29 50 4980 https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/6903/FMHP_04063.JPG 59f86238f2aa197a3ce36e0b0c32d3a9 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 31/01/2006 Creator An entity primarily responsible for making the resource Bedmar, Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau de la Generalitat Title A name given to the resource Pasqual Maragall al pont del Bisbe Subject The topic of the resource Presidents Administració autonòmica Palau de la Generalitat de Catalunya (Barcelona, Catalunya) Arquitectura Ponts de pedra Ciutadania Maragall Mira, Pasqual, 1941- Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/6905/FMHP_04065.JPG 9b1f86c498b3bd978068857cc657ae9d Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 31/01/2006 Creator An entity primarily responsible for making the resource Bedmar, Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau de la Generalitat Title A name given to the resource Pasqual Maragall al pont del Bisbe Subject The topic of the resource Presidents Administració autonòmica Palau de la Generalitat de Catalunya (Barcelona, Catalunya) Arquitectura Ponts de pedra Maragall Mira, Pasqual, 1941- Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/768/20070813_LV.pdf 97632f45a07a3f8249fdc37b3b91f288 PDF Text Text Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA 13/08/2007 La Vanguardia, p.013, Opinión Conectando Catalunya al mundo PASQUAL MARAGALL y GERMÀ BEL Un factor principal para el progreso de las ciudades y los territorios en su área de influencia es la conexión con el resto del mundo. El proceso de globalización ha reforzado la necesidad de conexión global, para aprovechar las oportunidades que ofrece el aumento de relaciones económicas, sociales y culturales. Por eso, una conexión amplia y eficiente de los pasajeros y de las mercancías es determinante de la posición que se ocupa - y que se aspire a ocupar en el futuro- en el mapa mundial de ciudades. De alguna forma, los aeropuertos se han convertido en nuestros puentes hacia el futuro; de ahí la gran relevancia de la reflexión pública, social e institucional, desencadenada sobre la gestión del aeropuerto de El Prat. El tráfico en los tres aeropuertos comerciales catalanes ha crecido mucho. El caso de Girona es el más espectacular: desde mediados de los noventa su tráfico se ha multiplicado casi por diez (¡10!). El crecimiento de Reus ha sido también muy importante, pues el tráfico se ha multiplicado por tres. Por último, el tráfico de El Prat se ha más que doblado. Todas estas trayectorias son impresionantes, y nos han hecho cambiar la forma de mirar a los aeropuertos de Girona y Reus. También han acentuado la relevancia cuantitativa de El Prat en el contexto europeo, pues ha ido escalando posiciones continuadamente, y es muy probable que acabe el año en curso como el séptimo aeropuerto con más tráfico en Europa. El factor más importante en el crecimiento del tráfico ha sido la expansión de las compañías de bajo coste, que sirven rutas a corta y media distancia, con una oferta de vuelos directos que excluye la realización de conexiones programadas. Por esto, si bien Barcelona ocupa un lugar muy alto entre los aeropuertos europeos por tráfico global de pasajeros, su relevancia en las conexiones a larga distancia - los vuelos intercontinentales- es mucho más reducida y no es acorde con la dimensión económica y demográfica del área metropolitana y de Catalunya. No obstante, hay que valorar que haya comenzado a aparecer una cierta oferta intercontinental en Barcelona: si en verano del 2004 sólo se podía volar a Nueva York, en este mismo verano se puede volar directamente a cinco aeropuertos de Norteamérica, dos de Sudamérica y uno de Asia. Y esto a pesar del lastre que supone el que la compañía española dominante haya renunciado a ofrecer vuelos intercontinentales -¡ni siquiera a Nueva York!-. La demanda del mercado es relevante, y las oportunidades de negocio en Barcelona han crecido para las aerolíneas que ofrecen servicios en larga distancia. Esto a pesar de que el ente gestor del aeropuerto se ha abstenido de llevar a cabo una política comercial de oferta. En este punto es preciso reconocer la abnegada y útil tarea del Comité de Desarrollo de Rutas Aéreas (CDRA), creado en el 2005 por la Generalitat de Catalunya, la Cambra de Comerç de Barcelona y el Ayuntamiento de Barcelona, y en el que también participa AENA. Este comité desarrolla una tarea incansable en la promoción de las oportunidades que ofrece El Prat, y ofrece una muestra de lo que podría conseguirse si esta tarea- ahora muy voluntarista, dada la escasa o nula capacidad de gestión existente- pudiera realizarse con instrumentos y capacidades reforzadas. Éste es uno de los motivos, entre muchos otros, que exigen avanzar decididamente en la reforma del modelo de gestión de los aeropuertos españoles. El concepto de red nacional de aeropuertos es un imposible, porque en la práctica no existe nada que pueda llamarse una red nacional de aeropuertos. Esta noción es una construcción ideológica -de carácter identitario- 191 de 204 �Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA dirigida a justificar una situación que no tiene parangón entre el resto de los países desarrollados comparables: España es el único país con un mercado aéreo importante en que todos los aeropuertos comerciales se gestionan de forma centralizada. ¡Ni siquiera en Francia lo hacen así! Es necesario reconocer que los aeropuertos sirven fundamentalmente a los territorios que están en su área de influencia. No son instalaciones de bandera ni son pilares fundamentales de la cohesión nacional,ni española ni catalana. Son equipamientos de transporte con gran potencia como instrumento de desarrollo territorial, eso sí. De ahí que sea de pura lógica la gestión desde la proximidad, con un peso especial de las administraciones locales en la competencia de la gestión. Éste es el modelo normal en el mundo desarrollado. Las fórmulas concretas para la gestión del aeropuerto pueden y deben ser diferentes en cada caso, y pueden incorporar cuando sea conveniente diferentes grados de cooperación pública-privada. La excelente ampliación de instalaciones en curso en El Prat permitirá un gran aumento de la capacidad de operaciones, lo que es una gran noticia. Y más pronto que tarde este aeropuerto debe tener una gestión autónoma (sustantivamente autónoma). Sólo esto permitirá asegurar que el objetivo del gestor aeroportuario sea impulsarlo como gran aeropuerto de la eurorregión mediterránea, alejando de El Prat el papel de principal alimentador del aeropuerto capital que han acariciado en algunos momentos los gestores centrales. Es lo mejor que tiene la gestión de proximidad: ¡garantiza que la prioridad es servir a los ciudadanos próximos! Esto permitirá, además, reflexionar muy seriamente sobre la necesidad de establecer mecanismos que permitan coordinar algunos aspectos de la gestión del aeropuerto con la otra gran infraestructura internacional, el puerto. Dejamos para otro día reflexiones más sustantivas sobre esta última cuestión. PASQUAL MARAGALL, ex presidente de la Generalitat de Catalunya GERMÀ BEL, catedrático de Política Económica 192 de 204 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 13. Expresident de la Generalitat de Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006 -- Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1262 Title A name given to the resource Conectando Catalunya al mundo Type The nature or genre of the resource Article Creator An entity primarily responsible for making the resource Bel, Germà Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived La Vanguardia Description An account of the resource p. 13, Opinión Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Aeroports Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2007-08-13 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Descriptive Identification : Note Note inside the descriptive identification of an archival description or a component. Activitat política Articles https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/12/2719/Butlleti_ANC_22_FonsPM.pdf 13a10cf203fd820df2a3abc04cb963ba PDF Text Text Cultura Arxius Número 22 Febrer 2009 C 1 Butlletí de l’Arxiu Nacional de Catalunya QUÈ FA L’ARXIU PER TU? I, QUÈ N’ESPERES DE L’ARXIU? Els professionals dels arxius sabem que una de les raons que donen sentit a la nostra comesa és la de posar en valor, en un sentit ampli de l’accepció, els continguts dels nostres arxius. És una funció que, sovint, se situa cronològicament després d’aplegar i descriure els fons documentals, però no, per això, és una funció menor. Aquesta tasca de difusió, de projectar els continguts documentals, d’implicar els ciutadans en el coneixement i en l’estima pels testimonis del passat col·lectiu, o simplement, d’atraure nous usuaris als serveis que ofereix el centre, se circumscriu en el que s’ha vingut a denominar l’acció cultural dels arxius. En aquest context, l’acció cultural és el conjunt de mitjans emprats per a posar en contacte els béns patrimonials que gestiona l’arxiu amb la diversitat de poblacions d’un territori –tant els usuaris consolidats, com els potencials– amb la finalitat de permetre a l’individu o als grups organitzats d’individus, dominar la realitat cultural que els envolta. Un pla d’acció cultural comporta una presentació del bé patrimonial i es caracteritza per un projecte on s’han de valorar els components de la presentació: la disponibilitat dels espais, els entorns, o la segmentació dels usuaris –generals, especialitzats, per grups d’edat, atenent a les diferències culturals...– als quals es vol arribar. Tanmateix, noves maneres de presentar les exposicions, el desenvolupament de col·laboracions i finançaments compartits, l’aplicació de mitjans informàtics i dels audiovisuals, i de les tecnologies de la informació i de la comunicació condueixen a una interactivitat en la participació, a una autonomia d’aprenentatges. Si l’Arxiu s’ha definit com a «graner de la història i arsenal de l’Administració», l’objectiu de l’arxiver al capdavant d’un arxiu ha de ser que el graner no esdevingui només un magatzem on el gra es floreix i no serveix per a ‘nodrir’ res, o que l’arsenal no acabi guardant una munició passada, obsoleta i, en definitiva, ineficaç. Les estratègies dels arxius en aquest àmbit de l’acció cultural han estat, i són encara, força insuficients. Probablement queda molt de camí per recórrer, però, tanmateix, en els darrers anys s’observen esforços interessants en aquest camp. Un element engrescador, dinamitzador de la tasca de difusió en els nostres arxius, és la celebració anual de la «Setmana Internacional dels Arxius». Aquesta iniciativa, encoratjada pel Consell Internacional dels Arxius, persegueix fer visibles els arxius en la societat, bo i concentrant, durant una setmana del mes de juny, moltes activitats de difusió dels arxius i esforçant-se per donar-les a conèixer. Editorial SUMARI Editorial / 1 Temes El fons documental del president Pasqual Maragall i Mira/ 2 L’arxiu històric de la Compañia Anónima de Hilaturas Fabra y Coats i la Colònia Borgonyà, molt més que un arxiu d’empresa/ 5 La legislació per restituir arxius confiscats/ 10 Noticiari El primer retorn de documentació privada: un centenar de llibres/ 19 El fons sonor Pedro Vidal Ñaco/ 19 El fons FECSA a la xarxa/ 20 La catalogació del fons bibliogràfic Brangulí (fotògrafs)/ 20 El fons Josep Vilaseca i Mogas ja es pot consultar en línia/ 21 La descripció del fons Moviment de Joves Cristians de Pobles de Catalunya (JAC)/ 21 El fons Lluís Maruny i Curto, font per al coneixement de l’antifranquisme i la psicologia de l’educació/ 22 Un exemple de la manca de matèries primeres per a la indústria a causa de la Guerra/ 23 El servei didàctic de l’ANC col·labora en l’edició del web “La Guerra del Francès. Treballem amb fonts d’arxiu”/ 24 Publicacions / 25 Ressenyes / 27 Ingressos / 28 Agenda / 34 �Temes 2 Segueix l’estela d’iniciatives semblants com les «Archives Month» o les «Archives Week» que, des dels anys cinquanta del segle passat, se celebren anualment, amb èxit remarcable, a gairebé tots els Estats dels EUA. Més pròxima a nosaltres, la campanya anual de sensibilització vers els arxius –l’«Archive Awareness Campaign»–, que engega l’Arxiu Nacional del Regne Unit i el Consell Nacional d’Arxius britànic, fomenta jornades de portes obertes, cursos, conferències, exposicions, tallers, etc., als més de dos mil arxius públics i privats del país. Accions de projecció que, d’una banda, expliquen el que fan els arxius, però, d’altra banda, plantegen al ciutadà, l’esperonen, a preguntar-se què esperen dels serveis que els arxius els ofereixen. A casa nostra, l’Arxiu Nacional de Catalunya és dels primers arxius que, en el marc de la implantació del Sistema de Gestió de la Qualitat (basat en la Norma ISO 9001:2000), ha pogut disposar d’una Carta de Serveis; les activitats de difusió i projecció hi són presents i ben valorades, després, pels usuaris. Les presentacions, els cursos, els cicles de conferències, tant els organitzats pel mateix Arxiu com els fets amb la col·laboració d’altres entitats –Societat Catalana de Genealogia, Acadèmia de les Bones Lletres, Amics de la UNESCO de ValldoreixSant Cugat, etc.–, són habituals i prou concorreguts. Enguany, les activitats programades d’aquesta mena sobrepassen la cinquantena. En el marc de la Setmana dels Arxius 2009, l’Arxiu Nacional de Catalunya organitza la XIV Jornada Anual de Portes Obertes, i la inauguració d’una exposició de producció pròpia: «Memòria gràfica d’una revolta: la Setmana Tràgica a Catalunya (juliol–agost de 1909)», on es presenten els fons fotogràfics de l’Arxiu sobre la Setmana Tràgica, part de les imatges que, mitjançant la premsa gràfica, van donar a conèixer els greus fets de l’estiu de 1909 arreu del món. Aquesta mostra s’insereix en els actes de commemoració del primer centenari de la revolta coordinats per l’Ajuntament de Barcelona i en els quals participen moltes altres entitats ciutadanes. L’Arxiu organitza també un cicle de conferències sobre els fets i les repercussions de la Setmana Tràgica a Barcelona i a Catalunya; promou la celebració d’un concert de música clàssica a la seu de l’Arxiu, etc. Un reguitzell d’activitats que, juntament amb les visites virtuals –a l’Arxiu i a diverses exposicions– i altres elements que es poden veure al web de l’Arxiu, permeten fer un balanç positiu de l’acció cultural que s’està duent a terme. Queda molt de camí per recórrer, però menys. Segurament, perquè progressa adequadament! EL FONS DOCUMENTAL DEL PRESIDENT PASQUAL MARAGALL I MIRA L’origen del fons i biografia Pasqual Maragall és un dels polítics catalans més importants de la democràcia. Ha ostentat dos càrrecs de representació democràtica de màxim relleu, primer alcalde de Barcelona i després president de la Generalitat de Catalunya. El seu fons documental és un testimoni únic per a la interpretació de la història contemporània catalana, des del restabliment democràtic fins a la reforma de l’Estatut català del 2006. A més dels dos càrrecs més coneguts i rellevants, la trajectòria vital del personatge i les seves diverses ocupacions i interessos han generat un fons ampli, ric i divers. Nascut a Barcelona el 1941, va cursar a la Universitat de Barcelona les carreres de Dret i d’Econòmiques entre 1957 i 1964. Durant la dictadura va militar activament a les organitzacions clandestines Nova Esquerra Universitària (NEU) i, després, al Front Obrer de Catalunya (FOC), federat amb el moviment antifranquista d’esquerres Frente de Liberación Popular (FLP). Des del 1965 fins al 1971 treballà com a economista al Gabinet Tècnic de l’Ajuntament de Barcelona, i alhora col·laborava amb el Servei d’Estudis del Banco Urquijo, dirigit per Ramon Trias Fargas. Del 1970 al 1971 va donar classes de teoria econòmica a la Universitat Autònoma de Barcelona, com a ajudant del professor Josep M. Bricall. Entre 1971 i 1973 va obtenir el Master of Arts en Economia a la New School University de Nova York, ciutat on va residir amb la seva família. El 1973 reingressa a l’Ajuntament de Barcelona i torna a fer classes d’economia urbana i economia internacional a la Facultat d’Econòmiques de la Universitat Autònoma de Barcelona fins al 1978. En aquesta universitat presenta, el 1978, la seva tesi doctoral Els preus del sòl urbà. El cas de Barcelona (19481978), amb qualificació Suma Cum Laude. El 1974 va impulsar Convergència Socialista de Catalunya, un dels grups fundacionals del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE), on va crear la Federació de Barcelona. Al PSC va ocupar la responsabilitat de política municipal. El 1978 torna al Estats Units com a investigador i professor convidat a la Johns Hopkins University de Baltimore, que més endavant l’investeix doctor honoris causa. Al seu retorn, el 1979, es va presentar com a segon de llista a les eleccions municipals de Barcelona amb el PSC en la candidatura guanyadora de Narcís Serra (les primeres eleccions municipals a l’Ajuntament de Barcelona de la nova etapa democràtica). Va esdevenir tinent d’alcalde de la Reforma Administrativa, amb la qual cosa encapçalà la modernització de l’Administració pública local i, després, tinent d’alcalde d’Hisenda, en què plantejà el nou sistema de finançament dels ajuntaments. El 1982 substitueix Narcís Serra en el càrrec d’alcalde (que marxa per ocupar el càrrec de ministre de Defensa). El 1986 Barcelona va ser elegida a Laussanne seu dels Jocs Olímpics del 1992 (amb la famosa frase de Samaranch: à la �3 Dues imatges del fons documental Pasqual Maragall i Mira, dipositat a l’ANC. (Foto: Ruth Pérez) ville de …). Des del primer moment Pasqual Maragall va presidir el comitè organitzador (COOB’92). Simultàniament durant aquest període va impulsar la Xarxa de Ciutats Eurocities i la Xarxa Transfronterera C-6 (Tolosa de Llenguadoc, Montpeller, Saragossa, València, Palma de Mallorca i Barcelona). De 1991 a 1997 fou president del Consell de Municipis i Regions d’Europa (CMRE). Va exercir com a vicepresident de la Unió Internacional d’Autoritats Locals (IULA) i com a president del Comitè de Regions de la Unió Europea del 1996 al 1998. El 1997 Pasqual Maragall va donar per acabada l’etapa com a alcalde. Va retornar a la docència universitària a Roma i a Nova York. El 1998 va retornar a la política activa i el 1999 fou candidat del PSC-Ciutadans pel Canvi a la presidència de la Generalitat. Des de l’any 2000 i fins a principis del 2007 ha estat president del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE). Ha estat diputat al Parlament de Catalunya del 1988 al 1995. Des del 1999 fins al 2003 va presidir el grup parlamentari SocialistesCiutadans pel Canvi, des del qual va impulsar amb força la vida parlamentària i va posar en marxa un govern a l’ombra que va preparar el seu projecte de govern per a Catalunya. Del 2003 al 2006 va ser president de la Generalitat de Catalunya. Sota el seu mandat es va aprovar la reforma de l’Estatut de Catalunya, referendada per la ciutadania el 18 de juny de 2006. El 20 d’octubre de 2007 Pasqual Maragall va anunciar en roda de premsa a l’Hospital de Sant Pau que pateix un principi d’Alzheimer, i la seva intenció de dedicar-se a la lluita contra aquesta malaltia a través de la Fundació Pasqual Maragall. La seva activitat actual també es vehicula a través de l’Oficina d’expresident i de l’altra fundació vinculada a la seva persona i pensament, la Fundació Catalunya / Europa. Història arxivística del fons Ja des dels anys universitaris i d’activitat política clandestina, tant Pasqual Maragall com Diana Garrigosa, van tenir el costum i l’interès d’anar guardant la documentació que generaven. Per tant, els documents més antics continguts en aquest fons són dels anys cinquanta i seixanta, fonamentalment comprenen la documentació acadèmica, tant apunts i notes d’estudiant, com la bibliografia i documents del seu treball com a professor. De la documentació del Front Obrer de Catalunya (FOC) hi ha molt poca cosa, atès que en una batuda policial es van confiscar aquests documents. Fins ara no s’han pogut localitzar, tot i els esforços realitzats pel Ministeri de l’Interior atenent una demanda del mateix Maragall. Dels anys setanta i vuitanta hi ha documentació de les formacions polítiques fundacionals del PSC i de Pasqual Maragall com a tècnic de l’Ajuntament. La documentació anterior al seu nomenament com a alcalde de Barcelona s’havia aplegat i es conservava al domicili particular, mentre que la documentació del període d’alcalde de Barcelona (1982-1997) es va anar organitzant i gestionant al Gabinet de l’Alcalde, i en finalitzar el seu mandat es va fer un procés de determinació del que era documentació privada i del que no ho era amb els responsables d’arxiu de l’Ajuntament. La documentació pròpia del càrrec es va quedar a l’Arxiu del Gabinet de l’Alcaldia i al Departament de Documentació de l’Alcaldia. Pasqual Maragall va demanar endur-se la documentació considerada privada i còpia de la documentació que ell va considerar de possible utilitat i interès per a la seva activitat futura o per al record personal. Tota la documentació que es va emportar de l’Ajuntament va ingressar a Aula Barcelona, entitat que es va crear en aquell moment i que va presidir fins al 1998. Durant el període 1997-1998 Pasqual Maragall va exercir principalment de president d’Aula Barcelona i de professor a Roma. En el marc d’aquestes ocupacions va realitzar diverses activitats i estudis que van generar nova documentació que es va recollir a l’esmentat arxiu d’Aula Barcelona. El 1998 va acceptar ser el candidat a la presidència de la Generalitat pel PSC. La documentació de la campanya electoral a les eleccions autonòmiques de 1999 està dipositada i custodiada a la Fundació Campalans, vinculada al PSC. Després �4 LA CESSIÓ DEL MEU FONS DOCUMENTAL A L’ANC Durant tota la meva activitat professional i política, he tingut una especial preocupació per tenir el que jo en dic els meus papers endreçats i sobretot controlats. No sempre ha estat fàcil, en les meves anades i vingudes he intentat portar amb mi tota la documentació que he anat produint, amb l’ajuda de la Diana i dels meus col·laboradors. Si per a mi ja era important llavors, imagineu ara, quan la memòria és un bé tan preuat i amenaçat. I la memòria és important per a mi, però encara més per al país. Saber i recordar el que ha passat per fer millor el que ha de venir. Aquesta és la guerra sorda que fan institucions tan cabdals pel collectiu com l’Arxiu Nacional de Catalunya, així com cada arxiu i centre documental gran i petit que, arreu i dia a dia, vetllen per la memòria de tot allò que ha esdevingut. Darrerament he dit que sóc afortunat per, entre altres coses, haver tingut el privilegi d’ocupar dos dels càrrecs de més rellevància institucional del meu país. Aquest privilegi m’ha comportat molts drets i beneficis, però alhora molts deures i obligacions. Penso que una d’elles és llegar a les generacions futures el meu testimoni, ja que des de la meva posició sovint tan privilegiada podria aportar informació que ens ajudi a comprendre’ns millor. El valor d’aquesta informació està per veure, i els experts ho diran temps a venir. A mi només em pertoca deixar-ho llest. Com sabeu he estat un ferm defensor i seguidor del, ara ja, president Obama. Sabeu quina ha estat la primera ordre executiva que ha signat? Doncs una de relacionada amb la Presidential Records Act, que regula els arxius presidencials, en la línia d’assegurar la transparència del Govern. No entraré a analitzar les mesures concretes que s’hi tracten, però el fet deixa clara la rellevància, seriositat i rigor amb què el país i el president es prenen a si mateixos. No en va, els Estats Units són la democràcia vigent més antiga, i el seu corpus legal és sòlid i evolucionat. La llei dels registres presidencials emana d’una altra llei més genèrica, la Freedom of Information Act, la llei de la llibertat d’informació, tota una declaració d’intencions, de quin país són i quins són els principis fonamentals que el regeixen. Una llei que encoratja la responsabilitat del Govern via la transparència. A Espanya i a Catalunya vivim en una democràcia jove, en construcció, amb estructures legals per millorar, tot i les dificultats que això comporta. Però pas a pas i consolidant els drets i deures col·lectius arribarem lluny, i un dels passos importants és assegurar el dret i el deure de la informació. A les acaballes del meu mandat com a president de la Generalitat, aprofitant el procés de transferència de l’arxiu de gestió de la Presidència de l’Arxiu Central de Presidència a l’Arxiu Nacional de Catalunya, vaig considerar oportú (amb l’assessorament de la Subdirecció General d’Arxius) acordar amb l’ANC la donació del meu llegat documental total, no només el de la presidència, també la documentació anterior i la que encara continuo produint. En tota aquesta documentació hi ha informació relacionada amb mi i amb molta altra gent, per això no és lliurament consultable fins d’aquí a trenta anys, per preservar la intimitat dels personatges que hi apareixen. Com deveu saber, recentment he publicat les meves memòries. En el seu procés de redacció hi han intervingut diverses persones que m’han ajudat a escriure-les o m’han fet entrevistes o amb qui he mantingut xerrades a partir de les quals ha sortit bona part del material. Però sense el meu fons documental no haguéssim pogut contrastar, comprovar, usar o recordar fets, dates, cites, fotografies, etc. Reconforta molt llegir una carta que ni tan sols recordava haver escrit o veure unes imatges que et transporten a diferents moments ja viscuts. Aquestes memòries són un producte que ha explotat l’ús d’aquest fons, així com alguna altra obra que ja s’ha publicat, espero que en el futur puguin sortir-ne moltes d’altres d’interès col·lectiu. Aprofito aquesta nota per agrair a tots els collaboradors que el llarg del temps han treballat i vetllat per aquesta documentació i al personal de l’ANC que se n’ocupa actualment. Gràcies per l’esforç. Pasqual Maragall i Mira Febrer de 2009 �5 de les eleccions es va crear el Grup Parlamentari PSC-CpC, el principal de l’oposició, i la documentació generada entorn de Maragall com a president del grup parlamentari s’anà aplegant en les oficines del grup al Parlament de Catalunya. Aquesta documentació conté bàsicament la correspondència emesa i rebuda, informes i documents de treball, dossiers de l’anomenat Govern Alternatiu i tota la documentació relacionada amb la moció de censura del grup PSC-CpC contra el Govern al president Jordi Pujol, l’octubre de 2001. Es tracta, com s’observa, de documentació directament relacionada amb l’activitat parlamentària. De les eleccions autonòmiques de 2003, Pasqual Maragall esdevé president de la Generalitat de Catalunya i tant l’arxiu de Pasqual Maragall a Aula Barcelona com l’arxiu de president del Grup Parlamentari PSC-CpC es traslladen a la residència oficial del President de la Generalitat, on es comença un procés d’integració i tractament dels diversos fons arxivístics relacionats amb Pasqual Maragall. A finals de l’any 2006, quan Pasqual Maragall acaba el seu mandat com a president de la Generalitat de Catalunya, es va crear l’Oficina de l’Expresident, i aleshores es van prendre les decisions per determinar el destí dels fons documentals. 1. 2. 3. 4. 5. Quadre de síntesi de situació de la documentació relacionada amb Pasqual Maragall Documentació familiar privada Conservada al domicili particular de la família MaragallGarrigosa. Fons documental d’Alcaldia de Barcelona Conservada a l’Arxiu del Gabinet de l’Alcalde de l’Ajuntament de Barcelona i a l’Arxiu Municipal Administratiu de Barcelona [algunes còpies dels originals són a l’ANC]. Documentació de la campanya electoral a les eleccions autonòmiques de 1999 Conservada a la Fundació Rafael Campalans. Fons documental del Gabinet de la Presidència de la Generalitat (2003-2006) Transferida a l’ANC a través del Departament de la Presidència. Fons personal i polític de Pasqual Maragall i Mira (1957-2006) Dipositada en comodat a l’ANC. A l’Arxiu Nacional de Catalunya es transferí la documentació institucional de la presidència de la Generalitat durant la VII Legislatura, constitutiva de l’arxiu de gestió del Gabinet de Presidència (2003-2006), segons el procediment previst en la Resolució d’1 de juliol de 2003, del secretari general de la Presidència durant el darrer mandat de Jordi Pujol. L’Arxiu del Gabinet arribà a l’ANC seguint el procediment ordinari a través de l’Arxiu Central del Departament de Presidència. Per accedir a aquesta documentació, pel seu caràcter sensible, serà necessària l’autorització del president sortint durant un període de vint-i-quatre anys des de la data de lliurament a l’Arxiu Nacional de Catalunya. La resta de documentació aplegada i conservada a la residència del president, constituïda fonamentalment per la procedent d’Aula Barcelona i d’altra, també va ingressar a l’ANC com un fons diferenciat, d’acord amb el contracte de comodat signat el dia 15 de novembre de 2006. La major part de la documentació va ingressar el 24 d’octubre de 2006, però el comodat és vàlid per a tota la seva documentació, que anirà ingressant progressivament. L’accés a aquesta documentació és restringit al llarg dels trenta anys de vigència del comodat per voluntat del dipositant. El mateix any 2006 es va crear l’Oficina de l’Expresident, on es conserven còpies de la documentació anterior i tota la generada per l’activitat posterior de Pasqual Maragall un cop abandonada la presidència de la Generalitat, que en el seu moment haurà d’engruixir el fons Pasqual Maragall i Mira cedit a l’ANC a títol de comodat. Els documents familiars estrictes continuen en poder del matrimoni Maragall-Garrigosa en el domicili particular. Fidel Bellmunt i Montagut Oficina de Pasqual Maragall i Arxiu Nacional de Catalunya L’ARXIU HISTÒRIC DE LA COMPAÑÍA ANÓNIMA DE HILATURAS DE FABRA Y COATS I LA COLÒNIA BORGONYÀ, MOLT MÉS QUE UN ARXIU D’EMPRESA L’article present parteix de la convicció que l’interès dels arxius empresarials catalans, particularment els de les empreses centenàries, va més enllà del terreny evident de la tècnica i l’economia, per esdevenir una font molt important per a la història política i social. Aquesta afirmació es pot comprovar quan s’estudia el comportament de les empreses en determinats episodis històrics, com ara el cop d’estat del 19 de juliol de 1936, la Guerra Civil i la ulterior imposició de l’estat franquista. La documentació del fons de l’empresa Fabra i Coats ens pot servir de guia d’aquesta anàlisi. L’aixecament de l’exèrcit contra la legalitat republicana, que a Barcelona es va produir el dia 19 de juliol, va fracassar a Catalunya, però provocà un procés revolucionari que afectà de ple la vida de les empreses. La Compañía Anónima de Hilaturas Fabra y Coats constituïa un grup empresarial sòlid que tenia la seu a Barcelona i nuclis productius a la Ciutat Comtal i Sant Vicenç de Torelló, l’anomenada Colònia Borgonyà. També disposava d’un establiment important a Sevilla de la filial S.A. Calcetería Hispánica i diverses delegacions a ciutats espanyoles. Estava controlada per la companyia escocesa J & P Coats Limited, amb seu a Glasgow, i operava normalment amb diverses entitats financeres de la Gran Bretanya. La direcció corporativa a Espanya era exercida pels germans Ferran Fabra � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 05. Recursos d'informació Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Aplega la documentació bibliogràfica relacionada amb Pasqual Maragall (no generada per ell). No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource El fons documental del President Pasqual Maragall i Mira a l’Arxiu Nacional de Catalunya Creator An entity primarily responsible for making the resource Bellmunt Montagut, Fidel Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2009-02-10 Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Arxius Maragall Mira, Pasqual, 1941- Arxiu Nacional de Catalunya Biografia Description An account of the resource Article publicat al Butlletí de l'Arxiu Nacional de Catalunya, n. 22, Febrer 2009 Source A related resource from which the described resource is derived Butlletí de l’Arxiu Nacional de Catalunya Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Sant Cugat del Vallès Publisher An entity responsible for making the resource available Arxiu Nacional de Catalunya EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/3/1739/01_Retrat_BN.jpg 44a3f6bd6d42db671fe6da60db30a752 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09. Alcalde de Barcelona Temporal Coverage Temporal characteristics of the resource. 1982-1997 Description An account of the resource Documentació emanada de l'exercici de Pasqual Maragall com a Alcalde de Barcelona. Type The nature or genre of the resource Sèrie Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Paper revelat (B/N) Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Retrat de Pasqual Maragall en blanc i negre Subject The topic of the resource Fotografia Maragall Mira, Pasqual, 1941- Ajuntament de Barcelona Retrats Alcalde Description An account of the resource Retrat frontal i de mig cos. Maragall somrient. Creator An entity primarily responsible for making the resource Bernad, Antoni, 1944- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource B/N, jpg Type The nature or genre of the resource Imatge Rights Information about rights held in and over the resource Antoni Bernad EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 05.01. Programa Llegat Pasqual Maragall Type The nature or genre of the resource Subsèrie Description An account of the resource Documents sorgits de les activitats de difusió i recerca del programa de la Fundació Catalunya Europa, Llegat Pasqual Maragall. Imatge en moviment A series of visual representations imparting an impression of motion when shown in succession. Examples include animations, movies, television programs, videos, zoetropes, or visual output from a simulation. Duration Length of time involved (seconds, minutes, hours, days, class periods, etc.) 27:04 min Producer Name (or names) of the person who produced the video Benecé Produccions Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Testimoni Llegat Pasqual Maragall: Oriol Bohigas Creator An entity primarily responsible for making the resource Bohigas, Oriol Muñoz, Josep M. Type The nature or genre of the resource Entrevista Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Audiovisual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Maragall Mira, Pasqual, 1941- Biografia Urbanisme Barcelona Arquitectura Planificació Ajuntament de Barcelona Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya) Cultura Description An account of the resource Entrevista a Oriol Bohigas i Guardiola (Barcelona, 1925). Arquitecte, catedràtic emèrit per la UPC. Va ser professor de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona (ETSAB) des del 1964 i el 1977 en fou nomenat director, càrrec que abandonà el 1980 per esdevenir delegat de l’àrea d’urbanisme de l’Ajuntament de Barcelona (amb Narcís Serra d’alcalde) fins al 1984 (ja amb l’alcalde Maragall, desde desembre de 1982). Des d’aquell moment va passar a ser conseller urbanístic de l’Ajuntament, càrrec des del qual va projectar la política urbanística de grans obres que va permetre a Barcelona ser la seu dels Jocs Olímpics d’estiu de 1992. Finalment l’any 1991 fou nomenat Regidor de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona càrrec que exercí fins al 1994. Source A related resource from which the described resource is derived <iframe width="640" height="360" src="https://player.vimeo.com/video/122526410" frameborder="0" allow="autoplay; fullscreen" allowfullscreen="allowfullscreen"></iframe> <p><a href="https://vimeo.com/122526410">Testimoni Llegat Pasqual Maragall - Oriol Bohigas (entrevista sencera)</a> de <a href="https://vimeo.com/llegatpasqualmaragall">FCE - Llegat Pasqual Maragall</a> a <a href="https://vimeo.com">Vimeo</a>.</p> Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona Rights Information about rights held in and over the resource <span>Entrevista a Oriol Bohigas del&nbsp;</span><a href="https://www.catalunyaeuropa.net/ca/pasqual-maragall/testimonis/ca/articles_pm/27/">Programa Llegat Pasqual Maragall</a><span>&nbsp;està subjecta a una llicència de&nbsp;</span><a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0/">Reconeixement-NoComercial 4.0 Internacional de Creative Commons</a> Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2014-06-05 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes Testimonis Pasqual Maragall https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/12/2854/20240907_ElPunt_LlegatPM.pdf 704a5d9850edd15585dacf526dfc2882 PDF Text Text Dissabte, 7 Setembre del 2024 1,70€ ANY XLIX. NÚM. 16924 - AVUI ANY XLVI. NÚM. 15794 - EL PUNT DE SET EN SET Plana 9 KEEP CALM Plana 6 Plana 6 La clau la té Junts, encara que no la vulgui De trens, busos i carros La postmodernitat que ve Ramon Cotarelo. Politòleg Carina Filella. Periodista Enric Serra. Periodista Reportatge de Pere Bosch i Cuenca (planes 2 a 4) PORTADA: MIGUEL FONTELA DIARI INDEPENDENT, CATALÀ, COMARCAL I DEMOCRÀTIC · Alt Pirineu · Barcelona · Camp de Tarragona · Catalunya Central · Lleida · Penedès · Terres de l’Ebre TRIBUNA Plana 20 Plana 25 Plana 21 Plana 16 L’Estat s’escuda en l’amnistia a Europa Mor el referent de l’heràldica i activista LGTBI Armand de Fluvià Niubó refreda la recuperació de la sisena hora i apel·la al consens Cinc mesos sense tren a Tarragona i les Terres de l’Ebre Es recolza en la llei a Estrasburg per evitar una condemna per vulneració de drets per l’1-O �2 | Dossier | El llegat de Maragall | EL PUNT AVUI DISSABTE, 7 DE SETEMBRE DEL 2024 Maragall, en un acte de tancament de campanya, el 30 d’octubre del 2006 ■ ORIOL DURAN El llegat de Maragall a La Fundació Catalunya Europa va néixer el 2007 per reflexionar sobre els reptes globals i el futur d’Europa Pere Bosch i Cuenca Barcelona – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – El 30 de juny del 2007, en l’acte de cloenda de la VIII Convenció de Ciutadans pel Canvi celebrada a Pineda de Mar, Pasqual Maragall va anunciar la creació d’una fundació destinada a “fomentar el debat, fer estudis i assessorar en el marc del creixent espai polític europeu”. Feia pocs mesos que l’exalcalde de Barcelona havia abandonat la presidència de la Generalitat i pocs dies d’ençà que havia formalitzat la seva renúncia a la presidència del PSC i, tot i que en un primer moment havia sospesat la possibilitat de vehicular la seva vocació europeista a través de la seva implicació en la gestació del Partit Democràtic Europeu (PDE), finalment va optar per una altra via, la d’una fundació anomenada Catalunya Europa. Durant mesos, Maragall es va dedicar en cos i ànima a buscar complicitats entre el món empresarial i polític per tal de fer realitat el seu projecte de crear una mena de think tank dedicat a elaborar estudis, impulsar debats i donar consells socials, culturals i econòmics en el marc de l’espai polític europeu. El projecte, però, va topar amb a La fundació també ha assumit el repte de donar a conèixer el pensament i l’obra de Maragall un entrebanc inesperat. El 20 d’octubre d’aquell any, el dia de la seva creació, Maragall anunciava públicament que patia de la malaltia d’Alzheimer. En la roda de premsa que va fer al costat de la seva dona, Diana Garrigosa, l’exalcalde de Barcelona va traslladar el seu habitual optimisme a través d’una frase que era també un missatge d’esperança col·lectiva: “Vam fer els Jocs Olímpics, vam aprovar l’Estatut i ara lluitarem contra l’Alzheimer.” Maragall també va anunciar que segui————————————————————————————————————————————— Dolors Camats, directora de la fundació, diu que a Maragall no el van aturar els límits administratius per fer el que creia ————————————————————————————————————————————— ria al capdavant de la Fundació Catalunya Europa. I va ser així. D’entre les iniciatives que es van impulsar destaca la creació d’una Xarxa d’Entitats Europeistes de Catalunya, amb una participació política molt plural, que denunciava que les institucions comunitàries eren “encara massa dèbils davant la fortalesa dels estats membres” i que la política europea seguia “molt centra- da en les relacions interestatals”. A poc a poc, la fundació es va convertir en un referent, un espai de debat sobre el futur d’Europa. A partir del 2011, al mateix temps que Maragall anava assumint un paper cada vegada més simbòlic, prenien un major protagonisme el seu germà Ernest i l’exconseller Antoni Castells, qui es va convertir en el president del consell assessor de l’entitat. Eren anys en què hi havia un debat intens en el socialisme català fruit del nou escenari polític provocat per la sentència del Tribunal Constitucional contra l’Estatut, amb una pugna entre els militants del sector més catalanista i els que es decantaven per les tesis del PSOE. Amb el pas dels anys, la Fundació Catalunya Europa (www.catalunyaeuropa.net) s’ha acabat convertint també en una plataforma per donar a conèixer el pensament i l’acció de govern de qui va ser alcalde de Barcelona i president de la Generalitat. Dolors Camats, que és directora de la fundació des del febrer de l’any passat, considera que el pensament de Pasqual Maragall ha quedat clarament reforçat amb el pas dels anys i s’ha trencat aquella “imatge tan injusta d’un polític que improvisa”. Una de les aportacions que destaca Camats és la ca- a Des del 2017 ha impulsat tres llibres col·lectius, el darrer dedicat al seu compromís europeu Pasqual Maragall. Pensament i acció b Autoria: Jaume Claret (coord.) b Editorial: La Magrana Maragall i el govern de la Generalitat b Autoria: Josep M. Muñoz (edit.) b Editorial: RBA pacitat de l’expresident de la Generalitat per avançar alguns temes que han acabat esdevenint centrals en l’agenda pública: “Maragall és capaç d’anticipar perquè es prepara. Llegeix, escriu, està al dia i no deixa mai d’estudiar i reflexionar. També pel seu inconformisme davant els problemes i la seva energia per canviar el que no funciona. I per la creença que la política ha de ser útil a la gent, per això s’envolta de gent molt professional. Tot plegat li permet pensar a llarg termini, li fa detectar allò que és realment central i cal abordar. Que avui parlem de nou de la llei de barris o de millorar l’autogovern, en són exemples”, remarca Dolors Camats. La fundació, segons explica la seva directora, combina activitats de difusió del pensament i l’acció de Pasqual Maragall, com ara les publicacions, amb accions de reflexió i divulgació sobre la construcció europea, els grans reptes urbans o la qualitat democràtica. Tot plegat, a través de premis, seminaris, col·loquis. Camats destaca: “El que més ens interessa és portar a l’actualitat les idees força de Maragall i la seva manera d’entendre la política, Europa i el país, i com va fer possible alinear esforços públics i privats per transformar, fent sempre ús del diàleg amb propis i adversaris.” ■ �|3 EL PUNT AVUI DISSABTE, 7 DE SETEMBRE DEL 2024 Paola Lo Cascio, Andreu Mayayo i Òscar Monterde. Historiadors “Pasqual Maragall va ser molt anticipador en l’anàlisi europea” a Acaben de publicar un llibre dedicat al compromís de Pasqual Maragall en el projecte d’integració política europea a Defensen que el pensament i l’acció de l’expresident de la Generalitat poden ajudar a reflexionar sobre els reptes pendents Pere Bosch i Cuenca BARCELONA E n el prefaci del llibre se’ns recorda que aquest volum és un “complement necessari” dels dos que s’havien publicat, sobre el pensament de Pasqual Maragall (2017) i sobre la seva etapa com a president de la Generalitat (2021). En quin sentit? Andreu Mayayo: Fins ara se n’havien publicat dos volums, un sobre l’etapa com a alcalde de Barcelona i un altre com a president de la Generalitat. Calia ferne un altre sobre la dimensió internacional. Nosaltres formem part d’un projecte de recerca del ministeri centrat en l’aportació del municipalisme democràtic en la construcció europea. I Maragall té una dimensió europea molt important. Té una frase molt famosa que diu: “Catalunya com a punt de sortida, no d’arribada.” Aquesta construcció vol dir que no és nacionalisme, sinó que és federalisme. No tan sols del que normalment se’n diu dels estats o les regions, sinó bàsicament i fonamentalment també de les ciutats i de les àrees metropolitanes. En el seu moment aquest model es contraposava al de les regions, liderat per Jordi Pujol. Eren realment dos models contraposats? 118651-1283410Q . titucions europees com a molt llunyanes, defensa que les ciutats han de tenir un paper determinant. I això ho veus també en un tema que ha estat molt de moda darrerament, que és el del reconeixement del català a Europa. La primera tanda d’aquesta batalla es fa a partir de final dels anys vuitanta, però els primers passos es fan el 2004 perquè José Luis Rodríguez Zapatero necessita els vots d’ERC. La Generalitat s’implica en aquesta batalla, però Maragall es cuida molt d’explicar que no defensa el català amb un argumentari identitari, sinó per demostrar que la Unió Europea és una institució que és capaç de garantir la diversitat cultural i lingüística. Té un article en què reivindica la lluita pel reconeixement del català com una lluita que té a veure no tant amb Catalunya, ❝ Maragall no concep les institucions tant de forma jeràrquica, sinó horitzontal (Paola Lo Cascio) sinó amb els valors de la UE i com aquesta UE vertebra un espai i garanteix la llibertat. Lo Cascio, Monterde i Mayayo, a la facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona ■ ORIOL DURAN Paola Lo Cascio: Són dues visions diferents. Tot això passa a finals dels vuitanta i principis dels noranta, amb un debat sobre la suposada pèrdua de poder dels estats nació. Al final no va ser així, però en aquell moment s’obre un debat sobre el tema. Sí que són dos models molt diferents, perquè en el fons la lògica de Pujol és una estratègia regionalista per a un objectiu nacionalista. I, aquesta, quina és la idea? La idea és vehicular a través del contenidor regió una cosa que en el fons entra en la concepció d’estat nació. I com que no ho puc fer en un estat, ho faré en una regió. La lògica de Pasqual Maragall és totalment diferent, perquè té un component que és molt anticipador i també molt útil, fins i tot per al debat que es té ara, que és que ell no concep les institucions tant de forma jeràrquica, sinó horitzon- tal. I, per tant, entén que són institucions europees tant els estats com les regions i les ciutats. I, a més a més, les ciutats tenen una particularitat molt destacada, i és que no només són l’administració més propera a la ciutadania, sinó també la que és capaç de construir més sinergia amb la societat civil. I com que la preocupació de fons de Maragall és que els ciutadans i les ciutadanes perceben les ins- Un dels conceptes que comentava és l’advertiment que fa Maragall respecte a l’allunyament de les institucions europees per part de la ciutadania. Un tema molt vigent... Òscar Monterde: Sí, es tracta d’una preocupació que és molt actual. Ell ja anticipa que les institucions europees s’estaven allunyant de la ciutadania. I la idea que té per salvar aquesta distància (i aquí pesa molt la seva formació municipalista) és donant protagonisme a les ciutats. Ell defensa que l’Europa dels estats nació genera moltes Passa a la plana següent �4 | Dossier | El llegat de Maragall EL PUNT AVUI DISSABTE, 7 DE SETEMBRE DEL 2024 Els tres autors, a l’entrada de la facultat de Geografia i Història, on exerceixen de professors ■ QUIM PUIG Ve de la plana anterior fronteres, genera molta resistència, i des de les ciutats es poden superar els límits que els estats imposen en la construcció de nous espais. Això, en el cas d’Europa, ho podrà experimentar molt més, una part en la seva teoria més purista, diguem, més de xarxes de ciutat. Però Europa pot provar una altra cosa, que és generar certs espais més institucionals que superin també aquestes xarxes. I, per tant, aquí és on hi ha una concepció diferent d’un regionalisme vinculat a les nacions, que és aquesta idea de macroregions. Ell considera Europa com un sistema urbà i defensa que hi ha diferents xarxes, diferents regions urbanes que ens dibuixen o que ens poden ajudar a articular aquesta Europa. Si fem cas del que s’ha acabat imposant, es tracta d’una batalla que guanya o que perd? Paola Lo Cascio: Les dues coses. D’una banda la guanya perquè tot just després del Tractat de Maastricht (1992) es crea l’anomenat Comitè de les Regions, que havia de ser la cambra de representació territorial. I hi ha una pugna molt forta sobre si aquest Comitè de les Regions havia de ser només de les regions o si les ciutats hi havien de tenir un paper. I aquesta és una batalla que guanya, perquè finalment a dins del comitè no només hi ha regions, sinó que també hi ha ciutats, i de fet ell acaba sent president del Comitè de les Regions. Però, d’una altra banda, també la perd perquè en realitat quan es planteja la reforma del Comitè de les Regions en el Tractat d’Amsterdam, ell reclama l’aprovació d’un protocol que defineixi millor i faci ❝ Maragall té una frase famosa que diu: “Catalunya com a punt de sortida, no d’arribada” (A. Mayayo) més operativa la subsidiarietat, i això no l’hi compren. En canvi, guanya perquè, en realitat, avui en dia existeixen tota una sèrie d’instruments que no han passat via tractat però que sí que existeixen a Europa, com les agències de cooperació territorial, les mateixes euroregions, les agendes urbanes..., que a l’hora de la veritat donen resposta a la idea que si tu tens un problema d’aigua, sigui a Barcelona, sigui a Montpeller, es tracta del mateix problema. I que per tant la Unió Europea pot haver de pensar de donar respostes comunes. Un altre dels temes que apareixen en el llibre és el pluralisme d’identitats. Com es concreta? Òscar Monterde: Aquí hi ha un símbol que s’hi representa molt, que és Sarajevo. El que s’està atacant és una concepció d’Europa. Anem cap a una Europa simbolitzada per aquesta ciutat, que és una ciutat diversa, multicultural, que ha de representar les tres grans religions, que significa un aspecte de convivència, de diversitat, que és el que ell defensa d’Europa. La idea de xarxa porta una concepció de les identitats que segurament és més difusa, més dispersa, més diversa. I això sí que és una de les tensions en el seu pensament. Com compaginar això amb les identitats que la gent expressa i que té des de la seva ciutat fins a la regió o la nació. Ell s’aferra molt a l’article de Václav Havel, que farà traduir. També busca aquesta síntesi, la idea de cercles concèntrics on no hi ha una única identitat, sinó que tothom té cercles de diferents identitats que es compaginen. I això és el que ens ajudarà a construir aquesta Europa també diversa. A l’hora de plasmar el seu model a les institucions s’aferra més a la idea de Havel i a l’hora de construir una xarxa més difusa mediterrània s’aferra més a una diversitat més genèrica, per dir-ho d’alguna manera. I aquesta és una de les tensions principals quan parlem de l’ampliació europea. Ell serà un Pasqual Maragall i l’Europa pròxima b Autoria: Paola Lo Cascio, Andreu Mayayo i Òscar Monterde b Editorial: RBA b Pàgines: 271 gran defensor de la incorporació de Turquia. Fins i tot quan parla de les euroregions i d’aquests sistemes urbans, molts cops hi inclou part del nord d’Àfrica i els països del Magreb. I de fet farà veure que la capital d’estat més propera a Barcelona precisament és la ciutat d’Alger. Paola Lo Cascio: La idea fonamental és que allò que articula drets és el dret de ciutadania. A partir d’aquesta idea, el que ha de fer Europa és proveir la gent d’aquest dret de ciutadania. Dins d’aquest dret, evidentment, hi ha el respecte i la salvaguarda de les diverses identitats. És com revertir el mecanisme que s’havia fet servir històricament durant els segles XIX i XX, quan es partia de la identitat i a partir d’aquesta identitat es generava ciutadania. Doncs aquí és una mica independent: tu tens la ciutadania i aquesta ciutadania es defineix a partir del fet que tu ets ciutadà d’un lloc, precisament d’un lloc europeu, perquè Europa és un lloc on es salvaguarden les identitats múltiples, concèntriques i diverses que com a ciutadà tens. I en aquest sentit sí que crec que és molt anticipador i molt escaient ara mateix. Tenim un percentatge de població europea, ni blanca, ni catòlica, ni cristiana. I amb això, o inventem alguna forma de donar-li una ciutadania que puguin sentir com a pròpia o estem perduts. ■ � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 05. Recursos d'informació Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Aplega la documentació bibliogràfica relacionada amb Pasqual Maragall (no generada per ell). Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource El llegat de Maragall Creator An entity primarily responsible for making the resource Bosch Cuenca, Pere Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2024-09-07 Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Maragall Mira, Pasqual, 1941- Fundació Catalunya Europa Europa Pròxima Europa Description An account of the resource Reportatge publicat a El Punt Avui sobre la Fundació Catalunya Europa, que inclou una entrevista als autors del llibre "Pasqual Maragall i l'Europa pròxima", Paola Lo Cascio, Andreu Mayayo i Óscar Monterde. Source A related resource from which the described resource is derived El Punt Avui Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. <a href="https://www.elpuntavui.cat/politica/article/17-politica/2455604-el-llegat-de-maragall.html" target="_blank" rel="noopener">https://www.elpuntavui.cat/politica/article/17-politica/2455604-el-llegat-de-maragall.html</a> EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles Sobre Pasqual Maragall https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/12/2848/20240120_ElPunt_MemoriaTripartit.pdf 253f7d4cbf193190c6c721eab9de99d1 PDF Text Text DIARI INDEPENDENT, CATALÀ, COMARCAL I DEMOCRÀTIC Alt Pirineu · Barcelona · Camp de Tarragona · Catalunya Central · Lleida · Penedès · Terres de l’Ebre DISSABTE · 20 de gener del 2024. Any XLIX. Núm. 16694 - AVUI / Any XLVI. Núm. 15564 - EL PUNT · 1,70 € IL·LUSTRACIÓ: MIGUEL FONTELA Any fratricida Gemma Aguilera Plana 6 El dimoni ‘Camacuc’ Ricard Chulià Plana 8 Reportatge de Pere Bosch i Cuenca. Planes 24 a 28 Plana 12 Plana 14 Plana 9 L’ESPORTIU Lloret, ciutat referent del ‘sexili’ als anys setanta El govern de Sánchez es fica en un batibull amb el jutge del cas Tsunami Els ajuntaments del Maresme, cridats a fer servir l’aigua regenerada El Barça jugarà els quarts de copa al camp de l’Athletic i el Girona, al del Mallorca Hi van emigrar persones LGTBIQ+ d’arreu de l’Estat pel gran nombre de locals i la llibertat �24 | Reportatge | EL PUNT AVUI DISSABTE, 20 DE GENER DEL 2024 Memòria del tripartit a El govern de coalició entre el PSC, a Alguns dels protagonistes ERC i ICV va capgirar, fa vint anys, el panorama polític del país d’aquella experiència valoren el seu llegat a la Catalunya actual Pere Bosch i Cuenca BANYOLES E l 14 de desembre del 2003, els tres representants dels principals partits d’esquerra, Pasqual Maragall (PSC), Josep-Lluís Carod-Rovira (ERC) i Joan Saura (ICV), van rubricar un acord que va posar punt final a vint-i-tres anys de governs presidits per Jordi Pujol. Les eleccions que s’havien celebrat un mes enrere havien provocat un retrocés dels dos principals partits polítics, CiU i el PSC, i, al mateix temps, un salt espectacular d’ERC, que, amb Josep-Lluís Carod-Rovira, va passar de 271.000 vots a 544.000 i de 12 escons a 23. Els republicans, a més a més, van tenir la clau de la governabilitat. Durant setmanes, es van multiplicar les reunions i es van fer tota mena de vaticinis. De fet, fins pocs dies abans d’aquell 14 de febrer totes les possibilitats semblaven obertes, des d’un acord entre CiU i ERC fins a un “tripartit de CiU, el PSC i ERC”, tal com defensava Jordi Pujol, el president sortint. Al final, però, els republicans van optar per provocar un canvi de rumb. L’acord es va signar en un espai històric, el Saló del Tinell, a l’antic palau comtal de Barcelona. Tot i que l’acte va tenir un caràcter extremament auster, tothom era conscient de la transcendència d’aquell moment, que posava punt final a vint anys de governs convergents i obria una nova etapa política a Catalunya. En la seva intervenció, el qui pocs dies després es convertiria en el 127è president de la Generalitat, Pasqual Maragall, va recordar que “per primera vegada en cent anys” les esquerres arribaven al govern de Catalunya “en un període tranquil” i va evocar la figura del president Lluís Companys. Maragall també va remarcar que havien hagut de passar 25 anys perquè “Ca- talunya es retrobi sencera, perquè reconegui la seva diversitat com una riquesa”, una referència als governs monocolors de CiU. L’acord va desfermar una reacció furibunda dels antics inquilins de la Generalitat. La sensació entre les files convergents va expressar-la d’una manera ben gràfica la dona del president de la Generalitat sortint, Marta Ferrusola, quan va exclamar: “Sento com si m’haguessin entrat a robar a casa.” La rebuda del nou govern tampoc va ser excessivament favorable entre alguns mitjans de comunicació, ni tampoc entre els partits polítics espanyols. Feia mesos que Espanya es trobava en una permanent precampanya per decidir el relleu de José María Aznar, qui havia liderat una segona legislatura marcada per la “renacionalització” d’Espanya i la crispació. Un Dragon Khan El nou govern tampoc va ajudar a El nom de la cosa Els seus impulsors van batejar-lo amb el distintiu de “catalanista i d’esquerres”. Es tractava d’un intent de marcar distàncies amb els governs anteriors, que s’havien qualificat com a “nacionalistes”. Un dels protagonistes, el socialista Antoni Castells, argumentava: “No pot ser que aquell sigui el govern nacionalista i aquest sigui el govern d’esquerres. Nosaltres hem de ser les dues coses, catalanista i d’esquerres.”En l’etiqueta s’hi sentien còmodes els altres partits, ERC i ICV. Malgrat tot, en el debat polític les denominacions serveixen per simplificar i caricaturitzar les coses. I, tot i que el mateix Jordi Pujol havia defensat un “tripartit”de CiU, el PSC i ERC, el govern va acabar sent conegut popularment com “el tripartit”, una denominació que va anar prenent un component clarament negatiu. apaivagar els ànims. Mesos després, el conseller de Governació, Joan Carretero, utilitzaria una metàfora que faria fortuna. Es referiria a un Dragon Khan en què viurà permanentment instal·lat el govern. El primer sobresalt va arribar ben aviat, sense ni tan sols deixar temps als nous consellers perquè prenguessin la mida als seus despatxos. El 26 de gener, quan tot just feia un mes que s’havia constituït el govern, el diari monàrquic ABC feia saltar la crisi amb una portada que, en poques hores, recorreria els despatxos governamentals i les seus dels partits: “Carod enllesteix un pacte amb ETA perquè no atempti a Catalunya. La banda no assassinaria al Principat a canvi de cobertura política per a l’esquerra radical abertzale.” La notícia, que apareixia just un mes abans de l’inici de la campanya per a les eleccions al Congrés, va provocar un terratrèmol a Espanya, i també a Catalunya. En un primer moment, Maragall no va reaccionar amb excessiva contundència; però l’endemà es va emetre un comunicat des de la seu del PSOE en què es qualificava la reunió de Carod com “una deslleialtat intolerable” i es reclamava que el conseller en cap assumís “les seves responsabilitats polítiques i se li accepti la dimissió presentada”. Maragall, finalment, va acceptar l’ordre de Zapatero. En un primer moment, Carod- �| Reportatge | 25 EL PUNT AVUI DISSABTE, 20 DE GENER DEL 2024 Rovira es va mantenir com a conseller en funcions, si bé va acabar deixant el càrrec per presentar-se a les eleccions espanyoles. El conseller en cap va haver de superar, dies després, el mal tràngol de comparèixer davant la diputació permanent del Parlament, on va rebre les fuetejades de l’oposició. Un dels més virulents va ser el líder d’UDC, Josep Antoni Duran i Lleida, qui va deixar anar: “Gràcies a la seva actitud hi ha una crisi profunda en el govern de la Generalitat, gràcies a la seva actitud hi ha un debilitament de l’autoritat del president, gràcies a la seva actitud [...] estem espanyolitzant la vida política, estem basquitzant la vida política catalana.” Tampoc es va quedar enrere el líder dels populars catalans, Josep Piqué, qui va acusar Carod-Rovira d’haver aconseguit “que el nom de Catalunya i el nom del govern de Catalunya estigui més associat al terrorisme i a ETA que mai”. Aquell episodi va situar el nou govern a la unitat de cures intensives dies després d’haver estat concebut, però no va comportar un desgast electoral (com a mínim immediat) per als tres partits que el formaven. Més aviat al contrari. El principal protagonista d’aquell afer batejat com a “cas Carod”, que es va presentar com a cap de cartell d’ERC, va aconseguir uns resultats històrics, i, en ———————————————————————————————————————————— Poc després de signar l’acord, Pasqual Maragall va afirmar: “Catalunya es retroba sencera” ———————————————————————————————————————————— conjunt, els tres partits (el PSC, ERC i ICV) van sumar un 61% dels vots i 31 dels 41 escons que hi havia en joc i 12 dels senadors. Aquella primera crisi no va rebre, doncs, un càstig de l’electorat, però va representar un punt d’inflexió en el govern, que va néixer amb un problema congènit i una llufa d’inestabilitat de la qual no es va desempallegar. L’alternança necessària En tot cas, el govern liderat per Pasqual Maragall va obrir una etapa nova en la política catalana, un punt i a part que alguns dels seus protagonistes qualifiquen de “necessari”. El republicà Josep Bargalló, que en aquell moment ja acumulava una llarga experiència com a parlamentari, afirma que l’aposta que va fer ERC per un pacte d’esquerres era “necessària per regenerar la política catalana, especialment per tirar endavant un govern catalanista i d’esquerres que regirés el país després de l’immobilisme que havia suposat la darrera etapa del pujolisme”. Per a Montserrat Tura, que havia estat alcaldessa de Mollet del Vallès des del 1987 i el 2003 va assumir la conselleria d’Interior, aquell acord va significar “el final de la Catalunya dual que sempre havia intentat fer creure el pujolisme [...]. L’acord del Tinell era l’explicitació que l’avenç nacional Les frases ———————————————————————————————————————————— “L’acord era l’explicitació que l’avenç nacional era indestriable del progrés social, era el triomf del patriotisme dels serveis socials” Montserrat Tura CONSELLERA D’INTERIOR (2003-2006) era compatible, indestriable del progrés social”. Dolors Camats, que el 2003 s’estrenava com a diputada al Parlament per ICV, parla d’un “fet necessari per higiene democràtica”. Fins i tot Josep Rull, que el 2003 va encetar la seva tercera legislatura com a diputat de CiU i es va trobar, per primera vegada, a l’oposició, destaca que aquell govern va “fer possible l’alternança ———————————————————————————————————————————— ---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- “Va ser un govern fet més a la contra que no com a projecte comú” Toni Castellà DIPUTAT D’UDC (2003-2006) La primera crisi va esclatar quan els nous consellers encara no havien pres la mida als seus despatxos ———————————————————————————————————————————— política, imprescindible en qualsevol sistema democràtic. Es va poder assajar un govern d’esquerres amarat dels valors del catalanisme”. I, pel que fa a la valoració general dels governs de Pasqual Maragall, destaca: “En molts aspectes, el corrent central de país quant a polítiques públiques es va mantenir vigent respecte de l’etapa anterior. Bàsicament perquè aquell catalanisme compartit era Un inici convuls El 20 de desembre del 2003, després de prendre possessió, Pasqual Maragall surt a saludar la gent que s’ha aplegat a la plaça de Sant Jaume. Al balcó del Palau treu el cap el secretari general del PSOE, José Luis Rodríguez Zapatero, qui dies abans, en un míting al Palau Sant Jordi, s’havia deixat anar: “Donaré suport a la reforma de l’Estatut que surti del Parlament.” L’inici del mandat és convuls, amb tensions a l’hora de delimitar les competències de les conselleries i de nomenar alguns càrrecs. Però l’episodi que desferma la primera crisi de magnitud és la publicació d’una trobada a Perpinyà entre el conseller en cap, Josep-Lluís Carod-Rovira, i dirigents d’ETA. extraordinàriament transversal i preeminent. En aquell període la Generalitat va continuar essent una institució nuclear del país i mai no va caure en la irrellevància, al contrari, tal com malauradament està succeint avui.” Toni Castellà, que en aquell moment formava part de la mateixa coalició que Rull (tot i que com a representant d’Unió Democràtica), conserva un record molt menys optimista d’aquell moment i recorda “la frustració de guanyar unes eleccions i no governar”. Tot i això, també valora: “Això ens situava en la normalització d’un sistema parlamentari.” Castellà destaca “la poca cultura de coalició de les forces d’esquerres” i creu que el govern entre el PSC, ERC i ICV “va ser [...] fet més a la contra que no com a projecte comú”. Tot i això, reconeix que el pas del temps li ha permès matisar la seva anàlisi: “Malgrat la percepció de caos permanent que segueixo tenint, va ser bo que hi hagués una alternança després de 23 anys d’un mateix govern.” Ni que fos, segons afegeix, per “demostrar, entre altres coses, que les solucions plan- �| 26 Reportatge | EL PUNT AVUI DISSABTE, 20 DE GENER DEL 2024 tejades per l’alternativa d’esquerres portades a la pràctica en un govern van fracassar”. Un nou estil de governar Els que van participar en aquell primer govern valoren la nova forma de fer política, malgrat les dificultats de conjuminar els programes i les sensibilitats de tres partits diferents. El republicà Josep Bargalló, que va començar com a conseller d’Educació i seixantacinc dies després va haver d’assumir el càrrec de conseller primer, sosté que “va ser un govern menys presidencialista i més coral que els anteriors”. I això no només perquè estava format per una coalició entre tres formacions totalment independents, sinó també “pel tarannà del president Maragall, que ja no era necessàriament el del PSC”. La valoració d’aquells que es van haver de situar a l’oposició resulta menys positiva. Antoni Castellà, que en aquells moments afrontava la seva segona legislatura com a diputat d’Unió Democràtica, destaca que l’element més negatiu d’aquell període va ser “la incapacitat de construir un projecte comú”, la qual cosa “va comportar, a la pràctica, l’existència de tres governs en un”. L’acció de govern Aquest soroll permanent i els esforços esmerçats en el debat estatutari han fet que l’acció de go———————————————————————————————————————————— La llei de barris, aprovada el 4 de juny del 2004, és un dels principals llegats del govern de Maragall ———————————————————————————————————————————— vern quedés, ja aleshores i encara avui, en un segon pla. Josep Bargalló, que va viure el període del 2003 al 2006 des d’una talaia privilegiada, destaca: “Va haver-hi projectes pioners i cabdals com la llei de barris o el Pacte Nacional per l’Educació que ens enllaçaven amb unes maneres de fer política social, territorial i municipalista plenament innovadores.” Per la seva banda, Antoni Castells, que va assumir la cartera d’Economia i Finances, posa èmfasi en els avenços econòmics i pressupostaris i destaca “l’acord estratègic per la qualitat de l’ocupació, la internacionalització i la competitivitat de l’economia, i les mesures de reforma pressupostària en la línia d’una millora de la transparència i la pressupostació per objectius”. Les seves companyes de gabinet Marina Geli i Montserrat Tura posen èmfasi en els avenços en els seus respectius àmbits de responsabilitat. L’exconsellera d’Interior destaca que, tot i els vint-i-tres anys d’autogovern presidit per Jordi Pujol, les competències de seguretat “estaven en unes condicions lamentables”. Dolors Camats, que va donar suport al govern des del seu escó al Parlament, destaca que “es va donar un canvi a moltes polítiques públiques obsoletes o privatitzadores Les frases ———————————————————————————————————————————— “Les discrepàncies, les crisis, curiosament, varen ser més en l’àmbit nacional i la lleialtat que en les polítiques sectorials” Marina Geli i Fàbrega CONSELLERA DE SALUT (2003-2010) (transvasament de l’Ebre, mitjans de comunicació o educació) i se’n van inaugurar d’altres (com habitatge o medi ambient)”. La llei que destaquen bona part dels protagonistes és la de barris, aprovada pocs mesos després de la constitució del nou govern. Fins i tot Josep Rull, que el 2003 era diputat a l’oposició i tretze anys després va acabar assumint la conselleria de Territori i Sostenibilitat, la defineix com “una expressió ———————————————————————————————————————————— ---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- “Va ser un govern menys presidencialista i més coral que els anteriors” Josep Bargalló i Valls CONSELLER D’EDUCACIÓ I CONSELLER PRIMER (2003-2006) En la legislatura del 2003 al 2006 es va encetar la reforma de l’Estatut, que es va acabar frustrant el 2010 ———————————————————————————————————————————— tangible i operativa de cohesió territorial i social”. Contràriament, remarca que en “l’àmbit de medi ambient es va produir un excés d’ideologització que va arraconar i conflictivitzar unes polítiques –tot allò vinculat a la sostenibilitat– fonamentals per a l’impuls d’un país modern i avançat”. A més a més, Rull coincideix amb Toni Castellà (amb qui compartia Els camins de l’Estatut El 12 de novembre del 2004, el president Maragall va convocar els líders de tots els partits a una cimera a Miravet que es va convertir en el punt de sortida per impulsar un nou Estatut. Aquell dia començava un camí llarg i costerut que acabaria tenint una fita històrica: el 30 de setembre de l’any següent, quan el Parlament va aprovar el text amb els vots de 120 dels 135 diputats. Només va votar-hi en contra el Partit Popular. El text, retallat, es va aprovar al Congrés i al Senat el 30 de març del 2006. L’anunci d’ERC de demanar el vot negatiu en el referèndum del 18 de juny va precipitar la destitució dels consellers republicans. la tasca d’oposició) a l’hora de destacar l’Estatut com a llegat més positiu d’aquell govern. Tot i això, els dos excompanys de grup parlamentari també destaquen algunes herències negatives del govern de Pasqual Maragall, entre les quals hi ha “l’endeutament desbocat i d’unes finances públiques esventrades” com a pitjor herència dels governs catalanistes i d’esquerres; però hi afegeixen dos elements genèrics: “la percepció d’un govern en tensió i conflicte interns constants, i un afany intens de revenja –que es va anar matisant progressivament– respecte dels 23 anys del president Pujol”. En el que fa referència als aspectes negatius, Castellà remarca “un nefast nivell d’endeutament desbocat, posant en risc els principals serveis públics”. De l’Estatut al procés El fil conductor del procés encetat en la legislatura del 2003 al 2006, quan es va obrir el meló de l’Estatut i el procés independentista que s’iniciaria alguns anys després arran de la sentència del Tribunal Constitucional, resulta in- �| Reportatge | 27 EL PUNT AVUI DISSABTE, 20 DE GENER DEL 2024 que aquella experiència és “irrepetible”. I també posa èmfasi en els canvis que s’han produït als partits: “No existeix Convergència i Junts és un actor més plural ideològicament. La CUP és un partit que pluralitza més l’esquerra i l’espai independentista. El PSC i Junts tenen més confluències en moltes polítiques sectorials.” Antoni Castells destaca que “seria desitjable, no sé si possible”. I ho defensa perquè “en el terreny de l’acció de govern el país necessita polítiques progressistes al servei de la integració i el benestar social, la igualtat, la prosperitat i un creixement econòmic sòlid i sostenible”. En qualsevol cas, es mostra convençut de la necessitat que “hi hagi un projecte nacional compartit en relació amb l’autogovern de Catalunya”, matisant: “Projecte que, al meu entendre, avui dia, no és ni la independència –i menys tirant pel dret– ni continuar amb tot igual, com si aquí no hagués passat res.” Montserrat Tura, qui havia estat consellera d’Interior del govern de Pasqual Maragall i actualment es manté allunyada de la política institucional, fa una reflexió molt més genèrica, sense apuntar a cap partit: “Avui la política viu més de fòbies que d’ideologies, més d’angoi- evitable. Antoni Castells, que actualment es troba allunyat de la primera línia política, fa una anàlisi de llarga durada i destaca que “el projecte fracassat d’Estatut va constituir [...] l’esgotament d’un cicle de catalanisme polític que comença al tombant del segle XIX al segle XX i dura més de cent vint anys”. I posa èmfasi en les ferides generades en l’àmbit del catalanisme: “La incapacitat de trobar la resposta política adequada va conduir a la fragmentació del catalanisme polític i, posteriorment, a una crisi de la qual no es pot dir que el país n’hagi sortit especialment triomfant.” La seva companya de gabinet Marina Geli, que va entrar en la política amb Joaquim Nadal i que actualment milita a Junts per Catalunya, creu que “clarament el procés és fill del fracàs i cansament de la societat catalana de l’Estatut”. I fixa la mirada en el 2003: “Pasqual Maragall i nosaltres teníem clar que era la darrera oportunitat. O reforma de la Constitució que permetés una relació bilateral entre Catalunya i Espanya i un alt nivell d’autogovern i agència tributària catalana que era impossible que liderés el PSOE i consens al Congrés o Estatut amb fort autogovern o la desafecció creixia. Aquella etapa va ser la base del canvi a l’indepen- ———————————————————————————————————————————— Bona part dels protagonistes del 2003 consideren que un pacte com aquell és “irrepetible” ———————————————————————————————————————————— Els qui el 2003 eren a l’oposició destaquen “l’endeutament desbocat” com a factor negatiu ———————————————————————————————————————————— ———————————————————————————————————————————— dentisme de molts catalans. Jo entre ells. El federalisme asimètric era una utopia i el dret a decidir va anar entrant dins el PSC, militants i votants. Per forçar l’Estat espanyol o bé escollir ser un estat propi.” Toni Castellà, amb qui comparteix militància en aquests moments, també destaca que el procés estatutari va permetre “constatar des del catalanisme històric del PSC que la proposta d’un encaix respectuós de Catalunya en el marc de la pretensió d’un estat plurinacional era [...] impossible”. Aquest fet “va comportar començar a situar la proposta d’independència a la centralitat del catalanisme”. El republicà Josep Bargalló també comparteix aquesta anàlisi i afegeix que “sense tot el que va significar la redacció de l’Estatut –que sense aquell govern no s’hauria iniciat al Parlament–, la seva aprovació a Catalunya, la seva primera retallada a les Corts i la definitiva al Tribunal Constitucional, tot plegat hauria anat, si més no, més lent i a alguns sectors els hauria costat molt més sumar-s’hi. Hauria anat diferent, segur”. La seva antiga companya de govern Montserrat Tura, contràriament, reconeix que “bo li agraden les ucronies” i destaca que “la tramitació del nou Estatut va influir, però menys del que s’explica”. Per la seva banda, Dolors Camats té molt clar que “sense govern d’esquerres no hi Les frases ———————————————————————————————————————————— “El PSC d’avui no té res a veure amb aquell de l’acord del Tinell, profundament catalanista i amb una robusta consciència nacional” Josep Rull i Andreu DIPUTAT DE CIU (2003-2006) ---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- “Només cal aritmètica i voluntat política perquè un pacte com aquell es repeteixi” Dolors Camats i Luis DIPUTADA D’ICV (2003-2006) hauria hagut canvis a nivell nacional”. Una experiència irrepetible Ha plogut molt des d’aquell 14 de desembre del 2003. I l’escenari polític ha canviat de dalt a baix, amb la irrupció dels moviments socials derivats del 15-M i el procés independentista, que han sacsejat de dalt a baix el sistema polític català. Tot i que en els darrers mesos s’estan recosint les ferides creades amb el PSC arran de l’aplicació del 155, hi ha qui creu que una experiència com la del tripartit, formada pels mateixos partits o els seus hereus, seria difícilment reproduïble. Per al republicà Josep Bargalló, un govern de coalició com aquell és “irrepetible”. I ho argumenta, sobretot, per l’evolució que han seguit els dos socis d’ERC: “El PSC d’ara no té res a veure amb el d’aquell moment. Socialment, de manera discutible, i nacionalment, gens a veure [...]. I el que podia ser Iniciativa no ho són els comuns.” Marina Geli, que en aquell moment militava al PSC i ara ho fa a Junts per Catalunya, també considera Del forat del Carmel al 3% El 23 de febrer del 2005, els ànims entre el govern i l’oposició estaven encesos per l’esfondrament del túnel de la línia 5 del metro al barri del Carmel. El conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal, apuntava a la gestió dels governs de CiU i al sistema de contractació de l’obra pública, que qualificava de “pervers”. Però ni tan sols els socis d’ERC i ICV es mostraven satisfets per les explicacions. El cap de l’oposició, Artur Mas, va reptar Pasqual Maragall a donar explicacions sobre les acusacions contra el govern anterior. Prenent el micròfon, el president desferma la tempesta: “Vostès tenen un problema, que es diu 3%.” xes que de projectes sòlids, i més de ressentiments que de coneixements. Avui és un altre temps, i encara que les sigles fossin les mateixes, les persones no ho serien.” Tot i això, destaca que “no veu les condicions però sí les necessitats”. En tot cas, defensa que l’experiència del govern de Maragall és, vint anys després, plenament vigent: “Ara no sorprendria tant un govern de tres partits, llavors els poderosos adversaris d’un govern d’esquerres ho van explicar com un desori”. Per la seva banda, Dolors Camats, que actualment es troba al capdavant de la Fundació Catalunya Europa, ho té molt clar: “Només cal aritmètica i voluntat política.” Els que el 14 de desembre del 2003 es van haver de situar a l’oposició consideren que un acord com el que es va signar al Saló del Tinell seria no només “irrepetible” sinó també “una mala notícia”, en paraules de Josep Rull. L’exdiputat ho argumenta des de dues perspectives: “D’una banda, perquè suposaria la certificació definitiva de la ruptura de la unitat independentista. I, de l’altra, perquè el PSC d’avui no té res a veure amb el del Pacte del Tinell, profundament catalanista i amb una robusta consciència nacional.” Castellà, per la seva banda, destaca que l’1 d’octubre del 2017 va significar “un abans i un després de la nostra història”, i hi afegeix: “En coherència amb el que vàrem impulsar, no tindria cap sentit reeditar un govern compartit amb forces unionistes.” �| 28 Reportatge | EL PUNT AVUI DISSABTE, 20 DE GENER DEL 2024 Josep M. Muñoz Lloret Historiador i editor del llibre ‘Maragall i el govern de la Generalitat’ “No hi havia qui reivindiqués el govern de Maragall” a La Fundació Catalunya Europa i l’editorial a El llibre ressegueix l’acció de govern RBA publiquen ‘Maragall i el govern de la Generalitat: les polítiques del canvi’ durant el període del 2003 al 2006, els seus antecedents i la petja que ha deixat Pere Bosch i Cuenca BANYOLES N o és el darrer llibre publicat sobre el govern de Pasqual Maragall, però sí el que intenta fer una anàlisi més sistemàtica d’aquella experiència. En el volum, editat per RBA Llibres i la Fundació Catalunya Europa, hi ha escrits de Gemma Ubasart, professora de ciència política a la UdG i actualment consellera de Justícia, Drets i Memòria; Joan Vicente, professor de geografia humana a la mateixa universitat; Júlia Miralles, professora associada de ciència política de la UAB, i Carles Rivera, economista. L’editor és l’historiador Josep M. Muñoz, que ha estat, fins a la seva jubilació recent, director de la revista i editorial L’Avenç, amb qui conversem. En el prefaci del llibre, Josep M. Vallès explica que s’ha escrit poc sobre el govern de Maragall quan, en realitat, es va tractar d’un període molt intens. A què és degut això? D’en Pasqual Maragall n’ha quedat una imatge, que el llibre matisa, que va ser un molt bon alcalde de Barcelona i un president de la Generalitat no tan bo, amb un mandat força accidentat i amb molt soroll, i també amb molta hostilitat mediàtica i política. Fins i tot entre els mateixos correligionaris de Ma- Hem vist després que aquest és un condicionant important. Ho hem vist a Catalunya, on Junts va marxar del govern, i també a Espanya, amb els problemes que té el govern de Pedro Sánchez. El llibre se centra en l’acció de govern i els seus fonaments ideològics. Quins aspectes destacaria? Una primera qüestió tindria a veure amb l’alternança en el govern de la Generalitat. Alguns van parlar, d’una manera potser exagerada, de règim pujolista, però sí que hi havia una sensació d’immobilitat. El que hi ha el 2003 no és un simple canvi de govern, sinó una proposta de governar d’una manera diferent, amb més transparència i més participació de la ciutadania. El segon aspecte, que desmenteix un tòpic bastant asso- ❝ Fins i tot entre els correligionaris de Maragall hi ha hagut una tendència a no reivindicar-ne el llegat Josep M. Muñoz és historiador i ha estat fins fa ben poc director de la revista i editorial ‘L’Avenç’ ■ ORIOL DURAN ragall hi ha hagut una tendència a girar full i a no reivindicarne el llegat. En conjunt, no hi havia qui el reivindiqués. Hi ha, però, un llibre important, que és el de Josep M. Vallès (Una agenda imperfecta: amb Maragall i el projecte de canvi, Edicions 62, 2008), que ja en dona una visió molt precisa i ponderada. La Fundació Catalunya Europa ja va publicar un primer llibre, titulat Pasqual Maragall. Pensament i acció (La Magrana, 2017), molt centrat en la seva etapa d’alcalde. Faltava resseguir aquest període breu però intens de la presidència, que calia revisar i també reivindicar, sense amagar els aspectes en què no va reeixir. Vint anys després, encara pesen les visions simplificadores? Els esdeveniments posteriors que ha viscut el país han empe- titit aquell Dragon Khan de què parlava el conseller Joan Carretero. És veritat, i en Josep M. Vallès ho destaca en el prefaci del llibre, que era el primer govern de coalició. En els anteriors de CiU hi havia una federació electoral, amb mecanismes de coordinació i consens previs. El fet d’estar format per tres partits, cadascun amb la seva agenda i les seves ambicions, complicava les coses. ciat a Maragall, és que aquest no és un govern improvisat. Del 1999 al 2003 es prepara un pla de govern, amb casos molt emblemàtics com el conegut com a “llibre vermell” elaborat per experts en economia. Per tant, és un govern que arriba amb unes idees clares. El tercer aspecte és l’acció de govern, amb lleis emblemàtiques com la de barris, que facilita la transformació d’uns centres urbans molt degradats. I després hi ha la gran qüestió de l’Estatut, que Pujol no havia volgut abordar; en canvi, Maragall té l’ambició de canviar el tauler territorial i la relació entre Catalunya i Espanya. No es tracta d’una qüestió tàctica, sinó d’una voluntat real i àmpliament compartida de la societat catalana. Entre el combat i la reflexió La literatura política té una llarga tradició a Catalunya, on els llibres s’han convertit, fins a l’eclosió de les xarxes socials, en una arma llancívola de primer ordre. El cas del govern liderat per Pasqual Maragall n’és un bon exemple. Durant els primers anys trobem llibres clarament combatius com els que signa el periodista Vicenç Villatoro, qui l’octubre del 2004 defensava que amb el govern de Maragall “en el mapa polític català s’ha abolit o s’ha suspès l’eix nacional” (Catalunya després del tripartit, Columna, 2004). El periodista de Terrassa va tornar a la càrrega el 2007 amb L’Engany. El segon tripartit o la desnacionalització de Catalunya (Ara Llibres, 2007). Un altre periodista, Iu Forn, ressegueix la reacció que va provocar el govern en la política espanyola a El tripartit vist des de Madrit (Roca Editorial, 2004). En els darrers anys han aparegut volums de testimonis directes, com el d’Antoni Batista, qui ha recuperat els seus dietaris al Departament de Presidència per oferir Al Palau, a l’hivern, un llibre amb un subtítol ben il·lustrador: Del final de l’autonomia i el principi del sobiranisme (Base, 2017). Xavier Muñoz, qui va participar en la fundació de Ciutadans pel Canvi i va ser director general de Dret i d’Entitats Jurídiques del Departament de Justícia, també ens recorda com va sentir La seducció del canvi (Base, 2022). També cal destacar el testimoni de Jordi Mercader, un dels col·laboradors més estrets del president, a Mil dies amb Pasqual Maragall (La Magrana, 2008). Amb una visió més distant, però alhora molt dinàmica, cal destacar la crònica del periodista Pere Cullell, “Ja som aquí”. Històries del tripartit (Edicions 62, 2005). � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 05. Recursos d'informació Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Aplega la documentació bibliogràfica relacionada amb Pasqual Maragall (no generada per ell). Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Memòria del tripartit Creator An entity primarily responsible for making the resource Bosch i Cuenca, Pere Muñoz, Josep M. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2024-01-20 Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Govern Tripartit Maragall Mira, Pasqual, 1941- Carod-Rovira, Josep-Lluís, 1952- Saura, Joan, 1950- Esquerra (Ciències polítiques) Esquerra Republicana de Catalunya Iniciativa per Catalunya Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) Catalunya. Generalitat Description An account of the resource Article publicat en motiu dels 20 anys de la signatura de l'acord i formació del govern presidit per Pasqual Maragall. Inclou una entrevista a Josep Maria Muñoz com a editor del llibre "Maragall i el Govern de la Generalitat". Source A related resource from which the described resource is derived El Punt Avui Rights Information about rights held in and over the resource El Punt Avui EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles Entrevistes https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/12/2861/20260309_Regio7_20PM_PCasaldaliga.pdf 7613b4aa79a75dc3ced4b3715254e355 PDF Text Text Descobreix les millors ofertes Subscriu-t'hi! Bages Sant Joan Sant Vicenç Sant Fruitós Sallent Santpedor Cardona Súria El dia que Pasqual Maragall va fer 8.000 quilòmetres per reconèixer un bagenc Es compleixen vint anys del viatge del llavors president de la Generalitat a São Félix do Araguaia (Brasil) per lliurar el Premi Internacional Catalunya al bisbe balsarenyenc Pere Casaldàliga Pere Casaldàliga rebent Pasqual Maragall a peu de pista, el 9 de març del 2006 / ARXIU REGIÓ7 PUBLICITAT Llegir A prop Jugar �David Bricollé Balsareny Actualitzada 09 MAR 2026 17:02 Avui fa exactament vint anys, qui ha esdevingut una de les figures del Bages i de Catalunya més rellevants internacionalment, era reconegut amb la més alta distinció del país. El fill de Cal Lleter, Pere Casaldàliga (Balsareny, 1928) rebia de mans del llavors president de la Generalitat, Pasqual Maragall, el Premi Internacional Catalunya, homenatge a la seva trajectòria, pensament i empremta. No va ser, a més a més, un lliurament convencional. L’habitual és que el lliurament es faci en seu governamental, en un acte solemne al qual el guardonat és convidat a recollir la distinció. En aquell cas, però, va ser el president català qui es va desplaçar milers de quilòmetres, fins a l’altre costat de l’atlàntic i al cor de l’Amazònia, per fer a mans del bisbe de São Félix do Araguaia la figura de ‘La lletra i la clau’, obra d’Antoni Tàpies, símbol amb el qual es materialitzava aquest reconeixement. Com que Casaldàliga havia decidit no tornar mai més a Catalunya, Pasqual Maragall va viatjar fins a l’Amazònia brasilera per lliurar-li personalment el guardó. Pere Casaldàliga amb Pasqual Maragall durant la visita de fa vint anys / ARXIU/REGIÓ7 A prop Jugar �El bisbe balsarenyenc va rebre el president de la Generalitat a peu de pista on va aterrar la petita avioneta en la qual viatjava Maragall. Un Maragall que va admetre que en aquell moment estava descobrint la veritable dimensió del religiós bagenc, a qui va qualificar de «l’home que està fent l’estatut dels pobles que viuen a l’altra cara del planeta». I en destacava el paper que podia jugar en el diàleg entre religions, afirmant que «obre una benvinguda amplíssima al diàleg de les diferents creences». Dedicat a les seves causes El lliurament del guardó va consistir en un petit acte protocol·lari, amb una demostració folklòrica i l’intercanvi de records (un collaret fet pels indígenes per a l’esposa de Maragall, Diana Garrigosa, i per al president un rem de fusta brasilera com el que va servir a les tribus locals per navegar pel riu Araguaia). Per la seva banda, el bisbe Casaldàliga va deixar clar en el seu discurs («Humanitzar la Humanitat, practicant la proximitat») que no acceptava el premi com un honor personal, sinó en nom de les causes que havia defensat tota la vida: la terra, els pobles indígenes i els drets humans. I també en memòria dels màrtirs com João Bosco Burnier i Dorothy Stang. Deia que viure al costat dels pobles indígenes l’havia fet «més català», perquè li havia permès redescobrir les arrels de la seva pròpia tribu maltractada i rebutjar qualsevol imperialisme cultural. Per a ell, la tasca essencial era clara: humanitzar-nos a través de la proximitat amb qui pateix. Sis anys i mig de la seva mort Casaldàliga va morir el 8 d’agost del 2020 a l’edat de 92 anys, després d'uns dies ingressat a la UCI d'un hospital de São Paulo per problemes pulmonars. La mort de Pere Casaldàliga va suposar l'adeu a una de les veus més compromeses de l'Església des del cor de l'Amazònia. La seva lluita per ajudar als pobres la va desenvolupar a São Félix do Araguaia, l'indret que va esdevenir la seva segona casa i on va afrontar la recta final de la vida al costat del riu Araguaia, d'on ja feia anys que havia manifestat que no se'n mouria, com així va complir. Allà hi va estar estretament lligat i arrelat durant 52 anys. Prèviament, la seva paraula també va ressonar a Catalunya, on es va interessar pel món del cristianisme obrer i va treballar a favor de les causes socials. Reconegut com un dels pares de la teologia de l'alliberament, la seva tasca havia rebut nombroses distincions, a banda del Premi Internacional Catalunya, com la Creu de Sant Jordi i el Premi per la Pau de l'Associació per a les Nacions Unides a Espanya. Per cert, en aquest darrer guardó va rebre un gravat que li va ser encarregat i signava una altra bagenca, l'artista de Sant Vicenç de Castellet Antolina Vilaseca. Llegir A prop Jugar �Gravat de l'artista Antolina Vilaseca que va rebre Casaldàliga pel Premi per la Pau / ARXIU PARTICULAR La seva trajectòria De molt jove, va ingressar al seminari menor de la diòcesi de Vic i, més endavant, passa a formar part de la congregació claretiana dels Missioners de l'Immaculat Cor de Maria. L'any 1952 va ser ordenat com a sacerdot a Barcelona, durant el Congrés Eucarístic. Durant el seu sacerdoci, es va encaminar aviat cap als corrents més socials, interessat en el món del cristianisme obrer. Casaldàliga va tenir una gran activitat mentre va ser a Catalunya. Va deixar una especial empremta a Sabadell, després de treballar per resoldre conflictes socials, i en tot el que feia l'acompanyaven dues aficions: escriure i comunicar. Però en aquests primers anys també va veure ben a prop el que suposa la guerra, la violència de la lluita entre els uns i els altres, el dolor de la sang vessada (a casa seva va morir un tiet sacerdot i va conèixer de molt a prop el cas de les víctimes del seminari de Barbastre). I també al llarg d'aquesta etapa es va despertar el seu esperit missioner. Així, el Nadal del 1967 s'acomiadava de la seva família per marxar cap al Brasil, on el 1968 i funda una missió claretiana, a São Félix do Araguaia, a la regió del Matto Grosso. Tot just tres anys més tard (el 1971), va ser consagrat bisbe i li va ser encarregada de la prelatura de São Félix do Araguaia, on va acabar d'arrelar i convertir-se en referència d'un poble amb un sistema latifundista, amb un nivell molt elevat d'analfabetisme i desproveït d'assistència sanitària. En aquest punt, va començar la seva lluita per defensar els més febles. D'aquesta forma, els seus arguments, amarats d'un clam per la justícia social, van començar a fer la volta al món i van ser l'origen dels atemptats i les amenaces que va rebre al llarg de la seva trajectòria, que fins i tot van comportar la mort d'alguns dels seus més estrets col·laboradors. A mitjans dels anys vuitanta, ja era considerat un dels líders de la teologia de l'alliberament i connectava amb altres missioners, pensadors i teòlegs com Llegir A prop Jugar �Leonardo Boff. Encara el 2012, ja jubilat amb 84 anys i malalt, va haver de ser traslladat i amagat durant un temps, sota la protecció de la Policia Federal, perquè va tornar a rebre amenaces de mort. Notícies relacionades i més La Fundació Casaldàliga convida a visitar-ne virtualment la tomba en l'aniversari de la seva mort Balsareny reivindica l’educació política a la Trobada Pere Casaldàliga La línia de Renfe del Bages enceta la novena setmana d’alteracions sense millores en l’horitzó Durant tota la seva tasca al Brasil, va lluitar pel que va definir com les causes, que són els elements centrals del seu discurs. Els problemes dels sense terra van ser una de les seves lluites. Ell va donar suport a l'ocupació i a la resistència camperoles davant dels latifundistes. Alhora també treballava per estrènyer els llaços de solidaritat entre els diferents països d'Amèrica Llatina per tal de combatre la pobresa. El respecte envers els indígenes era una altra de les seves reivindicacions amb l'objectiu de preservar les seves tradicions i costums. Totes aquestes causes s'inspiraven en la teologia de l'alliberament, un corrent que situa a l'Església al costat dels més pobres. TEMES PASQUAL MARAGALL BAGES MORT BRASIL TERRA PERE CASALDÀLIGA CONTENIDO PATROCINADO Outlander vuelve para despedirse por todo lo alto en M+ Mirar Ahora Movistar Plus El truco legal que muchos usan para pagar menos por la luz Más información Punto Diario Sillón de oficina SANTIAGO acolchada, uso 8h, negro Comprar ofisillas Chef José Andrés (56 años): 'Si el agua del bote de garbanzos te sabe a garbanzo es buena señal. Este agua es de primera Woman Últimas Horas de la Wonder Week. Reservar Ahora Meliá Hotels Joaquín Sabina (77 años): 'Mi médico dijo que bebiera 2 litros al día. Parece que es igual si los dos litros son de tequila o de whisky Woman Llegir A prop Jugar � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 05. Recursos d'informació Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Aplega la documentació bibliogràfica relacionada amb Pasqual Maragall (no generada per ell). Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data En línia Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource El dia que Pasqual Maragall va fer 8.000 quilòmetres per reconèixer un bagenc Creator An entity primarily responsible for making the resource Bricollé, David Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2026-03-09 Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Casaldàliga, Pere, 1928-2020 Maragall Mira, Pasqual, 1941- Premi Internacional Catalunya Description An account of the resource Article publicat al diari Regió 7: <a href="https://www.regio7.cat/bages/2026/03/09/dia-pasqual-maragall-fer-8-127637117.html" target="_blank" rel="noopener">https://www.regio7.cat/bages/2026/03/09/dia-pasqual-maragall-fer-8-127637117.html</a> Source A related resource from which the described resource is derived Regió 7 Abstract A summary of the resource. Es compleixen vint anys del viatge del llavors president de la Generalitat a São Félix do Araguaia (Brasil) per lliurar el Premi Internacional Catalunya al bisbe balsarenyenc Pere Casaldàliga. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. São Félix do Araguaia (Brasil) EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles Sobre Pasqual Maragall https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/26/2744/2019_WP_LlegatPM_Girona_Brugue.pdf 754e031e58ce8b2fbbde74caf1a9fbc5 PDF Text Text article Working_paper Pasqual Maragall: Una mirada europea, catalana i municipal Les comarques de Girona com a exemple Brugué, Q. - Vicente, J. – Garriga,N. UNIVERSITAT DE GIRONA EQUIP REDACTOR: AMB LA COL·LABORACIÓ DE: �Introducció P asqual Maragall ha estat molt valorat com alcalde de Barcelona i, al mateix temps, ha estat un polític reconegut per la seva capacitat a l’hora d’articular un discurs sobre les realitats urbanes i metropolitanes. La seva trajectòria acadèmica i una inesgotable curiositat intel·lectual el van convertir en un polític atípic, incapaç de separar el necessari pragmatisme de l’acció política d’un constant procés de reflexió sobre el context i el significat d’aquestes accions. El seu període com a president de la Generalitat, en canvi, no ha comptat mai amb el mateix reconeixement. De fet, les valoracions més habituals –tot i que sovint poc fonamentades- mostren un balanç negatiu de la seva acció de govern al capdavant de la Generalitat de Catalunya. En paral·lel, el seu projecte regional i/o nacional també presenta contorns més difuminats. Probablement, una de les característiques del pensament de Pasqual Maragall és una interacció constant de les escales geogràfiques, del municipi a Europa, del lloc a allò global. El resultat d’aquesta “circulació” segurament no sempre és el que ell busca, sinó que sovint és interpretat com una visió laberíntica de la realitat i, altres vegades, la seva perspectiva internacional va amagar la seva idea d’Espanya i la de Catalunya. En aquest document ens proposem contribuir a desbordar aquests tòpics per tal d’entendre millor el pensament supra-municipal de Pasqual Maragall. I ho farem a través de la seva relació amb les comarques gironines. És obvi que es tracta d’una mirada limitada, que deixa fora del focus molts angles morts, però significativa perquè a través d’ella queden il·lustrats, al nostre entendre, alguns trets fonamentals d’aquest pensament. Addicionalment, cal subratllar ja d’entrada que la relació de Pasqual Maragall amb les comarques gironines és peculiar i intensa, tant per raons personals com polítiques. Pasqual Maragall observa i viu aquestes terres des d’una òptica molt personal; mentre que, en termes generals, els homes i dones de Girona –i els seus principals mitjans de comunicació- li tornen una mirada més esquiva i desconfiada. Una proximitat molt sentida, però no sempre acceptada. Sense oblidar, en tot cas, que al bell mig d’aquesta intersecció de mirades pròximes i distanciades han fructificat abundants relacions personals i polítiques tan sòlides com entranyables. Les comarques de Girona, en definitiva, no són un territori més per Pasqual Maragall. A diferència d’allò que succeïa amb altres contrades del país, amb Girona existeix un vincle quotidià a través de la casa a Rupià. I també una relació emocional forta, sobretot amb l’Empordà -a través d’amistats tant influents com la que manté amb Xavier Rubert de Ventós. Aquest espai, a més a més, com veure’m més endavant a partir de la “teoria de l’Empordà”, ha estat clau en la connexió del net amb l’avi, qui també tenia forts vincles amb aquestes terres i que queden reflectits en la seva obra. En definitiva, un territori amb el qual Pasqual Maragall no es relaciona exactament a través d’un projecte concret i ben definit, però on existeixen vincles suficientment estrets per permetre que la relació no necessités d’intermediaris. Pasqual Maragall té en la política gironina persones de molta confiança, com ara Joaquim Nadal, Joan Manuel del Pozo, Pia Bosch o Marina Geli, alhora que construeix una relació més personal i de fons amb el territori. Una relació que li permet alimentar aquelles reflexions que van més enllà del pragmatisme quotidià de l’acció de govern. En aquesta direcció, propostes com convertir l’AP-7 en el carrer Major de la Cultura, el paper estratègic de Girona en el projecte de l’Euroregió o l’aposta per Banyoles com a subseu Olímpica desborden el marc de la política gironina i entronquen amb una determinada visió del conjunt de Catalunya i de la seva ubicació a Espanya i a Europa. També, des de la presidència de la Generalitat, projectes estratègics de país com el Pla d’Infraestructures, la Llei de Barris, el Pla Director Urbanístic del Sistema Costaner, el Congrés del Món Rural o l’Observatori del Paisatge tenen una projecció específica sobre les comarques gironines. 2 | F U N D A C I Ó C A T A L U N Y A E U R O P A / W O R K I N G _ P A P E R �A continuació, doncs, estirarem quatre d’aquests fils i, d’aquesta manera, intentarem fer una aportació que ajudi a ampliar el coneixement que tenim sobre els projectes i el pensament polític de Pasqual Maragall. En concret, ho farem a partir de la seva aproximació a la “teoria de l’Empordà”, de l’aposta per l’Euroregió Mediterrània, de l’impacte dels Jocs Olímpics a les comarques gironines i, finalment, a través d’algunes pinzellades vinculades a la seva acció de govern com a president de la Generalitat de Catalunya. 1. La teoria de l’Empordà, Rupià com a pàtria Com ja hem esmentat, la relació de Pasqual Maragall amb l’Empordà és molt intensa i propera. Malgrat les fòbies i les filies polítiques d’uns i altres, Rupià és casa seva i coneix a tots els veïns i veïnes de manera personal. Els més crítics utilitzen àcides expressions, com per exemple “estiuejants pel canvi”, però el seu vincle amb el territori és directe i planer, lluny de qualsevol bri d’hedonisme barceloní. Aquest vincle és el resultat d’una qualitat compartida amb Jordi Pujol, la capacitat de connexió en les distàncies curtes. Maragall era, segons expliquen persones properes, menys populista que Pujol, però era tant o més seductor en les seves relacions personals. A més, en contrast amb el comarcalisme de Pujol, l’èmfasi municipalista de Maragall li permet construir ponts molt sòlids i entranyables amb diferents alcaldes de les comarques gironines. Sigui com sigui, Pasqual Maragall afirma en diversos escrits i entrevistes que Rupià i de manera més general el Baix Empordà són per ell una segona pàtria. Una pàtria dolça i estimada, com queda reflectit en les seves pròpies paraules: “Des de la Talaia es veu l’Empordà que van trobar els grecs quan van arribar fa més de dos mil anys: únic, verd, suau i més gran i obert cap el Nord” Una pàtria que l’arrela familiarment i que també, a través de l’anomenada teoria de l’Empordà, l’entronca amb la tradició federalista i li serveix d’inspiració per construir la seva pròpia visió política. Maragall recull l’esperit de l’Empordà i l’utilitza per donar forma al principi de subsidiarietat que, fet i fet, és la base de la seva proposta política d’una Europa territorialment articulada des de la sensibilitat local fins la visió global. Recordant l’avi poeta, Pasqual Maragall recupera una idea elaborada fa 100 anys segons la qual l’Empordà és simultàniament una part petita del tot català i la seva millor essència. Allò local s’articula i expressa una realitat supra-local, fent-la concreta i tangible: “I en l’estima del pròxim i petit –escriu Pasqual Maragall- s’expressa suficientment la nostra estima pel major i envoltant. (...) La veritat no està en el tot sinó en la part, i el principi actiu de la vida està en allò més essencial, en el nucli més reduït, si se li dóna llibertat per desenvolupar-se”. Els governants han de reconèixer que són els nivells inferiors els que millor expressen el sentit i els que millor resolen els problemes: no es pot concebre una política europea sense una política de ciutats. Europa, com Catalunya, és un sistema de ciutats eficients i fortes. De ciutats i també de territoris, com l’Empordà, on es troba la llavor que amb el temps fructifica a Catalunya. Segons Pasqual Maragall s’ha de trobar la substància del nostre arrelament en allò més petit i més proper; i, a partir d’aquest punt essencial, anar construint sentiments de pertinença més amplis. L’entorn més ampli no pot contraposar-se al petit sinó que l’ha d’envoltar. Allò que, de fet, ja explicava el seu avi: “Si un dia a Catalunya li faltés l’Empordà, Catalunya no fora ella mateixa; però si un dia, en canvi, de Catalunya només restés l’Empordà, Catalunya podria tornar a ser. Perquè la veritat rau no en l’espiga sinó en el gra.” |3 �Des de la teoria de l’Empordà, per tant, es considera que evolucionem cap a una major significació dels espais propers, que passen a ser la nostra pàtria, la nostra casa més autèntica i sentida. Pasqual Maragall beu d’aquesta tradició i entén que el més proper és alhora el més natural i el més universal. Universalisme i localisme es vinculen a través d’un sentiment de ciutadania que arrela en la pàtria pròxima i es projecta cap a un món global. La pàtria –l’Empordà- no s’expressa com un espai tancat sinó com una finestra, com una manera de relacionar-se amb l’exterior. Pasqual Maragall, d’aquesta manera, es distancia del nacionalisme pujolista. Sosté que Catalunya és una nació, però, al mateix temps, assegura que l’existència d’una identitat catalana no ha de convertirse en l’argument articulador d’un projecte polític tancat. La nació defineix una identitat; però un projecte polític és més semblant a una nina russa, a un conjunt de capes que no es poden aïllar sinó que interactuen, que es contenen i es complementen mútuament. Una nació oberta, com ho és la seva essència empordanesa, i una lògica federal en els vincles, entenent el federalisme com una relació d’interdependència i col·laboració entre realitats diverses. Maragall ho expressava amb claredat, reivindicant el projecte de relació entre Catalunya i Espanya que va voler desplegar des de la presidència de la Generalitat: “Cataluña quiere una España plural, una España de los pueblos de España, una España de corte federal, en la que coincidamos los federalistas y los soberanistas que no ven ahora otro horizonte posible porque, a mi juicio, no lo hay. Los nacionalistas creen que todo esto son quimeras, y me refiero a los nacionalistas catalanes y españoles. Ambos lo tienen muy claro: nación, como madre, sólo hay una, cada uno la suya, incompatibles.” (Maragall, 2005) Només una nació, cadascú amb la seva i, per tant, incompatibles entre elles. Davant d’aquesta idea, la teoria de l’Empordà sobreposa múltiples identitats, projecta la pàtria cap a altres esferes i, en definitiva, desafia la lògica nacionalista dels compartiments estancs. El pensament polític de Pasqual Maragall, com s’ha exposat en altres estudis (Claret et al., 2017), és doncs un pensament contínuament desbordat; un pensament on les fronteres –que existeixen- esdevenen espais de relació i no línies de separació. Un pensament que no confon la igualtat amb la unitat, i que reivindica la diversitat i la diferència com aquelles petites essències –de nou empordaneses- que conformen i articulen els projectes polítics. “La asimetría más dañina es la obstinada negación de la diferencia. Si en algo habría que corregir la trilogía de valores de la Revolución francesa, es en eso: la diversidad es un valor tan decisivo como la igualdad. Eso hoy. Hace dos siglos, quizá menos.” (Maragall, 2005) L’Empordà, i per extensió les comarques de Girona, són doncs l’espai que inspira i posa a prova alguns dels aspectes més rellevants del pensament polític de Pasqual Maragall. Sovint s’interpreta el seu federalisme des d’una mirada exclusivament cosmopolita; la de l’alcalde barceloní, format a París i Nova York i amb una clara projecció europeista. Però la seva relació amb les comarques de Girona ens ajuda a veure-ho des d’un altre angle i descobrir la connexió del seu pensament amb allò més pròxim i local. Rupià representa una pàtria i, per tant, a través de la teoria de l’Empordà, ens descobreix una pàtria oberta, sense fronteres tancades; mentre que les comarques gironines –com veurem en el proper apartat- apareixen com un node que articula aquesta essència amb la realitat catalana i, sobretot, degut a la seva ubicació geogràfica, amb Europa. No és sorprenent, doncs, que sovintegin les referències a l’Euroregió quan es troba en terres gironines. 4 | F U N D A C I Ó C A T A L U N Y A E U R O P A / W O R K I N G _ P A P E R �2. L’Euroregió mediterrània, Girona com a ròtula L ’Euroregió Mediterrània és un dels projectes que més va fer bullir la imaginació política de Pasqual Maragall. Una imaginació que, com sempre es dóna en el seu cas, es fa compatible amb la mirada realista i analítica que impregna totes les seves iniciatives. L’Euroregió és un espai de més de 15 milions de persones que serveix de base per a un projecte estratègic que no és exclusivament polític sinó que també defineix uns objectius socials i unes afinitats culturals comunes. En aquest sentit, quan Pasqual Maragall, des de les comarques gironines, s’hi refereix de manera insistent està parlant de temes tan diversos com la promoció econòmica i el desenvolupament sostenible, la possibilitat de consolidar un sistema urbà policèntric i equilibrat, el foment de la cultura i la protecció del patrimoni artístic o, també, l’impuls de centres universitaris i de recerca. Aquests objectius, tanmateix, s’envolten d’una mirada estratègica que els desborda. L’Euroregió ha de permetre crear unes noves condicions socials, econòmiques i territorials; però també és l’instrument per dotar a Catalunya de les eines i les capacitats per abordar aquesta tasca. L’Euroregió Mediterrània és, per tant, l’instrument que ha de permetre a Catalunya –junt amb altres regions- adquirir una mida suficient per competir i exercir influència en una Europa cada cop més extensa. El mateix Pasqual Maragall es refereix a aquesta iniciativa com una forma de tenir un paper més actiu en el procés d’integració europea. Només és possible aconseguir certa influència internacional a través de coordinar-se amb altres regions i, d’aquesta manera, canviar d’escala: “Per anar pel món és bo tenir una determinada talla. L’Euroregió és un bon marc per Catalunya. Jo soc un català d’Europa.” Si la teoria de l’Empordà partia de l’essència d’un Rupià-pàtria, el projecte de l’Euroregió ens torna a canviar la perspectiva. El pensament polític de Pasqual Maragall és únic i coherent, però parteix de diversos angles per convergir en un mateix punt. Ara, des d’una perspectiva global, observa Europa i identifica les possibilitats de progrés social i econòmic que representa. Una Europa, però, que ha d’articular-se amb els territoris que la conformen i on, aquests, han de buscar la manera de ser actius en la construcció del projecte col·lectiu. De nou, Pasqual Maragall saltant fronteres i movent-se d’una escala a una altra amb una fluïdesa baumaniana –per cert, baumaniana abans del cèlebre llibre de Zigmunt Bauman-. I en el centre d’aquests moviments un projecte, potser una intuïció, basada en la posició estratègica de Catalunya –i específicament de les comarques gironines- en allò que va anomenar “el nord del sud europeu”. Aquest projecte, per tant, ara dissenyat des de l’òptica europea, comparteix els principis bàsics que ja havia destil·lat la teoria de l’Empordà: el federalisme i la subsidiarietat. Maragall, que sempre havia descartat la independència, considera que el futur d’Europa està –com abans- en les finestres obertes, en les relacions, en les connexions entre regions i entre ciutadans. Les fronteres nacionals són font de competència, mentre que ell albira un futur marcat per la col·laboració. Usant el llenguatge de la teoria de xarxes, davant la dependència jeràrquica i la independència del mercat caldrà treballar en un món d’interdependències; un món complex on la complementarietat serà imprescindible. Ell mateix reconeix la complexitat del projecte i n’assumeix el repte quan afirma que “el pluralisme és més difícil de gestionar, però també és molt més interessant que el monisme”. Reconeix doncs les dificultats operatives, especialment per la manca de voluntat tant per part espanyola com per part francesa i, també, una resistència des de la pròpia Catalunya. L’Euroregió, doncs, en aquest context estatal, sobiranista i estàtic adquireix una dimensió paradoxalment possibilista –si |5 �més no en aquells moments tan diferents dels actuals-. Un altre estretíssim col·laborador gironí –i empordanès- de Maragall, Antoni Puigverd, ho sintetitzava perfectament en una columna a les pàgines de La Vanguardia: “Barcelona és la capital òbvia de Catalunya, però reduir-la en aquest perfil ha estat el gran error del nacionalisme català. Barcelona podria liderar el sud-oest mediterrani, amb una zona d’influència que va més enllà de la geografia catalana i de l’arc espanyol. Pasqual Maragall, que ho sabia, va intuir que l’objectiu era desplegar al màxim les possibilitats d’una gran Euroregió. Un objectiu que permetia concentrar totes les energies civils i públiques en una gran aposta per a la qual no calia trencar cap plat institucional, ni causar cap conflicte. Maragall no va tenir temps ni força política, ni salut, per desplegar l’Euroregió, que era una veritable tercera via entre la visió reuniformadora d’Espanya (hegemònica des d’Aznar) i la visió reductora, abstracta i, al capdavall, aïllacionista, que ha propugnat el sobiranisme.” (Puigverd, 2017) Tanmateix, Maragall també considera que no aconseguiran aturar un projecte que el futur imposarà de manera inevitable. Es tracta, al seu parer, d’una d’aquelles iniciatives de mirada llarga que semblen molt difícils en el curt termini però que són inevitables quan es posen les llums llargues. I en aquesta visió estratègica les comarques de Girona hi juguen un paper molt especial, tant per la seva ubicació com a node geogràfic com per la proximitat amb la cultura francesa. Girona ha de ser la ròtula que ha d’articular les diferents peces de l’Euroregió Mediterrània. Una ròtula que caldrà lubrificar adequadament a través de tot un seguit de polítiques públiques. Pasqual Maragall no només imagina una possibilitat sinó que vol construir-la i, per tant, proposa tot un conjunt d’iniciatives destinades a articular una Catalunya en xarxa i oberta a l’exterior. És a dir, cal evitar les mirades verticals centre-perifèria i posar-se a treballar per superar les mancances en connexions; per revertir els dèficits en infraestructures, per desenvolupar els plans territorials, per articular projectes educatius i culturals, per fomentar la competitivitat en sectors estratègics com el turisme o l’aeronàutica o per construir equipaments compartits, com va ser l’Hospital transfronterer de Puigcerdà. Reproduint les seves paraules: “Són aquestes comunicacions les que donen vida a l’existència d’aquests conceptes més grans (...) Si no hi ha vasos sanguinis, si no disposem de comunicacions, si no hi ha les connexions que irriguen aquest cos que nosaltres formem sentimentalment, doncs malament.” L’Euroregió, en definitiva, suposa una materialització del canvi de paradigma ja apuntat en l’apartat anterior. Es tracta d’una iniciativa fonamentada en la col·laboració, en el ser junts, en entendre que determinades iniciatives i infraestructures només podran ser si són compartides. I en aquest projecte les comarques de Girona són un element estratègic i, per tant, cal potenciar el seu paper. En aquesta direcció, Pasqual Maragall ens parla de l’eix Girona-Figueres-Perpinyà, de la importància de l’aeroport de Girona o, pensant en el rol que juguen les ciutats i les comarques, de la posició privilegiada de Figueres en el marc de l’Euroregió Mediterrània. Girona ja s’havia transformat i ara havia de ser el moment de Figueres. Les comarques gironines, en definitiva no només contenen l’essència d’una pàtria oberta sinó que poden actuar com a espai articulador de les relacions amb Europa. Girona essència interior i oberta a l’exterior. Allò local que es projecta en allò global; és a dir, una forma de materialitzar aquesta representació tan maragalliana del territori com una xarxa mòbil i asimètrica, com un conjunt de relacions obertes més que com un seguit de contenidors tancats. Girona és doncs, per Pasqual Maragall, una finestra que, com qualsevol finestra, permet mirar de dins enfora i de fora endins. 6 | F U N D A C I Ó C A T A L U N Y A E U R O P A / W O R K I N G _ P A P E R �3. Jocs olímpics: oportunitat i model de transformació “Els Jocs del 92 representen un veritable catalitzador capaç de dinamitzar totes les iniciatives de desenvolupament que la nostra societat té plantejades cara a un futur proper (...) El present depèn molt del futur, no només del passat; no només som arrels.” Amb aquestes paraules, Pasqual Maragall iniciava una conferència pronunciada el 5 d’abril de 1986 a Banyoles. Unes frases on combinava magistralment els termes passat, present i futur. El projecte olímpic era una aposta de present que depenia d’una visió de futur arrelada en el passat. No és un joc de paraules, és la base d’una perspectiva política que Maragall aplica a Barcelona i que estén a altres territoris de Catalunya. El present és el terreny preferit d’un polític tan realista i pragmàtic com Maragall, però que, alhora, sap que no podrà millorar-lo sense mirar el futur. Els Jocs del 92 donen cos a aquesta idea. Addicionalment, l’alcalde de la Barcelona olímpica proclamava d’aquesta manera que els grans projectes també podien ser per a les petites ciutats. Els Jocs Olímpics podien convertir-se, per tant, en una oportunitat que desbordava els límits de Barcelona i s’estenia cap al conjunt de Catalunya; un exemple de com les ciutats petites i mitjanes podien aspirar a comptar amb l’empenta que proporcionen els grans projectes. “Si es treballa amb imaginació, amb entusiasme i amb rigor – afirmava Pasqual Maragall- l’horitzó 92 serà també un horitzó decisiu per a les comarques de Girona.” Un horitzó que, com en el cas de Barcelona, desbordava els objectius estrictament esportius i es convertia en una palanca de transformació del país, en una forma d’assolir el futur. De nou, les paraules de Pasqual Maragall ho expressen amb claredat: “A ningú se li escapa que al darrera de la candidatura olímpica hi ha una tensió social prèvia, una tensió cultural prèvia, una tensió anímica prèvia d’una ciutat que vol projectar-se en l’espai i en el temps; d’una societat que està cercant el millor catalitzador possible per realitzar la seva projecció.” Els Jocs Olímpics, en definitiva, havien de transformar també les comarques de Girona –o almenys una part d’elles-. Pasqual Maragall mai va dissenyar un projecte centralitzat a Barcelona, una idea que xocava frontalment amb la seva concepció del territori com una xarxa oberta i interconnectada. Aquella Catalunya-ciutat inspirada en Joan Maragall i els Noucentistes, i que més tard conceptualitzaria Oriol Nel·lo (2001), feia inevitable un projecte olímpic que superés els límits administratius de la capital. I les comarques de Girona no podien quedar fora d’aquest projecte. D’aquesta manera, els Jocs Olímpics es traduïen en un conjunt d’accions destinades a transformar el territori, com ara la millora dels equipaments i les comunicacions, l’augment de l’oferta de serveis, l’enfortiment del sector turístic, la promoció de la ciutat de Banyoles o la redacció d’un pla especial per a la restauració ecològica de l’estany. Però també, coherentment amb la perspectiva estratègica que sempre impregna la mirada de Pasqual Maragall, calia incorporar totes aquestes accions en una visió a llarg termini. Calia articular-ho tot plegat en un projecte de futur i, d’aquesta manera, usar els Jocs del 92 com una excusa catalitzadora. En paraules del propi Pasqual Maragall: “És important que descartem la visió dels Jocs com un mannà, com un remei, com una panacea per a les coses que no rutllen. Els Jocs són un catalitzador, serveixen com element de mobilització d’esforços.” |7 �L’impuls del projecte olímpic no es limitava al moment olímpic, ni en el cas de Barcelona ni en el de les comarques de Girona. Els Jocs eren una oportunitat per mobilitzar i canalitzar energies, però una oportunitat que podia ser dirigida en una o altra direcció. Maragall percebia el potencial del període olímpic per “convertir ciutats grises en ciutats de gran qualitat, modernes i competitives”. De fet, per mostrar els diferents itineraris que s’obrien comparava el cas de la Toscana i el de Benidorm, tot preguntant-se quin era el camí que escolliria l’Empordà. Una pregunta, tanmateix, que es respondria en funció de la coalició d’interessos que acabés imposant-se. Dependrà, explicava Pasqual Maragall, de “si (el projecte) el porten la gent del progrés, de la cultura i del comerç o bé si el porten els rendistes”. Si s’imposa la primera constel·lació d’actors, s’albira un bon futur; mentre que si s’imposava la segona, malament. Des de la posició dels socialistes es vol optar pel model constructor (Toscana) i no pel model rendista (Benidorm) i, per tant, s’ha de liderar un procés de creixement que deixi de banda l’especulació i escollir el camí d’allò que ell anomena el model Toscana o l’Empordà Olímpic, un conjunt de projectes diversos que abracen aspectes com la cultura i el paisatge. D’aquí la importància de la flama arribant a Empúries, un moment que permetrà a aquesta terra privilegiada presentar-se davant el món i impulsar-se cap al futur. Un moment que, en tot cas, s’alimenta de l’oportunitat olímpica però, sobretot, d’una aposta per controlar el desenvolupament, vigilar l’urbanisme i, en definitiva, cuidar el territori i la seva gent. Pasqual Maragall trasllada aquesta perspectiva al territori a través de la descentralització del projecte olímpic, però també deixa una forta empremta en diversos alcaldes de les comarques gironines. Joan Solana, llavors alcalde de Banyoles, encara recorda i reconeix el fort impacte d’allò que podríem anomenar el model Maragall en la seva forma d’entendre la política municipal. Qualifica el pensament polític de Maragall com de “reformisme radical”, destacant la seva capacitat per posar les persones al centre i reconèixer la importància dels barris. Una política sempre orientada al benestar de la ciutadania i feta de delicats equilibris entre les intervencions socials, un urbanisme sargidor de fractures territorials i uns models de desenvolupament respectuosos i sostenibles. L’alcalde Solana també recorda les dificultats i les resistències que inicialment va trobar el projecte de la Banyoles olímpica. De fet, quan s’inicia el projecte dels Jocs Olímpics, diversos actors banyolins, entre ells el Club Natació Banyoles, comencen a pensar en el paper que hi pot jugar la ciutat i afloren diversos conflictes d’interès. Inicialment, a més a més, l’ajuntament va mostrar-se poc interessat i poc implicat. Existien notables discrepàncies polítiques, de manera que la manca d’unitat i d’entusiasme van marcar el ritme dubitatiu de les primeres passes. L’alcalde Solana va fer una feixuga feina per revertir aquesta situació i, alhora, tal com ell mateix explica, va comptar amb la col·laboració indispensable de Pasqual Maragall. Maragall confiava i comptava amb Banyoles, de manera que es va involucrar personalment per superar aquesta delicada situació de partida. A Banyoles, l’alcalde Solana –comptant sempre amb una relació molt estreta amb Maragall- va aplicar les fórmules maragallianes i va constituir una plataforma progressista des d’on, desbordant les estructures dels partits polítics, poder impulsar un projecte de futur que volia transformar el territori, la societat i l’economia de Banyoles. Tal com va succeir a Barcelona, a Banyoles calia entusiasmar la ciutat, aconseguint complicitats plurals i vinculant múltiples sectors a una aposta viable i engrescadora de futur. Ho explicava Joan Solana en una entrevista: “Els Jocs Olímpics podien ser tant una gran oportunitat com un gran perill per Banyoles. Calia emmarcar el projecte de Banyoles en el projecte olímpic, com ho faria també Pasqual Maragall a Barcelona. També calia construir una coalició d’actors que no era senzilla, doncs hi havia moltes resistències tant dins com fora de la ciutat. Calia, probablement, una aposta coherent amb la seva visió de Catalunya com una xarxa de ciutats, singulars i potents.” 8 | F U N D A C I Ó C A T A L U N Y A E U R O P A / W O R K I N G _ P A P E R �En definitiva, tal com queda recollit en el llibre “Banyoles a l’Ombra dels Jocs Olímpics”, el projecte Banyoles 92 desbordava la construcció i l’adequació de les instal·lacions necessàries per la competició de rem, que, de fet, requerien una mínima inversió. Es tractava més aviat de definir un model de ciutat; un model parlat, debatut i integrat en una Catalunya basada en la connectivitat entre una xarxa de ciutats. I un cop traslladat al món de l’acció, el projecte es va concretar ràpidament en el desdoblament de la C33, en la salvació i nova centralitat de l’estany, o en la transformació de la zona nord a través de la vila olímpica i d’un gran parc públic –mentre que, en canvi, es va fracassar en la transformació de la zona sud, que més tard s’abordaria a través d’una nova iniciativa maragalliana, el Pla de Barris. Un projecte tan engrescador com pràctic, realitzat amb aquell estil polític característic de Pasqual Maragall que apostava tant per una direcció i un control públic, exercit des de l’ajuntament, com per consorcis públic-privat que afavorien una gestió àgil i eficient. I finalment, també com en el cas de Barcelona, essent molt conscients que allò més important no va ser pròpiament les curses de rem sinó la transformació de la ciutat, allò que va quedar un cop es van apagar el focus olímpics. 4. Les comarques gironines des de la Generalitat P asqual Maragall, tot i la seva forta vinculació al projecte municipal de Barcelona, sempre ha estat un alcalde capaç de pensar en clau nacional, europea i global. Així doncs, malgrat ser més conegut i valorat per la seva etapa com alcalde, la perspectiva política de Maragall ha desbordat el terme municipal de la capital. L’alcalde de Barcelona sempre ha tingut també un projecte de país i, per tant, la seva arribada a la presidència de la Generalitat no va ser ni molt menys una anècdota conjuntural. Barcelona i Catalunya són realitats complementàries i interdependents, amb projectes que interseccionen. Ja en una conferència de l’any 1986 s’expressava en els termes següents: “La prosperitat de Catalunya coincideix històricament amb les fases d’expansió urbana de Barcelona (...) Catalunya és un conjunt de ciutats que articulen un sistema, el centre del qual és Barcelona i la seva àrea metropolitana. Tanmateix, la realitat del sistema de ciutats català s’oposa a la imatge d’una Barcelona que s’estén com una taca d’oli ocupant-ho tot. Catalunya compta amb una xarxa de ciutats que, si funciona bé, si és eficient, pot mantenir l’equilibri del territori. Però tot aquest conjunt depèn també que Barcelona funcioni.” La Catalunya en xarxa de Pasqual Maragall s’expressa doncs com una realitat on s’articula allò local amb allò nacional, fent-se pràcticament indestriables. Tanmateix, quan aterrem en un territori concret, a diferència del que succeeix amb Jordi Pujol, en Maragall destaca la seva mirada municipalista; es produeix un gir de proximitat cap allò local que impregna les seves relacions i la seva mirada sobre el conjunt del país. Les complicitats afloren en casos diversos com ara Figueres, Palafrugell, Sant Feliu de Guíxols, Banyoles o la pròpia ciutat de Girona. Igualment, quan Pasqual Maragall observa el cas de Girona hi detecta paral·lelisme amb Barcelona. Semblances que tenen a veure tant amb el paper de capitalitat d’ambdues ciutats com amb les relacions polítiques amb el projecte socialista de Quim Nadal. De fet, Quim Nadal va ser la primera persona amb qui va parlar Pasqual Maragall abans d’acceptar l’alcaldia de Barcelona. Uns anys més tard, el mateix Quim Nadal es referia als èxits municipals de Barcelona i Girona, com també a les connexions entre els models d’ambdues ciutats, amb els següents termes: |9 �“En això, salvant les distàncies, Barcelona i Girona actuàvem amb polítiques similars. És evident que el centre històric de Barcelona desbordava la dimensió més acotada del barri vell de Girona, però ens movíem amb uns impulsos molt similars, i amb ganes de fer de les polítiques urbanes, en un sentit molt ampli, i de la política cultural uns eixos que tibessin molt de la cohesió social, de les polítiques d’igualtat que ajudessin de manera directa o indirecta a soldar el forat econòmic entre els més rics i els més pobres. En això actuem de manera molt conjunta, i des de Girona no estem a l’ombra de la gran ciutat; més que mirar-nos Barcelona de reüll, ens podem acostar a Barcelona i treure’n profit. Tradicionalment les ciutats petites s’havien queixat de la macrocefàlia de Barcelona. Nosaltres, en canvi, vam veure que amb la democràcia acabada d’estrenar, podíem treure profit d’acostar-nos a Barcelona”. Entrevistant a alguns dels polítics gironins d’aquell període, especialment a alguns dels alcaldes socialistes més emblemàtics, destaquen com a partir de les relacions amb les propostes municipalistes de la Barcelona de Pasqual Maragall en van extreure un model de polítiques locals que posava l’èmfasi en aspectes com, per exemple, la necessitat d’articular aliances àmplies entre els múltiples actors locals o la importància de les polítiques educatives (“les escoles són dels pobles, dels municipis” – afirmava Maragall-). Davant d’una Generalitat que semblava menysprear o, com a mínim, voler dissimular el paper dels ajuntaments, Pasqual Maragall adopta la posició contrària. Joan Armangué, alcalde de Figueres durant 24 anys, posava de manifest en una entrevista el contrast entre el localisme de Maragall i “l’asfixiant intervencionisme nacionalista” de la Generalitat sota la presidència de Jordi Pujol. Addicionalment, més enllà de la idea maragalliana –ja prou coneguda- d’una Catalunya “ciutat de ciutats”, Pasqual Maragall també disposa d’una mirada al món rural. De fet, podem afirmar que amb la seva proposta d’impulsar el Congrés del Món Rural, al 2006, és probablement la darrera iniciativa que vol debatre amb rigor i profunditat tant sobre la realitat rural de Catalunya com sobre la seva relació amb el món urbà. Maragall considera que els govern anteriors mai han entès de debò el camp i que, per tant, cal construir un nou paradigma que permeti entendre i afavoreixi el desenvolupament dels territoris menys densos de Catalunya. La iniciativa va quedar parcialment estroncada per les vicissituds polítiques del moment, però es va començar a elaborar un model de foment de la productivitat i de la vertebració territorial a través de teixir complicitats, d’un pacte territorial que reforci les iniciatives rurals, de cercar solucions i apostes estratègiques i, sobretot, d’afavorir uns projectes de desenvolupament basats en la formació, la innovació i l’excel·lència. En aquest context, Pasqual Maragall va afrontar el seu accés a la presidència de la Generalitat amb un conjunt d’idees i projectes molt ben delimitats, en part “gràcies” als quatre anys d’oposició al Parlament que van servir per perfilar el projecte i teixir complicitats arreu. Concretament, en relació a les comarques de Girona, durant la campanya va fer diverses referències a la fortalesa del sentiment d’identitat nacional que es dóna –per raons geogràfiques, històriques i culturals- a Girona. Un sentiment molt connectat amb el nacionalisme conservador i que, per tant, suposa un repte per la proposta catalanista del PSC. Aquestes dificultats van ser encarades a través d’una campanya oberta i poc partidista, tot i que cal reconèixer que la relació de Pasqual Maragall amb el PSC gironí era especialment fluida. Fins i tot, una de les persones entrevistades arriba a suggerir que, en relació a la campanya que va donar lloc al segon tripartit, “els socialistes de Girona no l’haurien tractat com ho van fer els de Barcelona”. Sigui com sigui, Girona es mostra present en la Presidència de la Generalitat de Catalunya de Pasqual Maragall. Una presència que s’explica per la perspectiva política de llarga volada apuntada a través tant de la teoria de l’Empordà com del projecte olímpic, però també a través d’iniciatives i propostes concretes de polítiques públiques. Així, per exemple, un projecte tan emblemàtic i polèmic com va ser la redacció del nou Estatut d’Autonomia de Catalunya, ja subratllava com calia convertir-lo en un 1 0 | F U N D A C I Ó C A T A L U N Y A E U R O P A / W O R K I N G _ P A P E R �projecte al servei de totes les terres, tots els pobles, totes les viles i totes les ciutats de Catalunya. En relació al tema que ens ocupa, Maragall afirmava: “Pel que fa a les comarques de Girona, (l’EAC) pretén que aquestes puguin tenir noves quotes d’innovació i que assoleixin un projecte de futur sòlid i capaç d’estimular. També destaca la importància de protegir la qualitat natural del territori”. En aquesta mateixa direcció, Pasqual Maragall va detectar -segurament de manera precoç per un treball intens fet pel PSC gironí que també tindrà una potent representació al govern- la fragilitat de l’economia de les comarques de Girona i va apuntar la necessitat d’estimular la mentalitat emprenedora i innovadora dels empresaris locals, la urgència de potenciar el Tren d’Alta Velocitat i la importància de reforçar l’eix econòmic Girona-Vic-Manresa-Igualada-Lleida sense passar per Barcelona. També destacava com a projectes estratègics la construcció de l’Hospital de Santa Caterina, l’impuls dels Centres Integrals de Mercaderies com a plataformes logístiques ubicades a l’Empordà i a la Selva, o el reforçament de l’estructura i del model educatiu, per exemple amb la construcció de diversos centres escolars i aules d’acollida o el suport econòmic a les escoles bressol. De fet, en el moment de fer balanç de la seva acció de govern a Girona, destaca quatre polítiques específiques: la llei de barris, aplicada en ciutats com Girona, Figueres, Ripoll, Sant Feliu de Guíxols o Olot; el Pacte Nacional per l’Educació, inspirant-se en aquella idea que afirma que les escoles són dels pobles i les ciutats; l’Acord Estratègic per la Internacionalització de l’economia, que preveia una important xarxa de comunicacions i infraestructures per les comarques de Girona; i la planificació territorial o, més concretament, el Pla Director Territorial de l’Empordà i el Pla Director Urbanístic del Sistema Costaner. És a dir, unes polítiques, programes i actuacions que sense haver estat específicament dissenyats per a les comarques gironines sí que hi tenen una especial incidència atenent la seva posició geogràfica, la seva fragilitat paisatgística i els seus desequilibris econòmics i socials, sovint a l’ombra d’unes estadístiques i una imatge de benestar del “Girona rai”. |11 �Conclusions: les comarques de Girona com a exemple En aquest breu treball s’ha volgut aprofundir en els vincles de Pasqual Maragall amb les comarques gironines –ciutats, pobles i persones- i les seves conseqüències en termes de reflexió i acció de govern. El punt de partida és la constatació que aquests vincles són especialment forts en relació a altres territoris del país i l’explicació, al nostre entendre, rau en dos aspectes fonamentals i singulars. El primer és el de la relació biogràfica de Maragall amb molts indrets gironins, fins i tot comptant amb l’heretada del seu avi i d’amics molt propers. Pasqual Maragall, una persona molt marcada pels afectes, té uns lligams íntims amb Girona que difícilment trobarà amb altres espais del país, llevat, és clar, de Barcelona. Però el segon aspecte potser té més recorregut en la mesura que té a veure amb les idees que fan de Maragall un polític genuí i innovador en el nostre context. En part la plantegem en termes d’hipòtesi ja que caldria reforçar-la amb una recerca que no és abastable en aquest encàrrec. La nostra idea és que les comarques de Girona aporten a Maragall un escenari idoni per il·lustrar i assajar una bona part dels pilars del seu model polític: la Catalunya-ciutat, el principi de subsidiarietat i el municipalisme, el federalisme (de llarga tradició gironina) i un europeisme no de base estatal ni nacional sinó d’afinitats i complicitats territorials. En tots ells Girona, la seva posició geogràfica, la seva estructura de pobles i ciutats i un cert “tarannà” –si més no de bona part dels gironins que envolten Maragall- de fort arrelament local però a la vegada d’amplitud de mires serveixen d’exemples del que vol dir, de com imagina el món. L’ajuden a transmetre uns missatges sovint molt abstractes, a vegades desendreçats; tan difícil de fer-se entendre. Bibliografia Claret,J. (coord.) (2017) Pasqual Maragall. Pensament i Acció. Barcelona: La Magrana. Maragall,P. (2005) “Convencer o conllevarse, federalismo o nacionalismo” a AA.VV. (2005) Hacía una España plural, social y federal. Barcelona: Fundació Catalunya Segle XXI i Editorial Mediterrània. Martín-Uceda,J. (2018) “Europa en l’Horitzó: Barcelona i Catalunya en l’Articulació i la Construcció Europea. Les Relacions Transfrontereres en el Pensament i Acció de Govern de Pasqual Maragall”, Working Paper, Fundació Catalunya Europa. Nel·lo,O. (2001) Ciutat de Ciutats. Barcelona: Editorial Empúries. Puigverd, A. (2017) “Retorn al Modernisme”, La Vanguardia, 4 de desembre. 1 2 | F U N D A C I Ó C A T A L U N Y A E U R O P A / W O R K I N G _ P A P E R �|13 �Annex. Pasqual Maragall i/a les comarques gironines Fase 1. Recerca, classificació i primera anàlisi de documents 0. El mètode del treball 1. Resultats quantitatius 2. Relació i fitxa dels documents catalogats 0. Mètode Atès el calendari de que es disposava –s’havia de finalitzar a l’inici de 2018- i dels recursos, es va plantejar una Fase 1 que tenia sentit per ella mateixa però, a la vegada, donava peu a una continuïtat si els impulsors de l’encàrrec ho consideraven oportú. Així, aquesta fase inicial ha consistit en una recerca sistemàtica de documents escrits del propi Maragall o d’altres dedicats específicament a ell (entrevistes, articles d’opinió,...) en els que el subjecte principal fossin les comarques gironines. Per concretar encara més la recerca, vàrem definir unes paraules clau que permetessin discriminar la a priori molta informació disponible. Aquestes paraules van ser, entre altres a partir de creuaments: “comarques gironines”, “Girona”, “Empordà”, “Euroregió”, “turisme”, “Costa Brava”, “Llei/Pla de Barris”. Així doncs, amb aquesta finalitat i amb aquests conceptes s’han explotat, fonamentalment, els arxius digitals del Diari de Girona i del diari El Punt des de 1986 fins a 2006. Aquest període s’ha considerat que era el rellevant, doncs cobreix des del moment en què la ciutat de Barcelona és designada seu dels Jocs Olímpics –i Maragall guanya dimensió política “de país” des de l’alcaldia de Barcelona-, fins al final de la seva trajectòria com a President de la Generalitat. De cadascun dels textos identificats se n’ha realitzat una fitxa. En segon lloc, i fonamentalment a partir dels arxius de la pròpia Fundació, també s’han analitzat altres tipus de fonts i textos com són articles de revistes, pròlegs de llibres, conferències, pregons, etc. Finalment, per tal d’obtenir també una informació més de primera mà i qualitativa, també s’han programat entrevistes a persones vinculades políticament o personal amb Maragall. Fins aquest moment, les persones entrevistades han estat Joaquim Nadal (alcalde de Girona 1979 - 2002) i Conseller de Política Territorial (2003 - 2010), Joan Armangué (alcalde de Figueres 1995 - 2007) i Joan Solana (alcalde de Banyoles 1991 - 1999). Com a informació complementària i de context s’ha revisat bibliografia sobre Pasqual Maragall, tant autobiogràfica com analítica de la seva figura. 1 4 | F U N D A C I Ó C A T A L U N Y A E U R O P A / W O R K I N G _ P A P E R �1. Resultats quantitatius Els textos identificats a l’inici han estat aproximadament 3.000, la seva gran majoria en forma de notícia periodística que amb poques excepcions després de la seva lectura han estat deixats de banda. La intenció de la recerca ha fet centrar-se en els textos menys conjunturals, els que transmetien idees o fets més substancials de la relació entre Maragall i aquest territori. Això ha portat a uns tres-cents documents que, una vegada analitzats i filtrats, han portat a la catalogació de quaranta-set, els que donen una visió més aprofundida de la relació entre el polític i el territori. La Taula següent dona una idea numèrica dels articles catalogats: TAULA 1. CLASSIFICACIÓ DELS ARTICLES Concepte clau Núm. d’articles Euroregió 13 Jocs Olímpics 17 Girona 3 Comarques Gironines 6 Empordà 5 Costa Brava 1 Figueres i Girona 1 Món Rural 1 Lloc de publicació Núm. d’articles Diari de Girona 13 Punt Diari 15 Arxiu Pasqual Margall 11 El País 1 Hora Nova 1 Empordà.info 1 Llibres 2 Arxius en paper 2 Altres 1 |15 �1 6 | F U N D A C I Ó Any de publicació Núm. d’articles 1986 7 1987 3 1988 1 1989 1 1990 2 1991 - 1992 3 1993 2 1994 - 1995 - 1996 - 1997 - 1998 - 1999 1 2000 - 2001 - 2002 2 2003 5 2004 2 2005 3 2006 5 2007 2 2008 1 2009 2 2010 - 2011 1 2012 - 2013 - 2014 - 2015 1 2016 - 2017 2 C A T A L U N Y A E U R O P A / W O R K I N G _ P A P E R �2. Relació i fitxa dels documents catalogats 1. EUROREGIÓ: Núm. de document 01 Títol Serem quinze milions? (Autor: Jordi Xargayó) Paraules clau Euroregió Resum Per Maragall el projecte de l'Euroregió, el qual engloba 15 milions de ciutadans, va més enllà d'un projecte purament polític, si no que la seva proposta pretén assolir un mercat amb "afinitats i objectius comuns", així mateix aquest es fonamenta en dos principis concrets: federalisme i subsidiarietat descartant en qualsevol cas la independència. Maragall reconeix que no sap quan es materialitzarà el projecte, tanmateix reconeix les dificultats existents com la manca de voluntat per part dels governs estatals d’Espanya i França. Pel que fa a les polítiques concretes que cal abordar a les comarques gironines considera la necessitat d’abordar l’eix viari Vic-Olot, i en canvi ressalta la importància de protegir la Vall d’en Bas. Data 11 de desembre de 2002 Font Diari de Girona Format Article digitalitzat Codi http://streaming.ajgirona.org/pandora-NEW/cgi-bin/Pandora.exe?xslt=show_ pdf;publication=Diari%20de%20Girona;sort_publication=diari.de.girona;day=11;m onth=12;year=2002;page=019;id=0000314458;filename=20021211;collection=pag es;url_high=pages/Diari%20de%20Girona/2002/200212/20021211/20021211019. pdf;lang=ca;pdf_parameters=search=%22pasqual%20maragall%20euroregio%22&v iew=FitH;encoding=utf-8 Núm. de document 02 Títol L’Euroregió Pirineus-Mediterrània (Document que fa referència als eixos i objectius de la proposta de Pasqual Maragall ) Paraules clau Euroregió Resum L'objectiu principal del projecte pretén compartir i potenciar determinats objectius estratègics comuns, els quals es fonamenten en dos elements bàsics: Promoure econòmicament el territori que sigui capaç de dinamitzar entre cadascuna de les regions, així com propiciar la connexió solidària "amb el cor econòmic d'Europa". Els principals objectius se centren en desenvolupar un sistema urbà equilibrat i policèntric; incentivar el desenvolupament sostenible, la gestió i preservació de la naturalesa i el medi ambient; fomentar la cultura i la protecció del patrimoni artístic; i per últim, impulsar els centres universitaris i d'investigació. Data 6 d’octubre de 2003 Font Diari de Girona Format Article digitalitzat Codi http://streaming.ajgirona.org/pandora-NEW/cgi-bin/Pandora.exe?xslt=show_ pdf;publication=Diari%20de%20Girona;sort_publication=diari.de.girona;day=09;m onth=10;year=2003;page=028;id=0001668262;filename=20031009;collection=pag es;url_high=pages/Diari%20de%20Girona/2003/200310/20031009/20031009028. pdf;lang=ca;pdf_parameters=search=%22pasqual%20maragall%20euroregio%22&v iew=FitH;encoding=utf-8 |17 �Núm. de document 03 Títol Maragall assegura que ni Madrid ni París podran frenar l’Euroregió Paraules clau Euroregió Resum Maragall considera que tot i la reticència que mostra Madrid respecte el projecte de l'Euroregió, aquests no aconseguiran aturar-lo. Tanmateix expressa que a Madrid i a França aquest projecte el veuen amb certa preocupació, i considera que aquest genera "alguna urticària", no obstant entén que l’Euroregió es tracta d'un projecte necessari, i que inevitablement emergirà "sigui per via pública o per la privada, o per totes dues a la vegada". Maragall considera que a Europa en un futur prevaldran les connexions entre les regions, més que les fronteres dels Estats. Data 10 d’octubre de 2003 Font Diari de Girona Format Article digitalitzat Codi http://streaming.ajgirona.org/pandora-NEW/cgi-bin/Pandora.exe?xslt=show_ pdf;publication=Diari%20de%20Girona;sort_publication=diari.de.girona;day=10;m onth=10;year=2003;page=028;id=0001668338;filename=20031010;collection=pag es;url_high=pages/Diari%20de%20Girona/2003/200310/20031010/20031010028. pdf;lang=ca;pdf_parameters=search=%22pasqual%20maragall%20euroregio%22&v iew=FitH;encoding=utf-8 Núm. de document 04 Títol Reflexions sobre l’Euroregió (Autors: experts de la Universitat de València, apunts a la proposta de Pasqual Maragall) Paraules clau Euroregió Resum L'article es fonamenta en l’estudi dels eixos vertebradors de la proposta de l'Euroregió. Parteix d’una concepció favorable en relació al projecte i els seus objectius, ja que s’entenen que aquests es podrien assumir en qualsevol sistema modern de gestió econòmica. Així mateix es reconeix com un element positiu la relació entre els subjectes involucrats en el projecte, entenent que aquesta es basa en “un esperit de col·laboració”. Tot i els elogis a la proposta, l'article destaca algunes mancances que, segons els autors, es desprenen del projecte: no inclou mecanismes de solidaritat i col·laboració en l’àmbit de l'aigua, i per altra banda, s’esmenta la centralització de la ciutat de Barcelona i la manca de centralitat de València. Data 19 d’octubre de 2003 Font Diari de Girona Format Article digitalitzat Codi http://streaming.ajgirona.org/pandora-NEW/cgi-bin/Pandora.exe?xslt=show_ pdf;publication=Diari%20de%20Girona;sort_publication=diari.de.girona;day=19;m onth=10;year=2003;page=030;id=0001669139;filename=20031019;collection=pag es;url_high=pages/Diari%20de%20Girona/2003/200310/20031019/20031019030. pdf;lang=ca;pdf_parameters=search=%22pasqual%20maragall%20euroregio%22&v iew=FitH;encoding=utf-8 1 8 | F U N D A C I Ó C A T A L U N Y A E U R O P A / W O R K I N G _ P A P E R �Núm. de document 05 Títol Maragall vol enllaçar la Costa Brava amb el TGV, l’AP7 i l’A2 Paraules clau Comarques gironines, Euroregió Resum L'article es fa ressò d’unes paraules textuals del President Maragall, el qual considera que les comarques gironines són un element estratègic clau, a causa de la seva localització en el marc de l'Euroregió, i per tant s'ha de potenciar el seu paper. El president pretén connectar la Costa Brava amb l'eix de comunicacions nord-sud de l'arc mediterrani. Per últim, Maragall pretén en el termini d'un any i mig poder aprovar els plans territorials de l'Alt i el Baix Empordà, així com el de les comarques de Girona. Data 1de juliol de 2004 Font El Punt Format Article Digitalitzat Codi http://streaming.ajgirona.org/pandora-NEW/cgi-bin/Pandora.exe?xslt=show_ pdf;publication=Punt,%20El;sort_publication=punt.el;day=01;month=07;year =2004;page=020;id=0001455615;filename=20040701;collection=pages;url_ high=pages/Punt,%20El/2004/200407/20040701/20040701020.PDF;lang=ca;pdf_ parameters=search=%22pasqual%20maragall%20euroregio%22&view=FitH;encodi ng=utf-8 Núm. de document 06 Títol Maragall posa Lévi- Strauss com a exemple en la defensa de la “diversitat cultural” Paraules clau Euroregió Resum Maragall, com a president de la Generalitat, en la dissetena edició del Premi Internacional Catalunya a Lévi-Strauss, manifesta la gran proximitat entre la cultura catalana i francesa, així com també considera "pertinent" el pensament de l'antropòleg francès, el qual es fonamenta en la diversitat cultural. Maragall va manifestar en públic el fet que l'Acadèmia Francesa parli d'Euroregions; es tracta d'un fet insòlit. Maragall també va admetre que el pluralisme és més difícil de gestionar, però que aquest resulta més interessant que el monisme. Data 14 d’abril de 2005 Font Diari de Girona Format Article Digitalitzat Codi http://streaming.ajgirona.org/pandora-NEW/cgi-bin/Pandora.exe?xslt=show_ pdf;publication=Diari%20de%20Girona;sort_publication=diari.de.girona;day=14;mo nth=05;year=2005;page=047;id=0001812489;filename=20050514;collection=page s;url_high=pages/Diari%20de%20Girona/2005/200505/20050514/20050514047. pdf;lang=ca;pdf_parameters=search=%22pasqual%20maragall%20euroregio%22&v iew=FitH;encoding=utf-8 |19 �Núm. de document 07 Títol Debat de Política General (Parlament de Catalunya) Euroregió Paraules clau Euroregió Resum Maragall fa referencia a la importància d’abordar al concepte de "Catalunya en Xarxa" i que aquest de moment es tracta encara d'un projecte i no d'una realitat, tenint en compte les mancances existents en les connexions. Considera que les infraestructures no estan a l'altura d'una Catalunya que té com a projecte l'Euroregió Pirineus-Mediterrània, i que aquest es proposa com un dels objectius principals de l’estrategia territorial del Govern. En la seva intervenció s’esmenten diverses mesures concretes per tal d’assolir l’objectiu, d’entre elles pel que fa a les comarques gironines destaca la importància d'abordar l'eix Girona-Figueres-Perpinyà així com la millora dels serveis de l’aeroport de Girona. Data 18 d’octubre de 2005 Font Format Intervenció digitalitzada Codi D4 (p:16) Núm. de document 08 Títol Obertura de la Conferència Regions i Ciutats: socis per al desenvolupament i l’ocupació (Centre de Convencions del Fòrum. Barcelona) Euroregió Paraules clau Euroregió Resum Maragall entén l'Euroregió Pirineus-Mediterrània com un instrument el qual promourà que Catalunya i altres regions adquireixin una mida suficient per competir i exercir influència en una Europa que cada vegada és més gran. Aquesta línia fa referència a les accions concretes que fins al moment s'han realitzat: la creació d'un Observatori Socioeconòmic, un portal cultural, l'EuroBioRegió; un Hospital Transfronterer a Puigcerdà i la terminal del Port de Barcelona a Tolosa i per últim s'han establert estratègies compartides en àmbits com l'aeronàutic i el turístic. Tot i que destaca els notables avenços, considera que aquests se situen a la fase inicial del projecte, altrament destaca la importància que es produeixi un canvi de paradigma, en el sentit que les regions adquireixin la consciència que determinades estructures que tenen són compartides. Posa l'exemple que potser l'aeroport de Barcelona, serà l'aeroport de l'Euroregió però l'espai logístic és de l'Aragó, d'entre d'altres. Data 01 de juny de 2006 Font Format Conferència digitalitzada Codi P:2-3 2 0 | F U N D A C I Ó C A T A L U N Y A E U R O P A / W O R K I N G _ P A P E R �Núm. de document 09 Títol Una reflexió política sobre una legislatura intensa (Cercle Financer. Barcelona) Euroregió Paraules clau Euroregió Resum Maragall fa referència a diverses polítiques concretes que considera que afecten qüestions de fons i que tenen impactes en la societat. D'entre les que esmenta, fa una reflexió de l'Euroregió i a la manca de voluntat per part dels Governs espanyol i francès per prendre decisions en relació al Tren de Gran Velocitat entre Montpeller i Perpinyà. Afegeix que l'Euroregió no podrà arribar a ser un projecte polític exitós fins que no s'abandoni la idea d'entendre les relacions regionals (centre-perifèria). Així mateix, considera com a elements imprescindibles pel projecte la localització i la xarxa. Deixa palès que aquest projecte és el que permetrà a Catalunya tenir un paper més actiu dins el procés d'integració europea. Data 27 de juliol de 2006 Font Format Conferència digitalitzada Codi P:8-9 Núm. de document 10 Títol Participació a la taula rodona “El futur de l’Euroregió” en el marc de la XXXIX edició de la Universitat Catalana d’Estiu (UCE) (Intervenció: Pasqual Maragall) Paraules clau Euroregió; Infraestructures Resum Maragall, es pregunta que s’ha de fer amb l’Euroregió? Com es fa una regió europea? I respon aquestes preguntes basant-se en tres punts fonamentals: En primer lloc, amb la millora de les infraestructures, l’acceleració de TGV PerpinyàNimes i el de Tolosa- Narbona, així mateix confia en el paper de Nicolas Sarkozy, i considera que a la “cimera francoespanyola” es pugui visualitzar la voluntat “d’uns i altres estan disposats a tirar endavant” el projecte. En segon terme, considera que s’han d’aprofitar infraestructures com l’AVE, el port de Barcelona i Tarragona, i que aquestes s’enforteixin: “són aquestes comunicacions les que donen vida a l’existència d’aquests conceptes més grans [...] si no hi ha vasos sanguinis, si no hi ha les comunicacions, si no hi ha les connexions que irriguen aquest cos que nosaltres formem sentimentalment, doncs malament [...]”. En darrer lloc fa esment a l’àmbit cultural, com un element important per incloure en el projecte. Data 24 d’agost del 2007 Font Web oficial de Pasqual Maragall Format Intervenció digitalitzada Codi http://www.pasqualmaragall.cat/media/0000000500/0000000830.pdf |21 �Núm. de document 11 Títol Oda inacabada (Autor: Pasqual Maragall) Paraules clau Euroregió; Empordà Resum Maragall explica la importància d'assolir certa influència internacional, només possible mitjançant la coordinació amb altres regions del territori el qual ell va anomenar "el nord del sud-europeu". Considera el projecte de l'Euroregió com un mitjà per tal d'assolir capacitat tecnològica competitiva, indústria aeronàutica de pes, aeroports internacionals, entre d'altres, i per tal de ser capaç "ser algú a Europa". Tanmateix considera les comunicacions modernes com un element imprescindible, les quals entén que són "els vasos sanguinis d'aquesta geografia humana". Amb l'objectiu d'assolir els objectius esmentats, Maragall reconeix que des de l'Ajuntament de Barcelona, aprofitant el projecte olímpic, va treballar en l'àmbit de les relacions internacionals, no obstant admet que es va trobar algunes "rivalitats" per part del govern català. Donada la importància que per Maragall tenia el projecte de l'Euroregió, que pretenia que s'introduïssin en el pròleg de l'Estatut, concretament en el darrer: "En el marc de la UE, Catalunya ofereix la seva amistat i la seva col·laboració de les Comunitats i Regions veïnes per tal de formar amb elles una Euroregió útil per al progrés dels interessos comuns en el marc de les seves competències". Maragall, en relació a l'Euroregió reconeix: "remar a contracorrent o intentar fer surar un projecte que amenaça d'ofegar-se en la indiferència general no m'ha espantat ni desanimat mai. Aquestes iniciatives són les que, a la llarga, resulten més satisfactòries". Tot seguit, recorda el dia de la constitució de l'Euroregió, el 30 d'octubre de 2004, com un dia emocionant. En el capítol del llibre “Moments d'homenatges i medalles”, esmenta diversos objectius pels quals cal seguir avançant; d'entre els diversos considera la importància de continuar treballant per l'Euroregió, tot i respectant les aspiracions de les diferents comunitats urbanes, regions i nacions que en formin part, considera la importància de treballar junts per tal d'assolir "potència, força i futur". Data Primera edició: novembre 2008 Font (p:199,204,274,284,296) Format Llibre Codi 2 2 | F U N D A C I Ó C A T A L U N Y A E U R O P A / W O R K I N G _ P A P E R �Núm. de document 12 Títol Entrevista a Pasqual Maragall Paraules clau Baix Empordà, Rupià, Euroregió Resum Maragall parla sobre la seva relació amb l'Empordà. Maragall considera que Rupià i en general el Baix Empordà és per ell una segona pàtria. A l'entrevista recorda que necessitava un lloc tranquil per elaborar la seva tesi i el van informar que es venia una casa a Rupià, i que després d'acabar la tesi s’hi va quedar, tot i que admet que abans d'instal·lar-s'hi ell ja havia estat en altres pobles com Platja d'Aro. A l'entrevista diu que en algun moment volia que l'enterressin a Rupià però que ha canviat d'opinió. A l'entrevista es fa referència a l'Euroregió. Maragall continua defensant el projecte i manifesta que "Per anar pel món és bo tenir una determinada talla. L'Euroregió és un bon marc per Catalunya. Jo sóc un català d'Europa". Data 30 d’agost de 2009 Font Diari de Girona Format Article digitalitzat Codi http://streaming.ajgirona.org/pandora-NEW/cgi-bin/Pandora.exe?xslt=show_ pdf;publication=Diari%20de%20Girona;sort_publication=diari.de.girona;day=30;mo nth=08;year=2009;page=010;id=0001913445;filename=20090830;collection=page s;url_high=pages/Diari%20de%20Girona/2009/200908/20090830/20090830010. pdf;lang=ca;pdf_parameters=search=%22maragall%22&view=FitH;efLancoding=u tf-8 Núm. de document 13 Títol Pasqual Maragall considera que Figueres té “ una posició privilegiada” a l’Euroregió Paraules clau Euroregió, Figueres, Girona Resum A les portes del Museu Dalí de Figueres on es presentava el llibre "Fem Empordà. Economia i Territori", Maragall afirma que cal pensar quin rol tenen cadascuna de les ciutats i comarques i, en aquest sentit, va manifestar la privilegiada localització de Figueres per convertir-se en un punt important dins l'Euroregió mediterrània. També va fer referència a la ciutat de Girona considerant els grans avenços que s'han produït "convertint una ciutat negra, trista i rònega en una ciutat lluminosa i focus cultural, polític i econòmic", tot seguit va considerar que ara era el torn de Figueres. Data 7 de març de 2011 Font Emporda.info Format Article digitalitzat Codi http://www.emporda.info/portada/2008/04/15/pasqual-maragall-considera-quefigueres-posicio-privilegiada-leuroregio/14766.html |23 �2. JOCS OLÍMPICS: Núm. de document 14 Títol “Banyoles pot tenir un lloc privilegiat en el procés de modernització de Catalunya” (Pasqual Maragall) Paraules clau Jocs olímpics; Banyoles Resum El document es divideix en quatre parts principals. En primer lloc, amb una introducció realitzada per Joan Solana, alcalde de la ciutat, el qual descriu breument el context olímpic de la ciutat de Banyoles i les conseqüències generades arrel de l’esdeveniment. Principalment es destaca la millora de les connexions amb Girona, la millora d’equipaments i l’esforç realitzat per acomplir els terminis establerts. Per finalitzar la introducció Solana escriu “... el 92 també ens recorda que les ciutats petites poden aspirar a grans projecte”. A la segona part del document s’inclouen les accions concretes que van ser possibles gràcies als Jocs: la construcció de l’autovia i la variant, canvi de la façana nord de la ciutat (la Draga), la Vila Olímpica, un nou edifici del Club de Natació Banyoles o el Teatre Municipal entre d’altres. La tercera part del document fa referència a la cronologia, concretament a seixanta moments vinculats als Jocs Olímpics. S’inicia el 1981 amb el primer anunci de la candidatura, per part de Narcís Serra fins el setembre del 1992 amb l’acte d’inaguració i lliurament a la ciutat del Pavelló esportiu de la Draga. En darrer lloc, se citen algunes declaracions fetes un cop finalitzat l’acte per part de Joan Antoni Samaranch, Jordi Pujol i, per últim, Maragall que destaca el volum d’inversions realitzades a Banyoles, la seva organització, el clima viscut a la ciutat. Data (La data no queda clara) Font Llibret atorgat per Joan Solana. Format (a paper) Codi Núm. de document 15 Títol “Comptem amb Banyoles per a les proves olímpiques de rem” Paraules clau Jocs olímpics; Banyoles; comarques gironines Resum Maragall espera que a la ciutat de Banyoles es realitzin les inversions necessàries i manifesta que cal arriscar i invertir abans que el Comitè Olímpic decideixi quina és la candidatura guanyadora. Així mateix, afegeix que confia i compta amb Banyoles, i que aquestes expectatives només es poden veure afectades per actuacions realitzades en l'àmbit local. En darrer lloc, Maragall espera que els problemes que s'hagin pogut produir se solucionin a la reunió de la Comissió, la qual entén que es tracta "d'una plataforma més amplia amb un plantejament integral" que té l'objectiu de promoure les comarques gironines. Data 15 de juliol de 1986 Font Punt Diari Format Article digitalitzat Codi http://streaming.ajgirona.org/pandora-NEW/cgi-bin/Pandora.exe?xslt=show_ pdf;publication=Punt,%20El;sort_publication=punt.el;day=15;month=07;ye ar=1986;page=009;id=0000652963;filename=19860715;collection=pages;u rl_high=pages/Punt,%20El/1986/198607/19860715/19860715009.pdf;lang=ca;pdf_ parameters=search=%22pasqual%20maragall%20banyoles%22&view=FitH;encodin g=utf-8 2 4 | F U N D A C I Ó C A T A L U N Y A E U R O P A / W O R K I N G _ P A P E R �Núm. de document 16 Títol L’Estany ha format part del projecte Barcelona’92 preparant futurs remers Paraules clau Jocs olímpics; Banyoles Resum L’article es fa ressò de la passivitat política per part de l'Ajuntament de Banyoles per postular-se com a subseu de les olimpíades del 1992, i la crítica per part del grup municipal socialista pel que fa a les actuacions del govern del Consistori. En aquesta línia se citen unes declaracions de Joan Solana, cap de l’oposició, el qual expressa la seva preocupació per la manca d'interès de l'Ajuntament per implicar a la ciutadania a la candidatura olímpica. Per aquest motiu, Solana, va sol·licitar a Maragall que visités Banyoles per tal que aquest informés la ciutadania i promogués un intercanvi d'informació amb diversos sectors de les comarques gironines. Aquesta visita es va realitzar en el marc d'una conferència, la qual va desencadenar a la creació d'una Comissió Olímpica de les comarques gironines. En aquestes reunions es van produir certes discrepàncies per part del Partit Socialista, que va abandonar la Comissió. Tot i les discrepàncies polítiques, la candidatura de Banyoles va continuar gaudint de suports, com és el cas del president del COI Samaranch, el qual manifestava que Banyoles s'ho mereixia per la seva tradició en l’esport el rem. Data 28 d’octubre de 1986 Font Punt Diari Format Article digitalitzat Codi http://streaming.ajgirona.org/pandora-NEW/cgi-bin/Pandora.exe?xslt=ejemplar;filen ame=19861028;publication=Punt,%20El;sort_publication=punt.el;day=28;month=10 ;year=1986;page=001;id=0000656907;collection=pages;url_high=pages/Punt,%20 El/1986/198610/19861028/19861028001.pdf;lang=ca;encoding=utf-8 (P. 32-34) Núm. de document 17 Títol Maragall demana als gironins que elaborin una oferta olímpica amb cara i ulls Paraules clau Jocs olímpics; Banyoles; Comarques de Girona Resum (En el contingut de l'article s'extreuen diverses declaracions literals de Maragall i Joaquim Nadal). Maragall va realitzar una visita a Girona i va manifestar públicament el seu suport a la candidatura de Banyoles, considerant que aquesta és la millor opció per diversos motius com la seva tradició en l'esport del rem, la seva fama reconeguda internacionalment i perquè és la seu que es va incloure en el projecte Barcelona'92 presentat a Lausana. També va manifestar la voluntat de no centralitzar el projecte a Barcelona. Maragall va admetre la importància que de cara als Jocs Olímpics tant banyolins i com gironins treballessin i demostressin la seva voluntat olímpica. A l'acte també va intervenir Joaquim Nadal, el qual va expressar que ni Girona ni les comarques gironines volien quedar fora del projecte olímpic. Maragall va contestar que tot i estar d'acord, els gironins haurien de ser conscients que haurien "d'aportar el seu grau de sorra solidàriament i unitàriament en el projecte". Per últim Maragall va afegir que es tractava d'un projecte amb conseqüències a molt llarg termini. Data 2 de novembre de 1986 Font Punt Diari Format Article digitalitzat Codi http://streaming.ajgirona.org/pandora-NEW/cgi-bin/Pandora.exe?xslt=show_ pdf;publication=Punt,%20El;sort_publication=punt.el;day=02;month=11;ye ar=1986;page=003;id=0000657213;filename=19861102;collection=pages;u rl_high=pages/Punt,%20El/1986/198611/19861102/19861102003.pdf;lang=ca;pdf_ parameters=search=%22pasqual%20maragall%20banyoles%22&view=FitH;encodin g=utf-8 |25 �Núm. de document 18 Títol Maragall dona esperances a Banyoles si els Jocs Olímpics es fan a Barcelona Paraules clau Jocs Olímpics; Banyoles; Comarques de Girona Resum (En el contingut de l'article s'extreuen diverses declaracions literals de Maragall). L'article fa referència a les declaracions públiques que van tenir lloc en una de les visites de Maragall a Banyoles. L'alcalde del consistori banyolí va fer referència al projecte olímpic el qual donarà lloc a un model Catalunya-ciutat el qual recordava a Joan Maragall. Tot seguit dirigint-se a Maragall va dir: "vós esteu traduint en acció política de govern l'Oda a Barcelona del vostre avi". En finalitzar la visita, Maragall va expressar la seva satisfacció en veure la ciutat que s'esperava veure, però la necessitat de treballar en el projecte: "si es treballa amb imaginació, amb entusiasme i amb rigor, l'horitzó 92 serà també un horitzó decisiu per a les comarques de Girona". Així mateix va considerar la importància de treballar en àmbits com les comunicacions, foment del sector turístic i l'oferta de serveis. Data 6 d’abril de 1986 Font Punt Diari Format Article Digitalitzat Codi http://streaming.ajgirona.org/pandora-NEW/cgi-bin/Pandora.exe?xslt=show_ pdf;publication=Punt,%20El;sort_publication=punt.el;day=06;month=04;year =1986;page=003;id=0000649093;filename=19860406;collection=pages;url_ high=pages/Punt,%20El/1986/198604/19860406/19860406003.pdf;lang=ca;pdf_ parameters=search=%22pasqual%20maragall%20banyoles%22&view=FitH;encodin g=utf-8 Núm. de document 19 Títol Pasqual Maragall confirma des de Rupià que Banyoles té tots els números olímpics Paraules clau Jocs Olímpics; Comarques de Girona; Banyoles Resum Maragall parla sobre la repercussió que tindran els jocs olímpics a les comarques gironines, concretament a l'Empordà, i considera que aquest pot arribar a ser com Benidorm o la Toscana. Manifesta que l’Empordà es basarà en un model o altre depenent de "si el porten la gent del progrés, de la cultura i el comerç, o bé; si el porten els rendistes, malament [...]