consell Català de la Mobilitat, com a eina de diàleg i debat amb la societat. • Per tal de facilitar l’ús del transport públic, es fomentarà una nova cultura de l’ús de l’automòbil, amb experiències innovadores com ara el car-sharing i el car-poo- �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 110 ling, s’elaborarà un nou Pla de transport de viatgers que contempli les connexions intermodals entre els diferents formats de transport i la connexió de totes les capitals comarcals, i es realitzaran plans de qualitat en el transport col·lectiu. Igualment, s’establiran carrils-bus en les principals vies d’accés a Barcelona. Garantir un transport El transport públic, a banda de descongestionar les vies de comunicació, fomentar públic adaptat a les l’estalvi energètic i contribuir al control de la contaminació, té també la funció de persones amb mobilitat garantir la mobilitat a tots aquells qui, per una o altra circumstància, tenen dificultats reduïda per utilitzar altres mitjans de transport. El Govern impulsarà mesures com el Pla de millora de l’accessibilitat de les persones amb mobilitat reduïda a la xarxa de transport públic, l’extensió dels sistemes tarifaris integrats amb la inclusió de variables socials a l’hora de calcular-ne els preus, el foment del transport públic nocturn o l’establiment de descomptes per als joves. Facilitar l’accés Molts polígons industrials situats en zona periurbana tenen ara mateix una pobra dels treballadors als accessibilitat en transport públic. Això provoca, per exemple, que una de les causes polígons de mortaldat laboral més gran sigui en els desplaçaments en vehicle privat que ocasiona aquesta mancança. Cal, doncs, que es dissenyin solucions de transport per als polígons actuals i que, per als de nova creació, es reclamin aquestes solucions des del seu inici. En aquest sentit, es realitzarà un pla d’accés als principals polígons i es crearà la figura del gestor de la mobilitat. 4.6.4 Potenciar els ports catalans com a centres logístics del sud d’Europa Catalunya ha de tenir un sistema de ports potents que exerceixin de grans centres de distribució del sud d’Europa si vol aspirar a consolidar-se com la capital de l’Euroregió de la mediterrània occidental. L’acció del Govern es centrarà en potenciar els ports industrials i comercials de Barcelona i Tarragona per tal que guanyin pes en el transport de mercaderies i continuïn diversificant la seva activitat. A més del desenvolupament i gestió dels propis ports, és cabdal garantir la seva connexió amb la resta d’infraestructures de comunicació del país, sobretot amb aquelles que ens connecten internacionalment. Serà prioritari facilitar l’accés ferroviari en les tres amplades i la creació de noves línies de mercaderies amb destí a Europa. En aquest context, es planteja dur a terme les següents accions: • Completar els accessos viaris i ferroviaris especialment per a mercaderies, dels ports de Barcelona i Tarragona, i la seva connexió amb la xarxa espanyola i europea, �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 111 posen un especial èmfasi la potenciació del corredor Algesires-Matz • Construcció de noves terminals que facilitarien l’expansió de les connexions marítimes amb el mercat asiàtic. • Impuls del cabotatge en la Mediterrània i de les connexions marítimes amb França, Itàlia, i el Magreb. • Reforçament de la col·laboració del conjunt dels ports catalans a través del Front Portuari Català Revisió del Pla de Ports Aprovació d’un nou pla quadriennal d’inversions de Ports de la Generalitat amb la inclusió de 3 capítols: • Millora de les infraestructures, integració ports-ciutat, mesures de seguretat i mediambientals • Aprovació d’un decret regulador de les marines interiors • Impuls de les marines seques com a alternativa a la construcció de nous ports quan aquests no siguin possibles. També s’aprovaran els plans estratègics pendents dels ports comercials de Sant Carles de la Ràpita, Vilanova i la Geltrú i Palamós. 4.6.5 Promoure la xarxa d’aeroports de Catalunya. Fons de promoció de noves rutes aèries. La gestió única i centralitzada dels aeroports ha comportat que el conjunt d’aeroports catalans no s’hagin planificat en tant que sistema amb les seves pròpies característiques, ni tan sols en tant que subsistema del sistema aeroportuari espanyol. Això ha llastrat el potencial desenvolupament del conjunt, el que ha repercutit negativament sobretot en els aeroports més petits i els seus territoris. L’aeroport del Prat, tot i les inversions realitzades, no ha assumit el rol d’aeroport europeu de primer nivell al que pot aspirar. Per tot això, les mesures previstes en el Pla de Govern en matèria aeroportuària són: Assumir la gestió dels Es farà una revisió integral del marc legal vigent per sol·licitar, de l’administració central aeroports catalans de l’Estat, l’aprovació de les figures legals que facin possible, en una primera fase, la participació decisiva de les institucions polítiques i empresarials del territori en la gestió aeroportuària, per assumir més endavant la gestió dels aeroports. Creació del fons de El govern de la Generalitat crearà el fons de promoció de noves rutes aèries, amb l’ob- promoció de noves jectiu de promocionar els vols intercontinentals de l’aeroport de Barcelona (Barcelona rutes aèries – Nova York, Barcelona - Buenos Aires) que consolidin l’aeroport de Barcelona com �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 112 una hub transoceànic, el reforçament dels vols dels aeroports de Girona i Reus, i la creació de bases de companyies aèries als aeroports catalans. Són accions significatives en aquest àmbit les següents: • La construcció de l’aeroport de Lleida a Alguaire • La potenciació dels aeròdroms de la Cerdanya i Òdena mitjançant la creació de consorcis que n’assumiran la seva gestió. Desplegament del El Pla d’Aeroports aprovat el 2003 va fer palesos els objectius estratègics cap als Pla d’Aeroports de quals Catalunya havia d’avançar. Si bé aquests objectius no han de ser revisats en el Catalunya seu conjunt, ja que gran part d’aquests es basen en consideracions assumides per tothom, es realitzarà un programa d’actuacions per al seu assoliment, assumint quan s’escaigui concertar els processos amb els territoris. Altrament, el desplegament del Pla abordarà entre d’altres les següents problemàtiques: • Determinar les polítiques de suport directe de la Generalitat i els objectius d’activitat de cada aeroport, per a tots els segments, entenent que la Generalitat participarà en la seva gestió. • Definir de manera específica uns objectius d’increment del transport de càrrega aèria, i posar en relació als espais d’actuació logística que existeixen o s’estan desenvolupant als territoris. Complir aquests objectius haurà d’exigir accions concretes, com ara permetre la inspecció fronterera en règim de 24 hores els set dies de la setmana, i definir i calcular les inversions en infraestructures de transport que van associades a una gestió eficient de les mercaderies. • Els aeroports del sistema català només estan connectats per via rodada. Cal iniciar els processos tècnics que permetin completar aquesta per una connexió ferroviària entre els aeroports comercials, que doni lloc a una articulació real del sistema i n’aporti els beneficis d’una planificació conjunta. 4.6.6 Crear infraestructures logístiques com a factor de competitivitat L’experiència de la creació de zones d’activitat logística, integrades i amb serveis específics, ha estat un èxit a tots els nivells. Per una banda, genera beneficis directes al territori, doncs ordena de manera més racional el trànsit de les mercaderies, fent-lo similar a les grans xarxes de provisió de serveis bàsics. Però, per l’altra, també se’n beneficien les pròpies empreses de distribució, transport i serveis logístics, que poden créixer de manera controlada i que gaudeixen d’ofertes de serveis mancomunats que les fan dedicar-se exclusivament a millorar el seu negoci. �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 113 Cal, doncs, estendre aquest model, que ja està molt implantat a l’àrea metropolitana de Barcelona, a la resta del territori. Ben evidentment, aquestes zones logístiques han de ser situades a l’interior de cada territori dins del marc de l’elaboració dels plans territorials i caldrà decidir en cada cas la responsabilitat de la seva titularitat i del seu finançament. És imprescindible, però, observar les zones logístiques com un tot, una xarxa que s’imbrica en cada territori, però que també té sentit per ella mateixa, amb les seves jerarquies, marcades per la seva relació amb les grans infraestructures de transport, viàries, portuàries i aeroportuàries. En aquest sentit, les plataformes logístiques han de ser complementàries de les grans infraestructures, aprofitant-se del seu valor i, a la vegada, aportant-n’hi. No cal descartar tampoc que les plataformes logístiques competeixin entre elles en certs casos, com a estímul per a la seva dotació de serveis, per exemple. El repte és consolidar Catalunya com la porta logística d’entrada al sud d’Europa. Una part important de les àrees logístiques de Catalunya es concentren a la zona litoral i sí s’exceptuen les de la ZAL del port de Barcelona no són intermodals (només son carretera – carretera). Així doncs: • Les noves àrees logístiques de Catalunya apostaran per la intermodalitat (carretera / vaixell / ferrocarril). • Es promourà una gran àrea logística intermodal que actui com a port sec dels ports de Tarragona i Barcelona. • S’impulsarà un nou eix infraestructural i logístic a la Catalunya interior, tot aprofitant els modes de creuament dels nous eixos viaris i ferroviaris Empordà – aeroport de Girona, Catalunya central, Terres de Ponent. • Es crearà una xarxa d’aparcaments per a camions, així com un grup d’aparcaments amb mercaderies perilloses. En qualsevol cas, es preveu iniciar en la present legislatura, i en alguns casos completar, dins dels terminis possibles marcats pels processos constructius, les àrees logístiques de suport als ports de Barcelona i Tarragona i així mateix les de l’Empordà, aeroport de Girona (ja iniciada), Camp de Tarragona (en construcció), l’Aldea, Catalunya Central i Terres de Ponent. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.03. Acció i òrgans de govern (de la Generalitat de Catalunya) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Inclou la docmentació relacionada amb l'exercici de l'acció governamental. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Pla de Govern 2004-2007 Creator An entity primarily responsible for making the resource Generalitat de Catalunya. Departament de la Presidència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2004 Type The nature or genre of the resource Monografia Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Govern Planificació Acció política Catalunya. Generalitat Description An account of the resource Aquest document és el relat del Pla de Govern 2004-2007, una nova figura dins els processos de gestió política de la Generalitat que vol contribuir a posar en marxa una nova manera de treballar en el si del Govern. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Informes https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/29/2729/31.03.06_Sintesi_Govern.pdf f6657e0e82ab599838f2c38f1d3d85e4 PDF Text Text 2004-2006 31 de març de 2006 �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 2 �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 3 Sumari I. Autogovern i qualitat democràtica 5 1. Política de millora de l’autogovern.................................................................................................. 5 2. Defensa dels interessos de Catalunya i relacions exteriors ......................................................... 10 3. Polítiques de comunicació...... ...................................................................................................... 14 4. Justícia .......................................................................................................................................... 16 II. Impuls de l’economia 20 5. Política econòmica i internacionalització ...................................................................................... 20 6. Política industrial........................................................................................................................... 25 7. Ocupació. Lluita contra l’atur i la precarietat laboral..................................................................... 28 8. Comerç, turisme i consum ............................................................................................................ 33 9. Tecnologies de la informació i de la comunicació ........................................................................ 36 10. Recerca i innovació..................................................................................................................... 39 11. Agricultura i pesca ...................................................................................................................... 42 III. Una nació socialment avançada 47 12. Educació ..................................................................................................................................... 47 13. Sanitat ......................................................................................................................................... 52 14. Serveis socials ............................................................................................................................ 55 15. Polítiques de dones .................................................................................................................... 62 16. Immigració................................................................................................................................... 66 17. Cultura......................................................................................................................................... 68 18. Impuls de l’ús social del català ................................................................................................... 72 19. Seguretat ciutadana………… ..................................................................................................... 75 IV. Política territorial i ambiental 77 20. Habitatge..................................................................................................................................... 77 21. Medi ambient .............................................................................................................................. 81 22. Energia........................................................................................................................................ 85 23. Trànsit i transport públic.............................................................................................................. 88 24. Política territorial i infraestructures ............................................................................................. 91 Taula de codis departamentals .......................................................................................................... 95 Índex per departaments....................................................................................................................... 97 �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 4 �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 5 • I • AUTOGOVERN I QUALITAT DEMOCRÀTICA• 1. POLÍTICA DE MILLORA DE L’AUTOGOVERN > Activitat del Parlament: 37 lleis aprovades i la proposta del nou Estatut En els 26 primers mesos de legislatura, el Parlament de Catalunya ha aprovat la proposició de llei del nou Estatut i 37 lleis, la majoria de les quals impulsades per la corresponent iniciativa del Govern. En destaquen els Pressupostos de 2004, 2005 i 2006, la Llei de millora de barris, la modificació de la Llei d’Urbanisme, la Llei d’horaris i la d’Equipaments Comercials, la Llei de la Iniciativa Legislativa Popular, la Llei de la comunicació audiovisual de Catalunya, la Llei del Pla Estadístic de Catalunya 2006-2009, la de l’Agència Catalana de Consum o la Llei de protecció, gestió i ordenació del paisatge. Així, en aquests moments ja s’ha aprovat pràcticament el mateix nombre de lleis que en l’anterior legislatura, i aviat s’hi sumaran 13 lleis més que estan en tràmit al Parlament. > Més de 100.000 persones van participar en la campanya de l'Estatut La tramitació del projecte del nou Estatut de Catalunya a les Corts generals culmina un llarg procés d’elaboració, difusió i aprovació del projecte. En la campanya de participació sobre el nou Estatut, que es va fer l’any 2004, hi van participar 106.729 persones, que van fer 11.152 aportacions individuals. La majoria feien referència als drets lingüístics i socials, a l’autodeterminació i al nou sistema de finançament de Catalunya. Durant tot el procés, l’Institut d’Estudis Autonòmics va elaborar diferents informes jurídics sobre la constitucionalitat del projecte (REP). > Primera campanya per explicar l’acció de govern a la ciutadania Entre el 16 de gener i el 28 de febrer passat el Govern va fer la campanya de publicitat institucional “Govern de Catalunya. Com tu”, amb l’objectiu d’informar i divulgar a la ciutadania l’acció de govern de la Generalitat en els darrers dos anys. La campanya, que va tenir presència a tots els suports comunicatius, va anar acompanyada d’una exposició que serà itinerant (PRE). > Preparació de la reforma territorial de Catalunya El Govern ha posat en marxa la reforma territorial de Catalunya, que es farà després de l’aprovació del nou Estatut. La comissió interdepartamental que redacta l’avantprojecte de Llei d’Organització Territorial farà una consulta a tots els municipis catalans per conèixer de primera mà l’opinió del territori i buscar el màxim de consens. Al final d’aquest procés, Catalunya es dividirà en set vegueries que superaran l’organització provincial actual (REP + PTO + GAP). �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 > Els ciutadans tenen ara més capacitat per impulsar lleis El 2 de febrer passat el Parlament va aprovar la Llei de la Iniciativa Legislativa Popular (ILP), una llei pionera a l’Estat i també, en bona mesura, a Europa, que rebaixa a 16 anys l’edat mínima per donar suport a una ILP, redueix de 65.000 a 50.000 les firmes requerides i permet que els promotors defensin la seva iniciativa al Parlament i que la retirin si ho consideren oportú. La modernització d’aquesta llei aposta per una política més propera a la ciutadania (REP). > Regulació per llei de la figura del conseller primer de la Generalitat i organització del Govern en comissions A proposta del Govern, el Parlament va aprovar el març de 2005 la Llei del conseller o consellera primer/primera, que regula la figura del número dos de l’executiu, a qui atribueix les funcions de coordinar l’acció del Govern i conciliar tots els organismes que en depenen perquè avancin en una mateixa direcció. També per millorar la coordinació del Govern i agilitar la presa de decisions s’han creat les Comissions delegades de Política Institucional, d’Economia, de Política Social i de Política Territorial. Cada dimarts, setmana sí setmana no, s’alternen les reunions de les Comissions de Govern i les del Consell Executiu, que és l’únic òrgan amb capacitat normativa (PRE). > L’Oficina Antifrau preservarà la integritat del sector públic El Govern va aprovar el setembre del 2005 la creació d’una Oficina Antifrau, amb plena independència i poders per investigar les administracions, ajuntaments inclosos, que depèn orgànicament del Parlament. El nou ens es relaciona amb el Govern a través del conseller primer. L’objectiu d’aquest organisme és preservar la transparència i la integritat de les administracions i del personal del sector públic (PRE). > La Llei d’incompatibilitat dels alts càrrecs garanteix la transparència A finals de l’any 2005 el Parlament va aprovar la Llei d’incompatibilitats d’alts càrrecs, impulsada pel Govern. Aquesta norma, molt més restrictiva que en la legislació anterior, estableix deures com el de la dedicació absoluta, la retribució única i la prohibició d’intervenir durant els dos anys següents al cessament en el càrrec en activitats privades relacionades amb els expedients en els quals s’hagi intervingut. També supera la dispersió normativa i el relaxament del règim anterior en aquest àmbit i garanteix la transparència en l’exercici de les funcions dels càrrecs públics (GAP). > Creació del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) i del baròmetre d’opinió política El Centre d’Estudis d’Opinió (CEO), vinculat a l’Institut d’Estadística de Catalunya, és un òrgan creat per tal d’elaborar, dirigir i coordinar els diferents estudis d’opinió de la Generalitat i per donar-los a conèixer. El gener de 2006 el CEO ha inscrit en el registre públic els estudis d’opinió fets en el 6 �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 7 període 1998-2003 que encara estaven pendents de registre. A més a més, el Centre ha fet públics dos baròmetres d’opinió política, de caràcter semestral, que constitueixen una anàlisi profunda de l’actitud de la ciutadania envers el sistema polític, i ha creat l'Índex de Satisfacció Política per mesurar el sentiment de la ciutadania respecte a la situació política, econòmica i cap als partits i els polítics en el seu conjunt, del qual n'ha presentat dos resultats. També ha fet públic l’estudi anual sobre el debat de política general i l’estudi sobre la cultura política dels catalans (ECF). > Més de cinquanta propostes de bon govern a les administracions públiques El 27 de juliol passat el Grup de Treball sobre Bon Govern i Transparència Administrativa va presentar el seu informe al president de la Generalitat, amb més de cinquanta propostes per assegurar la transparència en l’ús de recursos públics i la igualtat en l’accés a la informació sobre la gestió de les administracions de Catalunya. El Grup de Treball el van formar persones de reconegut prestigi, sota la presidència d’Anton Cañellas (JUS). > Apropament de les administracions als ciutadans La Generalitat potencia la informació, la tramitació i els serveis públics via internet i via telèfon, tot reforçant l’Administració Oberta de Catalunya (AOC). A més, impulsa el TRAM, un projecte que permet posar a l’abast dels municipis els 36 tràmits municipals més comuns; simplifica els tràmits administratius de la ciutadania, de manera que s’evita demanar-li cap document de què ja disposa l’Administració, i posa en marxa l’intercanvi de volants telemàtics de padró electrònics entre les administracions, de manera que no cal que la ciutadania acrediti el seu domicili (GAP). > Reforçament de les delegacions territorials del Govern i noves subdelegacions a la Catalunya Central i a l’Alt Pirineu i Aran El Govern ha reestructurat els òrgans territorials de l’Administració per reforçar els delegats del Govern, que participen directament en les principals iniciatives i inversions dels departaments a les demarcacions. S’han creat també dues subdelegacions: una a les comarques de la Catalunya Central i una altra a les de l’Alt Pirineu i Aran (PRE). > Augment d’un 50% dels recursos destinats als municipis El Govern destina als ajuntaments 445 milions d’euros per al quadrienni 2004-2007, un 47,8% més que el quadrienni anterior, a través del Pla Únic d’Obres i Serveis (PUOSC), la principal eina de cooperació econòmica amb els municipis. A més, el Departament de Governació i Administracions Públiques ha augmentat gradualment la dotació del Fons de Cooperació Local de Catalunya: el 2004 hi va destinar 43 milions d’euros (90,6% més que el 2003), el 2005 59 milions (un 37% més) i el 2006 destinarà 80,8 milions (un 37,1% més) als ajuntaments i 34 milions als consells comarcals (GAP). �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 8 > Nou programa d’ajuts per a petits municipis El Departament de Governació i Administracions Públiques ha creat el programa de cooperació per a petits municipis, una nova línia d’ajuts adreçada a ajuntaments que, pel baix nivell de població, tenen problemes de precarietat financera que limiten la seva capacitat d’actuació. A través d’aquest programa s’han destinat 6.392.000 euros a un total de 469 petits municipis que han rebut cadascun una mitjana de 13.629 euros. El programa també inclou la cessió de deu màquines llevaneus a municipis de muntanya per tal de solucionar els problemes d’accés durant les èpoques de neu (GAP). > La Comissió Catalunya 2014 divulgarà la memòria de la Guerra de Successió El Govern ha creat el juny de 2005 la Comissió Catalunya 2014, amb l’objectiu de recuperar i divulgar la memòria de la Guerra de Successió –que el 2014 farà 300 anys que es va acabar− i les conseqüències que va tenir per a l’organització política i institucional de Catalunya. La Comissió està presidida pel conseller primer i podrà crear els grups de treball que consideri (PRE). > Recuperació de la memòria de l’antifranquisme a través del Memorial Democràtic El Govern ha aprovat el projecte de llei de creació del Memorial Democràtic, que té l’objectiu de recuperar la memòria històrica de l’antifranquisme i de la lluita per les llibertats que van posar els fonaments de la democràcia, la Constitució i l’Estatut d’Autonomia. Fins ara, el programa del Memorial ha convocat diferents actes d’homenatge i desgreuge a les víctimes de la dictadura per causa d’orientació sexual i als deportats dels camps nazis. També s’ha obert la segona convocatòria de subvencions per projectes de recuperació de memòria històrica, dirigida, especialment, a la commemoració del 70è aniversari de l’inici de la Guerra Civil i el 75è aniversari de la II República, per un import de 2 milions d’euros. El Govern, a més, participa en la construcció del futur Museu de l’Exili a La Jonquera (PRE + REP). > Regulació de l’obertura de fosses de la guerra civil i la postguerra Després de l’experiència pilot d’obertura d’una fossa a Prats del Lluçanès, el Govern aprovarà un decret per regular la gestió de les fosses de la Guerra Civil i la Postguerra localitzades a Catalunya i les actuacions relatives a les persones que s’hi podrien trobar enterrades. El decret omplirà el buit normatiu que hi ha, garantirà la dignificació de les víctimes i evitarà cap ús indegut de les restes. També s’ha obert un nou període de presentació de peticions perquè els expresos polítics de la Guerra Civil i el franquisme puguin sol·licitar indemnitzacions (PRE). > El Llibre blanc de la funció pública radiografia l’administració catalana El Govern ha elaborat el Llibre blanc de la funció pública catalana, una anàlisi detallada de la situació �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 9 actual de la funció pública per avaluar la seva gestió dels interessos públics. El Llibre Blanc xifra en 239.760 el nombre de persones que treballen a les administracions de la Generalitat, ens locals, ens parlamentaris i universitats. El Llibre fa 88 recomanacions per elaborar normatives per millorar el funcionament de les administracions i promoure un model català de funció pública (GAP). > Llum verd a la Carta Municipal de Barcelona Després de vint anys de debats, l’Ajuntament de Barcelona ha vist aprovada la llei que li ha de proporcionar més recursos i competències. La proposta ha rebut el suport de la Comissió per al seu desplegament, de la qual també en forma part la Generalitat, i ha estat aprovada pel Congrés i el Senat (REP). > Transferència de competències al Conselh Generau dera Val d’Aran Durant aquesta legislatura diversos departaments del Govern han traspassat competències al Conselh Generau dera Val d’Aran en matèries com el medi ambient o el consum, a més d’establir acords de col·laboració per la promoció de l’aranès, la inspecció d’educació i la realització del Pla territorial de ciutadania i immigració. Durant el 2005 s’ha constituït la Comissió d’Urbanisme de la Val d’Aran i properament es crearà l’Agència de Promoció del Comerç de la Val d’Aran (GAP). En els pròxims mesos... • Referèndum sobre la proposta del nou Estatut (PRE + REP + GAP). • Reforma de la Llei de la Sindicatura de Comptes (ECF). • Impuls de les mesures legislatives relatives a l’organització de la Generalitat per arribar a un Estatut de la Funció Pública (GAP). • El Departament de Governació ultimarà un projecte de llei perquè els alcaldes i regidors dels ajuntaments de menys de 20.000 habitants rebin una compensació econòmica per la seva dedicació al treball públic (GAP). �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 10 2. DEFENSA DELS INTERESSOS DE CATALUNYA I RELACIONS EXTERIORS > Retorn dels Papers de Salamanca a Catalunya Els documents espoliats a la Generalitat al final de la Guerra Civil van arribar a l’Arxiu Nacional de Catalunya, a Sant Cugat del Vallès, el 31 de gener passat. L’exposició “El retorn dels documents confiscats a Catalunya”, que es va fer el febrer al Palau Moja de Barcelona, va reunir una selecció de 119 documents. Arran de la reclamació per part de la Generalitat, les Corts generals van aprovar el novembre passat la llei que va permetre el retorn dels documents (“Llei de restitució a la Generalitat de Catalunya dels documents confiscats amb motiu de la Guerra Civil”) (CLT). > Càlcul del dèficit fiscal de Catalunya i proposta d’un nou sistema de finançament Segons un informe encarregat pel Departament d’Economia i Finances a una comissió de persones expertes, el dèficit fiscal de Catalunya entre els anys 1986 i 2001 va representar una mitjana del 7,7% del PIB català. El 2001 aquest percentatge va arribar al 9,2% del PIB. Per resoldre aquest desequilibri i millorar el finançament de la Generalitat, el 28 d’abril de 2005 el Govern va presentar una proposta de títol d’hisenda per al nou Estatut, que va entrar a formar part dels documents de treball de la ponència redactora de la reforma. El text preveia entre d’altres aspectes la creació d’una agència tributària catalana que assumiria la gestió, la recaptació, la liquidació i la inspecció de tots els impostos suportats a Catalunya i que la Generalitat tindria capacitat normativa sobre tots i cadascun dels impostos estatals suportats a Catalunya, en el marc de les competències de l’Estat i de la Unió Europea. També preveia que la inversió en infraestructures de l’Estat a Catalunya tendiria a equiparar-se progressivament a la participació relativa del PIB de Catalunya amb relació al PIB estatal (REP + ECF + CTC). > Impuls a la transferència de competències pendents i a la desconflictivització amb l’Estat El Govern ha impulsat les transferències pendents de competències de l’Estat a la Generalitat, que havien quedat aturades durant la passada legislatura. Fins ara ja s’han aprovat nou transferències de serveis en matèria de justícia, transport marítim, agricultura, ensenyament, i de patrimoni artístic i ferroviari, com és el cas de la línia Lleida-la Pobla de Segur. També ha impulsat la solució de conflictes amb l’Estat i s’han retirat 4 recursos d’inconstitucionalitat i 9 conflictes positius de competència que havien estat interposats tant per la Generalitat com pel Govern central (REP). > Posta en marxa del programa ‘Catalunya Proposa’ per donar conèixer la proposta de Catalunya al conjunt d’Espanya El Govern ha creat el programa “Catalunya Proposa”, destinat a donar a conèixer al conjunt d’Espanya la proposta i les idees que Catalunya està elaborant, i també per explicar, alhora, �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 11 l’Espanya que es proposa des de Catalunya. Aquest programa el dirigeix el Delegat del Govern a Madrid i pretén impulsar i estimular la col·laboració i la participació en el programa dels agents dels diversos sectors de la societat: universitats, empresarial/finances, comunicació/opinió, cultural/artístic i polític/parlamentari, a través de l’organització de presentacions, actes i taules rodones, entre d’altres accions. Des de la posta en marxa del programa s’han establert contactes amb sectors rellevants de la societat, entre els quals cal destacar senadors, diputats, professionals i gent de la cultura o del món universitari (PRE). > Impuls a l’Euroregió Pirineus-Mediterrània El Govern impulsa l’Euroregió Pirineus-Mediterrània com a objectiu estratègic de primer ordre. Entre les finalitats d’aquest projecte hi ha l’estímul a la col·laboració institucional entre els territoris, l’intercanvi cultural i educatiu, i facilitar el coneixement mutu sobre la realitat social i econòmica. L’Euroregió, que té més de 14 milions d’habitants, inclou les regions de Migdia-Pirineus i LlenguadocRosselló i les comunitats autònomes de Catalunya, l’Aragó i les Illes Balears. El 10 de febrer passat el President de la Generalitat va passar el testimoni de la presidència de l’Euroregió al president de la regió Migdia-Pirineus en la reunió dels presidents de les cinc regions celebrada a Tolosa de Llenguadoc, en la qual es van marcar les directrius d’enguany (PRE). > Ús oficial del català a les institucions europees El català es pot utilitzar de manera oficial a les institucions de la Unió Europea (UE) des d’octubre del 2005, gràcies a l’acord subscrit pels ministres d’Afers Exteriors. Aquest és el primer pas per tal d’assolir l’oficialitat del català a la Unió i permetrà que la ciutadania pugui emprar aquesta llengua en les seves comunicacions escrites amb les institucions i en les intervencions orals en el Consell de la UE, en les sessions del Parlament Europeu i del Comitè de Regions. Amb aquest reconeixement, de tota manera, la llengua catalana encara no tindrà un ús equiparable a les altres llengües oficials de la UE (PRE). > Participació de la Generalitat en les decisions de la Unió Europea El desembre de 2004, la Conferència per a Assumptes relacionats amb les Comunitats Europees (CARCE) va aprovar la representació directa de les comunitats autònomes en algunes formacions del Consell de la Unió Europea i en els grups de treball del Consell corresponents. Una persona d’un govern autonòmic, en representació del conjunt de les comunitats, s’incorporarà a la delegació espanyola a les reunions del Consell en quatre àrees: Ocupació, Política Social, Sanitat i Consumidors; Agricultura i Pesca; Medi Ambient i Educació, i Joventut i Cultura. El primer semestre de 2006, el Govern de la Generalitat de Catalunya representa les comunitats autònomes en els Consells de la UE en els àmbits de Cultura, Joventut, Ocupació, Afers Socials i �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 12 Dones i protecció dels consumidors. La consellera de Benestar i Família, Anna Simó, i el conseller de Treball i Indústria, Josep M. Rañé, han intervingut (en català) en les reunions dels consells de ministres en matèria de Joventut i d’Afers Socials respectivament. El primer semestre de 2005, Catalunya ja va assumir la representació autonòmica en el Consell de Medi Ambient, Agricultura i Pesca i Educació (PRE + TRI + BEF + MAH). > Creació de la Delegació del Govern a Brussel·les El Govern ha creat una delegació a Brussel·les com a ambaixada catalana davant la Unió Europea, amb l’objectiu d’establir de manera formal la presència de Catalunya a Europa. La delegació utilitza la infraestructura, ja existent, del Patronat Català Pro Europa (PRE). > El Premi Internacional Catalunya atorgat per primera vegada a un català, Pere Casaldàliga Enguany el bisbe emèrit de São Félix do Araguaia, Monsenyor Pere Casaldàliga ha estat guardonat amb el 18è Premi Internacional Catalunya per la seva meritòria tasca entre els més desvalguts, en especial els indígenes i camperols sense terra, amb els que ha col·laborat en la transformació socioeconòmica del Mato Grosso brasiler. El 2004 van rebre aquest premi de la Generalitat l’israelià Amos Oz i el palestí Sari Nusseibeh, i el 2005 el francès Paul Claude Lévi-Strauss (PRE). > La Conferència Euromediterrània de Barcelona El 27 de novembre de 2005 Barcelona va acollir la cimera de caps d’Estat i de Govern dels 36 països euromediterranis, coincidint amb el 10è aniversari de la Declaració de Barcelona. En la reunió es van analitzar els progressos aconseguits durant els últims deu anys, des de l’anterior cimera de Barcelona, i es van establir les bases per accelerar la cooperació i les reformes en la regió. La Generalitat va fer d’amfitriona i va organitzar set reunions sectorials paral·leles (PRE). > El Govern potencia i coordina les relacions internacionals de la Generalitat Un decret aprovat aquest el febrer de 2006 estableix el marc institucional en el qual s'han de desenvolupar les relacions internacionals de Catalunya amb altres Estats, entitats i organitzacions: la coordinació d’aquesta acció exterior correspon al president de la Generalitat, que podrà delegar aquesta competència en el conseller primer. Els organismes encarregats són la Secretaria de Relacions Internacionals, adscrita al Departament de la Presidència, i la Secretaria de Cooperació Exterior, adscrita al Departament de Governació i Administracions Públiques (PRE + GAP). > Els fons destinats a la cooperació al desenvolupament augmenten un 105% El Govern va destinar el 2005 al voltant de 41 milions d’euros a la cooperació al desenvolupament, cosa que representa el 0,29% dels tributs propis de la Generalitat, una xifra molt superior a l’escenari �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 13 previst anteriorment. El Govern s’ha compromès a incrementar progressivament els recursos econòmics que es destinen a la política de cooperació i de solidaritat internacional fins arribar al 0,7% dels tributs propis en un horitzó proper. Per aquest motiu, el 2006 l’increment de la inversió en cooperació és del 38%, o d’un 105% en comparació amb el mandat anterior (GAP). > Catalunya signa acords amb tres organismes de l’ONU a escala mundial Catalunya és pionera en el camp de la cooperació internacional perquè ha estat el primer govern subestatal a signar un acord estratègic amb la Campanya del Mil·lenni, i amb dos altres organismes de Nacions Unides, el Fons de Població i el Fons de Desenvolupament per a la Dona. Segons aquest acord, la Campanya del Mil·lenni de l’ONU, que pretén acabar amb al pobresa, estrenarà l’any que ve una oficina a Barcelona, que serà la primera de les Nacions Unides que s’establirà a la ciutat. Aquesta oficina treballarà estretament amb la seu de Nova York per definir l’estratègia mundial que ha de permetre a la Campanya del Mil·lenni comptar no només amb l’ajut dels estats sinó també dels ens subestatals (PRE + GAP). > Creació de la Casa de les Llengües, com a referent internacional de les llengües del món El Govern ha creat Linguamón-Casa de les Llengües, un organisme internacional seu de les llengües del món, que n’ha de permetre permeti l’arxiu i l’estudi i facilitar la preservació i l’ús com a vehicle de comunicació, civilització i diàleg, i com a patrimoni cultural de la humanitat (PRE). > Impuls a la internacionalització de l’esport català La Generalitat ha creat per primera vegada un grup de treball dedicat exclusivament a la internacionalització de l’esport català, al mateix temps que el Consolat de l’esport, format per dirigents i esportistes, en actiu o retirats, fomenta l’esport català internacionalment. L’octubre passat es va crear la Direcció de Projecció Exterior de l’Esport, amb l’objectiu d’establir una xarxa de relacions internacionals i impulsar la presència a l’exterior de l’esport i els esportistes catalans. La voluntat és aconseguir el reconeixement internacional de les seleccions catalanes i convertir Catalunya en escenari de deu grans esdeveniments mundials cada any, a l’estil dels Grans Premis de Motociclisme i Automobilisme del Circuit de Catalunya o el Torneig Comte de Godó de Tennis (PRE). En els pròxims mesos... • Avantprojecte de Llei de creació de l’Institut Internacional per la Pau, a proposta d’una comissió d’experts presidida per Rafel Grasa (REP). �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 14 3. POLÍTIQUES DE COMUNICACIÓ > Impuls de la TDT i concurs per a les futures televisions locals Catalunya serà capdavantera a nivell europeu en la implantació de la televisió digital terrestre (TDT), una nova tecnologia que millora la qualitat de les emissions i que permet la interactivitat. Les llars catalanes arribaran a sintonitzar fins a 40 canals de televisió en obert, entre els quals n’hi haurà vuit de Televisió de Catalunya. També hi haurà les noves televisions locals, ja siguin públiques o privades, que aquesta primavera obtinguin la corresponent concessió de la Generalitat per concurs públic. El nombre de canals locals de TDT que es podran veure a Catalunya és de 96: 59 privats i 37 municipals. Les condicions del concurs fixen un model de televisió local i de proximitat, vinculada al seu àmbit de cobertura i que utilitza majoritàriament la llengua catalana. Les emissions analògiques cessaran progressivament entre el 2007 i el 2009 (PRE). > 17,3 milions d’euros per a subvencions als mitjans de comunicació durant el 2006 El 2005, per primera vegada, la Secretaria de Comunicació del Departament de la Presidència va adjudicar les subvencions als mitjans de comunicació a través d’un concurs públic i transparent, en coordinació amb l’Institut Català de les Indústries Culturals (ICIC). També va ampliar a la premsa digital, la ràdio i la televisió el suport genèric que només rebia la premsa en català i en aranès. Enguany, el Govern destinarà 17,36 milions d’euros a les subvencions, un 18,5% més que l’any passat: les principals novetats són l’increment del 33% dels fons destinats al suport genèric a la premsa en català (900.000 euros més) i una convocatòria de subvencions adreçada especialment a les televisions locals privades que obtinguin la corresponent concessió de TDT (PRE + CLT). > Regulació de l’audiovisual: lleis de l’Audiovisual, del CAC i de la Corporació Catalana El Parlament va aprovar al mes desembre passat la Llei de la comunicació audiovisual, que atribueix a la Generalitat les competències en la gestió de l’espectre radioelèctric català, ara en mans del Govern espanyol, i reforça novament les competències del CAC, que assumeix tota la responsabilitat en el procés de concessió de llicències de ràdio i televisió. Properament, la Cambra donarà llum verd a la llei de reforma de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió, que reforçarà la independència i la professionalització dels mitjans públics i preveurà que els membres del consell d’administració de la CCRTV no siguin proposats pels partits, sinó pel CAC. El juny del 2004, una primera reforma de la llei del CAC ja va ampliar les competències d’aquest organisme i va convertir en vinculants per al Govern els seus informes relatius a la concessió de llicències (PRE). > Acord per a la recepció d’IB3 i TV3 a Catalunya i a les Illes Balears Des de setembre de 2005, la televisió autonòmica de les Illes Balears, IB3, es pot sintonitzar a �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 15 Catalunya, arran dels acords bilaterals entre el Govern de la Generalitat i el Govern de les Illes Balears. És un primer pas en la col·laboració entre els mitjans audiovisuals dels territoris de parla catalana prevista en el Pacte del Tinell (PRE). > Nou impuls a l’Agència Catalana de Notícies El juliol de 2005 el Govern va aprovar el rellançament de l’Agència Catalana de Notícies (ACN), amb una inversió de 9 milions d’euros durant el període 2005-2007. La iniciativa s’emmarca en la política de suport horitzontal als mitjans de comunicació, especialment els locals i comarcals, a través de la creació i consolidació de serveis i d’infraestructures que aportin viabilitat al sector (PRE). > Nou instrument per a la medició de les audiències als territoris de parla catalana El Govern ha aprovat destinar 3’4 milions d’euros a l’impuls del Baròmetre de la Comunicació i la Cultura fins el 2008. La Secretaria de Comunicació, l’Institut Català de les Indústries Culturals i la Secretaria de Política Lingüística, al costat d’institucions privades, participen en aquesta iniciativa. El Baròmetre mesurarà les audiències dels mitjans de comunicació als territoris de parla catalana i publicarà el primer informe anual a començament de 2007 (PRE + CLT). En els pròxims mesos... • Negociacions amb el Govern de les Illes Balears per a la recepció recíproca dels senyals d’IB3 (Ràdio de les Illes Balears) i de Catalunya Ràdio (PRE). • Llibre blanc per al tractament de la joventut en els mitjans comunicació (PRE). • Primer Simposi internacional sobre ajuts a la premsa a Europa, a Barcelona, el 19 i 20 de juny del 2006 (PRE). • Impuls del Canal Euroregió (PRE). �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 16 4. JUSTÍCIA > El Llibre verd fa 102 recomanacions per millorar l’Administració de justícia El Consell de Justícia de Catalunya ha aprovat 102 recomanacions per a la millora del servei públic de la justícia, que es traduiran en un seguit de mesures impulsades per tots els actors implicats. L’elaboració del Llibre verd ha obert un debat que ha implicat els actors socials i econòmics, i ha permès fer un diagnòstic dels problemes i de les mancances de l’Administració de justícia (JUS). > Edificis judicials adequats i una Ciutat de la Justícia integrada en el teixit urbà El Govern ha aprovat el Pla d’Inversions en Edificis Judicials 2004-2010, que preveu inversions per valor de 252 milions d’euros per a construir i rehabilitar edificis judicials, més 226 milions per a la Ciutat de la Justícia. Aquestes inversions permetran la renovació dels jutjats de 36 partits judicials, que apleguen el 87% de la població de Catalunya. 26 edificis es troben ja en procés d’obres. La modificació del projecte de la Ciutat de la Justícia de Barcelona i l’Hospitalet, elaborat per l’anterior Govern, ha millorat la integració dels edificis en la trama urbana, aconseguint uns usos mixtos i uns volums d’edificació més compatibles amb el disseny urbanístic i el creixement residencial de la zona. Els primers edificis de la Ciutat de la Justícia es podran utilitzar a començament de 2007 (JUS). > Més òrgans judicials, més jutges i més especialització per fer més àgil la justícia L’any 2004 es van posar en marxa per primera vegada jutjats especialitzats en matèria mercantil. El 2005 es va aconseguir la creació de 25 nous òrgans judicials per part del Ministeri, amb 30 nous jutges, i van començar a funcionar els jutjats de violència contra la dona. Per al 2006 s’ha demanat la creació de 24 òrgans judicials més (JUS). > Renovació completa del parc informàtic S’han destinat 19 milions d‘euros en una operació de renting per a renovar i ampliar el parc informàtic de l’Administració de justícia, dels serveis penitenciaris i serveis centrals del Departament. Amb la incorporació d’uns 15.000 ordinadors, servidors i perifèrics, els jutjats i els serveis del Departament compten amb eines adequades per al procés de digitalització de processos judicials i administratius en marxa, que multiplicaran els tràmits en línia i la utilització de la signatura electrònica (JUS). > Programa per a la preparació d’oposicions a jutge, fiscal i secretari judicial Per tal d’incentivar l’accés a les carreres de l’Administració de justícia entre els llicenciats en dret, s’ha iniciat un programa de preparació d’oposicions al Centre d’Estudis del Departament de Justícia, complementat amb ajudes econòmiques (JUS). �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 17 > Millores en el sistema de prestació de l’assistència jurídica gratuïta El Govern ha augmentat les contraprestacions econòmiques a advocats i procuradors i ha escurçat els terminis de pagament. S’ha constituït un grup de treball per a la revisió del funcionament del torn d’ofici, s’han signat convenis amb els col·legis d’advocats i de procuradors millorant les compensacions econòmiques als professionals del torn d’ofici i s’ha creat un nou Servei d’Orientació Jurídica en l’àmbit penitenciari (JUS). > Mes centres i més professionals per a la Justícia Juvenil El Govern ha adquirit un edifici per a un nou centre de Justícia Juvenil a Barcelona i ha ampliat les places per fer front al creixement del nombre de menors internats. També ha posat en marxa el pla de prevenció comunitària de la delinqüència juvenil, conjuntament amb el món local, i ha acordat amb la Federació i l’Associació de Municipis potenciar les prestacions en benefici de la comunitat aplicades als infractors joves (JUS). > Posta al dia dels equipaments penitenciaris de Catalunya Ha començat a executar-se el Pla d’Equipaments Penitenciaris, que posarà al dia les infraestructures del sistema penitenciari: inclou els centres de compliment de Figueres (Alt Empordà), Sant Llorenç d'Hortons - Dones (Alt Penedès), Tàrrega (Urgell) i el Catllar (Tarragonès), i els centres oberts de Girona, Barcelona 1, Barcelona 2, Barcelona 3 i Tarragona. Ja s’han fet les obres del Centre Penitenciari de Brians II i del mòdul de joves del Centre Penitenciari de Quatre Camins, s’ha redactat el projecte del Centre Penitenciari els Lledoners, que es licitarà aviat, i s’han encarregat els projectes arquitectònics pels nous centres penitenciaris de Figueres, Dones, Tàrrega i el Catllar. Està en obres l’adequació del Mòdul Residencial 3 del CP Brians, d’interns en règim ordinari (JUS). > Preparació del nou Reglament Penitenciari i impuls d’un sistema penitenciari més obert i transparent Després de la fase d’informació pública, el Govern aprovarà el Reglament penitenciari de Catalunya, elaborat en desenvolupament de la capacitat normativa de la Generalitat de Catalunya reconeguda per l’Estatut d’Autonomia i la Llei orgànica general penitenciària. A més, s’ha creat la Taula Cívica Penitenciària com a instrument per canalitzar la implicació de la societat civil en el sistema penitenciari i s’ha posat en marxa la Comissió Interinstitucional per a la Reinserció Social (CIRSO), per a coordinar les actuacions dels departaments de la Generalitat i la resta d’administracions adreçades a la reinserció social dels interns (JUS). > Potenciació del treball penitenciari i de les mesures penals alternatives El CIRE (Centre d’Iniciatives per a la Reinserció) ha impulsat la signatura de diversos convenis amb el �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 18 Departament de Salut, la Caixa i ajuntaments i entitats locals per donar feina a interns de les presons de Catalunya. L’increment del treball penitenciari s’ha traduït en un creixement del 24% de la facturació el 2005. Actualment, el 52% dels interns en disponibilitat de treballar tenen ocupació en tallers productius. També s’està donant un fort impuls a les mesures penals alternatives a la presó, de les quals n’hi ha més de 2.000 en execució (JUS). > Desenvolupament del Dret de Catalunya d’acord amb les noves demandes de la societat El Llibre cinquè del Codi Civil de Catalunya, relatiu als drets reals i la llei de contractes de conreu es troba en discussió parlamentària. El Llibre Tercer, sobre persones jurídiques es troba en informació pública. S’estan treballant diversos textos legislatius del Codi Civil de Catalunya: les situacions de comunitat, els drets d’aprofitament parcial, els drets d’usdefruit i habitació, les servituds i la modificació de la Llei de censos (JUS). > Nova regulació dels col·legis professionals El Govern impulsa la Llei d’exercici de professions titulades i de col·legis professionals, que està en tràmit parlamentari, amb l’objectiu d’adaptar els col·legis professionals a les necessitats actuals de la societat. Entre altres aspectes preveu establir els principis bàsics d’accés a la professió, les incompatibilitats i els drets i deures dels professionals, que garanteixen que quedin respectats els interessos generals i els dels destinataris de l’activitat professional (JUS). En els pròxims mesos... • Reforma de la Llei Orgànica del Poder Judicial, després de l’Estatut (JUS). • Nou model organitzatiu dels registres civils i informatització total (JUS). • Digitalització de tots els expedients judicials i, el 2007, implantació gradual de la nova oficina judicial (JUS). • Una comissió mixta entre l’Ajuntament de Barcelona i el Departament de Justícia prepara el desplegament del futur servei de justícia de proximitat, a l’espera de la seva tramitació a les Corts generals (JUS). • Llei del Centre d’Estudis d’Opinió (ECF). �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 19 • II • IMPULS DE L’ECONOMIA • 5. POLÍTICA ECONÒMICA I INTERNACIONALITZACIÓ > Millora de la gestió i de la política pressupostària: més despesa social, més inversió pública i menys dèficit Els tres primers pressupostos de la Generalitat elaborats pel govern catalanista i d’esquerres han posat l’accent en les polítiques previstes en el pacte del Tinell. Així, el 2004, amb una inversió de 405 euros per habitant (10,9% més que al 2003), es van posar en marxa les noves polítiques socials, l’impuls a la competitivitat de les empreses, les infraestructures, l’ensenyament, la seguretat i la política d’habitatge com a eixos bàsics. El 2005 es va consolidar la tendència inversora, amb un nou augment de les despeses en les polítiques socials (un 60% del total), la seguretat, la justícia, les infraestructures i la competitivitat. La inversió pública per habitant va augmentar un 65%. Aquest 2006, la Generalitat gestionarà un volum encara més elevat de recursos, un 12% més que el 2005, 29.689 milions d’euros, la meitat dels quals estan destinats a polítiques socials de salut, educació, habitatge i benestar. La tendència inversora s’accentua, amb una partida de 5.779 milions d’euros, xifra que representa un increment d’un 84,2% respecte al 2004. Aquest salt inversor sense precedents s’evidencia en les xifres d’inversió per habitant, que passen de 365 euros el 2003 a 691 euros el 2006. La bona gestió dels recursos permetrà mantenir el volum de despesa i d’inversió sense incrementar la pressió fiscal i reduir un 21,5% el dèficit i un 18,3% l’endeutament. Les infraestructures i la competitivitat continuen formant part de les prioritats. Al mateix temps, s’ha reduït considerablement el dèficit acumulat, que a finals de 2003 era de 1.264 milions d’euros. El 2004 el dèficit es va reduir un 33%, el 2005 un 20% i el 2006 es reduirà un altre 21%, fins a quedar en els 510,7 milions d’euros. D’aquesta manera, es compleix el pla de sanejament aprovat pel Govern i el Consell de Política Fiscal i Financera, que preveu assolir l’equilibri pressupostari (dèficit zero) l’any 2008 (ECF). > Acord estratègic amb els empresaris i els sindicats per millorar la competitivitat de l’economia catalana El 16 de febrer de 2005 el Govern i les organitzacions empresarials i sindicats van signar l’“Acord estratègic per a la internacionalització, la qualitat de l’ocupació i la competitivitat de l’economia catalana”, un pacte ple d’ambició perquè l’economia catalana sigui més competitiva a nivell mundial. Ja s'han endegat les 86 mesures previstes en tres grans àmbits: competitivitat, internacionalització i �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 20 polítiques d’ocupació. En aquests moments s’han complert un 75% de les previsions del pacte: 43 de les mesures es poden donar per assolides i enguany se n’acabaran d’implementar 14 més. El pressupost estimat fins a finals de legislatura és de 3.000 milions d’euros, 1.590 milions seran per al 2006. L’any passat ja se n’hi van destinar 1.020 milions, per comptes dels 486 milions que preveia l’Acord. Darrerament, el creixement de l’economia catalana ha millorat i ha igualat el ritme de creixement de l’economia espanyola: un 3,1% el 2004 i un 3,3% el 2005 (PRE + ECF + TRI + CTC). > Pla per a la internacionalització de l’empresa catalana 2005-2008 Com a conseqüència de l’”Acord estratègic”, a començaments de l’any passat es va aprovar el Pla per a la Internacionalització de l’empresa catalana 2005-2008, del Consorci de Promoció Comercial de Catalunya (COPCA). Entre els objectius del pla hi ha aconseguir un flux d’inversió directa a l’estranger de 25.000 milions d’euros anuals, incrementar un 35% les exportacions, augmentar fins a 15.000 el nombre d’empreses exportadores regulars, organitzar sectorialment les polítiques d’internacionalització de les empreses i incrementar el pes de les exportacions dels serveis fins a un 15% del total. En conseqüència, el COPCA ha dut a termes accions adreçades a la internacionalització de les empreses i ha intensificat el desplegament de la seva xarxa de plataformes empresarials, promoció i assessorament per a la participació d’empreses catalanes en licitacions internacionals i formació d’especialistes en comerç exterior i internacionalització de l’empresa (CTC). > Eines, programes i missions per a la internacionalització Els programes d’iniciació a l’exportació del COPCA han contribuït a incrementar, de mitjana, prop d’un 45% les vendes a l’exterior. Les línies de finançament del COPCA d’Iniciació a l’Exportació i d’Internacionalització, que s’instrumenten amb un acord amb més de 20 entitats financeres, han mobilitzat durant el període 2004-2005 uns 510 milions d’euros. Durant el 2005 s’ha creat la plataforma Catalunya B2B, en fase d’implementació, que constitueix l’evolució natural de la Fira virtual de l’exportador, amb funcionalitats on line, on les empreses catalanes poden oferir els seus serveis i productes o trobar demandes d’empreses a l’exterior. A més, el Departament de Comerç ha liderat o participat en missions institucionals i empresarials a diversos països: Mèxic, Marroc, Brasil, Xina i Japó, República Txeca i Hongria, Turquia, Veneto, Polònia... L’any 2004 es va acordar la creació de la Xarxa d’Agències per a la Internacionalització. I en el decurs de 2005, es van concretar els entorns empresarials participatius de l’Anella Internacional amb un pressupost de partida de 600.000 euros, una plataforma de gestió i fòrum de debat que mitjançant la tecnologia web, esdevindrà un punt de trobada i element dinamitzador. S’ha fet la convocatòria per a la concessió d’ajuts per al foment de la internacionalització de l’economia catalana amb una quantitat màxima de 10,2 milions d’euros al 2004 i 14,9 milions d’euros al 2005. �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 21 > Obertura de Centres de negoci i plataformes empresarials a l’Àsia, Amèrica del Sud i Europa de l’Est L’any 2005 s’ha realitzat l’obertura del Centre de Promoció de Negocis a Xangai i durant el període 2004-2005 s’han transformat 13 centres de promoció de negocis del COPCA en plataformes empresarials a Beijing, Casablanca, el Caire, Mèxic, Miami, Sâo Paulo, Tòquio, Varsòvia, Budapest i Praga. A més, el Govern va implantar el novembre passat a Romania la primera Àrea d’Aterratge, un instrument d’arribada col·lectiva i complementària d’empreses catalanes a països estratègics de l’Europa ampliada, que compta amb la participació de les institucions més representatives del món empresarial i financer. L’objectiu és fomentar la multinacionalització de les empreses catalanes i està previst d’obrir-ne una al Marroc (CTC). > Creació de l’Observatori de Mercats Exteriors Aquest observatori, creat aquest novembre, serà una eina de seguiment de tendències sectorials, de mercat i tecnològiques per conèixer millor la realitat i l’evolució de l’entorn. Analitzarà les tendències amb l’ajuda d’indicadors d’interpretació immediata que facilitin l’adopció de decisions (CTC). > Creació del Fons per a la Mediterrània, amb seu a Barcelona El Departament d’Economia i Finances ha creat el Fons per a la Mediterrània, un fons de capital risc que té per objectiu promoure projectes empresarials als països riberencs del sud, amb especial atenció al Magreb: Marroc, Tunísia i Algèria. El Fons té la seva seu a Barcelona, cosa que reforça el paper de la capital catalana com a plaça financera al sud d’Europa. El projecte compta amb 30 milions d’euros que hi aporten, a parts iguals, l’Institut Català de Finances (ICF) i l’Instituto de Crédito Oficial (ICO). El Banc Europeu d’Inversions (BEI) ja ha signat un protocol d’intencions pel qual manifesta el seu interès a aportar 15 milions més i incorporar-se al nucli promotor, i la Compañía Española de Financiación del Desarrollo (COFIDES) també ha expressat el seu interès a sumar-s’hi. A més, diverses empreses privades espanyoles ja han manifestat el seu compromís formal de ser-ne partícips. Es preveu que el Fons sigui operatiu durant el segon semestre del 2006 (ECF). > Acord entre l’ICF i els bancs i caixes per aportar 200 milions d’euros al finançament de les empreses Des del setembre de 2005, l’ICF i 26 entitats financeres ofereixen una nova línia de finançament a llarg termini anomenada ICFcrèdit. L’oferta inclou préstecs i lísings en condicions preferents a petites i mitjanes empreses a través de les xarxes d’oficines de bancs i caixes. Aquesta actuació, impulsada pel Departament d’Economia i Finances, s’ha fet a través d’un conveni amb les entitats financeres, amb un pressupost de 200 milions d’euros per al 2005, del qual es beneficiaran prop de 3.000 empreses (ECF). �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 22 > L’Institut Català de Finances tanca el 2005 amb beneficis L’Institut Català de Finances (ICF) ha tancat el 2005 amb uns resultats molt positius, després de fer un esforç per sanejar l’entitat al llarg del 2004 i de l’aprovació del Pla Estratègic 2005-2007. L’any passat, l’ICF va obtenir uns guanys d’1,3 milions d’euros, davant els 5 milions de pèrdues del 2004. La millora de la gestió va reduir l’índex de morositat del 5,4% al 3,5%, va permetre disminuir en un 25% la xifra de crèdits impagats i va servir per reactivar l’activitat creditícia del grup, incrementant-la en un 87,8% respecte el 2004. També es va endegar l’activitat d’ICF Equipaments per donar suport financer a les polítiques del Govern, amb la construcció de 18 noves escoles en el primer any de funcionament (ECF). > Racionalització de la gestió del patrimoni de la Generalitat Des del Departament d’Economia i Finances s’ha iniciat un procés de racionalització de la gestió del patrimoni immobiliari de la Generalitat, amb dos objectius: corregir la dispersió de seus dels serveis de l’Administració catalana i aconseguir un estalvi econòmic i una major eficiència. En aquest sentit, destaca el conveni de col·laboració signat amb l’Ajuntament de Barcelona per a la compravenda d’una parcel·la dels terrenys de les antigues cotxeres de Borbó, per un import de 9,28 milions d’euros, per ubicar la nova seu de la conselleria de Benestar i Família (ECF). > Millor coordinació entre el Govern i l’acció social de les caixes El 2006, les deu caixes d’estalvis catalanes invertiran 29,15 milions d’euros en projectes de caràcter social acordats amb el Govern. Aquests fons representen un increment del 22% respecte l’any anterior. El 35% dels diners es destinaran a projectes relacionats amb la dependència, i la resta a projectes d’educació, cultura i ciència. Els acords entre el Govern i la Federació Catalana de Caixes d’Estalvis s’adopten en el si d’una comissió mixta creada per examinar i informar sobre les línies orientadores en matèria d’obra social i d’estudi de temes estratègics per a l’economia catalana i el sector de les caixes. Aquesta iniciativa, prevista a la Llei de Caixes d’Estalvis de Catalunya i no posada en pràctica fins aquesta legislatura, fomenta l’intercanvi d’informació entre la Generalitat i les caixes en matèria d’obra social i, així, millora la coordinació i l’eficàcia (ECF). > Preparatius per disminuir el diferencial de preus amb la resta de l’Estat El Govern ultima un pla de xoc per disminuir el diferencial d’inflació de Catalunya amb la resta d’Espanya. Una comissió tècnica presidida pel professor Antoni Argandoña i integrada per personal tècnic dels sindicats i de les organitzacions empresarials ha proposat 27 mesures que podrien corregir aquest diferencial. A partir de l’informe de la comissió, el conseller d’Economia va anunciar el pla d’acció per incidir sobre el diferencial d’IPC, que a començament de la legislatura era de 5 dècimes de punt i en aquests moments (IPC de febrer de 2006) s’ha reduït a 3 dècimes (ECF). �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 23 > Rebaixa de l’impost sobre successions i donacions El Govern ha aprovat el Projecte de Llei de regulació de l’impost sobre successions i donacions, que reduirà un 30% la pressió fiscal sobre els béns no bonificats. Amb la reforma, un 80% dels afectats quedarà exempt del pagament de l’impost i la pressió fiscal mitjana es reduirà un 24%. La llei també rebaixarà aquest tribut per a les persones que heretin patrimonis modestos (ECF). > Preparació de la reforma de l’Administració Tributària de Catalunya i nou portal e-tributs El Departament d’Economia i Finances ha posat en marxa el programa per a la reforma de l’Administració Tributària de Catalunya, que proposa un nou model de gestió tributària. En destaca la creació de la futura Agència Tributària de Catalunya, prevista en la proposta de nou model de finançament. Igualment, en la línia de facilitar al ciutadà la seva relació amb l’administració, s’ha posat en funcionament el portal e-tributs, per poder realitzar telemàticament els tràmits més habituals relatius als impostos gestionats per la Generalitat (ECF). > 3,6 euros diaris de despesa sanitària per càpita Les negociacions amb el Govern espanyol al si del Consejo de Política Social y Financiera sobre el finançament sanitari de les autonomies, impulsades per la Generalitat, s’han materialitzat en una aportació directa de 420 milions d’euros per a l’any 2005 i pel 2006, a més d’un avançament de 243 milions per impostos transferits. El pressupost de Salut creix un 10,16% respecte l’any 2005, amb un import de 7.948,65 milions d’euros. Això suposa una despesa de 3,06 euros per ciutadà al dia, un ritme de creixement que ens permetrà assolir els nivells europeus de despesa per càpita (al voltant de 1.500 euros anuals). Prèviament, es va crear el Grup de Treball per a la Racionalització i el Finançament de la despesa sanitària, presidit pel doctor Miquel Vilardell, per tal que proposés mesures per pal·liar el dèficit sanitari. Aquests 663 milions de recursos addicionals disponibles, sumats a les recomanacions de l’informe del Grup de Treball, ajudaran a sanejar econòmicament i racionalitzar el sistema sanitari català (ECF + SLT). > Internacionalització del sector sanitari de Catalunya Els departaments de Salut i de Comerç, Turisme i Consum van signar un acord per tal d’impulsar la capacitat d’internacionalització de les activitats del sector empresarial sanitari de Catalunya. Aquest sector inclou empreses de consultoria, laboratoris d’anàlisi clínic, laboratoris farmacèutics, proveïdors d’equipament i material sanitari, enginyeries i sistemes, mútues i assegurances i formació especialitzada, entre d’altres (SLT + CTC). > Pla Estadístic de Catalunya 2006-2009 La Llei del Pla Estadístic de Catalunya 2006-2009, aprovada per unanimitat al Parlament, preveu la �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 24 creació de nous indicadors per avaluar el grau de competitivitat de l’economia catalana. Es renovaran algunes magnituds per analitzar noves realitats com els fluxos migratoris i s’intensificaran les estadístiques sobre el medi ambient i la sostenibilitat. També s’articularà un sistema d’indicadors socioeconòmics en termes comparables amb l’Euroregió Pirineus-Mediterrània (ECF). En els pròxims mesos... • Presentació de l’Observatori Socioeconòmic de l’Euroregió, que estudiarà la informació estadística de caire demogràfic, econòmic i social dels territoris de l’Euroregió (PRE). • Llei del Sector Públic de la Generalitat de Catalunya (ECF). • Llei de l’ICF i de l’ICCA (ECF). • Llei de Subvencions (ECF). • Llei de les Finances Públiques (ECF). • Llei dels òrgans de Defensa de la Competència (ECF). • Es preveu que la presentació pública de la plataforma Catalunya B2B a començament de l’estiu de 2006 (CTC). �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 25 6. POLÍTICA INDUSTRIAL > Ajuts de 12,5 milions d’euros per al sector tèxtil El Departament de Treball i Indústria ha destinat 10,5 milions d’euros al Pla Tèxtil 2005, per tal d’impulsar la transformació del sector. Les principals línies del Pla incideixen en la millora de la competitivitat de l’empresa, els recursos humans i el territori. L’any 2004 el Govern ja havia impulsat ajuts al sector tèxtil per valor de 2 milions d’euros a través d’un acord marc entre CCOO, UGT i el Consell Intertèxtil. Aquestes accions responen al pes del sector a Catalunya i a l’impacte de la liberalització del mercat internacional que el tèxtil ha d’afrontar des de l’1 de gener de 2005 (TRI). > 71 milions d’euros per a 1.111 empreses amb projectes d’R+D+i L’any 2005 el Departament de Treball i Indústria ha destinat prop de 37 milions d’euros, un 35% més que l’any anterior, en ajuts a 615 projectes de recerca, desenvolupament i innovació (R+D+i). Aquestes línies d’ajut se sumen a les atorgades el 2004 per un import total de 29,2 milions d’euros (34,1 si s’inclouen els ajuts plurianuals) destinats a 496 projectes, que han permès mobilitzar una inversió empresarial de més de 400 milions d’euros, el que representa el 0,27 del PIB. En total, s’han finançat 1.111 projectes en dos anys (TRI). > Ajuts de 2,5 milions d’euros per al canvi estratègic de pimes El Centre d’Innovació i Desenvolupament Empresarial (CIDEM) ha invertit 2,5 milions d’euros en la reorientació de l’activitat productiva de 71 empreses catalanes durant l’any 2005. Aquesta iniciativa, que es va posar en marxa per primer cop l’any passat, ha generat una inversió associada de 8,5 milions d’euros. L’objectiu d’aquesta línia d’ajuts és recolzar el canvi estratègic de les petites i mitjanes empreses (pimes) catalanes mitjançant la diversificació, la creació de producte propi i entrant en d’altres àmbits d’activitat i/o en sectors de més valor afegit. El CIDEM ha signat també un conveni de col·laboració amb el Ministeri d’Indústria, Turisme i Comerç per millorar el nivell tecnològic i la competitivitat de les pimes catalanes. El conveni promou el desenvolupament de serveis com ara els préstecs participatius per a la posada en marxa de noves empreses (TRI). > Llei del CIDEM La nova Llei del Centre d’Innovació i Desenvolupament Empresarial (CIDEM), que va aprovar el Parlament el novembre de 2005, té per objectiu afrontar els nous reptes de la política industrial com ara facilitar la innovació, la transferència i difusió de tecnologia, el desenvolupament empresarial i la internacionalització del teixit empresarial català. Aquesta nova llei recull l’obligació de respectar el criteri de paritat, integra l’Agència Catalana d’Inversions (ACI) dins l’estructura del CIDEM i crea un òrgan de govern amb la presència de les organitzacions empresarials i sindicals (TRI). �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 26 > L’Agència Catalana d’Inversions capta 48 projectes empresarials amb un volum d’inversió de 247 milions d’euros i 4.905 llocs de treball L’Agència Catalana d’Inversions, des de la seva creació, l’abril del 2004, com a àrea especialitzada del CIDEM i durant tot el 2005 ja ha fet possible la implantació de 48 nous projectes industrials amb un volum d’inversió de 247 milions d’euros. Aquests projectes han permès la creació i manteniment de 4.905 llocs de treball. Així, per cada milió d’euros de despesa real de l’Agència s’han atret 87,7 milions d’euros d’inversió privada a Catalunya (TRI). > Nou Observatori de Prospectiva Industrial El nou Observatori de Prospectiva Industrial, un dels instruments per impulsar la transformació industrial, s’encarrega de dissenyar una metodologia per a la diagnosi i l’acció pública sobre el sector. L’anàlisi es concentra en sectors prioritaris per a la indústria, per la seva elevada exposició a la competència internacional o per ser estratègics. La inversió industrial a Catalunya es va començar a recuperar lleugerament el 2003, després d’un anys dolents. El 2004 i 2005 ha continuat la recuperació i la inversió ja creix a un ritme superior al 5% anual (TRI). > Primer pas cap a la finestreta única El Departament de Treball i Indústria ha signat un conveni amb el Ministeri d’Indústria, Turisme i Comerç i amb les Cambres de Comerç de Barcelona, Girona, Lleida, Tortosa i Reus per a l’establiment dels Punts d’Assessorament i Inici de Tramitació (PAIT) que redueix els tràmits per crear una empresa. Aquest pas és específic per a les Societats Limitades de Nova Empresa (SLNE), és a dir, microempreses, i permet tramitar telemàticament l’empresa en 48 hores. L’emprenedor només ha d’anar presencialment al PAIT i al notari, i evita desplaçar-se per realitzar la resta dels tràmits (TRI). > Una llei per a regular la seguretat industrial El Govern ha aprovat el projecte de Llei de Seguretat Industrial, que regularà els criteris i instruments en matèria de seguretat industrial a tot Catalunya. El text preveu la creació de l’Agència Catalana de Seguretat Industrial com a autoritat que exerceix les competències de la Generalitat en aquesta matèria. La llei també regula tots els aspectes relacionats amb la seguretat d’equipaments industrials com ara ascensors o instal·lacions de baixa tensió; vehicles automòbils; instal·lacions i aparells elèctrics; aparells de gas; calderes de vapor, instal·lacions de calefacció i de fred o grues (TRI). > Promoció de 1.480 hectàrees de nou sòl industrial El Programa del sòl 2005-2008 destinarà 940 milions d’euros a crear sòl industrial, concretament 1.480 hectàrees, en 20 actuacions diferents (PTO). �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 En els pròxims mesos... • Potenciació de l’estratègia de creació de noves activitats i atracció d’inversions, per mitjà de l’Agència Catalana d’Inversions (TRI). 27 �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 28 7. OCUPACIÓ. LLUITA CONTRA L’ATUR I LA PRECARIETAT LABORAL > El nivell d’ocupació de Catalunya assoleix ja ara l’objectiu europeu per a 2010 En aquests moments Catalunya té una taxa d’ocupació del 70,9%, és la Comunitat Autònoma on hi ha més persones ocupades, en concret 3.359.200 treballadors i treballadores, un nivell lleugerament superior a l’objectiu fixat per a tota la Unió Europea per a 2010, d’aquí a cinc anys (70%). Aquest nivell representa que 7 de cada 10 persones que tenen edat de treballar, entre els 16 i els 64 anys, estan ocupades. En el cas de les dones, la taxa és de gairebé un 60,7%, que també és l’objectiu europeu per a 2010. El nivell d’atur és el més baix des del 1978 i la taxa se situa en el 6,6%, per sota de l’espanyola i l’europea. Des de finals del 2003, a Catalunya s’han creat 300.000 llocs de treball, que representen una mitjana de 627 cada dia. Pel que fa a les dones, el creixement ha estat de 128.000 llocs de treball, un increment del 10,3% en només any i mig. En canvi, l’objectiu establert per a la taxa de temporalitat, que a Catalunya és actualment del 23%, és encara molt lluny del 13% de mitjana a Europa (TRI). > Inversió de 150 milions d’euros en polítiques d’ocupació El Departament de Treball i Indústria ha invertit 150 milions d’euros en polítiques actives per millorar la qualificació i l’ocupabilitat de la població. Aquestes inclouen la creació de plans d’ocupació, escoles taller i cases d’ofici, així com la realització d’estudis, itineraris personals d’inserció, accions integrades i pactes territorials per a l’ocupació. D’altra banda, els fons destinats a formació contínua a Catalunya s’han incrementat en un 60%, fins arribar als 39,4 milions d’euros (TRI). > 5,2 milions d’euros per a nous jaciments d’ocupació El Govern destina 5,2 milions d’euros al Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC) per subvencionar projectes de nous jaciments d’ocupació entre 2005 i 2006. El decret del 2004, que va establir les bases reguladores de les subvencions i hi va destinar 8 milions d’euros, va ser modificat per tal de millorar l’objectiu final del programa. En concret, van canviar aspectes com l’àmbit dels projectes, la documentació a adjuntar a les sol·licituds, la descripció de l’àmbit sectorial i territorial del projecte, els criteris de valoració dels projectes o el pagament dels ajuts (TRI). > Més de 2,5 milions d’euros per crear 663 llocs de treball directes Durant l’any 2005 s’ha posat en marxa la línia d’ajuts a projectes d’inversió que creïn ocupació neta lligada al desenvolupament de noves activitats. En aquest període ha subvencionat un total de 20 projectes amb una dotació econòmica de 2.780.746, 17 euros i ha suposat la creació de 663 llocs de treball directes i 2.000 indirectes (TRI). �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 29 > Identificació dels llocs de treball de difícil cobertura a Catalunya La iniciativa d’un nou catàleg, consensuat entre el Servei d’Ocupació de Catalunya i les organitzacions empresarials i sindicals, permet recollir un total de 140 activitats laborals amb dificultats d’adequació entre la demanda i l’oferta, segons consta al registre de les 72 oficines de treball de la Generalitat (TRI). > Ajuts a la contractació de persones acollides a la renda mínima d’inserció El Govern ha destinat 1,4 milions d’euros a la convocatòria d’ajuts a empreses per a la contractació de persones acollides a la renda mínima d’inserció durant 2005. L’objectiu és facilitar la incorporació al mercat laboral dels col·lectius menys afavorits i fomentar els projectes d’autoocupació. D’aquesta manera s’implementen totes les disposicions que preveu la llei del 2002 que regula les mesures legislatives per a la inserció sociolaboral a les empreses, que permeten millorar l’eficàcia del sistema d’inserció sociolaboral, tot apostant per la feina estable i de qualitat per a les persones (TRI). > L’índex d’accidents laborals ha baixat un 41% des del 2000 L’índex d’incidència dels accidents mortals –nombre d’accidents laborals que es produeixen per cada 100.000 treballadors– s’ha reduït d’un 41,1%, passant de 6,8 l’any 2000 a 4 en 2005. En termes absoluts, l’índex d’incidència ha passat dels 8.296 accidents per cada 100.000 treballadors de llavors, als 5.949 de 2005, fet que ha suposat una reducció del 28,2% des de l’any 2000 (TRI). > Aprovat el Pla de Govern per a la Prevenció de Riscos Laborals (2005-2008) El Pla de Govern de prevenció de riscos laborals (2005-2008) compta amb un pressupost global de 67.933.900 euros. Es dóna així compliment a una de les propostes prioritàries recollides a l’Acord Estratègic. El paper del Govern és la promoció de la prevenció, l’assessorament tècnic i la vigilància i control del compliment de la normativa laboral. L’objectiu principal és la reducció del número i la gravetat dels danys a la salut, que es produeixen a la feina, i la millora contínua de les condicions de seguretat i salut en el treball. Es tracta d’un pla transversal amb cinc objectius estratègics que es despleguen en 44 àmbits d’intervenció amb 147 actuacions que es concreten en diversos programes (TRI+SLT+GAP+EDC+PRE+UNI+INT+ECF+JUS+PTO+ARP+BEF). > Més mesures de prevenció de riscos laborals 24 representants de l’empresariat i els sindicats del sector de la construcció visitaran les obres amb l’objectiu de promoure la prevenció de riscos laborals, una de les mesures incloses en el decàleg impulsat pel Govern per prevenir els riscos. A més d’aquest dispositiu (format per 12 representants dels empresaris i 12 dels treballadors), el decàleg preveu una “Finestreta virtual” per denunciar via �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 30 Internet situacions de risc laboral, un Programa pilot a la comarca del Pla de l’Estany, un Pla de lluita especial a les comarques de Lleida i la creació d’un Registre de delegats d’aquesta qüestió a les empreses. També s’ha impulsat un acord per incloure clàusules relacionades amb la prevenció de riscos en els convenis col·lectius i s’ha dut a terme una campanya publicitària amb el lema “A la feina, cap risc”. En dos anys s’han ingressat 17,4 milions d’euros pel cobrament, en període voluntari, de sancions imposades per infraccions en matèria de prevenció de riscos. L’import d’aquestes sancions es destina a les actuacions preventives que programa el Govern, que ha reclamat a Madrid el traspàs de la gestió de la totalitat d’efectius de la Inspecció de Treball, en compliment d’una resolució parlamentària de 2002. El Govern ha aprovat el decret d’habilitació de 50 tècnics en prevenció de riscos laborals del Departament de Treball i Indústria que poden fer tasques de vigilància i control en matèria de salut i seguretat laboral (TRI). > 5.000 comunicacions a les empreses que pateixen més accidents S’ha posat en marxa una iniciativa, pionera a tot l’Estat, que consisteix en l’enviament de gairebé 5.000 comunicacions a les empreses catalanes que pateixen més accidents laborals perquè compleixin amb la llei de prevenció de riscos. El 81% de les empreses catalanes no ha patit cap accident laboral durant l’any 2005. Les empreses amb més sinistralitat laboral, que representen el 2% del total, tenen en el seu conjunt més de 392.000 treballadors i treballadores (TRI). > Aprovada la Llei del Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya (CTESC) El 8 de juny passat el Parlament va aprovar la Llei del Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya (CTESC), a iniciativa del Govern, per tal de garantir la independència d’aquest organisme i reforçar la seva funció assessora. La llei suprimeix els representants de les administracions en els òrgans de la institució (TRI). > Projecte de Llei del Consell de Relacions Laborals de Catalunya El Govern va aprovar el 31 de gener passat, el projecte de Llei del Consell de Relacions Laborals de Catalunya, un òrgan col·legiat de participació industrial, de diàleg i de concertació social en matèria de relacions laborals. El Consell crea una Comissió de Convenis Col·lectius de Catalunya, com a òrgan especialitzat, que té per objectiu impulsar, orientar i millorar l’estructura i els continguts de la negociació col·lectiva (TRI). > Descentralització del Tribunal Laboral de Catalunya: la primera seu a Lleida Al gener de 2006 s’ha inaugurat la nova seu del Tribunal Laboral de Catalunya a Barcelona i es �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 31 preveu disposar d’una seu descentralitzada a Girona abans d’acabar l’any 2006 i també a Tarragona durant aquesta legislatura. Lleida va ser la primera demarcació en disposar d’una delegació descentralitzada d’aquest organisme, amb l’objectiu d’apropar-lo a empreses i treballadors (TRI). > Comença l’elaboració d’un Pla Estratègic per la conciliació de la vida laboral i familiar i s’aprova la llei de conciliació dels funcionaris El Departament de Benestar i Família ha iniciat l’elaboració d’un Pla Estratègic per la conciliació de la vida laboral i familiar que ha coincidit amb l’inici d’una campanya de sensibilització per al repartiment paritari de les tasques a la llar. El Pla, que vol comptar amb la col·laboració de tots els agents socials, estarà llest en sis mesos. El Govern va aprovar, el maig de 2005, el projecte de Llei de conciliació de la vida familiar i laboral del personal de les administracions públiques de Catalunya, pioner a l’estat espanyol, que a hores d’ara està a punt d’aprovar-se definitivament al Parlament. La normativa equipara la filiació biològica i les adopcions i acolliments, i també les unions estables de parella, tant heterosexuals com homosexuals, i els matrimonis. La proposta incorpora, entre d’altres novetats, el permís de paternitat de quatre setmanes i la possibilitat de compactar les hores de reducció de jornada en jornades consecutives senceres. A més, s’inclouen mesures per a les funcionàries víctimes de violència domèstica, que podran sol·licitar permisos i excedències sense límit de temps, i tindran preferència per a la mobilitat laboral (GAP + BEF). > Foment de la responsabilitat social de les empreses El Govern ha establert l’obligació de presentar un Pla Social en el moment de sol·licitar un Expedient de Regulació d’Ocupació, com a requisit imprescindible per iniciar la seva tramitació. Amb aquesta mesura, d’aplicació a empreses de 50 o més treballadors, Catalunya és el primer lloc d’Espanya on s’aplica aquest aspecte de l’Estatut dels Treballadors, d’acord amb una directiva europea de 1998 sobre acomiadaments col·lectius, i s’incentiva la responsabilitat social de les empreses. A més, el Govern exigeix que les empreses de més de 50 treballadors incorporin el 2% de persones discapacitades a les seves plantilles si volen accedir als ajuts públics. En les convocatòries d’ajuts s’han introduït altres criteris socials, que fan referència a la igualtat de gènere i a la no adjudicació d’ajuts a empreses amb sancions molt greus en matèria de seguretat i salut en el treball (TRI). En els pròxims mesos... • Presentació del Pla d’Ocupació de Catalunya (TRI). �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 32 • El Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC) posarà en marxa un programa pilot en 10 oficines per a la intermediació personalitzada amb els demandants d’ocupació (TRI). • Conversió en fixes de milers de contractes temporals gràcies a la tasca de vigilància i control de la contractació que ha dut a terme la Inspecció de Treball (TRI). �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 33 8. COMERÇ, TURISME I CONSUM > Nova Llei d’horaris comercials que potencia el model de comerç urbà El 23 de desembre de 2004 el Parlament de Catalunya va aprovar la Llei d’horaris comercials i la seva modificació, a iniciativa del Govern de la Generalitat. Aquesta llei té per objectiu preservar el model comercial urbà català, caracteritzat per la coexistència equilibrada dels diferents formats de la distribució detallista, amb un pes específic important del comerç de petita i mitjana empresa en la trama urbana. La llei estableix que els comerços puguin obrir un màxim de 72 hores setmanals, un màxim de 12 hores diàries i només 8 dies festius l’any, a excepció dels petits i mitjans comerços que venguin productes d’alimentació i que tinguin una superfície no superior a 150 metres quadrats, que no estaran sotmesos a limitacions horàries (CTC). > Nou projecte de Llei d’Equipaments Comercials L’any 2005 s’ha aprovat la Llei d’Equipaments Comercials que impulsa un model comercial compacte, complex i cohesionat. Compacte, per reduir la mobilitat i evitar desplaçament innecessaris; complex, perquè combina l’ús residencial amb les activitats comercials i de serveis, i cohesionat, per garantir a la ciutadania la satisfacció de les seves necessitats sense haver de desplaçar-se. Aquesta llei consolida també el Pla Territorial Sectorial d’Equipaments Comercials (PTSEC), en elaboració, com l’instrument d’ordenació de les implantacions comercials subjectes a llicència comercial. El text regularà la implantació de grans i mitjans establiments i garantirà l’equilibri entre operadors i la llibertat d’establiment de nous distribuïdors (CTC). > Esmenes a la futura directiva europea Bolkenstein de liberalització del mercat dels serveis El Govern ha realitzat diverses accions amb la Comissió Europea i el Parlament Europeu per tal de fer arribar esmenes a la proposta de directiva Bolkenstein, la normativa europea que regula la prestació de serveis entre els estats membres. Aquestes esmenes, fruit de la col·laboració del Departament de Comerç amb el sector comercial català, han millorat el possible impacte de la directiva sobre el comerç i permeten la utilització del test econòmic quan la regulació sigui amb finalitats socials i urbanístiques (CTC). > El Pla Estratègic de Turisme posa les bases per un nou model turístic català L’any 2006 han acabat els treballs d’elaboració i presentació del Pla Estratègic del Turisme a Catalunya 2005 – 2010, que ha de ser l’instrument que ajudi a consolidar un model turístic competitiu, sostenible i de qualitat pel país. El Pla és un full de ruta del model turístic per als propers anys i marca les directrius per una oferta diferenciada de qualitat, més competitiva i més adaptada a la demanda, que sigui sostenible i territorialment equilibrada. En l’elaboració del Pla s’ha comptat amb la �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 34 col·laboració del món acadèmic i la participació dels agents socials. Quant als plans de dinamització turística, durant el 2004 i 2005 s’ha aprovat el Pla de dinamització turística de Santa Susanna, i el del producte turístic Terres de l’Ebre. I a més, el Pla de foment del Consell Comarcal de l’Anoia, el del Consell Comarcal de La Selva, el del Consell Comarcal del Pallars Jussà, el del Consell Comarcal del Berguedà, el del Consorci Ruta del Cister, el del Consorci Alba-Ter, el del Consorci del Ripollès, el de l’Ajuntament Banyoles/Consell Comarcal del Pla de l’Estany, el del Consell Comarcal del Vallès Occidental, el del Consell Comarcal de les Garrigues, el de l’Ajuntament de Castelló d’Empúries i, el de l’Ajuntament de Tossa de Mar (CTC). > Creació de l’Observatori de Turisme de Catalunya El nou Observatori de Turisme de Catalunya, creat també aquest any, és el primer ens que es dedica a l’estudi i seguiment del turisme a Catalunya. Té l’objectiu de potenciar el coneixement del turisme per donar suport a la presa de decisions i el disseny d’estratègies orientades a incrementar l’eficiència de la marca “Catalunya Turisme”. S’ha posat en marxa també el Programa Nacional de Recerca Aplicada i Tecnologia Turística (CTC). > Creació de l’Agència Catalana del Consum per protegir consumidors i usuaris El Govern va aprovar el projecte de Llei de creació de l’Agència Catalana del Consum (ACC), que assumeix la competència exclusiva en matèria de protecció dels drets de les persones consumidores i usuàries. L’Agència és competent en les tasques d’informació, formació, educació, mediació, arbitratge, disciplina del mercat, inspecció i desenvolupament normatiu. Funciona de forma descentralitzada i substitueix els organismes que exercien les competències de la Generalitat en matèria de consum: la Subdirecció General de Consum i l’Institut Català del Consum. La nova agència ha atès 78.065 consultes a través del telèfon 012; 18.524 consultes directament i s’han realitzat 7.305 visites. Ha gestionat un total d’11.004 reclamacions i 4.522 mediacions i dictat 2.785 laudes. En aquests moments hi ha 3.307 establiments adherits a la Junta Arbitral de Consum de Catalunya; s’han creat col·legis especialitzats en matèria d’habitatge a través d’un conveni amb el Departament de Medi Ambient i Habitatge; s’ha impulsat la descentralització de col·legis arbitrals a tot el territori amb la realització d’arbitratges; s’ha iniciat la realització d’arbitratges a través de videoconferència per facilitar tant als ciutadans com a les empreses la realització de vistes arbitrals. A més, s’ha posat en marxa la itinerància de l’Escola del Consum amb gairebé 3.000 alumnes. Pel que fa al control inspector d’incompliment de la normativa del consum, l’Agència, a través de la xarxa d’alertes, ha detectat 1.976 productes insegurs, n’ha destruïts 248.993, retirat del mercat 1.638.370 – entre ells, articles tèxtils provinents de països de fora la UE per motius d’etiquetatge incorrecte o per ser potencialment insegurs–, i ha rebut 8.784 denúncies. D’aquesta informació se n’han derivat 38.927 actuacions inspectores i 2.080 expedients sancionadors (CTC). �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 35 > Canvi de rumb a la promoció de la moda catalana El Govern ha canviat el rumb de la promoció de la moda catalana per centrar-se en la projecció internacional. L’any 2005 va aprovar el nou Pla de Suport Públic a la moda catalana, que s’ha posat en funcionament el 2006. Aquest pla està basat en el foment del talent emergent, d’una banda, i la internacionalització de les marques consagrades, de l’altra. Les conclusions d’un informe elaborat pel Departament de Comerç, que van revelar la poca eficàcia de les passarel·les, van contribuir també a la remodelació a fons de la Barcelona Fashion Week. Al cap de vint anys, la principal cita de la moda a Catalunya es transformarà a partir d’aquesta primavera i apostarà per dissenyadors emergents i per la projecció internacional de les empreses consolidades del sector. Es crearan el Gaudí Emergents i el Gaudí Internacional. S’han destinat 2,5 milions d’euros a l’Associació Moda Barcelona per tal de finançar les accions de promoció de Gaudí i Saló Gaudí Núvies (CTC). > Nou impuls a l’Artesania de Catalunya El Govern ha donat un nou impuls al sector artesà i a les seves línies estratègiques i ha presentat la nova imatge d’Artesania Catalunya, acompanyada de la inauguració de la nova seu d’Artesania de Catalunya, al carrer Banys Nous número 12. Mentre, s’està acabant d’elaborar la nova Llei d’Artesania de Catalunya, que vol crear el marc adequat que permeti instrumentar mesures per tal de fomentar i promocionar l’ofici artesà, vetllar per mantenir el prestigi i la qualitat del producte artesanal, sostenir la seva producció i fomentar el seu desenvolupament (CTC). En els pròxims mesos... • Aprovació del Pla Territorial d’Equipaments Comercials (PTSEC), abans del juliol (CTC). • Desenvolupament de la primera fase del Pla Estratègic de Turisme 20052010 (CTC). • Creació de l’Agència Catalana del Turisme, en substitució de l’actual Consorci de Turisme de Catalunya (CTC). �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 36 9. TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ I DE LA COMUNICACIÓ > Pla de Serveis i Continguts: 38 milions d’euros perquè els beneficis de les noves tecnologies arribin a ciutadans i empreses El nou Pla de Serveis i Continguts presentat l’octubre passat suposa una gran injecció de propostes per aconseguir que les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) formin part de la societat, dinamitzar el procés de canvi cultural i organitzatiu per fer arribar la Societat del Coneixement als ciutadans i les empreses catalanes. En total, representa una inversió directa de 38 milions d’euros en més de 700 projectes fins l’any 2008 (UNI). > Accions per garantir l’accés a Internet a tot el territori el 2008 El Pla d’Infraestructures de Telecomunicacions preveu ampliar la xarxa de banda ampla a tot el territori de Catalunya per tal de garantir la plena connexió a Internet el 2008. El Pla, que representa una inversió de 488 milions d’euros, ha de potenciar la connectivitat telemàtica, incentivar l’oferta d’operadors i la demanda de la ciutadania i les empreses (UNI). > El Govern crea un operador públic de telecomunicacions El Govern i el món local, representat per Localret, han creat un operador neutre per millorar la cobertura territorial i la competència en qualitat, preus i serveis de telecomunicacions. El nou operador públic, el consorci Infraestructures de Telecomunicacions de Catalunya (ITCat) planificarà i gestionarà el desplegament de la xarxa de fibra òptica pel territori català amb l’objectiu de posar en valor les infraestructures de telecomunicacions existents a Catalunya, propietat de les administracions públiques, i completar la seva composició a través de la cessió d’infraestructures de tercers o bé mitjançant la nova construcció. S’han destinat 20 milions d’euros per executar la primera fase del projecte de desplegament d’infraestructures de telecomunicacions, aquest desembre (UNI). > Renovació del Gencat.net, amb continguts i serveis més accessibles El 27 d’octubre es va llançar el nou www.gencat.net, després d’un any de treball liderat per la Direcció General d’Atenció Ciutadana. L’objectiu del nou portal de la Generalitat és millorar els serveis d’atenció ciutadana i per això està construït a l’inrevés: des del que demana i consulta el ciutadà, cap a l’organització administrativa. El nou portal vol establir un nou model de relació entre ciutadans i Generalitat basat en les necessitats dels usuaris (PRE). > El projecte Banda Ampla Rural ja cobreix una població de 850.000 persones El Departament d’Universitats ampliarà la cobertura del projecte Banda Ampla Rural fins a triplicar la població afectada en el cas de les comarques de Girona, Barcelona i Catalunya Central, i �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 37 quadruplicar-la en la resta de població, això entre aquest any i el primer quadrimestre de 2007. L’ampliació de la despesa a 8,5 milions d’euros permetrà passar dels 317 nuclis de població previstos inicialment a 922, que pertanyen a 325 municipis. El desplegament s’ha iniciat a principis de 2006, finalitzarà el primer trimestre de 2007 i multiplicarà per quatre la població beneficiada, tot assolint els 384.462 habitants, davant dels 104.330 previstos anteriorment. La xarxa pública de Banda Ampla Rural s’ha desplegat fins ara unes 900 poblacions de les comarques de Ponent, Alt Pirineu i Aran, Camp de Tarragona i Terres de l’Ebre (UNI). > Tots els centres educatius disposaran d’Internet a l’aula el curs 2007-2008 El Govern ha impulsat un pla per fer posar al dia els centres educatius en l’àmbit de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació, amb una inversió de 167 milions d’euros. El pla preveu diverses actuacions en infraestructures, equipaments, suport tècnic, continguts educatius i formació del professorat. Entre elles, es farà arribar connexió a Internet a tots els centres catalans el curs 20062007, i Kits d’Internet a l’Aula pel curs següent (EDC). > Impuls a la implantació del programari lliure La Generalitat va iniciar el juny del 2005 la prova pilot de migració dels sistemes informàtics a programari lliure convertint la Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació, aquest novembre, en la primera unitat del Govern a iniciar el canvi tecnològic. En aquest sentit, les universitats catalanes gaudiran d’un campus virtual basat en programari lliure. El projecte Campus és una plataforma per a l’aprenentatge en línia o semipresencial amb capacitat per a 10.000 usuaris connectats simultàniament, amb aplicacions accessibles via PDA i telèfon mòbil (UNI). > La Generalitat ajuda alumnes i professors universitaris a adquirir un ordinador portàtil La Generalitat va posar en marxa el setembre passat el projecte PortàTIC d’ajuts a l’alumnat universitari per comprar un ordenador portàtil. El Departament d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació, en col·laboració amb les universitats, va oferir l’ajut de fins a 190 euros a un total de 5.000 estudiants i personal docent per adquirir un ordinador portàtil en el període comprès entre l’1 d’octubre i el 15 de desembre (UNI). > Fort impuls de la Xarxa de Telecentres de Catalunya El Govern ha dinamitzat el territori entorn de les TIC enfortint significativament la Xarxa de Telecentres de Catalunya. Ha finançat la renovació de 44 telecentres amb una inversió de gairebé mig milió d'euros. Els telecentres són punts d'accés públic a Internet que ofereixen recursos de formació, materials didàctics i divulgatius i que són atesos per persones expertes en l'ús de les tecnologies de la informació. A més de fomentar l’equilibri territorial i la diversificació de l'activitat �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 38 econòmica, són determinants per l’alfabetització digital (UNI). > Nova xarxa de control de les emissions de les antenes de telefonia mòbil El Departament d'Universitats, Recerca i Societat de la Informació ha iniciat el desplegament d’una xarxa de control de les emissions de les antenes de telefonia mòbil a una seixantena de municipis. Amb aquesta xarxa es vol mesurar i controlar de forma contínua i remota la radiació provinent de les estacions base de telefonia mòbil, informar la ciutadania i vetllar per la qualitat ambiental. El projecte ha suposat una inversió de 490.000 d’euros entre el DURSI i Medi Ambient (MAH + UNI). En els pròxims mesos... • Posta en marxa de l'Oficina Tècnica de Programari Lliure (UNI). • Remodelació de la Xarxa de Telecentres de Catalunya per ser, a banda d’un conjunt de punts d’accés a Internet, un espai de dinamització, formació i alfabetització digital (UNI). �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 39 10. RECERCA I INNOVACIÓ > Més de 2.000 milions d’euros per a recerca i innovació fins al 2008 El Pla de Recerca i Innovació 2005-2008 (PRI) uneix per primera vegada les polítiques de recerca i investigació i preveu una inversió de més de 2.000 milions d’euros, incrementar el nombre de persones investigadores, impulsar les infraestructures de recerca i promoure la difusió científica entre la ciutadania. En el marc del Pla s’ha constituït el Consorci de Transferència de Coneixement per promoure el traspàs a la societat del coneixement científic de les universitats i centres de recerca. Fins al moment, el Govern ha augmentat les inversions al ritme previst, gairebé el 15% anual, per arribar a l’any 2008 a una inversió equivalent al 2,1% del PIB en recerca i desenvolupament (R+D) i al 5,20% del PIB en innovació, tal com recull el Pacte del Tinell. Només el 2005, el pressupost dedicat a recerca ja ha augmentat un 38%. Abans, el 2004, el Govern va destinar 437.629 d’euros a convenis de col·laboració entre les universitats, l’Institut d’Estudis Catalans i el Govern, d’acord amb el III Pla de Recerca de Catalunya 2004-2005, que va precedir el PRI (SLT + TRI + UNI). > Catalunya es constitueix com a Bioregió El 17 de novembre de 2004 es va constituir la Bioregió catalana, una iniciativa impulsada per la Generalitat per coordinar l’activitat dels investigadors en recerca bàsica i clínica, i també la dels emprenedors i de les empreses que treballen en l’àmbit de la biomedicina i la biotecnologia. Hi participen diferents entitats públiques i privades, entre les quals el Parc Científic de Barcelona. A més, Catalunya s’ha integrat a l’EuroBioCluster del sud d’Europa, una xarxa de regions i ciutats amb una important activitat en les Ciències de la Vida i la Biotecnologia, i s’ha creat la nova Fundació privada Institut de Recerca Biomèdica, que vol ser un referent internacional de la recerca i la investigació en l’àmbit biomèdic amb especial èmfasi en oncologia i metàstasi. Aquest centre el dirigirà el doctor Joan Guinovart i comptarà amb un comitè científic extern presidit pel doctor Joan Massagué. La Generalitat hi invertirà 41,72 milions d’euros fins al 2008 (PRE + ECF + SLT + TRI + UNI). > El laboratori de llum Sincrotró començarà a funcionar el 2009 S’ha signat el conveni per a la construcció del Laboratori de Llum Sincrotró d’última generació, que començarà a funcionar el 2009 i que s’instal·larà a Cerdanyola del Vallès. El Departament d’Universitats pagarà 13,2 milions d’euros a l’Incasòl fins el 2020 per la compra de la parcel·la. A Europa només hi ha dos sincrotrons d’última generació com aquest (UNI). �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 40 > Creació de nous centres tecnològics El Departament de Treball i Indústria ha signat els convenis de creació de nous centres tecnològics previstos en l’Acord estratègic per a la competitivitat, com ara el Centre Tecnològic de la Logística a Catalunya i la Fundació Privada Centre Tecnològic per a la Indústria Aeronàutica i de l’Espai. El primer estarà al Prat de Llobregat i donarà suport a la recerca per millorar la competitivitat del sector logístic. El segon s’ubicarà a Viladecans i potenciarà la competitivitat de la indústria aeronàutica i de l’espai a Catalunya. A més, s’han signat acords per a la creació del Centre de Tecnologies de la Nutrició i la Salut de Reus, el de Tecnologies Agroalimentàries de Lleida, el de Noves Tecnologies i Processos de l’Alimentació (CENTA) a Girona, el Media a Barcelona i el de Difusió Tecnològica del Moble a la Sénia. Igualment, s’ha creat el protocol per a la creació de l’Anella de l’Agroindústria, una aliança dels tres centres especialitzats en biotecnologia del sector agroalimentari, el de Girona, el de Lleida i el de Reus. I, finalment, s’ha impulsat la creació del Centre d'Investigació en Nanociència i Nanotecnologia, un projecte compartit entre el CSIC i la UAB amb una aportació de 16 milions d’euros (8 milions cada part) i que s’ubicarà a Bellaterra. Aquest febrer s'ha presentat el Centre de Difusió Tecnològica de Lleida, que centrarà la seva activitat en la investigació i millora dels materials de la construcció. El centre, ubicat al Parc Tecnològic de Gardeny, forma part de la Xarxa de Centres de Difusió Tecnològica del CIDEM des del mes de desembre del 2005. El nou centre pot optar així a l’ordre per a la concessió de subvencions destinades a incentivar els plans d’actuació dels centres tecnològics del 2006. La previsió és que aquesta línia tingui una dotació d’uns 4 milions d’euros (PRE + TRI). > El supercomputador “Mare Nostrum” s’instal·la a Catalunya Arran d’un acord entre el Govern, el Ministeri d’Educació i Ciència, l’empresa IBM i la UPC, el quart supercomputador més potent del món, el “Mare Nostrum”, s’ha instal·lat a Barcelona. El “Mare Nostrum” és un conjunt de potentíssims ordinadors connectats en xarxa que pot processar 40 bilions d’operacions per segon. La seva presència a Catalunya permetrà atreure investigadors d’arreu d’Europa i elevar l’activitat científica del país (UNI). > Fort impuls pressupostari en quatre anys a l’Institut d’Estudis Catalans Convertir l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) en la veritable acadèmia nacional catalana i en el referent dels poder públics a l’hora de realitzar dictàmens i informes sobre aspectes estratègics del futur de Catalunya. Aquest és l’objectiu del contracte programa que el Govern ha signat amb l’IEC de cara als propers quatre anys 2005-2008 per un total de fins a 26,7 milions d’euros (CLT + UNI). > Desplegament del Programa de centres de recerca Gràcies al Programa de centres de recerca ja s’han reconegut 904 grups de recerca a Catalunya. La iniciativa pretén agrupar, coordinar i fer visibles les activitats dels centres i instituts de recerca �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 41 independents creats durant els darrers anys i que fins ara no disposaven d'una institució comuna. S’ha posat també en marxa el Pla per a la carrera investigadora Catalunya i el Pla d’infraestructures Científiques i Tecnològiques (2006-2010), que suposa un increment del 40% del finançament per crear nous centres de recerca, fomentar la investigació empresarial i la transferència de coneixements dels parcs científics i tecnològics (UNI). En els pròxims mesos... • El Govern dedica el 2006 al foment de la Innovació (UNI). �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 42 11. AGRICULTURA I PESCA > Celebració del Primer Congrés del Món Rural de Catalunya El Departament d’Agricultura impulsa el Primer Congrés del Món Rural, amb voluntat de continuïtat, com a fòrum on discutir i definir les grans línies de desenvolupament rural i agrari dels pròxims anys i assolir un diàleg entre el món rural i el món urbà. El Congrés presentarà les conclusions a finals de la primavera del 2006. Actualment es fan reunions dels diversos grups de treball per tot el territori (ARP). > Comencen les obres del canal Segarra-Garrigues Al mes de febrer de 2006 han començat les obres del primer tram del canal Segarra-Garrigues, que permetrà regar més de 70.000 hectàrees i beneficiarà més de 16.000 agricultors de 80 municipis de la Noguera, la Segarra, el Pla d’Urgell, les Garrigues, l’Urgell i el Segrià. Es tracta de l’obra més complexa i la de major abast agrícola que s’ha dut a terme a Catalunya en els darrers cent anys. La Generalitat va concedir un aval a la Comunitat General de Regants del Canal Segarra-Garrigues, per un import màxim de 17 milions d’euros, que va obrir la porta a la contractació de les obres del primer tram del canal. El Segarra-Garrigues es convertirà en l’obra més complexa i la de major abast agrícola que s’ha dut a terme a Catalunya en els darrers cent anys. L’objectiu és tenir a finals del 2007 les primeres hectàrees de terra de regadiu (ARP). > 676 milions d’euros més per als regadius fins el 2013 El Govern ha doblat la inversió en regadius. El 2004 va encarregar a l’empresa pública Regsa (Regs de Catalunya SA) la construcció d’infraestructures de regadiu, amb una inversió de 676 milions d’euros fins el 2013 a càrrec de la Generalitat. Aquesta inversió garantirà que s’acabin en aquest període el regadiu de l’Algerri-Balaguer, tota la zona regable del Xerta-Sénia, el Garrigues Sud, el regadiu del Segrià Sud, el de la Terra Alta i el nou regadiu de la Conca de Tremp. L’any passat es van invertir els primers 55,5 milions d’euros d’aquest pla i el 2005 se n’inverteixen 68,5 milions (ARP). > Mesures per afrontar la sequera El Departament d’Agricultura va adoptar diverses mesures per fer front a les pèrdues ocasionades per la sequera: va demanar a la Unió Europea el pagament de les bestretes de la prima d’oví-cabrum i de l’ajut a superfícies per a determinats conreus herbacis, va crear una comissió permanent de seguiment de la sequera i va doblar l’import màxim dels préstecs als pagesos afectats de pèrdues per aquest motiu (ARP). > La nova Llei de Contractes d’Integració modernitzarà la ramaderia El 4 d’abril passat el Parlament va aprovar la nova Llei de Contractes d’Integració, impulsada pel �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 43 Govern, amb l’objectiu de garantir una major qualitat de les explotacions ramaderes i adaptar-les a la nova legislació, especialment a les directrius sanitàries i de protecció del medi ambient. A més, la llei garanteix l’equilibri i la transparència entre les parts contractants. Per exemple, a partir d’ara els contractes s’han de fer per escrit (fins ara podien ser verbals) i es fixen les obligacions de l’integrador i de l’integrat (ARP). > Elaboració d’una nova Llei de Contractes de Conreu El Govern també ha aprovat el projecte de la Llei de contractes de conreu i d’adquisició preferent de sòl agrari, per facilitar l’accés de la pagesia a la propietat i la incorporació de joves al camp. A més, s’han incrementat un 10% els ajuts pels joves agricultors, amb l’objectiu de rejovenir el camp català (JUS + ARP). > El Contracte Global d’Explotació millorarà la viabilitat de les empreses agràries El Govern ha començat a implantar de forma pilot a quatre comarques el Contracte Global d’Explotació (CGE), previst en la Llei d’Orientació Agrària. La iniciativa s’ha posat en marxa al Pla de l’Estany, la Conca de Barberà, l’Alt Urgell i el Berguedà i ja ha rebut 6 milions d’euros. Es tracta d’un veritable pacte social per al medi rural, que implanta un sistema contractual integrat que pretén fomentar la producció d’aliments de qualitat, la millora de les condicions de vida i treball dels pagesos, el manteniment del paisatge agrari i de l’espai natural, l’ordenació de les pràctiques agràries i la incorporació de joves al sector (ARP). > Pla per equilibrar l’oferta i la demanda al sector vitivinícola i pagament d’ajuts El Govern ha presentat el Pla Sectorial de la Vinya i el Vi amb l’objectiu de marcar les pautes d’actuació del sector per al futur. A ell s’han d’adaptar els Plans de Reestructuració i Reordenació. Aquest Pla defensa un pacte a mig termini entre tots els agents del sector amb l’objectiu d’establir una autoregulació que equilibri l’oferta i la demanda. D’altra banda, el Departament d’Agricultura ha fet efectiu el pagament complementari als 197 productors acollits als plans de reestructuració i reconversió de la vinya a Catalunya per un import de 7,5 milions d’euros per les mesures finalitzades de la campanya 2004/2005. Aquests ajuts tenen per objectiu ajustar la producció vitícola a la demanda del mercat, compensant tant el cost de les mesures que cal dur a terme, com la pèrdua d’ingressos durant el període improductiu de la vinya (ARP). > Nova política d’ajuts i simplificació del sistema de pagament La reforma del pagament dels ajuts al camp és una de les actuacions que el Departament d’Agricultura duu a terme amb l’objectiu de simplificar i unificar les diverses línies d’ajut i, sobretot, fer més fàcils els tràmits per obtenir ajuts. Aquest 2006 i per primer cop s’ha començat a aplicar el �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 44 sistema de Pagament Únic, amb la col·laboració de les organitzacions professionals agràries i les cooperatives. D’aquesta manera, es simplifiquen i s’unifiquen les diverses línies d’ajut i, sobretot, fa més fàcils els tràmits per obtenir ajuts. El Pagament Únic inclou actualment els sectors de cultius herbacis, producció d’oli d’oliva i oliva de taula, farratges deshidratats, oví-cabrum, vaquí de carn, vaquí de llet i sacrifici de bovins. Igualment, a finals d’agost es va iniciar el pagament dels ajuts en compensació per l’encariment del preu del gas-oil, després que el ministeri hagués transferit l’import corresponent, de més de 5 milions d’euros. Un total de 12.322 sol·licitants rebran aquests ajuts (ARP). > Augmenten els ajuts per a la incorporació de joves al camp La Generalitat ha concedit 35,5 milions d’euros a les explotacions agràries en la convocatòria d’ajuts corresponents a l’any 2005, per a la modernització del camp i per afavorir-ne la incorporació dels joves. Ha augmentat la partida d’ajuts destinats a la incorporació de joves al camp, d’acord amb el Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació, i ha passat de 39.000 a 56.000 euros per jove. D’un total de 1.555 sol·licituds, 457 corresponen a ajuts per a joves agricultors. D’aquests joves, 50 s’han instal·lat en explotacions ubicades a la província de Girona; 107, a Barcelona; 169, a Lleida; 42, a Tarragona, i 89 a les Terres de l’Ebre (ARP). > Primera radiografia del Registre de plantacions de fruita dolça que pretén reordenar el sector El nou Registre de plantacions de fruita dolça que va crear el Govern el setembre passat permetrà conèixer la realitat del sector a Catalunya i trobar l’equilibri entre l’oferta i la demanda en algunes espècies varietals, davant la tendència a la diversificació varietal. Servirà també per garantir l’eficàcia de les mesures de gestió fitosanitària. La inscripció al Registre serà un requisit indispensable per beneficiar-se de les subvencions de la fruita dolça. El Registre ha rebut 1.045 declaracions per a la reconversió de conreu: 435 d’arrencada, 607 d’intenció d’arrencar i 3 sense especificar. I pel que fa a superfície, s’han declarat 2.003,68 hectàrees: 532,28 hectàrees d’arrencada, 1.466,98 amb intenció d’arrencar i 4,42 hectàrees no especificada (ARP). > Pas endavant per combatre els problemes derivats de les dejeccions ramaderes La Generalitat i el sector agroalimentari han iniciat conjuntament una campanya per resoldre les dificultats ocasionades a causa de les dejeccions ramaderes. És per això que s’ha creat el Consorci de Gestió de la Fertilització Agrària de Catalunya GESFER, que té com a principal objectiu vetllar per al bon funcionament de la pràctica agrària per tal d’assolir un nou model de fertilització orgànica i mineral més sostenible (ARP). �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 45 En els pròxims mesos... • Pla de reconversió varietal de la fruita dolça (ARP). • A finals d’any, inauguració de la nova seu del Departament d’Agricultura a Lleida, al turó de Gardeny. El pressupost de l’obra és de 4,2 milions d’euros (ARP). • Presentació del Pla d’Impuls de l’Agricultura Ecològica el juny de 2006, per impulsar tant la producció com el consum. Aquest Pla es definirà al Llibre Blanc de l’Agricultura Ecològica, que està en preparació (ARP). • Elaboració d’un Pla de Pesca comú per a tota la flota pesquera espanyola del Mediterrani, en col·laboració amb l’Administració Pesquera de l’Estat i les comunitats autònomes implicades (ARP). • Creació de la Llei d’espais agraris/Fons de terres, després de l’aprovació de la Llei de Contractes de Conreu, que estableix el dret d’adquisició preferent per part de l’Administració. El Departament d’Agricultura podrà exercir-lo per crear el fons de terres i el seu ens de gestió (ARP). • Elaboració de la Llei de Pesca catalana, perquè s’aprovi al Parlament aquest 2006 (ARP). • Creació del Registre de Vinyes de Catalunya, amb l’objectiu de fer aflorar les vinyes il·legals. Serà operatiu en la propera campanya (ARP). • Creació de l’Agència de Desenvolupament Rural (ARP). • Creació d’un Consell de Pesca i Afers Marítims de Catalunya, interlocutor amb les organitzacions més representatives del sector (ARP). • Durant aquest any s’acabarà d’executar el Programa de Desenvolupament Rural 2000-2006 (ARP). • Elaboració de la Llei de Qualitat Agroalimentària (ARP). �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 46 �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 47 • III • UNA NACIÓ SOCIALMENT AVANÇADA • 12. EDUCACIÓ > Aprovat el Pacte Nacional per a l’Educació Després de mesos de negociacions, el departament d’Educació i 20 entitats de la comunitat educativa han segellat aquest febrer el Pacte Nacional per a l’Educació, un acord històric entre gairebé la totalitat del sector educatiu que ha de servir de base per a l’elaboració de la futura llei catalana per a l’educació. L’aplicació de les mesures que inclou aquest Pacte suposarà una inversió de gairebé 1.200 milions d’euros fins el curs 2008-2009. Entre les mesures acordades en destaca la implantació de la sisena hora diària de reforç a partir del curs vinent a l’escola pública (EDC). > 30.000 noves places de llars d’infants El Govern ha signat un acord amb les entitats municipalistes per a la creació de 30.000 noves places públiques de llars d’infants fins el 2008. Fins el moment, 264 ajuntaments ja s’han compromès a la creació de 22.416 noves places, el que suposa gairebé 75% del total. Amb aquest nou Mapa de Llars d’Infants, el nombre de places d’escoles bressol públiques es multiplicarà per dos i arribarà a les 60.000. S’hi destinaran 150 milions d’euros (EDC). > 816 milions d’euros per a construir noves escoles en dos cursos El curs 2005-2006 entren en funcionament 67 nous centres escolars a tot Catalunya, d’acord amb el Pla Quadriennal de Construccions Escolars 2004-2007. Aquests centres se sumen als 37 posats en marxa el curs anterior. Les 270 noves construccions i ampliacions necessàries dutes a terme des de (eliminat setembre) 2004 suposen una inversió de 816 milions d’euros. A més a més, en aquest context de creixement de població escolar i d’increment de centres educatius, durant el curs 20052006 s’instal·len 92 mòduls provisionals per afrontar l’augment de la demanda de places escolars (EDC). > 10.200 docents més a les escoles i instituts catalans El Departament d’Educació ha incorporat 4.200 mestres i professors a les escoles i instituts catalans fins el dia d’avui. 2.139 docents es van incorporar el curs 2004-2005 i més de 2.000 ho fan aquest curs. A més, el Departament preveu 6.000 noves incorporacions pel 2006-2007, per complir tres compromisos: l’establiment de la sisena hora lectiva a l’educació primària, la reducció de les hores de classe per docent (de 25 a 23 a la setmana) i fer front a l’augment de la població escolar. L’increment del nombre de docents permetrà tenir grups més reduïts, posar en pràctica un conjunt de programes d’innovació educativa i introduir nous perfils professionals als centres (EDC). �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 48 > 7.195 noves places de mestres i professors a l’escola pública El Govern ha aprovat fins el moment tres ofertes d’ocupació pública per 7.195 noves places de docents, corresponents a 2004 (950 places), 2005 (3.680 places) i 2006 (2.565 places), dins del compromís d’augmentar la plantilla dels centres docents i d’estabilitzar-la, reduint el nombre d’interins fins a tan sols el 8%. D’aquestes noves places, 4.440 pertanyen al cos de mestres, 2.218 del cos de professors d’ensenyament secundari, 391 de professors tècnics de formació professional i 146 de professors d’escoles oficials d’idiomes. El Govern té previst de convocar 9.640 places més fins 2008 (EDC). > 748 centres docents han iniciat programes d’innovació educativa Aquest curs, 748 centres inicien els programes d’innovació educativa. Es tracta de vuit iniciatives diferents per millorar la qualitat del sistema i adequar-lo progressivament a l’evolució educativa i social. Els programes abracen diversos àmbits educatius, des del foment de la lectura o la igualtat de gènere fins a l’educació mediambiental o la convivència i mediació escolar. Destaca el programa de llengües estrangeres, per facilitar l’ensenyament i aprenentatge de l’anglès a partir dels 4 anys, que s’aplica a 100 centres educatius. Un dels programes més importants és el de Salut i Escola, que té com a objectiu millorar la coordinació entre l’escola i els serveis de salut per donar resposta a les necessitats dels adolescents i promocionar hàbits i estils de vida saludables. 