. Hi ha tres factors; la terra, el diner i l'art, la creació i la sensibilitat. Si s'alien els dos darrers, bé, si s'alien els dos primers, malament". També considera la importància que aquest es tracti d'un projecte de futur global, sense limitar-se només a l'àmbit esportiu o només als quinze dies que es realitzin les proves. Entén, doncs, que cal repensar la manera en que s'han d'estructurar les comarques "sobre el fil conductor d'aquesta mobilització d'energies del 1992". Pel què fa a la candidatura de Banyoles, remarca que aquesta tansols podria deixar de ser-ho per dos motius: per problemes ecològics que no es poguessin solucionar o el no avenç de les comunicacions entre Girona i Banyoles. Data 2 de desembre de 1986 Font Punt Diari Format Article digitalitzat Codi http://streaming.ajgirona.org/pandora-NEW/cgi-bin/Pandora.exe?xslt=show_ pdf;publication=Punt,%20El;sort_publication=punt.el;day=02;month=12;ye ar=1986;page=003;id=0000658457;filename=19861202;collection=pages;u rl_high=pages/Punt,%20El/1986/198612/19861202/19861202003.pdf;lang=ca;pdf_ parameters=search=%22pasqual%20maragall%20banyoles%22&view=FitH;encodin g=utf-8 2 6 | F U N D A C I Ó C A T A L U N Y A E U R O P A / W O R K I N G _ P A P E R �Núm. de document 20 Títol Banyoles, espavila’t (Autor: Pere Lladó i Isàbal) Paraules clau Olimpíades, Banyoles Resum L’article fa referència a les declaracions de Maragall, el qual va manifestar que Banyoles si desitja convertir-se en la seu de rem i piragüisme de les Olimpíades cal que “s’espavili”, i per tant cal que la ciutat faci front a les seves mancances, sobretot pel que fa a les seves infraestructures i equipaments. L’autor de l’article deixa palès que fins aquell moment l’Ajuntament Banyolí no hauria aprofitat la seva relació amb la Costa Brava, desaprofitant qualsevol iniciativa relacionada amb el turisme. En aquest sentit, l’article considera que en la línia que indicava Maragall ha de posar remei a aquestes mancances, deixant de banda els interessos partidistes, amb l’objectiu de transformar la ciutat. Data 20 d’agost de 1987 Font Punt Diari Format Article digitalitzat Codi http://streaming.ajgirona.org/pandora-NEW/cgi-bin/Pandora.exe?xslt=show_ pdf;publication=Punt,%20El;sort_publication=punt.el;day=20;month=08;ye ar=1987;page=005;id=0000669391;filename=19870820;collection=pages;u rl_high=pages/Punt,%20El/1987/198708/19870820/19870820005.pdf;lang=ca;pdf_ parameters=search=%22pasqual%20maragall%20problemes%20alcalde%22&view =FitH;encoding=utf-8 Núm. de document 21 Títol Maragall confirma a Hernández que Banyoles serà subseu olímpica Paraules clau Jocs Olímpics; Banyoles Resum En el contingut de l'article es fa ressó d'una reunió entre Maragall i l'alcalde de Banyoles Pere Hernández. Segons Maragall, els criteris que s’aplicaran per decidir si finalment Banyoles acaba convertint-se en la seu de rem serán que tingui un cost més baix pel què fa a inversions i que els JJOO tinguin el màxim impacte en territori. Així mateix, considera la necessitat indispensable d'abordar el Pla especial de l'Estany, el desdoblament de la comarcal 150 de Girona a Banyoles i la variant. Data 28 de novembre de 1987 Font Punt Diari Format Article digitalitzat Codi http://streaming.ajgirona.org/pandora-NEW/cgi-bin/Pandora.exe?xslt=show_ pdf;publication=Punt,%20El;sort_publication=punt.el;day=28;month=11;ye ar=1987;page=029;id=0000673811;filename=19871128;collection=pages;u rl_high=pages/Punt,%20El/1987/198711/19871128/19871128029.pdf;lang=ca;pdf_ parameters=search=%22pasqual%20maragall%20banyoles%22&view=FitH;encodin g=utf-8 |27 �Núm. de document 22 Títol Maragall afirma que el pacte olímpic de Banyoles és una garantia pel COOB’92 Paraules clau Jocs olímpics; Banyoles; Comarques Gironines Resum Maragall es mostra satisfet per l’acord municipal de l’Ajuntament de Banyoles el qual permet a CiU accedir a l’alcaldia i a Solana assumir la direcció de la gestió olímpica. Maragall considera que aquest context polític permetrà recollir més sensibilitats. Així mateix, també veu com a positiu que Solana lideri el projecte, ja que aquest sempre s’ha mostrat molt implicat amb l’àmbit ecològic. No obstant Maragall va manifestar que en la visita realitzada va a trobar a faltar la unitat que sí va percebre dos anys enrere: “Trobava a faltar aquell esperit, que alhora comportava que no hi hagués un interlocutor prou ampli. Amb un repte com els Jocs cal implicar com més gent millor”. Data 7 de setembre de 1988 Font Punt Diari Format Article digitalitzat Codi http://streaming.ajgirona.org/pandora-NEW/cgi-bin/Pandora.exe?xslt=show_ pdf;publication=Punt,%20El;sort_publication=punt.el;day=07;month=09;ye ar=1988;page=012;id=0000686486;filename=19880907;collection=pages;u rl_high=pages/Punt,%20El/1988/198809/19880907/19880907012.pdf;lang=ca;pdf_ parameters=search=%22pasqual%20maragall%20banyoles%22&view=FitH;encodin g=utf-8 Núm. de document 23 Títol El somni del 92. Barcelona implica Catalunya per avançar l’any 2000 (Autora: Carme Coll) Paraules clau Jocs Olímpics; Banyoles; Comarques gironines Resum Els Jocs Olímpics, no només vincularan a la ciutat de Barcelona, sinó que també tindran efectes a la resta de Catalunya. En especial s'esmenten les comarques gironines com a beneficiàries de l'esdeveniment, sobretot Banyoles i Empúries les quals ja van ser incloses a la proposta de la candidatura. Tanmateix, també es beneficiaran en certa mesura altres ciutats de les comarques gironines: s'ha realitzat una concessió de la informatització de l'Àrea de Gestió Empresarial a una empresa de Figueres (Càlcul i Gestió SA), i alhora també s'han vinculat diversos arquitectes gironins perquè treballin en obres d'infraestructura a la ciutat de Barcelona. Pel què fa concretament al paper de Banyoles, l'article fa referència a les condicions mínimes que ha d'assolir com és el Pla Especial de l'Estany i la millora de les comunicacions, d'aquesta manera la ciutat podrà aprofitar aquesta oportunitat per tal de millorar equipaments o si més no accelerar-ne alguns projectes que ja estaven previstos, però que amb motiu dels Jocs Olímpics s'hauran d'avançar. Data 24 de febrer de 1989 Font Punt Diari Format Article digitalitzat Codi http://streaming.ajgirona.org/pandora-NEW/cgi-bin/Pandora.exe?xslt=ejemplar;filen ame=19890224;publication=Punt,%20El;sort_publication=punt.el;day=24;month=0 2;year=1989;page=304;id=0000694474;collection=pages;url_high=pages/Punt,%20 El/1989/198902/19890224/19890224304.pdf;lang=ca;encoding=utf-8 (p:304-305) 2 8 | F U N D A C I Ó C A T A L U N Y A E U R O P A / W O R K I N G _ P A P E R �Núm. de document 24 Títol Los Trabajos olímpicos en Banyoles van a buen ritmo, según sus responsables Paraules clau Jocs olímpics; Banyoles Resum El contingut de l'article fa referència a un esdeveniment que va tenir lloc a Banyoles en el qual també hi van assistir Pasqual Maragall, Joan Solana i Pere Hernández. El motiu de l'acte va ser la constitució del comitè de la subseu olímpica i en el qual Maragall va entregar a la ciutat la bandera olímpica. En la línia d'altres declaracions anteriors, Maragall va manifestar en públic la voluntat que els Jocs Olímpics fossin útils per la promoció de la ciutat i va manifestar la seva confiança en els participants que integraven l'òrgan. Seguidament Solana va fer referència als objectius futurs de la ciutat pel què fa al projecte olímpic. Data 28 de gener de 1990 Font Diari de Girona Format Article digitalitzat Codi http://streaming.ajgirona.org/pandora-NEW/cgi-bin/Pandora.exe?xslt=ejemplar;fil ename=19900128;publication=Diari%20de%20Girona;sort_publication=diari.de. girona;day=28;month=01;year=1990;page=001;id=0002934650;collection=pages ;url_high=pages/Diari%20de%20Girona/1990/199001/19900128/19900128001. pdf;lang=ca;encoding=utf-8 (P: 3) Núm. de document 25 Títol Maragall defineix Empuriesolímpia com un encert literari, pictòric i comercial Paraules clau Jocs Olímpics; Empúries; Empordà Resum L'article fa ressò de la presentació del llibre Empuriesolímpia que va tenir lloc a l'Escala pocs mesos abans dels JJOO. Entre les diverses intervencions realitzades, Maragall a banda d'elogiar el llibre, va fer referència a la importància que suposava per a l'Empordà que la flama arribés a Empúries. Considerava que era el moment que el món tingués coneixement de la zona, catalogant que es tractava d'una terra privilegiada, i que a partir dels esdeveniments es donaria a conèixer, tot i això, va recordar la importància de cuidar-la, vigilar-la i controlar-la urbanísticament. Data 14 d’abril de 1992 Font Punt Diari Format Article digitalitzat Codi http://streaming.ajgirona.org/pandora-NEW/cgi-bin/Pandora.exe?xslt=show_ pdf;publication=Punt,%20El;sort_publication=punt.el;day=14;month=04;ye ar=1992;page=017;id=0000750598;filename=19920414;collection=pages;u rl_high=pages/Punt,%20El/1992/199204/19920414/19920414017.pdf;lang=ca;pdf_ parameters=search=%22pasqual%20maragall%20banyoles%22&view=FitH;encodin g=utf-8 |29 �Núm. de document 26 Títol Pasqual Maragall diu a Banyoles que en aquesta subseu hi ha tant ambient olímpic com a Barcelona Paraules clau Jocs olímpics; Banyoles Resum Diverses autoritats van assistir a Banyoles en l'última jornada de les proves olímpiques de rem. Maragall va declarar que segons les seves impressions l'ambient olímpic que es respirava a la ciutat banyolina era el mateix de Barcelona, i va afegir, que la decisió que en el seu dia es designés la seu a Banyoles com un fet indiscutible. En la mateixa línia, Joan Antoni Samaranch considerà que la decisió presa a favor de la ciutat era la més apropiada, i que l'altra opció que es contemplava com realitzar "una pista artificial" hagués tingut conseqüències negatives en l'àmbit ecològic. Data 4 d’agost de 1992 Font El Punt Format Article digitalitzat Codi http://streaming.ajgirona.org/pandora-NEW/cgi-bin/Pandora.exe?xslt=show_ pdf;publication=Punt,%20El;sort_publication=punt.el;day=04;month=08;year =1992;page=004;id=0000756045;filename=19920804;collection=pages;url_ high=pages/Punt,%20El/1992/199208/19920804/19920804004.pdf;lang=ca;pdf_ parameters=search=%22pasqual%20maragall%20banyoles%22&view=FitH;encodin g=utf-8 Núm. de document 27 Títol Comença un nou repte per a Banyoles (Editorial) Jocs olímpics; Banyoles Paraules clau Jocs olímpics; Banyoles Resum El contingut de l’article se centra en el paper que tindrà Banyoles un cop finalitzats els esdeveniments olímpics, presentant aquest futur com un repte per la ciutat que va més enllà dels set dies concrets en els quals es va realitzar competició i, per tant, per tal d'analitzar les possibles conseqüències dels fets hauran de transcórrer alguns anys. Es fa referència a les paraules de Joan Solana el qual proposa fomentar l'àmbit turístic, i subratlla la importància que l'àmbit privat pugui beneficiar-se de les inversions publiques; segons ell, si s'és capaç de complir aquest objectiu, es podrà considerar en un futur que els Jocs Olímpics a Banyoles han estat un èxit. Data 6 d’agost de 1992 Font El Punt Format Article digitalitzat Codi http://streaming.ajgirona.org/pandora-NEW/cgi-bin/Pandora.exe?xslt=show_ pdf;publication=Punt,%20El;sort_publication=punt.el;day=06;month=08 ;year=1992;page=014;id=0000756155;filename=19920806;collection=pa ges;url_high=pages/Punt,%20El/1992/199208/19920806/19920806014. pdf;lang=ca;pdf_parameters=search=%22banyoles%22&view=FitH;encoding =utf-8 3 0 | F U N D A C I Ó C A T A L U N Y A E U R O P A / W O R K I N G _ P A P E R �Núm. de document 28 Títol De l’Empúries i l’Escala olímpiques a la Catalunya europea (Pregó de la festa major de Jocs olímpics; Banyoles l’Escala de Pasqual Maragall) Paraules clau Jocs Olímpics Resum Maragall recorda el recorregut de la flama olímpica i algunes anècdotes i problemes que van succeir durant el recorregut, i qualifica el trajecte de la flama d’Olímpia a Empúries de poètic. Així mateix, entén que el període olímpic ha estat capaç de “convertir ciutats grises en ciutats de gran qualitat, modernes i competitives”. Data 2 de setembre de 2007 Font Arxiu Pasqual Maragall Format Intervenció digitalitzada Codi Núm. de document 29 Títol Entrevista a Pere Hernández i Joan Solana a 25 anys dels Jocs Olímpics Paraules clau Jocs Olímpics; Banyoles Resum La publicació es basa en una entrevista realitzada a Pere Hernández i Joan Solana del juliol de 2017 amb motiu del 25è aniversari de les Olimpíades. El text té per objectiu centrar-se en el període dels anys vuitanta que es comença a plantejar la idea de convertir Banyoles com a subseu olímpica, fins a la realització dels Jocs. A mesura que la candidatura de Barcelona als JJ.OO anava madurant, el consistori banyolí l'any 84 sol·licità un informe tècnic en relació a les expectatives i possibilitats de celebrar les proves de rem i piragüisme al municipi. Ambdós consideren la importància d'aquest informe, el suport de gairebé tots els grups municipals (a excepció del PSUC) i el suport explícit de Maragall. Pel què fa al paper de Maragall, consideren la importància del seu rol. Tot i les pressions internes que va tenir, en diverses ocasions va recolzar la candidatura. Un dels exemples és la conferència que va realitzar Maragall a l'Oficina Olímpica de Banyoles i sis mesos després la proposta formal a l'Oficina Olímpica de Barcelona. Consideren que Maragall va formar part de la "lluita" per tal que Banyoles esdevingués una subseu, i va comptar amb el suport de Samaranch. Data Juliol del 2017 Font Format Entrevista digitalitzada (en format narratiu). Codi http://www.turaris.net/ca/publicacions/articles_10/s_entrevistes_8/pere-hernandez-ijoan-solana-a-25-anys-dels-jocs-olimpics_591 |31 �Núm. de document 30 Títol Memòria gràfica de Banyoles i els Jocs Paraules clau Jocs olímpics; Banyoles Resum Amb motiu del vint-i-cinquè aniversari dels Jocs Olímpics el present article recorda el paper de Banyoles com a subseu olímpica. En aquest sentit fa referència a algunes intervencions públiques realitzades per part de polítics en diferents actes. Es fa referència a l'últim acte realitzat a Banyoles, en el qual Maragall afirma que la ciutat es va convertir en la subseu més important i en la que més s'havia invertit, i va elogiar la seva organització i el seu clima social, afegint que, a partir d'aquell moment, tothom hauria d'admetre les virtuts de la ciutat. Es fa referència a unes paraules que va pronunciar Joan Solana, el qual va fer un balanç de què va suposar els Jocs per la ciutat, concretament esmenta el període de tres anys els quals es van dur a terme diferents obres amb l'objectiu d’adequar la ciutat als esdeveniments: la restauració ecològica de l'estany, la millora de les connexions amb Girona, Barcelona i França, i la dotació d'equipaments esportius. Tot i que Solana reconeix algunes dificultats, admet el fet que durant aquest període es va treballar de manera intensa per tal d'assolir els objectius marcats i celebrar les proves. Després de vint-i-cinc anys, considera que els Jocs Olímpics són un clar exemple de com les ciutats petites poden aspirar a assolir grans projectes. Data 7 d’agost de 2017 Font Diari de Girona Format Article digitalitzat Codi http://www.diaridegirona.cat/dominical/2017/08/04/memoria-grafica-banyolesjocs/860393.html 3 2 | F U N D A C I Ó C A T A L U N Y A E U R O P A / W O R K I N G _ P A P E R �3. GIRONA: Núm. de document 31 Títol “Mas ha fet d’oposició a l’oposició des que el van nomenar” (Entrevista a Maragall) Paraules clau Girona, comarques gironines Resum Entrevista a Maragall abans de les eleccions autonòmiques. En la mateixa s'inclouen diverses preguntes pel què fa a les comarques gironines, i en les seves respostes es pot extreure les següents opinions: El candidat fa referència a un sentiment d'identitat nacional molt fort que predomina a Girona, i que segons Maragall es deu a la localització geogràfica. Així mateix considera que Girona exerceix molta influència del nacionalisme conservador i que aquest s'ha de desmitificar. El candidat considera que el PSC ofereix una millor proposta respecte a CiU, considerant que el seu projecte és més catalanista. Maragall, responent a una de les preguntes, considera que Girona és més que Girona ciutat, i argumenta que per aquest motiu en la campanya Joaquim Nadal ha visitat 221 municipis de les comarques gironines i que aquest fet tindrà certa influència en els resultats electorals. En darrer lloc, fa referència a l'Euroregió, entenent que aquest projecte permetrà dotar a Catalunya d'un millor sistema de comunicacions, i entén que en aquest sentit és important tenir una suma més important d'habitants, 15 o 16 milions, que permeti tenir una estructura de comunicacions, universitats i instal·lacions de primera magnitud. Data 14 de novembre de 2003 Font Diari de Girona Format Article digitalitzat Codi http://streaming.ajgirona.org/pandora-NEW/cgi-bin/Pandora.exe?xslt=show_ pdf;publication=Diari%20de%20Girona;sort_publication=diari.de.girona;day=14;m onth=11;year=2003;page=008;id=0001671604;filename=20031114;collection=pag es;url_high=pages/Diari%20de%20Girona/2003/200311/20031114/20031114008. pdf;lang=ca;pdf_parameters=search=%22pasqual%20maragall%20euroregio%22&v iew=FitH;encoding=utf-8 Núm. de document 32 Títol Acte commemoratiu del 25è Aniversari de la Federació de Municipis de Catalunya (Intervenció: Pasqual Maragall) Paraules clau Girona Resum Maragall considera la importància de continuar fomentant el "gir cap al local, cap als ajuntaments", però també reconeix que hi ha moltes tasques pendents per tal d'assolir aquest objectiu. Així mateix, considera com un element important el paper de les escoles i la importància d'entendre aquestes en el sentit que: "les escoles són dels pobles, dels municipis", no obstant això, reconeix que les dificultats que pateixen els municipis i que aquestes puguin dificultar aquesta tasca. Així mateix, Maragall considera que s'ha de "refer" l'àrea metropolitana de Barcelona, entenent que aquesta no només és útil per la ciutat de Barcelona sinó també important per la resta de Catalunya. Data 04 d’octubre de 2006 Font Web oficial de Pasqual Maragall Format Intervenció digitalitzada Codi http://www.pasqualmaragall.cat/media/0000000400/20061004.pdf |33 �Núm. de document 33 Títol Memòria gràfica de Banyoles i els Jocs Testimoni Llegat Pasqual Maragall: Entrevista a Joaquim Nadal i Farreres Jocs olímpics; Banyoles Paraules clau Girona Resum Transcripció d'una part de l’entrevista en relació a les polítiques urbanes a Girona i Barcelona: "Tots veníem o del món universitari o del món associatiu i bevíem de les ciutats italianes. En Pasqual també dels seus anys als EEUU i de la geografia urbana, però en el fons les ciutats italianes que havien fet polítiques de rehabilitació dels centres històrics, polítiques d'estat del benestar, havien creat llars d'infants per incorporar la dona a la feina, havien establert polítiques de gènere i, polítiques urbanístiques més combatives que agressives intentant equilibrar la dimensió humana i la dimensió urbana de la ciutat. En això, salvant les distàncies, Barcelona i Girona actuàvem amb polítiques similars. És evident que el centre històric de Barcelona desbordava la dimensió més acotada del barri vell de Girona, però ens movíem amb uns impulsos molt similars, i amb ganes de fer de les polítiques urbanes en un sentit molt ampli i la política cultural uns eixos que tibessin molt de la cohesió social, l'equilibri, de les polítiques d'igualtat que ajudessin de manera directa o indirectament soldar el forat econòmic entre els més rics i més pobres. En això actuem de forma molt conjunta, i des de Girona pensem a l'ombra de la gran ciutat més que mirar-nos a Barcelona de reüll, ens podíem arrimar a Barcelona i treure'n profit. Tradicionalment les ciutats petites s'havien queixat de la macrocefàlia de Barcelona, nosaltres en canvi vam dir amb la democràcia acabada d’estrenar si ens arrimem a Barcelona en podrem treure algun profit". Data 6 de Juliol de 2015 Font Arxiu Pasqual Maragall Format Entrevista digitalitzada Codi https://vimeo.com/195449594 3 4 | F U N D A C I Ó C A T A L U N Y A E U R O P A / W O R K I N G _ P A P E R �4. COMARQUES GIRONINES: Núm. de document 34 Títol Figueres i la divisió comarcal (Autor: Joan Armangué) Paraules clau Delimitació de les comarques, Empordà Resum Després que l'ajuntament de Figueres aprovés la proposta del Grup Municipal Socialista amb l'objectiu de crear una comissió per tal que elabori un document en relació als límits de l'Empordà, Armangué fa referència que cal obrir un debat públic en el qual reflexionar sobre els límits de l'Empordà, per tal d'actualitzar i entenendre la comarca com un fet dinàmic. Així mateix, Armangué es reafirma en la posició de Maragall en considerar que sovint sembla que la Generalitat desitgi disminuir el paper dels ajuntaments, i que en la línia d'aquestes accions es produeix "asfixiant intervencionisme nacionalista" que resta importància al paper de les mateixes comarques. Data 7 d’agost de 1987 Font Punt Diari Format Article digitalitzat Codi http://streaming.ajgirona.org/pandora-NEW/cgi-bin/Pandora.exe?xslt=show_ pdf;publication=Punt,%20El;sort_publication=punt.el;day=07;month=08;ye ar=1987;page=005;id=0000668875;filename=19870807;collection=pages;u rl_high=pages/Punt,%20El/1987/198708/19870807/19870807005.pdf;lang=ca;pdf_ parameters=search=%22pasqual%20maragall%20relacio%20l%27emporda%22&vi ew=FitH;encoding=utf-8 Núm. de document 35 Títol Crònica. Maragall torna a estirar les orelles als socialistes gironins (Autor Santi Massaguer) Paraules clau Comarques gironines, municipis Resum S’analitzen els resultats obtinguts pel PSC a les comarques gironines, en les últimes eleccions autonòmiques del moment. A l'article es diu que el mateix partit entén que aquests resultats tenen a veure amb els pobles petits, i considera que aquests són menys polítics. A més, el fet d'estar lluny dels centres de poders fa que siguin més reticents als canvis, tot i que aquesta dinàmica s'exceptua el municipi de Rupià. L'autor de l'article fa referència a la possible problemàtica que s'enfronta el PSC amb determinat electorat dels pobles petits i en algunes ciutats de les comarques gironines considerant que: "Pensen que amb el PSC al poder els catalans perdríem capacitat d'autogovern, que aquest no és un partit amb mans lliures, ni la seva obediència és catalana". Data 23 de novembre de 1999 Font El Punt Format Article digitalitzat Codi http://streaming.ajgirona.org/pandora-NEW/cgi-bin/Pandora.exe?xslt=show_ pdf;publication=Punt,%20El;sort_publication=punt.el;day=23;month=11;ye ar=1999;page=006;id=0000911986;filename=19991123;collection=pages;u rl_high=pages/Punt,%20El/1999/199911/19991123/19991123006.pdf;lang=ca;pdf_ parameters=search="pasqual%20maragall%20olimpiades%20comarques%20gironi nes"&view=FitH;encoding=utf-8 |35 �Núm. de document 36 Títol Intervenció del president de la Generalitat en el debat de política general (Parlament de Catalunya) Paraules clau Comarques gironines Resum Maragall manifesta la importància que l’Estatut estigui al servei de l’ambició de totes les terres, pobles, viles i ciutats de Catalunya. I pel què fa a les comarques gironines pretén que aquestes puguin tenir noves cotes d’innovació i que assoleixin un projecte de futur sòlid. També destaca la importància de protegir la qualitat natural del territori. Data 28 de setembre de 2004 Font Arxiu Pasqual Maragall Format Intervenció digitalitzada Codi (P: 16) Núm. de document 37 Títol Discurs institucional sobre la nova etapa del Govern de la Generalitat de Catalunya (Palau de la Generalitat) Comarques gironines Paraules clau Comarques gironines, Empordà Resum Maragall fa referència en diverses ocasions a les polítiques realitzades o pendents a les comarques gironines i a la ciutat de Girona en concret. En aquest sentit, Maragall manifesta el retard existent pel que fa a les comarques gironines. Considera la importància de promoure el desenvolupament de l'anomenat "triangle virtuós" (universitat, empresa i territori) com a objectius principals pel territori. Així mateix, també fa referència a la creació de l'Hospital de Santa Caterina, considerant aquest com una actuació de progrés social. En darrer lloc, apunta com a un dels cinc grans objectius la necessitat d'impulsar els Centres Integrals de Mercaderies (CIM) de l'Empordà (també a la Selva i el Camp), per tal de facilitar que Catalunya es converteixi en la plataforma logística del sud d'Europa. Data 6 de maig de 2005 Font Arxiu Pasqual Maragall Format Intervenció digitalitzada Codi 3 6 | F U N D A C I Ó C A T A L U N Y A E U R O P A / W O R K I N G _ P A P E R �Núm. de document 38 Títol Entrevista a Pasqual Maragall Paraules clau Comarques gironines, infraestructura i economia Resum De les respostes de l'entrevista a Maragall, s'extreuen les següents conclusions: Pel què fa a la "feblesa" de l'economia de les comarques gironines Maragall considera que aquest fet no s'atribueix singularment a les comarques gironines sinó que, segons ell, "té a veure amb la conjuntura i amb la psicologia econòmica dels empresaris, però també amb la capacitat de crear projectes ambiciosos i innovadors", i afegeix que aquesta tasca li correspon al govern. Maragall també proposa establir un eix econòmic entre Girona, Vic, Manresa, Lleida i Igualada i que aquestes relacions econòmiques no tindrien per què vincular-se a Barcelona. Per últim, fa referència al projecte del TGV, i reconeix el retard dels francesos entre Montpeller i Perpinyà, no obstant creu que aquests compliran amb la data preestablerta. Data 8 de setembre de 2002 Font El Punt Format Article digitalitzat Codi http://streaming.ajgirona.org/pandora-NEW/cgi-bin/Pandora.exe?xslt=show_ pdf;publication=Punt,%20El;sort_publication=punt.el;day=08;month=09;year =2002;page=004;id=0000985272;filename=20020908;collection=pages;url_ high=pages/Punt,%20El/2002/200209/20020908/20020908004.pdf;lang=ca;pdf_ parameters=search=%22pasqual%20maragall%20comarques%20gironines%20entr evista%22&view=FitH;encoding=utf-8 |37 �Núm. de document 39 Títol Entrevista a Pasqual Maragall Conferència “Girona i el futur de Catalunya” (Intervenció: Pasqual Maragall) De les respostes de l'entrevista a Maragall, s'extreuen les següents conclusions: Pel què fa a la "feblesa" de l'economia de les comarques gironines Maragall considera que aquest fet no s'atribueix singularment a les comarques gironines sinó que, segons ell, "té a veure amb la conjuntura i amb la psicologia econòmica dels empresaris, però també amb la capacitat de crear projectes ambiciosos i innovadors", i afegeix que aquesta tasca li correspon al govern. Maragall també proposa establir un eix econòmic entre Girona, Vic, Manresa, Lleida i Igualada i que aquestes relacions econòmiques no tindrien per què vincular-se a Barcelona. Per últim, fa referència al projecte del TGV, i reconeix el retard dels francesos entre Montpeller i Perpinyà, no obstant creu que aquests compliran amb la data preestablerta. Paraules clau Llei de Barris, Pacte Nacional per a l’Educació, Acord Estratègic de l’Economia Resum Maragall es mostra optimista en les accions de govern que s'han realitzat durant el mandat; manifesta el seu compromís per assolir els objectius electorals, en concret en el marc de la conferència es fa referència a les següents accions: Reconeix els avenços realitzats en l'àmbit institucional, econòmic i territorial i en polítiques per a la ciutadania. (En concret destaca la posada en marxa de centres escolars, aules d'acollida i inversions en la Xarxa Hospitalària Pública, entre d'altres). Maragall aprofundeix, en tres polítiques públiques implementades a Girona: Considera la Llei de Barris com una eina indispensable per establir una relació de col·laboració entre la Generalitat i els ajuntaments, que aquesta es realitzi a través del finançament de projectes municipals, els quals destaca Girona, Figueres, Ripoll i Olot. El Pacte Nacional per a l'Educació, que pretén situar l'educació com un assumpte prioritari, el qual es desenvolupa a partir de dos objectius: disminuir el fracàs escolar i assolir l'excel·lència educativa. Maragall fa referència a la relació entre l'educació, l'empresa i el territori. L'Acord Estratègic per a la internacionalització de l'Economia, pretén assolir un teixit productiu més avançat i una indústria més sòlida. El qual inclou l'aprovació del Pla de l'Energia, la dotació del sòl industrial, l'impuls de les obres del Tren d'Alta Velocitat, la consolidació de l'Aeroport de Girona... També esmenta la importància de la modificació de la xarxa de transport comarcal que té la demarcació de Girona, considerant que aquest suposa un avenç sense precedents i la creació del Transport Públic de Girona. En darrer lloc ressalta el Pla Director de l'Empordà i el Pla Director Urbanístic del sistema costaner. Data 27 de març de 2006 Font Arxiu de Pasqual Maragall Format Conferència digitalitzada Codi http://www.pasqualmaragall.cat/media/0000000400/20060327.pdf 3 8 | F U N D A C I Ó C A T A L U N Y A E U R O P A / W O R K I N G _ P A P E R �5. EMPORDÀ Núm. de document 40 Títol L’encant de Rupià (Autor: Pasqual Maragall) Paraules clau Rupià i l’Empordà Resum L'article explica la localització geogràfica en la qual es troba Rupià, i recorda les primeres impressions que va tenir quan va veure el poble. Per últim fa referència a les vistes: "Des de la Talaia es veu l'Empordà que van trobar els grecs quan van arribar fa més de dos mil anys: únic, verd, suau i més gran o obert cap al Nord." Data 15 de novembre de 1986 Font Article- Revista de Girona, n.119 Format Article digitalitzat Codi http://www.pasqualmaragall.cat/media/0000001000/0000001334.pdf Núm. de document 41 Títol La Izquierda (Autor: Maragall) Rupià i l’Empordà Paraules clau Teoria de l’Empordà Resum En l'article Maragall realitza una anàlisi política del context espanyol. Fa referència a la campanya electoral que han realitzat Felipe González i Narcís Serra, i que al final han demanat el vot de la ciutadana que desitgin reformes en el sistema. I Maragall en el mateix text pretén abordar el concepte de canvi, associant aquest concepte a la fórmula de Toledo, que relaciona amb dos principis bàsics: la subsidiarietat i "l'esperit de l'Empordà". Maragall aprofundeix en el darrer, fent referència que fa uns 100 anys es va considerar que l'Empordà es podia identificar com una part del tot (Catalunya), i que millor que el tot podria expressar el seu sentit de manera més concreta i tangible. "I en l'estima del pròxim i petit s'expressa suficientment la nostra estima pel major i envoltant i de manera més natural, autèntica i sentida”. En aquesta línea, considera que els governants han de reprimir els seus desitjos i admetre que són els nivells inferiors els encarregats de resoldre els problemes, a través de les ciutats i expressa: "No concebo una política de ciutadania europea sense una política de ciutats, sense una concepció d'Europa també com a sistema de ciutats, de ciutats eficients i fortes". Data 27 de juliol de 1993 Font El País Format Article Digitalitzat Codi |39 �Núm. de document 42 Títol La teoria de l’Empordà. La idea de Barcelona, Catalunya , Espanya i Europa en Joan Maragall (Autor: Pasqual Maragall) Paraules clau Teoria de l’Empordà Resum De l’article es poden extreure les següents idees: Afirma que s'ha de trobar la substància del nostre arrelament en el més petit i proper i a partir d'aquest punt anar trobant sentiments de pertinença més amples. Considera que un entorn més ampli no pot ser considerat contrari al més petit i proper sinó com a "envoltant" d'aquest. I fa referència al que va dir el seu avi, "si un dia a Catalunya hi faltés l'Empordà, Catalunya no fora ella mateixa, però si un dia, en canvi, de Catalunya solament restés l'Empordà, Catalunya podria tornar a ser. Perquè la veritat rau no en l'espiga sinó en el gra". Considera que hi ha un progrés d'aquests conjunts significatius cap als més propers, que passen a ser la nostra pàtria, la nostra casa, essent més autèntica i sentida. Maragall entén que el més proper és més natural i universal, i el qualifica d’un sentiment de pàtria que busca la intensitat i l'autenticitat. Així mateix també vincula l'universalisme i el localisme de Maragall amb el sentiment de ciutadania com expressió concreta del sentiment de pàtria. Data 5 de setembre de 1993 Font Diari de Girona Format Article digitalitzat Codi http://streaming.ajgirona.org/pandora-NEW/cgi-bin/Pandora.exe?xslt=ejemplar;fil ename=19930905;publication=Diari%20de%20Girona;sort_publication=diari.de. girona;day=05;month=09;year=1993;page=001;id=0000113837;collection=pages ;url_high=pages/Diari%20de%20Girona/1993/199309/19930905/19930905001. pdf;lang=ca;encoding=utf-8 P:25 Núm. de document 43 Títol Epíleg Pasqual Maragall p.109 (Fragment de la conferència “Barcelona i l’Empordà”, pronunciada al Teatre Juncària de Figueres el 29 de novembre de 1986, i publicada al llibre “Per Barcelona” sota el títol “L’Empordà” Edicions 62, 1987) Paraules clau Teoria de l’Empordà, model de l’Empordà Resum Maragall considera l'Empordà com una característica de catalanitat, fent referència a la Teoria de l'Empordà, creu que Catalunya no seria el mateix sense ell, i manifesta que: "la veritat no està en ell tot sinó en la part, i el principi actiu de la vida està en el més essencial, en el nucli més reduït, si se li dona llibertat per desenvolupar-se". Reconeix que en el pressupòsit que l'Empordà experimenti un creixement especulatiu aquest haurà d'optar per un de dos models: Benidorm (domini de rendistes) o la Toscana (domini de constructors de país). Planteja el repte que tenen els socialistes davant una futura situació de creixement, a Catalunya i en concret a l'Empordà, i convida aquest a liderar el procés de creixement i riquesa deixant de banda l'especulació. Considera que quan s'origini aquest context no només s'hauria d'escollir un camí, el qual ell anomena el de la Toscana o "l'Empordà olímpic", sinó que entén que l'Empordà pot assolir una pluralitat de projectes: pot ser cultural, conegut, que creix però alhora és capaç de dominar el seu creixement i respecte al paisatge. Per últim, considera que Catalunya necessita gent empordanesa i els descriu com: "oberts i lluminosos, francs, alegres, impetuosos i un bon xic arrauxats com la vostra tramuntana, més també fonamentalment ferms com la serra pirinenca". Data 29 de novembre de 1986 Font Llibre: Una idea de l’Empordà dins l’espai Català Transfronterer (Joan Armangué) Format Llibre Codi Una idea de l’Empordà dins l’espai català transfronterer. Joan Armanguè 4 0 | F U N D A C I Ó C A T A L U N Y A E U R O P A / W O R K I N G _ P A P E R �Núm. de document 44 Títol Interpretació margallina de l’Empordà (Autor: Joan Armangué) Paraules clau Empordà, Pla director, Eurodistricte Resum Joan Armangué considera que la implicació de Maragall amb l'Empordà es deu a raons familiars i la localització de la seva segona residència, i que el discurs maragallià s'entronca en el simbolisme de Teoria de l'Empordà i la tradició del republicanisme federal empordanès. Una de les actuacions del govern presidit per Maragall és el Pla Director de l'Empordà el qual es regeix en quatre pilars fonamentals: enfortir la vertebració urbana entre l'Alt i el Baix Empordà; la protecció del paisatge com a element identitari i alhora actiu econòmic de l'Empordà; limitar la segona residència de nova planta; i l'estimulació d'altres activitats econòmiques alienes al turisme que es desvinculin de la producció immobiliària. Armangué, tot i estar d'acord amb la interpretació maragalliana de l'Empordà, considera insuficient el Pla Director i estima la necessitat d'un Pla en xarxa que s'implementi a la regió de Girona, i que aquest permeti, per una banda, desvirtuar la tradicional divisió administrativa entre Alt i Baix Empordà; i, per l'altra, impulsar el paper central de l'Empordà, que es fonamenta en el progrés social, econòmic i cultural, dins l'Eurodistricte transfronterer. Data 21 d’abril de 2009 Font Hora Nova Format Article Codi (Fulls cedits per Joan Armangué) 6. COSTA BRAVA Núm. de document 45 Títol Maragall diu que Sant Feliu és la «la Barcelona del Baix Empordà» Paraules clau Costa Brava, Sant Feliu, turisme Resum Maragall en el pregó de la festa major de Sant Feliu de Guíxols, manifesta que Sant Feliu és de les ciutats més obertes i simpàtiques del país, i també la considera la capital de la Costa Brava. Equipara Sant Feliu de Guíxols amb Barcelona, ja que ambdues ciutats gaudeixen de port i mar. En el pregó Maragall manifesta el seu desig per recuperar el port de Girona per tal d'augmentar l'àmbit comercial i turístic de la Costa Brava. L'alcalde de Barcelona posa com a model Sant Feliu, com una ciutat que és capaç de combinar la indústria, el turisme, el comerç i la cultura. Data 1 d’agost de 1990 Font Diari de Girona Format Article digitalitzat Codi http://streaming.ajgirona.org/pandora-NEW/cgi-bin/Pandora.exe?xslt=ejemplar;fil ename=19900801;publication=Diari%20de%20Girona;sort_publication=diari.de. girona;day=01;month=08;year=1990;page=001;id=0002943830;collection=pages ;url_high=pages/Diari%20de%20Girona/1990/199008/19900801/19900801001. pdf;lang=ca;encoding=utf-8 (p:20) |41 �7. ALTRES Núm. de document 46 Títol Maragall diu que Pujol no ha trencat amb la manera de fer del franquisme Paraules clau Figueres, Girona, infraestructura Resum Maragall en el seu primer acte a les comarques gironines de la pre-campanya electoral ha fet referència a Jordi Pujol, i el candidat manifesta: «Va agafar el país fa 25 anys i l’ha anat mantenint sense notar-se cap canvi. En alguns pobles com Girona i Figueres sí que es va produir aquest canvi però a la resta no hi va ser». Maragall també va fer referència a les mancances d’infraestructura del Baix Empordà i la falta de voluntat per part de CiU per fer-hi front. Data 3 de juliol de 2003 Font Diari de Girona Format Article digitalitzat Codi http://streaming.ajgirona.org/pandora-NEW/cgi-bin/Pandora.exe?xslt=show_ pdf;publication=Diari%20de%20Girona;sort_publication=diari.de.girona;day=03;m onth=07;year=2003;page=016;id=0001660512;filename=20030703;collection=pag es;url_high=pages/Diari%20de%20Girona/2003/200307/20030703/20030703016. pdf;lang=ca;pdf_parameters=search=%22pasqual%20maragall%20euroregio%22&v iew=FitH;encoding=utf-8 4 2 | F U N D A C I Ó C A T A L U N Y A E U R O P A / W O R K I N G _ P A P E R � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 05.01. Programa Llegat Pasqual Maragall Type The nature or genre of the resource Subsèrie Description An account of the resource Documents sorgits de les activitats de difusió i recerca del programa de la Fundació Catalunya Europa, Llegat Pasqual Maragall. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Pasqual Maragall, una mirada europea, catalana i municipal: les comarques de Girona com a exemple Creator An entity primarily responsible for making the resource Brugué, Quim Vicente, Joan Garriga, Natàlia Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2019 Type The nature or genre of the resource Working Paper Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Maragall Mira, Pasqual, 1941- Girona Euroregió Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya) Teoria de l'Empordà Model social Territoris Catalunya Description An account of the resource Col·lecció de working papers del programa Llegat Pasqual Maragall. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Barcelona Publisher An entity responsible for making the resource available Fundació Catalunya Europa EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Recerca https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/12/2853/Pasqual_Maragall_la_intel_lige_ncia_de_l_equilibri_poli_tica_prosa.pdf 2f003fd80c81db7ce38aac722084e2a9 PDF Text Text Idioma CAT ES NÚM. 72 PERSONES | POLÍTICA Pasqual Maragall: la intel·ligència de l’equilibri En la seva tasca de govern resulten indestriables el projecte i la gestió, les visions i les materialitzacions El president de la Generalitat, Pasqual Maragall, durant l'enregistrament del seu missatge institucional de Cap d'Any, el 30 de desembre del 2005. Fotografia de Jordi Bedmar. Efe. Quim Brugué 07 AGOST 2024      Gestionar el consentiment �E n les properes pàgines voldria deixar al marge els debats polítics basats en posicions ideològiques, en declaracions programàtiques o en enfrontaments partidistes. Voldria, en canvi, centrar-me en les polítiques públiques; és a dir, en allò tangible que es promou des dels governs i s’executa des de les administracions públiques. Les polítiques públiques són la pista d’aterratge de la política. En aquest sentit, si la política s’ha definit a partir de dues dimensions sovint contradictòries -l’ànima platònica i l’ànima maquiavèl·lica-, les polítiques públiques són l’arena on ambdues han de combinar-se i concretar-se en resultats específics i en impactes sobre la realitat. Les polítiques públiques representen allò més complex de l’exercici de la política, doncs s’inspiren en utopies (platòniques) i reclamen el pragmatisme imprescindible (maquiavèl·lic) per passar de la teoria a la pràctica. Un difícil equilibri, efectivament. Pasqual Maragall, al meu entendre, va ser un polític preocupat i ocupat en les polítiques públiques. Primer per transformar Barcelona, després per intentar impulsar i reactivar Catalunya. En aquest segon moment s’hi va afegir José Montilla, tot i que, malgrat les evidents línies de continuïtat, es va produir certa pèrdua d’equilibri. Pasqual Maragall, tal com apunta el subtítol del llibre editat per Jaume Claret (2017) és pensament i acció; capacitat per reflexionar políticament sense renunciar al pragmatisme de �convertir aquestes reflexions en accions i impactes concrets. José Montilla, per la seva banda, va posar l’èmfasi en el pragmatisme, deixant en segon terme la construcció d’una utopia que, al meu parer, resulta també imprescindible per al disseny i la implementació de les polítiques públiques. Recordem que el lema de la campanya de José Montilla va ser un contundent i clarificador Fets, no paraules. Mentre Pasqual Maragall feia a partir de les paraules que articulaven un projecte polític, un somni de futur; José Montilla va menysprear les paraules per poder posar tot l’èmfasi en els fets. Probablement aquesta opció tenia justificacions vinculades a l’estratègia electoral del moment; però al focalitzar tota l’atenció en l’acció li treia, de fet, tota la força i la consistència que només li donen les paraules. És en la combinació de fets i paraules on trobem la peculiar aportació política de Pasqual Maragall i, sobretot, de les seves polítiques públiques. Aquest equilibri entre el pensament i l’acció es pot rastrejar tant en la seva etapa barcelonina com en la catalana. En ambdós casos, Maragall prepara des del pensament uns programes plens d’utopia que, posteriorment, trasllada a l’acció des del pragmatisme. En la seva tasca de govern resulta indestriable el projecte i la gestió, les visions i les materialitzacions. Només a títol d’exemple, coincidint amb la celebració de les Olimpíades de París, podem avui recordar l’estiu de 1992 i constatar com les Olimpíades de Barcelona van concretar-se en un seguit de polítiques públiques �que van transformar la ciutat a través d’accions reals i tangibles, alhora que s’inspiraven en un coneixement de la història i expressaven idees i projectes de futur. En paraules de Miguel Guillen Burguillos: «Maragall va començar el seu parlament recordant l’Olimpíada Popular que s’havia de celebrar l’any 1936 al mateix escenari i que, malauradament, no va poder tenir lloc a causa de l’inici de la Guerra Civil. També va tenir un record per a Lluís Companys, president de la Generalitat afusellat pel feixisme. Pot sorprendre avui, però Maragall va afirmar que parlava en nom del President de la Generalitat i del President del Govern Espanyol, als quals honorava representar.» (Entrada al blog 25/7/2022). Un polític que pensa i fa Un coneixement de la història que permetia equilibrar la gestió d’un gran esdeveniment amb el reconeixement del passat i amb la projecció de la ciutat cap el futur. Més enllà d’aquest moment tan destacat, el conjunt de la trajectòria de Pasqual Maragall es veu impregnat d’aquesta capacitat per enllaçar el seu projecte polític amb el desplegament de polítiques públiques. Una capacitat que té molt a veure amb un lideratge basat en una peculiar combinació de teoria i pràctica. Maragall és un polític que pensa i fa; un polític que harmonitza el seu coneixement �acadèmic amb la seva implicació en la transformació efectiva de la realitat. En aquest sentit, no és casual que els inicis tant de la seva etapa d’alcalde com del període on va exercir, primer, com a líder de l’oposició al Govern i, posteriorment, com a President de la Generalitat, vinguessin precedits d’un temps per estudiar i pensar sense el qual no podem entendre les seves accions posteriors. Així doncs, el pensament de Pasqual Maragall abans d’arribar a l’ajuntament de Barcelona es construeix a partir d’una trajectòria acadèmica que li proporciona no només coneixement sinó, potser més rellevant, criteris i valoracions que li permeten tant entendre el present com imaginar possibles escenaris de futur. D’entrada, Maragall va estudiar Dret i La seva darrera i Economia a la crucial etapa formativa serà a Nova York, on, Universitat de Barcelona. Durant aquest període (1957- entre 1971 i 1973, farà un màster en estades al estranger, Economia Política a la New School for Social que començaven a Research. 1965) va realitzar dues perfilar els seus interessos i els seus punts de vista. La primera la va realitzar l’any 1963 a Estrasburg, on va estudiar dret europeu comparat; mentre la segona la va fer a Roma l’any següent, apropant-se als models de desenvolupament territorial analitzats des de l’Associazione per lo Sviluppo dell’Industria nel �Mezzogiorno. Després d’aquesta etapa formativa inicial, al 1965, va incorporar-se al Gabinet de programació de l’Ajuntament de Barcelona i al servei d’estudis del Banc Urquijo, dues experiències de les quals n’extrauria un important aprenentatge pràctic. De manera simultània, ja al 1966, aprofundeix en l’estudi de la planificació territorial amb una nova estada a l’estranger, aquest cop a París. Finalment, la seva darrera i crucial etapa formativa serà a Nova York, on, entre 1971 i 1973, farà un màster en Economia Política a la prestigiosa New School for Social Research. Aquesta trajectòria acadèmica no és anecdòtica sinó que ens permet entendre les característiques de la seva acció política. Sobretot a Nova York, Maragall es va veure immers en un entorn intel·lectual on el progressisme liberal tenia una forta presència. S’impregna, així, d’una mirada socialdemòcrata que dotarà de sentit tant al seu pensament com a la seva acció política. L’experiència, en paraules d’Oriol Nel·lo, va ser estimulant i intel·lectualment molt enriquidora: «(…) es tractava d’un centre marcat per l’empremta de pensadors “marxistes a l’americana” molt antidogmàtics (com Paul M. Sweezy, Paul Baran i Harry Magdoff, entre d’altres), que congeniava amb les seves afinitats intel·lectuals i polítiques. Això li va permetre estudiar en profunditat els clàssics els fisiòcrates, Ricardo, Marx i Keynes- en un ambient cultural en el qual s’estaven gestant els treballs de David M. Gordon sobre la pobresa urbana, els de James O’Connor sobre la crisi fiscal de la ciutat o els estudis de David Harvey sobre la �segregació urbana. A l’estímul acadèmic, s’hi afegí l’impacte del coneixement directe de la metròpolis americana, llavors a un pas de la fallida econòmica.» D’aquesta reflexió intel·lectual en sorgirà la preocupació pel futur de les ciutats, així com un conjunt de polítiques públiques urbanes que incorporaran aspectes com la perspectiva estratègica, el desenvolupament endogen, la necessitat de la col·laboració público-privada o un estil de lideratge que es caracteritza més per la seducció i l’articulació que per la imposició i les instruccions. D’aquesta manera, tot el bagatge acadèmic s’equilibra amb la voluntat d’incidir en la realitat. I Maragall, en el seu estil, després de pensar es concentra en l’acció i aconsegueix que la política aterri en les polítiques públiques. Un recorregut similar defineix la seva segona S’impregna d’una gran experiència mirada socialdemòcrata que política, que culmina la Generalitat de dotarà de sentit tant al seu pensament com a Catalunya (2003). Una la seva acció política. amb la Presidència de posició d’alta responsabilitat política que, de nou, arriba precedida d’un període de reflexió i dedicació acadèmica. Així, després de renunciar a l’alcaldia de Barcelona, Pasqual Maragall es va traslladar a Roma on, entre 1997 i 1998, va dirigir un projecte de recerca (Europa Prossima) i va coordinar un cicle de seminaris �sobre el mateix tema a la Università degli Studi di Roma. ‘Govern a l’ombra’ Aquest període, junt amb l’etapa a l’oposició al Parlament de Catalunya (1999-2003), on va desplegar una enriquidora iniciativa a través del seu govern a l’ombra, li va servir per, un cop a la Presidència, desplegar ràpidament unes polítiques públiques prèviament pensades (com és el cas de la llei de barris) i, també, per disposar d’un model de país i d’una idea sobre com encaixar la relació entre Catalunya, Espanya i Europa. Segurament, usant l’expressió de Josep Maria Vallès (Una agenda imperfecta, 2008), el projecte va quedar inacabat potser truncat- però seguia representant l’acció d’un polític que pensava i actuava. No voldria finalitzar aquest article sense incorporar un nou tema i evitar la sensació d’una obra de govern que, fonamentada en la solidesa acadèmica, imposa l’òptica tecnocràtica a la perspectiva política. Pasqual Maragall pensa, però governa més des de la democràcia que des de la tecnocràcia. Aquesta darrera frase pot ser polèmica i, en tot cas, la utilitzo per a situar-me en un debat clàssic en l’àmbit de les polítiques públiques. El debat que exemplifiquen els títols dels llibres de dos dels referents d’aquesta disciplina: Speaking Truth to Power d’Aron Wildavsky (1979) i The Intelligence of Democracy de Charles Lindblom (1963). �Per a Wildavsky, els que tenen el Pasqual Maragall ja se coneixement, els situava en el terreny de la democràcia quan experts i els aquells que han encara la posició tecnocràtica era d’explicar la veritat als dominant. tecnòcrates, són governants o, si es prefereix, aquells que han de determinar els continguts de les polítiques públiques. En canvi, per a Lindblom és la democràcia, expressada a través de la conversa pública, allò que dota les polítiques públiques de la necessària intel·ligència per fer front als complexos problemes de la ciutadania. En el marc d’aquest debat, l’anàlisi de les polítiques públiques ha estat dominat per les posicions tecnocràtiques fins els anys 90, quan es produeix l’anomenat gir deliberatiu (Frank Fischer, 2002) o, expressat d’altra manera, la democratització de les polítiques públiques. Intel·ligència democràtica Pasqual Maragall ja se situava en el terreny de la democràcia quan encara la posició tecnocràtica era dominant. Ho podem constatar a través de la seva pionera aposta per la participació ciutadana des de l’Ajuntament de Barcelona, mentre que des de la Generalitat va impulsar per primer cop una política de reforçament democràtic. Ja en el Pacte del Tinell, parlant de polítiques públiques, es reconeixia la voluntat de canviar tant els seus �continguts com les seves formes, impregnant-les de qualitat i sensibilitat democràtica. D’aquesta manera, l’obra de govern de Pasqual Maragall pot interpretar-se des d’un doble equilibri. D’una banda, l’equilibri entre el pensament i l’acció. D’altra banda, l’equilibri entre el coneixement expert i la deliberació democràtica. El primer li facilita l’aterratge de la política a les polítiques públiques, mentre el segon li facilita dotar a aquestes polítiques no només d’eficiència tècnica sinó, sobretot, d’intel·ligència democràtica. Probablement aquesta intel·ligència és el tret principal del llegat de Pasqual Maragall. Arxivat a Barcelona · Catalunya · Maragall · Montilla · Política Compartir     Quim Brugué És catedràtic de Ciència Política, Universitat de Girona.  �Articles relacionats | Persones Mercè Crosas: «El benefici de compartir el coneixement científic és per a tota la societat» Josep Lluís Sureda (1923-2024) JOSEP M. BRICALL LAIA REVENTÓS ROVIRA Maria Nicolau: «Part de l’hostaleria podria cremar tota i no passaria res» Keir Starmer, l’home que solia arribar tard RAFAEL RAMOS I MARÍN ÀNGELA VINENT Qui som? Fundadors Butlletí Quinzenal Som una plataforma subscriptors periodística de debat obert i Una proposta plural i a la vegada un periodística amb instrument d’acció ideològica subscriptors polítiques de disposats a canviar privacitat Correu electrònic Accepto les �i política pel damunt de blocs les coses. Rebre el butlletí i de partits. Subscriure’m ara © 2018 – 2024 Politica & Prosa SL | ISSN 2604-708X | JUNTA GENERAL SOCIS | Avís Legal | Política de Privacitat | Política de Cookies | Termes i condicions de contractació � https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/12/2853/Pasqual_Maragall_la_inteligencia_del_equilibrio_poli_tica_prosa.pdf c4602c8001ceba9fca68dea26bce3303 PDF Text Text Idioma CAT ES SUSCRIBIRME ACCESO SUSCRIPTORES  DONDE ENCONTRAR LA REVISTA ¿QUIÉNES SOMOS? AUTORES CONTACTO   SALIR   ACCESO SUSCRIBIRME SUSCRIPTORES REVISTA EDITORIALES POLÍTICA DOSIER CULTURA  PERSONAS   Búsqueda... NÚM. 72 Pasqual Maragall: la inteligencia del equilibrio En su tarea de gobierno resultan inescindibles el proyecto y la gestión, las visiones y las materializaciones El presidente de la Generalitat, Pasqual Maragall, durante la grabación de su mensaje institucional de Fin de Año, el 30 de diciembre de 2005. Fotografía de Jordi Bedmar. Efe. Quim Brugué 07 AGOSTO 2024 Gestionar el consentiment � E     n las próximas páginas querría dejar al margen los debates políticos basados en posiciones ideológicas, en declaraciones programáticas o en enfrentamientos partidistas. Querría, en cambio, centrarme en las políticas públicas; es decir, en aquello tangible que se promueve desde los gobiernos y se ejecuta desde las administraciones públicas. Las políticas públicas son la pista de aterrizaje de la política. En este sentido, si la política se ha definido a partir de dos dimensiones a menudo contradictorias –el alma platónica y el alma maquiavélica–, las políticas públicas son la arena donde ambas tienen que combinarse y concretarse en resultados específicos y en impactos sobre la realidad. Las políticas públicas representan lo más complejo del ejercicio de la política, pues se inspiran en utopías (platónicas) y reclaman el pragmatismo imprescindible (maquiavélico) para pasar de la teoría a la práctica. Un difícil equilibrio, efectivamente. Pasqual Maragall, en mi opinión, fue un político preocupado por y ocupado en las políticas públicas. Primero, para transformar Barcelona; después, para intentar impulsar y reactivar Cataluña. A este segundo momento se añadió José Montilla, aunque, a pesar de las evidentes líneas de continuidad, se produjo cierta pérdida de equilibrio. Pasqual Maragall, tal como apunta el �subtítulo del libro editado por Jaume Claret (2017) es pensamiento y acción; capacidad para reflexionar políticamente sin renunciar al pragmatismo de convertir estas reflexiones en acciones e impactos concretos. José Montilla, por su parte, puso el énfasis en el pragmatismo, dejando en segundo término la construcción de una utopía que, a mi parecer, resulta también imprescindible para el diseño y la implementación de las políticas públicas. Recordemos que el lema de la campaña de José Montilla fue un contundente y clarificador Hechos, no palabras. Mientras Pasqual Maragall hacía a partir de las palabras que articulaban un proyecto político, un sueño de futuro, José Montilla despreció las palabras para poder poner todo el énfasis en los hechos. Probablemente esta opción tenía justificaciones vinculadas a la estrategia electoral del momento; pero al focalizar toda la atención en la acción le quitaba de hecho, toda la fuerza y la consistencia que solo le dan las palabras. Es en la combinación de hechos y palabras donde encontramos la peculiar aportación política de Pasqual Maragall y, sobre todo, de sus políticas públicas. Este equilibrio entre el pensamiento y la acción se puede rastrear tanto en su etapa barcelonesa como en la catalana. En ambos casos, Maragall prepara desde el pensamiento unos programas llenos de utopía que, posteriormente, traslada a la acción desde el pragmatismo. En su tarea de gobierno resultan indistinguibles el proyecto y la gestión, las visiones y las materializaciones. Solo a título de �ejemplo, coincidiendo con la celebración de las Olimpiadas de París, podemos hoy recordar el verano de 1992 y constatar cómo las Olimpiadas de Barcelona se concretaron en una serie de políticas públicas que transformaron la ciudad a través de acciones reales y tangibles, a la vez que se inspiraban en un conocimiento de la historia y expresaban ideas y proyectos de futuro. En palabras de Miguel Guillen Burguillos: «Maragall empezó su parlamento recordando la Olimpíada Popular que se tenía que celebrar en 1936 en el mismo escenario y que, desgraciadamente, no pudo tener lugar a causa del inicio de la Guerra Civil. También tuvo un recuerdo para Lluís Companys, presidente de la Generalitat fusilado por el fascismo. Puede sorprender hoy, pero Maragall afirmó que hablaba en nombre del Presidente de la Generalitat y del Presidente del Gobierno Español, a los cuales se honraba en representar.» (Entrada del blog 25/7/2022). Un político que piensa y hace Un conocimiento de la historia que permitía equilibrar la gestión de un gran acontecimiento con el reconocimiento del pasado y con la proyección de la ciudad hacia el futuro. Más allá de este momento tan destacado, el conjunto de la trayectoria de Pasqual Maragall se ve impregnado de esta capacidad para enlazar su proyecto político con el despliegue de políticas públicas. Una �capacidad que tiene mucho que ver con un liderazgo basado en una peculiar combinación de teoría y práctica. Maragall es un político que piensa y hace; un político que armoniza su conocimiento académico con su implicación en la transformación efectiva de la realidad. En este sentido, no es casual que los inicios tanto de su etapa de alcalde como del periodo en que ejerció, primero, como líder de la oposición al Gobierno y, posteriormente, como presidente de la Generalitat, vinieran precedidos de un tiempo para estudiar y pensar sin el cual no podemos entender sus acciones posteriores. Así pues, el pensamiento de Pasqual Maragall antes de llegar al Ayuntamiento de Barcelona se construye a partir de una trayectoria académica que le proporciona no solo conocimiento sino, quizás más relevante, criterios y valoraciones que le permiten tanto entender el presente como imaginar posibles escenarios de futuro. De entrada, Maragall estudió Derecho y Su última y crucial Economía en la etapa formativa será en Nueva York, donde, Universitat de Barcelona. Durante este periodo (1957- entre 1971 y 1973, hará un máster en estancias en el Economía Política en la New School for Social extranjero, que Research. 1965) realizó dos empezaban a perfilar sus intereses y sus puntos de vista. La primera la realizó en 1963 en Estrasburgo, donde estudió derecho europeo �comparado; mientras la segunda la hizo en Roma el año siguiente, acercándose a los modelos de desarrollo territorial analizados desde la Associazione por lo Sviluppo dell’Industria nel Mezzogiorno. Después de esta etapa formativa inicial, en 1965 se incorporó al Gabinete de Programación del Ayuntamiento de Barcelona y al servicio de estudios del Banco Urquijo, dos experiencias de las cuales extraería un importante aprendizaje práctico. De manera simultánea, ya en 1966, profundiza en el estudio de la planificación territorial con una nueva estancia en el extranjero, esta vez en París. Finalmente, su última y crucial etapa formativa tendrá lugar en Nueva York, donde, entre 1971 y 1973, hará un máster en Economía Política en la prestigiosa New School for Social Research. Esta trayectoria académica no es anecdótica sino que nos permite entender las características de su acción política. Sobre todo en Nueva York, Maragall se vio inmerso en un entorno intelectual donde el progresismo liberal tenía una fuerte presencia. Se impregna, así, de una mirada socialdemócrata que dotará de sentido tanto a su pensamiento como su acción política. La experiencia, en palabras de Oriol Nel·lo, fue estimulante e intelectualmente muy enriquecedora: «(…) se trataba de un centro marcado por la impronta de pensadores “marxistas a la americana” muy antidogmáticos (como Paul M. Sweezy, Paul Baran y Harry Magdoff, entre otros), que congeniaba con sus afinidades intelectuales y �políticas. Esto le permitió estudiar en profundidad a los clásicos –los fisiócratas, Ricardo, Marx y Keynes– en un ambiente cultural en el cual se estaban gestando los trabajos de David M. Gordon sobre la pobreza urbana, los de James O’Connor sobre la crisis fiscal de la ciudad o los estudios de David Harvey sobre la segregación urbana. Al estímulo académico, se añadió el impacto del conocimiento directo de la metrópolis americana, entonces a un paso de la quiebra económica.» De esta reflexión intelectual surgirá la preocupación por el futuro de las ciudades, así como un conjunto de políticas públicas urbanas que incorporarán aspectos como la perspectiva estratégica, el desarrollo endógeno, la necesidad de la colaboración público-privada o un estilo de liderazgo que se caracteriza más por la seducción y la articulación que por la imposición y las instrucciones. De este modo, todo el bagaje académico se equilibra con la voluntad de incidir en la realidad. Y Maragall, en su estilo, después de pensar se concentra en la acción y consigue que la política aterrice en las políticas públicas. Un recorrido similar define su segunda gran Se impregna de una experiencia política, mirada socialdemócrata que que culmina con la Presidencia de la Generalitat de Cataluña (2003). Una posición de alta responsabilidad política que, de nuevo, dotará de sentido tanto a su pensamiento como a su acción política. �llega precedida de un periodo de reflexión y dedicación académica. Así, después de renunciar a la alcaldía de Barcelona, Pasqual Maragall se trasladó a Roma donde, entre 1997 y 1998, dirigió un proyecto de investigación (Europa Prossima) y coordinó un ciclo de seminarios sobre el mismo tema en la Università degli Studi di Roma. ‘Gobierno en la sombra’ Este periodo, junto con la etapa en la oposición en el Parlamento de Cataluña (1999-2003), donde desplegó una enriquecedora iniciativa a través de su gobierno en la sombra, le sirvió para, ya en la Presidencia, desplegar rápidamente unas políticas públicas previamente pensadas (como es el caso de la ley de barrios) y, también, para disponer de un modelo de país y de una idea sobre cómo articular la relación entre Cataluña, España y Europa. Seguramente, usando la expresión de Josep Maria Vallès (Una agenda imperfecta, 2008), el proyecto quedó inacabado –quizás truncado– pero continuaba representando la acción de un político que pensaba y actuaba. No quisiera terminar este artículo sin incorporar un nuevo tema y evitar la sensación de una obra de gobierno que, fundamentada en la solidez académica, impone la óptica tecnocrática a la perspectiva política. Pasqual Maragall piensa, pero gobierna más desde la democracia que desde la tecnocracia. Esta última frase puede ser polémica y, en todo caso, la utilizo para situarme en un debate clásico en el ámbito de las políticas �públicas. El debate que ejemplifican los títulos de los libros de dos de los referentes de esta disciplina: Speaking Truth to Power de Aron Wildavsky (1979) y The Intelligence of Democracy de Charles Lindblom (1963). Para Wildavsky, los que tienen el Pasqual Maragall ya se conocimiento, los situaba en el terreno de la democracia cuando expertos y los quienes tienen que la posición tecnocrática era explicar la verdad a los todavía dominante. tecnócratas, son gobernantes o, si se prefiere, los que tienen que determinar los contenidos de las políticas públicas. En cambio, para Lindblom es la democracia, expresada a través de la conversación pública, lo que dota a las políticas públicas de la necesaria inteligencia para hacer frente a los complejos problemas de la ciudadanía. En el marco de este debate, el análisis de las políticas públicas ha sido dominado por las posiciones tecnocráticas hasta los años 90, cuando se produce el llamado giro deliberativo (Frank Fischer, 2002) o, expresado de otra manera, la democratización de las políticas públicas. Inteligencia democrática Pasqual Maragall ya se situaba en el terreno de la democracia cuando la posición tecnocrática era todavía dominante. Lo podemos constatar a través �de su pionera apuesta por la participación ciudadana desde el Ayuntamiento de Barcelona, mientras que desde la Generalitat impulsó por primera vez una política de reforzamiento democrático. Ya en el Pacto del Tinell, hablando de políticas públicas, se reconocía la voluntad de cambiar tanto sus contenidos como sus formas, impregnándolas de calidad y sensibilidad democrática. De este modo, la obra de gobierno de Pasqual Maragall puede interpretarse desde un doble equilibrio. Por un lado, el equilibrio entre el pensamiento y la acción. Por otro, el equilibrio entre el conocimiento experto y la deliberación democrática. El primero le facilita el aterrizaje de la política en las políticas públicas, mientras que la segunda le facilita dotar a estas políticas no solo de eficiencia técnica sino, sobre todo, de inteligencia democrática. Probablemente esta inteligencia es el rasgo principal del legado de Pasqual Maragall. Archivado en Barcelona · Cataluña · Maragall · Montilla · Política Compartir Quim Brugué      �Es catedrático de Ciencia Política, Universidad de Girona. Artículos relacionados | La república insostenible LLUÍS BASSETS Mercè Crosas: «El beneficio de compartir el conocimiento científico es para toda la sociedad» LAIA REVENTÓS ROVIRA Contra lo ‘woke’ CARMEN DOMINGO Josep Lluís Sureda (1923-2024) JOSEP M. BRICALL �¿Quiénes somos? Fundadores Somos una plataforma suscriptores periodística de debate abierto Una propuesta y a la vez un instrumento de periodística con acción ideológica por encima suscriptores políticas de de bloques y de partidos. dispuestos a cambiar privacidad las cosas. Boletín Quincenal Correo electrónico Acepto las Recibir el boletín Suscribirme © 2018 – 2024 Politica&Prosa SL | ISSN 2604-708X | JUNTA GENERAL SOCIOS | Aviso Legal | Política de Privacidad | Política de Cookies | Condiciones de contratación � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 05. Recursos d'informació Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Aplega la documentació bibliogràfica relacionada amb Pasqual Maragall (no generada per ell). Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Pasqual Maragall: la intel·ligència de l’equilibri Creator An entity primarily responsible for making the resource Brugué, Quim Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2024/08/07 Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Castellà Subject The topic of the resource Maragall Mira, Pasqual, 1941- Govern Polítiques públiques Acció política President de la Catalunya. Generalitat Description An account of the resource Article publicat al n.72 de la revista Política & Prosa. Source A related resource from which the described resource is derived Política & Prosa Abstract A summary of the resource. En la seva tasca de govern resulten indestriables el projecte i la gestió, les visions i les materialitzacions. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Barcelona Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context <a href="https://politicaprosa.com/pasqual-maragall-la-intelligencia-de-lequilibri/" target="_blank" rel="noopener">https://politicaprosa.com/pasqual-maragall-la-intelligencia-de-lequilibri/</a> EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles Sobre Pasqual Maragall https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/1595/0000000758.pdf 20bd768e4742fb0e614eeadb91a18368 PDF Text Text ��� Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource It is not in our interest to pretend we are not in Spain Source A related resource from which the described resource is derived Catalonia Today Language A language of the resource Anglès Creator An entity primarily responsible for making the resource Burgen, Stephen Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Type The nature or genre of the resource Entrevista Subject The topic of the resource Catalunya Espanya Estatut Economia Model social Acció política Europa Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2004-10-19 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/1567/0000000796.pdf 5efa7ba92970dca99d1ed338f9ec8e08 PDF Text Text Pasqual Maragall. Pasqual Maragall. : «CiU s'ha dedicat sense escrúpols a assegurar-se el futur més com a partit que com a govern» " El Punt, 11/05/2003 - Si hem de fer cas del resultat de les enquestes, mai com ara els socialistes havien tingut la presidència de la Generalitat tan a l'abast. Per arribar aquí, però, han hagut de rebre sis derrotes electorals consecutives. Quines han estat les causes d'aquesta pertinaç incapacitat del PSC per esdevenir una vertadera alternativa al govern de CiU? - «Home, jo crec que el poble de Catalunya ha fet confiança al primer govern que va tenir. I per què li ha fet confiança? Perquè no n'havia tingut cap de durador des del segle XVIII. - Però a Espanya, per exemple, no ha pas passat això. - «Això, a Espanya, no ha passat tant, efectivament. Tot i que déu n'hi do: després dels anys de la transició, van venir els pràcticament 14 anys de govern socialista. Espanya s'ha atrevit abans a canviar de govern. A Catalunya s'unien dues coses: el mateix factor que hi havia a Espanya per ser conservadors del govern que hi hagués, que era la novetat de la democràcia, i a més a més la novetat de l'autonomia. Jo crec que això ha donat al govern català una gran capacitat de resistència.» - I no hi ha hagut, també, per part dels socialistes, una falta d'empenta a l'hora de construir una alternativa engrescadora? - «Era molt difícil en la mesura que la gent identificava pràcticament fins ara el govern amb el país. Per què? Perquè era el primer. I possiblement perquè no va fer grans bestieses. I tot i que hi ha hagut, dins del catalanisme, sectors molt crítics amb aquest govern, mai no han arribat a convèncer el país, amb profunditat, que el risc del canvi era inferior al de la continuïtat.» - I ara el convencerà, vostè, el país? O el canvi, si finalment es produeix, serà el fruit d'una situació d'esgotament a la qual el govern hauria arribat tot sol? - «Les dues coses, perquè a la vida tot ve alhora. Hi ha un esgotament d el govern. Aquest govern, en els darrers quatre anys, ha viscut els pitjors anys de la seva existència. Hem tingut un govern conservador d'unes posicions de poder, que ha intentat, en una primera fase, conviure en una situació parlamentària difícil. I en una segona etapa -des de gener del 2001- s'ha dedicat sense escrúpols a assegurar-se el futur, quasi diria que més com a força política que com a govern. Ha sigut un govern pel partit més que un partit pel govern. Això és evident. I també és cert que nosaltres hem madurat, per dir-ho d'alguna manera, i que la nostra oferta s'ha pogut explicar millor.» - En el document que recull l'aportació del Partit dels Socialistes i de Ciutadans pel Canvi al debat sobre la reforma de l'Estatut, en el qual participen totes les forces polítiques, llevat del PP, s'al·ludeix a «la voluntat d'aprofundir en el caràcter federal de l'Estat espanyol». Però Espanya no ho és pas, un estat federal. - «Home, hi ha opinions sobre això. Hi ha molts professors de dret polític que diuen que és un país federal amb un altre nom. I, de fet, hi ha diverses maneres de construir un estat format per pobles diversos, però tots s'assemblen.» - Però aquí, quan es parla d'estat federal, la gent pensa en Alemanya o els Estat Units, per posar dos exemples concrets. - «El d'Alemanya és el cas que nosaltres considerem vàlid per a Espanya. Tenint en compte que allà una peça fonamental del federalisme és el Senat. El Senat està format per representants dels governs. Està presidit pel president d'un dels estats federats -els lands-, cada any un de diferent. Aquest és el model al qual nosaltres voldríem anar, efectivament, perquè permet conjuminar la unitat i la diversitat. El model dels Estats Units té una lectura diferent. Allà federal és sinònim de Washington, és a dir, centralisme.» - A l'hora d'abordar el finançament autonòmic, el document dels socialistes proposa «equiparar Catalunya, quant a ingressos per habitant, a les comunitats forals». I per què no el règim foral? I per què en vint ans i no ara mateix? - «Perquè en aquests moments els ingressos forals són aproximadament un 60% més per habitant que els de Catalunya. I, per tant, l'equiparació, si no es fes en un horitzó temporal molt llarg implicaria, necessàriament, una disminució dels ingressos forals dels bascos i dels navarresos, i això no és una sortida raonable. No faria res més que complicar les coses. El que demanem és que comenci el procés d'igualació, que tingui un horitzó temporal tan llarg com calgui, i sense demèrit dels ingressos que ara tenen els ciutadans de les comunitats forals. Quant al mètode: no ens sembla que estigui dintre de la tradició dels catalans el règim d'excepció o el règim foral. Això, en el cas de Navarra i del País Basc, té una tradició històrica que no va trencar ni el msteix dictador, el general Franco, excepte per al que ell va anomenar «províncies traïdores». Aquest no és el cas de Catalunya. Catalunya és massa gran, és massa important, representa el 20% del producte nacional brut espanyol i pot arrossegar fàcilment fins al 30%, com perquè la seva solució pugui arribar per la via de l'excepcionalitat. Crec que ha d'arribar per la via de la generalització i per la via en tot cas del reconeixement de drets diferencials. I també per la via de la sensatesa quant al període temporal que això requereix. Per nosaltres, el que és fonamental és que es reconegui l'existència d'una desigualtat que és anticonstitucional. I que s'ha de començar a tancar ara.» - Els socialistes aborden la renovació de l'Estatut, i cito paraules seves, «no únicament com una reivindicació, sinó com una oferta de contribució lleial, constructiva, a la tasca de renovar l'articulació política d'Espanya». Tot i la seva moderació, no sembla pas que la iniciativa hagi de provocar cap entusiasme al PP. - «Nosaltres confiem que els pobles d'Espanya aniran per una via diferent de la que han anat fins ara. Creiem que podem defensar, en el marc de la Constitució i amb els retocs que calgui, el tipus de règim fiscal que Catalunya té dret a tenir. Però no confiem que el PP actual, si hagués de decidir, ho entengués, això.» - I el PSOE, hem de donar per fet que ho entendrà, això? - «El PSOE és un partit federal. Hi ha un fons ideològic comú que està a favor d'aquesta igualació i d'aquesta justícia fiscal.» - Diuen, de vostès, que són sucursalistes. I basen l'acusació subratllant, per exemple, que a Madrid no tenen grup parlamentari propi. - «El sucursalisme és una eina utilizada, amb eficàcia fins ara a Catalunya, per uns partits que no han demostrat que, a la pràctica, la seva via sigui menys sucursalista; no dic ideològicament, dic a la pràctica. Nosaltres, aquí a Catalunya, �no dependrem mai del vot del socialisme espanyol, que ha renunciat a ser present aquí amb grup parlamentari propi. En canvi, el nacionalisme conservador català sí que depèn aquí del naciona - Potser la propera legislatura? - «El vam tenir i el vam perdre. En unes circumstàncies que no deixen bé a ningú. I és una cosa a la qual no hem renunciat, però potser n'hi ha d'altres que ens interessen més, en aquests moments.» - La inexistència d'una llei electoral catalana, en contra del que preveu l'Estatut, ha estat motiu de polèmica els darrers mesos. Més enllà de la disputa sobre les formes de representació territorial, s'hauria d'optar, en la nova llei, per un sistema de llistes obertes? - «El primer que hem de resoldre és la combinació entre el principi de proporcionalitat i el de representació dels territoris. Això té una solució, que és la fórmula alemanya o l'holandesa, en la qual es vota una llista de tot el país, de Catalunya en aquest cas, i el nombre de diputats és proporcional al nombre de vots assolits per aquesta llista nacional. I d'altra banda hi ha unes llistes comarcals, o de districte, a través de les quals són representats els territoris a través del candidat més votat. De manera que e s garanteix la proporcionalitat estricta i, al mateix temps, la presència del territori. A partir d'aquí, que hi hagi més o menys diputats de pobles petits dependrà de l'opció de cada partit en la construcció de les seves llistes nacionals. I seran els electors qui jutjaran del comarcalisme o centralisme de cada partit i de les seves llistes.» - Però, insisteixo, els aparells dels partits continuaran tenint la paella pel mànec a l'hora de fer aquestes llistes? - «Aquesta és la segona qüestió que haurem de resoldre: com ens adaptem al moviment creixent en favor de la flexibilitat de les llistes i que no hi hagi tant domini per part d'unes quantes persones a l'hora de decidir quins seran els representants de la pàtria al Parlament. El PSC, amb Ciutadans pel Canvi, sense anar a les llistes obertes, ha avançat cap a una menor relació de subordinació de les llistes a l'aparell del partit. I crec que hem d'aprofundir-hi, en aquesta línia, sense presses.» - I no s'hauria d'aprofundir, també, a fer desaparèixer la disciplina de vot? - «A la Gran Bretanya, per exemple, Blair va arrossegar el parlament a favor de la guerra amb el vot de l'oposició i sense el vot d'una bona part dels propis diputats laboristes. Això existeix molt més en la tradició anglosaxona de la política. Ara, aquí, nosaltres hem tingut fins ara, i crec que hem de seguir tenint -encara que potser ho hem d'anar estovant- una preocupació molt forta per l'estabilitat de la jove democràcia i aquesta prudència no ens ha anat malament.» - La transparència és un concepte recurrent en el document que recull l'aportació socialista al debat sobre la reforma de l'Estatut. Però no sembla pas un exercici d'excessiva transparència la decisió de concloure a porta tancada la comissió parlamentària d'investigació sobre l'anomenat escàndol de les enquestes. - «Jo crec que sí. En aquest cas, s'ha aconseguit el que volíem. Nosaltres vam dir des del principi que si hi havia un responsable, se sabia qui era i com ho havia fet, i aquest responsable ho reconeixia i plegava, la comissió no hauria d'anar més enllà. Està absolutament clar que el responsable ocupava un altíssi m càrrec dins de l'aparell governamental i està absolutament clar com es va fer la manipulació. De manera que nosaltres no tenim res més per demanar. I crec que la població tampoc.» - Però tot això, excepte el nom del dimissionari, es devia explicar en aquella sessió a porta tancada, perquè, que jo sàpiga, no consta enlloc, amb precisió i de manera oficial, què va passar exactament. - «Als diaris van haver-hi unes explicacions detalladísimes de com es va fer la manipulació. I ningú no les ha negades. I hi ha hagut sessions plenàries del Parlament amb explicacions també detallades.» - Però un diari no és un document oficial. - «Hi ha hagut les sessions del Parlament. Però el que vull dir-li és que nosaltres no veiem per què s'ha de burxar més quan els fets estan clars i els responsables dels fets i el govern han pagat amb dimissions el preu que havien de pagar.» - Per acabar, parlem d'una altra qüestió, que també té molta relació amb la transparència. Fa uns mesos, el PSC es va negar a fer públic el nom del banc que li havia concedit un crèdit -no sé si impagat- i també les condicions de l'operació -el tipus d'interès, per exemple. - «On es va negar?» - A preguntes dels diaris. No seria més tranquil·litzador que tothom pogués arribar a saber la procedència i el destí de tots els diners de què disposen els partits polítics? - «Hi estic absolutament d'acord.» - I per què no predica amb l'exemple? - «L'exemple és un sistema més transparent de finançament en el qual no hi pugui haver situacions com la d'un candidat que fa propaganda abans de la campanya electoral amb els quartos d'una fundació. Jo crec que són aquestes les coses que hem de mirar. Segons el Tribunal de Comptes, nosaltres vam gastar més diners que CiU en la darrera campanya autonòmica: vostè s'ho creu?» - En qualsevol cas: el PSC treballa en alguna proposta per fer més transparent el finançament i la despesa dels partits polítics? - «La transparència és una bandera que seguirem mantenint fins al final.» - Hi ha, doncs , alguna data per presentar aquesta proposta? - «Una data no, si vol que sigui totalment sincer i transparent.» JORDI BUSQUETS � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.02. Activitat política Description An account of the resource Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource CiU s'ha dedicat sense escrúpols a assegurar-se el futur més com a partit que com a govern Source A related resource from which the described resource is derived El Punt Language A language of the resource Català Creator An entity primarily responsible for making the resource Busquets, Jordi Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Type The nature or genre of the resource Entrevista Subject The topic of the resource Convergència i Unió Oposició Canvi Acció política Model social Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-05-11 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/1575/0000000739.pdf 52de67dbf307f3e5d6f26be0da24df1d PDF Text Text ���� Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Bargalló té un perfil més adequat com a conseller en cap Source A related resource from which the described resource is derived El Punt Language A language of the resource Català Creator An entity primarily responsible for making the resource Busquets, Jordi Gordillo, Saül Flores, J.M. Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Type The nature or genre of the resource Entrevista Subject The topic of the resource Govern Consellers Carod-Rovira, Josep Lluís Catalunya Acció política Tripartit Bargalló Valls, Josep, 1958- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2004-02-29 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/1600/0000000763.pdf f9dd8de905eda4956fc61f96fad9f2c6 PDF Text Text ����� Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Si Catalunya i els bascos canvien l'Estatut, canviarà el sistema espanyol Source A related resource from which the described resource is derived El Punt Language A language of the resource Català Creator An entity primarily responsible for making the resource Busquets, Jordi Espada, Ferran Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Type The nature or genre of the resource Entrevista Subject The topic of the resource Govern Catalunya Espanya Model social Acció política Federalisme Euroregió Estatut Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2004-12-25 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/12/2720/records_coberta.jpg bbc4b83af6ec417fafd13bc2ea6a9354 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 05. Recursos d'informació Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Aplega la documentació bibliogràfica relacionada amb Pasqual Maragall (no generada per ell). No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Records: 40 amics de Pasqual Maragall evoquen 40 moments inoblidables Creator An entity primarily responsible for making the resource Caballero, Juan José Farreras, Carina Pérez, Suso Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2018 Type The nature or genre of the resource Monografia Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Castellà Subject The topic of the resource Maragall Mira, Pasqual, 1941- Biografia Fundació Pasqual Maragall Alzheimer Description An account of the resource Llibre publicat per commemorar el desè aniversari de la Fundació Pasqual Maragall. Editat en català i en castellà (Recuerdos). 205 p. Abstract A summary of the resource. Juan José Caballero, Carina Farreras i Suso Pérez són els autors dels textos d’aquest llibre, realitzats en la seva majoria a partir d’entrevistes amb els protagonistes. En un to proper i distès, el relat de les seves històries i les seves anècdotes contribueixen a subratllar la personalitat de qui fos President de la Generalitat de Catalunya i està considerat com el millor alcalde de Barcelona. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Barcelona Publisher An entity responsible for making the resource available RBA Fundació Pasqual Maragall Relation A related resource <a href="https://recuerdosconmaragall.org/ca/llibre/" target="_blank" rel="noopener">https://recuerdosconmaragall.org/ca/llibre/</a> EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Sobre Pasqual Maragall https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/1588/0000000751.pdf 5d694a784e6ea062fa1ac3daeca6d1af PDF Text Text ��� Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Maragall dóna prioritat a la construcció de l'aeroport de Lleida Source A related resource from which the described resource is derived Segre Language A language of the resource Català Creator An entity primarily responsible for making the resource Cal, Juan Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Type The nature or genre of the resource Entrevista Subject The topic of the resource Infraestructures Catalunya Lleida Aeroports Nació Estatut Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2004-07-16 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 05.01. Programa Llegat Pasqual Maragall Type The nature or genre of the resource Subsèrie Description An account of the resource Documents sorgits de les activitats de difusió i recerca del programa de la Fundació Catalunya Europa, Llegat Pasqual Maragall. Imatge en moviment A series of visual representations imparting an impression of motion when shown in succession. Examples include animations, movies, television programs, videos, zoetropes, or visual output from a simulation. Duration Length of time involved (seconds, minutes, hours, days, class periods, etc.) 46:27 min Producer Name (or names) of the person who produced the video Benecé Produccions Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Testimoni Llegat Pasqual Maragall: Jordi Camí i Morell Creator An entity primarily responsible for making the resource Camí, Jordi, 1952- Muñoz, Josep M. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2019-07-12 Type The nature or genre of the resource Entrevista Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Audiovisual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Alzheimer Ciència Salut Barcelona Maragall Mira, Pasqual, 1941- Biografia Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya) Description An account of the resource Entrevista a Jordi Camí (Terrassa, 1952), doctor en farmacologia clínica. Catedràtic de Farmacologia de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona. Director general del Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB) (2005 - ). Director de la Fundació Pasqual Maragall (2008 - ). Director de l'Institut Municipal d'Investigació Mèdica de Barcelona (IMIM) (1985-2005). Ha tingut una intensa activitat acadèmica entre la Universitat Autònoma de Barcelona i la Universidad Pompeu Fabra, on a més de l'activitat docent i investigadora, hi ha ocupat diversos càrrecs (Delegat del Rector, Degà i Director de Departament). Source A related resource from which the described resource is derived <iframe width="640" height="360" src="https://player.vimeo.com/video/387667488" frameborder="0" allow="autoplay; fullscreen" allowfullscreen="allowfullscreen"></iframe> <p><a href="https://vimeo.com/387667488">Testimoni Llegat Pasqual Maragall: Jordi Camí i Morell</a> de <a href="https://vimeo.com/llegatpasqualmaragall">FCE - Llegat Pasqual Maragall</a> a <a href="https://vimeo.com">Vimeo</a>.</p> Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Seu de la Fundació Pasqual Maragall Rights Information about rights held in and over the resource <span>Entrevista a Jordi Camí del </span><a href="https://www.catalunyaeuropa.net/ca/pasqual-maragall/objectius/">Programa Llegat Pasqual Maragall</a><span>&nbsp;està subjecta a una llicència de&nbsp;</span><a href="https://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0/deed.ca">Reconeixement-NoComercial 4.0 Internacional de Creative Commons</a> EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes Testimonis Pasqual Maragall https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/26/2666/WP3_Federalisme_JLLCampa.pdf 0aafd39291edde5c67e05be4665a0a63 PDF Text Text Working paper n.3 El pensament polític de Pasqual Maragall en relació al federalisme i a l’encaix Catalunya -Espanya Josep Lluís Campa Planas Abril 2016 1 �Sumari 1. OBJECTIU DEL TREBALL 1.1. Preguntes d’investigació 1.2. Justificació 5 5 5 2. MARC TEÒRIC 2.1. El federalisme 2.2. Les relacions Catalunya-Espanya 6 6 15 3. METODOLOGIA 20 4. ANÀLISI QUANTITATIU DELS CONCEPTES 4.1. Paraules més utilitzades 4.2. Eixos d’anàlisi 4.3. Criteris complementaris 22 22 23 26 5. ANÀLISI DEL PENSAMENT DE pASQUAL MARAGALL 5.1. Federalisme 5.2. Catalunya i Espanya 5.3. Relacions entre Catalunya i Espanya 5.4. Nacionalisme 5.5 Europa 5.6. Estatut 5.7. Fiscalitat 5.8. Interlocució 5.9. Independència 28 29 35 40 44 47 49 52 54 56 6. CONCLUSIONS 57 7. RESPOSTES A LES PREGUNTES D’INVESTIGACIÓ 64 8. BIBLIOGRAFIA 68 annexOS 70 La primera versió d’aquest treball es va presentar el juny de 2014 com a Treball Final de Grau de l’autor en el Grau de Ciències Polítiques i Socials de la Universitat Pompeu Fabra, tutoritzat pel professor Marc Santjaume Calvet 2 | f u n d ac i ó C a t al u n y a e u r o pa / lle g a t pm - w o r k i n g pape r n . 1 �Resum P asqual Maragall és una figura cabdal de la política des de la restauració democràtica a Espanya, en els àmbits local, català i espanyol. Ha deixat la seva empremta com Alcalde de Barcelona i responsable màxim dels Jocs Olímpics de 1992, i com a President de la Generalitat de Catalunya en el període de gestió i aprovació del nou Estatut de Catalunya del 2006. Tot i ser un polític lligat a un partit concret (el PSC) ha mostrat una capacitat constant de plantejar-se la política amb llibertat de pensament, oferint a la societat enfocaments i alternatives que desbordaven els límits partidistes. Des de la seva perspectiva catalanista, ha intentat millorar el marc Constitucional i Estatutari de relacions entre Catalunya i Espanya partint del reconeixement de Catalunya com a nació, amb la conseqüència derivada de considerar a Espanya com a “nació de nacions”. En base a aquests dos fets citats, el federalisme de tipus pluralista és la seva proposta d’articulació territorial per Espanya. L’objectiu del treball és recopilar, classificar i analitzar metodològicament el pensament polític de Pasqual Maragall en relació al federalisme com a proposta constitucional que pugui establir un encaix estable de Catalunya en el conjunt d’Espanya, i serveixi a la vegada per la integració de Catalunya en la Unió Europea. Paraules claus: Federalisme, Pluralisme, Catalanisme, Catalunya, Espanya, Europa Abstract P asqual Maragall is a political key figure since the restoration of democracy in Spain, at the municipal, state and national level. Mr. Maragall left his mark as the Mayor of Barcelona during the 1992 Olympic Games, as well as the President of the Generalitat of Catalonia during the preparation and parliamentary approval in 2006 of the new Statute of Catalonia. Despite being tied to one political party (Socialist Party of Catalonia, PSC), Mr. Maragall’s political views are embedded on the freedom of thought, offering approaches and alternatives that overcome partisan views. From his understanding of Catalonia as a nation, and Spain as a “nation of nations”, Pasqual Maragall aimed to improve the legislative framework that rules the relationship between Catalonia and Spain. Mr. Maragall’s political proposal for the territorial organization of Spain is been known as “Pluralist Federalism”. The purpose of this study is to collect, classify and analyze methodologically Pasqual Maragall’s pluralist federalism thinking. This study will focus on Mr. Maragall’s constitutional proposal aimed to ensure not only Catalonia’s steady fit in Spain, but also the integration of Catalonia in the European Union. Keywords: Federalism, Pluralism, Catalanisme, Catalonia, Spain, Europe 3 �1. Objectiu del treball 1.1. Preguntes d’investigació L ’objectiu del treball és recollir, estudiar i analitzar el discurs polític que en relació al federalisme i als problemes de la relació entre Catalunya i Espanya fa Pasqual Maragall en el període 1982-2006, és a dir entre el moment en què és elegit Alcalde de Barcelona i fins la finalització de la seva etapa com a President de la Generalitat de Catalunya, incloent el període en que va ser candidat a la presidència de la Generalitat. El treball té una concepció ampla i global, amb la finalitat d’identificar els trets que composen el pensament de Pasqual Maragall sobre la problemàtica plantejada. Aquesta recerca d’una visió extensa sobre els plantejaments polítics d’en Maragall, es concreta, a més, en unes preguntes a les que el treball busca donar resposta: Quin és el diagnòstic que fa Pasqual Maragall sobre les relacions entre Catalunya i Espanya? Es pot identificar un “model Maragall” com a proposta per construir una nova forma d’organització política per Espanya i Catalunya? Té aquest model característiques federals? Quin tipus de federalisme proposà Pasqual Maragall? Maragall és nacionalista, catalanista o espanyolista? Fins a quin punt l’Estatut de 2006 respon al pensament i les propostes de Pasqual Maragall? Eren les propostes de Pasqual Maragall la tercer via per la que alguns aposten com alternativa de sortida al problema polític actual entre independència i l’status-quo vigent? 1.2. Justificació Dins de la bibliografia consultada sobre el President Maragall, no ha estat possible localitzar cap estudi sobre aquest tema en concret; de fet hi ha moltes biografies, entrevistes i reculls d’escrits i discursos, però cap treball sobre l’estudi del pensament polític general d’en Maragall. Es tracta doncs d’un treball que intentarà investigar en un tema inèdit i del que no hi ha antecedents. La primera intenció del treball era abordar el conjunt del pensament del President, però els treballs i contactes previs ens han fet concretar en el federalisme i les relacions entre Espanya i Catalunya. La amplitud dels temes sobre els que en Maragall ha treballat (el govern de la ciutat, l’urbanisme, el paper de les ciutats i les regions al Mediterrani i a Europa, les noves formes de partit polític) i també la característica dispersió i aparent desordre -que no manca de rigor- del seu pensament van portar a limitar l’abast del treball als temes concrets citats. A més, el treball té un interès conjuntural en base al conflicte polític present, centrat precisament en l’encaix –o no- de Catalunya dins d’Espanya, i a algunes de les propostes de solució que es plantegen, com la del federalisme 4 | f u n d ac i ó C a t al u n y a e u r o pa / lle g a t pm - w o r k i n g pape r n . 1 �2. Marc Teòric 2.1. El federalisme Context general E n el món s’estan donant una sèrie de canvis i moviments que alteren la situació de la postguerra mundial caracteritzada per l’equilibri del terror nuclear, l’enfrontament entre dos models econòmics i polítics amb dues grans superpotències, i -un cop produïts els processos de descolonització- el manteniment de les fronteres dels estats existents. D’una banda, el procés de globalització de l’economia amb la desaparició de fronteres (al menys pel que fa als capitals, serveis i determinats béns), la tendència a la integració en empreses transnacionals, i a les regulacions realitzades a nivell supraestatal, comporta la superació “per dalt” de l’escala del nivell dels estats, fins i tot arribant a formes de governança global: “No podem anular la globalització; està aquí per a romandre. La qüestió és cóm fer-la funcionar. I per funcionar caldrà tenir institucions públiques globals que ajudin a establir les regles” (Stiglitz, 2002: 278). Aquesta globalització és paral·lela a la necessitat de tractar al ciutadà de forma propera, donantli respostes adequades i fins i tot personalitzades a les seves necessitats, des de la proximitat i el nivell local. L’extensió del principi de subsidiarietat és una manifestació d’aquest moviment cap a la potenciació de la gestió local. En l’àmbit europeu, el procés progressiu de construcció de la Unió Europea1, si no es veu interromput, pot conduir a una organització de caire federal, on els estats actuals es convertirien en estats federats de la Unió. De fet, els estats actuals es veuen sotmesos a diferents tensions: cessió de sobirania i de competències cap a organismes supranacionals (com les institucions de la Unió i els organismes independents creats per la Unió com són el Banc Central Europeu i el Tribunal Europeu de Justícia); pressió dels seus ens regionals i locals per traspassar competències als nivells polítics i de gestió més propers al ciutadà, que en funció de la historia, l’homogeneïtat interna del país i la seva dimensió física, tenen més o menys força, i més o menys caire polític o administratiu; i pèrdua de control sobre la regulació i poder sobre determinats àmbits, en especial el financer. Un altre moviment que s’està produint és l’increment de les migracions de ciutadans entre països, de forma que les societats estatals estan perdent l’homogeneïtat que tenien, passant en general a incloure un grau més alt de diversitat cultural, lingüística i religiosa. També en aquest context està present el Trilema de Rodrik (Rodrik, 2007), que considera que en el món globalitzat són incompatibles tres conceptes: la democràcia, la sobirania nacional i la globalització2. 1. “¿Qué es exactamente la Unión Europea? ¿Es una organización internacional… o es un estado federal? La UE no se circunscribe bien a ninguna de las dos categorías. A diferencia de otras Organizaciones Internacionales, ha recibido la delegación de importantes poderes independientes, tanto en el ejecutivo, el legislativo, como en el judicial, de forma muy parecida a como los ostenta un estado. Sin embargo, a diferencia de los estados federales, los gobiernos de los estados miembros siguen siendo los signatarios soberanos del Tratado de la UE y los estados miembros siguen siendo soberanos en muchas áreas de la política, incluida su capacidad de firmar tratados internacionales. (Hix i Hoyland, 2012: 12). El sistema político de la UE está descentralizado en grado sumo, se basa en el compromiso voluntario de los estados miembros y de sus ciudadanos, y descansa en organizaciones subalternas (los estados-nación existentes) para administrar la coerción y otras formas de poder estatal” (Hix i Holand, 2012: 15). 2. Segons Rodrik, els estats, aplicant la seva sobirania nacional, generen costos de transacció en el comerç mundial associats a discontinuïtats legals i regulatòries; la integració econòmica mundial requereix eliminar els obstacles entre les fronteres; i per últim, la democràcia, difícil ja en entorns estatals homogenis social i culturalment, ho és encara més aplicada a nivell mundial. Rodrik expressa la necessitat de fer una elecció entre dos d’aquest tres conceptes, en la mesura que els tres no es poden combinar alhora en el món actual. 5 �Per tant, considerant que els estats estan deixant de ser uniformes, estan perden el monopoli de moltes competències, i estan abocats a gestionar la diversitat i la pluralitat, les solucions organitzatives basades en la uniformitat, la centralització i la simetria no semblen tenir gaire futur. Cal introduir, doncs, pluralisme en l’enfocament. Federalisme: Característiques generals El context descrit porta a la necessitat de considerar la creixent importància de les institucions de tipus federal, que puguin afavorir la coexistència de la multiplicitat de nivells de govern. En efecte, Federalisme és un “terme de caràcter normatiu que fa al·lusió a la defensa d’un govern múltiple, que combina elements de govern comú i d’autogovern regional3. Combina unitat i diversitat, acceptant, preservant i fomentant diverses identitats dins d’una unió política més àmplia. L’essència del federalisme com a principi normatiu és la perpetuació tant de la unió com de la no-centralització al mateix temps” (Watts, 2006: 97). L’organització federal té els seu origen en els Estats Units. Daniel Elazar resumeix les seves característiques de la següent forma, contemplant el federalisme com un sistema polític de govern i de vincle entre les persones: “un sistema polític no centralitzat en què les competències no estaven assignades per «nivells», sinó distribuïdes per les diferents arenes, federal, estatal i local... En termes estrictament governamentals, el federalisme és una forma d’organització política que uneix diferents formes de govern dins d’un sistema polític general, de manera que totes mantinguin la seva integritat política fonamental. A més, distribueix el poder entre el govern general i els constituents, a fi que tots participin en els processos d’execució i de presa de decisions del sistema. En un sentit més ampli, el federalisme representa el vincle de persones lliures i les seves comunitats, per mitjà d’uns acords polítics duradors però limitats, amb l’objectiu de protegir certs drets i aconseguir unes finalitats específiques comunes tot preservant les integritats respectives dels participants.” (Elazar, 2011: 44, 45). Federalisme és, per tant, separació de poder polític en dos nivells, combinant dues idees: el shared rule, les institucions i el poder compartits en el nivell de la unió federal, i el self rule que es refereix a l’existència d’estructures d’autogovern propi per part de les unitats constituents, de les regions. Les Federacions són sistemes federals aplicats que comparteixen unes característiques estructurals (Watts, 2006, 105): Existència de dos nivells de govern, el federal i el regional, reservant normalment com a competències federals la defensa, les relacions internacionals, la moneda i l’emissió de deute públic, l’equilibri interterritorial i la gestió econòmica (parcialment); assemblees legislatives federals bicamerals, que inclou una segona cambra de representació territorial, amb un paper significatiu en l’elaboració legislativa; un repartiment constitucional formal dels poders que garanteix algunes àrees de plena autonomia per a cada instància; existència d’un fòrum de representació regional dins de les institucions federals; Constitució escrita, dotada de supremacia sobre les altres lleis, i que no és reformable unilateralment sense acord amb les regions; formes d’arbitratge en cas de conflicte (Tribunals o referèndums) que regulen les solucions a les disputes entre els diferents nivells de govern; i establiment de procediments i institucions de col·laboració intergovernamental en àrees amb competències compartides o superposades. Més enllà d’aquests trets formals, és rellevant cóm es donen i s’apliquen en la pràctica els principis 3. Per evitar confusions, al llarg del treball ens referirem a Regions quan parlem de les entitats subnacionals d’una Federació, siguin conegudes com Entitats Constituents, Estats, Regions o Comunitats Autònomes. 6 | f u n d ac i ó C a t al u n y a e u r o pa / lle g a t pm - w o r k i n g pape r n . 1 �legals constitucionals, doncs sovint hi ha diferències entre els plantejaments teòrics i la pràctica política. Són importants els processos polítics, les actuacions de les forces socials dins del sistema, les institucions federals i regionals i el seu funcionament. En el cas concret de les institucions, cal “tenir en consideració no només en quina mesura les institucions de cada sistema reflecteixen el particular equilibri de forces socials i polítiques d’una societat, sinó que també cal considerar quin és l’abast d’aquestes institucions un cop establertes, i com es canalitza i influeix l’articulació d’unitat i diversitat dins de la mateixa” (Watts, 2006:109). Elazar posa èmfasi en la possibilitat de dissenyar sistemes federals centralitzats o descentralitzats, amb jerarquia entre els nivells de poder o no; descriu que “des de bon començament, el sistema de govern nord-americà estava organitzat com una matriu, no com una jerarquia: un sistema polític no centralitzat en què les competències no estaven assignades per «nivells», sinó distribuïdes per les diferents arenes, federal, estatal i local”. Una distribució de competències de tipus matricial, no piramidal, com un reflex més de la separació i equilibri de poders (Elazar, 2011: 43). També es pot distingir entre el Federalisme Cooperatiu, que en el seu disseny i pràctica intenta reduir els conflictes entre els poders i impulsa mecanismes de cooperació més que d’enfrontament, i el Federalisme Competitiu que potencia polítiques –essencialment econòmiques- competitives entre les regions, la qual cosa pot significar beneficis a curt termini entre els ciutadans, però pot atacar la cohesió de la unió federal. (Watts, 2006:169). Dins del disseny dels sistemes federals és important també considerar la qüestió de la Simetria o Asimetria: s’identifica en primer lloc una asimetria política, que existeix en totes les federacions i ve donada per condicionants diversos que incideixen sobre el poder real de cada regió dins de la federació. Les diferències de territori, població, riquesa en recursos naturals que tinguin cadascuna de les parts federades impliquen diferència en el poder que tenen dins de la federació. L’exemple d’una asimetria d’aquest primer tipus ens la dóna comparar, dins dels Estats Units, dos estats com Califòrnia i Vermont, molt diferents en habitants, extensió i potencial econòmic. De fet, es considera que quan existeix asimetria de forma molt extrema és una font d’inestabilitat en la federació, en especial si el nombre d’unitats federades no és molt gran. Un altre tipus d’asimetria és l’anomenada Constitucional, que es dona quan “el grau en que s’assignen les competències a les unitats regionals no són uniformes” (Watts, 2006:176). On està reconeguda ho és per a reconèixer diferències significatives entre les regions. Aquest tipus d’asimetria es pot donar per l’increment normatiu de l’autoritat federal o regional segons els casos, o bé quan dins d’una constitució formalment simètrica les regions poden optar per “assumir” o “abandonar” algunes competències. (Watts, 2006: 179). De fet, Espanya va introduir una asimetria temporal quan va contemplar dues vies diferents d’accés a l’autonomia, i també en la forma com els Estatuts d’autonomia recullen diferents competències. L’estructura d’organització de l’estat té influència i repercussió també en els sistemes electorals i de partits polítics; i a l’inrevés. Es donen combinacions entre sistemes electorals majoritaris amb circumscripcions uninominals i sistemes electorals proporcionals. En relació als partits polítics, hi ha varietats en les formes de relació orgànica entre les estructures dels partits a nivell federal i regional. Algunes federacions tenen a la pràctica més problemes que d’altres, sense que es puguin imputar les disfuncions al model federal, sinó més aviat als propis països. De tota manera s’identifiquen uns factors que afavoreixen el sorgiment de tensions: diferències en la composició social; nivell de desenvolupament econòmic i desigualtat social; llengües no reconegudes; arquitectura institucional no adequada a les diversitats existents; manca d’estratègia política que combini la lleialtat federal i 7 �l’atenció a les reivindicacions regionals; i polarització dels processos polítics, quan cada part creu que només pot guanyar a costa de l’altre (Watts, 2006: 239). No podem acabar aquesta descripció de les característiques del federalisme sense fer esment del seu origen com a pacte polític4, en el sentit “d’agrupació deliberada dels humans com a iguals per establir cossos polítics de tal manera que tots reafirmin la seva igualtat fonamental i preservin els seus drets bàsics”. (Elazar, 2011: 118). Acord, doncs, voluntari, lliure, amb voluntat de continuïtat, respectant identitats originals i la multiplicitat d’interessos, il·lustrat en la següent cita d’Elazar que ofereix el federalisme com a forma d’organització política en món interdependent com l’actual: El federalisme reapareix com a força política perquè s’ajusta al principi que no hi ha majories ni minories simples, sinó que totes les majories es componen de conglomerats de grups, i el principi corol·lari dels drets de la minoria, que no tan sols protegeix que les minories puguin preservar-se, sinó que obliga les majories a ser compostes en lloc de ser artificialment simples. Aquests principis els serveix emfatitzant la base consensual de l’organització política i la importància de la llibertat en la constitució i en el manteniment de la república democràtica. Tots dos principis són especialment importants en un món cada vegada més complex i interdependent en què les persones i els pobles han de viure junts tant si els agrada com si no, i fins i tot aspiren a fer-ho democràticament. Per això no és sorprenent que els pobles i els Estats de tot el món busquin solucions federals als problemes d’integració política dins un marc democràtic. (Elazar, 2011: 116). Federalisme Pluralista Diversos autors reconeixen, però, que el federalisme clàssic pot no donar solució a la diversitat dins d’una societat. Watts posa en evidència que quan hi ha diversitat arrelada en una societat, els intents d’homogeneïtzar-la potenciant la unitat política acostumen a fracassar, i en canvi reconèixer la diferència interna redueix la tensió; però diu també que cal compensar aquest reconeixement amb un enfortiment dels nexes d’unió de la federació així com de la confiança i lleialtat entre els dos nivells de poder. (Watts, 2006: 110). Ferran Requejo observa que, d’una banda, la lògica federalista ha estat segrestada en la realitat dels règims federals dels segles XIX i XX “en primer lloc, pels processos moderns de state-building i, en segon lloc, pels processos de nation-building promoguts pels estats.” (Requejo, 2009: 202). D’altra banda, la història de les federacions s’ha desenvolupat de forma quasi total sobre models de federalisme simètric, que han tingut sempre problemes per acomodar diversitats en el seu sí. De fet, els estats federals -nascuts en part com alternativa als estats centralitzats- acaben compartint en la pràctica principis d’estat unitari. En aquests estats federals es substitueix el súbdit pel ciutadà, que forma part del demos territorial global, i l’autoritat federal es situa moralment per sobre de la regional, i demana lleialtat a tots. El resultat és un retorn al monisme col•lectiu, al poble de tota la federació com a únic subjecte polític (Requejo, 2009: 207). Ja hem esmentat abans que una federació de tipus pluralista és una solució que ofereix el corrent pluralista per a l’organització territorial d’un estat amb diversitat d’identitats internes. De fet, és la solució que sembla poder conjuminar millor la continuïtat de l’estat total amb el reconeixement de la seva pluralitat interna, doncs no passa ni per la dissolució o assimilació de les diferències, ni per la segregació o apartament de les minories. A les característiques enunciades abans dels sistemes federals, les federacions plenament pluralistes 4. Segons el diccionari de la Real Academia Española, federal és un concepte amb origen en la paraula llatina foedus que té el significat de pacte o aliança. El diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans no recull aquest origen. 8 | f u n d ac i ó C a t al u n y a e u r o pa / lle g a t pm - w o r k i n g pape r n . 1 �n’han d’afegir tres de complementàries (McGarry i O’Leary, 2009: 43): • • • Suposen no només una divisió de poders garantida per la constitució, que les autoritats federals no poden rescindir de manera unilateral, sinó també una autonomia substancial, i una adjudicació raonable de recursos fiscals a les regions. Tenen normes de presa de decisions consensuals, i fins i tot consocionals, més que no pas majoritàries al govern federal: Comparteixen poders executius inclusius i acords representatius en el govern federal, i principis proporcionals de representació i adjudicació de càrrecs i recursos; tenen segones cambres fortes que representen les regions, de forma que els Senats no són calcs de la Cambra de Representants; i disposen d’un poder judicial regional fort, amb un paper regional en la selecció dels jutges federals. Són plurinacionals. Reconeixen un concepte de la sobirania pluralista i no monista, és a dir, reconeixen l’existència de diverses nacions en el sí de la unió. Una federació plurinacional comporta autonomia territorial col·lectiva per a les nacions sòcies. En aquest punt, els autors constaten que qualsevol federació, qualsevol model organitzatiu, que pugui adoptar la Unió Europea, per ser viable haurà de ser del tot pluralista, reconeixent la diversitat de la seva composició interna, de forma compatible amb la unió general. Aquest exemple ens ajuda a visualitzar que una federació pluralista és possible en la realitat i que, per tant, les crítiques que es fan al model teòric poden ser superades en la pràctica política. De fet, la Unió Europea va començar com una Confederació [“organitzacions polítiques preexistents s’uneixen per a dotarse d’un govern comú per a l’exercici de determinats fins. El govern comú depèn dels governs de les unitats constituents en estar compost per delegats d’aquests mateixos governs, de manera que s’erigeix sobre una base fiscal i electoral indirecta” (Watts, 2006: 97)], però va adoptant de forma gradual més elements federals, amb els estats clàssics com a parts federades en la Unió. Els factors o condicions d’èxit o fracàs d’una federació pluralista estan en bona part lligats a la història (McGarry i O’Leary, 2009: 74-75). Que la majoria de la federació pertanyi a una nació històricament dominant és una dificultat; en canvi, el fet de formar-se la federació com a resultat d’un procés de democratització com a sortida d’una situació autoritària, és una facilitat. L’existència d’identitats imbricades que afavoreixin lleialtats a nivell de tot l’estat és una facilitat, que fins i tot suggereix la conveniència per un estat de respondre políticament al problema identitari, abans que les relacions entre nacionalitats es puguin deteriorar. La distribució del poder que permeti la influència de les regions en el poder federal és també un factor favorable. L’existència d’una nacionalitat majoritària forta, quan decideix aplicar el federalisme pluralista, és un factor d’èxit superior a la dispersió entre moltes identitats més o menys equilibrades. Són molt difícils empíricament les federacions diàdiques, amb només dos membres. La prosperitat econòmica, que permet més fàcilment la redistribució de recursos, és un altre factor de continuïtat. En relació a l’asimetria, val a dir que el pluralisme federal implica el reconeixement i aplicació en la pràctica de l’existència de diferències entre les regions federades, incloent-hi la coexistència de diverses concepcions de ciutadania. En un federalisme multinacional, els ciutadans membres poden estar sotmesos a lleis diferents, com plasmació de l’enfocament de la solució al dilema entre tractament idèntic o tractament equitatiu: “la igualtat d’individus i de nacions en una federació s’hauria de considerar en funció de les seves necessitats particulars i desenvolupaments històrics, i no per la seva relació idèntica amb altres individus o estats membres en una federació” (Simpson i Tully, 2009: 180). Podem ara recollir la defensa del model que es fa des de la teoria del federalisme plurinacional, davant determinades crítiques ja abans exposades. En relació a la consideració liberal que té prevenció a posar els drets col·lectius de les nacionalitats minoritàries per davant dels drets individuals, cal 9 �tenir en compte que “Una interpretació adequada dels drets individuals liberals i la igualtat vol respecte per la cultura dels pobles ... el federalisme constitueix una defensa contra la propagació de l’autoritarisme, ja que dispersa el poder, té més força en acords pluralistes (multilingües i multiculturals) que en les federacions nacionals (monolingües i monoculturals). El pluralisme territorial és un excel·lent mecanisme de control del despotisme” (McGarry i O’Leary, 2009: 69). També és qüestionable la crítica que es fa en base a una pretesa amenaça a la unitat de l’estat, en el sentit que el pluralisme aprofundeix les divisions i les institucionalitza, portant a l’enfrontament alhora que dificulta els mecanismes redistributius i de solidaritat. Sense deixar de reconèixer que hi ha referents reals empírics d’aquesta situació, l’argument pluralista es basa en la consideració que la mobilització de les minories no surt com a conseqüència de l’organització territorial, sinó que a l’inrevés, és la no solució adequada al problema de la diferència la que porta a l’enfrontament. El pluralisme territorial, el reconeixement de la diferència i la seva gestió –això sí, complexa-, és “l’opció democràtica, liberal i estratègica adequada” ((McGarry i O’Leary, 2009: 72). Un model de federalisme plurinacional basat en el pluralisme de valors Un cop vistes en el punt anterior les característiques del federalisme pluralista, passem a exposar a continuació de quina forma es pot concretar aquest model de pluralisme en una determinada forma d’acord federal; és a dir, quins han de ser els trets que hauria de complir en la pràctica un pacte constitucional de tipus pluralista: En primer lloc, cal el reconeixement constitucional explícit de la plurinacionalitat. L’experiència mostra que la igualtat formal de la ciutadania no garanteix el reconeixement d’aquesta diversitat nacional. Cal remarcar que a vegades es dona un reconeixement de la pluriculturalitat i del multilingüisme, però dins d’una nació única. En segon lloc, hi han d’haver acords asimètrics que permetin un alt grau d’autogovern propi a les nacions minoritàries, compatibles amb mecanismes de cooperació entre els dos nivells de govern, però amb clara divisió de poders i d’assignació de competències Com a tercera condició , cal implicar una regulació plurinacional del govern de la federació, és a dir la necessària participació (i protecció) de les nacions minoritàries en les institucions del govern compartit; han de tenir el mateix dret d’intervenció en els processos de reforma constitucional. Tot plegat requereix de la conformació d’una confiança federal mútua, d’un espai de lleialtat per totes les parts. El que cal evitar és la “tirania de la majoria”. Finalment, i lligant amb el vessant de vincle entre les persones (i les institucions), que és també part del pacte federal, és important desenvolupar una cultura política plurinacional, que faci precisament de la diversitat de nacions un factor d’identitat de la unió política. En quant a la inclusió del dret de secessió, “No sembla que hi hagi cap argument normatiu definitiu —de caràcter moral o funcional— contra la introducció d’aquest dret quan s’institueixen normes procedimentals clares que evitin els usos estratègics per part de les elits de les nacions minoritàries” (Requejo, 2009). Però aquest dret s’ha d’enfocar des d’una perspectiva federal, no pas nacionalista o d’una de les parts: ha de prohibir decisions unilaterals per cap de les parts i introduir l’obligació de negociar en base a uns procediments coneguts. 1 0 | f u n d ac i ó C a t al u n y a e u r o pa / lle g a t pm - w o r k i n g pape r n . 1 �Malgrat l’anterior, Watts argumenta contra la secessió en base al risc de debilitar al conjunt de la federació, a ser un element de desconfiança en el futur, i a que dificulta la coordinació entre els nivells de govern. Tot i això, considera que negar el problema ajuda a que es produeixi la secessió. La proposta en base al pluralisme federal no oblida, més aviat insisteix i reafirma, determinats trets del federalisme: complexitat normativa i institucional; necessària igualtat de les parts que pacten; respostes no definitives; naturalesa experimental del federalisme; adaptació a les característiques especials de cada cas. Per últim, esmentar que Elazar dona una doble dimensió al federalisme: “La virtut del federalisme no únicament radica en la seva utilitat a l’hora de mantenir el pluralisme, sinó també de contenirlo” (Elazar, 2011: 534). Per mitjà del federalisme, es poden articular unitats constituents diverses, unides pel vincle del pacte, assegurar la llibertat necessària per respectar el pluralisme, i organitzar el govern. Resumirem, per finalitzar, la visió teòrica del federalisme, recordant que el concepte Federal significa bàsicament pacte de govern en dos nivells: el central compartit i el regional en forma d’autogovern. Sota aquest concepte hi ha múltiples formes organitzatives possibles, en funció de diferents característiques del disseny aplicat: nacionalitats reconegudes, grau d’unitarisme, grau de descentralització i grau d’asimetria. Conèixer i reconèixer la realitat del país permet el disseny d’un sistema polític més eficient. El federalisme aplicat al món és de forma molt majoritària uninacional, com a resultat dels processos conjunts i paral·lels de formació de l’estat i construcció de la nació. El context mundial d’inicis del segle XXI sembla afavorir, però, la implantació de formes federals pluralistes de repartiment del poder, tant dins dels estats que tenen múltiples nacionalitats internes com en la formació de federacions supranacionals com la Unió Europea. Els sistemes federals, com a conseqüència del repartiment de poders, impliquen complexitat, experiment, adaptació, negociació, col·laboració, empatia, confiança. I això requereix igualtat entre les parts, regles i procediments. En un sistema federal és molt important la creació i manteniment d’una cultura federal, de poder compartit, d’igualtat entre les parts constituents. Aquesta cultura, política, institucional i cívica, afavoreix l’establiment d’un entorn de confiança federal entre les parts, que permet arribar a compromisos creïbles. No és una actitud exclusiva en els sistemes federals, però negar divergències o diversitats i no afrontar problemes reals a les societats, no és la manera de solucionar-los ni apaivagar-los, sinó de fer-los més grans. Per tant, podem concloure que un sistema federal de concepció monista no és la solució per a l’organització política d’estats plurinacionals o amb minories fortes i compactes en el seu interior. Una concepció pluralista de la unió federal, amb reconeixement de la pluralitat interna i dels diversos subjectes polítics existents és més adequada. Això sí, aquest enfocament pluralista ha d’anar acompanyat d’una forta lleialtat mútua entre les unitats constituents, entre elles i envers la Federació. 1 1 �2.2. Les relacions Catalunya-Espanya Aquest apartat del marc teòric el dediquem a concretar l’altre espai que estudiarem del pensament de Pasqual Maragall, a banda del federalisme: el relacionat amb Catalunya, Espanya i les seves relacions de poder, identitat, sobirania, dependència i interdependència. Però a més de Catalunya i d’Espanya, cal tenir en compte un altre subjecte polític que també forma part de l’entorn d’actuació de Maragall, que és Europa: tant com un objectiu a assolir -fins al 1986-, com un referent en la restauració democràtica d’Espanya en un espai polític lliure i democràtic, i finalment com a nova entitat supranacional que influeix en les competències i les relacions entre Catalunya i Espanya. No és de l’abast d’aquest treball un anàlisi detallat de la història, la realitat, l’enfocament i les bases teòrico-polítiques de les relacions Catalunya-Espanya, però sí que cal un mínim d’aproximació als conceptes i fets que conformen aquesta interdependència, doncs influeixen en els tipus d’organització del poder que adopta l’estat espanyol i les seves parts constituents. Per tant, farem a continuació un intent de fixar els conceptes de nacionalisme, catalanisme i federalisme en l’entorn de les relacions entre Catalunya i Espanya, així com descriure certs esdeveniments històrics que tenen influència sobre l’objecte del nostre treball: la instauració de la democràcia a Espanya, la construcció de l’estructura Constitucional i estatutària, i el fracàs del procés de l’Estatut de 2006. Nacionalime - catalanisme - federalisme En el context català es dona una certa confusió semàntica entre les diferents corrents que, especialment des de finals del Segle XIX, han dominat l’esfera política vinculada amb l’encaix de Catalunya a Espanya i les reivindicacions de caràcter nacional o identitari. Josep Termes i Jordi Casassas plantegen el tema de la següent forma: “A Catalunya existeix el terme “catalanisme” un mot genèric l’equivalent del qual (com sovint s’ha destacat) no es troba enlloc d’Europa, com a mínim en una utilització ininterrompuda des de la meitat del S.XIX. Què representa aquest terme indefinit? Estem davant d’un intent reeixit de confrontació amb el terme “nacionalisme”, o del reflex d’una praxis nacionalista que se sent “diferent” per la seva frustració polític-estatal diferent? ... fins a quin punt un terme com el “catalanisme” no intenta defugir el problema central de Catalunya (i és clar del catalanisme) que és la definició completa de la seva sobirania?” ... “Tot i ser el més emprat, el concepte “catalanisme” no és l’únic genèric que ha disputat l’exclusivitat al nacionalisme. A Catalunya no podem oblidar l’existència del federalisme ... que ha acabat identificant tota una manera (sociològica, cultural i política) d’entendre el problemes d’identificació i de reivindicació nacional.” (Casassas, 1997: 58). Han estat termes que han tingut diferent càrrega política i han inclòs diferents concepcions de Catalunya (Almirall, Pi i Margall, Cambó, Roca i Farreres, Nin), tot i que a vegades també han estat polisèmics, al incloure sota una mateixa paraula concepcions polítiques allunyades entre elles, com il·lustra la següent cita de Rafael Campalans: “Nuestro catalanismo humano, opuesto por definición y esencia al chovinismo nacionalista, no tenía nada que ver con el catalanismo utilitario de Cambó ni con el catalanismo doctrinario de los románticos de la historia.” (Casassas, 1997: 73). Determinats autors consideren que no hi ha diferència entre catalanisme i nacionalisme “cal qüestionarse una vegada més si hi ha alguna diferència entre els termes ‘nacionalisme català’ i ‘catalanisme’, amb la finalitat de concloure, també una vegada més, que -en rigor- són la mateixa cosa. Es pot establir un paral·lelisme igualment entre ‘nacionalisme espanyol’ i ‘espanyolisme’ que corresponen al mateix concepte” (Company, 1997: 187). 1 2 | f u n d ac i ó C a t al u n y a e u r o pa / lle g a t pm - w o r k i n g pape r n . 1 �D’una altra banda, Caminal considera que: “Catalanisme i nacionalisme són dues paraules i conceptes complementaris però no sinònims. El catalanisme inclou des dels seus orígens diferents maneres de concebre la identitat de Catalunya i la voluntat d’autogovern. A grans trets es pot dir que federalisme i regionalisme en són les seves dues grans tradicions originàries” ... “Tant regionalistes com federalistes catalans participen d’una doble idea: 1) reconeixement de la identitat de Catalunya i del seu dret a l’autogovern; 2) voluntat de seguir formant part d’Espanya, com un projecte de convivència compartida, sobre la base del reconeixement de la pluralitat de pobles que la conformen. El catalanisme és prou ambigu com per incloure sobre la base d’aquest comú denominador, a regionalistes, autonomistes, federalistes, nacionalistes i independentistes”. (Caminal, 2009: 495). Altres autors (Boix, Castells, Requejo, Ridao)5 identifiquen el catalanisme com un moviment polític ampli, que es dóna principalment durant el segle XX, amb dos objectius concrets: aconseguir l’autogovern de Catalunya i canviar Espanya cap a la modernitat i la plurinacionalitat. En l’entorn temporal en que situem el treball (1998-2006), aquest tres conceptes històrics tenen usos semàntics a vegades confusos. Per evitar confusions en l’anàlisi, en aquest treball farem ús d’aquest termes en les accepcions conceptuals següents: Entendrem per Catalanisme el pensament polític que defensa la identitat diferenciada de Catalunya com a poble o nació i la seva voluntat d’autogovern dins del marc polític espanyol. Per Nacionalisme (català) ens referirem al pensament polític que defensa la identitat de Catalunya com a nació, i la seva voluntat d’autogovern, fins arribar –si és possible- a tenir un estat-nació propi. Finalment Federalisme serà el pensament polític que reconeix la identitat i el dret a l’autogovern de Catalunya (i d’altres pobles) dins de l’estat espanyol, així com també la solidaritat entre ells, i que s’expressa en un pacte d’iguals: el pacte federal. Òbviament, el Catalanisme inclou els altres dos conceptes, en tant que reconeix la identitat i demana l’autogovern de Catalunya. El federalisme pot tenir com horitzó final la integració de Catalunya en una Espanya o en una Europa federal, i el nacionalisme te com horitzó final el reconeixement com estatnació. Espanya i Catalunya des de 1975 Per emmarcar i entendre el pensament de Pasqual Maragall en el període esmentat, hem de tenir en compte el context polític i històric que el precedeix i en el que es desenvolupa. Ens limitarem a una breu exposició dels fets més rellevants produïts des del final de la dictadura franquista, doncs són els que defineixen més directament l’Espanya i la Catalunya del moment; igualment, ens referirem només als que tenen relació amb el model polític territorial i la relació entre les dues entitats. Com a referència general hem fet servir el llibre de Caminal sobre l’Estat autonòmic espanyol (Caminal, 2009). L’aprovació de la Constitució Espanyola el 1978 va obrir el que està reconegut com el període liberaldemocràtic més perllongat de la història d’Espanya. Va ser important la participació de les forces polítiques catalanes en la seva definició i desenvolupament: “La vocación catalana de construir un verdadero Estado español ha sido permanente desde los primeros federalistas, herederos del liberalismo progresista y democrático frente al conservador moderado de los doctrinarios, hasta los constituyentes de 1978 y los nuevos estatuyentes del pasado año 2006” (González Casanova, citat a Caminal, 2009: 479). 5. Jornades del Cicle “Horitzons 2020”. Ateneu Barcelonès. Octubre-Desembre 2013 1 3 �La Constitució va tenir èxit en la consolidació d’un estat democràtic, homologable a les altres democràcies europees, tot i determinats condicionants provinents de la situació anterior (rei designat com el successor pel dictador, paper de les forces armades, preeminència de l’església catòlica, etc). Espanya es va organitzar territorialment mitjançant un fórmula de descentralització política i administrativa coneguda com Estat de les autonomies. En frase de Jordi Solé Tura, en l’article 2 de la constitució espanyola “se dan cita, de manera desordenada, las dos grandes concepciones de España, enfrentadas no sólo en el terreno de las ideas, sino también en el de las armas: la concepción de España como una nación única e indivisible y la concepción de España como un conjunto articulado de pueblos diversos, de nacionalidades históricamente formadas y de regiones” (Solé Tura, citat a Caminal, 2009: 486). La redacció del citat article “defineix un estat híbrid, que no és ni unitari, ni federal, que se sosté sota principis tan unitaristes com centralistes, i s’estructura, en part, com un estat de concepció federal.” (Caminal, 2009: 488). Es pot afirmar doncs que Espanya fa un gran pas des de l’uniformisme anterior cap el reconeixement de la seva diversitat interna, amb el reconeixement de la capacitat d’autogovern, tant per les “nacionalitats” històriques, com per la resta de regions i territoris que formen l’estat. No fixa un model, el deixa obert. Aquest fet es pot interpretar de dues formes: d’una banda, dóna esperança a un gran recorregut en la capacitat d’autonomia i de reconeixement identitari però, de l’altra, no impedeix que es puguin produir moviments involutius cap a un nou centralisme. El resultat és que es transforma la cultura política espanyola, “però persisteix la divisió nacional, la reserva o oberta resistència contra tot desenvolupament federal d’aquest pluralisme nacional. Continua veient-se aquest pluralisme com un risc per a la unitat d’Espanya, quan aquest és, contràriament, fonament imprescindible per avançar cap a una unió política sòlidament assentada” (Caminal, 2009: 491). Catalunya va participar de forma intensa i amb lleialtat democràtica i institucional en el nou estat constitucional. L’esmentada doble idea del paradigma bàsic del catalanisme polític (dret d’autogovern dins d’una Espanya plurinacional) ha estat diagnosticada com esgotada i superada per l’actual catalanisme després de les complexitats del procés estatutari del 2006 i la sentència restrictiva del Tribunal Constitucional de 20106. Però s’han donat resistències a la visió plurinacional d’Espanya. El desenvolupament legal i institucional de l’estat de les autonomies ha estat “més basat en una concepció devolucionista que en la construcció d’un model federal coherent” (Caminal, 2009: 501). Diferents fets avalen aquesta afirmació: la LOAPA, el manteniment de la província com entitat local i circumscripció, la no adequació del Senat com a cambra de representació territorial, la limitació en el finançament autonòmic, el no reconeixement de les llengües de forma igualitària, la concepció centralista del Poder Judicial i del propi Tribunal Constitucional Tot plegat ha portat al fracàs del procés del segon Estatut d’autonomia. L’intent d’aprofundir en el reconeixement de la pluralitat nacional de l’estat i d’incrementar i garantir les capacitats de govern autonòmic que va significar l’Estatut de 2006 van acabar de forma abrupta amb la sentència del Tribunal Constitucional de 2010. El procés polític que va dur fins aquest final, amb les dificultats de negociació, els canvis sobre el projecte inicial, les campanyes en contra, la manipulació partidista de la configuració dels membres del Tribunal, el canvi d’un text ratificat en referèndum pel poble català, va portar primer a 6. Professors Boix, Castells, Requejo i Ridao en diferents jornades del Cicle “Horitzons 2020”. Ateneu Barcelonès. Octubre-Desembre 2013. 1 4 | f u n d ac i ó C a t al u n y a e u r o pa / lle g a t pm - w o r k i n g pape r n . 1 �la desafecció7 i desprès a la situació actual caracteritzada per l’increment del sentiment nacional català: els que creuen que Catalunya hauria de ser un estat independent han passat d’un 19,4% al gener de 2010 a superar el 45% en l’actualitat8. Convé esmentar en aquest punt la visió de Buchanan sobre la dinàmica que pot portar a una demanda popular d’independència: un grup d’una part de l’estat demana més competències d’autogovern, l’estat ignora la petició o concedeix l’autonomia però en la pràctica incompleix l’acord, amb el que molts autonomistes es tornen secessionistes. L’estat reacciona durament contra la independència amb la qual cosa augmenta el nombre d’independentistes i el seu grau de convenciment (que pot portar a recórrer fins i tot a la violència). Es tracta d’un joc de seguretat de doble cara: ambdues parts saben que la millor solució és l’autonomia intraestatal, però no tenen la seguretat (confiança) que l’altra part recolzarà de bona fe una acord d’aquest tipus. La unitat subestatal no confiarà en el respecte pel nivell d’autonomia ofert, l’altra –l’estat- no concedirà una autonomia que veu inestable i com un pas més cap a la secessió. (Buchanan, 2013: 19). Com a resum d’allò dit fins ara sobre les relacions entre Catalunya i Espanya des de 1975, constatem que la Constitució espanyola va tenir èxit en la construcció d’un estat liberal democràtic, però no l’ha tingut en la formació d’un estat plurinacional organitzat de forma federal. Els poders que tenen una visió d’Espanya com a nació única, uniforme, governada des d’un centre polític han aconseguit fer-se seva una Constitució que permetia altres lectures i formes de desenvolupament més pluralistes. Això ha portat a un canvi de paradigma en l’àmbit del catalanisme polític, que sembla haver tancat el doble eix clàssic que intentava aconseguir més autogovern a Catalunya al temps que procurava l’evolució de l’estat espanyol cap el reconeixement de la seva pluralitat interna. En conseqüència, els conceptes de catalanisme, nacionalisme i federalisme estan variant els significats que tenien històricament. El catalanisme sembla evolucionar, conjuntament amb el nacionalisme, cap al sobiranisme amb un nou horitzó -no utòpic- d’independència, abandonant com objectiu paral·lel la regeneració d’Espanya. El federalisme impulsat des de Catalunya necessitaria de trobar recolzament en la resta d’Espanya per poder ser una alternativa creïble; a més, si l’alternativa federal que pugui oferir no és pluralista i plurinacional, no es podrà considerar que formi part del catalanisme ampli. 7. Exemples de discursos de José Montilla com President de la Generalitat en llocs i mitjans espanyols: La Constitución no es un arma arrojadiza, es justo lo contrario: es el consenso y la estabilidad. … No escuchar lo que dice Catalunya es grave, no entenderla deliberadamente es peor. Escuchen y entiendan. Entiendan y escuchen. … No vamos a renunciar a nuestra voluntad de autogobierno plasmada en el Estatuto. Foro Europa Press 30/11/2009 Una Constitución que también pertenece a los catalanes y debe amparar nuestra voluntad de mayor autogobierno … No exagero si llamo la atención sobre el riesgo de causar un daño irreparable a Catalunya y a España. … No hay sentencia que pueda juzgar los sentimientos de los ciudadanos de Catalunya ni su voluntad, todavía mayoritaria, de desarrollar su autogobierno en el marco de una España constitucional. El PAIS 05/05/2010 Tenemos ante nosotros la cuestión de fondo, el problema secular de la relación entre Catalunya y el resto de España, que atraviesa nuestra historia contemporánea y que, a mi juicio, se trata más de un problema español que de un problema catalán. … Esta sentencia muestra una evolución decepcionante de nuestro intérprete constitucional en términos de calidad democrática. … No nos queda otro camino que recuperar nuevamente el espíritu constitucional primigenio para restablecer el reconocimiento y respeto a las distintas identidades, culturas y lenguas de España, en el marco de un Estado que acepte, ampare, anime y defienda sus singularidades y su pluralidad. Ello requiere la complicidad y el apoyo de quienes defendemos una visión de España como un proyecto ampliamente compartido. EL PAÍS 17/07/2010. 8. CEO Centre d’Estudis d’Opinió: Baròmetre d’Opinió Política. La resposta a la pregunta “Creu que Catalunya hauria de ser...un estat independent” donà 48,5% a Novembre de 2013 3ª onada 2013 i un 45,2% al Febrer de 2013, 1ª onada 2014. 1 5 �3. Metodologia Enfocament metodològic per a l’anàlisi del pensament de Pasqual Maragall L a base de treball han estat els escrits, discursos i entrevistes fetes per Pasqual Maragall. Només hem analitzat el discurs propi d’en Pasqual Maragall, sense entrar en la consideració que hagin pogut fer altres persones o autors sobre el seu pensament. Ens hem centrat en textos relacionats amb el federalisme o les relacions entre Catalunya i Espanya. No considerarem per tant el pensament polític de Pasqual Maragall en relació a altres aspectes rellevants, com el món local i el paper de les ciutats en la política, però allunyats de l’objectiu del treball. El període temporal va de 1982 a 2006: des de que és Alcalde de Barcelona, quan va passar a ser candidat a President de la Generalitat, quan és President i després que va deixar la Presidència. Per l’anàlisi temporal definim 4 períodes concrets: • Període 1: Fins a setembre de 1997. Quan és Alcalde de Barcelona • Període 2: Fins a novembre de 2003. Candidat a la Presidència de la Generalitat • Període 3: Fins a juny de 2006 amb l’aprovació en referèndum de l’Estatut9 • Període 4: posterior a juny de 2006 Per recollir, estudiar i analitzar el pensament polític de Pasqual Maragall en relació al federalisme, s’utilitzen com a referència analítica els quatre eixos conceptuals que proposa Ferran Requejo per a fer estudis comparatius entre sistemes federals (Requejo, 2009: 211): 1. L’eix uninacional-plurinacional (U/P) 2. L’eix unitarisme-federalisme (Fed) 3. L’eix centralització-descentralització (Cen) 4. L’eix simetria-asimetria (Sim) I per a categoritzar les altres característiques que volem analitzar en el treball, hem afegit quatre eixos més: 5. Catalunya. Referències a la seva concepció de Catalunya (CAT) 6. Espanya. El mateix en relació a Espanya (ESP) 7. Europa. Idees sobre Europa en general i la Unió Europea en particular (EUR) 8. Catalanisme. Textos relacionats amb pensament catalanista o nacionalista (Nac) Addicionalment, durant la recollida de dades s’han anat etiquetant alguns altres conceptes importants que poden ajudar a emmarcar millor l’anàlisi a realitzar (Estatut, Fiscalitat, interlocució, etc.). En l’annex 1 es recullen les claus i conceptes considerats, als que per facilitar la seva identificació durant l’explicació nomenarem com a “criteris”, per a diferenciar-los dels eixos analítics anteriors. La forma de treballar ha estat procedir a un buidatge10 dels documents, entrevistes i llibres fets per Pasqual Maragall, seleccionant els paràgrafs més rellevants en relació amb l’anàlisi proposat. Els textos seleccionats els hem categoritzat segons els eixos analítics esmentats, assignant cada frase a l’eix, o eixos, amb els que tingui relació. 9. No considerem com data final d’aquest període quan deixa de ser President, doncs de la lectura dels textos hem pogut observar un canvi de posicionament de Pasqual Maragall precisament quan ja l’estatut està aprovat. La diferència entre l’Estatut sortit del Parlament amb l’aprovat a Las Cortes, el recolzament del seu partit –el PSC- als canvis fets, i l’acord privat entre Zapatero amb Mas, fan que un cop aprovat l’Estatut Pasqual Maragall comenci a manifestar desafecció amb el resultat del procés i fins i tot por de la possible futura retallada per part de Tribunal Constitucional. 10. Buidar, en el sentit d’extreure dades d’un escrit. 1 6 | f u n d ac i ó C a t al u n y a e u r o pa / lle g a t pm - w o r k i n g pape r n . 1 �També hem tingut en compte la dimensió temporal de cada text, doncs hem recollit la data en que es va produir l’escrit o manifestació, de forma que el podem situar en el context del moment. Per això, hem confeccionat un recull de dates i fets rellevants com el que es mostra en l’Annex 2. Materialment, amb els textos seleccionats s’han construït unes fitxes de recollida on cada línia correspon a una frase seleccionada, amb un número de referència, un codi de la Font documental i el Capítol i la pàgina concreta on està el text. A l’annex 311 es mostra el format concret de la fitxa, i a l’annex 4 la relació de les Fonts documentals fetes servir. D’aquesta forma hem obtingut un recull de les frases significatives, amb possibilitat de ser classificades segons eixos analítics, criteris, i assignades al marc temporal. Les categoritzacions marcades permeten realitzar diferents classificacions per tema/es i períodes temporals, de forma que es facilita l’anàlisi i la comparació a realitzar. 11. El contingut de l’annex citat és només un exemple de la recollida feta. Donat el gran volum de fitxes recollides, el conjunt de les dades obtingudes es recullen en un document apart del cos d’aquest treball (1.267 referències en 177 pàgines) 1 7 �4. Anàlisi quantitatiu dels conceptes E n base a les fitxes de la recollida de dades, procedirem a una aproximació quantitativa als conceptes emprats per Pasqual Maragall en el conjunt de les frases recollides. Encara que no podem esperar representativitat estadística, doncs es fa amb una selecció de textos no feta amb criteris mostrals, sí que ens permetran una aproximació a la rellevància dels diferents conceptes polítics del discurs d’en Maragall. Farem tres tipus d’anàlisi: paraules més utilitzades, eixos d’anàlisi i criteris complementaris. 4.1. Paraules més utilitzades En referència a les paraules més utilitzades, hem confeccionat un núvol de paraules12 en base al conjunt dels textos seleccionats. El resultat es mostra en el gràfic 1 on veiem visualment de forma fàcil quines són les paraules més utilitzades: Espanya, Catalunya, Estat, Europa, Ser, Estatut, Constitució, Plural. Els mots Federal, Federalisme també surten però ja amb menys nombre de vegades. Una última consideració seria que els termes Nacional, Nacionalisme, Catalanisme són emprats en menor mesura. Cal destacar que en el discurs recollit de Pasqual Maragall hi ha una doble concepte que surt de forma repetitiva: “Espanya plural”. 119 vegades fa servir exactament aquesta dupla de paraules associades, a més de altres combinacions de conceptes derivats (pluralisme a Espanya, la pluralitat espanyola, etc.). Per tant, el discurs de Pasqual Maragall es centra conceptualment en Espanya i Catalunya, amb referències a Europa. Com a conseqüència lògica de l’anterior, els següents conceptes més emprats quantitativament són Estat, Estatut i Constitució, que són el marc institucional i legal de les relacions entre Espanya -una Espanya plural- i Catalunya. El federalisme, catalanisme i nacionalisme tenen un ús menor en el discurs. Gràfic 1: paraules més utilitzades 12. Elaborat amb els recursos oferts a http://www.wordle.net/ 1 8 | f u n d ac i ó C a t al u n y a e u r o pa / lle g a t pm - w o r k i n g pape r n . 1 �4.2. Eixos d’anàlisi El segon tipus d’anàlisi quantitatiu, fet en base a les categoritzacions fetes a les fitxes de recollida explicades a la metodologia, consisteix en la comptabilització de les vegades que cada un dels eixos d’anàlisi ha estat citat en els paràgrafs del discurs recollits. Anàlisi dels eixos Els resultats globals es mostren en la següent taula13: Taula 1: Total per eixos d’anàlisi Com veiem en la taula anterior, dels eixos d’anàlisi utilitzats, el 26,3% dels textos fan referència a Espanya i el 24,6% a Catalunya; en un segon nivell estan el Pluralisme i el Nacionalisme en l’entorn del 10%. Aquestes dades reforcen el resultat de l’observació del núvol de paraules, de forma que Espanya i Catalunya son els conceptes centrals del discurs de Pasqual Maragall. Veiem ara si s’ha produït canvi o evolució temporal en els conceptes continguts en el discurs. En la següent Taula 2 es recullen, en percentatge, els mateixos eixos pels 4 períodes definits en l’apartat metodològic. Taula 2: % Total per eixos d’anàlisi i períodes temporals En relació als eixos Catalunya i Espanya, hi ha una continuïtat en el fet que sempre són els més emprats, sent el canvi observable més suggeridor que, precisament a partir de l’aprovació de l’Estatut, les citacions a Catalunya superen les d’Espanya, que a la seva vegada es situen en el punt mínim; en aquest últim període, hi ha un increment molt significatiu de les referències a Europa. En quant a l’eix nacionalisme no hi ha canvis amb el temps, però sí es pot observar que en el període de la seva Presidència de la Generalitat és quan menys s’utilitza. Notar també que l’eix federal té moltes més referències en els períodes anteriors a la Presidència que l’eix d’unitarisme / pluralisme, que és en conjunt el tercer amb més referències, i que els temes de simetria / asimetria competencial són més emprats en el període d’elaboració de l’Estatut. 13. A l’annex 5 es mostra els conjunts de taules de resultats obtingudes. 1 9 �Anàlisi de les relacions entre eixos La caracterització metodològica feta ens permet aprofundir en aquest anàlisi, fent un cert creuament de dades. En efecte, quan un text fa referència a un eix concret podem veure quins són els eixos més relacionats amb aquest. Un primer exemple és observar quan les frases i textos bàsics fan referència a l’eix Catalunya, quins són els altres eixos relacionats. Ho veiem a la Taula 3: Taula 3: Quan parla de Catalunya parla també de La citada Taula 3 ens diu que de les 714 anotacions que tenen referència amb l’eix Catalunya, 524 fan també referència a l’eix España (un 73%); i que 171 ho fan amb l’eix Unitat / Pluralisme (un 24%). A l’Annex 5 es mostra la totalitat de taules de cada eix, però les observacions més rellevants que es poden fer en aquest anàlisi creuat, en base a les citades taules, serien: Catalunya i Espanya són els conceptes més interrelacionats entre ells; com hem vist, el 73% dels ítems que parlen de Catalunya fan relació a Espanya. En el sentit contrari el 68% dels textos que parlen d’Espanya fan relació també a Catalunya. No es tracta de conceptes segregats, separats, sinó de realitats polítiques molt implicades entre elles. L’eix Espanya està més associat als temes de pluralisme (30%) i federalisme (22%), més que no pas Catalunya (24 i 13% respectivament). En canvi, l’eix Catalunya té com a segona relació l’eix nacionalisme (26%), que és el tercer en el cas d’Espanya (18%). Per tant, la necessitat de reconèixer el pluralisme nacional dins d’Espanya i d’adoptar en conseqüència una organització federal, és més important per Maragall que en el cas intern de Catalunya. Europa com eix d’anàlisi es relaciona principalment i per igual amb Catalunya i Espanya (52%) donant-nos ja indicis que, com veurem mes endavant, el camí de Catalunya cap a Europa passa per Espanya i va en paral·lel a ella, segons Maragall. Els eixos d’anàlisi del tema federal (pluralitat, federalisme, centralització, simetria) estan en general mes correlacionats amb Espanya que amb Catalunya, sobre tot els de simetria (80% vs. 54%) i federalisme (64% vs. 35%), el que ratifica l’observació anterior sobre la necessitat de reconèixer una Espanya diversa i federal. Hem fet també unes comparació combinant fins 3 eixos per veure si es poden identificar quins són els altres eixos associats. Mostrem a continuació la Taula 4 (la resta d’encreuaments es mostren també a l’annex 5) amb el resum de la combinació entre Catalunya, Espanya i Europa: 2 0 | f u n d ac i ó C a t al u n y a e u r o pa / lle g a t pm - w o r k i n g pape r n . 1 �Taula 4: Catalunya / Espanya / Europa El que ens mostren les dades és que quan un paràgraf fa referència de forma simultània als 3 eixos analítics esmentats, Catalunya / Espanya / Europa, el 25% de les cites fan també referència a l’eix nacionalisme i el 22% al de pluralisme. Altres observacions sobre aquestes combinacions triples mostrades a les taules de l’annex 5 són que l’eix de Pluralitat, amb un 33%, és el mes relacionat amb Catalunya, Espanya i Nacionalisme, i també amb Catalunya, Espanya i Federalisme (un 38%). La combinació dels eixos Pluralisme i Federalisme amb Catalunya i Espanya respectivament, mostra una correlació més gran amb Catalunya (53%) que amb Espanya (38%). Quan es combinen els eixos Pluralisme, Federalisme i Espanya, l’eix de la simetria mostra un valor força alt (37%) i en canvi el mateix cas amb Catalunya és només del 13%. Amb les dades anteriors podem concloure en relació a la metodologia utilitzada, que el plantejament dels eixos d’anàlisi dóna resultats rellevants; tots els eixos conceptuals són utilitzats i tenen relació amb el discurs objecte d’anàlisi. En quant als resultats destaquem que els eixos Catalunya i Espanya concentren la meitat de les cites, i mostren que són bàsics en el pensament de Maragall. Però també cal veure que la suma dels 4 eixos relacionats amb el tema federalista, sumen un terç de les cites, assenyalant la seva rellevància. L’evolució temporal mostra una continuïtat general en els eixos de pensament, encara que hi ha un canvi al final, un cop aprovat l’Estatut, amb la baixada de les referències a Espanya i el creixement de les d’Europa. 4.3. Criteris complementaris Anàlisi de criteris Per últim, el tercer tipus d’anàlisi possible amb les dades disponibles és en base als criteris complementaris que exposàvem en la metodologia. A l’annex 6 hi ha les taules corresponents, que segueixen la mateixa lògica que les dels eixos analítics. Els resultats globals són els següents: Taula 5: Total per criteris rellevants S’observa una gran dispersió entre els ítems considerats. Els tres majors percentatges es donen en relació a l’Enfocament teòric (13,5), a la Pluralitat o diversitat (13,1) i al nou Estatut (10,7) seguit de les referències al marc Constitucional (8,3) i a la no existència d’interlocució, de comprensió, per part d’Espanya (8,2). La visió de possibles evolucions temporals en els conceptes discursius en els diferents períodes considerats, ens l’ofereix la següent taula: 2 1 �Taula 6: Total per criteris rellevants segons període És observable que en el període inicial hi ha una preeminència dels temes locals (LOC / AUT / FIS) i del desenvolupament de l’autonomia (AUT), de forma coherent amb la situació política del país i amb el fet de ser Maragall alcalde de Barcelona. En els períodes següents aquests aspectes locals perden rellevància. Les manifestacions que es poden associar a fixar teoria, a aportar visió conceptual (ENF) prenen més força en els períodes en que Maragall és candidat a la Presidència de la Generalitat i quan ho deixa de ser. Podríem pensar en que es correspon a una època en que ha de transmetre el seu pensament al país i quan comença a pensar en deixar un llegat intel·lectual i polític. En el segon període, prenen volum els paràgrafs relacionats amb el marc Constitucional (CON) i la pluralitat (PLU), molt associada aquesta ultima al concepte d’Espanya plural. Els dos criteris es mantenen importants en el tercer període, en el que apareix amb molta força el tema del nou Estatut (EST) i també la identificació del fet de no tenir cap interlocució a l’Estat (NIN). En l’últim període, es consoliden els temes estatutaris i d’interlocució amb Espanya, i tornen amb força els criteris i enfocaments teòrics. Ressaltar que hi ha uns temes que, sense tenir moments destacats, mantenen una presència transversal i constant en el discurs considerat: Democràcia (DEM), finançament (FIS), futur (FUT), llengua (LLE), proximitat (PRO). Anàlisi de les relacions entre criteris Seguint el mateix fil que en l’anàlisi dels eixos conceptuals, el següent pas és procedir a fer creuament de dades, precisament amb els eixos citats. Veiem un exemple: Taula 7: Relació entre el criteri Catalunya i els altres criteris És clar que hi ha tres criteris que sobresurten sobre els altres quan el discurs parla de Catalunya: el nou Estatut (17,3%), la pluralitat / diversitat (15,2%) i l’existència d’una certa incomprensió sobre Catalunya a l’altra banda (11,5%). La resta de temàtiques resta a força distància d’aquestes tres. A l’annex 6 es poden consultar la totalitat de les taules confeccionades. Es pot observar que quan l’eix de referència és Espanya, els tres temes destacats són els mateixos que en el cas de Catalunya, però en ordre diferent: la pluralitat (17,5%) és el primer, seguit per la falta d’interlocució (12,5%) i el nou Estatut (11,9%). La temàtica del marc constitucional destaca a continuació amb un 10,8%. 2 2 | f u n d ac i ó C a t al u n y a e u r o pa / lle g a t pm - w o r k i n g pape r n . 1 �En quant a Europa com eix d’anàlisi, prevalen els criteris d’enfocament (18,2), la pluralitat i la proximitat, ambdós amb un 12,8%. En aquest cas, el tema de la proximitat està associat al principi de subsidiarietat com a criteri de governabilitat. Des dels paràgrafs associats al Nacionalisme, els criteris més utilitzats són l’enfocament teòric (17,9%), la pluralitat (13,8%), i el Nou estatut i la interlocució, amb un 12,3% cadascun. Les taules elaborades amb els 4 eixos d’anàlisi del federalisme, mostren un element comú: el criteri de pluralitat és destacat en els 4 eixos, amb un màxim (lògic) del 26,2% en el cas de l’eix Unitat / Pluralitat. També es pot destacar que en dos eixos d’anàlisi (Federalisme i Centralització) coincideixen els tres criteris amb més nombre d’associacions, encara que amb percentatges diferents: Enfocament, Pluralitat, Proximitat. Per últim, esmentar que l’asimetria està molt associada al tema de la llengua (17,17%) L’anàlisi dels criteris relacionats amb les combinacions triples d’eixos mostra que en la combinació Catalunya / Espanya / Europa, surt destacat el criteri de pluralitat (18,1%), seguit del nou Estatut (15,2%). A distància trobem l’autonomia i el futur amb un 6,7%. També que quan es vinculen Catalunya / Espanya / Nacionalisme (i també Catalunya / Espanya / Federalisme) els ítems destacats són la interlocució amb Espanya (20,3%) i el Pluralisme i el nou estatut, ambdós amb un 18,6%. Els creuaments dels eixos Unitat i Federalisme amb Catalunya i Espanya respectivament donen criteris destacats iguals: Pluralitat per davant de tots amb un 29,8% i un 26,1%; constitució i interlocució després en una forquilla comú entre el 13 i el 9,8%. Una diferència quantitativa observable és que en la cas de creuar amb Catalunya, el tema del nou Estatut està en segon lloc amb un 14%; en el cas d’Espanya, és el tema constitucional el segon, amb un 13%. Les conclusions d’aquest últim apartat de l’anàlisi quantitatiu ratifiquen algunes de les fetes anteriorment. La introducció dels criteris complementaris en l’anàlisi referma l’ interès de Pasqual Maragall en les concepcions de la política, les relacions entre Espanya i Catalunya, el pluralisme i la importància del marc constitucional. És evident també la seva creixent preocupació per la manca de comprensió del problema català i d’interlocució lleial per part espanyola. 2 3 �5. Anàlisi del pensament de Pasqual Maragall A quest capítol és el nucli real del treball, on s’analitza el recull del pensament d’en Maragall en referència a la concepció federal de l’estat i a les relacions Espanya – Catalunya. Els objectius plantejats són, per una banda, identificar i concretar les seves idees principals, analitzar si han sofert o no un procés evolutiu al llarg del temps, i per fi donar respostes a les preguntes d’investigació. D’acord amb el plantejament metodològic i els resultats de l’anàlisi de conceptes anterior, en aquest punt nuclear del treball exposarem i estudiarem el pensament de Pasqual Maragall en base a la següent seqüència expositiva: primer mostrarem la visió sobre el Federalisme, després successivament sobre Catalunya, Espanya i les seves relacions. Seguirem amb la seva concepció del nacionalisme, la visió que té d’Europa, el nou Estatut, el finançament, la interlocució amb Espanya i per finalitzar la independència. 5.1. Federaslime El federalisme és un tema transversal en el pensament polític de Pasqual Maragall. A més de múltiples cites al llarg dels seus discursos, entrevistes, llibres i articles, podem identificar quatre grans plantejaments successius de la seva visió federal. En primer lloc, quan era Alcalde de Barcelona (6; 34)14 en que associa el nou estat de les autonomies a una formulació híbrida entre el federalisme alemany i el regionalisme italià, amb presència implícita d’un esperit federal, al menys des del punt de visat de l’esquerra. L’associa a una constant en la tradició del catalanisme per trobar solució global a Espanya, aplicable a més al nou marc Europeu (6; 35). Proposa una interpretació ‘federalitzant’ de la Constitució Espanyola, en tres sentits: concreció de les competències entre l’Estat i les Comunitats, deixant les residuals a nivell local (6; 36), corresponsabilització de les Comunitats Autònomes en les polítiques d’Estat –participant en temes generals encara que no siguin de la seva competència directa- via el Senat com a càmera territorial, i finalment definir i concretar les relacions entre la comunitat autònoma i les entitats locals. Proposa un objectiu de repartiment dels fons fiscals de forma que el 50% sigui per l’Estat, el 25% per les Comunitats Autònomes i el 25% per l’Administració local. Dona importància a la responsabilitat fiscal pròpia de les Comunitats Autònomes, que han de ser capaces de fixar impostos propis, assumint el cost polític conseqüent. I assenyala la importància fonamental del principi de col·laboració entre els tres nivells de poder: “el principio de colaboración es la síntesis de la cooperación, la participación y la solidaridad, es decir del mejor espíritu federal” (6; 37). Així com el de la confiança mútua, seguint el model alemany. En aquesta etapa vincula el municipalisme amb el federalisme, incorporant al primer dins del segon, en el sentit que bona part dels principis aplicables a les relacions entre l’Estat i les comunitats són també extrapolables a les relacions amb els Ajuntaments. 14. Nota metodològica: En aquest apartat del treball, darrera de cada cita o referència al pensament d’en Pasqual Maragall mostrem entre parèntesi el número assignat a l’Annex 4 a la font utilitzada, i en cas de ser aquesta font un llibre, el número de la pàgina on es pot trobar el text la referència o text citat. Com exemple, la referència a la combinació entre regionalisme italià i federalisme alemany, es troba en la font número 6 (llibre “Espíritu Federal”), pàgina 34. 2 4 | f u n d ac i ó C a t al u n y a e u r o pa / lle g a t pm - w o r k i n g pape r n . 1 �En un segon moment, durant el curs que va dirigir a la Universitat de Roma al febrer de 1998, va exposar la seva perspectiva federal més teòrica i enfocada a l’entorn Europeu (6; 73). Diu “El concepte de federalisme no es menciona als textos fonamentals europeus però és un concepte ideològic dels europeistes present en tots els textos que parlen d’Europa des del punt de vista polític. És l’ideal d’una federació d’estats europea, semblant a la dels Estats Units d’Amèrica”. A partir de la identificació de dos models de federalisme, el que neix d’una unió de poders preexistents i el que s’entén com distribució de poders ja existents, el cas europeu seria del primer tipus i el procés espanyol del segon. Dins del model de distribució de poders, explica que hi han dos classes, la descentralització homogènia i la descentralització diferencial. “En el primer cas, el traspàs de poders del centre a la perifèria té lloc en un sistema homogeni, sense diferències històriques i culturals. En el segon cas, el traspàs de poders del centre a la perifèria té lloc en un sistema amb diferències culturals, històriques i lingüístiques entre les diferents parts. La descentralització homogènia consisteix en l’apropament de l’àmbit nacional a l’àmbit local. És només una qüestió de distància quilomètrica, de sentir el poder lluny o a prop. La descentralització diferencial, en canvi, és una qüestió de distància cultural. Aquest és el cas més difícil, però també més interessant, de federalisme. Algunes parts del sistema se senten importants per la seva història i se senten diferents de les altres” (6; 74). El model aplicable al cas d’Espanya és per Maragall el de descentralització diferencial donada la necessitat de reconèixer les característiques d’heterogeneïtat interna. Però insisteix també de forma reiterada en la importància del concepte de subsidiarietat: “Subsidiarietat significa que allò que es fa des de prop de casa és millor que allò que es fa des de lluny. Subsidiarietat significa que la societat existeix abans que l’Estat: l’Estat és un instrument que la societat ha creat per tirar endavant, però l’Estat no és una condició de la societat.” (6; 75). Dit d’un altre manera, tota autoritat, inclosa la de l’Estat, és subsidiària en el sentit que no s’autojustifica, és a dir l’Estat no neix abans que la societat, sinó com a necessitat social. Aquest principi el considera una garantia democràtica i el vincula intrínsecament amb el federalisme: “La columna del pensament federalista i subsidiari és que el vèrtex ha de justificar la necessitat de les seves accions davant la base. La societat delega a l’Estat, que ha de justificar la seva acció davant la societat”. En aquest sentit, diferencia conceptualment entre la proximitat –el que es fa a prop- i la subsidiarietat: “la subsidiarietat privilegia la proximitat com a valor però accepta que hi hagi dues grans excepcions en les quals la proximitat no es pugui aplicar: l’eficiència i la imparcialitat, aquesta última entesa com a justícia distributiva, com a tractament dels individus a partir d’una base igualitària, i la primera com a necessitat d’estalviar costos actuant a una escala més gran i, per tant, més allunyada” (6; 79). Per últim, Maragall distingeix el pensament del federalisme històric, que dóna prioritat a la Unió davant de particularismes que provoquen divisió, front a un nou federalisme que és conscient de la distància com a cost polític i de la identitat com a factor de cohesió, encara que continua valorant – com l’històric- el valor del pacte per construir el poder central i la desconfiança davant de possibles col·lusions entre alguns ciutadans i els nivells de poder més propers. (6; 82). En un debat on es contraposen la fragmentació i la globalització, el particularisme i el cosmopolitisme, “la teoria federal i subsidiària només pot funcionar si la defensem dels perills de col·lusió. Les regions i les ciutats han d’evitar que els poders pròxims siguin poders hipercontroladors. Sense col·lusió, la proximitat és un mètode de control automàtic semblant al mercat” (6; 88). En una tercera etapa, a l’octubre de 1998, ja candidat a la Presidència impulsa una “Carta autonòmica catalana” on dibuixa una proposta a partir de la constatació que “Una lectura catalana 2 5 �de la Constitución debe permitir afirmar que Cataluña es una nación; hasta hoy el federalismo de la unión y la libertad ha sido un concepto latente; vivimos en una monarquía federalizante; España es un estado plurinacional y el nombre del Estado es España” (6; 123). Concreta la seva proposta en 4 àmbits del federalisme: el federalisme fiscal, el federalisme cultural, el federalisme interior i el federalisme polític. Proposa un ‘nou federalisme fiscal’ a discutir en el Senat federal amb les següents característiques: igualació del règim fiscal foral i el règim fiscal comú; distribució de la despesa neta entre els tres nivells de govern en percentatges del 40/30/30 respectivament; igualació de la despesa per habitant entre les tres àrees metropolitanes de més d’un milió d’habitants i aplicar el criteri d’equitat fiscal territorial consistent en pagar per renda i rebre per població. En aquest àmbit, insisteix en la corresponsabilitat fiscal: “Federalisme implica responsabilitat fiscal per una raó: hi ha d’haver legitimitat recaptatòria i aquesta només s’obté per l’eficiència i l’equitat en la despesa realitzada. Despeses realitzades contra ingressos no recaptats són de difícil avaluació” (6; 126). En quant al “federalisme cultural” proposa que el català sigui llengua co-oficial i que sigui considerada com a patrimoni de l’Estat (6; 126) al temps que considera el castellà com una formidable eina pels catalans. Fa també la proposta, que repeteix en altres moments, que es faci una història comú de tots els pobles d’Espanya, que pugui ser un text que s’utilitzi a tot l’Estat. Dins del concepte de “federalisme interior” proposa la simplificació de les diverses divisions regionals i provincials, tendint cap a una divisió homogènia en set regions o demarcacions, substituint el Consells comarcals per mancomunitats de municipis. Dins d’aquest àmbit, defineix i proposa l’aplicació de diversos principis relacionats amb una concepció federal: Principi de Subsidiarietat: “Tot allò que pugui fer la societat no ho farà l’administració pública. Tot allò que pugui fer una administració més propera no ho farà una altra de més llunyana” (6; 128). Principi de clàusula residual: enumerant les competències dels nivells superiors de govern de forma que les no citades corresponguin als nivells inferiors de l’administració. Principi d’administració única o més propera: “els contactes entre els ciutadans i l’administració pública es situaran amb caràcter integrat en l’administració més propera al ciutadà” (6; 128). La seva concepció del ‘federalisme polític’ té com a eix principal la reforma del Senat per passar a ser un senat “de les nacionalitats i regions” (6; 131), amb elecció per part de governs i parlaments autonòmics, i alcaldes. Descentralització geogràfica de les seus de les institucions estatals; també en el cas de Catalunya. L’acompanya de la necessitat de descentralització de les institucions de l’Estat així com de l’aplicació, també a l’interior de Catalunya, dels principis federals. Cronològicament en últim lloc, l’exposició potser més complerta, ordenada i pedagògica sobre la concepció del federalisme aplicat a Catalunya, a Espanya i a Europa, per part de Pasqual Maragall la va fer el 8 de febrer del 2001 al Club Siglo XXI a Madrid (6; 151 i seg.). Va presentar un projecte definit com a català i catalanista, amb una visió nova de Catalunya i d’Espanya, que lligava tant amb la tradició del catalanisme, com amb la de les esquerres i de l’Espanya incloent, la de la Institución Libre de Enseñanza: “Una Cataluña que quiere entenderse con España con una propuesta de catalanismo federal, basado en los principios de unión y libertad, y con un talante amable, pactista, razonable y cordial que, a la vez que presenta sus aspiraciones, ofrece confianza y corresponsabilidad … es una propuesta federal para España pensada desde la periferia de España y mirando a Europa”. La nova proposta federal la basa en els principis d’unió i devolució, d’unió i de proximitat, “Unión 2 6 | f u n d ac i ó C a t al u n y a e u r o pa / lle g a t pm - w o r k i n g pape r n . 1 �siempre que sea necesario; proximidad siempre que sea posible”. Insisteix en el principi de subsidiarietat com a preferència per la proximitat de la presa de decisions en igualtat de condicions d’eficàcia, equitat i perill de col·lusió. També en la necessitat de convivència – a Espanya i a Europa- de criteris comuns amb cultures diferents. Considera que el federalisme ha de ser asimètric només en la justa mesura necessària per a conjuminar la diversitat realment existent amb la igualtat de drets polítics15. En aquest sentit, ataca la concepció centralista i homogeneïtzadora de certes concepcions del federalisme: “El federalismo hace residir en la persona y en la sociedad, más que en la nación, la fuente del derecho. En este sentido es ‘socialista’ (entre comillas) o societario. El jacobinismo centralista y el independentismo, que hacen residir la fuente del derecho en el Estado-nación son en cambio, en este mismo sentido, ‘nacionalistas’ “(6; 157). Maragall fixa com a criteri fonamental pel funcionament del model federal el principi de la confiança federal o de lleialtat constitucional; tant en el sentit vertical, entre l’Estat i les autonomies, com en l’horitzontal, entre les diverses comunitats autònomes. Ho concreta en la necessitat de l’acceptació plena del pacte constitucional i del respecte necessari per cada instància de poder a la resta de poders públics La proposta federal que fa, “ve de sota”, no és imposada des d’un centre de poder, reconeix les diferències i diversitats existents en el conjunt d’Espanya, i parteix d’uns criteris bàsics “la igualación en servicios y estándares de vida de los ciudadanos, es decir solidario con las partes menos desarrolladas; pero, a la vez, un federalismo que no confunde la solidaridad con la uniformidad y que es capaz de ofrecer, como ha ofrecido, todas las posibilidades de desarrollo nacional, político y cultural a viejas naciones como la catalana o la vasca y todas las posibilidades de prosperar en el marco de su peculiaridad a los archipiélagos y a determinadas regiones que se sienten también nacionalidades”. En relació amb la disjuntiva entre igualtat i diferència, Maragall opta pel criteri de “reconeixement de la diferència. Diferència no vol dir desigualtat. Tampoc, òbviament, privilegi” (9; 5). La resposta a la pregunta ¿federalisme i diferència, o federalisme i igualtat? és doble: “som diferents: en llengua, en història, en cultura, en dret, en política; volem el mateix, tenim el mateix dret que els altres -nosaltres i ells” (6; 94). Reivindica doncs la diferència en el reconeixement, amb els mateixos drets, no confonen la unitat amb la uniformitat, i per tant aconseguint la unitat en la diversitat. Estructura el federalisme proposat en 4 tipus, però en aquest cas els presenta en un ordre diferent. El primer és el Federalisme polític (6; 158) que porta inclòs la reforma del Senat, per fer que sigui la Càmera de relacions horitzontals i verticals entre l’Estat i les Autonomies, i de relació d’aquestes amb Europa; un plantejament original és la d’incorporar algun tipus de representació dels Municipis al Senat. Una altre vesant d’aquest plantejament polític és el reconeixement de la realitat plurilingüe d’Espanya, fent que es puguin utilitzar totes elles de forma normal. Apunta també que cal apropar les institucions comuns, trencant la ubicació en un sol lloc. En segon lloc, el Federalisme fiscal en base als mateixos quatre criteris esmenats ja en la Carta Autonòmica del punt anterior. Afegeix que “el federalismo fiscal no es auténtico federalismo si no comporta un cierto margen de libertad en el establecimiento de los tipos impositivos” (6; 162), marge que a més serveix per enfortir la corresponsabilització fiscal de les Comunitats. Reclama un quadre estable de relacions fiscals, equitatiu, responsable i suficient, que eviti situacions de desconfiança, greuge i ressentiment entre les unitats federals. 15. A Maragall no li agrada l’ús del terme asimetria; de fet diu que “Asimetría es un concepto que pueden manejar con precisión los politólogos, pero que los políticos no deberíamos utilizar más que con gran precaución” (6; 157) 2 7 �El tercer és el Federalisme cultural. Assenyala l’ensenyament -l’educació com a forma d’entesa- i la cultura com l’àmbit clau per aconseguir la viabilitat de l’Espanya de tots. Considera un greu error que l’Estat no consideri tasca seva l’ús, defensa i promoció de les llengües i cultures no expressades en castellà; per a Maragall, l’Estat central no ha de deixar en mans de les respectives autonomies els temes associats a les llengües pròpies, sense posar en risc la viabilitat del conjunt d’Espanya. En reciprocitat, “las autonomías con lengua propia distinta al castellano deben defender y proclamar el castellano como una inmensa riqueza propia” (6; 163). Considera també necessari –imprescindible fins i tot- que a totes les escoles d’Espanya s’expliqui una història comú a tots els pobles d’Espanya: “Ni la historia única de España, ni las diecisiete versiones autonómicas de la misma”16 (6; 164). De fet, Maragall converteix aquest aspecte en una consideració nuclear dins del federalisme “Esto es federalismo: educación en la pluralidad, entendimiento entre los pueblos de España de los que habla la Constitución. Unión y libertad. No unión pero libertad; o libertad pero unión; libertad y unión. Ser diferentes e ir juntos. Y por lo tanto ser iguales en el destino, aunque diferentes en el origen.” (6; 164). Per últim, potser perquè està formulant un projecte d’àmbit espanyol i no sols català, no esmenta el federalisme interior, i el substitueix pel Federalisme judicial. Proposa incrementar la proximitat i diligència de la Justícia, transferint als Tribunals Superiors de Justícia de les Comunitats Autònomes competències en matèria de cassació de sentències, tot i garantint que el Tribunal Suprem continuï amb la resolució dels recursos d’unificació de doctrina. Apunta a un dels temes més inamovibles de la concepció unitària de l’estat, com és l’administració de Justícia. Com a resum de la proposta, va presentar un decàleg federal que mostrem a continuació (6; 165): 1. Reformar el Senado para convertirlo en la cámara territorial. 2. Descentralizar las sedes de las Instituciones del Estado. 3. Igualar en 20 años los resultados del régimen foral con los del régimen común. 4. Redistribuir el gasto público en la proporción 40-30-30. 5. Igualar la inversión del Estado por habitante en las áreas metropolitanas. 6. Pagar por renta y recibir por población. 7. Conceder un período de diez años a las Comunidades Autónomas con atrasos estructurales. 8. Proteger e impulsar desde el Estado las cuatro lenguas españolas. 9. Enfocar la enseñanza de las Humanidades en torno a la historia común de los pueblos de España. 10. Casar las sentencias en los Tribunales Superiores de Justicia autonómicos con la excepción del recurso de unificación de doctrina 5.2. Catalunya i Espanya Catalunya, Espanya i les seves relacions estan fortament imbricades en el pensament de Pasqual Maragall. No obstant, intentant la claredat expositiva i d’anàlisi, exposarem a continuació per separat els trets mes definidors de cada aspecte. Catalunya En el primer període temporal considerat, Maragall explica la seva visió de Catalunya d’una forma molt lligada a la seva posició com Alcalde de Barcelona, però insertada sempre en l’entorn d’Espanya i d’Europa. Parla de Catalunya com a sistema de ciutats, i dóna a la ciutat un paper de pilar de 16. Proposa doncs una actuació clàssica de Nation Building, però aplicada a una visió plurinacional d’Espanya. 2 8 | f u n d ac i ó C a t al u n y a e u r o pa / lle g a t pm - w o r k i n g pape r n . 1 �la construcció de Catalunya amb l’avantatge de ser una entitat propera al ciutadà: “L’estimació envers Barcelona o envers la ciutat catalana de cadascú, és alhora una estimació envers Catalunya. L’avantatge de la ciutat sobre el país és que representa aquest país tot i constituint una entitat més concreta, mes abastable” (4; 123). Les relacions de Barcelona amb Catalunya són de interrelació: “Sense ciutat-capital i sense sistema de ciutats no hi ha Estat. Catalunya ha creat Barcelona perquè tenia la força nacional per a fer-ho, per a permetre-s’ho. En aquest sentit, Barcelona és un resultat de Catalunya, no una causa. Ara bé, ... si Barcelona no fos dinàmica, Catalunya no ho seria” (4; 124). Es fa evident també la situació conjuntural d’enfrontament polític entre el Govern de la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona, el que fa que argumenti sobre la necessitat de convivència de les vitalitats de ciutats, comarques i país (4; 124), i defensi que han d’existir –com sempre dins de Catalunya- poders compensats puix que “aquesta pluralitat ha tingut una notable importància com a estabilitzadora política, o com a motor del desenvolupament polític” (4; 128). La concepció global de la pluralitat de Catalunya l’arriba a expressar de forma molt concreta: “L’Estatut ... defineix que la Generalitat està constituïda també per les comarques i municipis. És a dir, tots som Generalitat” (4; 130). Reconeix que potser el problema d’enfrontament entre les dues institucions prové de la grandària de la ciutat, però tot reivindicant la lleialtat política de la capital al projecte nacional: “Comprenc la prevenció psicològica contra el gegantisme de Barcelona. Però una formulació política no pot tenir com a mòbil o com objectiu l’enfrontament entre els diferents factors components d’un país ... Barcelona ha contribuït altament a la identitat nacional de Catalunya” (4; 131). Maragall té una visió amb un fort component geogràfic de com és Catalunya en el seu interior, i creu que no hi ha una adequació de l’administració a aquesta realitat “No pot ser que Catalunya segueixi vivint sense que el Pirineu existeixi: des d’un punt de vista administratiu no hi és. I l’Ebre tampoc. Són noms forts de la història de Catalunya i de la problemàtica de Catalunya que es necessiten per governar” (6; 115). Una concepció global de com creu que ha de ser Catalunya, la fixa l’Octubre de 1998, ja sent candidat a la Generalitat, a la Carta Autonòmica Catalana (6; 127) on proposa un federalisme interior organitzat en set regions interiors i on serien d’aplicació els següents principis: principi d’igual dignitat de tots els nivells de govern; principi de subsidiarietat; principi de clàusula residual; principi d’administració única o més propera; principi d’economia legislativa; principi de qualitat; principi de transparència o no opacitat; principi de ciutadania europea; principis de reforma del sistema de benestar i de devolució al territori de la responsabilitat sobre el sistema de benestar. 10 principis complementats amb el reconeixement del fet metropolità i una nova llei electoral catalana inspirada en el model alemany “que permet respectar la proporcionalitat amb la combinació de l’elecció per llista, que determina el tant per cent total de diputats de cada grup, i l’elecció per circumscripció uninominal, que determina l’ordre dels noms i garanteix que tots els districtes estiguin representats” (23; 4). D’acord amb la importància que li dóna a la proximitat de les decisions, a la descentralització, reivindica el màxim de poder de decisió a Catalunya per poder gestionar els seus interessos (6; 272) sense que consideri que hagi de ser un Estat, encara que tingui una complexitat institucional semblant: “No estoy diciendo que Catalunya sea un Estado ni que pretenda serlo; estoy diciendo que un territorio que tiene municipios, gobierno propio, Parlamento ... y tiene también un Consejo de Estado, porque el Consell Consultiu en España se llama Consejo de Estado, es una criatura política que tiene la complejidad de las estructuras políticas de máximo nivel” (63; 1). Però Maragall sempre vincula aquest reconeixement de les estructures polítiques de Catalunya amb la necessitat de transformar l’Estat “Alguien ha dicho que el Estado está desapareciendo y que éste 2 9 �es el problema. Señorías, el Estado no desaparece, el Estado se transforma y se hace más eficiente cuando se descentraliza. Confundir nación y Estado es un gran error” (6; 25). De fet, en el seu discurs de comiat al Parlament referma la seva concepció de la descentralització interior de poders a Catalunya dient “l’estratègia territorial tenia per finalitat construir un espai territorial articulat i dinàmic. La idea era i és propiciar l’emergència dels territoris de Catalunya amb tota la seva potència i el seu reconeixement com a agents polítics de la gestió de proximitat ... Això significa ni més ni menys que reconèixer, en tota la seva extensió, el principi de proximitat com a eix de la governació a Catalunya: Generalitat i municipis són, a partir d’ara, les institucions que governaran el dia a dia del ciutadà. I afirmo que, tanmateix, l’Estat és més sòlid que mai, justament perquè l’administració autonòmica s’ha enfortit ... a Catalunya s’exerceix com en cap altre territori el principi de subsidiarietat” (6; 334). Al setembre de 2006, un cop aprovat el nou Estatut, fa un resum de la seva concepció de Catalunya, del país que li agradaria: “Un país més engrescat pel seu futur que capficat pel seu passat. Més confiat en les seves possibilitats i en el seu treball i menys obsessionat pels greuges reals o imaginaris. Més decidit a entomar els problemes que a defugir-los. Més determinat a aconseguir i celebrar victòries que no pas a sacralitzar i lamentar derrotes. Més compromès amb el treball per la igualtat i l’equitat. I abocat al conreu dels seus valors naturals i culturals, per enriquir-los i fer-los créixer” (18; 1). D’alguna manera es pot interpretar que, tot i les noves possibilitats obertes pel nou marc estatutari, Pasqual Maragall manifesta el seu desig per una Catalunya basada en uns valors cívics i socials que no són els presents en la realitat. Espanya Es poden constatar diverses interpretacions força negatives d’alguns tipus de concepció d’Espanya per part de Pasqual Maragall. Una d’elles fa referència al dualisme associat a la cultura espanyola: les dues espanyes, el centre i la perifèria, l’Estat i Autonomies, la llengua oficial i les altres (6; 68). Abomina també de “l’Espanya una, gran i lliure que ens va empènyer al remolí de la guerra incivil i a la negació de la pluralitat intrínseca dels nostres pobles germans” (2; 68). Però Maragall defensa aferrissadament el que es resumeix en el concepte d’Espanya plural17; creu que des de l’adveniment de la democràcia, estem en un període on és possible fer –i s’ha anat fent- una nova concepció d’Espanya diferent de l’absolutista de la Restauració i de la dictatorial de mitjans del segle XX. Pensa que, a més, la incorporació a la Unió Europea és una oportunitat que afavoreix la construcció i consolidació d’una nova forma d’Estat espanyol. Les característiques més rellevants d’aqueta nova concepció d’Espanya es poden resumir en: plural, diversa, plurinacional, plurilingüe, democràtica, federal, descentralitzada, en xarxa i no radial, europea. Aquesta Espanya es pot merèixer ser reconeguda com a “pàtria compartida” de forma que “lleialtat a aquesta Espanya sí que n’hi haurà” (2; 68). En quant al concepte d’Espanya plural, no el considera nou, de fet diu que Espanya no ha de ser diferent del que és en realitat; el que considera nou és aconseguir que Espanya es reconegui a sí mateixa tal com és: “La España plural es muy vieja, lo que sería nuevo es el reconocimiento de esta realidad, que ya está implícito en la Constitución pero al que hay que darle más oxígeno” (37; 2). Defineix Espanya com una nació plural que té varies nacions en el seu si, i no és només una idea, sinó que ho diu la Constitució quan parla de nacionalitats. La complexitat d’aquest fet la veu més com 17. Ja hem comentat en l’apartat de l’anàlisi quantitatiu la importància d’aquest concepte, amb 119 citacions. 3 0 | f u n d ac i ó C a t al u n y a e u r o pa / lle g a t pm - w o r k i n g pape r n . 1 �oportunitat que com amenaça: “Espanya és una cosa complicada, i això és el que la fa interessant. Si resol aquesta complexitat serà una nació molt poderosa” (61; 1). Maragall concreta la diferència –per ell- entre plural i diversa “Plural, que quiere decir formada por pueblos varios y diversa que quiere decir por pueblos distintos; distintos en el sentido de que lo que se comparte, se comparte de distinta manera, por ejemplo la lengua o el derecho civil” (6; 250) i encara concreta més, lligant amb el concepte de plurinacional: “Plural en el sentido de la Constitución, que habla del pueblo español pero luego habla de los pueblos de España. Por tanto, ahí hay una pluralidad y una unidad. Pero además de plural es diversa. Los pueblos que hay son distintos, son pueblos de formas diversas. Hay nacionalidades históricas y regiones” (4; 1). Finalment, també considera que aquesta Espanya plural ha de sorgir d’una dinàmica política que surti des de la perifèria geogràfica de la península, no del centre clàssic. En aquesta nova forma de fer, la perifèria geogràfica ha de deixar de ser perifèria política, i això significa una nova concepció de la política espanyola (6; 320). L’Espanya que vol, l’ Espanya en la que pensa, parteix del principi de la diferència, de que té pobles distints, però que volen anar junts, que tenen una identitat compartida. “No es ‘ser una cosa, pero querer otra’. No es ‘unión, pero autonomía’. Es ‘unión-libertad’, como decía Joan Maragall, ‘unión-diferencia’, o ‘unión-autonomía’” (6; 182). És així com explica la seva forma de compaginar els principis de diferencia i d’igualtat, que és una de les crítiques que s’acostuma a fer des de concepcions uniformistes. Per Maragall, la diferència no significa desigualtat, ni tampoc vol dir privilegi; l’argument és a l’inrevés, doncs sinó es reconeix la diferència, no hi haurà igualtat: “si no se afronta la existencia de esa diferencia, no habrá auténtica igualdad, sentida como tal por los que son distintos; en algún modo, cada una de las CCAA y muy especialmente las nacionalidades históricas, las naciones de esa nación de naciones que es España” (6; 321). “La voluntad de mantener un equilibrio entre igualdad de derechos y pluralidad de identidades es quizás la más difícil de las ecuaciones pero también la más crucial, la más decisiva” (6; 321). Al juny de 2002, a Granada, va concretar i resumir les característiques de l’Espanya que desitja: completar el model autonòmic en base al federalisme; la Constitució com a pacte i no com imposició; assumpció per part de l’Estat de les llengües i cultures com a pròpies; lleialtat de les autonomies en relació al govern central; presència de les Comunitats a Europa; franquesa entre els pobles d’Espanya; increment de l’autogovern i el finançament; dibuix diferent del mapa d’Espanya que ha de deixar de ser radial; descentralització dels òrgans de l’Estat passant a una concepció multipolar; participació en el govern d’Espanya (6; 182 i seg.). Maragall considera que aquest projecte és ambiciós, però no és un somni, no és fruit d’un idealisme, “la España plural es un proyecto de realismo político y de ambición colectiva en su desarrollo, ambicioso también en sus objetivos” (6; 320). Constata les dificultats del procés: “He de reconèixer que en tots aquests objectius el balanç és diversament controvertit. Hem de ser conscients, però, que els resultats no es poden apreciar en la immediatesa. L’Espanya plural ha corregut la primera etapa i estic convençut que la direcció és la correcta. Potser han fallat els ritmes, l’encert en la formulació de la proposta, o la previsió, potser una mica càndida, del nivell de comprensió i reacció que es produirien.” (19; 5). En un dels últims discurs recollits, de l’agost de 2009, diu unes paraules de reflexió sobre el camí recorregut que mostren una posició escèptica sobre el finalment aconseguit: “El tiempo no envejece las ideas. Las circunstancias políticas, los intereses coyunturales, los miedos y las ignorancias pueden enterrarlas. Pero siempre regresan. Las grandes ideas necesitan perspectiva histórica, una maduración que sólo se consigue con una larga 3 1 �exposición al debate y tras ser reconocidas por su propio nombre: federalismo. Pertenezco a una generación que soñaba de joven con la idea de solución para España: unión y libertad, como decía el poeta. Reconozcamos que solamente hemos conseguido mantenerla viva, y eso a duras penas, camuflada, la más de las veces, en conceptos sucedáneos para evitar incomodar a una mayoría que no quiere ni oír el nombre de la cosa” (6; 19). 5.3. Relacions entre Catalunya i Espanya En aquest àmbit, hi trobem una continuïtat des del principi, quan sent Alcalde de Barcelona al 1986 diu “El conflicte no és, ni ha estat mai, entre Espanya i Catalunya” (5; 3), fins al final, quan al 2007 ha deixat la presidència de la Generalitat, referma “El problema no és Catalunya, en tot cas és un problema espanyol!” (56; 3). Maragall aborda el tema de les relacions polítiques entre Catalunya i Espanya considerant que l’eix del conflicte no estava entre dos nacions o dos comunitats, sinó entre la concepció uniformista i centralitzada del poder de l’Estat espanyol i les aspiracions democràtiques, progressistes i autonòmiques que han existit històricament a Catalunya, però també en la societat espanyola. Per tant, de forma conseqüent amb aquest enfocament, la solució del conflicte no el planteja fora d’Espanya, i no el busca només per Catalunya, sinó per tota Espanya. El problema és com encaixar Catalunya en Espanya, com estar dins d’Espanya, i com Espanya pot organitzar les seves diferències, aconseguint la unitat en la diversitat. Aquest plantejament es basa en que està naixent, des del 76, una nova Espanya –democràtica, plurinacional, europea-, un nou projecte en el que cal participar i implicar-se: “A partir del moment en que desapareix el fantasma d’una Espanya totalitària i opressora, és possible i necessari pensar en una participació catalana en la política espanyola per construir aquesta realitat inacabada. Naturalment, Espanya ha d’admetre que està en construcció, que està en obres. De vegades no és fàcil. Però tendeixo a pensar que en sectors molt importants de la societat política espanyola , s’admet, es comença a admetre” (4; 135). La participació de Catalunya té un requeriment previ o en paral•lel: el reconeixement de Catalunya com a nació “en el sentit polític, cultural i històric respecte a un Estat que, de tota manera, no s’està qüestionant” (6; 75). Reconeixement bidireccional, doncs també Catalunya ha de reconèixer, amb lleialtat, a Espanya com a “pàtria compartida” (2; 68). En el punt anterior hem descrit en detall les característiques de l’Espanya que Maragall creu possible i necessària. Ara ens concentrarem en les característiques que creu Maragall ha de tenir la participació de Catalunya en la governació d’aquesta Espanya que és el seu espai natural d’actuació política –amb Europa. La primera consideració és referent a no utilitzar el greuge i la reivindicació com a base de l’actuació, sinó les propostes polítiques fetes amb un enfocament general, vàlides per a Catalunya i també per a la resta de comunitats i per Espanya en el seu conjunt. “La nostra força i la nostra raó , des de Barcelona, des de Catalunya, seran apreciades a Espanya, no per la nostra persistència a declarar el nostre greuge, sinó per la nostra capacitat de fer propostes que essent vàlides per a nosaltres, valguin també pels ciutadans d’altres comunitats autònomes; per a tothom” (5; 218). La confiança entre les parts és una altra base de les relacions, doncs no hi pot haver cap model que funcioni si existeix desconfiança entre les parts; en aquest aspecte, inicialment tenia una posició 3 2 | f u n d ac i ó C a t al u n y a e u r o pa / lle g a t pm - w o r k i n g pape r n . 