28 escoles participaran al programa Salut i Escola aquest curs, i està prevista la implantació a tots els centres durant el curs 2007-2008 (EDC + SLT). > 4.500 places de cicles formatius i quatre nous centres integrats de Formació Professional El Govern ha creat 4.500 places noves d’alumnes de formació professional a tot el territori, arran de la creació de 151 nous cicles formatius als centres públics aquests dos últims cursos. El Departament d’Educació va iniciar aquestes actuacions l’any 2004 per facilitar l’accés a la Formació Professional i millorar-ne la qualitat. També s’ha creat una xarxa de centres integrats de formació professional i s’ha fomentat la participació de les patronals, sindicats, associacions empresarials i administracions locals en el desenvolupament d’aquest nou sistema formatiu. Aquest any, els departaments Treball i Indústria i d’Educació han signat la creació dels primers 4 centres integrats de la nova xarxa. Treball i Indústria en gestionarà directament dos, ubicats al Baix Llobregat (sector automòbil) i a Tarragona (sector químic) (EDC + TRI). > 560 milions per millorar les condicions laborals del professorat La Mesa Sectorial del personal docent no universitari va arribar a un acord pel qual el Govern es �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 49 compromet a invertir la xifra de 560 milions d’euros fins el curs 2008-2009, que serviran per engegar diverses iniciatives per millorar les condicions laborals i retributives del professorat dels centres públics. Entre aquestes mesures hi ha l’augment de 4.000 places del personal de suport als centres, la flexibilització dels horaris del professorat, l’augment de l’autonomia dels centres i millores significatives per la situació del professorat interí i substitut (EDC). > El programa de reutilització de llibres de text suposa un estalvi d’un 85% per fill o filla El present curs s’ha posat en marxa la primera fase del programa cooperatiu per al foment de la reutilització de llibres de text, amb 522 centres seleccionats per iniciar-lo. Durant aquest primer curs, els centres rebran ajuts d’un total de 2,03 milions d’euros i se’n beneficiaran 113.000 alumnes. Amb la fase d’implantació generalitzada, a partir de 2007-2008, la despesa mitjana mínima per cada fill o filla passarà dels 1.700 euros de l’actualitat als 250 euros (25 euros per any en deu anys), cosa que suposa un estalvi d’un 85% (EDC). > Augment del finançament de les universitats: més de 5.000 euros per alumne El pressupost de la Direcció General d’Universitats va augmentar un 10'79% respecte al 2004. L’aspecte més destacat és l’increment del finançament de les universitats públiques en un 6,42%, tal com estableix la Llei d’Universitats (LUC), en una època de davallada demogràfica i en una situació en què, a Catalunya la despesa per estudiant ja ha assolit la mitjana europea. D’aquesta manera, ja hi ha quatre universitats (UPC, UPF, UdL, URV) que superen els 5.000 euros per alumne, un objectiu que consta en el Pacte del Tinell, i es preveu que la resta arribi a aquesta xifra l’any que ve. Si tenim en compte aquest paràmetre, les diferències entre universitats s’han escurçat des dels 2.040 euros l’any 2002 a 1.281 euros el 2005 (UNI). > Universitat gratuïta per a les persones minusvàlides, majors de 65 anys i víctimes del terrorisme Per primera vegada, la matrícula universitària és gratuïta per a les persones amb minusvalidesa, majors de 65 anys i víctimes d’actes terroristes, cònjuge i fills que es matriculin per primera vegada, d’acord amb les noves taxes que el Govern va fixar al juliol de 2004. Aquestes exempcions incentivaran l’accés d’aquests col·lectius a la universitat (UNI). > 23 noves Escoles Oficials d’Idiomes Durant els dos últims cursos s’han posat en funcionament 23 noves Escoles Oficials d’Idiomes, per arribar a la xifra de 39 centres en tot Catalunya i arribar al 97% del territori català. Les set darreres noves escoles inaugurades són a Banyoles, Berga, Vilafranca del Penedès, Ripoll, Valls, Amposta i Tremp. El curs 2006-2007 se’n posaran en marxa tres de noves, a Mollet del Vallès, Viladecans i �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 50 Móra d’Ebre, i s’arribarà a les 42 EOI. Igualment, s’ha doblat el nombre de places del programa ORATOR per a estades lingüístiques, de les quals ja se n’ofereixen 900 per a alumnes de primària i secundària (EDC). > 168 noves instal·lacions esportives per al 2008 S’han atorgat 92 milions d’euros a municipis de tot Catalunya per a la construcció de 168 noves instal·lacions esportives que s’estrenaran abans de desembre del 2008. El 100% dels ajuntaments que han demanat subvencions, complint els requisits establerts, les han obtingut. D’aquestes noves instal·lacions se’n beneficiaran 600.000 persones i suposarà la creació de 1.650 llocs de treball cap al 2008 (PRE). > Impuls de l’esport als centres educatius L’últim curs s’ha engegat el Pla d’Esport a l’Escola, que preveu que al 2008 el 40% dels nens i nenes facin esport a l’escola, percentatge que ara és del 15%. El propòsit és arribar al 90% d’aquí a deu anys. S’han signat més de 200 acords de vinculació entre escoles i clubs, i la Secretaria General de l’Esport ha establert amb el Departament d’Educació un acord per potenciar la construcció de pavellons als centres educatius (PRE + EDC). En els pròxims mesos... • Aprovació de la Llei d’Educació Permanent (EDC). • Posada en marxa de l’Institut Obert de Catalunya (EDC). • Durant la legislatura es destinaran més de 30 milions d’euros per adaptar la formació dels professionals de l’educació a les noves necessitats, d’acord amb el Pla Marc de Formació Permanent 2005-2010 (EDC). • L’Administració de l’Estat traspassarà a la Generalitat les competències en gestió de beques. Les dues administracions han signat un conveni per a la gestió de beques i ajuts a l’estudi per al curs 2005-2006, com a pas intermedi per elaborar i aprovar el traspàs definitiu (EDC + UNI). • Presentació del nou Pla d’Alt Rendiment esportiu Català (PRE). �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 51 • Creació de nous Centres de Tecnificació Esportiva a Ripoll i Roses, un centre especialitzats de tecnificació d’esquí alpí a la Val d’Aran i un centre d’esquí de fons a la Seu d’Urgell (PRE). • Creació de la Confederació Esportiva de Catalunya per reordenar el sistema esportiu català perquè tots els agents esportius treballin de forma unitària (PRE). �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 52 13. SANITAT > 3.301 milions d’euros en 799 actuacions als centres sanitaris catalans en vuit anys El Govern ha presentat el Pla d’Execució d’Inversions en Infraestructures Sanitàries 2004-2012, que preveu una gran remodelació dels equipaments sanitaris catalans en un termini de vuit anys. Aquesta planificació, que respon als objectius estratègics d’equilibri territorial, cohesió social i proximitat, suposarà una inversió de 3.301,1 milions d’euros en 799 actuacions en infraestructures sanitàries, amb 232 obres noves (178 CAP, 14 hospitals, 5 hospitals lleugers, 17 centres sociosanitaris i 17 centres de salut mental) i 567 reformes i ampliacions. Els nous equipaments seran moderns, eficients i sostenibles (SLT). > Llistes d’espera més curtes: el temps mitjà d’espera per a operacions no greus és de 4,5 mesos Les llistes d’espera per operar-se s’han reduït un 11,8% en només dos anys. El nombre de persones que s'esperaven a Catalunya a finals de desembre de 2005 era de 58.700, mentre que el mateix mes de 2003 era de 66.567 persones. El temps mig que s'esperaven els catalans per operar-se també s'ha reduït en un 19,85%, ja que els pacients han passat d’esperar 5,64 mesos a finals de 2003 a 4,52 mesos al darrer mes de 2005. La reducció és més notòria en les intervencions amb més temps d’espera, com la pròtesi de genoll, que s’ha reduït dels 13,83 als 8,19 mesos. L'objectiu de la Generalitat és que a data 31 de desembre de 2006, 12 proves diagnòstiques tinguin un temps d'espera màxim de 90 dies (SLT). > 344 metges nous a l’Institut Català de la Salut L’any 2004 el nombre de metges i metgesses d’atenció primària va augmentar en 152 facultatius (129 metges de medicina familiar i 23 pediatres), a conseqüència del Pla de xoc aprovat pel Departament de Salut el juny de 2004, que preveu augmentar en un 38% el nombre de professionals en equips d’atenció primària. Al setembre de 2005 es van aprovar 192 places més de metges per l’ICS, a més de 141 places de tècnics especialistes. L’objectiu és arribar a un metge de capçalera per cada 1.500 habitants i garantir visites de deu minuts de mitjana (SLT). > Diagnòstic ràpid de càncer a tots els hospitals públics El Programa de diagnòstic ràpid de càncer, que es va iniciar l’octubre de 2005, implanta un circuit de diagnòstic ràpid dels càncers més freqüents i que són causa de mortalitat (pulmó, mama i colon) a tota la Xarxa Hospitalària d’Utilització Pública. L’objectiu és que en menys de 30 dies el ciutadà passi de la sospita al càncer, al diagnòstic i a l’inici del tractament (SLT). �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 53 > Desenvolupament de centres de referència a Catalunya El Govern aposta fermament per una política de centres de referència a Catalunya, amb la creació de diferents institucions, entre les quals destaquen el Centre de Medicina Regenerativa de Barcelona, l’Institut de Recerca en Medicina Predictiva i Personalitzada, l’Institut de Recerca en Metàstasis tumorals, el Centre de referència en investigació en salut ambiental, el Centre d’Investigació en salut internacional, l’Institut Català d’Investigació en Ciències Neurològiques, la Unitat d’Investigació Traslacional en càncer (UITC Vall d’Hebron) i l’Institut Gol i Gurina de Recerca en AP (SLT + UNI). > Catalunya és pionera en dispensar cànnabis d’ús terapèutic Sis hospitals públics dispensaran cànnabis amb finalitats terapèutiques a partir de l’octubre de 2005 durant un any i mig, fruit del pla pilot engegat per la Generalitat amb l’aval del Ministeri de Sanitat. El projecte va dirigit a pal·liar els símptomes d’uns 600 malalts de càncer, esclerosi múltiple o sida (SLT). > Construcció de tres hospitals al Baix Llobregat, al Vallès i a la Garrotxa El 12 de juny de 2005 es va posar la primera pedra de l’Hospital Comarcal del Baix Llobregat, a Sant Joan Despí, que atendrà a 300.000 habitants i tindrà una inversió de 55 milions d’euros, aquest . D’altra banda, el 19 de gener es va presentar la maqueta del projecte del nou Hospital públic de Mollet del Vallès. Les obres d’aquest hospital i del d’Olot ja han començat (SLT). > Comencen les obres de 38 nous Centres d’Assistència Primària En el camp de l’Atenció Primària destaca aquest any l’inici de les obres de 38 centres i l’inici també de 56 projectes. El Servei Català de la Salut ha encarregat aquest 2006 la construcció de centres de salut a Cardedeu (Vallès Oriental), Cervelló (Baix Llobregat), l’Hospitalet de Llobregat (Barcelonès) i Salt (Girona), les obres dels quals finalitzaran el juliol de 2007. Se’n preveu un altra a Ocata-el Masnou (Maresme), que estarà disponible el setembre de 2007. La creació d’aquests centres, amb una inversió de 12 milions d’euros, descongestionarà algunes de les zones més col·lapsades (SLT). > L’ICS incrementarà un 83% la inversió per millorar els serveis i els centres El pla global de millores de l’ICS preveu una inversió de 140 milions d’euros durant l’exercici del 2005, un 83% més que en l’any anterior. D’altra banda, dins del procés de modernització de l’ICS, s’ha iniciat l’avantprojecte de Llei de creació de l’empresa pública ICS, per tal de dotar aquest organisme d’un d’una configuració jurídica que el faci més eficient, flexible i dinàmic (SLT). > Pla per fer front a una possible pandèmia de grip El Departament de Salut prepara un Pla per afrontar una eventual pandèmia de grip aviària amb el suport de gairebé totes les conselleries de la Generalitat. Paral·lelament, el Departament �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 54 d’Agricultura, Ramaderia i Pesca va delimitar unes primeres zones d’especial risc d’influència aviària: els Deltes de l’Ebre i del Llobregat i els Aiguamolls de l’Empordà i les va ampliar després els estanys de Pals, la desembocadura del Ter, Sant Llorenç de Montgai, Utxesa, l’estany d’Ivars i Vila-sana i l’aiguabarreig del Segre-Cinca. S’ha habilitat el telèfon 935617000 per a qui vulgui comunicar la trobada d’aus salvatges mortes i s’han analitzat unes 1500 mostres, cap de positiva (SLT + ARP). > Posta en marxa experimental de la recepta electrònica Des del desembre de 2005 s’ha posat en marxa la prova pilot de recepta electrònica a les ABS de Salt i de la Bisbal d'Empordà (Girona) i de Tortosa i Ulldecona (Terres de l’Ebre). A partir de l’abril del 2006 comença la segona fase amb proves reals en un grup reduït de pacients. La tercera fase, al juny del 2006, es farà extensiva la seva implantació a d’altres Regions Sanitàries durant el 2007 (SLT). > Primers passos de l’Agència de Salut Pública En l’àmbit de la salut pública s’ha creat l’Agència de Protecció de la Salut conjuntament amb el món local per tal de treballar el camp de la prevenció i promoció de la salut. Aquesta Agència actua com a embrió de la futura Agència de Salut Pública de Catalunya, que pretén protegir la població en l’àmbit de la salut alimentària i ambiental (SLT). > Esforç d’inversió per a millorar les urgències El Departament de Salut dedica 32 milions d’euros al Pla Integral d’Urgències de Catalunya 20052006 (PIUC). Una de les novetats del PIUC és reforçar l’atenció sanitària al malalt delicat i reduir el nombre de reingressos a l’hospital. Aquest pla de suport postalta es portarà a terme a 10 hospitals i es preveu que atengui a 1.200 pacients (SLT). > Especialistes de medicina esportiva als Centres d’Atenció Primària Per combatre el sedentarisme entre els ciutadans s’ha posat en marxa a 23 Centres d’Atenció Primària de Catalunya el Pla d’Implantació Progressiva (PIP). L’acord fomenta la prescripció d’activitat física com a eina terapèutica, reduint d’aquesta manera la despesa sanitària pública amb el suport i l’assessorament als centres de Salut dels especialistes en medicina de l’esport (SLT + EDC). En els pròxims mesos... • Creació d’uns 30 governs territorials de salut, conjuntament amb els ajuntaments, per compartir la presa de decisions en l’àmbit de salut (SLT). �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 55 14. SERVEIS SOCIALS > Augment dels complements de pensions per a les persones vídues amb rendes baixes i increment d’un 7,5% del nombre de beneficiaris Els ajuts del Govern de la Generalitat per a les persones que cobren les pensions de viduïtat més baixes han experimentat una revalorització del 44% des del gener del 2004, i han passat d’un import màxim anual de 300 euros el 2003 a 432 euros el 2005. En total, el Departament de Benestar i Família ha aportat el 2005 un total de 44,5 milions d’euros a aquest pagament a unes 120.000 persones, que s’incrementen en un 7,5% (BEF). > 166 nous equipaments per a gent gran, persones amb discapacitat i amb malaltia mental Els plans del Govern en polítiques socials han suposat un increment quantitatiu i qualitatiu de l’oferta de serveis i de cobertures públiques a Catalunya per a gent gran, persones amb discapacitats i amb problemes de salut mental. La planificació fixa la necessitat d’inversions per a la construcció de 47 nous equipaments públics de serveis residencials per part del Departament de Benestar i Família i un mínim de 166 en col·laboració amb la iniciativa local i social. La planificació dels nous equipaments s’ha fet tenint en compte les necessitats territorials i ha estat concebuda com una guia per a l’actuació dels gestors públics, amb el propòsit de resoldre els desequilibris territorials en la distribució dels serveis socials (BEF). > 3.370 noves places públiques de gent gran en dos anys Els darrers anys, els fons destinats als ajuts d’acolliment residencial per a persones grans amb dependència han evolucionat des dels 57,5 milions d’euros de l’any 2002 o els 71,8 milions del 2003, fins als 101,5 milions del 2005. Un augment de més d’un 40% dels recursos, que van fer possible incorporar 3.370 persones noves al sistema entre 2003 i 2004. L’objectiu és que 29.300 avis i àvies tinguin una plaça pública en una residència, pis tutelat o centre de dia, aquest 2006. Aquesta legislatura, a més, s’han fet públiques el número de sol·licituds de places geriàtriques, el nombre de places disponibles, el nombre de places ocupades i el nombre de persones en llista d’espera tant als centres públics com a les places concertades. Finalment, l’any 2005 el Govern ha destinat 124 milions d’euros a les prestacions econòmiques del programa Viure en família per a les persones amb dependència, el triple del que s’hi va destinar el 2003. En total, per tant, s’han destinat 225 milions d’euros en ajuts per a la gent gran el 2005 (BEF). > La Llei de prestacions garantirà que cap ciutadà estigui per sota del llindar de la pobresa El Govern va aprovar aquest desembre el projecte de Llei de prestacions ha de garantir uns ingressos suficients, per les persones amb rendes més baixes, amb l’objectiu que cap ciutadà de Catalunya �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 56 visqui per sota el llindar de la pobresa. L’objecte de la llei, inèdita a tot l’Estat, és la regulació de les prestacions econòmiques d’assistència social per tal de donar resposta a anys de reivindicacions de col·lectius molt desafavorits de Catalunya que reclamen veure augmentades les seves rendes. La iniciativa vol ser un dels instruments econòmics més potents de lluita contra la pobresa (BEF). > Atenció social a 88.000 persones amb dependència permanent 88.000 persones i les seves famílies es beneficiaran en la primera fase d’implantació del Programa per a la promoció de l’autonomia i l’atenció a les persones amb dependències (ProdeP), adreçat a les persones amb dependència permanent per a les activitats de la vida diària. El programa vol coordinar i integrar els serveis socials i sanitaris per atendre els col·lectius amb necessitats específiques i dissenyar la futura Agència Catalana de la Dependència (SLT + BEF). > El Govern finançarà amb 140 milions d’euros els serveis socials d’atenció primària fins el 2008 Durant els pròxims quatre anys, el Govern destinarà un mínim de 140 milions d’euros per finançar serveis socials d’atenció primària als municipis de més de 20.000 habitants i als consells comarcals. Això garanteix l’estabilitat de la cooperació entre la Generalitat i els ajuntaments més enllà del mandat actual. El 2004, el Govern ja va destinar els primers 30 milions d’euros als ajuntaments i als consells comarcals per al finançament de serveis socials i altres programes del Departament de Benestar i Família (BEF). > Nou model d’atenció a la gent gran d’entorns rurals i més serveis socials especialitzats El Govern ha posat en marxa un nou programa d’atenció diürna a la gent gran pensat per apropar i facilitar l’accés als recursos socials per a les persones grans que viuen en zones rurals o semirurals i que necessitin organització, supervisió i assistència en el desenvolupament de les activitats de la vida diària, i que veuen completada la seva atenció en el seu entorn social familiar. En aquesta mateixa línia s’han incrementat els serveis socials especialitzats en un pla 2004/2007 que incideix, especialment, en la gent gran amb dependències, les persones amb discapacitats i les què, a conseqüència d’una malaltia mental, necessiten suport social. En destaquen vuit programes pilot, engegats l’any 2005 en el mon rural, 1600 places d’atenció diürna en residència de gent gran, entre públiques i concertades i unes 264 places concertades en residències per a discapacitats. Pel que fa al suport a l’autonomia de les persones amb discapacitat hi ha hagut un increment de 814 usuaris, 670 en ajuts tècnics o puntuals i 1.429 per l’increment de suport econòmic a la llar (BEF). > Significatiu augment d’un 45% dels ajuts a les famílies amb infants menors de sis anys S’ha incrementat durant els anys 2004 i 2005 en un 45% la quantia de les ajudes a les famílies per �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 57 fills, que el 2003 consistien en un ajut universal per a fills i filles de 0-3 i 0-6 anys, amb la voluntat de donar un suport cada cop més integral a les unitats familiars. Els beneficiaris dels ajuts a famílies amb infants a càrrec l’any 2005 són més de 250.000 unitats familiars, amb una reserva pressupostària de 162.149.096,34 milions d’euros. Aquest ajut és una prestació econòmica anual de 575 euros per cada infant menor de tres anys i de 650 euros per a les famílies nombroses, i monoparentals des de l’any 2004, amb infants menors de sis anys (BEF). > Ajuts a 1.370 famílies amb infants bessons, trigèmins o quadrigèmins El Departament de Benestar i Família ha creat un nou ajut universal per part, adopció o acolliment múltiple, del qual se’n podran beneficiar unes 1.370 famílies. Els ajuts, que es van poder sol·licitar a partir de l’1 de febrer de 2005, són de 650 euros per família amb bessons, de 1.000 euros per família amb tres fills i de 1.200 euros per família amb quatre o més fills (BEF). > La Llei de serveis socials de Catalunya serà la primera a l’Estat que garantirà les prestacions socials Al mes d’octubre es va divulgar l’articulat de l’avantprojecte de la Llei de serveis socials de Catalunya, que marcarà un abans i un després en l’atenció social perquè proposa passar del model assitencialista a un nou model garantista i universal. Així, es vol garantir el dret als serveis socials per a totes les persones que ho necessitin, amb la proposta d’una cartera de serveis socials que s’ampliarà de forma progressiva durant set anys per aconseguir que més d’un centenar de serveis siguin d’accés universal. La proposta, fruit d’un ampli procés de participació de la societat civil que va acabar a finals del 2005, està pendent de l’aprovació del Govern (BEF). > Conciliació de la vida familiar i laboral dels funcionaris El Govern va aprovar el maig de 2005 el projecte de Llei de conciliació de la vida familiar i laboral del personal de les administracions públiques de Catalunya pioner a l’estat espanyol. La normativa equipara la filiació biològica i les adopcions i acolliments, i també les unions estables de parella, tant heterosexuals com homosexuals, i els matrimonis. La proposta incorpora, entre d’altres novetats, el permís de paternitat de quatre setmanes i la possibilitat de compactar les hores de reducció de jornada en jornades consecutives senceres. A més, s’inclouen mesures per a les funcionàries víctimes de violència domèstica, que podran sol·licitar permisos i excedències sense límit de temps, i tindran preferència per a la mobilitat laboral (GAP). > Campanya de promoció de l’acolliment familiar per a 217 infants Aquest mes de novembre s’ha presentat la campanya “Necessito una família” per promoure l’acolliment familiar de menors atesos en centres de la Direcció General d’Atenció a la Infància i �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 58 Adolescència. A Catalunya actualment hi ha 217 infants que podrien ser acollits (BEF). > Nous serveis i equipaments per a la infància en risc i les dones víctimes de violència Aquest any el Departament de Benestar i Família crea cinc Punts de trobada, a Barcelona i a Lleida, en el marc de les noves polítiques de suport a les famílies, i dos centres integrals especialitzats per a dones víctimes de violència de gènere a Salt i a Sant Feliu de Llobregat. El de Salt ja s’ha inaugurat i el de Sant Feliu s’inaugurarà abans d’acabar l’any. Els Punts de trobada són serveis destinats a atendre i prevenir, en un lloc neutral i transitori, en presència de personal qualificat, la problemàtica que sorgeix en els processos de conflictivitat familiar. En concret, en el compliment del règim de visites dels fills i filles en casos de separació o divorci; o en l’exercici del règim de visites per part dels familiars biològics als infants acollits en centres de la Generalitat o en famílies acollidores i que necessitin visites tutelades. Quant als centres integrals especialitzats, són centres d’atenció que donen informació i atenció a les dones i els seus fills i filles afectats per processos de violència. L’objectiu és que n’hi hagi un per regió (BEF). > Posta en marxa de tots els centres de desenvolupament infantil i d’atenció precoç previstos La posada en marxa aquest 2005 de 10 nous centres de desenvolupament infantil i d’atenció precoç significarà el compliment dels objectius fixats aquesta legislatura, per tal que gairebé totes les comarques de Catalunya disposin del servei. 660 infants podran rebre el servei gràcies a l’augment del pressupost: 9 milions d’euros el 2003, 11 milions el 2004 i 15 milions el 2005 (BEF). > Legalització de les adopcions per part de les parelles homosexuals El Parlament va donar llum verd a la llei que atorga el dret de valorar la idoneïtat per adoptar infants a les persones homosexuals a l’abril de 2005. El juliol de 2004, el Govern de la Generalitat havia enviat el projecte de llei a la Cambra, amb l’objectiu d’equiparar les persones homosexuals, en aquest i en altres aspectes, a les persones heterosexuals. Aquesta mesura també permet que un dels membres de la parella homosexual pugui adoptar el fill o la filla de l’altre, i equipara els drets successoris dels menors adoptats als que tenen els fills de les parelles heterosexuals. També modifica la figura dels tutors, perquè anteriorment no ho podien ser els qui convivien amb el pare o la mare del menor en una relació de parella homosexual (JUS + BEF). > Pla per a la no discriminació de les persones homosexuals i transsexuals El Govern ha creat el Programa per al col·lectiu gai, lesbià i transsexual per tal de contribuir a assolir la plena equiparació legal de les persones homosexuals i transsexuals i evitar actituds de discriminació. Aquesta és la primera vegada que la Generalitat contempla en el seu Pla de Govern polítiques específiques per a les persones homosexuals i transsexuals. El Departament de la �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 59 Presidència, encarregat de dissenyar i desplegar un Pla Interdepartamental per a la no discriminació d’aquestes persones, centra les seves actuacions entorn la igualtat, la llibertat i el benestar (PRE). > Més de 4 milions per a les entitats dedicades a la reinserció d’interns i menors infractors El Govern atorgarà subvencions per valor de 4,4 milions d’euros durant els anys 2006 i 2007 destinades a entitats col·laboradores del Departament de Justícia en programes de suport a la reinserció social d’interns i de menors per tal d’incrementar-ne l’abast i el nombre d’usuaris. L’objectiu d’aquests ajuts és complementar la capacitat d’intervenció de les institucions en els objectius de rehabilitació i reinserció de les mesures d’execució penal (JUS). > Un servei d’assistència social integrat atén els menors a la Fiscalia El Govern ha creat el Servei d’Atenció als Menors que es troben a la Fiscalia de Menors. Aquest organisme, depenent del Departament de Benestar i Família, prestarà un servei integrat i especialitzat per respondre a les necessitats dels menors detinguts que es troben a la Fiscalia, pel que fa a la informació, la representació, el compliment de la normativa vigent, així com atendre les situacions que es puguin generar. És un servei de 24 hores, que es posa en marxa a la Fiscalia de Barcelona amb l’objectiu d’arribar a tot el territori català (JUS + INT + BEF). > Un 18% més d'ajuts al teixit associatiu juvenil La Secretaria General de Joventut destina aquest any 2006 més de 6.266.000 euros a donar suport a les diverses actuacions i iniciatives de prop de 3.000 associacions i grups juvenils de Catalunya. Aquest suport al teixit associatiu és un 18% superior al de 2005, quan la inversió ja va arribar als 5,2 milions per recolzar 1.220 actuacions locals i comarcals concretes adreçades als joves, incloses als 419 Plans Locals de Joventut i 41 Plans Comarcals de Joventut presentats (PRE). > Augmenten un 59% els fons de suport a les polítiques de proximitat pel jovent La Secretaria General de Joventut destinarà aquest 2006 la quantitat de 8.236.470 euros a l’impuls de polítiques de proximitat pel jovent. Aquesta quantitat, que supera en un 59% la inversió de 2005, servirà per donar recolzament als ens locals i les coordinacions locals de joventut, les institucions més properes als ciutadans joves (PRE). > Impuls del Pla Integral del Poble Gitano El Govern ha creat una Comissió interdepartamental i el Consell Assessor que aprovaran aviat el Pla Integral del poble gitano. La comissió elaborarà el Pla, per combatre les mancances educatives, laborals i econòmiques d’aquest col·lectiu, amb el suport del Consell Assessor del poble gitano, que dóna veu i participació oficial als interessos del poble gitano (BEF). �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 60 > Atenció als col·lectius de gitanos romanesos El Govern, a través del Departament de Benestar i Família, està coordinant l’atenció als col·lectius de gitanos romanesos entre els diversos departaments i institucions afectades. Des del juliol de 2006 fins a mitjan setembre 130 infants romanesos han rebut atenció al servei d’urgència de la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (BEF). > Foment de la laïcitat i el respecte a la llibertat religiosa a presons i hospitals El Govern català, com a govern laic que és, ha signat convenis de reconeixement mutu amb diferents entitats religioses i laiques, on aquestes reconeixen la laïcitat com a marc de respecte entre les religions i l’administració. A més, els departaments de la Presidència i Salut, en col·laboració amb diversos experts i entitats, han elaborat la “Guia pel respecte a la llibertat religiosa en els hospitals”, un recull d’instruccions per garantir que cap persona se senti discriminada a un hospital a causa de la seva opció confessional. Les presons també recullen mesures per garantir la llibertat religiosa (PRE). En els pròxims mesos... • Aprovació del Decret de desplegament de la Llei de Suport a les Famílies (BEF). • Aprovació del Pla d’Inclusió Social de Catalunya (BEF). • Creació de nous recursos de protecció per a infants tutelats per la Generalitat a més dels que s’han creat en el període 2004-2005 (BEF). • Pla inclusió social: pobresa zero per a finals 2006 (BEF). • Llei de prestacions assistencials, a finals de 2006 (BEF). • Llei de Creació de l’Agència Catalana de la Dependència (SLT + BEF). • Avantprojecte de Llei de Polítiques de Joventut de Catalunya (PRE). • Nou portal d’internet adreçat als joves: jove.cat (PRE). • Presentació als ajuntaments d’una proposta d’actuació sobre la demanda �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 61 d’ubicació de locals de culte. Posteriorment es regularà definitivament aquesta matèria (PRE). • Elaboració d’una guia, protocol o recomanacions per garantir el respecte a la llibertat de culte en els tanatoris i cementiris (PRE). �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 62 15. POLÍTIQUES DE DONES > El Govern impulsa més de 900 actuacions en polítiques de dones El V Pla d’Acció i Desenvolupament de les Polítiques de Dones a Catalunya 2005-2007, que durant les dues primeres anualitats ha comptat amb una inversió de 84 milions d’euros conté 519 mesures i 961 actuacions que s’executen, de manera transversal, des de tots els departaments per avançar i millorar la participació i la representació de les dones, i atendre de forma específica les necessitats de la població femenina. Del Pla en destaca el desplegament d’una xarxa de centres d’atenció integral per a les situacions de violència masclista que inclou atenció urgent, suport econòmic i accés a l’habitatge i a la formació ocupacional, dins del Programa per a l’abordatge integral de les violències contra les dones. El primer d’aquests centres s’inaugura a Salt el dia 14 de setembre i properament n’entraran en funcionament quatre de nous (PRE). > Entren en funcionament els dos primers jutjats de violència contra les dones Al mes de juny es van inaugurar a Barcelona els dos primers jutjats amb dedicació exclusiva envers la violència contra les dones. Aquests dos nous equipaments instruiran de forma especialitzada els casos relacionats amb la violència contra les dones amb una vessant afectiva (PRE + JUS). > Noves mesures per evitar els embarassos no desitjats Tots els centres sanitaris ja disposen del fàrmac que evita l’embaràs després d’una relació sense mètodes anticonceptius, arran del programa “L’anticoncepció d’emergència en la xarxa de Salut de Catalunya” del Departament de Salut i la Secretaria General de Joventut (PRE + SLT). > Primers convenis amb ajuntaments per a desenvolupar polítiques de dones Per primera vegada, el 2005 se signaren convenis amb els ens locals per finançar despeses derivades de l’elaboració, implementació o desenvolupament de polítiques de dones. La dotació, que el 2005 va ser de 2.000.000, és de 3.030.000 per al 2006, un 51,5% superior. En virtut d’aquests convenis, els municipis porten a terme diverses actuacions destinades a un ampli ventall d’actuacions que van des de oferir formació a les dones de l’entorn rural, passant per la recuperació de la memòria històrica de les dones, la introducció a les noves tecnologies, fins a desenvolupar estratègies de prevenció i serveis d’atenció en relació a la violència de gènere (PRE). > Increment dels ajuts a projectes d’entitats i d’investigació destinats a les dones La quantitat que l’Institut Català de les Dones destina als ajuts a projectes d’entitats el 2006 ascendeix als 1.590.000. Aquesta xifra suposa un increment del 76,6% respecte a l’any anterior. També es destinen 604.000 euros a beques i projectes d’investigació sobre dones. El 2005, un total �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 63 de 624 entitats van rebre ajuts per desenvolupar activitats destinades a les dones, així com 81 projectes d’investigació i 8 propostes editorials (PRE). > Actuacions de prevenció de la violència masclista entre joves i adolescents El Govern ha endegat per primera vegada actuacions de prevenció contra la violència masclista que pateixen les dones adreçades a la població jove a través de la iniciativa “Talla amb els mals rotllos”. L’any 2004 es va desenvolupar una àmplia campanya adreçada a les noies sota aquest lema, i a finals de 2005 se’n va fer una altra adreçada específicament als nois (“Enraona”). Al llarg d’un any s’han format prop de 100 nois i noies joves com a agents educatius en la prevenció de les relacions abusives. A través d’un curs se’ls ofereixen recursos per promoure relacions respectuoses entre les persones joves, tot fomentant la resolució no violenta dels conflictes. Aquests agents educatius ja han començat a realitzar tallers contra les relacions abusives en els instituts (PRE + EDC). > Creació d’un Gabinet de Gènere per fomentar l’accés de la dona a l’esport La Secretaria General de l’Esport, amb el suport de l’ICD, ha creat el Gabinet de Gènere, un grup de treball que lluita per facilitar l’accés de la dona al món esportiu, especialment en els òrgans de gestió i direcció, on la diferència entre homes i dones és, ara per ara, abismal. Així, batallar contra la desigualtat de les dones en l’àmbit esportiu s’ha convertit en un objectiu prioritari degut a la quasi nul·la participació femenina en l’esport del nostre país (PRE). > Impuls a la participació ciutadana amb les assemblees territorials de dones El Govern va aprovar al desembre de 2004 el decret del Consell Nacional de les Dones de Catalunya (CNDC), òrgan participatiu i consultiu de l’ICD, que incorpora la creació de les Assemblees Territorials de Dones de Catalunya, per fer més participatiu el Consell i adaptar-lo a la diversitat territorial. Les Assemblees Territorials de Dones de Catalunya són òrgans participatius del CNDC i tenen com a objectiu afavorir la proximitat entre la xarxa associativa femenina i l’ICD. Actualment un total de 256 entitats representants del moviment associatiu femení en formen part (PRE). > Incorporació de les dones a feines no habituals i impuls a la igualtat en les empreses Es potencia la incorporació de dones en sectors laborals amb escassa presència. En aquest sentit s’ha desenvolupat un curs per a dones operadores de grua torre –el primer que s’ha fet a l’Estat– que facilita la seva contractació en un lloc de treball que té força demanda i una nul·la presència de dones treballadores. A més, s’ha destinat un milió d’euros a promoure plans d’igualtat i agents d’igualtat a les empreses. Es tracta de donar suport a les empreses que incorporin en les seves polítiques internes la igualtat d’oportunitats entre dones i homes, com a mesura de responsabilitat social. També es fomenten les accions que permetin a l’empresa millorar els resultats respecte a la paritat en la seva organització (TRI). �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 64 > Es crea l’Agent per a la Igualtat entre homes i dones La figura de l’Agent per a la Igualtat entre homes i dones s’ha incorporat a l’organigrama del Departament de Treball i Indústria amb l’objectiu de coordinar totes les accions internes i externes adreçades a la introducció de la perspectiva de gènere (TRI). En els pròxims mesos... • Presentació del Protocol Marc i el Circuit Nacional per a l’eradicació de la violència masclista, iniciatives de coordinació interdepartamental i interinstitucional (PRE). • Aprovació de l’avantprojecte de Llei dels drets de les dones per a l’eradicació de la violència masclista, que regularà les polítiques contra la violència dins el marc de les competències de Catalunya (JUS + BEF). • Creació d’una unitat contra la violència familiar que gestionarà recursos contra els maltractaments de dones i infants per un import de 10 milions d’euros (BEF). • Convocatòria de subvencions per a la creació de centres d’emergència municipals per a dones en situació d’emergència (BEF). • Nous cursos per incorporar les dones en sectors laborals on tenen escassa presència (TRI). • Avantprojecte de Llei de garanties dels drets de les dones (PRE). �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 65 16. IMMIGRACIÓ > 70 programes d’integració al Pla de Ciutadania i Immigració El juny el Govern va aprovar el Pla de Ciutadania i Immigració 2005-2008, un pla dotat de 69 milions d’euros per a l’any 2005 per tirar endavant 70 programes adreçats a tota la ciutadania. El nou Pla de Ciutadania i Immigració (PCI) 2005-2008 articula les línies estratègiques d’actuació en matèria d’acollida i integració de la població nouvinguda a Catalunya. L’objectiu fonamental d’aquest Pla se centra en l’establiment de polítiques que ajudin a establir una societat on la presència de col·lectius i persones arribats de diferents països del món es gestioni correctament i aposta per una actuació sobre la primera acollida, l’escola, els espais socials tancats, la discriminació, el paper de les dones, el futur dels joves, la normalització a l’accés als recursos, els dèficits de convivència ciutadana i els drets i les obligacions (BEF). > Augment dels ajuts als ajuntaments per programes d’acollida i integració En el marc del Pla de Ciutadania i Immigració s’ha obert una nova línia d’ajuts als ens locals per desenvolupar programes d’acollida i integració l’any 2005, als quals es destinaran 13,5 milions d’euros. Respecte l’any passat, aquesta injecció econòmica representa un augment de 12.447.094 milions d’euros, que signifiquen multiplicar per dotze els recursos adreçats al món local en matèria d’acollida i integració. La Generalitat ha pactat el sistema de repartiment del fons amb l’Associació Catalana de Municipis i la Federació de Municipis de Catalunya (BEF). > El Govern engega les aules d’acollida, una iniciativa pionera per fomentar la integració Un total de 951 centres docents catalans compten al curs 2005-2006 amb una aula d’acollida, 879 a centres públics i 72 als centres concertats. Les aules d’acollida, emmarcades dins el Pla per la Llengua i la Cohesió Social, són una iniciativa del Govern orientada a la integració de l’alumnat nouvingut i pensat per donar una resposta adequada a les necessitats emocionals, lingüístiques i curriculars d’aquest alumnat, i alhora millorar la qualitat global de tot l’alumnat del centre. En aquesta línia, s’han impulsat fins el moment Plans Educatius d’Entorn a 52 municipis d’arreu el país per posar en aquesta direcció tots els recursos dedicats a l’educació per reduir el fracàs escolar i millorar el rendiment de tot l’alumnat (EDC). > Millora dels ajuts a l’allotjament del personal temporer La convocatòria d’ajuts destinats als ajuntaments pel manteniment o rehabilitació d’allotjaments col·lectius per personal temporer incorpora dues novetats importants. En primer lloc, els ens locals ara donaran suport a l’obligació de l’ocupador de subministrar un allotjament adequat a les necessitats del temporer contractat. La segona novetat és que s’incrementarà en un 30% la quantitat màxima de subvencions als ens locals perquè puguin construir o rehabilitar allotjaments per als treballadors �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 66 contractats en origen, de manera que el percentatge màxim de subvenció s’eleva fins al 80% del cost del projecte (ARP + TRI + BEF). En els pròxims mesos... • Programa Barcelona-Tànger, de cooperació i codesenvolupament amb el Marroc per a la formació de menors (BEF). • Projecte de Llei d’Acollida i presentació del Pla Integral d’Acollida (BEF). • Classes de català per a imams i per a les comunitats religioses que ho demanen (PRE). • Jornades sobre la gestió política real del pluralisme religiós a Europa, organitzades pel Govern i l’Institut Europeu de la Mediterrània (PRE). • Jornades sobre la situació de les dones a l’interior de les diverses religions, organitzades pel Govern (PRE). • Estudi sobre la situació relativa als locals de culte o oratoris i presentació als ajuntaments d’una proposta d’actuació sobre la demanda de locals de culte (PRE). • Jornada sobre els professionals de la diversitat. Proposta de mestratge de formació d’aquest nou col·lectiu (BEF). • Presentació de la Guia per al respecte a la pluralitat religiosa en l’àmbit hospitalari (PRE + SLT). �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 67 17. CULTURA > Increment d’un 23% del pressupost de Cultura El 2005 la dotació pressupostaria del Departament de Cultura ha crescut un 23% respecte l’any anterior i permet, entre altres coses, la posta en marxa del Centre de Desenvolupament Audiovisual, que assessora les empreses per millorar la viabilitat dels seus projectes, l’obertura de la nova seu de l’Arxiu Històric de Lleida i la creació de 4 noves biblioteques (CLT). > Més promoció exterior de la cultura catalana: Guadalajara i Frankfurt A finals del 2004 es va celebrar la Fira Internacional del Llibre de Guadalajara, on la cultura catalana va ser la convidada d’honor. El mateix any, la cultura catalana va ser escollida convidada d’honor de la Fira Internacional del Llibre de Frankfurt del 2007 i coincidirà amb la celebració a Alemanya de l’Any de la Cultura Catalana. La cultura catalana també estarà present a Nàpols del 6 al 16 d’octubre, amb una programació d’arts escèniques, literatura, música i arts visuals (CLT). > Pla de Xoc d’Infraestructures Culturals per reequilibrar el territori El Pla de Xoc d’Infraestructures Culturals suposarà una inversió per part de la Generalitat de 144 milions d’euros entre el 2005 i el 2007 i preveu dotar tot el territori català d’una xarxa de teatres, auditoris, centres polivalents, arxius i ateneus a l’alçada de les necessitats de la ciutadania. El Pla preveu intervenir en 106 biblioteques, 216 equipaments de valor patrimonial, 72 equipaments culturals associatius, 25 equipaments d’arts escèniques i música i 29 espais culturals polivalents (CLT). > La Patum de Berga, declarada Patrimoni Mundial de la Unesco La Patum de Berga ha estat nomenada per la Unesco Patrimoni Mundial en la categoria d’Obra Mestra del Patrimoni Oral i Immaterial. El jurat, constituït per 16 personalitats de diferents àmbits, ha escollit La Patum d’entre 65 candidatures. La Patum és una festa que procedeix del teatre popular religiós de l’Edat Mitjana, que se celebra a Berga cada any per Corpus. Va ser seleccionada candidata espanyola a Patrimoni Mundial de la Unesco en una reunió del Consejo del Patrimonio Histórico celebrada el 18 de juny de 2004 a Santiago de Compostel·la (CLT). > El Pla de Biblioteques preveu construir 79 biblioteques noves Amb una inversió total de 32,9 milions d’euros, el Govern ofereix ajuts per a la construcció i la millora de biblioteques públiques. El Pla contempla la construcció de 79 noves biblioteques públiques i la millora de 13 que ja estan en funcionament. També s’han desplegat 21 bibliobusos que permetran un millor accés social al servei de biblioteca pública. El Programa Específic de Biblioteques 2006 ha estat dotat amb 16 milions d’euros, dins el PUOSC d’aquest any i preveu 41 actuacions de �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 68 construcció, remodelació o dotació d’equipaments. D’altra banda, el Govern ha concedit una subvenció de 4,5 milions d’euros a l’Ajuntament de Barcelona, durant el període 2006-2015, per crear i millorar les biblioteques públiques (CLT). > Creació del Consorci Catalan Films & TV El Departament de Cultura va crear el Consorci Catalan Films & TV amb l’objectiu d’internacionalitzar el sector audiovisual català. L’ens està participat per les tres associacions de productors audiovisuals més representatives (Barcelona Audiovisual, Productors Audiovisuals de Catalunya, Associació de Productors Independents de Catalunya), per la CCRTV, per l’Entidad de Gestión de Derechos Audiovisuales i pel COPCA. També amb l'objectiu d'impulsar el sector, el Govern fa una aportació pluriennal (2006-2010) de 6 milions d’euros al capital social de la societat de gestió del Parc Audiovisual de Terrassa i de 166.666 euros anuals per a despeses de funcionament (CLT). > Preparatius per a la creació del Consell de la Cultura i de les Arts Josep Maria Bricall va presentar el març d’enguany la proposta per a la creació del Consell de la Cultura i de les Arts per encàrrec del Govern de la Generalitat, com a instrument per garantir la participació i l’autonomia del món de la cultura. Aquest nou ens, contemplat al Pacte del Tinell, ha de marcar les grans línies de la política cultural del Govern. El projecte de llei per la seva creació entrarà el darrer trimestre de 2005 al Parlament de Catalunya (CLT). > 6 milions per culminar la rehabilitació del MNAC La rehabilitació del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) s’acabarà gràcies a una operació financera de més de 6 milions d’euros que costejarà el 50% del pressupost i permetrà afrontar la tercera i última fase de les obres. El pressupost total s’ha incrementat en un 38,5% i és de 17,8 milions d’euros. Així, el MNAC afrontarà una nova etapa de creixement i d’integració en els circuits internacionals i comptarà amb nous espais per acollir tots els serveis que ha d’oferir un gran museu. El desembre de 2004 ja es van inaugurar les primeres reformes. A més, el 2004 el Govern va iniciar el procés per declarar el Museu Picasso i el MACBA museus d’interès nacional, per tal de donar-los el valor i la consideració de béns d’interès general que els correspon (PRE + CLT). > Es preserva la producció digital catalana El Govern ha donat llum verd al projecte Patrimoni Digital de Catalunya (Padicat), que té la missió de recollir, preservar i difondre el patrimoni científic i cultural produït en format digital. El Padicat, que esdevindrà pioner a Espanya, està adscrit a la Biblioteca de Catalunya i donarà cabuda a 100.000 webs i 50 milions d’arxius. Hi ha prevista una inversió de 766.000 euros. Al llarg d’aquest any es �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 69 preveu la producció del Pla pilot, pioner a Espanya, i l’any 2009 la implementació definitiva (CLT). > Nou finançament a les empreses culturals Conveni entre el Departament de Cultura, a través de l’ICIC i, quatre grans entitats financeres (La Caixa, Caixa Catalunya, Banc de Sabadell i Banco Santander-Central Hispano) amb l’objectiu de facilitar l’accés al finançament de les empreses culturals catalanes a partir d’un paquet de productes financers recollits sota el nom de Crèdit Cultura. Aquest conveni posa 12 milions d’euros a disposició de les indústries culturals mitjançant tres línies financeres (avals, préstecs a llarg termini i tresoreria) en condicions prioritàries, a més d’oferir la subvenció de les despeses financeres (CLT). > Pacte sobre l’art sacre de la Franja de Ponent La Generalitat ha aprovat les bases d’un acord de col·laboració amb el govern d’Aragó i els bisbats de Lleida i Barbastre-Montsó sobre les 113 peces d’art sacre del Museu Diocesà de Lleida que la diòcesi de la Franja reclama. La proposta recull la voluntat de resoldre el litigi iniciat el 1995 com a conseqüència de la segregació d'una part del bisbat de Lleida i que afecta algunes peces de la col·lecció d’art sacre del Museu Diocesà, fundat el 1893. De moment, la Generalitat esgotarà el termini fins a final de mes per decidir si permet la sortida de les obres d’art sacre de la Franja, tal i com estableix la llei de patrimoni (CLT). En els pròxims mesos... • El Preservació del patrimoni històric: pla d’actuacions a tres anys al Monestir de Poblet, pla director de les muralles de Tarragona i la primera fase de projecte museològic de la Seu Vella de Lleida (CLT). • El representarà les comunitats autònomes al Consell de la Unió Europea en matèria de cultura i audiovisual (CLT). • El Elaboració d’un Pla d’Infraestructures Culturals bàsiques que actuarà de forma prioritària a 22 Arxius Comarcals, 4 museus i a la Biblioteca de Catalunya (CLT). • Aprovació del projecte de llei del Consell de la Cultura i les Arts (CLT). �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 70 • Aprovació Programa cultural d’integració, conjuntament amb el Ministeri d’Afers Exteriors i el Ministeri de Cultura, per presentar una acció concertada que identifiqui diversitat i drets culturals (CLT). • La Filmoteca de Catalunya concentrarà totes les instal·lacions a la Rambla del Raval de Barcelona. Això respon a un criteri de racionalitat per permetre una relació fluïda entre la Biblioteca, les dues Sales de Projecció, les Oficines i l’Arxiu-Serveis, així com una major comoditat per l’usuari. Només l’Arxiu-Magatzem restarà fora de Barcelona per raons de seguretat i ambientals. El pressupost del projecte és de 10,5 milions d’euros (CLT). �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 71 18. IMPULS DE L’ÚS SOCIAL DEL CATALÀ > Foment de l’ús social del català amb el Pla d’Acció de Política Lingüística Els Plans d’Acció de Política Lingüística 2004-05 i 2005-06 inclouen mesures per potenciar l’ús social del català i fer més fàcil viure en aquesta llengua. El primer Pla d’Acció es va centrar en els àmbits de la immigració, les noves tecnologies, el món socioeconòmic i les activitats empresarials, i va comptar amb un pressupost de 3 milions d’euros. El segon Pla d’Acció, que s’ha posat en marxa pel setembre, busca fomentar l’ús del català entre els joves quan es diverteixen i entre els immigrants que fan el procés d’integració (PRE + CLT). > Accions per consolidar el català a les escoles En el marc del Pla per a la llengua i la cohesió social, el Departament d’Educació ha presentat les actuacions per consolidar la llengua catalana als centres educatius d’ensenyament no universitari per un volum de 35 milions d’euros. Una d’aquestes accions ha estat la constitució del Consell assessor de la llengua catalana a l’escola, que amb el consens d’experts ha d’establir les grans línies del sistema educatiu no universitari de Catalunya en termes lingüístics, el seguiment de l’ús del català per part del professorat i la consolidació en cada centre de la figura del coordinador de llengua, interculturalitat i cohesió social. Entre les accions hi ha la posada en marxa de 86 “Tallers en llengua catalana per a la cohesió social”, dotats amb 900 euros cadascun (EDC). > Plans pilot d’acolliment lingüístic a set ciutats Els Plans d’acolliment son una sèrie d’iniciatives per facilitar una integració lingüística en català a la població nouvinguda, que consisteixen en activitats com cursos de català, jocs lingüístics, grups de teatres amb gent catalanoparlant i nouvinguda, i programes de voluntariat lingüístic, entre d’altres. Aquests plans pilot s’han desenvolupat, de moment, a set ciutats catalanes: Badalona, Banyoles, Lleida, Manlleu, Reus, Ulldecona i Vic (PRE). > Cursos de normalització lingüística per a 78.000 persones El Consorci de Normalització Lingüística ofereix cada cop més cursos de català per a adults. Al curs 2004-2005 es van fer 2.698 cursos de llengua per un total de 61.694 alumnes. Durant el curs 20052006 està previst superar els 78.000 alumnes, el 58% dels quals seran persones d’origen estranger, amb 3.436 cursos. El Govern destina enguany 2,5 d’euros al CPNL per a actuacions d’acolliment lingüístic (PRE). > Campanya “Dóna corda al català” A partir d’aquest mes de febrer la campanya popular “Dóna corda al català”, s’adreça especialment al �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 72 públic jove. La campanya, que té com a objectiu fomentar els usos interpersonals i informals de la llengua catalana i mobilitzar amplis sectors de la societat, va començar el gener del 2005 (PRE). > Noves eines de correcció i traducció de català accessibles per Internet El Govern posa en marxa un corrector automàtic i un traductor automàtic de català, accessibles via Internet, per enfortir la presència del català en el marc de les noves tecnologies de la informació i la comunicació. El traductor inclourà, en ambdós sentits, els parells de llengües català-castellà, catalàanglès, català-alemany i català-rus, i, en un sol sentit, català-gallec, català-italià, català-portuguès i català-aranès. El corrector serà ortogràfic i gramatical i estarà desenvolupat amb programari lliure. Totes dues eines estaran disponibles el segon semestre de 2006 (PRE + UNI). > Obertura de cinc oficines de garanties lingüístiques El Govern, a través de la Secretaria de Política Lingüística, ha obert cinc Oficines de Garanties Lingüístiques a les seus de la Secretaria de Política Lingüística de Barcelona, Girona, Lleida, Tarragona i Tortosa. Aquestes oficines atenen consultes o denúncies a l’entorn del dret de viure en català, o en aranès a la Val d’Aran; s’encarreguen d’assessorar i oferir recursos a les empreses o entitats objecte de queixa o de denúncia, per facilitar-los l’ús del català, i ofereixen assessorament jurídic especialitzat (PRE). > Accions per garantir els drets lingüístics dels ciutadans S’ha distribuït a tots els edificis judicials una Carta de drets lingüístics per facilitar als usuaris el coneixement del seu dret a utilitzar la llengua oficial que desitgin. Quasi 400 jutges, fiscals i secretaris estan seguint programes individualitzats de formació en llengua catalana. D’altra banda, s’ha signat un protocol amb el Ministeri per assolir la plena normalització del català al Registre Civil (JUS). > Creació d’un servei de traducció de la justícia al català El Govern va dotar amb 5 milions d’euros la prestació dels serveis d’interpretació i traducció als òrgans judicials i fiscalies de Catalunya. A més, mitjançant la distribució de la primera Carta de drets Lingüístics, s’ha donat a conèixer als ciutadans els drets que tenen a utilitzar el català davant els òrgans jurisdiccionals de Catalunya (JUS). > El Servei Català del Doblatge assumeix la versió catalana de 350 pel·lícules cada any La Corporació Catalana de Ràdio i Televisió, amb el suport del Departament de la Presidència, ha creat el Servei Català del Doblatge, que assumirà la versió catalana per a televisió dels films estrangers que s’estrenin en sales comercials i la cedirà gratuïtament a les distribuïdores. D’aquesta manera, la podran incloure en les edicions de DVD i també posar-la a disposició de les televisions que en comprin els drets d’emissió. El servei, que compta amb un pressupost anual de 3 milions �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 d’euros, doblarà al català unes 350 pel·lícules cada any i gestionarà el fons històric de doblatge de Televisió de Catalunya (PRE). En els pròxims mesos... • El Creació de l’Agència Catalana del Multilingüisme (PRE). • Promoció d’una llei de llengües de les Corts generals (PRE). • Posada en marxa dels cursos de català per adults en línia (PRE). • Creació d’un Consell Assessor de la Llengua Catalana a l’Escola i un decret per potenciar i consolidar el català a les escoles (EDC). • Traductors automàtics català-castellà i català-anglès, en ambdós sentits de traducció, al gencat.net, per donar servei a les empreses i a la ciutadania (PRE). 73 �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 74 19. SEGURETAT CIUTADANA > Els Mossos d’Esquadra arriben a Barcelona i ja donen servei a més de 4 milions de persones El Govern ha accelerat el desplegament dels Mossos d’Esquadra, de manera que a partir de l’1 de novembre de 2005, Barcelona ja compta amb la Policia de Catalunya. En total, s’han desplegat 2.614 efectius i entraran en funcionament 10 noves comissaries, una per districte. A més a més, s’ha inaugurat una nova comissaria dels Mossos a Igualada i durant l’any 2006 es construiran setze noves comissaries a les ciutats de Barcelona, el Prat de Llobregat, Reus, Barberà del Vallès, Sant Cugat del Vallès, Santa Perpètua de Mogoda, Esplugues de Llobregat, Cornellà, Montcada i Reixac, Ripollet, Terrassa, Cerdanyola del Vallès, Sabadell i Rubí (INT). > El pressupost per a Emergències i Seguretat Civil s’incrementa gairebé un 60% en dos anys El Govern va aprovar un pressupost total de 148,37 milions d’euros per a actuacions d’Emergències i Seguretat Civil durant l’any 2005. Aquesta xifra representa un increment del 59,4% respecte de l’any 2003. Paral·lelament, el Govern ha posat en marxa un pla de xoc fins l’any 2006 per reformar, ampliar i millorar les instal·lacions de diversos parcs de bombers de tot el territori. De moment, ja s’ha aprovat destinar 30,9 milions d’euros per a les primeres actuacions, però la totalitat del pla representarà una inversió de 62,4 milions. A més, el Govern ha destinat 21,7 milions d’euros per a la compra de 59 nous vehicles de bombers i ha aprovat una despesa de 2,3 milions d’euros per adquirir camions escala. Altres actuacions importants han estat l’increment de recursos aeris (dos helicòpters i un avió amfibi) i la construcció i millora de torres de guaita (INT). > 112, nou telèfon únic d’urgències El Govern va aprovar el mes de febrer el Projecte de llei de regulació del servei públic d'atenció de trucades d'urgència i de creació de l'entitat de dret públic Centre d'Atenció i Gestió de Trucades d'Urgència 112 Catalunya. Aquesta Llei permetrà realitzar un salt qualitatiu en la implantació efectiva del número únic 112 d'atenció d'emergències, amb la creació d'un organisme en què, a més dels departaments de la Generalitat afectats, participaran les principals institucions i operadors que intervenen en les emergències, incidint en la revisió i millora permanent dels mecanismes de resposta immediata. El 2004 es va iniciar a Catalunya el desenvolupament del nou model d’atenció telefònica d’urgència, l’112, liderat pels departaments d’Interior i Salut. Aquest telèfon de resposta les 24 hores del dia permet als ciutadans i ciutadanes sol·licitar la intervenció dels serveis d’emergència de tot tipus, ja siguin sanitàries, d’extinció d’incendis i salvaments, de seguretat ciutadana i de protecció civil quan es trobin davant d’una situació que ho requereixi (INT). �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 75 > El Govern regula el personal que controla l’accés a les discoteques i sales de festa Un decret aprovat el juliol del 2004 va regular per primera vegada els requisits, l’habilitació i les funcions del personal de control d’accés a establiments d’espectacles i activitats recreatives com discoteques i les sales de festa. L’objectiu d’aquesta nova normativa, segons la qual el personal de control d’accés haurà d’acreditar certa formació, és garantir els drets i les llibertats de la ciutadania i evitar qualsevol situació abusiva (INT). > Millor coordinació entre tots els cossos de seguretat i emergències El Govern ha aprovat una inversió de 13 milions d’euros fins al 2012 per al desplegament de la xarxa RESCAT de telecomunicacions d’emergències i seguretat de Catalunya, que dóna cobertura a tots els elements col·lectius implicats en la seguretat i les emergències. Actualment, cada cos o organització utilitza el seu propi sistema de telecomunicacions, amb recursos i tecnologies diferents. El sistema integrat de comunicacions RESCAT facilitarà la coordinació entre els col·lectius d’emergències, comportarà un menor cost i una major rendibilitat d’ús i comptarà amb una tecnologia molt avançada, segura i amb alt grau de cobertura i disponibilitat, permetent el posicionament geogràfic amb GPS. La xarxa RESCAT ja és operativa als municipis de l’àrea del Barcelonès, des de novembre de 2005, coincidint amb el desplegament dels Mossos d’Esquadra a la ciutat de Barcelona. Enguany està previst continuar la implantació, coincidint amb els nous desplegaments dels operatius del cos de Mossos d’Esquadra, al Vallès Occidental i en alguns municipis del Baix Llobregat (INT). En els pròxims mesos... • Es desenvolupa el Projecte pilot de prevenció de les violències entre els joves a Castellar, Ripollet i Banyoles, de la Secretaria General de Joventut (PRE). • Aprovació del projecte de Llei sobre policia de l’espectacle, activitats recreatives i establiments públics (INT). • Elaboració de la futura llei que ha de regular l'exercici de la prostitució (INT + BEF). �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 76 • IV • POLÍTICA TERRITORIAL I AMBIENTAL • 20. HABITATGE > 42.000 nous habitatges protegits i 40.000 rehabilitats en quatre anys La nova política d’habitatge del Govern de la Generalitat permetrà augmentar la promoció d’habitatges protegits fins als 42.000, la meitat en règim de lloguer, i fomentar la rehabilitació de 40.000 habitatges durant quatre anys. Les noves actuacions també eviten l’especulació en aquest mercat, amb mesures com la qualificació de l’habitatge per 90 anys o les transmissions a través d’un registre únic que constituirà la Generalitat i que serà cogestionat amb els Ajuntaments. A més, d’acord amb el Pla per al Dret a l’Habitatge 2004-2007, el Govern destina una mitjana de 100 milions d’euros l’any per fomentar la promoció i el lloguer de l’habitatge social (MAH). > 38.250 habitatges de protecció pública entre 2005 i 2008 de la promoció de sòl residencial El Programa del sòl 2005-2008 implica una inversió de 2.600 milions d’euros, dels quals 1.660 milions permetran activar 1.525 hectàrees de sòl residencial en els propers quatre anys per a la creació de 76.500 habitatges, 38.250 dels quals seran de protecció pública (PTO). > L’Incasòl construeix el doble de pisos de l’anterior legislatura El Departament de Medi Ambient i Habitatge, a través de l’Incasòl, ja ha construït o té en projecte 8.212 pisos de protecció oficial, 2.000 dels quals ja estan en construcció, fet que significa doblar la xifra del període 2002-2003, en què es van fer 4.914 vivendes. La meitat de les promocions seran de lloguer. Això ha estat possible, entre d’altres factors, a l’augment d’un 46% del pressupost de la Secretaria d’Habitatge (PTO + MAH). > 95 milions d’euros per a la rehabilitació d’habitatges i promoció d’habitatges de lloguer El Govern, en un any, ha pagat subvencions acumulades i endarrerides a prop de 50.000 famílies, per a obres de rehabilitació d’habitatges, i a empreses, per a promocions de lloguer, per un import global de 95 milions d’euros. Això permet preveure que l’any 2005 es podria cancel·lar la pràctica totalitat de deutes que l’anterior Govern havia contret en més de deu anys de recepció de sol·licituds sense suficient dotació pressupostària (MAH). > La Generalitat proporcionarà habitatge a 4.500 joves El 2005 la Secretaria General de Joventut va promoure 15 Borses Joves d’Habitatge amb l’objectiu d’afavorir l’accés dels joves a l’habitatge de lloguer. Amb aquestes, ja són 33 les Borses Joves d’Habitatge que hi ha a Catalunya, a través de les quals s’haurà proporcionat allotjament a més de �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 77 4.500 joves els anys 2004 i 2005. Aquesta iniciativa forma part del Pla d’actuació de les polítiques de Joventut que el Govern va posar en marxa a principis de l’any passat i que recull 36 programes adreçats a joves en matèria d’emancipació i participació. Enguany el pressupost és de gairebé dos milions d’euros, un 17% més que el 2005, i es posarà en marxa el programa “Préstecs per l’emancipació”, que consisteix a oferir crèdits a baix interès pel jovent per facilitar la creació d’una empresa pròpia, finançar l’ampliació dels estudis universitaris i per la primera instal·lació a l’habitatge de lloguer o de compra. Continua el desplegament territorial de la Xarxa de Borses Joves d’Habitatge, a les quals destinarà més d’un milió d’euros, i s’impusaran les Oficines Joves de Treball, que faran d’intermediaris entre els joves i el món del treball (PRE + MAH). > La Llei d’Urbanisme fomenta l’habitatge assequible El 2004 es va aprovar la llei que modifica i completa la Llei d’Urbanisme, per fomentar l’accés de la població a l’habitatge, la sostenibilitat en l’ús del territori i l’autonomia local. La nova llei estableix mesures per potenciar que hi hagi sòl per construir habitatge protegit i preveu que els plans d’ordenació urbanística municipal incloguin una memòria social. Està previst que ben aviat s’enllesteixi el reglament de la nova Llei d’Urbanisme, per tal de completar l’ordenament jurídic aplicable en aquesta matèria (PTO). > Creació de l’habitatge a preu concertat La Generalitat ha definit la nova figura de l’habitatge a preu concertat, com una línia d’oferta amb un preu intermedi entre l’habitatge protegit i els preus mitjans dels habitatges del mercat lliure, adreçada especialment als sectors que no poden ser beneficiaris de la protecció oficial ni poden accedir a l’habitatge lliure (MAH). > Presentat l’esborrany de la futura Llei de l’habitatge La futura Llei de l’habitatge permetrà afrontar de manera global, per primera vegada, tot aquells aspectes que garanteixin l’accés a l’habitatge, com ara la construcció, promoció, gestió, habitabilitat, conservació i rehabilitació, i les garanties als consumidors. Té en compte noves realitats en matèria d’habitatge, com ara l’assetjament immobiliari i la sobreocupació i crea un Registre Únic de Sol·licitants d'Habitatges Protegits a Catalunya. L’objectiu del Govern, que va presentar l’esborrany el 24 d’octubre passat, és que la llei la base d’un Pacte nacional pel dret a l’habitatge que ha de comptar amb la participació de tots els agents interessats. Paral·lelament serà aprovada pel Govern i iniciarà els tràmits parlamentaris el primer trimestres de 2006 (MAH). �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 78 > Foment dels habitatges sostenibles i del lloguer social Una altra novetat de la política d’habitatge és el foment de la sostenibilitat en els habitatges protegits. Per això, la Generalitat aportarà 1.500 euros addicionals per a cada habitatge a aquelles promocions que fomentin l’ús racional i sostenible dels recursos. També s’ha constituït la Xarxa Catalana de Mediació per a l’Habitatge, amb la participació d’agents públics, privats i ONG per promoure el lloguer i la rehabilitació, que oferirà un sistema d’avals que permeti generar confiança entre els propietaris i faciliti l’accés a l’habitatge als sectors més desafavorits i als joves. Enguany es signaran convenis amb 45 municipis per a la constitució de Borses de Mediació Social (MAH). > Ajuts per als afectats pels despreniments del Carmel El Govern va aprovar un crèdit extraordinari de 95 milions d’euros per finançar les indemnitzacions i les despeses derivades dels danys ocasionats pels despreniments del Carmel, a Barcelona. L’Administració ha indemnitzat el 100% dels afectats que es van adherir al conveni el qual fixava 10.000 euros per persona en concepte de danys i perjudicis. D’altra banda, el Govern ha finalitzat els treballs de rehabilitació i restauració d’una desena d’immobles de la zona groga i s’ha fet públic l’estudi informatiu i d’impacte ambiental del perllongament de la L5, que situa la nova cua de maniobres al costat de les cotxeres de Sant Genís. El nou projecte constructiu estarà enllestit el segon trimestre d’aquest any i, després de la seva aprovació, es podran reiniciar les obres. A més, el Govern va declarar el barri del Carmel com a Àrea Extraordinària de Rehabilitació Integral (PTO). > El Govern encara la solució a l’esfondrament del barri de l’Estació de Sallent Des de fa més d’un any, el Govern ha treballat per resoldre una situació pendent des de 1995, que afectava unes 333 llars del barri de l’Estació de Sallent. El mes de desembre el Govern va signar amb l'Associació de Veïns del Barri de l'Estació i l'Ajuntament, un conveni, dotat amb un import de 14 milions, que beneficiarà 172 propietaris d’habitatges deteriorats per l’esfondrament del sòl. Fins ara, s’han reallotjat els veïns de 60 llars afectades, s'han enderrocat 108 habitatges afectats i s’ha elaborat un pla d’emergència en cas que sigui imprescindible l’evacuació, entre d’altres actuacions. El Govern preveu la construcció de nous habitatges de protecció oficial que garanteixin abans de 3 anys el reallotjament total del barri en el mateix municipi de Sallent i prosseguir en procés de negociació amb els 165 propietaris d’habitatges amb els qui encara està pendent el marc indemnitzatori i de solucions de reallotjaments futurs (MAH). > 80 oficines locals d’habitatge i una xarxa de mediació pel lloguer Una figura clau per desplegar el Pla per al Dret a l’Habitatge són les Oficines Locals d’Habitatge, creades a partir del juny de 2005. A hores d’ara ja hi ha 80 oficines, presents a totes les comarques �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 79 catalanes, on es centralitzen totes les gestions en aquesta matèria en cada municipi, i durant el 2006 està prevista la creació de 80 Oficines més. A més s’ha posat en marxa la Xarxa de Mediació pel Lloguer Social, un sistema de mediació dirigit a les persones amb especial dificultat per signar un contracte d’arrendament en el mercat immobiliari, que pretén incrementar l’oferta de lloguer a preus moderats (MAH). En els pròxims mesos... • Es continuarà aplicant i desenvolupant el Pla pel Dret a l’habitatge 20042007 (MAH). • Està previst lliurar al Parlament la Llei del Dret a l’Habitatge, en fase d’al·legacions a l’avantprojecte; la Llei de creació de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya i la Llei de reforma de l’Incasòl, d’acord amb el Departament de Política Territorial i Obres Públiques (MAH). �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 80 21. MEDI AMBIENT > Millora de la preservació del paisatge i del litoral El 2005 es va aprovar la Llei de protecció, gestió i ordenació del paisatge, que, per primera vegada, identifica aquest concepte com un recurs i un patrimoni, i crea els instruments per a tenir-ne cura. També es va aprovar el Pla director urbanístic del sistema costaner (PDUSC), que defineix i protegeix de manera definitiva la totalitat del sòl no urbanitzable i el sòl urbanitzable no delimitat situat dins els 500 metres d’amplada de la línia de la costa. En total, queden preservades 23.500 hectàrees de la costa catalana. Ja al desembre, el Parlament va aprovar la Llei de la informació cartogràfica i de l’Institut Cartogràfic de Catalunya i la Llei de l’Institut Geològic de Catalunya, impulsades pel Govern. La primera posa els fonaments per elaborar tot el conjunt d’informacions de base que permetran disposar dels recursos cartogràfics digitalitzats que els ciutadans i les empreses necessitaran cada vegada més. També es va aprovar definitivament el pla director del sistema costaner per a sectors de sòl urbanitzable delimitat sense pla parcial aprovat (PDUSC-2). Aquest pla complementa el primer i estableix diferents graus de protecció a un àmbit de 650 hectàrees que conformen 44 sectors de 22 municipis catalans (PTO). > La Xarxa Natura 2000 protegirà el 26,5% del territori de Catalunya El Govern de la Generalitat ha proposat el 26.7% del territori de Catalunya per incorporar-se a la xarxa d'espais naturals que impulsa la Comissió Europea, la xarxa Natura 2000. La Comissió xarxa Natura 2000 del Govern treballa per la delimitació d’aquestes zones (MAH). > Mesures excepcionals per afrontar la sequera i millorar la gestió de l’aigua El Govern ha aprovat aquest any un decret de mesures excepcionals en la utilització dels recursos hídrics per fer front a la situació de sequera i de reducció de les reserves d’aigua dels embassaments. Entre aquestes mesures hi ha la protecció dels embassaments més afectats i la reutilització d’aigües depurades per al reg agrícola (veure el capítol 9, “Agricultura i pesca”) o el de camps de golf. D’alta banda, l’1 d’abril d’enguany va entrar en vigor en nou cànon de l’aigua amb l’objectiu que els consumidors facin un ús més racional de l’aigua i canviar els hàbits de la ciutadania que la malgasten, que en surten penalitzats. També s’han inaugurat Estacions Depuradores d’Aigües Residuals als municipis de Begues (Baix Llobregat), Castellar de n’Hug (Berguedà) i a Arenys de Mar, Arenys de Munt i Canet (Maresme), Breda (La Selva) i el Pont de Vilomara (Bages) (MAH). > A punt les obres alternatives al PHN El Ministeri de Medi Ambient i el Departament de Medi Ambient i Habitatge han signat els tres primers convenis de les obres alternatives al Pla Hidrològic Nacional. Un dels convenis és per a les obres �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 81 alternatives al ramal nord del transvasament des de l’Ebre a Barcelona; el segon és per a les obres alternatives a la connexió CAT-Abrera, que milloren l’abastament al Camp de Tarragona i el tercer per construir una xarxa d’abastament des de l’embassament de la Llosa del Cavall fins a les comarques del Solsonès, l’Anoia i el Bages. Les primeres 30 actuacions alternatives al PHN tenen un cost de 1.333 milions d’euros, dels qual 678 milions seran finançats pels Fons de Cohesió de la UE i 237 milions, pel Ministeri de Medi Ambient (MAH). > Accions per resoldre el problema històric de l’embassament de Flix Des de fa més d’un any, el Govern ha estat treballant per acotar i poder resoldre la problemàtica històrica d’acumulació de residus contaminants provinents d’Erkimia a l’embassament de Flix. Una de les principals fites ha estat destinar més fons del Pla hidrològic nacional per descontaminar el riu sense detreure’ls d’altres actuacions. A més, amb la instal·lació de l’estació de control automàtica (en continu i a temps real) a Flix, l’Agència Catalana de l’Aigua garanteix l’abastament d’aigua en quantitat i qualitat del riu Ebre per a tots els seus usos (MAH). > Pla ambiciós per reduir els residus municipals de cara al 2012 L’octubre passat va presentar-se el Pla d’Acció per a la gestió de residus municipals 2005-2012. Aquesta pla desplega un nou model de gestió de la brossa fonamentat en la prevenció, la recollida selectiva i la recuperació dels materials continguts en la fracció restant, que és la part dels residus que no es recull selectivament. El Pla s’imposa l’objectiu d’aconseguir el 75% de reciclatge del vidre i del paper, el 55% de la matèria orgànica, i el 25% dels envasos lleugers (llaunes i plàstics) i aconseguir que dos terços dels residus siguin reciclats (actualment només se’n recull selectivament el 25%). Finalment, el Pla obliga a la recollida selectiva de la matèria orgànica a tots els municipis i, per primer cop al nostre país, defineix les infraestructures de tractament de residus municipals necessàries a Catalunya: 108 instal·lacions, 53 de les quals són de nova construcció. Per a aquest 2006 el Govern destina 119 milions d’euros, xifra que suposa un increment del 13% respecte l’any anterior. A més, els Hostalets de Pierola (Anoia) acollirà una nova planta de tractament de resta, el quart Ecoparc de Catalunya, amb capacitat de tractament de 300.000 tones anuals de brossa de municipis que ja han implantat la recollida de l’Anoia i del Baix Llobregat. El Govern finançarà amb 71,3 milions d’euros la seva construcció (MAH). > 19,5 milions d’euros als ajuntaments per millorar la gestió de la brossa El Departament de Medi Ambient i Habitatge ha destinats 19,5 milions d’euros en ajuts als ajuntaments per promoure una gestió més sostenible dels residus municipals. Aquest import, que supera de 7 milions d’euros les ajudes atorgades el 2004 pel mateix concepte, inclou ajuts per a la recollida selectiva de la fracció orgànica o la clausura d’abocadors fora d’ús, entre d’altres (MAH). �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 82 > 9 milions d’euros per impulsar la recollida dels residus orgànics a 200 municipis El Departament de Medi Ambient i Habitatge ha destinat 9 milions d’euros en ajuts per a la recollida de la fracció orgànica durant l’any 2005 (l’any 2003 es van atorgar 2,8 milions d’euros). Són més de 200 municipis, en el quals hi viuen 5,3 milions de persones, els que tenen desplegada la recollida selectiva de la fracció orgànica dels residus municipals totalment o parcialment (MAH). > 1.784 actuacions per al sanejament d’aigües residuals urbanes El Programa de sanejament d’aigües residuals urbanes (PSARU 2005), aprovat el desembre, preveu 1.784 actuacions de construcció de noves instal·lacions destinades a la reducció de la contaminació originada per l’ús urbà de l’aigua. El programa, que té un cost d’inversió de 876,2 milions d’euros, assegura l’acompliment de la Directiva marc de l’aigua i, per primera vegada, concreta les competències entre sanejament en baixa i sanejament en alta (MAH). > Protecció definitiva de Gallecs El Govern ha aprovat definitivament l’abril d’enguany el Pla director urbanístic del paratge de Gallecs situat a cavall del Vallès Oriental i l’Occidental i sobre set municipis. D’aquesta manera la Generalitat preserva i ordena definitivament aquest espai de 774 hectàrees d’alts valors paisatgístics i agrícoles i clou un conflicte iniciat ara fa 35 anys (PTO). En els pròxims mesos... • Actualització del Pla d’infraestructures per a la gestió dels residus i establiment del contracte-programa de l’Agència Catalana de l’Aigua (MAH). • Delimitació definitiva de l’espai d’interès natural i paratge natural d’interès nacional de Pinya de Rosa a Blanes i Lloret (MAH). • Ampliació dels límits del parc natural i zona perifèrica de Montserrat (MAH). • Creació dels parcs naturals de Montgrí-Medes-Aiguamolls del Baix Empordà i de Prades (MAH). �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 83 • Plans presentats pendents de ser aprovats pel Govern: Pla General de Política Forestal 2005-2014, Pla de Cabals de manteniment dels rius i Pla territorial sectorial de connectors biològics de Catalunya. El Pla Director de Sostenibilitat del Litoral està pendent d’elaboració (MAH). • Elaboració i aprovació de noves lleis: Llei de Caça de Catalunya, Llei de protecció de la Biodiversitat, Llei d’ordenació sostenible de la pesca recreativa fluvial i conservació dels ecosistemes aquàtics continentals a Catalunya, de la qual se n’ha redactat l’avantprojecte (MAH). • Inici de les obres alternatives als transvasament de l’Ebre (MAH). • Creació de l’Agència Catalana de la Natura. �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 84 22. ENERGIA > El nou Pla de l’Energia aposta per l’estalvi, l’ús d’energies renovables i la qualitat del subministrament Finalment, després de dos mesos d’informació pública i debat ciutadà, el Govern va aprovar l’octubre passat el Pla de l’Energia 2006-2015. El pla inclou mesures per tal d’estalviar energia i recursos en els diferents sectors consumidors (transport, indústria, serveis, llars...), potenciar les energies renovables, disminuir la contaminació i millorar la seguretat energètica, amb inversions associades que arribaran als 9.955 milions d’euros. L’objectiu és aconseguir un estalvi d’energia final del 10,6% respecte a la tendència actual. El percentatge de participació de les energies renovables es triplicarà i passarà del 3,3% (2003) a l’11% el 2015. En aquell moment, es preveu que la distribució energètica sigui de 3.500 MW eòlics, 100 MW fotovoltaics, 1.250.00 m2 de solar tèrmica, 50 MW de solar termoelèctrica, 2.474,8 MW d’hidroelèctrica, 121,5 MW d’aprofitament elèctric de biogàs, 18% de biodièsel i 6% de bioetanol (com a biocombustibles), 306.600 tep (tones petroli) de biomassa llenyosa i 198.781 tep de residus renovables. El pla també proposa una disminució progressiva del pes de les nuclears que passi del 55,8% actual al 35,5% el 2015, i començar el tancament de les nuclears l’any 2022 (TRI + MAH). > Primera plataforma d’intercanvi de drets d’emissió de CO2 El Departament d'Economia i Finances, l'empresa SENDECO2 i la Fundació Fòrum Ambiental han impulsat la creació de la primera plataforma d'intercanvi de drets d'emissió de CO2 de tot l'Estat espanyol. Aquesta borsa, que tindrà la seu a la ciutat de Barcelona, permetrà que les més de 1.000 empreses espanyoles afectades pel compliment del Protocol de Kyoto puguin comprar i vendre les autoritzacions d'emissió de diòxid de carboni que els ha atorgat el Govern espanyol d'acord amb el Pla Nacional d'Assignacions (ECF). > Inaugurat el parc eòlic més gran de Catalunya El Govern ha posat en marxa el parc eòlic de Rubió, el més gran de Catalunya. La nova instal·lació, amb una potència de 49,5 MW, permet doblar la producció eòlica que es feia fins ara a Catalunya. A més s’han presentat els projectes d’implantació de parcs eòlics de Catalunya, que permetran assolir una potència de 1.500 MW l’any 2007, quantitat fixada per a aquesta legislatura i que permetrà el subministrament d’electricitat eòlica per a 850.000 famílies. Fins al moment ja s’ha assolit el 87% del total (1.308 megawatts dels 1.500 previstos) (TRI + MAH). > Construcció de nous parcs eòlics Treball i Indústria va arribar a un consens amb les entitats promotores dels parcs eòlics, Red �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 85 Eléctrica, les companyies elèctriques i els municipis, que ha permès posar en marxa els parcs que estaven autoritzats, solucionant el problema dels punts d’evacuació de l’energia produïda. D’aquesta manera, Catalunya avança cap a l’objectiu europeu de produir un 12% de l’energia mitjançant fonts netes i renovables. Actualment, a Catalunya hi ha 8 parcs eòlics en servei que sumen una potència instal·lada de 144 MW, 2 parcs més en construcció -78 MW- i 35 projectes amb autorització administrativa. En el curs de 2005 s’han autoritzat els parcs eòlics de Serra del Tallat, Serra de Vilobí, Era Bella, Coll de Panissot, Veciana, Vilalba dels Arcs i Montargull amb un total de 205.790 KW instal·lats (TRI + MAH). > 2,1 milions d’euros per canviar calderes i calefactors amb 10 anys d’antiguitat El Pla “renova’t” amb una dotació de 2,1 milions d’euros permet als particulars la renovació de calderes i escalfadors a gas domèstics, que tinguin 10 o més anys d’antiguitat. Es concedeixen ajuts de 150 euros als usuaris que canvien les calderes i 60 euros als que substitueixen els escalfadors a gas. Es preveu la substitució de 12.000 equips vells i altres nous i més eficients (TRI). > Promoure l’estalvi de combustible en la conducció de vehicles La campanya “Cuida’m gastaré menys” facilita als usuaris consells pràctics que els permeten reduir el consum d’energia, fer un ús racional del vehicle i augmentar la seva seguretat en el vehicle. El vehicle privat consumeix el 15% del total de l’energia que es gasta a Catalunya. Aquests consells per practicar una conducció econòmica permeten estalviar entre un 15% i un 20% de combustible (TRI). > Augment d’un 16% de les ajudes per a l’estalvi, l’eficiència i les energies renovables El 2005 les ajudes als projectes en matèria d’estalvi, eficiència energètica i aprofitament de recursos energètics renovables han crescut un 16% respecte a l’any 2004. L’augment respon al propòsit d’aplicar una política energètica basada en la racionalització de la utilització de l’energia i en la reducció de les emissions de diòxid de carboni i de gasos que contribueixen a l’escalfament del planeta i al canvi climàtic (TRI). > 9 milions d’euros per reordenar les línies elèctriques a Valldoreix, Sant Cugat del Vallès El Departament de Treball i Indústria, l’Ajuntament de Sant Cugat, l’Entitat Municipal Descentralitzada de Valldoreix, Endesa Distribució Elèctrica i Red Eléctrica Española han signat un conveni per reordenar les línies elèctriques d’alta tensió que transcorren per les zones urbanes de Valldoreix i el barri de Mirasol, al terme municipal de Sant Cugat, amb l’objectiu de minimitzar-ne les molèsties als ciutadans. La reordenació permetrà eliminar un tram de 4 quilòmetres de línia elèctrica. La compactació, el desplaçament i l'eliminació de línies són actuacions recollides al Pla de l’Energia de Catalunya 2006-2015 (TRI). �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 86 En els pròxims mesos... • Inauguració de dos nous parcs eòlics a Tortosa, Baix Ebre (TRI). • Compactació, desplaçament i eliminació de línies elèctriques a les zones urbanes (TRI). �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 87 23. TRÀNSIT I TRANSPORT PÚBLIC > 58 radars per reduir els accidents de trànsit La continuació del Pla integral contra la velocitat excessiva s'ha materialitzat al llarg d’aquest any 2005 en la instal·lació de 44 noves cabines i 34 radars nous. Aquests, sumats als ja existents (36 cabines i 24 radars) suposen un total de 58 radars que de forma rotatòria s'ubicaran en 80 cabines repartides per la xarxa viària catalana. En el primer any d'aplicació del Pla integral contra la velocitat excessiva, en els trams sota control de radar s'ha reduït en un 33% el nombre d'accidents mortals. Pel que fa a les víctimes mortals i als ferits greus, la reducció ha estat també del 33%. Aquestes actuacions s’emmarquen en el Pla de Seguretat Viària de Catalunya 2005-2007, que persegueix la reducció del nombre de víctimes mortals en accidents de trànsit (INT). > Impuls de l’eix ferroviari transversal d’ample internacional Catalunya tindrà eix ferroviari transversal, que connectarà Lleida i Girona, amb estacions en les principals ciutats de la Catalunya Central, en un termini de 15 o 20 anys. L’eix permetrà la creació de noves línies mixtes d’ample internacional per a trens de mercaderies i viatgers, cobrirà les necessitats creixents dels fluxos de viatgers i mercaderies i donarà cohesió a la mobilitat del conjunt del país. Aquesta no és una infraestructura més sinó que suposa la ruptura d’un model de país unipolar que concentra les infraestructures principals a la seva costa i, per tant, suposarà una possibilitat de creixement per a les ciutats que connectarà (PTO). > Entrada en funcionament de la línia de rodalies entre Mollet i El Papiol L’impuls del transport ferroviari entre les ciutats de la segona corona metropolitana va ser un dels compromisos adoptats pel Pacte del Tinell. En aquest marc, i tot i que sigui competència de Renfe, ha entrat en funcionament per a viatgers i de manera parcial la històrica línia de rodalies entre Mollet i El Papiol, fins ara exclusivament de mercaderies (PTO). > La futura Línia Orbital Ferroviària unirà Vilanova amb Mataró La nova infraestructura unirà les ciutats de la segona corona metropolitana des de Vilanova i la Geltrú a Mataró en un recorregut de 106 km. La línia donarà servei a 25 estacions i a 870.000 habitants i es preveu que la utilitzin uns 16 milions de viatgers l’any. El desembre de 2005, el conseller de Política Territorial i Obres Públiques va presentar l’estudi de traçat d’una línia en què s’invertiran 1.227 milions d’euros. Aquesta línia facilita una comunicació en xarxa i contribuirà a dinamitzar la mobilitat de l’àrea metropolitana, afavorint l’ús del ferrocarril respecte el vehicle privat (PTO). �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 88 > Prolongació de la Línia 2 del Metro de Barcelona Política Territorial i Obres Públiques ha fet públic l’estudi informatiu del futur perllongament de la Línia 2 del Metro de Barcelona. Es preveu que l’allargament doni servei a més de 15,5 milions de passatgers cada any i que les obres comencin el segon semestre de 2006. L’actuació preveu un termini d’execució d’uns 48 mesos (PTO). > La Generalitat es fa càrrec de la línia de tren Lleida-la Pobla de Segur Des de l’1 de gener de 2005 la Generalitat és propietària i té la competència total en la gestió de la línia ferroviària Lleida-la Pobla de Segur que el 2003 va tenir 117.000 viatgers. L’explotació depèn dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC), que ha signat un acord amb Renfe pels primers anys. El Govern vol revitalitzar aquesta línia, tot millorant la infraestructura i augmentant el nombre d’usuaris. Aquest mes d’octubre ha iniciat la primera actuació per renovar el tram de Balaguer a la Pobla. A més a més, s’estudia allargar la línia fins a la Seu d’Urgell i Andorra, amb la intenció que transporti també mercaderies (PTO). > En marxa la futura Llei Ferroviària de Catalunya El Govern afronta per primera vegada i de manera global l’ordenació del sistema ferroviari català amb el nou Projecte de llei ferroviària de Catalunya, aprovat l’11 d’octubre passat, i pendent de ser tramitat al Parlament. La Generalitat s’ocuparà així de planificar l’estratègia, el desenvolupament i la construcció de noves infraestructures del sistema ferroviari català a través de l’empresa pública Ifercat (Infraestructures Ferroviàries de Catalunya). El nou projecte adapta la normativa catalana a les directrius europees i estatals, incorpora la liberalització del mercat ferroviari a Catalunya i afirma la Generalitat com a autoritat ferroviària (PTO). > Creació dels Consorcis del Transport Públic de Lleida, Girona i Tarragona per disminuir l’ús del cotxe privat Tot seguint l’exemple de l’àrea metropolitana de Barcelona, Lleida, Tarragona i Girona han impulsat respectivament consorcis del mateix estil per integrar l’oferta de transport públic existent, fer-la més eficient i fer disminuir l’ús del vehicle privat. El Consorci del Camp de Tarragona ja és operatiu, i pel que fa als de Lleida i Girona, se n’ha acordat la constitució (PRE + PTO). > El nou Observatori de Seguretat Viària centralitzarà i analitzarà totes les dades de trànsit El nou Observatori Català de Seguretat Viària, creat el juliol de l’any passat, és una eina de seguiment i avaluació continua que permet recollir i harmonitzar totes les dades sobre el trànsit per ajudar a determinar amb més precisió les línies d’actuació (INT). �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 En els pròxims mesos... • Nou projecte de les obres de la L5 al barri del Carmel. Les obres es reprendran la primavera vinent (PTO). • Obres de millora en l’intercanviador FGC-Renfe a Martorell (PTO). • Aprovació de la Llei ferroviària de Catalunya al Parlament (PTO). 89 �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 90 24. POLÍTICA TERRITORIAL I INFRAESTRUCTURES > Dibuixar les necessitats en totes les infraestructures catalanes en un horitzó de vint anys Per primera vegada, el Govern català ha realitzat un document que planifica de forma integrada totes les necessitats en les infraestructures catalanes, el Pla d’Infraestructures del transport de Catalunya (PITC), on es dibuixen les prioritats actuals i futures en el desenvolupament de la xarxa viària i ferroviària catalana fins al 2026. El PITC significa una clara aposta pel ferrocarril amb 800 km de noves línies d’alta velocitat, més de 300 km de noves línies convencionals, la millora de 576 km de línies existents i una inversió que dobla la destinada a carreteres. El Pla millora la xarxa viària amb uns 1.500 nous km d’autovies i l’increment de la qualitat de les carreteres. Per desenvolupar-lo es preveu una inversió de 37.115 milions d’euros fins a l’any 2006, dels qual més de 25.000 milions, un 68% del total, es destinaran al ferrocarril i uns 12.000 a les carreteres (PTO). > La Llei de barris millorarà la qualitat de vida als barris en procés de degradació El Parlament de Catalunya va aprovar el maig del 2004 la Llei de Millora de barris, àrees urbanes i viles que requereixen atenció especial, destinada a evitar la degradació de diversos barris de tot Catalunya. En aquest sentit, en les dues convocatòries d’ajuts resoltes fins ara s’han concedit 198 milions d’euros a 30 barris. La tercera convocatòria, amb ajuts que sumen 99 milions d’euros, es va obrir el febrer de 2006 i es preveu que les subvencions que beneficiaran una quinzena de projectes s’adjudiquin abans de l’estiu. Així, amb aquesta convocatòria s’hauran incorporat al Programa gairebé 45 barris d’arreu de Catalunya. El Govern preveu tancar la legislatura amb quatre convocatòries que hauran generat una inversió de 800 milions d’euros a uns 60 barris de Catalunya (PTO). > Generalitat i Estat invertiran més de 7.000 milions d’euros en set anys en obres prioritàries a les carreteres Un conveni signat entre les dues administracions preveu una inversió conjunta de 7.345 milions d’euros en els propers set anys en un centenar d’actuacions a les vies catalanes. El Departament de Política Territorial i Obres Públiques invertirà 3.540 milions d’euros en 66 actuacions entre licitacions i inicis d’obres. Cal destacar-ne el desdoblament de l’Eix Transversal, la construcció de l’Eix del Llobregat, l’Eix diagonal, l’anella de les Gavarres, l’eix Vic-Ripoll, Maçanet-Platja d’Aro, VilanovaVilafranca, Vilafranca-Manresa, Reus-Alcover o l’autovia de la Conreria. Per part del Ministeri de Foment, la inversió prevista és de 3.805 milions d’euros per a l’autovia de l’A-14 entre Lleida i Alfarràs, l’A-2 entre Tordera i la frontera francesa, l’A-22 entre Lleida i Osca, l’A-26 entre Figueres i Besalú, l’A-27 entre Tarragona i Lleida, l’A-7 entre el límit de Castelló i Abrera, i la B-40 entre Abrera i Terrassa, entre d’altres (PTO). �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 91 > Impuls a la planificació territorial de Catalunya: els primers plans a punt El Departament de Política Territorial i Obres Públiques ha promogut un dels impulsos més importants donats mai a la planificació territorial de Catalunya. En 48 mesos ha posat en marxa l’execució de 7 plans territorials d’arreu del país, previstos des de 1983 i encara no redactats, així com la revisió del Pla territorial de les Terres de l’Ebre, l’únic vigent fins ara. S’ha emprès la redacció de 19 plans directors urbanístics i s’ha donat prioritat a aquells que comprenen zones sensibles, on les tensions d’ocupació de sòl són especialment intenses. L’objectiu d’aquests plans és establir el sistema d’espais oberts, ordenar el creixement urbà i determinar l’encaix de les principals infraestructures que afectin a aquestes comarques. Els dos plans territorials dels quals s’ha presentat l’avantprojecte són el Pla Territorial de l’Alt Pirineu i l’Aran i el de l’Empordà. El primer pretén assegurar les condicions de vida de tots els pobles pirinencs reforçant 12 ciutats i viles que actuaran com a pols prestadors de servei del territori. Pel que fa a l’Empordà, es regularà el creixement de les segones residències, es protegirà el sòl agrícola i el patrimoni ambiental, cultural i econòmic alhora que es promourà una racionalització de la xarxa viària millorant l'accessibilitat i la vertebració del territori. A més, el Govern ha iniciat els treballs del Pla Territorial del Camp de Tarragona (PTO). > Més de 100 obres a les carreteres Al llarg del 2004-2005 s’han dut a terme més d’un centenar d’obres a les carreteres catalanes, entre les quals destaquen la nova carretera Vic-Olot, el soterrament de la ronda nord de Granollers, la cobertura de la Gran Via de Barcelona en ambdós extrems, el desdoblament de la variant sud de Lleida i la prolongació de la Ronda Oest de Sabadell (PTO). > Modificació de la Llei de Carreteres per facilitar la construcció d’autovies El Parlament va aprovar el 26 de maig de 2005 un projecte de llei del Govern per modificar la Llei de Carreteres de 1993 per facilitar la construcció de noves autovies sense peatges directes. Amb el nou redactat es facilita la participació de les empreses privades en la construcció i explotació de carreteres a canvi d’un cànon que pagarà l’Administració, mitjançant el contracte de concessió de l’obra pública, alliberant així l’usuari del pagament de peatges. La normativa inclou ara que cada projecte tingui un estudi de viabilitat econòmica, social i ambiental, que se sotmetran a informació pública, com també passarà amb el redactat final. Els ens municipals podran incidir en les vies que transcorrin pels seus àmbits (PTO). > El 2008 s’obrirà l’aeroport de Lleida a Alguaire El municipi d’Alguaire és l’opció del Govern per a l’emplaçament de l’aeroport de Lleida. El desembre de 2005 va sortir a informació pública el Pla director de l’aeroport i es preveu que les obres s’enllesteixin al llarg del 2008. La ubicació s’ha triat pel seu àmbit territorial, urbà i mediambiental, la �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 compatibilitat amb el sector agrícola i la disponibilitat d’accessos i comunicacions (PTO). > Inversió de 105 milions d’euros en els ports del litoral La Generalitat destinarà 105,7 milions d’euros a través del Pla d’Inversions de Ports 2005-2008 a l’optimització de les instal·lacions portuàries i a la protecció dels espais portuaris en els pròxims quatre anys. El Govern també dotarà 29 ports de Catalunya dels recursos necessaris per rebre i tractar les aigües residuals generades per les embarcacions (PRE + PTO). En els pròxims mesos... • Aprovació inicial dels Plans Territorials de les Comarques Centrals, de Ponent, de l’Alt Penedès i la Garrotxa (PTO). • Eix viari Reus-Alcover (desdoblament C-14) en fase de licitació, per un import de 65,9 milions d’euros. Està previst que s’acabi al desembre (PTO). • Sortida a informació pública de la Llei d’obra pública (PTO). • Aprovació definitiva del Pla Territorial de l’Alt Pirineu i l’Aran, i el de l’Empordà (PTO). • Aprovació definitiva dels Plans Directors Urbanístics de la Vall d’en Bas i del Ges, de la Conca d’Òdena, del Pla de Bages, de la Plana de Vic i els de la Val d’Aran, la Cerdanya i el Pallars Sobirà (PTO). 92 �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 93 �94 Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 Taula de codis departamentals Departament de la Presidència (inclou el conseller primer) PRE Departament de Relacions Institucionals i Participació REP Departament de Política Territorial i Obres Públiques PTO Departament de Justícia JUS Departament d'Interior INT Departament d'Economia i Finances ECF Departament de Governació i Administracions Públiques GAP Departament d'Educació EDC Departament de Cultura CLT Departament de Salut SLT Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca ARP Departament de Treball i Indústria TRI Departament de Comerç, Turisme i Consum CTC Departament de Benestar i Família BEF Departament de Medi Ambient i Habitatge MAH Departament d'Universitats, Recerca i Societat de la Informació UNI �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 95 �96 Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 Índex per departaments Departament de la Presidència (PRE): 5, 6, 7, 8, 11, 12, 13, 14, 15, 20, 24, 29, 36,39,40, 50,51, 59, 60,61, 62, 63, 64, 65, 67, 69, 72, 73, 74, 76, 78, 89, 93 Relacions Institucionals i Participació (REP): 5, 6, 7, 8, 9, 10, 13 Política Territorial i Obres Públiques (PTO): 5, 26, 29, 77, 78, 79, 81, 83, 88, 89, 90, 91, 92, 93 Justícia (JUS): 7, 16, 17, 18, 29, 43, 58, 59, 62, 64, 73 Interior (INT): 29, 59, 75, 76, 88, 89 Economia i Finances (ECF): 7, 8, 9, 10, 19, 20, 21, 22, 23, 24, 29, 39, 85, 86 Governació i Administracions Públiques (GAP): 5, 6, 7, 8, 9, 12, 13, 29, 31, 57 Educació (EDC): 29, 37, 47, 48, 49, 50, 54, 63, 66, 72, 74 Cultura (CLT): 10, 14, 15, 40, 68, 69, 70, 71, 72 Salut (SLT): 23, 29, 39, 48, 52, 53, 54, 56, 60, 62, 67 Agricultura, Ramaderia i Pesca (ARP): 29, 42, 43, 44, 45, 54, 67 Treball i Indústria (TRI): 12, 20, 25, 26, 27, 28, 29, 30, 31, 32, 39, 40, 48, 64, 65, 67, 85, 86, 87 Comerç, Turisme i Consum (CTC): 10, 20, 21, 23, 24, 33, 34, 35 Benestar i Família (BEF): 12, 29, 31, 55, 56, 57, 58, 59, 60, 64, 66, 67, 76 Medi Ambient i Habitatge (MAH): 12, 38, 77, 78, 79, 80, 82, 83, 84, 85, 86 Universitats, Recerca i Societat de la Informació (UNI): 29, 36, 37, 38, 39, 40, 41, 49, 50, 53, 73, 81 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.03. Acció i òrgans de govern (de la Generalitat de Catalunya) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Inclou la docmentació relacionada amb l'exercici de l'acció governamental. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Síntesi de l'acció de govern 2004-2006 Creator An entity primarily responsible for making the resource Generalitat de Catalunya. Departament de la Presidència. Secretaria de Comunicació. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-03-31 Type The nature or genre of the resource Informe Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Govern Balanç Acció política Model social Catalunya. Generalitat Description An account of the resource Document que recull les principals actuacions entre 2004 i 2006 del govern presidit per Pasqual Maragall. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Informes https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/5/655/BoletinAnalisisUrbano_1975_n1_PreciosSuelo_PM.pdf 53038f1144a1c7d6f1bf392081467dab PDF Text Text ����������� Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 02.02. Gabinet tècnic de programació Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1965-1978 Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Documentació sorgida de l'activitat realitzada al Gabinet Tècnic de Programació de l'Ajuntament de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1637 Title A name given to the resource Los precios del suelo y el tamaño de las ciudades en el área regional de Barcelona. Description An account of the resource n.1 Verano 75, p. 27-31 Source A related resource from which the described resource is derived Boletín de análisis urbano Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Subject The topic of the resource Economia Urbanisme Barcelona Language A language of the resource Castellà Type The nature or genre of the resource Article Creator An entity primarily responsible for making the resource Giménez Yuste, Mario Maragall, Pasqual, 1941- Abstract A summary of the resource. Article publicat conjuntament amb el seu company Mario Giménez, al butlletí del "Gabinete Técnico de Programación del Ayuntamiento de Barcelona". Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Barcelona Publisher An entity responsible for making the resource available Gabinete Técnico de Programación del Ayuntamiento de Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1975-06-15 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Arrangement Information on how the described materials have been subdivided into smaller units. UI 796 Articles https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/8/663/CuadernosPrimeroMayo_1976_n3_NosotrosLosFuncionarios_PM_Part1de2.pdf 7dd25ff972c6cb2c1949cff0db3db25d PDF Text Text �-t, CUADERNOS ANEXOS Comunicado de la conusion de información y prensa de la ASAM- SUMARIO I NTROD UCCI ÓN HIST ORI A D EL CO NF LICT O : D ESDE LOS INI CI O S HA STA EL 17 D E FE BRE RO D E 19 76 LA " NO C H E DE LOS FUNC IONA RIOS" D E LA " N OCH E D E LO S FUNC IONARIOS" AL " PLEN O DE LA VE RGÜENZA" ANE XOS Colección dirigida por : ALrDNSO C. CO M t N JUA N N . G ARC tA NIETO MANUEL LUD EVID EDUARDO MARTíN C ARLOS RAMÓN RAFAEL C ARLO S OBESO FERNÁNDEZ J U RAD O (UGl) MADUEÑO ( USO) NAVALES (CSC COO) SrcT(U.ria de rnbcción de' Cuadernos e Primero de Mayo ,.; C ARLO S NAVALES MANUEL LUDEVID H an elaborado nlC: número : Comisión de inform,¡ción de' 1.1 A~mblC'a de represenrantes de." los tubJ¡jJ¡OOfC'S del AyuntJ¡mie." nlO de." Barcelona Lo han redactado : MARIO GIMÉ NEZ PASCUAL M ARAGALL MARGARITA OfHO LS ' :otogufías: JORD! SaC rAS D ¡~e."ñn : ENRIC SAT U É w fotografíJ¡§ }' el disefio del interior y cubiertas] : Editorial Laia. S,A.. Constitución. 18-20. Bucd onJ¡_14 Primera edición: diciembre, 1976 D~il o legal: B. 46 .242 _ 1976 de C'S U edici én (inc!uid.a IJ¡ ~rC'Se."nución. ISBN , 84 • 7222 . 801 . O Impreso y encuadernad o en ; Roman}'l!Va.lk Vt rd.1guC'r 1. Capdl .1dC'S [Barce lona] Prim ed in Spain INTRODUCCION El relato que presentamos en este Cuaderno es la historia de unos hechos sin precedentes. D urante febrero y BLEA DE REPRESENTANTES sobre la aplicaci ón de los acuerdos marzo de 1976, tras largos años de pasividad y después del Pleno de 23 de marzo de 1976 de un período de fermentación. la mayoría de los diez mil funcionarios y empleados del Ayuntamiento de Barcelona E l 23 de marzo de 197 6 se cele- protagonizaron una dura lucha contra los responsables de bró el llamad o Pleno " de los funcio- su situación económica y laboral en un serio intento de narios" y, ta mbién "de la vergüen- mejorarl a. za" por lo inconcreto y vago de las Los aspectos más conocidos de esta lucha fueron : la soluciones aportadas. huelga, las concentraciones y marchas masivas. las asamRecordemos cuáles eran las petibleas de centro y generales y el encierro en las Casas ciones de los trabajadores del Ayun(amiento (funcionarios y eventua- Consistoriales la tarde y noche del 17 de febrero. Este les): no a las represalias y a la milita- encierro terminaría, tr as la entrada violenta de la policía rización; aumento lineal de 7 000 armada que lanzó bombas lacrimógenas. en una marcha pesetas -luego, tras la negociación. nocturna hasta el cuartel de bomberos. acompañada por aumentos de 6 000, 4 500. 3 000 las sirenas de coches-bombas y ambulancias municipales. Esta victoria . de la que los trab ajadores del Ayuntay 2 000 pesetas de las categorías bajas a las altas. con un coste total miento son conscientes. no ha producido todavía los para el A'yuntamiento de cua troci en- resultados apetecidos. A la lucha siguió la represión y la tos millones de abril a diciembre ; negociación; a la ola creciente del movimiento siguió la solución a los eventuales. a las muje- tregua, dolorosa para los que por primera vez descubrieres de limpieza y cantine ras; paga ron la fuerza de la unidad, y que. a pesar de todo. querían doble real y reconoci miento de los seguir adelante. representantes del personal para Pero las semillas de un cambio irreversible ya están todas las cuestiones pen die ntes. parsembradas. Lo están, ante todo. en la mente de miles de ticulares y generales . Hasta hoy. 4 de mayo (más de funcionarios que presenciaron atónitos y esperanzados lo un mes después del Pleno). no se ha que estaba ocurriendo . La resonancia de los hechos acontecidos aquellos publicado la relación de los acuerdos de la Ejecutiva que un par de días meses fue internacional. Desde el estallido de Barcelona. no pasaron muchos días sin que los bomberos franceses se antes prepa ró el Pleno, con alguna de las modificaciones y añadidos manifestaran en París y el sindicato de bomberos ingleses que éste introdujo. Los acuerdos enviase su adhesión. prometiese su ayud a y pidiese la deseran los siguientes : M odi ficar la militarización al gobierno. plantilla en at ención a la dur ación En el ámbito local, los funcionarios y empleados de de los empleados eventu ales y conlos ayuntamientos de Hospitalet. Cornell á, SabadelJ, etc., tra tados que no tienen cabida en la así como los de Madrid, iniciaron movimientos reivindivigente. mediante su ampliación con cativos consiguiendo ver satisfechas algunas de sus petilas ochocientas sesenta y cuatro placiones básicas. Otros trabajadores de la administración zas que figuran por categor ías y respública. como el Personal N o Docente (PN D) de las dos pectivo número , en el cuadro adjununiversidades de Barcelona. desarrollaron luchas de una to; refund irla con la vigente y. en su amplitud desconocida. caso, proceder al adecuado reajuste En resumen. los trabajadores municipales y de otras del grupo del que procedan y darle administraciones públicas han descubierto su identidad el trámi te que dispone el artículo 13 como tales y la posibilidad de manifestarla y de orga nidel Reglament o de Funcionarios de la Admini stración Local . zarse. �2 Es más, el cambio sin posible vuelta atrás afecta también a los ciudadanos, que han podi do comprobar con sus propios ojos cómo los funcionarios y empleados municipales sufren en el trabajo sus mismos problemas, que ya no son enchufados y parásitos a costa de la sociedad. El escrito de treinta y cuatro entidades ciudadanas, cuyo texto se reproduce en el capítulo 4, es una demostración de lo antes expuesto. Por eso tiene un valor incalculable. Por primera vez, agrupac iones ciudadanas de base rompen el hielo de las relaciones entre el pueblo y el funcionan o. ¿Cómo explicarse este hecho? Simplemente, como decíamos, la ciudad ha descubierto que un bomb ero, un policía municipal, un matarife, un empleado de hacienda, un operador del Centro Ordenador M unicipal (COM), o una "mecánica" del Hospital del Mar, son trabajadores con los mismos problemas que los demás. La prensa y la radio han informado puntualmente de los comunicados de la asamblea de representantes elegidos por los pro pios funcionarios y empleados; ello ha contribuido también a . . ., esa concienciaci ón. Toda la ciudad estuvo pendiente del conflicto; primero con espectación y quizás escepticismo, luego con franca simpatía . No obstante, no faltaron en las marchas por las Ramblas las increpaciones del ciudadano tradicional que considera unos" enchufados" a todos los funcionanos. En la base de los cambios observados están una serie de fenómenos que lo explican todo, o casi todo . En primer lugar, los funcionarios municipales han pagado COIll O nadie la factura de la inflación. Al estar sus remuneraciones sujetas a ley, y no a convenio, éstas no se han acompasado al aumento del coste de la vida. Piénsese que el sueldo base está calculado como resultado de multiplicar el salario mínimo de hace doce o quince años (3000 pesetas) por un coeficiente que va de 1,1 a 5. Aunque en los dos últimos años se aumentó el módulo de tres mil pesetas; primero en un 25 % y luego en un 14 %, el punto de partida es ridículo. El resultado es una retr ibución compuesta de mil pequeños conceptos y pluses, y unas pensiones y pagas tan ridículas como la base. En segundo lugar, esta situación común a todos los funcionario s, tanto del Estado como locales, se agrava en el último caso por la enorme centralrzacidn estatal y por la consiguiente fa lta de autonomía de los municipios y diputaciones. T odo hay que ped irlo primero a Madrid. Esta es la cantin ela que más se ha repetido en estos meses de lucha. En tercer lugar, el estatuto laboral del personal que trabaja en las administraciones públicas es irracional y Convocar lo s co ncursos y concursos-oposiciones, según proceda regl am entariamente, y en los que se procure tener en cuenta los servicios prestados. para, en forma escalonada. proveer primero las plazas vacantes de la plantilla actual vigen te y. luego. las que resulten de la nueva plantilla una vez aprobad a por la superior idad. Establecer que las mejoras económicas que seguidamente se aplicar án lo sean con efectos desd e el 1 de abril de 19 76 . aunq ue la aprobación de la superior ida d tenga lugar más tarde. Con efectos a igual fecha se establecerá un sistema de co mpensacio nes par a que el person al eventual y contratado pueda per cibir compensaciones que cubr an las actuales di ferencias que hoy tienen co n los de plantilla. E stablecer. además de las mejoras de la Orden de 9 de febrero de 19 76 (en sueldo base y compleme ntos) y d e los complementos que se disfruten actualment e, los siguientes: 1. Incremento del plus regulad or. fijado por la comisión muni cipal ejecutiv a de 8 de enero de 1975. para todo el personal , exceptuando el del servicio de Extinción de Incendios y Salvamentos. de la Policía Municipal y los co mpre ndi dos en el siguiente número 5. según su co eficiente: Pe setas mensuales Hasta 2,30 . 3000 2000 Superior a 2,3 hasta 4.0 5.0 . 1 00 0 2. Especial para el personal del Servicio de Ex tinción de Incendios y Salvamentos, un nuevo plus de toxici dad de tres mil pesetas mes.,» además. otro plus de dos mil cien peselas mensuales al gmpo de treinta y tres bomberos "sabmarinistas ". (En cursiva, lo añadido por el P leno.) Lo s funcion arios hacen "la rueda" en la plaza de Sant [ aume, la mod alidad de manifestación que resultaría tradici onal en todo el conflicto. 3. Policía muni cip al: a) E l actual plus de peligros ida d que perciben de dos a cinco mil pesetas mes, según situaciones. se convier te en un plus fijo O igu al para todos de cinco mil pesetas mensuales ; b) Se recon oce a su favor un nuevo " plus regulador" de tres mil quinientas pesetas mes para Motor istas y C aballería, de dos mil pesetas mes para Motorizada y Tráfico y de mil quin ierrtas pesetas mes para los de servicios de Vigilancia. Acom odar las retribuc iones globales de los profesor es de Enseñanza G eneral Básica y Pr eescolar a las del Estado. así como las de Ayudantes T écnicos San itarios a las de la Seguridad Social. siempre uno s y otros en relación a iguales categorías y situaciones. Solici tar a la Dirección General de Administración Local autorización para que las do s pagas extraor- . dinarias sean incrementadas co n el "incent ivo de poblaci ón" , Cumplimiento de la norm ativa vig ente. en especial el decreto de 17 de agosto de 19 7 3. sobre jornada contradictorio. La Ley Sindical se aplica a todos los españoles que participan en la producción, pero no a los funcionarios, cuyo trabajo se define como un "servicio" y no como una actividad produ ctiva. En cambio , las circulares de la Di rección G eneral de Administración Loca l, ya en los años sesenta, comenzaron a exigir que las retribuciones complementarias se adoptaran a la " productividad" . Según una disposición, pues, no producimos; según otras, sí. La primera sirve para negarnos un sindicato ; las otra s para ir conv irtiendo el trabajo en las adminis traciones públicas en lo más parecido al trabajo en cualquier empresa. La pérdida relativa del poder adquis itivo deb ida a la inflación y a la centra lización estatal, entre otras, han hecho el resto. Por último, esta situación contradictoria y conflictiva no ha tenido cauce para expresarse y se ha enfrentado, en el caso del Ayuntamiento de Barcelona, con una administración autor itaria , desfasada en relación a un país que se ha puesto en marcha hacia la democracia. La intemperancia, la falta de comprens ión y de hábito dialogante con representantes elegidos desde la base; en fin, el innato desprecio de las autoridades municipales por todo lo que surge de abajo, por todo lo que huela a democracia , han sido los factores que han llevado el conflicto a un terreno duro y enconado . Los trabajadores del Ayuntamiento habíamos podido comprobar la cerrazón y el autoritarismo del actual consistorio y del " alcalde" en ocasiones anteriores. Y el desprecio de muchos altos cargos por el trabajo de la base es una experiencia diar ia. Conviene insistir en este punto. En el Ayuntamiento impera la filosofía de que los prob lemas de un funcionario nunca tienen que ver con los del funcionario de al lado. Cada categoría, según esta filosofía, tiene sus prob lemas particulares ; cada dependencia, los suyos. Este compañe ro "ti ene tardes"; el otro, antigüedad o puntos. N o existen problemas generales, y por tanto no tiene por qué existir una organización sindical general de todos los funcronanos . Esta gran mentira va acompa ñada casi siempre de alguna referencia al privilegio que significa trabajar en la administració n pública, tener una plaza para to da la vida, un horario que permite el pluriempleo, etc. Pero ya vimos que to dos estos argu mentos parten de bases falsas. Para la mayoría de los funcionarios hace ya tiempo que se terminaron los privilegios. Son los altos cargos los que constantemente recuerda n al personal su condición de "parásitos" ; son ellos los que tratan de convencerle de que es mejor callar y no dar golpe... y por cierto, en muchos casos predican con el ejemplo. 3 �El conflicto del Ayuntamiento demuestra que todas estas historias ya no sirven para convencer al personal trabajador d e que no se organice y no luche por sus derechos. Los funcio narios y empleado s del Ayuntamiento no queremos " recupera r pri vilegios perdidos", ni gozar de las " vent ajas" del pluri empl eo. Queremos que se nos reconozca el derecho a negociar nuestras cond iciones de trabajo a través de representa nt es elegid os sin correr el riesgo d e ser militarizad os. Queremos sueldos dignos y que se respete el derecho que tenemos a org aniza rnos . Todo ello pa ra trab ajar al servic io de la ciudad , a tr avés de un Ayuntamiento dem ocrático, y no al servicio d e cuatro personajes que se han elegido a sí mismos, que viven de espaldas a la ciudad . HISTORIA DEL CONFLICTO: DESDE EL INICIO HASTA EL 1 7 DE FEBRERO DE 1976 Las condiciones de trabajo de los funcion arios normal de trabajo de cuarenta y dos ho ras semanales. Se satisfarán los incrementos regl amentarios que correspondan a horas nocturnas y en festivos. Ges tionar la mej o ra co tizaciones-prestaciones de directa- mente con la Mutualidad Nacional de Previsión de la Administración Local (M UNPAL) o mediante seguros co mplementarios para cubrir las prestacione s. al menos en función del salario mínimo interpro fesion al y contratar en defecto de la misma MUNPAL. una póliza de seguro . para cubrir un complemento de pensión hasta la totalidad de la remune- de las remuneraciones. (En cursiva, lo añadido en el Pleno.) Establecer la posibilidad de transferir, en su día, al capítulo 1 del Presupuesto ordinario para 1976 Y con el fin de atender los mayores gastos de personal. cantidades hasta un importe global de ochocientos cincuenta millone s de pesetas . Patronato M édico de Asistencia a El coste para el Ayuntamiento de los acuerdos del Pleno es muy inferior a los mil millones propuestos por el señor Tarragona, de la ponencia mediadora de concejales, y es los Empleados Municipales (PAMEM) aseguren la prestación far- inferior incluso a los ochocientos cincuenta millones que. según parece ración real. en los casos de muerte o invalidez permanente en acto de serVICIO. Establecer que los servicios del macéutica en todas las farmacias de por los acuerdos. iban a costar los la ciudad y la asistencia médica fuera de ella. Constituir un órgano de política de personal. con participación del aumentos . mismo. para atender en fo rma cons- tante sus problemas y proponer cuantas mejoras estime co nveniente. tanto en el orden retr ibutivo como en el de la productividad y eficaz prestación del servicio . teniendo co mo primer cometido el estud io de los problemas concretos que por afectar a determinados grupos espe- cíficos no han tenido cabida en estas 4 pllblicará una relatidt detallada de todo el personal del Ayuntamiento, en la qlle sin necesidad de expresar nombre y apellidos, se cono7Jan conf acilidady claridad los sueldos qlle cobran cada lino de los grupos, servicios, departamentos o secciones, para una info rmacióny transparencia totales en el orden El 25 de octubre de 1974 podía leerse en un diario normas generales. y resolrer la situad e nuestra ciuda d : "Hay funcionarios muni cipales con un ciólI y clasificacidn adecuada NI cada sueldo base inferi or al salario mínimo." Así, saltaba a la caso del personal de limpie7,[J, segúlI el palest ra pública un conflicto surgido en julio del mismo horario trabajado. (En cursiva lo año con la famosa y esperada equiparación de los funcio- añadido en el Pleno.) Se establecenari os muni cipale s a los del Estado . Antes, cobraban por d o y perfeccion arán técnicas de control. sobre el real cumplimiento grados, y a partir de entonces pasaron a cobrar por coefide los servicios. Se utilÍ7t.'rá un cientes que 'iban del 1, 3 al 5,5 con un módulo de tr es mil amplio criterio illf oN/lativo de la pesetas. E s decir, que los de abajo pa saron a tener un sitllaciólI laboral y retributiva de los sueldo ba se de tres mil novecientas pesetas y los de ar rib a [uncionariosy personal t11 gttltral. tande dieci séis quinientas. to t1I lo que concierne ti estos mismos En julio, los funcionari os con coe ficientes más bajos (01/10 11 la dud,:dy medios de informarealizaron un plante en la plaza de San J aime - enton ces tidn ptiblica. A tal fin, con cardtter iban sólo uno s pocos- y fuero n recibidos por el alcald e inmediato y periodicidad anual, se ¿ Dónde quedan los cuatrocientos millon es restantes hasta och ocientos cincuenta? El coste del aumento en policía municipal y bomberos, que es imposible de calcular exactamente con el texto de los acuerdos en la mano, puede ser algo más alto de lo estimado, y el del aumento de las mil ochocientas empleadas de la limpieza puede representar todavía un incremento más. Pero ni en el c álcu- lo más optimista se cubriría la mitad de los millones que faltan. Por esto. quizás, un grupo de funcionarios de altos coeficientes pidie- ron a los pocos días que, debido a que su "moral de trabajo" se resent ía tras el gran aumento de los funcionarios "de abajo". se les concediera un aumento escalonado. esta vez proporcional a la categoría y no inversamente proporcional, aumento Masó, quién prometió subir el coeficiente de todos aquellos cuyo sueld o base no llegara al salario mínimo, es decir, todos los coeficientes hasta el 2,1 (pue s en aquellos momentos el salario mínimo era de seis mil setecientas cincuenta pesetas). El 25 de enero de 1975 la Dirección General de Administración Local denegó el aumento propuesto por Masó y a partir de ese momento la diferencia ya no formó parte del sueldo base sino que se cobró en forma d e plus, sin efecto s para pagas, antigü edad ni pen sion es. El núm ero de funcionarios afectados era muy alto. La gran mayoría de los del Ayuntamiento, sobr e un to ta l de unos diez mil, cobran un sueldo base inferior al mínimo legal . Ap arte de estos siete mil setec ientos funci on arios, están los eventuales, contratados e interinos (un total d e uno s dos mil), que sufren una situ ación similar . Hoy, el módulo ya no son las tre s mil pesetas, sino tre s mil setecientas cincuenta pesetas (1975) y a partir del 1.0 de enero de 1976, un 14 % más . Pero el probl ema sigue siendo el mismo, porque el salario mínimo legal subió a ocho mil cuatrocientas, y este año se adapta también al coste de la vida (once mil pesetas). Es verdad que los funcionarios cobran por todos conceptos : un incentivo de capitalidad, que en Barcelona es igual al coeficiente pero con un módulo congelado en tres mil pesetas. Un plus regulador ogratijicació'l, que compensa la pérdida de los antiguos "trimestres" y que oscila mucho por categorías (algunos no lo cobran, por ejemplo, las bibliote carias), pero que en general se sitú a entre cuatro y cinco mil pesetas. En total, y sin contar antigüedad, complementos familiares ni descuentos (IRTP , Mutua. P atronato de Asistencia Médica, Colegio de Funci onarios), un funcionario con el 1,3 cobrará aproximadamente cinco mil doscientas de base, tres mil novecientas de incentivo y cuatro mil de gratificación; es decir, una s trece mil pesetas. Un funcionario con el 2 ,3 cobrará unas nueve mil doscientas de base, seis mil novecientas de incentivo y el plus regulador; es decir, un total de unas veinte mil pesetas. Hoy, los obreros de la construcción están pidiendo seis mil pesetas semanales y cuarenta y dos horas, lo que nos parece muy justo. En el convenio del Metal se piden veintiséis mínimas para el peón. La mayoría de los funcionarios no están en situación mucho mejor. que llegaba en algunos casos hasta veinte mil pesetas mensuales . Los caballos de batalla de la negociación habían sido. por parte del concejal Tarragona, que el gobernador no aceptaría aumentos Los inicios del conflicto Volvamos a la historia. En enero de 1975, por fin se aplicó totalmente la equiparación. Muchos funcionarios �perdían o se quedaban igual después de ocho años de esperar la famosa igualación con el Estado. Un mes más tarde, los funcionarios comenzaron a organizarse. Unos setecientos cincuenta dirigieron al presidente del Colegio de Funcionarios, señor Aymar, pidiendo la convocatoria de elecciones para cubrir los puestos de compromisarios vacantes, la formación de la asamblea de compromisarios y la elección de nueva junta . Se pedía, además, la intervención del Colegio a favor de los funcionarios en la cuestión de retribuciones, Mutualidad (que paga unas pensiones de hambre), mejora de los sistemas de trabajo, ayuda a los eventuales y mejoras en el funcionamiento del PAMEM. Desde su creación en 1970, el Colegio 'era totalmente inoperante. Poco después se entregó un escrito explicando cuáles _ eran las reivindicaciones más urgentes: aumento lineal de cinco mil pesetas en concepto de carestía de vida (luego ascendió a siete mil); reajuste semestral de los sueldos con el aumento del coste de vida; adaptar el sistema de pensiones para cobrar el cien por cien del sueldo regulador y capitalidad; estabilizar la situación de los contratados y ~-ª",§;i§.~ eventuales, y que el Ayuntamiento, como sucedía antes, corriese a cargo del IRTP. "Denegadas todas las peticiones", titulaba un artículo de "El Correo Catalán" (16-111.75) comentando la circular. Esta ha sido la cantinela repetida una y otra vez desde entonces. Por fin, el 19 de abril, el presidente del Colegio comunicó que Madrid había autorizado elecciones para cubrir las mil doscientas vacantes dé la asamblea del Colegio, a razón de un puesto por cada diez funcionarios, repartidos en cinco grupos (técnicos, administrativos, servicios especiales, subalternos y policía municipal). La primera asamblea de funcionarios 6 El 23 de mayo, un mes después, se celebró la primera asamblea de funcionarios y empleados del Ayuntamiento en el Saló de Cent. Unos quinientos funcionarios habían acudido a entregar al alcalde el escrito de las peticiones, avalado por más de dos mil quinientas firmas. Sucesivamente, fueron desfilando por el Saló de Cent los altos jefes del Ayuntarniento para afirmar que el alcaIde no acudiría, porque estaba en una visita a los barrios, y que aquello tenía que disolverse. Los reunidos contestaron que, si fuera preciso, se quedarían allí a comer y dormir hasta que viniese el alcalde. Mientras se discutía la propuesta en la asamblea, apareció el entonces alcalde Masó (eran ya más de las tres de la tarde) y manifestó que estaba satisfecho del trabajo de los funcionarios, que agradecía el pliego de firmas -pues le iba a ayudar mucho «en Madrid»-, que estudiaría las peticiones y que el lunes o el martes siguiente daría una respuesta a la comisión. El día 28 Masó estaba en Madrid y no pudo recibir a la comisión. Entre tanto, el Colegio publicó una circular prohibiendo las reuniones semanales en el edificio del paseo del Borne, admitiendo como máximo reuniones de . cinco personas (una de cada grupo) o bien de veinte, comunicándolo con días . de antelación e indicando las señas y DNI de los asistentes. Los asistentes contestaron con un escrito en el que se protestaba por la escasa publicidad que se estaba dando a la convocatoria de elecciones. Se terminaba con lo siguiente : "Por último, queremos resaltar la voluntad de los funcionarios de la Administración local de participar activamente en la resolución de todos los problemas que nos afectan , tanto a nivel salarial, laboral y de condiciones de trabajo, como de nuestra inseparable condición de ciudadanos». La entrevista con Masó El 10 de junio se celebró la entrevista de la comisión con Masó. «Más noes que síes», tituló al día siguiente "El Correo Catalán». Masó dijo que no había dinero para acceder a la petición de cinco mil pesetas mensuales reclamadas por los funcionarios, pero no descartaba la posibilidad de un aumento de dos mil quinientas pesetas, tal como tuvieron los funcionarios estatales. En cuanto al coeficiente, parece ser que el alcalde pensaba proponer al Pleno un aumento de puntuación de los mismos, de modo que el más bajo sea el 2,3. También sugirió el alcalde una gestión ante la Dirección General de Administración Local, solicitando un aumento de la base multiplicadora de los coeficientes (el módulo de tres mil setecientas cincuenta pesetas), pero los funcionarios más modestos opinan que esto serviría para abismar aún más las diferencias salariales existentes entre diversas categorías. En el Pleno del día 22 de julio de 1975 tres concejales, como había prometido Masó, presentan una moción proponiendo el 2,3 de coeficiente mínimo y comprometiéndose, los que fueran procuradores en Cortes, a pedir un proyecto de ley, si el acuerdo del Pleno era denegado . de nuevo. Ni proyecto de ley ni acuerdo. Los funcionarios denunciaron este estado de cosas en una mesa redonda autorizada, celebrada pocos días desLa tradicional asamblea en la plaza del rei. Participan bomberos, poli- pués en el Colegio de Aparejadores, en la cual examinaron su situación laboral, sus organismos representativos y cías municipales y funcionarios. sus condiciones materiales de trabajo. 7 �La «candidatura unitaria y de renovaci ón» y el nuevo alcalde Pasaron los meses de verano sin que la situación variara. El 25 de octubre. en los locales de la U nión de Trabajadores del Matadero Municipal tuvo lugar una reunión preparatoria autorizada. por el gobierno civil, de la candidatura unitaria y de renovación para el C olegio de Funcionarios de Administración Local. cuyas princ ipales directrices eran las siguientes: • C onseguir las elecciones para la asamblea y renovación de la junta. • Lograr que el Colegio de Funcionarios sea un instrumento de diálogo con la Administración Local. en todo lo relacionado con reivindicaciones salariales y profesionales. • 8 Montar una asesoría jurídica y un boletín de información. En este momento se había producido ya en la alcaldía el relevo de Masó por Vi ola. hecho que tendría sus consecuencias. Viola venía a poner orden. La comisión de funcionarios y empleados resumió la historia de las infructuosas peticiones y negociaciones con M asó. El escrito fue entregado pocos días después. Viola recibió a la comisión y se negó a dar respuesta. pero indicó que estudiaría el asunto. La comisión salió indignad a por los modos del nuevo alcalde e informó a varios cent enares de trabajadores allí present es. C aund o salió el alcalde. éstos pidieron a gritos su dimisión. El escrito llevaba tres mil ciento sesenta firmas. lo que indica cómo se iba ampliando el movimiento reivindicativo. Poco después. Vi ola hizo pública una de sus confusas notas de prensa. (Ver anexo.) Los funcionarios reunieron a la prens.a el 12 de diciembre para contestar a los argumentos de Viola. argumentos que a pesar de tergiversar algunos puntos parecían representar una actitud de apertura por par te del alcalde. Los hechos se encargaron de desmentir sus buenas palabras: ni «los altos funcionarios» de la Dirección General se presentaron en Barcelona, ni del estudio de la Comisión Ejecutiva se supo nad a en los dos meses cruciales que transcurrieron desde aquella fecha. D os meses cruciales. en los que debían haberse celebrado las elecciones del C olegio. debían haberse solucionado los problemas económicos y hacerse efectivo el aumento prometido. que situaran el salario de la categoría más baja (base más pluses) más allá de las diecinueve mil pesetas brutas. que era lo concedido en el convenio de la construcción a los obreros que en los días de lucha nos encontramos en la calle: y por parte de! "alcalde" Viola. que no participó en la negociación tras la noche de los gases. la falta de dinero y de competencia por parte de! Ayuntamiento para resolver el problema. En cuanto a los límites del personaje político que estaba detrás de Tarragona (el "jefe". según le llamaba el concejal). su insistencia en no pasar de las diecinueve mil traduce la solidaridad de clase de la patronal y la necesidad que tiene la burguesía de actuar unitariamente. como los propios trabajadores. Por otra parte. esta unidad de la patronal se ha quebrado. gracias a la presión de abajo. puesto que tanto el convenio del metal. como la huelga de barrenderos y limpieza [seis mil cuatrocientas pesetas lineales de aumento. sobre unos sueldos miserables de doce mil pesetas). como el acuerdo del Hospital de San Pablo (3 de mayo; seis mil pesetas mensuales de aumento "provincias" más que otra cosa , son más centralistas que los propios altos funcionarios madrileños. y este es el caso de nuestro "alcalde". como demostró la visita aquí del señor Mahillo , jefe del Gabinete T écnico del Servicio Nacional de Inspección de las Corporaciones Locales. cuyo informe no ha sido aún publicado. En cuanto a la falta de dinero del Ayuntamiento. vamos a transcribir aquí unas cuantas partidas del presupuesto que se presentaron al Pleno para transferir dinero a las de personal y aumentarlas. Con estas partidas habría suficientes recursos para pagar el aumento concedido y podría ahorrarse la demagogia de las reducciones o transferencias de partidas de vestuario, co nservació n La situación dd bombero hasta hoy ha sido catastrófica. de edificios. etc.• que son casi todas las demás. Las que bastarían son las siguientes: lineal), como los aumentos concedi- dos en e! Ayuntamiento de Cornellá (cinco mil lineales) y en la Diputación (en torno a las seis mill. sobrepasan en mucho el mísero aumento escalonado concedido por el Pleno de 2 3 de marzo. y en cuanto a los límites de Viola. la falta de poder y de dinero. es bien sabido que son cortinas de humo, mont adas sob re una base real. pero totalmente inventadas de base para arriba. La dependencia de M adrid. el centralismo asfixiante del Estado español. es un dato real. pero es un dato que debemos a los políticos que. como Viola. hacen todo lo posible por reforzarlo. ya que su nombramiento y su influencia vienen precisamente de! Estado y no de una elección democrática. Mu chas veces estos personajes locales. representantes de Madrid en 200 Contrat a limpieza alcantarillado 250974060 201 Contrata de extracción de letrinas 202 Reconstrucción de pavi~entos . 204 Conservación de pavimentos por trabajos de administración 2 0 5 Renovación y conservación general de pavimentos a precios unitarios 20 7 Co ntrata de conservación montaña de Montjuich 208 Conservació n y entretenimiento de maquinaria 5 6666 70 9000000 400000000 28 000 000 3000000 1400 000 209 Conservación alumbrado público . . 300000000 2 10 Conservación iluminaciones especiales 7 200 000 2 11 Consumo de alumbrado vías públicas 202234420 2 18 Conservación instalaciones aguas . . 8000000 236 Contrata de limpieza pública 750000000 239 Eliminación de basuras. vertido y funcionamiento 443870000 240 Gastos sal nevada 750000 266 541 600 90 7 40 4 3 12 . . . . 249 Int ereses de la deuda a emitir 250 Intereses de préstamos concertados con el Banco de Crédito Local 9 �El señor Travé y el Pleno de final de año E n el Ple no de final de año, Trav é, el primer teniente de alcalde, una vez más ent erró el problema, afirmando . que «el funciona rio más modesto cobraba en aquella casa la cifra de dieciocho mil pesetas al me s». Al día siguiente, «Mun do Diari o » publicaba un caso , uno entre muchos, que desmentía las afirmac ion es gratuitas de Travé: «Un operario con once años ' d e antigüeda d en la plantilla del Ayuntamiento, a pesar de los tres trienios, cobra qu ince mil qui nientas sesenta pese tas al mes, un a vez hechas las deducciones.» D e estas qui nce mil qwruentas sesenta pesetas, sólo cuatro mil ochocientas sete nta y cinco correspo nden al sueldo base. Si sacamos de este sueldo mil veinticuatro que corresponde n a los tres trienios, comprobarem os que hay func ionar ios en el Ayuntamiento cobrando menos de qu ince mil pesetas . En el Pl eno, también afirmó Travé que el problema no se podía solucio nar en Barcelona, que era M adrid - concretamente la D irecció n General de Administración Local- quien tenía poder par a soluci onar el cambio del coeficiente. E s incalificable el ánimo que se encubre en estas palabras, por mucha ver da d que contenga n. Basta preguntarse: ¿por qué el Ayuntamiento no recurrió en su dí a contra la resolución de la Dirección General?, ¿por qué no invocó los pr eceptos legales que obligan a satisfacer un salario mínimo sup erior a estos sueld os ?, ¿ qué se hizo del acuerdo del Ple no de julio de 1975?, ¿qué han hecho en este sentido concejales y procuradores en C ortes? El Plen~ ha bía pasado, una vez más, sin soluciona r na da . El 30 de diciembre se informaba que los bomberos sólo atend erían llamadas urgentes. «El conflicto de los funcionarios se extiende», info rmab a «El Correo Cata- lán». La «paga doble» fue la gota qu e desbordó el va so . El resto de los funcionarios se solidarizó con los bomberos . L a Alcaldía reaccionó prometiendo pagar la diferencia hasta diez mil pesetas, limosna que provocó reacciones co ntrarias en numerosas dependencias. Sin contar los intereses de la Deuda y préstamos, estas partidas totalizan dos mil quinientos millones. U na reducción del treinta por ciento bastaría para financiar el aumento salarial. Se dirá que esto significaría oscuridad en las calles, falta de pavimentos y suciedad. Pero esto es muy relativo. Las contratas de conservación son la gran fuente de ingresos de las compañías contratistas que juegan prácticamente con los Ayuntamiento s e impon en sus condiciones monopolistas a los mismos, a cambio de algún favor sustancioso a algunos funcion arios en cargos estratég icos. Recientemen- te el Ayuntamiento de Hospitalet redujo el coste de su contrata de limpieza de edificios a menos de la mitad por el sencillo procedimiento de prescindir de la empresa contratista tradicional. Es más. el delegado de Servicios Municipales del Ayuntamiento explica a quien quiera escucharle que sólo en la contrata de limpieza se le defrauda al Ayuntamiento un total de unos cien millones anuales. y que no hay forma de controlar los cost es y el servicio efectivamente prestado por las contratistas (pesaje. recorrido de los camiones, etc...) Con estos datos a la vista, adquiere todo su sentido la respuesta del "alcalde" Viola a los vecinos de Prospcritat que reclamaban un semdloro en un cruce en donde había habido' ya dos accidentes mortales. El "alcalde" dijo que no podía instalarse tal semáforo porque necesitaba dinero para pagar el aumento de los funcionarios. Sin com entarios. Pero esto es sólo una parte de la historia. En.realidad, el presupuesto de 1976. del que hemos sacado estas cifras, es un presupuesto muer- Paro de cuatro horas en el Matadero y la «huelga de multas» 10 El d ía 12 la ma rea seguía en aumento. El «Diario de Barcelona» informaba de un paro de cuatro horas en el Matadero en su artículo , Sigue el descontento en losfuncionarios municipales : « F unc ionarios del Ayuntamiento de to. sin ningún valor. La aprobación de la nueva Ley de Régimen Local (19 de noviembre 1975) hace que los ingresos previsto s en este presu- puesto no sean válidos y deban ser sustituido s' por otros conceptos. Por ello la Dirección General de Admi- nistraci ón Local ha dictado unas " Instruccio nes complem ent arias Barcelona, pertenecientes a gran número de dependencias, siguen manteniendo sus quejas, al no ser ate ndidas sus peticiones presentadas y redam ad as diversas veces y por dist intos co nducto s. Muestran, así mismo , su discon- para la formación de los presupuesros de las Corporaciones locales del ejercicio de 1976", publicadas en la formidad con el aumento de retribuciones de un 13%, acordaGaceta Municipal de 30 de enero. do en el último Consejo de ministros, porque « es clarament e En estas instrucciones se especifican insuficiente y no satisface ninguna de las reivindicaciones los -nuevos impuesto s que cobrarán los Ayuntamientos ya este año y los planteadas». Denunciamos -dice el escrito- la política impuesto s ant iguos suprimidos . emprendida por la alcaldía de encargar el estudio de las Tod avía no se sabe a ciencia cierta si distintas situaciones de los funcionari os a una comisión en el Ayuntamiento de Barcelona sal- la que éstos no están representados, a pesar de ser los directos drá beneficiado en cuanto a ingre- afectados, así como los intentos de dividir a los [uncionarios sos. Pero a título de ejemplo se sabe a b ase d e pequeñas mejoras para dist intos sectores. S e que el impuesto de circulación nuevo quejan, así mismo, de la falta de actuación del C oleg io de vendrá a representar unos novecien- Funcionarios, que «no ha tomado n inguna postura en tos millones de pesetas, cuando en el defensa de sus teóricos representados, poniendo de mani presupuesto provisional está calcula- fiesto, una vez más, su total inoperancia y la necesidad de do (capítulo Il, concepto 21) en que sr elijan verdaderos representantes de los trabajadores de trescientos millones. Es decir. que la Administración P ública.» sólo con esta partida el AyuntamienA fin al de mes se hizo efectivo el aumento del 14 % to dispondrá de seiscientos millones más. con lo que cubriría gran parte sob re el sueldo base, general para todos los funcionarios del aumento salarial aprobado. Es del E stado y de la administración loc al. E ste aumento cierto que otros impuestos desapare- representa para un funcionario del 1,3 Y treinta años de cen, com o 10 es que la contribución ant igüed ad una subid a de ochocientas veintiocho pesetas territorial se cobrará al cien por cien mensuales . En cambio, para un funcionario de coefi ciente y no al noventa por cien co mo hasta 5, con los mismo años de servicio, este aumento representa cuatro mil cuatro cientas sesenta y dos pesetas. A últimos de enero.Ja policía municipal de Barcelona inició su huelga de multas exigiendo un a serie de reivindicaciones, comunes y especiales, así co mo un a v'o t ación libre y democrática en el C olegio de Funcionarios. El día 5 de febrero los func ionarios obtuviero n , tr as numerosas gestiones con la secretaria de Viola, el permiso para realizar el día siguiente una asamblea en el Sal ón del Tinell. La asamblea general del Tinell . Esta asa mblea general, cuyo úni co precedente era la del Saló de Cent en mayo del año anterior, tr an scurrió d e la siguient e manera, según información de la pren sa: «Se reunieron en el Salón del Tinell cerca de un millar de funcionarios municipales. La reunión había sido autorizada por la alcaldía, que había dispuesto, asimismo, los medios oport unos para llevar adelante la reunión. A la misma han Votando a mano alzada frente al Ayuntamiento. Todas las decisiones asistido representantes de todos los grupos y escalas del se tom aron de forma demo crática a' Ayuntamiento, con el fin de informar se' acerca de l ~ propartir de las asambleas masivas de blemática de las próximas elecciones en el Colegio de trabajadores. Funcionarios. , »Estas elecciones están sufriendo una serie de demo- 11 �ras harto sospechosas po r pa rte d e la actua l junta. que sabe que una vez eleg idos los compromisarios. éstos efectuarán una renovación total de la jun ta recto ra. "Entre los asistentes se ha podi do constatar la presencia de varios jefes de negociado y departamentos; parecían expectantes por cuanto se decía allí. Han intervenido funcionarios por cada una de las escalas y cuerpos -policía municipal y bomberos- todos ellos fueron muy aplaudidos. Asimismo. se ha cons tituido una com isión para defender ante el alcalde Viola las siguientes reivindicaciones: plus lineal de vida cara de siete mil pesetas; 1RTP a cargo del Ayuntamiento; sueldo base no inferior a ocho mil cuatrocientas pesetas; pase a plantilla de los eventuales; pagas dobles sobre el sueldo real; dos mil pesetas a los funcionarios y empleados que trabajen los festivos; mejor servicio del P AM EM o pase a la Seguridad Social y reforma de la Mutualidad: jubilaciones sobre el sueldo actualizado : inmedia tas elecciones en el Colegio de Funcionarios : no repr esalias y reconocimiento de la Comisión Provisiona l de Trabajadores del Ayuntamiento . "Lo.' empleado.' J funcio narios hall empla"«}do a la comision para qlle el alcalde se manifieste plÍblicamenle acerca de lo.' puntos anteriormente citados antes del dia 10 defebre ro. "Se tramitó un escrito dirigido al director genera l de Admin istración Local. para que el pre side nt e del C olegio d e Funcio na rios. señor Aymar, sea cesad o en el caso de que su act uació n como tal no se haya ajustado a las no rmas del Colegio d e Fun cion arios. "El acto se d esarroll ó en to do mom ento en perfecto orden y civismo, a pesa r d e las medidas tomadas por el Ayuntamiento. quizás en un exceso de celo. para con tro lar la buena marcha del misrno. » 10 de febrero: termina el plazo 12 ahora. Lo que es practlcamen· te sl'guro es que la cifra global del presupuesto ordinario ( 14 68 5 0 00 000) aumenta rá, y inmensa mayoría del personal de co labo rar en la implantación de un Ayunt amiento al servicio del pueblo. que por tanto carece de sentido hablar de limitaciones presupuestarias definitivas. La aplicación concreta de los acuerdos del Pleno es muy desigual. Es preciso consolidar las conquistas obtenidas. La asamblea de representantes . la asamblea de centro, las elecciones de representantes. la comisión negociadora y la práctica del diá logo entre Ayuntamiento y personal es algo totalmente nuevo pero absolutamente claro en la men- te de todos los que trabajamos aquí. Para nosotros es el embrión de un planteamiento sindical del cual hemos carecido hasta ahora . No cejaremos en conseguir que se nos reconozca este derecho que hemos obteni do contra viento y marca, Las elecciones del Colegio Provincial de Funcionarios de Adm inistración Local demostraro n cuál es la voluntad de la mayoría del persona l. La policía interviene en el H ospital d el M ar: sus tr abajadores - funcionarios municipales tambi én- se hab ían sumado a la huelga. Esta vo luntad se: expresa también en la lucha por el funcionamiento real de la comisión mixta de personal del Ayuntam iento . Este es hoy un edificio sin base democ rática , plagado de El comunicado de la Comisión Provisional de Funcionarios y Empleados del Ayuntamiento procedimientos burocráticos , donde impera la ley del silencio y el secreto, do nde unos cuantos contratistas (ayudados por un puñado de altos cargos) hacen grandes negocios y donde se intenta dividir y someter al pe rso na l, disconforme con es ta SIO respuesta oficial EllO de febrero -como se ve- era el día clave. Lle gó sin que hubiera ni un mínimo gesto por parte de la alcaldía sobre las peticiones formuladas. ni por parte del presidente del Colegio en cuanto a la fijación de fecha para las elecciones. Los bomberos entregaron un comunicado a la prensa. do nd e expo nía n las razones de su pos ición : « Tras la nega tiva del Ayunt amiento a las reivindi cacione s de los bomberos, de cidimos con centrarnos todos en nuestr os respecti vos cuart eles -por tiempo inde finido- a partir de las siete horas del d ía II (hoy) de los corrientes . "Como se recordará, los bomberos iniciamos una huelga de " servicios no urg entes» el día 28 d e d iciembre del pasado año 1975 que duró cuatro d ías. Fin alizada la huelga se nomb ró una comi sión que presentó un estudio d e nuestr as necesida d es, prometi éndon os que sería estudiad o por la C omisión Ejecut iva. con respuesta el día 10 d e los corriente s. »Después del estudio. la C omisión Ejecutiva ha llega do al acuerdo de no aprobar nada de nuestras peticiones. por falta de dinero . Ante este N O del Ayuntamiento la postura de los bomberos es la ya indicada. »Comunicamos a nuestros conciudadanos que seguiremos prestando cuantos servicios se nos soliciten.» Al día siguiente todos los diarios daban cuenta de la concentración y asam blea de funcionarios informando los g rand es titulares en los siguientes términos : «Paro general de funcionarios municipales.» " Conflicto de los Iuncionarios.» " Los funcionarios reafirman sus peticiones en la plaza del Rey ... entre ellos bombero s. urb anos. mat arifes. etc.» El alcalde contestaba este mismo d ía en " La V anguardia » con una nota legalista que no apo rtaba nada nuevo y que hac ía referenci a a "rigid ez legal». "falta de pod er fiscal», "agravios comparati vos" y ot ros t érminos que hoy podemos valorar en su aut éntico sentido. Se trataba com o siempre de ganar tiempo y seguir confundiendo, si no ya a los funci onarios, sí al men os a la opinión . situació n, a base de mentalizarlo, convencerle de su impotencia y ofrecerle un premio a tÍtulo persona l si colabora en mantener las cosas igual. Pero la rebelión de los funcionarios ha roto la paz y ha puesto al descubierto la realidad d e las cosas. H a obligado a una Corpor ación antidernocrática a reunirse y d iscutir de los problemas municipales. H a sensibilizado a la ciudad sobre dónde están en realidad los males del Avunramicnto y la voluntad de la Bomberos frente a policías dur ant e la noche del encierro. Por algunos momento s se vivieron horas de ten- sión. La plaza rebosada de camiones de bomberos solidarios. A raíz de la asamblea del Tinell y en vista d e la negativa del presidente del C olegios de Funci on arios a cumplir los preceptos legales que le obliga ban a convocar eleccione s. se había forma do una Comisián Prooisional de Funcionarios y empleados del A yuntamient« de Barcelona en la que se integraban tr abajad ores de todas las depend eneras. .Dicha co misión elaboró el día 12 un comun icado en respuesta a la nota de la alcaldía. Ese mismo d ía la con centración se repiti ó. así como la marcha. esta vez hasta el cuartel de bomberos de la calle Provenza. (Ver anex o n.? 2. en columna adjunta.] La comisión provision al se entrevistó con el pr imer teniente de alcalde. quien. sin dar ninguna respuesta, citó a sus componentes para el d ía siguiente con el fin de parlamentar con Viola. "Mundo Diario" informaba de las siguientes palabras de Trav é: "No habrá represalias par a nadie por 13 �manifestarse y pedir las cosas con orden, tal como se está haciendo ahora.» La prensa se hallaba presente en la reunión. A la salida de la misma, la comisió n informó de los resultad os de la entrevista, solicitando ayuda para los bomberos que llevaban cuarenta y ocho horas acuartelados en condiciones muy duras . Se puso de relieve que en este cuerpo los oficiales se hab ían sumado a la actitud de los bomberos. Al día siguiente, nueva concentración, cada vez más numerosa (más de cuatro mil personas ), e intento de entrevista con el alcalde, que se fustró por su negativa a admitir a la prensa en dicha entrev ista. Lunes día 16: nueva concentraci ón y negativa de Vio la El lunes, día 16, nueva concent ración pacífica y entrevi sta de la comisión provisional con Viola. Repuesta: un NO rotundo a todas las peticiones. El alcalde se declara ba illco1lipefel1fe e insistía en que el Ayuntamiento no tenía dinero. Anunciaba la presencia del señor Mahillo del Servicio Nacional de Inspecció n y Asesoramien to de las Corporaciones Locales de Madrid, 'quien iba a iniciar un estudio de la situación . Hoy sabemos cual fue el resultado de dicho estudio : no hay ningún obstáculo legal para que el Ayuntamiento, sin necesidad de ir a Madrid, resuelva los prob lemas planteados. Este día el paro se había generalizado a la casi' totalidad de las dependencias. El personal concentrado en la plaza decidió permanecer en la misma hasta las' 20,30 hora s. Entre tanto, a cien metros de allí, los reyes eran recibidos en el T inell por. un V iola más nervioso que de costumbre y que pro nunció frases ininteligibles. Con la llegada de fuertes contingentes de policía armada se decidió abandonar la plaza, aunque algunos grup os eran partidarios de quedarse hasta el final. Se marchó en manifestación por la Puerta del Angel hasta la plaza Cataluña. Una vez allí, un policía municipal, a trav és del megáfono justificaba la decisión diciendo: «compañeros, comprended que no nos podíamos enfrentar con los compañeros (sic) de la policía armada, no nos hemos ido por cobard ía.» Esta actitud comprensiva no fue correspondi da . 14 Masó, les había prometido el estudio y ate nderles, hacía muchos meses. Naturalmente, tuve que mantener lo ya dicho . U no de ellos dio nombre y categoría para recibir la contestación, que le doy por carta de igual cont enido a esta nota, para general conocimiento : LA NOCHE DE LOS FUNCIONARIOS A . Las peticiones son numerosas: l . Plus lineal mínimo de cinco mil pesetas mensuales; 2. Su IR TP a M artes, día 17: huelga genera l de funcionarios Ese día, la huelga fue practicamente total, excepto en las oficinas centrales de la plaza de San Jaime. En muchos centros se realizaban asambleas y sobre la una de la tarde narios de inferiores "co eficientes" unos seis mil funcionarios confluyeron allí para realizar (1,3 a 2,1) el salario mínimo (que una asamblea general y decidir la posición a tom ar ante el me informan perciben en diferencallejón sin salida al que les habí a abocado la posición de tes) ; 4. Incluir en "plantilla" al "eV iola. ventual"; 5. Cumplir una promesa En el patio interior de la Casa Gran se inform ó por del señor Masó de percibir la paga extraordinaria de julio, sobre salario depen dencias sobre la situación y posibilidades del paro . A las dos de la tarde se comunicó que la policía municipal "1" fea y no eI " b ase" . se declaraba en paro total y que a las tres y media un alto B. La relación de los funcionarios jefe de la policía municipal -señor Rojo- había agredido con el Ayuntamiento está reglada , a un guardia urbano produciéndole heridas de pro nóst ico por leyes y reglamentos , aparte de reservado. lo s condicionamientos resultantes C on la llegada de varios centenare s de guardias' urbadel vigente presup uesto de 197 5, nos pro cedent es de distintos cuarteles, la decisión estaba naturalmente aprobado antes de tomada. La asamblea permanecía en el Ay untamiento nuestra pose sión . Por , ello . hemos dado cuenta: a. A la D irección hasta recibir una respuesta a sus peticiones y se convocaba General de Administración Loca l, el paro rotal para el miércoles, día 18 , desde las ocho de atendido el número de dichos fun- la maña na. cargo de la Corporación (significa un aumento real para ésta del 13,63 %); 3. Asegurar a los funcioL a Guard ia Municipal de Tráfico entre los aplausos de sus conciudadanos. La respuesta de la administración no se hizo esperar: la militarización . (La entrevista de noviembre vista por Viola en su nota oficial (de la prensa) El pasado jueves, día 4, a las 14 'ho ras aproximadamente. mi .secretaria me adv irtió que una comisión de funcionarios quería entrevistarse conmigo para entregarme un documento . Accedí . a los pocos minutos. personánd ome en el salón del "Quijote" , donde se encontraba un grupo integ rado por diez o quince personas. Me entregaron un escrito , a máquina. sin firma. así 'como uno s plie- gos separados que formaban varios fascículos, con firmas que, según aquel escrito, ascienden a 3 126. Pidieron que la leyera y que tomara una decisión, enseguida. pero . a poco de conocer su contenido . les co ntesté que era preciso un detenido estudio : me apremiaron para hacerlo en muy breves días y les repliqué que podía ser de la compe tencia de la Comisión Ejecutiva o del Consejo Pleno. Vo lvieron a insistir que también el anterior alcalde, señor cionario s y la importancia de sus peticiónes, siendo prob able que se desplacen a Barcelona altos funcio- Preparándose para pasar la noche narios de dicho centro directivo. Se empezaron los prepa rativos para pasar la noche. C omo caídas del cielo empezaron a aparecer mantas, compartió nuestro criterio de objeti- sacos de dormir, linternas de butano (no se descartaba vidad y estudio ante tan delicado que trataran de aislar a los reunidos cortando la luz y el planteamiento. teléfono) y cantidades ingentes de bocadillos . Por el En virtud de todo ello, espera- megáfono se daban instrucciones y se leían mensajes de mos la asistencia de la superio rida d solidari dad. Los mozos de escuadra de la Diputación y. entre tanto . ordenamos un estuenviaron botellas de coñac y mantas, el ICESB (Institut dio de plantillas ind ispensables y de C atólic d'Estudis Socials de Barcelona) nara njas y seis condiciones adecuadas , por grupos y mil pesetas para víveres. El ambiente era de gran compahasta por casos si fuere menester, a fin de armo nizar la necesaria pro- ñerismo. En un cuartucho habilitado como sala de prensa ductividad de la función , que precisa se grababan entre vistas para la radio a la vez que se manla ciudad y no mermar sus expectati- tenían contactos telefón icos constantes con los periód icos. Hubo un momento de alarma cuando aparecieron vas en obras y servicios mínimos. con la dign a y merecida remunera- fuerzas de la reserva especial de la policía armada en la plaza San Jaim e, pero la calma se restableció cuando se ció n de sus funcio narios. dentro de breves días ; b. A la Comisión Ejecutiva, celebra da ayer, que ( , 15 �bastantes con pistola . no debía infundir mucho ardor comba tivo a aquellos policías armad os. supo que estaban allí por una manife stación de padres de escolares . La comisión empezó a plant earse la ne cesidad de organizar algún t ipo de activ ida d para pasar la noche. Un miembro de la camisón. conocido por su aust eridad. est aba bastante alarma do por la abundancia de bot ellas d e coñac. ante la posibilidad de que aquello pudiera convertirse en una bacanal. E l megáfono empezó a habl ar : «compañeros. la noche es larga. no os bebáis todo el coñac ahora. guarda dlo para cuando h aga más frío. » Silencio . L a policía dispara los gases De to das maneras. sonaro n los estampidos secos de los fusiles. seguidos del «p of» de la bomba lacrimógena al esta llar en el suelo. M ás de seis granadas llenaron el edificio de una densa y asfixiante niebla. que impedía ver y respirar. La con fusión fue espantosa. La mayoría de los funcionarios sufría n por primera vez los efectos de una bomb a lacrimógena. D e todas formas. en aquel momento, no se sabía si los estampidos de los fusiles habían lanzado gr anad as o b alas. Además. se desconocía lo que les esperaba si salían a la plaza: ¿ serían detenidos. golpeados. las dos cosas o se les dejaría en paz? L a mayor part e de los funcionarios subieron por la escalera principal hasta la antesala de la alcaldía; otros lo hicieron por la escalera trasera. junto a la puerta de la plaza San Miguel. y otros quedaron desconcertados o paralizado s por el miedo entre el humo de la planta baja. Un miembro de la comisión se encontró en uno de los pasillos a T rep at. jefe de la policía municipal . y a Abella, segu ndo ten iente de alcald e. a los que intentó persua· dir de la necesidad de que el alcalde recibiera a la cornisión, así como d e ponerse en contacto con el gobierno civil. para pon er fin a una situación que podía desembocar en un enfrenta miento sangriento. La respuesta fue : « E n estos mom entos. el orden público está en manos del ministro de la Gobernación.» Interviene la policia armada y en esas estábamos , cuando se oyó otro megáfon o , más lejano pero de voz más cortante. D os compañías de la reserva especial de la po licía armada , al mando de un teniente coronel. y con un to tal de unos doscientos hornbres, conminaban a d esalojar el Ayunta miento. Rápidamente se montó un d ispositivo de d efensa. L os bomberos y policías municipales se coloca ron delante. taponando la puerta; el resto de lo s funcionarios. al fondo del pati o. L a comis ión pro puso a la asamblea dial og ar con la fuerza pública para cana lizar pacífi camente la situación . Pero est a propuesta fue atajada por la policía con estas palabras: «Esa comisión no existe. L es están engañando a ustedes. El gobierno está decidido a la milit ariz ación. Desalojen pacíficamente el edificio y no sucederá nada. » Nuevamente. silencio. Viola: «la ley se ha de cumplir... » 16 E nto nces. la asamblea apro bó la iniciativ a de la comisión d e ir a parla menta r con el alcalde y concej ales reunidos en el primer piso para negociar la salida. Simultáne amente. el mando de la policía armada subió a habl ar con Vi ola, y según un testigo presencial. le dijo: «Señor alcald e. le pido que recons idere la situación; ahí abajo hay dos mil per sonas encajonadas. y pueden producirse rnuertes. » A lo que Viola respondió: « E jecut e sus órdenes. M i vid a ta mbién peligra. pero la ley se ha de cumplir. » Después de abrazar a Vi ola. según algunos testigos. el teniente coronel bajó a la plaza y ordenó a sus fuerza s. provista s de caretas antigás y fusiles lanzagranadas, que disparasen. Tuvo que repetir las órdenes varias veces y. al parecer. hub o que obligar físicamente a hacerlo . Es de suponer' que la visión de quinientos bomberos con sus cascos. sus ros tros decididos y sus cinturones de cuero con garfios. respald ados por otros tantos policías municipales. «Se decide a salir... » En la ant esala de la alcaldía se improvisó una asamblea entre los que se habían concentrado allí. Se repetían los llam ami entos a la calma en medio de ataques de histeria y cuan do ya empez aban a llegar hasta allí los efluvios del gas. Finalmente , en vista de lo insostenible de la situa. ción. se decidió a salir. Llegan los coches de los bomberos El homenaje del pueblo de Barcelona a sus bomberos en lucha. Entidades cívicas y particulares ofrecen 110- res al monumento al bombero de la calle Villarroel. Pero la ten sión sólo había empezado. Cuando los encerrados salieron. veinte coches de bomberos. la totalidad del parque. llegaron en tromba a la plaza de San Jaime, rodearon a los coches de la policía armada y permanecieron con las sirenas encendidas. El espectáculo. visto desde la 'plaza fue alucinante. Un grupo compacto de ciento y pico policías armadas ve de repente cómo un monstruo rojo aullante, desprendiendo destellos amari- 17 �llos, se le echa encima a cerca de ochenta kilómetros por Comunicado de la Comisión de hora. Y detrás vienen más y más. Los policías, despavori- Funcionarios, elaborado el día 12 dos, se dispersan en todas direcciones; e! primer coche en respuesta a la nota de la Alcaldía. frena a un centímetro de donde estaban los armadas. De! (ANEXO pág. 15) coche salta a tierra un bombero que, furibundo, se encara "La ciuda d conoce la actitud con e! primer policía armada que encuentra y le dice: decidida y cada vez más extendida «¿ D ónde está vuestro jefe ?» El policía excitadísimo, saca del person al del Ayuntamiento de la pistola, apunta al bombero y le grita: «¿ es que nos que- Barcelon a. en defensa de sus reivinríais matar a tod os?» Y e! bombero responde: «dispara, dic acion es econ ómicas y laborales. anda». N uestras justas reivindicaciones Por otra parte, varios jóvenes policías municipales, •correspo nden al rechazo total de la conla pistola en la mano, eran sujetados por compañeros situación que Impera en las altas mayores y por bomberos, evitándose la masacre . Otro esferas del Ayunt amiento y concrepolicía municipal, también pistola en mano, se golpeaba tamente de la falta de racionalidad, la cabeza contra la pared para no disparar. Los mandos los int ereses creados y, en fin, la de la policía armada, en medio de la confus ión, trataban ausencia de clarid ad y repre sentativida d en la forma de llevar las cuesde dom inar la situación a su modo. El teniente coro ne! iba diciendo «hagan honor al uniforme », mientras que a tiones relativas al personal. H ay se ha repetido la concent raun sargento se le oyó decir a un número armado de ción y marcha de más de cuatro mil metralleta, y señalando al grupo de bomberos concentrafuncionar ios de todas las catego rías dos frente a la Diputación: «si hacen algo, cargue y dis- y dependencias. unidos por primera pare»; a 10 que, parece ser, que e! número contestó : «no vez en defensa de un estatuto digno . puedo , mi sargento)). N os dirigimos pues a la op inión Por parte de los bomberos y policías municipal es, su pública: máxima preocupación era que no sucediera nada a los pai• Pedir la solidarida d ciuda dasanos. «Iros de aquí, dejad esto para nosotros», repetían. 18 Simultáneamente, los bomberos intentaban entrar en e! Ayuntamiento para rescatar a los posibles desmayad os que hubieran quedado atrapados dentro de! edificio. P ero una ba rrera de policías, situada en la puerta, impedía e! acceso. Un bombero se dir igió a un brigada de la policía armada y le dijo: «¿ no sabes que mi obligación como bombero es entrar a por gente y sacarla?» Los protagonistas de la «noche» todavía no se explican cómo aquello no se convirtió en una matanza, pero lo que sí es cierto es que la situación se salvó gracias al valor, serenida d y sentido de responsabilidad de los bom beros y policías municipales. Poco a poco, la tensión fue decreciendo y se decidi ó 'abandonar, la plaza, Los bomberos, con lágrimas en los ojos, decían a los paisanos : «lo sent imos, no hemos podido hacer m ás. » Los paisanos, emocionados, sólo podían responder vit oreándoles, aplaudiendo y gritando «unidad, unidad». Un motorista de la policía municip al, también llorando, contaba cómo , una noche de patrulla, había estado a punto de morir por los tiro s que habí a reci- municipales) se compone básicamente de los siguientes puntos : • • Ad vertir a la op inión, si es que hace falta, pues bastante claras están las cosas, de lo injusto de los argumentos dad os por la alcaldía en su nota de prensa. • Decl arar que la alcaldía, y el grupo de altos jefes que dora , sin perjuicio del posterior que se produzca tra s las modificacione s legales que permiten aumentar los coeficiente s de lo s funcion arios que en la actualidad , con el beneplácito del Ayuntamiento , perciben un salario base inferior al mínimo legal . • ha querido decir que el mismo compense con un plus equivalente a la cantidad detraída por este concepto a los funcion arios. • nes y demandas que tambi én merecen respuesta, segu ra- ment e porque sólo al Ayuntarniento compete resol verlas. y nada tienen que ver Madrid ni la ley en estas cuestiones (P AMEM. ho rarios , erc.} • po las justas reivindi caciones del mismo, así como su deseo de poseer representantes democráticamente elegi- la situación laboral de bomberos. policías. matadero, P edimos tambi én solución al problema de los más de dos mil eventuales. mucho s de ellos con años de tra bajo en el Ayuntamiento y sin un futuro claro , mientras no se solucione para to da la Administr ación Públi ca la entrada única igual para todos y racion al en los empleos públicos. dos a través del hoy inoperant e Colegio de Funcionanos. Repetir que nuestra platafor- La not a del Ayuntamiento silencia varias reivindicacio- nes de personal, vienen desconociendo desde hace tiem- ma reivindi cativa (basada en ¡RTP a cargo del Ayuntamiento , petici ón que siempre tom an decisiones en cuestio - • Un aumento lineal de siete mil pesetas, como muestra de nuestra actitud negocia- na ante una situació n que no puede co ntinuar. .) Los bomberos en ayuda de los «paIsanos)) hospitales, museos, vialidad y todas las dependencias • La Alcald ía olvida que la Diputación de Barcel ona, además de estudiar un aumento lineal, abona a su bido en la barriga por defender a un policía armado atacado por un ladrón. «No existía ya ninguna diferiencia con los arras trabajadores» • Estaba ya clarísimo .para todo e! mundo que no existía ninguna diferiencia entre un trabajador de la administraci ón y los demás . Se les había gaseado, desalojad o, como ocurría casi cada día con los trabajadores de la construcción, de! metal, de! textil , etc. Se abandonó , pues, la plaza, iniciándose la gran manifestaci ón que, de doce a una de la madrugada , recorrió las calles de la ciudad entre e! ulular de las sirenas y gritos de «Vi ola, dimite , e! pueblo no te admite». Los sentimientos de los manifestantes eran una mezcla de rabia, humillación, sensación de impotencia. Pero, por encima de esto, pesaba mucho más la conciencia de que, pese a todo, aquella noche habían conseguido una gran victo ria, porque se encontraban más unidos que nunca , por haber dominado la situación, po rque Viola, con su actuación salvaje 'e irresponsable, había puesto en evidencia ant e todo e! país la sinrazón de su postura y la justicia de la de los funcionarios. La «manifestación de las sirenas» La crónica de la «manifestación de las sirenas», como la llamó «Canig ó», la dejamo s para un testigo al que no se puede acusar de parcialidad hacia los funcion arios : la propia policía gubernativa. Lo que sigue es la transcripción de las conversaciones de los coches de la policía entre si y con e! puesto de mando, captadas por la radio y grabadas en cinta: - H 25 comunica que se encuentra aquí, en la calle San Jaime (sic). La calle está obstruida por los bomberos, y ha habido un municipal que ha hecho mención al decirle nosotros que se reportase, ¿eh?, y que accediese a una comp ostur a razon able. -RTO enterado, H25, echen pie a tierra, echen pie a tierra y sigan hacia la plaza San Jaime , y pónganse en contacto allí con e! teniente coronel, J2. Cambio. -2 I 0, me comunica e! señor jefe de sala que siga a esra., concentración de personal en la dirección que tomen y vaya informando. -Recibido. También iba a decir que ahor a' también se ponen en marcha los vehículos, cambio. :...Bueno, pues continúe usted detrás de ésto s de a pie, a ver la dirección que toman y como van, y vaya informando de la situación . 19 � https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/8/663/CuadernosPrimeroMayo_1976_n3_NosotrosLosFuncionarios_PM_Part2de2.pdf 157da5d960656112f28c8886710c7cfe PDF Text Text 20 -J3 . He llamado a J2, pero J3 está arriba. Esto ya está totalmente despejado. En cuanto a lo de dentro, ya ha salido toda la gente, ha habido sus más y sus menos de humillo, pero vamos. Y ahora ya se están marchando porque los coches de bomberos que habrás oído hablar es porqu e los de dentro, que no querían salir, llamaron ellos pidiendo auxilio. Ya listo el auxilio, se ha acercao todo el mundo ... ya los coches están arrancando, la plaza ya está bastante despejada y ahora esperemos que arranquen los coches de bomberos, que son bastantes y que van por Fernando ... y después de eso hablaremos, porque todavía quedan por aquí, pero vamos, esto ya es quedar cuatro, seis, ocho grupillos, peo 10 más importante, que era que estaba la plaza ocupada por los coches y por camiones de bomberos, éstos ya están saliendo y están arrancando, de manera que (se oyen sirenas) de momento la cosa va bien. (A partir de aquí, todas las conversaciones tienen como música de fondo las sirenas de los bomberos.) - ... ahora lo 'importante aquí es que se están marchando los coches, porque esto era un diluvio de coches de bomberos. -]3 para RTO (bastante nervioso) desde luego, tod a la manifestación, que verdaderamente aquí ha sido una lucha, desde luego ha habido, es decir, que ha habido hasta intentos de sacar la pistola, algunos señores de éstos, y ha habido que, es decir, éstos van con sus coches, parque completo de bomberos, van por la calle de san Fern ando (sic) y creo que van hacia la plaza Cataluña. Cambio. -J2. Dice el alcalde que convendría que aquí se quedara al menos un retén, yo no creo, no lo creo necesario, pero sí considero conveniente que se quedara un 2 para vigilar las puertas y todo eso, 10 menos avisar si vuelven a tratar de reintegrarse aquí, no creo que lo hagan, pero en fin ellos tienen mucho miedo de que les vuelvan a ocupar el...1a...el al...el...1a alcaldía, vamos. Cambio. -Entendido, J2 . Ahí, de momento, hasta que comuniquemos nosotros abajo, a ver si dejan un 2, podríamos dejar una escudera de las nuestras y ya sabe J2 que tenemos en servicio el M I O con todos sus efectivos que se ha dirigido a plaza Cataluña y ahí tiene para maniobrar el RTO y el H25 para 10 que quieran disponer de ellos, cambio. - H 25 va a seguir detrás de la manifestación. -Entendido, J2, cambio y corto. -MIO, estén alerta por 10 que pueda suceder. - Enterado, J3, estamos alerta. A los coches, ¿se les bloquea o se les corta el paso o se les deja caminar? -MIO, a los coches hay que dejarlos continuar, contra esto de momento no hagamos ninguna resistencia. Cambio. personal las pagas reglamentar ias sobre el sueldo real y sobr e el sueldo ba se, y ésta es otra petició n que hacemo s nuestra. El funcionario . el tra bajador d e la Administr ación P ública, no pid e un trato de favor ni menos horas de trabajo. Pid e salario igual a trabajo igual. Pi de una organización representativa de sus intereses: ahora el Colegio Provincial, ma ñana el Sindicato . Barcelona. 12 de febrero de 19 76 . Comisión provisional de funcion a- Un dirigente de los po licías mun icipales se dirige a sus compañeros de rios y empleados del Ayuntamiento de Ba rcelona. trabajo en una asamblea masiva de funcio narios. "Mundo D iario" 1 3-febrero-76 N ot a de los funcionari os tr as la nocbe del 17 d e febrero I. H acemos responsable a un alcalde, al que no reconocemos ya como alcalde, de la situación que se pro dujo en las Casas Consistor iales con el lanzamiento de gases lacrimógenos y disolución de la asamblea reunida pacíficamente. 2. La comisión ejecutiva reunida en la planta primera no dió otra respuesta a los funcio narios que las nega tivas y el gas lacrimógen o. 3. A esta situación se ha llegad o tras más de un año de pasivid ad, promesas , amenazas y esperas. que no han resuelto ninguno de los problemas planteados . L a última semana de paros, co ncentraciones y marchas pacíficas ha demostrado hasta el colmo que las autorida des muni cipales só lo quieren una cosa : mante- M anifestándose ante la Jefatura Municipal de Tráfico . Los funcionarios se solidarizan con los guardias militarizado s. ner el principio de autoridad y dejar los problemas sin resolver. Q ue la ciudad no funcione . qu e los funcionarios y emplead os siga n sometidos a un régimen que dicen que es de privilegios y en realid ad es de indig- - Enterado, ]3. - El personal, con vehículos y todo va bajando hacia arriba (así), la cabeza sigue Rambla arriba , y van más de trescientos guardias urbanos y más de mil en total. - M I O, en estos momentos salen por las Ramblas unos cuantos coches con un motorista delante, los bomberos vienen tocando las sirenas y con sus iluminaciones, cambio. - Enterado, M I O, mientras que no hagan ninguna locura, corta r tráfico y demás, déjenlos circular, cambio. - Enterado, J 3, siguen ahora mismo hacia plaza U niversidad, cambio. -MIO para notificar que han pasao unos veinte coches con sus sirenas y, ahora, se ve justo a la salida de las Ramblas, en estos momento s se ve venir bastant e personal, con dos o tres coches con sus sirenas y con sus... lámparas, allí vamos, con sus farolillos, pues viene mucha gente, cambio. -Enterado, M lO, estén a la expectativa y ya diremos si hay que intervenir, cambio. - M 1O para notificar que en estos momentos suben por la calle ésta... Rambla Cataluña, con unos cuantos coches, ya oirán ustedes las sirenas... En fin, pero van momentáneamente pacíficos, cambio. - Recibido, M l O, d éjelos, déjelos que continúen, cambio. - H 2 5 es para comunicar que ahora mismo cruzo con el M 10 . Yo considero que es demasiada gente det rás de ellos. Somos dos compañías , cambio. -No conviene, no conviene que sigan todos. El M 1O quedará en plaza Cataluña. Ustedes, a bastante distatlcia,.a bastante distancia, continúen, cambio. -Ya me voy acercand o yo, síquela tranquilo, tran quilo, a ver como va la cosa, va bien, va bien, va estupendo, estupend o. -Van calle Aragón para adelante cubriendo toda la calzad a. - En esta zona hay mucha circulación y estafan interrumpiendo. - Pues sí, está interrumpida" aunque no mucha. - H 25 , es para comunicar que de momento se dirigen por la calle Aribau como hasta ahora. - Entendido. Si siguen en esta dirección es que va bien, cambio. - Lo único que hago constar es que se le está agregando numerosos grupos de paisanos, cambio. - Entendido, H 25. Esté a distancia, no lo siga muy de cerca. -26 en Perecamps están asistiendo a cuatro o cinco de los municipales, cambio. 21 �- Bueno, esta gente está entrando al parque de bomberos, cambio. . - 2 6, bueno, me encuentro aquí en Perecamps con este individuo eeeeehhhh... Efectivamente, han asistido aquí a cinco empleados aquí municipales, cambio. - Bien, mire a ver de hacerse cargo de los partes médicos, ya les diremos lo que deben hacer, cambio , - ¿ N os hacemos cargo de los partes médicos? - H an entendido bastante bien. - H 25, bueno, parece ser que todos los coches están encerrados en este cuartel de Provenza, eh, y de momento no hay nada, cambio. -Debe haber algunos grupos de individuos alrededo r, pero nada más, cambio. -210, bueno, los bomberos se han quedado aquí en su cuartel... El resto de los municipales están en la calle Casa novas pabajo. - ¿ Cuántos van aproxim adamente ? -Pongamos quinientos, cambio. -210, aquí delante del cuartel de bomberos, que se han metido con 28 Y han efectuado algunos disparos. - ¿O sea que los bomberos se han enfrent ado a 28 Y 28 ha tenido que hacer uso de las pelotas? -No se han enfrentado, se, eeeehhh. han manifestado desde el parque ' contra ellos, y, sí, y 28 hizo un ... solo una pelota, cambio. -226, bueno, voy a llevar al hospital este part e facultativo y luego ya llamaré a ver que hacemos con estos cuatro, cambio. -Entendido. -Atención 26, atención 26 . Los restantes part es facultativos pertenecientes a los funcionarios intoxicados tienen que traerl os a jefatura. -21, bueno, es para informar que cuando llegaron aquí, al parque de bomberos, hubo un señor que sacó más fotografías , eeehhh, a la cabeza de la manifestación. N o fue posibleeee cogerlo puesto que venía en la manifestación. Cambio. - Entonces es de suponer que el maniii... el... que ha sacado las fotografías era de los municipales, cambio. -Bueno, eso, tanto' como eso no le podemos decir yo casi apostaría que sería un periodista, cambio. - Bien, yo de lo único que le puedo inform ar es que han sacado unas fotografías a la cabeza de la manifestación. Nosotro s no le hemos podido echar mano porque iba en la manifestación, cambio. - Bien, recibido. - Supongo que aquí será la central de bomb eros. - Si, sí, retiraros, retiraros de ahí, pero que quede un 22 retén, cambio. (Fin de la transcripcción.) nidad y desprecio. todo esto es lo de menos. 4 . Repetim os los puntos esenciales de nuestr a plata forma : a) Au ment o lineal de siete mil pesetas b) Salario base igual al mínim o interprofesional c) So lución a los eve ntuales d) Compensación por el IR TP para los coeficientes inferiores. . Además de estas peticio nes. exigimos. tal como prometió M asó, que las paga s dobles sean sobre el sueldo real y no el base; que se paguen los domingos y festivos trabajad os; mejora de servicios asistenciales. concesión de permisos reglamentan os, etc. 5. Los argumentos de Vi ola sobre imposibilidad de me d ios monetar ios y legales para resolver el problema se han demostr ado falsos a través de dos hechos concretos : - E l jefe del Servi cio de Inspección y Aseso ram ient o de la Administración Local. seño r M ahillo, reg resó a M ad rid después de declarar qu e Vi ola podía solucionar el problema perfectam ente co n los fono dos municipales de que dispo ne. - U na hora antes de la intervención policíaca. el señor Trav é, primer tenient e de alcalde. infor mó a algunos de los funcionarios prescntes en la asamblea sobre las propuestas concretas que pensaba presentar en la ejecutiva que estaba a puntO de iniciarse. y que consistÍan en la apertura inmediata de negociac iones sobre la base 'd e una importante co ncesión de aumento lineal para todos los funcionarios. 6 . P or encima de todo pedimos y exigim os, nada de represalias co ntra un movimiento que ha sido y es pacífico. reivindi cativ o, unitario y JUsto. 7 . La respuesta ha sido: inv asión del Ayuntamiento por los gases lacrimógenos. militarización de bomberos y policías. quin ce funcio narios asistidos en Pere camp s, dos enfermeras brutalmente apaleadas por la policía en la calle Pro venza a la una de la madrugada. detenci ones en la plaza de San Jaime el miércoles por la mañana. etc. 8 . Agrad ecemos la ayuda llegad a de lugare s diversos y pedim os. a todas las organizaciones representativas y centros de enseñanza y trabajo de la ciuda d. su apoyo. 9 . N o a la militarización. Que bomberos y policías vuelv an a su situación normal. Que se reconozca a nuestra comisión provi sional. Que se fije fecha de elecciones por el C olegio Provincial. Q ue se ga rant icen los mínimos que pedimos. Aho ra. como siemp re hasta ho y. estamos dispuestos a abrir un di álogo que ponga fin a esta situación. Comisión provisional defuncionarios y empleados del Ay nntamient» de Barcelona. DE LA «NOCHE DE LOS FUNCIONARIOS» AL «PLENO DE LA VERGÜENZA» 18 de febrero: paro generalizado Al día siguiente, 18 de febrero, a las ocho de la mañana ya empezaron a concentrarse e; los alrededores del Ayuntamient o funcionarios de los diversos servicios municipales. Las informaciones corrieron de boca en boca y todo aquellos que iban llegando al trabajo tomaron mayorit ariamente la decisión de no entrar. T an sólo algunos casos muy aislados (funcionarios que ocupan altos cargos), se obstinaron en «cumplir con su deber" y penetraron l'I1 el Ayuntamiento. actitud que naturalmente provocó la indignación de los concentrados en la plaza. El paro fue total en el edificio cent ral y en las dependencias. exceptuando los cementerios. T ambién se registraron paros de solidaridad en el Patronato Municipal de la Vivienda y en el Consorcio de Información y Documentación de Cataluña. y se recibieron not as de adhesión por parte de empleados municipales de H ospitalet y del movimiento de los TAP (T rabajado res de la Administración Pública). La militarización Los periódicos de la mañana ya publicaban el decreto de militarización de bomberos y policía municipal, decreto que, al parecer, ya se hallaba redactado con anteriori dad. Bomberos y policías no se encontr aban. por tanto. entre los que. reunidos en el patio de entrada del edificio consisto rial. celebraron una asamblea. Los jeeps de la policía patrullearon constantemente por los alrededores del Ayunt amiento e impidieron cualquier tipo de concentración. Sin embargo. y a pesar de' los inconvenientes que acarreab a la falta de espacio y de megáfono. la asamblea pudo prolongarse durante más de dos horas, en las que se estuvo informando y discutiendo sobre las actitudes a tomar . Alrededor de las once y 23 �media. la fuerza pública desalojó el patio y disolvió la concentración. La comisión de representantes hace pública una nota A última hora de la tarde. la comisión de representantes hacía pública una nota. Al mismo tiempo. se conocía otra de la Alcaldía. firmada por el «alcalde» y tod os los miembros de la corporación exepto siete. en la que además de lamentar los hechos ocurridos y afirmar su confianza en la voluntad de servicio y espíritu de colaboración de los funcionarios. declaraban que era su deseo encontrar fórmulas para resolver los problemas. y que por ello nombraban una potencia constitu ida por los concejales Calvo. Sahún, Cañellas y T arragona. La situación de paro, práctic ament e total, se mantuvo durante el jueves, día 19. T an solo se trabajó con regularidad en algunas dependenci as. La noch e del encierro : especración ant e bomberos y policias. Poco después se prod uciría d desalojo de los encerrados con profusión d e gases lacrimógenos. Con los concejales de la ponencia Por la tarde. la comisión provisional de funcionari os se reunió con los concejales de la ponencia. Las conversaciones se prolongaron durante más de cinco horas y se pudo constatar que dichos concejales. al conocer las revindicaciones ·que dicho sea de paso. ignoraban de foro ma sorprendente-, reconocieron que estab an basadas en razo nes de justicia. A efectos de negociación. las revindicaciones fueron desglosadas en dos apartados. por un lado el económico y por el otro el de los eventuales. La comisión negociad ora expuso como puntos previos de diálogo la condición de que no se produjeran represalias de ningún tipo y plante ó asimismo la necesidad de su reconocimiento como representativa de la asamblea de funcionarios. Estos punto s no recibieron una respuesta satisfactori a. Solidaridad con los militarizados H acia las ocho de la tarde del mismo jueves. varios centenares de funcionarios civiles se concentraron ante e! cuartel de bomberos de la calle Provenza para expresar su solidaridad con los compañeros militarizados. Se profirieron gritos de «unidad. unidad» y se aplaudió durante largo rato a los bomber os sin que las fuerzas policiales presentes int ervinieran. Al pie de! monumento al bombero habían sido depositados multitud de ramos de flores por 24 parte de algunos funcionarios y se podIa ver. además. un NOTA DE LA ALCALDÍA HABRÁ PLENO SOBRE FUNCIONARIOS Pero el trámite preciso requiere: tiempo . A primera hora de la noche de ayer recibimos la siguiente nota o ficial de la alcaldía de Barcelon a : Ant e la reiterad a publicación de noticias sobre la situación de los funcionarios del Ayuntamiento, para general co nocimiento de los mismos y de la opinión pública, se informa de lo siguiente : l. La Pon encia Especial compuesta por los concejales señores Cal vo Sahún , Cañellas Sidós y T arragona Corbell a ha celebra do numerosas y largas reuniones. todos los días laborables, con representa ciones de diferentes grupos de funcionarios o designados por los de sus respectivas Delegaciones. Las situaciones y los problem as de dichos gru pos no son homogéneos y el conjunto tiene gra n complejidad . 2. La Ponencia está procurando acelerar su com~ido y redactar un resumen de posibles propuestas en la presente semana. Una vez redactado, tendrá lugar una reunión de los miembros de la Corporación. para preparar la actuación imprescindible de los órganos del Ayuntamiento (C omisión de Presupuestos, Comisión Ejecutiva y Consejo Pleno). 3. Para celebrar un Consejo Pleno, es preciso presc:ntar un dictamen o propuesta concreta. que, previa. mente, haya sido informado por la Comisión Ejecutiva. Cumplido el trámite: previo citado. se convocará enseguid a el Consej o Pleno. 4. Las modificaciones de planriUas y retribuciones de funcionarios son de la competencia del Consejo Pleno y no dd alcalde o de la Comisión Ejecutiva y para quedar en vigor. requiere su aprobación por la dirección General de Administración Local. Sin estas aprobaciones serían actos nulos. 5. El alcalde ha instruído a la Secret aría General para la escalonada preparación de concursos para prov isión de plazas vacantes de plantilla, que puedan da r oporrunidad para acceder a ellas los funcionarios interinos o los de: contrata- gran cartel con la inscripción: «Al bombero descon ocído» . Esa misma tarde se celebró una asamblea de representantes con asistencia masiva. en la que se discutió ampliamente y se acrodó suspender la huelga entreta nto se celebraran las negociaciones. reservándose la decisión de reernprenderla en caso necesario. Al día siguiente -20 de febrero- todo e! personal se reintegró al trabajo. Las elecciones y la asamblea de representantes En la mayoría de dependencias se iniciaron unas elecciones promovidas por los jefes respectivos y destinadas a la constitución inmediata de una nueva asamblea de representantes. Esta iniciativa apareció como una maniobra. impulsada desde arriba y destinada a confundir y dividir a los funcionarios. Sin embargo. la práctica fue demostra ndo que los nuevos delegados elegidos se adhiriero n en su mayor parte a la asamblea prov isional que había venido funcionando hasta entonces. A parti r de este momento se abandonó el término «provisional» para constituirse en «asa mblea general de representantes» . Los disidentes de esta actitud mayorita ria pertenecen exclusivamente a dependencias municipales y se han distinguido a lo largo del conflicto por su afición a los «méto dos tradicionales» de arreglar las cosas en el Ayuntamiento (particularismos. división en categorías. cohecho. erc.). Así, en los días que siguieron a la reanud ación del trabajo. e! problema se centró principalmente en la cuestió n de la representatividad. A pesar de que quedaba claconvenio. ro que más de siete mil funcionarios apoyaban a la «corni6 . El proceso expuesto y necesasión de los quince» -denominación de la comisión rio requiere un tiempo . pero ha negociadora-o los concejales de la ponencia tuvieron seguido sin pausa . D ada la positiva mucho interés en recalcar que dicha comisión no era más evolución de las reuniones con disque una entre varias. tintos grupos funcionariales . es de esperar que en breve se pueda preEl proceso de clarificación que culminó en una reusentar al Consejo Pleno una pronión celebrada en el Antiguo Hospital de la Santa Cruz y puesta definitiva sobre las retribu- San Pablo. el día 1 de Marzo, consolidó definitivamente ciones de los funcionarios. En tanto. la representatividad de la asamblea. Se trabajó intensaesta alcaldía exhorta a todos al cum- mente en la organización y se crearo n varias comisiones plimiento de su deber y a evitar con funciones específicas: comisión de prensa. de coordicualquier actitud que pueda reprenación. de extensión. de asesoría y tesorería. sentar un perjuicio para los servicios Las reuniones se celebraron diariamente y las discupúblicos que el Ayun tamiento presta siones se llevaron a cabo con gran vivacidad. Se insistió a la comunidad . en todo momento en las reuniones y discusiones por ceno Barcelona , 10 de marzo de 1976. tros, que estaban en la base de las posteriores elaboraciones en la asamblea de representante s. El alcalde . 25 �Las presiones. amenazas y maniobras de todo tipo por parte de los superiores fueron constantes en todas las dependencias. Diariamente corr ían rumores de expedientes y otra clase de represalias encubiertas. algunas de las cuales llegaron a aplicarse. Las «listas fantasma» -procedimiento entre medieval y propi o de un parvulario, según el cual, un funcionario del N egociado de personal se presenta en las dependencias a pasar lista-«, circulaban con una frecuencia poco acostumbrada e iban dirigidas a dependencias escogidas «estratégicamente» . En una ocasión el «listero » iba acompañado de dos personas desconocidas. ajenas a la casa, que se negaron a identificarse. Hay que resaltar, sin embarg o, que el clima de solidaridad y la tensión de la lucha se mantuvie ron a pesar de tod as las contrariedades. Al acto de adhesión a los bomberos. se sucedió una concentración con idénticos fines frente al cuartel de la guardi a urbana de Montjuich. El día 24 la prensa publicaba una nota del Ayunta miento en la que la ponencia especial comunicaba que había recibido numerosas comisiones y que pensaba seguir recibiendo informaciones hasta el día 25, para luego elaborar un resumen y alternativa de solución que sería expuesto a los demás miembros de la corporación el 27 . Hasta este momento la plataforma reivindicativa se había concretado en los puntos ya conocidos. más la desmilitarización de bomberos y policías. ULTIMA HORA: El «estudio-proyecto» del Ayuntamiento N o podemos dejar de mencionar el estudio-proyecto que se realizó a instancias de las altas esferas del Ayunt amiento y que. a la hora de las negociaciones, se convirtió en el documento base de discusión, impuesto por los concejales comisionados. Dicho estud io proponía unos aumentos escalonados y arbitrarios. Como ejemplo de ello, citaremos el caso de más de ochenta funcionarios de coeficiente 1,9 cuyo aumento propuesto era de mil pesetas, y el de un solo funcionario del coeficiente 5 que ascendía a treinta y una mil. Las negociaciones se dieron por concluídas el 27 de febrero con un acuerdo de principio -dado que el definitivo dependía exclusivamente del Pleno - que parecía satisfacer a ambas partes y que se ajustaba de form a limitativa a la propuesta inicial de la comisión. Este mismo día se celebró una reunión informativa del Consistorio en la que los concejales de la ponen cia informaron al resto sobre las conclusiones a las que se 26 había llegado tras las negociaciones. Inmediatamente des- RENACE EL CONFLICTO ENTRE FUNCIONARIOS Y AYUNTAMIENTO N ueve meses más tarde del co nflicto que da o rigen al presente " Cuaderno" , renace el con flicto de los funciona rios del Ayuntamiento de Barcelo na (mientras observamos, de modo significativo. el surgimientO de importantes movimientos reivindica tivos y de protesta entre los funcion arios de los M inisteri os y de las instituciones penite nciarias en toda la geografía del Estad o español) . El día 23 de noviembre de 197 6, el " C orreo C atalán" se hacía eco del malestar que vo lvía a crearse entre los funcionarios barcelon eses muni cipales. al no ser atendi das sus reivindi cacione s: Los funcion arios del Ayuntamiento de B arcelon a pueden ser nu evam ente un g rave problema para el C onsistorio . Tras la visita que una comisión de bomberos, en nombre de sus compa ñeros, hizo al alcalde V iola hace unos días - visita que por otra parte resultó totalmente negativa - , el malhumor se hizo sentir no sólo en este cuerpo. sino en la Pol icía Municipal -que se ha solidarizado con los bomberos- y en el resto de tr abajad ores del Ayuntamien to . C on relación a la citada entrev ista V iola-bo mberos, según éstos han informa do, el alcalde se declaró « incom petente para resol v er la cuestión ». sin dinero y que la solución le correspo nde al G obie rno. Ante esta actitud a parti r de hoy. se ob servará una actitud de paro interior. es decir. sin realizar una serie de acciones qu e diar iamente llevan a cabo co mo son por ejemplo la gimnasia y demás ejercicios obli gatorios. y no se asistirá a ciertos lugares calificados como de «no urgente». Por su parte. la Polida MUllicipal. a través de sus representantes, han rnanifestado también que to dos los argumentos utilizados por el alcalde sólo sirven para «p erder el tiemp o» , Por este motivo apoyan la postura de los bomberos . Sus reivindicaciones son: aumento de sueldo proporcional al crecimiento del coste de la vida: tres mil pesetas por cada domingo y día (estivo tra bajado; 14 pagas anua les: ho ras razonables convenientemente pagadas; posib ilida d de acogerse a la Seguridad Social cuan do se encue ntren fuera de Barcelona ; suel- pués, el Ayuntamiento hizo pública una nota que se caracterizaba por su inconcreción y vaguedad de los término s empleados. La respuesta por parte de la asamblea de funcionarios no se hizo esperar; desglosada en ocho apartados, aludía punto por punto a todos los temas básicos que el Ayuntamiento se negaba a tr atar con claridad. Se exigía en el plazo de una semana una decisión que resolviera definitivamente todos los problemas. do mínimo interprofesional; un día y medio d e fiesta semanal; jubila ción vo luntaria a los 55 años y Iorzosa a los 60. co n el cien por cien de sueldo . HOY UNA ASAMBLEA GENE- Paralelamente, la cuestión del Colegio de Funcionarios seguía evolucionando. Finalmente prosperó la petición, formulada por los funcionarios, de que fuera destituido el presidente. señor Aymar. Un a orden de la Dirección G eneral de Admini stración Local de primeros de marzo nombraba un nuevo president e. El cargo recayó sobre el señor José María Prat, jefe de negociado de Mercados y Comercios. La nueva situación -que en el panorama de relatividad supuso una victoria de los funcionarios- les permitió la utilización de los locales del Colegio de Funcionarios para las reuniones y la organización diaria de una comisión permanente para coordinar todas las cuestiones de la asamblea . Es de destacar el papel de la prensa diaria y de otros medios de comunicación que - salvo raras excepcionesdesempeñaron en tod o momento una función fundamental en el desarrollo del conflicto. La objetividad y amplitud con que se trataron todos los temas favoreció en gran manera el avance de la lucha por cuanto cubrió la deficiencia insalvable que constituía la precaried ad de la comunicación entre los funcionarios. RAL P aralelam ente, los fundo narios del AY/lntamim/o. han fund ado sus puntos reiv indicativo s sobre los siguient es: 1ncor poració n a plazo fijo de to dos los eventuales a plantilla en el puesto realm ente desempeñad o; aumento lineal de 6.000 Destitución del presidente del Colegio de Funcionarios Nuevo plazo sin respuesta. La huelga y la «nona» Los bomberos se manifie stan po r las Ramblas en la noche barcelon esa . La marcha se prol ongaría desde la alcald ía hasta el cuartel general de la calle Mallorca. Elide marzo la asamblea de funcionarios decidió por mayoría absoluta conceder un plazo hasta el 8 de marzo para que el Ayunt amiento diera una respuesta concreta ; transcurrido dicho plazo, se manifestaban dispuestos a efectuar nuevas acciones. Durante la semana fracasaron todas las gestiones realizadas por la comisión negociadora para ser recibida por los concejales. Se alegaba la prioridad de los casos de bomberos y policías. En realidad, resultaba obvio la ausencia de voluntad para resolver unos problemas cuya urgencia ya no permitía dilaciones. 27 �El día 8. tal co mo estaba pr evisto . se celeb ró una pesetas; salario real del cien por cien asamblea en la que se deliberó sobre la acción qu e d ebía en caso de jubilación; equiparación emprenderse. Se d ecidió ir de nuevo al paro total con al régimen de la Seguridad Social e inmediato reconocimiento de los concentraciones en la plaza a media mañana. derechos sindicales. Este mismo día. y coi ncidiendo co n la festividad de Para tratar de coordinar todos su santo patrono. se celebró un homenaje en honor de los los esfuerzos. esta tarde a las dos. se bomberos. en el que participaron numerosos ciudadanos. celebrará en la Placa del Rei, una entre los que se contaban muchos funcionarios y miem- asamblea general. Previamente a lo bros de la asociación de vecinos de l' Esquerra de l' Eixam- largo de la mañana. se irán celebranpla, se concentraron ante el cuartel de la calle Provenza y do diversas asambleas locales en depositaron ramos de flores . Se oyeron los conocidos gri- cada centro. A dicha asamblea genetos de "unidad. unid ad » y otros contrarios a la militariza- ral acudirán representaciones de todos los cuerpos afectados. Dado ción y a la continuidad d el alcalde. Al día siguiente. la plaza de San Jaime volvía a apare- que parece próxima la celebración cer como en los pasados días del conflicto; esta vez sin la del Pleno de Presupuestos -que el presencia reconfort ante de bomberos y policías. La huel - alcalde Viola había anunciado para ga se había segui do mayorit ariament e y se habían celebra- principios de noviembre-o los fundo asambleas en to dos los centros. La concurrencia masi- cionarios quieren presentar previa. mente sus peticiones antes que se va de funciona rios .contrib uyó a reforzar la confianza en consignen las partidas destinadas a la lucha y reafir mó. una vez más. su unidad. Muchos fun- ellos y. en consecuencia, se determicionarios portab an brazalet es negros en señal de duelo ne lo que van a cobrar. ¿HABRA por los graves h echos oc urridos recientemente en V itoria. DIN ERO ? Ente las órdenes conmina to rias de la po licía armada No parece probable que el Ayund e que se circulara . los mani festant es decid ieron dar vuel- rarniento previendo la posibilidad tas a la plaza ordenadamente. L a «no ria» , co mo se le Ha- de tenerse que enfrentar otra va m ó, se co nv irtió en la nueva modalid ad de mani festación con el problema de los funcionarios. haya dispuesto en el Pleno extraoren la plaza d e San Jaime durante aq uellos d ías. El co ncejal Tarragona empezó por aq uel entonces dinario -que por otra parte tampouna política perso nal a través de declaraciones a la prensa co se sabe si va a celebrarse o no-, alguna partida destinada a satisfacer y promovió unos contactos " informales» con la comisión sus reivindicaciones. Por ello. se de los quinc e. a la que convocó repetidamente con la quiere que antes de decir sí o no a int ención de formular una propuesta que se comprometía las cuentas municipales. se haga oír individualmente a apoyar. la voz de cuantos trabajan para la A últ ima hora de la tard e del mismo día 9 de marzo. Casa Gran. Algunos piensan que se celebró una asa mblea en la que. tras un análisis de la con un presupuesto ordinario que situación. se acordó proseguir el paro un día más mientras ronda los 17.000 millones de pesese aguardaba la convocatoria definitiva del P leno munici- tas. el problema económico que puede presentar el aumento salarial de pal. El "alcalde» fue llamado aquel mismo día a Madrid la plantilla. puede ser perfectamente para informar de la situación del func ionariado barcelo- cubierto, Faltaría saber ahora cuál es nés. Según el señor G óm ez P icazo , director general de la opinión de los «cerebros grises» Administración L ocal, «aunq ue el problema es municipa l del Ayuntamiento. Por otra pane. pasado mañana. y aferra y co mpet e al Ayuntam iento de Barcelona. guarjueves. a las j de la tarde. tendrá da una interrelació n por lo que no nos es indiferente ni lugar en el Colegio de Ingenieros de mucho menos.» Estas palabras d efinen clar am ente el Vía Layetana 39. la primera asamalcance d e la situación que ya empezaba a exas perar al blea de jubilados de la Administrago b ierno por cuanto temía seriamente que el ejemplo cuno ción Local. a la que se ruega. acudan diera ... y co n toda razón. puesto qu e ya en algu nos muni- todos los interesados. En definitiva. cip ios se estaba iniciando mo vimientos d e fun cion arios pues. los funcionarios después del 28 co n objetivos similares a los de Barcelona. famoso pleno «de los funcio narios» y ante la cantidad de promesas incumplidas por pan e del Ayuntamiento, se ponen nuevamente en marcha. No es improbable que el tema «func ionarios» vuelva a ser noticia. Los transeúntes de las Ramblas sonr íen a los bomberos . Las muestras de simpatía se repitieron durante todo el transcurso del conflicto. NUEVA ASAMBLEA EL DIA 23 La anunciada asamblea tuvo lugar. en efecto. el día 23 de noviembre en la barcelonesa Placa del Rei, En ella se analizó la actual plataforma reivindicativa. y se debatió acerca de la huelga de bomberos. Como recogía "El Correo Cataldn" del día siguiente : Ayer. a las dos del mediodía. se celebró una asamblea general de todos los cuerpos dependientes del Ayuntamiento en la Placa del Rei. La asamblea tenía como objeto la coordinación de la lucha reivindicativa, surgida a raíz de la huelga de bomberos que se inició ayer. y la aprobación o modificación de la platafo rma reiv indi cariv a unitaria, que a mediodía de hoy. será presentada al alcalde. E l jueves. día 11 . la prensa d iaria hacía pública una nota oficial de la alcaldía. Los objetivos inm ediato s de la asamblea estaban. pues. muy claros : cons egu ir la celebración del Pl eno y no cesar en la actitud de paro hasta que no estuviera convocado. . . El lunes. día 1 5. la situación continuaba estancada. la huelga seguía y las concentraciones en la plaza se repetían diariamente . Por la mañana se celebró una reunión en el Consistorio. El alcalde negó la entrada a los periodistas. como ya era su costumbre. Los concejales expusieron sus propuestas finales. propuestas que. al parecer, alcanzaban una cifra global que oscilaba entre los ochocientos y mil millones de pesetas. Al término de esta reunión el alcalde hizo pública una nota en la que se definía ya su propuesta concreta sobre cada una de las reivindicaciones. Como ya veremos más adelante. esta propuesta sería la aprobada en líneas generales por el Pleno del día 23. El día 16 fue nuevamente una jornada de paro. aunque en la asamblea de aquella tarde se acordó la reincorporación al trabajo hasta el día del Pleno. en que se iría a la huelga y se realizaría una concentración para conocer las decisiones finales. El H ospital del Mar (más de cien tra bajado res) aceptó la decisión de parar la huelga sólo d espués de dos asa mbleas y vo tac iones. pues predom inaba la impres ión de que era imprescindible seguir en huelga para conseguir algo. L a luch a de los fun cion ari os y el serv icio a la ciuda d Viola arreció su campaña para desprestigiar a los funcionarios ante la ciudad. en la que burda ment e an unciaba sacrificios para los ba rceloneses así como la suspensió n de obras y servicios públicos que no po drían llevarse a cabo por culpa del aumento sala rial previsto para los funcionarios. Esta campaña. co mo era de esperar. cayó en el vacío. por cuan to an te la ciudad ya había quedado suficientemente claro quienes eran sus enemigos y quie nes la estaban defraudando . Se hablaba mucho aquellos días de los gastos sun tuarios del Ayuntamiento. de los lujos y otros gastos sup erfluos . pero esto co nst ituía la xocolata del lloro - expr esió n utilizada por T arragon a- y no tenía ni el valo r ejemplar que quería dársele. L a realida d de las cuentas del Ayuntam iento no tie nen otra alternativa que una opción radicalmente distinta. una opción de gestió n democrática del municipio. que natu ralm ent e significa un ca mbio en todas sus estructuras. Las reivindicacione s de los funci onarios tendrían cabida en un Ayuntamiento democrático que. entre otras cosas. acabase de una v ez 29 �Al mismo tiempo, debía formarse con estas partidas que no constan en el presupuesto (fon(omisión negociadora y un orgauna dos de indemnización, inspección y VIAP) y co n aquellas que ascienden a cifra s totalmente injustificadas, como son nismo representativo. para discutir los problemas concretos de cada las «c ontratas». L a réplica de la asamblea a la nota de la Alc aldía no cuerpo y generales. de forma que la lucha siga manteniéndose. se hizo esperar. En ella, además de mostrarse descontenRespecto a la huelga de bombetos ant e la reducción de sus peticiones, los funciona rios ros. se informó que ayer por la recalcaban los " olvidos" de la nota : la petición de desminoche. una comisión de delegados, litarización, la falta de plazos y las mejoras salariales de elegidos en asambleas el pasado 5 las emp lead as de limpieza y cantineras. de noviembre. se entrevistó con A todo esto , las amenazas de sanciones y las presio- Viola, el cual declaró que el asunto nes de todo tipo seguían en aum ento. L os ru mores, muy no era de su incumbencia. y respecto insistentes y no infundados, decí an qu e se iban a abrir a la huelga, dijo que ellos mismos unos expedientes, pero el rechazo y la denuncia un itaria decidieran cuáles eran. los servicios salva ro n nuev amente la situació n. Ante la noticia de que necesarios. Ayer. pues, el cuerpo de habían acudido al H ospital del Mar un os fun cion ar ios bomberos entró en huelga, limitánco n el deber de informar para la instrucción d e expe die n- dose únicamente a intervenir en tes, todos los demás compañeros se desplazaron hacia allí situaciones urgentes, y dejando de lado las salidas de Barcelona. los en pleno para manifestar su apoyo a los amenazados. salvamentos y los servicios innecesaHay que hacer constar, sin embargo , qu e los jefes de rios. quienes se requirió información para la instrucción, se REPRESENTANT ES.- Por negaron a dar nombres. otro lado se propuso exigir el recoLa prensa hizo público por aquellos días un docu- nacimiento de los representantes de mento que suscribían treinta y cuatro entidades ciudada- cada cuerpo. elegidos libre y demonas en apoyo de los funcionarios y solicitando la dimisión cráticamente en asamblea . y rechadel alcalde y de todo el con sistorio . Asimismo, proponían zar to da impos ició n de com isiones su colaboración para la constitución de un Organismo mixtas o, lo que es lo mismo . «comisiones Viola», puesto que éstas no Municipal Provisional. son representativas. A co ntinuación, se abrió El Pleno "de la vergüenza" 30 P or fin llegó el esperado día del Pleno, que la pr ensa calificó del "día má s largo". L a huel ga se siguió con éxito en la ma yor patte de los centros y a mediodía to dos los funci onarios acudieron a la plaza de San Jaime, fuertement e ocupad a por la policía armad a. P or la mañan a, cada uno de los concejales había recibid o en su domicilio un a carta firmada por la asamblea de representantes, en la que se hacía constar su disconformidad con la pro puest a del "alcalde" y se denunciaban nue vamente los procedimientos. A primera hora de la mañana, un numeroso grupo de funcionarios intentó penetrar en el recinto del salón de la Reina Regente destinado al público; sin embargo, su intent o fracasó porque, de fo rma "inexplicable" , la tribuna fue ocupada por unos escolares del instituto Balmes acompañados por el profesor de formación política, un tal señor Manzano. A dicho señor se le explicó que el Pleno constituía un hecho importante en la culminación de la Los funciona rios municipa les so r- prenden a los ciudadanos de Barcelona con sus marchas y manifestaciones. Se rompía la "imagen" del funcionario tradicional. (por las Ramblas) de discutir y elaborar por centros de trabajo. Los distintos cuerpos manifestaron su total apoyo a los bomberos. y señalaron que toda la actuación que el turno se está lleva ndo a cabo es una mues- de intervenciones que giraron en tra de ello. Se añadió un último punto reivindicativo a la plataforma. de la cual ya informamos ayer. que es el reco- torno a modificaciones de la lucha reivindicativa, proponiéndose que la plataforma fuera elaborada considerando los puntos más urgentes en no cimiento d e la comisión negocia- primer ligar, y sin abordar cada uno sin que antes se hubierasolucionado el anterior. Si bien el aumento lineal de 6.000 pesetas es muy necesario, se considera de mayor urgencia la incorporación en plantilla de los trabajadores eventuales. de los cuales hay algunos que llevan 20 y 25 dora elegida siempre democráticamente y rechazando la comisión mixta que pretende imponer el alealde. Se propuso asimismo, unir la Administración Local, para poste- años en esta situació n labo ral. así como la adecuación del sueldo base para todas las categorías, partiendo del mínimo interprofesional. . Otr a de las reivindicaciones a largo plazo, para lo cual se han de co nstituir organismos representativos . es la formación de un sindicato libre y democrático. lo cual se habrá riormente coor dinarse con la Administració n C entral, co n vistas al futuro sindicato. Finalm ente. se decidi ó reunirse esta mañana en asambleas en cada centro y posteriormente. a las dos del mediodía, concentrarse en la Placa de Sant Jaurne, para entrev istarse co n Viol a. T od os los asistent es estuviero n de acuerdo en la negociación con el alcald e. aunque reinaba la pesimista lucha y se le rogó que no ocupara las plazas, pero se negó con obstinación. El hecho es probablemente irrelevante, pero constituye una prueba más de estos mecanismos burdos que cada vez han funcionado "casualmente" en favor de Viola. Tan sólo cinco funcionarios tuvieron acceso al Pleno . Fue muy agitado. Ya de entrada, se pr esentó un a moción de censura contra el "alcalde" por part e de TaITagona. N o prosperó la propuesta de Font Altaba para que la vo ta ción fuera secreta, ya que Viola se negó a ello, por lo cual, además de aquel, do s concejales más abandonal ro n la sala, C ánova s y Pérez Pardo. L a votaci ón fue ro tunda: veinticinco concejales votaron con fianza al "alcalde" - y con ello, una vez más, mostraro n su to tal dist anciam iento con el sent ir popular- y tan sólo Soler P adró y T arr ag ona apoyaron el vo to de censura. N o prosperó ninguna de las enmiendas presentadas, entre ellas la de Soler P adró, de que fue ra el E stado qui en fina nciara el incremento de costes. L as discusiones se llevaron a cabo con gran confusión y Viola mostró en todo momento una prisa desmesurada en aprobar sus propuestas. En definitiva, la propuesta del alcalde " fue globa lmente aprobada". A LA CIUDAD Las entidades firmantes, ante la situac ió n sin precedentes históricos que se ha producido en el Ayuntamiento de Barcelona, con la penetración violenta de la policía arma da en el interior de las Casas Consistoriales, en el curso de una asamblea pacífica de funcionarios y empleados muni cipales, declaramos: l. Que conocemos y apoyamos las reivindicacion es de los funci onarios y empleados municipales, así como la forma pacífica de manifestar su protesta. 2. Que los servicios vitales de la ciudad no han sido de satendidos y que por tanto la militarización de los bomberos y policías municipales -medida que reelamamas sea revocada- no tiene justificación alguna. 3. Que hacemos responsable de los gra ves hechos del día 17 de febrero al alcalde Viola y a todo el C onsistorio , así como a los responsables de la política muni cipal d e ·' crsona1. 31 �4. Que sin organismos sindicales representativos, no podrán ser resueltos los problemas de los funcionarios y empleados de la Administración pública, contando con las limitaciones que haga falta en el caso de desatención de los servicios públicos que afecten a la vida de las personas: incendios, unidades de Tratamientos Intensivos en los Hospitales, etc . 5. Que en el presente conflicto de funcionarios se ha puesto de relieve una vez más la incompetencia, la falta de representatividad y la negligencia del actual alcalde y de todo el consistorio en orden a solucionar los problemas tamo int ern os del Ayuntamiento como generales de la ciudad. 6. Q ue sólo la democratización general de nuestros ayuntamientos y otras instituciones públicas creará las condiciones para tratar correctamente los problemas, tanto del personal de las instituciones como de la ciudad. 7. Por tanto, las entida'des firmantes pedimos la d imisió n inmediata del alcalde y de todos los concejales, y proponemos su colaboración para la constitución de un O rg anismo Municipal Provisional hasta la celebración de elecciones d emocráticas. 8. Que, como primer paso en este sentido, las entidad es abajo firmantes iniciarán una investigación detallada de los hechos acaecidos entre el día 10 y el día 19 de febrero de 1976 Y de sus antecedentes, así como un estudio de las grandes necesidades municipales, de la situación del personal del Ayuntamiento y de la situación de las finanzas muni cipales, con el fin de informar a la ciudad y preparar la llegada de un Ayuntamiento democrático. (Siguen las firmas de las entidades) impresión de que ello no serviría de nada. En otro orden de cosas, se recuerda que el jueves, día 25, a las 5 de la tarde, tendrá lugar en el Colegio de Ingenieros, la I Asarnblea de Funcionarios jubilados de la Administración Local. LA HUELGA.- Los bomberos en huelga Son 627 -r-todos los miembros del cuerpo-s, que prosiguen en actitud de brazos caídos y únicamente efectúan salidas conside- radas de urgencia. El paro afeera a todos los restantes servicios, incluyendo los retenes que habitual. mente están de servicio en el Liceo y en la fábrica de cervezas Damm. Son los propios bomberos quienes deciden los servicios que prestan, ya que se consideran con los suficientes conocimientos para tomar tan importante decisión. Cabe señalar, por otra parte, que los acentuados rumores en tomo a 1. LAS ELECCIONES SINDICALES. E. Martín/J. Salvador Cuestiones prácticas para la lucha sindical. Secuestrado a las pocas horas de habersido presentado a la prensa. 2. EL RESURGI RDEL MOVIMIENTOOBRERO. Nicolás Sartorius. Prólogo de Simón Sánchez Montero. Por primera vez. la historia del movimiento obrero bajo el franqu ism o, vista por los mismos protagonistas ob reros. 3. "TIEMPOS MODERNOS.: Juan N. García-Nieto un cambio en la alcaldía, con la salida de Viola. sólo pueden contribuir a dilatar el conflicto, pues no es des. cabellado suponer que el actual alcalde. sabedor de su próximo rele- 4. CHARLAS EN LA PRI SION. Marcelino Camacho. Prólogo de Alfonso C. Cornín vo . si éste: finalmente se confirma, evite tomar decisiones importantes. Una guía práctica para orientarla acció nde los representantes ob reros. Una propuesta rupturi sta de acción sindical. En cuanto a las rtivindicaciontJ de los huelguistas. éstos Se concentran en: aumento de 6.000 pesetas para el bombero; 5.500, para el cabo; 5.000, para el sargento; 4.500, para el suboficial y 4.000 para el oficial; percepción de las pagas extraordinarias al cien por cien del salario real; dos días de fiesta semanal; elevaci ón del salario base, para equilibrarlo al mínimo interprofesional, y revisión salarial semestral acorde Con el incremento del Coste de la vida. los mecanismo s de la empresa ca pitalista y la respuesta obrera organizada. En el Xaniversario de la creación en España de CC.oO.. un texto ya clásico de lucha sindica l. 5. LOS ENLACES SINO/CALES. E. Martín/J. Salvador 6. CUARENTA AÑOS DE SINDICATOVE RTI CAL Manuel Ludevid El bisturí aplicado a la CNS' l a propu esta . l-si . . . . .. . na CID na -sinnicahsta de orgaOlzaclD npa ra la clase obrera. UADERNOS ERODE AYO . 'd' a InCI Ir en el debate cotidiano del mcvimiento obrero. parecen mensua mente. Il ustrados. De venta en qu ioscos y librerías. P.v.P.: 60.- Ptas. Una colección popular destinada A I 1. .MARCElINOCAMACHO y EL DEBATEDE COMISIONES OBRERAS 32 .... _-----------------....._-- - - - --- - - - - - - ---- 2. BAIX LLOBREGAT: i HUELGA GENERAl! 3. NOSOTROS. LOS FUN CIONARIOS 4. NOSOTROS. LO S BANCARIOS 5. NOSOTROS. LOS MAESTROS NACIONALES Editorial laia. S. A.. Constitución. 18-20. Barcelena.j q Pedidos a; Distribuciones de Enlace. Ausias March. 49. Barcelcna.f jj ..;..¡f~:<t~ ¡'_'':\ ~K.i~¡" ·..t~os ..' ')" DIPUTAGlO R PRDY IROIAL DE BA ROELO NA Biblioteca de Cataluña Reg. \!.~l,t ,~3 S igo ~JA(qB2..A) ..........._-_ ... __ ..._..._ ~ �� Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 02. Activitat professional Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Documentació emanada de l'exercici professional de Pasqual Maragall. - Gabinet Tècnic de Programació de l'Ajuntament de Barcelona (febrer 1965-1968, funcionari 1968-1979) : com a economista. - Servei d'estudis del Banc Urquijo (1965-1968). - Aula Barcelona (setembre 1997 - març 1999): funda i presideix Aula Barcelona com a centre de gestió del coneixement per a l'administració de les ciutats. És un espai comú de reflexió entre universitat, empresa i administració en relació amb la ciutat i el seu passat, present i futur. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1827 Title A name given to the resource Nosotros, los funcionarios: la lucha de los trabajadores del Ayuntamiento de Barcelona Source A related resource from which the described resource is derived Cuadernos Primero de Mayo Extent The size or duration of the resource. 32 p. Creator An entity primarily responsible for making the resource Giménez Yuste, Mario Obiols Llandrich, Margarita Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1976 Subject The topic of the resource Administració municipal Sindicalisme Barcelona Ajuntament de Barcelona Barcelona Language A language of the resource Castellà Type The nature or genre of the resource Article Description An account of the resource n. 3 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/1593/0000000756.pdf 5168c605ef584676091064734e08704b PDF Text Text ���� Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Els partits nacionalistes no creuen en una Constitució que resolgui els problemes Source A related resource from which the described resource is derived El Punt Language A language of the resource Català Creator An entity primarily responsible for making the resource Gispert, Emili Espada, Ferran Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Type The nature or genre of the resource Entrevista Subject The topic of the resource Constitució Nacionalisme Economia Turisme Model social Acció política Diada Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2004-08-22 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/1596/0000000759.pdf b0f291c49b1c6186429b9240083f29b1 PDF Text Text ��� Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Em preocupa més Madrid que Euskadi Source A related resource from which the described resource is derived El Periódico Language A language of the resource Català Creator An entity primarily responsible for making the resource Gómez, José Luis Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Type The nature or genre of the resource Entrevista Subject The topic of the resource Espanya plural Nació Estatut Catalunya Euroregió Madrid País Basc Acció política Territoris Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2004-11-14 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/849/0000001550.pdf a5e2f8ae703cba4b7f1dd8e69d86c941 PDF Text Text Articles de Pasqual Maragall a 27/05/1998 (1785329) - Artículo de opinión EL PAÍS / Madrid / Base / Opinión, pág. 13 Un grupo de ciudadanos españoles con sensibilidad ideológica de izquierdas, la mayor parte de ellos dirigentes políticos, se adhiere a la idea de impulsar una Europa política, paralela a la Europa monetaria y económica, para combatir la apatía y multiplicar la participación. Más democracia para Europa De una fuente casi seca como el Tratado de Amsterdam, previsto para una reforma institucional que toda Europa juzga insuficiente, la imaginación, la iniciativa y la voluntad para avanzar en el proyecto europeo han hecho nacer un chorro de agua que ha de servir para regar la sequedad democrática sobre la cual tantas quejas se expresan. En esta original construcción histórica, que conocemos como Unión Europea, frecuentemente, de algunos pasos aparentemente modestos, han surgido desarrollos del proyecto europeo muy relevantes. Recuérdese lo que ocurrió con el Acta Única a partir de 1986. De nuevo, estamos ante un acontecimiento de una dimensión mucho mayor que la que se deriva de la modesta presentación de que ha sido objeto. Veámoslo. Jacques Delors, al frente del Comité Europeo de Orientación Nuestra Europa, ha recogido la idea de Tommaso Padoa-Schioppa, lanzándola a los responsables políticos de toda Europa como un reto de inexcusable respuesta. El candidato a la presidencia de la Comisión puede ser elegido por los ciudadanos en las elecciones europeas del próximo año. La fórmula es simple y respeta los tratados. Esto es lo más sorprendente y estimulante. Para hacerlo, no hay que entrar en largas discusiones entre Gobiernos para modificar las normas. Puede hacerse con las existentes. Sólo depende de la voluntad de los responsables políticos de Europa, de los partidos y de los Gobiernos. Las formaciones políticas que concurran a las elecciones europeas pueden proponer como parte de su oferta a los electores un candidato a la presidencia de la Comisión. Socialdemócratas, demo cristianos, liberales o cualquier formación política europea, junto a sus listas nacionales y a sus programas, tienen la posibilidad de que alguien, hombre o mujer, represente sus aspiraciones para dirigir una institución clave, como lo es la Comisión Europea. Una verdadera revolución democrática y tranquila. Los ciudadanos de toda la Unión Europea, cuando acudan a votar, sabrán que están decidiendo también sobre la presidencia de la Comisión. Nadie volverá a decir que un «burócrata» administra una parte tan importante de nuestros intereses políticos. Nadie volverá a contemplar luchas de poder, que no comprende, y en las que nada tiene que decir. Ocurrió en 1994, cuando hubo de elegirse al presidente de la Comisión y ha vuelto a ocurrir en la cumbre del euro a propósito de la presidencia del Banco Central Europeo. Quienes creemos en un proyecto europeo, más allá del euro, con reglas democráticas de funcionamiento, con participación decisiva de los ciudadanos de todos los países que componen la Unión, apoyamos con entusiasmo la iniciativa. Sabemos de sus implicaciones y todas nos parecen positivas. Más poder de representación al Parlamento, más legitimidad democrática a la Comisión. Un paso relevante en la superación del déficit democrático, al poner en manos de los ciudadanos la decisión sobre la presidencia de la Comisión. Sabemos que habrá reacciones en contra. Las de los adversarios de la idea de una Europa política además de monetaria. No nos sorprenderán, pero, lamentablemente, puede que no sean los únicos. Algunos escépticos que rechazan la idea de Europa porque las reglas no son democráticas harán cualquier pirueta para negar la posibilidad de un paso decisivo en la democratización. Incluso algunos responsables 48 �Articles de Pasqual Maragall a políticos europeístas quizá duden o rechacen la idea porque no estarán dispuestos a ceder poder a los ciudadanos, a los mismos que ellos representan. Podemos estar en un momento clave para el futuro de Europa. La apatía, la distancia con que los ciudadanos acogen un hecho tan importante como el euro, puede transformarse en una gran corriente de participación, de compromiso con el futuro de Europa. Una Europa en la cual los ciudadanos cuenten cada vez más. Las instituciones seguirán siendo lo que son, pero sus legitimidades aumentarán. La Comisión y el Parlamento serán más representativos y, por ello, más comprometidos con la voluntad de los europeos. Esto es la política. Podemos estar viviendo, si lo hacemos bien, un momento crucial y positivo para Europa. Una propuesta sencilla, presentada con modestia, advirtiendo que los tratados no se modifican, que se puede llevar adelante con las normas existentes. Una apuesta que, por insatisfactoria que nos parezca, pueda abrir un gran espacio, nuevo e insospechado. Por la democratización de Europa, por el compromiso civil. Hagamos que lo tengan difícil quienes se opongan. Expliquemos a los ciudadanos el nuevo comienzo de una Europa más cercana. De ellos y para ellos. Después será preciso cambiar los tratados. Para que quepan las nuevas democracias del centro y del Este, para que funcione el gran espacio de libertad con seguridad, para que hagamos un papel más influyente en el mundo nuevo de la globalización. Lo inmediato es aprovechar el impulso que puede generar esta idea. Lo urgente es ganar la opinión pública contra las reacciones nacionalistas o simplemente temerosas ante la participación de los ciudadanos en los destinos comunes de Europa. Por eso queremos actuar ya, sin pérdida de tiempo, llamando la atención de los ciudadanos y de los medios de comunicación sobre la importancia del envite, pidiendo a todos los responsables políticos, de partidos y Gobiernos, que crean en Europa, que se sumen a la propuesta, que la integren en sus ofertas programáticas durante las elecciones europeas de la próxima primavera. Nosotros, desde la pluralidad que representamos, nos comprometemos a hacerlo y a impulsarlo. Un nuevo impulso democrático ha de surgir en este tramo del camino hacia la unión política de Europa. Firman este artículo: Felipe González, Cristina Almeida, Joaquín Almunia, José Borrell, Joaquín Leguina, Diego López Garrido, Pasqual Maragall, Pere Portabella, Nicolás Sartorius y Narcís Serra. 49 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.02. Activitat política Description An account of the resource Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1093 Title A name given to the resource Más democracia para Europa Type The nature or genre of the resource Article Creator An entity primarily responsible for making the resource González Márquez, Felipe, 1942- Almeida, Cristina (Almeida Castro) Almunia, Joaquín, 1948- Borrell, Josep, 1947- Leguina, Joaquín, 1941- Lopez Garrido, Diego, 1947- Portabella, Pere, 1929- Sartorius, Nicolás Serra, Narcís, 1943- Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived El País Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Europa Acció política Territoris Democràcia Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1998-05-27 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/1566/0000000797.pdf 02af8fd119d4bf3f4736199236c63e0f PDF Text Text ENTREVISTA: Pasqual Maragall President del PSC ELECCIONS 2003 "Si guanyo, convocaré els pares de la Constitució i dirigents de partits perquè pensin què hi canviarien ara" "Les propostes de nou Estatut de Mas, de Carod-Rovira i la nostra són perfectament homologables i arribarem a una solució" D. González / I. Carbó BARCELONA "Descarto pactar amb CiU després d'una legislatura tan agònica com aquesta" AVUI ¿Aquestes municipals són unes primàries de les pròximes eleccions catalanes? P.M. Totes en són, de les següents, sobretot si són tan pròximes com aquestes. AVUI Fins ara, municipals i catalanes han marcat la dualitat electoral PSC-CiU... P.M. Potser sí que als catalans els agrada posar els ous a diferents cistells. Però la tendència ja es va trencar a les últimes eleccions catalanes. Ara ja som el partit més votat a les últimes quatre eleccions. Ho continuarem sent, i espero que ho siguem amb més diferència. AVUI Les relacions entre vostè i Jordi Pujol cada vegada s'han anat crispant més. P.M. Jo diria que Pujol s'ha anat crispant ell en la mesura que està al final del seu mandat i ha vist que aquests quatre anys han estat perduts i no ha funcionat. AVUI Quina explicació té l'episodi del calendari que vostè va donar al president i ell va llançar per terra? P.M. Va ser estrany. La seva reacció va ser molt mecànica, no ho esperava. Però això no va ser el més greu, perquè va ser una casualitat. El més greu va passar a la sessió de control següent, quan va veure com una acusació la pregunta que li vaig fer sobre la molt discutible designació, des del punt de vista de la legalitat, de conseller en cap. AVUI Una acusació dura... P.M. Jo li vaig preguntar si a tres anys vista ell no es penedia d'haver creat una organització del consell executiu que en el fons és percebuda, almenys per nosaltres i per part de l'opinió pública, com una fórmula no tant per governar com per assegurar el futur de la coalició en el govern. Entre altres coses, Pujol va acusar al Parlament el cap de l'oposició d'antipatriota. I, cosa que encara és més greu, va manifestar que el seu desig fervent és que jo no sigui mai president de la Generalitat. Un polític de talla no hauria d'haver-hi caigut. I això complica d'una manera innecessària la relació institucional de futur. Tarradellas no era partidari de Pujol, però no va anar mai al Parlament a dir-ho. AVUI El final de la comissió de les enquestes no ha deixat gaire ben parat al PSC. Se'ls retreu que només hagin buscat el cap de Madí. P.M. Madí era un element molt important, sent com era la mà dreta de Mas. No ens hem acontentat amb poc. Calia demostrar, i que el govern de la Generalitat ho reconegués, que ha creat un sistema de poder que no és de govern sinó de perpetuació del partit en el govern. Però, a més, aquesta és la primera vegada que una comissió d'investigació porta a un resultat efectiu: la dimissió del responsable de la manipulació d'enquestes. AVUI Però Madí no admet aquesta responsabilitat. Va dir que se sentia objecte d'una campanya mediàtica i d'assetjament polític. P.M. Que digui el que vulgui. Crec que el noranta per cent de la població de �Catalunya ha entès, fins i tot els militants de CiU, que aquest senyor ha fet un error i ha plegat. El cas ja estava explicat per la premsa i diversos informes. Quan van cessar [el director general d'Estudis] Josep Camps nosaltres vam dir que feien trampa, perquè ja se sabia i s'havia explicat que el responsable era un altre. Què més se'ns pot demanar? AVUI Però la comissió s'ha tancat sense investigar. La resta de grups ho han rebutjat. P.M. Jo no entraré en els motius dels altres grups. La nostra posició va ser que havia de sortir el responsable. AVUI ¿En els consells comarcals què pesa més, el valor simbòlic de trencar el model de CiU o el canvi del sistema d'elecció? P.M. L'objectiu no era un guany de quotes de poder, que és del que se'ns acusa. L'objectiu aquí també és el desmuntatge per peces del que s'ha fet malament: la falta d'una llei electoral, les LOT del 1987, el sistema electoral de les comarques, que ha permès el caciquisme... Amb la reforma d'ara tots els alcaldes seran als consells comarcals a través del consell d'alcaldes, que s'ha de crear a tots els consells comarcals. I com que es dóna més pes al vot popular, s'impossibilita el caciquisme que es dóna en comarques on no hi ha poder efectiu. És una victòria democràtica molt important. AVUI El PSC ha criticat sempre el pacte CiU-PP, però ha buscat el suport dels populars per canviar el sistema dels consells comarcals i en l'afer de la comissió de les enquestes. P.M. Nosaltres no governem. Som oposició i fem el que toca. Per tant, benvingudes totes les ajudes a fer la tasca de control al govern. Portem � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.02. Activitat política Description An account of the resource Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Descarto pactar amb CiU després d'una legislatura tan agònica com aquesta Source A related resource from which the described resource is derived Avui Language A language of the resource Català Creator An entity primarily responsible for making the resource González, David Carbó, Ismael Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Type The nature or genre of the resource Entrevista Subject The topic of the resource Oposició Eleccions Canvi Convergència i Unió Acció política Model social Catalunya. Generalitat Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-05-04 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/29/2683/Informe_bon_govern_2005.pdf 35e134e2ab8000600fcf471a8f39e8b2 PDF Text Text INFORME SOBRE BON GOVERN I TRANSPARÈNCIA ADMINISTRATIVA Grup de Treball Bon Govern i Transparència Administrativa Generalitat de Catalunya �INFORME SOBRE BON GOVERN I TRANSPARÈNCIA ADMINISTRATIVA 27 de juliol de 2005 Grup de Treball Bon Govern i Transparència Administrativa Generalitat de Catalunya �© Generalitat de Catalunya Primera edició: ISBN: Dipòsit legal: BCoordinació de l’edició i producció: Entitat Autònoma del Diari Oficial i de Publicacions Impressió i enquadernació: �Composició del Grup de Treball sobre Bon Govern i Transparència Administrativa: President: Anton Cañellas i Balcells Vocals: Manuel Ballbé i Mallol Joan Cals i Güell Helena Guardans i Cambó Pere L. Huguet i Tous José Luis López Bulla Juan José López Burniol Josep Mir i Bagó Amadeu Petitbó i Juan Jordi Porta i Ribalta Eulàlia Vintró i Castells Secretari del Grup de Treball: Pere Almeda i Samaranch El Departament de Justícia ha proveït el Grup de Treball amb el suport necessari per a la realització de les seves funcions El Grup de Treball també ha comptat amb la col·laboració i aportacions de: Ramon Alberch i Fugueres, Enric Bartlett Castella, Ricard Borràs Iglesias, Joan Coscubiela Conesa, Carles Duarte i Montserrat, Lluís Foix Carner, Ildefons Garcia Serena, Jordi Mercader i Miró, Francesc Raventós i Torras, Guerau Ruiz Pena, Antoni Serra Ramoneda, Joaquim Triadú i Vila-Abadal, Miguel Trias Sagnier, M. Rosa Virós Galtier, Ramón Valls Plana ��5 ÍNDEX Acord de Govern i Resolució Proposta ................................................................................................................................................................................................................................... 7 Resolució ............................................................................................................................................................................................................................... 9 I. Introducció ......................................................................................................................................................................................................................... A. L’encàrrec ................................................................................................................................................................................................................. B. La delimitació de l’àmbit de reflexió ............................................................................................................... C. Unes reserves .................................................................................................................................................................................................. D. El pla de treball ........................................................................................................................................................................................... 11 11 12 14 16 II. Els valors ................................................................................................................................................................................................................................ A. Valors i dimensió social ............................................................................................................................................................ B. Alguns exemples ...................................................................................................................................................................................... C. Altres factors a considerar ................................................................................................................................................... 17 17 18 19 III. Propostes i recomanacions .............................................................................................................................................................. A. Principis i propostes per al reforçament d’una cultura ciutadana que rebutgi com a inacceptables les pràctiques desviades de l’interès general ............................................................................................................................................................................... B. Principis i recomanacions que han d’orientar les actuacions de les administracions públiques catalanes .................................................................................... C. Recomanacions sobre reformes normatives ................................................................................. D. Consideracions finals .................................................................................................................................................................... 23 26 41 42 IV. Documents que fonamenten les propostes i recomanacions del grup de treball sobre bon govern i transparència administrativa ........ A. Administració i funció pública ................................................................................................................................ B. L’àmbit institucional autonòmic especialitzat ......................................................................... C. Alts càrrecs ........................................................................................................................................................................................................ D. Les empreses públiques ........................................................................................................................................................ E. La contractació ............................................................................................................................................................................................ F. Ajuts i subvencions .......................................................................................................................................................................... G. Transparència i accés a la informació ...................................................................................................... 45 45 60 64 73 80 91 113 24 �Proposta 7 �8 informe sobre el bon govern i transparència administrativa �Resolució 9 ��I. INTRODUCCIÓ A. L’encàrrec L’Acord de Govern de 21 de desembre de 2004 va establir la creació d’un Grup de Treball sobre Bon Govern i Transparència Administrativa, al qual va encarregar la redacció d’un “informe sobre els principis que han d’orientar les actuacions de les administracions públiques catalanes, dels seus organismes i empreses i dels seus responsables polítics i professionals per tal d’assegurar la transparència en la gestió dels recursos públics i la igualtat en l’accés a la informació sobre aquesta gestió per part de tots els ciutadans, organitzacions i empreses”, afegint que “l’Informe podrà incloure recomanacions sobre eventuals reformes normatives o de procediment administratiu que garanteixin el respecte als esmentats principis i redueixin el risc de pràctiques desviades de l’interès general”, i que “haurà de presentar igualment propostes per al reforçament d’una cultura ciutadana que rebutgi com a inacceptables aquelles pràctiques”. L’Acord expressa clarament l’objectiu de l’encàrrec: “Una societat que vol ser competitiva en l’esfera internacional, ambiciosa en els seus objectius col·lectius i eficient en la utilització dels seus recursos públics ha de comptar amb un sistema polític i �12 informe sobre el bon govern i transparència administrativa administratiu gestionat per responsables electes i professionals que respectin en tot moment els principis d’integritat personal, de lleialtat a l’interès públic i de rendiment transparent a la seva gestió”. Així mateix, l’Acord justifica i explica la decisió adoptada: “Tal com estableix el Pla de Govern 2004-2007 en aplicació explícita de l’Acord del Tinell en aquesta matèria, cal reforçar la qualitat democràtica del nostre sistema polític i administratiu i fer més transparent la gestió dels seus organismes i institucions”. B. La delimitació de l’àmbit de reflexió La primera tasca del Grup de Treball va ser la delimitació de l’àmbit de la seva reflexió; i, a aquests efectes, va partir –com no podia ser menys– del mateix text de l’Acord, que es refereix al “sistema polític i administratiu” i diu que cal “reforçar la qualitat democràtica del nostre sistema polític i administratiu”. El Grup va decidir, des de l’inici, centrar els esforços del seu treball en el “sistema administratiu”, referint-se i adreçant-se al conjunt de les administracions públiques de Catalunya (Administració autonòmica i a les seves empreses i organismes, Administració local: diputacions, ajuntaments de capitals de comarca i de més de 50.000 habitants, consells comarcals, àrea metropolitana i els seus ens), deixant de banda els temes directament concernents a les institucions electives i representatives. En conseqüència, va quedar fora de la reflexió del Grup un conjunt de matèries essencialment referides al sistema electiu i representatiu, la inclusió de les quals va ser, però, inicialment considerada: la reforma del sistema electoral, l’organització política i administrativa del territori, la reforma del finançament dels partits; així com també la reforma de la regulació dels mitjans de comunicació públics i la reforma de la justícia. �Introducció Deixant de banda problemes competencials –evidents en l’àmbit de la justícia–, les raons per adoptar la decisió d’excloure aquestes matèries de la reflexió del Grup van ser: 1a. La interpretació literal del nom que l’Acord dóna al Grup de Treball: “Grup de Treball sobre Bon Govern i Transparència Administrativa”. Les paraules Govern i Transparència Administrativa deixen fora –conjuntament i estrictament interpretades– tota referència directa al sistema polític representatiu. 2a. La interpretació històrica de l’Acord. S’ha de tenir en compte que l’Acord de Govern de creació del Grup de Treball sobre Bon Govern i Transparència Administrativa va ser adoptat amb anterioritat al greu incident sorgit en la realització d’una important obra pública en el barri del Carmel, que va provocar un intens debat sobre temes molt concrets d’adjudicació d’obres, contractació administrativa i vigilància de l’execució i suscità una forta preocupació col·lectiva. Va sorgir, doncs, d’una voluntat prèvia del Govern i d’un compromís en ferm de vetllar per l’interès públic, fomentant la transparència en les actuacions de les administracions. Aquesta voluntat d’aprofundir en el bon govern i la transparència –manifestada lògicament en un moment de canvi polític– ha de ser interpretada, doncs, com un esforç per a la realització dels valors d’una societat i d’una cultura democràtiques segures de si mateixes, que tenen una visió positiva de les seves capacitats i una percepció optimista de les seves possibilitats de futur en un moment de canvi accelerat. És un pas endavant, no una reacció de defensa. 3a. El sentit, universalment acceptat, de l’expressió transparència i bon govern, que es refereix al conjunt d’activitats tendents –en una societat avançada– a la rendició de comptes, mitjançant l’avaluació de les institucions, tradicions i processos que determinen com s’exerceix el poder, com els ciutadans utilitzen la seva veu participant en l’adopció de les decisions públiques i com aquestes decisions es prenen d’acord amb l’interès general. 