1 �optimista: “els 20 anys d’Estatut i d’Estat de les autonomies han consolidat la confiança mútua entre els pobles d’Espanya, malgrat les resistències històriques. Aquesta confiança és la base indispensable per l’aconseguiment a l’ensems de la llibertat catalana i la unió espanyola” (6; 124). Resultat necessari ressaltar de la frase anterior, com Maragall lliga la llibertat de Catalunya amb la unió d’Espanya, refermant que el seu pensament està inicialment, som a l’any 1998, molt orientat a com aconseguir les llibertats –nacionals- de Catalunya dins d’Espanya. També creu que cal abandonar el greuge com a motor de les reivindicacions, i acceptar que tot el que pugui reclamar i aconseguir Catalunya per a sí, pugui ser aplicat a altres comunitats (si volen)18. “No podem dir: ‘no volem que els altres no ho tinguin’. No podem dir: ’si a vostès també els donen això, nosaltres voldrem una altra cosa per a seguir essent diferents’ (6; 95). Per dur a terme la construcció de la nova Espanya plural cal continuar aprofundint el pacte constitucional, entre totes les comunitats autònomes, les nacionalitats i les regions: “el núcleo del nuevo pacto constitucional tendría que consistir en que las nacionalidades históricas -Cataluña, el País Vasco y Galiciaacepten la generalización autonómica, la igualdad competencial y el equilibrio del modelo, a cambio de que las otras comunidades reconozcan la diversidad plurinacional, pluricultural y plurilingüe de España y, en consecuencia, las expresiones políticas de los hechos diferenciales” (6; 168). Reclama la participació en el govern d’Espanya, en el poder central, en el “pont de comandament” de l’Estat. “Deseo que Catalunya dé un paso adelante y participe de forma más clara, más ambiciosa, en el mejor sentido, y más confiada, en la gobernación de España, y en el diseño evolutivo de esa gobernación” (2; 122). El modus operandi d’aquesta participació és el model federal explicat anteriorment; Maragall ho recalca de forma expressa: “un proyecto catalán y catalanista que tiene una visión de España y la vocación de participar activamente en la tarea de la construcción de una España plural en el marco de la Unión Europea” (6; 151). El canvi en les formes i relacions de poder, i la participació de les perifèries en el govern central, permetran un nou dibuix d’una Espanya descentralitzada “una Espanya vertebrada sobre línies transversals i diagonals raonables; no pas una Espanya concebuda com el conjunt de punts a una certa distància del centre, essent aquest el punt que la uneix a la resta del món” (2; 79). L’encaix, participació i integració a Espanya, però a una nova Espanya, és per Maragall l’única via cap a Europa i el món: “Catalunya només pot avançar passant per Espanya, perquè el camí cap a Europa passa per Espanya, si no, no hi arribem. Però per una Espanya canviada, sinó tampoc no hi arribem” (23, 3); expressat en negatiu, si Espanya no canvia, la integració de Catalunya a Europa i al món globalitzat serà molt difícil. I d’altra banda, el canvi proposat no és només per ideologia o valors polítics sinó instrumental per aconseguir un pes important de Catalunya en el seu entorn natural i en el món: “no quiero redimir España, lo que quiero es que Catalunya vaya bien y tenga un papel más importante en su entorno, en España y en Europa” (41, 2). Al llarg del discurs juga vàries vegades fent redundàncies vinculant bidireccionalment Catalunya amb Espanya: “el progreso de Cataluña es el progreso de España. Y que el progreso de España es el progreso de Cataluña” (6; 181); “lo que es bueno para Cataluña es bueno para España, y hoy digo que lo que es bueno para España también lo es para Cataluña” (6; 302); “Una propuesta pensada desde Catalunya para Catalunya y para España, o si se quiere, desde Catalunya para España” (6; 252); “que llegue el día en el que decir España en Catalunya y decir Catalunya en España no provoque ningún resquemor ni en un lado ni en otro. Y que responda a sentimientos compartidos” (6,319); “Si España no cambia, Catalunya no será lo que puede ser. Y a la inversa. Para que España se mueva, Catalunya tiene que implicarse” (4; 5). 18. Proposant abandonar el greuge com a mètode polític, i la possible aplicació al de mesures, està fent una crítica al posicionament del govern nacionalista de Jordi Pujol i la seva política de “peix al cove”. gener- 3 3 �Maragall reafirma la seva voluntat de continuïtat de Catalunya dins d’Espanya, no fa una proposta política amb voluntat secessionista sinó integradora. “La propuesta de Catalunya se ha hecho con sentido de Estado. Se ha hecho con sentido de España. Se ha hecho para seguir estando en España, no para irnos de España. Para que llegue el día en el que decir España en Catalunya y decir Catalunya en España no provoque ningún resquemor ni en un lado ni en otro. Y que responda a sentimientos compartidos” (6; 319). Malgrat això, avisa de que hi ha altres alternatives en l’espai polític català, molt basades en un escepticisme sobre la capacitat d’Espanya per canviar cap a la pluralitat “existen, gozando de un apoyo coyuntural considerable, otros planteamientos con un común denominador: un creciente escepticismo sobre la posibilidad de que sea factible establecer una relación recíprocamente interesante entre Catalunya y España. De dicho escepticismo se derivaban básicamente dos actitudes: o la renuncia a España que supone la vía separatista, o bien la resignada conllevancia” (6; 249). Part del problema espanyol, o millor dit, del problema de les relacions entre el poder central espanyol i la seva realitat plurinacional el centra Maragall en no assumir el que diu la Constitució espanyola del 1978: “Me cuento entre los que entendieron y votaron la Constitución en tanto que reconocía, entre otras cosas, la nacionalidad catalana: no había que ser muy astuto para leer la carta magna en esos términos … Para mí no hay duda de que la Constitución consagraba a las tres nacionalidades históricas como tales nacionalidades” (6; 263). Com a resum, el 26 de maig del 2004, també al Club Siglo XXI, Maragall va presentar un resum de la seva visió del “problema català” (6; 247 i seg.) on cita molts dels conceptes expressats fins ara: “el problema catalán no es otro que el problema español; la propuesta catalana de España; clima de creciente indiferencia y desconfianza mutua; correlación positiva entre el autogobierno de Catalunya y la democracia en España; renovar y profundizar nuestras instituciones democráticas; pleno reconocimiento de la España plural y resituar a España en Europa y el mundo; que los catalanes nos quitemos de la cabeza los tópicos sobre España. Catalunya propone una España plural”. En aquest discurs, però, es noten ja trets d’escepticisme sobre la capacitat de transformar Espanya i, per tant, les seves relacions amb Catalunya; en efecte, en referència al procés estatutari diu “Todo eso que se puede hacer en Catalunya, que la gente quiere que se haga, no va a poder ser si en España no cala un poco el espíritu de cambio y la filosofía que hay debajo de esa propuesta” (6; 260). El juliol del mateix any, davant un altre auditori, rebla aquest mateix sentiment: “Estamos en lo mismo, nada ha cambiado y todo ha cambiado. Sigue vigente la Oda. Es lo que estamos haciendo, hablarle a España y temer que no nos oiga ... España tiene tendencia a la sordera. Por su tamaño, no por malicia. Probablemente porque es muy grande y muy diversa” (44; 1). El mes següent hi torna: “Quizás soy un ingenuo. Quizás toda esta pretensión de que España se sienta plural y Catalunya libre, es decir, formando libremente parte de ella, sea una ilusión vana y haya que volver al agnosticismo catalán de los pasados 25 años, al “se mira y no se toca” y a la simple cortesía entre gentes bien educadas” (6; 270) Aportem com a final un paràgraf, de maig del 2006, que resumeix be el conjunt del pensament, i de la intenció de la seva pràctica política, en quant a les relacions entre Catalunya i Espanya: “Creo que por el bien de Catalunya y el de España, siempre hay que propugnar una relación de intercambio constante y de afecto explícito entre ambas realidades distintas. No negar la diversidad, sino predicar el afecto y practicarlo. Hemos sido consecuentes con ello. Al inicio de mi mandato dejé clara mi apuesta por la España plural como marco adecuado para favorecer una nueva naturaleza de relación” (14; 1). 3 4 | f u n d ac i ó C a t al u n y a e u r o pa / lle g a t pm - w o r k i n g pape r n . 1 �5.4. Nacionalisme Des de l’inici, quan encara és Alcalde, Maragall es defineix sempre com catalanista, i no com nacionalista: “Sóc més catalanista que nacionalista” (3; 79), encara que també diu que “El catalanisme és el nacionalisme específic dels catalans” (6; 121), i que “el catalanisme és un determinat tipus de nacionalisme molt diferent d’altres que troba la seva raó de ser alhora en la identitat i en l’obertura, en l’afirmació i la generositat ... en la unió i la llibertat, que és la millor definició de federalisme” (6; 121). En qualsevol cas, una constant del seu pensament és que Catalunya és una nació “Catalunya és una nació singular, culturalment distinta, formada per aportacions diverses que ha necessitat i que ha sabut integrar, malgrat la persecució i maltractament de la seva identitat, llengua, i símbols” (6; 124). L’any 1986 expressa la seva concepció crítica sobre el nacionalisme, al que veu com un sentiment de caràcter defensiu, potser justificable en èpoques com la franquista, però com una ideologia incapaç de “vertebrar eficaçment un país amb voluntat de futur” (4; 119). Considera que com a sentiment de pertinència -d’adhesió a una identitat- sempre estarà present en major o menor mida, però que aquest fet no ha de portar a convertir-se en un codi polític amb pretensió de convertir-se en majoritari. Maragall contempla el nacionalisme com una ideologia heterogènia, “formada per ingredients molt diferents, amb l’únic punt comú de ser o sentir-se víctimes d’una força exterior” (4; 121). En contraposició, dóna al catalanisme, al seu catalanisme, una mirada més ampla, vinculada a la complexitat d’un país heterogeni, de forma que “el nostre país només pot ser alguna cosa més que nacionalista, però mai alguna cosa menys que nacionalista” (4; 121), potser una Catalunya no només a la defensiva, sinó una nació oberta, integradora i situada a la vegada en un context més ampli. Fa ús d’una expressió amb el mateix adjectiu que fa servir per Espanya: “Catalunya oberta” (4; 120). Nega també la possibilitat de l’ús de la idea de catalanisme de forma exclusiva per part de cap partit o tendència. L’any 1999, detalla què és per ell el catalanisme: “Catalanisme avui vol dir diàleg franc amb Espanya i vocació europea, recerca d’un lloc en el món obert, proposta de geometries variables en la lenta reconstrucció de la democràcia” (7; 13). És a dir, el situa en relació a Espanya, Europa i la democràcia. El concreta amb determinats trets: una forma de demostrar l’autonomia de decisions que permet la solidaritat i l’amistat, transformador d’Espanya, orientat a guanyar llibertat dins de la unió més que no pas a la separació, que combina la proximitat amb la lleialtat, i en qualsevol cas superior al regateig nacionalista de curta volada. L’any 2003 insisteix en termes semblants sobre el catalanisme que desitja, associat a la idea d’Espanya plural i amb organització federal: “El nuevo catalanismo ha de ser capaz de impulsar una transformación de España no sólo en su sentido de modernización, también de profundo respeto a su plurinacionalidad, pluriculturalidad y plurilingüismo. Somos diferentes, pero queremos avanzar juntos. Por eso defiendo una intervención sin complejos en España: tenemos un modelo de la España plural y un proyecto político federal” (6; 205). A aquesta concepció li cal un reconeixement mutu per part de tots els pobles d’Espanya amb objectius comuns compartits –reconeix que no serà fàcili una obertura de mires que permeti una “Cataluña abierta, dispuesta a compartir oportunidades, esfuerzos y compromisos con los demás pueblos de España, de Europa y del mundo. Esta mayoría no quiere una Catalunya cerrada, adusta, a la defensiva” (6; 205). Insisteix en el catalanisme amb vocació espanyola i europea, federal, que doni i rebi la confiança i lleialtat política necessària per a poder crear la solidaritat en llibertat. En l’època com a President de la Generalitat, quan està al front d’un govern tripartit, entre socialistes, 3 5 �republicans i eco-socialistes, Maragall passa a expressar un catalanisme de base més àmplia, menys identitari, encara que a la vegada amb menys referències a Espanya, “un catalanisme que vol apel·lar, no solament als catalans que senten que el cor se’ls inflama davant de les quatre barres, sinó els que durant molts anys s’han mostrat, si no hostils, sí indiferents a aquest sentiment de pertinença. Totes les idees són vàlides, discutibles, interessants. El nostre catalanisme no és més que l’anterior, però tampoc menys, és simplement distint i, en tant que resultat d’un pacte, d’accents diversos i complementaris” (6; 243). El concreta en un catalanisme ciutadà, democràtic, integrador, forjador d’una Catalunya millor, unida per “la il·lusió d’unes polítiques socials d’habitatge, d’educació, de salut i de seguretat. No considerem que això siguin coses instrumentals: les considerem definitòries del mateix esperit de país” (6; 217). Un tipus de patriotisme cívic i republicà, que pot resultar més fort que l’identitari i que el resistent, a l’estil dels patriotisme francès i americà, un patriotisme basat en els drets socials adquirits. És una concepció de Catalunya on “ens interessa més el futur dels nostres fills que les dèries dels nostres avantpassats, respectades com són. El catalanisme esdevé sentiment en la mesura que reconeix i valora l’existència d’uns ciutadans que viuen uns problemes i que tenen unes necessitats. El catalanisme esdevé sentiment de comunitat quan dóna resposta i oportunitats, un per un, a tots els seus ciutadans” (6; 243). Un cop ja no és President, es sent satisfet amb el fet que el catalanisme ja no sigui, o ja no sembli, patrimoni d’una sola força política; amb que hagi girat cap a una orientació social i de que li calgui, per continuar servint al país, exercir un bon ús de la capacitat d’autogovern. Lligant amb el reconeixement de la pluralitat interior de Catalunya “el catalanisme del segle XXI ha d’aconseguir unir cívicament Catalunya, fins aconseguir que s’expressin totes les Catalunyes, no amb una única veu sinó amb veus diverses. Només des d’aquesta unitat cívica serà possible canviar l’aspiració de Catalunya. No podem aspirar, com havíem fet durant temps, a ser una excepció permanent, una nació sense estat debatent-se entre ser un vagó del tren d’Europa o locomotora d’Espanya. Hem de ser les dues coses alhora. Catalunya ha de tenir menys por i més ambició” (17; 4). Resumeix en que la nació s’afirma amb l’acció, no en la proclamació. En les últimes declaracions recollides, es posiciona davant de l’horitzó europeu com a marca de futura actuació bàsica, atribuint a Europa la condició de nova pàtria “La patria ahora es Europa. La tensión, la competencia, sí que es entre Cataluña y España. Pero todo lo que definía a una nación como nación ya no es ni catalán ni español, es europeo: el himno, la moneda y hasta la bandera azul europea está por todas partes” (59; 1). Es poden identificar altres valoracions del que no ha de ser el catalanisme per Maragall, entenent el que diu en relació a la concepció nacionalista dominant en l’època de govern de Jordi Pujol: la catalanitat no ha de ser excusa per a no reconèixer els errors propis; no es poden demanar carnets de catalanitat; no s’ha de pressuposar la innocència dels catalans pel fet de ser-ho; tampoc es pot pressuposar que pel fet de ser catalans no aconseguirem segons quines coses. Maragall relaciona, com no podia ser d’un altre manera, el nacionalisme català amb el nacionalisme espanyol, al que qualifica com a nacionalisme implícit o inconscient, propi dels estats, i li demana que ho reconegui, que sigui conscient de la seva existència. Fins i tot ofereix una transacció entre nacionalismes “Nosotros renunciaremos al nuestro cuando ellos reconozcan el suyo” (6; 138). Davant del nacionalisme espanyol, encara que només sigui per claredat expositiva, Maragall s’arriba a definir com a nacionalista català “Cada vegada ho tinc més clar: si em pregunten des de Madrid si sóc nacionalista, jo dic que sí, perquè és la manera més entenedora i ràpida que entenguin el més important que vull dir ... Només començo a matisar quan l’altre m’accepta que també és nacionalista” (1; 15). 3 6 | f u n d ac i ó C a t al u n y a e u r o pa / lle g a t pm - w o r k i n g pape r n . 1 �En contraposició al citat nacionalisme espanyol, Maragall es mostra fins i tot agre: “Ustedes son más nacionalistas que nosotros, a ver si lo entiende de una puñetera vez, ustedes son más idiosincrásicos que nosotros, nosotros sólo somos una pequeña nación que tal vez se expresa mal, con acritud, pero sepan que ustedes, en el día a día, están alimentado esa acritud” (6; 138). Defensa que Catalunya té dret a aquesta acritud: “Tenim el dret de l’acritud ... jo vaig néixer tres mesos després de l’afusellament d’un president elegit democràticament i afusellat sense pràcticament judici, sense judici en el sentit propi de la paraula. Per tant el dret a l’acritud, almenys la meva generació el té” (6; 110), tot i que a continuació deixa clar que no pot ser la inspiració i el marc de les relacions amb Espanya i els seus pobles. Considera que confondre nació amb estat és un greu error, i denuncia varies vegades l’estatisme com a risc del nacionalisme, de qualsevol nacionalisme, sigui espanyol, català o basc, arribant a dir que “el nacionalisme esdevé metàstasi quan es converteix en estatisme, i per tant en enemic dels nacionalismes sense estat” (7; 18). Com a consideració final d’aquest apartat, una valoració personal de Maragall, que ajuda a entendre el personatge i la seva circumstància: “Hay mucha gente en Catalunya que piensa que soy españolista. Y en España hay gente que piensa que soy independentista. Lo cual quiere decir que España es complicada, aunque también podría decir que Maragall es complicado, pero creo que es más bien lo otro” (4; 1). 5.5. Europa Europa és vista per Maragall situada en una via d’evolució federalitzant, que només es farà la unió si hi ha a la vegada “devolution”, és a dir descentralització de competències i aplicació del principi de subsidiarietat. En les conclusions del curs que dirigí a Roma sobre Europa l’any 1998, es concreten els trets principals de la visió de Maragall sobre Europa19: Europa necessita a la vegada d’Unió i de devolució, el que vol dir alguna cosa més que una “catalogació formal” de competències; “si el procés unitari a escala europea consisteix a reforçar la Unió i a refermar per compensació els organismes subestatals, és necessari un nou concepte de nació o de pertinença: la ciutadania” (6; 82); els estats no perdran sinó que s’agilitzaran i guanyaran legitimitat amb la seva capacitat distributiva, reguladora i de representar l’interès general; cal un federalisme diferencial i optatiu, pels estats i les regions, i una Europa de les regions; el risc de llunyania entre les decisions i les seves conseqüències, fa necessària la subsidiarietat. Torna Maragall a Catalunya amb una idea clara de Europa com a referent, ideal i objectiu polític “Els catalans del segle XXI sabem l’Europa que volem, i l’Europa que ve: l’Europa forta, que és la de la proximitat, la de les regions i les ciutats, és a dir, l’Europa legítima; i l’Europa forta, que és la de la Unió, perquè és la de la nostra moneda, la nostra defensa, la nostra justícia i la nostra cohesió social. L’Europa dels Estats entesos com a garants de la Unió i garants de la devolució de poders cap a baix. De vegades se’ns parla només de l’Europa d’on venim i no de l’Europa a la qual anem. Anem a una Europa forta i subsidiària alhora, social i liberal, “forta però no fortalesa”, activa però no invasora de la proximitat -al contrari defensora de les identitats diverses i de les ciutats com a base de civilització-. L’Espanya catalana que preconitzem hi podrà contribuir, ja hi està contribuint, però ha de consolidar la 19. Cal tenir en compte que el curs es dóna en un context previ al procés fallit de nova Constitució Europea i de la signatura dels nous tractats de Niça i de Lisboa. 3 7 �seva cultura política, les seves regles del joc democràtic. I el seu federalisme vergonyant, l’ha de fer explícit i diferencial. Hem de fer el partit d’Europa (apostar per), d’aquesta Europa” (6; 101). Europa –per Maragall- ha de ser un projecte d’unió, no d’uniformitat; plurilingüe; un projecte de nova ciutadania, orientada als ciutadans, no a construir una superpotència. Una constant del seu pensament polític és la participació de Catalunya (dels organismes subestatals en genèric) en el nou espai polític europeu. Per això reivindica “La presencia de las autonomías en Europa, de acuerdo con los Tratados, en aquellas materias en que tienen competencia exclusiva y capacidad legislativa, lo que obliga a una previa formación de la voluntad estatal en el Senado y una lealtad horizontal entre las autonomías, pues ni las 17 autonomías españolas ni menos las 300 regiones europeas caben en los Consejos de Ministros de la Unión” (2; 87). Veiem doncs que la seva perspectiva no és particularista per a Catalunya sinó general per a Espanya, i que identifica la necessitat d’harmonitzar la participació i els interessos a nivell d’un nou Senat. Un altre aspecte referit a Europa és la concepció en forma de xarxa: de països, de regions, d’euroregions, de ciutats. Aquesta visió la contraposa a la realitat interna d’Espanya com a radial en base a un centre únic “La España en red no es una España en forma de estrella, con un centro y brazos, y que desde ese centro llegan a cada una de sus extremidades. Pero el mundo ya no es así y Europa ya no es así, se trabaja en red, cada punto es importante” (6; 320). Dona molta importància, per Catalunya i les Comunitats veïnes, a la consolidació d’Euroregions en l’entorn de Barcelona i Catalunya “l’Euroregió, l’Arc Mediterrani o la Comunitat de Treball dels Pirineus són maneres adequades d’expressar la voluntat de la societat catalana de tenir un paper actiu en el procés d’integració europea” (17; 9). L’existència d’Europa no pot ser considerada un motiu per a deixar de referenciar Catalunya a Espanya “Hi ha qui diu que hi ha un camí alternatiu a Espanya: el d’Europa. Plantejar-ho en aquests termes em sembla un error. Faríem un mal servei al país si ens plantegéssim com a alternatives incompatibles les projeccions de Catalunya a Espanya i a Europa. Catalunya ha d’estar a Europa amb Espanya, aprofitant tota la potència de l’Estat espanyol, que és el nostre Estat. I Catalunya ha d’estar a Europa amb la força de les seves institucions, de la seva societat civil, de les seves empreses i de les estratègies euroregionals compartides” (17; 6). Ja hem comentat en l’anàlisi quantitatiu la importància creixent que pren Europa com a concepte utilitzat en el període final analitzat. A part de la voluntat expressada de dedicar-se a aquest temes quan deixés de ser President, Maragall pensa en un futur d’Europa en que, tot i les dificultats del moment, s’anirà consolidant per sobre de visions estatocèntriques, de forma que ha d’arribar a ser una nova pàtria per a tots els europeus, també pels catalans. “Ens hem de preguntar què volem ser quan siguem grans? ... Ras i curt, una Catalunya europea. Ja ni “Escolta, Espanya” ni “Adéu, Espanya”: Escolta, Europa” (60; 1). 5.6. Estatut La primera consideració en relació amb el tema del nou Estatut de Catalunya és que Maragall no en fa cap referència fins l’octubre de 1998 quan en la presentació del document “Carta autonòmica catalana” diu que l’Estatut de 1978 no s’ha aplicat en la seva totalitat, que es dóna una “fatiga” dels materials constitucionals i estatutaris i que cal procedir a la seva revisió. Creu que un nou Estatut serà bo per Catalunya i també per Espanya perquè serà “el fruto del reconocimiento por las Cortes 3 8 | f u n d ac i ó C a t al u n y a e u r o pa / lle g a t pm - w o r k i n g pape r n . 1 �Generales de la voluntad política unitaria de Cataluña, momento solemne en que Cataluña renovará su pacto de autogobierno y su compromiso con la España plural” (6; 200) cosa que permetrà ambdues parts conviure més enllà de la “conllevancia”. És durant la seva Presidència de la Generalitat quan es du a terme el procés de redacció, negociació i aprovació del nou Estatut, que acabarà amb la ratificació en referèndum pel poble català al juny de 2006, i és òbviament en aquest període quan fa més explicacions sobre el tema. Defensa sempre que el nou Estatut ha de fer-se seguint estrictament els passos i tràmits legals i constitucionals previstos, assegurant a més la seva constitucionalitat; i entén la seva renovació, a més a més, com una part del procés de consolidació de l’estat de les autonomies. Per Maragall la reforma del marc d’autogovern de Catalunya es fa amb dos objectius “Progresar en nuestro modelo de autogobierno en el sentido de superar la etapa de pura afirmación identitaria ... Contribuir a la idea y al proyecto de una España plural ... Contribuir haciendo lo primero, ayudamos a avanzar en el segundo de los objetivos; y viceversa. No son contradictorios” (6; 310). A l’agost de 2005 concreta el que Catalunya vol expressar en el nou Estatut en onze proverbis, que es mostren resumits a continuació: (6; 284) 1. Catalunya és una nació, és una nació dintre de l’Estat espanyol. 2. Catalunya ha viscut durant vint-i-cinc anys la primera etapa històrica llarga i sense entrebancs d’autonomia, democràcia i de progrés. 3. La Generalitat no va deixar d’existir, en terra pròpia o en l’exili, gràcies a la tenacitat del poble i a la fidelitat dels seus presidents. 4. Catalunya té un cert pensament del què Espanya és. Espanya és una nació de nacions i l’Estat espanyol un estat de caràcter federal. 5. En cas de conflicte entre el dret general espanyol i el particular català s’aplicarà el principi de subsidiarietat, que vol dir de proximitat. 6. Catalunya ha estat i és solidària amb els pobles d’Espanya, en funció d’un sistema fiscal general regit pel principi d’obtenir serveis similars per un esforç fiscal similar. 7. Catalunya es regirà per sistemes propis de prestació i regulació de serveis en llengua, cultura, dret civil i organització territorial. 8. Subratllar la importància del saber, de l’educació i de la igualtat de drets, i avui en especial, de la igualtat entre l’home i la dona. 9. Accés als sistemes universals de comunicació, d’innovació i tecnologia. 10. A través de l’Estat pertanyem a la Unió Europea. 11. En el marc de la Unió Europea, formar amb les Comunitats i Regions veïnes una Euroregió útil pel progrés dels interessos comuns. A Nova York, febrer de 2006, el presenta com un projecte per Espanya, “una nova etapa en la nostra democràcia, en la qual s’enfortirà nostre sistema federal” (9; 2) i que significa: una nova devolution, el reconeixement de Catalunya com a nació i de la diferència, que no vol dir desigualtat ni privilegi; la clarificació competencial dels nivells de govern i la millora del finançament; ajudar a la construcció de l’Espanya plural, de l’Espanya federal, i és una contribució a una nova cultura política basada en la lleialtat, en la confiança federal. Un cop aprovat i abans del referèndum fa successives defenses del seu contingut, filosofia i significat polític, el que significa anar insistint en conceptes recurrents del seu pensament. Catalunya es posa al dia com a nació, destaca el caràcter de pacte entre les sobiranies catalana i espanyola “L’Estatut és l’acord entre dues sobiranies, entre dos Parlaments, entre dues representacions” (12; 1) i aquest fet no considera que devaluï la sobirania espanyola. No és identitari, està orientat a les persones, disminuirà la conflictivitat competencial entre govern central i Generalitat, i sobretot “Catalunya 3 9 �esdevindrà la comunitat política d’Europa que, sense ser un estat, té el major reconeixement, el major nivell de competències i de recursos per abordar el seu desenvolupament. Més de fet que alguns petits estats” (16; 3). Reconeix el dubte de si s’ha seguit la millor seqüència, o hagués sigut millor reformar prèviament la Constitució, però afirma “Es mucho pedirle al Parlamento catalán y a los ciudadanos que tendrán que decidir si refrendan el Estatuto reformado, que renuncien a decir nada que obligue a una reforma de la Constitución” (6; 268) i, per tant, acaba mostrant el seu acord, segurament instrumental, a que determinats aspectes de l’estatut quedin formulats, però restin a l’espera d’una futura reforma general de la Constitució. Encara que explicita el seu lament per no haver aconseguit la participació del Partit Popular en la fase final del projecte, també diu “¿quin és l’argument per oposar-se a un Estatut que teòricament ens havia de separar dels espanyols i ara resulta que tots l’imitaran?” (49; 2), i espera que el conjunt d’Espanya entengui que l’Estatut és una proposta legítima i lleial. Un cop aprovat en referèndum, considera arribada l’hora del seu desenvolupament, i considera que ho ha de fer una nova generació “La Cataluña del nuevo estatuto ha de estar gobernada por una nueva generación que sepa alejar al país de la política irritada y del tacticismo que a menudo nos ha dominado” (6; 324). Preveu un camí de desplegament llarg i complicat, que el porta a tornar a insistir en la necessitat de canvi a Espanya per poder canviar a Catalunya, és a dir, en el problema espanyol per davant del català: “No requerirà només un pacte polític sinó també un canvi de cultura de l’administració central. Perquè també a Espanya s’ha de produir un canvi de paradigma: 30 anys després d’haver-se iniciat la transició, ja no podem entendre Espanya en termes d’un cos que es descentralitza o replega a voluntat, sinó en termes d’un Estat compost en el qual les seves parts (nacions, nacionalitats i regions) han consolidat personalitat i protagonisme i reclamen poder participar més i més, conjuntament, en la definició del tot.” (6; 337). Davant el recurs presentat davant del Tribunal Constitucional, creu inicialment que el Tribunal no el modificarà, doncs generaria un greu problema per a tothom “No crec que el toquin, perquè Madrid és massa intel·ligent per crear-se un problema que no necessita. Poden resoldre-ho, m’imagino, d’una altra manera, i no pas enfrontant-se a una decisió referendada pel poble de Catalunya” (55; 1). A mida que avança el temps va introduint la idea que si el Constitucional el modifica, s’hauria de tornar a sotmetre a referèndum. “Si un tribunal modifica una sola coma, el poble ha de tornar a parlar. O és que no pensen respectar els nostres drets com a catalans?” (60; 1). 5.7. Fiscalitat El finançament de Catalunya, de les comunitats autònomes en general, i dels ens locals també, és un tema problemàtic des de l’origen en el sistema constitucional de 1978. No entrarem en detall, però mostrarem els eixos principals dels conceptes més utilitzats per Pasqual Maragall sobre l’assumpte. A principis de 1988 ja fa esment en passat a la seva proposta d’un marc estable de repartiment de recursos entre Govern central, Autonomies i Ajuntaments del 50-25-25 % (6; 37). Aquesta distribució percentual hi anirà canviant a mida que es vagi augmentant el nivell de competències, en especial autonòmiques: el 2003 la proposta és del 40-30-30 (38; 5) i el 2005 del 30-40-30. (6; 295). Un altre dels criteris que Maragall expressa amb continuïtat és el de contribuir per renda i rebre 4 0 | f u n d ac i ó C a t al u n y a e u r o pa / lle g a t pm - w o r k i n g pape r n . 1 �per població, així com la necessitat de la corresponsabilitat fiscal de les diferents administracions públiques. Ja al 1991 deia “Es fundamental establecer un marco seguro de financiación para los tres niveles de gobierno y que comporte fórmulas equilibradas de corresponsabilización fiscal y de autonomía financiera” (6; 71). Com a candidat a la presidència de la Generalitat, proposa en diverses ocasions quatre principis de federalisme fiscal, que resumits són (6; 161): • Igualar los resultados en gasto público por habitante de las autonomías del régimen foral con las autonomías del régimen común. • Redistribución del gasto público entre las tres administraciones públicas en base los porcentajes (40-30-30). • Igualar la inversión del Estado por habitante entre las áreas metropolitanas españolas de más de un millón de habitantes. • Equidad fiscal territorial … pagar por renta y recibir por población. Completa el seu federalisme fiscal amb la llibertat per poder fixar tipus impositius (corresponsabilització) i la necessitat de transparència en la informació, el que li fa reclamar la publicació periòdica i normal de les balances fiscals, com fa Alemanya: “La transparencia es la base de la solidaridad y de la equidad” (40; 1). Vincula la transparència amb la claredat en els plantejaments fiscals, necessaris per assegurar la seva legitimitat “la cuestión de la “comprensión pública” es absolutamente crucial. Hay que abandonar los tecnicismos en la explicación del sistema fiscal y financiero del Estado de las Autonomías” (6; 266). En quant a l’aspecte de la solidaritat entre territoris amb diferent nivell de renda, a més de que l’aplicació del principi general ja significa que paguen menys pels mateixos serveis, creu que ha d’existir un fons de solidaritat, però amb límit temporal i control del procés: “tiene que haber una financiación especial para las comunidades autónomas con retraso estructural. Estoy de acuerdo, pero esto debe periodizarse en el tiempo y tendiendo a un aterrizaje suave. De lo contrario, es decirles a las autonomías que sufren esta situación que siempre estarán subvencionadas, cuando de lo que se trata es de que salgan de la situación de retraso” (40; 1). D’altra banda, Maragall proposa que la singularitat dels concerts econòmics basc i navarrès sigui sotmesa a un procés d’igualació amb un marge temporal ampli. De fet, no està d’acord amb el sistema, encara que entén el seu origen històric. Davant de la reclamació del concert per ERC i CiU, expressa “la única solución para Cataluña y para España es que haya una regla común de resultados. No discuto las fórmulas, me importan muy poco, mientras los resultados finales se avengan a una racionalidad común que además sea inteligible para la gente. Que la gente pueda decir que paga lo que tiene que pagar. Esa regla creo que es la renta y la población” (4; 1) i argumenta que la raó de fons és la grandària de Catalunya, que no li permet (a Espanya) un règim d’excepcionalitat. Torna a la idea del que és bo per Espanya és bo per Catalunya i a l’inrevés. Creu que Catalunya “ha estat i és una nació solidària amb la resta de pobles d’Espanya” (6; 285). Però també considera que, donat que ja hi ha comunitats que partint de nivells de pobresa molt importants ara estan “frec a frec o més amunt en alguns aspectes. Catalunya està dient: «No podem més»”, i això ho identifica com un problema, lligat al fet que si es garanteix el màxim nivell de serveis de forma independent a l’esforç fiscal, pot desincentivar als territoris receptors de transferències netes. En aquest aspecte Maragall aplica una visió lliberal a la solidaritat. Els criteris fiscals integrats en l’Estatut els explica amb els quatre eixos següents: “El Estatuto garantiza que los ingresos de la Generalitat procedan totalmente del rendimiento de los impuestos pagados por los ciudadanos de Catalunya. 4 1 �La Generalitat tiene capacidad normativa sobre los impuestos estatales en los que participa, de acuerdo con las competencias del Estado y de la Unión Europea. Papel protagonista de la Generalitat en la gestión tributaria de los impuestos que pagan los ciudadanos de Catalunya. Criterio explícito de solidaridad, semejante al aplicado en los países federales que consiste en garantizar un mismo nivel de servicios a los que realizan esfuerzos fiscales similares, no en términos absolutos, que eso sería injusto, sino en términos relativos a la renta de cada uno” (6: 315). Afegeix un cinquè eix que garanteix que les inversions de l’Estat a Catalunya durant 7 anys seran d’acord amb el PIB de Catalunya; una garantia que va ser declarada inconstitucional pel Tribunal Constitucional. 5.8. Interlocució En l’anàlisi quantitatiu ja hem pogut constatar el creixent lament podríem dir, de Pasqual Maragall, sobre la manca d’interlocució lleial a l’altre costat de la taula, és a dir per part dels poders de l’Estat sobretot a partir de que és President i s’engega el procés de renovació de l’Estatut. Si l’Estatut el definia com un pacte entre les legitimitats catalana i espanyola, com es pot dur a terme aquest procés de pacte mentre una de les parts és sotmesa a la desautorització per bona part de l’altre? Podríem posar molts exemples, però aportarem només alguns dels mes significatius: En relació a l’Espanya més oberta: “Es muy difícil, pero tal vez consigamos un reconocimiento por parte del sector progresista y liberal de Madrid, que siempre ha sido centralista en el fondo, aunque sea respetuoso con Catalunya.” (6; 137). Crida a les esquerres espanyoles: “ante el proyecto nacionalista de la derecha española, se han de erigir unas fuerzas políticas de signo progresista que respondan a la generosidad con generosidad, a la implicación de Cataluña en España con el compromiso activo de España en las aspiraciones al autogobierno del pueblo de Cataluña, y con el respeto a su identidad, a su lengua y a su cultura” (6; 179). Avís davant les dretes: “el precio que ha pagado (la derecha) por esa ampliación del consenso es un precio que dudo que se puede pagar: el de relanzar un nacionalismo español fatuo y agresivo. Con esa actitud y ese lenguaje se compromete el futuro de España como unión de los pueblos que la forman, que es precisamente lo que la Constitución y los Estatutos garantizan” (2; 108). I lament sobre les conseqüències del lideratge d’Aznar: “La hazaña de Aznar al meter a la derecha en la Constitución no le ha salido gratis a España. Su empecinamiento nacionalista -la otra cara de la moneda- amenaza con dar al traste con unos equilibrios que han funcionado bien durante 25 años.” (2; 127). Que havia acabat portant a un retorn del nacionalisme espanyol i a un reforçament del centralisme: “desde el nacionalismo español percibo el rechazo amargo y el desdén de quienes no les cabe en la cabeza otra manera de entender España que la suya” (6; 178) “Cataluña tiene el derecho, histórico o no, a proponer. ¿O sólo hay una voz en este coro? Cruzar opiniones, indicaciones y propuestas es enriquecer el escenario, no dictarlo, contra lo que se ha hecho casi siempre desde el centro. El centro está encantado de haberse conocido. No sabe que sólo es el centro: piensa que es toda España. Éste es su error. Nosotros también somos España” (61; 1) 4 2 | f u n d ac i ó C a t al u n y a e u r o pa / lle g a t pm - w o r k i n g pape r n . 1 �A un retorn de l’Espanya única, hostil amb Catalunya: “s’oposen també a l’eclosió de l’Espanya plural, quasi diria que per principi, perquè només en volen una d’unitària, d’única, sense matisos, sense perfils, sense accents, sense allò que dóna a aquest país precisament la seva gràcia i el seu interès” (12; 1), davant la que es mostra perplex: “perplejidad por la indiferencia, cuando no por la hostilidad, con que es tratada Cataluña por el poder político y por una parte influyente de los medios de comunicación”. I afegeix, en relació als mitjans: “nos encontramos con un grave problema de incomunicación: No disponemos de un sistema de circulación de las noticias y de las opiniones que refleje de forma real la pluralidad española. El Madrid político-mediático actúa demasiadas veces como un foro capitalino que interpreta la complejidad de España desde el centralismo y no desde la centralidad. El sistema de la capital ha sustituido al sistema estatal. Los diarios de la periferia, sus radios y televisiones no se escuchan en el centro. El centro ignora lo que ocurre en la España real, en la España plural” (6; 277). Val a dir que Maragall és també conscient de la bidireccionalitat de certes actituds “Somos muchos los catalanes que reconocemos que las causas de este distanciamiento son complejas y que algunas tienen su origen en determinadas actitudes adoptadas desde Cataluña que interactúan con otras actitudes que podríamos identificar como separadoras” (6; 195). “en un clima de creciente indiferencia y desconfianza mutua. Volvíamos a la vieja dialéctica de los separadores y los separatistas” (6; 248). Maragall, però, manté l’esperança en què hi ha una altra Espanya possible: “Si Catalunya deixa de provocar recels, si Espanya deixa de tenir por de mirar-se ella mateixa amb llibertat al mirall, si deixa de tenir por de la seva riquesa i pluralitat, ah!, aleshores ens en podrem sortir” (6; 224). Una Espanya que hauria d’apostar pel federalisme: “Cierto que fuera de Catalunya y de algunas dependencias universitarias, prácticamente no hay federalistas. Habrá que inventarlos para que podamos discutir y avanzar con ellos en el reconocimiento de las naciones y los pueblos de España” (6; 20). Però sempre hi han les dues Espanyes: “hi ha una altra Espanya ... que és profundament desconfiada, conservadora i al·lèrgica a les innovacions” (23; 3), i la batalla entre les dues espanyes acaba generant una lògica d’immobilisme i de continuïtat: “Estamos en lo mismo, nada ha cambiado y todo ha cambiado. Sigue vigente la Oda. Es lo que estamos haciendo, hablarle a España y temer que no nos oiga” (44; 1). “Som diferents i ens suportem mútuament, però no pretenem solucionarho ... De manera que això no progressa i l’únic que continua havent-hi és la conllevància”. (56; 1). Una continuïtat que tampoc el president Zapatero va evitar: “Amb l’escenari Zapatero- Maragall va semblar que podíem trobar la fórmula canònica, la fórmula constitucional, estatutària. Però som on som. Aturats.” (56; 1) De fet, en una entrevista de 2007 acaba reconeixent que s’ha sentit personalment traït per Zapatero després de l’inicial: “Pasqual, apoyaré la reforma que salga del Parlament de Catalunya”: “Tinc la impressió que el plantejament inicial s’ha perdut, i que l’objectiu ambiciós que ens havíem plantejat aquí i allà perilla. Un pas enrere molt evident.” (52; 19). Un altre aspecte important en aquest apartat és fer notar els avisos que fa Maragall sobre les possibles conseqüències, negatives per la pròpia Espanya, d’una actitud de rebuig a les propostes que li arriben des de Catalunya. Hi ha risc de desafecció: “la dilació i les dificultats i fins i tot les tensions que s’han viscut al llarg d’aquests mesos han causat cansament en la ciutadania. I això comporta un cert risc de desafecció” (10; 6). El mateix fa en relació a una sentència negativa sobre l’Estatut: “Perquè si després d’haver estat referendat pel poble de Catalunya, un jutge el toca... Que ens tornin a preguntar si el resultat ens agrada o no: caldrà un altre referèndum. Demano dret a la claredat. Compte amb aquest tema, que pot tenir conseqüències” (58; 1). 4 3 �5.9. Independència En el conjunt de l’anàlisi fet sobre el pensament de Maragall ha quedat clar que ni és, ni ha estat mai independentista. Però sí que expressa les seves opinions sobre el tema, alguna de les quals ja s’han comentat en altres apartats. Hi ha un concepte d’independència que Maragall arriba a acceptar, i és la de Rubert de Ventós, basada en una construcció racional i en la interdependència. De tota manera creu que “és difícilment atacable, tot i que no fàcilment imaginable”. (7; 16). La renúncia el 1978 al dret d’autodeterminació per part de les forces majoritàries a Catalunya i el País Basc, a canvi de autonomia, forma part de l’essència del pacte constitucional. La percepció de no avançar en els temes d’autogovern i de reconeixement nacional genera “actitud de desesperanza, que está llegando a la conclusión de que Cataluña no puede esperar nada bueno de España y que considera que no es posible tender puentes si en una de las orillas no hay nadie dispuesto a avanzar el trecho que le corresponde. Es la actitud que subyace en la propuesta independentista” (6, 179). Per tant, per Maragall, la independència és una posició política reactiva i desactivable amb avenços en el reconeixement de la pluralitat d’Espanya. Maragall no creu, doncs, en la necessitat d’independència, en el món actual, “Allò que és decisiu no és pas la independència estatal, sinó la independència de criteri, la capacitat de convicció als grans mercats de l’economia i la política. Que ser un estat hi ajuda és indubtable. Però que arribar-ho a ser és tan o més antinatural que no ser-ho, i menys pràctic, també” (2; 58). El sentiment independentista ha existit sempre a Catalunya, “Un sector importante del catalanismo se lo ha planteado siempre. Macià y Companys en 1931 proclamaron la República Catalana” (6; 250) i segueix existint doncs “Un minoritario pero significativo sector de la sociedad catalana piensa que estamos ante la última oportunidad para resolver positivamente la relación entre Catalunya y España. No comparto este dramatismo de “las últimas oportunidades”, pero es un estado de ánimo que hay que tener en cuenta porque es revelador de algo” (6; 250). Davant d’aquest fet, aposta per fer una política, a Catalunya i a Espanya, que vagi permetent reconduir als independentistes a postures primer sobiranistes i finalment federals. Una vegada més planteja la Espanya plural i federal com a forma de solucionar l’encaix de Catalunya. 4 4 | f u n d ac i ó C a t al u n y a e u r o pa / lle g a t pm - w o r k i n g pape r n . 1 �6. Conclusions P asqual Maragall té una concepció federal d’Espanya, que té el seu origen en la tradició del pensament catalanista i d’esquerres, i en la seva personal experiència municipalista, exercint un poder de tipus molt proper al ciutadà. En referència al marc teòric, el model concret federal que proposa Maragall és un federalisme de distribució de poders, descentralitzador, cooperatiu i amb asimetria constitucional; encara que en aquest últim aspecte –l’asimetria- creu que ha de ser-ho només de forma imprescindible per encaixar les diferències realment existents amb la igualtat de drets. Però el seu federalisme és especialment un model de federalisme de tipus pluralista. Recordem que una de les característiques bàsiques del federalisme pluralista és el reconeixement de la plurinacionalitat, i en efecte, per poder recollir la diversitat nacional, cultural i lingüística d’Espanya, Maragall proposa el reconeixement de Catalunya com a nació. Els altres trets del federalisme pluralista també són plantejats i reivindicats per Maragall quan proposa una àmplia autonomia, estable constitucionalment i amb recursos fiscals suficients i constants (self rule) i aposta perquè Espanya avanci en la participació de les Autonomies en el govern central i les institucions estatals, i molt especialment en la configuració d’un Senat amb poder real i que sigui representatiu dels governs de les Comunitats autònomes i dels poders locals (shared rule). Maragall no està d’acord amb el model federal centralista i homogeneïtzador, orientat a la igualtat uniforme de drets dels ciutadans, el que alguns formulen com ‘los derechos son de las personas, no de los territorios’. De fet, el federalisme de Maragall, donat que el pensa per aplicar a la realitat espanyola, és un model oposat al considerat com el més exitós del món, l’americà, d’origen i components unificadors, creador d’una nació única amb una sola llengua. Però tampoc planteja en cap moment el reconeixement del dret de secessió en l’ordenament constitucional, de forma coherent amb el seu projecte polític que és un projecte per Espanya, fet des de la perifèria. Quan Maragall descriu les seves propostes federalistes, ho fa en base a l’aplicació d’uns principis concrets: col·laboració institucional, corresponsabilitat fiscal, solidaritat, clàusula residual pels poders més propers. Dóna molta importància al principi de subsidiarietat, a que el repartiment de les competències de poder es faci de forma que l’exerceixi el nivell més proper al ciutadà possible, tot i que avisa que cal estar atents als riscs de col·lusió entre interessos locals i poders pròxims20. Per poder bastir l’organització federal proposada, dóna una importància cabdal a l’existència del principi de confiança entre les parts i de la lleialtat federal, en el que coincideix amb el que diuen autors com Watts en relació als principis de confiança i lleialtat, necessaris per poder aplicar un federalisme pluralista. En relació al tema fiscal, els plantejaments de Maragall mantenen unes línies constants al llarg dels períodes analitzats. Per una banda la necessitat d’un repartiment equilibrat dels fons entre els diferents nivells de govern, adequat als serveis prestats per cadascun d’ells. D’un altre, la recerca d’una fórmula clara de relació entre els impostos pagats i les prestacions rebudes, i que es resumeix en la formulació bàsica de l’equitat fiscal territorial: ‘pagar per renda i rebre per població’. En aquest tema es detecta una preocupació també constant per aconseguir fórmules de finançament segures, justes, transparents, i, molt especialment, que siguin comprensibles per la ciutadania, doncs en cas contrari tenen risc de deslegitimació. La última característica transversal en el temps és la seva 20. No hem trobat referències a la possibilitat de col·lusió entre els els poders centrals, potser perquè no hem seleccionat textos relacionats amb el concepte de socialisme. grans poders econòmics i 4 5 �voluntat d’inserir el finançament de Catalunya en el règim general espanyol, sense privilegis, sense reclamar en cap moment sistemes de tipus ‘cupo’ com el basc; i ho justifica per raó de la grandària relativa de Catalunya, de forma que el seu tractament com a excepció faria inviable el sistema general, i també per solidaritat amb la resta de pobles de l’Estat. Una vegada més queda palès l’enfocament global espanyol de l’opció política de Pasqual Maragall. Molts conceptes que formen part de la concepció d’organització federal adequada –segons Maragallper Espanya i per Europa, els considera també aplicables dins de Catalunya: subsidiarietat, proximitat, municipalisme, lleialtat institucional, participació de tots els nivells de l’administració en les grans decisions, equitat fiscal. És el que qualifica com a Federalisme interior El federalisme proposat per Maragall és la combinació d’unió i llibertat, d’unió i devolució, d’unió i proximitat. És, per tant, un model que assegura a la vegada el reconeixement de la diversitat, la descentralització competencial i l’exercici del poder a prop dels ciutadans. Respecte a Catalunya, la concep inicialment com un sistema de ciutats, d’una xarxa de municipis, d’acord amb la força que tenia en els anys vuitanta el municipalisme d’esquerres, i Barcelona en concret, i també com a forma de defensa i confrontació amb el nacionalisme de centre-dreta que governava la Generalitat. La seva defensa dels governs de proximitat, i del principi de subsidiarietat, també a Catalunya, és una constant al llarg del temps. Maragall considera que Catalunya té una complexitat política i institucional semblant a la d’un estat, i proposa una reorganització interna en base a un plantejament de federalisme interior, aplicant també Catalunya endins els principis d’igualtat, subsidiarietat, clàusula residual, administració única, solidaritat. Reivindica pel cas concret de Catalunya el mateix que demana es faci a Espanya: una Catalunya oberta que reconegui i gestioni la seva diversitat, la participació dels poders locals i les organitzacions ciutadanes en la governació del país -‘tots som Generalitat’-, no subordinació dels ens locals al govern central de la Generalitat. Maragall té una visió geogràfica, geopolítica, dels països. Tant d’Espanya com de Catalunya, de forma que en el cas català demana el reconeixement de les terres de l’Ebre i del Pirineu en forma administrativa i institucional, donat que tenen característiques pròpies comuns i diferenciades d’altres terres de la mateixa província actual de pertinència. Igualment amplia el camp d’actuació limitat a les fronteres regionals o estatals quan impulsa la creació d’euro-regions. Catalunya és per Maragall una nació que forma part d’Espanya i d’Europa. Una nació que ve de lluny i que ha patit molts greuges, però que no ha de centrar la seva identitat i pensament en la història passada i en el greuge com a sentiment unificador. Catalunya ha de mirar endavant, ha d’oferir als seus ciutadans, que són de diferents orígens, un futur engrescador i integrador, en base a la construcció d’un país obert, plural, amb serveis socials, amb equitat i benestar. Maragall rebutja una Espanya absolutista, unitarista i centralista, però defensa aferrissadament, apassionadament, una Espanya plural, diversa, plurilingüe, democràtica, descentralitzada, federal al fi. Però Espanya s’ha de reconèixer ella mateixa com el que és, diversa i complexa, no homogènia i simple; i cal que ho sàpiga, que prengui consciència del fet. Això li servirà per ser més cohesionada i més forta. Aquesta Espanya, que no és nova per Maragall doncs hi han corrents polítics i intel·lectuals que en són favorables, porta incorporada una nova dinàmica política de poders desconcentrats, amb possibilitat per part de les perifèries (geogràfiques i polítiques) de participar, fer propostes i gestionar polítiques. Es trencaria d’aquesta manera la direcció clàssica en la forma d’exercir el 4 6 | f u n d ac i ó C a t al u n y a e u r o pa / lle g a t pm - w o r k i n g pape r n . 1 �poder a Espanya: des del centre únic cap a la perifèria. Una perspectiva perifèrica d’Espanya que enllaça amb la visió geogràfica esmentada abans, i que es concreta en el concepte reiterat sovint de ‘Espanya en xarxa’ oposat a la concepció radial i radiocèntrica. Espanya ha de ser un conjunt de pobles que són distints, i que a partir del mutu reconeixement de les seves identitats diferents d’origen, volen anar junts, volen compartir passat -recordem la proposta reiterada que fa de redactar una història compartida-, present i futur, i conformar des de la llibertat, una nova identitat compartida. La conjuminació d’unió, diferència, autonomia i llibertat es concreta en la forma proposada de federalisme pluralista. Aquest projecte, pensat des de la perifèria per Espanya i els seus pobles, no el considera Maragall un exercici d’idealisme sinó al contrari de realisme, de veure com és el país i trobar-li una solució satisfactòria amb ambició col·lectiva. És durant molt temps un projecte optimista, esperançat en la seva raonabilitat i possibilitats d’èxit. Al final, després del procés estatutari, sembla reconèixer una certa impossibilitat de poder aconseguir un canvi en la forma d’entendre Espanya, en especial -però no sols- per part dels sectors més conservadors espanyols. En quant a les relacions entre els dos subjectes polítics, Catalunya i Espanya, la visió de Maragall es basa en la no existència de conflicte entre pobles o comunitats, que comparteixen molts lligams familiars, culturals i vivencials. El conflicte el centra en un problema entre la concepció uniforme i centralitzada dels que tenen el poder a Espanya i les aspiracions d’autonomia, descentralització i reconeixement de la diversitat que es donen a Catalunya i altres parts d’Espanya. I el problema conseqüent és cóm encaixar Catalunya i aquest tipus d’aspiracions polítiques dins d’Espanya. Per tant, la solució passa per canviar Espanya per a que reconegui les seves diversitats. Maragall, que creu en la capacitat de regeneració d’Espanya, no planteja la recerca de solucions fora de l’àmbit espanyol, el problema, per ell, no és com anar-se’n d’Espanya, sinó com continuar a Espanya. Per resoldre l’atzucac, la via ha de ser l’Espanya plural, amb el reconeixement de Catalunya com a nació, i un marc constitucional i estatutari redissenyat sota la perspectiva del federalisme pluralista. Però no només planteja el canvi espanyol, també requereix abandonar el greuge i la reivindicació particular com a motor d’actuació, reclama la creació d’espais de confiança i lleialtat per les dues bandes, la construcció plegats de propostes vàlides per Catalunya i per la resta. És una constant del pensament de Maragall associar l’evolució de Catalunya amb la d’Espanya. Des de la consideració històrica que Catalunya només ha tingut reconeixement i llibertat quan a Espanya hi ha hagut també llibertat, a la coneguda frase ‘el que és bo per Catalunya és bo per Espanya’. En conseqüència Catalunya, per aconseguir els seus objectius propis, ha d’implicar-se en la governació d’Espanya. Es pot constatar, com a resum de les relacions entre Espanya i Catalunya, que el projecte polític de Maragall està més orientat a canviar Espanya que a canviar Catalunya. Catalunya no pot ser el que és, i vol continuar sent, si Espanya no canvia i accepta la seva pluralitat. Si Espanya té un projecte uniformista, uninacional i monolingüe, Catalunya no té cabuda o ha de deixar de ser el que és. Però Maragall és optimista sobre el tema; cal tenir en compte que pertany a la generació política anomenada de la transició, que va començar lluitant contra la dictadura franquista, i va protagonitzar el canvi d’Espanya a una democràcia de tipus liberal, introduint la descentralització en la forma d’estat de les autonomies, i aconseguint la incorporació a la Comunitat Europea. Si havien aconseguit això, per què no podia plantejar-se una reforma que implicava menys canvis i menys ruptures? De tota manera, l’optimisme anterior va ser sotmès a una dura prova durant el procés de reforma 4 7 �de l’Estatut, que va evidenciar la dificultat de trobar una interlocució lleial i clara per part del poder polític espanyol. Com s’ha vist abans, Maragall va posar en evidència les actituds de rebuig, indiferència, hostilitat fins i tot, de l’Espanya conservadora, del nacionalisme espanyol, de la dreta però també de l’esquerra, dels mitjans de comunicació de Madrid especialment, de l’altra Espanya, la que no és plural. Maragall avisa dels riscos d’aquesta actitud, de la creació de desconfiança i desesperança, de la desafecció i del possible creixement del moviment independentista. En relació a la independència, Maragall no ha sigut mai independentista, el seu projecte ha estat sempre definit per facilitar l’encaix de Catalunya a Espanya, en part perquè creu que els conceptes de sobirania, estat i independència estant canviant. De fet, el que vol és anar portant, amb els fets, amb les polítiques, amb el pacte federal, als independentistes cap a la via federal. Però la manca d’interlocució per la part espanyola, de voluntat política pluralista, de comprensió del projecte integrador plantejat, de federalistes espanyols, està fent impossible el concepte d’Espanya plural i el desenvolupament d’un projecte de federalisme pluralista. Maragall es defineix sempre com catalanista, un catalanisme que defineix com un sentiment de pertinència, però també obert, integrador i no exclusivista, orientat a impulsar la transformació a Espanya, que torna a insistir en avançar junts des del reconeixement de la diferència, i que enllaça també amb la seva idea de federalisme. És també un catalanisme lleial i obert, orientat a Europa i el món, a la llibertat més que la separació. Durant la seva presidència de la Generalitat, al front del tripartit, introdueix una perspectiva una mica diferent, donant-li un enfocament més ampli, de caire cívic i republicà; un catalanisme, ni resistent ni identitari, que integra Catalunya gràcies a les polítiques socials, a la resolució dels problemes de les persones, a les bones perspectives d’un futur compartit. Només es declara nacionalista, per claredat dialèctica, davant del nacionalisme espanyol, al que qualifica de nacionalisme implícit, no reconegut, propi dels estats. Aleshores sí que diu que és nacionalista català, al temps que exigeix a l’interlocutor que s’autoreconegui com a nacionalista també. Per tant, en relació a les definicions fetes en el marc teòric del treball, podem qualificar el pensament de Maragall com a catalanista i federalista, en tant defensa la identitat nacional de Catalunya, que vol que sigui reconeguda i integrada en una organització federal de l’Estat espanyol. Europa és per Maragall la nova pàtria futura. Un projecte d’evolució federal, que s’ha de fer en base als estats, les regions i els ciutadans, amb un nou sentit de pertinència que és precisament la ciutadania. Amb principis d’unitat però no d’uniformitat, de descentralització i subsidiarietat, de solidaritat i cohesió social. Europa és sempre el marc superior de referència en el que queden inserides les relacions entre Catalunya i Espanya, en la mesura que està convençut que la direcció de la història es mou cap a la consolidació de la Unió Europea, amb la conseqüent cessió de sobirania, i que creu fermament en l’aplicabilitat interna a Espanya dels criteris de “devolution” i de subsidiarietat impulsats per la Unió. En aquest àmbit, una constant és la preocupació per aconseguir la participació de Catalunya, i de les altres comunitats, en el nou marc polític europeu, en els processos de decisió dels temes on tenen competències. És conscient que aquesta participació s’ha de produir en base a un procés de delegació i representativitat doncs no totes les regions europees poden tenir veu directa. Per això 4 8 | f u n d ac i ó C a t al u n y a e u r o pa / lle g a t pm - w o r k i n g pape r n . 1 �proposa també la renovació del Senat, on s’han de treballar les propostes homogeneïtzadores en un marc de confiança horitzontal entre les Comunitats. Però està clar que el camí per a que Catalunya arribi a Europa és passant per Espanya, aprofitant la potència del propi estat espanyol, que ha de respondre amb visió de la seva pluralitat. Ara bé, complementàriament a la via principal, Catalunya ha de participar en les euroregions que la impliquin, així com ha de fer servir la força de les seves institucions i la societat civil. És un treball de país, per ajudar a aconseguir la integració europea, que considera la nova pàtria. La plasmació en la pràctica política del pensament federalista de Maragall va ser en molt bona part el nou Estatut, que va estar enfocat com un projecte legal, respectuós amb el marc constitucional, amb l’objectiu de dotar a Catalunya d’un nou marc d’autonomia, dins d’Espanya. Maragall va justificar, molt abans de ser president, la necessitat d’aquest nou marc constitucional. Ho va fer des del principi dient que seria un projecte bo tant per Catalunya com per Espanya, i amb intenció de millora de l’Estat de les autonomies en el seu conjunt. Pensa en el nou Estatut com un projecte per Espanya, una nova fase de l’etapa democràtica, que enfortirà l’estat federal. El defensa en tant que reconeix a Catalunya com a nació, i per tant, a Espanya com a plurinacional; en el fet de ser un pacte entre dues legitimitats, entre dos subjectes polítics que es reconeixen mútuament; en l’aclariment competencial entre el Govern central i la Generalitat, que obre un futur menys conflictiu i en què s’assoleix una capacitat d’autogovern molt ampla. Després de la seva aprovació en referèndum considera que amb el seu desplegament s’obre una nova etapa política que requerirà dues transformacions: d’una banda, un canvi cultural per part de l’Administració central per assumir la distribució de poder que s’ha produït; de l’altra l’esforç per implementar-lo d’una nova generació política que apliqui paradigmes diferents, allunyats del greuge i el tacticisme. Tanmateix, els pensaments finals de Maragall sobre la qüestió evidencien desencís davant l’amenaça de retallada per part del Tribunal Constitucional. En aquell moment planteja obertament el xoc de legitimats entre el poble de Catalunya i el Tribunal Constitucional, i qüestiona la capacitat d’un Tribunal, amb greus sospites d’imparcialitat, per modificar un text legal que ha seguit tot els passos constitucionalment previstos: aprovació pel Parlament de Catalunya, les Corts Generals, i ratificació en referèndum pel poble de Catalunya. De fet, manifesta de forma reiterada que si l’Estatut era modificat pel Tribunal, caldria que tornés a ser sotmès a referèndum per part del poble de Catalunya. 4 9 �7. Respostes a les preguntes d’investigació Tot i que al llarg del punt anterior es troben de forma implícita les respostes a les preguntes d’investigació plantejades en el moment de començar el treball d’anàlisi sobre el pensament d’en Maragall, passem finalment a donar-los-hi resposta concreta una per una: Quin és el diagnòstic que fa Pasqual Maragall sobre les relacions entre Catalunya i Espanya? En primer lloc, constata que no hi ha conflicte entre els dos pobles, que tenen molts lligams històrics, culturals i familiars. El problema polític existent el centra en la diferència entre el plantejament d’una concepció d’Espanya com nació única, homogènia i amb una sola llengua comú, amb les aspiracions de Catalunya de tenir reconeixement nacional i lingüístic, i una ample capacitat d’autogovern. Aquesta diferència de plantejament s’agreuja amb les incidències del procés de reforma estatutària i la modificació de l’Estatut per part del Tribunal Constitucional, després d’haver estat aprovat en referèndum pel poble de Catalunya Es pot identificar un “model Maragall” com a proposta per construir una nova forma d’organització política per Espanya i Catalunya? Sí. Maragall mostra una constant línia de pensament orientada a aconseguir una forma d’organització política, un nou marc constitucional a Espanya, que a partir de l’evolució i aprofitament de les possibilitats de l’existent, pogués encaixar les diversitats existents dins d’Espanya de forma ‘que Espanya es senti plural i Catalunya lliure’. Té aquest model característiques federals? Sí. Es un model definit específicament com a federal i amb les seves característiques bàsiques: dos nivells de govern -federal i regional-, bicameral amb la segona cambra representativa dels governs regionals, repartiment constitucional de competències, i organismes de cooperació i arbitratge. Quin tipus de federalisme proposà Pasqual Maragall? Un federalisme de tipus pluralista, amb reconeixement de la pluralitat nacional i lingüística, repartiment competencial i de recursos financers clars i garantits, presa de decisions en el nivell federal amb mecanismes de participació de les regions. Un federalisme descentralitzador, i diferenciat o asimètric en el que sigui necessari per a reconèixer les diferències existents, on s’apliqui el principi de subsidiarietat per apropar l’exercici del poder al ciutadà. No el considera un model vàlid només per ser aplicat a nivell espanyol, sinó també per a ser aplicat dins de Catalunya: ‘el federalisme interior’ Maragall és nacionalista, catalanista o espanyolista? Catalanista. Es defineix a sí mateix sempre sota aquest concepte. Entén el catalanisme com un projecte polític que combina la defensa del reconeixement de Catalunya com a nació i la reivindicació de l’autogovern, amb l’impuls d’una transformació institucional i constitucional d’Espanya per a que reconegui la seva pluralitat i permeti la convivència entre tots els seus pobles; per tant, el seu catalanisme està orientat a la integració a Espanya, en una nova Espanya ‘plural’. És un catalanisme que neix del reconeixement d’una identitat pròpia, basada en la llengua, la cultura i la història, però que en el seu desenvolupament no es fonamenta en trets identitaris, sinó en una base cívica – republicana- per aconseguir la integració de tots els ciutadans en un projecte de futur per a construir un país millor, dins d’Espanya i d’Europa. 5 0 | f u n d ac i ó C a t al u n y a e u r o pa / lle g a t pm - w o r k i n g pape r n . 1 �Fins a quin punt l’Estatut de 2006 respon al pensament i les propostes de Pasqual Maragall? El resultat final del canvi estatutari no es correspon amb el pensament i el projecte polític de Maragall. El nou Estatut, sobretot el sortit del Parlament de Catalunya, però també el text finalment referendat, contenia elements que formen part principal del projecte polític de Maragall: reconeixia Catalunya com a nació, encara que fos al preàmbul; concretava les competències de cada nivell de govern, fixava criteris garantits de finançament i contemplava la participació de la Generalitat en certes decisions d’abast espanyol; introduïa descentralització en el Poder Judicial i definia el català com idioma preferent en l’Administració. Per tant, significava un canvi en el sentit desitjat per Maragall, encara que amb les limitacions derivades de no contemplar la necessària reforma constitucional, en especial el paper del Senat, que es deixava per una etapa política posterior. La Sentència del Tribunal Constitucional de 28 de juny de 2010, però, va declarar ineficaços i limitats els paràgrafs referents a Catalunya com a nació, refermant una concepció monista i uninacional d’Espanya. També va donar preeminència al poder central sobre l’autonòmic en temes com la llengua, la província com a base de l’organització territorial, la unitat del poder judicial,i la capacitat impositiva. La sentència, per tant, va significar un fre al procés iniciat per aconseguir avançar cap a un federalisme plural en una Espanya plural. Eren les propostes de Pasqual Maragall la ‘tercera via’ que s’està proposant com alternativa de sortida al problema polític actual entre la independència i l’status-quo? A efectes de donar resposta a aquesta pregunta, ens cenyirem a la única proposta escrita coneguda feta com alternativa a la disjuntiva entre l’status-quo i la independència, que és la feta pel PSOE21 en la coneguda com “Declaració de Granada”. Aquest document proposa una reforma constitucional per acabar de donar a l’estat de les autonomies una estructura federal. Però es tracta d’un tipus de federalisme no pluralista, cooperatiu però simètric, solidari i amb un fort enfocament igualitari i uniformista: “Igualdad de derechos básicos de todos los ciudadanos, cualquiera que sea el lugar en el que residan. Sí a los legítimos hechos diferenciales, no a los privilegios o a las discriminaciones” (69; 6). Reconeix, per tant, una diversitat cultural i lingüística d’Espanya, però no proposa l’assignació competencial plena en aquests temes a les comunitats respectives. Constatem doncs que la única proposta coneguda sobre el tema, no es correspon amb el pensament de Maragall. Si un federalisme del tipus pluralista, com el proposat per Maragall, pot ser una ‘tercera via’ per resoldre l’encaix de Catalunya dins d’Espanya és un qüestió d’opinió. L’únic fet constatable és que Maragall va intentar canviar el marc constitucional i estatutari, i ho va aconseguir en bona part, però la sentència del Constitucional ho va invalidar. Espanya no ho ha volgut, s’ha refermat en la uniformitat. Ha continuat sense escoltar ni donar resposta, més de 100 anys després, al lament de l’avi d’en Pasqual Maragall: On ets, Espanya? - no et veig enlloc. No sents la meva veu atronadora? No entens aquesta llengua -que et parla entre perills? Has desaprès d´entendre an els teus fills? Adéu. Espanya! 21. Existeix una proposta feta prèviament al maig de 2013, en el Document de treball 163 de la Fundació Rafael Campalans del PSC, titulada “Per una reforma constitucional federal”, que és mes propera a l’enfocament d’un federalisme pluralista, però no l’hem considerada com a proposta de tercera via pel fet que el PSC i el PSOE tenen com a document oficial la citada declaració de Granada. 5 1 �8. Bibliografia Alvaro, F.M., (1998) Què pensa Pasqual Maragall. Deria. Buchanan, A. and Paredes, J., (2013). Secesión: Causas y consecuencias del divorcio político. Editorial Ariel. Caminal, M., (2009) “L’estat autonòmic espanyol: entre la resistència nacionalista i l’horitzó federal” en Caminal i Badia, M., Requejo, F. and Institut d’Estudis Autonòmics (Catalunya), 2009. Federalisme i plurinacionalitat: teoria i anàlisi de casos. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació, Institut d’Estudis Autonòmics. Casassas, J., (1997) “La historia del terme “nacionalisme” en la política catalana” en Casassas i Ymbert, J. and Termes, J., 1997. El futur del catalanisme. Barcelona: Proa. Company, E., (1997) “Socialisme català i nacionalisme espanyol” en Casassas i Ymbert, J. and Termes, J., 1997. El futur del catalanisme. Barcelona: Proa. Elazar, D.J. and Institut d’Estudis Autonòmics (Catalunya), (2011). Anàlisi del federalisme i altres textos. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Governació i Relacions Institucionals, Institut d’Estudis Autonòmics. Guillamet, J., (1995). El tema és Barcelona. Barcelona: Edicions La Campana. Hix, S. and Hoyland, B., (2012). Sistema político de la Unión Europea. Madrid: McGraw-Hill. Maragall, P., (1986). Refent Barcelona. Barcelona: Planeta. Maragall, P., (2003). Maragall afirma. Madrid: Aguilar. Maragall, P., (2008). Oda inacabada. Barcelona: RBA. Maragall, P., (2009). Espíritu federal: escritos políticos. Barcelona: RBA. McGarry, J. i O’Leary, B., (2009) “Pluralisme territorial: formes, defectes i virtuts” en Requejo, F., Caminal i Badia, M. and Institut d’Estudis Autonòmics (Catalunya). Liberalisme polític i democràcies plurinacionals. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació, Institut d’Estudis Autonòmics. Requejo, F., (2009) “L’absència de pluralisme nacional en la teoria federal i en les federacions” en Requejo, F., Caminal i Badia, M. and Institut d’Estudis Autonòmics (Catalunya). Liberalisme polític i democràcies plurinacionals. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació, Institut d’Estudis Autonòmics. Rodrik, D., (2007). Dani Rodrik’s weblog. http://rodrik.typepad.com/dani_rodriks_weblog/2007/06/ the-inescapable.html . Consultat 7-2-2014 Rubert de Ventós, X., (1999). Catalunya: de la identitat a la independència. Barcelona: Empúries. 5 2 | f u n d ac i ó C a t al u n y a e u r o pa / lle g a t pm - w o r k i n g pape r n . 1 �Simpson, M. i Tully J., (2009) “L’absència de llibertat dels moderns a l’era del constitucionalisme i de l’imperialisme posterior a l’11 de setembre” (2009) en Requejo, F., Caminal i Badia, M. and Institut d’Estudis Autonòmics (Catalunya). Liberalisme polític i democràcies plurinacionals. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació, Institut d’Estudis Autonòmics. Stiglitz, J., (2010). El malestar en la globalización. Taurus. Watts, R.L. i Seijas Villadangos, E., (2006). Sistemas federales comparados. Madrid: Marcial Pons. La resta de discursos i articles utilitzats, que no formen part de llibres editats, estan recollits en l’Annex 4, i estan accessibles en la web: www.pasqualmaragall.cat 5 3 �Annex 1: Taula de criteris classificatoris 5 4 | f u n d ac i ó C a t al u n y a e u r o pa / lle g a t pm - w o r k i n g pape r n . 1 �Annex 2: Fonts utilitzades 5 5 �5 6 | f u n d ac i ó C a t al u n y a e u r o pa / lle g a t pm - w o r k i n g pape r n . 1 �Annex 3: Fonts utilitzades 5 7 �Annex 4: Resultats quantitatius dels eixos d’anàlisi 5 8 | f u n d ac i ó C a t al u n y a e u r o pa / lle g a t pm - w o r k i n g pape r n . 1 �5 9 �6 0 | f u n d ac i ó C a t al u n y a e u r o pa / lle g a t pm - w o r k i n g pape r n . 1 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 05.01. Programa Llegat Pasqual Maragall Type The nature or genre of the resource Subsèrie Description An account of the resource Documents sorgits de les activitats de difusió i recerca del programa de la Fundació Catalunya Europa, Llegat Pasqual Maragall. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource El pensament polític de Pasqual Maragall en relació al federalisme i a l'encaix Catalunya - Espanya Creator An entity primarily responsible for making the resource Campa Planas, Josep Lluís Type The nature or genre of the resource Working Paper Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Maragall Mira, Pasqual, 1941- Federalisme Catalunya Espanya Europa Territoris Description An account of the resource Número 3 de la col·lecció de Working Papers del programa Llegat Pasqual Maragall. Abstract A summary of the resource. Projecte de recerca sobre el federalisme pluralista de Pasqual Maragall, com a mecanisme d'articulació territorial per a Espanya, que permeti un encaix estable de Catalunya en el conjunt d’Espanya, i a la vegada la seva integració a la UE. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Barcelona Publisher An entity responsible for making the resource available Fundació Catalunya Europa Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2016-04 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Recerca https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/1556/0000000728.pdf 08ece8de20a810ee3f285c9c36692098 PDF Text Text Entrevista a Diari Avui "La mort de l'Ernest Lluch és l'assassinat del diàleg, el que no vol ETA és pau" Entrevista a Pasqual Maragall. Ismael Carbó a l´Avui 25-08-02 "Si les esquerres tenim la majoria, li serà molt difícil al govern de Madrid eludir el document sobre l´autogovern" Pasqual Maragall (Barcelona, 1941) és president del PSC i candidat -també ho va ser el 1999- a la presidència de la Generalitat el 2003. Maragall adverteix que estarà molt pendent que aquest últim any de mandat "no sigui un campi qui pugui", en què el govern de CiU prometi "l´oro i el moro" amb una obsessió publicitària "comprensible però no admissible" a costa d´endeutar-se. Remarca que el rènting, el mètode alemany o altres artificis financers pels quals "totes les amortitzacions es pagaran l´any 2003, 2004 i 2005" serveixen per camuflar despesa i endeutament. Es mostra preocupat per les conseqüències financeres d´aquestes actuacions i analitza personalment les tres empreses públiques més importants de la Generalitat: l´Agència Catalana de l´Aigua (ACA), Gestió d´Infraestructures SA (GISA) i l´Incasol, que, estima, canalitzaran operacions d´aquest tipus per imports de 60.000 a 80.000 milions l´any, i es declara inquiet per les decisions del govern català fins al final de la legislatura perquè poden afectar l´interès general en una "situació de trànsit" cap a una fase en què CiU pot deixar de ser al govern. Maragall respon al desafiament llançat per Artur Mas dient que el PSC ja va censurar el govern de Jordi Pujol. Però afegeix: "El que voldria saber és l´opinió del PP i ERC", que també s´han mostrat crítics amb el govern català, "perquè si aquesta possibilitat [de la moció de censura] no la creuen viable és que el Partit Popular no se sent tan incòmode, i Esquerra Republicana tampoc". Evocant la moció de censura que va presentar contra Pujol, considera que l´actitud del president de la Generalitat de no respondre en el debat "no té precedents" i és "inacceptable". Però afegeix que ja està acostumat a aquesta manera de fer. Aquest "fugir d´estudi" de Pujol, "llançant des del govern una operació de successió, és reiterat", afirma. En aquest sentit, subratlla que el president català va fer una cosa semblant el 1987, amb Josep Maria Cullell. Al mateix temps, considera que l´actitud de Pujol no ha quedat legitimada: "Semblava que amb aquella actuació feia un gran favor a Artur Mas, i així es va dir als diaris", recorda, alhora que constata que amb el pas del temps l´operació successòria convergent "no acaba de funcionar". Ciutadans pel Canvi tindrà a la pròxima legislatura el mateix pes que en aquesta en la coalició amb el PSC, assegura. Reconeix que la fórmula pot perdre el factor de novetat, però que en canvi guanyarà en extensió. "El PSC ha tingut la grandesa d´entendre que havia d´acceptar el preu de la incomoditat que va contra les dinàmiques endogàmiques dels partits, perquè l´endogàmia és molt confortable, però hi havia una raó de més pes que justificava sacrificar-la", tenint la plataforma com una avançada d´obertura a altres sensibilitats situades a l´entorn del PSC. Davant la polèmica per la il·legalització de Batasuna que es decidirà demà al Congrés de Diputats, afirma que "la mort de l´Ernest Lluch és l´assassinat del diàleg, el que no volen és pau". Recorda que Batasuna va rebre en el passat el suport de molts catalans i que ETA va respondre amb Hipercor, com "un avís del que podia passar als Jocs Olímpics de Barcelona, i Vic, i Sabadell...". Tot i que es mostra partidari de seguir la raó d´Estat que en qualsevol societat democràtica marca el govern, també afegeix que "hi haurà una fórmula per acabar amb el terrorisme, però no és ara mateix damunt la taula", reconeix. De cara al suport que necessita per a les pròximes eleccions catalanes, no creu que les últimes mesures legals de col·laboració entre el PSOE i el PP li acabin passant factura. D´entrada, recorda que l´últim debat entre José María Aznar i José Luis Rodríguez Zapatero va ser "picat" en termes socials i laborals. "El PSC té una responsabilitat a nivell estatal", precisa. "Nosaltres volem governar amb els socialistes espanyols i pensem que la salvació de Catalunya prové d´un canvi a Catalunya i d´un canvi a Espanya". Per això veu el moment polític especialment important per orientar una fórmula de reconeixement d´una Espanya plural. En aquest sentit, opina que "l´Esquerra moderada de Carod i la Iniciativa ecologista de Saura no estan pas tan lluny" de les posicions del PSC i els socialistes espanyols. "Carod ha parlat amb Zapatero, amb Aznar no", conclou. Destaca el document de PSC-CpC, ERC i ICV sobre l´autogovern, "una proposta que primer CiU ha tractat de menystenir i amagar i que després tracta de superar, però en el terreny purament verbal". La virtualitat del document "serà la que li donin els ciutadans catalans a les eleccions", i reitera que si els partits d´esquerres tenen la majoria, això serà molt difícil d´eludir per part del govern de Madrid, sigui quin sigui l´escenari. "A Catalunya, Pujol depèn dels vots del PP. Nosaltres no dependrem mai dels vots del PSOE a Catalunya", argumenta. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.02. Activitat política Description An account of the resource Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource La mort de l'Ernest Lluch és l'assassinat del diàleg , el que no vol ETA és pau Source A related resource from which the described resource is derived Avui Language A language of the resource Català Creator An entity primarily responsible for making the resource Carbó, Ismael Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Type The nature or genre of the resource Entrevista Subject The topic of the resource ETA Terrorisme Lluch, Ernest, 1937-2000 Espanya plural Oposició Catalunya Acció política Territoris Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2002-08-25 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/1564/0000000799.pdf 8b9b6e815a39192cec28e8e7f7ccf3b4 PDF Text Text E N T R E V I S T A a PASQUAL MARAGALL JO NO ESTARÉ MAI TAN LLIGAT AL NACIONALISME ESPANYOL COM HO ESTAN AVUI ELS NACIONALISTES CATALANS Pujol sol dir que el PSC és el màxim responsable de les renúncies de Catalunya en la Transició. Com valora aquell període? La Transició va ser impulsada pel PSC i pel PSUC bàsicament, que van ser els dos partits més votats el 1977. Eren els partits més arrelats en els moviments polítics del final del franquisme: l’Assemblea de Catalunya, CCOO, els moviments dels barris, etc. En aquells moviments el nacionalisme hi era molt poc. Ara alguns sectors parlen de la necessitat d’una segona Transició i jo penso que, efectivament, cal fer una actualització de la Constitució i l’Estatut. L’elaboració de l’Estatut es va fer en un clima de consens entre les diferents formacions catalanes democràtiques. Quan es va trencar aquell consens? El trencament de la unitat catalanista es produeix el 1982, i queda simbolitzat en el moment en què CDC va trencar la capçalera de l’11 de setembre. Aquell dia, abans de la manifestació, el Guti, en Raventós i en Roca es van reunir en un bar de la Via Laietana, i Roca va dir que Pujol havia decidit que no hi hagués capçalera unitària, i mai més no n’hi ha hagut. És el moment en què Pujol estableix la teoria segons la qual hi havia hagut una traïció del PSC. Potser CiU va voler monopolitzar el catalanisme, però, com a reacció, el PSC se’n va anar desmarcant. En els seus orígens, el PSC tenia uns dirigents i uns intel·lectuals clarament adscrits a la tradició catalanista, com Raventós, Obiols, Alexandre Cirici o Oriol Martorell. Avui costa més trobar-hi persones d’aquest perfil. 41 El PSC d’avui continua essent un partit catalanista. Hi ha gent que parla amb to crític dels “Montilles”, però el cert és que Montilla ha declarat que ni Mas ni Duran no li poden donar lliçons de catalanisme i �E N T R E V I S T A nó positiu, amb sentit de futur, perquè la política, en el món, és un mercat de futurs en el qual ens hem de situar bé. En quins aspectes no n’hi ha prou amb el que tenim? Si ara escrivíssim la Constitució i l’Estatut, els faríem diferents. Jo sóc partidari d’afegir a l’Estatut un codi interpretatiu, que li doni una visió més en la línia de la devolution escocesa, més federal. Cal posar l’èmfasi en la proximitat: l’autonomia dels pobles, de la societat i dels poders propers ha de ser la norma, i les matèries reservades a l’estat han de ser l’excepció. Per això el que caldria és posar-se d’acord sobre quines han de ser aquestes excepcions, que són necessàries perquè la proximitat no és bona sempre. En moneda, control de fronteres i defensa, no ho és. Cal tocar també la Constitució? ningú no l’ha desmentit. És possible que algun comportament del PSC està fent ara en una situació que ho és menys. Han de ser els historiadors els qui interpretin si el El trencament de la unitat catalanista es pro- PSC va donar lloc o no al trencament de la unitat catadueix el 1982, i queda simbolitzat en el mo- lanista per part de CiU. Noment en què CDC va trencar la capçalera de saltres creiem que no. l’11 de setembre. propiciés que CiU hagi actuat com ha actuat, però jo crec que la responsabilitat va ser i és de CiU. El 1982 CiU va plantar la bandera del “nosaltres sols”, que ha durat més de vint anys. Avui, en la crisi basca que vivim, Pujol és exquisidament delicat amb els equilibris de l’Estat, però als anys 1981-82, al moment de la LOHPA, etc., també hi havia una situació crítica. El 1982 Pujol ens va estigmatitzar per ser curosos en una situació delicada, que és el que ell Fa cent anys el catalanisme es va proposar regenerar Espanya i obtenir l’autonomia de Catalunya, objectius que avui es poden considerar assolits. No està esgotat aquest tipus de catalanisme? El somni catalanista de fa cent anys en certa manera s’ha complert, perquè per primera vegada des que es va formular aquell projecte hem tingut vint anys d’autonomia. Però no n’hi ha prou amb el que hem aconseguit, i amb això no faig un plantejament només reivindicatiu si- 42 La Constitució és una gran disposició transitòria concebuda per passar de la dictadura a la democràcia i a l’autonomia, i té l’ambigüitat que, com deia Napoleó, una constitució ha de tenir per durar. A la Constitució no hi surt la paraula Europa ni la paraula Catalunya, perquè encara no s’havia entrat a la UE i les comunitats autònomes encara no s’havien constituït. Per tant, caldria introduir a la Constitució la filosofia dels tractats de la UE i la regulació bàsica ja consolidada de les comunitats autònomes. Persones pròximes a vostè, com Oriol Bohigas o Rubert de Ventós, consideren que Catalunya ha de reivindicar un estat. Ara que entraran a la UE Lituània, Eslovènia, Xipre o Malta, no és lògic pretendre que Catalunya tingui un estatus com el d’aquests països? Els estats que entren ara a la UE són els que van desaparèixer el 1871 �E o 1914 o 1945. Els qui vam perdre la cadira dos segles abans ho tenim més complicat; haurem d’esperar una mica més per obtenir a Europa l’estatut que volem. Europa farà, ella mateixa, una evolució. Quan es va negociar el Tractat de Maastricht, els länder alemanys van dir a Köhl que no era lògic que Luxemburg tingués veu i vot a la UE i ells no, i això va donar lloc a la creació del Comitè de Regions, que almenys permet a les regions europees d’expressar la seva opinió. Ara entraran uns quants “luxemburgs” i, per tant, la situació encara és més calenta. Però cal donar un marge de respiració als estats, que estan cedint sobirania per dalt i reben molta pressió per baix. Si no deixem respirar els estats, entrarem en un procés molt difícil de controlar. Però la batalla dels populars, singularment dels espanyols, per evitar una Constitució federal és una batalla perduda. N T R E V I S T A Catalunya té prou instruments polítics per afrontar la globalització? corrent de la història, que tendeix a simplificar les estructures. La globalització encara fa les coLa necessitat de tenir una certa dimenses més difícils als països com Catasió per a no ser engolit per les cultures lunya, perquè la globalització fa amb globals és el que el du a plantejar una els països el mateix que amb les emaliança dels territoris de l’antiga Coropreses: els concentra. La globalitzana d’Aragó? ció ha acabat amb moltes empreses industrials, per falta de dimensió, i Respon a dos factors. Per un ha provocat la seva integració en cantó, les eleccions de 1996 van deempreses més grans. Amb els estats mostrar que hi ha un triangle constipassa igual: dins de cada estat hi Els estats que entren ara a la UE són els que ha un procés de concentració. Madrid és una ciutat global van desaparèixer el 1871 o 1914 o 1945. Els perquè té l’estat, té un pes qui vam perdre la cadira dos segles abans ho demogràfic, està ubicada al tenim més complicat. centre de la península, etc.; s’ha beneficiat de la concentració. Això fa els problemes més tuït per Aragó, Balears, Catalunya, el greus perquè nosaltres no només no País Basc, Astúries, etc., on es fa una tenim veu pròpia a Europa sinó que, interpretació d’Espanya diferent. A a més, a Espanya ja no tenim el pes València aquesta opció encara no és que teníem. En certa manera, quan majoritària, però ho serà. Per un aldemanem singularitat anem a contra tre cantó, efectivament, és una res- 43 �E posta de Catalunya a la globalització. Si no tens 10-15 milions d’habitants, no pots tenir un aeroport potent i, sense aeroport, ja et poden donar veu a Europa que no arribaràs a ser allò que voldries. En aquest procés de concentració, per a fer un país i una metròpoli potents cal definir un espai més gran del que som estrictament. Si no sustentem el nostre projecte en l’intent de reunir unes condicions econòmiques, demogràfiques i tecnològiques d’una dimensió determinada, no tindrem mai allò que considerem que ens correspon políticament, perquè no hi haurà la base necessària per a sustentar-ho. Aquesta estratègia no és tan efectista com una “Declaració de Barcelo- N T R E V I S T A na”; és una opció de llarg termini. I és més efectiva. Vostè últimament ha denunciat els excessos del nacionalisme espanyol. Ara manen tres nacionalismes i, encara que no ho sembli, s’aguanten mútuament perquè tots els nacionalismes es fonamenten en l’existència d’un adversari. La situació dramàtica del País Basc ha creat un espai polític per al nacionalisme espanyol. I, històricament, ha estat el nacionalisme espanyol el que ha creat el drama basc, quan el 1938 Franco va dictar un decret que va suprimir els furs de les “províncies traïdores”. Aquí hi ha l’origen del conflicte, que es confirma quan el 1948 Aguirre, des de l’exili, va enviar una En aquest procés de concentració, per a fer un carta a gent diversa del país país i una metròpoli potents cal definir un es- dient que, si allò continuava així, es perdria la identitat del pai més gran del que som estrictament. País Basc, i fent una crida a la 44 joventut basca a reaccionar, “si cal, violentament”, diu textualment la carta, que jo vaig llegir fa uns anys a l’arxiu Tarradellas. Per tant, està tot escrit: la provocació de Franco i la resposta del nacionalisme basc. El context de la carta d’Aguirre era la desesperança que va causar el fet que Franco no caigués en acabar la Guerra Mundial. Sí. Sembla com si el món ho hagués oblidat. Recordo que fa anys em vaig entrevistar amb George Bush senior, quan ell era vicepresident, en un moment en què hi havia un conflicte entre Espanya i els Estats Units sobre la renovació de l’acord sobre les bases americanes i ells no entenien els recels espanyols. Com a alcalde, li vaig explicar que els ciutadans de Barcelona pensàvem que els americans no van arribar a Espanya igual que van arribar a Itàlia, perquè a Ità- �E lia van fer fora els feixistes i, en canvi, a Espanya va ser al revés, van venir de la mà de Franco. Com veu la situació actual d’Euskadi? Si no incideix algun factor extern, no hi ha sortida. Buscant on es pot trobar un desllorigador, crec que la generació que va fer la Constitució hi hauria de dir la seva. Per sobre d’Aznar només hi ha el rei, i és difícil que la corona intervingui. Els únics que poden tenir una certa autoritat moral sobre el Govern són la generació constituent: Pujol, Roca, Fraga, Carrillo, Suárez, González, etc. A mi m’ha semblat bé l’actitud de prudència de Pujol davant el conflicte basc, però en el moment en què aquest conflicte s’està convertint en la gran excusa per impedir que Catalunya pugui tenir el que li correspon, crec que Catalunya s’ha d’implicar més. Encara que la Constitució no sigui dels qui la van fer, sinó que és de la ciutadania, no es pot negar que una opinió sospesada de la classe política d’aquell moment tindria un impacte. N T R E V I S T A el 30 % local. Tercer, la inversió estatal per habitant a les àrees metropolitanes de més d’un milió d’habitants (ara mateix, Barcelona, Madrid i València, i, progressivament, Sevilla, Màlaga, Saragossa i Bilbao) ha de ser la mateixa arreu. I quart, aplicar el principi de pagar per renda i rebre per població. CiU sosté que el nou sistema de finançament ha estat un pas endavant. L’Homs diu que el nou sistema és millor perquè els impostos dels catalans es quedaran a Catalunya, però ben mirat potser era millor el sistema anterior, perquè abans l’Estat ens enviava uns diners que es calculaven segons el cost efectiu dels serveis, i cada cinc anys es revisava aquest cost. Ara el que l’Estat dóna Centrant-nos ara en la política catalana, vostè proposa potenciar l’ensenyament públic, doblar el pressupost de cultura, promoure habitatge públic, etc. D’on sortiran els diners? D’un sistema de finançament millor, perquè amb l’actual no anem enlloc, i d’una major inversió de l’Estat. Nosaltres proposem un sistema de finançament amb els objectius següents: primer, els rendiments per habitant dels règims foral i comú s’han d’igualar; és insostenible que el finançament per habitant del País Basc superi en més del 50 % el de Catalunya. Aquesta igualació proposem que es produeixi en un termini de vint anys. Segon, el repartiment de la despesa pública entre els diferents nivells administratius ha de ser el 40 % estatal, el 30 % autonòmica i 45 són uns impostos, i no es garanteix que es cobreixi el cost dels serveis. El resultat és molt dolent perquè els impostos que ens han donat són els indirectes, que abans pujaven més que la renda, però ara pugen menys. Per tant, si bé és cert que des d’un punt de vista acadèmic i també des del punt de vista de l’autonomia el nou sistema és millor, el fet és que s’han equivocat a l’hora de definir quins i quants impostos s’havien de traspassar: el resultat pràctic és un desastre. Amb la majoria absoluta del PP a Madrid era difícil obtenir un acord millor. Tot això ve del pacte de 1999 entre CiU i PP per a la investidura de Pujol. Per imperatiu d’aquest pacte, CiU, per una banda, ha acceptat un �E N T R E V I S T A Els rendiments per habitant dels règims foral i comú s’han d’igualar; és insostenible que el finançament per habitant del País Basc superi en més del 50 % el de Catalunya. finançament insuficient i, per l’altra, va acceptar l’exigència del PP de no plantejar la reforma de l’Estatut en aquesta legislatura. (Però el que més em va sobtar en el debat de política general de l’octubre passat va ser el suport implícit d’ERC al pacte CiUPP, ja que ERC va votar a favor de no tractar la reforma de l’Estatut fins la propera legislatura). Quan va ser alcalde va tenir problemes amb el seu partit, fins i tot es va dir que aquests problemes van causar la seva renúncia a l’alcaldia. Si vostè arriba a la presidència de la Generalitat, es podrien reproduir aquelles tensions? Em vaig retirar en el moment en què, des de molt abans, havia decidit fer-ho, no pels problemes que hi pogués haver al partit, encara que és cert que l’anunci de la meva retirada va coincidir en un moment en què el partit de Barcelona havia pres la decisió d’ampliar l’Executiva a 30 membres, decisió a la qual jo vaig ser contrari. Pel que fa a la situació actual, d’entrada hi ha un canvi important, que és que ara sóc el president del partit. La relació entre el partit i jo i entre Ciutadans pel Canvi i el partit és més madura. CpC ha firmat un conveni amb el PSC, sense supeditar-s’hi, que ha aclarit aquestes relacions. Tenim la convicció que la fórmula clàssica dels partits polítics necessita una renovació. Ara tots els partits intenten crear un moviment extern afí, per tal de mobilitzar voluntats de persones que volen col·laborar sense fer-se militants. Es diu que vostè té un caràcter especial, amb cops de geni imprevistos, etc. Creu que aquesta imatge el pot perjudicar en les eleccions? Em perjudicaria si no hagués governat Barcelona durant quinze anys. Aquest és l’últim recurs de CiU; davant un adversari que no poden batre opten per la desqualificació personal. Però aquests recursos no serveixen quan, com és el meu cas, s’apliquen a una persona coneguda de tothom. Ara bé, és cert que en determinats moments hi ha hagut campanyes en la línia que indiqueu i fins i tot més perverses, però tot i aquestes campanyes jo vaig guanyar Trias, Cullell dues vegades, i Roca. Quines aliances es planteja el PSC per governar la Generalitat? Nosaltres mirarem de guanyar amb una diferència important. Si el PSC pogués governar sol tindria més poder del que mai ha tingut Pujol, ja que podria dominar la Generalitat i l’Ajuntament i la Diputació de Barcelona. Aquesta possible acumulació preocupa alguns sectors. Barcelona, i el PP manifesta que és inacceptable que el PSC governi Catalunya amb un partit independentista. Jo crec que tots els partits, quan governen, es tornen partits de govern. Una altra possibilitat és la coalició PSC-CiU. Un escenari amb Maragall president de la Generalitat i CiU decisiva a Madrid podria afavorir aquesta fórmula? Si CiU perd el Govern de la Generalitat, es reduirà la seva capacitat de condicionar el Govern estatal, perquè si CiU perd les eleccions catalanes difícilment podrà votar a favor del PP a Madrid. Si de cas s’abstindrà, com sempre. Quan es facin les eleccions generals, les eleccions catalanes encara seran massa recents com perquè CiU canviï la seva estratègia i confessi d’una vegada que l’esquerra espanyola i la dreta espanyola no són el mateix. Perquè si accepten això se’ls enfonsa la seva construcció ideològica, que, des de 1982, s’ha basat en el discurs que tots els partits espanyols són iguals pel que fa a la qüestió nacional. Però la història demostra tot el contrari i CiU, finalment, ho haurà d’acceptar. Estic convençut que finalment es produirà un pacte entre els nacionalismes i l’esquerra espanyola, i s’imposarà una nova “Declaració de Bar- Jo sempre he dit que la meva presidència serà clarament “presidencial” i que tindré un conseller primer. I aquesta estructura la farem seriosament, amb una llei, no com s’ha fet ara. El president ha de ser-ho de tothom, no en el sentit Tarradellas de govern d’unitat, siFinalment es produirà un pacte entre els nanó en el sentit de representacionalismes i l’esquerra espanyola, i s’imposarà ció institucional, d’una presidència moderadora que reuna nova “Declaració de Barcelona” en què presenti l’interès general. participaran el nacionalisme i el federalisme. Tornant a les aliances, la fórmula natural seria la coalició PSC-ERCIC. Aquesta coalició podria hipotecar alguns elements de programa del PSC? Hi ha qui diu que la col·laboració amb ERC a la Generalitat seria més complicada del que ha resultat, per exemple, a l’Ajuntament de 46 celona” en què participaran el nacionalisme i el federalisme. I això potser també fa que CiU no ho admeti obertament, ja que, per a poder fer un bon pacte, els convé no donar-lo per descomptat. Però tot això només és una especulació. �E N T R E V I S T A En els sectors més catalanistes hi ha una certa recança davant la possibilitat que la Generalitat sigui governada per un partit lligat a una formació estatal. Què els diria? El primer que els puc dir és que jo no estaré mai tan lligat al nacionalisme espanyol com ho estan avui els nacionalistes catalans. Primer, perquè de nacionalistes espanyols n’hi ha de vàries classes i, segon, perquè actualment el PP determina des de Madrid el que es vota al Parlament de Catalunya, i els nostres estatuts deixen molt clar que el PSOE mai no determinarà el que el PSC voti a Catalunya. Un tema que planarà damunt les properes eleccions és la immigració. Què en pensa? És una vergonya que la gent que va immigrar els anys 60 i que ha superat la situació de pobresa que tenia aleshores hagi de veure com els seus barris, les seves escoles, etc. tornen a ser miserables. Hi ha qui diu que ells, que van ser immigrants, haurien d’entendre millor els qui vénen ara, però és lògic, justament, que no vulguin sentir-se immigrants per segona vegada. A Pedralbes no hi ha conflicte perquè no hi viu cap immigrant. Exacte. El que no es pot fer és titllar de racistes els qui viuen en els barris on es concentra tota la immigració. Cal invertir en els barris més desafavorits, perquè un barri depauperat produeix un efecte de crida a què s’hi concentri la immigració. I cal dir que la dreta no està aportant solucions a aquesta situació. Ara mateix els socialdemòcrates governen pocs països a Europa. Es pot esperar un canvi de tendència? La DS italiana ha publicat una carta a Le Monde i a La Repubblica, firmada per d’Alema i Amato, és a dir per l’exPC i l’exPS, on diuen que cal crear una formació reformista a nivell italià i europeu. Ho argumenten dient que Köhl, quan es va quedar sol com a governant de dretes a Europa, va dir que per tal que la dreta tornés a ser hegemònica calia deixar-se de manies i integrar dins la Internacional Demòcrata-Cristiana els Tories britànics, però també Berlusconi, Haider, etc., és a dir el populisme nacionalista. D’Alema i Amato diuen que ara l’esquerra ha de fer el mateix però al revés, és a dir, ha d’integrar dins el reformisme els que van sortir perjudicats per aquella gran coalició de dretes. Els liberals? No, els demòcrata-cristians. Ells sostenen que aquest moviment de Köhl va deixar fora de joc els demòcrata-cristians i, per tant, els interpel·len a unir-se als socialdemòcrates per a fer una gran formació de centre-esquerra. 47 Fa prop de 25 anys de l’aprovació de l’Estatut. Com somia la Catalunya del 2025? Hi ha qui pensa en la independència, i a mi em sembla bé que ho pensin. Us contestaria amb una altra pregunta: ara fa 25 anys, on pensàveu que podíem arribar en aquest període? Contestant aquesta pregunta es contesta l’altra. Jo crec que hi ha hagut un ritme positiu; que, després de 1714, a la història de Catalunya mai no hi havia hagut 25 anys com aquests, amb democràcia, tranquil·litat, progrés econòmic, autonomia, etc., però també penso que ara és el moment de fer un pas endavant. No sé on haurem arribat el 2025, però si recuperem el ritme inicial i donem una empenta a l’evolució estatutària i constituent, l’any 2025 estarem molt bé, fins i tot en l’àmbit europeu. Raimon Carrasco i Miquel Sellarès � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.02. Activitat política Description An account of the resource Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Jo no estaré mai tan lligat al nacionalisme espanyol com ho estan avui els nacionalistes catalans Source A related resource from which the described resource is derived Debat nacionalista Language A language of the resource Català Creator An entity primarily responsible for making the resource Carrasco, Raimon Sellarès, Miquel Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Type The nature or genre of the resource Entrevista Subject The topic of the resource Federalisme Espanya plural Nacionalisme Acció política Oposició Territoris Catalunya Constitució Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-03-28 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/12/2614/20120825_Laudatio_PM_ACastells.pdf c006523f06ca087fe08d24bd05641362 PDF Text Text Laudatio Pasqual Maragall (UCE, Prada, 23/08/12) M. H. President Maragall, Sr. Jordi Sales, President de l’equip rectoral de la Universitat Catalana d’Estiu; Sr. Francesc Homs, Secretari General de la Presidència de la Generalitat de Catalunya; Sr. Salvador Giner, President de l’Institut d’Estudis Catalans; Sr. Jordi Montaña, Rector de la Universitat de Vic; Sra. Josefina Matamoros, Directora del Museu de Colliure, senyores i senyors, amics. Voldria començar aquestes paraules amb uns mots d’agraïment i de felicitació. D’agraïment, per suposat, a la UCE i al President Maragall per haver-me fet l’honor d’oferir-me participar en un acte com aquest, amb l’encàrrec de dir unes paraules per glossar la trajectòria política de Pasqual Maragall. I unes paraules, també, de felicitació. De felicitació al President Maragall, digne mereixedor d’aquesta distinció, i de felicitació, també, a la UCE per l’encert de l’atorgament d’aquest Premi Canigó a la seva figura. És important aquest reconeixement. Ho és pel fet en sí mateix. Perquè és important que un país valori, reconegui i faci seus els llegats d’aquells dels seus fills que han protagonitzat la seva història. És a dir, d’aquelles persones que, a fi de comptes, constitueixen un capital col·lectiu, un patrimoni del conjunt del país. I això és especialment important a Catalunya on tant ens costa entendre la importància de la continuïtat institucional. Entendre, en definitiva, que la força d’un país, la seva columna vertebral, són les institucions. I que el reconeixement de les persones que n’han estat al front ens fa més forts i més grans a tots. Aquest reconeixement és també important, no cal dir-ho, per la persona que el rep, el President Pasqual Maragall. A ell l’engrandeix i ell engrandeix el Premi. I finalment és important per la institució que l’atorga, aquesta UCE, que aquest any celebra la seva 44ena edició. Facin els comptes i conclouran amb mi que la UEC ha estat un símbol, precisament, de la pervivència i la continuïtat de la nostra nació. Ho va ser en els moments més difícils i ho és avui. Per tot això, crec que el fet que avui, precisament aquí a Prada, testimoni i símbol de la voluntat de ser del nostre poble, memòria viva de Catalunya per tantes raons, precisament aquí a Prada, al peu del Canigó, la UCE reti aquest 1 �homenatge al nostre President Pasqual Maragall té un valor molt especial. Gràcies, doncs, i felicitats. Parlava de símbols i de testimonis. Pasqual Maragall és i serà per sempre un símbol i un exemple per a tots nosaltres. Ho és per moltes i molt diverses raons: pel seu coratge, per la seva dignitat, pel seu exemple de servei al país, per ser un testimoni de pensament lliure, per la seva capacitat per mirar més enllà, per la seva dedicació a la causa de l’europeisme; també, deixeu-me dirho, per saber fer-se estimar. No és fàcil sintetitzar la trajectòria política de Pasqual Maragall. Perquè si en les darreres dècades la política catalana ha donat un personatge polièdric i complex, un personatge del qual es pot dir qualsevol cosa menys que ha estat lineal i previsible, aquest personatge és, sens dubte, Pasqual Maragall. Ara bé, precisament per això mateix és una personalitat que ha traspassat fronteres, un personatge transversal per definició. Que se l’han pogut fer seu gents de condicions, orígens i, si voleu també, ideologies ben diverses. Per això també ningú se l’ha pogut apropiar ben bé del tot. Malgrat que alguns ho hagin intentat i de quina manera. Però ell ha fugit sempre de ser reclòs en qualsevol mena de presó. Ha volgut i sabut evitar els encarcaraments de la vida política, que acaben convertint en una espècie de milícia, secta o orde dedicada a l’apostolat el que hauria de ser l’expressió lliure de les pròpies idees al servei d’un projecte. Ha fugit sempre de la milícia de la política, doncs, per l’amor infinit per la llibertat. També, probablement, perquè sempre ha sabut que només podia ser un home de tots si no era un home en exclusiva de ningú. En realitat, per la seva manera d’entendre el lideratge, no sabria dir si mai formulada d’una manera acabada massa conscientment, però en canvi expressada en l’acció, en els fets, d’una manera nítida, tal vegada com a resultat d’aquest instint sovint infal·lible que ha estat una de les característiques proverbials del personatge. Crec que no hi ha massa discussió si afirmo que Pasqual Maragall és un dels homes que han marcat la vida política del país des del restabliment de l’autogovern i de la democràcia. I que l’han transcendit. Quan la història passi comptes, quan faci el seu balanç; quan mirem endarrera i contemplem aquests anys, veurem que ell ha estat un dels escollits, un dels que podem comptar gairebé amb els dits d’una sola mà. Disculpin-me si goso manllevar una expressió de Paul Samuelson, el gran economista, que fent referència a un debat sobre el futur del capitalisme entre Schumpeter i Sweezy, moderat per Leontieff, que va tenir lloc a Harvard els anys quaranta del segle passat, deia 2 �referint-se a aquestes figures il·lustres: “quan els gegants encara trepitjaven la terra”. Tal vegada és que em faig gran, però em temo que d’aquí pocs anys, no massa, quan girem la vista enrere també direm: “quan la política estava protagonitzada per gegants”, i Pasqual Maragall haurà estat un d’ells. President de la Generalitat, alcalde de Barcelona, president del Partit dels Socialistes de Catalunya, del qual fou un dels fundadors. Personalitat complexa i polièdrica, qualsevol cosa menys lineal i previsible, he dit. També contradictòria, si es vol. Però ... malgrat això, malgrat això, res no resultaria més equivocat que no veure fins a quin punt la trajectòria política de Pasqual Maragall té una coherència fonamental. Malgrat això, seria un error majúscul excusar-se en aquesta complexitat i manca de linealitat per no fer l’esforç de veure que darrera de la superfície, la trajectòria política de Pasqual Maragall està marcada per uns corrents de fons, que encaixen plenament i donen un sentit, com el de pocs, al conjunt de la seva acció política. Corrents de fons perfectament coherents sota una superfície de vegades imprevisible i agitada. Avui la política catalana, i no cal que digui fins a quin punt l’espai socialista, troba a faltar, i de quina manera, el buit que ha deixat la figura política de Pasqual Maragall. Hi ha un espai polític orfe i hi ha una escena política incompleta, les dues coses. Si hi ha un buit, és perquè abans algú l’ocupava, en lideratge i en projecte polític. De manera que reflexionar sobre el llegat polític de Pasqual Maragall és una tasca important, no només des del vessant, sens dubte atractiu, de l’interès historiogràfic, sinó també, i sobretot, per la configuració de l’espai polític del catalanisme, i més enllà de la pròpia concepció de la política, en els temps que tenim al davant. Em permetran, doncs, que, pensant en la Catalunya de demà, aprofiti aquesta laudatio, per apuntar algunes idees sobre el llegat polític de Pasqual Maragall. Si haguéssim de resumir en una línia el corrent de fons que ha presidit la trajectòria política de Pasqual Maragall jo diria que ha estat el d’una vida al servei de la llibertat i al servei de la seva pàtria, del seu país. I és a partir d’aquesta idea bàsica que voldria fer unes breus reflexions entorn la seva aportació al projecte del catalanisme polític, per suposat amb la qüestió eterna de l’encaix de Catalunya amb Espanya en primer pla; entorn seu compromís amb Europa i amb la ciutat de Barcelona; i finalment, entorn al seu testimoniatge respecte a una certa concepció de la política i del lideratge. Pasqual Maragall ha estat un home clau en l’evolució del catalanisme polític. És l’amor al seu país el que el du a defensar i encarnar, com pocs, una determinada concepció de l’encaix de Catalunya amb Espanya. Si es vol, a formular un projecte per a Espanya des de Catalunya: el del federalisme, o 3 �federalisme asimètric, que tracta de materialitzar l’Estatut. Un projecte que vol fer compatible l’afirmació de l’autogovern i del reconeixement nacional de Catalunya amb la implicació activa amb l’estat democràtic espanyol. Que ofereix el model d’autogovern de Catalunya com a fórmula de transformació de l’estat espanyol. De fet, aquest compromís d’implicació amb Espanya està en l’origen mateix, en l’esperit fundacional, del catalanisme polític, quan, al tombant del segle dinou al segle vint, es planteja dos objectius ben clars: autogovern per a Catalunya i transformació de l’estat espanyol. Ell hi creia, molts hi crèiem. Pensàvem, i alguns continuem pensant, que aquest era i és l’autèntic esperit de la Constitució. Però Espanya no creu en aquest projecte. Avui el federalisme pot continuar sent un bon model per a un pacte bilateral d’autogovern de Catalunya dins d’Espanya. Però crec que ha deixat de ser un model per a la transformació de l’estat espanyol. O en tot cas, ha deixat de ser-ho fins que els mateixos espanyols decideixin que volen un estat federal i no un estat unitari, centralitzat a Madrid i impregnat per tot arreu de nacionalisme espanyol. És a dir, per ser exactes, ha deixat de ser un projecte mínimament rellevant de transformació de l’estat espanyol impulsat des de Catalunya. Pasqual Maragall significa, en aquest sentit, la culminació i l’esgotament del que ha estat una de les constants del catalanisme polític: la voluntat transformadora de l’estat espanyol. Ell ho va intentar, va encapçalar el projecte per intentar-ho. Ho va fer com ho havien fet altres abans que ell, com estava inscrit en el codi del catalanisme polític. Ho va portar fins el final, amb la tossuderia que el caracteritza. I no ens en vam sortir. Espanya no vol ser redimida per Catalunya. Amb Espanya hem de pactar-hi, no intentar salvar-la. Alguns retreuen la manca d’encert de tot el procés estatutari. El vaig viure de prop i no seré jo qui afirmi que no es van cometre errors i que de tornar-ho a fer tot s’hauria de fer igual. Crec que no, que el procés està ple de marrades i que moltes coses s’haurien de fer diferent. Començant per la pròpia concepció del que és l’Estatut: el pacte d’autogovern de Catalunya dins d’Espanya. I aquest pacte l’han de fer els que poden governar a Catalunya, que s’han de posar prèviament d’acord i anar junts, amb els que poden governar a Espanya. Això no es va saber veure i d’aquí venen molts dels problemes. Però són problemes d’itinerari, no de fons. El problema de fons és que el procés estatutari ha posat de relleu fins a quin punt a Espanya encara perviu una dificultat intrínseca per acceptar la diversitat, fins a quin punt la lògica de la 4 �imposició preval per damunt de la del pacte i la negociació. En realitat, fins a quin punt, malgrat la Constitució i tots aquests anys de democràcia i estat de les autonomies, la concepció imperant al conjunt de l’estat és la d’aquesta Espanya de matriu castellana, profundament unitària i incapaç d’acceptar l’altre tal com és. El problema de fons és que el procés estatutari ha posat de relleu fins a quin punt una de les constants de la política espanyola és impedir una Catalunya forta políticament i econòmicament. El problema de fons és que el procés estatutari ens ha fet veure com n’és de fàcil, simplement amb una espurna, encendre fogueres de sentiment anticatalà a la resta d’Espanya i fins a quin punt algunes forces polítiques espanyoles estan disposades a jugar amb aquest fet. El procés estatutari ha estat el detonant que ens ha fet veure, amb pesar i amargor, i també, cal reconèixer-ho, amb una certa perplexitat, aquesta realitat. En tot cas, ha estat el catalitzador, el detonant, no el causant d’aquesta realitat. Per molt que això hagi incomodat els que prefereixen viure posant el cap sota l’ala, sense entendre que els problemes, per molt que tractem de sepultar-los, sempre acaben fent acte de presència i que no hi ha res pitjor que ignorar una màxima aparentment tan òbvia com és la de que la política es basa sempre en la realitat. De manera que, malgrat tots els errors d’itinerari, valia la pena intentar-ho, encara que només fos per saber tot això i per concloure que Espanya ha decidit, ‘de facto’, dur a terme una autèntica revisió involutiva de l’esperit del pacte constitucional. Deia que, en intentar tirar endavant aquest projecte, Pasqual Maragall feia seva la millor tradició del catalanisme polític. La que van cantar els poetes. Joan Maragall en l’Oda a Espanya, l’any 1896, quan deia “Escolta, Espanya, la veu d’un fill/ que et parla en llengua no castellana”; i Salvador Espriu, en La pell de brau, l’any 1960, quan proclamava que “Diversos són els homes i diverses les parles,/ i han convingut molts noms a un sol amor”. Tots ells se senten fills d’Espanya, encara expressen els patiments que es desprenen d’aquesta complexa relació sentimental. Això s’ha acabat, ara potser hauríem de prendre nota de les paraules de Joan Margarit, que tan influït es considera precisament pels dos poetes als que m’acabo de referir, quan l’any 2009, en l’acte de celebració de la diada, en la seva Meditació de Vil·la Joana deia: “Cal esborrar tants mites amagats/ dessota la mirada impertorbable/ de les aus de rapinya que vigilen encara./ Tota la vida les he hagut de veure,/ de pedra o de bronze en els escuts enormes,/ presidint les façanes de l’Estat./ El cos posat de front,/ el cap de rigorós perfil./ Les ales, un capot damunt l’espatlla./ Un ull maligne, el bec cruel a punt/ d’arrencar les entranyes. Dominar/ sense dormir. Quin aire respiràveu,/ aus colossals amb urpes,/ per decidir el que en dèieu unitat de destí?/ Em sembla que, com jo, ja us heu fet velles./ Que la vostra mirada/ ja no 5 �és ni severa, ni ferotge. Ni rapinyaire./ Però encara se sent aquella olor/ de corral. De gallinassa./ Aquell himne. La Història d’Espanya” Bé, ara ho sabem. No hi ha futur per a un projecte de Catalunya per a Espanya. Com he dit, amb Espanya hem de pactar-hi, no intentar salvar-la. Naturalment, tot això té conseqüències no precisament insignificants en alguns camps molt importants. Les té pel que fa al projecte del catalanisme polític i les relacions Catalunya-Espanya. Acabo de referir-m’hi. I també respecte a les relacions entre el socialisme català i el socialisme espanyol, el que ens condueix al punt crític de la necessitat ineludible d’un projecte progressista a Catalunya, que aspiri a ser majoritari i que s’expressi amb total independència i autonomia respecte de qualsevol força política espanyola. Crec que també en aquest punt, com en el de les relacions Catalunya-Espanya, només revisant alguns dels elements subsidiaris del seu projecte (com el de l’articulació amb el PSOE), el socialisme català podrà ser fidel al seu designi fundacional. He assenyalat que el servei a la llibertat i a la seva pàtria són les dues constants del corrent de fons que inspira la vida política de Pasqual Maragall. També és l’amor al seu país el que explica dos altres elements clau de la seva trajectòria política com són Barcelona i Europa. Maragall no es pot entendre sense Barcelona, i la Barcelona del darrer mig segle no es pot entendre sense Maragall. Maragall és genèticament un espècimen barceloní. El seu nom estarà associat per sempre a Barcelona. És més, la fabulosa transformació de la ciutat durant la seva època, la fulgurant irrupció de Barcelona en l’escena mundial, els Jocs Olímpics, l’èxit indiscutible, si es vol, de la seva etapa com a alcalde de Barcelona, en contrast amb el sabor agredolç, amb regust de fracàs, de derrota, de l’etapa com a president de la Generalitat, amb la mala premsa del govern tripartit, i les turbulències de l’episodi estatutari, tot plegat, pot portar a la idea d’una espècie d’escissió: el Pasqual Maragall barceloní mereix matrícula; del dirigent polític català i nacional, és millor que, una mica compassivament, no en parlem gaire. Em nego a que la història faci seva aquesta versió dels fets. Abans ja he parlat dels clarobscurs del procés estatutari. La revisió de tot plegat està tot just per encetar. Però el que vull afirmar amb tota rotunditat és que Pasqual Maragall ha estat sempre i en tot moment un dirigent polític de país, un dirigent nacional. I que només amb aquesta perspectiva pot ser valorada i apreciada en tota la seva dimensió la seva etapa d’alcalde de Barcelona. És a dir, en la perspectiva del dirigent polític que, com alcalde de Barcelona, tenia també un projecte per Catalunya, i era perquè tenia aquest projecte, i només perquè el tenia, que va poder jugar el paper que va jugar com alcalde de Barcelona. 6 �Com alcalde de Barcelona, Pasqual Maragall mira sempre més enllà. Assumeix amb això, també amb això, la millor tradició del catalanisme polític, que sempre ha sabut fins a quin punt Barcelona és el bastió i el vaixell insígnia del país. Ni Barcelona seria el que és si la història no l’hagués feta capital d’una nació, ni Catalunya seria la nació que és sense la ciutat de Barcelona. Sense el magnetisme i capacitat d’irradiació que sempre ha tingut la gran ciutat burgesa, motor econòmic i pol cultural de primeríssim nivell. És més, en bona part, la dificultat d’articulació de Catalunya amb Espanya s’explica, sense cap mena de dubte, pel fenomen barceloní. I la rivalitat fonamental, la que explica l’actitud de permanent hostilitat de l’estat espanyol envers Catalunya, és la rivalitat Barcelona-Madrid, i la dificultat espanyola per acceptar aquesta realitat de fet que és la de la bicapitalitat entre Barcelona i Madrid en tants i tants aspectes, per no parlar dels camps en els que el que hi ha és simplement la capitalitat de Barcelona. És per això que treballant com ho va fer per la Barcelona en què somiava, Pasqual Maragall feia a la vegada el millor servei que podia fer a la causa de Catalunya i del catalanisme. Naturalment, un projecte de Barcelona i de Catalunya d’unes característiques determinades: una Barcelona cosmopolita, diversa, que no té por d’obrir-se al món, que perquè se sent segura de les seves arrels, no tem navegar en mar obert. En una Catalunya que vola alt i mira més enllà, i que no té res a veure amb aquesta Catalunya resclosida, asfixiant i autoreferencial, aquesta Catalunya de vol gallinaci, en la que tan sovint se situa el nostre debat polític. És clar que, des de Barcelona, Maragall va tenir un projecte per Catalunya i va ser capaç de donar una dimensió nacional a la seva executòria. Va treballar com el que més pel país i en fer-ho va ajudar a demostrar fins a quin punt n’és de falsa i de perniciosa la contradicció que alguns, en els dos extrems, han volgut crear entre Barcelona i Catalunya. En un dels extrems, el d’alguns nacionalistes catalans (o això pretenen ser) que sembla que per defensar Catalunya hagin de bescantar Barcelona, i que veien, i no sé si veuen encara, un perill per Catalunya en tot allò que signifiqui exaltar Barcelona. Són aquests que han arribat a donar a entendre que potenciar Barcelona és propi d’una visió hanseàtica del país! I en l’altre extrem, en l’actitud d’alguns antinacionalistes catalans (és a dir, nacionalistes espanyols) que sembla que només poden parlar bé de Barcelona i dir-ne meravelles si això els serveix per bescantar Catalunya (un d’ells ha arribat a dir recentment que mentre que Barcelona era una realitat, Catalunya era una ideologia!). 7 �És l’amor al país i la dimensió nacional el que explica la seva trajectòria com a alcalde de Barcelona. Com és el que explica també el seu compromís amb la causa europea. És un compromís permanent, tossut, perseverant. De primera hora. Que està present com una constant en tota la seva trajectòria política. Com alcalde de Barcelona, quan arriba a presidir, en condició de tal, el Comitè de les Ciutats i les Regions de la Unió Europea. I per suposat com a President de la Generalitat, on fa un dels eixos de la seva acció política exterior l’impuls decidit de l’euroregió Pirineus-Mediterrània. Aquesta euroregió que comprèn els territoris d’Aragó, les Illes, el País Valencià i Catalunya, al sud dels Pirineus, i les regions del Llenguadoc-Rosselló i Midi-Pirineus al nord. Ell era conscient de fins a quin punt per estar presents al món cal una massa crítica imprescindible, que no és la dels set milions i mig d’habitants del principat. I de fins a quin punt entre els territoris d’aquesta euroregió hi ha vincles molt forts, complementarietats, unes arrels i una història fortament entrellaçada, i a la vegada uns objectius estratègics compartits. I era conscient que encara que fos avançant pas a pas, com només es poden fer les coses moltes vegades, calia convertir aquesta realitat de fet en una realitat institucional cada cop més vertebrada. No hi ha cap lloc millor que aquest on avui em trobo, des de Prada, per proclamar que aquest era i és un gran projecte, i que com en tantes altres coses el temps donarà la raó a l’instint estratègic de Pasqual Maragall. El compromís amb la causa europea no s’esgota, però, amb la preocupació pel lloc que li pertoca a Catalunya, a la nostra llengua i la nostra cultura dins de l’entramat institucional europeu. És un compromís que va més enllà, que ho és amb el que suposa el moll de l’os de l’europeisme: la integració política europea. També en aquest punt, Pasqual Maragall entronca amb una constant del catalanisme que ens diu que catalanisme i europeisme han anat sempre de la mà. El catalanisme és genuïnament europeista, per adhesió i comunió amb els valors i la idea d’Europa, perquè sap que tot el que sigui transferir poder polític de Madrid a Brussel·les ens apropa a la realització de les nostres aspiracions nacionals i a resoldre el problema històric de l’encaix de Catalunya a l’estat espanyol, i a superar la dificultat que ha significat aquest estat per a la consecució de les aspiracions nacionals de Catalunya. Tan clar i indiscutible és aquest compromís de Pasqual Maragall que en el moment de deixar l’activitat política de primer pla va voler posar el seu capital polític al servei explícit d’aquesta causa amb la creació de la Fundació Catalunya Europa. Voldria acabar aquestes paraules amb un reconeixement al paper de Pasqual Maragall com a líder polític. Abans m’he referit a que l’amor a la llibertat i al seu país són dues constants de la trajectòria política de Pasqual Maragall. La 8 �llibertat és el valor suprem. I Pasqual Maragall ha estat, per damunt de qualsevol altra cosa, un dirigent polític que ha estimat la llibertat i ha actuat lliurement. Perquè només així es fa un servei al projecte polític que es vol defensar. Només els dirigents polítics que pensen pel seu compte i que no tenen por a dir el que pensen, són capaços de merèixer la confiança dels ciutadans. Només els que estan convençuts del que diuen i defensen són capaços de convèncer els altres d’allò que proclamen. Dignitat i coratge per actuar amb llibertat i per establir aquest fil invisible que es diu confiança entre el dirigent polític i una majoria de la societat. Aquest lideratge que fa que una majoria social sigui capaç de seguir el dirigent quan aquest li proposa els més grans desafiaments, els reptes més difícils. Aquest és el llegat que ens deixa Pasqual Maragall. També el buit, tan difícil d’emplenar, en l’escena política del nostre país. Pasqual Maragall és i serà sempre un líder polític respectat i admirat. Aquest és un privilegi que podrà compartir, tal vegada, amb alguns altres, no masses, dels dirigents d’aquest darrer capítol de la nostra història. Ell podrà afegir a aquests títols, però, un altre de molt especial, i del qual se’n pot sentir molt orgullós: el de saber-se el fill més estimat de Catalunya. Moltes gràcies. Antoni Castells 9 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 05. Recursos d'informació Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Aplega la documentació bibliogràfica relacionada amb Pasqual Maragall (no generada per ell). No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Laudatio d'Antoni Castells sobre Pasqual Maragall al Premi Canigó 2012 de la Universitat Catalana d'Estiu. Creator An entity primarily responsible for making the resource Castells, Antoni Subject The topic of the resource Maragall Mira, Pasqual, 1941- Biografia Premis i reconeixements Universitat Catalana d'Estiu Acció política Catalanisme Barcelona Description An account of the resource Laudatio llegida per Antoni Castells en l'acte d'atorgament del premi a Pasqual Maragall. Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Prada Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2012-08-23 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/12/2858/Anselmo_Carretero_Pasqual_Maragall_i_l_Espanya_plurinacional_politica_prosa.pdf 89cd9be1974b2c472b633dcd1b8ff95f PDF Text Text 12/11/24, 11:45 Anselmo Carretero, Pasqual Maragall i l’Espanya plurinacional | política&prosa Idioma CAT ES SUBSCRIURE'M ACCÉS SUBSCRIPTORS  ON TROBAR LA REVISTA QUI SOM? AUTORS CONTACTA  VEURE EL MEU COMPTE   SORTIR   ACCÉS SUBSCRIURE'M ARA SUBSCRIPTORS REVISTA EDITORIALS POLÍTICA DOSSIER CULTURA  PERSONES  PARTICIPACIÓ   Cerca... NÚM. 73 POLÍTICA | SUBSCRIPTORS Anselmo Carretero, Pasqual Maragall i l’Espanya plurinacional Tots dos pensaven que la idea de «nació de nacions» respon molt millor a la nostra història que no pas el relat d’una nació única, uniformadora i excloent Anselmo Carretero Txema Castiella 24 OCTUBRE 2024 Gestionar el consentiment https://politicaprosa.com/anselmo-carretero-pasqual-maragall-i-lespanya-plurinacional/ 1/14 �12/11/24, 11:45 Anselmo Carretero, Pasqual Maragall i l’Espanya plurinacional | política&prosa  E     l novembre del 2002 Pasqual Maragall, que encara no era president de la Generalitat, va enviar una carta oberta al llavors president del govern, José Luis Rodríguez Zapatero. Es tracta d’una carta que, encara que eminentment política, té un to personal i aquell registre de reflexió amb què Maragall aconseguia una atenció especial. Hi elogia l’estil dialogant de Zapatero i constata que una de les estratègies de confrontació de la dreta per oposar-se al seu govern és «relanzar un nacionalismo español fatuo y agresivo. Con esa actitud y ese lenguaje se compromete el futuro de España como unión de los pueblos que la forman, que es precisamente lo que la Constitución y los Estatutos garantizan». La concepció d’Espanya és un tema tan recurrent que pot cansar, però aquesta recurrència en la nostra història no fa res més que assenyalar que tenim un problema amb el model d’Estat, que històricament no s’ha adequat a la nostra pluralitat. Maragall és conscient del material delicat que viatja amb el debat identitari, però, precisament per això, considera necessari abordar-lo. «Ese tema de las identidades –escriu a Zapatero– es el que más fácilmente puede inflamar pasiones y prohibirnos que cumplamos con nuestras obligaciones sociales. Pero también, y de modo muy principal, porque tú y yo las sentimos profundamente y, siendo distintas, las https://politicaprosa.com/anselmo-carretero-pasqual-maragall-i-lespanya-plurinacional/ 2/14 �12/11/24, 11:45 Anselmo Carretero, Pasqual Maragall i l’Espanya plurinacional | política&prosa compartimos. Porque tenemos la obligación de explicarlas y hacerlas respetar.» I per això evoca el pensament d’un veterà militant socialista i republicà: «Tu compatriota Anselmo Carretero, el segoviano-leonés muerto en México hace poco, el amigo de los catalanes exiliados, de los Bosch i Gimpera y de los Xirau, el infatigable propagador de la España nación de naciones, nos obliga mucho. Los socialistas de España tenemos en él un referente de un valor inmenso». Anselmo Carretero és un vell conegut dels estudiosos del federalisme a Espanya, però un gran desconegut per a la majoria, encara que Enric Juliana el va rescatar en algunes memorables cròniques durant el procés. Nascut el 1908 a Segòvia, fill de Luis Carretero Nieva, pare del regionalisme castellà, Anselmo es va formar a la Residencia de Estudiantes, va ser enginyer, militant del PSOE des de jove i defensor de la República. Amb la derrota republicana serà un dels molts exiliats acollits per un Mèxic fraternal i des d’aquest exili mexicà desenvoluparà, en paral·lel a la seva activitat com a enginyer agrònom, una intensa tasca intel·lectual per estudiar les nacionalitats espanyoles. PUBLICITAT https://politicaprosa.com/anselmo-carretero-pasqual-maragall-i-lespanya-plurinacional/ 3/14 �12/11/24, 11:45 Anselmo Carretero, Pasqual Maragall i l’Espanya plurinacional | política&prosa Observa i analitza les diferències importants que hi ha entre els diversos pobles que conformen Espanya i escriu que un viatger «notará mayores diferencias aparentes entre un vasco y un andaluz, un catalán y un extremeño, un aragonés y un gallego que entre un alemán y un austríaco, un sueco y un noruego, un argentino y un uruguayo». Carretero no hi veu cap problema, al contrari. Celebra aquesta diversitat i no té inconvenient, seguint les petjades de Pi i Margall o del seu pare mateix, a considerar que Espanya és una comunitat de pobles, de nacionalitats diferents, fruit de la història i de la voluntat de la gent. Serà ell qui parlarà d’Espanya com d’una nació de nacions, una expressió afortunada que produeix urticària i pànic en molts que conceben Espanya amb una fe més religiosa que racional. Una estreta amistat Però quina és la vinculació de Pasqual Maragall i Anselmo Carretero? Carretero havia fet amistat amb Jordi Maragall, fill del poeta Joan Maragall i pare de Pasqual, a través de Basi Mira. Anselmo i Basi, que seria la dona de Jordi Maragall, s’havien conegut a Madrid el 1931, quan ella estudiava a la Institución Libre de Enseñanza, fundada per Giner de los Ríos, en la mateixa època en què Anselmo estudiava a la Residencia de Estudiantes. Allí van treballar una bona amistat. Tant és així que quan el ja matrimoni Maragall viatja el 1964 a Mèxic, i coincideixen en un sopar amb Anselmo Carretero, Jordi Maragall explica divertit com es va «alarmar https://politicaprosa.com/anselmo-carretero-pasqual-maragall-i-lespanya-plurinacional/ 4/14 �12/11/24, 11:45 Anselmo Carretero, Pasqual Maragall i l’Espanya plurinacional | política&prosa en veure un senyor que s’abraçava tan cordialment a Basi». De tornada a Madrid, Jordi escriu donant Pasqual Maragall va notícia que ha llegit aprofitar la seva estada d’estudiant als Estats d’una tirada el llibre Las nacionalidades españolas. «Es bueno, Units per viatjar a Mèxic i conèixer claro y preciso», Carretero. escriu. Des d’aquella primera carta del 1964 fins a la darrera el 1996 s’estén una àmplia correspondència (dipositada a la Fundació Pablo Iglesias) que és el testimoni d’una estreta amistat, on no falten les felicitacions de Nadal, telegrames, postals… però sobretot cartes, llargues cartes on flueix un diàleg, preocupat i esperançat en proporcions diverses, sobre la naturalesa d’Espanya. Les cartes de l’exili són un gènere literari en si mateixes, una fórmula epistolar sobre la qual es va construir un exercici estimulant de reflexió i d’entesa cordial. Jordi Maragall reconeixerà en Anselmo Carretero un «dels pocs que ens comprenen», perquè és un castellà que valora la defensa que fa Catalunya de la seva personalitat política i cultural i entén – sense necessitat de lleis– que la diversitat de llengües és un dels tresors culturals principals d’Espanya. La relació política s’intensifica amb la Transició democràtica, que permet a Carretero viatjar esporàdicament a Espanya, on vol influir en el debat constituent: «Mi interés en que esta obra – escriu en 1977 a Jordi, referint-se al seu llibre Los pueblos de España– se imprima pronto es porque el https://politicaprosa.com/anselmo-carretero-pasqual-maragall-i-lespanya-plurinacional/ 5/14 �12/11/24, 11:45 Anselmo Carretero, Pasqual Maragall i l’Espanya plurinacional | política&prosa período electoral, que parece aproximarse de verdad, y la etapa constituyente que le ha de seguir han de hacer de mayor actualidad e interés que nunca la cuestión de las nacionalidades y de las autonomías regionales y la constitución federal del Estado español». Aquesta visió federal els uneix i Jordi Maragall publicarà un article a la premsa catalana amb el significatiu i carreterià títol «Espanya, nació de nacions», on glossa i elogia l’obra Las nacionalidades españolas. Precisament diversos pares de la Constitució –entre ells Peces-Barba o Miquel Roca– atribueixen al treball de Carretero la inclusió del terme «nacionalitats» a la Constitució de 1978. PUBLICITAT Malgrat el soroll interessat L’obra d’Anselmo s’emmarca en l’estima que professava cap als catalans. Per a Carretero, Catalunya era un exemple per a altres pobles d’Espanya i el germen del federalisme que ell propugnava. En una altra carta a Jordi Maragall https://politicaprosa.com/anselmo-carretero-pasqual-maragall-i-lespanya-plurinacional/ 6/14 �12/11/24, 11:45 Anselmo Carretero, Pasqual Maragall i l’Espanya plurinacional | política&prosa escriu «pues, contra lo que suele afirmarse, las concepciones políticas más cabales de la nación española han salido hasta nuestra época de mentes catalanas», entre les quals cita Pi i Margall, el poeta Joan Maragall o Bosch i Gimpera. La història confirma, malgrat el soroll interessat, que els avenços que s’han produït en la vertebració plural d’Espanya sempre han vingut per l’impuls català, com afirmava Carretero. La darrera polèmica sobre el finançament singular no deixa de ser, en potència, un pas més cap a un federalisme també fiscal. Aquesta relació amb els «amics catalans» s’havia iniciat els primers anys de l’exili i se simbolitza en la profunda amistat amb Pere Bosch i Gimpera. Però, a més, com que Carretero va ser sempre un militant del PSOE, les relacions amb els socialistes catalans suposen un capítol destacat de la seva trajectòria. Va escriure a la publicació L’hora socialista un treball sobre federalisme i socialisme a Espanya, va fer amistat amb Lluís Armet, amb Raimon Obiols, amb Solé Tura… A la darrera carta que Anselmo escriurà a Jordi el 1996 diu: «Nunca olvido que mis ideas sobre las nacionalidades y mis concepciones sobre la nación española donde han encontrado mayor calor e inteligente acogida ha sido entre los socialistas catalanes y los compañeros de la Fundación Rafael Campalans». Tot i que el PSOE ha tingut al llarg de la seva història un corrent federalista (des de Besteiro o Largo Caballero fins a Jáuregui o Ximo Puig més recentment), les posicions de Carretero eren minoritàries al Comitè Federal del PSOE. https://politicaprosa.com/anselmo-carretero-pasqual-maragall-i-lespanya-plurinacional/ 7/14 �12/11/24, 11:45 Anselmo Carretero, Pasqual Maragall i l’Espanya plurinacional | política&prosa Una esperança d’entesa És en aquest context doble, d’amistat amb la família Maragall i de sintonia amb els socialistes catalans, on s’emmarca la relació entre Pasqual Maragall i Anselmo Carretero. Pasqual va aprofitar la seva estada d’estudiant als Estats Units per viatjar a Mèxic i conèixer personalment Anselmo. Són dues generacions diferents: la de la República i la de la Transició democràtica. Pasqual descobrirà en el vell amic del seu pare un inspirador de les visions federalistes d’una Espanya diferent i, sobretot, reconeixerà en Carretero una esperança d’entesa entre els pobles d’Espanya. Carretero segueix des de Mèxic la carrera de Pasqual Maragall i veu amb entusiasme com el fill del seu amic és elegit alcalde de Barcelona, impulsa la seva gran transformació, lidera un socialisme modern i desacomplexat i projecta la ciutat a escala internacional. Celebra com a propi l’èxit dels Jocs Olímpics de 1992. PUBLICITAT https://politicaprosa.com/anselmo-carretero-pasqual-maragall-i-lespanya-plurinacional/ 8/14 �12/11/24, 11:45 Anselmo Carretero, Pasqual Maragall i l’Espanya plurinacional | política&prosa Amb motiu de la mort de Carretero, l’any La història confirma 2002 a Ciutat de Mèxic, que els avenços que s’han produït a la Pasqual Maragall escriu al director del diari El Mundo, Pedro J. Ramírez, celebrant la vertebració plural d’Espanya sempre han necrològica que hi ha vingut per l’impuls català, com afirmava escrit César González- Anselmo Carretero. Calero i sent la necessitat de fer-hi alguna aportació: «El punto en que Anselmo superó a todos, anticipándose en muchos años a la Constitución de 1978, fue el del concepto de España como nación de naciones. Si se quiere entender bien la Constitución cuando habla del pueblo español como fuente de soberanía y de los pueblos de España como componentes básicos de esa soberanía, léase la obra de Carretero, léase su conferencia sobre Castilla y Cataluña en el Casal català de México, creo recordar que presentado por Bosch i Gimpera, que fue rector de la Universidad Autónoma de Barcelona, durante la República». Pasqual Maragall intuïa que allò que havia esdevingut durant l’exili republicà, a Mèxic i a altres països, tenia un paper destacat en la manera d’abordar la transició democràtica i la plurinacionalitat. L’exili havia estat font de diàleg, fraternitat i reflexió entre forces diferents. A l’article «Parece mentira», publicat el 2005 a El País, va escriure el següent: https://politicaprosa.com/anselmo-carretero-pasqual-maragall-i-lespanya-plurinacional/ 9/14 �12/11/24, 11:45 Anselmo Carretero, Pasqual Maragall i l’Espanya plurinacional | política&prosa «La España que había enfrentado a castellanos y catalanes, y a la España profunda con Madrid y Barcelona, generó en 1939 un exilio extraordinario, muy singular. No se entiende la estabilidad cierta de los últimos 25 años sin la forzosa, pero profunda y genuina, amistad entre catalanes y castellanos, vascos y gallegos, andaluces y asturianos, forjada fuera de España, mayormente en el exilio americano. Parece como si el castigo de la dictadura hubiera obligado a los díscolos pueblos de España, expulsados del aula peninsular, a reconstruir un lenguaje educado y común fuera de ella.» PUBLICITAT ‘Parece mentira’ En aquest article, Maragall lamenta que tota aquesta amistat profunda «no baste para que la España de la desconfianza haya bajado banderas y aceptado que es una nación de naciones, como defendió mejor que nadie Anselmo Carretero, también exiliado en México y asiduo a los Congresos del PSOE, donde defendía sus ideas a las tantas de la madrugada». I acabava el seu https://politicaprosa.com/anselmo-carretero-pasqual-maragall-i-lespanya-plurinacional/ 10/14 �12/11/24, 11:45 Anselmo Carretero, Pasqual Maragall i l’Espanya plurinacional | política&prosa article amb aquestes paraules tan actuals: «Parece mentira que tantos años después estemos todavía bregando con las mismas incomprensiones que entonces se empezaron a franquear.» La proposta del nou Estatut d’Autonomia de Carretero parlarà Catalunya, impulsada d’Espanya com una nació de nacions, una per Pasqual Maragall, aprovada al Parlament de Catalunya, a les Corts i ratificada de nou a Catalunya, va ser un intent d’avançar en aquesta articulació expressió afortunada que produeix urticària i pànic en molts que conceben Espanya amb una fe més religiosa que racional. plurinacional d’Espanya. En una conferència pronunciada el setembre de 2003 a les Drassanes de Barcelona, amb el títol «L’Estatut que volem», Maragall afirmava: «L’Estatut que volem ha de ser una renovació del pacte amb tots els pobles d’Espanya, d’Europa i del món. Per nosaltres, l’Estatut és una opció, lliurement assumida, de participar en la gran família dels pobles, de les nacions d’Espanya, d’Europa i del món, de què parlava Anselmo Carretero. Ah, quin personatge! Li hem de fer –i farem– un gran homenatge.» Homenatge pendent Els esdeveniments no van permetre aquell homenatge, que queda pendent. Aquest intent lleial d’actualitzar l’encaix de Catalunya a Espanya va ser malbaratat, amb un desastrós resultat, pels https://politicaprosa.com/anselmo-carretero-pasqual-maragall-i-lespanya-plurinacional/ 11/14 �12/11/24, 11:45 Anselmo Carretero, Pasqual Maragall i l’Espanya plurinacional | política&prosa portaveus de la nació uniforme, per aquells «separadors», expressió creada pel pare d’Anselmo, Luis Carretero Nieva, que treballen per enfrontar pobles i aconseguir que la convivència plural sigui difícil. Com dèiem al principi, la plurinacionalitat d’Espanya obliga a cercar contínuament el model d’estat que respecti i articuli millor aquesta diversitat. En aquest camí inacabable, figures com Anselmo Carretero i Pasqual Maragall, des de generacions i llocs diferents, suposen una referència per a un diàleg constructiu i respectuós. Tots dos pensaven que el caràcter nacional d’Espanya no es pot construir sobre la negació d’aquells pobles que se senten, alhora i legítimament, nacions. Per això la idea de «nació de nacions» respon molt millor a la nostra història que no pas el relat d’una nació única, uniformadora i excloent. Aquesta, parafrasejant l’expressió de Gabriel Celaya, «fue una historia mal contada». Arxivat a Anselmo Carretero · Espanya · Federalisme · Pasqual Maragall Compartir      Txema Castiella https://politicaprosa.com/anselmo-carretero-pasqual-maragall-i-lespanya-plurinacional/ 12/14 �12/11/24, 11:45 Anselmo Carretero, Pasqual Maragall i l’Espanya plurinacional | política&prosa És escriptor. PUBLICITAT Articles relacionats | Política Molt Xostakóvitx i molt poc Vivaldi RAFAEL RAMOS I MARÍN Anselmo Carretero, Pasqual Maragall i l’Espanya plurinacional TXEMA CASTIELLA Serem Presidents https://politicaprosa.com/anselmo-carretero-pasqual-maragall-i-lespanya-plurinacional/ 13/14 �12/11/24, 11:45 Anselmo Carretero, Pasqual Maragall i l’Espanya plurinacional | política&prosa Tot esperant la regió metropolitana ALBERT AIXALÀ I BLANCH RAFAEL PRADAS Qui som? Fundadors Butlletí Quinzenal Som una plataforma subscriptors periodística de debat obert i Una proposta plural i a la vegada un periodística amb instrument d’acció ideològica subscriptors polítiques de i política pel damunt de blocs disposats a canviar privacitat i de partits. les coses. Correu electrònic Accepto les Rebre el butlletí Subscriure’m ara © 2018 – 2024 Politica & Prosa SL | ISSN 2604-708X | JUNTA GENERAL SOCIS | Avís Legal | Política de Privacitat | Política de Cookies | Termes i condicions de contractació https://politicaprosa.com/anselmo-carretero-pasqual-maragall-i-lespanya-plurinacional/ 14/14 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 05. Recursos d'informació Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Aplega la documentació bibliogràfica relacionada amb Pasqual Maragall (no generada per ell). Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Anselmo Carretero, Pasqual Maragall i l’Espanya plurinacional Creator An entity primarily responsible for making the resource Castiella, Txema Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2024-10-24 Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Maragall Mira, Pasqual, 1941- Carretero y Jiménez, Anselmo, 1908-2002 Federalisme Espanya plural Nacionalisme Socialisme Maragall, Jordi, 1911-1999 Description An account of the resource Article publicat al número 73 de Política & Prosa. Source A related resource from which the described resource is derived Política & Prosa Abstract A summary of the resource. Tots dos pensaven que la idea de «nació de nacions» respon molt millor a la nostra història que no pas el relat d’una nació única, uniformadora i excloent. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles Sobre Pasqual Maragall https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/22/2712/1998_CCC_document_programa_OCR.pdf 73c6d426fe126707f76520e1291e5bde PDF Text Text •· Catalunya Segle XXI CONVENCIÓ CÍVICA CATALANA PER A LA RENOVACIÓ DE LA CULTURA POLÍTICA Barcelona, 1997-1998 El punt de partida Catalunya Segle XX! ha congregat en els seus tres anys de vida a més de tres cents socis i a gairebé un miler d' amics, procedents de medis professionals, acadèmics o socioeconòmics molt diversos. Ha desenvolupat una sèrie de debats -tant interns com públics-, que malgrat la seva modèstia, han situat a Catalunya Segle XX! entre els punts de referència dels qui aspiren a una renovació de la cultura política, econòmica i social del nostre temps. Un pas més: la CONVENCIÓ CÍVICA En aquest moment, Catalunya Segle XX! vol donar un pas més. Considera que és necessari prosseguir la seva reflexió col·lectiva sobre bases més sistemàtiques i en un procés orientat a un resultat concret. Amb aquest motiu, ha posat en marxa la Convenció Cívica Catalana per a la Renovació de la Cultura Política. Els treballs preparatoris, iniciats el març de 1997, es desplegaran fins a la tardor de 1998. l �Des de Catalunya i més enllà Som conscients de que aquesta tasca i aquest procés tenen un horitzó que va molt més enllà de Catalunya i d'Espanya. Però arrenquem d'un punt de partida i d'una experiència històrica col·lectiva, d'un territori i d'una societat, que han tingut i tenen la vocació de lloc de trobada. La Convenció, doncs, s'ha de celebrar en una Catalunya que entenem com a àgora oberta i no com a temple enclaustrat. Una convocatòria oberta Catalunya Segle XXI entén que la Convenció és, per vocació, un procés obert a la participació dels ciutadans i col·lectius que -situats en diferents latituds del paisatge polític- comparteixen la preocupació per a renovar alguns elements caducats de la cultura democràtica, en les seves dimensions social, econòmica i política. Catalanisme obert, afirmació de les llibertats polítiques i reivindicació de les solidaritats socials constitueixen les seves referències inexcusables. Per aquestes raons, Catalunya Segle XXI està disposada a compartir el seu treball amb altres entitats -fundacions, organitzacions no governamentals, departaments universitaris, associacions professionals i socioeconòmiques, empreses i entitats del camp cultural o informatiu- en la forma més adequada a la seva naturalesa i voluntat, ja sigui en la fase preparatòria, ja sigui en la fase plenària final. Un esforç d'interpretació polític reflexió. Però no un programa El producte de la reflexió generada per la Convenció no ha de ser un conjunt de polítiques públiques sectorials, pròpies dels programes de partit. Però sí té l'ambició de que els partits -igual que altres actors socials, econòmics o políticspuguin comptar amb la nostra reflexió quan portin a terme les seves tasques específiques. Per això, Catalunya Segle XXI considera que la Convenció -com a procés en marxa i com a material documental produït- pot ser útil a les forces polítiques, contribuïnt a la tasca comuna de repensar les maneres d'analitzar la política democràtica i d'intervenir en ella. Recíprocament, Catalunya Segle XXI accepta i acull els comentaris i observacions que sorgeixin dels partits i d'altres actors col.lectius, en la mesura en que encaixin en la naturalesa del seu projecte. 2 �Tres eixos de reflexió per a tres Àmbits Temàtics La Convenció pretén contribuir a l'elaboració de noves formes d'interpretar la realitat política democràtica i a la definició de noves maneres d'actuar eficaçment sobre la mateixa. Amb aquest objectiu s'han delimitat tres grans àmbits temàtics: Àmbit 1. Ciutadania, comunitat, territori.Una cultura política renovada ha de replantejar les relacions entre espai (territori), comunitat i ciutadania. Es perfila una nova concepció de la proximitat i de la distància com a eixos de participació: globalització vs. identitat. En aquest marc, les ciutats emergeixen com a ferment, els Estats com a garants i guardians del trànsit cap a una nova distribució de la ciutadania, i no necessàriament com a productors de serveis. La subsidiarietat apareix com a fil conductor. Quina aportació es pot fer des de Catalunya? Àmbit 2. Una economia al servei de la societat: els nous reptes.Són clars els signes d'esgotament de les formes socials i econòmiques que hem conegut, basades en el ple treball, el consum, el benestar. Amenacen els riscos del no-treball, del desastre ecològic o de la dualització de l'accés a la informació i al coneixement. Com fer compatible la creació de riquesa, la conservació del medi i una cohesió social, basada en l'equitat? Com donar a aquesta tasca la dimensió global, que tenen ja els intercanvis econòmics o mediàtics? Quins límits i quines potencialitats presenta la societat catalana? Àmbit 3. Poder i participació ciutadana: noves regles de joc.La complexitat i l'escala dels problemes han debilitat -a vegades han anul.lat-l'efectivitat de l'acció política tradicional. Algunes pretensions polítiques reequilibradores o igualitàries són titllades d'inútils i fins i tot contraproduents. S'ha de confiar només en l'intercanvi mercantil o en la cooperació voluntària? Quin paper pot reservar-se a les institucions polítiques formals? Com es relacionen i equilibren aquestes institucions amb els nous -i no tan nous- poders fàctics locals i globals, dels diners i de la informació? S'ha de pensar en un nou Montesquieu per a compensar determinats desequilibris? Cada Àmbit Temàtic compta amb un Comité Assessor. La seva tasca consisteix en definir el contingut dels Àmbits, l'estructura dels Grups de Treball i la seva supervisió dels textos elaborats. 3 �Els Grups de Treball de cada Àmbit Correspón a una vintena de Grups de Treball -que consten en la relació adjunta- el tractament dels interrogants i problemes que s'enquadren en els Àmbits Temàtics descrits. A partir d'un document inicial, cada Grup ha de formular -amb el concurs d'experts o testimonis qualificats, espanyols i estrangersun text o document, que serà considerat en la fase plenària final de la Convenció. El calendari El procés es desenvolupa en dues fases. En la fase preparatòria (febrer 1997-setembre 1998), els Grups de Treball examinen els documents inicials i el sotmeten a revisió, fins a produir un text final cada Grup. En la fase plenària (octubre-novembre 1998), es produirà la discussió dels textos anteriors i la seva elaboració final. El resultat final de la Convenció La Convenció, per tant, ha de concloure amb l'examen i l'aprovació eventual de la Col.lecció de Textos preparats pels Grups de Treball. Aquests textos -i tot el material complementari generat durant el procés- seran editats i difosos, després de la corresponent selecció i integració. 4 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.01. Activitat associativa Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Agrupa la documentació generada en relació a les activitats de caire associatiu de Pasqual Maragall. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Convenció Cívica Catalana per a la renovació de la cultura política Creator An entity primarily responsible for making the resource Catalunya Segle XXI Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1997 Type The nature or genre of the resource Informe Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Catalunya Segle XXI Convenció Cívica Catalana Catalunya Catalanisme Política Congressos i conferències Description An account of the resource Document que defineix i estableix el platejament de la Convenció Cívica Catalana. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Barcelona Publisher An entity responsible for making the resource available Catalunya Segle XXI EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Informes https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/22/2714/democracia_ciutadans_coberta.jpg 2c540192f9808535a654f5e080ec150d Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.01. Activitat associativa Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Agrupa la documentació generada en relació a les activitats de caire associatiu de Pasqual Maragall. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource La democràcia dels ciutadans Creator An entity primarily responsible for making the resource Catalunya Segle XXI Gomis, Llorenç Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1999 Type The nature or genre of the resource Monografia Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Catalunya Segle XXI Catalunya Democràcia Ciutadania Economia Model social Description An account of the resource Epíleg de Pasqual Maragall. El llibre sintetitza els treballs ralitzats en el marc de la Convenció Cívica Catalana per a la Renovació de la Cultura Política 1997-1998. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Barcelona Publisher An entity responsible for making the resource available Edicions 62 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/17/2707/19640729_SVIMEZ_PM.pdf 09a957d11686482df44bd840a34d51e0 PDF Text Text � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 01.01.02. Activitat acadèmica Description An account of the resource Recull la documentació relacionada amb l'activitat acadèmica de Pasqual Maragall: - Escola primària: Escoles Virtèlia (1945-1957). - Llicenciatura en Dret: Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona (1957-1964). - Llicenciatura en Econòmiques: Facultat d'Econòmiques de la Universitat de Barcelona (1958-1965). - Pràctiques de Dret Europeu (1963): estada a Estrasburg (França) per realitzar unes pràctiques de Dret Europeu a la Facultat Internacional de Dret Comparat. - Pràctiques a Roma (1964): beca per estudiar planificació regional a la SVIMEZ (Associazione per lo SVIluppo dell'industria nel MEZzogiorno). - Pràctiques amb Delors a París (gener-juny 1966): beca del Govern francès per l’estudi de planificació regional. Realitza unes pràctiques com a economista a l'Association pour l'organisation des STages En France (ASTEF) on obté el Diploma de planificació sectorial i regional. Les pràctiques les fa al Comissariat del Vè Pla amb el professor Jacques Delors. - Postgrau a la New School for Social Research, New York, amb beca Fulbright (setembre 1971-setembre 1973): Master of Arts en economia, especialitzat en economia internacional i economia urbana. - Doctorat (02/03/1979): en Ciències Econòmiques a la UAB. La tesi doctoral Els preus del sòl urbà. El cas de Barcelona (1948-1978), la va dirigir el catedràtic Josep Maria Vegara Carrió i va obtenir una valoració "Summa cum laude". Type The nature or genre of the resource Sèrie Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1945-1979 No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Certificat d'aprofitament del curs a l'SVIMEZ sobre el desenvoupament econòmic italià Creator An entity primarily responsible for making the resource Centro per gli Studi sullo Sviluppo Economico Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1964-07-29 Type The nature or genre of the resource Certificat Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Maragall Mira, Pasqual, 1941- Biografia Universitats Economia Desenvolupament econòmic Itàlia Description An account of the resource Declaració certificant l'assistència i aprofitament de Maragall al curs durant 3 setmanes de juliol a SVIMEZ: Associazione per lo sviluppo dell'industria nel Mezzogiorno. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Roma EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Certificats https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/2779/20000527_ConvencioCpC_ProgramaTriptic.pdf dc8b1abd1d5e32c1cd7223dcdce05eec PDF Text Text Què és? < 3 El 1998, com un moviment de suport a la candidatura de Pasqual Maragall a la Presidència de la Generalitat. El resultat de les eleccions autonòmiques del 17 d'octubre de 1999 posa de manifest que la voluntat de canvi és compartida per la majoria dels votants i suposa l'empenta definitiva del moviment. 3 i3 n> -i QJ D D D « " m ¡4-' >< 3 3 a- — — 3! 5 0 / rr> < fD c" 3 r+ O 3i 3. QJ fD Q- rp QJ n 57 ~o_ QJ~ O ' fD l/ï a. ^ 3 -+i 3 n o T3 n Q,, ™ 3 S 2. - 1| O 3 D t/5 tu Q. n> L/l > QJ QJ = 1 - o<: . . QJ t r ¡u LTt O tu Q QJ 3 . — 3 fD z: 0. -o fD (X3 fD -u .ucu Set respostes sobre Ciutadans pel Canvi DooD Quan neix? - ro O 3 tu Z5 O O is *g. ol n !S QJ ! o = w t/l TJ D n> r> =3 < o^ % SOJ Un moviment que treballa per una Catalunya més plural, més oberta i més solidària. Quins són els seus objectius? Com s'organitza? — A través de plataformes autònomes: territorials, sectorials i temàtiques. fD 3 QJ r+ ut S QJ — O QJ 3 1= "S. tu QJ_ -Apropar els ciutadans a la política per prestigiar l'espai públic. -Lluitar contra qualsevol forma d'exclusió social i d'injustícia que amenaci la llibertat i la dignitat de les persones. -Promoure un creixement econòmic sostenible i no depredador. -Defensar un catalanisme integrador i solidari que impulsi l'autogovern i contribueixi a la construcció d'una Espanya federal. On actua? C ua in n> 3. L'àmbit principal d'actuació és Catalunya, sense excloure activitats d'abast espanyol i internacional. El Parlament de Catalunya, on compta amb 15 parlamentaris integrats en el Grup Socialistes-Ciutadans pel Canvi, és la primera institució pública on el moviment es troba representat. 3 D D 0 P i!1 = *Î 00 lT 8« il Per què? 1 ÛJ fD» r* Vi S-o ft i"1 O" 2" O ^ O t/i Q)' Oí oo •— D oj < |& 2. oi ^ *—• &j 2ocr QJ 2¡ 3 c T3 O5 OJ IQ "* tu ro n> o M Si. 3. 23 1 S- "> <"> r+ QJ I—I r» oo ffi Qui en forma part? D D ro o O Í "O OJ o. OJ Dones i homes progressistes i convençuts que la democràcia només s'enfortirà creant nous canals de participació que permetin retornar als ciutadans el protagonisme en la presa de decisions col·lectives. Catalunya necessita un canvi profund en les seves formes de governar i de fer política. Ciutadans pel Canvi promou una societat civil forta i dinàmica que sigui capaç de donar al país l'empenta que necessita. ?•!• I > S "O ÍD •Sx i O» �Si vols una Catalunya més plural, més oberta i més solidària, ets un ciutadà o ciutadana pel canvi. Participa amb nosaltres: Ciutadans pel Canvi tel. 93 317 12 14 fax 93 317 82 14 e-mail: ciutadans@pelcanvi.com web: www.pelcanvi.com Apartat de correus 587 08080 Barcelona Fòrum Maresme tels. 93 796 19 79 / 93 790 13 25 / 93 799 53 66 e-mail: maresmecanvi@hotmail.com Comarques Gironines tels. 972 206 763 / 972 224 303 Lleida pel Canvi tel. 973 228 023 fax 973 228 354 Pi i Margall 14, altell C 25004 Lleida Ciutadans de Reus pel Canvi tel. 977 314 334 e-mail: aaml@tinet.org Plataforma Latinoamericana teL/fax 93 318 73 83 Fòrum universitari tel. 656320911 e-mail: forumuni@hotmail.com Corral 18-20, lr 08014 Barcelona Nom Primer cognom Segon cognom DNI Codi postal Educació pel Canvi e-mail: educaciopetcanvi@hotmail.com Plataforma d'arquitectes La Rambla 74, pral. l a 08002 Barcelona Xarxa voluntaris Domicili Població e-mail tel. 93 436 86 41 e-mail: xarxavoluntaris@teleline.es web: www.teleline.es/personal/xarxavoluntaris Nàpols 31, 4rt 2a 08018 Barcelona Telèfon de contacte Fax Professió Ciutadans Pratencs pel Canvi tel. 93 379 16 18 e-mail: masefa@teleline.es Estany de l'Illa 1-3, baixos 08820 El Prat de Llobregat Ocupació actual Any de naixement Partits i altres entitats a què pertanys Si formes o has format part d'alguna plataforma de CPC fins al moment, indica quina (r> (Omple el dors de la butlleta i envia'ns-la) Ciutadans pel Canvi Ciutadans pel �Ciutadans pel ( & Canvi o -V w V/VJ .V Convenció '2000 Dissabte 27 de maig del 2000 - 10,00 h PALAU SANT JORDI - Sala Barcelona'92 Passeig Olímpic, 5-7 Barcelona �/-N Ciutadans pel (w) — 1 Canvi I Convenció '2000 Programa 10,00 h - Inscripció * 10,30 h - Obertura 10,45 h - Primera sessió. Benestar i territori 12,30 h - Segona sessió. Per una democràcia dels ciutadans: d'espectadors a protagonistes 14,00 h - Dinar * * 16,00 h - Tercera sessió. Catalunya, Espanya, Europa: una resposta federal 17,30 h - Intervenció de Pasqual Maragall 18,00 h - Cloenda * Inscripció gratuïta. Es prega confirmació de la teva assistència. ** Preu ticket dinar: 3.000 pta. Imprescincible reservar ticket. INSCRIPCIONS I RESERVES: Fins el 25-5-2000 al telèfon: 93 400 50 33 Uà Aparcament en el mateix recinte � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.02. Activitat política Description An account of the resource Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Programa i tríptic de la Convenció 2000 de Ciutadans pel Canvi Creator An entity primarily responsible for making the resource Ciutadans pel Canvi Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2000-05-27 Type The nature or genre of the resource Propaganda Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Ciutadans pel Canvi Congressos i conferències Description An account of the resource Tríptic informatiu de participació a Ciutadans pel Canvi i programa de la Convenció'2000. Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Arrangement Information on how the described materials have been subdivided into smaller units. UI 23 Publicitat https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/19/7001/SabartesA_CMRE_2026.jpg 8576b16de72817d13df8bf55e302904e Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 11. Consell de Municipis i Regions d'Europa (CMRE) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1991-1997 Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Aquesta sèrie recull els documents generats a partir de l'activitat de Pasqual Maragall al Consell de Municipis i Regions d'Europa, del que en va ser president entre 1991 i 1995, i nomenat president honorífic el 1997. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Voices of our 75-year history. Antònia Sabartés: “I would like CEMR to be brave and bold” Creator An entity primarily responsible for making the resource CMRE Sabartés, Antònia Parramon vilà, Mertixell Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2026-04-24 Type The nature or genre of the resource Entrevista Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Audiovisual Language A language of the resource Anglès Subject The topic of the resource CMRE Regions Municipis Europa Maragall Mira, Pasqual, 1941- Delors, Jacques Prodi, Romano Comitè de les Regions Source A related resource from which the described resource is derived Lloc web de la CMRE: <a href="https://ccre-cemr.org/about-cemr/voices-of-our-75-year-history" target="_blank" rel="noopener">https://ccre-cemr.org/about-cemr/voices-of-our-75-year-history</a> <iframe width="560" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/SVyfO9wLoXs?si=sl-3E8A-YlZl6Hbf" title="YouTube video player" frameborder="0" allow="accelerometer; autoplay; clipboard-write; encrypted-media; gyroscope; picture-in-picture; web-share" referrerpolicy="strict-origin-when-cross-origin" allowfullscreen="allowfullscreen"></iframe> Abstract A summary of the resource. Antònia Sabartés was Head of Cabinet to Pasqual Maragall, Mayor of Barcelona, and President of the Council of European Municipalities and Regions (CEMR) from 1992 to 1997. Closely involved in the organisation’s leadership during a pivotal period for Europe, she witnessed first‑hand how CEMR helped shape the place of local and regional governments in the European project. In this interview —recorded at the Fundació Mies Van der Rohe in Barcelona, rebuilt during Maragall’s time as the Mayor of the Catalan capital and closely linked to the European Union through the European Union Prize for Contemporary Architecture — she looks back on Maragall’s presidency, the defining moments of that period, and the legacy she believes continues to guide CEMR today. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Pavelló Mies Van der Rohe (Barcelona) Rights Holder A person or organization owning or managing rights over the resource. CMRE EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes Sobre Pasqual Maragall https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/885/0000000902.pdf 8a69902a4d7d0665025cc8566b342c21 PDF Text Text 35 EL PAÍS, jueves 3 de enero de 2008 LA CUARTA PÁGINA OPINIÓN Salud, pobreza y patentes La creación de un Fondo Mundial de Rescate de Patentes, financiado con un impuesto mundial, permitiría liberar la patente de los medicamentos ya desarrollados cuyo precio es inaccesible para las poblaciones del Sur Por PASQUAL MARAGALL y TONI COMÍN Q uién financia la investigación farmacéutica y sus elevados costes? Las multinacionales sólo investigan si pueden recuperar su inversión por medio de las patentes, es decir, si la investigación les resulta mínimamente rentable. Lo cual conduce a una dramática paradoja. Con patentes, los países pobres no tienen acceso a determinados medicamentos muy necesarios, porque los precios de patente son demasiado caros para ellos (es lacerante que la vida de miles de personas dependa de medicinas que existen, pero que los sistemas de salud del Sur no pueden pagar). Sin patentes, los países pobres tampoco dispondrían de los medicamentos necesarios, porque sin posibilidad de negocio no habría nuevos descubrimientos farmacéuticos. El fallo del Tribunal Superior de Chennai, en la India, sobre el caso Novartis, el pasado agosto, puso sobre la mesa un tema interesante y complejo. Como se recordará, Novartis interpuso una demanda contra la Ley de Patentes india, por considerar que se extralimitaba a la hora de aplicar las excepciones al régimen de patentes que prevé el ADPIC (Acuerdo sobre los Aspectos de los Derechos de Propiedad Intelectual relacionados con el Comercio). Este Acuerdo internacional, del año 1994, regula el derecho de las multinacionales farmacéuticas a cobrar los medicamentos a precio de patente, así como el derecho de los países pobres a ser eximidos de su pago en determinadas circunstancias. Prevé que los Gobiernos en situación de emergencia sanitaria puedan conceder las llamadas “exenciones”, es decir, fabricar medicamentos genéricos o importarlos de otros países. Como es sabido, el precio de los genéricos es sensiblemente inferior al de un medicamento patentado, lo cual permite a los sistemas sanitarios de los países del Sur disponer de medicamentos que de otro modo difícilmente estarían a su alcance. Dicho en plata, los genéricos salvan vidas y lo hacen, precisamente, permitiendo que actúe la lógica de la competencia. Las patentes no son más que un monopolio temporal, sin el cual no se podría financiar el alto coste de la investigación. Cuando se fabrican genéricos cesa el monopolio y, en virtud de las leyes del mercado, los precios se desploman. En 2001, los países de la OMC, España incluida, firmaron la Declaración de Doha, según la cual la normativa internacional sobre propiedad intelectual “puede y tendrá que ser interpretada y aplicada de tal modo que apoye el derecho de los miembros de la OMC a proteger la salud pública y, en particular, a promover el acceso a los medicamentos para todos”. Pero la interpretación de los países en desarrollo y de las multinacionales farmacéuticas difiere irreconciliablemente, hasta el punto de librar costosas batallas judiciales. La salud es un derecho. Las multinacionales actúan según la lógica del beneficio. ¿Cómo equilibrar este conflicto de intereses, del que depende la vida de millones de enfermos del Sur? La investigación, ciertamente, es cara. Pero según la OMS, las multinacionales farmacéuticas son un negocio muy rentable. Según el Informe 2006 de la Comisión sobre Salud Pública, Innovación y Derechos de Propiedad Intelectual de la OMS, “entre 1995 y 2002 la industria farmacéutica fue la más rentable de Estados Unidos, en términos de beneficio neto medio después de impuestos como porcentaje de los ingresos. El 2003 decayó un poco (...) pero mantuvo un margen de rentabilidad del 14%, tres veces superior a la media de todas las empresas incluidas aquel año en la lista Fortune 500”. El Parlament de Catalunya, a raíz del caso Novartis, puso sobre la mesa una propuesta que intenta superar aquella parado- ja. Se trata de una idea relativamente sencilla: un Fondo Mundial de Rescate de Patentes, que permita, en primer lugar, liberar la patente de aquellos medicamentos ya desarrollados, pero cuyo precio los hace inaccesibles a las poblaciones del Sur; y, en segundo lugar, orientar la investigación hacia aquellas enfermedades que fernando vicente Según un informe de la OMS, la industria farmacéutica fue la más rentable en EE UU ¿Por qué no pensar en globalizar también la financiación de los derechos sociales? afectan a centenares de miles de personas pobres del Sur, pero que no son rentables comercialmente. Algo parecido al sistema de “premios” que promueven el profesor James Love o el propio Joseph Stiglitz. Una propuesta así es inocua para las empresas farmacéuticas. No perjudica la investigación, sino que la favorece. Gracias al Fondo, las multinacionales cobrarían de golpe aquello que, en virtud de la patente, van cobrando poco a poco a través del mercado. Una vez pagado el “rescate”, habría plena libertad para fabricar los genéricos de medicamento “rescatado” y, por tanto, para que se activaran los eficientes mecanismos de la competencia. Obviamente, el verdadero problema de esta propuesta es cómo financiarla. Sin embargo, con voluntad política se pueden imaginar soluciones. Probablemente, 10.000 millones de dólares anuales ser- virían para comenzar. Una cifra importante, pero que equivale sólo al 0,02% del PIB mundial. Se podría establecer algún tipo de impuesto mundial para financiar este Fondo. ¿No sería esta propuesta un buen motivo para empezar a caminar por la senda de un sistema fiscal global? Si se ha globalizado casi todo, desde los mercados financieros hasta el comercio, pasando por las empresas, ¿por qué no pensar en globalizar también la financiación de los derechos sociales? La disminución de las tensiones entre el Norte y el Sur —por no hablar de la disminución de los resentimientos que causan luego tantas tragedias— sería sin duda significativa. De hecho, la Iniciativa Mundial contra el Hambre y la Pobreza —lanzada en 2004 por Lula, Chirac, Lagos y Kofi Annan, y a la que se sumaron luego Zapatero y Schröder— acabó proponiendo un mecanismo de financiación que tiene ya cierto aspecto de impuesto global: una tasa sobre los billetes de avión. En el marco de esta misma Iniciativa, el Informe Landau sobre Las nuevas contribuciones financieras internacionales proponía —ya en 2003— hasta una decena de posibles impuestos globales, en base a los cuales organizar un embrionario régimen tributario internacional. Un Fondo Mundial de Rescate de Patentes o algo similar, más allá de cual sea su mecanismo de financiación, merece ser considerado seriamente. Se ajusta plenamente a los Objetivos del Milenio. ¿Qué debería impedir un consenso global entorno a una idea de este tipo? Las fuerzas y movimientos progresistas de todo el mundo harían bien en liderarla. Los neoliberales no tienen nada que oponer a ella. Probablemente, habría que empezar por conocer la opinión de las propias multinacionales farmacéuticas. Se dice que a las fuerzas progresistas del mundo —de izquierda y centro-izquierda— la globalización las ha pillado de traspié, sin ideas que las distingan verdaderamente de las fuerzas conservadoras. Para desmentirlo, nada mejor que hacer propuestas audaces y ofrecerlas a propios y a extraños. Audaces no porque sí, sino porque la globalización es, en sí misma, un proceso audaz, que plantea retos desafiantes. La propuesta de un Fondo Mundial financiado con un impuesto global —que garantice una financiación suficiente, previsible y estable del mismo— puede parecernos audaz. Pero lo que hoy nos parece audaz, a nuestros nietos, probablemente, les parecerá simplemente una obviedad. Las empresas farmacéuticas tienen necesidad de financiar una investigación cara, muy cara. Pero no debemos cargar esos costes sobre una población para la cual la disminución de los precios de la salud es absolutamente vital. Permítasenos acabar con una reflexión que uno de nosotros escribió para otra ocasión: “Siempre he creído que el beneficio que las ideologías empresariales o sociales, de derechas o de izquierdas, confieren a sus adeptos consiste en el ahorro de combustible mental que suponen y en el paraguas moral que regalan. Y que los ciudadanos pagan los costes de esos dos beneficios”. Pasqual Maragall i Mira es ex presidente de la Generalitat de Cataluña. Toni Comín i Oliveres es diputado del Parlamento de Cataluña (PSC-CpC). � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 13. Expresident de la Generalitat de Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006 -- Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1545 Title A name given to the resource Salud, pobreza y patentes Type The nature or genre of the resource Article Creator An entity primarily responsible for making the resource Comín i Oliveres, Antoni, 1971- Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived El País Abstract A summary of the resource. La creación de un Fondo Mundial de Rescate de Patentes, financiado con un impuesto mundial, permitiría liberar la patente de los medicamentos ya desarrollados cuyo precio es inaccesible para las poblaciones del Sur. Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Medicaments Salut Model social Patents Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2008-01-03 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/2843/20011127_CATALUNYA_I_L_AUTOGOVERN_PERSPECTIVA_2008.pdf be6e1a666261cd538694b52602320f45 PDF Text Text , COMISSIO D'ESTUDI PER A L'APROFUNDIMENT DE L'AUTOGOVERN I PROPO.STA D~INFORME lniciativa-Verds per Catalunya A 1• Esquerra Republicana de Catalunya Grup Parlamentari • Grupf'eriamenilari s oclaUeto..Cluta dana pel Oanvl �CATALUNYA I L'AUTOGOVERN: PERSPE CTIVA 2008 Sumari I. PRESEN TACIO II. LES RECOM ANACIO NS DE LA COMIS SIO 1. Actualitzar la definici6 de les competencies de la Generalitat i del seu exercici 2. Revisar la regulaci6 de les instituci ons propies de la Generalitat i del govern local a Catalunya 3. Refon;ar la posici6 de la General itat com a part de l'Estat 4. Instituci onalitza r la presencia de la General itat en la Uni6 Europea en l'ambit de les relacions internacionals 5. Garantir el reconeixement dels aspectes simbolics culturals de l'Estat plurinacional 6. Establir els drets i els deures d~ls ciutadans de Catalunya III. CONSID ERACIO NS FINALS 2 �I. PRESENTACIO 1. El treball de la Comissi6 ha tingut per objectiu l'avaluaci6 del rendiment de l'autogovern i la proposta de Hnies de reforma per a millorar-lo, d'acord amb la Resoluci6 343/VI, aprovada pel Pie del Parlament en data 14 de novembre de 2000 (BOPC 117). 2. Es opini6 de la Comissi6 que l'equilibri assolit pel pacte que culminava la transici6 democratica, amb renuncies per totes les parts, ha produ'it el periode mes llarg i ha suposat significatius avenc;os en el nivell d'autogovern de Catalunya. Tanmateix, la Comissi6 constata que no s'han desenvolupat estatutaris comparegut totes (vegeu davant les potencialitats dels els informes presentats la Comissi6). A textos pels mes, constitucionals experts les que i han circumstancies socioeconomiques, politiques, tecnologiques i culturals del darrer quart de segle han modificat de manera substantiva el context en que Catalunya ha d'exercir la seva capacitat politica. La intensificaci6 de les dinamiques integradores a escala europea i mundial i en paral·lel el reforc;ament d'identitats i solidaritats de caracter nacional i local han de ser recollides en la proposta d'aprofundiment de l'autogovern que es fa en aquest Informe. 3. La Comissi6 considera que la posta al dia de l'autogovern de Catalunya es justifica tambe en la necessitat de facilitar l'elaboraci6 de les politiques avanc;ades que el pais exigeix i que han de donar a la nostra societat mes cohesi6, mes justicia i mes benestar. No es d'estranyar, per tant, l'existencia de l'aspiraci6 d'una majoria social catalana a una major capacitat d'autogovern, tal com revela el suport electoral obtingut per les forces politiques que han proposat l'extensi6 d'aquest autogovern i tal com es manifesta tambe en els estudis d'opini6 sobre la questi6. 4. La Comissi6 avanc;a una serie de propostes de reforma normativa, d'actuaci6 jurisdiccional o d'iniciativa politica. Aquestes recomanacions s'inspiren en principis com la plurinacionalitat de l'Estat, la subsidiarietat o proximitat, l'autonomia territorial i local i la solidaritat. Aquests principis 3 �deriven dels Tractats de la Uni6 Europea, de la seva Carta de Drets Fonamentals, de la Carta europea de l'Autonomia local, de la Constituci6 de 1978 i de l'Estatut de 1979. Amb aquestes propostes, la Comissi6 estima que poden ser corregides moltes de les carencies del sistema actual i millorar-ne els resultats en benefici de la societat catalana. Finalment, l'Informe de la Comissi6 conclou amb unes consideracions sobre les mesures disponibles i el ritme d'aplicaci6 de les seves propostes. 5. L'Informe de la Comissi6 no fa referencia al sistema de financ;ament de l'autogovern, tot i tenir una importancia decisiva quan es tracta d'aprofundir l'autonomia catalana. Altres iniciatives parlamentaries sobre el tema han portat la Comissi6 d'Estudi per a l'Aprofundiment de l'Autogovern a no tractar la q0esti6 del financ;ament en aquest Informe. Per la mateixa ra6, la Comissi6 nomes ha considerat de forma somera les questions referides a l'ordenaci6 territorial que actualment s6n objecte del treball d'una ponencia parlamentaria especial. 6. La Comissi6 ha tingut molt en compte les aportacions que en els darrers anys ha fet la doctrina juridico-publica sobre la materia, tant la que s'ha elaborat entorn de l'Institut d'Estudis Autonomics, com la que han produ"it els Departaments i Instituts de les Universitats catalanes. La Comissi6 agraeix la contribuci6 de totes les persones que han col•laborat amb la mateixa en el curs dels seus treballs. De manera especial, reconeix la contribuci6 que han fet les persones que han comparegut durant les seves reunions en qualitat d'experts i l'Informe preparat pel Lletrat de la Comissi6. Les seves aportacions han estat de gran utilitat. 4 �II. LES RECOMANACIONS DE LA COMISSIO Les recomanacions de la Comissi6 d'Estudi per a l'Aprofundiment de l'Autogovern afecten a diversos ambits de la nostra organitzaci6 polftica. Aquests ambits s6n exposats a continuaci6 en sis apartats, amb indicaci6 dels objectius espedfics i dels instruments jurfdics i polftics que poden contribuir al seu assoliment. 