13 �14 informe sobre el bon govern i transparència administrativa C. Unes reserves Aquesta deliberada –i lògica– limitació de la reflexió del Grup de Treball al sistema administratiu no pot impedir, atesa la indubtable complexitat de l’encàrrec –òbviament marcat, per altra banda, pel conjunt de reaccions provocades posteriorment pel greu incident del Carmel al qual s’ha fet esment–, que aquest Grup de Treball formuli unes reserves per tal de centrar el sentit, l’abast i els límits del seu informe. Són aquestes: 1a. L’eficiència del sistema polític i administratiu del qual parla l’Acord necessita, amb molta més urgència i profunditat que qualsevol reforma administrativa, una reforma política –pendent i ajornada des de fa molts anys– que es concreti en una llei electoral, una llei d’organització territorial, una llei de finançament dels partits polítics i una llei reguladora dels mitjans de comunicació públics. L’efectiva assumpció –a què aspira l’Acord- dels “principis d’integritat personal, de lleialtat a l’interès públic i de rendiment transparent de la (...) gestió”, per part dels “responsables electes i professionals”, depèn més de la democràcia interna dels partits –que tal vegada es podria afavorir amb un sistema electoral de llistes obertes i amb una organització territorial distinta–, de la suficiència i transparència en el finançament dels partits –que impediria les desviacions que afloren intermitentment als mitjans i acaben davant de la justícia–, i de l’efectiva independència de la televisió i de la ràdio públiques –avui encara no suficientment assolida–, que no pas de la reforma de la contractació administrativa, del perfeccionament del sistema d’adjudicació d’obres, del rigorós desenvolupament de les regles de funcionament de les empreses públiques, o d’una curosa transparència de les subvencions que faci impossibles les relacions de dependència. No deixa de ser significatiu, en aquest sentit, que la ponència redactora de l’Estatut hagi decidit eludir, recentment, tota concreció pel que fa al sistema elec- �Introducció toral i a l’organització territorial, tot ajornant una vegada més la revisió d’aquestes matèries. La raó resulta evident: es tracta de temes que afecten directament el moll de l’ós del poder dels partits. Per això resulta més fàcil, tot i la seva dificultat, redactar un projecte d’Estatut que consensuar uns projectes de llei electoral i d’organització territorial. 2a. Aquesta efectiva assumpció dels “principis d’integritat personal, de lleialtat a l’interès públic i de rendiment transparent de la (...) gestió”, per part dels “responsables electes i professionals”, no està tant en funció que es facin lleis noves com que es compleixin i es facin complir les lleis vigents. No es tracta, doncs, prioritàriament, d’un problema de canvi normatiu o de regulació d’una matèria òrfena fins ara d’ordenació, sinó de l’efectiva voluntat d’observar i fer observar la llei per part de tots, començant per la mateixa Administració. S’ha de recordar, en aquest punt: 1. Que el tret definidor d’un sistema democràtic és el compliment exacte de la llei. 2. Que la llei és autònoma i heterònoma; és a dir, que vincula tant qui la dóna com qui la rep. 3. Que complir la llei no significa tan sols el seu acatament formal, sinó la seva aplicació d’acord amb el seu esperit i atenent la finalitat que persegueix. 3a. I –en aquesta mateixa línia– no es pot deixar de constatar, per acabar, una tendència històrica a mantenir de facto unes zones d’ombra normatives, en matèries que –com les subvencions– faciliten establir mecanismes de control social per part d’una Administració que, a la vegada, està dirigida per un partit, de manera que es reprodueix un vell esquema de dominació (partit – administració – societat), incompatible amb un sistema democràtic. 15 �16 informe sobre el bon govern i transparència administrativa D. El pla de treball Centrada la tasca del Grup sobre “Bon Govern i la Transparència” en l’àmbit del sistema administratiu, el pla de treball s’ha perfilat sobre l’esquema bàsic de l’acció administrativa. Consegüentment, tenint en compte que el que fa l’Administració és, en essència, gestionar serveis, contractar i subvencionar, el guió adoptat ha estat determinat per la previsió d’aquesta triple acció administrativa: • què es fa –la funció–, • qui ho fa –els actors–, • com ho fan –les accions i la transparència–. Resulta evident, des d’aquesta perspectiva, que la insistència del Grup s’inscriu dintre del que s’entén per “transparència i bon govern en una societat avançada”, que no es limita a la rendició de comptes –accountability– sinó que estableix temes clarament estructurals, com són les institucions, tradicions i processos que determinen com és exercit el poder, com els ciutadans intervenen en l’adopció de decisions i com aquestes decisions es prenen d’acord amb l’interès general. Per aquesta raó, la consideració de la funció, dels actors, de les accions i de la transparència, van precedits d’una referència als valors que han d’informar el bon govern. �II. ELS VALORS A. Valors i dimensió social El sistema polític i les seves institucions són un reflex de la societat. Una societat en canvi permanent, que reclama una Administració de qualitat a l’alçada de les seves necessitats, amb capacitat d’innovació, àgil i diligent en la resposta. Aquest clam, però, és més intens quan es fonamenta en l’existència d’una cultura democràtica, en la qual la ciutadania exerceix les virtuts cíviques, participa de manera compromesa en els afers públics, motivant i estimulant els canvis socials i institucionals. En un esforç tenaç per assolir majors cotes de legitimitat democràtica. Tanmateix, es constata una societat notablement abocada a la valoració de l’èxit mesurat en diners, disposada a tolerar l’hàbit de la trampa i en la qual, a més de l’impacte de quaranta anys de dictadura que va deixar com a pitjor herència el convenciment que les lleis no s’havien d’acatar ni de complir, s’està produint també una pèrdua d’autoritat, i amb ella, la minva de confiança en institucions socials tradicionals bàsiques (família, escola, església catòlica, poder polític, poder judicial...). En aquesta societat, la proposta d’articular pautes o criteris de bon �18 informe sobre el bon govern i transparència administrativa govern esdevé, d’una banda, especialment pertinent, però, de l’altra, particularment difícil. Pertinent, perquè deixar-nos caure pel pendent dels comportaments egoistes i transgressors és el millor auguri de retorn a la llei de la selva en un món globalitzat amb grans dificultats per articular mecanismes de governabilitat i valors de ciutadania a escala global. L’actual hegemonia es mantindrà si no hi ha la necessària capacitat col·lectiva de bastir-ne altres. Difícil, perquè no es tracta únicament de formular propostes legislatives, reglamentistes o ètiques sinó d’impulsar el convenciment individual i col·lectiu d’un canvi de paradigma on els dirigents polítics i socials han d’esdevenir modèlics. B. Alguns exemples • Les diverses enquestes sociològiques posen en relleu els canvis de valors de la nostra societat i el constant i creixent menyspreu de les institucions socials, amb una valoració més positiva de la família, que, d’altra banda, és ja quelcom molt diferent de la tradicional família extensa i patriarcal. • L’escola, encara que es resisteix a adonar-se’n, ha deixat de ser, i probablement no tornarà a ser, el lloc prioritari de dipòsit i transmissió del coneixement i dels valors, i l’educació deixa de ser una etapa més de la vida de la persona per esdevenir un procés continuat i constant. • L’església catòlica, en tant que institució, perd progressivament influència entre els joves i la societat, que no veuen en ella un punt de referència actualitzat davant la complexitat que els envolta. • La desafecció cap als partits i el descrèdit de la política tenen el millor indicador en les xifres reals d’afiliació i en la participació electoral. Tampoc no sembla que cap personatge polí- �Els valors tic d’aquí o de fora representi cap ideal a seguir, a creure, a imitar o a admirar. Si bé és certa l’existència d’apatia entre la ciutadania en relació amb l’interès i la participació en la política, així com també una gradual complexitat dels afers públics que en provoca un distanciament, es pot afirmar que la preocupació envers els afers públics es canalitza a través de formes i dimensions diverses, com poden ser la vinculació a ONG o la participació en xarxes i moviments socials de tot tipus. • La confiança en la justícia i en els jutges, llevat d’algun cas mediàtic, tampoc es troba en un moment d’alça, més aviat tot el contrari. C. Altres factors a considerar a) L’allau indiscriminada d’informacions de tota mena que ens bombardeja sistemàticament i constantment, sense capacitat ni temps per ordenar els continguts, ponderar la font i valorar-ne la significació així com per diferenciar què és informació i què és opinió, contribueix en gran mesura a la indiferència, a la passivitat i al fals refugi en la individualitat o en un petit món propi social o nacional, així com a la sensació d’inseguretat i d’incertesa pel que fa al futur individual i col·lectiu. b) S’està generalitzant, també, la creença que els esforços per redreçar aquesta situació, quan n’hi ha, responen a una bona voluntat individual, però que la capacitat col·lectiva o possibilitat d’assolir els canvis o millores proposats és molt escassa, per no dir nul·la. A més, algunes campanyes destinades a promoure el civisme s’adiuen més amb anuncis publicitaris de cotxes o de perfums que amb compromisos institucionals. En el mateix sentit, els anomenats codis ètics professionals o d’empresa responen a aquesta percepció; hom en saluda l’aprovació amb major o menor entusiasme i difusió, però mai més es té 19 �20 informe sobre el bon govern i transparència administrativa notícia de la seva aplicació, especialment pel que fa a la reprovació dels incompliments. c) Després d’una primera fase, en la transició política i en les primeres legislatures, on la il·lusió general per bastir un sistema democràtic va generar interès i afecció, hem arribat ja, i hi estem instal·lats, a una etapa de desconfiança i assumpció derrotista del tots són iguals, justificable en bona mesura pels gravíssims escàndols de corrupció econòmica i policial sobrevinguts i per la consciència d’acords tàcits en aquests temes entre els grans partits, sigui a Catalunya o a Espanya. L’opacitat de les finances dels partits i d’on surten els recursos que gasten a les campanyes electorals enterboleix encara més el panorama. d) Al llarg dels darrers anys s’ha produït la desaparició de veus potents en defensa dels valors més elementals i comuns. La dreta, per no ser titllada de retrògrada; l’esquerra, per donarse-les de moderna i progressista, i quan els reivindica mira cap a l’exterior i no cap a l’interior. Per exemple: solidaritat amb el tercer món, però no tant amb el quart; justícia, sí, però més cap a Pinochet i els diversos generals del món que cap a la corrupció interna; llibertat per als pobles i nacions oprimides, incloent-hi la nostra, però menys per acceptar les crítiques a la pròpia actuació; igualtat, també, però no acabem de posar-hi el coll per resoldre les discriminacions cap a les persones immigrants, les excloses, les dones, els joves.... e) Vivim, més que mai, en una societat plural en la qual coexisteixen sistemes de valors diferents. Aquest fet exigeix, d’una banda, l’aprenentatge del respecte al pluralisme i, d’altra banda, l’exigència de fer respectar, per part de l’Administració pública, aquells valors comuns indispensables per a la convivència i la cohesió social del país. f) Una forma visible d’aquest pluralisme es manifesta, d’una manera especial, amb la presència de confessions religioses diferents en un mateix espai. Unes i altres han de ser compatibles �Els valors amb les normes comunes de convivència d’una societat laica fonamentada en els drets humans i en els mecanismes socials propis de la democràcia, en permanent exploració de formes millors de participació ciutadana. g) Els canvis socials s’han donat en el nostre país, a més, en unes circumstàncies en les quals hem hagut de cremar etapes molt ràpidament: hem passat de l’analfabetisme a l’audiovisual, del clericalisme a l’agnosticisme, del puritanisme en les formes a dèficits preocupants de civisme i responsabilitat social, hem estat de tornada de l’Estat del benestar, però sense haver-hi anat mai del tot, hem viscut una crisi de partits i sindicats sense haver tingut temps de consolidar-los, etc. h) Sembla evident que no n’hi ha prou amb un catàleg de propostes i recomanacions, com les que en aquest document es presenten; aquestes només podran ser útils si, alhora, es configura una ètica pública, a través de la definició de valors universals de ciutadania, compartits pel conjunt de la comunitat, fonamentats en el diàleg i partint del compromís i la responsabilitat de conviure en societat. 21 ��Propostes i recomanacions III. PROPOSTES I RECOMANACIONS Tal com ja s’ha dit, l’Acord del Govern que creà aquest Grup de Treball li va encarregar “redactar un informe sobre els principis que han d’orientar les actuacions de les administracions públiques catalanes, dels seus organismes i empreses i dels seus responsables polítics i professionals per tal d’assegurar la transparència en la gestió dels recursos públics i la igualtat en l’accés a la informació sobre aquesta gestió per part de tots els ciutadans, organitzacions i empreses”, afegint que “l’Informe podrà incloure recomanacions sobre eventuals reformes normatives o de procediment administratiu que garanteixin el respecte als esmentats principis i redueixin el risc de pràctiques desviades de l’interès general”, i que “haurà de presentar igualment propostes per al reforçament d’una cultura ciutadana que rebutgi com a inacceptables aquelles pràctiques”. En conseqüència, aquest Grup de Treball, sobre la base de les ponències presentades pels seus membres i recollides en l’apartat IV d’aquest document, debatut el seu contingut i assolit un consens suficient, formula els següents principis, recomanacions i propostes: 23 �24 informe sobre el bon govern i transparència administrativa A. Principis i propostes per al reforçament d’una cultura ciutadana que rebutgi com a inacceptables les pràctiques desviades de l’interès general 1. Entenem la transparència i bon govern com el conjunt de mesures que tenen per objecte en una societat avançada, facilitar i fer efectiva la rendició de comptes, mitjançant l’avaluació de la tasca de les institucions, dels processos i de les pràctiques que determinen com s’exerceix el poder, com els ciutadans participen en l’adopció de les decisions públiques i com aquestes decisions es prenen d’acord amb l’interès general. Constatem que l’avenç experimentat en aquest camp, des de la instauració de la democràcia i gràcies a un fort impuls social, ha estat molt important. I afirmem que, no obstant aquest innegable progrés, resulta necessària i urgent una substancial millora en els mecanismes de transparència i bon govern, adient amb la creixent demanda d’una societat que, cada dia que passa, es mostra més exigent en la vigència efectiva dels valors democràtics. 2. Afirmem que no n’hi ha prou, per a aquesta millora en la transparència i bon govern, amb un catàleg de propostes i recomanacions; aquest s’ha de fer i podrà esdevenir útil si alhora el Govern, amb la participació informada i efectiva de la ciutadania, s’implica a fons en: • La definició de valors de ciutadania per a Catalunya. • La defensa constant d’aquests valors en el seu discurs i en la seva acció, tot fent-los coherents i conseqüents, i explicant-ho així. • L’adopció de mesures en cascada, promotores d’aquests valors, en totes les conselleries i empreses públiques, així com en la resta d’administracions públiques. �Propostes i recomanacions • La formació de tots els treballadors públics en aquests valors i en la seva pràctica. • La recerca de la complicitat amb tots els sectors socials en aquesta defensa, amb particular atenció als mitjans de comunicació tant públics com privats. • La inclusió d’aquests valors en tots els acords que promogui dins i fora de Catalunya. 3. Deixem constància que fóra injust, així com contrari a la realitat dels fets, atribuir a l’Administració la responsabilitat exclusiva en les pràctiques desviades de l’interès general, ja que és freqüent que la iniciativa d’aquestes provingui d’empreses i corporacions que cerquen, mitjançant actuacions esbiaixades, la perpetuació de les situacions de domini –quan no de pràctic oligopoli– de què gaudeixen, en detriment d’altres competidors. Reivindiquem, per tant, l’equitat en les relacions entre els actors públics i privats. L’Administració pot ser molt exigent, i ho ha de ser, a fi d’assegurar que els contractistes compleixin escrupolosament la legalitat i els estàndards d’ètica i de comportament exigibles al sector públic en qüestions com ara la contractació de persones discapacitades, la transparència, el codi ètic, la responsabilitat social, la protecció del medi ambient i la normalització lingüística, entre d’altres. L’Administració, a més de complir els requisits d’obertura, rigor i transparència per si mateixa, els ha de projectar en el sector empresarial que treballa per al sector públic. 4. Subratllem que la necessària implicació social i ciutadana per assolir objectius de transparència i bon govern s’ha de concretar també en la generalització i impuls de les institucions i dels procediments de participació ciutadana en els diversos àmbits d’activitat pública. 25 �26 informe sobre el bon govern i transparència administrativa 5. Recordem, finalment, que una cultura ciutadana que rebutgi com a inacceptables les pràctiques desviades de l’interès general descansa i es fonamenta, bàsicament, en la voluntat deliberada i plena de complir la llei –com a expressió de la voluntat general- tant per part de l’Administració com per part dels administrats. Amb el benentès que el fet que una llei sigui imperfecta o millorable no justifica mai el seu incompliment. L’Estat –i la Generalitat és l’Estat a Catalunya– és, en essència, un sistema jurídic. Consegüentment, no hi ha pràctica més desviada de l’interès general que aquella que burla la llei, tant si ho fa frontalment com si esquiva el seu mandat sota l’aparença d’un estricte compliment formal. I aquesta desviació assoleix el seu grau més alt de perversitat quan és la mateixa Administració la que infringeix la norma, amb subterfugis i pretextos que s’emparen obliquament en preteses raons d’eficàcia o eficiència. En conclusió, un sistema democràtic no exigeix que les lleis siguin perfectes –que mai no ho són–, sinó que les lleis democràticament aprovades es compleixin. Hi ha democràcia allà on es compleix la llei, expressió de la voluntat social dominant, que subordina els interessos particulars a l’interès general. El problema no és de lleis, sinó de voluntat de complir-les i fer-les complir. B. Principis i propostes que han d’orientar les actuacions de les administracions públiques catalanes a) Gestió pública. Personal al servei de les administracions 6. Recomanem que l’Administració elabori i faci pública una estratègia global sobre la forma més idònia per gestionar cada tipus de servei o activitat de la seva competència, amb el ben- �Propostes i recomanacions entès que l’opció escollida en cada cas valorarà els criteris de responsabilitat pública i d’eficiència, garantint sempre l’audiència o participació dels usuaris i la transparència en l’apreciació dels avantatges i inconvenients que presenten cada una de les opcions ponderades. Consegüentment, el Govern hauria de fer una relació exhaustiva de tots els serveis i funcions que presta l’Administració de la Generalitat, indicant-ne en cada cas la forma de gestió o de prestació i la seva justificació. També ho haurien de fer les administracions locals. 7. Recomanem elaborar indicadors d’eficàcia i d’eficiència dels serveis i dels procediments que gestionen o tramiten l’Administració i les seves empreses. Així mateix, recomanem sotmetre sistemàticament a programes d’auditoria externa de gestió tots els serveis i procediments, a fi de detectar disfuncions i oportunitats de reforma, incorporar-hi els nous avenços i millorar-ne l’eficàcia, l’agilitat i la transparència. Recomanem adoptar mesures de responsabilitat, i, si cal, sancionadores, per evitar ineficiències i mal funcionament de l’Administració. 8. Recomanem l’adopció de mesures per promoure l’esperit de servei i el prestigi social de la funció pública. Accentuant la disponibilitat del funcionari a ser accessible i estar al servei del ciutadà i adoptant amb especial rigor mesures disciplinàries contra els qui incompleixen les seves obligacions i donant publicitat a les estadístiques de l’activitat disciplinària de l’Administració. Reclamem amb aquesta finalitat, una actitud més responsable i compromesa amb els serveis públics per part de les organitzacions sindicals. 9. Recomanem generalitzar la figura de la Carta de Serveis a totes les administracions públiques, organismes, empreses 27 �28 informe sobre el bon govern i transparència administrativa i, en especial, als serveis de la Generalitat, tant els prestats directament com els externalitzats, i formalitzar-hi compromisos concrets i tangibles de prestació, dins de terminis i nivells de qualitat garantits, amb el benentès que qualsevol incompliment d’aquests compromisos hauria de generar la corresponent compensació o indemnització a favor del damnificat. Les cartes de serveis hauran de servir per posar en relleu el cost i la importància del servei, així com la responsabilitat dels seus usuaris. 10. Recomanem assegurar procediments i polítiques que garanteixin la transparència, l’objectivitat i l’eficiència en l’accés i la gestió de la funció pública: • preveient un procediment més eficient, ràpid i neutre de reclutament o selecció adaptat a les necessitats de l’oferta. • no permetent el nomenament de cap altre interí mentre el nombre total d’interins no estigui per dessota del que es podria considerar un marge raonable d’interinatge funcional que fixarà el Govern. • garantint que aquests pocs interins siguin reclutats segons uns requisits mínims de transparència i objectivitat. • equiparant els funcionaris de les administracions públiques, que hagin complert requisits similars d’accés a la funció pública quant a la capacitat per aspirar a llocs en qualsevol d’aquestes, sense fer compartiments estancs. 11. Recomanem establir criteris clars sobre quina tipologia de feines requereix contracte laboral i quina requereix nomenament de funcionaris. No és admissible la situació actual, que en molts casos es caracteritza per la convivència de funcionaris i laborals fent exactament les mateixes tasques en el mateix servei. Així mateix, convé garantir l’aplicació de procediments objectius i transparents de selecció del �Propostes i recomanacions personal laboral amb contracte indefinit, tant per part de les administracions públiques com dels seus organismes i empreses. La possibilitat d’utilitzar el concurs com a sistema de selecció no ha de servir d’excusa per afeblir aquests requisits de transparència, objectivitat, mèrit i capacitat. 12. Recomanem la creació d’una carrera administrativa de la Generalitat, que pugui assolir ràpidament un prestigi reconegut tant en el sector públic com en el privat. Per tal que això sigui possible, recomanem: • La provisió dels llocs de treball efectuant processos de selecció públics, adequats al perfil professional buscat i amb un reclutament rigorosament objectiu. • Aposta decidida per la qualitat d’un centre de formació especialitzat, que pot organitzar-se en l’entorn de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya degudament potenciada i amb la col·laboració de les universitats. • Adaptar el sistema de retribució i d’incentius dels empleats públics i fer-los més propers als de l’empresa privada a fi d’estimular-ne la competència professional, la dedicació i la responsabilitat, i incrementar-ne la polivalència i l’eficiència, amb l’objectiu de millorar els resultats, la productivitat i la qualificació professional. 13. Recomanem adoptar polítiques d’igualtat en l’accés i presència de la dona en els llocs de responsabilitat, que corregeixin la discriminació actual. 14. Recomanem establir la limitació numèrica dels alts càrrecs, així com: • Vincular la seva existència a paràmetres objectivables; • Justificar sempre la seva creació; 29 �30 informe sobre el bon govern i transparència administrativa • Que cada Administració faci pública la llista corresponent d’alts càrrecs; • Acreditar la idoneïtat dels candidats mitjançant la seva intervenció en Comissió Parlamentària o Plenària prèviament al seu nomenament; • Revisar la retribució en atenció a les condicions de mercat, vincular-la a resultats i donar-li transparència; • Organitzar una formació específica i de gran qualitat adreçada als alts càrrecs en l’entorn de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya degudament potenciada i amb la col·laboració de les universitats; • Aplicar un règim específic d’incompatibilitats, dedicació exclusiva i declaració d’activitats i patrimonial. • Previsió legal d’una indemnització per cessament, per tal de preparar una reinserció professional o laboral. 15. Recomanem l’aprovació d’un codi de conducta dels alts càrrecs i dels empleats públics, a fi de garantir la seva dedicació òptima al servei objectiu i neutral dels interessos públics generals i de tots els ciutadans en particular, tot definint uns criteris bàsics sobre les pautes que han d’observar en el desenvolupament de la seva funció. Aquests criteris haurien de ser concretats en unes normes que assegurin la imparcialitat, l’austeritat, la transparència i l’assumpció dels valors constitucionals i estatutaris, de sostenibilitat i de responsabilitat social de la seva tasca, per part dels alts càrrecs i funcionaris. Així mateix, recomanem donar publicitat de forma periòdica al compliment i incompliment del codi de conducta. 16. Pel que fa a l’àmbit institucional autonòmic especialitzat, recomanem: 1. Revisar l’abast de l’àmbit institucional autonòmic especialitzat, en particular, la raó de ser d’algunes de les ins- �Propostes i recomanacions titucions, la dimensió que han anat adquirint, el nombre de membres que en formen part, i els seus costos de funcionament en relació amb les funcions que han de complir. 2. Estendre el sistema d’audiència prèvia dels candidats a càrrecs davant la comissió corresponent del Parlament; i, per als càrrecs d’òrgans unipersonals o de major relleu, davant una comissió ad hoc de la institució parlamentària. 3. Donar publicitat als tràmits de cobertura i selecció dels càrrecs institucionals i que es fomenti la pràctica de disposar d’un nombre superior de candidats al de llocs a cobrir. 4. Revisar, dotant de major rigor la normativa actual sobre incompatibilitats, conflictes d’interès sobrevinguts i activitats en els períodes previs i posteriors a l’exercici dels càrrecs. 5. Establir que la presa de possessió de determinats càrrecs incorpori, juntament amb la declaració de béns, la suspensió de l’afiliació política, si escau. 6. Fixar, amb la periodicitat que aconselli cada cas, que els ens i òrgans aquí establerts informin i rendeixin comptes de l’activitat desenvolupada davant les institucions corresponents, i que tota la informació rellevant sigui publicada en la forma adient, així com incorporada a la pàgina web que procedeixi. Aquest rendiment de comptes hauria d’emmarcar-se en una perspectiva plurianual. 17. Recomanem que la normativa sobre les institucions que tenen encomanades funcions específiques altament qualificades de regulació, control o consulta, i, en general, aquelles que tenen una incidència rellevant en l’exercici dels drets i llibertats i en l’activitat econòmica, garanteixi la indepen- 31 �32 informe sobre el bon govern i transparència administrativa dència dels càrrecs corresponents. Amb aquesta finalitat, hauria d’establir l’obligació de les persones que els ocupen de guardar secret de la informació institucional obtinguda i determinar la improcedència que, al marge de les previsions legals, siguin cridades, o voluntàriament acudeixin, a informar altres càrrecs o institucions. 18. Recomanem, amb la finalitat de verificar, avaluar i fer efectiu el compliment de les lleis i de les resolucions públiques: • Potenciar i desenvolupar els serveis i els procediments d’inspecció • Establir procediments d’avaluació periòdica del grau de compliment de les principals normatives del sector públic i dels principals problemes que pot presentar la seva aplicació. b) Empreses públiques 19. Recomanem l’adopció d’un criteri dràsticament restrictiu a l’hora de constituir noves empreses i consorcis públics, evitant la proliferació d’unes i altres, la burla del control administratiu que facilita el “maquillatge” comptable – financer i provoca que se’n dilueixin les responsabilitats polítiques. 20.Recomanem que les empreses públiques explicitin la seva missió i la responsabilitat que els seus gestors i òrgans de govern assumeixen davant la societat (responsabilitat social de l’empresa), i que els seus òrgans de govern estableixin periòdicament els objectius fixats als gestors de l’entitat i determinin els paràmetres de mesurament per tal d’avaluar la seva gestió i els resultats assolits. �Propostes i recomanacions 21. Recomanem que la Generalitat i totes les administracions exerceixin els seus drets dominicals sobre les diferents empreses públiques i vetllin perquè actuïn d’una manera coordinada i eficient. 22. Recomanem que l’estructura i dinàmica dels consells d’administració de les empreses públiques s’adaptin a la tasca de supervisió de la gestió que aquest òrgan ha de dur a terme. Així mateix, han d’assumir un nivell de compromisos en línia amb les iniciatives internacionals en aquest àmbit, que explicitin els valors corporatius per mitjà dels instruments següents: • La formulació d’un codi ètic de l’empresa. • L’assignació de responsabilitats en matèria de responsabilitat social de l’empresa a l’organigrama. • La gestió de la identitat i de la reputació corporativa. • La formació d’una comissió d’ètica, i el compliment en el si del mateix consell, encarregada de supervisar el compliment dels compromisos assumits per l’empresa en matèria de responsabilitat social. 23. Recomanem que les empreses públiques formulin comptes anuals individuals i consolidats i els sotmetin a la verificació d’auditors independents. Aquests comptes i l’informe d’auditoria s’hauran de fer públics. Així mateix, les empreses públiques s’haurien de sotmetre periòdicament a auditories (de gestió, qualitat, ambientals...) dutes a terme per professionals externs independents. 24. Recomanem que l’empresa pública disposi d’una pàgina web amb informació suficient per conèixer les dades més rellevants de la seva activitat i per avaluar el seu sistema de govern i l’assumpció efectiva de la responsabilitat social. 33 �34 informe sobre el bon govern i transparència administrativa 25. Recomanem, per tal de promoure l’existència d’empreses més responsables i sostenibles: • Establir un marc legislatiu i fiscal favorable (fons de pensions, etiqueta social...). • Fixar mesures de transparència amb mecanismes de verificació i certificació (etiquetes, índex social i reporting). • Aprovar un codi d’autoregulació de la vaga per a totes aquelles empreses que ofereixin un servei públic a la comunitat, sigui aquesta empresa pública o empresa subcontractada. Aquest codi hauria de ser de compliment obligat i es definiria com un punt més del conveni col·lectiu. • Aplicar les mesures internacionals sobre responsabilitat social corporativa. • Campanyes públiques de responsabilitat social corporativa. • Afavorir el desenvolupament del mercat en un context de competitivitat sostenible. • Contractació pública que afavoreixi les empreses que donin suport a la responsabilitat social corporativa. c) Contractació 26.Recomanem dur a terme un esforç de simplificació, tant de la normativa reguladora dels contractes de l’Administració com dels procediments que a la pràctica se segueixen per contractar. En definitiva, es tracta d’aconseguir que contractar amb l’Administració sigui més fàcil, menys críptic, menys costós en temps i en esforços burocràtics. Per tant, caldria publicar a les pàgines web dels organismes i administracions que contracten, i amb la major puntualitat que sigui possible: • les licitacions, • les bases de selecció, �Propostes i recomanacions • les ofertes (o com a mínim el seu resum), • el quadre comparatiu de les ofertes econòmiques, • les puntuacions obtingudes per cada oferta • les adjudicacions. 27. Recomanem definir amb més detall i rigor els projectes, especialment en els contractes d’obres, dedicant més recursos del cost total en aquesta fase del projecte, fet que permetria estalviar en la seva execució, reduir modificats i garantir més transparència i objectivitat en la selecció dels contractistes. 28. Recomanem una actitud activa de l’Administració a fi de propiciar que el major nombre possible d’empreses o de professionals esdevinguin contractistes en potència. Per aconseguir-ho cal: 1. Facilitar els tràmits de classificació empresarial. 2. Una actitud més activa de l’Administració, estimulant, assessorant i donant suport a empreses i professionals per tal que superin els obstacles i els dubtes burocràtics i assoleixin la condició de contractista. 3. Procurar que la quantia dels contractes i, en general, les bases de selecció siguin favorables a la concurrència d’un nombre significatiu d’ofertes, i evitar en qualsevol cas que per raons de quantia o d’altres de similars la major part de contractistes potencialment interessats es puguin sentir exclosos. 29.Recomanem, com a criteri general, que la subcontractació es limiti als supòsits en què sigui justificada i, si és possible, prevista en el moment de l’adjudicació (formant part de l’oferta de cada contractista) o admesa expressament per part de l’administració contractant. En qualsevol cas, la re- 35 �36 informe sobre el bon govern i transparència administrativa lació entre el contractista principal i el subcontractat ha de ser totalment transparent. 30. Afirmem que la transparència exigeix la necessitat de motivar sempre i raonadament –sense cap excepció– la modalitat de contracte escollida per a cada cas, i de fer pública aquesta motivació. En aquest sentit, són perfectament compatibles amb la transparència, els procediments restringits o selectius de contractació, sempre que es justifiquin de manera oberta, els criteris de selecció. També es recomana que cada òrgan que contracta i que cada Administració portin al dia una base de dades pública, accessible des de les seves pàgines web, a on constin, un per un, tots els contractes fets per qualsevol procediment, amb indicació de l’objecte, el pressupost, l’adjudicatari i, fins i tot i si és possible, descripció del treball lliurat. 31. Recomanem, amb la finalitat de garantir que les adjudicacions es basin en criteris de màxima objectivitat: 1. Fer un esforç de previsió sistemàtica i exhaustiva dels criteris tècnics de selecció en les bases de licitació, i fer-ne una aplicació motivada, raonada i pública per determinar l’oferta escollida. La valoració de l’oferta tècnica ha de ser tant objectiva com la de l’oferta econòmica. 2. Valorar l’oferta econòmica fins a l’entorn de la meitat de la puntuació total, de manera que resulti força determinant. 3. Eliminar els criteris de selecció que en la seva aplicació deixen un marge de discrecionalitat excessiu. 32. Recomanem restringir al màxim la possibilitat de recórrer a reformats o modificats dels contractes, i, si cal utilitzar-los, que sigui en casos com més taxats millor, amb tota publici- �Propostes i recomanacions tat, i amb procediments objectius i també transparents de valoració econòmica dels canvis que s’acordin en relació amb el contracte adjudicat. 33. Recomanem que l’Administració es doti de protocols rigorosos de seguiment i control de l’execució dels contractes i d’auditoria i/o control de qualitat dels serveis o productes obtinguts com a resultat d’aquests. Aquests protocols o procediments s’han de complementar amb una dotació de recursos humans i tècnics suficients i més qualificats per a l’Administració, amb els quals pugui exercir efectivament aquestes tasques de seguiment, direcció o supervisió i control dels seus contractes. d) Ajuts i subvencions 34. Recomanem que els ajuts públics es convoquin amb la màxima transparència, de forma comprensible, amb publicitat, destacant les quantitats que s’ofereixen i els objectius pretesos. Els ajuts públics han de ser considerats com a compromisos de l’Administració per assolir determinats objectius. Per aquesta raó l’accés fàcil dels ciutadans a les dades es considera un instrument fonamental. 35. Recomanem que els ajuts públics respectin el principi de legalitat i siguin atorgats amb objectivitat i gestionats amb eficàcia, eficiència, transparència, coherència i responsabilitat tot evitant els conflictes d’interès. 36. Recomanem que els ajuts públics respectin, en principi, els valors de la competència i el lliure mercat així com la legislació vigent sobre aquest tema. Qualsevol allunyament 37 �38 informe sobre el bon govern i transparència administrativa d’aquests valors ha de ser adequadament motivat i, si s’escau, comunicat a les autoritats responsables del funcionament competitiu dels mercats. Una mesura aconsellable seria que el Tribunal Català de Defensa de la Competència hagués d’informar preceptivament sobre els ajuts públics en relació a llur impacte sobre la competència en els mercats de béns i serveis. El Tribunal hauria de fer un informe anual i un altre de quinquennal que haurien de ser debatuts en seu parlamentària. 37. Afirmem que el rendiment de comptes és la peça fonamental de la transparència i bon govern en matèria de subvencions. Conseqüentment, la Sindicatura de Comptes hauria de fer un informe anual i un altre de quinquennal sobre els ajuts públics atorgats a ciutadans i operadors econòmics per totes les administracions catalanes. L’informe no s’hauria de limitar a l’avaluació dels aspectes comptables ans també hauria de posar l’accent en els aspectes econòmics (cost, impacte, etc.) i al grau de compliment dels objectius pretesos. Aquest Informe hauria de ser debatut en seu parlamentària. 38. Recomanem que els funcionaris de les administracions catalanes responsables de la gestió dels diferents programes d’ajuts públics estiguin obligats a retre comptes de la seva gestió tant a la Sindicatura de Comptes com al Parlament de Catalunya. També seran responsables de la no adequació dels resultats assolits als objectius pretesos. 39. Recomanem que una de les maneres per garantir la transparència administrativa en l’atorgament d’ajuts en el sector de la cultura passi per l’establiment de convenis, per períodes superiors a un any o que englobin una legislatura, d’acord �Propostes i recomanacions amb un projecte o un programa avaluable tant pel que fa als seus objectius com per la metodologia proposada. 40. Recomanem donar a conèixer anualment l’assignació de recursos públics a les organitzacions sindicals i empresarials i transparentar i auditar els seus comptes amb caràcter preceptiu. e) Dret a la informació i transparència 41. Recomanem assegurar que en tots els procediments administratius es comunicaran als interessats el nom, adreça física i electrònica i telèfon d’un funcionari responsable, a qui s’han de poder adreçar en qualsevol moment per demanar assessorament, suport o informació sobre la tramitació. 42. Recomanem garantir que tots els serveis, organismes i administracions públiques tinguin a disposició dels ciutadans interessats manuals intel·ligibles que els orientin i informin a bastament sobre els tràmits, els ritmes, els criteris i pautes de resolució dels diferents procediments. 43. Recomanem garantir que tots els serveis, organismes i administracions públiques ofereixin als ciutadans un canal fàcil, assequible i ràpid d’accés a la informació, de queixa, de suggeriment o de denúncia per qualsevol tracte inadequat o desatenció que hagin pogut rebre. 44. Recomanem, en els casos de concurrència d’administracions en la prestació d’un mateix servei, oferir al ciutadà, un únic interlocutor públic responsable, per tal d’evitar que aquesta concurrència afebleixi la responsabilitat de l’Administració davant el ciutadà i dilati la prestació del servei. 39 �40 informe sobre el bon govern i transparència administrativa 45. Recomanem fer més àgil l’assumpció de responsabilitat per l’Administració i fer més transparent la responsabilitat personal de les seves autoritats i empleats. 46. Recomanem vincular l’efectivitat del lliure accés a la informació amb l’existència d’uns arxius perfectament organitzats. Això implica que l’Administració ha d’aportar els recursos necessaris per tal d’assegurar un adequat sistema de gestió documental que permeti un nivell de descripció dels documents que faciliti respondre eficientment a la demanda ciutadana i a les necessitats de l’Administració. Així mateix, es proposa promoure l’adopció de la metodologia de l’arxivística i la gestió documental per tal de garantir el tractament, la preservació i l’accés de la informació més enllà del suport en què es contingui”. 47. Recomanem que la Comissió Nacional d’Accés, Avaluació i Tria Documental prevista en la Llei 10/2001, de 13 de juliol de 2001, d’arxius i documents sigui l’organisme especialitzat i responsable del sistema d’accés a la documentació pública de les administracions catalanes, que promogui el seu perfeccionament i assisteixi els poders públics i els administrats en casos de dubtes i conflictes. 48. Recomanem garantir l’accés a la informació per mitjà de l’ús generalitzat de les tecnologies de la informació, i especialment, de les xarxes i Internet aprofundint en els criteris d’administració oberta i estructurant sistemes coordinats entre les administracions públiques. 49.Recomanem que les administracions no limitin la publicitat de les seves resolucions i convocatòries als diaris oficials, i menys durant el mes d’agost, i adoptin mesures actives i creatives per donar-ne una publicitat eficaç. �Propostes i recomanacions C. Recomanacions sobre reformes normatives 50. Recomanem promulgar una legislació d’incompatibilitats, que en gran part pot ser comuna a alts càrrecs i a empleats públics, que adopti mesures eficaces per aconseguir la dedicació professional exclusiva dels alts càrrecs i dels empleats públics que optin per aquest règim, tot garantint l’exercici objectiu i imparcial de les seves responsabilitats i evitant en qualsevol cas situacions de conflicte entre la funció pública i interessos privats. 51. Recomanem revisar les lleis i els instruments de procediment administratiu, per tal de fer més àgil, obert i eficaç el funcionament de l’Administració. En concret, una nova Llei de procediment administratiu de la Generalitat (la vigent és de 1989), que aprofiti tot el potencial de transparència, agilitat i participació obert per la més recent legislació bàsica de l’Estat en la matèria. 52. Recomanen aprovar una nova llei de subvencions que reculli els principis de legalitat, objectivitat, eficàcia, eficiència, transparència, coherència, control, responsabilitat i les recomanacions de l’apartat precedent. 53. Recomanem regular amb caràcter d’urgència l’assignació de recursos a les organitzacions sindicals i empresarials, amb la finalitat que aquestes puguin desenvolupar degudament les funcions pròpies i reconegudes constitucionalment, d’acord amb criteris objectius de representativitat i amb transparència plena. Transparència que exigeix, amb caràcter preceptiu, que el Govern presenti un informe anual al Parlament sobre aquesta matèria específica, així com la creació d’un registre públic especial en 41 �42 informe sobre el bon govern i transparència administrativa el qual constin les dades bàsiques de les organitzacions sindicals. 54. Recomanen regular, en l’àmbit de l’Administració de la Generalitat de Catalunya, l’accés a la informació i la documentació pública, mitjançant la determinació genèrica de convertir tots els documents en l’àmbit de l’Administració en documents públics i accessibles al ciutadà. No obstant això, aquesta determinació genèrica no pot ser absoluta, raó per la qual s’han d’establir els corresponents procediments per determinar els límits a l’accés quan escaigui. La nova normativa haurà de preveure que el ciutadà que sigui part en un expedient administratiu, tingui a la seva disposició des de l’inici, tot l’expedient i li sigui facilitat l’accés a la documentació, en tot moment i sense necessitat d’establir un tràmit d’audiència i posada de manifest de tot l’expedient. La regulació haurà de preveure, també, les circumstàncies, condicions i requisits d’una possible externalització de la gestió dels arxius públics. D. Consideracions finals 55. Demanem al Govern de la Generalitat l’adopció de les iniciatives legislatives i executives adients per concretar les propostes i recomanacions precedents. 56. Considerem que la importància i l’envergadura de les reformes proposades requereixen un fort impuls polític. Recomanem, per tant, al Govern de la Generalitat l’atribució específica a un dels seus membres de la responsabilitat de promoure, gestionar i fer seguiment de l’aplicació d’aquestes recomanacions. �Propostes i recomanacions 57. Demanem al Govern de la Generalitat que cada any, i en compliment del compromís públic assumit, reti comptes al Parlament de Catalunya de les mesures posades en marxa a proposta d’aquest document. 58. Finalment, demanem la publicació i difusió d’aquest document, per al coneixement de totes les administracions públiques de Catalunya. 43 ��IV. DOCUMENTS QUE FONAMENTEN LES PROPOSTES I RECOMANACIONS DEL “GRUP DE TREBALL SOBRE BON GOVERN I TRANSPARÈNCIA ADMINISTRATIVA” A. Administració i funció pública 1. L’Administració ha de dotar-se d’una estratègia per decidir raonadament, cas per cas, la millor de les grans opcions organitzatives per gestionar els seus serveis: gestió directa, ens o empreses especialitzades, externalització... L’Administració contemporània acostuma a escollir entre tres grans opcions a l’hora de decidir com gestionarà els serveis i activitats que li pertoquen: mitjançant els seus òrgans i funcionaris, creant organismes, entitats o empreses públiques (i fins i tot fundacions privades) o bé externalitzant els serveis o activitats de la seva competència a gestors privats. L’opció per una o altra d’aquestes solucions és una decisió política, que massa sovint s’acostuma a prendre sota la pressió ideològica dels apriorismes dominants sobre aquestes qüestions (“els funcionaris són gestors poc eficients”, “l’externalització, especialment en règim de competència, és més eficient”, “la privatització és contrària als interessos públics”), sense ponderar suficientment, cas per cas, els avantatges i els inconvenients de cada una d’aquestes. �46 informe sobre el bon govern i transparència administrativa D’aquesta manera, no és infreqüent la gestió directa per part de funcionaris o altres empleats de l’Administració de funcions que segurament es podrien prestar amb més eficiència i eficàcia per gestors privats, la creació d’entitats, organismes o empreses perfectament prescindibles o l’externalització de serveis o funcions que poden implicar una deixadesa excessiva de responsabilitats públiques, en la mesura que afecten aspectes centrals de l’exercici del poder públic. Aquesta manca d’una estratègia prou meditada sobre quines són les grans opcions organitzatives que cal prendre per gestionar amb la major eficàcia possible cada tipus de servei o funció de l’Administració denota un funcionament poc eficient dels serveis públics. Però també comporta desconfiança i incertesa per part de funcionaris i usuaris dels serveis, sentiments que, a més a més, poden ser fàcilment estimulats pels prejudicis ideològics existents sobre aquestes qüestions i traslladats als ciutadans en general. Per tal de resoldre aquests dèficits d’eficiència i de confiança, cal que l’Administració s’esforci per definir una estratègia global sobre la forma més idònia per gestionar cada tipus de servei o activitat de la seva competència, amb el benentès que l’opció escollida en cada cas ho serà tot ponderant els criteris de responsabilitat pública i d’eficiència, i garantint sempre l’audiència o participació dels usuaris i la transparència en l’apreciació dels avantatges i inconvenients que presenten cada una de les opcions ponderades. Així, i a títol d’exemple, proposem definir formalment uns criteris com ara els següents: • Les funcions d’inspecció i de control no s’haurien d’externalitzar, o en tot cas ho haurien de ser sota mesures de control molt estrictes. • L’Administració ha de garantir el control efectiu de les activitats externalitzades. �Documents Així mateix, i a fi de palesar la conveniència de dur a terme aquesta tasca, i al mateix temps posar de manifest el desordre vigent en aquesta qüestió, proposem al Govern de fer una relació exhaustiva de tots els serveis i les funcions que presta l’Administració de la Generalitat, indicant en cada cas la seva forma de gestió o de prestació. 2. L’Administració ha de generalitzar les cartes de serveis, a fi de formalitzar els seus compromisos o garanties de gestió i prestació d’aquests L’Administració només estarà autènticament al servei del ciutadà quan garanteixi realment la prestació efectiva dels serveis i de les funcions que preveuen les lleis, i a més amb unes ràtios mínimes de celeritat o de qualitat, així com de minimització de costos. L’Administració catalana està lluny d’assolir aquests objectius, tret d’algunes prestacions molt puntuals. La figura que s’està estenent més per aconseguir aquesta finalitat és la de la carta de serveis. Amb la carta de serveis, cada organisme, dependència o servei públic expressa amb detall les funcions o prestacions que estan sota la seva responsabilitat i es compromet formalment a proporcionar-les dins d’uns terminis màxims i amb uns requisits determinats mínims de qualitat. Pràcticament cap dels departaments i organismes de la Generalitat no s’ha dotat de la corresponent carta de serveis i, en general, aquesta Administració no ha fet cap gest significatiu per formalitzar davant dels ciutadans o dels usuaris dels seus serveis compromisos concrets de compliment efectiu de les prestacions que aquests li requereixen. Proposem, per tant, generalitzar la figura de la carta de serveis a tots els departaments, organismes, empreses i, en general, serveis de la Generalitat, tant els prestats directament com 47 �48 informe sobre el bon govern i transparència administrativa els externalitzats, i formalitzar a través d’aquesta compromisos concrets i tangibles de prestació, dins de terminis i nivells de qualitat garantits, amb el benentès que qualsevol incompliment d’aquests compromisos hauria de generar la corresponent compensació o indemnització a favor del damnificat. Quant a les compensacions o indemnitzacions, en cada cas s’hauran de valorar quines són més adequades i, a més de l’eventual responsabilitat dels funcionaris, gestors o directius implicats, poden establir la prestació alternativa del servei per un gestor privat, si és procedent (atencions sanitàries, per exemple), a costa de l’Administració, una indemnització econòmica o altres. En qualsevol cas, ha de quedar clar que l’incompliment per l’Administració del temps de resposta compromès per la carta de serveis ha de tenir conseqüències en benefici del ciutadà afectat. Així mateix, la carta de serveis pot tenir també un important valor pedagògic, posant en relleu el cost real i la importància i transcendència del servei que es tracti i, en conseqüència, els deures i responsabilitats que també pertoquen als usuaris, per garantir el seu bon funcionament. La imatge social dominant de la funció pública és essencialment negativa: irresponsabilitat, prepotència i amiguisme, semblaria ser que són els atributs que més defineixen els empleats del sector públic. Aquesta imatge, a més d’injusta, dificulta enormement tota política seriosa d’incentius i de millora de la funció pública. Per tant, proposem combatre-la decididament. Amb aquesta finalitat, proposem mesures eficaces per promoure una imatge de responsabilitat, disponibilitat i servei que donin prestigi a la funció pública. I la millor manera d’assolir-la és fer tot el possible per posar efectivament els funcionaris al servei dels ciutadans. I castigar efectivament els pocs que incompleixen, amb mesures disciplinàries. �Documents A més, seria també convenient de donar publicitat, en termes estadístics, a aquesta activitat disciplinària de l’Administració, amb la finalitat de fer palesa l’actitud de cura i de rigor amb què el Govern gestiona l’Administració. Amb aquesta mateixa finalitat, és necessari que els sindicats de la funció pública assumeixin el grau de responsabilitat que manifesten en les relacions laborals privades, per tal de coadjuvar a la millora del servei públic, objectiu en què també hi haurien d’estar molt més implicats del que ho estan actualment. 3. Cal assegurar procediments i polítiques que garanteixin la transparència, l’objectivitat i l’eficiència en l’accés a la funció pública El sistema vigent d’accés a la funció púbica (en un sentit ampli: funcionaris, laborals, eventuals i alts càrrecs) és poc eficient i massa opac, amb dues conseqüències altament negatives: • No es garanteix la selecció dels millors. • S’abona la percepció social del clientelisme i l’amiguisme en el nomenament dels funcionaris i responsables públics. Cal distingir diverses situacions: funcionaris de carrera, personal laboral, funcionaris eventuals o de confiança i alts càrrecs i assimilats. En el cas dels funcionaris de carrera, que en principi s’haurien de reclutar mitjançant oposició o concurs-oposició, el principal problema rau en l’abús dels interinatges, deguts probablement a parts iguals a una injustificable manca de previsió sobre les necessitats futures de personal, que porta a cobrir habitualment amb urgència les vacants, i al fet que els procediments d’oposició vigents són tan i tan llargs que requereixen més d’un i, a vegades, de dos anys per dur a terme tot el procés de l’oposició. 49 �50 informe sobre el bon govern i transparència administrativa Sigui com sigui, el cas és que a l’Administració de la Generalitat hi ha una borsa de funcionaris interins que supera el 36% del total de personal d’administració i tècnic, i que han estat reclutats sense cap garantia d’objectivitat, mèrit o capacitat i transparència, i que a la pràctica hipotequen la cobertura futura en propietat de les places que estan ocupant. Per resoldre aquesta situació proposem adoptar les mesures següents: • Preveure un procediment més eficient i ràpid d’oposició, que permeti cobrir amb pocs mesos les vacants i deixi d’obligar els opositors a llargues inversions memorístiques (un bon psicotècnic, una senzilla prova de redacció i un curs selectiu, per exemple). • No permetre el nomenament de cap altre interí mentre el nombre total d’interins no estigui per dessota del que es podria considerar un marge raonable d’interinatge estructural. • Garantir, a més, que aquests pocs interins siguin reclutats segons uns requisits mínims de transparència i objectivitat (per exemple, donant sempre prioritat als qui s’haguessin presentat a l’oposició respectiva immediata anterior i no haguessin obtingut plaça, per ordre de la qualificació obtinguda) A més a més, caldria revisar el sistema vigent d’oposicions, a fi de flexibilitzar-lo, per tal d’assegurar la desitjable adaptació de cada tipus d’oposició a les característiques del lloc de treball a cobrir, que poden ser molt diferents, i també a fi de professionalitzar més els tribunals, garantint una composició al màxim de neutre, però també al màxim d’experta en els coneixements i aptituds que han d’acreditar els aspirants. En relació amb el personal laboral, cal fer tres observacions: • En primer lloc, cal establir criteris clars sobre quina tipologia de feines requereix contracte laboral, amb el benentès que la resta haurien de ser funcionaris. No és aquesta la situació actual, que en molts casos es caracteritza per la convivència de �Documents funcionaris i laborals fent exactament les mateixes tasques en el mateix servei. • En segon lloc, reiterar el que s’acaba de dir sobre els funcionaris interins, a fi de limitar l’ús dels contractes laborals temporals. • En tercer lloc, convé garantir millor del que és habitual l’aplicació de procediments objectius i transparents de selecció del personal laboral amb contracte indefinit, tant per part dels departaments de la Generalitat, com dels seus organismes i empreses. La possibilitat d’utilitzar el concurs com a sistema de selecció no ha de servir d’excusa per afeblir aquests requisits de transparència, objectivitat, mèrit i capacitat. Pel que fa als funcionaris eventuals o de confiança i als alts càrrecs (i assimilats, com és el cas dels directius dels organismes i empreses públiques), no es tracta de qüestionar la necessària discrecionalitat del Govern o dels consellers en el seu nomenament. Ara bé, entenem que és exigible, per un criteri elemental de transparència i de bona administració, que el seu nomenament es justifiqui expressament i públicament en els mèrits, tant professionals, com polítics, que acreditin que la persona designada és la més apropiada al lloc a cobrir. 4. Cal revisar el sistema de gestió i d’incentius dels empleats públics, a fi d’estimular-ne la competència professional, la dedicació i la responsabilitat Una Administració eficaç necessita poder gestionar amb eficiència i flexibilitat els seus recursos humans i comptar amb empleats públics competents i estimulats per un sistema positiu d’incentius. La nostra Administració està lluny d’assolir aquests objectius. Per començar, l’estructura de grups, cossos i nivells és massa rígida i complicada, dificulta enormement poder designar en 51 �52 informe sobre el bon govern i transparència administrativa cada moment l’empleat més idoni per a cada lloc de treball, i dificulta també poder estimular i motivar positivament la seva dedicació i la seva feina. Així mateix, el sistema vigent d’incentius és poc eficient. El principal incentiu que s’ofereix als empleats públics és un treball estable, estabilitat que és indiferent de si desenvolupen més o menys bé la seva feina. Els incentius retributius són escassos, ja que la piràmide de sous és molt plana, de manera que les retribucions superiors sovint no justifiquen l’assumpció d’especials compromisos de responsabilitat o de dedicació, i en tot cas resulten poc competitives amb el sector privat. Fins i tot el complement de productivitat, que ben gestionat podria permetre una certa incentivació retributiva del treball realment fet, sovint és distribuït de forma lineal i indiscriminada. El resultat és una Administració poc atractiva per als professionals qualificats, i formada majoritàriament per personal de nivells professionals o de titulació mitjans i baixos. Cal revisar el sistema de provisió dels llocs de treball i els instruments de gestió del personal del sector públic, a fi d’incrementar-ne la flexibilitat i l’eficiència. Cal també establir un sistema d’incentius favorable a millorar la dedicació i la qualificació professional dels empleats públics. Aquest sistema hauria de combinar els elements següents: • Una política retributiva més adient amb el sector privat. • L’assignació d’una part significativa del sou a la productivitat o a l’assoliment efectiu dels objectius fixats per a cada empleat, que ha de poder canviar, amunt o avall, cada exercici pressupostari, d’acord amb la productivitat o dels objectius realment assolits. • Polítiques de formació més eficaces. �Documents 5. Cal revisar el règim d’incompatibilitats i promoure un codi de conducta dels empleats públics, a fi de garantir la seva dedicació òptima i el servei objectiu i neutral dels interessos públics L’Administració ha de ser capaç de garantir als ciutadans i de fer palès un tracte respectuós i deferent, eficient, objectiu i neutral. Tenim una llarga tradició que acostuma, massa sovint amb raó, a identificar l’Administració més aviat amb tot el contrari: menyspreu i prepotència pels administrats, indiferència i ineficàcia en la resolució de les seves demandes, clientelisme i favoritisme. Si bé és innegable que l’Administració contemporània ha deixat molt enrere aquestes taques del passat, i els alts càrrecs i personal que la serveixen manifesten majoritàriament una actitud de servei exemplar, la inèrcia cultural és tan forta que resta encara a fer una inversió molt important en normatives, gestos i canvis d’actitud per superar definitivament aquesta visió negativa i desconfiada de la cosa pública, encara molt estesa a la nostra societat. I on segurament cal incidir més és en el règim de dedicació i de servei dels empleats públics, inclosos els alts càrrecs. En un doble nivell: el del règim d’incompatibilitats, d’una banda, i en el del codi ètic o de conducta, de l’altra. L’objectiu no és un altre que poder garantir als ciutadans uns graus òptims de dedicació a la cosa pública, neutralitat i independència respecte d’interessos privats i servei als ciutadans per part dels empleats públics, i que així es percebi a bastament. És a dir, els servidors públics no solament han de ser correctes, sinó exemplars, en l’exercici de les seves funcions. En l’actualitat, la Generalitat no disposa d’una legislació pròpia d’incompatibilitats dels seus alts càrrecs, la que regula la incompatibilitat dels seus funcionaris és millorable i, tret de 53 �54 informe sobre el bon govern i transparència administrativa comptades excepcions, tampoc no disposa de cap tipus de normativa o codi ètic o manual de conducta aplicable als seus alts càrrecs i empleats. Davant d’aquestes mancances, considerem necessari: • Promulgar una legislació d’incompatibilitats, que en gran part pot ser comuna a alts càrrecs i a empleats, que adopti mesures eficaces per aconseguir com a mínim la dedicació professional exclusiva dels alts càrrecs i dels empleats que optin per aquest règim, garantir l’exercici objectiu i imparcial de les seves responsabilitats i, en general, per evitar en qualsevol cas situacions de conflicte entre la funció pública i interessos privats. Entre d’altres mesures concretes, aquesta legislació hauria d’assegurar: • La dedicació plena al càrrec, que, en el cas dels alts càrrecs, no s’hauria de poder compaginar amb responsabilitats polítiques o de partit. • La publicitat de les declaracions d’ingressos, patrimonials i d’activitats. • Definir uns criteris bàsics sobre la conducta que han d’observar alts càrrecs i empleats públics en el desenvolupament de la seva funció, criteris que haurien de ser desenvolupats i concretats mitjançant un codi ètic o de conducta, a confeccionar pel Govern, consultant entitats socials i representatives dels usuaris dels serveis públics, que s’hauria d’aplicar a tots els departaments, organismes i empreses de la Generalitat, i que en tot cas ha d’assegurar la imparcialitat, l’austeritat, la transparència i l’assumpció dels valors constitucionals, de sostenibilitat i de responsabilitat social de l’empresa per part dels alts càrrecs i funcionaris. • Adoptar mesures per garantir el compliment efectiu dels requeriments adoptats per l’esmentada normativa d’incompatibilitats o de conducta. �Documents 6. Cal revisar les lleis i instruments de procediment administratiu i de gestió pública, per tal de fer encara més àgil, obert, eficient i eficaç el funcionament de l’Administració En els darrers anys s’han fet reiterats esforços i s’han impulsat diverses mesures per modernitzar i agilitar i per imprimir majors dosis de transparència, eficiència i eficàcia al funcionament de l’Administració. Les noves lleis de procediment administratiu, la incorporació de la cultura de la gestió, les polítiques de participació ciutadana i els manuals, protocols i procediments que es vénen aplicant els darrers temps en són una mostra. Tanmateix, estem encara lluny d’assolir una praxis de funcionament de l’Administració, tant en el seu vessant de funcionament intern, com en el d’atenció als ciutadans, que sigui satisfactòria. Certament, el repte és molt difícil. En part, a causa de la imatge negativa fortament consolidada a la societat després de tants anys d’administració ineficient, críptica i tancada. I en part, perquè allò que li demanem a l’Administració a vegades és massa contradictori: escurçar els procediments i incrementar el debat i la participació, millorar la transparència i protegir el dret a la intimitat, donar serveis de major qualitat i gastar menys... D’aquí la necessitat d’intensificar els esforços per millorar el funcionament de l’Administració. En aquest sentit, convé impulsar les mesures següents: • Una nova llei de procediment administratiu de la Generalitat (la vigent és de 1989), que aprofiti tot el potencial de transparència, agilitat i participació obert per la legislació bàsica de l’Estat més recent. • Establir indicadors de cost unitari dels diversos serveis i procediments públics i sotmetre’ls a auditories externes de gestió. • Sotmetre a un programa sistemàtic i permanent d’auditoria de gestió tots els procediments aplicats pels diversos serveis, 55 �56 informe sobre el bon govern i transparència administrativa organismes i departaments de la Generalitat, a fi de detectar disfuncions i oportunitats de reforma i incorporar-hi els nous avenços que es vagin produint, a fi de millorar-ne l’eficàcia, l’agilitat i la transparència. • Garantir que tots els serveis, organismes i departaments de la Generalitat tinguin a disposició dels ciutadans interessats manuals intel·ligibles i assessors que els orientin i informin a bastament sobre els tràmits, els ritmes i els criteris i pautes de resolució dels diferents procediments. • Assegurar que en tots els procediments administratius es comunicarà als interessats el nom, adreça física i electrònica i telèfon d’un funcionari responsable, a qui s’han de poder adreçar en qualsevol moment per demanar assessorament, suport o informació sobre la seva tramitació. • Garantir que tots els serveis, organismes i departaments oferiran als ciutadans un canal fàcil, assequible i ràpid de queixa, de suggeriment o de denúncia per qualsevol tracte inadequat o desatenció que hagin pogut rebre. Aquestes queixes han de ser contestades en un termini de com a màxim un mes pel responsable del servei o organisme i al cap de l’any haurien de ser objecte d’un informe global. • Assegurar que es motivaran sempre les decisions de l’Administració, i que aquesta motivació en cap cas no es limitarà a un formulisme buit de contingut, sinó que contindrà uns elements mínims de justificació i de congruència amb el contingut de la resolució. • Preveure conseqüències o sancions efectives en cas d’incompliment dels requisits anteriors, inclosos els casos d’insuficiència o de mal funcionament dels serveis públics. �Documents 7. Establir instruments per fer complir les normes i els procediments públics i per avaluar-ne el grau de compliment Hom tendeix a confiar excessivament en el poder de les normes i de les decisions públiques. A pensar que n’hi ha prou amb prendre resolucions perquè les coses funcionin i per canviar la realitat. A la pràctica, això no és veritat: les lleis no es compleixen per si soles, no són bones o útils per definició i les resolucions administratives moltes vegades no transcendeixen els papers. És necessari que els poders públics no es limitin a fer lleis i a prendre acords. És imprescindible que es preocupin també, i de forma molt intensa, pel seu compliment i per la seva aplicació. Amb aquesta finalitat, com a mínim caldria: • Potenciar i desenvolupar molt més els serveis i procediments d’inspecció per tal de verificar el compliment efectiu de les normes en els diversos àmbits d’activitat social. • Establir mecanismes d’avaluació objectiva i pública del grau de compliment de les principals lleis del sector públic (funcionaris, procediment, contractació, urbanisme, educació, sanitat, medi ambient, etc.), que serveixin també per detectar les seves deficiències i els principals problemes que planteja la seva aplicació. 8. Davant la concurrència d’administracions, cal oferir al ciutadà un interlocutor públic responsable i únic Cada vegada són més els casos en els quals la intervenció administrativa, ja sigui per controlar o supervisar l’activitat dels ciutadans i de les empreses, o per prestar-los serveis, és a cura d’òrgans i entitats diverses, de manera que cal l’actuació i la conformitat de més d’una autoritat o funcionari per produir allò que hom demana a l’Administració. Aquest fet dificulta la tramita- 57 �58 informe sobre el bon govern i transparència administrativa ció dels assumptes, afebleix la responsabilitat pública, limita la seguretat jurídica i massa vegades condemna els ciutadans i les empreses a veritables carreres d’obstacles burocràtiques. Per fer front a aquests problemes, es ve parlant des de fa temps de la idea de la finestreta única, model que algunes poques lleis han aplicat, almenys formalment, a algun procediment determinat. Tanmateix, estem lluny d’assolir que la finestreta única sigui una realitat. Cal que s’estableixi legalment, i amb caràcter general, que en tots aquells procediments en els quals intervenen diversos òrgans o diverses administracions, la responsabilitat de la tramitació recaurà sempre en un únic òrgan, que haurà de vetllar per la tramitació sencera de l’expedient, procurant la intervenció àgil de tots els altres òrgans implicats, i donant en qualsevol moment la informació que li requereixin els interessats sobre l’estat de la tramitació. En definitiva, per molts que siguin els òrgans i les administracions implicades en un mateix assumpte, s’ha d’oferir als ciutadans un responsable únic de la seva tramitació, que els pugui donar comptes no solament dels tràmits de la seva competència, sinó assumint també la responsabilitat de la resta d’intervencions de l’Administració. La tant habitual sortida de traslladar les culpes a un altre òrgan s’hauria d’eradicar de l’Administració. 9. Cal fer més àgil l’assumpció de responsabilitat per l’Administració i fer més transparent la responsabilitat personal de les seves autoritats i empleats Tot i que el sistema de responsabilitat patrimonial de l’Administració que es ve aplicant entre nosaltres és prou generós amb els damnificats, resulta com a mínim francament millorable en dos aspectes. �Documents Per una banda, caldria trobar entre tots plegats (administració, tribunals, advocats) la manera d’oferir ràpidament als damnificats la compensació o indemnització que uns i altres saben que acabaran obtenint després d’uns anys de recursos i reclamacions. La majoria de les vegades assistim a un mercadeig perfectament conegut i previsible: es reclamen indemnitzacions molt exagerades; l’Administració n’ofereix de molt minses; els tribunals acaben fixant el punt intermedi que uns i altres coneixen d’entrada. Resultat: el damnificat obté una indemnització justa, ... uns anys després d’haver patit el dany. Es tracta d’una situació força absurda, sens dubte negativa per als ciutadans afectats, que haurien de ser indemnitzats molt més puntualment, que contribueix a carregar innecessàriament de feina la justícia i que projecta una imatge negativa i sovint insensible de l’Administració. No està a les mans de l’Administració trobar una solució satisfactòria a aquest problema, ja que si es limités a oferir d’entrada indemnitzacions més elevades, aquest gest segurament incrementaria les finalment acordades pels tribunals, en detriment dels recursos públics. Tanmateix, el que sí que pot i ha de fer l’Administració és promoure una reflexió amb els jutges i els altres professionals de la justícia, que pugui donar com a resultat la ràpida i justa assumpció de responsabilitat per l’Administració pels danys que hagi pogut ocasionar, de manera que siguin del tot excepcionals els casos de recursos judicials per aquest motiu. Així mateix, l’Administració hauria d’estar molt més disposada a atendre amb celeritat i objectivitat (aplicant, per exemple, barems del tipus dels promoguts per les asseguradores) les demandes de responsabilitat en via administrativa, a part de promoure solucions negociades o arbitrals als conflictes en aquest àmbit, solucions que la legislació vigent ja preveu. Per una altra banda, advertim també un dèficit de responsabilitat personal de les autoritats i funcionaris. Des del punt de 59 �60 informe sobre el bon govern i transparència administrativa vista del damnificat, ja està bé la situació actual: l’Administració respon de qualsevol dany ocasionat pel funcionament dels seus serveis, sigui o no imputable a algun dels seus empleats o alts càrrecs. Tanmateix, des del punt de vista de la transparència i del funcionament eficient dels serveis públics, el sistema de responsabilitat administrativa també hauria d’identificar els servidors públics que, amb la seva mala fe, desídia, negligència o incompetència, si s’escau, hagin ocasionat els danys dels quals ha de respondre l’Administració, donar-los publicitat i, en la mesura del possible, fer-los assumir personalment el cost de la indemnització o les responsabilitats disciplinàries que corresponguin. B. L’àmbit institucional autonòmic especialitzat 1. Descripció i valoració L’esquema institucional de la Generalitat de Catalunya conté, principalment a l’entorn del Parlament, una sèrie d’ens i òrgans als quals la legislació encomana funcions especialitzades i dota d’un estatut particular. La naturalesa d’aquelles és diversa: gestora, consultiva, supervisora o reguladora, segons els casos. També ho són l’estructura interna, la forma jurídica que adopten i el vincle institucional de les peces del conjunt. Tot i la diversitat assenyalada, el bon desenvolupament de les funcions que tenen encomanades el Consell Consultiu, la Sindicatura de Comptes, el síndic de Greuges, el Consell de l’Audiovisual de Catalunya, la Comissió Jurídica Assessora, el Consell Econòmic i Social, el Tribunal Català de Defensa de la Competència, el Consell d’Administració de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió i altres sol comportar dos tipus de requeriments. En �Documents el primer hi figuren els relatius a la independència o autonomia respecte de la institució a la qual serveixen, així com la imparcialitat respecte dels interessos de grup en l’àmbit objecte de la seva competència. El segon tipus de requeriments fa referència a la preparació especial, així com al perfil adequat, de les persones que n’han d’ocupar els càrrecs. La nostra anàlisi de la normativa vigent no ha detectat mancances remarcables en la configuració institucional d’aquest àmbit ni en els requeriments genèrics anteriorment esmentats, però considerem que seria convenient sotmetre a revisió, bé per la raó de ser d’algunes de les seves peces, bé per la dimensió que han anat adquirint i els seus costos de funcionament en relació amb les funcions que han de complir. Pel que fa a la designació dels càrrecs, constatem que, en correspondència amb la diversitat d’aquest àmbit, hi ha una gradació de previsions legals en què figuren tràmits especials, quòrums qualificats, nomenaments irrevocables i altres cauteles per afavorir-ne el bon funcionament.1 Això no és obstacle, però, per indicar que hem observat la consolidació de determinades pràctiques que parcialment poden deformar l’esperit del legislador i afectar desfavorablement el rigor, l’objectivitat i, en definitiva, la qualitat d’aquest nivell de servei públic. Però no solament la qualitat, sinó també l’acceptació política i social del servei en qüestió. Revalorar-lo i prestigiar-lo exigeix situar-lo en l’àmbit concret de la institució que en té la responsabilitat i evitar l’extrapolació al seu interior de les configuracions i les dinàmiques partidàries, procurant que l’exercici dels càrrecs quedi 1. En aquest sentit, s’ha de tenir en compte la “Proposició de llei sobre la intervenció del Parlament de Catalunya en la designació de les autoritats i els càrrecs de designació parlamentària”, presentada pels grups parlamentaris que donen suport al Govern el passat novembre 2004. També el PP en va presentar una de similar. Actualment els lletrats del Parlament han fet una proposta refosa de les dues iniciatives parlamentàries i s’està en període de negociació i d’esmenes. 61 �62 informe sobre el bon govern i transparència administrativa al marge d’aquestes i pugui realitzar-se en plena llibertat i responsabilitat personals. Els partits polítics són institucions fonamentals de la democràcia. Convé assumir la importància que té per al sistema democràtic l’existència de partits arrelats, transparents i amb bones pràctiques, internes i externes, tant com la necessitat d’evitar que la seva actuació substitueixi i intervingui en la presa de decisions que corresponen a altres institucions del sistema. És un dels grans reptes actuals amb vista a enfortir la confiança en les institucions polítiques. Establert l’anterior, la selecció de les persones per a cobrir els càrrecs aquí previstos ha de guiar-se per criteris de mèrit i experiència, és a dir, d’adequació del perfil professional, personal i cívic a les responsabilitats encomanades. No ha de constituir un impediment per ser-ne candidat el fet de comptar amb una trajectòria de dedicació al servei públic a través de l’acció política, amb afiliació o sense, però això no pot derivar en un tracte de favor ni en l’establiment de quotes partidàries, essent, alhora, exigible que la selecció ponderi segons criteris prudents que aquesta circumstància no afectarà, com tampoc d’altres, la independència i la credibilitat de la institució corresponent. En un altre pla, volem remarcar que la independència o l’autonomia amb la qual la legislació ha dissenyat els òrgans aquí considerats ha de tenir com a corol·lari l’exigència d’una acurada transparència i un rendiment de comptes rigorós, en uns termes que permetin valorar l’eficàcia del treball efectuat i els costos. 2. Recomanacions 1. Que es revisi l’abast de les institucions que integren aquest àmbit i, en particular, la raó de ser d’algunes d’aquestes, la dimensió que han anat adquirint i els seus costos de funcionament en relació amb les funcions que han de complir. �Documents 2. Que es tendeixi cap a l’extensió del sistema d’audiència prèvia dels candidats davant la comissió corresponent del Parlament i, per als càrrecs d’òrgans unipersonals o de major relleu, davant una comissió ad hoc de la institució parlamentària. 3. Que es doni publicitat als tràmits de cobertura i selecció dels càrrecs i que es fomenti la pràctica de disposar d’un nombre superior de candidats al de llocs a cobrir. Així mateix, aquest procés hauria de preveure, en determinats casos, l’ampliació dels subjectes capacitats per a la presentació de propostes. 4. Que es revisi en un sentit de major rigor la normativa actual sobre incompatibilitats, conflictes d’interès sobrevinguts i activitats en els períodes previs i posteriors a l’exercici dels càrrecs. Això ha de comportar l’adequació de les retribucions a les exigències de preparació i dedicació que s’estableixin, i a les limitacions d’activitat posteriors. 5. Que la presa de possessió de determinats càrrecs incorpori, juntament amb la declaració de béns, la suspensió de l’afiliació política, si és el cas. 6. Que tots els ens i òrgans disposin del seu reglament de règim interior i d’un codi de conducta, els quals hauran de recollir i concretar els principis generals sobre bones pràctiques similar a l’adreçat als alts càrrecs i empleats públics, proposat en aquest document. 7. Que, de forma explícita, en desenvolupament de la normativa aplicable, el reglament de règim interior i el codi de conducta reconeguin i refermin la independència dels càrrecs corresponents, estableixin l’obligació de les persones que els ocupen de guardar secret de la informació institucional obtinguda i determinin la improcedència que aquestes persones siguin cridades, o voluntàriament acudeixin, a informar, al marge de les previsions legals, altres càrrecs o institucions. 8. Que les institucions regulin la forma en què ha de supervisar-se el compliment del reglament de règim interior i el codi 63 �64 informe sobre el bon govern i transparència administrativa de conducta, tot precisant l’ús que cal donar al resultat d’aquest control. 9. Que, amb la periodicitat que aconselli cada cas, els ens i òrgans aquí establerts informin i rendeixin comptes de l’activitat desenvolupada davant les institucions corresponents, i que tota la informació rellevant sigui publicada en la forma adient, així com incorporada a la pàgina web que sigui procedent. Aquest rendiment de comptes hauria d’emmarcar-se en una perspectiva plurianual. 10. L’efectiva aplicació de les recomanacions precedents a la Sindicatura de Comptes resulta notòriament urgent, per raons que són públiques. C. Alts càrrecs 1. Introducció: L’alt càrrec, entre el responsable polític i el funcionari públic. Gestor públic L’alt càrrec, situat en una posició intermèdia entre el càrrec polític i el funcionari, és, cada vegada més, l’autèntic gestor públic, responsable no tan sols d’executar les polítiques públiques, sinó d’adaptar als casos concrets directrius d’abast general o, fins i tot, de contribuir molt activament a la seva definició. És, per tant, molt important, des del punt de vista del bon govern i la transparència, introduir elements de control democràtic i publicitat en tots els processos relacionats amb el reclutament, la retribució i la regulació dels alts càrrecs, atesa la seva importància real en el funcionament de les estructures de govern i, al mateix temps, de la visibilitat de la seva actuació davant la ciutadania, decisiva moltes vegades a l’hora d’establir judicis sobre el funcionament de les administracions. �Documents 2. Proliferació. Conveniència de limitació numèrica. Necessitat de justificar la creació de nous alts càrrecs. Publicitat relació d’alts càrrecs L’alt càrrec no funcionari hauria de ser una figura excepcional amb limitació numèrica i pressupostària. Sense que, per la matèria de què es tracta i pel fet que no hi ha dades fàcilment accessibles ni presentades de forma ordenada i periòdica, pugui establir-se un judici objectiu, hi ha un estat d’opinió generalitzat sobre l’excessiu nombre d’alts càrrecs existents. La història de l’Administració de la Generalitat ha estat exemplar en aquest sentit: s’ha assistit a la transformació del secretari general tècnic –un funcionari situat al nivell més alt de responsabilitat administrativa– en un secretari general configurat com el segon nivell de responsabilitat política del Departament. Posteriorment, s’ha produït un procés de proliferació dels secretaris sectorials –precedida en el temps per la curiosa pràctica de reconèixer la categoria de secretari general a determinats directors generals–, la generalització de l’existència de directors de serveis, amb rang de director general, a tots els departaments, i una certa tendència a la creació de noves direccions generals, així com els càrrecs relacionats amb el desplegament territorial, que contribueixen a configurar una administració certament intensiva en càrrecs de definició i responsabilitat política. Les administracions locals, els ajuntaments (el cas de l’Ajuntament de Barcelona és molt clar en aquest sentit) i les diputacions, no han estat aliens a aquest procés de proliferació dels alts càrrecs, amb l’aparició de figures noves com ara els gerents –existents també als consells comarcals–, coordinadors... En una i altra administració la pràctica generalitzada de la creació d’ens i organismes autònoms, empreses públiques, 65 �66 informe sobre el bon govern i transparència administrativa consorcis... que configuren la frondosa realitat present, ha fet necessària la creació, al seu vèrtex, de nous alts càrrecs, que vénen a afegir-se als generats pels motius abans esmentats. Caldria estudiar si aquesta tendència respon, com cal suposar, a la creixent complexitat de les tasques que desenvolupen les administracions, o bé si hi ha hagut un creixement desproporcionat, més inspirat per la necessitat de situar a l’entorn dels responsables polítics un equip de gestors de la seva confiança i, per tant, de defugir els més rígids criteris de provisió dels llocs de treball reservats al personal funcionari. Si s’arriba a la conclusió que ha estat aquesta la causa, si més no, parcial, s’han de fixar limitacions a la proliferació dels alts càrrecs, més enllà de les purament pressupostàries: l’establiment d’un cert numerus clausus, deixant oberta la creació, degudament justificada, de noves unitats administratives, amb els seus corresponents alts càrrecs al front, davant l’aparició de noves necessitats objectivament contrastables. El numerus clausus d’alts càrrecs, inclosos els no funcionaris i els funcionaris, hauria d’incloure també la limitació en el nombre màxim de conselleries, empreses i organismes públics així com de directors generals i càrrecs assimilables. L’Administració local hauria d’aplicar també idèntiques limitacions en els seus càrrecs i organismes. Cal, igualment, definir els criteris mínims i objectius per a cada categoria d’alt càrrec i el perfil concret del lloc, a l’estil del catàleg que hi ha dels llocs de treball funcionarials. 3. Reclutament: criteris polítics versus criteris tècnics. Compromís entre lliure designació i transparència del procés: intervenció d’una comissió parlamentària o plenària. Cessament Caldria suposar que una Administració amb més de vint anys d’existència, considerant tant l’Administració de la Generalitat �Documents com les administracions locals, els serveis de l’Estat a Catalunya i els subsistemes públics docent i sanitari, hauria d’haver generat ja el nombre suficient de funcionaris altament qualificats (i, al mateix temps, plural en les seves opcions!) per tal que els rectors polítics poguessin designar, d’entre aquest col·lectiu, persones de suficient confiança tècnica i política per encomanar-los l’exercici dels alts càrrecs. Malgrat això, s’aprecia en la pràctica la designació de persones d’un mèrit discutible, i que, moltes vegades simplement per anys de vida, difícilment han pogut acumular les experiències professionals i els coneixements tècnics que, sens dubte, trobaran a faltar en l’exercici de les seves noves responsabilitats. Una via senzilla d’actuació, coherent a més amb la proposta d’excepcionalitat de l’alt càrrec no funcionari, seria aplicar a Catalunya la LOFAGE i seleccionar fins a director general o equivalent entre personal funcionari de manera més habitual. La selecció hauria de ser mitjançant concurs obert, on constessin els requeriments del càrrec i els mèrits específics dels candidats. Caldria un escrit motivat i públic de la selecció feta. D’altra banda, la selecció hauria de ser oberta a funcionaris de totes les administracions (europea, estatal, Generalitat, altres comunitats autònomes, administracions locals, etc.) amb similars processos i requisits d’accés. Caldria, per tant, considerar, com a element d’autoregulació, la necessitat que els responsables polítics haguessin de presentar davant una comissió parlamentària, o comissions del Plenari en el cas dels ens locals, els candidats a alts càrrecs, amb una breu exposició del seu currículum, on quedi destacada la idoneïtat, competència i experiència, inclosa la possibilitat de respondre oralment a qüestions relacionades amb el càrrec a desenvolupar. També podria fer-se una compareixença del responsable polític amb el seu equip de candidats a alt càrrec davant de la Comissió Parlamentària o de Plenari per justificar-ne la selecció. 67 �68 informe sobre el bon govern i transparència administrativa La correlació de forces dins de la Comissió hauria de garantir, pel que fa a les formacions amb responsabilitats de govern, que les seves designacions no es veurien obstaculitzades, però potser aquesta pràctica extremaria la cura a l’hora de presentar candidats sense un historial professional suficientment acreditat. D’altra banda, si s’apliquessin aquestes propostes i l’estructura dels alts càrrecs fos menys discrecional, es podria disminuir la paràlisi administrativa que envolta els processos electorals de les institucions polítiques. I, a més, serviria d’incentiu per al funcionariat, que veuria oberta la possibilitat d’intervenir en l’orientació i gestió de la política. Altra consideració pot fer-se en el cas –no tan freqüent– de candidats provinents del món empresarial, sense cap activitat política prèvia coneguda: El fossar existent entre les retribucions dels alts càrrecs als sectors públic i privat dificulta en gran mesura aquest reclutament, llevat dels casos –certament no desitjables– d’una trajectòria professional no especialment reeixida o d’unes expectatives de reincorporació al sector privat en millor posició després de l’experiència al sector públic. També hi ha gent vocacional que desitja, després d’una etapa reeixida en el món privat, aportar la seva experiència al sector públic, per motivacions diverses, grup de gent que convindria afavorir i valorar molt positivament. 4. És necessària una major presència de les dones en els alts càrrecs Ara per ara, podem dir que la presència de la dona en aquests tipus de llocs és molt baixa. En dades del 2004, i sobre l’estructura de l’Estat, només el 22,28% dels alts càrrecs eren dones. A l’any 1995 només ho eren el 14,42%. A Catalunya, per exemple, el percentatge d’alcaldesses a l’any 2003 era el 10,25% del total �Documents de titulars d’alcaldies. A l’any 1995 era només el 4,66%. Pel que fa a la Generalitat, la situació no pot ser gaire diferent. Hi ha uns avanços lents. El Consell Econòmic i Social, en relació amb la presència de la dona en alts càrrecs de les administracions públiques ha assenyalat en el seu informe del primer trimestre 2005, que és escassa, encara que se n’han donat lleugers augments. Cal, doncs, adoptar polítiques de més igualtat en l’accés i presència de la dona en aquests llocs de responsabilitat, en coherència amb el Codi ètic del Govern de l’Estat. 5. Retribucions: relació amb el reclutament. Atenció a la situació de mercat. Conveniència de vinculació a resultats. Publicitat i transparència. Ingressos relacionats Ja s’ha parlat de les sensibles diferències que hi ha entre els nivells retributius dels alts càrrecs de l’Administració i els llocs de treball en el sector privat que poguessin considerar-se equivalents pel que fa als nivells de responsabilitat i d’experiència –si més no, teòricament!– requerides. Es comprova que aquestes diferències no han fet més que créixer, i moltes vegades s’ha al·ludit a aquesta situació com una de les causes de l’aparent manca, entre l’estoc d’alts càrrecs existents, dels perfils professionals que es podrien considerar com a més idonis. Considerem que aquest plantejament no deixa d’oferir punts febles: per una banda, l’exercici d’alts càrrecs a l’Administració pública ofereix un seguit de compensacions no estrictament monetàries –des del sentiment altruista de servei a la col·lectivitat, fins als nivells d’estatus i reconeixement públic, o el sentit de proximitat al poder–, que els fan especialment desitjables per a un segment dels professionals. Cal tenir en compte, d’altra banda, que les tensions i exigències productives que hi ha al sector privat, i els nivells de dispo- 69 �70 informe sobre el bon govern i transparència administrativa nibilitat, inclinen també la preferència de molts individus cap a activitats, en principi, més adaptables a la compatibilitat amb una vida de relació social i familiar, així com al cultiu d’afeccions. S’hauria d’avançar justament en aquesta línia; no intentar competir en retribucions amb el sector privat, si bé hauria d’augmentar la retribució en el sector públic, sinó pacificar l’activitat dels alts càrrecs, oferint una millor qualitat de vida; a tall d’exemple, establir horaris màxims de permanència als llocs de treball, o generalitzar tendències com ara la de finalitzar la jornada setmanal a partir de les 14 hores del divendres. Avenços en aquesta direcció poden tenir repercussions favorables ja que predisposaran cap al servei públic persones altament preparades, però conscients de la necessitat d’una millor qualitat de vida i, alhora, l’Administració disposarà d’uns alts càrrecs amb una vida personal i social més reeixida, i amb millors possibilitats de connectar amb la realitat i els fenòmens socials, defugint la mena de síndrome que, moltes vegades, pateixen els que difícilment es relacionen fora de les esferes del poder polític. S’ha d’establir un sistema de retribució fixa i un de variable, lligat a la responsabilitat tècnica i política, així com a resultats. La retribució ha de ser transparent per tots els conceptes, inclosos els relatius a dietes, consells d’administració d’empreses públiques i privades (caixes d’estalvi, p.ex.). L’actual llista de les pàgines web de la Generalitat o de l’Ajuntament de Barcelona és particularment incomprensible.... 6. Formació específica Recentment, es qüestiona el sistema meritocràtic característic de l’Administració francesa, on els alts càrrecs procedeixen de centres de formació prestigiosos i elitistes, si bé cal tenir en compte que un sistema d’ajuts als estudis –situat a anys llum del que hi ha a la nostra societat– fa dependre l’accés a les esmentades �Documents escoles, fonamentalment, de la capacitat de l’individu, per més que continuï tenint una influència moltes vegades determinant el seu estatus familiar. En el cas de l’Administració catalana –i, sobretot, pel que fa a la Generalitat i les grans administracions locals– el sistema de reclutament abans breument descrit es vol complementar amb una formació de tercer cicle, encarregada a centres també prestigiosos, però especialment orientats a la gestió d’empreses privades, sota criteris ideològics coherents amb l’esmentada orientació. És, per tant, un model radicalment diferent, on, en lloc d’institucions que preparen específicament els servidors públics, amb nivells de qualitat que els fan també altament desitjats pel sector privat, els alts càrrecs i personal directiu són posteriorment formats (a un cost considerable) per centres de formació del sector privat i per al sector privat. Sense menystenir, ni molt menys, la valuosa aportació que poden fer els centres privats especialitzats en la formació dels directius públics. Cal considerar que la millor alternativa és fer una aposta decidida per la qualitat d’una oferta de formació específica per a aquests, que pot organitzar-se a l’entorn d’una Escola d’Administració Pública de Catalunya degudament potenciada, i que, mantenint tots els lligams necessaris amb el món acadèmic i els centres que ara hi ha de formació d’alt personal, tingui una clara orientació envers l’Administració pública i se centri en la transmissió dels valors que li són característics. Hom aposta per la creació d’una carrera administrativa de la Generalitat amb prestigi tant en el sector públic com en el privat. 7. Codi de conducta En la línia oberta pel Govern central, els alts càrrecs de l’Administració autonòmica i local haurien de regir-se per un codi de 71 �72 informe sobre el bon govern i transparència administrativa conducta que comportés el seu compromís amb una actuació professional ajustada a certs principis ètics: exemplaritat, honradesa, transparència, austeritat, eficàcia, confidencialitat i imparcialitat, entre d’altres. L’actual codi del Departament de Justícia és un bon model, o el del Govern de l’Estat, BOE de 7 de març de 2005. Aquests principis ètics hauran de dirigir, com hem dit, la conducta dels alts càrrecs. Conducta que sens dubte, atès el seu nivell públic, hauria de comportar un grau de seguiment per part de la Comissió Parlamentària o comissions del Plenari. Es podria trametre des del departament competent del Govern de la Generalitat (Departament de Governació i Administracions Públiques) a l’esmentada Comissió Parlamentària, anualment, un informe sobre els possibles incompliments dels principis ètics i de conducta dels alts càrrecs que s’hagin pogut donar i, en el seu cas, les mesures que s’haurien d’adoptar davant els incompliments. En el mateix sentit, els governs locals podrien informar la Comissió del Plenari i proposar les mesures corresponents. 8. Règim d’incompatibilitats. Dedicació exclusiva. Declaració d’activitats i patrimonial S’està formulant un nou marc d’incompatibilitats d’alts càrrecs. El Govern de la Generalitat va aprovar en la seva sessió de 8 de març de 2005 un projecte de llei en aquest sentit. Actualment està en fase de tramitació parlamentària, en concret en termini d’esmenes dels grups parlamentaris. Tot i compartir el seu contingut, la Llei d’incompatibilitats de l’Estat ja promulgada és més estricta i exigent en alguns punts. Caldria, doncs, que la llei catalana fos, si calgués, més estricta, no menys. �Documents 9. Àmbit d’aplicació d’aquestes mesures Caldria aplicar aquestes mesures tant a l’Administració autonòmica i a les seves empreses i organismes com a l’Administració local: diputacions, consells comarcals, àrea metropolitana i els seus ens, ajuntaments de capitals de comarca i de poblacions de més de 50.000 habitants. Aquestes administracions haurien de facilitar l’actual llista d’alts càrrecs, càrrecs de confiança (assessors) i/o de lliure designació, així com els criteris objectius que defineixen la condició d’alt càrrec. Els càrrecs de confiança, assessor i/o de lliure designació, és a dir, els funcionaris eventuals, constitueixen un segon esglaó de la discrecionalitat, opacitat i, a vegades, mal ús d’aquestes figures; p.e., els membres de partits que fan tasca partidària però amb retribució i càrrec públic, s’haurien de separar formalment dels alts càrrecs, però cal aplicar mecanismes similars pel que fa a la limitació numèrica i pressupostària, als criteris objectius de la definició i justificació del lloc de treball, el perfil dels candidats, l’explicació motivada de la selecció, el compliment del codi ètic, la transparència en la retribució i el rendiment de comptes de l’activitat duta a terme. Les llistes d’alts càrrecs, en els dos esglaons, haurien d’estar permanentment actualitzades, amb explicitació clara dels increments i decrements, i inclusió de les retribucions en euros totals l’any. D. Les empreses públiques 1. Principis que han de presidir el seu funcionament Atès que –d’acord amb el que ja s’ha dit– l’eficient gestió dels serveis públics ha d’ésser desenvolupada en ocasions per em- 73 �74 informe sobre el bon govern i transparència administrativa preses públiques, s’ha de tenir ben present que aquestes empreses ho són tan sols pel que fa a l’estructura formal de companyies mercantils que utilitzen, però no pel que fa al seu funcionament profund, ja que els seus gestors mai no resten sotmesos al control dels propietaris –accionistes–, ni la seva gestió rep sempre ni necessàriament la sanció del mercat. Si a aquesta absència del control propi de les societats mercantils –junta d’accionistes i mercat–, s’hi afegeix la no subjecció als mecanismes de control propis de la normativa administrativa, provocada precisament pel seu caràcter societari, resulta que aquestes societats queden en una mena de terra de ningú, grisa i indefinida, apta per a tota mena d’ingerències, discrecionalitats i irregularitats. Per tal que aquesta indefinició es corregeixi: 1. Les empreses públiques han d’assumir i explicitar la seva missió i la responsabilitat que els seus gestors i òrgans de govern assumeixen davant la societat (responsabilitat social de l’empresa). 2. Els òrgans de govern de l’entitat han d’establir periòdicament els objectius fixats als gestors de l’entitat i determinar els paràmetres de mesurament per tal d’avaluar-ne la gestió. 3. Els departaments i altres actors institucionals relacionats amb l’empresa (stakeholders interns) han d’estar representats en els seus òrgans de govern. Els gestors i òrgans de govern de l’empresa han d’establir canals de comunicació fluïts i transparents amb les entitats i els col·lectius que influeixen i reben influència de l’activitat de l’empresa (stakeholders externs). 4. La Generalitat ha d’exercir els seus drets dominicals sobre les diferents empreses públiques i vetllar perquè actuïn d’una manera coordinada i eficient. 5. El Consell d’Administració ha d’assumir com a funció bàsica la d’orientar i supervisar l’actuació dels gestors i vetllar pel �Documents desenvolupament de la missió de l’empresa, d’acord amb l’interès general. 6. El Consell –que ha de reflectir el pluralisme polític– estarà integrat per un nombre de membres no superior a deu, dels quals almenys un terç haurien de ser professionals independents i la resta representants dels departaments relacionats amb la seva activitat. Només un dels seus membres hauria de ser executiu de l’empresa. 7. El Consell hauria d’organitzar una comissió executiva per desenvolupar les tasques de gestió; una comissió d’auditoria i de control financer per supervisar la informació financera subministrada per l’empresa; una comissió de contractació i inversions quan aquestes tasques siguin bàsiques en l’activitat de l’empresa, i una comissió d’ètica i compliment destinada a supervisar el compliment dels compromisos assumits per l’empresa en matèria de responsabilitat social i bon govern. 8. La retribució dels consellers executius i professionals ha de ser suficient per atreure persones qualificades. La retribució dels consellers nomenats per raó del seu càrrec o en representació d’un departament s’hauria d’entendre inclosa dins el paquet retributiu que perceben per la seva adscripció al departament al qual pertanyen. 9. El càrrec de president del Consell ha de tenir com a funció principal dirigir el Consell en l’exercici de la seva tasca de supervisió. No és convenient que aquesta funció sigui assumida pel primer executiu. El secretari del Consell ha de ser un lletrat no integrat a l’estructura executiva de l’entitat. 10. Les empreses públiques han de formular comptes anuals individuals i consolidats i sotmetre’ls a la verificació d’auditors independents. Els informes d’auditoria han de contenir una opinió favorable. Els comptes i l’informe s’haurien de fer públics en un termini màxim de quatre mesos des del tancament de l’exercici. 75 �76 informe sobre el bon govern i transparència administrativa 11. Les empreses públiques s’haurien de sotmetre periòdicament a auditories de gestió dutes a terme per professionals externs independents. 12. El Consell d’Administració ha d’assumir la responsabilitat social de l’empresa com a element central del govern corporatiu i orientar les seves polítiques i pràctiques d’acord amb aquesta assumpció. 13. El Consell d’Administració ha de promoure la formulació d’un codi ètic de l’empresa, assignar responsabilitats en matèria de responsabilitat social de l’empresa dins del seu organigrama, i gestionar la identitat i la reputació corporatives d’una manera coherent amb l’assumpció d’aquella responsabilitat. 14. L’empresa pública ha de disposar d’una pàgina web amb informació suficient per conèixer les dades més rellevats de la seva activitat i per avaluar el seu sistema de govern i l’assumpció efectiva de la responsabilitat social. 15. El Consell d’Administració ha d’avaluar periòdicament si les seves pràctiques de govern s’orienten d’una manera socialment responsable a la realització de la missió de l’empresa. 2. Consideració especial de la responsabilitat social corporativa a) Delimitació del concepte La reflexió sobre responsabilitat social corporativa es va generalitzar l’any 2001 a partir de sonats escàndols financers que van posar de manifest la problemàtica de govern de grans empreses cotitzades. Es defineix un entorn comú marcat pels organismes internacionals que han impulsat el desenvolupament de la responsabilitat social corporativa a escala global. Són aquests organismes els que han elaborat principis i iniciatives per promoure la responsabilitat social corporativa i li han donat legitimitat. La Unió Europea ha desenvolupat, per mitjà de la Comissió Europea, diferents documents amb l’objectiu de promoure la �Documents responsabilitat social corporativa entre les empreses europees i entre tots els agents socials. Considera que la responsabilitat social corporativa és la contribució de les empreses al desenvolupament sostenible. Així es va definir en la Declaració final del Consell Europeu de Lisboa, el març del 2000: “convertir la UE en el 2010 en l’economia basada en el coneixement més competitiva i més dinàmica del món, capaç de créixer econòmicament de manera més sostenible amb més i millors llocs de treball i major cohesió social”. La responsabilitat social corporativa es pot entendre com un element fonamental per la governanza social, de la contribució empresarial al desenvolupament sostenible i de la construcció d’un espai europeu amb cohesió social. I el que és molt important és que, per fer això, les empreses no han de deixar de ser empreses ni han d’assumir funcions que no els corresponguin, sinó que s’han de convertir en les empreses que ara Europa i l’economia global requereixen. El nou entorn global necessita una nova visió de l’empresa. La responsabilitat social corporativa vol marcar els valors que dirigeixen l’empresa en totes les seves relacions, locals, nacional i internacionals. I aquests valors han de ser compartits. Si no hi ha aquesta visió compartida és difícil construir una política pública de responsabilitat social corporativa. La responsabilitat social corporativa va més enllà de l’àmbit estrictament de govern i arriba a la funció social que l’empresa desenvolupa i, per tant, a la responsabilitat social dels seus gestors. I no solament afecta les empreses cotitzades, sinó també altres tipus d’organitzacions com ara les empreses familiars, les societats de base cooperativa i mutualista, les caixes d’estalvis, els fons de pensions i les empreses públiques. S’ha de ser molt cautelós a l’hora d’extrapolar solucions pensades per a l’empresa privada a altres tipus d’empreses o organitzacions on la funció del benefici és diferent i està orientada 77 �78 informe sobre el bon govern i transparència administrativa al servei del ciutadà. Encara que a vegades el document fa referència a l’empresa privada, volem deixar clar que les propostes no s’hi adrecen. És important emmarcar la responsabilitat social corporativa des d’una perspectiva política. Què poden fer l’Administració i les empreses públiques per impulsar i promoure l’existència d’empreses i organitzacions més responsables i sostenibles? S’ha de dir que fins avui aquest debat ha creat falses expectatives i que en alguns àmbits ha estat vist com una moda o una estratègia de màrqueting. És per això que aquest compromís ha de ser a llarg termini perquè la responsabilitat social corporativa no es quedi en una moda o una eina més del màrqueting de l’empresa. Respecte a l’empresa pública, aplicar la responsabilitat social corporativa molts cops seria tant senzill com complir la normativa vigent de manera explícita, ja que el seu interès no és la iniciativa individual sinó que és un interès general. Per això és, doncs, important que es formuli i assumeixi la missió de l’empresa com a element essencial de la cultura de l’organització. Anar més enllà en l’administració i empreses públiques pot suposar un desgast costós i un llast més que pot minvar la competitivitat en relació amb el món privat. Tot i així l’Administració té un paper important en aquest àmbit de promoció, amb una visió àmplia de la responsabilitat social corporativa entre les empreses. b) Propostes Què poden fer l’Administració i les empreses públiques per impulsar i promoure l’existència d’empreses i organitzacions més responsables i sostenibles? a) Dins l’empresa pública: El Consell d’Administració hauria d’assumir, com a òrgan de govern de l’empresa, un nivell de compromisos en línia amb �Documents iniciatives internacionals en aquest àmbit, tot explicitant els valors corporatius per mitjà dels instruments següents: • La formulació d’un codi ètic de l’empresa. • L’assignació de responsabilitats en matèria de responsabilitat social de l’empresa a l’organigrama. • La gestió de la identitat i de la reputació corporativa. • La formació d’una comissió d’ètica, en el si del mateix Consell, encarregada de supervisar el compliment dels compromisos assumits per l’empresa en matèria de responsabilitat social. b) Per promoure l’existència d’empreses més responsables i sostenibles: Definim uns instruments per promoure polítiques de responsabilitat social corporativa. Per a la seva implementació i posterior control, considerem que s’ha de definir i aplicar l’ordenament. En el cas d’incompliment, la justícia ha d’actuar. D’aquesta manera no serà tan necessària la creació de nous òrgans, amb els inconvenients que això suposaria. • Marc legislatiu i fiscal favorable (fons de pensions, etiqueta social...). • Mesures de transparència amb mecanismes de verificació i certificació (etiquetes, índex social i generació de llistats –reporting). • Codi d’autoregulació de la vaga per a totes aquelles empreses que donin un servei públic a la comunitat, siguin públiques o subcontractades. Aquest codi hauria de ser de compliment obligat i es definiria com un punt més del conveni col·lectiu. • Aplicar les mesures internacionals sobre responsabilitat social corporativa. • Campanyes públiques de responsabilitat social corporativa. • Afavorir el desenvolupament del mercat i la competitivitat sostenible. • Contractació pública que afavoreixi empreses que donin suport a responsabilitat social corporativa. 79 �80 informe sobre el bon govern i transparència administrativa E. La contractació 1. Fer més fàcil contractar amb l’Administració Hi ha una percepció social molt estesa de manca de transparència, de pràctiques clientelars i d’excés d’obstacles a la contractació del sector públic. Diversos processos judicials dels darrers anys a l’entorn de casos de corrupció en algunes adjudicacions públiques alimenten aquesta malfiança. El cas és, però, que la contractació administrativa està molt exhaustivament regulada, amb una legislació molt completa i detallada, amb procediments molt estrictes, que haurien d’assegurar les majors garanties d’objectivitat en les adjudicacions. Tanmateix, la percepció social és més aviat la contrària: que hi ha clientelisme, amiguisme i adjudicació a dit. Per tant, l’existència i l’abundància de normativa no és garantia d’una imatge d’objectivitat, de transparència, ni de seguretat jurídica. Això ens porta a una doble conclusió: – per una banda, que l’existència d’una normativa molt detallada i completa, més que una garantia pot esdevenir un impediment per a la transparència; – per una altra, que les normes, per bones que siguin, i en cas de no aplicar-se correctament, no garanteixen l’objectivitat ni la transparència, objectius que caldrà perseguir mitjançant polítiques actives de comunicació i d’aplicació correcta de les lleis. Per aconseguir que les normes sobre contractació pública siguin més assequibles, més conegudes i més fàcilment complides i afavoreixin, a més, una percepció social de major confiança en l’objectivitat dels procediments de contractació, cal dur a terme un esforç de simplificació, tant de la normativa reguladora dels contractes de l’Administració, com dels procediments que a la pràctica se segueixen per contractar. �Documents Aquesta tasca pot ser més fàcilment assolible si es diferencia més del que es fa actualment entre els diversos tipus de contractes, segons el volum econòmic, la complexitat i altres criteris, de manera que es puguin aplicar procediments molt més simples als contractes que no justifiquin precaucions especials. En definitiva, es tracta d’aconseguir que contractar amb l’Administració sigui més fàcil, menys críptic, menys costós en temps i en esforços burocràtics. I per aconseguir transmetre amb aquesta tasca un missatge més creïble de transparència i neutralitat, cal efectuar-la amb una certa imaginació i flexibilitat, amb una mirada diferent a la visió burocràtica tradicional. Les tecnologies de la informació permeten quelcom impensable fins fa poc temps: la convocatòria i la difusió immediates de les licitacions i de pràcticament tot el procediment d’adjudicació. Per tant, caldria publicar a les pàgines web dels organismes i administracions que contracten, i amb la major puntualitat possible: – Les licitacions. – Les bases de selecció. – Les ofertes (o com a mínim el seu resum). – El quadre comparatiu de les ofertes econòmiques. – Les puntuacions obtingudes per cada oferta. – Les adjudicacions. I, a més, donar difusió per Internet (a cambres de contractistes i de comerç, patronals, col·legis professionals, etc.) a les licitacions. 2. Els contractistes Unes primeres qüestions que plantegen alguns dubtes que caldria resoldre, des del punt de vista de la transparència, fan re- 81 �82 informe sobre el bon govern i transparència administrativa ferència als requisits i condicions que han de reunir les persones o les empreses per poder ser contractistes amb l’Administració. En primer lloc, i amb caràcter general, observem que la contractació amb l’Administració sovint continua semblant massa restringida a cercles relativament tancats de contractistes, ja sigui per desconeixement de les licitacions o dels tràmits burocràtics requerits per poder contractar amb l’Administració. Contribueixen a aquesta imatge restrictiva: – El sistema de classificació de contractistes, que obliga a tràmits que, per a moltes petites empreses, són massa complicats, o simplement ignorats, per aspirar tan sols a ser contractista. – La difusió insuficient de les licitacions, encara limitada en massa casos als butlletins oficials, malgrat la utilització creixent de pàgines web. – El llenguatge burocràtic de les bases de selecció, el sistema de les certificacions, els retards en els cobraments..., que estimulen poc a ser contractista amb l’Administració. L’Administració hauria de tenir una actitud més activa a fi de propiciar que el major nombre possible d’empreses o de professionals esdevinguin contractistes en potència. Per aconseguir-ho cal facilitar els tràmits de classificació empresarial. Però no solament això: caldria també una actitud més activa de l’Administració, estimulant, assessorant i donant suport a empreses i professionals per tal que superin els obstacles i els dubtes burocràtics i assoleixin la condició de contractista, ja que, en definitiva, l’interès públic també radica a poder disposar d’una generosa borsa de contractistes. Així mateix, i en la línia de fer més assequible de contractar amb l’Administració, també convé procurar que la quantia dels contractes i, en general, les bases de selecció siguin favorables �Documents a la concurrència d’un nombre significatiu d’ofertes, i evitar en qualsevol cas que, per raons de quantia o d’altres de similars, la major part de contractistes potencialment interessats es puguin sentir exclosos. En segon lloc, i també des d’aquesta perspectiva de la determinació dels contractistes, ens hem de referir a dues pràctiques, del tot justificables i perfectament admeses legalment, que, tanmateix, poden incidir negativament en la transparència de la contractació administrativa: les unions temporals d’empreses (UTE) i les subcontractacions. Quant a les UTE, sovint s’ha especulat que a vegades s’utilitza aquesta figura no tant per aportar especialització o recursos que no té pel seu compte un sol aspirant a contractista, sinó simplement per associar un intermediari o facilitador del contracte. Per esvair definitivament aquest motiu de sospita i d’opacitat en les raons de les UTE, és recomanable que se’ls exigeixi formalment la motivació clara de la seva constitució, sobre la base de raons tècniques o econòmiques, sempre en relació amb la licitació concreta a la qual es presenten. També és aconsellable que l’Administració vetlli especialment per les garanties de responsabilitat en aquests casos, ja que la solvència de la unió temporal, si no s’ha perfilat prou acuradament, pot afeblir la individual de les empreses que la constitueixen. Pel que fa a les subcontractacions, constatem que són molt habituals, principalment en les obres o serveis d’especial complexitat, les pràctiques d’externalitzar o de subcontractar parts del contracte a terceres empreses. Les subcontractacions estan molt justificades en determinades situacions, com ara, si es tracta d’aconseguir aportacions d’alguns especialistes o de reaccionar davant de situacions imprevistes. 83 �84 informe sobre el bon govern i transparència administrativa Tanmateix, la seva proliferació excessiva pot generar efectes nocius, com ara afeblir les garanties de qualitat de l’obra o del servei contractat. Per aquest motiu, la pràctica de les subcontractacions tendeix a ser limitada o envoltada de garanties específiques, en molts casos de forma més estricta que la vigent a la nostra legislació. Com a criteri general, propugnem que es limiti als supòsits en què sigui justificada i, si és possible, prevista en el moment de l’adjudicació i, en qualsevol cas, del tot transparent. Així, creiem que s’hauria d’establir com a requisit per admetre subcontractacions, si eren previsibles tenint en compte les capacitats i habilitats del contractista, la seva previsió expressa en la fase de selecció, amb identificació de les empreses a subcontractar i dels seus mèrits, de manera que les empreses subcontractades formin part de l’oferta de cada contractista. També recomanem estudiar la possibilitat d’exigir al contractista l’execució amb els seus mitjans d’un percentatge mínim del concurs. Cas de no ser previsible, i imposar-se com a necessària a títol de sobrevinguda, la subcontractació hauria de tenir sempre el vistiplau –o, com a mínim, el nihil obstat– de l’òrgan administratiu contractant, a fi de poder comprovar que les empreses subcontractades reuneixen els requisits mínims de solvència tècnica i econòmica exigible als contractistes. Així mateix, i en qualsevol cas, la transparència hauria de presidir tot el procés de la subcontractació, de manera que els pactes entre contractista i subcontractista (obligacions, responsabilitats, preu) s’haurien d’incorporar a la documentació del contracte, i ser perfectament coneguts per l’Administració o per qualsevol interessat. Finalment, l’Administració pot i ha de ser molt exigent a fi d’assegurar que els contractistes compleixin escrupolosament la legalitat i els estàndards d’ètica i de comportament exigibles �Documents al sector públic en qüestions com ara la contractació de persones discapacitades, la transparència, el codi ètic, la responsabilitat social, la protecció del medi ambient i la normalització lingüística, entre d’altres. Els requisits d’obertura, rigor i transparència, l’Administració, a més de complir-los per si mateixa, els ha de projectar en el sector empresarial que treballa per al sector públic. 3. La tramitació dels contractes Els procediments formals de contractació són molt costosos en tramitació burocràtica: anuncis a diaris oficials, terminis més o menys llargs per a la presentació d’ofertes, cauteles en la valoració d’aquestes, terminis per recórrer... Difícilment es pot contractar una obra modesta o un servei no gaire sofisticat amb menys de tres o quatre mesos. De totes maneres, la legislació vigent ofereix a l’Administració la possibilitat d’optar entre diverses modalitats de contractació, que ofereixen graus molt diferents de complexitat administrativa i de rigor en la selecció. Els procediments més rigorosos i costosos en temps i en tràmits segurament són també els que garanteixen major objectivitat en la selecció. Tanmateix, si la tramitació és massa costosa, també pot tenir l’efecte de desincentivar molts empresaris, sobretot els petits, a ser contractistes, ja que temen que els costi massa en temps, en assessorament i en gestoria, a part del retard a cobrar. I també pot incentivar les administracions a cercar dreceres, abusant de les adjudicacions directes i dels negociats sense publicitat i d’altres pràctiques similars. Efectivament, els contractes de quantia limitada permeten o bé la contractació directa (fins a 12.000 euros en els de serveis), o bé els negociats sense publicitat (fins a 30.000 euros en els de serveis). Tant en un 85 �86 informe sobre el bon govern i transparència administrativa cas com en l’altre, el procediment és raonablement ràpid i l’Administració té plena capacitat per triar el contractista, sense que s’hagi de sotmetre a la valoració de factors objectius de selecció. Com que, per aquest motiu, són procediments molt còmodes per a l’Administració (més ràpids de tramitar i amb la possibilitat de decidir lliurement el contractista), hi ha tendència a abusar-ne, per la via de fragmentar més o menys artificialment adjudicacions que en pura lògica haurien de convocar-se unitàriament i tenir un valor econòmic superior. Així ho ha posat de manifest l’auditoria de gestió encarregada per l’actual Govern de la Generalitat. Segurament no hi ha motius per suprimir o limitar excessivament les actuals possibilitats de recórrer a l’adjudicació directa o als procediments negociats sense publicitat per a determinats tipus de contractes de quantia limitada, per als quals podrien resultar contraproduents procediments massa rigorosos. Així mateix, també deu ser difícil evitar del tot la picaresca administrativa de fragmentar contractes més grans per poder utilitzar més aquests procediments. La millor manera d’aconseguir que l’Administració no abusi d’aquestes pràctiques i utilitzi realment el procediment de contractació més idoni per a cada cas és la transparència. En un doble sentit: – Per una banda, la transparència que s’hauria d’imposar sempre en la necessitat de motivar raonadament la modalitat de contracte escollida per a cada cas, i de fer pública aquesta motivació. – Per una altra, també proposem que cada òrgan que contracta i cada Administració portin al dia una base de dades pública, accessible des de les seves pàgines web, on constin, un per un, tots els contractes fets per qualsevol procediment, amb indicació de l’objecte, el pressupost, l’adjudicatari i, fins i tot i si és possible, la descripció del treball lliurat. �Documents Aquestes mesures es podrien complementar també amb una limitació global de la quantia que cada òrgan o departament pot contractar mitjançant procediments restringits o d’adjudicació directa. Una altra qüestió que és important de tenir en compte en la tramitació dels contractes és la importància de garantir uns projectes ben fets, especialment amb vista als contractes d’obres. Per poder valorar de forma objectiva els costos i de manera sistemàtica els mèrits tècnics de les ofertes, i assegurar al mateix temps una execució acurada, cal que el projecte estigui ben fet, amb el grau convenient de detall i de rigor; en qualsevol cas, amb més detall i rigor del que ha estat habitual. Gastar més en projecte no equival a gastar més: a la llarga, permet estalviar en execució, reduir modificats i garantir més transparència i objectivitat en la selecció dels contractistes. Així mateix, entenem que l’assoliment d’objectius de transparència i d’objectivitat no és incompatible amb la pràctica de procediments restringits de contractació, especialment per a casos en què el que es contracta són serveis que tenen components destacats de creativitat o de complexitat tecnològica o de qualsevol altre ordre. Ans al contrari: segurament el servei eficient dels interessos públics probablement aconsella fer un ús més freqüent d’aquests tipus d’adjudicacions. Ara bé, precisament perquè la mateixa denominació de procediments restringits o no oberts de contractació convida a la malfiança, creiem que en aquests casos cal ser especialment curós en el compliment dels principis de transparència i d’objectivitat. Tant pel que fa a la necessitat de fer explícits els motius que han portat a la selecció prèvia de les empreses o dels professionals convidats al procediment restringit, com en relació amb el tracte neutral i no discriminatori que l’Administració ha de procurar tenir-hi en tot moment. 