1) Actualitzar la definici6 de les competencies de la Generalitat i del seu exercici 2) Revisar la regulaci6 de les institucions de l,a Generalitat i del govern local a Catalunya 3) Reforc;ar la posici6 de la Generalitat com a part de l'Estat 4) Institucionalitzar la presencia de la 'Generalitat en la Uni6 Europea i en l'ambit,de les relacions internacionals I 5) Garantir el reconeixement dels aspectes simbolics i culturals de l'Estat plurinacional 6) Establir els drets i els deures dels ciutadan~ de Catqlunya I '. I 1. Actualitzar la definici6 de les competencies ,de la Generalitat i del seu exercici 1. La Comissi6 considera que les inte'rpretacions extensives del bloc de la constitucionalitat 1 la concepci6 expansiva de la legislaci6 basica i de les lleis organiques han a·l terat el repartiment competencial previst en els I ' ! I textos de la Constituci6 espanyola (CE) i l'Estatut d'Autonomia de Catalunya (EAC) i han produ'it una reducci6 de les potencialitats " ' ' d'autogovern contingudes en els textos esmentats. Per altra part, l'abandonament practicat pel legislador• autonomic en el desplegament d'algunes de les seves competencies o determinades renuncies a utilitzar la via jurisdiccional davant del Tribunal Constitucional (TC) han restringit tambe l'exercici de l'autogovern. Es necessari, per tant, actualitzar la definici6 de les competen<;:ies autonomiques en funci6 de l'experiencia 5 �acumulada, sense alterar el caracter obert dinamic del model constituciona I. 2. Mes en concret, la Comissi6 d'Estudi per a l'Aprofundiment de l'Autogovern considera que ~al apuntar a q'uatre objectius, que s'han de traduir en decisions autonomes de la Generalitat o en decisions conjuntes de la Generalitat, i de l'Estat. Aquests objectius s6n els segOents: a) Desplegar les competencies legislatives reconegudes en l'Estatut i que no s6n objecte de contro'versia b) Desplegar les competencies executives, procedint a - requerir de l'Estat la culminaci6 dels traspassos pendents - enfortir les instancies polftico-·a dminiitratives territorials mes properes ' als ciutadans, transferint competencies i recursos de l'Estat a la Generalitat i d'aquesta als governs locals I - actiyar les competencies de la Generalitat pel que fa a l'Administraci6 ' ' de Justicia - adscriure '' la potestat reglamentaria plena a les compet~ncies executives - avam;ar en la transferencia de l'execuci6 de competencies· propies de l'Estat a l'Administracio de la Generalitat c) Recuperar plenament el repartiment cornpetencial Estat-Generalitat establert a la CE i lfEAC, procedint a - fer efectives les previsions estatutaries n<;> realitzades (per exemple, en materia d'administraci6 de justi,cia, demarcacions judicials, notarials i registrals, medi ambient, gesti6 d(infrastructures d'interes general, participaci6 de la Generalitat en entitats i empreses estatals, etc.) - activar· la participaci6 de la Generalitat en l'ambit de l'ordenaci6 general de i''activitat economica (CE art. 131), que emmarca les competencies exclusives de la Generalitat en aquest camp (EAC art. 12) 6 �- promoure la revisi6 de l'abast de les lleis organiques en el desenvolupament i l'exercici dels drets fonamentals i del regim electoral general - promoure la revisi6 de l'abast formal i material de la legislaci6 basica estatal, que no hauria de desbordar l'establiment de principis o regles fonamentals - promoure la revisi6 de l'abast de la noci6 d'interes general com a criteri de repartiment competencial (per exemple, en materia d'infrastructures), per tal que en l'apreciaci6 de l'existencia d'aquell interes intervingui tambe el govern autonomic - promoure la revisi6 de l'abast del principi de territorialitat com a lfmit de l'exercici de competencies autonomiques, substituint la concepci6 inspirada en una desconcentraci6 administrativa per una concepci6 decidida d'autonomia territorial que simplifiqui tambe l'acci6 administrativa - promoure la revisi6 de l'abast de les competencies transversals (per exemple, foment de l'activitat economica), per tal que ' no produeixin una desvirtuaci6 del repartiment competencial i es converteixin en obstacle per al disseny de polftiques efectives i eficients en determinats sectors d) En el mare constitucional i estatutari. procedir a l'ampliaci6 de les competencies de la Generalitat, admetent la singularitat de la distribuci6 competencial i avanc;ant cap a convertir-la en actor principal de la legislaci6 i execuci6 en fT1ateries ,com les segUents: - regulaci6 de les institucions d'autogovern I - regim jurfdic i organitzaci6 del govern local - organitzaci6 territorial - manteniment de la seguretat publica i policia - llengua - ensenyament - medi ambient 7 �- migracions - cutLt ra, mitjans de comunlcaci6 i esport - organitzaci6 de l'administraci6 de justfcia - funci6 publica notarial i registral - legislaci6 electoral autonomica i local i consultes populars - foment de l'activitat economica general 3. Aquests quatre objectius impliquen actuacions diferents. En alguns casos, l'actuaci6 se situa en l'ambit estrictament catala, per exemple, quan es tracta d'activar una capacitat legislativa de la Generalitat encara no exercida, tot i tenir una competencia indiscutida sobre la materia. En altres casos, es tracta d'emprendre actuacions en l'ambit estatal, establint acords amb el Govern ~e l'Estat, fent us de la iniciativa legislativa o recorrent als instruments jurisdiccionals. La Comissi6 d'Estudi per a l'Aprofundiment de l'Autogovern enumera, per tant, les actuacions relacionades amb cadascuna dels objectius anteriors i seguint el mateix ordre. a) Respecte del desplegament normatiu de l'Estatut, la Comissi6 d'Estudi per a l'Aprofundimen t de l'Autogovern recomana: - Impulsar la iniciativa legislativa en materies de competencia reconeguda i no abordada fins ara pel Parlament catala: per exemple, ordenaci6 de l'ensenyament, recerca, poHtica familiar, ordenaci6 del sector industrial o regim electoral - Activar les previsions estatutaries no implementades en materia de delegaci6 o gesti6 de competencies, per exemple, la clausula subrogatoria en materia de just1cia o'' de gesti6 d'infrastructure s d'interes general 8 �b) Respecte de l'assumpci6 de competencies executives, la Comissi6 d'Estudi per a l'Aprofundiment de l'Autogovern recomana: - Impulsar la intervenci6 de la Comissi6 Mixta per a completar els traspassos pendents i, en cas de desacord en la Comissi6 Mixta, insistir en el conflicte de competencia davant del TC o atribuint facultats en aquest punt a un Senat reformat. Es recomana impulsar la modificaci6 de la LOTC, per tal que incorpori un procediment espedfic per a resoldre les situacions de desacord en aquesta materia - Adequar progressivament l'administraci6 periferica de l'Estat al nivell de competencies realment exercides per aquesta en l'ambit territorial catala i promoure la unificaci6 de l'atenci6 administrativa al ciutada a traves dels acords institucionals que corresponguin, per la via de l'art. 150.2 CE i reformant la LOFAGE (Llei 6/1997) - En el mare de la revisi6 de les lleis d'ordenaci6 territorial, instituir la demarcaci6 de la vegueria com a ambit de descentralitzaci6 de la Generalitat i de cooperaci6 municipal, promovent, quan s'escaigui, la reforma de la legislaci6 estatal sabre regim local per al reconeixement d'aquesta demarcaci6 per part de l'Estat - Exercir per part de la Generalitat la potestat reglamentaria que Ii pertoca quan es tracti de les seves competencies executives i rec6rrer als instruments jurisdiccionals adequats quan aquesta potestat sigui enva"ida competencialment pel govern de l'Estat c) Respecte de la recuperaci6 del repartiment competencial potencialment incorporat a la CE i a l'EAC, la Comissi6 recomana: - Instar -mitjan~ant l'acord polftic o l'actuaci6 jurisdiccional davant del TC- la recuperaci6 d'una interpretaci6 no expansiva de les competencies estatals en la normativa basica i les lleis organiques, aixi com de les competencies transversals (per exemple: legislaci6 sabre RTVE, bases del reglm local, dret a l'educaci6, sistema educatiu, comer~ minorista, sanitat, poder judicial, espais naturals) 9 �- Impulsar, quan s'escaigui, la iniciativa legislativa del Parlarnent davant les Corts per a reformar les lleis estatals quan puguin limitar les potencialitats de l'autogovern - Instar la modificaci6 de la normativa estatal pertinent pel que fa a la definici6 dels principis de territorialitat i interes general i establir convenis amb altres Comunitats Autonomes (CCAA), quan els Hmits de la territorialitat puguin significar un obstacle a l'adequada prestaci6 de serveis i funcions de titularitat autonomica - Insistir en la conveniencia d'interposar recurses d'inconstitucionalitat en cas de nova legislaci6 estatal restrictiva de la interpretaci6 de la competencia autonomica d) Respecte de l'ampliaci6 de competencies estatutaries, la Comissi6 recomana: - Incorporar a l'Estatut -mitjanc;ant la seva reforma- les competencies sobrevingudes despres de la seva aprovaci6 (policia de transit, mitjans de comunicaci6 publics) - Rec6rrer a la previ'si6 de l'art. 28 de l'EAC per tal d'impulsar l'aplicaci6 ' de l'art. 150.1 i 2 CE en materia d'ampliaci6 de competencies, per exemple, en l'ambit de la immigraci6 - Explorar la via de la Disposici6 Addicional Primera de la CE, que empara i r:especta els drets histories - Un cop exhaurides les vies assenyalades en els apartats anteriors, considerar l'eventualitat de la revisi6 de les disposicions estatutaries i constitucionals en materia competencial ' 10 �2. Revisar la confiquraci6 de les institucions de la Generalitat i del aoyern local a catalunya 1. La Comissi6 d'Estudi per a l'Aprofundim ent de l'Autogovern considera que el rendiment de les institucions propies de la Generalitat permet ja una avaluaci6 i justifica una proposta de revisi6 en funci6 de la seva efectivitat i de la legitimitat adquirides durant aquests anys. Una avaluaci6 globalment positiva no pot lgnorar la necessitat de revisar alguns aspectes de la configuraci6 d'aquestes institucions. ,De la mateixa manera, es pot constatar la importancia del govern local, ,.que du rant aquests vint anys d'autogover n ha fet una gran contribuci6 al desenvolup ament democratic, economic i social, tot i les insuficiencies de la seva po~ici6 institucional i dels recurses que se Ii han assignat. En conseqOencia, les propostes de reforma afecten a l'Estatut i a les lleis de desplegament estatutari que regulen institucions· com el propi Parlament, la Pre~idencia, el Consell Executiu, l'organitzac i6 territorial, els , mitjans de co'municaci6 publics, el Consell Consultiu o la Sindicatura de Comptes. Igualm~nt, es recomanen actuacions pel que fa a la normativa que · afecta pis governs locals de ' 11, Catalunya, la seva estructuria, competencies i 'recurses. • ' I 2. La Comissi6 d'Estudi per a l'Aprofundim ent de l'Autogovern proposa que ! !; aquesta revisi6 tingui en compte, entre d'altres, els criteris seguer:its: ' I - Incrementa r la participaci6 ciutadana en l'activitat poHtica, , tant en la designaci6 d'organ~ representatius com en , procedjments d'intervenci 6 directa - Reequilibrar les relacions Parlamentl!'Executiu i reforc;ar la capacitat de I control del Parlament sobre el Govern 1,les seves actuacions - Fer mes efectius els mecanismes de responsabilitzaci6 publica dels orqanismes consultius i fiscalitzadors de la Generalitat 11 �- Augm entar la transparencia en la gesti6 dels mitjan s de comun icaci6 publics o dependents de concessions publiques i vetllar per la seva observancia del principi constitucional del pluralisme politic - Reforcar els governs locals i acostar a la ciutadania els centre s territo rials de decisi6 polftic o-adm inistra tiva, amb aplicaci6 del princip i de proxim itat a les relacions entre nivells territo rials, fent efectiu el princip i de l'auton omia local i facilita nt la simplificaci6 i la coordinaci6 de la xarxa admin istrativ a 3. La Comissi6 d'Estudi per a l~Aprofundiment de l'Autog overn consid era que la traduc ci6 d'aquests criteris s'ha d'expressar en la reform a de lleis auton omiqu es vigent s, especialment de la llei 3/198 2 i de les lleis reguladores dels organismes assessors de la Gener alitat, aixf com en l'elaboraci6 de noves normes legals. De manera particu lar, es recom ana - Elabo rar immed iatame nt la llei electoral catalana, respec tant els princip is establ erts en l'EAC i institu int la Junta Electoral de Catalunya - Incorp orar les disposicions relatives al Parlamerit contingudes a la Llei 3/198 2 (del President, del Parlament i del Consell Executiu) a l'Esta tut o al Regla ment parlam entari , segons escaigui - Reform ar el Reglament del Parlament, per a facilita r l'agilit at dels seus proced iments , l'efect ivitat de la seva capacitat d'impu ls i de contro l, la participaci6 c;iutadana i social en les seves tasques, l'expressi6 del plurali sme politic i la p~nalitzaci6 del transf uguism e - Elaborar una Llei del President i del Govern, en substi tuci6 de la Llei 3/198 2, que revisi la dinamica presidencialista actual del sistem a i establ eixi la limitaci6 del nombr e de manda ts consecutius del Presid ent, la regulaci6 de la figura del Conseller Primer, la respon sabilit at polftica individ ual dels memb res del Govern, etc. 12 �- Establir a l'Estatut el rang de les llels institucionals basiques ( o de desplegament estatutari) i establir el control parlamentari dels decrets ·Iegislatius - Reformar la llei catalana 2/1995 d'iniciativa legislativa popular, facilitant una major participaci6 de la ciuta~ania en el proces legislatiu - Reformar les lleis reguladores dels organismes assessors de la Generalitat (Consell Consultiu, Sindicatura de Comptes, Consell de !'Audiovisual), per' tat de revisar les compe~encies, la responsabilitat ' polftica, la designaci6 i la revocaci6 parlamentaria dels seus membres i establir la limitaci6 dels seus .mandats I - Regular el regim de I'activitat dels· alts carrecs a!_ servei del Govern i de l'Administraci6 de la Generalitat, aixf com del , personal eventual no estructural, a traves de la fixaci6 d'inc;:ompatibilitats i de , mecanismes I' d'avaluaci6 de la seva idone"itat - Assumir per part de la Generalitat i en ·e1 mare de l'ordenament actual les competencies referents a · les consultes · populars, els nuclis d'intervenci6 participativa o consells ciuta~c1ns ' i l'acces a les tecnologies de la comunicaci6 per a 'la partic:ipaci6 pdlftica I - Elaborar la llei reguladora del servei public de radio i televisi6 de la ·Generalitat de Catalunya i la llei general de !'audiovisual de Catalunya I - Incorporar l'afirmaci6 del principi ·de proximitat (o subsidiarietat) a l'art. ' ' 5 de l'EAC, reformqr les lleis catalanes d'ordenaci6 territorial de 1987, constituir el Consell L:ocal de Catalunya, i impulsar la reforma de la Llei de Bases de Regim Lo.cal o el ~ecurs a I? delegaci6 prevista en l'art. 150.2 CE, per tal d'aconseguir una ordenaci6 del govern lqcal que faclliti l'efectivitat del principi de la seva al:ltonomia, el reeq,uilibri territorial, la cooperaci6 intermunicipal i la transferencia a les competencies, equipaments I recursos 'en administracions locals de polftiques (ensenyament, , ocupaci6, habitatge, immigraci6, serveis socials) que requereixen una maxima proximitat als ciytadans 13 �3. Reforcar la posici6 de la Generalitat com a part de l'Estat 1. Es opini6 de la Comissi6 d'Estudi per a l'Aprofundiment de l'Autogovern que cal desenvolupar alguns dels principis basics de la Constituci6 de 1978 pel que fa a l'organitzaci6 territorial de l'Estat: - El principi segons el qual les institucions d'autogovern de les nacionalitats i regions s6n Estat, amb les seves conseqOencies sobre la subrogaci6 dels organs estatals per part de les institucions autonomiques i sobre la lleialtat i solidaritat redproques entre aquestes i les institucions estatals - El principi de la plurinacionalitat d'Espanya (art. 2 CE), que es pot expressar en formes singulars en diversos camps competencials i simbolics, en els quals la Generalitat pot tenir una posici6 diferenciada - El principi d'autonomia, que ha d'informar l'exercici de competencies estatals i la configuraci6 de les seves institucions, de manera similar al paper que te el principi constitucional del pluralisme democratic Aquest principis s'han de traduir en la participaci6 de la Generalitat en l'exercici de funcions estatals i, per tant, en les institucions generals que en s6n titulars. Si aquests principis s'accepten plenament, les institucions comunes de l'Estat faran possible que la voluntat general de l'Estat expressi efectivament les voluntats de les comunitats que l'integren. 2. La Comissi6 creu necessari, per tant, que es facin efectius els principis esmentats quan l'Estat configura les seves institucions i quan exerceix les seves competencies. De manera mes espedfica, aquest objectiu implica: - Revisar les competencies, la composici6 i l'elecci6 del Senat, convertint-lo en cambra de representaci6 efectiva de les CCAA i de la seva participaci6 en la formaci6 de la voluntat estatal, i com a expressi6 del caracter plurinacional, d'Espanya pluricultural i plurilingOistic 14 �Facilitar l'exercici de la iniciativa legislativa davant les Carts Generals per part de les Comunitats Autonomes, revisant la normativa actual sabre aquesta tramitaci6 - Establir la intervenci6 de la Generalitat -especialment a traves del Senat- en la designaci6 dels membres d'institucions generals de l'Estat (Tribunal Constitucional, Consell General del Peder Judicial, Tribunal de Comptes, Consell Economic i Social) - Establir la participaci6 de la Generalitat en els tramits previs a la designaci6 dels membres d'organismes i agencies les intervencions dels quals afecten tot el territori espanyol (Banc d'Espanya, Agencia Tributaria, Comissi6 Nacional del Mercat de Valors, Comissi6 del Sistema Electric Nacional, Comissi6 del Mercat de Telecomunicacions, Agencia de Protecci6 de Dades, Consell de RTVE, etc.) - Adaptar l'estructura del Peder Judicial a la naturalesa d'un Estat compost com el que defineix la Constituci6 de 1978, atribuint a cada Tribunal Superior de Justkia les funcions de Tribunal de Cassaci6 per resold re en darrera instancia ,els recurses judicials iniciats en el territori de la seva jurisdicci6, instituint la justkia municipal de pau als grans nuclis urbans, descentralitzant les tasques d'organitzaci6 i de govern del Peder Judicial, assegurant la intervenci6 de la Generalitat en la fixaci6 de la planta i demarcaci6 judicial i integrant el seu personal no judicial en la funci6 publica catalana - Ampliar i consolidar els mecanismes de col·laboraci6 entre les institucions estatals i les CCAA i les CCAA entre elles, especialment pel que fa a l'establiment de convenis i acords intercomunitaris i d'organs permanents de col·laboraci6 interterritorial en allo que no sigui competencia del Senat reformat - Reforc;ar els mecanismes de relaci6 ordinaria entre la Generalitat i l'Estat de caracter bilateral - Reconeixer legalment totes les consequencies que han de derivar de la consideraci6 del President de la Generalitat com a representant ordinari de l'Estat a Catalunya - Transferir progressivament les funcions executives de l'Estat en el territori de Catalunya a la Generalitat, per tal d'esdevenir unica administraci6 responsable de les competencies autonomiques i 15 �estatals, actuant en aquest darrer cas com a administradora de tasques comuns 3. La Comissi6 d'Estudi per a l'Aprofundiment de l'Autogovern opina que els objectius anteriors podran ser aconseguits mitjanc;ant el recurs a reformes normatives d'ordre divers que s'enumeren tot seguit. a) Pel que fa al Senat, reforma del Titol III de la CE, d'altres normes vinculades a aquesta reforma i de l'EAC b) Pel que fa al Peder Judicial, reforma de la LOPJ i de la Llei de Planta i Demarcaci6 i, eventualment, activaci6 de la clausula subrogatoria continguda a l'art. 28.2 EAC c) Pel que fa a l'exercici de la iniciativa legislativa davant les Carts, reforma del Titol III CE, per tal siguin preses en consideraci6 en el Senat d) Pel que fa a la intervenci6 en la designaci6 dels membres d'institucions generals de l'Estat, reforma de les Lleis estatals que les regulen i del Reglament del Senat e) Pel que fa a les relacions entre CCAA, suprimir l'autoritzaci6 previa sabre acords de cooperaci6 intercomunitaris que preveu l'art. 27 .1 i 2 EAC f) Pel que fa a l'assumpci6 per part de la Generalitat de les competencies d'execuci6 estatals a ,Catalunya, reforma de la LOFAGE La reforma del Senat apareix com una actuaci6 indispensable per a l'aprofundim ent de l'autogovern i per a la transformaci6 federal de l'Estat, desplegant les virtualitats no activades de la Constituci6 de 1978. Per aixo mateix, la Comissi6 atorga una importancia essencial a aquesta reforma. El Senat ha de ' ser la Cambra de les Comunitats Autonomes, per tal de poder debatre i decidir sabre les questions que se suscitin entre elles, entre elles i el govern de l'Estat, i entre elles i el Congres dels Diputats. D'aquesta manera, es converteix en la miller garantia per a la defensa de la plurinacionalitat, la pluricultural itat i el plurilinguisme de l'Estat de les Autonomies i pot abordar de forma decisiva la participaci6 de les Comunitats Autonomes en questions com l'elaboraci6 de la legislaci6 16 �estatal, especialment quan afectl la distribuci6 territorial del poder politic, la formaci6 de la voluntat estatal en la construcci6 europea, la designaci6 de membres d'organismes comuns de l'Estat o les decisions sobre financ;ament autonomic i territorialitzaci6 de les inversions estatals. La reforma del Senat i les demes reformes normatives previstes en aquest apartat poden ser impulsades mitjanc;ant la iniciativa legislativa en el Congres o en el Senat, basada en un acord entre formacions poHtiques amb presencia a les Corts. Alternativament, es pot rec6rrer a la iniciativa legislativa del Parlament de Catalunya davant les Corts Generals. 17 �4. Institucionalitzar la presencia de la Generalitat en la Uni6 Eurooea i en l'ambit de les relacions internacionals 1. Tai com s'afirma en l'apartat anterior, la Comissi6 estima que la Generalitat es Estat i que l'Estat -en la seva configuraci6 i en les seves actuacions- ha de ser informat pel principi d'autonomia territorial. Al mateix temps, la Generalitat te tambe encomanada la defensa dels interessos de Catalunya. La Comissi6 dedueix d'aquestes dues premisses una doble conclusi6. En primer lloc, la Generalitat ha de participar en la formaci6 de la voluntat estatal en la UE, en organismes internacionals i en l'ambit de les relacions internacionals, especialment quan aquestes relacions afecten a ambits competencials reconeguts com a propis de la Generalitat o participats per ella. En segon floe i de la mateixa manera, la Generalitat -i les demes CCAA- han de participar en l'aplicaci6 de les decisions adoptades per la UE i per organismes internacionals. En aquesta doble perspectiva, s'ha d'admetre que els mecanismes fins ara existents de col ·laboraci6 i de participaci6, tant a nivell intern com extern, s'han mostrat del tot insuficients. De manera particular, la integraci6 d'Espanya en la Uni6 Europea -sobrevinguda despres de l'entrada en vigor de la CE i de l'EAC- obliga a regular situacions no previstes en aquell moment. 2. Per tal de regular aquesta situaci6, la Comissi6 d'Estudi per a l'Aprofundiment de l'Autogovern considera necessari aprofundir en • I aquesta dimensi6 de l'autogovern, d'acord amb els criteris segOents. a) Pel que fa a la presencia en la UE, · - Institucionalitzar la partidpaci6 de la Generalitat i de les altres CCAA en la formaci6 de la voluntat estatal en les institucions comunitaries, especialment a traves del Senat reformat - Assegurar la participaci6 ordinaria de la Generalitat i de les altres CCAA en la representaci6 espanyola davant del Consell Europeu, del COREPER, dels Comites i dels Grups de Treball del Consell i d'altres 18 �organs auxiliars quan tractin de materies de competencia autonomica - Exercir per delegaci6 estatal la representaci6 espanyola en les institucions de la UE, quan tractin de materies de competencia autonomica, d'acord amb l'art. 203 del Tractat de la Uni6 Europea - Assumir de forma plena per part de la Generalitat l'execuci6 del dret comunitari -es a dir, la seva transposici6 al dret intern- en l'ambit de les seves competencies, tal com estableix l'art. 27.3 EAC - Ampliar i assegurar la intervenci6 de les CCAA en les actuacions de l'Estat davant del TJCE quan es tracti de Ia defensa de Ies competencies i interessos autonomics i tal com es produeix en altres Estats compostos - Promoure el reconeixement de la representaci6 catalana en la composici6 del Parlament europeu en vistes a l'horitz6 2004, despres de l'ampliaci6 i de la Conferencia Intergovername ntal de Berlfn b) Pel que fa a les relacions amb orqanismes internacionals, - Facilitar la participaci6 de les CCAA en les relacions de l'Estat amb el Consell d'Europa i els seus organs i, en especial, promoure Ia cooperaci6 entre el Parlament de Catalunya I'Assemblea Parlamentaria def Consell d'Europa - Incorporar una representaci6 de la Generalitat en la delegaci6 estatal en organismes internacionals quan es tractin materies de competencia autonomica - Promoure Ia presencia de la Generalitat en organismes que accepten la participaci6 d'entitats subestatals i tenen objectius relacionats amb competencies autonomiques (per exemple, UNESCO, Organitzaci6 Mundial del Turisme, etc.) 19 �c) Pel que fa a altres relacions internacionals, - Participar en la negociaci6 de tractats sobre materies d'interes autonomic, d'acord amb les competencies del Senat reformat i fent efectives les previsions de l'EAC (art. 24.4 i 5) Establir acords internacionals amb altres entitats poHtiques sobre materies de competencia de la Generalitat, especialment pel que fa a la col•laboraci6 transfronterera Impulsar la participaci6 de la Generalitat en els forums i organitzacions internacionals, on hi hagi presencia d'entitats politiques subestatals i facilitar la seva adhesi6 als acords i tractats que contribueixin a la consecuci6 d'un m6n mes just i solidari Establir la cooperaci6 amb les institucions representatives dels territoris histories de la comunitat cultural catalana en materia economica, cultural i de serveis en el mare de la UE Promoure la coordinaci6 de poHtiques economiques, socials i culturals en el conjunt dels territoris del denominat "arc mediterrani" en el mare de la UE 3. Per assolir aquests objectius, la Comissi6 recomana, entre altres, les mesures segOents: - Reformar les competencies del Senat per tal que -com a Cambra de representaci6 territorial- incorpori de manera expressa les funcions ' de relaci6 de les CCAA amb la UE i la participaci6 de les CCAA en la negociaci6 de tractats internacionals que afectin materies de la seva competencia - Revisar les lleis estatals que transposen directrius o executen reglaments comunitaris a partir de competencies basiques per fer efectiu allo que estableix l'art. 27.3 EAC, en materia de tractats i convenis internacionals - Establir l'acord amb l'Estat per ampliar els suposits de participaci6 de la Generalitat en les diverses delegacions espanyoles a les institucions de la UE i per millorar la defensa de les competencies i interessos de la Generalitat davant del TJCE 20 �- Revisar les disposicions de la LOREG pel que fa a les eleccions al Parlament Europeu, per tal que -a partir de la propera reforma de les institucions de la UE derivada de la seva ampliaci6 i en vistes a la futura definici6 d'una legislaci6 electoral europe a- es promog ui la representaci6 de Catalunya al Parlament Europeu - Fer us de !'article 27.4 EAC i, en el seu ca s, reform ar-lo per amplia r 1 les seves possibilitats en materia d'acords i tractat s de conting ut ' academic, linguistic i cultural - Establir una oficina de relacions del Parlament de Catalunya amb el Consell d'Europa - Establir una agencia publica de representaci6 instituc ional de la Generalitat on ho aconsellin circumstancies de caracte r politic, economic, cultural o d'altre tipus 21 �s. Garantir el reconeixement dels aspectes culturals i simbolics de la plurinacionalitat de l'Estat 1. Es opini6 de la Comissi6 d'Estudi per a l'Aprofund iment de l'Autogovern que el caracter plurinacional i pluricultural de l'Estat no es manifesta de forma clara en el reconeixement i la regulaci6 dels aspectes simbolics, culturals i comunicatius en que s'expressa l'activitat institucional de l'Estat. La situaci6 actual es, en aquest aspecte, claramen t deficient. Sovint, les iniciatives preses des de Catalunya no han trobat l'acollida necessaria per a garantir aquest reconeixement. 2. La Comissi6 d'Estudi per a l'Aprofundiment de l'Autogovern considera, per tant, que aquest reconeixement ha d'activar-se en alguns ambits preferents com s6n l'ambit educatiu, cultural, lingufstic i de la representaci6 simbolica de l'Estat. Mes en particular, el mare legal ha d'orientar -se a Garantir el desenvolupament de les diverses cultures d'Espanya, tant a !'interior de l'Estat com a !'estranger Promoure el coneixement i l'us de les seves llengues, pel que fa a les activitats institucionals i de representaci6 simbolica Fomentar el respecte i la valoraci6 positiva de la diversitat cultural especialment entre els joves 3. Amb aquest objectiu, la Comissi6 d'Estudi per a l'Aprofund iment de l'Autogovern proposa que l'Estat i la Generalitat adoptin les mesures legals i polftiques necessaries per tal de - Incorpora r al sistema educatiu en tots els seus nivells les materies obligatories i/o optatives que expressen la diversitat cultural i lingufstica d'Espanya - Reconeixer la realitat plurilingufstica de l'Estat en la seva denominaci6 oficial, en els registres publics, l'emissi6 de moneda i segells, el DNI i el passaport i l'etiquetatge de productes 22 �- Establir el requisit del coneixement d,e les llengOes cooficials per exercir funcions administratives -incloses les judicials- en els corresponents territoris de l'Estat - Establir l'us de les llengOes cooficials a Espanya en les institucions comunes de l'Estat (Certs Generals i altres), d'acord amb l'art. 3 CE - Crear un Consell de les Cultures, encarregat de dur a terme les funcions previstes en l'art. ,149.2 CE i al qual s'aniran trar;isferint aquestes funcions per part del govern de l'Estat - Condicionar les concessions administrativ!;:!S ·per a la comunicaci6 audiovisual a un compromfs d'utilitzaci6 de les diverses llengOes estatals per part del concessiona~i - Fomentar per part de la Gene~alitat .l'activitat cultural en les ,, llengOes reconegudes a l'~AC de Catalunya - Aplicar la Llei de Politica LingOfstica · ' ' ' 1 4. Aquests obje~tius requereixen la revisi6 de· les legislacions estatat' i ,, autonomica i de les normatives derivades vigents que es relacionen amb I aquestes materies, mitjanc;ant la iniciativa legislativa del Congres o Senat o mitjanc;ant la iniciativa legislqtiva del Parlament. , 1 I I~ 11 I 23 �6. Establir els drets i els deures dels ciutadans de Catalunya 1. La Comissi6 d'Estudi per a l'Aprofundim ent de l'Autogovern enten que la pertinenc;a a la nostra comunitat nacional es defineix avui pel fet de compartir els mateixos drets i els mateixos deures, sense discriminaci6 de cap mena. La seva identitat s'actualitza permanentm ent, d'acord amb la voluntat dels seus ciutadans i de les seves ciutadanes. Aquests drets i deures han de tenir el seu reconeixement en el text normatiu basic de l'autogovern que es l'Estatut. A mes, la progressiva unificaci6 polftica i economica de la Uni6 Europea avanc;a cap a una (mica ciutadania europea, amb uns drets i deures comuns compartits per tots els habitants de la Uni6, basats en els principis de llibertat i igualtat. Per aixo, la Comissi6 creu que la Generalitat haura de vetllar tant per l'efectiva aplicaci6 dels drets de tots els ciutadans de la Uni6 residents en territori catala, com per la preservaci6 de la identitat nacional catalana. Per aquesta ra6, es convenient desplegar i ampliar la breu referencia que l'Estatut (art. 8) fa als drets i deures dels ciutadans de Catalunya que es limita a una remissi6 a la Constituci6 espanyola. Aquesta remissi6, pero, no impedeix l'establimen t d'un cataleg propi de drets i deures. Aquest cataleg no pot limitar en cap cas el que figura a la CE. Pero sf que pot ampliar-lo mitjanc;ant - La incorporaci6 dels drets declarats i protegits en la Carta de Drets Fonamentals de la UE (Ni<;a, 2000) - L'ampliaci6 del contingut de drets ja contemplats a la CE en les materies sobre les que la Generalitat te competencies reconegudes -La garantia reforc;ada de prestacions que facilitin l'exercici dels drets - La transformac i6 en drets subjectius d'alguns principis rectors de la CE (Tftol I, cap. III) que han d'inspirar les polftiques socials, sobre les que la Generalitat te competencies - La transformac i6 en drets subjectius de principis que s'afirmen en els Tractats de la UE 24 �- El reconelxement de drets ja contemplats en legislaci6 autonomica catalana de caracter sectorial 2. La Comissi6 d'Estudi per a l'Aprofundiment de l'Autogovern considera que aquest desplegament en un cataleg propi ha de fer referencia a drets i deures, que poden agrupar-se de la manera segOent: a) Drets i deures de participaci6 ciutadana que concreten el principi democratic: petici6, participaci6 en l'activitat administrativa (audiencia, acces a documentaci6 publica, arxius i registres), acces a mitjans de comunicaci6, associaci6, iniciativa legislativa popular i altres formes d'intervenci6 polftica directa. b) Drets i deures denominats de "tercera generaci6" que concreten el principi social: relacions laborals, ensenyament, medi ambient, I habitatge digne, salut, consum, igualtat i no discriminaci6. De manera especial, haurien d'incloure's aquf una millor definici6 dels drets de determinats col·le~tius: ,, infants i joventut, dones, homosexuals, discapacitats, tercera edat i estrangers, amb especial atenci6 a l'acollida i integraci6 de nacionals no comunitaris. Igualment, s'haurien d'incloure els deures de solidaritat social, discriminaci6 positiva i compromfs voluntari en l'atenci6 a col-lectius I mes desfavorits. c) Drets i deures ,de caracter cultural: no discriminaci6 per raons lingOfstiques i/o recomanacions culturals, formulades usos per linguistics la Comissi6 d'acord en els amb les apartats anteriors, respecte i foment de les expressions culturals, etc. 3. La Comissi6 constata que alguns d'aquests drets i deures es troben ja formu~ats en lleis catalanes sectorials. Pero considera que es convenient la seva incorporaci6 a l'Estatut, juntament amb la definici6 d'altres com els esmentats en l'apartat anterior. Aquesta incorporaci6 implicaria l'addici6 a I l'Estatut d'un Titol relatlu als drets i als deures polftics, economics i socials, seguint el procediment de reforma previst en el seu art. 57. D'aquesta manera, tot partint dels drets i deures establerts en la Constituci6, els Tractats de la UE, la Carta de Drets Fonamentals de la UE 25 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.02. Activitat política Description An account of the resource Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Catalunya i l'autogovern: perspectiva 2008 Creator An entity primarily responsible for making the resource Comissió d'estudi per a l'aprofundiment de l'autogovern Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2001-11-27 Type The nature or genre of the resource Informe Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Autogovern Parlament de Catalunya Acció política Partits polítics Polítics Description An account of the resource Proposta d'informe elaborat per la comissió formada pels grups parlamentaris d'ICV, ERC i PSC-CpC. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Parlament de Catalunya Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Informes https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/8/2721/dossier-medalla-cscae-2012.pdf 593e8b88609d821d726f1e93b5f7a8f3 PDF Text Text Medalla 2012 del Consejo Superior de Colegios de Arquitectos de España Pasqual Maragall i Mira Xerardo Estévez Fernández Iñaki Azkuna Urreta ��El Consejo Superior de Colegios de Arquitectos de España entrega la Medalla CSCAE 2012 a Pasqual Maragall, Iñaki Azkuna y Xerardo Estévez �Discurso del Presidente del Consejo Superior de Colegios de Arquitectos de España �DMedallas CSCAE en ediciones anteriores D2011 : �Laudatio ��Pasqual Maragall i Mira �Xerardo Estévez Fernández �Iñaki Azkuna Urreta �Medios de comunicación Arquitectos premian a Maragall, Azkuna y Estévez por su política urbanística ABC.es Xerardo Estévez, distinguido por el Consejo de Colegios de Arquitectos Elpais.com - Galicia �Medios de comunicación Xerardo Estévez, distinguido por el Consejo Superior de Colegios de España ABC.es - Galicia � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 02. Activitat professional Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Documentació emanada de l'exercici professional de Pasqual Maragall. - Gabinet Tècnic de Programació de l'Ajuntament de Barcelona (febrer 1965-1968, funcionari 1968-1979) : com a economista. - Servei d'estudis del Banc Urquijo (1965-1968). - Aula Barcelona (setembre 1997 - març 1999): funda i presideix Aula Barcelona com a centre de gestió del coneixement per a l'administració de les ciutats. És un espai comú de reflexió entre universitat, empresa i administració en relació amb la ciutat i el seu passat, present i futur. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Dossier sobre el lliurament de la Medalla CSCAE 2012 Creator An entity primarily responsible for making the resource Consejo Superior de Colegios de Arquitectos de España Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2012-11-28 Type The nature or genre of the resource Informe Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Maragall Mira, Pasqual, 1941- Arquitectura Premis i reconeixements Biografia Estévez Fernández, Xerardo Azcuna Urreta, Iñaki Description An account of the resource Dossier que recull i resumeix l'acte de lliurament de les medalles celebrat al Senado de Madrid el 23/11/2012. Conté els textos de la laudatio i fotografies de l'event. Publisher An entity responsible for making the resource available Consejo Superior de Colegios de Arquitectos de España EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Informes https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/7004/02_Rey_PM_BN.jpg 31dda41cb4860703cc0ac549c75c5efa Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Paper revelat (B/N) Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Pasqual Maragall i Joan Carles I, rei d'Espanya Creator An entity primarily responsible for making the resource Desconegut Subject The topic of the resource Maragall, Pasqual, 1941- Joan Carles I, rei d'Espanya, 1938- EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Dcoument Fotografies https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/7008/08_RicardoLagos_PM.jpg 98192bd3a232448b75f90ec1a3ecfdd5 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.02. Activitat política Description An account of the resource Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). Type The nature or genre of the resource Sèrie Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Color, paper revelat Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource El president de Xile Ricardo Lagos i Maragall xocant les mans Creator An entity primarily responsible for making the resource Desconegut Subject The topic of the resource Maragall, Pasqual, 1941- Lagos, Ricardo Xile Golpe de Estado (Chile, 1973) Relacions Internacionals Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Casa de la Moneda, Santiago de Xile Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 11/09/2003 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/7010/11_RicardoLagos_PM_Asseguts.jpg 3dc7e3707b0f3ead61958f60f6b19d78 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.02. Activitat política Description An account of the resource Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). Type The nature or genre of the resource Sèrie Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Color, paper revelat Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Ricardo Lagos i Maragall parlant asseguts Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 11/09/2003 Subject The topic of the resource Maragall, Pasqual, 1941- Lagos, Ricardo Xile Xile - Història - 1973, Cop d'estat Relacions Internacionals Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Casa de la Moneda, Santiago de Xile Creator An entity primarily responsible for making the resource Desconegut EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/7014/18_Conferenciant.jpg b2c58fd20edd2d7ae4cb8107920f0f3d Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.02. Activitat política Description An account of the resource Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). Type The nature or genre of the resource Sèrie Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Color, paper revelat Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Primer pla de Maragall, reflexiu Creator An entity primarily responsible for making the resource Desconegut Subject The topic of the resource Maragall, Pasqual, 1941- Conferència Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. París Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 05/10/1999 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/7015/17_LionelJospin_PM_Paris.jpg 2c0842db77814403fa663033548ee6fc Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.02. Activitat política Description An account of the resource Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). Type The nature or genre of the resource Sèrie Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Color, paper revelat EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Maragall i el primer ministre de França, Lionel Jospin, donant-se la mà al despatx del mandatari a París Creator An entity primarily responsible for making the resource Desconegut Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 05/10/1999 Subject The topic of the resource Maragall, Pasqual, 1941- Lionel Jospin, 1937-2026 París, França Primer Ministre Relacions Internacionals Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Hôtel de Matignon (París) Fotografies https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/3/7030/46_FrancoisMitterrand_HelmutKohl_PM.jpg 7ca19d5937c0a77c4050ef322bc03146 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09. Alcalde de Barcelona Temporal Coverage Temporal characteristics of the resource. 1982-1997 Description An account of the resource Documentació emanada de l'exercici de Pasqual Maragall com a Alcalde de Barcelona. Type The nature or genre of the resource Sèrie Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Color, paper revelat Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Pasqual Maragall amb François Mitterrand i Helmut Kohl Creator An entity primarily responsible for making the resource Desconegut Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource Desconeguda Subject The topic of the resource Maragall, Pasqual, 1941- Mitterrand, François, 1916-1996 Kohl, Helmut, 1930-2017 Alcalde Relacions Internacionals Canceller Federal d'Alemanya Alemanya França President de la República francesa Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Desconegut EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/7032/19930903_FrancescoRutelli_BCN.jpg 2370a4413820407f454ac7239327ea72 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Color, paper revelat Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Pasqual Maragall amb Francesco Rutelli a la Ajuntament de Barcelona Creator An entity primarily responsible for making the resource Desconegut Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 03/09/1993 Subject The topic of the resource Maragall, Pasqual, 1941- Rutelli, Francesco, 1954- Alcade Roma Relacions Internacionals Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Ayuntamiento EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/18/7033/19961018_Dublin_BureauExtraordinariCdR.jpg c4fa49a6a5b4f95b60c1f4cb747d72ec Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 10. Comitè de les Regions (CdR) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-1998 Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Conté la documentació generada per Pasqual Maragall o els seus col·laboradors, en relació al Comitè de les Regions, que va presidir del 1996 al 1998. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Color, paper revelat Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Bureau Extraordinari del Comitè de les Regions, sota la presidència de Pasqual Maragall, Dublín 1996. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 18/10/1996 Subject The topic of the resource Maragall, Pasqual, 1941- Dublín Comitè de les Regions Persident Alcalde Bureau Creator An entity primarily responsible for making the resource Desconegut Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Dublín, Irlanda EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/18/7034/19961018_Dublin_BureauExtraordinariCdR_2.jpg 072d86ba48524c67a7337dbc80d46daa Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 10. Comitè de les Regions (CdR) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-1998 Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Conté la documentació generada per Pasqual Maragall o els seus col·laboradors, en relació al Comitè de les Regions, que va presidir del 1996 al 1998. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Color, paper revelat Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Foto de grup del Bureau Extraordinari del Comitè de les Regions, sota la presidència de Pasqual Maragall, Dublín 1996. Creator An entity primarily responsible for making the resource Desconegut Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 18/10/1996 Subject The topic of the resource Maragall, Pasqual, 1941- Dublín Comitè de les Regions Persident Alcalde Bureau Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Dublín, Irlanda EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/7035/19970422_MarioPrimicerio_Florencia.jpg 267239308e65d0c4c51589f161653f48 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Color, paper revelat Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Encuentro institucional entre Pasqual Maragall y el alcalde de Florencia, Mario Primicerio Creator An entity primarily responsible for making the resource Desconegut Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 22/04/1997 Subject The topic of the resource Maragall, Pasqual, 1941- Primicerio, Mario, 1940-2025 Alcalde Florència Italia Relacions Internacionals Conferència Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palazz Vecchio, Florència, Italia Relation A related resource Notícia al Nove da Firenze:<barcelona-florencia 2-0a="" href="https://www.nove.firenze.it/9704142222-barcellona-firenze-2-0.htm?utm_source=chatgpt.com" target="_blank" rel="noopener"><a href="https://www.nove.firenze.it/9704142222-barcellona-firenze-2-0.htm?utm_source=chatgpt.com" target="_blank" rel="noopener">Barcelona-Florencia 2-0</a></barcelona-florencia> EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/7036/19931028_JorgeSampaio_Lisboa_Eurociutats.jpg 5ae216eafd3c8570149c6f1deb73e2e7 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Color, paper revelat Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource L'Alcalde Pasqual Maragall i l'alcalde de Lisboa, Jorge Sampaio, a una conferència de Eurociutats, Lisboa, 1993. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 28/10/1993 Subject The topic of the resource Maragall, Pasqual, 1941- Sampaio, Jorge, 1939-2021 eurociutats eurocities Lisboa Alcalde Relacions Instenacionals Creator An entity primarily responsible for making the resource Desconegut EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/29/2825/Pla-de-Govern_2004-2007_Balanc.pdf 414219c4a12cae160b3fcb89388d5b8d PDF Text Text Index Presentació del President de la Generalitat 9 Presentació del Secretari del Govern 13 Més i millor autogovern 19 Presentació del Conseller Joan Saura 21 1.1 Aprofundiment de l’autogovern 1.1.1 Nou Estatut d’autonomia 24 1.1.2 Avançar cap al reconeixement del caràcter plurinacional de l’Estat 27 1.1.3 Redefinir l’àmbit competencial de la Generalitat 29 1.2 Reforçament de la qualitat democràtica i nous valors socials 1.2.1 Nova Llei electoral 32 1.2.2 Reformar els organismes consultius i fiscalitzadors de la Generalitat 33 1.2.3 Més i millor democràcia: generar una política de participació des de la Generalitat 35 1.2.4 Millorar l’atenció al ciutadà, l’eficàcia i la transparència en la gestió pública 38 1.2.5 Promoure una administració de justícia accessible, propera i eficient 44 1.2.6 Impulsar els mitjans audiovisuals en el marc del sistema comunicacional català 49 1.2.7 Enfortir nous valors, la solidaritat, la cooperació i la cultura de la pau 52 1.3 Impuls de les relacions de la Generalitat amb l’Estat, la Unió Europea i altres organismes internacionals Molt Honorable President de la Generalitat Pasqual Maragall i Mira Honorable Conseller de la Presidència Joaquim Nadal i Farreras Secretari del Govern Ernest Maragall i Mira La redacció del Balanç del Pla de Govern ha estat duta a terme des de la Direcció General de Coordinació Interdepartamental, amb l’estreta i valuosa col·laboració d’un extens conjunt de persones de tots els departaments de la Generalitat. 1.3.1 Augmentar la participació i la presència de la Generalitat en les polítiques, organismes i institucions de l’Estat espanyol 56 1.3.2 Assegurar la presència i la intervenció de la Generalitat en la UE. 59 1.3.3 Promoure la participació de la Generalitat en els fòrums i organismes internacionals 64 1.3.4 Establir acords internacionals amb altres entitats polítiques 68 Barcelona, estiu del 2006. 1.4 Nova organització de l’Administració Podeu trobar tota la informació referent al Pla de Govern 2004-2007 a l’adreça www.gencat.cat/pladegovern 1.4.1 Ordenar les administracions catalanes basant-se en els nivells territorials 70 1.4.2 Fomentar polítiques de concertació amb organismes i institucions d’àmbit local 74 2 Balanç Pla de Govern PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Balanç Pla de Govern 3 �1.5 Finances públiques 2.5 Societat del coneixement 79 1.5.1 Nou sistema de finançament 2.5.1 Estendre l’ús de les TIC al conjunt de la població 159 82 1.5.2 Modernització del sistema pressupostari. Rigor i eficiència en la gestió de les finances públiques 2.5.2 Augmentar la qualitat i la competitivitat del sistema universitari 163 86 1.5.3 Simplificació i millora del sistema tributari de Catalunya Polítiques de seguretat 91 Presentació de la Consellera Montserrat Tura 94 Assumir la coordinació de les polítiques de seguretat a Catalunya 101 Impulsar la prevenció de riscos en matèria de seguretat i promocionar la convivència i el civisme Un nou impuls econòmic 111 Presentació del Conseller Antoni Castells 2.1 Euroregió i internacionalització 2.6 Agricultura i pesca 2.6.1 Impulsar la competitivitat del sector agroalimentari 167 2.6.2 Modernitzar el sector pesquer 176 2.7 Sector financer 2.7.1 Potenciar l’existència de centres de decisió financera a Catalunya 179 2.7.2 Potenciar el paper estratègic dels organismes financers de la Generalitat 181 Una nació socialment avançada 183 Presentació de la Consellera Marina Geli 185 3.1 Política educativa 2.1.1 Augmentar la internacionalització de l’economia catalana 3.1.1 Impulsar l’educació pública com a eix vertebrador del sistema educatiu català 188 114 119 2.1.2 Consolidar l’Euroregió Pirineus-Mediterrània, tot convertint Catalunya en el seu motor productiu 3.1.2 Augmentar la qualitat del sistema educatiu per adequar-lo als nous reptes socials 195 2.2 Ocupació i treball 3.2 Polítiques d’acció social 122 2.2.1 Potenciar la creació d’ocupació i millorar-ne la qualitat 3.2.1 Universalitzar els serveis socials 201 126 2.2.2 Reduir la sinistralitat laboral 206 129 2.2.3 Avançar cap a un marc català de relacions laborals 3.2.2 Garantir la cohesió social, en especial dels col·lectius amb major risc d’exclusió 132 2.2.4 Potenciar l’autoocupació i l’economia social 3.2.3 Garantir la igualtat d’oportunitats i drets de les dones 215 3.2.4 Enfortir les polítiques de suport a les famílies 221 3.2.5 Reforçar les polítiques adreçades a la joventut 225 2.3 Competitivitat econòmica i industrial 135 2.3.1 Augmentar la competitivitat de les empreses catalanes 141 2.3.2 Impulsar la recerca i la innovació 2.4 Comerç i Turisme 3.3 Salut i polítiques sanitàries 3.3.1 Fomentar la salut pública 229 148 2.4.1 Potenciar el model comercial català 3.3.2 Millorar l’assistència sanitària i adaptar el sistema a les malalties cròniques 236 154 2.4.2 Avançar cap a un model turístic competitiu, sostenible i de qualitat 3.3.3 Dissenyar l’organització i el finançament del nou model sanitari 248 157 2.4.3 Potenciar el model de consum com a element de competitivitat i qualitat de vida 3.4 Política cultural Balanç Pla de Govern 5 �256 3.4.1 Garantir l’accés a la cultura 4.6.3 Un nou model de mobilitat: fomentar el transport públic de persones 349 265 3.4.2 Donar suport a la creació cultural a través de la innovació artística, la consolidació del sistema productiu i la projecció exterior de la cultura catalana 4.6.4 Potenciar els ports catalans com a centres logístics del sud d’Europa 359 4.6.5 Promoure la xarxa d’aeroports de Catalunya. Fons de promoció de noves rutes aèries 365 4.6.6 Crear estructures logístiques com a factor de competitivitat 370 3.5 Política lingüística 271 3.5.1 Fomentar l’ús social del català 277 Una nova política territorial i ambiental 279 Presentació del Conseller Joaquim Nadal 4.1 Energia 282 4.1.1 Garantir la qualitat del subministrament d’energia 284 4.1.2 Desenvolupar les fonts d’energia renovables 286 4.1.3 Fomentar l’estalvi i l’eficiència energètica 4.2 Política i ordenació territorial 290 4.2.1 Impulsar una política de planificació territorial i de reordenació del territori 300 4.2.2. Aconseguir barris segurs i dignes i dotar els ajuntaments de major capacitat d’actuació urbanística 4.3 Habitatge 308 4.3.1 Garantir l’accés a l’habitatge digne a tota la població 312 4.3.2 Promoure la rehabilitació d’habitatges 4.4 Biodiversitat i desenvolupament sostenible 316 4.4.1 Impulsar l’Agenda 21 de Catalunya 319 4.4.2 Establir instruments d’inspecció i control ambiental 321 4.4.3 Establir una nova cultura de l’aigua 4.5 Política de prevenció de la contaminació 327 4.5.1 Impulsar la recollida selectiva i la gestió dels residus 331 4.5.2 Establir mesures de protecció sobre diversos tipus de contaminació 4.6 Infraestructures 334 4.6.1 Afavorir les xarxes, les connexions i el transport públic ferroviari 343 4.6.2 Millorar la xarxa viària de Catalunya Balanç Pla de Govern 7 �Tres anys de govern La legislatura que s’inicià a les darreries de 2003 conclourà un any abans de completar-se un mandat sencer per la convocatòria d’eleccions a la tardor de 2006. Abans de produir-se la dissolució del Parlament és una obligació política, basada en els criteris de rigor, exigència i transparència, donar a conèixer amb paràmetres objectius l’estat de compliment del Pla de Govern que recull, en molt bona mesura, el conjunt dels compromisos subscrits amb la ciutadania a l’inici de la legislatura. És evident que en tractar-se d’una legislatura escapçada alguns compromisos queden pendents en part, i haurien requerit d’aquest any per tal de completar-se. Però també és molt evident que en el projecte de garantir millor la planificació, atendre les persones i els territoris i avançar cap a polítiques d’igualtat i cohesió social, s’han fet passes significatives endavant. La dimensió d’aquests canvis serà jutjada pel temps, la història i la ciutadania, i no ens és permès de fer-ho nosaltres mateixos. Sí, però, que és just que aportem el conjunt de dades bàsiques per acreditar que s’ha donat resposta al conjunt d’objectius nacionals, institucionals i estratègics, desplegant iniciatives que havien de sacsejar velles inèrcies i aportar nous plantejaments. L’obra de govern es significa per la posada en marxa de noves orientacions estratègiques que tenen la voluntat d’afegir valor a la tasca quotidiana de la governació de Catalunya. • Amb el Pacte Nacional per a l’Educació disposem per primera vegada un marc estable per definir una política educativa de llarg abast. • Amb l’Acord Estratègic hem situat la concertació entre els agents econòmics i socials com a vector de creixement. • Amb la Llei de Barris hem fet una aposta innovadora per construir capital social sobre la base de ciutats segures, barris nous i escoles dignes. • Amb l’Euroregió estem expressant la nostra manera d’estar i de tenir un paper actiu a Europa. • I amb la ingent tasca planificadora realitzada hem volgut assentar les bases d’una Catalunya de més qualitat. En el panorama legislatiu les tasques de redacció, debat i votació del nou Estatut d’Autonomia de Catalunya han diluït la força d’una acció legislativa de rellevància, que ha establert les bases d’un futur construït des de la seguretat jurídica i, alhora, el compromís amb els ciutadans en el terreny de les polítiques territorials i de les polítiques personals per atendre els drets bàsics reconeguts per l’ordenament vigent i reforçats ara amb el nou Estatut. Drets i Lleis drecen, així, un pont amb les polítiques tangibles que les persones esperen notar i percebre amb evidència pràctica. En el camp més directe dels programes i les polítiques concretes, el desplegament de les previsions pressupostàries ha donat peu a un conjunt de mesures que aquí es repassen i relacionen, tot fent l’inventari de la fiabilitat de la despesa pública al servei dels ciutadans. La sola relació ja acredita que s’han fet avenços importants en el terreny del sanejament dels comptes públics, la millora de la gestió de la salut i de Pasqual Maragall Molt Honorable President de la Generalitat Balanç Pla de Govern 9 �les seves prestacions o en el desplegament de les polítiques de seguretat i d’emergències. També posa de relleu els compromisos assolits en matèria d’ocupació i política energètica, els grans canvis en la política d’infraestructures i salts qualitatius i quantitatius en les polítiques i la construcció d’habitatges. Demostra que hem aplicat més exigència i rigor en les polítiques de sostenibilitat, hem ofert una resposta valenta i coherent en el desplegament d’equipaments judicials i penitenciaris, hem iniciat obres de vells compromisos en matèria de regadius i hem introduït millores en la col·laboració i les aportacions als governs locals de Catalunya. Finalment, palesa que hem impulsat pactes de present i futur per la recerca i la innovació, hem establert una nova planificació del comerç, estem avançant cap a una millora substancial del parc d’instal·lacions esportives, hem aprofundit en el mapa d’equipaments culturals i les activitats relacionades amb la llengua i la cultura catalanes, i hem desplegat noves polítiques socials bàsiques per donar resposta a les expectatives de les persones i del conjunt de la societat. Aquest balanç positiu no exclou que expressem la nostra insatisfacció pel fet que caldria anar encara molt més lluny. Aquest és un balanç que es queda a mig camí, que nega qualsevol autocomplaença i llença el repte d’una major exigència i una millor resposta al conjunt dels ciutadans. L’obligació moral, ètica, política dels governants és mantenir-se exigents i garantir que en aquestes matèries mai no ens podem donar per satisfets del tot. D’altra banda, també ens podem preguntar si aquesta etapa de la governació de Catalunya ha suposat realment un canvi significatiu en la política catalana. Estic convençut que més que un canvi consumat, hem de parlar d’un canvi iniciat: s’han obert nous camins en la política catalana que ens porten cap a un canvi de cultura política. Són els camins de l’alternança democràtica, del catalanisme com a cultura cívica compartida, del nou Estatut com l’eina més potent per autogovernar-nos que mai hàgim tingut, de l’Espanya plural com a projecte necessari i el d’una Europa interioritzada a la governació de Catalunya. Ara Catalunya –la seva ciutadania- ha de decidir si seguim els camins oberts. És molt més que una decisió electoral. És una decisió que implica el compromís de la societat catalana amb el seu propi esdevenidor. Balanç Pla de Govern 11 �Introducció El 12 de desembre del 2003 se signava el Pacte del Tinell. Aquell dia s’expressaven, al mateix temps, la decisió comuna dels tres grups d’esquerres per donar forma a la nova majoria parlamentària i, d’altra banda, l’acord entorn al contingut més ambiciós plantejat mai a Catalunya des de la recuperació de l’autogovern al 1978. Naixia el Govern Catalanista i d’Esquerres; es verificava, per fi, l’alternança que defineix els nostres sistemes democràtics. Tres reptes apareixen nítidament ja en aquell moment: el primer, sostenir la coalició, el segon, governar amb solvència i resultats, i el tercer, assolir el nou Estatut, que era la proposta que cimentava el Pacte. La primera tasca era clara: convertir el Pacte en Programa de Govern, concretar objectius, fites, terminis, mitjans, funcions i responsabilitats. Calia, al més ràpidament possible, quallar en un projecte compartit, fer síntesi operativa de la suma de forces, idees, il·lusions i objectius que cada un dels tres components aportaven al Pacte. Calia, en una paraula, convertir la coalició en un autèntic Govern. Cal admetre avui que aquesta tasca ha requerit més esforços i dedicació del que esperàvem. El manteniment de l’equilibri intern de la coalició ha exigit energies i temps que hauríem volgut bolcats en altres direccions. Diferències de concepció ben legítimes, objectius programàtics propis de cadascú i no sempre fàcilment compatibles, cultures polítiques internes prou distintes, representació territorial i social ben definides per cada força amb aspectes complementaris però també, a voltes, contradictoris. Tot plegat, expressió de la riquesa i la diversitat de les esquerres catalanes. Les distàncies eren conegudes i conscients per tothom. Res impedia, res impedeix encara avui que, amb els mateixos ingredients, es pugui dur endavant un projecte tan ambiciós com el plantejat i que, com les pàgines que segueixen mostraran, s’ha acomplert en bona mesura. El segon repte, el de governar amb solvència i resultats, demanava un altre tipus d’esforç. Calia, en primer lloc, fer-se amb la institució, conèixer els seus ritmes, hàbits, vicis i virtuts. Calia, després, dominar-la, ser capaç d’identificar canvis, de transformar processos, eliminar llast, abundantíssim, crear noves regles de comportament, nous processos de decisió. Però sobretot, calia, simultàniament, posar en marxa totes les polítiques anunciades per omplir els dèficits acumulats per anys de d’inèrcia o deixadesa, adoptar les mesures de sanejament imprescindibles, iniciar els sempre llargs processos de projecció, contractació i execució de les fortíssimes inversions previstes per a infraestructures i equipaments a tot Catalunya. És a dir, calia posar a tota marxa una maquinària rovellada, amb algunes peces excel·lents i moltes altres defectuoses, que ens rebia amb una barreja d’expectació, temor i desconfiança. Segurament es tractava de sentiments ben explicables després de 23 anys d’acomodació a una sola manera d’entendre l’Acció de Govern, la relació amb els ciutadans i el sentit de la responsabilitat en la gestió dels recursos públics. Avui podem dir, amb un cert orgull, que la institució ha canviat i que ho fet a millor. Desigualment, amb clarobscurs i desequilibris certament, però amb Balanç Pla de Govern 13 �resultats prou indiscutibles. No ens referim, per ara, als resultats de l’Acció de Govern. Parlem de les actituds, de la responsabilitat individual i col·lectiva, de la passió i la professionalitat de tants i tants funcionaris i treballadors. Més transparència, més instruments de coordinació, més comunicació entre departaments, més transversalitat conscient i efectiva, més rendiment de comptes. També, per què no admetre-ho, aparició de fortes lògiques departamentals lligades a l’exigible assoliment de programes sectorials molt ambiciosos i a la legítima aspiració personal i partidària d’evidenciar èxits de gestió recuperables políticament. Però la resultant ha estat positiva en termes d’organització activa i tensionada i en termes d’eficiència en la gestió dels recursos públics rebuts dels ciutadans. En qualsevol cas, la recerca del punt d’equilibri imprescindible entre cohesió i autoritat central, d’una banda, i descentralització-autonomia de gestió departamental, d’una altra, es una assignatura pendent en la nostra institució de govern. Les polítiques transversals de recursos humans, d’organització, d’aplicació de models de gestió directa o indirecta, de patrimoni, de control pressupostari de despeses i inversions, de sistemes d’informació comuns i tecnologies de la informació, entre altres, demanen la definició d’escenaris de decisió i impuls que superin els resultats, apreciables però insuficients de la pura coordinació general o la responsabilitat directa de cada un dels titulars. Pel que fa a la pròpia Acció de Govern, la valoració ha de ser clarament positiva. Les pàgines que segueixen en són mostra contundent. El Pla de Govern, és a dir, la formalització operativa interna del Pacte del Tinell, s’articula a l’entorn de quatre eixos bàsics i de 67 objectius sectorials representats i desplegats per prop d’un miler de mesures i actuacions concretes. El primer eix, l’anomenat MÉS I MILLOR AUTOGOVERN, inclou totes les polítiques d’aprofundiment de l’autogovern, amb el nou Estatut en primer terme, però també les relacionades amb la qualitat democràtica, les relacions amb l’Estat i la Unió Europea i el desplegament institucional intern del país: la pròpia administració autonòmica, l’organització territorial, la relació amb el món local. L’objectiu més important del Govern s’ha aconseguit amb escreix: L’Estatut de Catalunya és ja una realitat esplèndida i una potentíssima eina de construcció del millor futur per a tots els ciutadans i ciutadanes. Al marge del procés llarg i complex que ens ha dut fins al final del camí, el referèndum del passat 18 de juny, el cert és que el país disposa d’un nou marc on desplegar polítiques completes en tots els àmbits. L’expressió de les nostres esperances col·lectives resumida per la “Catalunya rica i plena” del nostre himne és ara més a prop que mai, és al nostre abast, és la fita exigible per qualsevol govern que els catalans decideixin tenir i pel conjunt de la societat. En el mateix context hem de valorar les decisions que s’han anat produint en relació amb la presència de Catalunya a Europa amb especial significació en dos camps: la presència de consellers del Govern de Catalunya a les sessions dels Consells de Ministres, actuant en representació de l’Estat, i el reconeixe- ment exprés que les institucions europees han fet del dret dels ciutadans a usar el català com a llengua de relació directa, així com del dret dels nostres representants, consellers i diputats, a expressar-se en català en les seves intervencions oficials. Però també en la resta de matèries integrades en aquest eix els resultats són tangibles i expliquen canvis en profunditat: el desplegament dels mossos o la millora de la seguretat viària, l’aprovació primer i el desplegament efectiu del Pla de presons, una de les evidències clamoroses del nou paradigma que el Govern de Catalunya representa. Hem passat de la incapacitat per prendre les decisions més urgents a la planificació, negociació local, ubicació precisa i construcció dels nous equipaments penitenciaris. Claredat en la proposta, transparència del procés, compensació justa, decisió ferma. Aquesta és la forma d’actuar del nou Govern de Catalunya. Com també és un contrast radical amb períodes anteriors la política en relació amb el món local. El respecte institucional i l’increment significatiu de les aportacions econòmiques són els trets que marquen el nou caràcter de la relació entre l’Administració autonòmica i la local. És la millor preparació del període de profunda renovació institucional que som a punt d’iniciar: nova organització territorial, traspàs de competències i recursos als ajuntaments, nova Llei electoral catalana. Pel que fa al creixement econòmic i la innovació, definidors del segon eix del Pla de Govern, els resultats són quasi espectaculars: creixement sostingut que iguala el global espanyol després de molts anys, creació de 304.700 nous llocs de treball i reducció de l’atur a mínims històrics (7% al Gener 2006, i una mica més del 6% al Juliol 2006), acord per la competitivitat i la internacionalització de l’economia catalana amb empresaris i sindicats. Però també ho són pel que fa a la pròpia institució: El pressupost consolidat ha passat d’uns 22.000 M€ a 30.000 M€ en tres anys (sense cap increment de la pressió fiscal), el dèficit acumulat s’ha reduït en un 83,5% durant els exercicis 2004 i 2005 (passant de 1.264 milions de resultat no financer l’any 2003 fins a 209 M€ l’any 2005), la despesa desplaçada (de 2.903 M€ a la liquidació 2003 a 2.225 M€ a la liquidació 2005)) –especialment greu a la sanitat catalana – es en procés de desaparició definitiva, la gestió pressupostària és ja una referència de rigor inqüestionable, les inversions comencen a apropar-se als nivells que mai haurien hagut d’abandonar. El Pla de l’energia, la creació de centres tecnològics avançats i instituts de recerca de primera fila mundial, especialment en l’àmbit de les biotecnologies, són altres fites ben plantades en aquest període que enorgulleixen el Govern i tot el país. Com ho són també la Llei d’horaris comercials i Pla territorial d’equipaments comercials, a punt de tancar-se en aquest moment, que han servit per posar ordre i acordar regles bàsiques en el complex món del petit i mitjà comerç, que ha d’afrontar la creixent competitivitat de les grans superfícies. En l’amplíssim camp de les polítiques socials, el tercer eix però el que rep la major part dels recursos públics, prop del 60? % del pressupost total de la Generalitat, el compliment dels objectius previstos, i en molts casos la supe- Balanç Pla de Govern 15 �ració, la profunditat i la transcendència dels canvis impulsats, no permet una síntesis de resum que faci justícia a la tasca realitzada. El conjunt de polítiques reformadores dels sistemes de salut, la posada en marxa real, per fi, del servei públic d’escoles bressol, el Pacte per a l’Educació subscrit amb tots els sectors de la comunitat educativa, la nova Llei de prestacions socials, i la de Serveis socials, que per primer cop establirà un autèntic catàleg de drets personals en aquest camp, són potser les fites més remarcables d’un balanç que ha de ser vist en tota la seva amplitud i detall per ser valorat com es mereix. Consideració a part s’ha de fer de la política cultural, que, igualment, no admet comparació amb períodes anteriors. Als èxits més visibles de la recuperació dels papers confiscats després de la Guerra Civil, la presència a Guadalajara, l’any 2004, i la nominació com a país invitat a la Fira de Frankfurt, hi hem d’afegir les línies de fons segurament més importants: En la línia confirmada de doblar el pressupost de Cultura hem d’inscriure el Pla d’infraestructures i equipaments culturals que ja és operatiu, i aporta recursos i projectes per tot Catalunya d’acord amb els Ajuntaments respectius, les noves i exemplars formes de distribució d’ajudes a la creació, amb participació i protagonisme dels propis sectors, la preparació ja molt avançada del nou Consell de les Arts i la Cultura, concepte innovador que canviarà per bé hàbits i formes sovint contraris a la imprescindible llibertat i independència de la creació artística. El conjunt de les polítiques que tenen relació amb els territoris, les infraestructures, la sostenibilitat, l’agricultura, el cicle de l’aigua o l’habitatge, conformen el quart eix del Pla de Govern. També en aquest cas es fa difícil resumir en poques paraules la riquíssima diversitat d’actuacions, mesures, nous plans directors i generals, legislació sectorial i, molt especialment, projectes d’inversió ja completats o en curs: l’accent evident en la xarxa ferroviària, però també les millores en carreteres i els nous trams i desdoblaments d’autovies, són missatges inequívocs de confirmació del compromís que del nou Govern pel reequilibri territorial. De la mateixa manera, la reducció de l’enorme dèficit acumulat en les inversions associades al cicle de l’aigua, sanejament i subministrament, i al del tractament de residus, justifica amb escreix la tasca realitzada en ambdós camps. tensió, Quart Cinturó en són els noms, però la qüestió de fons és la consecució de l’equilibri necessari entre respecte mediambiental, creixement econòmic, dotació d’infraestructures i equipaments, dret dels territoris a construir un futur propi sense hipoteques ni dependències. Només un govern com l’actual de Catalunya, decidit a mirar de cara els problemes i no a amagar-los ni ignorar-los, està en condicions de plantejar bé, primer, i resoldre efectivament, després, tots els assumptes pendents mai degudament tractats i les noves qüestions que en aquest àmbit apareixen en tot procés de desenvolupament econòmic i social. Tanquem, doncs, aquesta introducció forçosament injusta amb la realitat de l’Acció de Govern d’aquests 1.000 dies. Potser el més important és l’enorme quantitat de resultats concrets, de polítiques de canvi iniciades, de nous hàbits adquirits, de nous i millors criteris de relació amb la societat i els ciutadans. En tot cas, el futur que deixem obert és tan engrescador com exigent. El nou Estatut ens ofereix un horitzó de realització col·lectiva apassionant. Tenim molt per construir, hem assumit la plena responsabilitat sobre quasi tots els aspectes que conformen la vida, els drets i les esperances dels nostres ciutadans i ciutadanes. I per fer-ho comptem amb una institució renovada i uns professionals preparats que només esperen bona direcció, responsabilitat i qualitat en la gestió, passió en la defensa de l’interès general. Ernest Maragall i Mira Secretari del Govern En el cas de l’habitatge, s’han començat a aplicar amb magnífics resultats, que es veuran confirmats i ampliats a mig termini, noves línies i conceptes tant pel que fa a l’adquisició de sòl en col·laboració amb els ajuntaments, com en la projecció, la construcció i posada a disposició del mercat dels habitatges de protecció oficial que el país necessita després de tants anys de deixadesa o instrumentalització d’aquestes polítiques. En el cas de l’agricultura, la tasca ha estat igualment feixuga però profitosa: el Canal Segarra-Garrigues esdevé per fi una realitat incipient, el conjunt de les actuacions sectorials, les inversions en regs arreu del país, les concentracions parcel·làries, la nova legislació contractual posen ordre i raó en un sector considerat fins ara amb criteris més paternalistes que econòmics i socials. És en el marc d’aquestes polítiques que s’han produït, com era previsible, les controvèrsies internes i els processos de debat i decisió més complexos que el Govern ha hagut d’afrontar: Bracons, Xarxa Natura, interconnexió i alta 16 Balanç Pla de Govern PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Balanç Pla de Govern 17 �1 Més i millor autogovern Balanç del Pla de govern Balanç Pla de Govern 19 �Millora de l’autogovern i impuls de noves polítiques Una característica emblemàtica del govern catalanista i d’esquerres ha estat, sense cap mena de dubte, la voluntat i la capacitat demostrades per entomar amb valentia i ambició els grans reptes del nostre país i, a més, fer-ho plantejant un canvi profund en els valors i en els continguts. Així, aquesta actitud agosarada trenca amb l’estratègia dels tímids avenços. Representa, en canvi, una aposta decidida per posar Catalunya en el camí que ens porta al nivell dels països més avançats d’Europa. Lluny de preferir amagar les qüestions pendents, lluny d’esquivar les necessitats d’avenç social i nacional del nostre país, aquest Govern ha sabut fer un salt decisiu endavant en aspectes fonamentals per al progrés de Catalunya. I, a més, aquest canvi l’ha dut a terme des de nous valors, amb un contingut clarament progressista i catalanista. Sens dubte les importants transformacions iniciades durant aquests tres anys es posen de manifest en diferents àmbits. I en particular els Departaments agrupats dins la Comissió de Política Institucional en són un excellent exemple d’aquest canvi. En aquest sentit destaca, per sobre de tot, l’impuls a la reforma de l’Estatut d’Autonomia, el principal compromís del nou Govern després de quasi 25 anys sense canvis. Es tractava d’una necessitat del nostre país massa temps ajornada i que el Govern va considerar imprescindible dur a terme per a poder afrontar el segle XXI millorant el benestar del conjunt de la ciutadania de Catalunya. Avui el poble de Catalunya pot sentir-se satisfet per comptar amb un nou Estatut que ens ha permès assolir el major nivell d’autogovern de la nostra història contemporània i dota al nostre país d’un enorme potencial de progrés en tots els àmbits. Però l’acció del Govern ha estat molt més àmplia i d’això en dóna fe la publicació que teniu a les mans. A les properes pàgines trobareu, per exemple, el salt donat en l’àmbit de la col·laboració amb els municipis. L’augment de transferències és tan important que clarament podem parlar d’una nova etapa en la manera d’entendre i de promocionar l’importantíssim paper que porten a terme els nostres ajuntaments atenent a les demandes ciutadanes des de la proximitat. A un pla ben diferent, també es pot destacar l’avenç substancial que ha viscut el català assolint una fita històrica, la possibilitat d’utilitzar-lo de manera oficial a les institucions de la Unió Europea. Aquest fet suposa un pas endavant imprescindible cap a la seva plena equiparació amb la resta de llengües oficials de la UE. I a un nivell més sectorial, es poden posar tot tipus d’exemples d’una acció decidida i compromesa, des del Pla director d’equipaments penitenciaris, que fa front a un dèficit llargament arrossegat i que aquest Govern ha volgut encarar apostant per la reinserció social dels interns, fins el desplegament als districtes de Barcelona dels Mossos d’Esquadra, fet, a més, des d’un model de proximitat a les necessitats de la ciutadania, passant pel gran creixement dels recursos destinats a la cooperació al desenvolupament. En les següents pàgines trobareu moltes més mostres de l’acció decidida d’aquest Govern. Amb la mateixa empenta i decisió que les accions anteriors, també s’han dut a terme durant aquests anys intensos treballs per tal de dotar a Catalunya d’una organització territorial i d’una llei electoral pròpies i ajustades a la Joan Saura Conseller de Relacions Institucionals i Participació President de la Comissió de Govern de Política Institucional Balanç Pla de Govern 21 �nostra realitat. La complexitat d’aquestes qüestions no va evitar en cap moment que s’entomés el debat obertament i que es treballés intensament per arribar a l’imprescindible acord polític que, tanmateix, encara no ha estat possible, primer per la prioritat en l’elaboració del nou Estatut i, després, per l’avançament de les eleccions. En tot cas queda la bona feina realitzada per tal de reprendre el diàleg novament en la propera legislatura. A més d’entomar els grans reptes pendents com a país i donar-los un impuls decisiu, el Govern de la Generalitat i, en concret, la Comissió de Política Institucional, s’ha caracteritzat per l’impuls de polítiques noves, inexistents fins ara però que responen a les inquietuds presents a la nostra societat. És el cas de l’Euroregió Pirineus-Mediterrània com a objectiu estratègic de primer ordre. Aquest espai d’intercanvi cultural i econòmic ha de permetre el progrés conjunt de totes les regions implicades per acabar esdevenint un dels principals motors d’Europa, així com també a nivell internacional. Igualment innovadores han estat les polítiques de recuperació de la memòria democràtica o de promoció de la cultura de pau. Per fi el Govern de la Generalitat compta amb iniciativa pròpia en aquests àmbits i així també la societat civil, que durant tant de temps hi ha estat treballant, es veu recolzada en la seva actuació. En aquestes dues darreres qüestions queda pendent, però, aprovar en el Parlament les lleis que consolidin aquests projectes. Ambició de progrés social i nacional, innovació, transparència i participació ciutadana són característiques pròpies de l’acció demostrada durant aquests anys pel Govern catalanista i d’esquerres. No són només paraules, les accions que trobareu tot seguit així com l’anàlisi del seu compliment demostren, precisament, la voluntat de ser honestos, rigorosos i de continuar avançant en el futur. Conèixer en profunditat el què s’ha fet i el que queda per fer ens permet també fer autocrítica, ser exigents amb nosaltres mateixos i renovar alhora la il·lusió i l’empenta. Aquesta és, al nostre entendre, la millor manera de continuar treballant des del Govern de la Generalitat per a la millora del benestar de tots i cadascun dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya. Finalment, també es motiu d’orgull poder afirmar que no només s’han impulsat polítiques innovadores i ambicioses, sinó que, a més, s’ha demostrat que hi ha una manera diferent de governar: una manera més participativa, més transparent, més dialogant, més oberta a la ciutadania. Aquesta nova forma de governar comença, precisament, per atorgar el protagonisme al Parlament, cambra de representació de tots els catalans i catalanes. Per això s’ha dut a terme la reforma del seu reglament, per a que la seva activitat sigui més àgil, més decisiva, més eficaç en el control del govern i en l’activitat legislativa. Pel que fa pròpiament al govern, s’han pres acords i s’han impulsat reformes legislatives encaminades a garantir la seva plena transparència. Amb aquest objectiu, per exemple, s’ha regulat la incompatibilitat dels alts càrrecs de la Generalitat i s’ha reformat la llei de l’audiovisual. Però el canvi en la manera de governar es demostra, sobretot, en la importància i el valor que li donem directament a la gent, veritable protagonista de l’actuació dels poders públics. Durant aquest període la ciutadania ha pogut participar activament en les principals polítiques dutes a terme, començant per la mateixa reforma de l’Estatut d’Autonomia. Perquè no només cal escoltar a la ciutadania a les eleccions, un cop cada quatre anys. El diàleg amb la societat civil, l’obertura a les seves propostes, la recerca de consensos, són fruit del convenciment que la imposició no porta enlloc. En aquest sentit també s’ha reformat la Iniciativa Legislativa Popular, per a facilitar i recolzar que els ciutadans i ciutadanes de Catalunya puguin presentar propostes de llei al Parlament. Aquest Govern de la Generalitat està segur que només amb el compromís i la col·laboració de tothom trobarem la manera d’afrontar els grans reptes de progrés social, polític, ecològic i econòmic del nostre país. Balanç Pla de Govern 23 �Més i millor autogovern Aprofundiment de l’autogovern 1.1.1 Nou Estatut d’Autonomia • El 21 de març de 2006 la Comissió Constitucional va votar el dictamen sobre la reforma de l’EAC que havien preparat els diputats espanyols i catalans. La Comissió va introduir alguns canvis en el text, fet que va comportar la pèrdua del suport d’Esquerra Republicana de Catalunya. • Després, l’EAC passà al ple del Congrés per a la seva votació, on es va aprovar per 189 vots a favor, 154 en contra i dues abstencions. Conseqüentment, el text va passar al Senat. Punt de partida • El 10 de maig el Senat va aprovar igualment el text de l’EAC i el va remetre a la Generalitat perquè el sotmetés a referèndum. El Pla de Govern establia en el seu primer punt el principal objectiu institucional del primer govern d’esquerres i catalanista de Catalunya després de la democràcia: aprovar en la legislatura un nou Estatut d’Autonomia, elaborat en la mesura del possible amb les aportacions del teixit civil del país i aprovat amb el màxim suport parlamentari. • El 18 de juny el text de la reforma va ser sotmès a referèndum. Durant la campanya propugnaven el sí PSC, CiU i IC-V i el no ERC i el PP. Malgrat una participació més baixa de la desitjada (48,85%), el resultat va resultar ser massivament majoritari pel sí, que va guanyar amb un 73,23%, envers un 20,57% que va obtenir el no i un 5,28% de vots en blanc. Altrament, es reconeixia que la iniciativa institucional corresponia al Parlament i que el Govern i el seu President havien de proporcionar l’impuls polític i el suport tècnic necessari en tot el decurs del procés. 0,6% 11,1% 5,3% 20,8% 44,6% Per primer cop la redacció d’un text estatutari es va fer amb un procés previ de participació ciutadana Desenvolupament de l’Acció del Govern El procés d’elaboració del nou EAC ha estat complex, llarg i ple d’instants de gran intensitat institucional, com correspon a la transcendència de l’objectiu que es perseguia. El Govern va endegar una campanya explicativa del procés estatutari des de l’inici i va promoure la recollida d’aportacions, ja fos d’entitats i associacions o dels mateixos ciutadans, individualment. Per a aquesta finalitat es va disposar d’un espai web i es van fer trobades amb 500 entitats representants de la societat civil catalana i, per diverses vies, es van recollir més de 100.000 aportacions i suggeriments. Identificant els moments més rellevants del procés d’aprovació de l’EAC, es poden recordar algunes de les seves fites més significatives: • La Ponència parlamentària va disposar, per anar avançant en el seu treball, de la feina prèvia de l’Institut d’Estudis Autonòmics. • El juliol de l’any 2005 la Ponència va establir un primer text, que fou remès al Consell Consultiu per a la seva revisió. El punt de redacció més complex va ser el del finançament, que va comptar amb una proposta del Govern. 54,8% 88,9% Parlament de Catalunya Si No 73,9% Congrés dels Diputats Referèndum Blanc Amb el nou Estatut Catalunya amplia i reforça l’autogovern, les seves institucions, els seus recursos i les seves competències. Igualment, el nou EAC conté per primer cop un catàleg de drets i deures dels ciutadans i de principis rectors de les polítiques públiques. Les voluntats de Catalunya que expressa el text estatutari s’han volgut explicar per part del Govern a tots els nivells polítics i socials en el conjunt d’Espanya. El Govern ha dut a terme aquesta tasca amb constància arreu de la geografia espanyola, malgrat incomprensions en algun cas o, en d’altres, la franca hostilitat de sectors de dreta, que no han dubtat en expressar visceralment la seva disconformitat. El grau d’acceptació ciutadà del text, expressat democràticament, suposa el final d’aquest debat. Catalunya ha volgut explicar el nou EAC al conjunt d’Espanya • El passat 30 de setembre de 2005, el Ple del Parlament de Catalunya va aprovar la proposta de reforma de l’EAC, per 120 vots a favor i 15 en contra. Posteriorment, el seu President va remetre la proposta a les Corts Generals. • Un cop a les Corts, la proposta va ser admesa a tràmit i va ser debatuda en el ple del Congrés en la seva totalitat. Un cop aprovada, es va remetre a la Comissió Constitucional, on es podien presentar esmenes al seu articulat. 24 Balanç Pla de Govern PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Balanç Pla de Govern 25 �Balanç Més i millor autogovern Aprofundiment de l’autogovern Tot i que els partits polítics que finalment van oposar-se al nou EAC van participar en el procés de redacció, és cert que el nivell de consens polític quant al text final de l’estatut no ha estat unànime, contràriament a la voluntat que expressava el Pla de Govern. 1.1.2 Igualment, la posició final d’ERC va propiciar la seva sortida del Govern i, en conseqüència, l’escurçament de la legislatura. Malgrat això, atès que el Govern entén que cal fer del text finalment aprovat i referendat una valoració molt netament positiva, es considera que aquest primer i fonamental objectiu del Pla de Govern és un objectiu assolit. Avançar cap al reconeixement del caràcter plurinacional de l’Estat Punt de partida El PdG establia en aquest objectiu un conjunt de fites concretes, que abastaven tant el reconeixement de la llengua i la cultura catalanes a diferents nivells, com les reformes d’institucions de l’Estat, per tal que en la seva concepció i estructura reflectissin aquest caràcter plurinacional. Desenvolupament de l’Acció del Govern L’espai en el qual s’ha desenvolupat el debat i les decisions sobre la realitat plurinacional de Catalunya ha estat el nou EAC. El primer fet essencial ha estat el reconeixement explícit en el preàmbul del text que Catalunya és una nació. Això fa possible, per inducció, reconèixer implícitament que Espanya és una realitat plurinacional. Establert això, l’element següent ha estat el tractament donat a la llengua catalana en el nou EAC, el coneixement de la qual esdevé un dret i un deure dels catalans. També és rellevant reconèixer com el Govern Central ha defensat, a demanda dels governs autonòmics implicats, l’ús de les llengües cooficials de l’Estat a les institucions de la UE. Igualment, el tractament donat a l’EAC de l’estructura del poder judicial és per primer cop un exemple d’apropament de l’administració de la justícia als ciutadans. Així, per una banda, el nou Consell de Justícia es configura com una institució de govern del poder judicial a Catalunya, desconcentrant el Consell General del Poder Judicial. Per altra banda, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya passa a ser una veritable darrera instància de tots els processos judicials que s’inicien a Catalunya, deixant en mans del Tribunal Suprem la unificació de la doctrina que afecti exclusivament el Dret estatal. És també en termes generals que es pot afirmar, per múltiples aspectes del text estatutari, que d’alguna manera la relació entre Catalunya i el conjunt d’Espanya es dóna en termes de reconeixement efectiu de nació i per tant de plurinacionalitat del conjunt de l’Estat. Aquest esperit, però, s’haurà de veure confirmat en el decurs del temps per la dinàmica institucional que es vagi assentant amb la creació efectiva dels nous òrgans estatutaris. Fora del marc de l’EAC, també ha suposat un avenç cap el reconeixement del caràcter plurinacional de l’Estat la II conferència de presidents que va tenir lloc el 10 de setembre de 2005 al Senat, a la qual hi van assistir el president del Govern, José Luís Rodríguez Zapatero i els Ministres d’Administracions Públiques, Jordi Sevilla, i d’Economia i Hisenda, Pedro Solbes, per part de 26 Balanç Pla de Govern PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Progrés del reconeixement jurídic del català a Catalunya i a Europa El reconeixement del fet nacional de Catalunya, primer pas cap al caràcter plurinacional d’Espanya. Balanç Pla de Govern 27 �Les seleccions esportives catalanes no han pogut encara competir en general internacionalment. l’executiu i els presidents de les 17 comunitats autònomes, Ceuta i Melilla. El tema tractat més rellevant fou el finançament sanitari. Altrament, s’ha treballat també en altres àmbits com el reconeixement de les seleccions esportives catalanes. Aquest reconeixement s’ha volgut treballar d’acord amb els esportistes i a les federacions, únics i legítims subjectes de la pràctica esportiva de competició. S’ha donat únicament suport a aquelles federacions que voluntàriament volien iniciar un procés de reconeixement internacional. En el cas de la Federació Catalana de Patinatge, es va produir un reconeixement previ que no va ser finalment referendat, en un procés en què la política va jugar més que l’esport. Altres federacions segueixen ara mateix els seus propis processos. El foment de la projecció exterior de l’esport català va ser una de les competències que van decaure en el tràmit al Congrés del nou EAC. Balanç La reforma de l’EAC ha servit com a punt de partida perquè altres comunitats autònomes endeguin processos de reforma dels seus estatuts, que si tenen un esperit similar, avançaran de forma conjunta en el reconeixement del caràcter plurinacional de l’Estat. Les prospostes d’Estatut d’Andalusia i Galícia així semblen indicar-ho. El nou EAC ja determina una nova relació amb l’Estat que es perfila en aquest sentit. Tanmateix, no s’han assolit encara aspectes molt rellevants que es pretenien, com era propiciar la reforma del Senat en una cambra representativa de les comunitats autònomes. Atesa la necessitat de reformar la CE i la negativa del Partit Popular a fer-ho, aquesta fita sembla llunyana. Conseqüentment, atès que manca encara molt per fer però que s’han trencat algunes inèrcies fortes en sentit contrari, es pot qualificar aquest objectiu com un objectiu en vies d’assolir-se. Més i millor autogovern Aprofundiment de l’autogovern 1.1.3 Redefinir l’àmbit competencial de la Generalitat Punt de partida En aquest àmbit, el Pla de Govern identificava una llista finita de transferències que es plantejava incorporar al conjunt de competències pròpies de la Generalitat en el decurs de la legislatura. Desenvolupament de l’Acció del Govern Òbviament el marc de discussió estatutari ha estat, gairebé en tots els casos, l’espai on s’han incorporat les novetats competencials. Per tant, tot i que calgui esperar a la seva transferència efectiva, el fet que una nova competència aparegui en el text de l’EAC es pot interpretar com a fet definitiu als efectes de balanç. Algunes de les novetats conceptuals que incorpora l’EAC respecte al conjunt de competències són: • Usar, com a tècnica legislativa, la definició detallada i l’especificació de les submatèries de cada competència. • Establir una tipologia definida de competències: exclusives, compartides i executives. • Acotar l’abast de les competències estatals de foment. • Precisar l’abast territorial de les competències. • Reconèixer la possibilitat de realitzar l’acció exterior derivada de les com petències de la Generalitat. A més, el nou Estatut incorpora cinquanta noves competències. En els quadres següents, es reflecteix amb quasi exhaustivitat les matèries del nou catàleg de competències de la Generalitat, segons el que estableix el nou EAC. 28 Balanç Pla de Govern PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 L’Estatut incorpora cinquanta noves competències El nou EAC dificulta la laminació de les competències de la Generalitat Balanç Pla de Govern 29 �Principals competències compartides Principals competències exclusives Agricultura i ramaderia Estadística d’interès de la Generalitat Polítiques de gènere Planificació de l’agricultura i la Educació no universitària ramaderia (parcial) Ordenació de l’activitat econòmica Conques hidrogràfiques intracomunitàries Funció pública i personal al servei de les AAPP catalanes Regulació de l’activitat publicitària Regulació de l’aprofitament dels boscos i vies pecuàries Energia i mines Planificació i execució dels serveis de salut Règim jurídic de les associacions i de les fundacions Habitatge R+D+I pròpia Ordenació del sector pesquer Medi Ambient Seguretat social Caça i pesca fluvial Acolliment i integració de persones immigrants Règim local Activitat financera de les caixes Mercats de valors i centres de Ensenyament universitari contractació (parcial) Pesca i actiivitats marítimes i recreatives en aigües interiors Indústria, artesania Entitats religioses Disciplina, inspecció i sanció de les caixes Regulació i control dels serveis audiovisuals Regulació de l’organització de les caixes d’estalvi Ports i aeroports que no siguin d’interès general. Participació en els d’interès general. Organització dels centres de salut Planificació industrial Reversió de les expropiacions Responsabilitat patrimonial urbanístiques Comerç i fires no internacionals Principis ordenadors de l’ocupació pública Principals competències executives Xarxa viària i ferroviària (llevat Serveis socials de la de titularitat estatal) Domini públic hidràulic i obres Notaries i registres públics en conques d’interès general Llibertat religiosa Instruments de consulta Jocs i espectacles popular, llevat del referèndum Voluntariat Fires internacionals Defensa de la competència Seguretat privada Consum Joventut Protecció de menors Arxius, biblioteques i museus de l’Estat a Catalunya Propietat intel·lectual Afers penitenciaris Cooperatives i economia social Llengua pròpia Promoció de la família i de la infància Salvament marítim Propietat industrial Corporacions de dret públic i professions titulades Espais naturals Transports i centres logístics terrestres i fluvials intracomunitaris Treball i relacions laborals (inclosa funció pública inspectora) Protecció de dades Expropiació forçosa Cultura i patrimoni cultural Servei meteorològic Turisme Autorització de treball d’estrangers amb ocupació a Catalunya Comunicacions electròniques Registre civil Control metereològic Denominacions i indicacions geogràfiques i de qualitat Obres públiques intracomunitàries (i no declarades d’interès general) Ensenyament universitari (parcial) Productes farmacèutics Expedició de títols universitaris Contrastació de metalls Dret Civil Ordenació del territori Videovigilància i gravacions Educació no universitària (parcial) Ordenació del litoral Mutualitats de previsió social Protecció Civil Urbanisme Servei públic de comunicació audiovisual autonòmic i local Esports i temps lliure Organització territorial Símbols Balanç De la llista de competències que el PdG assenyalava com a estratègiques, gairebé únicament la participació de la Generalitat en l’aeroport de Barcelona és allò més rellevant que queda per definir, més enllà de la voluntat política expressada per l’Estat de caminar cap a una gestió consorciada dels aeroports catalans. Sigui com sigui, el nou Estatut contribueix objectivament a ampliar el volum i la profunditat en l’exercici de les competències de la Generalitat de Catalunya, alhora que garantirà el seu manteniment efectiu si se’n produeixen interpretacions reduccionistes. És per això que en aquest apartat el Pla de Govern 2004-2007 es pot considerar com a objectiu assolit. 30 Balanç Pla de Govern PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Balanç Pla de Govern 31 �Més i millor autogovern Reforçament de la qualitat democràtica i nous valors socials 1.2.1 1.2.2 Nova Llei electoral Reformar els organismes consultius i fiscalitzadors de la Generalitat Punt de partida Punt de partida El Pla de Govern preveia l’elaboració d’una llei electoral pròpia, basada en els principis d’igualtat de vot entre tots els electors i electores, d’equitat en matèria de gènere i d’expressió de la representació territorial. Modernitzar i reforçar la transparència dels òrgans consultius i fiscalitzadors de l’activitat de l’Administració pública han estat dos eixos importants de l’actuació de la Generalitat al llarg de la legislatura. Amb la reforma dels organismes ja existents i la creació de nous organismes, s’ha volgut apropar la gestió de les administracions al ciutadà i donar major confiança a les actuacions que des de l’àmbit públic es realitzen. Desenvolupament de l’Acció del Govern Aquest compromís va quedar ajornat, com a conseqüència a la manca de voluntat de concens de l’oposició amb el Govern, fins a l’aprovació del nou Estatut i, per tant, a hores d’ara, i un cop aprovat l’Estatut, resta pendent de desenvolupar. En qualsevol cas, la nova llei electoral haurà de tenir en compte allò que estableix el nou Estatut en el seu article 56 sobre “composició i règim electoral”, entre d’altres: • Un sufragi universal, lliure, igual, directe i secret. • Un sistema electoral de representació proporcional que asseguri la representació adequada de totes les zones del territori de Catalunya. • Uns criteris de paritat entre homes i dones en l’elaboració de les llistes electorals. Balanç El compromís inicial plantejat en el Pla de Govern d’elaborar una llei electoral pròpia no ha pogut ser assolit en aquesta legislatura. Per tant, s’estima que aquest objectiu del Pla de Govern 2004-2007 és un objectiu pendent d’assolir. 32 Balanç Pla de Govern Més i millor autogovern Reforçament de la qualitat democràtica i nous valors socials PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Inicialment i en aquest àmbit, al Pla de Govern es preveia crear una Oficina Pressupostària del Parlament, reformar les lleis de la Sindicatura de Comptes, del Síndic de Greuges, del Consell Consultiu i del Consell Audiovisual, així com elaborar el projecte de llei de la Comissió Jurídica Assessora. Desenvolupament de l’Acció del Govern Una vegada esgotada la legislatura, ha estat possible reformar tres d’aquests organismes: El 28 de juny del 2004 es va aprovar la primera d’aquestes lleis, la de modificació del Consell Audiovisual de Catalunya i posteriorment la Llei 22/2005, de la comunicació audiovisual de Catalunya, en la qual s’actualitzen i amplien els poders del Consell. S’ha aprovat també la llei de la Comissió Jurídica Assessora (llei 5/2005), per tal de potenciar-la, agilitzar-la i convertir-la en un òrgan que pugui afrontar amb garanties els reptes futurs de les administracions catalanes i les noves necessitats de la ciutadania. Així mateix, el nou Reglament del Parlament de Catalunya, aprovat el mes de desembre del 2005, inclou la creació d’una Oficina Pressupostària del Parlament, que tindrà com a funció principal efectuar un seguiment i un control adequats de l’execució del pressupost. A banda, i amb la mateixa voluntat de dotar de major fiabilitat i credibilitat les actuacions del sector públic, s’ha reformat el Consell de Treball Econòmic i Social, mitjançant la Llei 7/2005. Aquesta reforma ha aprofundit la funció d’assessorament del Govern i la d’observador qualificat de la realitat socioeconòmica i laboral de Catalunya d’aquest ens, així com la seva independència en l’emissió de dictàmens i informes. S’han aprovat les lleis del Consell Audiovisual, de la Comissió Jurídica Assessora Balanç Pla de Govern 33 �S’ha aprovat, després d’un llarg debat al si del Govern, també i es troba en fase de tramitació parlamentària el Projecte de llei de creació de l’Oficina Antifrau, que tindrà com a principal funció vetllar per la transparència, l’objectivitat i la legalitat en l’actuació de l’Administració, així com fomentar l’eficàcia i l’eficiència en la gestió dels fons públics. L’Oficina té com a tasques prioritàries: Més i millor autogovern Reforçament de la qualitat democràtica i nous valors socials 1.2.3 Més i millor democràcia: generar una política de participació des de la Generalitat • Investigar possibles casos d’ús fraudulent de fons públics • Prevenir i alertar de les conductes del personal de l’Administració i alts càrrecs que tinguin o puguin tenir com a resultat la destinació o l’ús irregular de fons públics • Cooperar amb l’autoritat competent per esclarir infraccions administratives Punt de partida Els processos de participació són un mitjà per millorar la capacitat de resposta política, per contribuir a millorar tant el disseny com els resultats d’unes polítiques que, alhora, han de millorar el benestar dels ciutadans. Davant els requeriments d’una societat cada vegada més complexa i diversa, és necessari definir uns processos que permetin una relació més propera entre els gestors públics i la pròpia societat. Balanç En definitiva, amb la voluntat d’ apropar i generar confiança entre la ciutadania envers l’Administració pública, durant aquesta legislatura s’han fet avenços importants en la modernització i la transparència dels òrgans consultius i fiscalitzadors de l’activitat de l’Administració pública. Tot i així, com succeeix en altres àmbits, el fet que la legislatura hagi esta més curta en relació amb les previsions inicials ha dificultat l’aprovació final d’altres lleis que han quedat pendents. S’estima per tant l’objectiu en vies d’assolir-se. El Pla de Govern plantejava per tal d’assolir una major participació de la ciutadania en el conjunt d’iniciatives del Govern 1 Reformar la Llei 2/1995, d’iniciativa legislativa popular 2 Fomentar la participació en el disseny i l’execució de les polítiques de la Generalitat 3 Donar suport als ens locals en l’aprofundiment democràtic i en el desplegament d’experiències de participació 4 Impulsar iniciatives destinades a afavorir la participació d’entitats i persones (joves, dones, immigrants) i a buscar en el diàleg la resolució dels conflictes Desenvolupament de l’Acció del Govern Per tal d’afavorir i impulsar la participació dels ciutadans en els afers públics, s’ha aprovat la Llei 1/2006, d’iniciativa legislativa popular, que reforma del text de 1995. Aquesta llei és una de les més avançades d’Europa, en tant que rebaixa de 18 a 16 anys l’edat necessària per recolzar la iniciativa, amb l’objectiu de fomentar així la participació dels joves sense dret de vot. Una altra novetat és la possibilitat que s’atorga als promotors d’intervenir en la tramitació parlamentària de la normativa, defensant-la davant del Parlament, o retirant-la si els sembla convenient. Quant al nombre de signatures per tramitar una iniciativa, es disminueix de 65.000 a 50.000, alhora que s’allarga el termini per recollir-les fins a 120 dies prorrogables per causes justificades. El Govern s’ha compromès no només en l’àmbit parlamentari, sinó també en el de la millora de la qualitat democràtica i de la participació dels ciutadans en els afers públics. Per tal d’incorporar la participació en les polítiques de la Generalitat, s’ha treballat en dues direccions: La Llei d’iniciativa legislativa popular fomenta la participació dels joves encara sense dret de vot • Millorar el disseny i el funcionament dels diversos Consells, Taules i/o Comissions, des dels quals la societat civil catalana fa el seguiment i aporta idees a les polítiques sectorials de la Generalitat. Per exemple, 34 Balanç Pla de Govern PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Balanç Pla de Govern 35 �A la Generalitat hi ha 126 espais estables de participació i s’ha iniciat un procés de transformació en les seves funcions, estructures i dinàmiques de funcionament: Consell de Serveis Socials, Taula Cívica de la Ciutadania o Consells Socials de Salut s’han fet propostes per modificar el disseny i el funcionament del Consell de Serveis Socials, del Consell per a l’Ús Sostenible de l’Aigua o de la Taula Cívica de la Ciutadania. Ara mateix s’està treballant en el reglament dels Consells Socials de Salut en el territori. • Incorporar la participació en l’elaboració de les lleis, els plans i els programes que donen forma a les polítiques de la Generalitat. Com a exemples, destacaríem els processos participatius que han acompanyat l’elaboració de l’Estatut, de la Llei de serveis socials, la Llei d’infància o, ara en marxa, l’aplicació de la Directiva Marc de l’Aigua a la gestió de les conques de Catalunya. La ciutadania en l’elaboració del nou Estatut d’autonomia de Catalunya: algunes dades • Comunicació: 200.000 tríptics informatius i 200 actes en el territori. • Participació: trobades amb 500 entitats, més de 100.000 aportacions individuals, 10 jornades temàtiques, 12.000 intervencions en el fòrum electrònic, 6.000 correus electrònics i 7.000 de postals, actes i tallers en municipis, escoles, entitats, universitats. • Difusió del text: 300.000 consultes al web www.gencat.net/nouestatut, 175.000 descàrregues en català i 68.000 en castellà, 973 d’adhesions d’entitats i 670 mocions de suport d’ens locals. • Referèndum: el text de l’Estatut repartit a totes les llars catalanes, 1.200.000 exemplars de la guia de lectura, 1.000.0000 de comparatives amb l’Estatut de 1979, 1.000 exemplars dels quaderns temàtics, materials d’informació sectorial, traduccions a l’aranès, al braille, al francès i a l’anglès, i edició de 1.500 DVD per a persones sordes. D’altra banda, i per tal de fomentar la participació ciutadana també en l’àmbit de l’Administració local, s’han fet les actuacions següents: La Generalitat ha destinat uns 3.000.000 € per donar suport a vora 350 projectes de participació en l’àmbit local • S’ha posat en marxa un programa que inclou, com a element central, una línia de subvencions als ens locals de Catalunya en matèria de participació per valor de 970.000 € l’any 2005 i 1.800.000 € l’any 2006. Aquests recursos ha permès, durant aquests dos anys, donar suport a gairebé 350 projectes locals de participació i aprofundiment democràtic. Finalment, s’han impulsat iniciatives destinades a fomentar la participació d’aquells que, per diverses raons, menys participen. També s’ha treballat en el foment del teixit associatiu i en la recerca de maneres alternatives, dialogants i participatives, d’abordar els conflictes públics. En aquest darrer aspecte s’ha posat l’emfasi en els conflictes territorials. • S’han realitzat seminaris i s’han produït materials sobre com fomentar la participació de les dones, s’ha elaborat un mapa dels consells locals vinculats a la immigració, i s’ha impulsat un estudi sobre la participació dels joves als centres de secundària. • Des d’una iniciativa interdepartamental, s’han analitzat els registres d’entitats de Catalunya, un primer pas per conèixer la seva realitat i per dissenyar les polítiques de suport més adequades. També, amb l’IDESCAT, s’ha treballat en el disseny d’indicadors per poder valorar la fortalesa del capital social a Catalunya. • Respecte a la contribució de la participació en la resolució de conflictes, s’han iniciat diverses línies de treball des de les quals s’han analitzat experiències, s’ha entrat en contacte amb els actors socials, i s’ha preparat, com a objectiu final, guies de bones pràctiques per millorar la gestió d’aquelles polítiques que poden generar tensions en el territori. Els fòrums “Presons i Territori” i “Medi Natural” han estat exemples en aquesta direcció. Balanç Des del Govern s’ha fomentat la participació ciutadana en l’adopció de les polítiques públiques; i en la difusió dels valors i dels principis democràtics. Cal destacar la participació en la reforma de l’Estatut, un dels grans projectes de país, en el qual s’han recollit tant les aportacions de la societat civil organitzada com de la ciutadania a títol individual. També volem subratllar l’èxit d’una política de caràcter transversal i interinstitucional que ha obert la possibilitat d’implicar més gent en una manera diferent de treballar. Es pot considerar, per tant, un objectiu assolit. • Aquesta línia d’ajuts s’ha complementat amb un suport específics de 200.000 € als processos participatius en el desplegament de la Llei de barris, en un pla de formació, en la convocatòria del primer Premi a la Innovació Democràtica, en el conveni per impulsar un postgrau en participació ciutadana a la Universitat de Girona, o en el suport a diversos seminaris i iniciatives que, en aquest àmbit, ens han proposat els ens locals de Catalunya. 36 Balanç Pla de Govern PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Balanç Pla de Govern 37 �Més i millor autogovern Reforçament de la qualitat democràtica i nous valors socials 1.2.4 Millorar l’atenció al ciutadà, l’eficàcia i la transparència en la gestió pública Punt de partida Millorar l’atenció al ciutadà, l’eficàcia i la transparència en la gestió pública és un objectiu estratègic per al Govern, que vol garantir una administració més eficient, més descentralitzada i més propera al ciutadà, tot subratllant els valors de la transparència, l’austeritat, la qualitat i la professionalitat. La voluntat de construir un model propi d‘administració pública a Catalunya implicava ja al Pla de Govern els objectius següents: 1 Definició d’un model de funció pública 2 Millorar l’accessibilitat de l’Administració pública a través de mitjans electrònics, consolidant un model multicanal (telèfon, Internet, teletext digital, etc.), descentralitzant l’Administració de la Generalitat en el territori i en benefici dels ens locals, fomentant l’ús del programari lliure i els processos de concertació en el disseny de les polítiques públiques. 3 Impulsar la transparència en l’Administració pública, establint criteris d’objectivitat i de transparència en la contractaciód’obres i serveis, processos d’avaluació dels serveis de l’Administració, i els mecanismes de publicitat i control parlamentari més adequats, reforçant els mecanismes d’avaluació i de control interns en l’elaboració, l’execució i lagestió del pressupost. Desenvolupament de l’Acció del Govern Definició d’un model de funció pública Per tal de treballar en la definició del model de funció pública s’ha elaborat el Llibre blanc de la Funció Pública Catalana. La finalitat del Llibre blanc de la Funció Pública Catalana consisteix a analitzar quina és la situació actual de la funció pública a Catalunya, és a dir, del personal al servei de les administracions públiques catalanes, i avaluar si aquesta peça essencial per a la gestió i la realització dels interessos públics respon adequadament als nous reptes que la societat catalana planteja. Aquest llibre posa de manifest aspectes tan rellevants com la manca de competència exclusiva de Catalunya per determinar aspectes organitzatius de règim de prestació de serveis dels treballadors públics (la política retributiva, els sistemes de cobertura de llocs de treball, els procediments de selecció, etc.) El Llibre blanc de la Funció Pública Catalana aposta per la creació d’una funció pública catalana vertebrada a l’entorn d’uns instruments reguladors comuns, d’uns sistemes d’estructuració flexibles i adaptatius, d’unes institu- 38 Balanç Pla de Govern PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 cions i eines de planificació i de gestió integrades i coordinades per a totes les organitzacions prestadores de serveis públics a Catalunya. És per això que es proposa millorar els sistemes de selecció de personal, reformar els sistemes de provisió de llocs de treball, universalitzar la carrera professional, reorganitzar el sistema retributiu i institucionalitzar la direccció pública. El Govern s’ha proposat convocar amb periodicitat regular els concursos i oposicions de personal funcionari, per tal de reduir l’interinatge, evitar la discrecionalitat i el favoritisme en la provisió provisional de llocs de treball i reforçar el respecte als principis de mèrit, capacitat i igualtat d’oportunitats. S’ha incrementat el nombre de places ofertades de 2004 a 2006, amb un total de 15.663 places per accedir a l’Administració de la Generalitat, de les quals 7.195 corresponen a personal docent, 4.386 a cossos de mossos d’esquadra i 1.591 a personal de salut. Cal esmentar també les dues convocatòries específiques, adreçades a persones amb dificultats d’integració laboral per raó de la seva capacitat intel·lectual, per proveir 45 places en règim de personal laboral fix. L’accessibilitat a l‘Administració pública La transparència, la qualitat en el servei, l’accessibilitat i la universalitat de la informació demana disposar d’uns potents instruments de comunicació directa amb els ciutadans. Des de l’inici de la legislatura, el Govern ha treballat per posar en marxa un sistema integrat d’ informació i servei al ciutadà, en diferents vessants. • Servei telefònic 012 Una d’elles és la unificació de les diferents i disperses plataformes telefòniques d’informació (no d’emergències) que ja existien, per tal d’oferir al ciutadà, en canvi, un número únic i conegut. Aquest procés, a causa de la gran quantitat de serveis d’informació a integrar, encara continua. Com a reforç, finalment, cal dir que s’ha incrementat també la presència en els mitjans de comunicació del servei 012. L’acceptació dels ciutadans d’aquestes millores queda palesa en les gràfiques següents, on es refecteix, per trimestres, el nombre de trucades ateses al telèfon 012. Trucades ateses al 012 Font: DG Atenció Ciutadana 618.267 529.029 502.611 490.980 496.006 672.723 668.522 521.268 557.277 1T/2004 2T/2004 3T/2004 4T/2004 1T/2005 2T/2005 3T/2005 4T/2005 1T/2006 gràfic Balanç Pla de Govern 39 �L’increment de trucades al 012 entre l’any 2004 (2.018.632 trucades) i el 2005 (2.369.535) ha estat del 17,4%. El primer trimestre del 2006 segueix també aquesta tendència amb un fort creixement ja que es produeix un increment del 8% en relació amb el nombre de trucades ateses el mateix timestre de l’any anterior. • Gencat.cat Cal parlar, també, en segon terme del canal electrònic per excel·lència, el web. El gencat.cat ha estat objecte de canvis i remodelacions. Des del mes d’octubre del 2005, tant la conceptualització de l’espai com el seu aspecte extern, o els seus processos interns de captació i organització de la informació, fins al propi maquinari informàtic, tot s’ha modificat per fer de debò del web de la Generalitat el més avançat en tecnologia, informació i servei de Catalunya. L’acceptació dels ciutadans es demostra amb les xifres següents de visites al gencat.cat i altres webs de la Generalitat. En la mateixa línia de facilitar al ciutadà i a les empreses la seva relació amb l’Administració, apropant-li els serveis, s’ha posat en funcionament el Registre Electrònic d’Empreses i Licitadors (RELI) i el Portal e-Tributs. El RELI és un registre administratiu electrònic, on les empreses poden disposar les seves dades de personalitat jurídica, capacitat, representació i solvència per poder contractar amb les administracions públiques. Aquest servei és operatiu des d’una web i permet a les empreses tenir una acreditació per contractar amb les administracions, evitant realitzar aquesta gestió en cadascun dels concursos en què vulguin participar. El portal e-Tributs permet als ciutadans realitzar les seves operacions relatives als tributs gestionats des de la Generalitat per internet, sense necessitat de desplaçar-se. • Implementació del Servei d’Informació de Licitacions (SIL) S’ha implementat el Servei d’Informació de Licitacions (SIL), que permet la consulta de totes les licitacions en curs de l’Administració de la Generalitat que són objecte de publicació al DOGC. Visites totals als diferents webs de la Generalitat (2005-2006) Font: DG Atenció Ciutadana 8M • El foment de l’administració electrònica i de l’intercanvi telemàtic d’informació entre institucions públiques o privades 7M 6M 5M 4M 3M 2M 1M Maig Abril Març Febrer Gener Desembre Novembre Octubre Setembre Agost Juliol Juny Maig Abril Març Febrer 0M L’increment de visites és sostingut al llarg de tot el període 2005-primer semestre del 2006. El mes de maig d’aquest any, s’ha assolit concretament la xifra de 6.658.761 visites. Dins dels serveis que s’ofereixen al ciutadà des del Gencat i el 012, s’ha remodelat el servei d’inscripcions de “Vacances en Família” i “l’Estiu és teu” evolucionant el sistema amb la incorporació de sistemes de reconeixement intel·ligent de veu (IVR) complementat amb un procés de sorteig. El ciutadà pot efectuar la seva inscripció de forma còmoda (Internet, 012) i sense presses (les 24 hores del dia durant 15 dies de període d’inscripció), i rep després en el seu mòbil un número de sorteig. Finalitzat el període d’inscripció, es realitza el procés de sorteig, que assignarà les places disponibles als ciutadans corresponents, conclou així un procés còmode, accessible i transparent per tots els ciutadans que opten per a serveis d’aquesta tipologia. Aquest servei obre el camí a una nova filosofia de relació amb el ciutadà. • DOGC digital En el marc de la societat de la informació, i amb la voluntat que el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) sigui un servei públic, universal i gratuït, el Govern s’ha plantejat la idoneïtat d’impulsar la seva publicació només amb format digital. 40 Balanç Pla de Govern • El nou Registre Electrònic d’Empreses i Licitadors (RELI) i el Portal e-Tributs PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 S’han posat en marxa una sèrie d’actuacions que faciliten la interoperabilitat entre les administracions públiques. Entre aquestes actuacions destaca el disseny de la plataforma d’integració i col·laboració administrativa (PICA), que ha de fer possible els intercanvis d’informació entre els diferents departaments de la Generalitat, entre les diferents administracions públiques i entre diferents organismes i institucions, per tal d’aconseguir la desitjada simplificació documental en benefici del ciutadà, un dels grans pilars de l’administració electrònica. • L’AOC apropa l’Administració als ciutadans amb els tràmits en línia El Consorci Administració Oberta de Catalunya (AOC) desenvolupa un programa de gran abast que té com a objectiu millorar la relació entre els ciutadans i les administracions públiques i consolidar un sistema que permeti estalviar temps i diners al ciutadà en la realització de les seves gestions. Entre els projectes destaca l’e-TRAM. L’e-TRAM és un projecte que permet que els municipis ofereixin als seus ciutadans per Internet els 36 tràmits municipals més comuns i demanats i fer-ho sense inversió tecnològica. S’han signat convenis amb les diputacions de Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona i s’han adherit a l’e-tram 158 ajuntaments de Catalunya. L’intercanvi de volants telemàtics de padró electrònics entre les administracions, amb garanties jurídiques evita que els ciutadans hagin d’acreditar el seu domicili en els seus tràmits. Actualment s’accedeix o s’està en procés d’accés a padrons municipals que representen fins al 82,27% de la població catalana. El foment de l’ús de la signatura electrònica amb l’emissió dels diversos certificats digitals de l’Agència Catalana de Certificació. El certificat idCAT permet als ciutadans realitzar tràmits amb les administracions per Internet amb totes les garanties jurídiques i seguretat plena. En aquests moments els ciutadans poden obtenir el seu certificat digital, de manera gratuïta, a l’Agència Catalana de Certificació (www.catcert.net) (www.idcat.net) i també Balanç Pla de Govern 41 �a qualsevol punt de la xarxa d’entitats de registre idCAT, amb més de 75 ens públics arreu de Catalunya. • Fomentar l’ús del programari lliure Pel que fa a l’ús del programari lliure, el Govern ha posat en marxa tot un seguit d’actuacions i programes dels quals destaquem el Pla pl.ct, de promoció del programari lliure a Catalunya, la creació de l’ Oficina Tècnica Programari Lliure (OTPL) i la difusió de la campanya “Tu tries, programari lliure en català”. • Descentralitzar l’Administració de la Generalitat en el territori i en benefici dels ens locals Per tal de facilitar l’accés dels ciutadans als serveis que ofereix l’Administració de la Generalitat alguns departaments han iniciat un procés de descentralització en el territori en benefici de l’ eficàcia, la qualitat i la proximitat dels serveis als ciutadans. El Departament de Salut ha estat un dels més actius en l’àmbit de la descentralització. La seva actuació però, ja està desenvolupada en altres punts del document. L’Informe sobre el Bon Govern i la transparència administrativa assenyala que l’accès a la informació és un factor clau Impulsar la transparència en l’administració pública En l’àmbit de la funció pública, al web del Departament de Governació i Administracions Públiques (www.gencat.net/governacio-ap/administracio/ index.htm), actiu des de l’abril de 2005, s’ofereix la informació referida als càrrecs públics (titulars i retribucions), al personal eventual (noms i retribucions), a les condicions i situacions dels empleats públics (dades estadístiques, publicació de les condicions retributives i contractuals, relacions de llocs de treball, polítiques socials, mobilitat...) i a l’accés a l’Administració (processos selectius i gestions telemàtiques). El Departament de Justícia ha coordinat l’elaboració de l’Informe sobre ‘Bon Govern i transparència administrativa’, que conté un conjunt de propostes que han d’orientar les actuacions de les administracions catalanes amb l’objectiu d’assegurar la transparència en l’ús dels recursos públics. Aquest informe formula més de cinquanta recomanacions i propostes dirigides a les administracions públiques de Catalunya. I assenyala els principis que han d’orientar les actuacions de les administracions públiques catalanes, dels seus organismes i empreses i dels seus responsables polítics i professionals per assegurar la transparència en la gestió dels recursos públics i la igualtat en l’accés a la informació per part de la ciutadania, organitzacions i empreses. • Establir processos d’avaluació dels serveis de l’Administració, i els mecanismes de publicitat i control parlamentari més adequats S’ha creat el nou Centre d’Estudis d’Opinió (CEO), que és l’òrgan encarregat d’elaborar, dirigir i coordinar els diferents estudis, així com de donar-los a conèixer. El Decret els defineix i classifica en dos tipus: en estudis d’opinió en matèria política i electoral i en estudis en matèria d’actituds i opinions de la societat catalana per avaluar les polítiques i els serveis de l’Administració catalana. • Reforçar els mecanismes d’avaluació i de control interns en l’elaboració, l’execució i gestió del pressupost. El Parlament de Catalunya va instar la creació de l’ Oficina de seguiment i control pressupostari, amb la finalitat de potenciar els principis d’eficiència i transparència en la gestió dels fons públics, en especial pel que fa a l’Administració de la Generalitat. 42 Balanç Pla de Govern PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 S’han iniciat els treballs legislatius de la Llei de procediment i organització de l’Administració de la Generalitat de Catalunya i, actualment, s’està elaborant el Decret sobre les mesures de millora de la qualitat del servei públic. • Millorar la planificació i la transparència de les campanyes de publicitat institucional i els processos d’elaboració i distribució dels estudis d’opinió En iniciar-se la legislatura es va prendre el compromís de millorar la transparència, molt específicament en l’àmbit de les campanyes de publicitat institucional. Responent a aquest compromís, en el primer semestre del 2006 i un cop es va disposar de les dades de despesa liquidada de l’any 2005, el Govern va fer públiques davant el Parlament aquestes dades Despesa de publicacions i propaganda Any Pressupost inicial Pressupost definitiu Obligacions reconegudes 2005 12.356.314 15.328.706 14.321.541 2004 9.785.620 11.309.960 10.590.230 2003 4.643.379 39.866.666 39.157.567 2002 4.408.998 30.980.903 30.641.687 2001 12.924.378 8.719.584 8.719.584 2000 4.738.719 4.738.719 1999 12.924.378 12.924.378 • El Pla de Govern 2004-2007 El Govern ha creat una nova figura que vol relacionar la seva activitat amb els ciutadans sobre uns paràmetres de compromisos inicials i d’avaluació final dels resultats. Existeix la voluntat de que els ciutadans puguin tenir una referència de quines polítiques està executant el Govern en relació als compromisos presos a l’inici de la legislatura. Balanç Com a novetat destacar que, per primera vegada, s’ha realitzat el Llibre blanc de la Funció Pública Catalana d’orientació de la situació actual i que obre un escenari de reflexió cap al nou disseny a configurar. Pel que fa a l’accés a l’Administració pública, també s’ha apostat per un increment en nous serveis que utilitzen les noves tecnologies de la informació i la comunicació. I aquells serveis que ja existien s’han adequat a la nova realitat de les TIC, com són la creació del nou web de gencat.cat amb la nova estructura de continguts. També, s’han facilitat recursos per tal de fomentar l’ús del programari lliure i s’ha elaborat l’Informe sobre el ‘Bon Govern i transparència administrativa’ que detalla i recomana que per gaudir d’una administració pública transparent cal garantir l’accés a la informació. Pel que fa a la coordinació de l’acció d’informació al ciutadà dels diversos departaments de la Generalitat, mitjançant un Pla director dels sistemes d’informació al ciutadà i l’aprovació de la carta als ciutadans, que identifiqui els drets i els deures d’aquests en la seva relació amb l’Administració de la Generalitat, resten en vies d’assoliment però a nivell global l’objectiu s’ha assolit. Balanç Pla de Govern 43 �Més i millor autogovern Reforçament de la qualitat democràtica i nous valors socials 1.2.5 Promoure una administració de justícia accessible, propera i eficient Punt de partida Els compromís del Govern de la Generalitat ha estat fer arribar la justícia a la societat de manera que es percebi més propera al ciutadà i sigui, al mateix temps, més ràpida, eficient i més intel·ligible. Un bon funcionament de l’administració de justícia garanteix la bona qualitat de l’Estat de dret. Els principals objectius que s’han impulsat des del Departament de Justícia són: 1 Assegurar l’accessibilitat al servei en igualtat de condicions. 2 Apropar el servei públic de la justícia a la societat on s’imparteix. 3 Garantir l’eficiència en l’organització i prestació de serveis. La demanda d’aquest servei s’ha incrementat de manera molt notable durant els darrers anys a causa de canvis socials i legals: judicis ràpids, immigració, justícia juvenil i violència de gènere. Un dels grans objectius que s’havia proposat l’actual Govern era assegurar l’accessibilitat al servei de justícia en igualtat de condicions. I per tal d’aconseguir-ho, el Departament ha treballat amb la voluntat que el servei es presti amb la millor qualitat possible per tal d’obtenir la màxima transparència i eficiència en l’ús dels recursos que s’hi apliquen, en col·laboració amb els col·legis d’advocats i procuradors que gestionen la seva prestació. Cal destacar l’augment de les contraprestacions econòmiques a advocats i procuradors i la reducció dels terminis de pagament, així com la creació d’un nou servei d’orientació jurídica en l’àmbit penitenciari. Amb voluntat d’explorar alternatives de millora es va constituir un grup d’experts que ha elaborat un document treball que està rebent aportacions dels sectors interessats i que servirà de base per a l’eventual reforma del sistema. Actuacions d’assistència jurídica gratuïta (acumulat anual) Font: Departament de Justícia 350.000 300.000 250.000 200.000 292.665 308.927 247.923 150.000 100.000 50.000 0 2003 2004 2005 S’ha millorat econòmicament el servei de torns d’ofici Apropar el Servei Públic de la justícia a la societat on s’imparteix És important destacar que la situació de partida pel que fa a infraestructures judicials i a nombre de jutges no és favorable per Catalunya. Les infraestructures judicials es trobaven en mal estat de conservació. I pel que fa al nombre de jutges, Catalunya, amb 9,1 jutges per 100.000 habitants l’any 2004, es situa per sota de la mitjana espanyola de 9,54 jutges. Entre d’altres actuacions al llarg de la legislatura, s’han creat 46 nous òrgans judicials en el període 2004-2006, entre ells els nous jutjats de violència contra la dona i els jutjats especialitzats en matèria mercantil. Desenvolupament de l’Acció del Govern Abans de començar amb el desenvolupament dels objectius, cal fer esment de dos factors que cal tenir en compte a l’hora de l’anàlisi: • L’aprovació del nou Estatut d’Autonomia de Catalunya, que conté un conjunt d’articles que regulen diferents àmbits sobre els quals té competència el Departament de Justícia i que configura un nou escenari. Així, el títol III tracta del poder judicial a Catalunya i diversos articles del títol IV regulen les competències en matèria d’associacions i fundacions, dret civil, justícia juvenil, sistema penitenciari, entre d’altres. El tractament donat pel nou Estatut d’Autonomia a l’estructura del Poder Judicial, comporta una descentralització, tant pel que fa al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que es configura com a darrera instància jurisdiccional, com pel que fa al nou Consell de Justícia de Catalunya, òrgan de nova creació que assumirà funcions descentralitzades de govern del poder judicial a Catalunya. • Els estudis oficials indiquen que els ciutadans encara tenen una percepció negativa del servei de la justícia. El Govern s’ha plantejat contribuir a la millora d’aquesta percepció. Assegurar l’accessibilitat al servei en igualtat de condicions L’assistència jurídica gratuïta és un dret reconegut a la Constitució per a les persones que acrediten insuficiència de recursos. El marc legal que el desplega ha configurat un sistema en el qual els col·legis d’advocats i els procuradors són els prestadors del servei per compte de l’Administració, que és qui fa front a la despesa generada. 44 Balanç Pla de Govern PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 És previst que la posada en marxa de la nova oficina judicial sigui una reforma clau per augmentar l’eficiència en el funcionament de la justícia. El Departament ha elaborat una definició del model que s’aplicarà a Catalunya, ha creat un grup de treball amb la participació dels diferents col·lectius implicats i està treballant en les diferents aplicacions informàtiques que es requeriran. També s’ha aprovat el decret de creació de les unitats administratives que assumiran la gestió dels recursos humans i econòmics assignats a les demarcacions judicials. S’ha aconseguit que fossin creats 46 nous òrgans judicials Un altre punt que s’ha impulsat des del Departament de Justícia és el de la justícia de proximitat. L’any 2005 es va crear una comissió amb l’Ajuntament de Barcelona per preparar el desplegament de la justícia de proximitat. L’Ajuntament de Barcelona s’ocuparà de la infraestructura dels jutjats i el Departament de Justícia dels aspectes normatius. Els nous jutjats de proximitat tindran competència en matèria de reclamacions civils de quantia menor i desnonaments per manca de pagament, així com en matèria de les faltes contra les persones o contra el patrimoni privat i públic, els furts i les faltes contra l’ordre públic, i altres conductes que atempten contra la convivència. Està previst que aquests jutjats s’implantin com a prova pilot a la ciutat de Barcelona. El Govern ha pretès també reformar i actualitzar la legislació catalana i fer un pas endavant en el procés de codificació del Dret Civil Català. En aquest sentit el Departament ha elaborat 6 projectes de llei, que deixaran el Codi Civil elaborat en més d’un 80%. S’ha aprovat la Llei que regula el Llibre cinquè del Codi Civil de Catalunya en matèria de drets reals Balanç Pla de Govern 45 �i el Govern ha presentat al Parlament el projecte de llei de contractes de conreu i els projectes de llei dels Llibres segon, tercer i quart del Codi Civil de Catalunya, sobre persona i família, persones jurídiques i successions. Garantir l’eficàcia en l’organització i prestació de serveis Durant aquests dos últims anys, amb la voluntat de poder definir millores en l’àmbit que examinem, s’ha elaborat el Llibre Verd de la Justícia, amb 102 recomanacions per a la millora del servei públic de la justícia a Catalunya que s’han d’anar posant a la pràctica. El llibre Verd, en l’elaboració del qual hi han participat diversos experts, ha de servir com a instrument de debat i d’orientació de la política judicial a Catalunya, englobant tot allò que ha de definir una estratègia de futur. Garantir l’eficàcia en la prestació del servei suposa també millorar la gestió de la política de personal, la gestió informàtica en l’àmbit judicial i la reforma de les instal·lacions. En aquest sentit s’han dut a terme diverses actuacions: PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Ciutat de la Justícia Nous edificis judicials Ampliació i rehabilitació edificis judicials M€ Evolució inversió euros corrents Font: Departament de Justícia 350 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 38.394.917 2000 2009 5.218.446 0 62.362.743 50 195.090.426 100 28.785.186 150 13.664.942 200 54.447.163 250 296.218.211 300 13.779.360 1 En l’àmbit de personal s’ha signat un acord de condicions laborals per quatre anys que busca implicar els funcionaris en la millora del servei. Així mateix, s’ha iniciat el procés d’aplicació del nou decret 47/2006 sobre personal interí que millorarà la preparació prèvia dels interins que es destinen als jutjats. També s’han cobert més de 800 noves places per dotar adequadament els nous òrgans judicials creats i s’ha intensificat la formació que rep el personal de l’Administració de justícia. Per aconseguir uns jutges, fiscals i secretaris judicials més estables, s’ha endegat un programa de preparació d’oposicions que augmentarà el nombre de catalans que accedeixen a aquests cossos, facilitant així la seva estabilització a Catalunya. 2 S’han renovat els equipaments informàtics als jutjats, fiscalies i registres civils. S’ha finalitzat l’aplicació del programa IUSCAT, destinat a impulsar la renovació de sistemes d’informació per millorar la qualitat del servei, l’eficàcia en la tramitació i oferir les màximes garanties de seguretat jurídica. S’hi han destinat 18 M€ en una operació de rènting per renovar i ampliar el parc informàtic del Departament i s’han incorporat 8.000 ordinadors. Així mateix, s’ha posat en marxa una intranet específica que dóna servei a tot el personal dels jutjats i de fiscalia. 46 Balanç Pla de Govern Pla d’inversions en edificis judicials. 2004-2010 Font: Departament de Justícia 10.065.521 S’ha elaborat el Llibre verd de l’Administració de Justícia S’està treballant així mateix per a la normalització del català en l’àmbit judicial. En aquest sentit s’ha realitzat un programa de formació individualitzada adreçada a jutges, secretaris i fiscals. S’ha impulsat l’ús del català per part de tots els operadors jurídics i s’han facilitat les eines informàtiques per a la traducció automàtica, correcció i consulta. Val a dir que, dels 625 jutges i magistrats que exerceixen a Catalunya el 30 de juny de 2005, un 43% al·legava coneixements del català i un 57% no n’al·legava. També cal destacar que el Departament va elaborar i distribuir a tots els òrgans judicials una Carta de drets lingüístics per facilitar el seu exercici per part dels usuaris de la justícia. 10.012.660 S’ha realitzat un programa de normalització del català adreçat a jutges, secretaris i fiscals 3 Cal destacar la forta inversió que s’està fent en edificis judicials: des del departament es vol renovar i millorar la situació dels edificis judicials, amb el Pla de Renovació del Parc Immobiliari Judicial 2004-2010 amb una inversió superior als 500 M€ en aquest període. Aquesta inversió renovarà els jutjats de 36 partits judicials que apleguen el 87% de la població de Catalunya. 2010 Balanç Pla de Govern 47 �520 M€ invertits en el període 2004-2010 distribuïts pel territori sobre 36 partits judicials apleguen el 87% de la població catalana Pel que fa a la Ciutat de la Justícia es va modificar el projecte inicial, millorant la integració dels edificis en la trama urbana, aconseguint usos mixtos i uns volums d’edificació més compatibles amb el disseny urbanístic i el creixement residencial previst a la zona. La revisió del projecte ha significat una disminució del cost de la inversió inicial en uns 36 M€. La Ciutat de la Justícia de Barcelona i l’Hospitalet de Llobregat comprèn la construcció de més de 232.368 m2 i l’import que s’hi ha destinat és de 252 M€. El primer semestre de 2007 es lliuraran els primers edificis construïts de la Ciutat de la Justícia. El primer edifici que entrarà en funcionament serà el destinat a l’Institut de Medicina Legal de Catalunya i en segon lloc ho farà el que allotjarà els jutjats de l’Hospitalet. Més i millor autogovern 1.2.6 Impulsar els mitjans audiovisuals catalans en el marc del sistema comunicacional català Punt de partida S’ha de tenir en compte que la tasca de caràcter social, relacionada amb la política penitenciària i de justícia juvenil que realitza el Govern està recollida en l’eix 3 d’aquest Balanç, ja que aquesta és sobretot una política social clau del Govern. Els mitjans audiovisuals són clau a Catalunya, com a la resta de societats modernes, per diferents factors: el seu rol institucional, com a proveïdors d’informació veraç i independent als ciutadans, a nivell nacional i local; pel seu rol de dinamització de l’ús de la llengua, i finalment com a compradors de productes audiovisuals i, per tant, estimuladors de la indústria cultural. Cal esmentar finalment dos importants contribucions legislatives: la Llei 7/2006 de l’exercici de professions titulades i dels col·legis professionals i la Llei 2/2005 que permet que parelles homosexuals puguin adoptar en igualtat de condicions que les parelles heterosexuals. Balanç S’han tirat endavant moltes actuacions per tal que els objectius establerts a l’inici de la legislatura es puguin acomplir, s’ha avançat de manera substantiva en la renovació del parc immobiliari, en la renovació de la infraestructura informàtica, en els treballs de la posada en marxa de la nova oficina judicial i la reordenació de serveis de suport per tal que l’administració de justícia es modernitzi i obtingui un millor reconeixement social. Per tot això, s’estima que en aquest apartat del Pla de Govern 2004-2007 l’objectiu es troba en vies d’assolir-se, doncs les inversions realitzades donaran el seu fruit a mig termini. El Pla de Govern plantejava un seguit d’iniciatives en aquestes diferents línies: 1 Completar la legislació actual introduint més elements d’independència del poder polític 2 Assegurar el finançament i una gestió modèlica de la CCRTV en un moment de canvi cap a la TDT 3 Fer del procés de transició a la TDT una oportunitat d’ordenació del sector 4 Establir vincles sòlids amb els altres territoris de parla catalana Desenvolupament de l’Acció del Govern El desplegament normatiu d’aquesta legislatura ha tingut la seva seu principal al Parlament. El propi Govern va expressar a l’inici de la legislatura que per la matèria que es tractava aquest era l’espai adient. Han vist la llum en aquest període una reforma de la llei del CAC que aportava competències clau a aquest organisme i el desembre de 2005 la Llei de l’Audiovisual, que referma un model d’independència que ja frueix de ple consens entre les forces polítiques catalanes. El govern, amb els grups que li han donat suport, ha treballat per a l’aprovació d’una llei de la CCRTV que ja disposa d’un text gairebé final. El model a assumir per la corporació és el d’un ens independent, gestionat i governat amb criteris professionals. Un nou corpus legislatiu assegura la independència dels mitjans públics Una CCRTV al capdavant de la transició al digital Aquestes novetats legislatives s’han vist complementades amb un Contracte-Programa de la CCRTV que li aporta un augment de recursos de 337 M€ respecte del conveni anterior i fixa l’aportació del Govern fins al 2009 en 1.161 M€. El Contracte-Programa inclou el mandat de fer la transició a la TDT en clau de servei públic, aportant una programació variada i de qualitat en català. 48 Balanç Pla de Govern PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Balanç Pla de Govern 49 �Televisió de Catalunya, en la nova TDT, emetrà set canals i reservarà l’espai radioelèctric del vuitè per a millorar la qualitat i la interactivitat dels altres canals. Molts d’aquests tindran un caràcter marcat de servei públic i de punta de llança creativa i tecnològica. La televisió pública és l’emissora més vista i preferida a Catalunya, i encapçala els rànquings d’audiències en informatius. Catalunya Ràdio ha seguit sent l’emissora de referència en informació i entreteniment, manté el lideratge per dotzè any consecutiu. Pel que fa a Catalunya Cultura, s’ha reconduït l’emissora cap a un nou plantejament especialment orientat al públic jove, després de la palesa manca de sortida del seu format inicial. El lideratge de Catalunya Ràdio no ha impedit però, la consolidació d’una oferta privada en català que any rere any ha augmentat el nombre d’oients de manera molt significativa. És molt important ressenyar que, durant aquesta legislatura, les emissores de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió han mantingut el lideratge sense abandonar el model de qualitat en els continguts, i amb una gestió economicofinancera exemplar, objecte de diverses distincions. El Govern impulsa el desplegament de la TDT arreu de Catalunya Per fi les televisions locals gaudeixen d’un entorn legal i administratiu ordenat 50 Balanç Pla de Govern El desplegament digital La Televisió Digital Terrestre ha començat la seva explotació massiva i en molt pocs anys serà la tecnologia única per ones terrestres. Atès el caràcter de servei universal de la televisió, el Govern impulsa el desplegament de la TDT arreu de Catalunya. En el cas de la CCRTV, ja es cobreix des de fa anys les principals àrees urbanes. Per tal de fer possible la cobertura de tot el principat amb aquesta tecnologia, s’ha endegat un concurs per executar més de dues-centes instal·lacions i complir aquest objectiu. Aquesta actuació s’emmarca en el pla que el Govern va presentar per tal d’aconseguir en el termini més breu possible que tot el territori disposi d’accés a aquesta tecnologia i que tots els operadors emetin des de totes les instal·lacions. El fet de ser primers en aquest desplegament és, en primer lloc, una obligació d’equilibri territorial, però també és una mostra de cara a la indústria que el Govern té un compromís amb les noves tecnologies. El Govern vol que els canvis que necessàriament comportarà aquesta tecnologia (a nivell de continguts i de serveis) tinguin Catalunya com a base de creació i desenvolupament. Les televisions locals Catalunya va ser pionera a Espanya en matèria de comunicació local audiovisual i per això existeixen una munió d’emissores municipals i privades que al cap dels anys han anat sorgint i compleixen una important funció al territori. La manca històrica de regulació a tots els nivells va fer, però, que aquestes apareguessin desordenadament i que fessin, a vegades, mal ús de l’espai comú que és l’espectre radioelèctric. El pas a la TDT ha comportat, per fi, que a nivell de l’Estat es desplegués la normativa necessària per tal de completar la necessària ordenació d’aquest àmbit de la comunicació. El Govern, sempre dialogant amb els agents principals del sector, ha conduit el procés primer millorant el dibuix de demarcacions que havia fet l’Estat i després atorgant, per concurs en el cas dels operadors privats, les concessions que donen per primer cop seguretat jurídica a aquestes empreses. D’aquesta manera es pot també procedir a sol·licitar l’aturada d’emissions en analògic a totes aquelles televisions que no disposin de concessió en digital, segons marca la llei. PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Acord per intercanviar emissions TV3 – IB3 Els senyals de la CCRTV s’han vist històricament al conjunt de territoris de parla catalana per mitjà d’iniciatives particulars que no tenien solidesa jurídica. El Govern ha volgut resoldre aquesta circumstància per la via de la proposta de creació d’un espai comú d’intercanvi de senyals de les televisions de parla catalana. Així, l’any 2005 es va assolir un acord amb el Govern Balear per tal que TV3 i el C33 tinguessin freqüències pròpies reservades a les Illes i el nou canal IB3 es veiés al principat de Catalunya. Aquest acord es concreta també en el dibuix d’un futur canal múltiple anomenat Euroregió i que haurà de poder tenir cobertura als diferents territoris que la formen. El Govern vol que es pugui dur a terme una iniciativa similar amb la Generalitat Valenciana. Catalunya i Balears intercanvien els senyals de les seves emisores públiques Nous instruments per als mitjans locals Amb la vocació de proporcionar instruments que fessin més viables els mitjans de comunicació locals, que sovint tenen una viabilitat econòmica més difícil, el Govern ha volgut promoure iniciatives que facilitessin l’establiment de mitjans al territori. En primer lloc consolidant l’Agència Catalana de Notícies, un projecte que no havia aixecat mai el vol i que s’ha enfortit en aquesta legislatura. Integrada en el holding CCRTV, ha rebut una injecció econòmica de 9 M€ fins al 2007 per tal de poder proporcionar serveis útils i a costos raonables a televisions, ràdios i premsa local. També s’ha promogut la creació d’un Baròmetre Català de la Comunicació, que permeti als empresaris de la comunicació local tenir idea de les seves audiències i poder així tenir més facilitats per contractar publicitat. A aquesta finalitat s’hi ha dedicat una despesa pluriennal de 3,4 M€. Finalment, s’han dut a terme convocatòries anuals amb publicitat i transparència per poder donar ajudes directes a mitjans en funció de criteris objectius. Balanç La transició a les tecnologies digitals no és per al sector audiovisual només un canvi tecnològic. És un canvi de model i d’entorn que obliga a repensar el negoci com a tal. En el marc del sistema audiovisual català això implicava un canvi en la normativa de base i una adequació de l’operador públic, la CCRTV, amb una aportació econòmica i un programa a mig termini per fer la transició. Aquestes passes fonamentals s’han donat. Igualment s’ha progressat en l’ordenació i el reforç dels mitjans locals per tal de facilitar en la mesura del possible la seva viabilitat econòmica, reconeixent la seva funció territorial. Atès que no s’han conclòs del tot totes les tasques que estaven marcades (aprovació final pel Parlament de la llei de la CCRTV, consorci únic de comunicació local, etc.) cal considerar aquest com un objectiu en vies d’assolir-se. Balanç Pla de Govern 51 �Més i millor autogovern Reforçament de la qualitat democràtica i nous valors socials 1.2.7 Enfortir nous valors, la solidaritat, la cooperació i la cultura de la pau Punt de partida Catalunya ha estat capdavantera i ha expressat amb importants mobilitzacions socials el seu compromís pel foment de la pau i la solidaritat internacional en múltiples iniciatives. D‘altra part, en els darrers anys, també s‘ha posat de manifest la necessitat d‘enfortir i de participar de forma directa en els processos de cooperació internacional i de donar suport als països en vies de desenvolupament. Per aconseguir aquests objectius en el PdG es definien els compromisos següents: 1 Foment de la cooperació i de la solidaritat internacional. 2 Foment de la pau. 3 Potenciar les entitats i els ciutadans, en l’àmbit del voluntariat i l’associacionisme. • En relació al desenvolupament, voldríem destacar el reforç de la cooperació directe, imprescindible per a construir una veritable política pública de cooperació al desenvolupament; l’augment de la cooperació multilateral, a través fonamentalment dels organismes del sistema de Nacions Unides i la millora de la concentració sectorial i geogràfica de les actuacions. • En relació a l’ajut humanitari, han pres protagonisme dos nous instruments com són la creació del Comitè Català d’Ajuda Humanitària i d’Emergència, un organisme que ha de coordinar les actuacions de les diferents administracions públiques amb les ONG d’acció humanitària i els convenis específics amb ONG i organitzacions especialitzades. • En relació a l’educació i capacitats: s’han atorgat diverses subvencions i s’han signat diferents convenis, entre els quals destaquem els signats amb els sindicats UGT Catalunya (400.000€) i CCOO (400.000€) per a l’enfortiment sindical i la promoció dels drets humans laborals al Tercer Món. Finalment, val a dir que a banda dels recursos que la Secretaria i l’Agència de Cooperació destinen a Ajut Oficial al Desenvolupament, els diversos departaments també porten a terme accions en els àmbits de la solidaritat internacional i de la cooperació al desenvolupament (13 M€ l’any 2006, un 6% més que el 2005). En definitiva, amb aquests increments, podem afirmar que hi ha hagut un creixement exponencial dels recursos destinats a la cooperació al desenvolupament en el nostre país. Així doncs, la xifra total d’ajut oficial al desenvolupament de la Generalitat de Catalunya per al 2006 representa un 0,36% dels tributs propis, amb un creixement del 18% respecte al 2005. Milers Ajut al desenvolupament de la Generalitat de Catalunya EUR 1986-2006 52 Balanç Pla de Govern PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 70.000 60.000 50.000 40.000 30.000 20.000 10.000 2006 2005 2004 2003 2002 2001 2000 1999 1998 1997 1996 1995 1994 1993 1992 1991 1990 1989 1988 1987 0 1986 Desenvolupament de l’Acció del Govern Foment de la cooperació i de la solidaritat internacional El Pla Director de Cooperació al Desenvolupament 2003-2006 és el principal instrument de planificació estratègica de la Generalitat (amb 12 objectius marcats) per establir, amb una periodicitat quadriennal, les previsions de recursos i les prioritats geogràfiques i sectorials. Aquest Pla Director es concreta, any rere any, en els Plans Anuals de Cooperació al Desenvolupament, tret de sortida d’una política pública de cooperació. La suma dels recursos dels diferents plans anuals indiquen que s’ha destinat un total de 131 M€ al desenvolupament (77-80% d’aquests recursos), ajut humanitari general i ajut humanitari d’emergència (7-10%) i educació/capacitats (12-15%): 31,2 M€ el 2004, 43 M€ l’any 2005 i 56,9 M€ l’any 2006. Agència catalana de Cooperració al Desenvolupament Departament i organismes autònoms de la Generalitat de Catalunya Ajut total executat per la Generalitat de Catalunya Balanç Pla de Govern 53 �El Consell Català de Foment de la Pau i l’Institut Internacional per a la Pau, uns referents internacionals en matèria de pau Foment de la pau La construcció de la pau també és un dels eixos de la cooperació catalana perquè no hi ha desenvolupament sense pau ni pau sense desenvolupament. Així, amb la finalitat de promoure la cultura de la pau i de preservar la memòria històrica de la lluita per la democràcia i els seus valors, s’han fet les actuacions següents: • El Consell Català de Foment de la Pau, previst en la Llei catalana de foment de la pau, l’òrgan consultiu i de participació de la societat per al foment de la pau en les activitats de la Generalitat de Catalunya i dels ens locals, adscrit a l’ACCD. • Una convocatòria específica de subvencions per dur a terme accions de construcció de pau i una altra per dur a terme activitats de foment de la pau i de la cultura de la pau. El Memorial Democràtic, element dinamitzador de les polítiques públiques de restitució de la memòria democràtica • La creació del Memorial Democràtic és un projecte de govern que té per objectiu el desplegament de les polítiques públiques adreçades a la recuperació, la commemoració i el foment de la memòria democràtica del període marcat per la II República, la Generalitat republicana, la guerra civil, l’exili i la deportació, la repressió de la dictadura i la lluita contra el franquisme, i el reconeixement i difusió dels valors de les diverses tradicions de la cultura democràtica com a fonament de la democràcia actual. D’ençà de la seva creació el gener de 2004, el Programa per al Memorial Democràtic ha treballat en una doble dimensió: la redacció del projecte de Llei de creació del Memorial Democràtic, que va ser aprovat pel govern el 14 de març de 2006 i, la realització d’un seguit d’actuacions: convocatòria pública de subvencions 2005 i 2006, l’homenatge als deportats i deportades catalans als camps nazis, la commemoració de dues efemèrides de gran significat: el 75è aniversari de la proclamació de la República i el 70è de l’esclat de la Guerra Civil i l’inici d’una activitat pública que prefiguren les tasques que haurà d’assumir la futura institució. A més a més, s’ha elaborat el Projecte de Llei de l’Institut Català Internacional per a la Pau, que pretén impulsar una política pública de foment de la pau que ha estat aprobat pel Govern i tramès al Parlament. Xarxanet, l’Escola del Voluntariat i el Consell Català del Voluntariat, eines de promoció del voluntariat i de l’associacionisme català 54 Balanç Pla de Govern L’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament també ha recolzat econòmicament i institucionalment les iniciatives de construcció de pau a Colòmbia (275.000€). S’ha col·laborat amb Bolívia per tal de desenvolupar la governabilitat democràtica del país amb el redisseny del sistema administratiu i especialment el d’autonomies. I un equip d’observadors electorals catalans format per tècnics i diputats del Parlament de Catalunya han participat en les eleccions presidencials de l’Autoritat Nacional Palestina a Jerusalem (2005) i també a les legislatives (2006). Finalment, s’han signat convenis amb l’Escola de Cultura de la Pau de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) pel recolzament dels programes de la Unitat d’Alerta de Processos de Pau i Iniciatives de Diplomàcia de Segona Via, de Desarmament i de Drets Humans (350.000€). I també per a la realització de 6 programes sobre prevenció, gestió i intervenció directa en conflictes i postresolucions (750.000€). PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Potenciar les entitats i ciutadans, en l’àmbit del voluntariat i l’associacionisme Les línies d’actuació que s’han realitzat en l’àmbit de les polítiques de promoció del voluntariat i l’associacionisme han estat les següents: • La creació del Consell Català del Voluntariat com a òrgan de participació en l’acció del Govern i d’assessorament, consulta i participació de les entitats, col·lectius i persones expertes que actuen en l’àmbit del voluntariat. Per primera vegada, les entitats elegeixen per votació els seus representants. • S’ha realitzat la promoció i s’ha donat suport i projecció a l’associacionisme i al voluntariat amb la creació de Xarxanet.org. Es tracta d’un portal d’internet de la Xarxa Associativa i de Voluntariat de Catalunya que vol convertir-se en la gran porta d’entrada al món de l’associacionisme, el voluntariat, el civisme i la solidaritat, en tots els àmbits (social, ambiental, cooperatiu i drets humans, comunitari, etc.). I un punt de trobada per compartir informació, serveis i projectes, tot facilitant processos de treball en xarxa entre entitats, persones, federacions, escoles, administracions, empreses, universitats... • Potenciació de la formació en l’àmbit del voluntariat a través de l’Escola de Voluntariat, que és la gran trobada formativa anual del món de l’associacionisme i el voluntariat a Catalunya. Aquesta Escola cobreix els objectius de formació, reflexió i intercanvi d’experiències de les persones que dediquen part del seu temps a millorar la nostra societat des de les seves entitats. • Incorporació del Govern de la Generalitat en les grans xarxes de voluntariat a nivell mundial amb la formalització de l’Adhesió al Consell Europeu de Voluntariat. Balanç Aquest és el darrer any de vigència del Pla director de la Cooperació Catalana 2003-2006 i el primer que ha tingut la Generalitat. S’ha treballat a favor d’una ajuda humanitària eficaç, d’una cooperació de qualitat, d’un desenvolupament transformador, d’una pau justa i d’un consum responsable. Tot i l’increment exponencial de recursos que el Govern ha destinat a la cooperació al desenvolupament, encara estem lluny del 0,7% (0,36%), però l’avanç ha estat considerable. En relació al foment de la pau i el voluntariat, la fita més important ha estat la creació de diversos organismes, com el Consell Català del Voluntariat, per posar les bases en avenços substantius en aquests terrenys, per tant aquest és un objectiu en vies d’assolir-se. Balanç Pla de Govern 55 �Més i millor autogovern Impuls de les relacions de la Generalitat amb l’Estat, la Unió Europea i altres organismes internacionals 1.3.1 Augmentar la participació i presència de la Generalitat en les polítiques, organismes i institucions de l’Estat espanyol Punt de partida La consideració constitucional de la Generalitat com a Estat no havia tingut traducció a la pràctica, és a dir, els principis pel qual les institucions d‘autogovern de les nacionalitats i regions es converteixen en Estat, el de la plurinacionalitat d’Espanya i el principi d‘autonomia que ha d‘informar l‘exercici de competències estatals i la configuració de les seves institucions, no s‘havien incorporat en la legislació aprovada després de la Constitució. No obstant, l’aprovació del nou Estatut d’Autonomia ha donat un nou impuls a aquestes relacions. Els dos objectius fixats en aquest àmbit per aquesta legislatura eren: 1 Promoure i establir la participació de la Generalitat en els tràmits previstos i en la designació de membres en les institucions, organismes i empreses estatals 2 Regular l‘estatut del President de la Generalitat com a representant ordinari de l‘Estat a Catalunya Desenvolupament de l’Acció del Govern Els dos objectius fixats en aquest àmbit per aquesta legislatura han estat regulats, bàsicament, amb el nou EAC. L’Estatut de 2006 incorpora per primera vegada un capítol dedicat a les relacions de la Generalitat amb l’Estat espanyol 56 Balanç Pla de Govern Promoure i establir la participació de la Generalitat en els tràmits previs i en la designació de membres en les institucions, organismes i empreses estatals El nou Estatut d’Autonomia incorpora, per primera vegada, com una de les principals novetats respecte de l’Estatut de 1979, la regulació de les relacions de la Generalitat amb l’Estat i amb les altres comunitats autònomes (capítol I del títol V). Així, s’incrementa la capacitat de la Generalitat de Catalunya per participar i ser present en les polítiques, organismes i institucions de l’Estat espanyol. D’aquesta manera, el nou Estatut pretén, un cop afirmada i definida la titularitat de les competències autonòmiques (títol IV), establir la manera en què la Generalitat es relacionar amb l’Estat i amb les altres CA. Hi ha previstos tres mecanismes de relació: primerament, mecanismes bilaterals o multilaterals de col·laboració amb l’Estat i amb altres Comunitats Autò- PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 nomes. Segonament, la participació en institucions i en procediments de presa de decisions estatals (s’esmenta la participació de la Generalitat en la designació de membres del Tribunal Constitucional, del Consell General del Poder Judicial i en altres organismes econòmics i socials com ara el Banc d’Espanya, la Comissió Nacional del Mercat de Valors, la Comissió del Mercat de les Telecomunicacions, el Consell Econòmic i Social o l’Agència Tributària). I en darrer lloc, la Comissió Bilateral Generalitat-Estat que constitueix el marc general i permanent de relació entre el Govern de la Generalitat i el Govern de l’Estat als efectes següents: la participació i la col·laboració de la Generalitat en l’exercici de les competències estatals que afectin l’autonomia de Catalunya; l’intercanvi d’informació i l’establiment, quan s’escaigui, de mecanismes de col·laboració amb les respectives polítiques públiques i els assumptes d’interès comú. No obstant això, les relacions Generalitat-Estat d’aquesta legislatura encara s’han materialitzat en el marc de l’EAC de l’any 1979. Aquesta tasca l’ha centralitzat el departament de Relacions Institucionals i Participació, que és l’encarregat, a través de la Comissió Bilateral Administració de l’Estat-Generalitat de Catalunya (òrgan encarregat d’impulsar programes i actuacions pel desenvolupament de polítiques comunes, com també, iniciar negociacions per evitar la presentació de conflictes de competència i recursos d’inconstitucionalitat o per retirar els que hi ha en curs), d’impulsar i coordinar les relacions de col·laboració i cooperació entre la Generalitat de Catalunya i el Govern de l’Estat i, molt especialment, amb les altres comunitats autònomes. Amb aquesta finalitat, s’han informat preceptivament tots els projectes de convenis de col·laboració i cooperació i s’ha creat un registre per tal que els departaments de la Generalitat i la ciutadania en general tinguin accés als convenis subscrits per la Generalitat de Catalunya amb l’Estat o amb altres comunitats autònomes. Cal destacar, també en relació a aquest àmbit de relacions Generalitat-Estat, el canvi de la localització de la Comissió del Mercat de Telecomunicacions de Madrid a Barcelona. En el marc d’aquestes relacions intergovernamentals es pot destacar, finalment, les ja existents entre el Govern de la Generalitat i les Forces Armades, a través de la Comissió Mixta Generalitat – Forces Armades per a una sèrie d’activitats culturals i formatives, i que es concreten en un conveni marc amb el Ministeri de Defensa, del que destaca la ampliació de la tasca dels arxivers que treballen en els arxius del Tribunal Militar Territorial Tercer, que conté 110.000 procediments judicials (1939-1978) dels quals s’ha iniciat la informatització dels fitxers corresponents. El nou EAC reconeix que el President/a de la Generalitat té la representació ordinària de l’Estat a Catalunya Regular l‘estatut del President de la Generalitat com a representant ordinari de l‘Estat a Catalunya El nou Estatut d’Autonomia regula en el seu article 67.1 que “el president o presidenta té la representació ordinària de l’Estat a Catalunya”, per tant, es reconeix que aquesta institució d‘autogovern és Estat. Balanç Pla de Govern 57 �Balanç Més i millor autogovern Impuls de les relacions de la Generalitat amb l’Estat, la Unió Europea i altres organismes internacionals Les actuacions emmarcades dins d’aquest ambiciós objectiu polític estaven clarament supeditades a l’aprovació del nou Estatut d’Autonomia que les havia de regular. Per tant, en tant que s’ha aprovat un nou EAC i que aquest regula i incrementa aquesta participació i presència de la Generalitat en les polítiques, organismes i institucions de l’Estat espanyol, considerem que es tracta d’un objectiu assolit. 1.3.2 Assegurar la presència i la intervenció de la Generalitat a la UE Punt de partida Europa i la consecució d’objectius històrics en l’àmbit europeu s’ha erigit com una de les quatre línies principals de l’acció internacional de la Generalitat de Catalunya durant aquesta legislatura. Cal tenir en compte que la Unió Europea condiciona una part important de les polítiques que es duen a terme als estats membres, sobretot en temes específics d’interès comú, i és, alhora, un clar referent polític. Bàsicament, aquesta tasca s’ha dut a terme: 1 Fomentant la participació de la Generalitat en la formació de la voluntat estatal en les institucions comunitàries. 2 Assegurant la presència dels representants de la Generalitat en la representació de l’estat espanyol. Desenvolupament de l’Acció del Govern Fomentar la participació de la Generalitat en la formació de la voluntat estatal en les institucions comunitàries D’una banda, durant aquesta legislatura el govern ha fet públic el seu posicionament, bàsicament davant les perspectives financeres i la reforma de la política regional europea 2007-2013: defensa de l’objectiu 2 dels Fons Estructurals, defensa d’un període transitori del Fons de Cohesió i defensa d’una més gran proporció de fons transfronterers. Tots aquests posicionaments es van formalitzar el 8 de febrer de 2005 amb l’aprovació del document “Posició del Govern en relació amb les perspectives financeres de la UE 2007-2013 i la reforma de la política regional”. D’altra banda, la Generalitat ha acudit en diverses ocasions a les reunions de la Comissió de coordinadors de la Conferència per Assumptes Relacionats amb les Comunitats Europees a Madrid, on s’han debatut aspectes relatius a l’aplicació pràctica de l’acord sobre la participació de les CA al Consell de Ministres de la UE. Assegurar la presència dels representants de la Generalitat en la representació de l’estat espanyol En aquest sentit, el 9 desembre de 2004 es va adoptar un acord en el marc de la Conferència per a Assumptes Relacionats amb les Comunitats Europees (CARCE) que possibilita la participació directa d’un representant de les comunitats autònomes (CA), amb rang de conseller, en determinades reunions del Consell de la Unió Europea. Aquest acord representa un pas endavant en la participació de les CA a la UE. 58 Balanç Pla de Govern PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Catalunya ha fet públic el seu posicionament en relació a un tema important com és la reforma de la política regional de la UE i ha participat en reunions en relació a la participació de les CA al Consell de Ministres de la UE L’adopció d’aquest acord representa una garantia en la defensa dels interessos de Catalunya davant la UE i una participació activa en els seus òrgans de govern Balanç Pla de Govern 59 �Desenvolupament de l’Acció del Govern Fomentar la participació de la Generalitat en la formació de la voluntat estatal en les institucions comunitàries D’una banda, durant aquesta legislatura el govern ha fet públic el seu posicionament, bàsicament davant les perspectives financeres i la reforma de la política regional europea 2007-2013: defensa de l’objectiu 2 dels Fons Estructurals, defensa d’un període transitori del Fons de Cohesió i defensa d’una més gran proporció de fons transfronterers. Tots aquests posicionaments es van formalitzar el 8 de febrer de 2005 amb l’aprovació del document “Posició del Govern en relació amb les perspectives financeres de la UE 2007-2013 i la reforma de la política regional”. D’altra banda, la Generalitat ha acudit en diverses ocasions a les reunions de la Comissió de coordinadors de la Conferència per Assumptes Relacionats amb les Comunitats Europees a Madrid, on s’han debatut aspectes relatius a l’aplicació pràctica de l’acord sobre la participació de les CA al Consell de Ministres de la UE. del Comitè de les Regions va suposar que per primera vegada s’utilitzés el català en una reunió oficial de la UE (vegeu la fitxa destacada sobre el tema). • La presència dels Mossos d’Esquadra, per primer cop, en organismes internacionals com l’Europol, en relació a grans delictes: terrorisme (espanyol i internacional), delinqüència organitzada i immigració il·legal. Finalment, val a dir que l’Estatut regula les relacions de la Generalitat amb la Unió Europea i d’altres organismes internacionals (capítol II del títol V) i que, per tant, les accions futures en aquest àmbit caldrà inserir-les en aquest nou marc. Balanç Catalunya ha estat una de les CA més actives en la defensa dels interessos autonòmics en el si de la UE Assegurar la presència dels representants de la Generalitat en la representació de l’estat espanyol En aquest sentit, el 9 desembre de 2004 es va adoptar un acord en el marc de la Conferència per a Assumptes Relacionats amb les Comunitats Europees (CARCE) que possibilita la participació directa d’un representant de les comunitats autònomes (CA), amb rang de conseller, en determinades reunions del Consell de la Unió Europea. Aquest acord representa un pas endavant en la participació de les CA a la UE. Fins avui, Catalunya ha estat una de les comunitats autònomes més actives en la participació en afers europeus. Les formacions del Consell de la UE, en les quals s’està aplicant inicialment aquesta participació, són les següents: Per tant, Catalunya ha assolit clarament l’objectiu d’assegurar la seva presència i intervenció en la UE, essent una de les CA amb la participació més activa en la defensa dels interessos autonòmics en el si de la Unió i, a més a més, s’ha aconseguit el reconeixement parcial de l’oficialitat de la llengua catalana per part de la Unió Europea. Per tot això, s’estima que aquest objectiu es troba assolit. 1 Ocupació, Política Social, Sanitat i Consumidors 2 Agricultura i Pesca 3 Medi Ambient 4 Educació, Joventut i Cultura Durant el 2005, Catalunya va representar la resta de comunitats autònomes en els àmbits d’agricultura i pesca, de medi ambient (primer semestre) i d’educació (segon semestre). El primer semestre de 2006 els consellers de Cultura, Treball i Indústria i Benestar i Família han assistit als diferents consells de la UE. Gràcies als acords subscrits entre el Govern espanyol i el Consell de Ministres, tots els membres del Govern de Catalunya poden utilitzar el català en les seves intervencions en aquesta institució europea. Altres fites A banda d’aquests àmbits principals, en el marc europeu s’han aconseguit altres fites importants, entre d’altres: La normalització de l’ús del català i altres llengües cooficials ha estat una fita rellevant d’aquesta legislatura 60 Balanç Pla de Govern • La normalització de l’ús del català en la majoria de les institucions europees pot definir-se com una de les fites més importants de la legislatura. En aquest àmbit, s’han conclòs acords similars amb el Consell de Ministres de la UE, la Comissió Europea, el Comitè Econòmic i Social i el Comitè de les Regions i el Parlament Europeu (els ciutadans poden adreçar-se en català i altres llengües cooficials a aquesta institució). Precisament, el discurs en català del President de la Generalitat en el si PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Balanç Pla de Govern 61 �Els compromisos estratègics El reconeixement institucional del català a la UE Tot i que el català no és llengua oficial i de treball de la UE, progressivament el Govern de l’Estat, a iniciativa de la Generalitat de Catalunya, ha anat negociant el reconeixement d’un ús oficial limitat del català i les altres llengües cooficials espanyoles en les institucions de la UE. Cronologia: 13/12/2004: sol·licitud formal, del Govern de l’Estat, de reconeixement a la UE de totes les llengües que són cooficials a l’Estat espanyol. 13/06/2005: resposta a la petició espanyola, per part de la UE (Consell de Ministres d’Afers Generals i Relacions Exteriors de la Unió Europea), que possibilita un ús oficial i limitat d’aquestes llengües en les diverses institucions de la UE. Per fer-la operativa, cal adoptar acords administratius bilaterals entre el Govern espanyol i cada una de les institucions: • Acord amb el Consell de Ministres (07/11/2005) S‘autoritza l’ús oficial en aquesta institució de les llengües distintes del castellà que tenen estatut de llengües oficials segons la Constitució espanyola (CE) i s’estableixen 3 àmbits d’aplicació: el primer es refereix a les comunicacions escrites adreçades al Consell; el segon, a les intervencions orals durant una sessió del Consell, i el tercer, a la publicitat dels actes adoptats en codecisió, és a dir, als actes que han de ser aprovats conjuntament pel Consell i el Parlament Europeu. • Acord amb el Comitè Econòmic i Social (07/06/2005) S’autoritza l’ús oficial en aquesta institució de les llengües distintes del castellà que tenen estatut de llengües oficials segons la CE. L’acord reconeix la possibilitat que els ciutadans puguin adreçar comunicacions escrites en català a aquesta institució i rebre’n una resposta en la mateixa llengua. • Acord amb el Parlament Europeu –PE – (03/07/2006) Vistiplau a la possibilitat que els ciutadans que s’adrecin per escrit a aquesta institució puguin utilitzar el català. Els serveis del PE s’ocuparan de realitzar les traduccions dels escrits que els ciutadans adrecin al PE, garantint així la confidencialitat de les comunicacions. La Delegació del Govern a Brussel·les ha realitzat les gestions oportunes per tal d’assolir aquest acord que constitueix el primer pas que ha de permetre de manera progressiva implantar l’ús de llengües com el català en aquesta institució europea. • Acord amb el Comitè de les Regions –CdR– (16/11/2005) Aquest Acord segueix el mateix model que l’anterior, és a dir, d’una banda, la possibilitat que els ciutadans es puguin adreçar en català a aquesta institució i rebre-hi una resposta s’articula a partir de la intermediació d’un organisme designat per l‘Estat que garantirà les traduccions al castellà, tant de l’escrit formulat, com de la resposta del CdR, llevat que, en aquest últim cas, els serveis administratius del Comitè estiguin en condicions de contestar en català per ells mateixos. En segon lloc, l’acord permetrà als membres del CdR utilitzar el català en les sessions plenàries, sempre que aquesta opció hagi estat comunicada prèviament al seu Secretariat General. • Acord amb la Comissió Europea (21/12/2006) Qualsevol persona física o jurídica que resideixi o que tingui la seu a Espanya es pot adreçar per escrit en català a la Comissió Europea i rebre’n una resposta en aquesta mateixa llengua. El procediment previst estableix que l’escrit haurà d’anar dirigit a l’organisme competent designat pel Govern espanyol amb aquesta finalitat, el qual l’enviarà a la Comissió juntament amb una traducció al castellà. La Comissió comunicarà la seva resposta en castellà a l’esmentat organisme, el qual s’encarregarà de facilitar-ne una traducció en la llengua original de l’escrit. En el cas que la Comissió ho decideixi, però, podrà respondre directament al ciutadà en català. 62 Balanç Pla de Govern PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Balanç Pla de Govern 63 �Més i millor autogovern Impuls de les relacions de la Generalitat amb l’Estat, la Unió Europea i altres organismes internacionals 1.3.3 Promoure la participació de la Generalitat en els fòrums i organismes internacionals Punt de partida Conscients del prestigi i relacions preexistents, l’objectiu principal d’aquesta legislatura ha estat situar Catalunya a l’avantguarda dels governs de proximitat, començant pel nivell euroregional i acabant a escala mundial, construint aliances amb governs locals, regionals, estatals, i amb organitzacions internacionals, posant per davant els avenços pràctics en la consecució d’objectius concrets de desenvolupament, diversitat, innovació i construcció de la pau. Concretament, i en aquest àmbit, s’ha impulsat: 1 La participació de la Generalitat en organismes internacionals. 2 La projecció internacional de Catalunya. 3 La reestructuració de l’acció exterior. Desenvolupament de l’Acció del Govern Participació de la Generalitat en organismes internacionals D’una banda, la participació de la Generalitat en organismes internacionals s’ha materialitzat, bàsicament, en l’assistència de representants de la Generalitat a la 33 Sessió de la Conferència General de la UNESCO (París, octubre 2005), on es va aprovar la Convenció Internacional sobre la Diversitat Cultural. De l’altra, ha estat important la creació de centres o l’elecció de Catalunya com a seu d’organismes internacionals: • El Secretariat Permanent de les societats de la Creu Roja i la Mitja Lluna a la Mediterrània s’ha instal·lat a Barcelona. • El Centre Internacional de Formació d’Autoritats Locals (Centre CIFAL), que neix com a desena oficina d’una xarxa mundial integrada dins el Programa de Cooperació Descentralitzada de l’Institut de les Nacions Unides per a la Formació i Investigació (UNITAR). Aquest centre es dedica a la formació i a la investigació de temes de seguretat i diversitat cultural per garantir i fomentar la convivència. • Fruit de l’acord de l’ONU amb el Govern català s’ha creat, amb seu a Barcelona, l’Oficina de la Campanya del Mil·lenni de Nacions Unides. Es tracta del primer acord signat entre un govern subestatal i les Nacions Unides, a través del qual la Generalitat donarà suport financer, amb 64 Balanç Pla de Govern PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 una aportació de 850.000€ anuals, i en forma de recursos humans en àrees com la sensibilització a escala mundial i l’esforç per implicar-hi els governs de proximitat. Finalment, en aquest marc i com a novetat en aquesta legislatura, s’ha apostat per promoure la presència de professionals i estudiants catalans en organitzacions internacionals com ara les Nacions Unides o la Unió Europea, organitzant missions d’observació electoral a diversos països i col·laborant estretament amb diverses organitzacions internacionals amb l’objectiu de combatre la pobresa i de conscienciar els països occidentals del suport que necessiten els països en vies de desenvolupament. Projecció internacional de Catalunya El protagonista indiscutible de la legislatura en la nostra acció exterior ha estat, sense cap mena de dubte, la Mediterrània. L’acció exterior en la regió s’ha centrat en portar a terme una política equilibrada, recuperant de l’oblit en que els tenia l’acció exterior de Catalunya, alguns països estratègics (Algèria i Turquia), i buscar un equilibri en les relacions amb zones en conflicte, que ha passat per una intensificació notable dels contactes amb les dues parts enfrontades (el Marroc i el Front Polisari; Israel i l’Autoritat Nacional Palestina) i un suport decidit a les iniciatives de pau. A banda de l’activitat exterior realitzada pel President de la Generalitat de Catalunya a la regió (Marroc, Algèria, Turquia, l’Orient Mitjà), cal remarcar la celebració de la Cimera Euromediterrània a Barcelona (novembre 2005), amb motiu del desè aniversari de la Declaració de Barcelona. Aquest esdeveniment internacional va reunir els caps d’estat i de govern dels països membres de la Unió Europea i de dotze estats de la conca sud de la Mediterrània. Coincidint amb aquesta Cimera, la Generalitat va organitzar, juntament amb d’altres institucions, tot un seguit d’iniciatives entre les quals destaquem el Fòrum Euromed de Salut, la Conferència Euromed Dones, la Conferència Regional Euromed i la Trobada de Ministres de Medi Ambient Euromediterranis. A més a més, encara en l’àmbit mediterrani, la Generalitat ha impulsat un Fons de Capital Risc per a projectes empresarials al Marroc, Algèria i Tunísia en cooperació amb altres organismes estatals i internacionals, i ha participat, també, en la creació de la Xarxa Euromediterrània per a la Protecció de Menors Migrants (REMI), amb seu a Marsella. L’entitat neix amb els objectius de millorar el coneixement del fenomen dels menors immigrants no acompanyats i de les polítiques corresponents en l’espai de l’Euromediterrània, així com sensibilitzar els estats, les organitzacions intergovernamentals i l’opinió pública. Finalment, a part de les actuacions en l’àmbit Mediterrani, també s’han desenvolupat actuacions en d’altres àrees geogràfiques –Amèrica Llatina i Àsia, especialment– i fòrums. En aquest sentit, volem destacar: La Conca del Mediterrani ha estat la protagonista indiscutible de la projecció internacional de Catalunya • En relació a Amèrica Llatina, el país amb el qual s’ha mantingut una relació més estreta ha estat Mèxic, sobretot fruit de l’elecció de Catalunya com a convidada d’honor de la Fira Internacional del Llibre de Guadalajara. En aquest àmbit geogràfic cal destacar la participació, per primer cop, de la Generalitat al Fòrum Social Mundial a Porto Alegre (Brasil, 2005); els viatges institucionals del President a l’Uruguai, Brasil i Xile; i les entrevistes amb els presidents de Xile, l’Argentina i la República Dominicana. Balanç Pla de Govern 65 �• En relació a Àsia, s’ha intensificat la feina amb quatre estats estratègics per a Catalunya: la Xina (Xangai i Guangdong), el Japó, Corea (Gyeonggi) i l’Índia. Reestructuració de l’acció exterior Finalment, també s’ha portat a terme una reestructuració dels organismes encarregats de l’acció exterior del Govern i dels Consorcis participats per la Generalitat. Aquesta tasca té una visibilitat exterior escassa, però ha permès el Govern de proveir-se eines més eficaces per conduir la seva projecció internacional. Destaquen: • La creació de la Delegació del Govern a Brussel·les, que a partir de l’aprovació de l’Estatut, passarà a anomenar-se Delegació del Govern davant la UE. • L’àmplia reforma del Patronat Català Pro Europa per adaptar-ne l’estructura a les necessitats del Govern i convertir-lo en un instrument proactiu, en estreta col·laboració amb la resta de departaments de la Generalitat de Catalunya. • La reorganització de l’Institut Ramon Llull per a la promoció exterior de la cultura catalana i la creació de dos nous organismes amb vocació internacional: la Casa de les Llengües i l’Institut Català Internacional per la Pau. • Les modificacions en consorcis participats per la Generalitat, com l’Institut Europeu de la Mediterrània i, sobretot, l’Institut Català de la Cooperació Iberoamericana, ara Casa Amèrica Catalunya, seguint el model reeixit de la Casa d’Àsia. • També s’han establert, en el marc de la futura creació de l’Institut Català Internacional per la Pau, les bases de relació amb centres internacionals de pau de referència, com poden ser l’INCORE (Irlanda del Nord), el PRIO (Noruega), el SIPRI (Suècia) o bé el International Center for Transicional Justices (USA). Finalment, val a dir que l’Estatut de 2006 regula les relacions de la Generalitat amb la Unió Europea i d’altres organismes internacionals (capítol II del títol V), així com la seva pròpia acció exterior (capítol III del títol V) i que, per tant, les accions futures en aquest àmbit caldrà inserir-les en aquest nou marc. Balanç Els contactes i relacions actives amb diferents regions del món i organismes internacionals, mantinguts o establerts durant aquest període, demostren el gruix adquirit per la nostra xarxa internacional i la càrrega de futur que contenen els múltiples projectes que traspassen les nostres fronteres. Durant aquesta legislatura s’ha situat l’actuació exterior de Catalunya en l’entorn que li és propi, l’entorn mediterrani, amb l’organització d’esdeveniments rellevants com la Cimera Euromediterrània i s’ha portat a terme una racionalització necessària dels organismes encarregats de l’acció exterior del Govern, entre d’altres. El balanç és, sens dubte, molt positiu. Per tot això, s’estima que aquest objectiu es troba en vies d’assolir-se plenament. • L’expansió de l’activitat de la Casa d’Àsia, amb la qual s’ha mantingut un intens treball que ha tingut un enorme èxit en els àmbits cultural, econòmic, institucional, social i de desenvolupament, i en activitats destacades com el Fòrum hispano-xinès, la Tribuna Espanya-Corea i el Fòrum hispanojaponès, tots ells celebrats a Barcelona. • La nova orientació del CIDOB com autèntic think-thank de temes internacionals i de migracions a Catalunya, complementat amb la creació d’un centre universitari, l’Institut Barcelona d’Estudis Internacionals (IBEI). • El procés de racionalització de la presència a l’exterior, amb un estudi conjunt amb tots els departaments que gestionen oficines a l’exterior que serveix de base per a la necessària reestructuració i coordinació. • La Maison de la Catalogne, a París, s’ha convertit en un servei a disposició de tots els departaments de la Generalitat i els ciutadans. • Posada en funcionament del Catalan Center a la New York University amb vocació d’aglutinar les activitats científiques i culturals a Nova York, en coordinació amb les oficines econòmiques que el CIDEM i el COPCA tenen a la ciutat. 66 Balanç Pla de Govern PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Balanç Pla de Govern 67 �Més i millor autogovern Impuls de les relacions de la Generalitat amb l’Estat, la Unió Europea i altres organismes internacionals 1.3.4 Establir acords internacionals amb altres entitats polítiques Punt de partida Amb l’objectiu d’incrementar el paper estratègic de Catalunya com a territori capdavanter per establir la connexió entre la Mediterrània occidental/sud d’Europa i el nucli central de l’Europa comunitària, s’ha impulsat la construcció de l’Euroregió. La voluntat de conformar aquest espai de col·laboració implica: Constitució de l’Euroregió Pirineus Mediterrània La incorporació de Catalunya a les trobades entre França i Espanya ha permès avançar en temes clau en les relacions entre ambdós Estats 68 Balanç Pla de Govern 1 Conformar l‘Euroregió Pririneus-Mediterrània. 2 Definir un nou marc de cooperació transfronterera en els aspectes en els quals la Generalitat tingui competències plenes. Desenvolupament de l’Acció del Govern Conformar l‘Euroregió Pirineus-Mediterrani El mes d’octubre de 2004 es va constituir formalment l’Euroregió Pirineus Mediterrània amb la participació dels territoris de l’Aragó, les Illes Balears, Catalunya, Languedoc-Roussillon i Midi-Pyrénées. Aquest és un projecte prioritari de l’acció exterior, molt vinculat a l’estratègia d’internacionalització de l’economia catalana prevista en “l’Acord Estratègic per a la internacionalització, la qualitat de l’ocupació i la competitivitat de l’economia catalana” (vegeu l’apartat 2.1.2). L’Euroregió esdevé un espai de cooperació entre les regions franceses i espanyoles de l’eix mediterrani europeu. Des de la seva constitució han estat diverses les reunions celebrades on s’han analitzat els projectes en curs o s’analitzen noves propostes a desenvolupar. Entre els projectes euroregionals destaquem: l’Observatori Socioeconòmic; l’Hospital transfronterer de la Cerdanya i el Capcirt; la Xarxa Euroregional de Cambres de Comerç; l’EuroBioRegió i el Portal Cultura. Definint un nou marc de cooperació transfronterera Com a novetat en aquesta legislatura, convé destacar la incorporació de Catalunya i de la resta de comunitats autònomes a les cimeres bilaterals hispanofranceses. Així mateix, la participació de les comunitats autònomes i les regions franceses frontereres a la primera reunió hispanofrancesa sobre cooperació transfronterera que va tenir lloc a Barcelona el 17 d’octubre del 2005, amb l’assistència dels caps de govern espanyol i francès, ha permès avançar temes sectorials clau com les infraestructures de comunicació i interconnexions energètiques; la competitivitat, innovació i creixement econòmic; i l’assistència sanitària i/o cooperació sanitària transfronterera entre ambdós costats dels Pirineus (posada en marxa de l’Hospital Transfronterer de Puigcerdà). PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Altres fites en aquest àmbit de la cooperació transfronterera són: • Donar continuïtat a través de nous continguts als acords i relacions ja existents. Així, a Catalunya ha ostentat la Presidència d’associacions de cooperació com: La Comunitat de Treball dels Pirineus (abril de 2003/setembre de 2005): s’han revitalitzat les activitats d’aquesta associació de cooperació transfronterera amb més de vint anys d’història, amb l’atorgament de més veu per als actors del territori pirinenc, fet que es va materialitzar en l’organització del XXII Consell Plenari a la Seu d’Urgell (setembre de 2004). També s’ha donat continuïtat amb nous continguts als projectes i relacions heretades de l’anterior legislatura Els Quatre Motors per Europa (novembre de 2005/gener de 2006): va ser una ocasió per reorientar els objectius d’aquesta associació de cooperació. Les prioritats van ser l’obertura a nous socis, la incorporació de la societat civil i el sector privat a la cooperació, l’orientació cap a aspectes estratègics d’innovació i noves tecnologies i la dimensió mediterrània. La presidència va culminar amb la reunió al Marroc dels seus presidents (Pasqual Maragall, Generalitat de Catalunya; Jean-Jack Queyranne, regió de Rhône-Alpes; Roberto Formigoni, regió de la Llombardia, i Willi Stächele, ministre d’Estat del land de Baden-Württemberg, en representació del president, Günter Öttinger), amb motiu de la Missió dels Quatre Motors, Gal·les i Flandes a Rabat, sobre desenvolupament sostenible i tecnologies mediambientals a la Mediterrània (gener de 2006), en el marc de la qual es va realitzar el traspàs de la presidència a Rhône-Alpes. • Participar a les principals xarxes regionals europees (REGLE –Conferència de Presidents de Regions amb Poder Legislatiu–, ARFE –Associació de Regions Frontereres d’Europa–, CRPM –Conferència de Regions Perifèriques i Marítimes d’Europa–). En aquestes xarxes, en què Catalunya sovint gaudeix d’un lideratge reconegut, s’han fet els primers passos per impulsar una nova arquitectura, menys complexa i més eficient. • Rellançar les relacions bilaterals europees, per exemple amb la regió polonesa de Wielkopolska. Balanç L’objectiu de construcció de l’Euroregió Mediterrània Pirineus ha estat abastament assolit. A més de la formalització dels acords corresponents, s’han començat a desenvolupar projectes més concrets. Per tot això, s’estima que aquest objectiu es troba assolit. Balanç Pla de Govern 69 �Més i millor autogovern Nova organització de l’Administració 1.4.1 Ordenar les administracions catalanes basant-se en els nivells territorials Punt de partida El Pla de Govern replantejava el marc de competències en l’àmbit de les administracions locals per tal de facilitar un acostament de les competències als nivells més propers al ciutadà, mitjançant la constitució de les vegueries i de les Àrees Metropolitanes, i l’increment del paper de les administracions locals. Uns objectius que s’inclouen en el nou Estatut i que amb la seva aprovació facilitarà l’impuls marcat pel Govern sobre la nova organització territorial. La voluntat del govern de formular una nova organització territorial de Catalunya, en que es donés més pes al món local, i per altra banda la pròpia Generalitat es descentralitzés també cap a les delegacions territorials no s’ha pogut dur a terme. Hi ha però actuacions emblemàtiques que són l’expressió d’aquesta voluntat i marquen un nou tarannà. Desenvolupament de l’Acció del Govern Pel Govern de la Generalitat ha esta important cedir més protagonisme i competències als ajuntaments, ja que la importància del govern local a la Catalunya actual i la seva tradició municipalista obliguen a fixar unes bases sòlides de col·laboració entre la Generalitat i els ens locals en benefici dels ciutadans, de la protecció dels seus drets i de la satisfacció de les seves necessitats. Era, per tant, necessari adoptar les mesures que facilitessin una col·laboració lleial entre nivells de govern, milloressin l’eficàcia i l’eficiència de les seves actuacions i portessin al reconeixement ciutadà el paper positiu que tenen totes les administracions. Els poders locals només administren aproximadament un 20% dels recursos públics, el mateix percentatge que dues dècades enrere. Com que el concepte de municipi ha variat en els últims anys, aquest escenari s’ha de corregir amb un procés de descentralització progressiu. El nou Estatut inclou en la nova organització territorial les vegueries 70 Balanç Pla de Govern Les vegueries i la nova organització territorial El nou Estatut preveu que els principis bàsics que donaran forma a aquesta nova organització territorial seran l’establiment de les vegueries, la devolució a l’administració local d’un rol principal, executant el principi de subsidiarietat i el reconeixement de les Àrees Metropolitanes com s’especifica en l’article 93 del nou Estatut. Un nou model d‘ordenació territorial que es recull a l’article 151 del nou Estatut i que determina: “correspon a la Generalitat, respectant la garantia PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 institucional que estableixen els articles 140 i 141 de la Constitució, la competència exclusiva sobre organització territorial que pretén evitar la superposició innecessària i no coincident de diferents nivells administratius sobre un mateix territori, amb el màxim consens parlamentari i territorial”. Les vegueries, veritable clau de volta del nou entramat institucional al territori, es configuren com a entitat que permetrà descentralitzar de manera efectiva el Govern de la Generalitat i organitzar l’aparell administratiu en els territoris. Així mateix, hauran de jugar un paper de màxima rellevància en l’organització de la cooperació local, com es concreta en els articles 2.3, 90 i 91 del nou Estatut de Catalunya. L’article 2.3 detalla que “els municipis, les vegueries, les comarques i els altres ens locals que les lleis determinin integren també el sistema institucional de la Generalitat, com a ens en els quals aquesta s’organitza territorialment, sens perjudici de llur autonomia”. I l’article 90.1 diu que “la vegueria és l’àmbit territorial específic per a l’exercici del govern intermunicipal de cooperació local i té personalitat jurídica pròpia. La vegueria també és la divisió territorial adoptada per la Generalitat per a l’organització territorial dels seus serveis”. Per tal de descentralitzar i coordinar competències amb els municipis i enfortir el llaç de cooperació local a través de la gestió de les actuacions del Govern, els Departaments de Salut, Interior i Medi Ambient i Habitatge han posat en marxa programes que configuren un nou model d’organització territorial basat en les vegueries. Noves delegacions territorials del Govern El Govern de Catalunya ha reestructurat els òrgans territorials de l’Administració de la Generalitat per reforçar els delegats del Govern. Així, els delegats, a més de les funcions de representació institucional i de coordinació general, participen directament en les principals dels departaments a les seves demarcacions. També s’ha creat un Consell de Direcció dels Serveis Territorials a cada demarcació, coordinat pel delegat del Govern i format pels diferents directors dels Serveis Territorials dels departaments. És important, però, destacar la creació de dos delegacions com són la de les comarques de la Catalunya Central i les comarques de l’Alt Pirineu i Aran. L’objectiu de la seva creació va ser garantir la presència plena i efectiva de la Generalitat arreu del territori. I donar carta de naturalesa política als dos territoris que hauran d’esdevenir vegueria. Les seves funcions són de representació, informació, coordinació i règim interior amb el Govern. Creació de les noves delegacions territorials a la Catalunya Central i a l’Alt Pirineu i Aran Noves competències pel Conselh Generau dera Val d’Aran Al Conselh Generau dera Val d’Aran s’han traspassat competències en matèria d’avaluació d’impacte ambiental, gestió i recuperació del medi natural i defensa dels consumidors i usuaris, que s’afegeixen a totes la que ja tenia anteriorment. L’àmbit de la salut posa en marxa una prova pilot de descentralització seguint el nou model de vegueries • El Departament de Salut ha estat pioner en adaptar-se a la futura organització territorial en vegueries, creant 7 regions sanitàries a través del DECRET 105/2005, de 31 de maig, de delimitació de les regions sanitàries i dels sectors sanitaris del Servei Català de la Salut. Balanç Pla de Govern 71 �Educació i cooperació municipal Els departaments de Salut, Medi Ambient i Habitatge i Interior inicien actuacions de coordinació de competències amb el món local • S’ha desenvolupat un model de cooperació i cogestió en matèria educativa entre el Departament d’Educació i Universitats i els ajuntaments incorporant, efectivament, els ajuntaments a la programació i la planificació escolar del territori: dels ensenyaments no obligatoris (0-3 anys) i de règim especial (ensenyaments artístics, arts plàstiques i disseny, de música i formació de persones adultes) que en el marc del Pacte Nacional per a l’Educació es completarà, reglamentàriament, en la propera legislatura. En aquest sentit, s’ha creat la Comissió Mixta Departament d’Educació i Ajuntaments que ha realitzat treballs de cooperació en la creació de les 30.000 places i construcció i sostenibilitat de les mateixes, seguiment de la implantació dels Plans Educatius d’Entorn, anàlisi de l’estat de l’educació d’adults i les taules mixtes amb les Oficines Municipals d’Escolarització per determinar necessitats i fer propostes de planificació. Balanç Durant aquests anys el Govern ha iniciat els treballs de definició i de creació de les Comissions per tal de configurar la nova organització territorial de Catalunya: un nou model basat en les vegueries que s’ha definit des del Govern amb l’objectiu d’incorporar-lo, com així ha estat, en el nou Estatut i que es desenvoluparà amb la seva aprovació. El Govern volia descentralitzar la seva pròpia administració i per altra banda retornar competències als municipis. Atès que aquest procés no ha fet més que començar es considera que aquest objectiu està pendent d’assolir-se. Coordinació amb les policies locals • Per donar suport a la protecció i seguretat del món local, s’ha signat un conveni de col·laboració amb les entitats municipalistes de Catalunya (ACM i FMC) per tal que els Mossos d’Esquadra i les guàrdies urbanes es coordinin en matèria de policia d’espectacles, activitats recreatives i establiments públics. I per acord de la Comissió de Policia de Catalunya s’està elaborant un programari específic de gestió comuna per a les Policies locals de Catalunya. Així, s’han signat 141 convenis amb els ajuntaments per a la connexió de les policies locals al Sistema d’Informació Policial del Cos de Mossos d’Esquadra. Actualment, n’hi ha 6 en tramitació. • Cal destacar la signatura del Conveni marc de coordinació i collaboració amb l’Ajuntament de Barcelona en matèria de seguretat pública i policia. En aquest sentit, la imatge dels dos cossos, Mossos d’Esquadra i Guàrdia Urbana, treballant units en una sala de comandament conjunta, exemplifica l’assoliment d’una antiga demanda social -que els cossos de seguretat sumin esforços- que ara ha pogut materialitzar-se. • S’ha col·laborat i donat suport econòmic i tècnic als ajuntaments en l’àmbit de la seguretat viària mitjançant l’elaboració del Pla Local de Seguretat Viària (PLSV). Actualment s’està treballant en el PLSV de 26 municipis. La línia de col·laboració i suport als ajuntaments també compta amb la cessió d’equips de control d’infraccions per a les policies locals (etilòmetres digitals i evidencials i radars mòbils i en trípode). Convenis amb els ajuntaments per a la promoció i la creació d’Oficines Locals d’Habitatge Entre els anys 2004 i el mes de juny d’enguany s’han signat 126 convenis amb diferents ajuntaments que permetran la construcció de 5.783 habitatges protegits. També en l’àmbit de la cooperació local s’han signat 70 convenis amb els ajuntaments mitjans i grans de Catalunya, així com amb els Consells Comarcals, per a la creació d’Oficines Locals d’Habitatge que facin funcions d’atenció de sol·licituds, d’informació, de tramitació d’expedients, de mediació entre propietaris i llogaters i de Registre de sol·licitants d’habitatge protegit. 72 Balanç Pla de Govern PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Balanç Pla de Govern 73 �Més i millor autogovern Nova organització de l’Administració Com es pot observar, l’evolució de les transferències als ens locals ha estat més que notable. Caldria destacar que els més de 688 M€ transferits el 2005 representen un increment del 29% respecte al volum de recursos de l’any anterior i un 57% respecte als del 2002. Entre totes aquestes transferències destaquem les següents: 1.4.2 Fomentar polítiques de concertació amb organismes i institucions d’àmbit local Punt de partida Per fomentar el paper dels municipis el Pla de Govern plantejava atorgar al món local un marc de competències més ampli, assignant de forma progressiva aquelles competències en particular que fan referència a les necessitats més bàsiques de la població. Per realitzar aquesta tasca preveia també atorgar recursos econòmics suficients per fer front a les competències assignades i coordinar en general les activitats desenvolupades en el seu territori. Això es concretava en afavorir la cooperació municipal, reconèixer els alcaldes com a representants ordinaris de la Generalitat, i redefinir i incrementar els recursos del Fons de Cooperació Local i del Pla Únic d’Obres i Serveis. 1. El Pla Únic d’Obres i Serveis: El Govern incrementa un 47,8% el PUOSC L’esforç del Govern en matèria de cooperació municipal ha estat molt remarcable en comparació amb la legislatura anterior. A través del Pla Únic d’Obres i Serveis (PUOSC), principal eina de cooperació econòmica amb els municipis del país, el Govern destinarà als ajuntaments 445 M€ per al quadrienni 2004-2007, un 47,8% més que el quadrienni anterior. Pel que fa a l’any 2004, s’hi van destinar 86,2 M€; l’any 2005, un import de 108,8 M€ i l’any 2006, un total de 136M€. 2. El Fons de Cooperació Local del 2003 al 2006 per als ajuntaments s’ha incrementat un 161,32% El Departament de Governació i Administracions Públiques ha augmentat progressivament la dotació del Fons de Cooperació Local de Catalunya (FCLC). El 2004 va destinar 43 M€ als ajuntaments (39% més que el 2003), el 2005 va destinar-hi 59 milions (un 37% més) i la Llei de pressupostos de 2006 hi destina 80,8 milions (un 37,1% més). Pel que fa als consells comarcals, s’hi han destinat 27,7 M€ l’any 2004, 33 M€ l’any 2005 i 34 M€ l’any 2006. Desenvolupament de l’Acció del Govern A banda del desenvolupament competencial del món local que promou el nou EAC, al llarg de la legislatura la Generalitat ha procurat dotar els ajuntaments de recursos suficients perquè puguin dur a terme les tasques que tenen assignades. Així cal fer balanç del volum de recursos econòmics traspassats al món local. • Augment de la cooperació de la Generalitat amb els ens locals La taula següent recull l’evolució de les transferències dels departaments de la Generalitat a les corporacions locals en el període 2002-2005, i distingeix entre les dels departaments i les seves entitats autònomes i les de les empreses de la Generalitat. Transferències de la Generalitat a les corporacions locals en el període 2002-2005 Font: Departament de Governació i Administracions Públiques M€ Departaments i entitats autònomes 700 600 500 Increment anual Empreses de la Generalitat (MEUR) Increment anual Total (MEUR) Increment anual (MEUR) 400 2002 391,4 300 2003 398,5 1,8% 64,2 37,78% 462,6 5,62% 200 2004 468,9 17,7% 63,7 -0,7% 532,6 15,13% 2005 606,1 29,3% 82,6 29,6% 688,7 29,30% 100 2002 2003 2004 438 46,6 2005 Empreses de la Generalitat Departaments i entitats autònomes 74 Balanç Pla de Govern PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Balanç Pla de Govern 75 �Inversió món local 2004-2005-2006 Alt Pirineu i Aran PUOSC 2004: 5.082.019 € 2005: 7.995.454 € 2006: 10.263.802 € Fons cooperació local 2004: 5.224.937 € 2005: 6.341.021 € 2006: 7.727.700 € Cooperació petits municipis 2005: 622.246 € Lleida PUOSC 2004: 10.463.593 € 2005: 12.009.658 € 2006: 15.977.652 € Fons cooperació local 2004: 8.056.117 € 2005: 9.706.043 € 2006: 12.087.765 € Cooperació petits municipis 2005: 1.524. 962 € 5. Altres ajuts i suport al món local Amb la finalitat de complementar el suport econòmic a municipis petits s’han atorgat 6,39 M€ als ajuntaments de menys de 2.000 habitants amb baixa suficiència econòmica. Es va establir una línia d’ajuts de màquines llevaneu als ajuntaments, mancomunitats de municipis i consells comarcals de l’Alta Ribagorça, Alt Urgell, Cerdanya, Pallars Jussà, Pallars Sobirà, Ripollès i Val d’Aran. Es van adjudicar 10 vehicles llevaneu, amb un pressupost total d’1.595.000 €. • Llei de modificació de l’article 81 del Text Refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya Catalunya Central PUOSC 2004: 15.173.800 € 2005: 15.812.856 € 2006: 17.994.141 € Fons cooperació local 2004: 8.389.048 € 2005: 10.974.533 € 2006: 14.002.315 € Cooperació petits municipis 2005: 1.156.452 € Camp de Tarragona PUOSC 2004: 9.995.621 € 2005: 11.660.986 € 2006: 15.143.558 € Fons cooperació local 2004: 8.223.360 € 2005: 10.521.294 € 2006: 13.156.972 € Cooperació petits municipis 2005: 922.829 € Terres de l’Ebre PUOSC 2004: 4.893.195 € 2005: 6.180.306 € 2006: 8.530.398 € Fons cooperació local 2004: 3.974.719 € 2005: 5.181.396 € 2006: 6.292.037 € Cooperació petits municipis 2005: 438.519 € Girona PUOSC 2004: 16.360.467 € 2005: 20.318.472 € 2006: 25.171.712 € Fons cooperació local 2004: 11.224.408 € 2005: 14.691.713 € 2006: 18.728.967 € Cooperació petits municipis 2005: 1.420.696 € Barcelona PUOSC 2004: 19.506.831 € 2005: 27.424.317 € 2006: 33.773.728 € Fons cooperació local 2004: 26.001.020 € 2005: 34.972.190 € 2006: 43.259.729 € Cooperació petits municipis 2005: 306.278 € 3. El Fons FEDER de la Unió Europea inverteix 68,8 M€ Pel que fa a les subvencions de la Unió Europea a través dels Fons Estructurals FEDER per a les anualitats 2004-2005, corresponent a les actuacions dels ens locals de Catalunya incorporades al Document únic de programació per a la zona Objectiu 2 de Catalunya, en estat de 68,8 M€. 13,4 M€ dels anys 2004 i 2005 en noves tecnologies per a la millora de la gestió interna i la prestació de serveis d’informació 76 Balanç Pla de Govern Per donar impuls a les entitats descentralitzades s’ha aprovat la Llei de modificació de l’article 81 del Text Refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya. Aquesta nova llei de modificació preveu que, en el cas de vacant de la Presidència de cadascuna de les entitats municipals descentralitzades, aquesta sigui ocupada per la següent persona que hagi obtingut més vots populars en les eleccions d’aquest òrgan unipersonal. També, per impulsar la cooperació i la prestació conjunta de serveis entre els municipis, amb la formació de mancomunitats i comunitats de municipis, especialment entre els de menor dimensió, s’ha signat un Conveni amb la Diputació de Barcelona amb el compromís mutu de desistir dels plets que mantenen respecte a la cooperació inversora en obres i serveis de competència municipal. • Assessorament al món local El Govern ha finançat, a través de subvencions, els serveis comarcals d’assistència jurídica, econòmica i tècnica als municipis amb 1,2 M€ l’any 2004 i 3 M€ l’any 2005. A través del portal www.municat.net s’ha pogut oferir als ajuntaments nous serveis en matèria de personal i d’assessorament per a la contractació de pòlisses d’assegurances. • Llei 1/2006 del Règim especial del municipi de Barcelona: Carta Municipal de Barcelona Ha culminat el procés d‘aprovació (en el darrer Ple es va aprovar la Llei de modificació de la Carta Municipal) que aprofundeix en els mecanismes de participació ciutadana, reforça la pràctica democràtica i estimula la cooperació entre l’Ajuntament i el moviment associatiu i els agents socials, com a factor de progrés i cohesió. Barcelona és el nucli central d’un continu urbà i d’un territori que s’expressa en realitats municipals plurals i amb valor propi, però que, pel seu caràcter metropolità, requereix coordinació, enteniment i l’aplicació de criteris comuns en àmbits diversos. La Carta Municipal de Barcelona s’ha de convertir en el model a seguir per la resta de municipis de Catalunya. La Carta Municipal de Barcelona reforça la pràctica democràtica i del moviment associatiu 4. Subvencions per a noves tecnologies als municipis Cal destacar les subvencions en noves tecnologies que s’han lliurat als municipis, amb un import de 6 M€ per a l’any 2004 i 7,4 M€ per a l’any 2005, per tal de millorar els processos de gestió interna i la prestació de serveis d’informació i tramitació, l’adequació de sistemes d’informació a la Llei orgànica de protecció de dades i la implantació de projectes pilot innovadors als ajuntaments i consells comarcals. PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Balanç Pla de Govern 77 �Balanç Més i millor autogovern Finançament Autonòmic L’increment dels recursos destinats al món local ha estat molt important al llarg de la legislatura. Tots els instruments financers de que disposa la Generalitat per dotar de recursos als municipis han crescut . Aquest augment tan substancial no és fruit d’una major disponibilitat pressupostària conjuntural: és la prova d’un canvi en la percepció que es té del món local des del Govern. La Generalitat ha de ser el finançador d’aquells projectes que en benefici del seu territori dissenyi el món local. Així doncs, aquest augment de recursos s’hauria de seguir veient incrementat en futur a mesura que els ajuntaments vagin adquirint noves competències delegades. Per tant aquest objectiu es considera assolit. 1.5.1 Nou Sistema de Finançament Punt de partida Catalunya necessita més recursos per atendre nous reptes econòmics i socials. La voluntat de disposar d‘una economia competitiva i de millorar el nivell de benestar fa necessària la disposició de recursos per resoldre mancances. En definitiva, són necessaris més recursos i més competències per tal de poder atendre amb un alt nivell de qualitat els serveis públics fonamentals, com l’educació, la sanitat, l’habitatge, els serveis socials o la seguretat, així com disposar de més infraestructures per potenciar la recerca, la innovació i l‘ús de les noves tecnologies i per invertir en la millora de l‘estructura i la producció de serveis socials. Les conclusions dels estudis sobre el dèficit fiscal català demostren que la nostra economia té un gran potencial de creixement però que ha estat, en part, contingut fins ara per criteris redistributius discutibles i poc lògics dels del punt de vista d’eficiència econòmica. La revisió de l‘Acord de finançament ha de contenir els punts bàsics següents: 1 Increment en l’autonomia financera de la Generalitat. 2 Creació de l‘Agència Tributària de Catalunya i del Consorci Tributari amb l’Estat com a ens responsables de la gestió i de la recaptació dels impostos pagats a Catalunya. 3 Disposar de més capacitat normativa sobre els impostos cedits i/o compartits amb l’Estat. 4 Increment de la inversió de l‘Estat en infraestructures. 5 L’establiment d’uns mecanismes clars i transparents d’anivellament que garanteixin la solideritat i no penalitzin Catalunya. 6 Una millora substancial de la suficiència financera. Desenvolupament de l’Acció del Govern El nou model de finançament, inclòs al text de l’Estatut votat el 18 de juny pels catalans es basa en els següents grans criteris: Increment de l’autonomia financera Els ingressos procediran del rendiment dels impostos pagats a Catalunya. A tal efecte, s’incrementa el percentatge d’aquests impostos que corresponen a la Generalitat: l’IRPF s’incrementa del 33% al 50%, el de l’IVA del 35% al 50% i els impostos especials del 40%, al 58%. També es produeix un augment de la capacitat normativa de manera que la Generalitat participarà en la fixació dels elements essencials dels tributs i específicament s’atribueix 78 Balanç Pla de Govern PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 L’Agència Tributària de Catalunya i un futur consorci amb l’Agència Tributària de l’Estat gestionaran els impostos pagats a Catalunya Balanç Pla de Govern 79 �un increment en capacitat de decisió sobre l’IRPF i capacitat sobre la fase minorista de l’IVA i dels impostos especials. L’Agència Tributària de Catalunya serà l’encarregada de recaptar els impostos propis i dels impostos totalment cedits. També es recull el compromís de crear en dos anys un consorci juntament amb l’administració tributària de l’Estat de participació paritària per a la gestió de la resta dels impostos recaptats a Catalunya, segons la seva naturalesa. Un model més solidari que també es traduirà en més ingressos per a la Generalitat Les inversions de l’Estat a Catalunya s’equiparen al pes del PIB de l’economia catalana al conjunt espanyol durant els propers 7 anys. M € Evolució de la despesa consolidada del Pressupost de la Generalitat a Catalunya Font: Pla de Govern, Generalitat de Catalunya 30.000 25.000 20.000 15.000 10.000 Mecanismes de solidaritat potents i equitatius La Generalitat contribuirà a la solidaritat amb les altres comunitats autònomes, de manera que aquestes puguin prestar nivells similars de serveis realitzant un esforç fiscal similar. Alhora, el major esforç fiscal realitzat pels ciutadans de Catalunya, mesurat pels impostos pagats en relació a la mitjana, s’ha de traduir en uns majors ingressos per al Govern de Catalunya. Compromís inversor en infraestructures La inversió en infraestructures per part de l’Estat a Catalunya serà equivalent a la participació percentual del PIB de Catalunya en el conjunt, i això per un període de 7 anys. Durant el període 1991-2005 la inversió estatal a Catalunya va ser el 12% del total (10% sense comptar l’efecte TGV), mentre que el PIB català és el 18,8 % del total espanyol i la població catalana representa el 16,5% de l’espanyola. Jerarquia normativa Desapareix la jerarquia normativa de la LOFCA sobre l’Estatut. D’acord amb l’article 201.1 “les relacions d’ordre tributari i financer entre l’Estat i la Generalitat són regulades per la Constitució, per aquest Estatut i per la Llei orgànica a que fa referència l’apartat tercer de l’article 157 de la Constitució”. En definitiva, el nou sistema de finançament incrementarà l’autonomia financera, serà un model territorial més equitatiu i solidari i millorarà la suficiència de recursos a Catalunya. L’evolució del pressupost de la Generalitat demostra la necessitat creixent d’atendre la societat amb més i millors serveis. Balanç La millora que suposa el nou text estatutari és clara, en reunir les característiques bàsiques dels models dels països federals: fa compatible l’autonomia financera de la Generalitat amb el compliment d’un principi explícit de solidaritat, és a dir, s’aconsegueix, un equilibri entre els principis d’autonomia i igualtat; proporciona a la Generalitat ingressos que provenen fonamentalment dels tributaris i no de les subvencions; instrumenta mecanismes d’anivellament potents i transparents, fent possible la igualtat sense perjudicar a ningú. El model de finançament del nou Estatut representa un canvi substancial respecte l’actual. Totes les mesures que s’hi preveuen permeten assegurar que Catalunya experimentarà un augment important dels seus recursos, que ha de permetre dur a terme les polítiques que Catalunya necessita i els seus ciutadans reclamen, tant en l’àmbit dels serveis públics fonamentals (educació, sanitat, serveis socials, etc.) com en el de la competitivitat de la nostra economia. El nou finançament està previst que impliqui una millora en la suficiència de recursos per Catalunya, fet que ha de reportar associat una qualitat major en el nivell de serveis a la seva ciutadania. Ens trobem davant d’un model de finançament que tot i restar pendent de desenvolupament i aplicació, ha d’aportar més recursos per Catalunya i més capacitat de decidir sobre els nostres impostos. Podem per tant parlar d’una clara millora del model de finançament de Catalunya i que s’han afegit a l’important avenç en els recursos per la salut a Catalunya que ha suposat l’Acord de finançament sanitari de 2005 en el marc de la Conferència de Presidents Autonòmics i que ha de permetre millorar el finançament entre 500 i 750 M€. El Pla de Govern 2004-2007, respecte a l’assoliment d’un model de finançament per a Catalunya més just i equitatiu, presenta doncs en aquest cas un objectiu assolit. 5.000 0 2002 2003 2004 80 Balanç Pla de Govern 2005 2006 PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Balanç Pla de Govern 81 �Més i millor autogovern Finances públiques 1.5.2 Modernització del sistema pressupostari. Rigor i eficiència en la gestió de les finances públiques L’exercici 2005 s’ha caracteritzat també per una disminució de les formes atípiques d’endeutament i una reorganització del deute. Això ha comportat M€ Evolució del resultat no financer 2003-2005 Font: Departament d’Economia i Finances 600 -400 El pressupost de la Generalitat és l’eina que reflecteix l’acció de govern i que permet assignar i gestionar els recursos d’aquesta administració. És un instrument que ha d’evolucionar d’acord amb una societat cada cop més avançada i que demanda més i millors serveis als quals la Generalitat ha de fer front amb una restricció de recursos. Això es produeix juntament amb una major demanda d’informació sobre la destinació i l’ús que se’n fa dels recursos públics. Per tant, l’objectiu a l’inici de la legislatura era modernitzar el procés pressupostari de la Generalitat d’acord amb els principis de transparència, eficàcia i eficiència. -637 -1.264 -821 -282 -539 -605 -396 -209 -900 -1.400 Liquidació 2003 Punt de partida Al llarg de la legislatura s’han produït canvis importants en el procés pressupostari. 627 100 Liquidació 2004 Liquidació 2005 Dèficit segons SEC 95 Variació despesa desplaçada Resultat no financer M€ Evolució de la despesa desplaçada Font: Departament d’Economia i Finances 3.000 2.500 2.903 2.621 2.000 2.225 1.500 1.000 500 0 627 -282 -500 Liquidació 2003 Liquidació 2004 -369 Liquidació 2005 Variació despesa desplaçada Total despesa desplaçada Desenvolupament de l’Acció del Govern Rigor i eficiència en la gestió de les finances públiques L’informe econòmic i financer sobre la situació de l’Hisenda de la Generalitat a 31/12/03 mostrà que els comptes de la Generalitat presentaven un dèficit (SEC) de 1.264 milions de dèficit i un deute de 17.364 milions d’euros. També es va constatar un important volum de despesa no comptabilitzada, i desplaçada cap a exercicis futurs, que s’havia acumulat en els darrers anys. Dels 1.746 milions pendents a l’any 1999, s’havia passat als 2.903 milions a finals del 2003; dels quals, 690 s’havien generat durant l’any 2003. El coneixement d’aquesta realitat va fer prioritzar el sanejament de les finances de la Generalitat a partir del Pla de Sanejament 2005-2008 amb la voluntat d’aportar rigor i disciplina pressupostària com a millor instrument per a dotar als ciutadans de les inversions i els serveis que precisen. Sanejament i reducció del dèficit El dèficit de les finances públiques s’ha reduït un 83’5% durant els exercicis 2004 i 2005, passant de 1.264 milions de resultat no financer de l’any 2003 que va detectar l’informe economico-financer, s’han rebaixat fins a 209 milions d’euros el 2005. El balanç financer dels anys 2004-2005 presenta també una important reducció del dèficit en termes SEC 95, que a finals del 2005 era de 605 milions d’euros, per sota de les previsions marcades pel Pla de Sanejament. Durant aquest període, també s’han absorbit 678 milions d’euros del total de despesa desplaçada acumulada del 2003 (2.903 milions d’euros), definint una tendència clarament contraria a la del govern anterior, que comportava l’acumulació de despeses no comptabilitzades. 82 Balanç Pla de Govern PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 que passi de 4’50% el 2003 al 3’92% el 2005. Aquestes xifres impliquen un estricte compliment del Pla de Sanejament, que preveu arribar a l’equilibri pressupostari l’any 2008. Aquest pla fixava per a l’any 2005 un dèficit màxim del 0’08% del PIB Estatal (650 milions d’euros). Millor gestió de l’endeutament Pel que fa a la gestió de l’endeutament, el volum total de deute ha passat de representar un 11’82% del PIB català l’any 2003 a un 11,78% l’any 2005. En dos anys, el cost mitjà de l’endeutament s’ha reduït més de mig punt. Mentre que l’any 2003 era del 4,50%, el 2005 ha baixat fins al 3,92%. S’ha restablert l’equilibri bàsic entre la capacitat de retorn del deute, mesurada per l’estalvi, i la vida mitjana del deute viu. Igualment s’ha reduït de forma dràstica l’ús de formes no financeres de l’endeutament, dels 3.494 milions d’euros de l’any 2003 s’ha passat a 2.275 milions a finals del 2005. S’ha absorbit dins de l’endeutament de la Generalitat el deute centrifugat cap a les Universitats ( 742 M € ) i el SCS ( 1.070 M € ). Està previst fer el mateix amb la CCRTV ( 1.047 M € ) en el proper exercici. Aquest resultats mostren l’esforç del govern per sanejar els comptes públics i enfortir financerament la institució. Modernització del sistema pressupostari de la Generalitat El cicle pressupostari es divideix en diferents fases: l’elaboració, l’execució i el control i avaluació. Pel que fa a la fase d’elaboració, aquesta és responsabilitat del Govern i implica tots els nivells i tots els organismes de la Generalitat. Aquesta fase culmina amb la presentació del pressupost davant el Parla- Balanç Pla de Govern 83 �Per primera vegada el pressupost s’ha elaborat per programes i amb un procés transparent L’increment de l’estalvi corrent en la gestió del pressupost ha permès finançar inversions sense increment de pressió fiscal 84 Balanç Pla de Govern ment per al seu debat i posterior aprovació. Un cop aprovat, s’entra en la fase d’execució del pressupost, és a dir el procés de realització dels ingressos i les despeses que es preveuen. Finalment, un cop executat, el pressupost és sotmès als controls interns i externs pertinents. A mitjans de l’any 2005 es va iniciar el procés d’elaboració del Pressupost 2006. Amb aquests pressupostos s’inicien una sèrie de canvis els trets principals dels quals es destaquen a continuació: Per primera vegada el procés d’elaboració es va basar en unes normes publicades al DOGC i per tant a l’abast de tothom. La publicació d’aquestes normes ha suposat un canvi important en el procés pressupostari ja que es van fer explícits els criteris i les directrius amb l’objectiu de dotar el procés d’elaboració d’un major grau de transparència. D’altra banda, en els pressupostos per al 2006 s’inicia un canvi cap a la pressupostació orientada a resultats. Això vol dir que a part de la informació financera, els pressupostos incorporen informació sobre els objectius que es volen assolir amb els recursos que s’assignen i s’estableix un sistema d’indicadors que han de permetre fer un seguiment del compliment dels objectius. Es generalitza la classificació de la despesa per programes i s’estén al conjunt d’organismes que formen part de l’àmbit del pressupost. Cada programa pressupostari conté informació sobre els recursos assignats, sobre la missió del programa, en base al diagnòstic de la situació, sobre els objectius a assolir, sobre les activitats que es faran per tal d’assolir aquests objectius i, finalment, sobre els indicadors de seguiment. Un altre dels canvis introduïts en els pressupostos per al 2006 fa referència a l’àmbit institucional que s’ha ampliat substancialment incorporant-hi tots els organismes i entitats que han estat classificats com a Administració pública de la Generalitat, d’acord amb les normes del Sistema Europeu de Comptes (SEC 95). Això significa que, per primer cop, s’han inclòs als pressupostos de la Generalitat consorcis i fundacions amb participació majoritària de la Generalitat. En conjunt, els pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2006 inclouen els pressupostos de 112 entitats, xifra que representa un augment de 19 entitats respecte de les incloses en els pressupostos per al 2005. Lligat amb el punt anterior, s’ha efectuat també una tasca d’homogeneïtzació de les diferents classificacions econòmiques existents. Fins l’exercici 2006, coexistien al si de la Generalitat classificacions econòmiques diferents pels diferents tipus d’organismes, fet que dificultava la consolidació dels comptes de tots ells. Les 4 classificacions existents s’han unit en una única, fet que permet donar informació agregada de tots els organismes, tant en la part d’ingressos com de despeses. Finançament de la inversió. Administració pública de la Generalitat en termes SEC 95 (base 1995). % sobre la inversió total Font: Departament d’Economia i Finances Estalvi corrent 80% 70% Ingressos de capital 60% Endeudament 70,7% 60,3% 50% 40% 46,3% 41,4% 30% 20% 10% 0% 24,9% 12,3% 14,8% 12,6% 2004 2005 2006 16,7% Balanç El nou Govern ha generat una cultura de rigor i disciplina pressupostària, trencant amb la situació precedent, on es disposava d’ un pressupost, però es gestionava en base a uns escenaris, diferents a les previsions del pressupost, que contemplaven les actuacions que realment s’havien de fer. Pel que fa al sanejament de les finances públiques, els resultats realment obtinguts han estat fins i tot, sensiblement millors dels que es van preveure en el seu moment i mostren l’esforç del govern per sanejar els comptes públics i enfortir financerament la institució. Els canvis en el procés pressupostari introduïts en aquesta legislatura ha permès posar en marxa el pas des d’un sistema de pressupostació tradicional basat en els inputs i en els procediments, a un sistema de pressupostació orientat a resultats, amb la finalitat d’assegurar que el pressupost compleix amb la doble funció de control de l’estabilitat pressupostaria i d’instrument d’assignació de recursos, tot garantint el seu ús eficaç i eficient. Tot això, sota el paraigües del principi de transparència, la qual cosa ha comportat un increment de la informació a l’abast del ciutadà, bàsicament a través d’Internet. Per tant en aquest àmbit podem considerar l’objectiu con assolit. Canvis en l’orientació dels pressupostos Al llarg de la legislatura, els Pressupostos de la Generalitat han evolucionat, posant més èmfasi en les polítiques de caire social, la millora de les condicions de competitivitat de l’economia catalana i l’equilibri territorial i la sostenibilitat. El volum d’inversions ha augmentat de forma notòria. Mentre que a l’any 2003 la Generalitat invertia 365 € per habitant, la previsió del pressupost pel 2006 es de 691 € per habitant. Pràcticament s’ha doblat el volum d’inversió pública, assolint una xifra propera als 6.000 milions d’euros. L’increment de l’estalvi corrent també ha permès incrementar les inversions sense per això haver d’augmentar la pressió fiscal sobre els ciutadans. Concretament en els pressupostos del 2006 hi figura un increment de l’estalvi corrent del 20,6%. PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Balanç Pla de Govern 85 �Més i millor autogovern Finances Públiques 1.5.3 Simplificació i millora del sistema tributari de Catalunya Punt de partida Catalunya necessita més recursos per atendre els nous reptes econòmics i la creixent demanda de serveis al ciutadà. El nou sistema de finançament ens ha de permetre arribar a una suficiència de recursos, mitjançant un augment d’ingressos que provenen bàsicament de la recaptació d’impostos. El sistema tributari de la Generalitat es basa en el procés de gestió i recaptació dels impostos propis, del impostos cedits i dels parcialment cedits per part de l’Estat. La voluntat del Govern de dotar-se d’una Administració àgil, eficient i moderna s’estén a l’àmbit de la gestió tributària, en tant que és una part més del procés de relació amb els ciutadans. Es per aquest motiu que s’han d’implementar en aquest àmbit les noves tecnologies per facilitar al màxim els procediments tributaris en les seves diferents fases. Igualment, tant l’atenció personal als contribuents en la presentació dels seus documents, com l’optimització dels circuïts interns administratius, han de ser objectius de millora constant. Desenvolupament de l’acció del Govern L’Administració de la Generalitat s’encarrega de tot el procés (gestió, inspecció, recaptació i liquidació) en els impostos cedits, que actualment són els següents: Successions i donacions, patrimoni, transmissions patrimonials i actes jurídics documentats i tributs sobre el joc. En canvi, els tributs parcialment cedits,dels quals l’Estat cedeix un percentatge del rendiment, són l’Impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF), l’Impost sobre el valor afegit (IVA) i alguns impostos especials. El Departament d’Economia i Finances, i les seves delegacions territorials, són els responsables de l’ execució i control dels procediments d’aplicació dels tributsde la Generalitat. L’Agència Tributària de Catalunya i un futur consorci gestionaran tots els impostos pagats a Catalunya. 86 Balanç Pla de Govern tària amb l’administració tributària de l’Estat, per a la gestió de la resta dels impostos recaptats a Catalunya. Amb la finalitat d’analitzar aquests aspectes, estudiar els fonaments de diferents sistemes fiscals i financers i proposar les bases d’un nou model d’Administració Tributària, s’ha creat el Programa per a la reforma de l’Administració Tributària de Catalunya. Reforma de l‘Impost sobre successions i donacions Amb la futura regulació, aprovada pel Govern, però en tràmit parlamentari, es pretén reduir en gran mesura el nombre de ciutadans afectats per aquest tribut i també rebaixar-lo per a aquelles persones que heretin patrimonis modestos. Els canvis també beneficien els contribuents amb un grau de parentiu més proper al causant o donant. Per aconseguir-ho, augmenta de forma considerable el mínim exempt i redueixen per a tothom els tipus impositius. També es suavitza la tributació dels familiars llunyans i no parents. La pressió fiscal sobre els béns no bonificats que s’hereten, com és el cas de l’habitatge no habitual, es redueix un 30%. Impost sobre successions: modificacions que persegueixen aconseguir un impost més just i equitatiu El Portal e-Tributs El portal tributari e-Tributs constitueix una iniciativa emmarcada en el projecte Administració Oberta de Catalunya (AOC), amb l’objectiu d’aplicar els beneficis que ofereixen les noves tecnologies de la informació i la comunicació en les relacions entre l’administració i la ciutadania. Es tracta de crear una autèntica oficina virtual de les àrees involucrades en els processos dels tributs gestionats per la Generalitat. Això ha d’incloure, en un futur molt immediat, oferir la possibilitat de realitzar per via telemàtica les diverses transaccions relatives a aquests tributs, amb les garanties degudes de seguretat i de privadesa de les dades personals Assistència al contribuent La Generalitat presta també un servei d’assistència gratuïta als contribuents en la confecció de declaracions. Aquest servei, en col·laboració amb l’Agència Estatal, fa referència als Impostos sobre el Patrimoni i sobre la Renda de les Persones Físiques (IRPF). A la passada campanya de renda 2005 es van assolir les següents xifres: Campanyes de renda: un sistema d’ajuda gratuït al contribuent en la confecció de les seves declaracions. Nombre de declaracions confeccionades i esborranys confirmats/rectificats i de les declaracions i esborranys presentats Font: Departament d’Economia i Finances, Portal e-Tributs Total campanya 2005 Rendes Patrimonis Esborranys Total 39.719 2.697 511 42.927 Tributs i nou model de finançament Segons el model de finançament del nou Estatut, els ingressos han de procedir del rendiment dels impostos pagats a Catalunya. L’augment bàsic d’ingressos ve donat pels més alts percentatges de participació en la cistella d’impostos compartits amb l’Estat (50% IRPF, 50% IVA i 58% impostos especials). També es produeix un augment de la capacitat normativa, amb decisions compartides, sobre alguns dels impostos no cedits totalment. L’Agència Tributària de Catalunya serà un organisme de nova creació, encarregat de recaptar els impostos propis i els totalment cedits. També es recull el compromís de crear en dos anys un consorci de participació pari- PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Balanç Pla de Govern 87 �Balanç El nou finançament incrementarà la capacitat de gestió i de recaptació d’ingressos de Catalunya, per tant el sistema tributari català experimenta un creixement que haurà de traduir-se en una qualitat major del nivell d’atenció i servei al ciutadà. La reforma de l’impost sobre successions constitueix una de les actuacions emblemàtiques en matèria tributària i confirma la voluntat del Govern de configurar un sistema tributari més just i equitatiu. Amb les modificacions previstes, un 80% dels ciutadans en quedarà exempt i la pressió fiscal mitjana es reduirà un 24% per a tots els contribuents. Tot i això, aquesta modificació no ha pogut ser aprovada. L’evolució cap a una Administració puntera i eficaç en la prestació de serveis, es veu clarament reflectida amb la incorporació de les noves tecnologies a la gestió tributària i el portal e-Tributs. La seva progressió a una veritable oficina virtual permetrà la tramitació telemàtica dels tributs, estalviant costos i temps a l’Administració i als contribuents. A tots aquests elements s’ha d’afegir que el nivell de pressió fiscal del sistema és manté estable, no s’incrementa. La pressió fiscal, mesurada en termes relatius al PIB català, és manté constant, segons les dades dels pressupostos per a l’any 2006. Per tots aquests motius, el Pla de Govern 2004-2007 respecte a la millora del sistema tributari, es pot parlar d’un objectiu en vies d’assolir-se. 88 Balanç Pla de Govern PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 �Polítiques de seguretat Balanç del Pla de govern Balanç Pla de Govern 89 �La seguretat, factor de progrés La seguretat és un element de progrés. El Govern de la Generalitat presidit per Pasqual Maragall ha situat com una prioritat política la millora i desenvolupament de les polítiques de seguretat i convivència. Els reptes de la Catalunya contemporània, amb els efectes profunds relacionats amb el canvi de model econòmic i l’evolució social i cultural han incrementat la complexitat de la convivència. El disseny de les polítiques de seguretat i emergències s’han centrat en resolució de l’agenda de prioritats preestablertes en programa de Govern per a aquest mandat, però també han incorporat i planificat noves solucions i estratègies per fer possible encarar els reptes de futur des d’una concepció avançada i progressista de la seguretat. La seguretat és un dret universal de tots els ciutadans. Per a fer possible aquest dret, a més del paper central de les administracions públiques, és imprescindible la implicació activa de la societat. En aquest sentit, la seguretat és un bé comú del qual tota la ciutadania en té drets i deures. Les qualitats d’aquest concepte de seguretat impliquen la projecció d’uns valors i actituds cíviques que cal enfortir: la corresponsabilitat, la idea de respecte, la consideració de bé comú bàsic per a la convivència i el progrés social. La concepció integral de la seguretat supera velles fronteres: de la seguretat als espais públics, a la seguretat alimentària; de la seguretat a les places i carrers als nous espais privats d’ús públic; dels espais físics als espais virtuals; de la seguretat a la llar a la seguretat ambiental; a més d’una bona capacitat de reacció, sistemes de prevenció avançats. De la reacció a la prevenció. L’impuls de les polítiques de prevenció ha anat acompanyada de la millora de les estratègies d’intervenció reactiva i de les infraestructures i recursos amb el que es possible fer front als riscos individuals i col·lectius relacionats. El Govern s’hi ha implicat de ple, en un esforç en el que de forma directa o indirecta s’han mobilitzat recursos i establert prioritats des de tots els departaments. Només amb aquesta concepció oberta i àmplia de la seguretat és possible dissenyar polítiques públiques que encarin els nous reptes provocats pels canvis de la globalització. El desenvolupament d’una societat justa; l’accés a l’educació; la transmissió de valors de la comunitat; la creació de riquesa econòmica i d’oportunitats socials; la cohesió i millora dels barris, pobles, ciutats i territoris; l’enfortiment institucional; són alguns dels àmbits en els que es pot incidir per evitar els conflictes de la convivència i la seguretat. En aquest sentit, l’aprovació de la Llei de Barris, el Pacte Nacional per l’Educació o l’Acord per a la Internacionalització i competitivitat de l’Economia Catalana o el Pla d’Infraestructures són alguns dels exemples, d’entre molts d’altres, de la importància de l’acció d’aquest govern amb un impacte directe en la millora de les condicions per a la convivència i la seguretat. Els recursos esmerçats en el disseny de noves estratègies operatives i prioritats dels actors de la seguretat i l’emergència han estat fonamentals per aconseguir els resultats positius que presenta aquest balanç de govern. A més de l’acció coordinada amb altres departaments, el departament d’Interior ha incrementat en més d’un 60% el seu pressupost que ha permès la gestió de tres línies prioritàries: Montserrat Tura i Camafreita Consellera d’Interior Presidenta de la Comissió de Govern per a la Seguretat de Catalunya Balanç Pla de Govern 91 �l’increment i millora dels efectius i infraestructures; la innovació en el disseny de sistemes d’intervenció i de tecnologia; i un notable esforç en la planificació a mig i llarg termini de les actuacions de seguretat i emergències. A tall de resum, els àmbits principals en el camp de la seguretat i les emergències són quatre: Tot i això, el factor més important que ha permès assolir aquest resultats rau en la professionalitat, experiència i motivació de les persones que treballen permanentment per la seguretat i les emergències: són persones que protegeixen persones. • En matèria de seguretat ciutadana el nou Estatut d’Autonomia de Catalunya ha fet possible avenços importants. Un aspecte imprescindible per a garantir la coordinació institucional i de les forces i cossos de seguretat és la creació d’una Junta de Seguretat presidida pel President de la Generalitat de Catalunya. S’ha donat un important impuls a la coordinació amb les policies locals, amb la signatura de 132 nous convenis. La realització amb èxit del desplegament per al 2004, 2005 i 2006: la comarca de l’Anoia, la ciutat de Barcelona, i a part del Vallès Occidental i una part del Baix Llobregat, doblant la població catalana atesa pels mossos d’Esquadra respecte l’any 2003. Aquest repte ha suposat un increment del 42% dels nombre de mossos d’esquadra; un increment del 45% del nombre de comissaries, del 131% dels metres quadrats construïts i del 656% d’inversió destinada, en tres anys. • En matèria de trànsit i seguretat viària , tot i la dramàtica xifra de morts en accidents de trànsit que continua fent de la seguretat a l’asfalt una prioritat absoluta, les polítiques de “tolerància zero” han permès reduir en un 38% el nombre de morts a les carreteres catalanes respecte el mateix període del 2003. A més, s’ha aconseguit reduir en 10 KM/h la velocitat mitjana en trams controlats. • Les emergències i la seguretat civil han estat una prioritat absoluta. N’és una prova l’increment pressupostari d’un 73% respecte els pressupostos de l’any 2003, que han permès la incorporació de més bombers, millors infraestructures i equipament i l’increment i la renovació del vehicles de la Direcció General d’Emergències i Seguretat Civil. Amb aquesta acció la flota de vehicles s’ha renovat de forma radical, i tot i l’increment del nombre d’incendis, s’ha reduït en un 80% la superfície d’hectàrees cremades. • L’acció en la seguretat, garanties i millores en les condicions en les que es desenvolupa l’activitat de joc i d’espectacles ha estat també una prioritat. S’ha desenvolupat la regulació en matèria de joc i espectacles públics, i ha estat possible encarar amb projectes específics temes tan delicats com el fenomen de la prostitució, les condicions dels establiments d’espectacles, i de protecció de les persones amb ludopaties. S’han increment en un 76,5 % les actuacions de control en locals de joc i espectacles, i la bona gestió de les loteries públiques catalanes han permès doblar els beneficis que es destinen a programes de polítiques socials. Balanç Pla de Govern 93 �Polítiques de Seguretat Seguretat pública Assumir la coordinació de les polítiques de seguretat a Catalunya Punt de partida La seguretat, en un sentit ampli, s’ha convertit en una de les preocupacions principals de la societat catalana i en ingredient fonamental per a la qualitat de vida individual i el progrés social. Així, en els darrers anys, ha passat a ocupar un lloc prominent a l’agenda política. En aquest context, les polítiques de seguretat s’han d’entendre en un sentit ampli, no merament policial, i el Govern de la Generalitat es proposava al PdG la coordinació en aquest àmbit. Les línies d’actuació tenien per objectiu: Una Junta de Seguretat de Catalunya presidida pel President de la Generalitat, una reivindicació històrica de l’autogovern 94 Balanç Pla de Govern 1 Avançar en el model de comandament únic dels cossos i forces de seguretat 2 Coordinar les diferents polítiques de seguretat 3 Garantir la presència dels agents del Cos de Mossos d’Esquadra a tot el territori Desenvolupament de l’acció del Govern El model de comandament únic dels cossos i forces de seguretat: Una Junta de Seguretat de Catalunya En aquest primer eix d’actuació, la fita més important aconseguida ha estat la constitució de la Junta de Seguretat de Catalunya, que presidida pel President de la Generalitat, serà des d’ara l’òrgan encarregat de la coordinació de les polítiques de seguretat i de l’activitat dels cossos policials de l’Estat i de Catalunya (incloses les policies locals). S’ha assolit així una reivindicació històrica de l’autogovern de Catalunya. En aquest mateix àmbit, cal destacar la configuració de la Policia de la Generalitat — Mossos d’Esquadra com a policia integral i ordinària, en substitució de les Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat, i amb competències en matèria de crim organitzat i terrorisme. La Generalitat participarà a través de la Junta de Seguretat en el bescanvi d’informació en l’àmbit internacional i en les relacions de col·laboració amb les autoritats policíaques d’altres països. Igualment la Generalitat, d’acord amb l’Estat, estarà present en els grups de treball de col·laboració amb les policies d’altres països. PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Construir institucions, desenvolupar polítiques de seguretat Mes enllà de l’Estatut, el Govern ha impulsat una nova estructuració de les polítiques de seguretat que han tingut per fil conductor la construcció d’institucions i la coordinació efectiva dels diferents actors amb responsabilitats en aquest àmbit. Així, un breu resum de les iniciatives dutes a terme seria: Més coordinació en l’àmbit de la seguretat • Constitució de la Comissió de Govern per a la Seguretat que s’ha integrat en el sistema de Comissions de Govern. S’hi coordinen les polítiques de seguretat en allò que pugui afectar cada departament. • S’ha aprovat el Projecte de Llei de creació de l’Institut de Seguretat de Catalunya, com a organisme autònom administratiu, adscrit al Departament d’Interior, com a centre de formació i recerca en l’àmbit de la seguretat de l’Administració de la Generalitat, que ha de reunificar l’escola de Policia de Catalunya i l’Escola de Bombers i Seguretat Civil de Catalunya. Aquesta institució ha d’esdevenir un centre únic de formació i recerca en l’àmbit de la seguretat per tal de garantir polítiques de formació, selecció i carrera professional per als diferents cossos que integren el sistema de seguretat, tant públic com privat. • S’ha aprovat el projecte de llei de regulació del servei públic d’atenció de trucades d’urgència i de creació de l’entitat de dret públic “Centre d’atenció i gestió de trucades d’urgència 112 Catalunya”. Aquesta llei ha de permetre realitzar un salt qualitatiu en la implantació efectiva del número únic 112 d’atenció d’emergències i de serveis d’urgència sanitària, amb la creació d’un organisme en el qual, a més dels departaments de la Generalitat afectats, hi participaran les principals institucions i operadors que intervenen a les emergències. L’objectiu principal és assolir una resposta, ràpida, senzilla, eficaç i coordinada als requeriments d’assistència de qualsevol ciutadà en matèria d’emergències, seguretat i urgències sanitàries. Així mateix, en dos anys s’ha incrementat en un 44% el nombre de trucades efectives al telèfon 112. Preparació d’un salt conceptual, tecnològic i operatiu en el telèfon 112 d’emergències i urgències sanitàries Increment del 44% en dos anys del nombre de trucades al telèfon 112 • S’ha treballat en l’estructuració d’un model de sistema de policia de Catalunya entès com a conjunt d’institucions, recursos i mitjans que garanteixen la prestació dels serveis de policia a tots els ciutadans en el territori de Catalunya, en base a les competències de la Generalitat i els ajuntaments en matèria de seguretat. Aquest sistema incorporarà un conjunt d’institucions comuns a tots els cossos de policia de les institucions pròpies de Catalunya que garantirien l’ètica policial i l’atenció dels ciutadans en els casos de mal funcionament dels serveis de policia. • Elaboració i aprovació del Pla General de Seguretat de Catalunya 2006 – 2007. • Elaboració d’un informe anual sobre la situació de la seguretat a Catalunya per tal d’informar sobre l’estat de la qüestió a la ciutadania. S’han presentat al Parlament els informes 2004 i 2005 sobre la Seguretat a Catalunya en compliment de la Llei 4/2003, de 7 d’abril, d’ordenació del sistema de seguretat pública de Catalunya. Balanç Pla de Govern 95 �Coordinar les polítiques de seguretat En l’àmbit de la coordinació entre els diferents cossos policials que actuen a Catalunya, s’han realitzat diverses actuacions, que també tenen l’objectiu d’augmentar la participació del món local. Es poden citar les més rellevants: • Conveni marc de coordinació i col·laboració en matèria de seguretat pública i policia, a la ciutat de Barcelona per treballar en estreta coordinació amb la Guàrdia Urbana. L’objecte del conveni marc és establir els principis generals que hauran d’informar el desplegament i la seva adaptació a l’organització territorial de la ciutat, així com aquells en els quals s’hauran de basar les relacions entre les dues administracions en matèria de seguretat pública i entre els respectius cossos policials. El conveni també regula els òrgans principals de coordinació, col·laboració i cooperació. 35 nous convenis signats amb ajuntaments per millorar la coordinació entre Mossos d’Esquadra i policies locals • Aquests tres anys s'han signat 35 nous convenis de coordinació i collaboració en matèria de seguretat pública i policia amb ajuntaments, amb motiu del desplegament de la PG-ME, per tal de millorar la coordinació entre Mossos d’Esquadra i policies locals. • Conveni de col·laboració amb les entitats municipalistes de Catalunya (ACM i FMC) per a la coordinació dels Mossos d’Esquadra i les guàrdies urbanes en matèria de policia d’espectacles, activitats recreatives i establiments públics. 97 nous convenis per a la integració de les policies locals al sistema d’informació policial • Convenis d'integració de les policies locals al sistema d’informació policial en matèria de bases de dades i sistemes d’informació. Aquesta és una de les línies de major eficàcia per tal de prevenir i combatre els delictes. En concret, aquests tres anys s’han signat 97 nous convenis, arribant a un total de 147 convenis. Més formació policial: increment del 33% en mossos d’esquadra, del 48% en policies locals, i del 33% en hores lectives • El curs de formació bàsica de l’Escola de Policia de Catalunya, adreçat tan a aspirants a mosso d’esquadra com a policia local, esdevé un element més de coordinació entre els cossos que configuren la policia de Catalunya. Aquest curs ha crescut de manera rellevant, i s’ha passat de formar 1.249 alumnes (970 mossos d’esquadra i 278 policies locals) el curs 2002/2003, amb un total de 54.000 hores lectives, a formar 1.700 alumnes (1.289 mossos d’esquadra i 411 policies locals) el curs 2005/2006, amb un total de 72.000 hores lectives. Integració en una xarxa única de telecomunicacions dels Mossos d’Esquadra, els Bombers, la Guàrdia Urbana de Barcelona, i oberta a policies locals i a altres operadors públics de seguretat i emergències • Xarxa de telecomunicacions unificada RESCAT, per a la coordinació dels diferents serveis i cossos de seguretat i d’emergències, i que en una primera fase s’ha estès a Barcelona amb una inversió de 5,7 M€ i es preveu estendre a la resta del territori amb una inversió prevista de 15,9 M€. L’objectiu és obtenir una xarxa única de país de titularitat pròpia que permeti la integració de cossos i agents operatius: Mossos d’Esquadra, Guàrdia Urbana de Barcelona, resta de policies locals, bombers de la Generalitat i de Barcelona, ambulàncies, agents rurals i altres. També s’ha de considerar el Pla de treball permanent amb entitats dedicades a la lluita contra la violència domèstica per reflexionar i debatre sobre la complexitat de la convivència. 96 Balanç Pla de Govern PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 En l’àmbit de la seguretat privada s’ha aprovat l’adaptació de l’exercici de competències en aquesta matèria a la nova jurisprudència del Tribunal Constitucional. S’han adequat els òrgans competents a les funcions que tenen encomanades per llei i a l’estructura del Departament d’Interior. D’altra banda, l’Estatut contempla el reconeixement de les competències executives en seguretat privada pel que fa a la inspecció, control i sanció dels serveis que es prestin a Catalunya, la coordinació entre tots els agents que intervenen i la facultat d’autoritzar centres de formació a Catalunya, i d’autorització d’aquelles que tinguin el seu domicili social a Catalunya. Garantir la presència dels agents del Cos de Mossos d’Esquadra a tot el territori El desplegament territorial com a policia ordinària i integral, en substitució de les Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat, es va iniciar l’any 1994 a la comarca d’Osona. Actualment la Policia de la Generalitat té competències plenes a les regions policials de Girona, Ponent, Pirineu Occidental, Central, Metropolitana Nord i Metropolitana Barcelona i a la ciutat de l’Hospitalet de Llobregat. Des de l’any 2000 també és responsable de l’ordenació i la vigilància del trànsit a tot Catalunya. Actualment la Policia de la Generalitat – Mossos d’Esquadra disposa d’un total de 11.786 efectius, dels quals 1.206 són funcionaris en pràctiques. A més a més, el mes d’octubre de 2006 1.316 aspirants iniciaran el Curs de formació bàsica a l’Escola de Policia de Catalunya. El procés de desplegament finalitzarà a final de l’any 2008, moment en el qual es preveu que hi haurà 15.296 efectius. Les actuacions més importants, que es concreten tot seguit, tenen com a principal objectiu complir el desplegament de la Policia de la Generalitat — Mossos d’Esquadra arreu de Catalunya, d’acord amb el calendari previst. Pel que fa a l’incorporació de membres procedents d’altres forces i cossos de seguretat de l’Estat, cal tenir en compte que es va aprovar la Llei 1/2004, de 24 de maig, de modificació de l’article 22 de la Llei 10/1994, de la Policia de la Generalitat-Mossos d’Esquadra que va permetre realitzar l’any 2004 una oferta d’ocupació pública de 112 noves places del Cos de Mossos d’Esquadra de la Generalitat de Catalunya destinada als membres de les forces i cossos de seguretat de l’Estat i 202 places l’any 2005. Aquest desplegament es suporta amb les noves instal·lacions de les unitats centrals i especialitzades (Policia Científica, TÈDAX, GEI, Brigada Mòbil, Unitat Canina, Unitat de Subsòl,...) ubicades en el Complex Central dels Mossos d’Esquadra a Sabadell - Terrassa, amb una dotació de 2.100 efectius, construcció de 4 edificis, un aparcament de 203 places i una inversió de 77,5M€. Un model de servei basat en la proximitat al ciutadà. El model de servei de la Policia de la Generalitat — Mossos d’Esquadra es fonamenta en una nova concepció de la seguretat basada en la prevenció. La clau, doncs, és la proximitat al ciutadà. A més a més del patrullatge de proximitat i la investigació bàsica, cal destacar els serveis següents: • Oficina d’Atenció al Ciutadà: dependències policials on es reben i es tramiten les denúncies en relació amb les infraccions penals i on s’atenen les consultes de la ciutadania. • Oficina d’Atenció a la Víctima: en l’àmbit de la violència domèstica, les comissaries atenen la víctima, li proporcionen un seguiment del seu cas, l’orienten i l’informen dels recursos socials i legals de què disposa. • Oficina de Relacions amb la Comunitat: té com a finalitat relacionar-se de Dotació i formació de més de 4.500 nous Mossos d’Esquadra, 25 comissaries noves i en construcció (164.000 m2), i 2.080 nous vehicles Suport al desplegament: Installació unitats centrals i especialitzades Concepció de la seguretat basada en la prevenció i la proximitat al ciutadà: • 65 oficines d’atenció al ciutadà • 55 oficines d’atenció a la víctima • 53 oficines de relacions amb la comunitat Balanç Pla de Govern 97 �Els compromisos estratègics manera estable amb entitats, associacions o col·lectius, per conèixer les seves necessitats en matèria de seguretat i informar-los adequadament. En aquest àmbit també cal tenir en compte les següents actuacions: El desplegament dels Mossos d’Esquadra Un dels compromisos estratègics més importants d’aquesta legislatura ha estat donar compliment al desplegament territorial de la Policia de la Generalitat-Mossos d’Esquadra d’acord amb el calendari establert. Actualment la Policia de la Generalitat – Mossos d’Esquadra disposa d’un total d’11.792 efectius, dels quals 1.206 són funcionaris en pràctiques. El mes d’octubre de 2006, 1.316 aspirants iniciaran el Curs de formació bàsica a l’Escola de Policia de Catalunya. El procés de desplegament s’acabarà al final de l’any 2008, moment en el qual es preveu que hi haurà 15.296 efectius. Cronologia: El desplegament s’havia iniciat l’any 1994 a la comarca d’Osona i es preveu que finalitzi l’any 2008 a les comarques del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre. Per al Govern les fites en aquest àmbit són: 2004: desplegament a l’Anoia (nova comissaria a Igualada amb una inversió de 2,6 M€ i una dotació de 119 efectius i 20 vehicles), predesplegament a la ciutat de Barcelona (construcció d’una comissaria provisional al carrer d’Andreu Nin, amb 700 efectius i 103 vehicles) i reforçament de la seguretat a les comarques tarragonines (amb 100 efectius i 24 vehicles). 2005: esperat i històric desplegament a la ciutat de Barcelona (la construcció de 10 comissaries a la ciutat, una per districte, i de dues oficines de denúncies, amb un total de 71.362 m2 disponibles, i l’equipament de tots els mitjans necessaris, han representat una inversió total de 130 M€. Així mateix, s’ha dotat la ciutat de 2.614 agents i 538 vehicles). 2006: desplegament al Vallès Occidental, part del Baix Llobregat (Esplugues de Llobregat, Prat de Llobregat, Cornellà de Llobregat i Sant Just Desvern) i complementàriament al municipi de Reus (13 noves comissaries, amb una inversió de 50,4 M€ i amb 28.595 m2 disponibles, que es dotaran amb 1.500 efectius policials i 394 vehicles). 2007 (previst): desplegament a la resta del Baix Llobregat (Sant Feliu de Llobregat, Martorell, Sant Boi de Llobregat, Gavà, Castelldefels, Viladecans i Sant Vicenç dels Horts), Garraf, Alt Penedès, Baix Penedès. Reforç de complementarietat a Mora d’Ebre. 2008 (previst): Tarragonès, Alt Camp-Conca de Barberà, Baix CampPriorat, Baix Ebre, Montsià i Terra Alta-Ribera d’Ebre. Tot i així, s’ha reforçat la seguretat en aquestes comarques amb una major presència d’efectius. Indicadors i recursos del desplegament Desplegament dels Mossos d’Esquadra Any 2006 Any 2007 Any 2008 98 Balanç Pla de Govern Resum de dades Índex de victimització Font: Departament d’Interior Avaluació dels ciutadans dels serveis de seguretat (0-10) 2005 Font: Departament d’Interior 2003 2005 Barcelona Regió Metropolitana Conjunt àmbit desplegament 20 20,6 14,5 15 10,85 10,52 Àmbit sense desplegament 16,6 18,2 Total 18,4 18,6 Puntuació del nivell de seguretat (0-10) 2005 Font: Departament d’Interior Mossos d’Esquadra 6,74 Policia Local 5,95 Cos Nacional de Policia 6,25 Guàrdia Civil 6,12 Percepció de civisme Millora /Empitjorament 2005 Font: Departament d’Interior Mitjana 6 Barcelona Barcelona 5,2 Regió Metropolitana No desplegament 5,8 No desplegament Desplegament 6,62 15,8/26,0 19,4/24,2 15,15/27,45 Desplegament 15,8/21,37 Mitjana Des’04 Des’06 Increment 71,90% 76,90% 7% Població 39,90% 78,90% 98% 8.283 11.792 42% Valoració del problema de la inseguretat 17,5/24,6 Altres dades Font: Departament d’Interior Percepció de nivell de seguretat en el municipi (0-10) Font: Departament d’Interior Territori Comissaries 2003 2005 6,3 6 Inversió en noves comissaries Nombre de vehicles policials 2003 2005 28,5 M€ 52 M€ 1.772 2.818 58 84 45% Ha millorat 22,5 21,2 132.193 304.875 131% Segueix igual 59,1 52 Inversió 16M€ 121M€ 656% Ha empitjorat 14,2 21,8 Vehicles 1.782 2.818 58% Nombre de patrulles diàries 327,7M€ 583,2 M€ 78% Terminals de telecomunicacions 7.378 10.582 Núm trucades a 112 3,01M m2 construïts Pressupost anual DGSC El repte del desplegament com a policia integral i ordinària és oferir un servei de seguretat de qualitat i eficaç en substitució de les Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat i la implantació del model de proximitat per garantir la coordinació amb la policia local. PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Major coordinació entre cossos policials i administracions responsables • La creació de juntes locals i consells de seguretat, la signatura de convenis amb ajuntaments (veure apartat 1.4.1) i la disposició d’una nova xarxa de radiocomunicacions en matèria de seguretat i emergències, així com la l’elaboració del Pla Local de Seguretat Viària, ha permès consolidar un model de servei policial i la coordinació entre els diferents cossos policials. Concepte Efectius Territori desplegament: 74,9 % Població coberta: 64,5% • La proximitat dels cossos de seguretat s’ha vist traduït amb una major presència en el territori dels Mossos d’esquadra. (Veure apartat 3.6.1). S’ha duplicat el percentatge de població coberta pel Cos de Mossos d’Esquadra: del 39,7% l’any 2003 al 78,9% el 2006. Més mossos, més a prop: increment de 3.509 efectius policials % territori cobert Nombre de mossos Nombre de comissaries 71,9 % 76,9 % 8.283 11.786 58 84 880 1.146 5,59M Balanç Pla de Govern 99 �Balanç Polítiques de Seguretat Seguretat pública La qüestió més destacada de la legislatura ha estat el compliment del calendari del desplegament dels Mossos d’Esquadra, és a dir, l’assumpció per part d’aquest cos de la responsabilitat de protegir els ciutadans i ciutadanes, i per tant, tenir a Catalunya una policia pròpia i propera. En aquest marc, la fita més important i complexa ha estat el desplegament a la ciutat de Barcelona. Impulsar la prevenció de riscos en matèria de seguretat i promoure la convivència i el civisme Amb el desplegament de l’any 2006, els Mossos d’Esquadra seran presents al 76.9% del territori i el 78,9% de la població coberta, amb un increment d’efectius del 42.4% i d’infraestructures del 44.8% respecte de l’any 2003 Punt de partida Per avançar cap al comandament únic dels cossos i forces de seguretat és clau la regulació establerta pel nou Estatut d’acord amb la qual el president de la Generalitat presideix, per primer cop, la Junta de Seguretat de Catalunya. La percepció de seguretat en el nostre entorn és un factor determinant en els nivells de qualitat de vida. Per tant, les mesures aplicables per un govern en matèria de seguretat han de ser dirigides a garantir una seguretat permanent per a tots els ciutadans i en tots els àmbits que puguin vulnerar-la: seguretat enfront d’accions violentes d’altres, però també seguretat enfront de situacions climatològiques extremes, com ara incendis o inundacions. El Govern ha elaborat projectes de llei d’un importància significativa com el que regula el Servei Públic d’Atenció de Trucades d’Urgència, el que crea l’Institut de Seguretat Pública o l’avantprojecte que estructura el Sistema de Policia de Catalunya. El concepte de seguretat que s’havia aplicat des d’anteriors Governs estava orientat a la capacitat de reacció. L’actual Govern ha volgut modificar aquesta tendència i avançar cap a una concepció basada en la prevenció i la promoció de la convivència i el civisme. Els eixos d’actuació en aquest sentit són: Per tot això, es pot considerar que aquest és un objectiu assolit. 1 Potenciar la proximitat als ciutadans en les polítiques de seguretat, apropant els efectius de seguretat i també sensibilitzant la població. 2 Potenciar la planificació en matèria de prevenció, per tal de garantir una seguretat permanent. Desenvolupament de l’acció del Govern Potenciar la proximitat als ciutadans en les polítiques de seguretat El Govern entén proximitat en un doble sentit: el de l’excel·lència dels serveis policíacs i d’emergències, però també el del coneixement i la sensibilització dels ciutadans envers el concepte de prevenció. En aquest àmbit cal tenir en compte les següents actuacions: • Campanyes preventives de trànsit en diferents mitjans de comunicació, per tal de conscienciar la població sobre determinades actituds i comportaments en la conducció. Des de l’any 2004 s’han realitzat 3 grans campanyes publicitàries;“Conduir + Alcohol o Drogues: El pitjor viatge” l’any 2006, “Al carrer i a la carretera, no corris el risc de perdre-ho tot” l’any 2005 i “A l’asfalt tu ets el més feble. No corris” l’any 2004. Potenciar la planificació en matèria de prevenció A l’hora de fer prevenció en matèria de seguretat, cal evitar la improvisació i les actuacions aïllades, ja que aquestes acaben resultant poc operatives. La planificació esdevé doncs un element clau en les polítiques de prevenció. 100 Balanç Pla de Govern PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Balanç Pla de Govern 101 �L’any 2005 es va reduir en un 18% el nombre de morts en accidents de trànsit respecte l’any 2003 Alguns fets que cal destacar en matèria de planificació són els següents: En l’àmbit de trànsit i seguretat viària • El mes de febrer de 2004 es va proposar a la Dirección General de Tráfico la implantació del carnet per punts. • L'any 2005 es va reduir en un 18% el nombre de morts en accidents de trànsit respecte l’any 2003, i en un 23% el nombre de morts en accidents soferts en vies interurbanes. Així mateix, el primer semestre de 2006 s’ha reduït un 38% el nombre de morts en accidents de trànsit respecte el mateix període de l’any 2003. El Pla de Seguretat Viària 2005-2007 té per objectiu aconseguir una reducció del 30% de les víctimes mortals respecte a l’any 2000. Aquesta fita s’inscriu en l’objectiu de la Unió Europea de reduir un 50% les morts per accident de trànsit l’any 2010 en relació a l’any 2000. El primer semestre de 2006 s’ha reduït un 38% el nombre de morts en accidents de trànsit respecte el mateix període de l’any 2003 Evolució del nombre de morts en accidents de trànsit a Catalunya Font: Departament d’Interior 800 700 600 335 500 -15% 400 300 302 284 -6% 312 200 269 100 0 2003 265 -1% -14% 2004 -27% 2005 193 2006 Morts 2on Semestre Morts 1er Semestre • Aplicació de polítiques de tolerància cero per combatre l’excés de velocitat i sinistralitat a les carreteres catalanes, amb la potenciació dels controls policials, l’increment es proves d’alcoholèmia i mitjançant campanyes preventives i programes formatius per a conscienciar i sensibilitzar la població. • El Pla Integral contra la Velocitat Excessiva (PIVE) constitueix una de les línies mestres del Pla de Seguretat Viària. Increment de 3 a 58 radars fixes. Reducció en un 32% dels accidents mortals en els trams controlats per radars 102 Balanç Pla de Govern Increment de 3 a 58 radars fixes instal·lats: S’han instal·lat sistemes de comprovació objectiva de velocitat a la xarxa viària catalana per tal d’aconseguir una mobilitat segura i sense riscos. Dels tres radars instal·lats l’any 2003, s’ha passat a 58 radars instal·lats en 80 cabines. Els primers resultats d’aquest Pla han evidenciat que en els trams controlats per radars la velocitat mitjana s’ha reduït en 10 Km/h i el nombre d’accidents amb víctimes mortals i ferits greus han disminuït d’un 32%. PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Reducció de la velocitat mitjana en els trams controlats Font: Departament d’Interior Velocitats mitjanes Font: Departament d’Interior Reducció en 10 km/h de la velocitat mitjana en els trams controlats per radars 98 Velocitat mitjana abans 96,5 km/h 96 Velocitat mitjana després 86,5 Km/h 94 Reducció aconseguida 10 Km/h 92 90 88 86 84 82 80 2004 febrer juny novembre • El Pla Local de Seguretat Viària (PLSV) és l’altre eix del Pla de Seguretat Viària 2005-2007 mitjançant el qual es concreta la participació de l’àmbit local pel que fa a la seguretat viària. El principal objectiu és reduir l’accidentalitat a la xarxa urbana, atès que aquest tipus de vies concentren el 82,7% dels accidents de trànsit. El Servei Català de Trànsit presta el suport i l’assistència tècnica necessaris als municipis i ciutats de Catalunya per contribuir de forma efectiva en la millora de la seguretat viària a les vies urbanes. Així doncs, s’han signat 12 convenis d’elaboració per a la redacció del PLSV i s’estan portant a terme els treballs preliminars d’elaboració a 14 municipis més. Implicació de les administracions locals en el Pla de Seguretat Viària • Creació de l’Observatori Català de la Seguretat Viària com a eina de seguiment i avaluació contínuada dels objectius del Pla de Seguretat Viària 2005-2007, que permet recollir i harmonitzar totes les dades sobre el trànsit, a tots els nivells, per tal d’ajudar a determinar encara amb més precisió les línies d’actuació. Finalment, cal destacar el fet que el Servei Català de Trànsit ha obtingut la certificació ISO 9001:2000 dels processos i activitats compresos entre la incoació del procediment sancionador de trànsit i la notificació de la resolució sancionadora. És el primer organisme en l’àmbit estatal a rebre aquesta certificació de qualitat, que objectivament incideix en el servei ofert al ciutadà, i contribueix així també a la reducció de la sinistralitat i la mortalitat a la xarxa viària de Catalunya. En l’àmbit d’emergències i seguretat civil En aquest àmbit cal destacar l’esforç pressupostari realitzat amb un increment del 73,8% l’any 2006 respecte a l’any 2003, el qual ha permès dur a terme un conjunt d’actuacions destinades a la millora i l’increment dels mitjans personals i materials, tal i com es concreta tot seguit. Les emergències han esdevingut una prioritat total amb un increment pressupostari del 73,8% • Millora i ampliació dels recursos i les infraestructures dels bombers Ingrés de 387 nous bombers: El cos de Bombers de la Generalitat ha augmentat significativament el seu nombre d’efectius gràcies a la convocatòria de tres noves promocions de bombers funcionaris, amb un total de 387 noves places, de tal manera que el nombre de bombers funcionaris ha crescut un 10,5%, fins a un total de 2.329 efectius. Així mateix, en aquests tres anys el Departament d’Interior també ha adequat l’escala de comandaments a aquest increment d’efectius. Convocatòria de places de bombers Font: Departament d’Interior Any Noves places de bombers 2004 137 2005 125 2006 125 Balanç Pla de Govern 103 �Més bombers: 387 noves places de bomber Pla de millora dels parcs de bombers de 62,4 M€ 5 nous parcs de bombers i previsió de 64 obres noves, d’ampliació o millora Construcció de nous parcs de bombers, i reforma i condicionament dels parcs existents, amb una inversió plurianual global de 62,4 milions d’euros: S’ha planificat i s’ha començat a executar un pla per reformar, ampliar i millorar les instal·lacions dels bombers, amb una inversió plurianual global prevista de 62,4 milions d’euros. Aquest esforç servirà per dotar el Cos de Bombers de la Generalitat d’unes infraestructures modernes i de qualitat. Després d’una avaluació inicial global, ja s’han elaborat els projectes per a la construcció dels nous parcs, i per a les reformes i millores de les instal·lacions que s’han de renovar, i s’han iniciat l’execució les obres. S’han acabat les obres de construcció dels nous parcs de bombers de Sort, Mollerussa, Montblanc, Cambrils i Amposta, i estan planificades les obres següents: Obres previstes per Regions d’Emergències Font: Departament d’Interior Regió d’Emergències Mitjana dels anys d'antiguitat dels vehicles Font: Departament d’Interior Any Autoescales Autobombes Furgons Auxiliars i altres 2003 18,7 anys 11,8 anys 11,9 anys 9,5 anys 2004 17,7 anys 10,1 anys 12,9 anys 10,3 anys 2005 11,2 anys 5,3 anys 12,3 anys 6,3 anys 2006 9,8 anys 5,7 anys 11,2 anys 7,2 anys Reducció -47,6% -51,7% -5,9% -24,2% Reducció de més del 50% de l’antiguitat dels vehicles d’extinció d’incendis Anys de Antiguitat dels vehicles per tipologia mitjana Font: Departament d’Interior 2003 2004 20 18 2005 2006 16 Noves edificacions Reformes i ampliacions Obres de millora Total 14 Centre 1 4 6 11 12 Girona 2 1 14 15 10 Lleida i Val d’Aran 1 2 4 4 8 Metropolitana Nord 1 4 3 7 6 Metropolitana Sud 1 4 2 6 4 Tarragona - 2 4 6 2 Terres de l’Ebre - 2 1 3 0 Altres* 3 1 - 3 Total 9 20 35 64 * Centre logístic de Martorell, Hangar mitjans aeris, heliport de Cerdanyola i Escola de Bombers Renovació de la flota de vehicles d’extinció d’incendis: 341 vehicles nous Aquest esforç inversor ha servit per assolir l’objectiu de reduir l’antiguitat de la flota de vehicles: Renovació de la flota de vehicles d’extinció d’incendis de més de 15 anys d’antiguitat, amb l’adquisició de 341 vehicles nous en tres anys, dels quals 163 són autobombes forestals, que representen una renovació del 50,5% , i amb una inversió total de 85,6 milions d’euros: • Any 2004: 58 autobombes i 3 autoescales. Inversió de 23,9 M€. • Any 2005: 102 vehicles pesats i 76 vehicles lleugers. Inversió de 43,4 M€. • Any 2006: 78 vehicles operatius, 19 especials i 5 vehicles auxiliars. Inversió de 18,3 M€. Autoescales Autobombes Furgons Auxiliars i altres Renovació i millora dels equipaments dels bombers: nous mitjans aeris, vestuari de bombers i equipament informàtic: Millora dels equipaments dels bombers • Reforçament i renovació dels mitjans aeris. Increment fins a 33 aparells per la campanya d’estiu. Inversió de 5 M€. • Renovació i millora del vestuari de bombers. Inversió de 2,9 M€ • Millora de l’equipament informàtic i adquisició d’ordinadors per als parcs de bombers. Inversió de 1,9 M€. • Renovació i millora de la xarxa de sirenes d’avís a la població. Inversió de 0,7 M€. • Renovació dels equips de radiocomunicacions amb 2.160 nous terminals. Inversió de 3,6 M€. • L'increment dels recursos humans i dels mitjans materials per a la campanya forestal, i el redisseny dels protocols operatius d'actuació en incendis forestals, ha permès fer front a un increment del 23% del nombre d’incendis forestals l’any 2005 respecte l’any 2003, amb un resultat d’una reducció del 79% d’hectàrees cremades, malgrat l’adversitat climatològica. Reducció del 79% d’hectàrees cremades, malgrat l’adversitat climatològica i l’increment del 23% d’incendis forestals • Disseny d’una nova estratègia de lluita contra l’incendi forestal • Revisió de les quanties de les compensacions corresponents a les prestacions dels membres del cos de bombers voluntaris de la Generalitat. Entre d’altres aspectes, s’ha actualitzat la compensació per assistència a sinistres i serveis de reraguarda, que era vigent des de l’any 1992. 104 Balanç Pla de Govern PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Balanç Pla de Govern 105 �• Acord aconseguit amb els sindicats per doblar els serveis complementaris del Cos d’Agents Rurals assignant recursos superiors als 6 M€, o la posada en pràctica d’un conjunt de mesures excepcionals associades a la prohibició d’encendre foc o al tancament de determinats accessos, o la concessió d’ajuts als ajuntaments per a actuacions de foment de mesures de protecció d’incendis forestals en urbanitzacions. • Revisió del Pla especial d’emergència exterior del sector químic de Tarragona (PLASEQTA), s’ha fet necessària la seva revisió per tal d’adaptar-lo als canvis que s’han produït en la normativa relativa a la prevenció d’accidents greus, així com a l’evolució que s’ha operat en la indústria petroquímica de Tarragona, que ha comportat a banda d’un increment de noves instal·lacions industrials, canvis en la seva activitat industrial, com també en l’entorn organitzatiu. • Elaboració i implantació de nous plans d’emergències: INUNCAT, contaminació de l’Ebre, ProciCat, PlaseqCat, etc. l’habilitació i les funcions del personal de control d’accés de determinats establiments d’espectacles i activitats recreatives. • Incrementat significatiu de les actuacions de control i de l’activitat de policia administrativa en matèria de joc i espectacles. Increment del 76,5% de les actuacions de control en matèria de joc i espectacles • 43 acords de col·laboració amb els ens locals per a l’aplicació de bones pràctiques en matèria d’espectacles, activitats recreatives i establiment públics d’oci. • Adjudicació d’un nou contracte per al funcionament i desenvolupament de les loteries de la Generalitat organitzades per l’EAJA, mitjançant concurrència pública. Aquest nou contracte ha facilitat l’obertura a noves tecnologies i ha permès duplicar la destinació de beneficis recaptats a finalitats socials: l’any 2003 es van destinar 9 milions d’euros a polítiques socials i l’any 2006 se’n destinaran 18 milions d’euros. Duplicació dels beneficis de les loteries de la Generalitat destinats a polítiques socials Resum de dades Resum de dades 2005 2006 2003 1.339 Hectàrees cremades 19.728 10.988 Personal torres de guaita 160 2005 5.216 Nombre d’incendis urbans 14.803 15.959 Torrres de guaita noves i reformades(04-06) 31 2003 2005 Nombre d’incendis vegetació Nombre de salvaments Nombre d’altres actuacions Nombre de plans d’emergències 5.790 7.151 5693 5360 52594 54517 63 176 Nombre d’efectius bombers funcionaris 2.107 2.329 Nombre d’efectius bombers voluntaris 2132 Forestals i altres 1.166 1.559 Mitjans aeris campanya forestal Capacitat extintora 28 Parc de bombers amb actuacions totals o parcials (04-06) 111 Nombre vehicles bombers 720 Vehicles renovats (04-06) 342 2277 29 48.900 57.900 En l’àmbit de joc i apostes, espectacles i locals d’oci • S’ha acabat la redacció de l’Avantprojecte de Llei d’espectacles públics i activitats recreatives, que derogarà la vigent llei 10/1990 sobre policia de l’espectacle, les activitats recreatives i els establiments públics. Nova regulació en matèria de joc, espectacles públics, activitats recreatives i serveis sexuals remunerats 106 Balanç Pla de Govern Actuacions en sales de jocs Font: Departament d’Interior Actuacions de control en matèria de espectacles Font: Departament d’Interior Bombers i actuacions Font: Departament d’Interior Bombers i actuacions Font: Departament d’Interior Cens en matèria de prohibicions a bingos i casinos Cens de controladors d’accés a sales de joc 48657 1.124 Balanç El balanç és favorable pel que fa a les actuacions que s’han portat a terme en matèria de polítiques de prevenció i lluita contra els incendis. El Govern hi ha destinat més recursos i ha adoptat mesures especials en aquest àmbit. Pel que fa a la millora de la seguretat viària es manté la tendència detectada fa alguns anys de reducció de l’accidentalitat. Les actuacions del Govern en la lluita contra la velocitat excessiva i les altres causes de l’accidentalitat donen bons resultats. No obstant, encara falta una major implicació de l’àmbit local en la seguretat viària amb l’elaboració dels Plans Locals de Seguretat Viària. Per tot això es pot valorar aquesta acció de Govern com un objectiu en vies d’assolir-se. • S'ha acabat la redacció de l’Avantprojecte de llei de limitació i regulació dels serveis sexuals remunerats. • Elaboració de noves disposicions per a la regulació i control del joc i espectacles. En aquest sentit s’ha actualitzat la normativa de jocs i apostes mitjançant l’aprovació d’un nou decret que integra de forma unitària la normativa de jocs i apostes. També s’han regulat els criteris de PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Balanç Pla de Govern 107 �2 Un nou impuls econòmic Balanç del Pla de govern Balanç Pla de Govern 109 �Una economia per competir en el món global En el moment d’examinar amb un mínim de perspectiva l’Acció de Govern ens adonem de la importància de les transformacions que està experimentant el nostre país. La situació econòmica de Catalunya és bona i, cal dir-ho, avui aquest és un diagnòstic àmpliament compartit. Estem creixent a taxes anuals del 3,6% (3,5% el darrer trimestre de 2005, 3,6% el primer de l’any 2006), les més elevades dels darrers cinc anys. El triple que l’economia europea. Hem tancat el diferencial respecte a l’economia espanyola que ha existit, de manera persistent, des de fa deu anys, i de fet el primer trimestre de 2006 podem afirmar que l’economia catalana torna a créixer per sobre del conjunt de l’economia espanyola. També les xifres d’ocupació mostren el bon comportament de la nostra economia. Al llarg de l’any 2005 l’economia catalana ha estat capaç de crear 175.000 llocs de treball, amb un creixement anual d’entorn el 5,6%, i el primer semestre de 2006 manté el dinamisme del nostre mercat de treball. Des de desembre de 2003 fins ara, s’han creat més de 300.000 llocs de treball. La taxa d’ocupació se situa en el 71%, set punts per damunt de la zona euro i de la mitjana de l’economia espanyola. I, el que és més important, també per damunt del 70% que l’Agenda de Lisboa havia fixat com a objectiu per assolir l’any 2010 a la Unió Europea. D’altra banda, i amb tota la prudència necessària, perquè els corrents de fons només es poden verificar quan disposem d’una certa perspectiva, podem afirmar que aquest creixement té lloc a la vegada que s’està produint una transformació del nostre model productiu en la bona direcció. Ho demostra el fet que els dos components més dinàmics de l’economia són la inversió, i sobretot la inversió en béns d’equipament, i les exportacions. En canvi, la construcció, tot i que continua creixent per damunt del conjunt, està moderant el seu creixement. Continua essent un motor de la nostra economia, i és bo que sigui així, però no el seu únic motor. Així mateix, l’economia catalana està fent front amb èxit al gran repte de la internacionalització. La nostra és ja una economia fortament internacionalitzada. La ràtio d’obertura (la suma de les exportacions i les importacions de béns i serveis en relació amb el PIB) assoleix percentatges propers al 100% i el pes de les exportacions sobre el PIB s’ha més que doblat entre l’any 1986, quan vam entrar a la Unió Europea, i l’any 2005. A Catalunya internacionalització i creixement han anat de la mà. El PIB per capita de Catalunya ha passat d’estar situat en el 84% de la mitjana comunitària l’any 1986 al 110% de la Unió Europea (dels quinze) l’any 2005. La internacionalització, l’obertura de portes i finestres, l’entrada d’aire fresc s’han mostrat clarament positius per a l’economia catalana. Ara hem de continuar aquest camí, sabent que cal fer front a alguns reptes formidables. Entre altres, i molt en primer lloc, el de la transformació del nostre model de competitivitat. Avui la competitivitat de la nostra economia no es pot sustentar en costos salarials més baixos, sinó en millor productivitat, més qualificació i més capacitat per incorporar coneixement en la producció. Antoni Castells i Oliveres Conseller d’Economia i Finances President de la Comissió de Govern d’Economia Balanç Pla de Govern 111 �Aquest diagnòstic és el que està en la base de l’Acord estratègic per la internacionalització, la qualitat de l’ocupació i la competitivitat de l’economia catalana, signat el 16 de febrer de 2005 per les organitzacions sindicals i patronals i el Govern. Aquest Acord, l’elaboració del qual va donar lloc a un any d’intens treball de concertació per part de les institucions signatàries i un conjunt d’entitats i d’experts àmpliament representatius de la nostra realitat econòmica i social, constitueix sens dubte el millor full de ruta de l’Acció de Govern per fer front als grans desafiaments que té al davant la nostra economia. Per això l’actuació del Govern, concretada en el desplegament de les diferents polítiques i les diverses mesures, ha tingut com a eixos prioritaris les infraestructures físiques, la innovació i la recerca, la formació del capital humà i la creació d’un marc institucional favorable a l’activitat empresarial. Tot això sabent que competitivitat i cohesió social han d’anar de la mà. Perquè només un país cohesionat socialment, amb uns serveis públics universals i de qualitat, que garanteixin una igualtat bàsica a tots els ciutadans, ofereix les condicions per al progrés econòmic. Tenim les condicions i els mitjans. Les hem tingudes al llarg d’aquests anys, malgrat les mancances del nostre sistema de finançament. El Govern ha demostrat que una bona gestió pressupostària permetia no solament fer un salt qualitatiu en la millora dels serveis que oferim als ciutadans, sinó carregar-nos de raó precisament per negociar un millor finançament. Justament perquè gestionem de forma exemplar els nostres recursos tenim autoritat per demanar un finançament just i a l’alçada del que esperem del nostre autogovern. inversió en infraestructures similar a la que tenim en termes de PIB. Aquesta disposició suposa, sens dubte, el reconeixement del greu dèficit en infraestructures que hi ha a Catalunya, a conseqüència de la insuficient dotació que li ha destinat l’Estat de manera persistent al llarg de les darreres dècades. Però sobretot constitueix la garantia que al llarg dels propers set anys l’Estat i la Generalitat podran actuar conjuntament i de manera decidida en un camp vital per a l’economia catalana. Catalunya està en les millors condicions per fer front als reptes econòmics que ara té al davant. Una bona situació econòmica de partida, l’experiència d’uns anys de rigor i sanejament pressupostari posats al servei d’unes millors polítiques socials i unes millors infraestructures, l’exercici exemplar de concertació en pro d’un gran objectiu de país com és l’Acord estratègic per la competitivitat, un nou Estatut, que ens ofereix uns instruments de primer ordre. Tot això al servei d’un país més fort i obert al món, conscient que la navegació en mar obert ens convé, i que sap que només projectant-se cap al món, i molt en primer lloc cap a Europa, podem créixer i ser competitius. Un país que confia en ell mateix i està segur de les seves forces. Un país que al llarg de la història s’ha fet a si mateix. Que sap que són els empresaris, els treballadors, els professionals, els protagonistes, en primera instància, de l’activitat econòmica. I un país que sap que els valors de la col·laboració entre institucions i entre el món de l’empresa i el de l’Administració i el valor de l’estabilitat són indispensables per fer la Catalunya gran i forta a la qual aspirem. Per aquesta raó, el Govern dóna una importància especial a l’esforç de rigor i de sanejament pressupostari que ha dut a terme al llarg d’aquests anys. El dèficit real de l’exercici s’ha reduït de 1.265 milions d’euros l’any 2003, a 267 milions l’any 2005. En el mateix període la despesa desplaçada s’haurà reduït de 2.903 a 2.225 milions d’euros. I tot aquest esforç de gestió s’ha pogut dur a terme sense incrementar la pressió fiscal, potenciant l’esforç pressupostari en polítiques socials i infraestructures i procedint a la vegada a una reestructuració de la despesa pública en favor de la inversió, que entre 2003 i 2006 ha passat de 365 a 691 euros per habitant. L’aprovació de l’Estatut obre una nova etapa en el nostre autogovern i ens ofereix un instrument especialment potent per fer front a aquests reptes que tenim al davant. En matèria de finançament, l’Estatut ens ha de proporcionar més recursos i més capacitat de decisió. Més capacitat de finançament per fer front, doncs, a les polítiques que ens fan falta. L’Estatut garanteix la contribució de Catalunya a la solidaritat amb les altres comunitats autònomes. Com ha de ser. Però sabent també que una part dels impostos que els ciutadans de Catalunya paguem per damunt de la mitjana espanyola ha de revertir, a través del Govern de Catalunya, en més recursos per a la Generalitat per poder dur a terme les polítiques i les polítiques que necessitem. L’Estatut, a més, conté una disposició d’una singular importància, com és el compromís, per part de l’Estat, de destinar a Catalunya una proporció de la Balanç Pla de Govern 113 �Un nou impuls econòmic Euroregió i Internacionalització 2.1.1 Augmentar la internacionalització de l’economia catalana Punt de partida L’economia catalana està fortament internacionalitzada. És una economia que mira cap enfora i a la qual l’obertura de portes i finestres li ha anat molt bé. Si analitzem l’evolució de la nostra economia des de l’entrada el 1986 al mercat comú podem concloure que ha estat summament positiva. La supressió de les barreres ha anat acompanyada de més creixement econòmic. El nostre objectiu és que Catalunya continuï competint amb èxit al mercat exterior, que continuï amb aquest procés d’internacionalització, que les nostres empreses segueixin sent competitives per poder vendre els seus productes a l’exterior, que les empreses catalanes s’implantin a l’estranger i que el nostre país segueixi captant projectes d’inversió que aportin valor afegit a la nostra economia. Per tal de garantir que el sector del comerç exterior català pugui seguir mantenint el ritme d’ativitat i es desenvolupi en altres països de mercats emergents, el Govern va decidir treballar en dues línies d’acció: 1 Atracció d’inversions 2 Foment de les exportacions i projecció internacional Desenvolupament de l’Acció del Govern Atracció d’inversions Per tal d’atreure les inversions d’empreses estrangeres a Catalunya, el Govern ha realitzat les actuacions següents: Agència Catalana d’Inversions (ACI) S’ha impulsat l’Agència Catalana d’Inversions, que, depenent del CIDEM, promou l’atracció d’inversions empresarials sòlides, generadores d’ocupació estable i de qualitat. Alhora, l’ACI també dóna suport a la consolidació de les empreses catalanes mitjançant l’assistència als seus processos d’acords tecnològics i productius amb empreses foranes i, en els processos de desinversió empresarial, activant polítiques específiques destinades a minimitzar les conseqüències. El balanç de la feina feta durant el 2005 per l’ACI es pot veure en el quadre que segueix a continuació. 114 Balanç Pla de Govern PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Agència Catalana d’Inversions (2005) • 138 projectes gestionats • 32 nous projectes d’inversió empresarial implementats • 158 M€ en inversions • 1.509 nous llocs de treball • 2.124 llocs de treball mantinguts. Cal destacar també que el 2005, a Catalunya, les inversions estrangeres es van situar en 2.567 M€, amb un creixement del 33% respecte de l’exercici anterior. Catalunya atrau prop d’un 17% del total de les inversions estrangeres a l’Estat. Catalunya va a treure més de 2.500 M€ d’inversions l’any 2005, un 33% més que l’any anterior Observatori de Prospectiva industrial S’ha creat l’Observatori de Prospectiva Industrial que té per objectiu conèixer la problemàtica dels diferents sectors i empreses catalanes, preveure’n l’evolució i suggerir futures línies d’actuació; així com facilitar una eina d’interlocució dels agents socials amb l’Administració. Foment de les exportacions i projecció internacional La segona línea d’actuació de les polítiques de suport a la internacionalització són els diferents ajuts i mecanismes de suport a les empreses per tal de fomentar l’exportació dels seus productes. Pla Estratègic d’internacionalització de l’empresa catalana El primer trimestre de l’any 2005 es va presentar el Pla d’Internacionalització de l’empresa catalana 2005-2008. El seu contingut respon a la necessitat que planteja el COPCA de fer un pas endavant en la internacionalització del país i aconseguir un augment considerable de la competitivitat de Catalunya en tots els seus sectors i tipus d’empresa. El COPCA ha plantejat el nou model d’internacionalització a través de cinc eixos: 1 Posicionament de Catalunya en el seu entorn econòmic. 2 Impuls d’una nova generació d’empreses catalanes de caràcter multinacional. 3 Desenvolupament de polítiques proactives en sectors amb potencial de creixement, especialment en l’àmbit dels serveis. 4 Foment de la internacionalització de sectors amenaçats per la competència internacional. 5 Consolidació del COPCA com instrument de cohesió dels agents de la internacionalització de Catalunya, amb un model inserit en la societat del coneixement. Els objectius concrets establerts al Pla són: • Aconseguir un flux d’inversió global d’inversió directa a l’estranger de 25.000 M€. • Incrementar un 35% les exportacions. • Augmentar fins a 15.000 el nombre d’empreses exportadores de forma regular. • Estructurar sectorialment les polítiques d’internacionalització de petites, mitjanes i grans empreses. • Incrementar el pes de les exportacions dels serveis fins arribar al 15%. Balanç Pla de Govern 115 �Amb la voluntat de complir els objectius plantejats al Pla, s’ha desenvolupat tot un seguit d’accions en matèria d’internacionalització, de les quals se’n destaquen les principals en la taula que segueix a continuació. Principals accions en màterie d’internacionalització Font: COPCA i Departament d’Economia i Finances, Generalitat de Catalunya Línies d’actuació Accions concretes Increment Pressupostos Generalitat • 20% l’any 2005 • 28% l’any 2006 Consolidació COPCA com a eina per la Internacionalització • Incorporació dins Xarxa EuroInfo Centres • Creació Xarxa Mundial d’Agències per a la Internacionalització • 1,5 M€ per 129 missions empresarials l’any 2004 (+1.000 empreses participants) • 1,5 M€ per 111 missions empresarials l’any 2005 (+1.000 empreses participants) • 1,5 M€ per 124 missions empresarials l’any 2006 (+1.000 empreses participants) • Plataformes empresarials a 12 nous països • Xarxa de 38 centres a 31 països • Creació Observatori de Mercats Exteriors Increment dels Ajuts Públics • 1 M€ per beques i ajuts a joves per a pràctiques en empreses o institucions a l’estranger • 15,6 M€, l’any 2005 i 14,9 M€, l’any 2006 d’ajuda directa a la internacionalització Observatori de mercats exteriors (OME) L’Observatori de Mercats Exteriors del COPCA és una eina de seguiment de tendències sectorials, de mercat i tecnològiques que permetrà conèixer millor la realitat econòmica i l’evolució de l’entorn per a la correcta presa de decisions en el marc de la internacionalització. Actualment està promovent la realització d’un Projecte de recerca sobre innovació estratègica en els processos d’internacionalització per tal que l’empresa catalana afronti amb millors garanties d’èxit la seva sortida a l’exterior. Anella internacional Per tal de fer arribar la informació sobre els seus serveis al teixit empresarial català, el COPCA potencia el treball en xarxa a través de l’Anella Internacional, la plataforma de gestió i fòrum de debat que, mitjançant tecnologia web, es constitueix con un sistema d’intercanvi i gestió de coneixement entre els diferents agents de la internacionalització. Facilitar mecanismes de finançament idonis D’altra banda, un element clau de les polítiques de suport a la internacionalització han estat els diferents ajuts a les empreses. Les principals accions que s’han desenvolupat es mostren a continuació: Altres accions destacades D’altra banda, cal destacar que des de l’entrada en vigor de l’Acord Estratègic, s’ha creat un centre de promoció de negocis a Xangai; s’ha iniciat un programa de contractació pública internacional; i s’han creat noves plataformes empresarials a París, Varsòvia, Budapest i Praga. Així, i gràcies en bona mesura a les actuacions realitzades pel Govern, en els darrers anys, a Catalunya, les exportacions, importacions i inversió directa a l’exterior han crescut a un ritme lleugerament superior al de països comparables al nostre. Exportacions de productes industrials (variació interanual en %) Font: Idescat 30 25 17,8% 20 El fort increment de les exportacions s’ha traduit en un augment del 9% d’aquestes en el primer trimestre del 2006 i un 13% fins l’abril 15 10 5 0 -5 -10 2001 2002 2003 2004 2005 2006 Comerç de béns amb l’estranger (variació interanual, mitjana mòbil 12 mesos) Font: Idescat i Ag. Estatal de l’Administració Tributària 20 Exportacions 15 Importacions 10 5 0 -5 M 02 J S D M 03 J S D M 04 J S D M 05 J S D M 06 La taxa d’obertura de la nostra economia (que relaciona el pes d’exportacions més importacions amb el PIB) presenta una recuperació gradual i regular en els últims anys i sembla tornar a nivells anteriors: Comerç exterior. Altres dades Indicador 2002 2003 2004 2005 65,2% 62,9% 63,4% 64,4% Pes exportacions béns sobre total estatal 27,97% 27,26% 26,84% 27,41% Pes exportacions de béns de nivell tecnològic alt i mitjà alt 61,06% 61,08% 61,48% 62,88% Taxa d’obertura (béns) Propostes de Finançament en milers d’euros Font: COPCA i Departament d’Economia i Finances, Generalitat de Catalunya 116 Balanç Pla de Govern 2004 2005 2006 Inici a l’Exportació 5.780 8.000 10.000 Internacionalització de productes 245.000 251.309 266.666 PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Balanç Pla de Govern 117 �Balanç Un nou impuls econòmic Euroregió i Internacionalització 2.1.2 Les actuacions realitzades per la Generalitat de Catalunya mostren un elevat grau de compliment dels compromisos contrets. De fet, totes les mesures que es van incloure en el seu moment en la part d’internacionalització de l’Acord Estratègic han estat ja impulsades i funcionen a ple rendiment. Consolidar l’Euroregió PirineusMediterrània, tot convertint Catalunya en el seu motor productiu Si a l’inici de la legislatura alguns auguraven un futur negre per a la nostra economia en el moment que es van donar certs processos de deslocalització, posteriorment s’ha vist que no només no ha estat així sinó que s’han concretat projectes d’inversió de primer nivell i de gran importància estratègica. Les empreses que s’han instal·lat a Catalunya han superat àmpliament les que s’han deslocalitzat. Punt de partida Davant la realitat territorial i socioeconòmica que representa el conjunt de territoris que formen Catalunya, Aragó, les Illes Balears, LanguedocRoussillon, i Midi-Pyrénées (13,2 milions d’habitants; 278 M€ de PIB; 0,5 M d’Universitaris), així com de les oportunitats que poden sorgir de la col·laboració entre aquestes regions, el Govern de la Generalitat ha volgut treballar en dues actuacions vinculades per tal d’impulsar la cooperació entre aquests territoris: De fet, avui podem dir que la nostra economia creix amb més força que en els últims cinc anys i bona part d’això s’explica per l’impuls exportador. A més, continuem sent la locomotora exportadora de l’Estat, atès que venem una tercera part dels productes que Espanya comercia amb l’estranger. En conclusió, el Pla de Govern 2004-2007 en temes d’internacionalització s’està executant àmpliament i es pot considerar com un objectiu assolit. 1 La creació una Euroregió, amb la finalitat que aquesta esdevingui un eix econòmic. 2 La motivació de polítiques que facilitin el desenvolupament de l’Euroregió. En referència a la política exterior de Catalunya, l’acció duta a terme per l’anterior Govern es basava en un model de projecció reactiu a necessitats concretes del món empresarial i social català. Desenvolupament de l’Acció del Govern Creació de l’Euroregió L’Euroregió Pirineus-Mediterrània va iniciar el seu camí el 29 d’octubre de 2004 amb la signatura al Palau de Pedralbes de la Declaració Fundacional “L’Euroregió, un futur compartit” per part dels presidents d’Aragó -Marcelino Iglesias-; les Illes Balears -Jaume Matas-; Catalunya -Pasqual Maragall-; Languedoc-Roussillon –Georges Frêche-; i Midi–Pyrénées -Martin Malvy-, amb la voluntat d’unir esforços per crear al nord-oest de la Mediterrània un pol de desenvolupament sostenible basat en la innovació i la inclusió social i territorial. Actualment la presidència rotatòria l’ocupa actualment el president de Midi–Pyrénées, Martin Malvy, durant tot l’any 2006. A partir de la formalització de l’Euroregió, es poden destacar les fites institucionals següents: El 29 d’octubre es signa la Declaració Fundacional “L’Euroregió, un futur compartit” que formalitza la col·laboració entre les 5 regions • La celebració de quatre reunions entre els Presidents de les cinc regions, així com la sèrie de declaracions institucionals relatives a projectes d’infraestructures i euroregió universitària i científica, detallades més endavant. • La participació dels presidents de l’Euroregió en la primera videoconferència amb l’objectiu de tractar qüestions com ara la connexió França-Espanya a través del TGV; l’atorgament dels primers “labels” de l’Euroregió i 118 Balanç Pla de Govern PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Balanç Pla de Govern 119 �la posada en marxa de nous projectes. També van parlar sobre la situació del Primer Congrés de l’Euroregió, que tindrà lloc el juliol de l’any vinent a Toulouse. Polítiques que desenvolupen l’Euroregió Per tal d’impulsar l’Euroregió, els governs d’aquesta han treballat tant en la reclamació d’actuacions en matèria d’infraestructures necessàries pel creixement dels 5 territoris com en l’aplicació de polítiques comunes. Pel que fa les actuacions en matèria de garantir unes infraestructures de transport i connectivitat estratègiques, es va fer una declaració comuna demanant als Governs Espanyol i Francès les actuacions necessàries per tal de solucionar els problemes actuals d’interconnexions d’una i altra banda dels Pirineus (alta velocitat i mercaderies). També cal destacar una sèrie de projectes en fase de desenvolupament que s’indiquen a continuació: • L’Euroregió universitària i científica, per fomentar la cooperació en temes de societat del coneixement i de la nova economia productiva. • El futur Centre de Recerca i Innovació en Turisme a les Illes Balears, que promourà la innovació en l’empresariat turístic, vers a la competitivitat, el creixement econòmic i la sostenibilitat del sector. • El projecte d’Hospital Transfronterer de la Cerdanya, que pretén dotar a les regions frontereres de la Cerdanya francesa (el Capcir) i catalana (la Cerdanya) d’una atenció sanitària propera als més de 30.000 habitants autòctons i a les més de 100.000 persones que hi resideixen durant períodes turístics. L’Hospital Transfornterer atendrà a més de 100.000 persones de les regions de la Cerdanya francesa i catalana TGV Ports i aeroports Bor de aux Tolouse Tarbes Montpellier Tolouse Bilbao Montpellier Perpignan Perpignan Zaragoza Girona Barcelona Tarragona Palma de Mallorca Aeroports Ports internacionals Zaragoza Lleida Tarragona Figueres Girona Barcelona En funcionament Obres en execució Estudi informatiu En referència a l’enfortiment de polítiques comunes en diferents àmbits d’actuació, cal anomenar diferents projectes. Algunes d’aquestes accions comunes han estat: • La creació de l’EuroBioRegió. Aquesta pretén establir, en el sector de la biomedicina i la biotecnologia per a la salut, aliances entre les àrees de Tolosa i Barcelona i facilitar les oportunitats que es produeixin tant a les Illes Balears com a l’Aragó i Llenguadoc-Rosselló. Una sèrie de projectes comuns enforteixen la cooperació entre els governs de l’Euroregió • S’ha creat l’Observatori Socioeconòmic de l’Euroregió a partir de la col·laboració entre instituts d’estadística i altres serveis de les regions. Gràcies a l’Observatori s’estudiarà l’evolució dels indicadors socioeconòmics de l’Euroregió per analitzar-ne les fortaleses i les debilitats. • El Portal Cultura de l’Euroregió, que té com a propòsit fer visible a Internet el conjunt de l’activitat cultural de tots els territoris que formen aquesta euroregió, tant pel que fa al públic cultural com als professionals del sector. Balanç La pròpia creació de L’Euroregió és la fita més rellevant del projecte previst pel Govern. Aquesta constitueix una iniciativa que motiva, un projecte amb solidesa en la seva definició i amb un potencial demogràfic i econòmic molt destacat, com demostren les variables socioeconòmiques del conjunt de l’Euroregió, i sobretot es tradueix en un lideratge de l’Euroregió dins el seu àmbit d’actuació geoestratègica, bàsicament, el Sud d’Europa i la Mediterrània. A més, l’Euroregió representa un nou model en la política exterior catalana, basat en la figura de la Generalitat de Catalunya com a motor d’impuls de les relacions exteriors dels interessos del nostre país. No obstant aquests potencials, cal senyalar que diferents factors poden endarrerir el desenvolupament d’aquesta macroregió. Així, la dificultat de poder decidir sobre algunes de les competències relatives a les infraestructures fan que l’impuls d’aquestes es tradueixi bàsicament en un conjunt de bones intencions. D’altre part, la voluntat política també és un factor de pes en el ritme de consolidació d’aquesta regió. Així, la implicació en el projecte dels diferents territoris ha estat desigual en el temps, tot i que Catalunya sempre ha exercit de motor per tirar endavant aquesta Euroregió. Ara bé, tenint en compte aquestes dificultats, sovint relacionades amb variables exògenes a l’Acció de Govern, si se segueixen impulsant projectes interregionals que fomentin economies d’escala i una diferenciació competitiva, l’Euroregió podrà esdevenir un model d’intercanvi regional aplicable a altres zones de la Unió Europea, per tant es pot concloure que pel que fa a aquest apartat del Pla de Govern ens trobem amb un objectiu en vies d’assolir-se. • La Xarxa de Cambres de Comerç de l’Euroregió. 40 cambres de comerç col·laboren en la promoció exterior, en potenciar el mercat interior de l’Euroregió i fomentar el traspàs d’experiències. La primera trobada va tenir lloc a Palma de Mallorca els dies 10 i 11 de novembre de 2005. 120 Balanç Pla de Govern PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Balanç Pla de Govern 121 �Taxa d’atur estimada Font: Enquesta de població activa (EPA) i Enquesta de les forces de treball (EFT) Potenciar la creació d’ocupació i millorar-ne la qualitat 12.0 Punt de partida 10.5 11,6% 11.5 11.0 9,6% Desenvolupament de l’Acció del Govern Assoliment de la plena ocupació Arribar a nivells de plena ocupació efectiva és un objectiu estratègic que cal plantejar a mig i llarg termini, però els resultats actuals de l’ocupació catalana són molt positius, i a continuació destaquen els més rellevants: S’han assolit els objectius fixats per la Unió Europea per al 2010 en taxes d’ocupació, tant per al conjunt de la població com per a les dones. • Una taxa d’ocupació del 70,8%, un nivell lleugerament superior a l’objectiu fixat per la Unió Europea per 2010 (70%). Aquest nivell representa que 7 de cada 10 persones en edat de treballar, entre els 16 i els 64 anys, estan ocupades. • En el cas de les dones, la taxa arriba al 60,5%, també per sobre de l’objectiu europeu per a 2010. La taxa d’atur és actualment més baixa que a la resta de l’Estat (2,1 punts menys) i que a Europa (2 punts menys) • Des de finals del 2003, a Catalunya s’han creat 304.700 llocs de treball, que representen una mitjana de més de 400 per dia. Pel que fa a les dones, el creixement ha estat de 166.000 llocs de treball, un increment superior al 13% en poc més de 2 anys. • Pel que fa a l’ocupació industrial, aquesta ha augmentat entre el quart trimestre 2003 (765.300 treballadors) i el primer trimestre 2006 (792.900), reflectint l’estabilitat de l’ocupació industrial malgrat els processos d’ajust i deslocalitzacions d’activitat industrial cap a altres països amb condicions laborals més desfavorables i costos laborals inferiors. 9 9% 8.5 9,1% 9% 8 7,5 7,12% 7 7% 6.5 gener 2006 juliol 2005 gener 2004 6 juliol 2003 La millora de les condicions de treball per a tots els col·lectius de treballadors. 9,33% 7,6% gener 2003 2 La implantació de polítiques actives de suport a l’ocupació, com a mecanismes de reinserció en el mercat laboral dels grups de població més fràgils. 10,3% 9.5 juliol 2002 1 ESP UE 10.0 Amb l’objectiu bàsic d’assolir la plena ocupació, amb el màxim grau d’estabilitat i de qualitat, el Govern ha dedicat esforços a ajudar els col·lectius més desafavorits i garantir un mercat laboral de qualitat. Les actuacions s’han concretat en dues línies d’actuació: CAT 11,3% gener 2005 2.2.1 • Així mateix, pel que fa a l’atur, malgrat l’habitual repunt durant els primers mesos de l’any, es manté en nivells (7%) notablement inferiors a la mitjana espanyola (9,1%) i que a la Unió Europea (9%). juliol 2004 Un nou impuls econòmic Ocupació i treball Implantació de polítiques actives de suport a l’ocupació Per tal d’assolir la plena ocupació cal treballar amb col·lectius específics. És per això que s’ha dissenyat el Pla integral de polítiques actives d’ocupació i la reforma del Servei d’Ocupació de Catalunya. Pel que fa al Pla integral de polítiques actives d’ocupació, destaca la inversió de més de 150 M€ per al seu desenvolupament. D’aquesta inversió cal destacar les fites següents, com a més rellevants: Pla integral de polítiques actives, amb una dotació de 150 M€ per garantir la reinserció laboral de grups de població més fràgils • La destinació per part del Servei d’Ocupació de Catalunya de 5,2 M€ per al desenvolupament de projectes de nous jaciments d’ocupació per al 2005-2006. • La creació de 4 centres integrals de formació professional, amb collaboració interdepartamental entre Treball i Indústria i Educació, detallada en la fitxa annexa. • La constitució dels 2 primers Consorcis que acostaran les polítiques d’ocupació a la realitat socioeconòmica del territori. Els consorcis integren administracions i agents socials en les polítiques d’inserció laboral al Vallès Occidental i l’Hospitalet de Llobregat. Podrà beneficiarse de l’acció dels consorcis en total una població que suma 1.068.512 persones. Aquests dos consorcis pretenen doncs adaptar al màxim les polítiques ocupacionals a l’entorn on s’han de desenvolupar, cercant la màxima eficiència en la inserció laboral, així com la professionalitat i la competitivitat empresarial. En aquesta línia el Govern té la previsió d’implantar fins a 6 consorcis més abans del final d’aquesta legislatura. • La taxa de temporalitat a Catalunya és actualment del 25,6%, gairebé 10 punts percentuals per sota de la mitjana espanyola, però encara a certa distància de la mitjana europea (que se situa al voltant del 15%). 122 Balanç Pla de Govern PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Balanç Pla de Govern 123 �S’ha creat un nou model de servei d’ocupació, basat en l’atenció personalitzada arreu del territori, que en poc temps ha demostrat la seva capacitat funcional La Reforma del Servei d’Ocupació de Catalunya, es va iniciar mitjançant la supressió definitiva, a principis de l’any 2004, del Servei Català de Col·locació (SCC) i l’impuls i desenvolupament del Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC). Aquesta es tradueix en: • Un nou model modernitzat de servei d’ocupació, especialitzat en la intermediació i potenciant l’atenció personalitzada arreu del territori. • La descentralització dels serveis centrals i territorials del SOC cap a les oficines de treball (OTG) i s’ha millorat 52 oficines del SOC. Millorar de les condicions de treball En referència a la millora de les condicions de treball, s’ha treballat per garantir l’aplicació d’aquestes en el món empresarial des de les accions següents: El govern ha revisat més de 40.000 contractes laborals per garantir unes condicions contractuals correctes • La revisió de més de 40.000 contractes, dels quals 6.000 s’han convertit en indefinits. • S’han posat les bases d’un nou marc català de relacions laborals, que es reflecteix en la Llei de creació del Consell de Relacions Laborals de Catalunya. Val a dir que, en referència a fomentar la cultura de condicions laborals de qualitat, manca impulsar un major desenvolupament dels incentius que permetin a les empreses fer els canvis culturals imprescindibles. Tot i així, la Inspecció de Treball vetlla contínuament perquè totes les relacions laborals estiguin estrictament ajustades a la legalitat. Balanç Catalunya ha complert el 2005 els objectius d’ocupació previstos per al 2010 a l’agenda de Lisboa, que fixaven la taxa d’ocupació en un 70%. Així doncs, malgrat la gran dificultat d’assolir la plena ocupació, sí que s’ha arribat a xifres molt positives, atès que cinc anys abans de la data fixada Catalunya ja compleix la taxa d’ocupació demanada per la Unió Europea, i se situa com una de les regions més avançades d’Europa. Els altres objectius fixats per la legislatura s’han anat desenvolupant de forma constant: el Pla integral de polítiques actives s’ha implementat amb millores molt importants pel que fa a la gestió i l’eficiència en l’assignació dels fons; s’ha incentivat l’anàlisi de la situació de col·lectius específics, i s’han posat les bases del nou model de Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC) entre altres actuacions. En la línia dels projectes desenvolupats, cal seguir potenciant el SOC com a eina de recursos principal per a les persones aturades, i continuar motivant al teixit empresarial per tal que garanteixi una millora de les condicions laborals dels seus treballadors. Les noves polítiques Els Centres Integrals de Formació Professional En un exemple de col·laboració entre departaments, Educació i Treball i Indústria s’han creat els centres integrals de formació professional, que són una nova figura de centres, específica de Catalunya. Aquests centres neixen com a conseqüència del desenvolupament dels compromisos del Govern de la Generalitat en l’àmbit de l’ocupació i el treball, que preveu la realització d’un pla integral de formació professional a Catalunya que coordini els tres subsistemes (formació professional inicial, formació professional ocupacional i formació professional contínua) i l’experiència laboral, per tal de respondre de manera més adequada a les necessitats de les empreses i dels territoris. Objectius: • Donar resposta a les necessitats formatives de caràcter sectorial i territorial. • Contribuir a la millora de la competitivitat dels sectors afectats. • Optimitzar l’eficiència dels recursos disponibles en matèria de formació. • Complementar els dispositius existents. La Generalitat ha establert un procés de selecció de centres que vulguin gaudir de la condició de centres d’oferta integrada, sobre la base dels requisits següents: • Disposar de sistemes de gestió de la qualitat i millora contínua • Estar en disposició d’acreditar competències en les famílies professionals que integren Una novetat que cal esmentar d’aquests centres és el desenvolupament del model de funcionament participat per les entitats i les institucions més representatives de cada sector; és a dir, l’Administració educativa (Departament d’Educació) i laboral (Departament de Treball i Indústria, Servei d’Ocupació de Catalunya), Administració local, consells comarcals, i entitats patronals, sindicals i empreses molt representatives dels sectors. Dels 12 centres integrals previstos en el Pla de Govern, se n’han creat 4: Nom del centre Àmbits d’actuació CIFO de Sant Feliu de Llobregat Automoció CIFO de Tarragona Química Centre integral Lacetània (Manresa) Electricitat, Electrònica, Automoció, Obra Civil i Mecànica Centre integral Garrotxa (Olot) Electricitat, Electrònica, Mecànica, Obra civil, Tèxtil, Agrari, Sanitari Per tot plegat, s’estima que aquest és un objectiu en vies d’assolir-se, en el qual s’ha avançat notablement, però que cal continuar-hi incidint. 124 Balanç Pla de Govern PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Balanç Pla de Govern 125 �Sinistralitat laboral a Catalunya (juny 2005 - maig 2006) Font: Departament de Treball i Indústria, i Ministeri de Treball i Afers Socials Un nou impuls econòmic Ocupació i treball 2.2.2 Reduir la sinistralitat laboral Punt de partida Per tal de garantir una ocupació de qualitat, cal que aquesta vagi acompanyada d’una baixa sinistralitat. És per això que el Govern, dins la política laboral ha tingut com a objectiu clau reduir la sinistralitat laboral. Per tal d’acomplir aquest objectiu, es va decidir desenvolupar tres línies d’actuació concretes: 1 2 3 total 120.265 lleus 119.280 Girona 16.750 16.597 141 12 Lleida 8.544 8.424 110 10 Tarragona 15.078 14.907 151 20 Catalunya 160.637 159.208 1.308 121 Espanya abril 2005 - març 2006 934.048 923.544 9.519 985 Barcelona greus 906 mortals 79 • Pel que fa als accidents mortals, aquests també han tingut una tendència de disminució al llarg dels darrers anys, i s’han situat en un índex de 3,97 accidents l’any 2005, amb una reducció de prop del 25% des de l’any 2003. Accidents mortals Font: Departament de Treball i Indústria. Generalitat de Catalunya (2006) Fomentar la formació per promoure la cultura de la seguretat i la salut en el treball, per tal de conscienciar la societat i inculcar com a valor en el seu si la necessitat de prevenir al màxim els riscos laborals en el treball. índex (1) Incrementar les mesures i els mitjans d’inspecció i control. indústria Assolir la delegació i el traspàs per part de l’Estat de les competències en matèria d’inspecció laboral, incloent-hi el Cos d’inspectors. construcció total agricultura (*) serveis 2004 Interanual 2005-2006 2002 2003 2005 7,93 6,28 6,05 3,97 4,66 32,75 0,00 47,41 24,78 23,78 7,22 6,43 5,83 4,14 4,52 23,20 18,29 20,34 13,56 14,27 5,91 4,57 3,86 2,40 3,16 (1) Índex d’incidència = nombre d’accidents per cada 100.000 afiliats a la Seguretat Social (Règim General i Règim Especial de la Mineria del Carbó) (*) Els índexs del sector agrícola estan sobrevalorats atès que el règim d’afiliació majoritari és el Règim Especial Agrari, que no s’inclou en el denominador dels càlculs Desenvolupament de l’Acció del Govern Reduir la sinistralitat laboral En referència a la reducció de la sinistralitat laboral, cal assenyalar les fites següents: La sinistralitat laboral era de 5.949 accidents per cada 100.000 treballadors i any a finals del 2005, el seu valor mínim des de l’any 2000. • L’any 2005 s’arriba al valor mínim de l’índex de sinistralitat des de l’any 2000 (de 8.296 accidents per cada 100.000 treballadors/es l’any 2000, a 5.949 el 2005, una reducció del 28,2%). Actualment, en el primer trimestre 2006, aquest índex es troba en 6.168 accidents, a causa dels accidents lleus. Evolució dels índex d’incidència dels accidents en jornada de treball amb baixa Font: Departament de Treball i Indústria. Generalitat de Catalunya (2006). 10.500 9.500 Catalunya Barcelona Lleida Espanya Girona Tarragona Total d’accidents mortals Font: Departament de Treball i Indústria. Generalitat de Catalunya (2006) 10 5 0 2002 2003 2004 2005 interanual 2005-2006 Fomentar la formació per promoure la cultura de la seguretat i la salut en el treball Sobre aquesta línia de treball es posen en marxa diferents iniciatives per conscienciar la població. A continuació destaquem les més rellevants: • Campanya publicitària “A la feina, cap risc”, mitjançant la difusió en els mitjans de comunicació i merxandatge divers en diferents onades al llarg dels anys 2004, 2005 i 2006. Creació de diferents materials de sensibilització per a tots els públics. • Aprovació d’un Decàleg d’actuacions de prevenció de riscos laborals que pretén conscienciar i implicar la societat, i que inclou entre altres mesures, un Registre de delegats de prevenció de riscos laborals i un manual d’avaluació integral de riscos laborals. 8.500 7.500 6.500 • Des del 2004, més de 10.000 alumnes han rebut formació en matèria de prevenció de riscos laborals. 5.500 4.500 2002 126 Balanç Pla de Govern PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 2003 2004 2005 interanual 2005-2006 • Enviament de 5.000 comunicacions a les empreses catalanes que pateixen més accidents laborals perquè compleixin la llei de prevenció de riscos. Balanç Pla de Govern 127 �Incrementar les mesures i mitjans d’inspecció i control Pel que fa a la pròpia activitat d’inspecció, la Inspecció de Treball i Seguretat Social, depèn orgànicament de l’Administració general de l’Estat (AGE), i funcionalment de l’AGE o de la de la Generalitat de Catalunya segons la matèria de què es tracti. Tenint en compte aquesta realitat, les actuacions més rellevants han estat les següents: Aprovació del Pla per a la prevenció de riscos laborals 2005-2008 amb una inversió de 68 M€. Un nou impuls econòmic Ocupació i treball 2.2.3 Avançar cap a un marc català de relacions laborals • Aprovació del Pla de Govern per a la prevenció de riscos laborals (2005-2008) amb una dotació de 68 milions d’euros. Es dóna així compliment a una de les propostes prioritàries de l’Acord Estratègic per a la internacionalització, la qualitat de l’ocupació i la competitivitat de l’economia catalana. L’objectiu és la reducció del nombre i la gravetat dels danys a la salut que es produeixen a la feina i la millora contínua de les condicions de seguretat i salut en el treball. Punt de partida En política laboral, el Govern de la Generalitat de Catalunya ha treballat per assolir importants creixements del nivell d’ocupació, garantint igualment millores en la qualitat i les condicions de treball. Entre altres eixos que incideixen en la qualitat de l’ocupació (vegueu apartats 2.2.1 i 2.2.2), les relacions laborals tenen un ascendent important per garantir unes condicions laborals idònies. Per això el Govern ha treballat per potenciar l’establiment d’un marc de relacions laborals català, que permeti una millor adequació a les especificitats i les necessitats del nostre país. Les principals propostes desenvolupades han estat: • Habilitació de 50 tècnics del Departament de Treball i Indústria que faran a partir del maig 2006 tasques de vigilància i control en matèria de salut i seguretat laboral. • Conveni amb la Fiscalia per potenciar els mecanismes de coordinació i cooperació entre institucions amb competències en seguretat i salut laboral. • Durant l’any 2005 s’ha realitzat una campanya específica de control per part del Departament de Treball i Indústria sobre 815 empreses amb elevada sinistralitat al llarg de tot el territori. Els resultats han estat positius, atès que l’índex d’incidència d’accidents laborals d’aquestes empreses ha passat de 130,61 (28.325 treballadors accidentats) el 2004 a 103,40 (23.043 treballadors accidentats) el 2005, un 21% menys, ja que han disminuït de 170 a 123 els accidents greus i de 16 a 5 els accidents mortals. Balanç S’ha aconseguit l’objectiu de reduir notablement els nivells de sinistralitat, i situar-los per sota de la mitjana espanyola. Tot i així, aquest és un aspecte en el qual cal que ni els empresaris, ni els treballadors, ni l’Administració, cadascun en el seu grau de responsabilitat, baixin la guàrdia en cap moment. La feina feta en matèria de sensibilització ha estat molt positiva, ja que ha permès l’accés de la cultura de la protecció laboral a la majoria de la població catalana. Pel que fa a la pròpia inspecció de la sinistralitat, s’han dut a terme actuacions encaminades a millorar-la, i es podran continuar realitzant avenços importants gràcies a la transferència de la Inspecció de Treball que recull el nou Estatut de Catalunya Per tant, en la mesura de les possibilitats d’actuació que disposa el Govern en matèria de sinistralitat laboral, es pot considerar que és un objectiu Assolit en el qual s’han aconseguit avenços molt importants al llarg de la legislatura. 128 Balanç Pla de Govern PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 1 Impulsar un marc de negociació col·lectiva a Catalunya que constitueixi l’instrument prioritari de regulació de condicions laborals. 2 Consolidar l’actuació del Tribunal Laboral de Catalunya i promoure’n la descentralització. 3 Divulgar els convenis col·lectius i pactes vigents a Catalunya, mitjançant l’accés universal a aquesta informació a través de les noves tecnologies. Desenvolupament de l’Acció del Govern Impulsar un marc de negociació col·lectiva En aquest àmbit, les actuacions del Govern han estat les següents: • Aprovació de la Llei 7/2005, del Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya (CTESC), a iniciativa del Govern, per tal de garantir la independència d’aquest organisme i reforçar la seva funció assessora. La llei suprimeix els representants de les administracions en els òrgans de la institució. Gràcies a la Llei 7/2005, el CTESC esdevé un òrgan totalment independent • Aprovació del projecte de llei de creació del Consell de Relacions Laborals de Catalunya, un òrgan de participació institucional i de diàleg i concertació social en matèria de relacions laborals, tal com es va recollir en l’Acord estratègic per a la internacionalització. Les seves funcions seran principalment de diàleg i participació institucional entre organitzacions sindicals, empreses i Administració. • Creació del Consell de Relacions Laborals, de la Comissió de Convenis Col·lectius de Catalunya, amb l’objectiu general d’impulsar, orientar i millorar l’estructura i els continguts de la negociació col·lectiva. D’aquesta manera Catalunya serà la primera Comunitat Autònoma a Catalunya serà la primera Comunitat Autònoma a tenir una Comissió de Convenis Col·lectius Balanç Pla de Govern 129 �disposar d’aquesta comissió especialitzada, així com les d’igualtat i nodiscriminació i la d’inspecció de treball. El pressupost previst per aquest òrgan, inclòs al pressupost del 2006, és d’1M€ (400.000 € per al Consell Català de Relacions Laborals i 600.000 € per a la Comissió de Convenis Col·lectius). Consolidar l’actuació del Tribunal Laboral de Catalunya i promoure’n la descentralització. Sobre aquest assumpte, l’acció del Govern ha estat la següent: • Descentralització de la primera seu del Tribunal Laboral de Catalunya a Lleida, i inauguració de la nova seu a Barcelona. • Millora del seu sistema de finançament, racionalitzant els pagaments i ajustant-los a les necessitats de l’òrgan (pagaments de la subvenció en dues úniques bestretes). • El Tribunal ha actuat des de la seva creació al 1992, en 6.182 procediments de solució de conflictes laborals, que han afectat 125.240 empreses i un total d’1.800.810 treballadors i treballadores. Durant el 2005 s’han fet 786 procediments (conciliacions o arbitratges), gairebé un 40% més que al 2002 (570). La pàgina web on es poden consultar 1.800 convenis de Catalunya ha rebut 388.149 visites des de la seva creació Balanç La creació del Consell de Relacions Laborals de Catalunya respondrà a la doble necessitat de facilitar i racionalitzar el diàleg social, d’una banda, i donar cobertura amb caràcter estable a la participació institucional dels agents socials de l’altrea. Per tant, fomentarà i facilitarà la cooperació i el diàleg permanent entre les organitzacions sindicals i empresarials i entre aquestes i l’Administració. També impulsarà la millora i la racionalització de la negociació col·lectiva de Catalunya. Amb l’a aprovació de la llei, que actualment es troba en el tràmit parlamentari, aquest objectiu quedarà completament assolit. Pel que fa a la resta d’objectius, és a dir, consolidar l’actuació del Tribunal Laboral de Catalunya, la divulgació de convenis col·lectius i la promoció de l’adaptació de la política laboral de les empreses a unes condicions laborals favorables també han estat assolits, amb la qual cosa es pot concloure que l’acció de Govern en matèria de relacions laborals ha estat d’objectiu assolit. Per tant, es pot entendre que amb la sèrie de mesures aplicades en matèria relacions laborals, el Govern ha donat un pas més per tal de garantir un mercat de treball de qualitat en el nostre país. Divulgar els convenis col·lectius i pactes vigents a Catalunya, mitjançant l’accés universal a aquesta informació a través de les noves tecnologies. Aquesta actuació s’ha dut a través d’una pàgina web específica que permet consultar 1.800 convenis, millorant la divulgació d’informació en aquesta matèria així com facilitant-ne l’accés públic a empreses i ciutadans. Des de la seva creació aquest portal d’Internet ha rebut 388.149 visites. Adaptació de les empreses a realitats laborals A més dels acords establerts en el Pacte de Govern, aquest ha treballat també perquè les empreses actualitzin la seva política de relacions laborals, concretament, mitjançant les accions següents: • El Departament de Benestar i Família ha iniciat l’elaboració d’un Pla Estratègic per la conciliació de la vida laboral i familiar que ha coincidit també amb l’inici d’una campanya de sensibilització per al repartiment paritari de les tasques a la llar. El Pla vol comptar amb la col·laboració de tots els agents socials. Catalunya és l’única Comunitat Autònoma on s’exigeix un Pla Social a totes les empreses que presentin un Expedient de Regulació d’Ocupació 130 Balanç Pla de Govern • Obligació de presentar un Pla Social en el moment de sol·licitar un Expedient de Regulació d’Ocupació, com a requisit imprescindible per iniciar la seva tramitació. Amb aquesta mesura, d’aplicació a empreses de 50 o més treballadors, Catalunya és el primer lloc d’Espanya on s’aplica aquest aspecte de l’Estatut dels treballadors, d’acord amb una directiva europea de 1998 sobre acomiadaments col·lectius, i s’incentiva la responsabilitat social de les empreses. A més, el Govern exigeix que les empreses de més de 50 treballadors incorporin el 2% de persones discapacitades a les seves plantilles si volen accedir als ajuts públics. En les convocatòries d’ajuts s’han introduït altres criteris socials, que fan referència a la igualtat de gènere i a la no-adjudicació d’ajuts a empreses amb sancions molt greus en matèria de seguretat i salut en el treball. PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Balanç Pla de Govern 131 �Un nou impuls econòmic Ocupació i treball 2.2.4 Potenciar l’autoocupació i l’economia social Punt de partida L’elevada varietat de models d’autoocupació individual o d’economia cooperativa i social que existeixen a Catalunya és un factor de competitivitat que cal reforçar. Aquests col·lectius són insubstituïbles en la generació d’iniciatives creadores d’ocupació i riquesa, a més de dotar de flexibilitat el sistema productiu, de facilitar noves formes d’organització del treball i d’impulsar la mobilitat social. El Govern ha volgut portar a terme una política de suport tant als treballadors autònoms com a l’economia social per tal que puguin transformar la seva capacitat emprenedora en empreses competitives. Per tal d’actuar en aquest àmbit s’han impulsat dues línies d’actuació: 1 2 • Programes específics de suport de cooperatives i societats anònimes laborals, amb 1,7 M€ destinats. • Els ajuts per a la creació d’empreses sumen enguany un total d’1,6 M€. Aquests fons són destinats per finançar arreu de Catalunya una xarxa de 330 entitats amb 850 tècnics que donen suport al Servei de Creació d’Empresa i assessoren els ciutadans interessats. Els ajuts per a la creació d’empreses sumen enguany un total d’1,6 M€ Una xarxa de 330 entitats donen assesorament a futurs empresaris • Ajuts al foment de l’economia cooperativa per a l’any 2006, per un import total de 4,5 M€ per potenciar aquesta forma d’organització empresarial. L’activitat duta a terme en matèria de promoció en l’autoocupació ha ajudat a consolidar el creixement d’aquest sector en el nostre país, com es pot veure en la taula adjunta, on s’incrementa en més d’un 28% el nombre de llocs de treball creats per l’autoempresa entre l’any 2001 i l’any 2005. Indicador de llocs d’autoempresa creats a Catalunya Font: Departament de Treball i Indústria 4.500 4.000 3.500 3.000 Impulsar la millora de la regulació jurídica que reconegui la situació real de l’autònom 2.500 Fomentar l’autoocupació i l’economia social 1.500 3.533 3.674 2001 2002 4.276 4.434 4.504 2003 2004 2005 2.000 1.000 500 0 Desenvolupament de l’Acció del Govern Impulsar la millora de la regulació jurídica de l’autònom Com que Catalunya no disposa de competències sobre la regulació jurídica dels autònoms, l’actuació del Govern ha estat bàsicament de donar suport i fer seguiment de la feina que està duent a terme el Ministeri de Treball i Assumptes Socials (MTAS) en l’elaboració de l’Estatut del treballador autònom. Cal ressaltar que entre el 2004 i el 2005 s’han creat a través del Servei de Creació d’Empreses i la seva xarxa d’entitats col·laboradores 4.655 noves microempreses i 8.938 llocs de treball. La taxa de supervivència de les companyies –pervivència al cap de 5 anys de la seva fundació- obertes a través del Servei de Creació d’Empreses és del 68%, notablement superior a les companyies creades sense suport públic. Fomentar l’autoocupació i l’economia social En el transcurs d’aquesta legislatura s’han dut a terme les actuacions següents: • Posada en funcionament del registre d’empreses d’inserció, que permetrà centralitzar totes les empreses que participen en la inserció laboral de les persones. • Convocatòria d’ajudes del Programa Gènesi, per analitzar la viabilitat empresarial de projectes empresarials que es realitzin a Catalunya, i convocatòria de les subvencions per al foment de l’ocupació i la millora de la competitivitat de les cooperatives i societats laborals per un import global superior als 3 M€. Creació de 4.655 noves microempreses i 8.938 llocs de treball Llocs de treball creats a través del Servei de Creació d’Empreses 2004-2005 Font: Departament de Treball i Indústria 2004 5.000 4.000 3.000 4.434 2005 4.504 3.237 2.000 1.000 303 0 Catalunya 444 Tarragona 287 347 Lleida 522 3.237 476 Girona Barcelona • Ajuts i subvencions per al foment de l’economia social i l’autoocupació, amb 2,8 M€. 132 Balanç Pla de Govern PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Balanç Pla de Govern 133 �Balanç Un nou impuls econòmic Competitivitat econòmica i industrial Observant les actuacions realitzades, es troba necessari impulsar en un futur una política de promoció de banca ètica, que ajudaria a completar les iniciatives encetades per tal d’enfortir l’economia social. 2.3.1 D’altra banda, encara que s’han fet esforços per donar suport a l’autoocupació, la limitació de competències en matèrie de treballadors autònoms sotmet l’acció del Govern a unes restriccions elevades. És per això que en conjunt, encara que les actuacions dutes a terme han estat molt positives tant per l’economia social com pel sector de l’autoocupació, cal valorar l’acció del Govern com un objectiu pendent d’assolir-se. Augmentar la competitivitat de les empreses catalanes Punt de partida Catalunya ha estat i és un motor important per a l’economia espanyola i una potència industrial a Europa. Aquesta posició ha de mantenir-se, perquè una economia forta permet el desenvolupament del país, i és el primer pas per garantir un major i millor benestar als seus ciutadans. El Govern, conscient de la importància de mantenir un teixit empresarial competitiu, i conscient del seu paper com a promotor d’iniciatives i garant del correcte funcionament del mercat (així com d’impulsor de propostes transversals), va decidir contribuir a la millora de la competitivitat de les empreses catalanes. Aquesta voluntat per part del Govern es concentra en el compliment dels objectius fixats a nivell europeu en la Cimera de Lisboa de l’any 2000 i la seva posterior revisió i renovació. Els compromisos de la Cimera de Lisboa al nostre país es tradueixen en: convertir Catalunya en una economia més dinàmica i competitiva, basada en el coneixement, capaç de créixer econòmicament de manera sostenible i generar més i millors llocs de treball, i amb major cohesió social. El Govern va tenir clar que aquests compromisos eren inaccessibles si no hi havia una complicitat i una implicació de tots els agents socials: organitzacions empresarials, els principals sindicats, i el mateix Govern. A més, el Govern ha volgut potenciar estratègies sectorials, en les quals participen igualment sindicats, organitzacions empresarials i Administració, per donar suport a les activitats econòmiques més altament exposades a la competència internacional i al procés de globalització. 134 Balanç Pla de Govern PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Balanç Pla de Govern 135 �Desenvolupament de l’Acció del Govern Catalunya havia estat tradicionalment el motor de l’economia espanyola però havíem perdut embranzida front d’altres pols de creixement. En el moment que podem mirar amb un mínim de perspectiva l’acció de govern ens adonem de la transformació que en molts aspectes ha experimentat aquest país. El creixement de la nostra economia és sòlid. L’any 2005, i el que portem de 2006, estem registrant els increments de PIB més alts dels darrers cinc anys. El nostre PIB per càpita se situa ja en el 108% de l’UE-15. % variació Principals Dades Macroeconòmiques interanual Font: Departament d’Economia i Finances. Generalitat de Catalunya. Elaboració Pròpia (2006). 2002 2003 2004 2005 I-T06 PIB 2,5 2,9 3,1 3,3 3,6 IPI 1,2 -0,1 1,4 -2,6 3,8 Exportacions 1,6 1 4,4 7,1 17,6 Importacions 2,8 4,7 11,5 12,5 23,2 IPC 3,7 3,5 3,5 3,9 4,1 L’evolució actual de la nostra economia és molt positiva. Tenim un creixement sostingut del nostre PIB molt superior als nivells mitjans europeus. El nostre sector exterior es consolida novament, i manté nivells de creixement en clara recuperació. La taxa d’atur ha assolit mínims històrics, i la taxa d’ocupació ja ha superat clarament l’objectiu marcat a la Cimera de Lisboa 2000 (vegeu apartat 2.2.1) Però tots aquests estímuls positius han de servir per esperonar el canvi real del nostre model productiu. Les noves regles de competència establertes per l’actual entorn econòmic i el desenvolupament de les economies emergents fan que l’Acord estratègic i la seva correcta execució siguin una de les prioritats bàsiques del Govern. Per tal d’afrontar els reptes esmentats anteriorment, i incidir en el canvi necessari, el Govern s’ha dotat de dos instruments essencials. Per una banda, el nou model de finançament autonòmic del nou Estatut, que ha de permetre obtenir més recursos per poder obtenir màxima eficàcia de les polítiques públiques (vegeu apartat 1.5). I per l’altra, l’Acord Estratègic per a la internacionalització, de la qualitat de l’ocupació i la competitivitat de l’economia catalana, ja en ple funcionament. L’Acord Estratègic, una nova filosofia d’actuació del Govern mitjançant un pacte consensuat amb els agents econòmics del país. 136 Balanç Pla de Govern L’acord Estratègic L’any 2004 es va fer la declaració de les bases de l’Acord i es van constituir el Consell d’Experts i les vuit comissions de treball formades per representants de les parts signants i diferents assessors. El febrer del 2005 es va signar l’Acord entre el Govern i les organitzacions sindicals i empresarials més representatives (CCOO, UGT, Foment, Pimec, Fepime). L’objectiu prioritari és augmentar la competitivitat mitjançant la millora de la productivitat de l’economia catalana. L’Acord s’estructura en 8 línies de treball i conté 86 mesures amb un pressupost aproximat de 2.015 M€ fins al 2007. A primers del mes d’abril es va constituir la Comissió de Seguiment de l’Acord amb la funció de vetllar pel compliment de les mesures consensuades per totes les parts i d’incorporar i desenvolupar noves propostes a l’Acord. (Per conèixer més a fons l’Acord i el seu estat actual vegeu fitxa annexa) PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Suport a la Innovació El Govern ha destinat 34,5 M€ al finançament de projectes d’R+D+I empresarials l’any 2006, per tal d’afavorir la millora tecnològica i la incorporació del coneixement al teixit industrial de Catalunya. Aquesta nova convocatòria d’ajuts se suma a les ja atorgades durant els dos anys anteriors, per un import de gairebé 71 M€ adreçats a 1.111 projectes. Durant el 2004-2006 s’han multiplicat per 5 les ajudes a empreses respecte al període 2000-2003. Aquest concepte és un dels elements centrals de la política industrial per tal de millorar la competitivitat i la productivitat de les empreses catalanes. Més de 105 M€ destinats a la millora tecnològica i incorporació de coneixement al teixit industrial, mitjançant ajuts a projectes d’R+D+i. Estratègies Sectorials A més, s’han posat en marxa estratègies sectorials per impulsar mesures que afavoreixin la transformació industrial de determinats sectors altament exposats a la competència internacional. El Pla del Tèxtil 2005, s’ha dotat amb 10,5 M€ l’any 2005 per impulsar la transformació del sector tèxtil català. Les principals línies del Pla incideixen en la millora de la competitivitat de l’empresa, els recursos humans i el territori. S’han convocat ajuts per a la formació dels treballadors d’empreses del sector tèxtil i de la confecció a Catalunya, afectats per expedients de suspensió de contractes, amb una despesa de 700.000 €. L’Observatori de Prospectiva Industrial, recollit a l’Acord Estratègic per a la internacionalització de l’economia catalana, té per finalitat conèixer la problemàtica dels diferents sectors catalans, preveure’n l’evolució i suggerir el disseny de futures línies d’actuació. Polítiques de suport i foment empresarial L’any 2005, el pressupost mostra un increment d’un 34% respecte a l’any 2004 de despesa destinada a la millora de la competitivitat de la indústria catalana. De tots els programes, destaquen en importància pressupostària els de foment de la inversió, la recerca, desenvolupament i innovació industrial (28,9 M€) i els d’innovació i transferència tecnològica del CIDEM (5,6 M€). En l’àmbit del finançament empresarial, la creació de nous instruments és un punt destacat en l’afavoriment de l’activitat econòmica. La nova línia de préstecs participatius o la línia de préstecs a llarg termini de les Pimes, dotada amb 200 M€, en són alguns exemples. La constitució de nous fons de titulització d’actius amb entitats financeres permet aportar al mercat més recursos per a les empreses; les operacions realitzades fins al moment sumen un import superior als 4.000 M€. Per la seva banda, l’Agència Catalana d’Inversions ha aconseguit l’atracció i implantació de 34 nous projectes industrials, que han suposat la creació de 2.360 nous llocs de treball directes i un volum d’inversió de gairebé 141 M€. Per cada euro de despesa real s’ha aconseguit atreure 60 euros d’inversió externa. Finalment, el nou Pla per a la internacionalització per a l’empresa catalana suposa la millora del grau d’obertura de la nostra economia i la internacionalització de les nostres empreses (vegeu objectiu 2.1.1). Foment de l’activitat i finançament empresarial: nous instruments financers, captació de grans inversions i Pla d’Internacionalització. Balanç Pla de Govern 137 �Els compromisos estratègics L’Acord Estratègic, que suposa una inversió de 3.000 M€ fins al 2007, és el nou instrument del Govern, nascut de l’esforç de consens i de diàleg amb empresaris i sindicats, amb l’objectiu d’orientar el futur model de la nostra economia. La finalitat prioritària és augmentar la competitivitat mitjançant la millora de la productivitat de l’economia catalana. El document conté 86 mesures i s’estructura en 8 línies de treball: 1 Infraestructures de transport 2 Telecomunicacions i energia 3 Polítiques d’ocupació i formació 4 Recerca, desenvolupament tecnològic i innovació 5 Polítiques socials i relacions laborals 6 Finançament de l’activitat econòmica 7 Entorn afavoridor de l’activitat empresarial 8 Internacionalització i projecció empresarial Amb ja més d’un any de plena vigència, el balanç de l’estat d’aplicació de l’Acord Estratègic és molt satisfactori. Durant el 2005 es varen iniciar ja les 86 mesures previstes, de les quals 43 es poden donar ja per assolides. Enguany és previst que se n’acabin d’implementar 14 més. Alguns dels blocs destacats amb les seves mesures implementades són: R+D+I (Mesures 1 a 9) • El pressupost de la DG de Recerca per al 2005 va augmentar un 38% respecte a l’any anterior i per al 2006 ha augmentat un 15,2%. Des del 2003 l’augment ha estat d’un 72% • Nou Projecte de Llei de foment de la ciència i la innovació empresarial i d’ordenació de la recerca, per tal d’estructurar el sistema de ciència i innovació tecnològica català, definir una carrera investigadora i establir mesures de foment i estímul de la ciència, la recerca i la transferència de tecnologia. • Projecte de la Bioregió, clúster al voltant d’institucions de recerca biomèdica de Catalunya, sector en el qual Catalunya vol situar-se al capdavant. • Més de 105 M€ destinats a ajuts empresarials en projectes d’R+D+I Dotació de capital humà (Mesures 10 a 24) • Pacte Nacional per a l’Educació i posada en marxa de 28 Plans Educatius d’Entorn • 76 M€ per al 2005-2006 per dotar els centres escolars dels equipaments informàtics, telemàtics i audiovisuals necessaris per a la millora en la formació a través de les TIC • Creació de 4 dels 12 centres de Formacio Professional previstos fins al 2007 Infraestructures de transport i mobilitat (Mesures 25 a 38) • Presentació del Pla d’autovies i iniciació de tots els eixos viaris de l’Acord, excepte l’eix Reus-Alcover • La política de promoció de línies aèries ha assolit alguns èxits rellevants, com la posada en funcionament de la línia Barcelona-Xangai. I les accions de suport als aeroports regionals, com el de Girona 138 Balanç Pla de Govern PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 • Desenvolupament del Pla Estratègic del Port de Barcelona que ha de permetre a Catalunya ser la principal porta d’entrada de mercaderia d’Àsia • Realització de 38 actuacions d’accés sostenible que afecten 64 municipis i 118 polígons industrials • Pla estratègic de CIMALSA i projectes logístics de la Selva, el Camp, l’Empordà, el Penedès, l’Ebre i el Bages i centres intermodals del Far de l’Empordà i l’Aldea. Infraestructures energètiques i mediambientals (Mesures 39 a 42) • Aprovat el nou Pla de l’Energia 2006-2015 • Els programes d’inversió en infraestructures hídriques i de gestió de residus, l’any 2005 han executat 153 M€ i n’hi ha 195 M€ pressupostats per al 2006 Infraestructures i política de telecomunicacions (Mesures 43 a 46) • Pla Director d’infraestructures de telecomunicacions, que garantirà la cobertura i l’accés a tot el territori català • Impuls de l’ens gestor d’infraestructures • Continuació del desenvolupament de l’Administració Oberta de Catalunya Finançament de l’activitat empresarial (Mesures 54 a 63) • Nova línia de finançament ICF que ofereix crèdits en condicions avantatjoses, amb un pressupost de 200 M€ per al 2005 i préstecs participatius per valor de 65 M€. Nous fons de titutització, que mobilitzaran més de 3.000 M€ en forma de més recursos financers per a les empreses Internacionalització de l’economia (Mesures 47 a 53) • Pla per a la internacionalització de l’empresa catalana 2005-2008, gestionat pel COPCA. • Creació de l’Observatori de mercats exteriors, per conèixer els avantatges competitius dels diferents sectors empresarials en l’àmbit mundial • Agència Catalana d’Inversions: 34 nou projectes industrials amb 2.360 nous llocs de treball i una inversió de 171 M€ associada • Nou centre de negocis a Xangai i noves plataformes empresarials de París, Varsòvia, Budapest i Praga Ocupació i relacions laborals (Mesures 64 a 80) • Pla per a la internacionalització de l’empresa catalana 2005-2008, gestionotació de 150 M€ per a polítiques actives d’ocupació • Reforma de fons del SOC i redacció del Pla general d’ocupació 2006-2008 • Aprovació del Projecte de llei del Consell de Relacions Laborals i del Pla de Govern per a la prevenció de riscos laborals 2005-2008 • Tribunal Laboral de Catalunya, nou sistema de finançament i descentralització amb la inauguració de les seus de Lleida, Barcelona i la propera de Girona Balanç Pla de Govern 139 �El Govern ha fet un acurat diagnòstic del problema de la inflació a Catalunya. Amb el Pla de mesures es farà front a aquest problema. El Pla de mesures contra la inflació Una vegada analitzades les recomanacions fetes per Grup d’Experts constituït amb la finalitat d’estudiar les causes i proposar l’orientació de les actuacions necessàries per a lluitar contra la inflació en l’àmbit català el govern va aprovar el Pla de mesures contra la inflació. Aquest Pla comporta una actuació unitària des de la perspectiva de l’Acció de Govern, orientada a la seva funció reguladora, de defensa de la competència i a la millora de la seva eficiència, com també actuacions concretes en diversos àmbits: defensa dels consumidors i usuaris, mercats de béns, formació, sanitat, transport i logística, habitatge, energia i mesures en relació amb l’elaboració de l’índex de preus al consum. Són 39 mesures, totes elles orientades a millorar el funcionament dels mercats, promoure la competència i l’increment de la productivitat i millorar l’eficàcia de l’Administració, entre d’altres. Un nou impuls econòmic Competitivitat econòmica i industrial 2.3.2 Impulsar la Recerca i la Innovació Punt de partida La capacitat de progrés de la societat a Catalunya així com la millora del benestar de les persones va molt lligada a l’augment de la productivitat de l’economia. I alhora, aquest últim factor depèn de moltes variables, entre les quals es troba el nivell tecnològic i innovador del teixit empresarial del país. Per tant, l’esforç en recerca, desenvolupament tecnològic i innovació (R+D+I) es converteix en un objectiu essencial en la política de Govern. Balanç L’Acció de Govern ha estat molt important, ja que hi ha hagut una priorització clara de garantir un teixit empresarial competitiu per part de tots els Departaments implicats. És cert que l’objectiu concret del Pla de Govern d’assolir totes les fites establertes a la Cimera de Lisboa no s’ha assolit al 100%, però les iniciatives dutes a terme han de garantir arribar-hi al llarg dels propers anys. No hem d’oblidar, però, que les variables exògenes a la nostra economia, especialment els preus energètics, poden tenir una repercussió en altres variables macroeconòmiques, i per tant dificultar el procés de millora competitiva del nostre teixit empresarial. Però, com s’ha comentat anteriorment, la voluntat política per part del Govern de prendre part en una millora de la nostra economia és clara. Aquest és un canvi significatiu respecte a etapes anteriors, ja que s’ha volgut fer amb l’acord de tots els agents implicats, i amb una intervenció en els fonaments que garanteixen una economia de futur, en les infraestructures de transport, en la recerca i el desenvolupament i en la internacionalització. És per això, doncs, que es pot considerar que en aquest assumpte l’Acció de Govern es pot valorar com a objectiu en vies d’assolir-se. En aquest sentit, el Govern ha de crear una eina que emmarqui les accions necessàries per assolir l’objectiu d’una inversió global en R+D del 2% del PIB l’any 2007 (equivalent a la mitjana europea). D’altra banda, també s’ha de crear un marc de referència per a la definició del model català de recerca i innovació. D’aquests instruments han de desenvolupar-se una sèrie de línies de treball, concretament: 1 Incrementar i millorar el capital humà dedicat a R+D+i 2 Incrementar i millorar el nivell d’infraestructures i equipaments d’R+D+i 3 Impulsar la transferència tecnològica i la col·laboració entre els diversos agents 4 Estimular la innovació empresarial Desenvolupament de l’Acció de Govern Catalunya, en matèria de recerca i innovació es troba per sota de la mitjana europea (2%), objectiu al qual es vol arribar. De fet, l’any 2004, el percentatge de despesa d’R+D sobre el PIB era d’un 1,34%. % Despesa R+D sobre el PIB 2000 2001 2002 2003 2004 1,09% 1,04% 1,19% 1,28% 1,34% Un altre dels indicadors bàsics (de resultats) que pot definir l’estat de la recerca i la innovació d’un país és el nombre de patents generades per milió d’habitants, en el qual Catalunya presenta a l’Oficina Europea de Patents (OEP) aproximadament la meitat de patents que la mitjana de la Unió Europea mentre que supera àmpliament les presentades pel conjunt de l’Estat espanyol. 140 Balanç Pla de Govern PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Nombre de patents generades per milió d’habitants Fonts: Idescat i Indicadors del Pla de Govern. Elaboració Pròpia (2006) CAT ES UE-25 2001 2002 69,04 72,8 28,8 25,5 141,96 133,59 Balanç Pla de Govern 141 �Nou Pla de Recerca i Innovació 2005-2008: una inversió global de més de 2.000 M€ en quatre anys. Pla de Recerca i Innovació 2005-2008 L’aprovació del nou Pla de Recerca i Innovació (PRI) 2005-2008 ha estat l’acció principal al voltant de la qual han d’ubicar-se les resta d’actuacions. El PRI té com a objectius incrementar el nombre d’investigadors del sistema de recerca; impulsar les infraestructures de recerca, la col·laboració entre elles i la qualitat de la recerca que s’hi fa; potenciar la transferència de tecnologia i les activitats tecnològiques emprenedores; millorar la coordinació de polítiques de recerca i innovació de la Generalitat; i promoure la difusió científica i tecnològica entre la ciutadania. El pressupost del PRI 2005-2008 supera els 860 M€. A aquest import cal afegir-hi uns 800 M€ que es dediquen a la recerca universitària i uns 400 M€ més d’àmbits d’altres departaments de la Generalitat (amb el de Salut al capdavant). En total, tenint en compte els recursos directes i indirectes, el PRI representa una inversió global per als propers quatre anys que supera els 2.000 M€. EL PRI s’estructura en 10 programes, entre els quals destaquen: • • • • 122 M€ per a 1.940 professionals Suport a la recerca. Suport a la transferència de tecnologia i coneixement. Centres i infraestructures de recerca. Foment de la innovació. Incrementar i millorar el capital humà dedicat a R+D El PRI preveu una inversió en quatre anys de 122 M€ per oferir 1.940 places per a formació i per a doctors tant al sector públic i privat. Concretament en el capítol de l’enfortiment de l’estructura de treballadors dedicats a la recerca i a la innovació les actuacions han estat: • La Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats (ICREA) ha contractat 131 investigadors en especialitats molt diverses. Aquest any 2006 la convocatòria ofereix 25 noves places. El programa ICREA té com a objectiu ajudar a obrir noves línies de recerca i reforçar els grups existents a Catalunya, mitjançant la incorporació de personal investigador d’alt nivell científic. • Ampliació de les convocatòries d’ajuts i beques gestionades per l’ Agència d’Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR), que ha implicat ajuts al finançament de projectes específics de recerca, a estades de recerca a l’exterior, a professors visitants, a la cooperació internacional, als premis CIRIT, etc., per un import total d’1,74 M€. Incrementar i millorar el nivell d’infraestructures i equipaments d’R+D L’Acció de Govern en matèria de infraestructures s’ha desenvolupat en una política de creació de grans centres de recerca, amb la finalitat d’esdevenir pols d’atracció tecnològica. En aquest sentit l’Acció del Govern ha estat important, i en destaquen alguns punts rellevants: • La creació del Registre de Centres Tecnològics, que permetrà l’ordenació del sistema català de transferència de tecnologia i la identificació de les entitats que componen l’oferta científica i tecnològica. • Pel que fa a aquesta nova xarxa de centres tecnològics, s’ha impulsat la creació de nous centres previstos en l’Acord estratègic per a la competitivitat, com ara el Centre Tecnològic de la Logística a Catalunya, i la Fundació Privada Centre Tecnològic per a la Indústria Aeronàutica i de l’Espai. El primer estarà al Prat de Llobregat i donarà suport a la recerca per millorar la competitivitat del sector logístic. El segon s’ubicarà a Viladecans i potenciarà la competitivitat de la indústria aeronàutica i de l’espai a Catalunya. A més, s’han signat acords per a la creació del Centre Tecnològic Barcelona Media, i el de Difusió Tecnològica del Moble a la Sénia. Una política ambiciosa de grans centres de recerca i parcs científics. • Desenvolupament de la nova Anella de l’Agroindústria, que suposa una aliança dels tres centres tecnològics especialitzats en l’aplicació de la biotecnologia en el sector agroalimentari: el Centre Tecnològic de Noves Tecnologies i Processos d’Alimentació a Monells-Girona; el Centre Tecnològic Agroalimentari a Lleida, i el Centre Tecnològic de la Nutrició i la Salut a Reus. L’Anella constituirà una eina de projecció, màrqueting i comercialització internacional dels centres esmentats, i alhora farà de Catalunya un dels pols biotecnològics d’Europa. • L’any 2005 es van finançar 31 centres de recerca per un total de 32,6 M€, entre els quals hi ha el Centre Tecnològic de Telecomunicacions de Catalunya, l’Institut Català d’Investigació Química, l’Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer, i l’Institut de Ciències Fotòniques. • La creació de la Bioregió de Catalunya, clúster al voltant d’institucions de recerca biomèdica de Catalunya, sector en el qual Catalunya vol situar-se al capdavant en matèria de recerca i desenvolupament. L’Institut de Recerca Biomèdica és una de les infraestructures clau d’aquest projecte. • Nou Centre d’Investigació en Nanociència i Nanotecnologia, amb una aportació de 16 M€, que contribuirà al desenvolupament d’aplicacions dins el camp de la microelectrònica i la biomedicina. • Signatura del conveni per a la construcció de les instal·lacions del Laboratori de Llum Sincrotró, amb 13,2 M€ per la compra dels terrenys al Centre Direccional Cerdanyola del Vallès. A Europa hi ha 15 fonts de llum de sincrotró, però només 3 són d’última generació, similars a la que s’instal·larà al Vallès. És previst que el Sincrotró comenci a funcionar l’any 2009 i contribueixi a millorar la competitivitat científica i industrial de Catalunya. 142 Balanç Pla de Govern PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 El superordinador Mare Nostrum i el futur Laboratori de Llum del Sincrotró, dues infraestructures científiques de nivell internacional. Balanç Pla de Govern 143 �• També ha tingut un protagonisme especial el superordinador Mare Nostrum, al qual es destinaran 16 M€ en període 2005-2011. Aquesta instal·lació puntera, ubicada a l’UPC, és un centre multidisciplinar obert a la comunitat científica i dedicada al foment de la col·laboració internacional. Impulsar la transferència tecnològica i la col·laboració entre els diversos agents En aquest apartat cal destacar la constitució del Consorci de Transferència de Coneixement (CTC), l’objecte del qual és promoure la transferència del coneixement científic generat a universitats i centres de recerca al teixit social i productiu. Innovació Tecnològica En aquest apartat el Govern ha treballat sobretot a enfortir la línia d’ajuts, ja que les empreses per si soles tenen interès a invertir en recerca i desenvolupament. No obstant això, a causa de la filosofia d’objectius que imperen en el sector privat, a vegades, la inversió tecnològica pot perdre pes en el global de la inversió, i per tant, cal impulsar i facilitar línies de recerca en els diferents sectors empresarials. Percentatge de despesa empresarial en R+D respecte al PIB Font: INE i Idescat. Elaboració Pròpia (2006) 2001 2002 2003 2004 0,7 0,81 0,85 0,89 2 ES 0,53 0,58 0,61 0,62 1 UE-25 1,26 1,24 1,23 1,22 0 US 1,98 1,86 1,79 2,46 CAT 2001 CAT 2002 ES UE-25 2003 US 2004 NL Així l’Acció del Govern ha estat la següent: • Inversió de més de 100 M€ adreçats a prop de 1.500 projectes d’R+D+I empresarials per al període 2004-2006 per tal d’insistir en la necessitat de la millora tecnològica i d’incorporació del coneixement al teixit industrial de Catalunya. En el 2004-2006 s’han multiplicat per 5 les ajudes a empreses respecte al període 2000-2003. • Celebració del Fòrum de la Innovació 2005. El Fòrum és l’esdeveniment de referència en l’entorn empresarial català en temes d’innovació, ja que aplega més de 1.800 empresaris, emprenedors i agents implicats en el procés de la innovació. Les noves polítiques Els Centres de R+D+i El Pla de Recerca i Innovació de Catalunya 2005-2008 s’estructura en 10 programes d’actuacions, d’entre els quals destaca el Programa de Centres i Infraestructures de recerca. Aquest programa s’entén com la necessitat de considerar a d’altres agents a més de les Universitats com a impulsor de la recerca a Catalunya. El programa s’inspira en el model dels països més competitius, on el teixit investigador està format per una trama d’universitats, instituts i centres públics i privats de recerca amb orientacions i estratègies concretes dins de certs sectors i certes disciplines científiques. Objectius: • Impulsar els canvis estructurals, d’organització i de coordinació per millorar la qualitat i la competitivitat de la recerca a Catalunya. • Articular les relacions entre aquests centres de recerca i les universitats. • Implantar un model de finançament lligat a l’avaluació de resultats de recerca. • Potenciar la recerca transdisciplinària i la transferència de tecnologia. • Aconseguir que els centres de R+i siguin reconeguts a la UE. Les Accions prioritàries del Programa són: Creació de la Xarxa de Ciència i Tecnologia de Catalunya (XACIT). Dins de la pàgina Web del Departament d’Educació es pot disposar d’una base de dades amb la informació de tots els centres de recerca de Catalunya. http:// www10.gencat.net/dursi/ca/re/directori_r_d.htm Potencia i crear Centres de Recerca, en estreta col·laboració amb les universitats , amb l’objectiu d’assolir una dimensió institucional i un nivell científic que els permetin competir en l’àmbit internacional. Crear i Consolidar la Xarxa de Parcs científics i tecnològics, que satisfacin les necessitats de la política de recerca i innovació de Catalunya. Elaboració del Pla d’Infraestructures Científiques i Tecnològiques 20052010, que se centrarà en l’impuls dels equipaments i de les grans installacions que beneficiïn la competitivitat econòmica i el progrés científic del país, aprofitant tant el potencial actual com les àrees tecnològiques de futur. Creació de l’Anella de l’Agroindústria, fruït d’una estratègia compartida entre el Govern Català, els governs locals, les Universitats i centres de recerca, els parcs científics i tecnològics i el sector empresarial. L’Anella de l’Agroindústria serà una aliança de tres centres: el Centre Tecnològic de Noves Tecnologies i Processos d’Alimentació (CENTA), a Monells-Girona; el Centre Tecnològic Agroalimentari (CTA), a Lleida, i el Centre Tecnològic de la Nutrició i la Salut (CTNS) a Reus creats al llarg de l’any 2005. 144 Balanç Pla de Govern PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Balanç Pla de Govern 145 �Les noves polítiques Creació de la Bioregió de Catalunya. La BioRegió de Catalunya és un nou model de desenvolupament regional que neix amb la voluntat de coordinar l’activitat en biotecnologia que es du a terme a Catalunya, principalment en l’àmbit de les ciències de la vida i agroalimentari . L’objectiu és consolidar Catalunya com a referent internacional amb una recerca d’excel·lència, un teixit empresarial competitiu i un sistema de transferència de coneixement sòlid i dinàmic. Creació del Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB), iniciativa de la Generalitat de Catalunya, de l’Ajuntament de Barcelona i de la Universitat Pompeu Fabra (UPF). El PRBB és una gran infraestructura científica europea que genera coneixements d’alt nivell per desxifrar la base genètica i molecular de la vida i ajudar a solucionar els problemes de salut emergents. El PRBB funciona mitjançant la col·laboració de diversos centres de recerca públics i plataformes tecnològiques, amb la presència de destacats investigadors d’alt nivell, que han treballat en els millors centres internacionals. Creació del nou Centre d’Investigació en Nanociència i Nanotecnologia, que contribuirà al desenvolupament d’aplicacions dins el camp de la microelectrónica i la biomedicina. Futura construcció de la font de llum de sincrotró del Vallès (ALBA), que permetrà reforçar la posició competitiva de la UE en matèria de grans instal·lacions tecnològiques, facilitar l’accés de les empreses del sud de la UE a una font de llum de sincrotró, millorar el potencial cientificotècnic de la UE, facilitar al sector manufacturer català i espanyol una gran installació científica adaptada a les seves necessitats i interessos. 