87 �88 informe sobre el bon govern i transparència administrativa 4. Els criteris d’adjudicació El criteri de selecció més objectivable és l’econòmic: es queda el contracte qui presenta una oferta econòmicament més avantatjosa. Hi ha, però, diversos factors que impedeixen o dificulten deixar la selecció dels contractistes només en funció del millor preu: – Conveniència de valorar els factors tècnics, que a la llarga són els que permeten servir millor l’interès públic. El mateix es pot dir dels factors ambientals o similars, que també poden ser molt útils per assegurar el bon funcionament de l’obra o servei contractat. El problema és que aquests tipus de factors, a diferència del purament econòmic, a vegades són massa difícils d’objectivar, i solen deixar massa marge a l’apreciació subjectiva del qui valora. – Conveniència d’impedir l’excessiva concentració d’adjudicacions en una mateixa empresa, cosa que sol portar l’Administració a gestionar una certa diversificació en les seves adjudicacions, objectiu que a vegades només es pot assolir amb una certa intervenció en l’aplicació dels criteris de selecció. – Pressions polítiques, sindicals o empresarials per protegir les empreses locals. Aquestes pressions poden ser decisives si es competeix amb altres administracions més sensibles a les dels interessos respectius. No podem ignorar aquests condicionants, principalment la necessitat de tenir molt en compte els aspectes tècnics de les ofertes, però cal també reduir al màxim els àmbits de discrecionalitat de l’Administració a l’hora d’apreciar-los i de seleccionar el contractista. Amb aquesta finalitat, i a fi de garantir que les adjudicacions es basen en criteris al màxim d’objectius possible, recomanem: �Documents – Fer un esforç de previsió sistemàtica i exhaustiva dels criteris tècnics de selecció en les bases de licitació, i fer-ne una aplicació motivada, raonada i pública per determinar l’oferta escollida. La valoració de l’oferta tècnica ha de ser tan objectiva com la de l’oferta econòmica. – Valorar l’oferta econòmica fins al voltant de la meitat de la puntuació total, de manera que resulti força determinant. En tot cas, s’han de procurar eradicar els criteris de selecció que en la seva aplicació deixen un marge de discrecionalitat excessiu. 5. L’execució dels contracte Mentre que els procediments de selecció del contractista, quan es fa per concurs i malgrat les mancances assenyalades, són raonablement objectius i públics, una vegada adjudicat el contracte, la relació entre Administració i contractista es torna més opaca, amb un major marge de discrecionalitat. D’aquesta manera no és infreqüent que, ja sigui a iniciativa del contractista o de l’Administració, es produeixin modificacions o reformes del contracte durant la seva execució, que poden acabar comportant canvis substancials en el volum del contracte i fins i tot en el seu equilibri econòmic, al marge dels mecanismes de publicitat i de concurrència de la fase de selecció del contractista. Convindria, per tant, restringir al màxim la possibilitat de recórrer a reformats o modificats dels contractes. I, si cal utilitzar-los, que sigui en casos com més taxats millor, amb tota publicitat, i amb procediments objectius i també transparents de valoració econòmica dels canvis que s’acordin en relació amb el contracte adjudicat. A fi de garantir aquests objectius de transparència, entenem que seria molt recomanable fer públic, en finalitzar l’execució 89 �90 informe sobre el bon govern i transparència administrativa del contracte, un informe o memòria on constin les principals dades: ofertes rebudes, oferta seleccionada, motius de la selecció, possibles revisions o modificacions del preu o de l’objecte del contracte, preu pagat finalment, informes o auditories de control o de qualitat... Aquestes memòries s’haurien de mantenir accessibles al públic en una base de dades que donaria publicitat a les males pràctiques, i també podria servir a l’Administració per identificar contractistes especialment incomplidors o conflictius. 6. El control de l’execució dels contractes Hi ha una certa tendència administrativa a desentendre’s de verificar, revisar o controlar el contingut d’allò que es contracta. En part perquè se suposa que precisament ho encomana a algú més capacitat o especialitzat que els serveis administratius; i en part perquè prou feina tenen els funcionaris amb la tramitació administrativa dels expedients de la seva incumbència, per, a més a més, posar-se a discutir amb els contractistes externs. Aquesta actitud en part explica l’interès de molts funcionaris a fer adjudicacions directes o negociats sense publicitat: saben que poden confiar en determinats proveïdors i no es volen arriscar a contractar cares noves o males experiències. També fa que al final s’estigui poc a sobre del contractista, de manera que no és infreqüent que l’Administració rebi menys del que hauria de rebre pel que paga. Cal que l’Administració es doti de protocols rigorosos de seguiment i control de l’execució dels contractes i d’auditoria o/ i control de qualitat dels serveis o productes resultants obtinguts. Aquests protocols han de ser especialment exigents en els casos en què l’objecte del contracte sigui molt complex o costós; en els casos restants, es pot limitar a un control més o menys aleatori. �Documents Aquests protocols o procediments s’han de complementar amb una dotació de recursos humans i tècnics suficients i més qualificats per a l’Administració, amb els quals pugui exercir efectivament aquestes tasques de seguiment, direcció o supervisió i control dels seus contractes. F. Ajuts i subvencions 1. Definició S’entén per ajut públic qualsevol aportació de recursos públics a operadors econòmics i empreses (públiques o privades) així com qualsevol avantatge atorgat per les autoritats públiques de qualsevol nivell de govern que suposi una reducció de les càrregues a les quals haurien de fer front els operadors econòmics i les empreses en condicions de mercat. En el sentit més ampli, els ajuts públics inclouen les subvencions, les desgravacions fiscals, les participacions en el capital privat, els préstecs concedits en condicions favorables, els impostos diferits, les garanties i avals, la condonació de pagaments... El concepte econòmic dels ajuts i subvencions té la seva traducció en els textos legislatius. D’acord amb la Llei 38/2003, de 17 de novembre, de subvencions, aquestes suposen una disposició dinerària procedent de les administracions que compleixi els següents requisits: “a) que el lliurement es faci sense contraprestació directa dels beneficiaris. b) que el lliurament estigui subjecte al compliment d’un determinat objectiu, l’execució d’un projecte, la realització d’una activitat, l’adopció d’un comportament singular, ja efectuats o per efectuar, o la concurrència d’una situació, i el beneficiari ha de complir les obligacions materials i formals que s’hagin establert, i c) que el projecte, l’acció, la conducta o la situació finançada tingui per ob- 91 �92 informe sobre el bon govern i transparència administrativa jecte el foment d’una activitat d’utilitat pública d’interès social o de promoció d’una finalitat pública”. En el mateix sentit es pronuncia el Decret legislatiu 3/2002, de 24 de desembre, pel qual s’aprova el Text refós de la llei de finances públiques de Catalunya: “Es considera subvenció tot ajut que comporti una disposició de fons públics acordada per la Generalitat o les seves entitats autònomes a càrrec dels seus pressupostos, que tingui per objecte un lliurament dinerari entre els diferents òrgans i unitats de l’Administració pública de la Generalitat, o d’aquestes a altres entitats públiques o privades i particulars”, i que compleixi uns requisits similars als establerts a la llei espanyola (art. 87). De com els ajuts públics poden tenir efectes sobre els mercats, se n’ocupa la Llei de defensa de la competència (LDC). D’acord amb l’article 19.2, s’entén per ajut públic “les aportacions de recursos a operadors econòmics i empreses públiques o privades, així com a produccions, amb càrrec a fons públics, o qualsevol altre avantatge concedit pels poders o entitats públiques que suposi una reducció de les càrregues a les quals haurien de fer front els operadors econòmics i les empreses en condicions de mercat o que no comportin una contraprestació en condicions de mercat. També es consideren ajuts qualsevol altra mesura que tingui un efecte equivalent al de les anteriors que distorsionin la lliure competència”. Els ajuts públics poden ésser adreçats a empreses, a grups específics, sectorials, territorials (afavoreixen un territori determinat) i horitzontals (PME, I+D, medi ambient, inversions). Des de la perspectiva del funcionament competitiu dels mercats, l’interès de l’anàlisi dels ajuts públics rau en el fet que alteren o amenacen alterar les condicions de la competència entre empreses, així com l’assignació eficient de recursos, de concedir avantatges a uns operadors econòmics enfront d’altres. Des de la perspectiva del comerç entre territoris contribueixen a falsejar els intercanvis. Per aquestes raons la Comissió Europea (CE) �Documents controla els ajuts; també ho fan les autoritats nacionals responsables d’aplicar les normes de defensa de la competència. La rellevància del tema es posa de manifest si es té en compte la importància econòmica de les subvencions i, també, dels ajuts. En efecte, d’acord amb les dades de la UE, Espanya té un nivell d’ajuts públics relativament alt: certament, el percentatge dels ajuts públics (sense comptar el sector ferroviari) sobre el PIB fou, l’any 2002, del 0,68%, tan sols superat per Dinamarca (0,92%), Irlanda (0,85%), Portugal (0,83%) i Suècia (1,28%). La mitjana de la UE fou del 0,56%. Aquest fet justifica l’atenció dedicada a aquesta qüestió. També són importants les subvencions atorgades a persones i entitats, generalment sense ànim de lucre. Aquesta conducta pot suposar la distribució de fons públics amb elevades dosis de discrecionalitat. El fet mereix atenció per la magnitud de les subvencions dins el pressupost de les administracions públiques. A tall d’exemple, i amb independència de les matisacions necessàries, en tot cas sobreres en el present nivell d’anàlisi, cal dir que, a la liquidació del pressupost consolidat de despeses corresponent a l’any 2003 (Administració de la Generalitat, OOAA, SCS, ICS, ICASS, Seg. Soc, ICASS GC), les transferències corrents foren de 42 milions d’euros, cosa que representava més del 36 per cent dels crèdits definitius; les transferències a les famílies i institucions –expressió genuïna de la discrecionalitat administrativa– suposaven el 44 per cent de les transferències corrents. Una quantitat tan elevada ha de ser objecte d’un control particularment rigorós. Sobre aquesta qüestió no es disposa d’informació suficient. De tota manera, cal pensar, si s’accepta el que es conclou a l’Informe d’avaluació de la Gestió (Acord de Govern de 20 de gener de 2004), de desembre de 2004, referit al Departament de Treball, Indústria, Comerç i Turisme (Seccions Pressupostàries de Treball): Àrea de Subvencions de la 93 �94 informe sobre el bon govern i transparència administrativa Direcció General d’Ocupació (Servei d’Ocupació de Catalunya (DGO/SOC), que el procés és millorable. En efecte, en l’esmentat dictamen se sosté que “els processos i circuits són molt complexos, hi participen moltes unitats diferents i els terminis que van des de la presentació de la relació de justificants fins a fer la proposta de pagament del 25% restant o del 100% (si no hi ha bestreta) superen en força ocasions l’any i mig. No s’ha pogut comprovar si els justificants han estat presentats dins el termini. En els expedients examinats figuren fitxes de justificacions econòmiques, la data de les quals és superior a un any a la data de finalització de l’acció”. La conclusió és que cal “establir si el procediment de seguiment, verificació i revisió de les justificacions presentades pels beneficiaris de les subvencions és l’adequat” i que “cal determinar si, una vegada certificat el correcte compliment o no, de la finalitat de la subvenció concedida, el procediment és prou àgil per assegurar-ne el seu pagament o, si s’escau, l’inici de l’expedient de revocació total o parcial i possible reintegrament”. Davant la possibilitat del risc que aquesta qüestió, documentada en un cas específic, no sigui un fet aïllat ans el reflex d’una conducta general, cal establir una adequada regulació de les subvencions, seguint l’exemple de l’espanyola, basada en els principis de planificació, transparència, objectivitat, eficàcia i eficiència, acompanyada dels sistemes de control adients i rigorosament aplicats, així com d’avaluació de resultats. Ensems cal establir les corresponents responsabilitats pel mal ús dels recursos públics. Per assegurar aquests principis cal disposar d’una base de dades pública en relació amb els ajuts i subvencions. La utilització dels ajuts com a instrument de política econòmica o d’actuació política és general als estats de la Unió Europea (UE). Per aquesta raó la CE és sensible en relació amb aquesta qüestió. Per això, recentment, la CE ha publicat un document de consulta titulat “Pla d’acció d’ajuts estatals. Menys �Documents ajuts estatals amb uns objectiu més ben definits: programa de treball per a la reforma dels ajuts estatals 2005-2009”. El document presenta un programa orientador de treball que la Comissió pretén dur a terme en col·laboració amb els estats membres que hauria de servir de guia per a l’estratègia i política de la Comissió en relació amb la política d’ajuts dels estats membres. Per aquesta raó la comissària de la competència ha afirmat que “els ajuts públics són la nova frontera de la política de la competència”, i ha fet de la revisió de la política d’ajuts públics la prioritat principal del seu mandat. En definitiva, els ajuts públics consisteixen en la concessió d’avantatges a operadors econòmics, organitzacions i persones, sense contrapartida equivalent. Quan són atorgats a operadors econòmics poden alterar la posició de les empreses en l’àrea competitiva i, per tant, els seus resultats. Per aquesta raó, les autoritats de defensa de la competència vetllen perquè els ajuts no modifiquin de forma significativa el funcionament dels mercats. Aquest fet no exclou que determinats ajuts puguin ésser atorgats ateses determinades circumstàncies i condicions. De fet, la CE, per una banda, vol reforçar el control dels ajuts que incideixen en la conducta i resultats de les empreses; i, per una altra, vol facilitar la concessió de determinats ajuts quan aquests cauen dins les categories dels que poden ésser concedits sense problemes. En tot cas, en un marc democràtic, la concessió d’ajuts (i subvencions) ha de sotmetre’s a determinades circumstàncies i controls per a evitar des de la distorsió de la conducta de les empreses en els mercats fins a la discrecionalitat o la corrupció. 2. Justificació dels ajuts públics Totes les administracions públiques atorguen, amb més o menys intensitat, ajuts públics en les seves formes més diver- 95 �96 informe sobre el bon govern i transparència administrativa ses. Aquests, en determinades circumstàncies i sota certes condicions, troben una justificació tant des de la perspectiva de l’anàlisi econòmica com de la mateixa pràctica de les autoritats de defensa de la competència. La teoria de la hisenda pública, per exemple, sosté que els ajuts podrien justificar-se si compleixen alguna o algunes de les següents funcions atribuïdes al sector públic: assignativa, redistributiva i estabilitzadora. Més concretament, els ajuts públics poden justificar-se si contribueixen a millorar l’assignació de béns i factors productius i, en conseqüència, l’eficiència. En altres paraules, si contribueixen a corregir les errades del mercat (monopolis naturals i situacions de poder de mercat, informació asimètrica o imperfecta, externalitats, béns públics i mercats amb problemes de coordinació). També es justifiquen si contribueixen a millorar la distribució de la renda pel mercat. Tanmateix, l’anàlisi econòmica aconsella utilitzar d’altres instruments com ara el sistema tributari o les transferències (subsidis o programes territorials d’inversió, p. e.). I, finalment, troben justificació si contribueixen favorablement al comportament de variables com l’ocupació, les inversions o les exportacions, per exemple. De tota manera, l’anàlisi econòmica considera que els ajuts públics no són determinants i atorga una importància especial a les expectatives empresarials i a les característiques de les empreses, els mercats i l’entorn empresarial. En el document de la CE esmentat se sosté que la política d’ajuts ha format part de la política de competència i que el paper de la CE ha estat d’impedir les corresponents alteracions indegudes de la competència per assegurar que els operadors econòmics confrontin els seus interessos en igualtat d’armes en l’àrea del mercat. Malgrat tot, prenent els Acords de Lisboa i la defensa de la competència com a punts de referència, la Comissió pretén con- �Documents centrar els ajuts públics a l’entorn dels objectius següents: en primer lloc, la innovació i la R+D amb l’objectiu de reforçar la societat del coneixement; i, en segon lloc, modernitzar les pràctiques i els procediments dels ajuts. En relació amb la primera qüestió, ensems l’èmfasi centrat en els ajuts a la innovació, hom considera qüestions com el capital risc, les inversions en capital humà, els serveis d’interès econòmic general de gran qualitat, els ajuts regionals i els relacionats amb el medi ambient així com els que tinguin a veure amb les infraestructures. En aquests casos, cal repensar el sistema actual i definir un procediment d’exempció per categories que faciliti no solament la tasca de control per part de la Comissió com la definició de polítiques públiques per part dels estats membres. Però la racionalitat del sistema restaria molt lluny de l’òptim si hom no procedeix a adaptar les normes, millorar les pràctiques i procediments, reduir la burocràcia, supervisar el compliment dels principis i assegurar la independència dels òrgans de control. Tot plegat prenent el funcionament competitiu dels mercats com a referència general. En altres termes, els ajuts als operadors econòmics no s’eliminaran, però a l’empara dels Acords de Lisboa seran reconsiderats i es reforçarà el control del seu possible impacte sobre la competència. 3. Alguns exemples de la regulació sobre ajuts i subvencions a) Unió Europea El Tractat de la UE es refereix als ajuts públics en els articles 87 i 88. En el primer d’aquests articles es declaren incompatibles amb el Mercat Comú aquells ajuts públics que afectin els intercanvis comercials intracomunitaris. Tanmateix, la prohibició recull alguns aspectes que els fan compatibles si bé sota la vigilància de la CE. L’article 88 del Tractat estableix el procedi- 97 �98 informe sobre el bon govern i transparència administrativa ment de control dels ajuts d’Estat tot determinant que els estats membres han de notificar qualsevol projecte de concessió d’ajut abans de la seva execució i la Comissió, en el cas que els ajuts afectin els intercanvis intracomunitaris, té la potestat de declarar la seva incompatibilitat així com la seva supressió o modificació. En el Consell d’Estocolm es disposà la necessitat de reduir i reorientar els ajuts amb l’objectiu de millorar la competitivitat de les empreses de la UE i de contribuir a assolir l’estabilitat pressupostària. En el cas espanyol, per aconseguir aquests objectius s’han dissenyat les línies d’actuació de la proposada Comissió Nacional de Defensa de la Competència (CNDC) que hauran de ser les següents: reforçar l’anàlisi econòmica en l’estudi dels ajuts, agilitar i reduir el procés de control tot adoptant reglaments d’exempció en el cas dels ajuts de naturalesa horitzontal, incrementar la seguretat jurídica i la transparència i racionalitzar i enfocar els seus recursos. Addicionalment, en el Tractat pel qual s’estableix una Constitució per a Europa, la UE es reserva en exclusiva els següents àmbits (art. I-13): establiment de les normes sobre competència per al funcionament del mercat interior i la política comercial comuna. En conseqüència, a l’article III-167 s’estableix el següent: “1. Excepte que la Constitució disposi una altra cosa, seran incompatibles amb el mercat interior, en la mesura que afectin els intercanvis entre els estats membres, els ajuts atorgats pels estats membres o mitjançant fons estatals que prenguin qualsevol forma, que falsegin o amenacin falsejar la competència, afavorint a determinades empreses o produccions”. Dit això, un conjunt d’ajuts seran compatibles amb el mercat interior i un altre grup podrà ser compatible. Entre els ajuts compatibles s’assenyalen els de caràcter social atorgats a consumidors individuals, sempre que no discriminin segons l’origen dels productes, i els adreçats a reparar �Documents desastres naturals o d’altres esdeveniments de caràcter excepcional. Ensems s’hi inclouen els adreçats al creixement econòmic regional quan el nivell de vida sigui anormalment baix, hi hagi una desocupació elevada, i els adreçats a impulsar un projecte important d’interès comú. Tot plegat, sense excloure els que tenen com a objectiu el desenvolupament de determinades activitats o territoris sempre que no alterin els intercanvis de manera contrària a l’interès comú, els adreçats a la promoció de la cultura i la defensa del patrimoni quan no alterin les condicions dels intercanvis i de la competència, i aquells establerts reglamentàriament. Lògicament, l’esmentada regulació exigeix un control adequat. Aquest fet s’entén si es pren en consideració la munió d’exemples d’ajuts públics que han tingut efectes significatius sobre el funcionament competitiu dels mercats. En conseqüència, a l’article III-68 s’estableix que la CE examinarà permanentment, junt amb els estats membres, els règims d’ajuts existents i proposarà als estats les mesures adients que contribueixin al desenvolupament del mercat interior. En cas que l’ajut s’apliqui de forma abusiva o no sigui compatible amb el mercat interior, la Comissió adoptarà una decisió europea perquè l’estat membre el suprimeixi o l’adapti. En cas d’incompliment, la Comissió o qualsevol Estat membre podrà anar al Tribunal Superior de Justícia de la UE. Tanmateix, el Consell pot adoptar, per unanimitat, una decisió de compatibilitat. Tot plegat posa en relleu que la norma és la prohibició dels ajuts i la possibilitat d’aquests és l’excepció, degudament fixada i vigilada. b) Constitució espanyola L’economia espanyola, a més de respectar les disposicions de la UE, ha de respectar els principis establerts en la Constitució. Aquesta estableix la llibertat de mercat i l’eficiència i assignació equitativa dels ajuts públics que, en relació amb el que 99 �100 informe sobre el bon govern i transparència administrativa s’ha dit, com a norma general, no han de tenir un impacte negatiu sobre les condicions de competència en els mercats. Més concretament, l’article 31.2 de la Constitució estableix que “La despesa pública realitzarà una assignació equitativa de recursos públics i la seva programació i execució respondran als criteris d’eficiència i economia”. Per la seva banda, l’article 38, que ha de ser interpretat prenent en consideració el moment en què fou aprovat, disposa que “Es reconeix la llibertat d’empresa en el marc de l’economia de mercat. Els poders públics garanteixen i protegeixen el seu exercici i la defensa de la productivitat, d’acord amb les exigències de l’economia general i, en el seu cas, de la planificació”. Per tant, la defensa del mercat i els criteris d’eficiència i economia en la gestió de la despesa pública estan reconeguts explícitament a la Constitució. Ensems la defensa de la lliure empresa és una missió que obliga a totes les autoritats. c) Llei 38/2003, de 17 de novembre, general de subvencions La Llei de subvencions és un bon text que té com a objectiu el compliment dels principis anteriors amb la transparència, el control i les responsabilitats pertinents que exigeix un instrument que pot discriminar entre persones o pot contribuir a alterar el funcionament competitiu dels mercats. En conseqüència, el text recull, de manera exhaustiva, les bases reguladores de la concessió de les subvencions (art. 17) i la publicitat de les subvencions concedides (art. 18). Ensems, les administracions han de facilitar a la Intervenció General de l’Administració de l’Estat “a efectes merament estadístics i informatius” un conjunt d’informació prevista reglamentàriament (art. 20). Aquest text, perfectible com tots els textos, recull un conjunt de principis que, aplicats degudament, sens dubte, contribuirien a assolir els objectius esmentats. El títol I es refereix als procediments de concessió i gestió de les subvencions. La detallada regulació inclou la comprova- �Documents ció de les subvencions (art. 32) i dels valors (art. 33), així com el procediment d’aprovació de la despesa i pagament (art. 34). El títol II es refereix al reintegrament de les subvencions. El títol IV tracta del control financer de subvencions. I el títol IV es refereix a les infraccions i sancions administratives en matèria de subvencions. La concessió d’ajuts i subvencions exigeix transparència, objectius i resultats. També hauria d’assegurar que no hi ha alternativa possible. Tot plegat, degudament valorat, atès que es tracta d’assignar eficientment recursos escassos que procedeixen de les contribucions de ciutadans i empreses. Si els ajuts resulten justificats sembla assenyat que assegurin la continuïtat de les activitats a les quals es dóna suport, el que aconsella programar les assignacions amb un horitzó superior a l’exercici pressupostari Així, d’acord amb l’art. 8, abans de procedir a la concessió d’una subvenció s’ha de concretar, amb caràcter previ, “un pla estratègic de subvencions, els objectius i els efectes que es pretenen amb la seva aplicació, el termini necessari per a la seva consecució, els costos previsibles i les fonts de finançament, que s’han de supeditar en tot cas al compliment dels objectius d’estabilitat pressupostària”. A mes, si els objectius pretesos afecten el mercat, els seus efectes han de ser “mínimament distorsionadors”, i la gestió dels ajuts i subvencions ha de seguir els criteris de publicitat, transparència, concurrència, objectivitat, igualtat, no-discriminació, eficàcia en el compliment dels objectius i eficiència en l’assignació i la utilització dels recursos públics. d) Decret legislatiu 3/2002, de 24 de desembre, pel qual s’aprova el Text refós de la llei de finances públiques de Catalunya La regulació de les subvencions i les transferències de la Generalitat de Catalunya es troben al capítol IX (articles 87 i seg.). A ambdues, se’ls aplica el mateix règim. En aquest cas, el que 101 �102 informe sobre el bon govern i transparència administrativa es disposa s’aplica a l’Administració de la Generalitat, les seves entitats autònomes, altres ens públics que depenen de la Generalitat i empreses, públiques, consorcis i altres ens amb participació majoritària de la Generalitat. D’acord amb el Decret legislatiu, la concessió de les subvencions s’ha de sotmetre als principis de publicitat, concurrència (amb algunes excepcions)2 i objectivitat. En el cas de les subvencions atorgades a empreses s’han de complir les normes de la UE i les directrius emanades de la CE. Com en la legislació espanyola, les bases reguladores, les convocatòries i la concessió estan sotmeses a una regulació exhaustiva. Tanmateix, es considera la possibilitat excepcional de concedir directament subvencions innominades o genèriques “sempre que s’acrediti la impossibilitat de promoure la concurrència pública per les especificitats del subvencionat o de les activitats a desenvolupar”. En aquest cas, la concessió ha de complir un conjunt de requisits taxats. També es considera que “Excepcionalment, la concessió es pot produir mitjançant acords, pactes, convenis i contractes amb entitats de dret públic o privat, si aquests mitjans són més eficients per a assolir els objectius fixats, i són exigibles els mateixos requisits establerts en aquest capítol”. El control de les subvencions (article 97) rau en la Intervenció General de la Generalitat que “ha d’elevar a l’òrgan concedent un informe que n’inclogui els resultats”. La seva durada no pot superar l’any. Ensems, d’acord amb la Llei de la Sindicatura de Comptes 6/1984, de 5 de març, modificada per les 2. Les excepcions són, en qualsevol cas, discutibles i haurien de ser degudament explicitades i sotmeses a un control especial, atès que poden ser font d’arbitrarietat. Vegeu l’article 90.3. Cal destacar el punt c): “Si per l’especificitat i les característiques del beneficiari o de l’activitat subvencionada no és possible, d’una manera objectivable, promoure la concurrència pública”. �Documents lleis 15/1991, de 4 de juliol, i 7/2002, de 25 d’abril, la Sindicatura “és l’òrgan de fiscalització de la gestió econòmica, financera i comptable del sector públic a Catalunya” i pot actuar per delegació del Tribunal de Comptes d’acord amb el previst a la Llei orgànica 2/82 (art. 1). Més concretament, i en relació amb els ajuts i subvencions, l’article 2.1.b) estableix que entre les funcions de la Sindicatura de Comptes hi ha la de “Fiscalitzar les subvencions, els crèdits i els ajuts amb càrrec als pressupostos dels ens públics indicats per l’article 5, i també els avals i les exempcions fiscals directes i personals concedits per aquests ens”. De forma explícita no es preveu cap informe sobre l’impacte de les subvencions sobre el mercat ni en relació amb el control d’eficiència i eficàcia. Tanmateix, segons la disposició transitòria primera “Mentre el Parlament de Catalunya no promulgui les normes corresponents i el Govern de la Generalitat no dicti les disposicions reglamentàries, regiran les normes i disposicions anàlogues de l’Estat, d’acord amb la disposició transitòria segona de l’Estatut, en tot allò que no estigui en contradicció amb les lleis i reglaments catalans”. Com les disposicions de l’Estat són prou acurades, la seva aplicació amb rigor, cura i universalitat seria suficient perquè els ajuts públics compleixin els requisits que la llei estableix. e) Llei de defensa de la competència (Ley 16/1989, de 17 de julio, de Defensa de la Competencia) D’acord amb el que s’ha esmentat, els ajuts públics poden introduir distorsions significatives en la competència en els mercats de béns i serveis. Per aquesta raó, la LDC encarrega al Tribunal estatal que vetlli perquè els ajuts públics no atorguin avantatges competitius a unes empreses en detriment d’altres. El TDC, d’ofici o a instància del Ministeri d’Economia i Hisenda, pot analitzar els criteris de concessió d’ajuts públics en relació amb els seus efectes sobre les condicions de la compe- 103 �104 informe sobre el bon govern i transparència administrativa tència en els mercats de béns i serveis, així com elevar un informe al Consell de Ministres que pot proposar als poders públics la supressió o modificació dels criteris esmentats i també aquelles mesures dirigides a mantenir o restablir la competència. Ensems el TDC pot ser consultat en matèria de competència per les cambres legislatives, el Govern, els departaments ministerials, les comunitats autònomes, les corporacions locals, les cambres de comerç i les organitzacions empresarials, sindicals o de consumidors i usuaris. f) El Llibre blanc per a la reforma del sistema espanyol de defensa de la competència (20 de gener de 2005) Després de més de 15 anys d’aplicació de la vigent LDC hom pretén modificar-la a la llum de l’experiència i de les modificacions en la regulació comunitària. Com a pas previ s’ha presentat el Llibre blanc per a la reforma del sistema espanyol de defensa de la competència. En l’apartat de propostes de reforma es posa l’èmfasi en la necessitat de replantejar els instruments de seguiment i control que hi ha actualment en l’àmbit nacional tot atorgant a la CNDC, de pròxima creació, un paper més actiu en les funcions d’anàlisi prèvia i avaluació dels efectes dels ajuts públics sobre la competència. D’acord amb el Llibre blanc (punt 209) “L’objectiu seria, en darrera instància, procurar augmentar l’eficiència, tractar d’identificar i minimitzar possibles distorsions i, finalment, en el seu cas, redirigir els ajuts vers objectius horitzontals que, compatibles amb el manteniment de la competència, ajudessin a assolir una productivitat interna superior”. En conseqüència, se suggereix: En primer lloc, revisar la definició d’ajut públic de l’article 19 de la LDC, i alinear-lo amb la jurisprudència i doctrina comunitàries. En segon lloc, establir els mecanismes adequats perquè la CNDC pugui comptar amb la informació sobre ajuts públics �Documents concedits coneguts per l’Administració central, amb independència de l’Administració que els concedeixi. En tercer lloc, disposar que, d’acord amb aquesta informació, la CNDC pugui fer informes o recomanacions concretes sobre projectes o mesures. Al mateix temps es preveu la possibilitat d’elaborar un informe anual sobre ajuts públics i competència amb l’objectiu de poder identificar els possibles efectes sobre els mercats i proposar als poders públics directrius i criteris econòmics per assolir una major eficàcia i eficiència dels ajuts. Finalment, explorar la possible participació dels òrgans autonòmics de defensa de la competència en l’anàlisi i propostes sobre ajuts públics atorgades per les administracions autonòmiques o locals de la comunitat autònoma. Amb això no es pretén negar el paper polític que en molts casos juguen aquest ajuts. Tot el contrari: atesa l’evident naturalesa pública, resulta especialment obligada la seva subjecció a principis i procediments d’objectivitat i transparència. 4. Propostes a) Els ajuts públics han de ser convocats amb la màxima transparència, de forma comprensible, amb publicitat, destacant les quantitats que s’ofereixen i els objectius pretesos. Els ajuts públics han de respondre a un pla plurianual i han de ser considerats com a compromisos de l’Administració per assolir determinats objectius. Per aquesta raó l’accés fàcil dels ciutadans a totes les dades, llevat de les que tinguin caràcter confidencial, es considera un instrument fonamental. b) Els ajuts públics, com a principi general, han de respectar el principi de legalitat i han de ser atorgats amb objectivitat i gestionats amb eficàcia, eficiència, transparència, coherència i responsabilitat tot evitant els conflictes d’interès. 105 �106 informe sobre el bon govern i transparència administrativa c) Els ajuts públics, en principi, han de respectar els principis de la competència i el lliure mercat així com la legislació vigent. Qualsevol allunyament d’aquest principi ha de ser adequadament motivat i, en el seu cas, comunicat a les autoritats responsables del funcionament competitiu dels mercats. Una mesura aconsellable seria que el Tribunal Català de Defensa de la Competència hagués d’informar preceptivament sobre els ajuts públics en relació amb l’impacte sobre la competència en els mercats de béns i serveis. El Tribunal hauria de fer un informe anual i un altre de quinquennal sobre els ajuts i subvencions atorgats per les administracions catalanes, que haurien de ser debatuts en seu parlamentària. d) El rendiment de comptes és fonamental. Un síndic de la Sindicatura de Comptes que no pertanyi a cap partit que governi la Generalitat, hauria de ser el responsable de fer un informe anual i un altre de quinquennal sobre els ajuts públics atorgats a ciutadans i operadors econòmics per totes les administracions catalanes. L’informe no s’hauria de limitar a l’avaluació dels aspectes comptables sinó que també hauria de posar l’accent en els aspectes econòmics (cost, impacte, etc.) i el grau de compliment dels objectius pretesos. Aquest informe, que hauria de ser públic, hauria de ser debatut en seu parlamentària. e) Els funcionaris de les administracions catalanes responsables de la gestió dels diferents programes d’ajuts públics han d’estar disposats a donar comptes de la seva gestió tant a la Sindicatura de Comptes com al Parlament de Catalunya. També seran responsables de la legalitat dels ajuts públics concedits i de la no-adequació dels resultats assolits als objectius pretesos. f) Per tal de fer eficaces aquestes propostes cal una nova llei de subvencions que reculli aquests principis. Mentrestant, cal garantir l’aplicació de la legislació espanyola. �Documents 5. Un cas especial: cultura de la subvenció, subvenció de la cultura L’anàlisi de les subvencions públiques requereix un tractament especial quan es refereix al món de la cultura, sobretot si volem tenir en compte la seva aplicació concreta al cas de Catalunya. a) Breu anotació històrica Catalunya ha subsistit, sobretot des d’un punt de vista lingüístic i cultural, mercès a la capacitat del món associatiu i a les iniciatives sorgides de la ciutadania, especialment durant els quaranta anys de dictadura franquista. Des d’una apreciació probablement exagerada, es va arribar a dir que Catalunya es distingia per ser una societat civil sense estat, mentre que Espanya era un estat sense societat civil. Durant les dècades dels cinquanta i seixanta, per exemple, sorgeixen entitats com el Moviment de Mestres Rosa Sensat, la Universitat Catalana d’Estiu, la Fundació Carulla Font, Òmnium Cultural, la Fundació Jaume Bofill; iniciatives editorials com Edicions 62, Enciclopèdia Catalana; revistes com Oriflama, Serra d’Or, etc. o subsisteixen en la semiclandestinitat entitats com l’Institut d’Estudis Catalans, l’Agrupació Dramàtica de Barcelona o les Associacions de Veïns, per posar casos ben diferents. Tot això canvia radicalment a partir de l’any 80. Per començar, moltes entitats perden els seus quadres, els quals adquireixen responsabilitats directament polítiques en la nova etapa democràtica. Per altra banda, molt del suport econòmic i social perd intensitat amb la consciència que “ara ja no cal” perquè tenim les nostres pròpies institucions i no és necessària la labor de suplència d’altres temps. Tot plegat és ben sabut, però la possible novetat actual és que des de fa un cert temps ha reviscolat la consciència que, tot i la importància insubstituïble de l’activitat directament políti- 107 �108 informe sobre el bon govern i transparència administrativa ca, el nostre país necessita paral·lelament una societat civil dinàmica que no estigui subjecte als vaivens electorals, que actuï amb independència dels partits polítics, que tingui capacitat de mobilització i d’aglutinament d’iniciatives, que pugui arriscarse i anar més enllà de la correcció política, si cal. b) Les expectatives de la nova situació Aquest breu repàs històric té especial rellevància en el món cultural. Moltes entitats que tenen l’origen en l’època franquista, i moltes altres de noves creades a partir de la recuperació democràtica, han intentat suplir les mancances d’una realitat nacional que ha trobat en la cultura i en la llengua un dels signes més característics de la seva personalitat col·lectiva. I això ha creat també la suposició que pel sol fet de defensar aquesta personalitat, havia d’estar subvencionada per les institucions públiques del país un cop recuperades. Es tractava d’anar superant aquella expressió –encunyada per l’actual Síndic de Greuges de Catalunya– que teníem una cultura de peatge. Els poders públics havien d’alliberar, o almenys alleugerir, aquest peatge, és a dir, el pagament privat de les nostres mancances culturals. S’ha incrementat la consciència que la normalitat implicava el suport públic a les diverses iniciatives socials en el món de la cultura. I això sense mesurar prou les necessitats del temps present. Per tant, a partir d’una situació realment anòmala pels avatars de la nostra història recent, ha anat calant una cultura de la subvenció en el sentit que, la societat civil catalana s’assembla a la imatge d’una corrua de persones fent cua a les finestretes de l’Administració pública a la recerca d’una subvenció. Val a dir que això no només passa en el món de la cultura. En altres camps ha estat encara més evident: s’ha contemplat amb un cert estupor la proliferació i creació ex novo d’una bona quantitat d’entitats i ONG dedicades al Tercer Món a partir de la decisió pública de dedicar-hi el 0,7% del PIB. �Documents c) El difícil equilibri En el nostre context, i referint-nos especialment al sector de la cultura, es fa difícil plantejar aquestes qüestions amb fredor i objectivitat. És cert que les entitats privades tenen sovint uns avantatges innegables en la seva actuació cultural: mobilitzen molts voluntaris; tenen un nivell d’eficiència superior al de l’Administració pública en relació amb els recursos esmerçats, especialment en la gestió d’alguns serveis; responen normalment a iniciatives sorgides des de la base abans que l’Administració en pogués tenir cura; continuen cobrint encara un espai que en un país plenament normalitzat estaria cobert per l’Estat; etc. Malgrat tot, caldria preveure alguns mecanismes de bon govern i transparència administrativa, sense que això vulgui dir que no s’hagin de tenir en compte les particularitats de l’activitat cultural del nostre país i les condicions històriques en les quals s’ha hagut de desenvolupar. També seria convenient que, com a conseqüència del creixent desvetllament de la ciutadania respecte a la societat civil, s’estimulés que les entitats tinguessin el suport bàsic dels seus socis com una manera de visualitzar i demostrar la necessitat social de la seva pròpia existència. No obstant això, caldran les subvencions de l’Administració pública per a la realització de programes concrets, com passa arreu de l’Estat espanyol. Amb molta més raó haurà de passar a Catalunya pels motius ja exposats. d) Possibles mesures Una de les maneres de garantir la transparència administrativa en aquest sector hauria de passar pel conveni, normalment per un període superior a un any o que englobés una legislatura, en funció d’un projecte o d’un programa avaluable tant pel que fa als seus objectius com per la metodologia proposada. No cal dir que aquesta avaluació s’hauria de fer amb criteris de rendibilitat social i cultural i no amb criteris de rendibilitat econò- 109 �110 informe sobre el bon govern i transparència administrativa mica. El seguiment del conveni es podria fer anualment amb la presentació dels comprovants corresponents i l’avaluació parcial del contracte programa. Això no vol dir que ocasionalment no es pogués subvencionar alguna intervenció no prevista en el conveni inicial si les circumstàncies ho reclamessin. En els criteris d’avaluació de propostes caldria superar el possible clientelisme polític, tant des de l’Administració general com des de la municipal. No cal dir que la generositat política esperable dels administradors hauria de permetre que les avaluacions no estiguessin marcades per afinitats ideològiques dels concursants amb els avaluadors. e) Un últim apunt Quan es redacten aquestes notes surt a la llum el Document per a l’establiment del Consell de la Cultura i de les Arts a la Generalitat de Catalunya, que es va presentar públicament a la premsa el passat dia 21 de març. Aquest document, redactat per una comissió presidida per Josep Maria Bricall, té per finalitat proposar un organisme a imatge del que han estat els Arts Councils i, per tant, aparentment no té relació directa amb els objectius del GT sobre Bon Govern i Transparència Administrativa. No obstant i això, pel que fa referència al tema concret de la cultura, conté alguns suggeriments que poden complementar les propostes que es presenten. Tracta el tema de les subvencions, la creació de diversos comitès d’experts, d’una comissió d’ajuts i del procediment pel qual s’hauria de regir el sistema d’avaluació com a pauta per a la concessió d’aquests ajuts per part del CCAC, el qual administrarà els recursos d’un fons de promoció cultural. El document també conté dos annexos que recullen experiències internacionals de codis ètics corresponents als Arts Councils d’altres països a tenir en compte. �Documents 6. Elements per la transparència en les organitzacions sindicals El paper que les organitzacions sindicals (OOSS), en especial les més representatives, estan cridades a desenvolupar en els processos de concertació social, participació institucional o negociació col·lectiva, obliga a garantir la màxima independència d’aquestes organitzacions per tal de fer efectiva la representació dels interessos que li són propis, i evitar que aquesta funció pugui venir distorsionada per un altre tipus de dependència, en especial econòmica o política, que posi el pes de les organitzacions al servei d’altres finalitats. Sens dubte, la transparència en les relacions econòmiques que han de mantenir aquestes organitzacions sindicals i els poders públics ha de ser un element que ha de deixar clar la no- existència de dependències en relació amb els recursos que s’utilitzen per obtenir determinades finalitats. I al mateix temps, la transparència ha de permetre constatar el respecte que els poders públics mostren per l’exercici de la funció social de les organitzacions sindicals, per evitar situacions que podrien comportar la pèrdua d’independència de les organitzacions o tergiversar la representativitat atorgada pels treballadors i treballadores. La realitat del mandat constitucional que empara la funció social de les OOSS en el nostre país, fa que de les actuacions sindicals de les OOSS se’n beneficiïn el conjunt dels treballadors i treballadores i que la defensa d’interessos que realitzen les OOSS no se circumscriu a l’afiliació estricta. Aquest trasllat del resultat de l’actuació al conjunt de la classe treballadora origina la necessitat de disposar de recursos específics i suficients per dur a terme la funció social que depassa el marc estricte de l’afiliació. És per això que la normativa determina com element de representativitat el resultat de les eleccions 111 �112 informe sobre el bon govern i transparència administrativa sindicals, el qual es determina per sufragi universal i directe en cada àmbit d’elecció. Aquests elements citats fan necessari que els poders públics determinin, d’una banda, l’assignació de recursos per dotar de suficiència econòmica les organitzacions sindicals perquè puguin desenvolupar les seves funcions, i d’altra determinar els recursos a assignar segons criteris de representativitat, per garantir la seva utilització a les finalitats establertes, i garantir així la independència de les OOSS, que es deuen a qui representen, i no a qui els transfereixen els recursos per garantir la seva funció. És per tot això que considerem necessari abordar de forma urgent una norma del govern que reguli la transparència dels recursos que gestionen les OOSS, norma que hauria de garantir les següents qüestions: – El govern presentarà anualment al Parlament un informe que contindrà la informació dels recursos adreçats a les organitzacions sindicals o entitats a elles vinculades, així com els objectius i finalitats dels mateixos i el volum de recursos esmerçats i els criteris aplicats pel seu repartiment. – S’establirà la creació d’un registre públic on constin les dades bàsiques de les organitzacions sindicals (estatuts, afiliació, entitats vinculades...) i els comptes anuals aprovats i auditats. Aquest registre públic, al mateix temps, certificarà la representativitat de les OOSS per tal de determinar els criteris d’objectivitat en el repartiment dels recursos públics, que garanteixin la suficiència per a l’actuació de les OOSS. – S’establirà l’obligatorietat d’auditories externes dels comptes de les OOSS, que s’hauran de dipositar al registre abans esmentat. – Es determinarà que la certificació del registre, conforme el dipòsit de dades necessàries, sigui condició imprescindible per accedir a qualsevol tipus d’ajut. �Documents G. Transparència i accés a la informació 1. Transparència i accés a la informació Per poder gaudir d’una administració pública transparent pels ciutadans necessitem garantir l’accés a la informació. Aquest és requisit indispensable per a la transparència. No podem entendre una administració transparent sense que aquesta s’obri al ciutadà mitjançant l’accés a la informació. Per tant, garantint l’accés a la informació, obtindrem la transparència com a valor a l’Administració pública. Quant a l’accés a la informació hem de distingir dos àmbits diferenciats. En primer lloc, l’accés a la informació de caràcter general i l’accés a la informació en expedients individualitzats: L’accés a la informació de caràcter general implica establir, mitjançant les corresponents reformes legislatives, el caràcter públic de tota la documentació i informació de l’Administració pública, establint les corresponents excepcions només en l’àmbit de la seguretat de l’Estat i la protecció de dades de caràcter personal. En aquest sentit hem de destacar la iniciativa del Regne Unit que l’any 2000 va aprovar la “Freedom of Information Act” i que va entrar en vigor el passat u de gener en la que es declara la facultat de tots els ciutadans per obtenir la informació sense necessitat de justificació i sense cap requisit formal per accedir-hi, i que pot ser sol·licitada mitjançant correu electrònic o oralment i l’Administració té l’obligació de facilitar-la gratuïtament. En definitiva, el que fa l’esmentada Llei del Regne Unit, és declarar pública tota la informació en poder de les administracions i facilitar el seu accés a qualsevol ciutadà sense necessitat de justificar l’interès per obtenir-la i sense cap altre límit que la seguretat de l’Estat i la protecció de dades de caràcter personal. 113 �114 informe sobre el bon govern i transparència administrativa Únicament modificant la legislació vigent en la qual s’exigeix la condició d’interessat o la prèvia autorització de l’Administració (article 37 de la llei 30/92) per l’accés a la informació (article 35 de la llei 30/92) podrem garantir l’accés a la informació i la transparència administrativa, invertint la necessitat d’autorització i declarant amb caràcter general l’accés a la documentació, sent l’excepció amb caràcter extraordinari la limitació de l’accés, justificable únicament per raons de seguretat de l’Estat o la protecció de dades de caràcter personal. Cal incidir que per fomentar i garantir el veritable accés a la informació calen mesures coercitives que facilitin l’accés. En aquest sentit hem de recordar que la nova legislació abans esmentada del Regne Unit estableix un nou tipus penal comès pel funcionari en negar-se a facilitar l’accés a la informació. El segon dels aspectes a tenir en compte és l’accés a la informació en procediments individualitzats dels ciutadans davant l’Administració pública i l’accés a l’expedient administratiu. Segons la legislació actual, el ciutadà que és part interessada en un procediment administratiu té accés a l’expedient únicament durant el tràmit d’audiència (article 84 de la Llei 30/92), tenint coneixement en aquell moment de documents i informes elaborats en el mateix expedient. El sistema actual del procediment administratiu, no obliga l’Administració a facilitar l’accés de l’expedient a l’interessat més que en el tràmit d’audiència i ni tan sols s’estableix l’obligació en l’expressat tràmit de facilitarne còpia. Resulta necessària, doncs, la reforma legislativa perquè el ciutadà que sigui part en un expedient administratiu tingui a la seva disposició des de l’inici tot l’expedient i li sigui facilitat l’accés a la documentació i informes en tot moment, i sense necessitat d’establir un tràmit d’audiència, i posada de manifest de tot l’expedient. �Documents 2. Incidència de les noves tecnologies en l’accés a la informació Tot el que s’exposa fins el moment implica modificar l’estructura administrativa per facilitar l’accés a la informació, però l’ús de les noves tecnologies, i, especialment, de les xarxes obertes com Internet fa que l’aplicació de criteris d’Administració oberta pel ciutadà resultin relativament fàcils de configurar. Si mantenim criteris de lliure accés a la informació per part del ciutadà, resulta extraordinàriament senzill garantir el dret a l’accés mitjançant la publicació de la informació a internet com una veritable administració oberta en la qual l’exercici del dret d’accés s’exerciti pel ciutadà des del seu domicili, sense necessitat de traslladar-se a l’Administració i sense haver de demanar còpia dels documents. Però això requereix, la creació de sistemes coordinats entre les administracions públiques i dintre de cada departament de cadascuna d’elles, de veritables gestors documentals que permetin l’accés a la informació. L’exemple a exportar el trobem en l’Agència Tributària, en què no només podem presentar documents i rebre notificacions, sinó que també podem accedir a tota la informació de què disposa del contribuent. Aquesta possibilitat que el ciutadà accedeixi no només a la informació general de l’Administració pública sinó que també a la informació que li afecta directament, és possible gràcies a eines com la signatura electrònica que permet garantir la identitat i la confidencialitat, especialment en aquells procediments administratius on l’accés a la informació es veu limitat per la Llei de protecció de dades de caràcter personal, amb l’ús de la signatura electrònica es permet garantir l’accés a la informació individualitzada pel ciutadà, i per tant, l’accés a l’expedient administratiu individualitzat des del propi domicili. 115 �116 informe sobre el bon govern i transparència administrativa Però tot això requereix una especial voluntat de coordinació entre les administracions públiques, atès que l’accés a la informació no es limita només a visualitzar-la, sinó que a més permet modificar-la i interactuar. Resulta incomprensible que actualment un ciutadà que canvia de domicili necessiti efectuar un rosari d’actuacions davant diferents administracions per modificar les seves dades personals. A títol d’exemple podem assenyalar que un senzill canvi de domicili requereix en l’actualitat adreçar-se a l’ajuntament pel padró d’habitants, a l’agència tributària, a trànsit al registre de conductors i al de vehicles, al cadastre, a les oficines de la hisenda municipal, ja que aquestes no estan coordinades amb el padró d’habitants, etc. Aplicant criteris d’eficàcia administrativa i precisament d’accés a la informació hauria de ser suficient amb modificar telemàticament l’adreça en un registre per tal que es produís la modificació en tota la resta de registres de titularitat pública. 3. Límits i efectivitat del dret a la informació Del debat en la seu de la Comissió podem concloure la necessitat de regular en l’àmbit de l’Administració de la Generalitat de Catalunya l’accés a la informació mitjançant la determinació genèrica de convertir tots els documents en l’àmbit de l’Administració en documents públics i accessibles al ciutadà, però també en el mateix debat de la Comissió es va concloure que aquesta determinació genèrica no podia ser absoluta i que haurien d’establir-se els corresponents límits a l’accés. Per tant, la llei que reguli l’accés a la informació, haurà de contenir-ne els límits, així com els mecanismes per evitar l’arbitrarietat administrativa. En aquest sentit, la llei que reguli l’accés a la informació haurà d’establir els terminis i formes d’exercici d’aquest dret, ja que resulta fonamental l’establiment de la determinació tem- �Documents poral de l’exercici de l’accés, perquè la seva dilació provoca la ineficàcia del dret a la informació. Igualment haurà d’establir la forma de l’exercici del dret a la informació i la determinació de l’assumpció per part del ciutadà del cost del servei mitjançant la fixació de la corresponent taxa, sempre que l’administrat no sigui part de l’expedient administratiu. També resulta important determinar que la sol·licitud d’accés no requereix cap formalisme, i especialment, que no cal acreditar o justificar l’interès per l’accés, i que només la sol·licitud d’accés sense cap altra justificació permeti obtenir la documentació requerida de l’Administració. De la mateixa manera, i a l’objecte de facilitar l’accés a la informació als ciutadans que són part en un expedient administratiu, s’hauria de determinar l’obligació de l’Administració a facilitar còpia dels documents de l’expedient administratiu a totes les parts i no esperar al tràmit d’audiència per posar-ho en coneixement de la part. Resulta habitual en els diferents expedients de l’Administració pública, que les parts tinguin coneixement del contingut dels informes emesos en aquest expedient, mitjançant la posada de manifest del mateix, negant-se inclús en l’actualitat a fer entrega de les còpies dels referits informes a qui és part en l’expedient. 3.1 Límits al dret d’accés a la informació Tot allò exposat fins ara, defineix les característiques del dret d’accés a la informació, però, per tal d’evitar el mal ús d’aquest dret i el perjudici a tercers, és necessari que es regulin els límits. I és evident que existeixen dos models diferents per regular els límits d’accés a la informació com a garantia de la transparència administrativa: A) Establir un catàleg complet i detallat d’aquells documents que no són susceptibles de ser consultats, entenent que 117 �118 informe sobre el bon govern i transparència administrativa tots els que no es trobin dintre d’aquests numerus clausus són de lliure accés, tot i que es permet amb caràcter excepcional per mitjà de resolució raonada, denegar l’accés a la informació del document que no estigui relacionat en el catàleg, però que atempti contra la seguretat i defensa de l’Estat o la intimitat de les persones. Així mateix i per evitar el mal ús d’aquesta darrera facultat, s’estableixen multes coercitives al funcionari que injustificadament denegui l‘accés emparant-se en suposades causes justificades, i en alguns països s’arriba a tipificar-lo com a delicte. Aquest model obre les portes de l’accés a la informació al ciutadà, però degut al catàleg preestablert de documents resulta rígid des de dos punts de vista. Per una banda, impedeix l’accés a tots els documents classificats com no accessibles encara que hi pugui haver una justificació, i per una altra, la seva rigidesa i sancions poden impedir que es vulnerin drets de terceres persones davant la impossibilitat de denegar l’accés. B) El segon model es basa en la determinació del caràcter públic de tots els documents però limitant l’accés mitjançant la definició de supòsits genèrics que poden limitar l’exercici del dret d’accés i establint una comissió en el si de la pròpia Administració que determini, si atenent a les circumstàncies de cadascuna de les peticions, s’atorga el dret d’accés o no. Amb aquest model la llei hauria d’establir els límits al dret d’accés quan es posi en perill algun dels següents valors: – Intimitat personal i familiar – Seguretat i defensa de l’Estat – Seguretat ciutadana – Propietat intel·lectual, propietat industrial i comercial També s’haurà d’incloure per les característiques especials de documents referits a les següents matèries: – Informacions prèvies a la presa de decisions en matèria de monetària, financera o fiscal. �Documents – Aquella documentació que pugui portar avantatges o desavantatges desproporcionats i injustes a aquell que la sol·licita o a tercers. – Aquells documents en possessió de l’Administració que amb finalitats industrials, comercials o de gestió financera en què la divulgació de les dades pugui perjudicar el seu nivell de competitivitat, i que posin en perill la lliure competència. – Els documents preparatoris d’una decisió administrativa. Però en ser una definició genèrica i no un catàleg tancat de documents, aquest sistema requereix una comissió al si de la pròpia Administració. Comissió que interpreti tant la negativa a l’accés, entenent que una sol·licitud concreta pot estar inclosa en algun dels supòsits assenyalats, com també la sol·licitud d’accés a un document en un principi inclòs en els supòsits anteriors, però que qui exercita el dret d’accés al·lega un interès superior al de protecció de la norma, demanant a la citada Comissió que autoritzi l’accés al document que en un principi no seria públic. Per tant aquest sistema permet una més gran flexibilitat, però perquè sigui realment efectiu, caldrà determinar el règim jurídic de la Comissió, la seva composició mitjançant un sistema d’elecció dels membres que garanteixi la seva independència i la dotació de mitjans pressupostaris per al seu funcionament, ja que la falta de mitjans i la independència de la Comissió pot fer davallar tot el sistema, concedir l’accés a un document dos o tres anys després de la seva sol·licitud és igual a denegar-ne l’accés. 3.2 Efectivitat del dret d’accés a la informació Totes les disposicions legals, sobretot el dret d’audiència permanent, absolutament fonamental, queden a un no-res si les oficines de l’Administració no disposen d’un sistema de gestió de 119 �120 informe sobre el bon govern i transparència administrativa documents que faci possible la recuperació ràpida de la informació desitjada i si els arxius no poden procurar a l’usuari uns instruments de descripció i informació que abastin amb una certa precisió la globalitat dels documents que conserven. Cal assenyalar que la complexitat de les problemàtiques inherents al dret d’accés requereix un tractament sistemàtic i exhaustiu que vagi més enllà de les referències contingudes en la Llei de règim jurídic. Això només és possible amb la promulgació d’una llei d’accés a la documentació pública. Aquest accés s’ha d’entendre com un dret democràtic més, que ha de fomentar la participació ciutadana en la res publica –cosa pública–, permetre un control democràtic de l’activitat administrativa, facilitar una circulació, equitativa de la informació i, al mateix temps, garantir que el dret a la intimitat de les persones no pugui ser vulnerat. Finalment, cal remarcar que la transparència i la publicitat de l’actuació de les administracions esdevenen, a hores d’ara, una ineludible corol·lari de la democràcia i un element fonamental de la seva legitimació, de manera que el nivell d’efectivitat del dret d’accés als documents constituirà en l’esdevenidor un paràmetre molt significatiu del grau de democratització de les institucions públiques. Aquestes premisses, juntament amb altres reflexions més vinculades als arxius com a patrimoni de la humanitat, ha portat el Comitè de Ministres del Consell d’Europa a emetre una Recomanació (Nº R (2000) 13) als estats membres referida a la necessitat d’una política europea comuna en matèria d’accés als arxius. En aquest sentit, és indubtable que la noció de dret a la informació com a dret profundament democràtic cal vincular-la a l’accessibilitat dels arxius públics. En els darrers anys un fet cada cop més usual en paral·lel a la pressió de les associacions i de les organitzacions no governamentals que defensaven l’obertura dels arxius com una fórmula de lluitar contra la �Documents impunitat d’individus acusats de crims de guerra o d’abusos de poder en el marc de règims dictatorials, interessa fixar-se en la necessitat de garantir la conservació dels arxius en els conflictes bèl·lics, durant les dictadures o els vinculats als aparells repressius dels estats en tant que, tard o d’hora, esdevenen instruments imprescindibles per a la restitució de la convivència pacífica i dels drets –morals, econòmics– de molts ciutadans, a banda de permetre de fer justícia davant de determinats abusos dels governs. L’efectivitat del dret a la informació exigeix també una política molt més activa i eficaç de l’Administració, per fer publicitat de les seves resolucions i convocatòries. No n’hi ha prou amb publicar-les als diaris oficials. I menys encara, si quan les publiquen tothom està de vacances. Aquesta publicació formal, obligada per les lleis, s’ha de complementar amb mesures més creatives i eficaces que serveixin realment per donar publicitat de les resolucions i convocatòries públiques entre els sectors i col·lectius potencialment interessats. 121 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.03. Acció i òrgans de govern (de la Generalitat de Catalunya) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Inclou la docmentació relacionada amb l'exercici de l'acció governamental. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Informe sobre bon govern i transparència administrativa Creator An entity primarily responsible for making the resource Grup de Treball sobre Bon Govern i Transparència Administrativa Type The nature or genre of the resource Monografia Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Govern Administració pública Transparència Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Barcelona Publisher An entity responsible for making the resource available Generalitat de Catalunya Description An account of the resource 121 p. Treball resultant del grup de treball creat arran de l'Acord de Govern de 21 de desembre de 2004. Aquest acord va establir la creació d'un Grup de Treball sobre Bon Govern i Transparència Administrativa, al qual va encarregar la redacció d’un “informe sobre els principis que han d’orientar les actuacions de les administracions públiques catalanes, dels seus organismes i empreses i dels seus responsables polítics i professionals per tal d'assegurar la transparència en la gestió dels recursos públics i la igualtat en l'accés a la informació sobre aquesta gestió per part de tots els ciutadans, organitzacions i empreses”, afegint que “l'informe podrà incloure recomanacions sobre eventuals reformes normatives o de procediment administratiu que garanteixin el respecte als esmentats principis i redueixin el risc de pràctiques desviades de l'interès general”, i que “haurà de presentar igualment propostes per al reforçament d'una cultura ciutadana que rebutgi com a inacceptables aquelles pràctiques". Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2005-07-27 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Informes https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/24/2670/20030915_Activitat_Govern_Alternatiu.pdf 4134d497c8de5d407c1c5722b98826d1 PDF Text Text L’ACTIVITAT DEL GOVERN ALTERNATIU Grup parlamentari Socialistes-Ciutadans pel Canvi 15 de setembre de 2003 �1. QUÈ ÉS EL GOVERN ALTERNATIU. Objectiu. Funcions. Composició  El Govern Alternatiu és l’equip de dones i homes encarregat d’oferir una nova política per a Catalunya. L’encapçala Pasqual Maragall com a president i el formen el Conseller Primer i deu consellers i conselleres i un secretari general. Un conseller adjunt i quatre conselleres adjuntes s’integren també en el Govern Alternatiu.  El Govern Alternatiu va ser creat per Pasqual Maragall, president del Grup Parlamentari Socialistes – Ciutadans pel Canvi l’11 d’octubre de 2000.  El seu objectiu és doble: l’elaboració de propostes de polítiques públiques que el Partit dels Socialistes de Catalunya i Ciutadans pel Canvi posaran en marxa en un futur Govern de la Generalitat i el seguiment i valoració crítica de les actuals polítiques del Govern de la Generalitat.  Les seves principals funcions són: - La generació de propostes alternatives a les polítiques del Govern actual i l’elaboració de projectes de polítiques públiques en matèries no abordades per l’actual Govern, tot aplicant el programa electoral del PSC-CpC. - Fer un seguiment crític de cadascun dels departaments de la Generalitat i de les seves polítiques. - Incrementar la presència dels membres del Govern Alternatiu i dels diputats que integren els equips de cada Conselleria alternativa en els diversos sectors econòmics, socials, professionals, etc. i en el territori. - Contribuir a l’acció parlamentària de proposta i oposició. - Incrementar la notorietat i presència mediàtica de l’acció parlamentària i d’oposició del Grup parlamentari.  El Govern Alternatiu, durant els tres anys d’existència, ha cobert una funció important: - ha generat un mètode de treball (anàlisi de situació i propostes alternatives); - ha preparat i posat en marxa un equip de col·laboradors tècnics sense el qual no hagués estat possible la tasca del Govern Alternatiu 2 �- ha produït un conjunt molt ampli de projectes de polítiques públiques a aplicar pel futur Govern de la Generalitat, d’abast desigual: molt àmplies (dossiers-marc) o molt específiques (dossiers executius).  El treball del Govern Alternatiu ha tingut també efectes polítics directes: - en l’acció parlamentària d’oposició (moció de censura, proposicions, interpel·lacions, etc.) - en l’elaboració i presentació pública del programa de les 17 mesures, que s’han basat en la feina del Govern Alternatiu - en l’aportació al futur programa electoral i de govern.  Durant la legislatura el Govern Alternatiu ha fet 3 sortides al territori on ha tingut ocasió de presentar els diversos plans territorials per a cada un dels casos i trobar-se amb els sectors més representatius del territori. - Govern Alternatiu de Girona: 12 de febrer de 2002 - Govern Alternatiu de Lleida: 14 de gener de 2003 - Govern Alternatiu de Tarragona: 25 de febrer de 2003 3 �-  Composició del Govern Alternatiu: President President Pasqual Maragall Conselleries Conseller Primer, d’Educació i de Treball Joaquim Nadal Consellera adjunta d’Educació Assumpta Baig Conseller adjunt de Treball Josep M. Rañé Conseller d’Economia i Finances Martí Carnicer Conseller de Presidència i Justícia Josep M. Vallès Conseller de Governació i Interior Antoni Siurana Consellera de Salut i Benestar Social Marina Geli Consellera adjunta de Sanitat Carme Figueras Conseller d’Universitats, Indústria i Societat de la Informació Miquel Barceló Consellera adjunta d’Universitats Montserrat Duch Consellera adjunta per la Societat de la Informació Teresa Serra Conseller de Cultura i Audiovisual Josep M. Carbonell Conseller d’Agricultura, Comerç i Turisme Ramon Vilalta Consellera de Medi Ambient Montserrat Tura Conseller de Política Territorial Oriol Nel·lo Conseller d’Infraestructures Manel Nadal Secretari General Andreu Morillas 4 �2. EL CONSELL TÈCNIC. Funcions. Composició actual  Constitueixen el Consell Tècnic el Conseller de la Presidència, el Conseller d’Economia, els/les Consellers/es Adjunts/es, el Secretari General del Govern Alternatiu i els/les Secretaris/es Tècnics/ques. Presideix el Consell Tècnic el Conseller de la Presidència o, en la seva absència, el Conseller d’Economia.  El Consell Tècnic és l’encarregat de preparar els projectes i propostes que s’estudiaran i aprovaran per part del Govern Alternatiu. Cada Conselleria sota la direcció del Conseller alternatiu, ha creat un equip de treball amb diversos diputats coordinats pel corresponent Secretari Tècnic. Josep M. Vallès Conseller de Presidència i Justícia Martí Carnicer Conseller d’Economia Àlex Masllorens Assumpta Baig Josep M. Rañé Marc López Carme Figueras Pilar Malla Caterina Mieras Montserrat Duch Teresa Serra Roberto Labandera Joan Surroca Josep Clofent Marta Camps Francesc Boya Antoni Sabaté Secretari tècnic de Presidència i Justícia Consellera adjunta d’Educació Conseller adjunt de Treball Secretari tècnic de Governació i Interior Consellera adjunta de Sanitat Secretària tècnica de Benestar Social i Sanitat Secretària tècnica de Benestar Social i Sanitat Consellera adjunta d’Universitats Consellera adjunta de Societat de la Informació Secretari tècnic d’Universitats, Indústria i Societat de la Informació Secretari tècnic de Cultura i Audiovisual Secretari tècnic d’Agricultura, Comerç i Turisme Secretària tècnica de Medi Ambient Secretari Tècnic de Política Territorial Secretari Tècnic d’Infraestructures Andreu Morillas Secretari General 5 �3. MECANISMES DE FUNCIONAMENT El Govern Alternatiu es reuneix cada 15 dies, els dimarts. Des de la seva creació ha celebrat 53 reunions i ha aprovat 86 projectes. El Consell Tècnic es reuneix els dimarts en que no hi ha reunió de Govern Alternatiu per preparar els dossiers que aprovarà el Govern Alternatiu. Aquests dossiers han estat elaborats pels equips de cada Conselleria i amb la col·laboració de grups de suport ad hoc. Des de l’inici de l’actual període parlamentari, el Govern Alternatiu estudia en cada sessió un dossier departamental, en el que s’analitza una Conselleria del Govern també de la Generalitat, es valora el seu funcionament i les necessitats de reorganització futures. 4. PROJECTES DEL GOVERN ALTERNATIU Conselleria Aprovats  Educació i Treball 7  Economia i Finances 6  Presidència i Justícia 8  Governació i Interior 4  Salut i Benestar Social 15  Universitats, Indústria i Societat de la Informació 11  Cultura i Audiovisual 4  Agricultura, Comerç i Turisme 7  Medi Ambient 6  Política Territorial 9  Infrastructures 9  TOTALS 86 6 �Els projectes aprovats pel Govern Alternatiu agrupats per conselleries són:  Educació i Treball - Política d’Escola Bressol - Polítiques d’Ocupació per a Catalunya - Escola i Municipi: Proposta de devolució de l’educació als Ajuntaments - Política d’Escola Rural - Pla de Formació Professional - L’educació, servei públic bàsic. Més i millor educació - Informe sobre construccions escolars  Economia i Finances - Política pressupostària. Pressupost alternatiu - Proposta de finançament autonòmic - Informe sobre finançament local - Proposició de Llei de creació del Tribunal de Defensa de la Competència - Avaluació i projecció pressupostària del Govern Alternatiu - Dades més significatives del Pressupost de la Generalitat de Catalunya per al 2003  Presidència i Justícia - Informe sobre la Llei Electoral - Política alternativa per a la millora del servei de l’administració de justícia a Catalunya - Proposta de mesures penals alternatives - Proposta de Política Penitenciària - Informe sobre el Dret Civil català - Dossier informatiu relatiu a la transposició de directives europees a l’ordenament jurídic català - Política d’immigració - Polítiques per a infants i adolescents en situació de risc social  Governació i Interior 7 �- Informe sobre prevenció d’incendis a Catalunya - Pla de seguretat pública de Catalunya - Informe sobre la Llei d’Ordenació del sistema de Seguretat Pública de Catalunya - Informe sobre el desplegament dels Mossos d’Esquadra  Salut i Benestar Social - Informe sobre immigració (nova ciutadania) - Política de seguretat i qualitat alimentària i creació de l’Agència de Seguretat Alimentària - Política sobre pobresa i exclusió social - Accions positives per a la igualtat d’oportunitats - Pla d’atenció domiciliària - Pla per a la prevenció i eradicació de la violència contra les dones - Polítiques de suport a la Família - Pla de vellesa - Ús racional dels medicaments - Proposta per a la regulació de les medicines naturals - Política de salut mental - Compromís per a la millora de la qualitat de vida de les persones amb discapacitat - Un compromís de govern per la qualitat del model sanitari català del segle XXI - Política d’immigració - Polítiques per a infants i adolescents en situació de risc social  Universitats, Indústria i Societat de la Informació - Informe sobre la liberalització del sector elèctric de Catalunya - Informe sobre el Model Federal de Ciència i Tecnologia - Nova política universitària per a Catalunya: les universitats catalanes en el marc de la societat del coneixement - Informe de situació del Pla estratègic Catalunya en xarxa - Pla de promoció del disseny industrial 8 �- Programa de promoció econòmica local - Propostes d’actuació per a l’ampliació de la xarxa secundària de transport de gas - Informe sobre l’administració oberta de Catalunya - Proposta de reforma de la xarxa de centres d’innovació tecnològica, grups consolidats de recerca i centres d’excel·lència - Noves polítiques de la societat de la informació i recursos informàtics de la Generalitat - Política industrial  Cultura i Audiovisual - Pla d’Infrastructures culturals territorials - Proposta de reforma de la Llei de la CCRTV - Consell de la Cultura i les Arts - Projecte per a la promoció dels ensenyaments artístics  Agricultura, Comerç i Turisme - Informe sobre l’agenda del camp català. Planejament del 2000 - Informe sobre la crisi del sector boví - Proposició de Llei de turisme - Política agrària a Catalunya: Pla de desenvolupament rural - Política agrària a Catalunya: Pla de regadius - Una estratègia de futur per al sector agroalimentari català - Política de comerç i turisme  Medi Ambient - Pacte català de l’aigua - Pla rector d’avingudes de Catalunya - Democràcia ambiental: les agendes 21 a Catalunya - La qualitat de les aigües a Catalunya - Pla integral de gestió del litoral 9 �- Una nova política mediambiental per a Catalunya  Política Territorial - Proposta de suport a barris amb projectes. URBAN - Govern i territori: proposta de descentralització territorial de l’Administració - Informe sobre la Llei d’Urbanisme - Política de Foment de l’Habitatge - Política de Muntanya - Política de Paisatge - Pla per a la conservació, la seguretat i l’ocupabilitat dels habitatges - Pla territorial de les Terres de Lleida - Pla territorial del Camp de Tarragona  Infraestructures - Proposta catalana de l’AVE - Pla de ports de Catalunya - Xarxa viària Osona-Ripollès-Garrotxa - Proposta sobre política de peatges - Pla de carreteres - Política sobre finançament i gestió d’infraestructures - Les connexions de la xarxa ferroviària amb Europa - Propostes per a l’alternativa dels aeroports de Catalunya - El país que volem, les infraestructures que necessitem 10 �5. ELS 17 COMPROMISOS Els treballs del Govern Alternatiu també han servit de base per a la redacció i elaboració del discurs d’alternativa que Pasqual Maragall va pronunciar amb motiu de la presentació de la moció de censura l’octubre de l’any passat on va proposar 17 compromisos per governar Catalunya al costat de la gent. Aquests compromisos són: 1. Un govern que doni suport a les famílies. Que ajudi econòmicament totes les famílies amb fills. Que ampliï les places de les escoles bressol. Que faciliti l’accés de les dones a la feina i garanteixi la igualtat d’oportunitats entre homes i dones. Que doni suport a les persones amb dependència. 2. Un govern que ajudi la gent gran. Que permeti les persones grans d’envellir a casa amb el suport d’un Pla d’Atenció Domiciliària. 3. Un govern que humanitzi i doni més qualitat a l’assistència sanitària. Que augmenti el nombre de metges de capçalera i d’especialistes. Que redueixi les llistes d’espera i incrementi el temps dedicat a l’atenció als pacients. 4. Un govern que generi ocupació i activitat econòmica. Que sàpiga col·laborar amb els agents socials i el món local en la promoció de l’activitat empresarial i la creació de llocs de treball. 5. Un govern que faci de l’escola la seva prioritat essencial. Que doti les escoles i els mestres dels recursos i el suport necessaris per tal que l’educació sigui la clau del progrés dels nostres infants i joves. 6. Un govern capaç de potenciar les nostres universitats. Que posi els postres centres universitaris a l’avantguarda de la recerca, la docència i la innovació a Europa. 7. Un govern que posi en marxa les infraestructures necessàries per al nostre desenvolupament, tant pel que fa a la millora de les telecomunicacions i les connexions amb Europa com pel que fa a la vertebració territorial de Barcelona i de la resta del territori de Catalunya. Que faci de la sostenibilitat un factor essencial del desenvolupament econòmic 11 �8. Un govern capaç de posar d’acord a totes les administracions en els grans projectes de país, i de consensuar un Pla Estratègic per a Catalunya, amb participació de tots els territoris i de tots els sectors. 9. Un govern que faci de la qualitat i la sostenibilitat el factor diferencial del nostre turisme. Un govern que impulsi també la modernització del comerç i retorni als Ajuntaments el protagonisme en l’ordenació de l’activitat comercial. 10. Un govern que posi l'accent en una efectiva política agrària i d'ordenació rural, amb assistència directa a la gent del camp, a la producció agropecuària i al seu entorn, tot potenciant la unitat del sector agroalimentari. 11. Un govern que dupliqui el pressupost dedicat a la cultura per tal de potenciar la indústria cultural, crear una xarxa d’equipaments de qualitat homogènia arreu del territori i garantir la igualtat d’oportunitats en l’accés a la cultura. 12. Un govern decidit a estendre sobre tot el territori les tecnologies de la informació i la comunicació, desplegant una xarxa de banda ampla a tot Catalunya. 13. Un govern que doni prioritat a l’actuació integral en 40 barris d’arreu de Catalunya, per afrontar i resoldre els seus problemes urbanístics i socials. 14. Un govern decidit a assumir el comandament de tots els cossos i forces de seguretat de l’Estat a Catalunya, per garantir la seguretat i la tranquil·litat ciutadanes. 15. Un govern que impulsi la reforma de l’Estatut d’Autonomia, l’aprovació de la Llei Electoral de Catalunya, i la reforma de les Lleis d’Organització Territorial, per descentralitzar la Generalitat i enfortir els Ajuntaments. 16. Un govern que promogui el reconeixement explícit de les nacionalitats històriques, el Senat Federal i la descentralització de la despesa pública: 40% dels ingressos públics per a l’Estat, 30% per a les Autonomies i 30% per als Ajuntaments. 12 �17. Un govern que assoleixi el ple reconeixement de la pluralitat cultural i lingüística d’Espanya; l’ús de les quatre llengües de l’Estat; l’ensenyament de la història dels pobles d’Espanya; un Ministeri de les Cultures, participat per les Autonomies; i la presència de la Generalitat en els organismes europeus i internacionals de cooperació cultural i lingüística. Proposem governar Catalunya d’una altra manera: des del respecte, la confiança, l’eficàcia, el consens, la transparència i la proximitat. Cada un d’aquests compromisos ha estat desenvolupat i presentat públicament d’acord amb el següent calendari: Data Compromís 22/01/2002 Més suport a les famílies 19/02/2002 Més ambició per la gent gran 29/04/2002 Compromís amb l’ocupació: més competitivitat i més cohesió social 05/06/2002 Compromís amb la cultura: més ambició, més diàleg, més recursos 18/07/2002 Un projecte econòmic per a Catalunya en la societat del coneixement 14/10/2002 El compromís per uns barris dignes i per un habitatge accessible 06/11/2002 El compromís per una nova política ambiental 05/12/2002 El compromís per a la seguretat: per una nova política de seguretat a Catalunya 29/01/2003 El compromís per a la qualitat de vida de les persones amb discapacitat 15/03/2003 Produir bé, transformar més, comercialitzar millor. Un compromís de govern amb el sector agroalimentari i el medi rural 18/03/2003 El turisme i el comerç, sectors de futur 07/04/2003 L'educació: un servei públic bàsic. Més i millor educació 02/06/2003 Per una sanitat més humanitzada i de qualitat. Un compromís de govern per un nou Model Sanitari Català 12/06/2003 El compromís per situar Catalunya al capdavant en la Societat de la Informació i el Coneixement 16/06/2003 El país que volem, les infraestructures que necessitem 13 �A més d’aquests compromisos s’han presentat també públicament altres projectes que es deriven d’alguna d’aquestes mesures, aquests són: - Una nova proposta ferroviària per a Catalunya (12/09/2002) - Bases per a l’Estatut d’Autonomia de Catalunya (25/03/2003) - Drets de les dones i igualtat d'oportunitats (12/09/2003) Tots ells estan disponibles en la web del PSC en el següent enllaç: http://www.psc.es/ambit/govern/Documents/view.asp?id=30535&apt=973 14 �6. BALANÇ DE L’ACCIÓ DE GOVERN Durant els mesos de juliol, agost i setembre d’enguany han tingut lloc diverses compareixences davant la premsa dels consellers alternatius per presentar una crítica de l’acció del Govern de CiU, Conselleria a Conselleria. Cadascuna dels balanços es pot consultar en la següent adreça: http://www.psc.es/ambit/govern/Documents/view.asp?id=60999&apt=973 Aquestes compareixences de premsa han tingut lloc segons aquest calendari: Conselleria Data 1. Economia i Finances 17 de juliol 2. Infraestructures 22 de juliol 3. Governació i Interior 25 de juliol 4. Política Territorial 29 de juliol 5. Salut 1 d’agost 6. Universitats, Indústria i SI 5 d’agost 7. Treball 7 d’agost 8. Justícia 20 d’agost 9. Educació 22 d’agost 10. Cultura 28 d’agost 11. Medi Ambient 29 d’agost 12. Benestar Social 13. Presidència i general de l’acció del Govern de CiU 1 de setembre 15 15 de setembre � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.03. Parlament de Catalunya Description An account of the resource Agrupa la documentació generada al voltant de l'activitat de Pasqual Maragall com a diputat al Parlament de Catalunya, principalment a les legislatures 1999 a 2003 i després com a President de la Generalitat de 2003 a 2006. Però també del període que en va ser de 1988 a 1995. Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource L'activitat del Govern Alternatiu Creator An entity primarily responsible for making the resource Grup parlamentari Socialistes-Ciutadans pel Canvi Type The nature or genre of the resource Informe Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Govern alternatiu Parlament de Catalunya Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) Ciutadans pel Canvi Catalunya Acció política Description An account of the resource Resum de l'activitat del Govern Alternatiu o govern a l'ombra, durant la legislatura 1999-2003. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-09-15 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Informes https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/3/940/eltemaesbarcelona.jpg 2b8c60be06fd512a44703207d95a58be Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09. Alcalde de Barcelona Temporal Coverage Temporal characteristics of the resource. 1982-1997 Description An account of the resource Documentació emanada de l'exercici de Pasqual Maragall com a Alcalde de Barcelona. Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource El tema és Barcelona Subject The topic of the resource Barcelona Urbanisme Economia Barcelona Description An account of the resource 180 p. Creator An entity primarily responsible for making the resource Guillamet, Jaume Maragall, Pasqual, 1941- Publisher An entity responsible for making the resource available La Campana Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1995 Contributor An entity responsible for making contributions to the resource Bohigas, Oriol, 1925- Espinàs, Josep M., 1927- Estapé, Fabià, 1923-2012 Folch, Ramon, 1946- Camps, Victòria Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Type The nature or genre of the resource Monografia Abstract A summary of the resource. Converses de Pasqual Maragall amb Josep M. Espinàs, Oriol Bohigas, Ramon Folch, Fabià Estapé i Victòria Camps. Transcrit per Jaume Guillamet. «Un llibre fresc i viu, un exercici espontani de diàleg i reflexió», diu Jaume Guillamet, testimoni i transcriptor de les converses reunides en aquest volum. Pasqual Maragall, alcalde de Barcelona, ha conversat per sepa­rat amb cinc ciutadans ben coneguts, de diversa condició i professió, però que tenen en comú un interès profund per aquesta ciutat. S’ha parlat obertament de molts temes, entre els quals: Les rondes, l’urbanisme i l’àrea metropolitana. Circulació i vida ciutadana. Qui s’ha de cuidar de què. Grans i joves, dia i nit. Projectes i il·lusions, urbanitat i comportaments. Immigració, in­tegració i diferència. Una plataforma de comunicacions. El batec del carrer. Consciència de ser. La Carta, la radicació i la contribució. El que es veu i el que no es veu. Capital econòmica. La memòria de pedra. La dimensió local i el pensament global. Què es pot fer?… El llibre inclou el col·loqui final, ple de vivacitat, que va reunir amb l’alcalde les cinc personalitats que hi havien conversat privadament: Oriol Bohigas, Victòria Camps, Josep M. Espinàs, Fabià Estapé i Ramon Folch. El tema és Barcelona és una excepcional aportació d’opinions i propostes sobre el present i el futur de la ciutat. Bibliographic Citation A bibliographic reference for the resource. Recommended practice is to include sufficient bibliographic detail to identify the resource as unambiguously as possible. ISBN: 8488791186 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Llibres de Pasqual Maragall https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/9/1662/0000001316.pdf 3ba741e04e06a3c39f2b7087f14bc69a PDF Text Text CULTURA LA VANGUARDIA A Y ARTE.6 MARTES, 28ENERO1992 casá meya , Aquestes notes pertanyen al discurs d’acceptació del doctorat “honoris causa” per la Universitat Lehigh de Bethlehem, Pennsylvania, el propassat 26 d’octubre. Pasqual Maragail les ha traduYt al cata1t a partir de la versió anglesa publicada a “The New York Review” el 5 de desembre . . - . Avui, aquest principi cíyic és presentat de vegadescom si fos oposat al principi d’afilia ció nacional, i es dóna a entendre que ignora o suprimeix l’aspecte de la nostra casa representat per la nostra nacionalitat. Aixó és un malentés barroej del principi esmentat. Bén al contrari, jo estic a favor del principi cívic per qué represénta la millor manera per tal que els individuses realitzin i realitzin la seva identi tat en tots els cercles de casa seva i perqué frueixin de tot el que pertany al seu món iiatu ral i no solament d’alguns dels seus aspectes. Establir un Estat sobre qualsevol altre princi pi que el del civisme —perexemple el principi de la ideologia, la nacionalitat o la religió—sig nificaria fer más important que els altres ñn aspectede casa nostra i, per tant, ens reduiria com a pqble, reduiria el nostre món natural. 1 aixó quasi mai no condueix a res de bo. La major part de les guerres i revolucions, per exemple, yan succeir a causa d’aquésta concepció unidimensional de l’Estat. Un Estat VÁCLAVHÁVEL . - - categoria “casa” pertany al que els filósofs moderns anomenen el “món natural” (. ..). Per a tothom la própia casa és una experiéncia existencial básica. El que una persona percep com a casa seva (en el sentit filosófic del terme) es pot comparar a un conjunt de cercles concntrics amb el seu “jo” al mig. Casa meya és l’habi tació on visc un temps, la cambra a la qual m’he habituat, i que he cobert, per dir-ho així, amb el meu invisible llençol. Recordo que fins i tot la meVa cella a la presó era en un sentit casa meya, i que em sentia molt fumut si em requerien de sobte que canviés a una altra cel la. La nova era exactament igual que l’ante rior, o potser millor, peró sempre l’experi mentava com una cosa aliena i poc amistosa. Em sentia desarrelat i envoltatd’estranyesa, i em costava un temps deixar d’enyorar la cella anterior i sentir-me un altre cop a casa. Casa meya és la casa on visc, el poble o ciutat on vaig néixer, on he passat la major part del temps. Casa meya és la meya famí ha, el món dels meus amics, el medi social i in teFlectual en el qual visc, la meya professió, la meya empresa, el meu lloc de treball. Casa meya és també, per descomptat, el país on visc, la llengua que parlo i el clima espiritual i intellectual del meu país expressat en l’idio ma que s’hi parla. La llengua txeca, la manera txeca de percebre e! món, l’experiéncia histó rica txeca, el coratge txec i la covardia txeca, l’humor txec: tot aixó és inseparable del cercie de casa meya. Casa meya és doncs la meya “txequitat”, la meya nacionahitat, i no veig cap raó per la qual jo no hagués d’assumir-la coma própia, essent com és una part tan subs tancial de mi mateix com ho és, per exemple, lameya masculinitat —unaltre aspecte de casa meya—. Casa meya és, naturalment, no sols la meya “txequitat” sinó la meya “txecoslova queYtat”, és a dir, la meya ciutadania. En darrer terme, a casa meya és Europa i la meya europeitat i —finalment—aquest planeta i la seva actual civilització i, amb tota probabali tat, el món sencer. Peró aixó no és tot: Casa meya és també la meya educació, la meya criança, els meus costums i el medi social on Establir un Estat sóbrequalsevol altre principi que el del civisme —perexempie el principide la ideologia, la nacionalitato la religió—ens reduiriacom a poble [a — basat en la ciutadania, que respecti la gent en tots els aspectes del seu món natural, será un Estat bésicament pacffic i hum. Certament no vuil, per tant, suprimir la dimensió nacional de la persona humana, o ne gar-la, o refusar de reconéixer la seva legitimi tat i el seu dret a l’autoreahització. Simplement rebutjo aquehles nocions polítiques que, en nom de la nacionalitat, pretenen o intenten suprimir altres aspectes de la casa huiana, altres aspectes de la humanitat i els drets hu rnans. 1em sembla que tina societat cívica, del tipus que s’estit estabhint gradualment en els estats democrtics moderns, és justament el tipus de societat que deixa espai a la gent en tot l’espectre del que determina la seva natu ralesa, en tots aquells nivelis del món natural que constitueixen la seva identitat. Una societat civil basada en la universalitat deis drets humans és el qué millor ens permet realitzar-nos com tot el que som —nosolarnent. membres de la nostra nació, sinó membres de ARIANNEFABER la nostra família, del nostre barri, de la nostra regió, de la nostra església, del nostre collegi visc i considero meu. 1 si pertanyo a un partit, teixos i són un medi per a la nostra identitat professional, del nostre partit polític, del nos indiscutiblernent será també casa meya. humana. Si a l’home se’1priva completament tre país, de les nostres comunitats supranacio Crec que cada cerche,cada aspecte de la casa dels diferents aspectes de casa seva, se’l priva nals—. 1ens permet ser tot aixó perqué la socie humana, mereix que se Ii atorgui la seva part. de Simateix, de la seva humanitat. tat ens tracta principalment com a membres No té sentit negar o excloure per força cap as de la raça humana, ésa dir, com a poble, com a pecte, ni un de sol, en benefici dels altres; cap Societat cívica sers humans singulars, amb una individuali tat que troba la seva expressió més primária, no hauria de ser considerat menys important o inferior. Són tots part del nostre món natu Jo estic per un sistema polític basat en el més natural i també més uniyersal en el nostre ral i una societat córrectament organitzada els ciutadít i que reconegui els drets fonamentals, estatut de ciutadans, en la ciutadania en el ha de respectar tots i donar-los la possibibtat civils i humans, en tota la seva universal vali sentit més ample i més pregon. de plena realització. Aquesta és l’única viaper desa, i aphicats amb igualtat: és a dir, que cap La sobirania de la comunitatla regió, la na tal que la gent es realitzi lliurement com a és membre de cap raça, nació o religió no pot ser ció i l’Estat —defet tota la sobirania superior sers humans1i exerciti la seva identitat. Tots dipositari de drets básics diferents dels dels al es deriva de l’única sobirania genuina, és a els cercles de casa nostra, el nostre medi natu tres. En altres paraules: sóc partidari del que dir, la sobirania humana, que s’expressa polí ral, formen part inseparable de nosaltres ma- s’anomena una societat cívica. ticament en la sobirania cíyica.. PARACREAR OAMPLIAR SU NEGOCIO TENEMOS UNA FRANQUICIA N°1 1 Escala i mitjó;1] — ENLOS ESTANCOS . Invertir una escala és, sens CONESTE DISTINTIVOdubte, un gest modern. Corn ho és, en general, segonsels catecis USTED PUEDE PONER mes de la .modernitat artística, qualsevol manipulació d’un obSUSANUNCIOS EN jecte quotidiá feta amb el propó — — - Un prodúcto líder en los Estados —inidos, desarrollado con tecnología NASA, para la restauraáión de aparatos sanitarios (bañeras, lavabos, inodoros, etc.), elementos de cocina,etc., SIN OBRAS. Formación para la utilizaciónpráctica del producto y de su sistemade aplicación. Concedemos zonas en exclusiva y apoyo permanente para el desarrollode su negocio. - sit d’aconseguir alguna mena d’ambigüitat semántica a través LA VANGUARDIA;0] de la introducció d’algun ele- - fltO9 Capacidad de inversión (variable -egún zonas) ambicióny dedicaciónpara atender un importantey ampliomercado. Si leinteresa, escnbanos incluyendo suteléfono y experiencia a FRANQUINTERS.A cf PradUlo,5.28002 MADRID. FORA D’HORA Sy - Y DEMAS PRENSA NACIONAL AHORA DESDE: ment literari, metafóric o polisé mic. Reproduir, a gran escala, un mitjó o. qualseyol altre objecte d’ús comú és, en canvi, segons aquests mateixos catecismes, un gest de mitificació d’alló triyial típicament postmodern. Dit d’una altra manera: l”Homenat ge a Maciá” segueix les petjades de Duchamp, mentre que el “Mitjó” projectat per al Palau Nacional segueix els passos del moviment inaugural de l’art postmodem, el pop-art. L’escultura de la plaça Catalu nya confirma, en definitiva, una obyietat que sol ser camuflada pels crítics, que Josep Maria Su- VIC,MANLLEU, CARDEDEU,GRANOLLERS, LLIÇÁ DEVALL,CALDES DE MONTBUI infórmese: Tels:(93)4140279-4146561 ALQUILER TV VIDEO — CAMARAS PROYECTORES RETROPROYECTORES — TELEVISOR, Gran de Gracia, 7 Tel. 217-53-47 - . birachs, a pesar de les seves vel leYtats verbals postmodernistes, és el principal exemple nacional deis carrerons sense sortida, deis laberints de la puerihitat, a qué condueix l’art modern. El projec te de mitjó confirma, en canvi, el que feia sospitar l’anáIisi de l’o bra pictórica receñt del seu autor, cada cop més caracteritzada per trets .proverbialment postmo derns, com el retom a la figuració, i’espiritualismé para-religiós i conservador o l’ús d’un doble codi que combina les técniques modernes (trebahl matéric,,..) contrastant amb el pastitx tradi cionalista (referéncies a l’estética oriental). Confirma, per dir-ho rápid, que, per bé que Antoni Tá pies s’entesti a oficiar literária ment com a summe sacerdot de la modernitat, s’ha convertit en el mihlor, el més decoratiu i el més genuí deis nostres artistes postmoderns. JOSEP MARIA RUIZ SIMON .4 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 03. Activitat creativa Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Recull la documentació de caràcter creatiu generada per Pasqual Maragall, no relacionada directament amb la seva activitat acadèmica, professional o política, que s'ubica en les col·leccions corresponents. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource A casa meva Subject The topic of the resource Identitat col·lectiva Europa Ciutadania Nacionalisme Model social Filosofia Description An account of the resource Article de Václav Havel, traduit al català per Pasqual Maragall Creator An entity primarily responsible for making the resource Havel, Václav Source A related resource from which the described resource is derived La Vanguardia Contributor An entity responsible for making contributions to the resource Maragall, Pasqual, 1941- (traductor) Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Type The nature or genre of the resource Article Abstract A summary of the resource. Aquestes notes pertanyen al discurs d’acceptació del doctorat “honoris causa” per la Universitat Lehigh de Bethlehem, Pennsylvania, el propassat 26 d’octubre. Pasqual Maragall les ha traduït al català a partir de la versió anglesa publicada a “The New York Review” el 5 de desembre. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1992-01-28 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/9/2757/19920702_ElPais_CulturaTotesCoses_VHavel_TradPM.pdf 58a00722a4399861e01b3f9e96d972ac PDF Text Text :lOt LA CULTURA DE TOTES Vaclav Havel � COSES (The New. York Review, d'estar molt clar que, Hauria May 28, 1992) (*) en coherència amb els meus ideals, voldria accentua r sempre i en tot llec la cultura en la meva practica politica. C u l t ura en el sent i t més ample del mot, incluent-ho tot , des del �ue podriern anomenar la cultura de la vida quo t i d i ana -o 11civilitat11fins al que considerem alta cultura, les ciències. que incl o � les arts i v ull dir amb això que l'Estat hagi de subvecionar fortament la cultura corn a parcel.la concreta de l'esforç humà. Ni tampoc comparteixo la por indig�e de molts artistes que el periode que estem travessant ara hag i de degradar la cultura i f i nalment destrossar-la. La majoria s ense 3donar-s1en, dels nostres artistes s ' han acostumat, que a la generositat il.limitada de l ' Estat socialista, No subvencionava una sèrie d'institucions culturals i organismes, independentment que aquell film, suposem, costés un milió o deu milions de corones, e que algú l'anés a veure mai. No importava quants actors parats l'ünica cosa que tenien els teatr es en les seves nòmines: comptava és tothom que fos en una nòmin�. L'Estat comunista coneixia on estava el gran perill: en el regne de l'intellecte i de 1 1 e sperit . Sabia perfectament a qui s'havia de pacificar primer m i t j anç a nt una generositat irracional. El fet que l'Estat esdevingués me n ys i menys capaç per de a fer-ho és confirmar una altra qüestió, fins a q u i n punt que de tenia raó fe t serveix per a ser ternerós; perquè, malgrat tots els premis i propines i titols que els van llençar, els artistes van ser dels prime rs a rebel.lar-se. Per tant, les queixes nostàlgiques recorden amb gran afecte la seva el socialisme, em deixen ben fred. La cultura , al menys guanyar-se la vida. en gran Hauria dels artistes que :;ocial11 sota "seguretat part, ha ò1aprendre de ser parcial ment finançada a a �través d'exempcions fiscals, fundacions, fons de desenvolupament l alt res formes similars, que per altra i banda són les que convenen millor a la seva p l ural i tat llibertat. Com més variades s igu i n les fonts de f inançarnent de les arts i les ciències, més gran serà la varietat i la competència en l'art i la rece r c a acadèmica. hauria de donar suport solament -de manera racional, trans parent plante j ad a - a aquells aspecte s de la cultura que s1gu1n fonamentals per a la nostra identitat nacional i per a le s tradicions civilitzades de l a nostra terra, i que no puguin ser con s e rv a d es a través dels mecanismes de mercat tots sols. Estic pensant en el patrimoni arqu i tect ònic (no pot haver-hi un hotel e n cada castell per fer front al seu manteniment, ni pot esperar­ se que la vella a r i s t ò c rac i a r etorni i els ma n tingu i per tal de pre s e rv a r l'honor de la família), les biblioteques, museus, arxius püblics i institucions d'aquest ordre, que avui són en un estat de degradació espantós (com si l ' anteri or règim "de l' obl i t " hagués deliberadament volgut anorrear aquests testimonis importants del nostre passat) . Igualment és di f í c il d'imaginar que 11EsgléEia o les Esglésies, en el futur previsible - hagué s s i n de ten i r mitj ans per a restaurar totes l es cap elles , catedrals, monestirs i ed i f i c i s eclesiàstics que s'han a�3t enrunant durant el s quaranta anys de comunisme. Són part de la riquesa cultural del país sen cer i no sol�ment motiu d'orgull per a l'Església. L'Estat � b7n E�rnento tot això tant sols corn a introducció i per ser més exacte. El que realment vull subratllar és una altra cosa. Considero immensament importa nt que ens oc.upem de la cu ltura no com una m é s de les activitats humanes, sinó e n e l sentit més ample: l a " c ul tura d e to t e s les co s es 11, el nivell general del comportament p ú b l ic . Per això entenc prin cipa lm ent la mena de relacions que existeixen entre la g en t , entre els poderosos i els febles, els s a ns i els malalts, els joves i els vells, els adults i Els nens, els empresaris i els con su mid o rs , homes i dones, mestres i estudiants, o ficia ls i soldats, pol i cie s i c i ut a d ans , i aixi succesivament. Més encara. Pen s o en la qualitat de les relaJions de la gent amb la natura, els animals, l ' atmo sf e r a , el p a i s atg e , les s eve s cases; 13 cu ltura de les c i utats , els jardins, �e les grans la c a sa i l'arquitectura, de l'alimentació, empreses i les botigues; la c ultura del treball i de la de la moda, del cornportanant i de pub l ici tat ; l'entreteniment. �tot aixo fóra difícil d ' imaginar sens e política i administrativa, sens e la cultura de les relacions entre l'Estat i el ciutadà. Abans de la guerr a, en tots aquests a spectes érem al mateix nivell de les pròsperes democr à cies occidentals del I encara hi ha més: una cu l t u ra leg a l , si no més amunt . Per adonar-nos del nostre nivell moment, actual, n'hi ha prou amb creuar cap a l'Europa occidental. Jo sé que aquest catastofric declivi en el nivell cultural general, en el n ivel l del comportament i l'educació públiques està relacionat amb la nostra de c linan t economia. I fins i tot que n'és, en bona mesura, una conseqüència. Tanmate i x , m'espanta més que el mateix decl ivi econòmic. Es més vi sibl e , es una sensació més "fí si ca " , si es vol. M ' i magino que, com a ciu ta dà , em molestaria més que el bar on vaig f os un l lo c on la gent escopís a terra i el s empl eats em trac t e ssin malament, que no pas el fet de no poder-hi anar cada dia i pagar el plat De la mateixa manera, m'emp iparia menys més car del menu. no ser capaç de comprar-me una gran casa cases boniques enl loc . que no veure Potser el qu e vul l dir es pro u clar: per molt importa nt que sigui po s a r l'economia dreta, no és ni de lluny la nostra única tasca. No és m enys importa nt fer tots el possibles per millorar el nivell cul t ura l general de la vida quotidiana. A me sur a que l'economia es desenvolupa, a i xo succeirà, certament. Però no podem dependre només d'aquest efecte, hem d'iniciar un amplissim programa de mi l l ora d'estàndards culturals. I no és c er t que hàgim podem començar d es eguida, d'esperar a ser rics per això; sense una corona a la b utx aca . Ningú no em pedra con vènc er que necessitem una infermera mes ben pagada per t ractar els pacients amb més consideració, que només una casa ca ra pugui ser agradable, que s olam e nt pugui ser cortès amb els clients el comerciant ri c i que nomé s ell poçu i posar un rètol ben bonic a la porta, o que exclusivament e l pagès ric pot tractar bé el s eu bestiar. Aniria encara mé s enllà, i d iri a que, en mo lts aspectes la mjllora de la civ ilitat de la vida quotidiana pot accelerar el desenvoluparnet econòmic , des de la cultura de l ' o f erta i la demanda, del comerç i l'empresa fins a la cul tur a dels valors i l'estil de vi da . Vull fer tot el que pug u i per a co nt r i bu ir de manera concreta a un programa de mi l lora del nivell general de civilitat, o al m enys fer t ot el possible per expressar el meu interès personal en aquesta millora, ta nt si ho faig com a presiden t com si no. Tinc la impres s ió que això es una part int eg rant i una conseqüència lògica de la m e va noció de la política com a pràctica de la m or a l itat i �aplicació d'una 11responsabilitat superior". Després de tot, ¿ hi ha alguna cosa que els ciutadans -i doblement en darrera instància, els polítics- hagin de cercar més, que la consecució d'una vida més plaent, �és interessant, més variada i més suportable ? (*) (Traduit al català per Pasqual Maragall da la anglesa de Paul Wilson publicada al NYR) versió � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 03. Activitat creativa Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Recull la documentació de caràcter creatiu generada per Pasqual Maragall, no relacionada directament amb la seva activitat acadèmica, professional o política, que s'ubica en les col·leccions corresponents. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource La cultura de totes les coses Creator An entity primarily responsible for making the resource Havel, Václav Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1992-07-02 Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Cultura Política Europa Description An account of the resource Article de Havel traduït per Pasqual Maragall a partir de la versió anglesa de Paul Wilson publicada al New York Review of Books Source A related resource from which the described resource is derived El País Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Contributor An entity responsible for making contributions to the resource Maragall, Pasqual, 1941- (traductor) EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Arrangement Information on how the described materials have been subdivided into smaller units. UI 800 Articles https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/9/2758/19940821_LV_BuscaTrascendencia_VHavel_TradPM.pdf 13ef82d55c66f237f6361fd4a5cec8c2 PDF Text Text LAVANGUARDIA .... � 2 Aiumamem de Barce1on;; , AGO. 1991t t 1,:) En busca de la trascendencia El presidente checo, Vac/av Have/, analiza unfuturo que no admite respuestas clásicas a preguntas nuevas no ha acabado de nacer. Nunca antes el ser humano había poseido tanta iníormación y, sin embargo . dice Havc:I. hay algo que los antiguos sabian que a nosotros se nos escapa. Havel planteó sus pro- Vaclav Havel, presidente e intelectual checo. inten· ta desbrozar el camino ya planteado por Walter Benjamin, aquel que va de un mundoqueaim no ha acabado de desaparecer al mundo nuevo que aun VA(:LAV HAVJU, H . • ay buenas raz.Ones paracreér que la era moderna ha termi­ nado. Mucha& son las cosas que indican que estamos atravesando un periodo de transición: algo parece �r yéndose y algo distinto estar naciendo peno­ samente. Es como si algo estuviese detrum­ bándose, decayendo y acabándose 111ientras algo nuevo, todaVía indefinido, emergiera de . la confiisión. Lo c;iaracteristico en los periodos de confu- · sión es la mema y fusión de cultura y la plura­ lidad o el paralelismo de los csccnarios int� lectualcs y espirituales. Son periodos en que · . todos los sistemas consistentes de valores se desmoronan; en que culturas distantes en el tiempo y en el espacio son descubiertas o re­ ::,-.- destrucción de las culturas indlgenas que con­ lleva la expansión comercial de Occidente. Lo veo todo como una expresión típica de nuestra era multicultural y como seftal de que una amalgama de cultutas se está formando. Algo nuevo nace. Una era sucede a otra y todo re. sulta posible. . El mareante desarrollo de la ciencia, con su fe incondicional en la realidad objetiva y su completa fun�ament.aclón ·en leyes generales y racionalmente cognoscibles, condujo al na. cimiento de la moderna civilización tecnoló­ gica. Se trata de la primera civilización con una cobertura global y ata unas sociedades a otras, .sometiéndolas a todas a un destino � mún y generaJ. Al mismo tiempo, la reiación entre ia cien­ cia moderna y el mundo parece baber agotado su potencial. A esa .relación le failta algo. Le fal­ ta Ja conexión con la naturaleza mú inlri� ca de la realidad y con la experiencia humana natural. la ciencia moderna cl!sica describia �'Algo parece estar yéndose y algo_· distinto estar naciendo penosamenie. Es como si algo estuvi�e derrumbdndose y algo nuevo :emergiera de la confusión" sólo la superficie de la& cosas, una sola dimen­ sión de la realidad. A más . dogmatismo en la confusión entre esa sola dimensión y la auténtica esencia de la realidad. másengai\osaes la ciencia. Sabemos ahora inconmensurablemente más ace·rca del universo ctue nuestros antepasados y, sin em­ bargo, parece cada vez niás claro que ellos sa­ blan algo más esencial que nosotros, algo que se nos escapa . .Lo mismo que ocurre con la naturaleza ocu­ rre con nosotros mismos. Conocemos más profundamenl� que nun� todos nuestros ór­ ganos y su5 funciones, su estructura in.tema y descubiertas. Nuevos significados naeen gra­ duafmente en ese encuentro o ioferseoción de dementas muy diversos. Hoy, ese estado de·espfritu o ese estado del mundo se llama posmodemismo. Para mí,·un símbolo de ese estado seria un beduino mon­ tado en un camello con sus túnicas tradiciona­ les, con tejanos debajo, un transistor en la mano y Un anuncio de Coca-Cola en la cola del animal. No estoy haciendo broma sobre el beduino, ni vierto ninguna lágrima intelectual por la . puei;taS en una conlcrenc1a �n f iladclfia d 4 de ju­ lio. al serle c-onccdida la Philadelphia Lillc:rcy Mc­ dal. La publicamos en la versión dr un traductor de excepción: Pasqual Maragall. all:aldc de Ban-elona. · · las reaccione$ bioquímicas que tienen lugar en ellos, y cuanto más mejoramos ese conoci­ m¡ento, más inaprensible nos parece el espf ri­ tu, el proP.6sito y el significado del sistema que nuestros órganos forman en sú conjunto y que experimentamos como nuestro unico yo, como nuestra única identidad. �¡ pu�. disfrutamos de los avances de la civilización moderna que han hecho más fácil nuestra existencia fisica en tantos aspectos importantes. Pero no sabemos qué hacer euctamente con nosotros mismos, hacia dónde ir. El mundo de la experiencia parece caótico, confuso. Los expertos nos explicarán lo que queRJD.os del mundo objetivo, pero en­ tenctemos cada vez menos nuestras propias vidas. ... . .Vivimos en el mundo posmodemo, donde todo es posible y casi nada cierto y seguro. F.sta situación tiene consecuencias sociales y políticas. La civilización planetaria a la que pertenecemos todos nos enfrenta con retos globales. Pero permanecemos i mpotentes · ante ellos porque, b!sicamente, nuestracivili­ ziwión ha globalizado sólo la superficie de nuestras vida&. Pero nuestro yo interior continúa teniendo vida propia, aparte. Y a menos respuestas �LAVANGUARDIA * � 2 1 .:..1umamen1 lie Barceiot:<• m:rse · que en' otros periodos históricos. Los politicos se preocupan oon raz:ón por encontrar solu� · . "" · · Cuando buscamos la fuente más natural para la c reaéión de un nu evo orden mundi81, es normal qu�:miremos.hacia los fundamen­ tos tradicionales de la justicia moderna y ha- 1991t cía uno de los lugares ·más grandes de la era moderna: el .conjunto de valo res que fueron .proclamados por pJ'.imera vez en este edificio (el Independence Hall de Filadelfia). Me re­ fiero al nspeto por el ser humano individua 1 y único y sus libertades y derechos inalienables, y tambi6n al principio de que todo poder deri­ va del-pueblo. Me estoy refiriendo a las ideas fundame"talesdela democracia moderna. Pero incluso esas ideas son insuti.Cientcs. lenemos que ir mucho más allá y más a fon� do. Hoy estamos en un lugar distinto y frente a uua situación diferente:, a la cual no pueden dar respuesta satisfactoria las clásicas soluciones niodcmas. , .� realidad..el principio mismo de los dere­ chos humanos inalienables. conferidos al ser humano por el Creador, nació de la idea típi­ came nte moderna de que ese ser humano, sii;ndo capaz de conocer hJ naturaleza y el mundo, era la cumbre de la creación y el señor de este muo�. �e antropocentrismo mo- proporcionadas por la era del conocimiento raéio nal a las preguntas básicas del ser huma­ no más p ro fun damente pa.cece Ja aente afeo a las antiguas certi dumbR5 de su tribu. Debido.a ello, las culturas singulares, cada vtz más en contacto entre it como resultado de la civiliución contemporánea, 9e · dan cuenla con nueva ui¡encia de au P,IOJ>ia auto­ nooúa intcrha y de las ijjfercncias interna& en relación con otras culiuras. Los conflictos cut. turales están en alza y son més peligrosos hoy ciories a 1a supervivencia de una civilización que es global y multicUltural; buscan mecanis­ mos de coexistencia pacifica que puedan·ser. establecidos y respetados, así como una serie de principios en los cuales podtt ñmdamentar todo esto. Estas cuestiones han sido parti<:ularmente dramatizadu por dos ácontecirn ientos cru­ ciales de la segunda mitad del si�o XX: el ro­ lapso del cofonialismo y la cafda del comunis­ mo. El ornen mundial artificioso de las déca­ das anteriores se ha desvanecido y aún no ha aparecido un orden distinto y más justo. La tarea política principal de los últimos años de este siglo, en consecuencia, es la crea-­ ción de u n nuevo modelo de coeiistencia en­ tre las varias culturas. pueblos, razas y esferas religiosas dentro de una sola civilización in­ terconectada. Muchos.creen que esto puede conseguirse a través' de medios técnicos: por ·la inven ción de n uevos instrumentos organi­ zativos, poUticosy diplomáticos. Sf, es claramente .necesario imaginar es­ tructuras · organi:zativas apropiadas a la era multicultural. Pero esos esfuerzos serán inúti­ les si no nacen de algo más profundo, si no se basan en valores gene�mente admitidos. AGO. · "La tarea po/ltica principal � la creación de un nuevo modelo de coexistencia entre culturas, pueblos, razas y religiones en una sola civilización .interconectada" derno si&nificó inevitablemente que aquel que teóricamente dotó al ser humano de sus deiechos inalienables, empezó a desaparecer del .mundo. m estaba tanto más allá del alcan­ oe de J� ciencia moderna, que fue gradual­ · mente empujado hacia una espe cie de esfera privada, cuando no d i rectamente hacia la es­ femdela fantaafa particular.esdecir, bacia un lugar en que Jas obligaciones póblicas no son de aplicación. La existencia de una autoridad superioralserhumanoempezópuraysimple­ mente a inteñerir en las aspiraciones de �te. · Clt' ••• �LAVANGUARDIA .... ttJ ::..iumament de Sarceior.a Havel: "El ser humano sólo puede ser libre si no olvida a aquel que le dotó de libertad" 2 La idéa de los derechos y l iberta­ des humanos deb e estar presente en el nuevo orden mundial, en cual­ quier orden mundial que tenga sen­ tido. Pero creo que deb e anclarse en un lugar distinto y de un modo dife­ rente al que ha sido habitual hasta aho ra. .... Paradoja: la ini>pirnci6n necesa­ . de la inte­ ria para la n-gcneración gri dad perdid a puede ser q ue se en­ cuentre otra vez en la cicnda. En una ciencia que es nueva -posmo­ derna- y que produce ideas que en cierto sentido le per mit an trascen­ der sus propios límites. Daré dos ejemplos: El .. principio cosmológico antró­ pico" nos conduce a la idea, quizá tan antigua como la humanidad misma, de que no somos una ano­ malla accidental, ni el capricho mi­ croscópico de u na minúscula par­ tícula dando lumbos en los abis mos sin fin del universo. Al contrario, se­ gún este principio, estamos miste­ riosamente conectados con el uni­ verso, nos v em os reflejados en él, del mismo modo que la evolución del universo se rcílcja en no�otros mismos. En el momen to en 4ue empieza a estar claro que estamos pruíunda­ rncntc conectados con el universo entero. la cie nc ia alcanza los l í m itL'S extremos de su poder. Con el "prin­ ci p io cosmológico antrópico" la ciencia se ha situado en el borde en­ t re c iencia y mito. Con ello, no obstante, la cie nc ia ha vuelto, después de un gran rodeo, al ser humano , y le ofrece de n uevo la integridad que había perdido. Y lo hace anclando al ser humano en el cosmos. El segundo ejemplo es el de la "hi­ pótesis Gaya... Esta teoria prueba que l a densa red de interacciones entre la parte orgánica y la parte inorgánica de la su pe rfic i e de la Ti� rra forma un solo sistema, una esp� de de megaorganismo, un planeta vivo, Gaya, denominación deriva­ da de una antigua diosa reconocida como arquetipo de la Madre Tierra en casi todas las religiones existen­ tes. · � t11t \ De a c uerdo con la hipóh."SÍS Gaya, todos nosotros formamos parte de un conjunto superior, mas grande. Nuestro destin o no depen­ de me ramente de lo que hac emos para nosotros mismos; sino de lo que· hacemos por Gaya en su �n­ ju nto. Si la pone mos en pehgro, Gaya prescindirá de nosotros en be­ neficio de un valor superior. la vida misma. ¿Qué es lo que hace tan sugestivos la hipótesis Gaya· y el p rinc i pio an· trópico? Muy simple: ambos nos re­ cuerda n algo qu� sospechábamos desde hace tiempo, algo que habla­ mos proyectado en nuestros olvida­ dos mitos y qu e quit.45 ha estado durmiendo dentro de nuestros ar­ quetipos desde siempre. Esto es, la oonciencia de estar an­ clados en la Tierra y el universo; la certeu de que no estamos aquí so­ los ni sólo para nosotros mismos, s in o que formamos parte de entida­ des misteriosas y superiores contra las cuales no es aconscjabte blasfo· .