146 Balanç Pla de Govern PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Balanç El Pla de Recerca i Innovació 2005-2008 neix amb un objectiu quantitatiu molt ambiciós: assolir una xifra d’inversió en recerca del 2% del PIB català al final del 2008. L’assignació pressupostària per a la Direcció General de Recerca va créixer l’any 2005 el 38%, i un 15,2% l’any 2006, unes quantitats que demostren el grau d’implicació del Govern en la potenciació de les polítiques de recerca. Tot i aquest esforç en recursos, hem de tenir en compte que la despesa en recerca té diverses components, i la component pública representa prop d’un terç del total. És per aquest motiu que les polítiques públiques tenen una capacitat d’incidència relativa en el resultat final d’aquest important indicador, però tampoc s’ha d’oblidar que el Govern és la institució que pot invertir en recerca amb independència d’altres prioritats pròpies. El Pla de Govern 2004-2007 presenta un grau de compliment força positiu respecte a les principals actuacions previstes amb el Pla estratègic aprovat. S’ha observat un creixement del percentatge d’R+D sobre el PIB, que passat de l’1,09% l’any 2000, a l’1,34% l’any 2004. Podem parlar doncs d’un objectiu en vies d’assolir-se, ja que serà l’execució definitiva del Pla la que donarà la resposta respecte al resultat final esperat. De fet, la inversió realitzada especialment en matèria de professionals i en infraestructures de recerca han d’encaminar la propera legislatura cap a increment continu del pes de la recerca i el desenvolupament en l’economia catalana, encara que el pas que s’ha realitzat en matèria d’R+D és molt important, i dóna les guies per assolir perfectament una inversió en recerca del 2% del PIB per a l’any 2008. Balanç Pla de Govern 147 �Un nou impuls econòmic Comerç i Turisme 2.4.1 Potenciar el model comercial català Punt de partida Preservar i potenciar el model comercial català és l’objectiu del Govern en matèria de comerç. El model comercial català es caracteritza per la coexistència equilibrada dels diferents formats de la distribució detallista, amb un pes específic important del comerç de petita i mitjana empresa en trama urbana. Cal destacar que aquest model comercial, a banda de la seva funció econòmica, vertebra i cohesiona pobles, ciutats i barris. Per tal d’assolir aquest objectiu, el Govern va fixar dues línies d’actuació: 1 La dinamització i reordenació de les estructures comercials urbanes. 2 El reforçament del marc d’igualtat en les condicions de competència. A més, el Govern, sensible amb la tradició firaire catalana però conscient de la necessitat d’adaptació d’aquest sector als reptes del segle xxi, pretén treballar en la modernització de les fires i promoure l’artesania. Desenvolupament de l’Acció del Govern Dinamització i reordenació de les estructures comercials Pel que fa a la primera línia d’actuació, cal assenyalar el desplegament de les iniciatives següents: Aprovació, a iniciativa del Govern, de la llei 18/2005 d’equipaments comercials • L’aprovació de la llei 18/2005, de 27 de desembre, d’equipaments comercials. En el quadre annex es poden trobar les principals característiques de l’esmentada llei, que impulsa un model comercial i de ciutat compacte, complex i socialment cohesionat. • Realització del Pla Territorial Sectorial d’Equipaments Comercials (PTSEC), que pretén consolidar un model de comerç urbà de proximitat, adequat a les necessitats dels ciutadans. El PTSEC preveu un creixement comercial total de 395.000m2. Concretament, contempla un increment de 132.000m2 de supermercats. • Dins el PTSEC es preveu l'aprovació definitiva dels programes d’orientació per a l’equipament comercial (POEC), que han de poder ser promoguts pels ajuntaments o per qualsevol altra entitat o persona interessada. • S’ha assolit un conveni amb Avalis Societat de Garantia Recíproca (SGR) per facilitar a les petites i mitjanes empreses comercials de Catalunya l’accés a crèdits tous amb avals garantits. • Adhesió de 19.000 comerços de Catalunya als programes de dinamització comercial impulsats pel Govern. El reforçament del marc d’igualtat en les condicions de competència Pel que fa a la segona línia d’actuació a què es feia referència anteriorment, cal dir que s’han acomplert les dues principals iniciatives que preveia el Pla de Govern 2004-2007: • El manteniment de l’impost sobre les grans superfícies comercials. La recaptació en aquesta matèria ha estat de 14 M€ l’any 2005, i la previsió per 2006 és de 14,4 M€. • Aprovació de la llei 8/2004, de 23 de desembre, d’horaris comercials, que té per objectiu la preservació del model comercial català. Els comerços podran obrir un màxim de 72 hores setmanals, un màxim de 12 hores diàries i només 8 dies festius l’any, a excepció dels petits i mitjans comerços que venguin productes d’alimentació i que tinguin una superfície no superior a 150 metres quadrats, que no estaran sotmesos a limitacions horàries. Aprovació, a iniciativa del Govern, de la llei 8/2004 d’horaris comercials Una bona aproximació per analitzar la salut del comerç urbà és el Clima comercial urbà de Catalunya. El seu valor pel quart trimestre de 2005 va ser de 32,8% (percentatge net de respostes de percepció positiva del sector). Com es pot observar, la situació del sector és estable amb un percentatge baix d’enquestats que manifesten una marxa dolenta del negoci. % Clima comercial urbà a Catalunya: marxa del negoci (saldo respostes positives - negatives) Font: IDESCAT (2006) 40 35 30 25 20 15 10 5 0 T1/2004 T2/2004 T3/2004 T4/2004 T1/2005 T2/2005 T3/2005 T4/2005 En referència a la política de promoció de les fires catalanes cal destacar l’esforç realitzat pel Govern en l’expansió de la Fira de Barcelona. En la fitxa annexa es troben les característiques d’aquesta expansió. • Concessió d’ajuts per impulsar la competitivitat de les petites i mitjanes empreses comercials. Entre el 2004 i el 2006 s’hi van destinar 52,9 M€. 148 Balanç Pla de Govern PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Balanç Pla de Govern 149 �Els compromisos estratègics Fira de Barcelona celebra cada any 80 salons amb 30.000 expositors i rep 3,5 milions de visitants. Té 15 salons que són referents a Europa i organitza el 75% dels grans salons industrials i professionals d’Espanya. L’informe sobre l’impacte econòmic de la Fira sobre els seu entorn geogràfic estima que és de prop de 2.000 M€, un 2,4 % del PIB de Catalunya. Això suposa que per cada euro que factura la Fira es genera un impacte econòmic de 18,2€ en el PIB català i, a més, la Fira crea al voltant de 41.000 llocs de treball entre els diferents sectors relacionats amb la seva activitat. Dades de l’estudi elaborat pels professors del IESE, José Luis Nueno, Pedro Videla i Antonio Agustín. La Fira de Barcelona és una de les infraestructures de referència de l’economia catalana. A part del seu efecte en la internacionalització i projecció de la imatge de Catalunya, suposa un volum d’activitat destacat i que incideix, mitjançant diverses variables, en la generació de riquesa del país. Per tal de seguir sent un instrument de l’activitat empresarial del nostre país, Fira de Barcelona va elaborar en el seu moment un Pla estratègic. • • • • Pla Estratègic de la Fira 2006-2015 Més creixement sobre la base de la innovació i la qualitat Captació de grans salons i congressos internacionals Impuls a la dimensió internacional Acabament del recinte de Gran Via i remodelació de Montjuïc El Projecte d’ampliació L’ampliació del recinte permet complir un dels principals objectius del Pla Estratègic i preveu situar la institució com una de les principals protagonistes de la gran plataforma internacional d’activitat econòmica de l’Àrea de Barcelona. L’any 2009, Fira de Barcelona finalitzarà les obres d’ampliació de les seves noves instal·lacions de Gran Via, situades a només 2,5 km de Montjuïc, el recinte històric. Un cop finalitzat, el recinte de Gran Via tindrà un total de 240.000 m2 d’exposició repartits en 6 pavellons i més de 5.000 places d’aparcament. Les obres hauran tingut un cost total de 942 M€. Aquest fet el converteix en el segon recinte firal més gran d’Europa. Els 355.000 m2 totals que disposarà la Fira l’any 2009 permetran realitzar una millor gestió del calendari firal i obtenir una major capacitat per acollir nous esdeveniments, a més d’afrontar els nous reptes de creixement i millorar l’eficàcia com a element clau per al posicionament nacional i internacional de les empreses. La línia 2 connectarà l’aeroport amb tots els recintes de Fira de Barcelona A més, per tal de garantir el creixement de Fira de Barcelona, el Govern de la Generalitat preveu l’ampliació de la Línia 2 del metro, que permetrà la connexió del centre de la Ciutat amb els dos recintes de la Fira i amb l’Aeroport. Aquesta ampliació serà possible gràcies a l’aprofitament del túnel previst per la Línia 9. D’aquesta manera, els dos recintes de la Fira de Barcelona (Fira 1 a la plaça d’Espanya i Fira 2 a la Gran Via) estaran connectats alhora amb el centre de la ciutat i l’aeroport. 2005 i 2006, anys excepcionals Els magnífics resultats econòmics assolits el 2005 han representat la xifra més elevada d’ingressos de la història de la institució, amb 103,7 M€. Ha estat un any d’innovació amb nous salons que s’han celebrat per primera vegada i molt destacats, especialment, pel seu volum i impacte econòmic i mediàtic. Aquesta tendència positiva es manté clarament en el primer semestre de 2006. Hi ha un fort creixement dels ingressos, amb un excel·lent comportament dels salons propis (per exemple, de Hispack, Alimentaria, Motoh!BCN i Turisme), que han superat els millors registres del seus historials, i un destacat èxit dels salons externs i congressos, com ha estat la primera edició de 3GSM, amb 56.000 visitants, i les dues últimes edicions de Bread & Butter Barcelona, en les quals la convocatòria ha superat, amb els seus 48.800 de l’edició de gener i els 53.774 de la recent edició de juliol, les seves previsions més optimistes. Participació del Govern de la Generalitat de Catalunya El Govern de la Generalitat de Catalunya, com a membre del Consell d’Administració de Fira 2000 SA, es compromet a aportar 85 M€ durant el període 2006-08 per a les obres d’ampliació. Tanmateix, s’impulsa la participació de l’ICF amb un préstec participatiu de 62 M€ i un altre per al finançament de les obres. Amb aquest suport, el Govern català dóna una empenta definitiva a l’ampliació de la Fira de Barcelona per tal de situar-la en el primer nivell europeu i potenciar el seu lideratge. 150 Balanç Pla de Govern PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Balanç Pla de Govern 151 �Les novetats legislatives Llei 18/2005, de 27 de desembre, d’equipaments comercials Objectiu La Llei 18/2005, de 27 de desembre, d’equipaments comercials, vol fomentar un sistema de distribució eficient que asseguri l’aprovisionament dels consumidors amb el millor nivell de serveis possible i el mínim cost de distribució. També pretén la modernització del model de comerç urbà, com a eix de l’equilibri territorial de Catalunya en l’àmbit comercial, així com la introducció de noves mesures per evitar concentracions empresarials susceptibles de distorsionar la competència entre les petites, les mitjanes i les grans empreses. La Llei d’Equipaments Comercials té per objecte preservar la funció que el comerç exerceix a les ciutats. En aquest sentit, s’impulsa un model comercial: Balanç Cal assenyalar que l’activitat del Govern s’ha distingit especialment pel desenvolupament de lleis i plans d’actuació que garanteixen el manteniment del model comercial català. Caldria, però, treballar més en la modernització de fires i en la promoció de l’artesania com a complement de suport al teixit comercial de Catalunya. Per tant, es pot afirmar que l’acció de govern encaminada a potenciar el model comercial català es pot considerar un objectiu en vies d’assolir-se. • Compacte, per reduir la mobilitat i evitar desplaçaments innecessaris. • Complex, combinant l’ús residencial amb les activitats comercials i de serveis. • Cohesionat, per garantir a la ciutadania la satisfacció de les seves necessitats sense haver de desplaçar-se. A partir d’aquest nou model d’urbanisme comercial, la Llei té per objecte reforçar el model de comerç millorant el concepte de concentracions comercials per regular el creixement d’aglomeracions comercials perifèriques mitjançant un sistema d’agregació. La llei estableix exempcions, a l’hora d’estar situades en la trama urbana consolidada, per als tipus d’establiments següents: • Els grans establiments dedicats a la venda d’automòbils, maquinària, material de construcció, articles de sanejament, ferreteria i bricolatge i centres de jardineria, quan tenen una superfície de venda > a 2.500 m2. • Els ubicats dins d’estacions de tot tipus de transports de viatgers. • Els localitzats en municipis situats a menys de 15 Km d’un pas fronterer. • Els que s’ajustin als requisits previstos a la disposició addicional sisena de la Llei 17/2000, de 29 de desembre, d’equipaments comercials, i a la disposició transitòria sisena del present projecte de Llei. • Els centres comercials de fabricants. 152 Balanç Pla de Govern PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Balanç Pla de Govern 153 �Un nou impuls econòmic Comerç i Turisme 2.4.2 Avançar cap a un model turístic competitiu, sostenible i de qualitat Punt de partida El turisme és un dels sectors bàsics de l’economia catalana (representa un 11% del PIB) i un factor cabdal de projecció exterior del país. L’objectiu del Govern en aquesta matèria ha estat consolidar un model turístic competitiu, sostenible i de qualitat, i que alhora valorés l’atractiu dels elements propis del país com la cultura, la història, la gastronomia o el paisatge. Per tal d’assolir aquest objectiu en el Pla de Govern 2004-2007 es van plantejar 3 línies d’actuació principals: 1 El desenvolupament de les infraestructures turístiques per tal de fer compatible creixement del sector en un marc d’equilibri territorial i de sostenibilitat 2 la remodelació de la política de promoció dels recursos i de les demarcacions turístiques de Catalunya 3 la configuració d’una administració turística reformada, més participativa i oberta, i un sistema de finançament més adequat Desenvolupament de l’Acció del Govern El mercat turístic català ha evolucionat positivament en els darrers anys: • El nombre de turistes estrangers no ha deixat de créixer any rere any, especialment després de l’estabilització de 2003, passant de 12.324 mil turistes l’any 2002 a 14.680 l’any 2005 (increment de més del 19%). Les darreres dades relatives a gener-juny 2006 indiquen una presència de 6.504.424 turistes estrangers a Catalunya. • D’altra banda, l’estada mitjana ha experimentat un certa tendència a la baixa, ja que s’ha passat de 8,5 dies el 2002 a 7,8 el 2005. S’ha d’assenyalar que aquesta disminució s’explica especialment per la gran ampliació de l’oferta de vols de baix cost i per l’increment dels punts d’arribada, gràcies al desenvolupament dels aeroports de Reus i de Girona. Turistes estrangers (en milers) Font: IDESCAT, Elaboració Pròpia 14.500 14.000 S’ha elaborat el Pla Estratègic del Turisme a Catalunya, que esdevé el primer instrument de planificació turística del Govern 1 Establir les bases de futur del model turístic de Catalunya. 2 Fixar un marc de referència tant per al sector públic com el privat. 3 Determinar i ordenar els objectius i les directrius de la política turística del Govern de la Generalitat. Administració turística reformada Pel que fa a la reordenació de l’administració del sector turístic, el Pla Estratègic del Turisme preveu la creació d’una nova estructura organitzativa: l’Agència Catalana de Turisme. La prioritat d’aquest nou òrgan és donar un impuls quantitatiu i qualitatiu al turisme català i tindrà encomanades les funcions següents: Aprovat el Projecte de Llei de l’Agència Catalana de Turisme, organisme que promocionarà Catalunya com a referent turístic internacional. • Reorganitzar la política de promoció dels recursos i demarcacions turístiques de Catalunya, amb una major implicació del sector privat en la promoció turística mitjançant la participació d’aquest en l’Agència. Concretament en el Consell de Direcció de l’Agència, a condició que participin en el finançament de la mateixa. • Reformar l’administració turística. L’Agència Catalana de Turisme substituirà el Consorci de Turisme de Catalunya i donarà un nou impuls a la promoció de la marca Catalunya i de les diferents marques específiques i segells de qualitat. El Govern ja ha aprovat el Projecte de Llei per a la creació de l’Agència Catalana de Turisme. Remodelació de la política de promoció Per desenvolupar la nova promoció turística, s’han posat en marxa mesures diferents: • Creació de l’Observatori del Turisme, primer ens que es dedica a l’estudi i seguiment del turisme a Catalunya. Aquesta actuació forma part de l’Acord Estratègic per a la internacionalització de l’economia catalana i garanteix la representació i la participació de tots els sectors implicats. Alhora, també s’ha posat en marxa el Programa Nacional de Recerca Aplicada i Tecnologia Turística per a la gestió del coneixement turístic i la seva aplicació en la millora del sector de forma transversal, i, concretament, en la millora de la informació tant quantitativa com qualitativa de la demanda. • Potenciació de la Marca Catalunya, per fer-la reconeguda internacionalment i com un fet clarament diferencial. 13.500 13.000 12.500 12.000 11.500 2002 154 Balanç Pla de Govern Pla estratègic del Turisme de Catalunya Pel que fa a la primera de les línies d’actuació, s’ha acomplert la principal iniciativa que contemplava el Pla de Govern 2004-2007, que era l’elaboració del Pla Estratègic del Turisme a Catalunya. Aquest és el primer instrument de planificació en què es dota el Govern en matèria de turisme. Aquest defineix el model de turisme del país amb l’horitzó del 2010. La missió del Pla es pot concretar en els punts següents: PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 2003 2004 2005 • Impuls a la promoció turística directa en els mercats emissors mitjançant el desenvolupament i l’optimització de les capacitats productives del Consorci de Turisme de Catalunya, amb un increment del 89% del nom- Balanç Pla de Govern 155 �bre d’accions promocionals des de 2003 assolit amb només un augment del 10% d’estructura; la creació de 3 noves oficines a l’estranger (Xina, Alemanya i Itàlia); i la conceptualització del missatge promocional sobre dues bases; territoris i productes. Cal assenyalar també que el Govern ha redactat el Decret d’Establiments de turisme rural, que ordena les característiques d’aquests establiments amb l’objectiu de garantir-ne una qualitat adequada per als clients. Alhora, regula el sector per situar-lo com a alternativa o complement econòmic a l’activitat pròpia del món rural. D’altra banda, convé assenyalar que s’ha incrementat un 86% el pressupost de creació de producte turístic relacionat amb el patrimoni històric i artístic de Catalunya. Balanç Les accions dutes a terme en matèria de turisme són les necessàries per garantir el desenvolupament d’un mercat turístic propi, amb possibilitats de creixement econòmic, basat en un increment de la demanda, així com en la millora de la qualitat de l’oferta. Per manca de temps, al llarg d’aquesta legislatura no s’ha pogut treballar amb més profunditat en temes com la qualitat de la oferta i la sostenibilitat del sector, així com la plena integració i respecte a l’entorn natural. Tanmateix, s’han iniciat moltes iniciatives de promoció turística. Tot i que queda feina a fer, s’han posat els fonaments per impulsar en un futur un turisme de qualitat. Per tant, es pot considerar que en matèria de política turística tenim un objectiu en vies assolir-se. Un nou impuls econòmic Comerç i Turisme 2.4.3 Potenciar el model de consum com a element de competitivitat i qualitat de vida Punt de partida La Generalitat té competències en matèria de consum i és qui ha de vetllar per l’harmonia de les relacions entre els productors i els consumidors. El Pla de Govern 2004-2007 establia com a principal línia d’actuació la unificació de les estructures de l’Administració dedicades a la defensa del consumidor mitjançant la creació de l’Agència Catalana de Consum (ACC). Desenvolupament de l’Acció del Govern Unificació de les estructures de l’Administració dedicades a la defensa del consumidor Per complir aquest objectiu clar, unificar les organitzacions en defensa del consumidor, el Govern ha desenvolupat un nou òrgan de gestió: • Aprovació, per iniciativa del Govern, de la llei 9/2004, de creació de l’Agència Catalana del Consum (ACC). L’agència ha assumit les funcions que fins aleshores exercien l’Institut Català del Consum i la Subdirecció General de Consum. D’entre els seus objectius destaquen els de reforçar la capacitat d’inspecció, el de promoure el sistema arbitral de consum i el d’informar i formar els consumidors. Aprovació, per iniciativa del Govern, de la llei 9/2004, de creació de l’Agència Catalana de Consum A partir de la creació de l’ACC, s’han pogut dur a terme diferents actuacions per garantir un consum de qualitat: • Control i Inspecció del mercat. Més de 38.000 actuacions inspectores, a conseqüència de les quals s’ha retirat més de 1 milió d’articles. Imposició de 1.276 sancions, equivalents a 4,5 M€ en multes per incomplir la normativa en matèria de consum. S’ha incrementat la plantilla en 13 nous inspectors i en 3 nous instructors. Retirada de més d’un milió d’articles de consum defectuosos gràcies a més de 38.000 inspeccions • Mediació i Arbitratge. En aquest àmbit cal destacar l’important augment de les mediacions realitzades per la Junta Arbitral de Consum de Catalunya (JACC). El 2005 un 31% de les reclamacions presentades a l’ACC es van resoldre per aquest procediment, cosa que ha significat un 26% d’increment respecte l’exercici anterior. Pel que fa a les reclamacions resoltes mitjançant arbitratge, aquestes van representar un 24% del total. • Formació i Informació al Consumidor. S’han atès més de 100.000 consultes entre els anys 2004 i 2005. S’han format més de 17.000 persones tant professionals com consumidors. 156 Balanç Pla de Govern PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Balanç Pla de Govern 157 �Un nou impuls econòmic Societat del coneixement • Foment de la Defensa del Consumidor. S’han concedit una sèrie d’ajuts, per un import de més de 800.000€ per als anys 2004 i 2005, a diferents entitats sense afany de lucre dedicades a la defensa dels Consumidors. 2.5.1 Estendre l’ús de les TIC al conjunt de la població Balanç La nova Agència Catalana de Consum (ACC) ja ha obtingut resultats remarcables, especialment pel que fa a l’activitat inspectora, la de mediació i la d’informació i formació. Punt de partida A més, s’ha treballat en desenvolupar les competències de l’ACC, garantint la qualitat del consum, mitjançant accions d’inspecció, de formació i de foment de la defensa dels drets dels consumidors. Es pot justificar el fet de dur a terme polítiques TIC des del punt de vista de la competitivitat de l’economia. O es pot fer des de l’òptica de la igualtat d’oportunitats i de l’equilibri territorial. També, si es vol, es pot parlar de les TIC com una manera de reforçar les polítiques socials tradicionals (salut, benestar, etc). Tots els arguments són vàlids: les TIC impregnen gairebé tots els espais de la vida de les persones, individualment i en societat. No obstant aquestes accions, cal fer encara molts passos per tal de garantir una defensa complerta i automàtica dels drets dels consumidors. Per tant, en política de consum, es pot concloure que el balanç és d’objectiu pendent d’assolir-se. És per això que el Pla de Govern preveia treballar per incrementar i fer arribar de manera uniforme al conjunt de la població l’ús de les TIC, i per això previïa tres línies d’actuació: 1 Potenciar l’oferta de serveis formatius i de serveis útils per fer més atractiva l’adquisició de coneixement TIC 2 Assegurar l’existència d’infraestructures TIC arreu de Catalunya 3 Impulsar la indústria catalana del sector Així com d’altres més institucionals, com l’adquisició de competències pròpies. Desenvolupament de l’acció del Govern En el termini de la legislatura s’han produït notícies molt rellevants. Per un cantó i en primer lloc l’aprovació per part de les autoritats d’Internet del domini .cat, que suposa una excel·lent plataforma de futur desenvolupament per als continguts en llengua catalana a la xarxa. Per definició, aquesta havia de ser una iniciativa no governamental, i per tant ha estat gestionada amb èxit per entitats del teixit social i cultural català, però ha fruït del suport del Govern i del decisiu vistiplau del Govern Central. Per un altre cantó, el canvi de seu de la Comissió del Mercat de les Telecomunicacions, i la seva arribada a Barcelona, després d’una demanda formal del Govern, entesa, reconeguda i tenaçment treballada pel Govern Central, han estat un exemple d’una certa nova concepció de model d’Estat, on Catalunya té un paper institucional reconegut. Els dos fets anteriors, tot i el seu pes específic, són tan sols elements favorables per a l’assoliment dels objectius expressats en el PdG, al voltant dels quals el Govern treballa a mig i llarg termini. El Govern, per primer cop, ha elaborat en aquesta legislatura dos Plans Directors. El Pla Director d’Infraestructures de Telecomunicacions (PDIT) i el Pla Director de Serveis i Continguts (PDSiC). Fins ara s’havien treballat només plans estratègics, dels quals no se’n donava compte del compliment i que no identificaven actuacions tangibles. Per primer cop es disposa d’instruments que marquen la pauta 158 Balanç Pla de Govern PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Balanç Pla de Govern 159 �inversora i a través dels quals es pot dur a terme una política sistemàtica fins al llarg termini. També s’han produït notícies menys positives, com el desplaçament fora de Catalunya de la direcció corporativa de l’operadora Auna, després de la seva compra per part d’Ono. Per altra banda, Al-pi, tot i començar a tenir resultats operatius i comercials positius, té encara un deute acumulat que li impedeix créixer. Pel que fa a les xifres bàsiques de penetració TIC en la societat, s’ha produït un creixement continuat però que encara no s’ha accelerat prou per reduir el diferencial que existeix amb els països comparables. % llars Equipament TIC a la llar Evolució 2000-2005 Font: Fobsic/Idescat 100 Telèfon mòbil Internet 90 Banda ampla Ordinador 80 70 60 58,3% 50 44,8% 64,2% 45,7% 65,2% 69% 48,5% 48,5% 48,3% 28% 29,9% 31,6% 40 30 27,1% 51,6% 33,1% 10 4,9% 7,7% desembre 2002 18,5% maig 2002 20 73,1% 78,4% 10,6% 82,2% 55,1% 34,6% 79,7% 82,69% 54,7% 56,5% 40,4% 40,9% 24,7% 13,4% 17,8% juny 2005 juny 2004 desembre 2003 maig 2003 novembre 2001 abril 2001 abril 2000 0 Infraestructures: una política territorial Les xarxes de telecomunicacions són ja una xarxa més de servei, amb l’obligació d’estendre’s en el temps més breu possible fins a tots els municipis. Sense banda ampla, cobertura de telefonia mòbil, o senyal de televisió, és difícil que un territori es desenvolupi. És per això que a través del PDIT s’han dut a terme tot un seguit de tasques: Acord entre el Govern i Localret per constituir ITCAT, l’ens gestor d’infraestructures que impulsarà el desplegament de la xarxa on el servei sigui deficient • L’acord amb Localret per constituir l’Ens gestor d’infraestructures ITCAT simbolitza la voluntat del conjunt de les administracions públiques catalanes d’impulsar el desenvolupament integrat d’infraestructures a Catalunya com a garantia d’equilibri territorial. Amb l’única voluntat d’impulsar l’oferta de serveis arreu, amb bona qualitat, i amb caràcter d’estricta neutralitat respecte de tots els operadors del mercat, es desplegarà progressivament de la xarxa amb especial atenció a les comarques on encara no existeix competència real entre operadores. ITCAT disposa ja d’un pla de desplegament i operació en aquest sentit. • El projecte Banda Ampla Rural, que proporciona accés a Internet per a tecnologies sense fils via ràdio en els municipis on no hi arriba el servei ADSL, ha avançat prou per cobrir a hores d’ara en gran mesura les demarcacions de Lleida-Alt Pirineu i Tarragona-Terres de l’Ebre. A finals de juliol 2006 s’espera començar a cobrir significativament les comarques de Girona i les comarques centrals. Aquest projecte es basa en una tecnologia puntera 160 Balanç Pla de Govern PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 (WiMax) i no només dóna bon accés a Internet sinó que també permet serveis de telefonia fixa a llars que encara només podien tenir TRAC. Dades del Projecte Banda Ampla Rural S’han desplegat 79 Estacions Base (sistemes emetent des de torres, habitualment les mateixes des d’on s’emet el senyal de TV) de la xarxa del lot 1 (Lleida i Tarragona) que donen cobertura a 970 nuclis de població (59,8% dels possibles ) i 916.111 habitants (75,7% del total d’aquestes demarcacions) Està planificat el desplegament del lot 2 (Girona i Catalunya Central) per al final del mes de juliol 2006. Hi ha una prova pilot al Pla de l’Estany en funcionament (2 Estacions Base) • La cobertura de la TDT en tot el territori està programada per estar llesta abans de l’apagada analògica del 2010, i ja s’han promogut els primers concursos per a la xarxa TDT de la CCRTV per assolir quotes de cobertura al voltant del 86% de la població. • S’ha treballat també per proporcionar cobertura de telefonia mòbil i televisió convencional a illes territorials que encara no tenien servei (35.900 habitants de 10 poblacions) I finalment s’ha dut a terme conjuntament amb les operadores una tasca mediàticament sorda però de clara importància, com és l’estudi per a l’ordenació de les estacions emissores de televisió i les torres de telefonia mòbil de 10 comarques, en l’àmbit rural, amb una proposta de minimització de l’impacte conjunt. Formació, serveis, dinamització Les polítiques de foment de les TIC són encara, com es deia, molt necessàries. La Generalitat disposa per sort, conjuntament amb el món local en molts casos, d’una xarxa d’equipaments per a aquesta finalitat: els telecentres. Aquesta xarxa no ha parat de créixer i assoleix a hores d’ara la xifra de 503 espais d’accés públic a Internet (inclou biblioteques). Aquesta xarxa opera com a tal, generant iniciatives que es comparteixen i aprofundint en el coneixement conjunt de les polítiques de dinamització local. El Govern, a més, ha subvencionat, en el marc d’una convocatòria pública amb un import d’1 M€, els ajuntaments i les entitats que duguessin a terme projectes de formació digital: Estudi per a l’ordenació de les torres de telefonia mòbil de 10 comarques d’àmbit rural Nombre de telecentres Evolució 2003-2006 600 400 200 290 297 2003 2004 476 503 2005 2006 0 Relació de projectes de formació digital Ajuntaments i Consells C. Entitats sense afany de lucre Total Nombre d’entitats Nombre de cursos 93 423 57 322 150 745 És interessant també esmentar, com a política de foment, que s’ha subvencionat 5.000 estudiants universitaris en la compra d’ordinadors portàtils. Finalment, cal esmentar que el Govern ha estat treballant en la definició d’un projecte pel qual els ciutadans puguin obtenir de manera massiva un certificat de capacitació en TIC, després d’adquirir els coneixements necessaris. Aquest certificat seria una eina útil per a les empreses i per als ciutadans, que serien conscients del nivell objectiu en TIC que tenen. Balanç Pla de Govern 161 �Treball amb les empreses i el teixit productiu Amb la vocació d’iniciar unes dinàmiques econòmiques positives que donin lloc a enfortir el teixit empresarial TIC a Catalunya, s’ha constituït el projecte TecnoRegió, participat per administracions, universitats i empreses, que determinarà en breu la fórmula per la qual constituir un pol o clúster de indústria TIC al voltant de projectes concrets. Aquesta iniciativa és complementària de l’existència d’un Centre Tecnològic de les empreses TIC, que també s’ha promogut. En aquest centre les empreses que fan R+D+i poden obtenir suport a la seva tasca. Té sentit treballar en aquesta direcció ja que es constata l’èxit de la primera edició de la fira de telefonia mòbil 3GSM World Congress, la primera fira del seu sector a escala mundial, i per a l’establiment de la qual el Govern va treballar activament. La presència exitosa de les principals companyies del sector, i de 50.000 visitants de 190 països diferents, assenyala l’atractiu potencial de Catalunya i de la seva capital en una indústria que ja treballa a escala global. Un nou impuls econòmic Societat del coneixement 2.5.2 Augmentar la qualitat i competitivitat del sistema universitari Punt de partida Catalunya compta amb un sistema universitari de llarga tradició i reconegut prestigi. Les universitats catalanes han contribuït de manera decisiva a la formació del creixement econòmic del nostre país tant a través de la formació del capital humà com a través de la recerca. Ara que la majoria dels països europeus estan immersos en la creació de l’Espai Europeu d’Educació Superior, que ha de permetre l’homogeneïtzació dels estudis universitaris dels països impulsors que depassen l’àmbit de la mateixa UE, Catalunya ha d’assegurar-se un model universitari de qualitat i competitiu, per tal de poder ser una de les societats del coneixement rellevants de l’Europa del futur. Balanç El Govern és conscient que en una tasca de tant abast, s’han posat tan sols els fonaments en aquesta legislatura d’una política en TIC que de segur demana ser intensificada. Amb els Plans Directors aprovats s’han assenyalat les vies sobre les quals promoure les actuacions. S’ha dut a terme segurament la tasca més feixuga, que ha promogut l’entesa institucional amb el territori i la constitució de complicitats amb el teixit econòmic i social. Així doncs el Govern considera que aquest és un objectiu en vies d’assolir-se tot i que l’horitzó d’assoliment encara no és a prop. Per aquest motiu el Govern de la Generalitat de Catalunya va decidir que un dels punts claus a l’hora de treballar en l’àmbit de l’Educació era garantir un Sistema universitari Català de Qualitat i Competitiu. A partir d’aquestes premisses, el Govern va definir els eixos d’actuació següents: 1 Adaptació a l’Espai Europeu d’Educació Superior 2 Millores en el Finançament Universitari 3 Promocionar el Professorat i millorar la qualitat docent Desenvolupament de l’Acció del Govern Adaptació a l’Espai Europeu d’Educació Superior En relació amb el sistema universitari, una de les tasques desenvolupades més important té a veure amb l’adaptació de les universitats catalanes a l’Espai Europeu d’Educació Superior (EEES), previst per al 2010. Davant d’aquest repte, les accions que s’han portat a terme han estat les següents: • Inici el curs 2004-2005 del Pla Pilot d’Adaptació de les titulacions i actualment ja són 48 titulacions de grau i 16 màsters els oferts amb les titulacions adaptades, amb més de 4.600 estudiants implicats. El curs 2005-2006 es posa en marxa una segona edició del pla amb 34 noves titulacions de grau i 2 màsters que eleven a més de 12.000 els estudiants que participen en titulacions adaptades a l’EEES. La internacionalització de les universitats catalanes passa per l’adaptació de les seves titulacions a l’Espai Europeu d’Educació Superior • Igualment s’ha aprovat la programació universitària per al curs 20062007 en què s’implantaran 154 nous màsters oficials, tots ells adaptats a la nova estructura dels estudis que dimana de l’Espai Europeu d’Educació Superior. 162 Balanç Pla de Govern PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Balanç Pla de Govern 163 �• Igualment des del curs 2004-2005 ja es pot sol·licitar l’expedició del Suplement Europeu del títol, de manera que es facilita la mobilitat dels estudiants en garantir una major transparència sobre els estudis cursats. S’ha posat en marxa l’Oficina de l’espai europeu del coneixement, que té com a objectiu principal integrar les universitats, centres de recerca i agents socials als espais europeus d’educació superior i recerca. Accés universitari gratuït pels majors de 64 anys, persones amb discapacitats i víctimes del terrorisme • Entre les mesures previstes en la concepció de l’Espai Europeu d’Educació Superior, l’aprenentatge al llarg de tota la vida és un dels elements bàsics. És per això que s’ha treballat per fer més senzill l’accés universitari a diferents col·lectius (millores en l’accés des de la formació professional i per als majors de 25 anys, i gratuïtat per als majors de 64 anys, per a les persones amb un grau de discapacitat a partir d’un 33% i per a víctimes o familiars d’actes terroristes). S’ha signat un conveni entre la Generalitat i les universitats catalanes per establir el procediment mitjançant el qual es formalitza el reconeixement de crèdits entre els cicles formatius de grau superior de la formació professional específica i els estudis universitaris. • En temes de foment dels Intercanvis Europeus, s’ha complementat l’ajuda de la Beca Erasmus, amb un suplement global de 1,8 M€ per al període 2004-2006. A més, en aquest mateix període, s’ha dotat de 400.000€ per facilitar l’acolliment i la integració d’estudiants europeus al nostre país i a la nostra llengua. • En l’àmbit de la internacionalització del sistema universitari català i amb l’objectiu clar d’augmentar la seva qualitat i competitivitat, una altra fita assolida important és la constitució de l’Euroregió Universitària. Una trentena d’universitats i els responsables de la política d’educació superior i de recerca dels governs del Llenguadoc-Rosselló, l’Aragó, les Illes Balears, el Migdia Pirineus i Catalunya han constituït l’Euroregió universitària, que estableix un lligam entre l’ensenyament universitari, la recerca, la innovació i el desenvolupament econòmic que ha de permetre que aquesta zona ocupi un paper destacat en l’espai europeu de recerca del sud d’Europa. El finançament universitari ha augmentat considerablement i l’èmfasi en el territori i en la distribució dels recursos ha estat molt important Millores en el Finançament Universitari Augmentar la qualitat i competitivitat requereix incrementar els recursos destinats a les universitats públiques. És per això que el finançament universitari ha experimentat les modificacions següents: • Increments pressupostaris d’un 9,7% l’any 2004, d’un 10,8% l’any 2005 i d’un 11,2% l’any 2006 (796,9 M€). Gràcies a aquests increments, el finançament a les universitats públiques catalanes assoleix els 6.000€ anuals de mitjana per alumne equivalent a temps complet sobrepassant amb escreix el compromís de l’Acord del Tinell (5.000€), a la vegada que s’han escurçat les diferències entre universitats (aproximadament de 1.800€ a 1.400€). • Amb l’aprovació de la Llei de creació del Fons d’Acció Territorial de l’Educació Superior, s’ha volgut donar suport al rol estratègic que juguen les universitats en el desenvolupament econòmic, social i cultural de la respectiva zona geogràfica d’influència. Aquesta llei esdevé un instrument financer i de cohesió territorial per incentivar el manteniment 164 Balanç Pla de Govern PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 d’estudis i centres universitaris, així com de centres de suport o associats per tal de consolidar els efectes positius que origina la seva existència en el territori. • Promoció de la presència de centres d’educació superior en tot el territori mitjançant el suport financer a les universitats privades promogudes per administracions públiques i a les corporacions locals de les quals depenen centres universitaris per tal de contribuir a les despeses econòmiques que el manteniment d’aquests centres suposa per a aquestes corporacions locals, reconeixent amb aquest fet, la importància per al desenvolupament econòmic i social del sistema universitari. Aquestes ajudes han representat en el conjunt dels anys 2004-2006 una xifra de 15,1 M€. Creació del Campus territorial de les Terres de l’Ebre que permet potenciar la diferència territorial i especialització dels campus. Aquest Campus oferirà estudis d’Infermeria, Ciències Empresarials i Turisme. • En la mateixa línia de contribuir al reequilibri territorial s’ha atorgat prop d’1 M€ en ajuts per als estudiants de l’Alt Pirineu i Aran, per donar resposta a la necessitat de facilitar l’accés a la universitat, en igualtat d’oportunitats, de la població catalana. Promocionar el Professorat i millorar la qualitat docent Impulsar la qualitat docent així com millorar la carrera professional dels diferents estaments universitaris és una altra acció prioritària prevista. Així s’han realitzat les activitats següents: • Contractació estable de professorat mitjançant el Pla Jaume Serra i Húnter, que pretén estimular una política de qualitat per a la contractació estable del professorat que cobreixi dèficits estructurals i impulsi àmbits d’especial interès. En el marc del pla, les universitats catalanes al llarg del període 2004-2006 hauran contractat un total de 270 professors, el 50% de les retribucions i el 100% de les càrregues socials dels quals van a càrrec de la Generalitat. Es contracten 270 professors amb el Pla Jaume Serra i Húnter • II Programa per a la promoció de Professorat Universitari Català, amb un augment important dels complements retributius per mèrits docents en base a una avaluació prèvia de les universitats. Així mateix es preveu que entrin en vigor, amb caràcter general, els complements retributius del personal per mèrits docents, de recerca i de gestió. El conjunt d’aquestes actuacions sumen un import total de 4,5 M€. • Acord entre les universitats, el govern i els sindicats pel qual els increments retributius del personal docent de les universitats s’equiparen als del personal funcionari al servei de l’Administració de la Generalitat. Pel que fa al funcionament intern de les universitats s’ha definit i concretat el pla d’actuació de la Inspecció universitària que té com a finalitat impulsar la supervisió i el seguiment del sistema universitari per millorar-ne l’eficiència. Balanç Pla de Govern 165 �Balanç Un nou impuls econòmic Agricultura i pesca El sistema universitari català ha iniciat el seu procés d’adaptació a l’Espai Europeu d’Educació Superior i amb iniciatives com el suport als programes de mobilitat o l’Euroregió s’ha desenvolupat el seu procés d’internacionalització. 2.6.1 Impulsar la competitivitat del sector agroalimentari Pel que fa al finançament, d’una banda s’han incrementat els recursos destinats a les universitats i, de l’altra, s’ha impulsat l’acció territorial dels centres universitaris i el seu impacte sobre l’entorn de forma que ha contribuït al reequilibri territorial. Punt de partida Les convocatòries del Pla Serra i Húnter han permès l’augment de la contractació de nous professors estables i s’han millorat les condicions laborals del professorat. En els darrers 25 anys, coincidint amb la nostra integració a la Unió Europea, el sector primari català s’ha vist immers en una ràpida i profunda transformació. Tant l’entorn econòmic, com el social i tecnològic i, de manera molt especial, les tendències del mercat, han suposat canvis molt significatius per a la nostra agricultura, ramaderia i pesca. En els propers anys, cal garantir les actuacions encaminades a millorar la qualitat universitària, continuar el procés d’adaptació a l’Espai Europeu d’Educació Superior i dotar als centres de recursos per ser competitius en l’entorn universitari europeu. Aquests nous escenaris, però, poden suposar també noves oportunitats per al sector. Disposem d’un sector productor i transformador de primer ordre a potenciar, així com d’un reconeixement cada cop més clar del paper multifuncional que exerceix l’activitat agrària com a garant de qualitat de vida, d’equilibri territorial i protecció i conservació mediambiental. Una vegada presentats els resultats de l’Acció del Govern en matèria d’Universitats es pot concloure que aquest apartat és un objectiu en vies d’assolir-se. Des del Govern s’ha treballat en aquesta línia, desenvolupant una sèrie de polítiques que han fet possible que el món rural faci front a aquests nous reptes amb garanties. Les principals línies d’actuació han estat les següents: 1 La sostenibilitat del territori agrari 2 Tornar al món rural el prestigi i el seu paper estratègic 3 Millorar la competitivitat del sector 4 La Reorganització Administrativa per fer de l’administració agrària una eina més participativa entre Govern i Sector. Desenvolupament de l’Acció del Govern Prèviament a l’explicació de les accions dutes a terme per part del Govern, cal assenyalar que anteriorment el Govern tenia una política reactiva a problemes i incidències relatives al món rural, amb una manca de planificació de projectes estructurals que fessin front a problemàtiques del sector, que s’han anat agreujant amb els anys. De les quatre línies d’actuació presentades, desenvoluparem les tres primeres. 166 Balanç Pla de Govern PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Balanç Pla de Govern 167 �La sostenibilitat del territori agrari El respecte al territori en el món rural sembla que hagi de ser automàtic a la pròpia activitat. No obstant, un mal ús dels recursos naturals, especialment de l’aigua, pot afectar negativament tant al territori com a l’activitat agrícola. És per això que en matèria de sostenibilitat territorial agrària, el Govern ha realitzat les actuacions següents: A data d’avui, disposem de 19.878 ha d’obres en regadius acabades i 41.632 ha d’obres en execució. • Més de 170 milions d’euros destinats a regadius pel període 2004-2006, d’entre els que destaquen l’Algerri-Balaguer, Garrigues Sud, Segrià Sud, Aldea Camarles i la Terra Alta. El ple desenvolupament d’aquests 6 regadius suposarà la transformació en reg de gairebé 105.000 ha del territori català. A data d’avui, disposem de 19.878 ha d’obres en regadius acabades i 41.632 ha en execució. El Canal Segarra-Garrigues, que beneficiarà més de 70.000 hectàrees de terreny a Lleida ja ha començat a executar-se • El Canal Segarra- Garrigues, per la seva magnitud, requereix una menció específica. Transformarà en regadiu més de 70.000 ha de 75 municipis de sis comarques de l’interior de Catalunya. Aquesta és la infraestructura agrària de major abast a Catalunya, amb un pressupost total de 1.102M€, que ja ha començat a executar-se: El 14 de juny de 2005 s’aprovà, a través de l’ICCA, un aval de 17M€ que desbloqueja l’inici de la construcció del primer tram del canal. Millorar la competitivitat del sector Un altre punt molt important dins del món agrari és la indústria agroalimentària, que representa un 17% del complex industrial de Catalunya. Aquest és el primer sector industrial en vendes netes, seguida de prop pel sector de la indústria química i per la fabricació de materials de transport. Davant d’aquest pes significatiu, des de la conselleria s’ha actuat en les parcel·les següents: la recerca i la competitivitat del sector. A continuació es disposen les accions més destacades: La indústria agroalimentària, representa un 17% en el complex industrial de Catalunya. En matèria de recerca Consolidació de l’Institut de Recerca i Tecnologies Agroalimentàries (IRTA) amb un pressupost destinat per part de DARP d’11 M€. • Signatura del Conveni Marc per impulsar accions que enforteixin i incrementin les activitats d’R+D+I a les comarques lleidatanes focalitzades en la UdL i a la ciutat de Lleida. • Creació del Parc Científic i Tecnològic Agroalimentari de Lleida en el marc de l’anella de l’agroindústria de Catalunya (Girona, Lleida i Reus). • Creació de la fundació Centre UdL-IRTA. • Constitució del Centre d’Agrogenòmica: el Laboratori CSIC-IRTA. Estan ja licitades les obres del primer tram del canal principal i estan endegades les obres de la xarxa de distribució en els sectors 1 i 12. Recentment s’ha aprovat el projecte d’execució de les obres de la xarxa de distribució de regadiu del sector 2, obra civil de l’ estació de bombament. Durant el període 2004-2006 s’han invertit 66M€ en l’arranjament de 520Km de camins a tot Catalunya El Congrés del Món Rural ha promogut en poc més d’un any més de 300 actes públics de participació per tot el territori i han mobilitzat unes 14.000 persones • Durant el període 2004-2006 s’han invertit 66M€ en l’arranjament de 520Km de camins a tot Catalunya. A més, hi ha una inversió prevista en redacció de projectes de 15M€ que es preveu es puguin començar a contractar entre la tardor de 2006 i principis de 2007. I està en elaboració un Pla de camins en base a peticions de le sdiferents comarques catalanes. Tornar al món rural el prestigi i el seu paper estratègic Un element clau per preservar el sector agrari és el seu reconeixement per part de la resta de la població. La sensibilització dels ciutadans sobre el pes estratègic que té el món rural en la preservació de tradicions, de garant del territori i d’un sector econòmic on la qualitat és el factor més important, és un pas més per consolidar el món rural. A partir d’aquestes premisses, el Govern ha desenvolupat per primera vegada a Catalunya: • El 1er Congrés del Món Rural de Catalunya, les conclusions del qual apunten que el món rural i l’agricultura catalana són avui una oportunitat de futur per al conjunt de la nostra societat. • L’establiment dels Pactes Territorials, emmarcats dins el CMR, com un instrument de concertació encarregat de concretar l’estratègia general de desenvolupament rural a 15 zones que abracen les 41 comarques catalanes. Aquests Pactes Territorials han permès la participació de tots els agents socials per establir les estratègies del nou Pla de Desenvolupament Rural 2007-2013 (PDR) que ara s’està redactant i s’ha de presentar al Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació (MAPA) abans de finals d’any. 168 Balanç Pla de Govern PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 • Signatura d’un conveni per convertir la Torre Marimon en una Centre Experimental de l’IRTA. • Creació del Centre Tecnològic GIRO (Gestió Integral de Residus Orgànics), del Centre de Recerca en Economia i Desenvolupament Agroalimentari UPC-IRTA (CREDA), entre d’altres iniciatives que s’han vingut a sumar a les ja existents ( CREAF, CReSA, UdL-IRTA, Mas Badia). Creació del Parc Científic i Tecnològic Agroalimentari de Lleida, que s’emmarca en l’anella de l’AgroIndustria. • D’altra banda, el DARP ha contribuït al desenvolupament de les TIC al món rural a través del seu PORTAL RURALCAT, que ha viscut un important increment de persones adscrites al llarg del darrer any, arribant a més de 6.300. En matèria de competitivitat • Dins el marc de l’Acord per la Competitivitat que s’ha subscrit entre el Govern i el conjunt d’agents socials i econòmics , s’ha presentat el Pacte Estratègic pel Desenvolupament Agroalimentari de Catalunya, un pacte orientat a posar en valor de l’aportació del sector primari al desenvolupament econòmic del territori, i a impulsar les polítiques adients que han de garantir la seva competitivitat en una economia globalitzada. • Les cooperatives agràries són fonamentals al món rural perquè la seva rendibilitat socioeconòmica és clau en l’equilibri territorial del país. El Pla de Modernització i Concentració de cooperatives esdevé per tant un element clau per assegurar-la. Durant aquesta legislatura el Pla ha beneficiat 39 cooperatives amb una subvenció total de més de 6.5M€ que generarà un inversió de més de 14M€. Aquest mes de juliol, s’ha aprovat a més, destinar més de 17M€ per finançar la pròrroga de l’esmentat Pla per al període 2006-2008. Els ajuts concedits pel Pla de Modernització i Concentració de Cooperatives al llarg d’aquesta legislatura, generaran una inversió de més de 14M€. Balanç Pla de Govern 169 �Aprovats un total de 997 projectes, amb un ajut total de 146M€ i una inversió en l’agroindústria catalana pel valor de 889M€ Aquests 17M€ permetran completar les actuacions previstes i finançar uns 50 nous plans d’actuació per al foment de la integració cooperativa, els quals beneficiaran 10.000 empresaris socis de cooperatives. • Amb l’objectiu de fomentar i impulsar la innovació i la millora en els processos de transformació i comercialització dels productes agraris, s’han aprovat un total de 997 projectes, amb un ajut total de 146M€ que han comportat inversions en l’agroindústria catalana pel valor de 889 M€. Durant la present legislatura l’Institut Català del Crédit Agrari ha concedit 25 préstecs per un import global de més de 18M€. • Paral·lelament, els préstecs atorgats per l’Institut Català del Crédit Agrari en el període desembre 2003- juliol 2006 a la agroindústria i comercialització de productes agraris ha estat de 25 préstecs per un import global de 18.316.191,66 €. Els Contractes Globals d’Explotació són una aposta per polítiques adaptades a cadascun dels nostres territoris, a cadascuna de les nostres explotacions • Els Contractes Globals d’Explotació (CGE) s’estendran a partir de 2007 per tot Catalunya amb l’objectiu de mantenir les línies tradicionals d’ajudes de la PAC, però incorporant línies d’acció social i mediambiental que seran beneficioses no només pel pagès, sinó també per a la resta de la societat. Degut a la innovació que representa aquesta fórmula de finançament, s’adjunta una fitxa tècnica amb més detalls. La llei de contractes de conreu té com a objectiu facilitar l’augment de dimensió de les explotacions agràries per tal de millorar-ne la competitivitat • El projecte de Llei de contractes de conreu, aprovat pel Govern, amb l’objectiu d’afavorir els contractes d’arrendament per augmentar la dimensió de les explotacions, facilitar l’accés a la propietat i evitar l’abandonament de la terra. Portat al Consell Consultiu per CiU en un intent d’endarrerir la seva aprovació, ha estat declarat plenament constitucional pel mateix. 222M€ destinats a garantir el relleu generacional i la modernització de les explotacions agràries • Per tal d’afavorir el relleu generacional i la modernització de les explotacions agràries, el DARP ha aprovat gairebé 8.500 ajuts per a inversions en plans de millora i uns 2.700 ajuts de instal·lació de joves agricultors per un import total de 222 M€. • Aprovació del Decret de desenvolupament de la Llei de qualitat agroalimentària, que regularà els distintius d’origen i qualitat, l’artesania alimentària i l’Inventari de productes de la terra. I crearà dos registres: el de distintius d’origen i qualitat i el d’entitats de control i certificació La diferenciació per la via de la qualitat és l’estratègia que permet millorar la nostra competitivitat a partir de produccions de gran valor afegit • Impuls d’actuacions en l’àmbit de la promoció d’aliments amb distintius de qualitat. A data d’avui disposem d’11 Denominacions d’Origen, 6 Denominacions d’Origen Protegides, 6 Indicacions Geogràfiques Protegides i 13 Marca de Qualitat. Al llarg de la legislatura han estat aprovades més de 74 actuacions de foment de certificacions de qualitat per un import total de més de 1,8M€. • Per la seva banda, el DARP a través de l’INCAVI, també ha dut a terme actuacions per a promocionar els vins catalanas amb Denominació d’Origen: ha estat present a les fires de London Wine, VINEXPO (Burdeus), Prowein a Alemanya, a l’EXPO AICHI (JAPÓ), a Alimentària i al Saló Barcelona Degusta. I Ha dut a terme anualment campanyes publicitàries de promoció dels vins catalans de qualitat “Tasta la diferència” i “Destapa el millor de tu mateix”. Així mateix, i a nivell formatiu, destaquem l’ads- 170 Balanç Pla de Govern PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 cripció de l’Escola de Viticultura i Enologia Mercè Rossell i Domènech d’Espiells al DARP • Plans de reconversió sectorial. Des del departament s’han desenvolupat mesures concretes per tal de regular sectors productius en crisi: Aprovació i publicació del Registre de plantacions de fruita dolça de Catalunya amb una superfície total inscrita de 52.063,58 ha. Posada en funcionament dels Plans de Reconversió de les plantacions de fruita dolça a partir de la campanya 2005/06. El total de plans presentats ascendeix a 211 per a una superfície total de 3.602,28 ha. I presentació de la prova pilot d’implantació de la targeta vitícola de Catalunya Presentació de la prova pilot d’implantació de la targeta vitícola de Catalunya • La declaració única agrària (DUN) consisteix en una declaració anual que ha de fer el titular d’una explotació agrària. També amb la DUN es poden activar i sol·licitar els drets d’ajut a Pagament Únic, essent aquest 2006, el primer any en què s’ha posat en marxa aquest pagament. • Ja s’han activat els drets de Pagament Únic de 59.600 titulars. Prèviament, durant la campanya 2005, es van comunicar les hectàrees i els imports de referència a 70.000 productors. • A més, dins el marc de la DUN, s’han gestionat anualment més de 82.000 expedients de primes agrícoles per un import de més de 140M€. Així mateix, pel que fa a les primes ramaderes, es gestionen més de 15.000 expedients per un import total de gairebé 91M€. Aquest 2006 ha estat el primer any en què s’ha posat en marxa el Pagament Únic. Ja s’han activat els drets de 59.600 titulars i s’han comunicat les hectàrees i els imports de referència a 70.000 productors. • Destinats més 38M€ en ajuts agroambientals (arròs, fruits secs, agricultura ecològica i integrada, prats i pastures, ramaderia ecològia), essent novetat la línia de millora de pastures en zones de muntanya amb ramaderia equina. Destinats així mateix, més de 17 M€ per a actuacions de foment de l’agricultura ecològica (56.368 ha) i de ramaderia ecològica (332 explotacions). I en relació a les Agrupació de Defensa Vegetal (ADV), durant aquesta legislatura s’han aprovat un total de 217 expedients que suposen un ajut superior als 3,4M€. Destinats més 38M€ en ajuts agroambientals, 17M€ per a actuacions de foment de l’agricultura i ramaderia ecològica i més de 3,4M€ a les Agrupacions de Defensa Vegetal • En l’àmbit ramader, aprobada la Llei de contractes d’integració ramadera de Catalunya i creació de la Junta Arbritral de Contractes d’Integració. Aprobada la Llei de contractes d’integració ramadera de Catalunya i creació de la Junta Arbritral de Contractes d’Integració. • Implementació del Sistema de Pesatge i Classificació de Canals Porcines que introdueixi claredat i transparència en les relacions i transaccions entre els agents del sector torcí. • Iniciada la tercera fase del programada de lluita contra l’Aujesky. L’objectiu és declarar Catalunya indemne d’Aujeszky a finals de l’any 2007. • S’ha de remarcar la voluntat de resoldre els problemes derivats de les dejeccions ramaderes. Creació del consorci GESFER i del primer Centre de Gestió integral de Residus Orgànics (GIRO). Important pas endavant en la millora de la gestió de les dejeccions ramaderes i de les bones pràctiques agràries. GESFER i el Centre de Gestió integral de Residus Orgànics (GIRO) són l’aposta del Govern per millorar la gestió de les dejeccions ramaderes Balanç Pla de Govern 171 �Millora de l’eficiència i l’estalvi energètic Signatura d’un acord marc entre el DARP i l’ICAEN per a la promoció de l’estalvi i l’eficiència energètica en l’agricultura. El foment de les assegurances agràries és per al DARP, la millor mesura per fer front als danys ocasionats per inclemències meteorològiques A la campanya 2004/05, s’ha incrementat un 65% la contractació d’assegurances, un 60% les hectàrees de cereals assegurades i s’ha passat de 53 animals assegurats el 2004 a més de 63.000 Hi ha hagut un augment de més del 95% de l’aportació pública a la contractació d’assegurances. El Govern ha posat al dia la regularització i el pagament del Pla de Recuperació de les oliveres gelades: Ja s’han fet efectius ja gairebé 75M€ d’un Pla quantificat en 81M€. 172 Balanç Pla de Govern Resolució d’incidències A més d’aquestes accions planificades, el DARP ha treballat per tal de resoldre situacions d’emergència o imprevistes. El foment de les assegurances agràries és per al DARP, la millor mesura per fer front als danys ocasionats per inclemències meteorològiques S’ha impulsat la creació de la línia específica de flor i planta ornamental, la multiconreu d’hortalisses i s’ha aconseguit cobertura per la pèrdua del potencial productiu de les oliveres afectades per les gelades. En relació a la campanya 2004/05, s’ha incrementat un 65% la contractació d’assegurances, un 60% les hectàrees de cereals assegurades (més de 91.000), representa un 30% del total de cereals de secà; i s’ha passat de 53 animals assegurats el 2004 a més de 63.000. Les subvencions concedides per les administracions públiques en cereals i pastures han passat de 400.992 euros l’any 2004 a 785.045 el 2005, el que suposa un augment de més del 95% de l’aportació pública a la contractació d’assegurances. Els assegurats han pagat una mitjana del 50% del total de la prima, un cop descomptades les subvencions. Balanç Des del Govern s’ha fet tot un esforç per començar a modificar la forma de gestionar el món rural a Catalunya, amb el fi de fer d’aquest un sector empresarial més modern, més adaptat a les realitats internes del sector i al seu entorn. Així s’han tirat endavant, al llarg d’aquesta legislatura, actuacions molt importants per al sector agrari com són els Contractes Globals d’Explotació, els Pactes Territorials, la Llei de Contractes d’Integració Ramadera, el projecte de Llei de contractes de conreu, i l’impuls definitiu del Canal Segarra-Garrigues. Les actuacions fetes són només l’inici d’un procés de reformació del sector que serà llarg i que caldrà seguir desenvolupant al llarg de la legislatura vinent, com per exemple, amb la reforma del propi DARP. No obstant això, el canvi fet en la política agrícola catalana ha estat important, ja que s’ha passat d’un model de política reactiva a les incidències a un model proactiu, en el qual s’estan dissenyant una sèrie de polítiques estructurals que incideixen en les arrels de les problemàtiques de la pagesia i per aquest motiu es pot considerar que, en aquesta matèria, el resultat de l’Acció de Govern és un objectiu assolit. En el cas concret de la sequera: Des del departament s’han activat tots els mecanismes d’alerta i s’ha fomentat la contractació d’assegurances. La partida pressupostària destinada a assegurances ha passat de 5 a 9M€. La concessió dels 1.400 préstecs subvencionats per pal·liar els danys de la sequera del 2005 per un total de 14.554.228 euros, ha estat supeditada a la contractació d’assegurances per a la campanya 2006. Enguany també s’ha acordat augmentar la subvenció fins un 40% per a 5 línies d’assegurança: assegurances integral i de rendiments de cereals, rendiment en l’olivera, sequera en pastures i rendiments de l’ametller. I s’han instal·lat 47 abeuradors arreu de Catalunya. Pla de Recuperació de l’olivera Aquesta línia té com a objectiu cobrir les despeses destinades a la recuperació de les plantacions d’olivera afectades per les gelades de 2001 que van afectar a 8.418 professionals. Ja s’han fet efectius ja gairebé 75M€ d’un Pla quantificat en 81M€. Publicada ja l’ordre del 4rt any del pla. PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Balanç Pla de Govern 173 �Els compromisos estratègics Les noves polítiques El Congrés del Món Rural de Catalunya s’ha iniciat amb la voluntat d’endegar un diàleg pedagògic que defineixi els punts forts, els punts dèbils, les oportunitats i les amenaces del món rural català. El Congrés s’ha desenvolupat en base a 3 eixos bàsics. Contractes Globals d’Explotació per fer més competitives les explotacions agràries Tres eixos bàsics: • Globalització: En el marc dels compromisos de liberalització de mercats cal reforçar el paper de la nostra agricultura i ramaderia tot consolidant el paper de lideratge de la indústria agroalimentària catalana. • El futur del sector agroforestal: La reforma de la Política Agrària Comuna ha de permetre definir un marc de referència per preparar l’agricultura catalana per al futur, adaptar-la a les noves condicions i dibuixar unes estratègies emmarcades en el Programa de Desenvolupament Rural de Catalunya 2007-2013. • Estratègies aplicables al desenvolupament del món rural: Impuls d’activitats agràries complementàries generadores de riquesa. Identificar i avaluar estratègies orientades a la gestió sostenible del món rural. El passat mes de maig es va clausurar el Congrés del Món Rural després de 15 mesos de treballs al llarg i ample de tot el territori català, amb més d’un centenar d’actes (grups de treball, assemblees, jornades tècniques i fòrums per al diàleg) i amb la participació de 14.000 persones. Les conclusions s’han emmarcat en 5 reptes: • El repte Món Rural/Món Urbà: apropar la realitat del món rural a les ciutats, mitjançant programes pedagògics i de difusió cultural. • El repte de la competitivitat: incorporar la Gestió Empresarial i l’R+D al món rural, coordinar la formació i desenvolupar exportacions competitives. • El repte de la sostenibilitat: reconèixer la funció sostenible d’equilibri territorial; transversalitat de les polítiques que afecten el territori; promocionar els models de producció ecològics; aprofitar les energies alternatives; propiciar un Pacte per a l’ús de l’Aigua; Política de regadius sostenibles que impulsi l’activitat econòmica i social. • El repte de la vertebració social: garantir uns serveis bàsics per a la població rural; Integració de la població rural; Reconèixer el paper de la dona dins el món rural; Prioritzar programes per fer atractiu el món rural als joves; Impulsar un Pla director de modernització i concentració cooperativa. • El repte Institucional: una administració més propera, més àgil i més transversal; Una Política de Desenvolupament Rural; Aplicar el Contracte Global d’Explotació; Protegir el sòl en funció dels seus usos; Afavorir la transparència en el mercat de la terra. • La creació de la Fundació del Món Rural com a plataforma d’iniciativa pública i privada que ha de garantir l’aplicació i el seguiment de les conclusions del Congrés del Món Rural. 174 Balanç Pla de Govern PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Objectiu La finalitat del CGE és incentivar les explotacions agràries a desenvolupar un projecte d’explotació que integri les funcions productives, mediambientals, econòmiques i socials de l’agricultura, amb l’objectiu de fomentar la viabilitat de les explotacions agràries i assolir un desenvolupament rural sostenible. Es crea un acord de col·laboració entre l’administració i l’explotació agrícola que permeti integrar determinats ajuts de desenvolupament rural englobats en les tres àrees que es descriuen a continuació: • Àrea 1: Millora de la competitivitat de l’explotació • Àrea 2: Gestió Sostenible de l’activitat agrària • Àrea 3: Diversificació de l’economia i qualitat de vida a les zones rurals. Àmbit d’aplicació L’àmbit d’aplicació del Pla Pilot del CGE serà les comarques de l’Alt Urgell, el Berguedà, la Conca de Barberà i el Pla de l’Estany Durada del contracte La durada màxima del CGE en el Pla pilot serà de cinc anys, es preveu que a partir de 2007 s’ampliï a tot Catalunya. Pressupost destinat L’any 2005 es van destinar 6 M€ a la millora i competitivitat de les explotacions agràries i enguany s’ha aprovat una convocatòria d’ajuts dins del Pla pilot del contracte Global d’Explotació, amb un pressupost plurianual de 7,5 M€. Què representa el CGE Representa una nova manera de gestionar els ajuts destinats a les explotacions agràries, amb un contracte que considera l’explotació en la seva globalitat i que contribuirà a assegurar-ne la viabilitat, la continuïtat i el lligam amb el territori. Es mantenen les línies tradicionals d’ajudes de la PAC, però s’incorporen línies d’acció social i mediambiental que seran beneficioses no només pel pagès, sinó també per a la resta de la societat. El CGE és un canvi de model en la gestió de les ajudes a l’explotació. A partir del CGE, les ajudes van vinculades a uns resultats i a unes fites per a cadascuna de les explotacions. La implantació d’aquest nou mecanisme de distribució de les ajudes representa una nova forma d’entendre el sector rural, motivant-lo a transformar-se en un sector on la gestió empresarial prengui més protagonisme i faciliti la competitivitat de les explotacions agràries. Àmbit d’aplicació del Pla Pilot del CGE Conca de Barberà Alt Urgell Berguedà Pla de l’estany Balanç Pla de Govern 175 �Un nou impuls econòmic Agricultura i pesca 2.6.2 Modernitzar el sector pesquer Punt de partida El sector de la pesca a Catalunya, com a la resta de la Unió Europea, és un sector altament subvencionat i només captura el 20% del peix que es consumeix al nostre país. Tenint en compte aquesta situació, l’acció de govern s’ha centrat en què el sector pugui assolir un creixement sostenible i, alhora, impulsar una major implicació dels pescadors en la comercialització dels seus productes. Desenvolupament de l’Acció del Govern Davant de la situació del sector de la pesca, i per tal de millorar-ne la situació, el Govern ha realitzat les iniciatives següents: Celebració del 1er Congrés de la Pesca Marítima de Catalunya i creació del Consell de Pesca i Afers Marítims de Catalunya • Celebració del primer Congrés de Pesca Marítima de Catalunya, per tal de debatre i reflexionar sobre l’estat de la pesca catalana. • Arrel del Congrés de Pesca, es decideix crear el Consell de Pesca i Afers Marítims de Catalunya. Aquest organisme és l’órgan interlocutor amb les organitzacions més representatives del sector per tal d’analitzar i debatre conjuntament aquells temes que afecten l’àmbit sectorial productiu, de l’aqüicultura i de la comercialització. Un dels punts més importants del sector pesquer són les subvencions que ajuden el sector a tirar endavant, tant a Catalunya com a la resta de la UE. A continuació se’n detallen algunes de les més significatives: • Donar compliment al programa IFOP 2000-2006. El govern va aprovar el programa d’ajuts estructurals al sector de la Pesca (IFOP Catalunya), per al període 2000-2006. • El Govern va assolir l’any passat el 100% dels compromisos de la totalitat del programa IFOP 2000-2006 i, a més, cal destacar que s’ha aconseguit un increment de l’aportació de l’IFOP a favor de Catalunya de 2’1 M€. • Obtenció del mateix nivell d’ajut per la flota pesquera amb independència de les regions de procedència. Per tant, un pescador català, per modernitzar una barca, rebrà el mateix percentatge d’ajut que un pescador d’una altre CCAA, tema llargament reclamat pel Govern. Reconeixement d’igualtat entre flotes pesqueres de diferents Comunitats Autònomes pel que fa les ajudes • S’ha incrementat l’ajut destinat a les confraries per serveis socials passant de 541.612€ el 2005 a 827.559 € el 2006. Així com també s’ha habilitat un ajut per un import total d’1,2 M€ a les confraries, a causa de la crisi del preu del gasoil de 2005. • S’han duplicat els ajuts a les federacions territorials de confraries de pescadors i ha augmentat el 10% l’ajut de la Federació Nacional Catalana de Confraries de Pescadors. Pel que fa a les actuacions relatives a la implicació dels pescadors en la comercialització, el programa per a la millora de la qualitat dels nostres productes pesquers, sota el lema “Peix nostre, peix de qualitat”, que té com a objectiu final la diferenciació dels nostres productes sota la marca “Peix de la costa, el més fresc”, engloba: • Programa de formació per a pescadors i guia de bones pràctiques per al maneig i tractament del peix a bord dels vaixells. • Reglament d’ús dels usuaris de les llotges elaborat amb col·laboració de l’Agència Catalana de Seguretat Alimentària. • Guia de Bones Pràctiques a les llotges, elaborat amb col·laboració de l’Agència Catalana de Seguretat Alimentària. • Programa de Formació per a la creació de la figura de Cap de Llotja. Paral·lelament, durant el present curs escolar, s’ha dut a terme a les Escoles de Catalunya la campanya “ Peix Creix”, amb l’objectiu d’incentivar els nens per tal que aprenguin l’hàbit de menjar peix. L’impacte de la campanya ha arribat a 60.000 escolars. A nivell d’estalvi energètic, s’ha presentat el Programa d’estalvi i eficiència energètica del sector pesquer. L’objectiu és sensibilitzar sobre la necessitat de gestionar i utilitzar de manera eficient l’energia, així com informar i assessorar els armadors sobre els diferents sistemes que permeten millorar l’eficiència energètica. Per acabar, cal mencionar que el DARP ha estat el motor en l’aprovació del “Plan integral de pesca del Mediterraneo” per part del MAPA. Aquest Pla contempla diferents mesures tècniques de gestió dels recursos pesquers al Mediterrani espanyol. Així mateix, cal destacar l’esforç que s’està fent per elaborar la Llei de Pesca que haurà de donar resposta a les necessitats actuals i futures del sector pesquer i aqüícola. L’objectiu primer d’aquesta llei serà d’ordenar les competències de la direcció general de Pesca i Afers Marítims, tant de pesca extractiva, aqüicultura, com en tots aquells aspectes relacionats amb els afers marítims. Aquesta norma haurà de ser aprovada a la futura legislatura. Programa per a la millora de la qualitat dels nostres productes pesquers, “PEIX NOSTRE, PEIX DE QUALITAT Presentat el Programa d’estalvi i eficiència energètica del sector pesquer • Aprovació del nou Fons Europeu de la Pesca per part de la UE, que substituirà l’actual IFOP apartir de l’1 de gener de 2007 i estarà dotat d’un pressupost de 3.849 M€ per al període 2007-2013, del qual es destinarà 1.000 M€ a l’Estat espanyol. El Govern, mitjançant el DARP, ha participat en la creació del reglament i es mostra satisfet per l’acceptació de les al·legacions presentades durant aquests dos anys per part del Consell de Ministres. 176 Balanç Pla de Govern PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Balanç Pla de Govern 177 �Balanç Un nou impuls econòmic Sector financer El sector pesquer està immers en una situació complexa, tot i que s’estan fent grans esforços des del Govern per mantenir un diàleg permanent amb el sector i realitzar aquelles actuacions que són al seu abast per tal que el sector pugui assolir un nivell alt de rendibilitat. 2.7.1 S’ha treballat per garantir les ajudes al sector i millorar-les en els casos possibles. No obstant això, cal desenvolupar la Llei de Pesca Marítima com a eina de regulació del sector. Potenciar l’existència de centres de decisió financera a Catalunya Per tot això, s’estima que aquest objectiu es troba en vies d’assolir-se. Punt de partida En l’àmbit del sector financer, preservar i potenciar l’existència d’institucions financeres de primer nivell en el territori català, era l’objectiu principal per a aquesta legislatura. El sector financer català s’organitza bàsicament entorn de les caixes d’estalvi i, per tant, era important orientar l’actuació del Govern a la seva regulació i potenciació. En aquest sentit es preveia 1 Orientar l’obra social de les caixes a cobrir necessitats socials 2 Reforçar els òrgans de govern de les caixes amb una representació adequada de la societat civil 3 Impulsar la presència directa en projectes punters de l’economia catalana Desenvolupament de l’Acció del Govern Orientar l’obra social de les caixes a cobrir necessitats socials Al llarg de la legislatura la col·laboració entre la Generalitat i les caixes d’estalvis s’ha reforçat. El Govern entén que es tracta d’institucions clau per al desenvolupament econòmic i social del país i, amb aquest objecte, el mes de març de 2005 la Generalitat i la Federació Catalana de Caixes d’Estalvi van crear una comissió mixta paritària per analitzar i posar en marxa propostes en tres àmbits: la col·laboració i participació de les caixes d’estalvi en infraestructures i aspectes estratègics per a l’economia catalana, la millora i el reforçament dels òrgans de govern de les Caixes i l’acció de l’Obra Social complementària amb l’acció dels poders públics. Orientar l’obra social de les caixes a cobrir necessitats socials En primer lloc cal destacar que s’han incrementat de forma notable les dotacions a Obra Social. Aquestes han incrementat el seu import entre 2003 i 2006 en un 58%, passant de 269 M€ a 426 M€. Per altra banda, es va institucionalitzar un instrument per fomentar l’intercanvi d’informació que ha servit per guanyar en coordinació, complementarietat i eficàcia a l’hora de gestionar aquests tipus de recursos. L’increment de dotacions i la major eficàcia derivada d’una major complementarietat té un efecte multiplicador i possibilita prestar millors serveis socials. 178 Balanç Pla de Govern PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 S’ha guanyat en coordinació i eficiència en la gestió de l’obra social Increment en un 58% de l’aportació de les Caixes a les seves Obres Socials Balanç Pla de Govern 179 �Reforçar els òrgans de govern de les caixes amb una representació de la societat civil adequada El Parlament ha aprovat la llei que modifica la vigent llei de caixes de Catalunya amb la voluntat de preservar i modernitzar el model català de caixes d’estalvi. Aquesta llei, aprovada per unanimitat, vol també reforçar els òrgans de govern d’aquestes entitats i incrementar la representativitat de la societat catalana en el si de les caixes. Un nou impuls econòmic Sector financer 2.7.2 Potenciar el paper estratègic dels organismes financers de la Generalitat Impulsar la presència directa en projectes punters de l’economia catalana Amb la voluntat de fer de Catalunya una plaça financera de referència, el Govern ha dut a terme altres actuacions que demostren la capacitat d’especialització i d’acolliment de nous àmbits de contractació: Barcelona és la seu de la primera borsa de drets d’emissió de l’Estat i del Fons Europeu de la Mediterrània Punt de partida La Generalitat disposa de diversos organismes financers que han de servir per facilitar des del govern el finançament dels sectors públic i privat catalans. • S’ha impulsat Barcelona com la seu de SENDECO2, la primera borsa de drets d’emissió de CO2 de l’estat. La constitució d’aquesta borsa permetrà que les més de 1.000 empreses espanyoles afectades pel compliment del protocol de Kyoto puguin comprar i vendre les autoritzacions d’emissió de diòxid de carboni que els ha atorgat el Govern espanyol d’acord amb el Pla Nacional d’Assignacions. Les empreses podran intercanviar drets d’emissió amb instal·lacions de tot Europa. • S’ha impulsat així mateix la creació del Fons Europeu per a la Mediterrània, amb seu a Barcelona. És un fons de capital risc que té per objecte promoure projectes empresarials al sud de la Mediterrània amb especial atenció als països del Magreb. Balanç Pel que fa als objectius fixats en relació a les caixes d’estalvi, s’ha aconseguit millorar la gestió de l’obra social i s’ha aprovat el Text refós de modificació de les lleis de caixes anteriors. Paral·lelament, s’ha impulsat Barcelona com a plaça financera de referència del sud d’Europa, amb la implantació de dos seus d’organismes. Cal, però, seguir treballant per enfortir el sector financer català, i és per això que en aquest apartat el Pla de Govern es pot valorar com un objectiu en vies d’assolir-se. L’Institut Català de Finances (ICF), el principal organisme financer de la Generalitat, té com a objectius generals d’actuació el sosteniment i la promoció d’activitats econòmiques que contribueixin al creixement econòmic i a la millora de la distribució de la riquesa d’aquells sectors que, per la seva transcendència social, cultural, innovadora o ecològica mereixen una atenció prioritària. Concretament, l’ICF té els objectius següents: 1 La millora de la solvència i de la política de sanejament de la inversió creditícia, per tal de potenciar la capacitat per complir amb la seva finalitat de foment de l’economia social i productiva de Catalunya. 2 La diversificació instrumental i la innovació en la oferta, per donar resposta a les necessitats que determini la política del Govern de la Generalitat. Desenvolupament de l’Acció del Govern En el període que examinem, l’ICF ha elaborat el Pla Estratègic de l’Institut Català de Finances per al període 2005-2007 en què es materialitza la nova orientació d’aquest organisme, que es presenta a continuació. Redacció del Pla Estratègic de la ICF per al període 2005-2007 La millora de la solvència i de la política de sanejament de la inversió creditícia És important destacar que els comptes anuals de l’Institut mostren per a l’any 2005 un resultat positiu de 1.3 M€. Aquest resultat contrasta amb el negatiu de l’exercici anterior. El sanejament de l’ICF es reflecteix, a part de en el resultat econòmic, en la millora d’alguns indicadors rellevants com són el coeficient de solvència, l’índex de morositat i la pròpia activitat: • El coeficient de solvència ha estat l’11,26 %, és a dir, 0,7 punts superior al 2004. • La millora del sanejament ha reduït l’índex de morositat del 5,4% al 3,5%, i en un 25% els crèdits impagats. • La reactivació ha suposat un increment del 87,8% en l’activitat. 180 Balanç Pla de Govern PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Balanç Pla de Govern 181 �S’ha creat ICF Equipaments per promocionar i gestionar equipaments públics La diversificació instrumental i la innovació en la oferta Per tal d’ampliar la oferta de productes financers, la ICF ha realitzat les accions següents: • Creació de la empresa ICF Equipaments SA, amb la finalitat de promocionar i gestionar equipaments públics. En el seu primer any de funcionament ICF Equipaments ja va lliurar un total de 17 escoles i va rebre comandes per a 135 projectes d’inversió per un import global de 266 M€. Durant el seu segon any de funcionament (2006), ja s’han fet inversions per un total de 96 M€ i compta amb una cartera de projectes en curs per un import superior als 500 M€. • Creació, posada en marxa i consolidació d’ICF Crèdit, línea de finançament a llarg termini per a petites i mitjanes empreses, amb l’objectiu que aquestes puguin millorar el seu accés a instruments de finançament en condicions avantatjoses. La creació d’ICF s’emmarca en l’Acord Estratègic. Un terç dels projectes s’han adreçat a les pimes i als treballadors autònoms, un altre terç, a empreses del sector del comerç, del turisme i la hostaleria i un darrer terç, a empreses industrials. Més de 2800 empreses s’han beneficiat de la Línia ICFcredit durant l’any 2005 Aval per 17,2 M€ a la Comunitat General de Regants del Canal Segarra-Garrigues Durant els anys 2004, 2005 i 2006 s’han realitzat des d’aquest organisme financer i també des de l’Institut Català de Crèdit Agrari (ICCA) diverses accions en favor de les empreses catalanes: • Des de l’ICF s’han obert dues línies de finançament per oferir crèdits en condicions avantatjoses a pimes. En la línia de l’any 2005, 2.800 pimes s’han pogut beneficiar d’aquests crèdits. • L’ICCA ha formalitzat 1.846 operacions per un import de 122 M€, destinats bàsicament als sectors agraris i pesquers. Destaca l’impuls financer al canal Segarra-Garrigues. Balanç El pla de Govern no fixava inicialment objectius per als organismes financers de la Generalitat. Tot i això, cal valorar com a positiva la seva actuació tant a nivell de les intervencions efectuades al sector privat com de la diversificació de la oferta dels productes de l’entitat. Per tant, s’estima que en aquest apartat el Pla de Govern 2004-2007 presenta un objectiu assolit. 182 Balanç Pla de Govern PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 �3 Una nació socialment avançada Balanç del Pla de govern Balanç Pla de Govern 183 �La igualtat d’oportunitats, la prioritat. El desenvolupament econòmic i la cohesió. La més gran inversió en política social. El Govern presidit per Pasqual Maragall es plantejà des de l’inici, a través de polítiques públiques, generar igualtat d’oportunitats, per tal que els ciutadans i ciutadanes puguin exercir com a tals. El model de desenvolupament econòmic va acompanyat d’una gran inversió en programes socials per construir una nació socialment avançada, on el component de cohesió social es converteixi en un signe identitari d’aquest govern i del país. Dins la política social prioritzem l’educació, la salut, els serveis socials, la cultura, la seguretat i l’habitatge, per això només la suma dels imports de despesa en salut, educació, benestar i família, i cultura representen més del 46% sobre el total del pressupost. Tots els ciutadans i ciutadanes són subjectes destinataris de les polítiques socials, però especialment les persones més fràgils: infants, joves, persones grans, persones amb discapacitat, dones i famílies amb risc social. L’accent més marcat del Govern en els programes socials té el seu màxim exponent en la proximitat, i en el fet de compartir les polítiques socials amb els municipis. La idea de “barris segurs i escoles dignes” és una de les grans orientacions d’aquesta política. El barri és l’àmbit idoni per als programes socials compartits entre les dues administracions, la local i l’autonòmica. Per això l’acció específicament social s’acompanya d’un dels projectes del Govern més ambiciosos, el Pla de barris, mitjançant el qual que ja s’han aprovat actuacions en més de 40 barris, que consisteixen en la rehabilitació de l’espai públic acompanyant a la resta de polítiques socials, discriminant positivament aquells territoris amb més necessitats des del punt de vista social. Des de la mirada pròxima, des d’actuacions locals, hem construït programes transversals que busquen promoure la convivència, els valors del civisme i prevenir la violència. La filosofia política que impregna el projecte social consisteix a aconseguir que les persones tinguin en la seva comunitat més pròxima (barri, poble) el referent positiu, que puguin sentir-se orgullosos, tranquils i segurs on viuen, per poder gaudir de les oportunitats en educació, salut, cultura o ocupació. És en el municipi on l’arribada de nouvinguts (forta immigració econòmica) fa més fràgil la convivència i alhora on hi ha més oportunitats per assolir la cohesió social. Amb el nou Estatut, Catalunya participarà molt més activament en el control de la immigració, dels seus fluxos i de la seva regularització, però la necessitat d’universalitzar uns serveis públics per a tothom i garantir la seva qualitat són els elements bàsics perquè la immigració que arriba s’adapti sense generar cap fractura social. D’aquí també la importància de la formació i de les polítiques d’acollida lingüística com a element integrador. La nostra voluntat, doncs, és convertir Catalunya en una nació socialment avançada on els ciutadans i ciutadanes puguin reconèixer, i s’enorgulleixin 184 Balanç Pla de Govern PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Marina Geli i Fàbrega Consellera de Salut Presidenta de la Comissió de Govern de Polítiques Socials Balanç Pla de Govern 185 �de la seva qualitat de vida, de gaudir d’igualtat d’oportunitats, de ser lliures i de tenir un compromís amb el seu país: exercir de ciutadà. Les polítiques socials constitueixen la prioritat fonamental del Govern de la Generalitat; per això més de la meitat dels recursos s’han destinat a aquesta finalitat. • L’educació, com a gran prioritat, des de la petita infància amb les escoles bressol, fins a la formació continuada i unes universitats d’excel·lència (amb un increment de pressupost, només del Departament d’Educació, del 43,8% respecte al pressupost de 2003). El nou marc estatutari ha obert grans i noves oportunitats, competencials, financeres i de filosofia política, fa una menció concreta i molt especial a la cohesió social amb un capítol dedicat als drets i deures i principis rectors, sempre compartint amb l’Estat, amb Europa i els organismes internacionals. El desenvolupament econòmic, l’estabilitat i la nova visió institucional, juntament amb la consideració dels accents territorials i la prioritat pels programes socials, defineixen la política del Govern presidit per Pasqual Maragall. • La salut també ha estat un objectiu, tant des del punt de vista individual com col·lectiu, prioritzant la salut pública, millorant, modernitzant, humanitzant l’assistència i consolidant els programes sociosanitaris amb un creixement pressupostari gens menyspreable del 42% en relació amb el pressupost de 2003. • Polítiques de benestar i per a les famílies, com el gran suport per fer més real la igualtat d’oportunitats de les dones, de les famílies, dels infants i joves, les persones amb discapacitat i garantir les rendes mínimes dignes. Establint uns itineraris per la inclusió i universalitzant els serveis socials amb un 110% d’increment del pressupost dedicat a les accions. • La cultura, com a política social, garantint l’accés a tothom, donant suport a la creació, la innovació i la projecció de la cultura, amb un increment de pressupost respecte al 2003 de gairebé el 60%. • Polítiques globals de seguretat, de prevenció, protecció i promoció de la convivència i el civisme amb més de 1.500 M€ de pressupost (seguretat i protecció civil i justícia). • Per uns habitatges dignes i uns barris segurs, amb polítiques globals de promoció de la convivència i el civisme amb la destinació de més de 1.500 M€ a seguretat i protecció civil, a justícia, i amb la construcció d’habitatges de protecció oficial, ajuts a llogaters, rehabilitació d’edificis i el Pla de barris. • D’altra banda, tots els serveis per a la joventut, el suport directe a les polítiques de dones, la promoció de la llengua catalana i els esforços en esports i educació física també són polítiques específiques que reverteixen en un millor i major desenvolupament de la societat. Les polítiques socials són alhora economia productiva i un dels sectors que generen més ocupació. Qualsevol despesa social genera riquesa. En l’elaboració del nou Estatut d’autonomia de Catalunya, ja aprovat, la priorització de la part social ha estat el gran paradigma, amb la participació molt activa dels moviments socials. Balanç Pla de Govern 187 �Una nació socialment avançada Política educativa 3.1.1 Impulsar l’educació pública com a eix vertebrador del sistema educatiu català Punt de partida (UE dels 15. Inclou educació universitària i no universitària. Font: Consell Superior d’Avaluació. Sistema d’Indicadors d’Ensenyament a Catalunya. Octubre 2005). % Evolució del pressupost del Departament d’Educació (increment) Font: Departament d’Educació i Universitats 17 12,3% 11 9 8,5% 5 2001-2002 7,3% 2002-2003 2003-2004 1 Incrementar el pressupost destinat a l’educació 2 Millorar els centres educatius i els seus equipaments. 3 Millorar les condicions laborals i professionals del professorat. M€ Import compromès en construccions escolars Font: Departament d’Educació i Universitats 4 Elaborar el Pacte Nacional d’Educació. 500 5 Cooperar amb els ajuntaments en l’educació de la ciutadania. 450 Val a dir que la situació de partida era, d’una banda, un dèficit important a nivell estructural, amb un parc d’establiments escolars molt deficient. I de l’altra, l’oblit i el desaprofitament que s’havia fet de l’enorme capital humà del sector i de la centralitat de l’escola pública com element de cohesió i de democratització. Per tant, calia donar un cop de timó en política educativa per complir els objectius fixats i sortir d’una inèrcia d’immobilitat. 400 Desenvolupament de l’acció del Govern El Govern ha fet una aposta clara per l’educació, per avançar cap a una escola de qualitat, capaç de donar resposta als reptes actuals (immigració i mobilitat centre-perifèria, entre d’altres) i a les tres funcions bàsiques que ha de realitzar el sistema educatiu: en la funció social de cohesió social i igualtat d’oportunitats, en la funció de l’educació ètica i ciutadana de la població i en la funció de la transmissió de la cultura, de coneixements científics, d’eines de treball i de capacitats que permetin a les persones preparar-se per accedir al mercat de treball. Incrementar el pressupost destinat a l’educació El primer pas essencial ha estat incrementar les partides pressupostàries destinades a l’educació, aquest augment de recursos ha estat progressiu i important –del 15% de mitjana (mentre que en legislatures anteriors era d’un 8%) en els pressupostos dels anys 2004, 2005 i 2006–. D’aquesta manera, si es manté aquest increment l’any 2010 s’arribarà a un percentatge de despesa equivalent a la mitjana de la Unió Europea, xifrada en un 5’6% PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 2004-2005 2005-2006 Millorar els centres educatius i els seus equipaments La millora dels centres i equipaments s’ha fet a través del Pla Quadriennal de Construccions Escolars 2004-2007, dotat amb 1.500 M€, el govern ja ha aprovat 303 actuacions a centres educatius des de l’any 2004 amb un import de 943 M€. D’aquestes actuacions, 162 són noves construccions de centres escolars o substitucions d’edificis existents. El Pla Quadrienal de Construccions Escolars 2004-2007 acaba amb el dèficit en centres educatius i equipaments que patíem 162 nous centres escolars en dos anys i 66 més per al proper curs 431 350 300 250 200 150 179,3 185 2002 2003 217,1 100 0 188 Balanç Pla de Govern 14,5% 13 50 L’educació ha estat una de les prioritats de Govern per aquesta legislatura 16,5% 15 7 L’educació pública és l’eix vertebrador del sistema educatiu català i cal garantir que pugui acomplir la seva funció social i el seu caràcter universal públic, gratuït, laic, democràtic, coeducatiu, científic, integrador i compensador de les desigualtats. En aquest sentit, és imprescindible implicar la societat i la ciutadania en l’educació, essent la participació un valor i alhora un instrument clau del desenvolupament social. En donar compliment a aquest objectiu el Govern ha dut a terme les actuacions següents: El pressupost en educació ha augmentat un 15% en el període 2004-2006, mentre que en les legislatures anteriors havia estat d’un 8% de mitjana 63,2 54,6 2000 2001 2004 2005 A més a més, per donar resposta a l’increment de l’alumnat del curs vinent 2006-2007 (23.546 preinscripcions més que el curs anterior, un 2,8%), així com a la mobilitat interna de la població, el proper curs es posaran en funcionament 66 nous centres docents. D’aquests, 52 seran centres d’educació Infantil i Primària (CEIP) i 14 Instituts d’ensenyament Secundari (IES). Respecte a mòduls provisionals, tenen data de caducitat, ja que cada mòdul que es col·loca va acompanyat d’un projecte de construcció i d’un calendari d’execució d’obres. El curs 2005-06 el Departament tenia instal·lats 643, xifra que es preveu reduir a 626 al juny del proper curs (2007). No obstant això, per motius poblacionals i, per tant, necessitats d’escolarització obligatòria d’alumnes, el nombre de mòduls arribarà fins a 677 durant el primer trimestre del curs vinent. Tanmateix, cal tenir en compte que al voltant d’un 10% dels mòduls instal·lats no s’utilitzaran com a aula, sinó per acollir altres serveis del centre (menjador, despatxos, etc.). Balanç Pla de Govern 189 �S’ha reconegut la tasca del personal docent Millorar les condicions laborals i professionals del professorat En l’àmbit del personal docent s’han realitzat diverses actuacions per al reconeixement de la tasca del professorat, la millora en la retribució i la dotació de nous docents als centres educatius. Concretament s’han incorporat 4.200 nous mestres, professors i altres professionals entre el cursos 2004-2005 i 2005-2006. Places convocades Font: Departament d’Educació i Universitats 5.000 4.500 4.736 4.904 4.000 3.500 3.680 3.000 2.500 2.575 2.000 1.500 1.000 500 0 950 612 460 2003 2002 2004 2005 2006* 2007* Elaborar el Pacte Nacional per a l’educació Un dels principals objectius assolits aquesta legislatura en l’àmbit educatiu ha estat la signatura del Pacte Nacional de l’Educació (vegeu fitxa específica per aquest tema). Cooperar amb els ajuntaments en l’educació de la ciutadania En relació a la cooperació amb els ajuntaments, en aquesta legislatura s’ha treballat conjuntament en dos temes: el Mapa de Llars d’Infants de Catalunya (2004-2008) i les Oficines d’Escolarització Municipal. Així, per donar compliment a la creació de 30.000 places públiques de llars d’infants es va elaborar el Mapa de Llars d’Infants de Catalunya (20042008) amb un import assignat de 150 M€, per a la creació de noves places i pel manteniment de les ja existents. Per primera vegada s’ha realitzat una planificació per comarques i municipis per donar resposta a una de les necessitats evidents de les famílies. En aquest sentit, fins al moment un total de 283 ajuntaments de Catalunya ja s’han compromès a crear 23.938 places, que representa un 79,8%. Malgrat aquestes dades avancen un bon ritme de compliment d’aquest compromís, en el moment actual, a juny de 2006, d’aquestes 23.938 places només n’hi ha construïdes 6.652. El Pacte per l’Educació ha estat una de les grans fites de la legislatura El Mapa de llars d’infants permetrà crear 30.000 places per nens de 0 a 3 anys de forma planificada per comarques i municipis 2008* * Previsió de places que es convocaran 5.275 nous mestres el curs vinent 2006-2007, d’aquests 2.827 impartiran la sisena hora Per al proper curs 2006-2007 està prevista la incorporació de 5.275 nous mestres. D’aquests, 2.827 es dedicaran a impartir la sisena hora, mentre que la resta estaran destinats a necessitats d’escolarització, programes d’innovació educativa, aules d’acollida i nous perfils professionals entre d’altres. Encara en aquest àmbit, cal destacar la convocatòria de 7.205 places a les oposicions als cossos docents que han contribuït a millorar les condicions laborals del professorat interí i substitut. % Personal interí sobre la plantilla Font: Departament d’Educació i Universitats 21 19,7% 18,2% 19 17 15,4% 15 12,1% 13 11 10,2% 10,8% 8% 9 7 2000/01 2001/02 2002/03 2003/04 2004/05 2005/06 2006/07 2007/08 2008/09 En aquesta mateixa línia va el Pla de formació permanent 2005-2010 del professorat dotat amb 30 M€. Aquest nou Pla ha permès fer un canvi de prioritats en la formació als mestres i professors i adaptar-se a les noves necessitats de la nostra societat. Un dels canvis més importants respecte al que es feia ha estat la introducció de l’avaluació diferida per tal d’observar com repercuteix els aprenentatges adquirits en la formació a la pràctica docent i per tant, en la millora qualitativa de l’ensenyament. Els objectius han estat afavorir el model d’escola inclusiva, la innovació educativa i el currículum, les tecnologies de la informació i la comunicació, la millora personal i el desenvolupament professional i la gestió dels centres i dels serveis educatius. 190 Balanç Pla de Govern PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Balanç Pla de Govern 191 �Els compromisos estratègics Distribució de l’oferta pública de llars d’infants per comarques l’any 2004 Font: Departament d’Educació i Universitats El Pacte nacional per a l’educació suposarà una inversió de 1.200 M€ fins al curs 2008-2009. En la signatura del text hi han participat 20 entitats de la comunitat educativa, que representen centres educatius públics i concertats, mestres, professors, famílies, estudiants i ajuntaments. 1 2 3 4 5 1 • • • • • • 2 • • • • 3 • • • • 4 • • • • • 5 • • • • • • 5 eixos: Família i educació Servei públic educatiu Corresponsabilitat dels ajuntaments amb l’educació Professorat i altres professionals de l’educació Autonomia de centre Família i educació. 165,4 M€ Ajuts per al funcionament de les AMPA i programes de formació Funcionament d’associacions d’estudiants i projectes participatius Acolliments matinals Obertura dels centres el primer dia de setembre fins a finals de juny Programa cooperatiu de llibres de text Beques menjador Servei públic educatiu. 343,7 M€ Aplicació de 5 hores setmanals complementàries a l’educació primària en centres públics. Això comportarà un increment de plantilla i ajuts per a alumnes que tenen germans a primària Ajuts a centres concertats que escolaritzin alumnes amb necessitats educatives específiques Estudi econòmic dels mòduls del concert Actualització per compensació del diferencial de l’IPC Corresponsabilitat dels ajuntaments amb l’educació. 71,6 M€. Impuls i ampliació de les Oficines Municipals d’Escolarització Foment de programes de transició escola-treball Convenis per a l’obertura dels centres a l’inici de setembre i finals de juny Convenis per a activitats extraescolars Professorat i altres professionals de l’educació. 467,5 M€. Pla marc de formació permanent Salut laboral Continuació del procés d’homologació de les condicions laborals i analogia retributiva del professorat dels centres concertats Promoció laboral del personal docent públic Altres professionals de l’educació Autonomia de centre. 149,2 M€ Millora de les dotacions per a funcionament ordinari Desplegament de l’autonomia de centres Programes d’innovació educativa Inspecció de l’educació Constitució de serveis educatius integrats Millora de les plantilles de professionals dels serveis educatius menys del 15% entre el 15% i el 20% entre el 20% i el 25% entre el 25% i el 30% més del 30% Distribució de l’oferta pública de llars d’infants prevista per l’any 2008 Font: Departament d’Educació i Universitats menys del 15% entre el 15% i el 20% entre el 20% i el 25% entre el 25% i el 30% més del 30% Properes passes: Elaboració de la Llei catalana d’educació. 192 Balanç Pla de Govern PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Balanç Pla de Govern 193 �S’han creat 52 Oficines d’Escolarització Municipal per cooperar amb els ajuntaments en la gestió del sistema de matriculació Per últim, i amb la finalitat de gestionar el procés d’escolarització de l’alumnat amb les Administracions locals, s’ha publicat el Decret 252/2004, pel qual s’estableix el procediment d’admissió de l’alumnat als centres docents en els ensenyaments sufragats amb fons públics. Aquesta normativa garanteix plena transparència en el procés d’admissió de l’alumnat als centres i facilita la integració educativa i social de l’alumnat amb necessitats educatives específiques. Fins al moment 52 Oficines Municipals d’Escolarització (OME) han entrat en funcionament com a instruments de col·laboració entre el Departament d’Educació i els ajuntaments. (Informació: 2004: 12; 2005: 26 i 2006: 14) Una nació socialment avançada Política educativa 3.1.2 Augmentar la qualitat del sistema educatiu per adequar-lo als nous reptes socials Punt de partida Balanç Era absolutament necessari un canvi de rumb en la política educativa del nostre país que donés un nou impuls de confiança i de qualitat al sistema educatiu, ja que els resultats de diferents informes PISA (2000 i 2003) mostraven que el nivell dels estudiants en algunes matèries ens situaven per sota de la mitjana d’altres països de l’OCDE. En política educativa cal destacar que s’ha treballat a molt bon ritme en la gran majoria d’objectius proposats per aquesta legislatura: s’ha incrementat espectacularment el pressupost dedicat a educació, mai s’havia invertit tant en infraestructures escolars com s’ha fet ara; s’ha reconegut la tasca que realitzen els professionals del sector millorant les seves condicions laborals; s’ha signat el Pacte Nacional de l’Educació; i s’ha avançat en la cooperació entre administracions en l’àmbit educatiu. Tant l’informe del Consell Superior d’Avaluació del Departament d’Educació i Universitats “Resultats de l’alumnat de Catalunya i ítems alliberats. Informe PISA 2003” (publicat l’any 2005) com l’Informe de la Fundació Bofill “Les desigualtats educatives a Catalunya: PISA 2003” (publicat l’any 2006) destaquen que els resultats acadèmics obtinguts a Catalunya són més baixos del que li correspondria, tenint en compte el nivell d’inversió pública en educació. Des d’aquesta perspectiva comparada es pot concloure que a Catalunya, no només cal una major inversió pública en educació, sinó també que tingui un nivell més alt d’eficiència. L’educació ha esdevingut una de les prioritats del Govern de la Generalitat de Catalunya per a aquesta legislatura, i el compliment de la major part dels objectius fixats a l’inici de legislatura així ho demostren. Restaria pendent, només, l’aprovació de la Llei Catalana d’Educació. Per tant, aquest és un objectiu assolit. A més a més, a Catalunya hi ha un alt nivell de fracàs escolar que explica, en part, el problema de la baixa escolarització dels joves en l’etapa postobligatòria. Aquesta situació constitueix un problema que agreujarà el dèficit de treballadors qualificats previst per als propers anys. Des del Govern de la Generalitat de Catalunya entenem que un sistema educatiu ha de garantir, en el marc de la societat del benestar i de la igualtat d’oportunitats, una formació adequada als reptes que tenim plantejats com a país. Per això el Govern ha desenvolupat les línies d’actuació següents: 194 Balanç Pla de Govern PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 1 Millorar l’acció educativa i instructiva 2 Aconseguir una gestió autònoma i eficaç dels centres 3 Millorar la formació professional, flexibilitzant l’oferta, facilitant la relació amb l’estructura productiva i coordinant la formació reglada, ocupacional i contínua Balanç Pla de Govern 195 �Desenvolupament de l’Acció del Govern Durant aquests tres anys els objectius prioritaris en educació han estat concretats, entre altres, en l’aplicació de mesures per: atendre adequadament la població escolar, potenciar la formació professional, crear aules d’acollida, incrementar l’oferta d’escoles oficials d’idiomes i combatre el fracàs escolar. Les mesures d’innovació educativa donen resposta als principals reptes educatius Millorar l’acció educativa i instructiva El Govern de la Generalitat ha fet un gran esforç per crear i implantar mesures d’innovació educativa que ofereixin als centres docents propostes d’acció vinculades a algun dels reptes de la societat actual: integració de l’alumnat nouvingut, atenció als alumnes amb necessitats especials i la consolidació de la llengua catalana. Els objectius generals d’aquestes mesures són: • Promoure projectes que potenciïn la incorporació de noves metodologies en la dinàmica escolar i la millora dels resultats d’aprenentatge de l’alumnat. • Donar suport als projectes d’innovació que estan portant a terme els centres educatius o grups de professors/es de diferents centres. • Difondre pràctiques educatives innovadores que es duguin a terme i puguin ser d’interès per al conjunt de professors i professores. • Il·lusionar el professorat per tal que trobi en la recerca de nous camins resposta als reptes que avui ens demana la pràctica docent. Tot seguit relacionem les accions més destacades en l’àmbit de la innovació educativa: Un total de 1.051 centres educatius públics i privats concertats disposaran d’una aula d’acollida el curs vinent 2006-2007 • Creació de 1.051 aules d’acollida. L’aula d’acollida és un recurs orientat a la integració de l’alumnat nouvingut i especialment pensat per donar una resposta adequada a atendre les necessitats emocionals, lingüístiques i curriculars d’aquests, i alhora millorar la qualitat global de tots els estudiants del centre, veure fitxa annexa. Aules d’Acollida Font: Departament d’Educació i Universitats Curs 2003-04 Curs 2004-05 Curs 2005-06 Curs 2006-07 0 649 936 1.051 Les noves polítiques Aules d’Acollida L’aula d’acollida és un recurs orientat a la integració de l’alumnat nouvingut i especialment pensat per donar una resposta adequada i atendre les necessitats emocionals, lingüístiques i curriculars d’aquest alumnat; això permet millorar la qualitat global de l’alumnat del centre. Un total de 1.051 centres docents catalans comptaran amb una aula d’acollida el curs 2006-07, ja que el Departament d’Educació i Universitats preveu posar en funcionament 115 aules d’acollida noves. La previsió territorialitzada de noves aules d’acollida per al curs vinent és la següent: Aules d’Acollida per territoris, curs 2006-2007 Font: Departament d’Educació i Universitats SS TT (curs 05-06) Increment (curs 06-07) Total Barcelona- Ciutat 158 11 169 Barcelona-Comarq 269 37 306 89 8 97 Baix Llob- Anoia Vallès Occidental 83 15 98 129 13 142 Lleida 79 16 95 Tarragona 89 11 100 Girona Terres de l’Ebre Total 40 4 44 936 115 1.051 La implantació d’una aula d’acollida en un centre educatiu implica una dotació docent (un tutor d’acollida), una dotació informàtica (quatre ordinadors, una impressora, un escàner, etc.), material didàctic i un pla de formació i assessorament sistemàtic. Però l’aula d’acollida implica, sobretot, un compromís explícit de l’equip directiu d’adequar progressivament tota la dinàmica general del centre cap a un centre acollidor i de qualitat per a tothom. Per al curs vinent, el Departament d’Educació i Universitats ha ampliat les dotacions de professorat en 116 centres educatius que ja disposaven d’aula d’acollida, a fi de donar una millor atenció a l’alumnat nouvingut. Els criteris del Departament per a l’adjudicació de les noves aules per al curs vinent són: • Nombre d’alumnat nouvingut (darrers 24 mesos) superior a 9. • Equilibri en l’oferta educativa de la zona, de manera que la dotació d’aules d’acollida contribueixi a la distribució equilibrada de l’alumnat nouvingut entre tots els centres. 196 Balanç Pla de Govern PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Balanç Pla de Govern 197 �• També s’han posat en marxa les Unitats de suport a l’educació especial (USEE). Des del 2004 fins a l’actualitat s’han creat 57 USEE, 19 en CEIP, 34 en IES i 4 en centres concertats per millorar l’atenció de l’alumnat amb necessitats educatives especials. La previsió per al curs 2006-2007 és crear 64 USEE, a més a més de les ja existents. Aquestes unitats compten amb una dotació d’un professor i un educador. Per completar aquest recurs s’han signat 28 convenis amb ajuntaments per impulsar els Plans educatius d’entorn, amb un pressupost de 2,4 M€. Es tracta d’un instrument per donar una resposta integrada i comunitària a les necessitats educatives a través de la continuïtat de l’acció educativa fora de l’àmbit escolar i per posar en una mateixa direcció tots els recursos dedicats a l’educació per reduir el fracàs escolar i millorar el rendiment de tot l’alumnat. • El Pla de llengua i cohesió social va ser creat per adequar el sistema educatiu a la creixent complexitat i pluralitat que ha anat adquirint la societat catalana. Es van destinar més de 35 M€ a diverses actuacions, per al curs 2004-2005, que tenien com a objectiu consolidar la llengua catalana com a eix vertebrador d’un projecte plurilingüe, l’acollida i la integració a l’escola per a tot l’alumnat i promoure la igualtat d’oportunitats. Programes d’innovació educativa Font: Departament d’Educació i Universitats Curs 2004-05 Curs 2005-06 Curs 2006-07 0 748 1.230 0 10 M€ 12 M€ 521 centres educatius s’han acollit al programa de reutilització de llibres de text que beneficia més de 113.000 alumnes Aquest Pla inclou la implantació de 8 programes d’innovació educativa a 1.230 centres educatius, amb un pressupost total de 12 M€ per al curs 20062007. Els programes són els següents: Biblioteques escolars i gust per la lectura (PuntEdu); Coeducació i igualtat de gènere; Educació per a la ciutadania; Educació en comunicació audiovisual; Educació ambiental; Convivència i Mediació Escolar; Salut a l’Escola (vegeu epígraf 3.3.1) i Llengües estrangeres. Concretament, aquest últim (llengües estrangeres) s’ha implantat a 311 centres educatius amb la finalitat d’avançar l’aprenentatge de l’anglès des de l’educació infantil. El programa amb major implantació és el de foment de la lectura (PuntEdu) que s’aplicarà en més de 600 centres educatius. També en aquesta línia s’ha constituït el Consell Assessor de la Llengua Catalana a l’Escola per impulsar l’ús i el domini del català en el professorat i l’alumnat. • El Programa cooperatiu de reutilització de llibres de text té per objectiu facilitar, mitjançant el sistema de préstecs, llibres de text i materials didàctics dels diferents nivells educatius. En l’actualitat 521 centres educatius s’han acollit a aquest Programa. Aquests centres rebran ajuts d’un total de 2,03 M€ i se’n beneficiaran més de 113.000 alumnes alhora que s’avança cap a la gratuïtat dels llibres de text. És previst que el proper curs 2006-2007 la participació sigui de 896 centres i prop de 200.000 alumnes beneficiats. El Departament d’Educació i Universitats invertirà 4 M€, la qual cosa suposarà un estalvi del 85%. La despesa mitjana mínima per cada fill o filla passarà de 1.700 € de l’actualitat a 250 €. Programa cooperatiu de reutilització de llibres de text Font: Departament d’Educació i Universitats 198 Balanç Pla de Govern Curs 2003-04 Curs 2004-05 Curs 2005-06 Centres 0 0 521 896 Alumnes 0 0 113.000 200.000 Pressupost 0 0 2,3 M€ 4 M€ PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Curs 2006-07 • Amb l’objectiu de garantir l’ensenyament públic d’idiomes en una major part del territori, s’han creat 23 escoles oficials d’idiomes (EOI). Actualment estan en funcionament un total de 39 EOI, a 28 comarques, i donant cobertura a un 97% de la població a Catalunya. El Programa 2004-2007 del Departament d’Educació (publicat el novembre de 2004) establia, com una de les principals mesures, reduir el fracàs escolar, en una doble línia: prevenir el fracàs en l’educació primària i reduir el fracàs instal·lat a l’educació secundària obligatòria. Per a això, l’esmentat programa anunciava l’elaboració d’un Pla per reduir el fracàs escolar i millorar el rendiment escolar i la cohesió social. Malgrat que aquest Pla no s’ha desplegat com a tal, totes les mesures i programes iniciats, entre altres els d’innovació educativa, aules d’acollida, USEE, ajuts per a alumnes amb necessitats educatives específiques als centres concertats, plans d’entorn, pla de llengua i cohesió social, plans d’autonomia de centres, etc., han tingut, com un dels eixos principals d’actuació, combatre el fracàs escolar. Aconseguir una gestió autònoma i eficaç dels centres Aquesta legislatura s’ha iniciat a Catalunya el Pla d’Autonomia de Centres, una important aposta per reforçar la seva capacitat d’actuació. Així, s’ha iniciat un pla pilot a 74 escoles amb l’objectiu d’incrementar la capacitat de gestió dels centres per millorar la qualitat educativa i reduir el fracàs escolar, millorar el rendiment general de l’alumnat i afavorir la cohesió social. El Departament d’Educació i Universitats té previst incrementar cada any el nombre de centres participants al Pla d’autonomia de centres fins a la seva generalització a tot el sistema educatiu català. La cultura de gestió actual i la complexitat del canvi recomanen començar amb un nombre reduït de centre docents però es té visió d’un procés d’experimentació acumulatiu fins a la seva generalització. Val a dir que aquest nou impuls de l’autonomia escolar exigirà a l’Administració educativa un esforç afegit en l’acompanyament als centres i els seus equips directius, alhora que un nou model de dotació de recursos que tracti singularment la diversitat de centres i territoris. Millorar la formació professional, flexibilitzant l’oferta, facilitant la relació amb l’estructura productiva i coordinant la formació reglada, ocupacional i contínua Des del Govern s’està fent un esforç considerable en la potenciació i l’extensió de la Formació Professional, ja que es tracta d’una bona oferta professionalitzadora (més del 70% de l’alumnat troba feina en menys de 6 mesos i la resta opta per seguir estudiant), dóna resposta a les necessitats del teixit productiu i de serveis del nostre país i és una bona eina per afavorir l’equilibri territorial i estimula l’esperit emprenedor. També al curs 20062007, s’hauran implantat un total de 151 nous cicles formatius als centres públics. Això es tradueix en 4.500 noves places de formació professional distribuïdes al llarg del territori. També, com preveu l’Acord estratègic per a la competitivitat de l’economia catalana, i 4 Centres Integrals d’FP, dels 12 previstos per a la legislatura dins l’Acord d’Internacionalització (Manresa, Olot, Tarragona i Sant Feliu de Llobregat). Aquests centres oferiran de manera integrada: FP inicial i FP contínua, acreditació de competències professionals, innovació en metodologies i estratègies de formació i experimentació de nous currículums i transferència tecnològica. Aquests centres coordinen la formació professi- Les mesures i programes d’innovació educativa tenen com un dels objectius combatre el fracàs escolar El Pla d’Autonomia de Centres s’ha iniciat en 74 escoles i significa un pas més en les polítiques de proximitat Aquest Govern ha prioritzat la FP entre les seves actuacions S’hauran implantat 151 nous cicles formatius als centres públics catalans i s’han creat 4 Centres Integrats de Formació Professional Balanç Pla de Govern 199 �Increment espectacular del nombre de places ofertes per estudiar cicles formatius a distància. De les 328 el curs 2005/06 a 3.600 el curs 2006/07 onal reglada, l’ocupacional per a persones en atur i la contínua per a persones ocupades. També compten amb un servei d’orientació interactiva per atendre les necessitats d’ocupació i desenvolupament professional i amb sistemes de transició escola-treball. Un altre dels reptes que afrontava el Govern en relació amb la FP era la necessitat d’incrementar la demanda d’aquesta oferta formativa i adequar-la a les necessitats productives del país. Per donar compliment al primer objectiu, el 2005 es va elaborar un Decret de mesures de flexibilització de l’accés a la FP específica (matrícula per crèdits, horaris i entorns adaptats...) i des de 2006 s’ofereix, experimentalment, estudiar determinats cicles formatius a distància (de les 328 places que es van implantar el gener del 2006, es passarà, el proper curs, a una oferta de 3.600 places). Per donar compliment al segon, s’han adoptat mesures per fer la FP més atractiva: correspondència entre cicles formatius de grau superior i la Universitat; oferta de cursos pont de preparació per accedir a la universitat en 30 centres; acreditació de competències per a persones amb experiència laboral, però sense reconeixement oficial. I finalment, i amb l’objectiu d’incrementar la qualitat de la FP, s’ha invertit en equipaments i s’ha implementat el Programa de qualitat i millora contínua. Balanç La política educativa d’aquests mil dies s’ha caracteritzat per les múltiples mesures innovadores que s’han implantat per tal de fer front al complex problema que suposa el fracàs escolar i la integració del nou alumnat. En definitiva, buscar noves respostes a noves qüestions i canviar el rumb en la política educativa del nostre país sumida en l’immobilisme. Per tant, tot i que pel finiment de la legislatura no tenim una avaluació dels resultats dels nombrosos programes implementats, podem concloure que els objectius fixats en el Pla de Govern estan en vies d’assolir-se. Una nació socialment avançada Polítiques d’acció social 3.2.1 Universalitzar els serveis socials Punt de partida El sistema català de serveis socials es pot qualificar d’assistencialista, ja que, davant la insuficiència d’equipaments i serveis, per accedir-hi cal demostrar una manca de recursos, la qual cosa deixa fora moltes persones, sobretot de les classes mitjanes. Així, els serveis socials a Catalunya constitueixen un sistema feble per la manca de cobertura universal i el reconeixement específic del dret subjectiu a la seva utilització. L’objectiu del Govern en aquest àmbit ha estat universalitzar el sistema, és a dir, garantir l’accés als serveis socials, davant una situació de necessitat en l’àmbit social, independentment de la situació econòmica. Per això calia: aprovar una llei de serveis socials, que a banda d’universalitzar el sistema, també descentralitzés els serveis i anés acompanyada d’un nou marc de finançament dels serveis socials. Val a dir que la necessitat de crear aquesta normativa és fruit de l’ambigüitat existent pel què fa a l’atribució de responsabilitats als diferents nivells de l’Administració, una dotació insuficient de recursos públics per finançar els serveis necessaris, una coordinació feble entre les administracions i entitats privades gestores de serveis socials a Catalunya, i una prestació de serveis molt centralitzada i burocratitzada. Aquesta situació s’ha produït pel poc consens entre les diferents administracions públiques que tenen competències en serveis socials i pel curt desenvolupament reglamentari de les lleis vigents. Desenvolupament de l’acció del Govern El Projecte de Llei de Serveis Socials de Catalunya Per tal d’universalitzar els serveis socials, el Govern va aprovar el Projecte de Llei de Serveis Socials de Catalunya, que no veurà la llum pel finiment de la legislatura, que havia de permetre la universalització dels serveis socials i poder avançar cap a un model flexible, àgil i descentralitzat, amb capacitat d’adaptació al territori i d’innovar ràpidament per fer front a les creixents i canviants necessitats socials. Un procés obert al sector: la normativa es va aprovar després d’un ampli i sistemàtic procés participatiu, en el qual s’ha intentat assolir el màxim consens possible de tots els sectors implicats en els serveis socials de Catalunya. Des del mes de juny del 2004: • Es va constituir un Comitè Directiu i un Comitè d’Experts per elaborar la nova Llei de Serveis Socials. 200 Balanç Pla de Govern PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Aprovat el Projecte de Llei d’universalització dels serveis socials però en tràmit al Parlament de Catalunya El Projecte de Llei de Serveis Socials havia de permetre la universalització d’aquests serveis Balanç Pla de Govern 201 �• Es va redactar el document de bases, i es va endegar un procés participatiu, es van recollir més de 1200 folis d’aportacions, es va modificar el document de bases i es va elaborar una proposta de text articulat de la nova Llei. • Finalment, es va portar a consulta dels Consells de Serveis Socials, Govern Local, Econòmic i Social, Sindicatura de Greuges i Institut Català de la Dona. I van participar tots els agents dels serveis socials de Catalunya, en el procés d’elaboració de la mateixa. • Aprovació (17/01/2006) per part del Govern del Projecte de Llei de Serveis Socials de Catalunya. El Govern ha complert el compromís de destinar més del 4% del pressupost de la Generalitat a polítiques de Serveis Socials Un nou sistema de finançament dels serveis socials: el Projecte de Llei de Serveis Socials obre també la via a un nou sistema de finançament dels serveis socials. Un dels punts clau d’aquest nou sistema és arribar a la mitjana europea en despesa social com a percentatge del PIB català. D’aquesta forma, es donarà compliment sobrat a la resolució 887/V del Parlament de Catalunya sobre política social i benestar, en què s’instava al Govern de la Generalitat a destinar, com a mínim, un 4% del seu pressupost a polítiques de benestar i de serveis socials. És aquest un dels motius pels quals el percentatge del pressupost destinat al departament de Benestar i Família ha anat augmentat any darrera any durant aquesta legislatura,sempre per sobre el 4% i, en aquest últim any, s’ha situat ja en el 5,37%. % Percentatge del pressupost de la Generalitat destinat al departament de Benestar i Família a Catalunya Font: Departament de Benestar i Família Les novetats legislatives El Projecte de llei de serveis socials 10 compromisos: • Només s’avaluarà la renda de la persona usuària. • Només es tindrà en compte la renda per a fixar l’aportació de l’usuari. • Totes les persones que presentin una necessitat social tindran dret a accedir als serveis socials que la llei defineixi. • Hi haurà una xarxa única de serveis socials de responsabilitat/d’atenció pública. • El desplegament i la descentralització dels serveis socials es farà en un Consell conjunt de la Generalitat amb la Federació i l’Associació de Municipis. • Servei personalitzat per a persones i famílies amb l’assignació d’un/a professional de referència, que els orientarà en totes les gestions que necessitin al llarg de la seva vida. • Les persones amb greu situació de dependència comptaran amb el suport d’un/a assistent personal que els faciliti l’organització de la seva vida i amb ajut a domicili professional, si desitgen continuar vivint a la seva llar. 6 5 • Es regularà la participació de les entitats, sindicats i patronals, FMC i ACM i col·legis professionals en la planificació i l’avaluació dels serveis socials. 4 3 2 1 0 2002 2003 2004 2005 2006 • El Govern aprovarà per decret una Cartera de Serveis Socials de vigència quadriennal. El Parlament aprovarà anualment, juntament amb la Llei de pressupostos, la tipologia i la població destinatàries de les prestacions garantides a la Cartera. Serà la primera llei de tot l’Estat que garantirà una cartera de serveis per llei, amb un model equivalent al de salut i educació, que és la garantia de drets i deures. • Els ciutadans i ciutadanes que creguin que no són atesos correctament o que no es garanteixen els seus drets estatutaris o fixats per la llei, podran exigir-ne el compliment més fàcilment, administrativament o judicialment, a l’Administració. 202 Balanç Pla de Govern PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Balanç Pla de Govern 203 �Les novetats legislatives Llei de prestacions socials de caràcter econòmic L’objecte de la Llei és la regulació de les prestacions econòmiques d’assistència social, que tenen com a finalitat atendre les situacions de necessitat derivades de qualsevol contingència en la vida d’una persona que li impedeixi fer front a les despeses essencials imprescindibles per poder dur una vida digna. Principals novetats: • • • • És un dels instruments econòmics més potents de lluita contra la pobresa. És una eina per garantir el camí cap a la igualtat real d’oportunitats. La seva finalitat és garantir una seguretat econòmica. Es fixa, com a novetat, un indicador de Renda de Suficiència (IRS) que per a l’any 2006 és de 7.137,2 €. • Es distingeixen tres tipus de prestacions: les de dret subjectiu (joves extutelats, cònjuges supervivents, perceptors de pensions no contributives, famílies acollidores de menors i manteniment de necessitats bàsiques -FAS, LISMI i SOVI-), les de concurrència (ajuts a través de convocatòria pública) i les d’urgència social. Altres actuacions paral·leles de la legislatura i relacionades amb aquest àmbit dels serveis socials són: • L’aprovació de la llei de prestacions econòmiques d’assistència social, pendent també d’aprovació pel Parlament. Aquesta llei garanteix que cap ciutadà de Catalunya estigui sota el llindar de la pobresa, assegurant uns ingressos suficients per a les persones amb rendes més baixes, veure fitxa específica sobre el tema. La nova llei de prestacions garanteix que cap ciutadà estigui per sota el llindar de la pobresa • La Programació territorial dels serveis socials especialitzats 20042007, per a l’atenció de la gent gran amb dependències, de les persones amb discapacitats i de les persones amb malaltia mental de la xarxa bàsica de serveis socials de responsabilitat pública. Aquesta programació territorial és una eina bàsica elaborada per l’Institut Català d’Assistència i Serveis Socials (ICASS) per a desenvolupar les polítiques del Govern de Catalunya en matèria de serveis socials, i s’ha presentat a totes les demarcacions territorials. • L’Acord Marc signat amb l’Associació de Municipis de Catalunya (ACM) i la Federació de Municipis de Catalunya (FMC) en l’àmbit dels serveis socials d’atenció primària. Aquest acord garanteix una estabilitat financera i un increment pressupostari mitjà del 10% en la prestació de serveis socials d’atenció primària amb una dotació de 140 M€. Balanç La convocatòria d’eleccions, i per tant, la dissolució del Parlament ha fet que el projecte de llei de serveis socials no hagi estat aprovat aquesta legislatura, tot i ser una de les prioritats del Govern pel que fa a la millora i aprofundiment de les noves polítiques socials al nostre país. L’aprovació de la llei de prestacions socials de caràcter econòmic ha estat un pas significatiu en aquesta línia consolidant la lluita contra la pobresa i exclusió. Amb tot, quan s’aprovi la nova llei marcarà un abans i un després en l’atenció social a Catalunya, donant un salt del model assistencialista cap a un nou model garantista i universal, en què el dret als serveis socials s’equipararà a altres drets universals com la salut o l’educació. Per tant es tracta d’un objectiu pendent. 204 Balanç Pla de Govern PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Balanç Pla de Govern 205 �Una nació socialment avançada Polítiques d’acció social • La signatura del Conveni de Col·laboració entre el Ministeri de Treball i Afers Socials i el Departament de Benestar i Família per al desenvolupament d’actuacions d’acollida i integració d’immigrants suposa l’assignació de més de 40 milions d’euros dels Fons Interterritorials a Catalunya per aquest concepte. 3.2.2 Garantir la cohesió social, en especial dels col·lectius amb major risc d’exclusió • Un servei d’atenció diürna per a menors estrangers (La Riereta, amb 24 places) i un recurs de primera acollida de menors estrangers (El Castell, amb 14 places) amb la finalitat d’atendre el col·lectiu dels menors immigrants no acompanyats que arriben a Catalunya. Punt de partida Hi ha determinats col·lectius que tenen un especial risc de veure’s exclosos, totalment o parcial, del benestar que genera la nostra societat. Per tal que tothom pugui fruir d’aquest benestar, el Govern ha dut a terme diferents actuacions sectorials adreçades a aquells col·lectius susceptibles de quedar-ne exclosos, entre d’altres: immigrants, gent gran, persones amb dependència, etc. La població estrangera s’ha multiplicat per cinc en sis anys Desenvolupament de l’Acció del Govern Immigració Catalunya ha passat de tenir 181.590 persones immigrades empadronades l’any 2000 a 939.321 a principis d’aquest any. % població immigrant extracomunitària empadronada a Catalunya Font: Departament de Benestar i Família 12 10 8 9,5 8,98 10 10,3 10,5 11,29 6 4 2 0 octubre 04 Les polítiques d’immigració han estat una prioritat del Govern i s’ha aprovat el Pla de Ciutadania i Immigració 2005-08 desembre 04 febrer 04 juny 05 setembre 05 desembre 05 En canvi, ha disminuït el nombre d’immigrants en situació irregular com a conseqüència de les últimes regulacions dutes a terme pel Govern de l’Estat; això representa, a casa nostra, uns 18.000 immigrants irregulars menys. El desenvolupament de polítiques d’immigració s’ha convertit en un tema prioritari d’aquest Govern, i de les actuacions portades a terme destaquem l’aprovació del Pla de Ciutadania i Immigració 2005-2008, que preveu millorar la qualitat i els recursos en les àrees més deficitàries en matèria d’atenció social a la ciutadania (en especial educació, salut i habitatge), prioritzant les dones i els joves. Igualment, impulsa la formació dels professionals dels serveis públics per adequar-los a la diversitat cultural dels usuaris. Altres mesures destacades en aquest àmbit de la immigració són: • Un nou espai de participació ciutadana en substitució del Consell Assessor d’Immigració que és la Taula Cívica de la Ciutadania per tal de fer front a la nova arribada de població a Catalunya. • El Programa de retorn voluntari, que s’adreça a aquells immigrants que no han vist complertes les seves expectatives, que es troben en situació de vulnerabilitat social i que volen retornar voluntàriament al país d’origen. L’oficina de l’Organització Internacional per a les Migracions (OIM), amb seu a la Secretaria per a la Immigració, gestiona el programa oferint atenció i ajuts per fer possible el retorn. Gent Gran La reducció de la mortalitat i el consegüent allargament de l’esperança de vida han donat lloc a un important augment del pes demogràfic de la gent gran i molt gran dins del conjunt de la població catalana. D’aquesta manera, si el 1981 els majors de 65 anys representaven un 11% del total de la població, el 2004 ja representaven gairebé un 17%. Pel que fa als majors de 85 anys, aquest segment de població representava el 2004 un 21% de la població major de 65 anys: de cada 5 persones de 65 anys i més, una en tenia 85 o més. L’aprovació de la nova llei de prestacions garanteix que cap persona gran tingui uns ingressos per sota de l’índex de suficiència de Catalunya. També és important destacar, en relació a les places residencials de finançament públic per a la gent gran, que durant aquest any s’arribarà a les 17.483 places. Un increment important que també trobem en els habitatges tutelats i els centres de dia per a persones grans. Evolució del percentatge de persones majors de 65 anys sobre el total de població Font: Departament de Benestar i Família 2005 17% 2001 17% 1996 16% 1991 14% 1986 12% 1981 11% La nova Llei de Prestacions garanteix que cap persona gran tingui ingressos per sota de l’índex de suficiència de Catalunya Residències Gent Gran - Places Any Font: Departament de Benestar i Família 2003 2004 2005 2006 Pròpia 2.043 2.043 2.087 2.087 Gestió 2.074 2.074 2.474 2.706 727 704 690 690 8.879 9.332 10.500 12.000 13.723 14.153 15.751 17.483 Concert Col·laboració • Els recursos (16 M€) que enguany es destinen als programes d’acollida i integració d’immigrants, i a potenciar els serveis públics del món local, que suposa un increment d’un 21% respecte els recursos de l’any passat. 206 Balanç Pla de Govern PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Balanç Pla de Govern 207 �Altres ajuts a la dependència Font: Departament de Benestar i Família Places centres de dia 2003 2004 2005 3.436 3.768 4.362 Prevalença de les persones amb dependència Font: Departament de Benestar i Família Places residencials amb finançament públic per cada 100 persones majors de 65 anys Font: Departament de Benestar i Família CAT ESP > 65 anys Lleu Moderada Severa Total 74.000 70.000 66.000 210.000 (20,3%) Atenció domiciliària 20.933 21.945 25.667 Telealarma 9.244 10.907 15.040 1 < 65 anys Total 55.000 37.000 30.000 122.000 129.000 (29%) 107.000 (32%) 96.000 (39%) 332.000 65-69 anys 18,9% 80-84 anys 41,91% >85 anys 56,85% 0 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 Finalment, també s’ha signat un conveni de col·laboració amb la Universitat Politècnica de Catalunya, la Fundació “La Caixa” i la Fundació Politècnica de Catalunya, que permet la integració d’alumnes de la Universitat Politècnica de Catalunya en el desenvolupament del programa “Projecte d’Acostament de les Persones Grans a les Tecnologies de la Informació i la Comunicació”. Per tal de garantir la igualtat real d’oportunitats per a tothom s’ha aprovat el Pla per a la Inclusió social de Catalunya S’ha aprovat el Pla Integral del poble gitano per a l’equiparació sociocultural i econòmica, entre d’altres Pobresa i exclusió social Per tal de lluitar contra l’exclusió social, s’ha redactat i s’aprovarà el proper setembre pel Govern de la Generalitat el Pla per a la Inclusió Social de Catalunya, que planteja una nova orientació política sobre les causes de l’exclusió social: que aquestes no siguin enteses només per motius de pobresa econòmica, sinó que promoguin garantir la igualtat real d’oportunitats per a tothom, posant èmfasi en el fet que la integració plena en la societat no passa exclusivament per la millora de l’espai econòmic i laboral de l’individu. El Pla tindrà vigència fins l’any 2009 i s’hi destinarà enguany 1,8 M€ complementaris. Poble gitano Fruit d’un mandat del Parlament de Catalunya (2001) el Departament de Benestar i Família va iniciar un treball sistemàtic per a la millora de la qualitat de vida de les persones gitanes a Catalunya. Així, s’ha aprovat el Pla integral del Poble Gitano. Aquest pla marca les línies d’actuació integrals a favor del poble gitano per tal de poder equiparar-lo socioculturalment i econòmica amb la societat de la qual formen part, sensibilitzar la població catalana, donant a conèixer la cultura gitana com a integrant i membre de la cultura de Catalunya i, finalment, integrar la perspectiva de gènere per tal de donar respostes a les necessitats específiques de les dones gitanes a Catalunya. En aquesta línia, i fruit de la col·laboració de dos departaments (Benestar i Família i Salut), el Govern ha aprovat el Programa per a la promoció de l’autonomia personal i l’atenció a les persones amb dependències (ProdeP), que neix per ordenar i impulsar l’atenció a la dependència, millorar el suport a la vida autònoma i per avançar en la redacció de la Llei de l’Agència Catalana d’Atenció a les Persones amb Dependència. En aquest programa s’aposta per un model territorial i de coordinació social i sanitari per atendre les dependències. 88.000 persones i les seves famílies es beneficiaran en la primera fase d’implantació d’aquest Programa. Queda pendent, però, l’elaboració en aquesta legislatura de la “Llei de l’Agència de la Dependència”. Aquesta llei, la “Ley de Promoción de Autonomía Personal y Atención a las Personas Dependientes“, juntament amb el nou Estatut, la llei de prestacions socials i la llei de serveis socials, configuraran un nou marc legal que transformarà la concepció dels drets socials al nostre país. A més a més, el Departament de Benestar i Família ha incrementat la dotació pressupostària del programa “Viure en Família” dels 85 M€ destinats el 2004 als 124 milions de 2005. Això fa que aquest ajut arribi a més de 50.000 persones amb dependència. El programa “Viure en família” ha experimentat un canvi d’orientació, de manera que es prioritzarà l’atenció a les persones en situació d’alta dependència i la prestació de serveis a domicili. Cal garantir que la gent gran pugui romandre a casa si ho desitja. M € Evolució del Programa viure en Família 2002 - 2005. Quantitats pagades Font: Departament de Benestar i Família 140 M 120 M El 4,6% de la població de Catalunya són persones amb dependència: majoritàriament persones grans, però també persones amb discapacitats, psíquiques o físiques, o persones amb problemes greus de salut mental 208 Balanç Pla de Govern PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 121.974.944 € 100 M 80 M 92.579.675 € 60 M 40 M 20 M Persones amb dependència L’atenció a les persones amb dependència és una prioritat de l’actuació del Govern en aquesta legislatura. A Catalunya hi ha actualment un total de 332.000 persones amb dependència (un 4,6% de la població), dels quals més d’un 65% tenen més de 65 anys. El ProdeP neix per impulsar l’atenció a les persones dependents i és l’embrió de la futura Agència de la Dependència 47.895.101 € 12.247.238 € 0 2002 2003 2004 2005 Els serveis d’atenció a les persones discapacitades i amb malaltia mental s’han incrementat significativament. Els usuaris dels serveis d’atenció finançats per la Generalitat han crescut en més d’un 14%. Pel que fa a l’atenció de les persones amb discapacitat psíquica volem destacar l’acord al qual s’ha arribat amb les entitats representatives del sector (APPS, Coordinadora de Profunds i Coordinadora de Tallers) per destinar 3 M€ a aquesta finalitat. Balanç Pla de Govern 209 �Persones amb discapacitat - Places Any Font: Departament de Benestar i Família 2003 2005 2006 Pròpia 61 61 61 61 Gestió 682 682 730 848 Concert. Es troba en fase de redacció el Projecte de Llei d’Infància de Catalunya 2004 118 1.319 1.583 1.774 861 2.062 2.374 2.683 Infància i adolescència En aquest àmbit, i durant aquesta legislatura, s’ha impulsat el Pla de xoc 2004-2007 per a la protecció de la infància i l’adolescència, que implica un notable increment de recursos. S’ha començat a materialitzar en: • Elaborar el Projecte de llei d’infància de Catalunya. Amb aquesta llei es vol ordenar la legislació catalana sobre infància, ara mateix dispersa, per tal que reguli tant l’àmbit de la infància desprotegida o en risc, com el de la resta d’infants i introduir innovacions normatives com la creació de la figura de l’acolliment permanent. • Posar en marxa 10 nous centres de desenvolupament infantil i d’atenció precoç de manera que gairebé totes les comarques de Catalunya disposin d’aquest servei. 660 infants podran rebre el servei gràcies a l’augment del pressupost: 9 M€ el 2003, 11 milions el 2004 i 15 milions el 2005. • Reforçar els Equips d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (EAIA). Amb la incorporació de 48 nous educadors i educadores en els equips d’atenció a la infància i l’adolescència (EAIA) del territori -en conveni amb els ajuntaments i consells comarcals-, cosa que suposa un increment d’un 25% respecte als 188 professionals que actualment hi treballen. L’objectiu d’aquests educadors i educadores serà facilitar el treball de seguiment i orientació en el medi dels menors tutelats i que es troben en família. Això ha suposat un augment del finançament en un 11,2 %, amb un import total de 6.012.055€. • Cal destacar que des del Govern s’ha impulsat un pla de 5 mesures per a millorar la detecció i l’abordatge dels casos de maltractament infantil. Aquest conjunt de mesures emfatitzen l’actuació preventiva de les administracions i el serveis socials quan hi hagi evidències de risc i desprotecció del menor. Gais, lesbianes i transsexuals Al llarg d’aquesta legislatura s’han fet grans avenços en el reconeixement dels drets d’aquests col·lectius, amb l’adopció de mesures com: La Generalitat ha dissenyat, per primer cop, polítiques específiques per a les persones homosexuals i transsexuals 210 Balanç Pla de Govern • La legalització de les adopcions per part de les parelles homosexuals: aprovació de la Llei 3/2005, de 8 d’abril, de modificació de la Llei 9/1998, del Codi de família, de la Llei 10/1998, d’unions estables de parella i de la llei 40/1991, del Codi de successions per causa de mort en el Dret Civil de Catalunya, en matèria d’adopció i tutela. La nova normativa equipara les persones homosexuals a les heterosexuals i els reconeix el dret que se’ls valori com a possibles pares o mares adoptants. També permet l’adopció conjunta, per part de les parelles homosexuals, de menors amb els quals no hi hagi hagut cap tipus de vincle. D’altra banda, PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 un dels membres de la parella homosexual també podrà adoptar el fill o la filla del seu company o la seva companya. Va en aquesta mateixa línia el recentment aprovat Projecte de Llei de conciliació de la vida personal, familiar i laboral del personal al servei de les administracions públiques de Catalunya, per la qual s’equiparen la filiació biològica i les adopcions i acolliments, i també entre les unions estables de parella, tant heterosexuals com homosexuals, i els matrimonis del personal de les administracions públiques. • El Pla per a la no-discriminació de les persones homosexuals i transsexuals: s’ha aprovat el Programa per al col·lectiu gai, lesbianes i transsexuals que té com a finalitat l’assoliment de la plena equiparació legal i evitar les actituds de discriminació. Aquesta és la primera vegada que la Generalitat contempla en el seu Pla de Govern polítiques específiques per a les persones homosexuals i transsexuals. El Departament de la Presidència serà l’encarregat de dissenyar i desplegar un Pla Interdepartamental per a la no-discriminació d’aquestes persones, centrant les seves actuacions entorn la igualtat, la llibertat i el benestar. Col·laboració local Amb la voluntat d’integrar en una dinàmica unificada el conjunt d’intervencions de caràcter social i comunitari que pugui acompanyar processos de millora i transformació dels barris de Catalunya, s’han: • Aprovat els nous plans integrals per a la qualitat socials als barris 2006-2008. • La constitució del Consorci de Badalona Sud i del Consorci de Serveis Socials de Barcelona signifiquen un avenç molt significatiu en el disseny d’un model de serveis socials proper als ciutadans en el que els ens locals tinguin un rol molt significatiu. L’organisme del Consorci de Badalona Sud té un pressupost inicial per la posada en funcionament de 140.354 euros. Associacionisme i voluntariat A Catalunya hi ha actualment unes 670.000 persones que realitzen tasques de voluntariat, que representen un 13,1% de la població, mentre que en la resta de l’Estat, el voluntariat se situa al voltant del 6%. Per això, la Generalitat vol conèixer i fomentar el treball de tantes persones que dediquen una part important del seu temps a fer tasques al servei del país i ajudar a la seva formació; això és una des les principals conclusions a les que s’ha arribat de la primera fase del Pla Nacional de l’Associacionisme i el Voluntariat. En el marc del foment del voluntariat i l’associacionisme s’ha: Els Plans integrals per a la qualitat social als barris acompanyaran els procesos de millora iniciats per altres departaments en l’àmbit de les seves competències Creat el Consell Català del Voluntariat • Creat el Consell Català del Voluntariat com a òrgan de participació en l’acció del Govern i d’assessorament, consulta i participació de les entitats, col·lectius i persones expertes que actuen en l’àmbit del voluntariat. • Potenciat la signatura del document de col·laboració entre la Generalitat de Catalunya i el Centre Europeu del Voluntariat (CEV), xarxa europea de centres estatals i nacionals de voluntariat de 22 països europeus més Israel. Aquesta col·laboració té com a objectiu posar a l’abast de les entitats catalanes les informacions generades per la resta d’entitats de voluntariat europees. Balanç Pla de Govern 211 �• Presentat, juntament amb la Taula d’entitats del Tercer Sector Social, la iniciativa “Declara la teva solidaritat, no et costa res”, coincidint amb l’inici de la campanya de la renda. Aquesta iniciativa ha de permetre impulsar les aportacions que reben les ONG de Catalunya a través del 0,52% de l’IRPF a “fins socials”. La política penitenciària i de justícia juvenil és també una política social, l’objectiu de la qual és la rehabilitació i la reinserció social i laboral de les persones sotmeses a mesures d’execució penal Catalunya és l’única comunitat autònoma amb competències en matèria penitenciària L’impuls del treball en els centres penitenciaris com a mesura principal per a la reinserció dels interns El Govern ha apostat també per les mesures penals alternatives. Entre 2004 i 2005 la demanda d’aquestes mesures ha crescut un 191% Demandes de mesures penals alternatives Font: Departament de Justícia 4.500 4.000 3.931 3.500 La política penitenciària i de justícia juvenil La rehabilitació i la reinserció social i laboral de les persones sotmeses a mesures d’execució penal són els objectius fonamental del sistema penitenciari i de justícia juvenil, tant per tractar-se d’un mandat constitucional com perquè el Govern ha definit la seva política penitenciària com una política social. Catalunya és l’única comunitat autònoma amb competències en matèria penitenciària. El Departament ha elaborat un reglament que enforteix la direcció dels centres i garanteix l’orientació del sistema penitenciari a la reinserció. També s’han iniciat els treballs per a l’elaboració d’un reglament de justícia juvenil propi per donar un adequat desenvolupament a la Llei 27/2001, de 31 de desembre de justícia juvenil. La formació i el treball productiu permeten als interns desenvolupar hàbits i habilitats per valer-se per si mateixos en el seu retorn a la societat. Per això s’ha reformat i potenciat l’empresa pública CIRE –Centre d’Iniciatives per a la Reinserció– com a instrument principal d’aquesta tasca. Això ha permès ampliar les oportunitats de treball productiu per als interns, mitjançant convenis amb organismes públics, empreses i entitats. Les persones ocupades constitueixen el 35% dels interns amb possibilitats de treballar. Les tasques comprenen prevenció d’incendis i millora forestal, neteja d’espais naturals; muntatge de components elèctrics, tapisseria, confecció, etc.; subministrament de materials i serveis a òrgans judicials; pintura de dependències administratives; muntatge de motocicletes o elaboració de productes amb la marca “Made in Cire”. Els tallers productius s’han ampliat també a l’àmbit de la justícia juvenil. Gairebé el 100% dels interns amb delictes específics (agressions sexuals, delictes violents i de violència domèstica) estan rebent un tractament especialitzat. També s’han potenciat els tractaments per superar l’addició a les drogues. 2.000 1.500 1.000 1.347 500 0 2004 212 Balanç Pla de Govern 2005 CP Puig de les Basses ERO de Girona CP Lledoners Pavelló Hospitalari Penitenciari Terrassa CP Els Plans CP Ponent Centre Obert de Lleida CP Quatre Camins CP Joves Quatre Camins CP Brians CP Brians 2 CP de Preventius Llobregat CP de Dones de Catalunya ERO de Barcelona CP Mas d’Enric ERO de Tarragona Centres penitenciaris nous (CP) Centres penitenciaris (CP) Equipament de règim obert nous (ERO) Equipament de règim obert (ERO) Equipaments de justícia juvenil Font: Departament de Justícia CE Montilivi Mesures Penals Alternatives: les penes de presó no poden continuar essent el centre del sistema d’execució penal, perquè l’experiència demostra que aquestes penes només són útils com a últim recurs. El Govern ha apostat doncs per impulsar mesures sancionadores més efectives i més eficients. Per això el Departament de Justícia ha incrementat en 45 els psicòlegs i els treballadors socials destinats a gestionar els treballs en benefici de la comunitat i d’altres mesures penals alternatives. Això i els convenis signats amb els ajuntaments ha permès anar atenent el fort augment de mesures penals alternatives sol·licitades pels jutges. 3.000 2.500 Equipaments penitenciaris Font: Departament de Justícia Equipaments penitenciaris i recursos humans: al llarg de la legislatura la política penitenciària ha estat marcada per dos elements clau: uns equipaments penitenciaris heretats insuficients i obsolets (la darrera construcció d’un centre penitenciari a Catalunya datava de l’any 1991), i un fort i sostingut creixement de la població reclusa, d’uns 500 interns més cada any. Per fer front a aquesta situació, el Govern, a més d’algunes construccions d’urgència, va elaborar i esta executant el Pla d’equipaments penitenciaris PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Girona CE Folch i Torres Ce Els Til·lers CE El Segre Lleida CE L’Alzina CE Oriol Badia CE Can Llupià Barcelona CE del Camp de Tarragona** Tarragona Nous centres educatius (CE) Centres educatius (CE) ** Nom provisional Nous pisos assistits Balanç Pla de Govern 213 �Per fer front a la manca d’equipaments i al creixement de la població reclusa, s’ha elaborat i s’està executant el Pla d’equipaments penitenciaris 2004-2010, amb 11 nous equipaments, que permetran impulsar la reinserció S’han regulat les mesures de compensació per als municipis on s’ubiquin nous centres penitenciaris S’ ha definit una nova política de recursos humans en aquest àmbit S’han augmentat les places de justícia juvenil i s’ha elaborat el Pla director de justícia juvenil 2004-2007 per tal de donar una orientació estratègica a l’actuació en aquesta matèria 2004-2010, amb una inversió prevista total de 740 M€. Aquest pla crearà 6.500 noves places, que permetran atendre adequadament l’augment de la població reclusa i tancar les presons obsoletes, entre elles les tres de la ciutat de Barcelona. En diàleg amb els ajuntaments, el Govern ha definit una xarxa d’equipaments penitenciaris adequadament distribuïda en el territori. Es construeixen onze nous centres penitenciaris, dels quals cinc són centres oberts. El centre penitenciari de preventius s’ubicarà a la ciutat de Barcelona. El Govern ha aprovat també el Decret 335/2004, de 20 de juliol, que regula les compensacions econòmiques i d’altra mena que reben els municipis on s’instal·lin els centres penitenciaris. En l’àmbit dels recursos humans, el Departament de Justícia ha iniciat el procés per a incorporar progressivament 1.500 funcionaris per les noves presons. També s’ha reforçat la plantilla de justícia juvenil. Així mateix, durant el període 2005-2008 tota la plantilla de professionals de presons rebrà formació sobre els objectius i els instruments de la política penitenciària. D’altra banda, s’ha signat un acord de condicions de treball per al període 2006-2009, que combina la satisfacció de les demandes legítimes dels treballadors, amb millores indispensables en la prestació del servei públic. Justícia Juvenil: a l’inici de la legislatura el Govern va haver d’adoptar mesures urgents per augmentar les places als centres de justícia juvenil. El nombre de menors sota mesures de Justícia Juvenil continua augmentant, si bé es treballa per potenciar els programes de mediació i de medi obert enfront dels internaments. Es va elaborar el Pla director de justícia juvenil 2004-2007 per tal de donar una orientació estratègica a l’actuació en aquesta matèria. El gener de 2006 s’ha posat en marxa la primera Unitat Terapèutica especialitzada en el tractament de patologies mentals i drogodependències. També s’han concertat 40 places en centres de dia i comunitats terapèutiques. D’altra banda, el Departament de Justícia ha iniciat un pla pilot de prevenció de la delinqüència juvenil que dóna suport a 17 ajuntaments en l’àmbit de la mediació comunitària. Col·laboració social i institucional: per tal d’impulsar la col·laboració social i institucional en l’àmbit penitenciari i en el de Justícia Juvenil, s’ha creat la Comissió Interinstitucional per a la Reinserció Social, la Taula de Participació Social, la Taula Cívica Penitenciària, el Consell Assessor del Centre d’Iniciatives per a la Reinserció, i la Comissió de Seguiment del Pla director de justícia juvenil. Balanç La diversitat de la nostra societat fa que s’hagin de diversificar també les polítiques de cohesió social que el Govern ha de dur a terme. L’objectiu del Govern ha estat la integració d’aquests col·lectius que es troben en un risc elevat d’exclusió social, una tasca complicada per la diversitat d’actuacions que cal desenvolupar. Per tant, aquest és un objectiu en vies d’assolir-se. Una nació socialment avançada Polítiques d’acció social 3.2.3 Garantir la igualtat d’oportunitats i drets de les dones Punt de partida Malgrat que formalment homes i dones tenen els mateixos drets i oportunitats, encara queda un llarg camí per arribar a la igualtat tant a nivell de retribucions, com discriminacions en el lloc del treball, ocupació de càrrecs, eradicació de violència de gènere... Són molts encara els punts de desigualtat. Per intentar canviar aquesta situació, les principals línies d’actuació d’aquesta legislatura s’han centrat bàsicament en: 1 L’elaboració i l’ execució del V Pla d’acció i desenvolupament de polítiques de dones 2005-2007 2 La introducció de la perspectiva de gènere en l’activitat ordinària de la Generalitat, fomentant la igualtat d’oportunitats entre homes i dones 3 L’eradicació de la violència de gènere i l’elaboració de l’Avantprojecte de llei contra la violència masclista 4 La dinamització i l’ impuls de nous models de participació de dones: el Consell Nacional de Dones de Catalunya, les Assemblees territorials a les 5 demarcacions catalanes i els plans de participació municipals Desenvolupament de l’acció del Govern El Govern de la Generalitat és un Govern compromès en les polítiques de dones i ho ha demostrat en la implementació de diferents mesures per aconseguir una igualtat d’oportunitats real entre homes i dones. L’elaboració i l’execució del V Pla d’Acció i desenvolupament de polítiques de dones a Catalunya 2005-2007 Aquest Pla, de caràcter transversal i aplicat de manera coordinada a tots els departaments, és el principal instrument de planificació en aquest àmbit. Aquesta legislatura s’ha dotat, per primera vegada, de pressupost provinent d’altres departaments de la Generalitat, a banda del pressupost propi (35,3 M€ el 2005 i 48,8 M€ el 2006, fet que representa un increment del 38,2%). En aquest marc, cal destacar també l’increment del pressupost propi de l’Institut Català de les Dones. L’any 2006 el pressupost és d’11,2 M€, fet que representa un increment del 43% respecte al pressupost del 2005, el qual ja s’havia incrementat en un 60% respecte al del 2004. El Pla d’Acció ha tingut per primer cop, a banda del pressupost propi que s’ha incrementat, pressupost provinent dels diferents departaments de la Generalitat de Catalunya Evolució del pressupost de l’ICD 2004-2006 Font: ICD 14 M€ 12 M€ 10 M€ 8 M€ 6 M€ 4 M€ 2 M€ 0 M€ Pressupost Pressupost Pressupost 2004 2005 2006 214 Balanç Pla de Govern PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Balanç Pla de Govern 215 �El Pla s’estructura en 6 grans eixos: 1 Aconseguir una veritable transversalitat en el disseny i el desenvolupament de les polítiques de Govern, fent de la Generalitat una institució exemplificadora 2 Construir una cultura per a un nou contracte social 3 Incrementar la presència i la participació de les dones en tots els àmbits de la vida social, tenint en compte la seva diversitat 4 Reorganitzar els temps i els treballs per tal de fer de la vida quotidiana un eix vertebrador de les polítiques 5 Oferir una atenció integral davant les necessitats de les dones 6 Programa per a l’abordatge integral de les violències contra les dones. Atenció Coordinació i cooperació Prevenció i sensibilització Recerca i coneixement de la realitat Algunes de les actuacions destacades incloses en aquest Pla són: • L’increment dels ajuts als ens locals per desenvolupar polítiques de dones i l’increment de les subvencions a entitats, editorials, persones físiques i universitats Evolució dels ajuts a ens locals i entitats, 2004-2006 Font: ICD 2004 2005 Projectes Pressupost Projectes 600 926.130 € Entitats 2006 Pressupost Projectes Pressupost 680 892.800 € 680 1.589.590 € Ens locals 118 1.560.650 € 134 2.304.502 € Editorials 8 18.100 € Universitats Beques 60.000 €* 25 105.800 € 56 494.529 € 81** 590.000 €* 7 28.000 € 20 147.676 € 81** 140.000 €* * Pressupost previst, subvenció pendent de resolució ** Nombre de sol·licituds, subvenció pendent de resolució S’ha creat la figura de les coordinadores territorials de l’ICD per desplegar efectivament en el territori les polítiques de dones • La creació de la figura de les coordinadores territorials de l’ICD: aquesta figura de nova creació respon al compromís del Govern de la Generalitat d’aplicar i desplegar les polítiques de dones arreu del territori, objectiu recollit al V Pla d’acció i desenvolupament de les polítiques de dones a Catalunya 2005-2007. La creació de la figura de les coordinadores territorials pretén aconseguir una veritable transversalitat en el disseny i el desenvolupament de les polítiques del Govern. • Els acords amb les universitats: l’Institut Català de les Dones establirà acords amb les universitats públiques de Catalunya per assignar crèdits a l’alumnat que participi a conferències sobre polítiques de dones. El cicle de conferències versarà sobre els temes següents: Perspectiva de les dones als mitjans de comunicaci; Perspectiva de gènere a l’àmbit empresarial; noves organitzacions del temps per a dones i homes; i Prevenció de la violència vers les joves. • La creació d’una xarxa de dones empresàries: les dones emprenedores són un col·lectiu que estan participant activament en el canvi de consi- 216 Balanç Pla de Govern PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 deració de les dones a l’àmbit empresarial. Des de l’Institut Català de les Dones es vol reconèixer aquest paper de lideratge i contribuir a enfortir les seves xarxes de comunicació i col·laboració i per això es crearà un Portal virtual. • Les noves publicacions: aquesta legislatura s’han iniciat dues noves colleccions: primera, Quaderns de l’Institut, que aplega títols que pretenen generar un espai de debat i pensament sobre les aportacions de les dones als diversos àmbits del coneixement. Se n’han editat 8 títols. Segona, Eines, una col·lecció amb un perfil d’aplicació pràctica, que té l’objectiu de proporcionar instruments vàlids de suport a les persones gestores i responsables públiques per a la implantació de forma transversal de la perspectiva de gènere en les polítiques públiques. Se n’’han editat 3 títols. Dins d’aquesta mateixa col·lecció es publicaran tres guies per fer plans d’igualtat a les universitats, les empreses i els ens locals. La introducció de la perspectiva de gènere a l’activitat ordinària de la Generalitat, fomentant la igualtat d’oportunitats entre homes i dones En relació amb les polítiques de dones, la prioritat ha estat incorporar el criteri de transversalitat a l’Acció de Govern, és a dir: d’una banda, promoure mesures específiques adreçades a les dones des de totes les àrees de la Generalitat; i per l’altra, incorporar la perspectiva de gènere a totes les polítiques i actuacions del Govern. Aquesta és una fórmula metodològica que permet aconseguir els canvis estructurals necessaris per fer realitat la igualtat d’oportunitats entre dones i homes. Una eina important per treballar la transversalitat en l’Acció de Govern és la realització de l’informe d’impacte de gènere que realitza l’Institut Català de les Dones de les disposicions de caràcter general del Govern de la Generalitat de Catalunya, que després és adaptat pels departaments per tal d’incorporar-hi les propostes en matèria de polítiques de dones. Així s’ha incorporat la perspectiva de gènere en un total de 12 plans, 50 disposicions i 69 ordres de subvencions aprovades pel Govern. En relació amb la promoció de mesures específiques adreçades a les dones des de totes les àrees de la Generalitat, podem destacar les següents actuacions: La introducció del criteri de transversalitat en l’Acció de govern ha estat una constant aquesta legislatura, i ha convertit a la Generalitat en una institució exemplificadora en l’elaboració de polítiques, però també en la publicació de dades, etc. • Impuls del Programa de Coeducació, promogut pel Departament d’Educació per potenciar la igualtat d’oportunitats i l’eliminació de tota mena de discriminació per raó de sexe a les escoles (vegeu apartat 3.1.2). • Creació d’un Gabinet de Gènere per fomentar l’accés de la dona a l’esport. La Secretaria General de l’Esport, amb el suport de l’ICD, ha creat el Gabinet de Gènere, un grup de treball contra les desigualtats entre homes i dones en aquest sector i que desenvolupa accions per facilitar l’accés de la dona al món esportiu, especialment en els òrgans de gestió i direcció. Així mateix la promoció de l’esport femení és un dels criteris que es valoren a l’hora d’atorgar subvencions. • Impuls del permís de paternitat de 4 setmanes i noves mesures de conciliació per al personal al servei de les administracions públiques catalanes. Amb la Llei de conciliació de la vida personal, familiar i laboral del personal al servei de les administracions públiques catalanes, aprovada pel Parlament de Catalunya el mes de juny de 2006, s’incorpora el S’ha creat el permís de paternitat de 4 setmanes Balanç Pla de Govern 217 �permís de paternitat de quatre setmanes a comptar des de la finalització del permís de maternitat. Aquesta llei també preveu permisos justificats i retribuïts per al personal públic que pateixi situacions de violència de gènere. S’ha obert una línia de subvencions per a l’elaboració de Plans d’igualtat dins les empreses • Ajudes per a plans d’igualtat dins les empreses. El Departament de Treball i Indústria ha consolidat una línia de subvencions per a l’elaboració de plans d’igualtat i la incorporació de l’Agent per a la igualtat a l’empresa amb l’objectiu de motivar i incentivar les empreses a prendre mesures per assolir la igualtat d’oportunitats en l’accés, la promoció, la retribució, i en la millora de les condicions de treball per afavorir la conciliació de la vida personal. • Control de situacions de discriminació laboral i de conciliació. El Departament de Treball i Indústria fixa objectius específics a la Inspecció de Treball per a la detecció de situacions de discriminació directa o indirecta per raó de sexe, i mesures en matèria de conciliació de la vida personal, laboral i familiar. També fa seguiment dels convenis co·lectius perquè el seu contingut s’adeqüi a la legalitat en matèria de perspectiva de gènere, promovent que els agents socials introdueixin en la negociació col·lectiva clàusules que facilitin la conciliació de la vida personal, familiar i laboral, i fa difusió dels convenis amb clàusules sobre conciliació i igualtat d’oportunitats, mitjançant una pàgina web de cerca dels convenis col·lectius vigents a Catalunya. S’han destinat 2,2 M€, dins la Llei de Barris, a atendre projectes que incorporin la perspectiva de gènere • Millores per a les dones a través de la Llei de barris. El Departament de Política Territorial i Obres Públiques, en la convocatòria de subvencions de 2006 de la Llei de barris destina un total de 2.245.875 € a atendre els projectes referents a la incorporació de la perspectiva de gènere en l’ús de l’espai i els equipaments urbans. Molts d’aquests projectes suposen millores per a la seguretat urbana i la construcció de nous espais per a la participació de les dones. • Iniciatives per a l’eradicació de l’ús del llenguatge sexista i androcèntric en l’Administració de la Generalitat. Des de la Secretaria de Política Lingüística i de l’ICD s’han dut a terme accions formatives i s’ha editat material sobre aquesta temàtica. • Elaboració, per part del Departament d’Economia i Finances, d’uns pressupostos que s’ajustaran als criteris d’assignació de recursos amb observança del principi relatiu al foment de la igualtat de gènere, segons l’aprovació d’una ordre que dicta les normes per a l’elaboració del Pressupost de la Generalitat per a l’any 2006. • Creació de la Comissió de Dona i Ciència per al desenvolupament de les polítiques de dones en l’àmbit de l’educació superior i la recerca del Consell Interuniversitari de Catalunya, per part del Departament d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació. En relació amb la incorporació de la perspectiva de gènere a totes les polítiques i actuacions del Govern, s’ha treballat també en dues línies: • Formació: oferts més de 30 cursos en polítiques de dones adreçats al personal de l’Administració, tant pel que fa al personal dels diferents de- 218 Balanç Pla de Govern PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 partaments de la Generalitat com al personal de l’Administració local per a l’aplicació de la perspectiva de gènere en les polítiques que desenvolupen des dels seus àmbits de gestió. • Dades desglossades per sexe: en data 14 de març de 2006 el Consell Executiu de la Generalitat va aprovar l’Acord relatiu a la producció i el desenvolupament d’estadístiques desagregades per sexes. Aquest acord estableix que totes les estadístiques relatives a població que generi l’Administració de la Generalitat, els seus organismes autònoms i les entitats de dret públic vinculades o dependents d’aquesta Administració, es recolliran, compilaran, analitzaran i presentaran desagregades per sexes. Aquesta obligació és extensible a tots els registres públics, fitxers automatitzats de dades personals, censos, estudis d’opinió, sondeigs, enquestes i d’altres similars, que siguin competència de la Generalitat. Aquestes dades han de ser útils, vàlides, fiables, comprovables, comparables i actualitzades, perquè puguin ser aprofitades per a investigacions acadèmiques, estudis, anàlisi estadística i planificació de polítiques públiques. A més, el dit acord preveu que les dades desagregades per sexes han de completar-se amb el desenvolupament d’indicadors qualitatius, de manera que el conjunt d’indicadors estadístics aportin informació per aprofundir sobre les funcions econòmiques i socials que les dones i els homes desenvolupen a la nostra societat. Eradicació de la violència de gènere En el marc de la nova “Ley orgánica de medidas de protección contra la violencia de género”, la Generalitat ha esmerçat esforços en la lluita contra la violència de gènere, amb l’adopció de mesures com: • L’elaboració del Projecte de llei dels drets de les dones per a l’eradicació de la violència masclista amb un procés de participació social per poder-hi fer aportacions, però finalment i en part a causa de l’escurçament de la legislatura, aquesta llei no es podrà aprovar. • La creació del programa per a l’abordatge integral de les violències contra les dones, amb el qual es pretén, des d’una visió integral que identifiqui la pluralitat de causes i tipologies, disminuir la incidència de les violències contra les dones, tot garantint una atenció de qualitat. Dins aquest programa i amb l’objectiu de la prevenció, s’ha dut a terme la campanya: “Talla amb els mals rotllos”. Aquesta campanya s’adreçava a la població jove perquè s’allunyessin de les conductes agressives, el 2004 destinada específicament a les noies, i el 2005 als nois sota el lema “enRAONA”. A més de la campanya als mitjans de comunicació, dins del projecte “Talla amb els mals rotllos” s’han dut a terme accions formatives amb l’objectiu de crear una xarxa de joves agents de prevenció en l’àmbit de les relacions abusives. S’han format 73 nois i noies joves com a agents, als quals a través d’un curs se’ls ofereixen recursos per promoure relacions respectuoses entre les persones joves, tot fomentant la resolució no violenta dels conflictes. Aquests agents educatius han realitzat 109 tallers en 33 centres i enguany és previst posar en marxa una plataforma virtual que facilitarà la relació entre els i les joves que participen en el projecte. S’ha creat el Programa per a l’abordatge integral de les violències contra les dones • La inauguració dels dos primers jutjats de violència contra les dones a Barcelona, que són jutjats exclusius per a aquest tema. Balanç Pla de Govern 219 �Han entrat en funcionament a Barcelona els dos primers jutjats amb dedicació exclusiva a la violència de gènere Una nació socialment avançada Polítiques d’acció social • L’elaboració d’un protocol marc interdepartamental i d’un circuit nacional contra la violència vers les dones pretenen establir i donar a conèixer un procediment. Són la concreció de la voluntat d’establir mecanismes de suport, coordinació i cooperació dins les institucions, altres agents socials i els equips i les persones que els integren per vetllar que les intervencions respecte a les dones en situació de violència garanteixin el dret a la informació, l’atenció, la recuperació i la reparació, tot definint les competències de cada agent i evitant duplicitats d’actuacions. 3.2.4 Enfortir les polítiques de suport a les famílies • La línia 900 900 120 d’atenció a les dones en situació de violència. Servei d’atenció telefònica gratuït i confidencial les 24 hores del dia. Atén una mitjana mensual de 758 trucades en 6 llengües diferents. Punt de partida Els diversos tipus de família continuen essent, avui en dia, la unitat bàsica de convivència i el nucli bàsic de relacions afectives interpersonals. Les famílies, però, han de fer front a una sèrie de reptes derivats dels canvis socials, entre els quals cal destacar la incorporació de la dona al mercat de treball. En aquest context, els poders públics han de remoure les traves que dificulten el desenvolupament de les famílies, amb especial atenció al paper que en aquestes hi juga la dona. La dinamització i l’impuls de nous models de participació de dones: El Consell Nacional de Dones de Catalunya, les Assemblees territorials a les 5 demarcacions catalanes i els plans de participació municipals. • Constitució del nou Consell Nacional de Dones de Catalunya, un òrgan participatiu i consultiu de l’Institut Català de les Dones, el qual reuneix les diferents entitats, associacions, grups, consells de dones del territori català per a aquelles qüestions vinculades al Pla d’actuació del Govern en polítiques de dones. Cal destacar un increment del 188% en el nombre d’entitats i associacions que hi participen. 264 entitats del món associatiu en formen part. • Creació de les Assemblees Territorials. Han estat impulsades pel Consell Nacional de les Dones de Catalunya i sorgeixen amb la finalitat de fomentar la participació de les dones, tenint en compte la diversitat territorial; pretén que els grups de dones de tot Catalunya tinguin l’oportunitat de conèixer, proposar i intercanviar experiències entre elles i l’Institut Català de les Dones. • Plans de participació municipals. Pretenen impulsar la integració de les dones en la vida social, promoure l’associacionisme i la seva incidència en les polítiques municipals. Balanç 1 Les famílies que tenen necessitats especials (persones dependents a càrrec, famílies monoparentals, famílies nombroses, fills amb malalties cròniques...). 2 Les famílies que estan en procés d’adopció o acolliment d’infants. Desenvolupament de l’Acció del Govern Suport a les famílies Una de les línies tradicionals de suport ha estat la de garantir ajuts econòmics (i millorar la fiscalitat per a les famílies amb infants o persones dependents al seu càrrec). A més a més, en aquesta legislatura s’ha obert el tracte especial que rebien les famílies nombroses a altres famílies que necessiten un suport addicional: famílies monoparentals, amb infants acollits o adoptats. En aquesta línia, les accions empreses han estat: • Renovació del programa d’ajuts a les famílies amb infants a càrrec. Els tres objectius relacionats amb el foment de la igualtat d’oportunitats s’han acomplert satisfactòriament i s’ha avançat força; la Generalitat s’ha convertit així en una institució exemplar i clarament compromesa amb les dones. L’objectiu d’eradicar la violència de gènere no s’ha acomplert, però l’evolució és favorable. Per tant, podem concloure que els objectius fixats són objectius en vies d’assolir-se. A banda d’això, cal destacar que aquesta legislatura s’han obtingut bons resultats en l’àmbit del treball i en relació amb les dones. Així, s’ha fet un pas important en la disminució de la taxa d’atur femenina –que ha passat del 12,9% el 2004 al 8,9% el 2006- i en la reducció del diferencial entre la taxa d’atur femenina i la masculina –el gener de 2006 era del 3,3% i el gener de 2004 era del 4,3%-. 220 Balanç Pla de Govern L’objectiu principal és reforçar les polítiques de suport a les famílies i a la infància, afavorint: PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Els canvis més significatius d’aquesta legislatura han estat: Les famílies monoparentals passen a tenir el mateix tractament que les nombroses, i, per tant, reben l’ajut per a infants de 0 a 6 anys i no de 0 a 3 com fins al moment. S’han garantit els ajuts econòmics de les famílies amb infants a càrrec, incrementant els imports i el nombre de beneficiaris S’ha incrementat l’import de la prestació universal per infants a càrrec, tal i com es veu en la taula que s’adjunta. Es crea una nova prestació econòmica universal per a part, adopció o acolliment múltiple, i s’hi destinaran 136,2 M€. Balanç Pla de Govern 221 �Gairebé 300.000 famílies amb infants a càrrec s’estan beneficiant dels ajuts de la Generalitat Import en euros a l’any per tipus de prestació Font: Departament de Benestar i Família Prestació 2003 2004 2005 2006 0-3 525 550 575 600 Nombroses 600 625 650 700 625 650 700 Monoparentals Evolució de les prestacions i ajuts a famílies amb infants a càrrec. Famílies beneficiàries Font: Departament de Benestar i Família S’han creat nous ajuts: dos d’universals i un tercer sotmès a nivell de renda 300.000 296.000 250.000 247.188 200.000 150.000 222.950 100.000 50.000 0 260.633 1.378 1999 28.106 38.269 2000 2001 111.502 2002 2003 2004 2005 cativa i, consegüentment, al desenvolupament harmoniós i equilibrat dels infants. Suport a la infància L’objectiu de l’adopció i l’acolliment és promoure els drets dels infants, particularment el de viure en un entorn afectiu confortable. És per aquest motiu que aquestes formes de convivència han de ser considerades com un servei a la societat i, per tant, és necessari que rebin un suport públic específic. Algunes actuacions que s’han dut a terme en aquest àmbit són les següents: • Campanya d’acolliment: el balanç dels sis mesos de campanya d’acolliment per incrementar el nombre de famílies acollidores i per sensibilitzar i informar la societat catalana envers l’acolliment familiar ha estat molt positiva. S’ha passat de 380 famílies el 2004 a 420 el 2005, un increment del 10%; i de 538 infants acollits el 2004, han estat acollits 589 infants el 2005. S’ha fet una important campanya d’acolliment que ha incrementat les famíles acollidores i els infants acollits en aproximadament un 10% Evolució del nombre de famílies acollidores i infants acollits Font: Departament de Benestar i Família 2004 2005 Increment Famílies 380 420 10% Infants 538 589 9% 2006 • A més a més, durant aquesta legislatura s’han posat en marxa dos nous ajuts a les famílies: un destinat a les famílies d’adopció internacional i l’altre, a famílies amb part, adopció o acolliment simultani de dos infants –diferent a la prestació econòmica universal–, sotmès al nivell d’ingressos de la unitat familiar. • També s’han ofert ajuts a l’habitatge de compra o de lloguer per a famílies amb pocs recursos econòmics. Ajuts personalitzats a l’allotjament: És una línia d’ajut que té l’objectiu d’ajudar al pagament del lloguer o de quotes d’amortització hipotecària d’habitatges de promoció privada, per tal d’assegurar la permanència en l’habitatge. Evitar desnonaments i execucions hipotecàries. Ajuts al lloguer per a determinats col·lectius: Es van crear l’any 2003. L’objectiu és ajudar a pagar la renda de lloguer de l’habitatge que constitueix el domicili habitual i permanent de diferents col·lectius els quals cal protegir. La quantia màxima d’ajut per sol·licitud és del 50% de la renda de lloguer amb un màxim de 150€ mensuals. El màxim de l’ajut són 6 mesos amb un topall de 900€. • El programa “Aprendre amb tu”: s’ha presentat en aquesta legislatura i va dirigit a les AMPA, associacions, fundacions i col·lectius de famílies, i que preveu dues línies d’actuació: impartir un conjunt de xerrades tallers arreu del territori i donar suport a les actuacions gestionades per les associacions de pares i mares de les escoles. L’objectiu de les xerrades tallers és abordar temes concrets que preocupen les famílies i proporcionar informacions i recursos que donin suport a la seva tasca educativa. • Adopcions: l’any 2005 va ser adoptats 121 infants de Catalunya, i de gener fins al març d’enguany han estat adoptats 31 infants catalans. D’altra banda, el 2005 van ser adoptats a Catalunya un total de 1.411 menors d’altres països; els principals països de procedència són la Xina (622 infants), Rússia (441), Etiòpia (107) i Ucraïna (67). • El Programa d’atenció postadoptiva per a totes aquelles famílies que tenen infants adoptats s’ha presentat en aquesta legislatura. L’objectiu del programa és donar assessorament, recolzament i un espai de consulta als pares adoptius que puntualment puguin tenir necessitat de poder plantejar a professionals experts en adopció qüestions entorn de la criança dels seus fills. Altres projectes relacionats: • Creació dels “Punts de trobada”. Nou servei destinat a atendre i prevenir, en un lloc neutral i transitori, en presència de personal qualificat, la problemàtica que sorgeix en els processos de conflictivitat familiar i, en concret, en el compliment del règim de visites dels fills i filles establert per als supòsits de separació o divorci dels progenitors o per als supòsits d’exercici de la tutela per part de l’Administració Pública amb la finalitat d’assegurar la protecció del menor. A la ciutat de Barcelona s’han obert quatre centres i a la ciutat de Lleida, un. • Conciliació familiar: s’ha iniciat l’elaboració del Pla estratègic per a la conciliació de la vida familiar i personal, coincidint amb l’inici de la campanya de sensibilització pel repartiment equitatiu de les tasques a la llar. L’objectiu és dinamitzar el debat social entorn d’aquest tema, dotant de més reconeixement social la tasca reproductiva i el treball de cura de la llar, sensibilitzant la societat de la necessitat d’un repartiment equitatiu entre homes i dones. • El programa “Créixer amb tu”: adreçat a pares i mares amb infants de 0 a 36 mesos i en la línia de donar-los el màxim suport. Comprèn tant l’edició de material específicament elaborat per a dos trams d’edat: 0-18 mesos i 18-36 mesos, com la realització de cicles de tallers dirigits a les famílies. D’aquesta manera es vol contribuir a la millora de la tasca edu- 222 Balanç Pla de Govern PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Balanç Pla de Govern 223 �I finalment, cal esmentar l’aprovació de la Llei de conciliació de la vida personal, familiar i laboral del personal al servei de les administracions públiques de Catalunya, aprovada pel Parlament el passat 22 de juny, que equipara la filiació biològica i les adopcions i acolliments, també entre les unions estables de parella, tant heterosexuals com homosexuals, i els matrimonis. La Llei incorpora com a novetat el permís de paternitat de quatre setmanes i la reserva del lloc de treball fins a tres anys en l’excedència voluntària per tenir cura d’un fill o familiar. Una nació socialment avançada Polítiques d’acció social 3.2.5 Reforçar les polítiques adreçades a la joventut Balanç Punt de partida S’han fet avenços importants en els dos objectius principals que es va marcar el Govern en aquest àmbit, ja que s’han reconegut les necessitats especials que tenien determinades famílies: famílies monoparentals, famílies amb persones dependents al seu càrrec, famílies en procés d’acolliment o adopció... Així, s’han creat nous ajuts, a banda de consolidar els ja existents. Davant els nous reptes i prioritats que tenen avui en dia els joves, cal adequar les polítiques a ells; és per aquest motiu que es va crear el Pla nacional de Joventut, una eina per definir, impulsar i coordinar les polítiques de joventut arreu del país; aquest Pla, revisat estratègicament cada quatre anys, s’ha centrat, en aquesta legislatura, en dues grans línies d’actuació, prioritàries per al jove actual: Tot i això, si ens comparem amb altres països, encara queda molt camí per recórrer en relació a les polítiques de suport a les famílies, així es pot considerar que aquest és un objectiu en vies d’assolir-se 1 L’emancipació 2 El foment de la participació del jove Desenvolupament de l’Acció del Govern L’emancipació Quan parlem de l’emancipació del jove, ho fem sota els eixos de l’habitatge, treball, salut, cultura i educació d’aquest, motiu pel qual la Secretaria General de Joventut ha dut a terme moltes actuacions conjuntes amb els altres departaments, fent referència al principi de transversalitat. Durant aquesta legislatura s’ha produït un fet destacable, com és l’augment de l’emancipació domiciliar dels joves, que ha passat d’una taxa del 22,2% el 2003 a un 29% el 2005. • Pel que fa a l’habitatge, i per tal de facilitar–hi l’accés dels joves, s’han desplegat 24 noves borses a tot el territori català en conveni amb els ens locals, a la vegada que s’han augmentat els recursos econòmics per a les 13 ja existents; aquest 2006 se signaran convenis per a la creació de 8 borses d’habitatge més, fet que suposarà una inversió total, durant aquesta legislatura (2004-2006), de 2.989.308 €. % Taxa d’emancipació domiciliar a Catalunya Font: Secretaria General de Joventut 30 28 26 24 22 20 18 16 14 12 10 8 6 Borses d’habitatge Font: Secretaria General de Joventut Subvencions 4 2 2004 2005 2006 A corporacions locals 235.000,00 402.333,00 346.675,65 A cambres de la propietat urbana 479.000,00 598.832,96 395.700,00 Oficines a Barcelona Total 162.500,00 168.999,96 200.267,28 876.500,00 1.170.165,92 942.642,93 0 2002 2003 2004 2005 S’han destinat 3 M€ en borses d’habitatges per a joves, per afavorir així la seva emancipació Cal destacar també que, en el marc del Pla per al dret a l’habitatge 20042007, el Govern ha establert una línia d’actuació destinada al pagament del lloguer per als joves menors de 35 anys, per afavorir així la seva emancipació. 224 Balanç Pla de Govern PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Balanç Pla de Govern 225 �Per tal d’orientar, assessorar i acompanyar el jove en la seva inserció al món del treball s’ha creat l’Oficina Jove de Treball • Pel que fa al treball, per tal de potenciar i ampliar els mecanismes d’orientació i acompanyament laboral, s’ha inaugurat l’Oficina Jove de Treball, la qual se centra bàsicament a facilitar l’accés dels joves al món del treball amb una orientació particular a cada cas, l’assessorament laboral en qualsevol qüestió que puguin tenir, la gestió d’una borsa de treball i l’aconseguiment d’un treball a l’estranger. Així mateix, s’ha creat el Pla de suport als joves emprenedors per tal d’oferir formació, assessorament i seguiment personalitzat per a la creació d’empreses i el seu seguiment. • D’altra banda, fent esment a l’àmbit de la salut i en conveni amb el Departament de Salut, s’han dut a terme dos programes: Salut i Escola i L’anticoncepció d’emergència en la xarxa de salut de Catalunya. El primer té com a objectiu apropar els serveis de salut als centres docents i als adolescents per reduir comportaments que afecten negativament la salut, així com la detecció precoç de problemes, i mitjançant el segon s’administrarà la píndola del dia després tant a centres de planificació familiar i, hospitals, com centres de salut. • Pel que fa al tema de l’educació en el jove, s’ha creat el Projecte Educatiu Integral, una actuació conjunta amb el Departament d’Educació i Universitats, que pretén interrelacionar l’educació formal, la no formal i la informal, per aprofitar millor les possibilitats de cadascuna, compartint objectius. Es vol que els infants i els joves puguin, un cop finalitzat l’horari escolar, continuar formant-se, d’ una banda facilitant la participació dels alumnes en activitats relacionades amb l’educació no formal i d’altra banda facilitant l’entrada de l’associacionisme educatiu i d’altres entitats juvenils als centres docents per utilitzar-ne els espais en horari no lectiu. Creació dels Crèdits per a l’emancipació del jove per tal de facilitar el seu accés a l’habitage, l’ampliació d’estudis i la creació d’una empresa 14,3 M€ en subvencions a entitats juvenils i 6,8 M€ en subvencions a ens locals, amb un increment del 77% al llarg de la legislatura Finalment, una actuació nova i destacada en l’àmbit de l’emancipació, ha estat la creació dels Programes de crèdits per a l’emancipació en conveni amb el Departament d’Educació i Universitats, el Departament de Treball i Indústria i el Departament de Medi Ambient i Habitatge, una eina que consisteix a facilitar als joves l’accés a finançament en condicions preferencials per a diferents finalitats, com són: projectes d’autoempresa, ampliació d’estudis i despeses inicials en l’accés a un habitatge i comptant amb l’aval de la Generalitat de Catalunya. El foment de la participació del jove En aquest eix podem destacar, d’una banda, el suport a les entitats juvenils i, d’altra banda, els ajuts als ens locals. • Pel que fa al suport a entitats, hi ha hagut un gran increment dels recursos econòmics a través de subvencions; s’ha passat dels 4,4 M€ al 2004 als 5,3 M€ al 2005, fet que suposa un augment del 20%; en referència al 2006 de moment s’han concedit subvencions per un import de 4,6 M€; d’altra banda, el nombre d’associacions juvenils també han augmentat al llarg de la legislatura, i han passat de les 2.141 el 2003 a les 2.389 el 2006. Subvencions ens locals Font: Secretaria General de Joventut 2003 2004 2005 2006 14.240.363 15.080.909 18.545.000 21.545.000 1.156.587 1.053.358 521.890 542.487 Plans comarcals 942.775 1.048.350 1.375.802 1.501.071 Plans locals - Activitats 485.310 769.950 2.100.148 3.433.401 667.473 13.333.333* 400.000 1.500.000 3.252.145 3.271.658 5.331.174 6.976.959 Pressupost Delegació de competències Plans locals - Inversions Total * Interanuals 2004-2005, dels quals 933.333€ són del 2005. Com a fita important d’aquesta legislatura, cal destacar l’aprovació de la Llei sobre l’Agència Catalana de la Joventut, organisme encarregat de dissenyar, executar i avaluar programes de joventut, així com el suport i les subvencions als plans locals i comarcals de joventut que busquen potenciar l’equilibri territorial. A través d’aquest organisme també es pretén el desenvolupament de polítiques de joventut transversals amb la resta de departaments a través de la creació de la comissió Interdepartamental i l’activació de taules sectorials d’interlocució. Pel que fa als recursos econòmics, el pressupost de la Secretaria General de Joventut s’ha incrementat un 51,2%, i ha passat dels 14,24 M€ el 2005 als 21,54 M€ al 2006. Balanç En aquesta legislatura, les dues línies principals d’actuació han estat l’emancipació i la participació dels joves. Pel que fa a l’emancipació, s’ha fet un gran avenç sobretot en el seu accés a l’habitage, facilitant ajuts, augmentant els recursos econòmics i desplegant borses al llarg del territori; malgrat això, el tema d’accés a l’habitatge encara segueix sent el que provoca més protestes i inquietuds entre els joves. D’altra banda, amb la creació dels crèdits a l’emancipació, s’aconseguirà pal·liar les dificultats que tenen els joves per accedir a un crèdit, ja sigui per a estudis, habitatge o creació d’una empresa, a causa dels baixos recursos econòmics de què disposen. En referència al foment de la participació, cal destacar el gran increment de recursos econòmics destinats tant a les entitats juvenils com als ens locals per poder desenvolupar polítiques de joventut. Finalment, cal destacar l’aprovació de la Llei sobre l’Agència Catalana de la Joventut. Per tot això, s’estima que aquest objectiu del Pla de Govern 2004-2007 està en vies d’assolir-se. • I fent referència a polítiques de proximitat, cal destacar el gran augment dels ajuts als ens locals per desenvolupar polítiques de joventut; així, s’ha passat dels 3.858.911 € el 2004 als 6.833.180 € el 2006, un increment del 77%. 226 Balanç Pla de Govern PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Balanç Pla de Govern 227 �Les noves polítiques Una nació socialment avançada Salut i polítiques sanitàries Per primera vegada entre 5.000 i 6.000 joves podran accedir a préstecs en condicions preferencials i amb l’aval de la Generalitat per accedir a habitatge, formació i empresa. 3.3.1 Fomentar la salut pública Què són els crèdits per a l’emancipació? Són crèdits concedits per entitats financeres a joves entre 18 i 35 anys amb les següents avantatges: • La Generalitat actua com avaladora del / de la jove davant les entitats financeres • Els interessos són més baixos que els del mercat • No estan incrementats amb cap tipus de comissió Quin és l’objectiu d’aquests crèdits? Fomentar l’emancipació dels/ de les joves a través de tres àmbits d’actuació: • Vivenda (per les despeses inicials a l’accés a l’habitatge) • Formació (per a l’ampliació d’estudis) • Ocupació: (per projectes d’autoempresa) Com es distribuiran? El Govern avalarà crèdits per un valor de 42 M€ (any 2006): • 15 M€ per a creació d’empreses (despeses derivades de la posada en marxa d’un projecte empresarial) • 13,5 M€ per a l’habitatge (fiances, comissions, despeses notarials...) • 13,5 M€ per a formació acadèmica (finançament de la màtricula així com disposicions mensuals mentres durin els estudis) Punt de partida La salut pública ha suposat un dels àmbits principals d’actuació del Govern aquesta legislatura. Els quatre eixos estratègics han estat: 1 Constituir i desplegar una nova organització en salut pública, resolutiva i propera tant al ciutadà com als municipis i a les institucions sanitàries. 2 Promoure polítiques i programes de prevenció, promoció i protecció de la salut. 3 Ampliar la capacitat de vigilància i monitorització de la salut i dels factors determinants que la condicionen 4 Impulsar la comunicació, la participació, les noves tecnologies i la recerca en suport a la bona pràctica de salut pública. Val a dir que la situació de partida era l’absència d’una estructura sòlida de serveis (i activitats) de salut pública al nostre país capaç de protegir i promoure la salut com a element essencial per a la millora de la qualitat de vida de la població, així com donar resposta a problemes de salut prioritaris (com ara tabaquisme, abús d’alcohol i drogues, obesitat, SIDA i altres malalties de transmissió sexual, etc.) i riscos emergents (grip avària, “vaques boges”, SARS, bioterrorisme, etc.) en la nostra societat. Desenvolupament de l’Acció del Govern Dels quatre eixos esmentats com a inicialment dissenyats, cal destacar a l’hora de fer balanç, els aspectes següents: Nova organització del sistema El Govern ha iniciat un important procés de reforma i ordenació del sistema de salut pública de Catalunya, pel qual es determinen sobre el territori català les estructures administratives que han de fer-se càrrec de les actuacions, prestacions i serveis en matèria de salut pública. S’ha estimat que era clau consolidar aquesta peça, i per això s’ha treballat amb l’estreta col·laboració del món local, el qual des d’ara haurà de jugar un rol actiu en aquest camp. Val a dir que tot aquest procés ha de culminar amb la creació de l’Agència de Salut Pública de Catalunya: l’ASPCAT. Per manca de temps, però, la tramitació de l’actual avantprojecte de llei de creació d’aquest organisme s’haurà d’ajornar fins a la propera legislatura. En qualsevol cas, les fites ja acomplertes en aquesta direcció han estat determinants per avançar en la reforma dels serveis de salut pública, que ha de garantir la vigilància de la salut de la població, la promoció de la 228 Balanç Pla de Govern PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 En el marc de la reorganització de la salut pública a Catalunya, que està portant a terme el Departament de Salut, un dels eixos prioritaris és la voluntat de col·laboració amb els ajuntaments, amb una concepció global i integradora dels serveis de salut pública Balanç Pla de Govern 229 �Aquesta legislatura s’han posat les bases per a la constitució, en breu, de l’entitat que haurà de fer polítiques actives de planificació, vigilància epidemiològica, promoció, prevenció i protecció de la salut salut individual i col·lectiva, la prevenció de la malaltia i la protecció de la salut i, en definitiva: generar confiança i seguretat als ciutadans. Aquestes fites han estat, bàsicament: • Un ampli procés de participació i consens al voltant dels eixos principals de la reforma de la salut pública, amb l’elaboració de dos documents clau: l’Informe del Comitè Científic per donar suport al projecte de reordenació del sistema de salut pública a Catalunya, i l’Informe del Consell Consultiu: Bases per a la creació de l’Agència de Salut Pública de Catalunya. • La constitució i el desplegament reglamentari (de la Llei) de l’Agència de Protecció de la Salut, embrió de la futura ASPCAT, per crear un nou àmbit de cooperació interadministrativa basat en la col·laboració amb les diferents administracions locals i apropar els serveis de salut als ciutadans, creant equips de protecció de la salut (EPS) que estaran ubicats en les diferents unitats territorials o sectors. S’ha iniciat l’obertura de les oficines territorials de l’APS, fins a un total previst de 30, aproximadament. • Redacció de la modificació de la Llei 7/2003, de 25 d’abril, de protecció de la salut, amb l’objectiu de regular la situació del personal que ha desenvolupat funcions i activitats en l’àmbit de la salut pública a Catalunya, per tal de millorar la prestació del servei de salut pública i de la coherència interna dels sistema de salut a Catalunya. Aquest projecte de llei, però, no podrà veure la llum aquesta legislatura ja que el Parlament de Catalunya n’ha sol·licitat dictamen al Consell Consultiu. • Els projectes demostratius de desplegament de la futura ASPCAT al Maresme Centre (amb la participació de 13 municipis) i al Baix Camp, amb la previsió de posar en marxa un total de 7 projectes semblants abans de finals d’any. • La formulació del catàleg de prestacions i de la cartera de serveis de salut pública, amb un especial desenvolupament en l’àmbit de la protecció, de la prevenció i de la promoció. • L’increment substancial del pressupost destinat a la salut pública, que al 2006 ha estat el doble del que era al 2003, i reflecteix un creixement anual mitjà del 28,7% en el període 2004-2006. El Govern ha fet una aposta per un nou concepte de salut que advoca no només intenta curar la malaltia, sinó també procura desenvolupar estratègies efectives de prevenció, promoció i protecció de la salut 230 Balanç Pla de Govern Prevenció, promoció i protecció de la salut Pel que fa al segon eix de treball, s’han formulat i implementat polítiques de salut pública que concreten aquestes estratègies. Les actuacions més ressenyables en aquests àmbits han estat: • Prevenció de les desigualtats en salut, ja siguin socials, econòmiques o culturals. A través del Plans integrals de salut als barris, el Departament de Salut està desenvolupant programes de salut comunitària adreçats a les necessitats específiques de cada un dels 46 barris que participen del “Fons de foment del programa de barris i àrees urbanes d’atenció especial” promogut per la Llei 2/2004, coneguda com a “Llei de barris”. PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 • Prevenció de l’extensió de l’obesitat. El Programa per una alimentació i activitat física saludables (PAAS), que ja es troba en desenvolupament, incorpora 19 activitats, entre les quals les més rellevants es destaquen a continuació. Activitats del PAAS Font: Departament de Salut Àmbit Comunitari Setmana TV3: “Ve de gust...menjar bé” Tamborinada 2006 a la carta: “mengem d'una manera saludable i fem exercici” Punts de decisió activitat física metro Àmbit Escolar Revisió menús escolars Guia “L’alimentació saludable a l’etapa escolar” Àmbit Empresarial Restaurants promotors alimentació mediterrània Menjadors d’empresa Web sobre nutrició Àmbit Assistencial Revisió protocols Guia activitat física Formació • Lluita contra el sedentarisme: mitjançant el Pla d’implantació progressiva en activitat física i salut a Catalunya (PIP), que consisteix en la prescripció d’activitat física com a eina terapèutica. Aquest Pla ja s’ha implantat en 21 àrees bàsiques de salut (ABS) i s’espera poder arribar a la seva implantació en 75 ABS a finals d’aquest any. • Prevenció dels embarassos no desitjats: el Pla per a la prescripció gratuïta de la píndola de l’endemà es va posar en marxa l’octubre de l’any 2004. Des de llavors fins al juny 2006, el grup d’edat on existeix un major consum de la píndola postcoital es situa entre els 16 i els 24 anys, en concret amb un 60% del total de consumidores. Els dos terços de la dispensació es fa a Atenció Primària mentre que la resta es realitza a les urgències hospitalàries. • Vigilància, prevenció i control de les infeccions de transmissió sexual (ITS): amb un programa específic amb aquesta finalitat, que ha permès fer un diagnòstic acurat de la situació epidemiològica de la població, així com l’establiment d’una xarxa sentinella de metges i laboratoris d’atenció primària, i arribar a un consens en la definició del catàleg de serveis de l’Agència de Salut Pública de Catalunya en matèria de prevenció i control de les ITS. Com que el Pla s’ha iniciat l’any 2005 no existeixen encara indicadors d’impacte. Balanç Pla de Govern 231 �Freqüència de casos de la sífilis, gonocòccia i infecció genital per clamídies, Catalunya, 1999-2004 (nombre de casos) Font: Departament de Salut 400 350 300 250 200 150 100 50 356 Inf gen. Clamydia 325 270 229 Sifilis 290 268 220 146 Inf gonocòccica 199 209 97 92 1999 2000 0 196 117 2001 202 295 219 142 2002 2003 2004 A molts països europeus des de finals de 1996, es detecta un augment en la notificació de la infecció per gonococ, sifilis i clamídia, així com dels brots de sífilis, limfogranuloma veneri (LGV), hepatitis A i shigellosis per via sexual. A Catalunya l’any 2005 s’inicia el procés de la notificació obligatòria individualitzada d’aquestes malalties, per tal de poder millorar les mesures de la prevalença de les ITS (infeccions de transmissió sexual) en poblacions determinades i facilitar més implicació de l’àmbit assistencial en la recerca que millori la prevenció i intervenció de problemes de salut pública. • Promoció de la salut maternoinfantil: aquesta s’ha dut a terme a través de la difusió de nous protocols i informes (sobre el nen immigrat, l’alta hospitalària, els informes d’indicadors maternoinfantils i un monogràfic sobre població estrangera) i també la promoció de la lactància materna, entre altres. • Promoció de la salut escolar: a banda de les activitats habituals d’educació sanitària a l’escola (salut bucodental, hàbits higiènics i estils de vida), s’ha desenvolupat el Programa salut i escola, que per la seva novetat es desenvolupa en la fitxa annexa. El Govern fa complir amb rigor la llei de mesures contra el tabaquisme • Prevenció i control del tabaquisme: a través del control i el seguiment del compliment de la llei (Llei 28/2005, de 26 de desembre, de mesures sanitàries enfront del tabaquisme i reguladora de la venda, el subministrament, el consum i la publicitat dels productes del tabac), la creació d’unitats de deshabituació i l’ajuda a deixar de fumar, així com una intensa activitat d’inspecció dels establiments i d’implicació de la societat civil i dels sectors econòmics. • Promoció de la salut mental i prevenció de les addiccions: a través de diferents iniciatives, algunes en el marc de la UE (alcohol i salut mental); el Pla integral d’atenció al consum de cocaïna, el Programa d’atenció als joves consumidors o la Prevenció riscos cànnabis. O iniciatives innovadores, com la posada en marxa d’un programa pilot de prevenció i detecció precoç del joc patològic i conductes addictives no tòxiques. I finalment, la formulació d’una estratègia nacional enfront de les drogodependències. • Edició de la guia higiènicosanitària per a professionals de tatuatges, pírcings i micropigmentació: una iniciativa pionera per a minimitzar els riscos sanitaris d’aquestes pràctiques, cada vegada més emprades per la 232 Balanç Pla de Govern PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 població, material que complementarà el nou Decret en fase de tramitació sobre tatuatges i pírcings. • Reformulació estratègica de la salut laboral inclosa en la proposta organitzativa de l’ASPCAT: reorientar les actuals Unitats de Salut Laboral (USL), que són punts de suport a l’atenció primària i especialitzada, en coordinació amb el Departament de Treball i Indústria, i estan integrades en la xarxa pública. Les USL són la frontissa entre els sistema de salut i el de la malaltia professional i l’accident laboral. Ja tenen un paper fonamental en les activitats del Departament de Treball i Indústria en matèria de prevenció de riscos laborals, i també han d’assolir aquest rol protagonista en l’assessorament a l’atenció primària i als serveis de prevenció de riscos laborals. Vigilància i monitorització Finalment, i en relació amb l’ampliació de la capacitat de vigilància i monitorització de la salut i dels factors determinants que la condicionen, cal destacar les actuacions següents: • Pla de pandèmia de grip: s’ha creat una Comissió Interdepartamental per a la prevenció i el control d’una possible pandèmia de grip, s’han elaborat protocols d’actuació i coordinació, s’han posat en marxa iniciatives de formació, així com també la compra d’equips i de medicació antiviral. • Accions de control de les instal·lacions de risc de legionel·losi: a més de l’aprovació d’un nou decret que intensifica les mesures de control (Decret 352/2004), s’ha incrementat el nombre d’inspeccions i controls, en més de 2.600 torres de refrigeració o condensadors evaporatius. El resultat n’ha estat una reducció de l’impacte de la magnitud i gravetat dels brots de legionella, passant d’una mitjana de 12 casos per brot detectat al 2002 a 4 casos al 2005). • Vigilància ambiental: arran de la preocupació pels residus acumulats a la zona de Flix, des del 2004 s’ha posat en marxa un programa de vigilància i control de les aigües i aliments de l’area d’influència de l’Ebre. Això complementa les prop de 39.000 determinacions analítiques de control d’aigües de consum anuals. Així mateix, s’ha posat en marxa l’estudi de l’avaluació de l’impacte en salut de la contaminació atmosfèrica a la regió metropolitana i l’Observatori de la Masó sobre salut i medi ambient al Camp de Tarragona, amb la participació del Centre de Recerca en Epidemiologia Ambiental (CREAL). Finalment, es troba en procés de tramitació el projecte de Decret de mesures addicionals de seguretat en el control de plagues i d’utilització de plaguicides. • Vigilància i seguretat alimentària: s’han desenvolupat els Procediments de classificació dels establiments alimentaris de risc, i s’han incrementat les inspeccions, fins a una xifra mitjana de 218.000 inspeccions anuals, així com també l’anàlisi de mostres alimentàries, amb una mitjana de prop de 41.000 mostres analitzades anualment. Cal també destacar el suport als sectors agroalimentaris i comercials, que ha suposat l’elaboració de la Guia per a l’autocontrol als establiments alimentaris, així com la guia sobre Traçabilitat a Catalunya. Balanç Pla de Govern 233 �Balanç Les noves polítiques El curs 2004-2005 es van atendre 2.242 consultes, la gran majoria referents a salut sexual afectiva i alimentària. % En un exemple de col·laboració entre departaments, Salut i Educació van iniciar el curs 2004-05 la primera de les tres fases de desplegament del Programa salut i escola amb l’objectiu de millorar la coordinació entre els dos àmbits i donar, així, una resposta més eficaç a les necessitats dels adolescents. El curs vinent es completarà el Programa, que treballa tres grans àrees: la promoció i la prevenció d’hàbits i estils de vida saludables (salut afectivo-sexual, salut mental, consum de drogues, alcohol i tabac, i trastorns de l’alimentació); la detecció precoç de senyals d’alarma, que requereixen una interconsulta amb els equips especializats; i finalment apropar els serveis de salut tant al professorat com als alumnes. Agents implicats en el Programa Salut i Escola Font: Departament de Salut Temes tractat en la Consulta Oberta (curs 2004-05) Font: Departament de Salut Centres Alumnes docents (3r i 4t d’ESO) 3 2 2 36 11 ABS Infermeria1 Municipis implicats 1a Fase: curs 2004-05 198 27.036 71 (20,82%) 129 180 292 37.444 99 (29,03%) 151 167 curs 2006-07 484 55.520 171 (50,15%) 308 365 Total 974 120.000 341 588 712 La salut pública ha entrat, per primera vegada, com a tema principal de l’agenda política del Govern, i un símbol destacat n’ha estat el canvi de nom del departament responsable d’aquestes polítiques: el Departament de Salut (abans Sanitat i Seguretat Social). Es vol entroncar així amb les polítiques més modernes en l’àmbit de la salut, que tendeixen a invertir més en prevenció (promoció i protecció) per tal d’haver de gastar menys en curació. Malauradament, l’escurçament de la legislatura no ha permès posar en marxa encara l’Agència de Salut Pública de Catalunya, però tot i així cal destacar l’indubtable embranzida que ha pres aquest camp al nostre país, i els avenços tangibles fets en la seva reordenació i descentralització, comptant amb una àmplia participació i consens. Aquests són prou garantia de consolidació d’aquesta política pública. Alguns dels innovadors programes iniciats, com el de salut i escola, ens situen en la línia dels països amb polítiques més avançades en aquest camp. Per tot això, s’estima que en aquest objectiu, el Pla de Govern 2004-2007 és un objectiu en vies d’assolir-se. 2a Fase: curs 2005-06 23a Fase: 11 12 1 Un professional per cada 2 centres d’ESO 23 Sexual afectiva Maltractament Alcohol Tabac Activitat física Alimentació Altres drogues Salut mental 234 Balanç Pla de Govern PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Balanç Pla de Govern 235 �Una nació socialment avançada Salut i polítiques sanitàries 3.3.2 Millorar l’assistència sanitària i adaptar el sistema a les malalties cròniques Punt de partida Els repte principal a què s’enfronta el nostre sistema sanitari, sobretot en la seva vessant assistencial, és conseqüència de l’increment de la demanda, motivat entre d’altres fenòmens, per l’augment poblacional: envelliment de la població, població nou vinguda i repunt de la natalitat, i donar compliment a l’exigència ciutadana de millora de la qualitat en la provisió del servei. En el context descrit calia un cop de timó i donar un nou impuls a l’atenció sanitària del nostre país per respondre a tots els reptes plantejats. En aquest marc, l’objectiu de les actuacions del govern s’han centrat en millorar els diferents àmbits de l’assistència sanitària: Els esforços que el Govern dedica a l’àmbit de la salut tenen el seu reflex quantitatiu, entre d’altres, en el pressupost i les inversions en infraestructures: • Pressupost: les polítiques de salut són una de les prioritats del Govern de la Generalitat de Catalunya que per a l’any 2006 hi destina un import de 7.949 milions, xifra que representa un increment del 42% respecte del pressupost de 2003, sense la generació d’un nou dèficit, i un 26,8 per cent del pressupost consolidat de la Generalitat de Catalunya. Aquest ritme de creixement ens permetrà assolir els nivells europeus de despesa per càpita en pocs anys (1.658 euros per càpita l’any 2012). Enguany, el Govern de Catalunya destina a la sanitat 1.118,69 euros per càpita, és a dir, 3’06 euros diaris per persona. Evolució del pressupost del Departament de Salut, 2003-2006 Font: Departament de Salut Pressupostos 2003 2004 2005 2006 Incr. 03/06 % Incr. 03/06 Departament de Salut 5.596 6.616 7.229 7.949 2.353 42,0% • Inversions: per millorar les infraestructures sanitàries, molt descapitalitzades per la manca d’inversions dels últims anys, el Govern va aprovar el Pla d’Inversions en Equipaments de Salut, horitzó 2012. M€ Un major finançament d’equipaments de salut. Pressupost de capital per al finançament d’inversions Font: Departament de Salut 1 L’atenció primària 2 L’atenció hospitalària 3 Les urgències, emergències i el transport sanitari 250 4 La salut mental 225 5 Les noves tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) 6 La recerca biomèdica 150 7 L’atenció sociosanitària 125 El Departament de Salut ha hagut de donar resposta a l’increment de demanda provocat, principalment, per l’envelliment de la població i per la immigració 236 Balanç Pla de Govern PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Aquest pla suposarà una inversió de més de 3.600 M€ en 799 actuacions, amb 232 obres noves (178 centres de salut, 14 hospitals, 5 hospitals lleugers, 17 centres sociosanitaris i 17 centres de salut mental) i 567 reformes i ampliacions. 229,7%* 200 175 138,9% 100 119,3% 101,8% 75 92,2% 77,5% 75,9% 78,4% 79,5% 84,8% 50 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 Desenvolupament de l’acció del Govern La millora de l’assistència sanitària continua essent un dels àmbits principals d’actuació d’aquest Departament, que ha de fer front a un increment de la demanda provocada per la immigració, l’envelliment de la població i el repunt de la natalitat. D’altra banda l’envelliment de la població fa que calqui adaptar el sistema per donar resposta a les malalties cròniques i a la dependència. Mai a Catalunya s’havia invertit tant en salut 146,0% 2005 2006 * Prevsió Balanç Pla de Govern 237 �232 obres noves i 567 reformes i ampliacions previstes fins l’any 2012 Font: Departament de Salut Alt Pirineu i Aran: 41,3 M€ 3 obra nova, 9 reforma Lleida: 151,7 M€ 12 obra nova, 50 reforma Camp de Tarragona: 190,4 M€ 22 obra nova, 51 reforma 14 hospitals nous fins l’any 2012 Font: Departament de Salut En l’àmbit hospitalari cal destacar la inauguració de l’Hospital del Vendrell al Baix Penesdès i l’inici de les obres dels hospitals d’Olot, de Mollet del Vallès i del Baix Llobregat a Sant Joan Despí, així com l’acord amb el Ministeri francès de Sanitat i Solidaritat per a la construcció del nou Hospital Transfronterer a Puigcerdà Hospital Transfronterer (Puigcerdà) Hospital d’Olot Girona: 435,4 M€ 38 obra nova, 52 reforma Catalunya central: 178,9 M€ 14 obra nova, 18 reforma Hospital de Santa Caterina (Salt) Hospital Doctor Josep Trueta (Girona) Hospital d’Igualada Hospital de Mollet Barcelona: 2.252,5 M€ 128 obra nova, 345 reforma Hospital de l’Esperit Sant (Santa Coloma de Gramenet) Hospital de Cerdanyola-Ripollet-Montcada Hospital de Rubí-Sant Cugat Hospital de Sant Boi Hospital del Vendrell Terres de l’Ebre: 52,9 M€ 15 obra nova, 42 reforma Hospital de Sant Pau (Barcelona) Hospital del Baix Llobregat (Sant Joan Despí) Hospital de Reus Acabat En obres No iniciat Nou De substitució 178 nous centres per a l’atenció primària fins l’any 2012 Font: Departament de Salut Alt Pirineu i Aran 2003: 9 CAP i 84 CL 2004-10: 2 CAP Lleida 2003: 23 CAP i 190 CL 2004-10: 8 CAP i 1 CL Terres de l’Ebre 2003: 24 CAP i 52 CL 2004-10: 5 CAP i 9 CL Catalunya central 2003: 43 CAP i 113 CL 2004-10: 11 CAP i 1 CL Girona 2003: 46 CAP i 183 CL 2004-10: 14 CAP i 14 CL Barcelona 2003: 219 CAP i 87 CL 2004-10: 83 CAP i 12 CL Camp de Tarragona 2003: 33 CAP i 126 CL 2004-10: 9 CAP i 9 CL L’atenció primària L’actuació més important en aquesta línia assistencial ha estat, en el marc del Pla Estratègic de l’Atenció primària, que preveu un conjunt d’accions per millorar l’eficàcia i l’eficiència del model actual, el Pla de Xoc als centres de salut. Aquest pla ha suposat, entre d’altres, una major dotació de professionals en els centres de salut i l’atorgament d’un “nou paper a la infermeria i als auxiliars d’infermeria”. Així, s’ha avançat en la constitució de la “Taula per l’avenç de la professió infermera a Catalunya” i en la futura creació del “Consell de la Professió Infermera” que permetran potenciar i optimitzar la professió d’infermeria dins del sistema sanitari català. A més a més, i encara en l’àmbit de l’AP, aquesta legislatura s’ha creat un nou dispositiu assistencial amb l’objectiu de millorar l’atenció a les urgències: els centres d’urgències d’atenció primària (CUAP). Aquests centres són serveis que concentren l’atenció urgent i l’atenció continuada de la població de referència de diversos equips d’atenció primària (EAP), amb professionals provinents dels propis EAP, amb serveis de diagnòstic per la imatge i una alta capacitat resolutiva i que en general estan oberts 24 hores cada dia, qüestió que també ha de permetre descongestionar els serveis d’urgències dels hospitals. CAP: centres d’atenció primària CL: consultoris locals 238 Balanç Pla de Govern PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Balanç Pla de Govern 239 �En una primera fase (2006-07) es posaran en marxa 12 CUAP per arribar a un total de 34 CUAP l’any 2012 i donar cobertura a més de la meitat de la població de Catalunya 12 Centre d’Urgències d’Atenció Primària (CUAP) 2006-2007 Font: Departament de Salut A més a més s’ha incrementat l’activitat mitjançant sessions de tardes (5.000 proves diagnòstiques i 22.000 consultes especialistes). Evolució de les llistes d’espera - Registre Central d’Assegurats (RCA) Font: Departament de Salut Activitat Llista d’espera CUAP Girona Desembre 2003 Desembre 2005 Diferència 2003-2005 141.520 155.686 14.166 (10%) 66.567 58.700 -7.867 (-11,8%) Temps de resolució 5,64 4,52 -1,12 (-19,85%) Població Catalunya 6.807.498 7.105.324 297.826 (4,4%) 97,8 82,6 Taxes x 10.000 hb. Disminució d’un 11,8% en 2 anys de les llistes d’espera per operar-se i augment d’un 10% en el mateix període de l’activitat quirúrgica * Dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE), 1 de gener 2004 ** Població del RCA, 31 de gener de 2005 CUAP Manresa CUAP Sabadell CUAP Cerdanyola CUAP St. Andreu de la Barca CUAP Martorell CUAP Barcelona Manso CUAP L’Hospitalet CUAP Cornellà CUAP Lleida CUAP Salou CUAP Tortosa CUAPS en funcionament CUAP Rbla. Ferran, Lleida CUAP St. Andreu de la Barca CUAP Sabadell CUAP Salou CUAP Sant Ildefons, Cornellà CUAP Güell, Girona Finalment, la ICS ha adquirit més de 1.900 nous equipaments pel sistema de rènting que, durant els propers mesos, arribaran de forma progressiva als centres de salut de tot el territori. Aquests aparells permetran que els professionals d’atenció primària tinguin més capacitat per resoldre els problemes de salut amb una major prevalença entre la població catalana. Per exemple, els espiròmetres, pulsioxímetres i mesuradors de CO permetran millorar l’atenció al tabaquisme i a les malalties respiratòries cròniques. Les càmeres no midriàtiques i els tonòmetres, que serveixen per fer revisions oftalmològiques, permetran millorar l’atenció a les persones diabètiques. Els electrocardiògrafs i els desfibril·ladors milloraran l’atenció a les persones amb malalties cardíaques. Els electrobisturís i els aparells de crioteràpia permetran fer petites intervencions quirúrgiques i atendre els casos lleus de lesions dermatològiques. L’atenció hospitalària Primer, una de les mesures més destacades en l’àmbit hospitalari ha estat el Pla de Xoc de les llistes d’espera per tal de garantir un temps màxim d’espera inferior a 6 mesos per a intervencions quirúrgiques de malalties no greus (cataractes, pròtesis de maluc, hèrnies, varius, etc.) i, com a novetat en aquesta legislatura, s’han suprimit els períodes d’espera tècnica i s’ha desenvolupat un nou sistema d’informació nominal que permetrà obtenir els indicadors de llistes d’espera per a proves diagnòstiques i consultes externes amb major fiabilitat gràcies a una major homogeneïtat de les dades obtingudes, facilitant la presa de decisions i l’establiment d’uns temps màxims de garantia per a les proves diagnòstiques i consultes a l’especialista. 240 Balanç Pla de Govern PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Segon, i encara amb relació a les esperes, s’ha posat en marxa el Programa de diagnòstic ràpid del càncer a tots els hospitals de la Xarxa d’Hospitalària d’Utilització Pública. En una primera fase, els circuits van ser per als tumors més freqüents i que causen més mortalitat i morbiditat: digestius, pulmonars i mamaris. La mitjana de dies des de la sospita de càncer fins a l’inici de tractament és de: còlon, 31 dies; mama, 28 dies i pulmó, 35 dies Tercer, en el marc el Pla de Salut, el Departament ha aprovat sis Plans directors: quatre d’aquests plans es centren en les malalties més prevalents (Oncologia, Sociosanitari, Salut mental i addiccions i Malalties de l’aparell circulatori) i els dos restants es centren en matèries prioritàries per al Govern (Immigració i cooperació i Recerca biomèdica). Quart, volem destacar els diferents plans de reordenació de l’atenció especialitzada que s’estan portant a terme com el Pla estratègic de reforma de l’atenció especialitzada ambulatòria, el Pla Estratègic d’Ordenació Pediàtrica, el Pla estratègic de reordenació de l’atenció maternoinfantil als hospitals de la xarxa hospitalària d’utilització pública i el Pla estratègic d’atenció domiciliària (ATDOM). Durant aquest any 2006 s’ha incidit especialment en l’anàlisi detallada de l’estat de situació dels models actuals, tots ells amb una implantació molt heterogènia en el territori i no prou adaptada als canvis dels darrers anys. Les qüestions relatives a la definició dels nous models estaran enllestides a finals d’aquest any per tal de poder desplegarlos i implantar-los el 2007. Cinquè, si en l’apartat anterior destacàvem els CUAP’s com un nou recurs, a camí entre l’atenció primària i l’hospitalària s’ha creat un nou recurs com són els hospitals lleugers o de proximitat. Es conceben com a dispositius d’atenció especialitzada sense internament que aglutinen l’atenció especialitzada ambulatòria (consultes d’especialistes), activitats típicament hospitalàries com la cirurgia major ambulatòria o l’hospitalització de dia, suport diagnòstic i urgències. Aquest tipus de dispositiu depèn d’un hospital de referència i els trets característics han de ser la rapidesa en l’atenció (visita única sempre que sigui possible), la utilització intensiva de les tecnologies de la informació (TIC) i la integració dels diferents tipus d’atenció. Sisè, també volem destacar el fet que s’hagi començat a treballar, d’una banda, en l’ús terapèutic del cànnabis a Catalunya a través de la constitució d’una comissió. S’han encetat tres línies bàsiques d’actuació: la primera línia basada en recopilar i difondre tota la informació científica disponible sobre l’ús terapèutic del cànnabis, la segona línia basada en un pla pilot d’utilització terapèutica a Catalunya sota un protocol i, per últim, l’impuls de la recer- Pressupost sanitari públic destinat als grups de malaties més prevalents (CIM-9) Font: Departament de Salut Malalties (x1000€) % Aparell circulatori 1.154.358 17,3 10,9 Aparell respiratori 730.285 Transtorns mentals 625.921 9,4 Neoplàsies 609.221 9,1 Aparell digestiu 512.430 7,7 Aparell locomotor 461.803 6,9 Balanç Pla de Govern 241 �Evolució del pressupost de rehabilitació Font: Departament de Salut % increment resp. 2004 euros Ambulatòria 16,9 23.836.159 Domiciliària 125,4 18.510.593 Logopèdia 203,8 4.542.894 56,6 46.889.646 Total Evolució de l’activitat contractada de rehabilitació Font: Departament de Salut ca sobre les possibilitats d’utilització terapèutica de cànnabis. D’altra banda, regular les condicions per a l’exercici de determinades teràpies naturals (en aquests moments en tràmit d’informació pública) i crear un registre de professionals i de centres de formació autoritzats. Finalment, fer referència a un dels indicadors en els quals Catalunya és pionera: les donacions d’òrgans, que fan possible no sols salvar la vida de moltes persones, sinó també millorar la de tants pacients. En realitat no seria possible si la població de Catalunya no fos tan solidària i generosa. Evolució del nombre i de la taxa per millió de població (pmp) de donants de cadàver vàlids durant el període 1991-2005 Font: Departament de Salut 350 38,6 38,4 300 % increment resp. 2004 Num. processos 250 200 Ambulatòria 16,5 203.388 150 Domiciliària 117,9 30.095 100 153 25.811 50 30,4 259.293 0 Logopèdia Total 27,2 26,1 24,6 165 158 149 32,3 31 33,3 196 188 203 36,2 39,4 39,1 36 35,9 38 37 259 259 235 236 225 247 249 234 241 45 40 35 30 25 20 15 10 5 0 Les noves polítiques L’objectiu de la millora de les urgències, emergències i del transport sanitari passa per aconseguir una millora del temps de resposta i l’equitat territorial. En la situació de partida no es diferenciava el transport sanitari urgent (TSU) del transport sanitari no urgent (TSNU). En la nova convocatòria s’han fet dos concursos per separat, un per cada tipus de transport. Per al transport sanitari urgent s’ha tingut en compte l’estructura territorial i les hores de cobertura. Per a l’activitat del transport sanitari no urgent s’ha tingut en compte els serveis programats a atendre. En l’àmbit del transport sanitari hem de destacar: • El creixement del nombre de vehicles de transport sanitari en un 31% (1.142 ambulàncies l’any 2006). • L’increment del pressupost dedicat a transport sanitari en un 113,2% (175’8 M€). 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 Donants vàlids Taxa de donació Total En aquesta legislatura s’han adjudicat els concursos del transport sanitari (l’urgent i el programat) i el de la rehabilitació 242 Balanç Pla de Govern Les urgències, emergències i el transport sanitari Durant aquesta legislatura s’ha implementat una reforma profunda de les urgències, emergències i el transport sanitari amb els objectius de millorar el temps de resposta i l’equitat territorial. S’ha creat una única empresa, a partir de la fusió SEMSA i SCUBSA, que es responsabilitza de la planificació, el finançament i la gestió de les emergències en tot el territori català. I s’han adjudicat els concursos del transport sanitari urgent i del no urgent d’acord amb el nou model descrit a la fitxa annexa. També s’ha fet un nou concurs en relació a la rehabilitació, per tal de reordenar-la i potenciar-la amb un important increment de pressupost i de l’activitat contractada (vegeu la taula). Amb aquest nou concurs s’ha potenciat sobretot la rehabilitació domiciliària i s’han incorporat noves indicacions de rehabilitació com són la incontinència urinària d’esforç, la rehabilitació respiratòria i rehabilitació domiciliària a malalts neuromusculars amb discapacitat greu. PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Import concurs 2000 TSU+TSNU Import concursos 2005 TSU+TSNU 33M€ 175,8 M€ • L’increment de personal: en més de 5.000 professionals. Nova imatge Balanç Pla de Govern 243 �La salut mental ha estat una prioritat del Govern Atenció a la salut mental En aquest àmbit el Govern està aplicant les mesures previstes al Pla director de Salut Mental i Addiccions per implantar el nou model comunitari i proactiu d’atenció que garanteixi una resposta integral i de qualitat. L’objectiu és potenciar la coordinació i complementarietat de la xarxa de salut mental i addiccions en el territori, en col·laboració amb l’atenció primària. En aquest àmbit els principals programes i actuacions han estat orientats a l’increment de l’oferta d’atencions psicoterapèutiques, atenció domiciliària i programes psicoeducatius adreçats a les famílies, i podem destacar: • La implantació de programes específics en el territori: Pla de serveis individualitzat (PSI). Programa trastorns mentals greus en infants. Rehabilitació comunitària. • Els Plans de reordenació de l’atenció a patologies emergents: trastorns del comportament alimentari, TLP, joc patològic... • Programes d’atenció als adolescents amb trastorns mentals i problemes de consum. • Programa d’atenció a poblacions vulnerables (immigrants, violència de gènere). • L’increment de llits psiquiàtrics en els hospitals generals i actuacions lligades a la reconversió psiquiàtrica: unitats de patologia dual, unitats d’alta dependència psiquiàtrica, unitats polivalents ( p. ex. Amposta). • Programa d’atenció a les urgències psiquiàtriques domiciliàries (Barcelona, Lleida/Tarragona/Terres de l’Ebre/ Girona/ Central). 17 nous centres de salut mental i 18 nous centres sociosanitaris fins l’any 2012 Font: Departament de Salut Alt Pirineu i Aran Catalunya central 1 centre AS: 9,5 M€ Girona 4 centres SM: 9,8 M€ 2 centres AS: 13,9 M€ Lleida 2 centres AS: 16,3 M€ Barcelona 11 centres SM: 42,1 M€ 12 centres AS: 95,6 M€ Terres de l’Ebre 1 centre SM: 1,9 M€ Camp de Tarragona 1 centres SM: 2,7 M€ 1 centre AS: 10 M€ SM: salut mental AS: atenció sociosanitària En l’àmbit interdepartamental, s’ha desenvolupat: • Un nou model d’atenció a la salut mental i les addiccions en els centres de justícia juvenil. • Serveis específics per a persones amb discapacitats intel·lectuals i trastorns mentals. • Unitats funcionals d’atenció a la primera infància amb discapacitat psíquica i trastorns mentals. • I s’ha preparat el protocol d’atenció a les urgències, als trasllats i als ingressos involuntaris de persones amb malaltia mental Finalment, i en relació a les inversions en aquest àmbit, està previst que s’inverteixin més de 68 M€ fins l’any 2012, concretades en més de 17 centres. 244 Balanç Pla de Govern PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Noves tecnologies (TIC) Les noves tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) són eines adequades per facilitar l’accessibilitat dels ciutadans al sistema i han d’estar al seu servei i al dels professionals. En aquest àmbit volem destacar, primer, el Projecte de Recepta Electrònica a Catalunya, que es porta a terme com a experiència pilot en 5 ABS (Salt, La Bisbal, Tortosa Est, Tortosa Oest i Ulldecona) i que atenen al voltant de 100.000 usuaris i on estan implicats 200 metges i 40 farmàcies. Una vegada es garanteixi que el model en la fase pilot s’ajusta a les finalitats i necessitats del projectes s’implantarà progressivament a tota Catalunya. Segon, l’Institut Català de la Salut (ICS) ha iniciat la transformació i modernització dels sistemes d’informació dels processos assistencials de la seva xarxa hospitalària. S’implanten una sèrie d’eines tecnològiques innovadores que faciliten la feina als/a les professionals i simplifiquen i normalitzen els projectes de gestió. Un dels elements clau en el desenvolupament del projecte és la implementació de la història clínica electrònica, que estarà a disposició de tots els i les professionals que atenguin pacients en un hospital determinat i que tinguin autorització d’accés a aquestes dades. Tercer, destacar també els projectes de telemedicina: l’Hospital de Bellvitge ha posat en marxa un servei de telemedicina per als pacients trasplantats renals de les Terres de l’Ebre. A partir d’aquesta experiència pilot es valorarà la possibilitat d’estendre aquest servei a altres llocs. També han entrat en funcionament dos serveis pioners a la demarcació de Tarragona: la visita mèdica per videoconferència a Prades i la teledermatologia a Cornudella de Montsant. L’objectiu és apropar els serveis d’atenció primària als ciutadans aprofitant les oportunitats que ofereixen les tecnologies de la informació. En total s’han iniciat 40 proves pilot de projectes de telemedicina a tot Balanç Pla de Govern 245 �Catalunya i ja s’han consolidat algunes com a servei permanent. En aquesta àrea també s’està treballant en un Pla Integral de telemedicina D’altra banda, ja són 541 els centres d’atenció primària que ja disposen de banda ampla, mentre que a finals de 2003 només n’hi havia 9. El Programa de nous centres de recerca convertiran Catalunya en un important pol biomèdic internacional La recerca biomèdica Per avançar en la recerca, el Govern va dissenyar el Pla director de la Recerca Biomèdica. S’ha impulsat la creació d’institucions que han d’impulsar la investigació en camps especialitzats que afecten a la salut. S’ha creat la “Fundació privada Institut de Bioenginyeria de Catalunya” (IBEC). La finalitat d’aquest institut és la d’esdevenir un referent internacional de primera línia en el desenvolupament de la recerca multidisciplinar i la docència en enginyeria biomèdica. S’ha creat el Centre de Recerca en Epidemiologia Ambiental (CREAL) que tindrà per missió promoure i desenvolupar recerca epidemiològica avançada sobre els determinants ambientals que afecten la salut humana per tal de facilitar la prevenció i el control dels seus efectes perjudicials. S’ha creat del Centre de Medicina Regenerativa de Barcelona (CMRB), així com el seu Banc de Línies de Cel·lulars. El desembre de 2005 també es va crear l’Institut de Recerca Biomèdica (IRB); i molt recentment (juliol 2006), el Centre de Recerca en Salut Internacional (CRESIB), a més de tenir prevista la creació pel mes de setembre de l’Institut de Medicina Predictiva i Personalitzada del Càncer, que treballarà en la investigació en el camp del càncer. Altres institucions creades són l’Institut de Recerca en Metàstasis tumorals, el Centre d’Investigació en salut internacional, l’Institut Català d’Investigació en Ciències Neurològiques, la Unitat d’Investigació Traslacional en càncer (UITC Vall d’Hebron) i l’Institut Gol i Gurina de Recerca en AP. Els territoris pilot del ProdeP Font: Departament de Salut Pallars Sobirà Pallars Jussà Garrotxa Berguedà Osona Gironès Bages Segrià Sabadell Cornellà Mataró Barcelona: Eixample, la Barceloneta L’Hospitalet de Llobregat: Collblanc - la Torrassa Baix Camp Montsià Balanç El ProdeP ha permès avançar en 14 projectes demostratius en l’atenció a la dependència a Catalunya 246 Balanç Pla de Govern L’atenció sociosanitària En aquest àmbit el Govern està implementant, a banda del Pla director sociosanitari, el Pla Director de la Malaltia Vascular Cerebral (malaltia molt prevalent en gent gran) i diferents programes per a l’Atenció al malalt fràgil i promoció de l’autonomia personal (Preparació de l’alta hospitalària, Programa ATDOM, entre d’altres). Com a novetat en aquesta legislatura, el Departament de Salut conjuntament amb el Departament de Benestar i Família estan executant a 14 territoris pilot el Programa per a la promoció de l’autonomia personal i l’atenció a les persones amb dependències (Prodep). La seva finalitat és avançar cap a un sistema integral, on es trobin funcionalment l’àmbit sanitari i el social per garantir una continuïtat assistencial necessària per a les persones amb dependència. Aquest havia de ser l’embrió de l’Agència de la Dependència que, per manca de temps, no es podrà crear en aquesta legislatura. PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Les millores introduïdes en aquest àmbit han estat importants: s’ha incrementat el pressupost (i s’ha gestionat amb rigor), s’ha tornat a invertir en infraestructures (per crear nous equipaments, renovar els existents i millorar els mitjans disponibles) i s’han fet avenços importants en els diferents nivells de l’assistència. A més a més, s’han posat els fonaments perquè Catalunya participi de la recerca mèdica mitjançant la creació de centres punters dedicats a la investigació i s’han implantat projectes pilot en l’ús de les TIC que revertiran en una millora de l’assistència al ciutadà, entre d’altres. Per tot això es considera que aquest objectiu del Pla de Govern 2004-2007 és un objectiu assolit. Balanç Pla de Govern 247 �Una nació socialment avançada Salut i polítiques sanitàries Pactes de salut signats Font: Departament de Salut 3.3.3 Dissenyar l’organització i el finançament del nou model sanitari Punt de partida En l’àmbit de la salut els dos grans objectius del Govern són millorar l’organització del sistema per garantir la qualitat i la modernització, i millorar el sistema de finançament perquè el model vigent és del tot insuficient. Els dos eixos estratègics han estat: S’ha implantat un nou model català de salut basat en el triangle ciutadà/professional/territori 1 Potenciar els principis i el paper dels protagonistes del sistema sanitari, que s’ha d’organitzar atenent al ciutadà, als professionals i al territori. 2 Millorar el finançament de la sanitat i aconseguir que en 8 anys el seu percentatge respecte al PIB s’equipari al d’altres regions o països de renda per càpita i característiques similars al nostre. Desenvolupament de l’acció del Govern Potenciar els principis i el paper dels protagonistes del sistema sanitari El procés de definició d’un nou model Català de salut —inspirat en els principis de qualitat, equitat, eficiència, transversalitat entre sectors i departaments, integració a nivell territorial, participació, transparència, subsidiarietat, substituïbilitat de recursos i sostenibilitat econòmica i financera— ha estat el fil conductor de les diferents accions que s’han desenvolupat en l’àmbit territorial. Val a dir que, a diferència del que prevèiem a l’inici de la legislatura, aquest nou model s’ha pogut implementar sense haver de modificar l’actual Llei d’Ordenació Sanitària de Catalunya. En aquesta línia, s’ha fet una aposta estratègica per a la descentralització, la governabilitat i la participació a través dels Governs Territorials de Salut (GTS). El Decret 38/2006, de 14 de març, regula la creació de governs territorials de salut. Així, es preveu que a finals de l’any 2007 s’hagin creat 36 GTS a tot el territori de Catalunya. De moment, com a pas previ a la seva creació, s’han signat 29 pactes de salut. Pactes de salut signats (29) Territori Data signatura Garrotxa 17/05/2004 Alt Empordà 03/12/2004 Osona 28/01/2005 Baix Camp 01/03/2005 Maresme 19/04/2005 Garraf 02/05/2005 Baix Penedès 07/06/2005 Alt Camp-Conca Barberà 23/06/2005 Tarragonès 20/07/2005 Baix Llobregat Nord 11/10/2005 Baix Montseny 02/11/2005 Baix Llobregat Litoral 04/11/2005 Alt Penedès 22/11/2005 Baix Vallès (Mollet) 02/12/2005 Baix Ebre 03/12/2005 Montsià 03/12/2005 Pla de Lleida 18/01/2006 Vallès Occ.sector oest (Sabadell) 17/03/2006 Vallès Occ. sector est (Terrassa) 17/03/2006 Vallès Oriental (sector central) 17/03/2006 Baix Empordà 24/03/2006 Bages-Solsonès 27/04/2006 Cerdanya 22/05/2006 Alt Urgell 24/05/2006 Pallars Jussà-Pallars Sobirà 25/05/2006 Alta Ribagorça- Aran 26/05/2006 Hospitalet - El Prat 15/06/2006 Baix Ll. - Centre Fontsanta 20/07/2006 Barcelonés - Nord 24/07/2006 A més a més, el Departament de Salut ha estat el primer Departament de la Generalitat de Catalunya en adaptar la seva estructura territorial a les futures vegueries, mitjançant la creació de 7 regions sanitàries a través del DECRET 105/2005, de 31 de maig, de delimitació de les regions sanitàries (delimitades en color blau al mapa anterior) i dels sectors sanitaris del Servei Català de la Salut. Finalment, el Govern ha aprovat i presentat al Parlament el Projecte de Llei de reforma de l’Institut Català de la Salut per transformar aquest organisme en una empresa pública amb l’objectiu de fer-ne una institució de qualitat, autònoma en la seva gestió, que reti comptes en funció dels seus resultats i permeti també un major nivell de descentralització en la gestió i en la presa de decisions. Aquesta llei no podrà ser aprovada en aquesta legislatura. Així, el territori ha estat un dels eixos d’actuació més importants del Departament de Salut en aquesta legislatura, però n’hi ha hagut dos més: els/les professionals i el/la ciutadà/na. En l’àmbit dels professionals, el Govern ha portat a terme actuacions concretes que, en general, vénen a recollir demandes i reivindicacions històriques del sector: • Conèixer la demografia de les professions sanitàries i fer-ne una planificació futura. • Millorar les condicions laborals dels professionals amb mesures com: l’increment i l’estabilització de plantilles de professional (partíem d’un 21’1% d’interins i ara el percentatge és del 17’6%); Catalunya esdevé la primera CA en incorporar la direcció per objectius i completar la implantació de la carrera professional, importants increments retributius, 248 Balanç Pla de Govern PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 En l’àmbit dels professionals s’han millorat les condicions laborals dels professionals Balanç Pla de Govern 249 �equiparacions de jornades, increment de les activitats formatives (més de 4.500 només en l’àmbit de la ICS), així com la generalització dels sistemes d’informació i de noves tecnologies, a tots els centres, entre altres mesures. • Incrementar la capacitat docent (reconeixement de l’acció tutorial, contracte-docent de tutors...) En l’àmbit de la ciutadania s’han fet avenços molt importants en relació a l’accessibilitat, l’equitat, l’atenció urgent i continuada, les llistes d’espera i el transport sanitari/rehabilitació Targeta sanitària individual (TSI) per regions sanitàries, any 2006 Font: CatSalut Alt Pirineu i Aran Barcelona 65.203 4.951.356 Catalunya central 479.048 Girona 657.948 Lleida 338.122 Tarragona 527.954 Terres de l’Ebre Total 176.537 7.196.168 Però, sense cap mena de dubte, l’actuació més destacada en aquest àmbit ha estat el consens aconseguit en relació a un nou model de relacions laborals, en el qual es garanteix el diàleg permanent mitjançant la creació i diàleg continu entre els professionals, l’Administració sanitària i els diferents agents del sistema, on es debaten i es dóna plena participació als professionals en qüestions relatives a les polítiques departamentals i de planificació dels recursos humans. Aquests nous instruments que han permès obrir el diàleg amb els professionals són: el Consell de la Professió Mèdica de Catalunya, el Consell de la Professió Infermera de Catalunya, la Mesa Social per a un acord marc en matèria de recursos humans (acord per a l’homogeneïtzació de les condicions laborals de tots els professionals del sistema de salut de finançament públic), la Taula per a l’avenç de la professió infermera. En definitiva, s’ha posat fil a l’agulla en l’elaboració d’un veritable Pla de Govern de Recursos Humans del Sistema. Finalment, i en relació a la ciutadania, durant la legislatura s’han fet avenços importants en relació a l’accessibilitat (telèfon, tracte i taulell), l’equitat, l’atenció urgent i continuada (CUAP’S), les llistes d’espera (temps d’espera garantits per operacions quirúrgiques per a malalties no greus, proves diagnòstiques i diagnòstic ràpid de càncer), el transport sanitari, la rehabilitació (nous concursos), entre d’altres (vegeu l’apartat 3.3.2). L’evolució dels principals reptes demogràfics Font: Departament de Salut Població Cens 1981 (Font: INE) Cens 1991 (Font: INE) Cens 2001 (Font: INE) 5.956.414 6.059.494 862.562 (14,4%) 6.361.365 1.107.767 (17,4%) 1. Envelliment Població més gran de 64 anys 2. Immigració Població immigrant 3. Natalitat Nre. de parts 280.167 (4,4%) 79.758 (1980) 56.464 (1991) 64.177 (2001) En relació al finançament, i tal i com descriu la fitxa sobre el finançament de la sanitat, el Govern de Catalunya ha tingut un paper destacat en el reconeixement de la insuficiència financera en aquest sector. D’acord amb l’Informe economicofinancer elaborat pel Departament d’Economia i Finances sobre l’estat de les finances de la Generalitat el 31 de desembre de 2003, la necessitat de finançament total de la sanitat es podia quantificar en 3.559 M€ (2.175 M€ corresponien a la despesa desplaçada –dèficit del departament de Salut de 6,5 M€, dèficit del CatSalut 2.062 M€ i dèficit de la ICS de 107 M€-, 564 M€ per fer front a les pèrdues acumulades del sector concertat i 820 M€ per realitzar inversions per recapitalitzar la ICS). Millorar el finançament de la sanitat Un dels reptes més importants als quals ha hagut de fer front el Departament de Salut durant aquesta legislatura ha estat la manca de finançament de la sanitat. Però n’hi ha hagut d’altres, entre ells volem citar el repte demogràfic (envelliment, immigració i repunt de la natalitat) per l’impacte que ha tingut i que, previsiblement, seguirà tenint: la població usuària de la sanitat catalana ha passat a ser de 7.196.168 de persones (dades de la targeta sanitària individual de desembre de 2005), mentre que a principis de l’any 2004 era de 6.926.191 d’usuaris (febrer de 2004). Per tant, en el bienni 2004-05 hi ha hagut un increment poblacional de 269.977 persones; i es preveu que aquesta tendència continuï. Un dels reptes més importants d’aquesta legislatura han estat la manca de finançament, al qual s’ha intentat donar resposta i, també, el fort creixement demogràfic 250 Balanç Pla de Govern PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Balanç Pla de Govern 251 �Els compromisos estratègics El finançament de la sanitat: la salut una prioritat El Govern de la Generalitat de Catalunya ha tingut un paper actiu i impulsor en el reconeixement de la insuficiència financera de la sanitat (creixement de la despesa sanitària per sobre dels recursos destinats al seu finançament), fruit d’un insuficient model de finançament pactat l’any 2001, i en la solució d’aquest problema general, que havia de passar, necessàriament, per un acord entre l’Estat i les CA, ja que aquestes es troben limitades per decidir els seus recursos. A banda dels acords presos entre l’Estat i les CA per a la millora del finançament, cal destacar els esforços que ha fet el Govern de Catalunya per gestionar amb rigor el pressupost dedicat a salut i no continuar generant dèficit. Els resultats obtinguts han estat immillorables. Així: • Despesa ajornada o desplaçada: des de 2003 la despesa ajornada no solament no ha crescut, sinó que ha disminuït. L’any 2004 va disminuir en 251 milions, i l’any 2005 en 396 milions, de tal manera que avui la despesa desplaçada en sanitat ha passat dels 2.193 milions que ens vam trobar a 1.546 milions. Evolució de la despesa desplaçada (salut més serveis socials) Font: Departament de Salut Cronologia: Maig 2004 – Informe sobre la situació economicofinancera Posa de manifest l’existència del dèficit sanitari que ha originat un desplaçament de la despesa acumulada. Variació Despesa desplaçada en salut i serveis socials 2.193 1.942 1.546 Juliol 2004 – Grup de Treball per a la Racionalització i el finançament de la despesa sanitària presidit pel Dr. Vilardell Presenta un informe el febrer de 2005 on fa una diagnosi i apunta un conjunt de mesures. 410 Novembre 2004 i gener 2005 – Constitució de grups de treball (Estat) Es posen en marxa els grups de Treball d’Anàlisi de la Despesa Sanitària i el de Població. Setembre 2005 – (Estat) - 7 de setembre: Presentació al Consell de Política Fiscal i Financera dels informes d’ambdós grups de treball - 10 de setembre: Conferència de Presidents - 13 de setembre: Consell de Política Fiscal i Financera Liquidació 2004 252 Balanç Pla de Govern PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Liquidació 2005 • Despesa farmacèutica: malgrat l’increment de demanda i població, s’ha reduït notablement el creixement de la despesa farmacèutica gràcies a les diferents mesures aplicades per a l’ús racional dels medicaments. Evolució dels increments de la despesa farmacèutica, comparativa Catalunya i Espanya 2002-05 Font: Departament de Salut Catalunya Espanya 14% 12% 12,24% 10% 8% 9,54% 12,15% 9,89% 6% Acord: Finalment, es van adoptar mesures d’emergència per evitar l’agreujament de la situació, que van comportar una millora significativa (634 M€ d’aportació directa de l’Estat i 877 M€ de recursos addicionals disponibles), i el compromís de revisar el model de finançament autonòmic, així com millores en la gestió de la despesa sanitària. -396 -251 Liquidació 2003 Octubre 2004 – Conferència de Presidents (Estat) Compromís d’abordar el finançament de la despesa sanitària en la propera Conferència. A banda de la solució conjunta amb l’Estat per millorar la insuficiència financera, la Generalitat de Catalunya ha fet importants esforços per gestionar amb rigor el pressupost i no generar dèficit 6,60% 4% 2002 2003 6,40% 2004 4,29% 5,63% 2005 • Generalitzar progressivament el finançament de base poblacional (sistema capitatiu) fins arribar a tot el territori l’any 2007. Aquest sistema de compra de serveis, que es basa en l’assignació pressupostària als territoris en base a la ponderació de variables objectives segons estructures d’edat, renda i concentració poblacional, va acompanyat d’un programa econòmic orientat a assolir l’equitat en l’assignació pressupostària als territoris per tal de corregir els dèficits i desequilibris històrics. Aquest sistema també ha de permetre avançar en la integració de serveis que asseguri la continuïtat de l’atenció en els diferents nivells assistencials. Actualment els territoris que ja funcionen sota aquest sistema d’assignació de recursos de base poblacional són: Balanç Pla de Govern 253 �Assignació de recursos de base poblacional Font: Departament de Salut Balanç Els avenços en aquest àmbit han estat molt importants, en relació al territori, en relació als professionals i en relació a la ciutadania, ja no hi ha tornada endarrere. Per primer cop el Govern de la Generalitat ha avançat en un procés de descentralització real i progressiu vers el món local i amb una nova organització territorial en set vegueries. S’ha avançat en el consens d’un nou model de relacions laborals per a la xarxa sanitària i en la constitució dels Consells de la Professió Mèdica i Infermera de Catalunya, entre d’altres. En relació al segon objectiu, la millora del finançament de la sanitat, els avenços han estat clau, tant l’acord a nivell estatal com els esforços interns per racionalitzar la despesa i no generar dèficit. Per tot això podem dir que aquest és un objectiu assolit. Evolució del pressupost de Salut Font: Elaboració pròpia a partir de dades sobre participació de la despesa privada sobre total de la despesa en salut de “l’informe ACES sobre sostenibilitat financera i equilibri territorial del sistema sanitari espanyol en l’horitzó 2015” 2003 2006 2011 Població 6.506.440 7.105.324 7.600.000 Pressupost 11.400 M€ 5.596 M€ 7.949 M€ Pressupost /PIB 3,8% 4,4% 5,5% Despesa privada/PIB* 1,6% 1,8% 1,8% / 2% Despesa anual pública per càpita 860€ 1.119€ 1.658€ Despesa anual privada per càpita 363€ 470€ 560€ / 62€ El Departament de Salut ha treballat per acostar el percentatge de despesa en salut respecte el PIB al d’altres regions o països de renda per càpita i característiques similars al nostre. L’any 2011 la despesa pública per càpita arribarà als 1.500 €. 254 Balanç Pla de Govern PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Balanç Pla de Govern 255 �Pla d’inversions Equipaments Culturals Una de les fites més importants d’aquesta legislatura ha estat l’increment de les inversions en equipaments culturals a tot el territori amb una inversió de 129,1 M€ entre el 2005 i el 2007, amb l’objectiu de dotar el territori català d’una xarxa de teatres, auditoris, espais d’art i centres polivalents, arxius i biblioteques de forma equilibrada. Els quatre grans eixos en què s’estructura són: Una nació socialment avançada Política cultural 3.4.1 Garantir l’accés a la cultura Punt de partida Tots els ciutadans de Catalunya han de poder accedir a la cultura sense distincions de lloc ni procedència ni gènere ni edat i a més ho han de poder fer com a consumidors però també de forma activa com a protagonistes, a la vegada que s’han de preservar i donar rellevància a tots els béns culturals dels que disposem. • Els teatres, espais d’art i espais polivalents (Pla d’Equipaments Culturals 2005-2007) • Les Biblioteques • Els Arxius • Els Ateneus i centres associatius M€ Evolució de la inversió en equipaments culturals Font: Departament de Cultura 120 100 80 60 40 20 26,4 M€ 127,3 M€ 2000-2003 2004-2007 0 127,3 M€ en el Pla d’Equipaments Culturals per facilitar l’accés a la cultura a tots els ciutadans del territori català És en aquest sentit que el govern ha dut a terme una sèrie d’actuacions, les quals podem englobar en quatre eixos estratègics: 1 L’ increment dels recursos destinats a la cultura 2 Ajuts a la inversió en equipaments culturals 2 El suport i foment dels grans equipaments culturals 2 La política museística i patrimonial Increment del pressupost del Departament de Cultura en un 60% al llarg de la legislatura Evolució del pressupost del Departament de Cultura, 2003-2006 Font: Departament de Cultura Pressupost Increment (respecte 2003) 2003 173.038.515 € 2004 194.865.000 € 13% 2005 239.838.922 € 40% 2006 275.366.000 € 60% Desenvolupament de l’Acció del Govern L’increment dels recursos destinats a la cultura Durant aquesta legislatura ha estat molt important l’increment del pressupost del Departament de Cultura. Així, aquest ha anat augmentant any darrera any fins arribar a un 60% més de pressupost en relació a l’any 2003. Aquest fet ha permès aproximar-nos a un dels objectius bàsics d’aquesta legislatura com era doblar el pressupost del departament i situar-lo en un 2% dins el pressupost de la Generalitat. Una altra actuació important en aquest àmbit és el programa 1% cultural que a través de la signatura d’un protocol amb PTOP s’han invertit més de 5 M€ en restauració i conservació del patrimoni cultural català. Així mateix, el conveni amb les caixes d’estalvi catalanes ha aportat recursos al món cultural per valor de 32,1 M€, destinats a activitats i inversions de caràcter singular i d’interès públic, no ajustables a les convocatòries de concurrència pública. Pel que fa a les dades del conveni caixes, els imports anuals són els següents: Imports anuals dels convenis amb les caixes Font: Departament de Cultura Programa 1% Cultural Font: Departament de Cultura 2003 667.060,13 € 2003 7.915.131,00 € 2004 350.267,76 € 2004 7.183.324,35 € 2005 2.356.738,61 € 2005 8.394.000,00 € 2006 1.698.873,40 € 2006 8.675.694,21 € Total 5.072.939,9 € Total 32.168.149,56 € 256 Balanç Pla de Govern PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Balanç Pla de Govern 257 �Els compromisos estratègics Pla d’equipaments culturals 2005-2007 El Pla d’Equipaments Culturals 2005-2007, constitueix la inversió més gran en equipaments culturals mai feta a Catalunya; comprèn actuacions en 232 equipaments permetent als municipis de Catalunya disposar dels equipaments que calen per garantir una programació cultural estable i de qualitat, garantint la igualtat d’oportunitats en l’accés a la cultura i millorant l’equilibri territorial en matèria cultural Aquest Pla comprèn 1. Actuacions en 232 equipaments 2. Intervenció en 222 municipis amb una població de 2.660.897 persones 3. 100 M€ d’inversió, la meitat aportada pel Govern 4. La finalització d’un 90% de les obres el 2007 Actuacions en 232 equipaments: 159 sales polivalents. 60 teatres- auditoris 13 espais d’arts visuals Dels 232 equipaments, un terç són de nova construcció i la resta són obres de rehabilitació i millora: reforma, dotació d’equipament escenotècnic i millora de les condicions de seguretat, accessibilitat i confort dels locals. Paral·lelament a la inversió en equipaments s’ha incrementat el suport a la programació. En aquest sentit, els ajuts a programacions estables municipals d’arts escèniques i música han passat dels 832.433€ el 2003 als 2.500.000€ pressupostats el 2006. El número de municipis beneficiaris ha passat de 54 (any 2004) a 97 (any 2006). Detall de les subvencions a programacions estables municipals d’arts escèniques i música • Biblioteques: S’ha desplegat el Pla Específic de Biblioteques (20042007), que preveu la construcció de 77 noves biblioteques públiques i la millora d’altres 19 que ja estan en funcionament, amb una inversió de 31,5 M€. Per primera vegada el departament de cultura participa en la inversió que suposa la construcció i millora d’aquests equipaments a la ciutat de Barcelona, amb una aportació de 4,5 M€. També s’ha redactat el Pla de Bibliobusos 2006-2013, que preveu actuacions en 34 els bibliobusos (11 dels quals estan actualment en funcionament) per assegurar el servei públic de lectura en municipis d’entre 300 i 3000 habitants. En compliment de l’Acord per a la millora i modernització del Sistema Bibliotecari de Catalunya en el període 2004-07, el Govern de la Generalitat ha desenvolupat diferents mesures: l’inici del procés d’implementació d’un nou sistema de gestió bibliotecària; el Pla pilot de biblioteques escolars PUNTEDU, per afavorir les relacions de cooperació de les biblioteques públiques amb les escolars; el projecte de construcció d’un magatzem cooperatiu per a documents de poc us, amb capacitat per a 4 milions de documents; primeres passes per reformular i impulsar la Biblioteca Digital de Catalunya; inici dels treballs per crear el Catàleg Únic de Catalunya i inici dels estudis per crear serveis bibliotecaris d’àmbit nacional. Mitjançant aquest Pla també s’adopten criteris comuns pel que fa a les característiques i els usos de les infraestructures culturals i permet consolidar una xarxa d’equipaments que permetrà crear i fidelitzar públics i dinamitzar econòmicament els circuits d’arts escèniques, música i arts visuals. S’han triplicat els ajuts a programacions estables d’arts escèniques i música Detall de les subvencions a programacions estables municipals d’arts escèniques i música Pressupost adjudicat Total municipis 2003 832.433 € 54 2004 960.327 € 74 2005 1.939.504 € 87 2006 2.500.000 € 97 Total 6.232.264 € S’han destinat 36 M€ a la construcció i millora de biblioteques públiques, per oferir nous i millors serveis a la ciutadania Principals indicadors de la xarxa de biblioteques Font: Departament de Cultura 2003 Nombres de biblioteques Superfícies total Visites Usos del servei préstec Documents prestats 2004 20051 Increment 2003-2005 306 322 324 5,88% 186.512 194.531 211.072 13,17% 17.046.358 17.709.440 18.323.452 7,49% 4.176.378 4.582.387 4.776.571 14,37% 11.356.429 12.344.568 13.630.415 20,02% Documents prestats per ús del servei de préstec Fons total Documents per habitants Nombre de carnets 2,72 6,69 2,85 4,78% 7.531.875 7.922.199 8.488.647 12,70% 1,12 1,16 1,21 8,04% 1.574.945 1.619.358 1.815.981 15,30% 23,49% 23,77% 25,96% 10,52% 93,44% 97,81% 97,84% 4,71% Percentatge de població amb carnet Percentatge de biblioteques amb accés a internet per als usuaris 1 No disposem de dades estadístiques de 2005 de les biblioteques públiques de Pomar (Badalona, de la xarxa territorial de Barcelona), Lloret de Mar i Sant Joan de les Abadesses (de la xarxa territorial de Girona), Àger, Albesa, Belianes, Castellserà, la Granadella, la Granja d’Escarp, Guissona, Sort i Vinaixa (de la xarxa territorial de Lleida). El pes demogràfic de la població atesa per aquestes biblioteques representa el 0,74% del total de Catalunya. 258 Balanç Pla de Govern PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Balanç Pla de Govern 259 �Per tal de preservar el patrimoni cultural, s’ha impulsat el desplegament de la xarxa d’arxius comarcals. • Arxius. El Pla de xoc de construcció dels Arxius Comarcals preveu actuacions en 22 Arxius Comarcals: la construcció de 14 arxius i l’ampliació i millora de les seus de 8 arxius ja existents. L’aportació pressupostària és de 38,1M€. El suport i foment dels grans equipaments culturals En la present legislatura s’han posat les bases per a la creació d’un ens de coordinació en l’àmbit dels teatres públics i per la creació d’un nou equipament d’abast nacional, el Centre de les Arts de Moviment. S’ha creat el consell de coordinació en l’àmbit dels teatres en el camí de la Creació de l’Ens de Teatre Públic. • Ens de Teatres Públics. S’ha signat un conveni de col.laboració entre la Generalitat de Catalunya, el Teatre Nacional de Catalunya, el Teatre Lliure i l’Institut de Cultura de Barcelona l’objecte del qual és l’establiment d’un marc de col·laboració general i estable entre el Teatre Nacional, el Teatre Lliure i el Mercat de les Flors -dependent de l’ICUB- a l’hora d’impulsar la realització conjunta d’actuacions orientades a aconseguir objectius o finalitats propis o comuns a les tres entitats, de potenciar la complementarietat entre elles i al mateix temps d’evitar possibles duplicitats, respectant sempre l’autonomia de cada teatre i en concret la de les respectives direccions artístiques. Així mateix, el conveni preveu la possibilitat de crear un ens de teatres públics. En aquest sentit, les parts es comprometen a avaluar i estudiar un nou marc de col·laboració amb la possibilitat de crear un ens amb personalitat jurídica pròpia en el qual s’hi puguin incorporar altres centres públics de producció d’arreu de Catalunya. Arxius comarcals Font: Departament de Cultura Equipaments previstos • Presentació del Centre de les Arts de Moviment al Mercat de les Flors, impulsat pel Departament de Cultura, l’Ajuntament de Barcelona i el Ministeri de Cultura, que preveu una aportació del departament de Cultura d’1,3 M€ (2006). En l’actual legislatura s’ha avançat en la definició del que ha de ser un equipament de referència en el món de la dansa i les arts de moviment. S’ha presentat el Centre d’Arts en Moviment, un nou equipament que servirà de referència en el món de la dansa i de les arts en moviment. Equipaments inaugurats • Ateneus i centres associatius: el departament de Cultura ha posat en marxa un Programa d’inversions en equipaments culturals pertanyents a entitats privades sense finalitat de lucre. La inversió total estimada en aquesta tipologia d’equipaments se situa en els 5,3 M€. Evolució de les principals línies d’inversió en equipaments culturals al territori Font: Departament de Cultura Biblioteques Arxius 2004-2007 14,7 M€ 36,0 M€ 6,0 M€ 37 M€ 24,7 M€ Teatres-Auditoris 2,4 M€ Espais d’Art 0,3 M€ 2,5 M€ Centres Culturals Polivalents 0,0 M€ 21,8 M€ Centres associatius 3,0 M€ 5,3 M€ 26,4 M€ 127,3 M€ Totals 260 Balanç Pla de Govern 2000-2003 PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Balanç Pla de Govern 261 �Museu Nacional d’Art de Catalunya S’inaugura el 16 de desembre de 2004. 45.000 m2 de superfície construïda i 12.000 m2 d’exposició dedicada a l’art català. La selecció del nou director s’ha realitzat mitjançant un concurs internacional. Ha incrementat el seu pressupost corrent en un 55,8% respecte al 2003 i situa el seu grau d’autofinançament en el 25%. Acord del TNC amb les 4 Diputacions Provincials per la circulació de les seves obres arreu del territori. Teatre Nacional de Catalunya Amb la presentació del document TNC: una nova etapa, l’any 2004 s’han establert les futures línies d’actuació del teatre: la creació i difusió de l’obra dels creadors com a eix vertebrador de l’activitat del teatre i les produccions pròpies. MACBA El museu ha consolidat la seva estructura i ha posat en marxa nous espais i nous serveis: el nou auditori, la capella del convent dels Àngels i el Centre de Documentació d’Art Contemporani. Liceu La política museística i patrimonial El retorn dels papers de Salamanca, incautats al final de la Guerra Civil, marca una de les fites significatives de la legislatura en matèria de patrimoni. Aquest fet, però, no ha de fer oblidar l’increment de les inversions en la preservació del patrimoni o el principi d’acord, assolit el juliol de 2006, per a la constitució del Patronat de l’Arxiu de la Corona d’Aragó Papers de Salamanca El 31 de gener del 2006 els documents incautats a la Generalitat al final de la guerra civil arriben a Catalunya. Les negociacions del Govern amb l’Estat Espanyol i el suport i implicació de la societat civil, ha fet possible que actualment els 507 lligalls de documentació estiguin dipositats a l’Arxiu Nacional de Catalunya de Sant Cugat del Vallès. El Govern de l’Estat ha impulsat la tramitació parlamentària del projecte de Llei que preveu el retorn a Catalunya dels documents pertenyents a la Generalitat, el Parlament, partits polítics, sindicats, associacions i particulars expoliats per l’exèrcit franquista. Es posen les bases per a un nou model de gestió amb l’aprovació del nou Contracte programa el qual defineix l’increment de l’aportació econòmica del departament de Cultura, que el 2005 se situava en el 32% i es preveu que arribi al 40% l’any 2009. L’Auditori ha assumit la realització d’un cicle estable de música popular amb una aportació de 658.000 € del departament de cultura Consorci de l’Auditori i l’Orquestra Al llarg de la legislatura s’ha tancat el finançament de la Sala de Cambra de l’Auditori mitjançant un acord que preveu el finançament del Ministeri de Cultura, la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona que permetrà inaugurar la sala el segon semestre de 2006. El cost de l’obra se situa en els 4,8 M€ Biblioteca de Catalunya Nou projecte d’ampliació de la Biblioteca de Catalunya que permetrà incrementar en 8.441,51 m2 la superfície disponible d’aquest equipament. • 6.580,91 m2 d’espais nous que s’ocuparan del que era Escola d’Arts i Oficis i l’Escola Massana • 1.863,60 m2 d’espais que s’ocuparan com a resultat de la remodelació Teatre Lliure S’ha tancat l’acord que ha de definir el futur del Teatre Lliure, que es sustenta en tres grans decisions: l’establiment d’un contracte-programa; l’increment pressupostari i la decisió de les administracions de constituir un Consorci que gestioni el teatre. 34 equips d’arquitectes de Catalunya, la resta de l’Estat espanyol, Itàlia, França i Portugal concorren a la convocatòria per realitzar el nou edifici de la Filmoteca. Filmoteca Arxiu de la Corona d’Aragó El juliol de 2006 el Conseller de Cultura, reunit amb la ministra de Cultura i els consellers de Cultura d’Aragó, País Valencià i Balears ha arribat a un acord per a la constitució del Patronat de l’Arxiu de la Corona d’Aragó. Aquest acord resol un plet que durava més de 25 anys. L’esmentat acord es fonamenta en els següents eixos: 1 La constitució del Patronat de l’Arxiu de la Corona d’Aragó és una necessitat recollida a l’Estatut de Catalunya i que totes les parts reconeixen. Cal recordar que durant moltes dècades l’ACA ha estat gestionat exclusivament pel Ministeri de Cultura i és molt lògic que la Generalitat hi tingui, com finalment tindrà, una presència activa, més tenint en compte que la seu de l’Arxiu és a Barcelona. És, per tant, molt positiu que, com s’ha acordat, es creï el patronat el més aviat possible. 2 La disposició de tots els presents --la ministra i els consellers de Cultura de les altres tres comunitats-- per resoldre el problema. 3 Els fons que pertanyen a l’ACA es continuïn custodiant a l’Arxiu. 4 L’acceptació per totes les parts que els fons documentals propis de Catalunya actualment dipositats a l’Arxiu puguin integrar-se en el sistema d’arxius de Catalunya, tal com estableix la disposició addicional tretzena de l’Estatut. S’ha convocat un concurs restringit, al que van concórrer 34 equips d’arquitectes per a la construcció del nou edifici de la Filmoteca de Catalunya, que estarà ubicat al barri del Raval i se sumarà al procés de rehabilitació i modernització que experimenta el barri i a la ja nodrida xarxa d’equipaments culturals que aixopluga. Comptarà amb una superfície total construïda d’aproximadament 6.000 m2 i el cost previst és de 10 milions d’euros. L’inici de les obres està previst pel darrer trimestre de 2006 i la seva finalització pel darrer trimestre de 2008. Per altra banda, durant aquesta legislatura s’ha donat un gran impuls i suport als grans equipaments culturals ja existents com són: 262 Balanç Pla de Govern PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Balanç Pla de Govern 263 �Preservar el patrimoni cultural El patrimoni cultural és signe d’identitat i una mostra de la història i el tarannà de la nostra societat. Per això s’han incrementat els recursos destinats a protegir-lo, augmentar-lo i fer-lo accessible al conjunt dels ciutadans. El govern ha passat de 10,9 M€ a 22,3M€ en un any, el que equival a un 104% més d’inversió en equipaments de patrimoni cultural. Una nació socialment avançada Política cultural 3.4.2 53 3.861.095 € 43 8.029.605 € Arquitectura i monuments 108 5.208.447 € 116 9.452.680 € Donar suport a la creació cultural a través de la innovació artística, la consolidació del sistema productiu i la projecció exterior de la cultura catalana Jaciments 146 1.427.946 € 182 2.100.499 € Punt de partida Totals 313 10.938.498 € 345 22.343.556 € Taules d’equipaments i actuacions 2004-2005 en matèria de patrimoni Patrimoni cultural 2004 Nombre 2004 Inversió * 2005 Nombre 2005 Inversió 6 441.010 € 4 2.760.772 € Arxius Museus * Inversió correspon a inversions + aportacions La societat catalana s’ha caracteritzat, entre d’altres, per una enorme capacitat de creativitat i iniciativa, també en l’àmbit cultural. En els darrers anys, però, un cert desànim s’havia instal·lat en els diversos sectors i segments de la cultura catalana. Per això, calia potenciar la consolidació d’una estructura empresarial forta que assegurés el foment d’aquesta creativitat, paral·lelament a un augment dels recursos destinats a aquest objectiu. Balanç En aquesta legislatura un dels objectius prioritaris era fer possible l’accés de tots els ciutadans a la cultura; en aquest sentit i a través del Pla d’equipaments culturals, el Pla Específic de Biblioteques i el Pla de Xoc de construcció d’arxius s’ha avançat en el desplegament d’infraestructures a tot el territori català, garantint la igualtat d’oportunitats en l’accés a la cultura i millorant l’equilibri territorial en matèria cultural en complicitat amb l’Administració local. Per altra banda hi ha hagut un important increment dels recursos econòmics destinats a la cultura, mitjançant un augment del pressupost del Departament en un 60%, fet que ha permès potenciar la creació i el pensament contemporani, impulsar la participació ciutadana i impulsar la cooperació cultural amb l’establiment de xarxes culturals, sempre amb l’horitzó de fer arribar la cultura al ciutadà i fer-lo partícip d’aquesta. Podem dir que en aquest objectiu, el Pla de Govern 2004-2007 està en vies d’assolir-se. Per altra banda cal seguir fent conèixer la nostra cultura arreu, amb una bona projecció exterior internacional, a la vegada que cal millorar els models de participació dels sectors culturals en el disseny i elaboració de les polítiques culturals Per tal de donar resposta a totes aquestes necessitats culturals, les principals línies d’actuació en aquesta legislatura s’han centrat en: 1 El suport a la creativitat i pensament contemporani: suport a la creativitat emergent, suport a la creació en llengua catalana i creació d’un teixit de centres d’art i pensament al territori 2 El foment de les indústries culturals 3 La projecció internacional de la Cultura Catalana 4 La Creació del Consell de la Cultura i de les Arts Desenvolupament de l’acció del Govern Suport a la creativitat i pensament contemporani Hom admet que els elements més avantguardistes de la creació i el pensament necessiten ser ajudats des de l’àmbit públic, per tal de que puguin dur a terme els seus projectes. L’important és que la selecció d’aquests projectes, que sempre comporta un cert grau de risc inherent al fet creatiu, es dugui a terme amb criteris professionals, allunyats de tota arbitrarietat.Els objectius del Govern en aquest camp, doncs, han estat bàsicament tres: • Abocar una quantitat de recursos rellevant en aquests nous jaciments artístics • Dur a terme la selecció de projectes a través d’equips de professionals reputats i plenament independents • Diversificar aquests ajuts per arribar a totes les disciplines de la creació i el pensament contemporanis 264 Balanç Pla de Govern PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Balanç Pla de Govern 265 �18,8 M€ per a projectes de l’àmbit de la creació i el pensament contemporani L’any 2005 es van adjudicar 9,8 M€ a 592 projectes, mentre que l’any 2006 s’han adjudicat ja fins al mes de juliol 9 M€: en total 18,8 M€ en dos anys. Els ajuts han abastat tots els agents del procés creatiu: tant els propis projectes de produccions artístiques com els projectes de recerca, però també les agrupacions, fundacions, orquestes, que duen a terme activitats estables. També s’han subvencionat estades de creadors en residències, per tal de fomentar l’intercanvi amb experiències i moviments artísitcs procedents d’altres indrets d’Espanya o internacionals. Finalment, s’han atorgat ajudes als espais d’exhibició i difusió. Creació en el territori d’una xarxa de centres d’art i de creació Per tal d’assegurar l’equilibri territorial i fomentar la creativitat arreu, s’ha treballat de forma prioritària en la consolidació i el reforç d’espais ja existents dedicats a les arts contemporànies. Això ha permès fer aparèixer un primer mapa d’espais, que haurà de ser el punt de partida del pla de centres de creació del futur. Localitats amb equipaments subvencionats dins la xarxa de centres d’art i de creació Font: Departament de Cultura Suport a la creació literària en llengua catalana Aquesta línia de suport la promou, des de la seva creació, la Institució de les Lletres Catalanes, que ha dedicat de sempre una especial atenció a la tasca d’escriptors, traductors i investigadors. Però en aquesta legislatura s’ha prestat atenció especial també a altres activitats: la incorporació de la literatura catalana en les noves tecnologies, els ajuts per afavorir el coneixement d’altres literatures en català, etc En el següent quadre es reflecteixen aquestes activitats. Es pot observar com en tres anys els ajuts s’han incrementat en un 70%. Igualment s’han concedit ajuts a les editorials per a la traducció d’obres al català. Els ajuts han estat concedits en funció de l’interès de l’obra a traduir. Farrera Olot Vic Camallera Girona Salt-Girona Calaf-Manresa Subvencions a editorials per a la traducció al català d’obres Font: Departament de Cultura Suport a la creació literària en llengua catalana, evolució de les sol·licituts i imports concedits Font: Departament de Cultura Lleida Agramunt Terrassa Sabadell Barcelona sol·licituds sol·licituds presentades concedides 2004 import concedit sol·licituds concedides 2004 72 46 60.372,81 2005 79 49 82.697,37 Creació 2006 75 44 88.558,27 Pàgines web Traductors Investigació 2005 import sol·licituds concedit concedides 2006 import sol·licituds concedit concedides import concedit 21 84.300,00 24 166.500,00 30 210.000,00 4 17.000,00 6 28.210,00 13 47.900,00 14 32.052,00 18 31.365,00 11 26.568,00 8 19.618,05 12 29.775,00 16 42.400,00 Entitats 24 227.110,00 38 287.150,00 47 321.132,00 Totals 71 380.080,00 98 543.000,00 117 648.000,00 El suport el món editorial s’ha concretat en diversos programes (traducció a l’aranès d’obres literàries catalanes, edició d’obres literàries d’especial interès cultural...) El pressupost global destinat a ajuts quasi s’ha doblat en aquests tres anys. 266 Balanç Pla de Govern PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Reus Granollers Mataró Alella Badalona Hospitalet de Llobregat Vilanova i la Geltrú Bellmunt del Priorat Tarragona Centres d’art i pensament Centres de creació i producció d’arts escèniques Cases de música popular Centres d’art contemporani Val la pena ressenyar, entre tots aquests equipaments, el Centres d’Arts Escèniques de Reus, Terrassa i Salt, als quals s’ha assignat una despesa de vora 6,2 M€ fins al 2008. Foment de les indústries culturals Si pel que feia a la creació contemporània es partia de la base de la seva difícil sortida comercial, les polítiques desenvolupades l’àmbit de les indústries culturals han volgut, a la inversa, crear i consolidar indústria, altrament dit fer teixit empresarial cultural, capaç de competir internacionalment. Aquest és un canvi manifest respecte de línies polítiques anteriors. El Govern ha considerat que era una aposta estratègica de Catalunya tant pel que feia a la projecció cap a l’exterior de la nostra cultura com pel necessari posicionament de Catalunya en la Societat del Coneixement. Per les empreses culturals els espais d’ajut de l’administració han estat diversos: el finançament de les produccions, el suport en les tasques de gestió, la comercialització internacional de les produccions, i el foment del consum cultural intern. El Govern ha desenvolupat instruments de suport en tots aquests camps. Balanç Pla de Govern 267 �Amb la creació del Crèdit Cultura s’ha abaratit l’accés al finançament per part de les indústries culturals Per tal de millorar la competitivitat de les empreses culturals, s’ha creat el Servei de Desenvolupament Empresarial • La creació de noves línies de finançament i de suport a les indústries de la cultura. Crèdit Cultura. Mitjançant un conveni amb grans entitats financeres (La Caixa, Caixa Catalunya, Banc de Sabadell, Banco Santander- Central Hispano i BBVA) s’ha aconseguit facilitar i abaratir l’accés a finançament. Concretament, en aquest conveni es posen a disposició de les indústries culturals 15 M€. Finançament propi de l’administració, a través d’una ampliació dels fons d’ajuts reintegrables pels diferents sectors culturals. El pressupost pel 2005 va ser de 3,3 M€, amb un creixement del 65% respecte al 2004. L’any 2006 l’aportació va ser de 3,6 M€ (amb un increment del 9,1% respecte 2005). S’han obert aportacions al desenvolupament de línies estratègiques d’empresa i s’han introduït millores per assolir major flexibilitat, incidir en la correlació temporal entre gestació i execució del projecte i l’atorgament de l’ajut Publicitat a risc, en col.laboració amb Televisió de Catalunya, que estableix una línia de publicitat als espais d’emissió de TVC vinculada als resultats d’explotació de projectes de les indústries culturals catalanes. Així, com més públic tingui la producció més es retorna a TVC el cost de la promoció. El Servei de Desenvolupament Empresarial (SDE), creat l’any 2005, que dóna suport a les empreses culturals en matèria de gestió d’empresa. De manera específica, el Govern ha posat en marxa un seguit de mesures per tal de desenvolupar una indústria de l’audiovisual a Catalunya, que pugui competir internacionalment. Fruit d’aquest objectiu són les actuacions de la següent taula. Mesures per al foment de la indústria audiovisual a Catalunya Font: Departament de Cultura Creació del Consorci Catalan Films & TV que promou la internacionalització del sector audiovisual català amb aportacions públiques i privades de 1,5 M€ per any. Creació del Centre de Desenvolupament Audiovisual (CDA), una experiència pionera a Europa que té per objectiu oferir serveis gratuïts d’assessorament a les empreses productores. La nova Barcelona-Catalunya Film Commission que té com a finalitat promoure Catalunya com a espai per rodatges. La creació dels fons de coproducció, que invertiran en projectes de pressupost elevat (de més de 25,5 M€) que tinguin una clara vocació comercial. Impuls a la Ciutat Audiovisual a Terrassa. Aquest és un ambiciós projecte d’indústria i de ciutat, que projectarà la ciutat vallesana en aquest sector. Aquesta infraestructura acollirà igualment els arxius de la Filmoteca de Catalunya. Pel que fa a les produccions editorials , s’hi ha donat suport a través d’un programa que compra novetats en català i aranès i destina les obres comprades a les biblioteques públiques. S’hi ha destinat ja 2,8 M€ entre 2005 i 2006. Complementàriament s’ha destinat 3,6 M€ en ajuts directes a les editorials en aquest mateix període. El sector de la premsa ha tingut accés, per la seva part, a un sistema d’ajudes automàtiques a la producció en català que actuen com a corrector de mercat. La dotació d’aquest sistema ha estat de 7,8 M€ entre 2005 i 2006. 268 Balanç Pla de Govern PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Comercialització de la producció artística: mercats, festivals i fires. Disposar d’aparadors en els que fer promoció de les produccions artístiques més rellevants, per tal de poder tenir distribució posterior és clau en el sector cultural. El Govern ha apostat per crear un referent per a cada un dels subsectors, de manera territorialment equilibrada, alhora que de manera general s’han facilitat ajudes a les propostes privades o d’iniciativa municipal de prou qualitat. Les principals iniciatives són les següents: Principals iniciatives en els diferents subsectors Font: Departament de Cultura Cinema Canvi de l’estructura jurídica i la participació público-privada del Sitges Festival Internacional de Cinema de Catalunya Creació de la Coordinadora de Festivals de Cinema i vídeo de Catalunya que agrupa 24 festivals Arts Escèniques Conveni a tres anys amb la Fira de Tàrrega (1,6 M€) Música Mediterrània. Fira d’espectacles d’arrel tradicional de Manresa Llibre Impuls al Saló del Llibre, organitzat pel Gremi d’Editors de Catalunya Conveni amb el Centre d’Arts Escèniques de Terrassa (1,3 M€) Impuls al Mercat de Música Viva de Vic Per altra banda s’ha contribuit a crear, conjuntament amb la CCRTV, el club TR3SC de consum cultural, amb l’objectiu d’incrementar la despesa en cultura dels ciutadans. Projecció internacional de la cultura El Govern ha contribuït a projectar el talent creatiu i la solidesa empresarial de la cultura catalana arreu del món. Destaquen en aquest treball tres fites emblemàtiques per a la cultura catalana: • La participació, com a convidada d’honor, a la Fira Internacional del Llibre (FIL) de Guadalajara que es va dur a terme el mes de novembre de 2004. Des de Catalunya s’hi varen desplaçar 500 persones del món de la creació literària i de l’edició i la delegació de Catalunya hi ha organitzat més de 125 actes. Globalment, a la FIL hi varen participar 135.000 professionals de l’àmbit del llibre • La selecció també com a convidada d’honor a la Fira Internacional del Llibre de Frankfurt 2007. Aquesta és una enorme oportunitat de priomoció que ha rebut la cultura catalana, i per tal d’aprofitar-la s’ha creat el Consell Promotor Frankfurt 2007 (presidit pel M. H. President de la Generalitat, i que aglutina els agents públics i privats), així com la Comissió Frankfurt 2007 (òrgan per a la coordinació de les institucions que participen en l’organització dels actes de la Fira i el sector editorial); i la Comissió de Continguts Frankfurt 2007 • La presència de Catalunya, en representació de les comunitats autònomes espanyoles davant del Consell de la Unió Europea en matèria de cultura i audiovisual. Aquesta representació va culminar amb la intervenció al primer semestre de 2006 del Conseller de Cultura al Consell de Ministres europeus de Cultura. Catalunya ha ostentat la representació de les CCAA davant del Consell de la Unió Europea en matèria de cultura i audiovisual Balanç Pla de Govern 269 �A més a més d’aquestes tres actuacions tan singulars, s’ha dut a terme una política de promoció que ha dut la cultura catalana a tenir presència exterior a través d’una munió d’exposicions, trobades, mercats, fires, estades i mostres. Anualment es disposa un estand- paraïgues a deu fires o festivals i s’organitzen visites de prospecció per a professionals i empreses a 29 altres esdeveniments firals. Una nació socialment avançada Política lingüística 3.5.1 Fomentar l’ús social del català Balanç Punt de partida En aquest àmbit, el Govern considera que la feina feta ha estat molt important: s’ha generat complicitat i il·lusió amb aquells que creen, produeixen, promouen i difonen la cultura al nostre país. En aquesta legislatura s’han assolit igualment dues fites històriques com són la participació de la cultura catalana com a convidada d’honor a La Fira Internacional del llibre de Guadalajara, a la vegada que ha estat seleccionada també, com a convidada d’honor a la Fira Internacional del llibre de Frankfurt 2007. Aquests dos magnífics aparadors permeten la projecció, el coneixement i reconeixement de la nostra cultura arreu. El gran repte d’aquesta legislatura era transformar l’elevat grau de coneixement i comprensió de la llengua catalana (l’any 2001 un 74% de la població parlava català i un 94% l’entenia) en un índex més alt d’ús social (l’any 2003 un 50% de la població tenia el català com a llengua d’ús habitual). Les mesures han estat doncs de dos tipus: 1 Reforçar el coneixement del català: • Augmentar l’oferta de formació en llengua catalana i desenvolupar un pla d’acollida lingüística de la immigració. • Realitzar una campanya popular per associar valors positius a l’ús del català i mobilitzar amplis sectors de la societat. • Crear l’Agència Catalana del Multilingüisme, per promoure la disponibilitat de productes de l’àrea e les TIC i audiovisuals en català. • Vincular la política de compres de la Generalitat a l’ús del català en els productes i serveis. • Promocionar l’ús del català dins la política comunicativa de les empreses. • Crear una xarxa d’oficines de garanties lingüístiques. • Promocionar el coneixement i l’ús habitual del català per part del personal al servei de l’administració de l’Estat i de l’administració de Justícia. Per altra banda, amb el projecte de llei de Creació del Consell de la Cultura i de les Arts, s’ha formulatt un nou model de participació dels sectors culturals en l’elaboració i assessorament de les polítiques culturals que els afecten, fet que significa un avanç molt important en el protagonisme del sector privat i en el seu consens amb les polítiques públiques. Tot i que el projecte no haurà pogut esdevenir llei en aquesta legislatura, moltes de les maneres de fer i models de relació amb els sectors ja s’han convertit en la pràctica habitual de l’administració cultural. Podem dir per tant que aquest és un objectiu assolit, que s’haurà de veure consolidat en termes normatius per la futura aprovació de la llei del Consell de la Cultura i de les Arts. 2 Fomentar l’ús del català: • Garantir a tota la població l’accés al coneixement del català. • Fomentar l’ús interpersonal del català. • Promoure l’oferta de productes i serveis de gran consum en català • Augmentar l’ús del català en l’atenció al públic de les empreses. • Garantir el dret d’usar el català a tots els ciutadans 270 Balanç Pla de Govern PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Balanç Pla de Govern 271 �Estudi de l’impacte de la campanya Font: Secretaria de Política Lingüística Valoració positiva per origen de les persones enquestades: • Catalanoarlants: 78% • no catalanoparlants habituals: 68% • Immigrants o nous ciutadans i ciutadanes: 59% Valoració positiva de la campanya “Dóna corda al català.” Desenvolupament de l’Acció del Govern El Govern de la Generalitat ha treballat un marc estratègic de la legislatura en matèria de política lingüística amb dos plans bianuals, el Pla d’Acció de Política Lingüística 2004-2005 i el de 2005-2006, que finalitzarà el desembre de 2006. El Pla d’Acció de Política Lingüística 2004-2005 preveu 13 mesures amb l’objectiu de potenciar l’ús social del català i fer fàcil viure en català. En el marc d’aquest Pla d’Acció, destaquen les actuacions següents: • La campanya “Dóna corda al català” per fomentar els usos interpersonals i informals de la llengua catalana i mobilitzar amplis sectors de la societat. Té com a objectius promoure l’ús de la llengua com un fet natural, vincular més els joves i adolescents i fomentar l’ús de la llengua com a forma d’integració per als nouvinguts. En total s’han fet més de 150 activitats a 70 municipis. • La creació de cinc oficines de garanties lingüístiques, que atenen consultes o denúncies a l’entorn del dret de viure en català o en aranès i s’encarreguen d’assessorar i oferir recursos a les empreses o entitats objecte de queixa o denúncia, per facilitar l’ús del català i per assessorar jurídicament. N’hi ha cinc, situades a les seus de la Secretaria de Política Lingüística de Barcelona, Girona, Lleida, Tarragona i Tortosa. Durant l’any 2005 s’han rebut 2.134 peticions i s’han tramitat 646 denúncies (Balanç 9.02.05-31.12.05). En el quadre següent es reflecteixen per àmbits: • El multilingüisme als webs d’empresa: la creació d’una aplicació informàtica i promoció de webs d’empresa multilingües disponible al web de la Generalitat, amb orientacions per a empreses i entitats que desenvolupen l’activitat a Catalunya o tenen la població catalana entre el seu públic objectiu. Aquesta aplicació ha rebut durant l’any 2005 11.796 visites. • La Secretaria de Política Lingüística ha presentat diverses convocatòries de subvencions: per a iniciatives adreçades a promoure els usos interpersonals de la llengua catalana per a l’any 2006; per a iniciatives destinades a augmentar les estrenes comercials de pel·lícules doblades o subtitulades en llengua catalana per a l’any 2006 i per a iniciatives destinades a augmentar la presència a videoclubs, llibreries i altres circuits comercials de produccions audiovisuals en format digital sobre un suport físic, doblades o subtitulades en llengua catalana per a l’any 2006. En els gràfics següents es pot veure l’evolució del nombre de pel·lícules doblades o subtitulades i l’import de les subvencions concedides: M€ Cinema, línies d’actuació. Import de les subvencions Font: Secretaria de Política Lingüística 3 2,5 600 500 1.941.488 1,5 2.124.204 1.509.892 0,5 0 2003 Àmbit privat i empresarial 700 2.600.000 2 1 Peticions realitzades a les oficines de garanties lingüístiques per tipus i àmbits Font: Secretaria de Política Lingüística Increment d’un 36% dels llargmetratges exhibits en català. 2004 2005 previsió 2006 Administracions públiques 638 Cinema, línies d’actuació. Nombre de pel·lícules doblades o subtitulades Font: Secretaria de Política Lingüística Altres 400 429 300 30 327 200 233 100 0 0 Denúncies 8 303 94 83 Queixes 25 Consultes 3 9 7 Altres 20 15 22 25 20 22 10 5 • Els Plans pilot d’acolliment lingüístic a les poblacions d’Ulldecona, Vic, Manlleu, Lleida, Badalona, Banyoles i Reus, que ofereixen a les persones nouvingudes formació en català, alfabetització en català i coneixements de la cultura catalana i de l’entorn més immediat. • El programa “Voluntaris per la llengua”, una de les actuacions transversals més reeixides pel que fa a la promoció de la integració lingüística de les persones no catalanoparlants que viuen a Catalunya. Han col·laborat en el programa més de 200 entitats i organitzacions. Durant l’any 2005 s’han constituït 3.800 parelles lingüístiques, que sumades a les constituïdes des del 2003, fan un total de 9.922 parelles lingüístiques. 272 Balanç Pla de Govern PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 0 2002 2003 2004 2005 D’altra banda, l’exhibició de cinema català i en català ha passat de 25 llargmetratges exhibits l’any 2002 a 34 l’any 2005 (13 en versió original catalana i 22 en versió doblada al català), fet que representa un increment durant aquest període del 36%. Pel període 2005-2006 s’ha aprovat un altre Pla d’Acció de Política Lingüística que té com a objectius principals fomentar l’ús social de la llengua en l’àmbit de la joventut (15-29 anys), reforçar les capacitats d’acolliment i capacitació lingüístiques per a la població adulta nouvinguda, enfortir la cooperació amb els territoris de la Catalunya Nord i l’Alguer i promoure la igualtat de les llengües oficials davant institucions públiques estatals i europees. En el marc d’aquest Pla d’Acció, destaquen diverses actuacions com la Balanç Pla de Govern 273 �Inversió d’1,5 M€ en el Programa d’acolliment lingüístic. campanya “Dóna corda al català 2006”, sota el lema “El català va amb tu” i adreçada principalment al públic jove; el Programa d’acolliment lingüístic, amb la creació al setembre de 2005 del Centre d’Acolliment Lingüístic de Barcelona, gràcies al qual s’ha garantit la matrícula permanent en qualsevol moment i amb un temps d’espera inferior a una setmana per a l’inici del curs. A Barcelona s’han començat més de 6 cursos a la setmana amb una mitjana de 140 inscripcions setmanals. Per part de la Secretaria de Política Lingüística, la inversió inicial ha estat de 600.000€ al 2005 i la inversió prevista per al 2006 és d’1,5M€. D’altra banda, l’any 2006 l’aportació de la Secretaria de Política Lingüística al Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL) ha estat de 14 M€, i ha permès passar dels 2.698 cursos, amb 61.694 alumnes del curs 2004-2005, als 3.436 cursos i 78.000 alumnes previstos en el curs 2005-2006. 4.000 Cursos 3.500 Alumnes 75.455 3.000 61.694 3.235 46.652 2.000 78.000 3.436 90.000 80.000 70.000 60.000 2.698 50.000 40.000 2.096 1.500 30.000 1.000 20.000 500 10.000 0 0 2001-2002 2004-2005 70 Catalunya 60 Resta de l’Estat 50 Estrangers 40 30 20 10 0 Previsió 2005-2006 Dades a 30-06-2006 274 Balanç Pla de Govern PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Linguamón – Casa de les Llengües treballa per: • Promoure el coneixement i el respecte a la diversitat lingüística. • Afavorir que es reconegui el valor de cada llengua per a la comunitat lingüística respectiva i per a la humanitat. • Contribuir que es valori l’aprenentatge de llengües com un instrument de desenvolupament personal i col·lectiu. • Difondre les polítiques que promouen la preservació i el desenvolupament de les llengües del món. • Participar en l’impuls i la difusió de productes d’enginyeria lingüística. • Establir una xarxa de col·laboració nacional i internacional amb organismes amb objectius coincidents. Dades a 30-06-2006 Previsió 2005-2006 Evolució de la procedència dels alumnes Font: Secretaria de Política Lingüística 0 Casa de les llengües Aposta pel coneixement i el respecte a la diversitat lingüística El 22 de març de 2005 el Govern va aprovar la constitució de la Casa de les Llengües. La Casa de les Llengües es va constituir com un consorci, que en aquests moments està format per la Generalitat de Catalunya, el Centre Unesco de Catalunya i la Fundació Fòrum Universal de les Cultures. Properament està previst que s’hi incorpori l’Ajuntament de Barcelona. Què fa Linguamón – Casa de les llengües? Evolució dels cursos i dels alumnes del CPNL Font: Secretaria de Política Lingüística 2.500 Les noves polítiques 2004-2005 2001-2002 Linguamón-Casa de les Llengües impulsa: • Un gran equipament museogràfic a Barcelona, lúdic i experimental, sobre el món de la llengua i les llengües del món. • Productes audiovisuals sobre les llengües i sobre el multilingüisme. • Un portal web en 20 llengües, un portal tecnològic i eines multilingües a través de les TIC. • Serveis per facilitar l’aprenentatge de les llengües. • Divulgació internacional del model aplicat a Catalunya de recuperació de la llengua pròpia. • La incorporació d’altres experiències de gestió de la diversitat lingüística en administracions, empreses i entitats. • Una xarxa de relacions internacionals amb entitats com al Fundació Anna Lindh o la Xarxa Mundial per a la Diversitat Lingüística. Balanç Pla de Govern 275 �Balanç Podem afirmar que les 13 mesures previstes al Pla d’Acció de Política Lingüística 2004-2005 s’han complert. I, el fet que la legislatura s’hagi escurçat fa que sigui prematur avaluar el Pla aprovat pel 2005-2006. El Govern ha afrontat decididament la necessitat de garantir l’accés al coneixement del català a la nova població immigrada, amb un augment molt important de la inversió en cursos de català de nivell bàsic i inicial per a persones adultes. Pel que fa al foment de l’ús del català, s’ha fet una important campanya de sensibilització i s’han desenvolupat i posat a l’abast de ciutadans i empreses noves eines, serveis i recursos per fer fàcil l’ús del català. D’altra banda, les oficines de garanties lingüístiques s’han creat també amb la voluntat de facilitar l’ús del català, i s’han demostrat necessàries atès el volum de peticions rebudes. Resulta complex fer una valoració global de quina ha estat l’evolució de l’ús del català en aquest període. Es parteix de les dades de l’Enquesta d’usos lingüístics de l’any 2003, que forma part de l’estadística oficial de la Generalitat i és quadriennal. Per tant, l’any 2007 s’obtindran les noves dades, a partir de les quals es podrà avaluar aquesta evolució. Podem dir que en aquest objectiu, el Pla de Govern 2004-2007 està en vies d’assolir-se. 276 Balanç Pla de Govern PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 �4 Una nova política territorial i ambiental Balanç del Pla de govern Balanç Pla de Govern 277 �El territori i la societat El Govern ha desplegat polítiques territorials i ambientals orientades per la voluntat planificadora, la racionalització, la sostenibilitat i la priorització de polítiques de cohesió social, creixement equilibrat i creació de riquesa. El Govern ha volgut donar resposta global i coherent a qüestions bàsiques i a preguntes elementals. On viuen les persones, de què viuen les persones, com es mouen les persones. Fruit d’aquest plantejament han estat les grans decisions en matèria de planificació territorial i ambiental. Integradament. Pensant en totes les dimensions dels problemes. Abordant-los amb valentia. En el terreny legislatiu, en el terreny normatiu i en el terreny concret de les propostes. Plans i propostes en una interrelació creativa. La protecció global del paisatge com un actiu i un patrimoni col·lectiu a través d’una llei específica, la delimitació i l’ampliació dels paratges i espais d’interès natural, l’adaptació a la normativa europea i a les seves directrius, la protecció del litoral, la preservació dels espais oberts, la distinció entre els assentaments humans i els sòls productius i d’especial interès agrícola, han determinat tant la política del programa de planejament territorial (plans territorials, plans directors i plans directors urbanístics) com la definició dels espais de la Xarxa Natura 2000. L’escala més concreta, la definició del marc jurídic de l’urbanisme, ha comptat també amb llei i reglament propis, pensant en les condicions d’un creixement compacte, la sostenibilitat i la possibilitat de generar sòls per a un habitatge assequible. La política de sòl de l’Institut Català del Sòl i la d’habitatge del mateix l’Institut i del Departament de Medi Ambient i Habitatge ha capgirat una tendència a l’estancament i a la paràlisi en l’oferta de nous habitatges de lloguer o venda, per a joves, gent gran o segments de la demanda que el mercat no resolia, de promoció pública i protecció oficial d’acord amb les reserves que preveu la mateixa Llei d’urbanisme. Així mateix, ha calgut respondre als grans reptes de la mobilitat i a la superació dels dèficits d’infraestructures a través del Pla d’autovies, de l’impuls a la política de potenciació del transport públic i, molt especialment, a través del Pla d’infraestructures del transport, que recull la planificació per a un horitzó ampli i posa les bases de la racionalitat, la primacia del transport públic, l’enfortiment de l’oferta ferroviària competitiva, i l’aplicació de les Directrius Nacionals de Mobilitat per assegurar que totes les decisions hi quedaran supeditades. Aquest és un repàs elemental i incomplet. Injust en la seva brevetat i insuficient per ressaltar l’àmplia gamma de propostes i d’accions que han deixat com a balanç un país més ordenat, més equilibrat, més modern, més ben senyalitzat, més ben comunicat, més civilitzat en definitiva, i amb tots els instruments a punt per fer tota la feina que encara queda per fer. La combinació de l’escala macro i l’escala micro, de la gran planificació i el projecte concret, del curt, el mig i el llarg termini, és un bagatge complet de decisions que han deixat petjada i han sembrat la llavor d’un futur immediat compromès amb la modernització del sistema d’infraestructures i de l’encaix Joaquim Nadal i Farreras Conseller de Política Territorial i Obres Públiques President de la Comissió de Govern de Política Territorial Balanç Pla de Govern 279 �d’aquesta xarxa en una matriu territorial repensada del tot i formulada amb rigor, prudència i equilibri. La Llei de barris i els 46 barris que s’hi han acollit i les inversions realitzades en la xarxa viària i ferroviària podrien ser l’emblema de les polítiques que hem intentat sintetitzar i que afloren en una gamma àmplia d’instruments de planificació. Balanç Pla de Govern 281 �Una nova política territorial i ambiental Energia 4.1.1 Garantir la qualitat en el subministrament d’energia Punt de partida Una de les preocupacions en els darrers anys, tant de la població com dels sectors industrials, sobretot en determinats moments de l’any, ha estat la garantia del subministrament elèctric. Per tant i per tal de no penalitzar el desenvolupament de l’economia catalana, assegurar que les empreses, i les llars tinguin prou energia i de qualitat suficient ha estat un dels objectius prioritaris de la tasca duta a terme pel Govern. El Pla de Govern fixava tres grans eixos de treball per assolir aquests objectius: 1 Impulsar l’aparició de nous operadors energètics amb seu a Catalunya 2 Potenciar l’Institut Català d’Energia perquè assumeixi les funcions previstes per l’Agència Catalana de l’Energia 3 Elaborar el nou Pla de l’energia Els indicadors que mesuren la qualitat del subministrament elèctric mostren una millora substancial Font: Companyies elèctriques Elaboració Pròpia (2006) Any TIEPI imprevist 2002 3,01 2003 2,48 2004 1,4 2005 1.3 2006 1,6 282 Balanç Pla de Govern Desenvolupament de l’acció del Govern Garantir el subministrament d’energia i la seva qualitat L’actuació del Govern ha anat per tant encaminada en el sentit de garantir la quantitat i la qualitat del subministrament: el desembre del 2004 es va signar amb el Ministeri d’Indústria i nou companyies subministradores un compromís d’inversió de 42,5 M€. Paral·lelament, al llarg d’aquest període s’ha realitzat un seguiment del pla d’inversions de Fecsa Endesa. Si observem els resultats que es desprenen de l’anàlisi de determinats indicadors, veiem que s’han produït millores substancials en aquest període. Els indicadors de mesura de les errades en la qualitat del subministrament elèctric mostren una clara tendència a la baixa: el Temps d’Interrupcions Elèctriques Programades i Imprevistes (TIEPI), que mesura les hores d’interrupcions del subministrament elèctric, s’ha reduït de més de 3 hores el 2002 a menys de d’1,7 hores el 2006, és a dir, les hores d’interrupció avaluades pel conjunt de Catalunya han baixat més de la meitat. La reducció va ser molt substancial al llarg de 2004, i ha continuat millorant al llarg de 2005 i 2006. Les darreres dades, corresponents a març de 2006, mostren un lleuger repunt del TIEPI. Aquest pla respon a la necessitat d’adaptar la gestió energètica al nou escenari actual i futur a nivell internacional: increment dels preus del petroli, la cada cop més gran sensibilitat cap a les qüestions ambientals, i la nova legislació estatal, europea i mundial (Protocol de Kioto). El pla s’estructura en quatre grans eixos, relacionats amb l’estalvi i l’eficiència, el desenvolupament de les infraestructures energètiques necessàries, el desenvolupament de les energies renovables, i l’impuls de la recerca i el desenvolupament tecnològic en matèria d’energia. Les inversions previstes associades al Pla de l’energia arribaran a gairebé 10.000 M€ (9.955 M€), dels quals gairebé 1.500 seran públics, corresponents a projectes d’eficiència energètica, d’energies renovables, de soterrament i trasllat de línies elèctriques, i d’electrificació i gasificació de nous municipis. L’objectiu és aconseguir un estalvi d’energia final del 10,6% respecte a la tendència actual. El percentatge de participació de les energies renovables es triplicarà i passarà del 3,3% del 2003 a l’11% el 2015. El pla també proposa una disminució progressiva del pes de les nuclears, que passi del 55,8% actual al 35,5% el 2015, i començar el tancament de les nuclears l’any 2022. L’elaboració del Pla s’ha realitzat en estreta col·laboració i consulta amb més d’un centenar d’institucions i entitats, reforçada mitjançant el procés d’exposició pública que va tenir lloc durant l’any 2005. Aquest debat és una prova que el Govern escolta el territori, i ha tractat d’assumir les propostes que se li han formulat, entenent-ho com un exercici més de la seva responsabilitat com a garant dels drets del poble de Catalunya. Aquest Pla és sens dubte un dels més importants compromisos estratègics cap a Catalunya del seu Govern, i per tant, en la fitxa annexa a l’apartat 4.1.3 es detallen les característiques del Pla de l’energia. Balanç Si el gran objectiu d’aquesta legislatura era donar solució a la manca de garanties en el subministrament elèctric, el balanç ha de ser positiu. Els indicadors ens parlen d’un subministrament de major qualitat i per tant és innegable que s’han produït millores. A més, s’ha elaborat el nou Pla de l’energia i s’ha començat a executar. Ara bé, cal dir també que les accions dutes a terme per impulsar l’aparició de nous operadors energètics no han donat els resultats esperats. Tampoc s’ha pogut dur a terme, a causa de l’abreujament de la legislatura, la creació de l’Agència Catalana de l’Energia. Per tant, s’estima que en aquest apartat, el Pla de Govern 2004-2007 es pot valorar com d’objectiu en vies d’assolir-se. El nou Pla de l’energia Però més enllà del seguiment dels indicadors del servei de subministrament, el Govern ha elaborat i presentat el nou Pla de l’energia, on es posiciona Catalunya com un país amb una forta dependència energètica pel que fa a les fonts d’energia primàries, que fa del tot imprescindible l’establiment d’un model energètic que pugui tenir futur. PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Balanç Pla de Govern 283 �Una nova política territorial i ambiental Energia 4.1.2 Desenvolupar les fonts d’energia renovables Punt de partida Catalunya, tot i ser un país amb unes condicions climàtiques molt favorables al desenvolupament de les energies renovables, està endarrerida en aquest àmbit en relació amb les mitjanes espanyola i europea, ja que no s’havien prioritzat les condicions que fessin viable el desenvolupament d’aquest tipus d’energies. Per situar Catalunya com a comunitat capdavantera en aquest àmbit, el Govern s’havia proposat diverses actuacions englobades en la introducció de noves fonts de generació d’energia. Desenvolupament de l’acció de Govern La introducció de noves fons de generació d’energia s’ha concentrat en l’energia eòlica. Al llarg del període 2004-2006, s’ha treballat per fer viable la implantació d’aquest tipus d’energia en dues línies: • Racionalització de la implantació dels parcs i la senyalització dels punts de connexió a la xarxa. La majoria dels parcs eòlics existents, malgrat estar autoritzats des de feia anys, no tenien garantida la connexió a la xarxa elèctrica on evacuar l’energia produïda. Després de dialogar amb les diferents parts implicades, el Govern ha desencallat el problema tenint en compte aspectes mediambientals. Revisió del mapa eòlic, amb sis nous projectes de parcs eòlics que produiran energia equivalent al consum de 850.000 famílies Amb el funcionament del parc eòlic de Rubió es doblarà la producció eòlica catalana d’evacuació a la xarxa de distribució passin pels seus termes municipals, tot i no rebre els beneficis econòmics de la ubicació del parc eòlic. Aquests acords, que en tot cas s’haurien pogut desenvolupar mitjançant obligació legal, han permès la concertació i el consens amb el territori. Indústria energètica associada El Govern ha volgut ajudar a la indústria energètica associada a les energies renovables. Un exemple destacat és el cas d’Ecotència, que forma part del Grup Cooperatiu Clade, ha esdevingut una empresa catalana multinacional, líder mundial en la fabricació d’infraestructures per a l’energia eòlica. Des del Govern s’ha donat suport continu al desenvolupament de la seva posició competitiva i el seu creixement, mitjançant un aval de més de 4 milions d’euros, i de diverses ajudes directes, en ambdós casos per a la realització d’activitats de recerca, desenvolupament tecnològic i innovació. Balanç Respecte al desenvolupament de fonts d’energia renovables, s’ha fet un gran esforç en matèria d’energia eòlica amb la reorganització del mapa eòlic i el salt amb matèria de producció d’energia, així com l’assoliment del 80% de l’energia prevista. Cal, però, recordar que l’altre pilar de les energies renovables són les energies solars i fotovoltaiques, on encara s’han de d’activar les iniciatives que fomentin el desenvolupament d’aquestes tant per part dels ens locals com per part dels promotors privats o particulars. Es per això que cal seguir treballant en el desenvolupament de les energies renovables, i per tant, aquesta acció de Govern cal valorar-la com un objectiu pendent d’assolir-se. • Revisió del mapa de l’energia eòlica, amb l’elaboració del projecte d’implantació de parcs eòlics, que han d’assolir una potència de 1.500 MW l’any 2007 i que han de produir energia equivalent al consum domèstic de 850.000 famílies. Els projectes d’implantació dels parcs eòlics se situen a sis zones: Terra Alta, Baix Ebre, Garrigues, Anoia, Conca de Barberà i Alt Empordà. Els parcs s’han agrupat en aquestes zones ja que compleixen les tres condicions necessàries: estan en àrees on bufa el vent, l’impacte ambiental és mínim i hi ha evacuació elèctrica suficient per a la seva producció. Els resultats ja s’han començat a observar amb la posada en marxa del parc eòlic de Rubió, el més gran de Catalunya. La nova instal·lació, amb una potència de 49,5 MW, permet doblar la producció eòlica catalana. Fins al moment ja s’ha assolit el 80% del total (1.205 MW dels 1.500 previstos) A més s’han establert diferents acords amb l’Administració Local per tal de desenvolupar efectivament parcs eòlics a Catalunya. Així, diversos municipis en els quals no s’ubiquen parcs eòlics han col·laborat perquè les línies 284 Balanç Pla de Govern PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Balanç Pla de Govern 285 �Una nova política territorial i ambiental Energia 4.1.3 Fomentar l’estalvi i l’eficiència energètica Cal dir, però, que s’ha produït una lleugera desacceleració en el consum total de productes petrolífers líquids: el consum de gasolines d’automoció s’ha reduït un 6,6% gràcies a l’eficiència dels motors, mentre que el de gasoil A ha augmentat un 1,2% degut al creixement del parc automobilístic. En conjunt, el consum de carburants d’automoció ha baixat un 0,9%. Consum total a Catalunya de productes petrolífers líquids, gas natural i electricitat Font: Institut Català d’Energia Trimestre Petrolífers líquids Gas natural Electricitat (tn) (GWH) (GWH) 1/2004 1.632.174 21.875 11.663 2/2004 1.522.169 18.025 10.752 3/2004 1.502.286 16.612 11.402 4/2004 1.625.661 20.892 11.466 1/2005 1.718.052 25.694 12.285 2/2005 1.525.410 18.107 11.365 3/2005 18.233 11.624 4/2005 21.469 12.019 1/2006 24.577 12.567 Punt de partida Aconseguir que Catalunya esdevingués capdavantera en l’eficiència en l’ús de l’energia en l’àmbit de la UE era el gran objectiu que es plantejava al Pla de Govern 2004-2007. Calia, però, per aconseguir aquest increment en l’eficiència i per tant també en l’estalvi energètic, desenvolupar diverses línies de treball: l’elaboració del Pla d’eficència energètica; l’elaboració d’un programa d’establiment d’infraestructures energètiques que tenen un més alt grau d’eficiència i contaminen en menor mesura que les centrals convencionals; minimitzar i racionalitzar l’ús de l’energia al transport i a les llars, que són espais de gran consum energètic, d’acord amb negociacions amb el sector de l’automoció, i la promulgació d’una llei específica sobre eficiència energètica en els habitatges. Desenvolupament de l’acció del Govern El model social actual tendeix a incrementar els estàndards de confort de la població, augmentant així de forma constant el consum d’energia. És per això que el consum d’energia s’utilitza com a signe indicador del desenvolupament de les societats. Catalunya se situa a hores d’ara en un nivell de consum per càpita igual a la mitjana europea (3,9 tep/habitant) i lleugerament per sobre de la mitjana de l’Estat espanyol (3,24 tep/habitant). La mitjana europea presenta, però, una tendència a la reducció a diferència del que succeeix a Catalunya i a Espanya, on la tendència encara és creixent. Cal limitar de manera efectiva la demanda energètica i existeixen diferents vies per fer-ho: des de potenciar les inversions tecnològiques en la demanda enfocades a la reducció del consum, fins a dur a terme polítiques d’educació que posin en valor el fet d‘autolimitar-se en la demanda energètica, passant per l’increment de l’ús del transport públic. Pla d’eficència energètica El Pla de l’energia fixa com a objectius en l’estalvi i l’eficiència energètica la reducció d’un 10,6% del consum d’energia final respecte als consums actuals. En la fitxa annexa es detallen els compromisos energètics. Els resultats encara no s’han produït, ja que, en primer lloc, els impactes d’aquests tipus de polítiques no són immediats, més aviat són a mig i llarg termini, i en segon lloc, el creixement de l’economia va sempre acompanyat d’un augment del consum energètic, situació que pot explicar en part els nivells d’aquests darrers anys (durant els darrers 12 mesos, el consum elèctric ha augmentat un 3,6%). 286 Balanç Pla de Govern PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Minimitzar i racionalitzar l’ús de l’energia al transport i a les llars En aquest sentit s’han produït diferents iniciatives. S’ha signat un conveni de col·laboració entre l’Institut Català d’Energia i les empreses de serveis energètics per tal d’incloure en les factures informacions diverses sobre estalvi i eficiència energètica. Es tracta de contribuir a una major consciència de la població i del món empresarial envers l’ús de l’energia. Ha estat aprovat també el decret d’ecoeficiència dels edificis, normativa que vol iniciar un procés de canvi social en la manera de concebre, dissenyar, construir i utilitzar els edificis. S’ha aprovat el Decret d’ecoeficiència dels edificis per reduir el consum energètic Balanç L’estalvi energètic i la millora de l’eficiència en aquest àmbit suposen reptes difícils per a qualsevol govern atesa la gran quantitat de variables externes que hi influeixen. Moltes vegades la marxa positiva de l’economia suposa ja de per si un increment constant en el consum energètic, i aquesta és una de les causes de l‘increment del consum produït a Catalunya en els darrers anys. Tot i això, cal valorar positivament en aquest àmbit tant l’elaboració del nou Pla de l’energia, que fixa actuacions i objectius per a l’estalvi energètic com l’elaboració del decret d’ecoeficiència. Es tracta, però, de mesures que no donen resultats de forma immediata, i per tant, per fer una valoració de la seva implantació, caldrà esperar un període més llarg de temps. Per tot això s’estima que en aquest apartat, el Pla de Govern 2004-2007 presenta un balanç d’objectiu pendent d’assolir-se. Balanç Pla de Govern 287 �Els compromisos estratègics Pla de l’energia de Catalunya 2006-2015 El Pla de l’energia 2006-2015 neix amb la voluntat de planificar un determinat marc energètic com a objectiu de futur. Aquest nou pla ha de mostrar el camí a seguir, els objectius a assolir i les eines necessàries que s’han d’utilitzar per fer front a les necessitats actuals i futures d’energia de la població, tot optimitzant-ne el consum i minimitzant l’impacte ambiental de la seva obtenció i transport. El Pla de l’energia de Catalunya s’estructura en 4 àmbits principals: • Estratègia d’estalvi i eficiència energètica. Es reduirà un 10,6% del consum d’energia final, i se superaran els objectius d’Espanya i la UE. • Pla d’energies renovables. Assolir una participació de les energies renovables de l’11% l’any 2015. • Pla d’infraestructures energètiques necessàries. El 60% de l’increment de la producció d’electricitat a Catalunya en el període 2003-2015 provindrà de noves instal·lacions de qualitat i amb el mínim impacte social i ambiental. • Programa de recerca i desenvolupament tecnològic en l’àmbit energètic. Es crearan grups interdisciplinaris de recerca per assolir la màxima qualitat. Per complir els objectius i les línies marcades al Pla de l’energia de Catalunya 2006-2015, s’ha definit el Pla d’acció 2006-2010, que proposa 247 mesures d’implementació. El Pla de l’energia preveu que es facin unes inversions en el període 20062015 de l’ordre de 10.000 M€, corresponents tant a recursos públics com privats. L’aportació pública serà d’uns 1.500 M€, repartits principalment en els àmbits de l’eficiència energètica i les energies renovables, així com en l’àmbit de l’electrificació rural, la gasificació de noves zones i el trasllat i el soterrament de línies elèctriques. Inversions previstes per a les actuacions del Pla d’Energia Inversions totals Projectes d’energies renovables 5.139,9 M€ Projectes d’eficiència energètica 4.320,0 M€ Soterrament i trasllat de línies elèctriques 300,0 M€ Electrificació rural i gasificació de noves zones 195,7 M€ Total 9.955,6 M€ L’any 2006 es destinen 72,6 M€ per posar en marxa les 140 primeres de les 247. Aquestes mesures es poden agrupar en els capítols següents: Pla d’acció 2006 Capítol Mesures Pressupost Estalvi i Eficiència Energètica 52 48.853.388 € Energies Renovables 22 5.614.000 € 3 15.100.000 € Execució d’Infraestrctures energètiques Accions Transversals Total 63 3.038.000 € 140 72.605.389 € Concretament, les actuacions més importants per a l’any 2006 són les desenvolupades a nivell d’estalvi i d’infraestructures. Estalvi i eficiència energètica • En el sector domèstic, inversió d’11,1 M€ en l’execució del Pla renova’t d’electrodomèstics, que permetrà reduir el consum mitjançant la substitució d’aparells per equips amb etiquetatge energètic de classe A o superior. • En el sector edificis i serveis, inversió de 19 M€ per a actuacions tant en edificis existents (rehabilitacions energètiques, introducció d’equips eficients de climatització, el Pla de renovació de calderes i escalfadors domèstics, ajuts a l’enllumenat interior i públic) com en edificis nous o en el sector públic, gràcies al Pla d’estalvi i eficiència de la Generalitat de Catalunya (diagnosi de consum energètic i futura renovació i millora d’equips). • En el sector industrial, dedicació de 12,5 M€ per ajudar les empreses a reduir la intensitat energètica, gràcies a subvencions per a inversions de renovació d’equips energètics i ajudes a la utilització de noves tecnologies innovadores, entre altres. • En el sector transports, inversió de 5,1 M€ en plans de mobilitat municipals o a afavorir la introducció de l’ús de la bicicleta. • En el sector primari, 0,8 M€, per a implantació de tecnologies més eficients, formació d’agricultors i diagnosis sobre consums. Execució d’infraestructures energètiques • Dedicació de 4 M€ per donar ajudes per a l’electrificació i la implantació d’energia fotovoltaica rural. • 10 M€ per al Pla de soterrament i desplaçament de línies elèctriques. • 1,1 M€ en subvencions per a l’extensió de la xarxa de gas canalitzat. 288 Balanç Pla de Govern PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Balanç Pla de Govern 289 �Una nova política territorial i ambiental Política i ordenació territorial 4.2.1 Impulsar una política de planificació territorial i de reordenació del territori. Punt de partida Davant la manca de desenvolupament del planejament territorial i el retard sistemàtic en l’establiment dels acords necessaris al territori per dur-los a terme, el Govern va decidir impulsar, com a prioritat, la planificació territorial de Catalunya. Les principals accions que preveu el Pla de Govern per assolir-ho són les següents: territorials parcials previstos des de 1983, tot donant prioritat a aquells que comprenen zones sensibles del país on les tensions d’ocupació de sòl són especialment intenses. L’objectiu d’aquests plans ha estat establir el sistema d’espais oberts, ordenar el creixement urbà i determinar l’encaix de les principals infraestructures que afectin aquestes comarques. Per aquest motiu, l’any 2004 es va crear el Programa de Planejament Territorial amb l’objectiu d’impulsar, elaborar i aprovar en el curs de la present legislatura els plans territorials de l’Alt Pirineu i l’Aran, la Plana de Lleida, el Camp de Tarragona, la Catalunya Central, la Regió Metropolitana i les Comarques Gironines, així com també revisar el Pla Territorial de les Terres de l’Ebre, l’únic pla parcial aprovat pels anteriors governs, i el Pla Territorial General de Catalunya. Els plans directors territorials concreten les directrius generals del planejament que conté el Pla territorial general de Catalunya o els plans territorials parcials respecte als aspectes o àrees sobre les quals incideixen. Aquest procés s’ha volgut dur a terme de manera especialment garant, donant veu als representants dels territoris en cada moment del procés. Això alenteix objectivament la tasca però enforteix els plans com a documents amb major grau de consens. El mapa següent mostra l’estat dels diferents plans territorials endegats, ja siguin plans territorials parcials o plans directors territorials. Creació del Programa de Planejament Territorial L’Alt Pirineu i Aran ha estat el primer àmbit en tenir aprovat el seu Pla en aquesta legislatura Posar en marxa la planificació territorial bàsica: 1 Redactar en el menor temps possible els plans territorials pendents, i revisar a fons el de les Terres de l’Ebre, únic existent. 2 Redactar els Plans Sectorials, que han de ser complementaris dels anteriors. 3 Redactar i aprovar els plans directors urbanístics d’abast supramunicipal, per tal de garantir un desenvolupament ordenat a les àrees de muntanya. Estat dels plans territorials i directors Pla Territorial de l’Alt Pirineu i Aran Pla Director del Ripollès Pla Director de la Garrotxa Promoure una nova generació de plans sectorials bàsics: 1 Pla Territorial de les Comarques Centrals Determinar les àrees de protecció especial en el territori i els termes del seu desenvolupament: 1 Aprovar el Pla director Urbanístic del Litoral. 2 Aprovar una llei de gestió del paisatge. 3 Prioritzar que un conjunt important d’àrees de Catalunya es posin sota protecció especial, singularment els espais d’interès natural (PEIN), les zones ZEPA i els connectors biològics, que conformen la part catalana de la Xarxa Natura 2000. Vetllar per la igualtat d’oportunitats als territoris rurals i de muntanya: 1 Pla Director de l’Empordà Plans d’ordenació i planificació de les infraestructures. Elaborar un pla de xoc de desenvolupament d’infraestructures bàsiques per a zones rurals. Pla Territorial de les Comarques Gironines Pla Territorial de Ponent Pla Territorial del Camp de Tarragona Pla Director de l’Alt Penedès Treballs previs Avantprojecte Aprovació inicial Aprovació definitiva Desenvolupament de l’Acció del Govern Posar en marxa la planificació territorial bàsica En els darrers cinquanta anys, s’han produït grans canvis en l’ús del territori i en tot aquest temps no s’ha produït un consens sobre quines eren les regles generals d’aquest desenvolupament. El Govern ha impulsat el planejament territorial de Catalunya mitjançant el desenvolupament de diversos plans 290 Balanç Pla de Govern PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 També s’ha impulsat la redacció del Pla territorial de la regió metropolitana de Barcelona, que ha de marcar les línies de desenvolupament d’aquest àmbit per als propers 25 anys. I paral·lelament a aquest procés, es troba en revisió també el Pla territorial general de Catalunya, que s’està lògicament desenvolupant a partir de la redacció dels plans territorials parcials. Balanç Pla de Govern 291 �Plans Directors urbanístics Els plans directors urbanístics són els encarregats d’ordenar la planificació urbanística d’un territori d’abast supramunicipal. Aquests plans han de vetllar per la sostenibilitat del territori, tenint en compte variables com la mobilitat, la protecció del sòl no urbanitzable, les grans infraestructures i la programació de polítiques supramunicipals de sòl i d’habitatge, concertades amb els ajuntaments afectats. Per ordenar l’excessiva pressió urbanística, el Govern enceta una revisió de plans directors. La taula següent recull la feina realitzada. Treballs previs Aprovació inicial Aprovació definitiva PDU de la Vall d’en Bas PDU del Pla de Bages, Pla director urbanístic del paratge de Gallecs. PDU de la Vall del Ges PDU de la Conca d’Òdena PDU del Sistema Costaner -1 PDU del Pla de l’Estany PDU de la Serra de Rodes PDU del Sistema Costaner - 2 PDU de la Val d’Aran PDU de l’àmbit central del Camp de Tarragona PDU del Pallars Sobirà PDU de la Plana de Vic PDU de l’àrea urbana de Girona PDU de les colònies industrials del Llobregat PDU dels ferrocarrils Transversal i Orbital Els plans directors urbanístics del ferrocarril Transversal i el del ferrocarril Orbital tenen per objectiu de definir i prevenir possibles especulacions a l’entorn de dos dels projectes emblemàtics de les infraestructures a Catalunya en les properes dècades. Cal destacar igualment, entre tots aquests, l’aprovació definitiva del Pla director urbanístic del paratge de Gallecs. D’aquesta manera la Generalitat preserva, ordena definitivament i garanteix la no urbanització d’aquest espai de 774 hectàrees d’alt valor paisatgístic i alt interès natural i agrícola, i clou de manera definitiva un conflicte iniciat ara fa 35 anys. Els Plans del Sistema Costaner, encara més transcendentals, es detallen més endavant. Per citar-ho tot, finalment, es pot esmentar la recent signatura d’un conveni per a la redacció del PDU plurimunicipal de la Vall de Ribes. Promoure una nova generació de plans sectorials bàsics A banda dels plans territorials, s’han posat en marxa els grups de treball que han produït, finalment en el decurs d’aquesta legislatura, diferents i importants plans sectorials entre els quals destaquen: • el Pla d’Infraestructures de Transport de Catalunya 2006-2026, aprovat pel Govern el mes de juliol de 2006. Aquest pla defineix la xarxa d’infraestructures viàries i ferroviàries necessàries per a Catalunya, en coherència amb les directrius de planejament territorial vigent i amb una visió sostenible de la mobilitat. l’ús portuari racional de la costa catalana. • el Pla de xoc de millora de la senyalització d’orientació, en execució, que preveu millorar la senyalització de més de 2.900 cruïlles amb la instal·lació de més de 29.000 nous plafons. • el Pla estratègic de la bicicleta, que s’ha presentat recentment, amb l’objectiu de potenciar i fomentar l’ús d’aquest mitjà de transport al país. Aquest Pla, per primera vegada, estructura una xarxa interurbana de carrils-bici. És especialment important l’aprovació del Pla director de les estacions de muntanya 2006-2011, que té com a principal objectiu impulsar les activitats turístiques de neu i muntanya i aportar un marc regulador clar i estable, ordenar els ajuts públics i millorar la competitivitat del sector. El repte ha estat assegurar la seva viabilitat com a motor econòmic de les comarques pirinenques i fer-lo compatible amb el medi natural. Es compta amb un pressupost per valor de 71,4 M€, dels quals 31,4 corresponen a subvencions i accions directes dels departaments i 40 M€, a la concessió de crèdits. Polítiques de sòl Les polítiques de promoció de sòl han focalitzat l’atenció del Govern ateses les necessitats socials en matèria d’habitatge, així com les necessitats de desenvolupament industrial ordenat de diferents àrees de Catalunya. Així, s’ha aprovat el Programa de sòl 2005-2008, que té per xifres bàsiques les següents. Inversió Global Sòl residencial Sòl Industrial 2.600 M€ 2.400ha dividides en 113 nosu sectors. S’hi construeixen 122.000 nous habitatges on 58.500 són de protecció oficial 3.600ha dividides en 85 nous sectors Encavalcant-se entre els terminis d’aplicació d’aquest programa i l’anterior, s’hauran formalitzat acords de compra per valor de 300 M€, dels quals 229 són per al desenvolupament de sectors industrials i 71 M€ per a sectors residencials. A banda de la política de promoció de sòl, s’ha dut a terme una política de compres dirigida a la preservació del territori. Podem esmentar les 644,8 hectàrees adquirides als Castillejos d’Arbolí (a la Serra de Prades), per 3,18 M€ i les 115 hectàrees de la Torre de Mornau (a Castelló d’Empúries), per valor de 2,30 M€ (una part és per desenvolupar-hi activitat econòmica). Però més enllà de les directrius generals expressades en els plans pluriennals, el Govern, mitjançant l’Institut Català del Sòl, ha volgut constituir-se en aliat del món local per entomar conjuntament els desenvolupaments de sòl necessaris per al progrés econòmic i social d’aquests municipis. Així, s’han establert 61 nous convenis amb ajuntaments per a la promoció de sòl, 39 dels quals corresponen al programa de sòl industrial i de serveis per a la promoció d’activitat econòmica i 22 al de sòl residencial i renovació urbana. No es poden citar totes les actuacions en un document de síntesi, però sí que es poden destacar les següents. El Govern promou el sòl necessari perquè els ajuntaments puguin dur a terme els seus projectes de creixement • el Pla de Ports de Catalunya 2006-2015, en fase d’informació pública, que és l’instrument d’ordenació del litoral que estableix els criteris per a 292 Balanç Pla de Govern PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Balanç Pla de Govern 293 �Sòl residencial El Consorci de Can Filuà, amb l’ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda, que permetrà desenvolupar un nou sector residencial de 16,3ha amb capacitat per a 650 habitatges potencials, la meitat subjectes a algun règim de protecció. El conveni urbanístic per a l’execució del sector residencial la Fàbrica Nova amb l’ajuntament de Sallent. El nou sector, d’1,29 hectàrees i amb capacitat per a 220 habitatges potencials (100 corresponents a l’INCASÒL), permetrà reallotjar a part dels afectats del Barri de l’Estació. El conveni entre els ajuntaments de la Roca del Vallès i Granollers amb l’Institut Català del Sòl per al desenvolupament urbanístic d’un àmbit amb usos predominantment residencials d’abast plurimunicipal anomenat la Bòbila/Can Granota. Aquest nou sector té una superfície de 98,05 hectàrees. La presentació, amb l’Aj. d’Esparreguera, del projecte de reordenació de la Colònia Sedó que suposarà la construcció i rehabilitació d’un total de 250 habitatges, el 50% seran de règim protegit. Inversió aproximada de 12 MEUR. Prat Nord al Prat de Llobregat. Actuació mixta residencial i industrial de 115,2 hectàrees i amb capacitat per a 2.000 habitatges potencials. Un conveni amb la Diputació de Barcelona i l’ajuntament de Monistrol de Calders per tal de dur a terme una prova pilot sobre desenvolupament de la Llei d’Urbanisme. L’Estrella i Abat Escarré a Badalona. Actuació residencial de 3,56 hectàrees amb 494 habitatges potencials. La Gran Via II a l’Hospitalet de Llobregat. Acord per finalitzar el desenvolupament urbanístic del barri (zona verda, 20.000 m2 de sostre residencial, equipaments i zona esportiva). Bòvila-entorn ferrocarril a Montmeló. Operació urbanística lligada al soterrament de la línia del TGV de 17,80 hectàrees. Entorns Colònia Güell a Sant Boi de Llobregat/Santa Coloma de Cervelló. Desenvolupament urbanístic de caire residencial de 16,27 hectàrees. la Marina a Barcelona. Actuació de desenvolupament d’un nou barri a la Marina de 72,40 hectàrees amb capacitat per a 10.860 habitatges potencials, dels quals 3.258 seran protegits. Sòl industrial i de serveis Nova promoció de sòl industrial a Lleida, on s’ha donat un fort impuls, mitjançant la compra de terrenys, al sector industrial Torre Blanca-Quatre Pilans de Lleida que és la resposta que dóna el Govern de la Generalitat a la forta demanda de nou sòl per a usos industrials existent a la zona (s’han adquirit 120 hectàrees). El nou sector tindrà una superfície aproximada de 350 ha que suposen més del doble del Camí dels Frares (116 hectàrees), el darrer polígon desenvolupat per l’Institut Català del Sòl a Lleida i actualment ja exhaurit. Adquisició de 24 hectàrees de terreny a Olvan on es construirà un nou sector per a activitats econòmiques. Amb aquesta compra, la Generalitat impulsa la creació d’un sector d’abast comarcal d’iniciativa pública, que aportarà sòl a preus competitius i afavorirà el creixement industrial del Berguedà. Conveni marc entre el DPTOP i vuit alcaldes de les comarques de l’Ebre per tal de promoure el nou sector industrial supramunicipal Camposines a la Fatarella. La Generalitat promou aquest nou sector amb la col·laboració dels ajuntaments de la Fatarella, Batea, Bot, Caseres, Corbera d’Ebre, Gandesa, Móra d’Ebre i Vilalba dels Arcs. El conveni signat permetrà la constitució del consorci urbanístic per a desenvolupar i executar el sector. Aquest, tindrà una superfície aproximada de 50 hectàrees, de les que 30 es destinaran a ús industrial. Durant el mes de setembre de 2006 està prevista la signatura del conveni entre l’Institut Català del Sòl i l’ajuntament de Viladecans per a la constitució d’un consorci (abans del mes de setembre) que permeti desenvolupar el Parc empresarial d’activitats aeroespacials i de mobilitat de Viladecans (53,60 Durant el mes de juliol 2006 està prevista la constitució del consorci per al desenvolupament del sector d’activitat econòmica de la Guardiola a Olot (10,62 ha) i passat l’estiu la constitució del consorci Mas les Vinyes II-III a Torelló (39,76 ha). La Generalitat, mitjançant l’Institut Català del Sòl, està en procés d’adhesió (pendent d’autorització del Consell Executiu) al consorci constituït al Molló per a la comercialització de les parcel·les del sector que urbanitzarà l’INCASÒL. El consorci està integrat pels ajuntaments de Tivissa, Móra la Nova, Ginestar, Garcia, Rasquera i per la Cambra de Comerç, Industria i Navegació de Reus. 294 Balanç Pla de Govern PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Altres actuacions Conveni entre el DPTOP, a través de l’Institut Català del Sòl, i els ajuntaments de Figueres i Vilafant que estableix la creació d’un consorci per al desenvolupament urbanístic dels terrenys situats al voltant de la nova estació ferroviària del tren d’alta velocitat (TGV) amb l’objectiu de col·laborar en l’ordenació d’aquest important àmbit estratègic pel futur econòmic de la zona. La nova Ronda de Ponent a Sant Feliu de Guíxols. S’ha obert al trànsit aquest nou eix viarique transcorre per la perifèria i permetrà descongestionar el pas dels vehicles pel centre del municipi. Inversió de 5,6 M€. Enderroc per voladura controlada de l’edifici del Fluvià Nàutic a Sant Pere Pescador amb un cost de 247.000 €. Determinar les àrees de protecció especial en el territori i els termes del seu desenvolupament Pel que fa a la protecció del litoral, cal destacar l’aprovació definitiva de dos plans complementaris que han pal·liat una greu i ja antiga problemàtica, com és la urbanització de la costa. El Pla director urbanístic del sistema costaner és l’instrument de planejament urbanístic supramunicipal adequat per ordenar la costa catalana des dels principis que inspiren el desenvolupament urbanístic sostenible i en defensa de l’interès general. Els dos plans que l’integren són: • Pla director urbanístic del sistema costaner (PDUSC-1), amb l’objectiu de preservar el litoral i evitar la urbanització del gran part del sòl costaner que encara no està urbanitzat. Aquesta normativa estableix que no es podrà construir a menys de 500 metres de la costa en el cas de sòls no urbanitzables i de sòl urbanitzable no delimitades, i estableix la condició de sòl no urbanitzable costaner. El Pla permetrà així mantenir com a sòl no urbanitzable una superfície superior a les 23.500 ha en la primera línia de costa. Una decisió històrica, el Govern protegeix el litoral català on encara no està urbanitzat • Pla director urbanístic del sistema costaner per sectors de sòl urbanitzable delimitat sense pla parcial aprovat (PDUSC-2). Aquest nou pla completa el primer i centra el seu interès en un àmbit de 656 hectàrees que conformen 44 sectors de 22 municipis catalans. Es tracta del primer esforç integral de protecció del litoral fet des d’un govern de Catalunya. La protecció legal d’aquests espais, però, es combina amb les actuacions de millora, a través d’una convocatòria de subvencions als ajuntaments. Així, s’han fet dues convocatòries d’ajuts (2004 i 2005) per a actuacions paisatgístiques en la gestió del sòl no urbanitzable del sistema costaner per un import d’1,9 MEUR la qual cosa permetrà una inversió global de 6,3 MEUR que beneficiaran a 18 municipis. La tercera convocatòria es realitzarà aquest estiu per un import d’1,2 MEUR. I seguint amb les actuacions de millora, es van destinar 4,8 MEUR per al programa d’actuació en camins de ronda 2005-2007, que permetrà l’execució de 15 trams, amb una longitud total de 17.913 metres. Les polítiques sobre el paisatge iniciades aquesta legislatura, per la seva novetat, es destaquen en fitxa adjunta. Preservació de paratges d’interès natural Per la seva significació especial, per la urgència de la seva salvaguarda i per la pressió que en molts casos pateixen, és prioritari que un conjunt important d’àrees de Catalunya sigui posat sota protecció especial, singularment Balanç Pla de Govern 295 �els espais d’interès natural (PEIN), les zones ZEPA i els connectors biològics. Aquesta gestió tindrà com a principal objectiu fer compatible la conservació dels recursos naturals amb el desenvolupament socioeconòmic del territori. S’ha avançat molt en la feixuga tasca de delimitar els PEIN Es treballa per conciliar els usos logístics del Delta del Llobregat amb el seu valor ambiental 296 Balanç Pla de Govern El Pla d’espais d’interès natural (PEIN) és el sistema d’àrees protegides de Catalunya, que inclou 144 espais naturals la superfície acumulada dels quals equival aproximadament al 21% del territori de Catalunya, i que són representatius de la diversitat biològica i paisatgística del país. En l’actualitat el 91% del PEIN té la delimitació definitiva. Durant la legislatura s’ha donat un important impuls al desplegament del PEIN, amb l’aprovació definitiva de 17 Plans especials de delimitació definitiva que afecten a 40 espais del PEIN, els quals delimiten amb detall els espais protegits i n’estableixen la regulació normativa. Dels plans especials aprovats podem destacar els del Cap de Santes Creus, de les Gavarres, de Castell-Cap Roig i del Cap de Creus. També S’ha aprovat l’ampliació de l’espai PEIN de la platja de Torredembarra, que inclourà els terrenys del paratge del Gorg de Creixell, espai natural de gran valor ecològic. Aquesta protecció ha impedit la transformació irreversible d’un espai verge a primera línia de mar i ha completat l’espai del PEIN de la Platja de Torredembarra. També s’ha declarat Paratge Natural d’Interès Nacional (PNIN) la finca Pinya de Rosa, un espai de 101,05 ha. De gran vàlua natural i paisatgística de característiques excepcionals atès que no està urbanitzat, en una zona de la Costa Brava sotmesa a una gran pressió. Aquesta delimitació estava pendent des de l’aprovació de la llei l’any 2003 i dóna solució a una demanda històrica del país i del Parlament de Catalunya. L’espai de Gallecs també s’ha incorporat al Pla d’espai d’interès natural de Catalunya (PEIN). Aquesta nova delimitació protegirà el connector biològic entre les serres del litoral i els espais naturals de l’interior amb una superfície total de 1.091 ha. En termes de futur, s’ha presentat el Projecte de creació del nou Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter, que tindrà una extensió de 7.378 ha. També s’ha presentat el projecte d’ampliació del Parc Natural de Montserrat que arribarà a tenir 4.906,01 ha.i de l’estudi de mesures de protecció de la serra de Collserola. 2005 Actualment es treballa en la tramitació dels plans especials de l’EIN Muntanyes de Begur i de l’EIN de l’Alta Garrotxa, i s’està redactant el Pla de Connectors Ecològics. En la mateixa línia d’ampliar la protecció dels espais amb valor ecològic, s’ha creat el Consorci per a la Protecció i la Gestió dels Espais Naturals del Delta del Llobregat, per gestionar de manera integrada el conjunt d’espais naturals del Delta, i vetllar per la conservació dels seus sistemes naturals, la preservació de la seva biodiversitat i el foment del seu estudi i coneixement. També s’ha constituït el Consell de Cooperació del Consorci del Delta del Llobregat, òrgan de consulta, participació i informació sobre les qüestions pròpies de l’àmbit d’actuació del Consorci per a la Protecció i la Gestió dels Espais Naturals del Delta del Llobregat. L’experiència adquirida en la gestió dels espais protegits en aquests darrers anys, ja siguin espais del PEIN o espais naturals de protecció especial, posa de manifest la idoneïtat de mantenir línies d’ajut seguint els criteris de desenvolupament sostenible. PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Així, el Govern ha iniciat, una línia única d’ajuts per al finançament d’actuacions als espais protegits de Catalunya durant l’any 2005. A aquesta convocatòria s’hi destinaran uns 3,6 M€ i se’n pot beneficiar un col·lectiu molt ampli (entitats locals, titulars d’explotacions forestals i agràries, persones jurídiques sense ànim de lucre titulars de terreny, etc.). Pel 2006, se’n destinaran 4,6 M€ d’ajuts per actuacions en espais naturals protegits. Finalment destacar la presentació al Govern del Pla General de Política Forestal (2006-2015) que és un pla territorial sectorial que té com a objectiu establir les directrius i les estratègies per fomentar la gestió sostenible dels terrenys forestals, i assegurar la conservació dels ecosistemes forestals i les seves funcions ambientals, així com el desenvolupament sostenible i els seus valors socials i econòmics. També és important destacar que després de molts mesos de treball i de diàleg amb el territori, s’ha presentat la darrera proposta de la Xarxa Natura 2000, que amplia fins a les 969.381 ha terrestres i les 83.920 ha marines la superfície a protegir, que representa un 30,2% del territori de Catalunya, i ja ha finalitzat el termini d’informació pública. La proposta permet representar millor els hàbitats i les espècies d’interès comunitari i, un cop s’hagi aprovat definitivament, resoldrà els diversos procediments d’infracció que la Comissió Europea té oberts contra Catalunya. De les 969.381 hectàrees de superfície terrestre que incorpora la nova proposta d’ampliació de la xarxa Natura 2000, gairebé el 80% ja disposa en l’actualitat d’algun tipus de protecció segons la normativa catalana, ja sigui perquè estan incloses en algun espai de protecció especial (parcs naturals, reserves...) o en el Pla d’espais d’interès natural (PEIN), o bé perquè són forestes d’utilitat pública. Així, Catalunya vol situar-se per voluntat pròpia en el nivell de territori protegit que marca la Unió Europea, fent-ho compatible amb les legítimes activitats socioeconòmiqes del territori. És la primera comunitat autònoma de l’Estat que disposa d’unes directrius per a la gestió dels espais de la xarxa També s’han designat com a Zones d’Especial Protecció per a les Aus (ZEPA) alguns espais proposats a la Xarxa Natura 2000 com a Llocs d’Interès Comunitàri (LIC). En concret, els espais proposats seran els següents: Sistema transversal català, Gallifa, Sant Llorenç del Munt i l’Obac, Montserrat-Roques Blanques, Serres del litoral central, Serres de Miralles-Queralt, Alta Garrotxa, Cap de Creus, les Guilleries, Massís de l’Albera, Muntanyes de Begur, El Montgrí-Illes Medes, Serres d’Aubenç i de Turp, Vall alta de Serradell-Serra de Sant Gervàs, Aiguabarreig Segre-Noguera Pallaresa, Serra del Montsec, Serra de Montsià, Serres de Cardó-Boix, Prades-Montsant, Tivissa-Vandellós-Llaberia, Sistema prelitoral meridional, Tossals d’Almatret i Riba-Roja. La previsió de protecció del territori català és d’un 30% Vetllar per la igualtat d’oportunitats als territoris rurals i de muntanya Pel que fa a l’últim apartat d’aquest objectiu, dotar les àrees rurals de les infraestructures i els serveis bàsics, tal i com en disposen els medis urbans, s’han destinat 9,1 M€ com a partida de subvencions adreçades a les comarques i zones de muntanya, en el marc dels Plans Comarcals de Muntanya 2001- 2005, destinades tant a infraestructures com a programes de promoció econòmica. Dins la programació dels Plans Comarcals de Muntanya 2006-2010, es destinaran pel període 2006-2007, 10,6 MEUR a les comarques i zones de muntanya, que s’adrecen a la millora en les comunicacions i el desenvolupament de projectes de dinamització econòmica i territorial. Balanç Pla de Govern 297 �Altres actuacions Per últim cal destacar l’aprovació de la llei de l’Institut Geològic de Catalunya, amb l’objectiu d’enriquir el coneixement dels sòls que formen el nostre territori, i la llei de la Informació Geogràfica i de l’Institut Cartogràfic de Catalunya, que evidencia les necessitats de la informació cartogràfica com una peça clau per al desenvolupament de l’activitat econòmica i d’explotació responsable del territori, i defineix els instruments que en donen resposta. Aquesta iniciativa parteix de les resolucions del Parlament de Catalunya arran de l’accident a les obres de l’L5 del metro per a la millora de informació geològica i geogràfica de base. Balanç Pel que fa a aquest punt cal destacar sobretot la creació del Programa de Planejament Territorial que es configura com una unitat a disposició del Govern i del territori per donar un impuls important a la tasca de poder-ne planificar i ordenar el creixement. Així, tot i que els objectius que es va fixar el Govern en aquest tema eren molt ambiciosos, es pot dir que els ha assolit en bona mesura. Prova d’això és la quantitat de plans aprovats i iniciats de que disposem en aquest moment. Això és molt important, sobretot tenint en compte que es tracta d’una tasca feixuga, llarga i molt voluminosa, feta amb el consens i la participació del territori. Per tant podem dir que la manca de plans d’ordenació territorials i sectorials a Catalunya està en vies de resoldre’s. Igualment ressenyables són la definitiva protecció del litoral català, la delimitació dels espais PEIN i la millora del paisatge, que de fet s’ha configurat com una nova política pública. Així mateix, s’han posat en marxa una bateria de Plans Sectorials bàsics en àmbits molt diversos, des de l’ordenació i la planificació de les infraestructures fins a la promoció de sòl per al creixement ordenat de les nostres ciutats passant per l’impuls a les activitats turístiques de neu i de muntanya. La Xarxa Natura 2000 ha estat un dels temes més controvertits que ha hagut de solventar el Govern, inclosa la legítima posició de certs collectius del territori. A través del conseqüent procés de debat i consens afegits fins allà on ha estat possible, s’ha pogut finalment aprovar aquest important pla. Per tot això, podem dir que el Pla de Govern pot presentar aquest com un objectiu assolit, doncs les actuacions completades són especialment rellevants, però en el que caldrà seguir treballant intensament fins a completar les tasques endegades. Les noves polítiques Els valors paisagístics sempre han estat un element de referència a l’hora d’avaluar l’impacte de les transformacions en el territori, però no disposaven d’un reconeixement legal. Per això, sovint, no eren prou tinguts en compte. L’any 2000, el Consell d’Europa aprovava el Conveni Europeu del Paisatge, amb el compromís dels estats membres de reconèixer en el seu ordenament jurídic l’existència legal d’aquesta figura, i aplicar també polítiques de protecció i desenvolupament ordenat dels seus paisatges rurals i urbans més característics. D’aquesta manera s’introduïa, en la dinàmica planificadora de les administracions públiques, un element humà, per dir-ho d’alguna manera, que recull la percepció subjectiva del ciutadà sobre els territoris que veu i trepitja. Seguint aquesta directriu, el Govern va promoure el juny del 2005 la Llei de protecció, gestió i ordenació del paisatge a Catalunya, que preveu els principis que han de guiar l’actuació dels poders públics en matèria de paisatge i els instruments concrets d’intervenció, així com, també, mesures de sensibilització, educació i suport. Aquesta llei ha permès començar a establir instruments perquè les administracions i les entitats interessades puguin intervenir eficaçment en la gestió del paisatge, amb l’objectiu de preservar-lo com l’importantíssim actiu del país que és, atès el seu valor de patrimoni cultural i històric, indicador ambiental i recurs econòmic. Es tracta, doncs, d’una llei important i pionera en el marc de l’Estat espanyol. La llei crea igualment els catàlegs del paisatge, com l’instrument per a la introducció d’objectius paisatgístics en el planejament territorial a Catalunya, així com en les polítiques sectorials. També s’ha creat l’Observatori Català del Paisatge, amb seu a Olot, juntament amb representants del món local, col·legis professionals i els rectors de les universitats catalanes, Aquest ens desenvoluparà línies d’actuació política, farà tasques de sensibilització i servirà d’espai de trobada entre les administracions i la societat civil en matèria de gestió i conservació del paisatge. Durant l’any 2006 l’Observatori, entre altres tasques, coordina els catàlegs (del paisatge) del Camp de Tarragona i de la Plana de Lleida, que estaran enllestits en aquesta legislatura, així com els catàlegs del paisatge de l’Alt Pirineu i Aran, les Comarques Gironines, i les Terres de l’Ebre, que es presentaran a finals del 2006. També s’ha signat la Carta del Paisatge de l’Alt Penedès. 298 Balanç Pla de Govern PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Balanç Pla de Govern 299 �Una nova política territorial i ambiental Política i ordenació territorial 4.2.2 Aconseguir barris segurs i dignes i dotar els ajuntaments de major capacitat d’actuació urbanística Punt de partida En una primera convocatòria, el desembre de l’any 2004, es va resoldre l’adjudicació dels primers ajuts previstos en la Llei, a 13 projectes de diferents municipis catalans. La segona convocatòria, que es va adjudicar el juliol de 2005, va beneficiar 17 projectes. I la tercera convocatòria, que es va adjudicar a finals de maig de 2006, va beneficiar 17 projectes de 16 municipis catalans. En cadascuna d’aquestes convocatòries, una per any, els ajuts atorgats suposaran una inversió global de 198 M€. D’aquests, 99 M€ seran a càrrec de la Generalitat i la resta seran invertits pels ajuntaments beneficiaris dels projectes escollits. Amb les aportacions dels respectius ajuntaments, les tres convocatòries del Programa de barris hauran generat una inversió global de 594 M€ i s’hauran beneficiat 47 projectes. Això representa haver assolit en 3 anys l’objectiu que es va marcar la Llei de barris per a tota la legislatura. Relació d’adjudicacions d’ajuts previstos en la Llei de Barris 1a convocatòria (2004) Tot i no aparèixer en un inici en el Pla de Govern, es va considerar necessari incorporar aquest punt per tal de tractar individualment el tema de les polítiques adreçades als barris amb problemàtiques de degradació i en general la política urbana. Municipi Projecte Les principals accions que preveu el Pla de Govern en aquest àmbit són: Balaguer Manresa Impulsar la rehabilitació de barris: Programa per a la rehabilitació integral dels barris i àrees urbanes on es concentren les carències urbanístiques i les situacions més agudes de problemàtica social i econòmica Pressupost en M€ Subvenció en M€ Centre històric 16,05 8,05 Nucli antic 16,62 8,32 Reus Barri del Carme 16,57 8,30 L’Hospitalet de Llobregat Collblanc–La Torrassa 18,65 9,34 Sta. Coloma de Gramenet Serra d’en Mena 18,00 9,02 Barcelona Sta. Caterina 14,62 7,32 Salt Salt 70 15,20 7,61 Terrassa Ca n’Anglada 17,02 8,52 Programa per dur a terme actuacions per aconseguir aturar el deteriorament físic i l’envelliment progressiu dels nuclis antics i el patrimoni edificat de les nostres ciutats. Badalona Serra d’en Mena 18,62 9,32 Manlleu Barri de l’Erm 16,00 8,51 Olot Nucli històric 7,22 3,61 Impulsar operacions de transformació urbana: Lleida La Mariola 11,09 5,55 Barcelona Roquetes 11,05 5,54 198 99 Recuperar el patrimoni i revitalitzar els nuclis antics: Impulsar grans actuacions de transformació urbana que contribueixen a estructurar i potenciar noves centralitats dins l’estructura urbana i metropolitana. Total Dotar de major capacitat d’actuació urbanística els ajuntaments: Revisar la Llei d’urbanisme Una llei per donar resposta a un problema urgent de Catalunya 300 Balanç Pla de Govern Desenvolupament de l’Acció del Govern Impulsar la rehabilitació de barris La Llei de millora de barris, àrees urbanes i viles que requereixen atenció especial respon a una de les prioritats del Govern de Catalunya: la rehabilitació integral de barris per evitar riscos i per millorar les condicions dels ciutadans residents en aquestes àrees. La Llei impulsada pel Govern i aprovada pel Parlament de Catalunya el mes de maig de 2004, preveu la creació d’un fons al que es poden acollir els ajuntaments que resulten seleccionats en cada convocatòria, que serveix per finançar projectes d’intervenció integral que tinguin per objectiu la millora urbanística social i econòmica de barris que requereixen una atenció especial. PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Balanç Pla de Govern 301 �La llei de barris vol vacunar Catalunya contra problemes com els de les Banlieues franceses 2a convocatòria (2005) Municipi Projecte Pressupost en M€ Subvenció en M€ Barcelona Berga Poble Sec 17.0 8.5 Nucli antic 13.1 Canovelles 6.6 Barriada Nova 3.0 1.5 Cornellà de Llobregat Sant Ildefons 16.6 8.3 Figueres Marca de l’Ham Girona Sta. Eugènia Can Gibert del Pla Mataró Cerdanyola Montcada i Reixac La Ribera El Prat de Llobregat Sant Cosme Ripoll Barri Vell Sabadell 5.5 2.7 14.6 7.3 7.5 3.8 9.7 4.8 11.9 5.9 4.8 2.4 Parc Fluvial riu Ripoll 18.0 9.0 Sant Boi de Llobregat Casablanca 13.3 6.7 Santa Perpètua de Mogoda Can Folguera (1a fase) 5.2 2.6 Solsona Nucli antic 11.6 5.8 Tarragona Campclar 15.0 7.5 Tortosa Casc antic 18.9 9.4 Vic Barris sud 12.3 6.2 198 99 Total 3a convocatòria (2006) Municipi Projecte Pressupost en M€ Subvenció en M€ Banyoles La Farga 7,4 3,7 Barcelona Torre Baró-Ciutat Meridiana 18,04 9,02 Barcelona Trinitat Vella 17,4 8,7 Cambrils Nucli antic de la vila 11,8 5,9 Cardona Nucli antic 6,4 3,2 Cervera Nucli històric 8,7 4,3 Granollers Congost 6,9 3,4 L’Hospitalet de Llobregat Florida-Pubilla Cases 17,8 8,9 Igualada Sant Agustí 7,3 3,6 Lleida Nucli antic 16,8 8,4 Martorell La Vila vella 12,6 6,3 Rubí El Pinar Sant Feliu de Llobregat 6,6 3,3 Can Calders – La Salut 10,8 5,4 Santa Margarida de Montbui Sant Maure 10,7 5,3 Santa Perpètua de Mogoda Can Folguera fase 2 8,5 4,2 Valls Barri antic 15,2 7,6 Vilanova i la Geltrú Nucli antic 14,4 7,2 198 99 Total 302 Balanç Pla de Govern PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Actualment, els 30 projectes beneficiaris de la primera i la segona convocatòries estan ja en marxa. Els ajuntaments han tramitat els seus projectes, s’han creat els comitès d’avaluació i seguiment de tots els barris i s’han iniciat les diferents obres de millora en edificis, carrers i places. Dels projectes ja executats, podem destacar les actuacions al Nucli antic de Manresa i a la Serra d’en Mena de Badalona i Santa Coloma de Gramenet en l’àmbit de l’espai públic, accessibilitat i sostenibilitat; el nou Centre Cívic Frederica Montseny al Barri de l’Erm de Manlleu i les actuacions al centre històric de Balaguer en l’àmbit dels equipaments, rehabilitació i millora urbanística; els programes socials, la promoció econòmica i els programes de dinamització al barri de la Mariola de Lleida i Ca n’Anglada de Terrassa i les actuacions en matèria de participació i cooperació ciutadana als barris de Collblanc-Torrassa de l’Hospitalet de Llobregat i de Sant Ildefons a Cornellà. Comencen a ser realitat els primers canvis a alguns dels barris objectes d’ajuts A més dels ajuts que impulsa el DPTOP, el Programa de barris té vocació d’integral i transversal. Per això, és necessària la intervenció d’altres departaments, com els de Medi Ambient i Habitatge, de Salut, de Treball i Indústria i de Benestar i Família, que desenvoluparan programes d’intervencions complementàries als municipis que han estat beneficiaris en les diferents convocatòries d’ajuts per tal de millorar l’atenció sanitària, vetllar per la integració laboral dels col·lectius en risc d’exclusió o facilitar la integració dels nouvinguts. Recuperar el patrimoni i revitalitzar els nuclis antics L’any 2005 es va formalitzar el protocol de col·laboració entre els departaments de Política Territorial i Obres Públiques i de Cultura per a l’aplicació de l’u per cent cultural durant el període 2005-2008. Aquest protocol preveu un total de 140 actuacions arreu de Catalunya amb un pressupost total de 41,33 M€. L’aportació de la Generalitat, mitjançant l’Institut Català del Sòl, serà de 19,47 M€. Mitjançant aquest protocol es finançaran actuacions de conservació, intervenció en centres històrics i restauració del patrimoni arquitectònic i arqueològic, d’acord amb el que preveu la Llei del patrimoni cultural català. Entre les 140 actuacions previstes destaquen les següents: el monestir de Sant Miquel de Fluvià (Alt Empordà), el castell de Sant Martí de Sarroca (Alt Penedès), la muralla de Besalú (Garrotxa), les muralles de Balaguer (Noguera), el castell Comtes de Prades de Falset (Priorat), el castell de Montsoriu (a Arbúcies, Selva), el monestir de Sant Llorenç de Morunys (Solsonès) i la muralla de Tarragona. La Generalitat de Catalunya, mitjançant l’Institut Català del Sòl, ha establert al llarg d’aquesta legislatura 143 acords amb ajuntaments per a la rehabilitació de nuclis antics i la restauració de monuments en aquests municipis. S’han iniciat un total de 103 obres i se n’han acabat 111. Entre les obres acabades durant aquest període podem destacar les següents: Balanç Pla de Govern 303 �Més recursos per a la necessària rehabilitació de nuclis històrics Relació de rehabilitacions de nucils antics i monuments • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • Les grans operacions a l’Àrea Metropolitana de Barcelona caminen endavant 304 Balanç Pla de Govern Segona fase de rehabilitació de l’antic molí fariner d’Almenar. Restauració de la façana de vidre estructural del Palau de la Música de Barcelona. Segona fase de rehabilitació del Monestir de Santa Maria de Gualter a la Baronia de Rialb. Restauració del Pont Vell de la Bisbal d’Empordà. Quarta fase de rehabilitació del nucli històric de la Coma i la Pedra. Ordenació del nucli antic i millora de la plaça Catalunya de Fornells de la Selva. La Llengua de la Serp de Lleida. Restauració de la Cooperativa modernista del Pinell del Brai. Restauració de l’església de Santa Maria i entorn a Viu de Llevata al Pont de Suert. Restauració de la plaça del Rec i condicionament del jardí i la tanca de la Torre Viladomiu a Puigcerdà. Rehabilitació de l’edifici de les Casotes a Sant Carles de la Ràpita. Restauració del castell de Montsoriu, a Arbúcies. Castell de Barberà de la Conca. Restauració de les teulades de l’ala est i de la torre de la Universitat de Cervera. Es tracta de l’inici d’una operació de gran abast que restaurarà la totalitat de les teulades de la Universitat, amb una superfície de 7.800 m2. Restauració de les esglésies de les Oluges, de la Pobla de Lillet i del Pont de Suert. Restauració del Camí Gaudí a la Colònia Güell de Santa Coloma de Cervelló. El Palau Abària de Tortosa que acull la nova seu de la Delegació del Govern a les Terres de l’Ebre (2 M€). Rehabilitació de l’antiga fàbrica de ceràmica per a museu de Terrissa a Quart. Rehabilitació del nucli antic de Centelles. Urbanització de diversos carrers i places a Sant Quirze de Besora. Urbanització de la plaça de la Catedral de Vic. Plaça Major de Prades. Restauració del Teatre Municipal Orfeó a Ulldecona. Impulsar operacions de transformació urbana L’execució de grans projectes de reforma i remodelació urbana ha tingut un protagonisme molt rellevant durant la legislatura. En aquest sentit cal destacar l’impuls de la reforma urbanística de la Gran Via Sud, que millorarà els accessos a l’Hospitalet de Llobregat, obrirà una nova porta a la Fira de Barcelona i facilitarà la integració urbana de la futura Ciutat Judicial. A principis d’any es va iniciar la fase final de les obres de soterrament de la Gran Via a l’entorn de la plaça Europa. També s’ha signat un Conveni amb l’Ajuntament de l’Hospitalet per desenvolupar una nova fase de la reordenació urbanística de la Gran Via al seu pas per aquest municipi, que permetrà desenvolupar la part sud-oest de l’àrea de la Marina així com el projecte BioPol L’H a l’entorn dels equipaments sanitaris i educatius per a la generació de coneixement en la indústria emergent de la biotecnologia mèdica. A l’altre extrem d’aquest eix s’està executant la remodelació de la Gran Via en el sector Besòs, que inclou la implantació del tramvia en aquest tram. Així mateix, s’ha aprovat definitivament el projecte del Centre Direccional de Cerdanyola del Vallès, que en una superfície de 340 hectàrees, acollirà el Parc de la Ciència i el Laboratori de Llum Sincrotró, una nova zona residencial, un corredor verd que uneix Collserola amb Sant Llorenç del Munt i un gran parc central (183 M€). PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Dotar de major capacitat d’actuació urbanística els ajuntaments Conforme a la voluntat que tots els municipis disposin de les figures bàsiques del planejament, en les tres convocatòries realitzades aquesta legislatura s’han atorgat subvencions per a l’actualització de plans urbanístics per valor de 9 M€ a dos consells comarcals i 311 municipis d’arreu de Catalunya. Aquestes subvencions tenen com a objectiu ajudar els municipis a actualitzar els seus planejaments urbanístics i a adaptar-los a l’actual normativa urbanística. Síntesi del plantejament general vigent Nombre de municipis Font: DGU 2003 % 2004 % 2005 % 236 24,9 234 24,7 226 23,9 11 1,2 20 2,1 42 4,4 Normes subsidiàries 491 51,9 494 52,2 488 51,6 Delimitacions del sòl 75 7,9 70 7,4 66 7 Amb figura de plantejament 813 85,9 818 86,5 822 86,9 Sense figura de plantejament 133 14,1 128 13,5 124 13,1 Total municipis 946 100 946 100 946 100 Plans generals sense adaptar Plans generals adaptats Una nova normativa urbanística En el Pla de Govern 2003-2004 es definia la necessitat de promoure “el model d’urbanització caracteritzat per la compacitat, la complexitat i el caràcter integrat dels assentaments, principal garantia de la preservació del sòl no urbanitzable i dels valors del paisatge”. Per donar compliment a aquest compromís, s’ha aprovat una modificació substancial de la Llei 2/2002, d’urbanisme de Catalunya per tal de fomentar la creació de sòl per a habitatge assequible, millorar els criteris ambientals en el planejament urbanístic i dotar de major autonomia en aquest camp l’Administració local (Llei 10/2004, de 24 de desembre, de modificació de la Llei 2/2002, del 14 de març, d’urbanisme, per al foment de l’habitatge assequible, de la sostenibilitat territorial i de l’autonomia local). El mes de juliol de 2006 el Govern ha aprovat el Reglament de desenvolupament de la Llei d’urbanisme per al foment de l’habitatge assequible, de la sostenibilitat territorial i de l’autonomia local. Aquest Reglament abasta els aspectes relatius a l’ordenació, la transformació, la conservació i el control de l’ús del sòl i del subsòl, així com la seva urbanització i edificació, la regulació de l’ús, de la conservació i de la rehabilitació de les obres, els edificis i les instal·lacions. L’objecte d’aprovació d’aquest decret és desenvolupar aquells preceptes necessaris de la Llei d’urbanisme d’una forma sistemàtica, clara i abordant els aspectes més rellevants en matèria urbanística. D’altra banda, cal destacar que s’ha constituït la Comissió Territorial d’Urbanisme de la Val d’Aran, que permetrà atendre d’una manera més propera i àgil els expedients urbanístics que tramitin els ajuntaments de la Val d’Aran. Modificacions clau en la normativa urbanística per aturar l’urbanisme difòs i per promoure l’habitatge públic Balanç Pla de Govern 305 �Balanç Les noves polítiques Llei 2/2004, de 4 de juny, de millora de barris, àrees urbanes i viles que requereixen una atenció especial Llei de barris Municipis Pressupost Subvenció participants de la Generalitat 2004 13 198 M€ 99 M€ 2005 17 196 M€ 99 M€ 16 198 M€ 99 M€ 594 M€ 297 M€ 2006 (17 projectes) Total Objectiu La Llei 2/2004, de 4 de juny, de millora de barris, àrees urbanes i viles que requereixen una atenció especial, té com a objectiu promoure la rehabilitació global de barris per evitar-ne la degradació i millorar les condicions dels ciutadans residents en aquestes àrees, i afavorir, d’aquesta manera, la cohesió social. Fons d’ajut als Ajuntaments La llei preveu la creació d’un fons d’ajut als ajuntaments que presentin projectes d’intervenció integral que tinguin com a objectiu la millora urbanística, social i econòmica de barris que requereixen una atenció especial. Les aportacions de la Generalitat estan destinades a cofinançar aquests projectes. Solsona (nucli antic) La substancial revisió de la Llei d’urbanisme, completada amb el seu Reglament, són les eines normatives essencials cap a un nou model d’assentaments urbans en el territori més respectuosos amb aquest, que s’allunyin del model d’urbanisme disseminat. Alhora, es fa possible la progressiva constitució de sòl destinat a habitatge de protecció en quantitats suficients. Per tots aquests elements podem dir que aquest és un objectiu assolit del Pla de Govern. Figueres (Marca de l’Ham) Ripoll (barri vell) Olot (nucli històric) Girona (Sta. Eugènia Berga (nucli antic) - Can Gibert del Pla) Banyoles (la Farga) Manlleu (barri de l’Erm) Salt (Salt Setanta) Vic (Barris Sud) Cardona (nucli antic) Balaguer (centre històric) Manresa (nucli antic) Canovelles (barriada nova) Cervera (nucli històric) Terrassa (Ca n’Anglada) Igualada (St. Agustí) Sta. Margarida de Montbui (St. Maure) Martorell (Vila Vella) Lleida (nucli antic, la Mariola) Valls (barri antic) Vilanova i la G. (nucli antic) Reus (barri del Carme) Tarragona (Camp Clar) Cambrils (nucli antic) Tortosa (nucli antic) L’element més destacable d’aquest conjunt d’actuacions de millora urbana és la ja coneguda popularment com a Llei de barris, impulsada pel Govern des de l’inici de la legislatura i que ja ha començat a transformar la fesomia d’alguns barris de Catalunya. Ha esdevingut una eina clau per completar la rehabilitació integral dels barris de Catalunya, i és l’aposta del Govern per lluitar contra la degradació d’algunes àrees del país i la concentració de problemes urbanístics, socials i econòmics en uns llocs concrets. D’aquesta manera es vol evitar la creació de dues velocitats en el desenvolupament del país. Granollers (Congost) Sta. Perpètua de M. (Can Folguera) Mataró (Cerdanyola) Montcada i Reixac (la Ribera) Sta. Coloma de Gr. (Serra d’en Mena) Badalona (Serra d’en Mena) Barcelona (Torre Baró - Ciutat Meridiana, Trinitat Vella, Sta. Caterina, Roquetes, Poble-sec) L’Hospitalet de Ll. (Florida-Pubilla Cases, Collblanc-Torrassa) Cornellà de Ll. (St. Ildefons) El Prat de Ll. (St. Cosme) St. Boi de Ll. (Casablanca) St. Feliu de Ll. (Can Calders-la Salut) Sabadell (Parc riu Ripoll) Rubí (el Pinar) Adjudicacions 2006 Adjudicacions 2005 Adjudicacions 2004 Balanç favorable entre les tres convocatòries s’han concedit ajuts ja a 46 barris, amb una inversió total generada que ascendirà a prop de 600 M€. Aquesta xifra representa haver assolit en tres anys l’objectiu que es va marcar la Llei de barris per a tota la legislatura. 