· mar. .... conciencia olvidada está co­ dificada en todas las religiones. Las cultu ras la prefiguran en for mas va­ rias. Es una de las cosas que for m an la base de la comprensión que el ser humano tiene de si mismo , de su lu­ gar en el mundo y, en último lugar, . del mundo como tal. Esta concicn. cia o certeza nos dota de la capac id­ da para autotniscendemos. Esta En los foros internacionales, Jos polf ticos pueden reiterar mil veces que la base del nuevo orden mun­ dial debe ser el respeto U Jli versal por Jos derechos humanos, pero eso no significaría nada a no ser que tal im­ perativo proceda del respeto por el milagro de Ser, el milagro d el uni­ verso, el milagro �e la naturaleza, el milagro de nuestra propia existen­ cia. Sólo aquel que se someta a la au­ toridad del orden un i ve rsal y de la cre ación, aquel que valore la impor­ tancia del derecho a fonnarpartede ese orden·y de particular en él, pue­ de valorarse genuinamente a sí mis­ mo y a sus vecinos, y por consi· guiente honrar tambi én los dere­ chos de éstos. La Decla raci ón de lndependen­ cía adoptada hace 2l8 años en este edificio, a fi rm a que el Creador dio al hombre eJ derecho a disfrutar de la libertad. Parece que el ser huma­ no $6lo puede materializar la liber­ tad si no olvida a aq uel que le dotó de ella.• · Traducc ión de P�y¡ual Maraga/I � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 03. Activitat creativa Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Recull la documentació de caràcter creatiu generada per Pasqual Maragall, no relacionada directament amb la seva activitat acadèmica, professional o política, que s'ubica en les col·leccions corresponents. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource En busca de la trascendencia Creator An entity primarily responsible for making the resource Havel, Václav Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-08-21 Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Filosofia Història Description An account of the resource Article de Havel que recull les seves paraules en ser-li concedida la medalla Philadelphia Liberty, traduït per Pasqual Maragall Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Contributor An entity responsible for making contributions to the resource Maragall, Pasqual, 1941- (traductor) EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Arrangement Information on how the described materials have been subdivided into smaller units. UI 800 Articles https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/26/2822/MiquelIceta.png d7fc63fea0396c13602cbcb061d3a696 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 05.01. Programa Llegat Pasqual Maragall Type The nature or genre of the resource Subsèrie Description An account of the resource Documents sorgits de les activitats de difusió i recerca del programa de la Fundació Catalunya Europa, Llegat Pasqual Maragall. Imatge en moviment A series of visual representations imparting an impression of motion when shown in succession. Examples include animations, movies, television programs, videos, zoetropes, or visual output from a simulation. Duration Length of time involved (seconds, minutes, hours, days, class periods, etc.) 48:21 min Producer Name (or names) of the person who produced the video Benecé Produccions Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Testimoni Llegat Pasqual Maragall: Miquel Iceta i Llorens Creator An entity primarily responsible for making the resource Iceta, Miquel Muñoz, Josep M. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2019-05-03 Type The nature or genre of the resource Entrevista Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Audiovisual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Maragall Mira, Pasqual, 1941- Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) Estatut Biografia Acció política Catalunya Description An account of the resource Entrevista a Miquel Iceta (Barcelona, 1960), polític. Primer Secretari del PSC (2014- ). Diputat al Parlament de Catalunya pel PSC (1999- ). Diputat al Congrés dels Diputats pel PSC-PSOE (1996-1999). Regidor a l'Ajuntament de Cornellà (1987-1991). Source A related resource from which the described resource is derived <iframe width="640" height="360" src="https://player.vimeo.com/video/441307079" frameborder="0" allow="autoplay; fullscreen" allowfullscreen="allowfullscreen"></iframe> <p><a href="https://vimeo.com/441307079">Testimoni Llegat Pasqual Maragall - Miquel Iceta i Llorens</a> de <a href="https://vimeo.com/llegatpasqualmaragall">FCE - Llegat Pasqual Maragall</a> a&nbsp;<a href="https://vimeo.com">Vimeo</a>.</p> Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Seu del Partit dels Socialistes de Catalunya Rights Information about rights held in and over the resource <span>Entrevista a Miquel Iceta&nbsp;del&nbsp;</span><a href="https://www.catalunyaeuropa.net/ca/pasqual-maragall/objectius/">Programa Llegat Pasqual Maragall</a><span>&nbsp;està subjecta a una llicència de&nbsp;</span><a href="https://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0/deed.ca">Reconeixement-NoComercial 4.0 Internacional de Creative Commons</a> EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes Testimonis Pasqual Maragall https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/1587/0000000750.pdf b423411c98fff41564a190ba7789237f PDF Text Text �� Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource S'ha guanyat la batalla, no la guerra Source A related resource from which the described resource is derived La Veu de l'Ebre Language A language of the resource Català Creator An entity primarily responsible for making the resource J.M.A. J.LL.V. Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Type The nature or genre of the resource Entrevista Subject The topic of the resource Terres de l'Ebre Infraestructures Vegueries Catalunya Estatut Acció política Model social Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2004-07-16 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/12/1763/20000626_ElSiglo_PasqualMaragall_contra_ortodoxia_socialista.pdf cd16a7ca77ee171ac29ee308d89114c5 PDF Text Text Nº 420 26/6/2000 Dirigentes clave para un congreso crucial (VII) Pasqual Maragall: contra la ortodoxia socialista Esther JAÉN Heterodoxo como pocos, Pasqual Maragall entró en contacto con el PSOE en 1978, cuando su partido, el PSC, se fusionaba con la federación catalana del PSOE. Hijo de una familia burguesa y nieto del poeta Joan Maragall, Pasqual estuvo siempre vinculado a la izquierda, en su más tierna adolescencia, revolucionaria y posteriormente se quedó con las opciones transformadoras más moderadas. El que fuera el alcalde olímpico de Barcelona se resistió a serio en primera instancia. No quería ser alcalde pero sí se prestaba a estar en el equipo de Narcís Serra. A él fue precisamente a quien sustituyó, cuando Serra fue llamado por González para desempeñar tareas de gobierno al frente del Ministerio de Defensa. Maragall, contestado por la ortodoxia del PSOE, es, sin embargo, un líder político muy querido y valorado en el socialismo catalán. Más por los votantes, en muchas ocasiones, que por el aparato del PSC. Los capitanes, como se denomina coloquialmente a esa especie de barones territoriales de socialismo catalán, nunca le vieron como un hombre de partido, uno de ellos, alguien de quien se podían fiar. Sin embargo, tras varias contiendas electorales perdidas a fuer de no presentar el candidato que la mayoría de la sociedad catalana les reclamaba, todos convinieron que Maragall era la persona que necesitaban. Antes de que los capitanes vieran la luz, Maragall había dado la espantá. Abandonó la alcaldía de Barcelona y la dejó en manos de su delfín, Joan Clos, quien, años después, consiguió no obstante superar con creces el listón de Maragall. Abandonó también el partido y se fue. Se tomó su tiempo sabático en Roma, alejado de la, catalana, pero sabiéndose más deseado que nunca. Y finalmente. Volvió cuando el partido más anhelaba su vuelta. Desde la torre de comunicaciones de Collserola, construida con el resto de la Barcelona olímpica, Pasqual Maragall anunció su intención de presentarse a las elecciones catalanas, de enfrentarse a Jordi Pujol y de dar, por vez primera, esperanzas de victoria al socialismo catalán. En aquel momento fueron muchos los miembros del aparato del partido que tendrían que aceptar tal como es a un hombre peculiar, heterodoxo y nada dispuesto a hacer una campaña en la que no creyera. Abanderado del socialismo catalanista frente a aquellos dirigentes del PSC que todavía destacan la importancia de los votos de los inmigrantes andaluces y extremeños que habitan en el cinturón industrial barcelonés, Maragall volvió de Roma con sus teorías sobre el federalismo asimétrico bajo el brazo, con sus concepciones de partido a la americana, con sus plataformas de apoyo y con su particular esquema de campaña, que no todos los dirigentes del PSC veían muy claro en aquel momento. Pero, “todo sea por la victoria”, debieron pensar. Pasqual Maragall acarició el Gobierno de la Generalitat; la coalición con la que concurrió a los comicios obtuvo más votos que los obtenidos por Jordi Pujol y CiU. Pero la Ley Electoral y la 1 �asignación de escaños le jugaron una mala pasada. Pujol volvía a obtener más diputados y revalidaba su puesto al frente del Gobierno de la Generalitat. Hoy, Pasqual Maragall, es la esperanza blanca del PSC. Sus correligionarios saben que salvo alguna catástrofe no prevista, Maragall se convertirá en el futuro presidente de la Generalitat, en sustitución de Pujo¡, tras las próximas elecciones autonómicas de 2003. Por todo ello los apparátchiki del PSC han decidido hacer un pacto de no agresión con él y evitar que aflore cualquier diferencia hasta ese momento. Incluso lo han sacralizado con el tándem que forman el secretario de Organización, José Montilla, y el propio Maragall. Un tándem que habrá de dirigir el partido en el futuro. Mientras tanto, también los dirigentes del partido hermano, el PSOE, son conscientes de que Maragall se ha convertido en todo un peso pesado de la política y de que su influencia en el socialismo español es mucha. Por ello, salvo algunas excepciones, como las protagonizadas por el presidente extremeño, Juan Carlos Rodríguez ¡barra, o el alcalde de La Coruña, Paco Vázquez, que han pedido la disolución del PSC para que pase a convertirse en una federación más del PSOE, quienes aspiran a liderar el PSOE en el futuro intentan lanzar puentes entre el PSC y el PSOE a través de Maragall. De revolucionario a socialista Como tantos otros jóvenes que acabaron militando en las filas socialistas, el adolescente Pasqual Maragall pertenecía a una familia de la burguesía catalana de reconocido prestigio. Su educación había sido exquisita, acudió a la escuela Virtelia, donde coincidió con otro estudiante con el que volvería a coincidir a lo largo de su vida política en numerosas ocasiones: Miquel Roca. De ella, además del nieto del poeta Joan Maragall, salieron tantos y tantos representantes de la gauche divine catalana. Estudiante de económicas especializado en materias municipales e internacionales, la Universidad fue en buena medida su trampolín al activismo político. Pasqual Maragall, ferviente admirador de Castro, marxista convencido y con ínfulas revolucionarias, empezó por militar en el FOC (Frente Obrero de Cataluña), pese a que era hijo de una familia acomodada de los barrios altos de Barcelona, de Sant Gervasi. No fue el único de los ocho hermanos que optó por esa vía. Su hermana, Mónica Maragall, era detenida en 1967 cuando transportaba octavillas en un Seat 600. El encargado de llevar su defensa fue el abogado Miquel Roca, quien, en aquella época, compartía bufete con el joven Narcís Serra. Maragall estaba tan dispuesto a cambiar el mundo, a luchar contra el franquismo y a llevar a cabo tantas otras empresas que rápidamente se desfondó y, desilusionado por el estancamiento de la lucha antifranquista, decidió irse dos años a estudiar a Nueva York. Poco después de su vuelta, en 1974, Maragall se convirtió en uno de los fundadores de CSC (Convergencia Socialista de Cataluña), un partido mucho menos radicalizado que el FOC, aunque seguía defendiendo unos rigurosos planteamientos de izquierdas que llevaron a su dirección a denegarle el ingreso al abogado Miquel Roca por considerar que su trabajo como asesor de la banca le contaminaba y le situaba demasiado cercano al "capital corrompedor" para su gusto. Desde CSC, pasando por el PSC, fue testigo directo de la fusión del Partit deis Socialistes de Catalunya con la federación catalana del PSOE. Ahí empezó su andadura conjunta con el partido que lideraba entonces Felipe González, tras la consecución del Pacto del Betis, plasmado en el congreso de Suresnes de 1974. Juntos, pero no revueltos. El PSC siempre mantuvo su condición de partido federado al PSOE, pero con sus propios estatutos y peculiaridades. 2 �Municipalista vocacional Pasqual Maragall siempre estuvo predestinado a jugar un importante papel en el municipalismo catalán y, en concreto, en la ciudad de Barcelona. Pese a su ardor revolucionario, Maragall estuvo trabajando en un puesto destacado del gabinete del alcalde franquista José Maria Porcioles. Concretamente desempeñaba sus labores en un puesto estratégico: el gabinete de Programación. Desde allí tuvo que afrontar, en alguna ocasión, algún interrogatorio policial por su militancia política. Pero su puesto y la defensa que hacían de él algunos de sus superiores le libraron de males mayores. Fue poco antes de las elecciones municipales de 1979 cuando a Pasqual Maragall se le presentó la primera ocasión de convertirse en el alcalde de Barcelona o, al menos, de disputar el puesto. La discusión estaba en si el candidato debía ser Pasqual Maragall o bien Narcís Serra. Y aunque Maragall tenia incluso más posibilidades y más apoyos que Serra para dar ese paso al frente, se negó rotundamente a aparecer como cabeza de lista en las municipales de Barcelona, Eso sí, con quienes le presionaron hasta el final para que asumiese el reto se comprometió a trabajar "en la sombra" para el futuro alcalde Serra. Así empezó la andadura del tándem Serra-Maragall. Narcís Serra se convirtió en el primer alcalde de Barcelona elegido democráticamente y gracias a un amplio pacto alcanzado por el PSC, el PSUC, CiU y ERC. Maragall se dedicó en una primera fase a gestionar la administración municipal desde un segundo plano, ocupándose específicamente de la Organización y la Reforma Administrativa, para pasar, más adelante, a gestionar la Hacienda municipal. Precisamente, en su andadura en la corporación local, Maragall tuvo unos inicios poco loados por el funcionariado del Ayuntamiento. Fue el joven Maragall quien impuso a los trabajadores municipales la obligatoriedad de fichar a la entrada y salida de su jornada laboral. A la tarjeta que se vieron obligados a llevar y utilizar le llamaron en venganza la pascualina. Maragall se sentía cómodo al frente de las cuentas del Ayuntamiento barcelonés cuando, en 1982, con la victoria socialista, Narcís Serra era reclamado para colocarse al frente del Ministerio de Defensa y poner orden en las Fuerzas Armadas españolas, parte de las cuales había apoyado tan sólo un año antes el intento de golpe de Estado frustrado de Tejero. Maragall fue el sucesor de Serra, de él heredó el sueño olímpico y las ganas de seguir siendo el alcalde de Barcelona. Finalmente, en 1983 se presentaba él mismo como cabeza de lista, candidato a alcalde frente al que fuera su mentor y su maestro, el candidato de CiU, Ramón Trias Fargas. Y logró vencerlo. El alcalde olímpico Pasqual Maragall adquirió gran parte del renombre y la popularidad que le han acompañado hasta ahora gracias a su gran labor en la Barcelona olímpica. No fueron pocas las conspiraciones palaciegas, las luchas de intereses y los boicots que tuvo que sortear desde que Barcelona fue nominada sede olímpica, el 17 de octubre de 1986, hasta la celebración de los juegos Olímpicos, en julio de 1992. Lo cierto es que la idea se la sopló el entonces embajador español en la URSS, Juan Antonio Samaranch al recién elegido alcalde de Barcelona, Narcís Serra, en 1979. Fue más que un soplo, un aviso: si él conseguía que le eligiesen presidente del COI al año siguiente y Barcelona presentaba su candidatura como sede de las Olimpiadas, conseguiría su propósito. Serra recogió el guante y, en cuanto fue elegido Samaranch, lanzó públicamente la idea de presentar a la ciudad de Barcelona. Dos años después le cedería el testigo a Pasqual Maragall. El alcalde Maragall decidió hacer las cosas “a su manera" y eludió las presiones de Samaranch por favorecer la presencia de empresarios de su círculo en los organismos organizadores, sorteó el boicot que los nacionalistas le hicieron durante esos largos años de trabajo (el veto a la 3 �construcción de metro hasta Montjuïc, en lo referente a infraestructuras o la tremenda pitada que le organizaron al Rey en 1989 estos colectivos independentistas con motivo de la inauguración del Estadio Olímpico, son tan sólo una muestra) e incluso las zancadillas de algún ministro del Gobierno de González, celoso de la relación directa de alcalde a presidente que había establecido Maragall. Empecinado en sacar adelante su empresa, Maragall no dudó en recurrir al Rey y al propio Felipe González, puenteando ostensiblemente a los ministros cuando fue menester desbloquear algún asunto pendiente. lo que en un principio Maragall aseguró a González que se iba a resolver con 5.000 millones de pesetas en obras de infraestructuras se fue a más de 200.000 millones y todo el mundo intentó sacar tajada de tan suculento negocio. Hasta la banda terrorista ETA intentó incrementar su popularidad convirtiendo a Barcelona en uno de sus objetivos durante los años previos a la celebración de los Juegos Olímpicos. El atentado de Hipercor, en el que murieron 21 personas, fue el ejemplo más macabro de los métodos empleados por el comando Barcelona. Pero mientras esquivaba conspiraciones y puñaladas, Maragall llevó a cabo su sueño: transformar la ciudad de Barcelona, que tantos años había vivido de espaldas al mar, en una ciudad moderna, abierta y espectacular. Obsesionado por la estética, encargó al arquitecto Oriol Bohigas la construcción de la Villa Olímpica. Barcelona se convirtió en una ciudad modelo y las Olimpiadas fueron ejemplares y exitosas. La imagen de Pasqual Maragall, enfundado en su gabardina oscura dando saltos de alegría el día de la nominación de Barcelona como sede olímpica dio la vuelta al mundo. Su entusiasmo, en aquel momento, era patente. Y no lo perdió durante la larga travesía de cinco ¡argos y durísimos años plagados de zancadillas y sinsabores. Todo ello se esfumó el día que se clausuraron los Juegos Olímpicos y los expertos los calificaron como los mejores de la época moderna. Por si fuera poco, la promoción de la ciudad de Barcelona fue también espectacular. Todo había salido a pedir de boca. El militante/dirigente Maragall Como buen heterodoxo del PSC, Pasqual Maragall fue tolerado, gracias a su tirón electoral, por los capitanes, el aparato del PSC que nunca vio con buenos ojos que un burgués catalanista que despreciaba la organización y a quienes se trabajaban el partido desde la base, yendo de asamblea en asamblea, tuviese tanto poder. En su última etapa, el enfrentamiento entre el alcalde Maragall y el primer secretario de la Federación de Barcelona del PSC era patente. Y contra Maragall y su fuerza de los votos descargaron el poder orgánico. Nunca gustaron las maneras ni las formas de Maragall a la ortodoxia del partido, sus intentos por transformar su federación en una especie de Partido Demócrata americano, que nada tenía que ver con el modelo clásico de partido que habían mamado y defendido durante toda su vida sus compañeros. Tampoco a la dirección federal M PSOE le gustaba demasiado ver cómo se desenvolvía Maragall. Las campañas electorales protagonizadas por Maragall, concretamente la de 1995, se asemejó más a la de un independiente cualquiera que a la de un alto representante del PSC. Esos detalles, sin ir más lejos, dejaron boquiabiertos a los periodistas que desembarcaron en tropel en Barcelona, desde Madrid, en 1995, para cubrir un mitin que celebraba el vicepresidente del Gobierno, Narcís Serra, junto a Maragall. En ausencia de González ese día en cartel, habían optado por cubrir informativamente su hueco en el mitin de Narcís Serra a orillas del mar. La sorpresa se produjo cuando vieron aquel escenario, que en nada respetaba las pautas del resto de escenarios que habían visto en toda España. 4 �Ni un puño, ni una rosa, nada de siglas y mucho menos utilizar la megafonía para reproducir la sintonía electoral del PSOE. A Maragall le gustaba una versión de una canción de Bruce Springsteen y esa fue la que utilizó contra viento y marea durante toda su campaña. Parecía que había un cierto empeño en ocultar esos elementos. Todo eso resultaba chocante para los periodistas que acababan de aterrizar allí. Sus formas, su estilo y su independencia de un aparato integrado por esos capitanes, hijos de inmigrante, de origen andaluz, extremeño o murciano en su mayoría, que estaban convencidos de que el estilo Maragall desatendía a la verdadera bolsa de votos del PSC (el cinturón industrial) era a menudo criticado por quienes esgrimían su dedicación y respeto al partido frente a la actitud displicente de Maragall. La espantá de Maragall Tras numerosas luchas entre el alcalde y el primer secretario de la Federación de Barcelona del PSC, Antonio Santiburcio, llegó el esperado congreso en el que se iban a ver las caras y medir sus fuerzas. El estallido del caso Movilma, un presunto trato de favor del Ayuntamiento de Barcelona a una constructora propiedad de militantes socialistas, fue interpretado inmediatamente por el entorno de Santiburcio como una maniobra de Maragall para restarle poder a la organización y, en concreto, a su dirección. Maragall, por su lado, estaba intentando dar un giro político a su federación: cambiar hábitos y personas capaces de cambiarlos; abrirlo más a la sociedad en detrimento del poder orgánico y acercarlo más al modelo de un partido a la americana. Los capitanes habían hecho un trato: no le iban a pasar una al alcalde. Y forzaron su suerte hasta el último minuto. El rechazo al nombre de Ernest Maragall, hermano del alcalde, para pasar a formar parte de la nueva dirección fue la gota que colmó el vaso. El encargado de comunicar la postura inflexible de los capitanes al alcalde fue su mano derecha, Joan Clos, actual alcalde de Barcelona. Clos llamó de madrugada a Maragall para decirle que no había nada que hacer, que estaba todo perdido y que el aparato no pensaba ceder ni un milímetro. Pasqual Maragall tomó en aquel momento una decisión que causaría sorpresa y temor en la familia socialista barcelonesa. Al dia siguiente, el sábado, 23 de noviembre de 1996, anunció ante el plenario del congreso que dimitiría como alcalde y se permitió, en medio de la conmoción de los presentes, señalar a su sucesor: Joan Clos. El aparato del partido, que había puesto todos los reparos del mundo a Clos para suceder a Maragall entre bambalinas, tuvo que tragar saliva y sonreír ante la sorpresiva designación, acompañado del también sorpresivo anuncio de la marcha del alcalde. Maragall dio el portazo, dijo la última palabra y les dejó a todos boquiabiertos. Decidido a hacer las cosas a su manera o, sencillamente, no hacerlas. El alcalde dejó su cargo después de 14 años y se fue bien lejos, a Roma. Hasta allí tendrían que ir años más tarde a suplicarle que regresara y garantizarle que las cosas, de acceder a presentarse como candidato a la Presidencia de la Generalitat de Cataluña, se harían a su manera. El retorno de El Deseado Del mismo modo que se fue a Roma criticando con dureza los aparatos de los partidos y dejando claro en cuán poca estima y consideración los tenía, Maragall regresó alrededor de dos años después anunciando su intención de presentarse a las elecciones autonómicas catalanas. Esa decisión le había estado rondando la cabeza desde el año 1995, cuando, finalmente, consideró que no era su momento y dejó que fuera otro, el alcalde de Girona, Joaquim Nadal, quien asumiera la derrota segura. 5 �En el 99, sin embargo, estaba convencido, ilusionado y con ganas de alcanzar una victoria que le llevase al Palau de la Generalitat a hacer su política, con todas las alianzas que fuese menester, que él siempre gobernó la ciudad de Barcelona con pactos a múltiples bandas. Iba a hacer las cosas a su manera. Constituyó la plataforma Ciutadans pel Canvi, en la que se englobaron, fundamentalmente, independientes fieles a su persona y su proyecto. Habló de federalismo asimétrico, hizo una campaña con un marcado acento catalanista a pesar de los muchos votantes socialistas que no comparten esa sensibilidad en su comunidad autónoma. Decidió medir sus fuerzas con las del presidente Jordi Pujol. Contraponer su imagen de modernidad, su halo de gauche divine con las connotaciones un tanto rancias de la candidatura de Jordi Pujol. Demostró a Pujol que, si los empresarios catalanes beben los vientos por el presidente de la Generalitat, también los bebieron por él sin serio y pagando la friolera de 100.000 pesetas por cubierto por tener el honor de cenar con Pasqual Maragall. Maragall hizo las cosas a su manera y su coalición de izquierdas obtuvo más votos que la coalición nacionalista liderada por Pujol. No obstante, la Ley Electoral acabó por dar más escaños a CiU que al PSC-Ciutadans pel Canvi en el Parlament de Cataluña. Le costó mucho asimilar esa derrota en escaños y, por tanto, derrota a la práctica. Tardó algunos días en dejar de decir eso de "hemos ganado las elecciones”, pero finalmente lo hizo. Se retiró a su puesto de líder de la oposición y buscó un entendimiento para los siguientes cuatro años con la dirección del PSC. Entendimiento que pasa por el anunciado tándem Montilla-Maragall, surgido del pasado congreso del PSC. Los capitanes, como Montilla, saben que Maragall es su única esperanza para ganar las próximas elecciones, pero Maragall también sabe que debe pactar si quiere tener la fiesta en paz y llegar indemne a las próximas elecciones autonómicas de Cataluña. Por otra parte, los líderes socialistas o quienes aspiran a liderar el PSOE han buscado mayoritariamente un punto de entendimiento con un socialista que, a menudo, les pone en serios aprietos cuando proclama a los cuatro vientos su modelo de Estado. “Las diferencias que plantea Maragall -dicen personas como Bono, Rosa Diez o José Luis Rodríguez Zapatero- son asumibles”. Lo que no tienen muy claro es cómo encajarlas sin que todo el mundo detecte que son discursos diferentes sobre un mismo tema. Prefieren pasar por el apuro de no saber qué decir cuando alguien les pregunta por el asunto con tal de tener a Maragall tranquilo, callado y satisfecho. Le necesitan a su favor y no en su contra. El modelo alternativo de Maragall Quizás han sido sus continuas escapadas a Estados Unidos lo que le ha influido definitivamente, pero Maragall no cree en un partido de corte clásico, como el PSOE. El líder socialista catalán tiene una visión propia del partido. Cree que es una maquinaria para ganar elecciones, pero a la que no se debe dar muchas más atribuciones. Es una visión americana de los partidos políticos. Pasqual Maragall se sentiría más cómodo, en cuanto a estructuras, en el Partido Demócrata americano. De ahí, por ejemplo, su querencia por la creación de plataformas en torno a la persona, en torno al líder y no al partido. Cuando estaba dando vueltas a la idea de presentarse a las elecciones autonómicas de 1995, creó la plataforma de adhesión a su persona Catalunya 6 �Siglo XXI. En la última contienda también decidió presentarse con una plataforma, Ciutadans pel Canvi, que chirrió en algunos casos con respecto a los poderes establecidos del PSC. Pasqual Maragall ha buscado la formación de "El Olivo" a la catalana desde 1993, pero también intentó una aventura socioconvergente, en la que apelando a la transversalidad de su proyecto hubieran cabido hombres como el convergente Miquel Roca i Junyent. Sus iniciativas a título personal son fruto de su heterodoxia. Él solito hace sus campañas electorales y toma decisiones como las de convocar una cena con empresarios que están dispuestos a pagar un cubierto de 100.000 pesetas por sentarse junto al socialista Maragall. ¿Qué le importa que buena parte de sus compañeros de partido se escandalicen? En lo relativo al modelo de Estado, Pasqual Maragall ha acuñado el término "federalismo asimétrico", del que abominan hombres como el presidente extremeño, Juan Carlos Rodríguez Ibarra, o el alcalde de La Coruña, Paco Vázquez. Ambos han pedido en voz alta que se disuelva el PSC y se vuelva a instaurar la federación del PSOE catalán. Política e ideológicamente, ellos son sus enemigos. Fuera de sus dominios catalanes, no tiene demasiados adeptos y sí muchos «amigos de conveniencia". El único que se reconoce como amigo y aliado político plenamente es el alcalde de San Sebastián, Odón Elorza, otro heterodoxo considerado una rara especie en su organización. Fechas clave: 1965 Entra a trabajar en el Ayuntamiento de Barcelona, bajo el mando del alcalde franquista José María Porcioles, 1978 Participa, como fundador del PSC, en la fusión de este partido con la federación catalana del PSOE. La resultante será un partido independiente, federado al PSOE. 1979 Rehúsa presentarse a las elecciones municipales como cabeza de lista y cede el paso a su amigo Narcís Serra. Él se convertirá en teniente de alcalde. 1982 Se convierte en alcalde de Barcelona tras el nombramiento de Narcís Serra como nuevo ministro de Defensa. 1983 Es reelegido alcalde. 1986 Barcelona es designada sede olímpica para 1992. 1987 Vuelve a ser elegido alcalde de Barcelona. 1988 Elegido diputado en el Parlamento de Cataluña. 1989 Inauguración del Estadio Olímpico, donde asiste desolado al abucheo y la pita que un grupo de jóvenes Independentistas le dedican al rey don Juan Carlos. 1991 Reelegido alcalde. 1991 Elegido vicepresidente del Comité de las Regiones de la Unión Europea. 1992 Celebración de los Juegos Olímpicos de Barcelona. Gran éxito. 7 �1995 Reelegido alcalde. 1995 Preside la primera Conferencia de Ciudades Mediterráneas. 1996 Elegido presidente del Comité de las Regiones de la Unión Europea. 1997 Abandona la alcaldía de Barcelona y la deja en manos de Joan Clos. 1998 Se marcha a vivir a Roma una temporada. 1999 Se presenta como candidato del PSC a la presidencia de la Generalitat de Cataluña. Acaricia el triunfo pero el mayor número de votos no se traduce también en más escaños. Muy personal Cuando consigue escaparse del ajetreo diario normal en la vida política y refugiarse los fines de semana en su casa de Rupià, Pasqual Maragall dedica ese tiempo libre a la lectura y a escuchar música. Admite prestar más atención a los dominicales que a los diarios, pero sobre todo a la novela y a la poesía. Asegura "sobre todo releer, desde mis propias notas, hasta los libros de interés". Entre otros pensadores actuales le gustan "Alain Touraine, por ejemplo, Norberto Bobbio, Anthony Giddens, Manuel Castells..." y también se interesa por Ignacio Ramonet y sus trabajos. En cuanto al cine, reconoce "ir poco", aunque sigue con atención el italiano actual. Hace un año, explicaba a EL SIGLO que conocía personalmente a Nanni Moretti y Roberto Begnini, y que siempre se ha interesado por Woody Allen, "además de algunas producciones del cine español". Respecto al teatro, dice, "como en algunas novelas, cuesta entrar en la obra". También escucha "cada vez más música clásica". Reconoce que casi no practica deporte (era aficionado al fútbol, pero sufrió múltiples lesiones). A veces va en bici, juega al tenis y al ajedrez con su hijo "aunque cada vez me gana con mayor frecuencia". Lo que sí le gusta es "no sólo comer, sino también cocinar, sobre todo tortillas y paellas". Maragall, casado desde 1965 con Diana Garrigosa, tiene tres hijos: la mayor, Cristina, es arquitecto. La segunda, Airy, periodista. Y Guim, el pequeño, sigue viviendo con sus padres. 8 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 05. Recursos d'informació Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Aplega la documentació bibliogràfica relacionada amb Pasqual Maragall (no generada per ell). No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Pasqual Maragall: contra la ortodoxia socialista Subject The topic of the resource Maragall Mira, Pasqual, 1941- Biografies Socialisme Partido Socialista Obrero Español Política Description An account of the resource n. 420 Creator An entity primarily responsible for making the resource Jaén, Esther Source A related resource from which the described resource is derived El Siglo Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Castellà Type The nature or genre of the resource Article Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2000-06-26 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/3039/FMHP_00178.jpg 0db22a00446c2dbd5dd7569ae2698b0a Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 20/09/2006 Creator An entity primarily responsible for making the resource JM Efe Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. El Prat de Llobregat Title A name given to the resource Pasqual Maragall Fent foto al grup dels consellers del govern Subject The topic of the resource Política Consellers President Maragall Mira, Pasqual, 1941- Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/17/2762/19970522_HonorisCausa_JHUniversity_PM.pdf 34632861641e70f7405a3927e49c43fb PDF Text Text �� Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 01.01.02. Activitat acadèmica Description An account of the resource Recull la documentació relacionada amb l'activitat acadèmica de Pasqual Maragall: - Escola primària: Escoles Virtèlia (1945-1957). - Llicenciatura en Dret: Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona (1957-1964). - Llicenciatura en Econòmiques: Facultat d'Econòmiques de la Universitat de Barcelona (1958-1965). - Pràctiques de Dret Europeu (1963): estada a Estrasburg (França) per realitzar unes pràctiques de Dret Europeu a la Facultat Internacional de Dret Comparat. - Pràctiques a Roma (1964): beca per estudiar planificació regional a la SVIMEZ (Associazione per lo SVIluppo dell'industria nel MEZzogiorno). - Pràctiques amb Delors a París (gener-juny 1966): beca del Govern francès per l’estudi de planificació regional. Realitza unes pràctiques com a economista a l'Association pour l'organisation des STages En France (ASTEF) on obté el Diploma de planificació sectorial i regional. Les pràctiques les fa al Comissariat del Vè Pla amb el professor Jacques Delors. - Postgrau a la New School for Social Research, New York, amb beca Fulbright (setembre 1971-setembre 1973): Master of Arts en economia, especialitzat en economia internacional i economia urbana. - Doctorat (02/03/1979): en Ciències Econòmiques a la UAB. La tesi doctoral Els preus del sòl urbà. El cas de Barcelona (1948-1978), la va dirigir el catedràtic Josep Maria Vegara Carrió i va obtenir una valoració "Summa cum laude". Type The nature or genre of the resource Sèrie Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1945-1979 No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Certificat de la concessió del grau de Doctor of human letters, honoris causa, de The Johns Hopkins University a Pasqual Maragall Creator An entity primarily responsible for making the resource Johns Hopkins University Contributor An entity responsible for making contributions to the resource Giddens, Don P. (citació) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1997-05-22 Type The nature or genre of the resource Certificat Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Anglès Subject The topic of the resource Maragall Mira, Pasqual, 1941- Universitats Premis i reconeixements Urbanisme Baltimore Johns Hopkins University Description An account of the resource Diploma juntament amb el text de la citació llegida per Don P. Giddens Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Baltimore Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Certificats https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/1560/0000000800.pdf c62e13f744c9bc668a82aece45c1359e PDF Text Text Entrevista a La Vanguardia "El tema vasco es la excusa para evitar el debate sobre la evolución de España" RAFAEL JORBA Barcelona. Pasqual Maragall tiene un ojo puesto en las elecciones catalanes del 2003 y otro en las españolas del 2004. El candidato del PSC a la presidencia de la Generalitat reitera en esta entrevista su apuesta por la catalanización de España, dice "que Cataluña, para avanzar, necesita una España en evolución" y concluye que el conflicto vasco se ha convertido en la excusa para frenar este debate. Descarta una "boda inmediata" con CiU en el 2003, pero augura un reencuentro en España entre socialismo y nacionalismo democrático. -Usted cumplirá 62 años en enero del 2003 y Artur Mas, 47. ¿Es consciente de que encarna la alternancia, después de más de dos décadas de pujolismo, pero que su rival de CiU esgrime la renovación generacional? -Sí. Pero la renovación que se necesita no sé si es cuestión de números. Es más bien histórica. Es una renovación que afecta al discurso político de Cataluña en todos los aspectos y que nosotros podemos hacer mejor. -El propio Mas afirmaba hace una semana que, a los 25 años del inicio de la transición política, Cataluña necesita una nueva generación de personas que tome el timón... -Yo pondré a trabajar a esa nueva generación. Siempre me he rodeado de equipos que combinaban experiencia e innovación. -¿Piensa incluir en su programa electoral el compromiso de que, en el caso de ser elegido presidente, establecería una limitación de mandatos al frente de la Generalitat? -Sí. -¿Cuántos? -Dos mandatos, es decir, ocho años. -El candidato de CiU no descarta una reforma del Estatut para dar una mayor cobertura política a su propuesta de autogobierno y avanza, incluso, la necesidad de alcanzar un amplio consenso, empezando por el PSC... -Yo me pregunto por qué no lo han hecho hasta ahora. ¿Por qué ahora sí y hace unos meses no? El último informe que ha hecho el letrado del Parlament Joan Vintró descarta más bien la modificación del Estatut. Ha buscado un punto intermedio entre las propuestas de reforma de las izquierdas y las de CiU, que es refractaria a la modificación. -¿Qué haría en el caso de que CiU, que no descarta la reforma, acabase proponiéndola? -Ya saben a qué atenerse. Presentamos el proyecto de las izquierdas hace ya año y medio. CiU ha frenado la comisión de autogobierno. Hemos propuesto una reforma del Estatut y el cumplimiento del actual texto... La ley electoral, por ejemplo, que el Estatut obliga a hacer en un plazo fijo aún no se ha hecho. Es uno de los puntos que CiU ha incumplido. Ha gobernado contra el Estatut. -Mas ha apuntado que usted puede ser un obstáculo en el consenso que debería haber para abordar una reforma estatutaria y que el proceso sería más productivo si se realizase con lo que representa José Montilla... -Dejando de lado la referencia positiva a José Montilla, que yo comparto, aunque esconde una malicia que algún día explicaré,no acabo de entender cuál es la posición del señor Mas y de CiU. Hasta ahora se han negado a la reforma y actualización del Estatut que hemos predicado. Si oficializan su postura, les diremos: "Bienvenidos a casa". -¿Comparte que la reforma debe hacerse con el mayor consenso posible? -Evidentemente. -El propio texto estatutario fija que toda reforma precisaría del apoyo de los dos tercios del Parlament. ¿Está usted en condiciones de garantizar que una reforma del Estatut que lograse esta mayoría tendría el aval del PSOE en Madrid? �-Puedo garantizar que quien debe hacer la reforma, que es el Parlament de Catalunya, la hará. CiU conoce cuáles son nuestras posiciones en esta materia, han sido depositadas en el registro del Parlament y nadie puede engañarse sobre nuestras intenciones. ¿Si la reforma será aprobada en Madrid por las Cortes? Dependerá de las mayorías que surjan de las elecciones de marzo del 2004. -Yo le pregunto por el apoyo del PSOE... -Confío absolutamente en que el PSOE estará de acuerdo. -Rodríguez Zapatero participará en breve en dos grandes actos del PSC, uno en Gavà y otro en Lleida... ¿Qué papel tendrá el líder del PSOE en la campaña catalana? -Creo que es muy importante que se sepa que José Luis Rodríguez Zapatero comulga con la idea de que España necesita un paso adelante en la evolución constitucional que la propia Constitución prevé. Y, en este sentido, ya puedo avanzarle que comparte la necesidad de la reforma del Senado para que se convierta en la cámara de los territorios que forman España. Ahora no lo es. -¿Y sobre la presencia de las autonomías en la representación del Estado en Europa? -Ambas cosas van ligadas. Si el Senado es quien conforma la voluntad nacional desde el punto de vista del conjunto de los territorios que forman España, esta voluntad nacional es la que se expresará fuera de España, en línea con lo que ocurre en otros estados federales europeos. -Sus asesores electorales le han aconsejado a menudo que hable menos de España y que centre sus intervenciones en la política catalana. ¿Por qué no les hace caso? -Creo que la actual situación en la que Cataluña no se implica en los problemas españoles es contraria a los intereses de Cataluña. Cataluña, para avanzar, necesita una España en evolución. No una España momificada, congelada... Necesitamos una España europea, plural, que nosotros llamamos federal, una España viva. Conviene que España haga un segundo gesto, que es absolutamente necesario, para demostrar al mundo que la Constitución no es un corsé sino un instrumento para caminar. Y eso sólo se logrará con un gobierno distinto en España. -También desde CiU, a raíz de la polémica desatada por la filtración de los contactos entre Carod-Rovira y Otegi para que ETA dejase de atentar en Cataluña, se ha argumentado que hay que impedir que el conflicto vasco "contamine" el debate catalán... -En la polémica sobre la vasquización de Cataluña y la catalanización de España, yo estoy por la catalanización de España. Lo que estamos haciendo desde el PSC es decir a España que no nos es indiferente y que los problemas fundamentales del Estado español son también los nuestros. -¿Es desde esta óptica que hay que entender, por ejemplo, su petición de que Pujol medie entre los gobiernos del PP y el PNV? -No sé si hablé tanto de mediación como de implicación. A nadie se le escapa que el tema vasco se ha convertido en la excusa para evitar el debate que se debería de haber hecho sobre la evolución constitucional de España. El máximo interés de Cataluña es que este debate se produzca. -Lo que usted consideró inicialmente como una "cuestión anecdótica" ha llevado en dos ocasiones al presidente Aznar a pedir explicaciones a Rodríguez Zapatero por los acuerdos entre los socialistas y ERC... -Más que anecdótica es una cuestión pasada. Es un encuentro que se sitúa en medio de la tregua de Eta (escríbalo en minúsculas, por favor) hace tres años. Creo que ERC ha cometido últimamente dos o tres errores... Pero Aznar los está utilizando no para dañar a ERC sino para poner palos en las ruedas de la evolución política en Cataluña y España. -Usted mantiene un discurso propio sobre el País Vasco. ¿Hasta cuando podrá hacerlo? -Cataluña debe tener un discurso propio sobre España y debe lograr que contamine el discurso socialista español, casi diría el discurso español "tout court"... Si no es así, Cataluña no tendrá el futuro que esperamos. -El retorno del PSOE al gobierno podría abrir, según usted, un "nuevo consenso" en España al objeto de rescatar al PNV, que quedó descolgado de la Constitución... -Pienso que la España federal de la que hablamos es una España en la que será mucho más fácil integrar los temas de la diversidad. El federalismo está hecho para eso. -Carles Bonet, senador de ERC, abona esta tesis en una carta dirigida al portavoz socialista Juan José Laborda: "Consideramos al PSOE el interlocutor útil y necesario para hacer de España un Estado �orientado al progreso y respetuoso con las nacionalidades, con políticas alternativas a las del modelo conservador y uniformista que representa el PP". -La diferencia entre Bonet y Pujol es que Pujol también lo cree, pero no lo dice. O sólo lo dice en privado. -¿Usted no comparte la afirmación que se ha hecho a veces desde el nacionalismo catalán de que el PP y el PSOE son lo mismo? -Lo ha dicho el propio Pujol, pero sabe que no es verdad. Y sabe que yo lo sé y que Rodríguez Zapatero también. -El PSOE, desde las elecciones vascas, se debate entre seguir el guión del PP o liderar una alternativa de la pluralidad en España, es decir, la vía seguida por Francesc Antich y Marcelino Iglesias en Baleares y Aragón. ¿Comparte este diagnóstico? -Sí. Quizá no se han valorado suficientemente los cambios que se produjeron en las últimas autonómicas en las que, una parte de España, Asturias, Aragón y Baleares, giraron hacia una concepción distinta del país. -¿No cree que, pensando en el medio plazo, un pacto entre PSC y CiU reforzaría la centralidad catalana y podría sumarse un día a esa alternativa de la pluralidad en España? -El dogma dominante en el nacionalismo catalán, y en concreto en CiU, ha sido el desinterés por que lo que sucediese en España más allá del famoso grifo del poder y el dinero que, por cierto, no ha resultado muy productivo. Desde este punto de partida, es difícil alcanzar acuerdos. Tras las elecciones generales del 2004, dependiendo de cuál haya sido el resultado de las catalanas, se puede producir un escenario que predetermine la necesidad de alianzas en el sentido de un retorno al corazón de lo que fue el espíritu constitucional y las fuerzas que lo formularon: la alianza catalanista entre socialismo y nacionalismo democrático... Pero eso exigirá tiempo. -¿El modelo federal que usted alienta se articula en torno a las nacionalidades históricas o prevé repetir el esquema de "café para todos" de las 17 comunidades existentes? -La Constitución es un ser vivo. Una Constitución congelada no responde a las necesidades. No tengo duda alguna de que las ambigüedades de la Constitución española, que fueron queridas y eran necesarias, se irán aclarando con el paso del tiempo. El reconocimiento de las diferencias se hizo casi por omisión. Napoleón decía que las constituciones cuanto más ambiguas mejor. Y probablemente llevaba razón: las constituciones no hablan de lo que aún no se puede hablar. Pero las constituciones vivas acaban haciéndolo, y la española lo hará. -Usted ha alentado encuentros entre los socialistas de la antigua Corona de Aragón: Antich, Iglesias y Pla... Según un estudio de las cajas de ahorros del área, Cataluña, Valencia, Aragón y Baleares constituyen una unidad económica que representa una tercera parte del PIB español (33,7%). -Y casi un 50% de las exportaciones... -¿Se trata sólo de hacer lobby o de ir más allá en el terreno político y cultural? -No. Se trata del dibujo de España. El arco mediterráneo noroccidental es el segundo motor, y no por orden de importancia, de la economía y de la sociedad española. Y, como tenemos dificultades en hacer entender el mensaje federal en España mientras siga puesto el freno de mano del gobierno conservador del PP, pienso que es mejor explicar el mapa de España que resultaría de una visión federal de la política española que no la propia definición de una política federal. Porque el mapa plural y no radiocéntrico de España, el mapa de la España-red, es más contundente y fácil de visualizar. Todo el mundo entiende que es un sinsentido que no haya tren de alta velocidad entre Barcelona y Bilbao, entre Barcelona y Valencia, y que sí lo haya de Madrid a Valencia, de Madrid a Bilbao o de Madrid a Barcelona. -Para cerrar este bloque, ¿cree que la inmigración puede amenazar nuestra identidad? -La inmigración, que es una necesidad, es al mismo tiempo un problema que hay que resolver allí donde realmente se puede influir: en la frontera y en los barrios. La frontera común es ahora europea y, por tanto, o hay una política europea de inmigración o no hay política que sirva... Por otra parte, donde más podemos incidir es en la relación con los inmigrantes en los barrios de llegada. Son los barrios de la antigua inmigración de los años sesenta y se les obliga a vivir una miseria y unos problemas que ya vivieron hace cuarenta años. Es un sarcasmo histórico. Si el país no se vuelca en la mejora de estos barrios, de sus escuelas, estará cometiendo un agravio a toda una generación de españoles. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.02. Activitat política Description An account of the resource Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource El tema vasco es la excusa para evitar el debate sobre la evolución de España Source A related resource from which the described resource is derived La Vanguardia Language A language of the resource Castellà Creator An entity primarily responsible for making the resource Jorba, Rafael Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Type The nature or genre of the resource Entrevista Subject The topic of the resource País Basc Espanya plural Terrorisme Acció política Constitució Estatut Territoris Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2002-09-22 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/2891/FMHP_00030.jpg 8cab38c96cd0c3777bd005a42104a7b9 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 18/06/2006 Creator An entity primarily responsible for making the resource M., Julián Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Pati dels Tarongers Title A name given to the resource Pasqual Maragall posant després de la cel·lebració del Referèndum sobre l'aprovació de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya Subject The topic of the resource Política Referèndum Vot Maragall Mira, Pasqual, 1941- Montilla, José, 1955- Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/2892/FMHP_00031.jpg 3abca769ff09eb8360438c3419e49686 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 18/06/2006 Creator An entity primarily responsible for making the resource M., Julián Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Pati dels Tarongers Title A name given to the resource Pasqual Maragall celebrant l'Estatut d'Autonomia de Catalunya Subject The topic of the resource Política Referèndum Vot Maragall Mira, Pasqual, 1941- Garrigosa, Diana, 1944-2020 Saura, Joan, 1950- Mayol, Imma Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/2893/FMHP_00032.jpg f69978d16525ade397f09abefb8c5770 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 18/06/2006 Creator An entity primarily responsible for making the resource M., Julián Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Pati dels Tarongers Title A name given to the resource Pasqual Maragall saludant després de la cel·lebració del Referèndum sobre l'aprovació de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya Subject The topic of the resource Política Referèndum Vot Maragall Mira, Pasqual, 1941- Garrigosa, Diana, 1944-2020 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/8/2722/maragall_laudatio_MacioccoG.pdf d5de9c6681855ebab5a5de45ed70fda0 PDF Text Text Giovanni Maciocco Presentazione di Pasqual Maragall i Mira, candidato alla Laurea magistrale honoris causa in Pianificazione e politiche per la città l'ambiente e il paesaggio nell’Università degli Studi di Sassari. Magnifico Rettore, Colleghi, Autorità, Cari Studenti, Signore e Signori, sono particolarmente lieto di presentare, a nome della Facoltà di Architettura, la proposta di conferimento della Laurea magistrale honoris causa in Pianificazione e politiche per la città l'ambiente e il paesaggio all’On. Presidente Pasqual Maragall i Mira. Pasqual Maragall è una personalità politica di riconosciuta fama internazionale, che si è dedicato alle politiche per la città facendone un centro permanente della sua azione e della sua riflessione teorica. Il progetto per la città è un fuoco che questo uomo illustre tiene continuamente acceso alimentandolo con la sua passione intellettuale e umana. Perché soltanto attraverso il progetto, quasi come un’ansia febbrile, possiamo evitare che la convivenza, come ci ricorda il sociologo Richard Sennett, si trasformi in una sorta di tregua basata sulla reciproca indifferenza. Una reciproca indifferenza tra gli abitanti che sembra caratterizzare le città travolte dalla globalizzazione, ma che Maragall ha saputo contrastare attraverso politiche urbane che rendono concreto e palpabile quello che Saskia Sassen chiama "una politica del globale che passa attraverso la specificità del locale". Ma Maragall ha compreso, molto prima che questa eminente studiosa lo dimostrasse, che questo specifico locale è la città, perché è la città il luogo dove i fenomeni si materializzano e per questo possono essere affrontati. Per questo il progetto viene inteso come sonda per capire i problemi sociali, ma anche una fiducia nella qualità della città come mezzo per raggiungere la dignità urbana. I luoghi urbani, più di altri riferimenti, stanno sempre più diventando infatti i distintivi identitari, rispetto ai quali i nuovi gruppi giovanili nelle grandi città sembrano riconoscersi. Il locale specifico è, per Maragall, Barcellona, la città di cui è stato Sindaco per 15 straordinari anni, dal 1982 al 1997. È la città dove è nato il 13 gennaio 1941, terzo di otto figli e nipote del famoso poeta spagnolo Joan Maragall, suo nonno paterno; è anche la città dove già da giovane manifesta la sua inclinazione al progetto come azione effettiva 1 �dispiegando il suo impegno politico nel Fronte di Liberazione antiFranco. Si instaura in Maragall fino dal periodo giovanile una compresenza permanente delle attività di studio e della pratica politica che sembrano indicare una predestinazione di Maragall verso una concezione dell’urbanistica come mondo di relazioni tra sapere esperto e sapere comune, tra tecnica e politica, che implica un mutamento al quale non si può far fronte con le posizioni autonome, distaccate delle politiche territoriali consuetudinarie, perché occorre entrare nella sfera dell'azione effettiva, dell'etica, della legittimazione sociale, di quelle categorie che ci consentono di rapportarci al senso comune, all’intelligenza collettiva delle popolazioni delle città, che rappresenta l’ultima e forse più rilevante questione pratica di ogni strategia urbana. La traiettoria di costruzione del suo sapere esperto si sviluppa attraverso gli intensi e qualificati studi di Legge ed Economia all’Università di Barcellona tra il 1957 e il 1964 - che gli consentono di entrare a far parte del governo municipale come economista - l’insegnamento di Teoria economica all’Università di Barcellona e il Master of Arts alla New School University di New York, dove vive tra il 1971 e il 1973. Nei suoi studi la città è immanente e la sua tesi dottorale che ha per titolo “I prezzi del suolo urbano. Il caso di Barcellona (1948-1978)”, fa presagire in modo emblematico la lungimiranza e la concretezza con cui Maragall si occuperà di un problema cruciale delle grandi città oggi: la necessità morale di dare forma ed equità sociale alla contraddizione tra la riqualificazione urbana e l’allontanamento dei gruppi sociali più deboli a causa dell’incremento della rendita urbana conseguente alle politiche di rinnovamento della città. Questa attenzione alla città, che ha sempre come punto di osservazione privilegiato la crescita sociale, continua a caratterizzare la sua azione politica anche nella fase fondativa del Partito Socialista della Catalogna nel 1974, alla quale partecipa con ardore assumendo proprio una particolare responsabilità per la politica comunale. La sua capacità di penetrazione analitica nei problemi per poter trarre elementi di sviluppo operativo, continua ad alimentarsi attraverso l’attività scientifica e didattica che coltiva con impegno ad alti livelli. Nel 1978 è infatti ricercatore e professore invitato alla John Hopkins University a Baltimora, che più tardi gli conferirà il dottorato onorario. Sono gli anni che preparano la sua esperienza di pianificazione urbanistica di Barcellona, che è diventata celebre nella comunità 2 �internazionale per la sua originale modernità e che ne ha sviluppato la gloriosa storia urbanistica proiettandola su un orizzonte ambientale. La data di inizio può essere fatta corrispondere al primo dicembre del 1982 quando Maragall succede a Narcis Serra come Sindaco di Barcellona. Da questo giorno prende avvio la sua meravigliosa avventura urbanistica. Non attraverso grandi opere (anche se era il periodo delle grandi opere, come i grand travaux mitterandiani a Parigi: ricordiamo che il concorso internazionale per l’Opera Bastille è del 1983, quindi contemporaneo), ma con piccoli progetti per grandi effetti, quasi una declinazione urbanistica dell’espressione miesiana less is more. Tra le sue prime significative azioni come Sindaco è infatti l’avvio di un processo di miglioramento urbano che comprende la creazione di una serie di piccoli progetti con interventi di riqualificazione paesaggistica, opere d’arte e cafè all’aperto, che rianimano significativamente la vita della città: una microurbanistica diffusa che motiva i cittadini alla riqualificazione nelle aree di relazione degli interventi. Nonostante sia stato realizzato a un costo molto basso, questo tipo di opere, realizzate con investimenti sostanzialmente interni del programma del Sindaco, ha svolto una funzione catalizzatrice per altri interventi ed è quello che ha enormemente migliorato l’ambiente di Barcellona e innalzato significativamente lo status della città. L’occasione per il grande passo di Barcellona verso lo status di grande città europea inizia a delinearsi nel 1986, quando la capitale catalana viene scelta per ospitare i Giochi Olimpici del 1992, di cui, nella sua qualità di Sindaco, presiede il Comitato Organizzatore. Maragall comprende pienamente che è cambiato il concetto di strategia urbana e che la dimensione ambientale ha mutato anche simbolicamente i destini delle città. La città di Barcellona aveva costruito la sua immagine sul piano di Ildefonso Cerdá, ideato nel 1859 e informato – cito Françoise Choay ai “caratteri distintivi della nuova civilizzazione che sono il movimento e la comunicazione”. Cerdá fonda il suo piano sull’interconnessione di due maglie ortogonali di scala differente: una griglia maggiore (la Gran Via, la Diagonal, il Parallel, la Meridiana) attraversata da diagonali e destinata al grande traffico territoriale, e una griglia minore destinata al piccolo traffico locale i cui isolati con il loro spigolo tagliato e il loro centro aperto costituiscono l’elemento urbano di base, sorta di unità di vita e di vicinato, e definiscono oggi l’immagine del corpo centrale della città di Barcellona. 3 �Nasce qui, in questa vicenda storica, la parola urbanistica, urbanizacion nell’espressione spagnola, come neologismo coniato da Cerdá, primo teorico dell’urbanistica moderna come disciplina scientifica a sé, che inaugura la storia gloriosa di Barcellona come caposaldo disciplinare del progetto della città. Maragall continua e sviluppa questa storia con una grande capacità innovatrice chiamando a far parte, come coordinate della sua costruzione urbanistica, i grandi segni del suo sistema ambientale: il Collserola, (il sistema collinare a monte) i due fiumi, il Besòs e il Llobregat che ne definiscono gli orizzonti nord-orientale e sudoccidentale, e la fascia costiera, nella quale la città, liberata dal parco merci ferroviario, ritrova nelle grandi spiagge il suo ambiente naturale e insieme un formidabile centro di convivialità urbana. Sul solco dell’urbanistica pragmatica di Cerdá, Maragall non delinea una forma compiuta di città, ma, integrando la griglia spaziale ottocentesca, individua nei grandi segni del sistema ambientale le strutture generative, le coordinate che consentono alla città di svilupparsi senza scomporsi. Pensando alla Barcellona cerdiana, si pensa comunemente alla ortogonalità della sua trama planimetrica, che richiama le città cosiddette ippodamiche. Ma se approfondiamo lo sguardo su Mileto, la prima delle città ippodamiche, la sua ricchezza urbana non è data soltanto dalla sua ortogonalità, ma dal gesto che Ippodamo compie nell’ancorare la città, attraverso una sequenza di spazi pubblici imperniata sull’agorà, al Porto dei Leoni e al Porto del Teatro, le due insenature che fondano il sistema ambientale della città. Nella costruzione urbanistica di Barcellona, Maragall sembra proprio aver scoperto la vera essenza della città ippodamica, che è il legame costitutivo con il luogo e i segni fondamentali della sua struttura ambientale. Dopo la città di prima generazione, fondata sulla doppia maglia cerdiana, nasce quindi quella che possiamo definire la Barcellona di seconda generazione, una vera metropoli europea. I Giochi del ’92 aiutano dunque Barcellona a ridefinirsi come una delle grandi città d’Europa. Una mossa cruciale per l’architettura è l’invito di Maragall a Oriol Bohigas (MBM Arquitectes) per la redazione del Master Plan del Villaggio Olimpico, durante l’elaborazione del quale Maragall sovrintende personalmente ai complessi processi politici e di pianificazione per l’apertura di Barcellona verso il mare. Ed è alla capitale catalana che con un gesto straordinario e inedito il Royal Institute of British Architects (RIBA) assegna nel 1999 la prestigiosa Gold Medal, la medaglia d’oro dell’architettura, un riconoscimento che per la prima volta viene assegnato a una città, 4 �invece che a un individuo. La citazione del premio enfatizza il contributo illuminato di Pasqual Maragall all’armatura architettonica e urbanistica di Barcellona e all’opera che egli e Oriol Bohigas, tra gli altri, hanno compiuto sulla rigenerazione della città e nelle Olimpiadi di Barcellona. Il Forum Universale delle Culture 2004 è un’altra tappa cruciale dell’impegno urbanistico di Maragall in questa città. Ma il suo sguardo intellettuale vola con agilità su quote diverse spostandosi dalla città al territorio, all’Europa. La sua attività politica come Presidente del Consiglio delle Municipalità e delle Regioni d’Europa (1991-1997) e come uno dei principali promotori della rete delle Eurocities gli consente di portare nella città i significati delle politiche regionali e, reciprocamente, conferire un senso profondo di urbanità alle politiche europee. Questo carattere del suo impegno urbano, anche quando le scale di riferimento cambiano, è ribadito durante il suo mandato come Presidente della Generalitat de Catalunia, al quale viene chiamato dal Parlamento Catalano il 16 Dicembre 2003. Durante questo mandato, che vede molti nuovi cambiamenti e tempestose negoziazioni sul nuovo Statuto dell’Autonomia per la Catalogna, uno dei progetti cardinali del suo governo è l’approvazione e l’applicazione della Llei de Barris (Legge dei Quartieri). Attraverso questa legge, con la guida brillante di Oriol Nello, si stanno fondando, e sono tuttora attivi, progetti locali di recupero o miglioramento di aree in via di degrado nelle città, per raggiungere una dignità urbana, nel senso di rendere possibile la crescita sociale. La malattia di Alzheimer che gli è stata diagnosticata in forma iniziale nel 2007 non intacca la sua propensione al progetto, che lo spinge a dedicare il resto della sua vita alla lotta contro questa malattia varando, nell’aprile 2008, la Fondazione Pasqual Maragall per la ricerca sull’Alzheimer e le patologie neurodegenerative, fondazione della quale è vicepresidente la signora Maragall, Diana Garrigosa, alla quale rivolgiamo con ammirazione il nostro saluto. Pasqual Maragall incarna lo stato febbrile che è connaturato al progetto. È lo stato di veglia continua del progetto che per la sua natura conoscitiva non consente il sonno, un sonno che non arriva mai come nel “Libro dell'inquietudine di Bernardo Soares” di Fernando Pessoa, che è un'enorme insonnia. È infatti work in progress senza soluzione, processo di esplorazione continua della realtà e della sua possibile evoluzione, che ha bisogno dell’energia vitale che è connessa all'abitare un luogo specifico, luogo che è, per Maragall, la sua patria, Barcellona. 5 �Nella sua ricerca c’è una ininterrotta progettualità che è connaturata alla condizione umana, e che fa sì che ogni esperienza progettuale, anche la più minuta, sia convertita in un'azione che faccia emergere il senso di questa trama indescrivibile di relazioni tra lo spazio e la vita, che è la città. E ci è gradito ricordare proprio nella giornata di oggi, come il celebre “elogio di Barcellona” del Don Chisciotte di Cervantes, il primo romanzo moderno, abbia in un certo senso inaugurato, come ci ricorda Felix De Azua, il sopravvento della parola rispetto all’immagine iconica nella descrizione della città e la sua consacrazione definitiva come territorio naturale del romanzo. D'ora innanzi la simpatia tra lo spazio urbano e lo spazio narrativo porterà a una comunione tale che sarebbero incomprensibili uno senza l'altro. Londra è Dickens, come San Pietroburgo è Dostoievsky, Parigi è Balzac e Madrid è Galdós. Quelle città che non hanno prodotto un corpo narrativo sono città con immagine, ma senz'anima. Proprio la parola, strumento principe della politica, è stata adoperata, messa in opera, in senso proprio, da Pasqual Maragall per narrare il futuro di Barcellona, un futuro che ha tenacemente costruito trasformando la parola in azione effettiva e creando così un legame inseparabile tra sé e questa grande città europea come una rara e preziosa comunione intellettuale e affettiva. ----------------- Per quanto fin qui illustrato: nella considerazione che l’Urbanistica e la Pianificazione Territoriale sono nate per costruire e mantenere le condizioni tecniche, politiche, culturali, economiche e sociali che fanno della città un bene pubblico; 6 �nella considerazione che l’Urbanistica e la Pianificazione Territoriale sono un crocevia di discipline e di competenze diverse e richiedono la volontà politica di costruire una visione del futuro condivisa ed equa; nella considerazione della qualità e del carattere innovativo delle politiche per la città, l’ambiente e il paesaggio, alle quali è intrinsecamente legata la chiara fama internazionale di Pasqual Maragall; questa Facoltà di Architettura dell'Università di Sassari, che ha sede ad Alghero, con delibera del Consiglio di Facoltà del 9 dicembre 2009 – approvata dal Senato Accademico il 28 luglio 2010 e dal Ministero dell'Università e della Ricerca con Nota n. 3279 del 7 settembre 2011 - ha proposto la candidatura dell’On. Presidente Pasqual Maragall i Mira per il conferimento della Laurea Magistrale in Pianificazione e Politiche per la Città l’Ambiente e il Paesaggio. 7 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 02. Activitat professional Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Documentació emanada de l'exercici professional de Pasqual Maragall. - Gabinet Tècnic de Programació de l'Ajuntament de Barcelona (febrer 1965-1968, funcionari 1968-1979) : com a economista. - Servei d'estudis del Banc Urquijo (1965-1968). - Aula Barcelona (setembre 1997 - març 1999): funda i presideix Aula Barcelona com a centre de gestió del coneixement per a l'administració de les ciutats. És un espai comú de reflexió entre universitat, empresa i administració en relació amb la ciutat i el seu passat, present i futur. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Presentazione di Pasqual Maragall i Mira, candidato alla Laurea magistrale honoris causa in Pianificazione e politiche per la città l'ambiente e il paesaggio nell’Università degli Studi di Sassari Creator An entity primarily responsible for making the resource Maciocco, Giovanni Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2011-05-12 Type The nature or genre of the resource Escrit Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Italià Subject The topic of the resource Maragall Mira, Pasqual, 1941- Premis i reconeixements Biografia Arquitectura Urbanisme Description An account of the resource Laudatio llegida a l'acte de lliurament de la "Laurea Magistrale honoris causa" en Planificació i Política per la Ciutat, l’Ambient i el Paissatge, de Facultat d'Arquitectura de la Universitat de Sassari. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Sassari (Alguer, Itàlia) EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/1549/0000000801.pdf b8373cbb7ece4f136e4c492dc75c1827 PDF Text Text Entrevista a La Vanguardia 18/05/2002 El reto 2004. El Fòrum según Pasqual Maragall. "El Fòrum tiene sentido". EL RETO 2004 "El Fòrum tiene sentido" El padre de la criatura del 2004 explica cómo la ve crecer EL FÒRUM SEGÚN PASQUAL MARAGALL. Pasqual Maragall se iluminó y anunció que Barcelona organizaría un gran acontecimiento en el 2004. Sucedió en 1996, en la celebración del décimo aniversario de la nominación olímpica. Ahí está el origen de lo que para el candidato a la presidencia de la Generalitat es una leyenda urbana. Siempre se ha dicho que se refería a la organización de una Exposición Internacional, pero no había ninguna disponible. "Jamás hablé de una Expo", dice ahora, cuando desde la distancia observa la andadura de algo que no tenía nombre y ahora se llama Fòrum de les Cultures. EUGENI MADUEÑO FRANCESC PEIRÓN Barcelona La megafonía suena como el anunció de la próxima parada del tren de cercanías. Pero eso es el Parlament y esa señal acústica quiere decir que los parlamentarios han de ir a votar. Pasqual Maragall, aspirante a presidente de la Generalitat e inspirador del Fòrum, sale a toda máquina y al volver sigue con precisión el hilo de la entrevista. -Dicen que el invento del Fòrum es una "maragallada". -Yo no sé qué es una "maragallada". -¿Una idea genial pero lanzada por Maragall? -¿Qué quiere decir "pero"? (ja, ja). Lo del Fòrum surgió a finales de mi cargo como alcalde, en 1996. Había tres o cuatro objetivos de futuro. Hicimos un "brain storming" con toda la gente del post 92, Bassat, Fontana, Abad, empresarios... La idea del F´òrum se consagró en dos desayunos de Sant Esteve en el palacete Albéniz, con los barceloneses internacionales: Samaranch, Pujol, Federico Mayor, Pere Duran Farell, Narcís Serra, Joan Clos, que era primer teniente de alcalde... Se plantearon tres opciones: una era de Bassat, que propuso organizar un gran festival mundial del cine. La otra idea giraba en torno al agua, en el sentido ecológico, en el sentido de un déficit de Barcelona, el río que no tenemos. La tercera, la ganadora, fue el Fòrum de les Cultures, que entonces no tenía nombre. -¿Por qué el nombre apela a las culturas? -Empezamos hablando de diálogo interreligioso. La idea inicial era una intuición, una idea global, que, como se ha visto, no estaba mal encaminada. Ha tardado en tomar forma. Como dice Joan Clos, los Juegos Olímpicos son muy complicados porque hay que cumplir un protocolo dado, pero esto aún lo es más por todo lo contrario, porque lo has de inventar desde el principio. -La idea sigue siendo válida... -Sí. Estos acontecimientos que no son permanentes, que carecen del estabilizador de la burocracia, siempre tienen una crisis antes del inicio. -¿Cómo se entiende que la gente aún no sepa qué será el Fòrum? -El problema de los contenidos es que se está haciendo el equivalente a la "carta olímpica". Todo dependerá de la capacidad que tenga Barcelona de modelar su intuición. La fórmula Barcelona consiste en combinar dos cosas: el escenario y los contenidos. El escenario es el que da la trascendencia posterior, porque es lo que queda y lo que permite que se vierta un entusiasmo que en condiciones normales es difícil. Y, en cuanto al acontecimiento, creo que funciona con las ideas que nos explicó Clos, que son los elementos básicos: tierra, agua, fuego y aire. �Cada uno de ellos representa una fuerza de la humanidad. La Tierra es la identidad; el aire sería la voz, el lenguaje, la ciudad; el fuego, la religión, los mitos, la ideología; y el agua es el medio. Éste fue el discurso inicial y después ha ido derivando hacia el escenario concreto, donde había un río por recuperar, una parte olvidada de la ciudad. -¿Y el entusiasmo? -El entusiasmo proviene ante todo de que hay una predisposición exterior a que Barcelona sea la sede de acontecimientos. Como no es capital de un estado, Barcelona tiene esta intuición de que ha de ser capital mundial cada 12 o 15 años. La otra cuestión es la transformación urbanística. De estas dos circunstancias viene la inversión y el entusiasmo, de ver que la ciudad no para, que Barcelona es una ciudad importante en el mundo. -Ya, pero entre la ciudadanía no se palpa ese entusiasmo. -Con los JJ.OO. hubo mucho entusiasmo en la nominación, pero después se diluyó un poco, hasta que no estuvo todo más avanzado y la gente lo comenzaba a palpar. Lo importante es acertar en el calendario y en el ritmo de generar las complicidades y adhesiones. -Pero no se ve ilusión, tal vez no hay mensajes claros. -La idea central sí está clara. Barcelona reunirá a todo el mundo para discutir lo que las culturas del mundo, en todos sus aspec-tos, quieren hacer. A la gente, como esto no le interesa cada día, pues no está preocupada.Pujol, sin embargo, habla de cosas concretas para el Fòrum, de identidad y globalización, dice que es el lugar donde hay que discutir la identidad catalana en un mundo global. -En el fondo, esto es la discusión Pujol-Maragall. Esta discusión ya la tuvimos el primer día. Él dice que si baja un marciano y pregunta quién soy, le responderé que "soy Pasqual Maragall, Sant Gervasi, Barcelona, Cataluña". Ésta es la pulsión de la identidad. Yo le digo que si baja un marciano, lo primero que le diré es que está en la Tierra y que yo soy terrícola;, luego le explicaré todo lo demás. Si empiezo por Sant Gervasi pensará que hablo chino. Si lo que tienes que hacer es demostrar, dices la identidad; si lo que se quiere es construir, que es de lo que se trata, reconoces que no hay un solo lenguaje, que en el mundo hay muchos. Tienes que traducir. -Pujol también habló de inmigración. -Después de Le Pen, la derecha ha descubierto otra vez que a más inmigrantes, más votos y salarios más bajos. Y está encantada. -¿Quiere decir que ya les va bien una inmigración masiva? -No digo que les vaya bien. Digo que la derecha ha descubierto que cuantos más inmigrantes hay, más votos tiene. Las consecuencias que las saque cada uno. -Las condiciones de la inmigración han cambiado mucho desde que se creó el Fòrum. -La suerte es que se ha demostrado que no íbamos desencaminados. -¿Quién se atreve a defender la bondad de la inmigración y no la ve como una amenaza?-El problema es que la derecha, que gobierna, no controla las fronteras. Nosotros tenemos la fórmula para integrar a los que ya están aquí. Aparte de las leyes, depende de que los barrios y las escuelas estén en condiciones de asimilar bien la diversidad y esto está en función de que los recursos que se destinan sean importantes. Ahora esto no es así. Los gobiernos de derechas hablan mucho y hacen poco. Nosotros tenemos 40 barrios de Cataluña en los que creemos que se necesita un proyecto de regeneración. Más dinero para cada uno de estos barrios y así evitar que se conviertan en guetos, porque el equilibrio entre bienestar y malestar empieza a ser negativo. Se necesita dinero para las escuelas y necesitamos barrios seguros. La prueba es el Raval, que a principios de los ochenta iba para gueto y se pusieron los medios para evitarlo. -Sí, pero de Corbacho a Montilla la reacción es la misma: se pide más policía. �-Una cosa es la inmigración y otra es la falta de policía. No hay que mezclar las dos cosas. La natalidad es muy baja y, por el contrario, tenemos demanda porque la economía tira mucho estos últimos 20 años. En segundo lugar, los presupuestos de seguridad, en términos relativos y a veces en términos absolutos, han bajado. Y hay un cambio de modelo (la implantación de los Mossos) que siempre es complicado. Este cambio le ha cogido al Gobierno bajo de moral, sin ideas. -Por lo que se ve, aprovecha el Fòrum para hablar de política cotidiana. -Son ustedes quienes me preguntan por estos problemas más locales. Pero es cierto que el Fòrum tiene que ver con una cosa muy profunda y muy compartida: la inseguridad de la ciudadanía. El mundo abierto es mucho más incierto y éste es también un tema del Fòrum. -La incertidumbre se ha convertido en el paradigma del futuro. -Sobre todo porque la incertidumbre ya no la podemos atribuir a efectos naturales que nos superan. Ahora hay una incertidumbre (armamento nuclear, calentamiento de la Tierra) de la que además somos culpables. -¿El Fòrum puede aporta algo? -Que el Fòrum vaya adelante es un síntoma de que los ciudadanos están tomando conciencia de los problemas. -Personalmente, ¿qué cree que sería bueno que saliera del Fòrum 2004? -Trabajar sobre el mundo de ciudades, el mundo abierto, porque hoy en día no somos aún ciudadanos del mundo. Estamos en un mundo de ciudades, que es distinto. El Fòrum tiene sentido. -No parece muy convencido. -Soy un entusiasta. Es una ocasión para establecer un diálogo, que ya ha comenzado en otros foros como Porto Alegre o Davos. -La receta Pujol es poco espectáculo y mucho debate, pero con esto parece difícil conseguir el eco mediático necesario. -Al plantearse el Fòrum se valoró cuál era el acontecimiento que reunía más atención del mundo. Se vio que eran los Juegos Olímpicos. Pero el otro hecho multitudinario son los viajes del Papa. Para que haya mucha gente ha de haber una esperanza y un espectáculo. -¿Cómo ve las relaciones entre las tres administraciones que patrocinan en Fòrum? -Una de las gracias de estos acontecimientos es que pasan en un sitio y en este lugar, que se sitúa en el más bajo de la serie "mundo, estado, nación, ciudad", pero que en esta situación es la que tiene más peso. Esto entronca con el gobierno de las ciudades. -¿Pujol tiene un sitio en el Fòrum, como la presidencia del senado del 2004? -No sé si su papel es la presidencia de ese senado, pero siempre he pensado que puede ser un buen embajador. Es lo mejor que puede hacer ahora. Creo que jugará un papel importante. Y él tiene una genuina ambición de pasar de gobernar a hacer doctrina, lo que pasa es que no se decide y no hace nada. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.02. Activitat política Description An account of the resource Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource El Fòrum tiene sentido Source A related resource from which the described resource is derived La Vanguardia Language A language of the resource Castellà Creator An entity primarily responsible for making the resource Madueño, Eugeni Peirón, Francesc Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Type The nature or genre of the resource Entrevista Subject The topic of the resource Fòrum de les Cultures Barcelona 2004 Barcelona Catalunya Cultura Acció política Model social Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2002-05-18 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/2847/AiryMaragall_20anysTinell.pdf 170a137165746d7aa4e13723089af14b PDF Text Text �� Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Paraules d'Airy Maragall de tancament a l'acte de commemoració dels 20 anys del Pacte del Tinell Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall Garrigosa, Airy Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2023-12-14 Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Pacte del Tinell Commemoracions Fundació Catalunya Europa Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Col·legi d'Arquitectes de Barcelona EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències Sobre Pasqual Maragall https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/12/2856/002SUPJT.pdf 8cf283b01709db378bd286c2692750c2 PDF Text Text Segre Cod: 169394393 22/09/24 Lérida Pr: Tirada: Dif: Secc: SOCIEDAD Valor: 5.640,22 € Area (cm2): 878,4 Ocupac: 95,84 % Doc: 1/1 Diaria 7.404 6.243 Autor: M. CABELLO Pagina: 42 Num. Lec: 22000 ENTREVISTA POLÍTICA L ’Ateneu Popular de Ponent va acollir divendres passat a la tarda la presentació del llibre Pasqual Maragall i l’Europa pròxima, una obra publicada per la Fundació Catalunya Europa que aprofundeix el compromís del que va ser president de la Generalitat i alcalde de Barcelona amb el projecte d’integració política europea i la seua activitat internacional. La seua filla, Airy Maragall, presidenta de la Fundació Catalunya Europa, explica en aquesta entrevista quina era la idea d’Europa que el seu pare volia construir. «El meu pare anhelava un model europeu federalista i plural» Airy Maragall ❘ PRESIDENTA DE LA FUNDACIÓ CATALUNYA EUROPA ❘ AMADO FORROLLA M. CABELLO Quina Europa anhelava el president Pasqual Maragall quan va crear el 2007 la Fundació Catalunya Europa? Europa és un projecte que ha estat sempre present en el pensament de Pasqual Maragall. En tots els càrrecs que ha ocupat sempre ha tingut la mirada posada en l’horitzó europeu, anhelant un model federalista, plural, progressista i amb un paper rellevant dels governs locals. Tot això perquè les polítiques europees estiguin al servei de la gent i siguin molt més properes a la integració, a la igualtat i a la justícia social. Anhelava un sistema en el qual les ciutats i els governs locals, que estan més a prop del ciutadà, tinguessin més veu i vot, formant part de la presa de decisions. Què creu que pensaria el seu pare de la situació política europea actual? Aquesta és una pregunta que ens fem en molts moments i que no tenim manera de saber. Del que estem segurs és que si estigués en actiu tindria veu i la faria sentir. Sabem que estaria treballant per aconseguir aquesta Europa amb justícia social, amb una qualitat democràtica i amb unes institucions fortes que puguin treballar d’una forma efectiva pel bé dels ciutadans. I sabem que ho faria tant a nivell europeu com català i barceloní, amb responsabilitat, amb diàleg i amb una mirada estratègica, pensant sempre en el benefici a llarg termini i per a la quantitat de gent més àmplia. Amb respecte envers totes les posicions polítiques, les persones i les institucions. I allà és on fem més èmfasi des de la fundació, no tant en el què (una mirada federalista i progressista), sinó en el com (una forma de fer política). En els últims anys hi ha hagut un auge de la ultradreta en tots els estadis polítics, es troben contra les cordes aquests valors democràtics que va defensar el seu pare? Des de la fundació estem convençuts que la ultradreta es combat des d’una política eficaç que treballi per millorar i garantir els drets en habitatge, educació i sanitat pública. Aquesta és la idea que creiem « « « que cal defensar i exigir als nostres representants. Avui dia existeix un cert desencant polític, especialment entre els més joves. Com afronten aquest repte des de la seua fundació? Tenim molts programes i activitats que estan dirigides i protagonitzades per joves, com el premi Què és per a tu Europa?, per a estudiants de Secundària, o els Europa Jove, que reconeixen aquells treballs d’investigació de Batxillerat que analitzin un tema relacionat amb la UE. Hem de trobar els canals per escoltar els joves i anar construint una societat més implicada, que no se sentin abandonats. De vegades els esmentem i els escoltem poc. Es troba a Lleida per presentar el llibre ‘Pasqual Maragall i l’Europa pròxima’. Què trobaran els lectors en aquesta obra? La Fundació Catalunya Europa treballa per preservar el llegat de Pasqual Maragall de moltes formes diferents. Una d’aquestes és la publicació de treballs sobre el seu pensament i la seua trajectòria com a polític. Després de publicar Pasqual Maragall. Pensament i acció (2017) i Maragall i el govern de la Generalitat: les polítiques del canvi (2021), aquest tercer llibre se centra en la seua visió europea. Recull molts textos, conferències, articles i discursos que estan relacionats amb aquesta idea que tenia d’Europa i la seua activitat política. Recull també testimonis de gent que va treballar juntament amb Pasqual Maragall al llarg de tota la seua trajectòria. L’octubre del 2007, el mateix any en què va impulsar aquesta fundació, Pasqual Maragall va Pasqual Maragall feia política amb respecte, diàleg i responsabilitat» Va treballar perquè els governs locals tinguessin un paper més rellevant» Hem de trobar canals per escoltar i implicar la gent jove» anunciar que li havien diagnosticat Alzheimer. Vostè ha viscut de prop la dura realitat d’aquesta malaltia, que precisament ahir va commemorar el seu Dia Mundial. Quin creu que hauria de ser el paper de les institucions cap a aquesta malaltia? Des de la Fundació Pasqual Maragall s’està fent un treball ingent des de fa molts anys per promoure la investigació científica de l’Alzheimer i divulgar aquesta malaltia, per aconseguir que estigui justament a l’agenda social i política. L’entitat s’ha convertit en un referent polític i també científic per avançar en la recerca d’una cura o una forma de prevenir l’Alzheimer. S’ha avançat molt en els últims anys, també pel que fa a l’atenció per part de les administracions, però encara queda molt per fer. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 05. Recursos d'informació Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Aplega la documentació bibliogràfica relacionada amb Pasqual Maragall (no generada per ell). Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Entrevista a Airy Maragall: El meu pare anhelava un model europeu federalista i plural Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall Garrigosa, Airy Cabello, María Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2024-09-22 Type The nature or genre of the resource Entrevista Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Maragall Mira, Pasqual, 1941- Europa Federalisme Fundació Catalunya Europa Description An account of the resource Entrevista a Airy Maragall al diari Segre, com a presidenta de la Fundació Catalunya Europa, en motiu de la presentació a Lleida del llibre "Pasqual Maragall i l’Europa pròxima". Source A related resource from which the described resource is derived Segre Abstract A summary of the resource. L’Ateneu Popular de Ponent va acollir divendres passat a la tarda la presentació del llibre Pasqual Maragall i l’Europa pròxima, una obra publicada per la Fundació Catalunya Europa que aprofundeix el compromís del que va ser president de la Generalitat i alcalde de Barcelona amb el projecte d’integració política europea i la seua activitat internacional. La seua filla, Airy Maragall, presidenta de la Fundació Catalunya Europa, explica en aquesta entrevista quina era la idea d’Europa que el seu pare volia construir. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Lleida EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes Sobre Pasqual Maragall https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/8/641/TaulaCanvi_19770601_PM_EM_TreballadorsAdminPublCat.pdf 1047312e29caefa510efd038c8aedf4b PDF Text Text _ C-.-bo:>e!l --1. Castellet . Castells ..- 'crrx'-:e Grici Pellicer .... Sumari: ...-\. GonzaIez Casanova Ielenclres ~¿." . lolas b::xl:> Pelegero .."csep R=1oneda · ordi lé Tura Joaquim Sempere · Ianuel V:izquez Montalban Josep M. Vegara Secretària de Redacció úria Beniro . "= . Disseny Loni Geest i Tone H91verstad Edita: EDICIONS TAULA DE CANVI, S. A. Redacció i Administració: Constituci6, 18-20. Tel. 332 84 08. Barcelona-14 Preu exemplar: 250 ptes. Subscripció anual: 1.350 ptes. Subscripci6 anual Europa: 1.400 ptes. Subscripci6 anual Amèrica. 1.370 ptes. Presentació Per què discutim Gramsci 9 Federico Coen Gl3msci i el PCI: Dues concepcions de l'hegemonia Massimo 1. Salvadori 28 L'exigència d'un nou guia 36 Luciano Gruppi Darrera la polèmica sobre l'hegemonia Biagio de Giovanni 41 Entrevista amb Norberto Bobbio: Gramsci i el PCI 49 La nova estratègia que ap3.reix a la llum en els «Quaderni» Valentina Gerratana 62 Moviments urbans i democratitzaci6 de l'Estat Jordi Borja (Centre d'Estudis d'Urbanisme) Els tteballadors de l'Administraci6 Pública a Catalunya Pasqual i Ernest Maragall La gestaci6 de les Joventuts Socialistes Unificades 1934-1936 Ricard Viñas Un" dona portadora de valors eterns. La Sección Femenina 19341952 Elena Posa Les multinacionals I la salut. Reflexions sobre la catàstrofe de Seveso Joan-Ramon Laporte Nota sobre el cinema espanyol dels anys 40 Fèlix Fanés 80 98 121 134 151 Subscripcions: Núria Benito Publicaci6 bimestral C. G. Creacions Gràfiques, S. A.. D. L.: B. 26772-1976 Maig-Juny 1977, no" 5 3 5 . Fontana · de canvi 162 Llibres Anelreu Nin i el moviment comunista. Reflexions sobre un llibre de Francesc Bonamusa Josep Fontana �Pasqual i Ernest Maragall Els treballadors de l'Administració pública a Catalunya (Antecedents associatius, lleis i reglaments, cens i retribucions) Aquest articIe pretén de ser una introducció a un tema relativament nou entre les preocupacions de l'esquerra i poc estudiat encara des d'aquesta òptica, bé que és molt viu i dinàmic en la pràctica de la lluita de classes aquests darrers anys i mesos. En parlar dels treballadors de l'Administració pública, ens referim a tots aquells sectors de treball assalariat pagat pet l'Estat, les Diputacions i els Ajuntaments, i altres organismes oficials de l'Administració central o local. Evidentment, ara com ara, els contingents més nombrosos i les temàtiques més airejades, a Catalunya, dins el camp dels treballadors de l'Administració, corresponen als Ajuntaments i les Diputacions, especialment als primers, i entre aquests, a l'Ajuntament de Barcelona, a qui farem referències continuades per tal com és ei primer centre de treball administratiu del país, i perquè en tenim un coneixement directe. No utilitzem a l'encapçalament la denominació «funcionaris» perquè aquest mot fa referència a una realitat de privilegi i de separació del món del treball la qual, primerament, és cada cop més contradita pels fets, i en segon lloc, és rebutjada pels sectors més conscients del personal de l'Administració pública, com ho demostra la constitució, el 26 i 27 de març de 1977, del Sindicat de Treballadors de l'Administració Pública de Catalunya. D'altra banda, el funcionari estricte és, per a molts, el treballador amb plaça fixa dintre les plantilles de l'Administració pública, la qual cosa exclou els seclOrs de treball eventual, contractat, interí i amb contracte laboral, que són cada dia més nombrosos en aquest ram. Si parlem de l'Administració pública a Catalunya és perquè aquest és l'àmbit nacional (idiomàtic, cultural i polític) en què ens movem i que es configurarà administrativament els propers anys. La reinstauració de la Generalitat de Catalunya i eI previsible trasllat de serveis de l'Estat a la Generalitat, la possibilitat d'una regulació específica de les condicions de treball i de l'estatut dels treballadors de l'Administració catalana (nacional i local) fan que aquesta acotació tingui una rellevància -no solament teòrica sinó pràctÏCa- molt important en l'esdevenidor. Això no obstant, no es poden defugir les relacions amb problemàtiques similars a la resta de l'Estat espanyol, amb regulacions uniformes i situacions en bona part paraHeles fins ara a les d'aquí. Els treballadors de l'Administració pública a Catalu1tya 80 La nostra convicció és que en aquest sector es lliura ara, i continuarà lliurant-se, una batalla important entre tots aquells qui no volen canvis al nostre país i aquells qui ens esforcem per accelerar-los i per arribar a una democràcia consolidada, en què els traballadors gaudeixin d'institucions i condicions de treball. El personal de l'Administració de l'Estat i les corporacions locals ha estat tradicionalment una massa de maniobra dels interessos més retrògrads, a canvi d'una ..::olla de concessions econòmiques i estatutàries que els enfrontaven amb la classe obrera i els treballadors en general. El perill d'un sindicalisme «groc», manipulat per la patronal --en aquest cas, l'Estat mateix- no és encara, ni de bon tros, exclòs. Creiem, però, que les primeres batalles han estat guanyades per part dels treballadors demòcrates de l'Administració i, al cap i a la fi, per part dels treballadors en general, que tenen tot l'interès a no veure's enfrontats amb uns companys que viuen en unes condicions de treball i de salari cada cop més semblants a les generals, tot i que, legalment, n'estan separats per una colla d'estatuts especials, no sempre favorables. 1. Antecedents fins al 1939 Un tema poc estudiat encara és el dels funcionaris sota la Generalitat els anys 1931-39. Sabem que el traspàs de serveis de l'Estat a la Generalitat comportava la possibilitat que els funcionaris implicats passessin a ser-ho de la Generalitat o bé que decidissin, en el terme d'un mes conservar el seu caràcter de funcionaris de l'Estat espanyol, passan; aleshores a fer feina fora de Catalunya. * Sembla que una minoria molt petita de funcionatis estatals van fer la segona opció. Tots els altres van romandre a Catalunya com a funcionaris de la Generalitat. L'Escola d'Administració Pública de Catalunya va fer un paper important en aquest període, tot facilitant d'adaptació a la nova circumstància dels funcionaris dels serveis traspassats. En analitzar la situació dels funcionaris des del punt de vista sindical, caldria fer esment dels tres aspectes més significatius d'aquesta situació: 1) l'estatut dels funcionaris, configurat a les lleis administratives i laborals de caire general i, específicament, als reglaments de funcionaris; 2) (el punt potser més interessant, avui) l'associació dels funcionar~s per a la defensa de llurs interessos, és a dir, en quin grau les lleiS generals els permeten aquesta associació, i els regl~ments que ~egul~n associacions concretes; 3) la situació material i salanal dels funclOnans. Quant al període anterior al 1939, hem pogut consultar, gràcies a Xavier Doltra i a l'Arxiu Històric Municipal, una colla de reglaments * Creiem que aquesta opció s'hauria de tornar a contemplar en els projectes d'Estatut que avui es discuteixen (per exemple, en el si del Congrés de Cultura Catalana). Pasqual i Ernest Maragall 81 �d'associacions de treballadors de ¡'Administració que reflecteixen l'evolució històtica de llurs drets parasindicaIs a Catalunya, i que cal tenir en compte a l'hora de bastir avui un sindicat o associació sindical en aquest ram. No hem fet cap anàlisi directa de l'estatut dels funcionaris estatals i de la Generalitat abans del 1939 --encara que aquest queda reflectit en part als reglaments associatius-, ni tampoc cap estudi, potser menys intressant per a les nostres finalitats, dels salaris i les plantilles del trenta-nou enllà. Ella de març de 1910 es va constituir l'Asociación Instructiva de Obreros del Ayuntamiento de Barcelona, amb l'objecte de vetllar pels interessos dels obrers «tant manuals com inteHectuals» empleats directament per l'Ajuntament. Els càrrecs a la junta directiva i en general a totes les esperes de l'associació podien ser ocupats per qualsevol soci, llevat dels jefes o encargados. Les votacions podien ser ordinàries (a mà alçada), nominals (llegint el llibre de socis i contestant cadascú sí o no) o secretes (amb paperetes). L'espedt d'aquest reqlament, com es veu, és prou liberal. La consútució de l'organisme directiu (la ]D) obeeix a criteris de proporcionalitat en relació amb les diferents brigades, seccions, etc. en què eren dividits els empleats de l'Ajuntament. La durada dels càrrecs era només d'un any -amb dret a reelecció-- i no comportava cap gratificació. En les disposicions finals del reglament es fa esment a la «unió de tots els associats» i a la «contribució a llur millorament moral, material i inteHectual». Finalment, s'afirma que en l'associació, hi caben totes les idees polítiques i religioses, que qualsevol propaganda d'aquestes és prohibida dins l'associació, i que, tanmateix, s'ha de fer valer el respecte mutu a totes les opinions. El 1926 (el 21 d'octubre), signat pel governador Milans del Bosch, s'ap,lovà el reglament de l'Asociación Profesional y Mutua de Empleados y Obreros del Ayuntamiento de Barcelona, en el qual, llevat de l'aspecte mutualista, es féu un pas enrera en revolució de l'associacionisme a l'Administració pública de Catalunya. És el moment de l'assaig general, per part de las forces de la dreta, del que fou la dictadura franquista uns quants anys després. La terminologia que s'introdueix en aquesta fase és la que ha predominat des del 1939 fins avuit, tot i tractar-se d'una regulació encara no tan restrictiva. S'hi continua parlant d'obrers de l'Administració, però hom els separa, com veurem, dels empleats. Curiosament, s'hi defensa la «dignificación de la clase», entenent per classe la dels funcionaris; és a dir, una classe a part de la dels treballadors en general. Altres objectius són «recabar de las Autoridades la estricta aplicación del Reglamento general de Empleados del Ayuntamiento en el movimiento de ascensos en el cuadro de la burocracia municipal» i, tal com hem dit, la promoció del defensa el «professionalisme pur», i no s'admet «l'actuació en eI terreny de les lluites econòmico-socials». S'hi integra l'associació en una «superior organización de trabajadores de todo España», la Confederación de Sindicatos Libres --el sindicat groc de la dictadura de Primo-, i s'hi especifica que l'associació no podrà separar-se'n mentre hi hagi 50 socis que s'hi oposin. . L'article 5è del reglament del 1926, simptomàticament, estableix que «siendo la representación corporativa la tendencia hoy dominante y formando parte de las orientaèiones del actual Gobierno como una idea basica, con notorio acierto a nuestro entendu, y siendo por otra parte nuestra Agrupación un núcleo tan heterogéneo~ como integrado por hombres de estudio~ teóricos de las mas variadas ramas, y ;untamente por obreros de diversos oficios~ resulta inevitable el nombramiento de Delegados-compromisarios para la ostentación de las representaciones. Así~ pues~ la Asociación se dividira en dos grandes secciones completamente autónomas en su funcionamiento: una de empleados y otra de obreros. Los secciones se divirfm en grupos y cada uno de elios tendra un delegado~compromisario». A la primera secció, s'hi integraven eI personal administratiu i facultatiu, i a la segona, el subaltern i el de les brigades. Dins la secció, els grups eren ordenats jeràrquicament o administrativament, a l'igual del reglament general d'empleats de l'Ajuntament. Cada grup tenia un delegat compromissari elegit per votació secreta pels seus membres. Els representava tant a la Junta de Secció com al Ple de Delegats de totes dues seccions, que elegia el Consell Directiu. Els càrrecs duraven 4 anys. A l'àmbit estatal, la Dictadura va reconèixer el principi representatiu: corporatiu als Cossos d'Enginyers i a la Judicatura, a través de Juntes Oficials que collaboraven en la gestió del~ assumptes de personal. També es van constituir, com a associacions obligatòries de dret públic i amb els mateixos objectius, eIs coHegis provincials de Secretàries Municipals i de la Diputació (els precedents dels Collegis de Funcionaris Locals actuals) i les Associacions Nacionals de Metges, Farmacèutics i Veterinaris empleats per l'Administració local. L'any 1927 es va prohibir una Associació de JUtges muni.cipaIs creada des de la base; l'exposició de motius de la reial ordre (del 4 de juliol) afirmava que fóra absurd de reconèixer als funcionaris de l'escala inferior de la jerarquia judicial 'unes facultats de sindicació, associació i reunió que no eren reconegudes als de les escales superiors. Ja durant la República es constituí l'Associació de Funcionaris de l'Ajuntament de Barcelona, de la qual hem pogut consultar el projecte Els treballadors de !'Administraci6 pública a Catalun)'a Pasqual i Ernest Maragall 82 mutualisme en eI crèdit i l'estalvi, eI consum, la malaltia, la vellesa i defunció, eIs lloguers, etc. Quant a la presència d'ideologies i confessions dins l'associació, s'hi 83 �de reglament, continuadora (segons l'article transitori final) de l'Associació Insttuctiva d'Obrers i Empleats de l'Ajuntament de Barcelona. Les finalitats eren «agrupar en el seu si tots els funcionaris de l'Ajuntament de Barcelona per a la ddensa de llurs interessos morals i materials» i «procurar la creació d'institucions destinades al millorament moral i econòmic dels seus associats». Entre els funcionaris que hi podien ingressar, hi ha els temporers i eventuals, així com els excedents i jubilats. Ha desaparegut aquí la terminologia mussoliniana de l'any 26. S'hi parla només de «funcionaris». Es mantenen les institucions finals de mutualisme i cooperació. Es preveuen 14 seccions professionals, dirigides per una junta ejecta. L'assemblea general de secció, en sessió ordinària, es reuneix cada 6 mesos, i en sessió extraordinària, quan ho demanin 25 associats o més o ho determini la Junta. Totes les altres característiques orgàniques no són bàsicament diferents de les del 1910. Però hi ha un desenrotllament estatutari molt detallat del funcionament i la composició del consell directiu, elegit per l'assemblea general. Pel juny de 1933 es constitueix la Federació Catalana d'Empleats i Obrers Municipals, amb la finalitat de reunir dins seu totes les entitats de dependents municipals de Catalunya i de procurar la creació de noves entitats on no n'hi hagi. Una part dels ingressos de les associacions d'organisme van a nodrir el pressupost de la federació. El 25 d'abril de 1936, el conseller de governació de la Generalitat, Josep M.a Espanya, signa el reglament, presentat el dia abans per Jaume Miravitlles, president, i Gaspar Alcoverro, secretari, de l'Associació de Funcionaris de la Generalitat de Catalunya. L'objecte de l'associació és: «1a defensa dels drets legals de tots i cadascun dels funcionaris, mantenint entre els seus components la compenetració i esperir de solidaritat que calen per a rreballar eficaçment en pro del benestar moral i material de la classe; esperonar i incrementar la capacitat professional del funcionari; fomentar la previsió, cooperació i auxili mutual entre els associats; estudiar l'aplicació dels mètodes més adients per al millor funcionament dels serveis i assesoramenr del Poder públic quan aquest ho solliciti; suggerir aquelles fórmules que -millorant els serveis- representin també una millora moral i material per al funcionari; i mantenir relacions cordials amb altres Associacions similars a Catalunya, propugnant la constitució d'una Federació de totes les Associacions de Funcionaris Públics de Catalunya». Mentre no s'aprovés l'Estatut de Funcionaris, els socis tenien dret a. la defensa i l'ajut moral de l'associació (art. 17 [a]). Això sembla apuntar a tota una concepció de l'associacionisme de funcionaris, potser Els lreballadors de l'Adm;nislraci6 pública a Catalunya 84 discutible avui, en el sentit de limitar-ne la finalitat tan bon punt la llei els reconegués estatutàriament uns drets. El reglament preveia 20 seccions: parlament i presidència, justícia i dret, governació, finances, cultura, treball, obres públiques, sanitat i assistència social, economia i agricultura, Tarragona, Lleida, Girona, administratius, docents, tècnics i facultatius, subalterns i xofers, obrers, cooperativa, clínica i mútua. Cada una d'aquestes seccions --combinant criteris orgànics amb professionals- era regida per una junta de secció, composta d'un representant per cadascun deIs grups assignats a les diferents conselleries. Això de banda, l'associació funcionaria en termes similars a la de l'Ajuntament de Barcelona. S'hi detallava amb molta de cura el procediment de convocatòria i funcionament de les Assemblees Generals (assemblees extraordinàties, en el cas que la junta de govern no convoqués en eIs termes establerts, forma i terminis de convocatòria votacions i delegacions a vot, etc.). L'únic r~glament de funcionaris d'aquesta època que hem con.sultat és el de funcionaris municipals, aprovat per decret de la consellena de governació el 27 de setembre de 1935. El període d'involució, dins la República, en què se situa aquesta disposició n'explica el c~ràct,e: més aviat limitatiu: es tracta d'una defensa del cos de secretans d aJuntament, que no havia estat reconegut per la llei municipal del 1934; S'hi estableix un registre i s'hi combat l'intrusisme en el cos. Tambe s'hi defensen els interessos dels funcionaris en general davant eIs interessos polítics, per tal com molts polítics, un cop elegits a regidors, procuraven, segons que sembla, cobrar el mínim d'impostos -només els recàrrecs sobre impostos de l'Estat- i els funcionaris DO eren pagats puntualment. 2. Lleis franquistes /' . , En les lleis del franqUIsme, que no analltzarem aqUl amb tant de detall perquè són més a l'abast i més conegudes, els funcionaris s6~ un món a part, separat i enfrontat als treballadors en general, dotats d ~na ~olla de privilegis -singularment la «inamovilidad en la plaza»~ 1. pnvats de tota mena de drets d'associació i defensa sindical o parasmdlcal. La ideologia corporativista que ensenyava l'orella en les regulacions de l'època de Primo de Rivera assoleix ara tota la seva esplendor. Hom depura rigorosament els funcionatis de la República i de la Gen~ralitat, que encara avui no han vist reconeguts totalment llurs drets. S mtegra els treballado,s de l'administració en el món dels no-treballadors, a canvi d'aquesta participació en l'esfera de la propietat que és la «plaza en propiedad~> i d'una. separació radical entre els «propietaris de ~laça» i els funcionaris interins, eventuals o contractas, que no es conSideren pròpiament com a funcionaris, sinó com a «aspirants a funcionaris» en Pasqual i Emtsl .Maragall 85 �el millor dels casos (treballadors, tampoc no ho són, perquè gairebé mai funcionariat) alleugerida a la pràctica per les <,<corruptelas» existents, no tenen conttacte laboral). i ben lluny sempre de l'esfera del treball, un terme substituït per La legislació franquista sobre la matena és molt frondosa. l és lògic que fos així en un sistema basat decisivament en l'adhesió incondi- altres, com ara «misión» o «servicia». cional del petsonal de l'Estat. Els teglaments de funcionaris - i les regulacions i pràctiques administratives corresponents- són una peça cabdal del sistema franquista. A tall d'exemple, examinarem aquí només el Reglament de Funcionaris d'Administraci6 Local (decret del 30 maig de 1952). El reglament distingeix netament entre funcionaris dels Cuerpos Nacionales (secretaris, dipositaris i interventors) i tots els altres. Els primers tenen sempre una consideració a part. Són la falca introduïda per l'Estat dins el personal de l'Administració local, doblant en aquest àmbir la manca d'autonomia fiscal i administrativa de les entitats locals, i en llocs claus, evidentment. L'Administració local es converteix, de fet, els anys posteriors al 1939, en administració perifèrica de l'Estat. Un deIs darrers intents de perpetuació continuista deI franquisme, la nova llei de Bases del Règim Local, del 1975, prerén d'instaurar els cossos «nacionals» com a sistema per a totes les categories del funcionariat local. El reglament del 1952 tracta d'elevar el rango de la funci6n y la étiea en el desarrollo de las diversas actividades que la integran) Il cuya austera tarea contribuye con singular relieve) etc. Amb aquest fi defineix positivistament eI funcionari com aquell qui ha estat anomenat legalment per a ser-ho, presta serevis de caire permanent a l'Administració, figura en plantilla i rep sous o assignacions fixes amb càrrec als pressupostos. El funcionari pot ser·ho en propiedad) mitjançant oposició o per concurs; interina) si ocupa una plaça vacant de la plantilla; o accidental. L'article 5 del reglament explica que «quienes presten de modo permanente servicio manual similar al de artes) ofícios o industrias comprendidos en la vigente Legislaci6n de Trabajo podran ser adscritos como funcionarios de servicios especiales o subalternos) o como obreros de plantilla... , se hallaran equiparados en dereehos y garantías a los subalternos) y su relación con la Corporación sera de caracter estrietamente administrativo». Després veurem que aquests serveis «es- pecials» són un cas prou general entre els treballadors de l'Administració, almenys de l'Administració local. També el personal sanitari és objecte d'una regulació a part (reglament 27-XII-53). Entre els deures del funcionari hi ha «eumplir con celo y exacta disciplina la misión encomendada», el «sigilo escrupuloso», el «respeto y obediencia a las Autoridades y superiores jerarquicos», el «decoro» i el «tratar con esmero y cortesía... a los funcionarios de igual o inferior categoría». El reglament suposa una quasi-militarització conceptual del Els treballadors de l'Administració pública a Catalunya 86 L'article 101 (2) preveu la vaga en els següents termes: «el abandono colectivo del servicio sera considerada como renuncia al cargo) produciendo la inmediata cesantía de los afectados». Tot aquest sistema va funcionar prou bé, per ·a les finalitats perseguides, fins a la segona meitat dels anys seixanta. El desenvolup~m~nt econòmic mateix va exigir aleshores hn creixement fort dels efectius administratius públics i una multiplicació dels serveis, i féu anar en orri l'estudiat tripijoc de les regulacions funcionarials. Les feines «accidenta!s» van esdevenir el pa de cada dia, tot i les prohibicions legals. Els sous van restar endarrerits respecte a la inflació i posaren fi als privilegis efectius. El malcontentament es va començar a manifestar de primer aïlladament, després d'una manera més compacta, a través de diverses formes de protesta, i a la fi, pel canal de la vaga de treball, que, n.aturalment. no va suposar la «cesantía inmediata» tret de casos prevIament seleccionats amb una finalitat repressiva. El 1965, arran de l'agitació dels sindicalistes verticalistes, comandats per Solís, per tal d'integrar els funcionaris a la CNS (més quotes, més poder), la dreta conservadora, representada en a9uell.cas per.Alonso Veoa ministre de governació, va respondre, en el mIllor estil corporati~i~ta dels anys vint, creant els Colegios Provinci~les y Nacionales de Funcionarios de Administración Local no perteneczentes a Cuerpos Nacionales i eIs complementaris Colegios de Secretarias) Interventores )' Depositarios. Tot i haver-hi Solís al davant dels sindicats, la dreta va tenir la clara premonició que no es podia smdIcalitzar els funcIonaris. Els Colegios han estat pràcticament ïnoperants, si bé, com. és sabut en el de Barcelona es va lliurar una de les batalles cruClals per" l'avenç i ·la consolidació del moviment democràtic dels treballadors de l'Administració. El Collegi és una corporació de dret públic <<afecta al Ministerio de la Gobernaci6m>. «Todos los Colegios estaran bajo la advoeaci6n de Santa Rita de Casia, patrona para ellos (art. 4). L'afiliació hi és obligatòria i només s'hi admeten els funcionaris «en propiedad». El vot dels co~promissaris ha de ser «consciente y obligatorio». «Los Colegios llevaran los registros o ficheros correspondientes que permitan conocer en todo momento la situación y antecedentes de cualquier colegiado) (art. 11). No cal seguir. El que és ~orprenent és que una tal ins· titució hagi pogut convertir-se, en el cas únic de la província de Barcelona, en plataforma efectiva per a la renovació democràtica de l'associacionisme dels funcionaris. La Llei Sindical del 1971 reconeixia la victòria dels franquistes conPasqual i Ernest Maragall 87 �servadors en incloure dins seu tots els espanyols que participaven en e! món de! treball i en excloure'n explícitament e!s funcionaris. La qual cosa era en contradicció amb la concepció que, de fet, l'Estat els aplicava: el 1969 una circular de la Dirección General de Administración Local determinava que les gratificacions s'atorguessin d'acord amb criteris de «productivitat en el treball». En e! cas dels funcionaris dels ministeris de l'Estat i d'organismes autònoms, ni CoHegis no hi havia. Les qüestions retributives, les decidia una Junta de Retribuciones, dominada pels funcionaris d'alts càrrecs, la tasca dels quals era, bàsicament, la distribució dels «pluses» procedents d'impostos, taxes o ingressos d'altre ordre assignats directament al personal del ministeri respectiu i no especificats a les partides de personal dels pressupostos. El decret-llei de! 16 de juliol de 1976, sobre associacions professionals de funcionaris de l'Estat, és també un intent de darrera hora de canalitzar per vies diferents a les de l'associacionisme sindical l'onada de reivindicacions i esforços organitzatius dels treballadors públics. Les finalitats admeses són: a) la defensa dels interessos professionals; b) la coHaboració amb l'Administració quant a la fixació de les condicions de treball, excloent-s'hi explícitament la defensa d'interessos no establerts als estatuts, sotmesos a la «ventanilla» del Registro de Organizaciones de Funcionarios a la presidència del Govern. També s'hi exclou implícitament la vaga, en prohibir-se la «interferencia en el normal funcionamiento de los servicios públicos». D'altra banda, s'hi limita l'àmbit de les associacions a un ministeri, un organisme autò. nom, o un o uns quants cossos de funcionaris. També n'és exclòs im- plícitament el personal amb contacte de caire laboral. No hi ha hagut, doncs, llevat del tímid intent de! 1976, dret d'associació en e! franquisme, pel que fa als treballadors de l'Administració, tot i que Parada Vazquez, en un informe redactat a petició de Ja De legación Nacional de Asociaciones i publicat a Madrid l'any 1963, ja afirmava que «el ple reconeixement als països occidentals del dret associatiu i sindical dels funcionaris públics constitueix un fenomen general, del qual excepcionalment s'aparta el nostre ordenament».'';- El 1968 (<<La Vanguardia» del 29 de maig), Eduardo Vivancos comentava la qüestió en els següents termes: «Hubo tiempo en que se consideró incompatible la cualidad de funcionaria público con la sindicación del funcionariado. Se argumentaba que era esencial que todo servidor de l(lS intereses públicos permaneciese al margen y por encima de los vaivenes políticos. Y que la politización del funcionaria público envuelve una contradicción manifiesta en cuanto ello acarrea el riesgo de colocarle -a expensas de la Adminútración- al servicio de conveniencias partidistas O de grupo. Esta se pensaba porque tradicionalmente los Sindicatos han tenido cierto grada de impregnación política y los Gobiemos querían evitar que una huelga política pudiera lIevarse a cabo con la participación de los funcionarios públicos y consiguiente paraliración del aparato del Estada. Estas apreciaciones, largamente mantenidas, se han ido modificando con el tiempo y las experiencias, y ella debe atribuirse fundamentalmente a un cierto fenómeno de mimetismo ante las conquistas sociales del sector privado. No puede olvidarse que si por un lado el funcionaria gaza de determinadas seguridade~ y garantías y que se encuentra relativamente cubierto de las eventualidades que pesan siempre sobre los empleados en actividades privadas, no es menos cierto que entre los funcionarios y la Administración Pública se producen innegables tensiones por motivos económicos y de servicio que sustancialmente no di/ieren gran cosa de las que surgen entre capital y traba;o o entre empresa y productor.» Un intent de posar al dia la situació dels funcionaris locals va ser la llei de Bases del 5 de desembre de 1968. Però, tal com va passar contínuament els anys de la dictadura franquista - i encara cal veure que no continuï passant-, les reformes canviaven la façana tot refermant, i fins endurint, les posicions de fons. Així, «se acentúa en los Cuerpos Nacionales la participación del Ministerio de la Gobernación, por la naturaleza de su múióm>. El text legal «ha sida respetuoso con el principio autonómico en todo aquella en que el superior interés nacional no exigía autorizaciones o aprobaciones que constituyan garantía de protección del propio vecindario fren· te a las raras, pera posibles, desviaciones de las Corporaciones Locales en materia de gastos de personal», principi escassament justificat en un Estat que ha donat l'exemple d'aquestes desviacions en els seus mateixos ministeris. Els funcionaris locals passen a ser ara de carrera o de feina, en comptes de ser «en propiedad» i «eventuales, interinos, etc.». S'hi admet, tot reconeixent els fets del creixement dels serveis públics locals, que les corporacions locals continuïn contractant personal administrativament, Del mateix autor, Sindicatos y Asociaciones de Funcionarios P:íblicos, Ed. Tecnos. 1968. És l'estudi més complet sobre l'evoluci6 legislativa internacional i espanyola relativa al tema. >l' Els treballadors de l'Administració pública a Catalunya 88 cosa que els havia estat negada des del 1963, i s'hi estableix que els «treballadors no -funcionaris» es regiran per la legislació laboral. Pasqual i Ernest Maragall 89 �Els funcionaris de carrera no integrats en «Cuerpos Nacionales» s'hi classifiquen en grups i subgrups. Els dos grups són, de fet, les dues seCCIOns de! 1926, Grup d'Administració General i Grup d'Administració Especial, amb la novetat que en el primer s'integren els subalterns, i en el segon es reconeix la presència de tècnics i especialistes de grau mitjà. El pruner grup, que potser es pretén que continuï essent e! nucli fidel de la vella administració, se subdivideix en tècnics, administratius, auxiliars i subalterns. El segon grup (<<que comprendera a los que ejercen aClividades que conslituyen el objelo de una peculiar carrera o profesión») se subdivideix en tècnics i serveis especials. S'hi separen en un règim especial els treballadors de l'Administració local afectes als serveis d'extinció d'incendis i la policia. El règim especial «se acomodara en lo posible al de las fuerzas de seguridad del Eslado». El sistema és extraordinàriament centralitzat. La Dirección General de Adminislración Local supervisa des de Madrid tots els ets i uts de la formació de plantilles, retribucions, ingrés de personal en els Cuerpos Nacionales~ etc. El paternalisme, realment fort en una llei relativament recent, s'expressa en declaracions com les següents; «Los funcionarios. .. disfrutaran del tratamiento y cOltSideraciones sociales debidos a su rango y a la dignidad de la función pública»; «para los funcionarios que se distingan notoriamente en el cumplimiento de sus deberes se establecera un sistema de recompensas», i així sucessivamenr. Els deures dels funcionaris són els mateixos del 1953, més l'obligació ci' «acatar los principios del Movimiento Nacional y demas Leyes Fundamentales del Reino». Com a «faltas muy graves» de nova planta, hi apareixen «la manifiesta insubordinación individual o colectiva» i «la conducta contraria a los Principios del Movimiento Nacional y demas Leyes Fundamenlales del Reina». La sanció per faltes molt greus podia ser la separació definitiva del servei. Parlem en passat, però aquesta és una llei encara vigent, el darrer intent del franquisme de parar el xàfec i de reprimir la creixent conscienciació sindical dels treballadors de l'Administració. 3. Cens i retribucions dels funcionaris Els quadres següents presenten un resum del petsonal ocupat per l'Ad. ministració local a Catalunya segons l'Anuario Estadística de las Corporaciones locales, publicat per l'IEAL. No disposem de dades similars per al personal ocupat per l'Administració estatal (és sorprenem que l'Instituta Nacional de Estadística de Madrid no publiqui dades en aquest camp), Els treballadors de l'Administració pública a Catalul1ya 90 I -I . .,. ~~~Sl~ N 00 "'" ol ~ ~;;~§ ~ oci 0\ ~:e~~ ;Q ~ -' O ..... o:< U "'(',I N ..... "'" N ,...; �El 1972 a tot Catalunya hi havia 30.000 llocs de tteball a l'Administració local. Alguns d'aquests! llocs de treball, com veurem, no eren coberts encara; tanmateix, podem acceptar la xifra com una aproximació bastant realista al que deu ser avui l'ocupació total en aquest sector. El nombte total de treballadors de l'Administració pública a Catalunya, afegint-hi els de l'Estat, deu estar, doncs, amb tota probabilitat pel damun~dels 40.000, i això sense incloure-hi, tal com hem dit al començament, els mestres i professors de l'Estat, personal de la Seguretat Social, treballadors de RENFE i de correus.*·(Tampoc no hi són inclosos els del Metro i Transports de Barcelona i altres companyies de transport municipal). Els 40.000 treballadors i escaig són personal estricte de l'Administració local, delegacions ministerials i organismes autònoms a Catalunya (IND, mutualitats, PND). Més de la meitat dels treballadors catalans d'Administració pública - i mes de 2/3 dels de l'Administració local- es concentren a la provincia de .Barcelona. Entre els 30.000 treballadors de l'Administració local, 11.000 corresponen a serveis especials, és a dir, a llocs de feina manual o relativament especialitzada. A més a més, hi ha dins aquest total 2.000 llocs de feina tècnico-auxiliar i 2.000 places subalternes. El personal subjecte a contractació laboral o eventual puja a 5.700 treballadors més, i els serveis concertats, a 3.000 treballadors addicionals. La imatge és la d'una massa laboral amb una forta base treballadora en el sentit tradicional del mot. Les places administratives, també com més va més ~ z o g a"- sotmeses a condicions que no tenen res de privilegi en la majoria dels casos, sumen 4.000. La qualificació del personal de l'Administració local de Catalunya, com es podia esperar, és superior a la de la resta de l'Estat. Aquí hi ha pro- &¿ porcionalment més tècnics -superiors i auxiliars- i menys subalterns. Els «eventuals»1 pròpiament treballadors subjectes a contractació administrativa o laboral, representen a Catalunya una proporció bastant més ." ~.g , u u· petita del total de la resta de l'Estat espanyol, però de tota manera és important (30 %). A Catalunya hi ha el 15 % dels llocs de feina administrativo-Iocal existents al territori de rEstat, proporció que és simi- lar a la de la població. Possiblement aquí la demanda de serveis públics és més alta, en funció del nivell d'ingressos més alt de la població per terme mitjà, però també deu haver-hi una productivitat relativament més alta, que compensaria el primer factor . . ti'3ê ~ -- t::.Q ~ ff fi f!