306 Balanç Pla de Govern PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Balanç Pla de Govern 307 �Una nova política territorial i ambiental Habitatge 4.3.1 Garantir l‘accés a l‘habitatge digne a tota la població Punt de partida L‘accés a l‘habitatge s‘ha mostrat com un dels grans problemes de la societat catalana, especialment per als sectors de menor poder adquisitiu i per als joves. Els preus de l‘habitatge han seguit augmentant a un ritme molt superior al de l’increment de sous i salaris i a l’increment de la inflació. Això afecta sobretot els joves, els treballadors de rendes baixes i ocupació temporal o eventual i els sectors socials afectats per problemes d‘exclusió social: gent gran, immigrants, famílies monoparentals, persones en situacions de crisi familiar i atur. 1 308 Balanç Pla de Govern 7.500 7.000 Impulsar una oferta adecuada d’habitatge a les necessitats existents: 5.000 5.073 4.000 3.500 3.000 3 Crear instruments de gestió per millorar la situació de l‘habitatge a Catalunya. 2.000 4 Redactar el Projecte de Llei de l‘Habitatge. 5 Aprovar el Pla Territorial de l‘Habitatge. PLA DE GOVERN 2004-2007 6.932 6.000 4.500 PdG 6.390 6.500 5.500 Desenvolupament de l’Acció del Govern El parc d’habitatges de Catalunya ha crescut un 22% en el decenni 19912001, fins arribar als 3,3 milions d’unitats. El parc d’habitatge social (format per parcs públics o semipúblics de lloguer) representa a Espanya la proporció més baixa del conjunt de països de la Unió Europea, amb 10 habitatges per cada 1.000 habitants, davant una mitjana de la UE de 80 habitatges per cada 1.000 habitants. L’edificació residencial, en termes de producció ha experimentat un creixement en el període 1997-2005 del 75,2%, 2,6 vegades superior al del PIB global. L’any 2005 es va donar novament la xifra rècord d’habitatges iniciats, 110.513, amb un increment d’un 14,5% respecte de l’any 2004, i que gairebé dobla els volums de producció de l’inici de l’etapa expansiva, l’any 1997. Els ajuntaments s’impliquen en la política d’habitatge. 8.000 Establir mesures per millorar els programes d‘actuació urbanística destinats a habitatges, rehabilitació, preservació i millora urbana. 2 El nou Govern comença el desplegament d’una política d’habitatge Nombre d’habitatges iniciats amb protecció oficial Font: Direcció General d’Habitatges L‘objectiu de garantir l‘accés a l‘habitatge es volia assolir, en el marc del Pla de Govern, amb les actuacions principals següents: Aprovar del Pla per al Dret a l‘Habitatge 2004-2007. La manca de política d’habitatge dels governs anteriors han convertit l’accés a l’habitatge en un greu problema La promoció d’habitatges de protecció oficial va ser escassa en relació a les necessitats socials. Els governs anteriors no la consideraven una prioritat política. Des del Govern s’ha volgut potenciar en aquest període la implicació dels promotors privats i s’han establert línies d’ajut als promotors d’habitatge de protecció pública, a les promocions d’habitatge amb protecció oficial destinats a lloguer, especialment per al segment de població jove, i a les promocions destinades a la venda i als habitatges de preu concertat. El govern ha aprovat el Pla per al Dret de l’Habitatge 2004-2007, que promou la creació de 42.000 nous habitatges protegits, la meitat en règim de lloguer, fomenta la rehabilitació de 40.000 habitatges i suposa una inversió anual, per part de la Generalitat de 100 M€. En aquest marc, l’any 2004 es van iniciar 6.390 nous habitatges de protecció oficial (un 26% per sobre del 2003), 2.170 dels quals van ser de lloguer (un 59% per sobre del 2003), i l’any 2005 es van iniciar 6.932 nous habitatges amb protecció oficial (un 8,3% per sobre del 2004). 3.178 2.500 1.500 1.000 500 0 2003 2004 2005 2006 (1r semestre) Fins el 30 de juny de 2006, s’han iniciat 3.178 habitatges de protecció oficial. Del total d’aquests habitatges (16.500), 4.014 corresponen a la promoció directa de l’Incasòl (amb anterioritat a l’any 2004 la seva producció era de 800 habitatges/any, la qual cosa significa que s’ha doblat la producció d’habitatges directa de la Generalitat). A més d’aquests habitatges, l’INCASÒL en té 8.102 en fase de projecte, gràcies a la signatura de 126 convenis amb sengles ajuntaments, emparats en Plans Locals d’Habitatge. L’incasòl, a més, en el primer protocol signat a mitjans de l’any 2004 va establir la cessió de sòl propi a cooperatives i fundacions per a 4.600 habitatges durant la legislatura. D’altra banda, el Pla de Sòl 2005-2010 preveu la preparació de sòl per part de l’Institut Català del Sòl, per a més de 100.000 habitatges, el 50% dels quals seran protegits. Pel que fa als habitatges amb protecció oficial finalitzats, el 2004 foren 5.462 i el 2005, 5.039. Així mateix, les cooperatives socials entren en el Pla pel Dret a l’Habitatge Balanç Pla de Govern 309 �Nombre d’habitatges de protecció oficial finalitzats Font: Direcció General d’Habitatges urbanístic i dotar de major autonomia en aquest camp l’Administració local (Llei 10/2004, de 24 de desembre, de modificació de la Llei 2/2002, de 14 de març, d’urbanisme, per al foment de l’habitatge assequible, de la sostenibilitat territorial i de l’autonomia local). 7.000 6.000 5.000 5.462 4.000 4.588 5.039 3.000 2.000 1.000 0 2003 Es crea una xarxa pública d’oficines d’habitatge S’incentiva els propietaris per fomentar el lloguer 2004 2005 Així mateix, s’han signat 70 convenis amb els ajuntaments mitjans i grans de Catalunya, així com amb els Consells Comarcals, per a la creació d’Oficines Locals d’Habitatge que facin funcions d’atenció de sol·licituds, d’informació, de tramitació d’expedients, de mediació entre propietaris i llogaters i de Registre de sol·licitants d’habitatge protegit, amb suport informàtic i forta aportació econòmica del Departament de Medi Ambient i Habitatge (mitjana de 36.000€ anuals per oficina). També s’ha creat la Xarxa Catalana de Mediació per al lloguer, que oferirà avals asseguradors de les rendes i dels possibles desperfectes als propietaris i premis vinculats a l’eficàcia de la gestió de les oficines gestores. La creació d’aquesta Xarxa ha permès: • Signar convenis amb ajuntaments i consells comarcals per constituir Borses de mediació social, en aquests moments se’n troben en funcionament 40, a iniciativa d’ajuntaments i consells comarcals, amb suport informàtic i forta aportació econòmica del Departament de Medi Ambient i Habitatge. • Signar un conveni amb la Secretaria de Joventut per a coordinar les tasques de les 16 borses de lloguer jove. Dins el Programa de prevenció de l’exclusió social residencial, s’ha establert un sistema d’ajuts per compensar els diferencials entre els lloguers que poden suportar les llars amb ingressos baixos i els lloguers adequats que haurien de percebre els propietaris o gestors, a través de convocatòries de subvenció anuals. En la convocatòria de l’any 2005, s’han atès a la Direcció general d’Habitatge 2.912 sol·licituds d’ajuts per al pagament del lloguer per part de famílies amb ingressos per sota de 2 vegades la IPREM, de les quals 2.153 han estat aprovades. Les subvencions mitjanes son de 1.526 €/any, i totalitzen 3,3 M€. Aquests ajuts s’han distribuït de la manera següent: • • • • La nova llei d’urbanisme reforça la cessió de sòl per a l’habitatge protegit. 310 Balanç Pla de Govern Redactar el Projecte de Llei de l‘Habitatge. S’ha aprovat el Projecte de llei del dret a l’habitatge. Es tracta d’una llei que dota, tant la Generalitat com els ens locals, d’instruments normatius per tal de desenvolupar polítiques d’accés a l’habitatge, tot garantint el compliment de la funció social de la propietat i la defensa dels drets dels compradors i els llogaters. Bona part del contingut de la llei ja s’està aplicant a través del Pla pel dret a l’habitatge 2004-2007 i del Pla de rehabilitació. Aprovar el Pla Territorial de l‘Habitatge S’ha signat un conveni amb la Universitat Politècnica de Catalunya per a l’elaboració del Pla Territorial sectorial d’Habitatge i s’ha començat a treballar en el terreny de la demografia i de l’urbanisme en col·laboració amb l’Institut d’Estadística de Catalunya i amb l’Institut Cartogràfic. Per primera vegada el Govern fixa el dret a l’habitatge com a una actuació política prioritària Arran de maniobres parlamentàries de l’oposició el projecte de llei pel dret a l’habitatge no ha pogut ser aprovat pel Parlament de Catalunya. El Govern manté el compromís ferm de promoure en la propera legislatura l’aprovació parlamentària d’aquesta Llei Balanç S’ha dut a terme política d’habitatge per primer cop, però és dificil d’aturar les inèrcies del mercat. S’ha d’entendre aquesta acció de Govern com una política a mig-llarg termini. Cal destacar, però, que amb l’escurçament de la legislatura no ha estat possible aprovar la llei de l’habitatge. L’aprovació d’aquesta llei comportarà uns canvis importants en la mesura que permetrà més marge d’actuació a l’administració pública envers el sector privat. Per tot això, s’estima que aquest objectiu es troba en vies d’assoliment. 58,2% per a llogaters de la Xarxa de Mediació per al Lloguer Social 11,7% per a llogaters dels parcs públics 14,7% per a llogaters de les borses de lloguer jove 15,5% per a llogaters de més de 65 anys, amb contractes de lloguer depròrroga forçosa En la convocatòria de l’any 2006, han entrat gairebé 10.000 sol·licituds d’ajuts que han obligat a incrementar els pressupostos previstos per la Direcció General d’Habitatge, que enguany eren de 8 M€, fins a prop de 15 milions. Cal destacar també l’aprovació de la modificació substancial de la Llei 2/2002 d’Urbanisme de Catalunya per tal de fomentar la creació de sòl per a habitatge assequible, millorar els criteris ambientals en el planejament PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Balanç Pla de Govern 311 �Una nova política territorial i ambiental Habitatge 4.3.2 Promoure la rehabilitació d’habitatges Un aspecte remarcable del Programa de rehabilitació són els ajuts que ofereix la Generalitat per facilitar les condicions d’accessibilitat i de millora de la sostenibilitat i l’eficiència energètica. Ajuts a la rehabilitació d’edificis Instal·lació d’ascensors fins al 60% dels costos Supressió de barreres arquitectòniques fins a un 25% Obres d’adequació de les instal·lacions comunitàries fins a un 40% Millora de l’aïllament tèrmic i acústic, o la instal·lació d’energies alternatives fins a un 35% Punt de partida La rehabilitació d’habitatges constitueix el segon gran àmbit d’actuació de la política d’habitatge. Amb el foment de la rehabilitació d’habitatges es persegueix el manteniment i la millora de les condicions de l’habitabilitat i de l’accessibilitat. Les principals accions que preveia el Pla de Govern en aquest àmbit eren: Programes específics de rehabilitació d‘habitatges que havien d’incidir en els següents punts: 1 Millorar les condicions d‘habitabilitat dels habitatges. 2 Millorar les condicions d‘accés (reformes d‘accés, ascensors i adaptació per a les persones de mobilitat reduïda). 3 Promoure la revalorització d‘habitatges per mobilitzar els habitatges buits. Desenvolupament de l’acció del Govern Programes específics de rehabilitació d‘habitatges L’objectiu per aquesta legislatura era la rehabilitació de no menys de 40.000 habitatges, donant prioritat a les instal·lacions d’ascensors, les obres de millora de l’eficiència energètica dels edificis, la rehabilitació de patologies estructurals, l’adaptació dels habitatges per a persones amb dificultats de mobilitat, i a la rehabilitació en zones de muntanya i rurals en regressió demogràfica. A Catalunya hi ha 925.600 llars que manifesten tenir necessitats de rehabilitació en els seus habitatges, i 583.128 tenen dificultats econòmiques per fer front a les obres. Per tot això s’ha aprovat el Pla de rehabilitació d’habitatges de Catalunya, un dels eixos bàsics del Pla pel Dret a l’Habitatge. Aquest Pla estableix dues línies d’actuació: • Programa per al coneixement del parc d'habitatges de Catalunya: té com a missió conèixer l’estat de conservació dels edificis d’ús residencial i permetre una avaluació tècnica de les deficiències de l’habitatge abans d’iniciar una obra de rehabilitació per a la qual es vulguin sol·licitar ajuts públics • Programa de rehabilitació d’edificis d’ús residencial i d’habitatges, que estableix les actuacions protegibles en matèria de rehabilitació d’edificis d’ús residencial i d’habitatges. 312 Balanç Pla de Govern PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Tant en el 2005 com en el 2006 s’ha aprovat la convocatòria de subvencions per accedir a aquests ajuts, amb una dotació inicial de 6 i de 8,5 milions d’euros respectivament. Cal remarcar com a novetat del Programa de rehabilitació d’habitatges que qualsevol obra de rehabilitació que vulgui acollir-se als ajuts haurà de passar per una fase prèvia de justificació de necessitat i d’idoneïtat de l’obra mitjançant el Test de l’edifici, i l’ Informe Intern d’Idoneïtat. Aquests informes, que radiografien l’estat de conservació dels edificis i habitatges objecte de rehabilitació, són un molt bon indicador de l’estat de conservació del parc, i són requisit indispensable per gaudir de subvencions públiques. Per fer viable la realització d’aquesta tasca, el 2005 el Departament de Medi Ambient i Habitatge va signar un conveni amb el Col·legi d’Arquitectes de Catalunya i els Col·legis d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de tot el territori per a l’elaboració dels TEDI (test de l’edifici) i dels III (Informe Intern d’Idoneïtat). Entre l’any 2005 i el segon trimestre de 2006, la Direcció General d’Habitatge ha rebut sol·licituds i ha encarregat la realització de 6.960 Test d’Edificis (TEDI), i 3.155 Informes Interns d’Idoneïtat (III), que cobreixen un total de 111.716 habitatges. D’aquests informes, han entrat 3.084 habitatges amb sol·licitud d’ajuts per ser rehabilitats dins la convocatòria del 2005. La previsió de sol·licituds per a la convocatòria d’ajuts a la rehabilitació de l’any 2006, encara oberta, és de 3.500 expedients i 37.000 habitatges. La subvenció mitjana ha estat de 1.930 euros per habitatge, amb un increment extraordinari respecte dels 190 euros de mitjana per habitatge del període 2000-2001, i dels 900 euros del període 2002-2005. L’allau de sol·licituds d’ajuts per rehabilitació d’edificis i habitatges que s’ha viscut durant aquests dos anys, obligarà a un increment extraordinari de les aportacions pressupostàries del Govern de la Generalitat de cara als exercicis 2006 i 2007. En aquest sentit s’està treballant en la constitució d’un pla plurianual de finançament de la rehabilitació de Catalunya per al període 2006-2008, que permetrà cobrir la demanda enregistrada en les dues convocatòries. Un dels altres objectius del Govern era donar sortida als prop de 60.000 expedients d’ajuts a la promoció i rehabilitació d’habitatges acumulats pel govern anterior, fent front a un deute proper als 75 M€. així doncs, s’han pagat subvencions de promoció de 6.000 habitatges de lloguer endarrerides, per un import proper als 40 milions d’euros, i de 40.000 habitatges rehabilitats, per un import de 34 milions d’euros, i es troba en aquests moments pràcticament tancada l’operació de posada al dia dels expedients anteriors a l’any 2004 que s’havies acumulat sense ser atesos i sense dotació pressupostària. S’ha doblat la subvenció per habitatge a rehabilitar Existia un tap d’expedients acumulats del Govern anterior Balanç Pla de Govern 313 �Es multipliquen les operacions de rehabilitació intregral de barri amb habitatges precaris El Govern ha fet front amb celeritat a les compensacions als veïns afectats del Carmel Rehabilitació de barris Finalment cal destacar que s’ha aprovat el decret pel qual s’estableixen ajuts a la rehabilitació de grups d’habitatges de promoció pública dels barris de Canyelles, Sud-oest del Besòs i Trinitat Nova de la ciutat de Barcelona, afectats per patologies estructurals o altres deficiències constructives que afectin als elements comuns. Seguint en aquesta línia s’han signat diversos convenis amb el Ministeri d’Habitatge per al finançament d’obres de rehabilitació integral a Barcelona, Terrassa, Manresa i Lleida. Pel que fa al procés de remodelació de barris, s’han entregat 7 noves promocions d’habitatges de compra amb un total de 475 habitatges: 152 habitatges de compra al barri de Sant Roc de Badalona, 84 al barri de Via Trajana a Sant Adrià de Besòs, 111 al barri del Polvorí de Barcelona i 60 al barri del Besòs, on es reallotjaran famílies que ja viuen al barrri, 65 de compravenda al districte de Sant Martí, i 63 de compravenda al barri de Salipota de Súria, lliurament amb el qual finalitza la quarta i darrera fase de remodelació del barri, que ha suposat una inversió total de 23,50 M€ i la construcció de 360 habitatges. A partir d’un altre conveni amb el Ministeri d’Habitatge, es seguirà donant continuïtat a la remodelació de vivendes de barris a la demarcació de Barcelona. Els barris beneficiats per aquestes remodelacions són el Turó de la Peira, Via Trajana, el Polvorí, del Besòs, Trinitat Nova i Governador, a la ciutat de Barcelona; Can Gambús (barri d’Arraona), a Sabadell; Sal i Pota, de Súria; Sant Roc, de Badalona; Creu Roja-Vallparda, de l’Hospitalet de Llobregat; i de Sant Cosme, al Prat de Llobregat (12,4 M€ a càrrec del Departament de Medi ambient i Habitatge, i 8,3 M€ a càrrec del Ministeri d’Habitatge). Balanç És important destacar el gran impuls en la rehabilitació del parc d’habitatges de Catalunya, amb l’aprovació del programa de Rehabilitació d’habitatges de Catalunya. Aquest programa, juntament amb l’aprovació de la Llei de barris ha de suposar a curt i mig termini una millora substancial, dels barris i vivendes més degradades, així com del global del parc de l’habitatge. L’actuació del govern d’ençà de l’any 2004 ha suposat l’inici d’un procés que serà difícilment aturable, però certament no ha acabat d’atacar els problemes del conjunt del parc d’habitatges d’aquest país: es necessari un període molt més llarg per poder fer front a totes les demandes i a una realitat de país que disposa hores d’ara de moltes vivendes en situació precària. L’esfondrament de la cua de maniobres de la línia V del metro de Barcelona al barri del Carmel va suposar també un punt d’inflexió en la rehabilitació de l’entorn d’aquest barri, al que la Generalitat ha destinat recursos especials. Per tot això, podem dir que en aquest objectiu es troba en vies d’assoliment. Barri del Carmel Finalment cal fer esment també de les actuacions dutes a terme al barri del Carmel, arran de l’esfondrament de les obres del túnel de la Línia 5 del Metro. El Govern va declarar el barri del Carmel i entorns com a Àrea extraordinària de Rehabilitació Integral. També ha aprovat la llei de concessió d’un crèdit extraordinari al Pressupost de la Generalitat de Catalunya per al 2005, per un import de 95 M€, per tal de finançar les indemnitzacions i les despeses derivades de tot aquest procés. Fins el mes de juny de 2006 s’han destinat al barri del Carmel un total de 97,1 MEUR distribuïts de la següent ma nera: • Indemnitzacions a persones físiques i altres despeses associades als afectats: 57.942.044,72 € • Indemnitzacions a comerços: 4.346.133,66 € • Obra civil i edificació: 33.377.123,03 € • Altres despeses (serveis de peritacions, suport informàtic, contractes de serveis...): 1.439.411,24 € El mes de maig d’enguany s’ha obert als veïns del Carmel la plaça que s’ha construït al solar delimitat pels carrers de Sigüenza i de Conca de Tremp i el passatge de Calafell, espai que va quedar lliure d’edificació com a conseqüència dels enderrocs produïts a causa de l’enfonsament de part del túnel de maniobres de l’L5 del Metro. 314 Balanç Pla de Govern PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Balanç Pla de Govern 315 �Municipis adscrits a la carta d’Aalborg Font: DMAH Una nova política territorial i ambiental Biodiversitat i desenvolupament sostenible 350 300 4.4.1 250 1 Impulsar els processos d’Agenda 21 2 Fomentar la conscienciació, la col·laboració i la participació en els aspectes mediambientals 3 Establir plans de gestió i protecció de la biodiversitat 50 0 2002 2003 Fomentar la conscienciació, la col·laboració i la participació en els aspectes mediambientals Aquesta línia d’actuació té per objectiu conscienciar el conjunt de la societat sobre la bondat d’adoptar models sostenibles. Hi ha un sector en què aquesta tasca és especialment important: els infants i els joves, atès que són ells qui hauran d’impulsar les futures polítiques sostenibles. Aquí cal destacar l’impuls a les Escoles Verdes, experiència que té per objectiu que les escoles incorporin la dimensió ambiental a la seva gestió i els seus currículums. El curs 2004-2005 ja eren 235 els centres adherits al programa escoles verdes, pels 175 del curs 2003-2004 i els 135 del 2002-2003. Destacar també el III Fòrum d’escoles verdes, ja que permet intercanviar experiències entre els diferents centres adherits. Conscienciar als infants i als joves és adoptar polítiques de sostenibilitat en el futur Nº de Centres Adherits centres Curs escolar 250 10 Increment important del nombre de municipis signataris de la carta d’Aalborg 2005 100 235 150 Catalunya avança cap a la sostenibilitat i promou l’Estratègia Catalana per al Desenvolupament Sostenible 2004 289 200 Desenvolupament de l’Acció del Govern Impulsar els processos d’Agenda 21 Com recull el Pla de Govern 2004-2007, aquest Govern és del parer que la sostenibilitat es decideix en els sistemes urbans. És per aquest motiu que s’ha apostat pels processos de sostenibilitat a nivell local mitjançant, per exemple, ajuts als ens locals que volguessin iniciar experiències d’aquest tipus. Només el 2005, es van atorgar per a aquest fi subvencions per import de 400.000 €. Pel que fa a l’any 2006, es preveu una convocatòria bianual 2006-2007 amb una dotació inicial d’1.000.000 €. En aquests darrers anys ha augmentat el nombre de municipis catalans signataris de la carta d’Aalborg, document mitjançant el qual els municipis signataris s’integren a la Campanya Europea sobre Ciutats i Viles Sostenibles i es comprometen a iniciar processos d’Agenda 21. Concretament, s’ha passat de 325 municipis signataris el 2003 a 360 el 2005. 360 150 Punt de partida Per tant, aquestes accions pensades per fomentar el desenvolupament sostenible i la biodiversitat no des d’un vessant coercitiu sinó de foment, es va decidir desenvolupar-les des de les línies d’actuació següents: 350 200 Impulsar l’Agenda 21 de Catalunya Impulsar l’Agenda 21 de Catalunya vol dir aconseguir que tots els municipis catalans posin en marxa un procés de reflexió sobre com millorar el medi ambient mitjançant accions sostenibles a nivell local. Però vol dir més que això, vol dir sensibilitzar els ciutadans sobre la delicadesa del nostre mediambient, i de la capacitat individual que tenim per ajudar a millorar-lo, i vol dir protegir la biodiversitat, garantir una preservació de les zones més riques en ecosistemes del nostre territori. 325 175 135 50 0 2002-2003 2003-2004 2004-2005 A més de la sensibilització dels joves, hi ha hagut accions encaminades al món local i a l’empresarial. D’aquestes, destaquen les convocatòries de subvencions per promoure accions de sostenibilitat local, amb imports superiors a 1.400.000€ entre 2005 i 2007 o els ajuts per a la millora mediambiental de les empreses; durant el període 2004-2006 s’han convocat subvencions per un import d’1.240.000€. A més, cal que els sistemes d’informació ambiental siguin coherents amb la conscienciació en aspectes mediambientals. La Informació Ambiental disponible al DMAH engloba l’estat de l’aire, l’aigua, el sòl, la terra, els paisatges i espais naturals, inclosos els aiguamolls i les platges, la diversitat biològica; les substàncies contaminants, el foment de les energies renovables, soroll, residus, emissions o abocaments que puguin afectar el medi ambient. Entre altres novetats, s’ha actualitzat la informació sobre els usos del sòl a Catalunya, també disponible al Web del Departament de Medi Ambient. Més de 2,5 M€ per promoure accions de sostenibilitat a municipis i empreses Establir plans de gestió i protecció de la biodiversitat En aquesta línia d’actuació cal destacar l’elaboració de l’Estratègia catalana per a la conservació i l’ús sostenible de la biodiversitat. Aquesta s’integra en les estratègies de més ampli abast: la “Estrategia Española para la Conser- 316 Balanç Pla de Govern PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Balanç Pla de Govern 317 �Elaboració de l’estratègia catalana per a la conservació i l’ús sostenible de la biodiversitat vación y usos sostenibles de la diversidad biológica” a nivell estatal; “Sobre una estratègia de la Comunitat Europea en Matèria de Biodiversitat” a nivell de la UE, i l’”Estratègia Global per a la Biodiversitat” a nivell planetari. L’estratègia catalana impulsa una visió integradora de la conservació i l’ús sostenible de la diversitat biològica que, sense ignorar-ne els elements (les espècies) posa l’èmfasi en els conjunts (els ecosistemes), incloent-hi sempre els humans, atès que la humanització del territori de Catalunya arriba fins al racó més remot. Cal tenir present que molts aspectes relacionats amb la biodiversitat estan estretament vinculats amb la planificació i la gestió del territori, especialment pel que fa a política forestal i plans d’espais d’interès naturals. Aquests temes, però, són tractats en l’àmbit 4.2 Política i ordenació del territori. Ara bé, destaquem-ne uns quants de més rellevants: Una nova política territorial i ambiental Biodiversitat i desenvolupament sostenible 4.4.2 Establir instruments d’inspecció i control ambiental Punt de partida El respecte al medi ambient, i la voluntat de fomentar un desenvolupament sostenible són els pilars de qualsevol política mediambiental, però han d’anar acompanyats de mesures d’anàlisi i de regulació dels usos de l’entorn natural. • La proposta d’ampliació de la Xarxa Natura 2000, fins a les 969.381 Ha terrestres i les 83.920 Ha marines, que representa el 30,2% del territori. • Pla general de política forestal, que té com a objectius establir les directrius i les estratègies per fomentar la gestió sostenible dels terrenys forestals. • Redacció dels projectes de llei de protecció de la biodiversitat, i d’ordenació sostenible de la pesca recreativa fluvial i conservació dels ecosistemes aquàtics continentals a Catalunya. • Regeneració ambiental del riu i del delta del Llobregat per recuperar les funcions de corredor biològic i d’eix natural que vertebra el territori del Baix Llobregat, de nord a sud, obrint-se als diversos municipis com a espai de lleure i de convivència per a les persones. S’hi destinaran 27 M€ en acord amb el Ministeri de Medi Ambient. Balanç S’ha avançat en les tres línies d’actuació que fixava el Pla de Govern 2004-2007. Destacar l’elaboració de l’Estratègia catalana per a la conservació i l’ús sostenible de la biodiversitat, ja que fins ara no es tenia cap document d’aquest tipus a nivell català. També és important assenyalar la tasca duta a terme per implantar l’Agenda 21 al llarg de tot el territori català, així com la sensibilització duta a terme a diferents capes de la població catalana. Cal, però, seguir treballant, especialment en l’aspecte de la protecció d’àrees d’especial interès mediambiental, i definir-ne el seu desenvolupament. És per això que respecte d’aquesta Acció de Govern, s’ha de considerar que el resultat ha estat d’objectiu en vies d’assolir-se. Catalunya ja gaudeix, des del 1988, de normativa pròpia i d’una consolidada experiència en matèria d’avaluació ambiental de projectes. Aquesta normativa cal adaptar-la als avenços que s’han produït en les tècniques d’avaluació ambiental des de finals dels anys 80. Però més enllà de l’avaluació de projectes singulars, cal avançar cap a una avaluació ambiental més ambiciosa i coherent, que avaluï no només projectes sinó els plans i els programes en els quals s’emmarquen. És per això que, pel que fa a l’establiment d’instruments d’inspecció i control ambiental, el Pla de Govern 2004-2007 es fixava dues línies d’actuació: 1 Elaborar la Llei d’avaluació ambiental de plans i programes 2 Disposar d’instruments suficients per fer efectives les tasques d’inspecció i control en el medi natural Desenvolupament de l’Acció del Govern Elaborar la Llei d’avaluació ambiental de plans i programes En la present legislatura el Govern ha estat treballant en l’elaboració d’un projecte de llei d’avaluació ambiental de plans i programes. Un cop enllestits els treballs inicials, el Govern va sotmetre a informació pública l’avantprojecte de llei d’avaluació ambiental de plans i programes el 2 d’agost del 2005. El 5 de juny del 2006 es feia pública una segona versió de l’avantprojecte, que incorpora les modificacions resultants del procés de consultes esmentat. L’escurçament de la legislatura no ha permès que l’avantprojecte sigui aprovat pel Govern i passi a tràmit parlamentari. Disposar d’instruments suficients per fer efectives les tasques d’inspecció i control en el medi natural Existeixen diferents instruments per garantir un ús adequat del medi natural, dels quals podem destacar els Agents Rurals i les Agrupacions de Defensa Forestal (ADF). Respecte a aquestes eines, s’han desenvolupat les accions següents: 318 Balanç Pla de Govern PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Balanç Pla de Govern 319 �Quasi 200 agents s’integraran com a funcionaris de carrera en el Cos d’Agents Rurals Millor relació i increment de recursos per a les Associacions de Defensa Forestal (ADF) • Implantació del sistema de gestió ambiental d’acord amb el reglament EMAS a 30 CAP i 5 Hospitals, a la seu del Departament de Medi Ambient i Habitatge i al Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, amb una inversió total de prop de 300.000 € • Convocatòria d’ajuts per a la implantació de sistemes de gestió ambiental a ens locals, els seus organismes autònoms i les associacions d’ens locals. És la primera convocatòria pública a ens locals en aquest àmbit. La dotació de la convocatòria ha estat de 540.000 €, i s’hi han presentat 58 projectes. Establir una nova cultura de l’aigua Punt de partida La importància estratègica de l’ús de l’aigua al nostre país, la seva planificació a mig i llarg termini i la seva depuració i reutilització són peces clau d’una estratègia de sostenibilitat, de competitivitat i de qualitat de vida. L’objectiu principal de la política del Govern en aquest àmbit ha estat de continuar assegurant la disponibilitat en quantitat i qualitat de l’aigua, sense malmetre els recursos disponibles i vetllant per fer-ne un ús més racional. Aquest gran objectiu s’havia de traduir en les línees de treball següents: 1 Aconseguir que no es dugués a terme el transvasament del riu Ebre i executar-ne les mesures alternatives 2 Desenvolupar el Pla nacional de la gestió de l’aigua 3 Revisar el Pla de sanejament, per establir el sistema català integral de sanejament Desenvolupament de l’Acció del Govern Les característiques definitòries de Catalunya en relació amb l’aigua són dues: gran desequilibri en l’ocupació del territori juntament amb recursos limitats i distribuïts irregularment. Aquestes característiques condicionen la política que en relació amb l’aigua s’ha de dur a terme des del Govern. L’escurçament de la legislatura no ha permès assolir l’actuació cabdal d’aquest apartat del Pla de Govern, l’aprovació del Govern del projecte de llei d’avaluació ambiental de plans i programes i la posterior tramitació parlamentària perquè esdevingués llei. Alternatives al Pla hidrològic nacional En relació amb el primer dels objectius, cal destacar que ja al principi de la legislatura van ser derogats els apartats agressius amb el riu Ebre del Pla hidrològic nacional. En aquest sentit es van signar diversos convenis de col·laboració amb l’Administració central per garantir la cooperació per tal d’executar les obres alternatives al transvasament de l’Ebre: Sí que s’ha avançat, però, en l’altra gran línia d’actuació d’aquest objectiu, l’establiment d’instruments per dur a terme la inspecció i el control del medi natural, així com en el foment de la cultura de protecció del medi ambient, gràcies al reconeixement i al foment d’accions en aquesta línia. • Conveni per al desenvolupament i el finançament d’un seguit d’actuacions alternatives al Ramal Nord del transvasament de l’Ebre • Conveni per a la redacció i l’execució del Pla integral de protecció del delta de l’Ebre En la propera legislatura, el Govern haurà d’aprovar la llei d’avaluació ambiental, per garantir una política de protecció de medi natural compatible amb el desenvolupament econòmic de la nostra societat. Paral·lelament s’ha gestionat des de la Generalitat i conjuntament amb l’Administració de l’Estat la concessió d’ajuts dels Fons de Cohesió a un seguit de projectes relacionats amb les actuacions alternatives al transvasament: Interconnexió de xarxes del Maresme Nord i ATLL; Prolongació de la conducció Abrera-Fontsanta fins el Prat de Llobregat; Ampliació i millora del tractament de la potabilitzadora d’Abrera; Dessalinitzadora de l’Àrea Metropolitana de Balanç De les conclusions dites, es desprèn que en matèria d’inspecció ambiental, l’Acció del Govern es pot valorar com a objectiu en vies d’assolir-se. 320 Balanç Pla de Govern 4.4.3 • Introducció de modificacions en la convocatòria d’ajuts a les ADF per incidir en criteris com la superfície, el risc d’incendi del territori on actuen les ADF, els perímetres d’especial protecció, el tipus de vigilància, els espais naturals protegits, la capacitat de gestió de l’agrupació, l’adequació de les activitats previstes als recursos humans disponibles o l’especialització i els projectes de futur de l’entitat. L’import de les subvencions ha estat de 2,5 M€ el 2005 i 2,3 M€ el 2006. Finalment, com a línia de treball paral·lela a la normativa ambiental i a l’enfortiment d’instruments de control, s’han establert mecanismes de reconeixement per a aquelles institucions que han tingut un especial interès a adoptar bones pràctiques ambientals. Concretament els reconeixements han estat realitzats de la forma següent: Des del govern s’ha fomentat la implantació de sistemes de gestió ambiental, amb el resultat de 95 centres i organitzacions implicats Una nova política territorial i ambiental Biodiversitat i desenvolupament sostenible • Proposta de desplegament reglamentari de la llei 17/2003, de 4 de juliol, del Cos d’Agents Rurals. El 3 de juliol de 2006 han estat sotmesos a informació pública els projectes de decret pel qual s’estableix l’estructura del Cos d’Agents Rurals i el de selecció, provisió i promoció professional del Cos d’Agents Rurals. A més a més, el 30 d’agost del 2005 es va aprovar el Decret 184/2005, de creació de la Subdirecció General dels Agents Rurals, per tal d’adequar l’estructura orgànica del Departament de Medi Ambient i Habitatge. PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 S’ha anul·lat el transvasament de l’Ebre Més finançament europeu per a la política hidràulica Balanç Pla de Govern 321 �Barcelona, entre d’altres. El finançament aconseguit ha estat superior que el previst en l’antic Pla hidrològic. A data d’avui, la Unió Europea ha concedit fons de cohesió a la Generalitat per un import total de 433,26 M€. Pel que fa a la resta d’actuacions en l’àmbit de la política de l’aigua, aquestes s’han desenvolupat en una doble direcció: l’assoliment dels objectius fixats en el Programa de Govern i la resolució dels problemes puntuals que s’han anat produint. S’han posat en marxa mesures de lluita contra la sequera i de prevenció d’inundacions El Govern afronta els problemes d’insuficiència financera del cicle de l’aigua Ha entrat en funcionament el nou cànon de l’aigua adreçat a fomentar l’estalvi de l’aigua Resolució dels problemes puntuals Començant per aquests darrers, aquesta legislatura ha estat marcada per estius secs i poc plujosos, que han deixat les reserves d’aigua en nivells mínims. Per tal de fer front a aquesta situació meteorològica, l’any 2005 el Govern va aprovar un decret d’adopció de mesures d’emergència en relació amb la utilització dels recursos hídrics. Aquest decret va quedar posteriorment sense vigència, ja que les pluges caigudes durant els mesos d’octubre i novembre van permetre recuperar els nivells dels embassaments de les conques internes per sobre del 47%. Un altre fenomen meteorològic al qual cal fer front als països mediterranis són els forts aiguats de la tardor. S’han activat per això al llarg de la legislatura programes de prevenció d’inundacions amb l’objectiu de minimitzar els danys en el cas de fenòmens meteorològics extrems: en funció de la perillositat dels trams, el pla incloïa un programa d’extracció selectiva de materials de lleres. Pla nacional de la gestió de l’aigua Examinant les mesures adoptades referents als objectius inicials, veiem que en relació amb l’estalvi d’aigua per a usos domèstics, l’1 de gener del 2005 van entrar en vigor modificacions sobre el cànon de l’aigua que han de permetre fomentar un ús més eficient d’aquest recurs i un repartiment més equitatiu dels seus costos. Aquesta modificació ha afectat tant el cànon que s’aplica als usos domèstics com els usos de caràcter industrial, i permet assolir un preu final de l’aigua més assequible per als consums bàsics, alhora que grava els consums més elevats. És a dir, s’apliquen els principis tributaris d’equitat, progressivitat i gradualitat. En aquest sentit, el consum d’aigua per abonat, que creixia en els darrers anys, va tenir l’any 2003 un punt d’inflexió, i el 2004 es va apreciar el primer descens. No disposem, però, de dades relatives a l’any 2005 que permetin avaluar l’impacte de l’entrada en vigor del nou cànon. m3 Consum d’aigua per abonat a Catalunya Font: Agència Catalana de l’Aigua 150 140 130 120 110 100 90 80 2000 322 Balanç Pla de Govern PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 2001 2002 2003 2004 A més, pel que fa a l’abastament, s’han realitzat obres d’ampliació de diferents xarxes regionals d’abastament d’aigua. En un altre ordre de coses cal destacar l’aprovació provisional del Pla sectorial de cabals de manteniment, la primera normativa de l’Estat espanyol específica en aquest assumpte, que assigna un règim de cabals mínims que han de circular mensualment pels diferents trams del riu en un total de 320 punts de la xarxa fluvial de les conques internes de Catalunya, i aporta la metodologia necessària per determinar els cabals necessaris per al funcionament correcte de la resta de trams fluvials. La importància estratègica de l’ús de l’aigua al nostre país, la seva planificació a mig i llarg termini i la seva depuració i reutilització són peces clau d’una estratègia de sostenibilitat, de competitivitat i de qualitat de vida. Es va considerar necessari abandonar l’antic model de gestió fonamentat en la satisfacció il·limitada de les diverses demandes, que es limitava a establir una jerarquia entre elles, però sense primar mai els requeriments intrínsecs de l’ecosistema hídric. Pla de sanejament En l’àmbit de les infraestructures, el Govern ha aprovat el Programa de sanejament d’aigües residuals urbanes (PSARU 2005), que preveu 1.785 actuacions de sanejament fins el 2014 i unes inversions de 876,8 M€. A grans trets, el PSARU preveu la construcció d’unes 600 noves depuradores, així com un seguit d’actuacions per garantir la preservació de les captacions d’aigua potable, la reducció de determinats compostos en el medi hídric, el tractament dels fangs a les depuradores i l’eliminació de les aigües blanques en les xarxes de sanejament. Una de les característiques destacades del nou PSARU és l’establiment d’una proposta de definició que ajudi a concretar, per primera vegada, la frontera competencial entre sanejament en baixa i sanejament en alta, és a dir, l’assumpció de responsabilitats per part de tots els agents públic i privats intervinents. En aquest sentit, l’Agència Catalana de l’Aigua ha traspassat ja l’execució de les actuacions del PSARU al Consorci de la Costa Brava en el seu àmbit territorial. En aquesta mateixa línia, el PSARU estableix les responsabilitats que correspon assumir a cadascú en matèria de sanejament en determinades urbanitzacions i activitats econòmiques concretes. Es preveu com a element nou que l’ampliació de les plantes depuradores obligada pels creixements urbanístics haurà d’anar a càrrec dels promotors pel que fa a la construcció dels col·lectors en alta així com la part proporcional de la depuradora. Cal destacar que, paral·lelament a l’elaboració i posada en marxa del PSARU, s’han produït les inauguracions de les estacions depuradores d’aigües residuals d’Arenys de Mar, Arenys de Munt i Canet; Castellar de n’Hug i Begues. També es va inaugurar la depuradora d’aigües residuals del Pont de Vilomara, que ha de permetre la recuperació ambiental d’un tram del riu Llobregat. A finals de l’any 2005, trobàvem ja a Catalunya 328 estacions depuradores d’aigües residuals, enfront de les 297 existents a finals del 2003. En tan sols 2 anys s’ha produït un increment de més del 10% en el nombre d’estacions depuradores. I en conjunt s’ha produït una inversió programada superior als 100 M€ entre els anys 2004, 2005 i el que portem del 2006. Gràcies a la millora en el sanejament, s’ha aconseguit ja que al llarg de tres anys consecutius, l’indicador que mesura la qualitat de les aigües de bany del litoral de Catalunya, assoleixi ja el 100% de platges conformes a la directiva d’aigües de bany en relació amb la seva qualitat sanitària. El Pla sectorial de Cabals de manteniment dels rius és la primera normativa de l’Estat en aquesta matèria El PSARU 2005 serà un instrument fonamental per finalitzar la xarxa de depuració d’aigües a Catalunya El PSARU 2005 potencia la construcció de més depuradores i delimita responsabilitats entre els agents implicats Increment d’un 10% en el nombre d’estacions depuradores en el període 2003-2005 Desde l’any 2003 la totalitat de les platges del litoral català garanteixen un 100% de qualitat de les seves aigües Balanç Pla de Govern 323 �L’any 2006 s’han adjudicat, provisionalment, les obres per a la construcció de la dessaladora de l’àrea metropolitana de Barcelona ubicada dins el terme municipal del Prat de Llobregat. Amb un cabal de 60 hm3/any i una demanda energètica reduïda pel procés de dessalinització de només 2,9 kWh/m3, la dessaladora permetrà: Gràcies a la dessaladora de l’Àrea Metropolitana de Barcelona es reduirà l’aprofitament intensiu de rius Ter i Llobregat • millorar substancialment la garantia del subministrament, amb aigua de màxima qualitat, fins i tot en situació de sequera extrema. • Iniciar, en condicions favorables, la reducció de l’aprofitament intensiu dels rius Ter i Llobregat, amb la millora consegüent de reserves, i obrirà la possibilitat d’incrementar els cabals de manteniment en els rius. Per primera vegada el govern aprova un Contracte Programa per l’Agència Catalana de l’Aigua El govern fa una aposta decidida per l’agència pública competent en la gestió del cicle de l’aigua. Aquest Contracte Programa és l’instrument que estableix les obligacions recíproques entre l’ACA i el Govern de la Generalitat per assolir els objectius de la política hídrica. En la fitxa adjunta es detallen les característiques d’aquest Contracte Programa. Els compromisos estratègics Contracte Programa ACA • El Contracte Programa dóna viabilitat econòmica al cicle de l’aigua, ja que permet assegurar totes les actuacions compromeses per l’ACA i alhora incrementar el servei en termes quantitatius i qualitatius, atès que proporciona un marc cert d’actuació i finançament en dotar l’ACA d’aportacions, anuals i creixents, procedents del Govern, destinades al cicle de l’aigua • Permet agilitzar les actuacions previstes en el primer escenari del PSARU i també establir terminis concrets per desenvolupar les obres alternatives al transvasament de l’Ebre i la interconnexió del CAT-Abrera • Estableix certesa en l’evolució dels ingressos de l’Agència i en la repercussió de costos sobre els serveis de l’aigua • Proporciona major transparència (en els àmbits d’actuació i en l’assumpció de les càrregues corresponents) i delimita les polítiques sectorials de l’administració hidràulica • Permetrà l’assoliment del mandat de la Directiva Marc de l’Aigua, tant pel que fa als criteris de sostenibilitat en la gestió dels recursos hídrics, com en la recuperació de costos, gradualitat i equitat Objectius del Contracte Programa de l’ACA per al període 2006-2010: • Desenvolupar un sistema de gestió sostenible del cicle de l’aigua • Prevenir el dany ambiental en origen • Internalitzar progressivament el nivell de recuperació dels costos dels serveis relacionats amb l’aigua • Garantir l’accés de tots els ciutadans a l’aigua amb la quantitat i qualitat adequades • Promoure una ordenació de conductes més eficient i sostenible • Aprofundir en les possibilitats que encara ofereixen l’estalvi i la substitució de l’aigua que s’utilitza en els processos industrials i agrícoles • Incidir en l’ordenació de les pràctiques de reg en l’agricultura Resum global de les inversions en infraestructures 2006-2010 M€ Pla d’Actuació Territorial (PAT) juny 2006 Actuacions del PHN incloses al PAT juny 2006, pendents programar Actuacions del PHN pendents de decisió de la UE i pendents de programació 479,45 10,18 128,02 Altres actuacions compromeses no incloses en el PAT 31,46 PSARU en concessió (Fons de cohesió)* 64,09 Redacció de projectes, terrenys i assistència tècnica direcció obres 60,00 PSARU primer escenari pendent de programar Total inversions a executar 2006-2010 74,76 847,97 * Garona, Noguera P, Noguera R, Ebre i Alt Maresme Nord 324 Balanç Pla de Govern PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Balanç Pla de Govern 325 �Balanç Una nova política territorial i ambiental Política de prevenció de la contaminació Aquesta legislatura ha permès aturar el transvasament del riu Ebre i portar a terme mesures alternatives menys agressives amb el medi, i amb un major finançament per part de la UE. 4.5.1 D’altra banda, ha permès també iniciar mesures previstes en el Pla nacional de gestió de l’aigua així com incrementar de forma important el nombre de depuradores existents, fet que es tradueix en una major qualitat de les aigües. Impulsar la recollida selectiva i la gestió dels residus També és remarcable l’aprovació del Contracte Programa de l’ACA 20062010, així com l’adjudicació provisional de les obres de la dessaladora de l’àrea metropolitana de Barcelona. Punt de partida El respecte al territori no és només la seva conservació, és també la protecció d’elements que puguin deteriorar el medi natural. Uns d’aquests elements són els residus que generen la nostra activitat diària, ja sigui com a ciutadans o com a organitzacions. Per tot això, s’estima que en aquest objectiu, el Pla de Govern 2004-2007 es pot valorar com d’objectiu assolit. El punt de partida de la política de residus d’aquest Govern es caracteritza per la necessitat de revisar el conjunt de programes de residus, tant els municipals com els sectorials (construcció i industrials). És per això que el Pla de Govern 2004-2007 estableix dues grans línies d’actuació en l’àmbit dels residus: 1 La gestió de residus municipals i la revisió del corresponent programa de gestió 2 La revisió dels programes sectorials de residus Cal recordar que la política de residus municipals s’ha basat fins aquesta legislatura en una actuació voluntària dels propis ajuntaments, on, a més, el cànon sobre residus municipals no era retornat als municipis. Desenvolupament de l’Acció del Govern Abans d’analitzar quina ha estat l’acció de Govern en cadascuna de les dues línies d’actuació, cal esmentar la modificació de llei 6/1993, reguladora dels residus. Aquesta modificació ha permès adaptar la llei als diversos canvis, tan normatius com de l’entorn, transcorreguts des del 1993. La gestió dels residus municipals Quan aquest Govern inaugura el seu mandat es troba amb la necessitat de revisar el PROGREMIC 2001-2006, el Programa de Gestió de Residus Municipals de Catalunya per al període 2001-2006. Aprofitant aquesta revisió el Govern treballa en una estratègia global per a la gestió de residus en l’horitzó del 2012. Aquests treballs van tenir el seu fruit i a l’octubre de 2005 es presenta el Pla d’acció de residus municipals 2005-2012. El pla té com a objectius destacats evitar la generació de residus innecessaris i la màxima recuperació dels residus, a més d’impulsar un sistema en què els territoris siguin autosuficients en la gestió dels residus. Per tal d’assolir aquests objectius, el pla s’estructura en 4 eixos: Modificació de la llei 6/1993, reguladora dels residus Presentació, a l’octubre de 2005, del Pla d’acció de residus municipals 2005-2012 El nou govern acorda amb les entitats locals i territorials el desplegament de les infraestructures de residus • Revisió i adaptació de la normativa de residus municipals • Revisió del PROGREMIC, que inclou la revisió del programa 2001-2006 i l’establiment de les bases del futur PROGREMIC • Pla sectorial d’infraestructures de residus municipals 326 Balanç Pla de Govern PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Balanç Pla de Govern 327 �• Programa d’inversió i pla financer del conjunt d’actuacions previstes 53 noves instal·lacions de tractament de residus Reducció, per primer cop des del 2000, de la generació de residus per càpita i augment del percentatge de recollida selectiva Pel que fa al PROGREMIC vigent, cal esmentar que el 29 de maig de 2006 l’Agència de Residus de Catalunya aprovà la seva revisió, en la qual també s’estableixen les bases per al programa futur. En allò relatiu a les infraestructures i al corresponent pla financer, cal dir que s’han planificat 108 instal·lacions de tractament, 53 de les quals haurien de ser de nova construcció. El cost íntegre de la inversió prevista per a les instal·lacions es xifra en 943 M€. Però no tot ha estat planificar la gestió dels residus municipals. També s’han dut a terme actuacions concretes que han permès avançar en dos dels principals objectius de la política de residus municipals: la seva minimització i l’impuls de la recollida selectiva. Un cop d’ull a les dades permet copsar l’abast de la millora. kg/hab/dia Generació de residus municipals per càpita Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’ARC 1,7 1,61 1,6 1,55 1,52 1,54 1,64 1,57 1,5 1,45 2000 2000 2000 2003 2004 2005 % Recollida selectiva de residus municipals Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’ARC 35 30 25 20 15 13,96 16,85 19,77 22,64 25,43 28,93 10 5 0 2000 Augmenten progressivament la recollida selectiva i les installacions de tractament necessàries 328 Balanç Pla de Govern 2000 2000 2003 2004 2005 Com es pot observar, per primer cop des de l’any 2000, la generació de residus municipals per càpita baixa respecte al període anterior. Aquesta dada és molt important, ja que indica que la tendència alcista en la generació de residus s’atura i comença una suau disminució. Pel que fa a la recollida selectiva, cal destacar que continua la seva progressió lineal i el 2005 s’ha arribat a gairebé un 29% de residus recollits selectivament. Cal dir que aquesta progressió lineal és més difícil de mantenir a mesura que avancen els anys, ja que és més fàcil créixer ràpidament quan encara queda molt camí per recórrer que quan ja s’ha assolit un nivell més alt. Entre les actuacions que han permès aquesta millora en la gestió dels residus municipals cal destacar la intensificació de les campanyes comunicatives (en aquest àmbit la conscienciació de la ciutadania és bàsica) i la política de retorn del cànon sobre la deposició de residus municipals als ens locals. Mitjançant aquesta darrera línia d’actuació s’han incentivat els ens locals per què milloressin quantitativament i qualitativa la recollida selectiva, en especial pel que fa a la fracció orgànica. En el període 2004-2005 s’han retornat per aquest concepte 30M€/any, i any rere any es milloren els criteris per tal de potenciar les bones pràctiques en aquest camp. PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Les ajudes del Govern a més de 200 municipis per la recollida de la fracció orgànica beneficiaran a 5,3 milions de persones La revisió dels programes sectorials de residus Actualment hi ha tres programes sectorials de residus a Catalunya: 1,66 1,65 És important ressenyar que el Govern ha destinat 9 M€ en ajuts per a la recollida de la fracció orgànica durant l’any 2005 (l’any 2003 es van atorgar 2,8 M€). Són més de 200 municipis, en el quals hi viuen 5,3 milions de persones, els que tenen desplegada la recollida selectiva de la fracció orgànica dels residus municipals totalment o parcialment. En la línia de la millora de la gestió de residus municipals, s’han signat més de 30 convenis de col·laboració entre el Govern i entitats públiques locals, que engloben una part important del país, per implantar un nou model de gestió de residus, on la prevenció i la recollida selectiva són prioritàries. Cal recordar també que, en el marc del Pla d’acció per a la gestió dels residus municipals 2005-2012, s’ha previst la futura construcció a la Comarca de l’Anoia de l’Ecoparc 4, que, juntament amb les instal·lacions existents a Barcelona i a l’eix del Besòs, s’ocuparan del tractament dels residus en el territori metropolità. • Programa de gestió de residus de la construcció a Catalunya (PROGROC) • Programa de gestió de residus industrials a Catalunya (PROGRIC) • Programa de gestió de dejeccions ramaderes Pel que fa al programa de gestió de residus de la construcció (PROGROC), cal dir que l’11 de juliol de 2005 es va aprovar la seva revisió, amb la qual cosa es va complir la previsió del propi Pla. En relació al Programa de gestió de residus industrials de Catalunya (PROGRIC), el juliol d’aquest any s’ha presentat la revisió del programa corresponent al període 2001-2006. El balanç d’assoliment dels objectius de l’anterior programa indica que actualment un 70% dels residus industrials es reaprofiten. L’any 2005 es van recuperar 3,5 milions de tones de materials (d’un total de 4.986.513 tones generades). Com a conseqüència, avui dia menys d’un terç d’aquests residus acaba en abocador o incineradora. En relació al Programa de gestió de residus industrials de Catalunya (PROGRIC), el juliol d’aquest any s’ha presentat la revisió del programa corresponent al període 2001-2006. El balanç d’assoliment dels objectius de l’anterior programa indica que actualment un 70% dels residus industrials es reaprofiten. L’any 2005 es van recuperar 3,5 milions de tones de materials (d’un total de 4.986.513 tones generades). Com a conseqüència, avui dia menys d’un terç d’aquests residus acaba en abocador o incineradora. En allò relatiu a les dejeccions ramaderes, cal esmentar la creació del consorci de Gestió de la Fertilització Agrària de Catalunya (GESFER), amb una dotació inicial de 562.000€. L’ens, format pels departaments d’Agricultura, Ramaderia i Pesca; Medi Ambient i Habitatge; Treball i Indústria; i vuit entitats agràries més, té per objectiu establir una xarxa, per primer cop, entre la trentena de firmes dedicades a la gestió de les dejeccions ramaderes. D’aquesta manera es vol optimitzar la gran quantitat de recursos que es destinen al tractament dels purins. Creació del Consorci de Gestió de la Fertilització Agrària de Catalunya per tal d’optimitzar els recursos destinats al tractament de purins S’aprova el primer contracte-Programa de l’Agència Catalana de Residus que permetrà finançar les actuacions de gestió de residus municipals en base a un nou model i que garanteix el finançament de l’Agència de Residus per als propers anys. Aquest Contracte Programa té un pressupost de 1.165 M€ per al període 2006-2024, destina 925 M€ al finançament de millores i a la Balanç Pla de Govern 329 �construcció de noves instal.lacions de caràcter urgent. El Contracte Programa preveu una aportació del Govern de 432 M€ per al període 2006-2010. Una nova política territorial i ambiental Política de prevenció de la contaminació Balanç 4.5.2 El Govern ha posat les bases per a una política de gestió dels residus sostenible per als propers anys. El Pla d’acció per a la gestió de residus municipals 2005-2012 n’és el millor exemple. Però el Govern, a més de planificar el futur del país en aquest àmbit, també ha dut a terme actuacions concretes que han permès una millora important de la situació, especialment en allò relatiu als residus municipals. Cal, però, seguir treballant, especialment amb els residus industrials, i no oblidar la importància de la tasca sensibilitzadora als ciutadans, ja que aquests són els primers en la cadena del reciclatge. Per tot això, s’estima que en aquest objectiu el Pla de Govern 2004-2007 presenta un balanç que es pot considerar objectiu assolit. Establir mesures de protecció sobre diversos tipus de contaminació Punt de partida El conjunt d’activitats humanes produeixen una pluralitat de formes de contaminació. A les més conegudes, com les emissions de gasos a l’atmosfera, cal afegir-ne d’altres a les quals tradicionalment no s’ha prestat tanta atenció. Seria el cas, per exemple, de la contaminació lumínica, l’acústica i l’odorífera. El Govern ha actuat sobre els diversos focus de contaminació per tal de fer el país més habitable per a les generacions actuals i futures. El Pla de Govern 2004-2007 emmarca les diferents actuacions destinades a reduir l’emissió de gasos amb efecte hivernacle en una Estratègia Catalana de lluita contra el Canvi Climàtic. El raonament és el següent: atès que les emissions d’efecte hivernacle, bàsicament de CO2, provenen de camps tant diferents com la mobilitat, els serveis, l’edificació, els residus o l’energia, cal un estratègia transversal que actuï sobre els diferents fronts per tal de reduir efectivament l’emissió d’aquest tipus de gasos. Una altra línia d’actuació del Pla de Govern era la reducció de la contaminació mitjançant l’establiment de programes de gestió i suport per reduir l’impacte ambiental. Actuacions destacades d’aquesta línia eren el desplegament de la Xarxa de Vigilància i Prevenció de la Contaminació Atmosfèrica (XVPCA) i els programes de protecció contra la contaminació lumínica, acústica i odorífera. Finalment, una tercera línia d’actuació era la creació i desenvolupament d’una Agència Catalana de l’Aire (ACAIR) Desenvolupament de l’Acció del Govern L’estratègia catalana de lluita contra el canvi climàtic Pel que fa a les mesures contra el canvi climàtic, cal destacar els avenços en dues de les dimensions: l’edificació i l’energia. La construcció i ús dels edificis a Catalunya genera més del 40% de les emissions de CO2 a l’atmosfera. Reduir aquestes emissions és doncs prioritari. El 14 de febrer de 2006 s’aprovava el decret 21/2006, pel qual es regula l’adopció de criteris ambientals i d’ecoeficiència en els edificis. Bàsicament, el decret estableix que les noves edificacions hauran de tenir en compte criteris mediambientals en 4 dimensions: energia, aigua, materials i sistemes constructius, i residus. Pel que fa a l’energia, cal destacar l’impuls que suposarà per a les energies renovables el Pla de l’Energia 2006-2015. Apuntar només que es preveu passar d’una participació de les energies renovables sobre el total 330 Balanç Pla de Govern PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 S’ha aprovat el decret 21/2006, pel qual es regula l’adopció de criteris d’ecoeficiència en els edificis Balanç Pla de Govern 331 �El nou Govern promourà fermament l’ús de les energies netes i ecoeficients d’energia primària del 2,9% de 2003 al 9,5% el 2015, amb la consegüent reducció d’emissions de CO2 (vegeu l’apartat 4.1.1 i següents). El Govern promou, dins del marc de l’estratègia catalana contra el canvi climàtic, l’eficiència energètica en els sectors industrial, domèstic i de serveis, promovent l’ús de les energies netes i ecoeficients, tot aprofitant les capacitats autòctones de producció d’energies renovables, en especial de les energies solar i eòlica, així com del tractament de la biomassa forestal. Programes de prevenció de la contaminació L’Acció de Govern en el marc d’aquest objectiu ha tingut un caràcter marcadament normatiu. Així, s’ha aprovat el Decret 50/2005, pel qual es desplega la Llei 4/2004, d’1 de juliol, reguladora del procés d’adequació de les activitats existents a la Llei 3/1998 de la Intervenció Integral de l’Administració Ambiental, de 27 de febrer, i de modificació del Decret 220/2001, de gestió de les dejeccions ramaderes. En l’àmbit de l’emissió de gasos a l’atmosfera, cal destacar totes aquelles actuacions destinades a la prevenció de la contaminació: Balanç Els avenços han estat més que notables en dues de les tres línies d’actuació d’aquest objectiu. D’una banda, s’ha avançat en la limitació de les emissions de gasos amb efecte hivernacle, especialment en l’àmbit de l’energia i l’edificació. De l’altra, s’ha treballat amb eficàcia per tal de limitar diferents tipus de contaminació (lluminosa, acústica i odorífera). Per tot això, s’estima que, en aquest objectiu, el Pla de Govern 2004-2007 presenta un balanç d’objectiu en vies d’assolir-se. Cal, per tant, seguir treballant per tal de garantir una protecció adequada envers els diferents tipus de contaminació, àmbit en el qual Catalunya ha trigat molt de temps en començar a prendre les mesures correctes. • La potenciació de la Xarxa de Vigilància i Prevenció de la Contaminació Atmosfèrica (XVPCA). Fruit d’aquest impuls l’any 2005 es varen realitzar 9 milions de mesuraments de contaminants atmosfèrics en els 123 punts de mesurament existents, en part gràcies a l’augment del 60% del pressupost destinat a reposició i adquisició de material de la XVPCA. S’ha aprovat el decret 226/2006, pel qual es declaren zones de protecció especial de l’ambient atmosfèric diversos municipis del Barcelonès, Vallès Occidental i Oriental i Baix Llobregat Aprovats decrets sobre contaminació lluminosa i acústica i avantprojecte de contaminació odorífera 332 Balanç Pla de Govern • L’aprovació del decret 226/2006, de 23 de maig, pel qual es declaren zones de protecció especial de l’ambient atmosfèric diversos municipis de les comarques del Barcelonès, el Vallès Oriental, el Vallès Occidental i el Baix Llobregat per al contaminant diòxid de nitrogen i per a les partícules. De resultes d’aquest decret, s’està treballant en collaboració amb els ajuntaments afectats per elaborar un pla que permeti reduir la presència d’aquests contaminants. Pel que fa a la contaminació lluminosa, cal destacar l’avenç que ha suposat l’aprovació del Decret 82/2005, de 3 de maig, pel qual s’aprova el Reglament de desenvolupament de la Llei 6/2001 d’ordenació ambiental de l’enllumenament per a la protecció del medi nocturn. Entre altres coses, l’esmentat decret ha creat l’Oficina per a la Prevenció de la Contaminació Lluminosa, que divideix Catalunya en 4 àrees en funció dels diferents graus de protecció lumínica que cal assegurar. L’Estratègia catalana contra el canvi climàtic preveu donar suport als ens locals que elaborin i formulin programes d’actuació que executin accions que integrin criteris per avançar vers una societat més sostenible. És en aquest marc que el DMAH, l’any 2006, procedeix a l’obertura d’una línia de subvencions destinades als ens locals amb un import inicial de 1,6 M€. En l’àmbit de la contaminació acústica cal esmentar l’aprovació del decret 245/2005, de 8 de novembre, pel qual es fixen els criteris per a l’elaboració dels mapes de capacitat acústica. Mitjançant els criteris que estableix el decret, els Ajuntaments ja podran elaborar els mapes de capacitat acústica dels termes municipals corresponents. També s’ha avançat en matèria de contaminació odorífera, ja que s’ha elaborat un avantprojecte de llei de la contaminació odorífera que ha estat sotmès a debat públic. PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Balanç Pla de Govern 333 �Una nova política territorial i ambiental Infraestructures 4.6.1 Afavorir les xarxes, les connexions i el transport públic ferroviari Punt de partida A Catalunya hi ha actualment un gran desequilibri entre la xarxa de carreteres i la xarxa ferroviària, que acaba consolidant encara més el transport privat per carretera i encara més el transport de mercaderies per camió. En termes de sostenibilitat, potenciar i ampliar aquesta xarxa ferroviària és doncs un dels reptes principals del país. En aquesta línia, els objectius que plantejava el Pla de Govern en aquest camp eren els següents: Els projectes i obres ferroviaris no s’han aturat en el TAV i han tornat a centrar el debat de futur del país en termes d’infraestructures. El PITC, eina estratègica: projectes de país i projectes de proximitat per al creixement i la millora de la xarxa Les previsions indiquen que entre el 2001 i el 2026 la mobilitat intermunicipal augmentarà un 2,3% anual de mitjana, que suposa un increment acumulat en aquests 25 anys del 77%. Els plans i les polítiques que s’estan desenvolupant tenen per objectiu fer créixer el transport públic fins al 120%, i només un 60% el vehicle privat. Hom sap que tot i que és necessari treballar les polítiques de demanda, són sobretot les polítiques d’oferta les que incorporen usuaris als sistemes de transport públic. Més xarxa, més freqüències, millors trens, més intermodalitat. En els darrers anys, l’evolució del nombre de viatges en tren mostra una sistemàtica tendència a l’alça, a causa sobretot de la creixent necessitat de mobilitat dels ciutadans. Fins ara, la resposta inversora no havia seguit al mateix ritme aquesta necessitat. Evolució del nombre de viatgers transportats en tren (milers de viatgers) Font: ATM, FGC, TMB i RENFE 600.000 550.000 500.000 1 Elaborar la Llei ferroviària de Catalunya 450.000 2 Potenciar la xarxa ferroviària de mercaderies 400.000 3 Construir la xarxa ferroviària d’alta velocitat 4 Impulsar la liberalització del sector ferroviari, afavorint la competència i la creació de nous operadors públics i privats Desenvolupament de l’Acció del Govern En aquesta legislatura els sistemes ferroviaris han tornat al primer pla de l’actualitat. En primer lloc perquè, estratègicament, el Govern ha apostat pel transport ferroviari com a eix de futur vertebrador de la mobilitat de Catalunya. Així, a més de la primera llei catalana vertebradora del sistema, una munió de projectes s’han vist impulsats, tant a escala nacional com local. El Pla d’infraestructures del transport de Catalunya els recull exhaustivament, però l’important és que molts d’ells, que pels necessaris temps de planificació, projectació i construcció, seran realitats a llarg termini, han iniciat ja el seu desenvolupament, exemplificant així la voluntat del Govern que no siguin projectes de paper. Per altra banda s’han sostingut i aprofundit les obres ja en curs dels sistemes metropolitans i de rodalies de la Generalitat, mentre que s’han revigoritzat i fet viables altres sistemes importants pels seus territoris de pas. Una oferta adequada de transport ferroviari garanteix un increment del nombre de passatgers 2000 2001 2002 2003 2004 2005 El nou Pla d’infraestructures del transport de Catalunya, aprovat pel Govern el mes de juliol de 2006, dibuixa les prioritats actuals i futures per permetre el desenvolupament coherent i ordenat de la xarxa ferroviària catalana (conjugant-la amb la xarxa viària) tant en el transport de viatgers com en el transport de mercaderies, en un horitzó fins al 2026. El PITC emmarca molts projectes, els més rellevants dels quals descriurem a continuació. Un dels projectes principals i més important que planteja el Pla és l’Eix Transversal Ferroviari, que haurà d’unir en 233 km de recorregut les ciutats de Lleida, Cervera, Mollerussa, Tàrrega, Igualada, Manresa, Vic i Girona (cost previst de 6.500 M€). Es tracta d’una línia mixta, per a passatgers i mercaderies, d’ample internacional i d’alta velocitat amb el ramal de connexió cap a la regió metropolitana i el port de Barcelona. Significa una aposta pel reequilibri territorial, prioritzant la transversalitat davant la centralitat, i el sistema en malla al de nusos. Les primeres passes del projecte ja s’han iniciat, amb la licitació d’estudis informatius i d’impacte mediambiental de diferents trams (Lleida-Cervera; Igualada-Manresa-Castellbisbal; i Vic-Girona. S’ha iniciat també el Pla director urbanístic del traçat, eina fonamental per prevenir possibles especulacions a l’entorn dels terrenys per on haurà de transcórrer el ferroviari. Una Llei ferroviària per a Catalunya El març de 2006 es va aprovar la Llei ferroviària de Catalunya, una mesura legislativa pionera que defineix, regula i promou el sector ferroviari al nostre país. La llei té per objecte regular les infraestructures i els serveis de transport ferroviari de Catalunya, en el marc de les competències de la Generalitat, tenint en compte les directives comunitàries europees que integren el “paquet ferroviari” i les previsions de la Llei de la mobilitat de l’any 2003. Per la seva importància es desenvolupa en la fitxa annexa. 334 Balanç Pla de Govern PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Balanç Pla de Govern 335 �Eix transversal ferroviari • Altres actuacions que seran objecte d’un estudi de viabilitat Entre les noves actuacions ferroviàries de proximitat que es proposen en el PITC hi trobem les del quadre següent: Vic Mollerussa Cervera Lleida Perllongament de la C3 entre Cornellà i Castelldefels Connexió Reus-Valls per Picamoixons Desdoblaments dels trams Arenys-Blanes, Montcda-Vic i Vic-Ripoll Perllongament dels FGC fins a Castellar i Matadepera Accés rodalies a l’aeroport Variant BarcelonaMataró Variant a Figueres Variant de Reus Tramvia del Camp de Tarragona (TramCamp) Adaptació a tren tram de la línia Lleida-la Pobla de Segur Adaptació a tren tram de la línia MartorellIgualada Adaptació a tren tram de la línia Lleida-Manresa Adaptació a passatgers i tren tramvia de la línia d’FGC Manresa-Súria i Manresa-Sallen Nou tram Aeroport de Girona–GironaFlaçà Girona (aeroport) Manresa Tàrrega Perllongamnet Blanes-Lloret Igualada Martorell Òbviament, aquesta és una llista de projectes de futur, però tots junts configuren l’aposta de canvi més ambiciosa dels models de sistemes de transport en el territori que aquests han tingut en molt de temps. El tren orbital Mataró-Vilanova i la Geltrú crearà una nova anella ferroviària al voltant de l’Àrea Metropolitana de Barcelona i el seu entorn El segon gran projecte estratègic llançat és el projecte de tren orbital que unirà Mataró amb Vilanova i la Geltrú, passant per Granollers, Sabadell, Terrassa, Martorell i Vilafranca, en un recorregut de 106 km, dels quals 55 seran de nova construcció. Es tracta d’una actuació important ja que connecta grans ciutats metropolitanes amb dèficits d’enllaços directes en transport públic. Es preveu una inversió de 1.227 M€. També s’ha iniciat ja el Pla director urbanístic sobre el seu traçat. Tren orbital Mataró-Vilanova i la Geltrú Terrassa Granollers Martorell Vilanova del P. Sabadell Barcelona Barcelona Mataró Vilanova i la Geltrú Aquestes dues noves línies són una mostra clara de l’aposta del Govern per la comunicació transversal, tant ferroviària com viària que enforteix la xarxa. L’objectiu és afavorir la relació entre les poblacions de l’entorn barceloní, i impulsar el transport per ferrocarril de passatgers i mercaderies a Catalunya. La proposta ferroviària del PITC classifica la xarxa en els tipus següents: • • • • • 336 Balanç Pla de Govern Noves línies d’alta velocitat Noves línies convencionals Variants i millores de les línies existents Trens tramvia Actuacions incloses al Pla director d’infraestructures de la Regió Metropolitana (PDI) PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 FGC creix en servei i recursos Precisament un exemple de benefici per al territori d’inversió en els sistemes ferroviaris és la nova gestió de la línia Lleida-la Pobla de Segur, que finalment la Generalitat va assumir l’1 de gener de 2005, com a punt final d’una llarga reivindicació que s’ha concretat en aquesta legislatura. Després de millorar-ne la infraestructura, amb un trajecte més curt, i d’augmentar les freqüències, la posada en marxa el mes de juny d’enguany del nou servei que presta FGC ja ha permès observar un increment del nombre d’usuaris en aquests trajectes. Però és en el conjunt de les línies que opera FGC on s’ha produït una aposta de futur. Un futur que passa per esdevenir operador de referència en el nou marc competencial que dibuixa el nou EAC. El Pla d’inversions 2005-2007 de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC), que preveia una inversió històricament alta de 602,9 M€ es va executant a bon ritme. S’ha signat també el contracte programa d’FGC per al període 2005-2010 (345 M€), important per seguir millorant la qualitat del servei en tots aquells aspectes que no entren dins del marc del contracte programa amb l’ATM. Les inversions que s’estan executant van en una doble línia: la conversió de la línia Llobregat-Anoia-Bages en un metro regional, que faci possible l’augment de freqüències, i per la línia del Vallès els perllongaments a Terrassa i Sabadell que la converteixin funcionalment en el metro d’aquestes ciutats. En el quadre següent es dóna compte de les principals obres per assolir aquestes fites. Les inversions previstes per a FGC permetran que aquest sigui l’operador de referència en les linies suburbanes i de rodalies Balanç Pla de Govern 337 �Línia del Vallès Línia Llobregat-Anoia-Bages Nou vestíbul de Construcció de Perllongament fins a Cobriment d’un tram l’estació d’Almeda la nova estació Can Roca (Terrassa) a Rubí (Cornellà) d’Amadeu Torner avançant en 2 anys la (Hospitalet) fi de les obres (2008) Obres de Construcció dels Treballs de Projecte de desdoblament entre apartadors de perllongament a construcció de la nova Martorell enllaç i Capellades i Vilanova Sabadell fins a ca estació de Vullpalleres Olesa de Montserrat del Camí n’Oriac (St. Cugat) Soterrament de la Desdoblament entre Nou programa de línia a Pallejà el Baixador de Palau i transport escolar, l’estació de Martorell amb més serveis Rodalia Metro Metro del del Vallès Baix Ll. Regional 75.172 2004 2005 70.143 63.367 61.434 2000 Turistes estrangers: nombre i despesa turística a Catalunya Font: Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya Transport suburbà 75.945 73.094 Les dades de viatgers transportats per FGC el 2005 són de 75,2 milions de viatgers, un 1,0% menys que el 2004, atribuïbles a les obres de la línia Llobregat-Anoia, però que de segur es recuperaran amb les noves inversions. Urbà Evolució dels vitagers als Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (milers de viatgers) Altres transports Lleida- Carretera Funicular La Pobla de Gelida* Total 2000 25.177 21.888 11.864 1.817 - 594 94 61.434 2001 26.832 21.574 12.734 2.024 - 97 106 63.367 2002 28.645 24.942 14.260 2.179 - - 117 70.143 2003 28.352 26.152 16.085 2.388 - - 117 73.094 2004 28.994 27.320 16.918 2.606 - - 108 75.945 20051 28.984 27.834 15.632 2.485 139 - 98 75.172 L’ any 2001 FGC renuncia a l’exlotació del servei públic de transport de viatgers per carretera. 1 L’1 de gener de 2005 FGC assumeix l’expltació del ferrocarril de Lleida a la Pobla de Segur. 2001 2002 2003 Cal citar també l’entrada en funcionament del nou telefèric que uneix l’estació d’FGC d’Olesa de Montserrat amb el municipi d’Esparreguera, així com l’entrada en servei del nou Ferrocarril Turístic de l’Alt Llobregat, que uneix la Pobla de Lillet amb el Museu del Ciment Asland, dins del terme municipal de Castellar de n’Hug. És important esmentar també que ha entrat en servei en aquesta legislatura una nova línia de rodalies entre Mollet i el Papiol, entre altres fets gràcies a la reivindicació de les institucions davant de RENFE. El nou EAC, com és sabut, inclou com a competència de la Generalitat els transports a l’interior de Catalunya, amb les rodalies i els regionals. En breu s’iniciaran les gestions per assumir aquestes competències, amb l’objectiu de potenciar-les encara més (122,6 milions de viatgers varen tenir les rodalies RENFE l’any 2005, 7,6% més que el 2004, després precisament d’aquest increment en l’oferta). Potenciar la xarxa ferroviària de mercaderies Un dels altres objectius importants del PdG era impulsar el transport de mercaderies per tren, que ara mateix es situa sobre un 3% del total de mercaderies transportades. Aquest és un objectiu a llarg termini en el qual el PITC fixa la seva atenció. El canvi passa per construir el conjunt d’accessos ferroviaris als principals nodes logístics. El marge de millora es troba en les mercaderies amb destinació a Europa. Tanmateix, entre les mesures dutes a terme es pot citar que s’ha signat un conveni amb l’Autoritat Portuària de Barcelona, FGC i SEAT, per adaptar la línia Anoia-Llobregat de FGC al transport de vehicles des de la factoria d’aquesta empresa a Martorell fins al Port de Barcelona (amb un cost previst de 4,5 M€). Mitjançant la creació d’accessos ferroviaris als principals nodes logístics, es preten impulsar el transport de mercaderies per tren, especialment amb destinació a Europa Evolució del percentatge de mercaderies transportades per ferrocarril Font: FGC i Renfe 4,7% 3,8% 2000 338 Balanç Pla de Govern PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 2001 3,0% 3,0% 2002 2003 3,2% 2004 2,9% 2005 Balanç Pla de Govern 339 �Evolució del percentatge de mercaderies transportades per carreteres Font: Ministeri de Foment 80,1%% 79,7% 79,7% Establir la xarxa ferroviària d’alta velocitat Pel que fa a actuacions fetes referents a la xarxa ferroviària d’alta velocitat, que executa ADIF, el Govern va acordar amb el Govern central la constitució d’una oficina de seguiment de l’execució d’obres del TAV. Aquestes obres es multipliquen arreu, i singularment a l’estació de Sants i al túnel del Portús, com a exemples principals. El Govern durà a terme les iniciatives necessàries per reclamar la connexió del TAV pel cantó francès en terminis raonables. 79,3% 75,5% 72,8% 2000 Propostes d’actuacions ferroviàries 2001 2002 2003 2004 2005 En aquest sentit cal recordar que les directrius nacionals de mobilitat assenyalen que el ferrocarril ha d’assolir una quota superior al 10% l’any 2026. Per aquesta raó, es preveu un creixement del ferrocarril del 8,5% anual i un creixement de la carretera del 3,1%, inferior al de l’escenari tendencial del 4,9% anual. 500 400 300 200 Carretera Creixement anual 3,1 % 89 % Ferrocarril Creixement anual 8,5 % 96 % 11 % 100 2022 2020 2018 2016 2014 2010 2012 2008 2004 2002 2000 1998 0 2006 4% 2024 600 Total terrestre 2026 800 700 Alta velocitat Altres linies D’acord amb això, l’aposta pel ferrocarril que fa el PITC preveu un esforç molt significatiu en la definició d’una potent xarxa per al transport de mercaderies amb actuacions com les següents: • • • • • 340 Balanç Pla de Govern Línia d’alta velocitat port-frontera francesa Nova línia port de Tarragona-Castellbisbal Línia Saragossa-Móra-Reus (futura adaptació UIC) Línia Aragó-Lleida-Tarragona (futura adaptació UIC) Ampliació capacitat Mollet–Sant Celoni PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Balanç Pla de Govern 341 �Balanç Una nova política territorial i ambiental Infraestructures La quantitat d’obres iniciades i de projectes presentats fan d’aquesta una legislatura especialment centrada en els sistemes ferroviaris. Sota la pedra angular de la nova Llei ferroviària de Catalunya, s’han anat plantejant i iniciant projectes de país tan ambiciosos i transformadors com el futur Eix Transversal Ferroviari o la nova Línia Orbital. 4.6.2 Millorar la xarxa viària de Catalunya Però és en els serveis de proximitat on la munió d’iniciatives es multiplica: des de les millores en les línies en servei d’FGC (ara incrementades amb la línia Lleida-la Pobla), fins a les ampliacions aprovades en totes les línies del Metro, i els projectes a mig i llarg termini de solucions ferroviàries de proximitat en molts dels sistemes urbans de Catalunya. Punt de partida Segons el PdG, la millora de l’accessibilitat i de la mobilitat, de la seguretat viària i la incorporació dels criteris de la intermodalitat han de ser els punts essencials de la nova xarxa viària catalana. Per tant, cal definir unes polítiques de carreteres basades en actuacions complementàries entre les vies troncals bàsiques de pas entre Europa i la península que transiten per Catalunya, i la xarxa de carreretes locals i comarcals. L’increment de recursos destinats en aquesta legislatura a les infraestructures i serveis ferroviaris és la millor garantia que l’assumpció de les competències que el nou EAC adjudica a la Generalitat (serveis de rodalies i de trens regionals) es faran en clar benefici dels usuaris. En conseqüència, s’estima que aquest és un objectiu assolit, en el qual se seguirà invertint amb la mateixa intensitat. D’acord amb aquesta filosofia, les actuacions a implantar s’englobaran dins l’elaboració del Pla d’infraestructures del transport de Catalunya, com a substitut del Pla de carreteres de Catalunya vigent fins a finals del 2005. Així doncs les actuacions es poden definir en 3 grans eixos: 1 L’actualització de la xarxa viària bàsica que transcorre el nostre país ha de garantir unes infraestructures i una xarxa primària de prou qualitat tant pel que fa al trànsit intern de llarga distància, el trànsit de pas lligat a la xarxa transeuropea com a les vies inter i intracomarcals d’una especial importància. 2 La millora de les comunicacions viàries locals i comarcals ha de garantir una millor interconnectivitat entre territoris i un fàcil accés a les xarxes viàries bàsiques, així com garantir la seva seguretat. 3 La millora de la seguretat viària, que ha de permetre reduir significativament la sinistralitat viària. Les actuacions realitzades en Governs anteriors se centraven en la qualitat de les carreteres i l’equilibri territorial, però no tenien en compte els nous requeriments emergents de l’ús que fan els ciutadans de les carreteres del segle XXI (com ara la seguretat de les persones i la millora de la qualitat ambiental i paisatgística, d’acord amb el principi de la sostenibilitat). Així mateix, la inversió general era encara insuficient. Desenvolupament de l’Acció del Govern Per tal de garantir una solidesa en les actuacions previstes i dotar-les d’un marc normatiu adequat, s’ha elaborat el Pla d’infraestructures del transport de Catalunya (PITC), que té caràcter de Pla territorial sectorial, i que estructura per primer cop la xarxa viària de Catalunya, en l’horitzó dels propers 20 anys, en el marc de referència de l’Euroregió. El PITC programa en un mateix document les xarxes viària, ferroviària i logística, posant-les per primer cop en relació estratègica. El PITC s’engloba dins l’Acord estratègic, com a eina per a la millora de la mobilitat, i també com a recurs del desenvolupament de l’Euroregió. Concretament, el Pla preveu la dotació de 1.500 km de noves autovies, 342 Balanç Pla de Govern PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 S’ha aprovat el Pla d’infraestructures del transport de Catalunya com a referència en les inversions dels propers 20 anys. Balanç Pla de Govern 343 �1.500 Km. de noves autovies mitjançant la nova construcció o el desdoblament de les vies existents, a més del reforç de la qualitat del conjunt de la xarxa viària. La inversió prevista és de prop de 12.000 M€ en infraestructures viàries. El PITC defineix i identifica les vies que formen part de les xarxes de carreteres bàsica i comarcal. En el cas de la proposta de xarxa bàsica, es diferencia entre la xarxa transeuropea, la xarxa bàsica primària i la resta de la xarxa bàsica. Actualitzar la xarxa viària bàsica Dins les iniciatives establertes per garantir una xarxa viària troncal de qualitat, s’han desenvolupat diferents actuacions, detallades a continuació: La modificació de la llei de carreteres de 1993 facilitarà la construcció d’autovies sense peatges directes • En línia de promoure carreteres d’altes prestacions sense carregar els usuaris amb més peatges directes, el Parlament aprovà el 26 de maig de 2005 una llei que modifica la Llei de carreteres de 1993, per facilitar la construcció de noves autovies sense peatges directes, amb un sistema de finançament anomenat peatge a l’ombra mitjançant el qual el cost del peatge no es repercuteix directament sobre l’usuari. • Pel que fa als grans eixos viaris, el Govern va aprovar l’any 2004 l’anomenat Pla d’autovies, que s’iniciava amb l’impuls de la construcció de 4 eixos viaris. Els eixos a impulsar són: Vic-Ripoll, Maçanet-Platja d’Aro, Vilanova-Manresa i Reus-Alcover, que suposen actuar en 133 km i una inversió de 515 M€. Formen part d’aquest pla d’autovies els principals eixos viaris del país com és el cas del desdoblament de l’Eix Transversal, el desdoblament de la C-31 entre Palamós i Palafrugell o l’Eix del Llobregat (C-16). Moltes d’aquestes actuacions ja es troben en execució o són en fase avançada de projecte. • Per tal d’avançar en la construcció dels principals eixos viaris que travessen Catalunya, i tenint en compte que molts d’ells són de titularitat estatal, l’octubre de 2005 es va signar un conveni entre el DPTOP i el Ministeri de Foment. Aquest conveni garanteix la inversió de més de 7.000 M€ en set anys destinats a diferents actuacions en els grans eixos viaris del país. Relació d’inversions i obres destacades del Conveni DPTOP-Ministeri de Foment Font: Departament de Política Territorial i Obres Públiques. Generalitat de Catalunya (2005). Elaboració Pròpia. 344 Balanç Pla de Govern Departament de Política Territorial i Obres Públiques Ministeri de Foment Import d’inversió Import d’inversió 3.540 M€ 3.805 M€ Actuacions destacades Actuacions destacades Desdoblament de l'Eix Transversal Construcció de l'Autovia A-14 entre Lleida i Construcció de l'Eix Diagonal Alfarràs Construcció de l'anella de les Gavarres Construcció de l'A-2 entre Tordera i França Construcció de l'Eix Vic-Ripoll Construcció de l'A-22 entre Lleida i Osca Construcció de l'eix Vilanova-Vilafranca Construcció de l'A-26 entre Figueres i Besalú Construcció de l'Eix Reus-Alcover Construcció de l'A-27 entre Tarragona i Lleida Construcció de l'Eix Reus-Alcover Construcció de l'A-7 entre Castelló i Abrera Construcció de l'autovia de la Conreria Construcció de la B-40 entre Abrera i Terrassa PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Els compromisos estratègics Pla d’infraestructures del transport de Catalunya El Pla d’infraestructures de transport de Catalunya (en endavant PITC) és el Pla Territorial Sectorial que defineix la xarxa d’infraestructures viàries i ferroviàries necessàries per a Catalunya per al període 2006-2026, en coherència amb les directrius del planejament territorial vigent i amb una visió sostenible de la mobilitat. El PITC coexisteix amb d’altres plans i programes d’infraestructures, que tenen els seus propis àmbits geogràfics i sectorials, en funció del marc competencial propi de les institucions que els impulsen. En relació amb tots ells, el PITC vol ser l’instrument que permeti el desenvolupament coordinat de les xarxes viàries i ferroviàries a Catalunya, tant pel que fa al transport de viatgers com de mercaderies. L’objectiu del PITC és desenvolupar un sistema de transport organitzat com a xarxa integrada i multimodal, segur i sostenible, ambientalment responsable, equilibrat socialment i viable econòmicament. Per tal d’assolir els seus objectius, el PITC preveu un seguit de prioritats segons el tipus de transport, ja sigui ferroviari o per carretera. Prioritats xarxa ferroviària • En l’àmbit de l’alta velocitat, finalitzar la línia Madrid-Lleida-BarcelonaFrança i connectar Barcelona i Madrid mitjançant el corredor mediterrani • En l’àmbit de les rodalies, connectar Sants amb l’aeroport i desdoblar les línies entre Barcelona i Vic i entre Cerdanyola i la Llagosta • En l’àmbit de la xarxa regional, millorar la línia Vic-Puigcerdà i condicionar les línies Lleida-Manresa-Barcelona i Reus-Móra, garantint així l’eix transversal ferroviari. • En l’àmbit de la xarxa de mercaderies, millorar els accessos al port de Barcelona, adaptació dels amples de via i creació de l’estació de mercaderies de la Llagosta El PITC representa un nou model de planificació viària i ferroviària, que s’ha dut a terme en el marc d’una visió integrada de la política de mobilitat, coherent amb la planificació territorial i amb les Directrius de mobilitat. Prioritats xarxa viària • En l’àmbit de la xarxa transeuropea, millorar els corredors del mediterrani, de Barcelona-Península, Tarragona-Península, Corredor Transversal, Eix occidental de Catalunya i Eix Barcelona-Puigcerdà-França • En l’àmbit de la xarxa primària, millorar els eixos de llarg recorregut Tarragona/Reus-Andorra, Lleida-Osca, Eix Pirinenc, entre d’altres, i millorar els eixos de l’entorn metropolità de Barcelona i d’accés a la Costa Brava i Pla de l’Estany. • En l’àmbit de la xarxa bàsica, millora de les carreters C-17, C-31, C-35, C-53, C-63, C-68, i de Vielha a Esterri d’Àneu, i de Pallejà a Montcada i Reixac. Balanç Pla de Govern 345 �Amb aquest conjunt d’obres, totes elles extraordinàriament significatives per als seus territoris, es produirà un avenç molt significatiu cap a l’objectiu d’assolir una estructura mallada que millori la connectivitat, amb vies de gran capacitat al conjunt de Catalunya. Els compromisos estratègics Pressupost i finançament La inversió total prevista en infraestructures del PITC és de 37.115 M€ fins l’any 2026, on les actuacions ferroviàries preveuen un pressupost de 25.177 M€ i les de la xarxa viària de 11.933 M€. El finançament d’aquest pressupost es reparteix entre l’Administració de la Generalitat, amb 6.320 M€ (el 26% del total), l’Administració General de l’Estat, amb 12.357M€ (el 49% del total) i entre totes les administracions implicades en l’eix Transversal 6.500 M€ (25%). La planificació integrada de les infraestructures és indispensable per fer un bon ús dels recursos públics, per evitar retards i sobrecostos en les inversions, i, en bona mesura, per facilitar-ne la reducció dels impactes ambientals i la maximització dels beneficis socials i econòmics. Relació d’obres destacades del Conveni DPTOP-Ministeri de Foment Font: Font: Departament de Política Territorial i Obres Públiques. Generalitat de Catalunya (2005). Elaboració Pròpia. Inversió total prevista Inversió total en infraestructures Actuacions ferroviàries i transport públic 25.177 M€ Xarxa viària 11.938 M€ Ministeri de Foment 17.617 M€ Generalitat de Catalunya 12.990 M€ Eix transversal 37.115 M€ 6.500 M€ 25.177 M€ 18% 32% 47% Actuacions Ministeri 68% 35% Actuacions Generalitat Inversió total en infraestructures Inversió total en infraestructures viàries ferroviàries (xarxa bàsica) Variants i millores a les línies Ministeri de Foment Ministeri de Foment 12.357 M€ Generalitat de Catalunya 6.230 M€ Eix transversal 6.500 M€ Generalitat de Catalunya 5.260 M€ 6.670 M€ 11.938 M€ 25.177 M€ Noves línies convencionals 3.039 M€ Manteniment de política de l’aplicació d’un nou model de peatges i signatura de conveni amb el Ministeri de Foment, com a eines de millora de la xarxa viària bàsica Millorar les comunicacions viàries locals i comarcals En referència a les millores en la xarxes comarcals i locals, es poden indicar dues línies d’actuacions bàsiques: 2.679 M€ alta velocitat 12.430 M€ BUS VAO 189 M€ 44% 56% PDI 6.840 M€ • Pel que fa a la política de peatges, s’ha seguit treballant des del Grup de Treball per a la Reordenació dels Peatges a Catalunya, amb l’impuls d’un seguit de mesures per rebaixar el preu dels peatges de les autopistes d’entrada i sortida de Barcelona. Es tracta d’una política comercial que afavoreix la descongestió de la xarxa. • L’assumpció de les carreteres comarcals de la demarcació de Barcelona per part de la Generalitat com a pròpies i la delegació de la gestió de la xarxa local a la Diputació de Barcelona. Així, mitjançant aquest acord la Generalitat assumeix la gestió de 420 km de 45 carreteres comarcals i la Diputació assumeix 315 km de 35 carreteres locals. Aquest conveni preveu l’aportació conjunta de 30 M€ en 5 anys per dur a terme actuacions de millora a la xarxa viària. Mitjançant la reordenació de titularitat de part de la xarxa comarcal i les obres de millora realitzades a tot el territori, s’han assolit millores en el conjunt de les vies secundàries En conjunt, s’han realitzat una sèrie d’actuacions de millora de la xarxa viària catalana, tant pel que fa a la xarxa bàsica com a la comarcal i local, amb més de 500 actuacions al llarg del període 2004-2006, que han 346 Balanç Pla de Govern PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Balanç Pla de Govern 347 �representat més de 1.600 M€ d’inversió. D’aquestes actuacions destaquen la nova carretera de Vic a Olot, el desdoblament de l’Eix del Llobregat (C-16), el soterrament de la ronda nord de Granollers, la cobertura de la Gran Via de Barcelona en ambdós extrems, el desdoblament de la variant sud de Lleida i la prolongació de la Ronda Oest de Sabadell. Són igualment remarcables les inversions al conjunt de la Costa Brava. Una nova política territorial i ambiental Infraestructures 4.6.3 Un nou model de mobilitat: fomentar el transport públic per a les persones Inversió a les carreteres de la Generalitat 2004-2006 Font: DPTOP 2006. Elaboració Pròpia. Tipus d’atuació Import en milers d'euros Noves carreteres 656.586,79 Actuacions de millora de carreteres 656.856,79 Actuacions en accesos o vies locals Import total invertit Tipus d’atuació 299.321,58 Nous quilòmetres Noves vies locals Total nous quilòmetres 120,58 39,20 159,78 Millorar la seguretat viària En referència a la millora de la seguretat viària, s’han definit les estratègies d’actuació, tant pel que fa als trams existents com als de nova construcció amb l’objecte de reduir l’accidentabilitat. Les principals línies d’actuació dutes a terme en aquest àmbit són les següents: • El tractament sistemàtic dels anomenats punts negres de la xarxa. Per aquesta raó s’està treballant en la detecció i el seguiment dels trams de concentració d’accidents (TCA) per tal d’actuar-hi i eliminar-los progressivament. • El Pla de xoc per millorar la senyalització d’orientació de les carreteres. La inversió relativa a la senyalització ha representat més de 50 M€. D’aquesta manera, s’aconsegueix informar els conductors de forma més completa i entenedora sobre les diverses destinacions de la via on transiten i guanyar en seguretat viària i qualitat en la conducció. Balanç La millora de la Xarxa Viària Catalana ha estat un objectiu assolit, gràcies a l’esforç realitzat pel Govern de la Generalitat en garantir una inversió tant en carreteres pròpies com d’altra titularitat pública. Així, mitjançant la col·laboració amb diferents nivells de l’Administració pública, el Govern garanteix actuacions en tots els nivells de la xarxa viària, beneficiant el ciutadà amb independència de la titularitat de les vies. Caldrà ara observar el progressiu compliment dels acords pactats. Aquestes actuacions garanteixen l’equilibri territorial de la inversió, essencial per mantenir ritmes de desenvolupament territorials adequats, i ajuden a tenir xarxa viària més segura. 348 Balanç Pla de Govern PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 L’increment sostingut de les necessitats de mobilitat de la societat catalana, i el repte en termes de sostenibilitat que suposa fer-hi front, era el punt de partida en el Pla de Govern per introduir les diferents actuacions que s’havien de dur a terme, en gran mesura centrades en executar la Llei de la mobilitat i a oferir solucions tangibles i diversificades que vagin suposant millores que permetin a cada cop més ciutadans optar pel transport públic en lloc del privat. 1.611.531,95 Noves carreteres supralocals Més de 50 M€ per millorar la seguretat viària de les carreteres catalanes Punt de partida Els objectius específics que ressenyava el PdG eren, per un cantó, un objectiu de gran envergadura, que resumia el conjunt de polítiques: 1 Fomentar una nova cultura de la mobilitat, ampliant els recursos, les infraestructures, i la vertebració institucional del sistema en el territori. Que es complementava per un altre cantó amb dos objectius de volum més petit però que per la seva significació sectorial se subratllaven. 2 Garantir un transport públic adaptat a les persones amb mobilitat reduïda. 3 Facilitar l’accés dels treballadors als polígons industrials. Desenvolupament de l’Acció del Govern Fomentar una nova cultura de la mobilitat: l’execució de la Llei de la mobilitat La Llei de la mobilitat, aprovada per unanimitat l’any 2003, suposava el tombant cap a un nou plantejament de les polítiques públiques en aquesta matèria. Es tractava de superar la visió reduccionista de les polítiques tradicionals de transport públic, a través d’una nova reformulació del problema on es conjuguessin l’acció mancomunada de la Generalitat amb el territori i amb els agents socials pel cantó més institucional, i pel cantó més tècnic l’anàlisi territorial generalista combinada amb la planificació d’actuacions de detall (fins i tot relacionant mobilitat i urbanisme). És en aquesta línia que aquesta havia de ser la legislatura de desplegament de la llei, i això és el que ha centrat gran part dels esforços del Govern. S’han presentat, així, les Directrius Nacionals de Mobilitat, que formulen l’arquitectura bàsica i els compromisos estratègics per transformar el model actual de mobilitat a Catalunya. En tant que pla territorial sectorial, seran doncs orientadores dels plans sectorials de mobilitat que han de redactar les autoritats del transport. Balanç Pla de Govern 349 �El quadre adjunt mostra com a exemple algunes accions concretes que proposen les directrius i l’objectiu desitjable que apunten els indicadors en l’horitzó 2012. Actuacions Objectius (horitzó 2012) Font: Departament de Política Territorial i Obres Públiques. Generalitat de Catalunya (2005). Elaboració Pròpia. Tipus de mobilitat Actuacions Objectius (horitzó 2012) Integració tarifària a tot Catalunya 100% de Catalunya integrada tarifàriament Millora de la velocitat comercial dels autobusos Augment del 10% de la velocitat comercial dels autobusos urbans Augment d’un 15% de la velocitat comercial interurbans Potenciació de vols intercontinentals directes Augment del 50% els vols intercontinentals directes des de l’aeroport de Barcelona Menys transport de mercaderies per carretera en favor del ferrocarril Reducció del 10% (fins al 72%) el transport de mercaderies per carretera Increment de la seguretat en la xarxa viària Reducció del 37% de víctimes mortals d’accident de trànsit Adaptació del transport públic a persones amb mobilitat reduïda (PMR) Adaptació del 100% de les estacions i del 90% dels vehicles de transport públic a PMR Millora del servei ferroviari a Catalunya Augment del 12% els km de la xarxa ferroviària per cada 1.000 habitants. Urbanisme amb criteris de mobilitat Augment del 5% de les places de distribució de mercaderies Augment del 200% de carrils bici Augment del 12% dels viatges intramunicipals amb transport públic Pel que fa al transport públic, les Directrius proposen fer-lo créixer en un 120% mentre que en el cas del vehicle privat es preveu un augment del 60%. Així mateix, s’ha produït la progressiva constitució dels Consorcis Territorials de la Mobilitat que es plantejava crear i dotar en aquesta legislatura, el del Camp de Tarragona i el de l’àrea de Lleida. En ambdós casos la concertació institucional ha induït ja millores en el disseny i la prestació dels serveis, com s’explica més endavant. En aquesta mateixa línia, el mes de juliol de 2006 el Govern ha aprovat la constitució del consorci de l’àrea de Girona, mentre que s’han iniciat els estudis per analitzar la possibilitat de definir-ne un a l’àrea del Bages. 100% 90% 80% 70% 60% 50% 40% 30% 20% 10% % vehicle privat % TPC % a peu 2026 2021 2016 2011 2006 2001 1996 1991 1986 1981 0% Els Consorcis Territorials de la Mobilitat tenen per objectiu la planificació i la coordinació dels serveis de transport públic i col·lectiu amb origen i destinació en el seu àmbit territorial així com l’impuls de polítiques d’integració tarifària i el foment de la cultura de la mobilitat sostenible entre els ciutadans. Pel que respecta a la constitució dels instruments participatius de les entitats socials, empresarials i acadèmiques d’aquest àmbit, ha començat a funcionar el Consell de la Mobilitat, on s’han anat presentant i debatent els diferents projectes de mesures. Com a eina per a la presa de decisions, per tal de proporcionar les dades i mètriques que permetin el coneixement i l’anàlisi, es va posar en marxa a l’inici de la legislatura l’Observatori de la 350 Balanç Pla de Govern PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Mobilitat. Aquest observatori disposa d’un portal web específic i de publicacions periòdiques des d’on difondre aquest coneixement. Finalment, la darrera peça desenvolupada que té per origen la llei és el decret d’estudis d’avaluació de la mobilitat generada, que, entre altres aspectes, obliga els promotors de nous espais urbans i de nous equipaments singulars a fer estudis de previsió de la mobilitat induïda, per tal de poder dotar aquests espais de creixement de transport col·lectiu. Per primer cop s’obliga que el creixement urbanístic es faci d’una manera sostenible en termes de mobilitat. Amb els mecanismes desplegats el creixement urbanístic haurà de garantir una mobilitat sostenible Més recursos, per posar en marxa més serveis als principals sistemes urbans En les diverses actuacions més rellevants de foment del transport públic el denominador comú ha estat esmerçar recursos econòmics més grans per tal d’incrementar el servei. Regió Metropolitana de Barcelona: l’exemple més ressenyable és l’augment de les transferències a l’ATM de Barcelona, òrgan gestor del transport públic metropolità integrat, en el marc del seu Contracte Programa 20052006. Per aquest període es destinaran 975 M€ al transport metropolità, la qual cosa representa un volum d’inversió anual de 488 M€. L’anterior contracte-programa, per al període 2002-2004, tenia un volum de 1.175 M€ que representaven 392 M€ l’any. S’incrementen, doncs, els recursos invertits en el transport de l’àrea metropolitana en un 26% de mitjana anual i la participació estrictament del Govern s’incrementa fins a 432 M€, un 74% més. Aquesta injecció de recursos ha permès entre altres coses, que TMB realitzés una molt important renovació i ampliació de la flota d’autobusos, que ja han entrat parcialment en servei. El gràfic següent recull l’evolució del nombre de viatges de persones en transport públic al Sistema Tarifari Integrat de la Regió Metropolitana de Barcelona. S’observa com la taxa de creixement s’ha anat alentint, i era per tant necessari reinvertir per tornar a taxes més grans de creixement. Evoluciódemanda del sistema (viatgers en milions) Font: ATM 900 850 886,7 800 750 755,5 800,0 837,1 868,2 2003 2004 700 650 2001 2002 2005 Consorci del Transport Públic del Camp de Tarragona: el treball d’aquesta nova entitat, unit a l’aposta del Govern per abocar-hi recursos, han conduït a iniciar el compliment d’un Programa de Treball 2005-2007, aprovat per unanimitat. L’increment de freqüències en gairebé totes les línies, així com una política comunicativa i de màrqueting corporativa, comencen a donar cos i gruix a una oferta d’abast metropolità que es veurà aviat consolidada per la integració tarifària (horitzó 2007). S’ha produït un augment significatiu d’oferta (més freqüències o nous autobusos) als corredors Tarragona–Vilaseca–Reus; Reus–Salou– Cambrils; Tarragona–Salou–Cambrils; Tarragona– Valls i Reus–Valls. Balanç Pla de Govern 351 �Consorci del Transport Públic de l’àrea de Lleida: constituït el 2005, el gener d’enguany es va signar un acord per al seu finançament que permetrà invertir 3,5M€ en dos anys. Ja des del mes de febrer s’han posat en servei reforços a les línies existents, de tal manera que l’oferta creixerà un 56%. En aquest àmbit també és prevista la integració tarifària l’any 2007. Resta de Catalunya: el Govern ha treballat per millorar el servei regular de transport de viatgers per carretera arreu de Catalunya. A través de convenis amb els consells comarcals de l’Alta Ribagorça, Segarra, Garrigues, Alt Urgell, Pallars Sobirà, Pallars Jussà, Alt Penedès, Anoia, Ripollès, Baix Llobregat i amb Terrassa i els municipis del voltant, s’ha potenciat i millorat el transport públic en aquestes comarques. S’han ampliat també els serveis d’autobusos a les Terres de l’Ebre. S’han construït o reformat estacions d’autobusos a diverses poblacions, com ara Camprodon (342.298 €), Palafrugell (1,9 M€), Sant Feliu de Guíxols (1,9 M€), Cervera (0,49 M€), demarcació de Tarragona (2 M€), el Vendrell (230.000 €), i Lloret de Mar (8 M€), entre altres actuacions menors. Finalment, a més dels ajuts per a la renovació del parc mòbil i la millora del transport interurbà, s’ha establert una nova línia d’ajuts al transport urbà que presten els municipis de més de 50.000 habitants. La creació de carrils bus en vies interurbanes de la regió metropolitana de Barcelona millorarà al servei, garantint la fiabilitat del sistema i els temps de recorregut previstos El Pla estratègic de la bicicleta garantirà 1.200 km de carrils bici segregats Solucions de futur a la mobilitat: els carrils bus Una de les novetats especialment importants és el programa que el Departament de Política Territorial i Obres Públiques està impulsant per implantar carrils bus interurbans a un conjunt de vies estratègiques de la Regió Metropolitana de Barcelona. L’objectiu és reduir els efectes de la congestió viària sobre els serveis de transport públic col·lectiu per carretera, incrementar la fiabilitat del sistema i augmentar la seva velocitat comercial. De moment ha entrat en servei el carril bus de la intersecció de la C-17 i la N150 a Montcada i Reixac (750.000 €). Aquesta actuació suposarà una millora per als usuaris del transport públic de viatgers per carretera ja que s’escurça la durada del viatge en estalviar temps en la incorporació a la C-17 i, a més, sense perjudicar el transport privat. S’està treballant en altres projectes, com el que es preveu realitzar a la C-58 entre Ripollet i l’avinguda Meridiana (l’estudi informatiu i l’estudi d’impacte ambiental suposen el primer pas cap a la seva consecució). També s’estan estudiant altres vies on incorporar el carril bus, el de la C-32–Gran Via des de Castelldefels fins a la Plaça Espanya, l’A-2/AP-7 fins a Diagonal/Gran Via i el carril bus a la C31 des d’un quilòmetre abans de la bifurcació amb la pota nord (B-20) fins a Mataró. Menció especial mereix, tot i el poc pes actual que representa en el conjunt del transport, la presentació del Pla estratègic de la bicicleta, que té l’objectiu de potenciar i fomentar l’ús d’aquest mitjà de transport al país a través de mesures com l’increment de la xarxa de vies per a bicicletes amb la construcció de 1.200 km de carrils segregats, la creació d’una entitat de gestió de les polítiques relatives a la bicicleta, la promoció intensiva del seu ús i el foment de la intermodalitat amb el transport públic. El Pla, en una primera fase, té una inversió prevista de 17 M€ i s’ha de desenvolupar des d’ara fins al 2010. També en aquest punt cal parlar d’una iniciativa per fomentar una nova cultura en l’ús de l’automòbil, amb dues experiències, el carsharing i el car-po- 352 Balanç Pla de Govern PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 oling. El servei Carsharing (cotxe multiusuari) va entrar en ple funcionament el mes de febrer de 2005 després d’un període de rodatge. A finals de 2005 Catalunya Carsharing tenia 507 clients i 36 cotxes repartits en 16 aparcaments per tot Barcelona. Les principals xifres d’activitat són: • • • • El carsharing i el car-pooling han de motivar una nova cultura de la mobilitat Total reserves: 3.500 Total hores d’ús: 64.000 Total km recorreguts: 560.000 Accidents amb danys personals: cap El Metro creixerà en totes les seves línies L9 L’obra emblemàtica de metro a l’àrea metropolitana és la L9, que quan finalitzi serà la més llarga d’Europa (46,6 km, 51 estacions) i representa una inversió vora 3.500 M€. Actualment s’estan construint o es començaran en breu 21 de les 51 estacions de la L9, ja s’ha posat en marxa la tuneladora que farà el tram de la Fira II a l’aeroport, s’ha acabat el túnel a Santa Coloma i s’ha definit un nou traçat al Prat de Llobregat que permetrà incorporar l’estació intermodal d’aquest municipi i una nova estació al Centre direccional. En aquesta legislatura s’ha modificat el sistema de finançament de la L9, basat en el mètode alemany, que difereix el deute fins al final de l’obra per un mètode que consisteix en la transmissió del deute a l’operador català IFERCAT, que serà per indicació de la Llei ferroviària el titular de totes les infraestructures ferroviàries de la Generalitat. Més enllà del procés constructiu, s’han signat els contractes de subministrament i l’arrendament de 50 nous trens per a la Línia 9 per 296 M€. L1 S’ha adjudicat el contracte de subministrament de 10 trens per a la L1, per valor de 65 M€. També s’ha adjudicat les obres de remodelació de l’estació de Mercat Nou (13 M€). L2 S’han iniciat els treballs per al perllongament de la L2 del metro entre Pep Ventura i Badalona Centre (31 M€). Així mateix, ha sortit a informació pública el perllongament de la L2 de Metro de Sant Antoni a Fira 2 i més recentment, la connexió directa de la L2 amb el ramal de l’aeroport de la L9. Aquest darrer projecte dóna continuïtat a l’anterior i permetrà l’accés directe des del centre de la ciutat a l’aeroport. A més, amb aquesta obra els dos espais firals de la ciutat quedaran definitivament connectats per metro (i ambdós amb l’aeroport per la L9, per tant), que suposa un enorme efecte multiplicador per a Fira de Barcelona, i per a la seva capacitat competitiva en l’entorn europeu. L’execució de tot el tram Sant Antoni-Parc Logístic de la L2 suposarà una inversió de 588 M€. L3 Estan en marxa les obres de perllongament de la L3 entre Canyelles i Trinitat Nova. L4 S’ha adjudicat el perllongament de la L4 entre les estacions de Santander i Sagrera Meridiana, i les obres de connexió de la L4 i la L9 amb les cotxeres del triangle ferroviari per 88,9 M€. S’ha decidit igualment construir una nova estació a Virrei Amat. L5 Les obres de millora en aquesta línia s’han vist per descomptat aturades pel terrible accident del Carmel, que va alterar les vides de més d’un miler de persones. El Govern està duent a terme tot allò que el Parlament li va Balanç Pla de Govern 353 �encomanar com a conseqüència dels debats posteriors a l’accident. Entre aquestes noves lleis cal destacar el nou Projecte de llei de l’obra pública, que estableix els principis generals als quals s’haurà de subjectar la planificació, la programació, la projecció, la contractació, la direcció, l’execució i el control de l’obra civil, amb el principi rector transversal de la seguretat. Era però important que el conjunt del barri del Carmel no deixés de disposar de servei de metro per causa dels fets ocorreguts. Així, cal destacar també l’aprovació de la modificació del traçat de la L5 en el tram que va quedar aturat després de l’accident. El Carmel quedarà connectat doncs amb el conjunt de Barcelona amb el sistema de transport urbà més eficient. D’altra banda, cal destacar que es troba en execució la nova estació entre Collblanc i Pubilla Cases (31,4 M€) Cal destacar igualment l’esforç que s’està realitzant en la implantació d’una potent xarxa d’intercanviadors en l’àmbit del ferrocarril metropolità entre els quals cal destacar l’intercanviador de Sagrera-Meridiana, en construcció (91 M€) i l’intercanviador de Diagonal, adjudicat per un import de 26 M€. Les dades d’ús del Metro són de 345,3 milions de viatgers, un 0,7% més que el 2004, un ritme de creixement menor que el 3,4% que hi havia hagut sobre el 2003. Aquest increment més baix s’ha donat per un decreixement de l’oferta de cotxe*km. El Metro és un transport molt usat i ben valorat, i de segur que l’increment d’oferta induirà que tingui més usuaris. Un nou vell mode: el tramvia L’any 2004 van entrar en servei els tramvies del Baix Llobregat i del Besòs. Trambaix i Trambesòs han tingut una acceptació creixent, com es veu en la taula adjunta. S’hi observa que el creixement dels viatges és superior al ritme de creixement d’oferta. A més del traçat inaugurat l’any 2004, s’ha perllongat la línia T-3 del Tram- Aquesta proposta reformula l’antic disseny de la L12, i té un horitzó d’execució situat a l’any 2015. Nombre de viatgers (milions) 354 Balanç Pla de Govern FGC Esplugues de Ll. Barcelona Cornellà de Ll. L’Hospitalet de Ll. Garantir l’adaptació per a les Persones amb Mobilitat Reduïda de la xarxa de Metro i FGC Aquesta ha estat una prioritat en la línia del que la llei d’accessibilitat determinava. S’ha desenvolupat un pla per millorar els accessos i eliminar les barreres arquitectòniques a les estacions de Metro, que està suposant una important inversió, que superarà els 100 M€. Malgrat el que preveu aquesta llei, tot i que no estaran totes les obres d’adaptació acabades, sí que, almenys, estarà iniciat el procés en totes elles. Cal tenir en compte la dificultat de remodelar estacions antigues i en funcionament, pel seu elevat cost i la seva complexitat tècnica. 2004 2005 1,2 5,9 10,2 FMB Trambesòs 0,3 0,4 1,8 2,8 En construcció adjudicades Adaptades o licitades L’el·liminació de les barreres arquitectòniques es un procès iniciat a totes les estacions de metro Evolució percentatge d’estacions adaptades a persones amb mobilitat reduïda a la xarxa de FGC i metro Estat d’adaptació d’estacions de metro i ferrocarril 2005 PLA DE GOVERN 2004-2007 L9 St. Joan Despí Aeroport del Prat 0,8 PdG C4 El Prat de Ll. 2004 • Perllongar la L3 de metro des de Zona Universitària fins a Sant Feliu de Llobregat (212,52 M€). • Crear el metro del Delta del Llobregat, des de Cornellà fins a Castelldefels, integrat a Rodalies (657,27 M€). • Perllongar la L1 del metro des de Bellvitge fins a Sant Boi. • Perllongar la línia d’FGC de Reina Elisenda a Hospital de Sant Joan de Déu. L5 Castelldefels Trambaix Un nou projecte per al transport públic al Baix Llobregat Com a projecte de gran transcendència, cal incloure igualment l’acord amb els alcaldes de les principals ciutats del Baix Llobregat per al nou disseny de la xarxa ferroviària al Baix Llobregat sud, en el qual es planteja: C1 Gava 2005 baix fins a Sant Just Desvern i s’ha aprovat la continuació del traçat que arribarà fins al nucli de Sant Feliu del Llobregat. També s’inaugurarà durant la tardor el ramal del Trambesòs que transcorre per la Gran Via. L3 Viladecans St. Boi de Ll. Font: Transmet Xifres. ATM Cotxes*km (milions) Sant Feliu de Ll. L1 Noves En projecte Total % estacions estacions adaptades 48 52 21 7 128 38% L1 8 15 7 0 30 27% L2 17 0 0 1 18 94% L3 6 16 2 2 26 23% L4 6 8 8 0 22 27% L5 6 13 4 4 27 22% L11 5 0 0 0 5 100% FGC 50 15 5 2 72 69% L6 5 2 2 0 9 56% L7 1 2 1 0 4 25% L8 7 3 0 1 11 64% Metro Vallès 15 0 2 1 18 83% Metro Baix Ll. 22 8 0 0 30 73% Total 98 67 26 9 200 49% 49,0 45,9 43,8 2003 2004 2005 Facilitar l’accés dels treballadors als polígons industrials El darrer dels objectius d’aquest àmbit era facilitar l’accés dels treballadors als polígons industrials. Aquesta actuació, que forma part de l’Acord per la competitivitat signat amb els agents socials i econòmics, era una necessitat ateses les xifres d’accidentalitat de treballadors in itinere en el seu cotxe particular, i la manca d’alternatives de transport col·lectiu. Les línies d’actuació Balanç Pla de Govern 355 �són bàsicament l’establiment de línies d’autobús des dels nuclis urbans fins als polígons i la redacció i l’execució d’un Pla de mobilitat integral en aquells polígons en què es consideri necessari. Cal dir que finalment es doblarà el nombre d’iniciatives que preveia el Pacte per a la competitivitat. En el marc del pla d’accessibilitat en transport públic als polígons industrials, s’han realitzat o s’estan realitzant 42 actuacions que afecten més de 70 municipis i 165 polígons industrials amb més de 5.000 empreses i 195.000 treballadors localitzats. Les xifres d’empreses i treballadors es refereixen, només, a aquells polígons en els quals disposem de pla de mobilitat, és a dir, s’ha fet treball de camp. El conjunt d’actuacions afecta més empreses i més treballadors, però no disposem de dades fiables. Les diverses actuacions que es porten a terme s’estructuren de la forma següent: Actuacions realitzades sota un Pla de mobilitat i amb l'establiment de serveis de transport públic Àmbit d'actuació Realització Pla Serveis Realització serveis Núm. serveis Municipis Polígons Rubí Zona sud i Castellbisbal Realitzat i aprovat RubíCastellbisbal SÍ 1 2 9 Montmeló, Montornès i Parets del Vallès Realitzat i aprovat MontmelóMontornésParets del Vallès SÍ Riudellots de la Selva Realitzat i aprovat Girona-SaltRiudellots de la Selva SÍ 1 3 1 Granollers Realitzat i aprovat Polígons de Granollers Ultimant preparatius posada en marxa 2 1 10 2 Realitzat i aprovat Polígons de Palau Solità i de Polinyà Ultimant preparatius posada en marxa 1 Zona Franca ZAL - Polígon Pratenc En realització PratMercabarnaPratenc-ZAL Pendent concurs EMT 1 2 4 Polígons de Quatre Camins En realització Polígons de Quatre Camins Ultimant preparatius posada en marxa 2 5 13 Polígons de Terrassa Licitat o adjudicat Polígons Can Parellada i Colom de Terrassa En servei Rubí -Terrassa En estudi FGC-Polígons 2 1 2 Baix Vallès: Mollet, la Llagosta, Martorelles, St. Fost Realitzat i aprovat Polígons de Mollet, Martorelles i Sant Fost Ultimant preparatius posada en marxa 2 Aeroport del Prat Licitat o adjudicat Aeroport de Barcelona Ultimant preparatius posada en marxa 1 Polígons de l'Anoia Pla de Serveis Comarcal En estudi PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 2 12 Palau SolitàPlegamans i Polinyà 15 356 Balanç Pla de Govern 3 4 1 8 6 1 8 8 32 74 Actuacions realitzades sota un Pla de mobilitat sense l'establiment de serveis de transport públic Àmbit d'actuació Municipis Polígons En realització 1 15 L'Hospitalet. Polígon Pedrosa Realitzat i aprovat 1 2 Sabadell, Sant Quirze En realització 2 8 Castellbisbal - St. Andreu de la Barca Licitat o adjudicat 1 8 Constantí i Riu Clar (Polígons Licitat o adjudicat 2 4 Licitat o adjudicat 1 2 Costa Daurada Licitat o adjudicat 3 3 Alt Penedès En realització Cardedeu - Llinars Licitat o adjudicat 2 La Garriga, l'Ametlla, Figaró Aprovat 3 12 Baix Llobregat - Polígon el Pla En realització 1 1 Polígon Agro Reus En realització 1 1 Polígon Santiga En realització COMP 1 18 57 Vilanova i la Geltrú Realització Pla de Tarragona i Constantí) Polígon Sta. Maria (Valls) i Polígon Repsol de Constantí Establiment de serveis de transport públic (sense Pla de mobilitat) Àmbit d'actuació Serveis Realització serveis Vilamalla Figueres-polígons Manresa. Polígon Bufalvent Núm. serveis Municipis Polígons SÍ 1 1 1 Manresa-Bufalvent SÍ 1 1 1 Castellgalí Manresa-Rocafort-Sant Vicenç de Castellet SÍ 1 1 Polígon Politger St. Jaume de Llierca Sant Jaume de Llierca (bus transversal de la Garrotxa es perllonga fins al polígon) SÍ 1 1 1 Figueres - Vilamalla Figueres - Sta. Llogaia - Vilamalla SÍ 1 2 2 Can Sant Joan a Sant Cugat del Vallès Can Sant Joan a Sant Cugat del Vallès (bus llançadora a l'estació d’FGC) SÍ 1 2 1 Polígons de Vic Vic-Manlleu i Roda-Vic SÍ 2 1 2 La Sènia Tortosa-La Sènia i Amposta-La Sènia SÍ 2 1 1 Viladecavalls - Terrassa Viladecavalls-Terrassa SÍ 1 1 2 Polígons del Segre i Camí dels Frares (Lleida) Polígons del Segre i Camí dels Frares a Lleida SÍ 1 1 2 Moja, Vilafranca, Olèrdola Moja, Vilafranca i Olèrdola SÍ 1 2 13 14 13 Balanç Pla de Govern 357 �Actuacions en estudi Àmbit d'actuació Serveis Municipis Polígons Girona, Aeroport Martorell En estudi 1 1 En estudi 3 3 Montgat, Vilassar de Mar i Mataró En estudi 3 5 Rubí, Terrassa, Sabadell i Castellar del Vallès Sta Perpètua - la Llagosta Servei que uneix les poblacions amb l'Hospital General de Terrassa En estudi 2 COMP 1 8 Zona Franca: Colt Telecom Perllongament línia "9" d'EMT fins a la zona de l'empresa COMP COMP Sentmenat Castellar del Vallès Total Servei que uneix ambdues poblacions i els seus P.I. 2 4 12 21 Una nova política territorial i ambiental Infraestructures 4.6.4 Potenciar els ports catalans com a centres logístics del sud d’Europa Punt de partida La costa catalana (780 km) disposa de 47 ports de pes diferent. D’una part, destaquen els ports de Barcelona i Tarragona, com a centres de transport marítim importants del Mediterrani i d’altra banda, es disposa d’una sèrie de ports majoritàriament pesquers i esportius, entre els quals destaquen els de Palamós, Vilanova i Sant Carles, que també tenen activitat comercial. El Govern de la Generalitat és conscient de les diferències de necessitats entre els uns, grans ports industrials, i els altres, ports esportius i pesquers que realitzen una tasca de vertebració del territori i desenvolupament de l’economia local. Balanç Durant la legislatura s’han dut a terme les principals tasques vinculades a la nova visió de la mobilitat. Així mateix s’ha reforçat de manera molt significativa el finançament del transport públic, en línia amb l’objectiu d’incrementar molt significativament el nombre d’usuaris arreu de Catalunya. S’han iniciat igualment programes innovadors, com el dels carrils bus de penetració a la Regió metropolitana de Barcelona, l’accessibilitat dels treballadors als polígons industrials, el pas de la bicicleta a mode de transport interurbà o el car-sharing. També s’ha destinat una inversió important de diners per aconseguir tenir adaptades les estacions del Metro i d’FGC per a les persones amb mobilitat reduïda. S’han anat constituint progressivament els Consorcis Territorials de la Mobilitat que es plantejaven crear i dotar en aquesta legislatura. Estan en marxa el del Camp de Tarragona i el de l’àrea de Lleida, s’ha aprovat la constitució del consorci de l’àrea de Girona i s’han iniciat els estudis per analitzar la possibilitat de constituir-ne un a l’àrea del Bages. 1 Impulsar els ports de Barcelona i Tarragona com a motors logístics i econòmics de Catalunya 2 Augmentar en prop de 6.000 places l’oferta d’amarratges per a la nàutica esportiva prioritzant l’ampliació de ports enfront de les noves construccions 3 Potenciar el sector de creuers 4 Cercar el reequilibri territorial en la ubicació dels nous amarratges 5 Integrar els ports en el seu entorn urbà i millorar-los ambientalment 6 Facilitar les condicions comercials i millorar l’eficiència als ports pesquers 7 Potenciar la capacitació de nous mercats com l’Àsia o l’Amèrica del Sud i el transport marítim de curta distància des dels ports comercials Amb aquests elements, que en molts casos suposen rellevants passes endavant, s’estima que aquest objectiu del Pla de Govern 2004-2007 és un objectiu en vies d’assolir-se. Desenvolupament de l’Acció del Govern Cal assenyalar que del conjunt de ports de Catalunya, la Generalitat de Catalunya té les competències exclusives de tots ells a excepció dels de Barcelona i del de Tarragona, on n’assumeix el nomenament del president. L’evolució del sector ha estat força favorable, tal com mostren les dades següents. 358 Balanç Pla de Govern PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Balanç Pla de Govern 359 �Evolució del transport de mercaderies als ports catalans Font: Port de Barcelona, Port de Tarragona, Ports de la Generalitat i Ministeri de Foment Mercaderies (milers de tones) Port de Barcelona 2000 2001 2002 2003 2004 2005 29.805 31.469 32.608 34.775 39.321 43.837 %var Port de Tarragona 6,9 5,6 3,6 6,6 13,1 11,5 27.530 26.919 29.828 29.041 29.641 30.992 %var Ports de la Generalitat 9,6 -2,2 10,8 -2,6 2,1 4,6 2.732 2.805 2.501 2.572 5.415 3.813 %var Catalunya -6,7 2,7 -10,8 2,8 110,5 -29,6 60.067 61.193 64.937 66.387 74.376 78.641 %var Port de València 7,4 1,9 6,1 2,2 12,0 5,7 25.423 28.479 32.553 35.757 37.757 40.493 %var Port d’Algesires 7,5 12,0 14,3 9,8 5,6 7,2 44.054 49.043 51.822 57.449 61.304 63.317 %var Espanya 4,1 11,3 5,7 323.036 333.033 349.729 %var % Catalunya / Espanya 6,7 3,3 367.239 396.971 10,9 426.267 6,4 3,1 5,0 5,0 8,1 7,4 18,6 18,4 18,6 18,1 18,7 18,4 1.387.570 1.411.054 1.461.232 1.652.366 1.916.493 2.070.726 Sector comercial El tràfic comercial de mercaderies té un pes cada vegada més important. Només el port de Barcelona representa un 1,07% del Valor Afegit Brut (VAB) de Catalunya. D’una altra banda, es preveu un increment anual del 4% fins al 2015. Durant el 2005, el conjunt de ports comercials i industrials situats a Catalunya va manipular més de 78 milions de tones de mercaderies, gairebé 4.300 més que al 2004. Pel que fa al transport de passatgers, el port de Barcelona va registrar un moviment de més de dos milions de persones, un 12,2% més que al 2004. Tarragona, per la seva part, va superar els 5.000 passatgers, que suposa un augment de prop del 44%. En aquest període el tràfic de mercaderies i passatgers als ports catalans no ha deixat d’augmentar notablement. Evolució del moviment de mercaderies al Port de Barcelona (milers de tones) 43.837 39.321 29.805 31.469 32.608 2001 2002 34.775 Contenidors (TEUS) Port de Barcelona %var Port de Tarragona %var Catalunya %var 12,4 1,7 3,6 13,1 16,0 8,0 44.853 39.064 53.088 57.018 17.405 8.978 12,9 -12,9 35,9 7,4 -69,5 -48,4 1.432.423 1.450.118 1.514.320 1.709.384 1.933.898 2.079.704 12,4 Port de València %var 13,1 7,5 1.324.933 1.506.051 1.798.669 2.002.793 2.141.862 2.427.803 16,9 Port d’Algesires 1,2 6,9 13,4 3.179.614 9,2 Espanya 6,1 19,4 12,9 2.027.778 2.151.770 2.238.857 2.515.908 2.937.381 %var 13,7 4,4 4,0 11,3 12,4 16,8 % Catalunya / Espanya 7,0 11,4 10,1 10,9 10,7 20,9 19,8 18,6 19,0 19,4 18,8 Evolució del trànsit de passatgers als ports catalans Font: Port de Barcelona, Port de Tarragona, Ports de la Generalitat i Ministeri de Foment Nombre de passatgers Port de Barcelona %var Port de Tarragona 2000 2001 2002 2003 2004 2005 1.443.060 1.690.515 1.869.967 1.968.193 2.208.330 3,4 1,3 17,1 10,6 5,3 12,2 1.910 889 5.737 1.977 3.780 5.441 %var -2,9 -53,5 545,3 -65,5 91,2 43,9 Ports de la Generalitat 923 3.715 5.441 247 6.022 1.279 16,7 302,5 46,5 -95,5 2.338,1 -78,8 1.427.454 1.447.664 1.701.693 1.872.191 1.977.995 2.215.050 %var Catalunya %var Port de València %var Port d’Algesires %var 3,4 1,4 17,5 10,0 5,7 12,0 263.628 274.096 314.354 295.125 300.548 327.372 30,0 4,0 14,7 -6,1 1,8 8,9 4.257.934 4.358.374 4.486.492 4.549.709 4.623.274 4.827.545 1,6 4,4 4,7 Espanya 2,4 2,9 1,4 18.259.023 18.329.232 19.096.800 20.077.039 22.252.638 22.402.164 %var 6,3 0,4 4,2 5,1 10,8 0,7 % Catalunya / Espanya 7,8 7,9 8,9 9,3 8,9 9,9 PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 2005 1.049.230 1.021.405 2003 2004 834.659 576.942 2000 1.424.621 2004 1.224.575 8,2 8,7 2003 Evolució del trànsit de creueristes al Port de Barcelona 6.841.136 7.321.987 8.157.488 8.985.277 9.968.913 11.034.160 %var 360 Balanç Pla de Govern 2000 652.800 2001 2002 2005 Els objectius: nous mercats i augment dels creuers • Potenciar els ports industrials i comercials de Barcelona i Tarragona per tal que guanyin pes en el transport de mercaderies i continuïn diversificant la seva activitat • Captar nous tràfics de mercaderies i recerca de nous mercats • Crear un nou marc tarifari per al tràfic marítim de curta distància i impulsar noves línies amb base en algun dels ports catalans • Millorar els accessos terrestres als ports • Impulsar la coordinació amb el sector turístic per captar creuers, incrementar-ne les escales Les actuacions Potenciar els ports industrials i comercials de Barcelona i Tarragona. De les actuacions que s’han dut a terme per impulsar els dos grans ports catalans, Barcelona i Tarragona, cal destacar les següents: (el denominador Balanç Pla de Govern 361 �comú de les quals és que garanteixen un creixement sostingut dels principals ports catalans) Les diferents amenaces que pesaven sobre el Port de Barcelona van esvaint-se a mesura que la seva ampliació progressa i la seva accessibilitat a llarg termini es defineix. • El Pla d’accessibilitat ferroviària i viària al port de Barcelona, que juntament amb l’anunci d’informació pública fet pel Govern central el maig d’enguany de l’estudi informatiu dels accessos al port de Barcelona, es converteixen en dues notícies que en materialitzar-se garantiran l’eficàcia i la viabilitat de les noves terminals i el funcionament global d’aquesta infraestructura, arribant a la fase final d’ampliació del port. • L’adjudicació de la nova terminal de contenidors al Moll Prat, la primera de l’aplicació sud del port. Es tracta d’una superfície de 93 ha, amb capacitat per moure fins a 2,5 milions de contenidors anuals, i començarà a operar l’any 2008, un any i mig abans del que es preveia inicialment. Els adjudicataris, TerCat i Hutchinson Group (primer operador mundial de terminals de contenidors), formen una molt interessant aliança catalano-multinacional, que permetrà consolidar els tràfics locals i alhora potenciar la presència competitiva del Port de Barcelona en el seu “foreland” (zona d’influència llunyana) incloent el sud-est asiàtic. Amb aquesta terminal, el Port podria assolir una xifra de 4,5 milions de contenidors l’any 2013. Cal recordar que el tràfic de contenidors és el més rendible per a un port. • El conveni signat entre l’Autoritat Portuària, FGC i SEAT, per adaptar la línia ferroviària Anoia-Llobregat d’FGC al transport de vehicles des de la factoria d’aquesta empresa a Martorell fins al Port, fet destacable per la gran importància econòmica que la indústria automobilística té al port i pel fet que ajuda a descongestionar la xarxa viària. • Ampliacions al port de Barcelona de la zona d’emmagatzematge per a vehicles: la nova àrea ocupa 92.000 metres quadrats repartits en quatre plantes i amb una capacitat de 5.500 vehicles. • D’una altra banda, l’Autoritat Portuària de Tarragona ha anunciat la intenció de fer créixer el port de Tarragona en 120 ha sobre les 625 ha actuals. • El conveni signat l’any 2005 entre el Govern i l’APT, dotat de 30.000 € de pressupost, per a la redacció d’un pla director ferroviari del port de Tarragona La Redacció del Pla d’inversions de ports de la Generalitat 2005-2006 que representarà unes inversions de 105,7 M€ per a l’optimització de les instal·lacions portuàries i la protecció dels espais portuaris en els pròxims quatre anys. El Govern també ha dotat, en el marc d’aquest Pla, 29 ports de Catalunya dels recursos necessaris per rebre i tractar les aigües residuals generades per les embarcacions. Així mateix, la tramesa a informació pública del nou Pla de ports 2006-2015 marca un horitzó ambiciós per a un Pla a deu anys que fa una aposta ferma per un sistema portuari que de manera conjunta vol acostar-se molt als 100 milions de tones de càrrega. És un pla amb compromisos d’inversió port a port, i on la preocupació pel creixement es fa amb criteris de sostenibilitat i reequilibri. Les principals obres dutes a terme per Ports de la Generalitat durant el període 2004-2006 van ser: Es garanteixen inversions a tots els ports catalans, sota el plantejament estratègic de creixement equilibrat. 362 Balanç Pla de Govern • Al port de Vilanova i la Geltrú: Treballs al col·lector de llevant, la remodelació de les instal·lacions pesqueres, la urbanització del vial del moll de Baix a mar, l’ordenació dels accessos, aparcament i xarxa contraincendis de la dàrsena pesquera del port. • Al port de Mataró: Ampliació de la nau de vendes. PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 • Al port d’Arenys de Mar: Ordenació de la zona d’atracament de la dàrsena pesquera. • Al port de l’Escala: Obres al moll adossat al dic del port i dragatge amb enderroc d’escull dins la dàrsena. • Al port de Palamós: Remodelació de la Llotja. • Al port de Sant Feliu de Guíxols: Reforç del dic de recer. • Al port de Blanes: Treballs de prolongació de la passarel·la de pesca. • Al port de Sant Carles de la Ràpita: Les obres del passeig marítim, el dragatge del canal d’entrada, primera fase de construcció del passeig marítim i els pantalans flotants. Així mateix, es troben en execució les obres següents: • Al port de Vilanova i la Geltrú: Treballs d’urbanització del dic de recer. • Al port d’Arenys de Mar: Treballs al col·lector d’aigües residuals al moll de ribera. • Al port de Palamós: La prolongació del moll comercial. • Al port de Cambrils: Segona fase de treballs al moll de ribera. Cal destacar, també, la inauguració del port esportiu de Roses i la presentació dels ports de Badalona i Calafell. Les actuacions del Pla d’inversions de ports s’emmarca en la millora prevista per els sectors pesquer i esportiu. Sector pesquer La flota d’embarcacions de pesca es compon de vaixells que utilitzen tècniques d’arts menors, d’encerclament i d’arrossegament. En els darrers anys hi ha hagut una lleugera baixada de les captures, però amb una pujada dels preus mitjans a llotja amb oscil·lacions. Els objectius: impulsar la comercialització i millorar les instal·lacions 90.000 Tones 130.000 75.000 Milers d’euros 125.000 60.000 120.000 45.000 115.000 30.000 110.000 15.000 105.000 100.000 0 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 • Millora dels sistemes de comercialització del peix i dels serveis complementaris • Optimització de les dàrsenes pesqueres • Suport a les polítiques de promoció del sector Les actuacions Entre les actuacions que s’impulsaran amb el Pla de ports, recollides en la seva major part al Pla d’inversions de ports de la Generalitat 2005-2008, hi ha les adequacions de naus per a la venda de peix i el seu sistema de comercialització i la millora de les instal·lacions al suport pesquer per un import superior als 10,3 M€. Balanç Pla de Govern 363 �Sector esportiu Catalunya compta amb 47 dàrsenes esportives i una oferta de 48.500 places, de les quals 28.641 són amarradors. Quant a la distribució territorial del total de les places, 23.240 es troben a les comarques gironines, 13.143 a Barcelona i 12.094 a Tarragona. En els darrers vint anys l’increment ha estat superior al 100%. Els objectius: reequilibri territorial i optimització de l’espai • • • • Distribució més equilibrada del litoral Reconversió de l’oferta per acollir eslores de 12 a 15 metres. Potenciació de l’accés al mar d’embarcacions petites (rampes de varada) Potenciació d’instal·lacions de baix impacte ambiental (de temporada i en sec) • Impuls de la pràctica popular de la nàutica • Professionalització de la gestió dels ports i les dàrsenes esportives L’ampliació d’amarratges garanteix una distribució de la oferta equilibrada territorialment Les actuacions A Catalunya hi ha 50.500 embarcacions amb un augment anual mitjà de 400. El Pla de ports preveu un creixement d’amarratges de l’1,1% anual fins al 2015. Per tal de cobrir aquesta demanda de manera sostenible amb la preservació del litoral, el DPTOP té previst habilitar uns 6.000 nous amarradors fins a aquesta data. D’aquests, 3.250 se situaran en ports esportius ampliats. Actualment, l’oferta d’amarradors es troba molt concentrada a les comarques del nord. Amb l’horitzó 2015 la nova oferta es pretén localitzar en les comarques del sud com a mesura d’equilibri. Destaquen les ampliacions següents: Roda de Barà, l’Ampolla o Tarragona. Una actuació prioritària és la reordenació de les dàrsenes de molts dels ports existents per optimitzar espais i absorbir la tendència a un creixement de l’eslora de les embarcacions esportives. A banda de l’ampliació dels ports esportius, es proposen altres opcions per a la creació de 2.726 noves places, com ara marines sequeres, zones de fondeig controlades o places d’avarada. Balanç Cal assenyalar en primer lloc que l’actuació del Govern ha estat adequada per assolir l’objectiu d’enfortir els ports de Barcelona i Tarragona en el seu posicionament com a nodes logístics clau a la Mediterrània. També s’han fet avenços importants en la millora de les infraestructures d’accés ferroviari. Pel que fa als ports de la Generalitat, s’ha intensificat la inversió en millores adreçades a la modernització del sector pesquer, esportiu i comercial i, sobretot, al conjunt d’actuacions mediambientals i de millora d’integració. Una nova política territorial i ambiental Infraestructures 4.6.5 Promoure la xarxa d’aeroports de Catalunya. Fons de Promoció de noves rutes aèries Punt de partida Un dels objectius de vital importància en el Pla de Govern era la qüestió de la distribució final de competències en matèria d’aeroports entre l’Estat i la Generalitat, així com actuar per tal de dinamitzar la xarxa d’aeroports a Catalunya i promocionar noves rutes aèries. Amb les actuacions dutes a terme i projectades s’està consolidant una xarxa d’aeroports que comprèn els aeroports de Barcelona, amb vocació de Hub aeroportuari, Girona i Tarragona–Reus, el nou aeroport de Lleida (Alguaire) i un conjunt d’aeròdroms distribuïts arreu del país (Cerdanya, Òdena...). Desenvolupament de l’Acció del Govern Els aeroports catalans són ja l’any 2006 el 19% en termes de passatgers del total espanyol (eren el 16,3% l’any 2003). Cal indicar que l’activitat institucional s’ha centrat a treballar per la inclusió dels aeroports com a competència de la Generalitat en el nou EAC. Aquesta tasca, recolzada per totes les forces polítiques catalanes, no ha pogut concloure del tot favorablement, ja que les competències incloses abastaran tota la xarxa aeroportuària catalana, llevat del cos de l’aeroport del Prat, considerat d’interès general, que de moment continuarà essent gestionat exclusivament per l’Estat. L’aeroport del Prat L’aeroport de Barcelona, igual que la resta d’aeroports catalans, ha continuat amb el creixement iniciat l’any 2004 tant pel que fa al trànsit de passatgers com pel que fa a moviment de mercaderies. Evolució del trànsit de passatgers a l’aeroport de Barcelona (milions) 26,9 19,4 20,5 21,2 2001 2002 22,5 24,4 És per això que es pot considerar, que en l’àmbit de polítiques portuàries, l’acció del Govern es pot considerar com un objectiu assolit, tot i que evidentment en el futur proper caldrà seguir invertint i millorant dia a dia la gestió d’aquestes instal·lacions. 2000 364 Balanç Pla de Govern PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 2003 2004 2005 Balanç Pla de Govern 365 �Trànsit de passatgers als aeroports catalans (en milions) Font: Direcció General d’Aviació Civil (Ministeri de Foment) Evolució del tràfic de mercaderies a l’aeroport de Barcelona (tones) 90.239 87.309 76.966 75.217 81.908 70.116 Milions de passatgers 2000 2001 2002 2003 2004 Barcelona 19,4 20,5 21,2 22,5 24,4 26,9 11,3 %var 13% 6% 3% 6% 8% 11% 12% 0,6 0,6 0,5 1,4 2,9 3,5 1,3 %var 3% -4% -11% 167% 106% 20% 6% Reus 0,7 0,7 0,8 0,8 1,1 1,4 0,4 %var 11% 7% 3% 11% 35% 20% 10% %var 2001 2002 2003 2004 2005 Espanya %var Per primer cop s’ha fet promoció comercial activa de l’aeroport del Prat, que ha permès conexions directes amb Xina, Xile, Colòmbia, Perú i noves línies als Estats Units Les noves rutes inaugurades de l’aeroport de Barcelona el projecten estratègicament com a pont cap al sud-est asiàtic 366 Balanç Pla de Govern Durant el 2005, l’aeroport de Barcelona va ser dels que va presentar una taxa de creixement més significativa respecte a l’any anterior d’entre els aeroports europeus amb més trànsit, per davant d’aeroports com els de Madrid, Munic o París. De fet, es va situar el primer en l’increment del trànsit de passatgers total, i ja és el novè aeroport d’Europa per aquest concepte. L’any 2005 el trànsit de passatgers va ser de gairebé 27 milions i el de càrrega més de 90.000 tones. Si es mantenen aquestes tendències és clar que el creixement es mantindrà a l’alça. Val a dir que en valors absoluts, les xifres de càrrega aèria encara tenen molt marge de millora. Una de les causes del creixement continu del trànsit de passatgers a l’aeroport de Barcelona ha estat la tasca desenvolupada pel Comitè de Desenvolupament de Rutes Aèries (CDRA). Constituït a principis de 2005 per la Generalitat de Catalunya, la Cambra de Comerç de Barcelona, l’Ajuntament de Barcelona i Aena, la seva activitat es concentra en dues estratègies: establir-se com a òrgan de contacte i de promoció de l’aeroport de Barcelona amb les companyies aèries, fent de pont entre les institucions catalanes, i donar suport a l’establiment de noves rutes intercontinentals, a més de mantenir les actuals. Les seves línies de treball consisteixen a elaborar estudis de mercat per identificar rutes interessants i realitzar accions de promoció per aconseguir que s’estableixin. Amb aquestes premisses, els resultats obtinguts han estat del tot satisfactoris. Al llarg de l’any 2005 es va aconseguir connectar l’aeroport de Barcelona amb països com la Xina, els Estats Units, Xile, Colòmbia i el Perú. Enguany s’han inaugurat noves rutes, com la de Barcelona a Singapur, fent que l’aeroport del Prat es posicioni com un enclavament estratègic per esdevenir un pont cap al sud-est asiàtic, Austràlia i Nova Zelanda (sud-est pacífic). Una altra ruta inaugurada aquest 2006 ha estat Barcelona-Tallin (Estònia) i Barcelona– Bogotà (Colòmbia). Una altra de les causes de la trajectòria ascendent de l’aeroport ha estat la inauguració de la tercera pista (actuació realitzada pel Ministeri de Foment), que ha permès incrementar el nombre d’operacions per hora, i que es veurà encara millorada amb la inauguració de la nova terminal. S’ha de fer esment també que Barcelona, per la seva posició com un dels primers destins turístics internacionals, ha induït un gran creixement de vols de baix cost, amb especial rellevància de la companyia de capital català Vueling o Easy Jet, que s’han consolidat en aquest mercat. PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 *2006 Girona Catalunya 2000 2005 % Catalunya / Espanya 21 22 22 25 28 32 13 13% 6% 3% 10% 15% 12% 11% 138,6 142,7 141,2 151,7 163,9 179,0 70,2 9% 3% -1% 7% 8% 9% 8% 15% 15% 16% 16% 17% 18% 19% * Dades acumulades de gener a maig Tràfic de mercaderies a l’aeroport del Prat (en tones) Font: DG d’Aviació Civil *Dades acumulades de gener a maig Tones Barcelona %var Madrid-Varajas %var Espanya %var 2000 2001 2002 2003 2004 2005 *2006 87.309 76.966 75.217 70.116 81.908 90.239 36.773 1% -12% -2% -7% 17% 10% -1% 305.499 294.692 295.291 304.386 337.050 328.105 127.798 8% -4% 0% 3% 11% -3% -7% 607.520 577.031 574.066 576.835 629,396 610,145 232,818 4% -5% -1% 0% 9% -3% -8% Els aeroports de Girona i Reus Però més enllà de la centralitat i la importància de l’aeroport de Barcelona per al conjunt del país, cal destacar el desenvolupament dels altres aeroports del territori. L’aeroport de Girona–Costa brava s’ha consolidat internacionalment i ha presentat un espectacular creixement. El trànsit de passatgers s’ha multiplicat per 5 des de l’any 2000 i ha passat de poc més de mig milió de passatgers a més de tres milions i mig l’any 2005. Tot indica que el creixement en aquest àmbit continuarà progressant positivament. Per a aquest desenvolupament ha estat important l’acord al qual es va arribar entre la Generalitat, la Diputació de Girona, la Cambra de Comerç i la Federació d’Hostaleria de les comarques gironines per al foment de rutes aèries i l’establiment de Girona com a base de companyies aeronàutiques de baix cost. Així mateix, s’ha constituït l’Associació per a la Promoció del Desenvolupament de les Comarques Gironines, que té com a finalitat bàsica la promoció dels vols regulars de l’aeroport de Girona i la signatura d’un conveni de col·laboració entre l’Ajuntament de Vilobí d’Onyar i AENA per regular i ordenar la circulació en els accessos de l’aeroport. S’ha millorat el principal problema de creixement d’aquest aeroport, com era l’aparcament de vehicles. Igualment, s’ha fet possible que l’aeroport tingués un Punt d’Inspecció Fronterer (PIF), pel qual es controlen sanitàriament productes frescs. Aquest fet obre unes oportunitats de mercat que poden fer multiplicar el moviment de mercaderies. Balanç Pla de Govern 367 �Evolució del trànsit de passatgers als aeroports de Girona i Reus Balanç Girona Reus 3,5 2,9 1,4 0,7 0,6 2000 Girona i Reus van dotant-se les infraestructures que els permeten desenvolupar el seu nou potencial de creixement. Amb les actuacions dutes a terme i les projectades, en un futur no gaire llunyà qualsevol ciutadà de Catalunya estarà a menys de dues hores en cotxe per accedir a un aeroport, amb els avantatges que aquest fet implica. 368 Balanç Pla de Govern 0,7 0,6 2001 0,8 0,5 2002 0,8 2003 1,1 2004 1,4 2005 Pel que fa a l’aeroport de Reus, l’any 2005 va inaugurar una nova terminal d’arribades, infraestructura que li era del tot necessària i que ha estat cabdal per al seu progressiu creixement. El 2004 va superar per primera vegada el milió de passatgers, xifra que va continuar creixent l’any 2005 fins a assolir 1,4 milions. Els projectes d’estacions de ferrocarril amb l’ample de via europeu prop d’aquests dos aeroports seran de segur el catalitzador d’una nova fase de creixement a mig i llarg termini. Ho són també les connexions amb transport públic amb els seus sistemes urbans més propers, mitjançant per exemple el futur TramCamp. Alguaire i els nous aeroports al territori Cal fer especial incidència en aquesta legislatura, de l’impuls al futur aeroport de Lleida-Alguaire. Aquesta infraestructura aportarà a les terres de Ponent una projecció fins ara inexistent i es convertirà en la primera construcció d’un aeroport per part de la Generalitat. Es va resoldre en primer lloc el debat sobre la seva ubicació, veritable moment desllorigador del projecte. En el transcurs de l’any 2005 es va aprovar el Pla especial per a la delimitació de sòl de l’àmbit del futur aeroport, que delimita l’espai i legitima la reserva de sòl per garantir la seva ubicació i, en paral·lel, està a punt de ser aprovat el seu Pla director. L’aeroport d’Alguaire compta amb una inversió prevista de 42,5 M€ i l’objectiu d’assolir 400.000 viatgers i 6.000 tones de transport de mercaderies anuals. A més de connectar internacionalment les comarques de Ponent, la nova infraestructura aeroportuària dinamitzarà l’entorn socioeconòmic de la zona. Finalment, pel que fa a la promoció a la xarxa d’aeroports a Catalunya cal ressaltar l’aprovació recent dels plans directors dels aeròdroms d’IgualadaConca d’Òdena i de la Cerdanya, que tenen com a objectiu delimitar les instal·lacions actuals i considerar possibles ampliacions. PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 La xarxa d’aeroports s’amplia i es potencien els existents, alhora que la promoció de noves rutes aèries ha estat un èxit. D’aquesta manera, l’aeroport de Barcelona ha inaugurat la tercera pista i s’ha mantingut en una posició capdavantera a Europa mentre que la resta d’aeroports del Principat s’han mantingut en creixement constant i en alguns casos espectacular com és el cas del de Girona. Les tasques dutes a terme pel Comitè de Desenvolupament de Rutes Aèries (CDRA) ha comportat l’establiment de noves rutes intercontinentals a l’aeroport de Barcelona, que l’han convertit en un dels deu aeroports europeus amb més trànsit. Destaca també l’aprovació de l’emplaçament de l’aeroport de Lleida, a Alguaire, que serà el primer construït per la Generalitat. Pel que fa a un dels subobjectius més rellevants expressats al Pla de Govern, l’aprovació de les figures legals que fessin possible la participació decisiva de les institucions polítiques i empresarials del territori en la gestió aeroportuària, les converses i avenços realitzats són notables, i malgrat que no s’hagi pogut incloure aquesta competència en el nou Estatut, s’espera tancar aquesta legislatura havent-se resolt el traspàs de Girona, Reus i Sabadell i sent molt propera la constitució d’un consorci de gestió per al Prat. Per tot el que s’ha exposat, tot i que era un objectiu especialment ambiciós i el temps per desenvolupar-lo ha estat només de tres anys, s’estima que aquest és un objectiu en vies d’assolir-se. Balanç Pla de Govern 369 �Una nova política territorial i ambiental Infraestructures 4.6.6 Crear estructures logístiques com a factor de competitivitat Punt de partida S’ha demostrat que les zones d’activitat logística, integrades i amb serveis específics, són un èxit que beneficien tant el territori com les empreses que en fan ús. És per aquest motiu que, davant el repte de consolidar Catalunya com a porta logística d’entrada al sud d’Europa, el Govern es va fixar els següents objectius per a aquesta legislatura: 1 Impulsar un eix infraestructural i logístic a la Catalunya interior que es recolzi sobre l’Eix Transversal. 2 Apostar per la intermodalitat en les noves àrees logístiques (carretera, vaixell, ferrocarril). 3 Crear una xarxa d’aparcaments per a camions, i una altra d’aparcaments per a mercaderies perilloses. 4 Iniciar o completar totes les centrals que els grans eixos de transport i àmbits de població requereixen. 5 Promoure actuacions vinculades a la consolidació d’una gran àrea logística intermodal liderada pels ports de Barcelona i Tarragona. Estratègic de CIMALSA per al període 2005-2008, dotat amb 118,5 M€. Val a dir que els processos de comercialització d’aquestes CIM són francament positius. Amb el desenvolupament de les Centrals Integrades de Mercaderies (CIM) al Vallès, Lleida, Camp de Tarragona i les comarques de Girona, totes les demarcació compten amb una plataforma logística d’iniciativa pública. La potenciació logística sobre l’Eix Transversal respon a la voluntat política de potenciar la Catalunya interior que es va encetar amb la construcció de l’Eix Transversal viari i que continua amb el seu projecte de desdoblament i la construcció de l’Eix transversal ferroviari. Unint les poblacions de Cervera, Igualada, Manresa i Vic, es desenvoluparà un nou eix entre Girona i Lleida que promourà el desenvolupament de les comarques interiors de Catalunya sense sobrecarregar el corredor mediterrani. S’ha promogut ja en aquesta legislatura el concurs per a la constitució de LOGIS Bages, la plataforma logística de la Catalunya Central que, connectant amb les dels àmbits de Lleida i Girona, contribuirà significativament a fer realitat el nou eix logístic que es dibuixa sobre l’Eix Transversal viari i ferroviari. LOGIS Bages se situa a Sallent, punt d’encreuament de l’Eix Transversal amb l’Eix del Llobregat i amb una superfície de 8,7 ha. Es preveu la creació de 250 llocs de treball i la continuïtat de l’activitat durant un mínim de 50 anys. Ben aviat s’hauran de definir i iniciar els processos de creació de les plataformes de les Terres de l’Ebre i del Penedès. En el cas de la LOGIS Ebre s’ha signat recentment el conveni per al desenvolupament de la plataforma. Cal subratllar com a pròpia d’aquesta legislatura la creació del nou concepte de plataforma batejat com a LOGIS, i que fa possible que en el mateix polígon logístic s’hi instal·lin activitats industrials lleugeres i serveis complementaris, que a més de facilitar la comercialització de l’espai promogut, assegurant el rendiment de la inversió pública, facilita crear sinergies entre empreses industrials i empreses logístiques. Amb la construcció de noves CIMS i LOGIS, es consoliden les plataformes logístiques com a factor d’ordenació del territori. Desenvolupament de l’Acció del Govern La Generalitat, a través de la seva empresa pública CIMALSA, impulsa plataformes d’iniciativa pública que es consideren estratègiques per al desenvolupament del sistema logístic de Catalunya. A continuació es repassen més en detall les principals actuacions dutes a terme. Inversió de prop de 150 M€ (20042008) per tal de consolidar els dos grans eixos logístics de Catalunya. 370 Balanç Pla de Govern Impulsar un eix infraestructural i logístic a la Catalunya interior que es recolzi sobre l’Eix Transversal. Des de l’any 1998 funcionava a Catalunya la Central Integrada de Mercaderies (CIM) del Vallès i a partir d’un acord entre l’Ajuntament de Lleida i CIMALSA el maig de l’any 2000 va iniciar-se el projecte de la CIM Lleida, que va començar a funcionar com a tal el 2004. Des d’aquest punt de partida, durant la legislatura present s’ha vist la necessitat d’impulsar unes centrals logístiques interiors, obrint al territori les possibilitats que fins el moment es concentraven tan sols en dos punts. D’aquesta manera, el 2004 CIMALSA va invertir prop de 30 M€ en la millora CIM de Lleida, la promoció de noves Centrals logístiques de la Selva (parc logístic de Girona), el Camp (situada entre Reus i Tarragona), i LOGIS Empordà (situada al Far de l’Empordà), fent possible així que cadascuna d’aquestes quatre capitals catalanes passi a disposar d’una CIM en la seva àrea d’influència. Així mateix, l’any 2005 el Govern es va aprovar el Pla PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Balanç Pla de Govern 371 �En un futur proper, doncs, entre els equipaments construïts i els que s’estan construint, el repartiment de CIM i LOGIS pel territori serà el que veiem al mapa següent. Repartiment de CIM i LOGIS LOGIS Empordà LOGIS Bages CIM Lleida CIM la Selva CIM Vallès LOGIS Penedés CIM el Camp LOGIS Ebre LOGIS CIM Les CIM són equipaments eficients logísticament i mediambiental. 372 Balanç Pla de Govern Apostar per la intermodalitat en les noves àrees logístiques (carretera, vaixell, ferrocarril). Perseguint aquest objectiu, la CIM de la Selva ja es va pensar i construir tenint en compte la seva particular ubicació en el territori, molt proper a l’aeroport de Girona, desenvolupant un parc d’activitats aeroportuàries i logístiques que pretén oferir serveis complementaris tant a les empreses logístiques instal·lades a la CIM com a les empreses i usuaris de l’aeroport. Respecte d’aquesta CIM, val la pena destacar que aquesta instal·lació compta amb una instal·lació de generació d’electricitat fotovoltaica de 100 KW que es finançarà a través de la venda de l’energia que produeixi. Es comprova així que les plataformes logísitiques faciliten, entre altres avantatges, que aquest sector tingui millor comportament mediambiental. En aquesta mateixa línia, es preveu la promoció de polítiques concretes destinades a la implantació de terminals ferroviàries. Les terminals ferroviàries són elements fonamentals per augmentar l’eficiència del ferrocarril en el transport de mercaderies entre les quals destaquen, per la seva funció estratègica les del port de Barcelona i la de la Llagosta. PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Crear una xarxa d’aparcament per a camions, així com un conjunt d’aparcaments per a mercaderies perilloses Entre les actuacions desenvolupades en aquest àmbit, cal destacar l’acord subscrit a principis del 2005 per ampliar l’aparcament de camions al Polígon industrial “El Segre”, i així mateix l’aparcament que es va inaugurar a Tarragona el juny del 2005 al polígon de Riuclar, amb un cost d’inversió total de 8,6 M€, i que ha suposat una important millora, en general, per al sector logístic del Camp de Tarragona. Promoure actuacions vinculades a la consolidació d’una gran àrea logística intermodal liderada pels ports de Barcelona i Tarragona El sector de la logística a Catalunya no té per únic agent la Generalitat. Tant les Autoritats Portuàries de Barcelona i Tarragona, amb les seves ZAL portuàries que segueixen creixent, com el Consorci de la Zona Franca, com fins i tot operadors privats, s’han sumat en aquests tres anys a l’impuls d’aquest àmbit, que té el seu fonament en els avantatges objectius que comporta tant per al territori com per a la indústria. En aquest sentit, cal destacar dues iniciatives estratègiques del port de Barcelona (APB) com són la compra de terrenys prop de Saragossa i prop de Tolosa per tal de constituir la terminal marítima de Saragossa (tmZ) i la terminal marítima de Tolosa (tmT), consolidant així el “hinterland” del Port de Barcelona i donant sentit pràctic a la nova Euroregíó. A banda d’aquestes actuacions, també cal destacar el nou impuls que s’ha donat a l’Observatori de la Logística de Catalunya, amb l’objectiu que es disposi d’una eina eficaç per conèixer el nivell d’eficiència de la logística del país, incloent-hi tots els seus promotors, i per poder analitzar les particularitats i les necessitats logístiques de diversos sectors econòmics per contribuir a la seva competitivitat. Tots els actors de la logística a Catalunya es troben en fase d’expansió Balanç L’evolució i el compliment dels objectius fixats per part de l’Acció de Govern ha estat en general satisfactòria, sobretot tenint en compte els temps de desenvolupament que tenen les infraestructures. En aquests anys, s’ha invertit i s’ha gestionat. Es pot dir que aquest és un àmbit en ple creixement, i que l’excel·lència logística és un projecte ja consolidat en el teixit públic i empresarial de Catalunya, que s’anirà afermant amb el pas dels anys. Tanmateix, cal fer esment que s’ha donat un impuls definitiu al projecte de LOGIS de l’Ebre, amb la signatura del conveni. Manca avançar el projecte de la LOGIS Penedès. És per això que es pot qualificar aquest últim objectiu polític del Pla de Govern 2004-2007 com un objectiu en vies d’assolir-se. Balanç Pla de Govern 373 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.03. Acció i òrgans de govern (de la Generalitat de Catalunya) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Inclou la docmentació relacionada amb l'exercici de l'acció governamental. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Balanç del Pla de Govern 2004-2007 Creator An entity primarily responsible for making the resource Direcció General de Coordinació Interdepartamental Contributor An entity responsible for making contributions to the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006 Type The nature or genre of the resource Monografia Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Balanç Govern Acció política Catalunya Catalunya. Generalitat Description An account of the resource Document que revisa l'estat de compliment del Pla de Govern que recull el conjunt dels compromisos subscrits amb la ciutadania a l’inici de la legislatura. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Barcelona Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Informes https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/1572/0000000736.pdf 0ce91bdad9f54f0633be13bd1ac408bf PDF Text Text ��� Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource En un lloc tan gran és lògic que hi pugui haver una presó Source A related resource from which the described resource is derived Regió 7 Language A language of the resource Català Creator An entity primarily responsible for making the resource Domènech, Xavier Marcè, Marc Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Type The nature or genre of the resource Entrevista Subject The topic of the resource Bages Capitals (Ciutats) Vegueries Catalunya Acció política Territoris Infraestructures Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2004-02-02 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/17/2706/19630322_CertificatStrasbourg_PM.pdf 979615b3cfe1644d9997d1282d3c6f57 PDF Text Text � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 01.01.02. Activitat acadèmica Description An account of the resource Recull la documentació relacionada amb l'activitat acadèmica de Pasqual Maragall: - Escola primària: Escoles Virtèlia (1945-1957). - Llicenciatura en Dret: Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona (1957-1964). - Llicenciatura en Econòmiques: Facultat d'Econòmiques de la Universitat de Barcelona (1958-1965). - Pràctiques de Dret Europeu (1963): estada a Estrasburg (França) per realitzar unes pràctiques de Dret Europeu a la Facultat Internacional de Dret Comparat. - Pràctiques a Roma (1964): beca per estudiar planificació regional a la SVIMEZ (Associazione per lo SVIluppo dell'industria nel MEZzogiorno). - Pràctiques amb Delors a París (gener-juny 1966): beca del Govern francès per l’estudi de planificació regional. Realitza unes pràctiques com a economista a l'Association pour l'organisation des STages En France (ASTEF) on obté el Diploma de planificació sectorial i regional. Les pràctiques les fa al Comissariat del Vè Pla amb el professor Jacques Delors. - Postgrau a la New School for Social Research, New York, amb beca Fulbright (setembre 1971-setembre 1973): Master of Arts en economia, especialitzat en economia internacional i economia urbana. - Doctorat (02/03/1979): en Ciències Econòmiques a la UAB. La tesi doctoral Els preus del sòl urbà. El cas de Barcelona (1948-1978), la va dirigir el catedràtic Josep Maria Vegara Carrió i va obtenir una valoració "Summa cum laude". Type The nature or genre of the resource Sèrie Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1945-1979 No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Certificat de presència al curs del Programme d'Études sur les Organisations Européennes a Estrasburg Creator An entity primarily responsible for making the resource Faculté Internationale pour l'Enseignement du Droit Comparé Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1963-03-22 Type The nature or genre of the resource Certificat Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Francès Subject The topic of the resource Dret Universitats Europa Description An account of the resource Certificat d'assistència al curs entre els dies 10 i 22 de març de 1963. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Estrasburg EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Certificats https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/12/580/llibre_rebeldepoder.jpg b7313882940d2c55680ac9874c075930 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 05. Recursos d'informació Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Aplega la documentació bibliogràfica relacionada amb Pasqual Maragall (no generada per ell). No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Pasqual Maragall: un rebelde en el poder Subject The topic of the resource Maragall Mira, Pasqual, 1941- Barcelona Acció política Alcaldes Barcelona Description An account of the resource Biografia no autoritzada de l'aleshores alcalde de Barcelona. Creator An entity primarily responsible for making the resource Febrés, Xavier, 1949- Rivière, Margarita, 1944-2015 Publisher An entity responsible for making the resource available Plaza & Janés Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1991 Language A language of the resource Castellà Type The nature or genre of the resource Monografia Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Barcelona EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Sobre Pasqual Maragall https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/2837/espana_cabemos_todos.jpg af12276b04fb15d381a97666a21c26a1 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.02. Activitat política Description An account of the resource Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource España ¿cabemos todos? Creator An entity primarily responsible for making the resource Fernández García, Tomás Laborda, Juan José Contributor An entity responsible for making contributions to the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2002 Type The nature or genre of the resource Monografia Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Espanya Divisions administratives i polítiques Nacionalisme Federalisme Catalunya Description An account of the resource Obra col·lectiva coordinada per Fernández i Laborda, inclou una contribució de Maragall "La España viva. La España común", p. 173-196, a més de les de: Juan José Laborda Martín; Iñaki Anasagasti i Joseba de Zubía Atxaerandio; Joseba Arregi Aranburu; Carlos Aymerich Cano Árbol; Enrique Barón Crespo Árbol; Gabriel Cisneros Laborda; Luis Miguel Enciso Recio; Gaspar Llamazares Trigo; Juan Fernando López Aguilar; Josep Ramoneda; Joan Rigol i Roig; Miquel Roca i Junyent; Juan José Solozábal Echavarría; Alejo Vidal-Quadras Roca. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Madrid Publisher An entity responsible for making the resource available Alianza EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Llibres de Pasqual Maragall https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/1573/0000000737.pdf ad206c9c45a76ee81f67cde3a24b78a9 PDF Text Text �� Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Maragall dice que volveremos al 36 si no se aceptan sus teorías Source A related resource from which the described resource is derived La Razón Cadena Ser Language A language of the resource Castellà Creator An entity primarily responsible for making the resource Gabilondo, Iñaki Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Type The nature or genre of the resource Entrevista Subject The topic of the resource Espanya plural Constitució Territoris Estatut Carod-Rovira, Josep Lluís Rodríguez Zapatero, José Luis, 1960- Partido Socialista Obrero Español Catalunya Description An account of the resource Transcripció parcial de l'entrevista al programa "Hoy por hoy" de Cadena Ser. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2004-02-03 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/29/2682/viatges_internacionals_PMaragall_2004.pdf 6d1b389d6a5e2e5f6dc8a9dde554a75e PDF Text Text Acció de Govern Viatges internacionals de Pasqual Maragall, president de la Generalitat de Catalunya 2004 SUÏSSA DAVOS 23, 24 i 25 de gener Intervenció del President “The Case for Olympic Truce” Intervenció del President "The World in 2014: The Battle between Nation States and Regional Blocs" Intervenció del President "Closing Remarks to the Open Forum 2004" BÈLGICA BRUSSEL·LES 19 de febrer Entrevista amb Javier Solana, Alt Representant per a la PESC Entrevista amb Pedro Solbes, Comissari d'Economia i Afers Monetaris Entrevista amb Romano Prodi, President de la Comissió Europea Recepció d'Any Nou del Patronat Català pro Europa Sopar amb Michel Barnier, Comissari de Política Regional i Afers Institucionals Dinar amb eurodiputats i alts càrrecs catalans a les institucions comunitàries FRANÇA MONTPELLIER I PERPINYÀ 18 i 19 de març Signatura de l'acord de cooperació futura entre Catalunya, Aragó, Midi-Pyrénées i Languedoc-Roussilon Visita a la Casa de Catalunya de Perpinyà FRANÇA PARÍS 2 i 3 de maig Inauguració del Congrés Fundacional de Ciutats i Governs Locals Units Trobada Internacional sobre l'organització del territori Entrevista privada amb Valéry Giscard d'Estaign Visita a l'exposició de Joan Miró al Centre Georges Pompidou Dinar amb François Hollande i altres representants del PSF MARROC RABAT, AGADIR, CASABLANCA, MARRAKESH, TÀNGER 27, 28 i 29 de maig Audiència amb SM El Rei del Marroc Mohamed IV Ofrena floral al Mausoleu de Hassan II Entrevista privada amb la diputada marroquina Nouzha Skalli Entrevista amb Mohamed Benaïssa, ministre d'Afers Exteriors del Marroc Conferència del MHP "Le Processus de Barcelone aujourd'hui: les défis et les espoirs" Sopar ofert per Mohamed Benaïssa, Ministre d'Afers Exteriors del Marroc ( Esmorzar privat amb Driss Jettou, Primer Ministre del Marroc Inauguració del Fòrum "Les relations economiques Maroc-Espagne " Trobada amb el wali de Casablanca Ofrena floral al monument conmemoratiu dels atemptats de Casablanca Presentació conclusions de la taula rodona sobre cooperació Marroc-Catalunya Dinar ofert pel President a les personalitats econòmiques catalanes i del Marroc Trobada amb els empresaris catalans Visita al COPCA i inauguració de la Plataforma empresarial del COPCA Visita a la mesquita Hassan II amb el wali de Casablanca Entrevista amb el wali de Marrakesh Dinar amb catalans al Marroc, amb assistència de les autoritats de Tànger Taula rodona "Societat civil i desenvolupament ", amb ONG's i societat civil ALGÈRIA ALGER 3, 4 i 5 de setembre Sopar amb Juan Bautista Leña, Ambaixador d'Espanya a Algèria Trobada amb empresaris catalans a Algèria Audiència amb Ahmed Ouyahia, Primer Ministre 1 �Entrevista amb Abdelaziz Belkhadem, Ministre d'Exteriors Sopar ofert per Abdelmalek Sellal, Ministre dels Recursos de l'Aigua Entrevista amb Khalida Toumi, Ministra de Cultura Entrevista amb Daho Ould Kablia, Ministre de l'Interior Entrevista amb Karim Djoudi, Ministre de Finances, encarregat de la Reforma Financera Seminari: Les relacions econòmiques Algèria-Espanya Dinar ofert pel President a les personalitats econòmiques d'Algèria i Catalunya Conferència sobre els nous Reptes del Procés Euro-Mediterrani Entrevista amb Chérif Rahmani, Ministre de l'Ordenament del Territori i Medi Ambient XINA I JAPÓ BEIJING, FUZHOU, SHANGHAI, MACAO, TOKIO Del 18 al 23 d’octubre Acte d'inauguració de la Plataforma Empresarial del COPCA Entrevista amb el Ministre de Comerç Dinar ofert per l'ambaixada espanyola als empresaris catalans Entrevista amb membres del Comitè Organitzador dels Jocs Olímpics Beijing 2008 Entrevista amb el Ministre Assistent d'Assumptes Exteriors Sopar ofert per Chen Haosu, President de l'Ass. de l'Amistat amb els pobles estrangers Esmorzar amb responsables d'empreses catalanes que acompanyen al viatge Dinar amb touroperadors xinesos Entrevista amb Jia Quinglin, President de la Conf. Consultiva Política del Poble Xinès Visita al campus de la China Europe International Business School (CEIBS) Reunió amb empreses catalanes a l'àrea de Shanghai Cloenda de la sessió sobre medi ambient amb empreses catalanes Visita a la fàbrica Relats Insulation Material Entrevista amb l'Alcalde de Shanghai Final Mundial B hockey patins Catalunya-Anglaterra a Macao Recepció a l'Ambaixada d'Espanya als catalans residents al Japó Sopar ofert per l'Ambaixador d'Espanya a Tokio Entrevista amb Kazuyuki Kinbara, director per a Europa de Keidanren Signatura del conveni entre Casa Asia i la Japan Foundation Visita a la Japan External Trade Organization (JETRO) Esmorzar amb representants de Nissei Giin Renmei Entrevista amb Syuzen Tanigawa, viceministre d'Assumptes Exteriors Entrevista amb el príncep hereu del Japó Conferència del President "Cataluña como destino de las inversiones" i sopar Entrevista amb el diari Nikkei Acte d'inauguració de la Plataforma Empresarial del COPCA Dinar amb Kenzaburo Oé, Premi Nobel de Literatura BÈLGICA BRUSSEL·LES 17 de novembre Entrevista amb Jacques Delors, expresident de la Comissió Europea Dinar informal amb els Presidents dels "Quatre Motors per a Europa" Entrevista amb M. Janez Popotocnic, futur Comissari de Recerca Entrevista amb Jacques Barrot, Comissari de Política Regional Sessió commemorativa X Aniversari del Comitè de les Regions Intervenció en la taula rodona "Regions i ciutats, pilars de la nova Europa" MÈXIC MÈXIC DF, ZAPOPAN, GUADALAJARA Del 24 al 28 de novembre Visita a l'Orfeó Català a Mèxic Entrevista amb Ariadna García, periodista del Diari Reforma Visita al Museu Nacional d'Antropologia Sopar ofert per Cristina Barrios, ambaixadora espanyola a Mèxic Visita al Museu del "Templo Mayor" Dinar ofert per Luis Ernesto Derbez Bautista, Ministre de Relacions Exteriors Entrevista amb Fernando Canales Clariond, Ministre d'Economia Entrevista amb Vicente Fox, president de Mèxic Esmorzar amb els periodistes que acompanyen en el viatge 2 �Donació a la ciutat de Guadalajara de l'escultura de Josep Llimona "Sant Miquel" Inauguració de l'exposició "La Divina Comedia" de Miquel Barceló Dinar ofert per Emilio González, presidente Municipal de Guadalajara Conferència a càrrec del President amb el títol "Elogio de la Hospitalidad" Visita al Museu d'Art de Zapopan Inauguració de l'exposició "Retrospectiva" d'Antoni Tàpies Sopar privat ofert per José Trinidad Padilla, rector de la Universidad de Guadalajara Inauguració de la XVIII Fira Internacional del Llibre de Guadalajara Lliurament del Premi de Literatura Juan Rulfo a Juan Goytisolo Recorregut inaugural pel Gran Saló d'Exposicions de la FIL Inauguració del Pavelló de la Cultura Catalana a la FIL Dinar ofert pel Govern català i per la FIL Sopar ofert pel Fondo de Cultura Económica en honor a Juan Goytisolo Esmorzar amb una delegació d'empresaris catalans Acte d'homenatge a l'exili català Trobada amb els representants del sector editorial i escriptors presents a la FIL Homenatge a Manuel Vázquez Montalbán FRANÇA TOULOUSE 19 de novembre Visita a la seu d'Airbus Dinar de treball i visita als laboratoris de Sanofi-Aventis Visita a les instal·lacions de Prologue Biotech Trobada amb el President de la regió Midi-Pyrénées Martin Malvy Presentació del llibre "Républicains espagnols en Midi-Pyrénées" 3 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.03. Acció i òrgans de govern (de la Generalitat de Catalunya) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Inclou la docmentació relacionada amb l'exercici de l'acció governamental. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Viatges internacionals de Pasqual Maragall, president de la Generalitat de Catalunya, el 2004 Creator An entity primarily responsible for making the resource Gabinet del president Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2004 Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Relacions Internacionals Maragall Mira, Pasqual, 1941- Viatges i visites President de la Catalunya. Generalitat Description An account of the resource Document resum de l'activitat internacional del President Pasqual Maragall durant el seu mandat. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Informes https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/29/2685/internacional_MHPMaragall_2005.pdf 1281ab7cd2d1472e986ff6b9fb70944f PDF Text Text Acció de Govern Viatges internacionals de Pasqual Maragall, president de la Generalitat de Catalunya 2005 BÈLGICA BRUSSEL·LES 19 i 20 de gener Reunió amb Carlos Bastarreche, ambaixador representant permanent d'Espanya a la UE Dinar amb els alts càrrecs catalans de la Comissió Europea Reunió amb Javier Solana, Alt Representant per a la Política Exterior de la UE Reunió amb Eneko Landaburu, Dtor Gral de Relacions Exteriors de la Comissió Europea Pressa de possessió d'Anna Terrón com a Delegada del Govern a Brussel·les Reunió amb Joaquin Almunia, Comissari d'Afers Econòmics i Monetaris Acte de celebració de l'Any Nou Sopar amb els diputats catalans al Parlament Europeu Entrevista amb Josep Borrell, president del Parlament Europeu Reunió amb José Manuel Barroso, president de la Comissió Europea SUÏSSA DAVOS 28 de gener Intervenció a la Cena Iberoamericana “ Which way now" Intervenció a la taula "Europe 2020: Dressing up for the occasion" URUGUAI MONTEVIDEO 1 i 2 de març Esmorzar amb la delegació de premsa catalana Trobada amb Enrique Iglesias, president del Banco Interamericano de Desarrollo (BID) Sessió solemne de l'Assemblea General d’acte de traspàs de poders a Tabaré Vázquez Entrevista en directe per Canal 5 d'Uruguai Entrevista amb Julio Maria Sanguineti, senador i ex-president de l'Uruguai Entrevista amb Néstor Kirchner, president de l'Argentina Dinar-Conferència del President "Catalunya pont entre la Unió Europea i Mercosur" Visita al Museu Torres Garcia i al Casal Català de Montevideo Ofrena floral al Monument del President Companys ITALIA CIUTAT DEL VATICÀ 8 d’abril Funeral solemne en memòria del Papa Joan Pau II TURQUIA ISTAMBUL, ANKARA 14, 15 i 16 d’abril Conferència "The Barcelona Process at 10: a time of new opportunities" Sopar ofert per Mimar Kadir Topbas, alcalde d'Istambul Esmorzar amb els empresaris de la delegació catalana Inauguració del seminari empresarial Catalunya – Turquia Signatura de l'Acord entre les Cambres de Comerç de Barcelona i d'Istanbul Visita al Parlament Turc Trobada amb Tayyip Erdogan, primer Ministre de Turquia Sopar ofert per Abdullah Gül, ministre d'Afers Exteriors i viceprimer ministre Esmorzar amb la premsa catalana Visita a l'exposició sobre el llibre català al Museu d’Art Modern d’Istanbul Dinar amb representants de la societat civil i intel·lectuals turcs FRANÇA PARÍS 20 d’abril Entrevista amb Michel Barnier, ministre d'Afers Exteriors Entrevista amb Jacques Delors BÈLGICA BRUSSEL·LES Entrevista amb José Manuel Barroso, president de la Comissió Europea 1 �26 d’abril FRANÇA PARÍS 13 de maig Lliurament del XVII Premi Internacional Catalunya 2005 al filòsof Claude Lévi-Strauss ISRAEL, JORDÀNIA I PALESTINA TEL AVIV, JERUSALEM, RAMALLAH, GAZA, MAR MORT Del 19 al 22 de maig Entrevista amb Simon Peres Ofrena floral al lloc de l'assassinat de Yitzak Rabin Sopar ofert per Eudaldo Miralpeix, ambaixador d'Espanya a Israel Entrevista amb Ehud Olmert, viceprimer Ministre i ministre d'Indústria Comerç i Treball Visita al nou Museu de l'Holocaust i a la ciutat vella de Jerusalem Entrevista amb Adnan Badran, primer ministre de Jordània Sopar ofert pel Rei Abdullah II de Jordània World Economic Forum. Panel sobre els 10 anys del Procés de Barcelona Entrevista amb Karen Koning Abu Zayd, comissària de les UNRWA Entrevista amb el Rei Abdullah II de Jordània Entrevista amb André Azoulay, conseller del Rei del Marroc Entrevista amb Ahmed Qurie, primer ministre palestí Dinar amb personalitats palestines de Jerusalem Entrevista amb Hassan Khreisheh i Ghazi Hananieh, vicepresidents del Parlament palestí Entrevista amb Nasser Al-Qidwa, ministre d'Afers Exteriors de l'ANP Ofrena floral a la tomba de Iàsser Arafat Entrevista amb Mahmoud Abbas, president de l'Autoritat Palestina Visita a l'Ajuntament de Gaza City Visita al Parc de la Pau 'Gaza-Barcelona' i al barri d'East Al Nasser Visita al camp de refugiats de Jabaliya Visita a l'Instituto Hispano-Palestino de Gaza Visita al Laboratori Fitosanitari (DARP) Recepció oficial oferta per l'Ajuntament de Gaza Entrevista amb Moshé Katzav, president d'Israel Lliurament dels Premis del partit de futbol entre nens israelians i palestins FRANÇA NÎMES 27 de maig Míting a favor de la Constitució Europea "La France et l'Europe à l'heure des choix" PORTUGAL LISBOA 22 i 23 de juny Sopar amb opinadors portuguesos Esmorzar amb José Manuel Carrilho, candidat PS portuguès a l'alcaldia de Lisboa Dinar privat amb Jorge Sampaio, president de Portugal Entrevista amb José Sócrates, primer ministre de Portugal FRANÇA PERPINYÀ 19 de juliol Inauguració obres túnel del Perthus (AVE), amb la Ministra espanyola i el Ministre francès ITALIA NÀPOLS 7 i 8 d’octubre Inauguració oficial de “Veles e Vents” amb el concert “La princesa filòsofa” Inauguració de l’exposició de Miquel Barceló "La divina comedia" Sopar privat amb Antonio Bassolino, president de la regió de Campania BÈLGICA BRUSSEL·LES 16 de novembre Intervenció del MHP en català a la reunió del Ple del Comitè de les Regions Reunió amb el Grup Socialista al Comitè de les Regions Dinar amb la delegació espanyola del Comitè de les Regions 2 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.03. Acció i òrgans de govern (de la Generalitat de Catalunya) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Inclou la docmentació relacionada amb l'exercici de l'acció governamental. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Viatges internacionals de Pasqual Maragall, president de la Generalitat de Catalunya, el 2005 Creator An entity primarily responsible for making the resource Gabinet del president Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2005 Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Relacions Internacionals Maragall Mira, Pasqual, 1941- Viatges i visites President de la Catalunya. Generalitat Description An account of the resource Document resum de l'activitat internacional del President Pasqual Maragall durant l'any 2005. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Informes