«:(]<. Per tenir una idea de la importància relativa de les places de plantilla vacants, hem calculat, damunt les dades de la mateixa font, que als Ajuntaments de la província de Barcelona hi havia el 1972 un 18 % de * . Aquests dos darrers grups de treballadors tenen una llarga tradici6 sindicalista, que caldria recollir en els actuats intents de promoure l'associalisme sindical dels funcionaris. Pasqual i Ernest Maragall 93 �places per cobrir, 2.574 sobre el total de 13.783. Una cinquena part d'aquestes vacants eren cobertes per funcionaris interins. Per donar una idea aproximativa dels llocs de treball més nombrosos, proporcionarem dades de la plantilla de l'Ajuntament de Barcelona, referents a una data relativament allunyada (1967) i no publicades oficial· ment, però que serveixen a títol indicatiu (vegeu pàg. 95). La mateixa publicació de l'EAL abans esmentada dóna informacions més detallades del nombre de places per categories i professions per a tota l'Administració local a Catalunya; informacions interessants, que no podem, però, entrar a examinar ara per no fer aquest article encara més feixuc. Creiem haver ofert una idea suficient dei volum i estructura del treball públic a Catalunya, particularment pel que fa a l'Administració local, que n'és el component més significatiu. Ara bé, quant cobren els funcionaris? En l'Administració de l'Estat els funcionaris eren classificats a aquests efectes, fins al 1965, segons les categories establertes abans de la Dictadura de Prima. La reforma fiscal va fer possible el 1965 que les retribucions se simplifiquessin una mica, tot establint el sistema de sou base igual a mòdul (3.000 ptes. aquell moment) per coeficient (d'I) a 5,5, segons les categories) més triennis del 7 % i complements. D'aquesta manera eis funcionaris de l'Estat van poder palliar la inflació del 1961-65, que els trebaHadors en general havien combatut a cop de vagues i de convenis. L'augment va ser escalonat fins al 1970 i va perdre aviat bona part del seu contingut amb la inflació renovada de preus. A l'Administració local, «parenta pobra» de l'Estat, les coses van anar més malament. Les retribucions anuals (netes d'impostos, mútua i assistència mèdica) de les categories inferiors de treballadors de l'Ajuntament de Barcelona el 1967 -vegeu la taula de la pàg. 95- en són una mostra. L'estimació que figura a la taula, la vam fer el 1970 per tal que fos publicada en un article que no va tenir la sort de veure la llum, i que comentava la situació en els següents termes «Amb la modificació parcial de la hisenda local, almenys a Barcelona, es van concedir el 1968 unes "bufandes", que després van ser reabsorbides, el 1969, per l'augment atorgat provisionalment a tall d'equiparació amb els funcionaris de l'Estat. Ja sabem que aquesta equiparació, l'han deixada ara per al 1971 o 1972, sortint al pas amb un augment que ve a representar en total, incloent-hi l'augment provisional, un 10 % sobre les retribucions del funcionari local, el qual augment, després de 7 anys d'increment dels preus, es tan ridícul com es vulgui, però és així.}) Els trebal/adors de l'Administroci6 pública o Cotolllnya 94 ~ @ > "~ " Q ~ Z Q ~ ~ <: Z O ,.., <ol U Ü < 8 --" "" ~ Q z ~ ~ < 'oc" "" <: <ol el ¡... Z "'::E<: Q Q Q -" z < u "" ~ 13 < ~ zQ Ü Q -"- Q ....z "§ "" ::> ~ <: Q z .~ ~ ~ o Ü < ~ " (j �Doncs bé, l'equiparació amb els funcionaris de l'Estat no va arribar fins al juliol de 1974. I, quan va arribar, va reabsorbir h part més volàtil, però no sempre la meny~ important, de les pagues mensuals a l'Ajunta. ment de Barcelona: els anomenats «trimestres», que eren quantitats cobrades d'una manera regular amb càrrec al Fons de Productivitat del Pressupost Ordinari, partida que no figurava desglossada per seccions i categories i que, per tant, impedia de saber quant cobraven realment els funcionaris dels diferents nivells. El fet és que molts funcionaris de categories baixes, tot i que llurs «trimestres» eren ben minsos, hi van sortir perdent. l per bé que la desaparició deIs «trimestres» era una mesura administrativament justa i clarificadora, la situació econòmica de molts treballadors va arribar a uns extrems que expliquen l'espetec reivindicatiu que es va anar covant durant tot eI 75 i que va esclatar del gener al març del 1976, la primera gran vaga dels treballadors de l'Administració a Catalunya. Quan el 17 de febrer de 1976 els treballadors de totes les categories i seccions s'aplegaven a milers dins l'Ajuntament als crits d'«unitat, unitat», es pot dir que es trencava irremissiblement el corporativisme de les lleis, la ideologia i la política de personal seguida durant 50 anys. En el curs del conflicte, els treballadors de l'Ajuntament van aconseguir una colla d'objectius, i no és el menys important eI fet que en el ple del 23 de març, la Corporació decidís publicar amb detall, si bé anònimament, les retribucions cobrades en mà per tots els funcionaris. Aquest acord, que feia esment de la urgència de la seva mateixa aplicació, no ha estat encara seguit, després de més d'un any. El 31 de gener de 1976, abans del conflicte, les retribucions mensuals brutes, amb tres triennis d'antiguitat, dels treballadors de l'Ajuntament, eren les següents: Coeficients Categories 1,3 1,4 1,5 1,7 1,7 1,9 2,3 2,3 1,9 3,6 Pràctics, operaris Ordenances Telefonistes, auxiliars clínica, etc. Escorxadors, oficials d'ofici Auxiliars administratius Operadors ordenador Delineants Auxiliars administratius especialitzats Directors de museus Bibliotedries Guàrdies municipals Bombers Practicants, infermeres assistents socials Professors d'EGB i ensenyament especial Número IUf/ciof/aris 1.200 290 300 510 260 105 680 12 t4 2.025 535 446 248 Retribucions 17.108 t8.46O 20563 t7.8t8 22.818 25.773 23.983 26.983 28.948 29.290 17598 21.574 21.397 24.722 Els sous en mà eren més baixos. De les retribucions brutes hauríem de treure'n un 10 % si fa no fa en concepte d'impostoS, mútua i assistència mèdica; i, a més, l'augment del gener (de l'ordre del 10 %) no es va cobrar fins més tard. Un dels cavalls de batalla dels funcionaris va ser la lluita per l'elevació del mínim (coeficient X mòdul) fins a igualar el salari mínim interprofessional garantit, a què moltes categories no arribaven, cosa que feia que les pagues dobles i les pensions fossin baixíssimes. Una altra reivindicació paraHela és la simplificació i consolidació dels sous. Els «pluses» (de «¡e/atura, trabajos especiales~ especial dedicación y riesgo, incomodidad, peligrosidad y toxicidad», però especialment l'anomenat «plus de productividad» o «trimestre») van arribar a representar el 44,8 % del IOtal de les retribucions l'any 1974. L'incentiu de capitalitat -que dobla inicialment el sou base a Barcelona- complica les coses encara més. El sobre de la paga dels funcionaris ha assolit uns graus de complicació molt considerables. Un decret-llei recent, del 30 de març, recull algunes de les reivindicacions esmentades: sou base mai inferior al mínim interprofessional, revisió anual dei salari, millorament de l'assistència sanitària, simplificació aparent dels coeficients, etc. Però l'aplicació d'aquesta regulació encara no és coneguda. És evident que es tracta del resultat de la pressió dels treballadors arreu de Catalunya i de l'Estat espanyol (després de Barcelona vingueren les lluites de l'Hospitalet, Cornellà, INP, PND, Saragossa, bombers de Madrid, etc.), i també és obvi que es tracta d'un intent de perpetuació de l'actual estatut especial dels funcionaris amb nous mètodes, més realistes. * * * En un proper article explicarem, damunt la base d'aquests antecedents, com s'ha articulat l'esforç organitzatiu dels funcionaris fins a la constitució pel març d'enguany, del Sindicat de Treballadors de l'Administració de Catalunya (STAC), el paper clau que hi va fer la junta democràticament elegida (pel juny de 1976) del Collegi Provincial de Funcionaris d'Administració Local, i les perspectives de futur d'aquesta associació sindical tan innovadora en el camp de l'Administració pública. etc. E/s trebal/adors de l'Administració pública a Catalunya 96 Pasqual i ETIlest Maragp// 4 97 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 02. Activitat professional Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Documentació emanada de l'exercici professional de Pasqual Maragall. - Gabinet Tècnic de Programació de l'Ajuntament de Barcelona (febrer 1965-1968, funcionari 1968-1979) : com a economista. - Servei d'estudis del Banc Urquijo (1965-1968). - Aula Barcelona (setembre 1997 - març 1999): funda i presideix Aula Barcelona com a centre de gestió del coneixement per a l'administració de les ciutats. És un espai comú de reflexió entre universitat, empresa i administració en relació amb la ciutat i el seu passat, present i futur. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1564 Title A name given to the resource Els treballadors de l'Administració Pública a Catalunya: antecedents associatius, lleis i reglaments, cens i retribucions Description An account of the resource Maig-Juny, n. 5, p. 80-97 Source A related resource from which the described resource is derived Taula de canvi Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall i Mira, Ernest Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1977 Subject The topic of the resource Administració Catalunya Language A language of the resource Català Type The nature or genre of the resource Article Abstract A summary of the resource. Article publicat al número 5 de 1977 de la revista Taula de canvi. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/3/0000000910.pdf 148e739b4bbdd396872b5c925cd4434b PDF Text Text PARAULES DE PRESA DE POSSESSIO DE L'ALCALDE PASQUAL MARAGALL 2 de desembre de 1982 �SRS.TINENTS D'ALCALDE REGIDORS I REGIDORES DE LA CIUTAT Em trobo ara, en dirigir-vos la paraula, entre dos. sentiments igualment forts: el sentiment de temen5a' davant' el repte que significa succeir en Narcís Serra a 1'Alcaldi-$ de Barcelona, ,i el sentiment d'esperan~ai1,lusionada que Pgítimament pot sentir un home davant una tasca engrescadora. No podia pensar, ara fa prop de quatre anys en constituir-se aquest primer Ajuntament democratic, que exigkncies d7Estat cridarien el nostre Alcalde a Madrid abans d'acabar el seu mandat. Pero ha succeit el que ningú imaginava, el que era difícil de preveure en aquells moments, i ara; en aques-. ta ocasió i abans de qualsevol altra cosa, vull desitjar sort al company, sort a l'amic. He viscut amb en Narcís Serra moments difícils i també moments molt bons; he treballat al seu costat amb iHusi6, tota la il.lusió que hom posa en fer realitat un programa llargament pensat: sols em resta ara prometre al company que se'n va que continuaré treballant sense descans, fidel sempre al seu esperit i al projecte polític que a tots dos ens ha guiat. No enceto, doncs, avui una tasca nova. Com,molts ja sabeu, he servit la ciutat des de diferents llocs: mgn a economista durant molts anys i com a Tinent d'Alcalde darrerament. En cada cas, he posat totes les meves forces &r portar a terme el meu treball, sempre amb els ulls posat$-en la fita de retornar plenament 1'Ajuntament al ciutada, fita que els socialistes hem considerat com un element essencial de la reconstrucció política de Catalunya.. Ha estat una tasca dura en molts moments, s'han pres mesures no sempre a gust de tots, pero estic conven~utque 'Z : . S �s'ha avanGat considerablement en la construcció de l'administració democratica que tots desitgem. posició de nbmines, les membries d'area i la publicació anyal de l'estat de comptes, pero no puc amagar que aquest és el camp del que em sento menys satisfet del que cal fer i podem -,fer. Em sentireu parlar de nou d'aquest tema. En aquest mateix Sa10 de Cent, el 15 de maig de 1979 vaig asenyalar els criteris que havien de guiar la reforma de 1'Ajuntament, i que eren els dhusteritat, eficacia, informació, descentralització i lligam amb I'Area Metropolitana. Avui, i perque encara queda molt de camí per fer, em reafirmo en la seva necessitat. AUSTERITAT, perque l'Ajuntament ha d'administrar amb rigor els cabals del ciutada. Crec que hem fet prou en aquest sentit. Durant els darrers tres anys i mig s'han doblat practicament els serveis personals i socials, disminuint la plantilla en 500 persones i eliminant suplencies i dobles places. El darrer pressupost ja ha estat fet sense respectar la inercia de l'anterior, és a dir, analitzant els costos unitaris de cada servei i rebaixant partides injustificades. Les contractes privades han entrat definitivament en el camí de la serietat. Aquest control de gestió sembla que no, pero costa. I s'ha fet, diria jo, amb una certa elegancia. Pero hem de millorar forca encara. ENCACIA,perque els circuits administratius continuen sent massa llargs, malgrat la drastica reducció del personal bur* cratic. De circuits se n'han simplificat una colla de ben cru cials, com les llicencies de construcció, els tributs immobiliaris, els calculs d'obra pública, la publicació d'actes a la Gaseta, les certificacions cobra i revisions de preus, els tramits de registre general, la intervenció dels ingressos, etc., pero la mecanització de 1'Ajuntament encara és a les beceroles. Es el camp amb més futur i per aixb hi estem treballant de valent, amb mesures que inclouen la conversió del centre ordenador municipal en un servei dotat d'autonomia comptable, capac de facturar internament a l'administracio activa els serveis de programació i operació mecanitzada. INFORMACI~, tant a l'interior de SAjuntament com als ciutadans. S'han obert diferents canals d'informació, molt útils i de tall classic, com les publicacions de districtes i l'ex- Z DESCENTRALITZA~~~, perque aquesta és la base per apropar l'administració als ciutadans, per una administració democratica. Hem iniciat també aquest procés, hem creat els Consells Municipals de Districte que, dins les limitacions legals en que encara ens trobem, assenyalen el camí per on ha d'anar el nou model d'administració. La descentralització és un procés, i aquest procés, en el que estem compromesos, ha de situar el municipi de Barcelona dins el corrent que avui segueixen les administracions europees més avancades. Hem d'ordenar el territori de la ciutat, fent districtes capacos de gestionar un bon nombre de serveis, hem de donar pes polític i contingut als Consells de Districte i hem de fer que els ciutadans tots els ciutadans, sentin que l'administració és una cosa seva, que esta a prop d'ells i al seu servei. En aquesta sala hi ha avui, Srs. Regidors, hi ha també Consellers de Districte que us han ajudat a portar modestament, sense mitjans, amb pura forca de voluntat, I'engrescadora i difícil tasca de dur 1'Ajuntament al carrer, prop dels ciutadans. Doncs bé, jo voldria que tots plegats veiéssim aquí, en els Consellers de Districte i els seus presidents que han estat autentics Tinents d'Alcalde per les atribucions assumides, no pels mitjans disponibles, els autentics protagonistes ; de present i de futur, de la tasca de fer una ciutat autenticament humana partint d'una realitat que no ho era. 1 I ara deixeu-me fer un balanc més global i un-programa més explícit. .z." El meu programa no és un programa de transició. Voldria que a aquestes altures del mandat de govern, es veiés mes que res com un balanc anticipat, un estímul per culminar el que ja s'ha anat fent, per corregir l'angle d'enfocament en alguns aspectes i, sobretot, per projectar cap al futur al10 que la meva experikncia em diu que hem de transmetre ho- �manera no deixarem d'assajar en materia de transferhcies de serveis per fer-10s més proxims al ciutada, car estem con-. venGuts que uns districtes potents han de ser la base d'un * bon servei públic. Y nestament, Srs. Regidors, als Regidors que s'hauran de posar a treballar ben aviat en un segon mandat democratic.) HEMDE PRESTIGIAR LIAJUNTAMENTCOM A CONJUNT DE SERVEIS P~BLICS.Aixo és l'essencial d'ara en endavant. Hem de presti- En conjunt, doncs, malgrat les mancances, Barcelona va amunt i els ciutadans han vist una corporació que, des de i'equip de govern i des de l'oposició, ha actuat amb honestedat, altura, iniciativa i tenacitat. giar 1'Ajuntament com a collectiu de persones al servei de la ciutat. Jo distingeixo tres ambits de la nostra actuació: la ciutat de Barcelona, la corporació que formem tots nosaltres, companys Regidors, amb el Sr. Secretari General; i ]'Ajuntament, és a dir, els serveis. Barcelona ciutat ha elevat la seva projecció en els darrers anys. Barcelona, el leadership dels municipis espanyols, les manifestacions artístiques i els contactes internacionals l'han situat en una cota superior, que cal mantenir i reforcar. a Em proposo, en aquest sentit, assentar sblidament els vincles de germandat amb Colonia, Mila i Boston, que ens projecten cap els espais on per motius diversos la ciutat s'adreca; desenvolupar les relacions iniciades amb I'administració local anglesa, mestre en tants aspectes; acudir per segona vegada al mercat internacional de capitals per financar el nostre programa d'inversions de 1983; i signar amb la ciutat de Nova York, la Universitat de Barcelona i la New York University un conveni de co~laboracióque ha de projectar amb forca la cultura catalana a la capital del món, que és a més, per a mi personalment, la segona ciutat en el record i en I'estimació. La corporació que formem, companys, també ha guanyat en l'estimació dels ciutadans i dels forasters. Ho crec sincerament. Malauradament hi ha temes del que jo anomeno nivell de corporació, temes d'ampli consens, que a hores d'ara no han pogut ésser impulsats tant lluny com desitjavem, pel trencament de les coincid&ncies polítiques amb qu& vam comencar aquest mandat: la nova Carta de Barcelona i la nova divisió en districtes, nova estructuració que de tota Tanmateix hem de saber explicar que YAjuntament és un coNectiu de persones i patrimoni treballant al servei de la ciutat. Tenim una llarga tradició de noms i'l1ustr.e~: Turro, Florensa, Buigas, Pere Domingo, Josep M." Pi i Sunyer i tants d'altres que no puc esmentar perque us ben asseguro que la llista fóra interminable, que han fet Barcelona més gran i més shvia, i que han estat funcionaris municipals poc reconeguts com a tals. Hem de seguir i potenciar aquesta tradició. Potenciar-la obertament. Procurar incentivar les persones que treballen per la ciutat per tal que 1'Ajuntament no sigui solament la seva escola de formació abans del salt a &altre? empreses més gratificants, sinó justament el lloc de la seva total realització professional. Així anirem aconseguint que el ciutada miri amb orgull no solament la seva ciutat i potser el seu Alcalde i els seus Regidors, sinó l'Ajuntament com a empresa de servei públic, eficac, assequible; sensible a les demandes fonamentades; en definitiva, oberta ais qui la mantenen i n'elegeixen els responsables polítics, que som nosaltres. No ens enganyem: aixo és una tasca d'anys, perqui la relació viciada entre ciutadi i administració ve ?e segles. 4 Hem d'obrir més les portes de l'administració aP contacte preparat, eficac i atent amb el públic. Tencar al,@úblicles portes dels negociats, que el que han de fer és treballar , ferm, i obrir les portes de les oficines d'informació, ben( i relacionades amb la infrastructura interior i exteses als % districtes a través de la xarxa de terminals de tele-procés que hi estem insta1,lant. �Es amb una enorme satisfacció que anuncio la propera inauguració de l'oficina d'informació ciutadana a la Plaga de Sant Jaume, que comptara amb la presencia activa de tots els serveis d'informació que les Brees d'aquesta casa han anat creant des de zero: sanitat, consum, finances i altres. Hem invertit moltes hores preparant aquesta projecció de 1'Ajuntament sobre la ciutat i de la ciutat sobre 1'Ajuntament. Projecció que no s'esgota, com és evident, en aquesta oficina sinó que implica tot un canvi d'actitud, el més difícil, i l'inici d'una transformació pausada pero inexorable de les relacions i les actituds entre els productors i els destinataris del servei públic. I ara vull demanar a tots, Regidors i Regidores, un es for^ per culminar el mandat amb la dignitat que Barcelona es mereix i que tot el país ha reconegut, des del primer dia, des d'aquell 19 d'abril que el nostre Regidor de Relacions Ciutadanes va saber cbnvertir en una festa de la democracia naixent. Que tots puguem tenir la seguretat de pertinyer a una corporació que per damunt de la diversitat d'interessos i opinions polítiques haura creat un to de civilitat i uns habits polítics fonamentalment sans. L'assentament cada cop més ineluctable de la democracia i l'autonomia en el nostre país ha comengat, de forma molt principal, en els nostres Ajuntaments. La seva quotidiana activitat de servei i dialeg politic obert ha anat creant, més que qualsevol altre factor, una inkrcia democratica enormement valuosa, dissuasoria de tota mena d'activitats contrkries a la Constitució i 1'Estatut. Crec que se'ns ha de recon2ixer aquest m2rit. Barcelona, a més, va jugar un paper decisiu, ara fa un any i mig, en la represa de confian~adel país en si mateix, en uns moments particularment difícils. Aixb va ser possible gracies a aquesta estranya connexió que existeix entre el poble de Barcelona i els Reis d'Espanya sempre que aquests han representat un paper d'obertura i progrés que és consubstancial a la nostra manera de sentir com a ciutadans. Pero aquesta connexió va tenir un interpret agosarat i subtil en el nostre company Narcis Serra, a qui 'tots, repeteixo tots, crec que hem de retre up homenatge sincer pel seu coratge i per la seva visió en aquell instant, instant que es va convertir a més en el punt de partida d'una il.1usió de futur que tots els barcelonins comparteixen, proa a una colla de realitzacions a 10 anys jectant-nos amb f o r ~ cap vista que poden ajudar a estructurar definitivament la nostra ciutat metropolitana amb una qualitat urbana que avui no posseeix. La Generalitat de Catalunya va tenir l'encert d'estar immediatament al costat d'aquella iniciativa demostrant un cop més que al nostre país les grans causes uneixen sempre i que les divisions vénen per les petites causes, que no hauríem de deixar surar mai. Som un poble sensible, una terra excessivament amable, un caracter principalment dialogant, i tot aixo ens duu ben sovint a la complaen~a,a la lamentació i a l'oblit de les ambicions més nobles i realistes. Si sabéssim unir sempre la sensibilitat i l'ambició! Si sabem ajuntar-les, com Narcis Serra ens ha ensenyat a fer, serem capacos d'aconseguir tot el que ens proposem. Pero tomem a l'aspra, complexa i rica realitat de cada dia. Actuarem amb la consciencia que constitu'im un punt de referencia important pels Ajuntaments catalans i per la vida política del país. Com a alcalde estic decidit a impulsar un dialeg polític basat en aquesta exigencia. Tant portes endins com portes enfora d'aquesta casa. M'esmer~aré,com tots vosaltres estic segur que fareu, a mostrar el més complet respecte mutu entre representantSdemocratics i entre institucions democrhtiques. . Hem de mirar d'aconseguir que, tal com hasuccei't en la darrera campanya electoral, siguin els arguments polítics, la contrastació de programes, la constatació de 'realitzacions i mancances, al10 que marqui el debat politic, d'aquí al mes de marG. ". La Generalitat de Catalunya trobara en 1'Ajuntament de ~ Ó Barcelona un col.laborador lleial en la ~ ~ C O ~ S ~ N CdeC Ca- �talunya. El més lleial. Aquesta tarda, abans que a ningú, anire a presentar-me com Alcalde de Barcelona al President de la Generalitat, que per mi és, a més del nostre President, un amic respectat de molts anys. L'Ajuntament de Barcelona té massa temes pendents amb la Generalitat, que espero podrem resoldre, perque mai no es bo arrossegar situacions d'indefinició. Són temes que s'han de sostreure a l'enfocament partidista: la participació de la Generalitat al Consorci de la Zona Franca i per tant a la gran terminal de transport internacional Granollers-Montmeló, al Consorci d'Informació i Documentació de Catalunya, com element de colaboració indispensable en la futura estadística catalana, a la Junta de Museus, a la reconversió del barri antic com a centre cultural, la tan parlada avaluació dels serveis no obligatoris produits per 1'Ajuntament de Barcelona, diferents projectes arquitectbnics en comú, l'acabament del 2n cinturó, la prbpia inviabilitat del projecte de Carta Municipal de Barcelona sense definicions previes a nivell de Catalunya ... Totes són qüestions que voldríem veure ben enfocades en els propers mesos. En aquest context molt hauríem d'aprendre de I'actjtud i el comportament de Carles Pi i Sunyer, Alcalde de Barcelona i Conseller Primer de la Generalitat, quan el Parlament de Catalunya debatia les mesures excepcionals a prendre per subvenir les necessitats financeres de 1'Ajuntament de Barcelona. I el Govern Espanyol em tindra des de Ia setmana vinent disposat a esmerGar les hores que calgui per contribuir a dur endavant les mesures necessaries per dotar aviat de més mitjans i més agilitat la vida municipal. Puc anunciar que els serveis .de la casa ja estan treballant en aquest sentit, directament i en contacte amb la Federació de Municipis de Catalunya, perqul. és un deure de 1'Ajuntament de Barcelona d'estar present en el moment de tancar els mes de 50 anys de paternalisme munici~alistaque es van obrir amb 1'Estatut Municipal de Calvo Sotelo. Deixeu-me acabar amb una referencia personal. Sóc un modest barceloni que mai no havia somniat I'honor d'una carrega tant relevant com la que avui heu posat sobre les meves espatlles. Pero com a Alcalde haig de tenir i us asseguro que tindré tot I'ambició que implica seure en aquesta cadira que llevat del Rei solament ocupa 1'Alcalde o qui fa funcions &Alcalde de Barcelona. Estic preparat per dur endavant la tasca amb energia. Els qui em coneixen de temps ho saben. Sóc fill d'una ciutat i d'una família que s'assemblen. En sóc fill devot i dolorosament enamorat. No tinc altres títols que aquesta procedencia. I l'haver intentat estar a l'alcada d'allo que els meus pares, i els meus conciutadans. m'han ensenyat. El meu avi va neixer al barri de Ribera i en una generació va passar a fora muralla, al carrer de Trafalgar, a l'eixample i a Sant Gervasi. Si els nostres avis van fer aquell salt gegantí, la nostra generació, n'estic convencut, fara la ciutat metropolitana, i la fara amb respecte, amb aquest urbanisme de sargidora que hem anat definint, tancant les ferides de l'expansió sense fre dels 605, posant en comú les voluntats de tots els pobles i ciutats metropolitans. La Barcelona d'avui es va fer amb una certa brutalitat creadora. La Barcelona Metropolitana es fara amb respecte. Senyores i senyors Regidors, aquesta es la meva ambició i el meu programa. Els qui són adversaris polítics, mai enemics, perden avui un adversari, perque l'Alcalde, a més de dirigir l'equip de govern és i ha de ser el moderaaor del debat de la Corporació. Pero tornaran a tenir un Aloalde exigent en el manteniment del prestigi de la institució. "El debat polític ha de tenir l'alcaria i al mateix temps la concreació que les lleis li confereixen. Ni un pam menys. L'esperit d'exigencia no me l'haig d'inventar. Em surt de l'anima després de 20 anys de lluita per la democracia. NO és incompatible amb el respecte absolut al contrincant. Jus- �tament per aconseguir aquest respecte vam lluitar i hem treballat. Permeteu-me que per acabar, no puc evitar-ho, citi els noms d'amics que de diferents maneres van lluitar també pel mateix i que avui ja no són entre nosaltres i simbolitzen tota una generació lluitadora i tota una histiiria de tenacitat per millorar la vida d'aquest país, d'aquesta ciutat i dels seus companys: Oriol Solé, Teresa Muñoz, Francesc VilaAbadal, Joana Sabater, Manuel Murcia. Sé que avui haguessin estat contents i la seva alegria ens hauria ajudat a tirar endavant, company Narcís, companys tots. Pero el seu record també ens ajuda, potser més i tot perque es converteix en una exigencia i n a ~ e ~ l a b l e . Dit aixo, no he d'afegir m6s que dues paraules ben prosaiques abans d'encentar la feina: s'aixeca la sessió. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Paper escanejat. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Discurs de presa de possessió com a alcalde de Pasqual Maragall Language A language of the resource Català Type The nature or genre of the resource Discurs Subject The topic of the resource Ajuntament de Barcelona Àrea Metropolitana de Barcelona Model social Acció política Barcelona Alcaldes Description An account of the resource Per una Barcelona olímpica i metropolitana: Paraules pronunciades al Saló de Cent de Barcelona en l'acte de presa de possessió com a alcalde, per part de Pasqual Maragall, rellevant a Narcís Serra. Alternative Title An alternative name for the resource. The distinction between titles and alternative titles is application-specific. Per una Barcelona olímpica i metropolitana. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-12-02 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/161/20031222.pdf b2a86b03fc339be6c98f852e0d9eeaa5 PDF Text Text Paraules del president Maragall en l'acte de presa de possessió del nou Govern català 22.12.2003 Senyor Conseller en Cap, senyors consellers, senyores conselleres, senyor president del Parlament de Catalunya, en primer lloc, quin bon Govern no tindrem! Un bon Govern amarat d'il·lusió, que no vol dir inexperiència, perquè d'experiència n'hi ha en aquest rostres, en aquestes persones, però hi ha sobretot el desig de fer d'aquest país allò que els catalans i les catalanes durant segles hem somiat, no desdient el que s'ha dit i el que s'ha fet sinó a partir d'allò que s'ha fet i a partir d'allò que s'ha dit. Avui no vull pas pronunciar un discurs perquè no és el cas, ens hem de reunir, hem de treballar, hem de començar justament avui. Però vull que sabeu que aquest Govern que està format per catalanistes d'esquerres, no és el Govern de les esquerres catalanistes, és el Govern de Catalunya, és el Govern dels catalans, de tots els catalans i catalanes. No volem per nosaltres cap altre nom que no sigui justament aquest. Ens farem mereixedors de la confiança que el poble de Catalunya ens ha demostrat i ho farem no solament per la frescor, per la il·lusió, pel desig, per les ganes que el poble de Catalunya té justament d'iniciar una nova etapa, que no desdirà l'antiga sinó que hi sumarà. Cadascun de vosaltres esteu convençuts en aquest moment que la vostra vida té un sentit diferent a partir d'avui. Sou consellers, sou ministres de Catalunya. I això us ha de fer enormement responsables, més enllà de la responsabilitat de les vostres idees, dels vostres partits, les vostres famílies aquí reunides segur que us confereixen, en teniu una de més important que és el servei a Catalunya. Moltes gràcies. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1643 Title A name given to the resource Paraules del president Maragall en l'acte de presa de possessió del nou Govern català Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Autogovern Govern Acció política Catalunya. Generalitat Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-12-22 Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau de la Generalitat de Catalunya (Barcelona, Catalunya) EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/162/20031230.pdf 847be8cca11747f94d5dc974e03d05a4 PDF Text Text Missatge de cap d'any del president de la Generalitat 30.12.2003 Benvolgudes ciutadanes i benvolguts ciutadans de Catalunya, Forma part dels bons costums instaurats des que els catalans vam recuperar l'autogovern que el president de la Generalitat adreci un missatge de Cap d'Any a la nació. Tinc intenció de seguir, de bon grat, aquest costum, com també tinc intenció de fer-ho amb altres usos establerts. El fil conductor de la nació s'expressa en les actituds dels seus governants. Però també tinc intenció de canviar estils i maneres de fer. És lògic. El cert és que acabem de passar una pàgina de la nostra història. Hem passat la pàgina dels primers vint-i-cinc anys d'autogovern recuperat. I hem iniciat un nou període. De 1978 ençà, i més en concret des de 1980, hem viscut anys en els quals Catalunya s'ha afirmat com a poble i s'han consolidat les institucions. No hi ha cap mena de dubte. En aquest sentit és just reconèixer, avui, que el president Jordi Pujol, durant tots aquests anys, ha encarnat amb dignitat evident la més alta magistratura de Catalunya. Vull que sapigueu que la meva voluntat és honorar, preservar i engrandir el llegat dels meus antecessors. Vull que sapigueu que em motiva, tant o més que el passat, el futur. Avui es pot fer realitat la governació plena, pacífica, creativa i moderna que en els anys 30 no va poder existir i que en els darrers 20 anys s'ha iniciat sense però culminar del tot. Catalunya està vivint el període de llibertat i estabilitat més llarg que mai hagi viscut. I d'això ens n'hem de sentir orgullosos tots. Perquè ha estat responsabilitat de tots i mèrit de tots que les coses a Catalunya s'hagin pogut fer d'aquesta manera. Comença una nova etapa amb institucions idèntiques i amb persones i idees noves, amb noves formacions polítiques al govern. 1 �El nostre compromís, el meu, el del conseller en cap i el de tot el Govern, és el de passar tan aviat com sigui possible dels projectes a les realitats, malgrat la lògica commoció que l'alternança democràtica representa sempre, i més quan s'enceta per primer cop després de tants anys de governs del mateix caràcter. Som un país europeu normal. Ja no es pot dir que Catalunya no ha gosat canviar de govern. Ja no es pot dir que no ens atrevim amb els governs de coalició que són vigents a països com Alemanya, França, Itàlia, Bèlgica, i Holanda. Cal entendre i interpretar la situació present com un signe de la normalitat del país, de la fortalesa de les institucions i de la voluntat de canvi. És lògic que alguns visquin un moment de desconcert o incertesa. Però ningú no ha de tenir por: Catalunya seguirà anant endavant amb més energia i força que abans. Hi ha una gran il·lusió i moltes esperances i sé perfectament que no podem decebre, no solament el nostre poble, sinó altres que observen el nostre projecte, el projecte català actual, com a mínim amb curiositat i sovint amb complicitat. En la nova etapa que ara obrim tenim plantejats tres grans objectius: un nou horitzó nacional, un progrés compartit entre tots els catalans, i un més gran equilibri territorial i ambiental. Val a dir: un autogovern més efectiu, un sentiment de pàtria basat en la llibertat i els drets de cadascú, i la consideració de cada punt del territori com un actiu i no com una nosa, una distància o una resistència a la mobilitat. Amb un ús social del català més natural i més estès. I amb una més clara percepció dels problemes i les solucions, que les tenim, associades al fenomen de la immigració. En definitiva, es tracta de fer una pàtria completa, una nació completa, amb un patriotisme renovat: el que faci que els homes i dones, ciutadans de Catalunya tots ells, tant se val de on hagin vingut, se sentin orgullosos de viure en aquest país i disposats a defensar-lo amb el treball i la paraula. Que tots puguem sentir l'orgull de viure en el nostre país per la nostra escola, per la nostra sanitat, per l'accés a l'habitatge dels joves, per la política ambiental, per les comunicacions, per les oportunitats de feina i de crear empresa, per la seguretat dels barris, de la feina i dels transports, pel respecte als valors culturals i a la creació. 2 �Hi ha a Catalunya grans escriptors i directors teatrals, músics d'alt nivell, pintors i escultors i arquitectes admirats arreu, bons artistes i artesans en tots els camps. I d'altres que vénen a instal·lar-se aquí. Sempre ha estat així en els darrers 100 anys. Fem-ne ara una realitat oberta als joves. Ens acostarem a aquests objectius si fem les coses d'una manera determinada, correcta, buscant en tot moment ... ... La unió de tots els catalans en els coses fonamentals... ... La pluralitat i la llibertat de pensament com a bandera ... Un diàleg franc i exigent amb Espanya i Europa... ... Una democràcia planera, més propera, més participativa ... ... I un clima de serenitat i de confiança, però al mateix temps de riscs assumits amb plena consciència ... Per tal d'aconseguir-ho compto amb la vitalitat i el compromís de la societat catalana, dels treballadors i les treballadores, de la gent emprenedora, dels professionals, de les empreses, dels sindicats, de les institucions de caràcter social, cívic, esportiu, econòmic o universitari, de les persones grans, de les famílies, de les entitats religioses i de les que han fet del voluntariat la seva causa. Dels educadors i dels qui tenen cura dels més necessitats. De tots. També dels qui no es deixen encabir en cap d'aquestes categories perquè valoren per sobre de tot la seva individualitat. Amb tots ells compto, amb tots vosaltres que m'esteu escoltant, que m'esteu veient. I em poso, també, a la disposició de tothom. 3 �Vull ser el president de tots els catalans i totes les catalanes. I espero ser mereixedor de la confiança i l'honor que heu dipositat en la meva persona i en el meu Govern. Deixeu que m'acomiadi ara amb els mots d'una cançó de Nadal que cantàvem a casa dels avis quan érem menuts i que els menuts avui encara canten: "El desembre congelat confús es retira; abril de flors coronat tot joiós ens mira" El futur ens mira. Us desitjo a tots un 2004 ple de ventura. 4 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1644 Title A name given to the resource Missatge de cap d'any del president de la Generalitat, 2004 Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Autogovern Benestar Social Catalanisme Gestió pública Història Missatges institucionals Acció política Model social Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Missatge Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-12-30 Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau de la Generalitat de Catalunya (Barcelona, Catalunya) EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/163/20040113.pdf e8e90fcd2e7e82a60e24e3c118ce5532 PDF Text Text Declaració del president Maragall sobre Joan Reventós Palau de la Generalitat | 13/1/2004 Catalunya està de dol. Ha mort Joan Reventós, que va ser un dels fundadors del moviment socialista de Catalunya, primer secretari i president del Partit dels Socialistes de Catalunya, i finalment president del Parlament de Catalunya. No va ser president de la Generalitat i segurament que molts catalans esperaven que ho fos, però va ser aquell que va posar tota la fermesa a fer tornar el president Tarradellas de l'exili; va ser ell, el seu partit, i la seva decisió qui el va fer tornar, perquè les forces polítiques del moment no n'estaven gaire convençudes. I Joan Reventós, vencedor de les eleccions de 1977, es va conformar a ser un més dels consellers, el més prominent probablement, però un més del govern de Tarradellas, un govern d'unitat que crec que va fressar el camí de Catalunya que ara vivim. Joan Reventós avui hauria vist néixer una altra governació de Catalunya, la que a ell li agradava, basada en la convicció que el poble de Catalunya, la nació, ho és autènticament quan els ciutadans la fan seva; i la fan sobre la base dels drets que la nació els atorga i no solament en funció de la història del passat, sinó sobretot en funció dels drets. És difícil que un poble s'atreveixi a seguir aquest camí, abandonar el paraigua de la història i llançar-se al camí ample i de vegades ignot i difícil del futur, però només els pobles que s'atreveixen a això, acaben sent autènticament pobles i autènticament nacions. Joan Reventós era dels que volia una Catalunya i un poble català que no visquessin només de la fidelitat del record, que s'ha de tenir i és el punt de partida, sinó també d'un objectiu final viscut i compartit, d'uns drets guanyats, d'una ciutadania creixent i d'un creixement respectat per a la nació. Era una persona al mateix temps modesta i potent, amiga dels seus amics i molt ferma en les seves conviccions; una persona que venia d'una estirp, d'una família que ja havia governat Catalunya i Espanya, l'Espanya republicana; un socialista de soca-rel, un socialista de pedra picada, un ciutadà que honora Catalunya tant com els seus representants. Catalunya està de dol. Pasqual Maragall � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1645 Title A name given to the resource Declaració del president Maragall sobre Joan Reventós Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Biografies Història Política Socialisme Acció política Reventós, Joan, 1927-2004 Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Declaracions Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2004-01-13 Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau de la Generalitat de Catalunya (Barcelona, Catalunya) EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/164/20040218.pdf 45722dc924cc9f9d45f441a458d9a38e PDF Text Text Declaració institucional del president de la Generalitat sobre la treva d’ETA a Catalunya Parlament de Catalunya | 18/2/2004 S'ha produït el que es podia esperar i ja va succeir fa quatre anys abans d'unes eleccions generals, aleshores ETA va trencar la treva i va assassinar un general i l'exvicelehendakari Fernando Buesa. Ara no trenquen la treva perquè no n'hi ha, ara seguiran matant, si poden. Si poden, seguiran matant. Que diguin que no mataran a Catalunya ens indigna més, pel que té de perversió. Perquè pretén utilitzar la mort com a eina per a dividir els pobles d'Espanya. És repugnant. No perdonarem mai, mai, mai, l'assassinat d'Ernest Lluch, dels policies municipals, dels regidors del PP, de les víctimes d'Hipercor, de Vic, del Mosso d'Esquadra mort a Roses, . Mai. Ni oblidarem a Jáuregui, ni al matrimoni de Sevilla, Alberto Jiménez Becerril i la seva esposa Ascensión, ni a Miguel Ángel Blanco, no oblidarem els catalans cap de les víctimes d'ETA, ni les d'aquí ni les d'enlloc. No volem el perdó d'ETA. Ens fa fàstic. No volem el perdó d'ETA. Però no ens hem de quedar en el rebuig del sadisme d'aquests personatges i dels seus comunicats patètics. Com a President de la Generalitat demano, amb urgència, de tot cor, des de Catalunya, que es renovi el Pacte Anti-terrorista per incloure totes les forces polítiques democràtiques, totes. Que no es doni a ETA el benefici de seguir dividint els demòcrates. Aquest és el seu gran benefici. Sóc conscient que quan s'acosten les eleccions és difícil que les forces polítiques es posin d'acord. Però justament: ¿no està ETA utilitzant un cop i un altre cop aquesta dificultat per a trencar l'acord de tots els demòcrates? ¿No ho va fer l'any 2000? ¿No ens adonem que les nostres divisions donen ales al terror? Demano, exigeixo, a totes les forces polítiques catalanes, a totes, que expressin el mateix rebuig, la mateixa indignació i la mateixa voluntat de mantenir el debat democràtic que els ciutadans esperen i que ETA vol destruir. 1 �Demano també a totes les forces polítiques espanyoles, a totes, que comparteixin el propòsit que avui Catalunya expressa de sumar les voluntats de tots els demòcrates en un únic esforç antiterrorista. Desactivem, tots junts, el missatge-bomba que ETA ha enviat avui contra Catalunya i contra la convivència de tots els pobles d'Espanya. Pasqual Maragall i Mira President de la Generalitat de Catalunya 2 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1646 Title A name given to the resource Declaració institucional del president de la Generalitat sobre la treva d'ETA a Catalunya Language A language of the resource Català Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Parlament de Catalunya Subject The topic of the resource Terrorisme Acció política Catalunya Espanya ETA (Organització) Partits polítics Polítics Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Declaracions Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2004-02-18 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/165/20040220.pdf 4ea996052c76f68b2d0443af7411b34f PDF Text Text Declaració del president sobre el nomenament del conseller Josep Bargalló com a conseller en cap. Palau de la Generalitat | 20/2/2004 Al mateix temps els comunico que he nomenat la senyora Marta Cid i Pañella nova consellera d'Ensenyament. Tots dos prendran possessió dels seus càrrecs el proper dilluns dia 23. Els ciutadans i ciutadanes de Catalunya poden tenir la seguretat i la confiança que hem superat una prova difícil i que avui el Govern de la Generalitat se sent unit i decidit a tirar endavant un projecte que està esdevenint crucial per a l'avenç de les aspiracions del nostre país. Amb aquesta decisió refermem la confiança mútua entre les forces que conformen el Govern. Vull manifestar també el nostre desig, el del president, el del conseller en cap, el del conseller de Relacions Institucionals, i el de tots els consellers del Govern, de treballar per incrementar, per augmentar el clima d'il·lusió, de concòrdia i d'esperit constructiu que Catalunya vol i que Catalunya mereix. Insisteixo en la importància que el pacte anti-terrorista s'obri a totes les forces polítiques democràtiques. A Espanya només hi ha dos bàndols: el de la democràcia i els dels qui la volen ensorrar, i que per començar a ensorrar-la ens volen dividir assenyalant a uns sí i a uns altres no com a víctimes del terror. Davant d'aquest intent, el Govern de Catalunya, amb més convicció que mai, crida tothom a rebutjar el terror aquí i a tot Espanya i a estar previnguts contra l'amenaça terrorista, que està jugant desesperadament les seves últimes cartes. Pasqual Maragall � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1647 Title A name given to the resource Declaració del president sobre el nomenament del conseller Josep Bargalló com a conseller en cap Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Terrorisme Govern Acció política Bargalló Valls, Josep, 1958- Cid, Marta, 1960- Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Declaracions Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2004-02-20 Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau de la Generalitat de Catalunya (Barcelona, Catalunya) EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/166/20040223.pdf fff038eb1edc19b3923586c99d83ab6c PDF Text Text Nomenament del conseller en cap i de la consellera d'Ensenyament Palau de la Generalitat | 23/2/2004 Nosaltres no hem triat la successió dels esdeveniments en el darrer mes i mig. No hem estat pas nosaltres. Però el Govern no hi ha sortit perdent. Hi ha més solidesa, hi ha més confiança, avui. Tinc una confiança absoluta en Josep Bargalló; conec la seva capacitat de gestió, sé que li agrada la gestió i sé que la sap dur endavant bé. La seva dèria és governar i governar bé, no cap altra, però no em puc sostreure de fer alguns comentaris sobre la successió dels esdeveniments que ens han dut fins aquí. El poble de Catalunya té davant seu una ocasió única per a proclamar alt, fort i clar el seu respecte als ciutadans de tots els pobles d'Espanya, dels quals ens han volgut separar. Els terroristes han volgut demostrar que encara són vius i que poden tornar a influir en les eleccions generals com fa quatre anys i com fa molts anys. Això ja va començar l'any 1977 i en cadascuna de les eleccions generals hi ha hagut un increment de les accions terroristes. L'any 82, per exemple, van haver-hi onze atemptats en un mes i mig, sis un mes abans de les eleccions generals i cinc en els quinze dies posteriors. L'any 96 hi van haver menys atemptats però molt importants, com tots. Van assassinar Fernando Múgica i Tomas y Valiente. Els terroristes intentaran atemptar de nou, perquè aquest és el seu únic objectiu, usar el terror per canviar des de fora de la democràcia, la marxa d'una política democràtica en la qual no creuen. Convido sincerament, sense cap intenció amagada, de debò, a tots els partits polítics, al Partit Popular de Catalunya, a sumar-se a aquesta actitud de respecte i d'amistat amb els pobles d'Espanya i a manifestar el menyspreu, el rebuig indignat per un privilegi que no volem, per un perdó que no desitgem. I a demanar als governs espanyol i francès d'actuar més a fons per acabar amb el terror, ampliant aquí l'acord contra el terrorisme i actuant definitivament per detenir els dirigents de la banda. No hi ha res que ens faci sospitar que això no és possible a dia d'avui. Tots som objectiu del terrorisme, no volem ser exclosos del seu odi estúpid, del seu "accionar", com diu el comunicat de la banda. 1 �Van matar Ernest Lluch perquè celebrava que, durant la treva, els terroristes només podien cridar, això és el que els hi va dir a San Sebastián justament en aquella campanya electoral: "crideu perquè ara no podeu matar". Els terroristes només podien cridar i no podien "accionar", com diu el seu comunicat. En ocasió de l'assassinat de Lluch, un milió de persones van demanar diàleg. Avui no demanem diàleg; avui exigim acabar amb el terror. L'únic diàleg possible és sobre com i quan lliuren les armes. El poble de Catalunya, tots, inclosos aquells ciutadans que estan legítimament amb l'independentisme pacífic i democràtic i, en el altre extrem, els ciutadans que estan a favor d'una governació com la del Partit Popular, tots han d'expressar clarament la seva solidaritat amb els pobles d'Espanya que no han estat perdonats pel terror. Si aquesta proclamació és clara, ràpida i contundent, si inclou tothom, es podran treure tres conseqüències enormement importants. Primera, la causa de Catalunya s'haurà acreditat, no s'haurà malmès. Segona, la causa de l'Espanya plural haurà fet un pas de gegant. I tercera, les institucions i el Govern de Catalunya en sortiran enfortits. Estem davant d'una ocasió única. La societat civil catalana té la paraula en aquest sentit. I ara tornem un moment al que és nostre. Conseller Bargalló: espero que abans de Setmana Santa estarem en condicions d'estudiar en el Parlament la nova Llei que ha de modificar la Llei 3/82 a la qual s'ha fet esment avui, la Llei del Govern. La Llei del Parlament, del President i del Consell Executiu. De manera que es compleixi amb rigor allò que avui estem avançant amb urgència, que és el nomenament d'un conseller en cap, que no està previst en la Llei. Hi ha prevista només una delegació temporal i nosaltres no volem parlar només de temporalitats, volem un Govern de Catalunya que actuï d'acord amb la Llei i que sàpiga proposar en el Parlament les lleis que s'han de proposar, perquè la seva pròpia actuació estigui perfectament "embarcada". Gràcies a tots i benvinguts. Pasqual Maragall 2 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1648 Title A name given to the resource Nomenament del conseller en cap i de la consellera d'Ensenyament Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Terrorisme Legislació Govern Acció política Bargalló Valls, Josep, 1958- Cid, Marta, 1960- ETA (Organització) Partits polítics Polítics Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Declaracions Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2004-02-23 Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau de la Generalitat de Catalunya (Barcelona, Catalunya) EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/167/20040311.pdf f66de009342ede8a573852add2c8646c PDF Text Text Declaració institucional del president de la Generalitat de Catalunya, Pasqual Maragall, en relació amb l'atemptat terrorista d'aquest matí a Madrid Palau de la Generalitat | 11/3/2004 Benvolguts conciutadans i conciutadanes, Avui ha estat un dia tràgic per a tots nosaltres. Un dia que quedarà incrustat a la nostra memòria com un dia d'infàmia insuportable. Avui he vist als ulls i a les cares de la gent el dolor, el desconcert, l'astorament i la ràbia que s'ha apoderat de tots nosaltres. Aquest matí, en el silenci emocionat de la Plaça de Sant Jaume, he estat a punt de cridar "mal nascuts" als autors de la barbaritat que s'ha comès a Madrid. El sentiment col·lectiu d'indignació és tan immens, que considero el meu deure, com a President de la Generalitat, donar un missatge de serenor i de confiança a tota la societat catalana en aquesta hora tan difícil. És ben cert que, des d'aquest matí, patim amb els que pateixen, de la mateixa manera que ells ho han sabut fer per tots nosaltres i per les nostres famílies quan ha estat necessari. Recordo ara Hipercor, recordo Vic i Roses, recordo l'assassinat d'Ernest Lluch i la presència emocionada a Barcelona de qui va ser el seu president del Govern. Avui tots els catalans ens hem de sentir ciutadans de Madrid, víctimes del terrorisme i la barbàrie. Al costat de la lògica reacció d'indignació i de dolor, tenim el deure cívic de no deixar-nos condicionar pels qui volen sembrar el terror. No volem viure dominats per la por. Per això tenim el deure cívic d'expressar tots aquesta indignació i el nostre rebuig a l'atemptat i l'instint criminal que el pugui haver inspirat. Per això, em sumo a la crida feta pel president del Govern d'Espanya, i convoco a tots els ciutadans i ciutadanes, de totes les edats, de totes les idees, d'arreu de Catalunya, a manifestar-se demà a les 7 de la tarda. 1 �Els convoco - per expressar el seu suport fratern a les famílies de les víctimes de l'atemptat de Madrid, - per reafirmar el compromís col·lectiu d'acabar amb el terrorisme, i, també, - per demostrar la nostra voluntat de conviure pacíficament i d'exercir els nostres drets democràtics. Vull demanar, doncs, a tots els ciutadans de Catalunya que diumenge dia 14, facin ús amb la màxima llibertat, del seu dret de vot, del seu dret a la llibertat en contra de la barbàrie. No podem deixar, de cap manera, que el terror s'instal·li en les nostres vides. Ni tampoc que les condicioni. Per tant, doncs, com a President de la Generalitat, demano que demà col·lectivament i diumenge individualment, tots diguem no a la violència i sí a la llibertat. Pasqual Maragall i Mira President de la Generalitat de Catalunya 2 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1649 Title A name given to the resource Declaració institucional del president de la Generalitat de Catalunya, Pasqual Maragall, en relació amb l'atemptat terrorista d'aquest matí a Madrid Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Terrorisme Acció política Madrid Espanya ETA (Organització) Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Declaracions Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2004-03-11 Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau de la Generalitat de Catalunya (Barcelona, Catalunya) EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/168/20040322.pdf 132a7e08943d839de7ad14fd2e8265b3 PDF Text Text Catalunya oberta: una estratègia econòmica Cambra de Comerç de Barcelona | 22/3/2004 Agraeixo molt especialment al President de la Cambra, el Sr. Miquel Valls, i al President de Foment del Treball, el Sr. Joan Rosell que hagin propiciat aquesta trobada. I també agraeixo a tots vostès la seva presència. Vull fer-los arribar unes paraules carregades de projecte, carregades de compromís per part del Govern que presideixo, però espero també, si vostès així ho entenen, carregades de compromís en el futur per la seva banda. Un compromís que vull suggerir, que vull suscitar, que els vull proposar. Haig de començar dient-los que la situació actual a la qual faré un moment referència, no és una situació extraordinàriament senzilla de gestionar. Venim d'una de les situacions més dramàtiques que ha viscut aquest país, i jo diria Europa sencera, en els últims 25 anys. Uns atemptats de l'Onze de Març a Madrid que han representat d'alguna forma un dels moments més tràgics de la nostra democràcia. L'Onze de Març va ser efectivament un cop molt dur. Directe al cor i la vida de molts ciutadans i ciutadanes de Madrid. Molt dur per a tots nosaltres i també més enllà de les nostres fronteres. Amb un respecte enorme pel dolor que encara està present en nosaltres, crec que ara el que és important és fer una anàlisi serena i seriosa del que suposa la constatació d'haver esdevingut objectius del terrorisme internacional. Tenim en aquest sentit la necessitat i la responsabilitat de redefinir, o de contribuir a redefinir, una política europea de seguretat sense la qual no podem fer front d'una manera efectiva a l'amenaça del terrorisme. José Luis Rodríguez Zapatero ha dit que contra el terrorisme no val la guerra sinó la comunitat d'intel·ligència. Penso que la comunitat d'intel·ligència no és senzilla de posar-la en marxa, i menys a Europa, on la pluralitat, la riquesa, els nacionalismes i els sentiments diversos i confrontats ha de posar-se en comú, però tanmateix no del tot i no per tot fan difícil una actuació que nosaltres com a ciutadans europeus haurem d'exigir. Catalunya pot contribuir a fer que Europa giri els ulls a la Mediterrània. Amb institucions com l' Institut Europeu de la Mediterrània, la Casa Àsia o el CIDOB, Catalunya ha de jugar un paper clau en aquest territori, en aquest escenari, en la transformació 1 �dels riscos en oportunitats i en restablir els ponts de diàleg en tota aquesta regió del Mediterrani. També per evitar riscos de les reaccions emocionals incontrolades en relació amb la immigració, que jo crec que es podria produir, i ho demano a vostès no només per l'important paper econòmic que juguen, sinó també perquè tenen també molts canals per influir a la psicologia social. El Govern, per descomptat el primer, però vostès hi han de contribuir. Crec que serà bo per a tots nosaltres que tractem de crear una psicologia que eviti d'alguna forma els riscos de les reaccions emocionals incontrolades en relació a la immigració, especialment del Magrib. Nosaltres, com a Govern català que s'estrenava, hem patit les darreres setmanes una fase dura de crítica no habitual durant els primers cent dies, però jo els dono per ben emprats perquè penso que tot això en el futur, en moments que potser ens tocaria passarho malament, ja no ho passarem tan malament. Diguem-ne que estem una mica curats d'espants. L'altre esdeveniment al que vull fer referència és al que implica el resultat de les eleccions generals del 14 de març. Els ciutadans i les ciutadanes d'Espanya van donar una lliçó democràtica anant a les urnes, massivament, i expressant, lliure i individualment, la seva voluntat política. Ho vam demanar com a resposta a l'intent de dinamitar el sistema que suposava l'atemptat: manifestar-nos divendres 12 col·lectivament i manifestar-nos individualment a les urnes el diumenge 14. Estic convençut que el futur immediat farà bons la majoria dels propòsits manifestats durant la campanya electoral i que tindrem un govern espanyol amb el que podrem parlar de tot. I amb el que acabarem entenent-nos. Dic acabarem entenent-nos perquè tampoc s'ha de donar per descomptat que pel de la familiaritat ideològica hi hagi una coincidència o una unanimitat absolutes. Hem passat, això sí, d'una situació que generava tensió negativa a una que generarà tensió positiva. Perquè tensions n'hi haurà; ser del mateix color no vol dir ser uniformes. La uniformitat no és ni signe de riquesa ni signe de pluralitat, i nosaltres ho som, som rics en idees i sensibilitats plurals. L'important és que existeixen canals de comunicació, i si no, la voluntat de inventar-se'ls, que la tenim. El camí que hem de recórrer, que Catalunya ja pensava recórrer, ara no té perquè ser una carrera d'entrebancs. 2 �S'obre, per Catalunya, una oportunitat històrica i no la deixarem escapar. Volem participar en el govern d'Espanya. Volem codecidir. Volem estar al pont de comandament. I no em refereixo al nombre de ministres, sinó a la capacitat d'influència, des d'aquí i des del propi Govern. No em voldria allargar gaire més i entrar ja en matèria. El compromís del govern de Catalunya és ferm i es pot resumir en el que són els objectius establerts a la cimera de Lisboa de l'any 2000: volem que l'economia catalana sigui dinàmica i competitiva, basada en el coneixement, capaç de generar un creixement sostingut i sostenible, i amb major cohesió social. I vostès diran, això és possible o és purament un enunciat de bones intencions? Ho sembla, perquè, finalment, tots tenim a dins del cap i a dins del cor la idea que aquestes coses no sempre han anat de la mà. I que la competitivitat i el dinamisme econòmics tenen la seva pròpia lògica que no sempre és amiga ni de la sostenibilitat ni de la cohesió social. En canvi, em sembla que avui tots estem convençuts que el món obert representa probablement un nou tipus de competència, que la competitivitat és ja una altra cosa, basada sobretot en la qualitat de les nostres pròpies societats interiors, qualitat en la innovació, però també des del punt de vista de la cohesió. La capacitat de generar riquesa sense per això mateix haver de generar unes classes desafavorides, privades dels beneficis de la societat del benestar. És més possible ara, que fins ara, que la contradicció entre la macroeconomia i la microeconomia sigui superada. La meva impressió és que la macroeconomia ha anat bé, però de vegades penso que la macro i la micro no sempre es donen la mà. I quan parlo de la micro no parlo només de la micro-empreses sinó també de la micro-famílies. Aquest país ha viscut una economia molt dualitzada en què gran part de la seva capacitat de creixement s'ha basat en el sector de la construcció i immobiliari, que jo respecto enormement i considero que ha sigut efectivament el motor del creixement, però que està basat en l'existència d'unes expectatives positives respecte del propi preu de la vivenda i dels preus immobiliaris. Per tant, en la mesura que hi pugui haver una desinflada d'aquesta bombolla immobiliària que jo crec que no es punxarà, sinó que hem de desinflar una mica si això es fa bé no hi haurà problema, però si això passés d'una forma poc preparada, el preu que pagaríem seria molt alt. Els joves viuen pitjor a nivell econòmic avui que fa 2, 4 ó 6 anys. Són autònoms que s'han de muntar la vida o que no tenen permanència 3 �assegurada al lloc de treball. En molts casos han vist créixer els seus ingressos però no tant com ha pujat el cost de la vida, i en tot cas, segur que no tant com han pujat els preus de la vivenda. Per tant, tenim una meitat de la població que és propietària d'actius immobiliaris, que està contenta quan els preus pugen, perquè la seva riquesa augmenta i una altra meitat de la societat que quan això succeeix és més pobra que abans. Aquesta és la situació a la qual em referia i que haurem d'afrontar. Nosaltres volem arribar a un acord per a la competitivitat, a un acord sostenible, per a la millora de la productivitat i per a la internacionalització. Per això el que volem és una estratègia econòmica de futur que sigui sostinguda i coherent. I aquesta estratègia passa pel diàleg i la concertació social. Perquè l'important no és només el què sinó també el com. En aquest sentit, el Govern està convençut que una política econòmica adequada no és únicament el resultat de l'acció pública que es vulgui impulsar des de la Generalitat. Requereix la implicació de tothom: - el diàleg entre totes les administracions - la col·laboració público-privada, - la implicació de tots els agents econòmics i socials; (i no tan sols de la distinció més tradicional de empreses-treballadors, sinó també del món educatiu en general i la universitat o els centres d'excel·lència en particular). Des del Govern ja hem començat a treballar per a que això sigui possible. Potser el millor exemple és l' Acord estratègic per a la internacionalització al qual em referia, que es va signar recentment per les Conselleries d'Economia i Finances, de Treball i Indústria i de Comerç i Turisme juntament amb CCOO, UGT, Foment del Treball, PIMEC-SEFES i FEPIME. Això està basat en la idea, que els reitero, que la societat catalana és com una societat anònima, que té una presidència, que és el Govern; uns accionistes, que són els ciutadans i les ciutadanes; uns directius, que són les empreses catalanes i un sistema de formació, d'innovació i de recerca, que són les escoles i les universitats. L'empresa a Catalunya si aquestes tres funcions no van ben coordinades no anirà bé. I vostès que són empresaris ho han d'entendre potser molt millor que altres sectors de la societat. Han d'entendre que Catalunya és com una empresa i que aquestes tres funcions s'han de coordinar perquè les coses vagin bé, el qual no vol dir una política dirigista. Lluny d'això. 4 �L'acord estratègic que hem signat és per a mi un vot de confiança entre Govern i empresaris, entre Govern i sindicats i vull que quedi clar en què consisteix en aquest marc la política econòmica que impulsem des del propi Govern. Primer. L'acord estratègic per a la millora de la nostra competitivitat i la internacionalització de la nostra economia; Segon. Tots els temes que tenen a veure amb el pressupost i l'elaboració dels pressupostos; i Tercer. La millora del finançament. Com és lògic, aquests grans eixos van acompanyats d'altres mesures també fonamentals del programa de Govern. En concret, vull referir-me a quatre grans apartats, que són: - l'ajuda a l'economia productiva i les petites i mitjanes empreses; - les caixes d'estalvi i entitats d'assegurances; - la millora de la gestió i de la capacitat normativa en els impostos (tant propis, com cedits, com participats), - i les reformes institucionals ( com la reforma de la Llei de la Sindicatura de Comptes). La nostra estratègia econòmica es basa també en una política industrial activa -i preventiva a la vegada. No descobreixo res de nou en insistir en el paper clau que la indústria ha jugat històricament, i continua jugant, en l'economia Catalana. No tan sols com a peça vertebradora de l'economia sinó també en la generació d'efectes multiplicadors cap endavant i cap enrere. Tanmateix, per a que el seu rol de futur continuï essent vital, és necessària una nova política industrial - que faciliti la transició cap a una economia basada en el coneixement i - que potenciï les millores de la productivitat i les activitats de major valor afegit, - una política centrada en la innovació com a motor de creixement que permeti a les empreses catalanes excel·lir i accedir a tecnologies més modernes. - Una política que faciliti la difusió tecnològica i el foment de la cultura de la innovació entre el conjunt del teixit empresarial, especialment entre les pimes. Aquesta nova política industrial s'articularà sobre tres eixos claus: 5 �- La localització industrial, - la transferència tecnològica, - la innovació. La nostra política industrial té un conjunt d'actuacions previstes, les més importants de les quals son: 1. La creació d'una Agència Catalana d'Inversions Una agència d'inversions depenent de la Secretaria d'Indústria i Energia, que serà l'encarregada de canalitzar les inversions estrangeres directes i la localització exterior dels nostres establiments industrials i econòmics. L'agencia d'inversions vetllarà també per la localització de noves empreses que arribin es situïn en la mesura del possible en els territoris amb activitats industrials en regressió. L'Agencia Catalana d'Inversions, que naixerà d'estructures ja existents al Departament d'Inversió Estrangera del CIDEM (Catalonia Investment Agency) s'ocuparà de captar noves empreses que diversifiquin el teixit industrial. 2. La creació d'un Observatori de Prospectiva Industrial La situació existent obliga a dur a terme accions de prospectiva industrial que efectuïn una diagnosi detallada capaç de detectar les fases obsoletes (les que experimenten una clara erosió en termes de competitivitat) i les accions de suport relacionades amb la transferència de tecnologia que cal dur a terme per a consolidar les fases competitives (aquelles que assoleixen alts nivells de productivitat i eficiència). Aquestes accions es duran a terme a partir d'un Observatori de prospectiva industrial que es crearà al si del CIDEM. A més, i amb la participació de les empreses més significatives del sector es crearan unes "meses per a la competitivitat" que mitjançant una metodologia establerta definiran les fortaleses i les debilitats de cada sector 3. El Sistema Català d'Innovació A més llarg termini, la nova política industrial articularà el Sistema Català d'Innovació, la qual cosa suposarà la participació i cooperació de tots els agents implicats en el procés innovador en la configuració d'unes xarxes de centres de transferència tecnològica i d'innovació que creïn l'entorn favorable per a la modernització de les empreses catalanes. Podem interpretar el Sistema Català d'Innovació com una superposició jeràrquica d'una sèrie de Sistemes Territorials 6 �d'Innovació a partir del nucli central que forma l'àrea metropolitana de Barcelona. El Sistema Català d'Innovació estarà integrat, per una banda, pel Sistema Català de Ciència i Tecnologia del que formen part les universitats, els centres públics de recerca i els departaments d'R+D+I de les empreses i, per altra, per les empreses innovadores localitzades a Catalunya. Internacionalització Un cop esbossats els principals eixos i algunes de les actuacions en política econòmica i industrial, m'agradaria centrar-me sobre el primer dels que abans els he esmentat: la internacionalització de l'economia catalana. Si mirem les constants de la nostra economia, si mirem els indicadors, ens mostren que estem davant d'una situació econòmica fonamentalment -deixin-m'ho dir així- satisfactòria. Especialment si la comparem amb el context europeu. Crec que és important que aquesta realitat de bona salut de l'economia catalana s'imposi a certes imatges alarmistes, creades de manera inconscient la majoria de les vegades i de manera conjunturalment malintencionada en altres casos . M'agradaria donar algunes dades en aquest sentit. Bones i dolentes: En matèria de PIB, en matèria d'inflació i en matèria d'estimació del creixement del PIB de cara al futur i comparat amb Espanya, les notícies són bones, però no serien tan bones com la mitjana espanyola. Bé en relació a la Unió Europea. En els fons, si pensem, Catalunya és un esglaó situat entre el centre d'Europa i el centre de la península ibèrica. Tant des del punt de vista geogràfic com des del punt de vista econòmic i de nivells de renda hauríem d'estar influïts segurament per la major lentitud del creixement europeu, això no tindria res d'estrany. 7 �Això va acompanyat d'una taxa d'atur inferior a l'espanyola i superior a l'europea, un altre cop entremig. I una taxa d'ocupació millor a l'espanyola, això enormement important, perquè una cosa és apuntar-se a les llistes de l'atur i una altra és la capacitat de generar la incorporació de tots els sectors de la població, les dones en particular, al sistema productiu. I en aquest sentit, un altre cop estem entre Espanya i Europa. Per bé i per mal. Dit això, també cal advertir que no podem caure en el cofoïsme a l'hora de contemplar la nostra economia. L'economia catalana té molts reptes al seu davant; i aquests reptes poden esdevenir difícils d'assolir i amb conseqüències econòmiques i socials traumàtiques si no els sabem fer front. Tenim al davant el repte de la internacionalització. Estem immersos en un procés de canvi ocasionat per fenòmens comuns a totes les economies desenvolupades com a conseqüència d'un món més obert, més global i més competitiu. Ens hem d'acostumar a pensar en termes nous, que és una cosa que els empresaris normalment estan obligats a fer, perquè sinó no podrien vendre o col·locar els seus productes en el mercat. Ens hem d'avançar a estats de consciència que de vegades altres sectors de la població els és més difícil d'entendre. Les fronteres han desaparegut. Els estats segueixen sent molt importants i és evident que en matèria de seguretat hauran de tenir més competències. Però ja no tenim moneda pròpia, no tenim fronteres, i amb les nostres regions veïnes ens hem de veure com un continuum físic i polític perquè ho som. Els països són - com he dit abans - com empreses i les empreses tenen un tamany òptic i tenen una cosa que se'n diu economia d'escala. Nosaltres estem en una situació com a país en el qual si no augmentem de tamany no ens en sortirem. I augmentar de tamany no vol dir fer conquestes militars, per descomptat, ni conquestes econòmiques en sentit turístic. Es tracta de llençar llaços, de crear sinèrgies, es tracta que sapiguem que en uns límits de 300 quilòmetres tenim uns 15/16 milions d'habitants en aquesta zona del món tocant al Mediterrani, que estan lluny de les dues grans capitals d'estat (Paris i Madrid), que voldrien ser més del que són, i que no ho seran si no posen en comú, per raons d'escala, algunes de les seves virtuts. Això no vol dir que no podem competir o haguem d'invertir més en productes i en serveis aeronàutics, per exemple. Tot i que sabem que tenim a poques hores d'aquí la segona de les capitals en producció aeronàutica, que es Toulousse. 8 �I això tampoc no vol dir que Catalunya es mengi a ningú, o que nosaltres volem una regió europea en el sentit de crear unes noves fronteres. El repte és aquest. El repte de la internacionalització és trobar el tamany adequat i els ritmes adequats de millora. L'objectiu és aconseguir fer del repte de la internacionalització una oportunitat per a que les nostres empreses puguin competir amb èxit a la lliga europea i perquè Catalunya pugui assolir i exercir un paper rellevant en una euroregió del Mediterrani que s'obre de nou cap en aquest moment cap a la seva part oriental. Ja s'ha dit, en diverses ocasions, que el nostre model de competitivitat està esgotant el seu recorregut. Jo no hi crec en això. Aquest model, basat en els baixos costos laborals, el poc valor afegit i el treball precari i poc especialitzat té un sostre que estem pràcticament tocant. Ha de transformar-se si volem ser competitius en el context internacional. La nostra estratègia, doncs, és millorar la nostra competitivitat a través justament de la millora de la productivitat. Aquest és el punt clau. I per aconseguir-ho hem d'incidir en uns factors estratègics fonamentals com són - la inversió en infrastructures, - la formació de capital humà, - la incorporació de processos d'innovació tecnològica en els sistemes productius - i més inversió en R+D+I - finançament de projectes de capital risc Aquest procés de canvi al que hem de saber respondre, de fet, ja s'està produint. I a Catalunya d'una forma més marcada que a la resta d'Espanya. Això es veu clar quan analitzem l'evolució de certs indicadors en els darrers 15 anys ( des de l'entrada a la UE): 1. Gran obertura de l'economia (exportacions + importacions en béns i serveis sobre el PIB): 50'4% (1986)  97'8% (2002) 2. Grau d'obertura (en béns): 43'0% (1990)  66'6% (2002) 3. Saldo comercial de béns i serveis amb l'estranger: -7'5% (1986)  3'2% (2002) 9 �4. % exportacions béns s/PIB: 14'2% (1990)  27'6% (2002) 5. % exportacions de Catalunya s/ total Espanya: 23'7% (1990)  27'7% (2002) 6. Exportacions catalanes de contingut tecnològic alt i mitjà:  63% del total d'exportacions industrials catalanes  32'3% del total de les equivalents a Espanya 7. Inversió estrangera: Davant aquest repte, el Govern té una responsabilitat especial en la generació d'un entorn social i institucional estable que faci possible que aquesta transformació es produeixi de forma ràpida i ordenada. En aquest sentit, com s'ha assenyalat, és rellevant l'Acord Estratègic per a la internacionalització, la qualitat de l'ocupació i la competitivitat de l'economia catalana recentment subscrit pel Govern, patronals i sindicats. Aquest acord assenyala 15 línies estratègiques a seguir: i. La dotació d'infrastructures, tant de transports i comunicacions com de telecomunicacions, adequades a les necessitats de la nostra economia. Per exemple, les infrastructures aeroportuaries i resoldre d'una vegada el tema de les connexions, que són bàsiques, entre el sistema aeroportuari i el conjunt els sistemes de transport. Em sumo entusiàsticament a la demanda de l'alcalde de Barcelona - que per descomptat havia parlat amb mi abans d'anunciar-ho - en l'exigència que el tren d'alta velocitat arribi a l'aeroport. No a prop de l'aeroport, no. A l'aeroport. Perquè en aquestes coses - vostès que són empresaris ho saben - ens hi juguem molt per 20 ó 30 minuts de diferència. Hem de jugar molt fort i molt seriosament en matèria d'infrastructures per pensar-les totes elles cohesionades, que siguin 10 �un compacte competitiu imbatible. ii. La garantia de subministraments energètics suficients i de qualitat, el que comporta la millora de determinades xarxes de distribució i l'impuls de noves fonts energètiques compatibles amb el medi ambient i amb el disseny territorial i paisatgístic del país. No oblidem que aquest disseny paisatgístic del país és un dels capitals naturals que tenim. Imbatible si nosaltres no el fem malbé. A veure si se'ns fica al cap a tots que finalment això no és una pretensió d'intel·lectuals o de poetes o de pintors... Això és un valor per la gent, un valor pel país des de tots els punts de vista i per tant l'hem de considerar com un capital. iii. La modernització i integració de les polítiques actives d'ocupació i la formació de les persones, tant a nivell de l'educació general (millorament dels sistemes educatius des de primària a la universitat) com de la formació professional, en les seves diferents vessants (reglada, ocupacional i contínua) i a nivell d'oferta d'educació infantil (0 a 3 anys). iv. La innovació tecnològica a tot nivell, àmbit al que cal donar la màxima importància juntament amb la innovació de productes, processos i estructures organitzatives (potenciació de les estructures en xarxa, nous sistemes de motivació.....). v. La inversió en la recerca (bàsica i especialitzada) i el desenvolupament aplicat dels fruits d'aquesta recerca, tant per part del sector públic com del sector privat. vi. L'establiment de canals de concertació amb tots els ens públics i privats que permetin garantir una millora de les condicions de vida, especialment en els àmbits de l'habitatge, la sanitat i l'atenció a les persones. Ja saben que aquestes són prioritats del meu Govern. Quant a habitatge, vull afegir que aquesta sostenibilitat basada en la cohesió social es trencaria si no ens adonéssim que un dels efectes de la tendència perversa del mercat - el mercat té tendències positives i tendències perverses - es la concentració de la riquesa i de la pobresa. Això no està dit per la teoria microeconòmica i tanmateix aquestes concentracions es produeixen per una qüestió de preus. Però no solament perquè els preus de les zones riques són més alts, sinó perquè desgraciadament la dinàmica dels preus juga en contra de la barreja. Hi juga en contra perquè quan una persona veu que en el seu barri va arribant més gent de fora i li canvien les condicions de vida, aquella persona se'n va. I en el moment que aquella persona se'n va els preus comencen a baixar. I això és el símbol i el signe que comença la segregació. 11 �vii. L'establiment de mesures i serveis que facilitin la conciliació de la vida laboral amb la vida personal i familiar. viii. El millorament de la qualitat dels serveis de sanitat que evitin les ineficiències que repercuteixen negativament en l'àmbit empresarial i en les persones. ix. Un sistema de protecció social que afavoreixi la inclusió (complements de pensions, renda ciutadana garantida, etc.). x. Aprofundir el desenvolupament del marc català de relacions laborals i la negociació col·lectiva i els seus instruments per a la millora de la qualitat del mercat de treball. xi. La potenciació de criteris de sostenibilitat ambiental i de responsabilitat social en el desenvolupament de les empreses. xii. La disponibilitat de recursos financers assequibles per finançar l'aplicació de les innovacions i els reajustaments necessaris per adaptar-se als nou contextos econòmics. xiii. La necessitat de projecció internacional de l'economia catalana, abastant tant la exportació com la implantació productiva en altres espais econòmics i la inversió a l'estranger. xiv. La consolidació d'un entorn que afavoreixi l'activitat empresarial, amb un marc normatiu i institucional estable i generador de confiança i amb la potenciació de valors que contribueixin a crear una nova cultura del treball. xv. El foment i la promoció de xarxes d'excel·lència i creativitat, així com l'impuls d'instruments facilitadors i estimuladors de la capacitat emprenedora. Catalunya té motius, arguments i raons per mirar amb optimisme l'etapa que s'obre davant nostre. Tenim capacitat emprenedora i noves generacions d'emprenedors, empresaris i professionals; tots ells gent altament formada. Tenim capacitat financera per endegar projectes. Tenim una base productiva sòlida. Tenim prestigi i reconeixement internacional i una bona imatge. 12 �Tenim i tindrem una administració "business friendly", que cercarà sinèrgies amb els sectors empresarials. Que liderarà sense confondre els papers, sense intervencionismes. L'economia catalana ha estat sempre capaç de fer front als reptes de l'obertura i de la internacionalització, com ho demostra, entre d'altres coses, la força de les nostres exportacions. I com ho demostren el vigor i la capacitat d'adaptació amb que les nostres empreses i la nostra economia van saber superar, en el seu moment, la crisi estructural del sector industrial, el tèxtil per exemple, que havia estat, durant més d'un segle, l'eix vertebrador de la nostra economia; i com va saber adaptar-se, amb èxit, a l'obertura dels mercats i a la fi de l'existència d'un mercat protegit que va suposar l'entrada a la Comunitat Europea a l'any 1986. Catalunya no ha de tenir por a la internacionalització, al contrari, és el terreny on millor ens sabem moure. Per això, hem d'ajudar a la internacionalització i l'obertura de la nostra economia i a la capacitat i la fortalesa de les nostres empreses per competir en un context internacional. Aquest país ha mostrat una fortalesa extraordinària quan ha fet falta, i no tinguem cap dubte de que tornarà a mostrar-la. I el compromís del Govern per a que això sigui així és un compromís innegociable, és innegable. I serà permanent. Torno a dir que s'obre una nova etapa per a Catalunya, amb oportunitats que podríem qualificar d'històriques. No només tirarem endavant projectes tant fonamentals per les 'lleis estructurals bàsiques' d'aquest país com són el nou estatut, la millora del finançament, la reforma del Senat, la justícia de proximitat o la pluralitat cultural d'Espanya. En l'etapa que vam encetar a Catalunya el desembre passat i a Espanya diumenge el 14 de març, creiem que serà històric el fet que es consideri tan important com aquestes lleis a les que m'he referit, els mapes, el dibuix, les infrastructures, les xarxes. El passar d'un país-estrella, amb un centre i uns braços, a un país-xarxa. Els mapes seran tan decisius com les lleis. Els mapes de Catalunya i els mapes de tota Espanya. És aquí on ens hi juguem en bona mesura el nostre futur. Així com la ciutat de Barcelona, amb un govern central col·laborador, va viure a final dels anys vuitanta i primers dels noranta, una experiència contundent i reeixida, avui estic més convençut que mai que ara repetirem aquesta experiència a escala catalana. Repetirem i ampliarem. I els puc garantir que en uns anys veurem un canvi extraordinari. Una Catalunya extraordinària, bolcada a fora, perquè 13 �en el món obert no hi ha fronteres ni defenses. La defensa és la qualitat de vida interior i l'atac és l'exportació d'idees, de productes i de capitals. Farem el possible i el que calgui perquè això sigui una realitat. Ens hi juguem molt. Ens hi juguem moltíssim. Però aquest és un joc apassionant i l'hem de guanyar. Moltes gràcies. Pasqual Maragall 14 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1650 Title A name given to the resource Catalunya oberta: una estratègia econòmica Language A language of the resource Català Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Cambra de Comerç de Barcelona Subject The topic of the resource Benestar Social Economia Euroregió Finançament Globalització Infraestructures Relacions Internacionals Unió Europea Model social Territoris Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Conferència Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2004-03-22 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/169/20040419.pdf 03835abdaefbc7830423bdb2f06d01a9 PDF Text Text Intervenció del president de la Generalitat, Pasqual Maragall, durant la Celebració dels 25 anys dels ajuntaments democràtics Parlament de Catalunya | 19/4/2004 Havíem estat escollits democràticament, per primera vegada al nostre país, des de la caiguda de la Segona República. Els ciutadans de Catalunya i de l'Espanya democràtica, havíem recuperat, gràcies a la Constitució de 1978, el dret a fer sentir la veu i el vot, a l'hora de decidir la forma de governar els pobles i les ciutats. Avui celebrem el que allò va significar, i el que han suposat vint-i-cinc anys de democràcia municipal per al progrés i per al benestar de Catalunya. Des d'aquella primavera, des d'aquella primavera del 79, els ajuntaments democràtics hem tingut ben segur un paper cabdal en la construcció de la Catalunya dels ciutadans, de la Catalunya del dia a dia. El municipalisme ha estat un veritable motor, del desenvolupament social i polític de Catalunya en tot aquests anys, potser no prou escoltat, potser no prou reconegut fins ara. En celebrar aquests primers vint-i-cinc anys és bo que ens aturem un moment a considerar què s'ha aconseguit i quins són els principals reptes que tenim al davant. Què s'ha aconseguit en aquests vint-i-cinc anys? La devolució dels ajuntaments als seus ciutadans, que es va iniciar l'any 79, i que ha suposat la transformació del sistema de govern local en dos sentits: la millora de la qualitat democràtica en el govern més proper als ciutadans i, per tant, més visible, i la transformació, una transformació sense precedents, dels pobles, vil·les i ciutats d'arreu de Catalunya; una transformació física, una transformació que com cap altra en política es pot veure i tocar. Efectivament, els ajuntaments democràtics han posat la dimensió del territori en el centre de la concepció política de la societat. S'ha passat a fer la política, les polítiques, des del territori. Per primera vegada en segles, el nostre país ha vist néixer una generació que ha arribat a la majoria d'edat vivint en democràcia, i sense haver patit cap guerra, cap guerra interior, cap interrupció forçosa del sistema de llibertats, i això és realment extraordinari. Tothom ho accepta, com accepta la millora de les condicions de vida dels ciutadans en tots els camps: a les escoles, en l'assistència mèdica, en el clavegueram, en l'urbanisme, en els centres cívics, en els casals de cultura, en els parcs i espais de lleure, en els transports, en la via pública, en la policia local, en les instal·lacions esportives, en els polígons industrials, i un llarguíssim etcètera... 1 �Els municipis, doncs, han modernitzat la xarxa de serveis i d'infraestructures en un procés de transformació sense precedents al nostre país en el seu conjunt. Com a resultat, els alcaldes i els regidors han aconseguit, heu aconseguit, un rol polític d'importància cabdal. Heu esdevingut, testimonis directes de les contradiccions i de les satisfaccions alhora que marquen el dia a dia de la gestió dels afers públics. Potser com cap altre sector de la classe política. Tarradellas, el president Tarradellas, em deia un dia: "vostè, toca les obres, jo només firmo decrets". Amb això volia dir que ell sentia la distància del poder respecte de la societat, quan aquesta distància no és la del cos a cos de la governació municipal i la de la visió, jo diria que física, elemental, directa de la transformació de les ciutats. Els regidors i els ciutadans de 1979 volien que les coses fossin i es fessin més a prop de la ciutadania, més a prop dels ciutadans materialment, ideològicament, temperamentalment i tot, si em permeteu. Tots plegats volíem donar forma política al valor de la llibertat i al valor de la proximitat i ens en podem donar per satisfets amb la feina que s'ha fet. Molts de vosaltres sabeu que sempre he trobat a faltar una major i millor relació entre la Generalitat i els ajuntaments i sabeu també que tenir-la és un dels meus propòsits en el període que tot just fa uns mesos hem encetat: escoltar, parlar, entendre, que no vol dir abdicar, al contrari. Pel que fa als reptes per als propers anys, hem de tenir en compte que aquesta evolució tan positiva del primer quart de segle de la democràcia municipal aporta un balanç esperançador, però, tanmateix, apareixen nous reptes al Govern de les nostres societats. En primer lloc, el repte de la participació, que no vol dir funcionaritzar la ciutadania, sinó civilitzar la funció pública, acostar-la al públic. En segon lloc, cal aprofundir allò que els anglosaxons anomenen, i nosaltres hem comprat aquesta paraula, la devolució de competències als ajuntaments, el 40-30-30. És a dir, que la proximitat governi més de la meitat de les coses que ens passen a nivell públic. En molts casos es tracta de reconèixer el que ja passa en la realitat, encara que la Llei no ho hagi previst, que els ajuntaments, com a institucions més properes, assumeixen la resolució de les necessitats dels ciutadans, fins i tot quan aquestes no són de la seva competència. Avui els ajuntaments en el nostre sistema polític estan en condicions d'assumir un paper més important encara en la direcció i en la gestió de pobles i ciutats, i sobretot un paper més conscient, més 2 �oficialment admès. Per això caldrà millorar el finançament. És una obligació cap als governs locals i és una obligació, també, cap als ciutadans. Deixeu-me, finalment, dir-vos que ens arriba una onada de nous reptes de caràcter social i econòmic a nivell global. Ens arriba de fora, ens arriba del context internacional en què vivim. El temor global té la seva dimensió local, com la tenen la immigració, la deslocalització d'empreses o l'ús i l'aplicació generalitzada de les tecnologies de la informació i la comunicació; com ho té l'envelliment de la població i com ho tenen la millora de les zones urbanes amb riscos d'exclusió o de degradació, perquè és aquí, en aquestes zones, probablement, on ens hi juguem el futur com a país. En tots aquests camps caldran polítiques concertades, i caldrà la complicitat i la coordinació entre ajuntaments i Generalitat, i ens tindreu al vostre costat, al conseller de Governació, el vostre conseller, i a mi mateix. Aquest és un Govern format majoritàriament per persones que procedim dels ajuntaments, que havíem estat alcaldes i regidors, sabem el pa que s'hi dóna. No en dubteu. El nostre acord de Govern reflecteix aquesta voluntat de reforçar el paper i els recursos dels governs locals. Ho hem fet en els ajuntaments grans i ho hem de fer a tot Catalunya. En la reforma de l'Estatut el punt de vista municipal hi ha de ser, de manera indiscutible, però també cal que els municipis reforcin i consolidin la seva col·laboració mútua, que es mancomunin, que es mancomunin objectius, projectes, serveis i polítiques. Durant molts anys, s'han compartit experiències i preocupacions i el balanç és positiu i esperançador. No obstant, en el nou context social i polític resulta necessària una nova etapa en la coordinació del municipalisme català, nova etapa que em consta que és així considerada per les dues organitzacions municipalistes catalanes. És per això que encoratjo els ajuntaments i les associacions a sumar les seves forces i fer sentir una sola veu a través de la qual s'expressi la voluntat d'un país caracteritzat per la seva diversitat cultural i geogràfica. Per acabar, vull tenir un record molt emotiu a tots aquells que en algun moment d'aquesta etapa democràtica van exercir aquestes responsabilitats, alguns ho han deixat i alguns ja no hi són. Voldria esmentar, permeteu-m'ho, a títol personal, perquè sé que ho entendreu, tots heu viscut en algun moment aquestes circumstàncies, tres companys meus de l'Ajuntament de Barcelona, 3 �nostres, en el qual vaig tenir el privilegi de poder treballar quan, com vosaltres, vaig tenir aquella responsabilitat. Tots tres ens han deixat en aquest llarg camí encetat avui fa vint-i-cinc anys, i representen tres cares de la proximitat, de la capacitat, de l'honestedat i de la tenacitat que requereixen, que requereix la política municipal. La Maria Aurèlia Capmany, en Josep Maria Serra Martí i l'Antoni Santiburcio, vagi per ells i per tots els qui ens han deixat el nostre record emocionat. Vull afegir-hi, l'alcalde del Prat, mort d'accident, anant a casa seva, anant al seu Ajuntament, tornant al seu Ajuntament, l'Antonio Martín; l'alcalde de Reus, Anton Borrell, i el cap de l'oposició de l'Ajuntament de Barcelona, Ramon Trias Fargas. La seva feina, la dels governants i la dels opositors, com la de tants i tants d'altres, com la vostra d'ençà que hi sou, ha contribuït a consolidar la democràcia i a enfortir l'esperit cívic i d'integració de la nostra societat, i a fer que els nostres pobles i ciutats hagin guanyat cada dia una engruna més de qualitat urbana, de qualitat cultural i de qualitat de vida. Avui, dia 19 d'abril de l'any 2004, vint-i-cinc anys després de prendre possessió la primera generació de regidors i regidores sorgits de la nova etapa que es va iniciar en aquell moment al nostre país, podem mirar al futur amb més serenitat i amb més esperança que mai. Més que mai, quan a més Barcelona esdevé la ciutat seu de la Unió de Ciutats del Món. Vull avançar-vos que amb el conseller de Governació estudiarem la possibilitat de, com vosaltres demaneu en el vostre manifest, declarar el dia 19 d'abril, per a cada any, a partir d'ara, el dia del municipi i rebre-us cada any, sigui en aquesta casa, si el president del Parlament així ho considera oportú, sigui en el Palau de la Generalitat. N'hem parlat, en parlarem, tenim una visió favorable d'aquesta possibilitat i, per tant, si tot va bé, ens acomiadem però només per un any. Fins a l'any que ve. Moltes gràcies. Pasqual Maragall 4 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1651 Title A name given to the resource Intervenció del president de la Generalitat, Pasqual Maragall, durant la Celebració dels 25 anys dels ajuntaments democràtics Language A language of the resource Català Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Parlament de Catalunya Subject The topic of the resource Administració municipal Administració pública Benestar Social Municipis Democràcia Infraestructures Acció política Territoris Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2004-04-19 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/170/20040527.pdf 4b29de8de6e258fd89fa2ca871d9a7d6 PDF Text Text Una propuesta catalana para la España plural (castellà) Club Siglo XXI de Madrid | 27/5/2004 Quisiera agradecer y aplaudir la iniciativa, que en esta ocasión han tomado el Club Siglo XXI y Tribuna Barcelona, de organizar un intercambio de puntos de vista, y que nos deparará en un futuro próximo la presencia del Alcalde de Madrid y de la presidenta de la Comunidad en la Ciudad de los Condes Reyes, que es la mía. No puedo iniciar esta intervención sin un recuerdo emocionado para las víctimas del atentado del 11 de marzo, sin unas palabras de ánimo a sus familiares y amigos y para sus conciudadanos sin reiterar una vez más el reconocimiento que todos los ciudadanos de España tenemos para el pueblo de Madrid. El ejemplo de entereza, eficacia y serenidad del pueblo de Madrid, también de comunicación y de reacción en el sentido práctico y en el sentido sentimental asombraron a todo el mundo. Madrid se ha convertido en un icono del mundo. Y esto en Catalunya ha calado tan hondo que este año la Generalitat ha decidido otorgar el premio Blanquerna precisamente a ese pueblo de Madrid, que en marzo dio su extraordinaria lección al mundo entero. Es un gesto con el que queremos expresar nuestra convicción de un futuro más fraternal entre nuestros pueblos. Más allá de la indispensable competencia sin la cual unos y otros no estaríamos donde estamos sino muy por debajo. Yo siempre he creído que la dialéctica entre Catalunya y Castilla, entre Madrid y Barcelona, está en la base de una buena parte de los dramas de este país pero también y sobretodo de sus éxitos. Esta es el arma secreta de España, esa competencia precisamente. Y que la competencia que viene ahora entre un Madrid olímpico y una Barcelona que va a ser más sede de instituciones estatales, es un nuevo capítulo de esa competencia que va a ser muy interesante. Hace poco más de un año -en marzo de 2003- me dirigía a ustedes desde esta tribuna para exponerles unas reflexiones sobre el estado de las relaciones entre Catalunya y España, sobre el interés que debiera tener el Estado en que Catalunya se implicara a fondo en la construcción de la España plural, y finalmente, sobre el contenido de las reformas que propugnaba, en aquel entonces como candidato a la Presidencia de la Generalitat. Tales reflexiones se completaron con un estrambote final dedicado a la guerra del Irak y a la decisión de José Mª Aznar de que España participara en la misma. 1 �He de decirles que aquellas reflexiones se hacían en un marco concreto, caracterizado por una creciente asfixia del clima político que auguraba un futuro difícil. Un casi inevitable choque frontal entre un Gobierno de España dirigido por el Partido Popular y un nuevo Gobierno de Catalunya parecía dibujarse en el horizonte. Les manifestaba deseos y temores. Finalmente fueron éstos últimos los que se cumplieron. Pero sólo a corto plazo, porque luego cambió todo, empezando por el gobierno español. Por ello, hoy puedo hablarles con un telón de fondo bien diferente. Un telón de fondo, un escenario y unos actores totalmente distintos. El cambio se ha producido en Catalunya. Si bien es cierto que no de la forma a la que mi partido y yo personalmente aspirábamos. El cambio se ha producido con un grado superior de complejidad que hace más delicada su gestión, pero que a la vez lo hace más genuino, más representativo del pluralismo político y social de la Catalunya de hoy. Y con un formato europeo como el alemán, el francés o el belga de gobiernos de coalición. Por ello puedo hablarles de una Catalunya cambiada. Y el cambio se ha producido también en España. Con un dramatismo e intensidad inesperados, pero precisamente por ello con una mayor sinceridad y un potencial transformador formidable. Y, lógicamente, con un muy alto nivel de exigencia, expresado de forma espontánea en el "! No nos falles!" con que fue saludada la victoria de José Luis Rodríguez Zapatero y que tan hondamente caló en el ánimo de este presidente joven, que tiene una memoria de elefante para esas cosas. Siempre me recuerda que cuando vino a Barcelona la primera vez, yo no le conocía de nada, y le dije que el era la gran esperanza blanca. Tiene fijaciones claras respecto a los momentos y a las personas y los entornos que significan luego en la historia del país y en su historia personal. Y una observación más del escenario de hace un año: en marzo de 2003 estábamos en plena guerra de Irak, con un presidente del Gobierno de España que lucía como gran mérito su alianza con los neoconservadores norteamericanos. Esos que hoy empiezan a estar menos de moda, los Estados Unidos, no sólo en Europa. Hoy asistimos horrorizados a las funestas consecuencias de aquella insensata aventura, pero felizmente con las tropas españolas de regreso a casa, fruto de un decidido golpe de timón proeuropeísta de nuestra política exterior. Mi intención hoy es pasar aquella exposición de hace un año por el tamiz de la nueva realidad política y de las nuevas responsabilidades asumidas. Por unos y otros. Pero especialmente, claro está, por 2 �quienes tenemos la responsabilidad de gobernar Catalunya en estos momentos. No pretendo explicarles por enésima vez que existe un problema catalán. Y que, por derivación de éste, existe un problema español. Y no lo pretendo porque lo que ocurre es lo contrario, en un doble sentido: 1.- Existe un problema español y el de Catalunya es derivado o parte del mismo. No es que los catalanes se hayan inventado algo para que España sea un problema; es que España es problemática porque tiene Catalunya y Castilla, Andalucía y Galicia, el País Vasco y Extremadura. No al revés. 2.- En realidad el problema español no es un problema, es una ausencia del mismo, una ignorancia de que exista, o una falta de atrevimiento en la aceptación de que existe y en definitiva la falta de un proyecto. Los que me conocen saben que mi política (en fondo y forma) está en las antípodas de los que quieren vivir del "problema catalán", en el que para empezar no creo. Lo que estoy es empeñado en que Catalunya se implique en la solución del problema español en el que si creo. Porque ese es el secreto: el problema catalán no es otro que el problema español. Entendámonos: lo que hemos señalado -casi hasta la saciedad- como "problema", podríamos pasar a considerarlo simplemente "cuestión", "objetivo", "propósito" o, como les anunciaba entonces y vengo a contarles hoy, "propuesta". La propuesta catalana de España. La España que queremos. Mejor, insisto: la España que proponemos. Hace un año les decía que me preocupaba que la relación entre Catalunya y España no pasara por su mejor momento. La colaboración entre el nacionalismo catalán conservador y la derecha española podía haber sido un hito histórico en el reconocimiento definitivo de la personalidad de Catalunya en una España integradora, pero por desgracia aquella colaboración se saldó con un estrepitoso fracaso para los dos nacionalismos, el nacionalismo catalán y el nacionalismo español. No solo fracaso electoral, sino en eso que era más importante, que era hincarle el diente al problema de España. Nunca, en 25 años de democracia, se había percibido en Catalunya tanta hostilidad como entonces emanada desde el Gobierno de España y desde la opinión pública vinculada al mismo. Y, lo que a mi juicio es peor: en un clima de creciente indiferencia y desconfianza mutua. Volvíamos a la vieja dialéctica de los separadores y los separatistas. 3 �Les expliqué entonces mi apuesta y mi propuesta por alcanzar un compromiso de la Catalunya progresista con la España plural, con la intención de recuperar el clima moral, intelectual y político que debiera permitir pensar otra vez España con la generosidad con que lo hicieron los constituyentes de 1978. No la misma meta sino la misma ambición, lo que supondría hoy una meta algo más ambiciosa, porque el tiempo no pasa en balde. Asimismo les advertí que existían en Catalunya -y existen, gozando de un apoyo coyuntural considerable - otros planteamientos con un común denominador: un creciente escepticismo sobre la posibilidad de que sea factible establecer una relación recíprocamente interesante entre Catalunya y España. De dicho escepticismo se derivaban básicamente dos actitudes: o la renuncia a España que supone la vía separatista, o bien la resignada conllevancia que supone la vía intentada durante años por Convergencia i Unió: No sabe, no contesta, no entra, no participa, simplemente está, que ya es mucho. Es mucho para que sigan las cosas como están, pero no basta para que los problemas se resuelvan. ¿Dónde estamos hoy? En Catalunya el cambio político comporta el compromiso de llevar adelante la apuesta por avanzar en el autogobierno, a la vez que se participa a fondo en la articulación de una España plural. Es más: el proyecto del Gobierno de Catalunya se nutre de la experiencia histórica que nos dice que existe una correlación positiva entre el autogobierno de Catalunya y la democracia en España. Se me podrá objetar que, en todo caso, éste es el propósito del socialismo catalán y que no está nada claro que lo sea también de los otros socios del gobierno catalán. Entiendo la objeción y la reserva sobre el grado de compromiso que los independentistas catalanes tienen con un proyecto que supone una plena implicación de Catalunya en la política española. Me voy a explicar sobre esto. Yo no tengo ninguna duda de su compromiso con ese proyecto porque saben que hoy por hoy es el único viable y el único interesante. Es más: el independentismo democrático está cada vez más convencido de que su meta -lejana- pasa por todas y cada una de las estaciones que contempla el recorrido de la España plural que los socialistas definimos y acordamos en Santillana del Mar este verano. Y este camino, en Catalunya lo vamos a recorrer juntos. Tenemos ocho años por delante para ello - porque este gobierno está ahí para durar, se lo aseguro. 4 �No hagan cábalas ni digan los medios que Maragall ha dicho que Catalunya se planteará dentro de ocho años si se independiza o no. Un sector importante del catalanismo se lo ha planteado siempre. Macià i Companys en 1931 proclamaron la República Catalana en la Federación de Repúblicas ibéricas. hasta que días más tarde Fernando de los Ríos les convenció que la denominación que desapareció en 1714 era más prudente: la Generalitat de Catalunya. El pasado, muy pesado por cierto, muy grávido, nos ha hecho sabios, y esas ingenuidades del lenguaje o verbales ya no las cometemos. Hay independentistas en mi gobierno pero ellos saben - a diferencia de CiU, que administró la relación con España con habilidad y agnosticismo, pero sin implicación en el gobierno español - ellos saben que hay que implicarse. Y nos vamos a implicar ¡y tanto! como decimos en Catalunya, ¡faltaría más! como dicen aquí. No les pido que compartan mi fe en la España plural, tan sólo les pido que compartan mi esperanza. La caridad no está invitada a esta cena. Un minoritario pero significativo sector de la sociedad catalana piensa que estamos ante la última oportunidad para resolver positivamente la relación entre Catalunya y España. No comparto este dramatismo de "las últimas oportunidades", pero es un estado de ánimo que hay que tener en cuenta porque es revelador de algo. Todos somos conscientes, ellos y nosotros, ustedes y yo, de que el nacimiento emocionante de la Europa unida, la moneda y el arancel europeos, y pronto la defensa y la seguridad europeas, con los recelos y la parsimonia que se quieran, van a cambiar, están ya cambiando, el significado de palabras tan sagradas como nación y estado. Para que nos vamos a engañar. Arancel, moneda y seguridad. No poco. En esta nueva plasticidad se sitúa el problema de España, mejor, el proyecto de la España plural y diversa. Plural, que quiere decir formada por pueblos varios y diversa que quiere decir por pueblos distintos - distintos en el sentido de que lo que se comparte, se comparte de distinta manera, por ejemplo la lengua o el derecho civil. Hay varias maneras de compartir lenguas en España según de que autonomía se trate. Y con el derecho civil pasa lo mismo. Por suerte el cambio político en España ha desbancado el escenario más pesimista: el de la confrontación estéril entre una Catalunya en demanda de más y mejor autogobierno y el de un Gobierno de España cerrado al diálogo, convertido en guardián de unas supuestas esencias constitucionales y, lo que es peor, convencido de que el 5 �conflicto con Catalunya y el País Vasco iba a ser su mejor arma electoral. Aznar acertó en integrar en la democracia a toda la derecha española, que no lo estaba, incluida la que aceptó a regañadientes la Constitución. Incluido él, por decirlo de alguna forma y muy brutal. Tuvo el mérito de que se pudiera decir y se puede decir, que en España quien no es constitucional es una ínfima minoría, y eso se lo debemos en buena medida a Aznar, que no votó la Constitución porque no le gustó la palabra nacionalidades. Dijo que era disolvente. Y sin embargo detrás de él han entrado en la vida constitucional todos los ciudadanos españoles excepto algunas minorías. Y Aznar se equivocó, sobretodo en los últimos cuatro años, azuzando de nuevo el fuego de las tensiones territoriales por doquier; de Catalunya y Euskadi con el gobierno central. Seguramente con culpas compartidas, no lo voy a negar, pero desde luego con una hostilidad muy clara desde el Gobierno; y entre comunidades -como en el caso del trasvase del Ebro, tardía resurrección de un proyecto de España, el de Joaquín Costa, que siendo justo en su momento, no lo era, en absoluto, en éste. Por el contrario el nuevo Gobierno socialista abre un horizonte de diálogo con las aspiraciones de mejora del autogobierno, de compromiso con el espíritu de la Constitución y, por consiguiente, de apertura a su conveniente reforma y, sobre todo, de responsabilidad política e institucional, incompatible -todo ello- con un uso electoralista de los problemas territoriales. Entiendo que ante nosotros se abre un segundo ciclo político democrático de profundo calado, una vez culminado con éxito el ciclo iniciado hace 25 años. Renovar y profundizar nuestras instituciones democráticas, perfeccionar el Estado de Bienestar, conseguir el pleno reconocimiento de la España plural y resituar a España en Europa y el mundo, han de ser los grandes objetivos de este segundo ciclo democrático que estamos iniciando. Son objetivos en consonancia con la exposición programática del presidente del Gobierno en su discurso de investidura. Soy consciente de que estamos ante una agenda de reformas muy ambiciosa y exigente, que difícilmente podrá culminarse en una legislatura. Encajar las distintas piezas: A) de las reformas estatutarias, B) de la revisión del sistema de financiación autonómico y local, C) de la devolución de competencias a los municipios y D) de la reforma constitucional, requiere, para empezar, de una enorme 6 �voluntad política, de una convicción granítica en las posibilidades del diálogo, de una lealtad institucional básica compartida entre todos los actores políticos, de un mesurado dominio de los tiempos políticos y de una gran flexibilidad para conseguir el resultado final. Lleva razón Gregorio Peces Barba al reclamar, para esta etapa, atención y esfuerzo por conseguir el adecuado equilibrio entre memoria y olvido para no dañar el patrimonio acumulado. Y lleva razón Muñoz Molina en proponer una mayor sinceridad en el juicio del pasado. Con este espíritu plantea Catalunya su propuesta. Una propuesta pensada desde Catalunya para Catalunya y para España, o si se quiere, desde Catalunya para España. Quiero que entiendan que nuestro propósito es el de contribuir a hacer una España que si se acepta tal como es, en su espléndida diversidad, ampliará enormemente sus horizontes, porque adquirirá una confianza en si misma que, en términos globales, le ha faltado o no ha poseído en la medida necesaria. Quiero que entiendan que les hablo desde una Catalunya tolerante, abierta, vanguardista, acogedora, solidaria, progresista en sus políticas sociales, comprometida en la construcción de la España diversa, puente con Europa y referencia mediterránea. ¡Quítense de la cabeza los viejos tópicos de la Catalunya sólo burguesa, de la Catalunya insolidaria y de la Catalunya antiespañola! Quiero que entiendan que nos dirigimos a la España democrática, abierta y tolerante; a la España plurinacional; a la España fuerte y segura que vuelve a Europa, que hace de puente entre Europa y América Latina, que va ejercer a fondo su responsabilidad mediterránea; a la España en malla, que construirá las redes transversales que reforzarán la unión de los iguales; a la España próxima, cálida, sensible a las razones y a los sentimientos de todos sus pueblos. La que debe exigir a Europa, y eso va a ser muy importante, que reconozca las diversas lenguas de Sepharad, habiendo empezado por reconocerlas, amarlas y defenderlas ella misma. Y también quiero que los catalanes nos quitemos de la cabeza los tópicos sobre España, que hagamos el esfuerzo de ponernos en el lugar de los otros pueblos de España, de comprender y respetar sus sensibilidades, sus aspiraciones y sus intereses. Si así lo hacemos daremos un paso importante en la construcción mental y sentimental de la España plural, de la España en red que 7 �sólo puede ser el resultado de la aproximación, de la empatía y del acuerdo entre los pueblos de España. Miren: Catalunya tiene más intereses en juego en Europa que en España. Tiene más cosas que resolver en Europa que en España. No es ya por interés, como lo era para la burguesía catalana del 900 (arancel frente a la competencia extranjera o antidisturbios frente a la vitalidad del movimiento obrero), es por afecto, es porque mis abuelos eran alicantinos y el padre del secretario general de uno de los partidos de la coalición del Govern de Catalunya es aragonés, y el otro, no su padre sino él, nació en Castellón; es porque mi nieto es medio portugués;es porque tenemos las sangres mezcladas; es porque el humor madrileño nos hace reír más que el francés, a pesar de los pesares; es porque Montilla es de Iznajar y Cornellà; es porque el flamenco catalán de Peret o Duquende es inigualable; es porque en Valencia y Baleares se habla catalán, o como quieran llamarle al catalán que hablan. Es por todo esto que no nos vamos a separar. No por interés, entiéndanlo. Y a pesar de nuestras querellas internas y nuestras diferencias, que son la sal de la vida, ahí estamos. Los catalanes no sabríamos que hacer sin pelearnos con los madrileños. Nos aburriríamos mortalmente. Dicho esto, quisiera, ahora, exponerles, aunque con las limitaciones que este acto impone, las motivaciones y el alcance de la reforma del Estatut de Catalunya. Más y mejor autogobierno para Catalunya Se pueden preguntar ustedes si nuestra actitud en el debate constitucional, la de los socialistas catalanes, que no tenemos grupo propio en el Congreso pero que nunca hemos renunciado a tenerlo lo perdimos, pero lo perdimos después del golpe de Estado, y eso hay que tenerlo en cuenta-, va a ser distinta de la del conjunto de los socialistas españoles. No va a ser distinta pero vamos a defender la nuestra en el seno del socialismo español, ¡y tanto! Tenemos nuestra propuesta. Y el día que tengamos grupo propio no por eso el socialismo español dejará de ser mayoritario, que quede claro. ¿De qué España estamos hablando? ¿Qué cubre el adjetivo español? Precisamente nuestra fuerza reside en el hecho de que la España que representamos los socialistas es plural, tan plural como lo será entonces el socialismo en el Congreso, frente a una derecha unanimista, y por tanto más cómoda y más confortable, pero por lo mismo menos representativa de la España real. Este es el envite, precisamente. 8 �No se trata de una propuesta, la nuestra, en clave exclusivamente catalana. Quiere ser, como he dicho, un elemento de engarce. El Gobierno de la Generalitat que presido no ha presentado un proyecto cerrado de reforma estatutaria -algo que otros sí han hecho, legítimamente, sin duda- . Catalunya se ha limitado a esbozar unas líneas maestras de lo que a su juicio, a nuestro juicio, debe ser la reforma. En nuestro ánimo no está condicionar el resultado final del trabajo de la ponencia parlamentaria ni del proceso de amplia consulta social que se ha establecido. Quede clara nuestra voluntad, pues, de mantener el propósito de que el Estatut que llegue a las Cortes españolas lo haga con el consenso máximo. A la mayoría de los catalanes no les interesaría el Estatuto, ni el que tenemos ni el nuevo, si no fuera a representar más progreso y más igualdad. Lo importante al plantearse la reforma es entender y conseguir que el Estatuto se convierta en un instrumento suficiente para dar respuesta a las aspiraciones y necesidades de los catalanes. Son aspiraciones y necesidades que pasan por la mejora de la vida cotidiana de las personas, por afrontar las inseguridades que preocupan día a día, por abordar con coraje y serenidad el fenómeno de la inmigración, por facilitar el acceso generalizado a las nuevas tecnologías, por actuar con eficacia ante la progresiva degradación del medio ambiente. Y por robustecer la personalidad de un pueblo y de unas instituciones que son ya responsables de la mayoría de esos temas. Pero además, la reforma del Estatuto ha de suponer una renovación del pacto de convivencia entre todos los ciudadanos y ciudadanas de Cataluña. En el Estatuto se plasma un compromiso colectivo para convivir de forma pacífica y democrática. En el Estatuto se encuentran las reglas del juego que Catalunya se da a sí misma para resolver civilizadamente las diferencias propias de una sociedad abierta y plural. Son unas reglas del juego que se han quedado pequeñas y, en algunos casos, inadecuadas. Las instituciones del autogobierno de Catalunya pueden y deben mejorar mucho para alcanzar nuevas cotas de calidad democrática: con una nueva organización territorial que suponga una descentralización de la Generalitat en los entes locales, con unas instituciones más transparentes y más responsables ante la ciudadanía, con una administración de justicia más próxima y, por ende, más eficaz. Se habla de administración única, llamémosle central, a la autonómica precisamente, porque es la Administración, no la única 9 �sino la administración central en el sentido de punto de encuentro entre las demás administraciones, la del estado y las locales. Hemos tenido un Estatuto que sirvió para recuperar y reconocer lo que la pérdida de las libertades supuso para Catalunya (y para los demás pueblos de España). Ahora precisamos una reforma que añada a todo aquello las herramientas de progreso social de la ciudadanía y que sitúe a Catalunya en la nueva dimensión que la evolución de España y de Europa requiere. El Estatuto que pretendemos no es una disimulada declaración de independencia. Como tampoco es una aceptación vergonzante de vasallaje. El Estatuto que queremos es -en todo caso- una libre declaración de interdependencia. Porque somos conscientes que hoy por hoy ciudades, naciones, continentes enteros participan activamente de una misma historia. Los catalanes deseamos ser reconocidos como actores en esta historia. Queremos serlo, no por afán de exhibir nuestra diferencia o por aspirar a un rol de protagonista. Queremos ser reconocidos como parte de una comunidad global, de la que formamos parte y en la que todos tenemos el derecho y la obligación de aportar nuestra contribución. Catalunya propone una España plural que considere realmente las instituciones de autogobierno de sus nacionalidades y regiones como Estado, con un Senado que represente y exprese esa pluralidad institucional, con una presencia efectiva en las instituciones de la Unión Europea y con un sistema judicial adaptado a la realidad autonómica. Catalunya propone una España plural basada en un trato fiscal justo. Catalunya propone una España plural que defienda y promueva como una riqueza irrenunciable todas sus lenguas y culturas. Es el Estado un Estado integrador e incluyente- quien ha de defender la lengua y la cultura catalanas. No es que la Generalitat no tenga que hacerlo. Claro que debe hacerlo, pero no basta. Pretender que nos bastemos en esto si que es una invitación al divorcio, pretender que cada uno defienda lo suyo es el primer paso. Nosotros queremos que sea el Estado quien se haga rico de esa pluralidad, como ocurre en otros países europeos. Que sea el Estado, que sean los Institutos Cervantes, que sea la política cultural española la que enseñe el catalán, la que lo ponga en la moneda, en los pasaportes, en las matrículas, que no son "plaquitas". Todo esto no son tonterías. No lo son. De símbolos también vive la gente y muchas veces, muere. 10 �Catalunya propone pues, en resumen, la reforma del Estatuto de Autonomía por tres grandes motivos en esas direcciones. - En primer lugar, para mejorar el progreso y la igualdad de los catalanes. - En segundo lugar, para mejorar la calidad democrática de nuestras instituciones de autogobierno. - Y, finalmente, para contribuir decisivamente a la configuración institucional de la España plural. A ello añadimos el reconocimiento de un protagonismo acorde a nuestra realidad en las instituciones europeas. La agenda definida en nuestro acuerdo de formación del gobierno de la Generalitat afecta a cinco grandes cuestiones: 1ª 2ª 3ª 4ª 5ª La La La La La consideración de la Generalitat como Estado. redefinición del ámbito competencial. presencia de la Generalitat en Europa. colaboración de la Generalitat con los entes locales. financiación autonómica. Sabiendo como sabemos que todas las competencias exclusivas que estaban definidas en el Estatuto el año 79 prácticamente han sido vaciadas por paso del tiempo. Porque siempre hay una disposición general o en el propio Estatuto o en la Constitución que lo permite por interés económico, general o por otros. Como ejemplo el comercio interior, en el que tenemos todas las competencias, pero no queda limpia, entera ninguna. Porque la inercia imperante, el imán que es en definitiva el poder del Estado, cuando se concibe no como plural sino como único, va limpiando de contenido lo que la Constitución había dado forma. Ante eso tenemos dos alternativas: O hacemos un Estatuto para blindar aquello que la historia nos quitó y el Estatuto anterior nos daba y la Constitución también, o vamos a un Estatuto reducido a grandes principios generales que nos permitan defender en la calle y ante el juez los derechos que inicialmente se concibieron y que teníamos. Hay dos maneras pues de enfocar este tema y yo les aseguro que los constitucionalistas que están trabajando en ello están claramente por la primera solución. Les da mucho más trabajo pero les da mucha más satisfacción porque sitúa el terreno estrictamente en el ámbito de la realidad jurídica. Les confieso que yo no estoy seguro de ello. Y les confieso que soy un amateur de las constituciones simples y que 11 �la gente entiende, porque el que la gente las entienda las hace inviolables. Quiero que entiendan que queremos una reforma del Senado, una atribución de funciones de casación al Tribunal Superior de Justicia de Catalunya, salvando el recurso de unificación de doctrina. Nada tan económico como eso: No hacer pasar todos los temas por el Tribunal Supremo, sino hacer que sea Tribunal de Casación, el Tribunal Superior de Justicia de cada una de las comunidades y que el ciudadano de cualquiera de esas comunidades pueda, invocando una sentencia más favorable a su interés de otra comunidad, ir contra la sentencia de su Tribunal Superior. Aquí no hay nacionalismo, aquí hay economía y aquí hay interés común. Entonces si que estaremos creando una jurisprudencia común. Nos vamos a mojar también en temas que van a ser muy calientes en Catalunya pero que aquí probablemente no tengan el mismo interés. El tema de la división de Catalunya en "veguerías". La división provincial de 1835 que entonces estaba muy bien hoy no tiene demasiado sentido en Catalunya. Catalunya para gobernarse bien, tiene que decirle al Ebro: eres un territorio, tienes tus problemas y te los tienes que poder solucionar; y tiene que poder decirle al Pirineo, no eres un trozo de Lleida ni un trozo de Girona, eres el Pirineo; y tiene que decirle a la Región Metropolitana de Barcelona: eres una región metropolitana europea y tienes que luchar y competir con las demás regiones metropolitanas. Ahora no existen esas regiones, no existe el Pirineo, no existe la Catalunya central. En esos temas nos vamos a meter y ustedes pueden pensar que son temas muy interiores y lo son, pero como todo está intervenido por una filosofía general podría ser que ustedes pensaran que eso está muy bien que lo diga el Estatuto, pero que no toquemos las provincias porque es un tema de España y está en la Constitución. Nosotros no vamos a poner límites en nuestra ambición en el Estatuto porque estamos convencidos que nuestra ambición no va contra nadie y por tanto no tendría sentido que nos pusiéramos límite. No va contra Madrid. No va contra España. No va contra Galicia. No va contra nadie. Va a favor de los ciudadanos de Catalunya y a favor de la construcción de una España más real, más parecida en la ley a lo que la realidad dibuja. Y se podría decir: aténganse ustedes a lo que dice la Constitución, y nos vamos a atener, por supuesto, pero, por supuesto también nos preguntamos ¿Que dice la Constitución? Y está muy claro porque 12 �escrito está, pero también está escrito que se va a cambiar, y por tanto tampoco tendría sentido total que ahora se hiciera un Estatuto que debiera ser refrendado por el Parlamento de Catalunya por mayoría cualificada, por las Cortes Españolas por mayoría absoluta, luego en referéndum en Catalunya y que luego tuviera que cambiarse porque no hubiese sido suficientemente ambicioso, no previendo que la Constitución que estaba a punto de cambiar iba a cambiar según que cosas. ¿Quiere esto decir que el Estatuto tendrá que esperarse para su aprobación a la aprobación de la Constitución? Estas son preguntas que quedan abiertas, son temas no cerrados que hay que plantearse porque están en la mente de todas las personas que piensan en esos temas. Nosotros no vamos a forzar la máquina, pero lo que no vamos a hacer tampoco es permitir que la gente piense que este es un sistema que se pone trabas a si mismo, que este es un sistema de discusión y un sistema político que lo que hace es impedir que la realidad aflore y que la vitalidad se exprese. Eso no. No nos lo podríamos perdonar. De modo que sepan ustedes que no solo les estoy hablando de un proyecto de Catalunya o para Catalunya, pero si en todo caso de Catalunya para España. Todo eso que se puede hacer en Catalunya, que la gente quiere que se haga, no va a poder ser si en España no cala un poco el espíritu de cambio y la filosofía que hay debajo de esa propuesta. De ahí que yo esté hoy aquí y que en este momento sobretodo nos preocupe que se nos entienda, y que se entienda que lo que nos preocupa no es sólo Catalunya, sino que nos preocupa el problema español. Y nos preocuparía que no se entendiera que ese problema hoy, después de un siglo, tiene soluciones que entonces ya se empezaban a dibujar pero que nunca se obtuvieron. Muchas gracias. Pasqual Maragall 13 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1652 Title A name given to the resource Una propuesta catalana para la España plural Language A language of the resource Castellà Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Club Siglo XXI (Madrid) Subject The topic of the resource Autonomia Espanya plural Estatuts Territoris Acció política Federalisme Política Madrid Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Conferència Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2004-05-27 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/171/20040617.pdf 6f7b8d26722110072e64b20e5ff20ed2 PDF Text Text Acte de cloenda del curs 2003-2004 de l'Escola de Policia de Catalunya Escola de Policia de Catalunya | 17/6/2004 Avui és un dia molt especial per a vosaltres i pel Govern de Catalunya. Tinc la satisfacció pel fet d'estar, per primera vegada com a President de la Generalitat, presidint l'acte de cloenda de l'Escola de Policia de Catalunya. Això significa que estic, en aquests moments, davant d'una promoció d'homes i dones que dintre de poc formaran part de la Policia de Catalunya, encarregada de vetllar pels drets dels ciutadans i ciutadanes, per tal de recordar-vos el compliment de les vostres obligacions. També és un dia molt especial per a vosaltres i per les vostres famílies. Avui s'ha acabat el període formatiu. Es posa punt i seguit a una decisió molt important. Ser policia és molt més que una professió de servei públic, és una decisió que incorpora la defensa d'una valors indestriables, tant a les vostres vides privades com a les responsabilitats policials que ben aviat assumireu. Entreu a formar part d'un Cos ric, fort, orgullós del seu treball i del seu compromís amb els ciutadans i ciutadanes. La Policia de Catalunya està configurada per la Policia de la Generalitat - Mossos d'Esquadra i per les policies locals, en algunes ciutats coneguda com a Guàrdia Urbana. Durant aquest curs tots, junts, heu compartit la mateixa formació, i compartireu en els carrers i places de les ciutats la noble funció de protegir els ciutadans. Catalunya està fent un esforç per fer arribar els mossos d'esquadra a tot el territori del país. Però aquest esforç de la Generalitat s'està complementant amb les policies locals- en les quals crec-, gràcies a l'esforç de molts ajuntaments de Catalunya. Amb l'objectiu d'accentuar encara més la proximitat, que és un valor. En el marc d'aquest desplegament, vull expressar la meva satisfacció perquè en aquesta 17ena promoció s'ha assolit el percentatge més alt (un 33%) de dones dins del cos de mossos d'esquadra. 1 �Volem que la policia pròpia de Catalunya sigui referent per altres països, que sigui professional i especialitzada. Aquest gran repte l'hem d'assumir entre tots i avui especialment l'heu de fer bé tots vosaltres, ara que teniu les aptituds i els coneixements necessaris i, per tant, passeu a ser policies. Heu superat totes les proves i heu assolit la formació necessària per desenvolupar aquesta difícil funció, aquesta professió que cal explicar a la societat que cada vegada és més especialitzada i on també el delicte és cada dia més sofisticat. Catalunya està construint un model de seguretat pública sensible a les característiques del país, dels seus territoris, dels seus trets específics, un model que s'adequa a la realitat social i política, i que, des de plantejaments integrals i multidisciplinaris, garanteix de manera universal i igualitària, el desenvolupament de les llibertats i la protecció dels drets. Aquest és i ha de ser l'objectiu principal de qualsevol societat democràtica. Cap ciutadà, sigui quina sigui la seva situació social i econòmica, origen, creença; sigui quin sigui el territori on visqui, pot quedar privat del dret a estar i a sentir-se segur, o el que és el mateix, privat del dret a ser i a sentir-se lliure. Perquè la seguretat és un dret irrenunciable, inviolable dels ciutadans. Els barris i els llocs més desfavorits seran els espais privilegiats de l'aplicació de les noves propostes polítiques de seguretat per tal de garantir la qualitat de vida. Nosaltres sabem que hi ha barris que estan pitjors que d'altres, que hi ha 30, 40, 50 barris de Catalunya on la gent es juga segurament el futur de la cohesió d'aquest país i de la seva seguretat i us demano que siguem especialment amatents amb aquests barris. Per això, el Govern de la Generalitat està creant uns lligams de col·laboració activa amb els municipis i els seus barris, la policia, l'escola, la justícia, el comerç i les associacions cíviques, i prioritzarà l'educació i el civisme com a eix de la prevenció, i la proximitat com a objectiu de l'actuació policial. Per això, la lluita contra la delinqüència s'ha de fer des del compromís amb el marc de convivència que ens hem dotat. I això significa que l'estabilitat i la tranquil·litat dels nostres barris, ciutats i pobles és fonamental pel projecte polític de Catalunya. Perquè si fracasséssim en això, Catalunya hauria fracassat i no ens ho podem permetre. Demano, doncs, tant als mossos d'esquadra com a les policies locals que s'esmercin el millor d'ells en tenir cura de tots els ciutadans i ciutadanes a l'hora de garantir la convivència, la passejada 2 �tranquil·la, però també la descoberta del crim organitzat, i de xarxes que volen violentar la nostra tranquil·litat. La policia també ha de preparar-se per a respondre als reptes de la modernitat: -Preparar-se per a actuar en societats més diverses i amb més mobilitat; -Preparar-se per als enfocaments transversals i les organitzacions en xarxa; -Preparar-se per a treballar en el marc d'òrgans de coordinació i acords de col·laboració; -Desenvolupar una mentalitat innovadora, atenta als canvis estratègics; -Desenvolupar una mentalitat atenta als resultats, rigorosa en la recollida i l'anàlisi de les dades; La seguretat serà cada cop més la combinació de l'acceptació de la diferència i el caràcter universal del respecte als altres. Els Mossos i les policies locals han d'acabar configurant la Policia de Catalunya, un únic servei de policia per Catalunya. Han de ser els garants d'aquesta seguretat per a tots els ciutadans i ciutadanes de Catalunya. La societat catalana exigeix a la policia que vetlli pels seus drets i per les seves llibertats, i exigeix que ho faci, precisament, des del més escrupolós respecte a aquests drets i llibertats. A la demanda d'eficàcia que tota societat fa a la seva policia els catalans i les catalanes n'hi sumen d'altres, els catalans volen una policia transparent i oberta, que es relacioni amb la ciutadania i que sigui sensible a la realitat social del país. Deixem de banda les competències, deixem de banda les diferències i construïm una policia al servei del ciutadà. Volem una policia moderna. Volem la integració dels sistemes de cossos, creadora d'un estàndard de percepcions, actituds, expectatives, qualitats, formacions de gran qualitat, procediments, eines tecnològiques... 3 �Més professionalització. La societat catalana hi guanyarà! És per tot això que vull agrair-vos en nom de tot el govern de la Generalitat i del poble de Catalunya l'esforç que heu realitzat en aquests mesos intensos a l'Escola de Policia de Catalunya, al mateix temps que us esperono a activar encara més la il·lusió per la forma de vida que lliurement heu escollit. Lluïu amb orgull i responsabilitat l'uniforme que us identifica i treballeu amb dedicació i intel·ligència pels ciutadans i ciutadanes de Catalunya i de tots aquells que conviuen amb respecte al nostre país. Pasqual Maragall 4 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1653 Title A name given to the resource Acte de cloenda del curs 2003-2004 de l'Escola de Policia de Catalunya Language A language of the resource Català Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Escola de Policia de Catalunya Subject The topic of the resource Benestar Social Seguretat ciutadana Model social Acció política Escola de Policia de Catalunya Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2004-06-17 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/172/20040617sitges.pdf 344bdf2bebdb5e8a6f9d88c6dc960267 PDF Text Text Intervenció en la sessió inaugural de les XXI Jornades de Sitges del Cercle d'Economia "Creixement econòmic i responsabilitat social". Sitges | 17/6/2004 Diumenge passat vam tancar un període de poc més d’un any que ha portat els ciutadans a les urnes en quatre ocasions. El tancament d’aquest llarg cicle electoral ha suposat l’inici d’un nou període polític on el partit socialista no solament es consolida com la força majoritària sinó que –en el cas de Catalunya- ostenta responsabilitat de govern en els tres nivells de l’administració. En sis mesos molt difícils, el Govern de Catalunya ha vist ratificada per dues vegades la confiança dels seus electors: del 54.9% dels vots que van sumar els tres partits que el conformen ha passat a un recolzament del 61.2% en les eleccions generals i un 61.8% en les recents eleccions europees. Permetin-me confessar la immensa satisfacció que suposa ser dipositaris de la confiança dels ciutadans però també de la responsabilitat que sabem que tenim davant nostre. Els governs, com no pot ser d’altra manera, governen des del primer dia i estan preparats per governar des de molt abans. Encara que també s’ha de reconèixer que les dinàmiques del cicle electoral “tenyeixen-intoxiquen” els debats i les agendes polítiques. Deixin-me doncs aprofitar aquesta magnífica ocasió per explicar el programa del govern de la Generalitat de Catalunya dels propers tres anys i mig. Uns anys on, justament, el debat sobre polítiques és el més important i l’únic per al qual aquest govern vol ser jutjat. Les prioritats de l’acció de govern estan clares i estan definides a l’Acord del Tinell. Són uns objectius que es poden resumir en dues grans idees. a) Un objectiu polític: la millora i aprofundiment de l’autogovern b) Un objectiu social: el bon govern per a impulsar el progrés econòmic, social i cultural dels ciutadans i les ciutadanes de Catalunya i l’equilibri dels seus territoris. No voldria estendre'm en excés en aquest punt, però més i millor autogovern consisteix en –deixin-m’ho dir així- un projecte estrella que és la reforma de l’Estatut, en la reforma del sistema de finançament i en una sèrie de reformes institucionals paral·leles que 1 �van des de la reforma de la Llei electoral catalana fins a la reforma del Senat espanyol. Per tant, és una operació complexa, amb reformes encadenades que es condicionen les unes a les altres i és per tant essencial que es gestionin amb calma, amb estratègia i sobretot, amb molta flexibilitat. Voldria remarcar especialment que més autogovern en general i la reforma de l’Estatut en particular no son finalitats en sí mateixes, sinó eines al servei d’una causa, que és la millora de la vida dels ciutadans i de la seva autoestima. I això és important deixar-ho clar perquè a vegades sembla que caiguem en lògiques caïnites quan es discuteixen aquests temes. Descentralitzar no es sinònim de insolidaritat i gestionar una singularitat tampoc és sinònim de reclamar privilegis. El que pretenem amb la reforma de l’Estatut és obtenir els instruments que ens permetin fer front a problemes no resolts i a nous reptes plantejats. Quins reptes? La immigració o la concreció del paper de Catalunya a Europa. Quins problemes? Solucionar l’encaix definitiu a la realitat plurinacional, plurilingüística i pluricultural de l’Estat espanyol. Dit això, m’agradaria centrar-me en el que seria el segon gran objectiu d’aquest govern, el bon govern, i en particular centrar-me en el que són els objectius en matèria de política econòmica. Abans he dit que el tancament del cicle electoral propiciava un moment òptim per explicar el pla d’acció del govern. Aquesta setmana és també un moment òptim per presentar els objectius econòmics perquè s’han presentat al Parlament els Pressupostos de l’exercici 2004, que per cert van ser rebuts per la televisió pública amb una fredor admirable: el lead de portada va ser sobre un error en el càlcul d’algunes pensions. No van ser els quasi 200.000 milions de dèficit que ens va deixar l’exercici 2003 (quasi 1.200 milions d’euros). Ningú millor que l’audiència d’avui per entendre que si bé una part fonamental de la política econòmica consisteix en trobar el diagnòstic adequat i escollir l’enfocament amb el qual se n’aborden els reptes derivats, l’altre part igualment decisiva consisteix en la bona gestió dels recursos que són, per definició, sempre limitats. El pressupost és l’instrument bàsic de gestió d’un govern, marca límits i prioritats i per això és un element clau, de referència i quasi diria de credibilitat, respecte la paraula donada. 2 �Encara que el conseller Castells parlarà dels pressupostos més acuradament, sí que m’agradaria remarcar certs aspectes; en especial, com s’adeqüen a les prioritats en política econòmica a les quals em referiré més endavant. En primer lloc m’agradaria remarcar que són uns pressupostos de transició pels molts condicionants heretats de la gestió anterior. Mostren, com ja he dit, un resultat negatiu per al 2003 de 1.177M€ (un 6-7% del pressupost, i un 0.86% del PIB) i un nivell d’endeutament de 17.364M€ (12.7% del PIB) així com una despesa desplaçada del 2003 que puja a 2.903M€. No vull negar que és una situació preocupant, però tampoc vull ser alarmista. L’única cosa alarmant seria que el govern no sabés on està i d’on surt. Però tot això ho sabem i molt bé. Partim d’una auditoria dirigida per l’interventor de la Generalitat, que porta més de 10 anys en el càrrec, i monitoritzada per un panell d’economistes fiables. En aquest sentit, són uns pressupostos fets des de la coherència política i el rigor econòmic. Encara que té un estret marge de maniobra, el pressupost apunta les línies programàtiques del govern. Només donaré una dada: es destinen a inversió 1.943M€, el que suposa un augment del 13.4% respecte l’exercici anterior, quasi el doble del que s’augmenta en despesa corrent (7.4%) Són –permetin-me anunciar-ho d’aquesta manera- els pressupostos de la inversió, i això és quasi el que en podríem dir el ‘leit-motiv’ del nostre govern, d’un govern amb ambició, que fa en el present apostes fortes per a un futur més pròsper per a tots. Ens hem proposat una reducció molt seriosa de la despesa corrent, però per això també es necessita temps. Aturar una màquina que porta 23 anys amb la mateixa inèrcia no és el mateix que heretar un pressupost després d’anys i anys de Solchaga i Solbes. Sobretot si la ideologia inherent a aquesta màquina, en el nostre cas, és una total bona consciència de la insuficiència dels recursos rebuts de l’Estat. Sense estendre’m ja en més detalls del pressupost, voldria entrar en la definició de la nostra política econòmica. El nostre objectiu bàsic és proporcionar un creixement sostingut i sostenible que garantitzi el benestar dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya. I una preferència marcada per la solució dels problemes endèmics de la sanitat i l’educació, així com també de les infraestructures i de la qualitat de vida a uns quaranta barrisproblema, en els quals la convivència i l’educació s’han deteriorat seriosament. 3 �Malgrat això, dir que volem un creixement econòmic i identificar els problemes és dir molt i, a la vegada, no dir res. El realment important és definir les polítiques concretes perquè el creixement quantitatiu i qualitatiu sigui una realitat. Deixi’m doncs redefinir el nostre objectiu en matèria econòmica com la millora de la qualitat de vida i l’impuls de la competitivitat i el dinamisme de l’economia catalana davant els reptes de la globalització i de l’ampliació de la Unió Europea. Dit d’una altra manera, adequar la política econòmica als nous mecanismes de competència global i de la cohesió- que era justament el que es va pretendre amb els criteris de Lisboa-. Entenem que per fer front a aquests reptes, Catalunya necessita transformar un model de competitivitat que està esgotant el seu recorregut. El model basat en baixos costos laborals, poc valor afegit i el treball precari i poc especialitzat ja no és sostenible. Ho vaig a dir d’una manera més rotunda: si Catalunya intenta competir en costos fracassarà. Deixi’m vostès donar-los una altra dada que parla per si mateixa: a l’any 2000 el cost mitjà per hora a Espanya era de 15.7 euros i en alguns països de l’Est era al voltant dels 3 euros. Em sembla doncs evident que qualsevol política responsable no pot anar mai encaminada a protegir o a mantenir aquest model. I justament em refereixo a això quan dic que la deslocalització o la reubicació és un procés intrínsec i quasi m’atreviria a nomenar-lo natural del procés de desenvolupament econòmic. I tenim que afrontar-lo sense por i de la manera més proactiva. Les activitats que es mantenen són les realitzades per empreses locals que a la seva vegada reubiquen fora aquella part del seus processos de treball poc qualificat, o que mantenen aquí un avantatge comparatiu important gràcies a factors inexportables, naturals o culturals. Un altre tema molt diferent és que evidentment la deslocalització cal gestionar-la d’una manera adequada, ajudant que faci el menys mal possible al teixit social i a la pèrdua de competitivitat de l’entorn. Com canviarem el model econòmic existent? Es farà per mitjà d’una nova política econòmica, industrial i d’inversió en capital humà, dirigides a incidir en factors estratègics que permetin augmentar la productivitat de l’economia. 4 �És a dir, una política econòmica en sentit ampli que permeti la transició cap a una economia basada en el coneixement i que situï la innovació (o l’I+D+i) com a motor del creixement. Per a això, incidirem en certs factors estratègics fonamentals que són: - La inversió en infraestructures - la formació de capital humà - la incorporació de processos d’innovació tecnològica als processos productius - més inversió en I+D+i - el finançament de projectes de “capital risc” És a dir, una estratègia que combina mesures de diferents tipus i que, pel paper clau que se li atorga a la innovació i a la transferència tecnològica com a factors estratègics, suposa l’impuls decidit al “triangle virtuós” entre centres de coneixement, empresa i govern. Així, les línies mestres del “Pla d’investigació i innovació a Catalunya 2005-2008” van ser presentades el dissabte passat conjuntament pels consellers de Treball i Indústria, Sanitat i Universitats i Recerca, la qual cosa em sembla una bona mostra de la coordinació i la transversalitat que es vol impulsar des del govern en aquests temes. El desenvolupament d’aquest enfocament suposa que el nostre àmbit d’actuació serà el foment de les externalitats de les empreses de cadascuna de les concentracions industrials del nostre país. Ja que això suposa actuar paral·lelament sobre varis factors, exigeix, per a la seva eficàcia, un entramat institucional format per diversos agents públics i privats. I també exigeix, per tant, que es defineixi i s’apliqui des de la col·laboració i la coordinació dels diferents nivells d’administració, les empreses, les universitats, parcs tecnològics, i centres de serveis... El Govern de Catalunya ja està treballant en aquesta línia. Permeti’m esmentar breument els exemples més significatius: Hem impulsat l’Acord Estratègic per a la Internacionalització, la qualitat del treball i la competitivitat de l’economia catalana, l’acord més ampli i ambiciós en molt temps a l’àmbit de l’economia catalana, subscrit per la Generalitat de Catalunya amb CCOO, UGT, Foment del Treball, PIMEC-SEFES i FEPIME. Un acord que marca 15 línies estratègiques de treball, essent les més importants les que he esmentat anteriorment: infraestructures, formació, innovació i creació d’un entorn favorable o “business friendly”. 5 �Així mateix, i també en virtut de l’acord, s’han constituït tres taules sectorials: considerem que l’anàlisi per sectors és fonamental per a un diagnòstic precís i per definir línies concretes d’actuació. Per recolzar la creació d’un entorn innovador de manera més contundent la nova política industrial se centrarà en l’articulació del Sistema Català d’Innovació, que suposarà la participació i cooperació de tos els agents implicats en el procés innovador en la configuració d’una xarxa de centres de transferència tecnològica i d’innovació que han de crear un entorn favorable per a la modernització de les empreses catalanes. Per últim, i també en la mateix línia, hem creat l’Agència Catalana d’Inversió que és l’instrument clau per a promoure les inversions empresarials generadores d’ocupació estable i de qualitat, i que, a la vegada, aporten millores tecnològiques i complementen el teixit empresarial i econòmic de Catalunya. No voldria acabar la meva intervenció sense exposar un tema clau sense el que tot el que acabo d’exposar tindria dificultats afegides per materialitzar-se. Des del Govern de Catalunya entenem que aquesta política econòmica que pretenem dur a terme no tindrà sentit si no s’incorpora en una visió de conjunt que indiqui cap a on volem anar dins el marc europeu. En aquest sentit, Catalunya necessita situar-se en un espai econòmic molt més ampli. Catalunya pot (estic temptat de dir: ha de) convertir-se en un nucli essencial en l’Euroregió i que connecta a la mediterrània occidental amb el nucli d’Europa, el nord d’Itàlia i el Magrib. Aquesta Euroregió d’entre 10 i 17 milions d’habitants, i conseqüentment, amb una massa crítica suficient, respon a un interès estratègic compartit i a l’existència de complementarietats evidents. Estic parlant de les comunitats d’Aragó i Catalunya i de les contigües del sud de França, Midi Pyrennées i Languedoc-Roussillon, i eventualment –encara que dependrà dels seus dirigents polítics però també dels seus empresaris- de València i les Balears. Sense alta velocitat ferroviària, bones autopistes i bones connexions aèries entre aquestes comunitats, cap d’elles aconseguirà el seu òptim econòmic. I sense aquestes facilitats, la connexió entre aquesta part del món i la resta del planeta no tindrà la massa crítica suficient per fer rendibles connexions aèries non-stop en totes direccions. 6 �És a dir, no seríem l’espai econòmic europeu de punta que podem arribar a ser entre les grans aglomeracions centreuropees, parisina, londinenc, i del centre d’Espanya i del nord d’Itàlia. Seríem terreny de pas en el millor dels casos, això quan no seríem terreny de pont. Preguntin si no el que està passant amb la deslocalització de les multinacionals lisboetes –i per cert treguin conclusions sobre el poc o molt que ser un Estat o una capital d’estat representa avui a Europa i al món obert. S’està fent més a l’eix Porto-Vigo que el centre lusità. I és lògic. Si volem que aquesta Euroregió sigui possible són necessàries dues estratègies econòmiques principals amb les que el govern que presideixo està profundament compromès. En primer lloc, les polítiques destinades a reforçar les relaciones econòmiques, culturals i socials dins d’aquest espai, facilitant totes les interconnexions possibles, que són moltes. En segon lloc, perquè l’Euroregió sigui una realitat efectiva és necessari canviar i superar la concepció radiocèntrica que impera en el disseny de les infraestructures que operen en territori espanyol. S’ha d’avançar cap a una nova concepció que configuri un nou mapa d’infraestructures que sigui el reflex d’una concepció en xarxa de les relacions econòmiques. Quan deia que aquesta era una setmana òptima per exposar el programa econòmic del govern, he d’afegir en aquest punt encara una altra raó. Com saben, dilluns passat em vaig reunir amb la ministra de Foment del govern Zapatero, Magdalena Álvarez, que no només va garantir que l’AVE arribarà a Barcelona el 2007 sinó que va reiterar molts dels compromisos d’inversió que han estat una demanda reiterada de Catalunya i que, fins ara, no havien estat atesos. Això em congratula de forma especial perquè no només em permet reiterar el compromís del meu govern respecte a la inversió que Catalunya necessita per al futur que volem i podem donar sinó que afegeix el compromís del govern de l’Estat, un govern amic amb el que, com s’està demostrant, ens entendrem. Encara que en alguns punts puguem discrepar o es busqui des de fora que ens enfrontem, a vegades per qüestions molt rebuscades. Permetin-me doncs acabar compartint amb vostès la meva ambició, l’ambició del meu govern; una ambició que, per tot el que els he exposat, parteix de la responsabilitat i del possibilisme. 7 �Els estic parlant d’un programa per a vuit anys, com a mínim. Però factible en aquest espai de temps. Comença, ara ja sense més barreres polítiques que les que nosaltres mateixos ens imposem, una nova etapa per a Catalunya en la que no només durem a terme projectes fonamentals per a la millora de les lleis d’aquest país, com el nou Estatut, aparcat durant els últims quatre anys, o la reforma del sistema de finançament; sinó que també canviarem els ‘mapes’ , l’ambició i la concepció territorial d’aquest país, i això és quasi més important, perquè és més durador. Pasqual Maragall 8 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1654 Title A name given to the resource Intervenció en la sessió inaugural de les XXI Jornades de Sitges del Cercle d'Economia "Creixement econòmic i responsabilitat social" Language A language of the resource Català Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Sitges Subject The topic of the resource Comerç Economia Euroregió Finançament Lideratge Model social Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Conferència Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2004-06-17 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/173/20040628.pdf 7b574ccf191a46ee30c4f48d24550ddd PDF Text Text Sobre els criteris d'actuació i orientació del Govern transcorreguts sis mesos des de la seva constitució. Parlament de Catalunya | 28/6/2004 Compareixo avui en aquesta Comissió per fer balanç dels primers sis mesos de l’acció del Govern que tinc l’honor de presidir. Hi inclouré la informació relativa als canvis produïts al Departament de la Presidència amb ocasió del nomenament del nou Conseller en Cap. D’aquesta manera, espero donar satisfacció a la petició formulada en el primer punt de l’ordre del dia. 1. Una nova situació política Culminat el llarg cicle electoral iniciat fa un any, s’obre un període de plena normalitat institucional i política. El nou Govern de Catalunya va estar sotmès des del primer moment a les tensions pròpies d’un període electoral ... ... i sobretot va haver de suportar l’hostilitat del Govern espanyol que va plegar fa tres mesos. Això s’ha acabat. Els incidents dels primers mesos, prou rellevants i ben coneguts per tothom, van ser debatuts a bastament per aquest Parlament i van ser resolts políticament en el seu moment. El Govern de Catalunya va patir una crisi ocasionada per una actuació benintencionada però equivocada del aleshores Conseller en Cap Aquesta crisi va ser resolta amb serenitat i rapidesa per la Presidència, i ben a contracor. El nomenament del nou Conseller en Cap va ser l’expressió de la continuïtat de l’acord i del projecte subscrit mesos abans. Va comportar també canvis en l’organització del Departament de Presidència, amb el propòsit d’assegurar l’estabilitat i l’eficàcia del Govern. 1 �Havíem assistit a una operació de desestabilització sistemàtica com mai s’havia vist en vint-i-tres anys d’autogovern. L’ experiència ens havia enfortit i ens feia ser més determinats que mai a complir amb el nostre el nostre compromís amb el poble de Catalunya. Encara hauríem de superar la prova de les eleccions generals que, indirectament, eren un test sobre el nou Govern de Catalunya. Davant d’aquella situació el President i el Govern de la Generalitat vam demanar: Lleialtat institucional a l’oposició i respecte, aquí i fora d’aquí, per un govern legítim. I en aquell moment també vam voler reiterar que, malgrat totes les circumstàncies adverses, aquest Govern no havia parat ni un moment de treballar. Precisament aquest era el sentit profund dels canvis originats amb el nomenament del nou Conseller en Cap: assegurar l’eficàcia de l’acció de govern. El Conseller Bargalló ho va explicar extensament en la seva compareixença del passat 25 de març en aquesta mateixa Comissió. De la seva intervenció vull recalcar els següents aspectes: - El reforçament de les funcions transversals i de coordinació encomanades al Conseller en Cap. - La concepció del Departament de Presidència com un organisme d’interrelació de tots els departaments sectorials. - I la coordinació dels Delegats del Govern de la Generalitat en els territoris de Catalunya. En definitiva, una nova estructura del Departament de Presidència pensada per garantir la coherència del Govern de coalició. Avui, quan acabem de tancar el cicle electoral, és important constatar que s’ha produït un canvi que ha capgirat radicalment la situació política de partida. S’ha verificat l’alternança política per primer cop en tot el període des de l’Estatut de 1979. S’ha obert una nova possibilitat i s’ha donat opció a un altre projecte catalanista: el projecte progressista de les esquerres catalanes. 2 �Amb una nova perspectiva que vol superar una estratègia defensiva i conservadora que ja havia tocat sostre. Hem de millorar substancialment el nostre autogovern amb un estratègia més propositiva i menys escèptica, més intervencionista i menys distant en la política espanyola. El canvi polític a Espanya és important per a nosaltres. Una gran part de l’opinió contemplava amb resignació la hipòtesi de la consolidació a Espanya d’un Govern conservador, caracteritzat per una clara hostilitat envers l’Espanya plural. En el context d’una situació política d’excepcional gravetat, es va produir el tomb polític que ens ha portat al nou Govern del Partit Socialista. És un canvi que suposa una oportunitat per Catalunya. Una oportunitat per les aspiracions de Catalunya a millorar el seu Autogovern, amb un nou Estatut, una reforma de la Constitució i un nou finançament. I és també una oportunitat per avançar cap a la reforma de l’Estat de les Autonomies. Cap a la transformació del Senat en Cambra Territorial. Per a la millora de la presència de les autonomies a Europa, I per al reconeixement efectiu del caràcter plurinacional, pluricultural i plurilingüístic d’Espanya. L’evolució del cicle electoral ha revalidat el canvi a Catalunya. Des de la constitució del Govern d’Esquerres i Catalanista s’ha produït un progressiu arrelament electoral dels partits que donen suport al govern de la Generalitat. A les eleccions al Parlament de Catalunya de la tardor vam aplegar el 54.9% dels vots, a les passades eleccions generals el suport ciutadà es va ampliar fins el 61.2% i a les eleccions europees el recolzament rebut arriba al 61.8% dels vots. Els ciutadans ens han revalidat la seva confiança, i fins i tot l’han reforçat. 3 �No podem dir el mateix dels partits de l’oposició, i molt especialment de CiU, que ha vist com la ciutadania li anava retirant la seva confiança elecció rera elecció, del 30.9% a la tardor al 20.8% del passat març i al 17.4% de les eleccions europees. No recordo aquestes dades perquè sí, ni per vanaglòria dels vencedors ni, molt menys, per escarni dels perdedors. No. Crec que la revàlida electoral suposa per a nosaltres un escreix de responsabilitat i de compromís. Es més, estic convençut que no és la més còmoda de les situacions aquella en que la majoria dels governs tenen el mateix color o color semblant. Perquè la prima a les actituds de crítica generalitzada esdevé fortíssima. Encara que sigui per instint de conservació del pluralisme polític i del dret a la divergència. En aquestes circumstàncies és indispensable que els governs, per molt amics que siguin, sàpiguen expressar les seves divergències i fer-se portaveus dels interessos contradictoris que representen, en comptes de tancar-se en un unanimisme buit de contingut i d’interès. Ara no hi ha excuses per governar i fer-ho amb la convicció que els principals objectius que tenim plantejats poden assolir-se. Pel fet de comptar a Espanya amb un Govern més proper, que farà un esforç per escoltar i atendre les demandes de Catalunya, no tenim cap resultat garantit d’entrada. Caldrà una gran determinació en l’exposició de les nostres propostes. Caldrà tota la tenacitat de la que hem estat capaços altres vegades en la persecució dels nostres objectius. Però també és veritat que no ens trobarem d’entrada amb el mur impenetrable del silenci despectiu amb que la dreta espanyola havia tractat a la dreta catalana. Tenacitat és la consigna. Tenacitat i ambició. Ambició i aliances. El triangle Catalunya - País Basc - Andalusia serà decisiu per a l’avenç que Espanya necessita desprès de 25 anys de vida constitucional democràtica. Sense oblidar el Madrid democràtic que avui representen Ruiz Gallardón i Aguirre, del que cal esperar un tomb favorable al diàleg entre les Espanyes. 4 �És per això que els meus primers contactes fora de Catalunya han estat els que han estat. És per això que no vam dubtar ni un moment en aplaudir la decisió del jurat del Premi Blanquerna quan va premiar el poble de Madrid per la seva actitud davant la catàstrofe del 11 de Març i que vam donar el màxim relleu a la cerimònia del seu atorgament. Vull explicar-los en aquest punt quin ha estat el meu capteniment en els contactes haguts amb el President de la Junta d’Andalusia i amb el Lehendakari Ibarretxe. En el primer cas que cito el tema central va ser el del finançament autonòmic. Renda i població són els criteris que han de presidir respectivament les contribucions i les percepcions de cada autonomia en un sistema saludable de finançament. Si el percentatge de cada autonomia en renda i població convergeixen, com està passant, minven les transferències netes entre autonomies i les balances fiscals respectives; les negatives, com la nostra, i les positives, com les de la majoria de les autonomies llevat de Catalunya, Madrid, Balears i Navarra. Les inversions de l’Estat són apart, i han de ser proporcionals a la renda, no a la població. Les comunitats forals no poden esquivar la obligació a mig termini de contribuir a la solidaritat com les altres comunitats de renda superior a la mitjana, cosa que avui no succeeix: Catalunya, Madrid, les Balears i Navarra contribueixen amb transferències netes al finançament global, però Euskadi no. A la llarga Catalunya i Euskadi han de convergir cap a una balança fiscal negativa però limitada al que marca la diferència entre renda i població. Catalunya contribueix més del que indica aquesta diferència, i Euskadi no contribueix sinó que rep. De fet els catalans estem finançant no solament als extremenys i andalusos sinó també als bascos. En la mesura, però, que el finançament autonòmic creixi més a Catalunya que al País Basc, el forat de la diferència entre la realitat i l’òptim es va eliminant. Andalusia té reconegut en el seu Estatut un dret econòmic a recuperar el seu retard històric estructural. Però de fet aquest dret l’està satisfent per la pròpia dinàmica del sistema renda/població, que l’afavoreix. L’Andalusia que hem vist en aquest viatge no té res a veure amb la de fa 25 anys. Les diferències s’estan enxiquint. 5 �Andalusia té 2.000 Kms d’autopista/autovia i Catalunya no arriba a 1.000. Aquí paguem peatge en tres quartes parts del recorregut i a Andalusia en una petita part (Sevilla–Cadis). Sevilla té alta velocitat i Barcelona no. És cert que a Andalusia la Autonomia ha fet autovies lliures de peatge i aquí no, aquí solament una carretera (CerveraGirona). En tot cas els peatges pagats s’hauran d’incorporar en el còmput a favor nostre a l’hora d’aplicar el principi de pagar per renda i rebre per població. Fora bo que aquestes consideracions fossin recollides en el nou sistema de finançament autonòmic, i a ser possible, a nivell de principis, en la Constitució. Em refereixo ara a la relació Catalunya / Euskadi en el terreny polític, el de l’autogovern. El contingut comú entre les aspiracions basques i les catalanes és la millora de l’autogovern per part de les dues nacionalitats històriques amb més tradició autonòmica i amb trets diferencials més marcats. Això és el que vaig dir a Ajuria Enea. Tot i discrepant de la forma en que s’ha plantejat la qüestió per part del govern basc. La sobirania compartida de les nacionalitats històriques amb l’Estat està admesa per al País Basc amb el reconeixement per la Constitució dels drets històrics d’Euskadi i la derogació de les lleis liberals de 1837 i 1876 que els limitaven, però queda a continuació limitada de nou per la previsió afegida de l’adequació d’aquests drets a la legislació vigent, clàusula que va generar l’abstenció del nacionalisme basc en el referèndum constitucional. No hi ha res previst en la Constitució específicament per a Catalunya, solament la formulació genèrica de drets lingüístics, sense menció específica del català, i la menció, també sense nom, de les autonomies “que en el passat havien plebiscitat el seu Estatut”, manera indirecta i confortable d’al·ludir a Catalunya, Euskadi i Galícia sense haver-les d’anomenar, ni a elles ni a la República Espanyola en el marc de la qual es van produir aquests plebiscits. Si tantes cauteles tenien un sentit en el context de 1978 i en el marc del pacte no explícit entre dictadura i democràcia que va donar lloc a la transició, pacte per altra banda habilíssim i en molts sentits admirable, el cert és que ara les precaucions són injustificades i quasi diria que contraproduents. 6 �Si més no perquè caldrà corregir algunes de les confusions generades o permeses per aquell llenguatge tan el·líptic. Els temes dels quals els parlo són transcendentals per a Catalunya i han ocupat una bona part de les meves hores de treball com a President de la Generalitat -en tot cas les més intensament viscudes, puix que del bon enfocament d’aquestes qüestions depèn en certa mesura la bona salut política del país. Insisteixo: el que succeeixi a Andalusia, Catalunya i Euskadi és crucial per dues raons: Perquè representen d’alguna forma els extrems econòmics i socials de l’Espanya plural. I perquè són el puntal electoral dels canvis que s’han produït darrerament, tant en les eleccions generals com en les europees. És aquí on el nou govern espanyol ha guanyat la diferència respecte de l’alternativa popular. Catalunya té doncs el màxim interès a acostar posicions en aquest triangle autonòmic. I Espanya també. Altrament, l’impuls del canvi perdrà força. I la oportunitat històrica que s’obre per a consolidar una Espanya no solament plural, sinó diversa -val a dir, una Espanya formada pels pobles d’Espanya dels que parla la Constitució i integrada de forma diferencial o diversa segons les característiques diverses d’aquests pobles – aquesta gran oportunitat, dic, s’esberlarà i acabarà trencantse, com tantes vegades en la història. I Catalunya en pagarà les conseqüències més que ningú. Els bascos tenen el refugi del seu règim foral i els andalusos el dels efectes favorables del sistema financer autonòmic. Catalunya, no. Som els primers interessats en fer que Espanya faci un pas endavant decidit. No ens val el wait and see que hem practicat en els darrers anys. El nou President del Consell d’Estat, Francisco Rubio Llorente, que com a tal tindrà un rol rellevant en la reforma constitucional, ha exposat fa poc la seva opinió que Catalunya, Euskadi, Galícia i Navarra (pel seu règim foral) haurien de tenir un estatus específic diferent en la Constitució. Pel que jo sé, no sembla que el President de Galícia tingui una posició favorable a aquesta proposta. També amb Galícia hem de parlar d’aquestes coses. Ho farem. 7 �En resum: els darrers sis mesos marcaran profundament el present i el futur d’Espanya, en un sentit interessant per a nosaltres. Catalunya ha d’estar present amb ambició i tenacitat en aquesta cruïlla dels temps. I no fallarem. 2. Les primeres passes de l’acció de govern Un cop feta la necessària explicació del context polític global en què ens trobem, i del nostre comportament en el mateix, passaré a l’exposició de les diverses iniciatives empreses en aquests primers mesos en el terreny de l’administració estricta. Hem posat en marxa un nou govern, una nova administració. No era una cosa fàcil, atès que era la primera experiència d’alternança que es produïa a Catalunya en 25 anys. També era la primera experiència real d’un govern de coalició. El nou Govern va néixer amb la voluntat de transmetre a la societat catalana un nou estil de governar. Amb el propòsit, com he dit, de donar les primeres passes per aconseguir un ampli acord sobre l’autogovern i el finançament, comptant amb la participació del conjunt de les forces polítiques i de la societat civil. Amb la determinació, reitero, de reorientar el rol de Catalunya a Espanya. Però també amb la decisió de donar un nou impuls a l’economia catalana, que ja feia temps que donava senyals d’esgotament del model aplicat durant molts anys. Amb la il·lusió de consolidar i ampliar una política social que asseguri a tots els catalans els drets a l’educació i la cultura, a la salut, a la protecció social, a la seguretat i la justícia. En tots aquests temes som francament deficitaris no sols econòmicament sinó per manca de polítiques clares i d’empenta. Hem decidit endegar una estratègia territorial i mediambiental que endreci i cohesioni els territoris diversos del país. En tots aquests temes, el nou Govern ha començat a donar resposta, des del primer moment, a la voluntat de canvi manifestada majoritàriament per la ciutadania de Catalunya. 8 �Un mot ara sobre els condicionants interns que limiten la nostra capacitat de maniobra. 2.1. Els condicionants interns Que quedi clar: l’actual Govern de Catalunya assumeix i assumirà davant de la ciutadania totes les seves responsabilitats, la primera de les quals consisteix en parlar clar, en no amagar, en primer lloc, la situació real de les finances públiques, en fer saber quin és el punt de partida de la nostra acció de govern. No hem volgut amagar la situació econòmico-financera que ens hem trobat, ni l’estat de l’organització administrativa de la Generalitat. No hem volgut amagar que s’havien ajornat decisions estratègiques: des d’una posició clara en contra del transvasament de l’Ebre a una decisió detallada i sensata sobre el Túnel de Bracons, des d’un contracte problemàtic per la línia 9 del Metropolità fins a la connexió discutible entre el TGV i l’aeroport, passant pels diversos casos de deslocalització d’empreses. S’han produït una sèrie d’episodis que han fet aflorar el problema de la deslocalització industrial que ja fa temps que viu la indústria catalana, i per cert, l’alemanya i l’europea en general, i que l’anterior govern havia tractat d’amagar, com si no existissin. Mirem ara a la situació econòmico-financera i la situació organitzativa en la que estem. A. Situació econòmico-financera Abans de presentar els nostres primers pressupostos hem volgut tenir un informe exhaustiu sobre la situació de la Generalitat. Així, complint amb el compromís de transparència, es va encarregar un Informe econòmico-financer sobre la situació de les finances de la Generalitat a 31 de Desembre del 2003. Dirigit per l’interventor general i supervisat i orientat per un grup d’experts d’un prestigi fora de tota discussió, l’informe va ser presentat el passat 18 de Maig en aquesta mateixa cambra, el mateix dia que en va tenir coneixement el Govern. Els resultats són coneguts però no poden faltar sintèticament en una anàlisi de la situació actual, tal com la veiem després de sis mesos de govern: 9 �• La Generalitat va tancar l’any 2003 amb un resultat negatiu de prop de 1.200 milions d’Euros. • El nivell d’endeutament a 31 de desembre de 2003 era de més de 17.000 M €, amb un increment brutal del 17,5% en el darrer any, un dels anys més negres de la nostra història financera. • La despesa desplaçada de l’any 2003 a l’any 2004 sobrepassa els 2.900 M €, la part fonamental dels quals (2.200 M €) corresponen, com és sabut, a despesa sanitària. Un punt que m’agradaria deixar clar és que no es pot interpretar l’absència de irregularitats com una aprovació a la gestió anterior. L’informe, com va dir el Conseller Castells en la presentació del Pressupost, “ni les ha trobat ni les ha deixat de trobar”, perquè aquest no era el seu objecte. La situació és, doncs, preocupant, però de cap manera no es pot considerar una situació alarmant. Reitero aquí el criteri del Conseller Castells, que és el criteri del govern. L’únic alarmant, com ell va dir, fora no saber on estem. Ho sabem. La solvència de la Generalitat, reitero, està fora de dubte, i la confiança que els nous administradors econòmics han generat en la comunitat financera és molt considerable, en part perquè segurament les institucions financeres sabien millor que altres quina era la situació, per raons òbvies, i han agraït lògicament que es reconegués oficialment. B. Situació organitzativa Anem ara per la situació organitzativa. Hem trobat una Administració excessivament burocratitzada. S’han desaprofitat les oportunitats que ha hagut per innovar i modernitzar el seu funcionament. Especialment en els darrers tres anys, amb l’accés al pont de comandament d’un grup de nous administradors, que van iniciar, però no van culminar, una reforma administrativa seriosa. Essent una Administració històricament jove, la Generalitat pateix els problemes típics de les administracions públiques tradicionals: sobrecàrrega de funcions, dèficit i mala distribució de recursos, i envelliment dels instruments. 10 �No existeixen sistemes de control i avaluació de les polítiques impulsades per la pròpia administració. Ens hem trobat una administració encara poc orientada a atendre els ciutadans. Una Administració de Catalunya massa fragmentada, situació agreujada per la “inflació orgànica” i una injustificada proliferació d’esglaons jeràrquics. Per això, una de les primeres mesures d’aquest Govern ha estat la d’introduir criteris d’eficiència i de transparència en la incorporació d’alts càrrecs i de personal eventual. Malgrat que en algun moment es va criticar des de l’oposició la proliferació de carteres i càrrecs per causa de l’acord de coalició entre les tres forces polítiques que recolzen aquest Govern, la realitat és tossuda: hem reduït prop del 20 % els alts càrrecs i el personal eventual, el que ha significat reduir més d’un 10 % la despesa pública en aquesta matèria. I aquestes dades són perfectament contrastables, perquè la llista del personal eventual que treballa per al Govern de Catalunya és ara pública i fàcilment accessible a tots els ciutadans. Ens hem trobat una situació similar en l’excessiu nombre de comissions i organismes externs, així com d’unitats sobrecarregades de personal en proporció a les funcions que s’hi portaven a terme. S’havia primat la reacció davant de determinats problemes, creant unitats ad hoc, en perjudici de criteris basats en la previsió i l’estratègia de cara al futur. Totes aquestes disfuncions expliquen que haguem trobat una administració cansada i desmotivada, molt marcada per les inèrcies i per unes directrius que sovint valoraven més les fidelitats que la professionalitat. Tot i així, aquesta és una qüestió a hores d’ara poc preocupant perquè hem trobat també que l’esperit de servei públic dels funcionaris de la Generalitat és alt, i això hem de posar-ho en el seu propi crèdit, però també en el del govern sortint, sens dubte. En definitiva, hem heretat una administració de vint-i-cinc anys que pateix problemes i disfuncions pròpies d’una administració centenària. I que té algunes de les virtuts que les hi son associades. A partir d’aquí, ¿quines són les nostres prioritats de l’acció de govern? 11 �2.2. L’acció de govern El govern que presideixo no caurà mai en la trampa o la temptació del victimisme. Malgrat que les circumstàncies ho haurien pogut justificar, ha prevalgut en tot moment la voluntat de governar, i posar en marxa el programa que es desprèn de l’Acord tripartit per a un govern Catalanista i d’Esquerres, el nou Govern de Catalunya. L’obra del nou Govern de comença a fer efectiva la síntesi entre els dos grans pilars que el sostenen: l’autogovern, per un costat, i el Bon Govern per impulsar el progrés econòmic, social i territorial de Catalunya, per l’altre. És un propòsit coherent amb l’ideal nacional d’enfortir Catalunya, amb la voluntat de fer política d’una altra manera, amb el compromís per un catalanisme reformista, en el sentit de la reforma social. Vull explicar-los el que això significa en l’àmbit institucional, l’econòmic, el social i el territorial. A. En l’àmbit institucional El primer gran objectiu de la Generalitat és ampliar l’autogovern de Catalunya. Esperem comptar amb la participació de totes les forces polítiques i socials del país en un Acord Nacional sobre l’Autogovern i el Finançament. Com saben, l’element bàsic d’aquest Acord és la reforma de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. El Govern vol que tots els catalans i catalanes participin en un projecte articulat a l’entorn d’un nou Estatut , marc adequat per fer valer els seus drets i deures i per al seu progrés en tant que ciutadans d’un país lliure; que enforteixi l’autogovern de Catalunya per fer front als reptes del segle XXI, actualitzant el marc financer de la Generalitat i definint els espais de decisió política; i que converteixi el nostre país en el motor del projecte de l’Espanya plural i el doti d’unes coordenades pròpies en el context europeu i mundial. Ja hem iniciat el procés d’elaboració de l’Estatut. 12 �Estem treballant per explicar el perquè del nou Estatut, per facilitar canals d’expressió a la ciutadania i per recollir propostes i opinions i fer-les arribar a la Ponència parlamentària. Paral·lelament s’ha creat per iniciativa del conseller de Relacions Institucionals i Participació la Comissió Assessora de la Reforma de l’Autogovern de la Generalitat. A partir dels treballs realitzats per aquesta Comissió, el Govern farà arribar les seves aportacions a la ponència parlamentària que prepara la reforma estatutària. Resultats de la feina feta fins ara: - En primer lloc, pràctica unanimitat de la societat catalana en el suport al procés de reforma, en relació amb la necessitat de millorar la capacitat d’autogovern. - En segon lloc, en relació amb les expectatives i les preocupacions ciutadanes, l’esperit que ha dut a moltes entitats a demanar la incorporació a l’Estatut d’una carta de drets de ciutadania. - Finalment, la gran coincidència constatada respecte als continguts bàsics de la reforma. La voluntat del Govern és contribuir als treballs de la Ponència, expressar clarament la nostra posició política i tècnica sobre els continguts, i impulsar un procés de participació que faci d’aquest Estatut l’Estatut de la gent, l’Estatut del poble de Catalunya. També som conscients de la necessitat que tot aquest procés vagi acompanyat de complicitats a nivell de l’Estat. Des de Catalunya no ens estem limitant a dialogar i cercar acords amb les institucions de l’Estat. Estem ampliant el camp de joc dialogant i cercant acords amb els altres pobles d’Espanya, amb les autonomies que comparteixen amb nosaltres sentiments i interessos, i que d’altra banda són lògicament competitius amb nosaltres i defensen interessos propis. Crec que aconseguirem acords, que aconseguirem convèncer. En aquest sentit i sense anar més lluny, una manifestació evident de la diversitat i de la riquesa cultural espanyola i europea és la llengua. Es pot afirmar que la Constitució Europea ho reconeix, en la mesura que serà traduïda oficialment al català, essent aquesta traducció 13 �jurídicament vinculant. És més: s’ha adjuntat a la CE una declaració en favor de la diversitat de les llengües i concretament en favor de les que obtinguin caràcter oficial en virtut de l’article 4.10.2, que és el promogut per la delegació espanyola a la CIG, i que permetrà la traducció oficial de la CE al català. És la primera vegada en la història que el Govern de l’Estat defensa el català en un escenari del rang de la Conferència Intergovernamental. Aquest fet representa un punt de partida important i carregat de simbolisme. És cert que l’objectiu assolit no respon del tot encara a l’ambició que tenim en aquest àmbit, però hi continuarem maldant, no ho dubtin. I ho farem cada vegada amb més força. La creació de la Delegació del Govern a Brussel·les és una mostra de la voluntat de continuar representant i defensant els interessos de Catalunya davant les institucions i òrgans de la UE. També són les noves formes de governar les que han fet evident des del primer moment el canvi a Catalunya. Aquesta altra manera de governar s’està substanciant en cinc punts: - governar en coalició, - establir una relació cooperadora amb l’oposició, - administrar amb transparència, - impulsar la participació ciutadana, - aproximar la prestació de serveis al poble. Que res del que pugui fer un ajuntament no ho faci la Generalitat, i que ho pugui pagar, de la mateixa manera que no volem que l’Estat faci res del que nosaltres podem fer millor. En aquest sentit Vostès saben perfectament que fa anys que proposo que l’Estat, d’una banda, i les autonomies i els ajuntaments, d’una altra, es reparteixen els recursos públics en la proporció 40/60, que hauríem de comparar amb la proporció 80/20 que existia l’any 1980 –sempre excloent les despeses financeres i la seguretat social. Doncs bé, en la seva visita a Barcelona el Ministre Solbes va avançar provisionalment que la proporció actual ja és de 30/70; és a dir, que el procés descentralitzador ja ha sobrepassat el 60% que demanàvem. Ho sabrem del cert quan el nou Senat eixit de la Constitució reformada creï la oficina d’estadística fiscal de l’Estat de les Autonomies i publiqui anyalment balances fiscals i esforços fiscals comparatius. I espero que abans hi hagi avenços fefaents per part del Ministeri. 14 �En molts casos un nou estil es veu en gestos, actituds, petites decisions que van conformant una cultura cívica, política i administrativa nova. Per tal que aquesta cultura política s’acabi consolidant, concretarem un programa de reformes democràtiques que millorin les institucions, les regles i els procediments. Però ja hem començat a implantar les primeres mesures. En primer lloc, hem dotat el Govern d’una estructura organitzativa que facilita les síntesis de prioritats i l’encaix de les cultures polítiques dels membres de la coalició, i que ens permet impulsar una estratègia pròpia per assolir els objectius fixats. Hores d’ara, el projecte de llei al Parlament que regula la figura del Conseller en Cap amb el rang legal que mereix, o la reestructuració en curs de la Secretaria de Comunicació, són proves concretes de la cohesió del govern. També tenim la convicció que hem d’assajar un nou tipus de relació amb l’oposició. Els reptes reformadors plantejats en aquesta legislatura obliguen a cercar el màxim acord possible en una colla de temes. Per aquest motiu, hem regulat per primera vegada la figura i les funcions del Cap de l’Oposició, que ha de gaudir del suport i del reconeixement necessari, d’acord amb les responsabilitats que li pertoquen i amb el seu paper polític i institucional. Això no vol dir que aquesta figura no es pugui regular legalment més endavant en el marc de la llei 3/82, anomenada Estatut interior. I aprofito per a dir que tanmateix l’Estatut formal, l’Estatut de Catalunya, hauria de regular els principis, insisteixo, els principis, de la llei electoral i la llei territorial, per una senzilla raó. L’Estatut ho va fer i tanmateix no s’ha aplicat i aquest és una llacuna que cal cobrir. No pot ser que 25 anys desprès d’un Estatut que establia un sistema electoral proporcional i que obria la porta a les vegueries, no hi hagi vegueries i els vots no es computin d’acord amb el principi de proporcionalitat. Cal assegurar-ho. Un altre principi a respectar és el de la transparència. No és només un compromís programàtic. És un compromís ètic i de respecte democràtic cap a tots els ciutadans de Catalunya. Ho creiem fermament. Per aquest motiu vàrem presentar l’informe de tots els assessors i càrrecs eventuals contractats pel Govern a l’anterior legislatura. Tenim una determinada manera d’entendre què vol dir governar, i ho 15 �hem començat a demostrar fent públiques les relacions contractuals i retributives del personal –inclòs l’eventual– i reduint significativament, com ja he dit, el nombre d’alts càrrecs i d’eventuals. La política de comunicació del govern es basa en la independència i el rigor. Són principis que estem començant a fer efectius amb el reforçament de l’autonomia i l’autoritat del Consell de l’Audiovisual de Catalunya en una nova llei. La llei assegurarà la independència i el finançament adequat dels mitjans públics, reduint la intervenció pública en el mercat de la comunicació i impulsant la competitivitat dels grups de comunicació catalans. Abans, quan un directiu dels mitjans públics no seguia les directrius del govern, que eren estrictament aplicades, fins i tot en l’escaleta dels telenotícies, es cessava el directiu o se’l feia plegar, com va ser el cas de Miquel Puig desprès que va substituir els responsables de l’estreta relació govern/telenotícies. Ara l’únic que pot fer el govern és expressar públicament que dissenteix de la importància donada a una o una altra informació. Estem en un altre món. El Govern ja ha aprovat la creació de la Comissió d’Organització Territorial, que és l’encarregada de dirigir els treballs i coordinar les diferents unitats administratives i organismes implicats en la preparació de la Llei d’organització territorial. Sens dubte, un dels eixos principals d’aquest nou model d’organització territorial serà la descentralització de la Generalitat. Es tracta d’un procés que ja hem iniciat reforçant els delegats del Govern –que participaran directament en les principals iniciatives i inversions dels departaments a les seves demarcacions- , creant les subdelegacions a la Catalunya Central i a l’Alt Pirineu, i creant un Consell de Direcció dels Serveis Territorials a cada demarcació. Per altra banda, la nova organització territorial consolidarà l’aposta municipalista del govern. Una aposta que s’ha començat a concretar en el clar augment de la dotació del Pla Únic d’Obres i Serveis. B. En l’àmbit econòmic 16 �Un dels eixos fonamentals del bon govern és el progrés econòmic. El creixement econòmic sostingut i la distribució eficient de la riquesa, és el que ha de garantir, en darrera instància, la millora del benestar de tots els ciutadans i les ciutadanes de Catalunya. Per aconseguir el progrés econòmic Catalunya s’enfronta al repte de la internacionalització. Per superar-lo amb èxit hem de transformar el nostre model de competitivitat -basat en els baixos costos laborals, el poc valor afegit i el treball precari i poc especialitzat- a través de l’increment de la productivitat. I ho hem de fer incidint en uns factors estratègics fonamentals com són la inversió en infrastructures; la formació de capital humà; la incorporació de processos d’innovació tecnològica en els sistemes productius; la inversió en R+D+I; el finançament de projectes de capital risc. Aquesta nova política, perquè sigui eficaç, ha de ser definida i aplicada a partir de la coordinació dels diversos nivells de l'Administració, i la col·laboració de les empreses, universitats, cambres de comerç, instituts de recerca, parcs tecnològics, i centres de serveis a les empreses. Aquesta es la filosofia manifesta de l'Acord Estratègic per a la Internacionalització, la qualitat de l’ocupació i la competitivitat de l’economia catalana. És l’acord més ampli i ambiciós en molt de temps en el camp de l’economia, signat per la Generalitat juntament amb CCOO, UGT, Foment del Treball, PIMEC-SEFES i FEPIME. L’acord assenyala 15 línies estratègiques de treball, essent les més importants: infrastructures, formació, innovació, recerca, projecció i creació d’un entorn favorable. En la mateixa línia, es crearà l’Agència Catalana d’Inversió que és l’instrument clau per promoure les inversions empresarials generadores d’ocupació estable i de qualitat, de millores tecnològiques i de complements al teixit empresarial i econòmic de Catalunya. Tot i que aquests siguin els objectius clau, la nostra estratègia per donar un nou impuls econòmic a Catalunya, preveu també efectes en determinades polítiques sectorials. 17 �Les actuacions que hem dut a terme fins ara en matèria d’ocupació, són les següents: - L’impuls de nous jaciments d’ocupació. Per primera vegada s’ha decidit destinar una despesa plurianual de 8 milions d’euros als filons d’ocupació. - Polítiques actives d’ocupació a favor dels joves i els aturats de llarga durada per fomentar l’autoocupació i reciclar a persones ocupades. - Hem posat en marxa el Pla de Desenvolupament del Servei d’Ocupació de Catalunya. Cal recordar que la llei del SOC es va aprovar fa 15 mesos, però el desenvolupament encara estava pendent. En segon lloc, el projecte específic pel món rural es concreta en una nova administració agrària, orientada a propiciar produccions més rendibles i més sostenibles. Ara és el moment perquè a Catalunya el medi rural es repensi ell mateix, amb el suport i l’ajut del Govern, per encarar adequadament les properes dècades. En tercer lloc, en política de comerç, el nostre criteri és favorable a mantenir el comerç com a columna vertebradora de la metròpolis i, per extensió, de la societat. En aquesta línia el govern ha aprovat l’avantprojecte de Llei d’Horaris Comercials, que recupera l’exercici de les competències estatutàries exclusives en la matèria i per tant frena la total liberalització d’horaris aprovada per l’anterior govern central i prevista pel 2005. Finalment, el Govern considera que una de les polítiques transversals prioritaries és la que fa referència a la societat de la informació i la comunicació. El Govern es compromet a estendre l’ús d’Internet al conjunt de la població, el que vol dir dotar Catalunya de les infrastructures que calen, que van ser promeses per a l’any 2002 i que encara estan pendents. S’han iniciat els treballs per a l’elaboració del Pla Territorial Sectorial de Turisme de Catalunya, per tal d’identificar amb més precisió els recursos turístics disponibles; les àrees saturades i deficitàries; els impactes econòmics, territorials i ambientals; i els criteris per al reequilibri territorial i la desestacionalització. C. En l’àmbit social i cultural 18 �En la nostra Acció de Govern, la política educativa s’ubica en un espai central, com a motor de desenvolupament econòmic i tecnològic i, simultàniament, com a instrument d’integració cívica i de cohesió social. S’ha iniciat un esforç en la despesa educativa per tal d’acostar-la progressivament als nivells de la UE. Pel que fa a la millora de les infrastructures, hem destinat 57 milions d’euros per a la rehabilitació i construcció de noves escoles. Es destinaran 18 milions d’euros a la rehabilitació, adequació i millora de diversos centres a tot Catalunya, i 39 milions d’euros a obres d’ampliació i noves construccions de centres docents. El Departament d’Ensenyament ha convocat oposicions per a 950 places de docents per Primària i per Secundària, i ha aprovat l’increment de professorat en els centres amb un elevat nombre d’alumnat nouvingut. També augmenten els Tallers de Llengua en 76 escoles i en 27 Instituts, i s’incrementen en 1.050 hores setmanals les dotacions auxiliars d’educació especial en centres públics, mesura que ha beneficiat 84 centres docents, d’acord amb la distribució realitzada pels Serveis Territorials d’Ensenyament. L’esforç pressupostari va acompanyat d’una millora de la gestió dels concerts educatius, de la planificació de l’oferta educativa i del mapa escolar, i de l’establiment progressiu d’una xarxa integrada de tots els centres sostinguts amb finançament públic. Un primer pas ha estat l’elaboració d’un Decret per garantir, entre d’altres, la transparència en l’admissió de l’alumnat, l’assignació objectiva dels centres així com un repartiment equilibrat per afavorir la integració d’alumnes nouvinguts. S’ha començat a impulsar un canvi en la formació professional. S’avança cap a una progressiva integració de la formació professional inicial, l’ocupacional i la formació continuada, a través d’un projecte que està redactant el Departament d’Ensenyament i que permetrà realitzar estudis de Formació Professional a distància i oferirà noves oportunitats d’aprenentatge. L’ensenyament universitari és una variable estratègica per fonamentar l’economia del coneixement. La política del Govern persegueix que el sistema català s’integri correctament en el naixent sistema d’ensenyament superior europeu. 19 �S’han pres les mesures adequades per aprofitar el paper de la universitat en el camp de les tecnologies de la informació. L’instrument principal per a superar la fractura digital que encara avui divideix el territori serà la Llei sobre la Societat del Coneixement que portarem al Parlament, amb l’objectiu d’ordenar i promoure les accions que s’han de desplegar. El Bon Govern es basa crucialment en el progrés social i cultural de Catalunya, a través de polítiques que garanteixin una comunitat de ciutadans forta i segura. El Govern de Catalunya desenvolupa el seu projecte cívic i social en quatre eixos principals d’acció: la política sanitària, la política de seguretat i justícia, la política de protecció social i la política de desenvolupament cultural. Aquests quatre eixos han de vertebrar l’Estat del Benestar català per al segle XXI, a través del qual hem d’estendre els drets i deures individuals que la democràcia ha anat construint per a tots els ciutadans, sigui quin sigui el seu origen, la seva edat, o la seva orientació sexual. Avui és un dia especialment important per recordar aquest principi que progressivament ha d’impregnar la nostra acció de govern, atès que celebrem la diada reivindicativa dels drets de gais, lesbianes i transsexuals. En aquest sentit, voldria reiterar el meu suport a la Diada i el compromís del Govern per fer efectives les línies d’acció establertes a l’Acord del Tinell. Concretament, l’elaboració del Pla Interdepartamental per a la no discriminació de les persones homosexuals i les iniciatives per avançar en la igualtat, com la modificació de normatives per eliminar les traves d’accés a l’adopció. El resultat d’aquestes accions de govern i d’altres que els explicaré a continuació ens porta cap a un nou patriotisme. El patriotisme dels drets i la justícia social, el de la dignitat efectivament reconeguda allà on compta, en el barri, a l'escola, en l'accés a l'habitatge, en la natalitat tan arriscada i difícil, en la conciliació de la vida laboral i la vida familiar, en l'envelliment prop de casa, en la millora constant dels sistemes de salut, en la garantia de la seguretat individual i col·lectiva... 20 �Aquest és l’autèntic patriotisme, el dels països que van fer la revolució quan calia, com França i Estats Units, i és autèntic perquè no es basa tant en l’origen ètnic com en el destí lliurement triat i els drets adquirits pel fet de pertànyer a aquella comunitat. El patriotisme, per la majoria del poble, comença al barri i l’escola i el CAP o no comença mai. La Catalunya que projectem es fa poble a poble, barri a barri, persona a persona. La primera llei emblemàtica del projecte social del Bon Govern és la Llei de Millora de Barris, Àrees Urbanes i Viles, síntesi dels diferents eixos d’acció social, que combina per primer cop habitatge, escola, immigració i seguretat, i de l’aposta municipalista del Govern. Es tracta d’un projecte que representa el primer pas per fer efectiu el “dret a la ciutat” o dret dels ciutadans a viure en espais proclius a la convivència. La diligència en la presentació d’aquest projecte de llei no és anecdòtica. Volem fer evident als ciutadans que el govern no permetrà que les condicions de vida i de convivència es degradin enlloc. La nostra política de salut, pretén desenvolupar el compromís que va adquirir el Govern per una sanitat més humanitzada i de qualitat. Això passa evidentment per afrontar el dèficit estructural que patim en recursos humans i materials, en comparació amb la demanda de serveis de salut. Bons exemples del nostre compromís en matèria de salut en són, hores d’ara, el Pla de Xoc de Centres de Salut a través del qual es reforçaran el 38% dels equips d’atenció primària (en concret, 132) amb 285 nous metges, pla que arrencarà al juliol, o el Pla de Xoc per reduir les llistes d’espera. Mesures previstes: - dotar cada pacient amb un certificat de llista d’espera quirúrgica, - eliminar els tres mesos d’espera tècnica que fins ara no estaven comptabilitzats - i lògicament incrementar el nombre de professionals i de sessions quirúrgiques. El segon eix del nostre projecte cívic i social es basa en la política de seguretat i justícia, que ha de donar prioritat a actuacions més preventives, que redueixin l’actuació reactiva, i que han de posar l’èmfasi en la proximitat. 21 �L’eficàcia en el servei de justícia s’ha de garantir amb un impuls important de la justícia de proximitat i una millor gestió dels recursos que té l’Administració de Justícia a Catalunya. En Administració de Justícia la fragmentació competencial impedeix avançar en l’eficiència del servei públic. L’increment de recursos personals i materials hauria d’anar acompanyat d’una revisió d’aquest repartiment competencial. Per això s’han pres mesures com l’elaboració d’un nou mapa dels equipaments judicials per construir els jutjats que calen i millorar els existents i, en aquesta línia, la modificació i optimització del projecte de Ciutat Judicial. La millora del sistema penitenciari implica la reforma de la xarxa de presons que hi ha a Catalunya. La política penitenciària s’ha de definir no com una simple política de reinserció, sinó com una política social més del programa de govern. En matèria de presons, el Govern desenvoluparà les accions incloses en el document sobre Línies Bàsiques de Política Penitenciària i en el Pla Director d’Equipaments Penitenciaris 2004-2010, que ja han estat presentats. En matèria de Dret Civil català, cal respondre a necessitats socials noves amb els instruments jurídics que ens proporciona aquesta competència. Aquesta resposta és la millor defensa contra els que volen limitar l’abast de la competència en la matèria. Les polítiques de seguretat constitueixen l’altra gran línia d’actuació en aquest eix. La principal mesura per aquesta legislatura és la finalització del desplegament territorial dels Mossos d’Esquadra, amb especial atenció a l’assumpció de responsabilitats arreu del territori metropolità. Paral·lelament, hem d’afavorir una major coordinació i planificació en aquestes polítiques, per tal de sumar els esforços dels diferents cossos de seguretat que actuen a Catalunya. Dues són les principals preocupacions socials en matèria de seguretat: la seguretat viària i la violència domèstica. Per això des del primer moment el nou Govern de Catalunya s’ha mostrat activament bel•ligerant en ambdues qüestions. En el nostre programa es proposa a la societat catalana fer l’esforç necessari per reduir la sinistralitat viària en un 50% d’aquí a l’any 2010. 22 �En aquest mesos hem donat els primers passos per coordinar les actuacions dels departaments d’Interior, de Política Territorial i Obres Públiques i de Sanitat. Es tracta, simultàniament, de: - Millorar l’estat de les carreteres, reduint els punts de risc i actuant en tots els “Trams de Concentració d’Accidents Detectats” en els propers tres anys. - Reduir la velocitat i evitar la conducció sota els efectes de l’alcohol, fent pública la ubicació de radars i incidint en el control d’alcoholemia entre els més joves. - Prevenir les lesions causades pels accidents de trànsit, fomentant el control dels comportaments de risc i incrementant la qualitat de l’atenció als accidentats. La lluita contra la violència de gènere i –en un sentit més amplicontra la violència domèstica és una de les prioritats del Govern. Una prioritat que es correspon amb la percepció social reflectida en l’Enquesta de Seguretat Pública que identifica la violència contra les dones com a la primera preocupació ciutadana en matèria de seguretat. Coherent amb aquesta percepció social, en l’Acord de Govern que fonamenta la nostra acció es recull el compromís de presentar al Parlament de Catalunya el Projecte de Llei de prevenció, actuació i eradicació de la violència exercida contra les dones. Compromís reiterat per la consellera de Benestar i Família i concretat, a més, en dotar de pressupost el Pla integral existent. Compromís reforçat per altres propostes fetes per la consellera de Benestar i Família i per la consellera d’Interior: 1. Posar en funcionament un fons de garantia per l’impagament de pensions fixades per sentència judicial de separació, nul·litat o divorci, com a mecanisme per lluitar contra la violència indirecta contra dones i infants, i per eradicar la feminització de la pobresa. 2. Crear una oficina de lluita contra la violència domèstica, amb la col•laboració de diversos departaments. 3. Implantar, amb caràcter voluntari, localitzadors a dones maltractades per poder prevenir noves agressions. 23 �Haig d’incloure aquí els temes que demanen més discreció, com són els relacionats amb el terrorisme i la informació reservada, que sempre ha fluït de manera àgil, també en el període anterior entre el Ministre Acebes i la consellera Tura. Hi ha una excepció imperdonable i que no té res a veure amb els nostres serveis de seguretat: el silenci del President Aznar en el cas del viatge de Josep Lluís Carod a França, informació que va retenir per a utilitzar-la electoralment a les portes de la campanya de les generals, malgrat que els serveis d’informació van suggerir-li la possibilitat d’informar el representant ordinari de l’estat a Catalunya, que és el President de la Generalitat. Pel que fa al tercer eix, la política d’acció social: La família és un dels centres principals de l’atenció en les nostres polítiques d’acció social, perquè la diversificació de les estructures familiars ha posat al descobert noves realitats que mereixen respostes específiques. Per això, les ajudes que el Govern atorga a les famílies amb fills menors de 3 anys, i de 6 anys si són nombroses, les hem fet extensives també a les famílies monoparentals en les mateixes condicions que les nombroses. Es calcula que se’n beneficiaran 288.000 nens i nenes i unes 250.000 famílies. També per això, durant el 2004, el Govern destinarà 8,5 milions d’euros per a subvencions a la creació i consolidació de places d’educació preescolar en centres de titularitat municipal. La Generalitat vol impulsar la creació de noves places d’aquest tipus per assolir una oferta suficient que atengui la demanda de la població. El conjunt de la gent gran, constitueix un dels sector més febles davant les nous factors de desigualtat. Totes les mesures dedicades a la gent gran han d’anar encaminades, principalment, a garantir-los un nivell d’ingressos i de benestar dignes. Per això, ja hem apujat un 3,8% els complements a les pensions de viduïtat més baixes. El nou pressupost per al 2004 incrementa un 24% la quantia de l’ajut, que passarà de 25 a 30 euros mensuals, i la partida global creixerà un 37% respecte a l’any passat. Caldrà continuar en aquesta línia. Som sensibles a la problemàtica de les vídues en particular i de la gent gran en general. Per aquest motiu elaborarem una llei en els propers sis mesos per poder desenvolupar des de Catalunya les prestacions econòmiques que permetin atendre els col•lectius més desfavorits, tal com preveu l’acord del Tinell. 24 �Un altre eix dels que composen el projecte cívic, de seguretat i de cohesió social del Bon Govern pretén assegurar el ple desenvolupament de la cultura a Catalunya. Hem de reafirmar i potenciar la nostra identitat cívica, amb capacitat integradora i sense excloure la diversitat d’interessos, circumstàncies i sentiments que actualment defineixen la societat catalana. Ho hem de fer comptant amb totes les administracions i sectors interessats. L’exemple del Museu Nacional d’Art de Catalunya, tot i els entrebancs, és prou positiu. La reforma estarà acabada a final d’any, culminant una proesa que va liderar inicialment l’inoblidable Pere Duran Farell. Catalunya tindrà el Museu Nacional que ens mereixem, no a l’alçada dels primers d’Europa, però digníssim, inigualable en art romànic i allotjat en un edifici que, com moltes coses a Catalunya, no va ser fet amb la consistència necessària sinó per a una celebració puntual, la del 1929, i que per tant ha exigit un esforç titànic. La Fira de Guadalajara –el programa definitiu per la qual es presentarà d’aquí a 2 dies- també és una fita llargament cobejada. Per tal de promoure elements comuns d’identitat i comunicació, hem de reforçar la dimensió cultural i lingüística de la ciutadania. Per això impulsarem un programa de Planificació lingüística per potenciar l’ús del català. Volem que viure plenament en català sigui possible i més fàcil. I que ho sigui per tots, per la qual cosa destinarem 35,3 milions d’euros a la integració d’immigrants a les aules a través del Pla per a la Llengua i la Cohesió Social. L’Institut Ramon Llull segueix endavant i organitza la presència a la Fira de Guadalajara. La marxa del govern balear és inevitable. Dos no es casen si un no vol. Quan l’esquerra balear era el soci minoritari i el nacionalisme català el majoritari, no hi havia problema. La dreta balear, en canvi, no accepta col·laborar amb el Govern català d’esquerres. Tot un símptoma de la disponibilitat als pactes d’uns i altres. D. En l’àmbit territorial i ambiental En l’àmbit territorial i ambiental esdevé imprescindible desenvolupar una nova manera d’entendre la nostra realitat física i les seves exigències. Per articular el territori i vertebrar el país hem apostat per impulsar un “model territorial en malla”, basat en ciutats compactes, sense 25 �urbanització extensiva, unides per una xarxa ferroviària potent i per una xarxa viària servida prioritàriament per transport públic col·lectiu per a permetre que es mantinguin els espais naturals intermedis. El paisatge a Catalunya ha esdevingut un capital impagable. En els darrers trenta anys el sol urbanitzat s’ha multiplicat per dos. Es a dir, s’ha ocupat tan sòl en aquests anys com en tota la història anterior. No seguirem per aquesta via. L’ampliació de la xarxa ferroviària és una de les nostres grans ambicions en matèria d’infrastructures. Tot i que prosseguirem amb el desdoblament i millora de la xarxa bàsica de carreteres, hem decidit comunicar a llarg termini les principals poblacions del país, els ports i els aeroports a través del tren. També hem de desenvolupar xarxes d’accessibilitat per assegurar l’accés de les ciutats catalanes a les xarxes de comunicació globals. L’enfortiment del sistema aeroportuari català i la transformació de l’aeroport de Barcelona en aeroport transoceànic, en l’aeroport de la Euroregió, així com la millora del front portuari i la connexió amb la xarxa ferroviària d’alta velocitat són elements clau. Ho són a llarg termini, però ja hi hem començat a treballar integrant la planificació territorial, la portuària, la infrastructural i la logística : l’impuls del Front Portuari Català perquè Catalunya esdevingui la gran plataforma logística del Sud d’Europa, el Pla de xoc per millorar la senyalització de les carreteres, la inversió en la xarxa viària catalana per permetre una mobilitat més segura i sostenible a tot el país, les inversions en transport públic i l’encàrrec per la redacció del projecte d’eix transversal ferroviari de Catalunya, en són bons exemples. En el terreny de les inversions en infrastructures, com explicaré més endavant, adquirim el compromís de mantenir un nivell d’inversió important, tot i que en aquest cas pagant, pagant les conseqüències del mètode alemany utilitzat fins ara, i pagant el cost de les noves inversions. Per aquest motiu estem posant en pràctica un nou estil de governar el territori fent efectiu el valor de la sostenibilitat, basat en la planificació i la solidaritat territorial. Aquests valors seran una referència ineludible de les polítiques econòmiques, de la planificació de les infrastructures, de la gestió agrària o de la gestió urbanística. 26 �I, evidentment, de la gestió ambiental de diverses polítiques sensibles, com la gestió dels recursos energètics, dels hídrics o dels residus. Sabem que aquest govern ha generat moltes expectatives. I no les defraudarem. Com no ho hem fet, en el cas dels recursos hídrics, amb el transvasament de l’Ebre. Sabem que els transvasaments no són estrictament necessaris i que el més important és fer un ús eficient de l’aigua. El nostre principal objectiu és implantar el conjunt de mesures que resulten de la plena incorporació de la Directiva marc comunitària de l’aigua i que es coneixen com a nova cultura de l’aigua. Aquest govern ha manifestat i reiterat la seva intenció d’instaurar una política hidràulica eficaç i sostenible. I comptem amb la complicitat activa del nou govern d’Espanya per revisar-la implantant projectes d’interès hidràulic i mediambiental (dessaladores, bases de recàrrega i projectes de descontaminació dels aquífers, i recuperació i reaprofitament dels recursos disponibles fins ara desaprofitats per la seva menor qualitat). A això cal afegir una gestió sensata dels recursos. Val a dir: 1) Una gestió de la demanda d’aigua que fomenti l’estalvi, com es va fer a l’àrea metropolitana de Barcelona a mitjans anys 80, que ha resultat en un pràctic estancament del consum d’aigua de boca. 2) Inversions en aquest estalvi, tant pel que fa a la que es perd en les conduccions com la que es consumeix innecessàriament en els consums domèstics i industrials. Completat el procés de planificació territorial, tindrem el Pla Territorial de Catalunya i els plans territorials de cada regió que donaran cobertura i fixaran els criteris de caràcter supramunicipal i les visions estratègiques perquè s’hi acullin i encaixin els planejaments urbanístics de caràcter municipal. Com saben, ens hem compromès a haver aprovat en un any i mig els plans directors del Litoral i de l’Empordà, el Pla Territorial de les Comarques de Girona i l’Avantprojecte d’una Llei del Paisatge. En relació al Pla Director Urbanístic del Sistema Costaner tenim el compromís d’ampliar a més de 500 metres des de la línia de la costa l’àrea d’influència del Pla i de procedir a la preservació definitiva de la costa i del prelitoral sense construir. Són mesures que permetran que 27 �55 km lineals de front marítim continuïn intactes per sempre, com llegat a les generacions futures. La segregació creixent dels grups socials i les persones sobre l’espai és una dinàmica cada vegada més insolidària des del punt de vista social. L’hem d’evitar, i un dels pilars per fer-ho són les polítiques d’habitatge i de qualitat urbana. Per aquest motiu hem aprovat el Pla per al Dret a l’Habitatge que té l’objectiu d’incrementar la promoció d’habitatge protegit a un total de 42.000 unitats noves en els propers 4 anys distribuint geogràficament els objectius de manera concertada amb el món local i amb els promotors públics, privats i cooperatius. El pla té una especial incidència a les comarques amb major dificultat per l’accés a l’habitatge i zones de creixement econòmic i demogràfic potencial, així com a les comarques de l’interior del país, amb especial atenció a les ciutats petites i mitjanes del rere país, a les que demanarem que impulsin el reequilibri territorial en el marc dels plans territorials parcials. Dins els objectius generals dels 42.000 habitatges s’inclou la promoció de 21.000 unitats d’habitatge en règim de lloguer, prioritzant els destinats a l’emancipació de joves, a la gent gran i als col·lectius específics amb especials dificultats d’accés a l’habitatge. Deixin-m’ho dir: és un escàndol que els habitatges de compra estiguin desgravats en l’import sobre la renda i els de lloguer no ho estiguin. Aprovarem aviat el Pla Català de la Rehabilitació, per permetre la rehabilitació de no menys de 40.000 habitatges en quatre anys. En la mateixa línia, la revisió de la Llei d’Urbanisme de Catalunya té l’objectiu d’estimular la producció d’habitatge protegit i reconèixer la pluralitat de tipologies d’habitatge en funció de les noves situacions de convivència i familiars. E. Deu punts per resumir i finalitzar Del conjunt d’acords, decisions i iniciatives preses pel govern, vull assenyalar, per la seva significació o transcendència, els deu següents: 1 ) Inici del procés de reforma de l’Estatut de Catalunya. 28 �2) Impuls de l’Acord estratègic per a la internacionalització de l’economia catalana i creació de l’Agència Catalana d’Inversió. 3) Aprovació de la Llei de millora de Barris, àrees urbanes i viles de Catalunya. 4) Impuls del Pla pel Dret a l’Habitatge 2004-2007 5) Establiment dels objectius i propòsits del Pla Director Urbanístic del Sistema Costaner, per a la protecció del sòl no urbanitzable de la costa catalana, que afectarà un total de 56 Km del litoral. 6) Aprovació del Pla de xoc dels centres de salut, que té l’objectiu d’incrementar un 38 % els efectius d’atenció primària. 7) Rehabilitació, millora i construcció de noves escoles i actuacions per millorar l’atenció als alumnes i la qualitat de l’ensenyament. 8) Augment de la prestació econòmica per infants a càrrec, per a famílies amb infants menors de tres anys i per a famílies nombroses i monoparentals. 9) Impuls del Programa de Planificació Lingüística i del Pla per a la Llengua i la Cohesió Social per a potenciar l’ús del català, per a que viure plenament en català sigui possible i més fàcil per tots. 10) Derogació del transvasament de l'Ebre gràcies a l’actitud de les Terres de l’Ebre, el capteniment del nostre govern, i la decidida voluntat política del govern de l'estat, amb l’aprovació del Reial Decret de Modificació de la Llei del Pla Hidrològic Nacional, que respon a totes les peticions de la Generalitat. Aquest decàleg és només una mostra de l’activitat desenvolupada pel Govern, activitat que sovint ha restat velada per la intensitat –quan no pel dramatisme- dels esdeveniments als que m’he referit al principi i que han dominat no només la vida política sinó –en bona mesura- el conjunt de la vida social del nostre país. F. Per acabar, un mot sobre les prioritats de Govern reflectides en els Pressupostos Els Pressupostos per al 2004 són uns pressupostos de transició; però també són els primers pressupostos del canvi: tot i l’estret marge de maniobra reflecteixen ja els canvis en les prioritats de la política i l’acció de govern. 29 �Amb unes previsions d’ingressos de 17.600 milions € i de despesa de 18.500 milions €, per tant amb un dèficit previst de 850 milions € que significa una reducció del 27.5% respecte a l’exercici anterior-, són uns pressupostos de contenció de despesa i d’ajustament pressupostari. Tot i així, el que em sembla més rellevant és que justament aquest esforç de contenció ha permès un augment de l’estalvi corrent del 37%, que es destinarà a l’esforç inversor que es vol mantenir al llarg de la legislatura. Aquest Pressupost representa el major esforç inversor realitzat per la Generalitat al llarg de la seva història. El rigor en el control de la despesa deixa un marge suficient per a dur a terme les grans línies del nostre programa de govern, definides en l’Acord del Tinell: 1. Més política social lligada als barris, les escoles i la salut dels ciutadans. 2. Un nou impuls a la competitivitat i als sectors productius 3. La vertebració del territori, amb més infrastructures més respecte ambiental i paisatgístic. 3. Final Finalment, estem en un nou escenari de col·laboració institucional i de diàleg, en que caldrà treballar amb tenacitat i generositat alhora. Val a dir que no hem perdut ni un minut a posar-nos-hi. Els contactes formals i informals del president i dels consellers de la Generalitat amb el president i els ministres del Govern d’Espanya han estat continuats en aquestes setmanes. D’aquests contactes n’han sorgit abundants gestos i uns primers compromisos. - La reiteració de la voluntat de respectar el projecte d’Estatut que aprovi el Parlament de Catalunya per part del nou president del Govern espanyol. - El compromís actiu del Govern espanyol per obtenir el reconeixement del català a la Unió Europea. - La bona disposició al diàleg mostrada pel ministre d’Administracions Públiques en relació a les transferències pendents. - L’anunci de retirar una bona part dels conflictes de competència presentats al Tribunal Constitucional. 30 �- L’aprovació d’una moció al Senat sobre l’ús del català a les institucions estatals. - El compromís del ministre de Defensa de revisar el consell de guerra al President Companys. - El compromís del ministre de Justícia en relació als Tribunals Superiors autonòmics. - El compromís de la ministra de Foment de fer arribar l’AVE a Barcelona el 2007. - El compromís, també de la ministra de Foment, de fer efectiu l’1% cultural a l’Institut d’Estudis Catalans. - El compromís del president del Govern de retornar del tot el Castell de Montjuïc a la ciutat de Barcelona. - El compromís, també del president del Govern, d’aprovar la Carta Municipal de Barcelona. - I la proposta del ministre d’Administracions Públiques per resoldre la presència de Catalunya i de les altres autonomies a la Unió Europea. Però, no tot han estat gestos i anuncis de compromisos. També hi ha hagut decisions de gran impacte a Catalunya. La més important ha estat sens dubte la paralització del transvasament de l’Ebre. Sobre la base d’aquesta actitud inicial del Govern espanyol, el Govern de Catalunya abordarà amb un optimisme enraonat els principals temes de l’agenda política. Hem de recuperar el temps perdut. Tenim un govern assentat, reforçat i treballant a velocitat de creuer amb un objectiu compartit, que és el que resulta de l’acord que el va fer possible. És el Govern de Catalunya. Fruit de l’acord tripartit. No és l’olla de grills que alguns haurien volgut. És el govern, té solidesa, i , com ja hem dit, en anteriors ocasions, tant el Conseller en Cap, com el Conseller de Relacions Institucionals com jo mateix, és un govern per governar i no per resistir. 31 �De totes maneres, vull que entenguin el meu propòsit de presentar una visió més acabada dels objectius de l’acció del Govern en el debat de política general que farem a la tardor. Un debat on els penso exposar el projecte de país que sustenta l’actual Govern de Catalunya, acompanyat d’un detallat Pla de Govern que estem enllestint, i també de les línies mestres del Pressupost per al 2005, espero que alliberat de bona part de les hipoteques dels d’enguany. Moltes gràcies per la seva atenció. Pasqual Maragall 32 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1655 Title A name given to the resource Sobre els criteris d'actuació i orientació del Govern transcorreguts sis mesos des de la seva constitució. Language A language of the resource Català Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Parlament de Catalunya Subject The topic of the resource Activitat parlamentària Autogovern Benestar Social Govern Acció política Model social Territoris Catalunya. Generalitat Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Intervenció al Parlament Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2004-06-28 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/174/20040701.pdf bc483b8944323d8d20c45bd7c489704c PDF Text Text Del "Pal de paller" al "Catalanisme coral" Universitat d'Estiu Ramon Llull | 1/7/2004 Ja sabeu que jo sempre he cregut que el triangle màgic d'un país és el triangle universitat, govern i territori. Pot ser el Govern de la Generalitat, pot ser el Govern d'una gran ciutat, i l'empresa. Si aquest triangle funciona, funciona tot. Si aquest triangle no va i no hi ha prou interrelacions, anem malament. Catalunya ha sigut sempre un país molt singular: com que l'Estat no donava de si el que aquí es demanava, el país es va haver d'inventar moltes coses. Moltes vegades se les va inventar com a mini-estat, com a Mancomunitat... després com a Generalitat, també com a Ajuntament de Barcelona. I altres com a institucions privades que tanmateix tenien una vocació pública, començant per les escoles, que o eren privades o eren municipals, però en el fons el que volien ser era catalanes, com les escoles de la Mancomunitat. Vet aquí, doncs, la vostra, una Universitat privada que en definitiva neix també d'aquest mateix impuls de la societat catalana de tenir institucions, tant si la llei, o l'Estat, o la situació política les permetia, com si no. I de tenir-les amb un alt nivell de qualitat. Dit això, jo només us demanaré una cosa: treballeu a igualtat de costos socials. És a dir, per què és tant important la Universitat Pública? Perquè és la Universitat de tothom. Perquè és la Universitat que no només parteix d'un designi, privat o no, però relacionat amb l'excel·lència del país, sinó que a més pretén estendre aquesta excel·lència més enllà de les fronteres de les classes socials o de la capacitat econòmica. Si voleu ser fidels a aquest esperit del vostre naixement, i que és tant comú a tantes iniciatives importants d'aquest país, haureu de tenir en compte que la vostra excel·lència encara es veurà millorada i serà més palesa en la mesura que sapigueu fer front en aquestes condicions, que són una mica més restrictives per a l'excel·lència. Vull aprofitar aquesta ocasió que m'oferiu per exposar algunes reflexions sobre el moment que estem vivint, sobre present i el futur de Catalunya, un cop tancat el llarg -llarguíssim- cicle electoral que es va iniciar fa més d'un any amb les eleccions municipals i que acabem de tancar amb les eleccions europees. La successió d'esdeveniments electorals i polítics ha estat molt intensa i ha donat lloc a interpretacions i balanços de tota mena. La opinió pública ja s'ha fet una composició de lloc sobre els actors 1 �d'aquestes comtesses electorals i sobre l'argument de la situació política resultant. Catalunya té, des de fa mig any, un nou govern. Amb un programa diferent, amb uns objectius diferents, amb noves sensibilitats, noves prioritats i amb estils també diferents. Dilluns d'aquesta setmana vaig comparèixer al Parlament llargament per retre compte de l'acció de govern d'aquests sis primers mesos. Ahir hi vaig tornar per una sessió ordinària de control. I també en això, en la disposició a rendir comptes, el meu Govern - i crec que el Govern espanyol també, per la assiduïtat amb la que el president del Govern espanyol s'està sotmetent a l'escrutini del Parlament espanyol - estem marcant una diferència. Però crec que cal també un altre tipus de reflexió (més enllà dels resultats electorals i dels primers balanços de gestió) i amb voluntat de transcendir els esdeveniments immediats i els càlculs a curt termini. No crec errar gaire si interpreto que va prenent cos la idea de que estem en un moment de transició a Catalunya i Espanya. No és casual que, des de la distància, "The Economist" hagi titulat el seu recent informe sobre Espanya: "The second transition". Jo crec que els temes que no es posin sobre la taula ara, en l'inici d'aquesta segona transició, no seran comptats. I és molt important, en aquest moment precís, que tots els temes que han de marcar el futur estiguin sobre la taula, perquè aquells temes que no s'hi hagin posat seran escombrats per la marxa endavant, que a partir d'ara serà frenètica, en els congressos que s'obriran de tots els partits polítics; en els debats de la tardor; en l'aprovació dels pressupostos... i immediatament després en l'aprovació dels estatuts basc i català i l'obertura del meló de la Constitució. Obrim un període que jo crec que haurà de durar 25 anys o més. Estem obrint un segon quart de segle diferent, i per tant estem en un moment francament decisiu. A Catalunya, amb unes o altres paraules i imatges, s'està aixecant acta del final d'un paradigma polític, gairebé diria d'un paradigma político-cultural, que ha configurat per a bé i per a mal la política i la societat catalana durant 25 anys. És el paradigma forjat durant la Transició i interpretat de forma principal pel que -sense cap ànim pejoratiu- s'ha anomenat pujolisme: és a dir aquest conjunt format per quelcom més que un líder, més que uns partits, més que un moviment, i que 2 �ha tingut la virtut d'ocupar i vertebrar l'espai central de la política catalana durant aquests anys. L'ha ocupat tan abastament que la part i el tot (la part activa i la resta més passivament) s'han confós completament durant una colla d'anys. Ha estat un paradigma fundat en la necessitat i, quasi diria, la obsessió per la recuperació, la reconstrucció i la preservació de la identitat nacional. I probablement ha estat més un paradigma negligent en la bona fonamentació i el bon ús de l'autogovern i dels seus instruments. Ha estat més polític que administratiu o més ideològic que polític, com volgueu. S'ha pensat des d'un país a la defensiva, instal·lat permanentment -o, almenys, massa sovint- en la identificació de perills d'enemics exteriors i també interiors, més que no pas des de el punt de vista d'un país optimista i segur de les seves capacitats i possibilitats, i no dic que això no estigués justificat, estic descrivint una situació. Però aquesta hiper consciència de la nostra fragilitat col·lectiva ha acabat per passar-nos factura: la persistència en el discurs i en les actituds defensives enlloc d'enfortir-nos ens ha evidenciat més febles, els uns dels altres i potser de nosaltres mateixos, del que realment som. Així hem posat la nostra llengua i la nostra cultura a la defensiva, en declarar-les en un estat de permanent normalització. La lògica de la preservació essencial ha acabat per convertir-se, paradoxalment, en el principal obstacle per a l'exercici de la normalitat. La normalització s'ha menjat la normalitat, ha ofegat la normalitat. Sempre dic que això és comprensible, s'havia de passar per la normalització per arribar a la normalitat, el que passa és que probablement ja fa un cert temps que a la normalitat hi som i no ho sabem, o no ho hem confessat. Aquesta actitud defensiva ha convertit la cultura en una dependència a vegades viciada. El proteccionisme condemna sempre a la llarga a una eterna minoria d'edat, en el cas de la cultura catalana o en qualsevol altre cas. I una cultura permanentment sobreprotegida pot acabar convertint-se en quelcom de massa fràgil, massa artificiós, i gairebé diria fictici. I sense sistema immunològic. Vull que se m'entengui. I que no corrin a esquinçar-se les vestidures els qui ens acusen constantment de voler desnaturalitzar, desnacionalitzar, desmuntar l'edifici de la nostra identitat. Justament el que reclama, avui, el President de la 3 �Generalitat, és que comencem a mirar el present i el futur en clau d'exercici de la normalitat que ja tenim. Que enfortim el sistema. Que, com deia Miquel Martí Pol, ens llancem a caminar sense crosses. El proteccionisme sense límit, dic, és un vici que ha contaminat les relacions entre el poder polític i el món de la cultura i el món dels mitjans de comunicació. La independència reclamada i proclamada d'actors i de vehicles culturals ha acabat empantanegada en les xarxes d'un cert clientelisme sorgit de la intervenció pública per mitjà d'ajudes massa sovint poc transparents. Estic convençut que en l'origen de l'enrevessada situació a que hem arribat hi havia la voluntat indefugible de defensar, protegir i impulsar la nostra cultura. Mai no negaré el mèrit i la conveniència d'actuar així en els primers anys de la llibertat recobrada. D'una banda, la necessitat de recuperar anys i anys perduts per la persecució política; i d'una altra, la consciència d'haver d'encarrilar la cultura catalana en un mercat cultural dominat per altres cultures més potents -molt més potents- com l'espanyola i, en un sentit més ampli, l'anglosaxona. El que ha succeït en la política cultural i de comunicació no és sinó un exemple -probablement el més característic- d'una cultura política que ha modelat la política i la societat catalana, la seva manera de relacionar-se amb Espanya i Europa i, també, la seva manera de posicionar-se al món. Però el problema és que hem acabat enrocats en la defensa identitària, intentant aprofitar les conjuntures favorables per millorar la nostra situació, però renunciant a navegar en el mar obert per la incapacitat o la poca voluntat de cercar els aliats necessaris per solcar nous oceans amb seguretat. Potser ens ha sobrat proteccionisme i ens ha faltat coratge. Sincerament, entenc que aquest paradigma que ha presidit la realitat i la interpretació de la realitat catalanes ha deixat de funcionar bé. Avui, per llei de vida -i per les lleis de la política- el cicle protagonitzat per aquell moviment - que per comoditat hem anomenat pujolismes'ha esgotat. Amb tot el respecte que em mereix la persona que el va generar. 4 �Les interpretacions sobre les causes d'aquest fet poden ser diverses: des de qui ho atribueix a causes personals (un recanvi de líder no prou reeixit), a qui apunta a un error tàctic (mantenir una determinada aliança política més temps del compte), passant pels qui creuen que aquella estratègia política està exhaurida o, fins i tot, pels qui - amb el final d'aquesta situació- entonen les absoltes pel catalanisme, equivocadament. Com poden comprendre ni em pertoca ni aquest és el lloc adequat per a que els hi faci una exegesi d'aquestes interpretacions. En canvi sí que m'interessa referir-me a la última qüestió, que de molt llarg ultrapassa les peripècies dels partits polítics. És a dir, m'interessa més dilucidar la qüestió de si hi ha catalanisme després del pujolisme. N'hi ha. I tant si n'hi ha. Aquesta és la qüestió. N'hi havia abans, n'hi ha hagut durant i n'hi ha ara. I n'hi seguirà havent, no ho dubtin. M'interessa referir-me, doncs, a aquesta qüestió perquè es vol fer estendre la brama, com he dit fa un moment, que el canvi polític esdevingut a Catalunya suposa l'inici d'un procés conscient de descatalanització o, dit amb paraules més aparatoses per a alguns, que estem davant d'un procés imparable d'espanyolització del país. Podria tenir la temptació de despatxar aquest procés d'intencions dient que es tracta d'una visió interessada i pròpia d'una concepció patrimonialista de Catalunya, de la seva llengua i de la seva cultura, de la seva història i de l'acció política catalanista. Aquesta concepció és la que legitimaria la pretensió de repartir patents de catalanitat i de catalanisme. Però entenc que si fes això estaria entrant en un joc massa fàcil, d'esgrima política probablement gratificant pels qui la practiquen, i els qui de vegades la practiquem, però poc ben útil per aixecar un debat amb ganes de mirar endavant. Els qui creiem que el vell paradigma ha esgotat la seva utilitat, el que hem de fer és pensar, assajar i articular un nou paradigma, amb tota l'ambició de país que això exigeix, però a la vegada amb tota la modèstia de comptar amb les lliçons i amb els fets positius del passat, sense els quals tampoc estaríem on som. El meu punt de vista i el del meu Govern és diferent al punt de vista dominant fins ara. Bastant diferent. Perquè avui ja no és suficient defensar la identitat de Catalunya, de protegir la llengua i la cultura 5 �catalanes, mirar de sobreviure en un context que considerem sistemàticament hostil. No, ja no es tracta d'això. Es tracta de passar de la defensa a l'atac - en el bon sentit de la paraula- , de superar els tics defensius, de pensar més en el futur que podem construir que en el passat que volem preservar, de confiar més en les nostres possibilitats que de témer les nostres febleses i insuficiències. Es tracta de rellegir el passat, sí, però amb menys beneiteria i també amb més curiositat. Perquè sinó partiríem de bases viciades. És curiós, perquè en tota aquesta preocupació que hem tingut per mirar més el que ens deia el passat que no pas el futur, tanmateix el passat no ha estat ben explicat. Per exemple, en aquest país hi ha la tendència a confondre el Consell de Cent i la Generalitat: pregunteu a la gent qui era Rafael de Casanova i us dirà, potser en un 70%, que era el President de la Generalitat, i en canvi era el Conseller en Cap del Consell de Cent de Barcelona. Un altre exemple: es parla de la Corona d'Aragó i alguns pensen que estic inventant una cosa nova, però només cal baixar des de la Diagonal cap a la Plaça Catalunya i passar per Rosselló, Provença, Mallorca, València i Aragó. I si baixeu més trobareu el Consell de Cent, la Diputació i les Corts Catalanes, és a dir, les institucions. Ho teníem ben enfocat a principis de segle. Jo sóc un obsés de mirar el futur i tanmateix de buscar en alguns moments molt brillants del passat el punt de partida. Crec que ens hauríem de dedicar a fer aquest esforç, no de reconstrucció o reinvenció del passat, sinó de franca investigació sobre el que va succeir, perquè va ser realment extraordinari. El que va passar en aquest país els anys 6 i 7 del segle passat és extraordinari: la Solidaritat Catalana, el Pressupost de Cultura, que no era només de Cultura sinó que era d'escoles i d'educació, que va ser la base del Patronat Escolar i de les escoles municipals de Barcelona. Torno al que he dit al principi de tot: com que l'Estat no donava de si el que aquest país volia, el país es va inventar la solució. I la solució va ser una trampa. L'Ajuntament de Barcelona va entabanar a l'Estat: com que aquí hi havia mar i a Madrid no, aquí hi havia d'haver l'Escola del Mar. I l'Escola del Bosc... i tantes altres, que figurava que eren escoles per a nous projectes, però era mentida, en realitat s'estava muntant un sistema escolar nou. I després va venir la Mancomunitat, amb unes escoles d'una categoria molt noucentista, extraordinària. Segurament ens enganyaríem si penséssim que ara podem fer igual, perquè aleshores, malgrat tot, es tractava de que una part de la classe mitja-baixa entrés al sistema d'excel·lència educativa. I no 6 �tant com ara, amb la universalització no hi ha només classes mitgesbaixes relativament nombroses però no massives, sinó d'un país que està sofrint un creixement demogràfic de portes enfora molt important. Els problemes per tant són molt diferents. En tot cas, fixeu-vos, l'any 1906-1907: Solidaritat Catalana; Pressupost de Cultura; Congrés d'Escriptors Catalans; l' "Enllà" de Joan Maragall; les cartes Maragall-Unamuno... que diuen molt sobre el que aquell país era i hauria de ser cent anys després; "Les senyoretes d'Avinyó" de Picasso; l'inici dels congressos municipalistes, que si aneu seguint la història, són aquells que van marcar la pauta del progrés polític cap a la Segona República, cap a l'intent d'una democràcia no autocràtica. Tot això haurà de ser, crec, objecte d'una gran celebració, que no dic pas que hagi de ser un altre Fòrum. Dic que Catalunya haurà de fer aquesta gran celebració, mirant el passat com a punt de partida d'un altre salt endavant que ara hem de fer com es va saber fer en aquell moment, per molt que després el futur immediat va ser tan dramàtic, com tots sabem. Hem de passar doncs de la normalització a la normalitat. De la celebració de les derrotes a la de les passes endavant. De la reivindicació a la proposta catalana: Catalunya no s'ha de queixar més, no ha de bramar, no ha de plorar... Catalunya ha de proposar. Ha d'exigir, però en el sentit més cordial de la paraula. Del proteccionisme a la llibertat amb regles equitatives. De la ficció d'un món una mica fet a mida a la realitat del món tal com és, del món obert. Les fronteres no existeixen, ni per bé ni per mal, i per tant, enyorar-les és absurd. En definitiva, estem parlant d'una nova cultura política i cívica, d'un canvi en la nostra mentalitat col·lectiva que hauria d'alimentar un nou escenari polític vàlid per a la Catalunya dels propers vint-i-cinc anys. Els canvis en la mentalitat col·lectiva no es fan d'un dia per l'altre, ni òbviament es decreten. No és cosa d'avui per demà unir cívicament Catalunya fins aconseguir que s'expressin totes les Catalunyes: la que ha parlat o s'ha sentit expressada fins ara, la que ha callat o no s'ha sentit ben expressada i, també, la que encara no té consciència de poder-hi dir la seva, però que n'anirà aprenent en els propers anys. 7 �Ras i curt, no s'improvisa en un dia una nova síntesi que representi els valors compartits, les aspiracions socials, els imaginaris col·lectius que donaran sentit i cohesió a la Catalunya del primer terç del segle XXI. No s'inventa el patriotisme. El patriotisme pensat pels fills més que no pas des dels avis. És el que estic proposant. No s'inventa. Sense oblidar allò, però pensat pels fills. El patriotisme que neix del barri endreçat, de l'escola lluminosa, de la sanitat propera. Aquest és l'autèntic patriotisme. El dels països que han fet la seva revolució en el moment que l'havien de fer i que han sigut capaços de basar el patriotisme justament en l'orgull que té cada ciutadà, no aquell de més nissaga o el que més s'ha abraçat a la bandera, o el que més ha sabut interpretar la pròpia identitat de país. Sinó el patriotisme d'aquells que arribant allà moltes vegades des de fora, moltes vegades des de les classes baixes d'aquell mateix país, han vist gratificada la seva identitat personal per la existència d'un sector públic, d'un estat, d'una societat vertebrada que els donava raó de les seves pretensions i que els feia persones. Aquest és l'autèntic patriotisme des del meu punt de vista. I això és el que hem de pretendre. Cap on crec que ha d'apuntar aquest nou paradigma? S'ha acabat la Catalunya del "Pal de paller"? Probablement la resposta sigui Sí. En altres moments m'he servit de la bella imatge espriuenca dels fragments del mirall que, reunits, permetien que Catalunya es veiés sencera. Avui els proposo que comencem a pensar i a parlar en termes d'una mena de catalanisme que podríem anomenar Catalanisme coral. Amb veus diverses, que ni sempre hagin de ser les mateixes ni hagin de tenir sempre el mateix so, i que no ens preocupi que no el tingui. Això no vol dir que siguin dissonants. Una coral no és un sol so; és una coral, però tanmateix és eufònica. El "pal de paller" és la imatge d'una centralitat que, tant com galvanitza i concentra al seu entorn, exclou del projecte tot allò que no se situa en funció del propi subjecte polític central. Això és fins a cert punt lògic o necessari en els períodes de construcció del país o de re-construcció del país. Però ja no podem aspirar més temps a ser una excepció permanent, una nació sense estat debatent-se entre ser motor d'Europa o locomotora d'Espanya. Hem de ser les dues coses alhora. 8 �Catalunya ha de tenir menys por i més ambició. L'Euroregió i l'Espanya plural i diversa han de desactivar les pors i permetre'ns caminar amb més naturalitat per abordar els nostres objectius. A tots els nivells: el cultural, el lingüístic, el polític, l'econòmic, el geoestratègic... El nacional, en definitiva. M'agradaria posar alguns exemples concrets de la nova actitud que proposo. No se'ls escaparà que la proposta de l'Euroregió PirineusMediterrània, consistent en articular un espai econòmic d'àmbit superior al marc estricte de Catalunya, va en aquesta direcció i moltes vegades per raons d'economies d'escala. Si no tenim l'escala d'aquesta Euroregió no tindrem algunes de les coses que pensem que tenim dret a tenir, però que ningú ens regalarà si no creem el mercat interior que les faci rendibles. Per menys d'una població de 10, 12 o 16 milions d'habitants difícilment és pot tenir un aeroport transoceànic. I això implica no només voler-ho, no només proclamarho.... també construir línies d'alta velocitat que connectin aquests punts. Jo sóc un obsés de que Catalunya es definirà sobretot per la equidistància, la capacitat d'accés a cada un dels seus punts. Perquè la Catalunya estricta és un país suficientment petit tot i que molt rebregat i, per tant, costós de comunicar, en termes econòmics i en terme ecològics, però que tindrà la seva excel·lència el dia que puguem dir que viure a Olot, o a Tortosa, o al Pallars, des del punt de vista de l'accés, del tren, dels serveis, sigui raonablement similar a punts de més centralitat. Doncs bé, la proposta d'Euroregió va en aquesta direcció, no solament per fonamentar el nostre futur econòmic sobre bases més àmplies i potents que assegurin el progrés, la competitivitat i el benestar en el nou marc europeu. Sinó també en el sentit de trobar un referent que simbolitzi la vocació europea de Catalunya i la nostra manera d'estar a Europa. Una manera, si volen, de visualitzar la interdependència a escala europea i, a la vegada, la relativitat creixent de les fronteres i els límits estatals. En l'àmbit lingüístic, més enllà de la necessitat política de protecció i estímul del català i més enllà de la decisiva batalla dels propers anys per a que l'Estat espanyol assumeixi amb totes les conseqüències el seu caràcter plurilingüístic -amb el reconeixement europeu inclòs-, podem proposar-nos esdevenir un idioma bandera de tots els idiomes que corren perill de perdre's. Aquesta és una possibilitat que hem de considerar, sobretot perquè el nostre no es perdrà, encara que hi ha qui diu que si. I jo estic convençut de que no. En aquest sentit el català és, també, 9 �d'alguna forma una icona. I ha de fer servir aquesta icona com a capital. Pot fer-ho. Crec sincerament que el català s'ha de posar al servei d'una causa que el transcendeix i fent-ho es beneficiarà també a ell mateix. Fa pocs dies vaig participar al Fòrum en un Diàleg sobre la diversitat lingüística. Un expert d'origen irlandès que ara viu a Gal·les va proclamar la necessitat o la possibilitat de crear un museu mundial dels idiomes, a manera de laboratori o centre d'investigació. Jo li vaig contestar que aquesta és una idea molt interessant per Catalunya. Perquè si s'ha de generar al món un laboratori o un lloc on estiguin acumulats els registres i els escrits en tots els idiomes que encara existeixen i que estan en perill de desaparèixer, el lloc ideal és Catalunya. I aquí és on el català probablement s'ha de guanyar el reconeixement. No només per la via de proclamar-se exactament igual que les llengües estatals, perquè el català, tot i sent més important, des del punt de vista numèric i literari, que moltes llengües estatals, és molt fàcil d'entendre que els estats el dia que es reuneixen no el comptin com a tal. És molt difícil d'aconseguir que el català sigui considerat igual que una llengua estatal a Europa. I és un mèrit del Govern espanyol aparèixer amb una fórmula, que no existia inicialment en el projecte de Constitució Europea, i que és un punt de partida. Amb això vull dir que els catalanoparlants sentim com a pròpia la causa general de la diversitat lingüística. És la nostra causa. Ens hi va la identitat, la memòria i l'esdevenidor. El noble combat per la llengua catalana no el lliurem en solitari, no és un combat estrictament només per a nosaltres. La nostra causa és també la causa de totes les llengües del món que no tenen prou reconeguts els seus drets i estan més o menys amenaçades d'extinció. Òbviament, l'important no és que el català sigui una icona, l'important és que el català visqui. Contra el que es diu massa sovint, el català no l'hem de només "defensar". L'hem de conrear, l'hem d'expandir, l'hem d'esponjar internament per a que hi càpiguen totes les variants i l'hem de portar més enllà de les seves fronteres internes i externes, amablement, amigablement. Amb tenacitat. Jo sempre poso l'exemple de tres expressions de la llengua catalana: del que aquí diem capvespre, a les Illes diuen s'hora baixa i a la terra dels meus avis, a Monóver, en diuen la poqueta nit. Són tres maneres diferents de dir en català el mateix. És una llengua i al mateix temps és una llengua internament molt plural. Però això no és una tasca fàcil. Conciliar la necessària unitat de l'idioma amb la seva diversitat real no és pas gens fàcil. Si volem unir tots els qui l'haurien de defensar perquè el projecte tingui 10 �economies d'escala i, per tant, sigui viable, resultarà que la unitat necessita de la diversitat. No és el mateix sobreviure amb una base demogràfica de 6 milions que amb una de 12. Però els 12 no els tindrem sense flexibilitat interior. Duresa i elasticitat alhora, dues coses que no són gens fàcil de conjuminar. El nou projecte col·lectiu que ha d'assegurar la nostra identitat, reforçar la nostra capacitat de decisió, situar-nos en la nova Europa, fer-nos competitius en un món global i, per tant, garantir el progrés econòmic, social i espiritual dels catalans i les catalanes del nou segle ha de sorgir d'una nova cultura política més oberta, més creativa, més plural i amb més ambició real que verbal. En els propers mesos penso anar desenvolupant aquesta reflexió que avui he iniciat davant de tots vostès. Perdonin-me la impertinència d'haver utilitzat un marc universitari com aquest per fer-ho, però francament no en conec d'altre millor per incitar i convidar a debatre. Aquesta ha estat la meva intenció: provocar el debat col·lectiu, coral, plural sobre el sentit de l'acció cívica i política que Catalunya afrontarà en els propers anys. Perquè seria una paradoxa que Catalunya entrés en un procés de reformes institucionals i polítiques de gran abast i que, a la vegada, l'enfonsament del vell paradigma cultural provoqués la percepció de greus dubtes sobre la identitat col·lectiva i sobre la viabilitat com a país. Ens cal entendre que el canvi de paradigma no només és possible sinó que és necessari. Aquesta és la qüestió que els hi vull deixar sobre la taula. Moltes gràcies per la seva atenció i que tinguin una molt bona Universitat d'Estiu. Pasqual Maragall 11 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1656 Title A name given to the resource Del "Pal de paller" al "Catalanisme coral" Language A language of the resource Català Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Universitat d'Estiu Ramon Llull Subject The topic of the resource Autogovern Catalanisme Espanya plural Lideratge Nacionalisme Política Model social Territoris Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Conferència Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2004-07-01 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències