28
50
4980
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/2678/Acte_presa_possessio_Maragall.jpg
b32b4a64983b849c77797a83a94beaa7
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.01. Activitat de representació (com a President)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.
Imatge fixa
A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials.
Format original
The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data
Digital (jpg)
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Fotografia de l'acte de presa de possessió de Pasqual Maragall com a MH President de la Generalitat de Catalunya
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Bedmar, Jordi
Type
The nature or genre of the resource
Imatge
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
jpg
Subject
The topic of the resource
Catalunya
Maragall Mira, Pasqual, 1941-
Pujol, Jordi, 1930-
Benach, Ernest, 1959-
Investidura
García-Valdecasas i Salgado, Júlia, 1944-2009
President de la Catalunya. Generalitat
Rights
Information about rights held in and over the resource
Jordi Bedmar, Generalitat de Catalunya
Description
An account of the resource
Fotografia frontal on es veu tota la taula presidencial amb Valdecasas, Pujol, Maragall i Benach de peu i aplaudint. Maragall llueix al coll el penjoll amb el medalló amb l'escut de la Generalitat.
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-12-20
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Palau de la Generalitat de Catalunya (Barcelona, Catalunya)
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Fotografies
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/2679/comunicat_Miravet.pdf
9544f9e27d55eda380a2bf76c15495fe
PDF Text
Text
COMUNICAT
1.- Constatem la necessitat i la utilitat de la reunió de Miravet i ens
comprometem a mantenir aquestes reunions sempre que calgui per a la bona
marxa de la redacció i l'aprovació de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya.
2.- Invitem el poble de Catalunya que assumeixi el nou Estatut com l'instrument
útil per al seu progrés en el marc estatal i europeu, adequant l'actual a les
necessitats de la societat catalana i als seus anhels i aspiracions de futur.
3.- El nou text hauria de ser aprovat pel Parlament al llarg del pròxim període
de sessions.
4.- El president i els grups parlamentaris ens comprometem a intentar superar
les diferències que puguin plantejar-se en el transcurs del debat estatutari, amb
la màxima voluntat d'acord en reunions de treball com la d’avui, celebrada a
Miravet.
5.- Malgrat aquesta voluntat, no s'amaga que el procés d'elaboració d'un nou
Estatut serà complex, ja que en les competències polítiques i financeres hi ha
encara molts aspectes pendents a debatre i acordar.
6.- Desitgem que l'Estatut acabi sent un text assumit, entès i defensat per totes
les ciutadanes i ciutadans de Catalunya i acceptat per l'Estat com una peça
capital del seu propi ordenament".
Miravet, 12 de novembre de 2004
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.01. Activitat de representació (com a President)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Comunicat de la cimera de Miravet
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Mas, Artur, 1956-
de Madre Ortega, Manuela
Carod-Rovira, Josep Lluís
Piqué, Josep
Saura, Joan
Type
The nature or genre of the resource
Comunicació
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Estatut
Acció política
Catalunya
Territoris
Identitat col·lectiva
Partits polítics Polítics
Description
An account of the resource
Comunicat resultant de la cimera de partits convocada pel president Maragall per acordar el procés de reforma estautaria.
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Miravet
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2004-11-12
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Escrits
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/29/2680/foto_oficial_Miravet_JB_12-11-04.jpg
38334c8f0b1f1f5c7aef1a547700eea2
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.03. Acció i òrgans de govern (de la Generalitat de Catalunya)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Inclou la docmentació relacionada amb l'exercici de l'acció governamental.
Imatge fixa
A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials.
Format original
The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data
Digital (BMP)
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Fotografia de la cimera de Miravet
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Bedmar, Jordi
Type
The nature or genre of the resource
Imatge
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
jpg
Subject
The topic of the resource
Maragall Mira, Pasqual, 1941-
Mas, Artur, 1956-
de Madre, Manuela
Carod-Rovira, Josep Lluís
Piqué, Josep
Saura, Joan
Estatut
Description
An account of the resource
Imatge de grup dels líders polítics a cos sencer al castell de Miravet amb el riu Ebre al fons.
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Miravet
Rights
Information about rights held in and over the resource
Jordi Bedmar, Generalitat de Catalunya
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2004-11-12
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Fotografies
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/29/2681/balanc_govern_2004.pdf
88e8d0c4fdce2a757e39592367d95dec
PDF Text
Text
Página 1
Generalitat de Catalunya
Departament de la Presidència
Secretaria de Coordinació
Interdepartamental
de l’acció de Govern
Generalitat de Catalunya
Departament de la Presidència
Secretaria de Coordinació
Interdepartamental
Balanç
Any 2004
Any 2004
11:31
Balanç de l’acció de Govern
31/12/04
D.L.: B. 50.758 - 2004
cubierta balanç de govern
�Actuacions més destacades del
Govern de la Generalitat de
Catalunya
Any 2004
Generalitat de Catalunya
Departament de la Presidència
Secretaria de Coordinació Interdepartamental
3
�4
�Índex
1. Conjuntura econòmica de Catalunya ........................................................................7
2. Acció de Govern
−
Actuacions interdepartamentals ....................................................................... 13
−
Presidència ..................................................................................................... 16
Relacions Institucionals i Participació ............................................................... 21
−
−
−
−
−
Política Territorial i Obres Públiques ................................................................. 23
Justícia ............................................................................................................ 31
Interior ............................................................................................................. 34
Economia i Finances ........................................................................................ 38
−
Governació i Administracions Públiques ........................................................... 43
Educació ......................................................................................................... 48
−
Cultura ............................................................................................................ 52
−
Salut ............................................................................................................... 56
Agricultura, Ramaderia i Pesca ........................................................................ 61
−
−
−
−
Treball i Indústria.............................................................................................. 65
Comerç, Turisme i Consum .............................................................................. 68
−
Benestar i Família ............................................................................................ 72
Medi Ambient i Habitatge ................................................................................. 76
−
Universitats, Recerca i Societat de la Informació .............................................. 80
−
3. Recull normatiu
−
Lleis i Projectes de llei..........................................................................................87
−
Decrets ................................................................................................................88
5
�6
�Conjuntura econòmica de Catalunya
El creixement del PIB
L’economia internacional avança de forma molt positiva, tot i que la trajectòria alcista del preu
del petroli li ha restat força empenta. Destaca l’espectacular avenç de les economies
asiàtiques per la fortalesa de les exportacions, especialment tecnològiques. La Xina tancarà
el 2004 amb un augment del PIB d’un 9% i un important ritme inversor. La represa de
l’economia europea es va consolidant amb el creixement més elevat d’ençà del 2000.
L’economia catalana rep l’impuls de la demanda europea i millora el sector industrial i les
exportacions. El creixement del PIB ha avançat des d’un 2,4% en el primer trimestre a un
2,7% en el segon. I al tercer trimestre es preveu mantenir el mateix creixement del 2,7%.
Evolució Producte Interior Brut
5
4,5
4,3
4,3
4,2
4
3,6
3
3,7
2,9
2,7
2,5
2,5
2,5
2,3
Taxa creixement PIB
2
1
2,1
0,9
0
1990
1991
1992
1993
1994
1995
1996
1997
1998
1999
2000
2001
2002
2003
III Trim
2004
-1
Catalunya
Espanya
-1,8
-2
Els sectors econòmics
El sector industrial és un dels principals beneficiats de la millora del context econòmic i
presenta una empenta notable a partir del segon trimestre, continuada al tercer amb un
creixement del 2,6% en el seu valor afegit brut (va ser del 0,8% al primer trimestre).
Pel que fa al sector de la construcció, el cicle de creixement s’ha desaccelerat lleument, per
bé que menys de la previsió inicial. El VAB del sector passa del 3,5% del primer trimestre al
3,2% del segon, i a un 2,95% al tercer trimestre.
Els resultats del sector serveis són força més positius que l’any anterior. El creixement del
VAB del sector ha guanyat empenta fins el 2,8% en el tercer trimestre. Dins el sector turístic,
en els vuit primers mesos de l’any, s’ha produït un increment tant del nombre de turistes com
de pernoctacions. Al sector agrari s’estima que la producció disminuirà enguany un 4,5%.
7
�L’IPC
L’evolució dels preus és una de les dades econòmiques més preocupant per a l’economia
catalana. El superior diferencial sostingut respecte al conjunt espanyol provoca tensions
internes importants.
L’avanç de l’IPC a Catalunya es va situar en un 3,9% al mes de novembre, després de
registrar un petit increment d’un 0,3% respecte al mes anterior. L’escalada del preu del petroli
ha estat pressionant els preus de consum els últims mesos, però gràcies a la recent
moderació dels carburants (que han registrat el primer descens mensual dels preus en més
d'un any) la taxa interanual de l’IPC ha caigut fins aquest 3,9%,
Al conjunt d’Espanya, la inflació interanual s’ha situat en un 3,5%. Així, el diferencial d'inflació
de Catalunya respecte a la mitjana estatal s'ha mantingut en quatre dècimes.
Evolució Índex de Preus al Consum
4,5
4,3
4,1
Taxa interanual IPC
3,9
3,7
3,5
3,3
3,1
2,9
2,7
2,5
Catalunya
Espanya
El mercat de treball
L’economia catalana continua creant ocupació a un ritme sostingut, similar al dels dos darrers
anys, amb un creixement dels afiliats a la Seguretat Social del 2,5% interanual.
Segons l’EPA, en el tercer trimestre el ritme de creixement de la població activa s’ha
desaccelerat a Catalunya fins a un 0,7% i, atès que segons aquesta font l’ocupació ha
crescut un 1%, això ha permès reduir l’atur un 2,1%, cosa que situa la taxa d’atur a un nivell
del 8,9%, per sota de la mitjana de la zona euro.
La dinàmica de l’atur registrat a les oficines de treball de la Generalitat proporciona un
diagnòstic menys positiu i el nombre de desocupats inscrits va ser, el novembre del 2004, un
2% més que el mateix mes de l'any anterior. La taxa d'atur registrat es va situar en el 6,6%
de la població activa. Pel que fa a l'Estat espanyol, el nombre d'aturats registrats va decréixer
un 1% interanual i la taxa d'atur es va situar en el 8,7%.
8
�Evolució Taxa d'Atur Registrat
11
10
10,0
9
8,7
8
7
6,6
6,6
6
5
Catalunya
Espanya
El comerç exterior
Els resultats del sector exterior presenten globalment una tendència similar a la de l’any
anterior, si bé el saldo comercial amb la resta de l’Estat presenta enguany una aportació
positiva, contràriament a l’any anterior, mentre que, d’altra banda, el saldo amb l’estranger
està tenint enguany una aportació més negativa.
En el primer semestre, la dinàmica de les exportacions de béns i serveis a l’estranger ha
evolucionat a una taxa mitjana del 2,9% mentre les importacions ho fan fet a un ritme del 6%,
cosa que ha deteriorat el saldo comercial i ha provocat una aportació negativa del sector
exterior al creixement de l’economia.
Tant l’any passat com durant els cinc primers mesos d’enguany, les exportacions de béns
s’han caracteritzat per una dinàmica alentida. L’any passat van créixer un 4% i enguany, en
el període acumulat de gener a maig, el creixement és encara més feble, del 0,6%.
Tanmateix, les dades més recents dels mesos de juny, juliol i agost dibuixen una nova
situació, amb creixements que superen l’11% en els dos primers mesos i d’un 8,1% a l’agost.
L’entorn internacional i europeu de creixement de la demanda i del comerç propicien aquest
creixement, tot i que l’encariment del petroli i la forta apreciació de l’euro està afectant aquest
escenari de creixement internacional.
El percentatge de participació de les exportacions catalanes en el total de l’Estat espanyol
continua presentant una aportació destacada durant el període 1990-2004, ja que s’ha
incrementat des del 23,7% fins al 26,8% (amb dades acumulades dels primers set mesos de
l’any 2004).
Fonts: Institut d'Estadística de Catalunya, Departament d'Economia i Finances i Secretaria d’Estat de Comerç i Turisme.
9
�10
�Acció de Govern
11
�12
�Actuacions Interdepartamentals
– Declaració de les bases de l'Acord Estratègic per a la internacionalització, la qualitat de
l'ocupació i la competitivitat de l'economia catalana. El Govern s'ha reunit amb els sindicats i
les organitzacions patronals per tal d’iniciar un procés que porti a consensuar els eixos i
mesures que responguin al repte de millorar la competitivitat de Catalunya i dibuixar les
grans línies del model econòmic català del futur.
Constitució del Consell d’experts, presidit pel catedràtic Manuel Castells, que és l’organisme
encarregat d’assessorar, proposar i contrastar els treballs de les comissions de treball de
l’Acord. El catedràtic d’Economia Aplicada de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB)
Josep Oliver, com a Coordinador General s’encarrega de dirigir la metodologia i els criteris
per treballar cadascuna de les línies estratègiques definides al Pla de Treball.
Constitució de les vuit comissions que elaboraran les propostes de contingut de l’Acord.
Impuls i desenvolupament de les tasques d'anàlisi i proposta dels grups de treball dels
sectors del tèxtil, l’electrònica de consum i de l’automòbil.
Departament d’Economia i Finances
Departament de Treball i Indústria
Departament de Comerç, Turisme i Consum
– Impuls a la instal·lació a Barcelona d’un nou centre d’investigació en medicina regenerativa
per a investigació en cèl·lules mares embrionàries. Signatura del conveni marc de
col·laboració científica per a la constitució del Centre d’Investigació de Medicina
Regenerativa de Barcelona, dins la Xarxa del Centro Nacional de Trasplantes y Medicina
Regenerativa.
Departament d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació
Departament de Salut
– Projecte de llei de modificació de diverses lleis del Dret Civil en matèria d’adopció i tutela
(Codi de família, Codi de successions i Llei d’unions estables de parella).
Departament de Justícia
Departament de Benestar i Família
– Programa “L’anticoncepció d’emergència en la xarxa de salut de Catalunya”. Disponibilitat
del fàrmac Levonorgestrel a tots els centres sanitaris de Catalunya, tant en els hospitalaris
com als centres de salut.
Departament de la Presidència (Secretaria General de Joventut)
Departament de Salut
– Creació de la Comissió Interdepartamental per al pla integral d’atenció a persones amb
problemes de salut mental.
Departament de la Presidència
Departament de Benestar i Família
Departament de Salut
Departament de Treball i Indústria
Departament d’Interior
Departament de Comerç, Turisme i Consum
Departament d’Educació
13
�– Constitució de la Bioregió. Serà un espai territorial on, en l’àmbit concret de la biomedicina
i la biotecnologia per a la salut, diferents agents públics (universitats, hospitals i centres de
recerca) i privats (laboratoris farmacèutics o empreses de tecnologies sanitàries i
biotecnològiques) desenvolupin la seva activitat. La finalitat de la bioregió serà generar,
mitjançant la col·laboració de tots aquests agents, nous productes i serveis altament
competitius.
Departament de la Presidència
Departament d’Economia i Finances
Departament de Salut
Departament d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació
Departament de Treball i Indústria
– Presentació del projecte del futur parc aeroespacial i de la mobilitat de Catalunya, que se
situarà a Viladecans. El Parc, que acollirà empreses industrials i de serveis tant del sector
aeroespoacial com de sectors afins, compta també amb la participació de l’Ajuntament de
Viladecans i de la Cambra de Comerç de Barcelona.
Departament de Política Territorial i Obres Públiques
Departament de Treball i Indústria
– Inversió de 1.461.662 € en el projecte Òmnia
Departament de Benestar i Família
Departament d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació
– Signatura d’un conveni per a la realització d’una prova pilot per a la implantació de la
recollida selectiva al centre penitenciari de Girona i poder-lo estendre als centres
penitenciaris de tot Catalunya en un posterior conveni.
Departament de Justícia
Departament de Medi Ambient i Habitatge
– Presentació de les directrius del futur pla per a la gestió de dejeccions ramaderes de la
Generalitat de Catalunya. Els dos departaments es comprometen a potenciar una
simplificació administrativa sobre dues bases: la corresponsabilitat del ramader i el control
efectiu de l’Administració.
Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca
Departament de Medi Ambient i Habitatge
– Signatura d’un acord amb el Gremi dels Àrids, per fomentar el desenvolupament del sector
extractiu i fer compatible l’extracció dels àrids amb la protecció del medi i amb les
disposicions urbanístiques.
Departament de Medi Ambient i Habitatge
Departament de Política Territorial i Obres Públiques
Departament de Treball i Indústria
– Signatura d’un conveni per catalogar i fer el tractament arxivístic de la documentació
històrica del Departament de PTOP.
Departament de Política Territorial i Obres Públiques
Departament de Cultura
– Signatura d’un conveni per impulsar el desenvolupament i la promoció turística de l’Alt
Pirineu i l’Aran.
14
Departament de Política Territorial i Obres Públiques
�
Departament de Comerç, Consum i Turisme
– Constitució del Grup de Treball per a la racionalització i el finançament de la despesa
sanitària, les propostes de la qual ja es troben en fase de redacció.
Departament d’Economia i Finances
Departament de Salut
– Pla d’atenció i prevenció per les situacions de calor extrema. Orientat especialment a la
detecció i la prevenció de problemes de salut relacionats amb la calor en la gent gran.
Departament de Benestar i Família
Departament de Salut
Departament de Medi Ambient i Habitatge
– Acord amb CAT 365, per a la cessió de les dades de famílies nombrosos als ajuntaments
per facilitar-los la bonificació automàtica en l’IBI.
Departament de Governació i Administracions Públiques
Departament de Benestar i Família
– Posada en marxa d’un programa d’educació viària per a la gent gran que té per objectiu la
metodologia d’un entorn educatiu en seguretat viària per a aquest col·lectiu.
Departament d’Interior
Departament de Benestar i Família
– Creació de la Comissió d’Impuls de la Política d’Immigració
Departament de la Presidència
Departament de Treball i Indústria
Departament de Benestar i Família
15
�Departament de la Presidència
Acció de Govern
– Projecte de llei del conseller o consellera en cap.
– Decret pel qual es regulen l’estructura i les funcions de l’Oficina de la Presidència de la
Generalitat.
– Aprovació del decret de regulació de l’estatut del cap de l’oposició.
Secretaria de Política Lingüística
– Aprovació del Pla d’Acció de Política Lingüística 2004-2005. El Pla preveu 13 mesures
amb l'objectiu de potenciar l'ús social del català i fer fàcil viure en català.
– Aprovació de mesures per fomentar l'ús del català mitjançant la contractació pública, les
subvencions i els crèdits i avals atorgats per l'Administració de la Generalitat i les entitats
que hi estan adscrites o vinculades.
– Creació del programa destinat a promoure la creació de la Casa de les Llengües. El
projecte vol fer de Catalunya un referent mundial i internacional en diversitat lingüística,
multilingüisme i indústria aplicada a les noves tecnologies de la informació i la comunicació.
– Plans pilot d'acolliment lingüístic. S’han posat en marxa a Reus, Badalona i Banyoles, amb
la finalitat de potenciar l'ús del català entre la nova població immigrada.
– Voluntaris per la llengua. S’han constituït un total de 4.500 parelles lingüístiques a 90
municipis de Catalunya.
– Cursos de català del Consorci per a la Normalització Lingüística. Durant el període
octubre 2003-setembre 2004, s’han realitzat 2.570 cursos amb 53.717 matriculats. I a
l’octubre de 2004 s’han iniciat 1.702 cursos als quals s’han matriculat 27.608 persones
(dades provisionals).
– S’ha incrementat en 1.000 places l’oferta de cursos de català a Barcelona ciutat.
– Cinema en català. S’han estrenat 18 pel·lícules doblades al català: Doraemon, el
gladiador; El gat; El nen que volia ser un ós; Els fills de la pluja; Els increïbles; Garfield;
Germà ós; Glup; Harry Potter i el pres d’Azkaban; L’ espantataurons; La volta al món en 80
dies; Llegeix-me els llavis; Scooby Doo 2: desbocat; Shin chan, operació rescat; Shrek 2;
Sky Captain i el món del demà; Spider-Man 2, i Un seguit de desgràcies catastròfiques de
Lemony Snicket. En versió original subtitulada s’ha estrenat Chemins de traverse.
En format DVD han sortit a la venda títols com: Spider-Man 2; Harry Potter i el pres
d'Azkaban; Germà ós; Buscant en Nemo; El Cid, la llegenda; P3K: Pinotxo; Shrek 2; Mulan;
Shin Chan, operació rescat, o Deep Blue.
– Prestatgeria única. Espai dins els locals comercials, amb imatge pròpia clarament
identificable, on els ciutadans sempre hi podran trobar, en condicions adequades d'estoc i
visibilitat, els productes audiovisuals (DVD, vídeo i videojocs) en català que existeixen en el
mercat.
– Presentació pública dels resultats de l’Enquesta d’Usos Lingüístics a Catalunya 2003 i de
l’Enquesta d’Usos Lingüístics a la Catalunya Nord 2004 (EULCN). Aspectes a destacar de la
primera: el 50,1% de la població té el català com a llengua habitual; la transmissió de la
llengua de pares a fills ha crescut 11 punts respecte a la generació anterior. Pel que fa a la
16
�segona, el 65,3% dels ciutadans de la Catalunya Nord respon que entén la llengua catalana
i el 37,1%, assegura que la sap parlar.
– Terminologia normalitzada. El Consell Supervisor del TERMCAT ha aprovat durant l’any
2004 un total de 378 nous termes. El TERMCAT ha atès durant l’any un total de 8.000
consultes.
Institut Català de la Dona
– Elaboració del “V Pla d’acció i desenvolupament de les polítiques de dones a Catalunya,
2004-2007” i del “Programa per a l’abordatge integral de les violències contra les dones”,
que constitueix l’eix 6 del Pla. Obertura del procés de participació ciutadana per recollir les
aportacions de les associacions de dones i l’administració local i presentació del Pla als
mitjans de comunicació.
– Trobades de regidores i responsables polítiques de programes municipals i comarcals per
a les dones de Catalunya amb l’objectiu de potenciar l'intercanvi d'informació i establir
canals de col·laboració.
– Consens amb els grups de dones de Catalunya en l’elaboració del nou text que regula el
Consell Nacional de Dones de Catalunya, òrgan de participació de l’ICD.
– Col·laboració amb TV3 en l’assessorament dels continguts i el tractament de la informació
que es va oferir dins de la Setmana de la violència contra les dones que va fer aquest mitjà
de comunicació.
– Organització de les estades a Catalunya de temps lliure per a dones amb fills i filles
exclusivament al seu càrrec, convocades per l’Instituto de la Mujer del Ministerio de Trabajo
y Asuntos Sociales (hi van participar 96 dones i 169 nens i nenes d’entre 2 i 12 anys, durant
la primera quinzena de juliol).
– Inici de les actuacions de sensibilització contra les violències que pateixen les dones, que
preveu el nou Programa per a l’abordatge integral de les violències contra les dones, amb la
campanya, adreçada a la població jove, “Talla amb els mals rotllos”.
– Presentació de la nova col·lecció “Quaderns de l’Institut” de l’Institut Català de la Dona.
– Presentació dels resultats del projecte europeu Equal “Compartir és sumar”, dut a terme al
llarg de tres anys a Portugal, França i Catalunya.
– Edició i distribució de prop de 500.000 fullets per fer difusió de la Línia d'atenció a les
dones en situació de violència 900 900 120, en vuit idiomes.
– Realització de formació específica per a personal tècnic de l'administració marroquina.
Secretaria General de Joventut
– Pla d’actuació del Govern de la Generalitat en l’àmbit de la Joventut per al període 20042007. Recull 36 programes d’actuacions adreçades a joves en matèria d’emancipació
(habitatge, ocupació, educació, salut, cultura, cohesió social i equilibri territorial) i participació
(interlocució, associacionisme, foment de la participació i cohesió social i equilibri territorial).
– Signatura de convenis amb els ens locals i presentació del suport als ens locals: Suport a
plans comarcals i locals de joventut i signatura dels convenis amb els Consells Comarcals.
Creació d’una nova normativa que agrupi les línies de subvenció existents i estableixi les
condicions per accedir a subvencions i recursos per part dels ens locals.
17
�– Creació del Projecte Educatiu Integral, que té com a objectiu donar resposta a la
necessitat d’interrelacionar tots els agents educatius que intervenen en el procés formatiu
d’infants i joves.
– Presentació de la Guia d'Activitats d'Estiu que organitzen les associacions educatives
juvenils catalanes.
– Recepció fins a 31 d’agost, de 3.377 notificacions d’activitats d’estiu on hi participen més
de 163.319 infants i joves. La utilitat prioritària d’aquestes notificacions és permetre, si es
dóna el cas, actuar en qualsevol situació d’emergència i vetllar per la qualitat de les activitats
d’acord amb la informació sobre la situació del lloc de realització i dels participants de les
activitats notificades.
– Festival Mundial de la Joventut de Barcelona. Suport al Consell Nacional de Joventut de
Catalunya i al Consell de Joventut de Barcelona en l’organització d’aquest esdeveniment al
qual van assistir més de 8.000 joves de tot el món.
– Elaboració del “Pack escoles 2004” adreçat a tots els centres d’ensenyament secundari de
Catalunya, que agrupa per primera vegada tota l’oferta pedagògica opcional destinada a
treballar capacitats, hàbits i actituds en el camp del desenvolupament personal dels joves.
– Primera reunió de la Comissió Interdepartamental de Polítiques de Joventut, com a òrgan
de coordinació i impuls de les polítiques de joventut del Govern de la Generalitat.
– Presentació de les novetats del Programa Borsa Jove d’Habitatge. Enguany, el programa
Borsa Jove d’Habitatge gairebé ha doblat el pressupost, que ha passat de 271.400 € al 2003
a 506.000 € al 2004.
– Activació de les taules sectorials d’interlocució de la Secretaria General de Joventut amb
els agents socials implicats en matèria de salut, cultura, educació reglada, habitatge i treball.
– Pagament dels convenis per al funcionament ordinari de les entitats especialment
rellevants del món juvenil per un total de 2.594.320 €. En són beneficiàries 67 associacions
juvenils de diferents àmbits: educatives, polítiques, sindicals, d’estudiants, etc.
Secretaria de Coordinació Interdepartamental
– Indemnitzacions per temps de privació de llibertat. Concessió dels ajuts per als expressos
polítics per valor de 4.969.480,65€ en els casos de majors de 65 anys (2.270 expedients) i
per valor de 736.410 € en els menors de 65 anys (329 expedients).
– Estudi de les fosses comunes existents a Catalunya i manteniment del Cens de persones
desaparegudes.
– Realització de la primera exhumació d’una fossa comuna de la Guerra Civil, per tal que
amb l’aprenentatge que se’n desprengui es pugui establir un protocol d’actuació que tingui
en compte totes les fases que hi estan relacionades: estudis previs, extracció, proves
antropològiques i d’identificació, destí final de les restes i objectes trobats i dignificació dels
llocs.
– Casa de la Generalitat a Perpinyà. Creació d'un servei de comunicació extern i d'una borsa
de treball transfronterera. Preparació d'un conveni marc amb el Consell General del Pirineus
Orientals i d'un conveni específic amb l'àrea d'acció cultural de l'Ajuntament de Perpinyà.
Secretaria General de l’Esport
– Presentació del pla d’actuació de l’Esport, que recull els deu projectes en matèria esportiva
que es desenvoluparan durant els propers anys des de la Secretaria General de l’Esport.
18
�Entre d’altres, els àmbits són: la projecció internacional de Catalunya, els equipaments
esportius, l’esport a les escoles, la relació entre salut i esport, l’esport d’alt rendiment, la
nova normativa jurídica esportiva o el finançament esportiu.
– Renovació del conveni per a la realizació de la Fórmula I al Circuit de Montmeló.
– Protocol de col·laboració entre la Unió de Federacions Esportives de Catalunya (UFEC) i el
Comitè Olímpic de Catalunya (COC).
– Presentació de la campanya catalana de l’Any Europeu de l’Esport.
– Presentació de l’estudi comparatiu dels resultats esportius de Catalunya-Espanya en els
Jocs Olímpics.
– Recepció als esportistes catalans que van participar als Jocs Olímpics i Paralímpics
d’Atenes, als campions del món de curses d’alta muntanya i de pitch and putt, i a la selecció
catalana d’Hoquei patins, campiona del Mundial B, disputat a Macau (Xina).
– Inauguració per part del conseller en cap de la Casa de l’Esport a Barcelona (Bac de
Roda/Guipúscoa) on s’ubicaran diferents Federacions esportives catalanes.
– Inauguracions d’equipaments esportius: Obres de reforma i millora dels vestidors i
adequació de l’entorn del camp de futbol de Mediona (Alt Penedès); 1a Pedra Pavelló
Poliesportiu Municipal Guissona (Segarra); Complex esportiu municipal La Llagosta (Vallès
Oriental); Pavelló poliesportiu de Tordera (Maresme); Enllumenat camp de futbol de Bot
(Terra Alta); Cobertura piscina CN Barcelona (Barcelonès); Noves instal·lacions del Club de
Tennis Sabadell (Vallès Occidental); Frontó curt a Vinaixa (Garrigues); Camp de gespa
artificial a la zona esportiva districte 5è a Reus (Baix Camp); 1a pedra al Circuit de Castellolí
(Anoia); Piscina a l’aire lliure i vestidors de Sant Jaume dels Domenys (Baix Penedès); Pista
doble poliesportiva a Caldes de Malavella (Selva); Complex esportiu municipal de Montornès
del Vallès (Vallès Oriental); Vestidors del camp de futbol de Canet de Mar (Maresme);
Piscina coberta a Tàrrega (Urgell), Pistes de pàdel Club de Tennis Barcelona-Teià a Teià
(Maresme); Grades camp de futbol municipal de l’Escala (Alt Empordà); Piscina coberta
municipal de Salt (Gironès); Camp de golf públic Sant Joan a Sant Cugat del Vallès (Vallès
Occidental); Enllumenat del camp de futbol i canvi del terra del pavelló poliesportiu a
Vilanova del Camí (Anoia); Pavelló municipal d’esports d’Avinyó (Bages); Camp de tir
olímpic de Torres de Segre (Segrià); Gespa artificial del camp de futbol L’Àliga /Club
Esportiu Europa. Barcelona (Barcelonès); 1a pedra de la piscina municipal de Roses (Alt
Empordà); inauguració de la piscina coberta de Cervera (Segarra); Inauguració pavelló
municipal d’esports a Montblanc (Conca de Barberà); Inauguració del Pavelló Municipal
d’Esports a Roda de Ter (Osona); Inauguració de les noves instal·lacions d’Alp-La Molina
(Cerdanya).
Secretaria de Relacions Internacionals
– Reunió de constitució de l’Euroregió a Barcelona amb la participació dels presidents
d’Aragó, Balears, Catalunya, Languedoc-Roussillon i Midi-pyrénées,
– Creació del programa per a l’impuls de l’Euroregió Pirineus-Mediterrània, que tindrà entre
d’altres, les funcions d’impulsar i estimular la col·laboració institucional entre els diferents
països i regions que conformen l’Euroregió, promoure l’intercanvi cultural i educatiu en els
seus territoris, i facilitar el coneixement de la seva realitat social i econòmica.
– Viatge oficial del M. H. President a Toulouse en el marc de l’Euroregió.
– Reunió del XXII Consell Plenari de la Comunitat de Treball dels Pirineus, celebrat a la Seu
d’Urgell.
19
�– Participació del M. H. President en la reunió de presidents i en les celebracions del X
aniversari del Comitè de les Regions
– Acord de la Conferència per a Assumptes Relacionats amb les Comunitats Europees, que
permetrà articular la participació directa de representants autonòmics en els grups de treball
i les formacions sectorials del Consell.
– Creació de la Delegació del Govern de la Generalitat a Brussel·les amb la finalitat de
representar i defensar els interessos de Catalunya davant la Unió Europea i per efectuar el
seguiment i recaptar directament la informació d’iniciatives, programes i activitat de les
institucions de la Unió Europea que puguin afectar o interessar a la societat catalana.
– Decret de creació de l'oficina de la Generalitat a París amb la denominació "Maison de la
Catalogne".
– Modificació del decret regulador de les oficines de la Generalitat a l'exterior, que dóna una
redacció més precisa dels preceptes qüestionats, amb l'objectiu d'aconseguir una entesa
entre el Govern de l'Estat i el Govern de la Generalitat en aquesta matèria.
– 16è Premi Internacional Catalunya atorgat al filòsof i polític palestí Sari Nussibeh i a
l’escriptor israelià Amos Oz. La Generalitat l’atorga anualment com a reconeixement a
aquelles persones que han contribuït decisivament amb el seu treball creador a
desenvolupar els valors culturals, científics o humans arreu del món.
– Celebració de II Fòrum Hispano-xinès a Barcelona.
– Viatges oficials del M. H. President de la Generalitat en visita institucional i acompanyat de
delegacions empresarials: al Marroc, Algèria, la Xina , el Japó i Mèxic (en ocasió de la
Fira del Llibre de Guadalajara).
– Viatge oficial de l’Hble. Conseller en Cap a Edimburg en ocasió de la V Conferència de
Presidents de Regions amb Poder Legislatiu.
Direcció General d’Afers Religiosos
– Signatura de convenis de col·laboració amb el Consell Islàmic de Catalunya, amb el
Consell Evangèlic de Catalunya, amb la Comunitat Local Bahà’í de Barcelona, i amb la
Fundació Francesc Ferrer i Guàrdia en representació de la Lliga per la Laïcitat.
– Conveni pluriennal amb la Universitat Autònoma de Barcelona, per a la realització d’un
estudi sociològic sobre les dificultats presents a Catalunya per exercir els drets de llibertat
religiosa. Conveni amb la Universitat Rovira i Virgili per a l’elaboració d’una proposta sobre
locals de culte.
– Convocatòria de subvencions per a activitats de relació entre les confessions religioses i la
societat catalana. Convocatòria d’ajuts per a estudis superiors relacionats amb les religions i
la laïcitat fora de Catalunya, a Europa.
– Presentació d’un estudi sobre les minories religioses a Catalunya.
Delegació del Govern a Madrid
– Lliurament de l’XI Premi Blanquerna al poble de Madrid en homenatge a les víctimes de
l’11 de març.
– Creació del programa “Catalunya Proposa” destinat a donar conèixer la proposta de
Catalunya al conjunt d’Espanya així com explicar alhora l’Espanya que es proposa des de
Catalunya.
20
�Departament de Relacions Institucionals i
Participació
Acció de Govern
– Creació de la Comissió Assessora de la Reforma de l’Autogovern de la Generalitat de
Catalunya. Una de les prioritats del Govern de la Generalitat de Catalunya és impulsar un
Acord Nacional sobre l’Autogovern i el finançament amb la participació de totes les forces
polítiques i socials del país en la preparació de les accions necessàries per ampliar
l’autogovern a Catalunya, l’elaboració d’un nou Estatut i l’adopció d’un nou sistema de
finançament.
– Posada en marxa de la campanya de participació sobre el nou Estatut de Catalunya i
presentació dels seus resultats. Un total de 106.729 persones han participat en la campanya
de participació sobre el nou Estatut de Catalunya, des del passat mes de maig. Aquesta xifra
reflecteix tots els ciutadans que han participat, a través de la pàgina web, del correu
tradicional, del bus de l’Estatut, les xerrades informatives, els tallers de debat, a les sessions
de la setmana de l’Estatut, o a través del Festatut. Aquesta participació s’ha traduït en un
total d’11.152 aportacions individuals. El sistema que més han fet servir els ciutadans per
informar-se i formular consultes ha estat la pàgina web (amb un total de 86.757 visites),
mentre que els qüestionaris, dipositats al bus de l’Estatut i enviats per correu tradicional són
els més s’han fet servir per formular les aportacions (un total de 6.622 persones han fet
servir aquest mètode). Els drets socials, els lingüístics, l’autodeterminació i les propostes al
voltant del nou finançament són els més repetits pels catalans a la campanya de
participació.
– Lliurament de les aportacions dels ciutadans a la ponència parlamentària per a la reforma
de l’Estatut.
– Constitució de la Comissió d’Organització Territorial i presentació dels primers acords en
matèria de la nova divisió territorial de Catalunya.
– Presentació del document actualitzat pel govern de les competències pendents que ha de
transferir l’executiu central a la Generalitat.
– Conveni de col·laboració amb l’Amical Mauthaussen, pel qual la Generalitat es compromet
a cooperar amb l’Amical per reimpulsar el seu treball de recuperació de la memòria històrica.
– Creació d’una pàgina web del departament com a canal directe de participació ciutadana.
– Conveni amb la UAB per a la realització del projecte de creació del Memorial Democràtic
en la seva vessant institucional, organitzativa i funcional.
– Jornades sobre desenvolupament constitucional i estatutari a l’Institut d’Estudis
Autonòmics amb experts de tot l’Estat.
– Constitució de la Comissió pel desplegament de la Carta Municipal de Barcelona,
integrada per representants del Govern català i de l’Ajuntament de Barcelona, i presidida pel
conseller de Relacions Institucionals i Participació.
– Reunió de la Comissió Bilateral de Cooperació Estat-Generalitat, l’òrgan encarregat de
prevenir i proposar solucions per als conflictes entre les dues administracions, que va
21
�finalitzar amb l’acord de retirada de 7 recursos per part de la Generalitat i 5 per part del
Govern central.
– Jornada sobre la reforma de la Iniciativa Legislativa Popular.
– Constitució i primera reunió de la Comissió Mixta de Transferències Estat-Generalitat, d’alt
valor simbòlic perquè la Comissió Mixta Catalana no s’havia reunit des de 2001. En la reunió
es va acordar el traspàs immediat de 6 competències i es van obrir ponències per estudiar
traspassos que ja tenen una sentència favorable del Tribunal Constitucional.
– Primera reunió entre el Ministeri d’Administracions Públiques, la Generalitat i l’Ajuntament
de Barcelona per impulsar la Carta Municipal de Barcelona.
– Assistència als actes de commemoració del 60è aniversari de l’alliberament de París. La
Conselleria de Relacions Institucionals i Participació convida una delegació d’ex-combatents
catalans a participar-hi. Aquesta acció s’emmarca dins el projecte de Memorial Democràtic
que s’està posant en marxa.
– Celebració del 25è aniversari de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya.
– Presentació a les entitats de l’avantprojecte de Memorial Democràtic. El Memorial
Democràtic serà la institució de la Generalitat que, amb la seva presència i amb la seva
activitat, commemorarà l’antifranquisme i, amb ell, els valors i les tradicions polítiques i
culturals que permeten comprendre el llarg i costós procés històric que ha cimentat la nostra
democràcia, la Constitució i l’Estatut. És, per tant, una institució de la responsabilitat moral i
de la responsabilitat política que garantirà el dret al coneixement històric de l’antifranquisme i
dels fonaments de la democràcia actual. La seva vocació és unir passat, present i futur. El
projecte de Memorial Democràtic és una proposta oberta que ara se sotmetrà a les opinions
del món acadèmic i les entitats que treballen per la recuperació de la memòria històrica al
nostre país.
22
�Departament de Política Territorial i Obres
Públiques
Acció de Govern
– El Govern ha aprovat el Pla economicofinancer 2004-2010 de GISA, que suposarà una
inversió en infraestructures de 7.500 M€. El total de les aportacions de la Generalitat a
consignar en els pressupostos del període 2004-2010 sumarà, d’una banda 3.817 M€, i de
l’altra, 3.605 M€ més corresponents a un Pla economicofinancer exclusiu per a les obres de
la Línia 9 del Metro de Barcelona per al període 2005-2014.
Planificació territorial
– Creació del Programa de planejament territorial amb l’objectiu d’elaborar i aprovar en el
curs de la present legislatura els plans territorials de l’Alt Pirineu i l’Aran, la Plana de Lleida,
el Camp de Tarragona, la Catalunya Central, la Regió Metropolitana i les Comarques
Gironines, així com també revisar el Pla Territorial de les Terres de l’Ebre i el Pla Territorial
General de Catalunya.
– Presentació de l’avenç del Pla director de l’Empordà, del de l’Alt Pirineu i l’Aran, i del de les
comarques centrals, i de l’inici dels treballs del Pla Territorial de l’àmbit de Ponent.
– Es crea una comissió per a la redacció del Pla director d’estacions d’esquí, per tal
d’atendre les necessitats d’infraestructures, la millora d’accessos i ajudes públiques per fer
front a la competència d’Aragó i Andorra. També s’inclouen limitacions per a la creació o
ampliació d’estacions i la possibilitat de crear una marca única per millorar la promoció.
– Signatura del conveni de constitució de l’Observatori Català del Paisatge juntament amb
representants del món local, col·legis professionals i els rectors de les universitats catalanes,
i signatura de la Carta del Paisatge de l’Alt Penedès.
– Subvencions a 20 consells comarcals per un import d’1,1 M€ destinades a la millora de
camins a les zones de muntanya. Aquesta partida, a executar durant el que queda d’aquest
any i l’any vinent, es destina al finançament d’actuacions de millora de la xarxa veïnal i rural
de camins a les zones de muntanya.
Urbanisme
– El Parlament ha aprovat una modificació substancial de la Llei 2/2002 d’Urbanisme de
Catalunya per al foment de l’habitatge assequible, la sostenibilitat territorial i l’autonomia
local.
– Aprovat inicialment el Pla director de preservació del litoral. Aquesta normativa estableix
que no es podrà construir a menys de 500 metres de la costa en el cas de sòls no
urbanitzables i de les zones urbanitzables no delimitades. En aquest context, s’han atorgat
790.000 € en ajuts a 11 ajuntaments per a actuacions paisatgístiques en la gestió del sòl no
urbanitzable del sistema costaner.
23
�– Aprovats els objectius i criteris del Pla director urbanístic dels àmbits del sistema costaner
integrats per sectors de sòl urbanitzable delimitat sense pla parcial aprovat i iniciada la
consulta als ajuntaments. Aquest nou pla centra el seu interès en un àmbit de 721 ha que
conformen 50 sectors que es localitzen en 28 municipis de la costa catalana, i s’ha aixecat la
suspensió preventiva de la resta de 161 sectors de 27 municipis de sòl urbanitzable sense
pla parcial aprovat.
– Presentació i aprovació inicial del Pla director urbanístic de Gallecs, que garantirà
definitivament la preservació i l’ordenació del paratge.
– L’Institut Català del Sòl, l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès, el Consorci del Centre
Direccional de Cerdanyola i el Consorci per a la construcció, equipament i explotació del
laboratori de llum Sincrotró han signat un conveni per facilitar i urbanitzar els terrenys on
s’ha de construir aquest equipament.
– Impuls, mitjançant l’Institut Català del Sòl, a la creació de nous consorcis que permetin dur
a terme el desenvolupament urbanístic de les promocions: Prat Nord al Prat de Llobregat;
Eixample Nord de Vilanova i la Geltrú; Can Filuà de Santa Perpètua de Mogoda i Ca
l’Alemany de Viladecans. Aquesta promoció donarà cabuda al futur Parc Aeroespacial de
Catalunya.
– Al llarg del 2004, la Generalitat, mitjançant l’Institut Català del Sòl, ha establert 42 nous
convenis amb ajuntaments per a la promoció de sòl en més de 30 municipis diferents, 29
convenis corresponen al programa de sòl industrial i 13 al programa de sòl residencial.
– S’han redactat i tramitat des de l’Institut Català del Sòl als ajuntaments, pel que fa al sòl
d’ús industrial, un total de 29 documents de planejament que permetran urbanitzar 660 ha i
pel que fa al sòl d’ús residencial, 26 documents més que permetran urbanitzar 386 ha amb
capacitat per a més de13.000 habitatges potencials.
– Hi ha en execució 35 actuacions de promoció de sòl que han de permetre urbanitzar 519
ha. D’aquestes, 13 actuacions, que suposen la urbanització de 325 ha, són d’ús industrial i
les restants 22 actuacions, que suposen la urbanització de 194 ha amb capacitat per a 9.147
habitatges potencials, són d’ús residencial.
– S’ha aprovat el Pla Urbanístic de Sant Andreu-Sagrera l’objectiu del qual és facilitar la
implantació de la xarxa del Tren d’Alta Velocitat Madrid - Barcelona - Frontera francesa i
permetre la creació d’un centre intermodal, el soterrament de les vies, la creació d’un
corredor verd des del Nus de la Trinitat, la construcció d’habitatge social i habitatges per a
joves i intensificar els usos terciaris de la zona.
Remodelació de barris i nuclis antics
– Llei de millora de barris, àrees urbanes i viles que requereixen atenció especial i aprovació
del Decret que la desenvolupa.
– Adjudicats els primers ajuts de la Llei de barris a 13 projectes de millora i rehabilitació
integral de diferents municipis de Catalunya, que suposaran una inversió de 198 M€, 99 dels
quals són a càrrec de la Generalitat.
– Al llarg del 2004 la Generalitat, mitjançant l’Institut Català del Sòl, ha establert 42 acords
amb ajuntaments per a la rehabilitació de nuclis antics i la restauració de monuments en
aquests municipis.
– Iniciades un total de 37 obres de rehabilitació de nuclis antics i restauració de monuments
que suposaran una inversió global d’uns 7 M€ . D’entre elles, cal destacar la restauració del
Monestir de Sant Quirze de Colera a Rabós, la segona fase de la restauració del Castell de
24
�Monsoriu a Arbúcies/Sant Feliu de Buixalleu, les obres d’urbanització i rehabilitació a l’entorn
de la Plaça de l’Òmnium Cultural a Sant Quirze de Besora, la rehabilitació del Castell dels
Comtes de Prades a Falset, la urbanització de la Plaça Major de Prades i la de la Plaça de la
Catedral de Vic.
– Acabades 44 obres de rehabilitació de nuclis antics i restauració de monuments que han
suposat una inversió global de 5,5 M€. D’entre elles cal destacar l’ordenació del Conjunt
Històric de Montagut, la remodelació del C/ Sant Isidre-zona Riera de les Arenes a
Matadepera, la restauració de l’Església de Santa Maria a la Pobla de Lillet i de les cobertes
de l’Església de Sant Llorenç de Morunys, la rehabilitació de l’edifici de les Casotes a Sant
Carles de la Ràpita i la rehabilitació de la Plaça del Rec, del jardí i la tanca de la Torre
Viladomiu a Puigcerdà.
Carreteres
– Modificació del projecte de les obres de l’eix Vic-Olot, per reduir l’impacte ambiental i
garantir la preservació de la zona i presentació de la nova proposta per a l’eix Vic-Olot en el
tram de la Garrotxa, que modifica el traçat previst i redueix sensiblement l’impacte visual i
mediambiental.
– Signatura de l’acord amb els ajuntaments de Palamós, Vall-llobrega, Mont-ras i Palafrugell,
sobre la reconversió de la carretera C-31 en el tram Palamós-Palafrugell en una via
desdoblada (60 M€).
– La Generalitat engega un pla de xoc per millorar la senyalització de les carreteres. En
conjunt, l’actuació prevista, amb un cost superior als 21 M€, millorarà la senyalització d’unes
1.000 cruïlles i suposarà la instal·lació d’uns 10.000 nous plafons.
– Entre les obres acabades cal destacar: el tram desdoblat entre Balsareny i Puig-reig de
l’eix del Llobregat C-16 (80,2 M€), la variant de Palau-Solità i Plegamans (14,4 €), la variant
de la C-65 a Llagostera (8,7 M€), la 1a fase del desdoblament de la variant de Santa Cristina
d’Aro (7,6 M€), la nova carretera de Guissona a Solsona (Tram Guissona-Biosca 7,4 M€), el
nou pont al carrer Maristany sobre el riu Besòs (6,5 M€) i la 3ª fase de la millora dels revolts
al Priorat T-702, T-712, T-730 a la Figuera (6 M€) entre altres.
– Entre les obres iniciades cal destacar: el desdoblament de l’eix del Llobregat entre Puigreig i Berga (176,7 M€), la variant de Sant Esteve d’en Bas C-63 (13,3 M€), la 2ª fase del
desdoblament de la C-31 entre Santa Cristina d’Aro i Platja d’Aro (8,9 M€), els accessos a
Balaguer per la carretera de Corbins de connexió de la C-12 amb la C-26 (6,8 M€), la millora
de revolts i reforç de ferm de la L-303 entre la intersecció amb L-310 i Agramunt (5,3 M€) i la
variant de Sant Jordi Desvalls i la supressió del pas a nivell (5,1 M€) entre altres.
– S’han adjudicat 355 noves actuacions de millora de la xarxa viària catalana per un import
de prop de 180 M€, que incidiran especialment en la seguretat viària i en la comoditat de la
circulació.
Transports
Metro i tramvies
– Entrada en servei del Trambaix i del Trambesòs.
– Entrada en servei del vestíbul de l’intercanviador de Cornellà de Llobregat, que connecta
el Trambaix, el metro (L5) i Renfe.
– Inici de les obres de construcció del nou intercanviador de metro de Sagrera Meridiana,
que suposa una inversió de 87,1 M€.
25
�– S’han acabat les obres d’instal·lació del sistema de conducció automàtica (ATP-ATO) de
les línies 1 i 3 (17,7 M€)
– Adjudicat el perllongament de la L2 des de Pep Ventura fins a Badalona Centre (31 M€).
– Adjudicat el perllongament de la L4 entre les estacions de Santander i Sagrera Meridiana i
les obres de connexió de la L4 i la L9 amb les cotxeres del triangle ferroviari (88,9 M€).
– En l’àmbit de la Línia 9, amb l’adjudicació del darrer tram que va del polígon Mas Blau del
Prat de Llobregat a la nova terminal l’Aeroport de Barcelona (139 M€), es troben en marxa
les obres de la totalitat del traçat de la nova línia.
– L’empresa pública Infraestructures Ferroviàries de Catalunya (IFERCAT) ha passat a ferse càrrec de la construcció i gestió de la Línia 9. Per aquesta raó s’ha aprovat el Pla
economicofinancer de la nova empresa administradora de la Línia 9 del Metro, que preveu
una inversió en infraestructures de 3.162 M€ fins al 2008. El Pla té en compte els ingressos i
les obligacions relatius a la construcció i l’explotació de la L9, així com els recursos financers
necessaris per al compliment dels contractes per a l’execució de les obres d’aquesta nova
línia. Així mateix, el Govern ha autoritzat a IFERCAT a efectuar una operació de
finançament de 650 M€ per assumir part del cost de les obres de la nova línia.
– Signatura dels contractes de subministrament i arrendament dels 50 nous trens per a la
Línia 9 del metro (296 M€) i adjudicació del contracte de subministrament de 10 trens per a
la L1 (65 M€).
Actuacions a la xarxa de FGC
– Presentació del Pla d’Inversions 2005-2007 de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya
(FGC), que preveu una inversió de 602,9 M€.
– El Govern de la Generalitat autoritza Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya a
formalitzar una operació de finançament per un import de 42,9 M€ que es destinaran a
inversions en infraestructures ferroviàries que realitza GISA a la xarxa ferroviària de FGC.
– Entrada en funcionament de dues passarel·les per a vianants que uneixen l’intercanviador
de Quatre Camins amb les parades dels autobusos de l’anomenat corredor de Vallirana,
Cervelló i Corbera situades a l’encreuament de la N-340 amb la N-IIa (840.000 €), i
Ferrocarrils de la Generalitat n’assumirà la gestió integral.
– Nou programa de transport escolar de la línia Barcelona-Vallès a FGC per al curs 20042005. El servei previst consistirà en la reserva de dos trens especials per a escolars al matí
entre Pl. Catalunya i Sant Joan, i la reserva de dos cotxes a la tarda d’un tren procedent de
Sant Joan, i d’un altre procedent de Mira-sol.
– S’han realitzat les obres de cobriment del tram dels FGC comprès entre el pont de
Cabanyes i el pont d’Edison a Rubí (6,6 M€) i les excavacions arqueològiques a l’estació
UPC-Vallparadís per al perllongament dels FGC a Terrassa.
– Continua la implantació del Metro del Baix Llobregat:
26
S’han iniciat les obres del desdoblament del tram Martorell enllaç-Olesa de
Montserrat (8,7 M€), l’enclavament del desdoblament del tram Baixador de Palauestació de Martorell (7,1 M€), la 1ª fase de l’enclavament i senyalització de la línia
d’FGC a Pallejà (3,2 M€), les instal·lacions de l’estació de Martorell del desdoblament
de la via entre el baixador de Palau i l’estació de Martorell Vila i Martorell Enllaç (2,9
M€), la construcció d’una sots-central elèctrica a Olesa de Montserrat (2,8 M€) i la
millora de comunicació entre andanes a l’estació de Palau (1,1 M€).
�
S’han adjudicat les obres del pas del tren d’alta velocitat sota l’estació d’FGC a
Martorell Enllaç (3,4 M€) i l’escomesa elèctrica de mitja tensió de la nova subcentral
d’Olesa de Montserrat (2,1 M€).
Millora de l’accessibilitat a la xarxa de Metro i d’FGC
– Entrada en servei de la remodelació de l’estació de metro de Sants (L5 i L3), que ha
consistit a adaptar-la a persones amb mobilitat reduïda i en la construcció d’un nou vestíbul
(9,2 M€) i acabament de la instal·lació d’ascensors a l’estació de la plaça Catalunya de la L3
(624.344 M€).
– S’han iniciat les obres d’adaptació a la normativa i millora de l’accessibilitat de 42
estacions de metro de les línies L1, L4 i L5 (49,13 M€) i les obres de l’ascensor inclinat per a
la millora de la mobilitat i els accessos a l’estació de Ciutat Meridiana de la L11 (2,7 M€)
– S’han adjudicat les obres d’adaptació a la normativa i millora de l’accessibilitat a 14
estacions de l’L-3 (20,4 M€) i l’adaptació i millora de l’accessibilitat de les estacions de
Collblanc i Can Vidalet de la L5 (2,3 M€).
– S’han iniciat les obres del nou vestíbul a l’estació Almeda d’FGC a Cornellà (4,2M€).
– Adjudicades les obres d’ampliació del vestíbul del costat Rosselló i l’andana en sentit
Sarrià de l’estació de FGC de Provença (18,2 M€).
Transport de viatgers per carretera
– Ha entrat en funcionament la nova estació d’autobusos de Camprodon (342.298 €) i la de
Palafrugell (1,9 M€); s’han iniciat les obres de l’estació d’autobusos de Sant Feliu de Guíxols
(1,7 M€) i l’estació d’autobusos provisional de Lloret de Mar (226.473 €); s’han adjudicat les
obres de l’estació d’autobusos de Cervera (486.593 €), la 2a fase de l’estació del Vendrell
(230.000 €), la rehabilitació, millora de la senyalització i col·locació d’instal·lacions
d’aprofitament d’energies renovables a diverses estacions d’autobusos de les comarques
gironines (2 M€) i la nova estació d’autobusos de Lloret (7,9 M€) que inclou un nou
aparcament soterrat i la urbanització de l’entorn.
– S’han acabat les obres de rehabilitació d’estacions d’autobusos a la demarcació de
Tarragona (2 M€) i s’ha iniciat la instal·lació de bicebergs a les estacions d’autobusos de
Tarragona, Tortosa, Valls i el Vendrell, i 8 punts d’informació d’Internet a les estacions
d’autobusos de Cambrils, Gandesa, Móra d’Ebre, Reus, Tarragona, Tortosa, Valls i el
Vendrell (1,6 M€).
Altres actuacions en matèria de transport
– El servei Carsharing (cotxe multiusuari) inicia el seu període de proves, amb un centenar
de socis i 10 vehicles, que s’allargarà fins a finals de gener quan ja entrarà en ple
funcionament.
– Presentació de l’Observatori de la Mobilitat i de la nova web www.mobilitat.net.
– Entrada en servei del carril bus de la intersecció de la C-17 i la N-150 a Montcada i Reixac
(750.000 €).
– S’encarreguen els treballs per definir el futur Eix Transversal Ferroviari. S’ha adjudicat la
redacció de l’estudi previ de corredors i de caracterització d’alternatives de l’eix transversal
ferroviari (377.986 €). Es tracta d’una línia mixta, per a passatgers i mercaderies, d’ample
internacional i d’alta velocitat que enllaçaria Lleida, Cervera, Igualada, Manresa, Vic i Olot i
27
�que comptaria amb quatre ramals: un cap a la frontera francesa, dos amb els ports de
Barcelona i Tarragona, i un quart amb la sortida de Puigcerdà cap a Tolouse.
– Signatura d’un acord entre el Departament de PTOP i el Ministeri de Foment per a la
supressió de 24 passos a nivell de Renfe a diversos punts de la xarxa viària catalana. La
Generalitat es farà càrrec de suprimir-ne 10, mentre el Ministeri s‘encarregarà de la
supressió dels altres 14. El cost d’aquestes actuacions serà d’uns 40 M€ i el conveni té una
vigència de 6 anys.
– Signats els convenis entre l’Ajuntament de Vilafranca i el DPTOP pels quals el
departament participarà en el finançament del soterrament de les vies del ferrocarril que
transcorren pel municipi amb 8 M€.
– El Govern ha acordat aprovar el contracte programa entre l’Administració General de
l’Estat i l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM) per al període 2002-2004, amb un total
d’aportacions de 1.175 M€.
– Signatura d’un conveni amb el Pacte Industrial de la Regió Metropolitana de Barcelona, pel
qual la Generalitat, els ajuntaments i agents socials integrats en el Pacte Industrial de la
Regió Metropolitana de Barcelona preveuen establir mitjans de transport públic als polígons
de Gran Via Sud/ Pedrosa, Palau-solità i Plegamans i Polinyà.
– Impuls a la creació de les Autoritats de Transport Metropolità (ATM) de Girona, Lleida i
Tarragona.
Aeroport
– Inaugurada la tercera pista de l’Aeroport de Barcelona, que permetrà doblar el nombre de
moviments, que passarà de 52 a 90 avions que aterraran o s’enlairaran cada hora. (Aquesta
actuació l’ha fet el Ministeri de Foment).
– Signatura d’un conveni de col·laboració amb l’Ajuntament de Barcelona i la Cambra de
Comerç per impulsar el desenvolupament dels enllaços aeris intercontinentals a l’Aeroport
de Barcelona, coordinats amb AENA i la direcció de l’aeroport.
– Signatura d’un conveni marc de col·laboració amb AENA i l’Ajuntament de Vilobí d’Onyar,
que permetrà regular i ordenar la circulació en els accessos de l’Aeroport de Girona-Costa
Brava.
– El Departament de PTOP presenta els resultats d’un estudi que situa l’opció d’Alguaire
com a emplaçament més favorable per a l’Aeroport de Lleida.
Port
– Presentació del Pla d’accessibilitat ferroviària i viària del Port de Barcelona.
– Presentació del Pla d’Inversions de Ports de la Generalitat 2005-2008, que preveu una
inversió de 105,7 M€ en els ports situats al litoral de Girona, Barcelona i Tarragona.
– Les actuacions més rellevants que Ports de la Generalitat ha dut a terme durant l’any
2004, d’acord amb el Pla d’Inversions 2001-2004 són les següents:
a) Inversions de suport al sector pesquer: S’ha dut a terme la reforma de la nau de venda
de peix del port de Palamós (886.817,09 €) i la remodelació de les instal·lacions
pesqueres de Vilanova i la Geltrú (645.000 €). S’ha adjudicat l’ordenació de la dàrsena
pesquera del port de Vilanova i la Geltrú (258.859,83 €) i la reforma de la nau de venda
de peix del port de Mataró (429.219,70 €).
28
�b) Inversions per assegurar la funcionalitat de cada port com a infraestructura per al recer
d’embarcacions: S’han finalitzat les obres de l’ampliació del port de l’Escala
corresponents a l’últim tram del moll adossat (932.512,39 €), s’ha iniciat l’execució de les
obres del reforç del dic de recer del port de Sant Feliu de Guíxols (7,4 M€) i s’ha
adjudicat l’acabament del moll adossat del port de Palamós (2,1 M€).
c) Inversions de potenciació de la nàutica esportiva i de caire turístic-ciutadà: S’han
finalitzat les obres de la millora de la façana marítima i habilitació del moll d'atracament
per a vaixells del port de l’Ametlla de Mar (269.990 €). S’ha adjudicat la construcció i
explotació de la dàrsena esportiva interior del port de Vilanova i la Geltrú (18 M€) i que
preveu la construcció de la nova dàrsena esportiva, la reubicació de la nàutica popular i
el trasllat del varador.
– S’han posat en marxa els projectes d’actuació mediambiental als ports del Masnou,
Mataró i Portbou (359.000 €).
– Inauguració del port esportiu de Roses finançat per l’Ajuntament.
– Presentació del port de Badalona i del port de Calafell.
– Signatura d’un conveni entre el Departament de PTOP i els ports esportius del litoral català
per fer-se càrrec conjuntament de la regeneració de les platges afectades per les seves
infraestructures (cofinançament al 50%).
Infraestructures logístiques
– Posada en marxa la CIM de Lleida, la plataforma logística més important de les terres de
Lleida. La CIM ha tingut una inversió de 17,4 M€, i compta amb una superfície total de 42
ha.
– El Govern ha autoritzat els representants de la Generalitat a l’empresa Centre Integral de
Mercaderies i Activitats Logístiques SA (CIMALSA) a formalitzar una operació de
finançament per valor de 40 M€. Aquesta inversió permetrà desenvolupar els projectes en
marxa que culminaran amb 4 nous Centres Integrals de Mercaderies: CIM la Selva, CIM el
Camp, CIM l’Empordà, CIM el Penedès.
– S’han acabat les obres de la 2ª fase de l’aparcament per a vehicles pesants de Sort
(673.291 €) i de Cassà de la Selva (619.155 M€) i s’ha iniciat el de Valls (3,2 M€).
– Signatura d’un conveni amb l’ajuntament del Prat de Llobregat per seguir impulsant el
Centre d’Informació i el programa de comunicació del Pla del delta del Llobregat, per tal de
donar una visió global de les diverses obres d’aquest pla per al conjunt de la ciutadania. El
cost total de les despeses s’estima en 145.000 € (120.000 € aportats per l’ajuntament, i
25.000 € per PTOP).
Peatges
– El Govern de la Generalitat ha presentat, en el marc del Grup de Treball de Reordenació
dels Peatges, un document que planteja un nou sistema de revisió anual de tarifes que
tindrà en compte la intensitat de trànsit de la via. També s’hi inclou un pla de millores a la
xarxa d’autopistes, les bases per la redacció d’un protocol d’emergències, l’estudi de nous
descomptes de les concessionàries, el compromís de les concessionàries de presentar un
Pla de millores i seguir negociant de cara a la creació per part de l’Estat d’un fons dels
impostos generats per les concessions per a l’homogeneïtzació dels peatges i de transició
cap a un nou model de vies d’alta capacitat. En la tercera reunió del Grup de Treball de
Reordenació de Peatges, s’han acordat nous descomptes que arribaran al 40% en les hores
29
�valls dels dies de l’any de màxima afluència de vehicles, i fins al 25% segons l’ús de
determinades autopistes. També es crearà un sistema de Telepeatge per a vehicles pesats i
un nou sistema de revisió de les tarifes vinculat al pas de vehicles. Aquest conjunt de
mesures coincidiran amb el decret anual de revisió de peatges amb els increments
corresponents que aquest any seran menors del que pertocaria gràcies a la revisió de la
fórmula.
30
�Departament de Justícia
Acció de Govern
Administració de Justícia
– Aprovació de la creació el 2005 de 22 jutjats i 3 seccions, 17 a Barcelona, 2 a Girona, 1 a
Lleida i 5 a Tarragona.
– Posada en funcionament dels nous jutjats mercantils a Barcelona, Girona, Lleida i
Tarragona, encarregats principalment, de la tramitació dels concursos de creditors, dels
expedients judicials que afectin a les persones sotmeses a concurs i dels assumptes referits
a la propietat intel·lectual i industrial.
– Aprovació del Pla de renovació del parc immobiliari judicial per al període 2004-2007.
Licitació de la construcció d’edificis judicials: Cornellà del Llobregat, el Prat de Llobregat,
Sant Boi de Llobregat, Igualada, Vilafranca del Penedès, Vilanova i la Geltrú, Cerdanyola del
Vallès, Olot i Santa Coloma de Gramenet. Disseny dels projectes d’obres de nous edificis
judicials. Inversió 2004-07 : 240 M€.
– Redefinició i reanudació de les obres de la Ciutat de la Justícia de Barcelona - L’Hospitalet.
– Posada en marxa del programa Iuscat, de modernització de tecnologies de la informació a
l’àmbit judicial. Aquest projecte suposa una inversió de 15,8M€, i comporta la incorporació
de gairebé 8.000 nous ordinadors a l’administració judicial.
– Signatura d’un protocol entre el Departament i el Ministeri de Justícia, per a la
informatització i normalització del català al Registre Civil.
– Revisió de la regulació i augment de les retribucions i la gestió del torn d’ofici dels col·legis
d’advocats catalans.
– Conveni entre el Departament de Justícia i el Consell de Col·legis de Procuradors de
Catalunya per millorar el torn d’ofici d’aquests professionals.
– Aprovació d’un nou pla integral per potenciar l’ús del català als Jutjats.
– Distribució de la primera Carta dels drets lingüístics dels ciutadans en l’àmbit judicial,
conjuntament amb l’Associació de Juristes en Defensa de la Llengua Pròpia, als jutjats i
tribunals de Catalunya.
– Reforma del Consell de la Justícia, per agilitar el seu treball, amb la creació d’una comissió
permanent.
– Posada en marxa de l’elaboració del Llibre verd de la Justícia a Catalunya.
– Concessió del Premi Justícia de Catalunya a l’expresident del TSJC, Guillem Vidal i a
l’exsíndic de Greuges de Catalunya, Anton Cañellas, durant la Celebració del Dia de la
Justícia a Catalunya.
Serveis Penitenciaris
– Aprovació del Pla de Política penitenciària, amb actuacions en recursos humans,
organització i instal·lacions.
– Aprovació del Pla director d’equipaments penitenciaris, que preveu la construcció de sis
nous centres penitenciaris fins a l’any 2010 amb 6.500 noves places per a interns, per
assolir les 10.500 l’any 2010 (8.500 de règim tancat i 2.000 de règim obert).
31
�– Creació de la Taula Cívica del Sistema penitenciari català, formada per experts i
representants de la societat civil, òrgan consultiu de debat, treball i proposta i de relació
entre la societat i l’administració penitenciària.
– Adopció de mesures urgents per millorar el sistema penitenciari.
Ampliació de la plantilla en 100 places.
Inversió de 566.000 € en material de seguretat dels centres penitenciaris
catalans.
– Posada en funcionament del DERT (departament especial de règim tancat) del Centre
Penitenciari de Quatre Camins.
– Aprovació del Decret que regula les compensacions per als municipis on s’instal·lin
equipaments penitenciaris.
– Aprovació provisional del Pla especial de construcció del Centre Penitenciari Lledoners
(Bages) i creació de la Comissió de Seguiment del Pla especial del nou centre.
– Inici del Programa de Formació Permanent del Personal Penitenciari.
– Inici de les obres del Centre Penitenciari Brians-2.
– Signatura d’un conveni amb l’Ajuntament de la Roca per la construcció del nou centre
penitenciari per a joves dins el complex de Quatre Camins.
– Aprovació de Circulars internes:
1/2004 de modificació de la circular 1/2003 relativa a les mesures a adoptar
davant l’entrada en vigor de la Llei orgànica 7/2003, de 30 de juny, de mesures
de reforma per al compliment íntegre de les penes.
2/2004 de procediment de proposta, elevació i seguiment de la llibertat
condicional.
3/2004 del procediment d’actuació en situació de crisi en unitats psiquiàtriques.
4/2004 sobre els sistemes de control del personal autoritzat a accedir als
establiments penitenciaris.
5/2004 sobre trasllat d’interns en situació d’urgència.
6/2004 sobre el procediment d’actuació i observació posterior a la utilització de
mitjans coercitius i sobre les normes bàsiques d’ ús dels mitjans de seguretat que
configuren els equipaments individuals d’intervenció.
– Elaboració de les bases del Reglament Penitenciari de Catalunya.
– Signatura d’un conveni amb la Federació de Municipis de Catalunya i l’Associació de
Municipis de Catalunya per potenciar els treballs en benefici de la comunitat, mesures
penals alternatives que afavoreixen la reinserció social.
– Convocatòria pública per a l'atorgament de subvencions plurianuals corresponents al
segon semestre de l'any 2004 i a l'any 2005, a entitats sense ànim de lucre, per col·laborar
en actuacions pròpies de la Secretaria de Serveis Penitenciaris, Rehabilitació i Justícia
Juvenil.
Justícia Juvenil
– Presentació del pla director de Justícia Juvenil 2004-2007, amb actuacions en programes,
equipaments i personal del sistema de justícia juvenil.
– Implementació del Pla de Mesures Urgents de Justícia Juvenil, per fer front a les
necessitats immediates en aquest àmbit.
– Adquisició de les instal·lacions del nou Centre de Justícia Juvenil a la ciutat de Barcelona
(Horta) que entrarà en funcionament a finals de 2005.
32
�Centre d’Iniciatives per a la Reinserció (CIRE)
– Creació del Consell Assessor del Centre d’Iniciatives per a la Reinserció.
– Aprovació del Pla encarregat d’impulsar la relació amb el món empresarial i sindical per
aconseguir augmentar i millorar formació, la inserció laboral dels interns de les presons
catalanes.
– Signatura d’un Acord amb la Confederació Empresarial Comarcal de Terrassa (CECOT),
per fomentar el treball productiu als centres penitenciaris de Catalunya.
– Increment d’un 24% en persones ocupades i d’un 29,3% en jornades de treball durant el
2004 en tallers gestionats en els Centres Penitenciaris.
– Presentació del primer producte de la marca Made in Cire (Bossa Catalana).
Dret i entitats jurídiques
– Elaboració de l’avantprojecte de llei de Col·legis professionals.
– Aprovació del decret que modifica la regulació dels òrgans de l’Observatori de Dret Privat
de Catalunya i creació de la Comissió de Codificació.
– Aprovació del calendari de treball de l’Observatori de Dret Privat de Catalunya.
– El Govern de la Generalitat i el Departament de Justícia han dut a terme diverses
actuacions per a la defensa i la promoció del dret civil de Catalunya que motivà la retirada
dels recursos d’inconstitucionalitat per part del Govern de l’Estat, contra tres lleis civils
catalanes, que havia presentat l’anterior executiu del PP: la Primera Llei del Codi Civil de
Catalunya, de 30 de desembre de 2002, la Llei de l’accessió i l’ocupació, de 31 de desembre
de 2001 i la Llei de drets reals de garantia, de 5 de juliol de 2002.
– Potenciació de la mediació com a via alternativa per resoldre conflictes familiars,
mitjançant el Centre de Mediació Familiar de Catalunya.
– Impuls del Consell Català d’Associacions, com a òrgan encarregat de promoure i potenciar
les associacions en l’àmbit social.
– Informatització i digitalització dels Registres d’Associacions i Fundacions per possibilitar
una gestió on-line de les relacions amb els ciutadans i amb les entitats.
Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada
– Inauguració de la nova seu del Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada. Durant
l’any 2004 s’han realitzat més de 300 cursos i seminaris relacionats amb els diferents àmbits
de competència del Departament de Justícia.
– Posada en marxa del programa de formació directiva per al personal del Departament de
Justícia em el CEJFE.
– Beques per a la preparació d’oposicions a jutge/jutgessa i fiscal, i en matèries pròpies
d’investigació del Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada.
Altres
– Creació de la circular electrònica, e-Justícia, adreçada a professionals i treballadors de la
Conselleria i a persones i col·lectius vinculats a l’Administració de Justícia, el sistema
penitenciari, el dret civil i les entitats jurídiques.
33
�Departament d’Interior
Acció de Govern
Seguretat ciutadana
– Llei 1/2004, de 24 de maig, de modificació de l’article 22 de la Llei 10/1994, de la Policia
de la Generalitat-Mossos d’Esquadra.
– Aprovació de l'oferta d'ocupació pública de 112 noves places del Cos de Mossos
d'Esquadra de la Generalitat de Catalunya destinada als membres de les forces i cossos de
seguretat de l’Estat. També es convoquen 5 places de la categoria d’intendent, i 22 places
de la categoria d’inspector (5 de les quals estan reservades als membres i forces de
seguretat de l’Estat).
– Aprovació d’una oferta d’ocupació pública parcial per a l’any 2005, de 1.553 places del
Cos de Mossos d’Esquadra.
– Inici del predesplegament dels Mossos d’Esquadra a Barcelona ciutat. La Policia de la
Generalitat - Mossos d’Esquadra ha assignat des de l’1 de novembre de 2004 un total de
700 efectius a la ciutat de Barcelona.
– Desplegament de 116 efectius a la comarca de l’Anoia.
– Pla de reforç de seguretat ciutadana estiu 2004. Aquest pla ha vist incrementat el seu
contingent en 1.090 policies, que suposen un total de 6.242 efectius policials distribuïts en
tot el territori de desplegament. Per primer cop en les regions policials Metropolitana Sud i
Metropolitana Barcelona, participació de 200 Mossos d’Esquadra destinats a la seguretat del
Fòrum i en l’anomenada “Operació Turisme”.
– Lliurament dels diplomes de la 17a promoció del Curs de Formació Bàsica 2003-2004 de
l’Escola de Policia de Catalunya. Han rebut els diplomes de graduació 1.035 mossos
d’esquadra i 375 policies locals. S’ha assolit en aquesta promoció el percentatge de dones
més alt de totes les promocions, un 33%.
– Execució de diversos projectes relacionats amb el desplegament del Cos de Mossos
d’Esquadra a la ciutat de Barcelona. Representen una inversió total de 3.928.000 € en la
construcció de 4 noves comissaries dels Mossos d’Esquadra als districtes de Sant Andreu,
Sants-Montjuïc, Horta-Guinardó i Gràcia, i d’un espai per a suport logístic a Nou Barris.
– Construcció d’una comissaria dels Mossos d’Esquadra a Igualada per un import de
2.569.811,05 €. Aquesta comissaria ocuparà el mateix lloc que ocupa actualment el
Destacament de Trànsit.
– Destinació de 13.465.000 € en els dos anys vinents per a la construcció de dues noves
comissaries dels Mossos d’Esquadra als districtes de Gràcia i de Sants de Barcelona; l’una
al recinte de l’antic Hospital Militar, i l’altra a l’entorn dels antics Habitatges d’Eduard Aunós.
– Resolució per la qual s’aprova que la Policia de la Generalitat - Mossos d'Esquadra
incorpori i apliqui el Codi Europeu d’Ètica de la Policia en totes les seves intervencions i
actuacions.
– Aprovació de l’adquisició de 335 nous vehicles per als Mossos d’Esquadra.
34
�– Signatura d’un conveni de coordinació i col·laboració en matèria de seguretat pública i
policia entre el Departament d’Interior i l’Ajuntament del Masnou, i un altre conveni amb
Premià de Dalt.
– Signatura del conveni de col·laboració amb les entitats municipalistes de Catalunya (ACM i
FMC) perquè els Mossos d’Esquadra i les guàrdies urbanes es coordinin en matèria de
policia d’espectacles, activitats recreatives i establiments públics.
– Conveni de coordinació i col·laboració en matèria de seguretat pública i policia, firmat pel
ministre d’Interior, la consellera d’Interior i l’alcalde de Barcelona, per impulsar un sistema de
seguretat global a la ciutat de Barcelona.
Trànsit i seguretat viària
– Impuls d’actuacions per a la millora de la seguretat viària. En aquest sentit es fa pública la
ubicació de radars com a mesura dissuasòria i s’incideix en els controls d’alcoholèmia entre
els més joves.
– Presentació de la campanya publicitària de trànsit 2004, que es focalitza al voltant de la
lluita contra la velocitat excessiva o inadequada per tal de reduir els accidents de trànsit, i
presentació del dispositiu especial de circulació previst amb motiu de la revetlla de Sant
Joan (Pla d’Estiu 2004).
– Nou programa d’activitats per a la seguretat viària a Catalunya per al 2004, per ajudar a
complir l'objectiu fixat pel Pla català de seguretat viària per als anys 2002-2004 de reduir el
nombre de morts i ferits greus un 15% respecte del valor de l'any 2000.
– Presentació d’un nou sistema de patrullatge que durà a terme la Divisió de Trànsit dels
Mossos d’Esquadra, orientat a aconseguir reduir la sinistralitat viària i detectar conductes
temeràries.
– Autorització de la despesa amb abast plurianual de 14.785.832,92 € al Servei Català de
Trànsit, per a la contractació del servei de manteniment de les instal·lacions de regulació i
control de trànsit en els accessos nord i sud a Barcelona, dels equips remots ubicats a
diferents carreteres de Catalunya, així com també les obres d'instal·lació d'equips de gestió
de trànsit a la carretera A-2, en el tram Abrera-Soses.
– Signatura d’un conveni amb la Universitat Autònoma de Barcelona per a la creació d’una
càtedra de formació i educació viària, que serà pionera a tot l’Estat.
– Difusió, des del Centre d’Informació Viària de Catalunya a Barcelona, dels nous missatges
als conductors a través dels panells informatius que hi ha instal·lats a la xarxa viària
catalana.
– Signatura d’un conveni del Servei Català de Trànsit (SCT) amb la Universitat de València
per a la realització d'estudis de gestió de trànsit en matèria de seguretat viària per un import
de 63.280 €.
– Presentació del Pla integral contra la velocitat excessiva, el qual es materialitza amb la
col·locació de sistemes de comprovació objectiva de velocitat a la xarxa viària catalana per
tal d'aconseguir una mobilitat segura i sense riscos. Hi haurà 21 trams de la xarxa viària
catalana que estaran sota control de radar fix automàtic. Hi haurà 22 radars dinàmics dels
Mossos d’Esquadra i 18 radars dinàmics de les policies locals.
– Autorització de la despesa amb plurianualitat de 778.738,82 €, per a la conservació de les
instal·lacions de vigilància, control, seguretat i comunicacions del centre de control de
carreteres de Vic.
35
�Emergències i seguretat civil
– Presentació al Parlament de Catalunya de la campanya contra incendis per a l’estiu 2004.
Orientada a la millora de la prevenció dels incendis i a l’increment dels mitjans humans, parc
mòbil terrestre i aeri, i tecnologia de la comunicació (Pla d’Estiu 2004).
– Implantació del telèfon 112, únic per a tot l'àmbit europeu i amb resposta immediata les 24
hores del dia, que centralitza totes les trucades d'urgència. Serveix perquè els ciutadans i
ciutadanes puguin sol·licitar els serveis públics d'urgències sanitàries, d'extinció d'incendis i
salvaments, de seguretat ciutadana i de protecció civil quan es trobin davant d'una situació
d'emergència.
– Entrada en servei de les instal·lacions de la seu administrativa i el control operatiu de la
regió d’emergències metropolitana sud, a l’Hospitalet de Llobregat.
– Aprovació de la revisió del Pla especial d’emergència exterior del sector químic de
Tarragona (PLASEQTA).
– Autorització de la despesa d’abast plurianual per un import de 2.387.967,84 € per a la
contractació de 3 nous camions de bombers amb autoescales automàtiques, destinades a la
renovació del parc mòbil.
– Adjudicació dels 58 nous vehicles de bombers que han de substituir els "egipcis" retirats el
desembre passat. El cost total de l’operació és de 21.707.552 €.
– Aprovació de l’oferta d’ocupació pública de 125 noves places de la categoria de bomber de
l’escala bàsica del cos de bombers de la Generalitat de Catalunya per a l’any 2004.
– Convocatòria per a la concessió de subvencions adreçades a ens locals per a dotacions i
inversions en infraestructures destinades a parcs de bombers voluntaris, per una quantitat
màxima de 901.519 €.
– Pla de xoc de reforma i condicionament de parcs de bombers que abasta fins a l'any 2006
i que representarà una inversió global de 62,4 M€.
– Modificació puntual del Pla General d’Ordenació del municipi de Mataró, que permetrà la
construcció d’un nou parc de bombers de la ciutat, molt més gran i amb unes instal·lacions
adaptades a les necessitats actuals d’un parc que dóna servei tant a la ciutat com a la resta
de municipis veïns.
– Presentació del conveni amb la Unió Espanyola d’Entitats Asseguradores i
Reasseguradores (UNESPA), pel qual aquesta contribuirà a la millora dels serveis d’extinció
d’incendis. El Conveni serà de 14 M€ anuals durant els tres anys de vigència, que suposa un
augment del 75%.
– Pla d’aplicació de la recaptació del gravamen finalista previst a la Llei 4/1997, de 20 de
maig, de protecció civil de Catalunya, per l'any 2003. La recaptació correspon a l’impost
finalista que grava les empreses situades a Catalunya que poden generar un risc i activar
plans de protecció civil.
Jocs i espectacles
– Actualització de la normativa de jocs i apostes mitjançant l’aprovació d’un nou decret que
integra de forma unitària la normativa de jocs i apostes.
– Signatura del “Conveni marc per a la delegació de competències en matèria de Policia de
l’espectacle, activitats recreatives i establiments públics”.
– Constitució de la Mesa Tècnica del Joc entre el Departament d’Interior i les diferents
associacions del sector del joc privat a Catalunya.
36
�– Constitució de la Comissió Permanent del Consell Assessor d’Espectacles i Activitats
Recreatives.
– Decret 348/2004, de 20 de juliol, pel qual es regulen els criteris de l’habilitació i les
funcions del personal de control d’accés de determinats establiments d’espectacles i
activitats recreatives.
Altres actuacions
– Conveni de col·laboració amb l’Institut de les Nacions Unides per a la Formació
Professional i Investigacions (UNITAR) per a la creació d’un centre de formació per a la
cooperació descentralitzada (CIFAL) a Barcelona dedicat a seguretat, espai de convivència
o diversitat cultural.
– Signatura d’un conveni de col·laboració entre el Departament d’Interior i el Consell de
l’Audiovisual de Catalunya per estudiar i fer un seguiment de la informació que ofereixen els
mitjans audiovisuals en relació amb les actuacions que du a terme el Departament d’Interior i
amb les temàtiques que afecten el seu àmbit competencial.
37
�Departament d’Economia i Finances
Acció de Govern
– Elaboració i presentació dels pressupostos de la Generalitat per al 2004 i per al 2005.
Ambdós projectes de Llei de Pressupostos han estat aprovats pel Parlament. Els del 2004
van ser aprovats a l’estiu i amb un volum total de despesa de 18.514 M€, un 7,1% més que
la despesa efectuada l'any 2003 i uns ingressos de 17.660 M€, amb un increment del 9,6%.
Aquests pressupostos han servit per posar en marxa les grans línies programàtiques actuals
del Govern: polítiques socials; competitivitat i impuls als sectors productius de l'economia;
inversions i infraestructures, ensenyament, seguretat i habitatge.
Els pressupostos per al 2005 preveuen uns ingressos no financers de 20.102 M€, amb un
increment del 13,9%, i unes despeses no financeres de 20.706 M€ (12,2%). És significatiu el
salt inversor que preveuen amb un total de 4.483 M€, un 65,1% més que l'exercici anterior.
Els comptes consoliden el canvi d'orientació iniciat ja l'any 2004. Aquest esforç inversor es
concentrarà, bàsicament, en quatre àmbits: polítiques socials i educació, foment de la
competitivitat i infraestructures, habitatge i barris, i seguretat i justícia. La inversió per
habitant és de 669 € davant dels 365 € el 2003 i dels 405 € el 2004.
– Presentació al Parlament de l’informe economicofinancer que va encarregar el Govern al
Departament d’Economia i Finances per conèixer l’estat dels comptes de la Generalitat a 31
de desembre del 2003. El resultat de l’informe, elaborat per una unitat especial dirigida per
l’interventor general, Josep Maria Portabella, va detectar un resultat negatiu de 1.177 M€ i
una despesa acumulada i desplaçada de 2.903 M€. Per aquest motiu, s’ha elaborat un pla
de sanejament, que ha estat aprovat pel Govern català i pel Consejo de Política Fiscal y
Financiera i que aconseguirà reduir el dèficit i arribar a l’equilibri pressupostari l’any 2008.
– Presentació de l’informe de gestió que va encarregar el Govern al Departament, que
detecta les principals patologies de la gestió pública de l’anterior administració, i proposa un
seguit de mesures per evitar que aquestes pràctiques es repeteixin i per millorar la gestió.
– Constitució de la part catalana de la Comissió Mixta de Valoracions Estat-Generalitat per
començar a debatre sobre la revisió de l’actual model de finançament autonòmic. S’ha
demanat formalment al Govern central que comencin les negociacions. En l’última reunió del
mes de desembre, es va presentar la liquidació del 2002, que és el primer any d’aplicació
del nou model de finançament. La Generalitat va aconseguir gràcies al nou model 251M€,
una xifra per sota dels 469 M€ que s’havien previst. En el si d’aquesta Comissió també s’ha
constituït una comissió tècnica formada pels millors especialistes en la matèria per posar al
dia les estimacions del dèficit fiscal de Catalunya.
– Renovació del conveni de l’Obra Social entre la Generalitat i les deu caixes d’estalvis
catalanes per un import de 18 M€. Les entitats han incrementat en un 11,1% la seva
aportació respecte a l’any anterior. El conveni atorga a la Generalitat la possibilitat d’orientar
i establir prioritats en matèria d’obra social, per tal que les entitats inverteixin part de la seva
obra a respondre a les noves necessitats socials i culturals dels ciutadans.
– Creació de les comissions d’inversions i de retribucions de les caixes catalanes. Aprovació
del decret que introdueix les modificacions necessàries per adaptar la legislació catalana a
la Llei d’acompanyament dels pressupostos de l’Estat 2004. El decret regula la creació de
les comissions d’inversions i de retribucions, i estableix la representació de les corporacions
locals i dels impositors de la resta de CA en els òrgans de govern de les caixes catalanes.
38
�– Adjudicació de 500 M€ en obligacions per refinançar més del 70% del deute viu de les
universitats. La Generalitat assumirà el 70% del deute d'aquestes entitats, amb un estalvi de
més de 800.000 € anuals i una millora en els terminis d'amortització.
– Aixecament de la intervenció de les mútues Norton Life, Personal Life i Caja Hipotecaria
Mutual, mantenint algunes mesures de supervisió preventives sobre l’activitat de la tercera.
– Recepció de 53,5 M€ addicionals de la Comissió Europea, com a reconeixement de
l’eficiència en la gestió dels ajuts europeus que Catalunya rep a través dels fons FEDER i
FSE. Suposa una dotació d’un 4% més sobre els recursos inicials aprovats per a les zones
objectiu 2 de Catalunya per al 2000-2006. Catalunya podrà a partir d’ara sumar aquest
import addicional als 1.235,5 M€ que ja gestionava.
– Autorització al Servei Català de la Salut per al pagament de 800 M€ als centres sanitaris
concertats, per tal d’avançar les contraprestacions derivades de convenis o contractes de
prestació de serveis sanitaris.
– El Tribunal Català de Defensa de la Competència ha dictat les seves primeres resolucions
sancionadores a empreses per conductes d'abús de posició dominant i pràctiques
restrictives de la competència. Han estat dirigides a dinou autoescoles de Sabadell, a
l'empresa Baqueira Beret SA i a Endesa.
– Les pimes guanyen terreny en productivitat a les grans companyies: la rendibilitat de
l'empresa catalana es manté per sobre l'europea i l'espanyola, segons l'Informe anual de
l’empresa catalana 2003 elaborat per la Direcció General de Programació Econòmica, amb
dades de la Central de Balanços del Banc d'Espanya.
– La inversió de les empreses catalanes a l’estranger s’ha multiplicat per 9,4 en deu anys,
segons destaca l’últim número de la revista Nota d’Economia, editada pel Departament.
Institut Català de Finances
– Autorització de la formalització d’una operació d’endeutament a favor de Fira 2000 SA per
un import de 50 M€, avalada per l’ICF, per finançar l’ampliació dels nous pavellons.
– Creació de la societat mercantil ICF Equipaments, encarregada de buscar el millor
finançament per construir les infraestructures que li encarregui la Generalitat, especialment
escoles.
– ICF Holding tanca el finançament dels trens de la Línia 9 per 350 M€. La societat
Arrendadora Ferroviària, constituïda per l’ICF Holding, “la Caixa”, Cajamadrid i Société
Générale, han signat els contractes de finançament per comprar els 50 trens que circularan
per la futura L9 del metro de Barcelona.
– L’ICF arriba a un acord amb els ajuntaments i els empresaris de les Valls d’Àneu per
mantenir oberta l’estació Espot Esquí, amb la decisió de cedir-los-en la gestió.
– L’ICF Holding entra en l’accionariat de l’empresa Projectes Territorials del Bages, amb una
aportació de 2 M€.
– Durant els primers onze mesos del 2004, l’ICF ha formalitzat 327 operacions, per un import
total 324,7 M€, amb una mitjana de 993.082 € per operació:
39
�Distribució
Barcelonès
comarcal d'operacions
(en
€) Període 1.1.2004-30.11.2004
120 formalitzades
36,7%
226.927.934,06
69,9%
1.891.066,12
8
174
17
5
11
13
24
1204
%
2,4%
53,2%
5,2%
1,5%
3,4%
4,0%
7,3%
36,7%
1,2%
import
638.692,00
260.123.984,16
11.206.913,10
447.769,00
8.590.927,50
12.311.748,50
10.623.134,26
226.927.934,06
4.266.700,00
%
0,2%
80,1%
3,5%
0,1%
2,6%
3,8%
3,3%
69,9%
1,3%
mitjana
79.836,50
1.494.965,43
659.230,18
89.553,80
780.993,41
947.057,58
442.630,59
1.891.066,12
1.066.675,00
Maresme
Alta Ribagorça
81
2,4%
0,3%
638.692,00
90.200,00
0,2%
0,0%
79.836,50
90.200,00
Vallès
Occidental
Garrigues
171
5,2%
0,3%
11.206.913,10
30.630,00
3,5%
0,0%
659.230,18
30.630,00
Vallès
Oriental
Noguera
Àmbit
PallarsPonent
Sobirà
112
244
3,4%
0,6%
7,3%
1,2%
8.590.927,50
99.570,80
10.623.134,26
1.092.900,00
2,6%
0,0%
3,3%
0,3%
780.993,41
49.785,40
442.630,59
273.225,00
Alt
PlaUrgell
d'Urgell
Alta
Ribagorça
Segarra
41
12
16
1,2%
0,3%
0,3%
0,6%
0,3%
1,8%
4.266.700,00
209.800,00
90.200,00
1.200.000,00
1,3%
0,1%
0,0%
0,4%
1.066.675,00
209.800,00
90.200,00
600.000,00
0,6%
0,6%
1,2%
0,3%
0,3%
6,7%
0,0%
0,1%
0,0%
0,2%
30.630,00
57.705,58
49.785,40
369.550,00
Pallars
Sobirà
Vall d'Aran
Pla
d'Urgell
Camp
de Tarragona
22
41
1
22
30.630,00
346.233,46
99.570,80
739.100,00
1.092.900,00
2.548.000,00
209.800,00
8.571.919,02
0,3%
0,8%
0,1%
2,6%
273.225,00
2.548.000,00
209.800,00
389.632,68
Segarra
Alt Camp
Segrià
Baix Camp
23
65
0,6%
0,9%
1,8%
1,5%
1.200.000,00
4.978.382,14
346.233,46
1.230.176,00
0,4%
1,5%
0,1%
0,4%
600.000,00
1.659.460,71
57.705,58
246.035,20
Urgell
Baix Penedès
Vall
d'Aran
Conca
de Barberà
24
12
0,6%
1,2%
0,3%
0,6%
739.100,00
475.133,00
2.548.000,00
720.300,00
0,2%
0,1%
0,8%
0,2%
369.550,00
118.783,25
2.548.000,00
360.150,00
222
6,7%
0,6%
8.571.919,02
87.165,79
2,6%
0,0%
389.632,68
43.582,90
Alt
Camp
Tarragonès
36
0,9%
1,8%
4.978.382,14
1.080.762,09
1,5%
0,3%
1.659.460,71
180.127,02
Baix
Camp Centrals
Comarques
Baix
Penedès
Anoia
5
32
44
1,5%
9,8%
1,2%
1,2%
1.230.176,00
27.016.640,98
475.133,00
6.072.392,00
0,4%
8,3%
0,1%
1,9%
246.035,20
844.270,03
118.783,25
1.518.098,00
Conca
Bagesde Barberà
2
15
0,6%
4,6%
720.300,00
14.716.933,50
0,2%
4,5%
360.150,00
981.128,90
Berguedà
Priorat
23
0,9%
0,6%
778.679,34
87.165,79
0,2%
0,0%
259.559,78
43.582,90
Maresme
Àmbit Metropolità
Vallès Occidental
Alt Penedès
Vallès Oriental
Baix
Llobregat
Àmbit
Ponent
Barcelonès
Alt Urgell
Garrigues
Segrià
Noguera
Urgell
Camp
Prioratde Tarragona
Osona
Tarragonès
ComarquesCentrals
Gironines
Comarques
Alt Empordà
Anoia
nombre
10
6
3,1%
1,8%
5.448.636,14
1.080.762,09
1,7%
0,3%
473.969,02
180.127,02
37
32
11,3%
9,8%
11.434.059,37
27.016.640,98
3,5%
8,3%
309.028,63
844.270,03
46
1,8%
1,2%
912.374,99
6.072.392,00
0,3%
1,9%
152.062,50
1.518.098,00
Baix Empordà
Bages
155
1,5%
4,6%
747.282,00
14.716.933,50
0,2%
4,5%
149.456,40
981.128,90
Garrotxa
Berguedà
Gironès
Osona
34
108
1,2%
0,9%
2,4%
3,1%
379.400,00
778.679,34
5.087.695,61
5.448.636,14
0,1%
0,2%
1,6%
1,7%
94.850,00
259.559,78
635.961,95
473.969,02
Pla de l'Estany
Comarques
Gironines
Ripollès
Alt
Empordà
371
64
0,3%
11,3%
1,2%
1,8%
159.000,00
11.434.059,37
579.300,77
912.374,99
0,0%
3,5%
0,2%
0,3%
159.000,00
309.028,63
144.825,19
152.062,50
Selva
Baix
Empordà
Terres de l'Ebre
Garrotxa
59
13
4
2,8%
1,5%
4,0%
1,2%
3.569.006,00
747.282,00
3.860.901,00
379.400,00
1,1%
0,2%
1,2%
0,1%
396.556,22
149.456,40
296.992,38
94.850,00
Baix Ebre
Gironès
Montsià
Pla
de l'Estany
83
15
0,9%
2,4%
1,5%
0,3%
753.500,00
5.087.695,61
2.800.700,00
159.000,00
0,2%
1,6%
0,9%
0,0%
251.166,67
635.961,95
560.140,00
159.000,00
Ribera d'Ebre
Ripollès
Terra Alta
Selva
42
93
0,6%
1,2%
0,9%
2,8%
127.701,00
579.300,77
179.000,00
3.569.006,00
0,0%
0,2%
0,1%
1,1%
63.850,50
144.825,19
59.666,67
396.556,22
25
13
327
3
7,6%
4,0%
100,0%
0,9%
3.107.128,43
3.860.901,00
324.737.767,22
753.500,00
1,0%
1,2%
100,0%
0,2%
124.285,14
296.992,38
993.081,86
251.166,67
Sense de
territorialitzar
(*)
Terres
l'Ebre
Totals
Baix Ebre
(*) Correspon a diferents operacions de la línia d'aiguats formalitzades agrupadament
Montsià
5
1,5%
2.800.700,00
0,9%
560.140,00
Ribera d'Ebre
2
0,6%
127.701,00
0,0%
63.850,50
Terra Alta
3
0,9%
179.000,00
0,1%
59.666,67
25
327
7,6%
100,0%
3.107.128,43
324.737.767,22
1,0%
100,0%
124.285,14
993.081,86
Sense territorialitzar (*)
Totals
(*) Correspon a diferents operacions de la línia d'aiguats formalitzades agrupadament
40
�DISTRIBUCIÓ COMARCAL DE LES OPERACIONS FORMALITZADES PER L'ICCA
PERÍODE 1.1.2004-30.11.2004
Nombre
ÀMBIT METROPOLITÀ
Alt Penedès
Baix Llobregat
% s/total
87
9,94%
Import
% s/import
7.668.444,91
12,78%
1
0,11%
219.000,00
0,37%
12
1,37%
335.066,00
0,56%
Barcelonès
27
3,09%
1.800.325,52
3,00%
Garraf
19
2,17%
1.345.499,00
2,24%
Maresme
14
1,60%
1.788.673,09
2,98%
Vallès Occidental
8
0,91%
1.866.173,02
3,11%
Vallès Oriental
6
0,69%
313.708,28
0,52%
COMARQUES GIRONINES
50
5,71%
4.886.521,55
8,15%
Alt Empordà
18
2,06%
369.405,41
0,62%
Baix Empordà
0,81%
16
1,83%
486.791,90
Garrotxa
1
0,11%
24.170,00
0,04%
Gironès
3
0,34%
773.024,00
1,29%
Selva
CAMP DE TARRAGONA
Alt Camp
12
1,37%
3.233.130,24
5,39%
116
13,26%
1.933.239,84
3,23%
6
0,69%
205.811,71
0,34%
34
3,89%
609.446,05
1,02%
Conca de Barberà
5
0,57%
189.184,66
0,32%
Priorat
1
0,11%
21.600,00
0,04%
70
8,00%
907.197,42
1,51%
358
40,92%
11.836.886,27
19,75%
187
21,37%
5.270.376,29
8,80%
Baix Camp
Tarragonès
TERRES DE L'EBRE
Baix Ebre
Montsià
86
9,83%
2.867.057,82
4,78%
Ribera d'Ebre
46
5,26%
2.701.999,13
4,51%
Terra Alta
ÀMBIT DE PONENT
39
4,46%
997.453,03
1,66%
248
28,34%
27.798.682,10
46,39%
Alt Urgell
1
0,11%
43.730,00
0,07%
Alta Ribagorça
6
0,69%
172.018,00
0,29%
Garrigues
15
1,71%
2.687.064,44
4,48%
Noguera
18
2,06%
681.959,71
1,14%
1
0,11%
190.520,00
0,32%
Pallars Sobirà
Pla d'Urgell
9
1,03%
1.453.719,00
2,43%
Segarra
4
0,46%
151.560,10
0,25%
Segrià
122
13,94%
21.065.225,15
35,15%
Urgell
72
8,23%
1.352.885,70
2,26%
16
1,83%
5.811.808,75
9,70%
COMARQUES CENTRALS
Anoia
1
0,11%
5.060,83
0,01%
Bages
3
0,34%
708.023,45
1,18%
Berguedà
3
0,34%
1.524.969,00
2,54%
Osona
7
0,81%
3.491.675,47
5,83%
Solsonès
TOTAL
2
0,23%
82.080,00
0,14%
875
100,00%
59.935.583,42
100,00%
Institut Català de Crèdit Agrari
Durant els primers onze mesos del 2004, l’ICCA ha formalitzat 875 operacions, per un import
total 59,9 M€. L’activitat de l’Institut s’ha adreçat als sectors agrícola, agroindustrial, pesquer,
ramader, forestal, aqüícola i a l’agroturisme i ha abastat 35 comarques.
41
�Àmbit tributari
La recaptació tributària de la Generalitat durant els mesos de gener a novembre del 2004,
s’ha incrementat en un 19,86%, respecte a l’exercici anterior.
RECAPTACIÓ DELS INGRESSOS TRIBUTARIS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA
Període gener-novembre 2004 (dades provisionals)
2004
2003
% var.
IMPOSTOS DIRECTES
Impost successions i donacions
415.469.800,54
350.580.499,53
18,51%
Impost patrimoni*
277.351.513,98
274.106.944,23
1,18%
SUBTOTAL I. DIRECTES
692.821.314,52
624.687.443,76
10,91%
IMPOSTOS INDIRECTES
Impost de Transmissions Patrimonials i Actes
Jurídics Documentats
2.315.783.542,34
1.885.832.395,09
22,80%
SUBTOTAL I. INDIRECTES
2.317.474.539,09
1.885.842.196,33
22,89%
301.151.843,78
270.630.654,50
11,28%
5.402.903,58
6.858.944,25
-21,23%
306.554.747,36
277.489.598,75
10,47%
3.316.850.600,97
2.788.019.238,84
18,97%
476.734,74
724.261,50
-34,18%
Gravamen de protecció civil
1.135.122,92
1.078.609,62
5,24%
TOTAL TRIBUTS PROPIS
1.611.857,66
1.802.871,12
-10,59%
PENDENT D'APLICAR A PRESSUPOST
98.548.860,24
60.897.260,52
61,83%
TOTAL TRIBUTS (cedits+propis+pendent)
3.417.011.318,87
2.850.719.370,48
19,86%
TAXES I A. INGRESSOS
Total taxes estatals sobre el joc
Altres Ingressos
SUBTOTAL TAXES I ALTRES
TOTAL TRIBUTS CEDITS
Impost sobre grans establiments comercials
42
�Departament de Governació i
Administracions Públiques
Acció de Govern
Organització Territorial
– Inici dels treballs legislatius per a l’articulació del projecte del nou model d’organització
territorial de Catalunya.
– Creació de la Subdelegació Territorial del Govern de la Generalitat a la Catalunya Central i
a la Subdelegació Territorial del Govern de la Generalitat a l’Alt Pirineu i Aran.
– Creació de la Comissió mixta de traspàs de serveis i recursos de les diputacions a la
Generalitat i als consells comarcals i establiment de la seva composició, organització i
funcionament.
Funció Pública
– Estructuració i reestructuració dels departaments del Govern.
– Inici dels treballs d’elaboració del Llibre Blanc de la Funció Pública Catalana.
– Aprovació de l’oferta d’ocupació pública parcial per a l’any 2004, de 899 places per a
cossos i escales de funcionaris d’administració general i d’administració especial de la
Generalitat de Catalunya.
– Acord de regulació de determinats aspectes del règim del personal eventual i publicitat
dels nomenaments de l’esmentat personal.
– Queden suprimits 53 consells i comissions de l’Administració per tal d’agilitar la
Generalitat.
– Acord per a la selecció de mútues de treball i malalties professionals de la Seguretat
Social que han de donar cobertura d’assegurances al personal pertanyent al Règim General
de la Seguretat Social de la Generalitat de Catalunya.
– Signatura del conveni de col·laboració entre la Secretaria d’Administració i Funció Pública i
l’Institut Català d’Avaluacions Mèdiques per a l’aplicació d’un programa específic de
revisions i avaluacions de les incapacitats per contingències comunes dels empleats/des
públiques de la Generalitat de Catalunya.
– S’ha creat, amb la col·laboració de la Direcció General de Relacions Laborals del
Departament de Treball i Indústria, una unitat d’auditoria amb l’objectiu d’avaluar el sistema
de prevenció de l’Administració de la Generalitat.
– Vistiplau a l’acord de la Mesa General de Negociació de l’Administració de la Generalitat
sobre les retribucions dels anys 2004 i 2005 amb un increment del 2% respecte a les fixades
al 2003 per al personal funcionari i estatutari (amb un increment del 2% pel que fa a l’any
2004 i d’un 2,3 % pel que fa a l’any 2005, i un increment anual equivalent al 20 % del
complement de destinació). També inclou l’aportació, per part de l’Administració de la
Generalitat, com a promotora del pla de pensions per als seus empleats, d’un import
equivalent al 0,5 % de la massa salarial tant de l’any 2004, com de l’any 2005.
43
�– S’acorda un increment salarial del 2%, pel que fa al personal laboral, i per a l’any 2004,
així com una aportació, per part de l’Administració de la Generalitat, com a promotora del pla
de pensions per als seus empleats, d’un import equivalent al 0,5 % de la massa salarial de
l’any 2004.
– Concessió d’ajuts a les organitzacions sindicals per fomentar l’acció i la formació sindicals
en l’àmbit de l’Administració de la Generalitat pel que fa al personal funcionari
d’administració i tècnic, al personal docent no universitari, al personal estatutari i al personal
laboral. L’import de l’ajut atorgat a les organitzacions sindicals és de 110.995 €.
– S’ha signat el Pacte sobre Drets sindicals en l’àmbit de l’Administració de la Generalitat.
Escola d’Administració Pública de Catalunya.
– Inici dels treballs i de les relacions amb tots els agents implicats per a la creació i regulació
del Pla únic de formació de les administracions catalanes.
– Signatures de convenis amb les diputacions catalanes, les entitats municipalistes i les
universitats publiques de Catalunya per a la realització i l’organització d’un mestratge en
gestió i dret local.
– Acollida a la seu de l’Escola del Centre Europeu de Regions. Reforçament de les relacions
amb l’Institut Europeu d’Administració Pública i autorització d’aquesta entitat per editar en
català les seves publicacions.
– Pel que fa a E-formació: impuls de la formació virtual mitjançant la disposició d’una
plataforma tecnològica que es posarà al servei dels departaments, dels centres de formació i
de les entitats locals de Catalunya durant el 2005.
Administració Local
– S'atorguen ajuts per al finançament de les despeses extraordinàries ocasionades als ens
locals pels temporals diversos i incendis esdevinguts a l'estiu i a la tardor de 2003 per un
import total de 3.263.823 €. Han estat subvencionades un total de 97 actuacions.
– Subvenció a l’Ajuntament de Banyoles de 404.223,73 € per indemnitzar les víctimes i
familiars de l’accident succeït a l’estany de Banyoles l’any 1998.
– Convocatòria de subvencions per al finançament dels serveis comarcals d’assistència
jurídica, econòmica i tècnica als municipis i del programa corresponent als anys 2004 i 2005.
La dotació màxima per a l’any 2004 és d’1.200.000 € i per a l’any 2005, de 3 M€.
– Ajut d’1.3 M€ a l’Ajuntament de Badia del Vallès per a la prestació de serveis municipals
no obligatoris, i pròrroga de les previsions de suport financer de la Llei de creació del
municipi, que finalitzava la seva vigència l’abril del 2004.
– Acord de Govern per crear un programa que tingui per objectiu cooperar amb els petits
municipis i les zones deprimides per tal de detectar les seves necessitats i poder trobar-hi
solucions convenients.
Òrgans del Departament de Governació i Administracions Públiques
– Designació dels representants de la Generalitat a la Junta de Govern de l’Institut Europeu
de la Mediterrània.
– Modificació de la composició de la Comissió Govern de la Generalitat-Conselh Generau
Vall d’Aran. Constitució d’un grup de treball Generalitat-Vall d’Aran, que ha analitzat la
44
�situació actual dels traspassos i de la prestació dels serveis amb tots els departaments de la
Generalitat.
– Se suprimeix l’Àrea de Cooperació al Desenvolupament dependent de la Secretaria de
Cooperació Exterior.
Secretaria de Cooperació Exterior
– Aprovació del Pla Anual de Cooperació per al desenvolupament del 2004.
– S’inicia el procés jurídic per crear el Consell Català de Foment de la Pau i el Comitè d’Ajut
Humanitari d’Emergència.
– Presentació del programa ‘Joves cooperants 2004’ que permetrà a joves menors de 30
anys en atur treballar en projectes de cooperació al desenvolupament en països de
l’Amèrica Central i del Sud i de l’Àfrica.
– Resolució per la qual s’amplia l’import màxim dels ajuts a les comunitats catalanes a
l’exterior per finançar despeses corrents i activitats socials i/o culturals. L’ampliació de
l’import màxim de la subvenció és de 180.660 €.
Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament
– Convocatòria ordinària de subvencions a ONG, per un import de 9.360.000 €, destinades a
donar suport a projectes que realitzen les ONG en l'àmbit de la cooperació al
desenvolupament i la solidaritat internacional. Aquesta s’ha adaptat als objectius estratègics
i als països prioritaris del Pla Director i del Pla Anual 2004.
– Convocatòria de subvencions per un import de 1.100.000 € per al finançament de
projectes a realitzar per organitzacions empresarials per al desenvolupament de projectes
de cooperació de millora de la capacitat productiva i l’ocupació, conjuntament amb el
COPCA.
– Convocatòria restringida de subvencions per un import de 1.150.000 € destinades a donar
suport a les universitats catalanes i a les xarxes d’universitats dels Països Catalans que
impulsen projectes de cooperació al desenvolupament i solidaritat internacional.
– Actuacions d’Ajut Humanitari d’Emergència a l’Iran, el Marroc, Haití, el Txad i les Filipines
mitjançant diverses ONG i de manera coordinada amb l’Ajuntament de Barcelona, el Fons
Català de Cooperació i la FCONGD per un valor de 375.000 €.
– Signatura de convenis de col·laboració amb Metges Sense Fronteres, Creu Roja, UNICEF,
Farmacèutics Mundi, Acció Solidària-Igman i la Fundació Doctor Trueta. Els convenis d’ajut
humanitari sumen més d’1 M€..
– Participació de l’ACCD amb 500.000 € al fons dels pressupostos de Ministeri de Salut de
Moçambic.
– Signatura del Convenis de cooperació amb la Fundació Rigoberta Menchú Tum Intermón
Oxfam, Fundació Clínic, CCOO, UGT, Associació Àgora Nord Sud, Càtedra UNESCO per la
Pau i els Drets Humans- Escola de Cultura per la Pau, PNUD a Colòmbia, Comitè Català de
l’ACNUR, UNRWA a Palestina, entre d’altres.
45
�Administració Oberta de Catalunya
– Es modifica la composició del Consell General del Consorci Administració Oberta
Electrònica de Catalunya i s’aproven les bases estratègiques i les bases operatives del
Consorci.
– Acord de dissolució de la societat Serveis Públics Electrònics S.A.
– Consolidació dels serveis de certificació electrònica que presta CatCert.
– Atorgament de subvencions als ens locals per un import de 6 M€ per a projectes
d’administració electrònica.
FEDER
– Resolució per la qual es dóna publicitat a les actuacions dels ens locals de Catalunya
incorporades al Document únic de programació per a la zona Objectiu 2 de Catalunya amb
cofinançament FEDER per a les anualitats 2004 i 2005 amb un import total de
68.802.635,00 €
PUOSC
– Decret d'aprovació de les bases d'execució del Pla Únic d'Obres i Serveis de Catalunya
per al quadrienni 2004-2007 i del PUOSC 2004 per un import total de 84.721.118 €.
– Decret d’aprovació de les bases d'execució dels programes específics de cooperació
municipal de la Diputació de Girona i de les biblioteques del PUOSC per al mateix
quadrienni.
– Signatura del Conveni per a l’aportació de la Diputació de Lleida al Pla Únic d’Obres i
Serveis (PUOSC) 2004-2007, d’acord amb el que estableix l’article 10 de la convocatòria
aprovada mitjançant el Decret 189/2003.
– Les diputacions de Tarragona, Girona i Lleida han signat els convenis en què es fixen les
aportacions que han de fer al PUOSC, d’acord amb el que disposa la Llei 23/1987.
– Signatura d’un conveni entre la Generalitat i la Diputació de Barcelona amb el compromís
mutu de desistir dels plets que mantenen respecte a la cooperació inversora en obres i
serveis de competència municipal.
Fons de Cooperació Local
– Publicació de les resolucions de distribució del Fons de Cooperació Local de Catalunya,
any 2004 per a ajuntaments per un import de 43.044.363,00 € i per a consells comarcals
amb un import de 27.749.245,00 €.
Avantprojectes de Llei
– Avantprojecte de llei de la Comissió Jurídica Assessora amb l’objectiu de fer més operatiu
el funcionament de la Comissió, i facilitar el desenvolupament dels debats, preservar la
congruència i la unitat de la doctrina jurídica creada i simplificar la burocràcia. La segona
finalitat de l’avantprojecte és establir un règim d’incompatibilitats propi dels membres de la
Comissió, que garanteixi la total objectivitat i imparcialitat dels dictàmens. A més,
l’avantprojecte adequa les competències de la Comissió a les modificacions legislatives que
s’han anat produint, amplia les competències en relació amb els supòsits en els quals ha de
dictaminar preceptivament i també pel que fa a l’elaboració de dictàmens no preceptius.
46
�– Avantprojecte de llei del Jurat d’Expropiació de Catalunya. Té per finalitat modificar
l’estructura del Jurat, de manera que sigui un òrgan col·legiat permanent de l’Administració
de la Generalitat, amb independència jeràrquica i de criteri. A més, s’ha establert una
prohibició expressa per tal que la presidència de les seccions del jurat no pugui ser ocupada
per persones que exerceixin l’advocacia o l’assessorament immobiliari i urbanístic.
47
�Departament d’Educació
Acció de Govern
– Elaboració i presentació del “Programa 2004-2007. Una educació per al segle XXI” a tota
la comunitat educativa.
– Impuls del Pacte Nacional d’Educació. Creació de cinc grups de treball per al debat
d’aquest Pacte (professorat, autonomia dels centres, corresponsabilitat dels ajuntaments
amb l’educació, família i educació i xarxa de centres finançats amb fons públics). L’objectiu
és obrir el procés de debat el proper gener, fins al maig. Les conclusions serviran de base
per a l’elaboració d’una Llei Catalana d’Educació amb la participació de tota la comunitat
educativa.
– Atorgament del Premis Catalunya Educació en distinció a mestres, professors i
professores, centres i projectes d’innovació per la seva trajectòria, tasca professional o
excel·lència en l’àmbit de l’educació.
Centres Docents
– Aprovació de la Llei 5/2004, de creació de 30.000 places de llars d’infants de qualitat per al
període 2004-2008. Es prioritzen zones socialment desfavorides, respectant l’equilibri
territorial i tenint en compte les fluctuacions de la demanda.
– Decret 252/2004, pel qual s'estableix el procediment d'admissió de l'alumnat als centres
docents en els ensenyaments sufragats amb fons públics. Aquesta normativa garanteix
plena transparència en el procés d’admissió de l’alumnat als centres i facilita la integració
educativa i social de l’alumnat amb necessitats educatives específiques.
– Regulació de la constitució i la composició del Consell Escolar, la selecció del director o la
directora i el nomenament i cessament dels òrgans de govern dels centres docents públics,
amb l’objectiu de dotar tots els centres públics de mecanismes per exercir i consolidar
l’autonomia dels estaments de la comunitat educativa i, en definitiva, de millorar la qualitat
educativa.
– Creació, de manera experimental, de 12 Oficines Municipals d’Escolarització, una eina per
a la transparència en els processos de matriculació i un espai de participació dels municipis
en el fet educatiu.
– Creació de les Oficines d’Informació Escolar als ajuntaments, per tal de poder informar les
famílies i l’alumnat de tota l’oferta educativa existent en el seu àmbit municipal.
– Elaboració del Pla de Construccions Escolars 2004-2007, que inclou la construcció de
nous Centres d’Educació Infantil i Primària (CEIP), Instituts d’Estudis de Secundària (IES) i
obres de reforma, adequació i millora (RAM).
– Entrada en funcionament, el 2004, de 28 edificis de CEIP i de 9 IES de nova construcció
que representen 8.455 llocs escolars.
– Entrada en funcionament, el 2004, de 31 ampliacions en CEIP i de 26 en IES que
representen 8.650 llocs escolars.
– 21,2 M€ per al funcionament i 15,9 M€ per a la creació de places municipals de llars
d’infants.
48
�– 5,9 M€ per a la renovació del conveni de col·laboració entre el Departament d’Educació i
l’Ajuntament de Barcelona, per a la creació de noves places d’educació preescolar a la ciutat
de Barcelona 2005-2007. Previsió de creació de 1.200 noves places.
– 21,7 M€ per subvencionar, a través de concurs públic, els centres docents privats per a
l’educació infantil (P4 i P5) el curs 2004-05.
– 43,9 M€ destinats a la concertació de l’ensenyament de P3 per al curs 2004-2005 a 853
unitats escolars.
– Creació de 5 escoles de música en col·laboració amb els ajuntaments.
– Increment de 2.610 noves places a Escoles Oficials d’Idiomes.
Ordenació i Innovació Educativa
– Creació de la Subdirecció General de Llengua i Cohesió Social amb l’objectiu d’afrontar els
nous reptes que planteja l’acollida i la integració de l’alumnat nouvingut al sistema educatiu.
– Pla de Llengua i Cohesió Social per adequar el sistema educatiu a la creixent complexitat i
pluralitat que ha anat adquirint la societat catalana. Es destinen més de 35 M€ a diverses
actuacions per al curs 2004-2005 que tenen com a objectiu consolidar la llengua catalana
com a eix vertebrador d’un projecte plurilingüe, l’acollida i integració a l’escola per a tot
l’alumnat i promoure la igualat d’oportunitats.
Es triplica la inversió destinada a l’acollida de l’alumnat nouvingut.
Es destinen 850 mestres i professors per posar en marxa el pla.
Es doblen els ajuts a l’escola concertada, que passen a ser de 7.200 €. Es doblen els
centres concertats que reben aquests ajuts, que passen a ser 100. Es destinen 40
professors per a aules d’acollida a centres concertats. La inversió total és d’ 1 M€, que
equival a multiplicar per deu els ajuts a l’escola concertada per aquest concepte.
– Posada en marxa de gairebé 700 aules d’acollida (565 en centres públics i 100 en
concertats) per atendre les necessitats dels alumnes nouvinguts.
– Creació de la Unitat de Programes d’Innovació Educativa per avançar en la implantació de
diferents programes:
Biblioteques escolars i el gust per la lectura
Coeducació i Igualtat de gènere
Educació per a la Ciutadania
Educació en Comunicació audiovisual
Educació mediambiental
Convivència i Mediació escolar
Salut a l’escola
Llengües estrangeres
– Iniciació de 90 aules obertes per donar suport a alumnes amb mancances significatives en
els seus aprenentatges.
– Dotació de 17 unitats de suport a l’educació especial en centres ordinaris per a
l’escolarització d’alumnes que, per les seves necessitats educatives especials, són
susceptibles de ser escolaritzats en centres d’educació especial.
– Programa de Convivència i Mediació Escolar en el qual participen tots els col·lectius de la
comunitat educativa. S’ha iniciat el programa a 53 IES nous per al curs 2004-2005, de
manera qeu són 103 els que l’estan desenvolupant, amb 105 alumnes, 621 professors i
49
�professores i 339 pares i mares inscrits. Aquest programa, que fomenta la participació de
totes les persones del centre, és especialment indicat per a la resolució de petits conflictes i
per als casos de maltractament entre alumnes.
– Inversió de 18,2 M€ en tecnologies de la informació per als centres docents i serveis
educatius. S'han instal·lat 9.379 ordinadors i 1.759 videoprojectors, amb configuracions i
tipologies adaptades a necessitats específiques: 711 aules específiques (d'acollida, obertes i
de suport a l'educació especial), 100 aules de batxillerat científic, 150 aules multimèdia per a
l'educació secundària, 459 ordinadors portàtils per a professionals de serveis educatius...
– S'han posat en funcionament l'entorn d'e-learning Educampus del Departament
d'Educació, al servei de la formació permanent del professorat i, en general, de tota la
comunitat educativa, i l'aplicació educativa JClic per Internet, incorporada al portal educatiu
edu365.com, que dóna accés a milers d'activitats educatives per a l'alumnat.
Formació Professional i Educació Permanent
– Assumpció de les competències sobre formació de persones adultes i definició dels eixos
d’actuació per al període 2004-2007 en aquesta matèria.
– Oferta de 75 cicles formatius nous en centres públics (l’ampliació més alta que s’ha
realitzat mai des de l’existència dels cicles formatius).
– Acord de col·laboració amb el Departament d’Universitats, Recerca i Societat de la
Informació per coordinar els processos de correspondència i reconeixement de crèdits entre
els Cicles Formatius de Grau Superior i Estudis universitaris de primer cicle.
– Aplicació de mesures inicials per flexibilitzar l’accés a la formació professional per a
l’alumnat que comparteix activitat laboral i estudis: obertura de la matrícula per crèdits i inici
del projecte per realitzar estudis de Formació Professional a distància.
– Autorització de 283 cursos, en 152 centres, per impartir programes de garantia social per
al curs 2004-2005.
– Realització de 38 Plans de Transició al Treball, organitzats pel Departament d’Educació
per al curs 2004-05, amb 76 grups i 1.166 joves inscrits.
– Inici de l’elaboració del Catàleg integrat de qualificacions de Catalunya.
– Elaboració de la normativa i experimentació de processos d’acreditació de les
competències professionals.
– Creació de les comissions de Formació Professional al si dels Serveis Territorials del
Departament d’Educació, per tal de fer possible una nova planificació de la Formació
Professional que consolidi els centres que la imparteixen com a referents per a persones i
empreses i permeti, alhora, optimitzar infraestructures.
– Nous convenis amb empreses, organitzacions empresarials i administracions locals, per
impartir cicles formatius.
– Preparació d’una oferta de formació professionalitzadora per als joves sense graduació,
amb més presència en les estratègies de competitivitat i cohesió social.
– Promoció de les estades de formació pràctica en empreses d’altres països d’estudiants i
professors i intensificació de la participació en projectes experimentals d’àmbit internacional.
– Signatura i aplicació d’un conveni amb el Consell General de Cambres de Comerç de
Catalunya per a la millora de la qualitat formativa de la FCT.
50
�– Impuls del procés d’implantació de sistemes de qualitat i millora contínua als centres que
imparteixen FP, amb un augment considerable dels centres públics que han obtingut la
certificació ISO 9001: 2000 i dels que estan en procés d’obtenir-la.
– Dotació de 5 M€ per a la millora dels equipaments dels centres públics.
– Autorització de 283 cursos, en 152 centres, per impartir programes de garantia social per
al curs 2004-2005.
– Treball conjunt amb les entitats locals i comarcals per a desenvolupar plans integrals de
Formació Bàsica de persones adultes en municipis i comarques.
Recursos Humans
– Formalització de la proposta de dotacions de professorat a incloure en l’avantprojecte de
pressupostos de l’any 2004, d’acord amb la previsió de necessitats d’escolarització en
centres públics per al curs 2004-2005. S’han incorporat 2.200 dotacions de professorat i
altres professionals.
– Signatura del protocol de negociació per al període 2004-2005 amb els sindicats amb
representació a la mesa sectorial d’educació.
– Convocatòria de 3.680 places per a cossos de funcionaris docents per al proper curs
2005-2006. Es concreta en 1.950 per educació infantil i primària (1.000 d’Educació Infantil,
100 d’Audició i Llenguatge, 150 d’Educació Especial, 300 d’Anglès, 300 d’Educació Física i
150 de Música) i 1.730 per secundària (200 d’Anglès, 75 de Biologia i Geologia, 75 de Física
i Química, 10 de Llatí, 10 de Grec, 50 de Dibuix, 50 d’Economia, 50 d’Educació Física, 20 de
Filosofia, 40 de Francès, 200 de Geografia i Història, 200 de Llengua Castellana i Literatura,
200 de Llengua Catalana i Literatura, 100 de Matemàtiques, 50 de Música, 200 de
Psicologia i Pedagogia i 200 de Tecnologia) que abasten totes les especialitats.
– Increment de professorat als centres amb un elevat nombre d’alumnat nouvingut i
increment dels Tallers de Llengua (curs 2003-2004). Aquesta mesura s’ha aplicat a 76
Centres d’Educació Infantil i Primària (CEIP) i a 27 Instituts d’Educació Secundària (IES).
51
�Departament de Cultura
Acció de Govern
– Pressupost: 45 M€ més per a la cultura. El pressupost del Departament de Cultura per al
2005 es situa en 239.838.922 €, la qual cosa significa un creixement del 23,08 % en relació
amb el pressupost de l’exercici anterior. El Departament marca les grans línies de treball:
preservar el patrimoni i la memòria; potenciar la creació i el pensament contemporanis;
consolidar les empreses culturals; impulsar la cooperació cultural amb l’estabiment de
xarxes territorials; impulsar la cultura cívica i la participació ciutadana; projectar la cultura
catalana a l’exterior.
– Projecció internacional de la cultura catalana: Guadalajara, Frankfurt i Berlín.
La cultura catalana, convidada d’honor a la Fira Internacional del Llibre (FIL) de
Guadalajara. Des de Catalunya s’hi desplacen 500 persones del món de la creació
literària i de l’edició i la delegació de Catalunya hi organitza més de 125 actes. A la
FIL hi participen 135.000 professionals del llibre.
Participació a la Fira Internacional del Llibre de Frankfurt, en la qual s’anuncia que la
Cultura Catalana serà convidada d’honor a l’edició de l’any 2006 o 2007. Al mateix
temps se celebrarà l’Any de la Cultura Catalana a Alemanya coincidint amb l’edició
de la Fira que aculli la Cultura Catalana com a convidada d’honor.
Conveni de colaboració entre l’Institut Ramon Llull i l’Instituto Cervantes amb la
finalitat de promoure conjuntament la cultura catalana a l’exterior a través de la xarxa
de centres de l’Instituto Cervantes.
– Acords específics en l’àmbit cultural entre Catalunya i les Balears, fruit de la cimera entre
els dos Governs.
Commemoració del 150 aniversari dels anys Alcover i Costa i Llobera.
Col·laboració en la projecció exterior de la cultura de Catalunya i les Balears.
Acord per relacionar les respectives Xarxes de biblioteques públiques.
Impulsar i donar continuïtat a la Trobada Internacional de Científics, amb seu
alternativa a Palma i Barcelona.
Acord de col·laboració per la difusió conjunta del Patrimoni arquitectònic i
arqueològic.
Assessorament per a la creació de programes d’ensenyaments artístics.
– Papers de Salamanca. La comissió de 18 experts, consensuada entre el Ministeri de
Cultura i el Departament de Cultura de la Generalitat i aprovada pel Ple del patronat de
l’Arxiu de la Guerra Civil Espanyola, considera “justes i legítimes” les raons que avalen la
devolució dels fons documentals de la Generalitat de Catalunya.
Noves estratègies
– Anunci de la creació del Consell de la Cultura i les Arts i nomenament de Josep Mª Bricall
com a comissionat per iniciar el desplegament del Consell.
– Encàrrec de posada en marxa de l’Institut per a la Creació Artística i el Pensament
Contemporani per donar suport a partir de 2005 als processos de producció, exhibició,
52
�difusió i conservació de les pràctiques culturals i artístiques del món contemporani en els
àmbits del pensament i la creació.
– Presentació del “Pla del departament de Cultura 2005-2007. Una visió territorial”, a
ajuntaments, representants culturals de les diputacions, Federació de Municipis de
Catalunya i Associació de Municipis de Catalunya. Cooperació amb l’àmbit local, establiment
de xarxes territorials i circuits de difusió, impulsar polítiques de públic i promoció en són
alguns dels objectius.
– Presentació del document “TNC: una nova etapa”, un document que estableix les futures
línies d’actuació del Teatre Nacional de Catalunya: la creació i la difusió de l’obra dels
creadors catalans és l’eix vertebrador de l’activitat del teatre i les produccions pròpies són
l’eix fonamental de treball. S’incentiven les coproduccions amb els diferents agents teatrals i
en especial amb els nous centres de creació i producció territorials. La Sala Tallers es
dedicarà també a sala d’assaig de companyies de teatre i dansa de Catalunya.
– Impuls a la promoció de la literatura. Compromís de doblar el pressupost de la Institució de
les Lletres Catalanes on el suport a la creativitat, participació en l’Any del Llibre i la Lectura,
ajuts a traduccions, creació de pàgines web i estudis literaris marquen les línies de treball de
la Institució.
Equipaments culturals
– Museu Nacional d’Art de Catalunya: Inaguració del museu el 16 de desembre. 45.000
metres quadrats de superfície construïda i 12.000 metres quadrats d’exposició dedicada a
l’art català. El Palau Nacional acull la totalitat de les col·leccions del MNAC, i s’hi incorporen
les col·leccions del Renaixement i del barroc, les dels segles XIX i XX, les del Gabinet
Numismàtic de Catalunya, les del Gabinet de Dibuixos i Gravats i les col·leccions de
Fotografia. També comptarà amb la Biblioteca General d'Història de l'Art.
Se signen acords amb l’Excma Sra. Carmen Cervera, baronessa ThyssenBornemisza, per a l’exhibició al MNAC de les 64 obres de la col·lecció Thyssen
instal·lades fins al moment al monestir de Pedralbes i per al dipòsit al MNAC de 360
obres de la col·lecció particular de pintura catalana propietat de la baronessa.
– Biblioteques: Es destinen 32.979.026 € a la construcció i millora de biblioteques públiques,
en el marc del Programa d’Ajuts a Biblioteques Públiques del Pla Únic d’Obres i Serveis de
Catalunya per al període 2004-2007. Els ajuts permetran la construcció de 85 biblioteques,
la millora d’altres 19 i la posada en funcionament de tres nous bibliobusos.
– Filmoteca de Catalunya. Presentació del projecte de la nova seu de la Filmoteca de
Catalunya, obra de l’arquitecte Josep Lluís Mateo. L’edifici se situarà al barri del Raval de
Barcelona i comptarà amb dues sales de cinema, un banc d’imatges, arxiu i biblioteca.
– Auditori. Acord per al finançament de la Sala de Cambra de l’Auditori. L’acord preveu el
finançament del Ministeri de Cultura, la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona
i permetrà inaugurar la sala el primer semestre del 2006.
– Arxius. Dos nous arxius comarcals a la Ribera d’Ebre i al Pla de l’Estany. El Departament
de Cultura compromet la construcció de dos nous arxius comarcals a Móra d’Ebre i a
Banyoles.
– Gran Teatre Liceu. S’aprova el nou Contracte Programa del Gran Teatre del Liceu, on el
Departament de Cultura incrementa la seva aportació. En el 2005 aquesta aportació se situa
en el 32% i es preveu que al final del període 2006-2009 l’aportació se situï en el 40%.
53
�– El Patronat de Poblet aprova la confecció d’un pla integral d’actuacions per al període
2005-2007.
Audiovisual
– Participació en el projecte de Ciutat de l’Audiovisual a Terrassa. Participació a través de
l’Institut Català de les Indústries Culturals (ICIC) en el projecte estratègic d’especialització de
Terrassa com a Ciutat de l’Audiovisual de Catalunya: s’aprova la participació de l’ICIC en la
creació de la Societat Municipal de Comunicació de Terrassa, que tindrà per objecte la
creació i gestió del futur Parc Audiovisual de Terrassa.
– Impuls al Consorci Catalan Films & TV amb la participació de l’ICIC. Aquest Consorci té
tres línies d’actuació:
Promoció internacional de les produccions catalanes
Gestió dels fons internacionals de suport a la producció
Creació de fons de coproducció, tant estatals com internacionals
– Conveni entre el Departament de Cultura, a través de l’ICIC i, quatre grans entitats
financeres (La Caixa, Caixa Catalunya, Banc de Sabadell i Banco Santander-Central
Hispano) amb l'objectiu de facilitar l’accés al finançament de les empreses culturals
catalanes a partir d’un paquet de productes financers recollits sota el nom de Crèdit Cultura.
Aquest conveni posa 12 M€ a disposició de les indústries culturals mitjançant tres línies
financeres (avals, préstecs a llarg termini i tresoreria) en condicions prioritàries, a més
d’oferir la subvenció de les despeses financeres.
– Centre de desenvolupament audiovisual: Amb l’objectiu de contribuir a la consolidació de
la indústria audiovisual catalana, s'ha encarregat al Centre de Desenvolupament Audiovisual
que doni suport a la viabilitat de projectes i serveis a les productores audiovisuals amb
l'objectiu d'afegir valor als continguts dels seus projectes afavorint la qualitat i contribuir a la
millora de les condicions a la producció.
– Producció audiovisual. S’han destinat 7,93 M€ al foment de la producció audiovisual
subvencionant 120 produccions audiovisuals: 50 llargmetratges cinema, 25 llargmetratges
televisius, 17 documentals per televisió, 9 sèries d’animació i 19 curtmetratges.
– Conveni de col·laboració entre el Departament de Cultura i la Xarxa Audiovisual Local
(XAL) per a la realització i emissió d'una línia de programes televisus anomenada
"Denominació d'Origen" amb l'objectiu de fixar una franja de programació vinculada al
territori seguint els criteris de qualitat que guien els contingut de la Xarxa de Televisions
Locals, la innovació en els llenguatges i la connexió i promoció de nous creadors, a través
de la potenciació de les empreses de producció catalanes.
Suport i reconeixement a la creativitat contemporània
– Reconeixement a la creació contemporània: concessió dels Premis Nacionals de Cultura:
Alícia de Larrocha (Música), Emili Teixidor (Literatura), Josep Maria Pou (Teatre), Joan
Colom (Arts Visuals), Isabel Coixet (Cinema i Audiovisual), Artur Blasco (Cultura Popular),
Sol Picó (Dansa) FAD-Foment de les Arts Decoratives (Disseny), Enderrock (Foment de l’Ús
de la Llengua Catalana), Manel Risques i Ricard Vinyes, ex aequo, per l’exposició Les
presons de Franco i el projecte OVNI-Observatori de Vídeo No Identificat (Patrimoni
Cultural), Vilaweb (Periodisme).
– Inaguració de la secció Audiovisual Català del Sitges 2004- Festival Internacional de
Cinema de Catalunya. Dins aquest Festival, Catalan Films & TV promouen la creació de la
54
�primera edició de la Sitges Sales Office, com a punt de trobada de la indústria nacional i
internacional. Així mateix s’ha donat suport a altres 17 festivals de cinema d’arreu de
Catalunya.
– European Films Awards: enguany els premis europeus del cinema s’han lliurat a
Barcelona. Això ha estat possible gràcies a la col·laboració de Departament de Cultura, el
Ministeri de Cultura i l’Ajuntament de Barcelona.
– Compromís de potenciar i incrementar el suport i finançament a la Fira de Teatre de
Tàrrega, que el 2005 celebra el 25è aniversari, i suport al Mercat de la Música Viva de Vic.
Cultura popular i tradicional
– Suport institucional a la sol·licitud presentada davant la UNESCO per tal que la Patum de
Berga sigui declarada Obra Mestra del Patrimoni Oral i Immaterial de la Humanitat i
compromís de participació en les accions de promoció i comunicació que es duran a terme
per reforçar la candidatura.
– Constitució de la junta de Govern del consorci del Museu Casteller de Catalunya, amb seu
a Valls, per tal d’avançar en l’impuls al museu.
– Mediterrània. 7ª Fira d’Espectacles d’Arrel Tradicional. La fira que se celebra a Manresa
s’obre a la resta de cultures de la Mediterrània. En l’edició d’enguany aplega 32 estrenes,
140 actuacions i més d’un centenar d’espectacles.
– 17è Aplec Internacional de la Sardana i Mostra de Grups Folklòrics: la ciutat austríaca de
Graz acull el 5 d’agost més de 700 participants i una mostra de 20 grups representatius de la
cultura popular i tradicional catalana.
Commemoracions
– 800 anys de les Homilies d’Organyà. Presentació de l’edició trilingüe ( català, castellà i
anglès) de les Homilies d’Organyà, llibre commemoratiu del 800 aniversari del primer text
escrit en llengua catalana.
– Any Dalí: Presentació de l’exposició Dalí, una vida de llibre, l’aportació més important del
Departament de Cultura a l’Any Dalí 2004 i participació en l’organització de l’encontre
internacional Dalí. Noves fronteres de la ciència, l’art i el pensament, on es reflexiona sobre
les relacions entre art, ciència i pensament a partir de l’obra de Dalí.
55
�Departament de Salut
Acció de Govern
– Presentació del Pla de Xoc en les llistes d’espera: eliminació dels tres mesos d’espera
tècnica que anteriorment no estaven inclosos com a temps real d’espera del pacient. Els
pacients rebran un certificat d’estar inclosos en llista d’espera quirúrgica. Increment del
nombre de professionals i de sessions quirúrgiques. Introducció de criteris de valoració
clínics i socials per a aquelles patologies que ho requereixin. Creació d’un registre unificat
d’adequació de la indicació de la pròtesi de genoll tenint en compte aspectes clínics i socials.
– Presentació del Pla Estratègic de Millora de l’Atenció Primària a Catalunya (Pla de Xoc
dels Centres de Salut) mitjançant el qual s’incrementarà el nombre de professionals dels
equips d’atenció primària en un 38%. El Govern ja ha acordat autoritzar l'augment de les
dotacions de llocs de treball disponibles per l'Institut Català de la Salut i que es destinaran a
la posada en funcionament del Pla de Xoc durant l’exercici de l’any 2004; concretament,160
dotacions en l’àmbit de la Divisió de Primària, corresponents a 109 places de metge, 24 de
pediatre i 27 d’auxiliars administratius.
– Presentació del Pla de Xoc d’Infermeria a l’Atenció Primària. Aquest Pla, inserit dins del
Pla Estratègic de Millora de l’Atenció Primària a Catalunya, té com a objectiu adequar el
treball d’infermeria en els equips d’atenció primària (EAP) d’acord amb les necessitats
d’atenció de la població i dins del marc organitzatiu més òptim de l’EAP dins el període
2004-2007.
– Anunci de la fusió dels consells d’administració de SEMSA i SCUBSA i revisió de les
urgències, emergències i el transport sanitari amb l’objectiu de crear una única empresa que
es responsabilitzarà de la planificació, el finançament i la gestió de les emergències en tot el
territori català.
– Pla d’actuació sanitària en relació amb l’enderrocament de Can Tunis i la seva desaparició
com a zona de tràfic i consum de drogues.
– Pla Integral d’Urgències de Catalunya (PIUC), que té com a objectius principals: extremar
la prevenció i la vigilància epidemiològica (toxoinfeccions alimentàries i legionel·losis),
adequar els recursos humans i els centres, assegurar la capacitat de resposta del transport
sanitari i activar mesures per reduir els efectes de la calor sobre la salut.
– Pla Bàsic del Transport Sanitari: reforç del servei de transport sanitari amb 31 vehicles
més, amb motiu de la temporada estival (del 19 de juny al 12 de setembre). Seguir millorant
l’accessibilitat al telèfon 061 des de tot el territori de Catalunya com a plataforma única
d’accés als serveis d’urgències i emergències sanitàries. Reforç del servei telefònic Sanitat
Respon 902 111 444 per donar resposta a l’increment d’activitat que es produeix durant
aquest període (Pla d’Estiu 2004).
Atenció primària
– Inauguració de Centres d’Atenció Primària (CAP): CAP Ramon Turró de Barcelona, CAP
l’Escala (Moisés Broggi), CAP Sabadell Nord, que forma part de l’Àrea Bàsica de Salut
Sabadell 3 B, la Sénia (Montsià).
56
�– Inauguració de Consultoris Locals: Dosrius (Maresme), Maià de Montcal (Garrotxa), El Far
d’Empordà (Alt Empordà), Santa Eulàlia de Ronçana (Vallès Oriental), Prat de Comte (Terra
Alta), Viladamat (Alt Empordà).
– Autorització de la despesa de 50.740.425,92 € per a la signatura d'un conveni de
col·laboració entre l'empresa pública Energètica d'Instal·lacions Sanitàries, EISSA, i l'Institut
Català de la Salut, ICS, per a la contractació de la generació, renovació tecnològica i
explotació d'energia solar tèrmica i convencional per a 28 Centres d'Atenció Primària.
– Inversió d’250.000 €, per a la l'adequació de la planta soterrani del CAP Històric ABS
Lleida-1 per ubicar les noves àrees de radiografia i educació sanitària.
Atenció hospitalària
– Inauguració de les noves instal·lacions d’hospitalització del Servei d’Hematologia i
Oncologia Pediàtriques de l’Àrea Maternoinfantil de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron.
– Inauguració del Laboratori de Recerca i de la Unitat de Medicina Nuclear de l’Hospital
Doctor Josep Trueta.
– Inauguració de la Factoria Cel·lular Josep Carreras al Centre de Transfusió i Banc de
Teixits ubicat a l’Hospital Duran i Reynals de l’Hospitalet de Llobregat.
– Inauguració de la Unitat d’Hospitalització Psiquiàtrica de l’Hospital de Sant Joan de Déu a
Sant Boi de Llobregat.
– Inauguració de la Ciber@ula de l’Hospital Maternoinfantil de la Vall d’Hebron.
– Inauguració del Centre de Transfusió i Banc de Teixits de Lleida.
– Inauguració del nou Hospital de Santa Caterina de Salt. El cost ha estat de 34,7 M€ i pel
que fa al seu equipament s’ha fet una inversió de 9,6 M€.
– Inauguració de la nova unitat de rehabilitació i la unitat psiquiàtrica de l’Institut Pere Mata a
Reus, Baix Camp.
– Inauguració de les obres de la zona de Ressonància Magnètica Nuclear de l’Àrea
Maternoinfantil de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron de Barcelona.
– Primera pedra del nou edifici que substituirà l’actual l’Hospital de Sant Jaume de Manlleu.
– Obres de remodelació de la UCI i de la construcció de la nova àrea d’exploració
complementària de cardiologia de l’Hospital Universitari de Girona Doctor Josep Trueta per
un import total de 2,3 M€.
– Obres de construcció de la nova Unitat de Medicina Intensiva i de la remodelació i
ampliació de l’Àrea Obstètrica de l’Hospital de Tortosa Verge de la Cinta per un import total
de 2,3 M€.
– Aprovació de la signatura d’un conveni amb el Consorci Sanitari Integral per a la
construcció i equipament d’un nou hospital comarcal a Sant Joan Despí amb una inversió
prevista de 54,5 M€, que donarà servei al Baix Llobregat Fonsanta i Baix Llobregat Centre,
en una àrea d’influència de 275.000 habitants.
– Finançament de la instal·lació de plaques solars tèrmiques als Hospitals Arnau de Vilanova
de Lleida, Germans Trias i Pujol de Badalona, Josep Trueta de Girona, Joan XXIII de
Tarragona i Vall d'Hebron de Barcelona, a tots ells per primera vegada, per un import de
623.365 €.
57
�– Inversió d’1,6 M€, per a les obres de reforma i ampliació del Servei de Radioteràpia de
l'Àrea General de l'Hospital de la Vall d'Hebron de Barcelona. En concret, aquesta actuació
té per objecte la instal·lació d’un equip de radioteràpia –accelerador lineal.
Inversions
– Aprovació de la remodelació de tres centres de salut dins del Pla Economicofinancer de
l’empresa Gestió d’Infraestructures SA (GISA), per un import de 16.122.749,56 €, a
Barcelona, Badalona i Sant Adrià de Besòs.
– Autorització de la despesa amb abast plurianual per un import de 10.452.236,68 € per a la
contractació del subministrament de la generació, renovació tecnològica i explotació
d'energia solar tèrmica i convencional per a diversos hospitals de l'Institut Català de la Salut.
– Actuacions per un import de 30.662.899, 36 €:
Remodelació/ampliació dels CAP següents: Mollerussa, Sant Pere i Sant Pau de
Tarragona, Sant Feliu de Guíxols, Martorell, Santa Perpètua de la Mogoda, Sant
Quirze del Vallès.
Construcció dels CAP següents: Alcanar, Montcada i Reixach, Rambla de Sabadell,
Roger de Flor (Barcelona)
Remodelació / Ampliació del Consultori de Bigues i Riells
Remodelació de 3a Fase d’urgències de l’Hospital Maternoinfantil de la Vall d’Hebron.
Remodelació Neonatologia de l’Hospital Maternoinfantil de la Vall d’Hebron.
Remodelació de la 4a planta de l’Hospital de Traumatologia de la Vall d’Hebron.
– Convocatòria de subvencions a la construcció, l'ampliació, el remodelatge i l'equipament
de consultoris locals i centres d'atenció primària de titularitat municipal per als exercicis de
2004 i 2005. Aquesta convocatòria, que abastarà les inversions realitzades durant les
anualitats de 2004 i 2005, tindrà un import de 2 M€.
Normativa, convenis i declaracions
– Procés de jubilacions del personal estatutari, des de l’1 de juliol, d’acord amb la Llei
55/2003, de 16 de desembre, de l’Estatut Marc del personal estatutari dels serveis de la
salut.
– Procés de jubilació de professionals assistencials de l’Institut Català de la Salut (ICS), fruit
dels acords establerts entre l’ICS i els sindicats presents a la Mesa sectorial de Sanitat per
començar a aplicar al territori català l’Estatut Marc, aprovat per tots els grups polítics. El
nombre de professionals que es veuran afectats a partir de l’1 de juliol per aquesta mesura
és de 419 (un 1,6% del total de la plantilla, 274 professionals d’atenció primària i 145
professionals d’atenció hospitalària.
– Aprovació, per part del Govern, de les normes complementàries relatives a l’especialitat
d’obstetrícia i ginecologia en l’àmbit de l’Institut Català de la Salut, i per al desplegament i
organització del Programa d’atenció a la salut sexual i reproductiva en l’àmbit d’aquest
mateix organisme.
– Signatura de l'acord de constitució del nou Consorci Sanitari de Mollet del Vallès per dur a
terme la construcció, equipament i posada en funcionament d'un nou centre hospitalari al
municipi de Mollet del Vallès.
– Pacte per a la salut a Olot i la comarca de la Garrotxa, que suposa la creació de la
Corporació de Salut de la Garrotxa.
58
�– Ampliació de l’equip humà de l’Institut Català de la Salut en un total de 160 llocs de treball
(corresponents a 109 places de metge, 24 de pediatre i 27 d’auxiliars administratius),
d’acord amb el Pla de Xoc dels Centres de Salut.
– Aprovació de l'oferta d'ocupació pública parcial per a l'any 2004 de 133 places vacants de
diverses categories professionals de personal sanitari d'equips d'atenció primària de l'Institut
Català de la Salut: 109 places a l’àmbit de la Medicina de família i 24 places de l’àmbit de la
Pediatria.
– Aprovació de l’oferta d'ocupació pública parcial per a l’any 2004 de 152 places de personal
estatutari sanitari no facultatiu de diverses categories professionals de l'Hospital Universitari
Joan XXIII de Tarragona (92 places) i de l'Hospital Verge de la Cinta de Tortosa (60 places),
dependents de l'Institut Català de la Salut.
– Signatura d’un conveni entre l’Institut Català d’Oncologia (ICO) i els laboratoris Lilly, per
desplegar el projecte de les Oncoguies. L’objectiu d’aquest conveni és col·laborar a la
creació, desenvolupament, execució, gestió, promoció i explotació de projectes i serveis
relacionats amb l’avaluació i anàlisis de resultats assistencials, i la investigació clínica
relacionada amb el càncer.
– Signatura d’un conveni de col·laboració entre la Generalitat i l’Ajuntament Barcelona per a
la millora de la xarxa sanitària a la ciutat de Barcelona, per un import de 427 M€, dels quals
55 M€ els posa l’Ajuntament de Barcelona i 372 M€ el Departament de Salut. El conveni
preveu, entre altres, completar les infraestructures en l’atenció primària (construcció de 10
nous centres de salut); incrementar l’oferta de llits en l’àmbit sociosanitari, especialment per
a la gent gran; ampliar la dotació de recursos assistencials i comunitaris en salut mental;
realitzar millores en equipaments i en infraestructures als centres hospitalaris; i aprofundir en
una millor cooperació i integració de xarxes públiques de salut i serveis socials.
Atenció sociosanitària
– Inauguració del Centre Sociosanitari Sant Jordi a Cornellà de Llobregat (Baix Llobregat).
– Inauguració de l’Hospital de Dia Miquel Martí i Pol, a Lleida.
Drogodependències i sida
– Inici de l’assaig clínic per valorar l’eficàcia de l’heroïna oral i la morfina oral a Catalunya per
al tractament de pacients que hagin fracassat en els Programes de Manteniment amb
Metadona.
– Signatura de la declaració de bases per la constitució de la Xarxa Sida i Món Local a
Catalunya.
– Autorització de la despesa amb abast plurianual de 112.288 €, per a la contractació del
servei de manteniment i evolució del Sistema d'Informació sobre Drogodependències a
Catalunya. Aquest Sistema recull tota la informació de l'activitat assistencial provinent del
conjunt de centres que componen la xarxa d'atenció a les drogodependències (XAD).
– Presentació de la campanya: VIH/Sida. No posis a prova la teva vida. Pren el control: feste la prova, per promoure la prova del VIH.
– Presentació de l’Informe anual de l’any 2003 del Sistema Integrat de Vigilància
Epidemiològica de l’HIV/SIDA a Catalunya (Sives). L’informe incorpora, també, dades de la
vigilància epidemiològica de les infeccions de transmissió sexual i de la tuberculosi a
Catalunya.
59
�Salut mental
– Presentació del Pla Director de Salut Mental i Addiccions i la participació del Departament
de Salut de Catalunya en un projecte europeu 2004-2006 contra la depressió.
– Autorització de la despesa amb abast plurianual de 270.600 €, per subvencionar la
Fundació Malalts Mentals de Catalunya per col·laborar amb el finançament del projecte de
suport psicològic i seguiment humà de les tuteles i curateles.
– Inauguració del nou Centre de Salut Mental de l’Alt Empordà.
60
�Departament d’Agricultura, Ramaderia
i Pesca
Acció de Govern
– Convocades les següents ordres d'ajut als sectors agraris: Plans de reconversió de la
vinya; ajuts als conreus herbacis; ajuts al bestiar boví, oví i cabrum; ajuts agroambientals;
indemnitzacions compensatòries en zones de muntanya i desfavorides; ajuts per a foment
de les assegurances agràries; ajuts a la primera instal·lació de joves agricultors en
determinats supòsits; ajuts per a la millora de la qualitat de la carn de boví, ajuts a la qualitat
alimentària.
– Convocatòria del primer Congrés del Món Rural de Catalunya l’any 2006. L’aprovació
d’aquesta activitat respon a la necessitat d’adaptar la situació actual de l’agricultura i el món
rural a les principals tendències d’evolució d’aquest àmbit.
– Projecte de llei de contractes d’integració. L’objectiu d’aquest nou Projecte és garantir una
major qualitat de les explotacions ramaderes i adaptar-les a la nova legislació, especialment
en relació les directrius sanitàries i la protecció del medi ambient.
– S’han elaborat els estudis previs per a la introducció gradual del Contracte Territorial
d’Explotació a l’Alt Urgell, el Berguedà, la Conca de Barberà i el Pla de l’Estany, comarques
escollides per iniciar un pla pilot. Durant aquesta legislatura es desplegarà progressivament
fins a assolir la totalitat de Catalunya.
– Impuls al Pla d’actuació de la fruita dolça amb la creació d’un registre de plantacions.
Aquest registre de plantacions ha de contenir totes les parcel·les de fruita existents a
Catalunya amb indicació de la seva espècie i varietat, per tal de poder conèixer el potencial
productiu de les plantacions que hi ha a Catalunya a partir de les dades tècniques.
Pagament d’ajuts
Agricultura
– Ajut a la producció d'oli d'oliva: saldo campanya 2001/02 i bestreta campanya 2002/03.
– Pagament del saldo del Pla de xoc per a la recuperació del potencial productiu de les
oliveres gelades 2001 (3 M€).
– Pagament del Pla de Recuperació de les oliveres. L’ingrés efectuat suposa un pagament a
compte del 95% dels ajuts del Pla de Recuperació de la campanya 2002-2003.
– Acordat amb la titular del Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació, l’augment de la
partida destinada a la incorporació de joves al camp. Les esmentades ajudes passaran de
39.000 a 56.000 € per jove.
– 389.229 € per al pagament complementari de l’ajut als productors per superfícies de
determinats productes agrícoles. Són beneficiaris d’aquest pagament un total de 213
pagesos catalans.
– 12,4 M€ per al pagament dels ajuts als fruits secs de closca i garrofes de l’any 2003 que
corresponen a 15.245 productors agrupats en 19 OPFH (Organitzacions de Productors de
Fruiters i Hortalisses).
61
�– Pagament dels ajuts agroambientals a l’arròs (7,8 M€).
– 6,99 M€ per als pagaments corresponents a determinades mesures agroambientals que
van adreçats a 7.187 explotacions. Aquests ajuts s’emmarquen dins del programa de
mesures agroambientals a Catalunya, que recull un nombre d’actuacions encaminades a
donar suport al manteniment i creixement de determinats sistemes productius més
respectuosos amb el medi ambient i el paisatge, i amb una menor contribució a la generació
d’excedents.
Desenvolupament Rural
– Aprovació d’un total de 165 sol·licituds d’ajuts del programa PRODER de
desenvolupament rural, corresponents a 11 comarques catalanes: Alt Empordà, Anoia, Baix
Camp, Garrigues, Noguera, Osona, Pla d’Urgell, Ribera d’Ebre, Segarra, Solsonès i Urgell.
La inversió que es generarà serà de 20,5 M€ amb una subvenció total concedida de 4,8 M€.
– Concessió al DARP de 1.340.000 € per encarregar a REGSA l’execució d’obres de millora
de camins rurals per a la millora de les infraestructures per a la producció agrícola del
Programa de Desenvolupament Rural (PDR 2000-2006) de Catalunya.
Ramaderia
– Pagament de 17,8 M€ per la prima del sector boví. El DARP ha abonat 4,6 M€ com a
pagament complementari de la prima de vaques alletants, 8,3 M€ del saldo de la prima de
vaquí de carn i 4,9 M€ corresponents al saldo de la prima pel sacrifici de bovins.
– 16 M€ abonats als ramaders d’oví i cabrum catalans en concepte de la prima de la
campanya 2004.
– 6,6 M€ abonats als ramaders catalans en concepte de prima làctia. El pagament de la
prima làctia, previst per a l’any 2005, s’avança a l’any 2004 com a compensació als
productors per la baixada de preus d’intervenció i de la llet en pols.
Concessió de crèdits
– El govern ha autoritzat l’Institut Català del Crèdit Agrari a:
62
establir una línia de crèdit (import màxim de 20 M€) per finançar els ajuts concedits pel
DARP per a la recuperació del potencial productiu del conreu de l’olivera.
obrir una línia de préstecs dotada amb 811.366 €, per avançar l'ajut per a la
paralització temporal, corresponent a l'any 2004, de l'activitat pesquera de la flota
d'arrossegament dels ports de Tarragona. Aquesta actuació afecta un total de 163
embarcacions.
obrir una línia de préstecs per avançar les prestacions d'atur que han de percebre els
mariners afectats per la parada temporal de la flota d'arrossegament dels ports de
Tarragona. Aquesta línia de crèdit estarà dotada amb un import global de 542.006 €, i
beneficiarà un total de 414 mariners.
ampliar la línia de préstecs adreçada al sector pesquer amb base als ports de
Catalunya fins a un import màxim de 24 M€.
obrir una línia de préstecs per avançar les prestacions d’atur als mariners afectats per
la paralització temporal de l’activitat pesquera de la flota d’encerclament dels ports
catalans. Aquesta mesura afecta un total de 1.390 mariners i 130 embarcacions de tot
Catalunya i està dotada amb un import global de 1.724.904 €.
�
obrir una línia de préstecs dotada amb 420.708,47 €, per avançar l’ajut per a la
paralització temporal, corresponent a l’any 2005, de l’activitat pesquera de la flota
d’encerclament dels ports de Catalunya.
atorgar un préstec de 5,5 M€ a la Comunitat de regants del canal d’Aragó i Catalunya
(zona de Soses).
atorgar un préstec de 3 M€ a la Comunitat de regants del canal de Pinyana d'Alcarràs
(Segrià), TTMM d'Alcarràs i Torres de Segre.
Regadius
– Aprovat el Pla Economicofinancer de l’empresa pública Regs de Catalunya, S.A. (REGSA)
per al període 2004- 2013. El Pla preveu una inversió de més de 676 M€ durant aquest
període.
– Acordada l'ocupació urgent dels béns afectats per a l'execució d'obres del projecte del
regadiu Algerri-Balaguer, en el terme municipal de Castelló de Farfanya, Menàrguens i
Torrelameu (Noguera).
– Acordada l’ocupació urgent dels béns afectats per l’execució d’obres de dos projectes de
transformació en regadiu de suport al Baix Ebre i la Terra Alta. Les obres compten amb un
pressupost de 18,4 M€.
– Declaració d’utilitat pública i d’urgent execució la concentració parcel·lària de la zona
regable dels termes municipals de: Sarroca de Lleida i Torres de Segre, Soleràs i Albagés,
les Borges Blanques i Juneda, Llardecans i Cogul.
– Ampliació del perímetre a concentrar a Artesa de Segre i Foradada. La superfície total a
concentrar ascendeix a 7.775 ha. Aquestes s’insereixen en el marc de la zona que comprèn
el canal Segarra-Garrigues.
R+I+D
– Posada en marxa del Pla Anual de Transferència Tecnològica, PATT 2004. El PATT 2004
compta amb un total de 418 actuacions a disposició del sector agroalimentari de Catalunya.
– Aprovació del projecte Pleurogen de Genòmica en Peixos Plans finançat per la Fundació
Genoma España i Genome Canadá. Aquest projecte es desenvoluparà també des del
Centre d'Aqüicultura de l'IRTA a Sant Carles de la Ràpita.
– L’IRTA exporta a tot el món un clon d’olivera obtingut al centre de Mas Bové.
– Signatura d’un conveni de col·laboració entre l’IRTA i l’Associació Interprofessional Lletera
de Catalunya (ALLIC). L’objectiu del conveni és elaborar plans de millora de la qualitat de la
llet i de la sanitat de les explotacions lleteres de Catalunya.
– L’IRTA presenta els resultats de la Xarxa d’Experimentació varietal de Cereals de
Catalunya.
Promoció del sector agroalimentari català
– Participació en les fires alimentàries de Berlin, Polònia, Moscou, Nüremberg, Tòquio,
Varsovia i Dusseldorf. També promocionà el sector de la fruita al Marroc i organitza una
missió comercial als països escandinaus i a Beirut.
– Presentació de la campanya promocional “Estima els teus vins”. Amb aquesta campanya,
el DARP, mitjançant l’Institut Català de la Vinya i el Vi, vol promocionar les excel·lents
qualitats dels vins catalans, per la qual cosa ha comptat també per a la seva realització amb
63
�el suport de tots els Consells Reguladors de les Denominacions d’Origen de Catalunya i del
sector vitivinícola català.
– Promoció dels productes catalans als supermercats alemanys Kaufhof. Frankfurt, Berlín i
Munic seran les ciutats on es portarà a terme la promoció de productes catalans.
64
�Departament de Treball i Indústria
Acció de Govern
Política d’ocupació i formació
– Aprovació del Decret i impuls del desenvolupament del Servei d’Ocupació de Catalunya
(SOC), i del pla de desenvolupament de polítiques actives. Aquestes accions fan efectiu el
reordenament del SOC per tal de definir les seves responsabilitats, la seva estructura i les
seves funcions.
– Desenvolupament d’un Pla de sanejament econòmic del SOC per donar resposta als
deutes acumulats amb entitats, institucions i centres col·laboradors. Ja s’ha fet front al 75%
dels deutes que s’havien contret fins al 2003 i no havien estat abonats.
– Suspensió definitiva del Servei Català de Col·locació (SCC), motivada per la necessitat de
fer efectiva i transparent la política d’intermediació de la Generalitat en matèria laboral.
L’SCC havia esdevingut incapaç de donar un autèntic servei públic i, a més a més,
funcionava al marge de la resta de serveis similars de l’Estat i de la UE.
– Recepció per part de la Generalitat de més de 285 M€ per a la realització de polítiques
actives d’ocupació. Immediatament, es van desenvolupar les convocatòries de subvencions
corresponents i es van signar les ordres que regulen tota la programació de la formació
ocupacional i d’activitats relacionades amb les polítiques actives d’ocupació per a l’any 2004.
– Signatura d’una declaració conjunta per a la transferència dels fons de Formació Contínua
a Catalunya, per part de la Generalitat, les organitzacions empresarials i els sindicats més
representatius de Catalunya, que van constituir el Consorci per a la Formació Contínua com
a organisme per desenvolupar, impulsar i difondre la formació professional i gestionar els
recursos en aquesta matèria.
– Tramitació, des del 5 de juliol, per part del SOC, de més de 46.000 renovacions de
permisos de residència i treball per a immigrants. Aquesta mesura és fruit de la col·laboració
entre el Departament de Treball i Indústria i la Delegació del Govern a Catalunya.
– Aprovació del Decret de Nous Jaciments d’Ocupació, que atorga caràcter permanent al
programa de Jaciments d’Ocupació. Amb aquesta regulació, el programa serà plurianual i
amplia els col·lectius als quals va adreçat.
– Signatura d’un acord de col·laboració en matèria d’ajuts per a la formació dels treballadors
afectats per Expedients de suspensió de contractes al sector tèxtil, per part del Departament
i conjuntament amb els sindicats UGT i CC.OO. i el Consejo Intertextil. Paral·lelament, el
Govern va acordar destinar 2 M€ en ajudes al sector tèxtil per al 2004, que podrien afectar
entre 5.000 i 6.500 treballadors. La decisió està motivada pel possible impacte en el sector
de la liberalització del mercat internacional i la consegüent desaparició d’aranzels, a partir de
l’1 de gener de 2005.
Política de relacions laborals i qualitat en el treball
– Mediació en la negociació col·lectiva de Seat i Nissan, i accions per a la reducció de
l’impacte laboral i social en els processos de reestructuració de, entre d’altres, Philips,
Samsung, Novalux, Panasonic, o Levi’s.
65
�– Presentació, durant el Dia Internacional de la Dona Treballadora, d’un informe sobre la
situació de la dona al mercat laboral de Catalunya. Elaboració del nou butlletí estadístic
semestral “Dona i Treball”, que ofereix informació exhaustiva sobre la situació sociolaboral
de la dona.
– Edició de 10.000 tríptics sobre assetjament laboral en el treball en els quals es donen
consells sobre com actuar en els casos on existeixin situacions de vexació a la feina.
– Decàleg d’actuacions en matèria de prevenció de riscos laborals, que inclou:
“Finestreta virtual” per denunciar via Internet situacions de risc laboral.
Comunicació telemàtica de comunicats d’accidents de treball.
Programa pilot a la comarca del Pla de l’Estany per conscienciar i implicar la societat
en la prevenció de riscos laborals.
Pla de lluita especial contra la sinistralitat a les comarques de Lleida.
Creació d’un Registre de delegats de prevenció de riscos laborals i comitès de
seguretat i salut a l’empresa.
Cursos, jornades i seminaris en matèria de prevenció per a 10.000 alumnes durant els
primers 9 mesos de l’any.
Creació d’un dispositiu al sector de la Construcció de 24 representants (12 de les
organitzacions empresarials i 12 dels sindicats) per visitar les obres amb l’objecte de
promoure-hi la prevenció.
Publicació d’un manual d’avaluació integral de riscos de seguretat ergonòmics i
psicosocials, com a complement a l’activitat preventiva de les empreses.
Acord per incloure clàusules relacionades amb la prevenció de riscos en els convenis
col·lectius.
Auditoria dels sistemes de prevenció dels departaments de la Generalitat per
aconseguir una millora en la seguretat i la salut laboral del personal.
Campanya publicitària de prevenció de riscos laborals, amb el lema “A la feina, cap
risc”.
– Anunci que la recaptació de les sancions per incompliment de la normativa sobre
prevenció de riscos laborals es reinvertirà en la millora de la seguretat dels treballadors de
les empreses catalanes.
– Petició per part de la Generalitat al Govern central del traspàs de la gestió de la totalitat
d’efectius de la Inspecció de Treball, en compliment d’una Resolució Parlamentària de 2002.
– Aprovació del projecte de Llei de reforma del Consell de Treball Econòmic i Social de
Catalunya, amb l’objectiu de garantir la seva independència i reforçar la seva funció
assessora. La nova regulació preveu, entre d’altres coses, la supressió dels representants
del Govern català i de l’Administració local en els òrgans de l’entitat.
– Establiment de l’obligació de presentar un Pla Social per part de les empreses en el
moment de sol·licitar un Expedient de Regulació d’Ocupació com a requisit imprescindible
perquè el Departament iniciï la seva tramitació. La mesura, d’aplicació a empreses de 50 o
més treballadors, fa de Catalunya la primera Comunitat Autònoma que dóna compliment al
que preveu l’Estatut dels Treballadors, segons el mandat que estableix una Directiva
Europea de 1998 sobre acomiadaments col·lectius.
– Inauguració a Lleida de la primera seu descentralitzada del Tribunal Laboral de Catalunya,
amb l’objectiu d’acostar les institucions a les empreses i els treballadors. Durant els seus 13
anys de funcionament, aquest òrgan ha esdevingut un eficaç sistema extrajudicial de
resolució de conflictes laborals mitjançant la conciliació i l’arbitratge.
66
�Política Industrial
– Creació, en el marc del CIDEM, de l’Agència Catalana d’Inversions, organisme que té una
doble vessant: atraure inversions estrangeres que s’articulin amb el teixit industrial català i
encarregar-se de la localització exterior dels establiments catalans.
– Disseny de l’Observatori de prospectiva industrial, que serà l’encarregat de dissenyar una
metodologia per a la diagnosi i l’acció pública. L’anàlisi es concentrarà en tres sectors
prioritaris, per la seva elevada exposició a la competència internacional: tèxtil, automoció i
electrònica de consum.
– Convocatòria de 4 ordres per donar suport a la recerca, el desenvolupament i la innovació
industrial. Els objectius de les convocatòries, dotades amb 24,2 M€, són: incentivar sectors
estratègics; donar suport a l’adaptació i al creixement del valor afegit en sectors altament
exposats a la competència internacional; i promoure la col·laboració entre empreses, centres
públics i privats de recerca i centres tecnològics per engegar projectes de millora
tecnològica. Les ordres incorporen una nova clàusula en virtut de la qual les empreses
hauran de retornar l’import de l’ajut si relocalitzen la seva producció en un termini de 7 anys.
– Acords per a la creació dels següents Centres Tecnològics: el de l’Aeronàutica i l’Espai a
Viladecans, el de Tecnologies de la Nutrició i la Salut de Reus, el de Tecnologies
Agroalimentàries de Lleida, i el de Difusió Tecnològica del Moble, a la Sènia. La Xarxa de
Centres Tecnològics estarà formada, a finals de la legislatura, per entre 8 i 10 centres
d’arreu de Catalunya i s’ha creat un Registre de centres que permetrà l’ordenació del
sistema català de transferència de tecnologia, identificant les entitats que componen l’oferta
científica i tecnològica.
– Signatura de diferents acords d’àmbit territorial per al desenvolupament i la reactivació
econòmica (entre d’altres, a Anoia, la Selva, o al Lluçanès).
Política energètica
– Organització de la Setmana de l’Energia. El seu objectiu principal era incidir en el canvi
d’hàbits dels ciutadans, introduint mesures i actituds en l’àmbit del transport i de la llar que
fomentin l’estalvi energètic i impulsant fonts d’energia respectuoses amb el medi ambient.
En aquest marc, els Departaments de Treball i Indústria i de Medi Ambient i Habitatge van
signar un conveni de col·laboració amb el FC Barcelona per afavorir la incorporació de
criteris de sostenibilitat energètica i mediambiental en les actuacions del club.
– Creació del Centre de Suport a les Ordenances Solars (CSOS), que donarà suport jurídic,
administratiu i tècnic als municipis que disposen o pretenen crear ordenances municipals per
a la implantació de l’energia solar tèrmica en els seus territoris. L’acord el van signar 22
municipis de Catalunya, la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat, l’Associació
Catalana de Municipis i Comarques i el Consell d’Iniciatives Locals per al Medi Ambient a les
comarques de Girona.
– Acord amb la cadena de distribució alimentària Condis per a la utilització del biodièsel, un
combustible no contaminant i biodegradable, en els més de 100 vehicles de l’empresa.
– Inici dels treballs d’anàlisi, diagnòstic i redacció del nou Pla de l’Energia 2005-2015.
– Signatura de convenis per a la realització de plans de millora de la qualitat del servei
elèctric a Catalunya, amb el Ministeri d’Indústria, Turisme i Comerç i les empreses AgriEnergia, SA, Bassols Energia, SA, Distribuidora de Energía Eléctrica del Bages, SA, Electra
Caldense, SA, Electra del Cardener, SA, Elèctrica Curós, SA, Estabanell Y Pahisa, SA,
Fecsa-Endesa, i Productora Eléctrica Urgelense, SA.
67
�Departament de Comerç, Turisme i
Consum
Acció de Govern
Comerç
– Aprovació de la llei d’equipaments comercials.
– Presentació del programa d’ajuts al comerç per a l’any 2004 per a l’impuls de la
competitivitat de les petites i mitjanes empreses comercials de Catalunya amb un import de
14 M€.
– Inici dels treballs d’elaboració del Nou Pla de Dinamització del Comerç Urbà 2005-2008.
És previst que l’any 2005 es faci la convocatòria d’ajuts corresponent a aquest Pla.
– Signatura del conveni per a la dinamització del comerç urbà amb el Consell de Cambres
de Catalunya, que permetrà desenvolupar actuacions conjuntes per millorar la competitivitat
de les petites i mitjanes empreses, amb un pressupost de 800.000 € a parts iguals.
– Inauguració de la nova edició de la “Barcelona Fashion Week” on s’ha destacat la
importància de la internacionalització del disseny i la creació per a la potenciació de la
indústria tèxtil.
– Presentació dels Premis a la Innovació del sector firal català, que seran atorgats per
primera vegada l'any 2005. Aquests premis tenen com a objectiu reconèixer públicament les
entitats firals excel·lents de Catalunya, divulgar la qualitat i la innovació, i ser font
d'informació i guia per establir sistemes de gestió competitius.
– Aprovació del Pla d’Orientació dels Equipaments Comercials (POEC) de Badalona, amb
un creixement màxim de 25.000m2 de superfície comercial. La resolució dictada pel
Departament limita a 17.500m2 la superfície que es podria destinar a un gran magatzem i a
7.500 m2 l’ampliació del projecte ‘Badalona, ciutat europea del bàsquet’.
Internacionalització
– Ajuts a la internacionalització per al desenvolupament de noves línies de serveis i
programes ja existents que permetran mobilitzar 270 M€.
– Convocatòria per a la concessió de beques en el marc del Programa de formació en
matèria de promoció comercial a l’estranger. Amb una aportació per beca entre 18.000 i
27.000 € anuals bruts, segons la destinació.
– Posada en marxa de les plataformes empresarials de Mèxic, Beijing, Tòquio, Nova Delhi,
Casablanca, el Caire, Miami i São Paulo. És prevista, per al primer semestre de l’any 2005,
l’obertura de les plataformes Budapest, Varsòvia, París, Moscou i Praga.
– El COPCA i el Consell de Cambres de Catalunya desenvolupen el programa conjunt de
129 missions empresarials 2004.
– Presentació del contracte assignat al COPCA pel Govern d’Egipte per assessorar al
govern egipci en el redisseny de la seva política comercial exterior amb un projecte finançat
per la Comissió Europea. El Trade Enhancement Programme és un programa de promoció
68
�comercial encapçalat pel COPCA. Té un pressupost total de 14,3 M€, dels quals 6,6 € es
destinaran al contracte d’assistència tècnica que desenvoluparà el COPCA.
– Presentació del Pla Estratègic per la Internacionalització de Catalunya 2005-2008, en el
marc de la “Nit de la Internacionalització”. Aquest Pla detallarà les línies estratègiques per
posicionar Catalunya en el seu entorn econòmic com una de les millors pràctiques en
comerç exterior en els propers quatre anys.
Turisme
– Creació del ‘Pla de Dinamització Turística’ amb 4,2 M€ d’inversió per millorar les
infrastructures i els serveis turístics de les comarques del Montsià, Terra Alta, al Baix Ebre i
Ribera d’Ebre durant l’any 2004 i 2005. Creació del Consorci per a l’execució d’aquest Pla.
– Elaboració del programa d’activitats per captar el turisme cultural i de qualitat amb l’any
Dalí.
– Participació en l’acord de suport a la consolidació de l’Aeroport de Girona per ajudar a
diversificar, desestacionalitzar i dinamitzar l’oferta turística. També aprovació d’una esmena
del Comitè Europeu de les Regions que reconeix la importància de les línies aèries de baix
cost.
– Presentació de la campanya de promoció turística al mercat espanyol “Catalunya te sienta
bien”.
– Signatura d’un conveni que preveu una inversió de 309.000 € per impulsar el
desenvolupament i la promoció turística de l’Alt Pirineu i Aran. El conveni permetrà reforçar
la marca ‘Pirineus’ com un producte de qualitat i potenciar els recursos turístics de les
comarques de l’Alt Urgell, l’Alta Ribagorça, el Berguedà, la Cerdanya, la Garrotxa, el Pallars
Jussà, el Pallars Sobirà, el Ripollès, el Solsonès i la Vall d’Aran.
– Convocatòria de concessió de subvencions a les oficines de turisme de Catalunya per a la
millora d’instal·lacions i d’equipaments. La quantitat màxima destinada és de 360.000 €.
– Acord amb el ministre mexicà de Turisme per tal d’afavorir la inversió d’empresaris
catalans en projectes turístics de qualitat a Mèxic.
– Acord amb el Gremi de Restauració de Barcelona per impulsar l’ús del català en el sector.
L’acord, que té una vigència de dos anys, facilitarà l’aprenentatge del català a més de 8.000
treballadors del sector perquè el seu objectiu és incrementar l’ús del català en bars i
restaurants on hi ha un alt nombre de treballadors de fora de l’Estat espanyol.
– Presentació dels objectius del Pla Estratègic de Turisme de Catalunya i del balanç de la
temporada turística davant de la Comissió d’Indústria, Energia, Comerç i Turisme del
Parlament. El Pla Estratègic té com a principal objectiu definir l’evolució del model turístic de
Catalunya per al període 2005-2010 i orientar la política del sector públic i privat.
– Autorització de la despesa amb abast pluriennal de 360.000 € per al desenvolupament del
Pla de Foment amb l’Ajuntament de Banyoles i per al desenvolupament del Pla de Foment
amb el Consell Comarcal del Pla de l’Estany.
– Presentació de l’oferta turística de la vessant sud dels Pirineus a un grup de més de 40
agències de viatges i operadors turístics internacionals, a Amsterdam (Països Baixos),
conjuntament amb les Comunitats Autònomes d’Aragó i Navarra. Aquesta acció de promoció
forma part d’un acord marc entre Turisme de Catalunya, la resta de comunitats autònomes
de la vessant sud dels Pirineus i l’organisme de promoció turística de l’Estat espanyol,
Turespaña, per tal de promoure els seus actius turístics sota el nom de la marca “Pirineus”.
69
�– Col·laboració del Departament junt amb el Consell de Cambres de Catalunya en
l’organització del II Congrés de Turisme (Girona, 15-17 de desembre de 2004).
– Signatura de l’acord entre Turisme de Catalunya i la Federació Catalana de Càmpings per
ser presents a les principals fires europees sota la “Marca” Catalunya. L’acord preveu la
promoció dels càmpings catalans a les fires europees d’Anvers, Utrecht, Amsterdam,
Stuttgart, Brussel·les i Essen.
– Inauguració de la cinquena edició del campionat amateur de golf “Catalunya-Costa Brava
Cuina&Golf”, que Turisme de Catalunya va organitzar del 17 al 19 de maig, creat i pensat
per promoure la Costa Brava entre touroperadors internacionals.
– Turisme de Catalunya patrocina l’expedició “Catalans al K2-Magic Line”.
– Turisme de Catalunya dóna suport al primer Campionat d’Europa de Piragüisme d’estil
lliure, atès que considera que pot donar a conèixer un entorn natural de rius i paisatges
preparats per al turisme interior dels Pirineus.
– Signatura de l’acord de col·laboració de Turisme Catalunya amb l’Associació de Parcs
Aquàtics de Catalunya per tal de col·laborar en una campanya publicitària de promoció dels
parcs aquàtics amb un import de 60.000 €.
– Signatura del Conveni amb el Club Futbol Barcelona per promocionar la “Marca” de
Catalunya a les gires internacionals del Barça. D’aquesta manera, ‘Turisme de Catalunya’
viatjarà amb el Barça a Seül, Tòquio, Shizuoka i Xangai per presentar l’oferta turística de
Catalunya als principals turoperadors asiàtics. Aquest conveni té una vigència d’un any i
podrà prorrogar-se fins al 2006. L’acord no preveu cap aportació econòmica de cap de les 2
entitats.
– Inversió de 96.000 € per promocionar el Turisme Nàutic a Catalunya. Aquesta inversió
s’articula a través de tres acords per a la construcció de dues estacions nàutiques a
Palamós i Salou i la promoció de l’oferta d’activitats nàutiques.
– S’estableixen les bases reguladores de concessió d’ajuts als consells comarcals per a la
senyalització d’itineraris turístics al medi rural. La quantia destinada és de 210.000 €.
– Destinació d’1,8 M€ per promoure l’oferta turística de tardor i hivern catalana als mitjans de
comunicació televisius. La campanya s’anomena ‘Locos por la nieve’ per donar un impuls al
turisme de neu a l’Estat espanyol, i s’ha elaborat un espot especial sobre la tardor per a la
campanya “Catalunya te sienta bien”, que ja va tenir incidència durant els mesos d’estiu.
Turisme de Catalunya també ha creat una acció de comunicació particular anomenada
“Catalunya és per viure-la” amb dos àmbits d’actuació concrets: promoure l’oferta de neu i
potenciar la marca turística Terres de l’Ebre a tot el territori català.
– Participació de Turisme de Catalunya en el Comitè Europeu de Relacions Exteriors
d’Escòcia com a representant de Catalunya, que és model de referència per a la promoció
del turisme escocès.
Consum
– Creació de l’Agència Catalana de Consum.
– Convocatòria d’atorgament de subvencions destinades a les organitzacions de
consumidors i usuaris per un import de 368.000 € i amb la finalitat de dur a terme activitats
d’informació i protecció dels consumidors durant l’any 2004.
– Posada en marxa de la campanya ‘Diferencia’t. Consumeix amb criteri’, adreçada a
potenciar el consum responsable dels joves catalans.
70
�– Presentació de la targeta ‘Consumidors a Europa’, editada conjuntament per l’Institut
Català del Consum i pel Centre Europeu del Consumidor (CEC) amb la finalitat d’informar
els consumidors dels seus drets quan adquireixen productes o serveis als països de la Unió
Europea.
– Delegació de competències en matèria de resolució de conflictes de consum, tasques
d'inspecció i campanyes de control a diversos consells comarcals: Consell Comarcal de l’Alt
Empordà, del Bages, del Pallars Jussà, de la Ribera d’Ebre i de la Terra Alta; aquests s’han
afegit als ja existents en l’exercici 2002 i 2003 amb experiència molt positiva en aquesta
delegació de matèries: Consell Comarcal de l’Alt Urgell, del Baix Camp, del Baix Ebre, del
Baix Empordà, del Baix Penedès, del Berguedà, de la Conca de Barberà, de la Garrotxa, del
Montsià, d’Osona i del Conselh Generau d’Aran.
– Presentació del balanç de les reclamacions gestionades pel Centre Europeu del
Consumidor de Barcelona (CEC) durant l’any 2003: la sobre reserva (overbooking), la
pèrdua d’equipatge i les errades en les reserves a través d’Internet són les principals
reclamacions dels ciutadans europeus.
– Posada en marxa d’una nova campanya de control per detectar els centres de bronzejat
no registrats a Catalunya.
– Alerta als ciutadans de la detecció de presumptes estafes telefòniques realitzades per
empreses que ofereixen serveis de tarificació addicional en línies 803, 806, 807 i d’internet
907. L’estafa consisteix en l’oferiment de premis, promocions gratuïtes i connexions a
pàgines web de pagament inexistents.
– Retirada del mercat de 156.832 armilles d’alta visibilitat que incompleixen la normativa
d’obligat compliment des del 24 de juliol d’enguany. El Departament ha realitzat 219
actuacions d’inspecció en 154 establiments de Catalunya des de l’inici de la campanya a
l’octubre de 2003.
– Sanció a Correus i altres 8 empreses per incomplir la Llei de política lingüística en rètols,
senyalització i publicitat. Consum ha rebut 445 denúncies de ciutadans contra establiments
comercials i de serveis per detectar incompliments en matèria de política lingüística, que han
suposat la tramitació de 86 expedients sancionadors. En total, el Departament de Comerç,
Turisme i Consum ha imposat sancions a 9 empreses per un import de més de 43.000 €.
– Presentació de les dades referents a publicitat enganyosa coincidint amb la celebració a
l’hotel Princesa Sofia de Barcelona de la VI Jornada Europea de Consum sobre publicitat
enganyosa: en els darrers dos anys s’ha sancionat 51 empreses i s’han obert 124
expedients sancionadors per utilitzar publicitat o informació que indueix a engany en els
consumidors.
– Campanya de control a les oficines de les entitats financeres i d’assegurances. L’objectiu
d’aquesta campanya és comprovar que la informació i les condicions de contractació dels
diferents productes i serveis que ofereixen siguin transparents i comprensibles pels usuaris.
– Obertura de 45 expedients sancionadors a establiments majoristes multipreu i basars per
comercialitzar productes que poden comportar risc per a la seguretat de les persones. S’han
immobilitzat 755.612 productes de procedència asiàtica resultat de les més de 9.000
actuacions d’inspecció realitzades durant l’any 2004. Dels productes retirats destaca la
immobilització de 604.081 unitats d’armilles d’alta visibilitat per incompliment de la normativa
de seguretat i 5.676 joguines de la campanya de Nadal.
71
�Departament de Benestar i Família
Acció de Govern
– Els responsables de la política social dels governs de Catalunya, el País Basc i Astúries
van firmar la Declaració de Getxo, un document que serveix per definir el marc de
col·laboració entre les comunitats per poder compartir projectes que avancin cap a sistemes
socials universals.
– Presentació de l’Anuari de l’Envelliment a Catalunya.
– Presentació del Nou model assistencial en l'àmbit rural.
– Presentació de les Bases per a una nova Llei de serveis socials de Catalunya, a la
Federació de Municipis de Catalunya i a l’Associació Catalana de Municipis, així com a totes
les Administracions Locals amb competències en serveis socials de Catalunya.
– Presentat el balanç i les noves perspectives del Pla de Transformació del Barri de la Mina
(2000-2010).
– Subvencions atorgades per un import de 107 M€ .
Actuacions comunitàries i cíviques
– Presentada la campanya per a la no-discriminació del poble gitano.
– Inaugurat un casal per a gent gran a l’Hospitalet de Llobregat. La inversió ha estat de més
de 2 M€.
– Creació d’un nou Consell Català del Voluntariat en el qual tindran cabuda representants
territorials per tal de poder donar servei i promocionar el ric teixit associatiu de Catalunya.
– Conveni amb la Universitat Politècnica de Catalunya i la Fundació “La Caixa” per acostar la
gent gran a les tecnologies de la informació i la comunicació.
– 42 concursos d’adjudicacions de pisos.
– 8 promocions finalistes de remodelació dels barris: Sant Roc, Polvorí, Turó de la Peira,
Sud-oest Besòs, Via Trajana i Xafarines.
– Autoritzades les següents despeses amb abast plurianual:
209.462,06 €, per a l'atorgament d'una subvenció a l'Ajuntament del Vendrell per dur
a terme la reforma d'un casal i la construcció d'un altre al Vendrell.
156.363 € per a les obres de remodelació integral del casal de gent gran "Jaume
Terrades" de Mataró.
Serveis Socials
– Actualització dels ajuts per complementar les pensions de viduïtat més baixes. Augment
d’un 3,8% (0,8% per sobre de l’IPC català).
– Aprovació d’un augment del complement de les pensions més baixes, que passa de 300 a
360 € anuals, amb un augment del 20%, amb efectes retroactius des del mes de gener.
72
�– S’aprova destinar 30 M€ als ajuntaments de més de 20 mil habitants i als consells
comarcals per al finançament de serveis socials i altres programes del Departament, per a
aquest any.
– S’aprova destinar 3,2 M€ per garantir serveis socials a persones amb disminució.
– Inauguració de la llar residència per a discapacitats psíquics “Torrent de Llops” a
Martorell. El cost de la inversió és de 743.637 €.
– Inauguració de la llar residència per a disminuïts psíquics Reina Elisenda de Montcada, a
Lleida, de l’Institut de Treball Social i Serveis Socials. La inversió és de 601.000 €.
– Inauguració de la residència la Maçana de Salt, per a persones en procés de rehabilitació
de malalties mentals, amb 29 places concertades.
– Inauguració de la residència i centre de dia per a gent gran de Vila-seca, on hi haurà 50
places assistencials concertades amb el departament.
– Obres d’adequació Casa del Mar de Sant Carles de la Ràpita. L’import de la inversió és de
691.906 €.
– Aprovació del projecte de reconversió i reforma de la residència Mare de Déu de la Mercè
a Tarragona, import 8,4 M€; nova construcció de la residència de disminuïts psíquics amb
centre de dia al Prat de Llobregat, import 3 M€ i nova construcció del casal per a gent gran i
centre de dia a Santa Perpètua de Mogoda 1,7M€ (Pla Economico-financer de l’empresa
Gestió d’Infraestructures SA 2004-2010).
– Adjudicada la construcció d’un centre de dia per a gent gran a Badia del Vallès.
– Signatura d’un conveni de col·laboració amb l’Ajuntament de Sant Andreu de la Barca per
a la construcció d’un centre residencial per a gent gran.
– Inauguració del Centre Especial de Treball a l’Hospitalet de Llobregat i de dues llars
residència -l’una a l’Hospitalet de Llobregat i l’altra a la Zona Franca de Barcelona – de
l’associació de pares treballadors de la SEAT amb fills disminuïts.
– Autoritzada la següent despesa amb abast plurianual:
720.140 € per a la subscripció d'un conveni amb el Conselh Generau dera Val d'Aran
que té per objecte la realització d'obres a la residència geriàtrica i centre de dia per a
gent gran de Vielha.
- Elaboració de les dades bàsiques del Mapa de Serveis Socials 2003.
Família i Infància
– Signatura d’un conveni amb la Fundació Carmen y M. José Godó per facilitar l’acolliment
familiar d’infants amb necessitats especials.
– Inaugurat el centre residencial d’acció educativa l’Albera per a menors desemparats a
Figueres. El Departament ha finançat part del cost de les obres a través de l’Institut Català
de Finances per valor de més de 500.000 €.
– Elaboració del disseny del programa de formació de pares i mares.
– Aprovació i tramitació del programa de lleure en família, elaborat de manera conjunta amb
Tujuca S.A.
– Nou pis assistit per a joves tutelats a Tarragona.
73
�– Impuls del Pla de Xoc de Mesures de Protecció a la Infància i l’Adolescència amb un
augment del 28% del pressupost i amb la incorporació de 48 nous educadors als Equips
d’Atenció a la Infància i l’Adolescència.
– Convocatòria d’ajuts per a famílies en situació d’especial vulnerabilitat amb part múltiple de
tres o més infants, de 240 fins a 320 € per família i anualment fins als 12 anys.
– Increment de les ajudes a les famílies extenses que tenen menors tutelats acollits, fins a
un import de 240 € mensuals.
– Autoritzada les següents despeses amb abast plurianual:
466.799 € per a les obres d'adaptació d'una part de la planta segona de l'edifici
principal del centre educatiu "Els Castanyers" de Palau Solità i Plegamans.
1,6 M€ per a les obres de rehabilitació integral de la residència infantil "Llar Les
Vinyes" de Cerdanyola del Vallès i de la residència Infantil de Rubí.
– Prestació econòmica de 550 € per infant a càrrec per a famílies amb infants menors de 3
anys i de 625 € per a famílies nombroses o monoparentals amb infants menors de 6 anys.
Més de 235.000 famílies beneficiàries. Pressupost: 145 M€.
– Atorgament de subvencions per un import de 1.321.538 € a entitats d’iniciativa social per a
centres oberts i programes d’atenció a la infància en risc.
– Signatura de convenis amb ens locals (ajuntaments i consells comarcals) per al
finançament dels professionals dels Equips d’Atenció a la Infància i l’Adolescència per un
import de 6 M€.
– Denominació i reestructuració de la Secretaria de la Família que passa a denominar-se
Secretaria de Famílies i d’Infància i assumeix, com a funció nova, coordinar i gestionar
l’execució de les polítiques del departament en matèria de lluita contra la violència familiar.
– Posada en marxa del nou títol de família nombrosa, individualitzat per cada membre de la
unitat familiar.
Secretaria per a la Immigració
– Pla de retorn dels catalans a l’estranger. Desplegament de la Llei de mesures al retorn
dels catalans emigrats i llurs descendents i assignació d’una primera dotació de 200.000 €
per posar en marxa el Pla d’Ajuda al Retorn. L’import atorgat és de 75.562,87 €.
– Lliurament dels I Premis Francesc Candel, dedicats a la integració social dels immigrants.
– Presentació de la guia Acull: Guia d’informació i de serveis.
– Convocatòria d’ajuts destinats a entitats per a realització d’activitats i projectes d’integració
social de persones immigrades i retornades.
– Curs de tècniques d’intervenció amb famílies magrebines. Impartit a les comarques de l’Alt
Camp, Alt Penedès, Alt Urgell, Anoia, Baix Penedès, Berguedà, Ribera d’Ebre, Ripollès,
Maresme, Osona, Segrià, Garrigues, Urgell, Pallars Jussà, Pallars Sobirà, i Vallès
Occidental.
– Convenis entre ens locals i el Departament, per a la realització dels Plans comarcals
d’integració dels immigrants: Vallès Oriental (40.000€); Baix Camp (40.000€); Pla de l’Estany
(40.000€); Tarragonès (40.000€); Baix Empordà (40.000€); Garrotxa (40.000€); Osona
(40.000€); Alt Empordà (40.000€); Garraf (36.000€); Bages (36.000€); Alt Penedès
(36.000€); Baix Ebre (36.000€); Anoia (20.000€).
74
�– Convenis amb diferents centres universitaris: 4.800 € a la Universitat de Lleida destinats a
cursos de postgrau i màsters en intervenció socioeducativa per a contexts multiculturals;
11.070 € a l’IDEC de la Universitat Pompeu Fabra destinats a postgraus en Ciutadania i
immigració; 50.000 € a la Fundació Universitat de Girona destinats al IV Congrés sobre la
Immigració a Espanya.
– Convenis amb diferents centres: CITE-CONC, per un import de 70.000€ destinats a la
col·laboració en la xarxa de les seves oficines; amb l’AERC, per un import de 6.000 €
destinats a la realització d’activitats de caràcter social i associatiu en l’àmbit dels emigrants i
retornats; i amb la Creu Roja, per un import de 98.500 € destinats a la intervenció de les
persones immigrants que vivien a les casernes del barri de Sant Andreu de Barcelona.
– Convocatòria de subvencions destinades per a la realització d’activitats i projectes
d’integració social per un import de 900.000 €.
– Convocatòria per a la concessió de subvencions destinades a la construcció, l’habilitació,
reformes d’ampliació o condicionament d’allotjaments de treballadors i treballadores
temporers per un import de 603.600 €.
75
�Departament de Medi Ambient i Habitatge
Acció de Govern
Gestió de l’aigua
– Inversió de 1.110 M€ a Catalunya per a 145 actuacions urgents a les conques del país per
incrementar els recursos hídrics i millorar-ne la gestió. Aquestes actuacions consensuades
amb el Govern de l’Estat per modificar el Pla Hidrològic Nacional, seran finançades a càrrec
de fons de cohesió europeus, ja que responen als principis i objectius de la Directiva marc
d’aigües.
– Desviament del tram final del curs actual del riu Llobregat, i entrada en servei de la nova
llera canalitzada del riu, fet que permetrà garantir la seguretat hidràulica, i també l’expansió
del Port de Barcelona.
– Inauguració de l’Estació Depuradora d'Aigües Residuals (EDAR) de Breda.
– Aprovada una inversió d’1,5 M€ per a l’EDAR del Baix Llobregat.
– Inaugurada la nova xarxa de distribució d’aigua al Maresme, i les obres de millora de
l’abastament d’aigua potable a Sant Antoni de Vilamajor (858.000 €).
– Aprovat per l’ACA el Pla sectorial de cabals de manteniment de les conques internes de
Catalunya, que permetrà aconseguir un bon estat ecològic de les masses d’aigua.
– Atorgament de l’ACA de 500.000 € a l’Entitat Metropolitana de Serveis Hidràulics i
Tractament de Residus (EMSHTR), per al programa de neteja de lleres 2004-2005, que es
destinarà a la conservació i manteniment de la xarxa fluvial pública dels municipis de l’àmbit
metropolità.
– Creació de la Mesa Tècnica dels Aqüífers del Llobregat, òrgan tècnic especialitzat adscrit a
l’ACA, que realitzarà l’anàlisi i el seguiment dels impactes que generaran sobre els aqüífers
del Baix Llobregat les infraestructures previstes en el delta (nova terminal de l’aeroport, AVE,
metro...).
– La protecció de les aigües subterrànies rep un nou impuls amb l’aprovació del Decret de
revisió de les zones vulnerables, adreçat a prevenir la contaminació per nitrats procedents
de fonts agràries d’aquestes aigües.
– Conveni amb Forestal Catalana per al programa de neteja de lleres 2004-2005, que es
destinarà a la conservació i manteniment de la xarxa fluvial pública de l’Àmbit no metropolità,
per un valor de 2 M€.
– Inici de les actuacions adreçades a la descontaminació dels fangs al pantà de Flix en
règim de col·laboració amb les Administracions Públiques afectades i implantació de filtres
de carbó actiu a l’ETAP de l’Ampolla per prevenir riscos per a la salut.
– Signatura del conveni entre l’ACA, l’EMSHTR i el CDRB i l’associació AFAQUIM per a la
segregació selectiva de càrregues salines dels seus abocaments d’aigües residuals i el seu
abocament a mar a través del col·lector de Salmorres de la conca del Besòs.
Gestió dels residus
– Inaugurades 4 deixalleries: Blanes, Vilassar de Mar-Cabrils-Cabrera, Begues i Pla de
Santa Maria.
76
�– Inaugurada la Planta de Tractament de Purins de Juneda II. L’objectiu de la planta, que té
una capacitat de 110.000 m3 anuals, és absorbir els excedents de purins de la comarca de
les Garrigues, i complementar la planta de tractament ja existent a la mateixa població. Així
es complementarà el Pla de gestió de dejeccions ramaderes de la comarca.
– Inauguració del nou Centre Comarcal de Tractament de Residus Municipals de la Conca
de Barberà a l’Espluga de Francolí, que donarà servei a 19.500 habitants de la comarca. El
centre ha estat pressupostat en 3,7 M€.
– Inauguració de les millores ambientals introduïdes a la planta de tractament d’olis minerals
usats d’Alcover consistents en: Nova estació depuradora d’aigües residuals; nova torre de
refrigeració, que permet un òptim funcionament del cicle tancat de les aigües; i aplicació de
millores per a la reducció de l’impacte visual integrant la instal·lació en l’entorn.
– Inauguració de l’ampliació i adequació del dipòsit controlat de les Borges Blanques, a les
Garrigues, que ha suposat una inversió total de 460.134,87 €, dels quals el 80% ha estat
aportat pel Fons de Cohesió de la Unió Europea i el 20% per fons propis de l’Agència de
Residus de Catalunya del Departament de Medi Ambient i Habitatge.
– Inversió de més de 51 M€ a l’Ecoparc de Montcada i Reixac, que es troba en període de
proves. La planta tractarà 240.000 tones/any de residus de 10 municipis metropolitans del
Barcelonès Nord i el Vallès Occidental.
– Signatura dels convenis amb els sistemes integrats de gestió d’envasos ECOVIDRIO i
ECOEMBES, que consolida d’aquesta forma el nou finançament als ens locals per a la
recollida selectiva de vidre, paper i envasos lleugers (plàstics, llaunes, brics).
– Establiment d’un protocol d’acord, amb el consens dels agents territorials, per a les bases
de gestió del nou dipòsit controlat de Tivissa.
– Realització d’una prova pilot amb l’Entitat Metropolitana de Serveis Hidràulics i Tractament
de Residus, consistent en la deposició del rebuig de residus procedents dels Ecoparcs
metropolitans, degudament tractats i retractilats en forma de bala a l’abocador de la Vall d’en
Joan al terme municipal de Begues. El cost de la prova és d’1,6 M€ i l’ARC hi aporta el 50%.
Gestió de l’aire
– Presentació del projecte de la Xarxa de Radars de Catalunya, xarxa que en aquests
moments es compon de tres radars (Vallirana, Puig d’Arques i la Panadella) i que l'any
vinent s'ampliarà amb un quart radar a Tivissa. Els radars meteorològics són instruments
d’observació que permeten detectar a distància la presència de pluja i estimar-ne la
intensitat.
– Racionalització de la Xarxa d’Estacions Meteorològiques Automàtiques i la seva integració
en una nova eina de visualització que contempla a més de les 155 estacions completes
(EMA) 225 pluviòmetres (ACA+CHE).
– Campanya de determinació dels nivells d’ozó troposfèric amb l’aplicació de nous models
avançats de predicció.
Protecció del medi natural
– Inauguració de les infraestructures del Projecte Life al riu Tordera. El Projecte té com a
finalitat reutilitzar les aigües provinents de l’Estació Depuradora d’Aigües Residuals (EDAR)
de Tordera, a través d’un sistema natural d’aiguamolls que depuren l’aigua. Aquesta aigua
neta i sanejada s’envia riu amunt per recarregar l’aqüífer.
77
�– Aprovació de 14 Plans especials de delimitació definitiva que afecten a 40 espais del
PEIN, i ampliació dels límits actuals del Pla d’espais d’interès natural (PEIN) del Cap de
Santes Creus a l’Ametlla de Mar (Baix Ebre).
– Presentació del nou Pla General de Política Forestal 2005-2014.
– Signatura de l’acord entre el DMAH i els ajuntaments del Prat del Llobregat i Viladecans
per a la creació del consorci del delta del Llobregat.
– Inauguració del Parc de la Pedra Tosca (Les Preses) dins del Parc Natural de la Zona
Volcànica de la Garrotxa.
– Inaugurades les obres de millora d’accés a la pica d’Estats i el nou aparcament al pla de la
Farga de l’Entitat Municipal Descentralitzada d’Àreu del municipi d’Alins.
– Atorgament d’ajuts per un import de 842.000 € per a projectes de conservació, millora i
ordenació en espais de la xarxa Natura 2000 al Pirineu i Prepirineu, desenvolupats per ens
locals, entitats sense ànim de lucre i particulars.
– Creació i participació en la Comissió de seguretat aeronàutica a l'Aeroport del Prat en
relació amb les poblacions d'ocells.
– Aprovació del Decret pel qual es declara la gavina corsa espècie d’interès especial i
s’aproven els plans de recuperació del bitó, la gavina corsa, el fartet i el samaruc.
– Constitució de la Junta Rectora del Parc Natural de l’Alt Pirineu, que esdevé el més gran
de Catalunya, amb més de 69.000 ha a les comarques de l’Alt Urgell i el Pallars Sobirà.
– Concessió de 4,7 M€ per a la regeneració dels boscos afectats pels incendis forestals de
l’estiu del 2003.
Polítiques ambientals
– Presentació del mapa de recursos eòlics de Catalunya, elaborat pel Servei Meteorològic
de Catalunya. Els resultats presentats permetran identificar les zones de Catalunya que
ofereixen més possibilitats per a la generació d’energia eòlica, així com determinar aquelles
zones amb poca eficiència eòlica.
– Decret per regular la participació de les organitzacions no governamentals (ONG) i altres
entitats sense ànim de lucre vinculades a l’ecologia i a la protecció del medi ambient en les
activitats i programes del Departament de Medi Ambient i Habitatge, i que estableix la
creació del Registre d’entitats per a la Protecció del Medi Ambient i la Sostenibilitat
Ambiental.
– Decret que estableix que la Direcció General de Qualitat Ambiental serà l’organisme que
tramitarà, atorgarà o interromprà les autoritzacions de les instal·lacions que generen
emissions de gasos d’efecte hivernacle.
– Creació del Consell Social per al Desenvolupament Sostenible, un òrgan de participació
dels agents socials en relació amb les propostes de desenvolupament sostenible que formuli
l’executiu.
Habitatge
– Nou Pla per al Dret de l’Habitatge 2004-2007, que promou la creació de 42.000 nous
habitatges protegits, la meitat en règim de lloguer, fomenta la rehabilitació de 40.000
habitatges i suposa una inversió, per part de la Generalitat de 100 M€.
– Aprovats dos dels principals decrets del nou Pla de l’Habitatge que entraran en vigor el
febrer, i que permetran assolir els principals objectius del Pla:
78
�
el decret de desplegament del Pla pel dret a l’Habitatge 2004-2007.
el decret regulador del Pla de rehabilitació de Catalunya.
– Presentació de la xarxa de Mediació social per a l’Habitatge.
– Acord del Govern per tramitar els expedients corresponents a 80.000 habitatges pendents
d'ajuts a la rehabilitació d'habitatges. Amb aquest propòsit el Govern de la Generalitat ha
decidit destinar al voltant de 80 M€ a atendre les peticions pendents i no admetrà noves
sol·licituds fins que no s'aprovin les noves bases reguladores dels ajuts, llevat de les que
estiguin incloses en àrees de rehabilitació integral prèviament declarades o que afectin
habitatges amb patologies estructurals.
– Lliurades les claus de 15 noves promocions d’habitatges de lloguer amb un total de 309
habitatges: 100 habitatges a Cornellà, 18 a Olot, 28 a Barcelona, 6 a la Seu d’Urgell, 30 a
Sant Quirze del Vallès, 4 a Batea, 16 a Cunit, 7 a Ripoll, 13 a la Seu d’Urgell, 15 a
Granollers, 45 a Sant Pere de Ribes, 12 a Centelles i 22 a Castell-Platja d’Aro.
– Lliurades les claus de 3 noves promocions d’habitatges de compra amb un total de 140
habitatges: 20 habitatges a Castellar del Vallès, 32 a Cunit i 88 a Badalona.
– Signatura de 26 convenis amb diferents municipis de Catalunya per promoure l’habitatge
social protegit de compra, de lloguer per a joves i per a gent gran.
– 78.000 € en la implantació d’energies renovables, solar-fotovoltaiques i solar-tèrmiques, en
el barri de Pomar de Badalona.
– Pel que fa al procés de remodelació de barris, s’han lliurat 3 noves promocions
d’habitatges de compra amb un total de 249 habitatges: 96 habitatges de compra al barri de
Sant Roc de Badalona, 42 al barri de Via Trajana a Sant Adrià de Besòs, 111 al barri del
Polvorí de Barcelona i 60 al barri del Besòs, on es reallotjaran famílies que ja viuen al barrri.
– Signatura d’un acord amb el Ministeri d’Habitatge per donar continuïtat a la remodelació de
barris a la demarcació de Barcelona. Els barris beneficiats per aquestes remodelacions són
el Turó de la Peira, Via Trajana, el Polvorí, del Besòs, Trinitat Nova i Governador, a la ciutat
de Barcelona; Can Gambús (barri d’Arraona), a Sabadell; Sal i Pota, de Súria; Sant Roc, de
Badalona; Creu Roja-Vallparda, de l’Hospitalet de Llobregat; i de Sant Cosme, al Prat de
Llobregat. El Departament de Medi Ambient i Habitatge hi invertirà 12,4 M€ i el Ministeri
d’Habitatge 8,3 M€, en el present exercici
– Aprovació, per part de l’Incasol, de la signatura de convenis amb 10 ajuntaments (Alguaire,
Avinyó, Calaf, Castellfollit de la Roca, les Franqueses del Vallès, Horta de Sant Joan, Molins
de Rei, Palafrugell, Premià de Mar i Santa Eugènia de Berga) per a la construcció de 348
habitatges, dels quals 290 seran de lloguer, amb autorització prèvia de l’Incasol.
– Adjudicades per Adigsa un total de 31 obres de rehabilitació d‘habitatges socials per un
import de 7,5 M€. Les obres s’efectuaran a 26 barris d’arreu de Catalunya, i consisteixen en
millores externes dels edificis i millores en la seguretat, així com d’altres que permetran
millorar la qualitat de vida dels veïns.
– El Govern autoritza ADIGSA a una operació d’endeutament de 29 M€ per rehabilitar el
parc d’habitatges de titularitat de la Generalitat de Catalunya, d'acord amb els compromisos
adquirits en el Pla Director d'Obres (PDO) de l’any 1997.
– La Generallitat ha desallotjat 61 famílies que vivien en els edificis pròxims a les coves
subterrànies de les Mines de potassa de Sallent (Bages), que en els darrers anys han anat
patint diversos esfondraments. Aquests veïns han estat reallotjats en pisos nous promoguts
per l’Incasol a Sallent i altres reallotjats provisionalment i de manera gratuïta en municipis de
les rodalies de Sallent.
79
�Departament d’Universitats, Recerca i
Societat de la Informació
Acció de Govern
– Creixement d’un 13,5% del pressupost del DURSI per a l’any 2005. L’import destinat a la
Direcció General de Recerca augmenta un 38%, la qual cosa evidencia la implicació del
Govern amb la recerca en el marc del Pla de Recerca i Innovació (2005-2008). Per la seva
banda, el pressupost de la Direcció General d'Universitats creixerà un 10,8%. Finalment, la
Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació creixerà enguany un 7,4%. La
part principal correspon al desenvolupament del Pla Director d'Infraestructures de
Telecomunicacions, que en una bona part s’executarà a través del Centre de
Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI) en el pressupost del qual s’hi
destinaran 20 M€. El futur model de telecomunicacions presentat al Parlament potencia
especialment el CTTI i el Pla.
Àmbit Universitats
– Signatura d’un conveni de col·laboració per desenvolupar, a partir del curs acadèmic 200405, un Pla pilot de titulacions adaptades al futur espai Europeu d’Ensenyament Superior,
previst per al 2010. Les universitats públiques i privades catalanes han presentat un total de
46 títols de Grau i 16 Màsters adaptats al sistema de cicles establert en la declaració de
Bolonya. D’altra banda, s’ha aprovat una despesa plurianual d’1,83 M€ per al finançament
del Pla pilot 2004-2006.
– Possibilitat de sol·licitar el Suplement Europeu del Títol, expedit per les universitats a partir
del proper curs, un cop finalitzada la carrera.
– Proposta de creació, per llei, d’un Fons destinat a l’acció territorial de les universitats i
centres d’educació superior que pretén donar suport al rol estratègic que juguen aquestes
institucions en el desenvolupament econòmic, social i cultural del territori. El pressupost del
2005 ja preveu una partida destinada a aquesta finalitat.
– Novetats en la Programació universitària 2004-2005: Llicenciatura de Criminologia (UB /
UAB / UdG); Enginyeria Aeronàutica (Campus Terrassa UPC); 2n cicle de la Llicenciatura
en Periodisme (URV) i 2n cicle d’Enginyeria de Telecomunicació (UPF/UAB).
– Acord en el marc del CIC pel que fa a les noves titulacions que s’impartiran al curs 20052006. És una proposta “de mínims” atès l’impacte de la davallada demogràfica a les
universitats i les perspectives de canvi en l’estructura dels estudis en el marc del futur EEES.
450.000 € a ajuts a les universitats públiques catalanes per al finançament dels seus
programes ERASMUS per al curs 2004-2005.
– Ajuts i beques universitàries gestionats per l'AGAUR la majoria dels quals poden sol·licitarse mitjançant la plataforma de l'Administració Oberta de Catalunya: Ajuts a associacions
d'estudiants universitaris; Ajuts per al finançament de projectes de millora de la qualitat
docent a les universitats catalanes; Ajuts a l'edició i la difusió de llibres de text o manuals
universitaris, en suport paper o en suport electrònic, escrits en llengua catalana; Ajuts a les
universitats de Catalunya per a projectes i activitats de normalització lingüística; Beques
predoctorals per a estudiants internacionals associades a programes de doctorat consolidats
80
�reconeguts en la convocatòria IQUC i renovació de beques predoctorals associades a
programes de doctorat IGSOC; Ajuts per a la internacionalització de programes de doctorat i
de mestratge de les universitats públiques catalanes; Ajuts a la mobilitat del personal
d’universitats públiques catalanes i administracions públiques del sector universitari i de
recerca; Ajuts a estudiants universitaris de centres adscrits; ajuts a estudiants universitaris
de les comarques de l’Alt Pirineu i l’Aran.
– Concessió de les Distincions Jaume Vicens Vives a la qualitat docent universitària.
– Lliurament de les distincions de les proves d'accés a la Universitat a 77 alumnes que han
obtingut una nota igual o superior a 9.
– El web del DURSI sobre estudis universitaris i sortides laborals ha estat traduït a l’anglès.
També s’han activat les aplicacions de preinscripció universitària, que es pot fer directament
des d’internet i de preparació de la selectivitat. Una altra novetat ha estat poder consultar els
criteris de correcció i qualificació específics de cadascuna de les proves de les PAU de juny
2004.
– Implantació, a partir del proper curs, de la matrícula gratuïta universitària per als majors de
65 anys, les persones amb minusvalidesa i les víctimes d'actes terroristes.
– Encàrrec d’un estudi sobre la previsió de la demanda d’estudis universitaris a Catalunya
2014-2015, al qual es destinen 36.000 €.
– Aprovació de les normes d'organització i funcionament de la Universitat Abat Oliva i de la
Universitat Ramon Llull
– Signatura d'un conveni i un acord marc entre l’Associació d’Investigació de les Indústries
del Curtit i Annexes i el Consorci de l'Escola Tècnica d'Igualada per a la creació del campus
universitari d'Igualada, que vol fer-se al Pla de la Massa.
– L'Escola Virtual d’Idiomes per a Universitaris (EVIU) completa la seva oferta d'anglès amb
un nivell d'iniciació. El curs passat l'EVIU va quadruplicar el nombre de matriculats respecte
al 2002-03.
Àmbit Recerca
– Elaboració i aprovació per part de la CIRIT del Pla de Recerca i Innovació 2005-2008.
També s'ha posat en marxa una nova web de participació (www.gencat.net/pricatalunya),
que forma part d’un conjunt d’accions per donar a conèixer el Pla que regirà la recerca i la
innovació a Catalunya durant els propers anys.
– Ajuts de recerca gestionats mitjançant l’AGAUR: Ajuts per donar suport al
desenvolupament de projectes de recerca i innovació en matèria educativa i d'ensenyament
formal (reglat) i no formal (no reglat); Ajuts en equipament i infraestructura destinats a la
recerca; Ajuts a projectes d'abast comarcal; Ajuts per al finançament d'actuacions en l'àmbit
de la comunicació i de la divulgació científica; Ajuts per a l'organització d'accions
mobilitzadores; Beques Batista i Roca; Beques per a estades de recerca fora de Catalunya;
Beques per a joves membres dels casals catalans; Ajuts a universitats i centres públics de
recerca per a la contractació i reincorporació de doctors a grups de recerca de Catalunya;
Beques de formació en l'àmbit de les nanotecnologies a Catalunya; Ajuts per a doctors
visitants a Catalunya; Premis CIRIT per fomentar l'esperit científic del jovent; Ajuts per a la
creació, el desenvolupament i la consolidació de xarxes temàtiques dinamitzadores de
recerca i desenvolupament i de transferència de tecnologia; Renovació de beques en
programes de doctorat de les universitats catalanes en àrees de ciències socials i
humanitats; Concessió i renovació de beques predoctorals per a la formació de personal
81
�investigador i per a la contractació de personal per a la seva inserció en el món de la
recerca.
– Concessió de les "Distincions per a la promoció de la recerca universitària" corresponents
al 2004.
– Lliurament dels premis de la 23a edició dels Premis CIRIT 2004 per fomentar l'esperit
científic del jovent.
– Impuls al programa ICREA. El pressupost del programa augmenta fins a 5 M€ el 2004, que
representa un increment d’1 M€ respecte al 2003. Per altra part, les universitats i centres de
recerca catalans han presentat 170 propostes per als 25 nous contractes previstos per al
2004. Aquests nous contractes se sumaran als 85 contractes signats des de la seva creació
l’any 2001.
– Publicació en el web del DURSI d'un estudi sobre la producció científica catalana en els
darrers 20 anys encarregat per la CIRIT i elaborat pel Grup de recerca en Bibliometria i
Avaluació en Ciència de l'IMIM i per la Universitat Pompeu Fabra (UPF).
– Actuacions en Institucions de Recerca :
1,3 M€ de despesa plurianual per al finançament del conveni de col·laboració amb
el Centre d’Investigacions Energètiques Mediambientals i Tecnologies, la UAB i
l’Institut de Física d’Altes Energies per a la creació del Centre de Competència
Científic Tecnològic Port d’Informació Científica (PIC).
4,44 M€ per al finançament de la Xarxa de Centres de Referència de Recerca i
Desenvolupament de la Generalitat els anys 2004-2005.
600.000 € per la Fundació “Genoma España”, per a la participació en projectes
d’investigació que tenen per objectiu impulsar el desenvolupament d'empreses
biotecnològiques.
450.000 € per al Consorci Laboratori de Genètica Molecular Vegetal
480.000 € per a l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) per tal
de finançar la pròrroga del contracte-programa del centre de referència i
desenvolupament en Aqüicultura.
9 M€ per al Patronat de la Fundació Parc Científic de Barcelona en el qual participa
el DURSI, per contribuir al desenvolupament del PCB.
50.000 € per a la constitució de la Fundació Privada Institut Català de
Paleoecologia Humana i Evolució Social (ICPHES). L’ICPHES tindrà caràcter
interdisciplinari ja que combinarà biologia, arqueologia i antropologia social
2,28 M€ de despesa plurianual per al finançament del conveni de col·laboració amb
el Ministeri d’Educació i Ciència per a la titularitat i l’explotació conjunta del feix de
llum BM16 en la instal·lació europea de radiació del Sincrotró.
Previsió d’una inversió de 2,5 M€ en un supercomputador que s'instal·larà abans
de finals d'any a la UPC i funcionarà amb programari Linux a partir del gener 2005.
– 174.800 € per al finançament de la convocatòria per a programes internacionals de
cooperació científica amb el Centre Nacional d’Investigació Científica de França durant l’any
2004.
– 8,44 M€ per al finançament de convenis específics de col·laboració entre el Departament,
les Universitats i l’Institut d’Estudis Catalans per desenvolupar accions del III Pla de Recerca
de Catalunya durant el 2004 i el 2005.
– Nova revista de comunicació i divulgació didàctica de la ciència i la recerca ICTINIUS,
dirigida al gran públic que tindrà caràcter trimestral. L’edició d’aquest suport de divulgació
científica es realitza dins el Programa de Divulgació, Didàctica i Comunicació Científica.
– Presentació de la 9ª Setmana de la Ciència a Catalunya (SC04)
82
�Àmbit Telecomunicacions i Societat de la Informació
– Implantació del programa MICROCOM amb l’entrada en funcionament de nous centres de
difusió de TV3 i C33 arreu de Catalunya per tal d’ampliar la cobertura dels serveis bàsics de
telecomunicacions a aquelles zones que tenen més dificultats per accedir a aquests serveis.
En aquest marc, s’han signat convenis amb Retevisión Móvil (Amena), Telefónica Móviles
España (Movistar) i Vodafone España, per tal de millorar l'extensió territorial de la cobertura
actual en els serveis de telefonia mòbil arreu de Catalunya.
– Inici del desplegament de la televisió digital terrestre a Catalunya, amb el projecte
Maresme Digital.
– Inici del desplegament de la xarxa pública de banda ampla. Inauguració de la xarxa de
banda ampla de l’Alt Pirineu i l’Aran que s’integra en el Pla Director d’Infraestructures.
– Signatura del protocol de col·laboració per a la posada en marxa d’un centre per
dinamitzar els usos de la societat de la informació a l’Alt Pirineu. Els signants són
l'Ajuntament de la Seu d'Urgell i el DURSI.
– Contractació de la consultora Sayós&Carrera per col·laborar en el concurs de veu i dades
que el CTTI va convocar per tal de donar suport al procés de licitació, adjudicació i execució
del contracte de serveis de telecomunicacions de veu i dades de l'Administració.
– Publicació de la llista dels 101 prestadors homologats de serveis de tecnologies de la
informació per la Generalitat de Catalunya relacionats amb el desenvolupament
d'aplicacions, el disseny tècnic orientat a la planificació, i la instal·lació, atenció i gestió de
les instal·lacions de tecnologies de la informació i la comunicació. La publicació del concurs
s’ha fet al portal e-catàleg.
– Compromís del Govern per a la promoció i l’ús de programari lliure. En aquest sentit s’ha
presentat el Pla pl.ct de promoció del programari lliure a Catalunya que inclou la nova
plataforma de desenvolupament de PL que ha posat en marxa la Generalitat a través de La
Farga.org., aixì com la coproducció amb Softcatalà d’un CD-ROM de programari de lliure
distribució. La Universitat de Lleida serà la universitat pilot a Catalunya per fer la implantació
de PL.
– Publicació de la convocatòria d’ajuts per desenvolupar projectes de formació en
tecnologies de la informació i la comunicació orientats a fomentar l’accés a la societat del
coneixement a Catalunya (FTIC) que serà gestionada per l’AGAUR. Es tracta d’una acció
integrada en el Pla de Formació i Alfabetització dissenyat per la STSI.
– Creació d’un ens gestor d'infraestructures que executarà el desplegament previst al Pla
Director d'Infraestructures de Telecomunicacions.
– Constitució de la Fundació Privada pel Foment de la Societat del Coneixement, juntament
amb l’Ajuntament de Cornellà, la Diputació de Barcelona, el Word Trade Center Almeda
Park, l’empresa Siemens, la Universitat Politècnica de Catalunya i la Fundació Catalana per
a la Recerca amb la intenció d’impulsar el Citilab, centre de difusió i formació de les noves
tecnologies amb una aportació de 30.051€ destinats al capital fundacional.
– Conveni de col·laboració amb la Universitat Oberta de Catalunya per al desenvolupament
del Projecte Internet Catalunya (PIC), segona fase 2004-2006. En aquest període s’hi
destinaran 1,01 M€.
– Organització, per part de la STSI, del primer curs bàsic per a dinamitzadors de la Xarxa de
Telecentres de Catalunya, integrada per més de 400 centres d'arreu del país.
– Augment de la participació del CTTI a la Torre de Collserola fins a un 22,85%.
83
�84
�Recull normatiu
85
�86
�Lleis i projectes de llei
LLEIS APROVADES
– LLEI 1/2004, de 24 de maig, de modificació de l'article 22 de la Llei 10/1994, de la Policia
de la Generalitat-Mossos d'Esquadra
– LLEI 2/2004, de 4 de juny, de millora de barris, àrees urbanes i viles que requereixen una
atenció especial
– LLEI 3/2004, de 28 de juny, de segona modificació de la Llei 2/2000, del 4 de maig, del
Consell de l'Audiovisual de Catalunya
– LLEI 4/2004, d'1 de juliol, reguladora del procés d'adequació de les activitats d'incidència
ambiental al que estableix la Llei 3/1998, del 27 de febrer, de la intervenció integral de
l'Administració ambiental
– LLEI 5/2004, de 9 de juliol, de creació de llars d'infants de qualitat.
– LLEI 6/2004, de 16 de juliol, de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2004
– LLEI 7/2004, de 16 de juliol, de mesures fiscals i administratives
– Llei d’horaris comercials
– Llei de creació de l’Agència Catalana del Consum
– Llei de modificació de la Llei 2/2002 d’urbanisme, per al foment de l’habitatge assequible,
la sostenibilitat territorial i l’autonomia local
– Llei de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2005
– Llei de mesures financeres
PROJECTE DE LLEIS
– Projecte de Llei de Contractes d’integració que pretén aconseguir, sobre la base de la
llibertat de pactes, la consecució d’un major equilibri entre les parts que intervenen en la
relació contractual.
– Projecte de llei de la Conselleria en Cap o Conselleria Primera
– Projecte de llei de modificació de la Llei 9/1998 del Codi de Família, de Llei 10/1998
d’unions estables de parella i de la llei 40/1991 del Codi de Successions per causa de mort
en el dret civil de Catalunya, en matèria d’adopció i tutela.
– Projecte de llei de nova regulació del Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya.
– Projecte de llei de reestructuració de la Comissió Jurídica Assessora.
– Projecte de Llei del Jurat d’Expropiació de Catalunya.
87
�maig
juny
juliol
Agost
setembre
octubre
10
2
11
15
1
2
8
1
7
8
6
12
4
2
2
10
1
2
1
2
8
1
1
3
1
2
3
1
9
9
5
5
1
5
6
3
1
1
1
3
10
8
5
8
21
7
12
12
12
1
3
9
3
5
1
3
1
1
3
3
2
2
6
2
1
1
1
1
3
200
55
3
1
6
4
1
1
1
1
1
1
2
2
30
33
1
34
13
37
8
1
3
1
2
2
1
1
1
1
3
3
1
2
3
1
1
5
1
2
1
1
2
8
1
2
1 1 1
11 29 21
1
2
1
25
TOTAL
abril
14
1
desembre
març
57
3
novembre
febrer
DECRETS 2004
Presidència
Rel. Institucionals i Participació
PTOP
Justícia
Interior
Economia i Finances
Governació i Adm. Públiques
Educació
Cultura
Salut
DARP
Treball i Indústria
CTC
Benestar i Família
DURSI
Medi Ambient i Habitatge
Total
gener
Decrets
6 152
8
26
22
18
2 45
20
3 40
20
2 23
1 26
35
14
1 17
17
2 22
17 505
El Govern de la Generalitat ha aprovat durant aquest any 505
decrets (des de l’1 de gener fins el 27 de desembre de 2004) dels
quals destaquem els següents:
Departament de la Presidència
– DECRET 256/2004, de 13 d'abril, de regulació de l'estatut del cap de l'oposició.
– DECRET 307/2004, de 8 de juny, pel qual es concedeix la Medalla d'Or de la Generalitat
de Catalunya al senyor Joan Oró i Florensa.
– DECRET 314/2004, de 22 de juny, de creació de la Delegació del Govern de la Generalitat
a Brussel·les.
– DECRET 352/2004, de 27 de juliol, pel qual s'estableixen
higienicosanitàries per a la prevenció i el control de la legionel·losi.
les
condicions
– DECRET 358/2004, de 24 d'agost, de creació de la Comissió interdepartamental de
polítiques de joventut.
– DECRET 359/2004, de 24 d'agost, de creació de l'oficina de la Generalitat de Catalunya a
Paris amb la denominació Maison de la Catalogne.
– DECRET 361/2004, de 24 d'agost, de creació del Consell Social per al Desenvolupament
Sostenible, i de modificació del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de
Catalunya.
88
�– DECRET 385/2004, de 21 de setembre, pel qual es regulen l'estructura i les funcions de
l'Oficina de la Presidència de la Generalitat.
– DECRET 386/2004, de 21 de setembre, pel qual es modifica el Decret 152/2001, de 29 de
maig, sobre avaluació i certificació de coneixements de català.
– DECRET 401/2004, de 5 d'octubre, pel qual es regula la participació de les organitzacions
no governamentals i altres entitats sense ànim de lucre vinculades a l'ecologia i a la
protecció del medi ambient en les activitats i programes del Departament de Medi Ambient i
Habitatge.
– DECRET 418/2004, de 2 de novembre, pel qual es modifiquen els estatuts de
funcionament i règim intern del Patronat Català Pro Europa.
– DECRET 428/2004, de 16 de novembre, de modificació dels Estatuts del Consell Nacional
de la Joventut de Catalunya, aprovats pel Decret 10/2002, de 8 de gener.
Departament de Relacions Institucionals i Participació
– DECRET 315/2004, de 22 de juny, pel qual es regula la Medalla d'Or de la Generalitat de
Catalunya.
Departament de Política Territorial i Obres Públiques
– DECRET 288/2004, d'11 de maig, pel qual s'aprova la modificació de determinats articles
dels Estatuts del Consorci autonòmic per a la coordinació del sistema metropolità de
transport públic de l'àrea de Barcelona, Autoritat del Transport Metropolità.
– DECRET 316/2004, de 22 de juny, de modificació de l'article 7 del Decret 287/2003, de 4
de novembre, pel qual s'aprova el Reglament parcial de la Llei 2/2002, de 14 de març,
d'urbanisme.
– DECRET 369/2004, de 7 de setembre, pel qual es desenvolupa la Llei 2/2004, de 4 de
juny, de millora de barris, àrees urbanes i viles que requereixen atenció especial.
– DECRET 415/2004, de 19 d'octubre, pel qual es modifiquen els Estatuts de Ferrocarrils de
la Generalitat de Catalunya.
Departament de Justícia
– DECRET 266/2004, de 27 d'abril, de regulació dels òrgans de l'Observatori de Dret Privat
de Catalunya.
– DECRET 335/2004, de 20 de juliol, pel qual es regula la declaració de la implantació
d'equipaments penitenciaris al territori de Catalunya.
– DECRET 371/2004, de 7 de setembre, de concessió del Premi Justícia de Catalunya.
– DECRET 387/2004, de 21 de setembre, de concessió del Premi Justícia de Catalunya
Departament d’Interior
– DECRET 348/2004, de 20 de juliol, pel qual es regulen els criteris de l'habilitació i les
funcions del personal de control d'accés de determinats establiments d'espectacles i
activitats recreatives.
89
�Departament d’Economia i Finances
– DECRET 311/2004, de 8 de juny, de modificació del Decret 190/1989, d'1 d'agost,
d'aprovació de les Normes reguladores dels procediments de designació dels membres dels
òrgans de govern de les caixes d'estalvis i de la convocatòria i el funcionament d'aquests.
Departament de Governació i Administracions Públiques
– DECRET 340/2004, de 20 de juliol, pel qual s'aprova la constitució de l'Entitat Municipal
Descentralitzada de Tornafort, en el terme municipal de Soriguera (Pallars Sobirà).
– DECRET 351/2004, de 27 de juliol, pel qual s'aprova la constitució de l'Entitat Municipal
Descentralitzada de Seana, en el terme municipal de Bellpuig (Urgell).
– DECRET 373/2004, de 7 de setembre, de modificació del Decret 225/2002, de 27 d'agost,
pel qual es regula la Comissió de Delimitació Territorial.
– DECRET 374/2004, de 7 de setembre, de modificació del Decret 223/1996, de 12 de juny,
de creació del Consell Assessor de les Comunitats Catalanes i del Cens registral dels
centres i agrupacions catalans al món.
– DECRET 375/2004, de 7 de setembre, pel qual s'aproven les bases d'execució del Pla
únic d'obres i serveis de Catalunya per al quadrienni 2004-2007.
Departament d’Educació
– DECRET 252/2004, d'1 d'abril, pel qual s'estableix el procediment d'admissió de l'alumnat
als centres docents en els ensenyaments sufragats amb fons públics.
– DECRET 317/2004, de 22 de juny, pel qual es regulen la constitució i la composició del
consell escolar, la selecció del director o de la directora i el nomenament i el cessament dels
òrgans de govern dels centres docents públics.
– DECRET 407/2004, de 19 d'octubre, pel qual s'assignen al Departament d'Educació les
funcions i els serveis traspassats a la Generalitat de Catalunya en matèria d'ensenyament
(escoles viatgeres).
Departament de Cultura
– DECRET 326/2004, de 6 de juliol, pel qual es crea el càrrec de comissionat per al disseny
de l'estructura i el funcionament del Consell de la Cultura i de les Arts.
– DECRET 438/2004, de 9 de novembre, de concessió de la Creu de Sant Jordi de la
Generalitat de Catalunya.
Departament de Salut
– DECRET 284/2004, d'11 de maig, pel qual es dicten normes complementàries relatives a
l'especialitat d'obstetrícia i ginecologia en l'àmbit de l'Institut Català de la Salut, i per al
desplegament i organització del Programa d'atenció a la salut sexual i reproductiva en
l'àmbit d'aquest mateix organisme.
– DECRET 285/2004, d'11 de maig, pel qual es modifica la disposició transitòria del Decret
126/2003, de 13 de maig, pel qual s'estableixen els requisits tecnicosanitaris dels
establiments d'òptica.
90
�– DECRET 445/2004, de 30 de novembre, pel qual es modifica el Decret 395/1996, de 12 de
desembre, pel qual s'estableixen els procediments de notificació de les malalties de
declaració obligatòria i brots epidèmics al Departament de Salut.
Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca
– DECRET 302/2004, de 25 de maig, pel qual es crea i s'aprova el funcionament del
Registre d'indústries agràries i alimentàries de Catalunya (RIAAC).
– DECRET 389/2004, de 21 de setembre, pel qual es regula la pesca de corall vermell
(Corallium rubrum) a les aigües interiors del litoral català.
– DECRET 408/2004, de 19 d'octubre, pel qual s'assignen al Departament d'Agricultura,
Ramaderia i Pesca les funcions i els serveis traspassats a la Generalitat de Catalunya en
matèria d'ensenyament professional nauticopesquer.
– DECRET 409/2004, de 19 d'octubre, pel qual s'assignen al Departament d'Agricultura,
Ramaderia i Pesca els mitjans patrimonials traspassats a la Generalitat de Catalunya en
matèria d'agricultura (SENPA).
– DECRET 447/2004, de 30 de novembre, pel qual es crea la Comissió interdepartamental
en matèria de plaguicides i biocides.
Departament de Treball i Indústria
– DECRET 286/2004, d'11 de maig, pel qual s'estableixen les bases reguladores de les
subvencions destinades als projectes que continguin mesures adreçades a la creació de
llocs de treball en el marc dels nous jaciments d'ocupació.
– DECRET 379/2004, de 7 de setembre, del Registre de Centres Tecnològics de Catalunya.
– DECRET 399/2004, de 5 d'octubre, pel qual es crea el registre de delegats i delegades de
prevenció i el registre de comitès de seguretat i salut, i es regula el dipòsit de les
comunicacions de designació de delegats i delegades de prevenció i de constitució dels
comitès de seguretat i salut.
Departament de Comerç, Turisme i Consum
– DECRET 287/2004, d'11 de maig, pel qual es suspèn temporalment la tramitació i
l'aprovació de determinats programes d'orientació comercial.
– DECRET 356/2004, de 20 de juliol, pel qual es regula la capacitat sancionadora en matèria
d'ordenació del comerç.
– DECRET 380/2004, de 7 de setembre, de quarta modificació del Decret 252/2000, de 24
de juliol, sobre l'activitat artesanal a Catalunya
Departament de Benestar i Família
– DECRET 305/2004, d'1 de juny, de creació i regulació de la Comissió per a l'elaboració
dels documents preparatoris de l'avantprojecte de llei reguladora de les actuacions,
l'assistència i els serveis socials
91
�Departament de Medi Ambient i Habitatge
– DECRET 234/2004, de 16 de març, pel qual es prorroga la vigència de les normes
generals del Pla per a la conservació de les àrees protegides de les Illes Medes.
– DECRET 259/2004, de 13 d'abril, pel qual es declara espècie en perill d'extinció la gavina
corsa i s'aproven els plans de recuperació de diverses espècies.
– DECRET 329/2004, de 6 de juliol, pel qual es modifica el Decret 328/1992, de 14 de
desembre, pel que fa als límits de l'espai del Pla d'espais d'interès natural al cap de Santes
Creus.
– DECRET 364/2004, de 24 d'agost, pel qual es declaren zona d'actuació urgent els terrenys
forestals afectats per l'incendi forestal de l'any 1998 a les comarques del Solsonès, la
Segarra, el Bages i l'Anoia.
– DECRET 390/2004, de 21 de setembre, d'assignació de competències en matèria
d'emissió de gasos d'efecte hivernacle.
– DECRET 454/2004, de 14 de desembre, de desplegament del Pla per al dret a l'habitatge
2004-2007.
– DECRET 455/2004, de 14 de desembre, de regulació del Pla de rehabilitació d'habitatges
de Catalunya.
Departament d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació
– DECRET 424/2004, de 2 de novembre, pel qual s'aprova l'adaptació de les Normes
d'organització i funcionament de la Universitat Ramon Llull.
92
�Página 1
Generalitat de Catalunya
Departament de la Presidència
Secretaria de Coordinació
Interdepartamental
de l’acció de Govern
Generalitat de Catalunya
Departament de la Presidència
Secretaria de Coordinació
Interdepartamental
Balanç
Any 2004
Any 2004
11:31
Balanç de l’acció de Govern
31/12/04
D.L.: B. 50.758 - 2004
cubierta balanç de govern
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.03. Acció i òrgans de govern (de la Generalitat de Catalunya)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Inclou la docmentació relacionada amb l'exercici de l'acció governamental.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Balanç de l'acció de govern: actuacions més destacades del
Govern de la Generalitat de Catalunya, any 2004
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Secretaria de Coordinació Interdepartamental. Departament de Presidència. Generalitat de Catalunya
Type
The nature or genre of the resource
Monografia
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Govern
Balanç
Acció política
Model social
Catalunya
Catalunya. Generalitat
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2004-12
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Informes
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/29/2682/viatges_internacionals_PMaragall_2004.pdf
6d1b389d6a5e2e5f6dc8a9dde554a75e
PDF Text
Text
Acció de Govern
Viatges internacionals de Pasqual Maragall, president de la Generalitat de Catalunya
2004
SUÏSSA
DAVOS
23, 24 i 25
de gener
Intervenció del President “The Case for Olympic Truce”
Intervenció del President "The World in 2014: The Battle between Nation States and
Regional Blocs"
Intervenció del President "Closing Remarks to the Open Forum 2004"
BÈLGICA
BRUSSEL·LES
19 de febrer
Entrevista amb Javier Solana, Alt Representant per a la PESC
Entrevista amb Pedro Solbes, Comissari d'Economia i Afers Monetaris
Entrevista amb Romano Prodi, President de la Comissió Europea
Recepció d'Any Nou del Patronat Català pro Europa
Sopar amb Michel Barnier, Comissari de Política Regional i Afers Institucionals
Dinar amb eurodiputats i alts càrrecs catalans a les institucions comunitàries
FRANÇA
MONTPELLIER I
PERPINYÀ
18 i 19 de març
Signatura de l'acord de cooperació futura entre Catalunya, Aragó, Midi-Pyrénées i
Languedoc-Roussilon
Visita a la Casa de Catalunya de Perpinyà
FRANÇA
PARÍS
2 i 3 de maig
Inauguració del Congrés Fundacional de Ciutats i Governs Locals Units
Trobada Internacional sobre l'organització del territori
Entrevista privada amb Valéry Giscard d'Estaign
Visita a l'exposició de Joan Miró al Centre Georges Pompidou
Dinar amb François Hollande i altres representants del PSF
MARROC
RABAT, AGADIR,
CASABLANCA,
MARRAKESH,
TÀNGER
27, 28 i 29 de maig
Audiència amb SM El Rei del Marroc Mohamed IV
Ofrena floral al Mausoleu de Hassan II
Entrevista privada amb la diputada marroquina Nouzha Skalli
Entrevista amb Mohamed Benaïssa, ministre d'Afers Exteriors del Marroc
Conferència del MHP "Le Processus de Barcelone aujourd'hui: les défis et les espoirs"
Sopar ofert per Mohamed Benaïssa, Ministre d'Afers Exteriors del Marroc (
Esmorzar privat amb Driss Jettou, Primer Ministre del Marroc
Inauguració del Fòrum "Les relations economiques Maroc-Espagne "
Trobada amb el wali de Casablanca
Ofrena floral al monument conmemoratiu dels atemptats de Casablanca
Presentació conclusions de la taula rodona sobre cooperació Marroc-Catalunya
Dinar ofert pel President a les personalitats econòmiques catalanes i del Marroc
Trobada amb els empresaris catalans
Visita al COPCA i inauguració de la Plataforma empresarial del COPCA
Visita a la mesquita Hassan II amb el wali de Casablanca
Entrevista amb el wali de Marrakesh
Dinar amb catalans al Marroc, amb assistència de les autoritats de Tànger
Taula rodona "Societat civil i desenvolupament ", amb ONG's i societat civil
ALGÈRIA
ALGER
3, 4 i 5 de setembre
Sopar amb Juan Bautista Leña, Ambaixador d'Espanya a Algèria
Trobada amb empresaris catalans a Algèria
Audiència amb Ahmed Ouyahia, Primer Ministre
1
�Entrevista amb Abdelaziz Belkhadem, Ministre d'Exteriors
Sopar ofert per Abdelmalek Sellal, Ministre dels Recursos de l'Aigua
Entrevista amb Khalida Toumi, Ministra de Cultura
Entrevista amb Daho Ould Kablia, Ministre de l'Interior
Entrevista amb Karim Djoudi, Ministre de Finances, encarregat de la Reforma Financera
Seminari: Les relacions econòmiques Algèria-Espanya
Dinar ofert pel President a les personalitats econòmiques d'Algèria i Catalunya
Conferència sobre els nous Reptes del Procés Euro-Mediterrani
Entrevista amb Chérif Rahmani, Ministre de l'Ordenament del Territori i Medi Ambient
XINA I JAPÓ
BEIJING, FUZHOU,
SHANGHAI, MACAO,
TOKIO
Del 18 al 23 d’octubre
Acte d'inauguració de la Plataforma Empresarial del COPCA
Entrevista amb el Ministre de Comerç
Dinar ofert per l'ambaixada espanyola als empresaris catalans
Entrevista amb membres del Comitè Organitzador dels Jocs Olímpics Beijing 2008
Entrevista amb el Ministre Assistent d'Assumptes Exteriors
Sopar ofert per Chen Haosu, President de l'Ass. de l'Amistat amb els pobles estrangers
Esmorzar amb responsables d'empreses catalanes que acompanyen al viatge
Dinar amb touroperadors xinesos
Entrevista amb Jia Quinglin, President de la Conf. Consultiva Política del Poble Xinès
Visita al campus de la China Europe International Business School (CEIBS)
Reunió amb empreses catalanes a l'àrea de Shanghai
Cloenda de la sessió sobre medi ambient amb empreses catalanes
Visita a la fàbrica Relats Insulation Material
Entrevista amb l'Alcalde de Shanghai
Final Mundial B hockey patins Catalunya-Anglaterra a Macao
Recepció a l'Ambaixada d'Espanya als catalans residents al Japó
Sopar ofert per l'Ambaixador d'Espanya a Tokio
Entrevista amb Kazuyuki Kinbara, director per a Europa de Keidanren
Signatura del conveni entre Casa Asia i la Japan Foundation
Visita a la Japan External Trade Organization (JETRO)
Esmorzar amb representants de Nissei Giin Renmei
Entrevista amb Syuzen Tanigawa, viceministre d'Assumptes Exteriors
Entrevista amb el príncep hereu del Japó
Conferència del President "Cataluña como destino de las inversiones" i sopar
Entrevista amb el diari Nikkei
Acte d'inauguració de la Plataforma Empresarial del COPCA
Dinar amb Kenzaburo Oé, Premi Nobel de Literatura
BÈLGICA
BRUSSEL·LES
17 de novembre
Entrevista amb Jacques Delors, expresident de la Comissió Europea
Dinar informal amb els Presidents dels "Quatre Motors per a Europa"
Entrevista amb M. Janez Popotocnic, futur Comissari de Recerca
Entrevista amb Jacques Barrot, Comissari de Política Regional
Sessió commemorativa X Aniversari del Comitè de les Regions
Intervenció en la taula rodona "Regions i ciutats, pilars de la nova Europa"
MÈXIC
MÈXIC DF, ZAPOPAN,
GUADALAJARA
Del 24 al 28 de
novembre
Visita a l'Orfeó Català a Mèxic
Entrevista amb Ariadna García, periodista del Diari Reforma
Visita al Museu Nacional d'Antropologia
Sopar ofert per Cristina Barrios, ambaixadora espanyola a Mèxic
Visita al Museu del "Templo Mayor"
Dinar ofert per Luis Ernesto Derbez Bautista, Ministre de Relacions Exteriors
Entrevista amb Fernando Canales Clariond, Ministre d'Economia
Entrevista amb Vicente Fox, president de Mèxic
Esmorzar amb els periodistes que acompanyen en el viatge
2
�Donació a la ciutat de Guadalajara de l'escultura de Josep Llimona "Sant Miquel"
Inauguració de l'exposició "La Divina Comedia" de Miquel Barceló
Dinar ofert per Emilio González, presidente Municipal de Guadalajara
Conferència a càrrec del President amb el títol "Elogio de la Hospitalidad"
Visita al Museu d'Art de Zapopan
Inauguració de l'exposició "Retrospectiva" d'Antoni Tàpies
Sopar privat ofert per José Trinidad Padilla, rector de la Universidad de Guadalajara
Inauguració de la XVIII Fira Internacional del Llibre de Guadalajara
Lliurament del Premi de Literatura Juan Rulfo a Juan Goytisolo
Recorregut inaugural pel Gran Saló d'Exposicions de la FIL
Inauguració del Pavelló de la Cultura Catalana a la FIL
Dinar ofert pel Govern català i per la FIL
Sopar ofert pel Fondo de Cultura Económica en honor a Juan Goytisolo
Esmorzar amb una delegació d'empresaris catalans
Acte d'homenatge a l'exili català
Trobada amb els representants del sector editorial i escriptors presents a la FIL
Homenatge a Manuel Vázquez Montalbán
FRANÇA
TOULOUSE
19 de novembre
Visita a la seu d'Airbus
Dinar de treball i visita als laboratoris de Sanofi-Aventis
Visita a les instal·lacions de Prologue Biotech
Trobada amb el President de la regió Midi-Pyrénées Martin Malvy
Presentació del llibre "Républicains espagnols en Midi-Pyrénées"
3
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.03. Acció i òrgans de govern (de la Generalitat de Catalunya)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Inclou la docmentació relacionada amb l'exercici de l'acció governamental.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Viatges internacionals de Pasqual Maragall, president de la Generalitat de Catalunya, el 2004
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Gabinet del president
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2004
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Relacions Internacionals
Maragall Mira, Pasqual, 1941-
Viatges i visites
President de la Catalunya. Generalitat
Description
An account of the resource
Document resum de l'activitat internacional del President Pasqual Maragall durant el seu mandat.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Informes
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/29/2683/Informe_bon_govern_2005.pdf
35e134e2ab8000600fcf471a8f39e8b2
PDF Text
Text
INFORME SOBRE
BON GOVERN
I TRANSPARÈNCIA
ADMINISTRATIVA
Grup de Treball
Bon Govern i Transparència
Administrativa
Generalitat
de Catalunya
�INFORME SOBRE
BON GOVERN
I TRANSPARÈNCIA
ADMINISTRATIVA
27 de juliol de 2005
Grup de Treball
Bon Govern i Transparència
Administrativa
Generalitat
de Catalunya
�© Generalitat de Catalunya
Primera edició:
ISBN:
Dipòsit legal: BCoordinació de l’edició i producció:
Entitat Autònoma del Diari Oficial i de Publicacions
Impressió i enquadernació:
�Composició del Grup de Treball
sobre Bon Govern i Transparència Administrativa:
President:
Anton Cañellas i Balcells
Vocals:
Manuel Ballbé i Mallol
Joan Cals i Güell
Helena Guardans i Cambó
Pere L. Huguet i Tous
José Luis López Bulla
Juan José López Burniol
Josep Mir i Bagó
Amadeu Petitbó i Juan
Jordi Porta i Ribalta
Eulàlia Vintró i Castells
Secretari del Grup de Treball:
Pere Almeda i Samaranch
El Departament de Justícia ha proveït el Grup de Treball amb
el suport necessari per a la realització de les seves funcions
El Grup de Treball també ha comptat
amb la col·laboració i aportacions de:
Ramon Alberch i Fugueres, Enric Bartlett Castella, Ricard Borràs Iglesias,
Joan Coscubiela Conesa, Carles Duarte i Montserrat, Lluís Foix Carner,
Ildefons Garcia Serena, Jordi Mercader i Miró, Francesc Raventós i Torras,
Guerau Ruiz Pena, Antoni Serra Ramoneda, Joaquim Triadú i Vila-Abadal,
Miguel Trias Sagnier, M. Rosa Virós Galtier, Ramón Valls Plana
��5
ÍNDEX
Acord de Govern i Resolució
Proposta ................................................................................................................................................................................................................................... 7
Resolució ............................................................................................................................................................................................................................... 9
I. Introducció .........................................................................................................................................................................................................................
A. L’encàrrec .................................................................................................................................................................................................................
B. La delimitació de l’àmbit de reflexió ...............................................................................................................
C. Unes reserves ..................................................................................................................................................................................................
D. El pla de treball ...........................................................................................................................................................................................
11
11
12
14
16
II. Els valors ................................................................................................................................................................................................................................
A. Valors i dimensió social ............................................................................................................................................................
B. Alguns exemples ......................................................................................................................................................................................
C. Altres factors a considerar ...................................................................................................................................................
17
17
18
19
III. Propostes i recomanacions ..............................................................................................................................................................
A. Principis i propostes per al reforçament d’una cultura ciutadana
que rebutgi com a inacceptables les pràctiques desviades
de l’interès general ...............................................................................................................................................................................
B. Principis i recomanacions que han d’orientar les actuacions
de les administracions públiques catalanes ....................................................................................
C. Recomanacions sobre reformes normatives .................................................................................
D. Consideracions finals ....................................................................................................................................................................
23
26
41
42
IV. Documents que fonamenten les propostes i recomanacions
del grup de treball sobre bon govern i transparència administrativa ........
A. Administració i funció pública ................................................................................................................................
B. L’àmbit institucional autonòmic especialitzat .........................................................................
C. Alts càrrecs ........................................................................................................................................................................................................
D. Les empreses públiques ........................................................................................................................................................
E. La contractació ............................................................................................................................................................................................
F. Ajuts i subvencions ..........................................................................................................................................................................
G. Transparència i accés a la informació ......................................................................................................
45
45
60
64
73
80
91
113
24
�Proposta
7
�8
informe sobre el bon govern i transparència administrativa
�Resolució
9
��I. INTRODUCCIÓ
A. L’encàrrec
L’Acord de Govern de 21 de desembre de 2004 va establir la creació d’un Grup de Treball sobre Bon Govern i Transparència Administrativa, al qual va encarregar la redacció d’un “informe sobre els principis que han d’orientar les actuacions de les administracions públiques catalanes, dels seus organismes i empreses i dels seus
responsables polítics i professionals per tal d’assegurar la transparència en la gestió dels recursos públics i la igualtat en l’accés a la informació sobre aquesta gestió per part de tots els ciutadans, organitzacions i empreses”, afegint que “l’Informe podrà incloure recomanacions sobre eventuals reformes normatives o de procediment administratiu que garanteixin el respecte als esmentats principis i redueixin el risc de pràctiques desviades de l’interès general”, i que
“haurà de presentar igualment propostes per al reforçament d’una
cultura ciutadana que rebutgi com a inacceptables aquelles pràctiques”.
L’Acord expressa clarament l’objectiu de l’encàrrec: “Una societat que vol ser competitiva en l’esfera internacional, ambiciosa en els seus objectius col·lectius i eficient en la utilització dels
seus recursos públics ha de comptar amb un sistema polític i
�12
informe sobre el bon govern i transparència administrativa
administratiu gestionat per responsables electes i professionals
que respectin en tot moment els principis d’integritat personal,
de lleialtat a l’interès públic i de rendiment transparent a la seva
gestió”.
Així mateix, l’Acord justifica i explica la decisió adoptada:
“Tal com estableix el Pla de Govern 2004-2007 en aplicació explícita de l’Acord del Tinell en aquesta matèria, cal reforçar la qualitat democràtica del nostre sistema polític i administratiu i fer més
transparent la gestió dels seus organismes i institucions”.
B. La delimitació de l’àmbit de reflexió
La primera tasca del Grup de Treball va ser la delimitació de
l’àmbit de la seva reflexió; i, a aquests efectes, va partir –com no
podia ser menys– del mateix text de l’Acord, que es refereix al
“sistema polític i administratiu” i diu que cal “reforçar la qualitat
democràtica del nostre sistema polític i administratiu”. El Grup va
decidir, des de l’inici, centrar els esforços del seu treball en el
“sistema administratiu”, referint-se i adreçant-se al conjunt de les
administracions públiques de Catalunya (Administració autonòmica i a les seves empreses i organismes, Administració local: diputacions, ajuntaments de capitals de comarca i de més
de 50.000 habitants, consells comarcals, àrea metropolitana i
els seus ens), deixant de banda els temes directament concernents a les institucions electives i representatives.
En conseqüència, va quedar fora de la reflexió del Grup un
conjunt de matèries essencialment referides al sistema electiu
i representatiu, la inclusió de les quals va ser, però, inicialment
considerada: la reforma del sistema electoral, l’organització política i administrativa del territori, la reforma del finançament
dels partits; així com també la reforma de la regulació dels mitjans de comunicació públics i la reforma de la justícia.
�Introducció
Deixant de banda problemes competencials –evidents en
l’àmbit de la justícia–, les raons per adoptar la decisió d’excloure
aquestes matèries de la reflexió del Grup van ser:
1a. La interpretació literal del nom que l’Acord dóna al Grup
de Treball: “Grup de Treball sobre Bon Govern i Transparència Administrativa”. Les paraules Govern i Transparència Administrativa
deixen fora –conjuntament i estrictament interpretades– tota
referència directa al sistema polític representatiu.
2a. La interpretació històrica de l’Acord. S’ha de tenir en
compte que l’Acord de Govern de creació del Grup de Treball
sobre Bon Govern i Transparència Administrativa va ser adoptat
amb anterioritat al greu incident sorgit en la realització d’una
important obra pública en el barri del Carmel, que va provocar
un intens debat sobre temes molt concrets d’adjudicació
d’obres, contractació administrativa i vigilància de l’execució i
suscità una forta preocupació col·lectiva. Va sorgir, doncs, d’una
voluntat prèvia del Govern i d’un compromís en ferm de vetllar
per l’interès públic, fomentant la transparència en les actuacions de les administracions. Aquesta voluntat d’aprofundir en
el bon govern i la transparència –manifestada lògicament en un
moment de canvi polític– ha de ser interpretada, doncs, com un
esforç per a la realització dels valors d’una societat i d’una cultura democràtiques segures de si mateixes, que tenen una visió
positiva de les seves capacitats i una percepció optimista de les
seves possibilitats de futur en un moment de canvi accelerat. És
un pas endavant, no una reacció de defensa.
3a. El sentit, universalment acceptat, de l’expressió transparència i bon govern, que es refereix al conjunt d’activitats tendents
–en una societat avançada– a la rendició de comptes, mitjançant
l’avaluació de les institucions, tradicions i processos que determinen com s’exerceix el poder, com els ciutadans utilitzen la
seva veu participant en l’adopció de les decisions públiques i com
aquestes decisions es prenen d’acord amb l’interès general.
13
�14
informe sobre el bon govern i transparència administrativa
C. Unes reserves
Aquesta deliberada –i lògica– limitació de la reflexió del Grup
de Treball al sistema administratiu no pot impedir, atesa la indubtable complexitat de l’encàrrec –òbviament marcat, per
altra banda, pel conjunt de reaccions provocades posteriorment
pel greu incident del Carmel al qual s’ha fet esment–, que
aquest Grup de Treball formuli unes reserves per tal de centrar
el sentit, l’abast i els límits del seu informe. Són aquestes:
1a. L’eficiència del sistema polític i administratiu del qual parla l’Acord necessita, amb molta més urgència i profunditat que
qualsevol reforma administrativa, una reforma política –pendent i ajornada des de fa molts anys– que es concreti en una llei
electoral, una llei d’organització territorial, una llei de finançament dels partits polítics i una llei reguladora dels mitjans
de comunicació públics. L’efectiva assumpció –a què aspira
l’Acord- dels “principis d’integritat personal, de lleialtat a l’interès
públic i de rendiment transparent de la (...) gestió”, per part dels
“responsables electes i professionals”, depèn més de la democràcia
interna dels partits –que tal vegada es podria afavorir amb un
sistema electoral de llistes obertes i amb una organització territorial distinta–, de la suficiència i transparència en el finançament dels partits –que impediria les desviacions que afloren intermitentment als mitjans i acaben davant de la justícia–, i de
l’efectiva independència de la televisió i de la ràdio públiques
–avui encara no suficientment assolida–, que no pas de la reforma de la contractació administrativa, del perfeccionament del
sistema d’adjudicació d’obres, del rigorós desenvolupament de
les regles de funcionament de les empreses públiques, o d’una
curosa transparència de les subvencions que faci impossibles
les relacions de dependència. No deixa de ser significatiu, en
aquest sentit, que la ponència redactora de l’Estatut hagi decidit eludir, recentment, tota concreció pel que fa al sistema elec-
�Introducció
toral i a l’organització territorial, tot ajornant una vegada més
la revisió d’aquestes matèries. La raó resulta evident: es tracta
de temes que afecten directament el moll de l’ós del poder dels
partits. Per això resulta més fàcil, tot i la seva dificultat, redactar un projecte d’Estatut que consensuar uns projectes de llei
electoral i d’organització territorial.
2a. Aquesta efectiva assumpció dels “principis d’integritat
personal, de lleialtat a l’interès públic i de rendiment transparent de
la (...) gestió”, per part dels “responsables electes i professionals”, no
està tant en funció que es facin lleis noves com que es compleixin i es facin complir les lleis vigents. No es tracta, doncs, prioritàriament, d’un problema de canvi normatiu o de regulació
d’una matèria òrfena fins ara d’ordenació, sinó de l’efectiva voluntat d’observar i fer observar la llei per part de tots, començant per la mateixa Administració. S’ha de recordar, en aquest
punt: 1. Que el tret definidor d’un sistema democràtic és el
compliment exacte de la llei. 2. Que la llei és autònoma i heterònoma; és a dir, que vincula tant qui la dóna com qui la rep.
3. Que complir la llei no significa tan sols el seu acatament formal, sinó la seva aplicació d’acord amb el seu esperit i atenent
la finalitat que persegueix.
3a. I –en aquesta mateixa línia– no es pot deixar de constatar, per acabar, una tendència històrica a mantenir de facto unes
zones d’ombra normatives, en matèries que –com les subvencions– faciliten establir mecanismes de control social per part
d’una Administració que, a la vegada, està dirigida per un partit, de manera que es reprodueix un vell esquema de dominació (partit – administració – societat), incompatible amb un sistema democràtic.
15
�16
informe sobre el bon govern i transparència administrativa
D. El pla de treball
Centrada la tasca del Grup sobre “Bon Govern i la Transparència”
en l’àmbit del sistema administratiu, el pla de treball s’ha perfilat sobre l’esquema bàsic de l’acció administrativa. Consegüentment, tenint en compte que el que fa l’Administració és, en
essència, gestionar serveis, contractar i subvencionar, el guió
adoptat ha estat determinat per la previsió d’aquesta triple acció administrativa:
• què es fa –la funció–,
• qui ho fa –els actors–,
• com ho fan –les accions i la transparència–.
Resulta evident, des d’aquesta perspectiva, que la insistència del Grup s’inscriu dintre del que s’entén per “transparència
i bon govern en una societat avançada”, que no es limita a la rendició de comptes –accountability– sinó que estableix temes clarament estructurals, com són les institucions, tradicions i processos que determinen com és exercit el poder, com els ciutadans intervenen en l’adopció de decisions i com aquestes decisions es prenen d’acord amb l’interès general. Per aquesta
raó, la consideració de la funció, dels actors, de les accions i de
la transparència, van precedits d’una referència als valors que
han d’informar el bon govern.
�II. ELS VALORS
A. Valors i dimensió social
El sistema polític i les seves institucions són un reflex de la societat. Una societat en canvi permanent, que reclama una Administració de qualitat a l’alçada de les seves necessitats, amb
capacitat d’innovació, àgil i diligent en la resposta. Aquest clam,
però, és més intens quan es fonamenta en l’existència d’una
cultura democràtica, en la qual la ciutadania exerceix les virtuts cíviques, participa de manera compromesa en els afers
públics, motivant i estimulant els canvis socials i institucionals. En un esforç tenaç per assolir majors cotes de legitimitat democràtica.
Tanmateix, es constata una societat notablement abocada a
la valoració de l’èxit mesurat en diners, disposada a tolerar l’hàbit de la trampa i en la qual, a més de l’impacte de quaranta
anys de dictadura que va deixar com a pitjor herència el convenciment que les lleis no s’havien d’acatar ni de complir, s’està
produint també una pèrdua d’autoritat, i amb ella, la minva de
confiança en institucions socials tradicionals bàsiques (família, escola, església catòlica, poder polític, poder judicial...). En
aquesta societat, la proposta d’articular pautes o criteris de bon
�18
informe sobre el bon govern i transparència administrativa
govern esdevé, d’una banda, especialment pertinent, però, de
l’altra, particularment difícil.
Pertinent, perquè deixar-nos caure pel pendent dels comportaments egoistes i transgressors és el millor auguri de retorn a la llei de la selva en un món globalitzat amb grans dificultats per articular mecanismes de governabilitat i valors de
ciutadania a escala global. L’actual hegemonia es mantindrà si
no hi ha la necessària capacitat col·lectiva de bastir-ne altres.
Difícil, perquè no es tracta únicament de formular propostes legislatives, reglamentistes o ètiques sinó d’impulsar el convenciment individual i col·lectiu d’un canvi de paradigma on els
dirigents polítics i socials han d’esdevenir modèlics.
B. Alguns exemples
• Les diverses enquestes sociològiques posen en relleu
els canvis de valors de la nostra societat i el constant i creixent
menyspreu de les institucions socials, amb una valoració més
positiva de la família, que, d’altra banda, és ja quelcom molt diferent de la tradicional família extensa i patriarcal.
• L’escola, encara que es resisteix a adonar-se’n, ha deixat de
ser, i probablement no tornarà a ser, el lloc prioritari de dipòsit
i transmissió del coneixement i dels valors, i l’educació deixa de
ser una etapa més de la vida de la persona per esdevenir un
procés continuat i constant.
• L’església catòlica, en tant que institució, perd progressivament influència entre els joves i la societat, que no veuen en
ella un punt de referència actualitzat davant la complexitat que
els envolta.
• La desafecció cap als partits i el descrèdit de la política tenen el millor indicador en les xifres reals d’afiliació i en la participació electoral. Tampoc no sembla que cap personatge polí-
�Els valors
tic d’aquí o de fora representi cap ideal a seguir, a creure, a imitar o a admirar. Si bé és certa l’existència d’apatia entre la ciutadania en relació amb l’interès i la participació en la política,
així com també una gradual complexitat dels afers públics que
en provoca un distanciament, es pot afirmar que la preocupació envers els afers públics es canalitza a través de formes i dimensions diverses, com poden ser la vinculació a ONG o la participació en xarxes i moviments socials de tot tipus.
• La confiança en la justícia i en els jutges, llevat d’algun cas
mediàtic, tampoc es troba en un moment d’alça, més aviat tot
el contrari.
C. Altres factors a considerar
a) L’allau indiscriminada d’informacions de tota mena que
ens bombardeja sistemàticament i constantment, sense capacitat ni temps per ordenar els continguts, ponderar la font i valorar-ne la significació així com per diferenciar què és informació i què és opinió, contribueix en gran mesura a la indiferència, a la passivitat i al fals refugi en la individualitat o en un petit
món propi social o nacional, així com a la sensació d’inseguretat i d’incertesa pel que fa al futur individual i col·lectiu.
b) S’està generalitzant, també, la creença que els esforços
per redreçar aquesta situació, quan n’hi ha, responen a una
bona voluntat individual, però que la capacitat col·lectiva o possibilitat d’assolir els canvis o millores proposats és molt escassa, per no dir nul·la. A més, algunes campanyes destinades a
promoure el civisme s’adiuen més amb anuncis publicitaris de
cotxes o de perfums que amb compromisos institucionals. En
el mateix sentit, els anomenats codis ètics professionals o d’empresa responen a aquesta percepció; hom en saluda l’aprovació
amb major o menor entusiasme i difusió, però mai més es té
19
�20
informe sobre el bon govern i transparència administrativa
notícia de la seva aplicació, especialment pel que fa a la reprovació dels incompliments.
c) Després d’una primera fase, en la transició política i en
les primeres legislatures, on la il·lusió general per bastir un sistema democràtic va generar interès i afecció, hem arribat ja, i
hi estem instal·lats, a una etapa de desconfiança i assumpció
derrotista del tots són iguals, justificable en bona mesura pels
gravíssims escàndols de corrupció econòmica i policial sobrevinguts i per la consciència d’acords tàcits en aquests temes entre els grans partits, sigui a Catalunya o a Espanya. L’opacitat de
les finances dels partits i d’on surten els recursos que gasten a
les campanyes electorals enterboleix encara més el panorama.
d) Al llarg dels darrers anys s’ha produït la desaparició de
veus potents en defensa dels valors més elementals i comuns.
La dreta, per no ser titllada de retrògrada; l’esquerra, per donarse-les de moderna i progressista, i quan els reivindica mira cap
a l’exterior i no cap a l’interior. Per exemple: solidaritat amb
el tercer món, però no tant amb el quart; justícia, sí, però més
cap a Pinochet i els diversos generals del món que cap a la corrupció interna; llibertat per als pobles i nacions oprimides, incloent-hi la nostra, però menys per acceptar les crítiques a la
pròpia actuació; igualtat, també, però no acabem de posar-hi el
coll per resoldre les discriminacions cap a les persones immigrants, les excloses, les dones, els joves....
e) Vivim, més que mai, en una societat plural en la qual coexisteixen sistemes de valors diferents. Aquest fet exigeix, d’una
banda, l’aprenentatge del respecte al pluralisme i, d’altra banda, l’exigència de fer respectar, per part de l’Administració pública, aquells valors comuns indispensables per a la convivència i la cohesió social del país.
f) Una forma visible d’aquest pluralisme es manifesta, d’una
manera especial, amb la presència de confessions religioses diferents en un mateix espai. Unes i altres han de ser compatibles
�Els valors
amb les normes comunes de convivència d’una societat laica fonamentada en els drets humans i en els mecanismes socials
propis de la democràcia, en permanent exploració de formes
millors de participació ciutadana.
g) Els canvis socials s’han donat en el nostre país, a més, en
unes circumstàncies en les quals hem hagut de cremar etapes
molt ràpidament: hem passat de l’analfabetisme a l’audiovisual,
del clericalisme a l’agnosticisme, del puritanisme en les formes
a dèficits preocupants de civisme i responsabilitat social, hem
estat de tornada de l’Estat del benestar, però sense haver-hi anat
mai del tot, hem viscut una crisi de partits i sindicats sense haver tingut temps de consolidar-los, etc.
h) Sembla evident que no n’hi ha prou amb un catàleg de
propostes i recomanacions, com les que en aquest document es
presenten; aquestes només podran ser útils si, alhora, es configura una ètica pública, a través de la definició de valors universals de ciutadania, compartits pel conjunt de la comunitat,
fonamentats en el diàleg i partint del compromís i la responsabilitat de conviure en societat.
21
��Propostes i recomanacions
III. PROPOSTES I RECOMANACIONS
Tal com ja s’ha dit, l’Acord del Govern que creà aquest Grup de
Treball li va encarregar “redactar un informe sobre els principis que
han d’orientar les actuacions de les administracions públiques catalanes, dels seus organismes i empreses i dels seus responsables polítics i professionals per tal d’assegurar la transparència en la gestió
dels recursos públics i la igualtat en l’accés a la informació sobre
aquesta gestió per part de tots els ciutadans, organitzacions i empreses”, afegint que “l’Informe podrà incloure recomanacions sobre
eventuals reformes normatives o de procediment administratiu que
garanteixin el respecte als esmentats principis i redueixin el risc de
pràctiques desviades de l’interès general”, i que “haurà de presentar
igualment propostes per al reforçament d’una cultura ciutadana que
rebutgi com a inacceptables aquelles pràctiques”.
En conseqüència, aquest Grup de Treball, sobre la base de
les ponències presentades pels seus membres i recollides en
l’apartat IV d’aquest document, debatut el seu contingut i assolit un consens suficient, formula els següents principis, recomanacions i propostes:
23
�24
informe sobre el bon govern i transparència administrativa
A. Principis i propostes per al reforçament
d’una cultura ciutadana que rebutgi
com a inacceptables les pràctiques
desviades de l’interès general
1. Entenem la transparència i bon govern com el conjunt de
mesures que tenen per objecte en una societat avançada,
facilitar i fer efectiva la rendició de comptes, mitjançant
l’avaluació de la tasca de les institucions, dels processos i de
les pràctiques que determinen com s’exerceix el poder, com
els ciutadans participen en l’adopció de les decisions públiques i com aquestes decisions es prenen d’acord amb
l’interès general. Constatem que l’avenç experimentat en
aquest camp, des de la instauració de la democràcia i gràcies a un fort impuls social, ha estat molt important. I afirmem que, no obstant aquest innegable progrés, resulta necessària i urgent una substancial millora en els mecanismes de transparència i bon govern, adient amb la creixent
demanda d’una societat que, cada dia que passa, es mostra
més exigent en la vigència efectiva dels valors democràtics.
2. Afirmem que no n’hi ha prou, per a aquesta millora en la
transparència i bon govern, amb un catàleg de propostes i
recomanacions; aquest s’ha de fer i podrà esdevenir útil si
alhora el Govern, amb la participació informada i efectiva de
la ciutadania, s’implica a fons en:
• La definició de valors de ciutadania per a Catalunya.
• La defensa constant d’aquests valors en el seu discurs i en
la seva acció, tot fent-los coherents i conseqüents, i explicant-ho així.
• L’adopció de mesures en cascada, promotores d’aquests
valors, en totes les conselleries i empreses públiques, així
com en la resta d’administracions públiques.
�Propostes i recomanacions
• La formació de tots els treballadors públics en aquests valors i en la seva pràctica.
• La recerca de la complicitat amb tots els sectors socials en
aquesta defensa, amb particular atenció als mitjans de comunicació tant públics com privats.
• La inclusió d’aquests valors en tots els acords que promogui dins i fora de Catalunya.
3. Deixem constància que fóra injust, així com contrari a la realitat dels fets, atribuir a l’Administració la responsabilitat
exclusiva en les pràctiques desviades de l’interès general, ja
que és freqüent que la iniciativa d’aquestes provingui d’empreses i corporacions que cerquen, mitjançant actuacions
esbiaixades, la perpetuació de les situacions de domini
–quan no de pràctic oligopoli– de què gaudeixen, en detriment d’altres competidors. Reivindiquem, per tant, l’equitat en les relacions entre els actors públics i privats. L’Administració pot ser molt exigent, i ho ha de ser, a fi d’assegurar que els contractistes compleixin escrupolosament la legalitat i els estàndards d’ètica i de comportament exigibles
al sector públic en qüestions com ara la contractació de persones discapacitades, la transparència, el codi ètic, la responsabilitat social, la protecció del medi ambient i la normalització lingüística, entre d’altres. L’Administració, a més de
complir els requisits d’obertura, rigor i transparència per si
mateixa, els ha de projectar en el sector empresarial que treballa per al sector públic.
4. Subratllem que la necessària implicació social i ciutadana
per assolir objectius de transparència i bon govern s’ha de
concretar també en la generalització i impuls de les institucions i dels procediments de participació ciutadana en els
diversos àmbits d’activitat pública.
25
�26
informe sobre el bon govern i transparència administrativa
5. Recordem, finalment, que una cultura ciutadana que rebutgi com a inacceptables les pràctiques desviades de l’interès
general descansa i es fonamenta, bàsicament, en la voluntat deliberada i plena de complir la llei –com a expressió de
la voluntat general- tant per part de l’Administració com per
part dels administrats. Amb el benentès que el fet que una
llei sigui imperfecta o millorable no justifica mai el seu incompliment. L’Estat –i la Generalitat és l’Estat a Catalunya–
és, en essència, un sistema jurídic. Consegüentment, no hi
ha pràctica més desviada de l’interès general que aquella
que burla la llei, tant si ho fa frontalment com si esquiva el
seu mandat sota l’aparença d’un estricte compliment formal. I aquesta desviació assoleix el seu grau més alt de perversitat quan és la mateixa Administració la que infringeix
la norma, amb subterfugis i pretextos que s’emparen obliquament en preteses raons d’eficàcia o eficiència. En conclusió, un sistema democràtic no exigeix que les lleis siguin
perfectes –que mai no ho són–, sinó que les lleis democràticament aprovades es compleixin. Hi ha democràcia allà on
es compleix la llei, expressió de la voluntat social dominant,
que subordina els interessos particulars a l’interès general.
El problema no és de lleis, sinó de voluntat de complir-les
i fer-les complir.
B. Principis i propostes que han d’orientar les actuacions
de les administracions públiques catalanes
a) Gestió pública. Personal al servei de les administracions
6. Recomanem que l’Administració elabori i faci pública una estratègia global sobre la forma més idònia per gestionar cada
tipus de servei o activitat de la seva competència, amb el ben-
�Propostes i recomanacions
entès que l’opció escollida en cada cas valorarà els criteris de
responsabilitat pública i d’eficiència, garantint sempre l’audiència o participació dels usuaris i la transparència en l’apreciació dels avantatges i inconvenients que presenten cada una
de les opcions ponderades. Consegüentment, el Govern hauria de fer una relació exhaustiva de tots els serveis i funcions
que presta l’Administració de la Generalitat, indicant-ne en
cada cas la forma de gestió o de prestació i la seva justificació.
També ho haurien de fer les administracions locals.
7. Recomanem elaborar indicadors d’eficàcia i d’eficiència
dels serveis i dels procediments que gestionen o tramiten
l’Administració i les seves empreses. Així mateix, recomanem sotmetre sistemàticament a programes d’auditoria externa de gestió tots els serveis i procediments, a fi de detectar disfuncions i oportunitats de reforma, incorporar-hi els
nous avenços i millorar-ne l’eficàcia, l’agilitat i la transparència. Recomanem adoptar mesures de responsabilitat, i, si
cal, sancionadores, per evitar ineficiències i mal funcionament de l’Administració.
8. Recomanem l’adopció de mesures per promoure l’esperit
de servei i el prestigi social de la funció pública. Accentuant
la disponibilitat del funcionari a ser accessible i estar al servei del ciutadà i adoptant amb especial rigor mesures disciplinàries contra els qui incompleixen les seves obligacions
i donant publicitat a les estadístiques de l’activitat disciplinària de l’Administració. Reclamem amb aquesta finalitat,
una actitud més responsable i compromesa amb els serveis
públics per part de les organitzacions sindicals.
9. Recomanem generalitzar la figura de la Carta de Serveis a
totes les administracions públiques, organismes, empreses
27
�28
informe sobre el bon govern i transparència administrativa
i, en especial, als serveis de la Generalitat, tant els prestats
directament com els externalitzats, i formalitzar-hi compromisos concrets i tangibles de prestació, dins de terminis i
nivells de qualitat garantits, amb el benentès que qualsevol
incompliment d’aquests compromisos hauria de generar la
corresponent compensació o indemnització a favor del damnificat. Les cartes de serveis hauran de servir per posar en
relleu el cost i la importància del servei, així com la responsabilitat dels seus usuaris.
10. Recomanem assegurar procediments i polítiques que garanteixin la transparència, l’objectivitat i l’eficiència en l’accés i la gestió de la funció pública:
• preveient un procediment més eficient, ràpid i neutre de
reclutament o selecció adaptat a les necessitats de l’oferta.
• no permetent el nomenament de cap altre interí mentre el
nombre total d’interins no estigui per dessota del que es
podria considerar un marge raonable d’interinatge funcional que fixarà el Govern.
• garantint que aquests pocs interins siguin reclutats segons
uns requisits mínims de transparència i objectivitat.
• equiparant els funcionaris de les administracions públiques, que hagin complert requisits similars d’accés a la
funció pública quant a la capacitat per aspirar a llocs en
qualsevol d’aquestes, sense fer compartiments estancs.
11. Recomanem establir criteris clars sobre quina tipologia de
feines requereix contracte laboral i quina requereix nomenament de funcionaris. No és admissible la situació actual,
que en molts casos es caracteritza per la convivència de
funcionaris i laborals fent exactament les mateixes tasques
en el mateix servei. Així mateix, convé garantir l’aplicació
de procediments objectius i transparents de selecció del
�Propostes i recomanacions
personal laboral amb contracte indefinit, tant per part de
les administracions públiques com dels seus organismes
i empreses. La possibilitat d’utilitzar el concurs com a
sistema de selecció no ha de servir d’excusa per afeblir
aquests requisits de transparència, objectivitat, mèrit i
capacitat.
12. Recomanem la creació d’una carrera administrativa de la
Generalitat, que pugui assolir ràpidament un prestigi reconegut tant en el sector públic com en el privat. Per tal que
això sigui possible, recomanem:
• La provisió dels llocs de treball efectuant processos de selecció públics, adequats al perfil professional buscat i amb
un reclutament rigorosament objectiu.
• Aposta decidida per la qualitat d’un centre de formació especialitzat, que pot organitzar-se en l’entorn de l’Escola
d’Administració Pública de Catalunya degudament potenciada i amb la col·laboració de les universitats.
• Adaptar el sistema de retribució i d’incentius dels empleats
públics i fer-los més propers als de l’empresa privada a fi
d’estimular-ne la competència professional, la dedicació i
la responsabilitat, i incrementar-ne la polivalència i l’eficiència, amb l’objectiu de millorar els resultats, la productivitat i la qualificació professional.
13. Recomanem adoptar polítiques d’igualtat en l’accés i presència de la dona en els llocs de responsabilitat, que corregeixin la discriminació actual.
14. Recomanem establir la limitació numèrica dels alts càrrecs,
així com:
• Vincular la seva existència a paràmetres objectivables;
• Justificar sempre la seva creació;
29
�30
informe sobre el bon govern i transparència administrativa
• Que cada Administració faci pública la llista corresponent
d’alts càrrecs;
• Acreditar la idoneïtat dels candidats mitjançant la seva intervenció en Comissió Parlamentària o Plenària prèviament al seu nomenament;
• Revisar la retribució en atenció a les condicions de mercat,
vincular-la a resultats i donar-li transparència;
• Organitzar una formació específica i de gran qualitat adreçada als alts càrrecs en l’entorn de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya degudament potenciada i amb la
col·laboració de les universitats;
• Aplicar un règim específic d’incompatibilitats, dedicació
exclusiva i declaració d’activitats i patrimonial.
• Previsió legal d’una indemnització per cessament, per tal
de preparar una reinserció professional o laboral.
15. Recomanem l’aprovació d’un codi de conducta dels alts càrrecs i dels empleats públics, a fi de garantir la seva dedicació
òptima al servei objectiu i neutral dels interessos públics generals i de tots els ciutadans en particular, tot definint uns criteris bàsics sobre les pautes que han d’observar en el desenvolupament de la seva funció. Aquests criteris haurien de ser
concretats en unes normes que assegurin la imparcialitat,
l’austeritat, la transparència i l’assumpció dels valors constitucionals i estatutaris, de sostenibilitat i de responsabilitat
social de la seva tasca, per part dels alts càrrecs i funcionaris.
Així mateix, recomanem donar publicitat de forma periòdica
al compliment i incompliment del codi de conducta.
16. Pel que fa a l’àmbit institucional autonòmic especialitzat, recomanem:
1. Revisar l’abast de l’àmbit institucional autonòmic especialitzat, en particular, la raó de ser d’algunes de les ins-
�Propostes i recomanacions
titucions, la dimensió que han anat adquirint, el nombre
de membres que en formen part, i els seus costos de funcionament en relació amb les funcions que han de complir.
2. Estendre el sistema d’audiència prèvia dels candidats a
càrrecs davant la comissió corresponent del Parlament; i,
per als càrrecs d’òrgans unipersonals o de major relleu,
davant una comissió ad hoc de la institució parlamentària.
3. Donar publicitat als tràmits de cobertura i selecció dels
càrrecs institucionals i que es fomenti la pràctica de disposar d’un nombre superior de candidats al de llocs a cobrir.
4. Revisar, dotant de major rigor la normativa actual sobre
incompatibilitats, conflictes d’interès sobrevinguts i activitats en els períodes previs i posteriors a l’exercici dels
càrrecs.
5. Establir que la presa de possessió de determinats càrrecs
incorpori, juntament amb la declaració de béns, la suspensió de l’afiliació política, si escau.
6. Fixar, amb la periodicitat que aconselli cada cas, que els
ens i òrgans aquí establerts informin i rendeixin comptes
de l’activitat desenvolupada davant les institucions corresponents, i que tota la informació rellevant sigui publicada en la forma adient, així com incorporada a la pàgina
web que procedeixi. Aquest rendiment de comptes hauria d’emmarcar-se en una perspectiva plurianual.
17. Recomanem que la normativa sobre les institucions que tenen encomanades funcions específiques altament qualificades de regulació, control o consulta, i, en general, aquelles
que tenen una incidència rellevant en l’exercici dels drets i
llibertats i en l’activitat econòmica, garanteixi la indepen-
31
�32
informe sobre el bon govern i transparència administrativa
dència dels càrrecs corresponents. Amb aquesta finalitat,
hauria d’establir l’obligació de les persones que els ocupen
de guardar secret de la informació institucional obtinguda
i determinar la improcedència que, al marge de les previsions legals, siguin cridades, o voluntàriament acudeixin, a
informar altres càrrecs o institucions.
18. Recomanem, amb la finalitat de verificar, avaluar i fer efectiu el compliment de les lleis i de les resolucions públiques:
• Potenciar i desenvolupar els serveis i els procediments
d’inspecció
• Establir procediments d’avaluació periòdica del grau de
compliment de les principals normatives del sector públic
i dels principals problemes que pot presentar la seva aplicació.
b) Empreses públiques
19. Recomanem l’adopció d’un criteri dràsticament restrictiu a
l’hora de constituir noves empreses i consorcis públics, evitant la proliferació d’unes i altres, la burla del control administratiu que facilita el “maquillatge” comptable – financer
i provoca que se’n dilueixin les responsabilitats polítiques.
20.Recomanem que les empreses públiques explicitin la seva
missió i la responsabilitat que els seus gestors i òrgans de
govern assumeixen davant la societat (responsabilitat social
de l’empresa), i que els seus òrgans de govern estableixin
periòdicament els objectius fixats als gestors de l’entitat i determinin els paràmetres de mesurament per tal d’avaluar la
seva gestió i els resultats assolits.
�Propostes i recomanacions
21. Recomanem que la Generalitat i totes les administracions
exerceixin els seus drets dominicals sobre les diferents empreses públiques i vetllin perquè actuïn d’una manera coordinada i eficient.
22. Recomanem que l’estructura i dinàmica dels consells d’administració de les empreses públiques s’adaptin a la tasca
de supervisió de la gestió que aquest òrgan ha de dur a terme. Així mateix, han d’assumir un nivell de compromisos
en línia amb les iniciatives internacionals en aquest àmbit,
que explicitin els valors corporatius per mitjà dels instruments següents:
• La formulació d’un codi ètic de l’empresa.
• L’assignació de responsabilitats en matèria de responsabilitat social de l’empresa a l’organigrama.
• La gestió de la identitat i de la reputació corporativa.
• La formació d’una comissió d’ètica, i el compliment en el
si del mateix consell, encarregada de supervisar el compliment dels compromisos assumits per l’empresa en matèria de responsabilitat social.
23. Recomanem que les empreses públiques formulin comptes
anuals individuals i consolidats i els sotmetin a la verificació d’auditors independents. Aquests comptes i l’informe
d’auditoria s’hauran de fer públics. Així mateix, les empreses públiques s’haurien de sotmetre periòdicament a auditories (de gestió, qualitat, ambientals...) dutes a terme per
professionals externs independents.
24. Recomanem que l’empresa pública disposi d’una pàgina
web amb informació suficient per conèixer les dades més
rellevants de la seva activitat i per avaluar el seu sistema de
govern i l’assumpció efectiva de la responsabilitat social.
33
�34
informe sobre el bon govern i transparència administrativa
25. Recomanem, per tal de promoure l’existència d’empreses
més responsables i sostenibles:
• Establir un marc legislatiu i fiscal favorable (fons de pensions, etiqueta social...).
• Fixar mesures de transparència amb mecanismes de verificació i certificació (etiquetes, índex social i reporting).
• Aprovar un codi d’autoregulació de la vaga per a totes aquelles empreses que ofereixin un servei públic a la comunitat, sigui aquesta empresa pública o empresa subcontractada. Aquest codi hauria de ser de compliment obligat i es
definiria com un punt més del conveni col·lectiu.
• Aplicar les mesures internacionals sobre responsabilitat
social corporativa.
• Campanyes públiques de responsabilitat social corporativa.
• Afavorir el desenvolupament del mercat en un context de
competitivitat sostenible.
• Contractació pública que afavoreixi les empreses que donin suport a la responsabilitat social corporativa.
c) Contractació
26.Recomanem dur a terme un esforç de simplificació, tant de
la normativa reguladora dels contractes de l’Administració
com dels procediments que a la pràctica se segueixen per
contractar. En definitiva, es tracta d’aconseguir que contractar amb l’Administració sigui més fàcil, menys críptic, menys
costós en temps i en esforços burocràtics. Per tant, caldria
publicar a les pàgines web dels organismes i administracions que contracten, i amb la major puntualitat que sigui
possible:
• les licitacions,
• les bases de selecció,
�Propostes i recomanacions
• les ofertes (o com a mínim el seu resum),
• el quadre comparatiu de les ofertes econòmiques,
• les puntuacions obtingudes per cada oferta
• les adjudicacions.
27. Recomanem definir amb més detall i rigor els projectes, especialment en els contractes d’obres, dedicant més recursos
del cost total en aquesta fase del projecte, fet que permetria
estalviar en la seva execució, reduir modificats i garantir
més transparència i objectivitat en la selecció dels contractistes.
28. Recomanem una actitud activa de l’Administració a fi de
propiciar que el major nombre possible d’empreses o de
professionals esdevinguin contractistes en potència. Per
aconseguir-ho cal:
1. Facilitar els tràmits de classificació empresarial.
2. Una actitud més activa de l’Administració, estimulant, assessorant i donant suport a empreses i professionals per
tal que superin els obstacles i els dubtes burocràtics i assoleixin la condició de contractista.
3. Procurar que la quantia dels contractes i, en general, les
bases de selecció siguin favorables a la concurrència d’un
nombre significatiu d’ofertes, i evitar en qualsevol cas
que per raons de quantia o d’altres de similars la major
part de contractistes potencialment interessats es puguin
sentir exclosos.
29.Recomanem, com a criteri general, que la subcontractació
es limiti als supòsits en què sigui justificada i, si és possible,
prevista en el moment de l’adjudicació (formant part de
l’oferta de cada contractista) o admesa expressament per
part de l’administració contractant. En qualsevol cas, la re-
35
�36
informe sobre el bon govern i transparència administrativa
lació entre el contractista principal i el subcontractat ha de
ser totalment transparent.
30. Afirmem que la transparència exigeix la necessitat de motivar sempre i raonadament –sense cap excepció– la modalitat de contracte escollida per a cada cas, i de fer pública
aquesta motivació. En aquest sentit, són perfectament compatibles amb la transparència, els procediments restringits
o selectius de contractació, sempre que es justifiquin de manera oberta, els criteris de selecció. També es recomana que
cada òrgan que contracta i que cada Administració portin al
dia una base de dades pública, accessible des de les seves
pàgines web, a on constin, un per un, tots els contractes fets
per qualsevol procediment, amb indicació de l’objecte, el
pressupost, l’adjudicatari i, fins i tot i si és possible, descripció del treball lliurat.
31. Recomanem, amb la finalitat de garantir que les adjudicacions es basin en criteris de màxima objectivitat:
1. Fer un esforç de previsió sistemàtica i exhaustiva dels criteris tècnics de selecció en les bases de licitació, i fer-ne
una aplicació motivada, raonada i pública per determinar
l’oferta escollida. La valoració de l’oferta tècnica ha de ser
tant objectiva com la de l’oferta econòmica.
2. Valorar l’oferta econòmica fins a l’entorn de la meitat de
la puntuació total, de manera que resulti força determinant.
3. Eliminar els criteris de selecció que en la seva aplicació
deixen un marge de discrecionalitat excessiu.
32. Recomanem restringir al màxim la possibilitat de recórrer
a reformats o modificats dels contractes, i, si cal utilitzar-los,
que sigui en casos com més taxats millor, amb tota publici-
�Propostes i recomanacions
tat, i amb procediments objectius i també transparents de
valoració econòmica dels canvis que s’acordin en relació
amb el contracte adjudicat.
33. Recomanem que l’Administració es doti de protocols rigorosos de seguiment i control de l’execució dels contractes i
d’auditoria i/o control de qualitat dels serveis o productes
obtinguts com a resultat d’aquests. Aquests protocols o procediments s’han de complementar amb una dotació de recursos humans i tècnics suficients i més qualificats per a
l’Administració, amb els quals pugui exercir efectivament
aquestes tasques de seguiment, direcció o supervisió i control dels seus contractes.
d) Ajuts i subvencions
34. Recomanem que els ajuts públics es convoquin amb la màxima transparència, de forma comprensible, amb publicitat,
destacant les quantitats que s’ofereixen i els objectius pretesos. Els ajuts públics han de ser considerats com a compromisos de l’Administració per assolir determinats objectius. Per aquesta raó l’accés fàcil dels ciutadans a les dades
es considera un instrument fonamental.
35. Recomanem que els ajuts públics respectin el principi de legalitat i siguin atorgats amb objectivitat i gestionats amb eficàcia, eficiència, transparència, coherència i responsabilitat
tot evitant els conflictes d’interès.
36. Recomanem que els ajuts públics respectin, en principi, els
valors de la competència i el lliure mercat així com la legislació vigent sobre aquest tema. Qualsevol allunyament
37
�38
informe sobre el bon govern i transparència administrativa
d’aquests valors ha de ser adequadament motivat i, si s’escau, comunicat a les autoritats responsables del funcionament competitiu dels mercats. Una mesura aconsellable
seria que el Tribunal Català de Defensa de la Competència
hagués d’informar preceptivament sobre els ajuts públics
en relació a llur impacte sobre la competència en els mercats de béns i serveis. El Tribunal hauria de fer un informe
anual i un altre de quinquennal que haurien de ser debatuts
en seu parlamentària.
37. Afirmem que el rendiment de comptes és la peça fonamental de la transparència i bon govern en matèria de subvencions. Conseqüentment, la Sindicatura de Comptes
hauria de fer un informe anual i un altre de quinquennal
sobre els ajuts públics atorgats a ciutadans i operadors
econòmics per totes les administracions catalanes. L’informe no s’hauria de limitar a l’avaluació dels aspectes comptables ans també hauria de posar l’accent en els aspectes
econòmics (cost, impacte, etc.) i al grau de compliment
dels objectius pretesos. Aquest Informe hauria de ser debatut en seu parlamentària.
38. Recomanem que els funcionaris de les administracions catalanes responsables de la gestió dels diferents programes
d’ajuts públics estiguin obligats a retre comptes de la seva
gestió tant a la Sindicatura de Comptes com al Parlament de
Catalunya. També seran responsables de la no adequació
dels resultats assolits als objectius pretesos.
39. Recomanem que una de les maneres per garantir la transparència administrativa en l’atorgament d’ajuts en el sector
de la cultura passi per l’establiment de convenis, per períodes
superiors a un any o que englobin una legislatura, d’acord
�Propostes i recomanacions
amb un projecte o un programa avaluable tant pel que fa als
seus objectius com per la metodologia proposada.
40. Recomanem donar a conèixer anualment l’assignació de recursos públics a les organitzacions sindicals i empresarials i transparentar i auditar els seus comptes amb caràcter preceptiu.
e) Dret a la informació i transparència
41. Recomanem assegurar que en tots els procediments administratius es comunicaran als interessats el nom, adreça física i electrònica i telèfon d’un funcionari responsable, a qui
s’han de poder adreçar en qualsevol moment per demanar
assessorament, suport o informació sobre la tramitació.
42. Recomanem garantir que tots els serveis, organismes i administracions públiques tinguin a disposició dels ciutadans
interessats manuals intel·ligibles que els orientin i informin
a bastament sobre els tràmits, els ritmes, els criteris i pautes de resolució dels diferents procediments.
43. Recomanem garantir que tots els serveis, organismes i administracions públiques ofereixin als ciutadans un canal fàcil, assequible i ràpid d’accés a la informació, de queixa, de
suggeriment o de denúncia per qualsevol tracte inadequat
o desatenció que hagin pogut rebre.
44. Recomanem, en els casos de concurrència d’administracions en la prestació d’un mateix servei, oferir al ciutadà, un
únic interlocutor públic responsable, per tal d’evitar que
aquesta concurrència afebleixi la responsabilitat de l’Administració davant el ciutadà i dilati la prestació del servei.
39
�40
informe sobre el bon govern i transparència administrativa
45. Recomanem fer més àgil l’assumpció de responsabilitat per
l’Administració i fer més transparent la responsabilitat personal de les seves autoritats i empleats.
46. Recomanem vincular l’efectivitat del lliure accés a la informació amb l’existència d’uns arxius perfectament organitzats.
Això implica que l’Administració ha d’aportar els recursos necessaris per tal d’assegurar un adequat sistema de gestió documental que permeti un nivell de descripció dels documents
que faciliti respondre eficientment a la demanda ciutadana i a
les necessitats de l’Administració. Així mateix, es proposa promoure l’adopció de la metodologia de l’arxivística i la gestió documental per tal de garantir el tractament, la preservació i l’accés de la informació més enllà del suport en què es contingui”.
47. Recomanem que la Comissió Nacional d’Accés, Avaluació i
Tria Documental prevista en la Llei 10/2001, de 13 de juliol
de 2001, d’arxius i documents sigui l’organisme especialitzat i responsable del sistema d’accés a la documentació pública de les administracions catalanes, que promogui el seu
perfeccionament i assisteixi els poders públics i els administrats en casos de dubtes i conflictes.
48. Recomanem garantir l’accés a la informació per mitjà de
l’ús generalitzat de les tecnologies de la informació, i especialment, de les xarxes i Internet aprofundint en els criteris
d’administració oberta i estructurant sistemes coordinats
entre les administracions públiques.
49.Recomanem que les administracions no limitin la publicitat de les seves resolucions i convocatòries als diaris oficials,
i menys durant el mes d’agost, i adoptin mesures actives i
creatives per donar-ne una publicitat eficaç.
�Propostes i recomanacions
C. Recomanacions sobre reformes normatives
50. Recomanem promulgar una legislació d’incompatibilitats,
que en gran part pot ser comuna a alts càrrecs i a empleats
públics, que adopti mesures eficaces per aconseguir la dedicació professional exclusiva dels alts càrrecs i dels empleats públics que optin per aquest règim, tot garantint l’exercici objectiu i imparcial de les seves responsabilitats i evitant
en qualsevol cas situacions de conflicte entre la funció pública i interessos privats.
51. Recomanem revisar les lleis i els instruments de procediment administratiu, per tal de fer més àgil, obert i eficaç el
funcionament de l’Administració. En concret, una nova Llei
de procediment administratiu de la Generalitat (la vigent és
de 1989), que aprofiti tot el potencial de transparència, agilitat i participació obert per la més recent legislació bàsica de
l’Estat en la matèria.
52. Recomanen aprovar una nova llei de subvencions que reculli els principis de legalitat, objectivitat, eficàcia, eficiència,
transparència, coherència, control, responsabilitat i les recomanacions de l’apartat precedent.
53. Recomanem regular amb caràcter d’urgència l’assignació
de recursos a les organitzacions sindicals i empresarials,
amb la finalitat que aquestes puguin desenvolupar degudament les funcions pròpies i reconegudes constitucionalment, d’acord amb criteris objectius de representativitat i amb transparència plena. Transparència que exigeix, amb caràcter preceptiu, que el Govern presenti un
informe anual al Parlament sobre aquesta matèria específica, així com la creació d’un registre públic especial en
41
�42
informe sobre el bon govern i transparència administrativa
el qual constin les dades bàsiques de les organitzacions
sindicals.
54. Recomanen regular, en l’àmbit de l’Administració de la Generalitat de Catalunya, l’accés a la informació i la documentació pública, mitjançant la determinació genèrica de convertir tots els documents en l’àmbit de l’Administració en
documents públics i accessibles al ciutadà. No obstant això,
aquesta determinació genèrica no pot ser absoluta, raó per la
qual s’han d’establir els corresponents procediments per
determinar els límits a l’accés quan escaigui. La nova normativa haurà de preveure que el ciutadà que sigui part en
un expedient administratiu, tingui a la seva disposició des
de l’inici, tot l’expedient i li sigui facilitat l’accés a la documentació, en tot moment i sense necessitat d’establir un
tràmit d’audiència i posada de manifest de tot l’expedient.
La regulació haurà de preveure, també, les circumstàncies,
condicions i requisits d’una possible externalització de la
gestió dels arxius públics.
D. Consideracions finals
55. Demanem al Govern de la Generalitat l’adopció de les iniciatives legislatives i executives adients per concretar les propostes i recomanacions precedents.
56. Considerem que la importància i l’envergadura de les reformes proposades requereixen un fort impuls polític. Recomanem, per tant, al Govern de la Generalitat l’atribució específica a un dels seus membres de la responsabilitat de
promoure, gestionar i fer seguiment de l’aplicació d’aquestes recomanacions.
�Propostes i recomanacions
57. Demanem al Govern de la Generalitat que cada any, i en
compliment del compromís públic assumit, reti comptes al
Parlament de Catalunya de les mesures posades en marxa
a proposta d’aquest document.
58. Finalment, demanem la publicació i difusió d’aquest document, per al coneixement de totes les administracions públiques de Catalunya.
43
��IV. DOCUMENTS QUE FONAMENTEN
LES PROPOSTES I RECOMANACIONS
DEL “GRUP DE TREBALL SOBRE
BON GOVERN I TRANSPARÈNCIA
ADMINISTRATIVA”
A. Administració i funció pública
1. L’Administració ha de dotar-se d’una estratègia per decidir
raonadament, cas per cas, la millor de les grans opcions organitzatives per gestionar els seus serveis: gestió directa,
ens o empreses especialitzades, externalització...
L’Administració contemporània acostuma a escollir entre tres
grans opcions a l’hora de decidir com gestionarà els serveis i activitats que li pertoquen: mitjançant els seus òrgans i funcionaris, creant organismes, entitats o empreses públiques (i fins i
tot fundacions privades) o bé externalitzant els serveis o activitats de la seva competència a gestors privats.
L’opció per una o altra d’aquestes solucions és una decisió
política, que massa sovint s’acostuma a prendre sota la pressió
ideològica dels apriorismes dominants sobre aquestes qüestions (“els funcionaris són gestors poc eficients”, “l’externalització,
especialment en règim de competència, és més eficient”, “la privatització és contrària als interessos públics”), sense ponderar suficientment, cas per cas, els avantatges i els inconvenients de
cada una d’aquestes.
�46
informe sobre el bon govern i transparència administrativa
D’aquesta manera, no és infreqüent la gestió directa per
part de funcionaris o altres empleats de l’Administració de funcions que segurament es podrien prestar amb més eficiència i
eficàcia per gestors privats, la creació d’entitats, organismes o
empreses perfectament prescindibles o l’externalització de serveis o funcions que poden implicar una deixadesa excessiva de
responsabilitats públiques, en la mesura que afecten aspectes
centrals de l’exercici del poder públic.
Aquesta manca d’una estratègia prou meditada sobre quines són les grans opcions organitzatives que cal prendre per
gestionar amb la major eficàcia possible cada tipus de servei o
funció de l’Administració denota un funcionament poc eficient
dels serveis públics. Però també comporta desconfiança i incertesa per part de funcionaris i usuaris dels serveis, sentiments
que, a més a més, poden ser fàcilment estimulats pels prejudicis ideològics existents sobre aquestes qüestions i traslladats als
ciutadans en general.
Per tal de resoldre aquests dèficits d’eficiència i de confiança, cal que l’Administració s’esforci per definir una estratègia
global sobre la forma més idònia per gestionar cada tipus de
servei o activitat de la seva competència, amb el benentès que
l’opció escollida en cada cas ho serà tot ponderant els criteris de
responsabilitat pública i d’eficiència, i garantint sempre l’audiència o participació dels usuaris i la transparència en l’apreciació
dels avantatges i inconvenients que presenten cada una de les
opcions ponderades.
Així, i a títol d’exemple, proposem definir formalment uns
criteris com ara els següents:
• Les funcions d’inspecció i de control no s’haurien d’externalitzar, o en tot cas ho haurien de ser sota mesures de control molt estrictes.
• L’Administració ha de garantir el control efectiu de les activitats externalitzades.
�Documents
Així mateix, i a fi de palesar la conveniència de dur a terme
aquesta tasca, i al mateix temps posar de manifest el desordre
vigent en aquesta qüestió, proposem al Govern de fer una relació exhaustiva de tots els serveis i les funcions que presta l’Administració de la Generalitat, indicant en cada cas la seva forma
de gestió o de prestació.
2. L’Administració ha de generalitzar les cartes de serveis, a fi
de formalitzar els seus compromisos o garanties de gestió
i prestació d’aquests
L’Administració només estarà autènticament al servei del ciutadà quan garanteixi realment la prestació efectiva dels serveis
i de les funcions que preveuen les lleis, i a més amb unes ràtios
mínimes de celeritat o de qualitat, així com de minimització de
costos. L’Administració catalana està lluny d’assolir aquests objectius, tret d’algunes prestacions molt puntuals.
La figura que s’està estenent més per aconseguir aquesta finalitat és la de la carta de serveis. Amb la carta de serveis, cada
organisme, dependència o servei públic expressa amb detall les
funcions o prestacions que estan sota la seva responsabilitat i
es compromet formalment a proporcionar-les dins d’uns terminis màxims i amb uns requisits determinats mínims de qualitat.
Pràcticament cap dels departaments i organismes de la Generalitat no s’ha dotat de la corresponent carta de serveis i, en
general, aquesta Administració no ha fet cap gest significatiu
per formalitzar davant dels ciutadans o dels usuaris dels seus
serveis compromisos concrets de compliment efectiu de les
prestacions que aquests li requereixen.
Proposem, per tant, generalitzar la figura de la carta de serveis a tots els departaments, organismes, empreses i, en general, serveis de la Generalitat, tant els prestats directament com
47
�48
informe sobre el bon govern i transparència administrativa
els externalitzats, i formalitzar a través d’aquesta compromisos
concrets i tangibles de prestació, dins de terminis i nivells de
qualitat garantits, amb el benentès que qualsevol incompliment
d’aquests compromisos hauria de generar la corresponent compensació o indemnització a favor del damnificat.
Quant a les compensacions o indemnitzacions, en cada
cas s’hauran de valorar quines són més adequades i, a més de
l’eventual responsabilitat dels funcionaris, gestors o directius
implicats, poden establir la prestació alternativa del servei
per un gestor privat, si és procedent (atencions sanitàries, per
exemple), a costa de l’Administració, una indemnització econòmica o altres. En qualsevol cas, ha de quedar clar que l’incompliment per l’Administració del temps de resposta compromès
per la carta de serveis ha de tenir conseqüències en benefici del
ciutadà afectat.
Així mateix, la carta de serveis pot tenir també un important
valor pedagògic, posant en relleu el cost real i la importància i
transcendència del servei que es tracti i, en conseqüència, els
deures i responsabilitats que també pertoquen als usuaris, per
garantir el seu bon funcionament.
La imatge social dominant de la funció pública és essencialment negativa: irresponsabilitat, prepotència i amiguisme, semblaria ser que són els atributs que més defineixen els empleats
del sector públic.
Aquesta imatge, a més d’injusta, dificulta enormement tota
política seriosa d’incentius i de millora de la funció pública. Per
tant, proposem combatre-la decididament. Amb aquesta finalitat, proposem mesures eficaces per promoure una imatge de
responsabilitat, disponibilitat i servei que donin prestigi a la
funció pública. I la millor manera d’assolir-la és fer tot el possible per posar efectivament els funcionaris al servei dels ciutadans. I castigar efectivament els pocs que incompleixen, amb
mesures disciplinàries.
�Documents
A més, seria també convenient de donar publicitat, en termes estadístics, a aquesta activitat disciplinària de l’Administració, amb la finalitat de fer palesa l’actitud de cura i de rigor amb
què el Govern gestiona l’Administració.
Amb aquesta mateixa finalitat, és necessari que els sindicats
de la funció pública assumeixin el grau de responsabilitat que
manifesten en les relacions laborals privades, per tal de coadjuvar a la millora del servei públic, objectiu en què també hi haurien d’estar molt més implicats del que ho estan actualment.
3. Cal assegurar procediments i polítiques que garanteixin la
transparència, l’objectivitat i l’eficiència en l’accés a la funció pública
El sistema vigent d’accés a la funció púbica (en un sentit ampli:
funcionaris, laborals, eventuals i alts càrrecs) és poc eficient i
massa opac, amb dues conseqüències altament negatives:
• No es garanteix la selecció dels millors.
• S’abona la percepció social del clientelisme i l’amiguisme en
el nomenament dels funcionaris i responsables públics.
Cal distingir diverses situacions: funcionaris de carrera, personal laboral, funcionaris eventuals o de confiança i alts càrrecs
i assimilats.
En el cas dels funcionaris de carrera, que en principi s’haurien de reclutar mitjançant oposició o concurs-oposició, el principal problema rau en l’abús dels interinatges, deguts probablement a parts iguals a una injustificable manca de previsió sobre les necessitats futures de personal, que porta a cobrir habitualment amb urgència les vacants, i al fet que els procediments d’oposició vigents són tan i tan llargs que requereixen
més d’un i, a vegades, de dos anys per dur a terme tot el procés
de l’oposició.
49
�50
informe sobre el bon govern i transparència administrativa
Sigui com sigui, el cas és que a l’Administració de la Generalitat hi ha una borsa de funcionaris interins que supera el
36% del total de personal d’administració i tècnic, i que han
estat reclutats sense cap garantia d’objectivitat, mèrit o capacitat i transparència, i que a la pràctica hipotequen la cobertura
futura en propietat de les places que estan ocupant.
Per resoldre aquesta situació proposem adoptar les mesures
següents:
• Preveure un procediment més eficient i ràpid d’oposició,
que permeti cobrir amb pocs mesos les vacants i deixi d’obligar
els opositors a llargues inversions memorístiques (un bon psicotècnic, una senzilla prova de redacció i un curs selectiu, per
exemple).
• No permetre el nomenament de cap altre interí mentre el
nombre total d’interins no estigui per dessota del que es podria
considerar un marge raonable d’interinatge estructural.
• Garantir, a més, que aquests pocs interins siguin reclutats
segons uns requisits mínims de transparència i objectivitat (per
exemple, donant sempre prioritat als qui s’haguessin presentat
a l’oposició respectiva immediata anterior i no haguessin obtingut plaça, per ordre de la qualificació obtinguda)
A més a més, caldria revisar el sistema vigent d’oposicions,
a fi de flexibilitzar-lo, per tal d’assegurar la desitjable adaptació
de cada tipus d’oposició a les característiques del lloc de treball
a cobrir, que poden ser molt diferents, i també a fi de professionalitzar més els tribunals, garantint una composició al màxim de neutre, però també al màxim d’experta en els coneixements i aptituds que han d’acreditar els aspirants.
En relació amb el personal laboral, cal fer tres observacions:
• En primer lloc, cal establir criteris clars sobre quina tipologia de feines requereix contracte laboral, amb el benentès que
la resta haurien de ser funcionaris. No és aquesta la situació actual, que en molts casos es caracteritza per la convivència de
�Documents
funcionaris i laborals fent exactament les mateixes tasques en
el mateix servei.
• En segon lloc, reiterar el que s’acaba de dir sobre els funcionaris interins, a fi de limitar l’ús dels contractes laborals temporals.
• En tercer lloc, convé garantir millor del que és habitual
l’aplicació de procediments objectius i transparents de selecció
del personal laboral amb contracte indefinit, tant per part dels
departaments de la Generalitat, com dels seus organismes i empreses. La possibilitat d’utilitzar el concurs com a sistema de
selecció no ha de servir d’excusa per afeblir aquests requisits de
transparència, objectivitat, mèrit i capacitat.
Pel que fa als funcionaris eventuals o de confiança i als alts
càrrecs (i assimilats, com és el cas dels directius dels organismes i empreses públiques), no es tracta de qüestionar la necessària discrecionalitat del Govern o dels consellers en el seu nomenament. Ara bé, entenem que és exigible, per un criteri elemental de transparència i de bona administració, que el seu nomenament es justifiqui expressament i públicament en els mèrits,
tant professionals, com polítics, que acreditin que la persona
designada és la més apropiada al lloc a cobrir.
4. Cal revisar el sistema de gestió i d’incentius dels empleats
públics, a fi d’estimular-ne la competència professional, la
dedicació i la responsabilitat
Una Administració eficaç necessita poder gestionar amb eficiència i flexibilitat els seus recursos humans i comptar amb empleats públics competents i estimulats per un sistema positiu d’incentius. La nostra Administració està lluny d’assolir aquests objectius.
Per començar, l’estructura de grups, cossos i nivells és massa rígida i complicada, dificulta enormement poder designar en
51
�52
informe sobre el bon govern i transparència administrativa
cada moment l’empleat més idoni per a cada lloc de treball, i
dificulta també poder estimular i motivar positivament la seva
dedicació i la seva feina.
Així mateix, el sistema vigent d’incentius és poc eficient. El
principal incentiu que s’ofereix als empleats públics és un treball estable, estabilitat que és indiferent de si desenvolupen més
o menys bé la seva feina. Els incentius retributius són escassos,
ja que la piràmide de sous és molt plana, de manera que les retribucions superiors sovint no justifiquen l’assumpció d’especials compromisos de responsabilitat o de dedicació, i en tot cas
resulten poc competitives amb el sector privat. Fins i tot el complement de productivitat, que ben gestionat podria permetre
una certa incentivació retributiva del treball realment fet, sovint
és distribuït de forma lineal i indiscriminada. El resultat és una
Administració poc atractiva per als professionals qualificats, i
formada majoritàriament per personal de nivells professionals
o de titulació mitjans i baixos.
Cal revisar el sistema de provisió dels llocs de treball i els
instruments de gestió del personal del sector públic, a fi d’incrementar-ne la flexibilitat i l’eficiència. Cal també establir un
sistema d’incentius favorable a millorar la dedicació i la qualificació professional dels empleats públics. Aquest sistema hauria de combinar els elements següents:
• Una política retributiva més adient amb el sector privat.
• L’assignació d’una part significativa del sou a la productivitat o a l’assoliment efectiu dels objectius fixats per a cada empleat, que ha de poder canviar, amunt o avall, cada exercici pressupostari, d’acord amb la productivitat o dels objectius realment assolits.
• Polítiques de formació més eficaces.
�Documents
5. Cal revisar el règim d’incompatibilitats i promoure un codi
de conducta dels empleats públics, a fi de garantir la seva
dedicació òptima i el servei objectiu i neutral dels interessos
públics
L’Administració ha de ser capaç de garantir als ciutadans i de fer
palès un tracte respectuós i deferent, eficient, objectiu i neutral.
Tenim una llarga tradició que acostuma, massa sovint amb
raó, a identificar l’Administració més aviat amb tot el contrari:
menyspreu i prepotència pels administrats, indiferència i ineficàcia en la resolució de les seves demandes, clientelisme i favoritisme.
Si bé és innegable que l’Administració contemporània ha
deixat molt enrere aquestes taques del passat, i els alts càrrecs
i personal que la serveixen manifesten majoritàriament una actitud de servei exemplar, la inèrcia cultural és tan forta que resta
encara a fer una inversió molt important en normatives, gestos
i canvis d’actitud per superar definitivament aquesta visió negativa i desconfiada de la cosa pública, encara molt estesa a la
nostra societat.
I on segurament cal incidir més és en el règim de dedicació
i de servei dels empleats públics, inclosos els alts càrrecs. En un
doble nivell: el del règim d’incompatibilitats, d’una banda, i en
el del codi ètic o de conducta, de l’altra. L’objectiu no és un altre que poder garantir als ciutadans uns graus òptims de dedicació a la cosa pública, neutralitat i independència respecte d’interessos privats i servei als ciutadans per part dels empleats públics, i que així es percebi a bastament. És a dir, els servidors
públics no solament han de ser correctes, sinó exemplars, en
l’exercici de les seves funcions.
En l’actualitat, la Generalitat no disposa d’una legislació pròpia d’incompatibilitats dels seus alts càrrecs, la que regula la
incompatibilitat dels seus funcionaris és millorable i, tret de
53
�54
informe sobre el bon govern i transparència administrativa
comptades excepcions, tampoc no disposa de cap tipus de normativa o codi ètic o manual de conducta aplicable als seus alts
càrrecs i empleats. Davant d’aquestes mancances, considerem
necessari:
• Promulgar una legislació d’incompatibilitats, que en gran
part pot ser comuna a alts càrrecs i a empleats, que adopti mesures eficaces per aconseguir com a mínim la dedicació professional exclusiva dels alts càrrecs i dels empleats que optin per
aquest règim, garantir l’exercici objectiu i imparcial de les seves responsabilitats i, en general, per evitar en qualsevol cas situacions de conflicte entre la funció pública i interessos privats.
Entre d’altres mesures concretes, aquesta legislació hauria d’assegurar:
• La dedicació plena al càrrec, que, en el cas dels alts càrrecs,
no s’hauria de poder compaginar amb responsabilitats polítiques o de partit.
• La publicitat de les declaracions d’ingressos, patrimonials
i d’activitats.
• Definir uns criteris bàsics sobre la conducta que han d’observar alts càrrecs i empleats públics en el desenvolupament de
la seva funció, criteris que haurien de ser desenvolupats i concretats mitjançant un codi ètic o de conducta, a confeccionar pel
Govern, consultant entitats socials i representatives dels usuaris dels serveis públics, que s’hauria d’aplicar a tots els departaments, organismes i empreses de la Generalitat, i que en tot
cas ha d’assegurar la imparcialitat, l’austeritat, la transparència
i l’assumpció dels valors constitucionals, de sostenibilitat i de
responsabilitat social de l’empresa per part dels alts càrrecs i
funcionaris.
• Adoptar mesures per garantir el compliment efectiu dels
requeriments adoptats per l’esmentada normativa d’incompatibilitats o de conducta.
�Documents
6. Cal revisar les lleis i instruments de procediment administratiu i de gestió pública, per tal de fer encara més àgil,
obert, eficient i eficaç el funcionament de l’Administració
En els darrers anys s’han fet reiterats esforços i s’han impulsat
diverses mesures per modernitzar i agilitar i per imprimir majors dosis de transparència, eficiència i eficàcia al funcionament
de l’Administració. Les noves lleis de procediment administratiu, la incorporació de la cultura de la gestió, les polítiques de
participació ciutadana i els manuals, protocols i procediments
que es vénen aplicant els darrers temps en són una mostra.
Tanmateix, estem encara lluny d’assolir una praxis de funcionament de l’Administració, tant en el seu vessant de funcionament intern, com en el d’atenció als ciutadans, que sigui satisfactòria. Certament, el repte és molt difícil. En part, a causa
de la imatge negativa fortament consolidada a la societat després de tants anys d’administració ineficient, críptica i tancada.
I en part, perquè allò que li demanem a l’Administració a vegades és massa contradictori: escurçar els procediments i incrementar el debat i la participació, millorar la transparència i protegir el dret a la intimitat, donar serveis de major qualitat i gastar menys...
D’aquí la necessitat d’intensificar els esforços per millorar
el funcionament de l’Administració. En aquest sentit, convé impulsar les mesures següents:
• Una nova llei de procediment administratiu de la Generalitat (la vigent és de 1989), que aprofiti tot el potencial de transparència, agilitat i participació obert per la legislació bàsica de
l’Estat més recent.
• Establir indicadors de cost unitari dels diversos serveis i procediments públics i sotmetre’ls a auditories externes de gestió.
• Sotmetre a un programa sistemàtic i permanent d’auditoria de gestió tots els procediments aplicats pels diversos serveis,
55
�56
informe sobre el bon govern i transparència administrativa
organismes i departaments de la Generalitat, a fi de detectar
disfuncions i oportunitats de reforma i incorporar-hi els nous
avenços que es vagin produint, a fi de millorar-ne l’eficàcia, l’agilitat i la transparència.
• Garantir que tots els serveis, organismes i departaments
de la Generalitat tinguin a disposició dels ciutadans interessats
manuals intel·ligibles i assessors que els orientin i informin a
bastament sobre els tràmits, els ritmes i els criteris i pautes de
resolució dels diferents procediments.
• Assegurar que en tots els procediments administratius es
comunicarà als interessats el nom, adreça física i electrònica i
telèfon d’un funcionari responsable, a qui s’han de poder adreçar en qualsevol moment per demanar assessorament, suport
o informació sobre la seva tramitació.
• Garantir que tots els serveis, organismes i departaments
oferiran als ciutadans un canal fàcil, assequible i ràpid de queixa, de suggeriment o de denúncia per qualsevol tracte inadequat o desatenció que hagin pogut rebre. Aquestes queixes han
de ser contestades en un termini de com a màxim un mes pel
responsable del servei o organisme i al cap de l’any haurien de
ser objecte d’un informe global.
• Assegurar que es motivaran sempre les decisions de l’Administració, i que aquesta motivació en cap cas no es limitarà
a un formulisme buit de contingut, sinó que contindrà uns elements mínims de justificació i de congruència amb el contingut de la resolució.
• Preveure conseqüències o sancions efectives en cas d’incompliment dels requisits anteriors, inclosos els casos d’insuficiència o de mal funcionament dels serveis públics.
�Documents
7. Establir instruments per fer complir les normes i els procediments públics i per avaluar-ne el grau de compliment
Hom tendeix a confiar excessivament en el poder de les normes
i de les decisions públiques. A pensar que n’hi ha prou amb
prendre resolucions perquè les coses funcionin i per canviar la
realitat. A la pràctica, això no és veritat: les lleis no es compleixen per si soles, no són bones o útils per definició i les resolucions administratives moltes vegades no transcendeixen els
papers.
És necessari que els poders públics no es limitin a fer lleis
i a prendre acords. És imprescindible que es preocupin també,
i de forma molt intensa, pel seu compliment i per la seva aplicació. Amb aquesta finalitat, com a mínim caldria:
• Potenciar i desenvolupar molt més els serveis i procediments d’inspecció per tal de verificar el compliment efectiu de
les normes en els diversos àmbits d’activitat social.
• Establir mecanismes d’avaluació objectiva i pública del
grau de compliment de les principals lleis del sector públic (funcionaris, procediment, contractació, urbanisme, educació, sanitat, medi ambient, etc.), que serveixin també per detectar les seves deficiències i els principals problemes que planteja la seva
aplicació.
8. Davant la concurrència d’administracions, cal oferir al ciutadà un interlocutor públic responsable i únic
Cada vegada són més els casos en els quals la intervenció administrativa, ja sigui per controlar o supervisar l’activitat dels ciutadans i de les empreses, o per prestar-los serveis, és a cura d’òrgans i entitats diverses, de manera que cal l’actuació i la conformitat de més d’una autoritat o funcionari per produir allò que
hom demana a l’Administració. Aquest fet dificulta la tramita-
57
�58
informe sobre el bon govern i transparència administrativa
ció dels assumptes, afebleix la responsabilitat pública, limita la
seguretat jurídica i massa vegades condemna els ciutadans i les
empreses a veritables carreres d’obstacles burocràtiques.
Per fer front a aquests problemes, es ve parlant des de fa
temps de la idea de la finestreta única, model que algunes poques lleis han aplicat, almenys formalment, a algun procediment determinat. Tanmateix, estem lluny d’assolir que la finestreta única sigui una realitat.
Cal que s’estableixi legalment, i amb caràcter general, que
en tots aquells procediments en els quals intervenen diversos
òrgans o diverses administracions, la responsabilitat de la tramitació recaurà sempre en un únic òrgan, que haurà de vetllar
per la tramitació sencera de l’expedient, procurant la intervenció àgil de tots els altres òrgans implicats, i donant en qualsevol moment la informació que li requereixin els interessats
sobre l’estat de la tramitació.
En definitiva, per molts que siguin els òrgans i les administracions implicades en un mateix assumpte, s’ha d’oferir als
ciutadans un responsable únic de la seva tramitació, que els pugui donar comptes no solament dels tràmits de la seva competència, sinó assumint també la responsabilitat de la resta d’intervencions de l’Administració. La tant habitual sortida de traslladar les culpes a un altre òrgan s’hauria d’eradicar de l’Administració.
9. Cal fer més àgil l’assumpció de responsabilitat per l’Administració i fer més transparent la responsabilitat personal de
les seves autoritats i empleats
Tot i que el sistema de responsabilitat patrimonial de l’Administració que es ve aplicant entre nosaltres és prou generós amb
els damnificats, resulta com a mínim francament millorable en
dos aspectes.
�Documents
Per una banda, caldria trobar entre tots plegats (administració, tribunals, advocats) la manera d’oferir ràpidament als damnificats la compensació o indemnització que uns i altres saben
que acabaran obtenint després d’uns anys de recursos i reclamacions. La majoria de les vegades assistim a un mercadeig
perfectament conegut i previsible: es reclamen indemnitzacions molt exagerades; l’Administració n’ofereix de molt minses; els tribunals acaben fixant el punt intermedi que uns i altres coneixen d’entrada. Resultat: el damnificat obté una indemnització justa, ... uns anys després d’haver patit el dany.
Es tracta d’una situació força absurda, sens dubte negativa
per als ciutadans afectats, que haurien de ser indemnitzats molt
més puntualment, que contribueix a carregar innecessàriament
de feina la justícia i que projecta una imatge negativa i sovint
insensible de l’Administració.
No està a les mans de l’Administració trobar una solució satisfactòria a aquest problema, ja que si es limités a oferir d’entrada indemnitzacions més elevades, aquest gest segurament incrementaria les finalment acordades pels tribunals, en detriment
dels recursos públics. Tanmateix, el que sí que pot i ha de fer l’Administració és promoure una reflexió amb els jutges i els altres
professionals de la justícia, que pugui donar com a resultat la
ràpida i justa assumpció de responsabilitat per l’Administració
pels danys que hagi pogut ocasionar, de manera que siguin del
tot excepcionals els casos de recursos judicials per aquest motiu.
Així mateix, l’Administració hauria d’estar molt més disposada a atendre amb celeritat i objectivitat (aplicant, per exemple,
barems del tipus dels promoguts per les asseguradores) les demandes de responsabilitat en via administrativa, a part de promoure solucions negociades o arbitrals als conflictes en aquest
àmbit, solucions que la legislació vigent ja preveu.
Per una altra banda, advertim també un dèficit de responsabilitat personal de les autoritats i funcionaris. Des del punt de
59
�60
informe sobre el bon govern i transparència administrativa
vista del damnificat, ja està bé la situació actual: l’Administració respon de qualsevol dany ocasionat pel funcionament dels
seus serveis, sigui o no imputable a algun dels seus empleats
o alts càrrecs.
Tanmateix, des del punt de vista de la transparència i del
funcionament eficient dels serveis públics, el sistema de responsabilitat administrativa també hauria d’identificar els servidors públics que, amb la seva mala fe, desídia, negligència o incompetència, si s’escau, hagin ocasionat els danys dels quals ha
de respondre l’Administració, donar-los publicitat i, en la mesura del possible, fer-los assumir personalment el cost de la indemnització o les responsabilitats disciplinàries que corresponguin.
B. L’àmbit institucional autonòmic especialitzat
1. Descripció i valoració
L’esquema institucional de la Generalitat de Catalunya conté,
principalment a l’entorn del Parlament, una sèrie d’ens i òrgans
als quals la legislació encomana funcions especialitzades i
dota d’un estatut particular. La naturalesa d’aquelles és diversa:
gestora, consultiva, supervisora o reguladora, segons els casos.
També ho són l’estructura interna, la forma jurídica que adopten i el vincle institucional de les peces del conjunt. Tot i la diversitat assenyalada, el bon desenvolupament de les funcions
que tenen encomanades el Consell Consultiu, la Sindicatura de
Comptes, el síndic de Greuges, el Consell de l’Audiovisual de
Catalunya, la Comissió Jurídica Assessora, el Consell Econòmic
i Social, el Tribunal Català de Defensa de la Competència, el
Consell d’Administració de la Corporació Catalana de Ràdio i
Televisió i altres sol comportar dos tipus de requeriments. En
�Documents
el primer hi figuren els relatius a la independència o autonomia
respecte de la institució a la qual serveixen, així com la imparcialitat respecte dels interessos de grup en l’àmbit objecte de la
seva competència. El segon tipus de requeriments fa referència
a la preparació especial, així com al perfil adequat, de les persones que n’han d’ocupar els càrrecs.
La nostra anàlisi de la normativa vigent no ha detectat mancances remarcables en la configuració institucional d’aquest
àmbit ni en els requeriments genèrics anteriorment esmentats,
però considerem que seria convenient sotmetre a revisió, bé per
la raó de ser d’algunes de les seves peces, bé per la dimensió
que han anat adquirint i els seus costos de funcionament en relació amb les funcions que han de complir.
Pel que fa a la designació dels càrrecs, constatem que, en
correspondència amb la diversitat d’aquest àmbit, hi ha una
gradació de previsions legals en què figuren tràmits especials,
quòrums qualificats, nomenaments irrevocables i altres cauteles per afavorir-ne el bon funcionament.1 Això no és obstacle,
però, per indicar que hem observat la consolidació de determinades pràctiques que parcialment poden deformar l’esperit del
legislador i afectar desfavorablement el rigor, l’objectivitat i, en
definitiva, la qualitat d’aquest nivell de servei públic. Però no
solament la qualitat, sinó també l’acceptació política i social del
servei en qüestió. Revalorar-lo i prestigiar-lo exigeix situar-lo en
l’àmbit concret de la institució que en té la responsabilitat i evitar l’extrapolació al seu interior de les configuracions i les dinàmiques partidàries, procurant que l’exercici dels càrrecs quedi
1. En aquest sentit, s’ha de tenir en compte la “Proposició de llei sobre la intervenció del
Parlament de Catalunya en la designació de les autoritats i els càrrecs de designació
parlamentària”, presentada pels grups parlamentaris que donen suport al Govern el
passat novembre 2004. També el PP en va presentar una de similar. Actualment els
lletrats del Parlament han fet una proposta refosa de les dues iniciatives parlamentàries i s’està en període de negociació i d’esmenes.
61
�62
informe sobre el bon govern i transparència administrativa
al marge d’aquestes i pugui realitzar-se en plena llibertat i responsabilitat personals.
Els partits polítics són institucions fonamentals de la democràcia. Convé assumir la importància que té per al sistema democràtic l’existència de partits arrelats, transparents i amb bones pràctiques, internes i externes, tant com la necessitat d’evitar que la seva actuació substitueixi i intervingui en la presa de
decisions que corresponen a altres institucions del sistema. És
un dels grans reptes actuals amb vista a enfortir la confiança en
les institucions polítiques.
Establert l’anterior, la selecció de les persones per a cobrir
els càrrecs aquí previstos ha de guiar-se per criteris de mèrit i
experiència, és a dir, d’adequació del perfil professional, personal i cívic a les responsabilitats encomanades. No ha de constituir un impediment per ser-ne candidat el fet de comptar amb
una trajectòria de dedicació al servei públic a través de l’acció
política, amb afiliació o sense, però això no pot derivar en un
tracte de favor ni en l’establiment de quotes partidàries, essent,
alhora, exigible que la selecció ponderi segons criteris prudents
que aquesta circumstància no afectarà, com tampoc d’altres, la
independència i la credibilitat de la institució corresponent.
En un altre pla, volem remarcar que la independència o l’autonomia amb la qual la legislació ha dissenyat els òrgans aquí
considerats ha de tenir com a corol·lari l’exigència d’una acurada transparència i un rendiment de comptes rigorós, en uns termes que permetin valorar l’eficàcia del treball efectuat i els costos.
2. Recomanacions
1. Que es revisi l’abast de les institucions que integren
aquest àmbit i, en particular, la raó de ser d’algunes d’aquestes,
la dimensió que han anat adquirint i els seus costos de funcionament en relació amb les funcions que han de complir.
�Documents
2. Que es tendeixi cap a l’extensió del sistema d’audiència
prèvia dels candidats davant la comissió corresponent del Parlament i, per als càrrecs d’òrgans unipersonals o de major relleu, davant una comissió ad hoc de la institució parlamentària.
3. Que es doni publicitat als tràmits de cobertura i selecció
dels càrrecs i que es fomenti la pràctica de disposar d’un nombre superior de candidats al de llocs a cobrir. Així mateix, aquest
procés hauria de preveure, en determinats casos, l’ampliació
dels subjectes capacitats per a la presentació de propostes.
4. Que es revisi en un sentit de major rigor la normativa actual sobre incompatibilitats, conflictes d’interès sobrevinguts i
activitats en els períodes previs i posteriors a l’exercici dels càrrecs. Això ha de comportar l’adequació de les retribucions a les
exigències de preparació i dedicació que s’estableixin, i a les limitacions d’activitat posteriors.
5. Que la presa de possessió de determinats càrrecs incorpori, juntament amb la declaració de béns, la suspensió de l’afiliació política, si és el cas.
6. Que tots els ens i òrgans disposin del seu reglament de
règim interior i d’un codi de conducta, els quals hauran de recollir i concretar els principis generals sobre bones pràctiques
similar a l’adreçat als alts càrrecs i empleats públics, proposat
en aquest document.
7. Que, de forma explícita, en desenvolupament de la normativa aplicable, el reglament de règim interior i el codi de conducta reconeguin i refermin la independència dels càrrecs corresponents, estableixin l’obligació de les persones que els ocupen de guardar secret de la informació institucional obtinguda
i determinin la improcedència que aquestes persones siguin
cridades, o voluntàriament acudeixin, a informar, al marge de
les previsions legals, altres càrrecs o institucions.
8. Que les institucions regulin la forma en què ha de supervisar-se el compliment del reglament de règim interior i el codi
63
�64
informe sobre el bon govern i transparència administrativa
de conducta, tot precisant l’ús que cal donar al resultat d’aquest
control.
9. Que, amb la periodicitat que aconselli cada cas, els ens i
òrgans aquí establerts informin i rendeixin comptes de l’activitat desenvolupada davant les institucions corresponents, i que
tota la informació rellevant sigui publicada en la forma adient,
així com incorporada a la pàgina web que sigui procedent.
Aquest rendiment de comptes hauria d’emmarcar-se en una
perspectiva plurianual.
10. L’efectiva aplicació de les recomanacions precedents a la
Sindicatura de Comptes resulta notòriament urgent, per raons
que són públiques.
C. Alts càrrecs
1. Introducció: L’alt càrrec, entre el responsable polític i el funcionari públic. Gestor públic
L’alt càrrec, situat en una posició intermèdia entre el càrrec polític i el funcionari, és, cada vegada més, l’autèntic gestor públic,
responsable no tan sols d’executar les polítiques públiques, sinó
d’adaptar als casos concrets directrius d’abast general o, fins i
tot, de contribuir molt activament a la seva definició.
És, per tant, molt important, des del punt de vista del bon
govern i la transparència, introduir elements de control democràtic i publicitat en tots els processos relacionats amb el reclutament, la retribució i la regulació dels alts càrrecs, atesa la seva
importància real en el funcionament de les estructures de govern i, al mateix temps, de la visibilitat de la seva actuació davant la ciutadania, decisiva moltes vegades a l’hora d’establir
judicis sobre el funcionament de les administracions.
�Documents
2. Proliferació. Conveniència de limitació numèrica. Necessitat de justificar la creació de nous alts càrrecs. Publicitat relació d’alts càrrecs
L’alt càrrec no funcionari hauria de ser una figura excepcional
amb limitació numèrica i pressupostària.
Sense que, per la matèria de què es tracta i pel fet que no hi
ha dades fàcilment accessibles ni presentades de forma ordenada i periòdica, pugui establir-se un judici objectiu, hi ha un estat d’opinió generalitzat sobre l’excessiu nombre d’alts càrrecs
existents.
La història de l’Administració de la Generalitat ha estat exemplar en aquest sentit: s’ha assistit a la transformació del secretari general tècnic –un funcionari situat al nivell més alt de responsabilitat administrativa– en un secretari general configurat com
el segon nivell de responsabilitat política del Departament.
Posteriorment, s’ha produït un procés de proliferació dels
secretaris sectorials –precedida en el temps per la curiosa pràctica de reconèixer la categoria de secretari general a determinats
directors generals–, la generalització de l’existència de directors
de serveis, amb rang de director general, a tots els departaments, i una certa tendència a la creació de noves direccions
generals, així com els càrrecs relacionats amb el desplegament
territorial, que contribueixen a configurar una administració
certament intensiva en càrrecs de definició i responsabilitat
política.
Les administracions locals, els ajuntaments (el cas de l’Ajuntament de Barcelona és molt clar en aquest sentit) i les diputacions, no han estat aliens a aquest procés de proliferació dels
alts càrrecs, amb l’aparició de figures noves com ara els gerents
–existents també als consells comarcals–, coordinadors...
En una i altra administració la pràctica generalitzada de
la creació d’ens i organismes autònoms, empreses públiques,
65
�66
informe sobre el bon govern i transparència administrativa
consorcis... que configuren la frondosa realitat present, ha fet
necessària la creació, al seu vèrtex, de nous alts càrrecs, que vénen a afegir-se als generats pels motius abans esmentats.
Caldria estudiar si aquesta tendència respon, com cal suposar, a la creixent complexitat de les tasques que desenvolupen
les administracions, o bé si hi ha hagut un creixement desproporcionat, més inspirat per la necessitat de situar a l’entorn dels
responsables polítics un equip de gestors de la seva confiança
i, per tant, de defugir els més rígids criteris de provisió dels
llocs de treball reservats al personal funcionari.
Si s’arriba a la conclusió que ha estat aquesta la causa, si
més no, parcial, s’han de fixar limitacions a la proliferació dels
alts càrrecs, més enllà de les purament pressupostàries: l’establiment d’un cert numerus clausus, deixant oberta la creació, degudament justificada, de noves unitats administratives, amb els
seus corresponents alts càrrecs al front, davant l’aparició de
noves necessitats objectivament contrastables.
El numerus clausus d’alts càrrecs, inclosos els no funcionaris i els funcionaris, hauria d’incloure també la limitació en el
nombre màxim de conselleries, empreses i organismes públics
així com de directors generals i càrrecs assimilables. L’Administració local hauria d’aplicar també idèntiques limitacions en els
seus càrrecs i organismes.
Cal, igualment, definir els criteris mínims i objectius per a
cada categoria d’alt càrrec i el perfil concret del lloc, a l’estil del
catàleg que hi ha dels llocs de treball funcionarials.
3. Reclutament: criteris polítics versus criteris tècnics. Compromís entre lliure designació i transparència del procés: intervenció d’una comissió parlamentària o plenària. Cessament
Caldria suposar que una Administració amb més de vint anys
d’existència, considerant tant l’Administració de la Generalitat
�Documents
com les administracions locals, els serveis de l’Estat a Catalunya
i els subsistemes públics docent i sanitari, hauria d’haver generat ja el nombre suficient de funcionaris altament qualificats (i,
al mateix temps, plural en les seves opcions!) per tal que els
rectors polítics poguessin designar, d’entre aquest col·lectiu,
persones de suficient confiança tècnica i política per encomanar-los l’exercici dels alts càrrecs.
Malgrat això, s’aprecia en la pràctica la designació de persones d’un mèrit discutible, i que, moltes vegades simplement
per anys de vida, difícilment han pogut acumular les experiències professionals i els coneixements tècnics que, sens dubte,
trobaran a faltar en l’exercici de les seves noves responsabilitats.
Una via senzilla d’actuació, coherent a més amb la proposta
d’excepcionalitat de l’alt càrrec no funcionari, seria aplicar a
Catalunya la LOFAGE i seleccionar fins a director general o
equivalent entre personal funcionari de manera més habitual.
La selecció hauria de ser mitjançant concurs obert, on constessin els requeriments del càrrec i els mèrits específics dels
candidats. Caldria un escrit motivat i públic de la selecció feta.
D’altra banda, la selecció hauria de ser oberta a funcionaris de
totes les administracions (europea, estatal, Generalitat, altres
comunitats autònomes, administracions locals, etc.) amb similars processos i requisits d’accés.
Caldria, per tant, considerar, com a element d’autoregulació,
la necessitat que els responsables polítics haguessin de presentar davant una comissió parlamentària, o comissions del Plenari en el cas dels ens locals, els candidats a alts càrrecs, amb una
breu exposició del seu currículum, on quedi destacada la idoneïtat, competència i experiència, inclosa la possibilitat de respondre oralment a qüestions relacionades amb el càrrec a desenvolupar. També podria fer-se una compareixença del responsable
polític amb el seu equip de candidats a alt càrrec davant de la
Comissió Parlamentària o de Plenari per justificar-ne la selecció.
67
�68
informe sobre el bon govern i transparència administrativa
La correlació de forces dins de la Comissió hauria de garantir, pel que fa a les formacions amb responsabilitats de govern,
que les seves designacions no es veurien obstaculitzades, però
potser aquesta pràctica extremaria la cura a l’hora de presentar
candidats sense un historial professional suficientment acreditat.
D’altra banda, si s’apliquessin aquestes propostes i l’estructura dels alts càrrecs fos menys discrecional, es podria disminuir la paràlisi administrativa que envolta els processos electorals de les institucions polítiques. I, a més, serviria d’incentiu
per al funcionariat, que veuria oberta la possibilitat d’intervenir
en l’orientació i gestió de la política.
Altra consideració pot fer-se en el cas –no tan freqüent– de
candidats provinents del món empresarial, sense cap activitat
política prèvia coneguda:
El fossar existent entre les retribucions dels alts càrrecs als
sectors públic i privat dificulta en gran mesura aquest reclutament, llevat dels casos –certament no desitjables– d’una trajectòria professional no especialment reeixida o d’unes expectatives de reincorporació al sector privat en millor posició després
de l’experiència al sector públic. També hi ha gent vocacional
que desitja, després d’una etapa reeixida en el món privat, aportar la seva experiència al sector públic, per motivacions diverses,
grup de gent que convindria afavorir i valorar molt positivament.
4. És necessària una major presència de les dones en els alts
càrrecs
Ara per ara, podem dir que la presència de la dona en aquests
tipus de llocs és molt baixa. En dades del 2004, i sobre l’estructura de l’Estat, només el 22,28% dels alts càrrecs eren dones. A
l’any 1995 només ho eren el 14,42%. A Catalunya, per exemple,
el percentatge d’alcaldesses a l’any 2003 era el 10,25% del total
�Documents
de titulars d’alcaldies. A l’any 1995 era només el 4,66%. Pel que
fa a la Generalitat, la situació no pot ser gaire diferent.
Hi ha uns avanços lents. El Consell Econòmic i Social, en
relació amb la presència de la dona en alts càrrecs de les administracions públiques ha assenyalat en el seu informe del primer trimestre 2005, que és escassa, encara que se n’han donat
lleugers augments.
Cal, doncs, adoptar polítiques de més igualtat en l’accés i
presència de la dona en aquests llocs de responsabilitat, en coherència amb el Codi ètic del Govern de l’Estat.
5. Retribucions: relació amb el reclutament. Atenció a la situació de mercat. Conveniència de vinculació a resultats. Publicitat i transparència. Ingressos relacionats
Ja s’ha parlat de les sensibles diferències que hi ha entre els nivells retributius dels alts càrrecs de l’Administració i els llocs de
treball en el sector privat que poguessin considerar-se equivalents pel que fa als nivells de responsabilitat i d’experiència
–si més no, teòricament!– requerides. Es comprova que aquestes diferències no han fet més que créixer, i moltes vegades s’ha
al·ludit a aquesta situació com una de les causes de l’aparent
manca, entre l’estoc d’alts càrrecs existents, dels perfils professionals que es podrien considerar com a més idonis.
Considerem que aquest plantejament no deixa d’oferir
punts febles: per una banda, l’exercici d’alts càrrecs a l’Administració pública ofereix un seguit de compensacions no estrictament monetàries –des del sentiment altruista de servei a la
col·lectivitat, fins als nivells d’estatus i reconeixement públic, o
el sentit de proximitat al poder–, que els fan especialment desitjables per a un segment dels professionals.
Cal tenir en compte, d’altra banda, que les tensions i exigències productives que hi ha al sector privat, i els nivells de dispo-
69
�70
informe sobre el bon govern i transparència administrativa
nibilitat, inclinen també la preferència de molts individus cap a
activitats, en principi, més adaptables a la compatibilitat amb una
vida de relació social i familiar, així com al cultiu d’afeccions.
S’hauria d’avançar justament en aquesta línia; no intentar
competir en retribucions amb el sector privat, si bé hauria
d’augmentar la retribució en el sector públic, sinó pacificar l’activitat dels alts càrrecs, oferint una millor qualitat de vida; a tall
d’exemple, establir horaris màxims de permanència als llocs de
treball, o generalitzar tendències com ara la de finalitzar la jornada setmanal a partir de les 14 hores del divendres.
Avenços en aquesta direcció poden tenir repercussions favorables ja que predisposaran cap al servei públic persones altament preparades, però conscients de la necessitat d’una millor
qualitat de vida i, alhora, l’Administració disposarà d’uns alts càrrecs amb una vida personal i social més reeixida, i amb millors
possibilitats de connectar amb la realitat i els fenòmens socials,
defugint la mena de síndrome que, moltes vegades, pateixen els que
difícilment es relacionen fora de les esferes del poder polític.
S’ha d’establir un sistema de retribució fixa i un de variable,
lligat a la responsabilitat tècnica i política, així com a resultats.
La retribució ha de ser transparent per tots els conceptes, inclosos els relatius a dietes, consells d’administració d’empreses
públiques i privades (caixes d’estalvi, p.ex.). L’actual llista de les
pàgines web de la Generalitat o de l’Ajuntament de Barcelona
és particularment incomprensible....
6. Formació específica
Recentment, es qüestiona el sistema meritocràtic característic de
l’Administració francesa, on els alts càrrecs procedeixen de centres de formació prestigiosos i elitistes, si bé cal tenir en compte
que un sistema d’ajuts als estudis –situat a anys llum del que
hi ha a la nostra societat– fa dependre l’accés a les esmentades
�Documents
escoles, fonamentalment, de la capacitat de l’individu, per més
que continuï tenint una influència moltes vegades determinant
el seu estatus familiar.
En el cas de l’Administració catalana –i, sobretot, pel que fa a
la Generalitat i les grans administracions locals– el sistema de reclutament abans breument descrit es vol complementar amb una
formació de tercer cicle, encarregada a centres també prestigiosos,
però especialment orientats a la gestió d’empreses privades, sota
criteris ideològics coherents amb l’esmentada orientació.
És, per tant, un model radicalment diferent, on, en lloc d’institucions que preparen específicament els servidors públics,
amb nivells de qualitat que els fan també altament desitjats pel
sector privat, els alts càrrecs i personal directiu són posteriorment formats (a un cost considerable) per centres de formació
del sector privat i per al sector privat.
Sense menystenir, ni molt menys, la valuosa aportació que
poden fer els centres privats especialitzats en la formació dels
directius públics. Cal considerar que la millor alternativa és fer
una aposta decidida per la qualitat d’una oferta de formació
específica per a aquests, que pot organitzar-se a l’entorn d’una
Escola d’Administració Pública de Catalunya degudament potenciada, i que, mantenint tots els lligams necessaris amb el
món acadèmic i els centres que ara hi ha de formació d’alt personal, tingui una clara orientació envers l’Administració pública
i se centri en la transmissió dels valors que li són característics.
Hom aposta per la creació d’una carrera administrativa de
la Generalitat amb prestigi tant en el sector públic com en el
privat.
7. Codi de conducta
En la línia oberta pel Govern central, els alts càrrecs de l’Administració autonòmica i local haurien de regir-se per un codi de
71
�72
informe sobre el bon govern i transparència administrativa
conducta que comportés el seu compromís amb una actuació
professional ajustada a certs principis ètics: exemplaritat, honradesa, transparència, austeritat, eficàcia, confidencialitat i imparcialitat, entre d’altres. L’actual codi del Departament de Justícia és un bon model, o el del Govern de l’Estat, BOE de 7 de
març de 2005.
Aquests principis ètics hauran de dirigir, com hem dit, la
conducta dels alts càrrecs. Conducta que sens dubte, atès el seu
nivell públic, hauria de comportar un grau de seguiment per
part de la Comissió Parlamentària o comissions del Plenari. Es
podria trametre des del departament competent del Govern de
la Generalitat (Departament de Governació i Administracions
Públiques) a l’esmentada Comissió Parlamentària, anualment,
un informe sobre els possibles incompliments dels principis
ètics i de conducta dels alts càrrecs que s’hagin pogut donar i,
en el seu cas, les mesures que s’haurien d’adoptar davant els
incompliments.
En el mateix sentit, els governs locals podrien informar la
Comissió del Plenari i proposar les mesures corresponents.
8. Règim d’incompatibilitats. Dedicació exclusiva. Declaració
d’activitats i patrimonial
S’està formulant un nou marc d’incompatibilitats d’alts càrrecs.
El Govern de la Generalitat va aprovar en la seva sessió de 8 de
març de 2005 un projecte de llei en aquest sentit. Actualment
està en fase de tramitació parlamentària, en concret en termini d’esmenes dels grups parlamentaris. Tot i compartir el seu
contingut, la Llei d’incompatibilitats de l’Estat ja promulgada és
més estricta i exigent en alguns punts. Caldria, doncs, que la llei
catalana fos, si calgués, més estricta, no menys.
�Documents
9. Àmbit d’aplicació d’aquestes mesures
Caldria aplicar aquestes mesures tant a l’Administració autonòmica i a les seves empreses i organismes com a l’Administració
local: diputacions, consells comarcals, àrea metropolitana i els
seus ens, ajuntaments de capitals de comarca i de poblacions de
més de 50.000 habitants.
Aquestes administracions haurien de facilitar l’actual llista
d’alts càrrecs, càrrecs de confiança (assessors) i/o de lliure designació, així com els criteris objectius que defineixen la condició d’alt càrrec.
Els càrrecs de confiança, assessor i/o de lliure designació, és
a dir, els funcionaris eventuals, constitueixen un segon esglaó
de la discrecionalitat, opacitat i, a vegades, mal ús d’aquestes figures; p.e., els membres de partits que fan tasca partidària però
amb retribució i càrrec públic, s’haurien de separar formalment
dels alts càrrecs, però cal aplicar mecanismes similars pel que
fa a la limitació numèrica i pressupostària, als criteris objectius
de la definició i justificació del lloc de treball, el perfil dels candidats, l’explicació motivada de la selecció, el compliment
del codi ètic, la transparència en la retribució i el rendiment de
comptes de l’activitat duta a terme.
Les llistes d’alts càrrecs, en els dos esglaons, haurien d’estar permanentment actualitzades, amb explicitació clara dels increments i decrements, i inclusió de les retribucions en euros
totals l’any.
D. Les empreses públiques
1. Principis que han de presidir el seu funcionament
Atès que –d’acord amb el que ja s’ha dit– l’eficient gestió dels
serveis públics ha d’ésser desenvolupada en ocasions per em-
73
�74
informe sobre el bon govern i transparència administrativa
preses públiques, s’ha de tenir ben present que aquestes
empreses ho són tan sols pel que fa a l’estructura formal de
companyies mercantils que utilitzen, però no pel que fa al seu
funcionament profund, ja que els seus gestors mai no resten
sotmesos al control dels propietaris –accionistes–, ni la seva
gestió rep sempre ni necessàriament la sanció del mercat. Si a
aquesta absència del control propi de les societats mercantils
–junta d’accionistes i mercat–, s’hi afegeix la no subjecció als
mecanismes de control propis de la normativa administrativa,
provocada precisament pel seu caràcter societari, resulta que
aquestes societats queden en una mena de terra de ningú, grisa i indefinida, apta per a tota mena d’ingerències, discrecionalitats i irregularitats.
Per tal que aquesta indefinició es corregeixi:
1. Les empreses públiques han d’assumir i explicitar la seva
missió i la responsabilitat que els seus gestors i òrgans de govern assumeixen davant la societat (responsabilitat social de
l’empresa).
2. Els òrgans de govern de l’entitat han d’establir periòdicament els objectius fixats als gestors de l’entitat i determinar
els paràmetres de mesurament per tal d’avaluar-ne la gestió.
3. Els departaments i altres actors institucionals relacionats amb l’empresa (stakeholders interns) han d’estar representats en els seus òrgans de govern. Els gestors i òrgans de
govern de l’empresa han d’establir canals de comunicació fluïts i transparents amb les entitats i els col·lectius que influeixen i reben influència de l’activitat de l’empresa (stakeholders
externs).
4. La Generalitat ha d’exercir els seus drets dominicals
sobre les diferents empreses públiques i vetllar perquè actuïn
d’una manera coordinada i eficient.
5. El Consell d’Administració ha d’assumir com a funció bàsica la d’orientar i supervisar l’actuació dels gestors i vetllar pel
�Documents
desenvolupament de la missió de l’empresa, d’acord amb l’interès general.
6. El Consell –que ha de reflectir el pluralisme polític– estarà integrat per un nombre de membres no superior a deu,
dels quals almenys un terç haurien de ser professionals independents i la resta representants dels departaments relacionats
amb la seva activitat. Només un dels seus membres hauria de
ser executiu de l’empresa.
7. El Consell hauria d’organitzar una comissió executiva per
desenvolupar les tasques de gestió; una comissió d’auditoria i
de control financer per supervisar la informació financera subministrada per l’empresa; una comissió de contractació i inversions quan aquestes tasques siguin bàsiques en l’activitat de
l’empresa, i una comissió d’ètica i compliment destinada a supervisar el compliment dels compromisos assumits per l’empresa en matèria de responsabilitat social i bon govern.
8. La retribució dels consellers executius i professionals ha
de ser suficient per atreure persones qualificades. La retribució
dels consellers nomenats per raó del seu càrrec o en representació d’un departament s’hauria d’entendre inclosa dins el paquet retributiu que perceben per la seva adscripció al departament al qual pertanyen.
9. El càrrec de president del Consell ha de tenir com a funció principal dirigir el Consell en l’exercici de la seva tasca de
supervisió. No és convenient que aquesta funció sigui assumida pel primer executiu. El secretari del Consell ha de ser un lletrat no integrat a l’estructura executiva de l’entitat.
10. Les empreses públiques han de formular comptes anuals individuals i consolidats i sotmetre’ls a la verificació d’auditors independents. Els informes d’auditoria han de contenir
una opinió favorable. Els comptes i l’informe s’haurien de fer
públics en un termini màxim de quatre mesos des del tancament de l’exercici.
75
�76
informe sobre el bon govern i transparència administrativa
11. Les empreses públiques s’haurien de sotmetre periòdicament a auditories de gestió dutes a terme per professionals
externs independents.
12. El Consell d’Administració ha d’assumir la responsabilitat social de l’empresa com a element central del govern corporatiu i orientar les seves polítiques i pràctiques d’acord amb
aquesta assumpció.
13. El Consell d’Administració ha de promoure la formulació d’un codi ètic de l’empresa, assignar responsabilitats en matèria de responsabilitat social de l’empresa dins del seu organigrama, i gestionar la identitat i la reputació corporatives d’una
manera coherent amb l’assumpció d’aquella responsabilitat.
14. L’empresa pública ha de disposar d’una pàgina web amb
informació suficient per conèixer les dades més rellevats de la
seva activitat i per avaluar el seu sistema de govern i l’assumpció efectiva de la responsabilitat social.
15. El Consell d’Administració ha d’avaluar periòdicament
si les seves pràctiques de govern s’orienten d’una manera socialment responsable a la realització de la missió de l’empresa.
2. Consideració especial de la responsabilitat social corporativa
a) Delimitació del concepte
La reflexió sobre responsabilitat social corporativa es va generalitzar l’any 2001 a partir de sonats escàndols financers que van
posar de manifest la problemàtica de govern de grans empreses
cotitzades. Es defineix un entorn comú marcat pels organismes
internacionals que han impulsat el desenvolupament de la responsabilitat social corporativa a escala global. Són aquests organismes els que han elaborat principis i iniciatives per promoure
la responsabilitat social corporativa i li han donat legitimitat.
La Unió Europea ha desenvolupat, per mitjà de la Comissió
Europea, diferents documents amb l’objectiu de promoure la
�Documents
responsabilitat social corporativa entre les empreses europees
i entre tots els agents socials. Considera que la responsabilitat
social corporativa és la contribució de les empreses al desenvolupament sostenible. Així es va definir en la Declaració final del
Consell Europeu de Lisboa, el març del 2000: “convertir la UE
en el 2010 en l’economia basada en el coneixement més competitiva i més dinàmica del món, capaç de créixer econòmicament de manera més sostenible amb més i millors llocs de treball i major cohesió social”.
La responsabilitat social corporativa es pot entendre com un
element fonamental per la governanza social, de la contribució
empresarial al desenvolupament sostenible i de la construcció
d’un espai europeu amb cohesió social. I el que és molt important és que, per fer això, les empreses no han de deixar de ser
empreses ni han d’assumir funcions que no els corresponguin,
sinó que s’han de convertir en les empreses que ara Europa i
l’economia global requereixen. El nou entorn global necessita
una nova visió de l’empresa. La responsabilitat social corporativa vol marcar els valors que dirigeixen l’empresa en totes les
seves relacions, locals, nacional i internacionals. I aquests valors han de ser compartits. Si no hi ha aquesta visió compartida és difícil construir una política pública de responsabilitat social corporativa.
La responsabilitat social corporativa va més enllà de l’àmbit
estrictament de govern i arriba a la funció social que l’empresa desenvolupa i, per tant, a la responsabilitat social dels seus
gestors. I no solament afecta les empreses cotitzades, sinó també altres tipus d’organitzacions com ara les empreses familiars,
les societats de base cooperativa i mutualista, les caixes d’estalvis, els fons de pensions i les empreses públiques.
S’ha de ser molt cautelós a l’hora d’extrapolar solucions pensades per a l’empresa privada a altres tipus d’empreses o organitzacions on la funció del benefici és diferent i està orientada
77
�78
informe sobre el bon govern i transparència administrativa
al servei del ciutadà. Encara que a vegades el document fa referència a l’empresa privada, volem deixar clar que les propostes
no s’hi adrecen. És important emmarcar la responsabilitat social corporativa des d’una perspectiva política. Què poden fer
l’Administració i les empreses públiques per impulsar i promoure l’existència d’empreses i organitzacions més responsables i sostenibles?
S’ha de dir que fins avui aquest debat ha creat falses expectatives i que en alguns àmbits ha estat vist com una moda o una
estratègia de màrqueting. És per això que aquest compromís ha
de ser a llarg termini perquè la responsabilitat social corporativa no es quedi en una moda o una eina més del màrqueting
de l’empresa.
Respecte a l’empresa pública, aplicar la responsabilitat social corporativa molts cops seria tant senzill com complir la normativa vigent de manera explícita, ja que el seu interès no és la
iniciativa individual sinó que és un interès general. Per això és,
doncs, important que es formuli i assumeixi la missió de l’empresa com a element essencial de la cultura de l’organització.
Anar més enllà en l’administració i empreses públiques pot
suposar un desgast costós i un llast més que pot minvar la competitivitat en relació amb el món privat.
Tot i així l’Administració té un paper important en aquest
àmbit de promoció, amb una visió àmplia de la responsabilitat
social corporativa entre les empreses.
b) Propostes
Què poden fer l’Administració i les empreses públiques per
impulsar i promoure l’existència d’empreses i organitzacions
més responsables i sostenibles?
a) Dins l’empresa pública:
El Consell d’Administració hauria d’assumir, com a òrgan
de govern de l’empresa, un nivell de compromisos en línia amb
�Documents
iniciatives internacionals en aquest àmbit, tot explicitant els
valors corporatius per mitjà dels instruments següents:
• La formulació d’un codi ètic de l’empresa.
• L’assignació de responsabilitats en matèria de responsabilitat social de l’empresa a l’organigrama.
• La gestió de la identitat i de la reputació corporativa.
• La formació d’una comissió d’ètica, en el si del mateix Consell, encarregada de supervisar el compliment dels compromisos assumits per l’empresa en matèria de responsabilitat social.
b) Per promoure l’existència d’empreses més responsables
i sostenibles:
Definim uns instruments per promoure polítiques de responsabilitat social corporativa. Per a la seva implementació i
posterior control, considerem que s’ha de definir i aplicar l’ordenament. En el cas d’incompliment, la justícia ha d’actuar.
D’aquesta manera no serà tan necessària la creació de nous òrgans, amb els inconvenients que això suposaria.
• Marc legislatiu i fiscal favorable (fons de pensions, etiqueta social...).
• Mesures de transparència amb mecanismes de verificació i certificació (etiquetes, índex social i generació de llistats
–reporting).
• Codi d’autoregulació de la vaga per a totes aquelles empreses que donin un servei públic a la comunitat, siguin públiques
o subcontractades. Aquest codi hauria de ser de compliment
obligat i es definiria com un punt més del conveni col·lectiu.
• Aplicar les mesures internacionals sobre responsabilitat
social corporativa.
• Campanyes públiques de responsabilitat social corporativa.
• Afavorir el desenvolupament del mercat i la competitivitat
sostenible.
• Contractació pública que afavoreixi empreses que donin
suport a responsabilitat social corporativa.
79
�80
informe sobre el bon govern i transparència administrativa
E. La contractació
1. Fer més fàcil contractar amb l’Administració
Hi ha una percepció social molt estesa de manca de transparència, de pràctiques clientelars i d’excés d’obstacles a la contractació del sector públic. Diversos processos judicials dels darrers
anys a l’entorn de casos de corrupció en algunes adjudicacions
públiques alimenten aquesta malfiança.
El cas és, però, que la contractació administrativa està molt
exhaustivament regulada, amb una legislació molt completa i
detallada, amb procediments molt estrictes, que haurien d’assegurar les majors garanties d’objectivitat en les adjudicacions.
Tanmateix, la percepció social és més aviat la contrària: que
hi ha clientelisme, amiguisme i adjudicació a dit. Per tant, l’existència i l’abundància de normativa no és garantia d’una imatge d’objectivitat, de transparència, ni de seguretat jurídica.
Això ens porta a una doble conclusió:
– per una banda, que l’existència d’una normativa molt detallada i completa, més que una garantia pot esdevenir un impediment per a la transparència;
– per una altra, que les normes, per bones que siguin, i en
cas de no aplicar-se correctament, no garanteixen l’objectivitat
ni la transparència, objectius que caldrà perseguir mitjançant
polítiques actives de comunicació i d’aplicació correcta de les
lleis.
Per aconseguir que les normes sobre contractació pública
siguin més assequibles, més conegudes i més fàcilment complides i afavoreixin, a més, una percepció social de major confiança en l’objectivitat dels procediments de contractació, cal
dur a terme un esforç de simplificació, tant de la normativa reguladora dels contractes de l’Administració, com dels procediments que a la pràctica se segueixen per contractar.
�Documents
Aquesta tasca pot ser més fàcilment assolible si es diferencia més del que es fa actualment entre els diversos tipus de contractes, segons el volum econòmic, la complexitat i altres criteris, de manera que es puguin aplicar procediments molt més
simples als contractes que no justifiquin precaucions especials.
En definitiva, es tracta d’aconseguir que contractar amb l’Administració sigui més fàcil, menys críptic, menys costós en temps
i en esforços burocràtics.
I per aconseguir transmetre amb aquesta tasca un missatge més creïble de transparència i neutralitat, cal efectuar-la amb
una certa imaginació i flexibilitat, amb una mirada diferent a la
visió burocràtica tradicional.
Les tecnologies de la informació permeten quelcom impensable fins fa poc temps: la convocatòria i la difusió immediates
de les licitacions i de pràcticament tot el procediment d’adjudicació.
Per tant, caldria publicar a les pàgines web dels organismes
i administracions que contracten, i amb la major puntualitat
possible:
– Les licitacions.
– Les bases de selecció.
– Les ofertes (o com a mínim el seu resum).
– El quadre comparatiu de les ofertes econòmiques.
– Les puntuacions obtingudes per cada oferta.
– Les adjudicacions.
I, a més, donar difusió per Internet (a cambres de contractistes i de comerç, patronals, col·legis professionals, etc.) a les
licitacions.
2. Els contractistes
Unes primeres qüestions que plantegen alguns dubtes que caldria resoldre, des del punt de vista de la transparència, fan re-
81
�82
informe sobre el bon govern i transparència administrativa
ferència als requisits i condicions que han de reunir les persones o les empreses per poder ser contractistes amb l’Administració.
En primer lloc, i amb caràcter general, observem que la contractació amb l’Administració sovint continua semblant massa
restringida a cercles relativament tancats de contractistes, ja sigui per desconeixement de les licitacions o dels tràmits burocràtics requerits per poder contractar amb l’Administració.
Contribueixen a aquesta imatge restrictiva:
– El sistema de classificació de contractistes, que obliga a
tràmits que, per a moltes petites empreses, són massa complicats, o simplement ignorats, per aspirar tan sols a ser contractista.
– La difusió insuficient de les licitacions, encara limitada en
massa casos als butlletins oficials, malgrat la utilització creixent
de pàgines web.
– El llenguatge burocràtic de les bases de selecció, el sistema de les certificacions, els retards en els cobraments..., que estimulen poc a ser contractista amb l’Administració.
L’Administració hauria de tenir una actitud més activa a fi
de propiciar que el major nombre possible d’empreses o de professionals esdevinguin contractistes en potència.
Per aconseguir-ho cal facilitar els tràmits de classificació
empresarial.
Però no solament això: caldria també una actitud més activa de l’Administració, estimulant, assessorant i donant suport
a empreses i professionals per tal que superin els obstacles i els
dubtes burocràtics i assoleixin la condició de contractista, ja
que, en definitiva, l’interès públic també radica a poder disposar d’una generosa borsa de contractistes.
Així mateix, i en la línia de fer més assequible de contractar
amb l’Administració, també convé procurar que la quantia dels
contractes i, en general, les bases de selecció siguin favorables
�Documents
a la concurrència d’un nombre significatiu d’ofertes, i evitar en
qualsevol cas que, per raons de quantia o d’altres de similars,
la major part de contractistes potencialment interessats es puguin sentir exclosos.
En segon lloc, i també des d’aquesta perspectiva de la determinació dels contractistes, ens hem de referir a dues pràctiques, del tot justificables i perfectament admeses legalment,
que, tanmateix, poden incidir negativament en la transparència
de la contractació administrativa: les unions temporals d’empreses (UTE) i les subcontractacions.
Quant a les UTE, sovint s’ha especulat que a vegades s’utilitza aquesta figura no tant per aportar especialització o recursos que no té pel seu compte un sol aspirant a contractista, sinó
simplement per associar un intermediari o facilitador del contracte.
Per esvair definitivament aquest motiu de sospita i d’opacitat en les raons de les UTE, és recomanable que se’ls exigeixi
formalment la motivació clara de la seva constitució, sobre la
base de raons tècniques o econòmiques, sempre en relació amb
la licitació concreta a la qual es presenten.
També és aconsellable que l’Administració vetlli especialment per les garanties de responsabilitat en aquests casos, ja
que la solvència de la unió temporal, si no s’ha perfilat prou
acuradament, pot afeblir la individual de les empreses que la
constitueixen.
Pel que fa a les subcontractacions, constatem que són molt
habituals, principalment en les obres o serveis d’especial complexitat, les pràctiques d’externalitzar o de subcontractar parts
del contracte a terceres empreses.
Les subcontractacions estan molt justificades en determinades situacions, com ara, si es tracta d’aconseguir aportacions
d’alguns especialistes o de reaccionar davant de situacions imprevistes.
83
�84
informe sobre el bon govern i transparència administrativa
Tanmateix, la seva proliferació excessiva pot generar efectes
nocius, com ara afeblir les garanties de qualitat de l’obra o del
servei contractat.
Per aquest motiu, la pràctica de les subcontractacions tendeix a ser limitada o envoltada de garanties específiques, en
molts casos de forma més estricta que la vigent a la nostra legislació. Com a criteri general, propugnem que es limiti als
supòsits en què sigui justificada i, si és possible, prevista en el
moment de l’adjudicació i, en qualsevol cas, del tot transparent.
Així, creiem que s’hauria d’establir com a requisit per admetre subcontractacions, si eren previsibles tenint en compte
les capacitats i habilitats del contractista, la seva previsió expressa en la fase de selecció, amb identificació de les empreses a
subcontractar i dels seus mèrits, de manera que les empreses
subcontractades formin part de l’oferta de cada contractista.
També recomanem estudiar la possibilitat d’exigir al contractista l’execució amb els seus mitjans d’un percentatge mínim del
concurs.
Cas de no ser previsible, i imposar-se com a necessària a
títol de sobrevinguda, la subcontractació hauria de tenir sempre
el vistiplau –o, com a mínim, el nihil obstat– de l’òrgan administratiu contractant, a fi de poder comprovar que les empreses
subcontractades reuneixen els requisits mínims de solvència
tècnica i econòmica exigible als contractistes.
Així mateix, i en qualsevol cas, la transparència hauria de
presidir tot el procés de la subcontractació, de manera que els
pactes entre contractista i subcontractista (obligacions, responsabilitats, preu) s’haurien d’incorporar a la documentació del
contracte, i ser perfectament coneguts per l’Administració o per
qualsevol interessat.
Finalment, l’Administració pot i ha de ser molt exigent a fi
d’assegurar que els contractistes compleixin escrupolosament
la legalitat i els estàndards d’ètica i de comportament exigibles
�Documents
al sector públic en qüestions com ara la contractació de persones discapacitades, la transparència, el codi ètic, la responsabilitat social, la protecció del medi ambient i la normalització lingüística, entre d’altres. Els requisits d’obertura, rigor i transparència, l’Administració, a més de complir-los per si mateixa, els
ha de projectar en el sector empresarial que treballa per al sector públic.
3. La tramitació dels contractes
Els procediments formals de contractació són molt costosos en
tramitació burocràtica: anuncis a diaris oficials, terminis més
o menys llargs per a la presentació d’ofertes, cauteles en la valoració d’aquestes, terminis per recórrer... Difícilment es pot
contractar una obra modesta o un servei no gaire sofisticat amb
menys de tres o quatre mesos.
De totes maneres, la legislació vigent ofereix a l’Administració la possibilitat d’optar entre diverses modalitats de contractació, que ofereixen graus molt diferents de complexitat administrativa i de rigor en la selecció.
Els procediments més rigorosos i costosos en temps i en
tràmits segurament són també els que garanteixen major objectivitat en la selecció. Tanmateix, si la tramitació és massa costosa, també pot tenir l’efecte de desincentivar molts empresaris, sobretot els petits, a ser contractistes, ja que temen que els
costi massa en temps, en assessorament i en gestoria, a part del
retard a cobrar.
I també pot incentivar les administracions a cercar dreceres,
abusant de les adjudicacions directes i dels negociats sense publicitat i d’altres pràctiques similars. Efectivament, els contractes de quantia limitada permeten o bé la contractació directa
(fins a 12.000 euros en els de serveis), o bé els negociats sense publicitat (fins a 30.000 euros en els de serveis). Tant en un
85
�86
informe sobre el bon govern i transparència administrativa
cas com en l’altre, el procediment és raonablement ràpid i l’Administració té plena capacitat per triar el contractista, sense que
s’hagi de sotmetre a la valoració de factors objectius de selecció.
Com que, per aquest motiu, són procediments molt còmodes per a l’Administració (més ràpids de tramitar i amb la possibilitat de decidir lliurement el contractista), hi ha tendència a
abusar-ne, per la via de fragmentar més o menys artificialment
adjudicacions que en pura lògica haurien de convocar-se unitàriament i tenir un valor econòmic superior. Així ho ha posat
de manifest l’auditoria de gestió encarregada per l’actual Govern de la Generalitat.
Segurament no hi ha motius per suprimir o limitar excessivament les actuals possibilitats de recórrer a l’adjudicació directa o als procediments negociats sense publicitat per a determinats tipus de contractes de quantia limitada, per als quals podrien resultar contraproduents procediments massa rigorosos.
Així mateix, també deu ser difícil evitar del tot la picaresca administrativa de fragmentar contractes més grans per poder utilitzar més aquests procediments.
La millor manera d’aconseguir que l’Administració no abusi
d’aquestes pràctiques i utilitzi realment el procediment de contractació més idoni per a cada cas és la transparència. En un doble sentit:
– Per una banda, la transparència que s’hauria d’imposar
sempre en la necessitat de motivar raonadament la modalitat de
contracte escollida per a cada cas, i de fer pública aquesta motivació.
– Per una altra, també proposem que cada òrgan que contracta i cada Administració portin al dia una base de dades pública, accessible des de les seves pàgines web, on constin, un
per un, tots els contractes fets per qualsevol procediment, amb
indicació de l’objecte, el pressupost, l’adjudicatari i, fins i tot i
si és possible, la descripció del treball lliurat.
�Documents
Aquestes mesures es podrien complementar també amb
una limitació global de la quantia que cada òrgan o departament pot contractar mitjançant procediments restringits o d’adjudicació directa.
Una altra qüestió que és important de tenir en compte en la
tramitació dels contractes és la importància de garantir uns projectes ben fets, especialment amb vista als contractes d’obres.
Per poder valorar de forma objectiva els costos i de manera sistemàtica els mèrits tècnics de les ofertes, i assegurar al mateix
temps una execució acurada, cal que el projecte estigui ben fet,
amb el grau convenient de detall i de rigor; en qualsevol cas,
amb més detall i rigor del que ha estat habitual.
Gastar més en projecte no equival a gastar més: a la llarga,
permet estalviar en execució, reduir modificats i garantir més
transparència i objectivitat en la selecció dels contractistes.
Així mateix, entenem que l’assoliment d’objectius de transparència i d’objectivitat no és incompatible amb la pràctica de
procediments restringits de contractació, especialment per a casos en què el que es contracta són serveis que tenen components destacats de creativitat o de complexitat tecnològica o de
qualsevol altre ordre. Ans al contrari: segurament el servei eficient dels interessos públics probablement aconsella fer un ús
més freqüent d’aquests tipus d’adjudicacions.
Ara bé, precisament perquè la mateixa denominació de procediments restringits o no oberts de contractació convida a la
malfiança, creiem que en aquests casos cal ser especialment curós en el compliment dels principis de transparència i d’objectivitat. Tant pel que fa a la necessitat de fer explícits els motius
que han portat a la selecció prèvia de les empreses o dels professionals convidats al procediment restringit, com en relació
amb el tracte neutral i no discriminatori que l’Administració ha
de procurar tenir-hi en tot moment.
87
�88
informe sobre el bon govern i transparència administrativa
4. Els criteris d’adjudicació
El criteri de selecció més objectivable és l’econòmic: es queda
el contracte qui presenta una oferta econòmicament més avantatjosa.
Hi ha, però, diversos factors que impedeixen o dificulten
deixar la selecció dels contractistes només en funció del millor
preu:
– Conveniència de valorar els factors tècnics, que a la llarga
són els que permeten servir millor l’interès públic. El mateix es
pot dir dels factors ambientals o similars, que també poden ser
molt útils per assegurar el bon funcionament de l’obra o servei
contractat. El problema és que aquests tipus de factors, a diferència del purament econòmic, a vegades són massa difícils
d’objectivar, i solen deixar massa marge a l’apreciació subjectiva
del qui valora.
– Conveniència d’impedir l’excessiva concentració d’adjudicacions en una mateixa empresa, cosa que sol portar l’Administració a gestionar una certa diversificació en les seves adjudicacions, objectiu que a vegades només es pot assolir amb una
certa intervenció en l’aplicació dels criteris de selecció.
– Pressions polítiques, sindicals o empresarials per protegir
les empreses locals. Aquestes pressions poden ser decisives si
es competeix amb altres administracions més sensibles a les
dels interessos respectius.
No podem ignorar aquests condicionants, principalment la
necessitat de tenir molt en compte els aspectes tècnics de les
ofertes, però cal també reduir al màxim els àmbits de discrecionalitat de l’Administració a l’hora d’apreciar-los i de seleccionar el contractista.
Amb aquesta finalitat, i a fi de garantir que les adjudicacions es basen en criteris al màxim d’objectius possible, recomanem:
�Documents
– Fer un esforç de previsió sistemàtica i exhaustiva dels criteris tècnics de selecció en les bases de licitació, i fer-ne una
aplicació motivada, raonada i pública per determinar l’oferta escollida. La valoració de l’oferta tècnica ha de ser tan objectiva
com la de l’oferta econòmica.
– Valorar l’oferta econòmica fins al voltant de la meitat de la
puntuació total, de manera que resulti força determinant.
En tot cas, s’han de procurar eradicar els criteris de selecció
que en la seva aplicació deixen un marge de discrecionalitat excessiu.
5. L’execució dels contracte
Mentre que els procediments de selecció del contractista, quan
es fa per concurs i malgrat les mancances assenyalades, són
raonablement objectius i públics, una vegada adjudicat el contracte, la relació entre Administració i contractista es torna més
opaca, amb un major marge de discrecionalitat.
D’aquesta manera no és infreqüent que, ja sigui a iniciativa del contractista o de l’Administració, es produeixin modificacions o reformes del contracte durant la seva execució, que
poden acabar comportant canvis substancials en el volum del
contracte i fins i tot en el seu equilibri econòmic, al marge dels
mecanismes de publicitat i de concurrència de la fase de selecció del contractista.
Convindria, per tant, restringir al màxim la possibilitat de
recórrer a reformats o modificats dels contractes.
I, si cal utilitzar-los, que sigui en casos com més taxats millor, amb tota publicitat, i amb procediments objectius i també
transparents de valoració econòmica dels canvis que s’acordin
en relació amb el contracte adjudicat.
A fi de garantir aquests objectius de transparència, entenem
que seria molt recomanable fer públic, en finalitzar l’execució
89
�90
informe sobre el bon govern i transparència administrativa
del contracte, un informe o memòria on constin les principals
dades: ofertes rebudes, oferta seleccionada, motius de la selecció, possibles revisions o modificacions del preu o de l’objecte
del contracte, preu pagat finalment, informes o auditories de
control o de qualitat... Aquestes memòries s’haurien de mantenir accessibles al públic en una base de dades que donaria publicitat a les males pràctiques, i també podria servir a l’Administració per identificar contractistes especialment incomplidors o
conflictius.
6. El control de l’execució dels contractes
Hi ha una certa tendència administrativa a desentendre’s de verificar, revisar o controlar el contingut d’allò que es contracta.
En part perquè se suposa que precisament ho encomana a algú
més capacitat o especialitzat que els serveis administratius; i en
part perquè prou feina tenen els funcionaris amb la tramitació
administrativa dels expedients de la seva incumbència, per, a
més a més, posar-se a discutir amb els contractistes externs.
Aquesta actitud en part explica l’interès de molts funcionaris a fer adjudicacions directes o negociats sense publicitat: saben que poden confiar en determinats proveïdors i no es volen
arriscar a contractar cares noves o males experiències.
També fa que al final s’estigui poc a sobre del contractista, de manera que no és infreqüent que l’Administració rebi
menys del que hauria de rebre pel que paga.
Cal que l’Administració es doti de protocols rigorosos de seguiment i control de l’execució dels contractes i d’auditoria o/
i control de qualitat dels serveis o productes resultants obtinguts. Aquests protocols han de ser especialment exigents en els
casos en què l’objecte del contracte sigui molt complex o costós;
en els casos restants, es pot limitar a un control més o menys
aleatori.
�Documents
Aquests protocols o procediments s’han de complementar
amb una dotació de recursos humans i tècnics suficients i més
qualificats per a l’Administració, amb els quals pugui exercir
efectivament aquestes tasques de seguiment, direcció o supervisió i control dels seus contractes.
F. Ajuts i subvencions
1. Definició
S’entén per ajut públic qualsevol aportació de recursos públics
a operadors econòmics i empreses (públiques o privades) així
com qualsevol avantatge atorgat per les autoritats públiques de
qualsevol nivell de govern que suposi una reducció de les càrregues a les quals haurien de fer front els operadors econòmics
i les empreses en condicions de mercat. En el sentit més ampli, els ajuts públics inclouen les subvencions, les desgravacions fiscals, les participacions en el capital privat, els préstecs
concedits en condicions favorables, els impostos diferits, les
garanties i avals, la condonació de pagaments...
El concepte econòmic dels ajuts i subvencions té la seva traducció en els textos legislatius. D’acord amb la Llei 38/2003, de
17 de novembre, de subvencions, aquestes suposen una disposició dinerària procedent de les administracions que compleixi
els següents requisits: “a) que el lliurement es faci sense contraprestació directa dels beneficiaris. b) que el lliurament estigui subjecte al compliment d’un determinat objectiu, l’execució d’un projecte, la realització d’una activitat, l’adopció d’un
comportament singular, ja efectuats o per efectuar, o la concurrència d’una situació, i el beneficiari ha de complir les obligacions materials i formals que s’hagin establert, i c) que el projecte, l’acció, la conducta o la situació finançada tingui per ob-
91
�92
informe sobre el bon govern i transparència administrativa
jecte el foment d’una activitat d’utilitat pública d’interès social o
de promoció d’una finalitat pública”. En el mateix sentit es pronuncia el Decret legislatiu 3/2002, de 24 de desembre, pel qual
s’aprova el Text refós de la llei de finances públiques de Catalunya: “Es considera subvenció tot ajut que comporti una disposició de fons públics acordada per la Generalitat o les seves entitats autònomes a càrrec dels seus pressupostos, que tingui per
objecte un lliurament dinerari entre els diferents òrgans i unitats
de l’Administració pública de la Generalitat, o d’aquestes a altres
entitats públiques o privades i particulars”, i que compleixi uns
requisits similars als establerts a la llei espanyola (art. 87).
De com els ajuts públics poden tenir efectes sobre els mercats, se n’ocupa la Llei de defensa de la competència (LDC).
D’acord amb l’article 19.2, s’entén per ajut públic “les aportacions de recursos a operadors econòmics i empreses públiques
o privades, així com a produccions, amb càrrec a fons públics,
o qualsevol altre avantatge concedit pels poders o entitats públiques que suposi una reducció de les càrregues a les quals haurien de fer front els operadors econòmics i les empreses en condicions de mercat o que no comportin una contraprestació en
condicions de mercat. També es consideren ajuts qualsevol altra mesura que tingui un efecte equivalent al de les anteriors
que distorsionin la lliure competència”.
Els ajuts públics poden ésser adreçats a empreses, a grups
específics, sectorials, territorials (afavoreixen un territori determinat) i horitzontals (PME, I+D, medi ambient, inversions).
Des de la perspectiva del funcionament competitiu dels mercats, l’interès de l’anàlisi dels ajuts públics rau en el fet que alteren o amenacen alterar les condicions de la competència entre
empreses, així com l’assignació eficient de recursos, de concedir avantatges a uns operadors econòmics enfront d’altres. Des
de la perspectiva del comerç entre territoris contribueixen a falsejar els intercanvis. Per aquestes raons la Comissió Europea (CE)
�Documents
controla els ajuts; també ho fan les autoritats nacionals responsables d’aplicar les normes de defensa de la competència.
La rellevància del tema es posa de manifest si es té en compte la importància econòmica de les subvencions i, també, dels
ajuts. En efecte, d’acord amb les dades de la UE, Espanya té un
nivell d’ajuts públics relativament alt: certament, el percentatge dels ajuts públics (sense comptar el sector ferroviari) sobre
el PIB fou, l’any 2002, del 0,68%, tan sols superat per Dinamarca (0,92%), Irlanda (0,85%), Portugal (0,83%) i Suècia
(1,28%). La mitjana de la UE fou del 0,56%. Aquest fet justifica l’atenció dedicada a aquesta qüestió.
També són importants les subvencions atorgades a persones i entitats, generalment sense ànim de lucre. Aquesta conducta pot suposar la distribució de fons públics amb elevades
dosis de discrecionalitat. El fet mereix atenció per la magnitud
de les subvencions dins el pressupost de les administracions
públiques. A tall d’exemple, i amb independència de les matisacions necessàries, en tot cas sobreres en el present nivell
d’anàlisi, cal dir que, a la liquidació del pressupost consolidat de
despeses corresponent a l’any 2003 (Administració de la Generalitat, OOAA, SCS, ICS, ICASS, Seg. Soc, ICASS GC), les
transferències corrents foren de 42 milions d’euros, cosa que
representava més del 36 per cent dels crèdits definitius; les
transferències a les famílies i institucions –expressió genuïna
de la discrecionalitat administrativa– suposaven el 44 per cent
de les transferències corrents.
Una quantitat tan elevada ha de ser objecte d’un control particularment rigorós. Sobre aquesta qüestió no es disposa d’informació suficient. De tota manera, cal pensar, si s’accepta el
que es conclou a l’Informe d’avaluació de la Gestió (Acord de
Govern de 20 de gener de 2004), de desembre de 2004, referit al Departament de Treball, Indústria, Comerç i Turisme (Seccions Pressupostàries de Treball): Àrea de Subvencions de la
93
�94
informe sobre el bon govern i transparència administrativa
Direcció General d’Ocupació (Servei d’Ocupació de Catalunya
(DGO/SOC), que el procés és millorable. En efecte, en l’esmentat dictamen se sosté que “els processos i circuits són molt complexos, hi participen moltes unitats diferents i els terminis que
van des de la presentació de la relació de justificants fins a fer
la proposta de pagament del 25% restant o del 100% (si no hi
ha bestreta) superen en força ocasions l’any i mig. No s’ha pogut comprovar si els justificants han estat presentats dins el
termini. En els expedients examinats figuren fitxes de justificacions econòmiques, la data de les quals és superior a un any a
la data de finalització de l’acció”. La conclusió és que cal “establir si el procediment de seguiment, verificació i revisió de les
justificacions presentades pels beneficiaris de les subvencions
és l’adequat” i que “cal determinar si, una vegada certificat el
correcte compliment o no, de la finalitat de la subvenció concedida, el procediment és prou àgil per assegurar-ne el seu pagament o, si s’escau, l’inici de l’expedient de revocació total o parcial i possible reintegrament”.
Davant la possibilitat del risc que aquesta qüestió, documentada en un cas específic, no sigui un fet aïllat ans el reflex d’una
conducta general, cal establir una adequada regulació de les
subvencions, seguint l’exemple de l’espanyola, basada en els
principis de planificació, transparència, objectivitat, eficàcia i
eficiència, acompanyada dels sistemes de control adients i rigorosament aplicats, així com d’avaluació de resultats. Ensems cal
establir les corresponents responsabilitats pel mal ús dels recursos públics. Per assegurar aquests principis cal disposar d’una
base de dades pública en relació amb els ajuts i subvencions.
La utilització dels ajuts com a instrument de política econòmica o d’actuació política és general als estats de la Unió
Europea (UE). Per aquesta raó la CE és sensible en relació
amb aquesta qüestió. Per això, recentment, la CE ha publicat un
document de consulta titulat “Pla d’acció d’ajuts estatals. Menys
�Documents
ajuts estatals amb uns objectiu més ben definits: programa de
treball per a la reforma dels ajuts estatals 2005-2009”. El document presenta un programa orientador de treball que la Comissió pretén dur a terme en col·laboració amb els estats membres
que hauria de servir de guia per a l’estratègia i política de la Comissió en relació amb la política d’ajuts dels estats membres.
Per aquesta raó la comissària de la competència ha afirmat que
“els ajuts públics són la nova frontera de la política de la competència”, i ha fet de la revisió de la política d’ajuts públics la
prioritat principal del seu mandat.
En definitiva, els ajuts públics consisteixen en la concessió
d’avantatges a operadors econòmics, organitzacions i persones,
sense contrapartida equivalent. Quan són atorgats a operadors
econòmics poden alterar la posició de les empreses en l’àrea
competitiva i, per tant, els seus resultats. Per aquesta raó, les
autoritats de defensa de la competència vetllen perquè els
ajuts no modifiquin de forma significativa el funcionament dels
mercats. Aquest fet no exclou que determinats ajuts puguin
ésser atorgats ateses determinades circumstàncies i condicions.
De fet, la CE, per una banda, vol reforçar el control dels ajuts
que incideixen en la conducta i resultats de les empreses; i, per
una altra, vol facilitar la concessió de determinats ajuts quan
aquests cauen dins les categories dels que poden ésser concedits sense problemes. En tot cas, en un marc democràtic, la
concessió d’ajuts (i subvencions) ha de sotmetre’s a determinades circumstàncies i controls per a evitar des de la distorsió de
la conducta de les empreses en els mercats fins a la discrecionalitat o la corrupció.
2. Justificació dels ajuts públics
Totes les administracions públiques atorguen, amb més o
menys intensitat, ajuts públics en les seves formes més diver-
95
�96
informe sobre el bon govern i transparència administrativa
ses. Aquests, en determinades circumstàncies i sota certes condicions, troben una justificació tant des de la perspectiva de
l’anàlisi econòmica com de la mateixa pràctica de les autoritats
de defensa de la competència.
La teoria de la hisenda pública, per exemple, sosté que els
ajuts podrien justificar-se si compleixen alguna o algunes de les
següents funcions atribuïdes al sector públic: assignativa, redistributiva i estabilitzadora. Més concretament, els ajuts públics poden justificar-se si contribueixen a millorar l’assignació
de béns i factors productius i, en conseqüència, l’eficiència. En
altres paraules, si contribueixen a corregir les errades del mercat (monopolis naturals i situacions de poder de mercat, informació asimètrica o imperfecta, externalitats, béns públics i
mercats amb problemes de coordinació). També es justifiquen
si contribueixen a millorar la distribució de la renda pel mercat.
Tanmateix, l’anàlisi econòmica aconsella utilitzar d’altres instruments com ara el sistema tributari o les transferències (subsidis o programes territorials d’inversió, p. e.). I, finalment, troben justificació si contribueixen favorablement al comportament de variables com l’ocupació, les inversions o les exportacions, per exemple. De tota manera, l’anàlisi econòmica
considera que els ajuts públics no són determinants i atorga
una importància especial a les expectatives empresarials i a les
característiques de les empreses, els mercats i l’entorn empresarial.
En el document de la CE esmentat se sosté que la política
d’ajuts ha format part de la política de competència i que el paper de la CE ha estat d’impedir les corresponents alteracions
indegudes de la competència per assegurar que els operadors
econòmics confrontin els seus interessos en igualtat d’armes
en l’àrea del mercat.
Malgrat tot, prenent els Acords de Lisboa i la defensa de la
competència com a punts de referència, la Comissió pretén con-
�Documents
centrar els ajuts públics a l’entorn dels objectius següents: en
primer lloc, la innovació i la R+D amb l’objectiu de reforçar la
societat del coneixement; i, en segon lloc, modernitzar les pràctiques i els procediments dels ajuts.
En relació amb la primera qüestió, ensems l’èmfasi centrat
en els ajuts a la innovació, hom considera qüestions com el capital risc, les inversions en capital humà, els serveis d’interès
econòmic general de gran qualitat, els ajuts regionals i els relacionats amb el medi ambient així com els que tinguin a veure amb les infraestructures. En aquests casos, cal repensar el
sistema actual i definir un procediment d’exempció per categories que faciliti no solament la tasca de control per part de la
Comissió com la definició de polítiques públiques per part dels
estats membres. Però la racionalitat del sistema restaria molt
lluny de l’òptim si hom no procedeix a adaptar les normes, millorar les pràctiques i procediments, reduir la burocràcia, supervisar el compliment dels principis i assegurar la independència
dels òrgans de control. Tot plegat prenent el funcionament competitiu dels mercats com a referència general.
En altres termes, els ajuts als operadors econòmics no s’eliminaran, però a l’empara dels Acords de Lisboa seran reconsiderats i es reforçarà el control del seu possible impacte sobre
la competència.
3. Alguns exemples de la regulació sobre ajuts i subvencions
a) Unió Europea
El Tractat de la UE es refereix als ajuts públics en els articles
87 i 88. En el primer d’aquests articles es declaren incompatibles amb el Mercat Comú aquells ajuts públics que afectin els
intercanvis comercials intracomunitaris. Tanmateix, la prohibició recull alguns aspectes que els fan compatibles si bé sota la
vigilància de la CE. L’article 88 del Tractat estableix el procedi-
97
�98
informe sobre el bon govern i transparència administrativa
ment de control dels ajuts d’Estat tot determinant que els estats membres han de notificar qualsevol projecte de concessió
d’ajut abans de la seva execució i la Comissió, en el cas que els
ajuts afectin els intercanvis intracomunitaris, té la potestat de
declarar la seva incompatibilitat així com la seva supressió o
modificació.
En el Consell d’Estocolm es disposà la necessitat de reduir
i reorientar els ajuts amb l’objectiu de millorar la competitivitat de les empreses de la UE i de contribuir a assolir l’estabilitat pressupostària. En el cas espanyol, per aconseguir aquests
objectius s’han dissenyat les línies d’actuació de la proposada
Comissió Nacional de Defensa de la Competència (CNDC) que
hauran de ser les següents: reforçar l’anàlisi econòmica en l’estudi dels ajuts, agilitar i reduir el procés de control tot adoptant
reglaments d’exempció en el cas dels ajuts de naturalesa horitzontal, incrementar la seguretat jurídica i la transparència i racionalitzar i enfocar els seus recursos.
Addicionalment, en el Tractat pel qual s’estableix una Constitució per a Europa, la UE es reserva en exclusiva els següents
àmbits (art. I-13): establiment de les normes sobre competència per al funcionament del mercat interior i la política comercial comuna. En conseqüència, a l’article III-167 s’estableix el
següent: “1. Excepte que la Constitució disposi una altra cosa,
seran incompatibles amb el mercat interior, en la mesura que
afectin els intercanvis entre els estats membres, els ajuts atorgats pels estats membres o mitjançant fons estatals que prenguin qualsevol forma, que falsegin o amenacin falsejar la competència, afavorint a determinades empreses o produccions”.
Dit això, un conjunt d’ajuts seran compatibles amb el mercat
interior i un altre grup podrà ser compatible.
Entre els ajuts compatibles s’assenyalen els de caràcter social atorgats a consumidors individuals, sempre que no discriminin segons l’origen dels productes, i els adreçats a reparar
�Documents
desastres naturals o d’altres esdeveniments de caràcter excepcional. Ensems s’hi inclouen els adreçats al creixement econòmic regional quan el nivell de vida sigui anormalment baix, hi
hagi una desocupació elevada, i els adreçats a impulsar un projecte important d’interès comú. Tot plegat, sense excloure els
que tenen com a objectiu el desenvolupament de determinades
activitats o territoris sempre que no alterin els intercanvis de
manera contrària a l’interès comú, els adreçats a la promoció de
la cultura i la defensa del patrimoni quan no alterin les condicions dels intercanvis i de la competència, i aquells establerts
reglamentàriament.
Lògicament, l’esmentada regulació exigeix un control adequat. Aquest fet s’entén si es pren en consideració la munió
d’exemples d’ajuts públics que han tingut efectes significatius
sobre el funcionament competitiu dels mercats. En conseqüència, a l’article III-68 s’estableix que la CE examinarà permanentment, junt amb els estats membres, els règims d’ajuts existents
i proposarà als estats les mesures adients que contribueixin al
desenvolupament del mercat interior. En cas que l’ajut s’apliqui
de forma abusiva o no sigui compatible amb el mercat interior,
la Comissió adoptarà una decisió europea perquè l’estat membre el suprimeixi o l’adapti. En cas d’incompliment, la Comissió o qualsevol Estat membre podrà anar al Tribunal Superior
de Justícia de la UE. Tanmateix, el Consell pot adoptar, per
unanimitat, una decisió de compatibilitat. Tot plegat posa en
relleu que la norma és la prohibició dels ajuts i la possibilitat
d’aquests és l’excepció, degudament fixada i vigilada.
b) Constitució espanyola
L’economia espanyola, a més de respectar les disposicions
de la UE, ha de respectar els principis establerts en la Constitució. Aquesta estableix la llibertat de mercat i l’eficiència i assignació equitativa dels ajuts públics que, en relació amb el que
99
�100
informe sobre el bon govern i transparència administrativa
s’ha dit, com a norma general, no han de tenir un impacte negatiu sobre les condicions de competència en els mercats. Més
concretament, l’article 31.2 de la Constitució estableix que “La
despesa pública realitzarà una assignació equitativa de recursos
públics i la seva programació i execució respondran als criteris
d’eficiència i economia”. Per la seva banda, l’article 38, que ha
de ser interpretat prenent en consideració el moment en què
fou aprovat, disposa que “Es reconeix la llibertat d’empresa en
el marc de l’economia de mercat. Els poders públics garanteixen i protegeixen el seu exercici i la defensa de la productivitat,
d’acord amb les exigències de l’economia general i, en el seu cas,
de la planificació”. Per tant, la defensa del mercat i els criteris
d’eficiència i economia en la gestió de la despesa pública estan
reconeguts explícitament a la Constitució. Ensems la defensa de
la lliure empresa és una missió que obliga a totes les autoritats.
c) Llei 38/2003, de 17 de novembre, general de subvencions
La Llei de subvencions és un bon text que té com a objectiu
el compliment dels principis anteriors amb la transparència, el
control i les responsabilitats pertinents que exigeix un instrument que pot discriminar entre persones o pot contribuir a alterar el funcionament competitiu dels mercats. En conseqüència, el text recull, de manera exhaustiva, les bases reguladores
de la concessió de les subvencions (art. 17) i la publicitat de les
subvencions concedides (art. 18). Ensems, les administracions
han de facilitar a la Intervenció General de l’Administració de
l’Estat “a efectes merament estadístics i informatius” un conjunt d’informació prevista reglamentàriament (art. 20). Aquest
text, perfectible com tots els textos, recull un conjunt de principis que, aplicats degudament, sens dubte, contribuirien a assolir els objectius esmentats.
El títol I es refereix als procediments de concessió i gestió
de les subvencions. La detallada regulació inclou la comprova-
�Documents
ció de les subvencions (art. 32) i dels valors (art. 33), així com el
procediment d’aprovació de la despesa i pagament (art. 34). El
títol II es refereix al reintegrament de les subvencions. El títol
IV tracta del control financer de subvencions. I el títol IV es refereix a les infraccions i sancions administratives en matèria de
subvencions.
La concessió d’ajuts i subvencions exigeix transparència, objectius i resultats. També hauria d’assegurar que no hi ha alternativa possible. Tot plegat, degudament valorat, atès que es tracta d’assignar eficientment recursos escassos que procedeixen
de les contribucions de ciutadans i empreses. Si els ajuts resulten justificats sembla assenyat que assegurin la continuïtat de
les activitats a les quals es dóna suport, el que aconsella programar les assignacions amb un horitzó superior a l’exercici pressupostari Així, d’acord amb l’art. 8, abans de procedir a la concessió d’una subvenció s’ha de concretar, amb caràcter previ,
“un pla estratègic de subvencions, els objectius i els efectes que
es pretenen amb la seva aplicació, el termini necessari per a la
seva consecució, els costos previsibles i les fonts de finançament, que s’han de supeditar en tot cas al compliment dels objectius d’estabilitat pressupostària”. A mes, si els objectius pretesos afecten el mercat, els seus efectes han de ser “mínimament distorsionadors”, i la gestió dels ajuts i subvencions ha de
seguir els criteris de publicitat, transparència, concurrència,
objectivitat, igualtat, no-discriminació, eficàcia en el compliment dels objectius i eficiència en l’assignació i la utilització
dels recursos públics.
d) Decret legislatiu 3/2002, de 24 de desembre, pel qual s’aprova el Text refós de la llei de finances públiques de Catalunya
La regulació de les subvencions i les transferències de la Generalitat de Catalunya es troben al capítol IX (articles 87 i seg.).
A ambdues, se’ls aplica el mateix règim. En aquest cas, el que
101
�102
informe sobre el bon govern i transparència administrativa
es disposa s’aplica a l’Administració de la Generalitat, les seves
entitats autònomes, altres ens públics que depenen de la Generalitat i empreses, públiques, consorcis i altres ens amb participació majoritària de la Generalitat.
D’acord amb el Decret legislatiu, la concessió de les subvencions s’ha de sotmetre als principis de publicitat, concurrència
(amb algunes excepcions)2 i objectivitat. En el cas de les subvencions atorgades a empreses s’han de complir les normes de
la UE i les directrius emanades de la CE.
Com en la legislació espanyola, les bases reguladores, les
convocatòries i la concessió estan sotmeses a una regulació exhaustiva. Tanmateix, es considera la possibilitat excepcional de
concedir directament subvencions innominades o genèriques
“sempre que s’acrediti la impossibilitat de promoure la concurrència pública per les especificitats del subvencionat o de les activitats a desenvolupar”. En aquest cas, la concessió ha de complir un conjunt de requisits taxats. També es considera que “Excepcionalment, la concessió es pot produir mitjançant acords,
pactes, convenis i contractes amb entitats de dret públic o privat, si aquests mitjans són més eficients per a assolir els objectius fixats, i són exigibles els mateixos requisits establerts en
aquest capítol”.
El control de les subvencions (article 97) rau en la Intervenció General de la Generalitat que “ha d’elevar a l’òrgan concedent un informe que n’inclogui els resultats”. La seva durada no pot superar l’any. Ensems, d’acord amb la Llei de la Sindicatura de Comptes 6/1984, de 5 de març, modificada per les
2. Les excepcions són, en qualsevol cas, discutibles i haurien de ser degudament explicitades i sotmeses a un control especial, atès que poden ser font d’arbitrarietat. Vegeu
l’article 90.3. Cal destacar el punt c): “Si per l’especificitat i les característiques del beneficiari o de l’activitat subvencionada no és possible, d’una manera objectivable, promoure la concurrència pública”.
�Documents
lleis 15/1991, de 4 de juliol, i 7/2002, de 25 d’abril, la Sindicatura “és l’òrgan de fiscalització de la gestió econòmica, financera i comptable del sector públic a Catalunya” i pot actuar per
delegació del Tribunal de Comptes d’acord amb el previst a la Llei
orgànica 2/82 (art. 1). Més concretament, i en relació amb els
ajuts i subvencions, l’article 2.1.b) estableix que entre les funcions
de la Sindicatura de Comptes hi ha la de “Fiscalitzar les subvencions, els crèdits i els ajuts amb càrrec als pressupostos dels ens
públics indicats per l’article 5, i també els avals i les exempcions
fiscals directes i personals concedits per aquests ens”.
De forma explícita no es preveu cap informe sobre l’impacte
de les subvencions sobre el mercat ni en relació amb el control
d’eficiència i eficàcia. Tanmateix, segons la disposició transitòria primera “Mentre el Parlament de Catalunya no promulgui
les normes corresponents i el Govern de la Generalitat no dicti les disposicions reglamentàries, regiran les normes i disposicions anàlogues de l’Estat, d’acord amb la disposició transitòria
segona de l’Estatut, en tot allò que no estigui en contradicció
amb les lleis i reglaments catalans”. Com les disposicions de
l’Estat són prou acurades, la seva aplicació amb rigor, cura i
universalitat seria suficient perquè els ajuts públics compleixin
els requisits que la llei estableix.
e) Llei de defensa de la competència (Ley 16/1989, de 17 de
julio, de Defensa de la Competencia)
D’acord amb el que s’ha esmentat, els ajuts públics poden
introduir distorsions significatives en la competència en els
mercats de béns i serveis. Per aquesta raó, la LDC encarrega al
Tribunal estatal que vetlli perquè els ajuts públics no atorguin
avantatges competitius a unes empreses en detriment d’altres.
El TDC, d’ofici o a instància del Ministeri d’Economia i Hisenda, pot analitzar els criteris de concessió d’ajuts públics en
relació amb els seus efectes sobre les condicions de la compe-
103
�104
informe sobre el bon govern i transparència administrativa
tència en els mercats de béns i serveis, així com elevar un informe al Consell de Ministres que pot proposar als poders públics
la supressió o modificació dels criteris esmentats i també aquelles mesures dirigides a mantenir o restablir la competència.
Ensems el TDC pot ser consultat en matèria de competència per les cambres legislatives, el Govern, els departaments ministerials, les comunitats autònomes, les corporacions locals,
les cambres de comerç i les organitzacions empresarials, sindicals o de consumidors i usuaris.
f) El Llibre blanc per a la reforma del sistema espanyol de
defensa de la competència (20 de gener de 2005)
Després de més de 15 anys d’aplicació de la vigent LDC hom
pretén modificar-la a la llum de l’experiència i de les modificacions en la regulació comunitària. Com a pas previ s’ha presentat el Llibre blanc per a la reforma del sistema espanyol de defensa de la competència. En l’apartat de propostes de reforma
es posa l’èmfasi en la necessitat de replantejar els instruments
de seguiment i control que hi ha actualment en l’àmbit nacional tot atorgant a la CNDC, de pròxima creació, un paper més
actiu en les funcions d’anàlisi prèvia i avaluació dels efectes dels
ajuts públics sobre la competència. D’acord amb el Llibre blanc
(punt 209) “L’objectiu seria, en darrera instància, procurar augmentar l’eficiència, tractar d’identificar i minimitzar possibles
distorsions i, finalment, en el seu cas, redirigir els ajuts vers
objectius horitzontals que, compatibles amb el manteniment
de la competència, ajudessin a assolir una productivitat interna
superior”. En conseqüència, se suggereix:
En primer lloc, revisar la definició d’ajut públic de l’article
19 de la LDC, i alinear-lo amb la jurisprudència i doctrina comunitàries.
En segon lloc, establir els mecanismes adequats perquè la
CNDC pugui comptar amb la informació sobre ajuts públics
�Documents
concedits coneguts per l’Administració central, amb independència de l’Administració que els concedeixi.
En tercer lloc, disposar que, d’acord amb aquesta informació, la CNDC pugui fer informes o recomanacions concretes sobre projectes o mesures. Al mateix temps es preveu la possibilitat d’elaborar un informe anual sobre ajuts públics i competència amb l’objectiu de poder identificar els possibles efectes
sobre els mercats i proposar als poders públics directrius i criteris econòmics per assolir una major eficàcia i eficiència dels
ajuts.
Finalment, explorar la possible participació dels òrgans autonòmics de defensa de la competència en l’anàlisi i propostes
sobre ajuts públics atorgades per les administracions autonòmiques o locals de la comunitat autònoma.
Amb això no es pretén negar el paper polític que en molts
casos juguen aquest ajuts. Tot el contrari: atesa l’evident naturalesa pública, resulta especialment obligada la seva subjecció
a principis i procediments d’objectivitat i transparència.
4. Propostes
a) Els ajuts públics han de ser convocats amb la màxima
transparència, de forma comprensible, amb publicitat, destacant les quantitats que s’ofereixen i els objectius pretesos. Els
ajuts públics han de respondre a un pla plurianual i han de ser
considerats com a compromisos de l’Administració per assolir
determinats objectius. Per aquesta raó l’accés fàcil dels ciutadans a totes les dades, llevat de les que tinguin caràcter confidencial, es considera un instrument fonamental.
b) Els ajuts públics, com a principi general, han de respectar el principi de legalitat i han de ser atorgats amb objectivitat
i gestionats amb eficàcia, eficiència, transparència, coherència
i responsabilitat tot evitant els conflictes d’interès.
105
�106
informe sobre el bon govern i transparència administrativa
c) Els ajuts públics, en principi, han de respectar els principis de la competència i el lliure mercat així com la legislació
vigent. Qualsevol allunyament d’aquest principi ha de ser adequadament motivat i, en el seu cas, comunicat a les autoritats
responsables del funcionament competitiu dels mercats. Una
mesura aconsellable seria que el Tribunal Català de Defensa de
la Competència hagués d’informar preceptivament sobre els
ajuts públics en relació amb l’impacte sobre la competència en
els mercats de béns i serveis. El Tribunal hauria de fer un informe anual i un altre de quinquennal sobre els ajuts i subvencions atorgats per les administracions catalanes, que haurien de
ser debatuts en seu parlamentària.
d) El rendiment de comptes és fonamental. Un síndic de
la Sindicatura de Comptes que no pertanyi a cap partit que governi la Generalitat, hauria de ser el responsable de fer un informe anual i un altre de quinquennal sobre els ajuts públics
atorgats a ciutadans i operadors econòmics per totes les administracions catalanes. L’informe no s’hauria de limitar a l’avaluació dels aspectes comptables sinó que també hauria de posar l’accent en els aspectes econòmics (cost, impacte, etc.) i el
grau de compliment dels objectius pretesos. Aquest informe,
que hauria de ser públic, hauria de ser debatut en seu parlamentària.
e) Els funcionaris de les administracions catalanes responsables de la gestió dels diferents programes d’ajuts públics
han d’estar disposats a donar comptes de la seva gestió tant a
la Sindicatura de Comptes com al Parlament de Catalunya.
També seran responsables de la legalitat dels ajuts públics concedits i de la no-adequació dels resultats assolits als objectius
pretesos.
f) Per tal de fer eficaces aquestes propostes cal una nova llei
de subvencions que reculli aquests principis. Mentrestant, cal
garantir l’aplicació de la legislació espanyola.
�Documents
5. Un cas especial: cultura de la subvenció, subvenció de la
cultura
L’anàlisi de les subvencions públiques requereix un tractament
especial quan es refereix al món de la cultura, sobretot si volem
tenir en compte la seva aplicació concreta al cas de Catalunya.
a) Breu anotació històrica
Catalunya ha subsistit, sobretot des d’un punt de vista lingüístic i cultural, mercès a la capacitat del món associatiu i a les
iniciatives sorgides de la ciutadania, especialment durant els
quaranta anys de dictadura franquista. Des d’una apreciació
probablement exagerada, es va arribar a dir que Catalunya es
distingia per ser una societat civil sense estat, mentre que Espanya era un estat sense societat civil. Durant les dècades dels
cinquanta i seixanta, per exemple, sorgeixen entitats com el Moviment de Mestres Rosa Sensat, la Universitat Catalana d’Estiu,
la Fundació Carulla Font, Òmnium Cultural, la Fundació Jaume
Bofill; iniciatives editorials com Edicions 62, Enciclopèdia Catalana; revistes com Oriflama, Serra d’Or, etc. o subsisteixen en
la semiclandestinitat entitats com l’Institut d’Estudis Catalans,
l’Agrupació Dramàtica de Barcelona o les Associacions de Veïns, per posar casos ben diferents.
Tot això canvia radicalment a partir de l’any 80. Per començar, moltes entitats perden els seus quadres, els quals adquireixen responsabilitats directament polítiques en la nova etapa democràtica. Per altra banda, molt del suport econòmic i social
perd intensitat amb la consciència que “ara ja no cal” perquè
tenim les nostres pròpies institucions i no és necessària la labor de suplència d’altres temps.
Tot plegat és ben sabut, però la possible novetat actual és
que des de fa un cert temps ha reviscolat la consciència que, tot
i la importància insubstituïble de l’activitat directament políti-
107
�108
informe sobre el bon govern i transparència administrativa
ca, el nostre país necessita paral·lelament una societat civil dinàmica que no estigui subjecte als vaivens electorals, que actuï
amb independència dels partits polítics, que tingui capacitat de
mobilització i d’aglutinament d’iniciatives, que pugui arriscarse i anar més enllà de la correcció política, si cal.
b) Les expectatives de la nova situació
Aquest breu repàs històric té especial rellevància en el món
cultural. Moltes entitats que tenen l’origen en l’època franquista, i moltes altres de noves creades a partir de la recuperació democràtica, han intentat suplir les mancances d’una realitat nacional que ha trobat en la cultura i en la llengua un dels signes
més característics de la seva personalitat col·lectiva. I això ha
creat també la suposició que pel sol fet de defensar aquesta personalitat, havia d’estar subvencionada per les institucions públiques del país un cop recuperades. Es tractava d’anar superant
aquella expressió –encunyada per l’actual Síndic de Greuges de
Catalunya– que teníem una cultura de peatge. Els poders públics havien d’alliberar, o almenys alleugerir, aquest peatge, és
a dir, el pagament privat de les nostres mancances culturals.
S’ha incrementat la consciència que la normalitat implicava el
suport públic a les diverses iniciatives socials en el món de la
cultura. I això sense mesurar prou les necessitats del temps
present. Per tant, a partir d’una situació realment anòmala pels
avatars de la nostra història recent, ha anat calant una cultura
de la subvenció en el sentit que, la societat civil catalana s’assembla a la imatge d’una corrua de persones fent cua a les finestretes de l’Administració pública a la recerca d’una subvenció. Val a dir que això no només passa en el món de la cultura.
En altres camps ha estat encara més evident: s’ha contemplat
amb un cert estupor la proliferació i creació ex novo d’una bona
quantitat d’entitats i ONG dedicades al Tercer Món a partir de
la decisió pública de dedicar-hi el 0,7% del PIB.
�Documents
c) El difícil equilibri
En el nostre context, i referint-nos especialment al sector de
la cultura, es fa difícil plantejar aquestes qüestions amb fredor
i objectivitat. És cert que les entitats privades tenen sovint uns
avantatges innegables en la seva actuació cultural: mobilitzen
molts voluntaris; tenen un nivell d’eficiència superior al de l’Administració pública en relació amb els recursos esmerçats, especialment en la gestió d’alguns serveis; responen normalment
a iniciatives sorgides des de la base abans que l’Administració
en pogués tenir cura; continuen cobrint encara un espai que en
un país plenament normalitzat estaria cobert per l’Estat; etc.
Malgrat tot, caldria preveure alguns mecanismes de bon govern
i transparència administrativa, sense que això vulgui dir que no
s’hagin de tenir en compte les particularitats de l’activitat cultural del nostre país i les condicions històriques en les quals s’ha
hagut de desenvolupar. També seria convenient que, com a conseqüència del creixent desvetllament de la ciutadania respecte
a la societat civil, s’estimulés que les entitats tinguessin el suport bàsic dels seus socis com una manera de visualitzar i demostrar la necessitat social de la seva pròpia existència. No obstant això, caldran les subvencions de l’Administració pública
per a la realització de programes concrets, com passa arreu de
l’Estat espanyol. Amb molta més raó haurà de passar a Catalunya pels motius ja exposats.
d) Possibles mesures
Una de les maneres de garantir la transparència administrativa en aquest sector hauria de passar pel conveni, normalment
per un període superior a un any o que englobés una legislatura, en funció d’un projecte o d’un programa avaluable tant pel
que fa als seus objectius com per la metodologia proposada. No
cal dir que aquesta avaluació s’hauria de fer amb criteris de rendibilitat social i cultural i no amb criteris de rendibilitat econò-
109
�110
informe sobre el bon govern i transparència administrativa
mica. El seguiment del conveni es podria fer anualment amb la
presentació dels comprovants corresponents i l’avaluació parcial del contracte programa. Això no vol dir que ocasionalment
no es pogués subvencionar alguna intervenció no prevista en el
conveni inicial si les circumstàncies ho reclamessin. En els criteris d’avaluació de propostes caldria superar el possible clientelisme polític, tant des de l’Administració general com des de
la municipal. No cal dir que la generositat política esperable
dels administradors hauria de permetre que les avaluacions no
estiguessin marcades per afinitats ideològiques dels concursants amb els avaluadors.
e) Un últim apunt
Quan es redacten aquestes notes surt a la llum el Document per a l’establiment del Consell de la Cultura i de les Arts
a la Generalitat de Catalunya, que es va presentar públicament
a la premsa el passat dia 21 de març. Aquest document, redactat per una comissió presidida per Josep Maria Bricall, té per
finalitat proposar un organisme a imatge del que han estat els
Arts Councils i, per tant, aparentment no té relació directa
amb els objectius del GT sobre Bon Govern i Transparència
Administrativa. No obstant i això, pel que fa referència al tema
concret de la cultura, conté alguns suggeriments que poden
complementar les propostes que es presenten. Tracta el tema
de les subvencions, la creació de diversos comitès d’experts,
d’una comissió d’ajuts i del procediment pel qual s’hauria de
regir el sistema d’avaluació com a pauta per a la concessió
d’aquests ajuts per part del CCAC, el qual administrarà els
recursos d’un fons de promoció cultural. El document també
conté dos annexos que recullen experiències internacionals de
codis ètics corresponents als Arts Councils d’altres països a
tenir en compte.
�Documents
6. Elements per la transparència en les organitzacions sindicals
El paper que les organitzacions sindicals (OOSS), en especial
les més representatives, estan cridades a desenvolupar en els
processos de concertació social, participació institucional o negociació col·lectiva, obliga a garantir la màxima independència
d’aquestes organitzacions per tal de fer efectiva la representació dels interessos que li són propis, i evitar que aquesta funció
pugui venir distorsionada per un altre tipus de dependència, en
especial econòmica o política, que posi el pes de les organitzacions al servei d’altres finalitats.
Sens dubte, la transparència en les relacions econòmiques
que han de mantenir aquestes organitzacions sindicals i els
poders públics ha de ser un element que ha de deixar clar la
no- existència de dependències en relació amb els recursos
que s’utilitzen per obtenir determinades finalitats. I al mateix
temps, la transparència ha de permetre constatar el respecte
que els poders públics mostren per l’exercici de la funció social
de les organitzacions sindicals, per evitar situacions que podrien
comportar la pèrdua d’independència de les organitzacions o
tergiversar la representativitat atorgada pels treballadors i treballadores.
La realitat del mandat constitucional que empara la funció
social de les OOSS en el nostre país, fa que de les actuacions
sindicals de les OOSS se’n beneficiïn el conjunt dels treballadors i treballadores i que la defensa d’interessos que realitzen
les OOSS no se circumscriu a l’afiliació estricta. Aquest trasllat del resultat de l’actuació al conjunt de la classe treballadora
origina la necessitat de disposar de recursos específics i suficients per dur a terme la funció social que depassa el marc
estricte de l’afiliació. És per això que la normativa determina
com element de representativitat el resultat de les eleccions
111
�112
informe sobre el bon govern i transparència administrativa
sindicals, el qual es determina per sufragi universal i directe
en cada àmbit d’elecció.
Aquests elements citats fan necessari que els poders públics
determinin, d’una banda, l’assignació de recursos per dotar de
suficiència econòmica les organitzacions sindicals perquè puguin desenvolupar les seves funcions, i d’altra determinar els
recursos a assignar segons criteris de representativitat, per garantir la seva utilització a les finalitats establertes, i garantir així
la independència de les OOSS, que es deuen a qui representen,
i no a qui els transfereixen els recursos per garantir la seva funció.
És per tot això que considerem necessari abordar de forma
urgent una norma del govern que reguli la transparència dels
recursos que gestionen les OOSS, norma que hauria de garantir les següents qüestions:
– El govern presentarà anualment al Parlament un informe
que contindrà la informació dels recursos adreçats a les organitzacions sindicals o entitats a elles vinculades, així com els objectius i finalitats dels mateixos i el volum de recursos esmerçats i els criteris aplicats pel seu repartiment.
– S’establirà la creació d’un registre públic on constin les
dades bàsiques de les organitzacions sindicals (estatuts, afiliació, entitats vinculades...) i els comptes anuals aprovats i auditats. Aquest registre públic, al mateix temps, certificarà la representativitat de les OOSS per tal de determinar els criteris
d’objectivitat en el repartiment dels recursos públics, que garanteixin la suficiència per a l’actuació de les OOSS.
– S’establirà l’obligatorietat d’auditories externes dels comptes de les OOSS, que s’hauran de dipositar al registre abans esmentat.
– Es determinarà que la certificació del registre, conforme
el dipòsit de dades necessàries, sigui condició imprescindible
per accedir a qualsevol tipus d’ajut.
�Documents
G. Transparència i accés a la informació
1. Transparència i accés a la informació
Per poder gaudir d’una administració pública transparent pels
ciutadans necessitem garantir l’accés a la informació. Aquest és
requisit indispensable per a la transparència. No podem entendre una administració transparent sense que aquesta s’obri al
ciutadà mitjançant l’accés a la informació. Per tant, garantint
l’accés a la informació, obtindrem la transparència com a valor
a l’Administració pública.
Quant a l’accés a la informació hem de distingir dos àmbits diferenciats. En primer lloc, l’accés a la informació de caràcter general i l’accés a la informació en expedients individualitzats:
L’accés a la informació de caràcter general implica establir,
mitjançant les corresponents reformes legislatives, el caràcter
públic de tota la documentació i informació de l’Administració
pública, establint les corresponents excepcions només en l’àmbit de la seguretat de l’Estat i la protecció de dades de caràcter
personal. En aquest sentit hem de destacar la iniciativa del Regne Unit que l’any 2000 va aprovar la “Freedom of Information
Act” i que va entrar en vigor el passat u de gener en la que es
declara la facultat de tots els ciutadans per obtenir la informació sense necessitat de justificació i sense cap requisit formal
per accedir-hi, i que pot ser sol·licitada mitjançant correu electrònic o oralment i l’Administració té l’obligació de facilitar-la
gratuïtament. En definitiva, el que fa l’esmentada Llei del Regne Unit, és declarar pública tota la informació en poder de les
administracions i facilitar el seu accés a qualsevol ciutadà sense necessitat de justificar l’interès per obtenir-la i sense cap altre límit que la seguretat de l’Estat i la protecció de dades de
caràcter personal.
113
�114
informe sobre el bon govern i transparència administrativa
Únicament modificant la legislació vigent en la qual s’exigeix la condició d’interessat o la prèvia autorització de l’Administració (article 37 de la llei 30/92) per l’accés a la informació
(article 35 de la llei 30/92) podrem garantir l’accés a la informació i la transparència administrativa, invertint la necessitat d’autorització i declarant amb caràcter general l’accés a la documentació, sent l’excepció amb caràcter extraordinari la limitació de
l’accés, justificable únicament per raons de seguretat de l’Estat
o la protecció de dades de caràcter personal. Cal incidir que per
fomentar i garantir el veritable accés a la informació calen mesures coercitives que facilitin l’accés. En aquest sentit hem de
recordar que la nova legislació abans esmentada del Regne Unit
estableix un nou tipus penal comès pel funcionari en negar-se
a facilitar l’accés a la informació.
El segon dels aspectes a tenir en compte és l’accés a la informació en procediments individualitzats dels ciutadans davant
l’Administració pública i l’accés a l’expedient administratiu. Segons la legislació actual, el ciutadà que és part interessada en un
procediment administratiu té accés a l’expedient únicament durant el tràmit d’audiència (article 84 de la Llei 30/92), tenint coneixement en aquell moment de documents i informes elaborats en el mateix expedient. El sistema actual del procediment
administratiu, no obliga l’Administració a facilitar l’accés de
l’expedient a l’interessat més que en el tràmit d’audiència i ni
tan sols s’estableix l’obligació en l’expressat tràmit de facilitarne còpia. Resulta necessària, doncs, la reforma legislativa perquè el ciutadà que sigui part en un expedient administratiu tingui a la seva disposició des de l’inici tot l’expedient i li sigui
facilitat l’accés a la documentació i informes en tot moment, i
sense necessitat d’establir un tràmit d’audiència, i posada de
manifest de tot l’expedient.
�Documents
2. Incidència de les noves tecnologies en l’accés a la informació
Tot el que s’exposa fins el moment implica modificar l’estructura administrativa per facilitar l’accés a la informació, però l’ús
de les noves tecnologies, i, especialment, de les xarxes obertes
com Internet fa que l’aplicació de criteris d’Administració oberta pel ciutadà resultin relativament fàcils de configurar.
Si mantenim criteris de lliure accés a la informació per part
del ciutadà, resulta extraordinàriament senzill garantir el dret
a l’accés mitjançant la publicació de la informació a internet
com una veritable administració oberta en la qual l’exercici del
dret d’accés s’exerciti pel ciutadà des del seu domicili, sense necessitat de traslladar-se a l’Administració i sense haver de demanar còpia dels documents.
Però això requereix, la creació de sistemes coordinats entre
les administracions públiques i dintre de cada departament de
cadascuna d’elles, de veritables gestors documentals que permetin l’accés a la informació.
L’exemple a exportar el trobem en l’Agència Tributària, en
què no només podem presentar documents i rebre notificacions, sinó que també podem accedir a tota la informació de
què disposa del contribuent.
Aquesta possibilitat que el ciutadà accedeixi no només a la
informació general de l’Administració pública sinó que també
a la informació que li afecta directament, és possible gràcies a
eines com la signatura electrònica que permet garantir la identitat i la confidencialitat, especialment en aquells procediments
administratius on l’accés a la informació es veu limitat per la
Llei de protecció de dades de caràcter personal, amb l’ús de la
signatura electrònica es permet garantir l’accés a la informació
individualitzada pel ciutadà, i per tant, l’accés a l’expedient administratiu individualitzat des del propi domicili.
115
�116
informe sobre el bon govern i transparència administrativa
Però tot això requereix una especial voluntat de coordinació
entre les administracions públiques, atès que l’accés a la informació no es limita només a visualitzar-la, sinó que a més permet modificar-la i interactuar. Resulta incomprensible que actualment un ciutadà que canvia de domicili necessiti efectuar
un rosari d’actuacions davant diferents administracions per
modificar les seves dades personals. A títol d’exemple podem
assenyalar que un senzill canvi de domicili requereix en l’actualitat adreçar-se a l’ajuntament pel padró d’habitants, a l’agència
tributària, a trànsit al registre de conductors i al de vehicles, al
cadastre, a les oficines de la hisenda municipal, ja que aquestes no estan coordinades amb el padró d’habitants, etc. Aplicant
criteris d’eficàcia administrativa i precisament d’accés a la informació hauria de ser suficient amb modificar telemàticament
l’adreça en un registre per tal que es produís la modificació en
tota la resta de registres de titularitat pública.
3. Límits i efectivitat del dret a la informació
Del debat en la seu de la Comissió podem concloure la necessitat de regular en l’àmbit de l’Administració de la Generalitat
de Catalunya l’accés a la informació mitjançant la determinació
genèrica de convertir tots els documents en l’àmbit de l’Administració en documents públics i accessibles al ciutadà, però
també en el mateix debat de la Comissió es va concloure que
aquesta determinació genèrica no podia ser absoluta i que haurien d’establir-se els corresponents límits a l’accés.
Per tant, la llei que reguli l’accés a la informació, haurà de
contenir-ne els límits, així com els mecanismes per evitar l’arbitrarietat administrativa.
En aquest sentit, la llei que reguli l’accés a la informació
haurà d’establir els terminis i formes d’exercici d’aquest dret,
ja que resulta fonamental l’establiment de la determinació tem-
�Documents
poral de l’exercici de l’accés, perquè la seva dilació provoca la ineficàcia del dret a la informació. Igualment haurà d’establir la
forma de l’exercici del dret a la informació i la determinació de
l’assumpció per part del ciutadà del cost del servei mitjançant
la fixació de la corresponent taxa, sempre que l’administrat no
sigui part de l’expedient administratiu. També resulta important determinar que la sol·licitud d’accés no requereix cap formalisme, i especialment, que no cal acreditar o justificar l’interès per l’accés, i que només la sol·licitud d’accés sense cap
altra justificació permeti obtenir la documentació requerida de
l’Administració.
De la mateixa manera, i a l’objecte de facilitar l’accés a la informació als ciutadans que són part en un expedient administratiu, s’hauria de determinar l’obligació de l’Administració a facilitar còpia dels documents de l’expedient administratiu a
totes les parts i no esperar al tràmit d’audiència per posar-ho en
coneixement de la part. Resulta habitual en els diferents expedients de l’Administració pública, que les parts tinguin coneixement del contingut dels informes emesos en aquest expedient, mitjançant la posada de manifest del mateix, negant-se
inclús en l’actualitat a fer entrega de les còpies dels referits informes a qui és part en l’expedient.
3.1 Límits al dret d’accés a la informació
Tot allò exposat fins ara, defineix les característiques del dret
d’accés a la informació, però, per tal d’evitar el mal ús d’aquest
dret i el perjudici a tercers, és necessari que es regulin els límits. I és evident que existeixen dos models diferents per regular els límits d’accés a la informació com a garantia de la transparència administrativa:
A) Establir un catàleg complet i detallat d’aquells documents que no són susceptibles de ser consultats, entenent que
117
�118
informe sobre el bon govern i transparència administrativa
tots els que no es trobin dintre d’aquests numerus clausus són
de lliure accés, tot i que es permet amb caràcter excepcional per
mitjà de resolució raonada, denegar l’accés a la informació del
document que no estigui relacionat en el catàleg, però que
atempti contra la seguretat i defensa de l’Estat o la intimitat de
les persones.
Així mateix i per evitar el mal ús d’aquesta darrera facultat,
s’estableixen multes coercitives al funcionari que injustificadament denegui l‘accés emparant-se en suposades causes justificades, i en alguns països s’arriba a tipificar-lo com a delicte.
Aquest model obre les portes de l’accés a la informació al
ciutadà, però degut al catàleg preestablert de documents resulta
rígid des de dos punts de vista. Per una banda, impedeix l’accés
a tots els documents classificats com no accessibles encara que
hi pugui haver una justificació, i per una altra, la seva rigidesa
i sancions poden impedir que es vulnerin drets de terceres persones davant la impossibilitat de denegar l’accés.
B) El segon model es basa en la determinació del caràcter
públic de tots els documents però limitant l’accés mitjançant la
definició de supòsits genèrics que poden limitar l’exercici del
dret d’accés i establint una comissió en el si de la pròpia Administració que determini, si atenent a les circumstàncies de cadascuna de les peticions, s’atorga el dret d’accés o no.
Amb aquest model la llei hauria d’establir els límits al dret
d’accés quan es posi en perill algun dels següents valors:
– Intimitat personal i familiar
– Seguretat i defensa de l’Estat
– Seguretat ciutadana
– Propietat intel·lectual, propietat industrial i comercial
També s’haurà d’incloure per les característiques especials
de documents referits a les següents matèries:
– Informacions prèvies a la presa de decisions en matèria de
monetària, financera o fiscal.
�Documents
– Aquella documentació que pugui portar avantatges o desavantatges desproporcionats i injustes a aquell que la sol·licita
o a tercers.
– Aquells documents en possessió de l’Administració que
amb finalitats industrials, comercials o de gestió financera en
què la divulgació de les dades pugui perjudicar el seu nivell de
competitivitat, i que posin en perill la lliure competència.
– Els documents preparatoris d’una decisió administrativa.
Però en ser una definició genèrica i no un catàleg tancat de
documents, aquest sistema requereix una comissió al si de la
pròpia Administració. Comissió que interpreti tant la negativa
a l’accés, entenent que una sol·licitud concreta pot estar inclosa en algun dels supòsits assenyalats, com també la sol·licitud
d’accés a un document en un principi inclòs en els supòsits
anteriors, però que qui exercita el dret d’accés al·lega un interès superior al de protecció de la norma, demanant a la citada
Comissió que autoritzi l’accés al document que en un principi
no seria públic.
Per tant aquest sistema permet una més gran flexibilitat,
però perquè sigui realment efectiu, caldrà determinar el règim
jurídic de la Comissió, la seva composició mitjançant un sistema
d’elecció dels membres que garanteixi la seva independència i
la dotació de mitjans pressupostaris per al seu funcionament,
ja que la falta de mitjans i la independència de la Comissió pot
fer davallar tot el sistema, concedir l’accés a un document dos
o tres anys després de la seva sol·licitud és igual a denegar-ne
l’accés.
3.2 Efectivitat del dret d’accés a la informació
Totes les disposicions legals, sobretot el dret d’audiència permanent, absolutament fonamental, queden a un no-res si les oficines de l’Administració no disposen d’un sistema de gestió de
119
�120
informe sobre el bon govern i transparència administrativa
documents que faci possible la recuperació ràpida de la informació desitjada i si els arxius no poden procurar a l’usuari uns
instruments de descripció i informació que abastin amb una
certa precisió la globalitat dels documents que conserven.
Cal assenyalar que la complexitat de les problemàtiques inherents al dret d’accés requereix un tractament sistemàtic i exhaustiu que vagi més enllà de les referències contingudes en la
Llei de règim jurídic. Això només és possible amb la promulgació d’una llei d’accés a la documentació pública. Aquest accés s’ha d’entendre com un dret democràtic més, que ha de fomentar la participació ciutadana en la res publica –cosa pública–,
permetre un control democràtic de l’activitat administrativa,
facilitar una circulació, equitativa de la informació i, al mateix
temps, garantir que el dret a la intimitat de les persones no pugui ser vulnerat.
Finalment, cal remarcar que la transparència i la publicitat
de l’actuació de les administracions esdevenen, a hores d’ara,
una ineludible corol·lari de la democràcia i un element fonamental de la seva legitimació, de manera que el nivell d’efectivitat del dret d’accés als documents constituirà en l’esdevenidor
un paràmetre molt significatiu del grau de democratització de
les institucions públiques. Aquestes premisses, juntament amb
altres reflexions més vinculades als arxius com a patrimoni
de la humanitat, ha portat el Comitè de Ministres del Consell
d’Europa a emetre una Recomanació (Nº R (2000) 13) als estats
membres referida a la necessitat d’una política europea comuna en matèria d’accés als arxius.
En aquest sentit, és indubtable que la noció de dret a la informació com a dret profundament democràtic cal vincular-la
a l’accessibilitat dels arxius públics. En els darrers anys un
fet cada cop més usual en paral·lel a la pressió de les associacions i de les organitzacions no governamentals que defensaven l’obertura dels arxius com una fórmula de lluitar contra la
�Documents
impunitat d’individus acusats de crims de guerra o d’abusos de
poder en el marc de règims dictatorials, interessa fixar-se en la
necessitat de garantir la conservació dels arxius en els conflictes bèl·lics, durant les dictadures o els vinculats als aparells repressius dels estats en tant que, tard o d’hora, esdevenen instruments imprescindibles per a la restitució de la convivència
pacífica i dels drets –morals, econòmics– de molts ciutadans, a
banda de permetre de fer justícia davant de determinats abusos
dels governs.
L’efectivitat del dret a la informació exigeix també una política molt més activa i eficaç de l’Administració, per fer publicitat de les seves resolucions i convocatòries. No n’hi ha prou
amb publicar-les als diaris oficials. I menys encara, si quan les
publiquen tothom està de vacances. Aquesta publicació formal,
obligada per les lleis, s’ha de complementar amb mesures més
creatives i eficaces que serveixin realment per donar publicitat
de les resolucions i convocatòries públiques entre els sectors i
col·lectius potencialment interessats.
121
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.03. Acció i òrgans de govern (de la Generalitat de Catalunya)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Inclou la docmentació relacionada amb l'exercici de l'acció governamental.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Informe sobre bon govern i transparència administrativa
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Grup de Treball sobre Bon Govern i Transparència Administrativa
Type
The nature or genre of the resource
Monografia
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Govern
Administració pública
Transparència
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Barcelona
Publisher
An entity responsible for making the resource available
Generalitat de Catalunya
Description
An account of the resource
121 p.
Treball resultant del grup de treball creat arran de l'Acord de Govern de 21 de desembre de 2004.
Aquest acord va establir la creació d'un Grup de Treball sobre Bon Govern i Transparència Administrativa, al qual va encarregar la redacció d’un “informe sobre els principis que han d’orientar les actuacions de les administracions públiques catalanes, dels seus organismes i empreses i dels seus responsables polítics i professionals per tal d'assegurar la transparència en la gestió dels recursos públics i la igualtat en l'accés a la informació sobre aquesta gestió per part de tots els ciutadans, organitzacions i empreses”, afegint que “l'informe podrà incloure recomanacions sobre eventuals reformes normatives o de procediment administratiu que garanteixin el respecte als esmentats principis i redueixin el risc de pràctiques desviades de l'interès general”, i que “haurà de presentar igualment propostes per al reforçament d'una cultura ciutadana que rebutgi com a inacceptables aquelles pràctiques".
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2005-07-27
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Informes
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/24/2684/20050224_DiarideSessions_Parlament.pdf
8753b7471ace620e8a699f360cb60d25
PDF Text
Text
DIARI DE SESSIONS
DEL PARLAMENT
D E C ATA LU N YA
VII legislatura
Sèrie P - Número 36
Quart període
Dijous, 24 de febrer de 2005
Ple del Parlament
PRESIDÈNCIA DEL M. H. SR. ERNEST BENACH I PASCUAL
Sessió núm. 45, primera reunió
Í
N
D
E
X
Debat
general sobre l’acció política i de govern en relació amb l’evolució dels fets del barri del Carmel,
de Barcelona, i amb les conclusions de l’expedient informatiu obert arran d’aquests fets
(tram. 255-00002/07) (p. 3)
(Dos fascicles)
Fascicle primer
�NOTA
Aquesta publicació és impresa en paper ecològic (definició europea ECF), en compliment del que estableix la Resolució
124/III del Parlament, sobre la utilització del paper reciclat en el Parlament i en els departaments de la Generalitat, adoptada el 30 d’abril de 1990.
�Sèrie P - Núm. 36
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
24 de febrer de 2005
3
SESSIÓ NÚM. 45.1
La sessió s’obre a les onze del matí i sis minuts. Presideix el president del Parlament, acompanyat de tots
els membres de la Mesa, la qual és assistida per
l’oficiala major i el lletrat major.
Al banc del Govern seu el president de la Generalitat,
acompanyat de tot el Govern.
ORDRE DEL DIA DE LA CONVOCATÒRIA
Punt únic: Debat general sobre l’acció política i de govern en relació amb l’evolució dels fets del barri del
Carmel, de Barcelona, i amb les conclusions de l’expedient informatiu obert arran d’aquests fets (tram. 25500002/07). President de la Generalitat de Catalunya.
Debat i votació.
El president
Comença la sessió.
Debat general sobre l’acció política i de
govern en relació amb l’evolució dels
fets del barri del Carmel, de Barcelona,
i amb les conclusions de l’expedient
informatiu obert arran d’aquests fets
(tram. 255-00002/07)
Aquesta sessió tindrà un únic punt de l’ordre del dia,
que és el debat general sobre l’acció política i de govern
en relació amb l’evolució dels fets del barri del Carmel,
de Barcelona, i amb les conclusions de l’expedient informatiu obert arran d’aquests fets.
Aquest debat es regirà per la normativa establerta en els
articles 123 i 124 del Reglament i els criteris adoptats
per la presidència i la Junta de Portaveus del dia 21 de
febrer de 2005.
Té la paraula l’honorable senyor Joaquim Nadal.
El conseller de Política Territorial i Obres Públiques
(Sr. Joaquim Nadal i Farreras)
Molt honorable president del Parlament de Catalunya,
molt honorable president de la Generalitat, honorables
conselleres i consellers, il·lustres senyores i senyors
diputats, a fora plou, fa fred, en algun lloc de Catalunya
potser neva, i hi ha més de mil persones que demà passat farà un mes que viuen fora de casa seva. Mentre una
sola família, mentre una sola persona, continuï vivint
fora de casa seva, el Carmel, i per al Govern de Catalunya al Carmel o allà on sigui, el Govern de Catalunya,
en el cas del Carmel, d’acord amb i en coordinació
permanent amb l’Ajuntament de Barcelona, mantindrà
amb la màxima intensitat, tant com calgui en cada
moment, tots els operatius i tots els mecanismes que ha
posat en funcionament des del dia 25 de gener fins
avui; ni una sola persona sense ser atesa en tot moment
i fins a les últimes conseqüències.
Aquest va ser el nostre compromís el primer dia, i
aquest és el compromís que avui reiterem i que mantindrem fins deixar ben clar que el temps i les circumstàncies no poden acabar en l’oblit i en l’abandonament.
SESSIÓ NÚM. 45.1
Quan el Carmel perdi actualitat, quan perdi notorietat
mediàtica, aquest compromís haurà d’adquirir en la
continuïtat i el compliment el seu més alt valor, un valor ètic, moral, polític i també material.
No fa gaires dies, al Carmel mateix, en un programa de
televisió un veí deia: «Quan les càmeres marxin els
polítics desapareixeran.» En nom del Govern de Catalunya, en nom, en la mesura que puc, de l’Ajuntament
de Barcelona, vull que quedi clar, ho torno a dir, que
faci fred o calor, mentre una sola persona del Carmel
visqui fora de casa seva el compromís del Govern és
estar al costat dels veïns i veïnes afectats per aquesta
circumstància, que és conseqüència d’un accident dramàtic que podria haver tingut unes conseqüències imprevisibles.
Comparec avui, en nom i a petició del Govern, després
de quasi un mes de l’inici de la crisi del Carmel i quinze
dies més tard de la meva compareixença parlamentària
davant de la Comissió de Política Territorial.
En aquella primera compareixença, celebrada el dia 9
del mes de febrer, vaig presentar un primer informe
d’urgència sobre els fets relacionats amb l’accident
produït a la cua de maniobra de la prolongació de la
línia 5 del metro al barri del Carmel.
No és la meva intenció, en absolut, donar lliçons ni
emetre judicis de valor, però no em puc estar de dir, ara,
que en molts moments, més en els darrers dies que en
els primers, he tingut, hem tingut molts, la sensació que
l’ordre de les prioritats que havíem establert des del
primer moment havia deixat de ser un ordre de prioritats compartit per Govern i algun grup de l’oposició.
Per a tots aquells qui essent legítims representants dels
ciutadans de Catalunya..., també ho són, ho som tots,
dels veïns del Carmel. He tingut la impressió que en
algun moment, en el fragor de la batalla partidària, es
posaven per davant els objectius d’aquesta batalla partidària fins a posar en risc la mateixa credibilitat institucional. I he tingut la sensació que els atacs, les defenses, les autodefenses, els judicis previs, les presses i les
urgències polítiques, havien distorsionat els principals
objectius després de l’accident. Ho dic perquè ha sonat
sovint aquests dies aquella cantarella que diu: «Si això
ens hagués passat a nosaltres, què no dirien els que ara
estant al Govern?»
I he fet aquest repàs –he fet aquest repàs–, i en el repàs
de les hemeroteques consta que fos quina fos la virulència de l’oposició el capteniment institucional dels
grups polítics que donen suport al Govern..., es van
posar sempre, i no m’ho ha semblat sentir aquests dies,
a disposició del Govern mentre durés l’emergència.
«Primer apaguin el foc, primer resolguin les nevades,
després establim i arreglem les responsabilitats polítiques.» Vostès han tingut una pressa que entenc que ha
estat una mala consellera del plantejament que inicialment havien fet.
Vaig dir en aquella compareixença que ens trobàvem
davant d’un fet greu que hauria pogut tenir conseqüències imprevisibles; vaig dir també que, des del meu
punt de vista, s’hauria pogut evitar si els responsables
directes de les obres haguessin pres determinades cauteles, i no em vaig estar de dir que trobava en tot el problema no només un fet puntual, un accident, ni tan soPLE DEL PARLAMENT
�24 de febrer de 2005
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
Sèrie P - Núm. 36
4
lament un accident fortuït, sinó un corrent de fons que
obligava el Govern a prendre mesures de gran abast,
alhora que calia establir les responsabilitats, de tota
mena, que se’n derivessin.
El dia d’aquella compareixença van quedar apuntades
unes línies d’exploració, un esquema de conclusions i
un conjunt d’interrogants als quals calia donar resposta. També vaig dir, i m’hi reafirmo, que en el cas que
s’emprenguessin accions judicials, i era previsible que
així fos, posaríem tota, tota, tota l’Administració de la
Generalitat a disposició de la justícia per tal que tingués
tota la informació, com no podria ser d’una altra manera, tota la informació, i disposés de tots els mitjans per
poder instruir amb diligència i rapidesa el cas.
Vaig afirmar que no faltaria cap informació i que no
escatimaríem esforços per tal de donar plena satisfacció a les naturals i legítimes aspiracions i exigències
dels veïns del Carmel, a les seves preocupacions, als
seus dubtes, a les seves pors. Ni una pregunta sense
resposta fins allà on sigui possible.
Estic en condicions avui d’aprofundir l’anàlisi dels
antecedents i de les causes de l’accident, de determinarne les responsabilitats, les immediates i les remotes, i,
el que per mi és més important, de presentar davant de
la cambra un conjunt de mesures destinades a evitar al
màxim possible nous riscos, aquí o en qualsevol altra
obra pública que es dugui a terme a Catalunya.
25 de gener: els primers despreniments. Relato els fets
que tots vostès coneixen, però no és sobrer. A un quart
de nou del matí s’inicien els treballs de neteja del terra de la cua de maniobra del Carmel, en un punt determinat, per fer l’excavació necessària per formar una
solera. En aquest punt determinat, la màquina que estava operant a la zona toca i trenca la base d’una falla.
Es produeix el que s’anomena una xemeneia. I aquest
fet és la base de l’accident. No és la primera, ni en
aquest, en qualsevol moment de l’evolució de les obres,
ni en molts altres túnels que s’han construït a Catalunya, a Espanya, a Europa i al món.
Es produeix una xemeneia. Davant d’una xemeneia el
manual del mètode de construcció que s’està seguint
planteja com a solució i reacció la projecció de formigó i material de segellat, gunita, per estabilitzar la balma formada i retornar-li la consistència. Tots els tècnics
diuen: «No patiu, això aguantarà.» Tendeix a aguantar
quasi sempre, però aquesta vegada va caure.
A última hora de la tarda, a les vuit del vespre, veient
que segueix la caiguda de roques al lloc de l’accident
es desallotjà l’edifici d’habitatges veí del taller. A migdia, s’havia desallotjat el taller.
El 26 de gener es seguiren les tasques de consolidació
de la xemeneia, de la campana, projectant formigó i
apilonant terres per intentar evitar l’efecte en profunditat de la caiguda.
Res més lluny de mi que la pretensió de creure que ja
no correm cap risc, però els puc ben assegurar que, per
tot el que he pogut saber aquestes setmanes, se m’ha
demostrat que si no actuem amb contundència i en profunditat no atacarem d’arrel el problema que ens ha dut
fins aquí.
El dia 27 de gener a les nou del matí es produeix l’enfonsament total, el col·lapse fins a la superfície del solar del taller a nivell de carrer. El forat produït és de
divuit metres de diàmetre. I immediatament es prepara un dispositiu per tapar tot el forat produït, la base de
la xemeneia, amb formigó.
Permetin-me, però, que en la primera part de la meva
intervenció segueixi un esquema similar al de la compareixença del dia 9 i que doni resposta també a l’evolució de la situació des del dia 25 de gener fins avui,
tant pel que fa als fets com pel que fa a l’atenció a les
persones i a l’actuació en el conjunt de l’obra i de la
zona sinistrada. No perquè sí, sinó perquè aquesta ha
estat una pregunta formulada una i altra vegada de forma reiterativa i una de les acusacions principals que
se’ns ha fet: «Han gestionat malament la crisi», s’ha
sentit. Doncs parlarem també, i abans que de moltes
altres coses, de com s’ha gestionat la crisi, qui l’ha gestionada i per què s’ha gestionat com s’ha gestionat.
A les deu de la nit d’aquell dia s’inspeccionen els dos
túnels, que no presenten danys aparents. Es va posar en
marxa un dispositiu de mesura de convergències, tant
en el túnel de la cua de maniobres com en el túnel de
l’estació, a fi de comprovar si l’esfondrament havia
desestabilitzat un sistema complex de dues estacions
que estaven molt a prop l’una de l’altra, d’unes seccions molt àmplies, d’una superfície molt considerable,
i que la caiguda d’una hauria pogut produir danys en la
del costat.
Després, tinc també la intenció d’analitzar les causes
remotes i immediates del que ha succeït i tot el que
envolta el projecte de prolongació de la línia 5 del metro, i, per extensió, una determinada manera de procedir amb relació a l’obra pública a Catalunya, que s’ha
revelat com una herència feixuga i complexa de redreçar que calia haver qüestionat molt més críticament des
del desembre de 2003.
Els recordo ara, quasi fil per randa, l’explicació dels
fets i de la seva cronologia més immediata en la versió
que em confirmen els tècnics, tècnics del Departament,
i el geòleg que el Departament de Política Territorial ha
tingut assignat de forma constant a l’atenció de les
queixes de les persones i al seguiment de l’evolució de
l’obra.
PLE DEL PARLAMENT
Va haver-hi, efectivament, moviments; es van detectar
moviments. I com que es van detectar moviments, es va
decidir reforçar el túnel principal amb encavallades i
contravolta de formigó i reforç de gunita, segons les
zones i els moviments.
El 3 de febrer, vostès ho recorden, després m’hi tornaré a referir, es va produir un segon enfonsament de dimensions més reduïdes sota la casa que s’havia hagut
d’enderrocar. Aquest forat també s’omple de formigó.
Hi ha una valoració molt de matís en la versió que vaig
donar en la meva anterior compareixença i la d’avui.
Aquell dia vaig dir –el 9 de febrer– que el trencament
de la falla, de la base de la falla s’havia produït en iniciar-se els treballs coneguts com a destrossa. Però l’esfondrament es produeix no exactament en la fase anomenada de destrossa, sinó en un punt on, en el túnel de
la cua de maniobres, s’havia avançat a secció compleSESSIÓ NÚM. 45.1
�Sèrie P - Núm. 36
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
24 de febrer de 2005
5
ta, i només faltava la formació d’una solera que la direcció d’obres considerava necessària per estabilitzar
les convergències.
El mètode austríac estableix dues maneres d’avançar:
mitja volta fins al final i retorn de la contravolta per
baix, en fase de destrossa, o avanç a secció completa.
Si hagués estat destrossa pura en el punt de l’esfondrament, hauríem parlat d’un rebaix d’uns quants metres.
No és destrossa pura, és simplement un rebaix de no
més de setanta centímetres per formar la solera que la
direcció d’obres havia demanat per estabilitzar les
mesures de convergència.
Tornarem després sobre les causes més immediates de
l’esfondrament i les possibles explicacions, més endavant. Ara voldria només fixar l’atenció i posar tot l’èmfasi en un fet. La nit del 25 de gener el conseller en cap,
l’alcalde de Barcelona i jo mateix vam entrar al punt de
la cua de maniobra on s’havia format una campana o
xemeneia, fins quasi sota la campana.
En aquell moment –en aquell moment– els tècnics, la
direcció d’obra, l’empresa de control geològic, l’UTE
que tenia l’adjudicació de les obres, tots –tots– van
coincidir a considerar que el que acabava de passar era
un fenomen controlable i que no revestia un perill especial: no haurien posat en perill ni les seves vides ni
les dels treballadors que hi treballaven ni tampoc la del
conseller en cap, la de l’alcalde de Barcelona o la meva
mateixa. No ens transmetien cap motiu d’alarma, ni per
als treballadors que hi havia al túnel, hi insisteixo, ni
per a nosaltres mateixos; ni, per descomptat, en aquell
primer moment, per als veïns de l’entorn, excepte una
sola casa.
No és un fet irrellevant. Perquè vull dir que en les reunions de treball i seguiment de l’obra, dels dies i de les
setmanes immediatament anteriors a l’esfondrament, si
bé apareixen –apareixen– qüestions sobre mesures,
materials i forma d’orientar els treballs, no es produeix
en cap moment cap advertiment formal a GISA, ni a
ningú, sobre la percepció de perill greu. En cap de les
setmanes immediatament anteriors a l’esfondrament es
produeix cap avís formal ni a GISA, ni al Departament,
naturalment, més enllà de l’assistència a les reunions de
seguiment de les obres d’un tècnic de GISA que n’era el
director d’obra per compte d’aquesta empresa pública.
GISA assistia a les reunions, a la majoria de les reunions, en la seva condició de supervisora, com ho feia
també en condició d’observador i de futur usuari algun
tècnic de l’Ajuntament de Barcelona. En condició
d’observador. La representació de la propietat, la propietat pública, l’empresa pública, el Govern, l’Administració, l’ostentava, naturalment –després veurem per
què–, la direcció d’obra, que des de l’inici mateix de les
obres estableix una dinàmica de seguiment i de decisions sobre la marxa però que no arriba a concretar mai
en aquests dies en un advertiment seriós de perill o inestabilitat. Mai prou, com a mínim per ordenar la paralització de les obres o per advertir formalment d’incompliment d’alguna de les parts.
L’obra comença a finals del 2002. L’esfondrament és
de primers del 2005. Les reunions són quinzenals, de
les reunions se n’aixeca acta. Del que passa entre reuSESSIÓ NÚM. 45.1
nió i reunió no en queda constància, però d’una reunió
a l’altra es prenen prou decisions com perquè, si el
tema apuntat en una no és reiterat en la següent, hagi
deixat de ser un problema.
En el seguiment quinzenal hi ha problemes de gestió de
l’obra des del principi mateix? Com en totes les obres
segurament, és clar que n’hi ha. Es van resolent? Es van
resolent. Però, hi insisteixo, no hi ha –no hi ha– ni el dia
de l’esfondrament ni cap dia en les setmanes anteriors
cap advertiment formal de perill immediat. Fossin quines fossin les mesures que es prenien, les discussions
que hi hagués, els retrets sobre gruixos o els problemes
de determinades mesures. El fet és que no hi ha en cap
moment res que apunti cap a la percepció de la previsibilitat del que finalment va passar. Deixo apuntada
aquí una línia que reprendrem més endavant amb més
detall. Tornarem sobre això.
Ara, però, deixin-me relatar i exposar detalladament la
reacció de les administracions i dels responsables de
GISA i de la direcció d’obres i de l’UTE constructora
davant del desencadenament dels fets. Els parlaré, primer, de l’operatiu d’atenció a les persones i, posteriorment, de l’operatiu en relació amb les obres.
Diran, potser, vostès, que el que ara els explicaré és
prou conegut. Ha estat difós. S’ha explicat a bastament.
Hi ha informacions diàries, hi ha notes, hi ha sessions
informatives, sens dubte. Però si alguna cosa ha estat
posada en qüestió amb un èmfasi, amb una reiteració,
amb una contumàcia poc fonamentada és el suposat
fracàs de l’operatiu o la manca de capacitat de reacció
davant dels fets.
Com ja vaig tenir ocasió d’exposar el dia 9 de febrer en
la meva compareixença i com he anat explicant aquestes darreres setmanes, a partir de l’inici de la crisi les
nostres prioritats, les del Govern de Catalunya i les de
l’Ajuntament de Barcelona, prioritats compartides sempre, en relació amb l’atenció a les persones van ser en
tot moment, minut a minut, les següents.
Primer. Garantir la màxima seguretat dels ciutadans del
Carmel. Evitar danys. Evitar víctimes. Deixin-m’ho dir
cruament. (Pausa.) Que no quedi per nosaltres i que no
resulti que haguem de lamentar ferits o víctimes mortals. Cal dir-ho. Per què un operatiu un tan ampli?, per
què un perímetre de seguretat tan ampli? Per què aquell
pas enrere, dos dies després? Per seguretat absoluta, per
una seguretat de màxims. En algun cas, potser fins i tot
no calia, però en això, el senyor Xavier Casas i jo, i
tothom que hi va intervenir –i ho explicaré– vam tenir
molt clar en l’operatiu diari que garantir la màxima
seguretat dels ciutadans del Carmel, dels treballadors
de les obres del túnel, dels membres dels cossos i forces de seguretat i de tot el personal que l’Ajuntament de
Barcelona, primer, i el Govern de la Generalitat, després, van posar a disposició de l’operatiu, havíem de
treballar amb plenes garanties.
Segon, atendre amb la més absoluta sensibilitat les necessitats immediates i quotidianes, de tot ordre, que tinguessin les 1.057 persones desallotjades. Era el seu
dret, és el seu dret. No és perquè sí, és un compromís
d’arrel i de valor, de radicalitat democràtica amb els
drets de les persones, la vida, les seves necessitats quoPLE DEL PARLAMENT
�24 de febrer de 2005
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
Sèrie P - Núm. 36
6
tidianes. Quan, quan he començat he dit: «Fa fred,
plou, és un dia inhòspit, en algun lloc de Catalunya
neva...», he volgut dir que la vida d’hotel un dia, que la
vida d’hotel dos dies, que la vida d’hotel unes vacances, pot ser molt divertida... Però que la vida d’hotel,
compaginada amb la vida quotidiana de pares, fills i
néts, tant li fa la qualitat de l’hotel, és incòmoda, és una
situació no desitjable i, per tant, ha de quedar clar que
el Govern i l’Ajuntament havien de posar a disposició
de les 1.057 persones desplaçades de casa seva tot i més
–tot i més– del que tinguessin a disposició, quasi una
persona per desallotjat, per atendre les seves necessitats.
Haurem fallat en alguna cosa? No haurem arribat a tot
arreu? Hauran quedat detalls penjats? Hi haurà gent
que tingui legítims motius de queixa? Sí, però no haurà quedat..., per tenir clar i per deixar clar que amb sensibilitat per a aquestes qüestions tan elementals de la
vida quotidiana, el Govern i l’Ajuntament hi posaven
tot de la seva part.
Tercer, 1.057 persones fora de casa era un munt de persones que havien deixat les seves cases desemparades.
Calia vetllar també –calia vetllar també– i cal encara
per la protecció dels béns i de les activitats i per garantir
l’estat i el valor dels béns privats i públics afectats pel
desallotjament. I no parlo només de la seguretat física
o material, sinó també de la plena –de la més absoluta,
de la més radical– seguretat jurídica.
I, finalment, tenint en compte els tres punts anteriors,
oferir la màxima informació possible als ciutadans, directament o a través de tots els mitjans i vehicles de
comunicació amb la ciutadania.
Així mateix, el Govern i l’Ajuntament de Barcelona,
amb els més de 915 professionals que hi estan implicats, segueixen treballant amb diligència i rigor per fer
efectiu, gradual, tant com sigui possible, lliure, el retorn
de les persones desallotjades a les seves llars al més
aviat possible, i garantir, hi insisteixo, per damunt de
tot, la seva seguretat.
Des del mateix dia 27 de gener –i hi insisteixo, gràcies a la col·laboració extraordinària de l’Ajuntament de
Barcelona–, 632 persones van quedar allotjades en
hotels, 3 en residències assistides i 2 al Centre Municipal de Can Planes, mentre que la resta van preferir
allotjar-se en habitatges de familiars o d’amics. Així
mateix, es va elaborar un primer registre dels ciutadans
afectats, es van activar els serveis d’atenció oportuns,
amb tècnics especialitzats per part de les administracions públiques i d’organitzacions de voluntaris, i es va
crear una comissió mixta de coordinació entre l’Ajuntament i la Generalitat, que des d’aleshores i fins al dia
d’avui, sense cap interrupció, s’ha reunit una o dues
vegades cada dia per avaluar en cada moment la situació, d’acord amb els objectius, aquells quatre objectius
que acabo de definir anteriorment.
Diumenge, 30 de gener, es varen establir punts d’informació a tots els hotels, que han comptat amb la presència d’un tècnic del Departament de Política Territorial,
d’un tècnic del Departament de Medi Ambient i Habitatge, un tècnic del Departament de Benestar i Família
i de la majoria de tinents d’alcalde i regidors i regidoPLE DEL PARLAMENT
res, així com nombrosos tècnics de l’Ajuntament de
Barcelona.
Des d’aleshores s’ha mantingut un punt d’informació
a cada hotel on resideixen, de forma provisional, els
afectats. Els dies 28, 29 i 30 de gener es van celebrar
reunions informatives diàries a Boca Nord. Del dia 31
de gener al 6 de febrer, diàriament a les vuit del vespre
i, a partir del dia 7, els dimarts i els dijous. També es
van establir punts d’atenció d’informació al Casal de
Gent Gran del carrer Tolrà, a partir del dilluns dia 31;
a l’oficina del Departament de Benestar i Família, situada a la plaça Pastrana; a més de l’existent a l’Espai
Jove Boca Nord, del carrer dels Agudells. En total
s’han realitzat 9.822 atencions personals als veïns afectats a tots aquests punts d’informació i atenció, i 5.733
atencions telefòniques, a dia d’ahir, en l’Espai de Boca
Nord.
La situació generada pel nou esvoranc del dia 3 ens va
mostrar la impossibilitat de resoldre la situació amb la
rapidesa que hauríem desitjat. Per aquest motiu, sense
alterar els objectius inicials, vam replantejar el dispositiu. Amb la prioritat absoluta d’atendre i informar les
persones afectades i de coordinar millor totes les actuacions, es va decidir crear tres subcomissions per fer un
seguiment diari, puntual i més efectiu de tot el procés.
Una comissió d’habitatge, coordinada pel conseller
Salvador Milà i el regidor Eugeni Forradelles, amb la
inestimable col·laboració del secretari del Departament
de Medi Ambient d’Habitatge –secretari d’Habitatge–,
el senyor Ricard Fernández. Una comissió d’atenció a
les persones, coordinada per la consellera Anna Simó
i el regidor Ferran Mascarell, i amb la col·laboració directa i permanent del secretari general del Departament.
I una comissió de seguiment de les obres, coordinada
pel tinent d’alcalde senyor Xavier Casas i per mi mateix.
Així mateix, s’ha continuat mantenint el dispositiu de
seguretat activat des del principi, coordinat per la consellera Montserrat Tura i el regidor Jordi Hereu, que ha
comptat amb la participació de Joan Delort, secretari de
Seguretat. I, per la seva part, l’Ajuntament de Barcelona ha constituït una unitat executiva especial per al barri
del Carmel, amb l’objectiu de prestar serveis vinculats
a l’atenció social de les persones, el suport logístic, la
seguretat i la informació als veïns i les veïnes.
Des del primer dia –des del primer dia–, el conseller en
cap ha exercit la coordinació d’aquestes tres subcomissions del dispositiu d’atenció a les persones, així com
la coordinació de la participació de les altres conselleries, i ha fet un seguiment absolutament exhaustiu de
l’evolució dels esdeveniments. És justament aquest seguiment el que ens ha permès anar millorant progressivament els dispositius establerts d’atenció i suport
mèdic, econòmic, tècnic, jurídic, a les persones afectades pels desallotjaments –que explicaré a continuació–
i vetllar per la protecció dels béns públics i privats de
la zona, sense que s’hagi produït cap incidència destacable al respecte...
A partir del dia 31 de gener –i més enllà de les quatre
subcomissions, he esmentat ja altres tres conselleries
directament implicades en l’operatiu: Justícia, Educació, Salut–, a partir del dia 31 de gener es va articular
SESSIÓ NÚM. 45.1
�Sèrie P - Núm. 36
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
24 de febrer de 2005
7
un operatiu per assegurar les activitats lectives dels infants de les dues escoles afectades pel desallotjament,
i es van habilitar espais provisionals on els infants han
pogut continuar les classes amb normalitat, s’ha establert un servei de trasllat i recollida dels alumnes a cada
centre i s’assumeixen les despeses del servei de menjador escolar, quan han calgut. Aquest operatiu ha permès
que tot i el lògic trasbals inicial de l’activitat escolar,
l’assistència a les classes des de fa dies estigui completament normalitzada i la tasca docent es pugui dur a
terme en bones condicions.
Així mateix, el dia 7 de febrer vam situar l’Oficina
d’Orientació Jurídica a l’oficina del Casal de Gent Gran
del carrer Tolrà. En aquesta Oficina, el Col·legi d’Advocats ofereix un servei gratuït d’assistència i orientació jurídica a les persones afectades que ho sol·licitin,
el cost del qual és assumit pel Departament de Justícia,
i fins al dimarts 22 de febrer s’hi havien atès 241 consultes.
A partir del dilluns 14 de febrer es va establir un nou
servei d’autobús entre el Carmel i els hotels, que ha
funcionat amb regularitat horària, afegit al que ja existia
al matí i al servei que, com ja he explicat, el Departament d’Educació ofereix per al transport escolar dels
infants.
A més, el Govern de la Generalitat, de comú acord amb
l’Ajuntament de Barcelona, va acordar amb les empreses subministradores de serveis Aigües de Barcelona,
Gas Natural, Endesa, Telefónica i d’altres operadors, la
paralització de l’emissió dels rebuts dels veïns desallotjats. Així mateix, se’ls ajornà el cobrament de tributs i
preus públics municipals, vinculats als habitatges, pàrquings i locals de la zona afectada, i s’està estudiant
quines són les fórmules més adequades per trobar una
solució a l’ajornament del pagament d’hipoteques que
han demanat o que tenen actives alguns veïns.
Des del dia 9, des del dia de la compareixença, hem
avançat més en el treball, en l’atenció a les persones. A
aquest efecte, hem treballat amb el conjunt dels desallotjats en tres grups: els veïns que vivien en els blocs
que han caigut o que han de ser enderrocats, trenta-un
habitatges –dotze ja enderrocats, dinou pendents d’enderroc–; els veïns que podran tornar properament i esglaonadament a casa seva, i els treballadors i els titulars
dels comerços i de les activitats econòmiques de la
zona afectada.
Primer, les persones que s’han quedat sense casa. El
nostre compromís amb els veïns que han perdut casa
seva és que tindran un habitatge alternatiu amb les
mateixes prestacions d’ús i règim de tinença en el menor termini possible. Per tal d’atendre els veïns que
s’han quedat sense casa, trenta-tres famílies que agrupen noranta-dues persones, s’ha obert una oficina
d’atenció per al reallotjament a Adigsa, formada per
dos professionals de l’Ajuntament i dos de la Generalitat, on se’ls ha atès de forma personalitzada i se’ls ha
informat de les diferents possibilitats de reallotjament
que tenen.
Pel que respecta al reallotjament, se’ls ofereixen dues
alternatives. Primera, mentre duri el procés d’assignació o construcció d’un nou habitatge definitiu –assignaSESSIÓ NÚM. 45.1
ció, si ja estigués fet, que n’hi han, o construcció del
nou habitatge definitiu, que n’hi ha també en tracte,
com a sòl i sostre construïble per poder aportar aquests
habitatges alternatius a la gent que ha perdut casa seva–
es reallotjarà aquestes famílies en pisos pont, com els
de les promocions del carrer Llobregós, a Horta i Guinardó, i del carrer Garcilaso, completament equipats. I
en el cas que alguna família prefereixi adquirir directament l’equipament bàsic de la llar, se li oferirà un import econòmic global equivalent a 9.000 euros. Així
mateix, l’Administració aportarà una quantitat de 200
euros mensuals per fer front a les despeses ordinàries
de serveis bàsics i, en funció del cas de cada família,
s’estudiarà la possibilitat d’oferir places d’aparcament
en el mateix edifici del reallotjament.
Segon. En el cas que els afectats d’enderrocament no
optin per accedir als habitatges de reallotjament perquè
prefereixin resoldre directament el seu allotjament, bé
a casa de familiars o mitjançant altres alternatives al seu
càrrec, se’ls oferirà una compensació econòmica mensual de 700 euros i 200 euros més per cobrir els consums bàsics que la família pugui tenir. Si s’escau, també s’oferirà l’aval per al lloguer, sense límit. A aquests
veïns se’ls pagaran, com correspon, les dietes de 15
euros per parella, 10 euros per adult i 5 per menor de
setze anys.
Així mateix, mentre no es produeixi el reallotjament,
l’ajut per persones, dietes que l’Ajuntament havia avançat des del dia 31 de gener, a partir del 13 de febrer s’ha
fet i s’està fent efectiu per part del Govern de la Generalitat, d’acord amb el Decret aprovat el dia 8 del mateix mes, amb uns percentatges avui de pagament ja
molt elevats, si bé encara no totalment complets. L’objectiu d’aquests ajuts és compensar, amb caràcter d’urgència, les despeses corrents a compte de la indemnització final als residents dels habitatges perjudicats, amb
períodes quinzenals. Les quantitats de l’ajut en concepte de dietes, per dia i persona, varien en funció de l’estructura familiar, de l’edat de les persones i del tipus
d’allotjament en què es trobin. Així mateix, la Generalitat ofereix a aquestes persones bestretes a compte de
les indemnitzacions futures.
Per la seva banda, l’Estat farà efectiu un ajut d’11.500
euros a cada unitat familiar que hagi perdut totalment
el seu habitatge i els seus béns familiars, personals i
domèstics, i obre, a més, la possibilitat d’una línia de
crèdit subvencionada amb l’Institut de Crèdit Oficial.
Segon grup. Els veïns i veïnes que tinguin algun desperfecte en els seus habitatges tenen el nostre compromís que, a més de garantir al màxim la seva seguretat,
la Generalitat es fa responsable que es reparin satisfactòriament tots aquests desperfectes, pis per pis, abans
no retornin a les seves cases. La Generalitat i l’Ajuntament han posat a disposició de l’associació de veïns, i
de tots els col·lectius de veïns i del conjunt de persones
afectades, quatre certificats de seguretat sobre l’estat
del subsòl de l’àrea que va ser desallotjada el dia 27 de
gener. Un certificat amb la demanda de l’aixecament de
l’ordre preventiva de desallotjament, dictada el dia 27
de gener a instàncies de la direcció d’obres. Certificat
que signen els senyors Javier Gete Alonso, de TecCuatro; el senyor Benjamín Celada, de Geocontrol, i el
PLE DEL PARLAMENT
�24 de febrer de 2005
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
Sèrie P - Núm. 36
8
senyor José Antonio Rubín, d’UTE constructora de la
línia 5. Segon, un certificat sobre les mesures d’anivellament en superfície, preses pel Servei Geològic de
l’Institut Cartogràfic de Catalunya, signat pel senyor
Antoni Roca. Tercer, un informe sobre l’estat actual
dels moviments apreciats en el sòl i el subsòl de l’àrea
afectada, emès per l’empresa Eurogeotecnica, signat
pel seu director gerent, el senyor Carles López. I finalment, un informe sobre l’estat actual de la zona afectada pel despreniment a la cua de maniobres, emès pels
tècnics que han assessorat, a proposta dels diferents
agents intervinents, les tasques de consolidació del túnel, i que són els professors Eduardo Alonso i José Manuel Serrano i el senyor Xavier Borràs. A partir d’aquest
certificat s’ha identificat una àrea on no s’han produït
moviments significatius que es considera estabilitzada
i on, per tant, ja s’està en condicions d’iniciar les inspeccions corresponents per tal de verificar l’estat dels
habitatges que s’hi troben i fer efectiu el retorn dels
veïns.
Fins allà on sigui visible la zona verda (l’orador mostra uns gràfics, els quals es reprodueixen en l’annex)...,
la zona verda és la zona en què, un cop reunits els quatre certificats que he esmentat, més els certificats del
Col·legi d’Arquitectes i el Col·legi d’Aparelladors, i els
pèrits que han de certificar l’estat del pis, pis a pis, i del
conjunt de l’edifici, després d’una visita, acompanyats
d’un bomber i un mosso d’esquadra, que visaran aquesta
inspecció..., podran tornar a casa seva. Tota la zona verda ja està començant a ser inspeccionada; no al ritme que
voldríem, però tota la zona verda ja està començant a ser
inspeccionada. (Vegeu el gràfic 1 de l’annex.)
I la zona groga, la que està al voltant de la zona de l’esfondrament, la de la cruïlla Conca de Tremp, Sigüenza
i passatge Calafell, on s’estan efectuant treballs de consolidació, pilotatge i injecció, i on s’hauran de fer treballs
d’enderrocament, els mateixos tècnics que certifiquen
que es pot aixecar l’acta d’ordre de desallotjament diuen
que no tornaran a firmar la possibilitat del reallotjament
fins que, en l’àmbit de la zona groga, no s’hagin acabat
aquests treballs.
El procés, doncs, està ben definit, està acordat amb l’associació de veïns. Aquest procés s’ha iniciat i –és natural– en el seu inici s’ha produït un cert recel, encara.
Aquest serà, a partir d’ara, el repte dels responsables
tècnics i polítics: retornar aquesta confiança i efectuar
amb diligència les reparacions, i , si cal, esperar fins a
la demolició dels immobles identificats, i fins a la finalització de les operacions de micropilotatge d’alguns
dels edificis més pròxims a la zona de l’esvoranc, és a
dir, la zona que he denominat com a zona groga. L’únic
que els puc dir és que serà un esperó més per fer la feina ben feta i en el mínim temps possible. En qualsevol
cas, les famílies ocupants d’aquests edificis, i que es
trobin acollides en instal·lacions hoteleres o en allotjaments alternatius, tenen dret a les mateixes dietes que
he explicat en el cas de les persones ocupants d’edificis afectats que està previst enderrocar.
Tercer, els titulars de les explotacions econòmiques de
la zona desallotjada. Finalment, les persones titulars,
jurídiques o individuals, d’explotacions econòmiques
que es duien a terme en els immobles afectats rebran
PLE DEL PARLAMENT
una bestreta en concepte de danys emergents i lucre
cessant a compte de les futures indemnitzacions; activitats econòmiques tancades i activitats econòmiques
obertes, l’activitat econòmica de les quals el calaix
s’hagi vist afectat per una disminució del seu rendiment.
Els titulars d’una activitat econòmica amb seu en un
edifici afectat que figurin en el cens elaborat per l’Administració podran rebre 1.500 euros per treballador i
mes, incloent el propietari, i deu euros per cada metre
quadrat del local o establiment on es desenvolupi l’activitat, en concepte de lloguer més despeses generals
per cada metre quadrat de local. El pagament es farà
efectiu per local.
Així mateix, es farà efectiu un ajut estatal de deu mil
euros a cada titular de negoci situat en els edificis enderrocats, i aquestes persones tindran dret a una línia
estatal de crèdit subvencionada amb l’ICO.
El reconeixement d’uns drets, la resposta a unes necessitats, les mesures per a l’allotjament, la manutenció,
les dietes i la compensació pels danys. A hores d’ara, el
Departament d’Economia i Finances ha fet efectiu ja
més de 700.000 euros en concepte de dietes i bestretes
als veïns i comerciants afectats, a dia d’avui, a quaranta-quatre, dels quaranta-cinc comerços directament
afectats i a una part molt important del cens dels veïns
amb dret a bestreta, i que l’han acceptada, amb el benentès que ni el cens recull tots els desallotjats, ni tota la
gent que figura en el cens ha volgut cobrar aquestes
bestretes. Però l’oferiment es manté, i queda clar que
tot és a punt per mantenir aquest operatiu fins on calgui i, mentre calgui, fins a l’últim moment, l’últim dia
de l’última persona que no hagi tornat a casa seva o a
la seva activitat econòmica.
Per concloure aquest apartat voldria reiterar que, més
enllà d’aquestes actuacions, que són d’emergència, ens
proposem una nova fase de millora i remodelació del
barri del Carmel, que es va iniciar amb la demanda de
declaració com a àrea de rehabilitació integral del barri
del Carmel per part del Govern de la Generalitat a petició de l’Ajuntament de Barcelona.
Segon, l’actuació i l’operatiu en la zona d’obres. Entro
ara a detallar –a detallar-les– quines han estat les actuacions pel que fa a la consolidació de l’obra. Primer,
pel que fa a la part tapada de la cua de maniobra, que
va ser objecte de formigonat.
Com vostès saben, després del segon esfondrament que
es va produir el dia 3 de febrer, es va decidir, amb l’assistència d’experts independents, procedir al rebliment
de la part inaccessible del túnel de maniobra amb formigó. La decisió, molt sospesada, es va prendre davant
de les incògnites sobre l’estat del túnel i el temps que
hauria estat necessari per accedir-hi i comprovar-ne
l’estat. Es produeix la xemeneia, queda un tros de túnel
tapat, els tècnics no ens saben dir què pot haver passat
allà dins i ens diuen que trigaran tres setmanes llargues
a poder-hi entrar, de forma prou efectiva com per mesurar què hi està passant i com per actuar-hi si es detectava que hi estava passant alguna cosa greu.
Per tant, davant de l’eventualitat d’una zona fosca, desconeguda, de moviments no mesurables, la decisió va
SESSIÓ NÚM. 45.1
�Sèrie P - Núm. 36
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
24 de febrer de 2005
9
ser immediata, radical, contundent: costi el que costi,
prescindim d’aquest túnel de maniobres, anul·lem-lo,
reconstruïm la natura, reomplim el túnel, assegurem el
terreny, fem que parin els moviments que es detecten
en superfície i creem les condicions objectives de seguretat perquè la gent pugui tornar a casa seva.
Les senyores i els senyors diputats tenen el detall i els
plànols, dia a dia, de com ha estat aquest operatiu, i
com s’han fet, i per quins punts, els treballs d’injecció.
Aquests treballs van començar el dia 8 de febrer i van
concloure’s el dia 16 de febrer. Als vuit punts d’injecció s’hi han injectat 14.573 metres cúbics de formigó
d’una capacitat teòrica calculada de 16.000 metres cúbics. La diferència de volum seria atribuïble als materials acumulats en l’enderrocament i a les terres aportades en un primer moment per reforçar el túnel. En
aquell moment, 16 de febrer, la seguretat ja era total pel
que feia a l’estabilitat del túnel.
Per tant, només restava anar buscant els possibles buits
que haurien quedat i acabar-los d’omplir a través de
perforacions més primes i més precises. Poden haver
quedat bombolles, petits forats no reomplerts? Els tècnics diuen que sí. Greus? No. Amb perill per a l’estabilitat? No. Que caldrà anar detectant i reomplint? Sí.
Però, de cinc punxades addicionals que s’han fet, quatre han tocat formigó i només una ha admès 5 metres
cúbics de lletada de formigó. Per tant, tot dóna a entendre que l’operació de reblert amb formigó de la part no
visible de la cua del túnel de maniobres està completament assegurada i ja no ens pot donar cap tipus de sorpresa.
Segon, a la part visitable de la cua de maniobres les
actuacions de reforç han consistit a fer 25 metres de
solera, un embigat de reforç i posar 50 centímetres de
gunita a tot el túnel.
Finalment, pel que fa al reforç de l’estació i del túnel
principal, s’ha procedit al seu total reforç i consolidació. Aquest reforç ha consistit a posar totes les encavallades, seguint dos trams: en el tram que va des de la
cruïlla de connexió amb la cua del Carmel, en direcció
a Teixonera, s’han posat 67 encavallades, cobrint 81
metres de túnel. I en el tram que va des de la cruïlla de
la connexió de la cua de maniobres en direcció a Horta, s’han posat 15 encavallades, que cobreixen uns 18
metres, i en queden per posar uns 8 per fora de l’estació.
S’ha reforçat l’estació amb 60 metres de solera d’uns
130 del total que mesura la part no formigonada. I en
el túnel de línia, el túnel principal, des de l’estació del
Carmel en direcció a Teixonera, s’han col·locat 16 encavallades, que cobreixen tot el tram excavat fins al
punt on es va produir una altra xemeneia.
No és gratuït tot això que estic explicant. No és per
prolixitat, no és per cansar-los, no és per avorrir-los,
és... –i és avorrit i és cansat, ho entenc–, però ha de
quedar clar que en un mes, en les dues estacions, a tres
torns, grups de treballadors, vint-i-quatre hores sobre
vint-i-quatre, han estat treballant més enllà del que els
tècnics recomanaven i consideraven raonable, simplement perquè el Govern de Catalunya i l’Ajuntament de
Barcelona volien tota, tota, tota i més seguretat. I en
SESSIÓ NÚM. 45.1
això han consistit, dia a dia –dia a dia–, matí i tarda, les
sessions maratonianes amb les empreses de direcció
d’obres i l’empresa que fa les obres de la línia 5 i amb
el conjunt dels responsables tècnics de GISA. S’han de
posar encavallades? El mètode diu que no. Hi ha hagut
convergències? Sí. Doncs, digui el que digui el mètode, posin encavallades.
Després parlarem del mètode, i de qui i quan defineix
el mètode; però, digués el que digués el mètode, en un
punt delicat, complex, sensible, perillós, objectivament
perillós perquè havia caigut, la seguretat era una norma
bàsica per damunt dels criteris de seguretat que la mateixa norma estableix. I si la norma diu «fins aquí ja
n’hi ha prou», i complint la norma es va enfonsar, canviem la norma o incomplim la norma. I aquest va ser el
criteri: forçar fins a les últimes conseqüències per assegurar la totalitat dels espais dels dos túnels de la zona
del Carmel, anticipant obra que potser s’hauria hagut
de fer d’aquí a sis mesos, vuit mesos o un any, forçant
el ritme, assegurant les coses, donant garanties, ensenyant-ho tant com sigui possible.
Pel que fa a les actuacions en superfície, explicar –és
també conegut– que s’han fet una trentena d’injeccions
perimetrals al passatge Calafell, Sigüenza i Conca de
Tremp en la cruïlla de l’enfonsament per assegurar el
terreny i fer disminuir progressivament els moviments
d’enfonsament que es produïen, i que s’estan produint,
també, injeccions en el tap de formigó per treure l’esponjositat, la porositat del reblert del fons. Mentre el
fons sigui més flonjo que la massa de formigó injectada es va produint un moviment d’assentament. Foradant la massa de formigó per quaranta punts diferents,
dels quals se’n porten deu o dotze en aquests moments,
s’injecta formigó a tota la base de l’enorme pilar que
forma l’esfondrament fins a la base mateixa del túnel.
Consolidada la part més porosa de baix de tot, deixarà
de moure’s el terreny, que ara es mou, de l’ordre, en
aquell punt, d’1 mil·límetre al dia.
Però aquesta és una qüestió que cal tenir en compte,
que convé explicar i que és important que se sàpiga perquè quedi clar que aquesta és una manera d’actuar que
vol abordar totes les eventualitats per tal de, abans que no
prossegueixin les obres de la línia 5, tenir totalment assegurat tot l’entorn de l’estació del Carmel i permetre el
progressiu retorn de les famílies a casa seva.
I per això també, i amb l’assessorament dels professors
Ramon Buxadé i Vicente Alegre, s’han identificat dotze
cases més una en construcció –dotze cases més una en
construcció– que caldrà recalçar. Diu el professor Buxadé: «Amb micropilotatge, travessant les argiles, injectant formigó fins a la roca, aquestes cases tindran ara
millors fonaments que no tenien.» Si al Carmel en algun moment el procés de construcció s’havia fet sobre
reblerts de rieres i runes acumulades, ara, en aquestes
dotze cases en les quals s’han detectat moviments estructurals, el micropilotatge haurà assegurat fonaments
per a tota la vida. En aquestes cases, en aquestes dotze
cases, primer es consolidaran els fonaments, després es
consolidarà l’estructura, després s’haurà de restaurar
allò que s’ha fet malbé de la planta baixa de la casa per
poder fer el pilotatge i, finalment, es procedirà a la rehabilitació del conjunt dels edificis afectats.
PLE DEL PARLAMENT
�24 de febrer de 2005
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
Sèrie P - Núm. 36
10
Al llarg de tot el procés s’han fet mesures des de diferents àmbits, l’Institut Cartogràfic, Eurogeotecnica,
l’UTE constructora, per tal d’anar definint amb extensòmetres, amb el mètode Cyclops i amb mesures de
superfície, què estava passant en tot l’entorn de la zona
sinistrada. I avui podem dir que, excepte el moviment
que es produeix en l’entorn immediat del forat produït per l’esfondrament del primer dia, tot es manté estable i no hi ha cap nou moviment. És a partir d’aquest
moment quan diem: ja hi ha les condicions perquè la
gent pugui començar a tornar a casa seva. Tots menys
aquells de la zona groga que, o bé perquè són els habitants de les dotze cases a recalçar o bé perquè estan en
la zona en què les màquines que hauran de recalçar els
produiran molèsties, no és recomanable que tornin.
Podem, doncs, fer a dia d’avui un balanç de situació: on
som? On som avui, després d’un mes d’informacions
contradictòries, de rumors, de temors imparables i de
dubtes raonables? De tot el que s’ha dit, ara on som?
Fins on hem arribat en el laboriós i complex procés de
neutralització de la crisi?
Avui encara només podem fer un balanç provisional, un
estat de la qüestió amb molts aspectes oberts; el que sí
que podem afirmar, però, és que allò que comportava
més risc, una part del túnel de maniobra a què no es
podia accedir, ha estat resolt d’una forma satisfactòria.
I el balanç ara és el següent: hi ha 33 famílies que han
perdut casa seva; 92 persones que s’han quedat sense el
seu habitatge. Ja he dit com el recuperaran i trigaran o
dos anys a tenir-ne un de nou, o en trobaran de seguida un de nou que els podrem oferir, o tindran un pis
pont fins que tinguin el pis nou que haguem acordat.
Segon, hi ha 13 edificis, un dels quals és obra nova, que
han quedat afectats en graus diversos i que són ara objecte de treballs de refonamentació i recalçament, com
els deia, amb actuacions de micropilotatge que fa l’empresa Rodio i que no fa l’UTE, que s’ocupa únicament
i exclusivament dels treballs en la línia 5 del metro. En
aquests edificis hi ha 92 persones que podran anar tornant a les seves cases un cop acabats els treballs de reforç i les obres dels interiors dels pisos per reparar els
danys que s’hagin originat i que, en part, ja es reparen.
mitgera, en la crugia, que uneix aquesta casa amb la del
costat per tal d’assegurar que no hi ha un enderrocament traumàtic, sinó que es fa amb la delicadesa suficient com perquè només caigui la que ha de caure i totes les altres es puguin assegurar plenament. La resta,
més de vuit-centes persones, poden tornar a casa seva
progressivament i gradualment després de les certificacions que els he explicat.
Si volen, i quan es pugui, després de les inspeccions, si
una família va a casa seva i en el punt en què la troba
diu: «Està com estava, només hi ha la pols d’un mes»,
i té tots els certificats, pot tornar avui mateix. Si, fruit
de la inspecció, hi troba una esquerda, acordarem com
vol el veí que s’arregli l’esquerda. Ho vol fer ell? La
hi pagarem. Vol que ens en fem càrrec nosaltres? La hi
repararem. I un cop reparat el dany, tornarà a casa seva,
de manera que de les vuit-centes persones que ja avui
podrien tornar a casa seva n’hi ha, sens dubte, que ho
podrien fer sense cap altra condició i n’hi ha moltes
d’altres que necessitaran una intervenció que resolgui
aquells danys que s’hagin pogut produir, alguns dels
quals potser no seran ni tan solament atribuïbles a l’accident del Carmel. Però és igual: el Govern ha decidit
que vol que el procés de retorn gradual de la gent a casa
seva sigui amb plenes garanties i d’una forma que es
vagi fent de mica en mica, tant com vulgui la gent, al
ritme que vulgui la gent, sense forçar per res aquest ritme. Tenim massa viu el record del 3 de febrer. Per tant,
no volem –no volem– tornar a repetir la mateixa operació, sinó que volem fer-ho de tal manera que a poc a
poc –a poc a poc– les coses es vagin resolent.
És brut, aquest treball, fa fang, fa pols, avui deu ser un
desastre l’entorn de les refonamentacions, sens dubte,
totes les obres provoquen molèsties, però quan s’acabin
els treballs de refonamentació puc assegurar-los que
tothom podrà tornar a casa seva, excepte aquestes trenta-tres famílies que hauran de triar una altra casa.
Anem ara a alguns dels aspectes que es desprenen un
cop fet el balanç de situació, ho repeteixo: quantes cases s’hauran hagut d’enderrocar, quantes cases s’han
hagut de desallotjar, quantes estan ja en condicions que
la gent hi torni de seguida que vulgui i pugui, quantes
trigaran unes setmanes o uns mesos. Establertes les xifres, anem ràpidament a algun dels resultats de l’expedient informatiu i de l’evolució dels fets. Els estalvio la
part més administrativa d’aquest expedient informatiu,
perquè vull suposar que totes les senyores i els senyors
diputats saben quines són les funcions, les facultats i les
responsabilitats de les parts actuants en la gestió d’una
obra pública com aquesta. Però no serà un detall menor
recordar aquestes funcions, les del Govern de la Generalitat, les del conseller de Política Territorial i Obres
Públiques, les de les direccions generals del Departament de Política Territorial i Obres Públiques i les de
GISA. Sí vull dir, però, perquè és un matís important,
que mentre que a la resta dels departaments del Govern
de la Generalitat són aquests departaments, cadascun,
els que es relacionen amb GISA, consten en el seu Pla
economicofinancer i figuren com a departament actuant en els encàrrecs del Govern a GISA, en l’àmbit de
Política Territorial i Obres Públiques són les direccions
generals, Carreteres, Ports i Transports, i abans Arquitectura i Habitatge, i ara Arquitectura i Paisatge, les que
figuren com a titulars de les obres encarregades i com
a responsables del seu finançament, i així ho reflecteixen també en els seus respectius pressupostos.
Queda pendent una casa per enderrocar, que s’enderrocarà previsiblement a finals de la setmana que ve i que
no s’enderrocarà fins que no s’hagi fet un tall en la
En conclusió, tot i que la Direcció General de Ports i
Transports no té cap responsabilitat específica, cap,
sobre el control i la direcció de les obres de la seva
Algú ha dit –algú ha dit– que els treballs que proposa
el professor Ramon Buxadé són un nyap, i ho ha dit
visitant casa seva, i amb raó diu: «Jo tinc al costat de la
persiana un forat per on ara em passa la mà.» I diu: «Jo
en aquesta casa no hi vull tornar.» I, de moment, té raó.
Només no té raó en una cosa: com que no hi tornarà
fins que no estigui tot fet, quan hi torni tornarà a una
casa més sòlida i més nova, i trigarà un mes, o dos, o
tres, o, com a molt, quatre, però quan hi torni tornarà a
una casa més sòlida i més nova que quan en van sortir.
PLE DEL PARLAMENT
SESSIÓ NÚM. 45.1
�Sèrie P - Núm. 36
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
24 de febrer de 2005
11
competència encarregades pel Govern a GISA, en principi, hauria d’estar informada de la seva evolució i té
facultats per donar instruccions a GISA si creu que s’ha
de rectificar alguna cosa.
Amb relació a GISA, els estalvio també el que són les
seves funcions, tot i que també hi haurem d’anar a l’hora d’establir qui exerceix el control i com i qui fa la
direcció d’obres i com, perquè hem d’establir les responsabilitats de l’Administració, per un costat, les del
projectista, per un altre, que es fa responsable dels prejudicis que es puguin ocasionar com a conseqüència de
defectes i insuficiències tècniques al projecte o d’errors
materials, omissions i infraccions que li siguin imputables, i les de la direcció d’obra, que ho és per compte
d’un contracte subscrit amb GISA i que té les màximes
facultats per assistir el contractista, requerir, acceptar o
reparar els plànols d’obra, fer comprovacions, paralitzar els treballs, informar o proposar a GISA propostes
de modificació, informar periòdicament GISA, coordinar els temes de seguretat i salut. En definitiva, la direcció d’obres dirigeix l’execució de l’obra, ha d’informar
GISA sobre la marxa d’aquesta i ho ha de fer immediatament si detecta factors problemàtics o pertorbadors,
pot aturar les obres si ho creu convenient i té, per tant,
plena responsabilitat en la direcció i control de les
obres. El constructor ha de construir l’obra segons el
projecte projectat, segons el projecte aprovat, sota el
control i la direcció de la direcció d’obra, amb plena
responsabilitat pels danys que es puguin ocasionar en
el desenvolupament d’aquesta tasca, i, si bé pot proposar modificacions, aquestes només es poden realitzar si
són aprovades per GISA.
El projecte i el mètode constructiu. Pel que fa a l’execució del perllongament de la línia 5 del metro amb
l’anomenat «mètode austríac», els informes i converses
mantingudes han mostrat les característiques intrínseques del mètode, en especial les alteracions dels mètodes de treball que es donen respecte de les previsions
del projecte inicial. Hi ha un professor que diu: «El
mètode austríac s’aplica amb una pauta, que és com
una quadrícula, amb unes mesures de seguretat, que si
donen el que donen no cal reforçar i que si no donen
prou cal reforçar.» És un mètode aleatori que neix de
l’observació geològica, física, material, de l’obra. Diu:
«I avança com puguis i decideix què faràs en funció del
que trobis.» Per tant, és, en la seva aleatorietat, un mètode, segurament, ho vaig dir en la primera compareixença i m’hi reitero avui, que, com que es fia massa de
l’observació directa, està massa a prop del risc que
comporta o que pot comportar l’error humà.
Aquests canvis que el mètode comporta per si mateix
no són canvis de traçat, sinó que els mètodes d’elaboració del túnel es van modificant i adaptant d’acord
amb les incidències. Els informes emesos per GISA
amb posterioritat a l’accident determinen que una vegada iniciades les obres i aprovades apareixen condicionants reals nous, geològics o físics, que provoquen
que s’hagi d’anar readaptant el projecte a la nova situació requerida, i es proposen adaptacions i/o modificacions del projecte original.
La direcció d’obres té la missió d’estudiar la viabilitat
dels canvis, tant a nivell tècnic com econòmic, i presentar les seves conclusions a les parts implicades.
SESSIÓ NÚM. 45.1
Igualment, a mesura que avancen les obres i es va readaptant el projecte a la situació real, es fan estudis geològics i geotècnics complementaris per a una definició més exhaustiva i acurada del terreny i es realitzen
nous sondejos i s’instal·len seccions d’auscultació.
De la informació apuntada per GISA cal destacar el
següent, i cito literalment: «Cal tenir present que una
característica rellevant dels túnels construïts amb el sistema del nou mètode austríac és que la definició de les
obres a executar s’inicia en la fase de projecte, però
s’acaba determinant durant tot el període d’execució de
l’obra.»
En efecte, en el projecte, a partir de les dades provinents dels informes geotècnics i dels càlculs pertinents,
es defineixen diversos tipus de sosteniment en funció
de la naturalesa i competència del terreny, mesurada
mitjançant paràmetres, i un cop a l’obra s’analitzen sistemàticament aquests paràmetres del terreny i, en funció del resultat, es decideix el tipus de sosteniment.
Així, i respecte a les obres de la línia 5, GISA esmenta que tot i que en general la naturalesa del terreny que
s’ha trobat coincideix força amb la previsió del projecte, no passa el mateix amb el seu grau d’alteració i, per
tant, amb els esmentats paràmetres de competència. De
manera que s’ha hagut d’utilitzar més longitud del sosteniment, més potent i menys del més feble respecte del
que hi havia previst en el projecte. Per prendre en cada
moment la decisió de com s’ha de seguir avançant en
l’obra es disposa d’un equip de tècnics de la direcció
d’obra i del contractista.
Per tant, d’acord amb el que s’ha exposat, entenc que
en el cas de les obres i infraestructures ferroviàries subterrànies efectuades d’acord amb el nou mètode austríac, les previsions del projecte original sofreixen alteracions en la fase d’execució de les obres, que són
modificacions del mètode constructiu, però que en cap
cas poden emparar modificacions de traçat o altres alteracions respecte al projecte aprovat.
D’acord amb el que he exposat, per detectar la causa de
l’esfondrament produït, caldrà estar amb més intensitat a l’estudi de la documentació emesa en la fase
d’obres que no en el mateix projecte.
La determinació de la causa del dany. GISA ha realitzat un informe en què es descriu l’actuació que s’estava duent a terme en el lloc concret en què es determina que la causa immediata que desencadena el procés
que s’inicia el dia 25 de gener i condueix a l’ensorrament del dia 27 és l’actuació d’excavació de la solera,
tal com he dit fa ja una estona, just en la zona del despreniment, combinada amb la presència d’una discontinuïtat del terreny molt propera a la mateixa zona que
impedeix la seva autoestabilització, que és el que els
tècnics esperaven i predeien i ens deien el dia vam anar
allà a sota.
La discontinuïtat del terreny és interpretada de forma
diferent segons de l’informe que es tracti; mentre que
la direcció d’obra esmenta una zona més diaclasada o
fracturada, l’informe del contractista i el del geòleg de
Política Territorial es refereix a l’existència d’una falla
vertical. En qualsevol cas, es tractaria d’una debilitat
del terreny.
PLE DEL PARLAMENT
�24 de febrer de 2005
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
Sèrie P - Núm. 36
12
Les afeccions produïdes per l’ensorrament del terreny,
al voltant i a les zones properes de la cua de maniobres
podrien explicar el segon esfondrament de menor envergadura. Res a veure amb el primer, simplement a
efecte d’arrossegament; els deu metres més no serien
res que no fos el mateix fenomen, ja conegut, de la falla que provoca el lliscament de tots els materials i no
pas un nou fenomen que hagués de generar alarma addicional, com no fos la desestabilització general del
sector que els mesuraments podien donar a entendre.
Si ens n’anem als informes esmentats, s’observa el següent. D’acord amb la informació facilitada per l’UTE
constructora a GISA, l’execució de les obres en el
moment previ i precís de l’accident era la següent. El
mes de juliol de 2004 s’havia excavat la cua de maniobres pel que fa al tram de l’accident en la seva major
part a secció completa.
A partir del dia 21 de gener es va iniciar el buidat de
terres al –cito en castellà la paraula tècnica que esmenta
l’informe– cajeo necessari per a l’execució d’una solera que havia de tenir trenta centímetres. Un rebaix de
70 per fer un reomplert de 30.
S’indica que es van col·locar extensòmetres incrementals al llarg de l’obra; un dels quals a quatre metres de
l’hastial esquerre en el punt quilomètric 0,935, i es va
comprovar una absència de moviments en els últims 14
metres pròxims a la superfície del terreny i que corresponen a l’espessor quaternari de la zona. No es detecten moviments en els extensòmetres en la zona dels
materials més antics.
En data 25 de gener de 2004, a les dotze del matí, un
cop efectuat aquest cajeo necessari per a la solera, es va
produir el despreniment, i tots els fets que ja els he
relatat amb anterioritat. L’UTE constructora amb relació a les causes indica: «El anómalo comportamiento
del terreno a excavar en ejecución del túnel, imposible
de prever a priori y con aparición de grandes discontinuidades en él, es posiblemente la principal causa de la
formación de la primera caverna descrita. En concreto,
se detectó a posteriori un liso –una falla vertical– en la
proximidad del hastial izquierdo que pudo provocar el
inicio del derrumbe.»
La Direcció General de Ports i Transports emet un informe geològic amb relació al terreny en què es determina que a la cua de maniobres van aparèixer uns gresos potser amb unes característiques mecàniques
inferiors a les de l’estació, potser la causa, la presència
d’aigua. Però en general, durant l’excavació del túnel,
no es va detectar un accident geològic diferent al trobat
a la caverna de l’estació.
Cito literalment: «Vist el que ha passat, i veient les roques despreses per la xemeneia i l’aspecte: plànols molt
brillants, sense estries i lleugerament humits, la majoria de les roques són gresos molt tectonitzats, amb plànols de ruptura i alguna pissarrositat.» I a la part alta
sembla que també ha caigut algun bloc de pissarra. Per
tant, creiem que en una direcció paral·lela al túnel existeix una zona de fractura per on circula aigua i sense
cohesió que, en excavar per executar l’hastial, s’ha
posat en moviment, i en no tenir cohesió, no s’ha aturat la caiguda de materials fins a arribar a la superfície.
PLE DEL PARLAMENT
Per part de la direcció d’obra s’esmenten com a causes
del despreniment: «Pudiera ser...», la direcció d’obra:
«Pudiera ser la existencia de una zona puntual más
diaclasada del macizo rocoso que al acometer el contratista el cajeo para la ejecución de la solera en esta parte del túnel movilizara empujes adicionales sobre el
hastial izquierdo dando lugar a una rotura frágil del
mismo.»
Per tant, vistos els fets que es descriuen, cal analitzar el
comportament de les empreses que estaven actuant i
determinar la responsabilitat de cadascú amb relació a
les obligacions que li són pròpies.
Assumpció de responsabilitats sobre les causes remotes i immediates de l’accident. Torno enrere en l’operatiu que es va posar en marxa el dia 25 de gener, i torno a dir –torno a dir–: assumeixo, com assumeix el
Govern, la plena responsabilitat d’aquest operatiu; l’assumeixo i la comparteixo amb tots els companys i companyes del Govern que, de forma immediata, es van
posar a disposició per tal de coordinar les tasques que
calguessin. I assumeixo que, conjuntament amb l’Ajuntament de Barcelona, vam establir un mecanisme diari, eficient i continuat de seguiment de la crisi, amb
plena i permanent coordinació.
Vaig dir en la meva anterior compareixença que assumia la responsabilitat de la continuïtat institucional de
les obres en curs de la línia 5 i en totes les altres obres
que s’havien estat licitant durant l’any 2003 a un ritme
sense precedents. Ho reitero –ho reitero–: aquest és el
sentit de la responsabilitat que he après amb relació a
la funció pública, l’Administració i la continuïtat institucional. He vist, però –he vist, però–, que durant
aquests dies no era precisament aquesta l’actitud i el
capteniment del primer grup de l’oposició, que no ha
fet –no ha fet– en cap moment el gest de posar-se a disposició per tot el que calgués amb relació a la mateixa
emergència ni ha tingut la prudència de situar les responsabilitats polítiques en un àmbit on es poguessin
delimitar en un sentit estricte amb relació als fets ocorreguts i a les seves causes immediates o remotes.
Convé, doncs, ara, afirmar, precisar molt més les meves
afirmacions de l’anterior compareixença, i distingir
entre els orígens remots les decisions ja condicionades,
la tramitació administrativa i els fets més immediats.
Començaré per això darrer, que és el que ens convoca
per urgència, i que origina aquesta compareixença i
aquest conflicte. He explicat fa una estona què passa la
nit del 25 de gener i en els dies successius; he dit també que no hi havia cap advertiment formal –cap–, radical i explícit sobre detecció de perill, tant que no es va
veure cap perill en la visita que he esmentat ja tres vegades. Tot i així, per què passa?
Els puc assegurar que no he sabut trobar una causa
única que per ella sola, tota sola, amb simplicitat, amb
rigor planià, de frase de subjecte, verb i predicat, expliqui satisfactòriament, doni una resposta satisfactòria a
aquesta pregunta. No hi ha una resposta concloent. Diu:
«Per què va caure la cua de maniobra del Carmel?»
Resposta: «Perquè no hi havia no sé què...» No es pot
dir, o no es pot dir amb aquesta simplicitat. No hi ha
només una causa geològica com a causa única de l’acSESSIÓ NÚM. 45.1
�Sèrie P - Núm. 36
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
24 de febrer de 2005
13
cident; si hi fos, que hi podria ser, no percebuda, però
la geologia per ella sola, diuen els geòlegs, i diuen els
tècnics, i diu la direcció d’obra, i diu l’empresa constructora, no hauria hagut de fer caure el túnel, si no hi
haguessin concorregut d’altres circumstàncies també.
Vull dir que una major abundància d’estudis i sondeigs,
que algú ha reclamat, no necessàriament hauria estalviat l’esfondrament. Es coneixia bé la textura de la
zona; el caràcter antiquíssim i triturat dels materials, la
condició de zona de reble, de rieres i la formació de
terrasses per a la construcció de molts habitatges del
barri del Carmel. Però l’obertura de l’estació principal
i el fet que el túnel de maniobra, obert a secció completa, portés sis mesos excavat donava pautes suficients als
geòlegs i als tècnics i a la direcció d’obres, així ho diuen, pautes suficients per a no fer patir. Tant és així que
allà on apareixen i s’evidencien en l’excavació a secció
completa les pissarres, al fons del túnel de la cua de
maniobres, la direcció d’obres sí que ordena, tot just
obert, la instal·lació de reforços en forma d’encavallades sobre tot el túnel a secció completa; arriben fins al
final, diuen: «Tot és roca bona, això aguanta. Perfecte,
no cal reforçar. El mètode austríac ens permet tirar
milles, anem fins al final.» I al final troben pissarres, i
la direcció d’obres diu: «Doncs, aquí s’ha de reforçar.»
I el fons, des del carrer Llobregós fins al final de tot de
la cua de maniobres, des de l’origen mateix està reforçat.
De les reunions d’obra i dels informes de què sobre
aquestes reunions he disposat s’apunten alguns temes
d’interès per a la qüestió. El primer de tots és que, a
diferència –a diferència, molt important– de la constància explícita de discrepàncies de la direcció d’obra pel
que fa a l’obertura a secció completa del túnel en altres
parts de l’obra, aquí i en aquest punt, i per aquesta
qüestió, no apareix cap constància explícita de queixa.
Hi ha, en actes d’obra anteriors d’altres punts de l’obra,
d’altres moments i de cronologies diferents, advertiments de la direcció d’obra, que diu: «No avanceu més
a secció completa, perquè no és segur»? Sí. N’hi ha en
aquest punt? No. No hi ha cap advertiment explícit que
digui: «No continueu avançant a secció completa.» Sí
que consta, en canvi –sí que consta, en canvi–, en les
actes de les reunions d’obra, que no sempre les mesures i els assajos del gruix de la gunita donen la resistència i l’espessor requerits. Com també consta que, en
funció de les mesures de convergència i de la seva evolució, la direcció d’obra estableix la necessitat d’acabar
la solera, de repetir els assajos i d’assolir els estàndards
requerits.
La direcció d’obra diu: «Fa sis mesos que està obert, a
secció oberta, però com que les mesures diuen que això
es mou una mica, faci una solera de trenta centímetres
que estintolarà aquests moviments.» Hi ha qui diu:
«Trenta centímetres, si va baixar el que va baixar, no
haurien aguantat tot el que va baixar.» Per tant, la solera, per ella sola, potser tampoc no hauria estat garantia que no hagués passat l’accident que es va produir.
Tampoc en les actes no apareix un motiu d’alarma evident, perquè, en actes anteriors i des de l’inici mateix
de les obres, aquestes són qüestions controvertides que
SESSIÓ NÚM. 45.1
es van resolent sobre la marxa o que es reiteren en reunions posteriors, si no s’han resolt.
Dedueixo de tot això que el perill era latent però que no
era evident, o que ningú de la direcció d’obres no el va
considerar imminent. No ho era o no ho era prou perquè els representants de GISA que assistien a les reunions, i que molts de vostès coneixen molt bé, trobessin cap motiu –cap motiu– per traslladar al senyor
Rossell, responsable de la direcció general d’obra civil,
o a la mateixa presidència de GISA, primer el senyor
Puigdollers i després, des del mes de març, el senyor
Serra, cap motiu d’alarma greu.
Tampoc no apareix –i aquest no és el criteri, ni les ordres, ni el sentit de l’eficàcia aplicat a GISA–, en cap
moment, no apareix en cap moment cap relació entre
possibles problemes de reforç, gruix o mesures i l’evolució econòmica del cost de l’obra. El cost de l’obra es
dirimeix en un altre àmbit i en les mateixes certificacions d’obra, i enlloc no es veu ni enlloc no es diu..., i és
evident que GISA no ho hauria permès, que algú jugui
amb la seguretat a costa de les certificacions. I aquest
és un fet molt important, perquè algú ha dit: «Bé, mira,
tira milles, que s’estalviïn uns quants centímetres de
formigó, i si no passa res, no passa res.» Vull que quedi clar que en cap cas, en cap moment, no hi ha una
relació directa entre les determinacions de la direcció
d’obra, de la mateixa UTE, dels tècniques de GISA que
assisteixen a la reunió i de tota la direcció de GISA, i
les eventuals desviacions del cost de l’obra.
Feblesa objectiva del terreny?, com dèiem abans. Sí; no
aparent en la part excavada i esfondrada. Discrepàncies de gruix i mesuraments? Sí. Necessitat de formar
solera si les convergències no estabilitzaven? Sí. Insistència de la direcció d’obres en la formació d’aquesta
solera? Sí. És la formació de la solera el detonant de
l’esfondrament? Sí.
La direcció d’obra, el mateix 13 de gener, insisteix que
caldrà acabar –acabar– la destrossa, llevat que l’UTE
formuli una justificació. Però «acabar» deu voler dir
«concloure» i no «interrompre». En canvi, sí que és
molt evident que s’estableix com a prioritari acabar la
solera.
La conclusió més evident i més circumscrita als fets
podria ser la següent. A finals de 2004, alguns assajos
de gunita no donaven resultats prou positius. La direcció d’obres detecta que en les mesures de les convergències costa tendir a l’estabilització. La direcció
d’obres avisa que, si no hi ha estabilització de les mesures, o bé s’inverteix la tendència o caldrà fer la solera. El 13 de gener, la direcció d’obres insisteix que es
faci la solera. La xemeneia apareix el dia 25 de gener,
just en iniciar-se la destrossa per fer la solera. Aquesta
solera, que havia de ser de trenta centímetres, amb un
calaix de setanta..., si la inestabilitat hagués estat molt
manifesta i alarmant, els tècnics asseguren que amb una
solera de trenta centímetres –ja ho he dit abans– tampoc no s’hauria estabilitzat.
Des de la meva primera compareixença s’ha produït un
fet decisiu: l’obertura d’un procediment penal. I, en
conseqüència, hi ha uns condicionants que em limiten:
la prejudicialitat penal, que implica que, quan s’inicia
PLE DEL PARLAMENT
�24 de febrer de 2005
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
Sèrie P - Núm. 36
14
una acció penal, aquesta és l’única que es pot pronunciar respecte de culpabilitats. Jo no emetré cap judici
sobre actituds doloses, culposes, perquè no els he sabut
veure, però ara tampoc no ho podria fer perquè hi ha un
procediment penal en marxa. Tant és així –tant és així–,
que el tècnic de Geocontrol, ahir a la tarda, m’envia una
carta dient: «Miri, ho sento. Vostè m’ha demanat un
informe. Sóc titular d’aquesta empresa, he estat sotmès
a una querella. Ja em perdonarà, però jo, aquest informe, a vostè, no l’hi faré.» Per tant, vull que quedi clar
que, en el conjunt del procediment, tenim ara uns condicionants que no teníem en els primers moments de la
meva anterior compareixença.
del projecte constructiu i d’autorització per a adjudicar,
per no gens menys que 393.000 euros, amb una clàusula final que no té pèrdua. «Clàusula cinquena: Atès
que la redacció dels esmentats treballs d’ampliació del
projecte constructiu s’han portat a terme integrant-los
en els projectes que s’estan redactant», autoritza GISA
perquè adjudiqui l’ampliació del projecte, pel procediment negociat i sense publicitat a favor de l’UTE: TecCuatro, Typsa, Intraesa, adjudicatària del projecte de
referència, atès que és l’única que pot fer-ho. Deu ser
que és l’única que pot fer-ho perquè ja està fent l’altre,
però no deu ser pas l’única enginyeria del món, de Catalunya o d’Espanya, que sigui l’única que pot fer-ho?
Anem ara a les causes remotes i al conjunt de fets de
caràcter tècnic i administratiu que poden tenir una relació directa o indirecta amb el punt de l’esfondrament.
Aquesta terminologia, aquest «que es redactarà en el
transcurs de l’obra», o aquest «integrant-los en els projectes que s’estan redactant» –tanco les cometes de la
cita literal– ens parla d’una manera de fer que consistia a fer obres amb un projecte bàsic o de traçat i en
projectes constructius, modificats o no, que s’anaven
fent i no s’aprovaven mai; mai a temps, vull dir –mai a
temps.
Hem vist que en el mètode austríac la determinació dels
graus d’assegurament es deriva cap a l’observació directa a mesura que avancen les obres i en els termes que
determini la direcció d’obres o el geòleg responsable de
l’avanç de l’excavació. Primera qüestió rellevant, crec
jo: on s’estableix el mètode austríac? En el projecte
aprovat el dia 16 de novembre de l’any 2000.
Segona qüestió: quan es decideix quina o quines empreses, o quina UTE d’empreses, farà la direcció
d’obres? En l’adjudicació del dia 25 de juliol de 2002.
Hi ha alguna altra adjudicació posterior a aquestes i fins
a la data d’avui? No, cap més –cap més. Cap més adjudicació ni de l’obra, ni del projecte de què es deriva
el mètode, ni de la direcció d’obres: Tec-Cuatro, Geocontrol, Intraesa; FCC, COMSA, COPISA, cap altra
adjudicació. Hi ha algun altre projecte o acord de caràcter administratiu des del novembre del 2002 fins al febrer del 2004? No, cap altre –cap altre.
Quan comença la idea de la realització de l’obra a base
de projectes modificats sobre la marxa i en el decurs de
l’obra? Quatre dies més tard de l’acord d’adjudicació
de les obres. Efectivament, el dia 2 de juliol de 2002
–2 de juliol de 2002–, el senyor Jordi Joan Rossell,
aleshores i ara director general d’obra civil de GISA,
comunica al director general de Ports i Transports, aleshores el senyor Enric Ticó, que el 27 de juny s’havia
adjudicat l’obra a l’UTE FCC, COMSA, COPISA, en
la seva variant 1, per un pressupost de 93.682.442 euros.
En el mateix escrit s’afirma: «Les modificacions citades, les de la variant de l’oferta, seran incorporades a
un projecte modificat M1, que es redactarà en el transcurs de l’execució de l’obra.» Existeix aquest projecte
modificat M1? No, no existeix. Tant no existeix l’M1
de quatre dies després de l’adjudicació de l’obra, que el
mateix senyor Rossell, la mateixa persona, en escrit del
6 de febrer de 2004, adreçat al nou director general de
Ports i Transports, senyor Jordi Julià, li sol·licita l’autorització per a la redacció d’un projecte modificat M1.
No hi ha dos M1, no hi ha dos modificats. El que hi ha
és un buit clamorós d’administració entre el juliol del
2002 i el febrer del 2004. Amb una excepció –amb una
excepció–, que confirma la regla: el 10 de juny de
2003, l’aleshores director general, senyor Enric Ticó, fa
una resolució per l’encàrrec d’ampliació de redacció
PLE DEL PARLAMENT
Ahir, el molt honorable president de la Generalitat va
recordar-nos que en el projecte de metro lleuger a Can
Cuyàs i a Ciutat Meridiana, el mes d’abril del 2004 fem
l’aprovació definitiva del modificat, encarregat dos
anys abans, d’unes obres inaugurades l’11 de desembre
del 2003; és un exemple. (Remor de veus.) És un exemple, però no és l’excepció que confirma la regla ni el
cas més clamorós. No és gens estrany, doncs, que es
tramitin amb molta freqüència obres que s’estan fent,
amb projectes sempre redactant-se, sense l’empara,
doncs, d’un projecte tancat i conclòs, i que es conclou
com un as built i una liquidació de final d’obra, és a dir,
«ja el tancarem quan es tanqui tot».
Anem a una altra qüestió determinant: qui i quan decideix que es modificava el traçat de la línia, el pou d’atac
de Pastrana, la posició de l’estació del Carmel i la localització de la cua de maniobres al Carmel. (Remor de
veus.) Ho repeteixo: qui i quan decideix que es modificava el traçat de la línia –el traçat de la línia–, la substitució del pou d’atac del carrer de Lisboa pel pou
d’atac de Pastrana, la posició de l’estació del Carmel i
la localització de la cua de maniobres al Carmel? Tots,
tots i ningú des del mateix dia del novembre de 2002
que comencen les obres. Si no hi ha, des de l’endemà
del començament de les obres fins al 6 de febrer, cap
acte administratiu, com no sigui aquell encàrrec que els
he citat, i es prenen decisions sobre el traçat i la localització de la cua de maniobres i es comencen obres,
qui ho decideix? Tots i ningú. No hi ha ningú que ho
empari. Tots i ningú.
Ara, consta així en les actes dels dies 25 de novembre
de 2002, 16 de gener de 2003, 30 de gener de 2003 i 13
de febrer de 2003, i per a aquesta qüestió és determinant assenyalar el contingut de les reunions del 25 de
novembre de 2002, quatre dies després d’haver començat les obres, i del 10 de març de 2003. En totes dues
assisteixen representants de la Direcció General de
Ports i Transports, de GISA i de TMB, i en totes dues
es planteja ja la localització de la cua de maniobres al
Carmel. Notin que la reunió del dia 25 de novembre és
–he dit quatre...– quinze dies posterior a la comunicaSESSIÓ NÚM. 45.1
�Sèrie P - Núm. 36
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
24 de febrer de 2005
15
ció, per part de GISA al Govern, de l’inici de les obres.
I notin, també, que en la reunió del 10 de març de 2003,
que presideix l’aleshores director general de Ports i
Transports, senyor Enric Ticó, es valora molt positivament la localització de la cua de maniobres al costat de
l’estació del Carmel.
Aquest fet podria no tenir més importància si no fos
que des d’aquestes mateixes dates, des de l’inici de les
obres, totes les decisions d’obres que es prenen es prenen ja des d’aquest supòsit. Els sondejos nous de l’any
2003 són ja sobre el nou traçat. Tots els sondejos nous
de l’any 2003 són ja sobre el nou traçat. Els plànols
nous incorporen ja la nova disposició de tot el sistema
i les obres que es comencen a Pastrana –maig del
2003– ho fan d’acord amb decisions d’un projecte
modificat que no existeix.
No sé si es veurà prou bé, però crec que és prou rellevant. (Vegeu el gràfic 2.) El projecte originari situa la
cua de maniobres a Horta i el traçat de la línia amb
aquest color blau. L’estació es disposa en aquesta orientació una mica esbiaixada. El modificat –el modificat inexistent– treu la cua de maniobres d’aquí, desplaça la via cap a aquest punt, resitua l’estació del Carmel
desplaçant-la uns metres i posant-la més ortogonal, i
col·loca la cua de maniobres aquí. I el pou de Pastrana
substitueix el pou de Lisboa, per a iniciar, des d’aquí,
l’atac cap a l’estació, cap a l’obertura del túnel, en el
nou traçat, i cap a l’obertura de la cua de maniobres. De
tal manera que quan al febrer del 2004, quan encara no
s’havien complert ni dos mesos de la presa de possessió del nou govern, GISA demana autorització, ho fa
seguint el mètode tradicionalment establert per redactar el modificat i iniciar les obres amb l’eufemisme de
dir: «Autoritzin a donar suport administratiu a un conjunt de modificacions i d’obres que ja he estat fent o
que he de començar a fer i que no tenen, ara per ara,
cap empara administrativa.» Quan el 6 de febrer, el senyor Rossell s’adreça al senyor Julià i li diu: «Autoritzi’m aquest modificat, i autoritzi’m a començar les
obres que inclou aquest modificat.» Li està dient: «Encarrega un modificat a l’UTE: Tec-Cuatro, Geocontrol,
Typsa, Intraesa, que reculli tot allò que fem i hem estat fent des que va començar l’obra i que no hem recollit enlloc i que són modificacions del traçat. Fes un
modificat que inclogui obres que ja tenim fetes i posahi tot allò que encara no està o començat del tot o acabat i que hem de continuar fent si volem continuar al
ritme de l’obra.»
I això és el que passa. Què passa? Deu dies després,
repetint el mètode establert en el manual de GISA, el
director general encarrega el modificat i amb la mateixa
data autoritza l’inici de les obres, com tots els precedents anteriors; exactament seguint el mateix mètode:
«Faci un modificat però no pari res perquè hem de fer
l’obra i l’hem d’acabar en temps i en cost», i no hi ha
el que ara hi haurà d’haver, i el que és evident que hauria d’haver-hi sigut, que és que si hi ha un modificat
prou substancial, s’han d’aturar les obres i tramitar el
modificat, cosa que feia un any que no s’estava fent.
Ah, i si no cau res, no cau res, i tots tan feliços!, i GISA
és un instrument excepcional, però si cau, cau, li caigui
a qui li caigui. I ens ha caigut a nosaltres, és evident.
SESSIÓ NÚM. 45.1
Però queda clar que la perversió del sistema és que, a
base d’externalitzar-ho tot –fins el control!– i acordar
modificar els termes del control de qualitat fa quatre
anys, dient: «El control de qualitat a partir d’ara serà
autocontrol. Tu, UTE que tens encarregades les obres,
contracta tu el laboratori, paga-te’l tu, i que et controli
que jo ja et vigilaré.» I el Consell d’Administració de
GISA, del juliol del 2004, anul·la això i torna al control
directe, fet des de GISA.
De tal manera que... (pausa), deixin-me dir fins a quin
punt em trobo ara en una situació peculiar, que és la
següent: la d’haver d’assumir –la d’haver d’assumir– i
la de voler assumir, i de creure que és com ha de ser, la
responsabilitat de la continuïtat institucional, i, de l’altra, i al mateix temps, la de posar de manifest i denunciar alhora que, per la feblesa del projecte, per la seva
immediata i simultània modificació no concretada ni
encarregada, per un accés de confiança en el mètode
–cosa que no passa en la línia 3, no passa, i en l’estudi
comparatiu línia 5 - línia 3 la inspecció que s’ha fet de
la línia 3 dóna un resultat excepcional, perquè l’UTE,
que ho ha fet, ha dit: «Reforcem des del primer dia»–,
per la recurrència de problemes de gestió des de l’inici de les obres, per la forma d’adjudicar les obres i la
direcció d’obres, per la concentració d’adjudicacions i
per la confiança reiterada i contumaç en una única
empresa de control geològic, resulti que, d’una banda,
cal assegurar i mantenir la continuïtat institucional de
les obres..., però que consideri una autèntica immoralitat que ara s’intenti situar i atribuir un determinat nivell de responsabilitats polítiques amb un menyspreu
absolut i un oblit clamorós d’uns antecedents que són
absolutament imprescindibles per a la comprensió dels
fets i que ho seran també per fonamentar les reformes
que ja hem començat i que són imprescindibles.
I això vol dir –i això vol dir– que, atès que a GISA s’ha
produït un canvi d’escala espectacular –un canvi d’escala espectacular–, fruit de les adjudicacions dels anys
2002 i 2003, tant pel que fa al volum total d’obra com
pel que fa al volum total de direcció d’obra, cal continuar amb més fermesa, i amb més radicalitat, i amb més
rotunditat, tots els processos de reforma que s’havien
iniciat tant per depurar les perversions administratives
que en l’àmbit de la tramitació de les obres permetia el
sistema, i ho permetia, però eren una perversió, com per
donar dimensió adequada a aquesta empresa pública,
que fa un salt d’una cartera de –parlo en pessetes–
100.000 milions de pessetes a 1 bilió de pessetes.
Tampoc no em puc estar d’ensenyar-los-ho, perquè
aquest no és... (Remor de veus.) Aquesta és la gràfica de
les adjudicacions: 530 milions d’euros l’any 2003. (Vegeu el gràfic 3.)
I aquesta és la gràfica encara més espectacular i més
peculiar, i no té els índexs de concentració de les direccions d’obres: 70 milions d’euros l’any 2003. Volum i
concentració –volum i concentració– són, atès l’alt
grau d’externalització, una mala medecina per gestionar una cartera d’obres de l’envergadura del que compraven. (Vegeu el gràfic 4.)
Havíem, naturalment, començat un conjunt de reformes, el retorn al control en substitució de l’autocontrol,
i vam produir un sisme, no un sisme, sinó un moviment
PLE DEL PARLAMENT
�24 de febrer de 2005
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
Sèrie P - Núm. 36
16
del terreny, en el canvi, dos canvis successius, del plec
de condicions per a l’adjudicació d’obra pública a
GISA. Per què? Perquè el plec de condicions vigent
que ens trobem quan entrem a assumir responsabilitats
de govern establia que la manera d’adjudicar les obres
situava en el punt de ser triada –triada– aquella empresa
que no es separés més/menys un punt de la base mitjana, amb tendència a encertar-les quasi totes, i, per tant,
amb baixes de perfil absolutament pla i amb opció,
doncs, de decidir a qui s’adjudicava d’una forma aleatòria i discrecional –aleatòria i discrecional. Quan canviem el plec i diem: «No un punt, deu», es produeix tal
trasbals que comencen a haver-hi baixes del 15 i del 20
per cent. I en l’assemblea de la Cambra de Contractistes el senyor Rafel Romero m’ensenya el seu gràfic i
em diu: «–Mira, conseller, des que heu canviat el plec
de clàusules ha passat això. –Bé, i què ha passat?» Diu:
«Que és la guerra.» Dic: «La guerra entre qui, entre
vosaltres i el Govern?» Diu: «No, la guerra entre nosaltres!» Dic: «–Que no sou partidaris del lliure mercat,
que no sou partidaris del lliure mercat? –Home, sí, però
tant no! –Bé, doncs, ajustem-ho una mica, ajustem-ho
una mica, que el plec sigui al cinc.» Ja està fet –ja està
fet–, és al cinc i ara és sempre la més barata, ara és al
cinc i ara és sempre la més barata, i en l’ajustament del
mètode –en l’ajustament del mètode– els contractistes
han entès i han acceptat que hi ha unes noves regles del
joc en la forma d’adjudicar l’obra pública que és imprescindible per a la transparència i per a la bona gestió de l’Administració.
Això vol dir, sens dubte, que cal continuar la reforma
en profunditat de l’empresa pública GISA; això vol dir
que cal enfortir la relació entre GISA i els departaments
clients d’aquesta empresa pública; això vol dir que
GISA s’haurà de dividir en tres unitats de negoci diferents, carretes, ferrocarrils i obra civil, previsiblement
amb tres direccions d’obres i tres nivells de responsabilitat, i això vol dir que en la supervisió dels projectes
i de les obres hi haurà d’haver un sistema no només de
supervisió, sinó de control i auditoria, entre el Departament i l’empresa pública GISA, o els departaments clients i l’empresa pública GISA, que determini amb claredat que el grau de supervisió mai no permet que es
produeixin fets que puguin ser no del gust i d’acord
amb les necessitats del client..., i, naturalment, d’acord
amb el que són les necessitats més imperioses del procés. Farem aquesta reforma.
I els estalvio un munt de pàgines amb la reforma proposada, perquè em sembla que ja he sigut molt llarg,
però els porto directament a les meves conclusions sobre tot aquest afer.
Primer, i amb relació a l’obra de la línia 5 del metro i
a la cua de maniobres, suspendre les obres de tot el
projecte de prolongació de la línia 5 del metro. «Suspendre» vol dir aturar. Tot aturat, de punta a punta,
d’Horta a la Vall d’Hebron, tot aturat.
Segon, requerir a l’UTE contractista i a l’UTE que té la
direcció d’obres perquè realitzi les tasques d’urgència
que es considerin imprescindibles i que es vagin acordant en les taules de treball i de seguiment de l’emergència o de l’obra per tal d’assegurar el conjunt de
l’obra feta.
PLE DEL PARLAMENT
Tercer, requerir a GISA perquè convoqui un nou concurs per a la redacció d’un nou modificat projecte refós
de tots els treballs fets fins ara en què es replantegin el
mètode i les condicions de seguretat i reforç i s’avaluïn la necessitat i les possibilitats i la localització d’una
nova cua de maniobres.
Quart, el conseller de Política Territorial i Obres Públiques ordenarà al president de GISA que proposi al
Consell d’Administració que suspengui l’executivitat
del contracte amb les empreses constructora i direcció
d’obra dels treballs de la línia 5 fins a l’esclariment de
la part de responsabilitats de cadascuna de les empreses causants del dany.
Cinquè, crear una comissió d’experts que elabori un
dictamen sobre el cas del Carmel i del conjunt del projecte a petició del Govern i amb lliurament de les seves
conclusions per ser analitzades.
Segon, amb relació a les responsabilitats derivades dels
fets ocorreguts, respondre davant de tercers dels danys
causats i emprendre accions legals per tal que les empreses responguin de la totalitat dels danys causats a
tercers, i, per tant, de la pèrdua dels habitatges, dels
desperfectes de la resta d’habitatges afectats i dels
danys en continguts dels habitatges i en la via pública.
Igualment, hauran de respondre de totes les despeses
que l’Administració ja ha sufragat, consistents en el
pagament de dietes, bestretes a compte d’indemnitzacions, despeses en hotels i tots els conceptes a què les
administracions implicades hagin fet front.
Així mateix, les empreses hauran d’indemnitzar la
Generalitat, si fos el cas, per la mala execució i/o direcció de les obres de perllongament de la línia 5 del metro, i, consegüentment, de tots els reforços que s’hagin
hagut de fer o s’hagin efectuat a posteriori com a conseqüència de l’esfondrament.
Segon, mantenir l’operatiu d’atenció a les persones
mentre hi hagi un sol veí del Carmel que encara no hagi
tornat a casa.
Tercer, amb relació a les obres públiques: elaborar i tramitar una llei reguladora de l’obra pública; crear un òrgan d’auditoria i control de qualitat de l’obra pública. Pel
que fa a la tramitació dels projectes d’infraestructura que
comportin la construcció de túnels, revisió per part del
Departament de Política Territorial i Obres Públiques de
tots els projectes dels túnels de la Generalitat que estiguin en fase de projecció o d’execució, sota la supervisió d’un òrgan tècnic especialitzat; i col·laboració i coordinació amb totes les altres administracions que estiguin
fent o hagin de fer túnels a Catalunya, de tal manera que
–notícia d’avui– si per al túnel del TGV ara a Barcelona
farem un assaig cada 62 metres –la línia 5 en tenia un
cada 64–, i això és conseqüència, en part, de la psicosi o de la psicologia col·lectiva de por que s’ha generat
aquí, a Madrid o a Lausana, respecte a l’esfondrament
d’obres de túnel construïdes amb mètode austríac, caldrà revisar tots els projectes, analitzar-ne la seva tramitació, assegurar-ne tots els conceptes i coordinar-se
amb altres administracions.
Establir amb l’Ajuntament de Barcelona i amb els
municipis de l’àrea metropolitana de Barcelona que tinSESSIÓ NÚM. 45.1
�Sèrie P - Núm. 36
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
24 de febrer de 2005
17
guin obres de construcció ferroviària o de túnels de
metro que els afectin mecanismes col·lectius o de bilateralitat per al seguiment d’aquestes obres i el seu assegurament.
Per millorar les responsabilitats en la gestió de les obres
públiques, definir clarament, redefinir les atribucions
del titular i del gestor de l’obra, especialment quan
ambdues funcions són exercides per òrgans diferents.
Ha de correspondre al titular decidir la realització de
l’obra, encarregar-la al gestor, decidir el model de finançament i, si s’escau, finançar-la, aprovar el projecte després d’haver-lo avaluat i/o auditat. Ha de correspondre al gestor encarregar i rebre el projecte, adjudicar
la construcció i la direcció de l’obra, controlar el procés constructiu, executar el pagament, i encarregar el
control de qualitat, supervisar i inspeccionar la construcció, i supervisar si s’escau, aprovar el control de
qualitat en col·laboració i coordinació amb el titular de
l’obra. Delimitar millor les responsabilitats del constructor respecte de les de la direcció d’obra, i unes i
altres respecte de les del gestor. Definir bé l’abast de les
potestats de control i supervisió que poden exercir tant
el gestor –GISA o el que sigui–, com el titular de
l’obra, el Govern, i establir els mecanismes o procediments que permetin assolir aquesta finalitat amb els
deures de col·laboració que s’imposa en el constructor
i a la direcció d’obra per facilitar-ne l’exercici.
Elaborar, pel que fa a les obres ferroviàries, una normativa pròpia que reguli, entre altres aspectes, el procediment d’elaboració i aprovació dels projectes de les
obres ferroviàries de Catalunya, i aquesta normativa ha
de contenir els elements següents: fases de projecció de
l’obra necessàries, projecte de traçat, projecte constructiu, determinació del contingut necessari de cadascun
d’aquests projectes, determinació de la tipologia de tècnics competents per a la seva elaboració, determinació
del procediment d’elaboració i aprovació del projecte,
informes a autoritats competents, procediment d’informació pública i institucional del projecte, regulació dels
supòsits de modificació del projecte aprovat, causes de
modificació, determinació del procediment a seguir,
regulació de la necessitat de suspensió de les obres fins
a l’aprovació de les modificacions, i aquesta legislació
hauria de contenir altres elements com la regulació dels
aspectes de qualitat, la participació social en la fase de
l’elaboració dels projectes, i en el seguiment de les
obres l’organització administrativa, els controls administratius i les responsabilitats.
Amb relació a GISA. Ja ho he esmentat, però torno a
insistir en la necessitat de fer un nou conveni, reorganitzar l’empresa, reforçar les direccions generals, establir tres direccions generals i situar les decisions en un
àmbit que permeti aquesta modificació de l’estructura
interna de GISA, a fi d’organitzar els serveis de gestió
d’obres en aquestes tres seccions: obres viàries, obres
ferroviàries i obra civil, tot establint els ponts adequats
i estables amb el Govern i amb Ifercat per a obres ferroviàries, i amb ICF Equipaments per a obres d’obra
civil. I encarregar al Consell d’Administració que adopti les mesures necessàries per assolir la màxima diversificació dels contractes de direcció d’obra i de control
de qualitat i l’aplicació de criteris clars en les revisions
i modificacions dels contractes.
SESSIÓ NÚM. 45.1
Pel que fa a les responsabilitats polítiques. La Direcció
General de Ports i Transports no té responsabilitats pel
que fa al control i direcció de les obres de perllongament de la línia 5, sí que existeixen responsabilitats
perquè es produeix una tramitació administrativa del
modificat no conclosa, en els termes de com es feia,
que com a tal mancança administrativa no té rellevància pel dany produït –no té rellevància pel dany produït–, però té tota la rellevància política que vostès hi
vulguin donar –tota la rellevància que vostès hi vulguin
donar.
Per tant, faig meves les paraules d’ahir del molt honorable president de la Generalitat. Pagaran justos per
pecadors –pagaran justos per pecadors–, i el senyor
Jordi Julià, que és un enginyer excel·lent, un tècnic de
primera línia, que ha estat un bon director general i que
simplement ha firmat dues autoritzacions el mateix dia
per encarregar el projecte i fer les obres, amb tot el
dolor, li accepto la seva dimissió, però no li tocaria –no
li tocaria. (Remor de veus.) Ja en parlarem aquesta tarda
de qui li tocaria, si els sembla. (Persisteix la remor de
veus.)
El president
Senyores diputades, senyors diputats...
El conseller de Política Territorial i Obres Públiques
L’empresa pública GISA tenia instruments necessaris i
possibles per estar al corrent de qualsevol incidència a
les obres, si bé és cert que no consta en aquests moments, no consta, que fos requerida per part de cap de
les empreses perquè prengués alguna determinació
amb relació als contractes vigents. Cal indicar, vull indicar que no s’ha detectat cap responsabilitat en GISA
amb relació al dany produït, però, i amb els mateixos
motius, amb el mateix dolor, no perquè li toqui, accepto
la dimissió del president de GISA, que es mantindrà en
les seves funcions fins que el Govern nomeni –com diu
la Llei: a proposta del conseller de Política Territorial
i Obres Públiques– un nou president d’aquesta empresa
pública, perquè GISA ha de continuar la seva feina, i ha
de continuar adjudicant obres, i ha de continuar les reformes a empreses, però accepto la dimissió del senyor
Ramon Serra com a president d’aquesta empresa pública. I encarregaré, en nom del Govern, al nou president
que estableixi, delimiti i depuri, si n’hi haguessin, aquelles responsabilitats de caràcter tècnic que en l’escala
subsegüent inferior de l’empresa pública GISA pogués
haver-hi, per acció o per omissió, en relació amb aquest
cas concret. No ara, ja ho farà el president que ho hagi
de fer.
Acabo. La Terra no és inerta, la Terra és viva, el subsòl
té vida, cal incidir en el subsòl amb cura, amb sensibilitat, sense temptar-lo més del compte. Aquest ha estat
el sentit, aquest ha estat el sentit de la insistència obsessiva fins a límits potser inexplicables pels mesuraments
sistemàtics des del dia 25 de gener, cent tretze punts
monumentalitzats en superfície per l’Institut Cartogràfic per veure què es mou, extensiòmetres, sismògrafs,
mesuraments en alçada en les terrasses i els terrats de
les cases, tot tipus de mesuraments i auscultacions per
arribar a saber que com que la Terra té vida i es mou,
PLE DEL PARLAMENT
�24 de febrer de 2005
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
Sèrie P - Núm. 36
18
només podem donar garanties i seguretats als veïns
quan no es mou, o es mou prou poc com perquè estigui
dintre dels marges d’error dels mateixos instruments de
mesura, per constatar que res no s’atura de cop, que
quan una cosa es mou triga a assentar-se, a posar-se,
que la compressió i descompressió genera elasticitats i
flexibilitats impredictibles, que si es controlen tendeixen a disminuir, a fer-se residuals, i, finalment, imperceptibles.
Voldria, per altra banda, insistir un altre cop en una
qüestió cabdal. Hem de gestionar aquesta crisi i volem
gestionar-la sense alterar el ritme, el calendari i les previsions del programa d’obra pública que Catalunya
necessita i que els catalans i les catalanes esperen. Només que ara caldrà aplicar-hi, també aquí, tots els sensors i més, tots els controls, totes les auditories que
calguin per tal de garantir la seva plena eficiència.
GISA seguirà operativa, però GISA continuarà la seva
reforma en profunditat fins a fer desaparèixer totes les
inèrcies i els factors de descuit i abandonament que, a
través de l’externalització, podien donar a entendre que
s’havia dimitit i abandonat els controls públics: massa
externalització, massa concentració, massa subcontractació, massa autocontrol i una supervisió massa feble.
En el procés de reforma de GISA havíem començat pel
plec de condicions i per les relacions amb el món de les
empreses constructores. Ho repeteixo, totes van ser
advertides que el canvi de plec significava un canvi de
les regles del joc a favor de la transparència i la competència i a favor de fer desaparèixer la discrecionalitat i l’arbitrarietat.
El món empresarial va rebre aquests senyals amb prevenció i confiança alhora, i va veure que havia arribat
el moment d’esvair tota mena de malentesos. Ara, però,
les empreses constructores i les enginyeries saben que
caldrà anar més lluny, que s’haurà acabat l’autocontrol,
la concentració, la percepció que la relació entre l’obra
pública i l’Administració està amortida per GISA.
GISA, intervinguda i relacionada amb el Govern, exercirà un control directe i establirà totes les cauteles per
impedir la desinformació i la interrupció dels circuits.
No es tracta de diluir i de burocratitzar els processos,
sinó de reafirmar el caràcter d’empresa pública de la
Generalitat al servei de l’execució, el seguiment i el
control de l’obra pública, en termes d’eficiència i qualitat. Els mecanismes de les revisions de preus, modificats, reformats i liquidacions seran intervinguts i evitaran l’equació diabòlica, denunciada per la Sindicatura
de Comptes a vegades, que voldria establir una relació
entre l’eficiència en el cost i la minva en la qualitat. Mai,
en tot cas, al preu de la seguretat i de les garanties.
I una darrera cosa. En algun moment he viscut de prop
l’arrogància de la tècnica, la constatació que la confiança en la tècnica és a vegades excessiva, perquè no és
–no pot ser– il·limitada. L’experiència que hem fet el
conseller Bargalló i jo, i el senyor Xavier Casas, presidint reunions amb tècnics i sospesant les opinions tècniques dels tècnics, ens han posat sovint davant d’una
evidència tremenda del dubte entre posicions discrepants, entre interpretacions no coincidents, fins a fernos dir –i el conseller d’Universitats sap que ho vaig
PLE DEL PARLAMENT
comentar un dia a Govern: «És que els que som de lletres, com que som de lletres, volem més seguretats, i els
tècnics, a vegades, no ens les esteu donant.»
I això vol dir –això vol dir– que el diàleg entre la tècnica i la natura ha d’extremar (remor de veus), ha d’extremar la humilitat, la sensibilitat i el respecte. No estic fent –no estic fent– un al·legat ambientalista, estic
dient que tots hem de ser capaços –tots, tots, tots!–,
hem de ser capaços d’ajustar les necessitats i els reptes
a les possibilitats i capacitats, també les econòmiques,
que tenim, mostrar un respecte extrem a les lleis de la
natura i a les nostres limitacions –les de tots– per controlar-la.
Aquest principi és imprescindible per tornar la confiança en l’obra pública i en la necessitat de continuar el
programa que s’ha traçat el Govern i que ens és imprescindible. Però caldrà aprendre dels errors i avançar per
camins segurs i ajustats, on ningú tingui la temptació de
creure que com que el paper –o sense paper– tot ho
aguanta, la natura, també, perquè no és veritat. Ni el
paper tot ho aguanta –quan no hi ha paper, molt
menys–, però la natura, a vegades, no avisa i tampoc no
ho aguanta tot.
Gràcies, senyores diputades, senyors diputats.
(Aplaudiments en un sector de l’hemicicle.)
El president
Se suspèn la sessió fins a les quatre de la tarda.
La sessió se suspèn a tres quarts de dues del migdia
i deu minuts i es reprèn a les quatre de la tarda i quatre minuts. Presideix el president del Parlament, acompanyat de tots els membres de la Mesa, la qual és assistida per l’oficiala major, el lletrat major i el lletrat Sr.
Muro i Bas.
Al banc del Govern seu el president de la Generalitat,
acompanyat de tot el Govern.
El president
Es reprèn la sessió.
Prossegueix el debat amb les intervencions dels representants dels grups parlamentaris... (Remor de veus.)
Deia que prossegueix el debat amb les intervencions
dels representants dels grups parlamentaris. L’ordre
d’intervenció serà de major a menor.
Té la paraula, pel Grup Parlamentari de Convergència
i Unió, l’honorable senyor Felip Puig.
El Sr. Puig i Godes
Gràcies, senyor president. Senyores i senyors consellers..., senyores i senyors diputats..., senyores i senyors, vull, alhora de començar aquesta primera intervenció, traslladar la solidaritat i el sentiment de
comprensió a totes les famílies i a totes les persones que
avui, com a conseqüència de l’accident del barri del
Carmel, estan patint una situació personal, familiar, i
fins i tot, també, empresarial, complicada.
La seva intervenció, senyor conseller, no ens ha sorprès, però li haig de dir que ha decebut molta gent. I
SESSIÓ NÚM. 45.1
�Sèrie P - Núm. 36
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
24 de febrer de 2005
19
també li vull dir que des de Convergència i Unió no
caurem en la major part de les seves provocacions. I és
que no volem contribuir de cap manera, rotundament,
a fer del problema del Carmel un espectacle de batalla
partidista, que és l’escenari on sembla que vostè i el
Partit Socialista es mouen millor. (Remor de veus.)
I també li vull fer notar, senyor Nadal, que avui creiem
haver assistit a un exercici d’arrogància i, fins i tot, de
supèrbia personal i política com poques vegades s’havia assistit en aquest Parlament.
També li hem de dir, en iniciar aquesta intervenció, i
amb tota solemnitat, que, com altres afirmacions que
vostè ha fet, ha faltat a la veritat. En cap moment jo
mateix he defugit les responsabilitats que hauríem pogut tenir els governs de Convergència i Unió. I ho dic
amb l’autoritat moral que em dóna que en les meves
primeres intervencions apareix en els mitjans de comunicació aquesta afirmació en la meva boca. (Veus de
fons.) Gràcies.
També li vull dir, senyor Nadal, que tampoc és cert que
no hi hagi hagut un oferiment de col·laboració per part
de Convergència i Unió. Des del seu president..., Artur
Mas, el mateix dia 3 i en aquesta cambra, va efectuar un
oferiment formal d’ajuda i de col·laboració, absolutament formal.
Però, més enllà d’aquesta introducció, hem de recordar
necessàriament de què estem parlant, i és que, entre els
dies 25 i 27 de gener, es produeix un accident a les
obres d’execució de l’ampliació de la línia 5 del metro,
i que avui, després d’un mes d’aquest accident, l’anàlisi, les causes de l’accident, així com també la gestió
de l’emergència, la gestió de la crisi, continuen essent
dos fronts oberts en què s’han produït errors, negligències, i en els quals avui hem constatat, també, incompetència i, fins i tot, en determinades decisions, mala intenció.
Però la veritat..., les conseqüències són que estem, a
més de la situació humana i personal, davant d’una crisi
de govern que simbolitza i recau en la seva persona,
però que evidencia també una notable manca de lideratge i de capacitat de governabilitat.
Els objectius a dia d’avui continuen essent els mateixos: recuperar, en primer lloc, la normalitat al barri del
Carmel, garantir als veïns la recuperació del seu patrimoni, redreçar la seva estabilitat personal, familiar i, si
s’escau, empresarial; en segon lloc, restituir la confiança dels ciutadans en les institucions i en la seguretat de
l’obra pública, i, també, més a mig termini, prosseguir
amb les obres, amb l’extensió del metro, tan necessària en aquests barris i altres llocs de la ciutat de Barcelona.
I les accions? És evident la prioritat: la intervenció sobre el terreny, la proximitat humana, la necessària i
millorable coordinació, l’atenció tècnica, l’atenció personal.
De la seva exposició, n’hem tret una certa sensació, i és
que, fins i tot, algú podria pensar que algun veí havia
d’agrair que hagués succeït aquest accident. Les millores que es produïen en base a la seva exposició han
generat aquesta sensació.
SESSIÓ NÚM. 45.1
Però, és conscient, senyor conseller, que en els darrers
dies, a les darreres hores, s’ha retirat l’atenció psicològica que es prestava a les famílies? Ha contestat ja, el
Govern, si pensa compensar els possibles danys morals
que moltes famílies han vist trencats? És segur que
mantenen viu el record del 3 de febrer, del que va passar el 3 de febrer? Fa falta més sensibilitat per atendre
totes les necessitats humanes, sempre en farà falta; però
creiem..., i aquí també hauríem esperat una certa i necessària autocrítica.
Avui, en l’anàlisi de les causes de l’accident també
continuem demanant la petició d’una comissió d’investigació, més que mai. Una comissió parlamentària que
cerqui l’assessorament de tècnics, de consultors, si s’escau, una comissió parlamentària d’investigació per analitzar la informació que avui encara no es té. I vostè
s’escuda sota les diligències judicials, però utilitza la
informació, segons els seus interessos, esbiaixadament,
parcialment –informació que avui no disposa ningú–,
per a delimitar les causes de l’esfondrament, les reals;
per a proposar de veritat mesures que millorin els procediments, sempre millorables, de planificació, execució de control; per a millorar la participació social en
futurs projectes d’infraestructures; per a analitzar decisions tècniques adoptades durant la gestió de la crisi,
per a millorar la resposta durant situacions d’emergència. No volem una comissió d’investigació per a buscar
culpables, senyor Nadal! I és que creiem que, a través
d’aquesta comissió d’investigació, també els veïns tenen dret a saber la veritat.
Insistim en aquesta petició, i és que vostè avui ha donat la culpa al terreny, a la insolvència dels tècnics, a la
gestió del Govern de Convergència i Unió, a dos col·laboradors seus, a les empreses, a la direcció d’obra, a
tothom. Vostè no assumeix cap responsabilitat.
I recordem que a la Comissió, a la compareixença, vostè ens va afirmar que l’accident s’hauria pogut evitar, i
avui no hem conegut cap nova informació. Avui no ens
ha explicat –i creiem també que els veïns volen i tenen
el dret de saber-ho– com i per què s’hauria pogut evitar.
Com segurament també s’hauria pogut evitar l’accident
que va tenir lloc fa uns dies a Madrid –per cert amb el
mètode de la tuneladora–, o el que abans-d’ahir va tenir lloc a Lausana, a Suïssa –per cert, amb un altre
mètode, que tampoc és l’austríac.
Però ens preguntem si s’hauria pogut evitar, en el supòsit, per exemple, que no s’hagués trencat un cercle de
confiança i d’excel·lència, que ha funcionat durant anys
entre el Govern, GISA, les empreses i els tècnics del
país... (remor de veus), un cercle d’excel·lència i de
confiança, de solvència tècnica, de confiança política,
de capacitat de gestió dels equips polítics i tècnics implicats, amb una línia oberta permanent que ha permès
sempre prendre les decisions que calien en el seu moment i que el nou equip polític no ha mantingut i ha
trencat.
O si s’hauria pogut evitar, per exemple, si no s’haguessin forçat –si no s’haguessin forçat– ritmes d’obres per
accelerar calendaris. Potser, senyor Nadal. Al cap i a la
fi això és el que vostè va manifestar com a intenció seva
PLE DEL PARLAMENT
�24 de febrer de 2005
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
Sèrie P - Núm. 36
20
en el moment de prendre possessió com a conseller.
Ens plantejarem escurçar els terminis d’execució
d’aquelles altres obres que tinguin incidències importants?, ens ho preguntem.
També ens preguntem si s’hauria pogut evitar si no
s’hagués produït un buit en l’execució de l’obra,
d’aquesta obra entre el Departament, GISA, la direcció d’obres, les empreses decidint, com vostè va suggerir, més reforços, llegint millors els indicadors, analitzant els censors avariats, escoltant els moviments
que l’octubre i el novembre ja van generar unes esquerdes que sembla que no van ser objecte de massa
atenció... Això sí, no ens consta cap advertiment formal. Pot garantir si coneixia algun advertiment informal o no escrit?
S’hauria pogut evitar si el febrer del 2004 –sí, el febrer
del 2004–, quan s’encarrega la redacció del projecte
modificat del túnel de maniobra –sí, del túnel de maniobra–, s’haguessin fet més sondeigs. Potser s’hauria
pogut evitar.
S’hauria pogut evitar si el juny de 2004 –sí, el juny del
2004–, quan es comencen les obres, el juny de 2004,
del túnel de maniobra –del túnel de maniobra–, s’haguessin fet més sondeigs.
«Si s’hagués fet més atenció a les obres que al projecte...», literal. Vostè també va suggerir-ho el dia de la
seva compareixença. Potser si tot això s’hagués fet,
s’hauria pogut evitar.
S’hauria pogut evitar, senyor conseller, senyor Nadal,
si vostè també hagués prestat més temps i atenció a les
seves tasques de conseller d’Obres Públiques i potser
no tant de temps a les seves responsabilitats com a portaveu d’aquest Govern, amb permanent estat de desballestament, intentant evitar la descoordinació, installant-se massa sovint al seu despatx del Palau i no al
despatx de l’avinguda Tarradellas.
I vostè basa la seva argumentació en el procés administratiu d’un modificat inexistent. De modificats en l’obra
pública, que s’aproven al final de les obres, n’hi han
molts, i més en aquest tipus d’obres on les necessàries
adaptacions a les permanents necessitats d’actuar tècnicament amb solvència sobre el terreny generen el que
és..., sí, habitual. I també en altres administracions, de
modificats, n’està curulla la història: a l’Ajuntament de
Barcelona, i si volen repassem les obres notables i significades amb modificats..., o potser a l’Ajuntament de
Girona.
No és aquest el problema, senyor Nadal, i si el fos, i si
fos aquest el problema, per què des del maig del 2004
no aproven, vostès, el modificat que tenien sobre la taula? Contradicció culposa?
Això sí, hem vist avui, entre altres personatges, un gran
buròcrata que amb algunes de les decisions pot fer caure el risc al país de paralitzar tota l’obra pública només
per buscar la seva exoneració. (Remor de veus.)
Però, si m’ho permet, senyor Nadal, senyores i senyors
diputats, és en el front de la gestió de l’emergència, de
tot allò que s’esdevé a partir de l’aparició dels primers
incidents, la xemeneia del 25 i l’esfondrament del dia
PLE DEL PARLAMENT
27, que s’esdevé una successió de decisions i d’accions
errònies, negligents, impròpies d’un govern eficaç i
valent.
És sobretot a partir de l’esfondrament del dia 27 de
gener que aquest Govern evidencia una greu incompetència, que no pot amagar darrere l’al·lusió permanent
a l’herència del passat. En primer lloc: precipitació,
improvisació, falses esperances, imprudència... Sí, imprudència.
El retorn a casa en un termini màxim d’una setmana, en
poques hores, fins i tot, l’alcalde de Barcelona... El dia
27..., el projecte inclou i està garantit amb tots els estudis geològics; solvència total de l’estudi geològic del
projecte. Anuncis, el dia 30, de retorns esglaonats, amb
garanties escrites de plena seguretat, documents subscrits per tècnics independents, i es trasllada la pressió
sobre els tècnics que ja estan sota sospita màxima, perquè són els que se’ls ha ensorrat el túnel, perquè signin
ells els certificats.
Això sí, com vostè deia, no ho podem oblidar..., el 3 de
febrer. El dia 3 de febrer es produeix la greu crisi de
confiança en les institucions, en els tècnics, en la societat, quan una decisió seva va provocar que uns veïns
reallotjats amb precipitació siguin desallotjats en poques hores, davant del risc que un nou esfondrament
pugui afectar la seva integritat.
Aquí hi ha un dels punts clau de la gestió de la crisi. El
mateix conseller, compungit i impotent, reconeix que
s’ha dit tota la veritat en cada moment, però que la veritat d’un dia a l’altre ha estat desmentida per la veritat de
l’endemà.
Segon, informacions contradictòries, confusió, maquinació de falses sospites, insinuacions incertes, manca
de coratge. El mateix director general reconeix el dia 5
de febrer no es pot dir que hi hagi hagut error o negligència tècnica; hi havia una falla a un metre del túnel
que no es va poder detectar, però els estudis van ser
correctes.
Això coincideix el mateix dia amb unes imputacions i
insinuacions al Govern de Convergència i Unió fetes
pel president del Govern en seu parlamentària, que suggereix que faltaven estudis geològics: «Sabem que van
ser incomplets.» L’endemà mateix el desmentiment del
director tècnic de GISA i les seves declaracions en la
compareixença en seu parlamentària corregeixen la
falsa insinuació del president de la Generalitat.
Però és que aquí ja estàvem, en aquest segon punt, preparant la vergonyosa línia defensiva del Partit Socialista: els atacs al Govern de Convergència i Unió. Que si
el canvi d’ubicació del túnel de maniobra, que si la insuficiència dels sondejos, que si el projecte justet, que
si el mètode constructiu, que si el sistema de control i
d’inspecció, que si el model de relació entre PTOP i
GISA, que si les insinuacions sobre els processos de
contractació d’obra i selecció d’empreses. Fa trenta
dies que intenten construir la teoria de la culpabilització
de Convergència i Unió des d’allò tan miserable que és
intentar sortir el menys malparat possible carregant les
culpes als altres, minimitzant, això sí, els costos polítics
i electorals.
SESSIÓ NÚM. 45.1
�Sèrie P - Núm. 36
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
24 de febrer de 2005
21
I ho dic des de l’autoritat que ens confereix que no vam
aparèixer, des del Grup Parlamentari, fins al dia 5 de
febrer, havent donat al Govern més de deu dies perquè
s’atenguessin les prioritats de la gent, perquè es veiés
com s’orientava la crisi, perquè es veiés com s’anaven
prenent decisions, i que no és fins després de l’accident,
on posem una gran comprensió..., comencen a prendre
decisions que s’orienten en aquesta línia. L’ombra de la
sospita pertot arreu: al Govern del passat, a les obres del
futur, als tècnics i a les empreses del present, menys
allà on recau la responsabilitat.
Aquesta tàctica, per nosaltres innoble i covarda, els
portarà directament fins i tot a la fi de la política. La
política no és només quedar bé o fer tot el que calgui
per quedar el menys malament possible; la política és
servir la gent, estar al seu costat, dir la veritat, assumir
els riscos i la responsabilitat. O no és política.
Tercer, frivolitat, demagògia, despotisme ignorant.
«Això és com el chapapote.» Es tracta el barri del Carmel com un barri marginal, tot just descobert com a
realitat urbana, potser, per alguns... –més que una reserva, potser, electoral?
Es promet el Pla de rehabilitació integral del barri,
aprovat des de l’any 1987. Divuit anys espera el barri
del Carmel la seva rehabilitació profunda i resulta que
és com a conseqüència de l’esfondrament, després que
el mateix Govern i l’Ajuntament de Barcelona no l’haguessin situat a les seves prioritats de la Llei de barris
–Roquetes i Santa Caterina, i no hi havia el Carmel. És
gràcies a l’accident que ara sí que s’emprendrà la rehabilitació del barri del Carmel?
Quatre, subhasta d’inversions: 200 milions de dòlars,
56 milions d’euros aprovats des del Govern, 235 milions en el Pla de rehabilitació de l’Ajuntament. La realitat és crua; arriba el president Zapatero: 16 milions
d’euros. Per cert, ni els milions de dòlars ni els euros
d’Europa hi són.
Ocultació d’informació i manca de transparència, cinc.
Només vint dies després dels forats apareix el projecte modificat. I quatre papers més que l’acompanyen
com a tramitació administrativa. Vint-i-vuit dies després, el 22 de febrer, se’ns envia, això sí, un projecte
molt complet de reompliment, amb tots els forats que
s’han fet per injectar el formigó en el túnel enfonsat.
Res més. Ni el llibre d’ordres, ni les actes de les comissions de seguiment quinzenals, ni els informes dels
gerents, mensuals, ni informació que es conté en l’expedient informatiu. Això sí: filtracions interessades i
controlades als mitjans de comunicació.
Sis, apagada informativa i intent de manipulació dels
mitjans de comunicació. «Apagueu les càmeres. Foragitem les televisions de les assemblees.» Protocol de
cobertura informativa impropi d’un sistema democràtic i d’un país modern. Apagada informativa, intent, i
censura dels mitjans de comunicació.
Set, visita gloriosa. Veni, vidi, vinci!: el president Zapatero arriba al barri –per cert, no visita el barri–; com
mister Marshall –no sé qui feia el paper de Pepe
Isbert–, regala generosament 16 milions d’euros,
menystenint, des d’un punt de vista de prestigi, les institucions catalanes, amb una pèrdua de valor de la GeSESSIÓ NÚM. 45.1
neralitat absoluta. Això sí: ve a salvar, ve a salvar el
Partit Socialista, el projecte socialista.
Vuit, insensatesa. Hem estès la sospita sobre la solvència de tots els túnels del país. Només vetllen per l’interès propi. Avui, qualsevol barri està ja generant i organitzant una plataforma per evitar que es passi el túnel
per sota de casa seva. Estenen la sospita sobre totes les
obres que s’han de fer a Barcelona i a altres ciutats catalanes: plataformes, traçats alternatius, reaccions... I
avui encara –avui encara– ha tingut un nou episodi...,
a l’absoluta indigència dels tècnics del país.
Nou, criminalització dels tècnics de l’empresa GISA.
Diu que es revisaran tots els processos d’externalització,
senyor conseller. Vostès han fet el procés d’externalització de culpes més increïble i mai vist políticament en
aquest país. Això sí, qualsevol altra externalització ara...,
evidentment, des de la visió de l’intervencionisme i del
control.
Tot això és culpa –tot això és culpa– de Convergència
i Unió, senyor conseller? La imprudència i els certificats que són erronis, la fractura total de la confiança, els
enganys i les mitges veritats i mentides al Parlament, les
contradiccions en les informacions, la maquinació i la
conspiració contra el Govern anterior, la frivolitat, la
indolència, la referència del chapapote, la desídia d’un
pla especial de rehabilitació interior que espera des de
l’any 87, la subhasta d’inversions, les promeses de recursos d’Europa que no hi són, l’ocultació d’informació, la manca de transparència, les filtracions interessades, l’apagada informativa, el protocol de censura als
mitjans de comunicació, la vergonyant visita del president del Govern de l’Estat, les sospites sobre tots els
túnels, la criminalització dels tècnics de GISA, tot això
és culpa del Govern de Convergència i Unió?, preguntem modestament i humilment.
Creiem que la gent comença a pensar –i ens ho diuen,
també al barri del Carmel– que l’ombra del lideratge
del president Pujol i de la major o menor, però de l’eficàcia dels seus governs... (remor de veus), sí, no els
deixa respirar, no els deixa actuar. I és que la comparació, dia que passa, comença a ser odiosa. Els comença
a pesar com una llosa, els deixa en evidència, i per això
es dediquen incessantment, però en va, a intentar destruir l’obra de govern i el seu record. Fins i tot ara que
estan al Govern continuen prioritzant la destrucció de
l’adversari per sobre de la recerca del bé comú. Són un
govern acomplexat, i això els està paralitzant, i això els
acabarà passant factura. Els exigim que abandonin la
crítica sistemàtica del passat. Fa tretze mesos que governen; assumeixin les seves responsabilitats.
Deixi’m que m’aturi, senyor Nadal, un moment en la
seva subtil referència a la continuïtat institucional. No.
No. I no. No hi ha continuïtat institucional. Hi ha un
abans i un després del 20 de desembre de l’any 2003.
Hi ha un canvi de govern que, per exemple, en els processos de planificació i de decisions sobre l’àmbit del
transport públic, allà on hi havia abans mecanismes
plurals, consensos administratius, diàleg, debat des de
les administracions de diferents colors polítics, doncs,
resulta que en aquest sistema complex i difícil la crisi
comença a aparèixer quan totes les administracions són
PLE DEL PARLAMENT
�24 de febrer de 2005
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
Sèrie P - Núm. 36
22
del mateix color, quan no hi ha contrast, quan no hi ha
debat, quan la prepotència els comença a fer prendre
decisions errònies.
O és que no canvia vostè tota la línia directiva, la que
l’interessa i creu, del seu Departament? I els que no
canvia, no passen a ser propis del seu equip? O és que
des del Departament de Política Territorial no es carrega, atura, corregeix, rectifica, modifica molts projectes
en marxa de l’anterior Govern?
«Tinc sobre la taula Bracons i l’orella de Casserres, per
mirar-los amb lupa...» Revisarà les obres públiques
pendents, establertes per l’anterior Executiu, analitzades una per una per decidir si s’han de fer correccions.
Desembre del 2003.
Les decisions i accions d’empreses a partir del gener
del 2004 no són imputables a Convergència i Unió, ni
a decisions ni a accions prèvies de Convergència i
Unió: són decisions i accions seves, senyor conseller.
O és que el traspàs de poder es fa a benefici d’inventari? O és que la medalla del tramvia, perquè és net i brillant, sí, i el metro del Carmel, perquè s’ensorra, no?
O és que em vol dir que vostè es mira tots els projectes,
com se’ls mira; canvia els directors generals que vol,
com els canvia; modifica les comissions d’urbanisme;
modifica, per cert, els plecs de condicions de GISA el
mateix mes que autoritza la redacció del projecte modificat del túnel que s’ensorra; que canvia el sistema de
control d’obres, els sistemes d’adjudicacions d’obres;
que acomiada el director de GISA –per cert, el tornem
a agafar a cuita-corrents com a assessor per a la comissió d’experts que han d’analitzar l’accident–, tot això,
i no és responsabilitat seva? I aquí hi ha una continuïtat de la responsabilitat institucional, amb el break, amb
el tall que es produeix d’una manera absoluta i plena?
Traslladar la culpa al Govern anterior després de tretze mesos, senyor Nadal, a les empreses, als tècnics, als
subordinats, creiem, com va dir vostè en la compareixença, que té un punt d’obscenitat.
Ja n’hi ha prou! Repetim: els exigim que abandonin la
crítica sistemàtica del passat i que assumeixin la seva
responsabilitat. I és que no reneguem del projecte de la
línia 5 del metro. De cap manera! I ara! Però si, per bé
o per mal, tothom sap que el que s’està fent avui encara al país tot és obra de Convergència i Unió. (Remor de
veus.) Res del que avui s’està executant, res, no té el seu
origen en decisions, planificacions, projectes, execucions... No ha començat ni una sola obra que no estigués
planificada o projectada per Convergència i Unió.
Ara, el que han de saber –el que han de saber–, i són
vostès que ens han portat a aquest debat, no nosaltres,
que no el vam provocar..., el que han de saber és que el
canvi del túnel enfonsat, ens el demana el metro i nosaltres l’assumim, sí. I la decisió del canvi del túnel de
maniobres és nostre, sí. Però el projecte del túnel enfonsat l’encarreguen vostès, el supervisen vostès, no
l’aproven vostès, l’executen vostès i l’ensorren vostès.
(Pausa.)
No s’amaguin darrere l’herència del passat. Ineficàcia,
confusió, alguns nivells d’incompetència..., tot plegat
desborda qualsevol defensa i protecció que intentin aiPLE DEL PARLAMENT
xecar. I creiem sincerament que és indigne i vergonyós
per a aquesta cambra i aquest país. S’han d’assumir
amb coratge i valentia els errors i les responsabilitats.
La desqualificació que avui ha fet aquí, senyor Nadal,
de tots els cossos tècnics és un nou exercici d’irresponsabilitat institucional i nacional. Com demanarà als
vint-i-nou veïns i famílies que ahir no van voler creure en vostès que es creguin els certificats que signen
aquests tècnics que avui aquí vostè ha desqualificat
d’una manera genèrica i absoluta?
Però en el fons, si m’ho permeten, i vaig acabant, per
què està passant tot això? Tot plegat, entre altres motius, i sobretot pel que fa a la gestió de l’emergència, és
una conseqüència del seu estil de fer política, senyors
del Partit Socialista.
La seva excessiva vocació partidista i sectària en l’exercici del poder, la seva permanent manca d’autocrítica
–ni un bri d’autocrítica, ni una espurna d’autocrítica
avui s’ha vist en aquest Parlament–, els porta a governar des d’una certa prepotència, supèrbia. S’acaben
desentenent, fins i tot, de les angoixes dels ciutadans.
Intenten el control dels mitjans de comunicació. Evidencien una voluntat d’intoxicació permanent.
Si hi afegim, a més, la descoordinació i la desorientació d’aquest Govern i el fet que estan convençuts que
«el poble som nosaltres», que el poble són vostès,
aquest convenciment, que només vostès tenen la raó,
acaben donant la prioritat a salvar el projecte socialista. Minimitzant el cost polític, deixant els patiments
dels ciutadans sempre en segon ordre. Han prioritzat la
gestió política davant de la gestió humana.
S’hauria pogut evitar, senyor Nadal, i no ho ha fet.
Vostè ha gestionat en primera persona, potser fins i tot
massa sol, la crisi, i avui la societat evidencia, el barri
evidencia que la crisi de confiança és molt més gran
que el dia 25, que el dia 27 i que el dia 3 de febrer.
Vostè, i ho dic amb tot sentiment, vostè ha quedat desautoritzat. No tant per l’accident, que avui ha demostrat
que també, sinó per les decisions i per la gestió a partir del dia 27 i sobretot del dia 3 de febrer.
Vostè no pot continuar dirigint l’obra pública del país,
vostè no pot seguir donant la cara en nom del Govern,
des d’un punt de vista de portaveu i de la imatge de
comunicació. Vostè ha de dimitir, ha de plegar, senyor
Nadal, i si no ho fa el president l’ha de cessar.
La crisi, entenem, se li ha escapat de les mans, ja no té
el control ni la credibilitat necessària. I no ho diem
només nosaltres, ho diuen els veïns que ahir..., que no
accepten les propostes que els fa el seu Govern. No
volen tornar a casa; de trenta inspeccions només una
accepta el plantejament tècnic de retorn administratiu.
Avui la crisi de Govern afecta l’autoestima del país, la
confiança de la gent en la Generalitat, la qualitat democràtica d’aquest país.
S’ha ensorrat un túnel, sí. L’han tapat molt de pressa,
molt, molt de pressa. Però el que no podran és tapar
l’immens forat obert en l’autoestima de la gent del barri. No podran tancar la fractura, que tardarà temps a
cicatritzar, de la confiança de la gent en les institucions,
en els polítics, en el seu Govern. No podran esborrar de
la memòria de la gent la seva imprudència i incompeSESSIÓ NÚM. 45.1
�Sèrie P - Núm. 36
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
24 de febrer de 2005
23
tència, del dia 3 de febrer, en què se’ls arriba a posar en
perill. I no podrà fer oblidar tampoc, senyor Nadal, la
trista sessió que avui ha protagonitzat.
Moltes gràcies, senyor president.
El president
Gràcies, senyor Puig. Té la paraula l’honorable conseller, senyor Joaquim Nadal.
El conseller de Política Territorial i Obres Públiques
Moltes gràcies, senyor president. Senyores i senyors
diputats, he dit aquest matí i ho repeteixo ara, i val per
al que val, per a les persones que ens escolten i ens
veuen –i no val per al senyor Puig perquè ja ha demostrat que per ell no val–, que l’atenció del Govern de
Catalunya i de l’Ajuntament de Barcelona posa al davant de tot, per damunt de tot, l’atenció preferent, sistemàtica i constant a les persones del Carmel que no
poden tornar a casa seva; sistemàtica i constant.
No s’ha retirat res a ningú. No s’ha retirat res a ningú.
Es continua atenent a tothom i al CAP del Carmel s’ha
normalitzat l’assistència psicològica als veïns. Però no
s’ha retirat cap assistència psicològica als veïns, tot al
contrari. De la mateixa manera que obrir el Mercat del
Carmel és un intent de normalitzar la vida al Carmel,
normalitzar l’atenció psicològica als veïns al CAP del
Carmel és també normalitzar la vida en aquest sector.
Vostè, senyor Puig, no ens ha impressionat ni amb el to
ni amb els adjectius ni amb les acusacions ni amb la
rastellera encadenada de fets dubtosos, tal com demagògicament l’ha presentat, i menys amb acusacions de
faltar a la veritat, que ha formulat sobre aquest conseller i sobre tot el Govern. Perquè aquest Govern ha dit
i dirà i continuarà dient tota la veritat –tota la veritat.
Hi ha una veritat, senyor Puig, que vostè ha establert
d’una forma meridiana i a la qual jo em resistia. Efectivament, hi ha un abans i un després del 20 de desembre. Després del 20 de desembre es trenca, no el cercle
d’excel·lència: altres cercles, i es trenquen. I el problema és que potser no s’han trencat prou –i el problema
és que potser no s’han trencat prou. Li hauria de quedar clar que, pel que fa a la confiança en les institucions, nosaltres no juguem, i no volem jugar a barrejar el
crèdit i la confiança en les institucions amb la crisi del
Carmel.
Quan vostès es concentren en la gestió de la crisi, cometen un acte d’imprudència política descomunal. Primer,
perquè en la seva forma de respondre a crisis similars, i
de respondre-hi políticament i parlamentàriament, no
són precisament un exemple a seguir, ni en la diligència,
ni en la transparència. I no és per exposar-me en res,
simplement és per deixar constància que passat un mes
hem comparegut ja dues vegades i no hi ha precedents
en la història parlamentària d’aquest Parlament de respostes, que són sovint de sis, vuit i dotze mesos, i de
negatives sistemàtiques a la creació de qualsevol tipus
de comissió d’investigació per fets més evidents i més
greus que qualsevol dels que estem abordant avui.
Hauria de quedar clar que si s’ha establert algun dubte respecte al buit clamorós que hi ha entre el novemSESSIÓ NÚM. 45.1
bre del 2002 i el febrer del 2004 sobre què i qui permet
tot això, «tots i ningú» vol dir «Fuenteovejuna del 2002
fins a aquell moment», és a dir, «només vostès», en una
frase que és per esculpir en pedra que diu: «La decisió
de canviar l’emplaçament del túnel de la cua de maniobres del projecte de la línia 5 és una decisió tècnica, no
política, que assumim i ens hi reafirmem. La prenem
nosaltres, vostès l’executen i és a vostès a qui els cau.»
I si hagués calgut una informació pública per prendre
aquesta decisió? I si el tenor i la importància d’aquest
canvi, que prenen i comencen a executar, hagués hagut
de ser objecte d’una tramitació pública diferent, ni que
només sigui per la Llei de contractes de l’Estat o de
contractació de l’obra pública? Senyor Puig, jo no vull
tirar endarrere per tirar endarrere, vull deixar clar simplement que quan vostè descriu una crisi de Govern i
intenta situar damunt de la taula determinades qüestions, posa sobre la taula noms i cognoms de col·laboradors seus, d’abans i d’ara, als quals jo he renovat la
confiança a vegades i altres no, la majoria se n’han fet
mereixedors i d’altres no, però en qualsevol cas qui els
ha posat a la picota avui és vostè i no jo. Perquè m’és
igual que per esperit corporatiu vostè interpreti la meva
interpretació com un atac als tècnics d’aquest país, tot
al contrari. El respecte als tècnics em porta a reclamar
dels tècnics l’arbitri de solucions que siguin conciliables en el terreny administratiu, econòmic i de les decisions polítiques que s’han de prendre.
Repeteixo el que vaig dir sobre si s’hagués pogut evitar: és clar que s’hagués pogut evitar. Simplement aplicant un projecte diferent, un mètode constructiu diferent, un sistema de protecció diferent i un sistema de
seguiment de les obres absolutament diferent. Perquè si
vostè insisteix en els temes de caràcter més tècnic sobre l’esfondrament, convé recordar que si fallen alguns
controls, que si no és prou diligent el seguiment i les
auscultacions, tot això se situa en diferents moments en
els temps i amb les mateixes empreses, que no sempre
responen amb la diligència, que tampoc no he trobat en
fets ocorreguts anteriors al 20 de desembre, i que vostè, ni ningú, ni cap col·laborador seu, no corregeix ni fa
corregir.
Nosaltres no hem volgut forçar el calendari de les
obres. Nosaltres hem dit, amb tota claredat: «Si hi ha
obres que s’allarguen mandrosament d’una forma impresentable en la imatge popular vint-i-quatre mesos
quan es poden fer en dotze, si el contractista ho assumeix, que es facin en dotze.» Nosaltres hem dit: «Hem
d’acabar amb l’espectacle lamentable que en els accessos a les poblacions turístiques de tota la costa catalana s’estigui amb obres obertes que haurien pogut estar
tancades i acabades d’una forma sistemàtica i reiterativa com si estiguéssim en la manera de fer obres públiques dels anys cinquanta.» Però això no és posar a prova ni sotmetre a risc el sistema, és simplement deixar
molt clar que a vegades parlant d’una forma diferent,
dialogant d’una forma diferent, buscant el cercle de
l’excel·lència d’una forma diferent i menys perversa,
l’excel·lència emergeix i és possible.
I vostè, senyor Puig, es concentra en un «acte» –diu–
«d’imprudència» el 3 de febrer. Diu: «Forcen els tècnics a firmar uns certificats. Porten la gent a casa i els
PLE DEL PARLAMENT
�24 de febrer de 2005
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
Sèrie P - Núm. 36
24
fan tornar a marxar.» Per sort –vostè ha faltat a la veritat–, per sort. En l’explicació de com es gestiona
aquest episodi, respecte al qual vam ser autocrítics des
del primer dia, vostè ha faltat a la veritat, perquè va
haver-hi un segon esfondrament, que vostè mateix
aquest dematí amb el cap –si l’he interpretat bé– venia
a dir que era un efecte col·lateral de l’esfondrament
primer, que ens porta a decidir que s’aturin els retorns
de la gent quan tot just hi havia començat a haver un
primer retorn de molt poca gent a casa seva. Sobre el
retorn esglaonat de cinc-cents, n’havien tornat no més
de trenta o quaranta, i per tant, a tots els altres simplement se’ls diu: «No volem jugar amb les vostres vides.
No volem que es pugui dir que per l’alarma que ha
generat aquest segon esfondrament, si us continuem
demanant que torneu a casa vostra, algú pugui dir que
esteu cometent una irresponsabilitat i una imprudència,
que no vam cometre i que no vam voler cometre.»
Parla d’informació disponible i d’informació no disponible, diu: «Els llibres d’ordres.» Els llibres d’ordres,
sap què diu el manual de GISA del 20 de maig de 2002
sobre els llibres d’ordres? «La Direcció d’Obra tramitarà el Llibre d’ordres oficial del Col·legi d’Enginyers,
Camins, Canals i Ports, on s’anotaran els esdeveniments més remarcables a parer de la Direcció d’Obres.»
Re més que això –re més que això. Hi he buscat, senyor
Puig, els d’un episodi del mes de març de 2003 i d’un
altre episodi del 26 de novembre de 2003, senyor Puig,
i no hi són. No hi són perquè com que els llibres d’ordres només recullen l’opinió del director d’obres, però
no són l’element de contrast pel seguiment de les incidències de les obres en la relació entre l’UTE constructora i la direcció d’obres, finalment, fins allà on jo sé,
els llibres d’ordres són ben poca cosa, més enllà del que
vostè pugui arribar a pensar.
Vostè, senyor Puig, no només ha compromès els seus
antics col·laboradors, no només ha plantejat una certa
cacera inquisitorial en aquest sentit, no només ens ha
recordat un intent d’externalització de culpes, sinó que
a l’hora de fer pagar justos per pecadors és vostè, avui,
en la forma d’actuar d’avui, ahir, abans-d’ahir i des del
5 de febrer ja li admeto, si és que és veritat que va ser
el 5 de febrer, que vostè va començar a dir coses sobre
aquest tema, qui ha posat GISA en risc, després d’haver trencat el cercle, ha estat vostè. Perquè si GISA
estigués a punt de trencar-se no seria per voluntat
d’aquest Govern, sinó perquè vostè, senyor Puig, hauria posat en perill allò que per vostè mateix era, segons
sembla, un invent extraordinari que calia cuidar com
una peça preciosa de l’herència que ens transmetia.
Però amb relació a aquest tema tinc la impressió que és
precisament vostè –precisament vostè– qui, per raons
que se m’escapen, intenta fer saltar ara l’invent. I nosaltres per aquí no hi passarem. (Remor de veus.)
Perquè, per altra banda –per altra banda–, vostè fa referència a un projecte d’un govern acomplexat. Quin
complex d’un govern que afronta i aborda aquesta crisi
en coordinació, dins del Govern i amb col·laboració
amb l’Ajuntament de Barcelona, i, lluny de qualsevol
complex, assumeix totes les responsabilitats de la gestió d’aquesta crisi i la intenta conduir de la millor manera possible perquè els veïns del Carmel, molts dels
quals ens estan acompanyat avui, ara i aquí, puguin
PLE DEL PARLAMENT
tornar com més aviat millor a casa seva. Sense cap oferiment de col·laboració per part de vostès, com a mínim
que ens consti, potser en seu parlamentària en el torn de
preguntes, però li asseguro, senyor Puig, que a mi no
em consta. A mi no em consta que vostè hagi fet cap
tipus d’oferta en aquest sentit.
I, per altra banda, diu: «Home!, vostès viuen de la renda de la nostra herència. Tot el que s’està fent és perquè
ho vam deixar nosaltres a punt. Vostè no és digne» –em
diu a mi– «de continuar gestionant l’obra pública de
Catalunya. I, en aquests moments, hauria de quedar clar
que aquest traspàs de poder que vam fer no és a benefici d’inventari.»
Senyor Puig, tinc gravat, gravat molt a fons, aquí, molt
a fons, l’episodi del nostre traspàs de poders. (Remor de
veus.) I el tresor més preuat que tinc d’aquell traspàs de
poders és, senyor Puig, la clau que no he canviat per
entrar a la porta del seu despatx. Res més. En el traspàs
de poders, que van intentar que fos silenciat i vergonyant, en una major apagada informativa que no té res
a veure amb el que ara intentava denunciar... (remor de
veus), l’únic que passa –l’únic que passa, senyor Puig,
en aquell traspàs de poder a benefici d’inventaris– és
que, com que no ens podien traslladar ni traspassar el
cercle de l’excel·lència no identificable, era preferible
que no ens traspassessin res. I així va anar.
El nostre Govern, senyor Puig –el nostre Govern, senyor Puig–, ha aprovat en menys d’un any i ha aplicat
en menys d’un any la Llei de barris a la qual vostès van
votar en contra reiteradíssimes vegades, fins i tot, amb
el vot favorable en contra de la seva posició del Partit
Popular. Sistemàticament, el Partit Popular estava a
favor de la Llei de barris i vostès hi van votar sistemàticament en contra. (Remor de veus.) El Govern de
Catalunya en un any –en un any– ha aplicat els tretze
primers programes i abans de final d’aquest mes, o com
a molt tard el 15 de març, haurà convocat la segona
convocatòria dels propers tretze barris per atendre amb
la Llei de barris.
I si alguna cosa tenim clara és que si l’ARI del Carmel
ha de tenir un caràcter extraordinari, justament no és la
Llei de barris qui ha de resoldre els problemes del
Carmel, sinó el caràcter extraordinari de l’ARI que s’hi
ha de fer. I precisament per això parlem de més diners
dels que parlem en el programa de barris, parlem de
més fons de finançament dels que parlem en el programa de barris i abordem totes aquestes qüestions intentant
que la forma d’aplicar els recursos –la rehabilitació, els
projectes urbanístics, les previsions d’intervenció, el
caràcter integral en el barri del Carmel– tingui una dimensió que si fa divuit anys que s’espera, com a mínim, a vostès els en correspon la quota a part de disset.
Per tant, ja em dirà vostè mateix com és que si hi ha
divuit anys d’espera en un programa d’intervenció integral en el Carmel vostès no van estar en condicions
d’acordar i concertar amb l’Ajuntament de Barcelona
una intervenció d’aquestes característiques i d’aquesta
envergadura per al barri del Carmel. (Remor de veus.)
Senyor Puig, és curiós, no?, però, de la forma com vostè intenta posar en evidència aquest conseller o aquest
SESSIÓ NÚM. 45.1
�Sèrie P - Núm. 36
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
24 de febrer de 2005
25
Govern, tinc tota la impressió –tota la impressió– que
no fa altra cosa que posar-se en evidència vostè mateix.
I ho fa –i ho fa– amb tota claredat perquè en la forma
de demanar responsabilitats polítiques no fan altra cosa
que assenyalar amb el dit noms de persones que potser
les haurien d’assumir i ja no les poden assumir perquè
no ocupen aquest càrrec.
Probablement, la major autocrítica que jo hauria de ferme és la d’haver donat per més bona del compte l’herència d’aquest traspàs de poders no fet que vostè em
va donar el dia 22 de desembre de l’any 2003. (Forta
remor de veus.)
Gràcies, senyor president, senyores i senyors diputats.
El president
Té la paraula, per al torn de rèplica, l’honorable senyor
Felip Puig.
El Sr. Puig i Godes
Gràcies, senyor president. Senyor Nadal, ho tenia equivocat, jo no venia aquí a impressionar... No era la nostra intenció. No era el nostre objectiu. No sé si això...,
en tot cas, ha sigut un lapsus, sí que aquesta era la seva
voluntat. Nosaltres veníem aquí a veure si era possible
avançar, a conèixer més a fons la veritat i amb el fet que
s’assumissin, de veritat, les responsabilitats polítiques
que avui no s’han assumit.
Vostè parla d’un buit clamorós en la informació pública. Bé, si és així..., per què no la fan? Si tan veritat i cert
i tan rotund és això, per què no la fan al febrer, al març,
a l’abril, al maig del 2004, al juny del 2004 abans de
començar les obres del túnel modificat? Per què?
Vull recordar que quan jo he parlat de les responsabilitats en cap moment jo m’he posat a la boca el nom de
ningú. No he posat a la picota a ningú. Vostè sí que ho
ha fet, reiteradament, tant dels seus com dels antics,
amb un estil, crec, que també ens diferencia..., també
ho crec. (Veus de fons.) Jo no he posat a la picota a ningú, més aviat he recordat el que vaig fer des del primer
moment i el que, òbviament, vaig fer en el seu moment
també: proclamar la meva confiança en la solvència
tècnica de tots els col·laboradors que jo vaig tenir i el
que continua treballant amb vostè.
I també li he de dir: és casual, però GISA ha construït
en els darrers dotze anys 45 quilòmetres de túnels en
carreteres; 24, 25 quilòmetres de túnels d’obres ferroviàries, de metro; 40 noves estacions... Alguna xemeneia apareix. No se’ns va ensorrar cap túnel de maniobres. GISA ha fet en els darrers deu o dotze anys més
de tres mil obres, amb una inversió que supera els 7.000
milions d’euros, amb un nivell de solvència, de qualitat que creiem que avala la feina que s’ha fet.
I quan nosaltres diem, senyor Nadal, que «fa falta més
atenció als veïns», escolti’m, l’oficial dels bombers de
Barcelona –no ho diu el senyor Puig, l’oficial dels
bombers de Barcelona– diu: «Crec que a molta gent no
l’hi han donat suficient informació ni seguretat.»
I quan diem que hi han altres objectius polítics en la
seva gestió, fins i tot una de les persones que molta gent
identifica com és de les que més a peu de carrer i al
SESSIÓ NÚM. 45.1
costat de la gent estan, deixa l’evidència en els mitjans
de comunicació. En funció de com són els titulars del
dia dels diaris del matí acabem tenint el dia d’una manera
o d’una altra. El fet és que un titular et canvia el dia. La
seva prioritat, la seva obsessió és aquesta en el fons –és
aquesta–, ho diu la regidora de districte, del Partit Socialista. Aquesta és en el fons... (remor de veus), del
Govern municipal –del Govern municipal–, disculpin
l’error, del Govern municipal. (Remor de veus.) Del
tripartit municipal. Ho he dit bé ara? (Veus de fons.) Del
tripartit municipal.
Senyor Nadal, vostè, també, deixi’m ja que, per acabar,
li recordi: no sé com pot comparar el meu traspàs de
poders i l’acord que vàrem tenir vostè i jo en donar-li
o no publicitat..., per cert, un traspàs que jo sí que el
tinc gravat, certament cordial, com certament cordial
han sigut, malgrat la dificultat política, algunes entrevistes i algunes trobades que hem tingut vostè i jo durant aquests dies. Però vull recordar que el traspàs que
vam fer en què, segons a criteri seu, vaig traslladar-li
tota la informació i em vaig posar a la seva disposició
per donar tota la informació que fos necessària, no sé
com ho pot comparar amb un protocol de censura dels
mitjans de comunicació que emana d’aquest Govern.
Sincerament, és un nou exercici de perversió.
Finalment..., home, dir que..., i és només una referència perquè, sí, jo sóc tècnic, tinc aquesta, en tot cas,
desviació. (Rialles en un sector de l’hemicicle.) Però,
clar, comparar el mètode de construir túnels amb aquella, diguem-ho així, teoria de deixar anar l’ase per la
muntanya i per on passa l’ase anar construint la carretera amb el mètode austríac, em sembla molt poc procedent.
Escolti, el mètode austríac consta de tot un manual, de
tot un seguiment importantíssim de protocol d’actuació
dels tècnics que estic convençut que és –i ho continuarà sent, doncs– un mètode, entre molts, utilitzat per
construir els túnels, com s’estan construint avui a Catalunya, com s’estan construint avui a Barcelona i no
passa res, o sí, segons, ho repeteixo, en funció de quin
seguiment i de quines responsabilitats s’assumeixin.
Moltes gràcies, senyor president.
El president
Senyor Mas, té la paraula.
El Sr. Mas i Gavarró
Sí... Senyor Nadal, en la seva intervenció ha planat, he
entès jo –i em sembla que ho ha entès gairebé tothom–,
ha planat l’ombra d’una certa sospita, se suposa que de
mètodes no precisament ajustats a la legalitat. Sí, tothom ho sap.
Jo només els demano una cosa: si tenen més que sospites, tenen proves, vagin als tribunals. Presentin querelles. De sospites, n’hi ha respecte a tothom. Respecte a vostès, n’hi ha un munt, però no les manifestem, ni
les insinuem. Sí que sabem una cosa, que si algú en
aquest país no pot parlar d’aquest tipus de sospites o
d’ombres són precisament vostès, perquè... (remor de
veus) –permetin-me un moment, els hem escoltat a tots
vostès amb molta atenció–, perquè si alguna herència
PLE DEL PARLAMENT
�24 de febrer de 2005
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
Sèrie P - Núm. 36
26
va deixar el projecte socialista fa uns quants anys a
l’Estat espanyol amb participació seva era precisament
una manca molt important de confiança respecte a tots
vostès.
I escolti, no som nosaltres els que ens dediquem a parlar d’aquestes coses, i menys jo, no m’ho han sentit a
dir pràcticament mai, entre altres coses perquè no tinc
cap interès a parlar del passat, però no estem disposats
a què vostès contínuament vagin estenent aquesta ombra de sospita.
Després de la intervenció del senyor Nadal d’aquest
matí hem escoltat un grapat d’aplaudiments. Què
aplaudien, senyores i senyors diputats del Partit Socialista? Què aplaudien? Vostès han vingut aquí a salvar
la cara i a salvar-se vostès. A això és al què han vingut.
Perquè quan els veïns a vostès –i a vostè, senyor Nadal–
els xiulen i vostès els aplaudeixen, no pot tenir també
en aquest cas la sospita que els equivocats són vostès i
els que l’encerten són els veïns?
Els veïns és veritat que han perdut la casa alguns d’ells
–altres no saben si la podran recuperar–, tot això és
cert. Afortunadament, comparteixo amb vostè plenament, al 100 per cent, que afortunadament no hi ha
hagut ni una sola víctima mortal. No han perdut les
seves vides, i això és el més important de tot, totalment
d’acord, però han perdut, senyor Nadal, senyores i senyors del Govern, una part de les seves vides, perquè
quan s’ensorra una casa, no només s’ensorren unes
pedres, no només s’ensorren unes parets, s’ensorra alguna cosa més important que tot això, i això sí que s’ha
perdut. I això, em sembla que encara que hagin perdut
la casa, aquestes persones afectades el que no han perdut és ni el criteri ni la sensibilitat.
No aplaudeixin més durant tota la sessió d’aquesta tarda, els ho demano. No és cap consell, simplement és
una petició.
El senyor Maragall ahir, i avui ho ha tornat a fer el senyor Nadal, m’ha recordat una anècdota del servei militar. Un cop es va produir un accident que va consistir
en què es va disparar un fusell –es va disparar–, i van
estar hores i hores buscant qui era el responsable i qui
era el culpable, i no el varen trobar. Sap que varen fer,
aleshores? Van arrestar el fusell, el van arrestar. (Remor
de veus.) Sí, sí, vostès ja saben que això passava.
Bé, el problema, senyor Nadal, i senyor Maragall –ja
que vostè també va insistir en aquest sentit–, el problema del que ha passat en el Carmel no és el «mètode
austríac». El problema no és l’externalització, no és
GISA –no és GISA–, no és Convergència i Unió, no és
el subsòl i el terra, que segons vostè ara resulta que s’ha
de mimar. No és aquest el problema. El problema, senyor Maragall –disculpi’m que m’adreci a vostè com a
màxim responsable del Govern–, el problema són vostès. El problema són vostès, i avui ho han tornat a demostrar. Vostès, per la seva incompetència, per la seva
arrogància, de la qual presumeixen, dia sí dia també, la
seva manca de sensibilitat i en alguns moments la seva
manca de coratge.
El Carmel, senyor Maragall, és el mirall i l’aparador
d’una cosa que nosaltres ja més o menys sabíem, que
és que en aquest país no hi ha govern, en aquest país no
PLE DEL PARLAMENT
hi ha bon govern. I tot això que ja sabíem però que
s’amagava darrere dels discursos, de les declaracions,
de les contradeclaracions, de la pirotècnia i dels focs
d’artifici, tot això ha sobresortit d’una forma evident i
absoluta en el tema del Carmel. No hi ha bon govern.
Vostè fa poc aquí va dir que estàvem, que el país estava en bones mans. No, senyor Maragall, estem en males mans, no nosaltres, el país en el seu conjunt està en
males mans.
Vostès diuen, i vostè ho va dir ahir i per això m’adreço a vostè...
El president
Senyor Mas, hauria d’anar acabant...
El Sr. Mas i Gavarró
Sí, acabo en un minut o dos. (Remor de veus.) Vostè va
dir... (Remor de veus.) Ja sé que tenen ganes que acabi
de pressa però tinguin un mínim de paciència.
El president
No, senyor Mas, és que se li ha acabat el temps.
El Sr. Mas i Gavarró
Vostè va dir, senyor Maragall, i avui s’ha reiterat, que
paguen justos per pecadors. No sé si els que avui han de
plegar, per decisió del conseller d’Obres Públiques, són
justos o no –això ja ho decidiran vostès–, però el que sí
que sabem és que els pecadors són vostès. I vostès no
assumeixen aquesta responsabilitat. Altra cosa és que
vulguin fer, o que no vulguin fer –millor dit–, penitència, i que vulguin convertir el seu pecat en virtut –allà
vostès–, però els pecadors són vostès. I pel que sigui,
per raons que es poden entendre i d’altres que potser
no, pel que sigui, vostès no assumeixen, en el nivell que
correspon, les seves responsabilitats.
I darrer tema. M’agradaria, senyor Maragall, que vostè pugés a la tribuna, en un dia solemne com aquest, i
reiterés que la culpa de tot plegat, com va dir ahir en
seu parlamentària, és de Convergència i Unió. Si ho fa
s’enfonsarà una mica més en el pou de la incredulitat,
i també en el pou del descrèdit. Però jo li demano que
ho faci, per poder tenir un debat, si cal, en aquest sentit. Perquè, si calla, aquesta serà la imatge viva de la
seva impotència política.
El president
Té la paraula l’honorable conseller, senyor Joaquim
Nadal.
El conseller de Política Territorial i Obres Públiques
Senyor Mas... Vull fer, abans de contestar al senyor
Puig i al senyor Mas, dos aclariments. Un primer, respecte al retorn frustrat del dia 3 de febrer. Els tècnics
continuaven mantenint, l’endemà, que es ratificaven en
aquell certificat, que no se’n volien desdir i que el volien mantenir fins a les últimes conseqüències fins ara
mateix.
SESSIÓ NÚM. 45.1
�Sèrie P - Núm. 36
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
24 de febrer de 2005
27
Tant és així que, quan vam haver de plantejar si firmaven un nou certificat pel retorn, ara, els tres tècnics responsables de les dues UTE, deien: «No, amb el que ja
vam firmar el 3 de febrer ja n’hi ha prou.» I nosaltres
vam creure, sense forçar res, sinó situant les coses en
aquell terreny que ens és imprescindible per ser jutjats
com a bons gestors i no dilapidant els termes contractuals de la relació entre el Govern, el gestor, la direcció
d’obres i l’empresa contractista, que és per deixar clar,
que ara n’hi ha uns que firmen perquè volen i perquè de
bona fe s’hi mostren disposats, i n’hi ha uns altres que
havien de firmar i era la seva més absoluta obligació,
perquè eren en els termes del contracte que tenien firmat els responsables de l’obra i havien de respondre’n
civilment, com civilment de forma subsidiària respondrà aquest Govern si així toca. Per tant, aquell certificat val per al que val, i no val per als veïns, però per al
Govern era absolutament imprescindible per deixar clar
que en les reclamacions legals de caràcter patrimonial
que formularem, aquells tècnics ens deien que més
enllà de l’esfondrament puntual que s’havia produït res
–res– no havia de fer patir ningú.
Pensi que la preocupació per allò que les persones han
deixat en les seves cases, aquells que hi han deixat alguna cosa, que n’hi ha un grapat –trenta-tres, moltes
coses; d’altres, uns quants dies de les seves vides; d’altres, la moral col·lectiva com a barri–, tothom hi ha deixat alguna cosa. Però pensin que, filant primíssim, el
Govern va esperar la disponibilitat del cap dels bombers de Barcelona per fer entrar a la casa que s’havia
d’enderrocar, un cop s’havia enderrocat el primer forjat, per treure tantes coses com es poguessin treure, atenent justament aquesta sensibilitat i responent una interpel·lació que ens feien, a l’alcalde de Barcelona i a
mi mateix, en el barri, dient: «No prometis el que no
pots prometre. No diguis que podrem recuperar coses
que tenim a dintre casa si no les podrem recuperar.»
I el primer dia, el senyor Vicente Alegre, que estava
entrant, ens truquem i diu: «Entro perquè jo no hi veig
cap perill.» I degudament assessorat, jo li dic: «No entris. I no entris fins que els bombers no et deixin entrar.
I quan els bombers et deixin entrar, aleshores entra tu,
i que entri tothom qui calgui, i traguem tantes pertinències com sigui possible, com més millor.»
Però si alguna cosa no farà aquest Govern serà justament barrejar els sentiments dels veïns del Carmel, els
seus problemes, la gestió d’aquests problemes i l’intent
de solucionar-los amb la baralla i batalla política en la
forma i en els termes que vostès ara aquí, des de fa ja
una setmana l’han volgut conduir i l’han volgut portar
cap aquí.
De fet, senyor Mas, ara, intervenint, intentant que el
senyor president de la Generalitat respongui i atengui
el seu requeriment, vostè, senyor Mas, fa bo, sensu
contrario, aquell argument que deia. Perquè sortint
vostè ara ens honora amb l’honor que no ens va concedir el president Pujol no responent directament la Moció de censura que li formulava el senyor Maragall en
aquell moment.
Gràcies, senyor president, senyores i senyors diputats.
SESSIÓ NÚM. 45.1
El president
Té la paraula el senyor Mas.
El Sr. Mas i Gavarró
Senyor Nadal, avui hauria estat molt més senzill per a
tots plegats, també per a vostès, que en la seva intervenció hagués actuat amb molta més humilitat, amb molta menys arrogància i assumint la responsabilitat important que vostè té o que li han delegat –esculli el que
vulgui. Això no ho ha fet.
I, posats a parlar de l’episodi del 3 de febrer, jo no li
nego que a vostès els ha impulsat en tot moment...
–perquè, si no, serien males persones–, no els nego que
els ha impulsat un desig de garantir per sobre de tot la
seguretat. Només faltaria, senyor Nadal; no es posi cap
medalla per això. És la pura evidència, és el que cal fer
no per part d’un govern, per part de qualsevol persona
sana, saludable i que tingui dos dits de judici: garantir
primer la seguretat de tothom.
Per tant, vostès han fet allò que és més elemental, però
no pretenguin que nosaltres a més a més els aplaudim
per haver indicat a uns veïns una tarda que anessin a
casa seva, que dormissin allà i l’endemà que els haguessin de treure. Si això, senyor Nadal, no li mereix
cap mena d’autocrítica, ni un petit mil·límetre d’autocrítica, si vostè considera que això no és suficient perquè
algun alt responsable polític plegui immediatament,
aleshores és que no parlem el mateix llenguatge.
Reflexioni sobre això. Reflexioni a fons vostè mateix,
i independentment de voler salvar la cara a qualsevol
preu, i el càrrec, que s’entén molt bé, pensi si això és
una actuació correcta o no: enviar uns veïns a casa seva
una tarda i treure’ls l’endemà.
Vostè creu que a partir d’aquí hi pot haver el més mínim, la més mínima dosi de confiança respecte a vostès? No s’estranyi si ara no hi volen tornar encara que
els donin garanties. No s’estranyin, senyor Maragall, si
en aquest moment a tot Catalunya, a aquelles ciutats on
ha d’arribar el metro, a la ciutat de Barcelona, la gent
en lloc de reclamar el metro com han fet durant tants
anys, ara estan reclamant a crits que el metro no hi vagi.
Això no és culpa d’altres, és culpa seva per no haver
actuat amb la diligència i amb la competència que hauria calgut, i també amb la transparència.
I, finalment, senyor Nadal –i ara suposo que es posaran
a riure–, nosaltres no tenim res contra vostè –nosaltres
no tenim res contra vostè. Entre altres coses, perquè ens
coneixem des de fa molts anys, hem col·laborat en diverses ocasions, jo mateix amb vostè he fet un munt de
coses positives al servei de molta gent, i no li tenim ganes especials; no senyor, encara que vostè s’ho pensi.
L’única cosa que li estem demanant és que aquest Govern i el seu president actuïn amb el coratge necessari.
I coratge significa que en un moment clau, ara no protegit per una pregunta parlamentària de dos minuts i
mig, senyor Maragall, com ahir, on vostè sempre té
l’última paraula, que en un moment clau vostè pugi a
la tribuna i digui la seva, i torni a repetir, si realment ho
pensa, que tot això, com va dir ahir en seu parlamentària, és culpa de Convergència i Unió. Faci-ho un altre
PLE DEL PARLAMENT
�24 de febrer de 2005
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
Sèrie P - Núm. 36
28
cop, i aleshores tindrem un debat també sobre això i
sobre altres coses.
Per tant, escolti’m, no hi ha res personal respecte a ningú; hi ha el judici sobre un govern que està actuant
malament. Vostès són govern i nosaltres som oposició,
vostès són govern i nosaltres, oposició avui, i, per tant,
vostès han de fer de govern i nosaltres d’oposició.
I això és el que nosaltres hem fet, com ha dit molt bé el
senyor Puig, durant els primers dies, fent exactament el
contrari del que vostès feien sempre... (remor de veus)
–sí, senyors i senyores, sempre; que sempre intentaven,
a la més mínima, i jo n’he patit alguna conseqüència,
entre d’altres, saltar a la jugular–, i donar-los temps per
gestionar correctament una emergència important. Però
no ens facin culpables d’allò que simplement és atribuïble a vostè, a vostès en general.
Per tant, senyor Maragall, seguim esperant que vostè
pugi a la tribuna i que torni a ratificar –que torni a ratificar– si com va dir ahir... (remor de veus), si com va
dir ahir tot això és culpa de Convergència i Unió i si
resulta que nosaltres tenim el desvergonyiment que
vostès, pobrets angelets, hagin d’assumir les responsabilitats d’aquests dimonis escuats que eren la gent de
Convergència i Unió.
El president
Senyor Nadal, em demana la paraula? (Pausa.) Sigui
conscient que obre torn, eh? Té la paraula.
El president
Senyor Mas...
El Sr. Mas i Gavarró
Sí, molt breument, també des d’aquí mateix..., observant el silenci avui absolutament protegit del president
de la Generalitat (remor de veus), per dir-li, al senyor
Nadal, que altra gent i jo mateix hem assumit totes les
responsabilitats per bé i per malament; les bones guanyant les eleccions, les no tan bones no guanyant-les
prou bé. Les hem assumit absolutament totes.
I dit això, deixi’m dir-li que el que avui es posa en evidència, en total evidència, és que vostès no només han
actuat amb greu incompetència, sinó que actuen amb
greu manca de coratge polític. I això encara és pitjor
–això encara és pitjor.
I el que hauria d’haver fet vostè, també per dignitat, és
no tallar el coll d’uns col·laboradors només, sinó presentar formalment la seva dimissió. I el president de la
Generalitat, el que hauria d’haver fet immediatament és
acceptar-la. Potser vostè és un peça massa important
d’aquest Govern perquè el deixi, potser aquest Govern
sense vostè i algú altre faria aigües per tots costats. I per
això, probablement, vostè avui no plega, però en circumstàncies normals d’un govern normal, vostè hauria
d’haver plegat.
(El president de la Generalitat demana per parlar. Forta remor de veus.)
El conseller de Política Territorial i Obres Públiques
Ho sé, però no em puc estar de dir, senyor president, de
l’escó estant, que en aquesta darrera intervenció, amb
un punt de cinisme, de demagògia, d’una certa indignitat, el senyor Mas està intentant portar les coses a un
terreny en què, com que falta a la veritat i no es recorda de les seves experiències passades, en realitat imputa
i fa culpables i estableix unes responsabilitats polítiques
que ell sap que en el terreny que les han plantejades no
hi són i que en el terreny que les hem reconegudes no
són justes, però serveixen per deixar clar que al Carmel
l’única prioritat són els veïns.
El president
Té la paraula el president de la Generalitat.
El president de la Generalitat (Sr. Pasqual Maragall
i Mira)
Però hauria de quedar clar que si hem de repassar les
trajectòries de cadascun i l’evolució, els problemes són
d’una altra índole i se situen en un altre terreny.
Amb la vènia... (Pausa.) Vostè ha volgut que jo sortís i
jo surto, efectivament. A dir-li que la seva intervenció
demostra que hi ha alguna cosa més –alguna cosa més–
que simplement un mal govern per part de vostès en els
darrers anys. Que el president Pujol es va equivocar. Es
va equivocar en el moment en què no va contestar allò
que per llei efectivament havia de fer, que era contestar una moció de censura, que no hi ha cap llei al món
que digui que es pot contestar per algú que no és el
mateix «mocionat», cap, ni, per descomptat, el Reglament del Parlament de Catalunya. Que es va equivocar
nomenant-lo, a vostè, i llançant-lo, a vostè, en aquella
ocasió com a candidat. (Remor de veus.) Per això va
guanyar..., ha guanyat tant que no el veig governant. I
facin el favor d’escoltar un moment.
I jo no vull –no vull– tornar a recordar els actes de dimissió de responsabilitat que en el passat alguns responsables dels governs anteriors havien fet. Nosaltres
assumim la nostra, l’assumim i l’assumirem, governem
i governarem, i per més que vagin dient, aquesta cantarella inacabable «és que vostès no governen, és que el
problema són vostès, és que el problema és que no tenen no sé què» esdevé la descripció d’un únic problema, que és que el Govern ara el tenen uns i abans el
tenien uns altres.
Miri, la malícia de les seves paraules a mi em demostra..., la malícia de les seves paraules, el to de les seves
paraules, després del to que ha utilitzat el conseller, em
demostra que vostès tenen la cua de palla, que vostès
realment tenen un problema i que s’han sentit atacats
per una acusació que d’alguna forma vostès mateixos
se’n deuen ressentir, com a verídica, perquè altrament
no s’explicaria que vostè hagi sortit aquí amb el to, amb
la falta de respecte, amb el to i la falta de respecte que
ha utilitzat.
Tant és així –tant és així– que, dels que van tornar el
primer dia, uns quants que van voler encara estant vivint a casa seva i naturalment no ha passat res. Perquè
si parlem de vides –si parlem de vides–, que quedi clar,
ell ho ha reconegut, aquí no hi ha cap vida humana en
joc en aquest moment.
PLE DEL PARLAMENT
SESSIÓ NÚM. 45.1
�Sèrie P - Núm. 36
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
24 de febrer de 2005
29
Nosaltres hem aplaudit el conseller aquest dematí, sí,
però l’hem aplaudit segurament equivocadament, perquè no havíem d’haver-ho fet. Però ha sigut perquè hi
ha hagut una reacció, jo crec, instintiva per aplaudir
l’honradesa i el rigor de l’explicació que s’havia fet i al
mateix temps el conteniment amb la qual s’havia fet.
I vostès no han estat a l’alçada, senyor Puig i senyor
Mas. I vostès no han estat a alçada perquè vostès tenen
alguna cosa a amagar; si no, no s’explicaria el seu to.
La història ho demostrarà. Vostès han trencat avui una
regla que en aquest Parlament s’havia respectat sempre,
que era el respecte entre diputats i el respecte al president de la Generalitat. I, d’això, la història els en passarà factura. (Remor de veus.)
El president
El president de la Generalitat de Catalunya
Sí, no, molt breument, perquè penso que, efectivament,
hem tocat el moll de l’os. Vostès tenen un problema, i
aquest problema es diu 3 per cent. (Forta remor de veus.)
El president
Senyor Mas... (Remor de veus.) Sí, sí, senyor Mas, té la
paraula...
El Sr. Mas i Gavarró
Sí. Senyor Maragall... (Persisteix la remor de veus.)
El president
Senyores diputades, senyors diputats, si us plau... (Pausa.) Senyor Mas, té la paraula, breument.
Senyor Mas, s’ha obert un torn, per tant, té la paraula.
El Sr. Mas i Gavarró
El Sr. Mas i Gavarró
Senyor Maragall, m’hauria d’explicar exactament en
què li hem faltat al respecte, perquè, si no, és simplement una frase.
El que passa, que potser vostè té la pell tan prima i l’orgull tan ple i l’amor propi tan inflat que al final resulta que, a qualsevol crítica, encara que sigui expressada
en termes absolutament correctes des d’un punt de vista
parlamentari i des d’un punt de vista personal –no se li
ha fet cap al·lusió personal de cap mena, simplement
sobre el funcionament del seu Govern–, vostè hagi de
replicar que se li està mancant al respecte. Algun problema deu tenir vostè si considera que en aquest Parlament se li falta al respecte simplement per la sessió que
hem tingut avui.
Segona cosa. Jo estic absolutament al·lucinat que vostè s’aixequi en aquest Parlament en un sessió com la
d’avui i parli de tot menys del Carmel. És a dir, vostè
es posa dret, ens parla de la Moció de censura que vostè
va organitzar per criteris purament partidistes, o per
passar l’estona perquè es devia avorrir, i ara resulta que
el gran problema és si el senyor Pujol li va contestar o
no la Moció de censura? Aquest és el problema, senyor
Maragall? Aquest és el problema del Carmel? Aquest és
el problema del túnel del metro? Aquest és el problema
de l’obra pública de Catalunya?
No, senyor Maragall, jo no esperava això de vostè, jo
esperava una altra cosa. Jo esperava que vostè, que ahir
en aquesta mateixa seu, ben emparat pel Reglament del
Parlament i, per tant, sense capacitat de controvèrsia...,
que avui anés a aquella tribuna (l’orador assenyala la
tribuna d’oradors), no a aquesta, a aquella tribuna, i
davant de tothom ens parlés del tema que avui ens ha
convocat, que és el Carmel, els veïns, la gent afectada,
l’obra pública a Catalunya, la confiança que ha de merèixer un govern del país, el bon govern que tots plegats
necessitem, els que hi són –vostès– ara i els que esperem tornar-hi ben aviat.
El president
Senyor president..., el senyor president demana la paraula...?
SESSIÓ NÚM. 45.1
...vostè ha perdut completament els papers. Si el president de la Generalitat avui ha d’acabar aquest torn parlamentari d’aquesta manera, vostè ha perdut completament els papers. Vostè ha perdut completament els
papers, senyor Maragall. Si era per això, realment es
podia haver estalviat aquesta intervenció.
Jo li demanaria, senyor Maragall..., senyor Maragall, li
demanaria... (veus de fons), li demanaria una cosa, i li
ho dic també amb tota la modèstia i espero que amb
tota la correcció i amb tot el respecte: entre vostès i
nosaltres en aquests propers mesos hem de fer coses
molt importants al servei d’aquest país, no ho oblidi.
Per fer aquestes coses importants és molt necessari que
un cert cercle de confiança entre vostès i nosaltres segueixi existint, i que aquest cercle de confiança, que no
és d’amistat, però és de confiança política, d’intentar
fer coses junts al servei del nostre país i de la seva gent,
de la gent del Carmel i de molta altra gent, que això no
es trenqui. I amb la seva última intervenció això es trenca definitivament. Vostè engega la legislatura a fer punyetes. Suposo que n’és conscient.
I, per tant, li demano, formalment, amb modèstia i amb
ple respecte, que vostè retiri aquesta última expressió i
que puguem tornar a restablir aquest mínim de confiança que el nostre país necessita.
(Remor de veus.)
El president
El senyor president demana la paraula..., i la té.
El president de la Generalitat
Honorable senyor diputat, accedeixo a la seva demanda. Però accedeixo a la seva demanda per una sola raó,
perquè vostè acaba de dir una cosa molt important, que
interessa més el país que tot el que ens ha dit abans. I
això tan important és que Catalunya té al davant coses
molt importants a fer i espero de vostè i del seu Grup
que estiguin en condicions de complir efectivament la
seva part de l’obligació en els mesos que vindran en els
quals es jugarà l’Estatut de Catalunya, la Constitució
espanyola i, en bona mesura, el nostre futur.
PLE DEL PARLAMENT
�24 de febrer de 2005
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
Sèrie P - Núm. 36
30
El president
Senyor Mas...
El Sr. Mas i Gavarró
Jo li agraeixo, senyor Maragall, aquesta rectificació,
que em sembla que és bona, no l’humilia en absolut
–no l’humilia en absolut–, però els ho torno a dir, si en
algun moment vostès tenen alguna sospita, al marge del
que s’ha dit avui, sobre el que sigui, facin el favor de fer
allò que s’ha de fer: anar als tribunals, presentar les
demandes que calgui i, a partir d’aquí, ja se’n parlarà.
Però deixin d’estendre l’ombra de la sospita pertot arreu, perquè vostès no ho poden fer, per trajectòria, i no
ho han de fer sobretot mirant cap al futur.
El president
Moltes gràcies a tots dos.
És el torn del Grup Parlamentari Socialistes - Ciutadans
pel Canvi i té la paraula el seu portaveu, el senyor Miquel Iceta.
El Sr. Iceta i Llorens
Moltes gràcies, senyor president, he de dir-li que he
estat a punt de demanar-li empara, perquè em semblava... (Remor de veus.)
El president
Senyor Iceta, fem-ho bé, esperi’s un segon...
El Sr. Iceta i Llorens
Jo parlo per als veïns, i em sembla que ells sí que escoltaran.
El president
Va, doncs. Endavant.
El Sr. Iceta i Llorens
He estat a punt de demanar-li empara perquè corríem el
risc de perdre el fil de debat, i jo crec que el tema no es
mereix que es perdi el fil de debat.
Volia començar així, senyor president, senyores i senyors diputats..., vull que les meves primeres paraules
vagin adreçades a mostrar la solidaritat del Grup Socialistes - Ciutadans pel Canvi amb els veïns i veïnes del
barri del Carmel afectats per una desgràcia causada per
les obres de la línia 5 del metro.
(El president s’absenta del Saló de Sessions i el vicepresident primer el substitueix en la direcció del debat.)
La intervenció del nostre Grup, així com la tasca dels
governs de Catalunya i de la ciutat de Barcelona, té
com a objectiu prioritari defensar els interessos dels
veïns i les veïnes afectats, la seva seguretat, la compensació pels perjudicis que han patit, la recuperació
dels seus immobles, o l’assignació de nous immobles
quan la recuperació sigui impossible, i també pal·liar
el perjudici sofert pel comerç i les activitats econòmiques.
PLE DEL PARLAMENT
Volem reconèixer i agrair la presència d’alguns veïns i
veïnes del Carmel i dels seus representants avui, aquí.
Compartim la seva angoixa, som conscients que hi ha
pèrdues que no es podran mai compensar, ens sotmetem, per tant, de bon grat a les seves crítiques i acollim
les seves propostes.
El nostre objectiu és fer possible que recuperin la tranquil·litat i l’alegria de viure en el seu barri, i volem que
sàpiguen que no descansarem fins a aconseguir-ho.
Tothom parla en nom dels veïns del Carmel. Ells ja han
dit el que volen: explicacions, disculpes, responsabilitats, compensacions, garanties i exemples. Nosaltres
creiem sincerament, conseller, que vostè les ha donat.
Més enllà d’errors i encerts puntuals, vostè i el Govern
de què forma part estan treballant amb la responsabilitat, la serietat i l’eficàcia que ha de dignificar la gestió
pública, potser sense l’espectacularitat d’efectes immediats, difícils en circumstàncies com aquesta, per no dir
impossibles, però fent el que cal fer per recuperar la
confiança de fons en la política i en la gestió pública.
I volem dir-los, modestament, però fermament, als veïns i les veïnes del Carmel, que la millor garantia per a
la recuperació de la tranquil·litat en el seu barri, per
impulsar la regeneració urbana que cal i assegurar la
continuïtat amb seguretat de les obres del metro..., cal
prosseguir en la línia que el conseller Nadal i el Govern
de la Catalunya està tirant endavant. N’hem estat convençuts des de sempre, però encara més després de sentir la seva intervenció d’aquest matí. Sabem conseller
que per vostè en aquests moments no hi ha més èxit
personal o polític que el retorn, la satisfacció i la compensació als afectats, i en el fons aquesta és la màxima
garantia que podem donar-los.
I feta aquesta menció, em deixaran que discrepi amablement del molt honorable president de la Generalitat.
Perquè avui, si no l’he entès malament, deia: «Potser no
hauríem hagut d’aplaudir.» Jo discrepo d’ell. Nosaltres,
als responsables polítics que donen la cara, siguin o no
del nostre partit, els aplaudim. No ho hauríem pogut
fer, si haguessin defugit responsabilitats, si s’haguessin
amagat o si s’haguessin dedicat en moments de crisi a
inaugurar una discoteca, llavors no. (Remor de veus.)
Segona qüestió que jo crec que cal parlar i parlar clarament. Es parla de transparència –tota, tota, absolutament– i que no es poden fer acusacions o insinuacions
infundades –tota la raó. I en la meva intervenció, creguin-me, i a més em subjecto, com no podia ser d’altra
manera, a la crítica pública dels altres grups, dels altres
companys diputats, dels mitjans de comunicació, intentaré no caure en el que considero un error de tot debat
parlamentari, que a més desprestigia no només la persona o el Grup que fa mal ús de les seves prerrogatives
parlamentàries, sinó el conjunt de la política.
I creguin-me que nosaltres també hem aplaudit el conseller Nadal per un altre motiu: perquè creiem que ha
entomat responsabilitats que li pertocaven, però també
algunes que no li pertocaven. I això en política pot no
tenir compensació. Ningú té l’obligació d’agrair el que
podem considerar una obligació dels responsables polítics. Però, creguin-me, el Grup a què pertany el conseller té l’obligació, moral, si m’ho permeten, de fer un
SESSIÓ NÚM. 45.1
�Sèrie P - Núm. 36
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
24 de febrer de 2005
31
reconeixement especial, singular, perquè creiem que és
sobretot merescut.
Hem pogut aquests dies parlar amb molta gent, del
Carmel i de fora, i ens diuen: «Mira, sort que ha passat
això amb en Nadal, ja veurem si hi té responsabilitat o
no, però amb aquest estem segurs que el tema tirarà
endavant.»
I pensava que potser només era una opinió meva, però
he d’agrair al senyor Artur Mas la sinceritat de part de
la seva intervenció. Jo li vull agrair que hagi pujat a
aquesta tribuna, perquè l’he entès així, i em disculpo
per endavant si no és..., però deia: «Home, nosaltres
entenem per què no plega vostè, perquè al cap i a la fi
és un dels puntals del Govern.»
Si m’ho permet, senyor Mas, si es girés el revés, sembla que Convergència i Unió es veu obligada a demanar la dimissió del senyor Nadal precisament perquè és
un dels puntals del Govern. Si no és així, doncs, millor;
si vostès consideren que és proporcionada la responsabilitat, doncs, ja es veurà.
Nosaltres, la veritat és que ens sentim orgullosos de
tenir-lo en el nostre partit. Ens va costar. No sé si tothom ho recordarà: el senyor Nadal no... En fi, va costar. Va voler estar en una llista, va estar disposat a fer
d’alcalde, deia, «per una estona», perquè li agradava
molt la feina, però sempre que anés com a independent,
no fos cas, no? I nosaltres, la veritat, vam fer els possibles per convèncer-lo que tampoc érem tan mala gent,
i finalment ho vam aconseguir.
Però ens en sentim orgullosos no només perquè ens va
costar incorporar-lo en la nostra candidatura, ja m’entendran, sinó perquè hem après d’ell, hem gaudit del
seu exemple, de la seva feina. I permetin-me que ho
torni a recordar, perquè qualsevol responsable polític
pot tenir en un moment determinat la temptació de posar davant la defensa de la seva imatge: el que és important és aquell responsable polític que sap posar davant
l’interès públic, davant del que pot ser el seu interès
personal, la seva imatge personal o perdre el temps
defugint responsabilitats, intentant establir quines eren
i quines no eren. Ho sento, hem aplaudit, però jo, si
avui no hagués aplaudit, no hauria dormit tranquil.
Una cosa és aquest orgull que sentim com a socialistes..., i l’orgull que sentim perquè en Joaquim Nadal
hagi entomat crítiques, algunes que potser li corresponien i altres que no.
Però, escoltin-me, que ell hagi volgut mossegar-se la
llengua, en fi, pot ser un costum; ara, el seu Grup Parlamentari no pot –no pot. I nosaltres hem de dir a la
cambra, als ciutadans, en general a l’opinió pública,
que ens ha dolgut assistir aquests dies a una campanya
de desprestigi precisament perpetrada pels que van
aprovar el projecte, van adjudicar l’obra, van aprovar
un mètode constructiu que planteja problemes, que
s’han de poder resoldre, però que planteja problemes,
van acceptar modificacions a pilota passada, saltant-se
tràmits i verificacions, concentrant encàrrecs en poques
empreses, reduint fins a fer pràcticament inservibles els
controls de l’obra i, en canvi, avui volen, pretenen aparèixer com els garants de transparència i eficàcia.
SESSIÓ NÚM. 45.1
Mirin, estem indignats. Però ho repeteixo..., i crec que
compliré, perquè m’ho he preparat, no vull que les
emocions que a vegades es poden desbordar en un debat em traeixin, no voldria traspassar el que crec que en
un debat polític ha de ser l’enumeració de fets, i, per
tant, fer un estalvi solemne de qualificatius, particularment de desqualificatius; no crec que sigui bo.
Jo crec que el judici l’han de fer els ciutadans; nosaltres
podem i tenim l’obligació de proporcionar arguments.
Creguin-me que crec que els ciutadans faran un judici
que no serà negatiu respecte al conseller Nadal ni
d’aquest Govern, entre d’altres coses, perquè alguns
dels defectes que nosaltres apreciàvem en el Govern de
Convergència i Unió, Convergència i Unió segueix
practicant-los des de l’oposició. Per exemple: tenim un
problema? Doncs, què fem? Encarregar una enquesta i
publicar-la. Doncs, com avui. Amb un avantatge, que
volem reconèixer aquí: aquest cop sí, almenys, l’enquesta la paga el partit; és un avanç.
Jo recordo fa mesos que per intentar explicar el canvi
vaig dir: «El canvi és que vostè ja no és conseller.» Hi
ha gent que només recorda aquella part de la meva intervenció, que maleïda la gràcia, perquè..., i per això
em limito, intento limitar-me al màxim, però potser
vaig ser ingenu. I també ho vull dir. Perquè realment el
canvi no és només un problema que un govern entra i
un altre surt, o un surt i un altre entra, per aquest ordre,
sinó realment si canvien les polítiques i es revelen com
a més eficaces i capaces de reformar.
I, per tant, probablement, el canvi que jo en aquell
moment potser d’abrandament veia estrictament com
aquell moviment de files que ha permès que la primera fila d’aquest Parlament sigui ocupada per un personal polític diferent, doncs, calia que madurés i s’assentés.
Jo potser vaig ser ingenu pensant que la hipoteca, diríem, desapareixeria d’un dia per l’altre. Però no creguin,
no crec que es tracti..., i en aquest sentit també he de
valorar positivament la intervenció del senyor Mas, en
el sentit de no criticar l’obra d’una o altra persona: aquí
en el fons estem posant en discussió, amb arguments,
models diferents de fer, i al final són només els ciutadans els que poden jutjar.
Però nosaltres creiem que s’ha marcat fins i tot en la
gestió d’aquesta crisi, amb el capteniment d’un conseller, un model ben diferent de fer les coses.
Primer, perquè se’ns han donat explicacions, i en aquesta
cambra, i en un temps raonable. En fi, recordem quant
es trigava abans a comparèixer en comissió? Recordem
un ple extraordinari d’aquesta naturalesa? Recordem la
creació d’alguna comissió d’alguna cosa –no m’atreveixo a dir encara quina veurem avui? No. Per tant, hi
ha un canvi radical.
Assumpció de responsabilitats de tipus polític? Poquíssimes. I n’hi deuen haver. Algunes, potser, d’immediates, de gent que ha actuat directament i no ho ha fet
prou bé, i algunes, potser, més estructurals, d’aquestes
que em sembla que el conseller anomena «remotes».
Miri, sabem ja moltes coses, tot i que, a vegades, conseller, li he de dir que la seva intervenció ens ha costat
PLE DEL PARLAMENT
�24 de febrer de 2005
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
Sèrie P - Núm. 36
32
de seguir, eh? Però vostè ha donat moltes explicacions
sobre què ha passat i el perquè. Sabem quan es va pensar l’obra, qui i com la va adjudicar, qui va executar-ne
els canvis, qui els convalidava a pilota passada, qui tenia la responsabilitat del control tècnic i qui havia
d’avisar de problemes i no ho va fer. Més o menys.
Aquest és el panorama que ens ha situat. Home, algú va
tapar o com a mínim no va advertir de problemes.
Conseller, vostè s’hi ha compromès, però jo li ho he de
repetir en nom del meu Grup: actuï, contra persones,
empreses, siguin responsables tècnics o no, o siguin
tècnics de les empreses, o qui sigui; modifiqui el que
calgui perquè mai més a Catalunya una obra pública
pugui executar-se sense requeriments de seguretat del
màxim nivell.
O la consellera de Benestar i Família, demostrant la
proximitat als afectats, que, efectivament, aquesta ha
estat la primera prioritat, no podia ser d’altra manera.
La nostra obligació?, sí, però algú ha de reconèixer que
s’ha fet, i s’ha fet bé.
La consellera d’Interior que, en fi, la gent sap que el seu
concepte de seguretat és tan ampli com l’exigència ciutadana de tranquil·litat, i per això la seva expansivitat.
Si algú va estalviar recursos per augmentar guanys, sigui inflexible –sigui inflexible–, si és que es va donar,
i si no, no en parlem més, perquè si es va donar, jo crec,
no sóc expert, ho podem portar a la fiscalia que probablement hi apreciaria delicte, i si no ha passat...
L’Ajuntament de Barcelona. Queda malament que ho
diguem, potser, fora d’allà, però també el nostre Grup
es veu obligat a dir-ho: l’alcalde, els tinents d’alcalde
i la gent del districte, siguin del partit que siguin, que
alguns sí que sabem cadascú d’on és; la presidenta del
Consell, la Maravillas, la Mavi; la regidora, l’Elsa, i
tanta i tanta gent; tècnics del districte –veig la Núria
Carmona a la sala–, atenent les persones, que era la
nostra obligació, particularment des de l’Ajuntament
on, des del punt de vista de responsabilitats per l’obra,
ni n’hi havien ni se n’hi han de buscar, encara que alguns sembli que només es dediquin a això.
Anem on calgui i allà on calgui perquè jo crec que
aquest Govern, tots els governs tenen una obligació
envers la institució que ocupen temporalment, i és donar la màxima garantia als ciutadans que s’està utilitzant el poder, l’autoritat i els recursos de la forma més
eficient possible. «Podemos meter la pata pero no meter la mano», s’ha dit en castellà i lamento no tenir en
català en aquests moments una expressió comparable.
Doncs, jo crec que això tots els governs, ho repeteixo,
tenen aquesta obligació i han de maldar perquè així sigui.
En els moments més crítics, si no estic mal informat,
fins a –que no sé si vol dir «fins a» o «més de»– noucents treballadors de l’Administració dedicats sobre el
terreny sense horari i sense límit. I això em serveix també per parlar del mèrit d’aquestes persones, no ja dels
governs, no ja de les administracions, sinó la gent que
va entendre que si hi havia dies que un no podia anar a
dormir, no hi anava. Jo crec que han honorat, com convé fer de tant en tant, perquè, si no, tots ho oblidem, la
funció pública, el servei públic, que no és només una
feina, també és una vocació.
I, per tant, no s’aturi, ni es quedi curt, ens té al seu costat, vagi fins on calgui, nosaltres no volem exonerar
ningú de les seves responsabilitats, perquè si ho féssim,
ens estaríem fent responsables; no ho volem.
El Govern ha aprovat les mesures que estaven al seu
abast, des del punt de vista de pal·liar el dany en la
mesura que es pot, perquè, ho he dit abans, hi han coses que no es recuperen, algunes de materials i algunes
que entren en aquest camp, difícil però existent, de l’esperit. He llegit coses aquests dies terribles, i hem vist
fotos de gent buscant aquell record, no?, aquell record
que pren cos i no sempre el podrem recuperar, aquella
peça; però, en canvi, el record espero que sempre el tinguem, no?
És veritat que potser això de la continuïtat institucional,
que ja he vist que hi han interpretacions diferents, s’ha
d’acceptar a benefici d’inventari, potser. Jo no sé si de
vostè canviaria la clau del pany del despatx. Però és
veritat que potser algú ha apreciat que potser s’haurien
hagut d’aplicar reformes més valentes, més directes,
més ràpides, sobre procediments que potser no proporcionen les garanties més altes exigibles.
I això sí que li ho demano, conseller, perquè algú pot
pensar: «Escolti’m, si no hagués passat això de l’esvoranc» –també dit socavón o forat–, «no hauria passat
res.» Vostè..., m’ha semblat llegir en la seva intervenció, o escoltar, millor dit, que ja hi havien procediments
de reforma en curs, però jo crec que davant de la cambra, davant dels veïns, de l’opinió pública, dels ciutadans, convé deixar clar quins i com.
No voldria deixar de parlar d’altres membres del Govern, perquè això és un govern, de tres partits, sí, però
per mi tots i cadascun membres del meu Govern. El
conseller en cap; ara no sé per què s’ha dit: «No hi és.»
Jo crec que hi ha estat sempre que calia i sempre coordinant. A vegades no cal estar a l’escó per fer la feina.
I, de fet, em tranquil·litza saber que algú està en un altre lloc en aquests moments, ara. La coordinació es pot
produir des de molts llocs i em consta que s’ha fet, i
s’ha fet bé.
PLE DEL PARLAMENT
Per tant, no hi ha mai prou diners per compensar coses
perdudes d’aquesta naturalesa, perquè, i perdoneu el
castellà, es necio confudir valor y precio; hi han coses
que no tenen preu però que sí que tenen un immens
valor.
I també no oblidar que és veritat que hi han uns afectats directes, però hi ha una voluntat política d’actuar
decididament sobre un barri. I jo crec que amb això el
conseller Nadal, millor que molts –anava a dir millor
que ningú, però aquesta contenció que se’ns demana i
que de grat compleixo...–, millor que molts, coneix.
Entre altres coses gràcies a ell tenim una llei de barris,
que, per cert, no per al Carmel, perquè això ho hem
d’abordar específicament, però jo crec que ja hem de
començar a pensar a incrementar la seva dotació econòmica perquè hi han molts barris a Catalunya que ho
necessiten. I l’èxit de la convocatòria dels ajuts, fins i
tot alguna petita querella institucional que s’hi va
produir en el moment de l’adjudicació, ens indiquen
fins a quin punt és una línia política adequada.
SESSIÓ NÚM. 45.1
�Sèrie P - Núm. 36
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
24 de febrer de 2005
33
Nosaltres creiem, sincerament, que la resposta a la crisi
ha estat ràpida i eficaç. I, perdonin, aquí s’ha dit:
«Home, ha estat ineficaç...» Que algú recorda encara el
retard a cobrar, per exemple, indemnitzacions en casos
d’incendi? Ho dic... (Veus de fons.) No sabia les xifres
–gràcies, diputat.
Per tant, jo crec que s’ha estat eficaç. Ara, és evident,
hi ha hagut una resposta no exempta d’ensurts; hi ha
hagut una gent que li vam dir que podia tornar i després
li vam dir: «Millor que surtis perquè, escolta’m, tot i
que els tècnics ens diuen que això és segur, no ens la
volem jugar perquè encara la terra belluga.»
El valor a preservar aquí no era la imatge d’un polític
o un tècnic, el valor d’una opinió, sinó el valor de la
seguretat, no només de les vides, que afortunadament...,
però també d’aquesta noció de seguretat que les persones hi tenen dret per ser ciutadanes del nostre país.
Conseller, ho he dit al principi, vostè sempre ha donat
la cara –per això potser li trencaran–, però nosaltres,
aquest valor, l’hi hem de reconèixer abans de res. Ens
ha donat una informació exhaustiva, he intentat resumir-la, m’he quedat avui sense dinar, però... Anem a
veure... Si no ho he entès malament, causa immediata
única de l’accident..., no hi és –no hi és–, és difícil d’escatir o de trobar. Potser –jo ho dic així, perdonin, eh?–
una falla geològica difícil de detectar? Podem dir-ho
així? Amb tot allò, jo em perdo. Potser caldria haver
incrementat mesures perquè un determinat mètode
constructiu exigeix més que l’estricte compliment
d’una norma de seguretat? És això? És això, ultrapassar el que diuen les normes.
Ara, és evident que hi han accidents que no es poden
evitar. També és evident. I també és evident que en
aquest cas hi han causes remotes o estructurals que han
tingut la seva importància, i que estaríem fent un flac
servei als veïns i a la ciutadania si no en parléssim.
Hi ha un projecte discutible. Vostè ensenyava des
d’aquí uns gràfics. He vist que allò bellugava molt, i si
no ho he entès malament, sense que ningú se’n fes càrrec, cap firma, cap informe, cap valoració. Escolti’m,
això, jo, que la meva experiència de gestió pública és
limitada, crec que no es pot fer així. Jo recordo que al
meu ajuntament fins i tot per aprovar un «retranqueig»
s’havia de fer una paperassa tremenda. Per tant, aquí
alguna cosa ha fallat o han canviat molt les coses des
que jo vaig ser regidor a l’Ajuntament de Cornellà del
Llobregat.
El mètode constructiu aquest, vàlid i que ha funcionat
a molts llocs, i que té problemes, que tenen una solució..., però és veritat que potser en funció del terreny
s’hi ha de parar més atenció des del punt de vista de la
seguretat i de l’actuació directa.
clar és que s’hagin de convalidar molt a pilota passada
i que es vulguin fer tan de pressa que després ningú es
pugui fer responsable d’un efecte negatiu d’una actuació d’aquesta naturalesa. Per cert, si no l’he entès
malament, a partir de quatre dies que s’havia adjudicat
l’obra. No és una mica estrany? O és que ja es va adjudicar sabent que seria modificada i en fi..., perquè també és possible, jo no hi entenc gaire.
I després ha dit unes coses que..., un control geotècnic
i geològic, jo diria, com una finca extremenya, manifestament millorable. Perquè, clar, és que vostè ha dit:
«Confiança reiterada i contumaç» –això, ho he anat a
mirar a la transcripció perquè...– «en determinades
empreses.» Jo no hi afegeixo res. No cal. Aquí ja s’ha
parlat d’un cercle d’excel·lència, de qualitat i de confiança política. Doncs, si hi havia un cercle... Després,
m’ha semblat veure en un gràfic que els anys electorals
aquí les adjudicacions es disparen... Una cosa és un
cercle d’excel·lència, però jo espero que no es tracti
d’un cercle de connivència.
Jo m’he hagut de rellegir la seva intervenció un i altre
cop perquè hi ha una cosa que no és comprensible, almenys, des del punt de vista d’una persona que no està
avesada a la gestió pública. Però hi ha un buit clamorós
d’administració entre el juliol del 2002 i el febrer del
2004, però tots sabem que l’obra seguia i es feia, perquè
han arribat on ha arribat i, per tant, es bellugava.
Després li hem sentit dir, conseller: «Obres que es fan
sense l’empara d’un projecte.» Ah, això sí, un director
general el 2004 va firmar por lo que había, por lo que
iba a haber..., i tot plegat, i dues firmes un mateix dia...
I, efectivament, segurament, això, no ho podia haver
fet, o hauria hagut d’advertir que allò no podia ser.
Per tant, arribats aquí, aquesta sensació que pagaran
justos per pagadors, que és veritat que la noció de
justícia i de pecat, doncs, és molt làbil. Però per nosaltres és bastant una certesa, perquè, si no ho hem
entès malament en la seva intervenció, conseller, pagaran aquells que intentaven esmenar errors que venien
d’abans. Potser ells havien comès també algun error,
però en tot cas jo crec que la valoració no serà suficientment ajustada i plegaran els que intentaven posar
remei a errors estructurals comesos quan manaven alguns dels que pugen a la tribuna a criticar-lo a vostè,
conseller. Potser li estan criticant que no els hagi esmenat abans la plana. L’altre dia hi havia, per cert, un acudit en un diari que assenyalava aquesta eventual circumstància.
És veritat que, als que no hi entenem, això que les empreses es controlin a si mateixes sobre la qualitat de
l’obra que fan, sona malament. Jo abans feia una frase
d’aquestes: «Si l’autocontrol esdevé descontrol, mal
assumpte.» Algú ho ha de vigilar, i algú que no tingui
interès directe amb l’assumpte.
Vostè ha plantejat una esmena a la totalitat, no?, parlamentàriament, des del punt de vista dels procediments.
Llàstima que en l’àmbit de l’obra pública no existeixi
l’esmena de devolució, perquè les coses són com són.
S’ha de revisar encara més l’herència, conseller, em
temo, no per assenyalar responsabilitats, no –jo crec
que quan un polític n’assenyala com a responsable un
altre, lamentablement la nostra credibilitat col·lectiva no
està a la màxima alçada–, però sobretot per evitar problemes, per evitar que alguns errors es puguin tornar a
produir en el futur.
Això de fer modificacions fetes sobre la marxa? A mi
també em sona que això es fa; el que ja no sé si és tan
Nosaltres, no podia ser altra cosa, fem nostres les seves
conclusions, les mesures que es proposa aplicar, i ens
SESSIÓ NÚM. 45.1
Fascicle segon
PLE DEL PARLAMENT
�24 de febrer de 2005
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
Sèrie P - Núm. 36
34
agradaria que quedés clar que aquestes propostes d’esmena s’estaven ja aplicant en certa mesura abans, perquè el gest que els veïns pensin que només s’arreglen
les coses quan hi han desgràcies no ens agrada.
Miri, arribem al capítol de les responsabilitats. Aquí
també hi ha canvis, conseller, respecte a l’abans i el
després, que es deia, del desembre del 2003.
Vostè podia haver dit que el que ha passat era un accident inevitable. Ho hem sentit dir en altres ocasions, en
altres llocs, en altres administracions –no em refereixo
només a Catalunya, estic referint-me en general.
Hem vist gent trigar molt, molt, molt a comparèixer al
Parlament; hem vist que es neguen explicacions; fins i
tot hem vist moments en què s’ha fet que aquest Parlament aprovés resolucions laudatòries que nosaltres crèiem injustificades. De tot hi ha hagut. Però nosaltres
celebrem que el seu estil, que és el nostre, no sigui
aquest.
Com que em diuen que en els discursos convé posar-hi
alguna cita d’autoritat, he buscat les de la responsabilitat, les de Weber. També m’han dit que es fan servir,
però que no sempre es compleixen i que cadascú les
interpreta com vol. Però n’hi ha una que ens podem
aplicar tots i que jo crec que tots hi estarem d’acord, i
és que, quan parlem de justos i pecadors, en política
sols hi ha dos tipus de pecats mortals, diu Weber, no
implicar-se en les tasques públiques i la falta de responsabilitat. Jo crec que en això tots hi podem estar
d’acord.
I, què és responsabilitat? Diu Weber: «L’ètica de la responsabilitat és la que ens obliga a respondre de les conseqüències de les nostres accions.» Diu: «Un polític
sense conviccions és senzillament un oportunista, un
professional de la manipulació, un venedor de fum,
però un polític sense consciència de la responsabilitat,
perdut en el seu món neuròtic d’utopies irrealitzables,
és un perill.» No estic pensant absolutament en ningú.
Feia la cita com d’autoritat.
Però el que sembla que ha de quedar clar és que un és
responsable d’allò que fa, d’allò que decideix o d’allò
que, havent-ho de saber, no ho sap, o de la seva tria.
Aquesta és la seva responsabilitat. I, per tant, jo ho dic
perquè..., a part que avui vostè ha establert unes responsabilitats, que pel nostre Grup són les ajustades, jo crec
que convé que fem tots un esforç d’assentament d’una
certa teoria democràtica de la responsabilitat. I jo els
diré, no com que sigui veritat revelada, la meva opinió
respecte a això. Els responsables polítics no són fitxes
de dòmino. No cauen del primer a l’últim amb independència de la seva actuació concreta o de la seva vinculació amb els errors comesos, si no hi ha una relació
directa..., miri, vostè no és responsable, potser ho hauria volgut ser per a poder-ho evitar, però no n’és.
Tampoc no em sembla ni just ni acceptable graduar les
responsabilitats en funció de l’alarma social: a més
alarma, més responsabilitat, perquè cal tranquil·litzar
l’opinió pública.
Miri, creguin-me, la gent no quedarà avui més tranquil·la en funció de quants caps o colls siguin tallats, em
sembla en l’expressió del senyor Mas, sinó quanta
PLE DEL PARLAMENT
llum, quanta transparència, quanta garantia siguem
capaços de posar sobre la taula.
Tampoc és acceptable, en termes de responsabilitat,
intercanviar cromos entre socis de govern. Ni entre
govern i oposició. Siguem, en això, rigorosos. Per tant,
es tracta de delimitar responsabilitats en funció
d’aquests principis, que diuen els experts en dret i gràcies als quals m’han ajudat, «proporcionalitat i equitat». Per tant, ni a pes ni a «bulto».
Nosaltres acceptem la delimitació que ens proposa,
conseller, perquè la proposa i la justifica, conscients
que potser estem determinant responsabilitats d’una
forma massa difusa, i, per tant, aquesta noció genèrica
que potser justos paguen per pagadors és dolenta.
Em sembla que acaba el meu temps i no vull depassarlo massa. Una mica..., president, amb un minut crec
que acabaré.
Conseller, el nostre Grup és escèptic, vostè ho sap, sobre la constitució d’una comissió parlamentària d’investigació, creiem que pot convertir-se fàcilment en un
terreny de nou escenari de lluita partidista, però som
conscients que això ha de ser un acord dels grups, i, per
tant, treballarem per fer l’acord que creiem, entre tots,
que millor serveix, precisament, a l’interès públic de
transparència i d’atribució de responsabilitats, però,
particularment, com evitar que torni a passar el que ha
passat.
Jo ja els ho adverteixo, en el nostre Grup no hi ha ni
geòlegs, ni enginyers de mines, ni tampoc directors
d’obra. He trobat un arquitecte, si convé ja els el portarem. A nosaltres no ens podran trobar –i perdoni que
en això el copio– discutint d’injeccions de formigó, de
gunitats, encavallades, xemeneies, triangulacions, micropilotatges, el sistema Cyclops, convergències o anivellacions de precisió. Tampoc ens hi trobaran per un
espectacle de foc creuat de responsabilitats. Per això
havíem pensat que potser una comissió de tipus independent podria funcionar millor. Ho parlarem amb els
grups. Els ho he de dir: la idea no és original. Creiem
que és una bona còpia, una bona interpretació. «CIU i
PP volen un estudi independent sobre les causes del
sinistre» –1 de febrer del 2005–, «els diputats sotasignats del Grup de Convergència i Unió sol·liciten la creació d’una comissió d’investigació per a analitzar i conèixer les circumstàncies de caràcter tècnic que han
provocat l’esfondrament.»
Per tant, en fi, creiem que la nostra, diríem, obsessió, o
que la nostra insistència sobre determinades qüestions
lliga amb algunes de les propostes o sensibilitats que en
alguns moments s’han expressat, i espero, pel bé
d’aquest bé públic que és la transparència i la confiança
en les institucions, que ens puguem posar d’acord.
Conseller..., m’adreço a tu, no paris. Recorda la frase de
Willy Brandt: «No són les dificultats sinó la resignació
allò que ens pot vèncer.» Els veïns del Carmel et necessiten, necessiten la teva feina. El president i el Govern
t’han reiterat la confiança, i avui ho fa, també, Quim, el
teu Grup Parlamentari.
Moltes gràcies, president, per la seva amabilitat, senyores i senyors diputats.
SESSIÓ NÚM. 45.1
�Sèrie P - Núm. 36
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
24 de febrer de 2005
35
El vicepresident primer
Gràcies, senyor Iceta. Honorable conseller, té la paraula.
El conseller de Política Territorial i Obres Públiques
Gràcies, senyor president. Senyores diputades, senyors
diputats, il·lustre senyor diputat, podria, segurament,
prescindir d’aquest torn, i fins i tot n’havíem parlat,
considerant que el to i el sentit de la seva intervenció
recollirien en molt bona mesura aspectes centrals del
que havia estat el meu intent, aquest matí, de fixar i
establir quines eren les prioritats del Govern amb relació als fets del Carmel. Vull, sí, però, aprofitar aquesta
intervenció per afegir alguna dada més i algun compromís més a alguna de les coses que he comentat aquest
matí.
S’ha formulat, no l’ha formulada vostè, però s’ha formulat aquesta tarda una pregunta sobre el reconeixement dels drets morals dels veïns i dels danys morals
soferts pels veïns. Aquest, com tots els altres termes
referits als danys soferts pels veïns, serà un procés laboriós i, alhora, generós de converses i negociacions
que voldríem portar de la manera més clara, més transparent, més oberta, menys condicionada per intents
d’aprofitar l’avinentesa i per situar les coses en un punt
just: que tothom recuperi allò que ha perdut, que tothom recuperi allò que sent un intangible o pertinences
difícils de valorar també rebi una valoració i ho recuperi, i que els danys morals siguin reconeguts d’una
forma que estableixi justícia i equitat, i, per tant, respongui al que podríem dir-ne una jurisprudència que
serveixi per a aquest cas i per a d’altres.
bona mesura crec que vam encertar, que, fent les coses
ajustades i amb un tempo ben plantejat, es podien resoldre molt bé problemes de canvi d’orientació de determinades prioritats polítiques sense fer tabula rasa, tant
és així que, probablement, donada la dimensió del Departament, no hi ha cap altre departament –cap altre
departament– en el Govern que aculli en els rengles
dels seus tècnics qualificats excàrrecs polítics avui rellevats del seu càrrec polític. Però aquest és un fet administrativament inevitable. Així està plantejat: qui té
un lloc que ocupa plaça a..., i cedeix aquesta plaça per
a ocupar un lloc de confiança, té el dret del retorn a la
plaça que ocupava si aquella plaça és vacant.
Per tant, és veritat que segurament no vam fer prou de
pressa totes les reformes que calien, però vull que també li quedi clar que és veritat que es van començar totes les que calien. No serà ara pel Carmel que abordarem la reforma de GISA, no serà ara pel Carmel que
revisarem els projectes ferroviaris de Catalunya, sinó
que una cosa i altra estaven enfocades, plantejades i
fent-se. I el que serà la meva màxima feina en aquest
moment serà impedir, justament, que la incidència tan
monogràfica del cas del Carmel freni o alenteixi aquest
procés de reforma necessària que havíem entomat amb
anterioritat.
Gràcies, senyor diputat, senyor president.
El president
Passem al següent Grup Parlamentari, que és el d’Esquerra Republicana de Catalunya, i té la paraula, en el
seu nom, l’il·lustre senyor Joan Ridao.
(El president es reincorpora al seu lloc.)
El Sr. Ridao i Martín
Vull dir també que vostè ha fet esment d’aquesta qüestió i vull aprofitar també l’avinentesa per situar el tema
en el seu punt just. Tot allò que s’hagi de fer al Carmel,
que s’ha de fer, no serà i no volem que sigui, i no ens
podem permetre que sigui plantejat i entès en detriment
de coses que s’han de fer a d’altres llocs.
Moltes gràcies, senyor president. Molt honorable president de la Generalitat, honorables consellers, honorable senyor Nadal, em sap greu que ara el senyor Mas no
hi és, en aquests moments, a l’hemicicle, però em volia adreçar a ell, ni que fos un instant ras i curt per dirli que al nostre Grup Parlamentari no li han passat inadvertides algunes de les seves paraules. Vull dir que el
futur de l’Estatut no pot ser una amenaça per a amagar
el 3 per cent. D’això ja en parlarem, tindrem l’oportunitat de parlar-ne més endavant. El nostre Grup està
compromès amb el combat i la lluita per la transparència i per la netedat de les institucions, però una cosa no
es pot vincular a l’altra.
Hi ha qui ha esmentat..., i la simetria pot ser en qualsevol moment, potser, no prou ben interpretada, però és
igual. Si han passat coses o a Lleida, o a Tarragona, o
a Sallent, o a d’altres àmbits, on fenòmens diversos de
subsidència plantegen situacions de pèrdua també irreparable de les cases o de necessitat de rehabilitació i de
recuperació de barris sencers, vull que quedi clar que el
Carmel tindrà tot allò que li correspon, i que, a més a
més, ningú mai no podrà dir: «Ho han donat al Carmel,
però ho han tret d’aquests altres.»
Crec que és un compromís important que ha de servir
per situar les coses al seu punt just i per a ajudar a entendre i a fer entendre que la sensibilitat que el Govern
de Catalunya està aplicant per tot allò que està passant
al Carmel, naturalment l’aplicarà tant com calgui als
altres casos que es produeixin.
I vull concloure, senyor diputat, reiterant-me en una
idea que vostè també em plantejava i que vull que li
quedi clara: potser sí que havíem d’haver anat més de
pressa, potser sí que havíem d’haver sigut més radicals,
però vam creure, i ho vam creure de bona fe, i amb
SESSIÓ NÚM. 45.1
Com que hem vingut a parlar del Carmel, és d’això que
principalment vull parlar, i, per tant, tampoc vull contribuir a convertir aquest debat en un autèntic espectacle.
Com recordava, i, de fet, ho ha recordat insistentment,
el conseller Nadal durant les seves intervencions, demà
passat farà un mes que es va iniciar el malaurat drama,
l’episodi del Carmel, amb un fet que es va iniciar, si
vostès volen, amb un ensurt: l’enfonsament del túnel
que s’estava construint en l’ampliació de la línia 5 del
metro. Un accident que probablement no hauria passat
d’això: d’un accident d’allò més probable en aquest
tipus d’obres públiques importants, si no és que, com
tots sabem, dos dies més tard, es va descobrir un enorme esvoranc que va motivar el desallotjament d’un
miler llarg de persones dels seus habitatges.
PLE DEL PARLAMENT
�24 de febrer de 2005
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
Sèrie P - Núm. 36
36
Fins aquí, senyor Nadal, el seu Departament, el de Política Territorial i d’Obres Públiques, i el Govern en el
seu conjunt van superar aquesta primera fase d’incertesa, d’inquietud, gràcies al fet que la crisi, l’enderrocament d’alguns immobles, només va afectar un grapat
de famílies, i perquè el conjunt d’administracions concernides van assegurar a la resta de les persones damnificades que podien tornar a casa perquè havien conjurat el perill.
Però aquest clima, com tots sabem, es va estroncar.
L’esvoranc era molt més gran del que s’havia previst
inicialment. Es va haver de desallotjar tot el perímetre.
Es van enderrocar tres edificis més.
I cregui’m que aquest relat no el faig per delectar-me en
la desgràcia ni per retornar al període emocional i esquinçador de la memòria sentimental de molta gent que
ens escolta, de molts dels damnificats del Carmel, ni
per reviure, lògicament, el xoc traumàtic de veure la
gent del Carmel garbellant entre llàgrimes en els contenidors de deixalles per trobar alguns objectes de la
seva existència: una foto esgrogueïda –s’ha dit–, una
peça de roba, el disc dur de l’ordinador. Una crua, per
cert, estampa, en una de les ciutats que es vanta, jo crec
que amb raó, de ser de les millors del món, i en molts
aspectes ho és.
Faig aquest relat dels fets, que és una mica més càlid,
potser, del que vostè mateix ha fet aquest matí, senzillament perquè per a molts aquests fets són uns fets
inexplicables. Perquè deixant de banda els aspectes dels
estudis geològics pertinents –que en parlarem–, deixant
de banda també el procés previ dels treballs de perforació –i després en parlarem–, que són evidentment
elements centrals per entendre bona part del que ha
passat, aquí, abans que re, el que va fallar és tot un sistema –tot un sistema– de realització de l’obra pública.
L’actual Govern, probablement sense intencionalitat, el
que ha fet és perpetuar aquest sistema. Allò que vostè
eufemísticament ha dit, «donar continuïtat institucional». Bé, aquest Govern, en part, és responsable d’haver perpetuat aquest sistema, tan «denostat», que avui
tots plegats estem desestimant.
I si va fallar tot un sistema d’obra pública, que afecta
l’actual Govern i, evidentment, el Govern anterior, evidentment va fallar i falla la confiança. Hem insistit des
del primer dia que aquí hi ha una autèntica crisi de legitimitat i de confiança. I la confiança, en la nostra societat, s’ha convertit en una categoria política transcendental. Diguem-ne que és el fil molt prim, molt delicat,
que relliga de vegades el ciutadà amb els governants, en
una època, per cert, més aviat de lleialtats precàries.
Una confiança que té molt a veure amb la fermesa i
amb la seguretat, que són dos elements que són, probablement, el codi genètic de qualsevol estat. Una confiança, per cert, que tots els que som aquí sabem perfectament que ens costa molt de guanyar, als polítics, i que
si es perd costa molt de recuperar.
No ho ha dit, senyor Nadal, no ho ha admès –ja li ho
diré jo, sense cap mena d’empatx– que aquesta confiança probablement es va esmicolar aquella atziaga nit
en què un grup de veïns, amb tots els informes tècnics
que probablement ara es tornarien a reproduir amb la
PLE DEL PARLAMENT
mateixa intensitat que es van fer en el seu dia –vostè ho
ha dit–, en el moment que es va autoritzar aquells veïns a tornar a casa seva i l’endemà van ser desallotjats.
A partir d’aquell moment, per desgràcia –a partir
d’aquell moment–, tot l’episodi malaurat del Carmel es
va començar a escriure d’una altra manera, i vostè segurament és el primer que n’és conscient, d’això. A
pesar que –i ho vull dir molt clar– la gestió de la crisi,
es digui el que es digui, ha estat positiva en termes generals. En alguns aspectes, particularment, no. No passa re. Però en termes generals ho ha estat, perquè la
resposta per part de la Generalitat i de l’Ajuntament de
Barcelona, les dues administracions conjuntament, no
han escatimat ni els recursos ni els esforços necessaris.
Avui per avui encara hi ha un miler de treballadors
públics per atendre els damnificats.
Seria inacabable –vostè ho ha fet, jo no tinc el mateix
temps que vostè– de fer una llista exhaustiva, prolixa,
del conjunt d’actuacions fetes per tots els departaments
del Govern, encara que els esforços d’aquests departaments del conjunt del Govern puguin quedar literalment sepultats per la magnitud del desastre. Les coses
són com són. Encara que aquests esforços estan, o han
estat, literalment, sepultats, en molts moments –avui
mateix– per l’estultícia d’alguns que volen fer veure
que hi ha hagut descoordinació, que hi ha hagut
insolidaritat, que hi ha hagut inhibició per part d’alguns
membres d’aquest Govern. Els primers que ho saben
són les famílies que ocupaven o que s’han vist afectats
i han hagut de desallotjar els seus habitatges. Saben, per
exemple, que s’ha declarat el barri àrea de rehabilitació
integral; saben que rebran, si no les estan rebent ja, les
bestretes a compte de futures indemnitzacions; han disposat d’habitatges pont si ho han volgut, dietes per subvenir a les despeses de supervivència ordinària; ajuts
per poder compensar el lucre cessant de les seves activitats econòmiques; serveis d’autobusos, transport escolar; s’han suspès el pagament de rebuts d’aigua, llum,
electricitat, l’IBI, telèfon, etcètera.
I tot això, i més, vull dir que està en sintonia, en directa
sintonia amb allò que el nostre Grup Parlamentari va
reclamar des del primer moment de la gestió d’aquesta crisi. La nostra primera i principal preocupació ha
estat sempre –i en això el Govern ha estat, jo diria, encertat– que calia atendre i compensar les persones, al
marge d’aclarir els fets, al marge d’assumir també, si
s’esqueia, les eventuals responsabilitats. Però també és
veritat que a mesura que passaven els dies les causes
d’aquest fiasco del túnel sota la muntanya del Carmel
han esdevingut més espesses. Es va assegurar, òbviament, la seguretat del veïnat, els damnificats van començar, com he dit, a rebre les necessàries compensacions, però també es van multiplicar de forma
inquietant els interrogants. I voldria, en tot cas, fer una
referència a un aspecte molt particular, com és el pecat,
per nosaltres, d’imprevisió.
Malauradament, la desconfiança juga molt males passades de vegades, i de vegades té efectes, diguem-ne
que retroactius, canvia el judici sobre les coses del passat, a vegades llença una implacable, diguem-ne, mirada retrospectiva. I comença a fer, a tots plegats, el terreny de joc una mica més costerut del que caldria.
SESSIÓ NÚM. 45.1
�Sèrie P - Núm. 36
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
24 de febrer de 2005
37
Hi ha qui aquests dies responsabilitza, jo diria que amb
molta raó, els gestors actuals –també els anteriors, lògicament– d’haver-los entabanat des del mateix inici de
la democràcia amb un urbanisme d’aparador, que ha
oblidat els dèficits estructurals de barris com el Carmel,
erigits sobre el «desarrollisme» més salvatge. Perquè,
no ens enganyem, assistim en bona part a un episodi
–a un dels successius episodis negatius– d’un barri ara
molt més digne que no era fa uns anys, però d’un barri –s’ha de reconèixer– generalment maltractat, mal
utilitzat i mal gestionat des de fa anys, des de l’època
del caos urbanístic, del barraquisme, de l’autoconstrucció incontrolada els anys cinquanta, seixanta, també
dels anys setanta, per tal d’acollir a corre-cuita la immigració desatesa i obligada a construir temeràriament en
terrenys inservibles.
No vull dir amb això –preciso– que el responsable directe de l’actual crisi sigui aquest fenomen, sinó que
una part del problema l’hem d’anar a buscar en els errors del que s’ha denominat el «porciolisme». El porciolisme en tants i tants barris intersticials com el Carmel, però com el Verdum, com la Verneda, com la
Mina, com Torre Baró, on els greus errors del porciolisme ens han portat l’expansionisme urbà sense planificació, sense el mínim sentit de la sociabilitat, sense
serveis. Els immobles cauen també, per tant, moltes
vegades perquè unes obres normals d’urbanització i de
transport no són sostenibles a causa de les pèssimes
condicions d’un espai que mai no s’hauria d’haver urbanitzat ni habitat de forma tan densa.
El responsable directe, ho repeteixo, d’aquesta crisi no
és que fa anys s’hagués destronat un dels pocs pulmons
de la ciutat de Barcelona per esdevenir un refugi de la
immigració –salvatgement explotada, lògicament–,
però sí que afirmem que el problema de la baixa qualitat territorial del barri del Carmel era prou conegut. I
era prou conegut com per haver extremat les precaucions a l’hora de decidir la construcció d’un túnel.
Per tant, no es poden dissimular –entenem– errors de
previsió. Vull dir que el fet que hi hagi hagut, com hi ha
hagut, altres tipus de dificultats i de desgràcies acumulades en tot aquest afer, que recauen sobre tècnics intervinents, que recauen sobre les empreses constructores,
no sana en absolut l’omissió, el pecat o l’error d’imprevisió, perquè, evidentment, tot acte humà incorre en
risc, no existeix la seguretat absoluta –ho hem vist a
Madrid, ho hem vist a Suïssa, també, amb un túnel de
les mateixes característiques que el del Carmel–, i per
això la qüestió és sempre si resulta assumible, de què
depèn i com es pot reduir. Aquest és l’abecé de tot gestor prudent.
Vull dir que estem davant de l’autèntica paràbola del
porciolisme, que és, probablement, el que ha passat al
Carmel, el símbol de l’enfonsament d’aquest porciolisme, de vegades una mica sociovergent i transversal que
s’ha viscut en aquest país. I, per tant, n’hi ha alguns que
han estat marmessors tradicionals d’aquesta manera de
fer.
Potser és per això que ara es comença a veure el problema urbanístic amb tota la seva extensió. Hi ha un pla
integral. No es tracta només de construir en les cases
ensulsiades durant aquest incident, ni de refer, lògicaSESSIÓ NÚM. 45.1
ment, una part del barri –que es tracta d’això–, sinó que
es tracta autènticament de repensar i de dignificar bona
part de l’estructura d’aquest sector. I, per tant, no només garantir un habitatge digne, sinó també un barri
digne, que vol dir amb densitats adequades, amb serveis públics i també amb identitat pròpia.
Per tant, la primera causa determinant, per nosaltres, de
responsabilitats en aquesta crisi, honorable conseller,
rau en la imprevisió i en el fet que se sabia la naturalesa geològica del terreny. Perquè la majoria d’experts
que coneixen les nostres profunditats coincideixen –i
aquests dies ho hem sentit a bastament– que el subsòl
de la zona és canviant, amb calcificacions, amb forats
càrstics com el de l’AVE famós de Saragossa. Per tant,
el Carmel és una zona, com a mínim, dubtosa –ho era
fa uns anys– per construir-hi pisos, i probablement també per fer-hi passar el metro, miri què li dic.
I això, com a mínim, ens porta a una altra consideració,
i és que si s’havien d’extremar les degudes cauteles,
entrem en el segon pecat de tota aquesta història, per
nosaltres. Ja no és un pecat d’imprevisió, no és un pecat d’omissió, és un pecat d’acció que té a veure amb
els errors tècnics que hi hagi pogut haver en tot plegat.
El mateix conseller Nadal –avui no ho ha dit, però l’altre dia ho va dir en la Comissió– va admetre que l’esllavissada era evitable. Ho era, entenc, amb més reforços, ho era amb més atenció a tots els indicadors que hi
havia. I això és el que determina que estem davant d’un
accident, la causa del qual està bàsicament en l’existència d’algun tipus de conducta negligent. I estem davant
del típic supòsit, per tant, de la responsabilitat política
que dimana, en aquest cas, d’errors o d’incompetència
tècnica, per tant, d’un projecte mal concebut, probablement d’una obra mal executada.
Ja sabem, doncs, que hi ha hagut falta d’imprevisió,
però també sabem que hi ha una segona causa que determina un nivell de responsabilitats, que hi ha hagut
una obra pública planejada i executada sense el degut
rigor tècnic, sense les precaucions constructives que
exigia la geologia del terreny. I, evidentment, estem
davant d’un fet que no era un fet natural, que el que ha
esquerdat el Carmel és la mala execució d’una obra
pública i no una nevada o una catàstrofe atmosfèrica.
Creiem, per tant, que el que hi ha hagut és una manca
de diligència per part sobretot de la direcció de l’obra
–vostè ho ha dit– i creiem també que hi ha hagut un mal
control, supervisió, per part de l’empresa pública
GISA, que és l’empresa pública encarregada de la seva
supervisió. Per què? Perquè de les explicacions que
vostè mateix ha donat avui aquí, fa uns dies en comissió, llegint detalladament el projecte i el projecte modificat es desprèn, primer, que no es van fer més informes geològics addicionals, per tant, tot i el canvi
d’ubicació de la cua de maniobres, no es van encarregar més estudis geològics. No consta en els llibres
d’obra que es prenguessin mostres del terreny durant
l’avançament del túnel. Que es va planificar mentre
s’anava fent, que no es van adoptar probablement les
mesures de reforç necessari.
I tots aquests errors, i d’altres, van ser provocats. I
aquest és un element, per nosaltres, molt important.
Una lliçó a extreure de cara al futur. Van ser provocats
PLE DEL PARLAMENT
�24 de febrer de 2005
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
Sèrie P - Núm. 36
38
per aquesta pràctica, que vostè ha admès generalitzada,
de pretendre buscar amb menys costos majors avenços.
La modificació del projecte hauria d’escurçar les obres
dos mesos i mig, abaratint costos. Es deia, i ho diu literalment el projecte, que el sistema d’obra elegit, el
famós nou «mètode austríac», havia de permetre uns
resultats econòmicament competitius. Ho diu literalment el projecte. El mateix conseller Nadal ha admès
que en ocasions hi ha hagut un predomini d’aspectes
financers sobre els aspectes tècnics. Un criteri, evidentment, molt discutible.
Per això, dins de la cadena d’errors hi ha una qüestió
que cal aclarir i que és un tema estructural, més enllà de
tot aquest fenomen conjuntural que s’ha produït al
Carmel, que és l’opacitat en la política de contractació.
Allò que vostè ha dit de contractació, de subcontractació, de subcontractació a l’hora de la subcontractació.
Ens demanem en quina mesura tot això té, per tant, a
veure amb aquests procediments que se segueixen en
subhastes, en adjudicacions d’obra pública, que en alguns casos fa que empreses poc solvents facin postura
a la baixa i ofereixin preus inferiors als costos reals de
l’obra, per després, un cop adjudicat el contracte, incrementar progressivament els preus. Fins i tot s’ha dit, de
vegades, que aquest estalvi conseqüent va a parar directament al plateret, allò del 3 per cent que abans algú ha
citat, ni que fos de forma molt críptica. I en tot cas, el
que és segur és que tot això acaba repercutint en procediments tècnics més insegurs, en l’expulsió del mercat,
literalment, de les empreses més serioses, i en un preu
final més elevat que el que s’hauria d’haver fixat inicialment.
I per si això no fos poc, a part de l’opacitat, hi ha un
altre element, per a nosaltres, preocupant, que és la
gestió i la política de l’empresa GISA, que vostè ha dit
que canviarà i que nosaltres aplaudim. Una GISA que
adjudica el projecte, que adjudica l’obra, que més tard
adjudica la direcció de l’obra i es reserva la inspecció,
però alguna cosa de vegades no funciona quan, per
exemple, el mateix director general de GISA ha arribat
a dir que no va veure el projecte de la línia 5, perquè
estava ocupat, estava immers a estudiar el projecte de
la línia 9.
Quant a les responsabilitats. I parlo de les responsabilitats públiques, perquè el forat és públic i les responsabilitats, també. Les de la direcció de l’obra, les de les
empreses constructores semblen evidents, i ja es determinaran, ja es depuraran internament, per tant, en això
li fem total confiança, honorable conseller. Les responsabilitats no són al mateix nivell, però són, en part,
compartides. El Govern actual, diguem, el de la continuïtat institucional, és un govern que, amb la millor de
les intencions del món, ha donat continuïtat al desgavell
de l’empresa GISA, que ve del passat, però que ha estat acceptat; probablement en aquest punt no s’ha estat
prou diligent com per canviar el funcionament i la dinàmica d’aquesta empresa. Aquesta empresa va fer,
creiem nosaltres, humilment, un control deficient de
l’obra, que, tot i que no va rebre, certament, cap comunicació, com vostè ha dit, d’incidències, probablement
no va atendre tots els avisos de perill que constaven –i
n’hi va haver. I probablement va ignorar, per exemple,
jo diria desencertadament, alguns moviments en la base
PLE DEL PARLAMENT
del túnel que haurien alertat qualsevol. Perquè també
tenint el túnel obert, des del mes de juliol del 2004, no
va aturar l’obra, tot i que, com vostè mateix ha admès
aquest matí, hi havia fins a tres interpretacions geològiques distintes.
I un altre element més, perquè el director general de
Ports i Transports, que segurament és un gran professional –no ho posem en dubte–, amb la seva firma estampada a l’expedient, el que està fent és validant el
projecte modificat, improvisat, el regularitza com si res,
quan la modificació suposava l’obertura, per exemple,
d’un forat enorme que no estava previst, per exemple,
a la plaça Pastrana. I també amb la seva firma autògrafa
en aquell expedient, el que fa és també validar el mètode constructiu, avui, per cert, tan infamat per tots plegats. Per això, honorable conseller, no són sobreres, per
doloroses que siguin, aquestes dimissions, tot i que
volem més concrecions, ja ho avenço, en nom del nostre Grup Parlamentari. Per tant, demà, nosaltres demanarem, amb la resta de grups que donen suport al Govern, la creació d’una comissió d’investigació.
I el Govern anterior. He dit que les responsabilitats hi
eren a tots nivells, probablement no al mateix nivell. El
Govern anterior, d’entrada, va pensar, per error, que el
subsòl del Carmel oferia, en teoria, més garanties
geomecàniques que el d’Horta. I això és un cras error.
Això és un error, es digui com es digui. L’opció política
la va prendre l’anterior Govern. I per cert, com revela
l’informe de la Sindicatura de Comptes, em sembla que
el senyor Nadal no s’hi ha referit avui, però fa alguns
dies sí que ho va dir. GISA va encarregar el projecte
constructiu sense que el projecte estigués degudament
realitzat, i més concretament, el va aprovar el mateix
dia en què es va encarregar l’estudi geològic. Sí que ho
ha dit, el que no ha dit era la font d’autoritat que era
l’informe, em fa l’efecte, de la Sindicatura. Per tant, es
van modificar les obres amb una ordre oral, sense cap
mena, en aquest cas, de formalitat, per fer una cosa tan
greu com canviar el traçat i canviar l’emplaçament o la
ubicació de la cua de maniobra. I a més a més es va
adjudicar el projecte per menys diners del pressupostat.
Però, oh!, meravella de les meravelles! Què tenim? Ho
diu la Sindicatura, que el mes d’agost ja es va detectar
un desviament a l’alça del 30 per cent. I què tenim?
Que el pressupost de l’empresa pública GISA, per a
l’any 2005, ja ha hagut de preveure un segon pagament,
amb un increment del 17,9 per cent.
Per tant, en definitiva, senyores, senyors diputats, honorable conseller, el Carmel ha estat una catàstrofe social, humana i urbanística. Ho ha estat i ho continua sent
per a l’actual Govern, no pas perquè tingui la culpa
principal, aquest Govern. Aquest Govern s’ha trobat
una herència de projectes defectuosos, s’ha trobat, probablement, amb un mal control de les obres, amb un
sistema dissenyat i previst per l’antiga Administració,
tot i que, en bona part, també és veritat que l’actual
Govern ha acceptat mètodes i projectes anteriors. Això,
per a nosaltres, determina una responsabilitat que
aquest Govern ha d’assumir, i que, de fet, ja ha assumit,
i per tant entenem que està molt ben assumida.
Gràcies, senyor president, senyores i senyors diputats.
SESSIÓ NÚM. 45.1
�Sèrie P - Núm. 36
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
24 de febrer de 2005
39
El president
Gràcies, senyor diputat. Té la paraula l’honorable conseller, senyor Joaquim Nadal.
El conseller de Política Territorial i Obres Públiques
Moltes gràcies, senyor diputat. Molt honorable senyor
president, senyores diputades i senyors diputats... Vostè
ha començat, senyor diputat, fent esment d’un tema al
qual el Govern creu que ha de donar el suport que es
concreti en les resolucions que es puguin votar demà al
dematí. Efectivament, tots tenim el compromís, i tots
tenim la voluntat política d’establir tants mecanismes
com faci falta per vetllar per la transparència en la gestió i l’adjudicació de l’obra pública.
Vull, en aquest sentit, afirmar que qualsevol observatori
de la transparència, qualsevol sistema que s’estableixi,
serà benvingut per part del Govern, però vull també
advertir –i m’agradaria que quedés molt clar per a tothom– que el sol fet d’haver canviat el plec de clàusules de GISA per a l’adjudicació, licitació i adjudicació
de l’obra pública, determinava ja, amb absoluta claredat, una voluntat d’anar en aquesta direcció i d’establir
que, fos quina fos la situació, que ara no jutjo, el cert és
que la desfilada d’empreses intentant esbrinar quina
seria la voluntat del Govern a l’hora d’adjudicar i dir:
«Escolta, a mi mai no me n’ha tocat cap; me’n tocarà
alguna?» «Si guanyes la subhasta, sí.» Només això tan
simple: «Si, fruit de l’aplicació del plec, et toca, sí».
«Oh, és que a mi mai...» És igual. Va quedar clar, i ha
anat quedant clar, entrevista darrere entrevista, que al
marc, hi podem afegir les cauteles que vostès vulguin
i tots els mecanismes que facin falta, però és indiscutible que la sola modificació del plec desfeia un punt
d’una excessiva horitzontalitat en l’oferta, i per tant
assegurava una major competència en la licitació, i en
aquest sentit, una major transparència en l’adjudicació.
De manera que la qüestió de si mantenir la confiança de
determinats càrrecs públics representava o no perpetuar
el sistema, jo li voldria discutir, sobretot perquè entenc
que, en la mesura que tots ells, o una bona part d’ells,
han estat fidels servidors en l’àmbit de la funció pública, del que és el comès que tenien, en funció d’un nou
programa de Govern i dels objectius definits en l’Acord
del Tinell, a tots, sense cap mena de dubte, en aquest
àmbit, se’ls va fer la confiança, que jo crec que valia la
pena de fer-los-la.
Vostè, després, ha fet referència a un aspecte de caràcter més concret, que és el tema de la confiança entorn
del desallotjament o del retorn, fruit d’aquella nit del 3
de febrer. És veritat, és veritat que, tant l’Ajuntament de
Barcelona com el Govern de la Generalitat viurien en
aquests moments la crisi del Carmel d’una forma diferent si aquell vespre no hagués calgut decidir que era
millor que els microbusos que hi havia a punt per a
l’endemà, perquè la gent tornés dels hotels a casa
seva, aturessin tot el dispositiu. Però les causes són
clares, ja les hem dites, i, probablement, el preu polític
pagat i la responsabilitat assumida guarda la proporció justa, la necessària, la que calia, amb la voluntat
explícita i radical d’evitar, per tots els mitjans, que mai
no ens haguéssim de penedir de l’existència de víctimes
mortals al Carmel. I aquest fet, que és considerat com
SESSIÓ NÚM. 45.1
un acte d’irresponsabilitat que genera responsabilitat
política per a alguns, per a aquest conseller és, mal li
pesi, un acte de responsabilitat per garantir i esclarir
que, si hi havia una única ombra de dubte respecte al
nivell de seguretat assolible, era preferible la marxa
enrere a mantenir la pruïja del retorn i córrer un risc del
qual mai més, mai més no ens n’haguéssim refet si
hagués passat alguna cosa.
Li agraeixo, senyor diputat, d’una manera molt especial, les paraules que ha tingut per a l’acció conjunta i
coordinada de tot el Govern, perquè entenc que, molt
més enllà del que ha estat el meu relat, no hi ha operatiu possible que aguanti la forma, l’estructura, les característiques, la durada i la dedicació que ha hagut de
tenir, si no hagués estat amb aquesta condició, tant pel
que fa a l’Ajuntament de Barcelona com pel que fa als
diferents departaments del Govern de la Generalitat.
En el meu Departament vam assumir només una presència pública donant la cara, com deia el portaveu del
Grup Parlamentari Socialista, amb relació al fet més
directe relacionat amb la crisi, però preteníem i volíem,
i així va ser, i el conseller en cap ho va coordinar, que
fossin tots els departaments del Govern, tots, els qui
donessin resposta de Govern a una crisi que, per la seva
magnitud, es situa en un terreny de dimensions difícilment avaluables, ni que només sigui perquè deu ser,
segurament, més fàcil gestionar un municipi de 1.057
habitants, amb tota la seva complexitat com a municipi, que gestionar 1.057 habitants dispersos en hotels,
concentrats en una forma de viure que no és la seva
habitual, i sotmesos a unes tensions i a unes pressions
i a unes dinàmiques que són necessàriament incòmodes; incòmodes, per utilitzar una paraula suau.
Però, ja ho he dit aquest matí, aquell punt de calidesa
que hi posava vostè, senyor Ridao, és recollit, per part
meva, d’aquesta manera també. Els pares, els fills, els
néts..., el dinar del diumenge, els records, la normalitat
de la vida quotidiana queda interrompuda brutalment
per aquesta manera de viure. I, en aquest sentit, té tota
la raó. I, per tant, jo li agraeixo que vostè ens recordi
fins a quin punt l’operatiu transversal i coordinat que ha
establert el Govern ha estat d’un enorme potencial.
Després vostè ha entrat en una qüestió de la màxima
importància, tant pel que fa als orígens remots del problema com pel que fa a la projecció futura de la qüestió. I és allò que n’ha dit «la gestió en herència sociovergent del porciolisme».
A mi m’agradaria fer una reivindicació, ara, aquí, avui,
del Carmel tal com és. Del Carmel d’avui, que no és el
Carmel de fa vint-i-cinc, trenta o trenta-cinc anys, com
tants altres barris de Catalunya que han canviat i molt.
Per tant, és veritat que probablement en els seus orígens, reblerts de rieres, processos d’autoconstrucció,
arribades de gent, etcètera, assenyalin unes densitats en
una topografia compromesa que no fa les coses fàcils.
Però li puc assegurar, senyor diputat, que vint-i-cinc
anys de gestió democràtica, d’urbanisme i de polítiques
socials al Carmel i arreu han fet possible, a Barcelona,
però a qualsevol altra ciutat de Catalunya, la combinació d’aquesta cosa, si se’m permet l’expressió perquè
ha sortit als diaris, fashion, i al mateix temps el reconeiPLE DEL PARLAMENT
�24 de febrer de 2005
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
Sèrie P - Núm. 36
40
xement d’arrel dels valors ètics, morals, associatius,
comunitaris, de barris com el Carmel, que, fets a si
mateixos, viuen un procés de canvi i de transformació
radical en vint-i-cinc anys que els porta a tenir un conjunt d’equipaments, un urbanisme ben plantejat –rambla del Carmel o Biblioteca Joan Marsé–, que han de
ser atribuïts a unes polítiques que, en el seu procés acumulatiu –en el seu procés acumulatiu–, signifiquen
–signifiquen– una visió contrastada que en cap cas no
hauríem de situar com una foto fixa de l’origen en els
termes que vostè plantejava, sinó com el resultat d’una
evolució en la qual els mateixos veïns hi han tingut un
paper determinant, com tants altres barris hi ha hagut a
Catalunya. Tant que, a vegades, quan un relaciona barris i en posa un al costat de l’altre i hi posa noms pot
cometre l’error, té el risc d’equivocar els elements de
simetria i comparació que es poden establir, i per això
em sembla tan important fer una reivindicació del
Carmel tal com és.
Ara, n’hi ha prou? No n’hi ha prou. I en cal més? En cal
molt més. I calen aquests recursos que s’ha dit? Calen
aquests recursos que s’ha dit. Hi ha unes polítiques
plantejades des d’un àmbit d’intervenció amb voluntat
de rehabilitació integral que ha de permetre un pas més
en una projecció a vuit anys que signifiqui un canvi
encara més important? Sí.
I, a més a més, respecte a això, hi ha coses que costen
diners i altres que, com el somiar, són gratis. I l’Ajuntament de Barcelona, però el Govern de la Generalitat,
estan en disposició de, conjuntament amb els veïns i
veïnes del Carmel, somiar gratis, perquè si tenim les
facultats com a autoritat urbanística per intervenir, planejar, ordenar, preveure, crear noves condicions de present i de futur que ajudin a construir les bases d’un nou
urbanisme, s’ha de poder fer, entès el Carmel en un
sentit ampli, el Carmel tot sol potser no seria possible,
als Tres Turons, sí, estenent-ho cap a la Vall d’Hebron,
també. Definint una política urbanística que, per exemple, trenqui aquella gran discontinuïtat que se situa en
l’àmbit que separa el Carmel de l’Hospital de la Vall
d’Hebron, amb terrenys que, en paraules de l’alcalde de
Barcelona, són terra de ningú, on fa una mica de por de
passar-hi. Per què? Perquè són terrenys, si no erms, no
prou utilitzats; que, intel·ligentment utilitzats, pensant
en els termes del Carmel i de les necessitats del Carmel,
poden permetre, primer, definir les condicions urbanístiques i, després, anar definint el volum de les inversions necessàries perquè l’àrea del Carmel esdevingui un
model d’aplicació d’una política urbanística en l’estil,
en la línia i en l’orientació del programa de barris definit per la Llei de barris.
Crec que aquesta és una qüestió important. I crec, fins
i tot, que puc dir que s’han donat les primeres passes,
anticipant-se en molts aspectes –en molts aspectes– a
les previsions del programa global. Una cosa són els
pisos de Llobregós o de Garcilaso, però una altra és el
compromís previ, signat pel carrer Dant, per adquirir
els drets edificatoris sobre trenta-vuit habitatges que
han de permetre definir amb molta claredat les primeres passes de la segona fase d’oferta als veïns afectats
que s’han quedat sense casa en aquest procés de
reallotjament.
PLE DEL PARLAMENT
I no és una operació qualsevol. És una operació que, si
l’aportació del Govern espanyol s’ha situat de moment
en 16 milions d’euros, aquesta sola operació en són 14.
Per tant, estem parlant de definir polítiques, algunes
desenvolupades des de l’Institut Català del Sòl, que
ajudin a anar situant les coses de tal manera que totes
les peces es moguin en una direcció adequada per fer
que el Carmel, i en el conjunt ampli del Carmel, s’hi
facin aquelles polítiques que ajudin a resoldre totes
aquestes qüestions.
Finalment, senyor diputat, vostè ha parlat d’imprevisió,
omissió, acció i errades tècniques com a causes de responsabilitat. I les hem situades en el terreny que les
hem situades per deixar clar que, efectivament, n’hi
havia algunes. I ho hem reconegut. Però vull, sobretot,
que quedi clara una cosa, i aquesta era la perversió del
sistema: el director general al qual hem acceptat la dimissió signa l’autorització per l’encàrrec de la redacció
del projecte modificat i, alhora, autoritza l’inici d’unes
obres que ja s’estaven fent. Error, evidentment. Però...,
però, senyor Ridao, mai no les aprova, i no les aprova,
tot i que en la forma que s’aplicava aquest sistema tenia vuit mesos per fer-ho, perquè en el caràcter fragmentari de la documentació que, respecte a l’encàrrec
de modificat que se’ns fa, recull el projecte modificat
respecte a la cua de maniobres de la Teixonera, el porta a pensar que, naturalment, o el modificat és més
ampli, i ara ho haurà de ser per encàrrec extern i licitació pròpia, o que aquell era un document insuficient; no
per allò que calia fer, sinó amb relació a l’encàrrec que
se’ns havia formulat. Amb el benentès que també és
veritat que, pel que fa a la naturalesa geològica del terreny... –jo ara li parlaré un moment dels assajos fets, i
on es van fer i quan es van fer.
I tothom ve a dir: «Amb aquests assajos n’hi havia
prou.» I el fet que tothom sabés que més enllà dels aspectes de roques més antigues, paleozoiques, dels trencaments d’aquestes roques, era també un fet conegut el
reblert de rieres, l’acumulació de runes, la textura superficial d’una geologia inestable, no era una dada determinant per sondatges que travessaven tot aquest conjunt de materials inestables i anaven a buscar 15, 20,
30, 40 metres més avall la textura adequada i exacta de
la roca que es trobava.
Quan es planteja així –quan es planteja així– el que els
sondatges donen és que el terreny sondejat, en funció
del túnel, té les condicions geològiques adequades, en
aquell punt o en aquells punts.
I el que diuen els tècnics és que, donada la naturalesa
geològica del terreny, també en aquell punt, el tall estratigràfic que representa la mateixa obertura del túnel,
el principal, i la cua de maniobres, és el més gran sondatge que es podia haver fet i que es fa i que s’analitza. I, per tant, per aquesta tècnica de «definim les condicions geològiques del terreny o les del projecte sobre
la marxa», que quedi clar que hi havia en el moment de
la decisió elements suficients, com a mínim, per deixar
clar que no per molta més geologia disponible hauríem
tingut més, o tantes com hauria estat desitjable, garanties que haguessin pogut evitar allò que vaig dir que es
podia evitar. Però es podia evitar per la suma de tot plegat. Es podia evitar? Sí. Però només es podia evitar si,
SESSIÓ NÚM. 45.1
�Sèrie P - Núm. 36
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
24 de febrer de 2005
41
fruit del conjunt dels elements coneguts en un moment
donat, algú hagués pres, amb un principi d’autoritat, un
lideratge que hagués dit: «Per aquí no anem bé, hem de
reforçar.» I l’explicació causal és aquesta, és o la fortuïtat de l’accident o la imprevisibilitat de l’accident que
s’hauria pogut evitar adoptant mesures de prevenció.
El president
I aquesta és la situació, lamentable, com pot imaginarse, en què ens trobem i amb tot el problema que tot això
ocasiona.
El Sr. Ridao i Martín
No he dit –no ho he dit, senyor Ridao, no ho he dit– que
en cap cas hi haguessin condicionants econòmics pel
que fa a la continuïtat de les obres i els estudis. I, en
aquest sentit, crec que és important d’assenyalar i de
garantir que en cap moment no hi va haver cap argument econòmic, plantejat per GISA, que volgués tenir
repercussions i responsabilitats sobre les causes de l’esfondrament.
I acabo. És clar que hi havia desviacions pressupostàries, i més que n’hi hagués hagut –i més que n’hi hagués hagut–, tot i que, analitzant el pressupost, el modificat com a tal havia de ser un modificat de cost zero,
perquè és estació per estació. Si la treus d’un lloc i la
poses a l’altre, en tot cas el marge no és escandalós, i,
per tant, les desviacions provenen, provindrien..., caldria analitzar d’on provenien per altres costats.
I si el control va ser deficient o no.., jo vull afirmar que
no. Amb un matís: ni el senyor Antoni Pérez, com a
enginyer, ni el senyor Guinot, com a tècnic de GISA,
que participaven directament en el seguiment de les
obres, no són persones donades a confiar cegament en
la direcció d’obres que es té al davant. Són gent exigent, són gent competent, són gent que avui es troben
desbordades pels fets, són gent molt tocada per allò que
ha passat, però són gent que et diuen amb tota sinceritat que, amb les dades que els donava la direcció
d’obres i el conjunt d’elements de què disposaven, no
hi havia motiu per generar una alarma que no era com
a molt aparent.
Després es va fer evident, i a partir d’aquest moment és
quan, en la lògica de la política que vostè planteja,
anem a l’establiment d’unes responsabilitats polítiques,
bé per negligència, per no haver, diligentment, de forma suficient, vigilat el conjunt de les obres... Amb el
benentès, però –i amb això acabo definitivament–, que
si el senyor Tersol s’estava dedicant monogràficament
a la línia 9 no és pas perquè fes una actitud d’abandonament respecte a la línia 5, sinó perquè el volum, la
dimensió, l’entitat, la densitat dels problemes d’avanç
que la tuneladora té, o les dues tuneladores, respecte a
aquesta obra requerien, tota i més, la seva atenció especial, que continua tenint-la.
Haurem de parlar de la línia 9, però la línia 9, que té un
mètode constructiu diferent, avança més lentament del
que hauria d’avançar, però és objecte d’un seguiment i
d’una vigilància superior a la línia 5, perquè en la línia
9, al ritme de l’avanç de les tuneladores, el conjunt de
les incidències detectades així ho feia recomanable,
com no era el cas en el cas de la línia 5.
Gràcies, senyores diputades, senyors diputats.
SESSIÓ NÚM. 45.1
Gràcies, honorable conseller. Té la paraula el senyor
Joan Ridao.
(Pausa.)
Senyor president, senyores i senyors diputats... Honorable conseller, quan jo parlo de perpetuar el sistema
d’obra pública o aquesta continuïtat institucional mal
entesa, no em refereixo a la continuïtat de determinats
alts càrrecs en el seu Departament, que, si presenten,
diguem-ne, el currículum adequat i, per tant, la perícia
i la professionalitat adequades, poden continuar en el
seus llocs de responsabilitat. Vull dir que té molt més a
veure amb els procediments i, per tant, amb la cadena
de contractacions, que vostè ha blasmat insistentment;
amb la reducció de costos a ultrança per actuar amb
més celeritat, però alhora amb més inseguretat; amb la
incúria, en ocasions també, d’alguna empresa, de
GISA, per què no?, en algun moment. Em refereixo
estrictament a això.
En segon lloc, a mi em molesta, igual que a vostè,
aquests dies, quan he llegit els mitjans de comunicació,
que es refereixin tot sovint al Carmel com un barri
marginal, perifèric, com un suburbi. A mi em molesta,
i m’emprenya, i recordo haver estat... I jo no sóc del
Carmel, no sóc de Barcelona; sóc de Rubí, que és una
ciutat que estructuralment té molts problemes també,
com el Carmel. Per tant, comparteixo la mateixa opinió
que vostè.
I, a més, el Carmel avui és un barri molt més digne que
no fa vint o trenta o quaranta anys enrere, això és obvi,
i gràcies a l’esforç, sobretot, de les administracions, de
l’Ajuntament de Barcelona molt particularment... Em
refereixo al Carmel, en origen, com l’epifenomen, una
mica, com el paradigma, si vostè vol, d’aquell expansionisme sense planificació, sense el mínim sentit de la
sostenibilitat, sense els deguts serveis. Una mica, allò
del Candel de Donde la ciudad pierde su nombre, no?,
probablement, amb el degut respecte, però és una mica
demodé, ja. I, per tant, aquesta referència probablement
és sobrera i anacrònica.
Jo el que li vull dir és que qui va beneir això, en definitiva, qui és el responsable d’això en el seu moment va
ser un senyor que es diu Porcioles, a qui, per cert, no
vam ser pas nosaltres que vam atorgar la Medalla d’Or
de la Ciutat de Barcelona –oi que m’entén? Per tant,
des d’aquest punt de vista, hi ha un altre element a tenir en compte, com és el passat; cadascú sap el seu,
però a mi m’interessa molt particularment, de cara al
futur, probablement..., la meva queixa és que no es va
tenir en compte en els antecedents, probablement, tot
plegat, per extremar les degudes precaucions.
Pel que fa a les responsabilitats, no li sàpiga greu acceptar les responsabilitats que convingui, perquè l’objectiu que ens porta ara i aquí –per això hem acceptat
aquest Ple monogràfic– és recuperar la credibilitat, i
això passa necessàriament també per assumir responsabilitats.
PLE DEL PARLAMENT
�24 de febrer de 2005
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
Sèrie P - Núm. 36
42
Vostè s’ha referit al paper del director general. El director general autoritza a fer un projecte modificat, no el
projecte, diu vostè. D’acord. Però igualment això és
tant com fer un vestit a mida, per exemple, per al forat
de la plaça Pastrana, i això es va fer a través d’aquest
projecte modificat, i, per tant, en això té una responsabilitat també el director general.
Vostè diu: «Es van fer sondejos cada seixanta-vuit
metres al túnel principal», vostè ho ha dit, i és veritat,
però zero sondejos a la cua de maniobres; dos, però la
veritat és que no se’n van fer tants com al túnel principal. Per tant, des d’aquest punt de vista..., i el sondeig
S-14 té dinou metres de profunditat; per tant, no es va
actuar amb la mateixa diligència i amb la mateixa prudència que en altres casos.
tar de dintre, les faci qui les faci i les digui qui les digui. El joc net per part de tothom no només ha de ser
compatible amb l’Estatut, sinó que sense joc net no cal
que ens posem a fer un nou Estatut. Un estatut limitat,
hipotecat o condicionat per les irregularitats, no se’l
mereix el poble de Catalunya i no podria tenir mai el
suport d’un parlament com aquest. Estatut i Catalunya,
sí; honradesa i comptes clars, també.
Gràcies, senyor president.
El president
Senyor Nadal, té la paraula.
El conseller de Política Territorial i Obres Públiques
Li dic que no tingui recança a admetre responsabilitats
perquè el quid de la qüestió, el que ens porta ara i aquí,
hi insisteixo, és aquesta autèntica crisi de confiança en
les institucions públiques, també en aquest Govern. I el
primer objectiu de tota administració pública ha de ser
vetllar per la seguretat, i també pels drets dels seus ciutadans. I, si això no és així, la confiança, la legitimitat,
la credibilitat del conjunt d’administracions entren en
crisi. I quan un àmbit del Govern, qualsevol, el Departament que vostè dirigeix, el de Política Territorial i
Obres Públiques, pot perjudicar la credibilitat de tot un
govern, vostè ha de ser el primer interessat que aquest
Departament, el seu Departament, assumeixi la seva
responsabilitat. Per què? Per evitar perjudicar tot el
Govern i el conjunt de les institucions públiques. I cregui’m, que li ho dic jo, en nom del meu Grup Parlamentari, d’Esquerra Republicana, que aquesta doctrina
la tenim, com vostè sap, molt ben assumida.
Pujo a la tribuna, senyor president, per deixar clar, molt
clar, que, efectivament, una cosa és una cosa, i l’altra és
l’altra. És a dir, el compromís de la transparència és un
compromís que hem assumit, és un compromís que
hem acceptat i que hem compartit, i és un compromís
que ens hem exigit mútuament i que mantindrem. Però
és també molt evident que l’Estatut que Catalunya
mereix i necessita no pot quedar sotmès a cap pressió
ni a cap preu vinculat a aquesta qüestió.
Moltes gràcies, senyor president, senyores i senyors
diputats.
I, per altra banda, Catalunya necessita, Catalunya vol,
Catalunya ha de tenir un estatut a la mida de la voluntat i de les necessitats del poble de Catalunya, sense cap
condicionant ni contrapartida de cap mena.
El president
Té la paraula el senyor Carod-Rovira.
El Sr. Carod-Rovira
Senyor president, senyores i senyors diputats, hem seguit el debat amb interès polític i amb atenció personal,
per motius obvis, i desitgem, com estem convençuts
que desitja tothom, que es resolgui el problema dels
afectats, que s’evitin situacions similars en el futur i que
s’assumeixin les responsabilitats que s’han d’assumir.
Però si surto jo ara a fer ús de la paraula és perquè
abans hem sentit en aquest hemicicle afirmacions d’una
gravetat extraordinària a propòsit de l’anomenat «3 per
cent», és a dir, sobre presumptes irregularitats financeres en obra pública. I aquest Parlament no pot tolerar,
per respecte a la seva sobirania i a la seva dignitat, la
més mínima expressió per part de ningú que pugui ser
interpretada com una amenaça, com un silenci, com
una acusació, com una dissuasió o com un pretext que
ningú, de cap banda, pugui utilitzar com a moneda de
canvi davant l’elaboració de l’Estatut. Cap interès econòmic de ningú, de cap part, pot passar al davant o pot
condicionar l’interès nacional de la majoria.
Si no estem disposats com a Parlament a acceptar limitacions de fora, tampoc aquest Parlament les pot accepPLE DEL PARLAMENT
De manera que recullo les seves paraules i expresso
que, en allò que s’hagi d’investigar pel sistema que
s’hagi d’investigar –comissió d’investigació, estudi o el
que decidíssim–, en allò que s’hagi d’establir com a
mètode per afavorir i garantir la transparència i tots
aquells altres compromisos de control democràtic que
vam signar i compartir plegats, farem tot el que s’hagi
de fer.
El president
Hi ha cap més paraula? (Pausa.) Per tant, passem al
Grup Parlamentari del Partit Popular de Catalunya. Té
la paraula, en el seu nom, l’excel·lentíssim senyor Josep
Piqué.
El Sr. Piqué i Camps
Moltes gràcies, molt honorable president del Parlament. Il·lustres diputats i diputades, estem aquí en un
ple extraordinari demanat pel Grup Parlamentari del
Partit Popular en primer terme, sobre això que jo crec
que en termes mediàtics ja es comença a conèixer com
«el cas Carmel». Això s’ha utilitzat, aquesta expressió
s’ha utilitzat en altres circumstàncies, no?, i de seguida va tenir èxit; però jo crec que estem parlant del cas
Carmel.
Per què? Home, perquè estem davant d’un fenomen
molt greu i d’una situació molt complicada, molt greu,
hi insisteixo.
Abans el senyor conseller ha dit una cosa que en el
context d’avui no m’ha semblat, si m’ho permet, gaire
oportuna, no? Aquí hi ha veïns del Carmel i els deia que
somiar és gratis. De moment el que necessiten és poder
SESSIÓ NÚM. 45.1
�Sèrie P - Núm. 36
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
24 de febrer de 2005
43
dormir a casa seva, de moment. El primer que necessiten és dormir a casa seva, i quan dormin al seu llit, potser podran somniar. Però mentrestant aquestes expressions, si m’ho permet, eh? –i li ho dic amb tots els
respectes–, jo me les estalviaria, i a més a més perquè
no només hi ha veïns del Carmel, sinó que també hi ha
veïns de Sallent, que també avui no han merescut ni una
sola paraula de ningú. (Veus de fons.) Potser sí, doncs
escolti’m me n’alegro, potser m’he despistat en algun
moment, però jo els vull expressar també la meva solidaritat, com és natural, no?
S’han comès greus errors en la gestió de la crisi, senyor
conseller, probablement no imputables a vostè. I vostè
sap que jo li tinc un gran respecte personal i un apreci
personal, però s’han comès greus errors, probablement
alguns d’ells inevitables, no dic que no, perquè és veritat que quan hi ha un problema, doncs, tots som propensos a generar falses esperances, a minimitzar el problema, a dir que això només durarà unes hores, que
només durarà tres dies, que al final d’això no n’hi ha
per tant. Després hem vist que les coses es compliquen,
com és natural, no?
Però, deixi’m... (remor de veus), no se’m posin nerviosos perquè avui ja els anticipo que vull parlar claret.
Només hi ha una dada positiva de tot el que ha succeït
en aquest darrer mes i, particularment, del que ha succeït avui només hi ha una dada positiva, i és que no hi
ha desgràcies personals, és l’única dada positiva, tota la
resta és un desastre. El debat d’avui és un desastre, el
que hem vist aquesta tarda... –no parlo d’aquest matí, senyor conseller, li ho dic amb tota sinceritat–, el que hem
vist aquesta tarda és un desastre, un desastre per als veïns
que ens estan escoltant, per als ciutadans que ens estan
escoltant per la ràdio i per als ciutadans que ens estan veient per la televisió. I ho justificaré, no és una afirmació que vulgui ser demagògica, ho justificaré. Però, a
més a més, és que aquí hi ha representants dels veïns
afectats i estem parlant, gràcies a Déu que no hi ha desgràcies personals, no hi ha hagut ni morts ni ferits, però
estem parlant de grans drames humans, de sentiments
molt profunds d’angoixa, d’irritació, de sentiments de
desconfiança respecte a les institucions, de desesperança. I em vull fer una pregunta, i la faig a aquesta cambra i la faig a ells també, que no me la poden contestar,
a diferència dels que estem a la part baixa de l’hemicicle, a l’hemicicle. Aquests sentiments d’irritació, de
desconfiança, de desesperança, d’angoixa després del
debat d’avui, s’han reduït? Han millorat, però, després
d’haver escoltat com els polítics parlàvem només de les
nostres coses, només dels nostres problemes i que ens
intercanviàvem amenaces i xantatges, de la qual cosa
vull parlar al final, jo em pregunto si els sentiments dels
afectats han disminuït o han augmentat. I tinc la personal convicció, i tinc la clara intuïció que avui els veïns
surten més angoixats, més irritats, no amb més confiança en les institucions i, probablement, més desesperançats.
Hem vist també, des del punt de vista de la gestió de la
crisi, com des del Govern, al qual vostè pertany –tot el
seu Govern, que presideix el senyor president de la
Generalitat, que li agraeixo la seva presència perquè sé
que tenia un altre compromís i que ha tingut la deferència, ara, d’estar en aquests moments, i li agraeixo–,
doncs, hem vist com s’ha intentat limitar la llibertat
d’informació per part dels mitjans de comunicació.
Avui gairebé no se n’ha parlat, d’això, no?, però crec
que és un dels escàndols democràtics més importants
que hem assistit en molt de temps, dir: «Escolti’m, jo
ja li diré a vostè, mitjà d’informació, quines són les
informacions noticiables, i ja li passaré les imatges que
jo crec que són les importants.» Escolti’m, ja sé que
després això s’ha corregit, en part –en part–, però no
del tot.
Ha passat un mes. Hi ha moltes famílies sense casa que
no saben si hi podran tornar o no, i els que se’ls diu que
hi poden tornar, amb claríssima desconfiança. Com
molts de vostès jo també he visitat el barri. Ho he fet
sense càmeres, per cert, i sense fotos, com molts d’altres, ja ho sé, però he vist l’angoixa dels ciutadans i he
vist les esquerdes, i he vist gent plorar –he vist gent
plorar–, i això mereix una resposta per part de la classe política d’una alçada intel·lectual i d’una alçada
moral –moral– molt superior a la que hem vist aquesta tarda, molt superior. Els ciutadans afectats i el conjunt dels ciutadans que poden estar afectats per altres
coses, que també en vull parlar, mereixien dels que estem en aquest hemicicle representant-los, a ells, representant el conjunt del poble de Catalunya, respostes
millors, i una mica més d’humilitat, efectivament, no?,
i més autocrítica.
SESSIÓ NÚM. 45.1
Hi ha hagut precipitació en determinades decisions. Se
n’ha parlat tant que jo no hi insistiré massa, però, quan
es decideix que poden tornar i després es decideix que
no poden tornar, a alguns dels afectats se’ls produeix un
mal irreparable i una desconfiança, probablement, irreversible respecte a les institucions i respecte a les certificacions dels tècnics. Però, al mateix temps, també hi
ha hagut un retard en decisions que fa molt de temps
que tots sabem que eren inevitables. Tots sabíem que
aquest tema tant i tant important s’havia de debatre en
aquest Ple, que havíem de fer un ple extraordinari monogràfic, tots ho sabíem. Per què hem tardat tant? Perquè hem vingut, arrossegant els peus, i tots sabem que
de la forma que sigui –i estic disposat a parlar-ne–, de
la forma que sigui cal una comissió d’investigació.
Estic disposat a parlar-ne, i els grups parlamentaris, i
demà segurament..., estem en disposició d’arribar a un
acord. Però que cal una comissió d’investigació, sobretot després d’haver escoltat les coses que hem escoltat
aquesta tarda, segur, més que mai. Era una decisió irreversible –irreversible–, inevitable, perquè portem un
mes discutint sobre aquesta qüestió. Fem-ho ja d’una
vegada.
I després, una mica d’autocrítica. Si totes aquestes coses són així –que crec que són així–, si a més a més els
veïns, per més que se’ls digui tot el que se’ls ha dit
avui, se senten amb una certa situació d’indefensió, fem
una mica d’autocrítica.
No parlaré de què hauria passat si els responsables
d’aquesta història fóssim uns altres, no en parlaré, d’això. Ja no en vull parlar, d’això, perquè em sembla que
queda prou clar.
Per què no en parlaré? Perquè avui tenim tots en aquesta cambra –i representem el conjunt del poble de Catalunya– una gran responsabilitat, i és –i fins ara no l’hem
PLE DEL PARLAMENT
�24 de febrer de 2005
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
Sèrie P - Núm. 36
44
complert–, és estar a l’alçada de les circumstàncies. I
estar a l’alçada de les circumstàncies vol dir evitar fer
partidisme, sovint barat, evitar actuar per càlculs electoralistes o oportunistes.
En una situació com aquesta, amb els afectats davant
–i encara que no hi estiguessin, evidentment, igual–, els
polítics, els que tenim responsabilitats polítiques des
del Govern o des de l’oposició –i de vegades hem estat al govern i ara estem a l’oposició– hem d’estar a l’alçada d’allò que ens exigeixen els ciutadans. I vol dir
que hem d’estar a l’alçada del rigor, de la seriositat i
també de la transparència, i també d’evitar determinats
espectacles.
I això també exigeix que exigim tots plegats saber el
que ha passat, per què i qui a pres les decisions, i exigir, probablement, com a mínim, tres coses: responsabilitats, evitar que això torni a passar en el futur i, potser, el que és més important ara, que els afectats puguin
veure satisfetes les seves necessitats com més aviat
millor, i que puguin tornar a confiar, com més aviat
millor, en les institucions. Hem de tornar la confiança
en les institucions per part dels ciutadans, que, hi insisteixo, avui està perduda. Per això em sembla que la
comissió d’investigació en la forma que acordem és
absolutament imprescindible, no per tirar-nos els trastos al cap, perquè tots tenim al cap perquè serveixen
determinades comissions d’investigació al final, i jo no
vull compartir aquesta responsabilitat des del meu
Grup Parlamentari, no la vull compartir. No vull que hi
hagi una comissió d’investigació al si del Parlament de
Catalunya i que al final els ciutadans pensin que només
serveix per retreure’ns, els diferents grups polítics, les
nostres misèries.
Vull una comissió d’investigació política –política– que
dirimeixi responsabilitats polítiques però que simultàniament treballi amb rigor i treballi amb seriositat i
doni respostes reals a les preocupacions de la gent. I, en
aquest terreny, jo ja els avanço que el meu Grup Parlamentari hi serà i treballarem en aquesta direcció.
no es poden complir; els certificats perquè la gent pugui tornar i que es veu que són, al final, paper mullat;
decisions polítiques prèvies a l’emissió d’aquests certificats, que ja estaven preses. Bé, no només el treball
del senyor conseller de Política Territorial i Obres Públiques, que em consta que ha dedicat moltes hores a
això, sinó de la resta de consellers afectats.
Ara, el senyor Bargalló, quan jo deia que alguns hem
visitat el barri de manera discreta, ell em deia que també, i estic disposat a creure’l, no?, però també és veritat que he tingut la temptació de pensar que, com que
el primer dia el van dur a un lloc que després va demostrar que es podia enfonsar, potser se li van acabar les
ganes de tornar-hi, perquè no hem sabut que hi tornés
–no hem sabut que hi tornés. Permeti’m la petita broma, però que no ho és –que no ho és–, perquè és veritat que el conseller d’Habitatge té les seves responsabilitats i no l’hem escoltat avui, ni avui, ni pràcticament
al llarg de la crisi. I la consellera de Benestar Social,
també, i el conseller de Comerç ja no és ni aquí, i es va
permetre el gran luxe de dir: «Escolti’m, no aniré al
Carmel ni hi penso anar. Però ja he parlat amb els comerciants del Carmel –he parlat amb els comerciants
del Carmel.» I el senyor conseller de Comerç no es pot
escaquejar com s’està escaquejant. I el senyor conseller
en cap, amb tots els respectes, doncs ha d’agafar també les regnes d’aquesta història, perquè no és només un
problema del conseller de Política Territorial, sinó que
és un problema del conjunt del Govern –del conjunt del
Govern .
Després, bé, hi pot haver un debat sobre si s’havia de
segellar o no el túnel de maniobres. Hi ha diferents
opinions. Jo les que he consultat, i que em mereixen
més confiança, és que s’havia de fer. Ja li anticipo que
s’havia de fer. Són els mateixos que em diuen que utilitzar el nou «mètode austríac» per fer túnels sota les
cases d’una ciutat és una catàstrofe i un desastre, els
mateixos –els mateixos–, per tant, ja aniré després a
això, no?
Però més enllà de la gestió de la crisi hem de parlar de
moltes coses, i, efectivament, hi ha una cosa que és la
gestió de la crisi, hi ha un altre tema que és els darrers
catorze mesos, i després hi ha un altre tema que és el
que el senyor conseller en deia aquest matí «els orígens
remots»; és clar, remots..., remots tampoc, no?, però
dels últims tres o quatre anys quan s’inicia tota aquesta història.
Però després també m’agradaria parlar d’aquests ajuts
de la Unió Europea que havien de venir, que ja no sé
quins són, perquè avui no s’ha esmentat això, que jo
sàpiga, que jo recordi, almenys en quantitat fixa, 235 o
238 –ara no ho recordo– milions d’euros. En algun
moment s’havia parlat de 200 milions de dòlars. Després la Unió Europea va dir: «Escolti’m, potser sí, però
vostè m’ha de dir a què renuncia, perquè això és un joc
de suma zero», d’això també n’hauríem de parlar, no?
I per tant, hauríem de parlar també..., és clar, també
s’ha dit, en aquest context, no?: «Ara l’Ajuntament ha
arribat una mica tard», el senyor conseller de Comerç...
(Remor de veus.) En aquest context ara es diu: «No, és
que pel Carmel farem un ARI», ara... Calia que s’enfonsés el Carmel perquè es fes una actuació de rehabilitació integral del Carmel, no?, calia que s’enfonsés.
Home, pensem-hi tots plegats, no?, perquè també, si em
queda temps, voldria parlar d’això que en diuen la
«Barcelona del disseny i la Barcelona real», que passa
també per aquí, no?
Jo, si m’ho permeten, faré un petit comentari sobre les
tres qüestions. Sobre la primera, la gestió de la crisi.
Home, un pèl d’autocrítica, no? Terminis que després
M’agradaria també que en algun moment, quan es demanen responsabilitats a les empreses, també es parlés
de les assegurances, i a qui estan atribuïdes. Però, bé,
Estem davant d’una crisi important. Aquí s’ha esmentat
molt sovint la paraula accident. Miri, no. Un accident és
un accident. Això és el resultat d’una actuació de l’Administració, que a la vista del que he escoltat aquest matí
jo crec que ja ens queden molts pocs dubtes que, com a
mínim, és negligent, i puc seguir expressant dubtes, però
com que sé que hi ha un procediment penal obert em
quedaré aquí, però no estic gens segur que les negligències no siguin, a més a més, culposes, per no dir doloses,
que no ho sé, però segurament aquesta sospita s’ha instal·lat ja i veurem quin resultat té.
PLE DEL PARLAMENT
SESSIÓ NÚM. 45.1
�Sèrie P - Núm. 36
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
24 de febrer de 2005
45
errors de gestió de la crisi crec que són evidents. Però
he vist un intent del conseller, raonable d’altra banda,
de dir: «Miri, ho hem fet raonablement bé.» Vostè ha dit
que ho havien fet del tot bé, i jo li dic que ho han fet
bastant malament. Però al final la culpa és dels anteriors. I aquest matí ha dedicat vostè una bona estona a
derivar la responsabilitat cap als governs de Convergència i Unió. Molt bé, jo també en vull parlar, d’això, també, però vostès porten catorze mesos –catorze mesos–
i vostè va dir en la compareixença a la Comissió de
Política Territorial –no ho sabem ben bé, perquè en un
moment parlava d’accident, en d’altres no–, va dir:
«Això no es podia preveure, però sí que es podia prevenir.» Hem d’anar al diccionari, eh?, per esbrinar tot
això –hem d’anar al diccionari. Però, bé, en qualsevol
cas els canvis, que és veritat que s’havien anat fent amb
anterioritat i que es fan sense estudis ni al·legacions, al
final també es legalitzen sense publicitat ni concurrència, sí, perquè resulta que el que es presenta té seixanta-un cèntims de diferència –menys– del límit que obliga que efectivament els estudis s’hagin de fer amb
publicitat i concurrència.
Deixo a part el tema de dir: «Escolti, és clar, nosaltres
ens vam trobar en una situació que no podíem fer res
més, vull dir, ens trobàvem en una situació de fet, que
és que les coses ja s’estaven fent i per tant, la construcció havia de seguir i havíem d’autoritzar que es fes el
modificat el mateix dia.» Que no deixa de ser una cosa
bastant peculiar i bastant pintoresca, no?, però puc entendre que com que s’havia fet així i es legalitzava una
situació de fet, doncs, la seva Administració ho fes.
Però del febrer del 2004 al febrer del 2005 ha passat un
any –un any. I ara els faig una pregunta: calia que s’esfondrés el Carmel perquè vostès s’adonessin que els
procediments que es fan servir són una catàstrofe? Si
no s’hagués esfondrat el Carmel, seguirien fent exactament el mateix? Perquè jo entenc molt bé la crítica als
procediments dels anteriors, i la comparteixo, però
vostès porten més d’un any, i, des del moment que es
produeix aquesta circumstància, vostès haurien pogut
adonar-se que algunes coses, efectivament, s’havien de
canviar. Van publicitar fins a límits propagandístics que
havien fet una auditoria de gestió que va permetre al
senyor conseller d’Economia i Finances donar un suspens a l’actuació administrativa de l’anterior Govern.
Ens en vam adonar, d’aquestes coses? Ens en vam adonar, dels forats brutals del procediment administratiu
que se segueix en les obres públiques a Catalunya i que
vostè aquest matí ens ha explicat a bastament i que a
mi, personalment, m’han deixat esparverat? –hi torno
de seguida, perquè no vull acabar encara amb els darrers catorze mesos.
Quin cas hem fet de les discrepàncies que després s’han
conegut entre la direcció d’obres, les constructores i la
mateixa GISA? Quin cas hem fet dels avisos dels mateixos veïns? I dels grups municipals? El Grup Municipal del Partit Popular a l’Ajuntament de Barcelona,
doncs, ja fa molts i molts mesos, si no ho recordo malament des del passat mes de març o de maig de l’any
passat ja li preguntava a l’Ajuntament: «Escolti, vostè
n’és conscient, del que està passant al Carmel?» I el
nostre propi Grup Parlamentari aquí al Parlament de
Catalunya, el mes de gener, va presentar també aquesSESSIÓ NÚM. 45.1
ta qüestió en aquest Parlament. Respostes en els dos
cantons? Zero –zero. En termes pràctics, cap. I els veïns no ho saben, a més a més.
Però –però– jo he tingut ocasió de repassar les hemeroteques, i tots hem vist la notícia d’una floristeria al
Carmel, del mes de gener, que diu: «Escolti’m, és que
no puc entrar, perquè se m’ensorra la vorera de davant
de la floristeria» –del mes de gener. Què passa?, que
aquests avisos no són suficients? Hem de seguir fent el
mateix? Hem de tirar pel dret? És que tot això és molt
preocupant, no? No parlo ja que no hi hagi avaluació de
l’impacte ambiental del projecte, que probablement és
legal que no hi sigui, però no deixa de ser una cosa,
com a mínim, que permet una certa interrogació.
Me’n vaig als orígens remots, perquè voldria parlar de
tot el que tinc ganes de parlar. Home, ara, és clar,
dius..., allò que en diuen en castellà «a toro pasado»,
no? Però quan parles amb els veïns et diuen: «Escolti’m, és que per allà sota era impossible fer el que vostès plantegen.» A qui se li pot ocórrer fer una cua maniobres en una muntanya, en un lloc que tothom sap
que abans hi passava una riera? Sí. Això, ho diuen els
veïns; no ho dic jo –no ho dic jo. I vostè aquest mateix
matí ens ha explicat els problemes d’allà sota. A qui se
li pot ocórrer fer una cosa tan important i tan àmplia
com una cua de maniobres, un túnel de cua de maniobres, en un terreny que és un terreny com el del Carmel,
absolutament inestable, per molts motius? Diu: «No, i
a més a més, per si no n’hi ha prou, ho fem al costat de
l’estació. I a més a més perforem el túnel per un mètode com el mètode austríac, que ens dóna els resultats
que ara hem vist que ens dóna.» I va decidir que fos el
mètode austríac, quan en molts altres llocs això ja està
prohibit i quan et diuen: «Aquest és un mètode per
obrir mines, explotacions mineres, però no per fer túnels sota conurbacions, perquè té enormes riscos» –enormes riscos.
Diu: «No, hi ha una explicació, i és que costa menys.»
Ai las! Tremend, perquè, si aquesta és la raó, algú haurà
de donar moltes i moltes explicacions; els d’abans i els
d’ara, perquè vostès han avalat la continuïtat d’aquest
mètode, almenys fins ara.
Aquest matí hem sentit coses també tremebundes sobre
la tramitació administrativa i el paper de GISA. Escolti’m, això de GISA és molt important, molt; però al final, pel que hem descobert aquest matí, o tot ho contracta o tot ho subcontracta. Per què? Deixo la pregunta
amb interrogant, perquè, com que avui hi ha hagut
moltes coses que han quedat amb interrogant, la deixo
aquí; però estic segur que tots vostès estan intuint el que
estic intentant explicar. Per què?
Vostè mateix, senyor conseller, ha dit: «Hi ha una concentració inexplicable d’adjudicataris i de càrrega de
treball»; ho ha dit avui i ho va dir en la seva compareixença davant de la Comissió de Política Territorial i
Obres Públiques. En quin país vivim? –en quin país
vivim? Vostè ens ha explicat uns procediments d’adjudicació de l’obra pública i de modificació dels projectes que segurament els ciutadans que viuen al Poblenou, o que viuen a la Teixonera, o que viuen al carrer
Rosselló, o que viuen al Coll, o que viuen al Bon Pastor han entès perfectament, perquè resulta que tots ells,
PLE DEL PARLAMENT
�24 de febrer de 2005
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
Sèrie P - Núm. 36
46
no només els del Carmel, estan dient que les seves cases s’estan movent i que tenen esquerdes que abans no
tenien.
Hem de donar una resposta a això, senyor conseller. I
la resposta no pot ser: «Oh!, és que fins ara les coses es
feien sobre la marxa» –sobre la marxa. Fins ara se’ls ha
dit, a tots aquests veïns, que les seves esquerdes no tenien res a veure amb les obres del metro. Som capaços
de mantenir aquesta afirmació avui? No sé si el Govern
ho ha fet, però l’Ajuntament de Barcelona, sí. I hem de
donar una resposta a aquesta gent perquè, Déu no ho
vulgui, però que no passi res –que no passi res.
I de la manera que hem vist que s’adjudicaven les obres
públiques i que es modificaven els projectes, sense al·legacions, sense informació, sobre la marxa i a posteriori, i, al cap de no sé quants mesos, doncs, resulta que es
legalitzaven, quina confiança hem de tenir respecte al
que està succeint? I no em digui que la Terra es mou. És
clar; és clar, en rotació. Des de Galileu ho sabem. (Rialles.) Sí, sí. I a Galileu li va costar el que li va costar,
no?, però nosaltres ja estem en una altra etapa històrica. Oh, és clar que la Terra es mou!, només faltaria! I
és clar que hem de fer túnels sota les ciutats!, només
faltaria! Totes les ciutats del món estan plenes de túnels
per sota, i de conduccions de tot tipus. Només hi ha un
petit problema: que s’han de fer bé –que s’han de fer
bé. I no hem de mirar d’estalviar costos ni hem de mirar de dir: «Bé, doncs, escolti, vejam, qui dia passa any
empeny, i ja en parlarem, i tant de bo que no ens passi
mai re...», fins que passa. I ara, i ara ens ha passat, no?
I això de posar les prioritats financeres per sobre de la
seguretat, doncs, em sembla que, als afectats, no els deu
agradar gaire.
Per això mateix –i vaig acabant, senyor president–, crec
que la comissió d’investigació, en la forma que considerem oportuna, però que ha de ser una comissió política, en seu parlamentària, perquè, si no, segurament els
ciutadans no ens ho entendrien, ha d’entrar en totes
aquestes coses, no? –ha d’entrar en totes aquestes coses. Entre d’altres, perquè el que era un clamor en l’opinió pública catalana però que ningú en parlava perquè,
com que Catalunya és el regne d’allò políticament correcte, allà on tots ja ens entenem, no?, «tu ja m’entens»
i, en fi, «no cal que en parlem, perquè tots estem al cap
del carrer»..., el clamor que hi ha a la societat catalana,
jo avui l’he vist confirmat per afirmacions –no només
per insinuacions, no?, sinó per afirmacions– de destacats membres del Govern de la Generalitat, com vostè
mateix, o pel mateix president de la Generalitat.
Em refereixo a aquest clamor que existeix des de fa
molt i molt de temps, que l’adjudicació de les obres
públiques a Catalunya, doncs, passava pel pagament de
comissions. Jo no vull anar..., jo no hagués fet mai pàbul a aquest tipus de rumors, i menys en seu parlamentària, però és que avui he escoltat determinades afirmacions del conseller de Política Territorial i del mateix
president de la Generalitat que em porten a la conclusió de dir: «Escolti’m, ja no és només un rumor.» Per
tant, parlem-ne. O a què ve aquesta referència al 3 per
cent que ha fet el senyor president de la Generalitat?, a
què ve? I després en parlaré, d’això, en la línia d’una de
les coses que ha dit el senyor Carod-Rovira.
PLE DEL PARLAMENT
Vostè mateix ha dit que hi havia una concentració difícilment explicable de l’adjudicació d’obres, tant des del
punt de vista de la direcció d’obres com des del punt de
vista de la construcció: el paper de GISA. Sé que es pot
obrir la via penal sobre tot això, només faltaria; però jo
crec que els ciutadans també es mereixen que els que
tenim responsabilitats polítiques, un cop aquest tema
s’ha suscitat en seu parlamentària amb la claredat amb
què s’ha suscitat avui..., formi part també d’allò que
hagi de veure i discutir la comissió d’investigació.
I espero que en aquest tema no passi –i ara ho diré amb
tota solemnitat, i em dirigeixo als dos grups majoritaris de la cambra–, espero que en aquest tema no passi
el que va passar en el tema de les enquestes, que al final els dos grups majoritaris de la cambra es van posar
d’acord per tapar-se mútuament les vergonyes. Espero
que en aquest tema no torni a passar, i demano la col·laboració de la resta de grups parlamentaris.
I vaig acabant, senyor president, i vull tornar al principi.
Jo crec que l’espectacle que hem donat avui, doncs, ens
ha avergonyit, ens ha d’avergonyir com a representants
dels ciutadans i representants de la sobirania. Durant
molts minuts hem vist com el que interessava, el que es
discutia, no era només la problemàtica dels ciutadans
del Carmel, dels afectats o del conjunt dels ciutadans de
Catalunya, preocupats pel que passarà amb l’obra pública. Hem vist com es retreia, fins i tot, què havia passat en la legislatura passada sobre una determinada
moció de censura. Jo crec que els veïns del Carmel
deuen haver quedat estupefactes que avui es parlés, en
aquesta sessió parlamentària, d’aquesta història.
No parlem d’això, avui. Un altre dia potser sí, però avui
hem de parlar de les coses que ens han convocat en
aquest Ple extraordinari i monogràfic, que és un problema angoixant, profundament angoixant, dels afectats,
i un problema molt de fons per als ciutadans de Catalunya, que és com es fa l’obra pública a Catalunya i què
hi pot haver darrere les adjudicacions de l’obra pública
a Catalunya, després de les coses que jo avui he tingut
ocasió d’escoltar i que, d’altra banda, estan en el Diari
de Sessions, recollides també de manera explícita.
Jo no sé què poden pensar els ciutadans després
d’aquest debat, però tinc la impressió que, confiança en
les institucions, menys que abans de començar. Tinc la
impressió que, confiança en els nostres polítics, menys
que abans de començar. Tinc la impressió que el prestigi de les nostres institucions és cada vegada menor,
sobretot després d’haver vist el que hem vist avui.
I vull dir una altra cosa. Jo avui he assistit a un espectacle profundament lamentable, que té dos protagonistes: senyor president de la Generalitat, senyor president
del grup parlamentari més important de l’oposició. I he
vist com s’intercanviaven acusacions. I hi ha hagut un
moment en què s’ha dit: «Escoltin, retirin l’acusació
perquè, si no, en els grans temes de país, nosaltres no
hi serem.» I he vist la resposta del president de la Generalitat, dient: «Escolti’m, no, no, si ens hi juguem els
grans temes de país, nosaltres no continuarem per
aquesta via.» Això no pot ser –això no pot ser. I estem
parlant de coses prou serioses –prou serioses– perquè
no siguin objecte d’intercanvis estranys –d’intercanvis
estranys– i, com es diu en castellà, de cambalaches –de
SESSIÓ NÚM. 45.1
�Sèrie P - Núm. 36
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
24 de febrer de 2005
47
cambalaches. Estem en un país en què potser hem de
començar a ser conscients de les nostres pròpies limitacions, de començar-nos a convèncer que això que
estem en l’oasi, que potser vol dir que en el fons estem
en una mena de desert ètic –en una mena de desert
ètic–, i que quan pensàvem, com deia la propaganda del
Fòrum, que des d’aquí volíem canviar el món..., hauria
estat molt més important, molt més important i molt
més significatiu, intentar canviar el Carmel.
Per tot això, jo ho lamento, senyor conseller –i li ho dic
des de l’estimació personal–, m’hauria agradat poder
retirar la petició del Grup Parlamentari Popular de la
seva dimissió; també m’hauria agradat retirar la petició
de dimissions d’altres consellers afectats. Després d’haver vist el que avui hem vist, crec que el millor que
poden fer vostès, és anar a casa.
Gràcies.
El president
Té la paraula l’honorable conseller senyor Joaquim
Nadal.
El conseller de Política Territorial i Obres Públiques
Molt honorable president, molt honorable president de
la Generalitat, excel·lentíssim senyor, senyores diputades i senyors diputats... Vostè pot dir –perquè l’expressió parlamentària és tan lliure i gratuïta com el somniar– que, vist el que ha vist, el millor que podem fer és
anar-nos-en a casa; d’acord, és el seu punt de vista. Hi
pot posar aquell punt d’afectació, de contundència
matisada, d’habilitat retòrica que li coneixem i li reconeixem. I podem donar-li alguna credibilitat, molta o
gens. Jo no li’n negaré, però tampoc no la hi reconeixeré tota, senyor Piqué, perquè, com que en el debat
polític el joc de les paraules ens transporta amb una
enorme facilitat..., de tocar els sentiments de les persones, d’anar al cor de la gent, de dir: «Jo sí que..., i ningú més no hi pensa.» I després... (l’orador fa petar els
dits) gran salt mortal i arribar al Fòrum o a l’Estatut.
Perquè ha passat, d’acord, però, en qualsevol cas, si ens
hem de lamentar d’un espectacle, en graus diversos, hi
haurem contribuït avui, aquesta tarda i aquest matí, tots
plegats, vostè en la seva petita part, amb la quota del
punt d’habilitat que jo li reconec, perquè sé que sap
construir els discursos de tal manera que –ja em perdonarà–, entre el joc de les ulleres i de la reflexió,
conduint les coses d’un costat cap a l’altre... (Remor de
veus.) Tothom té els seus recursos, no? Però ens porta
a aquell punt de: «Jo sí que voldria un debat net, un
debat no contaminat, un debat tot ell només pensant en
el Carmel i parlant del Carmel.» I per què no s’hi ha
agafat, senyor Piqué?
Jo he dedicat tres hores aquest matí, tres hores, a parlar del Carmel; de les tres hores, una l’he dedicada a
alguna d’aquestes qüestions que tenen una certa rellevància, però que no són, amb relació al Carmel, les
centrals. I no m’he dedicat –no m’he dedicat– d’una
forma autocomplaent a dir «que bé que ho hem fet!»,
perquè jo sé quanta gent insatisfeta hi ha al Carmel,
encara avui, de com estan les coses i sé quants dies ens
costarà encara redreçar la situació. I hi serem cada dia
i tots els membres del Govern hi seran cada dia, i de
SESSIÓ NÚM. 45.1
l’Ajuntament de Barcelona, també, per redreçar aquesta situació.
I, és veritat, no hi ha hagut cap víctima mortal i això ens
deixa un punt de tranquil·litat que jo els primers dies no
tenia, li ho puc ben assegurar, no la tenia, perquè no me
les tenia totes. I ara , en canvi, m’ho miro amb un punt
de tranquil·litat moral, pensant que s’està fent tot el que
s’ha de fer, tant com es pot, de la millor manera possible, amb entrebancs, amb errades, amb sotragades.
D’acord, però tot el que s’ha de fer per atendre les persones, totes. No cal la presència mediàtica o la presència subterrània dels consellers.
El conseller Huguet potser no ha anat al Carmel, però
potser s’ha reunit tantes vegades com ha calgut amb
sectors implicats per abordar qüestions específiques
que afecten el problema del comerç, en allò que és de
la seva competència i que no és estrictament allò que és
la compensació econòmica pel lucre cessant i pels problemes derivats del tancament dels establiments com a
conseqüència de l’ensorrament, que és competència
d’altres departaments, que han entomat i que hem entomat aquesta situació.
Exactament igual com els altres consellers i conselleres que s’hi han dedicat, han fet tot i més per aconseguir que un dispositiu dedicat a atendre i a respondre
les necessitats de les persones fos al més complet possible, al més continuat possible, al més eficaç possible
i que duri tant com calgui.
Vostè està d’acord que tothom qui ha perdut la casa l’ha
de recuperar? Suposo que sí, no? Vostè està d’acord
que mentre no la pugui recuperar tingui una solució de
transició? Vostè està d’acord que per a allò que ha perdut, que tenia dintre casa seva, recuperi un valor que
hem d’acordar amb ells i que estem acordant amb ells?
I vostè està d’acord que l’hem de compensar pels danys
morals que ha sofert per aquesta qüestió, aquests i tots
els altres fins allà on es determini? Oi, que sí? Doncs,
des del primer dia –des del primer– i amb un acord de
Govern –amb un acord de Govern– que estableix i determina la forma dels ajuts i que mostra que com que
som dues administracions diferents, per mètodes diferents, l’Ajuntament de Barcelona, des del primer dia,
pot fer lliuraments a compte com a diner de butxaca als
veïns i, en el cas del Govern de Catalunya hem d’arbitrar un ordre, un acord de Govern, crear un dispositiu,
concordar diferents departaments implicats, establir un
cens, rebre les competències que havia assumit l’Ajuntament de Barcelona i entomar totes aquestes qüestions
per donar les dietes que corresponguin, per avançar les
bestretes que corresponguin, i per començar a negociar les indemnitzacions que corresponguin, segons els
casos. I suposo que també hi està d’acord?
I també suposo que tots estem d’acord que, encara que
sigui un plantejament –algú pot dir– maximalista, vist
el desastre, no per maximalista hauria de quedar que
tots els veïns del Carmel que han estat desallotjats tinguin garanties plenes, suficients, assegurades que els
desperfectes que es detectin a les seves cases siguin
reparats abans no tornin a casa seva. I s’està fent, d’una
manera no fàcil, d’una manera no gens fàcil. El dia que
tinguem tothom a casa i reconstruïm la complexitat de
l’operatiu, ho entendrem tots plegats. Tenir dotze, quinPLE DEL PARLAMENT
�24 de febrer de 2005
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
Sèrie P - Núm. 36
48
ze, vint, trenta facultatius o perits dedicats a analitzar i
certificar i dedicar-hi el temps que cal, i assegurar que
els veïns no es pensin que (l’orador pica de mans) plasplas, visita de metge, (l’orador fa petar els dits) cinc
minuts i s’ha acabat, sinó... De metge no reformat (rialles) –no reformat–, metge no reformat, sinó visita pis
per pis, tot el temps que calgui, diagnòstic acurat i concertació amb els veïns –concertació amb els veïns.
Hem visitat, per exemple, les dues escoles i l’església
d’una de les dues escoles. Algú de la mateixa escola
diu: «Aquesta, aquesta i aquesta ja hi eren, d’escletxes,
ja hi eren.» Però, oi que també estarem d’acord que si
hem hagut de desallotjar un barri sencer d’una zona
concreta i deixar alumnes de dues escoles sense escola, ara quan els plantegem la solució, la solució abordi
la totalitat del problema i els plantegi les fórmules que
siguin. Abans-d’ahir en parlàvem: «Voleu una reparació d’una setmana del més evident, tornar a l’escola,
reparar per Setmana Santa en una segona fase i acabar
a l’estiu o voleu dos mesos d’obres i tornar d’aquí a dos
mesos?» I es farà el que acordem i triïn, perquè em
sembla elemental, perquè s’ha de fer així, perquè no
ens ho podem plantejar d’una altra manera, perquè és
veritat, vam dir-ho el primer dia: l’atenció a les persones és prioritària, és l’única qüestió que avui manté el
tema del Carmel viu com un problema ciutadà de
primeríssima magnitud, tota la resta ho resoldrem, amb
les discrepàncies que vulgui pel que fa a la valoració
tècnica de les solucions adoptades o dels problemes
polítics respecte a la gestió administrativa dels problemes plantejats. Però hem dedicat una hora i mitja llarga a parlar només d’això.
De manera que, senyor Piqué, i amb el mateix respecte que vostè m’expressa, jo també hi puc posar aquest
punt de sentiment personal, d’afectació, de dir (l’orador pica de mans): «No ens podem permetre donar
segons quin espectacle», però tampoc no estaria bé
que perquè estem tan marcats per determinades situacions ens trobéssim tot el dia mirant-nos a nosaltres
mateixos com a classe política i dient: la classe política, la desconsideració de la classe política feta per un
polític pot ser un recurs retòric o un moment d’oportunitat per dir, home, plantegem-nos-ho seriosament
–plantegem-nos-ho seriosament. Però tots, tots hem
quedat colpits en altres moments d’altres episodis per
aquella situació tan interpel·lant que deia: «Senyors
d’aquesta Comissió, de què volen parlar: de l’objecte de la Comissió o de les seves picabaralles?» No vull
anar més enllà, sabem de què parlem. Simplement
estic dient: no és el cas o no hem volgut que fos el cas.
Jo mateix aquesta tarda, en algun moment, amb el
senyor Puig he derivat cap aquí, i no m’ha agradat. Jo
mateix en algun moment aquesta tarda en el frec a
frec amb el senyor Puig he derivat cap aquí, potser ell
també, però vull dir-ho jo. El cert és que efectivament,
si poséssim les coses en el seu punt just, i efectivament investiguéssim allò que hem d’investigar i abordéssim l’anàlisi de les causes que hem d’analitzar, i ho
fem amb l’oferiment que vostè acaba de fer i o que
han fet altres grups de la cambra, potser aportarem a
aquesta cambra un plus de credibilitat entre tots, no
guanyat per ningú en el moment de la seva intervenció dient «ara, ara sí; ara sí». No. Entre tots, per qüesPLE DEL PARLAMENT
tió de capteniment de la cambra, per dir, home... Perquè és veritat que és fàcil jugar amb les paraules, no?
I vostè diu, només de començar: «Senyor conseller, no
m’ha agradat, vostè ha dit que somiar és gratis, però
mentre no puguin dormir a casa seva..., primer que
puguin dormir, després, deixi’ls somiar.» I jo estava
parlant d’una altra cosa. No em negui que pel fet d’haver dit que somiar és gratis, jo ja no he dedicat avui i el
nostre Govern no ha dedicat avui tota l’atenció que cal
a una i màxima prioritat que són les persones, que tenen dret, tenen tot el dret a tornar com abans millor a
casa seva i que han de poder somiar a casa seva i fora
de casa seva que les administracions respondran les
expectatives que sobre el Carmel entre tots hi hem de
posar.
De manera que vull insistir, d’una banda, que, d’acord,
les persones primer, però posem-nos d’acord que tots hi
hem donat la nostra part de feina, amb errors i encerts,
i que tothom hi ha posat de la seva part, posem-n’hi
més; si en cal més, posem-n’hi més. O és que no tenim
encara un problema obert mentre hi hagi discrepàncies entre els veïns pel que fa a la possibilitat de tornar?
Entre aquells que creuen de bon grat que l’Administració ha fet tot el que havia de fer, dedicant-hi totes les
hores que hi havia de dedicar, i aquells altres que creuen que «han de passar encara moltes coses per poder
tornar a casa meva».
I el Govern respecta exactament igual a uns i a altres.
Però aquesta situació també l’haurem de gestionar, i
forma part de l’escenari del problema, i ens hi haurem
de dedicar i haurem de treballar sobre aquesta qüestió.
De manera que, transparència, sí; investigació, sí; no
donar espectacle, sí; situar les coses en el seu punt just,
sí; parlar de les persones, sí, sincerament, obertament,
cadascú des de la seva posició. I quan fem després un
altre pas i diem: «I per tornar la confiança als ciutadans» –diu– «no me la vull jugar, hi ha un procés penal obert, però jo hi veig responsabilitats negligents o
culposes, però, bé, no ho diré.» (Remor de veus.) Ja ho
ha dit, però és igual, queda dit a benefici d’inventari i
a aplicar a qui sigui: direcció d’obres, UTE, GISA,
Govern... No ho sé. És igual.
Ara, si és un accident que es podia haver evitat, és evident que, si s’hagués fet tot el que es podia fer, potser
això no hauria passat. Però també és molt evident, molt
més del que vostè diu, i, per tant, molt menys radicalment en contra del que vostè diu, que a Lausana ahir, a
Madrid fa una setmana, a Heathrow fa deu anys, al Japó
no sé fa quant temps, amb el mateix mètode –amb el
mateix mètode– excepte un cas –excepte un cas–, ha
passat el que ha passat.
I podia haver passat molt pitjor, perquè si s’esfondra
tot un supermercat, no és el Carmel, però, si s’esfondra tot un supermercat pot passar el que sigui. I no ha
passat, i tant millor, no?, i Déu no ho vulgui! Però el
mètode austríac, amb les adaptacions que siguin, és un
mètode que el senyor Melis ha proscrit a Madrid, però
que ningú més no ha proscrit enlloc més, amb el matís
que sent exactament el mateix el que s’aplica en la línia 3, com que s’aplica amb criteris de màxima seguSESSIÓ NÚM. 45.1
�Sèrie P - Núm. 36
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
24 de febrer de 2005
49
retat, tot apunta al fet que no hi ha els mateixos problemes –no hi ha els mateixos problemes.
Ara bé, concentració, adjudicacions, controls, negligència..., no m’ho tingui en compte, senyor Piqué, però...
(Veus de fons.) No, li ho diré, perquè igual que ell ha dit
que hi havia possibles responsabilitats culposes, que no
diré, eh?, doncs, no m’ho tingui en compte, però li ho
diré, perquè, a l’hora d’intentar fer simetries respecte a
l’escàndol, a l’espectacle, a la degradació de l’espectacle, no ens agrada, però no ens agrada ni a vostè ni a mi,
ni a ningú del Govern ni a ningú d’aquesta cambra. No
ens agrada. No ens agrada, i és així, que la mateixa
empresa que fa els controls geològics de la línia 5, sigui la que fa i feia els de l’AVE Madrid - Lleida.
prendre ara, però moltes de les que s’havien pres, s’havien pres i estaven en procés de reforma abans que passés el del Carmel, i, per tant, no ha calgut que passés el
del Carmel perquè això passi, però en aquest cas sí, és
evident –i això tindrà els seus costos, però és evident–
que, com fan la majoria de les altres administracions,
qualsevol encàrrec de modificat, fins que no hagi estat
tramitat i aprovat adequadament, ha de comportar la
interrupció de les obres de què és objecte aquell modificat, sens dubte –sens dubte.
Per tant, també va en el conjunt de les propostes de reforma de l’empresa pública GISA que he plantejat, no
per fer un procés enrere cap a les causes remotes, sinó
simplement per dir: «Escolteu..., fem-ho, fem-ho tot!»
No ens agrada. S’ha publicat. S’ha dit –s’ha dit. No té
més valor que el que té, simplement serveix perquè alhora que vostè diu «m’hauria agradat moltíssim poder
acabar aquest debat dient “ni aquest, ni aquesta, ni
aquest, i no sé quin altre conseller o consellera”, ni
vostè mateix no haguessin hagut de dimitir», però, és
clar, «com que jo tinc memòria» –ho ha dit en premsa,
no ho ha dit avui aquí, no?– «com que jo tinc memòria
i sé com ens van tractar...» Home!, la simetria és doble:
si estableix la simetria respecte a les peticions de dimissió, tampoc no és gratuït que jo recordi –tampoc no
m’ho tingui en compte– que hi ha una coincidència,
que no és fruit de concentració perquè són dos administracions, com tampoc que no té res a veure que un munt
de túnels, molts d’ells no urbans, encara avui, alguns
d’ells començats en època del Govern del Partit Popular i d’altres començats ja en època del nou govern socialista, amb xemeneies o no, se segueixin excavant
amb el mètode austríac.
I una última cosa..., una última cosa, senyor Piqué,
potser –potser–, hem comès algun error en matèria de
política informativa, potser sí. (Remor de veus.) Potser
ens hauríem pogut estalviar algun episodi, potser sí.
Però li ben asseguro, senyor Piqué, el següent: primer,
en aquesta matèria, i els prego que si hem de tenir respecte per les institucions i pel debat i per tot allò que
vostè ens deia en aquest intent de..., que avui ha fet amb
tant d’èmfasi, de donar-nos unes quantes lliçons, que jo
he recollit –que jo les he recollides–, pel que fa a les
situacions d’emergència i de tragèdia i de perill, algun
cas havíem de fer de les recomanacions del CAC en
aquesta matèria.
Probablement, potser em puc equivocar, però, si d’aquí
una setmana es produeix el calat de Viella, Viella mateix... (Veus de fons.) Evident, és un matís... (Rialles i
veus de fons.) No, no, no, no..., és un fet important.
Però a Viella no hi ha gent a sobre, però a Lausana sí
que hi havia gent a sobre. (Remor de veus.) Vull dir que,
pel que fa a la decisió del mètode, que jo no defenso,
perquè he dit que el canviaríem i he dit que no el tornaríem a aplicar en zona urbana i que l’aplicaríem corregit. Si això no és autocrítica respecte a un mètode que
hem heretat i hem dit «doncs, ara no –doncs, ara no»,
vull també que quedi constància, senyor Piqué, que en
la revisió dels procediments –en la revisió dels procediments– havíem començat i de molt –havíem començat i de molt. Quin és el nostre problema? Potser no
haver arribat prou enllà –no haver arribat prou enllà.
Vostè sap el que són les càmeres anant marxa enrere
filmant una persona que avança, no? I en una obra en
què hi ha màquines, obrers, fang i molt de merder, li
asseguro que les coses s’havien de fer, pel que fa a baixar al túnel –pel que fa a baixar al túnel–, amb una cura
molt especial.
Però, escolti... No facin cas de la procedència, no?, és
igual... (Remor de veus.) Diu: «El Govern de CiU va
encarregar obres a GISA sense un projecte previ.» Sindicatura de Comptes de l’any 2000, Diari de Girona...,
és igual, no? (Rialles.) Sindicatura de Comptes de l’any
2000. Aquest..., aquest és un problema compartit que
ve de lluny i que s’ha de reformar amb cura, sense cap
connivència, amb les propostes que he fet de reformar
l’empresa GISA i deixant clar..., deixant clar una sola
cosa –una sola cosa–: el manual estableix el mètode, i
en el mètode es defineix que el mateix dia s’encarrega
i autoritza. N’hi ha prou –n’hi ha prou– amb una decisió, que naturalment prendrem, i aquesta l’hem de
SESSIÓ NÚM. 45.1
I una segona qüestió, i aquesta ja me la pot imputar
directament a mi, no al secretari de Comunicació, i és
que en el perímetre de seguretat de les obres no hi podien entrar les càmeres, si no era d’una forma preparada, esglaonada i ordenada com es va fer en un dia determinat. (Remor de veus.)
I, pel que fa al perímetre de seguretat de l’enderroc,
potser ho hauríem de compartir amb la consellera Tura,
però, pel que fa al perímetre de seguretat..., mentre dura
l’enderroc havent obert un punt d’informació on es van
atendre els mitjans de comunicació, ho havíem de fer,
crec, com ho vam fer.
Perquè, per altra banda, hem fet 15 conferències de
premsa sobre el tema; 13 entrevistes; d’1 a 3 notes diàries informatives, i l’únic que es va fer va ser establir
–establir-lo– un perímetre de seguretat per a l’enderroc
i unes cauteles per entrar al túnel.
Hi ha una altra qüestió sobre la qual jo no puc opinar,
sobre la qual no m’atreveixo a opinar, que és si en les
assemblees dels veïns, on n’hi ha que ho volen i n’hi ha
que no ho volen, han de ser totalment obertes o no. No
m’atreveixo a opinar. Sobre això jo no hi he intervingut, però li asseguro que no em veig amb cor de tenir
una opinió clara respecte de si ha de ser tot obert o si
s’han d’establir unes regles del joc que hem d’acordar.
Hem comès algun error? Segurament que sí. Jo mateix,
com a portaveu, potser –potser– no hem acordat amb
PLE DEL PARLAMENT
�24 de febrer de 2005
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
Sèrie P - Núm. 36
50
els mitjans la manera d’acordar conjuntament com
abordàvem l’accés a la màxima informació. Però li asseguro que, notes a part, afortunades o no, si alguna
cosa ha mogut el Govern és la voluntat de donar tota,
tota, tota i més, la informació de què disposava.
Gràcies, senyor diputat.
El president
Gràcies, honorable conseller. Té la paraula el senyor
Piqué.
El Sr. Piqué i Camps
Sí, moltes gràcies, senyor president. Moltes gràcies,
honorable conseller, gràcies per les seves paraules i pel
seu to. Jo vull ser congruent amb les paraules que he dit
abans, no? I, per tant, li anticipo que sobre aquesta darrera qüestió jo avui no en parlaré. Sobre la qüestió de
la política informativa, avui –avui–, no en parlaré, en
parlarem en un altre moment, perquè avui crec que no
toca parlar d’això, més enllà d’haver-ne fet la referència. Però aquest és un debat que avui no crec que sigui
el que realment esperen escoltar els ciutadans que ens
escolten. Per tant, li anticipo que en parlarem un altre
dia; no sé si vostè tindrà la responsabilitat de contestar
com a conseller portaveu o serà el conseller en cap o a
qui li toqui..., m’és igual, en tornarem a parlar i ho plantejarem en seu parlamentària.
Tampoc voldria anar a algunes al·lusions que vostè ha
fet respecte a actuacions d’altres administracions i de...,
no, perquè a mi això també em resultaria fàcil i segurament divertit i trobaria molts exemples que podríem
intercanviar, no? –que podríem intercanviar.
Jo crec que avui el que toca, i, per tant, ja li anticipo que
seré breu amb aquesta intervenció..., avui el que ens
toca és, efectivament, parlar. Primer, de com atendre les
necessitats dels ciutadans afectats; de com tranquil·litzar
aquells ciutadans que creuen que es poden veure afectats per situacions similars –i no n’hem parlat gaire–, i
de com tranquil·litzar el conjunt dels ciutadans i que
recuperin la confiança en les seves institucions a l’hora de resoldre problemes com els que hem tingut.
I jo li he distingit en la meva intervenció dues coses,
que torno a reiterar, si convé, jo li he dit: «Vostè ha fet
una intervenció prolixa aquest matí, de gairebé tres
hores.» En alguns moments, li haig de dir, que..., en fi,
es feia difícil de seguir perquè estaven plenes de tecnicismes i jo no sóc un tècnic en geologia ni amb... Vostè n’ha hagut d’aprendre com jo, en altres circumstàncies, que al final has d’aprendre coses de les quals no
necessàriament ets un expert, no?
Però jo li he reconegut que aquest matí vostè ha fet un
esforç d’explicació, li he retret que en alguns casos no
hi havia prou autocrítica respecte a la gestió de la crisi, però quan he fet la qualificació del resultat d’aquest
debat no m’he referit a la seva intervenció d’aquest
matí, m’he referit al debat d’aquesta tarda entre els diferents grups polítics. I, per tant, em puc reiterar de
nou, perfectament, amb les afirmacions que li he fet.
Jo ja sé que vostè ha dedicat més d’una hora a parlar de
tot el que s’havia fet per als veïns. Vostè també convinPLE DEL PARLAMENT
drà amb mi que tot el que es faci sempre és poc i que
el sentiment de molts veïns, com han expressat avui
mateix, és que se senten indefensos, que creuen que no
estan prou informats... I això és natural, i segur que tenen raó, perquè els afectats per una desgràcia que ells
no han provocat sempre –sempre– tenen raó o, com a
mínim, se’ls ha de donar la raó i se’ls ha de donar satisfacció.
Per tant, sobre això no estem discutint. Estem discutint,
en tot cas, de què més es pot fer respecte a l’angoixa,
a la irritació, a la desesperança, a la desconfiança de
totes aquestes persones. Què és el que podem fer, que
n’hem parlat pràcticament gens avui, respecte a la desconfiança i a l’angoixa que tenen altres veïns d’altres
llocs de Barcelona i de Catalunya perquè també creuen
que els pot passar quelcom similar, i pràcticament no
n’hem parlat, i es mereixen que els prestem exactament
la mateixa atenció –exactament la mateixa atenció–, i
que també parlem, al final, no només de què és el que
hem de fer per intentar donar resposta a les necessitats
dels veïns afectats, sinó què hem de fer perquè el que
ha succeït no torni a passar.
I, per tant, la pregunta bàsica no és només què hem de fer
per als veïns, sinó què hem de fer perquè el que ha passat no torni a passar. I, per tant, saber per què ha passat.
I aquí, doncs, segurament, ens hem de preguntar què ha
passat en els darrers mesos, quan vostès porten responsabilitats de govern; què ha passat en anterioritat, quan
les responsabilitats dels governs eren d’uns altres, i
quines conseqüències en podem treure..., i quines conseqüències en podem treure, hi insisteixo, per evitar
que es tornin a produir situacions tan dramàtiques com
les que vivim.
Però és que, a més a més, d’aquest debat d’avui ha sortit una altra circumstància que nosaltres, com a representants dels ciutadans de Catalunya, no podem deixar
de banda, i crec que seria una responsabilitat de tots
plegats, de tots els grups polítics, i és que, arran del
debat d’avui, en seu parlamentària i per persones molt
autoritzades, s’ha fet un intercanvi no només d’insinuacions, sinó d’acusacions respecte al fet que hi poden
haver comportaments irregulars en els processos d’adjudicació de l’obra pública a Catalunya. No sé si ara,
abans, o ara i abans.
Jo crec que tenim l’obligació, per tots els ciutadans que
ens han escoltat, de donar-los una resposta adequada
que els tranquil·litzi –que els tranquil·litzi–, i que no puguin tenir la sospita, que avui queda enlaire –queda
enlaire–, queda en l’atmosfera, que puguin tenir la sospita que, com que s’han de pagar determinades comissions, potser no es gasta allò que s’ha de gastar perquè
l’obra pública sigui absolutament segura.
Gràcies, senyor conseller.
El president
Senyor Nadal..., té la paraula.
El conseller de Política Territorial i Obres Públiques
Gràcies, senyor president. Excel·lentíssim senyor, recullo aquesta qüestió, que jo he esmentat potser molt de
SESSIÓ NÚM. 45.1
�Sèrie P - Núm. 36
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
24 de febrer de 2005
51
passada aquest matí, i a la qual vaig dedicar més estona perquè el Grup Parlamentari de Convergència i Unió
així m’ho va demanar en la compareixença parlamentària del dia 9, on em demanava «no ens parli només
dels problemes tècnics per l’esfondrament de l’AVE,
sinó del conjunt de l’obra pública que s’està fent a
Catalunya en termes semblants i quina és la seva situació». És veritat... (veus de fons), del metro, perdó, del
metro, del metro... (Remor de veus.)
Però anem cap a tot allò altre, no? És veritat. És a dir,
hi ha 70 quilòmetres de túnels a fer en l’entorn metropolità de Barcelona, part dels quals corresponen a
aquesta Administració i part dels quals corresponen a
l’Administració de l’Estat; que s’han de fer, que hem de
fer i que els farem, i que abordarem les qüestions de
seguretat que ara emergeixen amb més contundència
pel camí que faci falta.
De manera que és veritat, vostè ho diu «avui, d’això,
n’hem parlat poc», però és un tema del qual també
n’haurem de parlar, i, sobretot, no sé si n’haurem de
parlar gaire, sinó que el que haurem de fer és fer coses
que ho assegurin, fer totes les que calguin perquè ho
assegurin, tant en allò que fa als traçats subterranis
complexos de la línia del TGV com pel que fa als traçats subterranis complexos de les diferents línies de
metro que s’estan construint i que s’han de construir a
la ciutat de Barcelona i a la seva àrea metropolitana.
De manera que li recullo el repte, que és un compromís
que prenc en nom del Govern, que ho farem i que ho
hem de fer.
I, a més a més, jo li he tornat a repassar el conjunt de
les propostes que hem fet per a les persones. Vostè ja
m’ha reconegut que ho havíem fet així. Però, si hem de
tornar a parlar de les persones del Carmel o de qualsevol altra persona de Catalunya afectada per situacions
no similars però que tinguin una certa equivalència, les
que siguin, a part de parlar-ne molt, han fet, els grups
de l’oposició, en aquesta matèria per a aquesta funció
alguna proposta concreta? O la faran demà en les resolucions, senyor Piqué? (Veus de fons.) Perfecte. Si hi
són..., a Madrid han presentat iniciatives, és veritat. Si
demà hi són, les veurem, les analitzarem, i totes aquelles que siguin positives li asseguro que les recollirem.
I jo crec que, plantejades les coses en aquests termes,
aquest debat d’avui en el seu balanç global, un cop hagi
intervingut el portaveu d’Iniciativa per Catalunya, podrem fer un balanç contrastat en què, si en algun moment ens hem sortit del guió d’allò que seria esperable
per part de la gent, per exemple, en el meu debat amb
el senyor Felip Puig, en el balanç global puguem convenir tots plegats que hem estat fent un servei a la comunitat i a les necessitats concretes dels veïns i les veïnes del Carmel.
El president
Senyor Piqué...
El Sr. Piqué i Camps
Gràcies, senyor president. D’una manera molt breu.
Senyor conseller, com és natural, després d’aquest deSESSIÓ NÚM. 45.1
bat, jo em veig amb l’obligació, en nom del meu Grup
Parlamentari, de mantenir la petició de dimissió, també la petició de responsabilitat d’altres membres del
Govern, però sé molt bé que vostè és lliure de..., diguem-ne, d’acceptar-ho, o el president de la Generalitat és lliure, doncs, de provocar el seu cessament, no?
I no ens correspon a nosaltres aquesta responsabilitat.
Sí que li anticipo que la nostra posició demà en les resolucions tindrà un to, com acostuma a ser, com sempre és, per part del Grup Parlamentari Popular, constructiu, des del punt de vista de les aportacions que
puguem fer a l’hora de prestar l’atenció màxima als
afectats, als veïns, i de prevenir situacions de futur;
però, també, a l’hora de buscar una fórmula que permeti que aquesta imprescindible investigació es porti a
terme i que recuperem, entre tots, la confiança dels ciutadans amb les nostres institucions.
Gràcies.
El president
Gràcies. És el torn, doncs, ara, del Grup Parlamentari
d’Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Alternativa,
i té la paraula l’il·lustre senyor Joan Boada.
El Sr. Boada i Masoliver
Gràcies, senyor president. Senyores i senyors diputats,
vull aprofitar també per saludar els veïns i veïnes del
Carmel que ens estan seguint en aquest debat, alguns
aquí a l’hemicicle, altres a la sala gran i altres, segur,
des de casa seva, i mostrar la solidaritat que tenen, del
nostre Grup Parlamentari, en tot el que està passant.
La meva intenció és dirigir-me als veïns del Carmel, per
un cantó, i al Govern per l’altre, i fer tot un seguit de
reflexions i propostes amb relació a aquestes qüestions.
Vull dir que jo no entraré en qüestions que aquí s’han
debatut i que en aquests moments –en aquests moments– a nosaltres no ens interessen.
Perquè l’objectiu d’aquest Ple, per a nosaltres, d’aquest
Ple extraordinari, era donar resposta als ciutadans de
Catalunya, i ho és, i, en concret, als dels Carmel; o sigui, posar la gent en primer pla. La gent que ha patit i
continua patint aquests dies no mereix ser doble víctima: una, de l’accident, i, l’altra, de perdre protagonisme perquè ho siguin les lluites partidistes, com ha passat avui.
Cal depurar responsabilitats? Sí. Cal saber el que ha
passat? Sí. I, a més a més, posar les bases perquè no es
torni a repetir. Però, sobretot, el que cal és no descansar fins que tot estigui solucionat, que tothom estigui a
casa fins que la llum torni a fer brillar les cares de la
gent del Carmel, una gent orgullosa i orgullosa del barri
tal com és perquè l’han fet ells amb les seves mans.
M’explicava el senyor Fernando González, el dia que
vàrem anar a visitar, el nostre Grup Parlamentari, i ho
explicava orgullós, quan i on va construir la seva primera casa, i de quina manera construïen les cases tots
junts, les persones, sobretot els caps de setmana després
de treballar hores i hores durant la setmana, i que, a més
a més, tots aplegats esmorzaven i continuaven la seva
obra. És un barri de la gent i fet per la gent! I això és el
PLE DEL PARLAMENT
�24 de febrer de 2005
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
Sèrie P - Núm. 36
52
que nosaltres volem que continuï essent, amb les reformes, amb els canvis que calgui; però, sobretot, cal tenir en compte, doncs, aquestes qüestions perquè aquestes són imprescindibles, per a la gent, per a ells i també
per a nosaltres.
Per això, per aquestes qüestions creiem que el primer
objectiu són les persones, i per això ho valorarem i
volem valorar com s’ha gestionat la crisi. Continuo
pensant –ho vaig dir en l’anterior intervenció– que s’ha
fet bé, malgrat, i en sóc conscient, que hi ha molts homes i dones del Carmel que no creuen el mateix que jo
acabo de dir, que segur que pensen que hi ha coses que
s’han fet malament, que creuen que no s’han atès, però
jo continuo pensant, escoltant el senyor Nadal, escoltant les actuacions de l’Ajuntament de Barcelona, que
s’han fet moltes i moltes coses, que hi ha hagut una
reacció ràpida de les administracions i, especialment,
de l’Ajuntament de Barcelona, i que, a partir d’aquí, hi
ha hagut una col·laboració i coordinació entre aquestes
dues administracions.
Que es podia millorar? Segur, ho ha dit també el conseller Nadal. Que s’haurien de tenir respostes més ràpides en casos d’emergència d’aquest tipus? Sí, però si
fem un repàs a les actuacions, veiem que són moltes i
molt eficients, des de l’atenció personalitzada, passant
pels reallotjaments, les indemnitzacions, habitatges i
comerços... No em vull estendre, s’ha explicat aquí
moltes vegades, i em sembla que tothom en som conscients, de tota aquesta feina. S’ha de fer tot el que calgui i amb la màxima sensibilitat, i en això hi vull insistir, senyor Nadal, i la resta de membres del Govern,
perquè al més aviat possible puguin estar ja altra vegada a les seves cases les 800 persones que ja poden tornar i, evidentment, la resta que queden fins a arribar a
les 1.057.
També sóc conscient que la confiança es va perdre el 3
de febrer. Ho vaig dir l’altre dia, i és veritat. Es va perdre amb el procés d’allotjament i altra vegada a tornar
a casa i altra vegada tornar a sortir pel perill que hi havia. Ho reconec. Comparteixo aquesta pèrdua de confiança, però també estic ben segur, i es demostra, que el
Govern i l’Ajuntament de Barcelona la recuperen a
marxes forçades, perquè aquesta és la seva obligació, a
través d’actuacions concretes, i que aquesta és l’obligació de tots plegats, fins i tot dels que estem aquí, també, i fins i tot dels que opinem sobre com funciona
aquest debat parlamentari.
El primer objectiu he dit que són les persones. El segon
és la transparència. Jo crec que avui es fa un nou exercici de transparència. Alguns poden pensar que un mes
és massa llarg pel que s’ha fet, però en aquest mes s’ha
fet una compareixença del conseller Nadal i avui un ple
extraordinari a iniciativa del Partit Popular i posteriorment, evidentment, del Govern. I això és una qüestió,
senyor Piqué i senyors de Convergència i Unió, que
m’hauran de reconèixer que això no s’havia fet en actuacions semblants en altres períodes legislatius. No hi
vull entrar; només ho vull citar. Aquesta és una realitat.
A algú li pot semblar que és poc, segur, però, en tot cas,
és molt més del que s’havia fet i s’acosta molt a allò
que entenem tots els ciutadans que vol dir «transparència».
PLE DEL PARLAMENT
Una explicació aquest matí exhaustiva per part del conseller Nadal que ha servit per saber més coses, que ha
demostrat que el Govern ha tingut una dedicació plena
a buscar els orígens de l’accident, però, des del nostre
punt de vista, no n’hi ha prou. El mateix conseller ho
reconeixia aquest matí quan afirmava que el col·lapse es
produeix per una conjunció de diferents causes. Encara no les sabem totes. Per això, cal una comissió parlamentària, amb presència, si cal, de tècnics, que investigui fins al final. Tota la informació que ens ha donat
el conseller s’ha de contrastar, i ho hem de fer amb els
representants polítics i en seu parlamentària, i en aquesta comissió, en presència, hi torno a insistir, de tècnics
o no, haurem d’establir els mecanismes de decisió, adjudicació i control de l’obra pública que s’han de canviar, em sembla que tots ho reconeixem, i, en definitiva, haurem de saber què ha passat en el Carmel, i,
sobretot, perquè no torni a passar més, és a dir perquè
portem a terme totes les mesures preventives possibles
perquè no torni a passar.
I també caldrà saber quines responsabilitats tenen les
empreses, deixem-ho clar, també, que portaven la direcció d’obres i la construcció, i, si cal, si hi ha responsabilitats, passar també tota la informació aconseguida
a la justícia. D’aquesta manera, també farem un pas
més per anar recuperant la confiança dels ciutadans.
I em penso que després de les intervencions del senyor
Mas, sobretot, i també del senyor Maragall, encara cal
més una comissió d’investigació, perquè sentim moltes
coses..., que poder s’hauria d’anar molt més al fons de
tota aquesta qüestió.
No ens fa por cap comissió d’investigació, en un partit
que dóna suport al Govern. Al contrari –al contrari:
estem obligats a tirar-la endavant i estem obligats a ferho d’una manera ràpida i eficient per, hi torno a insistir, recuperar la confiança dels ciutadans.
Hi havia una qüestió que el senyor Nadal en deia les
«causes remotes», l’ha batejat amb les «causes remotes» (l’orador riu), és igual, ha quedat bé, vull dir que
ja ens entenem què vol dir. Jo en dic les «responsabilitats de l’anterior Govern». Ho dic perquè a partir de,
em penso, l’anterior intervenció, la compareixença del
conseller Nadal..., va dir que reconeixia que es podia
haver evitat, no?, i, fins i tot, em penso que va ser titular d’algun mitjà de comunicació. Nosaltres ho compartim: es podia haver evitat.
A partir d’aquí, a partir d’aquesta afirmació, s’ha de
saber quines són les causes i les responsabilitats que
se’n deriven, les properes i les més llunyanes. I en tots
aquests dies, aquest mes, tots hem parlat amb tothom i
amb molt gent, i hem parlat amb tècnics, hem parlat
amb enginyers, hem parlat amb tot un seguit de gent
que en saben molt, molts tècnics que saben molt
d’aquestes qüestions, i tots, molts, ens arribaven a quin
era el moll de l’os de tota aquesta qüestió, i sempre
sortia la paraula «GISA» –«GISA»–, més que GISA, la
manera com funcionava GISA.
El conseller ja n’ha fet una explicació exhaustiva, però
jo li voldria donar dues o tres reflexions, o potser dues
o tres informacions complementàries. Bé, complementàries per a tots plegats, suposo que per al conseller no
SESSIÓ NÚM. 45.1
�Sèrie P - Núm. 36
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
24 de febrer de 2005
53
ho són. L’empresa pública GISA, quan estava controlada i governada per Convergència i Unió, es converteix, des del nostre punt de vista, de forma volguda,
evidentment, en un monstre, en un monstre que actua
com una altra administració paral·lela, sense control
polític. He dit «de forma volguda». I quin era el procediment de GISA, amb el vistiplau del Govern de Convergència i Unió i, evidentment, amb un dels protagonistes que ha intervingut aquesta tarda al capdavant del
Departament? Doncs donar la major part de projectes
i direccions d’obres a les mateixes empreses. Però jo les
diré, perquè han sortit: Auding, Ibering, Typsa, TecCuatro... Les veuran vostès en un 70 o un 80 per cent
d’obres donades, o d’obres construïdes, o obres adjudicades. Això quant a direcció d’obres. I quant a constructores: Fomento, COMSA, COPISA, etcètera. I no
en dic algunes, perquè, evidentment, doncs, no hi participaven quasi mai.
Però això no només ho dic jo, això ho reflecteix l’informe que algú ha dit que no se’n parlava massa, jo sí que
en parlaré, l’informe de gestió elaborat pel Govern de
la Generalitat, presentat el desembre passat, que diu que
amb relació al volum de contractes de GISA hi ha, diu
textualment: «Poca diversificació dels adjudicataris,
per la qual cosa els contractes es concentren tant pel
nombre d’expedients com pel seu volum econòmic en
algunes empreses i en algunes persones físiques, arquitectes o enginyers.» Una comissió d’investigació
parlamentària posarà noms i cognoms a aquestes qüestions.
També diu, s’afirma –que no sé si s’ha dit massa avui,
això ho dit el senyor conseller, sí–, que es fraccionen
els contractes per poder utilitzar el procediment negociat, que és un procediment que, d’aquesta manera –un
topall de diners– s’evita el concurs públic, i després es
van fent adjudicacions sense concurs públic, és una
manera d’evitar el concurs públic. El concurs públic si
una cosa positiva té és que és transparent; l’altre, no
tant. El conseller Nadal n’ha fet un exemple, em sembla, amb la resolució feta pel senyor Ticó, exdirector
general i molt citat avui, en què ampliava la redacció
d’un projecte a Typsa, una de les empreses que jo he dit
abans.
Bé, però aquest monstre que jo he dit que era aquesta
estructura de GISA anterior, o del Govern anterior, es
converteix en l’únic client, gairebé l’únic client, d’enginyeries i constructores del país, cosa que provoca una
situació de domini i que s’esdevingui una mena de llei
del silenci que fa que aquestes pràctiques no siguin
denunciades pel sector. No sé si podria acostar-se al que
explicava el conseller Nadal quant a la reacció de la
Cambra de Constructors davant l’anunci del conseller.
Aquesta concentració feia que els projectes i la direcció d’obra fossin dolents, molts dolents, dit per persones que hi entenen, no només pel Grup Parlamentari
d’Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Alternativa,
sinó per persones, enginyers, que hi entenen i que alguns, evidentment, els han vist. Per què? Perquè se’ls
obligava que es fessin molt de pressa, les feien sempre
els mateixos, amb honoraris baixos, em deien, fins un
40 per cent més baix del que es paga a les obres que fa
l’Estat, les d’aquí, amb terminis d’execució molt curts.
SESSIÓ NÚM. 45.1
En definitiva, un menyspreu al projecte inicial amb la
idea que ja s’arreglarien en el procés de construcció i ja
ho assumiria l’empresa constructora. El senyor Nadal
em penso que ha explicat perfectament que és el que
havia passat en totes les obres de la línia 5. D’aquí l’enfrontament continuat entre l’UTE, la que toqués; la direcció facultativa, la de sempre, gairebé, i GISA.
En definitiva, un sistema de gestió i control de l’obra
pública pervers, sense control polític, que el Govern
actual, evidentment, no pot assumir. No sé si això és el
que volia dir el senyor Puig quan en deia «cercle d’excel·lència», no?, però, en tot cas, poder s’hi deu apropar
bastant.
Això que acabo d’explicar que ningú pensi que és mirar enrere. Això és, també, parlar del Carmel, és constatar una realitat que ha estat una –una–, no la, sinó una
de les causes d’un accident que es podia evitar, i per
això cal, per un cantó, aprofundir més la responsabilitat, i, sobretot, canviar el sistema i proposar-ne un de
nou, com ja ha explicat el conseller.
Però per nosaltres, em sembla que de tota aquesta situació que ja se n’ha parlat molt avui i que en continuarem parlant hi ha tot un seguit de lliçons de què aquest
Govern també ha de prendre nota..., i que ha de començar a actuar.
Estic d’acord amb vostè, senyor Nadal, que la gestió de
l’obra pública s’havia d’haver qüestionat més fermament des del desembre de 2003. Vostè ho ha dit aquest
matí. Caldria haver iniciat abans aquests canvis, ser
molt més ràpids amb canvis que són del tot necessaris.
No s’havia de mantenir, conseller Nadal, l’herència del
passat. Era massa feixuga. Vostè n’era conscient, i per
això ara ens sembla molt positiu que vostè continuï les
reformes –«continuï», dic, que ja les havia començat–
en la contractació, en la gestió i el control de l’obra
pública. Però vull deixar molt clar que, des del nostre
punt de vista, s’havia d’haver començat abans i amb
més contundència. No podem tolerar moltes de les herències que ens ha deixat l’antic Govern de Convergència i Unió.
I, a més a més, hi volem participar, en aquests canvis.
A més a més, ja n’hem fet, de canvis, en altres empreses que tenien una situació semblant, com, per exemple, Adigsa, no?, que ja hi tirem endavant, ja s’hi han
tirat endavant, reformes per què es publiquen, sense cap
tipus de problema, el preu d’adjudicació d’una obra i el
de liquidació. Així es veu claríssimament què és el que
es fa, com es fa i fins on es pot arribar. Transparència,
transparència i més transparència, perquè la gestió pública no admet que s’hagi d’amagar absolutament res,
i per nosaltres això també és prioritari. I això continua
essent parlar del Carmel.
I també, per nosaltres, hi ha una altra lliçó que hauria
d’aprendre el Govern i que, de ben segur, n’ha pres
nota, en tota aquesta situació: millorar la capacitat de
resposta a emergències d’aquest tipus, que potser no ha
estat tan ràpida i efectiva com hauria d’haver estat. I em
sembla que aquest és un element també a tenir en
compte i poder reparar. No només en aquesta, sinó en
emergències semblants que ens poden sortir, necessitem, el Govern necessita, un dispositiu molt ràpid,
PLE DEL PARLAMENT
�24 de febrer de 2005
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
Sèrie P - Núm. 36
54
doncs, que hi pugui fer front, tot i que, hi torno a insistir, al llarg dels dies aquest dispositiu s’ha fet ferm, fort
i, a més a més, molt eficient en col·laboració amb
l’Ajuntament de Barcelona.
Hi ha una qüestió que no compartim, senyor Nadal: no
compartim la seva decisió de deixar que els tècnics de
la direcció de l’obra o de l’UTE signin documents acreditatius. Ells han fet l’obra, no poden ser jutge i part.
Han de ser altres persones, altres tècnics, que signin
aquests documents que donen facilitat als veïns, perquè
és possible que nosaltres encara no comprenguem la
situació, és possible..., que vostè hi està molt més a dintre, però, a mi, em costa molt veure aquelles signatures
i darrere el director de l’obra de Geocontrol i TecCuatro, el de l’UTE, que, precisament, pot ser que en
algunes de les seves actuacions, potser, podran tenir
algunes certes responsabilitats; avui vostè ja n’ha insinuat unes quantes, en aquest sentit.
Jo crec que el Govern... Algú ha dit aquí que ja era
hora, o que tot just ara, em sembla que des de Convergència i Unió, es deia, han descobert els barris, o a través de l’actuació del Carmel han descobert els barris.
Home!, a mi, em sembla que no és del tot adequat dir
qüestions com aquestes, perquè el Govern de la Generalitat actual ja coneixia la realitat dels barris des de fa
molt de temps, sobretot perquè hi havia començat a
actuar. No és una retòrica per part meva, sinó que hi
havia començat a actuar a través de la Llei de barris,
una eina importantíssima, insuficient, potser, quant als
diners, és possible que n’hi hauria d’haver més, però,
en tot cas, sí que és eficient..., sinó que, a més a més,
s’ha actuat amb rapidesa. Mentre succeïa això del
Carmel, mentre es feien altres coses, el Govern continuava governant, com deia el president Maragall ahir,
perquè mentre passava això s’actuava amb rapidesa per
solucionar els problemes en el barri del Turó de la
Peira, a Barcelona, el de Mariola, a Lleida, o el barri de
l’Estació de Sallent, que és veritat que hi va haver persones aquí..., on, precisament, durant molts d’anys
–molts anys–, molts, massa, no hi ha aparegut ni el senyor Pujol ni la seva ombra, on durant anys, molts
d’anys, massa anys, allà s’han donat llicències per
construir en una zona totalment inestable i que el Govern de Convergència i Unió no hi havia fet res. Ni tampoc havíem notat la sensibilitat que ha demostrat el
senyor Mas amb el barri del Carmel, que hi estem
d’acord, evidentment..., no l’havia demostrat amb el
barri de l’Estació de Sallent, ni de bon tros. En canvi,
ara, se soluciona el barri de l’Estació de Sallent, el Turó
de la Peira, la Mariola, a Lleida, i, evidentment, també,
al Carmel es fa tot el que és possible i més.
I acabo amb dues reflexions: una, dirigida al Govern,
que estic segur que el senyor Nadal entendrà perfectament, i estic segur que aquesta, com que acabo, serà
una reflexió transversal, espero que a la resta de membres del Govern.
Miri, tots hem de ser capaços –tots– d’ajustar les necessitats i els reptes a les possibilitats i capacitats, també
les econòmiques, que tenim per mostrar un respecte
extrem a les lleis de la natura i a les nostres limitacions,
les de tots..., que tenim per controlar-la. La Terra es
mou..., la natura és molt important. Això ho deia vosPLE DEL PARLAMENT
tè, senyor Nadal, i això és un al·legat mediambientalista.
Això és un al·legat ambientalista, i aquestes són paraules que esperem que siguin també una lliçó per al Govern, no només per al barri del Carmel, no només per
a les obres subterrànies, sinó per a totes les actuacions
que es facin en el territori... De ben segur, si apliquem
aquest al·legat ambientalista que ha dit vostè, senyor
Nadal, segur que les generacions futures ens ho agrairan,
de ben segur.
I una altra –i acabo–, als veïns. Senyores i senyors veïns
i veïnes del Carmel, si us plau, des del nostre punt de
vista, o des d’aquesta tribuna deixin que els digui una
cosa. No dubtin ni un moment que estem al seu costat,
que no pararem fins a solucionar tots els seus problemes,
i, sobretot, si us plau, ens tinguin confiança.
Gràcies, senyor president.
El president
A vostè, senyor diputat. Té la paraula l’honorable conseller.
El conseller de Política Territorial i Obres Públiques
Molt honorable president, senyores diputades, senyors
diputats. Senyor diputat, és clar que era un al·legat ambientalista, de contingut ambientalista, però no estava
fet, en el moment que ho he fet i per què ho he fet, amb
aquesta finalitat. I a més a més, com l’he fet i quan l’he
fet, l’he fet naixent d’una reflexió que venia d’una geòloga prestigiosa, que en unes notes que havia preparat per a membres del Govern venia a dir: «Potser al
Carmel, entre l’opinió del professor Riba i la dels que
han mostrat una confiança il·limitada en el subsòl del
Carmel, hauria calgut un punt intermedi de sensibilitat
per saber que segons què s’havia d’haver pensat dues
vegades.»
De manera que, evidentment que tenia un punt..., no
era una evasió poètica, ni tan solament una disquisició
ambientalista contra els tècnics, com el senyor Puig en
algun moment ha volgut entendre. De cap manera. Jo
ara, quan vaig a l’Escola d’Enginyers, senyor Puig, dic:
«Aquesta és la meva escola.» Jo dic: «Jo sóc de lletres,
però ara aquesta és la meva escola.» De manera que ha
de quedar molt clar també que amb relació a totes
aquestes qüestions, tot plegat és molt delicat i molt subtil, i requereix justament d’escoltar tots els missatges,
de rebre totes les indicacions de tots els grups parlamentaris, d’assumir-les com a Govern i d’acceptar i
entendre que és veritat que calen a vegades canvis de
ritme, canvis d’escala, propostes radicals..., però li vull
assegurar una cosa, senyor Boada. GISA potser va esdevenir un monstre, però GISA són dues-centes persones, no més. És un gran aparell tècnic administratiu, en
la seva major part molt qualificat, que només espera
que s’acabi de completar un procés de reforma que
n’asseguri els processos administratius i de transparència. Però l’instrument és preciós i segurament no ens
podríem permetre de no tenir-lo, amb les reformes que
calguin, però li ben asseguro que pel que fa a la gestió,
al control de l’obra pública, al control dels comptes
públics i a l’eficàcia per a la realització de l’obra pública, GISA i el conjunt dels seus tècnics ha demostrat, en
SESSIÓ NÚM. 45.1
�Sèrie P - Núm. 36
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
24 de febrer de 2005
55
aquests dotze mesos llargs de Govern nou de Catalunya
que ha sabut entomar no tot –no tot–, però sí un bon
grapat de coses que havien quedat malmeses..., o insuficientment abordades en situacions anteriors i que ara
anaven agafant vies de solució.
Per exemple –i el conseller de Justícia ho podria dir–,
la secretària general del meu Departament ho deia,
posant-se gairebé vermella després d’un consell tècnic
el dia que en el mateix moment que es comunicava la
notícia del Carmel, el secretari general de Justícia estava dient en el consell tècnic: «La gestió que ha fet
GISA amb relació als drets de superfície i a les adjudicacions dels edificis judicials, que havien quedat deserts en una gestió anterior, un cop n’hem parlat dues
vegades, ha estat exemplar i eficient.» I la secretària
general deia: «Home, fins i tot m’ha sabut greu, perquè
m’ha semblat que es produïa en un moment que no tocava.»
Però, qui diu això diu que anirem abordant el Pla d’autovies, el Pla d’edificis judicials, el Pla de comissaries,
el Pla de centres de salut i tots aquells centres d’educació que, pel sistema de dret de superfície, haurem de
compartir entre ICF Equipaments i l’empresa pública
GISA.
Naturalment, amb canvis en els gestors, amb més gerents d’obra, amb més directors generals, amb més òrgans de control i amb un lligam polític i d’auditoria
molt més garantit. Sens dubte.
I deixi’m dir també que al llarg del dia hem estat parlant dels veïns del Carmel, de l’atenció a les persones,
de tots els problemes del Carmel. I han anat sortint
noms diversos del govern i del govern de la ciutat, alguns presents aquí des de primera hora del matí. I si en
començar el debat jo no he saludat ni els veïns del
Carmel –que els he saludat només d’arribar, a l’escala–
i no he saludat tants i tants membres del Govern, secretaris generals o directors generals que han estat al peu
del canó sempre i als hotels, informant-los, ho vull fer
ara.
Perquè, per exemple, fóra una brutal injustícia que igual
com hem esmentat només una vegada –i ho hauríem de
fer deu– en Ricard Fernández, o Antoni Segarra, o la
Carmina Llumà, que no esmentéssim l’Oriol Nel·lo, el
Manel Nadal, en Joan Llort, el mateix Jordi Julià, en
Joan Delort, tots els comandaments dels Mossos d’Esquadra, en Xavier Casas, l’Imma, l’Elsa, i tots aquells
que a Boca Nord –a Boca Nord– s’han estat dedicant
hores i hores, dies i dies, matí, tarda i nit, i no han perdut el somriure a la cara –alguna vegada potser sí, alguna vegada potser sí–, que no els agraeixi en nom del
Govern tota, tota la feina que han fet. (Remor de veus.)
Els consellers ja els he citat aquest matí, no?, però pel
que fa a la resta de la gent, vull que quedi clar fins a
quin punt hi ha tanta, tanta, tanta gent que pensa en
vosaltres, treballa per vosaltres i no pararà (l’orador
pica amb el puny a la tribuna) de reunir-se amb vosaltres dematí, tarda i nit, dilluns, dimarts, dimecres, dijous, divendres, dissabte o diumenge, fins que acabem.
I ho farem plegats, i arreglarem aquest problema, i
abordarem futures reformes d’aquest país, que aquest
país necessita.
SESSIÓ NÚM. 45.1
Senyores diputades i senyors diputats, senyor diputat,
moltes gràcies.
El president
El senyor Puig demana la paraula...
El Sr. Puig i Godes
Sí, gràcies, senyor president, per al·lusions reiterades.
Una primera –i seré molt breu–, una primera reflexió
és: s’ha parlat molt de GISA, amb molts qualificatius i
amb moltes valoracions. No hi entraré a fons, perquè
donaria per, segurament, un ple monogràfic o una nova
compareixença. Només manifestar que ens reiterem en
la nostra convicció que l’equip tècnic i professional, i
que l’empresa en si, ha estat un magnífic instrument al
servei de la Generalitat i al servei del país, i que la seva
acció en inversió en infraestructures del país ha estat
sempre al nivell exigit per la societat, que hem estat
construint i que s’està construint en aquests moments.
I vull dir-ho perquè com que s’avancen..., i crec que
serà una de les víctimes, des d’un punt de vista de les
propostes de reforma i de revisió..., una de les víctimes
del que nosaltres entenem que no és el que hauria de ser
l’assumpció de les responsabilitats polítiques i no pas
els processos de reforma.
I la segona, per al·lusions, també, a algun diputat absent
en aquests moments... (Remor de veus.) Sí, per allusions a un diputat absent, em crec, senyor president...,
que puc al·ludir i al·legar al Reglament.
El president
Senyor Puig, acabi...
El Sr. Puig i Godes
Moltes gràcies.
El president
...i en tot cas, prego..., que estem al final d’aquest debat...
El Sr. Puig i Godes
Sí, volia fer referència a les insinuacions que, òbviament, des d’un punt de vista polític han estat retirades
pel president de la Generalitat, però que des d’un punt
de vista dialèctic s’han mantingut durant la resta del
debat. Les insinuacions i les concretes i específiques
mencions al tema de suposades comissions del 3 per
cent, que han estat reiteradament citades pels diferents
grups parlamentaris. Només vull dir –i no hi entraré,
perquè el president ja ha retirat el que ell havia dit–,
però sí que, el que vull dir és que qualsevol insinuació
en aquest sentit, o es porta allà on s’ha de portar, que és
a les instàncies judicials, o evidentment no poden quedar protegides per la inviolabilitat parlamentària.
Moltes gràcies, senyor president.
El president
Acabat el debat, doncs, aquesta presidència fa avinent
que per tal de donar compliment a l’article 124 del
PLE DEL PARLAMENT
�24 de febrer de 2005
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
Sèrie P - Núm. 36
56
Reglament, la tramitació de les propostes de resolució
subsegüents a aquest debat serà la següent. El termini
per a presentar les propostes de resolució acabarà demà
a les deu del matí. La comunicació als grups parlamentaris de les propostes admeses es farà a les deu i deu. El
termini per presentar les propostes transaccionals serà
des d’un quart d’onze fins a les onze. La comunicació
als grups parlamentaris de les propostes admeses es
farà a les onze i deu i la comunicació a la Mesa de les
PLE DEL PARLAMENT
propostes de resolució que els grups parlamentaris
vulguin votar separadament s’hauria de fer a dos quarts
de dotze. La sessió per al debat i votació de les propostes començarà –es reprendrà, en aquest cas– a les dotze del migdia.
Se suspèn la sessió.
La sessió se suspèn a les nou del vespre i dos minuts.
SESSIÓ NÚM. 45.1
�Sèrie P - Núm. 36
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
24 de febrer de 2005
57
ANNEX
...\Barcelonès\elcarmel3.dgn 22/02/2005 14:12:49
Gràfic 1
SESSIÓ NÚM. 45.1
PLE DEL PARLAMENT
�24 de febrer de 2005
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
Sèrie P - Núm. 36
58
Gràfic 2
PLE DEL PARLAMENT
SESSIÓ NÚM. 45.1
�SESSIÓ NÚM. 45.1
4
4
6
0
11
11
31
31
0
31
1993
36
36
0
36
1994
48
1995
48
48
0
1998
118
118
0
118
1996
Anys
248
248
70
178
1997
259
259
84
175
1998
Nombre Obres Adjud. Edificació
1997
84
1999
95
2001
117
234
353
353
95
258
1999
373
373
97
276
2000
351
351
117
234
2001
TOTAL Nombre Obres Adjud.
2000
97
276
351
350
350
143
207
2002
2002
207
143
350
2003
254
272
530
526
254
272
2003
530
3
TOTAL Nombre Obres Adjud.
4
0
6
11
1992
0
1996
175
258
373
Nombre Drets de Superfície Adjud.
Total Nombre Obres Adjud.
1995
48
48
70
178
259
353
1
0
4
Nombre Obres Adjud. Edificació
1991
6
1994
36
36
Nombre Obres Adjud. Obra Civil
1993
31
31
118
118
248
Nombre d'Obres Adjudicades 1990-2004
Nombre Concessions Adjud.
4
1992
11
11
1990
1991
6
6
GISA
Import (Milers €)
Nombre Obres Adjud. Obra Civil
1990
0
100
200
300
400
500
600
286
-
-
286
128
158
2004
* Sense RAM
3.004
3
1
3.000
988
2.012
TOTAL
2004
128
158
286
Sèrie P - Núm. 36
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
24 de febrer de 2005
59
Gràfic 3
PLE DEL PARLAMENT
�PLE DEL PARLAMENT
0
723
8.418
8.429
5.952
10.987
6.674
10.806
12.736
15.987
Total Nombre Adj. Direccions
Nombre Adj. Direcc. Edificació
0
0
3
3
723
1994
5.952
16
16
8.418
8.418
1992
29
29
8.429
8.429
1993
Import Adj. Direcc.Obra Civil
1993
8.429
40
40
5.952
5.952
1994
1995
10.987
44
44
10.987
10.987
1995
1996
6.674
40
40
6.674
6.674
1996
349
211
138
15.987
8.105
7.881
1999
1999
8.105
7.881
345
150
195
16.642
7.117
9.525
2000
17.688
370
178
192
37.468
8.127
29.341
2001
2001
8.127
Total Import Adj. Direccions
2000
7.117
9.525
Adjudicació Direcció d'Obra Línia 9
157
95
87
153
62
66
12.736
3.314
4.648
10.806
9.422
1998
1998
3.314
6.158
1997
Import Adj. Direcc. Edificació
1997
4.648
9.422
-
473
293
180
25.485
11.274
14.211
2002
32.889
848
620
228
75.716
20.584
55.132
2003
2002
11.274
14.211
25.485
5.467
505
378
127
26.296
14.277
12.019
2004
2003
20.584
55.132
75.716
3.372
2.012
1.360
262.318
77.446
184.872
TOTAL
2004
14.277
12.019
26.296
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
Nombre Adj. Direcc. Obra Civil
Total Import Adj. Direccions
0
723
0
Import Adj. Direcc. Edificació
1991
1990
1992
8.418
GISA
1991
723
Import Adj. Direcc.Obra Civil
1990
0
10.000
6.158
29.341
30.000
20.000
37.468
16.642
Imports d'Adjudicació de Direccions d'Obra 1990-2004
40.000
50.000
60.000
70.000
80.000
24 de febrer de 2005
Sèrie P - Núm. 36
60
Gràfic 4
SESSIÓ NÚM. 45.1
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
04.03. Parlament de Catalunya
Description
An account of the resource
Agrupa la documentació generada al voltant de l'activitat de Pasqual Maragall com a diputat al Parlament de Catalunya, principalment a les legislatures 1999 a 2003 i després com a President de la Generalitat de 2003 a 2006. Però també del període que en va ser de 1988 a 1995.
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Debat general sobre l'acció política i de govern en relació amb l'evolució dels fets del barri del Carmel, de Barcelona, i amb les conclusions de l'expedient informatiu obert arran d'aquests fets (tram. 255-00002/07).
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Nadal Farreras, Joaquim
Mas, Artur
Puig, Felip
Benach, Ernest
Type
The nature or genre of the resource
Intervenció al Parlament
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
El Carmel
Obres públiques
Catalunya
Barcelona
Parlament de Catalunya
Description
An account of the resource
Diari de sessions del Parlament de Catalunya de la sessió dedicada a la crisi del Carmel.
VII legislatura. Quart període. Sèrie P - Número 36
Dijous, 24 de febrer de 2005
Sessió núm. 45, primera reunió
Source
A related resource from which the described resource is derived
Diari de sessions del Parlament de Catalunya
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Parlament de Catalunya
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2005-02-24
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Debats
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/29/2685/internacional_MHPMaragall_2005.pdf
1281ab7cd2d1472e986ff6b9fb70944f
PDF Text
Text
Acció de Govern
Viatges internacionals de Pasqual Maragall, president de la Generalitat de Catalunya
2005
BÈLGICA
BRUSSEL·LES
19 i 20 de gener
Reunió amb Carlos Bastarreche, ambaixador representant permanent d'Espanya a la UE
Dinar amb els alts càrrecs catalans de la Comissió Europea
Reunió amb Javier Solana, Alt Representant per a la Política Exterior de la UE
Reunió amb Eneko Landaburu, Dtor Gral de Relacions Exteriors de la Comissió Europea
Pressa de possessió d'Anna Terrón com a Delegada del Govern a Brussel·les
Reunió amb Joaquin Almunia, Comissari d'Afers Econòmics i Monetaris
Acte de celebració de l'Any Nou
Sopar amb els diputats catalans al Parlament Europeu
Entrevista amb Josep Borrell, president del Parlament Europeu
Reunió amb José Manuel Barroso, president de la Comissió Europea
SUÏSSA
DAVOS
28 de gener
Intervenció a la Cena Iberoamericana “ Which way now"
Intervenció a la taula "Europe 2020: Dressing up for the occasion"
URUGUAI
MONTEVIDEO
1 i 2 de març
Esmorzar amb la delegació de premsa catalana
Trobada amb Enrique Iglesias, president del Banco Interamericano de Desarrollo (BID)
Sessió solemne de l'Assemblea General d’acte de traspàs de poders a Tabaré Vázquez
Entrevista en directe per Canal 5 d'Uruguai
Entrevista amb Julio Maria Sanguineti, senador i ex-president de l'Uruguai
Entrevista amb Néstor Kirchner, president de l'Argentina
Dinar-Conferència del President "Catalunya pont entre la Unió Europea i Mercosur"
Visita al Museu Torres Garcia i al Casal Català de Montevideo
Ofrena floral al Monument del President Companys
ITALIA
CIUTAT DEL VATICÀ
8 d’abril
Funeral solemne en memòria del Papa Joan Pau II
TURQUIA
ISTAMBUL, ANKARA
14, 15 i 16 d’abril
Conferència "The Barcelona Process at 10: a time of new opportunities"
Sopar ofert per Mimar Kadir Topbas, alcalde d'Istambul
Esmorzar amb els empresaris de la delegació catalana
Inauguració del seminari empresarial Catalunya – Turquia
Signatura de l'Acord entre les Cambres de Comerç de Barcelona i d'Istanbul
Visita al Parlament Turc
Trobada amb Tayyip Erdogan, primer Ministre de Turquia
Sopar ofert per Abdullah Gül, ministre d'Afers Exteriors i viceprimer ministre
Esmorzar amb la premsa catalana
Visita a l'exposició sobre el llibre català al Museu d’Art Modern d’Istanbul
Dinar amb representants de la societat civil i intel·lectuals turcs
FRANÇA
PARÍS
20 d’abril
Entrevista amb Michel Barnier, ministre d'Afers Exteriors
Entrevista amb Jacques Delors
BÈLGICA
BRUSSEL·LES
Entrevista amb José Manuel Barroso, president de la Comissió Europea
1
�26 d’abril
FRANÇA
PARÍS
13 de maig
Lliurament del XVII Premi Internacional Catalunya 2005 al filòsof Claude Lévi-Strauss
ISRAEL, JORDÀNIA I PALESTINA
TEL AVIV,
JERUSALEM,
RAMALLAH, GAZA,
MAR MORT
Del 19 al 22 de maig
Entrevista amb Simon Peres
Ofrena floral al lloc de l'assassinat de Yitzak Rabin
Sopar ofert per Eudaldo Miralpeix, ambaixador d'Espanya a Israel
Entrevista amb Ehud Olmert, viceprimer Ministre i ministre d'Indústria Comerç i Treball
Visita al nou Museu de l'Holocaust i a la ciutat vella de Jerusalem
Entrevista amb Adnan Badran, primer ministre de Jordània
Sopar ofert pel Rei Abdullah II de Jordània
World Economic Forum. Panel sobre els 10 anys del Procés de Barcelona
Entrevista amb Karen Koning Abu Zayd, comissària de les UNRWA
Entrevista amb el Rei Abdullah II de Jordània
Entrevista amb André Azoulay, conseller del Rei del Marroc
Entrevista amb Ahmed Qurie, primer ministre palestí
Dinar amb personalitats palestines de Jerusalem
Entrevista amb Hassan Khreisheh i Ghazi Hananieh, vicepresidents del Parlament palestí
Entrevista amb Nasser Al-Qidwa, ministre d'Afers Exteriors de l'ANP
Ofrena floral a la tomba de Iàsser Arafat
Entrevista amb Mahmoud Abbas, president de l'Autoritat Palestina
Visita a l'Ajuntament de Gaza City
Visita al Parc de la Pau 'Gaza-Barcelona' i al barri d'East Al Nasser
Visita al camp de refugiats de Jabaliya
Visita a l'Instituto Hispano-Palestino de Gaza
Visita al Laboratori Fitosanitari (DARP)
Recepció oficial oferta per l'Ajuntament de Gaza
Entrevista amb Moshé Katzav, president d'Israel
Lliurament dels Premis del partit de futbol entre nens israelians i palestins
FRANÇA
NÎMES
27 de maig
Míting a favor de la Constitució Europea "La France et l'Europe à l'heure des choix"
PORTUGAL
LISBOA
22 i 23 de juny
Sopar amb opinadors portuguesos
Esmorzar amb José Manuel Carrilho, candidat PS portuguès a l'alcaldia de Lisboa
Dinar privat amb Jorge Sampaio, president de Portugal
Entrevista amb José Sócrates, primer ministre de Portugal
FRANÇA
PERPINYÀ
19 de juliol
Inauguració obres túnel del Perthus (AVE), amb la Ministra espanyola i el Ministre francès
ITALIA
NÀPOLS
7 i 8 d’octubre
Inauguració oficial de “Veles e Vents” amb el concert “La princesa filòsofa”
Inauguració de l’exposició de Miquel Barceló "La divina comedia"
Sopar privat amb Antonio Bassolino, president de la regió de Campania
BÈLGICA
BRUSSEL·LES
16 de novembre
Intervenció del MHP en català a la reunió del Ple del Comitè de les Regions
Reunió amb el Grup Socialista al Comitè de les Regions
Dinar amb la delegació espanyola del Comitè de les Regions
2
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.03. Acció i òrgans de govern (de la Generalitat de Catalunya)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Inclou la docmentació relacionada amb l'exercici de l'acció governamental.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Viatges internacionals de Pasqual Maragall, president de la Generalitat de Catalunya, el 2005
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Gabinet del president
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2005
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Relacions Internacionals
Maragall Mira, Pasqual, 1941-
Viatges i visites
President de la Catalunya. Generalitat
Description
An account of the resource
Document resum de l'activitat internacional del President Pasqual Maragall durant l'any 2005.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Informes
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/29/2686/FOTO_OFICIAL_PRESIDENT_MARAGALL.jpg
f4a0ef84ae550d7de480d5dbc41b0288
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.03. Acció i òrgans de govern (de la Generalitat de Catalunya)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Inclou la docmentació relacionada amb l'exercici de l'acció governamental.
Imatge fixa
A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials.
Format original
The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data
Digital (jpg)
Dimensions físiques
The actual physical size of the original image
993x992 px, 72 dpi
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Fotografia oficial de Pasqual Maragall com a president de la Generalitat
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Bedmar, Jordi
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2004
Type
The nature or genre of the resource
Imatge
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
jpg
Subject
The topic of the resource
Maragall Mira, Pasqual, 1941-
President de la Catalunya. Generalitat
Description
An account of the resource
Retrat en primer pla del mig cos superior de Maragall amb la senyera catalana i pintura de Tàpies al fons.
Rights
Information about rights held in and over the resource
Jordi Bedmar, Generalitat de Catalunya
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Palau de la Generalitat de Catalunya (Barcelona, Catalunya) de Catalunya
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Fotografies
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/29/2687/Foto_1r_Govern_Maragall_JB.jpg
1ce651426b99d708cb2adfbdf509cba7
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.03. Acció i òrgans de govern (de la Generalitat de Catalunya)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Inclou la docmentació relacionada amb l'exercici de l'acció governamental.
Imatge fixa
A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials.
Format original
The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data
Digital (jpg)
Dimensions físiques
The actual physical size of the original image
2000x1312 px
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Fotografia del primer govern Maragall
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Bedmar, Jordi
Type
The nature or genre of the resource
Imatge
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
jpg
Subject
The topic of the resource
Govern
Maragall Mira, Pasqual, 1941-
Consellers
President de la Catalunya. Generalitat
Catalunya. Generalitat
Description
An account of the resource
Fotografia al Pati dels Tarongers del president i consellers del Govern de la Generalitat de Catalunya.
D'esquerra a dreta:
- a dalt: Salvador Milà, Pere Esteve, Antoni Siurana, Caterina Mieras, Marina Geli, Josep Maria Rañé, Anna Simó.
- a baix: Joan Carretero, Montserrat Tura, Joaquim Nadal, Josep Lluís Carod-Rovira, Pasqual Maragall, Joan Saura, Josep Maria Vallès, Antoni Castells, Josep Bargalló.
Rights
Information about rights held in and over the resource
Jordi Bedmar, Generalitat de Catalunya
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-12-22
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Pati dels Tarongers, Palau de la Generalitat de Catalunya (Barcelona, Catalunya) de Catalunya
Fotografies
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/29/2688/Nou_membres_Govern.jpeg
c6af7e531ba742c0b5e0954842657fd4
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.03. Acció i òrgans de govern (de la Generalitat de Catalunya)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Inclou la docmentació relacionada amb l'exercici de l'acció governamental.
Imatge fixa
A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials.
Format original
The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data
Digital (jpg)
Dimensions físiques
The actual physical size of the original image
2717x1795 px
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Fotografia dels nous consellers amb el Conseller Primer Bargalló i el President Maragall, a la remodelació del govern d'abril 2006
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Bedmar, Jordi
Type
The nature or genre of the resource
Imatge
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
jpg
Subject
The topic of the resource
Govern
Consellers
Maragall Mira, Pasqual, 1941-
Catalunya. Generalitat
President de la Catalunya. Generalitat
Description
An account of the resource
D'esquerra a dreta: Jordi Valls i Riera, Manuel Balcells i Díaz, Xavier Vendrell i Segura, Josep Bargalló i Valls, Pasqual Maragall i Mira, Ferran Mascarell i Canalda, Jordi William Carnes i Ayats, i Francesc Baltasar i Albesa,
Rights
Information about rights held in and over the resource
Jordi Bedmar, Generalitat de Catalunya
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2006-04-21
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Pati dels Tarongers, Palau de la Generalitat de Catalunya (Barcelona, Catalunya) de Catalunya
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Fotografies
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/29/2689/Foto_Oficial_Nou_Govern_JB_16-5-06.jpeg
ff60ac5277f23dc90d5bdb5ec836afd1
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.03. Acció i òrgans de govern (de la Generalitat de Catalunya)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Inclou la docmentació relacionada amb l'exercici de l'acció governamental.
Imatge fixa
A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials.
Format original
The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data
Digital (jpeg)
Dimensions físiques
The actual physical size of the original image
2400x1599 px, 300 dpi, 596 kb
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Fotografia oficial del nou govern, després de la sortida d'ERC
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Bedmar, Jordi
Type
The nature or genre of the resource
Imatge
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
jpeg
Subject
The topic of the resource
Govern
Consellers
President de la Catalunya. Generalitat
Catalunya. Generalitat
Description
An account of the resource
D'esquerra a dreta:
- a dalt: F. Baltasar, J. Valls, M. Geli, JM. del Pozo, F. Mascarell, JW. Carnes, C. Figueras, E. Maragall.
- a baix: A. Castells, JM. Vallès, J. Nadal, P. Maragall, J. Saura, M. Tura, X. Sabaté.
Rights
Information about rights held in and over the resource
Jordi Bedmar, Generalitat de Catalunya
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2006-05-16
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Pati dels Tarongers, Palau de la Generalitat de Catalunya (Barcelona, Catalunya) de Catalunya
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Fotografies
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/24/2690/2006_EstatutAutonomiaCatalunya.pdf
a1a03813105f107897aad8de5925436d
PDF Text
Text
ESTATUT D’AUTONOMIA
DE CATALUNYA 2 0 0 6
�L’Estatut del 2006 és una obra col·lectiva.
Hem demostrat una vegada més que Catalunya és forta
quan els catalans expressem lliurement la nostra voluntat.
Hem escrit una gran pàgina de la nostra pròpia història.
PA S Q U A L M A R A G A L L
President de la Generalitat de Catalunya
�ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA
PREÀMBUL
Catalunya s’ha anat fent en el decurs del temps amb les aportacions
d’energies de moltes generacions, de moltes tradicions i cultures, que
hi han trobat una terra d’acollida.
El poble de Catalunya ha mantingut al llarg dels segles una vocació
constant d’autogovern, encarnada en institucions pròpies com la Generalitat –que fou creada el 1359 a les Corts de Cervera– i en un ordenament jurídic específic, aplegat, entre altres recopilacions de normes,
en les Constitucions i altres drets de Catalunya. Després del 1714, han
estat diversos els intents de recuperació de les institucions d’autogovern. En aquest itinerari històric constitueixen fites destacades, entre
altres, la Mancomunitat del 1914, la recuperació de la Generalitat amb
l’Estatut del 1932, el restabliment de la Generalitat el 1977 i l’Estatut
del 1979, nascut amb la democràcia, la Constitució del 1978 i l’Estat
de les autonomies.
La llibertat col·lectiva de Catalunya troba en les institucions de la Generalitat el nexe amb una història d’afirmació i respecte dels drets fonamentals i de les llibertats públiques de la persona i dels pobles; una
història que les dones i els homes de Catalunya volen prosseguir amb
la finalitat de fer possible la construcció d’una societat democràtica i
avançada, de benestar i progrés, solidària amb el conjunt d’Espanya
i incardinada a Europa.
7
�e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6
p r e à m bu l
El poble català continua proclamant avui com a valors superiors de la
seva vida col·lectiva la llibertat, la justícia i la igualtat, i manifesta la seva voluntat d’avançar per una via de progrés que asseguri una qualitat
de vida digna per a tots els que viuen i treballen a Catalunya.
• Catalunya, des de la seva tradició humanista, aferma el seu compromís amb tots els pobles per a construir un ordre mundial pacífic i just.
Els poders públics estan al servei de l’interès general i dels drets de la
ciutadania, amb respecte pel principi de la subsidiarietat.
És per tot això que, seguint l’esperit del preàmbul de l’Estatut del
1979, aquest Estatut assumeix que:
• Catalunya és un país ric en territoris i gents, una diversitat que la defineix i l’enriqueix des de fa segles i l’enforteix per als temps venidors.
El Parlament de Catalunya, recollint el sentiment i la voluntat de la
ciutadania de Catalunya, ha definit Catalunya com a nació d’una manera àmpliament majoritària. La Constitució espanyola, en l’article
segon, reconeix la realitat nacional de Catalunya com a nacionalitat.
En exercici del dret inalienable de Catalunya a l’autogovern, els parlamentaris catalans proposen, la Comissió Constitucional del Congrés
dels Diputats acorda, les Corts Generals aproven i el poble de Catalunya ratifica aquest Estatut.
• Catalunya és una comunitat de persones lliures per a persones lliures
on cadascú pot viure i expressar identitats diverses, amb un decidit
compromís comunitari basat en el respecte per la dignitat de cadascuna de les persones.
• L’aportació de tots els ciutadans i ciutadanes ha configurat una societat integradora, amb l’esforç com a valor i amb capacitat innovadora i
emprenedora, uns valors que continuen impulsant-ne el progrés.
• L’autogovern
de Catalunya es fonamenta en la Constitució, i també
en els drets històrics del poble català, que, en el marc d’aquella, donen
origen en aquest Estatut al reconeixement d’una posició singular de la
Generalitat. Catalunya vol desenvolupar la seva personalitat política
en el marc d’un Estat que reconeix i respecta la diversitat d’identitats
dels pobles d’Espanya.
• La
tradició cívica i associativa de Catalunya ha subratllat sempre la
importància de la llengua i la cultura catalanes, dels drets i els deures,
del saber, de la formació, de la cohesió social, del desenvolupament
sostenible i de la igualtat de drets, i avui, especialment, de la igualtat
entre dones i homes.
• Catalunya,
per mitjà de l’Estat, participa en la construcció del projecte polític de la Unió Europea, els valors i els objectius de la qual
comparteix.
8
9
�TÍTOL PRELIMINAR
article 1. Catalunya
Catalunya, com a nacionalitat, exerceix el seu autogovern constituïda
en comunitat autònoma d’acord amb la Constitució i amb aquest Estatut, que és la seva norma institucional bàsica.
article 2. La Generalitat
1. La Generalitat és el sistema institucional en què s’organitza políticament l’autogovern de Catalunya.
2. La Generalitat és integrada pel Parlament, la Presidència de la Generalitat, el Govern i les altres institucions que estableix el capítol V
del títol II.
3. Els municipis, les vegueries, les comarques i els altres ens locals que
les lleis determinin integren també el sistema institucional de la Generalitat, com a ens en els quals aquesta s’organitza territorialment, sens
perjudici de llur autonomia.
4. Els poders de la Generalitat emanen del poble de Catalunya i
s’exerceixen d’acord amb el que estableixen aquest Estatut i la Constitució.
11
�e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6
article 3. Marc polític
1. Les relacions de la Generalitat amb l’Estat es fonamenten en el
principi de la lleialtat institucional mútua i es regeixen pel principi general segons el qual la Generalitat és Estat, pel principi d’autonomia,
pel de bilateralitat i pel de multilateralitat.
2. Catalunya té en l’Estat espanyol i en la Unió Europea el seu espai
polític i geogràfic de referència i incorpora els valors, els principis i les
obligacions que deriven del fet de formar-ne part.
article 4. Drets i principis rectors
1. Els poders públics de Catalunya han de promoure el ple exercici de
les llibertats i els drets que reconeixen aquest Estatut, la Constitució,
la Unió Europea, la Declaració universal de drets humans, el Conveni
europeu per a la protecció dels drets humans i els altres tractats i convenis internacionals subscrits per Espanya que reconeixen i garanteixen els drets i les llibertats fonamentals.
2. Els poders públics de Catalunya han de promoure les condicions
perquè la llibertat i la igualtat dels individus i dels grups siguin reals i
efectives; han de facilitar la participació de totes les persones en la vida
política, econòmica, cultural i social, i han de reconèixer el dret dels
pobles a conservar i desenvolupar llur identitat.
3. Els poders públics de Catalunya han de promoure els valors de la
llibertat, la democràcia, la igualtat, el pluralisme, la pau, la justícia,
la solidaritat, la cohesió social, l’equitat de gènere i el desenvolupament sostenible.
article 5. Els drets històrics
t í to l p r e l i m i n a r
de la Generalitat amb relació al dret civil, la llengua, la cultura, la projecció d’aquestes en l’àmbit educatiu, i el sistema institucional en què
s’organitza la Generalitat.
article 6. La llengua pròpia i les llengües oficials
1. La llengua pròpia de Catalunya és el català. Com a tal, el català és la
llengua d’ús normal i preferent de les administracions públiques i dels
mitjans de comunicació públics de Catalunya, i és també la llengua
normalment emprada com a vehicular i d’aprenentatge en l’ensenyament.
2. El català és la llengua oficial de Catalunya. També ho és el castellà,
que és la llengua oficial de l’Estat espanyol. Totes les persones tenen el
dret d’utilitzar les dues llengües oficials i els ciutadans de Catalunya
tenen el dret i el deure de conèixer-les. Els poders públics de Catalunya han d’establir les mesures necessàries per a facilitar l’exercici
d’aquests drets i el compliment d’aquest deure. D’acord amb el que
disposa l’article 32, no hi pot haver discriminació per l’ús de qualsevol
de les dues llengües.
3. La Generalitat i l’Estat han d’emprendre les accions necessàries per
al reconeixement de l’oficialitat del català a la Unió Europea i la presència i la utilització del català en els organismes internacionals i en els
tractats internacionals de contingut cultural o lingüístic.
4. La Generalitat ha de promoure la comunicació i la cooperació amb
les altres comunitats i els altres territoris que comparteixen patrimoni
lingüístic amb Catalunya. A aquests efectes, la Generalitat i l’Estat,
segons que correspongui, poden subscriure convenis, tractats i altres
mecanismes de col·laboració per a la promoció i la difusió exterior del
català.
L’autogovern de Catalunya es fonamenta també en els drets històrics
del poble català, en les seves institucions seculars i en la tradició jurídica catalana, que aquest Estatut incorpora i actualitza a l’empara de
l’article 2, la disposició transitòria segona i altres preceptes de la
Constitució, dels quals deriva el reconeixement d’una posició singular
5. La llengua occitana, denominada aranès a l’Aran, és la llengua pròpia d’aquest territori i és oficial a Catalunya, d’acord amb el que estableixen aquest Estatut i les lleis de normalització lingüística.
12
13
�e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6
t í to l p r e l i m i n a r
article 7. La condició política de catalans
article 10. La capital
1. Gaudeixen de la condició política de catalans o ciutadans de Catalunya els ciutadans espanyols que tenen veïnatge administratiu a Catalunya. Llurs drets polítics s’exerceixen d’acord amb aquest Estatut i
les lleis.
La capital de Catalunya és la ciutat de Barcelona, que és la seu permanent del Parlament, de la Presidència de la Generalitat i del Govern,
sens perjudici que el Parlament i el Govern es puguin reunir en altres
llocs de Catalunya, d’acord amb el que estableixen, respectivament, el
Reglament del Parlament i la llei.
2. Gaudeixen, com a catalans, dels drets polítics definits per aquest
Estatut els espanyols residents a l’estranger que han tingut a Catalu
nya el darrer veïnatge administratiu, i també llurs descendents que
mantenen aquesta ciutadania, si així ho sol·liciten, en la forma que determini la llei.
article 8. Símbols de Catalunya
1. Catalunya, definida com a nacionalitat en l’article 1, té com a símbols nacionals la bandera, la festa i l’himne.
2. La bandera de Catalunya és la tradicional de quatre barres vermelles en fons groc i ha d’ésser present als edificis públics i en els actes
oficials que tinguin lloc a Catalunya.
3. La festa de Catalunya és la Diada de l’Onze de Setembre.
4. L’himne de Catalunya és Els segadors.
5. El Parlament ha de regular les diverses expressions del marc simbòlic de Catalunya i n’ha de fixar l’ordre protocol·lari.
6. La protecció jurídica dels símbols de Catalunya és la que correspon
als altres símbols de l’Estat.
article 9. El territori
El territori de Catalunya és el que correspon als límits geogràfics i administratius de la Generalitat en el moment de l’entrada en vigor d’aquest Estatut.
14
article 11. L’Aran
1. El poble aranès exerceix l’autogovern mitjançant aquest Estatut, el
Conselh Generau d’Aran i les altres institucions pròpies.
2. Els ciutadans de Catalunya i les seves institucions polítiques reconeixen l’Aran com una realitat occitana dotada d’identitat cultural,
històrica, geogràfica i lingüística, defensada pels aranesos al llarg dels
segles. Aquest Estatut reconeix, empara i respecta aquesta singularitat
i reconeix l’Aran com a entitat territorial singular dins de Catalunya,
la qual és objecte d’una particular protecció per mitjà d’un règim jurídic especial.
article 12. Els territoris amb vincles històrics, lingüístics
i culturals amb Catalunya
La Generalitat ha de promoure la comunicació, l’intercanvi cultural i
la cooperació amb les comunitats i els territoris, pertanyents o no a
l’Estat espanyol, que tenen vincles històrics, lingüístics i culturals amb
Catalunya. A aquests efectes, la Generalitat i l’Estat, segons que correspongui, poden subscriure convenis, tractats i altres instruments de
col·laboració en tots els àmbits, que poden incloure la creació d’organismes comuns.
article 13. Les comunitats catalanes a l’exterior
La Generalitat, en els termes establerts per la llei, ha de fomentar els
vincles socials, econòmics i culturals amb les comunitats catalanes a
l’exterior i els ha de prestar l’assistència necessària. Amb aquesta fina-
15
�e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6
litat, la Generalitat, segons que correspongui, pot formalitzar acords
de cooperació amb les institucions públiques i privades dels territoris
i els països on es troben les comunitats catalanes a l’exterior i pot
sol·licitar a l’Estat la subscripció de tractats internacionals sobre
aquesta matèria.
TÍTOL I
DELS DRETS, DEURES
I PRINCIPIS RECTORS
article 14. Eficàcia territorial de les normes
1. Les normes i les disposicions de la Generalitat i el dret civil de Catalunya tenen eficàcia territorial, sens perjudici de les excepcions que
es puguin establir en cada matèria i de les situacions que s’hagin de regir per l’estatut personal o per altres normes d’extraterritorialitat.
2. Els estrangers que adquireixen la nacionalitat espanyola resten sotmesos al dret civil català mentre mantinguin el veïnatge administratiu
a Catalunya, llevat que manifestin llur voluntat en contra.
c a p í to l 1
DRETS I DEURES DE L’ÀMBIT CIVIL I SOCIAL
article 15. Drets de les persones
1. Els ciutadans de Catalunya són titulars dels drets i els deures reconeguts per les normes a què fa referència l’article 4.1.
2. Totes les persones tenen dret a viure amb dignitat, seguretat i autonomia, lliures d’explotació, de maltractaments i de tota mena de discriminació, i tenen dret al lliure desenvolupament de llur personalitat i
capacitat personal.
3. Els drets que aquest Estatut reconeix als ciutadans de Catalunya es
poden estendre a altres persones, en els termes que estableixen les
lleis.
article 16. Drets en l’àmbit de les famílies
Totes les persones tenen dret, d’acord amb els requisits establerts per
la llei, a rebre prestacions socials i ajuts públics per a atendre les càrregues familiars.
16
17
�e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6
article 17. Drets dels menors
Els menors tenen dret a rebre l’atenció integral necessària per al desenvolupament de llur personalitat i llur benestar en el context familiar
i social.
article 18. Drets de les persones grans
Les persones grans tenen dret a viure amb dignitat, lliures d’explotació i
de maltractaments, sense que puguin ésser discriminades a causa de l’edat.
article 19. Drets de les dones
1. Totes les dones tenen dret al lliure desenvolupament de llur personalitat i capacitat personal, i a viure amb dignitat, seguretat i autonomia,
lliures d’explotació, maltractaments i de tota mena de discriminació.
2. Les dones tenen dret a participar en condicions d’igualtat d’oportunitats amb els homes en tots els àmbits públics i privats.
article 20. Dret a viure amb dignitat el procés de la mort
1. Totes les persones tenen dret a rebre un tractament adequat del dolor
i cures pal·liatives integrals i a viure amb dignitat el procés de llur mort.
2. Totes les persones tenen dret a expressar llur voluntat d’una manera
anticipada per tal de deixar constància de les instruccions sobre les intervencions i els tractaments mèdics que puguin rebre, que han d’ésser
respectades, en els termes que estableixen les lleis, especialment pel
personal sanitari quan no estiguin en condicions d’expressar personalment llur voluntat.
article 21. Drets i deures en l’àmbit de l’educació
d e l s d r e ts , d e u r e s i p r i n c i pi s r e c to r s
2. Les mares i els pares tenen garantit, d’acord amb els principis establerts per l’article 37.4, el dret que els assisteix per tal que llurs fills i
filles rebin la formació religiosa i moral que vagi d’acord amb llurs
conviccions a les escoles de titularitat pública, en les quals l’ensenyament és laic.
3. Els centres docents privats poden ésser sostinguts amb fons públics
d’acord amb el que determinen les lleis, per tal de garantir els drets
d’accés en condicions d’igualtat i a la qualitat de l’ensenyament.
4. L’ensenyament és gratuït en totes les etapes obligatòries i en els altres nivells que s’estableixin per llei.
5. Totes les persones tenen dret a la formació professional i a la formació permanent, en els termes que estableixen les lleis.
6. Totes les persones tenen dret a disposar, en els termes i les condicions que estableixin les lleis, d’ajuts públics per a satisfer els requeriments educatius i per a accedir en igualtat de condicions als nivells
educatius superiors, en funció de llurs recursos econòmics, aptituds i
preferències.
7. Les persones amb necessitats educatives especials tenen dret a rebre
el suport necessari que els permeti accedir al sistema educatiu, d’acord
amb el que estableixen les lleis.
8. Els membres de la comunitat educativa tenen dret a participar en els
assumptes escolars i universitaris en els termes que estableixen les
lleis.
article 22 . Drets i deures en l’àmbit cultural
1. Totes les persones tenen dret a accedir en condicions d’igualtat a la
cultura i al desenvolupament de llurs capacitats creatives individuals i
col·lectives.
1. Totes les persones tenen dret a una educació de qualitat i a accedirhi en condicions d’igualtat. La Generalitat ha d’establir un model educatiu d’interès públic que garanteixi aquests drets.
2. Totes les persones tenen el deure de respectar i preservar el patrimoni cultural.
18
19
�e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6
d e l s d r e ts , d e u r e s i p r i n c i pi s r e c to r s
article 23. Drets en l’àmbit de la salut
article 25. Drets en l’àmbit laboral
1. Totes les persones tenen dret a accedir en condicions d’igualtat i
gratuïtat als serveis sanitaris de responsabilitat pública, en els termes
que estableixen les lleis.
1. Els treballadors tenen dret a formar-se i promoure’s professionalment i a accedir de manera gratuïta als serveis públics d’ocupació.
2. Els usuaris de la sanitat pública tenen dret al respecte de llurs preferències pel que fa a l’elecció de metge o metgessa i de centre sanitari,
en els termes i les condicions que estableixen les lleis.
3. Totes les persones, amb relació als serveis sanitaris públics i privats,
tenen dret a ésser informades sobre els serveis a què poden accedir i
els requisits necessaris per a usar-los; sobre els tractaments mèdics
i llurs riscs, abans que els siguin aplicats; a donar el consentiment per
a qualsevol intervenció; a accedir a la història clínica pròpia, i a la confidencialitat de les dades relatives a la salut pròpia, en els termes que
estableixen les lleis.
2. Les persones excloses del mercat de treball perquè no han pogut accedir-hi o reinserir-s’hi i que no disposen de mitjans de subsistència
propis tenen dret a percebre prestacions i recursos no contributius de
caràcter pal·liatiu, en els termes que estableixen les lleis.
3. Tots els treballadors tenen dret a acomplir les tasques laborals i professionals en condicions de garantia per a la salut, la seguretat i la dignitat de les persones.
4. Els treballadors, o llurs representants, tenen dret a la informació, la
consulta i la participació en les empreses.
5. Les organitzacions sindicals i empresarials tenen dret a complir
llurs funcions en els àmbits de la concertació social, la participació i la
col·laboració social.
article 24. Drets en l’àmbit dels serveis socials
1. Totes les persones tenen dret a accedir en condicions d’igualtat a les
prestacions de la xarxa de serveis socials de responsabilitat pública, a
ésser informades sobre aquestes prestacions i a donar el consentiment
per a qualsevol actuació que les afecti personalment, en els termes que
estableixen les lleis.
2. Les persones amb necessitats especials, per a mantenir l’autonomia
personal en les activitats de la vida diària, tenen dret a rebre l’atenció
adequada a llur situació, d’acord amb les condicions que legalment
s’estableixen.
article 26. Drets en l’àmbit de l’habitatge
Les persones que no disposen dels recursos suficients tenen dret a accedir a un habitatge digne, per a la qual cosa els poders públics han
d’establir per llei un sistema de mesures que garanteixi aquest dret,
amb les condicions que determinen les lleis.
article 27. Drets i deures amb relació al medi ambient
3. Les persones o les famílies que es troben en situació de pobresa tenen dret a accedir a una renda garantida de ciutadania que els asseguri
els mínims d’una vida digna, d’acord amb les condicions que legalment s’estableixen.
1. Totes les persones tenen dret a viure en un medi equilibrat, sostenible i respectuós amb la salut, d’acord amb els estàndards i els
nivells de protecció que determinen les lleis. També tenen dret a
gaudir dels recursos naturals i del paisatge en condicions d’igualtat,
i tenen el deure de fer-ne un ús responsable i evitar-ne el malbaratament.
4. Les organitzacions del tercer sector social tenen dret a complir llurs
funcions en els àmbits de la participació i la col·laboració socials.
2. Totes les persones tenen dret a la protecció davant les diferents formes de contaminació, d’acord amb els estàndards i els nivells que
20
21
�e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6
d e l s d r e ts , d e u r e s i p r i n c i pi s r e c to r s
determinen les lleis. També tenen el deure de col·laborar en la conservació del patrimoni natural i en les actuacions que tendeixin a eliminar
les diferents formes de contaminació, amb l’objectiu de mantenir-lo i
conservar-lo per a les generacions futures.
2. Els ciutadans de Catalunya tenen dret a elegir llurs representants en
els òrgans polítics representatius i a presentar-s’hi com a candidats,
d’acord amb les condicions i els requisits que estableixen les lleis.
3. Totes les persones tenen dret a accedir a la informació mediambiental de què disposen els poders públics. El dret d’informació només
pot ésser limitat per motius d’ordre públic justificats, en els termes
que estableixen les lleis.
article 28. Drets dels consumidors i usuaris
1. Les persones, en llur condició de consumidores i usuàries de béns i
de serveis, tenen dret a la protecció de llur salut i seguretat. També tenen dret a una informació veraç i entenedora sobre les característiques
i els preus dels productes i dels serveis, a un règim de garanties dels
productes adquirits i dels subministraments contractats i a la protecció de llurs interessos econòmics davant conductes abusives, negligents o fraudulentes.
2. Els consumidors i usuaris tenen dret a ésser informats i a participar,
directament o per mitjà de llurs representants, pel que fa a les administracions públiques de Catalunya, en els termes que estableixen les
lleis.
c a p í to l i i
DRETS EN L’ÀMBIT POLÍTIC
I DE L’ADMINISTRACIÓ
3. Els ciutadans de Catalunya tenen dret a promoure i a presentar iniciatives legislatives al Parlament, en els termes que estableixen aquest
Estatut i les lleis.
4. Els ciutadans de Catalunya tenen dret a participar, directament o
per mitjà d’entitats associatives, en el procés d’elaboració de les lleis
del Parlament, mitjançant els procediments que estableixi el Reglament del Parlament.
5. Totes les persones tenen dret a dirigir peticions i a plantejar queixes,
en la forma i amb els efectes que estableixen les lleis, a les institucions
i l’Administració de la Generalitat, i també als ens locals de Catalu
nya, en matèries de les competències respectives. La llei ha d’establir
les condicions d’exercici i els efectes d’aquest dret i les obligacions de
les institucions receptores.
6. Els ciutadans de Catalunya tenen dret a promoure la convocatòria
de consultes populars per la Generalitat i els ajuntaments, en matèria
de les competències respectives, en la forma i amb les condicions que
les lleis estableixen.
article 30. Drets d’accés als serveis públics i a una bona
Administració
article 29. Dret de participació
1. Totes les persones tenen dret a accedir en condicions d’igualtat als
serveis públics i als serveis econòmics d’interès general. Les administracions públiques han de fixar les condicions d’accés i els estàndards
de qualitat d’aquests serveis, amb independència del règim de llur
prestació.
1. Els ciutadans de Catalunya tenen dret a participar en condicions
d’igualtat en els afers públics de Catalunya, de manera directa o bé per
mitjà de representants, en els supòsits i en els termes que estableixen
aquest Estatut i les lleis.
2. Totes les persones tenen dret que els poders públics de Catalunya
les tractin, en els afers que les afecten, d’una manera imparcial i objectiva, i que l’actuació dels poders públics sigui proporcionada a les finalitats que la justifiquen.
22
23
�e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6
d e l s d r e ts , d e u r e s i p r i n c i pi s r e c to r s
3. Les lleis han de regular les condicions d’exercici i les garanties dels
drets a què fan referència els apartats 1 i 2 i han de determinar els casos en què les administracions públiques de Catalunya i els serveis públics que en depenen han d’adoptar una carta de drets dels usuaris i
d’obligacions dels prestadors.
2. Totes les persones, en les relacions amb l’Administració de justícia,
el Ministeri Fiscal, el notariat i els registres públics, tenen dret a utilitzar la llengua oficial que elegeixin en totes les actuacions judicials, notarials i registrals, i a rebre tota la documentació oficial emesa a Catalunya en la llengua sol·licitada, sense que puguin patir indefensió ni
dilacions indegudes a causa de la llengua emprada, ni se’ls pugui exigir
cap mena de traducció.
article 31. Dret a la protecció de les dades personals
Totes les persones tenen dret a la protecció de les dades personals
contingudes en els fitxers que són competència de la Generalitat i
tenen dret a accedir-hi, examinar-les i obtenir-ne la correcció. Una
autoritat independent, designada pel Parlament, ha de vetllar perquè aquests drets siguin respectats, en els termes que estableixen les
lleis.
c a p í to l i i i
DRETS I DEURES LINGÜÍSTICS
article 32. Drets i deures de coneixement i ús de les llengües
Totes les persones tenen dret a no ésser discriminades per raons lingüístiques. Els actes jurídics fets en qualsevol de les dues llengües oficials tenen, pel que fa a la llengua, validesa i eficàcia plenes.
article 33. Drets lingüístics davant les administracions públiques
i les institucions estatals
1. Els ciutadans tenen el dret d’opció lingüística. En les relacions amb
les institucions, les organitzacions i les administracions públiques a
Catalunya, totes les persones tenen dret a utilitzar la llengua oficial que
elegeixin. Aquest dret obliga les institucions, organitzacions i administracions públiques, inclosa l’Administració electoral a Catalunya, i, en
general, les entitats privades que en depenen quan exerceixen funcions
públiques.
24
3. Per a garantir el dret d’opció lingüística, els jutges i els magistrats, els fiscals, els notaris, els registradors de la propietat i mercantils, els encarregats del Registre Civil i el personal al servei de
l’Administració de justícia, per a prestar llurs serveis a Catalunya,
han d’acreditar, en la forma que estableixen les lleis, que tenen un
nivell de coneixement adequat i suficient de les llengües oficials,
que els fa aptes per a complir les funcions pròpies de llur càrrec o
de llur lloc de treball.
4. Per a garantir el dret d’opció lingüística, l’Administració de l’Estat situada a Catalunya ha d’acreditar que el personal al seu servei té
un nivell de coneixement adequat i suficient de les dues llengües oficials, que el fa apte per a complir les funcions pròpies del seu lloc de
treball.
5. Els ciutadans de Catalunya tenen el dret de relacionar-se per escrit
en català amb els òrgans constitucionals i amb els òrgans jurisdiccionals d’àmbit estatal, d’acord amb el procediment establert per la legislació corresponent. Aquestes institucions han d’atendre i han de tramitar els escrits presentats en català, que tenen, en tot cas, plena
eficàcia jurídica.
article 34. Drets lingüístics dels consumidors i usuaris
Totes les persones tenen dret a ésser ateses oralment i per escrit en la
llengua oficial que elegeixin en llur condició d’usuàries o consumidores de béns, productes i serveis. Les entitats, les empreses i els establiments oberts al públic a Catalunya estan subjectes al deure de disponibilitat lingüística en els termes que estableixen les lleis.
25
�e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6
article 35. Drets lingüístics en l’àmbit de l’ensenyament
1. Totes les persones tenen dret a rebre l’ensenyament en català, d’acord amb el que estableix aquest Estatut. El català s’ha d’utilitzar normalment com a llengua vehicular i d’aprenentatge en l’ensenyament
universitari i en el no universitari.
2. Els alumnes tenen dret a rebre l’ensenyament en català en l’ense
nyament no universitari. També tenen el dret i el deure de conèixer
amb suficiència oral i escrita el català i el castellà en finalitzar l’ensenyament obligatori, sigui quina sigui llur llengua habitual en incorporar-se a l’ensenyament. L’ensenyament del català i el castellà ha
de tenir una presència adequada en els plans d’estudis.
3. Els alumnes tenen dret a no ésser separats en centres ni en grups
classe diferents per raó de llur llengua habitual.
4. Els alumnes que s’incorporen més tard de l’edat corresponent al
sistema escolar de Catalunya gaudeixen del dret a rebre un suport lingüístic especial si la manca de comprensió els dificulta seguir amb
normalitat l’ensenyament.
5. El professorat i l’alumnat dels centres universitaris tenen dret a expressar-se, oralment i per escrit, en la llengua oficial que elegeixin.
article 36. Drets amb relació a l’aranès
1. A l’Aran totes les persones tenen el dret de conèixer i utilitzar l’aranès i d’ésser ateses oralment i per escrit en aranès en llurs relacions
amb les administracions públiques i amb les entitats públiques i privades que en depenen.
2. Els ciutadans de l’Aran tenen el dret d’utilitzar l’aranès en llurs relacions amb la Generalitat.
3. S’han de determinar per llei els altres drets i deures lingüístics amb
relació a l’aranès.
26
d e l s d r e ts , d e u r e s i p r i n c i pi s r e c to r s
c a p í to l i v
GARANTIES DELS DRETS ESTATUTARIS
article 37. Disposicions generals
1. Els drets que reconeixen els capítols I, II i III d’aquest títol vinculen tots els poders públics de Catalunya i, d’acord amb la naturalesa
de cada dret, els particulars. Les disposicions que dictin els poders públics de Catalunya han de respectar aquests drets i s’han d’interpretar
i aplicar en el sentit més favorable per a llur plena efectivitat.
Els drets que reconeixen els articles 32 i 33 també vinculen l’Administració general de l’Estat a Catalunya.
2. El Parlament ha d’aprovar per llei la Carta dels drets i els deures
dels ciutadans de Catalunya. Les disposicions d’aquest article relatives
als drets que reconeixen els capítols I, II i III d’aquest títol s’apliquen
també als drets reconeguts per la dita Carta.
3. La regulació essencial i el desenvolupament directe dels drets reconeguts pels capítols I, II i III d’aquest títol s’han de fer per llei del
Parlament.
4. Els drets i els principis d’aquest títol no comporten una alteració
del règim de distribució de competències ni la creació de títols competencials nous o la modificació dels que ja existeixen. Cap de les disposicions d’aquest títol no pot ésser desplegada, aplicada o interpretada
de manera que redueixi o limiti els drets fonamentals que reconeixen
la Constitució i els tractats i els convenis internacionals ratificats per
Espanya.
article 38. Tutela
1. El Consell de Garanties Estatutàries tutela els drets que reconeixen
els capítols I, II i III d’aquest títol i la Carta dels drets i els deures
dels ciutadans de Catalunya, d’acord amb el que estableix l’article
76.2.b i c.
27
�e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6
d e l s d r e ts , d e u r e s i p r i n c i pi s r e c to r s
2. Els actes que vulnerin els drets reconeguts pels capítols I, II i III
d’aquest títol i per la Carta dels drets i els deures dels ciutadans de
Catalunya són objecte de recurs davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, d’acord amb els procediments que estableixen
les lleis.
3. Els poders públics han de garantir la protecció dels infants, especialment contra tota forma d’explotació, d’abandonament, de maltractament o crueltat i de la pobresa i els seus efectes. En totes les actuacions portades a terme pels poders públics o per institucions privades
l’interès superior de l’infant ha d’ésser prioritari.
c a p í to l v
PRINCIPIS RECTORS
4. Els poders públics han de promoure polítiques públiques que afavoreixin l’emancipació dels joves, facilitant-los l’accés al món laboral i
a l’habitatge per tal que puguin desenvolupar llur propi projecte de vida i participar en igualtat de drets i deures en la vida social i cultural.
article 39. Disposicions generals
1. Els poders públics de Catalunya han d’orientar les polítiques públiques d’acord amb els principis rectors que estableixen la Constitució i
aquest Estatut. En l’exercici de llurs competències, els poders públics
de Catalunya han de promoure i adoptar les mesures necessàries per a
garantir-ne l’eficàcia plena.
2. El reconeixement, el respecte i la protecció dels principis rectors informen la legislació positiva, la pràctica judicial i l’actuació dels poders públics.
3. Els principis rectors són exigibles davant la jurisdicció, d’acord amb
el que determinen les lleis i les altres disposicions que els despleguen.
article 40. Protecció de les persones i de les famílies
1. Els poders públics han de tenir com a objectiu la millora de la qualitat de vida de totes les persones.
2. Els poders públics han de garantir la protecció jurídica, econòmica i
social de les diverses modalitats de família que regulen les lleis, com a
estructura bàsica i factor de cohesió social i com a primer nucli de
convivència de les persones. Així mateix, han de promoure les mesures econòmiques i normatives de suport a les famílies dirigides a garantir la conciliació de la vida laboral i familiar i a tenir descendència,
amb una atenció especial a les famílies nombroses.
28
5. Els poders públics han de garantir la protecció jurídica de les persones amb discapacitats i han de promoure’n la integració social, econòmica i laboral. També han d’adoptar les mesures necessàries per a suplir o complementar el suport de llur entorn familiar directe.
6. Els poders públics han de garantir la protecció de les persones grans
perquè puguin portar una vida digna i independent i participar en la
vida social i cultural. També han de procurar la plena integració de les
persones grans en la societat per mitjà de polítiques públiques basades
en el principi de solidaritat intergeneracional.
7. Els poders públics han de promoure la igualtat de les diferents
unions estables de parella, tenint en compte llurs característiques, amb
independència de l’orientació sexual de llurs membres. La llei ha de
regular aquestes unions i altres formes de convivència i llurs efectes.
8. Els poders públics han de promoure la igualtat de totes les persones
amb independència de l’origen, la nacionalitat, el sexe, la raça, la religió, la condició social o l’orientació sexual, i també han de promoure
l’eradicació del racisme, de l’antisemitisme, de la xenofòbia, de l’homofòbia i de qualsevol altra expressió que atempti contra la igualtat i
la dignitat de les persones.
article 41. Perspectiva de gènere
1. Els poders públics han de garantir el compliment del principi d’igualtat d’oportunitats entre dones i homes en l’accés a l’ocupació, en
29
�e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6
d e l s d r e ts , d e u r e s i p r i n c i pi s r e c to r s
la formació, en la promoció professional, en les condicions de treball,
inclosa la retribució, i en totes les altres situacions, i també han de garantir que les dones no siguin discriminades a causa d’embaràs o de
maternitat.
3. Els poders públics han de vetllar per la dignitat, la seguretat i la
protecció integral de les persones, especialment de les més vulnerables.
2. Els poders públics han de garantir la transversalitat en la incorporació de la perspectiva de gènere i de les dones en totes les polítiques
públiques per a aconseguir la igualtat real i efectiva i la paritat entre
dones i homes.
3. Les polítiques públiques han de garantir que s’afrontin de manera
integral totes les formes de violència contra les dones i els actes de caràcter sexista i discriminatori; han de fomentar el reconeixement del
paper de les dones en els àmbits cultural, històric, social i econòmic, i
han de promoure la participació dels grups i les associacions de dones
en l’elaboració i l’avaluació d’aquestes polítiques.
4. Els poders públics han de reconèixer i tenir en compte el valor econòmic del treball de cura i atenció en l’àmbit domèstic i familiar en la
fixació de llurs polítiques econòmiques i socials.
4. Els poders públics han de garantir la qualitat del servei i la gratuïtat de l’assistència sanitària pública en els termes que estableix la
llei.
5. Els poders públics han de promoure polítiques preventives i comunitàries i han de garantir la qualitat del servei i la gratuïtat dels serveis
socials que les lleis determinen com a bàsics.
6. Els poders públics han d’emprendre les accions necessàries per a establir un règim d’acolliment de les persones immigrades i han de promoure les polítiques que garanteixin el reconeixement i l’efectivitat
dels drets i deures de les persones immigrades, la igualtat d’oportunitats, les prestacions i els ajuts que en permetin la plena acomodació
social i econòmica i la participació en els afers públics.
5. Els poders públics, en l’àmbit de llurs competències, i en els supòsits que estableix la llei, han de vetllar perquè la lliure decisió de la dona sigui determinant en tots els casos que en puguin afectar la dignitat,
la integritat i el benestar físic i mental, en particular pel que fa al propi
cos i a la seva salut reproductiva i sexual.
7. Els poders públics han de vetllar per la convivència social, cultural
i religiosa entre totes les persones a Catalunya i pel respecte a la diversitat de creences i conviccions ètiques i filosòfiques de les persones, i
han de fomentar les relacions interculturals per mitjà de l’impuls i la
creació d’àmbits de coneixement recíproc, diàleg i mediació. També
han de garantir el reconeixement de la cultura del poble gitano com a
salvaguarda de la realitat històrica d’aquest poble.
article 42. Cohesió i benestar socials
article 43. Foment de la participació
1. Els poders públics han de promoure polítiques públiques que fomentin la cohesió social i que garanteixin un sistema de serveis socials,
de titularitat pública i concertada, adequat als indicadors econòmics i
socials de Catalunya.
1. Els poders públics han de promoure la participació social en l’elaboració, la prestació i l’avaluació de les polítiques públiques, i també
la participació individual i associativa en els àmbits cívic, social, cultural, econòmic i polític, amb ple respecte als principis de pluralisme,
lliure iniciativa i autonomia.
2. Els poders públics han de vetllar per la plena integració social, econòmica i laboral de les persones i dels col·lectius més necessitats de
protecció, especialment dels que es troben en situació de pobresa i de
risc d’exclusió social.
30
2. Els poders públics han de facilitar la participació i la representació
ciutadanes i polítiques, amb una atenció especial a les zones menys
poblades del territori.
31
�e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6
d e l s d r e ts , d e u r e s i p r i n c i pi s r e c to r s
3. Els poders públics han de procurar que les campanyes institucionals que s’organitzin en ocasió dels processos electorals tinguin com a
finalitat la de promoure la participació ciutadana i que els electors rebin dels mitjans de comunicació una informació veraç, objectiva, neutral i respectuosa del pluralisme polític sobre les candidatures que
concorren en els processos electorals.
2. Els poders públics han de promoure una distribució de la renda
personal i territorial més equitativa en el marc d’un sistema català de
benestar.
article 44. Educació, recerca i cultura
1. Els poders públics han de garantir la qualitat del sistema d’ensenyament i han d’impulsar una formació humana, científica i tècnica de
l’alumnat basada en els valors socials d’igualtat, solidaritat, llibertat,
pluralisme, responsabilitat cívica i els altres que fonamenten la convivència democràtica.
2. Els poders públics han de promoure el coneixement suficient d’una
tercera llengua en finalitzar l’ensenyament obligatori.
3. Els poders públics han de promoure i han d’impulsar la implicació i
la participació de la família en l’educació dels fills i filles, en el marc de
la comunitat educativa, i han de facilitar i promoure l’accés a les activitats d’educació en el lleure.
4. Els poders públics han de fomentar la investigació i la recerca científica de qualitat, la creativitat artística i la conservació i la difusió del
patrimoni cultural de Catalunya.
5. Els poders públics han d’emprendre les accions necessàries per a facilitar a totes les persones l’accés a la cultura, als béns i als serveis
culturals i al patrimoni cultural, arqueològic, històric, industrial i artístic de Catalunya.
article 45. Àmbit socioeconòmic
1. Els poders públics han d’adoptar les mesures necessàries per a promoure el progrés econòmic i el progrés social de Catalunya i dels seus
ciutadans, basats en els principis de la solidaritat, la cohesió, el desenvolupament sostenible i la igualtat d’oportunitats.
32
3. Els poders públics han d’adoptar les mesures necessàries per a garantir els drets laborals i sindicals dels treballadors, han d’impulsar i
han de promoure’n la participació en les empreses i les polítiques d’ocupació plena, de foment de l’estabilitat laboral, de formació de les
persones treballadores, de prevenció de riscs laborals, de seguretat i
d’higiene en el treball, de creació d’unes condicions dignes al lloc de
treball, de no-discriminació per raó de gènere i de garantia del descans
necessari i de les vacances retribuïdes.
4. La Generalitat ha de promoure la creació d’un espai català de relacions laborals establert en funció de la realitat productiva i empresarial específica de Catalunya i dels seus agents socials, en el qual han
d’estar representades les organitzacions sindicals i empresarials i l’Administració de la Generalitat. En aquest marc, els poders públics han
de fomentar una pràctica pròpia de diàleg social, de concertació, de
negociació col·lectiva, de resolució extrajudicial de conflictes laborals
i de participació en el desenvolupament i la millora de l’entramat productiu.
5. La Generalitat ha d’afavorir el desenvolupament de l’activitat empresarial i l’esperit emprenedor tenint en compte la responsabilitat social de l’empresa, la lliure iniciativa i les condicions de competència, i
ha de protegir especialment l’economia productiva, l’activitat dels emprenedors autònoms i la de les empreses petites i mitjanes. La Generalitat ha de fomentar l’acció de les cooperatives i les societats laborals
i ha d’estimular les iniciatives de l’economia social.
6. Les organitzacions sindicals i empresarials han de participar en la
definició de les polítiques públiques que les afectin. La Generalitat ha
de promoure la mediació i l’arbitratge per a la resolució de conflictes
d’interessos entre els diversos agents socials.
7. Les organitzacions professionals i les corporacions de dret públic
representatives d’interessos econòmics i professionals i les entitats
33
�e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6
d e l s d r e ts , d e u r e s i p r i n c i pi s r e c to r s
associatives del tercer sector han d’ésser consultades en la definició de
les polítiques públiques que les afectin.
5. Els poders públics han de facilitar als ciutadans la informació mediambiental i han de fomentar l’educació en els valors de la preservació i de la millora del medi ambient com a patrimoni comú.
8. La Generalitat, en consideració a les funcions social, cultural i de
promoció econòmica que compleixen les caixes d’estalvis, ha de protegir l’autonomia institucional i ha de promoure la contribució social
d’aquestes entitats a les estratègies econòmiques i socials dels diversos
territoris de Catalunya.
article 47. Habitatge
Els poders públics han de facilitar l’accés a l’habitatge mitjançant la
generació de sòl i la promoció d’habitatge públic i d’habitatge protegit, amb una atenció especial pels joves i els col·lectius més necessitats.
article 46. Medi ambient, desenvolupament sostenible i equilibri
territorial
article 48. Mobilitat i seguretat viària
1. Els poders públics han de vetllar per la protecció del medi ambient per mitjà de l’adopció de polítiques públiques basades en el
desenvolupament sostenible i la solidaritat col·lectiva i intergeneracional.
2. Les polítiques mediambientals s’han de dirigir especialment a la reducció de les diferents formes de contaminació, la fixació d’estàndards
i de nivells mínims de protecció, l’articulació de mesures correctives
de l’impacte ambiental, la utilització racional dels recursos naturals, la
prevenció i el control de l’erosió i de les activitats que alteren el règim
atmosfèric i climàtic, i el respecte als principis de preservació del medi, conservació dels recursos naturals, responsabilitat, fiscalitat ecològica i reciclatge i reutilització dels béns i els productes.
3. Els poders públics han de fer efectives les condicions per a la preservació de la natura i la biodiversitat, han de promoure la integració
d’objectius ambientals a les polítiques sectorials i han d’establir les
condicions que permetin a totes les persones el gaudi del patrimoni
natural i paisatgístic.
4. Els poders públics han de vetllar per la cohesió econòmica i territorial aplicant polítiques que assegurin un tractament especial de les
zones de muntanya, la protecció del paisatge, la defensa del litoral, el
foment de les activitats agràries, ramaderes i silvícoles i una distribució equilibrada al territori dels diferents sectors productius, els serveis
d’interès general i les xarxes de comunicació.
34
1. Els poders públics han de promoure polítiques de transport i de comunicació, basades en criteris de sostenibilitat, que fomentin la utilització del transport públic i la millora de la mobilitat i garanteixin l’accessibilitat per a les persones amb mobilitat reduïda.
2. Els poders públics han d’impulsar, d’una manera prioritària, les mesures destinades a l’increment de la seguretat viària i la disminució
dels accidents de trànsit, amb una incidència especial en la prevenció,
l’educació viària i l’atenció a les víctimes.
article 49. Protecció dels consumidors i usuaris
1. Els poders públics han de garantir la protecció de la salut, la seguretat
i la defensa dels drets i els interessos legítims dels consumidors i usuaris.
2. Els poders públics han de garantir l’existència d’instruments de mediació i arbitratge en matèria de consum, n’han de promoure el coneixement i la utilització i han de donar suport a les organitzacions de
consumidors i usuaris.
article 50. Foment i difusió del català
1. Els poders públics han de protegir el català en tots els àmbits i sectors i n’han de fomentar l’ús, la difusió i el coneixement. Aquests
principis també s’han d’aplicar respecte a l’aranès.
35
�e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6
2. El Govern, les universitats i les institucions d’ensenyament superior, en l’àmbit de les competències respectives, han d’adoptar les mesures pertinents per a garantir l’ús del català en tots els àmbits de les
activitats docents, no docents i de recerca.
3. Les polítiques de foment del català s’han d’estendre al conjunt de
l’Estat, a la Unió Europea i a la resta del món.
4. Els poders públics han de promoure que les dades que figurin en
l’etiquetatge, en l’embalatge i en les instruccions d’ús dels productes
distribuïts a Catalunya constin també en català.
5. La Generalitat, l’Administració local i les altres corporacions públiques de Catalunya, les institucions i les empreses que en depenen i els
concessionaris de llurs serveis han d’emprar el català en llurs actuacions internes i en la relació entre ells. També l’han d’emprar en les
comunicacions i les notificacions dirigides a persones físiques o jurídiques residents a Catalunya, sens perjudici del dret dels ciutadans a rebre-les en castellà si ho demanen.
6. Els poders públics han de garantir l’ús de la llengua de signes catalana i les condicions que permetin d’assolir la igualtat de les persones
amb sordesa que optin per aquesta llengua, que ha d’ésser objecte
d’ensenyament, protecció i respecte.
7. L’Estat, d’acord amb el que disposa la Constitució, ha de donar suport a l’aplicació dels principis que estableix aquest article. S’han d’establir els instruments de coordinació i, si escau, d’actuació conjunta
perquè siguin més efectius.
d e l s d r e ts , d e u r e s i p r i n c i pi s r e c to r s
article 52. Mitjans de comunicació social
1. Correspon als poders públics de promoure les condicions per a garantir el dret a la informació i a rebre dels mitjans de comunicació una
informació veraç i uns continguts que respectin la dignitat de les persones i el pluralisme polític, social, cultural i religiós. En el cas dels
mitjans de comunicació de titularitat pública la informació també ha
d’ésser neutral.
2. Els poders públics han de promoure les condicions per a garantir
l’accés sense discriminacions als serveis audiovisuals en l’àmbit de Catalunya.
article 53. Accés a les tecnologies de la informació
i de la comunicació
1. Els poders públics han de facilitar el coneixement de la societat de
la informació i han d’impulsar l’accés a la comunicació i a les tecnologies de la informació, en condicions d’igualtat, en tots els àmbits de
la vida social, inclòs el laboral; han de fomentar que aquestes tecnologies es posin al servei de les persones i no afectin negativament llurs
drets, i han de garantir la prestació de serveis per mitjà de les dites
tecnologies, d’acord amb els principis d’universalitat, continuïtat i
actualització.
2. La Generalitat ha de promoure la formació, la recerca i la innovació
tecnològiques perquè les oportunitats de progrés que ofereix la societat del coneixement i de la informació contribueixin a la millora del
benestar i la cohesió socials.
article 51. Cooperació al foment de la pau i cooperació
al desenvolupament
article 54. Memòria històrica
1. La Generalitat ha de promoure la cultura de la pau i accions de foment de la pau al món.
2. La Generalitat ha de promoure accions i polítiques de cooperació al
desenvolupament dels pobles i ha d’establir programes d’ajut humanitari d’emergència.
1. La Generalitat i els altres poders públics han de vetllar pel coneixement i el manteniment de la memòria històrica de Catalunya com a
patrimoni col·lectiu que testimonia la resistència i la lluita pels drets i
les llibertats democràtiques. Amb aquesta finalitat, han d’adoptar les
iniciatives institucionals necessàries per al reconeixement i la rehabili-
36
37
�e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6
tació de tots els ciutadans que han patit persecució com a conseqüència de la defensa de la democràcia i l’autogovern de Catalunya.
2. La Generalitat ha de vetllar perquè la memòria històrica es converteixi en símbol permanent de la tolerància, de la dignitat dels valors
democràtics, del rebuig dels totalitarismes i del reconeixement de totes les persones que han patit persecució a causa de llurs opcions personals, ideològiques o de consciència.
TÍTOL II
DE LES INSTITUCIONS
c a p í to l i
EL PARLAMENT
article 55. Disposicions generals
1. El Parlament representa el poble de Catalunya.
2. El Parlament exerceix la potestat legislativa, aprova els pressupostos
de la Generalitat i controla i impulsa l’acció política i de govern. És la
seu on s’expressa preferentment el pluralisme i es fa públic el debat
polític.
3. El Parlament és inviolable.
article 56. Composició i règim electoral
1. El Parlament es compon d’un mínim de cent diputats i un màxim
de cent cinquanta, elegits per a un termini de quatre anys per mitjà de
sufragi universal, lliure, igual, directe i secret, d’acord amb aquest Estatut i la legislació electoral.
2. El sistema electoral és de representació proporcional i ha d’assegurar la representació adequada de totes les zones del territori de Catalunya. L’Administració electoral és independent i garanteix la transpa-
38
39
�e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6
rència i l’objectivitat del procés electoral. El règim electoral és regulat
per una llei del Parlament aprovada en una votació final sobre el conjunt del text per majoria de dues terceres parts dels diputats. diputats.
diputats.
3. Són electors i elegibles els ciutadans de Catalunya que estan en ple
ús de llurs drets civils i polítics, d’acord amb la legislació electoral. La
llei electoral de Catalunya ha d’establir criteris de paritat entre dones i
homes per a l’elaboració de les llistes electorals.
4. El president o presidenta de la Generalitat, quinze dies abans del finiment de la legislatura, ha de convocar les eleccions, que han de tenir
lloc entre quaranta i seixanta dies després de la convocatòria.
article 57. Estatut dels diputats
1. Els membres del Parlament són inviolables pels vots i les opinions
que emetin en l’exercici de llur càrrec. Durant llur mandat gaudeixen
d’immunitat amb l’efecte concret que no poden ésser detinguts si no
és en cas de delicte flagrant.
2. En les causes contra els diputats, és competent el Tribunal Superior
de Justícia de Catalunya. Fora del territori de Catalunya la responsabilitat penal és exigible en els mateixos termes davant la Sala Penal del
Tribunal Suprem.
3. Els diputats no estan sotmesos a mandat imperatiu.
article 58. Autonomia parlamentària
1. El Parlament gaudeix d’autonomia organitzativa, financera, administrativa i disciplinària.
2. El Parlament elabora i aprova el seu reglament, el seu pressupost i
fixa l’estatut del personal que en depèn.
3. L’aprovació i la reforma del Reglament del Parlament corresponen
al Ple del Parlament i requereixen el vot favorable de la majoria absoluta dels diputats en una votació final sobre el conjunt del text.
40
de les institucions
article 59. Organització i funcionament
1. El Parlament té un president o presidenta i una mesa elegits pel Ple.
El Reglament del Parlament en regula l’elecció i les funcions.
2. El Reglament del Parlament regula els drets i els deures dels diputats, els requisits per a la formació de grups parlamentaris, la intervenció d’aquests en l’exercici de les funcions parlamentàries i les atribucions de la Junta de Portaveus.
3. El Parlament funciona en ple i en comissions. Els grups parlamentaris participen en totes les comissions en proporció a llurs membres.
4. El Parlament té una diputació permanent, presidida pel president o
presidenta del Parlament i integrada pel nombre de diputats que el
Reglament del Parlament determini, en proporció a la representació
de cada grup parlamentari. La Diputació Permanent vetlla pels poders
del Parlament quan aquest no és reunit en els períodes entre sessions,
quan ha finit el mandat parlamentari i quan ha estat dissolt. En cas de
finiment de la legislatura o de dissolució del Parlament, el mandat dels
diputats que integren la Diputació Permanent és prorrogat fins a la
constitució del nou Parlament.
5. Els càrrecs públics i el personal al servei de les administracions públiques que actuen a Catalunya tenen l’obligació de comparèixer a requeriment del Parlament.
6. El Parlament pot crear comissions d’investigació sobre qualsevol
assumpte de rellevància pública que sigui d’interès de la Generalitat.
Les persones requerides per les comissions d’investigació han de comparèixer-hi obligatòriament, d’acord amb el procediment i les garanties establerts pel Reglament del Parlament. S’han de regular per llei
les sancions per l’incompliment d’aquesta obligació.
7. El Reglament del Parlament ha de regular la tramitació de les peticions individuals i col·lectives dirigides al Parlament. També ha d’establir mecanismes de participació ciutadana en l’exercici de les funcions
parlamentàries.
41
�e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6
article 60. Règim de les reunions i les sessions
1. El Parlament es reuneix anualment en dos períodes ordinaris de
sessions fixats pel Reglament. El Parlament es pot reunir en sessions
extraordinàries fora dels períodes ordinaris de sessions. Les sessions
extraordinàries del Parlament són convocades pel seu president o presidenta per acord de la Diputació Permanent, a proposta de tres grups
parlamentaris o d’una quarta part dels diputats, o a petició de grups
parlamentaris o de diputats que en representin la majoria absoluta. El
Parlament també es reuneix en sessió extraordinària a petició del president o presidenta de la Generalitat. Les sessions extraordinàries
es convoquen amb un ordre del dia determinat i s’aixequen després
d’haver-lo exhaurit.
2. Les sessions del Ple són públiques, excepte en els supòsits establerts
pel Reglament del Parlament.
3. El Parlament, per a adoptar acords vàlidament, s’ha de trobar reunit
amb la presència de la majoria absoluta dels diputats. Els acords són
vàlids si han estat aprovats per la majoria simple dels diputats presents, sens perjudici de les majories especials establertes per aquest
Estatut, per les lleis o pel Reglament del Parlament.
article 61. Funcions
Corresponen al Parlament, a més de les funcions establertes per l’article 55, les següents:
a) Designar els senadors que representen la Generalitat al Senat. La
designació s’ha de fer en una convocatòria específica i de manera
proporcional al nombre de diputats de cada grup parlamentari.
b) Elaborar proposicions de llei per a presentar-les a la Mesa del Congrés dels Diputats i nomenar els diputats del Parlament encarregats
de defensar-les.
c) Sol·licitar al Govern de l’Estat l’adopció de projectes de llei.
d) Sol·licitar a l’Estat la transferència o delegació de competències i
l’atribució de facultats en el marc de l’article 150 de la Constitució.
e) Interposar el recurs d’inconstitucionalitat i personar-se davant el
42
de les institucions
Tribunal Constitucional en altres processos constitucionals, d’acord amb el que estableixi la Llei orgànica del Tribunal Constitucional.
f) Les altres funcions que li atribueixen aquest Estatut i les lleis.
article 62. Iniciativa legislativa i exercici de la funció legislativa
1. La iniciativa legislativa correspon als diputats, als grups parlamentaris i al Govern. També correspon, en els termes establerts per les
lleis de Catalunya, als ciutadans, mitjançant la iniciativa legislativa popular, i als òrgans representatius dels ens supramunicipals de caràcter
territorial que estableix aquest Estatut.
2. Són lleis de desenvolupament bàsic de l’Estatut les que regulen directament les matèries esmentades pels articles 2.3, 6, 37.2, 56.2, 67.5,
68.3, 77.3, 79.3, 81.2 i 94.1. L’aprovació, la modificació i la derogació
d’aquestes lleis requereixen el vot favorable de la majoria absoluta del
Ple del Parlament en una votació final sobre el conjunt del text, llevat
que l’Estatut n’estableixi una altra.
3. El Ple del Parlament pot delegar la tramitació i l’aprovació d’iniciatives legislatives a les comissions legislatives permanents. En qualsevol
moment pot revocar aquesta delegació. No poden ésser objecte de delegació a les comissions la reforma de l’Estatut, les lleis de desenvolupament bàsic, el pressupost de la Generalitat i les lleis de delegació legislativa al Govern.
article 63. Delegació en el Govern de la potestat legislativa
1. El Parlament pot delegar en el Govern la potestat de dictar normes
amb rang de llei. Les disposicions del Govern que contenen legislació
delegada tenen el nom de decrets legislatius. No poden ésser objecte
de delegació legislativa la reforma de l’Estatut, les lleis de desenvolupament bàsic, llevat que es delegui l’establiment d’un text refós, la regulació essencial i el desenvolupament directe dels drets reconeguts
per l’Estatut i per la Carta dels drets i els deures dels ciutadans de Catalunya i el pressupost de la Generalitat.
43
�e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6
de les institucions
2. La delegació legislativa només es pot atorgar al Govern. La delegació ha d’ésser expressa, per mitjà d’una llei, per a una matèria concreta
i amb la determinació d’un termini per a fer-ne ús. La delegació s’exhaureix quan el Govern publica el decret legislatiu corresponent o
quan el Govern es troba en funcions.
dies des de l’aprovació, i en el Boletín Oficial del Estado. A l’efecte de
l’entrada en vigor, regeix la data de publicació en el Diari Oficial de la
Generalitat de Catalunya. La versió oficial en castellà és la traducció
elaborada per la Generalitat.
3. Quan es tracti d’autoritzar el Govern per a formular un nou text
articulat, les lleis de delegació han de fixar les bases a les quals s’ha
d’ajustar el Govern en l’exercici de la delegació legislativa. Quan es
tracti d’autoritzar el Govern a refondre textos legals, les lleis han de
determinar l’abast i els criteris de la refosa.
article 66.
4. El control de la legislació delegada és regulat pel Reglament del
Parlament. Les lleis de delegació també poden establir un règim de
control especial per als decrets legislatius.
article 64. Decrets llei
1. En cas d’una necessitat extraordinària i urgent, el Govern pot dictar
disposicions legislatives provisionals sota la forma de decret llei. No
poden ésser objecte de decret llei la reforma de l’Estatut, les matèries
que són objecte de lleis de desenvolupament bàsic, la regulació essencial i el desenvolupament directe dels drets reconeguts per l’Estatut i
per la Carta dels drets i els deures dels ciutadans de Catalunya i el
pressupost de la Generalitat.
2. Els decrets llei resten derogats si en el termini improrrogable dels
trenta dies subsegüents a la promulgació no són validats expressament
pel Parlament després d’un debat i una votació de totalitat.
3. El Parlament pot tramitar els decrets llei com a projectes de llei pel
procediment d’urgència, dins el termini establert per l’apartat 2.
article 65. Promulgació i publicació de les lleis
Les lleis de Catalunya són promulgades, en nom del rei, pel president
o presidenta de la Generalitat, el qual n’ordena la publicació en el
Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, en el termini de quinze
44
Causes de finiment de la legislatura
La legislatura fineix per expiració del mandat legal en complir-se els
quatre anys de la data de les eleccions. També pot finir anticipadament
si no té lloc la investidura del president o presidenta de la Generalitat,
o per dissolució anticipada, acordada pel president o presidenta de la
Generalitat.
c a p í to l i i
EL PRESIDENT O PRESIDENTA
DE LA GENERALITAT
article 67. Elecció, nomenament, estatut personal, cessament
i competències
1. El president o presidenta té la més alta representació de la Generalitat i dirigeix l’acció del Govern. També té la representació ordinària
de l’Estat a Catalunya.
2. El president o presidenta de la Generalitat és elegit pel Parlament
d’entre els seus membres. Es pot regular per llei la limitació de mandats.
3. Si, un cop transcorreguts dos mesos des de la primera votació d’investidura, cap candidat o candidata no és elegit, el Parlament resta dissolt automàticament i el president o presidenta de la Generalitat en
funcions convoca eleccions de manera immediata, que han de tenir
lloc entre quaranta i seixanta dies després de la convocatòria.
4. El president o presidenta de la Generalitat és nomenat pel rei.
5. Una llei del Parlament regula l’estatut personal del president o pre-
45
�e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6
de les institucions
sidenta de la Generalitat. Als efectes de precedències i protocol a Catalunya, el president o presidenta de la Generalitat té la posició preeminent que li correspon com a representant de la Generalitat i de
l’Estat a Catalunya.
c a p í to l i i i
EL GOVERN I L’ADMINISTRACIÓ
DE LA GENERALITAT
6. Com a representant ordinari de l’Estat a Catalunya, correspon al
president o presidenta:
secció primera
EL GOVERN
a) Promulgar, en nom del rei, les lleis, els decrets llei i els decrets legislatius de Catalunya i ordenar-ne la publicació.
b) Ordenar la publicació dels nomenaments dels càrrecs institucionals
de l’Estat a Catalunya.
c) Demanar la col·laboració a les autoritats de l’Estat que exerceixen
funcions públiques a Catalunya.
d) Les altres que determinin les lleis.
7. El president o presidenta de la Generalitat cessa per renovació del
Parlament a conseqüència d’unes eleccions, per aprovació d’una moció de censura o denegació d’una qüestió de confiança, per defunció,
per dimissió, per incapacitat permanent, física o mental, reconeguda
pel Parlament, que l’inhabiliti per a l’exercici del càrrec, i per condemna penal ferma que comporti la inhabilitació per a l’exercici de càrrecs
públics.
8. El conseller primer o consellera primera, si n’hi ha, o el conseller
o consellera que determini la llei, supleix i substitueix el president o
presidenta de la Generalitat en els casos d’absència, malaltia, cessament per causa d’incapacitat i defunció. La suplència i la substitució
no permeten exercir les atribucions del president o presidenta relatives al plantejament d’una qüestió de confiança, la designació i el cessament dels consellers i la dissolució anticipada del Parlament.
article 68. Funcions, composició, organització i cessament
1. El Govern és l’òrgan superior col·legiat que dirigeix l’acció política
i l’Administració de la Generalitat. Exerceix la funció executiva i la
potestat reglamentària d’acord amb aquest Estatut i les lleis.
2. El Govern es compon del president o presidenta de la Generalitat,
el conseller primer o consellera primera, si escau, i els consellers.
3. Una llei ha de regular l’organització, el funcionament i les atribucions del Govern.
4. El Govern cessa quan ho fa el president o presidenta de la Generalitat.
5. Els actes, les disposicions generals i les normes que emanen del Govern o de l’Administració de la Generalitat han d’ésser publicats en el
Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. Aquesta publicació és
suficient, a tots els efectes, per a l’eficàcia dels actes i per a l’entrada en
vigor de les disposicions generals i les normes.
article 69. El conseller primer o consellera primera
9. El president o presidenta de la Generalitat, si no ha nomenat un
conseller primer o consellera primera, pot delegar temporalment funcions executives en un dels consellers.
El president o presidenta de la Generalitat per decret pot nomenar i
separar un conseller primer o consellera primera, de la qual cosa ha de
donar compte al Parlament. El conseller primer o consellera primera
és membre del Govern. El conseller primer o consellera primera, d’acord amb el que estableix la llei, té funcions pròpies, a més de les delegades pel president o presidenta.
46
47
�e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6
article 70. Estatut personal dels membres del Govern
1. El president o presidenta de la Generalitat i els consellers, durant
llurs mandats i pels actes presumptament delictius comesos al territori
de Catalunya, no poden ésser detinguts ni retinguts excepte en cas de
delicte flagrant.
2. Correspon al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya decidir sobre la inculpació, el processament i l’enjudiciament del president o
presidenta de la Generalitat i dels consellers. Fora del territori de Catalunya la responsabilitat penal és exigible en els mateixos termes davant la Sala Penal del Tribunal Suprem.
secció segona
L’ADMINISTRACIÓ DE LA GENERALITAT
article 71. Disposicions generals i principis d’organització
i funcionament
1. L’Administració de la Generalitat és l’organització que exerceix les
funcions executives atribuïdes per aquest Estatut a la Generalitat. Té
la condició d’administració ordinària d’acord amb el que estableixen
aquest Estatut i les lleis, sens perjudici de les competències que corresponen a l’Administració local.
de les institucions
6. Les lleis han de regular l’organització de l’Administració de la Generalitat i han de determinar en tot cas:
a) Les modalitats de descentralització funcional i les diverses formes
de personificació pública i privada que pot adoptar l’Administració
de la Generalitat.
b) Les formes d’organització i de gestió dels serveis públics.
c) L’actuació de l’Administració de la Generalitat en règim de dret
privat, i també la participació del sector privat en l’execució de les
polítiques públiques i la prestació dels serveis públics.
7. S’ha de regular per llei l’estatut jurídic del personal al servei de
l’Administració de la Generalitat, incloent-hi, en tot cas, el règim
d’incompatibilitats, la garantia de formació i actualització dels coneixements i la praxi necessària per a complir les funcions públiques.
article 72. Òrgans consultius del Govern
1. La Comissió Jurídica Assessora és l’alt òrgan consultiu del Govern.
Una llei del Parlament en regula la composició i les funcions.
2. El Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya és l’òrgan
consultiu i d’assessorament del Govern en matèries socioeconòmiques, laborals i ocupacionals. Una llei del Parlament en regula la composició i les funcions.
2. L’Administració de la Generalitat serveix amb objectivitat els interessos generals i actua amb submissió plena a les lleis i al dret.
3. L’Administració de la Generalitat actua d’acord amb els principis
de coordinació i transversalitat, amb la finalitat de garantir la integració de les polítiques públiques.
c a p í to l i v
LES RELACIONS ENTRE EL PARLAMENT
I EL GOVERN
4. L’Administració de la Generalitat, d’acord amb el principi de transparència, ha de fer pública la informació necessària perquè els ciutadans en puguin avaluar la gestió.
article 73. Drets i obligacions dels membres del Govern
envers el Parlament
5. L’Administració de la Generalitat exerceix les seves funcions al
ter-ritori d’acord amb els principis de desconcentració i de descentralització.
1. El president o presidenta de la Generalitat i els consellers tenen el
dret d’assistir a les reunions del Ple i de les comissions parlamentàries
i prendre-hi la paraula.
48
49
�e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6
de les institucions
2. El Parlament pot requerir al Govern i als seus membres la informació que consideri necessària per a l’exercici de les seves funcions. També en pot requerir la presència al Ple i a les comissions, en els termes
que estableix el Reglament del Parlament.
les disposicions de la Generalitat en els termes que estableix l’apartat 2.
article 74. Responsabilitat política del Govern i dels seus membres
a) L’adequació a la Constitució dels projectes i les proposicions de reforma de l’Estatut d’autonomia de Catalunya abans que el Parlament els aprovi.
b) L’adequació a aquest Estatut i a la Constitució dels projectes i les
proposicions de llei sotmesos a debat i aprovació del Parlament i
dels decrets llei sotmesos a convalidació del Parlament.
c) L’adequació a aquest Estatut i a la Constitució dels projectes de decret legislatiu aprovats pel Govern.
d) L’adequació dels projectes i les proposicions de llei i dels projectes
de decret legislatiu aprovats pel Govern a l’autonomia local en els
termes que garanteix aquest Estatut.
1. El president o presidenta de la Generalitat i els consellers responen
políticament davant el Parlament de forma solidària, sens perjudici de
la responsabilitat directa de cadascun d’ells.
2. La delegació de funcions del president o presidenta de la Generalitat no l’eximeix de la seva responsabilitat política davant el Parlament.
article 75. Dissolució anticipada del Parlament
El president o presidenta de la Generalitat, amb la deliberació prèvia
del Govern i sota la seva exclusiva responsabilitat, pot dissoldre el Parlament. Aquesta facultat no pot ésser exercida quan estigui en tràmit
una moció de censura i tampoc si no ha transcorregut un any com a
mínim des de la darrera dissolució per aquest procediment. El decret de
dissolució ha d’establir la convocatòria de noves eleccions, que han
de tenir lloc entre els quaranta i els seixanta dies següents a la data de
publicació del decret en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.
c a p í to l v
ALTRES INSTITUCIONS DE LA GENERALITAT
2. El Consell de Garanties Estatutàries pot dictaminar, en els termes
que estableixi la llei, en els casos següents:
3. El Consell de Garanties Estatutàries ha de dictaminar abans de la
interposició del recurs d’inconstitucionalitat pel Parlament o pel Govern, abans de la interposició de conflicte de competència pel Govern
i abans de la interposició de conflicte en defensa de l’autonomia local
davant el Tribunal Constitucional.
4. Els dictàmens del Consell de Garanties Estatutàries tenen caràcter vinculant amb relació als projectes de llei i les proposicions de llei del Parlament que desenvolupin o afectin drets reconeguts per aquest Estatut.
article 77. Composició i funcionament
article 76. Funcions
1. El Consell de Garanties Estatutàries és format per membres nomenats pel president o presidenta de la Generalitat entre juristes de reconeguda competència, dues terceres parts dels quals a proposta del Parlament, per majoria de tres cinquenes parts dels diputats, i una tercera
part a proposta del Govern.
1. El Consell de Garanties Estatutàries és la institució de la Generalitat que vetlla per l’adequació a aquest Estatut i a la Constitució de
2. Els membres del Consell de Garanties Estatutàries han d’elegir
d’entre ells el president o presidenta.
50
51
secció primera
EL CONSELL DE GARANTIES ESTATUTÀRIES
�e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6
de les institucions
3. Una llei del Parlament regula la composició i el funcionament del
Consell de Garanties Estatutàries, l’estatut dels membres i els procediments relatius a l’exercici de les seves funcions. Es poden ampliar
per llei les funcions dictaminadores del Consell de Garanties Estatutàries que estableix aquest Estatut sense atribuir-los caràcter vinculant.
5. Les administracions públiques de Catalunya i les altres entitats i
persones a què fa referència l’apartat 1 tenen l’obligació de cooperar
amb el Síndic de Greuges. S’han de regular per llei les sancions i els
mecanismes destinats a garantir el compliment d’aquesta obligació.
4. El Consell de Garanties Estatutàries té autonomia orgànica, funcional i pressupostària, d’acord amb la llei.
article 79. Designació i estatut del síndic de greuges
secció segona
EL SÍNDIC DE GREUGES
article 78. Funcions i relacions amb altres institucions
anàlogues
1. El Síndic de Greuges té la funció de protegir i defensar els drets i les
llibertats que reconeixen la Constitució i aquest Estatut. Amb aquesta
finalitat supervisa, amb caràcter exclusiu, l’activitat de l’Administració
de la Generalitat, la dels organismes públics o privats vinculats o que
en depenen, la de les empreses privades que gestionen serveis públics
o acompleixen activitats d’interès general o universal o activitats equivalents de manera concertada o indirecta i la de les altres persones
amb un vincle contractual amb l’Administració de la Generalitat i
amb les entitats públiques que en depenen. També supervisa l’activitat
de l’Administració local de Catalunya i la dels organismes públics o
privats vinculats o que en depenen.
2. El Síndic de Greuges i el Defensor del Poble col·laboren en l’exercici de llurs funcions.
3. El Síndic de Greuges pot sol·licitar dictamen al Consell de Garanties
Estatutàries sobre els projectes i les proposicions de llei sotmesos a debat i aprovació del Parlament i dels decrets llei sotmesos a convalidació
del Parlament, quan regulen drets reconeguts per aquest Estatut.
1. El síndic o síndica de greuges és elegit pel Parlament per majoria de
tres cinquenes parts dels seus membres.
2. El síndic o síndica de greuges exerceix les seves funcions amb imparcialitat i independència, és inviolable per les opinions expressades
en l’exercici de les seves funcions, és inamovible i només pot ésser
destituït i suspès per les causes que estableix la llei.
3. S’han de regular per llei l’estatut personal del síndic de greuges, les
incompatibilitats, les causes de cessament, l’organització i les atribucions de la institució. El Síndic de Greuges gaudeix d’autonomia reglamentària, organitzativa, funcional i pressupostària d’acord amb les
lleis.
secció tercera
LA SINDICATURA DE COMPTES
article 80. Funcions i relacions amb el Tribunal de Comptes
1. La Sindicatura de Comptes és l’òrgan fiscalitzador extern dels
comptes, de la gestió econòmica i del control d’eficiència de la Generalitat, dels ens locals i de la resta del sector públic de Catalunya.
2. La Sindicatura de Comptes depèn orgànicament del Parlament,
exerceix les seves funcions per delegació d’aquest i amb plena autonomia organitzativa, funcional i pressupostària, d’acord amb les lleis.
4. El Síndic de Greuges pot establir relacions de col·laboració amb els
defensors locals de la ciutadania i altres figures anàlogues creades en
l’àmbit públic i el privat.
3. La Sindicatura de Comptes i el Tribunal de Comptes han d’establir
llurs relacions de cooperació per mitjà d’un conveni. En aquest conveni s’han d’establir els mecanismes de participació en els procediments
jurisdiccionals sobre responsabilitat comptable.
52
53
�e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6
article 81. Composició, funcionament i estatut personal
1. La Sindicatura de Comptes és formada per síndics designats pel
Parlament per majoria de tres cinquenes parts. Els síndics elegeixen
d’entre ells el síndic o síndica major.
2. S’han de regular per llei l’estatut personal, les incompatibilitats, les
causes de cessament, l’organització i el funcionament de la Sindicatura
de Comptes.
secció quarta
REGULACIÓ DEL CONSELL DE L’AUDIOVISUAL
DE CATALUNYA
de les institucions
3. Els altres ens supramunicipals que creï la Generalitat es fonamenten
en la voluntat de col·laboració i associació dels municipis.
article 84. Competències locals
1. Aquest Estatut garanteix als municipis un nucli de competències
pròpies que han d’ésser exercides per aquestes entitats amb plena autonomia, subjecta només a control de constitucionalitat i de legalitat.
2. Els governs locals de Catalunya tenen en tot cas competències pròpies sobre les matèries següents, en els termes que determinin les lleis:
2. L’àmbit supramunicipal és constituït, en tot cas, per les comarques,
que ha de regular una llei del Parlament.
a) L’ordenació i la gestió del territori, l’urbanisme i la disciplina urbanística i la conservació i el manteniment dels béns de domini públic local.
b) La planificació, la programació i la gestió d’habitatge públic i la
participació en la planificació en sòl municipal de l’habitatge de
protecció oficial.
c) L’ordenació i la prestació de serveis bàsics a la comunitat.
d) La regulació i la gestió dels equipaments municipals.
e) La regulació de les condicions de seguretat en les activitats organitzades en espais públics i en locals de concurrència pública. La coordinació mitjançant la Junta de Seguretat dels diversos cossos i forces presents al municipi.
f) La protecció civil i la prevenció d’incendis.
g) La planificació, l’ordenació i la gestió de l’educació infantil i la participació en el procés de matriculació en els centres públics i concertats del terme municipal, el manteniment i l’aprofitament, fora
de l’horari escolar, dels centres públics i el calendari escolar.
h) La circulació i els serveis de mobilitat i la gestió del transport de
viatgers municipal.
i) La regulació de l’establiment d’autoritzacions i promocions de tot
tipus d’activitats econòmiques, especialment les de caràcter comercial, artesanal i turístic i foment de l’ocupació.
j) La formulació i la gestió de polítiques per a la protecció del medi
ambient i el desenvolupament sostenible.
k) La regulació i la gestió dels equipaments esportius i de lleure i promoció d’activitats.
54
55
article 82. El Consell de l’Audiovisual de Catalunya
El Consell de l’Audiovisual de Catalunya és l’autoritat reguladora independent en l’àmbit de la comunicació audiovisual pública i privada.
El Consell actua amb plena independència del Govern de la Generalitat en l’exercici de les seves funcions. Una llei del Parlament ha d’establir els criteris d’elecció dels seus membres i els seus àmbits específics
d’actuació.
c a p í to l v i
EL GOVERN LOCAL
secció primera
ORGANITZACIÓ TERRITORIAL LOCAL
article 83. Organització del govern local de Catalunya
1. Catalunya estructura la seva organització territorial bàsica en municipis i vegueries.
�e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6
de les institucions
l) La regulació de l’establiment d’infraestructures de telecomunicacions i prestació de serveis de telecomunicacions.
m) La regulació i la prestació dels serveis d’atenció a les persones, dels
serveis socials públics d’assistència primària i foment de les polítiques d’acolliment dels immigrants.
n) La regulació, la gestió i la vigilància de les activitats i els usos que es
porten a terme a les platges, als rius, als llacs i a la muntanya.
2. El govern i l’administració municipals corresponen a l’ajuntament,
format per l’alcalde o alcaldessa i els regidors. S’han d’establir per llei
els requisits que s’han de complir per a l’aplicació del règim de consell
obert.
3. La distribució de les responsabilitats administratives en les matèries
a què fa referència l’apartat 2 entre les diverses administracions locals
ha de tenir en compte llur capacitat de gestió i es regeix per les lleis
aprovades pel Parlament, pel principi de subsidiarietat, d’acord amb el
que estableix la Carta europea de l’autonomia local, pel principi de diferenciació, d’acord amb les característiques que presenta la realitat
municipal, i pel principi de suficiència financera.
4. La Generalitat ha de determinar i fixar els mecanismes per al finançament dels nous serveis derivats de l’ampliació de l’espai competencial dels governs locals.
article 85. El Consell de Governs Locals
El Consell de Governs Locals és l’òrgan de representació de municipis i vegueries en les institucions de la Generalitat. El Consell ha d’ésser escoltat en la tramitació parlamentària de les iniciatives legislatives
que afecten de manera específica les administracions locals i en la tramitació de plans i normes reglamentàries de caràcter idèntic. Una llei
del Parlament regula la composició, l’organització i les funcions del
Consell de Governs Locals.
secció segona
EL MUNICIPI
3. Aquest Estatut garanteix al municipi l’autonomia per a l’exercici de
les competències que té encomanades i la defensa dels interessos propis de la col·lectivitat que representa.
4. Els actes i els acords adoptats pels municipis no poden ésser objecte
de control d’oportunitat per cap altra administració.
5. Correspon a la Generalitat el control de l’adequació a l’ordenament
jurídic dels actes i els acords adoptats pels municipis i, si escau, la impugnació corresponent davant la jurisdicció contenciosa administrativa, sens perjudici de les accions que l’Estat pugui emprendre en defensa de les seves competències.
6. Els regidors són elegits pels veïns dels municipis per mitjà de sufragi universal, igual, lliure, directe i secret.
7. Les concentracions de població que dins d’un municipi formin
nuclis separats es poden constituir en entitats municipals descentralitzades. La llei els ha de garantir la descentralització i la capacitat suficients per a portar a terme les activitats i prestar els serveis de llur competència.
article 87. Principis d’organització i funcionament i potestat
normativa
1. Els municipis disposen de plena capacitat d’autoorganització dins el
marc de les disposicions generals establertes per llei en matèria d’organització i funcionament municipal.
1. El municipi és l’ens local bàsic de l’organització territorial de Catalunya
i el mitjà essencial de participació de la comunitat local en els afers públics.
2. Els municipis tenen dret a associar-se amb altres i a cooperar entre
ells i amb altres ens públics per a exercir llurs competències, i també
per a complir tasques d’interès comú. A aquests efectes, tenen capacitat per a establir convenis i crear mancomunitats, consorcis i associacions i participar-hi, i també adoptar altres formes d’actuació conjun-
56
57
article 86. El municipi i l’autonomia municipal
�e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6
ta. Les lleis no poden limitar aquest dret si no és per a garantir l’autonomia dels altres ens que la tenen reconeguda.
3. Els municipis tenen potestat normativa, com a expressió del principi democràtic en què es fonamenten, en l’àmbit de llurs competències
i en els altres sobre els quals es projecta llur autonomia.
article 88. Principi de diferenciació
Les lleis que afecten el règim jurídic, orgànic, funcional, competencial
i financer dels municipis han de tenir en compte necessàriament les diferents característiques demogràfiques, geogràfiques, funcionals, organitzatives, de dimensió i de capacitat de gestió que tenen.
de les institucions
article 91. El Consell de Vegueria
1. El govern i l’administració autònoma de la vegueria corresponen al
Consell de Vegueria, format pel president o presidenta i pels consellers de vegueria.
2. El president o presidenta de vegueria és escollit pels consellers de
vegueria d’entre els seus membres.
3. Els consells de vegueria substitueixen les diputacions.
4. La creació, la modificació i la supressió, i també el desplegament
del règim jurídic de les vegueries, són regulats per llei del Parlament.
L’alteració dels límits provincials, si s’escau, s’ha de portar a terme
d’acord amb el que estableix l’article 141.1 de la Constitució.
article 89. Règim especial del municipi de Barcelona
El municipi de Barcelona disposa d’un règim especial establert per llei
del Parlament. L’Ajuntament de Barcelona té iniciativa per a proposar
la modificació d’aquest règim especial i, d’acord amb les lleis i el Reglament del Parlament, ha de participar en l’elaboració dels projectes
de llei que incideixen en aquest règim especial i ha d’ésser consultat en
la tramitació parlamentària d’altres iniciatives legislatives sobre el seu
règim especial.
secció tercera
LA VEGUERIA
secció quarta
LA COMARCA I ELS ALTRES ENS LOCALS
SUPRAMUNICIPALS
article 92. La comarca
1. La comarca es configura com a ens local amb personalitat jurídica
pròpia i és formada per municipis per a la gestió de competències i
serveis locals.
2. La creació, la modificació i la supressió de les comarques, i també
l’establiment del règim jurídic d’aquests ens, són regulats per una llei
del Parlament.
article 90. La vegueria
1. La vegueria és l’àmbit territorial específic per a l’exercici del govern
intermunicipal de cooperació local i té personalitat jurídica pròpia. La
vegueria també és la divisió territorial adoptada per la Generalitat per
a l’organització territorial dels seus serveis.
article 93. Els altres ens locals supramunicipals
2. La vegueria, com a govern local, té naturalesa territorial i gaudeix
d’autonomia per a la gestió dels seus interessos.
Els altres ens locals supramunicipals es fonamenten en la voluntat de
col·laboració i associació dels municipis i en el reconeixement de les
àrees metropolitanes. La creació, la modificació i la supressió, i també
l’establiment del règim jurídic d’aquests ens, són regulats per una llei
del Parlament.
58
59
�e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6
c a p í to l v i i
ORGANITZACIÓ INSTITUCIONAL PRÒPIA
DE L’ARAN
TÍTOL III
DEL PODER JUDICIAL
A CATALUNYA
article 94. Règim jurídic
1. L’Aran disposa d’un règim jurídic especial establert per llei del Parlament. Per mitjà d’aquest règim es reconeix l’especificitat de l’organització institucional i administrativa de l’Aran i se’n garanteix l’autonomia per a ordenar i gestionar els afers públics del seu territori.
2. La institució de govern de l’Aran és el Conselh Generau, que és
format pel Síndic, el Plen des Conselhèrs e Conselhères Generaus i la
Comission d’Auditors de Compdes. El síndic o síndica és la més alta
representació i l’ordinària de la Generalitat a l’Aran.
3. La institució de govern de l’Aran és elegida per mitjà de sufragi
universal, igual, lliure, directe i secret, en la forma establerta per llei.
4. El Conselh Generau té competència en les matèries que determinin
la llei reguladora del règim especial de l’Aran i la resta de lleis aprovades pel Parlament i les facultats que la llei li atribueix, en especial, en
les actuacions de muntanya. L’Aran, per mitjà de la seva institució representativa, ha de participar en l’elaboració de les iniciatives legislatives que afecten el seu règim especial.
5. Una llei del Parlament estableix els recursos financers suficients
perquè el Conselh Generau pugui prestar els serveis de la seva competència.
c a p í to l i
EL TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA I EL
FISCAL O LA FISCAL SUPERIOR DE CATALUNYA
article 95. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya
1. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya és l’òrgan jurisdiccional en què culmina l’organització judicial a Catalunya i és competent,
en els termes establerts per la llei orgànica corresponent, per a conèixer dels recursos i dels procediments en els diversos ordres jurisdiccionals i per a tutelar els drets reconeguts per aquest Estatut. En tot
cas, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya és competent en els
ordres jurisdiccionals civil, penal, contenciós administratiu i social i
en els altres que es puguin crear en el futur.
2. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya és l’última instància jurisdiccional de tots els processos iniciats a Catalunya, i de tots
els recursos que es tramiten en el seu àmbit territorial, sigui quin sigui el dret invocat com a aplicable, d’acord amb la Llei orgànica del
poder judicial i sens perjudici de la competència reservada al Tribunal Suprem per a la unificació de doctrina. La Llei orgànica del poder judicial ha de determinar l’abast i el contingut dels recursos esmentats.
60
61
�e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6
d e l p o d e r j u d i c i a l a c ata lu n ya
3. Correspon en exclusiva al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya la unificació de la interpretació del dret de Catalunya.
estableix l’Estatut orgànic del Ministeri Fiscal. La Generalitat pot
subscriure convenis amb el Ministeri Fiscal.
4. Correspon al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya la resolució dels recursos extraordinaris de revisió que autoritzi la llei
contra les resolucions fermes dictades pels òrgans judicials de Catalunya.
c a p í to l i i
EL CONSELL DE JUSTÍCIA DE CATALUNYA
5. El president o presidenta del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya és el representant del poder judicial a Catalunya. És nomenat
pel rei, a proposta del Consell General del Poder Judicial i amb la participació del Consell de Justícia de Catalunya, en els termes que determini la Llei orgànica del poder judicial. El president o presidenta de la
Generalitat ordena que se’n publiqui el nomenament en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.
6. Els presidents de sala del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya són nomenats a proposta del Consell General del Poder Judicial
i amb la participació del Consell de Justícia de Catalunya, en els termes que determini la llei orgànica del poder judicial.
article 96. El fiscal o la fiscal superior de Catalunya
1. El fiscal o la fiscal superior de Catalunya és el fiscal o la fiscal en
cap del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, representa el Ministeri Fiscal a Catalunya i és designat en els termes que estableix el
seu estatut orgànic.
article 97. El Consell de Justícia de Catalunya
El Consell de Justícia de Catalunya és l’òrgan de govern del poder judicial a Catalunya. Actua com a òrgan desconcentrat del Consell General del Poder Judicial, sens perjudici de les competències d’aquest
darrer, d’acord amb el que estableix la Llei orgànica del poder judicial.
article 98. Atribucions
1. Les atribucions del Consell de Justícia de Catalunya són les que estableixen aquest Estatut, la Llei orgànica del poder judicial, les lleis
que aprovi el Parlament i les que, si escau, li delegui el Consell General del Poder Judicial.
2. Les atribucions del Consell de Justícia de Catalunya respecte als òrgans jurisdiccionals situats al territori de Catalunya són, d’acord amb
el que estableix la Llei orgànica del poder judicial, les següents:
4. Les funcions del fiscal o la fiscal superior de Catalunya són les que
a) Participar en la designació del president o presidenta del Tribunal
Superior de Justícia de Catalunya, i també en la designació dels presidents de sala del dit Tribunal Superior i dels presidents de les audiències provincials.
b) Proposar al Consell General del Poder Judicial i expedir els nomenaments i els cessaments dels jutges i magistrats incorporats a la carrera judicial temporalment amb funcions d’assistència, suport o
substitució, i també determinar l’adscripció d’aquests jutges i magistrats als òrgans judicials que requereixin mesures de reforç.
c) Instruir expedients i, en general, exercir les funcions disciplinàries
sobre jutges i magistrats, en els termes que estableixen les lleis.
62
63
2. El president o presidenta de la Generalitat ordena la publicació del
nomenament del fiscal o la fiscal superior de Catalunya en el Diari
Oficial de la Generalitat de Catalunya.
3. El fiscal o la fiscal superior de Catalunya ha de trametre una còpia
de la memòria anual de la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de
Catalunya al Govern, al Consell de Justícia de Catalunya i al Parlament, i ha de presentar-la davant aquest dins els sis mesos següents al
dia en què es fa pública.
�e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6
d e l p o d e r j u d i c i a l a c ata lu n ya
d) Participar en la planificació de la inspecció de jutjats i tribunals; ordenar-ne, si escau, la inspecció i la vigilància, i fer propostes en
aquest àmbit; atendre les ordres d’inspecció dels jutjats i tribunals
que acordi el Govern, i donar compte de la resolució i de les mesures adoptades.
e) Informar sobre els recursos d’alçada interposats contra els acords
dels òrgans de govern dels tribunals i jutjats de Catalunya.
f) Precisar i aplicar, quan escaigui, en l’àmbit de Catalunya, els reglaments del Consell General del Poder Judicial.
g) Informar sobre les propostes de revisió, delimitació i modificació
de les demarcacions territorials dels òrgans jurisdiccionals i sobre
les propostes de creació de seccions i jutjats.
h) Presentar una memòria anual al Parlament sobre l’estat i el funcionament de l’Administració de justícia a Catalunya.
i) Totes les funcions que li atribueixin la Llei orgànica del poder judicial i les lleis del Parlament, i les que li delegui el Consell General
del Poder Judicial.
2. El Consell de Justícia de Catalunya aprova el seu reglament intern
d’organització i funcionament, d’acord amb la normativa aplicable.
3. Les resolucions del Consell de Justícia de Catalunya en matèria de
nomenaments, autoritzacions, llicències i permisos s’han d’adoptar
d’acord amb els criteris aprovats pel Consell General del Poder Judicial.
4. El Consell de Justícia de Catalunya, per mitjà del seu president o
presidenta, ha de comunicar al Consell General del Poder Judicial les
resolucions que dicti i les iniciatives que emprengui i ha de facilitar la
informació que li sigui demanada.
article 99. Composició, organització i funcionament
1. El Consell de Justícia de Catalunya és integrat pel president o
presidenta del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que el
presideix, i pels membres que siguin nomenats, d’acord amb el que
estableix la Llei orgànica del poder judicial, entre jutges, magistrats,
fiscals o juristes de reconegut prestigi. El Parlament de Catalunya
designa els membres del Consell que determini la Llei orgànica del
poder judicial.
64
article 100. Control dels actes del Consell de Justícia de Catalunya
1. Els actes del Consell de Justícia de Catalunya són impugnables en
alçada davant el Consell General del Poder Judicial, llevat que hagin
estat dictats en exercici de competències de la comunitat autònoma.
2. Els actes del Consell de Justícia de Catalunya que no siguin impugnables en alçada davant el Consell General del Poder Judicial es poden impugnar jurisdiccionalment en els termes establerts per les lleis.
c a p í to l i i i
COMPETÈNCIES DE LA GENERALITAT SOBRE
L’ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA
article 101. Oposicions i concursos
1. La Generalitat proposa al Govern de l’Estat, al Consell General del
Poder Judicial o al Consell de Justícia de Catalunya, segons que correspongui, la convocatòria d’oposicions i concursos per a proveir les
places vacants de magistrats, jutges i fiscals a Catalunya.
2. El Consell de Justícia de Catalunya convoca els concursos per a
proveir places vacants de jutges i magistrats a Catalunya en els termes
establerts per la Llei orgànica del poder judicial.
3. Les proves dels concursos i les oposicions regulats per aquest article, si tenen lloc a Catalunya, poden fer-se en qualsevol de les dues
llengües oficials, a elecció del candidat.
article 102. El personal judicial i la resta del personal al servei
de l’Administració de justícia a Catalunya
1. Els magistrats, els jutges i els fiscals que ocupin una plaça a Cata-
65
�e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6
d e l p o d e r j u d i c i a l a c ata lu n ya
lunya han d’acreditar un coneixement adequat i suficient del català
per a fer efectius els drets lingüístics dels ciutadans en la forma i amb
l’abast que determini la llei.
Generalitat la competència executiva i de gestió en matèria de personal no judicial al servei de l’Administració de justícia. Aquesta competència inclou:
2. Els magistrats, els jutges i els fiscals que ocupin una plaça a Catalunya han d’acreditar un coneixement suficient del dret propi de Catalunya en la forma i amb l’abast que determini la llei.
a) Aprovar l’oferta d’ocupació pública.
b) Convocar i resoldre tots els processos de selecció, i l’adscripció als
llocs de treball.
c) Nomenar els funcionaris que superin els processos selectius.
d) Impartir la formació, prèvia i continuada.
e) Elaborar les relacions de llocs de treball.
f) Convocar i resoldre tots els processos de provisió de llocs de treball.
g) Convocar i resoldre tots els processos de promoció interna.
h) Gestionar el Registre de Personal, coordinat amb l’estatal.
i) Efectuar tota la gestió d’aquest personal, en aplicació del seu règim
estatutari i retributiu.
j) Exercir la potestat disciplinària i imposar les sancions que escaiguin, inclosa la separació del servei.
k) Exercir totes les altres funcions que siguin necessàries per a garantir
una gestió eficaç i eficient dels recursos humans al servei de l’Administració de justícia.
3. En tot cas, el coneixement suficient de la llengua i del dret propis ha
d’ésser valorat d’una manera específica i singular per a obtenir una
plaça en els concursos de trasllat corresponents.
4. El personal al servei de l’Administració de justícia i de la Fiscalia a
Catalunya ha d’acreditar un coneixement adequat i suficient de les
dues llengües oficials que el fa apte per a complir les funcions pròpies
del seu càrrec o lloc de treball.
article 103. Mitjans personals
1. Correspon a la Generalitat la competència normativa sobre el personal no judicial al servei de l’Administració de justícia, dins el respecte a l’estatut jurídic d’aquest personal establert per la Llei orgànica
del poder judicial. En els termes esmentats, aquesta competència inclou la regulació de:
a) L’organització d’aquest personal en cossos i escales.
b) El procés de selecció.
c) La promoció interna, la formació inicial i la formació continuada.
d) La provisió de destinacions i ascensos.
e) Les situacions administratives.
f) El règim de retribucions.
g) La jornada laboral i l’horari de treball.
h) L’ordenació de l’activitat professional i les funcions.
i) Les llicències, els permisos, les vacances i les incompatibilitats.
j) El registre de personal.
k) El règim disciplinari.
3. En el marc del que disposa la Llei orgànica del poder judicial, es
poden crear per llei del Parlament cossos de funcionaris al servei de
l’Administració de justícia dependents de la funció pública de la Generalitat.
4. La Generalitat disposa de competència exclusiva sobre el personal
laboral al servei de l’Administració de justícia.
article 104. Mitjans materials
Corresponen a la Generalitat els mitjans materials de l’Administració
de justícia a Catalunya. Aquesta competència inclou en tot cas:
2. En els mateixos termes que estableix l’apartat 1, correspon a la
a) La construcció i la reforma dels edificis judicials i de la fiscalia.
b) La provisió de béns mobles i materials per a les dependències judicials i de la fiscalia.
66
67
�e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6
d e l p o d e r j u d i c i a l a c ata lu n ya
c) La configuració, la implantació i el manteniment de sistemes informàtics i de comunicació, sens perjudici de les competències de coordinació i homologació que corresponen a l’Estat per a garantir la
compatibilitat del sistema.
d) La gestió i la custòdia dels arxius, de les peces de convicció i dels
efectes intervinguts, en tot allò que no tingui naturalesa jurisdiccional.
e) La participació en la gestió dels comptes de dipòsits i consignacions
judicials i en llurs rendiments, tenint en compte el volum de l’activitat judicial acomplerta a la comunitat autònoma i el cost efectiu
dels serveis.
f) La gestió, la liquidació i la recaptació de les taxes judicials que estableixi la Generalitat en l’àmbit de les seves competències sobre
l’Administració de justícia.
previ del Consell de Justícia de Catalunya, ha de proposar al Govern
de l’Estat la determinació i la revisió de la demarcació i la planta judicials a Catalunya. Aquesta proposta, que és preceptiva, ha d’acompanyar el projecte de llei que el Govern trameti a les Corts Generals.
article 105. Oficina judicial i institucions i serveis de suport
Correspon a la Generalitat, d’acord amb la Llei orgànica del poder judicial, determinar la creació, el disseny, l’organització, la dotació i la
gestió de les oficines judicials i dels òrgans i els serveis de suport als òrgans jurisdiccionals, incloent-hi la regulació de les institucions, els instituts i els serveis de medicina forense i de toxicologia.
article 106. Justícia gratuïta. Procediments de mediació
i de conciliació
1. Correspon a la Generalitat la competència per a ordenar els serveis
de justícia gratuïta i d’orientació jurídica gratuïta.
2. La Generalitat pot establir els instruments i els procediments de
mediació i de conciliació en la resolució de conflictes en les matèries
de la seva competència.
article 107. Demarcació, planta i capitalitat judicials
2. Les modificacions de la planta judicial que no comportin reforma
legislativa poden correspondre al Govern de la Generalitat. Així mateix, la Generalitat pot crear seccions i jutjats, per delegació del Govern de l’Estat, en els termes establerts per la Llei orgànica del poder
judicial.
3. La capitalitat de les demarcacions judicials és fixada per una llei del
Parlament.
article 108. Justícia de pau i de proximitat
1. La Generalitat té competència sobre la justícia de pau, en els termes
que estableixi la Llei orgànica del poder judicial. En els mateixos termes, correspon al Consell de Justícia de Catalunya el nomenament
dels jutges. La Generalitat també es fa càrrec de llurs indemnitzacions
i és la competent per a la provisió dels mitjans necessaris per a l’exercici de llurs funcions. Li correspon també la creació de les secretaries i
llur provisió.
2. La Generalitat, en les poblacions que es determini i d’acord amb el
que disposa la Llei orgànica del poder judicial, pot instar que s’estableixi un sistema de justícia de proximitat que tingui per objectiu resoldre conflictes menors amb celeritat i eficàcia.
article 109. Clàusula subrogatòria
La Generalitat exerceix, ultra les competències expressament atribuïdes per aquest Estatut, totes les funcions i les facultats que la Llei orgànica del poder judicial reconeix al Govern de l’Estat amb relació a
l’Administració de justícia a Catalunya.
1. El Govern de la Generalitat, almenys cada cinc anys, amb l’informe
68
69
�TÍTOL IV
DE LES COMPETÈNCIES
c a p í to l i
TIPOLOGIA DE LES COMPETÈNCIES
article 110. Competències exclusives
1. Corresponen a la Generalitat, en l’àmbit de les seves competències
exclusives, de manera íntegra, la potestat legislativa, la potestat reglamentària i la funció executiva. Correspon únicament a la Generalitat
l’exercici d’aquestes potestats i funcions, mitjançant les quals pot establir polítiques pròpies.
2. El dret català, en matèria de les competències exclusives de la Generalitat, és el dret aplicable en el seu territori amb preferència sobre
qualsevol altre.
article 111. Competències compartides
En les matèries que l’Estatut atribueix a la Generalitat de forma compartida amb l’Estat, corresponen a la Generalitat la potestat legislativa, la potestat reglamentària i la funció executiva, en el marc de les bases que fixi l’Estat com a principis o mínim comú normatiu en normes
amb rang de llei, excepte en els supòsits que es determinin d’acord
amb la Constitució i amb aquest Estatut. En exercici d’aquestes com-
71
�e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6
d e l e s co m pe t è n c i e s
petències, la Generalitat pot establir polítiques pròpies. El Parlament
ha de desplegar i concretar per mitjà d’una llei les dites disposicions
bàsiques.
4. Correspon a la Generalitat, en les matèries de competència executiva, la gestió de les subvencions estatals i comunitàries europees territorialitzables, incloent-hi la tramitació i la concessió.
article 112. Competències executives
Correspon a la Generalitat, en l’àmbit de les seves competències executives, la potestat reglamentària, que comprèn l’aprovació de disposicions per a l’execució de la normativa de l’Estat, i també la funció
executiva, que en tot cas inclou la potestat d’organització de la seva
pròpia administració i, en general, totes les funcions i activitats que
l’ordenament atribueix a l’Administració pública.
article 113. Competències de la Generalitat i normativa
de la Unió Europea
Correspon a la Generalitat el desplegament, l’aplicació i l’execució de
la normativa de la Unió Europea quan afecti l’àmbit de les seves competències, en els termes que estableix el títol V.
article 114. Activitat de foment
1. Correspon a la Generalitat, en les matèries de la seva competència,
l’exercici de l’activitat de foment. Amb aquesta finalitat, la Generalitat
pot atorgar subvencions amb càrrec a fons propis.
2. Correspon a la Generalitat, en les matèries de competència exclusiva, l’especificació dels objectius als quals es destinen les subvencions
estatals i comunitàries europees territorialitzables, i també la regulació
de les condicions d’atorgament i la gestió, incloent-hi la tramitació i la
concessió.
3. Correspon a la Generalitat, en les matèries de competència compartida, precisar normativament els objectius als quals es destinen les
subvencions estatals i comunitàries europees territorialitzables, i també completar la regulació de les condicions d’atorgament i tota la gestió, incloent-hi la tramitació i la concessió.
72
5. La Generalitat participa en la determinació del caràcter no territorialitzable de les subvencions estatals i comunitàries europees. Així
mateix, participa, en els termes que fixi l’Estat, en la gestió i la tramitació d’aquestes subvencions.
article 115. Abast territorial i efectes de les competències
1. L’àmbit material de les competències de la Generalitat està referit al
territori de Catalunya, excepte en els supòsits a què fan referència expressament aquest Estatut i altres disposicions legals que estableixen
l’eficàcia jurídica extraterritorial de les disposicions i els actes de la
Generalitat.
2. La Generalitat, en els casos en què l’objecte de les seves competències té un abast territorial superior al del territori de Catalunya, exerceix les seves competències sobre la part d’aquest objecte situada en el
seu territori, sens perjudici dels instruments de col·laboració que s’estableixin amb altres ens territorials o, subsidiàriament, de la coordinació per l’Estat de les comunitats autònomes afectades.
c a p í to l i i
LES MATÈRIES DE LES COMPETÈNCIES
article 116. Agricultura, ramaderia i aprofitaments forestals
1. Correspon a la Generalitat, respectant el que estableixi l’Estat en
exercici de les competències que li atribueix l’article 149.1.13 i 16 de la
Constitució, la competència exclusiva en matèria d’agricultura i ramaderia. Aquesta competència inclou en tot cas:
a) La regulació i el desenvolupament de l’agricultura, la ramaderia i el
sector agroalimentari.
73
�e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6
d e l e s co m pe t è n c i e s
b) La regulació i l’execució sobre la qualitat, la traçabilitat i les condicions dels productes agrícoles i ramaders, i també la lluita contra els
fraus en l’àmbit de la producció i la comercialització agroalimentàries.
c) La regulació de la participació de les organitzacions agràries i ramaderes i de les cambres agràries en organismes públics.
d) La sanitat vegetal i animal en els casos en què no tingui efectes sobre la salut humana i la protecció dels animals.
e) Les llavors i els planters, especialment tot allò que estigui relacionat
amb els organismes genèticament modificats.
f) La regulació dels processos de producció, de les explotacions, de les
estructures agràries i de llur règim jurídic.
g) El desenvolupament integral i la protecció del món rural.
h) La recerca, el desenvolupament, la transferència tecnològica, la innovació de les explotacions i les empreses agràries i alimentàries i la
formació en aquestes matèries.
i) Les fires i els certàmens agrícoles, forestals i ramaders.
d) L’organització de l’administració hidràulica de Catalunya, inclosa
la participació dels usuaris.
e) La regulació i l’execució de les actuacions relacionades amb la concentració parcel·lària i amb les obres de regatge.
2. Correspon a la Generalitat la competència compartida sobre:
a) La planificació de l’agricultura i la ramaderia i del sector agroalimentari.
b) La regulació i el règim d’intervenció administrativa i d’usos de la
forest, dels aprofitaments i els serveis forestals i de les vies pecuàries de Catalunya.
article 117. Aigua i obres hidràuliques
1. Correspon a la Generalitat, en matèria d’aigües que pertanyin a
conques hidrogràfiques intracomunitàries, la competència exclusiva,
que inclou en tot cas:
a) L’ordenació administrativa, la planificació i la gestió de l’aigua superficial i subterrània, dels usos i els aprofitaments hidràulics i també de
les obres hidràuliques que no siguin qualificades d’interès general.
b) La planificació i l’adopció de mesures i instruments específics de
gestió i protecció dels recursos hídrics i dels ecosistemes aquàtics i
terrestres vinculats a l’aigua.
c) Les mesures extraordinàries en cas de necessitat per a garantir el
subministrament d’aigua.
74
2. La Generalitat, en els termes que estableix la legislació estatal, assumeix competències executives sobre el domini públic hidràulic i les
obres d’interès general. En els mateixos termes, li correspon la participació en la planificació i la programació de les obres d’interès general.
3. La Generalitat participa en la planificació hidrològica i en els òrgans de gestió estatals dels recursos hídrics i dels aprofitaments hidràulics que pertanyin a conques hidrogràfiques intercomunitàries.
Correspon a la Generalitat, dins del seu àmbit territorial, la competència executiva sobre:
a) L’adopció de mesures addicionals de protecció i sanejament dels recursos hídrics i dels ecosistemes aquàtics.
b) L’execució i l’explotació de les obres de titularitat estatal, si s’estableix mitjançant conveni.
c) Les facultats de policia del domini públic hidràulic que li són atribuïdes per la legislació estatal.
4. La Generalitat ha d’emetre un informe preceptiu per a qualsevol
proposta de transvasament de conques que impliqui la modificació
dels recursos hídrics del seu àmbit territorial.
5. La Generalitat participa en la planificació hidrològica dels recursos hídrics i dels aprofitaments hidràulics que passin per Catalunya o que hi
fineixin provinents de territoris de fora de l’àmbit estatal espanyol, d’acord amb els mecanismes que estableix el títol V, i participa en l’execució
de la dita planificació en els termes que estableix la legislació estatal.
article 118. Associacions i fundacions
1. Correspon a la Generalitat, respectant les condicions bàsiques que
l’Estat estableixi per garantir la igualtat en l’exercici del dret i la reserva de llei orgànica, la competència exclusiva sobre el règim jurídic de
75
�e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6
d e l e s co m pe t è n c i e s
les associacions que compleixen llurs funcions majoritàriament a Catalunya. Aquesta competència inclou en tot cas:
b) La regulació del règim d’intervenció administrativa de la caça i la
pesca, de la vigilància i dels aprofitaments cinegètics i piscícoles.
a) La regulació de les modalitats d’associació, de la denominació de
les associacions, de les finalitats, dels requisits de constitució, modificació, extinció i liquidació, del contingut dels estatuts, dels òrgans
de govern, dels drets i deures dels associats, de les obligacions de les
associacions i de les associacions de caràcter especial.
b) La determinació i el règim d’aplicació dels beneficis fiscals de les
associacions que estableixi la normativa tributària, i també la declaració d’utilitat pública, el contingut i els requisits per a obtenir-la.
c) El registre d’associacions.
2. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de
pesca marítima i recreativa en aigües interiors, i també la regulació i la
gestió dels recursos pesquers i la delimitació d’espais protegits.
2. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva sobre el règim
jurídic de les fundacions que compleixen llurs funcions majoritàriament a Catalunya. Aquesta competència inclou en tot cas:
a) La regulació de les modalitats de fundació, de la denominació de les
fundacions, de les finalitats i dels beneficiaris de la finalitat fundacional; de la capacitat per a fundar; dels requisits de constitució,
modificació, extinció i liquidació; dels estatuts; de la dotació i el règim de la fundació en procés de formació; del patronat i el protectorat, i del patrimoni i el règim econòmic i financer.
b) La determinació i el règim d’aplicació dels beneficis fiscals de les
fundacions que estableixi la normativa tributària.
c) El registre de fundacions.
3. Correspon a la Generalitat la fixació dels criteris, la regulació de les
condicions, l’execució i el control dels ajuts públics a les associacions i
les fundacions.
article 119. Caça, pesca, activitats marítimes i ordenació
del sector pesquer
1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de
caça i pesca fluvial, que inclou en tot cas:
a) La planificació i la regulació.
76
3. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria
d’activitats marítimes, que inclou en tot cas:
a) La regulació i la gestió del marisqueig i l’aqüicultura i l’establiment
de les condicions per a practicar-los, i també la regulació i la gestió
dels recursos.
b) La regulació i la gestió de les instal·lacions destinades a aquestes activitats.
c) El busseig professional.
d) La formació i les titulacions en matèria d’activitats d’esbarjo.
4. Correspon a la Generalitat la competència compartida en matèria
d’ordenació del sector pesquer. Aquesta competència inclou, en tot
cas, l’ordenació i les mesures administratives d’execució relatives a les
condicions professionals per a l’exercici de la pesca, la construcció, la
seguretat i el registre oficial de vaixells, les confraries de pescadors i
les llotges de contractació.
article 120. Caixes d’estalvis
1. Correspon a la Generalitat, en matèria de caixes d’estalvis amb domicili a Catalunya, la competència exclusiva sobre la regulació de llur
organització, respectant el que estableixi l’Estat en exercici de les
competències que li atribueix l’article 149.1.11 i 13 de la Constitució.
Aquesta competència inclou en tot cas:
a) La determinació de llurs òrgans rectors i de la manera en què els diversos interessos socials hi han d’estar representats.
b) L’estatut jurídic dels membres dels òrgans rectors i dels altres càrrecs de les caixes d’estalvis.
c) El règim jurídic de la creació, la fusió, la liquidació i el registre.
77
�e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6
d e l e s co m pe t è n c i e s
d) L’exercici de les potestats administratives amb relació a les fundacions que creïn.
e) La regulació de les agrupacions de caixes d’estalvis amb seu social a
Catalunya.
b) La regulació administrativa de totes les modalitats de venda i totes
les formes de prestació de l’activitat comercial, i també de les vendes promocionals i de la venda a pèrdua.
c) La regulació dels horaris comercials, respectant en l’exercici d’aquesta competència el principi constitucional d’unitat de mercat.
d) La classificació i la planificació territorial dels equipaments comercials i la regulació dels requisits i del règim d’instal·lació, ampliació
i canvi d’activitat dels establiments.
e) L’establiment i l’execució de les normes i els estàndards de qualitat
relacionats amb l’activitat comercial.
f) L’adopció de mesures de policia administrativa amb relació a la disciplina de mercat.
2. Correspon a la Generalitat, en matèria de caixes d’estalvis amb domicili a Catalunya, la competència compartida sobre l’activitat financera, d’acord amb els principis, les regles i els estàndards mínims que
estableixin les bases estatals, que inclou, en tot cas, la regulació de la
distribució dels excedents i de l’obra social de les caixes.
Així mateix, la Generalitat fa el seguiment del procés d’emissió i distribució de quotes participatives, excepte en els aspectes relatius al règim d’ofertes públiques de venda o subscripció de valors i admissió a
negociació, a l’estabilitat financera i a la solvència.
3. Correspon a la Generalitat, en matèria de caixes d’estalvis amb domicili a Catalunya, la competència compartida sobre disciplina, inspecció i sanció de les caixes. Aquesta competència inclou en tot cas
l’establiment d’infraccions i sancions addicionals en matèries de la seva competència.
4. La Generalitat, d’acord amb el que estableix la legislació estatal,
col·labora en les activitats d’inspecció i sanció que el Ministeri d’Economia i Hisenda i el Banc d’Espanya exerceixen sobre les caixes d’estalvis amb domicili a Catalunya.
2. Correspon a la Generalitat la competència executiva en matèria de
fires internacionals celebrades a Catalunya, que inclou en tot cas:
a) L’activitat d’autorització i declaració de la fira internacional.
b) La promoció, la gestió i la coordinació.
c) L’activitat inspectora, l’avaluació i la rendició de comptes.
d) L’establiment de la reglamentació interna.
e) El nomenament d’un delegat o delegada en els òrgans de direcció
de cada fira.
3. La Generalitat col·labora amb l’Estat en l’establiment del calendari
de fires internacionals.
article 122. Consultes populars
article 121. Comerç i fires
1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de
comerç i fires, que inclou la regulació de l’activitat firal no internacional i l’ordenació administrativa de l’activitat comercial, la qual alhora
inclou en tot cas:
a) La determinació de les condicions administratives per a exercir-la
i dels llocs i els establiments on s’acompleixi i l’ordenació administrativa del comerç electrònic o del comerç per qualsevol altre
mitjà.
78
Correspon a la Generalitat la competència exclusiva per a l’establiment del règim jurídic, les modalitats, el procediment, l’acompliment i
la convocatòria per la mateixa Generalitat o pels ens locals, en l’àmbit
de llurs competències, d’enquestes, audiències públiques, fòrums de
participació i qualsevol altre instrument de consulta popular, salvant
el que disposa l’article 149.1.32 de la Constitució.
79
�e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6
article 123. Consum
Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de
consum, que inclou en tot cas:
a) La defensa dels drets dels consumidors i els usuaris, proclamats per
l’article 28, i l’establiment i l’aplicació dels procediments administratius de queixa i reclamació.
b) La regulació i el foment de les associacions dels consumidors i els
usuaris i llur participació en els procediments i afers que les afectin.
c) La regulació dels òrgans i els procediments de mediació en matèria
de consum.
d) La formació i l’educació en el consum.
e) La regulació de la informació en matèria de consumidors i usuaris.
article 124. Cooperatives i economia social
1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de
cooperatives.
2. La competència a què fa referència l’apartat 1 inclou l’organització i
el funcionament de les cooperatives, els quals alhora inclouen en tot cas:
a) La definició, la denominació i la classificació.
b) Els criteris sobre fixació del domicili.
c) Els criteris rectors d’actuació.
d) Els requisits de constitució, modificació dels estatuts socials, fusió,
escissió, transformació, dissolució i liquidació.
e) La qualificació, la inscripció i la certificació en el registre corresponent.
f) Els drets i deures dels socis.
g) El règim econòmic i la documentació social.
h) La conciliació i la mediació.
i) Els grups cooperatius i les formes de col·laboració econòmica de les
cooperatives.
d e l e s co m pe t è n c i e s
als mitjans de producció i la cohesió social i territorial. La regulació i
el foment del moviment cooperatiu inclouen:
a) La regulació de l’associacionisme cooperatiu.
b) L’ensenyament i la formació cooperatius.
c) La fixació dels criteris, la regulació de les condicions, l’execució i el
control dels ajuts públics al món cooperatiu.
4. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva sobre el foment i l’ordenació del sector de l’economia social.
article 125. Corporacions de dret públic i professions titulades
1. Correspon a la Generalitat, en matèria de col·legis professionals,
acadèmies, cambres agràries, cambres de comerç, indústria i navegació
i altres corporacions de dret públic representatives d’interessos econòmics i professionals, la competència exclusiva, salvant el que estableixen els apartats 2 i 3. Aquesta competència, respectant el que disposen els articles 36 i 139 de la Constitució, inclou en tot cas:
a) La regulació de l’organització interna, del funcionament i del règim
econòmic, pressupostari i comptable, i també del règim de col·legiació i adscripció, dels drets i deures de llurs membres i del règim
disciplinari.
b) La creació i l’atribució de funcions.
c) La tutela administrativa.
d) El sistema i el procediment electorals aplicables a l’elecció dels
membres de les corporacions.
e) La determinació de l’àmbit territorial i la possible agrupació dins de
Catalunya.
2. Correspon a la Generalitat la competència compartida sobre la definició de les corporacions a què fa referència l’apartat 1 i sobre els requisits per a crear-ne i per a ésser-ne membre.
3. La competència a què fa referència l’apartat 1 inclou en tot cas la regulació i el foment del moviment cooperatiu, en especial per a promoure les formes de participació a l’empresa, l’accés dels treballadors
3. Les cambres de comerç, indústria i navegació, si ho acorden prèviament la Generalitat i l’Estat, poden complir funcions de comerç exterior i destinar-hi recursos camerals.
80
81
�e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6
4. Correspon a la Generalitat, respectant les normes generals sobre titulacions acadèmiques i professionals i el que disposen els articles 36 i
139 de la Constitució, la competència exclusiva sobre l’exercici de les
professions titulades, que inclou en tot cas:
a) La determinació dels requisits i les condicions d’exercici de les professions titulades, i també dels drets i les obligacions dels professionals titulats i del règim d’incompatibilitats.
b) La regulació de les garanties administratives davant l’intrusisme i
les actuacions irregulars, i també la regulació de les prestacions professionals de caràcter obligatori.
c) El règim disciplinari de l’exercici de les professions titulades.
article 126. Crèdit, banca, assegurances i mutualitats
no integrades en el sistema de seguretat social
1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva sobre l’estructura, l’organització i el funcionament de les mutualitats de previsió
social no integrades en el sistema de seguretat social.
2. Correspon a la Generalitat la competència compartida sobre l’estructura, l’organització i el funcionament de les entitats de crèdit que
no siguin caixes d’estalvis, de les cooperatives de crèdit i de les entitats
gestores de plans i fons de pensions i de les entitats físiques i jurídiques que actuen en el mercat assegurador altres que aquelles a les
quals fa referència l’apartat 1, d’acord amb els principis, les regles i els
estàndards mínims que fixin les bases estatals.
3. Correspon a la Generalitat la competència compartida sobre l’activitat de les entitats a què fan referència els apartats 1 i 2. Aquesta
competència inclou els actes d’execució reglats que li atribueixi la legislació estatal.
4. Correspon a la Generalitat la competència compartida sobre disciplina, inspecció i sanció de les entitats a què fa referència l’apartat 2.
82
d e l e s co m pe t è n c i e s
article 127. Cultura
1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de
cultura. Aquesta competència exclusiva comprèn en tot cas:
a) Les activitats artístiques i culturals, que es porten a terme a Catalunya, incloent-hi:
Primer. Les mesures relatives a la producció i la distribució de llibres i publicacions periòdiques en qualsevol suport, i també la gestió del dipòsit legal i l’atorgament dels codis d’identificació.
Segon. La regulació i la inspecció de les sales d’exhibició cinematogràfica, les mesures de protecció de la indústria cinematogràfica i el
control i la concessió de llicències de doblatge a les empreses distribuïdores domiciliades a Catalunya.
Tercer. La qualificació de les pel·lícules i els materials audiovisuals
en funció de l’edat i dels valors culturals.
Quart. La promoció, la planificació, la construcció i la gestió d’equipaments culturals situats a Catalunya.
Cinquè. L’establiment de mesures fiscals d’incentivació de les activitats culturals en els tributs sobre els quals la Generalitat tingui
competències normatives.
b) El patrimoni cultural, incloent-hi en tot cas:
Primer. La regulació i l’execució de mesures destinades a garantir
l’enriquiment i la difusió del patrimoni cultural de Catalunya i a facilitar-hi l’accés.
Segon. La inspecció, l’inventari i la restauració del patrimoni arquitectònic, arqueològic, científic, tècnic, històric, artístic, etnològic i
cultural en general.
Tercer. L’establiment del règim jurídic de les actuacions sobre béns
mobles i immobles integrants del patrimoni cultural de Catalunya i
la determinació del règim jurídic dels béns immobles, i també la declaració i la gestió d’aquests béns, excepte els que siguin de titularitat de l’Estat.
Quart. La protecció del patrimoni cultural de Catalunya, que inclou
la conservació, la reparació, el règim de vigilància i el control dels
béns, sens perjudici de la competència estatal per a la defensa dels
béns integrants d’aquest patrimoni contra l’exportació i l’espoliació.
83
�e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6
d e l e s co m pe t è n c i e s
c) Els arxius, les biblioteques, els museus i els altres centres de dipòsit
cultural que no són de titularitat estatal, incloent-hi en tot cas:
Primer. La creació, la gestió, la protecció i l’establiment del règim
jurídic dels centres que integren el sistema d’arxius i el sistema
bibliotecari, dels museus i dels altres centres de dipòsit cultural.
Segon. L’establiment del règim jurídic dels béns documentals, bibliogràfics i culturals que hi estan dipositats.
Tercer. La conservació i la recuperació dels béns que integren el patrimoni documental i bibliogràfic català.
d) El foment de la cultura, amb relació al qual inclou:
Primer. El foment i la difusió de la creació i la producció teatrals,
musicals, audiovisuals, literàries, de dansa, de circ i d’arts combinades portades a terme a Catalunya.
Segon. La promoció i la difusió del patrimoni cultural, artístic i
monumental i dels centres de dipòsit cultural de Catalunya.
Tercer. La projecció internacional de la cultura catalana.
a) La determinació dels possibles nivells de protecció dels productes,
llur règim i llurs condicions, i també els drets i les obligacions que
en deriven.
b) El règim de titularitat de les denominacions, respectant la legislació
de propietat industrial.
c) La regulació de les formes i les condicions de producció i comercialització dels productes corresponents, i el règim sancionador aplicable.
d) El règim de l’organització administrativa de la denominació d’origen, o menció de qualitat, referida tant a la gestió com al control de
la producció i la comercialització.
2. Correspon a la Generalitat la competència executiva sobre els arxius, les biblioteques, els museus i els centres de dipòsit cultural de titularitat estatal situats a Catalunya la gestió dels quals no es reservi
expressament l’Estat, que inclou, en tot cas, la regulació del funcionament, l’organització i el règim de personal.
3. En les actuacions que l’Estat faci a Catalunya en matèria d’inversió
en béns i equipaments culturals es requereix l’acord previ amb la Generalitat. En el cas de les activitats que l’Estat acompleixi amb relació a la
projecció internacional de la cultura, el Govern de l’Estat i el Govern de
la Generalitat han d’articular fórmules de col·laboració i cooperació
mútues, d’acord amb el que estableix el títol V d’aquest Estatut.
article 128. Denominacions i indicacions geogràfiques
i de qualitat
1. Correspon a la Generalitat, respectant el que disposa l’article
149.1.13 de la Constitució, la competència exclusiva sobre denominacions d’origen i altres mencions de qualitat, que inclou el règim jurídic de creació i funcionament, el qual alhora inclou:
84
2. La competència a què fa referència l’apartat 1 inclou el reconeixement de les denominacions o les indicacions, l’aprovació de llurs normes reguladores i totes les facultats administratives de gestió i control
sobre l’actuació de les denominacions o les indicacions, especialment
les que deriven de l’eventual tutela administrativa sobre els òrgans de
la denominació i de l’exercici de la potestat sancionadora per infraccions del règim de la denominació.
3. La Generalitat, en cas que el territori d’una denominació superi
els límits de Catalunya, exerceix les facultats de gestió i control sobre
les actuacions dels òrgans de la denominació relatives a terrenys i instal·lacions situats a Catalunya, en els termes que determinen les lleis.
La Generalitat participa en els òrgans de la denominació i en l’exercici
de llurs facultats de gestió.
4. La Generalitat exerceix sobre el seu territori les obligacions de protecció derivades del reconeixement per la mateixa Generalitat d’una
denominació d’origen o d’una indicació geogràfica protegida. Les autoritats corresponents col·laboren en la protecció de les denominacions geogràfiques i de qualitat catalanes fora del territori de Catalunya i davant les corresponents institucions de protecció europees i
internacionals.
85
�e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6
article 129. Dret civil
Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de
dret civil, excepte en les matèries que l’article 149.1.8 de la Constitució atribueix en tot cas a l’Estat. Aquesta competència inclou la determinació del sistema de fonts del dret civil de Catalunya.
article 130. Dret processal
Correspon a la Generalitat dictar les normes processals específiques
que derivin de les particularitats del dret substantiu de Catalunya.
article 131. Educació
1. Correspon a la Generalitat, en matèria d’ensenyament no universitari, la competència exclusiva sobre els ensenyaments postobligatoris
que no condueixen a l’obtenció d’un títol o una certificació acadèmica
o professional amb validesa a tot l’Estat i sobre els centres docents en
què s’imparteixen aquests ensenyaments.
d e l e s co m pe t è n c i e s
e) El règim de foment de l’estudi, de beques i d’ajuts amb fons propis.
f) La formació permanent i el perfeccionament del personal docent i
dels altres professionals de l’educació i l’aprovació de directrius
d’actuació en matèria de recursos humans.
g) Els serveis educatius i les activitats extraescolars complementàries
amb relació als centres docents públics i als centres docents privats
sostinguts amb fons públics.
h) Els aspectes organitzatius dels ensenyaments en règim no presencial adreçats a l’alumnat d’edat superior a la d’escolarització obligatòria.
3. En allò que no regula l’apartat 2 i amb relació als ensenyaments a
què fa referència el dit apartat, correspon a la Generalitat, respectant
els aspectes essencials del dret a l’educació i a la llibertat d’ensenyament en matèria d’ensenyament no universitari i d’acord amb el que
disposa l’article 149.1.30 de la Constitució, la competència compartida
que inclou en tot cas:
a) La regulació dels òrgans de participació i consulta dels sectors afectats en la programació de l’ensenyament en el seu territori.
b) La determinació dels continguts educatius del primer cicle de l’educació infantil i la regulació dels centres en què s’imparteix aquest cicle, i també la definició de les plantilles del professorat i de les titulacions i les especialitzacions de la resta del personal.
c) La creació, el desenvolupament organitzatiu i el règim dels centres
públics.
d) La inspecció, l’avaluació interna del sistema educatiu, la innovació,
la recerca i l’experimentació educatives i també el garantiment de la
qualitat del sistema educatiu.
a) La programació de l’ensenyament, la seva definició i l’avaluació general del sistema educatiu.
b) L’ordenació del sector de l’ensenyament i de l’activitat docent i
educativa.
c) L’establiment dels plans d’estudi corresponents, incloent-hi l’ordenació curricular.
d) El règim de foment de l’estudi, de beques i d’ajuts estatals.
e) L’accés a l’educació i l’establiment i la regulació dels criteris d’admissió i escolarització de l’alumnat als centres docents.
f) El règim de sosteniment amb fons públics dels ensenyaments del
sistema educatiu i dels centres que els imparteixen.
g) Els requisits i les condicions dels centres docents i educatius.
h) L’organització dels centres públics i dels privats sostinguts amb
fons públics.
i) La participació de la comunitat educativa en el control i la gestió
dels centres docents públics i dels privats sostinguts amb fons públics.
j) L’adquisició i la pèrdua de la condició de funcionari o funcionària
docent de l’administració educativa, el desenvolupament dels seus
86
87
2. Correspon a la Generalitat, en matèria d’ensenyament no universitari, amb relació als ensenyaments obligatoris i no obligatoris que
condueixen a l’obtenció d’un títol acadèmic o professional amb validesa a tot l’Estat i amb relació als ensenyaments d’educació infantil, la
competència exclusiva que inclou:
�e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6
drets i deures bàsics, i també la política de personal al servei de l’administració educativa.
4. Correspon a la Generalitat, en matèria d’ensenyament no universitari, la competència executiva sobre l’expedició i l’homologació dels
títols acadèmics i professionals estatals.
article 132. Emergències i protecció civil
1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de
protecció civil, que inclou, en tot cas, la regulació, la planificació i l’execució de mesures relatives a les emergències i la seguretat civil, i
també la direcció i la coordinació dels serveis de protecció civil, que
inclouen els serveis de prevenció i extinció d’incendis, sens perjudici
de les facultats dels governs locals en aquesta matèria, respectant el
que estableixi l’Estat en exercici de les seves competències en matèria
de seguretat pública.
2. La Generalitat, en els casos relatius a emergències i protecció civil
d’abast superior a Catalunya, ha de promoure mecanismes de col·laboració amb altres comunitats autònomes i amb l’Estat.
3. Correspon a la Generalitat la competència executiva en matèria
de salvament marítim, en els termes que determini la legislació de
l’Estat.
4. La Generalitat participa en l’execució en matèria de seguretat nuclear, en els termes que siguin acordats en els convenis subscrits a aquest
efecte i, si s’escau, en les lleis.
d e l e s co m pe t è n c i e s
lunya i l’exercici de les activitats d’inspecció i control de totes les
instal·lacions existents a Catalunya.
b) La regulació de l’activitat de distribució d’energia que s’acompleixi
a Catalunya, l’atorgament de les autoritzacions de les instal·lacions
corresponents i l’exercici de les activitats d’inspecció i control de
totes les instal·lacions existents a Catalunya.
c) El desplegament de les normes complementàries de qualitat dels
serveis de subministrament d’energia.
d) El foment i la gestió de les energies renovables i de l’eficiència energètica.
2. La Generalitat participa, per mitjà de l’emissió d’un informe previ,
en el procediment d’atorgament de l’autorització de les instal·lacions
de producció i transport d’energia que ultrapassen el territori de Catalunya o si l’energia és objecte d’aprofitament fora d’aquest territori.
3. La Generalitat participa en la regulació i la planificació d’àmbit estatal del sector de l’energia que afecti el territori de Catalunya.
4. Correspon a la Generalitat la competència compartida sobre el règim miner. Aquesta competència inclou, en tot cas, la regulació i el
règim d’intervenció administrativa i control de les mines i els recursos
miners que estiguin situats al territori de Catalunya i de les activitats
extractives que s’hi acompleixin.
article 134. Esport i lleure
1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria
d’esport, que inclou en tot cas:
a) La regulació de les activitats de producció, emmagatzematge i
transport d’energia, l’atorgament de les autoritzacions de les
instal·lacions que transcorrin íntegrament pel territori de Cata-
a) El foment, la divulgació, la planificació, la coordinació, l’execució,
l’assessorament, la implantació i la projecció de la pràctica de l’activitat física i de l’esport arreu de Catalunya, a tots els nivells socials.
b) L’ordenació dels òrgans de mediació en matèria d’esport.
c) La regulació de la formació esportiva i el foment de la tecnificació i
de l’alt rendiment esportiu.
d) L’establiment del règim jurídic de les federacions i els clubs esportius i de les entitats catalanes que promouen i organitzen la pràctica
88
89
article 133. Energia i mines
1. Correspon a la Generalitat la competència compartida en matèria
d’energia. Aquesta competència inclou en tot cas:
�e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6
de l’esport i de l’activitat física en l’àmbit de Catalunya, i la declaració d’utilitat pública de les entitats esportives.
e) La regulació en matèria de disciplina esportiva, competitiva i electoral de les entitats que promouen i organitzen la pràctica esportiva.
f) El foment i la promoció de l’associacionisme esportiu.
g) El registre de les entitats que promouen i organitzen la pràctica de
l’activitat física i esportiva amb seu social a Catalunya.
h) La planificació de la xarxa d’equipaments esportius de Catalunya i
la promoció de la seva execució.
i) El control i el seguiment medicoesportiu i de salut dels practicants
de l’activitat física i esportiva.
j) La regulació en matèria de prevenció i control de la violència en els
espectacles públics esportius, respectant les facultats reservades a
l’Estat en matèria de seguretat pública.
k) El garantiment de la salut dels espectadors i de les altres persones
implicades en l’organització i l’acompliment de l’activitat física i esportiva, i també de la seguretat i el control sanitaris dels equipaments esportius.
l) El desenvolupament de la recerca científica en matèria esportiva.
2. La Generalitat participa en entitats i organismes d’àmbit estatal, europeu i internacional que tinguin per objecte el desenvolupament de l’esport.
3. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de
lleure, que inclou en tot cas el foment i la regulació de les activitats
que s’acompleixin al territori de Catalunya i el règim jurídic de les entitats que tinguin per finalitat l’acompliment d’activitats de lleure.
4. La Generalitat participa en entitats i organismes d’àmbit estatal, europeu i internacional que tinguin per objecte el desenvolupament del lleure.
article 135. Estadística
1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva sobre estadística d’interès de la Generalitat, que inclou en tot cas:
a) La planificació estadística.
b) L’organització administrativa.
90
d e l e s co m pe t è n c i e s
c) La creació d’un sistema estadístic oficial propi de la Generalitat.
2. La Generalitat participa i col·labora en l’elaboració d’estadístiques
d’abast supraautonòmic.
article 136. La funció pública i el personal al servei
de les administracions públiques catalanes
Correspon a la Generalitat, en matèria de funció pública, respectant el
principi d’autonomia local:
a) La competència exclusiva sobre el règim estatutari del personal al
servei de les administracions públiques catalanes i sobre l’ordenació i
l’organització de la funció pública, salvant el que disposa la lletra b.
b) La competència compartida per al desenvolupament dels principis
ordenadors de l’ocupació pública, sobre l’adquisició i la pèrdua de
la condició de funcionari, les situacions administratives i els drets,
els deures i les incompatibilitats del personal al servei de les administracions públiques.
c) La competència exclusiva, en matèria de personal laboral, per a l’adaptació de la relació de llocs de treball a les necessitats derivades de
l’organització administrativa i sobre la formació d’aquest personal.
article 137. Habitatge
1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria
d’habitatge, que inclou en tot cas:
a) La planificació, l’ordenació, la gestió, la inspecció i el control de
l’habitatge d’acord amb les necessitats socials i d’equilibri territorial.
b) L’establiment de prioritats i objectius de l’activitat de foment de les
administracions públiques de Catalunya en matèria d’habitatge i
l’adopció de les mesures necessàries per a assolir-los, tant amb relació al sector públic com al privat.
c) La promoció pública d’habitatges.
d) La regulació administrativa del comerç referit a habitatges i l’establiment de mesures de protecció i disciplinàries en aquest àmbit.
91
�e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6
e) Les normes tècniques, la inspecció i el control sobre la qualitat de
la construcció.
f) Les normes sobre l’habitabilitat dels habitatges.
g) La innovació tecnològica i la sostenibilitat aplicable als habitatges.
h) La normativa sobre conservació i manteniment dels habitatges i la
seva aplicació.
2. Correspon a la Generalitat la competència sobre les condicions dels
edificis per a la instal·lació d’infraestructures comunes de telecomunicacions, radiodifusió, telefonia bàsica i altres serveis per cable, respectant la legislació de l’Estat en matèria de telecomunicacions.
article 138. Immigració
1. Correspon a la Generalitat en matèria d’immigració:
a) La competència exclusiva en matèria de primer acolliment de les
persones immigrades, que inclou les actuacions sociosanitàries i
d’orientació.
b) El desenvolupament de la política d’integració de les persones immigrades en el marc de les seves competències.
c) L’establiment i la regulació de les mesures necessàries per a la integració social i econòmica de les persones immigrades i per a llur
participació social.
d) L’establiment per llei d’un marc de referència per a l’acolliment i la
integració de les persones immigrades.
e) La promoció i la integració de les persones retornades i l’ajuda a
aquestes, i l’impuls de les polítiques i les mesures pertinents que en
facilitin el retorn a Catalunya.
2. Correspon a la Generalitat la competència executiva en matèria
d’autorització de treball als estrangers la relació laboral dels quals
s’acompleixi a Catalunya. Aquesta competència, que s’exerceix necessàriament en coordinació amb la que correspon a l’Estat en matèria d’entrada i residència d’estrangers, inclou:
a) La tramitació i la resolució de les autoritzacions inicials de treball
per compte propi o aliè.
b) La tramitació i la resolució dels recursos presentats amb relació als
92
d e l e s co m pe t è n c i e s
expedients a què fa referència la lletra a i l’aplicació del règim d’inspecció i sanció.
3. Correspon a la Generalitat la participació en les decisions de l’Estat
sobre immigració que tinguin una transcendència especial per a Catalunya i, en particular, la participació preceptiva prèvia en la determinació del contingent de treballadors estrangers mitjançant els mecanismes que estableix el títol V.
article 139. Indústria, artesania, control metrològic
i contrastació de metalls
1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria
d’indústria, salvant el que estableix l’apartat 2. Aquesta competència
inclou, en tot cas, l’ordenació dels sectors i dels processos industrials a
Catalunya, la seguretat de les activitats, de les instal·lacions, dels
equips, dels processos i dels productes industrials i la regulació de les
activitats industrials que puguin produir impacte en la seguretat o la
salut de les persones.
2. Correspon a la Generalitat la competència compartida sobre la planificació de la indústria, en el marc de la planificació general de l’economia.
3. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria
d’artesania.
4. Correspon a la Generalitat la competència executiva en matèria de
control metrològic.
5. Correspon a la Generalitat la competència executiva en matèria de
contrastació de metalls.
article 140. Infraestructures del transport i de les comunicacions
1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva sobre ports,
aeroports, heliports i altres infraestructures de transport al territori de
Catalunya que no tinguin la qualificació legal d’interès general.
93
�e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6
Aquesta competència inclou en tot cas:
a) El règim jurídic, la planificació i la gestió de tots els ports i aeroports, instal·lacions portuàries i aeroportuàries, instal·lacions marítimes menors, estacions terminals de càrrega en recintes portuaris i
aeroportuaris i altres infraestructures de transport.
b) La gestió del domini públic necessari per a prestar el servei, especialment l’atorgament d’autoritzacions i concessions dins dels recintes portuaris o aeroportuaris.
c) El règim econòmic dels serveis portuaris i aeroportuaris, especialment les potestats tarifària i tributària i la percepció i la recaptació
de tota mena de tributs i gravàmens relacionats amb la utilització
de la infraestructura i del servei que presta.
d) La delimitació de la zona de serveis dels ports o els aeroports i la
determinació dels usos, els equipaments i les activitats complementàries dins del recinte del port o l’aeroport o de les altres infraestructures de transport, respectant les facultats del titular del domini
públic.
2. La Generalitat participa en els organismes d’abast supraautonòmic
que exerceixen funcions sobre les infraestructures de transport situades a Catalunya que són de titularitat estatal.
3. La qualificació d’interès general d’un port, un aeroport o una altra
infraestructura de transport situats a Catalunya requereix l’informe
previ de la Generalitat, que pot participar en la seva gestió, o assumirla, d’acord amb el que estableixen les lleis.
4. Correspon a la Generalitat la participació en la planificació i la programació de ports i aeroports d’interès general, en els termes que determini la normativa estatal.
5. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva sobre la seva
xarxa viària en tot l’àmbit territorial de Catalunya, i també la participació en la gestió de la xarxa de l’Estat a Catalunya, d’acord amb el que
estableix la normativa estatal. Aquesta competència inclou en tot cas:
d e l e s co m pe t è n c i e s
b) El règim jurídic i financer de tots els elements de la xarxa viària dels
quals és titular la Generalitat.
c) La connectivitat dels elements que integren la xarxa viària de Catalunya entre ells o amb altres infraestructures del transport o altres
xarxes.
6. Correspon a la Generalitat, en matèria de xarxa ferroviària, la competència exclusiva amb relació a les infraestructures de les quals és titular i la participació en la planificació i la gestió de les infraestructures de titularitat estatal situades a Catalunya, d’acord amb el que
estableixi la normativa estatal.
7. Correspon a la Generalitat, d’acord amb la normativa de l’Estat, la
competència executiva en matèria de comunicacions electròniques,
que inclou en tot cas:
a) Promoure l’existència d’un conjunt mínim de serveis d’accés universal.
b) La inspecció de les infraestructures comunes de telecomunicacions
i l’exercici de la potestat sancionadora corresponent.
c) La resolució de conflictes entre operadors de radiodifusió que comparteixin múltiplexs la cobertura dels quals no ultrapassi el territori
de Catalunya.
d) La gestió del registre d’instal·ladors d’infraestructures comunes de
telecomunicacions i del registre de gestors de múltiplexs l’àmbit
dels quals no ultrapassi el territori de Catalunya.
article 141. Joc i espectacles
1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de
joc, apostes i casinos, si l’activitat s’acompleix exclusivament a Catalunya, incloent-hi en tot cas:
a) L’ordenació, la planificació i la gestió integrada de la xarxa viària de
Catalunya.
a) La creació i l’autorització de joc i apostes i llur regulació, i també
la regulació de les empreses dedicades a la gestió, l’explotació i la
pràctica d’aquestes activitats o que tenen per objecte la comercialització i la distribució dels materials relacionats amb el joc en general, incloent-hi les modalitats de joc per mitjans informàtics i telemàtics.
94
95
�e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6
d e l e s co m pe t è n c i e s
b) La regulació i el control dels locals, les instal·lacions i els equipaments utilitzats per a acomplir aquestes activitats.
c) La determinació, en el marc de les seves competències, del règim
fiscal sobre l’activitat de joc de les empreses que l’acompleixen.
de l’abast, els usos i els efectes jurídics de la seva oficialitat, i també
la normalització lingüística del català.
2. L’autorització de noves modalitats de joc i apostes d’àmbit estatal, o
bé la modificació de les existents, requereix la deliberació a la Comissió Bilateral Generalitat-Estat que estableix el títol V i l’informe previ
determinant de la Generalitat.
3. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria
d’espectacles i activitats recreatives, que inclou, en tot cas, l’ordenació
del sector, el règim d’intervenció administrativa i el control de tota
mena d’espectacles en espais i locals públics.
2. Correspon a la Generalitat i també al Conselh Generau d’Aran la
competència sobre la normalització lingüística de l’occità, denominat
aranès a l’Aran.
article 144. Medi ambient, espais naturals i meteorologia
1. Corresponen a la Generalitat la competència compartida en matèria de medi ambient i la competència per a l’establiment de normes
addicionals de protecció. Aquesta competència compartida inclou en
tot cas:
1. Correspon a la Generalitat de Catalunya la competència exclusiva
en matèria de llengua pròpia, que inclou, en tot cas, la determinació
a) L’establiment i la regulació dels instruments de planificació ambiental i del procediment de tramitació i aprovació d’aquests instruments.
b) L’establiment i la regulació de mesures de sostenibilitat, fiscalitat i
recerca ambientals.
c) La regulació dels recursos naturals, de la flora i la fauna, de la biodiversitat, del medi ambient marí i aquàtic si no té per finalitat la
preservació dels recursos pesquers marítims.
d) La regulació sobre prevenció en la producció d’envasos i embalatges en tot llur cicle de vida, des que es generen fins que passen a ésser residus.
e) La regulació sobre prevenció i correcció de la generació de residus
amb origen o destinació a Catalunya i sobre la gestió i el trasllat
d’aquests i llur disposició final.
f) La regulació en la prevenció, el control, la correcció, la recuperació
i la compensació de la contaminació de sòl i subsòl.
g) La regulació i la gestió dels abocaments efectuats en les aigües interiors de Catalunya, i també dels efectuats en les aigües superficials i
subterrànies que no passen per una altra comunitat autònoma. En
tot cas, dins del seu àmbit territorial, correspon a la Generalitat la
competència executiva sobre la intervenció administrativa dels abocaments en les aigües superficials i subterrànies.
h) La regulació de l’ambient atmosfèric i de les diverses classes de
96
97
article 142. Joventut
1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de
joventut, que inclou en tot cas:
a) El disseny, l’aplicació i l’avaluació de polítiques, plans i programes
destinats a la joventut.
b) La promoció de l’associacionisme juvenil, de les iniciatives de participació de la gent jove, de la mobilitat internacional i del turisme juvenil.
c) La regulació, la gestió, la intervenció i la policia administrativa d’activitats i instal·lacions destinades a la joventut.
2. Correspon a la Generalitat la subscripció d’acords amb entitats internacionals i la participació en aquestes en col·laboració amb l’Estat o
de manera autònoma, si ho permet la normativa de l’entitat corresponent, i en tot cas la tramitació de documents atorgats per entitats internacionals que afectin persones, instal·lacions o entitats amb residència a Catalunya, respectant la legislació de l’Estat.
article 143. Llengua pròpia
�e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6
d e l e s co m pe t è n c i e s
contaminació d’aquest, la declaració de zones d’atmosfera contaminada i l’establiment d’altres instruments de control de la contaminació, amb independència de l’administració competent per a autoritzar l’obra, la instal·lació o l’activitat que la produeixi.
i) La regulació del règim d’autorització i seguiment de l’emissió de
gasos d’efecte hivernacle.
j) La promoció de les qualificacions relatives a productes, activitats,
instal·lacions, infraestructures, procediments, processos productius
o conductes respectuosos amb el medi.
k) La prevenció, la restauració i la reparació de danys al medi ambient,
i també el règim sancionador corresponent.
l) Les mesures de protecció de les espècies i el règim sancionador.
Els membres d’aquest cos tenen la condició d’agents de l’autoritat i
exerceixen funcions de policia administrativa especial i policia judicial,
en els termes que estableix la llei.
2. Correspon a la Generalitat, en matèria d’espais naturals, la competència exclusiva que, respectant el que disposa l’article 149.1.23 de la
Constitució, inclou, en tot cas, la regulació i la declaració de les figures de protecció, delimitació, planificació i gestió d’espais naturals i
d’hàbitats protegits situats a Catalunya.
3. La Generalitat, en el cas dels espais naturals que ultrapassen el territori de Catalunya, ha de promoure els instruments de col·laboració
amb altres comunitats autònomes per a crear, delimitar, regular i gestionar aquests espais.
4. La declaració i la delimitació d’espais naturals dotats amb un règim
de protecció estatal requereix l’informe preceptiu de la Comissió Bilateral Generalitat-Estat. Si l’espai està situat íntegrament al territori de
Catalunya, la gestió correspon a la Generalitat.
5. Correspon a la Generalitat l’establiment d’un servei meteorològic
propi, el subministrament d’informació meteorològica i climàtica, incloent-hi el pronòstic, el control i el seguiment de les situacions meteorològiques de risc, i també la recerca en aquests àmbits i l’elaboració
de la cartografia climàtica.
article 145. Mercats de valors i centres de contractació
Correspon a la Generalitat la competència compartida en matèria de
mercats de valors i centres de contractació situats a Catalunya. Aquesta competència inclou en tot cas:
a) La creació, la denominació, l’autorització i la supervisió dels mercats de valors i dels sistemes organitzats de negociació.
b) La regulació i les mesures administratives d’execució sobre organització, funcionament, disciplina i règim sancionador de les societats
rectores de mercats de valors.
c) El control de l’emissió, l’admissió, la suspensió, l’exclusió i l’establiment de requisits addicionals d’admissió dels valors que es negocien exclusivament en aquests mercats, i també la inspecció i el control.
d) L’acreditació de les persones i de les entitats per a ésser membres
d’aquests mercats.
e) L’establiment de les fiances que han de constituir els membres de les
borses de valors en garantia de les operacions pendents de liquidació.
article 146. Mitjans de comunicació social i serveis de contingut
audiovisual
1. Correspon a la Generalitat, en matèria de serveis de ràdio i televisió, i també de qualsevol altre servei de comunicació audiovisual:
6. La Generalitat exerceix les seves competències per mitjà del Cos
d’Agents Rurals, competents en la vigilància, el control, la protecció,
la prevenció integral i la col·laboració en la gestió del medi ambient.
a) La competència exclusiva sobre l’organització de la prestació del
servei públic de comunicació audiovisual de la Generalitat i dels
serveis públics de comunicació audiovisual d’àmbit local, respectant la garantia de l’autonomia local.
b) La competència compartida sobre la regulació i el control dels serveis de comunicació audiovisual que utilitzin qualsevol dels suports
i de les tecnologies disponibles dirigits al públic de Catalunya, i
98
99
�e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6
també sobre les ofertes de comunicació audiovisual, si es distribueixen al territori de Catalunya.
2. Correspon a la Generalitat la competència compartida en matèria
de mitjans de comunicació social.
3. La Generalitat ha de fomentar el pluralisme lingüístic i cultural de
Catalunya en els mitjans de comunicació social.
d e l e s co m pe t è n c i e s
3. Correspon a la Generalitat, en el marc de la regulació general, la
competència executiva en matèria de Registre Civil, incloent-hi el nomenament dels seus encarregats, interins i substituts, l’exercici amb
relació a aquests de la funció disciplinària, i també la provisió dels
mitjans humans i materials necessaris per a l’exercici de les funcions.
Aquests encarregats han d’acreditar el coneixement de la llengua catalana i del dret català en la forma i amb l’abast que estableixen l’Estatut
i les lleis.
article 147. Notariat i registres públics
1. Correspon a la Generalitat de Catalunya, en matèria de notaries i
de registres públics de la propietat, mercantils i de béns mobles, la
competència executiva que inclou en tot cas:
a) El nomenament dels notaris i els registradors de la propietat, mercantils i de béns mobles, per mitjà de la convocatòria, l’administració i
la resolució de les oposicions lliures i restringides i dels concursos,
que ha de convocar i portar a terme fins a la formalització dels nomenaments. Per a la provisió de les notaries i dels registres, els candidats
han d’ésser admesos en igualtat de drets i han d’acreditar el coneixement de la llengua i del dret catalans en la forma i amb l’abast que estableixen l’Estatut i les lleis.
b) La participació en l’elaboració dels programes d’accés als cossos de
notaris i registradors de la propietat, mercantils i de béns mobles
d’Espanya, als efectes de l’acreditació del coneixement del dret català.
c) L’establiment de les demarcacions notarials i registrals, incloent-hi
la determinació dels districtes hipotecaris i dels districtes de competència territorial dels notaris.
d) El nomenament de notaris arxivers de protocols de districte i la
guarda i custòdia dels llibres de comptadoria d’hipoteques.
2. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de
règim dels recursos sobre la qualificació dels títols o les clàusules concretes en matèria de dret català que s’hagin d’inscriure en un registre
de la propietat, mercantil o de béns mobles de Catalunya.
100
article 148. Obres públiques
1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de
les obres públiques que s’executen al territori de Catalunya i que no
han estat qualificades d’interès general ni afecten una altra comunitat
autònoma. Aquesta competència inclou en tot cas la planificació, la
construcció i el finançament de les obres.
2. La qualificació d’interès general requereix l’informe previ de la Generalitat. La Generalitat participa en la planificació i la programació de
les obres qualificades d’interès general, d’acord amb el que disposa la
legislació de l’Estat i segons el que estableix el títol V d’aquest Estatut.
3. Correspon a la Generalitat la gestió dels serveis públics de la seva
competència als quals quedin afectades o adscrites totes les obres públiques que no siguin d’interès general. En el supòsit de les obres qualificades d’interès general o que afecten una altra comunitat autònoma, es poden subscriure convenis de col·laboració per a la gestió dels
serveis.
article 149. Ordenació del territori i del paisatge, del litoral
i urbanisme
1. Correspon a la Generalitat en matèria d’ordenació del territori i
del paisatge la competència exclusiva, que inclou en tot cas:
a) L’establiment de les directrius d’ordenació i gestió del territori, del
paisatge i de les actuacions que hi incideixen.
101
�e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6
d e l e s co m pe t è n c i e s
b) L’establiment i la regulació de les figures de planejament territorial i
del procediment per a tramitar-les i aprovar-les.
c) L’establiment i la regulació de les figures de protecció d’espais naturals
i de corredors biològics, d’acord amb el que estableix l’article 144.2.
d) Les previsions sobre emplaçaments de les infraestructures i els
equipaments de competència de la Generalitat.
e) La determinació de mesures específiques de promoció de l’equilibri
territorial, demogràfic, socioeconòmic i ambiental.
b) La regulació del règim jurídic de la propietat del sòl, respectant les
condicions bàsiques que l’Estat estableix per garantir la igualtat de
l’exercici del dret a la propietat.
c) L’establiment i la regulació dels instruments de planejament i gestió
urbanística, i també de llur procediment de tramitació i aprovació.
d) La política de sòl i habitatge, la regulació dels patrimonis públics de
sòl i habitatge i el règim de la intervenció administrativa en l’edificació, la urbanització i l’ús del sòl i el subsòl.
e) La protecció de la legalitat urbanística, que inclou, en tot cas, la inspecció urbanística, les ordres de suspensió d’obres i llicències, les
mesures de restauració de la legalitat física alterada, i també la disciplina urbanística.
2. La determinació de l’emplaçament d’infraestructures i equipaments
de titularitat estatal a Catalunya requereix l’informe de la Comissió
Bilateral Generalitat-Estat.
3. Correspon a la Generalitat, en matèria d’ordenació del litoral, respectant el règim general del domini públic, la competència exclusiva,
que inclou en tot cas:
a) L’establiment i la regulació dels plans territorials d’ordenació i ús
del litoral i de les platges, i també la regulació del procediment de
tramitació i aprovació d’aquests instruments i plans.
b) La gestió dels títols d’ocupació i ús del domini públic maritimoterrestre, especialment l’atorgament d’autoritzacions i concessions i,
en tot cas, les concessions d’obres fixes a la mar, respectant les excepcions que es puguin establir per motius mediambientals en les
aigües costaneres interiors i de transició.
c) La regulació i la gestió del règim econòmic financer del domini públic
maritimoterrestre, en els termes que estableix la legislació general.
d) L’execució d’obres i actuacions al litoral català que no siguin d’interès general.
4. Corresponen a la Generalitat l’execució i la gestió de les obres d’interès general situades al litoral català, d’acord amb el que estableix
l’article 148.
5. Correspon a la Generalitat, en matèria d’urbanisme, la competència
exclusiva, que inclou en tot cas:
6. Correspon a la Generalitat la competència compartida en matèria
de dret de reversió en les expropiacions urbanístiques en el marc de la
legislació estatal.
article 150. L’organització de l’Administració de la Generalitat
Correspon a la Generalitat, en matèria d’organització de la seva Administració, la competència exclusiva sobre:
a) L’estructura, la regulació dels òrgans i directius públics, el funcionament i l’articulació territorial.
b) Les diverses modalitats organitzatives i instrumentals per a l’actuació administrativa.
article 151. Organització territorial
Correspon a la Generalitat, respectant la garantia institucional que estableixen els articles 140 i 141 de la Constitució, la competència exclusiva sobre organització territorial, que inclou en tot cas:
a) La regulació del règim urbanístic del sòl, que inclou, en tot cas, la determinació dels criteris sobre els diversos tipus de sòl i els seus usos.
a) La determinació, la creació, la modificació i la supressió dels ens
que configuren l’organització territorial de Catalunya.
b) La creació, la supressió i l’alteració dels termes tant dels municipis
com dels ens locals d’àmbit territorial inferior; la denominació, la
102
103
�e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6
d e l e s co m pe t è n c i e s
capitalitat i els símbols dels municipis i dels altres ens locals; els topònims, i la determinació dels règims especials.
c) L’establiment per mitjà de llei de procediments de relació entre els
ens locals i la població, respectant l’autonomia local.
dona, i també l’establiment d’accions positives per a aconseguir eradicar la discriminació per raó de sexe que s’hagin d’executar amb
caràcter unitari per a tot el territori de Catalunya.
b) La promoció de l’associacionisme de dones que acompleixen activitats relacionades amb la igualtat i la no-discriminació i de les iniciatives de participació.
c) La regulació de les mesures i els instruments per a la sensibilització
sobre la violència de gènere i per a detectar-la i prevenir-la, i també
la regulació de serveis i recursos propis destinats a aconseguir una
protecció integral de les dones que han patit o pateixen aquest tipus
de violència.
article 152. Planificació, ordenació i promoció de l’activitat
econòmica
1. Correspon a la Generalitat la competència per a la promoció de
l’activitat econòmica a Catalunya.
2. Correspon a la Generalitat la competència compartida sobre l’ordenació de l’activitat econòmica a Catalunya.
3. La Generalitat pot establir una planificació de l’activitat econòmica
en el marc de les directrius que estableixi la planificació general de
l’Estat.
4. Correspon a la Generalitat el desenvolupament i la gestió de la planificació general de l’activitat econòmica. Aquesta competència inclou
en tot cas:
a) El desplegament dels plans estatals.
b) La participació en la planificació estatal per mitjà dels mecanismes
que estableix el títol V.
c) La gestió dels plans, incloent-hi els fons i els recursos d’origen estatal destinats al foment de l’activitat econòmica, en els termes que
s’estableixin per mitjà de conveni.
article 153. Polítiques de gènere
Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de polítiques de gènere, que, respectant el que estableix l’Estat en exercici
de la competència que li atribueix l’article 149.1.1 de la Constitució,
inclou en tot cas:
article 154. Promoció i defensa de la competència
1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de
promoció de la competència en els mercats respecte a les activitats
econòmiques que s’exerceixen principalment a Catalunya.
2. Correspon a la Generalitat la competència executiva en matèria de
defensa de la competència en l’exercici de les activitats econòmiques
que alterin o puguin alterar la lliure competència del mercat en un
àmbit que no ultrapassi el territori de Catalunya. Aquesta competència inclou en tot cas:
a) L’execució en mesures relatives als processos econòmics que afectin
la competència.
b) La inspecció i l’execució del procediment sancionador.
c) La defensa de la competència en l’exercici de l’activitat comercial.
3. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva sobre l’establiment i la regulació del Tribunal Català de Defensa de la Competència,
com a òrgan independent, amb jurisdicció sobre tot el territori de Catalunya, al qual correspon en exclusiva tractar de les activitats econòmiques que s’acompleixin principalment a Catalunya i que alterin o puguin
alterar la competència, en els termes que estableixen els apartats 1 i 2.
a) La planificació, el disseny, l’execució, l’avaluació i el control de
normes, plans i directrius generals en matèria de polítiques per a la
104
105
�e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6
article 155. Propietat intel·lectual i industrial
1. Correspon a la Generalitat de Catalunya la competència executiva
en matèria de propietat intel·lectual, que inclou en tot cas:
a) L’establiment i la regulació d’un registre, coordinat amb el de
l’Estat, dels drets de propietat intel·lectual generats a Catalunya
o dels quals siguin titulars persones amb residència habitual a
Catalunya; l’activitat d’inscripció, modificació o cancel·lació d’aquests drets, i l’exercici de l’activitat administrativa necessària
per a garantir-ne la protecció a tot el territori de Catalunya. La
Generalitat ha de comunicar a l’Estat les inscripcions efectuades
en el seu registre perquè siguin incorporades al registre estatal; ha
de col·laborar amb aquest registre i facilitar el bescanvi d’informació.
b) L’autorització i la revocació de les entitats de gestió col·lectiva dels
drets de propietat intel·lectual que actuïn majoritàriament a Catalunya, i també assumir tasques complementàries d’inspecció i control de l’activitat d’aquestes entitats.
2. Correspon a la Generalitat la competència executiva en matèria de
propietat industrial, que inclou en tot cas:
a) L’establiment i la regulació d’un registre, coordinat amb el de l’Estat,
de drets de propietat industrial de les persones físiques o jurídiques.
b) La defensa jurídica i processal dels topònims de Catalunya aplicats
al sector de la indústria.
article 156. Protecció de dades de caràcter personal
Correspon a la Generalitat la competència executiva en matèria de
protecció de dades de caràcter personal que, respectant les garanties
dels drets fonamentals en aquesta matèria, inclou en tot cas:
d e l e s co m pe t è n c i e s
entitats de dret públic o privat que depenen de les administracions autonòmica o locals o que presten serveis o acompleixen
activitats per compte propi per mitjà de qualsevol forma de gestió directa o indirecta, i les universitats que integren el sistema
universitari català.
b) La inscripció i el control dels fitxers o els tractaments de dades de
caràcter personal privats creats o gestionats per persones físiques o
jurídiques per a l’exercici de les funcions públiques amb relació a
matèries que són competència de la Generalitat o dels ens locals de
Catalunya, si el tractament s’efectua a Catalunya.
c) La inscripció i el control dels fitxers i els tractaments de dades que
creïn o gestionin les corporacions de dret públic que exerceixin
llurs funcions exclusivament en l’àmbit territorial de Catalunya.
d) La constitució d’una autoritat independent, designada pel Parlament, que vetlli per garantir el dret a la protecció de les dades personals en l’àmbit de les competències de la Generalitat.
article 157. Publicitat
Correspon a la Generalitat la competència exclusiva sobre la regulació
de l’activitat publicitària, sens perjudici de la legislació mercantil de
l’Estat.
article 158. Recerca, desenvolupament i innovació tecnològica
1. Correspon a la Generalitat, en matèria de recerca científica i tècnica,
la competència exclusiva amb relació als centres i les estructures de recerca de la Generalitat i als projectes que aquesta finança, que inclou
en tot cas:
a) La inscripció i el control dels fitxers o els tractaments de dades
de caràcter personal creats o gestionats per les institucions públiques de Catalunya, l’Administració de la Generalitat, les administracions locals de Catalunya, les entitats autònomes i les altres
a) L’establiment de línies pròpies de recerca i el seguiment, el control i
l’avaluació dels projectes.
b) L’organització, el règim de funcionament, el control, el seguiment
i l’acreditació dels centres i les estructures situats a Catalunya.
c) La regulació i la gestió de les beques i dels ajuts convocats i finançats per la Generalitat.
106
107
�e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6
d e l e s co m pe t è n c i e s
d) La regulació i la formació professional del personal investigador i
de suport a la recerca.
e) La difusió de la ciència i la transferència de resultats.
catalanes i sobre les regles d’execució, modificació i extinció dels
contractes de l’Administració, en allò que no estigui afectat per
l’article 149.1.18 de la Constitució.
b) La competència compartida en tot allò que no és atribuït a la competència exclusiva de la Generalitat per la lletra a.
2. Correspon a la Generalitat la competència compartida sobre la coordinació dels centres i les estructures de recerca de Catalunya.
3. Els criteris de col·laboració entre l’Estat i la Generalitat en matèria
de política de recerca, desenvolupament i innovació s’han de fixar en
el marc del que estableix el títol V. Així mateix, s’han d’establir els sistemes de participació de la Generalitat en la fixació de les polítiques
que afectin aquestes matèries en l’àmbit de la Unió Europea i en altres
organismes i institucions internacionals.
article 159. Règim jurídic, procediment, contractació, expropiació
i responsabilitat en les administracions públiques catalanes
1. Correspon a la Generalitat, en matèria de règim jurídic i procediment de les administracions públiques catalanes, la competència exclusiva en allò que no estigui afectat per l’article 149.1.18 de la Constitució. Aquesta competència inclou:
a) Els mitjans necessaris per a exercir les funcions administratives, incloent-hi el règim dels béns de domini públic i patrimonials.
b) Les potestats de control, inspecció i sanció en tots els àmbits materials de competència de la Generalitat.
c) Les normes de procediment administratiu que derivin de les particularitats del dret substantiu de Catalunya o de les especialitats de
l’organització de la Generalitat.
2. Correspon a la Generalitat la competència compartida en tot allò
relatiu al règim jurídic i el procediment de les administracions públiques catalanes en allò que no queda inclòs a l’apartat 1.
4. Correspon a la Generalitat, en matèria d’expropiació forçosa, la
competència executiva, en tot cas, per a:
a) Determinar els supòsits, les causes i les condicions en què les administracions catalanes poden exercir la potestat expropiatòria.
b) Establir criteris de valoració dels béns expropiats segons la naturalesa i la funció social que hagin de complir aquests béns, d’acord
amb la legislació estatal.
c) Crear i regular un òrgan propi per a la determinació del preu just i
fixar-ne el procediment.
5. Correspon a la Generalitat, en matèria de responsabilitat patrimonial, la competència compartida per a establir les causes que poden
originar responsabilitat amb relació a les reclamacions dirigides a la
Generalitat, d’acord amb el sistema general de responsabilitat de totes
les administracions públiques.
6. Les competències de la Generalitat especificades en els apartats 1, 3,
4 i 5 s’han d’exercir respectant el principi d’autonomia local.
article 160. Règim local
1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de
règim local que, respectant el principi d’autonomia local, inclou:
a) La competència exclusiva sobre organització i competències en matèria de contractació dels òrgans de les administracions públiques
a) Les relacions entre les institucions de la Generalitat i els ens locals,
i també les tècniques d’organització i de relació per a la cooperació
i la col·laboració entre els ens locals i entre aquests i l’Administració de la Generalitat, incloent-hi les diverses formes associatives,
mancomunades, convencionals i consorcials.
b) La determinació de les competències i de les potestats pròpies dels municipis i dels altres ens locals, en els àmbits especificats per l’article 84.
108
109
3. Correspon a la Generalitat, amb relació als contractes de les administracions públiques de Catalunya:
�e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6
c) El règim dels béns de domini públic, comunals i patrimonials i les
modalitats de prestació dels serveis públics.
d) La determinació dels òrgans de govern dels ens locals creats per la
Generalitat i el funcionament i el règim d’adopció d’acords d’aquests òrgans.
e) El règim dels òrgans complementaris de l’organització dels ens locals.
2. Correspon a la Generalitat la competència compartida en tot allò
que no estableix l’apartat 1.
3. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de
règim electoral dels ens locals que crea, a excepció dels que són garantits constitucionalment.
article 161. Relacions amb les entitats religioses
1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria
d’entitats religioses que acompleixen llur activitat a Catalunya, que
inclou, en tot cas, la regulació i l’establiment de mecanismes de col·laboració i cooperació per a l’acompliment de llurs activitats en l’àmbit
de les competències de la Generalitat.
2. Correspon a la Generalitat la competència executiva en matèria relativa a la llibertat religiosa. Aquesta competència inclou en tot cas:
a) Participar en la gestió del registre estatal d’entitats religioses amb relació a les esglésies, les confessions i les comunitats religioses que acompleixen llur activitat a Catalunya, en els termes que determinin les lleis.
b) L’establiment d’acords i convenis de cooperació amb les esglésies, les
confessions i les comunitats religioses inscrites en el registre estatal
d’entitats religioses, en l’àmbit de competències de la Generalitat.
c) La promoció, el desenvolupament i l’execució, en l’àmbit de les
competències de la Generalitat, dels acords i dels convenis signats
entre l’Estat i les esglésies, les confessions i les comunitats religioses
inscrites en el registre estatal d’entitats religioses.
3. La Generalitat col·labora en els òrgans d’àmbit estatal que tenen
atribuïdes funcions en matèria d’entitats religioses.
110
d e l e s co m pe t è n c i e s
article 162. Sanitat, salut pública, ordenació farmacèutica
i productes farmacèutics
1. Correspon a la Generalitat, en matèria de sanitat i salut pública, la
competència exclusiva sobre l’organització, el funcionament intern,
l’avaluació, la inspecció i el control de centres, serveis i establiments
sanitaris.
2. Correspon a la Generalitat l’ordenació farmacèutica, en el marc de
l’article 149.1.16 de la Constitució.
3. Correspon a la Generalitat, en tot cas, la competència compartida
en els àmbits següents:
a) L’ordenació, la planificació, la determinació, la regulació i l’execució
de les prestacions i els serveis sanitaris, sociosanitaris i de salut mental de caràcter públic en tots els nivells i per a tots els ciutadans.
b) L’ordenació, la planificació, la determinació, la regulació i l’execució de les mesures i les actuacions destinades a preservar, protegir i
promoure la salut pública en tots els àmbits, incloent-hi la salut laboral, la sanitat animal amb efectes sobre la salut humana, la sanitat
alimentària, la sanitat ambiental i la vigilància epidemiològica.
c) La planificació dels recursos sanitaris de cobertura pública i la coordinació de les activitats sanitàries privades amb el sistema sanitari públic.
d) La formació sanitària especialitzada, que inclou l’acreditació i l’avaluació de centres; la planificació de l’oferta de places; la participació
en l’elaboració de les convocatòries i la gestió dels programes de
formació de les especialitats i les àrees de capacitació específica i
l’expedició de diplomes d’àrees de capacitació específica.
e) El règim estatutari i la formació del personal que presta serveis en
el sistema sanitari públic.
4. La Generalitat participa en la planificació i la coordinació estatal en
matèria de sanitat i salut pública, d’acord amb el que estableix el títol V.
5. Correspon a la Generalitat la competència executiva de la legislació
estatal en matèria de productes farmacèutics.
111
�e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6
article 163. Seguretat privada
Correspon a la Generalitat l’execució de la legislació de l’Estat en les
matèries següents:
a) L’autorització de les empreses de seguretat privada que tenen llur
domicili social a Catalunya i l’àmbit d’actuació de les quals no ultrapassa el territori de Catalunya.
b) La inspecció i la sanció de les activitats de seguretat privada que s’acompleixen a Catalunya.
c) L’autorització dels centres de formació del personal de seguretat
privada.
d) La coordinació dels serveis de seguretat i investigació privades amb
la Policia de la Generalitat i les policies locals de Catalunya.
article 164. Seguretat pública
1. Correspon a la Generalitat, en matèria de seguretat pública, d’acord
amb el que disposa la legislació estatal:
a) La planificació i la regulació del sistema de seguretat pública de Catalunya i l’ordenació de les policies locals.
b) La creació i l’organització de la Policia de la Generalitat-Mossos
d’Esquadra.
c) El control i la vigilància del trànsit.
2. Correspon a la Generalitat el comandament suprem de la Policia de
la Generalitat-Mossos d’Esquadra i la coordinació de l’actuació de les
policies locals.
d e l e s co m pe t è n c i e s
4. La Generalitat participa, per mitjà d’una junta de seguretat de composició paritària entre la Generalitat i l’Estat i presidida pel president
de la Generalitat, en la coordinació de les polítiques de seguretat i de
l’activitat dels cossos policíacs de l’Estat i de Catalunya, i també en el
bescanvi d’informació en l’àmbit internacional i en les relacions de
col·laboració i auxili amb les autoritats policíaques d’altres països. La
Generalitat, d’acord amb l’Estat, ha d’ésser present en els grups de
treball de col·laboració amb les policies d’altres països en què participi
l’Estat.
5. La Policia de la Generalitat-Mossos d’Esquadra té com a àmbit
d’actuació el conjunt del territori de Catalunya i exerceix totes les
funcions pròpies d’un cos de policia, en els àmbits següents:
a) La seguretat ciutadana i l’ordre públic.
b) La policia administrativa, que inclou la que deriva de la normativa
estatal.
c) La policia judicial i la investigació criminal, incloent-hi les diverses
formes de crim organitzat i terrorisme, en els termes que estableixin les lleis.
article 165. Seguretat social
1. Correspon a la Generalitat, en matèria de seguretat social, respectant els principis d’unitat econòmica patrimonial i de solidaritat financera de la seguretat social, la competència compartida, que inclou:
a) Les funcions governatives sobre l’exercici dels drets de reunió i manifestació.
b) El compliment de les disposicions per a la conservació de la natura,
del medi ambient i dels recursos hidrològics.
a) El desplegament i l’execució de la legislació estatal, llevat de les
normes que configuren el règim econòmic.
b) La gestió del règim econòmic de la seguretat social.
c) L’organització i la gestió del patrimoni i dels serveis que integren
l’assistència sanitària i els serveis socials del sistema de la seguretat
social a Catalunya.
d) L’ordenació i l’exercici de les potestats administratives sobre les
institucions, les empreses i les fundacions que col·laboren amb el
sistema de la seguretat social, en les matèries a què fa referència la
lletra c, i també la coordinació de les activitats de prevenció de riscs
112
113
3. Corresponen a la Generalitat, en el marc de la legislació estatal sobre seguretat, les facultats executives que li atribueixi l’Estat i en tot
cas:
�e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6
d e l e s co m pe t è n c i e s
laborals que acompleixen a Catalunya les mútues d’accidents de
treball i malalties professionals.
e) El reconeixement i la gestió de les pensions no contributives.
f) La coordinació de les actuacions del sistema sanitari vinculades a
les prestacions de la seguretat social.
inclou, en tot cas, la regulació del règim de la protecció i de les institucions públiques de protecció i tutela dels menors desemparats, en
situació de risc i dels menors infractors, respectant en aquest darrer
cas la legislació penal.
b) La Generalitat participa en l’elaboració i la reforma de la legislació
penal i processal que incideixi en les competències de menors.
2. La Generalitat pot organitzar i administrar, a aquests efectes i dins
del seu territori, tots els serveis relacionats amb les matèries damunt
especificades, i exerceix la tutela de les institucions, les entitats i les
fundacions en matèria de sanitat i seguretat social, llevat de l’alta inspecció, que queda reservada a l’Estat.
article 166. Serveis socials, voluntariat, menors i promoció
de les famílies
1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de
serveis socials, que inclou en tot cas:
a) La regulació i l’ordenació de l’activitat de serveis socials, les prestacions tècniques i les prestacions econòmiques amb finalitat assistencial o complementàries d’altres sistemes de previsió pública.
b) La regulació i l’ordenació de les entitats, els serveis i els establiments públics i privats que presten serveis socials a Catalunya.
c) La regulació i l’aprovació dels plans i els programes específics dirigits a persones i col·lectius en situació de pobresa o de necessitat
social.
d) La intervenció i el control dels sistemes de protecció social complementària privats.
4. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de
promoció de les famílies i de la infància, que inclou en tot cas les mesures de protecció social i llur execució.
article 167. Símbols de Catalunya
Correspon a la Generalitat la competència exclusiva sobre la regulació, l’ordenació, la configuració i la preservació dels símbols de Catalunya, d’acord amb el que estableix aquest Estatut.
article 168. Sistema penitenciari
1. Correspon a la Generalitat la competència executiva de la legislació
de l’Estat en matèria penitenciària, que inclou en tot cas:
a) La competència exclusiva en matèria de protecció de menors, que
a) La capacitat per a dictar disposicions que adaptin la normativa penitenciària a la realitat social de Catalunya.
b) La totalitat de la gestió de l’activitat penitenciària a Catalunya, especialment la direcció, l’organització, el règim, el funcionament, la
planificació i la inspecció de les institucions penitenciàries de qualsevol tipus situades a Catalunya.
c) La planificació, la construcció i la reforma dels establiments penitenciaris situats a Catalunya.
d) L’administració i la gestió patrimonial dels immobles i dels equipaments adscrits a l’Administració penitenciària catalana i de tots els
mitjans materials que li siguin assignats.
e) La planificació i l’organització del treball remunerat de la població
reclusa, i també l’execució de les mesures alternatives a la presó i de
les activitats de reinserció.
114
115
2. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de
voluntariat, que inclou, en tot cas, la definició de l’activitat i la regulació i la promoció de les actuacions destinades a la solidaritat i a l’acció
voluntària que s’executin individualment o per mitjà d’institucions
públiques o privades.
3. Correspon a la Generalitat, en matèria de menors:
�e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6
d e l e s co m pe t è n c i e s
2. La Generalitat pot emetre informes en el procediment d’atorgament d’indults.
radors de les activitats vinculades a l’organització del transport, la logística i la distribució localitzades a Catalunya.
article 169. Transports
1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva sobre els transports terrestres de viatgers i mercaderies per carretera, ferrocarril i cable
que transcorrin íntegrament dins el territori de Catalunya, amb independència de la titularitat de la infraestructura. Aquesta competència
inclou en tot cas:
a) La regulació, la planificació, la gestió, la coordinació i la inspecció
dels serveis i les activitats.
b) La regulació de la intervenció administrativa per a l’exercici de les
activitats de transport.
c) La regulació del transport urbà i dels serveis de transport discrecional de viatgers en vehicles de turisme.
d) La regulació específica del transport turístic, escolar o de menors,
sanitari, funerari, de mercaderies perilloses o peribles i d’altres que
requereixin un règim específic, respectant les competències estatals
sobre seguretat pública.
e) La regulació d’un sistema de mediació en matèria de transports.
f) La potestat tarifària sobre transports terrestres.
6. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de
transport marítim i fluvial que transcorri íntegrament per Catalunya
que, respectant les competències de l’Estat en marina mercant i ports,
inclou:
a) La regulació, la planificació i la gestió del transport marítim i fluvial
de passatgers.
b) La intervenció administrativa per la prestació dels serveis i l’acompliment de les activitats que tinguin relació amb el transport marítim i fluvial.
c) Els requisits per a l’exercici de l’activitat.
article 170. Treball i relacions laborals
1. Correspon a la Generalitat la competència executiva en matèria de
treball i relacions laborals, que inclou en tot cas:
5. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva sobre els ope-
a) Les relacions laborals i les condicions de treball.
b) Les polítiques actives d’ocupació, que inclouen la formació dels demandants d’ocupació i dels treballadors en actiu, i també la gestió
de les subvencions corresponents. La Generalitat participa en els
plans o les activitats de formació que superin l’àmbit territorial de
Catalunya.
c) Les qualificacions professionals a Catalunya.
d) La intermediació laboral, que inclou la regulació, l’autorització i el
control de les agències de col·locació amb seu a Catalunya.
e) La negociació col·lectiva i el registre dels convenis col·lectius de
treball.
f) Els procediments de regulació d’ocupació i d’actuació administrativa en matèria de trasllats col·lectius entre centres de treball situats a
Catalunya.
g) La prevenció de riscs laborals i la seguretat i la salut en el treball.
h) La potestat sancionadora de les infraccions de l’ordre social, en
l’àmbit de les seves competències.
116
117
2. La integració de línies o serveis de transport que transcorrin íntegrament per Catalunya en línies o serveis d’àmbit superior requereix
l’informe previ de la Generalitat.
3. La Generalitat participa en l’establiment dels serveis ferroviaris que
garanteixin la comunicació amb altres comunitats autònomes o amb el
trànsit internacional, d’acord amb el que estableix el títol V.
4. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva sobre els centres
de transport, logística i distribució localitzats a Catalunya que inclou:
a) Els centres d’informació i distribució de càrregues.
b) Les estacions de transport per carretera.
�e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6
d e l e s co m pe t è n c i e s
i) La determinació dels serveis mínims de les vagues que tinguin lloc a
Catalunya.
j) El control de legalitat i, si escau, el registre posterior dels convenis
col·lectius de treball de les empreses que acompleixen llur activitat
exclusivament a Catalunya.
k) Els instruments de conciliació, mediació i arbitratge laborals.
l) L’elaboració del calendari de dies festius que ha de regir a tot el territori de Catalunya.
f) La fixació dels criteris, la regulació de les condicions i l’execució i el
control de les línies públiques d’ajut i de promoció del turisme.
2. Correspon a la Generalitat la competència executiva sobre la funció
pública inspectora en tot allò que regula aquest article. A aquest efecte, els funcionaris dels cossos que acompleixen aquesta funció depenen orgànicament i funcionalment de la Generalitat. Per mitjà dels
mecanismes de cooperació que determina el títol V, s’han d’establir les
fórmules de garantia de l’exercici eficaç de la funció inspectora en
l’àmbit social.
a) La programació i la coordinació del sistema universitari català, en el
marc de la coordinació general.
b) Les decisions de creació d’universitats públiques i l’autorització de
les privades.
c) L’aprovació dels estatuts de les universitats públiques i de les normes d’organització i funcionament de les universitats privades.
d) La coordinació dels procediments d’accés a les universitats.
e) El marc jurídic dels títols propis de les universitats, d’acord amb el
principi d’autonomia universitària.
f) El finançament propi de les universitats i, si escau, la gestió dels
fons estatals en matèria d’ensenyament universitari.
g) La regulació i la gestió del sistema propi de beques i ajuts a la formació universitària i, si escau, la regulació i la gestió dels fons estatals en aquesta matèria.
h) El règim retributiu del personal docent i investigador contractat de
les universitats i l’establiment de les retribucions addicionals del
personal docent funcionari.
article 171. Turisme
Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de turisme, que inclou en tot cas:
a) L’ordenació i la planificació del sector turístic.
b) La promoció del turisme que inclou la subscripció d’acords amb
ens estrangers i la creació d’oficines a l’estranger.
c) La regulació i la classificació de les empreses i els establiments turístics i la gestió de la xarxa d’establiments turístics de titularitat de
la Generalitat.
A fi de facilitar la coordinació entre aquests establiments i els establiments de
la xarxa de paradors de l’Estat situats a Catalunya, la Generalitat participa,
en els termes que estableixi la legislació estatal, en els òrgans d’administració
de Paradors de Turisme d’Espanya.
d) La regulació dels drets i els deures específics dels usuaris i els prestadors de serveis turístics i dels mitjans alternatius de resolució de
conflictes.
e) Els ensenyaments i la formació sobre turisme que no donin dret a
l’obtenció d’un títol oficial.
118
article 172. Universitats
1. Correspon a la Generalitat, en matèria d’ensenyament universitari,
sens perjudici de l’autonomia universitària, la competència exclusiva
sobre:
2. Correspon a la Generalitat, en matèria d’ensenyament universitari,
sens perjudici de l’autonomia universitària, la competència compartida
sobre tot allò a què no fa referència l’apartat 1, que inclou en tot cas:
a) La regulació dels requisits per a la creació i el reconeixement d’universitats i centres universitaris i l’adscripció d’aquests centres a les
universitats.
b) El règim jurídic de l’organització i el funcionament de les universitats públiques, incloent-hi els òrgans de govern i de representació.
c) L’adscripció i la desadscripció de centres docents públics o privats
119
�e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6
per a impartir títols universitaris oficials i la creació, la modificació
i la supressió de centres universitaris en universitats públiques, i
també el reconeixement d’aquests centres en universitats privades
i la implantació i la supressió d’ensenyaments.
d) La regulació del règim d’accés a les universitats.
e) La regulació del règim del professorat docent i investigador contractat i funcionari.
f) L’avaluació i el garantiment de la qualitat i de l’excel·lència de l’ensenyament universitari, i també del personal docent i investigador.
TÍTOL V
DE LES RELACIONS
INSTITUCIONALS
DE LA GENERALITAT
3. La competència executiva sobre l’expedició dels títols universitaris
oficials.
article 173. Videovigilància i control de so i enregistraments
Correspon a la Generalitat la competència sobre l’ús de la videovigilància i el control de so i enregistraments o altres mitjans anàlegs, en
l’àmbit públic, efectuats per la policia de Catalunya o per empreses i
establiments privats. La Generalitat ha d’exercir aquesta competència
respectant els drets fonamentals.
c a p í to l i
RELACIONS DE LA GENERALITAT AMB L’ESTAT
I AMB ALTRES COMUNITATS AUTÒNOMES
article 174. Disposicions generals
1. La Generalitat i l’Estat es presten ajuda mútua i col·laboren quan és
necessari per a l’exercici eficaç de les competències respectives i per a
la defensa dels interessos respectius.
2. La Generalitat pot establir amb altres comunitats autònomes relacions de col·laboració per a la fixació de polítiques comunes, per a l’exercici eficaç de les seves competències i per al tractament dels afers
d’interès comú, especialment quan tinguin un abast supraterritorial.
La Generalitat ha de prestar l’ajuda necessària a les altres comunitats
autònomes per a l’exercici eficaç de llurs competències.
3. La Generalitat participa en les institucions, els organismes i els procediments de presa de decisions de l’Estat que afectin les seves competències d’acord amb el que estableixen aquest Estatut i les lleis.
120
121
�e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6
secció primera
COL·LABORACIÓ AMB L’ESTAT I AMB ALTRES
COMUNITATS AUTÒNOMES
article 175. Instruments de col·laboració entre la Generalitat
i l’Estat
1. La Generalitat i l’Estat, en l’àmbit de les competències respectives,
poden subscriure convenis de col·laboració i fer ús dels altres mitjans
de col·laboració que considerin adequats per a acomplir els objectius
d’interès comú.
2. La Generalitat també col·labora amb l’Estat per mitjà dels òrgans i
els procediments multilaterals en els àmbits i els afers d’interès comú.
article 176. Efectes de la col·laboració entre la Generalitat i l’Estat
1. La participació de la Generalitat en els òrgans i els mecanismes bilaterals i multilaterals de col·laboració amb l’Estat i amb altres comunitats autònomes no altera la titularitat de les competències que li corresponen.
2. La Generalitat no queda vinculada per les decisions adoptades en el
marc dels mecanismes multilaterals de col·laboració voluntària amb
l’Estat i amb altres comunitats autònomes respecte a les quals no hagi
manifestat el seu acord.
3. La Generalitat pot fer constar reserves als acords adoptats en el
marc dels mecanismes multilaterals de col·laboració voluntària quan
s’hagin pres sense la seva aprovació.
article 177. Règim dels convenis entre la Generalitat i l’Estat
d e l e s r e l ac i o n s i n s t i t u c i o n a l s d e l a g e n e r a l i tat
Catalunya en el termini d’un mes a comptar del dia en què se signen.
La data de publicació dels convenis en el Boletín Oficial del Estado en
determina l’eficàcia pel que fa a tercers.
article 178. Convenis i acords amb altres comunitats autònomes
1. La Generalitat pot subscriure amb altres comunitats autònomes
convenis de col·laboració i acords de cooperació.
2. Els convenis i els acords amb les altres comunitats autònomes poden acordar, entre altres continguts, la creació d’òrgans mixtos i l’establiment de projectes, plans i programes conjunts.
3. La subscripció de convenis i acords només requereix l’aprovació
prèvia del Parlament en els casos que n’afectin les facultats legislatives.
En els altres casos, el Govern ha d’informar el Parlament de la subscripció en el termini d’un mes a comptar del dia de la signatura.
4. Els convenis de col·laboració subscrits per la Generalitat amb altres
comunitats autònomes s’han de comunicar a les Corts Generals i llur
vigència comença seixanta dies després d’aquesta comunicació, llevat
que les Corts Generals decideixin que s’han de qualificar com a
acords de cooperació que requereixen l’autorització prèvia a què fa
referència l’article 145.2 de la Constitució.
5. Els convenis i els acords subscrits per la Generalitat amb altres comunitats autònomes s’han de publicar en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya en el termini de quaranta-cinc dies i d’un mes,
respectivament, a comptar del dia en què se signen.
secció segona
PARTICIPACIÓ EN INSTITUCIONS I EN
PROCEDIMENTS DE PRESA DE DECISIONS ESTATALS
1. El règim jurídic dels convenis signats per la Generalitat, pel que fa a
aquesta, ha d’ésser establert per llei del Parlament.
article 179. Compareixença de senadors davant el Parlament
2. Els convenis subscrits entre el Govern de la Generalitat i el Govern
de l’Estat s’han de publicar en el Diari Oficial de la Generalitat de
Els senadors elegits a Catalunya i els que representen la Generalitat en
el Senat poden comparèixer davant el Parlament a petició pròpia per a
122
123
�e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6
d e l e s r e l ac i o n s i n s t i t u c i o n a l s d e l a g e n e r a l i tat
informar sobre llur activitat en el Senat, en els termes que estableix el
Reglament del Parlament.
els membres del Tribunal de Comptes, el Consell Econòmic i Social, l’Agència Tributària, la Comissió Nacional d’Energia, l’Agència Espanyola de Protecció de Dades, el Consell de Ràdio i Televisió, dels organismes que eventualment els substitueixin i dels que es
creïn en aquests àmbits, en els termes que estableix la legislació
aplicable.
article 180. Designació de membres del Tribunal Constitucional
i del Consell General del Poder Judicial
La Generalitat participa en els processos de designació de magistrats
del Tribunal Constitucional i de membres del Consell General del Poder Judicial, en els termes que estableixin les lleis o, si escau, l’ordenament parlamentari.
4. La Generalitat, si la naturalesa de l’ens ho requereix i la seva seu
principal no és a Catalunya, pot sol·licitar a l’Estat la creació de delegacions territorials dels organismes a què fa referència l’apartat 1.
article 181. Participació en l’ordenació general de l’activitat
secció tercera
LA COMISSIÓ BILATERAL GENERALITAT-ESTAT
econòmica
La Generalitat participa en l’elaboració de les decisions estatals que
afecten l’ordenació general de l’activitat econòmica en el marc del que
estableix l’article 131.2 de la Constitució.
article 182. Designació de representants en els organismes
econòmics i socials
1. La Generalitat designa o participa en els processos per a designar
els membres dels òrgans de direcció del Banc d’Espanya, la Comissió
Nacional del Mercat de Valors i la Comissió del Mercat de les Telecomunicacions, i dels organismes que eventualment els substitueixin, i
també dels altres organismes estatals que exerceixen funcions d’autoritat reguladora sobre matèries de rellevància econòmica i social relacionades amb les competències de la Generalitat, en els termes que estableix la legislació aplicable.
2. La Generalitat designa o participa en els processos per a designar
els membres dels organismes econòmics i energètics, de les institucions financeres i de les empreses públiques de l’Estat la competència
dels quals s’estengui al territori de Catalunya i que no siguin objecte
de traspàs, en els termes que estableix la legislació aplicable.
article 183. Funcions i composició de la Comissió Bilateral
Generalitat-Estat
1. La Comissió Bilateral Generalitat-Estat, d’acord amb els principis
que estableixen els articles 3.1 i 174, constitueix el marc general i permanent de relació entre el Govern de la Generalitat i el Govern de
l’Estat als efectes següents:
a) La participació i la col·laboració de la Generalitat en l’exercici de les
competències estatals que afectin l’autonomia de Catalunya.
b) L’intercanvi d’informació i l’establiment, quan escaigui, de mecanismes de col·laboració en les respectives polítiques públiques i els
assumptes d’interès comú.
2. Les funcions de la Comissió Bilateral Generalitat-Estat són deliberar, fer propostes i, si escau, adoptar acords en els casos establerts per
aquest Estatut i, en general, amb relació als àmbits següents:
3. La Generalitat designa o participa en els processos per a designar
a) Els projectes de llei que incideixen singularment en la distribució de
competències entre l’Estat i la Generalitat.
b) La programació de la política econòmica general del Govern de
l’Estat en tot allò que afecti singularment els interessos i les competències de la Generalitat i sobre l’aplicació i el desenvolupament
d’aquesta política.
124
125
�e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6
d e l e s r e l ac i o n s i n s t i t u c i o n a l s d e l a g e n e r a l i tat
c) L’impuls de les mesures adequades per a millorar la col·laboració
entre l’Estat i la Generalitat i assegurar un exercici més eficaç de les
competències respectives en els àmbits d’interès comú.
d) Els conflictes competencials plantejats entre les dues parts i la proposta, si escau, de mesures per a resoldre’ls.
e) L’avaluació del funcionament dels mecanismes de col·laboració que
s’hagin establert entre l’Estat i la Generalitat i la proposta de les
mesures que permetin millorar-lo.
f) La proposta de la relació d’organismes econòmics, institucions financeres i empreses públiques de l’Estat en els quals la Generalitat
pot designar representants, i les modalitats i les formes d’aquesta
representació.
g) El seguiment de la política europea per a garantir l’efectivitat de la
participació de la Generalitat en els assumptes de la Unió Europea.
h) El seguiment de l’acció exterior de l’Estat que afecti les competències pròpies de la Generalitat.
i) Les qüestions d’interès comú que estableixin les lleis o que plantegin les parts.
c a pi to l i i
RELACIONS DE LA GENERALITAT
AMB LA UNIÓ EUROPEA
3. La Comissió Bilateral Generalitat-Estat és integrada per un nombre
igual de representants de l’Estat i de la Generalitat. La seva presidència és exercida de manera alternativa entre les dues parts en torns d’un
any. La Comissió disposa d’una secretaria permanent i pot crear les
subcomissions i els comitès que cregui convenients. La Comissió elabora una memòria anual, que trasllada al Govern de l’Estat i al Govern de la Generalitat i al Parlament.
2. El Govern de l’Estat pot incorporar representants de la Generalitat
a les delegacions espanyoles que participin en els processos de revisió
i negociació dels tractats originaris i en els d’adopció de nous tractats,
en les matèries que afectin les competències exclusives de la Generalitat.
4. La Comissió Bilateral Generalitat-Estat es reuneix en sessió plenària almenys dues vegades l’any i sempre que ho demani una de les
dues parts.
5. La Comissió Bilateral Generalitat-Estat adopta el seu reglament intern i de funcionament per acord de les dues parts.
article 184. Disposició general
La Generalitat participa, en els termes que estableixen aquest Estatut i
la legislació de l’Estat, en els afers relacionats amb la Unió Europea
que afectin les competències o els interessos de Catalunya.
article 185. Participació en els tractats de la Unió Europea
1. La Generalitat ha d’ésser informada pel Govern de l’Estat de les
iniciatives de revisió dels tractats de la Unió Europea i dels processos
de subscripció i ratificació subsegüents. El Govern de la Generalitat i
el Parlament han de dirigir al Govern de l’Estat i a les Corts Generals
les observacions que estimin pertinents a aquest efecte.
article 186. Participació en la formació de les posicions de l’Estat
1. La Generalitat participa en la formació de les posicions de l’Estat
davant la Unió Europea, especialment davant el Consell de Ministres,
en els afers relatius a les competències o als interessos de Catalunya,
en els termes que estableixen aquest Estatut i la legislació sobre aquesta matèria.
2. La Generalitat ha de participar de manera bilateral en la formació
de les posicions de l’Estat en els afers europeus que l’afecten exclusivament. En els altres casos, la participació es fa en el marc dels procediments multilaterals que s’estableixin.
126
127
�e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6
d e l e s r e l ac i o n s i n s t i t u c i o n a l s d e l a g e n e r a l i tat
3. La posició expressada per la Generalitat és determinant per a la
formació de la posició estatal si afecta les seves competències exclusives i si de la proposta o la iniciativa europees poden derivar conseqüències financeres o administratives especialment rellevants per a
Catalunya. En els altres casos, aquesta posició ha d’ésser escoltada
per l’Estat.
Europea amb relació a les propostes legislatives europees si aquestes
propostes afecten competències de la Generalitat.
4. L’Estat ha d’informar la Generalitat de manera completa i actualitzada sobre les iniciatives i les propostes presentades davant la Unió
Europea. El Govern de la Generalitat i el Parlament de Catalunya han
de dirigir al Govern de l’Estat i a les Corts Generals, segons que correspongui, les observacions i les propostes que estimin pertinents sobre les dites iniciatives i propostes.
1. La Generalitat aplica i executa el dret de la Unió Europea en l’àmbit de les seves competències. L’existència d’una regulació europea no
modifica la distribució interna de competències que estableixen la
Constitució i aquest Estatut.
article 187. Participació en institucions i organismes europeus
1. La Generalitat participa en les delegacions espanyoles davant la
Unió Europea que tractin afers de la competència legislativa de la mateixa Generalitat, i especialment davant el Consell de Ministres i els
òrgans consultius i preparatoris del Consell i de la Comissió.
2. La participació que estableix l’apartat 1, si es refereix a competències exclusives de la Generalitat, permet, mitjançant acord previ, exercir la representació i la presidència d’aquests òrgans, d’acord amb la
normativa aplicable.
3. La Generalitat, d’acord amb l’Estat, participa en la designació de
representants en el marc de la representació permanent d’aquest en la
Unió Europea.
4. El Parlament pot establir relacions amb el Parlament Europeu en
àmbits d’interès comú.
article 189. Desenvolupament i aplicació del dret
de la Unió Europea
2. Si l’execució del dret de la Unió Europea requereix l’adopció de
mesures internes d’abast superior al territori de Catalunya que les comunitats autònomes competents no poden adoptar per mitjà de mecanismes de col·laboració o coordinació, l’Estat ha de consultar la Generalitat sobre aquestes circumstàncies abans que s’adoptin les dites
mesures. La Generalitat ha de participar en els òrgans que adoptin
aquestes mesures o, si aquesta participació no és possible, ha d’emetre
un informe previ.
3. En el cas que la Unió Europea estableixi una legislació que substitueixi la normativa bàsica de l’Estat, la Generalitat pot adoptar la legislació de desenvolupament a partir de les normes europees.
article 190. Gestió de fons europeus
Correspon a la Generalitat la gestió dels fons europeus en matèries de
la seva competència, en els termes que estableixen els articles 114
i 210.
article 191. Accions davant el Tribunal de Justícia
article 188. Participació en el control dels principis
de subsidiarietat i de proporcionalitat
1. La Generalitat té accés al Tribunal de Justícia de la Unió Europea
en els termes que estableixi la normativa europea.
El Parlament participa en els procediments de control dels principis
de subsidiarietat i de proporcionalitat que estableixi el dret de la Unió
2. El Govern de la Generalitat pot instar el Govern de l’Estat a iniciar
accions davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea en defensa
128
129
�e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6
d e l e s r e l ac i o n s i n s t i t u c i o n a l s d e l a g e n e r a l i tat
dels legítims interessos i competències de la Generalitat. La Generalitat col·labora en la defensa jurídica.
Amb aquesta finalitat, els òrgans de representació exterior de l’Estat
han de prestar el suport necessari a les iniciatives de la Generalitat.
3. La negativa del Govern de l’Estat a exercir les accions sol·licitades
ha d’ésser motivada i ha d’ésser comunicada immediatament a la Generalitat.
article 196. Tractats i convenis internacionals
article 192. Delegació de la Generalitat davant la Unió Europea
La Generalitat pot establir una delegació per a defensar millor els seus
interessos davant les institucions de la Unió Europea.
c a p í to l i i i
ACCIÓ EXTERIOR DE LA GENERALITAT
article 193. Disposicions generals
1. La Generalitat ha d’impulsar la projecció de Catalunya a l’exterior i
promoure els seus interessos en aquest àmbit, respectant la competència de l’Estat en matèria de relacions exteriors.
2. La Generalitat té capacitat per a portar a terme accions amb projecció exterior que derivin directament de les seves competències, sia de
manera directa, sia per mitjà dels òrgans de l’Administració general de
l’Estat.
article 194. Oficines a l’exterior
La Generalitat, per a la promoció dels interessos de Catalunya, pot establir oficines a l’exterior.
1. El Govern de l’Estat ha d’informar prèviament la Generalitat sobre
els actes de subscripció dels tractats que afectin d’una manera directa i
singular les competències de Catalunya. La Generalitat i el Parlament
poden dirigir al Govern les observacions que considerin pertinents.
2. Si es tracta de tractats que afecten Catalunya d’una manera directa i
singular, la Generalitat pot sol·licitar al Govern que integri representants de la Generalitat en les delegacions negociadores.
3. La Generalitat pot sol·licitar al Govern la subscripció de tractats internacionals en matèries de la seva competència.
4. La Generalitat ha d’adoptar les mesures necessàries per a executar
les obligacions derivades dels tractats i els convenis internacionals ratificats per Espanya o que vinculin l’Estat en l’àmbit de les seves competències.
article 197. Cooperació transfronterera, interregional
i al desenvolupament
1. La Generalitat ha de promoure la cooperació amb les regions europees amb què comparteix interessos econòmics, socials, ambientals i
culturals, i hi ha d’establir les relacions que corresponguin.
2. La Generalitat ha de promoure la cooperació amb altres territoris,
en els termes que estableix l’apartat 1.
3. La Generalitat ha de promoure programes de cooperació al desenvolupament.
article 195. Acords de col·laboració
La Generalitat, per a la promoció dels interessos de Catalunya, pot
subscriure acords de col·laboració en l’àmbit de les seves competències.
130
article 198. Participació en organismes internacionals
La Generalitat ha de participar en els organismes internacionals com-
131
�e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6
petents en matèries d’interès rellevant per a Catalunya, especialment
la UNESCO i altres organismes de caràcter cultural, en la forma que
estableixi la normativa corresponent.
TÍTOL VI
DEL FINANÇAMENT
DE LA GENERALITAT
article 199. Coordinació de les accions exteriors
La Generalitat ha d’impulsar i coordinar, en l’àmbit de les seves competències, les accions exteriors dels ens locals i dels organismes i altres
ens públics de Catalunya, sens perjudici de l’autonomia que tinguin.
article 200. Projecció internacional de les organitzacions
de Catalunya
La Generalitat ha de promoure la projecció internacional de les organitzacions socials, culturals i esportives de Catalunya i, si escau, llur
afiliació a les entitats afins d’àmbit internacional, en el marc del compliment dels seus objectius.
c a p í to l i
LES FINANCES DE LA GENERALITAT
article 201. Principis
1. Les relacions d’ordre tributari i financer entre l’Estat i la Generalitat són regulades per la Constitució, per aquest Estatut i per la llei orgànica a què fa referència l’apartat tercer de l’article 157 de la Constitució.
2. El finançament de la Generalitat es regeix pels principis d’autonomia financera, coordinació, solidaritat i transparència en les relacions
fiscals i financeres entre les administracions públiques, i també pels
principis de suficiència de recursos, responsabilitat fiscal, equitat i
lleialtat institucional entre les esmentades administracions.
3. El desenvolupament d’aquest títol correspon a la Comissió Mixta
d’Afers Econòmics i Fiscals Estat-Generalitat.
4. D’acord amb l’article 138.2 de la Constitució, el finançament de la
Generalitat no ha de comportar efectes discriminatoris envers Catalunya respecte a les altres comunitats autònomes. Aquest principi ha
de respectar plenament els criteris de solidaritat que enuncia l’article
206 d’aquest Estatut.
132
133
�e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6
article 202. Els recursos de la Generalitat
1. La Generalitat disposa d’unes finances autònomes i dels recursos financers suficients per a afrontar l’exercici adequat del seu autogovern.
2. La Generalitat gaudeix de plena autonomia de despesa per tal de
poder aplicar lliurement els seus recursos d’acord amb les directrius
polítiques i socials determinades per les seves institucions d’autogovern.
3. Els recursos de les finances de la Generalitat són constituïts per:
a) Els rendiments dels seus impostos, taxes, contribucions especials i
altres tributs propis.
b) El rendiment de tots els tributs estatals cedits, d’acord amb el que
disposa l’article 201 d’aquest Estatut.
c) Els recàrrecs sobre els tributs estatals.
d) Els ingressos procedents del Fons de compensació interterritorial i
d’altres assignacions establertes per la Constitució, si escau.
e) Altres transferències i assignacions amb càrrec als pressupostos generals de l’Estat.
f) Els ingressos per la percepció dels seus preus públics.
g) Els rendiments del patrimoni de la Generalitat.
h) Els ingressos de dret privat.
i) El producte d’emissió de deute i de les operacions de crèdit.
j) Els ingressos procedents de multes i sancions en l’àmbit de les seves
competències.
k) Els recursos procedents de la Unió Europea i de programes comunitaris.
l) Qualsevol altre recurs que pugui establir-se en virtut del que disposen aquest Estatut i la Constitució.
d e l f i n a n ç a m e n t d e l a g e n e r a l i tat
2. La Generalitat participa en el rendiment dels tributs estatals cedits a
Catalunya. A aquest efecte, aquests tributs tenen la consideració següent:
a) Tributs cedits totalment, que són aquells respecte als quals corresponen a la Generalitat la totalitat dels rendiments i la capacitat normativa.
b) Tributs cedits parcialment, que són aquells respecte als quals corresponen a la Generalitat una part dels rendiments i, si s’escau, la
capacitat normativa.
3. En el marc de les competències de l’Estat i de la Unió Europea, l’exercici de la capacitat normativa a què fa referència l’apartat 2 inclou
la participació en la fixació del tipus impositiu, les exempcions, les reduccions i les bonificacions sobre la base imposable i les deduccions
sobre la quota.
4. Corresponen a la Generalitat la gestió, la recaptació, la liquidació i
la inspecció dels tributs estatals cedits totalment, i també aquestes
funcions, en la mesura en què s’atribueixin, respecte als cedits parcialment, d’acord amb el que estableix l’article 204.
5. La Generalitat té competència per a establir, mitjançant una llei
del Parlament, els seus tributs propis, sobre els quals té capacitat
normativa.
6. L’exercici de la capacitat normativa en l’àmbit tributari, per part de
la Generalitat, es basa en els principis d’equitat i d’eficiència. En la seva actuació tributària, la Generalitat promou la cohesió i el benestar
socials, el progrés econòmic i la sostenibilitat mediambiental.
article 204. L’Agència Tributària de Catalunya
article 203. Competències financeres
1. La Generalitat té capacitat per a determinar el volum i la composició dels seus ingressos en l’àmbit de les seves competències financeres,
i també per a fixar l’afectació dels seus recursos a les finalitats de despesa que decideixi lliurement.
134
1. La gestió, la recaptació, la liquidació i la inspecció de tots els tributs
propis de la Generalitat de Catalunya, i també, per delegació de l’Estat, dels tributs estatals cedits totalment a la Generalitat, corresponen
a l’Agència Tributària de Catalunya.
2. La gestió, la recaptació, la liquidació i la inspecció dels altres impos-
135
�e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6
d e l f i n a n ç a m e n t d e l a g e n e r a l i tat
tos de l’Estat recaptats a Catalunya corresponen a l’Administració tributària de l’Estat, sens perjudici de la delegació que la Generalitat en
pugui rebre ni de la col·laboració que es pugui establir especialment
quan ho exigeixi la naturalesa del tribut.
A aquests efectes, la Generalitat i l’Administració General de l’Estat
poden també acordar els mecanismes de cooperació que siguin necessaris per a l’exercici adequat de les funcions de revisió per la via economicoadministrativa.
Per a desplegar el que determina el paràgraf anterior, s’ha de constituir, en el termini de dos anys, un consorci, o un ens equivalent, amb
participació paritària de l’Agència Estatal d’Administració Tributària i
de l’Agència Tributària de Catalunya. El Consorci es pot transformar
en l’Administració tributària a Catalunya.
3. Les dues administracions tributàries han d’establir els mecanismes
necessaris per a permetre la presentació i la recepció a les oficines
respectives de les declaracions i la resta de documentació amb transcendència tributària que hagin de produir efectes davant l’altra administració, amb vista a facilitar el compliment de les obligacions tributàries dels contribuents.
La Generalitat participa, en la forma que es determini, en els ens o organismes tributaris de l’Estat responsables de la gestió, la recaptació,
la liquidació i la inspecció dels tributs estatals cedits parcialment.
4. L’Agència Tributària de Catalunya s’ha de crear per llei del Parlament i disposa de plena capacitat i atribucions per a l’organització i
l’exercici de les funcions a què fa referència l’apartat 1.
5. L’Agència Tributària de Catalunya pot exercir per delegació dels
municipis les funcions de gestió tributària amb relació als tributs
locals.
article 205. Òrgans economicoadministratius
La Generalitat ha d’assumir, per mitjà dels seus propis òrgans economicoadministratius, la revisió per la via administrativa de les reclamacions que els contribuents puguin interposar contra els actes de gestió
tributària dictats per l’Agència Tributària de Catalunya.
article 206. Participació en el rendiment dels tributs estatals
i mecanismes d’anivellament i de solidaritat
1. El nivell de recursos financers de què disposi la Generalitat per a finançar els seus serveis i les seves competències s’ha de basar en criteris
de necessitats de despesa i ha de tenir en compte la seva capacitat fiscal,
entre altres criteris. A aquests efectes, els recursos de la Generalitat
són, entre altres, els que deriven dels seus ingressos tributaris, ajustats
a l’alça o a la baixa en funció de la seva participació en els mecanismes
d’anivellament i de solidaritat.
2. La Generalitat participa en el rendiment dels tributs estatals cedits.
El percentatge de participació s’estableix tenint en compte els seus
serveis i les seves competències.
3. Els recursos financers de què disposi la Generalitat es poden ajustar
perquè el sistema estatal de finançament disposi de recursos suficients
per a garantir l’anivellament i la solidaritat a les altres comunitats autònomes, a fi que els serveis d’educació, de sanitat i altres serveis socials essencials de l’estat del benestar prestats pels diferents governs
autonòmics puguin assolir nivells similars al conjunt de l’Estat, sempre que portin a terme un esforç fiscal també similar. De la mateixa
manera, la Generalitat rep recursos, si escau, dels mecanismes d’anivellament i de solidaritat. Els nivells esmentats són fixats per l’Estat.
4. La determinació dels mecanismes d’anivellament i de solidaritat
s’ha de fer d’acord amb el principi de transparència, i se n’ha d’avaluar
el resultat quinquennalment.
Tot això, sens perjudici de les competències que en matèria d’unificació de criteri corresponen a l’Administració General de l’Estat.
5. L’Estat ha de garantir que l’aplicació dels mecanismes d’anivellament no alteri en cap cas la posició de Catalunya en l’ordenació de
rendes per capita entre les comunitats autònomes abans de l’anivellament.
136
137
�e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6
d e l f i n a n ç a m e n t d e l a g e n e r a l i tat
6. S’ha de tenir en compte, com a variable bàsica per a determinar les
necessitats de despesa a què fa referència l’apartat 1, la població, rectificada pels costos diferencials i per variables demogràfiques, en particular per un factor de correcció establert en funció del percentatge de
població immigrant. Així mateix, s’han de tenir en compte la densitat
de població, la dimensió dels nuclis urbans i la població en situació
d’exclusió social.
2. Les dues administracions s’han de facilitar mútuament l’accés a la informació estadística i de gestió que sigui necessària per a exercir millor
les competències respectives, en un marc de cooperació i transparència.
article 207. El tractament fiscal
La Generalitat gaudeix del tractament fiscal que les lleis estableixen
per a l’Estat en els impostos estatals.
article 208. Actualització del finançament
1. L’Estat i la Generalitat han d’actualitzar quinquennalment el sistema de finançament, tenint en compte l’evolució del conjunt de recursos públics disponibles i la de les necessitats de despesa de les diferents administracions.
Aquesta actualització s’ha d’efectuar sens perjudici del seguiment i,
eventualment, la posada al dia de les variables bàsiques emprades per a
la determinació dels recursos proporcionats pel sistema de finançament.
2. L’actualització a què fa referència l’apartat 1 ha d’ésser aprovada per
la Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals Estat-Generalitat.
article 210. La Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals
Estat-Generalitat
1. La Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals Estat-Generalitat
és l’òrgan bilateral de relació entre l’Administració de l’Estat i la Generalitat en l’àmbit del finançament autonòmic. Li corresponen la
concreció, l’aplicació, l’actualització i el seguiment del sistema de finançament, i també la canalització del conjunt de relacions fiscals i financeres de la Generalitat i l’Estat. És integrada per un nombre igual
de representants de l’Estat i de la Generalitat. La presidència d’aquesta Comissió Mixta és exercida de manera rotatòria entre les dues parts
en torns d’un any.
La Comissió adopta el seu reglament intern i de funcionament per
acord entre les dues delegacions. La Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals Estat-Generalitat exerceix les seves funcions sens perjudici dels acords subscrits pel Govern de Catalunya en aquesta matèria
en institucions i organismes de caràcter multilateral.
2. Correspon a la Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals EstatGeneralitat:
1. D’acord amb el principi de lleialtat institucional, s’ha de valorar
l’impacte financer, positiu o negatiu, que les disposicions generals
aprovades per l’Estat tinguin sobre la Generalitat o les aprovades per
la Generalitat tinguin sobre l’Estat, en un període de temps determinat, en forma d’una variació de les necessitats de despesa o de la capacitat fiscal, a fi d’establir els mecanismes d’ajustament necessaris.
a) Acordar l’abast i les condicions de la cessió de tributs de titularitat
estatal i, especialment, els percentatges de participació en el rendiment dels tributs estatals cedits parcialment a què fa referència l’article 206, i també fer-ne la revisió quinquennal.
b) Acordar la contribució a la solidaritat i als mecanismes d’anivellament a què fa referència l’article 206.
c) Establir els mecanismes de col·laboració entre l’Administració tributària de Catalunya i l’Administració tributària de l’Estat als quals
fa referència l’article 204, i també els criteris de coordinació i d’harmonització fiscal d’acord amb les característiques o la naturalesa
dels tributs cedits.
138
139
article 209. Lleialtat institucional
�e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6
d e l f i n a n ç a m e n t d e l a g e n e r a l i tat
d) Negociar el percentatge de participació de Catalunya en la distribució territorial dels fons estructurals europeus.
e) Aplicar els mecanismes d’actualització que estableix l’article 208.
f) Acordar la valoració dels traspassos de serveis de l’Estat a la Generalitat.
g) Establir els mecanismes de col·laboració entre la Generalitat i l’Administració de l’Estat que siguin necessaris per a l’exercici adequat
de les funcions de revisió per la via economicoadministrativa a què
fa referència l’article 205.
h) Acordar els mecanismes de col·laboració entre la Generalitat i l’Administració General de l’Estat per a l’exercici de les funcions en
matèria cadastral a què fa referència l’article 221.
nismes, les institucions i les empreses que en depenen. Correspon al
Govern d’elaborar i executar el pressupost, i al Parlament, d’examinar-lo, esmenar-lo, aprovar-lo i controlar-lo. La llei de pressupostos
no pot crear tributs, però pot modificar-ne si una llei tributària substantiva així ho estableix.
3. D’acord amb el que estableix l’article 209, la Comissió Mixta
d’Afers Econòmics i Fiscals Estat-Generalitat ha de proposar les mesures de cooperació necessàries per a garantir l’equilibri del sistema de
finançament que estableix aquest títol quan pugui ésser alterat per decisions legislatives estatals o de la Unió Europea.
2. Els títols emesos tenen a tots els efectes la consideració de fons públics i gaudeixen dels mateixos beneficis i condicions que els que emet
l’Estat.
4. La part catalana de la Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals
Estat-Generalitat ret comptes al Parlament sobre el compliment dels
preceptes d’aquest capítol.
c a p í to l i i
EL PRESSUPOST DE LA GENERALITAT
article 211. Competències de la Generalitat
La Generalitat té competència exclusiva per a ordenar i regular les seves finances.
article 213. Recurs a l’endeutament
1. La Generalitat pot recórrer a l’endeutament i emetre deute públic
per a finançar despeses d’inversió dins els límits que la mateixa Generalitat determini i respectant els principis generals i la normativa
estatal.
article 214. Estabilitat pressupostària
Correspon a la Generalitat l’establiment dels límits i les condicions
per a assolir els objectius d’estabilitat pressupostària dins els principis
i la normativa de l’Estat i de la Unió Europea.
article 215. El patrimoni de la Generalitat
1. El patrimoni de la Generalitat és integrat pels béns i els drets dels
quals és titular i pels que adquireixi per qualsevol títol jurídic.
2. Una llei del Parlament ha de regular l’administració, la defensa i la
conservació del patrimoni de la Generalitat.
article 216. Empreses públiques
article 212. El pressupost de la Generalitat
El pressupost de la Generalitat té caràcter anual, és únic i inclou totes
les despeses i tots els ingressos de la Generalitat, i també els dels orga-
La Generalitat pot constituir empreses públiques per a complir les
funcions que són de la seva competència, d’acord amb el que estableixen les lleis del Parlament.
140
141
�e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6
c a p í to l i i i
LES FINANCES DELS GOVERNS LOCALS
article 217. Principis rectors
Les finances locals es regeixen pels principis de suficiència de recursos, equitat, autonomia i responsabilitat fiscal. La Generalitat vetlla
pel compliment d’aquests principis.
article 218. Autonomia i competències financeres
1. Els governs locals tenen autonomia pressupostària i de despesa en
l’aplicació de llurs recursos, incloent-hi les participacions que percebin a càrrec dels pressupostos d’altres administracions públiques,
dels quals poden disposar lliurement en l’exercici de llurs competències.
2. La Generalitat té competència, en el marc establert per la Constitució i per la normativa de l’Estat, en matèria de finançament local.
Aquesta competència pot incloure la capacitat legislativa per a establir
i regular els tributs propis dels governs locals i inclou la capacitat per
a fixar els criteris de distribució de les participacions a càrrec del pressupost de la Generalitat.
3. Els governs locals tenen capacitat per a regular llurs pròpies finances en el marc de les lleis. Aquesta capacitat inclou la potestat de fixar
la quota o el tipus dels tributs locals, i també les bonificacions i les
exempcions, dins els límits que estableixen les lleis.
4. Correspon als governs locals, en el marc que estableix la normativa
reguladora del sistema tributari local, la competència per a gestionar,
recaptar i inspeccionar llurs tributs, sens perjudici que la puguin delegar a la Generalitat i que puguin participar en l’Agència Tributària de
Catalunya.
5. Correspon a la Generalitat l’exercici de la tutela financera sobre els
governs locals, respectant l’autonomia que els reconeix la Constitució.
142
d e l f i n a n ç a m e n t d e l a g e n e r a l i tat
article 219. Suficiència de recursos
1. La Generalitat ha d’establir un fons de cooperació local destinat als
governs locals. El fons, de caràcter incondicionat, s’ha de dotar a partir de tots els ingressos tributaris de la Generalitat i s’ha de regular per
mitjà d’una llei del Parlament.
Addicionalment, la Generalitat pot establir programes de col·laboració financera específica per a matèries concretes.
2. Els ingressos dels governs locals consistents en participacions en
tributs i en subvencions incondicionades estatals són percebuts per
mitjà de la Generalitat, que els ha de distribuir d’acord amb el que
disposi la llei de finances locals de Catalunya, l’aprovació de la qual
requereix una majoria de tres cinquenes parts, i respectant els criteris
que fixi la legislació de l’Estat en aquesta matèria. En el cas de les subvencions incondicionades, aquests criteris han de permetre que el Parlament pugui incidir en la distribució dels recursos amb l’objectiu d’atendre la singularitat del sistema institucional de Catalunya a què fa
referència l’article 5 d’aquest Estatut.
3. Es garanteixen als governs locals els recursos suficients per a afrontar
la prestació dels serveis la titularitat o la gestió dels quals se’ls traspassi
o se’ls delegui. Tota nova atribució de competències ha d’anar acompanyada de l’assignació dels recursos suplementaris necessaris per a finançar-les correctament, de manera que es tingui en compte el finançament del cost total i efectiu dels serveis traspassats. El compliment
d’aquest principi és una condició necessària perquè entri en vigor la
transferència o la delegació de la competència. A aquest efecte, es poden
establir diverses formes de finançament, incloent-hi la participació en
els recursos de les finances de la Generalitat o, si escau, de l’Estat.
4. La distribució de recursos procedents de subvencions incondicionades o de participacions genèriques en impostos s’ha de portar a terme tenint en compte la capacitat fiscal i les necessitats de despesa dels
governs locals i garantint-ne en tot cas la suficiència.
5. La distribució dels recursos entre els governs locals no pot comportar en cap cas una minoració dels recursos obtinguts per cadascun
143
�e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6
d’aquests, segons els criteris utilitzats en l’exercici anterior a l’entrada
en vigor dels preceptes d’aquest Estatut.
TÍTOL VII
DE LA REFORMA DE L’ESTATUT
article 220. Llei de finances locals
1. El Parlament ha d’aprovar la seva pròpia llei de finances locals per a
desplegar els principis i les disposicions que estableix aquest capítol.
2. Les facultats en matèria de finances locals que aquest capítol atribueix a la Generalitat s’han d’exercir amb respecte a l’autonomia local
i escoltat el Consell de Governs Locals, que estableix l’article 85.
article 221. El cadastre
L’Administració General de l’Estat i la Generalitat han d’establir les
vies de col·laboració necessàries per a assegurar la participació de la
Generalitat en les decisions i l’intercanvi d’informació que calguin per
a l’exercici de les seves competències.
Així mateix, s’han d’establir formes de gestió consorciada del cadastre
entre l’Estat, la Generalitat i els municipis, d’acord amb el que disposi
la normativa de l’Estat i de manera que es garanteixin la plena disponibilitat de les bases de dades per a totes les administracions i la unitat
de la informació.
144
article 222. La reforma dels títols que no afecten les relacions
amb l’Estat
1. La reforma dels títols I i II de l’Estatut s’ha d’ajustar als procediments següents:
a) La iniciativa de la reforma correspon al Parlament de Catalunya, a
proposta d’una cinquena part dels seus diputats, i al Govern de la
Generalitat. Els ajuntaments de Catalunya poden proposar al Parlament l’exercici de la iniciativa de reforma si així ho demanen un
mínim del 20% dels plens municipals, que representin un mínim
del 20% de la població.
També poden proposar-la 300.000 signatures acreditades dels ciutadans de Catalunya amb dret de vot.
El Parlament ha de regular aquests dos procediments per a proposar l’exercici de la iniciativa de la reforma.
b) L’aprovació de la reforma requereix el vot favorable de les dues
terceres parts dels membres del Parlament, la remissió i la consulta a les Corts Generals, la ratificació de les Corts per mitjà
d’una llei orgànica i el referèndum positiu dels electors de Catalunya.
c) Si en el termini de trenta dies a partir de la recepció de la consulta
establerta per la lletra b les Corts Generals es declaren afectades per
145
�e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6
d e l a r e f o r m a d e l ’ e s tat u t
la reforma, aquesta ha de seguir el procediment establert per l’article 223.
d) Una vegada ratificada la reforma per les Corts Generals, la Generalitat l’ha de sotmetre a referèndum.
bleix el Reglament del Congrés dels Diputats, una proposta conjunta en el termini de dos mesos.
f) La tramitació de la proposta de reforma de l’Estatut al Senat ha de
seguir un procediment anàleg a l’establert per la lletra e en els termes del Reglament del Senat. En aquest cas, la delegació del Parlament, amb les adaptacions corresponents, ha de constituir, conjuntament amb membres de la comissió competent del Senat, una
comissió mixta paritària per tal de formular de comú acord una
proposta conjunta.
g) Si la comissió mixta paritària no arriba a formular una proposta
conjunta, la proposta de reforma de l’Estatut s’ha de tramitar d’acord amb el procediment ordinari establert pels respectius reglaments parlamentaris.
h) El Parlament, per la majoria absoluta dels seus membres, pot retirar
les propostes de reforma que hagi aprovat en qualsevol moment de
la tramitació a les Corts Generals abans que siguin aprovades de
manera definitiva. La retirada de la proposta de reforma no comporta en cap cas l’aplicació del que estableix l’apartat 2.
i) L’aprovació de la reforma per les Corts Generals per mitjà d’una
llei orgànica ha d’incloure l’autorització de l’Estat perquè la Generalitat convoqui en el termini màxim de sis mesos el referèndum a
què fa referència la lletra b.
2. Si la proposta de reforma no és aprovada pel Parlament o pel cos
electoral, no pot ésser sotmesa novament al debat i la votació del Parlament fins que hagi transcorregut un any.
article 223. La reforma de la resta dels títols
1. La reforma dels títols de l’Estatut no inclosos en l’article 222 s’ha
d’ajustar al procediment següent:
a) La iniciativa de reforma correspon al Parlament, al Govern de la
Generalitat i a les Corts Generals. Els ajuntaments i els titulars
del dret de vot al Parlament poden proposar al Parlament que
exerceixi la iniciativa de reforma en els termes establerts per l’article 222.1.a.
b) L’aprovació de la reforma requereix el vot favorable de les dues terceres parts dels membres del Parlament, l’aprovació de les Corts
Generals per mitjà d’una llei orgànica i, finalment, el referèndum
positiu dels electors.
c) Una vegada aprovada la proposta de reforma de l’Estatut, el Parlament l’ha de trametre al Congrés dels Diputats.
d) La proposta de reforma pot ésser sotmesa a un vot de ratificació del
Congrés i del Senat d’acord amb el procediment que estableixen els
reglaments parlamentaris respectius. El Parlament ha de nomenar
una delegació per a presentar la proposta de reforma de l’Estatut
davant el Congrés i el Senat. Si les Corts Generals ratifiquen la proposta de reforma de l’Estatut, es considera aprovada la llei orgànica
corresponent.
e) Si no s’aplica el procediment establert per la lletra d, s’ha de constituir una comissió mixta paritària, formada per membres de la comissió competent del Congrés dels Diputats i una delegació del
Parlament amb representació proporcional dels grups parlamentaris, per tal de formular de comú acord, i pel procediment que esta-
146
2. Si la proposta de reforma no és aprovada pel Parlament, per les
Corts Generals o pel cos electoral, no pot ésser sotmesa novament al
debat i la votació del Parlament fins que hagi transcorregut un any.
147
�e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6
disposició addicional primera
disposició addicional quarta
Designació de senadors
Capacitat de finançament
1. Correspon al Parlament de designar els senadors que representen
la Generalitat al Senat, en els termes que estableix una llei aprovada
per la majoria absoluta del Ple del Parlament en una votació final sobre el conjunt del text. La designació s’ha de fer amb una convocatòria específica i en proporció al nombre de diputats de cada grup parlamentari.
2. El Parlament, per mitjà d’una llei aprovada en una votació final sobre el conjunt del text per majoria absoluta, ha d’adequar les normes
relatives a l’elecció dels senadors a la reforma constitucional del Senat,
en allò que hi correspongui.
disposició addicional segona
Acords amb el Govern de l’Estat
Si l’Estatut estableix que la posició del Govern de la Generalitat és determinant per a conformar un acord amb el Govern de l’Estat i aquest
no l’acull, el Govern de l’Estat ho ha de motivar davant la Comissió
Bilateral Generalitat-Estat.
disposició addicional tercera
Inversions en infraestructures
1. La inversió de l’Estat a Catalunya en infraestructures, exclòs el
Fons de compensació interterritorial, s’ha d’equiparar a la participació
relativa del producte interior brut de Catalunya amb relació al producte interior brut de l’Estat per un període de set anys. Aquestes inversions poden emprar-se també per a l’alliberament de peatges o la
construcció d’autovies alternatives.
2. A aquest fi, s’ha de constituir una comissió integrada per les administracions estatal, autonòmica i local.
148
1. La Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals Estat-Generalitat
ha d’elaborar els informes necessaris per a avaluar el compliment del
que disposa l’article 201.4.
2. Els mecanismes que eventualment s’hagin d’establir per a acomplir
el que disposa l’article 201.4 es poden aplicar gradualment fins a assolir l’objectiu.
disposició addicional cinquena
Revisió del règim especial de l’Aran
A partir de l’entrada en vigor d’aquest Estatut, en el termini de quatre
anys s’ha de revisar i modificar el règim especial de l’Aran per a adaptar-lo, en el que calgui, al que estableix aquest Estatut.
disposició addicional sisena
Administració ordinària
La Generalitat serà Administració ordinària de l’Estat a Catalunya
en la mesura que li siguin transferides, mitjançant els instruments que
corresponguin, les funcions executives que compleix l’Administració
de l’Estat per mitjà dels seus òrgans territorials a Catalunya.
ðisposició addicional setena
Relació de tributs cedits
A l’efecte del que estableix l’article 203.2, en el moment de l’entrada
en vigor d’aquest Estatut tenen la consideració de:
a) Tributs estatals cedits totalment:
Impost sobre successions i donacions.
Impost sobre el patrimoni.
Impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats.
Tributs sobre jocs d’atzar.
149
�e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6
Impost sobre les vendes al detall de determinats hidrocarburs.
Impost sobre determinats mitjans de transport.
Impost sobre l’electricitat.
b) Tributs estatals cedits parcialment:
Impost sobre la renda de les persones físiques.
Impost sobre el valor afegit.
Impost sobre hidrocarburs.
Impost sobre les labors del tabac.
Impost sobre l’alcohol i begudes derivades.
Impost sobre la cervesa.
Impost sobre el vi i begudes fermentades.
Impost sobre els productes intermedis.
El contingut d’aquesta disposició es pot modificar per mitjà d’un
acord entre el Govern de la Generalitat i el Govern de l’Estat, el qual
l’ha de tramitar com a projecte de llei. A aquest efecte, la modificació
d’aquesta disposició no es considera com a modificació de l’Estatut.
L’abast i les condicions de la cessió han d’ésser establerts per la Comissió Mixta a què fa referència l’article 210 que, en tot cas, l’ha de referir als rendiments a Catalunya. El Govern ha de tramitar l’acord de
la Comissió com a projecte de llei.
disposició addicional vuitena
Cessió de l’impost sobre la renda de les persones físiques
El primer projecte de llei de cessió d’impostos que s’aprovi a partir de
l’entrada en vigor d’aquest Estatut ha de contenir, en aplicació de la
disposició anterior, un percentatge de cessió de l’impost sobre la renda de les persones físiques del 50%.
Es considera com a produït al territori de la comunitat autònoma de
Catalunya el rendiment cedit de l’impost sobre la renda de les persones físiques que correspongui als subjectes passius que hi tenen llur
residència habitual.
Igualment, s’ha de proposar d’augmentar les competències normatives
de la comunitat sobre el dit impost.
150
disposició addicional novena
Cessió de l’impost sobre hidrocarburs, de l’impost sobre les
labors del tabac, de l’impost sobre l’alcohol i begudes derivades,
de l’impost sobre la cervesa, de l’impost sobre el vi i begudes
fermentades i de l’impost sobre productes intermedis
El primer projecte de llei de cessió d’impostos que s’aprovi a partir de
l’entrada en vigor d’aquest Estatut ha de contenir, en aplicació de la
disposició addicional setena, un percentatge de cessió del 58% del
rendiment dels impostos següents: l’impost sobre hidrocarburs, l’impost sobre les labors del tabac, l’impost sobre l’alcohol i begudes derivades, l’impost sobre la cervesa, l’impost sobre el vi i begudes fermentades i l’impost sobre productes intermedis. L’atribució a la comunitat
autònoma de Catalunya es determina en funció dels índexs que en cada cas corresponen.
disposició addicional desena
Cessió de l’impost sobre el valor afegit
El primer projecte de llei de cessió d’impostos que s’aprovi a partir de
l’entrada en vigor d’aquest Estatut ha de contenir, en aplicació de la
disposició addicional setena, un percentatge de cessió del 50% del
rendiment de l’impost sobre el valor afegit. L’atribució a la comunitat
autònoma de Catalunya es determina en funció del consum en el seu
territori.
disposició addicional onzena
Capacitat normativa
En el marc de les competències i de la normativa de la Unió Europea,
l’Administració General de l’Estat ha de cedir competències normatives sobre l’impost sobre el valor afegit en les operacions efectuades en
fase detallista els destinataris de les quals no tinguin la condició d’empresaris o professionals i en la tributació en fase detallista dels productes gravats pels impostos especials de fabricació.
151
�e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6
disposició addicional dotzena
disposició transitòria primera
Interpretació harmònica
Adaptació de les lleis i les normes amb rang de llei
Les normes de la llei orgànica a què fa referència l’article 157.3 de la
Constitució i les normes contingudes en aquest Estatut s’han d’interpretar harmònicament.
disposició addicional tretzena
Fons propis i comuns amb altres territoris
Els fons propis de Catalunya situats a l’Arxiu de la Corona d’Aragó i
a l’Arxiu Reial de Barcelona s’integren en el sistema d’arxius de Catalunya. Per a la gestió eficaç de la resta de fons comuns amb altres territoris de la Corona d’Aragó, la Generalitat ha de col·laborar amb el
Patronat de l’Arxiu de la Corona d’Aragó, amb les altres comunitats
autònomes que hi tenen fons compartits i amb l’Estat per mitjà dels
mecanismes que s’estableixin de mutu acord.
1. Les lleis del Parlament i les normes amb rang de llei del Govern vigents en el moment de l’entrada en vigor d’aquest Estatut que eventualment puguin resultar incompatibles amb els drets reconeguts pel
títol I mantenen la vigència per un termini màxim de dos anys, en el
qual han d’ésser adaptades a la regulació establerta per aquest Estatut.
2. Els grups parlamentaris, els membres del Parlament, el Govern i el
Síndic de Greuges, en el termini establert per l’apartat 1, poden sol·licitar dictamen al Consell de Garanties Estatutàries, en els termes establerts per llei, sobre la compatibilitat amb l’Estatut de les lleis del Parlament o de les normes amb rang de llei dictades pel Govern abans de
l’entrada en vigor d’aquest. El dictamen no té valor vinculant i pot fer
recomanacions al Parlament o al Govern per a modificar o derogar les
normes que consideri incompatibles.
disposició transitòria segona
disposició addicional catorzena
Jocs i apostes
Vigència de disposicions transitòries anteriors
El que disposa l’article 141.2 no és aplicable a la modificació de les modalitats dels jocs i apostes atribuïts, per a finalitats socials, a les organitzacions d’àmbit estatal, de caràcter social i sense finalitat de lucre, d’acord amb el que disposa la normativa aplicable a les dites organitzacions.
Les disposicions transitòries tercera, quarta i sisena de la Llei orgànica
4/1979, del 18 de desembre, d’Estatut d’autonomia de Catalunya,
mantenen, en el que correspon, la vigència com a regulació transitòria.
disposició derogatòria
Transparència
Es deroga la Llei orgànica 4/1979, del 18 de desembre, d’Estatut d’autonomia de Catalunya.
L’Estat, en compliment del principi de transparència, ha de publicar la liquidació provincial dels diversos programes de despesa pública a Catalunya.
disposició final primera
disposició addicional quinzena
Aplicació dels preceptes del títol VI
1. La Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals Estat-Generalitat
ha de concretar, en el termini de dos anys a partir de l’entrada en vigor
d’aquest Estatut, l’aplicació dels preceptes del títol VI.
152
153
�e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6
2. Els preceptes del títol VI es poden aplicar de manera gradual atenent llur viabilitat financera. En tot cas, aquesta aplicació ha d’ésser
plenament efectiva en el termini de cinc anys a partir de l’entrada en
vigor d’aquest Estatut.
disposició final segona
L’Agència Tributària de Catalunya
L’Agència Tributària de Catalunya, a què fa referència l’article 204,
s’ha de crear per llei del Parlament, en el termini d’un any a partir de
l’entrada en vigor d’aquest Estatut.
Les funcions que en aplicació d’aquest Estatut corresponguin a l’Agència Tributària de Catalunya han d’ésser exercides, fins que aquesta
es constitueixi, pels òrgans que les acomplien fins aleshores.
Índex
7
PREÀMBUL
11
TÍTOL PRELIMINAR
17
TÍTOL I
DELS DRETS, DEURES I PRINCIPIS RECTORS
17
Capítol I.
22
Capítol II.
28
Drets i deures de l’àmbit civil i social
Drets en l’àmbit polític i de l’Administració
Capítol III. Drets i deures lingüístics
Capítol IV. Garanties dels drets estatutaris
Capítol V. Principis rectors
39
TÍTOL II
24
27
disposició final tercera
Termini de creació de la Comissió Mixta d’Afers Econòmics
i Fiscals Estat-Generalitat
La Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals Estat-Generalitat,
que estableix l’article 210, s’ha de crear en el termini de sis mesos a
partir de l’entrada en vigor d’aquest Estatut. Mentre no es constitueixi, la Comissió Mixta de Valoracions Estat-Generalitat n’assumeix les
competències. La constitució de la Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals Estat-Generalitat comporta l’extinció immediata de la
Comissió Mixta de Valoracions Estat-Generalitat.
ðisposició final quarta
DE LES INSTITUCIONS
60
El Parlament
Capítol II. El president o presidenta de la Generalitat
Capítol III. El Govern i l’Administració de la Generalitat
Capítol IV. Les relacions entre el Parlament i el Govern
Capítol V. Altres institucions de la Generalitat
Capítol VI. El govern local
Capítol VII. Organització institucional pròpia de l’Aran
61
TÍTOL III
39
45
47
49
50
54
Relació d’entitats econòmiques i financeres
La Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals Estat-Generalitat, en el
termini de sis mesos a partir de l’entrada en vigor d’aquest Estatut, ha
de determinar la relació de les entitats a què fa referència l’article 182.
DEL PODER JUDICIAL A CATALUNYA
61
63
65
154
Capítol I.
Capítol I.
El Tribunal Superior de Justícia i el fiscal o la fiscal
superior de Catalunya
Capítol II. El Consell de Justícia de Catalunya
Capítol III. Competències de la Generalitat sobre
l’Administració de justícia
�71
TÍTOL IV
DE LES COMPETÈNCIES
71
Capítol I.
73
Capítol II.
Tipologia de les competències
Les matèries de les competències
121
TÍTOL V
DE LES RELACIONS INSTITUCIONALS
DE LA GENERALITAT
130
Relacions de la Generalitat amb l’Estat
i amb altres comunitats autònomes
Capítol II. Relacions de la Generalitat amb la Unió Europea
Capítol III. Acció exterior de la Generalitat
133
TÍTOL VI
121
127
Capítol I.
DEL FINANÇAMENT DE LA GENERALITAT
142
Les finances de la Generalitat
Capítol II. El pressupost de la Generalitat
Capítol III. Les finances dels governs locals
145
TÍTOL VII
133
140
Capítol I.
DE LA REFORMA DE L’ESTATUT
148
DISPOSICIONS ADDICIONALS
153
DISPOSICIONS TRANSITÒRIES
153
DISPOSICIÓ DEROGATÒRIA
153
DISPOSICIONS FINALS
�Biblioteca de Catalunya - Dades CIP
Catalunya
[Estatut (2006)]
Estatut d’autonomia de Catalunya 2006
I. Catalunya. Generalitat II. Títol III. Títol: Estatut (2006)
1. Catalunya. Estatut (2006)
342.4(467.1)“2006”(094)
Coordinació: Direcció General de Difusió Corporativa
© Antoni Tàpies, per la imatge de portada
Disseny gràfic: +3
Edició: Entitat Autònoma del Diari Oficial i de Publicacions
Impressió i enquadernació: BIGSA Indústria Gràfica
Dipòsit legal: B-42464-2006
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
04.03. Parlament de Catalunya
Description
An account of the resource
Agrupa la documentació generada al voltant de l'activitat de Pasqual Maragall com a diputat al Parlament de Catalunya, principalment a les legislatures 1999 a 2003 i després com a President de la Generalitat de 2003 a 2006. Però també del període que en va ser de 1988 a 1995.
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Estatut d'autonomia de Catalunya 2006
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Parlament de Catalunya
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2006
Type
The nature or genre of the resource
Monografia
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Estatut
Catalunya
Parlament de Catalunya
Legislació
Catalunya. Generalitat
Description
An account of the resource
Text estatutari refrendat a Catalunya el 18/06/2006.
Publisher
An entity responsible for making the resource available
Entitat Autònoma del Diari Oficial i de Publicacions
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Barcelona
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Legislació
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/24/2691/2012_EstatutAutonomiaCatalunya_TextConsolidat.pdf
77544d629b3d81c635463cf302f85e39
PDF Text
Text
Estatut
d’autonomia
de Catalunya
TE X T CO N SO LI DAT
�Quarta edició, desembre del 2012 (edició núm. 435)
© Parlament de Catalunya
Parc de la Ciutadella, s/n • 08003 Barcelona
Tel. 933 046 635 • Fax 933 046 636
www.parlament.cat
A/e: edicions@parlament.cat
Text consolidat a càrrec dels Serveis Jurídics
i els Serveis d’Assessorament Lingüístic
del Parlament de Catalunya
Dipòsit legal: B-33418/2012
�Estatut d’autonomia de Catalunya
TEXT CONSOLIDAT
Barcelona, 2012
��Tramitació parlamentària i afectacions
Tràmits de l’aprovació de l’Estatut
Text de la proposta de reforma elaborat per la Ponència redactora
(BOPC 208, 11.07.2005).
Informe de la Ponència de la Comissió d’Organització i Administració
de la Generalitat i Govern Local (BOPC 211, 28.07.2005).
Dictamen de la Comissió d’Organització i Administració de la Generalitat
i Govern Local (BOPC 213, 01.08.2005; correcció d’errades: BOPC 214,
04.08.2005).
Dictamen del Consell Consultiu (BOPC 217, 06.09.2005).
Proposta aprovada pel Ple del Parlament (BOPC 224, 03.10.2005),
en sessió tinguda el dia 30 de setembre de 2005 (DSPC-P 54).
Presa en consideració pel Congrés dels Diputats (BOCG-B 210-2,
04.11.2005), en sessió tinguda el dia 2 de novembre de 2005
(DSCD-P 125).
Informe de la Ponència mixta paritària Congrés dels Diputats - Parlament
de Catalunya (BOCG-B 210-11,0 7.03.2006; correcció d’errades:
BOCG-B 210-12, 09.03.2006, i BOCG-B 210-13, 10.03.2006).
Dictamen de la Comissió Mixta Constitucional Congrés dels Diputats Parlament de Catalunya aprovat el dia 30 de març de 2006
(BOCG-B 210-14, 22.03.2006).
Debat final al Ple del Congrés dels Diputats (BOCG-B 210-15, 31.03.2006;
correcció d’errades: BOCG-B 210-16, 18.05.2006), en sessió tinguda
el dia 30 de març de 2006 (DSCD-P 166).
Dictamen elaborat per la Comissió Mixta Senat - Parlament de Catalunya
(BOCG-S-IIIB 12-g, 08.05.2006), en sessió tinguda els dies 3, 4 i 5
de maig de 2006 (DSS-C 318, 319 i 321).
Debat final al Ple del Senat (BOCG-S-IIIB 12-h, 12.05.2006), en sessió
tinguda el dia 10 de maig de 2006 (DSS-P 83).
Projecte de reforma de l’Estatut aprovat a Catalunya per referèndum
popular el dia 18 de juny de 2006.
Llei orgànica 6/2006, de reforma de l’Estatut d’autonomia de Catalunya,
sancionada per Sa Majestat el Rei Joan Carles I el dia 19 de juliol
de 2006.
5
�Publicada en català, en aranès i en castellà en el Diari Oficial
de la Generalitat de Catalunya (DOGC 4680, 20.07.2006).
Publicada en castellà en el Boletín Oficial del Estado
(BOE 172, 20.07.2006).
Modificacions de l’Estatut
Llei de l’Estat 16/2010, del 16 de juliol, del règim de cessió de tributs
de l’Estat a la Comunitat Autònoma de Catalunya i de fixació
de l’abast i les condicions de la cessió (BOE 173, 17.07.2010).
Vigència de preceptes de l’Estatut del 1979
En l’apèndix es reprodueix el text de les disposicions transitòries tercera,
quarta i sisena de la Llei orgànica 4/1979, del 18 de desembre, d’Estatut
d’autonomia de Catalunya, que, d’acord amb la disposició transitòria
segona d’aquesta Llei orgànica 6/2006, mantenen, en el que correspon,
la vigència com a regulació transitòria.
Sentències del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut
Sentència 31/2010, del 28 de juny, del Tribunal Constitucional
(RI 8045-2006), sobre l’Estatut d’autonomia de Catalunya
(BOE 172, 16.07.2010).
Sentència 48/2010, del 9 de setembre, del Tribunal Constitucional
(RI 9501-2006), sobre l’Estatut d’autonomia de Catalunya
(BOE 246, 11.10.2010).
Sentència 137/2010, del 16 de desembre, del Tribunal Constitucional
(RI 8675-2006), sobre l’Estatut d’autonomia de Catalunya
(BOE 16, 19.01.2011).
Sentència 138/2010, del 16 de desembre, del Tribunal Constitucional
(RI 9330-2006), sobre l’Estatut d’autonomia de Catalunya
(BOE 16, 19.01.2011).
Les afectacions de les sentències es recullen en aquest document de la manera següent:
• Els articles, paràgrafs, sintagmes o paraules declarats inconstitucionals o nuls
apareixen destacats en vermell.
• Els articles, paràgrafs, sintagmes o paraules subjectes a una interpretació conforme a la
sentència apareixen destacats entre claudàtors.
6
�ÍNDEX SISTEMÀTIC
Preàmbul . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 19
Títol preliminar
Article 1. Catalunya . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 21
Article 2. La Generalitat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 21
Article 3. Marc polític . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 22
Article 4. Drets i principis rectors . . . . . . . . . . . . . . . . 22
Article 5. Els drets històrics . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 22
Article 6. La llengua pròpia i les llengües oficials . . . . . . . . . 23
Article 7. La condició política de catalans . . . . . . . . . . . . . 23
Article 8. Símbols de Catalunya . . . . . . . . . . . . . . . . . 24
Article 9. El territori . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 24
Article 10. La capital . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 24
Article 11. L’Aran . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 24
Article 12. Els territoris amb vincles històrics, lingüístics
i culturals amb Catalunya . . . . . . . . . . . . . . . . . . 25
Article 13. Les comunitats catalanes a l’exterior . . . . . . . . . . 25
Article 14. Eficàcia territorial de les normes . . . . . . . . . . . . 25
7
�ÍNDEX SISTEMÀTIC DE L’ESTATUT D’AUTONOMIA
Títol I. Dels drets, deures i principis rectors
Capítol I. Drets i deures de l’àmbit civil i social
Article 15. Drets de les persones . . . . . . . . . . . . . . . . . 26
Article 16. Drets en l’àmbit de les famílies . . . . . . . . . . . . 26
Article 17. Drets dels menors . . . . . . . . . . . . . . . . . . 26
Article 18. Drets de les persones grans . . . . . . . . . . . . . . 26
Article 19. Drets de les dones . . . . . . . . . . . . . . . . . . 26
Article 20. Dret a viure amb dignitat el procés de la mort . . . . . . 27
Article 21. Drets i deures en l’àmbit de l’educació . . . . . . . . . 27
Article 22. Drets i deures en l’àmbit cultural . . . . . . . . . . . 28
Article 23. Drets en l’àmbit de la salut . . . . . . . . . . . . . . 28
Article 24. Drets en l’àmbit dels serveis socials . . . . . . . . . . 28
Article 25. Drets en l’àmbit laboral . . . . . . . . . . . . . . . 29
Article 26. Drets en l’àmbit de l’habitatge . . . . . . . . . . . . . 29
Article 27. Drets i deures amb relació al medi ambient . . . . . . . 29
Article 28. Drets dels consumidors i usuaris . . . . . . . . . . . 30
Capítol II. Drets en l’àmbit polític i de l’Administració
Article 29. Dret de participació . . . . . . . . . . . . . . . . . 30
Article 30. Drets d’accés als serveis públics i a una bona Administració . . 31
Article 31. Dret a la protecció de les dades personals . . . . . . . . 32
Capítol III. Drets i deures lingüístics
Article 32. Drets i deures de coneixement i ús de les llengües . . . . 32
Article 33. Drets lingüístics davant les administracions públiques
i les institucions estatals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 32
Article 34. Drets lingüístics dels consumidors i usuaris . . . . . . . 33
Article 35. Drets lingüístics en l’àmbit de l’ensenyament . . . . . . 33
Article 36. Drets amb relació a l’aranès . . . . . . . . . . . . . . 34
Capítol IV. Garanties dels drets estatutaris
Article 37. Disposicions generals . . . . . . . . . . . . . . . . 34
Article 38. Tutela . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 35
Capítol V. Principis rectors
Article 39. Disposicions generals . . . . . . . . . . . . . . . . 35
Article 40. Protecció de les persones i de les famílies . . . . . . . . 36
8
�ÍNDEX SISTEMÀTIC DE L’ESTATUT D’AUTONOMIA
Article 41. Perspectiva de gènere . . . . . . . . . . . . . . . . . 37
Article 42. Cohesió i benestar socials . . . . . . . . . . . . . . . 38
Article 43. Foment de la participació . . . . . . . . . . . . . . . 38
Article 44. Educació, recerca i cultura . . . . . . . . . . . . . . 39
Article 45. Àmbit socioeconòmic . . . . . . . . . . . . . . . . 39
Article 46. Medi ambient, desenvolupament sostenible
i equilibri territorial . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 41
Article 47. Habitatge . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 42
Article 48. Mobilitat i seguretat viària . . . . . . . . . . . . . . 42
Article 49. Protecció dels consumidors i usuaris . . . . . . . . . . 42
Article 50. Foment i difusió del català . . . . . . . . . . . . . . 42
Article 51. Cooperació al foment de la pau i cooperació
al desenvolupament . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 43
Article 52. Mitjans de comunicació social . . . . . . . . . . . . 43
Article 53. Accés a les tecnologies de la informació i de la comunicació 44
Article 54. Memòria històrica . . . . . . . . . . . . . . . . . . 44
Títol II. De les institucions
Capítol I. El Parlament
Article 55. Disposicions generals . . . . . . . . . . . . . . . . 45
Article 56. Composició i règim electoral . . . . . . . . . . . . . 45
Article 57. Estatut dels diputats . . . . . . . . . . . . . . . . . 45
Article 58. Autonomia parlamentària . . . . . . . . . . . . . . 46
Article 59. Organització i funcionament . . . . . . . . . . . . . 46
Article 60. Règim de les reunions i les sessions . . . . . . . . . . 47
Article 61. Funcions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 48
Article 62. Iniciativa legislativa i exercici de la funció legislativa . . . 48
Article 63. Delegació en el Govern de la potestat legislativa . . . . . 49
Article 64. Decrets llei . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 49
Article 65. Promulgació i publicació de les lleis . . . . . . . . . . 50
Article 66. Causes de finiment de la legislatura . . . . . . . . . . 50
Capítol II. El president o presidenta de la Generalitat
Article 67. Elecció, nomenament, estatut personal, cessament
i competències . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 50
9
�ÍNDEX SISTEMÀTIC DE L’ESTATUT D’AUTONOMIA
Capítol III. El Govern i l’Administració de la Generalitat
Secció primera. El Govern
Article 68. Funcions, composició, organització i cessament . . . . . 52
Article 69. El conseller primer o consellera primera . . . . . . . . 52
Article 70. Estatut personal dels membres del Govern . . . . . . . 52
Secció segona. L’Administració de la Generalitat
Article 71. Disposicions generals i principis d’organització
i funcionament . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 53
Article 72. Òrgans consultius del Govern . . . . . . . . . . . . . 54
Capítol IV. Les relacions entre el Parlament i el Govern
Article 73. Drets i obligacions dels membres del Govern envers
el Parlament . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 54
Article 74. Responsabilitat política del Govern i dels seus membres . . 54
Article 75. Dissolució anticipada del Parlament . . . . . . . . . . 55
Capítol V. Altres institucions de la Generalitat
Secció primera. El Consell de Garanties Estatutàries
Article 76. Funcions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 55
Article 77. Composició i funcionament . . . . . . . . . . . . . 56
Secció segona. El Síndic de Greuges
Article 78. Funcions i relacions amb altres institucions anàlogues . . 56
Article 79. Designació i estatut del síndic de greuges . . . . . . . . 57
Secció tercera. La Sindicatura de Comptes
Article 80. Funcions i relacions amb el Tribunal de Comptes . . . . 58
Article 81. Composició, funcionament i estatut personal . . . . . . 58
Secció quarta. Regulació del Consell de l’Audiovisual de Catalunya
Article 82. El Consell de l’Audiovisual de Catalunya . . . . . . . . 58
Capítol VI. El govern local
Secció primera. Organització territorial local
Article 83. Organització del govern local de Catalunya . . . . . . . 59
Article 84. Competències locals . . . . . . . . . . . . . . . . . 59
Article 85. El Consell de Governs Locals . . . . . . . . . . . . . 60
10
�ÍNDEX SISTEMÀTIC DE L’ESTATUT D’AUTONOMIA
Secció segona. El municipi
Article 86. El municipi i l’autonomia municipal . . . . . . . . . . 61
Article 87. Principis d’organització i funcionament i potestat
normativa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 62
Article 88. Principi de diferenciació . . . . . . . . . . . . . . . 62
Article 89. Règim especial del municipi de Barcelona . . . . . . . 62
Secció tercera. La vegueria
Article 90. La vegueria . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 63
Article 91. El Consell de Vegueria . . . . . . . . . . . . . . . . 63
Secció quarta. La comarca i els altres ens locals supramunicipals
Article 92. La comarca . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 63
Article 93. Els altres ens locals supramunicipals . . . . . . . . . . 64
Capítol VII. Organització institucional pròpia de l’Aran
Article 94. Règim jurídic . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 64
Títol III. Del poder judicial a Catalunya
Capítol I. El Tribunal Superior de Justícia i el fiscal o la fiscal superior
de Catalunya
Article 95. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya . . . . . . 65
Article 96. El fiscal o la fiscal superior de Catalunya . . . . . . . . 66
Capítol II. El Consell de Justícia de Catalunya
Article 97. El Consell de Justícia de Catalunya . . . . . . . . . . . 66
Article 98. Atribucions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 67
Article 99. Composició, organització i funcionament . . . . . . . 68
Article 100. Control dels actes del Consell de Justícia de Catalunya . 68
Capítol III. Competències de la Generalitat sobre l’Administració
de justícia
Article 101. Oposicions i concursos . . . . . . . . . . . . . . . 69
Article 102. El personal judicial i la resta del personal al servei
de l’Administració de justícia a Catalunya . . . . . . . . . . . 69
Article 103. Mitjans personals . . . . . . . . . . . . . . . . . . 70
Article 104. Mitjans materials . . . . . . . . . . . . . . . . . . 71
Article 105. Oficina judicial i institucions i serveis de suport . . . . 72
11
�ÍNDEX SISTEMÀTIC DE L’ESTATUT D’AUTONOMIA
Article 106. Justícia gratuïta. Procediments de mediació
i de conciliació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 72
Article 107. Demarcació, planta i capitalitat judicials . . . . . . . 72
Article 108. Justícia de pau i de proximitat . . . . . . . . . . . . 72
Article 109. Clàusula subrogatòria . . . . . . . . . . . . . . . . 73
Títol IV. De les competències
Capítol I. Tipologia de les competències
Article 110. Competències exclusives . . . . . . . . . . . . . . . 73
Article 111. Competències compartides . . . . . . . . . . . . . 73
Article 112. Competències executives . . . . . . . . . . . . . . 74
Article 113. Competències de la Generalitat i normativa
de la Unió Europea . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 74
Article 114. Activitat de foment . . . . . . . . . . . . . . . . . 74
Article 115. Abast territorial i efectes de les competències . . . . . 75
Capítol II. Les matèries de les competències
Article 116. Agricultura, ramaderia i aprofitaments forestals . . . . 75
Article 117. Aigua i obres hidràuliques . . . . . . . . . . . . . . 76
Article 118. Associacions i fundacions . . . . . . . . . . . . . . 77
Article 119. Caça, pesca, activitats marítimes i ordenació
del sector pesquer . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 78
Article 120. Caixes d’estalvis . . . . . . . . . . . . . . . . . . 79
Article 121. Comerç i fires . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 80
Article 122. Consultes populars . . . . . . . . . . . . . . . . . 81
Article 123. Consum . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 81
Article 124. Cooperatives i economia social . . . . . . . . . . . . 82
Article 125. Corporacions de dret públic i professions titulades . . . 83
Article 126. Crèdit, banca, assegurances i mutualitats
no integrades en el sistema de seguretat social . . . . . . . . . 84
Article 127. Cultura . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 84
Article 128. Denominacions i indicacions geogràfiques i de qualitat . 86
Article 129. Dret civil . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 87
Article 130. Dret processal . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 88
Article 131. Educació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 88
Article 132. Emergències i protecció civil . . . . . . . . . . . . . 90
12
�ÍNDEX SISTEMÀTIC DE L’ESTATUT D’AUTONOMIA
Article 133. Energia i mines . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 90
Article 134. Esport i lleure . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 91
Article 135. Estadística . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 92
Article 136. La funció pública i el personal al servei
de les administracions públiques catalanes . . . . . . . . . . 92
Article 137. Habitatge . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 93
Article 138. Immigració . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 94
Article 139. Indústria, artesania, control metrològic
i contrastació de metalls . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 95
Article 140. Infraestructures del transport i de les comunicacions . . 95
Article 141. Joc i espectacles . . . . . . . . . . . . . . . . . . 97
Article 142. Joventut . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 98
Article 143. Llengua pròpia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 98
Article 144. Medi ambient, espais naturals i meteorologia . . . . . 98
Article 145. Mercats de valors i centres de contractació . . . . . . 100
Article 146. Mitjans de comunicació social i serveis de contingut
audiovisual . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 101
Article 147. Notariat i registres públics . . . . . . . . . . . . . 101
Article 148. Obres públiques . . . . . . . . . . . . . . . . . . 102
Article 149. Ordenació del territori i del paisatge, del litoral
i urbanisme . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 103
Article 150. L’organització de l’Administració de la Generalitat . . . 104
Article 151. Organització territorial . . . . . . . . . . . . . . . 105
Article 152. Planificació, ordenació i promoció de l’activitat
econòmica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 105
Article 153. Polítiques de gènere . . . . . . . . . . . . . . . . 106
Article 154. Promoció i defensa de la competència . . . . . . . . 106
Article 155. Propietat intel·lectual i industrial . . . . . . . . . . 107
Article 156. Protecció de dades de caràcter personal . . . . . . . . 107
Article 157. Publicitat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 108
Article 158. Recerca, desenvolupament i innovació tecnològica . . . 108
Article 159. Règim jurídic, procediment, contractació, expropiació
i responsabilitat en les administracions públiques catalanes . . . . 109
Article 160. Règim local . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 110
Article 161. Relacions amb les entitats religioses . . . . . . . . . 111
13
�ÍNDEX SISTEMÀTIC DE L’ESTATUT D’AUTONOMIA
Article 162. Sanitat, salut pública, ordenació farmacèutica
i productes farmacèutics . . . . . . . . . . . . . . . . . . 111
Article 163. Seguretat privada . . . . . . . . . . . . . . . . . 112
Article 164. Seguretat pública . . . . . . . . . . . . . . . . . . 113
Article 165. Seguretat social . . . . . . . . . . . . . . . . . . 114
Article 166. Serveis socials, voluntariat, menors i promoció
de les famílies . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 115
Article 167. Símbols de Catalunya . . . . . . . . . . . . . . . . 115
Article 168. Sistema penitenciari . . . . . . . . . . . . . . . . 116
Article 169. Transports . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 116
Article 170. Treball i relacions laborals . . . . . . . . . . . . . . 117
Article 171. Turisme . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 118
Article 172. Universitats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 119
Article 173. Videovigilància i control de so i enregistraments . . . . 120
Títol V. De les relacions institucionals de la Generalitat
Capítol I. Relacions de la Generalitat amb l’Estat i amb altres
comunitats autònomes
Article 174. Disposicions generals . . . . . . . . . . . . . . . . 121
Secció primera. Col·laboració amb l’Estat i amb altres comunitats
autònomes
Article 175. Instruments de col·laboració entre la Generalitat
i l’Estat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 121
Article 176. Efectes de la col·laboració entre la Generalitat i l’Estat . 122
Article 177. Règim dels convenis entre la Generalitat i l’Estat . . . . 122
Article 178. Convenis i acords amb altres comunitats autònomes . . 122
Secció segona. Participació en institucions i en procediments
de presa de decisions estatals
Article 179. Compareixença de senadors davant el Parlament . . . 123
Article 180. Designació de membres del Tribunal Constitucional
i del Consell General del Poder Judicial . . . . . . . . . . . . 123
Article 181. Participació en l’ordenació general de l’activitat
econòmica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 123
Article 182. Designació de representants en els organismes
econòmics i socials . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 123
14
�ÍNDEX SISTEMÀTIC DE L’ESTATUT D’AUTONOMIA
Secció tercera. La Comissió Bilateral Generalitat - Estat
Article 183. Funcions i composició de la Comissió Bilateral
Generalitat - Estat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 124
Capítol II. Relacions de la Generalitat amb la Unió Europea
Article 184. Disposició general . . . . . . . . . . . . . . . . . 126
Article 185. Participació en els tractats de la Unió Europea . . . . . 126
Article 186. Participació en la formació de les posicions de l’Estat . 126
Article 187. Participació en institucions i organismes europeus . . . 127
Article 188. Participació en el control dels principis
de subsidiarietat i de proporcionalitat . . . . . . . . . . . . 128
Article 189. Desenvolupament i aplicació del dret
de la Unió Europea . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 128
Article 190. Gestió de fons europeus . . . . . . . . . . . . . . . 128
Article 191. Accions davant el Tribunal de Justícia . . . . . . . . 128
Article 192. Delegació de la Generalitat davant la Unió Europea . . 129
Capítol III. Acció exterior de la Generalitat
Article 193. Disposicions generals . . . . . . . . . . . . . . . . 129
Article 194. Oficines a l’exterior . . . . . . . . . . . . . . . . . 129
Article 195. Acords de col·laboració . . . . . . . . . . . . . . . 129
Article 196. Tractats i convenis internacionals . . . . . . . . . . 129
Article 197. Cooperació transfronterera, interregional
i al desenvolupament . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 130
Article 198. Participació en organismes internacionals . . . . . . 130
Article 199. Coordinació de les accions exteriors . . . . . . . . . 130
Article 200. Projecció internacional de les organitzacions
de Catalunya . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 130
Títol VI. Del finançament de la Generalitat
Capítol I. Les finances de la Generalitat
Article 201. Principis . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 131
Article 202. Els recursos de la Generalitat . . . . . . . . . . . . 131
Article 203. Competències financeres . . . . . . . . . . . . . . 132
Article 204. L’Agència Tributària de Catalunya . . . . . . . . . . 133
Article 205. Òrgans economicoadministratius . . . . . . . . . . 134
15
�ÍNDEX SISTEMÀTIC DE L’ESTATUT D’AUTONOMIA
Article 206. Participació en el rendiment dels tributs estatals
i mecanismes d’anivellament i de solidaritat . . . . . . . . . 134
Article 207. El tractament fiscal . . . . . . . . . . . . . . . . . 135
Article 208. Actualització del finançament . . . . . . . . . . . . 135
Article 209. Lleialtat institucional . . . . . . . . . . . . . . . . 136
Article 210. La Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals
Estat - Generalitat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 136
Capítol II. El pressupost de la Generalitat
Article 211. Competències de la Generalitat . . . . . . . . . . . 138
Article 212. El pressupost de la Generalitat . . . . . . . . . . . . 138
Article 213. Recurs a l’endeutament . . . . . . . . . . . . . . . 138
Article 214. Estabilitat pressupostària . . . . . . . . . . . . . . 138
Article 215. El patrimoni de la Generalitat . . . . . . . . . . . . 139
Article 216. Empreses públiques . . . . . . . . . . . . . . . . 139
Capítol III. Les finances dels governs locals
Article 217. Principis rectors . . . . . . . . . . . . . . . . . . 139
Article 218. Autonomia i competències financeres . . . . . . . . 139
Article 219. Suficiència de recursos . . . . . . . . . . . . . . . 140
Article 220. Llei de finances locals . . . . . . . . . . . . . . . . 141
Article 221. El cadastre . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 141
Títol VII. De la reforma de l’Estatut
Article 222. La reforma dels títols que no afecten les relacions
amb l’Estat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 142
Article 223. La reforma de la resta dels títols . . . . . . . . . . . 143
Disposició addicional primera Designació de senadors . . . . . . .
Disposició addicional segona Acords amb el Govern de l’Estat . . . .
Disposició addicional tercera Inversions en infraestructures . . . . .
Disposició addicional quarta Capacitat de finançament . . . . . . .
Disposició addicional cinquena Revisió del règim especial de l’Aran . .
Disposició addicional sisena Administració ordinària . . . . . . . .
Disposició addicional setena Relació de tributs cedits . . . . . . . .
Disposició addicional vuitena Cessió de l’impost sobre la renda
de les persones físiques . . . . . . . . . . . . . . . . . .
16
144
144
145
145
145
145
146
147
�ÍNDEX SISTEMÀTIC DE L’ESTATUT D’AUTONOMIA
Disposició addicional novena Cessió de l’impost sobre hidrocarburs,
de l’impost sobre les labors del tabac, de l’impost sobre l’alcohol
i begudes derivades, de l’impost sobre la cervesa, de l’impost sobre
el vi i begudes fermentades i de l’impost sobre productes intermedis .
Disposició addicional desena Cessió de l’Impost sobre el valor afegit .
Disposició addicional onzena Capacitat normativa . . . . . . . . .
Disposició addicional dotzena Interpretació harmònica . . . . . . .
Disposició addicional tretzena Fons propis i comuns amb altres territoris .
Disposició addicional catorzena Jocs i apostes . . . . . . . . . . .
Disposició addicional quinzena Transparència . . . . . . . . . . .
Disposició transitòria primera Adaptació de les lleis i les normes
amb rang de llei . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Disposició transitòria segona Vigència de disposicions transitòries
anteriors . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Disposició derogatòria . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Disposició final primera Aplicació dels preceptes del títol VI . . . . .
Disposició final segona L’Agència Tributària de Catalunya . . . . . .
Disposició final tercera Termini de creació de la Comissió Mixta
d’Afers Econòmics i Fiscals Estat - Generalitat . . . . . . . .
Disposició final quarta Relació d’entitats econòmiques i financeres . .
148
148
149
149
149
150
150
150
150
151
151
151
151
152
Apèndix. Disposicions transitòries de l’Estatut d’autonomia del 1979
que es mantenen vigents . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 153
Índex analític . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 157
17
��Estatut d’autonomia de Catalunya
PREÀMBUL
Catalunya s’ha anat fent en el decurs del temps amb les aportacions
d’energies de moltes generacions, de moltes tradicions i cultures, que
hi han trobat una terra d’acollida.
El poble de Catalunya ha mantingut al llarg dels segles una vocació constant d’autogovern, encarnada en institucions pròpies com
la Generalitat –que fou creada el 1359 a les Corts de Cervera– i en
un ordenament jurídic específic, aplegat, entre altres recopilacions de
normes, en les Constitucions i altres drets de Catalunya. Després del
1714, han estat diversos els intents de recuperació de les institucions
d’autogovern. En aquest itinerari històric constitueixen fites destacades, entre altres, la Mancomunitat del 1914, la recuperació de la
Generalitat amb l’Estatut del 1932, el restabliment de la Generalitat
el 1977 i l’Estatut del 1979, nascut amb la democràcia, la Constitució
del 1978 i l’Estat de les autonomies.
La llibertat col·lectiva de Catalunya troba en les institucions de la
Generalitat el nexe amb una història d’afirmació i respecte dels drets
fonamentals i de les llibertats públiques de la persona i dels pobles; una
història que les dones i els homes de Catalunya volen prosseguir amb
la finalitat de fer possible la construcció d’una societat democràtica
i avançada, de benestar i progrés, solidària amb el conjunt d’Espanya i
incardinada a Europa.
19
�Preàmbul
ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA
El poble català continua proclamant avui com a valors superiors
de la seva vida col·lectiva la llibertat, la justícia i la igualtat, i manifesta
la seva voluntat d’avançar per una via de progrés que asseguri una
qualitat de vida digna per a tots els que viuen i treballen a Catalunya.
Els poders públics estan al servei de l’interès general i dels drets de
la ciutadania, amb respecte pel principi de la subsidiarietat.
És per tot això que, seguint l’esperit del preàmbul de l’Estatut del
1979, aquest Estatut assumeix que:
• Catalunya és un país ric en territoris i gents, una diversitat que
la defineix i l’enriqueix des de fa segles i l’enforteix per als temps
venidors.
• Catalunya és una comunitat de persones lliures per a persones
lliures on cadascú pot viure i expressar identitats diverses, amb un
decidit compromís comunitari basat en el respecte per la dignitat
de cadascuna de les persones.
• L’aportació de tots els ciutadans i ciutadanes ha configurat una
societat integradora, amb l’esforç com a valor i amb capacitat innovadora i emprenedora, uns valors que continuen impulsant-ne
el progrés.
• L’autogovern de Catalunya es fonamenta en la Constitució, i també en els drets històrics del poble català, que, en el marc d’aquella,
donen origen en aquest Estatut al reconeixement d’una posició
singular de la Generalitat. Catalunya vol desenvolupar la seva
personalitat política en el marc d’un Estat que reconeix i respecta
la diversitat d’identitats dels pobles d’Espanya.
• La tradició cívica i associativa de Catalunya ha subratllat sempre
la importància de la llengua i la cultura catalanes, dels drets i els
deures, del saber, de la formació, de la cohesió social, del desenvolupament sostenible i de la igualtat de drets, i avui, especialment,
de la igualtat entre dones i homes.
• Catalunya, per mitjà de l’Estat, participa en la construcció del
projecte polític de la Unió Europea, els valors i els objectius de la
qual comparteix.
• Catalunya, des de la seva tradició humanista, aferma el seu compromís amb tots els pobles per a construir un ordre mundial
pacífic i just.
20
�TÍTOL PRELIMINAR
Art. 2
El Parlament de Catalunya, recollint el sentiment i la voluntat de
la ciutadania de Catalunya, ha definit [Catalunya com a nació]1 d’una
manera àmpliament majoritària. La Constitució espanyola, en l’article
segon, reconeix [la realitat nacional de Catalunya]2 com a nacionalitat.
En exercici del dret inalienable de Catalunya a l’autogovern, els
parlamentaris catalans proposen, la Comissió Constitucional del Congrés dels Diputats acorda, les Corts Generals aproven i el poble de
Catalunya ratifica aquest Estatut.
TÍTOL PRELIMINAR
Article 1. Catalunya
Catalunya, com a nacionalitat, exerceix el seu autogovern constituïda en comunitat autònoma d’acord amb la Constitució i amb
aquest Estatut, que és la seva norma institucional bàsica.
Article 2. La Generalitat
1. La Generalitat és el sistema institucional en què s’organitza políticament l’autogovern de Catalunya.
2. La Generalitat és integrada pel Parlament, la Presidència de la
Generalitat, el Govern i les altres institucions que estableix el capítol V
del títol II.
3. Els municipis, les vegueries, les comarques i els altres ens locals
que les lleis determinin integren també el sistema institucional de la
Generalitat, com a ens en els quals aquesta s’organitza territorialment,
sens perjudici de llur autonomia.
4. Els poders de la Generalitat emanen del poble de Catalunya i
s’exerceixen d’acord amb el que estableixen aquest Estatut i la Constitució.
1. Aquesta referència del preàmbul de l’Estatut no té eficàcia jurídica interpretativa
d’acord amb el FJ 12 de la STC 31/2010, del 28 de juny.
2. Aquesta referència del preàmbul de l’Estatut no té eficàcia jurídica interpretativa
d’acord amb el FJ 12 de la STC 31/2010, del 28 de juny.
21
�Art. 3
ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA
Article 3. Marc polític
1. Les relacions de la Generalitat amb l’Estat es fonamenten en el
principi de la lleialtat institucional mútua i es regeixen pel principi
general segons el qual la Generalitat és Estat, pel principi d’autonomia,
pel de bilateralitat i pel de multilateralitat.
2. Catalunya té en l’Estat espanyol i en la Unió Europea el seu espai
polític i geogràfic de referència i incorpora els valors, els principis i les
obligacions que deriven del fet de formar-ne part.
Article 4. Drets i principis rectors
1. Els poders públics de Catalunya han de promoure el ple exercici
de les llibertats i els drets que reconeixen aquest Estatut, la Constitució,
la Unió Europea, la Declaració universal de drets humans, el Conveni
europeu per a la protecció dels drets humans i els altres tractats i convenis internacionals subscrits per Espanya que reconeixen i garanteixen els drets i les llibertats fonamentals.
2. Els poders públics de Catalunya han de promoure les condicions
perquè la llibertat i la igualtat dels individus i dels grups siguin reals
i efectives; han de facilitar la participació de totes les persones en la
vida política, econòmica, cultural i social, i han de reconèixer el dret
dels pobles a conservar i desenvolupar llur identitat.
3. Els poders públics de Catalunya han de promoure els valors
de la llibertat, la democràcia, la igualtat, el pluralisme, la pau, la justícia, la solidaritat, la cohesió social, l’equitat de gènere i el desenvolupament sostenible.
[Article 5. Els drets històrics
L’autogovern de Catalunya es fonamenta també en els drets
històrics del poble català, en les seves institucions seculars i en la
tradició jurídica catalana, que aquest Estatut incorpora i actualitza
a l’empara de l’article 2, la disposició transitòria segona i altres
preceptes de la Constitució, dels quals deriva el reconeixement
d’una posició singular de la Generalitat amb relació al dret civil,
la llengua, la cultura, la projecció d’aquestes en l’àmbit educatiu, i
el sistema institucional en què s’organitza la Generalitat.]3
3. Aquest precepte és constitucional interpretat en els termes establerts pel FJ 10 de la
STC 31/2010, del 28 de juny, i pel FJ 4 de la STC 137/2010, del 16 de desembre.
22
�TÍTOL PRELIMINAR
Art. 7
Article 6. La llengua pròpia i les llengües oficials
1. La llengua pròpia de Catalunya és el català. Com a tal, el català
és la llengua d’ús normal i preferent4 de les administracions públiques i dels mitjans de comunicació públics de Catalunya, i és també
la llengua normalment emprada com a vehicular i d’aprenentatge en
l’ensenyament.
[2. El català és la llengua oficial de Catalunya. També ho és el
castellà, que és la llengua oficial de l’Estat espanyol. Totes les persones
tenen el dret d’utilitzar les dues llengües oficials i els ciutadans de
Catalunya tenen el dret i el deure de conèixer-les. Els poders públics
de Catalunya han d’establir les mesures necessàries per a facilitar
l’exercici d’aquests drets i el compliment d’aquest deure. D’acord amb
el que disposa l’article 32, no hi pot haver discriminació per l’ús de
qualsevol de les dues llengües.]5
3. La Generalitat i l’Estat han d’emprendre les accions necessàries
per al reconeixement de l’oficialitat del català a la Unió Europea i la
presència i la utilització del català en els organismes internacionals i
en els tractats internacionals de contingut cultural o lingüístic.
4. La Generalitat ha de promoure la comunicació i la cooperació
amb les altres comunitats i els altres territoris que comparteixen patrimoni lingüístic amb Catalunya. A aquests efectes, la Generalitat i
l’Estat, segons que correspongui, poden subscriure convenis, tractats
i altres mecanismes de col·laboració per a la promoció i la difusió
exterior del català.
5. La llengua occitana, denominada aranès a l’Aran, és la llengua
pròpia d’aquest territori i és oficial a Catalunya, d’acord amb el que
estableixen aquest Estatut i les lleis de normalització lingüística.
Article 7. La condició política de catalans
1. Gaudeixen de la condició política de catalans o ciutadans de
Catalunya els ciutadans espanyols que tenen veïnatge administratiu
a Catalunya. Llurs drets polítics s’exerceixen d’acord amb aquest Estatut i les lleis.
4. Aquesta expressió és inconstitucional i nul·la d’acord amb la STC 31/2010, del 28
de juny.
5. Aquest apartat és constitucional interpretat en els termes establerts pel FJ 14.b de la
STC 31/2010, del 28 de juny i pel FJ 6 de la STC 137/2010, del 16 de desembre.
23
�Art. 8
ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA
2. Gaudeixen, com a catalans, dels drets polítics definits per
aquest Estatut els espanyols residents a l’estranger que han tingut
a Catalunya el darrer veïnatge administratiu, i també llurs descendents que mantenen aquesta ciutadania, si així ho sol·liciten, en la
forma que determini la llei.
Article 8. Símbols de Catalunya
[1. Catalunya, definida com a nacionalitat en l’article 1, té com a
símbols nacionals la bandera, la festa i l’himne.]6
2. La bandera de Catalunya és la tradicional de quatre barres vermelles en fons groc i ha d’ésser present als edificis públics i en els actes
oficials que tinguin lloc a Catalunya.
3. La festa de Catalunya és la Diada de l’Onze de Setembre.
4. L’himne de Catalunya és Els segadors.
5. El Parlament ha de regular les diverses expressions del marc
simbòlic de Catalunya i n’ha de fixar l’ordre protocol·lari.
6. La protecció jurídica dels símbols de Catalunya és la que correspon als altres símbols de l’Estat.
Article 9. El territori
El territori de Catalunya és el que correspon als límits geogràfics
i administratius de la Generalitat en el moment de l’entrada en vigor
d’aquest Estatut.
Article 10. La capital
La capital de Catalunya és la ciutat de Barcelona, que és la seu permanent del Parlament, de la Presidència de la Generalitat i del Govern,
sens perjudici que el Parlament i el Govern es puguin reunir en altres
llocs de Catalunya, d’acord amb el que estableixen, respectivament, el
Reglament del Parlament i la llei.
Article 11. L’Aran
1. El poble aranès exerceix l’autogovern mitjançant aquest Estatut,
el Conselh Generau d’Aran i les altres institucions pròpies.
6. Aquest apartat és constitucional interpretat en els termes establerts pel FJ 12 de la
STC 31/2010, del 28 de juny.
24
�TÍTOL PRELIMINAR
Art. 14
2. Els ciutadans de Catalunya i les seves institucions polítiques reconeixen l’Aran com una realitat occitana dotada d’identitat cultural,
històrica, geogràfica i lingüística, defensada pels aranesos al llarg dels
segles. Aquest Estatut reconeix, empara i respecta aquesta singularitat
i reconeix l’Aran com a entitat territorial singular dins de Catalunya,
la qual és objecte d’una particular protecció per mitjà d’un règim
jurídic especial.
Article 12. Els territoris amb vincles històrics, lingüístics
i culturals amb Catalunya
La Generalitat ha de promoure la comunicació, l’intercanvi cultu
ral i la cooperació amb les comunitats i els territoris, pertanyents o
no a l’Estat espanyol, que tenen vincles històrics, lingüístics i culturals
amb Catalunya. A aquests efectes, la Generalitat i l’Estat, segons que
correspongui, poden subscriure convenis, tractats i altres instruments
de col·laboració en tots els àmbits, que poden incloure la creació d’organismes comuns.
Article 13. Les comunitats catalanes a l’exterior
La Generalitat, en els termes establerts per la llei, ha de fomentar
els vincles socials, econòmics i culturals amb les comunitats catalanes
a l’exterior i els ha de prestar l’assistència necessària. Amb aquesta finalitat, la Generalitat, segons que correspongui, pot formalitzar acords de
cooperació amb les institucions públiques i privades dels territoris i els
països on es troben les comunitats catalanes a l’exterior i pot sol·licitar
a l’Estat la subscripció de tractats internacionals sobre aquesta matèria.
Article 14. Eficàcia territorial de les normes
1. Les normes i les disposicions de la Generalitat i el dret civil de
Catalunya tenen eficàcia territorial, sens perjudici de les excepcions
que es puguin establir en cada matèria i de les situacions que s’hagin
de regir per l’estatut personal o per altres normes d’extraterritorialitat.
2. Els estrangers que adquireixen la nacionalitat espanyola resten
sotmesos al dret civil català mentre mantinguin el veïnatge administratiu a Catalunya, llevat que manifestin llur voluntat en contra.
25
�Art. 15
ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA
TÍTOL I
Dels drets, deures i principis rectors
CAPÍTOL I
Drets i deures de l’àmbit civil i social
Article 15. Drets de les persones
1. Els ciutadans de Catalunya són titulars dels drets i els deures
reconeguts per les normes a què fa referència l’article 4.1.
2. Totes les persones tenen dret a viure amb dignitat, seguretat i
autonomia, lliures d’explotació, de maltractaments i de tota mena de
discriminació, i tenen dret al lliure desenvolupament de llur personalitat i capacitat personal.
3. Els drets que aquest Estatut reconeix als ciutadans de Catalunya
es poden estendre a altres persones, en els termes que estableixen les
lleis.
Article 16. Drets en l’àmbit de les famílies
Totes les persones tenen dret, d’acord amb els requisits establerts
per la llei, a rebre prestacions socials i ajuts públics per a atendre les
càrregues familiars.
Article 17. Drets dels menors
Els menors tenen dret a rebre l’atenció integral necessària per al
desenvolupament de llur personalitat i llur benestar en el context familiar i social.
Article 18. Drets de les persones grans
Les persones grans tenen dret a viure amb dignitat, lliures d’explotació i de maltractaments, sense que puguin ésser discriminades
a causa de l’edat.
Article 19. Drets de les dones
1. Totes les dones tenen dret al lliure desenvolupament de llur
personalitat i capacitat personal, i a viure amb dignitat, seguretat i
autonomia, lliures d’explotació, maltractaments i de tota mena de
discriminació.
26
�TÍTOL I. DELS DRETS, DEURES I PRINCIPIS RECTORS
Art. 21
2. Les dones tenen dret a participar en condicions d’igualtat
d’oportunitats amb els homes en tots els àmbits públics i privats.
Article 20. Dret a viure amb dignitat el procés de la mort
1. Totes les persones tenen dret a rebre un tractament adequat del
dolor i cures pal·liatives integrals i a viure amb dignitat el procés de
llur mort.
2. Totes les persones tenen dret a expressar llur voluntat d’una
manera anticipada per tal de deixar constància de les instruccions
sobre les intervencions i els tractaments mèdics que puguin rebre,
que han d’ésser respectades, en els termes que estableixen les lleis,
especialment pel personal sanitari quan no estiguin en condicions
d’expressar personalment llur voluntat.
Article 21. Drets i deures en l’àmbit de l’educació
1. Totes les persones tenen dret a una educació de qualitat i a accedir-hi en condicions d’igualtat. La Generalitat ha d’establir un model
educatiu d’interès públic que garanteixi aquests drets.
2. Les mares i els pares tenen garantit, d’acord amb els principis
establerts per l’article 37.4, el dret que els assisteix per tal que llurs
fills i filles rebin la formació religiosa i moral que vagi d’acord amb
llurs conviccions a les escoles de titularitat pública, en les quals l’ensenyament és laic.
3. Els centres docents privats poden ésser sostinguts amb fons públics d’acord amb el que determinen les lleis, per tal de garantir els
drets d’accés en condicions d’igualtat i a la qualitat de l’ensenyament.
4. L’ensenyament és gratuït en totes les etapes obligatòries i en els
altres nivells que s’estableixin per llei.
5. Totes les persones tenen dret a la formació professional i a la
formació permanent, en els termes que estableixen les lleis.
6. Totes les persones tenen dret a disposar, en els termes i les condicions que estableixin les lleis, d’ajuts públics per a satisfer els requeriments educatius i per a accedir en igualtat de condicions als nivells
educatius superiors, en funció de llurs recursos econòmics, aptituds
i preferències.
27
�Art. 22
ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA
7. Les persones amb necessitats educatives especials tenen dret a
rebre el suport necessari que els permeti accedir al sistema educatiu,
d’acord amb el que estableixen les lleis.
8. Els membres de la comunitat educativa tenen dret a participar
en els assumptes escolars i universitaris en els termes que estableixen
les lleis.
Article 22. Drets i deures en l’àmbit cultural
1. Totes les persones tenen dret a accedir en condicions d’igualtat a
la cultura i al desenvolupament de llurs capacitats creatives individuals
i col·lectives.
2. Totes les persones tenen el deure de respectar i preservar el patrimoni cultural.
Article 23. Drets en l’àmbit de la salut
1. Totes les persones tenen dret a accedir en condicions d’igualtat
i gratuïtat als serveis sanitaris de responsabilitat pública, en els termes
que estableixen les lleis.
2. Els usuaris de la sanitat pública tenen dret al respecte de llurs
preferències pel que fa a l’elecció de metge o metgessa i de centre sanitari, en els termes i les condicions que estableixen les lleis.
3. Totes les persones, amb relació als serveis sanitaris públics i privats, tenen dret a ésser informades sobre els serveis a què poden accedir
i els requisits necessaris per a usar-los; sobre els tractaments mèdics i
llurs riscs, abans que els siguin aplicats; a donar el consentiment per
a qualsevol intervenció; a accedir a la història clínica pròpia, i a la
confidencialitat de les dades relatives a la salut pròpia, en els termes
que estableixen les lleis.
Article 24. Drets en l’àmbit dels serveis socials
1. Totes les persones tenen dret a accedir en condicions d’igualtat a les prestacions de la xarxa de serveis socials de responsabilitat
pública, a ésser informades sobre aquestes prestacions i a donar el
consentiment per a qualsevol actuació que les afecti personalment,
en els termes que estableixen les lleis.
28
�TÍTOL I. DELS DRETS, DEURES I PRINCIPIS RECTORS
Art. 27
2. Les persones amb necessitats especials, per a mantenir l’autonomia personal en les activitats de la vida diària, tenen dret a rebre
l’atenció adequada a llur situació, d’acord amb les condicions que
legalment s’estableixen.
3. Les persones o les famílies que es troben en situació de pobresa
tenen dret a accedir a una renda garantida de ciutadania que els asseguri els mínims d’una vida digna, d’acord amb les condicions que
legalment s’estableixen.
4. Les organitzacions del tercer sector social tenen dret a complir
llurs funcions en els àmbits de la participació i la col·laboració socials.
Article 25. Drets en l’àmbit laboral
1. Els treballadors tenen dret a formar-se i promoure’s professionalment i a accedir de manera gratuïta als serveis públics d’ocupació.
2. Les persones excloses del mercat de treball perquè no han pogut
accedir-hi o reinserir-s’hi i que no disposen de mitjans de subsistència
propis tenen dret a percebre prestacions i recursos no contributius de
caràcter pal·liatiu, en els termes que estableixen les lleis.
3. Tots els treballadors tenen dret a acomplir les tasques laborals i
professionals en condicions de garantia per a la salut, la seguretat i la
dignitat de les persones.
4. Els treballadors, o llurs representants, tenen dret a la informació,
la consulta i la participació en les empreses.
5. Les organitzacions sindicals i empresarials tenen dret a complir
llurs funcions en els àmbits de la concertació social, la participació i
la col·laboració social.
Article 26. Drets en l’àmbit de l’habitatge
Les persones que no disposen dels recursos suficients tenen dret a
accedir a un habitatge digne, per a la qual cosa els poders públics han
d’establir per llei un sistema de mesures que garanteixi aquest dret,
amb les condicions que determinen les lleis.
Article 27. Drets i deures amb relació al medi ambient
1. Totes les persones tenen dret a viure en un medi equilibrat,
sostenible i respectuós amb la salut, d’acord amb els estàndards i els
29
�Art. 28
ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA
nivells de protecció que determinen les lleis. També tenen dret a gaudir
dels recursos naturals i del paisatge en condicions d’igualtat, i tenen
el deure de fer-ne un ús responsable i evitar-ne el malbaratament.
2. Totes les persones tenen dret a la protecció davant les diferents
formes de contaminació, d’acord amb els estàndards i els nivells que
determinen les lleis. També tenen el deure de col·laborar en la conservació del patrimoni natural i en les actuacions que tendeixin a eliminar
les diferents formes de contaminació, amb l’objectiu de mantenir-lo
i conservar-lo per a les generacions futures.
3. Totes les persones tenen dret a accedir a la informació mediambiental de què disposen els poders públics. El dret d’informació
només pot ésser limitat per motius d’ordre públic justificats, en els
termes que estableixen les lleis.
Article 28. Drets dels consumidors i usuaris
1. Les persones, en llur condició de consumidores i usuàries de
béns i de serveis, tenen dret a la protecció de llur salut i seguretat.
També tenen dret a una informació veraç i entenedora sobre les característiques i els preus dels productes i dels serveis, a un règim de
garanties dels productes adquirits i dels subministraments contractats
i a la protecció de llurs interessos econòmics davant conductes abusives, negligents o fraudulentes.
2. Els consumidors i usuaris tenen dret a ésser informats i a participar, directament o per mitjà de llurs representants, pel que fa a les
administracions públiques de Catalunya, en els termes que estableixen
les lleis.
CAPÍTOL II
Drets en l’àmbit polític i de l’Administració
Article 29. Dret de participació
1. Els ciutadans de Catalunya tenen dret a participar en condicions
d’igualtat en els afers públics de Catalunya, de manera directa o bé per
mitjà de representants, en els supòsits i en els termes que estableixen
aquest Estatut i les lleis.
30
�TÍTOL I. DELS DRETS, DEURES I PRINCIPIS RECTORS
Art. 30
2. Els ciutadans de Catalunya tenen dret a elegir llurs representants
en els òrgans polítics representatius i a presentar-s’hi com a candidats,
d’acord amb les condicions i els requisits que estableixen les lleis.
3. Els ciutadans de Catalunya tenen dret a promoure i a presentar iniciatives legislatives al Parlament, en els termes que estableixen
aquest Estatut i les lleis.
4. Els ciutadans de Catalunya tenen dret a participar, directament o
per mitjà d’entitats associatives, en el procés d’elaboració de les lleis del
Parlament, mitjançant els procediments que estableixi el Reglament
del Parlament.
5. Totes les persones tenen dret a dirigir peticions i a plantejar
queixes, en la forma i amb els efectes que estableixen les lleis, a les
institucions i l’Administració de la Generalitat, i també als ens locals
de Catalunya, en matèries de les competències respectives. La llei ha
d’establir les condicions d’exercici i els efectes d’aquest dret i les obligacions de les institucions receptores.
6. Els ciutadans de Catalunya tenen dret a promoure la convocatòria de consultes populars per la Generalitat i els ajuntaments, en
matèria de les competències respectives, en la forma i amb les condicions que les lleis estableixen.
Article 30. Drets d’accés als serveis públics i a una bona Administració
1. Totes les persones tenen dret a accedir en condicions d’igualtat als serveis públics i als serveis econòmics d’interès general. Les
administracions públiques han de fixar les condicions d’accés i els
estàndards de qualitat d’aquests serveis, amb independència del règim
de llur prestació.
2. Totes les persones tenen dret que els poders públics de Catalunya
les tractin, en els afers que les afecten, d’una manera imparcial i objectiva, i que l’actuació dels poders públics sigui proporcionada a les
finalitats que la justifiquen.
3. Les lleis han de regular les condicions d’exercici i les garanties
dels drets a què fan referència els apartats 1 i 2 i han de determinar
els casos en què les administracions públiques de Catalunya i els
serveis públics que en depenen han d’adoptar una carta de drets
dels usuaris i d’obligacions dels prestadors.
31
�Art. 31
ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA
Article 31. Dret a la protecció de les dades personals
Totes les persones tenen dret a la protecció de les dades personals
contingudes en els fitxers que són competència de la Generalitat i
tenen dret a accedir-hi, examinar-les i obtenir-ne la correcció. Una
autoritat independent, designada pel Parlament, ha de vetllar perquè
aquests drets siguin respectats, en els termes que estableixen les lleis.
CAPÍTOL III
Drets i deures lingüístics
Article 32. Drets i deures de coneixement i ús de les llengües
Totes les persones tenen dret a no ésser discriminades per raons
lingüístiques. Els actes jurídics fets en qualsevol de les dues llengües
oficials tenen, pel que fa a la llengua, validesa i eficàcia plenes.
Article 33. Drets lingüístics davant les administracions públiques
i les institucions estatals
1. Els ciutadans tenen el dret d’opció lingüística. En les relacions
amb les institucions, les organitzacions i les administracions públiques
a Catalunya, totes les persones tenen dret a utilitzar la llengua oficial
que elegeixin. Aquest dret obliga les institucions, organitzacions i administracions públiques, inclosa l’Administració electoral a Catalunya,
i, en general, les entitats privades que en depenen quan exerceixen
funcions públiques.
2. Totes les persones, en les relacions amb l’Administració de justícia, el Ministeri Fiscal, el notariat i els registres públics, tenen dret a
utilitzar la llengua oficial que elegeixin en totes les actuacions judicials,
notarials i registrals, i a rebre tota la documentació oficial emesa a
Catalunya en la llengua sol·licitada, sense que puguin patir indefensió
ni dilacions indegudes a causa de la llengua emprada, ni se’ls pugui
exigir cap mena de traducció.
3. Per a garantir el dret d’opció lingüística, els jutges i els magistrats, els fiscals, els notaris, els registradors de la propietat i mercantils, els encarregats del Registre Civil i el personal al servei de
l’Administració de justícia, per a prestar llurs serveis a Catalunya,
han d’acreditar, en la forma que estableixen les lleis, que tenen un
32
�TÍTOL I. DELS DRETS, DEURES I PRINCIPIS RECTORS
Art. 35
nivell de coneixement adequat i suficient de les llengües oficials, que
els fa aptes per a complir les funcions pròpies de llur càrrec o de llur
lloc de treball.
4. Per a garantir el dret d’opció lingüística, l’Administració de l’Estat situada a Catalunya ha d’acreditar que el personal al seu servei té un
nivell de coneixement adequat i suficient de les dues llengües oficials,
que el fa apte per a complir les funcions pròpies del seu lloc de treball.
[5. Els ciutadans de Catalunya tenen el dret de relacionar-se per
escrit en català amb els òrgans constitucionals i amb els òrgans jurisdiccionals d’àmbit estatal, d’acord amb el procediment establert per
la legislació corresponent. Aquestes institucions han d’atendre i han
de tramitar els escrits presentats en català, que tenen, en tot cas, plena
eficàcia jurídica.]7
[Article 34. Drets lingüístics dels consumidors i usuaris
Totes les persones tenen dret a ésser ateses oralment i per escrit
en la llengua oficial que elegeixin en llur condició d’usuàries o consumidores de béns, productes i serveis. Les entitats, les empreses i els
establiments oberts al públic a Catalunya estan subjectes al deure de
disponibilitat lingüística en els termes que estableixen les lleis.]8
Article 35. Drets lingüístics en l’àmbit de l’ensenyament
[1. Totes les persones tenen dret a rebre l’ensenyament en català,
d’acord amb el que estableix aquest Estatut. El català s’ha d’utilitzar
normalment com a llengua vehicular i d’aprenentatge en l’ensenyament universitari i en el no universitari.]9
2. [Els alumnes tenen dret a rebre l’ensenyament en català en
l’ensenyament no universitari.]10 També tenen el dret i el deure de
conèixer amb suficiència oral i escrita el català i el castellà en finalitzar
7. Aquest apartat és constitucional interpretat en els termes establerts pel FJ 21 de la
STC 31/2010, del 28 de juny i pel FJ 6 de la STC 137/2010, del 16 de desembre.
8. Aquest article és constitucional interpretat en els termes establerts pel FJ 22 de la
STC 31/2010, del 28 de juny i pel FJ 6 de la STC 137/2010, del 16 de desembre.
9. Aquest apartat és constitucional interpretat en els termes establerts pel FJ 24 de la
STC 31/2010, del 28 de juny.
10. Aquest apartat és constitucional interpretat en els termes establerts pel FJ 24 de la
STC 31/2.010, del 28 de juny.
33
�Art. 36
ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA
l’ensenyament obligatori, sigui quina sigui llur llengua habitual en
incorporar-se a l’ensenyament. L’ensenyament del català i el castellà
ha de tenir una presència adequada en els plans d’estudis.
3. Els alumnes tenen dret a no ésser separats en centres ni en grups
classe diferents per raó de llur llengua habitual.
4. Els alumnes que s’incorporen més tard de l’edat corresponent
al sistema escolar de Catalunya gaudeixen del dret a rebre un suport
lingüístic especial si la manca de comprensió els dificulta seguir amb
normalitat l’ensenyament.
5. El professorat i l’alumnat dels centres universitaris tenen dret a
expressar-se, oralment i per escrit, en la llengua oficial que elegeixin.
Article 36. Drets amb relació a l’aranès
1. A l’Aran totes les persones tenen el dret de conèixer i utilitzar
l’aranès i d’ésser ateses oralment i per escrit en aranès en llurs relacions amb les administracions públiques i amb les entitats públiques
i privades que en depenen.
2. Els ciutadans de l’Aran tenen el dret d’utilitzar l’aranès en llurs
relacions amb la Generalitat.
3. S’han de determinar per llei els altres drets i deures lingüístics
amb relació a l’aranès.
CAPÍTOL IV
Garanties dels drets estatutaris
Article 37. Disposicions generals
1. Els drets que reconeixen els capítols I, II i III d’aquest títol vinculen tots els poders públics de Catalunya i, d’acord amb la naturalesa de
cada dret, els particulars. Les disposicions que dictin els poders públics
de Catalunya han de respectar aquests drets i s’han d’interpretar i
aplicar en el sentit més favorable per a llur plena efectivitat.
Els drets que reconeixen els articles 32 i 33 també vinculen l’Administració general de l’Estat a Catalunya.
2. El Parlament ha d’aprovar per llei la Carta dels drets i els deures
dels ciutadans de Catalunya. Les disposicions d’aquest article relatives
34
�TÍTOL I. DELS DRETS, DEURES I PRINCIPIS RECTORS
Art. 39
als drets que reconeixen els capítols I, II i III d’aquest títol s’apliquen
també als drets reconeguts per la dita Carta.
3. La regulació essencial i el desenvolupament directe dels drets
reconeguts pels capítols I, II i III d’aquest títol s’han de fer per llei del
Parlament.
4. Els drets i els principis d’aquest títol no comporten una alteració del règim de distribució de competències ni la creació de títols
competencials nous o la modificació dels que ja existeixen. Cap de
les disposicions d’aquest títol no pot ésser desplegada, aplicada o interpretada de manera que redueixi o limiti els drets fonamentals que
reconeixen la Constitució i els tractats i els convenis internacionals
ratificats per Espanya.
Article 38. Tutela
1. El Consell de Garanties Estatutàries tutela els drets que reconeixen els capítols I, II i III d’aquest títol i la Carta dels drets i els deures
dels ciutadans de Catalunya, d’acord amb el que estableix l’article
76.2.b i c.
2. Els actes que vulnerin els drets reconeguts pels capítols I, II i
III d’aquest títol i per la Carta dels drets i els deures dels ciutadans de
Catalunya són objecte de recurs davant el Tribunal Superior de Justícia
de Catalunya, d’acord amb els procediments que estableixen les lleis.
CAPÍTOL V
Principis rectors
Article 39. Disposicions generals
1. Els poders públics de Catalunya han d’orientar les polítiques públiques d’acord amb els principis rectors que estableixen la Constitució
i aquest Estatut. En l’exercici de llurs competències, els poders públics
de Catalunya han de promoure i adoptar les mesures necessàries per
a garantir-ne l’eficàcia plena.
2. El reconeixement, el respecte i la protecció dels principis rectors informen la legislació positiva, la pràctica judicial i l’actuació dels
poders públics.
35
�Art. 40
ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA
3. Els principis rectors són exigibles davant la jurisdicció, d’acord
amb el que determinen les lleis i les altres disposicions que els despleguen.
Article 40. Protecció de les persones i de les famílies
1. Els poders públics han de tenir com a objectiu la millora de la
qualitat de vida de totes les persones.
2. Els poders públics han de garantir la protecció jurídica, econòmica i social de les diverses modalitats de família que regulen
les lleis, com a estructura bàsica i factor de cohesió social i com a
primer nucli de convivència de les persones. Així mateix, han de
promoure les mesures econòmiques i normatives de suport a les
famílies dirigides a garantir la conciliació de la vida laboral i familiar i a tenir descendència, amb una atenció especial a les famílies
nombroses.
3. Els poders públics han de garantir la protecció dels infants,
especialment contra tota forma d’explotació, d’abandonament, de
maltractament o crueltat i de la pobresa i els seus efectes. En totes les
actuacions portades a terme pels poders públics o per institucions
privades l’interès superior de l’infant ha d’ésser prioritari.
4. Els poders públics han de promoure polítiques públiques que
afavoreixin l’emancipació dels joves, facilitant-los l’accés al món
laboral i a l’habitatge per tal que puguin desenvolupar llur propi
projecte de vida i participar en igualtat de drets i deures en la vida
social i cultural.
5. Els poders públics han de garantir la protecció jurídica de les
persones amb discapacitats i han de promoure’n la integració social,
econòmica i laboral. També han d’adoptar les mesures necessàries
per a suplir o complementar el suport de llur entorn familiar directe.
6. Els poders públics han de garantir la protecció de les persones
grans perquè puguin portar una vida digna i independent i participar
en la vida social i cultural. També han de procurar la plena integració
de les persones grans en la societat per mitjà de polítiques públiques
basades en el principi de solidaritat intergeneracional.
7. Els poders públics han de promoure la igualtat de les diferents
unions estables de parella, tenint en compte llurs característiques,
36
�TÍTOL I. DELS DRETS, DEURES I PRINCIPIS RECTORS
Art. 41
amb independència de l’orientació sexual de llurs membres. La llei
ha de regular aquestes unions i altres formes de convivència i llurs
efectes.
8. Els poders públics han de promoure la igualtat de totes les persones amb independència de l’origen, la nacionalitat, el sexe, la raça,
la religió, la condició social o l’orientació sexual, i també han de promoure l’eradicació del racisme, de l’antisemitisme, de la xenofòbia,
de l’homofòbia i de qualsevol altra expressió que atempti contra la
igualtat i la dignitat de les persones.
Article 41. Perspectiva de gènere
1. Els poders públics han de garantir el compliment del principi
d’igualtat d’oportunitats entre dones i homes en l’accés a l’ocupació,
en la formació, en la promoció professional, en les condicions de treball, inclosa la retribució, i en totes les altres situacions, i també han
de garantir que les dones no siguin discriminades a causa d’embaràs
o de maternitat.
2. Els poders públics han de garantir la transversalitat en la incorporació de la perspectiva de gènere i de les dones en totes les polítiques
públiques per a aconseguir la igualtat real i efectiva i la paritat entre
dones i homes.
3. Les polítiques públiques han de garantir que s’afrontin de manera integral totes les formes de violència contra les dones i els actes de
caràcter sexista i discriminatori; han de fomentar el reconeixement del
paper de les dones en els àmbits cultural, històric, social i econòmic, i
han de promoure la participació dels grups i les associacions de dones
en l’elaboració i l’avaluació d’aquestes polítiques.
4. Els poders públics han de reconèixer i tenir en compte el valor
econòmic del treball de cura i atenció en l’àmbit domèstic i familiar
en la fixació de llurs polítiques econòmiques i socials.
5. Els poders públics, en l’àmbit de llurs competències, i en els
supòsits que estableix la llei, han de vetllar perquè la lliure decisió de
la dona sigui determinant en tots els casos que en puguin afectar la
dignitat, la integritat i el benestar físic i mental, en particular pel que
fa al propi cos i a la seva salut reproductiva i sexual.
37
�Art. 42
ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA
Article 42. Cohesió i benestar socials
1. Els poders públics han de promoure polítiques públiques que fomentin la cohesió social i que garanteixin un sistema de serveis socials,
de titularitat pública i concertada, adequat als indicadors econòmics
i socials de Catalunya.
2. Els poders públics han de vetllar per la plena integració social,
econòmica i laboral de les persones i dels col·lectius més necessitats
de protecció, especialment dels que es troben en situació de pobresa
i de risc d’exclusió social.
3. Els poders públics han de vetllar per la dignitat, la seguretat i la
protecció integral de les persones, especialment de les més vulnerables.
4. Els poders públics han de garantir la qualitat del servei i la gratuï
tat de l’assistència sanitària pública en els termes que estableix la llei.
5. Els poders públics han de promoure polítiques preventives i
comunitàries i han de garantir la qualitat del servei i la gratuïtat dels
serveis socials que les lleis determinen com a bàsics.
6. Els poders públics han d’emprendre les accions necessàries per
a establir un règim d’acolliment de les persones immigrades i han de
promoure les polítiques que garanteixin el reconeixement i l’efectivitat
dels drets i deures de les persones immigrades, la igualtat d’oportunitats, les prestacions i els ajuts que en permetin la plena acomodació
social i econòmica i la participació en els afers públics.
7. Els poders públics han de vetllar per la convivència social, cultural i religiosa entre totes les persones a Catalunya i pel respecte a la diversitat de creences i conviccions ètiques i filosòfiques de les persones,
i han de fomentar les relacions interculturals per mitjà de l’impuls i la
creació d’àmbits de coneixement recíproc, diàleg i mediació. També
han de garantir el reconeixement de la cultura del poble gitano com
a salvaguarda de la realitat històrica d’aquest poble.
Article 43. Foment de la participació
1. Els poders públics han de promoure la participació social en
l’elaboració, la prestació i l’avaluació de les polítiques públiques, i també la participació individual i associativa en els àmbits cívic, social,
cultural, econòmic i polític, amb ple respecte als principis de pluralisme, lliure iniciativa i autonomia.
38
�TÍTOL I. DELS DRETS, DEURES I PRINCIPIS RECTORS
Art. 45
2. Els poders públics han de facilitar la participació i la representació ciutadanes i polítiques, amb una atenció especial a les zones menys
poblades del territori.
3. Els poders públics han de procurar que les campanyes institu
cionals que s’organitzin en ocasió dels processos electorals tinguin com
a finalitat la de promoure la participació ciutadana i que els electors
rebin dels mitjans de comunicació una informació veraç, objectiva,
neutral i respectuosa del pluralisme polític sobre les candidatures que
concorren en els processos electorals.
Article 44. Educació, recerca i cultura
1. Els poders públics han de garantir la qualitat del sistema d’ensenyament i han d’impulsar una formació humana, científica i tècnica
de l’alumnat basada en els valors socials d’igualtat, solidaritat, llibertat,
pluralisme, responsabilitat cívica i els altres que fonamenten la convivència democràtica.
2. Els poders públics han de promoure el coneixement suficient
d’una tercera llengua en finalitzar l’ensenyament obligatori.
3. Els poders públics han de promoure i han d’impulsar la implicació i la participació de la família en l’educació dels fills i filles, en el
marc de la comunitat educativa, i han de facilitar i promoure l’accés
a les activitats d’educació en el lleure.
4. Els poders públics han de fomentar la investigació i la recerca
científica de qualitat, la creativitat artística i la conservació i la difusió
del patrimoni cultural de Catalunya.
5. Els poders públics han d’emprendre les accions necessàries per
a facilitar a totes les persones l’accés a la cultura, als béns i als serveis
culturals i al patrimoni cultural, arqueològic, històric, industrial i artístic de Catalunya.
Article 45. Àmbit socioeconòmic
1. Els poders públics han d’adoptar les mesures necessàries per a
promoure el progrés econòmic i el progrés social de Catalunya i dels
seus ciutadans, basats en els principis de la solidaritat, la cohesió, el
desenvolupament sostenible i la igualtat d’oportunitats.
39
�Art. 45
ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA
2. Els poders públics han de promoure una distribució de la renda
personal i territorial més equitativa en el marc d’un sistema català de
benestar.
3. Els poders públics han d’adoptar les mesures necessàries per a
garantir els drets laborals i sindicals dels treballadors, han d’impulsar
i han de promoure’n la participació en les empreses i les polítiques
d’ocupació plena, de foment de l’estabilitat laboral, de formació de
les persones treballadores, de prevenció de riscs laborals, de seguretat
i d’higiene en el treball, de creació d’unes condicions dignes al lloc de
treball, de no-discriminació per raó de gènere i de garantia del descans
necessari i de les vacances retribuïdes.
4. La Generalitat ha de promoure la creació d’un espai català de
relacions laborals establert en funció de la realitat productiva i empresarial específica de Catalunya i dels seus agents socials, en el qual
han d’estar representades les organitzacions sindicals i empresarials i
l’Administració de la Generalitat. En aquest marc, els poders públics
han de fomentar una pràctica pròpia de diàleg social, de concertació,
de negociació col·lectiva, de resolució extrajudicial de conflictes laborals i de participació en el desenvolupament i la millora de l’entramat
productiu.
5. La Generalitat ha d’afavorir el desenvolupament de l’activitat
empresarial i l’esperit emprenedor tenint en compte la responsabilitat social de l’empresa, la lliure iniciativa i les condicions de competència, i ha de protegir especialment l’economia productiva, l’activitat
dels emprenedors autònoms i la de les empreses petites i mitjanes. La
Generalitat ha de fomentar l’acció de les cooperatives i les societats
laborals i ha d’estimular les iniciatives de l’economia social.
6. Les organitzacions sindicals i empresarials han de participar en
la definició de les polítiques públiques que les afectin. La Generalitat
ha de promoure la mediació i l’arbitratge per a la resolució de conflictes d’interessos entre els diversos agents socials.
7. Les organitzacions professionals i les corporacions de dret públic representatives d’interessos econòmics i professionals i les entitats
associatives del tercer sector han d’ésser consultades en la definició de
les polítiques públiques que les afectin.
40
�TÍTOL I. DELS DRETS, DEURES I PRINCIPIS RECTORS
Art. 46
8. La Generalitat, en consideració a les funcions social, cultural i
de promoció econòmica que compleixen les caixes d’estalvis, ha de
protegir l’autonomia institucional i ha de promoure la contribució
social d’aquestes entitats a les estratègies econòmiques i socials dels
diversos territoris de Catalunya.
Article 46. Medi ambient, desenvolupament sostenible
i equilibri territorial
1. Els poders públics han de vetllar per la protecció del medi
ambient per mitjà de l’adopció de polítiques públiques basades
en el desenvolupament sostenible i la solidaritat col·lectiva i inter
generacional.
2. Les polítiques mediambientals s’han de dirigir especialment a
la reducció de les diferents formes de contaminació, la fixació d’estàndards i de nivells mínims de protecció, l’articulació de mesures
correctives de l’impacte ambiental, la utilització racional dels recursos naturals, la prevenció i el control de l’erosió i de les activitats
que alteren el règim atmosfèric i climàtic, i el respecte als principis
de preservació del medi, conservació dels recursos naturals, responsabilitat, fiscalitat ecològica i reciclatge i reutilització dels béns
i els productes.
3. Els poders públics han de fer efectives les condicions per a la preservació de la natura i la biodiversitat, han de promoure la integració
d’objectius ambientals a les polítiques sectorials i han d’establir les
condicions que permetin a totes les persones el gaudi del patrimoni
natural i paisatgístic.
4. Els poders públics han de vetllar per la cohesió econòmica i
territorial aplicant polítiques que assegurin un tractament especial
de les zones de muntanya, la protecció del paisatge, la defensa del
litoral, el foment de les activitats agràries, ramaderes i silvícoles i una
distribució equilibrada al territori dels diferents sectors productius,
els serveis d’interès general i les xarxes de comunicació.
5. Els poders públics han de facilitar als ciutadans la informació
mediambiental i han de fomentar l’educació en els valors de la preservació i de la millora del medi ambient com a patrimoni comú.
41
�Art. 47
ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA
Article 47. Habitatge
Els poders públics han de facilitar l’accés a l’habitatge mitjançant la
generació de sòl i la promoció d’habitatge públic i d’habitatge protegit,
amb una atenció especial pels joves i els col·lectius més necessitats.
Article 48. Mobilitat i seguretat viària
1. Els poders públics han de promoure polítiques de transport i
de comunicació, basades en criteris de sostenibilitat, que fomentin la
utilització del transport públic i la millora de la mobilitat i garanteixin
l’accessibilitat per a les persones amb mobilitat reduïda.
2. Els poders públics han d’impulsar, d’una manera prioritària,
les mesures destinades a l’increment de la seguretat viària i la disminució dels accidents de trànsit, amb una incidència especial en la
prevenció, l’educació viària i l’atenció a les víctimes.
Article 49. Protecció dels consumidors i usuaris
1. Els poders públics han de garantir la protecció de la salut, la
seguretat i la defensa dels drets i els interessos legítims dels consumidors i usuaris.
2. Els poders públics han de garantir l’existència d’instruments de
mediació i arbitratge en matèria de consum, n’han de promoure el
coneixement i la utilització i han de donar suport a les organitzacions
de consumidors i usuaris.
Article 50. Foment i difusió del català
1. Els poders públics han de protegir el català en tots els àmbits i
sectors i n’han de fomentar l’ús, la difusió i el coneixement. Aquests
principis també s’han d’aplicar respecte a l’aranès.
2. El Govern, les universitats i les institucions d’ensenyament superior, en l’àmbit de les competències respectives, han d’adoptar les
mesures pertinents per a garantir l’ús del català en tots els àmbits de
les activitats docents, no docents i de recerca.
3. Les polítiques de foment del català s’han d’estendre al conjunt
de l’Estat, a la Unió Europea i a la resta del món.
4. Els poders públics han de promoure que les dades que figurin en
l’etiquetatge, en l’embalatge i en les instruccions d’ús dels productes
distribuïts a Catalunya constin també en català.
42
�TÍTOL I. DELS DRETS, DEURES I PRINCIPIS RECTORS
Art. 52
[5. La Generalitat, l’Administració local i les altres corporacions
públiques de Catalunya, les institucions i les empreses que en depenen i els concessionaris de llurs serveis han d’emprar el català en llurs
actuacions internes i en la relació entre ells. També l’han d’emprar en
les comunicacions i les notificacions dirigides a persones físiques o
jurídiques residents a Catalunya, sens perjudici del dret dels ciutadans
a rebre-les en castellà si ho demanen.]11
6. Els poders públics han de garantir l’ús de la llengua de signes
catalana i les condicions que permetin d’assolir la igualtat de les persones amb sordesa que optin per aquesta llengua, que ha d’ésser objecte
d’ensenyament, protecció i respecte.
7. L’Estat, d’acord amb el que disposa la Constitució, ha de donar
suport a l’aplicació dels principis que estableix aquest article. S’han
d’establir els instruments de coordinació i, si escau, d’actuació conjunta perquè siguin més efectius.
Article 51. Cooperació al foment de la pau i cooperació
al desenvolupament
1. La Generalitat ha de promoure la cultura de la pau i accions de
foment de la pau al món.
2. La Generalitat ha de promoure accions i polítiques de cooperació al desenvolupament dels pobles i ha d’establir programes d’ajut
humanitari d’emergència.
Article 52. Mitjans de comunicació social
1. Correspon als poders públics de promoure les condicions per a
garantir el dret a la informació i a rebre dels mitjans de comunicació
una informació veraç i uns continguts que respectin la dignitat de les
persones i el pluralisme polític, social, cultural i religiós. En el cas dels
mitjans de comunicació de titularitat pública la informació també ha
d’ésser neutral.
2. Els poders públics han de promoure les condicions per a garantir
l’accés sense discriminacions als serveis audiovisuals en l’àmbit de
Catalunya.
11. Aquest apartat és constitucional interpretat en els termes establerts pel FJ 23 de la
STC 31/2010, del 28 de juny.
43
�Art. 53
ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA
Article 53. Accés a les tecnologies de la informació
i de la comunicació
1. Els poders públics han de facilitar el coneixement de la societat
de la informació i han d’impulsar l’accés a la comunicació i a les tecnologies de la informació, en condicions d’igualtat, en tots els àmbits
de la vida social, inclòs el laboral; han de fomentar que aquestes tecnologies es posin al servei de les persones i no afectin negativament
llurs drets, i han de garantir la prestació de serveis per mitjà de les
dites tecnologies, d’acord amb els principis d’universalitat, continuïtat
i actualització.
2. La Generalitat ha de promoure la formació, la recerca i la innovació tecnològiques perquè les oportunitats de progrés que ofereix la
societat del coneixement i de la informació contribueixin a la millora
del benestar i la cohesió socials.
Article 54. Memòria històrica
1. La Generalitat i els altres poders públics han de vetllar pel coneixement i el manteniment de la memòria històrica de Catalunya
com a patrimoni col·lectiu que testimonia la resistència i la lluita
pels drets i les llibertats democràtiques. Amb aquesta finalitat, han
d’adoptar les iniciatives institucionals necessàries per al reconeixement i la rehabilitació de tots els ciutadans que han patit persecució
com a conseqüència de la defensa de la democràcia i l’autogovern
de Catalunya.
2. La Generalitat ha de vetllar perquè la memòria històrica es
converteixi en símbol permanent de la tolerància, de la dignitat dels
valors democràtics, del rebuig dels totalitarismes i del reconeixement
de totes les persones que han patit persecució a causa de llurs opcions
personals, ideològiques o de consciència.
44
�TÍTOL II. DE LES INSTITUCIONS
Art. 57
TÍTOL II
De les institucions
CAPÍTOL I
El Parlament
Article 55. Disposicions generals
1. El Parlament representa el poble de Catalunya.
2. El Parlament exerceix la potestat legislativa, aprova els pressupostos de la Generalitat i controla i impulsa l’acció política i de govern.
És la seu on s’expressa preferentment el pluralisme i es fa públic el
debat polític.
3. El Parlament és inviolable.
Article 56. Composició i règim electoral
1. El Parlament es compon d’un mínim de cent diputats i un màxim de cent cinquanta, elegits per a un termini de quatre anys per mitjà
de sufragi universal, lliure, igual, directe i secret, d’acord amb aquest
Estatut i la legislació electoral.
2. El sistema electoral és de representació proporcional i ha d’assegurar la representació adequada de totes les zones del territori de
Catalunya. L’Administració electoral és independent i garanteix la
transparència i l’objectivitat del procés electoral. El règim electoral és
regulat per una llei del Parlament aprovada en una votació final sobre
el conjunt del text per majoria de dues terceres parts dels diputats.
3. Són electors i elegibles els ciutadans de Catalunya que estan en
ple ús de llurs drets civils i polítics, d’acord amb la legislació electoral.
La llei electoral de Catalunya ha d’establir criteris de paritat entre dones i homes per a l’elaboració de les llistes electorals.
4. El president o presidenta de la Generalitat, quinze dies abans
del finiment de la legislatura, ha de convocar les eleccions, que han
de tenir lloc entre quaranta i seixanta dies després de la convocatòria.
Article 57. Estatut dels diputats
1. Els membres del Parlament són inviolables pels vots i les opinions que emetin en l’exercici de llur càrrec. Durant llur mandat
45
�Art. 58
ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA
gaudeixen d’immunitat amb l’efecte concret que no poden ésser detinguts si no és en cas de delicte flagrant.
2. En les causes contra els diputats, és competent el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Fora del territori de Catalunya la responsabilitat penal és exigible en els mateixos termes davant la Sala
Penal del Tribunal Suprem.
3. Els diputats no estan sotmesos a mandat imperatiu.
Article 58. Autonomia parlamentària
1. El Parlament gaudeix d’autonomia organitzativa, financera,
administrativa i disciplinària.
2. El Parlament elabora i aprova el seu reglament, el seu pressupost
i fixa l’estatut del personal que en depèn.
3. L’aprovació i la reforma del Reglament del Parlament corresponen al Ple del Parlament i requereixen el vot favorable de la majoria absoluta dels diputats en una votació final sobre el conjunt del
text.
Article 59. Organització i funcionament
1. El Parlament té un president o presidenta i una mesa elegits
pel Ple. El Reglament del Parlament en regula l’elecció i les funcions.
2. El Reglament del Parlament regula els drets i els deures dels
diputats, els requisits per a la formació de grups parlamentaris, la
intervenció d’aquests en l’exercici de les funcions parlamentàries i les
atribucions de la Junta de Portaveus.
3. El Parlament funciona en ple i en comissions. Els grups parlamentaris participen en totes les comissions en proporció a llurs
membres.
4. El Parlament té una diputació permanent, presidida pel president o presidenta del Parlament i integrada pel nombre de diputats
que el Reglament del Parlament determini, en proporció a la representació de cada grup parlamentari. La Diputació Permanent vetlla pels
poders del Parlament quan aquest no és reunit en els períodes entre
sessions, quan ha finit el mandat parlamentari i quan ha estat dissolt.
En cas de finiment de la legislatura o de dissolució del Parlament, el
46
�TÍTOL II. DE LES INSTITUCIONS
Art. 60
mandat dels diputats que integren la Diputació Permanent és prorrogat fins a la constitució del nou Parlament.
5. Els càrrecs públics i el personal al servei de les administracions
públiques que actuen a Catalunya tenen l’obligació de comparèixer a
requeriment del Parlament.
6. El Parlament pot crear comissions d’investigació sobre qualsevol
assumpte de rellevància pública que sigui d’interès de la Generalitat.
Les persones requerides per les comissions d’investigació han de comparèixer-hi obligatòriament, d’acord amb el procediment i les garanties establerts pel Reglament del Parlament. S’han de regular per llei
les sancions per l’incompliment d’aquesta obligació.
7. El Reglament del Parlament ha de regular la tramitació de les
peticions individuals i col·lectives dirigides al Parlament. També ha
d’establir mecanismes de participació ciutadana en l’exercici de les
funcions parlamentàries.
Article 60. Règim de les reunions i les sessions
1. El Parlament es reuneix anualment en dos períodes ordinaris
de sessions fixats pel Reglament. El Parlament es pot reunir en sessions extraordinàries fora dels períodes ordinaris de sessions. Les
sessions extraordinàries del Parlament són convocades pel seu president o presidenta per acord de la Diputació Permanent, a proposta de
tres grups parlamentaris o d’una quarta part dels diputats, o a petició
de grups parlamentaris o de diputats que en representin la majoria
absoluta. El Parlament també es reuneix en sessió extraordinària a
petició del president o presidenta de la Generalitat. Les sessions extraordinàries es convoquen amb un ordre del dia determinat i s’aixequen
després d’haver-lo exhaurit.
2. Les sessions del Ple són públiques, excepte en els supòsits establerts pel Reglament del Parlament.
3. El Parlament, per a adoptar acords vàlidament, s’ha de trobar
reunit amb la presència de la majoria absoluta dels diputats. Els acords
són vàlids si han estat aprovats per la majoria simple dels diputats
presents, sens perjudici de les majories especials establertes per aquest
Estatut, per les lleis o pel Reglament del Parlament.
47
�Art. 61
ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA
Article 61. Funcions
Corresponen al Parlament, a més de les funcions establertes per
l’article 55, les següents:
a) Designar els senadors que representen la Generalitat al Senat.
La designació s’ha de fer en una convocatòria específica i de manera
proporcional al nombre de diputats de cada grup parlamentari.
b) Elaborar proposicions de llei per a presentar-les a la Mesa del
Congrés dels Diputats i nomenar els diputats del Parlament encarregats de defensar-les.
c) Sol·licitar al Govern de l’Estat l’adopció de projectes de llei.
d) Sol·licitar a l’Estat la transferència o delegació de competències
i l’atribució de facultats en el marc de l’article 150 de la Constitució.
e) Interposar el recurs d’inconstitucionalitat i personar-se davant
el Tribunal Constitucional en altres processos constitucionals, d’acord
amb el que estableixi la Llei orgànica del Tribunal Constitucional.
f) Les altres funcions que li atribueixen aquest Estatut i les lleis.
Article 62. Iniciativa legislativa i exercici de la funció legislativa
1. La iniciativa legislativa correspon als diputats, als grups parlamentaris i al Govern. També correspon, en els termes establerts per
les lleis de Catalunya, als ciutadans, mitjançant la iniciativa legislativa
popular, i als òrgans representatius dels ens supramunicipals de caràcter territorial que estableix aquest Estatut.
2. Són lleis de desenvolupament bàsic de l’Estatut les que regulen
directament les matèries esmentades pels articles 2.3, 6, 37.2, 56.2, 67.5,
68.3, 77.3, 79.3, 81.2 i 94.1. L’aprovació, la modificació i la derogació
d’aquestes lleis requereixen el vot favorable de la majoria absoluta del
Ple del Parlament en una votació final sobre el conjunt del text, llevat
que l’Estatut n’estableixi una altra.
3. El Ple del Parlament pot delegar la tramitació i l’aprovació
d’iniciatives legislatives a les comissions legislatives permanents. En
qualsevol moment pot revocar aquesta delegació. No poden ésser
objecte de delegació a les comissions la reforma de l’Estatut, les lleis
de desenvolupament bàsic, el pressupost de la Generalitat i les lleis de
delegació legislativa al Govern.
48
�TÍTOL II. DE LES INSTITUCIONS
Art. 64
Article 63. Delegació en el Govern de la potestat legislativa
1. El Parlament pot delegar en el Govern la potestat de dictar
normes amb rang de llei. Les disposicions del Govern que contenen
legislació delegada tenen el nom de decrets legislatius. No poden ésser objecte de delegació legislativa la reforma de l’Estatut, les lleis de
desenvolupament bàsic, llevat que es delegui l’establiment d’un text
refós, la regulació essencial i el desenvolupament directe dels drets
reconeguts per l’Estatut i per la Carta dels drets i els deures dels ciutadans de Catalunya i el pressupost de la Generalitat.
2. La delegació legislativa només es pot atorgar al Govern. La delegació ha d’ésser expressa, per mitjà d’una llei, per a una matèria concreta i amb la determinació d’un termini per a fer-ne ús. La delegació
s’exhaureix quan el Govern publica el decret legislatiu corresponent
o quan el Govern es troba en funcions.
3. Quan es tracti d’autoritzar el Govern per a formular un nou
text articulat, les lleis de delegació han de fixar les bases a les quals
s’ha d’ajustar el Govern en l’exercici de la delegació legislativa. Quan
es tracti d’autoritzar el Govern a refondre textos legals, les lleis han de
determinar l’abast i els criteris de la refosa.
4. El control de la legislació delegada és regulat pel Reglament del
Parlament. Les lleis de delegació també poden establir un règim de
control especial per als decrets legislatius.
Article 64. Decrets llei
1. En cas d’una necessitat extraordinària i urgent, el Govern pot
dictar disposicions legislatives provisionals sota la forma de decret llei.
No poden ésser objecte de decret llei la reforma de l’Estatut, les matèries que són objecte de lleis de desenvolupament bàsic, la regulació
essencial i el desenvolupament directe dels drets reconeguts per l’Estatut i per la Carta dels drets i els deures dels ciutadans de Catalunya
i el pressupost de la Generalitat.
2. Els decrets llei resten derogats si en el termini improrrogable
dels trenta dies subsegüents a la promulgació no són validats expressament pel Parlament després d’un debat i una votació de totalitat.
3. El Parlament pot tramitar els decrets llei com a projectes de llei
pel procediment d’urgència, dins el termini establert per l’apartat 2.
49
�Art. 65
ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA
Article 65. Promulgació i publicació de les lleis
Les lleis de Catalunya són promulgades, en nom del rei, pel president o presidenta de la Generalitat, el qual n’ordena la publicació en el
Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, en el termini de quinze
dies des de l’aprovació, i en el Boletín Oficial del Estado. A l’efecte de
l’entrada en vigor, regeix la data de publicació en el Diari Oficial de la
Generalitat de Catalunya. La versió oficial en castellà és la traducció
elaborada per la Generalitat.
Article 66. Causes de finiment de la legislatura
La legislatura fineix per expiració del mandat legal en complir-se
els quatre anys de la data de les eleccions. També pot finir anticipadament si no té lloc la investidura del president o presidenta de la Generalitat, o per dissolució anticipada, acordada pel president o presidenta
de la Generalitat.
CAPÍTOL II
El president o presidenta de la Generalitat
Article 67. Elecció, nomenament, estatut personal, cessament
i competències
1. El president o presidenta té la més alta representació de la Generalitat i dirigeix l’acció del Govern. També té la representació ordinària
de l’Estat a Catalunya.
2. El president o presidenta de la Generalitat és elegit pel Parlament d’entre els seus membres. Es pot regular per llei la limitació de
mandats.
3. Si, un cop transcorreguts dos mesos des de la primera votació d’investidura, cap candidat o candidata no és elegit, el Parlament resta dissolt automàticament i el president o presidenta de la
Generalitat en funcions convoca eleccions de manera immediata,
que han de tenir lloc entre quaranta i seixanta dies després de la
convocatòria.
4. El president o presidenta de la Generalitat és nomenat pel rei.
50
�TÍTOL II. DE LES INSTITUCIONS
Art. 67
5. Una llei del Parlament regula l’estatut personal del president
o presidenta de la Generalitat. Als efectes de precedències i protocol
a Catalunya, el president o presidenta de la Generalitat té la posició
preeminent que li correspon com a representant de la Generalitat i de
l’Estat a Catalunya.
6. Com a representant ordinari de l’Estat a Catalunya, correspon
al president o presidenta:
a) Promulgar, en nom del rei, les lleis, els decrets llei i els decrets
legislatius de Catalunya i ordenar-ne la publicació.
b) Ordenar la publicació dels nomenaments dels càrrecs institucionals de l’Estat a Catalunya.
c) Demanar la col·laboració a les autoritats de l’Estat que exerceixen funcions públiques a Catalunya.
d) Les altres que determinin les lleis.
7. El president o presidenta de la Generalitat cessa per renovació
del Parlament a conseqüència d’unes eleccions, per aprovació d’una
moció de censura o denegació d’una qüestió de confiança, per defunció, per dimissió, per incapacitat permanent, física o mental, reconeguda pel Parlament, que l’inhabiliti per a l’exercici del càrrec, i per
condemna penal ferma que comporti la inhabilitació per a l’exercici
de càrrecs públics.
8. El conseller primer o consellera primera, si n’hi ha, o el conseller
o consellera que determini la llei, supleix i substitueix el president o
presidenta de la Generalitat en els casos d’absència, malaltia, cessament per causa d’incapacitat i defunció. La suplència i la substitució
no permeten exercir les atribucions del president o presidenta relatives al plantejament d’una qüestió de confiança, la designació i el
cessament dels consellers i la dissolució anticipada del Parlament.
9. El president o presidenta de la Generalitat, si no ha nomenat
un conseller primer o consellera primera, pot delegar temporalment
funcions executives en un dels consellers.
51
�Art. 68
ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA
CAPÍTOL III
El Govern i l’Administració de la Generalitat
SECCIÓ PRIMERA
El Govern
Article 68. Funcions, composició, organització i cessament
1. El Govern és l’òrgan superior col·legiat que dirigeix l’acció política i l’Administració de la Generalitat. Exerceix la funció executiva
i la potestat reglamentària d’acord amb aquest Estatut i les lleis.
2. El Govern es compon del president o presidenta de la Generalitat, el conseller primer o consellera primera, si escau, i els consellers.
3. Una llei ha de regular l’organització, el funcionament i les atribucions del Govern.
4. El Govern cessa quan ho fa el president o presidenta de la Generalitat.
5. Els actes, les disposicions generals i les normes que emanen del
Govern o de l’Administració de la Generalitat han d’ésser publicats en
el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. Aquesta publicació és
suficient, a tots els efectes, per a l’eficàcia dels actes i per a l’entrada en
vigor de les disposicions generals i les normes.
Article 69. El conseller primer o consellera primera
El president o presidenta de la Generalitat per decret pot nomenar i
separar un conseller primer o consellera primera, de la qual cosa ha de
donar compte al Parlament. El conseller primer o consellera primera és
membre del Govern. El conseller primer o consellera primera, d’acord
amb el que estableix la llei, té funcions pròpies, a més de les delegades
pel president o presidenta.
Article 70. Estatut personal dels membres del Govern
1. El president o presidenta de la Generalitat i els consellers, durant
llurs mandats i pels actes presumptament delictius comesos al territori
de Catalunya, no poden ésser detinguts ni retinguts excepte en cas de
delicte flagrant.
52
�TÍTOL II. DE LES INSTITUCIONS
Art. 71
2. Correspon al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya decidir
sobre la inculpació, el processament i l’enjudiciament del president
o presidenta de la Generalitat i dels consellers. Fora del territori de
Catalunya la responsabilitat penal és exigible en els mateixos termes
davant la Sala Penal del Tribunal Suprem.
SECCIÓ SEGONA
L’Administració de la Generalitat
Article 71. Disposicions generals i principis d’organització
i funcionament
1. L’Administració de la Generalitat és l’organització que exerceix
les funcions executives atribuïdes per aquest Estatut a la Generalitat.
Té la condició d’administració ordinària d’acord amb el que estableixen aquest Estatut i les lleis, sens perjudici de les competències que
corresponen a l’Administració local.
2. L’Administració de la Generalitat serveix amb objectivitat els
interessos generals i actua amb submissió plena a les lleis i al dret.
3. L’Administració de la Generalitat actua d’acord amb els principis
de coordinació i transversalitat, amb la finalitat de garantir la integració de les polítiques públiques.
4. L’Administració de la Generalitat, d’acord amb el principi de
transparència, ha de fer pública la informació necessària perquè els
ciutadans en puguin avaluar la gestió.
5. L’Administració de la Generalitat exerceix les seves funcions al
territori d’acord amb els principis de desconcentració i de descentralització.
6. Les lleis han de regular l’organització de l’Administració de la
Generalitat i han de determinar en tot cas:
a) Les modalitats de descentralització funcional i les diverses formes de personificació pública i privada que pot adoptar l’Administració de la Generalitat.
b) Les formes d’organització i de gestió dels serveis públics.
53
�Art. 72
ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA
c) L’actuació de l’Administració de la Generalitat en règim de dret
privat, i també la participació del sector privat en l’execució de les
polítiques públiques i la prestació dels serveis públics.
7. S’ha de regular per llei l’estatut jurídic del personal al servei
de l’Administració de la Generalitat, incloent-hi, en tot cas, el règim
d’incompatibilitats, la garantia de formació i actualització dels coneixements i la praxi necessària per a complir les funcions públiques.
Article 72. Òrgans consultius del Govern
1. La Comissió Jurídica Assessora és l’alt òrgan consultiu del Govern. Una llei del Parlament en regula la composició i les funcions.
2. El Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya és l’òrgan
consultiu i d’assessorament del Govern en matèries socioeconòmiques,
laborals i ocupacionals. Una llei del Parlament en regula la composició
i les funcions.
CAPÍTOL IV
Les relacions entre el Parlament i el Govern
Article 73. Drets i obligacions dels membres del Govern envers
el Parlament
1. El president o presidenta de la Generalitat i els consellers tenen el
dret d’assistir a les reunions del Ple i de les comissions parlamentàries
i prendre-hi la paraula.
2. El Parlament pot requerir al Govern i als seus membres la informació que consideri necessària per a l’exercici de les seves funcions.
També en pot requerir la presència al Ple i a les comissions, en els
termes que estableix el Reglament del Parlament.
Article 74. Responsabilitat política del Govern i dels seus membres
1. El president o presidenta de la Generalitat i els consellers responen políticament davant el Parlament de forma solidària, sens perjudici de la responsabilitat directa de cadascun d’ells.
2. La delegació de funcions del president o presidenta de la Generalitat no l’eximeix de la seva responsabilitat política davant el Parlament.
54
�TÍTOL II. DE LES INSTITUCIONS
Art. 76
Article 75. Dissolució anticipada del Parlament
El president o presidenta de la Generalitat, amb la deliberació prèvia del Govern i sota la seva exclusiva responsabilitat, pot dissoldre
el Parlament. Aquesta facultat no pot ésser exercida quan estigui en
tràmit una moció de censura i tampoc si no ha transcorregut un any
com a mínim des de la darrera dissolució per aquest procediment. El
decret de dissolució ha d’establir la convocatòria de noves eleccions,
que han de tenir lloc entre els quaranta i els seixanta dies següents a
la data de publicació del decret en el Diari Oficial de la Generalitat
de Catalunya.
CAPÍTOL V
Altres institucions de la Generalitat
SECCIÓ PRIMERA
El Consell de Garanties Estatutàries
Article 76. Funcions
1. El Consell de Garanties Estatutàries és la institució de la Generalitat que vetlla per l’adequació a aquest Estatut i a la Constitució de
les disposicions de la Generalitat en els termes que estableix l’apartat 2.
2. El Consell de Garanties Estatutàries pot dictaminar, en els termes
que estableixi la llei, en els casos següents:
a) L’adequació a la Constitució dels projectes i les proposicions de
reforma de l’Estatut d’autonomia de Catalunya abans que el Parlament
els aprovi.
b) L’adequació a aquest Estatut i a la Constitució dels projectes i
les proposicions de llei sotmesos a debat i aprovació del Parlament
i dels decrets llei sotmesos a convalidació del Parlament.
c) L’adequació a aquest Estatut i a la Constitució dels projectes de
decret legislatiu aprovats pel Govern.
d) L’adequació dels projectes i les proposicions de llei i dels projectes de decret legislatiu aprovats pel Govern a l’autonomia local en
els termes que garanteix aquest Estatut.
3. El Consell de Garanties Estatutàries ha de dictaminar abans de
la interposició del recurs d’inconstitucionalitat pel Parlament o pel
55
�Art. 77
ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA
Govern, abans de la interposició de conflicte de competència pel Govern i abans de la interposició de conflicte en defensa de l’autonomia
local davant el Tribunal Constitucional.
4. Els dictàmens del Consell de Garanties Estatutàries tenen caràcter vinculant amb relació als projectes de llei i les proposicions de
llei del Parlament que desenvolupin o afectin drets reconeguts per
aquest Estatut.12
Article 77. Composició i funcionament
1. El Consell de Garanties Estatutàries és format per membres nomenats pel president o presidenta de la Generalitat entre juristes de
reconeguda competència, dues terceres parts dels quals a proposta del
Parlament, per majoria de tres cinquenes parts dels diputats, i una
tercera part a proposta del Govern.
2. Els membres del Consell de Garanties Estatutàries han d’elegir
d’entre ells el president o presidenta.
3. Una llei del Parlament regula la composició i el funcionament
del Consell de Garanties Estatutàries, l’estatut dels membres i els procediments relatius a l’exercici de les seves funcions. Es poden ampliar
per llei les funcions dictaminadores del Consell de Garanties Estatutàries que estableix aquest Estatut sense atribuir-los caràcter vinculant.
4. El Consell de Garanties Estatutàries té autonomia orgànica, funcional i pressupostària, d’acord amb la llei.
SECCIÓ SEGONA
El Síndic de Greuges
Article 78. Funcions i relacions amb altres institucions anàlogues
1. El Síndic de Greuges té la funció de protegir i defensar els drets
i les llibertats que reconeixen la Constitució i aquest Estatut. Amb
aquesta finalitat supervisa, amb caràcter exclusiu,13 l’activitat de l’Administració de la Generalitat, la dels organismes públics o privats vin12. Aquest apartat és inconstitucional i nul d’acord amb la STC 31/2010, del 28 de juny.
13. Aquest incís és inconstitucional i nul d’acord amb la STC 31/2010, del 28 de juny.
56
�TÍTOL II. DE LES INSTITUCIONS
Art. 79
culats o que en depenen, la de les empreses privades que gestionen
serveis públics o acompleixen activitats d’interès general o universal o
activitats equivalents de manera concertada o indirecta i la de les altres
persones amb un vincle contractual amb l’Administració de la Generalitat i amb les entitats públiques que en depenen. També supervisa
l’activitat de l’Administració local de Catalunya i la dels organismes
públics o privats vinculats o que en depenen.
2. El Síndic de Greuges i el Defensor del Poble col·laboren en l’exercici de llurs funcions.
3. El Síndic de Greuges pot sol·licitar dictamen al Consell de Garanties Estatutàries sobre els projectes i les proposicions de llei sotmesos a debat i aprovació del Parlament i dels decrets llei sotmesos a
convalidació del Parlament, quan regulen drets reconeguts per aquest
Estatut.
4. El Síndic de Greuges pot establir relacions de col·laboració amb
els defensors locals de la ciutadania i altres figures anàlogues creades
en l’àmbit públic i el privat.
5. Les administracions públiques de Catalunya i les altres entitats i persones a què fa referència l’apartat 1 tenen l’obligació de
cooperar amb el Síndic de Greuges. S’han de regular per llei les sancions i els mecanismes destinats a garantir el compliment d’aquesta
obligació.
Article 79. Designació i estatut del síndic de greuges
1. El síndic o síndica de greuges és elegit pel Parlament per majoria
de tres cinquenes parts dels seus membres.
2. El síndic o síndica de greuges exerceix les seves funcions amb
imparcialitat i independència, és inviolable per les opinions expressades en l’exercici de les seves funcions, és inamovible i només pot ésser
destituït i suspès per les causes que estableix la llei.
3. S’han de regular per llei l’estatut personal del síndic de greuges,
les incompatibilitats, les causes de cessament, l’organització i les atribucions de la institució. El Síndic de Greuges gaudeix d’autonomia
reglamentària, organitzativa, funcional i pressupostària d’acord amb
les lleis.
57
�Art. 80
ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA
SECCIÓ TERCERA
La Sindicatura de Comptes
Article 80. Funcions i relacions amb el Tribunal de Comptes
1. La Sindicatura de Comptes és l’òrgan fiscalitzador extern dels
comptes, de la gestió econòmica i del control d’eficiència de la Generalitat, dels ens locals i de la resta del sector públic de Catalunya.
2. La Sindicatura de Comptes depèn orgànicament del Parlament, exerceix les seves funcions per delegació d’aquest i amb plena
autonomia organitzativa, funcional i pressupostària, d’acord amb
les lleis.
3. La Sindicatura de Comptes i el Tribunal de Comptes han d’establir llurs relacions de cooperació per mitjà d’un conveni. En aquest
conveni s’han d’establir els mecanismes de participació en els procediments jurisdiccionals sobre responsabilitat comptable.
Article 81. Composició, funcionament i estatut personal
1. La Sindicatura de Comptes és formada per síndics designats pel
Parlament per majoria de tres cinquenes parts. Els síndics elegeixen
d’entre ells el síndic o síndica major.
2. S’han de regular per llei l’estatut personal, les incompatibilitats,
les causes de cessament, l’organització i el funcionament de la Sindicatura de Comptes.
SECCIÓ QUARTA
Regulació del Consell de l’Audiovisual de Catalunya
Article 82. El Consell de l’Audiovisual de Catalunya
El Consell de l’Audiovisual de Catalunya és l’autoritat reguladora independent en l’àmbit de la comunicació audiovisual pública i
privada. El Consell actua amb plena independència del Govern de la
Generalitat en l’exercici de les seves funcions. Una llei del Parlament
ha d’establir els criteris d’elecció dels seus membres i els seus àmbits
específics d’actuació.
58
�TÍTOL II. DE LES INSTITUCIONS
Art. 84
CAPÍTOL VI
El govern local
SECCIÓ PRIMERA
Organització territorial local
Article 83. Organització del govern local de Catalunya
1. Catalunya estructura la seva organització territorial bàsica en
municipis i vegueries.
2. L’àmbit supramunicipal és constituït, en tot cas, per les comarques, que ha de regular una llei del Parlament.
3. Els altres ens supramunicipals que creï la Generalitat es fonamenten en la voluntat de col·laboració i associació dels municipis.
Article 84. Competències locals
1. Aquest Estatut garanteix als municipis un nucli de competències
pròpies que han d’ésser exercides per aquestes entitats amb plena autonomia, subjecta només a control de constitucionalitat i de legalitat.
2. Els governs locals de Catalunya tenen en tot cas competències
pròpies sobre les matèries següents, en els termes que determinin les
lleis:
a) L’ordenació i la gestió del territori, l’urbanisme i la disciplina
urbanística i la conservació i el manteniment dels béns de domini
públic local.
b) La planificació, la programació i la gestió d’habitatge públic
i la participació en la planificació en sòl municipal de l’habitatge de
protecció oficial.
c) L’ordenació i la prestació de serveis bàsics a la comunitat.
d) La regulació i la gestió dels equipaments municipals.
e) La regulació de les condicions de seguretat en les activitats organitzades en espais públics i en locals de concurrència pública. La
coordinació mitjançant la Junta de Seguretat dels diversos cossos i
forces presents al municipi.
f) La protecció civil i la prevenció d’incendis.
59
�Art. 85
ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA
g) La planificació, l’ordenació i la gestió de l’educació infantil i la
participació en el procés de matriculació en els centres públics i concertats del terme municipal, el manteniment i l’aprofitament, fora de
l’horari escolar, dels centres públics i el calendari escolar.
h) La circulació i els serveis de mobilitat i la gestió del transport
de viatgers municipal.
i) La regulació de l’establiment d’autoritzacions i promocions de
tot tipus d’activitats econòmiques, especialment les de caràcter comercial, artesanal i turístic i foment de l’ocupació.
j) La formulació i la gestió de polítiques per a la protecció del medi
ambient i el desenvolupament sostenible.
k) La regulació i la gestió dels equipaments esportius i de lleure i
promoció d’activitats.
l) La regulació de l’establiment d’infraestructures de telecomunicacions i prestació de serveis de telecomunicacions.
m) La regulació i la prestació dels serveis d’atenció a les persones,
dels serveis socials públics d’assistència primària i foment de les polítiques d’acolliment dels immigrants.
n) La regulació, la gestió i la vigilància de les activitats i els usos
que es porten a terme a les platges, als rius, als llacs i a la muntanya.
3. La distribució de les responsabilitats administratives en les matèries a què fa referència l’apartat 2 entre les diverses administracions
locals ha de tenir en compte llur capacitat de gestió i es regeix per les
lleis aprovades pel Parlament, pel principi de subsidiarietat, d’acord
amb el que estableix la Carta europea de l’autonomia local, pel principi de diferenciació, d’acord amb les característiques que presenta la
realitat municipal, i pel principi de suficiència financera.
4. La Generalitat ha de determinar i fixar els mecanismes per al
finançament dels nous serveis derivats de l’ampliació de l’espai competencial dels governs locals.
Article 85. El Consell de Governs Locals
El Consell de Governs Locals és l’òrgan de representació de municipis i vegueries en les institucions de la Generalitat. El Consell ha
60
�TÍTOL II. DE LES INSTITUCIONS
Art. 86
d’ésser escoltat en la tramitació parlamentària de les iniciatives legislatives que afecten de manera específica les administracions locals i
en la tramitació de plans i normes reglamentàries de caràcter idèntic.
Una llei del Parlament regula la composició, l’organització i les fun
cions del Consell de Governs Locals.
SECCIÓ SEGONA
El municipi
Article 86. El municipi i l’autonomia municipal
1. El municipi és l’ens local bàsic de l’organització territorial de
Catalunya i el mitjà essencial de participació de la comunitat local en
els afers públics.
2. El govern i l’administració municipals corresponen a l’ajuntament, format per l’alcalde o alcaldessa i els regidors. S’han d’establir
per llei els requisits que s’han de complir per a l’aplicació del règim
de consell obert.
3. Aquest Estatut garanteix al municipi l’autonomia per a l’exercici
de les competències que té encomanades i la defensa dels interessos
propis de la col·lectivitat que representa.
4. Els actes i els acords adoptats pels municipis no poden ésser
objecte de control d’oportunitat per cap altra administració.
5. Correspon a la Generalitat el control de l’adequació a l’ordenament jurídic dels actes i els acords adoptats pels municipis i, si escau,
la impugnació corresponent davant la jurisdicció contenciosa administrativa, sens perjudici de les accions que l’Estat pugui emprendre
en defensa de les seves competències.
6. Els regidors són elegits pels veïns dels municipis per mitjà de
sufragi universal, igual, lliure, directe i secret.
7. Les concentracions de població que dins d’un municipi formin
nuclis separats es poden constituir en entitats municipals descentralitzades. La llei els ha de garantir la descentralització i la capacitat
suficients per a portar a terme les activitats i prestar els serveis de llur
competència.
61
�Art. 87
ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA
Article 87. Principis d’organització i funcionament i potestat
normativa
1. Els municipis disposen de plena capacitat d’autoorganització
dins el marc de les disposicions generals establertes per llei en matèria
d’organització i funcionament municipal.
2. Els municipis tenen dret a associar-se amb altres i a cooperar
entre ells i amb altres ens públics per a exercir llurs competències, i
també per a complir tasques d’interès comú. A aquests efectes, tenen
capacitat per a establir convenis i crear mancomunitats, consorcis i
associacions i participar-hi, i també adoptar altres formes d’actuació
conjunta. Les lleis no poden limitar aquest dret si no és per a garantir
l’autonomia dels altres ens que la tenen reconeguda.
3. Els municipis tenen potestat normativa, com a expressió del
principi democràtic en què es fonamenten, en l’àmbit de llurs competències i en els altres sobre els quals es projecta llur autonomia.
Article 88. Principi de diferenciació
Les lleis que afecten el règim jurídic, orgànic, funcional, competencial i financer dels municipis han de tenir en compte necessàriament les diferents característiques demogràfiques, geogràfiques,
funcionals, organitzatives, de dimensió i de capacitat de gestió que
tenen.
Article 89. Règim especial del municipi de Barcelona
El municipi de Barcelona disposa d’un règim especial establert
per llei del Parlament. L’Ajuntament de Barcelona té iniciativa per
a proposar la modificació d’aquest règim especial i, d’acord amb les
lleis i el Reglament del Parlament, ha de participar en l’elaboració dels
projectes de llei que incideixen en aquest règim especial i ha d’ésser
consultat en la tramitació parlamentària d’altres iniciatives legislatives
sobre el seu règim especial.
62
�TÍTOL II. DE LES INSTITUCIONS
Art. 92
SECCIÓ TERCERA
La vegueria
[Article 90. La vegueria
1. La vegueria és l’àmbit territorial específic per a l’exercici del govern
intermunicipal de cooperació local i té personalitat jurídica pròpia.
La vegueria també és la divisió territorial adoptada per la Generalitat
per a l’organització territorial dels seus serveis.
2. La vegueria, com a govern local, té naturalesa territorial i gaudeix
d’autonomia per a la gestió dels seus interessos.]14
Article 91. El Consell de Vegueria
1. El govern i l’administració autònoma de la vegueria corresponen al Consell de Vegueria, format pel president o presidenta i pels
consellers de vegueria.
2. El president o presidenta de vegueria és escollit pels consellers
de vegueria d’entre els seus membres.
[3. Els consells de vegueria substitueixen les diputacions.]15
[4. La creació, la modificació i la supressió, i també el desplegament del règim jurídic de les vegueries, són regulats per llei del Parlament. L’alteració dels límits provincials, si s’escau, s’ha de portar a
terme d’acord amb el que estableix l’article 141.1 de la Constitució.]16
SECCIÓ QUARTA
La comarca i els altres ens locals supramunicipals
Article 92. La comarca
1. La comarca es configura com a ens local amb personalitat jurídica pròpia i és formada per municipis per a la gestió de competències
i serveis locals.
14. Aquest article és constitucional interpretat en els termes establerts pel FJ 40 de la
STC 31/2010, del 28 de juny.
15. Aquest apartat és constitucional interpretat en els termes establerts pel FJ 41 de la
STC 31/2010, del 28 de juny.
16. Aquest apartat és constitucional interpretat en els termes establerts pel FJ 41 de la
STC 31/2010, del 28 de juny.
63
�Art. 93
ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA
2. La creació, la modificació i la supressió de les comarques, i també
l’establiment del règim jurídic d’aquests ens, són regulats per una llei
del Parlament.
Article 93. Els altres ens locals supramunicipals
Els altres ens locals supramunicipals es fonamenten en la voluntat
de col·laboració i associació dels municipis i en el reconeixement de
les àrees metropolitanes. La creació, la modificació i la supressió, i
també l’establiment del règim jurídic d’aquests ens, són regulats per
una llei del Parlament.
CAPÍTOL VII
Organització institucional pròpia de l’Aran
Article 94. Règim jurídic
1. L’Aran disposa d’un règim jurídic especial establert per llei
del Parlament. Per mitjà d’aquest règim es reconeix l’especificitat de
l’organització institucional i administrativa de l’Aran i se’n garanteix
l’autonomia per a ordenar i gestionar els afers públics del seu territori.
2. La institució de govern de l’Aran és el Conselh Generau, que és
format pel Síndic, el Plen des Conselhèrs e Conselhères Generaus i la
Comission d’Auditors de Compdes. El síndic o síndica és la més alta
representació i l’ordinària de la Generalitat a l’Aran.
3. La institució de govern de l’Aran és elegida per mitjà de sufragi
universal, igual, lliure, directe i secret, en la forma establerta per llei.
4. El Conselh Generau té competència en les matèries que determinin la llei reguladora del règim especial de l’Aran i la resta de
lleis aprovades pel Parlament i les facultats que la llei li atribueix,
en especial, en les actuacions de muntanya. L’Aran, per mitjà de la
seva institució representativa, ha de participar en l’elaboració de les
iniciatives legislatives que afecten el seu règim especial.
5. Una llei del Parlament estableix els recursos financers suficients
perquè el Conselh Generau pugui prestar els serveis de la seva competència.
64
�TÍTOL III. DEL PODER JUDICIAL A CATALUNYA
Art. 95
TÍTOL III
Del poder judicial a Catalunya
CAPÍTOL I
El Tribunal Superior de Justícia i el fiscal o la fiscal superior
de Catalunya
Article 95. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya
1. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya és l’òrgan jurisdiccional en què culmina l’organització judicial a Catalunya i és competent, en els termes establerts per la llei orgànica corresponent, per
a conèixer dels recursos i dels procediments en els diversos ordres
jurisdiccionals i per a tutelar els drets reconeguts per aquest Estatut.
En tot cas, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya és competent
en els ordres jurisdiccionals civil, penal, contenciós administratiu i
social i en els altres que es puguin crear en el futur.
[2. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya és l’última instància jurisdiccional de tots els processos iniciats a Catalunya, i de
tots els recursos que es tramiten en el seu àmbit territorial, sigui quin
sigui el dret invocat com a aplicable, d’acord amb la Llei orgànica del
poder judicial i sens perjudici de la competència reservada al Tribunal
Suprem per a la unificació de doctrina. La Llei orgànica del poder judicial ha de determinar l’abast i el contingut dels recursos esmentats.]17
3. Correspon en exclusiva al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya la unificació de la interpretació del dret de Catalunya.
4. Correspon al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya la resolució dels recursos extraordinaris de revisió que autoritzi la llei contra
les resolucions fermes dictades pels òrgans judicials de Catalunya.
5. El president o presidenta del Tribunal Superior de Justícia de
Catalunya és el representant del poder judicial a Catalunya. És nomenat pel rei, a proposta del Consell General del Poder Judicial i amb la
participació del Consell de Justícia de Catalunya,18 en els termes que
17. Aquest apartat és constitucional interpretat en els termes establerts pel FJ 44 de la
STC 31/2010, del 28 de juny i pel FJ 8 de la STC 137/2010, del 16 de desembre.
18. Aquest incís és inconstitucional i nul d’acord amb la STC 31/2010, del 28 de juny.
65
�Art. 96
ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA
determini la Llei orgànica del poder judicial. El president o presidenta
de la Generalitat ordena que se’n publiqui el nomenament en el Diari
Oficial de la Generalitat de Catalunya.
6. Els presidents de sala del Tribunal Superior de Justícia de
Catalunya són nomenats a proposta del Consell General del Poder
Judicial i amb la participació del Consell de Justícia de Catalunya,19
en els termes que determini la llei orgànica del poder judicial.
Article 96. El fiscal o la fiscal superior de Catalunya
1. El fiscal o la fiscal superior de Catalunya és el fiscal o la fiscal
en cap del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, representa el
Ministeri Fiscal a Catalunya i és designat en els termes que estableix
el seu estatut orgànic.
2. El president o presidenta de la Generalitat ordena la publicació
del nomenament del fiscal o la fiscal superior de Catalunya en el Diari
Oficial de la Generalitat de Catalunya.
3. El fiscal o la fiscal superior de Catalunya ha de trametre una
còpia de la memòria anual de la Fiscalia del Tribunal Superior de
Justícia de Catalunya al Govern, al Consell de Justícia de Catalunya
i al Parlament, i ha de presentar-la davant aquest dins els sis mesos
següents al dia en què es fa pública.
4. Les funcions del fiscal o la fiscal superior de Catalunya són les
que estableix l’Estatut orgànic del Ministeri Fiscal. La Generalitat pot
subscriure convenis amb el Ministeri Fiscal.
CAPÍTOL II
El Consell de Justícia de Catalunya
Article 97. El Consell de Justícia de Catalunya
El Consell de Justícia de Catalunya és l’òrgan de govern del poder judicial a Catalunya. Actua com a òrgan desconcentrat del Consell General del Poder Judicial, sens perjudici de les competències
19. Aquest incís és inconstitucional i nul d’acord amb la STC 31/2010, del 28 de juny.
66
�TÍTOL III. DEL PODER JUDICIAL A CATALUNYA
Art. 98
d’aquest darrer, d’acord amb el que estableix la Llei orgànica del
poder judicial.20
Article 98. Atribucions
1. Les atribucions del Consell de Justícia de Catalunya són les que
estableixen aquest Estatut, la Llei orgànica del poder judicial, les lleis
que aprovi el Parlament i les que, si escau, li delegui el Consell General
del Poder Judicial.
2. Les atribucions del Consell de Justícia de Catalunya respecte als
òrgans jurisdiccionals situats al territori de Catalunya són, d’acord
amb el que estableix la Llei orgànica del poder judicial, les següents:
a) Participar en la designació del president o presidenta del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, i també en la designació dels
presidents de sala del dit Tribunal Superior i dels presidents de les
audiències provincials.
b) Proposar al Consell General del Poder Judicial i expedir els nomenaments i els cessaments dels jutges i magistrats incorporats a la
carrera judicial temporalment amb funcions d’assistència, suport o
substitució, i també determinar l’adscripció d’aquests jutges i magistrats als òrgans judicials que requereixin mesures de reforç.
c) Instruir expedients i, en general, exercir les funcions disciplinàries sobre jutges i magistrats, en els termes que estableixen les lleis.
d) Participar en la planificació de la inspecció de jutjats i tribunals; ordenar-ne, si escau, la inspecció i la vigilància, i fer propostes
en aquest àmbit; atendre les ordres d’inspecció dels jutjats i tribunals
que acordi el Govern, i donar compte de la resolució i de les mesures
adoptades.
e) Informar sobre els recursos d’alçada interposats contra els
acords dels òrgans de govern dels tribunals i jutjats de Catalunya.21
f) Precisar i aplicar, quan escaigui, en l’àmbit de Catalunya, els
reglaments del Consell General del Poder Judicial.
20. Aquest article és inconstitucional i nul d’acord amb la STC 31/2010, del 28 de juny.
21. Aquestes lletres són inconstitucionals i nul·les d’acord amb la STC 31/2010, del
28 de juny.
67
�Art. 99
ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA
g) Informar sobre les propostes de revisió, delimitació i modificació de les demarcacions territorials dels òrgans jurisdiccionals i sobre
les propostes de creació de seccions i jutjats.
h) Presentar una memòria anual al Parlament sobre l’estat i el
funcionament de l’Administració de justícia a Catalunya.
i) Totes les funcions que li atribueixin la Llei orgànica del poder
judicial i les lleis del Parlament, i les que li delegui el Consell General
del Poder Judicial.
3. Les resolucions del Consell de Justícia de Catalunya en matèria
de nomenaments, autoritzacions, llicències i permisos s’han d’adoptar d’acord amb els criteris aprovats pel Consell General del Poder
Judicial.22
4. El Consell de Justícia de Catalunya, per mitjà del seu president o
presidenta, ha de comunicar al Consell General del Poder Judicial les
resolucions que dicti i les iniciatives que emprengui i ha de facilitar la
informació que li sigui demanada.
Article 99. Composició, organització i funcionament
1. El Consell de Justícia de Catalunya és integrat pel president
o presidenta del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que el
presideix, i 23 pels membres que siguin nomenats, d’acord amb el que
estableix la Llei orgànica del poder judicial, entre jutges, magistrats,
fiscals o juristes de reconegut prestigi. El Parlament de Catalunya designa els membres del Consell que determini la Llei orgànica del poder
judicial.
2. El Consell de Justícia de Catalunya aprova el seu reglament intern
d’organització i funcionament, d’acord amb la normativa aplicable.
Article 100. Control dels actes del Consell de Justícia de Catalunya
1. Els actes del Consell de Justícia de Catalunya són impugnables en alçada davant el Consell General del Poder Judicial, llevat
que hagin estat dictats en exercici de competències de la comunitat
autònoma.24
22. Aquest apartat és inconstitucional i nul d’acord amb la STC 31/2010, del 28 de juny.
23. Aquest incís és inconstitucional i nul d’acord amb la STC 31/2010, del 28 de juny.
24. Aquest apartat és inconstitucional d’acord amb la STC 31/2010, del 28 de juny.
68
�TÍTOL III. DEL PODER JUDICIAL A CATALUNYA
Art. 102
2. Els actes del Consell de Justícia de Catalunya que no siguin impugnables en alçada davant el Consell General del Poder Judicial es poden impugnar jurisdiccionalment en els termes establerts per les lleis.
CAPÍTOL III
Competències de la Generalitat
sobre l’Administració de justícia
Article 101. Oposicions i concursos
1. La Generalitat proposa al Govern de l’Estat, al Consell General
del Poder Judicial o al Consell de Justícia de Catalunya,25 segons que
correspongui, la convocatòria d’oposicions i concursos per a proveir
les places vacants de magistrats, jutges i fiscals a Catalunya.
2. El Consell de Justícia de Catalunya convoca els concursos per a
proveir places vacants de jutges i magistrats a Catalunya en els termes
establerts per la Llei orgànica del poder judicial.26
3. Les proves dels concursos i les oposicions regulats per aquest
article, si tenen lloc a Catalunya, poden fer-se en qualsevol de les dues
llengües oficials, a elecció del candidat.
Article 102. El personal judicial i la resta del personal al servei
de l’Administració de justícia a Catalunya
1. Els magistrats, els jutges i els fiscals que ocupin una plaça a
Catalunya han d’acreditar un coneixement adequat i suficient del català per a fer efectius els drets lingüístics dels ciutadans en la forma i
amb l’abast que determini la llei.
2. Els magistrats, els jutges i els fiscals que ocupin una plaça
a Catalunya han d’acreditar un coneixement suficient del dret propi
de Catalunya en la forma i amb l’abast que determini la llei.
3. En tot cas, el coneixement suficient de la llengua i del dret propis
ha d’ésser valorat d’una manera específica i singular per a obtenir una
plaça en els concursos de trasllat corresponents.
25. Aquest incís és inconstitucional d’acord amb la STC 31/2010, del 28 de juny.
26. Aquest apartat és inconstitucional i nul d’acord amb la STC 31/2010, del 28 de juny.
69
�Art. 103
ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA
4. El personal al servei de l’Administració de justícia i de la Fiscalia a Catalunya ha d’acreditar un coneixement adequat i suficient
de les dues llengües oficials que el fa apte per a complir les funcions
pròpies del seu càrrec o lloc de treball.
Article 103. Mitjans personals
1. Correspon a la Generalitat la competència normativa sobre el
personal no judicial al servei de l’Administració de justícia, dins
el respecte a l’estatut jurídic d’aquest personal establert per la Llei
orgànica del poder judicial. En els termes esmentats, aquesta competència inclou la regulació de:
a) L’organització d’aquest personal en cossos i escales.
b) El procés de selecció.
c) La promoció interna, la formació inicial i la formació continuada.
d) La provisió de destinacions i ascensos.
e) Les situacions administratives.
f) El règim de retribucions.
g) La jornada laboral i l’horari de treball.
h) L’ordenació de l’activitat professional i les funcions.
i) Les llicències, els permisos, les vacances i les incompatibilitats.
j) El registre de personal.
k) El règim disciplinari.
2. En els mateixos termes que estableix l’apartat 1, correspon a la
Generalitat la competència executiva i de gestió en matèria de personal
no judicial al servei de l’Administració de justícia. Aquesta competència inclou:
a) Aprovar l’oferta d’ocupació pública.
b) Convocar i resoldre tots els processos de selecció, i l’adscripció
als llocs de treball.
c) Nomenar els funcionaris que superin els processos selectius.
d) Impartir la formació, prèvia i continuada.
e) Elaborar les relacions de llocs de treball.
70
�TÍTOL III. DEL PODER JUDICIAL A CATALUNYA
Art. 104
f) Convocar i resoldre tots els processos de provisió de llocs de
treball.
g) Convocar i resoldre tots els processos de promoció interna.
h) Gestionar el Registre de Personal, coordinat amb l’estatal.
i) Efectuar tota la gestió d’aquest personal, en aplicació del seu
règim estatutari i retributiu.
j) Exercir la potestat disciplinària i imposar les sancions que escaiguin, inclosa la separació del servei.
k) Exercir totes les altres funcions que siguin necessàries per a
garantir una gestió eficaç i eficient dels recursos humans al servei de
l’Administració de justícia.
3. En el marc del que disposa la Llei orgànica del poder judicial,
es poden crear per llei del Parlament cossos de funcionaris al servei
de l’Administració de justícia dependents de la funció pública de la
Generalitat.
4. La Generalitat disposa de competència exclusiva sobre el personal laboral al servei de l’Administració de justícia.
Article 104. Mitjans materials
Corresponen a la Generalitat els mitjans materials de l’Administració de justícia a Catalunya. Aquesta competència inclou en tot cas:
a) La construcció i la reforma dels edificis judicials i de la fiscalia.
b) La provisió de béns mobles i materials per a les dependències
judicials i de la fiscalia.
c) La configuració, la implantació i el manteniment de sistemes
informàtics i de comunicació, sens perjudici de les competències de
coordinació i homologació que corresponen a l’Estat per a garantir
la compatibilitat del sistema.
d) La gestió i la custòdia dels arxius, de les peces de convicció i dels
efectes intervinguts, en tot allò que no tingui naturalesa jurisdiccional.
e) La participació en la gestió dels comptes de dipòsits i consignacions judicials i en llurs rendiments, tenint en compte el volum
de l’activitat judicial acomplerta a la comunitat autònoma i el cost
efectiu dels serveis.
71
�Art. 105
ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA
f) La gestió, la liquidació i la recaptació de les taxes judicials que
estableixi la Generalitat en l’àmbit de les seves competències sobre
l’Administració de justícia.
Article 105. Oficina judicial i institucions i serveis de suport
Correspon a la Generalitat, d’acord amb la Llei orgànica del
poder judicial, determinar la creació, el disseny, l’organització, la
dotació i la gestió de les oficines judicials i dels òrgans i els serveis
de suport als òrgans jurisdiccionals, incloent-hi la regulació de les
institucions, els instituts i els serveis de medicina forense i de toxicologia.
Article 106. Justícia gratuïta. Procediments de mediació
i de conciliació
1. Correspon a la Generalitat la competència per a ordenar els
serveis de justícia gratuïta i d’orientació jurídica gratuïta.
2. La Generalitat pot establir els instruments i els procediments de
mediació i de conciliació en la resolució de conflictes en les matèries
de la seva competència.
Article 107. Demarcació, planta i capitalitat judicials
1. El Govern de la Generalitat, almenys cada cinc anys, amb l’informe previ del Consell de Justícia de Catalunya, ha de proposar al
Govern de l’Estat la determinació i la revisió de la demarcació i la
planta judicials a Catalunya. Aquesta proposta, que és preceptiva, ha
d’acompanyar el projecte de llei que el Govern trameti a les Corts
Generals.
2. Les modificacions de la planta judicial que no comportin reforma legislativa poden correspondre al Govern de la Generalitat.
Així mateix, la Generalitat pot crear seccions i jutjats, per delegació
del Govern de l’Estat, en els termes establerts per la Llei orgànica del
poder judicial.
3. La capitalitat de les demarcacions judicials és fixada per una llei
del Parlament.
Article 108. Justícia de pau i de proximitat
1. La Generalitat té competència sobre la justícia de pau, en els termes que estableixi la Llei orgànica del poder judicial. En els mateixos
72
�TÍTOL IV. DE LES COMPETÈNCIES
Art. 111
termes, correspon al Consell de Justícia de Catalunya el nomenament
dels jutges. La Generalitat també es fa càrrec de llurs indemnitzacions
i és la competent per a la provisió dels mitjans necessaris per a l’exercici de llurs funcions. Li correspon també la creació de les secretaries
i llur provisió.
2. La Generalitat, en les poblacions que es determini i d’acord amb
el que disposa la Llei orgànica del poder judicial, pot instar que s’estableixi un sistema de justícia de proximitat que tingui per objectiu
resoldre conflictes menors amb celeritat i eficàcia.
Article 109. Clàusula subrogatòria
La Generalitat exerceix, ultra les competències expressament atribuïdes per aquest Estatut, totes les funcions i les facultats que la Llei
orgànica del poder judicial reconeix al Govern de l’Estat amb relació
a l’Administració de justícia a Catalunya.
TÍTOL IV
De les competències
CAPÍTOL I
Tipologia de les competències
[Article 110. Competències exclusives
1. Corresponen a la Generalitat, en l’àmbit de les seves competències exclusives, de manera íntegra, la potestat legislativa, la potestat
reglamentària i la funció executiva. Correspon únicament a la Generalitat l’exercici d’aquestes potestats i funcions, mitjançant les quals
pot establir polítiques pròpies.
2. El dret català, en matèria de les competències exclusives de la
Generalitat, és el dret aplicable en el seu territori amb preferència
sobre qualsevol altre.]27
Article 111. Competències compartides
En les matèries que l’Estatut atribueix a la Generalitat de forma compartida amb l’Estat, corresponen a la Generalitat la potestat legislativa, la
27. Aquest article és constitucional interpretat en els termes establerts pel FJ 59 de la
STC 31/2010, del 28 de juny i pel FJ 9 de la STC 137/2010, del 16 de desembre.
73
�Art. 112
ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA
potestat reglamentària i la funció executiva, en el marc de les bases que
fixi l’Estat com a principis o mínim comú normatiu en normes amb
rang de llei, excepte en els supòsits que es determinin d’acord amb la
Constitució i amb aquest Estatut.28 En exercici d’aquestes competències,
la Generalitat pot establir polítiques pròpies. El Parlament ha de desplegar i concretar per mitjà d’una llei les dites disposicions bàsiques.
[Article 112. Competències executives
Correspon a la Generalitat, en l’àmbit de les seves competències
executives, la potestat reglamentària, que comprèn l’aprovació de disposicions per a l’execució de la normativa de l’Estat, i també la funció
executiva, que en tot cas inclou la potestat d’organització de la seva
pròpia administració i, en general, totes les funcions i activitats que
l’ordenament atribueix a l’Administració pública.]29
Article 113. Competències de la Generalitat i normativa
de la Unió Europea
Correspon a la Generalitat el desplegament, l’aplicació i l’execució
de la normativa de la Unió Europea quan afecti l’àmbit de les seves
competències, en els termes que estableix el títol V.
Article 114. Activitat de foment
1. Correspon a la Generalitat, en les matèries de la seva competència, l’exercici de l’activitat de foment. Amb aquesta finalitat, la Generalitat pot atorgar subvencions amb càrrec a fons propis.
2. Correspon a la Generalitat, en les matèries de competència
exclusiva, l’especificació dels objectius als quals es destinen les subvencions estatals i comunitàries europees territorialitzables, i també
la regulació de les condicions d’atorgament i la gestió, incloent-hi la
tramitació i la concessió.
3. Correspon a la Generalitat, en les matèries de competència compartida, precisar normativament els objectius als quals es destinen
les subvencions estatals i comunitàries europees territorialitzables, i
28. Aquest incís és inconstitucional i nul d’acord amb la STC 31/2010, del 28 de juny.
29. Aquest article és constitucional interpretat en els termes establerts pel FJ 61 de la
STC 31/2010, del 28 de juny i pel FJ 9 de la STC 137/2010, del 16 de desembre.
74
�TÍTOL IV. DE LES COMPETÈNCIES
Art. 116
també completar la regulació de les condicions d’atorgament i tota la
gestió, incloent-hi la tramitació i la concessió.
4. Correspon a la Generalitat, en les matèries de competència executiva, la gestió de les subvencions estatals i comunitàries europees
territorialitzables, incloent-hi la tramitació i la concessió.
5. La Generalitat participa en la determinació del caràcter no territorialitzable de les subvencions estatals i comunitàries europees. Així
mateix, participa, en els termes que fixi l’Estat, en la gestió i la tramitació d’aquestes subvencions.
Article 115. Abast territorial i efectes de les competències
1. L’àmbit material de les competències de la Generalitat està referit
al territori de Catalunya, excepte en els supòsits a què fan referència
expressament aquest Estatut i altres disposicions legals que estableixen
l’eficàcia jurídica extraterritorial de les disposicions i els actes de la
Generalitat.
2. La Generalitat, en els casos en què l’objecte de les seves competències té un abast territorial superior al del territori de Catalunya,
exerceix les seves competències sobre la part d’aquest objecte situada
en el seu territori, sens perjudici dels instruments de col·laboració
que s’estableixin amb altres ens territorials o, subsidiàriament, de la
coordinació per l’Estat de les comunitats autònomes afectades.
CAPÍTOL II
Les matèries de les competències
Article 116. Agricultura, ramaderia i aprofitaments forestals
1. Correspon a la Generalitat, respectant el que estableixi l’Estat
en exercici de les competències que li atribueix l’article 149.1.13 i 16
de la Constitució, la competència exclusiva en matèria d’agricultura i
ramaderia. Aquesta competència inclou en tot cas:
a) La regulació i el desenvolupament de l’agricultura, la ramaderia
i el sector agroalimentari.
b) La regulació i l’execució sobre la qualitat, la traçabilitat i les condicions dels productes agrícoles i ramaders, i també la lluita contra els
fraus en l’àmbit de la producció i la comercialització agroalimentàries.
75
�Art. 117
ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA
c) La regulació de la participació de les organitzacions agràries i
ramaderes i de les cambres agràries en organismes públics.
d) La sanitat vegetal i animal en els casos en què no tingui efectes
sobre la salut humana i la protecció dels animals.
e) Les llavors i els planters, especialment tot allò que estigui relacionat amb els organismes genèticament modificats.
f) La regulació dels processos de producció, de les explotacions, de
les estructures agràries i de llur règim jurídic.
g) El desenvolupament integral i la protecció del món rural.
h) La recerca, el desenvolupament, la transferència tecnològica, la
innovació de les explotacions i les empreses agràries i alimentàries i
la formació en aquestes matèries.
i) Les fires i els certàmens agrícoles, forestals i ramaders.
2. Correspon a la Generalitat la competència compartida sobre:
a) La planificació de l’agricultura i la ramaderia i del sector agroalimentari.
b) La regulació i el règim d’intervenció administrativa i d’usos de
la forest, dels aprofitaments i els serveis forestals i de les vies pecuàries
de Catalunya.
Article 117. Aigua i obres hidràuliques
1. Correspon a la Generalitat, en matèria d’aigües que pertanyin a
conques hidrogràfiques intracomunitàries, la competència exclusiva,
que inclou en tot cas:
a) L’ordenació administrativa, la planificació i la gestió de l’aigua superficial i subterrània, dels usos i els aprofitaments hidràulics i
també de les obres hidràuliques que no siguin qualificades d’interès
general.
b) La planificació i l’adopció de mesures i instruments específics
de gestió i protecció dels recursos hídrics i dels ecosistemes aquàtics i
terrestres vinculats a l’aigua.
c) Les mesures extraordinàries en cas de necessitat per a garantir
el subministrament d’aigua.
76
�TÍTOL IV. DE LES COMPETÈNCIES
Art. 118
d) L’organització de l’administració hidràulica de Catalunya, inclosa la participació dels usuaris.
e) La regulació i l’execució de les actuacions relacionades amb la
concentració parcel·lària i amb les obres de regatge.
2. La Generalitat, en els termes que estableix la legislació estatal,
assumeix competències executives sobre el domini públic hidràulic
i les obres d’interès general. En els mateixos termes, li correspon la
participació en la planificació i la programació de les obres d’interès
general.
3. La Generalitat participa en la planificació hidrològica i en els
òrgans de gestió estatals dels recursos hídrics i dels aprofitaments hidràulics que pertanyin a conques hidrogràfiques intercomunitàries.
Correspon a la Generalitat, dins del seu àmbit territorial, la competència executiva sobre:
a) L’adopció de mesures addicionals de protecció i sanejament dels
recursos hídrics i dels ecosistemes aquàtics.
b) L’execució i l’explotació de les obres de titularitat estatal, si s’estableix mitjançant conveni.
c) Les facultats de policia del domini públic hidràulic que li són
atribuïdes per la legislació estatal.
4. La Generalitat ha d’emetre un informe preceptiu per a qualsevol
proposta de transvasament de conques que impliqui la modificació
dels recursos hídrics del seu àmbit territorial.
5. La Generalitat participa en la planificació hidrològica dels recursos hídrics i dels aprofitaments hidràulics que passin per Catalunya
o que hi fineixin provinents de territoris de fora de l’àmbit estatal
espanyol, d’acord amb els mecanismes que estableix el títol V, i participa en l’execució de la dita planificació en els termes que estableix
la legislació estatal.
Article 118. Associacions i fundacions
1. Correspon a la Generalitat, respectant les condicions bàsiques
que l’Estat estableixi per garantir la igualtat en l’exercici del dret i la
reserva de llei orgànica, la competència exclusiva sobre el règim jurídic
77
�Art. 119
ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA
de les associacions que compleixen llurs funcions majoritàriament a
Catalunya. Aquesta competència inclou en tot cas:
a) La regulació de les modalitats d’associació, de la denominació de
les associacions, de les finalitats, dels requisits de constitució, modificació, extinció i liquidació, del contingut dels estatuts, dels òrgans
de govern, dels drets i deures dels associats, de les obligacions de les
associacions i de les associacions de caràcter especial.
b) La determinació i el règim d’aplicació dels beneficis fiscals de les
associacions que estableixi la normativa tributària, i també la declaració
d’utilitat pública, el contingut i els requisits per a obtenir-la.
c) El registre d’associacions.
2. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva sobre el
règim jurídic de les fundacions que compleixen llurs funcions majoritàriament a Catalunya. Aquesta competència inclou en tot cas:
a) La regulació de les modalitats de fundació, de la denominació
de les fundacions, de les finalitats i dels beneficiaris de la finalitat
fundacional; de la capacitat per a fundar; dels requisits de constitució,
modificació, extinció i liquidació; dels estatuts; de la dotació i el règim
de la fundació en procés de formació; del patronat i el protectorat,
i del patrimoni i el règim econòmic i financer.
b) La determinació i el règim d’aplicació dels beneficis fiscals de
les fundacions que estableixi la normativa tributària.
c) El registre de fundacions.
3. Correspon a la Generalitat la fixació dels criteris, la regulació de
les condicions, l’execució i el control dels ajuts públics a les associacions i les fundacions.
Article 119. Caça, pesca, activitats marítimes i ordenació
del sector pesquer
1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria
de caça i pesca fluvial, que inclou en tot cas:
a) La planificació i la regulació.
b) La regulació del règim d’intervenció administrativa de la caça
i la pesca, de la vigilància i dels aprofitaments cinegètics i piscícoles.
78
�TÍTOL IV. DE LES COMPETÈNCIES
Art. 120
2. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria
de pesca marítima i recreativa en aigües interiors, i també la regulació
i la gestió dels recursos pesquers i la delimitació d’espais protegits.
3. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria
d’activitats marítimes, que inclou en tot cas:
a) La regulació i la gestió del marisqueig i l’aqüicultura i l’establiment de les condicions per a practicar-los, i també la regulació i la
gestió dels recursos.
b) La regulació i la gestió de les instal·lacions destinades a aquestes
activitats.
c) El busseig professional.
d) La formació i les titulacions en matèria d’activitats d’esbarjo.
4. Correspon a la Generalitat la competència compartida en matèria d’ordenació del sector pesquer. Aquesta competència inclou, en
tot cas, l’ordenació i les mesures administratives d’execució relatives a
les condicions professionals per a l’exercici de la pesca, la construcció,
la seguretat i el registre oficial de vaixells, les confraries de pescadors
i les llotges de contractació.
Article 120. Caixes d’estalvis
1. Correspon a la Generalitat, en matèria de caixes d’estalvis amb
domicili a Catalunya, la competència exclusiva sobre la regulació de
llur organització, respectant el que estableixi l’Estat en exercici de les
competències que li atribueix l’article 149.1.11 i 13 de la Constitució.
Aquesta competència inclou en tot cas:
a) La determinació de llurs òrgans rectors i de la manera en què
els diversos interessos socials hi han d’estar representats.
b) L’estatut jurídic dels membres dels òrgans rectors i dels altres
càrrecs de les caixes d’estalvis.
c) El règim jurídic de la creació, la fusió, la liquidació i el registre.
d) L’exercici de les potestats administratives amb relació a les fundacions que creïn.
e) La regulació de les agrupacions de caixes d’estalvis amb seu
social a Catalunya.
79
�Art. 121
ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA
2. Correspon a la Generalitat, en matèria de caixes d’estalvis amb
domicili a Catalunya, la competència compartida sobre l’activitat financera, d’acord amb els principis, les regles i els estàndards mínims
que estableixin30 les bases estatals, que inclou, en tot cas, la regulació
de la distribució dels excedents i de l’obra social de les caixes.
Així mateix, la Generalitat fa el seguiment del procés d’emissió i
distribució de quotes participatives, excepte en els aspectes relatius al
règim d’ofertes públiques de venda o subscripció de valors i admissió
a negociació, a l’estabilitat financera i a la solvència.
3. Correspon a la Generalitat, en matèria de caixes d’estalvis amb
domicili a Catalunya, la competència compartida sobre disciplina,
inspecció i sanció de les caixes. Aquesta competència inclou en tot
cas l’establiment d’infraccions i sancions addicionals en matèries de
la seva competència.
4. La Generalitat, d’acord amb el que estableix la legislació estatal, col·labora en les activitats d’inspecció i sanció que el Ministeri
d’Economia i Hisenda i el Banc d’Espanya exerceixen sobre les
caixes d’estalvis amb domicili a Catalunya.
Article 121. Comerç i fires
1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria
de comerç i fires, que inclou la regulació de l’activitat firal no internacional i l’ordenació administrativa de l’activitat comercial, la qual
alhora inclou en tot cas:
a) La determinació de les condicions administratives per a exercir-la i dels llocs i els establiments on s’acompleixi i l’ordenació administrativa del comerç electrònic o del comerç per qualsevol altre mitjà.
b) La regulació administrativa de totes les modalitats de venda i
totes les formes de prestació de l’activitat comercial, i també de les
vendes promocionals i de la venda a pèrdua.
c) La regulació dels horaris comercials, respectant en l’exercici d’aquesta competència el principi constitucional d’unitat de
mercat.
30. Aquest incís és inconstitucional i nul d’acord amb la STC 31/2010, del 28 de juny.
80
�TÍTOL IV. DE LES COMPETÈNCIES
Art. 123
d) La classificació i la planificació territorial dels equipaments comercials i la regulació dels requisits i del règim d’instal·lació, ampliació
i canvi d’activitat dels establiments.
e) L’establiment i l’execució de les normes i els estàndards de qualitat relacionats amb l’activitat comercial.
f) L’adopció de mesures de policia administrativa amb relació a
la disciplina de mercat.
2. Correspon a la Generalitat la competència executiva en matèria de fires internacionals celebrades a Catalunya, que inclou en
tot cas:
a) L’activitat d’autorització i declaració de la fira internacional.
b) La promoció, la gestió i la coordinació.
c) L’activitat inspectora, l’avaluació i la rendició de comptes.
d) L’establiment de la reglamentació interna.
e) El nomenament d’un delegat o delegada en els òrgans de direcció de cada fira.
3. La Generalitat col·labora amb l’Estat en l’establiment del calendari de fires internacionals.
[Article 122. Consultes populars
Correspon a la Generalitat la competència exclusiva per a l’establiment del règim jurídic, les modalitats, el procediment, l’acompliment
i la convocatòria per la mateixa Generalitat o pels ens locals, en l’àmbit
de llurs competències, d’enquestes, audiències públiques, fòrums de
participació i qualsevol altre instrument de consulta popular, salvant
el que disposa l’article 149.1.32 de la Constitució.]31
Article 123. Consum
Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de
consum, que inclou en tot cas:
a) La defensa dels drets dels consumidors i els usuaris, proclamats
per l’article 28, i l’establiment i l’aplicació dels procediments administratius de queixa i reclamació.
31. Aquest article és constitucional interpretat en els termes establerts pel FJ 69 de
la STC 31/2010, del 28 de juny.
81
�Art. 124
ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA
b) La regulació i el foment de les associacions dels consumidors
i els usuaris i llur participació en els procediments i afers que les
afectin.
c) La regulació dels òrgans i els procediments de mediació en matèria de consum.
d) La formació i l’educació en el consum.
e) La regulació de la informació en matèria de consumidors i
usuaris.
Article 124. Cooperatives i economia social
1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria
de cooperatives.
2. La competència a què fa referència l’apartat 1 inclou l’organització i el funcionament de les cooperatives, els quals alhora inclouen
en tot cas:
a) La definició, la denominació i la classificació.
b) Els criteris sobre fixació del domicili.
c) Els criteris rectors d’actuació.
d) Els requisits de constitució, modificació dels estatuts socials,
fusió, escissió, transformació, dissolució i liquidació.
e) La qualificació, la inscripció i la certificació en el registre corresponent.
f) Els drets i deures dels socis.
g) El règim econòmic i la documentació social.
h) La conciliació i la mediació.
i) Els grups cooperatius i les formes de col·laboració econòmica
de les cooperatives.
3. La competència a què fa referència l’apartat 1 inclou en tot cas la
regulació i el foment del moviment cooperatiu, en especial per a promoure les formes de participació a l’empresa, l’accés dels treballadors
als mitjans de producció i la cohesió social i territorial. La regulació i
el foment del moviment cooperatiu inclouen:
a) La regulació de l’associacionisme cooperatiu.
b) L’ensenyament i la formació cooperatius.
82
�TÍTOL IV. DE LES COMPETÈNCIES
Art. 125
c) La fixació dels criteris, la regulació de les condicions, l’execució
i el control dels ajuts públics al món cooperatiu.
4. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva sobre el
foment i l’ordenació del sector de l’economia social.
Article 125. Corporacions de dret públic i professions titulades
1. Correspon a la Generalitat, en matèria de col·legis professionals, acadèmies, cambres agràries, cambres de comerç, indústria i
navegació i altres corporacions de dret públic representatives d’interessos econòmics i professionals, la competència exclusiva, salvant
el que estableixen els apartats 2 i 3. Aquesta competència, respectant el
que disposen els articles 36 i 139 de la Constitució, inclou en tot cas:
a) La regulació de l’organització interna, del funcionament i del
règim econòmic, pressupostari i comptable, i també del règim de col·
legiació i adscripció, dels drets i deures de llurs membres i del règim
disciplinari.
b) La creació i l’atribució de funcions.
c) La tutela administrativa.
d) El sistema i el procediment electorals aplicables a l’elecció dels
membres de les corporacions.
e) La determinació de l’àmbit territorial i la possible agrupació
dins de Catalunya.
2. Correspon a la Generalitat la competència compartida sobre la
definició de les corporacions a què fa referència l’apartat 1 i sobre els
requisits per a crear-ne i per a ésser-ne membre.
3. Les cambres de comerç, indústria i navegació, si ho acorden
prèviament la Generalitat i l’Estat, poden complir funcions de comerç
exterior i destinar-hi recursos camerals.
4. Correspon a la Generalitat, respectant les normes generals sobre
titulacions acadèmiques i professionals i el que disposen els articles 36
i 139 de la Constitució, la competència exclusiva sobre l’exercici de les
professions titulades, que inclou en tot cas:
a) La determinació dels requisits i les condicions d’exercici de les
professions titulades, i també dels drets i les obligacions dels professionals titulats i del règim d’incompatibilitats.
83
�Art. 126
ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA
b) La regulació de les garanties administratives davant l’intrusisme i les actuacions irregulars, i també la regulació de les prestacions
professionals de caràcter obligatori.
c) El règim disciplinari de l’exercici de les professions titulades.
Article 126. Crèdit, banca, assegurances i mutualitats
no integrades en el sistema de seguretat social
1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva sobre l’estructura, l’organització i el funcionament de les mutualitats de previsió
social no integrades en el sistema de seguretat social.
2. Correspon a la Generalitat la competència compartida sobre
l’estructura, l’organització i el funcionament de les entitats de crèdit
que no siguin caixes d’estalvis, de les cooperatives de crèdit i de les
entitats gestores de plans i fons de pensions i de les entitats físiques i
jurídiques que actuen en el mercat assegurador altres que aquelles a
les quals fa referència l’apartat 1, d’acord amb els principis, les regles
i els estàndards mínims que fixin32 les bases estatals.
3. Correspon a la Generalitat la competència compartida sobre
l’activitat de les entitats a què fan referència els apartats 1 i 2. Aquesta competència inclou els actes d’execució reglats que li atribueixi la
legislació estatal.
4. Correspon a la Generalitat la competència compartida sobre
disciplina, inspecció i sanció de les entitats a què fa referència l’apartat 2.
Article 127. Cultura
1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria
de cultura. Aquesta competència exclusiva comprèn en tot cas:
a) Les activitats artístiques i culturals, que es porten a terme a Cata
lunya, incloent-hi:
Primer. Les mesures relatives a la producció i la distribució de llibres i publicacions periòdiques en qualsevol suport, i també la gestió
del dipòsit legal i l’atorgament dels codis d’identificació.
32. Aquest incís és inconstitucional i nul d’acord amb la STC 31/2010, del 28 de juny.
84
�TÍTOL IV. DE LES COMPETÈNCIES
Art. 127
Segon. La regulació i la inspecció de les sales d’exhibició cinematogràfica, les mesures de protecció de la indústria cinematogràfica i el
control i la concessió de llicències de doblatge a les empreses distribuïdores domiciliades a Catalunya.
Tercer. La qualificació de les pel·lícules i els materials audiovisuals
en funció de l’edat i dels valors culturals.
Quart. La promoció, la planificació, la construcció i la gestió
d’equipaments culturals situats a Catalunya.
Cinquè. L’establiment de mesures fiscals d’incentivació de les activitats culturals en els tributs sobre els quals la Generalitat tingui
competències normatives.
b) El patrimoni cultural, incloent-hi en tot cas:
Primer. La regulació i l’execució de mesures destinades a garantir
l’enriquiment i la difusió del patrimoni cultural de Catalunya i a facilitar-hi l’accés.
Segon. La inspecció, l’inventari i la restauració del patrimoni arquitectònic, arqueològic, científic, tècnic, històric, artístic, etnològic
i cultural en general.
Tercer. L’establiment del règim jurídic de les actuacions sobre béns
mobles i immobles integrants del patrimoni cultural de Catalunya i
la determinació del règim jurídic dels béns immobles, i també la declaració i la gestió d’aquests béns, excepte els que siguin de titularitat
de l’Estat.
Quart. La protecció del patrimoni cultural de Catalunya, que
inclou la conservació, la reparació, el règim de vigilància i el control dels béns, sens perjudici de la competència estatal per a la defensa dels béns integrants d’aquest patrimoni contra l’exportació i
l’espoliació.
c) Els arxius, les biblioteques, els museus i els altres centres de
dipòsit cultural que no són de titularitat estatal, incloent-hi en tot cas:
Primer. La creació, la gestió, la protecció i l’establiment del règim
jurídic dels centres que integren el sistema d’arxius i el sistema bibliotecari, dels museus i dels altres centres de dipòsit cultural.
Segon. L’establiment del règim jurídic dels béns documentals,
bibliogràfics i culturals que hi estan dipositats.
85
�Art. 128
ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA
Tercer. La conservació i la recuperació dels béns que integren el
patrimoni documental i bibliogràfic català.
d) El foment de la cultura, amb relació al qual inclou:
Primer. El foment i la difusió de la creació i la producció teatrals,
musicals, audiovisuals, literàries, de dansa, de circ i d’arts combinades
portades a terme a Catalunya.
Segon. La promoció i la difusió del patrimoni cultural, artístic i
monumental i dels centres de dipòsit cultural de Catalunya.
Tercer. La projecció internacional de la cultura catalana.
2. Correspon a la Generalitat la competència executiva sobre els
arxius, les biblioteques, els museus i els centres de dipòsit cultural de
titularitat estatal situats a Catalunya la gestió dels quals no es reservi
expressament l’Estat, que inclou, en tot cas, la regulació del funcionament, l’organització i el règim de personal.
[3. En les actuacions que l’Estat faci a Catalunya en matèria d’inversió en béns i equipaments culturals es requereix l’acord previ amb la
Generalitat. En el cas de les activitats que l’Estat acompleixi amb
relació a la projecció internacional de la cultura, el Govern de l’Estat i
el Govern de la Generalitat han d’articular fórmules de col·laboració
i cooperació mútues, d’acord amb el que estableix el títol V d’aquest
Estatut.]33
Article 128. Denominacions i indicacions geogràfiques i de qualitat
1. Correspon a la Generalitat, respectant el que disposa l’article
149.1.13 de la Constitució, la competència exclusiva sobre denominacions d’origen i altres mencions de qualitat, que inclou el règim
jurídic de creació i funcionament, el qual alhora inclou:
a) La determinació dels possibles nivells de protecció dels productes, llur règim i llurs condicions, i també els drets i les obligacions
que en deriven.
b) El règim de titularitat de les denominacions, respectant la legislació de propietat industrial.
33. Aquest apartat és constitucional interpretat en els termes establerts pel FJ 73 de la
STC 31/2010, del 28 de juny i pel FJ 9 de la STC 137/2010, del 16 de desembre.
86
�TÍTOL IV. DE LES COMPETÈNCIES
Art. 129
c) La regulació de les formes i les condicions de producció i comercialització dels productes corresponents, i el règim sancionador
aplicable.
d) El règim de l’organització administrativa de la denominació
d’origen, o menció de qualitat, referida tant a la gestió com al control
de la producció i la comercialització.
2. La competència a què fa referència l’apartat 1 inclou el reconeixement de les denominacions o les indicacions, l’aprovació de llurs
normes reguladores i totes les facultats administratives de gestió i
control sobre l’actuació de les denominacions o les indicacions, especialment les que deriven de l’eventual tutela administrativa sobre els
òrgans de la denominació i de l’exercici de la potestat sancionadora
per infraccions del règim de la denominació.
3. La Generalitat, en cas que el territori d’una denominació superi
els límits de Catalunya, exerceix les facultats de gestió i control sobre les actuacions dels òrgans de la denominació relatives a terrenys i
instal·lacions situats a Catalunya, en els termes que determinen les lleis.
La Generalitat participa en els òrgans de la denominació i en l’exercici
de llurs facultats de gestió.
4. La Generalitat exerceix sobre el seu territori les obligacions de
protecció derivades del reconeixement per la mateixa Generalitat
d’una denominació d’origen o d’una indicació geogràfica protegida.
Les autoritats corresponents col·laboren en la protecció de les denominacions geogràfiques i de qualitat catalanes fora del territori de
Catalunya i davant les corresponents institucions de protecció europees i internacionals.
[Article 129. Dret civil
Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de
dret civil, excepte en les matèries que l’article 149.1.8 de la Constitució
atribueix en tot cas a l’Estat. Aquesta competència inclou la determinació del sistema de fonts del dret civil de Catalunya.]34
34. Aquest article és constitucional interpretat en els termes establerts pel FJ 76 de la
STC 31/2010, del 28 de juny i pel FJ 9 de la STC 137/2010, del 16 de desembre.
87
�Art. 130
ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA
Article 130. Dret processal
Correspon a la Generalitat dictar les normes processals específiques que derivin de les particularitats del dret substantiu de Catalunya.
Article 131. Educació
1. Correspon a la Generalitat, en matèria d’ensenyament no universitari, la competència exclusiva sobre els ensenyaments postobligatoris que no condueixen a l’obtenció d’un títol o una certificació
acadèmica o professional amb validesa a tot l’Estat i sobre els centres
docents en què s’imparteixen aquests ensenyaments.
2. Correspon a la Generalitat, en matèria d’ensenyament no universitari, amb relació als ensenyaments obligatoris i no obligatoris
que condueixen a l’obtenció d’un títol acadèmic o professional amb
validesa a tot l’Estat i amb relació als ensenyaments d’educació infantil,
la competència exclusiva que inclou:
a) La regulació dels òrgans de participació i consulta dels sectors
afectats en la programació de l’ensenyament en el seu territori.
b) La determinació dels continguts educatius del primer cicle de
l’educació infantil i la regulació dels centres en què s’imparteix aquest
cicle, i també la definició de les plantilles del professorat i de les titulacions i les especialitzacions de la resta del personal.
c) La creació, el desenvolupament organitzatiu i el règim dels centres públics.
d) La inspecció, l’avaluació interna del sistema educatiu, la innovació, la recerca i l’experimentació educatives i també el garantiment
de la qualitat del sistema educatiu.
e) El règim de foment de l’estudi, de beques i d’ajuts amb fons
propis.
f) La formació permanent i el perfeccionament del personal docent i dels altres professionals de l’educació i l’aprovació de directrius
d’actuació en matèria de recursos humans.
g) Els serveis educatius i les activitats extraescolars complementàries amb relació als centres docents públics i als centres docents privats
sostinguts amb fons públics.
88
�TÍTOL IV. DE LES COMPETÈNCIES
Art. 131
h) Els aspectes organitzatius dels ensenyaments en règim no
presencial adreçats a l’alumnat d’edat superior a la d’escolarització
obligatòria.
3. En allò que no regula l’apartat 2 i amb relació als ensenyaments
a què fa referència el dit apartat, correspon a la Generalitat, respectant
els aspectes essencials del dret a l’educació i a la llibertat d’ensenyament en matèria d’ensenyament no universitari i d’acord amb el que
disposa l’article 149.1.30 de la Constitució, la competència compartida
que inclou en tot cas:
a) La programació de l’ensenyament, la seva definició i l’avaluació
general del sistema educatiu.
b) L’ordenació del sector de l’ensenyament i de l’activitat docent
i educativa.
c) L’establiment dels plans d’estudi corresponents, incloent-hi
l’ordenació curricular.
d) El règim de foment de l’estudi, de beques i d’ajuts estatals.
e) L’accés a l’educació i l’establiment i la regulació dels criteris
d’admissió i escolarització de l’alumnat als centres docents.
f) El règim de sosteniment amb fons públics dels ensenyaments
del sistema educatiu i dels centres que els imparteixen.
g) Els requisits i les condicions dels centres docents i educatius.
h) L’organització dels centres públics i dels privats sostinguts amb
fons públics.
i) La participació de la comunitat educativa en el control i la gestió
dels centres docents públics i dels privats sostinguts amb fons públics.
j) L’adquisició i la pèrdua de la condició de funcionari o funcionària docent de l’administració educativa, el desenvolupament dels
seus drets i deures bàsics, i també la política de personal al servei de
l’administració educativa.
4. Correspon a la Generalitat, en matèria d’ensenyament no universitari, la competència executiva sobre l’expedició i l’homologació
dels títols acadèmics i professionals estatals.
89
�Art. 132
ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA
Article 132. Emergències i protecció civil
1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria
de protecció civil, que inclou, en tot cas, la regulació, la planificació i
l’execució de mesures relatives a les emergències i la seguretat civil,
i també la direcció i la coordinació dels serveis de protecció civil, que
inclouen els serveis de prevenció i extinció d’incendis, sens perjudici
de les facultats dels governs locals en aquesta matèria, respectant el
que estableixi l’Estat en exercici de les seves competències en matèria
de seguretat pública.
2. La Generalitat, en els casos relatius a emergències i protecció
civil d’abast superior a Catalunya, ha de promoure mecanismes de
col·laboració amb altres comunitats autònomes i amb l’Estat.
3. Correspon a la Generalitat la competència executiva en matèria
de salvament marítim, en els termes que determini la legislació de
l’Estat.
4. La Generalitat participa en l’execució en matèria de seguretat
nuclear, en els termes que siguin acordats en els convenis subscrits a
aquest efecte i, si s’escau, en les lleis.
Article 133. Energia i mines
1. Correspon a la Generalitat la competència compartida en matèria d’energia. Aquesta competència inclou en tot cas:
a) La regulació de les activitats de producció, emmagatzematge i
transport d’energia, l’atorgament de les autoritzacions de les instal·
lacions que transcorrin íntegrament pel territori de Catalunya i l’exercici de les activitats d’inspecció i control de totes les instal·lacions
existents a Catalunya.
b) La regulació de l’activitat de distribució d’energia que s’acompleixi a Catalunya, l’atorgament de les autoritzacions de les instal·
lacions corresponents i l’exercici de les activitats d’inspecció i control
de totes les instal·lacions existents a Catalunya.
c) El desplegament de les normes complementàries de qualitat dels
serveis de subministrament d’energia.
d) El foment i la gestió de les energies renovables i de l’eficiència
energètica.
90
�TÍTOL IV. DE LES COMPETÈNCIES
Art. 134
2. La Generalitat participa, per mitjà de l’emissió d’un informe previ,
en el procediment d’atorgament de l’autorització de les instal·lacions
de producció i transport d’energia que ultrapassen el territori de
Catalunya o si l’energia és objecte d’aprofitament fora d’aquest territori.
3. La Generalitat participa en la regulació i la planificació d’àmbit
estatal del sector de l’energia que afecti el territori de Catalunya.
4. Correspon a la Generalitat la competència compartida sobre
el règim miner. Aquesta competència inclou, en tot cas, la regulació i el
règim d’intervenció administrativa i control de les mines i els recursos
miners que estiguin situats al territori de Catalunya i de les activitats
extractives que s’hi acompleixin.
Article 134. Esport i lleure
1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria
d’esport, que inclou en tot cas:
a) El foment, la divulgació, la planificació, la coordinació, l’execució, l’assessorament, la implantació i la projecció de la pràctica de
l’activitat física i de l’esport arreu de Catalunya, a tots els nivells socials.
b) L’ordenació dels òrgans de mediació en matèria d’esport.
c) La regulació de la formació esportiva i el foment de la tecnificació i de l’alt rendiment esportiu.
d) L’establiment del règim jurídic de les federacions i els clubs esportius i de les entitats catalanes que promouen i organitzen la pràctica
de l’esport i de l’activitat física en l’àmbit de Catalunya, i la declaració
d’utilitat pública de les entitats esportives.
e) La regulació en matèria de disciplina esportiva, competitiva
i electoral de les entitats que promouen i organitzen la pràctica esportiva.
f) El foment i la promoció de l’associacionisme esportiu.
g) El registre de les entitats que promouen i organitzen la pràctica
de l’activitat física i esportiva amb seu social a Catalunya.
h) La planificació de la xarxa d’equipaments esportius de Catalunya i la promoció de la seva execució.
91
�Art. 135
ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA
i) El control i el seguiment medicoesportiu i de salut dels practicants de l’activitat física i esportiva.
j) La regulació en matèria de prevenció i control de la violència en
els espectacles públics esportius, respectant les facultats reservades a
l’Estat en matèria de seguretat pública.
k) El garantiment de la salut dels espectadors i de les altres persones implicades en l’organització i l’acompliment de l’activitat física
i esportiva, i també de la seguretat i el control sanitaris dels equipaments esportius.
l) El desenvolupament de la recerca científica en matèria esportiva.
2. La Generalitat participa en entitats i organismes d’àmbit estatal,
europeu i internacional que tinguin per objecte el desenvolupament
de l’esport.
3. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria
de lleure, que inclou en tot cas el foment i la regulació de les activitats
que s’acompleixin al territori de Catalunya i el règim jurídic de les
entitats que tinguin per finalitat l’acompliment d’activitats de lleure.
4. La Generalitat participa en entitats i organismes d’àmbit estatal,
europeu i internacional que tinguin per objecte el desenvolupament
del lleure.
Article 135. Estadística
1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva sobre estadística d’interès de la Generalitat, que inclou en tot cas:
a) La planificació estadística.
b) L’organització administrativa.
c) La creació d’un sistema estadístic oficial propi de la Generalitat.
2. La Generalitat participa i col·labora en l’elaboració d’estadístiques d’abast supraautonòmic.
Article 136. La funció pública i el personal al servei
de les administracions públiques catalanes
Correspon a la Generalitat, en matèria de funció pública, respectant el principi d’autonomia local:
92
�TÍTOL IV. DE LES COMPETÈNCIES
Art. 137
a) La competència exclusiva sobre el règim estatutari del personal
al servei de les administracions públiques catalanes i sobre l’ordenació
i l’organització de la funció pública, salvant el que disposa la lletra b.
b) La competència compartida per al desenvolupament dels principis ordenadors de l’ocupació pública, sobre l’adquisició i la pèrdua
de la condició de funcionari, les situacions administratives i els drets,
els deures i les incompatibilitats del personal al servei de les administracions públiques.
c) La competència exclusiva, en matèria de personal laboral, per a
l’adaptació de la relació de llocs de treball a les necessitats derivades
de l’organització administrativa i sobre la formació d’aquest personal.
Article 137. Habitatge
1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria
d’habitatge, que inclou en tot cas:
a) La planificació, l’ordenació, la gestió, la inspecció i el control de
l’habitatge d’acord amb les necessitats socials i d’equilibri territorial.
b) L’establiment de prioritats i objectius de l’activitat de foment de
les administracions públiques de Catalunya en matèria d’habitatge i
l’adopció de les mesures necessàries per a assolir-los, tant amb relació
al sector públic com al privat.
c) La promoció pública d’habitatges.
d) La regulació administrativa del comerç referit a habitatges i
l’establiment de mesures de protecció i disciplinàries en aquest àmbit.
e) Les normes tècniques, la inspecció i el control sobre la qualitat
de la construcció.
f) Les normes sobre l’habitabilitat dels habitatges.
g) La innovació tecnològica i la sostenibilitat aplicable als habitatges.
h) La normativa sobre conservació i manteniment dels habitatges
i la seva aplicació.
2. Correspon a la Generalitat la competència sobre les condicions
dels edificis per a la instal·lació d’infraestructures comunes de telecomunicacions, radiodifusió, telefonia bàsica i altres serveis per cable,
respectant la legislació de l’Estat en matèria de telecomunicacions.
93
�Art. 138
ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA
[Article 138. Immigració
1. Correspon a la Generalitat en matèria d’immigració:
a) La competència exclusiva en matèria de primer acolliment de
les persones immigrades, que inclou les actuacions sociosanitàries i
d’orientació.
b) El desenvolupament de la política d’integració de les persones
immigrades en el marc de les seves competències.
c) L’establiment i la regulació de les mesures necessàries per a la
integració social i econòmica de les persones immigrades i per a llur
participació social.
d) L’establiment per llei d’un marc de referència per a l’acolliment
i la integració de les persones immigrades.
e) La promoció i la integració de les persones retornades i l’ajuda
a aquestes, i l’impuls de les polítiques i les mesures pertinents que en
facilitin el retorn a Catalunya.
2. Correspon a la Generalitat la competència executiva en matèria d’autorització de treball als estrangers la relació laboral dels quals
s’acompleixi a Catalunya. Aquesta competència, que s’exerceix necessàriament en coordinació amb la que correspon a l’Estat en matèria
d’entrada i residència d’estrangers, inclou:
a) La tramitació i la resolució de les autoritzacions inicials de treball per compte propi o aliè.
b) La tramitació i la resolució dels recursos presentats amb relació als expedients a què fa referència la lletra a i l’aplicació del règim
d’inspecció i sanció.
3. Correspon a la Generalitat la participació en les decisions de
l’Estat sobre immigració que tinguin una transcendència especial per
a Catalunya i, en particular, la participació preceptiva prèvia en la
determinació del contingent de treballadors estrangers mitjançant els
mecanismes que estableix el títol V.]35
35. Aquest article és constitucional interpretat en els termes establerts pel FJ 83 de la
STC 31/2010, del 28 de juny i pel FJ 9 de la STC 137/2010, del 16 de desembre.
94
�TÍTOL IV. DE LES COMPETÈNCIES
Art. 140
Article 139. Indústria, artesania, control metrològic
i contrastació de metalls
1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria
d’indústria, salvant el que estableix l’apartat 2. Aquesta competència
inclou, en tot cas, l’ordenació dels sectors i dels processos industrials
a Catalunya, la seguretat de les activitats, de les instal·lacions, dels
equips, dels processos i dels productes industrials i la regulació de
les activitats industrials que puguin produir impacte en la seguretat
o la salut de les persones.
2. Correspon a la Generalitat la competència compartida sobre la
planificació de la indústria, en el marc de la planificació general de
l’economia.
3. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria
d’artesania.
4. Correspon a la Generalitat la competència executiva en matèria
de control metrològic.
5. Correspon a la Generalitat la competència executiva en matèria
de contrastació de metalls.
Article 140. Infraestructures del transport i de les comunicacions
1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva sobre ports,
aeroports, heliports i altres infraestructures de transport al territori
de Catalunya que no tinguin la qualificació legal d’interès general.
Aquesta competència inclou en tot cas:
a) El règim jurídic, la planificació i la gestió de tots els ports i
aeroports, instal·lacions portuàries i aeroportuàries, instal·lacions marítimes menors, estacions terminals de càrrega en recintes portuaris i
aeroportuaris i altres infraestructures de transport.
b) La gestió del domini públic necessari per a prestar el servei,
especialment l’atorgament d’autoritzacions i concessions dins dels
recintes portuaris o aeroportuaris.
c) El règim econòmic dels serveis portuaris i aeroportuaris, especialment les potestats tarifària i tributària i la percepció i la recaptació
de tota mena de tributs i gravàmens relacionats amb la utilització de
la infraestructura i del servei que presta.
95
�Art. 140
ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA
d) La delimitació de la zona de serveis dels ports o els aeroports
i la determinació dels usos, els equipaments i les activitats complementàries dins del recinte del port o l’aeroport o de les altres infraestructures de transport, respectant les facultats del titular del domini
públic.
2. La Generalitat participa en els organismes d’abast supraautonòmic que exerceixen funcions sobre les infraestructures de transport
situades a Catalunya que són de titularitat estatal.
3. La qualificació d’interès general d’un port, un aeroport o una
altra infraestructura de transport situats a Catalunya requereix l’informe previ de la Generalitat, que pot participar en la seva gestió, o
assumir-la, d’acord amb el que estableixen les lleis.
4. Correspon a la Generalitat la participació en la planificació i la
programació de ports i aeroports d’interès general, en els termes que
determini la normativa estatal.
5. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva sobre la seva
xarxa viària en tot l’àmbit territorial de Catalunya, i també la participació en la gestió de la xarxa de l’Estat a Catalunya, d’acord amb el que
estableix la normativa estatal. Aquesta competència inclou en tot cas:
a) L’ordenació, la planificació i la gestió integrada de la xarxa viària
de Catalunya.
b) El règim jurídic i financer de tots els elements de la xarxa viària
dels quals és titular la Generalitat.
c) La connectivitat dels elements que integren la xarxa viària de
Catalunya entre ells o amb altres infraestructures del transport o altres
xarxes.
6. Correspon a la Generalitat, en matèria de xarxa ferroviària, la
competència exclusiva amb relació a les infraestructures de les quals
és titular i la participació en la planificació i la gestió de les infraestructures de titularitat estatal situades a Catalunya, d’acord amb el que
estableixi la normativa estatal.
7. Correspon a la Generalitat, d’acord amb la normativa de l’Estat,
la competència executiva en matèria de comunicacions electròniques,
que inclou en tot cas:
96
�TÍTOL IV. DE LES COMPETÈNCIES
Art. 141
a) Promoure l’existència d’un conjunt mínim de serveis d’accés
universal.
b) La inspecció de les infraestructures comunes de telecomunicacions i l’exercici de la potestat sancionadora corresponent.
c) La resolució de conflictes entre operadors de radiodifusió que
comparteixin múltiplexs la cobertura dels quals no ultrapassi el territori de Catalunya.
d) La gestió del registre d’instal·ladors d’infraestructures comunes de telecomunicacions i del registre de gestors de múltiplexs
l’àmbit dels quals no ultrapassi el territori de Catalunya.
Article 141. Joc i espectacles
1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria
de joc, apostes i casinos, si l’activitat s’acompleix exclusivament a
Catalunya, incloent-hi en tot cas:
a) La creació i l’autorització de joc i apostes i llur regulació, i també la regulació de les empreses dedicades a la gestió, l’explotació i
la pràctica d’aquestes activitats o que tenen per objecte la comercialització i la distribució dels materials relacionats amb el joc en
general, incloent-hi les modalitats de joc per mitjans informàtics i
telemàtics.
b) La regulació i el control dels locals, les instal·lacions i els equipaments utilitzats per a acomplir aquestes activitats.
c) La determinació, en el marc de les seves competències, del règim
fiscal sobre l’activitat de joc de les empreses que l’acompleixen.
2. L’autorització de noves modalitats de joc i apostes d’àmbit estatal, o bé la modificació de les existents, requereix la deliberació a la
Comissió Bilateral Generalitat - Estat que estableix el títol V i l’informe
previ determinant de la Generalitat.
3. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria
d’espectacles i activitats recreatives, que inclou, en tot cas, l’ordenació
del sector, el règim d’intervenció administrativa i el control de tota
mena d’espectacles en espais i locals públics.
97
�Art. 142
ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA
Article 142. Joventut
1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria
de joventut, que inclou en tot cas:
a) El disseny, l’aplicació i l’avaluació de polítiques, plans i programes destinats a la joventut.
b) La promoció de l’associacionisme juvenil, de les iniciatives de
participació de la gent jove, de la mobilitat internacional i del turisme
juvenil.
c) La regulació, la gestió, la intervenció i la policia administrativa
d’activitats i instal·lacions destinades a la joventut.
2. Correspon a la Generalitat la subscripció d’acords amb entitats internacionals i la participació en aquestes en col·laboració amb
l’Estat o de manera autònoma, si ho permet la normativa de l’entitat
corresponent, i en tot cas la tramitació de documents atorgats per
entitats internacionals que afectin persones, instal·lacions o entitats
amb residència a Catalunya, respectant la legislació de l’Estat.
Article 143. Llengua pròpia
1. Correspon a la Generalitat de Catalunya la competència exclusiva en matèria de llengua pròpia, que inclou, en tot cas, la determinació
de l’abast, els usos i els efectes jurídics de la seva oficialitat, i també la
normalització lingüística del català.
2. Correspon a la Generalitat i també al Conselh Generau d’Aran la
competència sobre la normalització lingüística de l’occità, denominat
aranès a l’Aran.
Article 144. Medi ambient, espais naturals i meteorologia
1. Corresponen a la Generalitat la competència compartida en matèria de medi ambient i la competència per a l’establiment de normes
addicionals de protecció. Aquesta competència compartida inclou en
tot cas:
a) L’establiment i la regulació dels instruments de planificació
ambiental i del procediment de tramitació i aprovació d’aquests instruments.
98
�TÍTOL IV. DE LES COMPETÈNCIES
Art. 144
b) L’establiment i la regulació de mesures de sostenibilitat, fiscalitat
i recerca ambientals.
c) La regulació dels recursos naturals, de la flora i la fauna, de la
biodiversitat, del medi ambient marí i aquàtic si no té per finalitat
la preservació dels recursos pesquers marítims.
d) La regulació sobre prevenció en la producció d’envasos i embalatges en tot llur cicle de vida, des que es generen fins que passen a
ésser residus.
e) La regulació sobre prevenció i correcció de la generació de residus amb origen o destinació a Catalunya i sobre la gestió i el trasllat
d’aquests i llur disposició final.
f) La regulació en la prevenció, el control, la correcció, la recuperació i la compensació de la contaminació de sòl i subsòl.
g) La regulació i la gestió dels abocaments efectuats en les aigües
interiors de Catalunya, i també dels efectuats en les aigües superficials i
subterrànies que no passen per una altra comunitat autònoma. En tot
cas, dins del seu àmbit territorial, correspon a la Generalitat la competència executiva sobre la intervenció administrativa dels abocaments
en les aigües superficials i subterrànies.
h) La regulació de l’ambient atmosfèric i de les diverses classes de
contaminació d’aquest, la declaració de zones d’atmosfera contaminada i l’establiment d’altres instruments de control de la contaminació,
amb independència de l’administració competent per a autoritzar
l’obra, la instal·lació o l’activitat que la produeixi.
i) La regulació del règim d’autorització i seguiment de l’emissió
de gasos d’efecte hivernacle.
j) La promoció de les qualificacions relatives a productes, activitats,
instal·lacions, infraestructures, procediments, processos productius o
conductes respectuosos amb el medi.
k) La prevenció, la restauració i la reparació de danys al medi ambient, i també el règim sancionador corresponent.
l) Les mesures de protecció de les espècies i el règim sancionador.
2. Correspon a la Generalitat, en matèria d’espais naturals, la competència exclusiva que, respectant el que disposa l’article 149.1.23 de
99
�Art. 145
ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA
la Constitució, inclou, en tot cas, la regulació i la declaració de les
figures de protecció, delimitació, planificació i gestió d’espais naturals
i d’hàbitats protegits situats a Catalunya.
3. La Generalitat, en el cas dels espais naturals que ultrapassen
el territori de Catalunya, ha de promoure els instruments de col·
laboració amb altres comunitats autònomes per a crear, delimitar,
regular i gestionar aquests espais.
4. La declaració i la delimitació d’espais naturals dotats amb un
règim de protecció estatal requereix l’informe preceptiu de la Comissió
Bilateral Generalitat - Estat. Si l’espai està situat íntegrament al territori de Catalunya, la gestió correspon a la Generalitat.
5. Correspon a la Generalitat l’establiment d’un servei meteorològic propi, el subministrament d’informació meteorològica i climàtica,
incloent-hi el pronòstic, el control i el seguiment de les situacions meteorològiques de risc, i també la recerca en aquests àmbits i l’elaboració
de la cartografia climàtica.
6. La Generalitat exerceix les seves competències per mitjà del Cos
d’Agents Rurals, competents en la vigilància, el control, la protecció,
la prevenció integral i la col·laboració en la gestió del medi ambient.
Els membres d’aquest cos tenen la condició d’agents de l’autoritat i
exerceixen funcions de policia administrativa especial i policia judicial,
en els termes que estableix la llei.
Article 145. Mercats de valors i centres de contractació
Correspon a la Generalitat la competència compartida en matèria de mercats de valors i centres de contractació situats a Catalunya.
Aquesta competència inclou en tot cas:
a) La creació, la denominació, l’autorització i la supervisió dels
mercats de valors i dels sistemes organitzats de negociació.
b) La regulació i les mesures administratives d’execució sobre organització, funcionament, disciplina i règim sancionador de les societats
rectores de mercats de valors.
c) El control de l’emissió, l’admissió, la suspensió, l’exclusió i
l’establiment de requisits addicionals d’admissió dels valors que es
100
�TÍTOL IV. DE LES COMPETÈNCIES
Art. 147
negocien exclusivament en aquests mercats, i també la inspecció i el
control.
d) L’acreditació de les persones i de les entitats per a ésser membres
d’aquests mercats.
e) L’establiment de les fiances que han de constituir els membres
de les borses de valors en garantia de les operacions pendents de liquidació.
Article 146. Mitjans de comunicació social i serveis de contingut
audiovisual
1. Correspon a la Generalitat, en matèria de serveis de ràdio i televisió, i també de qualsevol altre servei de comunicació audiovisual:
a) La competència exclusiva sobre l’organització de la prestació
del servei públic de comunicació audiovisual de la Generalitat i dels
serveis públics de comunicació audiovisual d’àmbit local, respectant
la garantia de l’autonomia local.
b) La competència compartida sobre la regulació i el control dels
serveis de comunicació audiovisual que utilitzin qualsevol dels suports
i de les tecnologies disponibles dirigits al públic de Catalunya, i també
sobre les ofertes de comunicació audiovisual, si es distribueixen al
territori de Catalunya.
2. Correspon a la Generalitat la competència compartida en matèria de mitjans de comunicació social.
3. La Generalitat ha de fomentar el pluralisme lingüístic i cultural
de Catalunya en els mitjans de comunicació social.
Article 147. Notariat i registres públics
1. Correspon a la Generalitat de Catalunya, en matèria de notaries
i de registres públics de la propietat, mercantils i de béns mobles, la
competència executiva que inclou en tot cas:
a) El nomenament dels notaris i els registradors de la propietat,
mercantils i de béns mobles, per mitjà de la convocatòria, l’administració i la resolució de les oposicions lliures i restringides i dels
concursos, que ha de convocar i portar a terme fins a la formalització
dels nomenaments. Per a la provisió de les notaries i dels registres, els
candidats han d’ésser admesos en igualtat de drets i han d’acreditar el
101
�Art. 148
ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA
coneixement de la llengua i del dret catalans en la forma i amb l’abast
que estableixen l’Estatut i les lleis.
b) La participació en l’elaboració dels programes d’accés als cossos
de notaris i registradors de la propietat, mercantils i de béns mobles
d’Espanya, als efectes de l’acreditació del coneixement del dret català.
c) L’establiment de les demarcacions notarials i registrals, in
cloent-hi la determinació dels districtes hipotecaris i dels districtes
de competència territorial dels notaris.
d) El nomenament de notaris arxivers de protocols de districte i la
guarda i custòdia dels llibres de comptadoria d’hipoteques.
2. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria
de règim dels recursos sobre la qualificació dels títols o les clàusules
concretes en matèria de dret català que s’hagin d’inscriure en un registre de la propietat, mercantil o de béns mobles de Catalunya.
3. Correspon a la Generalitat, en el marc de la regulació general,
la competència executiva en matèria de Registre Civil, incloent-hi el
nomenament dels seus encarregats, interins i substituts, l’exercici amb
relació a aquests de la funció disciplinària, i també la provisió dels
mitjans humans i materials necessaris per a l’exercici de les funcions.
Aquests encarregats han d’acreditar el coneixement de la llengua catalana i del dret català en la forma i amb l’abast que estableixen l’Estatut
i les lleis.
Article 148. Obres públiques
1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria
de les obres públiques que s’executen al territori de Catalunya i que no
han estat qualificades d’interès general ni afecten una altra comunitat
autònoma. Aquesta competència inclou en tot cas la planificació, la
construcció i el finançament de les obres.
2. La qualificació d’interès general requereix l’informe previ de la
Generalitat. La Generalitat participa en la planificació i la programació
de les obres qualificades d’interès general, d’acord amb el que disposa la
legislació de l’Estat i segons el que estableix el títol V d’aquest Estatut.
3. Correspon a la Generalitat la gestió dels serveis públics de
la seva competència als quals quedin afectades o adscrites totes les
102
�TÍTOL IV. DE LES COMPETÈNCIES
Art. 149
obres públiques que no siguin d’interès general. En el supòsit de
les obres qualificades d’interès general o que afecten una altra comunitat autònoma, es poden subscriure convenis de col·laboració
per a la gestió dels serveis.
Article 149. Ordenació del territori i del paisatge, del litoral
i urbanisme
1. Correspon a la Generalitat en matèria d’ordenació del territori i
del paisatge la competència exclusiva, que inclou en tot cas:
a) L’establiment de les directrius d’ordenació i gestió del territori,
del paisatge i de les actuacions que hi incideixen.
b) L’establiment i la regulació de les figures de planejament territorial i del procediment per a tramitar-les i aprovar-les.
c) L’establiment i la regulació de les figures de protecció d’espais
naturals i de corredors biològics, d’acord amb el que estableix l’article
144.2.
d) Les previsions sobre emplaçaments de les infraestructures i els
equipaments de competència de la Generalitat.
e) La determinació de mesures específiques de promoció de l’equilibri territorial, demogràfic, socioeconòmic i ambiental.
2. La determinació de l’emplaçament d’infraestructures i equipaments de titularitat estatal a Catalunya requereix l’informe de la
Comissió Bilateral Generalitat - Estat.
3. Correspon a la Generalitat, en matèria d’ordenació del litoral,
respectant el règim general del domini públic, la competència exclusiva, que inclou en tot cas:
a) L’establiment i la regulació dels plans territorials d’ordenació i
ús del litoral i de les platges, i també la regulació del procediment de
tramitació i aprovació d’aquests instruments i plans.
b) La gestió dels títols d’ocupació i ús del domini públic maritimoterrestre, especialment l’atorgament d’autoritzacions i concessions i,
en tot cas, les concessions d’obres fixes a la mar, respectant les excepcions que es puguin establir per motius mediambientals en les aigües
costaneres interiors i de transició.
103
�Art. 150
ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA
c) La regulació i la gestió del règim econòmic financer del domini públic maritimoterrestre, en els termes que estableix la legislació
general.
d) L’execució d’obres i actuacions al litoral català que no siguin
d’interès general.
4. Corresponen a la Generalitat l’execució i la gestió de les obres
d’interès general situades al litoral català, d’acord amb el que estableix
l’article 148.
5. Correspon a la Generalitat, en matèria d’urbanisme, la competència exclusiva, que inclou en tot cas:
a) La regulació del règim urbanístic del sòl, que inclou, en tot cas, la
determinació dels criteris sobre els diversos tipus de sòl i els seus usos.
b) La regulació del règim jurídic de la propietat del sòl, respectant
les condicions bàsiques que l’Estat estableix per garantir la igualtat de
l’exercici del dret a la propietat.
c) L’establiment i la regulació dels instruments de planejament i
gestió urbanística, i també de llur procediment de tramitació i aprovació.
d) La política de sòl i habitatge, la regulació dels patrimonis públics de sòl i habitatge i el règim de la intervenció administrativa en
l’edificació, la urbanització i l’ús del sòl i el subsòl.
e) La protecció de la legalitat urbanística, que inclou, en tot cas,
la inspecció urbanística, les ordres de suspensió d’obres i llicències,
les mesures de restauració de la legalitat física alterada, i també la
disciplina urbanística.
6. Correspon a la Generalitat la competència compartida en matèria de dret de reversió en les expropiacions urbanístiques en el marc
de la legislació estatal.
Article 150. L’organització de l’Administració de la Generalitat
Correspon a la Generalitat, en matèria d’organització de la seva
Administració, la competència exclusiva sobre:
a) L’estructura, la regulació dels òrgans i directius públics, el funcionament i l’articulació territorial.
104
�TÍTOL IV. DE LES COMPETÈNCIES
Art. 152
b) Les diverses modalitats organitzatives i instrumentals per a l’actuació administrativa.
Article 151. Organització territorial
Correspon a la Generalitat, respectant la garantia institucional que
estableixen els articles 140 i 141 de la Constitució, la competència
exclusiva sobre organització territorial, que inclou en tot cas:
a) La determinació, la creació, la modificació i la supressió dels ens
que configuren l’organització territorial de Catalunya.
b) La creació, la supressió i l’alteració dels termes tant dels municipis com dels ens locals d’àmbit territorial inferior; la denominació,
la capitalitat i els símbols dels municipis i dels altres ens locals; els
topònims, i la determinació dels règims especials.
c) L’establiment per mitjà de llei de procediments de relació entre
els ens locals i la població, respectant l’autonomia local.
Article 152. Planificació, ordenació i promoció de l’activitat
econòmica
1. Correspon a la Generalitat la competència per a la promoció de
l’activitat econòmica a Catalunya.
2. Correspon a la Generalitat la competència compartida sobre
l’ordenació de l’activitat econòmica a Catalunya.
3. La Generalitat pot establir una planificació de l’activitat econòmica en el marc de les directrius que estableixi la planificació general
de l’Estat.
4. Correspon a la Generalitat el desenvolupament i la gestió de la
planificació general de l’activitat econòmica. Aquesta competència
inclou en tot cas:
a) El desplegament dels plans estatals.
b) La participació en la planificació estatal per mitjà dels mecanismes que estableix el títol V.
c) La gestió dels plans, incloent-hi els fons i els recursos d’origen
estatal destinats al foment de l’activitat econòmica, en els termes que
s’estableixin per mitjà de conveni.
105
�Art. 153
ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA
Article 153. Polítiques de gènere
Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de
polítiques de gènere, que, respectant el que estableix l’Estat en exercici
de la competència que li atribueix l’article 149.1.1 de la Constitució,
inclou en tot cas:
a) La planificació, el disseny, l’execució, l’avaluació i el control
de normes, plans i directrius generals en matèria de polítiques per
a la dona, i també l’establiment d’accions positives per a aconseguir
eradicar la discriminació per raó de sexe que s’hagin d’executar amb
caràcter unitari per a tot el territori de Catalunya.
b) La promoció de l’associacionisme de dones que acompleixen
activitats relacionades amb la igualtat i la no-discriminació i de les
iniciatives de participació.
c) La regulació de les mesures i els instruments per a la sensibilització sobre la violència de gènere i per a detectar-la i prevenir-la, i
també la regulació de serveis i recursos propis destinats a aconseguir
una protecció integral de les dones que han patit o pateixen aquest
tipus de violència.
Article 154. Promoció i defensa de la competència
1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria
de promoció de la competència en els mercats respecte a les activitats
econòmiques que s’exerceixen principalment a Catalunya.
2. Correspon a la Generalitat la competència executiva en matèria
de defensa de la competència en l’exercici de les activitats econòmiques
que alterin o puguin alterar la lliure competència del mercat en un
àmbit que no ultrapassi el territori de Catalunya. Aquesta competència
inclou en tot cas:
a) L’execució en mesures relatives als processos econòmics que
afectin la competència.
b) La inspecció i l’execució del procediment sancionador.
c) La defensa de la competència en l’exercici de l’activitat comercial.
3. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva sobre l’establiment i la regulació del Tribunal Català de Defensa de la Compe106
�TÍTOL IV. DE LES COMPETÈNCIES
Art. 156
tència, com a òrgan independent, amb jurisdicció sobre tot el territori
de Catalunya, al qual correspon en exclusiva tractar de les activitats
econòmiques que s’acompleixin principalment a Catalunya i que alterin o puguin alterar la competència, en els termes que estableixen
els apartats 1 i 2.
Article 155. Propietat intel·lectual i industrial
1. Correspon a la Generalitat de Catalunya la competència executiva en matèria de propietat intel·lectual, que inclou en tot cas:
a) L’establiment i la regulació d’un registre, coordinat amb el de
l’Estat, dels drets de propietat intel·lectual generats a Catalunya o dels
quals siguin titulars persones amb residència habitual a Catalunya;
l’activitat d’inscripció, modificació o cancel·lació d’aquests drets, i
l’exercici de l’activitat administrativa necessària per a garantir-ne la
protecció a tot el territori de Catalunya. La Generalitat ha de comunicar a l’Estat les inscripcions efectuades en el seu registre perquè siguin
incorporades al registre estatal; ha de col·laborar amb aquest registre
i facilitar el bescanvi d’informació.
b) L’autorització i la revocació de les entitats de gestió col·lectiva
dels drets de propietat intel·lectual que actuïn majoritàriament a Catalunya, i també assumir tasques complementàries d’inspecció i control
de l’activitat d’aquestes entitats.
2. Correspon a la Generalitat la competència executiva en matèria
de propietat industrial, que inclou en tot cas:
a) L’establiment i la regulació d’un registre, coordinat amb el de
l’Estat, de drets de propietat industrial de les persones físiques o jurídiques.
b) La defensa jurídica i processal dels topònims de Catalunya aplicats al sector de la indústria.
Article 156. Protecció de dades de caràcter personal
Correspon a la Generalitat la competència executiva en matèria de
protecció de dades de caràcter personal que, respectant les garanties
dels drets fonamentals en aquesta matèria, inclou en tot cas:
107
�Art. 157
ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA
a) La inscripció i el control dels fitxers o els tractaments de dades
de caràcter personal creats o gestionats per les institucions públiques de
Catalunya, l’Administració de la Generalitat, les administracions locals
de Catalunya, les entitats autònomes i les altres entitats de dret públic o
privat que depenen de les administracions autonòmica o locals o que
presten serveis o acompleixen activitats per compte propi per mitjà
de qualsevol forma de gestió directa o indirecta, i les universitats que
integren el sistema universitari català.
b) La inscripció i el control dels fitxers o els tractaments de dades
de caràcter personal privats creats o gestionats per persones físiques
o jurídiques per a l’exercici de les funcions públiques amb relació a
matèries que són competència de la Generalitat o dels ens locals de
Catalunya, si el tractament s’efectua a Catalunya.
c) La inscripció i el control dels fitxers i els tractaments de dades
que creïn o gestionin les corporacions de dret públic que exerceixin
llurs funcions exclusivament en l’àmbit territorial de Catalunya.
d) La constitució d’una autoritat independent, designada pel Parlament, que vetlli per garantir el dret a la protecció de les dades personals
en l’àmbit de les competències de la Generalitat.
Article 157. Publicitat
Correspon a la Generalitat la competència exclusiva sobre la regulació de l’activitat publicitària, sens perjudici de la legislació mercantil
de l’Estat.
Article 158. Recerca, desenvolupament i innovació tecnològica
1. Correspon a la Generalitat, en matèria de recerca científica i
tècnica, la competència exclusiva amb relació als centres i les estructures de recerca de la Generalitat i als projectes que aquesta finança,
que inclou en tot cas:
a) L’establiment de línies pròpies de recerca i el seguiment, el control i l’avaluació dels projectes.
b) L’organització, el règim de funcionament, el control, el seguiment i l’acreditació dels centres i les estructures situats a Catalunya.
c) La regulació i la gestió de les beques i dels ajuts convocats i
finançats per la Generalitat.
108
�TÍTOL IV. DE LES COMPETÈNCIES
Art. 159
d) La regulació i la formació professional del personal investigador
i de suport a la recerca.
e) La difusió de la ciència i la transferència de resultats.
2. Correspon a la Generalitat la competència compartida sobre
la coordinació dels centres i les estructures de recerca de Catalunya.
3. Els criteris de col·laboració entre l’Estat i la Generalitat en matèria de política de recerca, desenvolupament i innovació s’han de
fixar en el marc del que estableix el títol V. Així mateix, s’han d’establir els sistemes de participació de la Generalitat en la fixació de
les polítiques que afectin aquestes matèries en l’àmbit de la Unió
Europea i en altres organismes i institucions internacionals.
Article 159. Règim jurídic, procediment, contractació, expropiació i
responsabilitat en les administracions públiques catalanes
1. Correspon a la Generalitat, en matèria de règim jurídic i procediment de les administracions públiques catalanes, la competència
exclusiva en allò que no estigui afectat per l’article 149.1.18 de la Constitució. Aquesta competència inclou:
a) Els mitjans necessaris per a exercir les funcions administratives,
incloent-hi el règim dels béns de domini públic i patrimonials.
b) Les potestats de control, inspecció i sanció en tots els àmbits
materials de competència de la Generalitat.
c) Les normes de procediment administratiu que derivin de les
particularitats del dret substantiu de Catalunya o de les especialitats
de l’organització de la Generalitat.
2. Correspon a la Generalitat la competència compartida en tot
allò relatiu al règim jurídic i el procediment de les administracions
públiques catalanes en allò que no queda inclòs a l’apartat 1.
3. Correspon a la Generalitat, amb relació als contractes de les
administracions públiques de Catalunya:
a) La competència exclusiva sobre organització i competències en
matèria de contractació dels òrgans de les administracions públiques
catalanes i sobre les regles d’execució, modificació i extinció dels contractes de l’Administració, en allò que no estigui afectat per l’article
149.1.18 de la Constitució.
109
�Art. 160
ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA
b) La competència compartida en tot allò que no és atribuït a la
competència exclusiva de la Generalitat per la lletra a.
4. Correspon a la Generalitat, en matèria d’expropiació forçosa, la
competència executiva, en tot cas, per a:
a) Determinar els supòsits, les causes i les condicions en què les
administracions catalanes poden exercir la potestat expropiatòria.
b) Establir criteris de valoració dels béns expropiats segons la naturalesa i la funció social que hagin de complir aquests béns, d’acord
amb la legislació estatal.
c) Crear i regular un òrgan propi per a la determinació del preu
just i fixar-ne el procediment.
5. Correspon a la Generalitat, en matèria de responsabilitat patrimonial, la competència compartida per a establir les causes que poden
originar responsabilitat amb relació a les reclamacions dirigides a la
Generalitat, d’acord amb el sistema general de responsabilitat de totes
les administracions públiques.
6. Les competències de la Generalitat especificades en els apartats 1,
3, 4 i 5 s’han d’exercir respectant el principi d’autonomia local.
Article 160. Règim local
1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria
de règim local que, respectant el principi d’autonomia local, inclou:
a) Les relacions entre les institucions de la Generalitat i els ens
locals, i també les tècniques d’organització i de relació per a la cooperació i la col·laboració entre els ens locals i entre aquests i l’Administració de la Generalitat, incloent-hi les diverses formes associatives,
mancomunades, convencionals i consorcials.
b) La determinació de les competències i de les potestats pròpies
dels municipis i dels altres ens locals, en els àmbits especificats per
l’article 84.
c) El règim dels béns de domini públic, comunals i patrimonials i
les modalitats de prestació dels serveis públics.
d) La determinació dels òrgans de govern dels ens locals creats
per la Generalitat i el funcionament i el règim d’adopció d’acords
d’aquests òrgans.
110
�TÍTOL IV. DE LES COMPETÈNCIES
Art. 162
e) El règim dels òrgans complementaris de l’organització dels ens
locals.
2. Correspon a la Generalitat la competència compartida en tot
allò que no estableix l’apartat 1.
3. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria
de règim electoral dels ens locals que crea, a excepció dels que són
garantits constitucionalment.
Article 161. Relacions amb les entitats religioses
1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria
d’entitats religioses que acompleixen llur activitat a Catalunya, que
inclou, en tot cas, la regulació i l’establiment de mecanismes de col·
laboració i cooperació per a l’acompliment de llurs activitats en l’àmbit de les competències de la Generalitat.
2. Correspon a la Generalitat la competència executiva en matèria
relativa a la llibertat religiosa. Aquesta competència inclou en tot cas:
a) Participar en la gestió del registre estatal d’entitats religioses amb
relació a les esglésies, les confessions i les comunitats religioses que
acompleixen llur activitat a Catalunya, en els termes que determinin
les lleis.
b) L’establiment d’acords i convenis de cooperació amb les esglésies,
les confessions i les comunitats religioses inscrites en el registre estatal
d’entitats religioses, en l’àmbit de competències de la Generalitat.
c) La promoció, el desenvolupament i l’execució, en l’àmbit de
les competències de la Generalitat, dels acords i dels convenis signats
entre l’Estat i les esglésies, les confessions i les comunitats religioses
inscrites en el registre estatal d’entitats religioses.
3. La Generalitat col·labora en els òrgans d’àmbit estatal que tenen
atribuïdes funcions en matèria d’entitats religioses.
Article 162. Sanitat, salut pública, ordenació farmacèutica
i productes farmacèutics
1. Correspon a la Generalitat, en matèria de sanitat i salut pública,
la competència exclusiva sobre l’organització, el funcionament intern,
l’avaluació, la inspecció i el control de centres, serveis i establiments
sanitaris.
111
�Art. 163
ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA
2. Correspon a la Generalitat l’ordenació farmacèutica, en el marc
de l’article 149.1.16 de la Constitució.
3. Correspon a la Generalitat, en tot cas, la competència compartida en els àmbits següents:
a) L’ordenació, la planificació, la determinació, la regulació i l’execució de les prestacions i els serveis sanitaris, sociosanitaris i de salut
mental de caràcter públic en tots els nivells i per a tots els ciutadans.
b) L’ordenació, la planificació, la determinació, la regulació i l’execució de les mesures i les actuacions destinades a preservar, protegir
i promoure la salut pública en tots els àmbits, incloent-hi la salut
laboral, la sanitat animal amb efectes sobre la salut humana, la sanitat
alimentària, la sanitat ambiental i la vigilància epidemiològica.
c) La planificació dels recursos sanitaris de cobertura pública i la
coordinació de les activitats sanitàries privades amb el sistema sanitari
públic.
d) La formació sanitària especialitzada, que inclou l’acreditació i
l’avaluació de centres; la planificació de l’oferta de places; la participació en l’elaboració de les convocatòries i la gestió dels programes
de formació de les especialitats i les àrees de capacitació específica i
l’expedició de diplomes d’àrees de capacitació específica.
e) El règim estatutari i la formació del personal que presta serveis
en el sistema sanitari públic.
4. La Generalitat participa en la planificació i la coordinació estatal
en matèria de sanitat i salut pública, d’acord amb el que estableix el
títol V.
5. Correspon a la Generalitat la competència executiva de la legislació estatal en matèria de productes farmacèutics.
Article 163. Seguretat privada
Correspon a la Generalitat l’execució de la legislació de l’Estat en
les matèries següents:
a) L’autorització de les empreses de seguretat privada que tenen
llur domicili social a Catalunya i l’àmbit d’actuació de les quals no
ultrapassa el territori de Catalunya.
112
�TÍTOL IV. DE LES COMPETÈNCIES
Art. 164
b) La inspecció i la sanció de les activitats de seguretat privada que
s’acompleixen a Catalunya.
c) L’autorització dels centres de formació del personal de seguretat
privada.
d) La coordinació dels serveis de seguretat i investigació privades
amb la Policia de la Generalitat i les policies locals de Catalunya.
Article 164. Seguretat pública
1. Correspon a la Generalitat, en matèria de seguretat pública,
d’acord amb el que disposa la legislació estatal:
a) La planificació i la regulació del sistema de seguretat pública de
Catalunya i l’ordenació de les policies locals.
b) La creació i l’organització de la Policia de la Generalitat - Mossos
d’Esquadra.
c) El control i la vigilància del trànsit.
2. Correspon a la Generalitat el comandament suprem de la Policia
de la Generalitat - Mossos d’Esquadra i la coordinació de l’actuació de
les policies locals.
3. Corresponen a la Generalitat, en el marc de la legislació estatal
sobre seguretat, les facultats executives que li atribueixi l’Estat i en
tot cas:
a) Les funcions governatives sobre l’exercici dels drets de reunió
i manifestació.
b) El compliment de les disposicions per a la conservació de la
natura, del medi ambient i dels recursos hidrològics.
4. La Generalitat participa, per mitjà d’una junta de seguretat
de composició paritària entre la Generalitat i l’Estat i presidida pel
president de la Generalitat, en la coordinació de les polítiques de
seguretat i de l’activitat dels cossos policíacs de l’Estat i de Catalunya,
i també en el bescanvi d’informació en l’àmbit internacional i en les
relacions de col·laboració i auxili amb les autoritats policíaques d’altres països. La Generalitat, d’acord amb l’Estat, ha d’ésser present en
els grups de treball de col·laboració amb les policies d’altres països
en què participi l’Estat.
113
�Art. 165
ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA
5. La Policia de la Generalitat - Mossos d’Esquadra té com a àmbit
d’actuació el conjunt del territori de Catalunya i exerceix totes les
funcions pròpies d’un cos de policia, en els àmbits següents:
a) La seguretat ciutadana i l’ordre públic.
b) La policia administrativa, que inclou la que deriva de la normativa estatal.
c) La policia judicial i la investigació criminal, incloent-hi les diverses formes de crim organitzat i terrorisme, en els termes que estableixin les lleis.
Article 165. Seguretat social
1. Correspon a la Generalitat, en matèria de seguretat social, respectant els principis d’unitat econòmica patrimonial i de solidaritat
financera de la seguretat social, la competència compartida, que inclou:
a) El desplegament i l’execució de la legislació estatal, llevat de les
normes que configuren el règim econòmic.
b) La gestió del règim econòmic de la seguretat social.
c) L’organització i la gestió del patrimoni i dels serveis que integren
l’assistència sanitària i els serveis socials del sistema de la seguretat
social a Catalunya.
d) L’ordenació i l’exercici de les potestats administratives sobre
les institucions, les empreses i les fundacions que col·laboren amb
el sistema de la seguretat social, en les matèries a què fa referència la
lletra c, i també la coordinació de les activitats de prevenció de riscs
laborals que acompleixen a Catalunya les mútues d’accidents de treball
i malalties professionals.
e) El reconeixement i la gestió de les pensions no contributives.
f) La coordinació de les actuacions del sistema sanitari vinculades
a les prestacions de la seguretat social.
2. La Generalitat pot organitzar i administrar, a aquests efectes i
dins del seu territori, tots els serveis relacionats amb les matèries damunt especificades, i exerceix la tutela de les institucions, les entitats
i les fundacions en matèria de sanitat i seguretat social, llevat de l’alta
inspecció, que queda reservada a l’Estat.
114
�TÍTOL IV. DE LES COMPETÈNCIES
Art. 167
Article 166. Serveis socials, voluntariat, menors i promoció
de les famílies
1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria
de serveis socials, que inclou en tot cas:
a) La regulació i l’ordenació de l’activitat de serveis socials, les
prestacions tècniques i les prestacions econòmiques amb finalitat
assistencial o complementàries d’altres sistemes de previsió pública.
b) La regulació i l’ordenació de les entitats, els serveis i els establiments públics i privats que presten serveis socials a Catalunya.
c) La regulació i l’aprovació dels plans i els programes específics
dirigits a persones i col·lectius en situació de pobresa o de necessitat
social.
d) La intervenció i el control dels sistemes de protecció social complementària privats.
2. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria
de voluntariat, que inclou, en tot cas, la definició de l’activitat i la
regulació i la promoció de les actuacions destinades a la solidaritat i
a l’acció voluntària que s’executin individualment o per mitjà d’institucions públiques o privades.
3. Correspon a la Generalitat, en matèria de menors:
a) La competència exclusiva en matèria de protecció de menors,
que inclou, en tot cas, la regulació del règim de la protecció i de les
institucions públiques de protecció i tutela dels menors desemparats,
en situació de risc i dels menors infractors, respectant en aquest darrer
cas la legislació penal.
b) La Generalitat participa en l’elaboració i la reforma de la legislació penal i processal que incideixi en les competències de menors.
4. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria
de promoció de les famílies i de la infància, que inclou en tot cas les
mesures de protecció social i llur execució.
Article 167. Símbols de Catalunya
Correspon a la Generalitat la competència exclusiva sobre la regulació, l’ordenació, la configuració i la preservació dels símbols de
Catalunya, d’acord amb el que estableix aquest Estatut.
115
�Art. 168
ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA
Article 168. Sistema penitenciari
1. Correspon a la Generalitat la competència executiva de la legislació de l’Estat en matèria penitenciària, que inclou en tot cas:
a) La capacitat per a dictar disposicions que adaptin la normativa
penitenciària a la realitat social de Catalunya.
b) La totalitat de la gestió de l’activitat penitenciària a Catalunya,
especialment la direcció, l’organització, el règim, el funcionament, la
planificació i la inspecció de les institucions penitenciàries de qualsevol
tipus situades a Catalunya.
c) La planificació, la construcció i la reforma dels establiments
penitenciaris situats a Catalunya.
d) L’administració i la gestió patrimonial dels immobles i dels
equipaments adscrits a l’Administració penitenciària catalana i de
tots els mitjans materials que li siguin assignats.
e) La planificació i l’organització del treball remunerat de la població reclusa, i també l’execució de les mesures alternatives a la presó
i de les activitats de reinserció.
2. La Generalitat pot emetre informes en el procediment d’atorgament d’indults.
Article 169. Transports
1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva sobre els
transports terrestres de viatgers i mercaderies per carretera, ferrocarril
i cable que transcorrin íntegrament dins el territori de Catalunya, amb
independència de la titularitat de la infraestructura. Aquesta competència inclou en tot cas:
a) La regulació, la planificació, la gestió, la coordinació i la inspecció dels serveis i les activitats.
b) La regulació de la intervenció administrativa per a l’exercici de
les activitats de transport.
c) La regulació del transport urbà i dels serveis de transport discrecional de viatgers en vehicles de turisme.
d) La regulació específica del transport turístic, escolar o de menors, sanitari, funerari, de mercaderies perilloses o peribles i d’altres
116
�TÍTOL IV. DE LES COMPETÈNCIES
Art. 170
que requereixin un règim específic, respectant les competències estatals sobre seguretat pública.
e) La regulació d’un sistema de mediació en matèria de transports.
f) La potestat tarifària sobre transports terrestres.
2. La integració de línies o serveis de transport que transcorrin íntegrament per Catalunya en línies o serveis d’àmbit superior requereix
l’informe previ de la Generalitat.
3. La Generalitat participa en l’establiment dels serveis ferroviaris
que garanteixin la comunicació amb altres comunitats autònomes o
amb el trànsit internacional, d’acord amb el que estableix el títol V.
4. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva sobre els
centres de transport, logística i distribució localitzats a Catalunya que
inclou:
a) Els centres d’informació i distribució de càrregues.
b) Les estacions de transport per carretera.
5. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva sobre els
operadors de les activitats vinculades a l’organització del transport,
la logística i la distribució localitzades a Catalunya.
6. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria
de transport marítim i fluvial que transcorri íntegrament per Catalunya que, respectant les competències de l’Estat en marina mercant
i ports, inclou:
a) La regulació, la planificació i la gestió del transport marítim i
fluvial de passatgers.
b) La intervenció administrativa per la prestació dels serveis i
l’acompliment de les activitats que tinguin relació amb el transport
marítim i fluvial.
c) Els requisits per a l’exercici de l’activitat.
Article 170. Treball i relacions laborals
1. Correspon a la Generalitat la competència executiva en matèria
de treball i relacions laborals, que inclou en tot cas:
a) Les relacions laborals i les condicions de treball.
b) Les polítiques actives d’ocupació, que inclouen la formació
dels demandants d’ocupació i dels treballadors en actiu, i també la
117
�Art. 171
ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA
gestió de les subvencions corresponents. La Generalitat participa en
els plans o les activitats de formació que superin l’àmbit territorial
de Catalunya.
c) Les qualificacions professionals a Catalunya.
d) La intermediació laboral, que inclou la regulació, l’autorització
i el control de les agències de col·locació amb seu a Catalunya.
e) La negociació col·lectiva i el registre dels convenis col·lectius
de treball.
f) Els procediments de regulació d’ocupació i d’actuació administrativa en matèria de trasllats col·lectius entre centres de treball
situats a Catalunya.
g) La prevenció de riscs laborals i la seguretat i la salut en el treball.
h) La potestat sancionadora de les infraccions de l’ordre social, en
l’àmbit de les seves competències.
i) La determinació dels serveis mínims de les vagues que tinguin
lloc a Catalunya.
j) El control de legalitat i, si escau, el registre posterior dels convenis col·lectius de treball de les empreses que acompleixen llur activitat
exclusivament a Catalunya.
k) Els instruments de conciliació, mediació i arbitratge laborals.
l) L’elaboració del calendari de dies festius que ha de regir a tot el
territori de Catalunya.
2. Correspon a la Generalitat la competència executiva sobre la
funció pública inspectora en tot allò que regula aquest article. A aquest
efecte, els funcionaris dels cossos que acompleixen aquesta funció depenen orgànicament i funcionalment de la Generalitat. Per mitjà dels
mecanismes de cooperació que determina el títol V, s’han d’establir
les fórmules de garantia de l’exercici eficaç de la funció inspectora en
l’àmbit social.
Article 171. Turisme
Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de
turisme, que inclou en tot cas:
118
�TÍTOL IV. DE LES COMPETÈNCIES
Art. 172
a) L’ordenació i la planificació del sector turístic.
b) La promoció del turisme que inclou la subscripció d’acords amb
ens estrangers i la creació d’oficines a l’estranger.
c) La regulació i la classificació de les empreses i els establiments
turístics i la gestió de la xarxa d’establiments turístics de titularitat de
la Generalitat.
A fi de facilitar la coordinació entre aquests establiments i els
establiments de la xarxa de paradors de l’Estat situats a Catalunya, la
Generalitat participa, en els termes que estableixi la legislació estatal,
en els òrgans d’administració de Paradors de Turisme d’Espanya.
d) La regulació dels drets i els deures específics dels usuaris i els
prestadors de serveis turístics i dels mitjans alternatius de resolució
de conflictes.
e) Els ensenyaments i la formació sobre turisme que no donin dret
a l’obtenció d’un títol oficial.
f) La fixació dels criteris, la regulació de les condicions i l’execució
i el control de les línies públiques d’ajut i de promoció del turisme.
Article 172. Universitats
1. Correspon a la Generalitat, en matèria d’ensenyament universitari, sens perjudici de l’autonomia universitària, la competència exclusiva sobre:
a) La programació i la coordinació del sistema universitari català,
en el marc de la coordinació general.
b) Les decisions de creació d’universitats públiques i l’autorització
de les privades.
c) L’aprovació dels estatuts de les universitats públiques i de les
normes d’organització i funcionament de les universitats privades.
d) La coordinació dels procediments d’accés a les universitats.
e) El marc jurídic dels títols propis de les universitats, d’acord amb
el principi d’autonomia universitària.
f) El finançament propi de les universitats i, si escau, la gestió dels
fons estatals en matèria d’ensenyament universitari.
119
�Art. 173
ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA
g) La regulació i la gestió del sistema propi de beques i ajuts a
la formació universitària i, si escau, la regulació i la gestió dels fons
estatals en aquesta matèria.
h) El règim retributiu del personal docent i investigador contractat
de les universitats i l’establiment de les retribucions addicionals del
personal docent funcionari.
2. Correspon a la Generalitat, en matèria d’ensenyament universitari, sens perjudici de l’autonomia universitària, la competència compartida sobre tot allò a què no fa referència l’apartat 1, que inclou en
tot cas:
a) La regulació dels requisits per a la creació i el reconeixement
d’universitats i centres universitaris i l’adscripció d’aquests centres a
les universitats.
b) El règim jurídic de l’organització i el funcionament de les universitats públiques, incloent-hi els òrgans de govern i de representació.
c) L’adscripció i la desadscripció de centres docents públics o privats per a impartir títols universitaris oficials i la creació, la modificació i la supressió de centres universitaris en universitats públiques, i
també el reconeixement d’aquests centres en universitats privades i la
implantació i la supressió d’ensenyaments.
d) La regulació del règim d’accés a les universitats.
e) La regulació del règim del professorat docent i investigador
contractat i funcionari.
f) L’avaluació i el garantiment de la qualitat i de l’excel·lència
de l’ensenyament universitari, i també del personal docent i investigador.
3. La competència executiva sobre l’expedició dels títols universitaris oficials.
Article 173. Videovigilància i control de so i enregistraments
Correspon a la Generalitat la competència sobre l’ús de la videovigilància i el control de so i enregistraments o altres mitjans anàlegs,
en l’àmbit públic, efectuats per la policia de Catalunya o per empreses
i establiments privats. La Generalitat ha d’exercir aquesta competència
respectant els drets fonamentals.
120
�TÍTOL V. DE LES RELACIONS INSTITUCIONALS DE LA GENERALITAT
Art. 175
TÍTOL V
De les relacions institucionals de la Generalitat
CAPÍTOL I
Relacions de la Generalitat amb l’Estat i amb altres
comunitats autònomes
Article 174. Disposicions generals
1. La Generalitat i l’Estat es presten ajuda mútua i col·laboren quan
és necessari per a l’exercici eficaç de les competències respectives i per
a la defensa dels interessos respectius.
2. La Generalitat pot establir amb altres comunitats autònomes
relacions de col·laboració per a la fixació de polítiques comunes, per
a l’exercici eficaç de les seves competències i per al tractament dels
afers d’interès comú, especialment quan tinguin un abast supraterritorial. La Generalitat ha de prestar l’ajuda necessària a les altres
comunitats autònomes per a l’exercici eficaç de llurs competències.
[3. La Generalitat participa en les institucions, els organismes i els
procediments de presa de decisions de l’Estat que afectin les seves competències d’acord amb el que estableixen aquest Estatut i les lleis.]36
SECCIÓ PRIMERA
Col·laboració amb l’Estat
i amb altres comunitats autònomes
Article 175. Instruments de col·laboració entre la Generalitat
i l’Estat
1. La Generalitat i l’Estat, en l’àmbit de les competències respectives, poden subscriure convenis de col·laboració i fer ús dels altres
mitjans de col·laboració que considerin adequats per a acomplir els
objectius d’interès comú.
2. La Generalitat també col·labora amb l’Estat per mitjà dels òrgans
i els procediments multilaterals en els àmbits i els afers d’interès comú.
36. Aquest apartat és constitucional interpretat en els termes establerts pel FJ 111 de la
STC 31/2010, del 28 de juny i pel FJ 2 de la STC 138/2010, del 16 de desembre.
121
�Art. 176
ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA
Article 176. Efectes de la col·laboració entre la Generalitat i l’Estat
1. La participació de la Generalitat en els òrgans i els mecanismes
bilaterals i multilaterals de col·laboració amb l’Estat i amb altres comunitats autònomes no altera la titularitat de les competències que
li corresponen.
2. La Generalitat no queda vinculada per les decisions adoptades
en el marc dels mecanismes multilaterals de col·laboració voluntària
amb l’Estat i amb altres comunitats autònomes respecte a les quals no
hagi manifestat el seu acord.
3. La Generalitat pot fer constar reserves als acords adoptats en el
marc dels mecanismes multilaterals de col·laboració voluntària quan
s’hagin pres sense la seva aprovació.
Article 177. Règim dels convenis entre la Generalitat i l’Estat
1. El règim jurídic dels convenis signats per la Generalitat, pel que
fa a aquesta, ha d’ésser establert per llei del Parlament.
2. Els convenis subscrits entre el Govern de la Generalitat i el Govern de l’Estat s’han de publicar en el Diari Oficial de la Generalitat
de Catalunya en el termini d’un mes a comptar del dia en què se
signen. La data de publicació dels convenis en el Boletín Oficial del
Estado en determina l’eficàcia pel que fa a tercers.
Article 178. Convenis i acords amb altres comunitats autònomes
1. La Generalitat pot subscriure amb altres comunitats autònomes
convenis de col·laboració i acords de cooperació.
2. Els convenis i els acords amb les altres comunitats autònomes
poden acordar, entre altres continguts, la creació d’òrgans mixtos i
l’establiment de projectes, plans i programes conjunts.
3. La subscripció de convenis i acords només requereix l’aprovació
prèvia del Parlament en els casos que n’afectin les facultats legislatives. En els altres casos, el Govern ha d’informar el Parlament de la
subscripció en el termini d’un mes a comptar del dia de la signatura.
4. Els convenis de col·laboració subscrits per la Generalitat amb
altres comunitats autònomes s’han de comunicar a les Corts Generals
i llur vigència comença seixanta dies després d’aquesta comunicació,
llevat que les Corts Generals decideixin que s’han de qualificar com
122
�TÍTOL V. DE LES RELACIONS INSTITUCIONALS DE LA GENERALITAT
Art. 182
a acords de cooperació que requereixen l’autorització prèvia a què fa
referència l’article 145.2 de la Constitució.
5. Els convenis i els acords subscrits per la Generalitat amb altres
comunitats autònomes s’han de publicar en el Diari Oficial de la
Generalitat de Catalunya en el termini de quaranta-cinc dies i d’un
mes, respectivament, a comptar del dia en què se signen.
SECCIÓ SEGONA
Participació en institucions i en procediments
de presa de decisions estatals
Article 179. Compareixença de senadors davant el Parlament
Els senadors elegits a Catalunya i els que representen la Generalitat
en el Senat poden comparèixer davant el Parlament a petició pròpia
per a informar sobre llur activitat en el Senat, en els termes que estableix el Reglament del Parlament.
[Article 180. Designació de membres del Tribunal Constitucional
i del Consell General del Poder Judicial
La Generalitat participa en els processos de designació de magistrats del Tribunal Constitucional i de membres del Consell General
del Poder Judicial, en els termes que estableixin les lleis o, si escau,
l’ordenament parlamentari.]37
Article 181. Participació en l’ordenació general de l’activitat
econòmica
La Generalitat participa en l’elaboració de les decisions estatals
que afecten l’ordenació general de l’activitat econòmica en el marc
del que estableix l’article 131.2 de la Constitució.
Article 182. Designació de representants en els organismes
econòmics i socials
1. La Generalitat designa o participa en els processos per a designar
els membres dels òrgans de direcció del Banc d’Espanya, la Comissió
37. Aquest article és constitucional interpretat en els termes establerts pel FJ 113 de la
STC 31/2010, del 28 de juny i pel FJ 8 de la STC 137/2010, del 16 de desembre.
123
�Art. 183
ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA
Nacional del Mercat de Valors i la Comissió del Mercat de les Telecomunicacions, i dels organismes que eventualment els substitueixin, i
també dels altres organismes estatals que exerceixen funcions d’autoritat reguladora sobre matèries de rellevància econòmica i social
relacionades amb les competències de la Generalitat, en els termes que
estableix la legislació aplicable.
2. La Generalitat designa o participa en els processos per a designar
els membres dels organismes econòmics i energètics, de les institucions
financeres i de les empreses públiques de l’Estat la competència dels
quals s’estengui al territori de Catalunya i que no siguin objecte de
traspàs, en els termes que estableix la legislació aplicable.
3. La Generalitat designa o participa en els processos per a designar els membres del Tribunal de Comptes, el Consell Econòmic i Social, l’Agència Tributària, la Comissió Nacional d’Energia,
l’Agència Espanyola de Protecció de Dades, el Consell de Ràdio
i Televisió, dels organismes que eventualment els substitueixin i
dels que es creïn en aquests àmbits, en els termes que estableix la
legislació aplicable.
4. La Generalitat, si la naturalesa de l’ens ho requereix i la seva
seu principal no és a Catalunya, pot sol·licitar a l’Estat la creació de
delegacions territorials dels organismes a què fa referència l’apartat 1.
SECCIÓ TERCERA
La Comissió Bilateral Generalitat - Estat
Article 183. Funcions i composició de la Comissió Bilateral
Generalitat - Estat
[1. La Comissió Bilateral Generalitat - Estat, d’acord amb els principis que estableixen els articles 3.1 i 174, constitueix el marc general i
permanent de relació entre el Govern de la Generalitat i el Govern de
l’Estat als efectes següents:
a) La participació i la col·laboració de la Generalitat en l’exercici
de les competències estatals que afectin l’autonomia de Catalunya.
124
�TÍTOL V. DE LES RELACIONS INSTITUCIONALS DE LA GENERALITAT
Art. 183
b) L’intercanvi d’informació i l’establiment, quan escaigui, de mecanismes de col·laboració en les respectives polítiques públiques i els
assumptes d’interès comú.]38
2. Les funcions de la Comissió Bilateral Generalitat - Estat són
deliberar, fer propostes i, si escau, adoptar acords en els casos establerts
per aquest Estatut i, en general, amb relació als àmbits següents:
a) Els projectes de llei que incideixen singularment en la distribució de competències entre l’Estat i la Generalitat.
b) La programació de la política econòmica general del Govern
de l’Estat en tot allò que afecti singularment els interessos i les competències de la Generalitat i sobre l’aplicació i el desenvolupament
d’aquesta política.
c) L’impuls de les mesures adequades per a millorar la col·laboració
entre l’Estat i la Generalitat i assegurar un exercici més eficaç de les
competències respectives en els àmbits d’interès comú.
d) Els conflictes competencials plantejats entre les dues parts i la
proposta, si escau, de mesures per a resoldre’ls.
e) L’avaluació del funcionament dels mecanismes de col·laboració
que s’hagin establert entre l’Estat i la Generalitat i la proposta de les
mesures que permetin millorar-lo.
f) La proposta de la relació d’organismes econòmics, institucions
financeres i empreses públiques de l’Estat en els quals la Generalitat
pot designar representants, i les modalitats i les formes d’aquesta representació.
g) El seguiment de la política europea per a garantir l’efectivitat de
la participació de la Generalitat en els assumptes de la Unió Europea.
h) El seguiment de l’acció exterior de l’Estat que afecti les competències pròpies de la Generalitat.
i) Les qüestions d’interès comú que estableixin les lleis o que plantegin les parts.
38. Aquest apartat és constitucional interpretat en els termes establerts pel FJ 115 de la
STC 31/2010, del 28 de juny, pel FJ 10 de la STC 137/2010, del 16 de desembre i pel FJ 2 de
la STC 138/2010, del 16 de desembre.
125
�Art. 184
ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA
3. La Comissió Bilateral Generalitat - Estat és integrada per un
nombre igual de representants de l’Estat i de la Generalitat. La seva
presidència és exercida de manera alternativa entre les dues parts en
torns d’un any. La Comissió disposa d’una secretaria permanent i pot
crear les subcomissions i els comitès que cregui convenients. La Comissió elabora una memòria anual, que trasllada al Govern de l’Estat
i al Govern de la Generalitat i al Parlament.
4. La Comissió Bilateral Generalitat - Estat es reuneix en sessió
plenària almenys dues vegades l’any i sempre que ho demani una de
les dues parts.
5. La Comissió Bilateral Generalitat - Estat adopta el seu reglament
intern i de funcionament per acord de les dues parts.
CAPÍTOL II
Relacions de la Generalitat amb la Unió Europea
Article 184. Disposició general
La Generalitat participa, en els termes que estableixen aquest Estatut i la legislació de l’Estat, en els afers relacionats amb la Unió Europea
que afectin les competències o els interessos de Catalunya.
Article 185. Participació en els tractats de la Unió Europea
1. La Generalitat ha d’ésser informada pel Govern de l’Estat de les
iniciatives de revisió dels tractats de la Unió Europea i dels processos
de subscripció i ratificació subsegüents. El Govern de la Generalitat i
el Parlament han de dirigir al Govern de l’Estat i a les Corts Generals
les observacions que estimin pertinents a aquest efecte.
2. El Govern de l’Estat pot incorporar representants de la Generalitat a les delegacions espanyoles que participin en els processos de
revisió i negociació dels tractats originaris i en els d’adopció de nous
tractats, en les matèries que afectin les competències exclusives de la
Generalitat.
Article 186. Participació en la formació de les posicions de l’Estat
1. La Generalitat participa en la formació de les posicions de l’Estat
davant la Unió Europea, especialment davant el Consell de Ministres,
126
�TÍTOL V. DE LES RELACIONS INSTITUCIONALS DE LA GENERALITAT
Art. 187
en els afers relatius a les competències o als interessos de Catalunya, en
els termes que estableixen aquest Estatut i la legislació sobre aquesta
matèria.
2. La Generalitat ha de participar de manera bilateral en la formació de les posicions de l’Estat en els afers europeus que l’afecten
exclusivament. En els altres casos, la participació es fa en el marc dels
procediments multilaterals que s’estableixin.
3. La posició expressada per la Generalitat és determinant per
a la formació de la posició estatal si afecta les seves competències
exclusives i si de la proposta o la iniciativa europees poden derivar
conseqüències financeres o administratives especialment rellevants
per a Catalunya. En els altres casos, aquesta posició ha d’ésser escoltada per l’Estat.
4. L’Estat ha d’informar la Generalitat de manera completa i actualitzada sobre les iniciatives i les propostes presentades davant la
Unió Europea. El Govern de la Generalitat i el Parlament de Catalunya
han de dirigir al Govern de l’Estat i a les Corts Generals, segons que
correspongui, les observacions i les propostes que estimin pertinents
sobre les dites iniciatives i propostes.
Article 187. Participació en institucions i organismes europeus
1. La Generalitat participa en les delegacions espanyoles davant
la Unió Europea que tractin afers de la competència legislativa de la
mateixa Generalitat, i especialment davant el Consell de Ministres i els
òrgans consultius i preparatoris del Consell i de la Comissió.
2. La participació que estableix l’apartat 1, si es refereix a competències exclusives de la Generalitat, permet, mitjançant acord previ,
exercir la representació i la presidència d’aquests òrgans, d’acord amb
la normativa aplicable.
3. La Generalitat, d’acord amb l’Estat, participa en la designació
de representants en el marc de la representació permanent d’aquest
en la Unió Europea.
4. El Parlament pot establir relacions amb el Parlament Europeu
en àmbits d’interès comú.
127
�Art. 188
ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA
Article 188. Participació en el control dels principis
de subsidiarietat i de proporcionalitat
El Parlament participa en els procediments de control dels principis de subsidiarietat i de proporcionalitat que estableixi el dret de
la Unió Europea amb relació a les propostes legislatives europees si
aquestes propostes afecten competències de la Generalitat.
Article 189. Desenvolupament i aplicació del dret
de la Unió Europea
1. La Generalitat aplica i executa el dret de la Unió Europea en
l’àmbit de les seves competències. L’existència d’una regulació europea
no modifica la distribució interna de competències que estableixen la
Constitució i aquest Estatut.
2. Si l’execució del dret de la Unió Europea requereix l’adopció
de mesures internes d’abast superior al territori de Catalunya que les
comunitats autònomes competents no poden adoptar per mitjà de
mecanismes de col·laboració o coordinació, l’Estat ha de consultar la
Generalitat sobre aquestes circumstàncies abans que s’adoptin les dites
mesures. La Generalitat ha de participar en els òrgans que adoptin
aquestes mesures o, si aquesta participació no és possible, ha d’emetre
un informe previ.
3. En el cas que la Unió Europea estableixi una legislació que substitueixi la normativa bàsica de l’Estat, la Generalitat pot adoptar la
legislació de desenvolupament a partir de les normes europees.
Article 190. Gestió de fons europeus
Correspon a la Generalitat la gestió dels fons europeus en matèries de la seva competència, en els termes que estableixen els articles
114 i 210.
Article 191. Accions davant el Tribunal de Justícia
1. La Generalitat té accés al Tribunal de Justícia de la Unió Europea
en els termes que estableixi la normativa europea.
2. El Govern de la Generalitat pot instar el Govern de l’Estat a
iniciar accions davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea en
defensa dels legítims interessos i competències de la Generalitat. La
Generalitat col·labora en la defensa jurídica.
128
�TÍTOL V. DE LES RELACIONS INSTITUCIONALS DE LA GENERALITAT
Art. 196
3. La negativa del Govern de l’Estat a exercir les accions sol·licitades
ha d’ésser motivada i ha d’ésser comunicada immediatament a la Gene
ralitat.
Article 192. Delegació de la Generalitat davant la Unió Europea
La Generalitat pot establir una delegació per a defensar millor els
seus interessos davant les institucions de la Unió Europea.
CAPÍTOL III
Acció exterior de la Generalitat
Article 193. Disposicions generals
1. La Generalitat ha d’impulsar la projecció de Catalunya a l’exterior i promoure els seus interessos en aquest àmbit, respectant la
competència de l’Estat en matèria de relacions exteriors.
2. La Generalitat té capacitat per a portar a terme accions amb
projecció exterior que derivin directament de les seves competències,
sia de manera directa, sia per mitjà dels òrgans de l’Administració
general de l’Estat.
Article 194. Oficines a l’exterior
La Generalitat, per a la promoció dels interessos de Catalunya, pot
establir oficines a l’exterior.
Article 195. Acords de col·laboració
La Generalitat, per a la promoció dels interessos de Catalunya, pot
subscriure acords de col·laboració en l’àmbit de les seves competències.
Amb aquesta finalitat, els òrgans de representació exterior de l’Estat
han de prestar el suport necessari a les iniciatives de la Generalitat.
Article 196. Tractats i convenis internacionals
1. El Govern de l’Estat ha d’informar prèviament la Generalitat
sobre els actes de subscripció dels tractats que afectin d’una manera
directa i singular les competències de Catalunya. La Generalitat i el
Parlament poden dirigir al Govern les observacions que considerin
pertinents.
129
�Art. 197
ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA
2. Si es tracta de tractats que afecten Catalunya d’una manera
directa i singular, la Generalitat pot sol·licitar al Govern que integri
representants de la Generalitat en les delegacions negociadores.
3. La Generalitat pot sol·licitar al Govern la subscripció de tractats
internacionals en matèries de la seva competència.
4. La Generalitat ha d’adoptar les mesures necessàries per a executar les obligacions derivades dels tractats i els convenis internacionals
ratificats per Espanya o que vinculin l’Estat en l’àmbit de les seves
competències.
Article 197. Cooperació transfronterera, interregional
i al desenvolupament
1. La Generalitat ha de promoure la cooperació amb les regions europees amb què comparteix interessos econòmics, socials, ambientals
i culturals, i hi ha d’establir les relacions que corresponguin.
2. La Generalitat ha de promoure la cooperació amb altres territoris, en els termes que estableix l’apartat 1.
3. La Generalitat ha de promoure programes de cooperació al desenvolupament.
Article 198. Participació en organismes internacionals
La Generalitat ha de participar en els organismes internacionals
competents en matèries d’interès rellevant per a Catalunya, especialment la UNESCO i altres organismes de caràcter cultural, en la forma
que estableixi la normativa corresponent.
Article 199. Coordinació de les accions exteriors
La Generalitat ha d’impulsar i coordinar, en l’àmbit de les seves
competències, les accions exteriors dels ens locals i dels organismes
i altres ens públics de Catalunya, sens perjudici de l’autonomia que
tinguin.
Article 200. Projecció internacional de les organitzacions
de Catalunya
La Generalitat ha de promoure la projecció internacional de les
organitzacions socials, culturals i esportives de Catalunya i, si escau,
llur afiliació a les entitats afins d’àmbit internacional, en el marc del
compliment dels seus objectius.
130
�TÍTOL VI. DEL FINANÇAMENT DE LA GENERALITAT
Art. 202
TÍTOL VI
Del finançament de la Generalitat
CAPÍTOL I
Les finances de la Generalitat
Article 201. Principis
1. Les relacions d’ordre tributari i financer entre l’Estat i la Gene
ralitat són regulades per la Constitució, per aquest Estatut i per la
llei orgànica a què fa referència l’apartat tercer de l’article 157 de
la Constitució.
2. El finançament de la Generalitat es regeix pels principis d’autonomia financera, coordinació, solidaritat i transparència en les relacions fiscals i financeres entre les administracions públiques, i també
pels principis de suficiència de recursos, responsabilitat fiscal, equitat
i lleialtat institucional entre les esmentades administracions.
3. El desenvolupament d’aquest títol correspon a la Comissió
Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals Estat - Generalitat.
4. D’acord amb l’article 138.2 de la Constitució, el finançament de
la Generalitat no ha de comportar efectes discriminatoris envers Catalunya respecte a les altres comunitats autònomes. Aquest principi ha
de respectar plenament els criteris de solidaritat que enuncia l’article
206 d’aquest Estatut.
Article 202. Els recursos de la Generalitat
1. La Generalitat disposa d’unes finances autònomes i dels recursos
financers suficients per a afrontar l’exercici adequat del seu autogovern.
2. La Generalitat gaudeix de plena autonomia de despesa per tal
de poder aplicar lliurement els seus recursos d’acord amb les directrius polítiques i socials determinades per les seves institucions
d’autogovern.
3. Els recursos de les finances de la Generalitat són constituïts per:
a) Els rendiments dels seus impostos, taxes, contribucions especials
i altres tributs propis.
131
�Art. 203
ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA
b) El rendiment de tots els tributs estatals cedits, d’acord amb el
que disposa l’article 201 d’aquest Estatut.
c) Els recàrrecs sobre els tributs estatals.
d) Els ingressos procedents del Fons de compensació interterritorial i d’altres assignacions establertes per la Constitució, si escau.
e) Altres transferències i assignacions amb càrrec als pressupostos
generals de l’Estat.
f) Els ingressos per la percepció dels seus preus públics.
g) Els rendiments del patrimoni de la Generalitat.
h) Els ingressos de dret privat.
i) El producte d’emissió de deute i de les operacions de crèdit.
j) Els ingressos procedents de multes i sancions en l’àmbit de les
seves competències.
k) Els recursos procedents de la Unió Europea i de programes
comunitaris.
l) Qualsevol altre recurs que pugui establir-se en virtut del que
disposen aquest Estatut i la Constitució.
Article 203. Competències financeres
1. La Generalitat té capacitat per a determinar el volum i la composició dels seus ingressos en l’àmbit de les seves competències financeres, i també per a fixar l’afectació dels seus recursos a les finalitats de
despesa que decideixi lliurement.
2. La Generalitat participa en el rendiment dels tributs estatals
cedits a Catalunya. A aquest efecte, aquests tributs tenen la consideració següent:
a) Tributs cedits totalment, que són aquells respecte als quals corresponen a la Generalitat la totalitat dels rendiments i la capacitat
normativa.
b) Tributs cedits parcialment, que són aquells respecte als quals
corresponen a la Generalitat una part dels rendiments i, si s’escau, la
capacitat normativa.
3. En el marc de les competències de l’Estat i de la Unió Europea,
l’exercici de la capacitat normativa a què fa referència l’apartat 2 inclou
132
�TÍTOL VI. DEL FINANÇAMENT DE LA GENERALITAT
Art. 204
la participació en la fixació del tipus impositiu, les exempcions, les
reduccions i les bonificacions sobre la base imposable i les deduccions
sobre la quota.
4. Corresponen a la Generalitat la gestió, la recaptació, la liquidació
i la inspecció dels tributs estatals cedits totalment, i també aquestes
funcions, en la mesura en què s’atribueixin, respecte als cedits par
cialment, d’acord amb el que estableix l’article 204.
5. La Generalitat té competència per a establir, mitjançant una
llei del Parlament, els seus tributs propis, sobre els quals té capacitat
normativa.
6. L’exercici de la capacitat normativa en l’àmbit tributari, per part
de la Generalitat, es basa en els principis d’equitat i d’eficiència. En la
seva actuació tributària, la Generalitat promou la cohesió i el benestar
socials, el progrés econòmic i la sostenibilitat mediambiental.
Article 204. L’Agència Tributària de Catalunya
1. La gestió, la recaptació, la liquidació i la inspecció de tots els
tributs propis de la Generalitat de Catalunya, i també, per delegació
de l’Estat, dels tributs estatals cedits totalment a la Generalitat, corresponen a l’Agència Tributària de Catalunya.
2. La gestió, la recaptació, la liquidació i la inspecció dels altres impostos de l’Estat recaptats a Catalunya corresponen a l’Administració
tributària de l’Estat, sens perjudici de la delegació que la Generalitat
en pugui rebre ni de la col·laboració que es pugui establir especialment
quan ho exigeixi la naturalesa del tribut.
Per a desplegar el que determina el paràgraf anterior, s’ha de constituir, en el termini de dos anys, un consorci, o un ens equivalent, amb
participació paritària de l’Agència Estatal d’Administració Tributària i
de l’Agència Tributària de Catalunya. El Consorci es pot transformar
en l’Administració tributària a Catalunya.
3. Les dues administracions tributàries han d’establir els mecanismes necessaris per a permetre la presentació i la recepció a les oficines respectives de les declaracions i la resta de documentació amb
transcendència tributària que hagin de produir efectes davant l’altra
administració, amb vista a facilitar el compliment de les obligacions
tributàries dels contribuents.
133
�Art. 205
ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA
La Generalitat participa, en la forma que es determini, en els ens o
organismes tributaris de l’Estat responsables de la gestió, la recaptació,
la liquidació i la inspecció dels tributs estatals cedits parcialment.
4. L’Agència Tributària de Catalunya s’ha de crear per llei del Parlament i disposa de plena capacitat i atribucions per a l’organització i
l’exercici de les funcions a què fa referència l’apartat 1.
5. L’Agència Tributària de Catalunya pot exercir per delegació
dels municipis les funcions de gestió tributària amb relació als tributs
locals.
Article 205. Òrgans economicoadministratius
La Generalitat ha d’assumir, per mitjà dels seus propis òrgans
economicoadministratius, la revisió per la via administrativa de les
reclamacions que els contribuents puguin interposar contra els actes
de gestió tributària dictats per l’Agència Tributària de Catalunya.
Tot això, sens perjudici de les competències que en matèria d’unificació de criteri corresponen a l’Administració General de l’Estat.
A aquests efectes, la Generalitat i l’Administració General de l’Estat poden també acordar els mecanismes de cooperació que siguin
necessaris per a l’exercici adequat de les funcions de revisió per la via
economicoadministrativa.
Article 206. Participació en el rendiment dels tributs estatals
i mecanismes d’anivellament i de solidaritat
1. El nivell de recursos financers de què disposi la Generalitat per
a finançar els seus serveis i les seves competències s’ha de basar en
criteris de necessitats de despesa i ha de tenir en compte la seva capacitat fiscal, entre altres criteris. A aquests efectes, els recursos de la
Generalitat són, entre altres, els que deriven dels seus ingressos tributaris, ajustats a l’alça o a la baixa en funció de la seva participació en
els mecanismes d’anivellament i de solidaritat.
2. La Generalitat participa en el rendiment dels tributs estatals
cedits. El percentatge de participació s’estableix tenint en compte els
seus serveis i les seves competències.
134
�TÍTOL VI. DEL FINANÇAMENT DE LA GENERALITAT
Art. 208
3. Els recursos financers de què disposi la Generalitat es poden
ajustar perquè el sistema estatal de finançament disposi de recursos suficients per a garantir l’anivellament i la solidaritat a les altres
comunitats autònomes, a fi que els serveis d’educació, de sanitat i
altres serveis socials essencials de l’estat del benestar prestats pels
diferents governs autonòmics puguin assolir nivells similars al conjunt de l’Estat, sempre que portin a terme un esforç fiscal també
similar.39 De la mateixa manera, la Generalitat rep recursos, si escau,
dels mecanismes d’anivellament i de solidaritat. Els nivells esmentats
són fixats per l’Estat.
4. La determinació dels mecanismes d’anivellament i de solidaritat
s’ha de fer d’acord amb el principi de transparència, i se n’ha d’avaluar
el resultat quinquennalment.
[5. L’Estat ha de garantir que l’aplicació dels mecanismes d’anivellament no alteri en cap cas la posició de Catalunya en l’ordenació
de rendes per capita entre les comunitats autònomes abans de l’anive
llament.]40
6. S’ha de tenir en compte, com a variable bàsica per a determinar
les necessitats de despesa a què fa referència l’apartat 1, la població,
rectificada pels costos diferencials i per variables demogràfiques, en
particular per un factor de correcció establert en funció del percentatge de població immigrant. Així mateix, s’han de tenir en compte la
densitat de població, la dimensió dels nuclis urbans i la població en
situació d’exclusió social.
Article 207. El tractament fiscal
La Generalitat gaudeix del tractament fiscal que les lleis estableixen
per a l’Estat en els impostos estatals.
Article 208. Actualització del finançament
1. L’Estat i la Generalitat han d’actualitzar quinquennalment el
sistema de finançament, tenint en compte l’evolució del conjunt de
39. Aquest incís és inconstitucional i nul d’acord amb la STC 31/2010, del 28 de juny.
40. Aquest apartat és constitucional interpretat en els termes establerts pel FJ 134
de la STC 3/2010, del 28 de juny, pel FJ 6 de la STC 48/2010, del 9 de setembre, i pel FJ 11 de
la STC 138/2010, del 16 de desembre.
135
�Art. 209
ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA
recursos públics disponibles i la de les necessitats de despesa de les
diferents administracions.
Aquesta actualització s’ha d’efectuar sens perjudici del seguiment
i, eventualment, la posada al dia de les variables bàsiques emprades
per a la determinació dels recursos proporcionats pel sistema de
finançament.
2. L’actualització a què fa referència l’apartat 1 ha d’ésser aprovada
per la Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals Estat - Generalitat.
Article 209. Lleialtat institucional
1. D’acord amb el principi de lleialtat institucional, s’ha de valorar l’impacte financer, positiu o negatiu, que les disposicions generals
aprovades per l’Estat tinguin sobre la Generalitat o les aprovades
per la Generalitat tinguin sobre l’Estat, en un període de temps
determinat, en forma d’una variació de les necessitats de despesa
o de la capacitat fiscal, a fi d’establir els mecanismes d’ajustament
necessaris.
2. Les dues administracions s’han de facilitar mútuament l’accés
a la informació estadística i de gestió que sigui necessària per a exercir millor les competències respectives, en un marc de cooperació i
transparència.
Article 210. La Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals
Estat - Generalitat
[1. La Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals Estat - Generalitat és
l’òrgan bilateral de relació entre l’Administració de l’Estat i la Generalitat
en l’àmbit del finançament autonòmic. Li corresponen la concreció,
l’aplicació, l’actualització i el seguiment del sistema de finançament, i
també la canalització del conjunt de relacions fiscals i financeres de la
Generalitat i l’Estat. És integrada per un nombre igual de representants
de l’Estat i de la Generalitat. La presidència d’aquesta Comissió Mixta
és exercida de manera rotatòria entre les dues parts en torns d’un any.
La Comissió adopta el seu reglament intern i de funcionament
per acord entre les dues delegacions. La Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals Estat - Generalitat exerceix les seves funcions sens
136
�TÍTOL VI. DEL FINANÇAMENT DE LA GENERALITAT
Art. 210
perjudici dels acords subscrits pel Govern de Catalunya en aquesta
matèria en institucions i organismes de caràcter multilateral.]41
2. Correspon a la Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals
Estat - Generalitat:
[a) Acordar l’abast i les condicions de la cessió de tributs de titularitat estatal i, especialment, els percentatges de participació en el
rendiment dels tributs estatals cedits parcialment a què fa referència
l’article 206, i també fer-ne la revisió quinquennal.
b) Acordar la contribució a la solidaritat i als mecanismes d’anivellament a què fa referència l’article 206.]42
c) Establir els mecanismes de col·laboració entre l’Administració
tributària de Catalunya i l’Administració tributària de l’Estat als quals
fa referència l’article 204, i també els criteris de coordinació i d’harmonització fiscal d’acord amb les característiques o la naturalesa dels
tributs cedits.
[d) Negociar el percentatge de participació de Catalunya en la distribució territorial dels fons estructurals europeus.]42
e) Aplicar els mecanismes d’actualització que estableix l’article 208.
f) Acordar la valoració dels traspassos de serveis de l’Estat a la
Generalitat.
g) Establir els mecanismes de col·laboració entre la Generalitat i
l’Administració de l’Estat que siguin necessaris per a l’exercici adequat
de les funcions de revisió per la via economicoadministrativa a què fa
referència l’article 205.
h) Acordar els mecanismes de col·laboració entre la Generalitat i
l’Administració General de l’Estat per a l’exercici de les funcions en
matèria cadastral a què fa referència l’article 221.
41. Aquest apartat és constitucional interpretat en els termes establerts pel FJ 135 de
la STC 31/2010, del 28 de juny, pel FJ 6 de la STC 48/2010, del 9 de setembre, pel FJ 10
de la STC 137/2010, del 16 de desembre, i pel FJ 2 de la STC 138/2010, del 16 de desembre.
42. Les lletres a, b i d són constitucionals interpretades en els termes establerts pel
FJ 135 de la STC 31/2010, del 28 de juny, pel FJ 6 de la STC 48/2010, del 9 de setembre,
pel FJ 10 de la STC 137/2010, del 16 de desembre, i pel FJ 2 de la STC 138/2010, del 16
de desembre.
137
�Art. 211
ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA
3. D’acord amb el que estableix l’article 209, la Comissió Mixta
d’Afers Econòmics i Fiscals Estat - Generalitat ha de proposar les mesures de cooperació necessàries per a garantir l’equilibri del sistema
de finançament que estableix aquest títol quan pugui ésser alterat
per decisions legislatives estatals o de la Unió Europea.
4. La part catalana de la Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals Estat - Generalitat ret comptes al Parlament sobre el compliment
dels preceptes d’aquest capítol.
CAPÍTOL II
El pressupost de la Generalitat
Article 211. Competències de la Generalitat
La Generalitat té competència exclusiva per a ordenar i regular
les seves finances.
Article 212. El pressupost de la Generalitat
El pressupost de la Generalitat té caràcter anual, és únic i inclou
totes les despeses i tots els ingressos de la Generalitat, i també els dels
organismes, les institucions i les empreses que en depenen. Correspon
al Govern d’elaborar i executar el pressupost, i al Parlament, d’examinar-lo, esmenar-lo, aprovar-lo i controlar-lo. La llei de pressupostos
no pot crear tributs, però pot modificar-ne si una llei tributària substantiva així ho estableix.
Article 213. Recurs a l’endeutament
1. La Generalitat pot recórrer a l’endeutament i emetre deute públic
per a finançar despeses d’inversió dins els límits que la mateixa Generalitat determini i respectant els principis generals i la normativa estatal.
2. Els títols emesos tenen a tots els efectes la consideració de fons
públics i gaudeixen dels mateixos beneficis i condicions que els que
emet l’Estat.
Article 214. Estabilitat pressupostària
Correspon a la Generalitat l’establiment dels límits i les condicions
per a assolir els objectius d’estabilitat pressupostària dins els principis
i la normativa de l’Estat i de la Unió Europea.
138
�TÍTOL VI. DEL FINANÇAMENT DE LA GENERALITAT
Art. 218
Article 215. El patrimoni de la Generalitat
1. El patrimoni de la Generalitat és integrat pels béns i els drets
dels quals és titular i pels que adquireixi per qualsevol títol jurídic.
2. Una llei del Parlament ha de regular l’administració, la defensa
i la conservació del patrimoni de la Generalitat.
Article 216. Empreses públiques
La Generalitat pot constituir empreses públiques per a complir les
funcions que són de la seva competència, d’acord amb el que estableixen les lleis del Parlament.
CAPÍTOL III
Les finances dels governs locals
Article 217. Principis rectors
Les finances locals es regeixen pels principis de suficiència de recursos, equitat, autonomia i responsabilitat fiscal. La Generalitat vetlla
pel compliment d’aquests principis.
Article 218. Autonomia i competències financeres
1. Els governs locals tenen autonomia pressupostària i de despesa
en l’aplicació de llurs recursos, incloent-hi les participacions que percebin a càrrec dels pressupostos d’altres administracions públiques,
dels quals poden disposar lliurement en l’exercici de llurs competències.
2. La Generalitat té competència, en el marc establert per la Constitució i per la normativa de l’Estat, en matèria de finançament local.
Aquesta competència pot incloure la capacitat legislativa per a establir
i regular els tributs propis dels governs locals i 43 inclou la capacitat
per a fixar els criteris de distribució de les participacions a càrrec del
pressupost de la Generalitat.
3. Els governs locals tenen capacitat per a regular llurs pròpies
finances en el marc de les lleis. Aquesta capacitat inclou la potestat de
43. Aquest incís és inconstitucional d’acord amb la STC 31/2010, del 28 de juny.
139
�Art. 219
ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA
fixar la quota o el tipus dels tributs locals, i també les bonificacions i
les exempcions, dins els límits que estableixen les lleis.
4. Correspon als governs locals, en el marc que estableix la normativa reguladora del sistema tributari local, la competència per
a gestionar, recaptar i inspeccionar llurs tributs, sens perjudici que la
puguin delegar a la Generalitat i que puguin participar en l’Agència
Tributària de Catalunya.
5. Correspon a la Generalitat l’exercici de la tutela financera sobre
els governs locals, respectant l’autonomia que els reconeix la Constitució.
Article 219. Suficiència de recursos
1. La Generalitat ha d’establir un fons de cooperació local destinat als governs locals. El fons, de caràcter incondicionat, s’ha de
dotar a partir de tots els ingressos tributaris de la Generalitat i s’ha
de regular per mitjà d’una llei del Parlament.
Addicionalment, la Generalitat pot establir programes de col·
laboració financera específica per a matèries concretes.
2. Els ingressos dels governs locals consistents en participacions en
tributs i en subvencions incondicionades estatals són percebuts per
mitjà de la Generalitat, que els ha de distribuir d’acord amb el que
disposi la llei de finances locals de Catalunya, l’aprovació de la qual
requereix una majoria de tres cinquenes parts, i respectant els criteris
que fixi la legislació de l’Estat en aquesta matèria. En el cas de les
subvencions incondicionades, aquests criteris han de permetre que el
Parlament pugui incidir en la distribució dels recursos amb l’objectiu
d’atendre la singularitat del sistema institucional de Catalunya a què
fa referència l’article 5 d’aquest Estatut.
3. Es garanteixen als governs locals els recursos suficients per a
afrontar la prestació dels serveis la titularitat o la gestió dels quals
se’ls traspassi o se’ls delegui. Tota nova atribució de competències ha
d’anar acompanyada de l’assignació dels recursos suplementaris necessaris per a finançar-les correctament, de manera que es tingui en
compte el finançament del cost total i efectiu dels serveis traspassats.
El compliment d’aquest principi és una condició necessària perquè entri
en vigor la transferència o la delegació de la competència. A aquest
140
�TÍTOL VI. DEL FINANÇAMENT DE LA GENERALITAT
Art. 221
efecte, es poden establir diverses formes de finançament, incloent-hi
la participació en els recursos de les finances de la Generalitat o, si
escau, de l’Estat.
4. La distribució de recursos procedents de subvencions incondicionades o de participacions genèriques en impostos s’ha de portar a
terme tenint en compte la capacitat fiscal i les necessitats de despesa
dels governs locals i garantint-ne en tot cas la suficiència.
5. La distribució dels recursos entre els governs locals no pot comportar en cap cas una minoració dels recursos obtinguts per cadascun
d’aquests, segons els criteris utilitzats en l’exercici anterior a l’entrada
en vigor dels preceptes d’aquest Estatut.
Article 220. Llei de finances locals
1. El Parlament ha d’aprovar la seva pròpia llei de finances locals
per a desplegar els principis i les disposicions que estableix aquest
capítol.
2. Les facultats en matèria de finances locals que aquest capítol
atribueix a la Generalitat s’han d’exercir amb respecte a l’autono
mia local i escoltat el Consell de Governs Locals, que estableix l’ar
ticle 85.
Article 221. El cadastre
L’Administració General de l’Estat i la Generalitat han d’establir
les vies de col·laboració necessàries per a assegurar la participació de
la Generalitat en les decisions i l’intercanvi d’informació que calguin
per a l’exercici de les seves competències.
Així mateix, s’han d’establir formes de gestió consorciada del cadastre entre l’Estat, la Generalitat i els municipis, d’acord amb el que
disposi la normativa de l’Estat i de manera que es garanteixin la
plena disponibilitat de les bases de dades per a totes les administracions i la unitat de la informació.
141
�Art. 222
ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA
TÍTOL VII
De la reforma de l’Estatut
Article 222. La reforma dels títols que no afecten les relacions
amb l’Estat
1. La reforma dels títols I i II de l’Estatut s’ha d’ajustar als procediments següents:
a) La iniciativa de la reforma correspon al Parlament de Catalunya,
a proposta d’una cinquena part dels seus diputats, i al Govern de la
Generalitat. Els ajuntaments de Catalunya poden proposar al Parlament l’exercici de la iniciativa de reforma si així ho demanen un
mínim del 20% dels plens municipals, que representin un mínim
del 20% de la població.
També poden proposar-la 300.000 signatures acreditades dels
ciutadans de Catalunya amb dret de vot.
El Parlament ha de regular aquests dos procediments per a proposar l’exercici de la iniciativa de la reforma.
b) L’aprovació de la reforma requereix el vot favorable de les dues
terceres parts dels membres del Parlament, la remissió i la consulta a
les Corts Generals, la ratificació de les Corts per mitjà d’una llei orgànica i el referèndum positiu dels electors de Catalunya.
c) Si en el termini de trenta dies a partir de la recepció de la consulta establerta per la lletra b les Corts Generals es declaren afectades
per la reforma, aquesta ha de seguir el procediment establert per
l’article 223.
[d) Una vegada ratificada la reforma per les Corts Generals, la
Generalitat l’ha de sotmetre a referèndum.]44
2. Si la proposta de reforma no és aprovada pel Parlament o pel
cos electoral, no pot ésser sotmesa novament al debat i la votació
del Parlament fins que hagi transcorregut un any.
44. Aquesta lletra és constitucional interpretada en els termes establerts pel FJ 147 de
la STC 31/2010, del 28 de juny.
142
�TÍTOL VII. DE LA REFORMA DE L’ESTATUT
Art. 223
Article 223. La reforma de la resta dels títols
1. La reforma dels títols de l’Estatut no inclosos en l’article 222 s’ha
d’ajustar al procediment següent:
a) La iniciativa de reforma correspon al Parlament, al Govern de
la Generalitat i a les Corts Generals. Els ajuntaments i els titulars del
dret de vot al Parlament poden proposar al Parlament que exerceixi
la iniciativa de reforma en els termes establerts per l’article 222.1.a.
b) L’aprovació de la reforma requereix el vot favorable de les dues
terceres parts dels membres del Parlament, l’aprovació de les Corts
Generals per mitjà d’una llei orgànica i, finalment, el referèndum positiu dels electors.
c) Una vegada aprovada la proposta de reforma de l’Estatut, el
Parlament l’ha de trametre al Congrés dels Diputats.
d) La proposta de reforma pot ésser sotmesa a un vot de ratificació
del Congrés i del Senat d’acord amb el procediment que estableixen
els reglaments parlamentaris respectius. El Parlament ha de nomenar
una delegació per a presentar la proposta de reforma de l’Estatut
davant el Congrés i el Senat. Si les Corts Generals ratifiquen la proposta de reforma de l’Estatut, es considera aprovada la llei orgànica
corresponent.
e) Si no s’aplica el procediment establert per la lletra d, s’ha de
constituir una comissió mixta paritària, formada per membres de la
comissió competent del Congrés dels Diputats i una delegació del
Parlament amb representació proporcional dels grups parlamentaris,
per tal de formular de comú acord, i pel procediment que estableix
el Reglament del Congrés dels Diputats, una proposta conjunta en el
termini de dos mesos.
f) La tramitació de la proposta de reforma de l’Estatut al Senat ha de
seguir un procediment anàleg a l’establert per la lletra e en els termes del
Reglament del Senat. En aquest cas, la delegació del Parlament, amb les
adaptacions corresponents, ha de constituir, conjuntament amb membres de la comissió competent del Senat, una comissió mixta paritària
per tal de formular de comú acord una proposta conjunta.
g) Si la comissió mixta paritària no arriba a formular una proposta conjunta, la proposta de reforma de l’Estatut s’ha de tramitar
d’acord amb el procediment ordinari establert pels respectius reglaments parlamentaris.
143
�DA 1
ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA
h) El Parlament, per la majoria absoluta dels seus membres, pot
retirar les propostes de reforma que hagi aprovat en qualsevol moment
de la tramitació a les Corts Generals abans que siguin aprovades de
manera definitiva. La retirada de la proposta de reforma no comporta
en cap cas l’aplicació del que estableix l’apartat 2.
[i) L’aprovació de la reforma per les Corts Generals per mitjà d’una
llei orgànica ha d’incloure l’autorització de l’Estat perquè la Generalitat convoqui en el termini màxim de sis mesos el referèndum a què
fa referència la lletra b.]45
2. Si la proposta de reforma no és aprovada pel Parlament, per les
Corts Generals o pel cos electoral, no pot ésser sotmesa novament al
debat i la votació del Parlament fins que hagi transcorregut un any.
Disposició addicional primera
Designació de senadors
1. Correspon al Parlament de designar els senadors que representen
la Generalitat al Senat, en els termes que estableix una llei aprovada
per la majoria absoluta del Ple del Parlament en una votació final sobre
el conjunt del text. La designació s’ha de fer amb una convocatòria específica i en proporció al nombre de diputats de cada grup parlamentari.
2. El Parlament, per mitjà d’una llei aprovada en una votació final
sobre el conjunt del text per majoria absoluta, ha d’adequar les normes
relatives a l’elecció dels senadors a la reforma constitucional del Senat,
en allò que hi correspongui.
Disposició addicional segona
Acords amb el Govern de l’Estat
Si l’Estatut estableix que la posició del Govern de la Generalitat
és determinant per a conformar un acord amb el Govern de l’Estat
i aquest no l’acull, el Govern de l’Estat ho ha de motivar davant la
Comissió Bilateral Generalitat - Estat.
45. Aquesta lletra és constitucional interpretada en els termes establerts pel FJ 147 de
la STC 31/2010, del 28 de juny.
144
�DISPOSICIONS ADDICIONALS
DA 6
Disposició addicional tercera
Inversions en infraestructures
[1. La inversió de l’Estat a Catalunya en infraestructures, exclòs
el Fons de compensació interterritorial, s’ha d’equiparar a la participació relativa del producte interior brut de Catalunya amb relació al
producte interior brut de l’Estat per un període de set anys. Aquestes
inversions poden emprar-se també per a l’alliberament de peatges o
la construcció d’autovies alternatives.]46
2. A aquest fi, s’ha de constituir una comissió integrada per les
administracions estatal, autonòmica i local.
Disposició addicional quarta
Capacitat de finançament
1. La Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals Estat - Generalitat
ha d’elaborar els informes necessaris per a avaluar el compliment del
que disposa l’article 201.4.
2. Els mecanismes que eventualment s’hagin d’establir per a acomplir el que disposa l’article 201.4 es poden aplicar gradualment
fins a assolir l’objectiu.
Disposició addicional cinquena
Revisió del règim especial de l’Aran
A partir de l’entrada en vigor d’aquest Estatut, en el termini de
quatre anys s’ha de revisar i modificar el règim especial de l’Aran per
a adaptar-lo, en el que calgui, al que estableix aquest Estatut.
Disposició addicional sisena
Administració ordinària
La Generalitat serà Administració ordinària de l’Estat a Catalunya en la mesura que li siguin transferides, mitjançant els instruments que corresponguin, les funcions executives que compleix
46. Aquest apartat és constitucional interpretat en els termes establerts pel FJ 138 de la
STC 31/2010, del 28 de juny, i pel FJ 6 de la STC 48/2010, del 9 de setembre.
145
�DA 7
ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA
l’Administració de l’Estat per mitjà dels seus òrgans territorials a
Catalunya.
Disposició addicional setena
Relació de tributs cedits
Se cedeix a la Comunitat Autònoma de Catalunya el rendiment
dels següents tributs:
a) L’impost sobre la renda de les persones físiques, amb caràcter
parcial, en el percentatge del 50 per cent.
b) L’impost sobre patrimoni.
c) L’impost sobre successions i donacions.
d) L’impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats.
e) Els tributs sobre el joc.
f) L’impost sobre el valor afegit, amb caràcter parcial, en el percentatge del 50 per cent.
g) L’impost especial sobre la cervesa, amb caràcter parcial, en el
percentatge del 58 per cent.
h) L’impost especial sobre el vi i begudes fermentades, amb caràcter parcial, en el percentatge del 58 per cent.
i) L’impost especial sobre productes intermedis, amb caràcter parcial, en el percentatge del 58 per cent.
j) L’impost especial sobre l’alcohol i begudes derivades, amb caràcter parcial, en el percentatge del 58 per cent.
k) L’impost especial sobre hidrocarburs, amb caràcter parcial, en
el percentatge del 58 per cent.
l) L’impost especial sobre les labors del tabac, amb caràcter parcial,
en el percentatge del 58 per cent.
m) L’impost especial sobre l’electricitat.
n) L’impost especial sobre determinats mitjans de transport.
146
�DISPOSICIONS ADDICIONALS
DA 8
ñ) L’impost sobre les vendes detallistes de determinats hidrocarburs.47
El contingut d’aquesta disposició es pot modificar per mitjà d’un
acord entre el Govern de la Generalitat i el Govern de l’Estat, el qual
l’ha de tramitar com a projecte de llei. A aquest efecte, la modificació
d’aquesta disposició no es considera com a modificació de l’Estatut.
L’abast i les condicions de la cessió han d’ésser establerts per la
Comissió Mixta a què fa referència l’article 210 que, en tot cas, l’ha de
referir als rendiments a Catalunya. El Govern ha de tramitar l’acord
de la Comissió com a projecte de llei.
[Disposició addicional vuitena
Cessió de l’impost sobre la renda de les persones físiques
El primer projecte de llei de cessió d’impostos que s’aprovi a partir
de l’entrada en vigor d’aquest Estatut ha de contenir, en aplicació de la
47. El text del primer paràgraf (fins a la lletra ñ) correspon a la modificació que en va
fer l’article 1 de la Llei de l’Estat 16/2010, del 16 de juliol, del règim de cessió de tributs de
l’Estat a la Comunitat Autònoma de Catalunya i de fixació de l’abast i les condicions de la
cessió (BOE 173, del 17.07.2010). El text original deia:
«A l’efecte del que estableix l’article 203.2, en el moment de l’entrada en vigor d’aquest
Estatut tenen la consideració de:
»a) Tributs estatals cedits totalment:
»– Impost sobre successions i donacions.
»– Impost sobre el patrimoni.
»– Impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats.
»– Tributs sobre jocs d’atzar.
»– Impost sobre les vendes al detall de determinats hidrocarburs.
»– Impost sobre determinats mitjans de transport.
»– Impost sobre l’electricitat.
»b) Tributs estatals cedits parcialment:
»– Impost sobre la renda de les persones físiques.
»– Impost sobre el valor afegit.
»– Impost sobre hidrocarburs.
»– Impost sobre les labors del tabac.
»– Impost sobre l’alcohol i begudes derivades.
»– Impost sobre la cervesa.
»– Impost sobre el vi i begudes fermentades.
»– Impost sobre els productes intermedis.»
147
�DA 9
ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA
disposició anterior, un percentatge de cessió de l’impost sobre la renda
de les persones físiques del 50%.
Es considera com a produït al territori de la comunitat autònoma
de Catalunya el rendiment cedit de l’impost sobre la renda de les
persones físiques que correspongui als subjectes passius que hi tenen
llur residència habitual.
Igualment, s’ha de proposar d’augmentar les competències normatives de la comunitat sobre el dit impost.]48
[Disposició addicional novena
Cessió de l’impost sobre hidrocarburs, de l’impost sobre les labors
del tabac, de l’impost sobre l’alcohol i begudes derivades, de l’impost
sobre la cervesa, de l’impost sobre el vi i begudes fermentades
i de l’impost sobre productes intermedis
El primer projecte de llei de cessió d’impostos que s’aprovi a partir
de l’entrada en vigor d’aquest Estatut ha de contenir, en aplicació de
la disposició addicional setena, un percentatge de cessió del 58%
del rendiment dels impostos següents: l’impost sobre hidrocarburs,
l’impost sobre les labors del tabac, l’impost sobre l’alcohol i begudes
derivades, l’impost sobre la cervesa, l’impost sobre el vi i begudes fermentades i l’impost sobre productes intermedis. L’atribució a la comunitat autònoma de Catalunya es determina en funció dels índexs que
en cada cas corresponen.]49
[Disposició addicional desena
Cessió de l’Impost sobre el valor afegit
El primer projecte de llei de cessió d’impostos que s’aprovi a partir
de l’entrada en vigor d’aquest Estatut ha de contenir, en aplicació de
48. Aquesta disposició és constitucional interpretada en els temes establerts pel FJ 137 de
la STC 31/2010, del 28 de juny, pel FJ 8 de la STC 137/2010, del 16 de desembre, i pel FJ 8 de la
STC 138/2010, del 16 de desembre.
49. Aquesta disposició és constitucional interpretada en els termes establerts pel FJ 137 de
la STC 31/2010, del 28 de juny, pel FJ 8 de la STC 137/2010, del 16 de desembre, i pel FJ 8 de la
STC 138/2010, del 16 de desembre.
148
�DISPOSICIONS ADDICIONALS
DA 13
la disposició addicional setena, un percentatge de cessió del 50% del
rendiment de l’impost sobre el valor afegit. L’atribució a la comunitat
autònoma de Catalunya es determina en funció del consum en el seu
territori.]50
Disposició addicional onzena
Capacitat normativa
En el marc de les competències i de la normativa de la Unió Europea, l’Administració General de l’Estat ha de cedir competències
normatives sobre l’impost sobre el valor afegit en les operacions
efectuades en fase detallista els destinataris de les quals no tinguin
la condició d’empresaris o professionals i en la tributació en fase
detallista dels productes gravats pels impostos especials de fabricació.
Disposició addicional dotzena
Interpretació harmònica
Les normes de la llei orgànica a què fa referència l’article 157.3
de la Constitució i les normes contingudes en aquest Estatut s’han
d’interpretar harmònicament.
Disposició addicional tretzena
Fons propis i comuns amb altres territoris
Els fons propis de Catalunya situats a l’Arxiu de la Corona d’Aragó i a l’Arxiu Reial de Barcelona s’integren en el sistema d’arxius de
Catalunya. Per a la gestió eficaç de la resta de fons comuns amb altres
territoris de la Corona d’Aragó, la Generalitat ha de col·laborar amb
el Patronat de l’Arxiu de la Corona d’Aragó, amb les altres comunitats
autònomes que hi tenen fons compartits i amb l’Estat per mitjà dels
mecanismes que s’estableixin de mutu acord.
50. Aquesta disposició és constitucional interpretada en els termes establerts pel FJ 137 de
la STC 31/2010, del 28 de juny, pel FJ 8 de la STC 137/2010, del 16 de desembre, i pel FJ 8 de la
STC 138/2010, del 16 de desembre.
149
�DA 14
ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA
Disposició addicional catorzena
Jocs i apostes
El que disposa l’article 141.2 no és aplicable a la modificació de
les modalitats dels jocs i apostes atribuïts, per a finalitats socials, a les
organitzacions d’àmbit estatal, de caràcter social i sense finalitat de
lucre, d’acord amb el que disposa la normativa aplicable a les dites
organitzacions.
Disposició addicional quinzena
Transparència
L’Estat, en compliment del principi de transparència, ha de publicar la liquidació provincial dels diversos programes de despesa pública
a Catalunya.
Disposició transitòria primera
Adaptació de les lleis i les normes amb rang de llei
1. Les lleis del Parlament i les normes amb rang de llei del Govern
vigents en el moment de l’entrada en vigor d’aquest Estatut que even
tualment puguin resultar incompatibles amb els drets reconeguts pel
títol I mantenen la vigència per un termini màxim de dos anys, en el
qual han d’ésser adaptades a la regulació establerta per aquest Estatut.
2. Els grups parlamentaris, els membres del Parlament, el Govern
i el Síndic de Greuges, en el termini establert per l’apartat 1, poden
sol·licitar dictamen al Consell de Garanties Estatutàries, en els termes
establerts per llei, sobre la compatibilitat amb l’Estatut de les lleis del
Parlament o de les normes amb rang de llei dictades pel Govern abans
de l’entrada en vigor d’aquest. El dictamen no té valor vinculant i pot
fer recomanacions al Parlament o al Govern per a modificar o derogar
les normes que consideri incompatibles.
Disposició transitòria segona
Vigència de disposicions transitòries anteriors
Les disposicions transitòries tercera, quarta i sisena de la Llei orgànica 4/1979, del 18 de desembre, d’Estatut d’autonomia de Cata150
�DISPOSICIONS DEROGATÒRIA I FINALS
DF 3
lunya, mantenen, en el que correspon, la vigència com a regulació
transitòria.51
Disposició derogatòria
Es deroga la Llei orgànica 4/1979, del 18 de desembre, d’Estatut
d’autonomia de Catalunya.
Disposició final primera
Aplicació dels preceptes del títol VI
1. La Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals Estat - Generalitat
ha de concretar, en el termini de dos anys a partir de l’entrada en vigor
d’aquest Estatut, l’aplicació dels preceptes del títol VI.
2. Els preceptes del títol VI es poden aplicar de manera gradual
atenent llur viabilitat financera. En tot cas, aquesta aplicació ha d’ésser
plenament efectiva en el termini de cinc anys a partir de l’entrada en
vigor d’aquest Estatut.
Disposició final segona
L’Agència Tributària de Catalunya
L’Agència Tributària de Catalunya, a què fa referència l’article 204,
s’ha de crear per llei del Parlament, en el termini d’un any a partir de
l’entrada en vigor d’aquest Estatut.
Les funcions que en aplicació d’aquest Estatut corresponguin a
l’Agència Tributària de Catalunya han d’ésser exercides, fins que aquesta es constitueixi, pels òrgans que les acomplien fins aleshores.
Disposició final tercera
Termini de creació de la Comissió Mixta d’Afers Econòmics
i Fiscals Estat - Generalitat
La Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals Estat - Generalitat,
que estableix l’article 210, s’ha de crear en el termini de sis mesos a
51. Les disposicions transitòries tercera, quarta i sisena de l’Estatut d’autonomia del 1979
es reprodueixen en l’apèndix (pàg. 349).
151
�DF 4
ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA
partir de l’entrada en vigor d’aquest Estatut. Mentre no es constitueixi,
la Comissió Mixta de Valoracions Estat - Generalitat n’assumeix les
competències. La constitució de la Comissió Mixta d’Afers Econòmics
i Fiscals Estat - Generalitat comporta l’extinció immediata de la Comissió Mixta de Valoracions Estat - Generalitat.
Disposició final quarta
Relació d’entitats econòmiques i financeres
La Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals Estat - Generalitat,
en el termini de sis mesos a partir de l’entrada en vigor d’aquest Estatut, ha de determinar la relació de les entitats a què fa referència
l’article 182.
152
�APÈNDIX
Disposicions transitòries de l’Estatut d’autonomia del 1979
que es mantenen vigents
Tercera
1. Fins que s’haurà completat el traspàs dels serveis corresponents
a les competències fixades a la Generalitat per aquest Estatut, l’Estat
garantirà el finançament dels serveis transferits a la Generalitat amb
una quantitat igual al cost efectiu del servei a Catalunya en el moment
de la transferència.
2. Per tal de garantir el finançament dels serveis esmentats, es
crea una Comissió Mixta paritària Estat-Generalitat, que adoptarà
un mètode encaminat a fixar el percentatge de participació previst a
l’apartat 3 de l’article 44. El mètode a seguir tindrà en compte tant
els costos directes com els costos indirectes dels serveis, i també les
despeses d’inversió que corresponguin.
3. La Comissió Mixta de l’apartat anterior fixarà el citat percentatge, mentre duri el període transitori, amb una antelació mínima
d’un mes a la presentació dels Pressupostos Generals de l’Estat a les
Corts.
4. A partir del mètode fixat a l’apartat segon, s’establirà un percentatge en el qual es considerarà el cost efectiu global dels serveis
transferits per l’Estat a la Generalitat, minorat pel total de la recaptació obtinguda per la Generalitat pels tributs cedits, en relació amb la
153
�ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA
suma dels ingressos obtinguts per l’Estat en els capítols I i II de l’últim
pressupost anterior a la transferència dels serveis valorats.
Quarta
Mentre una llei de Catalunya no regularà el procediment per a
les eleccions al Parlament, aquest serà elegit d’acord amb les normes
següents:
1. Previ acord amb el Govern, el Consell Executiu de la Generalitat
Provisional convocarà les eleccions en el termini màxim de quinze
dies a comptar des de la promulgació d’aquest Estatut. Les eleccions
s’hauran de celebrar en el termini màxim de seixanta dies des del de
la convocatòria.
2. Les circumscripcions electorals seran les quatre províncies de
Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona. El Parlament de Catalunya estarà integrat per 135 diputats, dels quals la circumscripció de Barcelona
elegirà un diputat per cada 50.000 habitants, amb un màxim de 85
Diputats. Les circumscripcions de Girona, Lleida i Tarragona elegiran
un mínim de sis Diputats més un per cada 40.000 habitants, i els seran
atribuïts 17, 15 i 18 diputats, respectivament.
3. Els diputats seran elegits per sufragi universal igual, directe i
secret dels majors de divuit anys, segons un sistema d’escrutini proporcional.
4. Les Juntes Provincials electorals tindran, dins els límits de llur
respectiva jurisdicció, la totalitat de les competències que la normativa
electoral vigent atribueix a la Junta Central.
Per als recursos que tinguessin per objecte la impugnació de la
validesa de l’elecció i la proclamació de diputats electes serà competent la Sala Contenciosa Administrativa de l’Audiència Territorial
de Barcelona, fins que quedarà integrada en el Tribunal Superior de
Justícia de Catalunya, que també entendrà en els recursos o impugnacions que procedeixin contra els acords de les Juntes electorals
provincials.
Contra les resolucions de l’esmentada Sala de l’Audiència Territorial no hi cabrà cap recurs.
154
�APÈNDIX
5. En tot allò que no sigui previst en la present Disposició, seran
d’aplicació les normes vigents per a les eleccions legislatives al Congrés
dels Diputats de les Corts Generals.
Sisena
El traspàs dels serveis inherents a les competències que segons el
present Estatut corresponen a la Generalitat es farà d’acord amb les
bases següents:
1. Un cop constituït el Consell Executiu o Govern de la Generalitat,
i en el termini màxim d’un mes, serà nomenada una comissió mixta
encarregada d’inventariar els béns i drets de l’Estat que hauran d’ésser
objecte de traspàs a la Generalitat, de concretar els serveis i institucions
que hauran d’ésser traspassats i de procedir a l’adaptació, si cal, dels que
passaran a la competència de la Generalitat.
2. La Comissió Mixta estarà integrada paritàriament per vocals
designats pel Govern i pel Consell de la Generalitat i ella mateixa establirà les seves normes de funcionament.
Els acords de la Comissió Mixta prendran la forma de proposta al
Govern, que les aprovarà mitjançant decret, i aquells acords figuraran
com a annexos al decret i seran publicats simultàniament al Boletín
Oficial del Estado i al Diari Oficial de la Generalitat, i adquiriran vigència a partir d’aquesta publicació.
3. La Comissió Mixta establirà els calendaris i terminis per al traspàs de cada servei. En tot cas, l’esmentada Comissió haurà de determinar en un termini de dos anys des de la data de la seva constitució
el terme en el qual s’haurà de completar el traspàs de tots els serveis
que corresponen a la Generalitat, d’acord amb aquest Estatut.
4. Serà títol suficient per a la inscripció en el Registre de la Propietat del traspàs de béns immobles de l’Estat a la Generalitat, la certificació per la Comissió Mixta dels acords governamentals degudament
promulgats. Aquesta certificació haurà de contenir els requisits exigits
per la Llei Hipotecària.
El canvi de titularitat en els contractes d’arrendament de locals per
a oficines públiques dels serveis que siguin transferits no donaran dret a
l’arrendador a extingir o renovar el contracte.
155
�ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA
5. Els funcionaris adscrits a serveis de titularitat estatal o altres
institucions públiques que resultin afectats pels traspassos a la Generalitat passaran a dependre d’aquesta, i els seran respectats tots
els drets de qualsevol ordre i naturalesa que els corresponguin en el
moment del traspàs, àdhuc el de prendre part en els concursos de
trasllat que convoqui l’Estat en igualtat de condicions amb els altres
membres de llur cos, i d’aquesta manera podran exercir llur dret
permanent d’opció.
Mentre la Generalitat no aprovarà el règim estatutari dels seus
funcionaris, seran d’aplicació les disposicions de l’Estat vigents sobre
la matèria.
6. La Generalitat assumirà amb caràcter definitiu i automàtic, i
sense solució de continuïtat, els serveis que ja li hauran estat traspassats des del 29 de setembre de 1977 fins a la vigència del present
Estatut. Quant a les competències el traspàs de les quals serà en curs
d’execució, se’n continuarà la tramitació d’acord amb els termes
establerts al corresponent decret de traspàs. Tant en un cas com en
l’altre, les transferències realitzades s’adaptaran, si calia, als termes
d’aquest Estatut.
7. Les Diputacions Provincials de Barcelona, Girona, Lleida i
Tarragona podran transferir o delegar en la Generalitat de Catalunya,
d’acord amb allò establert en la legislació de Règim Local, aquells
serveis que per llur pròpia naturalesa requereixin un planejament
coordinat, i podran conservar l’execució i gestió d’aquests mateixos
serveis.
8. La Comissió Mixta creada d’acord amb l’article 3 del Reial Decret de 30 de setembre de 1977 es considerarà dissolta quan es constituirà la Comissió Mixta esmentada a l’apartat 1 d’aquesta Disposició
transitòria.
156
�ÍNDEX ANALÍTIC
A
abocaments
La Generalitat hi té competència compartida pel que fa a la regulació
i la gestió dels efectuats en aigües interiors i en les aigües
superficials i subterrànies que no passen per una altra comunitat
autònoma 144.1.g
La Generalitat hi té competència executiva pel que fa a la intervenció
administrativa dels efectuats en aigües superficials
i subterrànies 144.1.g
Vegeu també medi ambient
acadèmies
La Generalitat hi té competència exclusiva 125.1
Vegeu també corporacions de dret públic; professions titulades; titulacions
acadèmiques
accidents laborals
Vegeu seguretat i higiene en el treball
acció
— de defensa jurídica
Vegeu jurisdicció contenciosa administrativa; topònims; Tribunal de Justícia
de la Unió Europea
157
�A
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
— exterior
La Generalitat i l’Estat han d’emprendre les accions necessàries
per al reconeixement de l’oficialitat del català a la Unió Europea
i perquè el català sigui present i s’utilitzi en els organismes
internacionals i en els tractats internacionals de contingut cultural
o lingüístic 6.3
La Generalitat ha de promoure la comunicació i la cooperació
amb els territoris que comparteixen patrimoni lingüístic
amb Catalunya 6.4
Es poden subscriure mecanismes de col·laboració amb els territoris
que comparteixen patrimoni lingüístic amb Catalunya per a la
promoció i la difusió exterior del català 6.4
La Generalitat ha de promoure la comunicació, l’intercanvi cultural
i la cooperació amb els territoris que tenen vincles històrics,
lingüístics i culturals amb Catalunya 12
Es poden subscriure mecanismes de col·laboració, en tots els àmbits,
amb els territoris que tenen vincles històrics, lingüístics
i culturals amb Catalunya 12
La Generalitat ha de fomentar els vincles amb les comunitats catalanes
a l’exterior i els ha de prestar l’assistència necessària 13
Les polítiques de foment del català s’han d’estendre al conjunt de l’Estat,
a la Unió Europea i a la resta del món 50.3
La Generalitat ha de promoure accions i polítiques de cooperació
al desenvolupament dels pobles 51.2; 197.3
Les autoritats corresponents col·laboren en la protecció
de les denominacions geogràfiques i de qualitat davant les
institucions de protecció europees i internacionals 128.4
La Generalitat participa en entitats i organismes d’àmbit estatal,
europeu i internacional que tenen per objecte el desenvolupament
de l’esport 134.2
La Generalitat participa en entitats i organismes d’àmbit estatal,
europeu i internacional que tenen per objecte el desenvolupament
del lleure 134.4
La Generalitat pot subscriure acords amb entitats internacionals
per a la joventut i pot participar en aquestes entitats 142.2
158
�ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
A
En correspon el seguiment a la Comissió Bilateral Generalitat - Estat,
si afecta competències pròpies de la Generalitat 183.2.h
La Generalitat té capacitat per a impulsar i portar a terme accions
de projecció i de promoció a l’exterior 193
La Generalitat pot establir oficines a l’exterior 194
La Generalitat pot subscriure acords de col·laboració per a promoure
els interessos de Catalunya i, amb aquest fi, ha de rebre el suport
dels òrgans de representació exterior de l’Estat 195
La Generalitat participa en la subscripció i l’execució de tractats
i convenis internacionals 196
La Generalitat ha de promoure la cooperació amb les regions europees
i altres territoris amb què comparteix interessos econòmics, socials,
ambientals i culturals 197.1; 197.2
La Generalitat ha de promoure programes de cooperació al
desenvolupament dels pobles 197.3
La Generalitat ha de participar en els organismes internacionals
competents en matèries d’interès rellevant per a Catalunya 198
La Generalitat ha d’impulsar i coordinar la dels ens locals
i la dels altres ens públics 199
La Generalitat ha de promoure la projecció internacional
de les organitzacions culturals i llur afiliació a les entitats afins
d’àmbit internacional 200
Vegeu també Unió Europea
— política i de govern
El Parlament n’exerceix l’impuls i el control 55.2
El president o presidenta de la Generalitat dirigeix l’acció
del Govern 67.1
El Govern és l’òrgan superior col·legiat que dirigeix
l’acció política 68.1
acords
— internacionals
Es poden subscriure mecanismes de col·laboració amb territoris que
comparteixen patrimoni lingüístic amb Catalunya per a la promoció
i la difusió exterior del català 6.4
159
�A
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
Se’n poden subscriure amb les comunitats i els territoris que tenen
vincles històrics, lingüístics i culturals amb Catalunya 12
Se’n poden subscriure de cooperació amb les institucions públiques
i privades dels territoris i els països on es troben les comunitats
catalanes a l’exterior 13
La Generalitat en pot subscriure amb entitats internacionals
per a la joventut 142.2
La Generalitat pot subscriure acords de col·laboració per a promoure
els interessos de Catalunya, i els òrgans de representació exterior
de l’Estat hi han de prestar el suport necessari 195
Vegeu també acció exterior; tractats internacionals; Unió Europea
— municipals
Vegeu control dels actes i els acords municipals
— parlamentaris
Perquè siguin vàlids, han d’haver estat aprovats per la majoria simple
dels diputats presents al Parlament, en reunions on siguin presents
la majoria absoluta dels diputats 60.3
actes
— de gestió tributària
La Generalitat ha d’assumir la revisió per la via administrativa
de les reclamacions que els contribuents interposin contra els dictats
per l’Agència Tributària de Catalunya, d’acord amb l’Administració
General de l’Estat 205
— del Consell de Justícia de Catalunya
Vegeu control dels actes del Consell de Justícia de Catalunya
— del Govern o de l’Administració de la Generalitat
Han d’ésser publicats en el Diari Oficial de la Generalitat
de Catalunya 68.5
— dels municipis
Vegeu control dels actes i els acords municipals
160
�ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
A
— jurídics
Els fets en qualsevol de les dues llengües oficials tenen, pel que fa
a la llengua, validesa i eficàcia plenes 32
Vegeu també Administració de justícia; impost sobre transmissions
patrimonials i actes jurídics documentats
— oficials
La bandera de Catalunya hi ha d’ésser present 8.2
activitat
— comercial
Vegeu comerç
— de foment
Correspon d’exercir-la a la Generalitat en les matèries de la seva
competència 114.1
— econòmica
Els poders públics han de vetllar per la cohesió econòmica i territorial
per mitjà d’una distribució equilibrada dels sectors productius,
els serveis d’interès general i les xarxes de comunicació 46.4
Correspon a la Generalitat la competència per a promoure-la 152.1
La Generalitat té competència compartida sobre la seva ordenació 152.2
La Generalitat en pot establir una planificació 152.3
Correspon a la Generalitat el desenvolupament i la gestió
de la planificació general 152.4
La Generalitat té competència exclusiva en matèria de promoció
de la competència en els mercats 154.1
La Generalitat té competència executiva en matèria de defensa
de la lliure competència 154.2
Hi és competent el Tribunal Català de Defensa de la Competència 154.3
La Generalitat participa en l’elaboració de les decisions estatals
que n’afecten l’ordenació general (en el marc de l’art. 131.2 CE) 181
— empresarial
La Generalitat n’ha d’afavorir el desenvolupament 45.5
— firal
Vegeu fires
161
�A
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
— publicitària
La Generalitat té competència exclusiva per a regular-la 157
activitats
— artístiques i culturals
La Generalitat hi té competència exclusiva 127.1.a
La Generalitat té competència exclusiva sobre l’establiment de mesures
fiscals d’incentivació de les activitats culturals 127.1.a.cinquè
La Generalitat té competència exclusiva per a fomentar i difondre
la creació i la producció teatrals, musicals, audiovisuals, literàries,
de dansa, de circ i d’arts combinades 127.1.d.primer
— d’inspecció i sanció
Vegeu inspecció; règim sancionador
— extractives
Vegeu règim miner
— extraescolars
La competència exclusiva de la Generalitat en matèria d’ensenyament
no universitari inclou les activitats extraescolars complementàries
dels centres públics o sostinguts amb fons públics 131.2.g
— fraudulentes
Vegeu drets dels consumidors i usuaris; frau
— marítimes
La Generalitat hi té competència exclusiva, que inclou el marisqueig,
l’aqüicultura i el busseig professional 119.3
Vegeu també activitats recreatives; mar; pesca
— recreatives
La Generalitat té competència exclusiva en la pesca recreativa en aigües
interiors 119.2
La competència exclusiva de la Generalitat en matèria d’activitats
marítimes inclou la formació i les titulacions en activitats
d’esbarjo 119.3.d
La Generalitat hi té competència exclusiva, que inclou en tot cas
l’ordenació del sector, el règim d’intervenció administrativa i el
control de tota mena d’espectacles en espais i locals públics 141.3
Vegeu també lleure
162
�A
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
Administració
— de justícia
El reconeixement, el respecte i la protecció dels principis rectors
dels poders públics informen la pràctica judicial 39.2
Es regulen les competències que hi té la Generalitat capítol III
del títol III
La Generalitat té competència normativa i també competència
executiva i de gestió en matèria de personal no judicial
al servei de l’Administració de justícia (en els termes de la
LOPJ) 103.1; 103.2
Es poden crear per llei del Parlament cossos de funcionaris al servei
de l’Administració de justícia dependents de la funció pública
de la Generalitat 103.3
La Generalitat té competència exclusiva sobre el personal laboral
al servei de l’Administració de justícia 103.4
Corresponen a la Generalitat els mitjans materials de l’Administració
de justícia a Catalunya 104
Correspon a la Generalitat determinar la creació, el disseny,
l’organització, la dotació i la gestió de les oficines judicials
i dels serveis de suport als òrgans jurisdiccionals
(en el marc de la LOPJ) 105
Correspon a la Generalitat regular els serveis de medicina forense
i de toxicologia (en el marc de la LOPJ) 105
La Generalitat té competència per a ordenar els serveis de justícia
gratuïta i d’orientació jurídica gratuïta 106.1
La Generalitat pot establir instruments i procediments de mediació
i de conciliació en la resolució de conflictes judicials 106.2
El Govern participa en la determinació i la revisió de la demarcació
i la planta judicials, i pot crear seccions i jutjats (en els termes
de la LOPJ) 107.1; 107.2
S’ha de fixar per llei la capitalitat de les demarcacions judicials 107.3
La Generalitat té competència sobre la justícia de pau i es fa càrrec
de les indemnitzacions dels jutges i de la creació i la provisió de
les secretaries i dels altres mitjans necessaris (en els termes de
la LOPJ) 108.1
163
�A
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
El nomenament dels jutges de pau correspon al Consell de Justícia
de Catalunya (en els termes de la LOPJ) 108.1
La Generalitat pot instar que s’estableixi en determinades poblacions
un sistema de justícia de proximitat per a resoldre conflictes
menors 108.2
La Generalitat exerceix totes les funcions i les facultats que la Llei
orgànica del poder judicial reconeix al Govern de l’Estat amb relació
a l’Administració de justícia a Catalunya 109
Vegeu també administracions públiques; Fiscalia; poder judicial
— de l’Estat a Catalunya
Ha d’acreditar que el personal al seu servei té un nivell de coneixement
adequat i suficient de les dues llengües oficials 33.4
La Generalitat serà Administració ordinària de l’Estat a Catalunya
en la mesura que li siguin transferides les funcions executives que hi
compleixen els òrgans territorials de l’Administració de l’Estat DA 6
Vegeu també administracions públiques; Estat espanyol
— de la Generalitat
Ha d’estar representada en l’espai català de relacions laborals 45.4
És l’organització que exerceix les funcions executives atribuïdes
per l’Estatut a la Generalitat 71.1
Té la condició d’administració ordinària 71.1
Serveix amb objectivitat els interessos generals 71.2
Actua amb submissió plena a les lleis i al dret 71.2
Actua d’acord amb els principis de coordinació i transversalitat 71.3
D’acord amb el principi de transparència, ha de fer pública la
informació necessària perquè els ciutadans
en puguin avaluar la gestió 71.4
Exerceix les seves funcions al territori d’acord amb els principis
de desconcentració i de descentralització 71.5
Les lleis n’han de regular l’organització 71.6
S’ha de regular per llei l’estatut jurídic del personal al seu servei 71.7
El Síndic de Greuges en supervisa l’activitat 78.1; 78.5
La Generalitat té competència exclusiva per a regular-ne l’organització 150
Vegeu també administracions públiques; Generalitat
— electoral a Catalunya
El dret d’opció lingüística dels ciutadans l’obliga 33.1
164
�A
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
— hidràulica
La Generalitat hi té competència exclusiva pel que fa a l’organització,
inclosa la participació dels usuaris, de la relativa a les conques
hidrogràfiques internes 117.1.d
— local
Ha d’emprar el català en les seves actuacions internes i en les
comunicacions dirigides a persones residents a Catalunya 50.5
El Síndic de Greuges en supervisa l’activitat 78.1
Vegeu també ens locals; governs locals
— penitenciària
Vegeu sistema penitenciari
— tributària a Catalunya
L’Agència Estatal d’Administració Tributària i l’Agència Tributària
de Catalunya han de constituir un consorci paritari, que pot
esdevenir l’Administració tributària a Catalunya, i han d’establir
mecanismes de col·laboració 204.2; 204.3; 210.2.c
Vegeu també Agència Estatal d’Administració Tributària; Agència Tributària
de Catalunya; sistema tributari
administracions públiques
El català és llur llengua d’ús normal i preferent 6.1
Els consumidors i usuaris tenen dret a ésser-ne informats
i a participar-hi, directament o per mitjà de llurs representants 28.2
Tenen l’obligació de cooperar amb el Síndic de Greuges 78.5
La Generalitat, en matèria de règim jurídic i procediment de les
administracions públiques catalanes, hi té competència exclusiva
i competència compartida 159.1; 159.2
La Generalitat, en matèria de contractes de les administracions públiques,
hi té competència exclusiva i competència compartida 159.3
Les competències en matèria de règim jurídic i procediment de les
administracions públiques catalanes s’han d’exercir respectant
el principi d’autonomia local 159.6
Vegeu també drets en l’àmbit públic; expropiació forçosa; personal al servei
de les administracions públiques; responsabilitat patrimonial
aeroports
Vegeu infraestructures de transport
165
�A
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
Agència
— Espanyola de Protecció de Dades
La Generalitat en designa membres o participa en els processos
per a designar-ne 182.3
— Estatal d’Administració Tributària
La Generalitat en designa membres o participa en els processos
per a designar-ne 182.3
Li corresponen la gestió, la recaptació, la liquidació i la inspecció
dels tributs estatals no cedits totalment, sens perjudici de la
possibilitat de delegació o de col·laboració 203.4; 204.2; 204.3
Vegeu també Administració tributària a Catalunya; administracions públiques;
Agència Tributària de Catalunya; sistema tributari
— Tributària de Catalunya
Li corresponen la gestió, la recaptació, la liquidació i la inspecció
dels tributs propis de la Generalitat, dels tributs estatals cedits
totalment i, si en rep la delegació, dels tributs estatals cedits
parcialment 203.4; 204.1; 204.2
Pot col·laborar amb l’Agència Estatal d’Administració Tributària
en la gestió, la recaptació, la liquidació i la inspecció
dels tributs estatals no cedits totalment, i pot rebre’n
la delegació 203.4; 204.2; 204.3
Té plena capacitat per a exercir les seves funcions 204.4
S’ha de crear per llei, en el termini d’un any; fins que
es constitueixi, n’han d’exercir les funcions els òrgans
que les complien 204.4; DF 2
Per delegació dels municipis, pot exercir la gestió dels tributs
locals 204.5
La Generalitat ha d’assumir la revisió administrativa de les reclamacions
contra els actes de gestió tributària dictats per l’Agència Tributària
de Catalunya, sens perjudici de la competència estatal d’unificació
de criteri 205
Els governs locals hi poden participar 218.4
Vegeu també Administració tributària a Catalunya; administracions públiques;
Agència Estatal d’Administració Tributària; sistema tributari
166
�ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
A
agències de col·locació
La Generalitat té competència executiva per a fer-ne la regulació,
l’autorització i el control 170.1.d
agricultura
Els poders públics han de vetllar per la cohesió econòmica i territorial
per mitjà del foment de les activitats agràries, ramaderes
i silvícoles 46.4
La Generalitat hi té competència exclusiva (respectant l’art. 149.1.13
i 16 CE) 116.1
Correspon a la Generalitat la regulació i el desenvolupament
de l’agricultura 116.1.a
Correspon a la Generalitat la regulació de la participació en organismes
públics de les organitzacions agràries i ramaderes i de les cambres
agràries 116.1.c
Correspon a la Generalitat la regulació dels processos de producció,
de les explotacions, de les estructures agràries i de llur règim
jurídic 116.1.f
Correspon a la Generalitat el desenvolupament integral i la protecció
del món rural 116.1.g
La Generalitat té competència compartida en la planificació
de l’agricultura 116.2
Vegeu també fires; forest; sanitat vegetal; sector alimentari
agrupacions de caixes d’estalvis
Vegeu caixes d’estalvis
aigües
La Generalitat té la competència exclusiva en matèria de les que
pertanyen a conques hidrogràfiques internes 117.1
La Generalitat té competències executives sobre el domini públic
hidràulic 117.2
La Generalitat participa en la planificació hidrològica i en els òrgans
de gestió estatals dels recursos hídrics i dels aprofitaments
hidràulics que pertanyin a conques hidrogràfiques
compartides 117.3
167
�A
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
La Generalitat té facultats d’execució de la legislació estatal
sobre seguretat pel que fa a la conservació de la natura,
del medi ambient i dels recursos hídrics 164.3.b
Corresponen a la Generalitat facultats d’execució de la legislació sobre
seguretat pel que fa a la conservació dels recursos hídrics 164.3.b
Vegeu també abocaments; conques hidrogràfiques; mar; medi ambient;
obres hidràuliques; rius
ajudes
Vegeu ajuts humanitaris; ajuts públics; col·laboració entre la Generalitat
i l’Estat
Ajuntament de Barcelona
Té iniciativa per a proposar la modificació del règim especial
del municipi de Barcelona 89
Ha de participar en l’elaboració dels projectes de llei que incideixen
en el règim especial del municipi de Barcelona 89
Ha d’ésser consultat en la tramitació parlamentària d’altres iniciatives
legislatives sobre el règim especial del municipi de Barcelona 89
Vegeu també ciutat de Barcelona
ajuntaments
Els corresponen el govern i l’administració municipals 86.2
Són formats per l’alcalde o alcaldessa i els regidors 86.2
ajuts
— humanitaris
La Generalitat ha d’establir programes d’ajut humanitari
d’emergència 51.2
— públics
Totes les persones tenen dret, d’acord amb els requisits establerts
per la llei, a rebre prestacions socials i ajuts públics per a atendre
les càrregues familiars 16
Totes les persones tenen dret a disposar-ne per a satisfer els
requeriments educatius i per a accedir en igualtat de condicions
als nivells educatius superiors 21.6
Les persones o les famílies que es troben en situació de pobresa tenen
dret a accedir a una renda garantida de ciutadania 24.3
168
�ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
A
Les persones excloses del mercat de treball que no disposen de mitjans
de subsistència tenen dret a percebre prestacions i recursos
no contributius de caràcter pal·liatiu 25.2
Els poders públics han de promoure les polítiques que garanteixin
els ajuts per als immigrants que els permetin la plena acomodació
social i econòmica 42.6
La Generalitat fixa els criteris, regula les condicions, executa i controla
els destinats a les associacions i les fundacions 118.3
La Generalitat fixa els criteris, regula les condicions executa i controla
els destinats al món cooperatiu 124.3.c
La Generalitat té competència exclusiva en matèria d’ensenyament
no universitari, que inclou el règim d’ajuts amb fons propis
per als ensenyaments obligatoris i no obligatoris que condueixen
a l’obtenció d’un títol acadèmic o professional amb validesa a tot
l’Estat i per als d’educació infantil 131.2.e
La Generalitat té competència compartida en matèria d’ensenyament
no universitari, que inclou el règim d’ajuts estatals per als
ensenyaments obligatoris i no obligatoris que condueixen
a l’obtenció d’un títol acadèmic o professional amb validesa
a tot l’Estat i per als d’educació infantil 131.3.d
La Generalitat té competència exclusiva en matèria de recerca científica
i tècnica, que inclou la regulació i la gestió de les beques i dels ajuts
que convoca i finança 158.1.c
La Generalitat té competència exclusiva en matèria de turisme,
que inclou la fixació dels criteris, la regulació de les condicions
i l’execució i el control de les línies públiques d’ajut i de promoció
del turisme 171.f
La Generalitat té competència exclusiva en matèria d’ensenyament
universitari, que inclou la regulació i la gestió del sistema propi
de beques i ajuts a la formació universitària 172.1.g
Vegeu també subvencions
alcalde o alcaldessa
Forma l’ajuntament juntament amb els regidors 86.2
alcohol
Vegeu impost sobre el vi i begudes fermentades; impost sobre l’alcohol i begudes
derivades; impost sobre la cervesa
169
�A
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
alimentació
Vegeu sector alimentari
ambient atmosfèric
Les polítiques mediambientals s’han de dirigir a la reducció
de la contaminació i a la protecció del règim atmosfèric
i climàtic 46.2
La Generalitat té competència compartida sobre l’ambient atmosfèric
i la contaminació de l’atmosfera 144.1.h
La Generalitat té competència compartida sobre l’emissió de gasos
d’efecte hivernacle 144.1.i
Vegeu també medi ambient
àmbit supramunicipal
És constituït per les comarques i pels altres ens locals que creï
la Generalitat 83
Vegeu també ens locals
animals
Vegeu fauna; protecció dels animals; ramaderia
anivellament
Vegeu mecanismes d’anivellament i de solidaritat
antisemitisme
Els poders públics han de promoure’n l’eradicació 40.8
Vegeu també igualtat
apostes
Vegeu jocs i apostes
aprofitaments
— cinegètics i piscícoles
La Generalitat té competència exclusiva sobre llur regulació 119.1.b
— forestals
Vegeu forest
— hidràulics
Vegeu aigües
170
�ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
A
aqüicultura
La Generalitat té competència exclusiva per a regular-la, gestionar-la
i establir les condicions per a practicar-la 119.3.a
Aran
La llengua occitana, denominada aranès a l’Aran, és la llengua pròpia
d’aquest territori i és oficial a Catalunya 6.5
El poble aranès exerceix l’autogovern mitjançant l’Estatut, el Conselh
Generau d’Aran i les altres institucions pròpies 11
És una realitat occitana dotada d’identitat cultural, històrica, geogràfica
i lingüística reconeguda pels ciutadans de Catalunya i per les seves
institucions polítiques 11
És una entitat territorial singular dins de Catalunya, reconeguda,
emparada i respectada per l’Estatut 11
És objecte d’una particular protecció per mitjà d’un règim jurídic
especial 11; 94.1
A l’Aran totes les persones tenen el dret de conèixer i utilitzar l’aranès 36.1
Els seus ciutadans tenen el dret d’utilitzar l’aranès en llurs relacions
amb la Generalitat 36.2
La regulació del seu règim jurídic és matèria de desenvolupament bàsic
de l’Estatut 62.2
Disposa d’organització institucional i administrativa específica 94.1
La seva institució de govern és el Conselh Generau 94.2
El síndic o síndica és la més alta representació i l’ordinària
de la Generalitat a l’Aran 94.2
El Conselh Generau és elegit per mitjà de sufragi universal, igual, lliure,
directe i secret 94.3
Ha de participar, per mitjà de la seva institució representativa,
en l’elaboració de les iniciatives legislatives que afecten el seu règim
especial 94.4
Una llei del Parlament estableix els recursos financers perquè el Conselh
Generau pugui prestar els serveis de la seva competència 94.5
En el termini de quatre anys se n’ha de revisar i modificar el règim
especial per a adaptar-lo al que estableix l’Estatut DA 5
aranès
És la denominació de la llengua occitana a l’Aran 6.5
És la llengua pròpia de l’Aran 6.5
171
�A
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
És oficial a Catalunya, d’acord amb el que estableixen l’Estatut i les lleis
de normalització lingüística 6.5
A l’Aran totes les persones tenen el dret de conèixer-lo i utilitzar-lo
i d’ésser-hi ateses oralment i per escrit en llurs relacions
amb les administracions públiques 36.1
Els ciutadans de l’Aran tenen el dret d’utilitzar-lo en llurs relacions
amb la Generalitat 36.2
S’han de determinar per llei els drets i deures lingüístics que hi tenen
relació altres que els reconeguts per l’Estatut 36.3
Els poders públics han de protegir-lo en tots els àmbits i sectors
i n’han de fomentar l’ús, la difusió i el coneixement 50.1
La Generalitat i el Conselh Generau d’Aran tenen la competència sobre
la normalització lingüística de l’occità, denominat aranès a l’Aran 143.2
Vegeu també Aran
arbitratge
— de consum
Els poders públics han de garantir instruments de mediació i arbitratge
en matèria de consum 49.2
— laboral
Vegeu mediació laboral
àrees metropolitanes
Són fonament dels ens locals supramunicipals altres que la comarca 93
art
Vegeu activitats artístiques i culturals; patrimoni arqueològic;
patrimoni arquitectònic; patrimoni artístic; patrimoni cultural;
patrimoni monumental
artesania
Els governs locals tenen competències pròpies en l’autorització
i la promoció d’activitats artesanals 84.2.i
La Generalitat hi té competència exclusiva 139.3
Arxiu
— de la Corona d’Aragó
Els fons propis de Catalunya que conté s’integren en el sistema d’arxius
de Catalunya DA 13
172
�A
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
La Generalitat ha de col·laborar amb el Patronat de l’Arxiu
per a la gestió eficaç dels fons compartits DA 13
— Reial de Barcelona
Els fons propis de Catalunya que conté s’integren en el sistema d’arxius
de Catalunya DA 13
arxius
Correspon a la Generalitat la gestió i la custòdia dels de l’Administració
de justícia a Catalunya, si no tenen naturalesa jurisdiccional 104.1.d
La Generalitat té competència exclusiva sobre els que no són
de titularitat estatal 127.1.c ; 127.1.d.segon
La Generalitat té competència executiva sobre els que són de titularitat
estatal, si l’Estat no se’n reserva expressament la gestió 127.2
Vegeu també Arxiu de la Corona d’Aragó; Arxiu Reial de Barcelona
assegurances
La Generalitat té competència compartida sobre l’estructura,
l’organització, el funcionament i l’activitat de les entitats físiques
i jurídiques no integrades en el sistema de seguretat social
que actuen en el mercat assegurador, i també en matèria
de disciplina, inspecció i sanció en aquest àmbit 126.2; 126.3; 126.4
assistència
— primària
Vegeu sanitat; serveis socials
— sanitària
Vegeu sanitat
— social
Vegeu serveis socials
associacionisme
— cooperatiu
La Generalitat té competència exclusiva per a regular-lo 124.3.a
— de consumidors i usuaris
La Generalitat té competència exclusiva per a regular-lo i fomentar-lo
i sobre la participació de les associacions en els procediments i els
afers que les afectin 123.b
173
�A
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
— de dones
La Generalitat té competència exclusiva per a promoure’l 153.b
— esportiu
La Generalitat té competència exclusiva per a fomentar-lo i
promoure’l 134.1.f
— juvenil
La Generalitat té competència exclusiva per a promoure’l 142.1.b
associacions
La Generalitat té competència exclusiva sobre el règim jurídic de les que
compleixen llurs funcions majoritàriament a Catalunya 118.1
La Generalitat fixa els criteris, regula les condicions i executa i controla
els ajuts públics que s’hi destinen 118.3
Vegeu també associacionisme
atmosfera
Vegeu ambient atmosfèric
audiovisuals
Vegeu mitjans de comunicació social; produccions audiovisuals; serveis
de comunicació
autogovern
El poble de Catalunya ha mantingut al llarg dels segles una vocació
constant d’autogovern preàmbul
El de Catalunya es fonamenta en la Constitució, i també en els drets
històrics del poble català, en les seves institucions seculars
i en la tradició jurídica catalana preàmbul ; 5
Catalunya l’exerceix constituïda en comunitat autònoma 1
La Generalitat és la institució en què s’organitza políticament
el de Catalunya 2.1
El poble aranès l’exerceix mitjançant l’Estatut, el Conselh Generau
d’Aran i les altres institucions pròpies 11.1
Vegeu també Aran; Generalitat
autonomia
— d’institucions de la Generalitat
El Consell de Garanties Estatutàries té autonomia orgànica, funcional
i pressupostària 77
174
�A
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
El Síndic de Greuges té autonomia reglamentària, organitzativa,
funcional i pressupostària 79
La Sindicatura de Comptes té autonomia organitzativa, funcional
i pressupostària 80.2
— de la Generalitat
És un dels principis que regeixen les relacions de la Generalitat
amb l’Estat 3.1
El finançament de la Generalitat es regeix per aquest principi
en les relacions fiscals i financeres entre les administracions
públiques 201.2
Vegeu també autogovern; Estatut d’autonomia de Catalunya; drets
— local
El Consell de Garanties Estatutàries pot dictaminar si s’hi adeqüen
els projectes i les proposicions de llei i els projectes de decret
legislatiu aprovats pel Govern 76.2.d
El Consell de Garanties Estatutàries ha de dictaminar abans
que s’interposin conflictes en defensa de l’autonomia local
davant el Tribunal Constitucional 76.3
Es garanteix l’autonomia dels municipis 84.1; 86.3
El principi de subsidiarietat que estableix la Carta europea
de l’autonomia local regeix la distribució de les responsabilitats
administratives entre les diverses administracions locals 84.3
La Generalitat ha de respectar aquest principi en l’exercici de les seves
competències en matèria de funció pública 136
La Generalitat ha de respectar aquest principi en l’exercici de
les seves competències en matèria de serveis públics
de comunicació audiovisual d’àmbit local 146.a
La Generalitat ha de respectar aquest principi en l’exercici
de la competència exclusiva sobre organització territorial 151
La Generalitat ha de respectar aquest principi en l’exercici de les seves
competències en matèria de règim jurídic i procediment
de les administracions públiques 159.6
La Generalitat ha de respectar aquest principi en l’exercici de les seves
competències en matèria de règim local 160
La Generalitat vetlla perquè es compleixi aquest principi
pel que fa a les finances locals 217
175
�A
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
Els governs locals tenen autonomia pressupostària i de despesa
en l’aplicació de llurs recursos 218
La Generalitat ha de respectar aquest principi en l’exercici de les seves
facultats en matèria de finances locals 220.2
Vegeu també ens locals
— parlamentària
El Parlament gaudeix d’autonomia organitzativa, financera,
administrativa i disciplinària 58
autopistes
Vegeu xarxa viària
autovies
Vegeu xarxa viària
B
Banc d’Espanya
La Generalitat designa membres dels seus òrgans de direcció o participa
en els processos per a designar-ne 182.1
banca
La Generalitat té competència compartida sobre entitats de crèdit
que no siguin caixes d’estalvis 126.2; 126.3; 126.4
bandera de Catalunya
És la tradicional de quatre barres vermelles en fons groc 8.2
Ha d’ésser present als edificis públics i en els actes oficials que tinguin
lloc a Catalunya 8.2
Vegeu també símbols nacionals
Barcelona
Vegeu Ajuntament de Barcelona; Arxiu Reial de Barcelona;
ciutat de Barcelona; municipi de Barcelona
begudes alcohòliques
Vegeu impost sobre el vi i begudes fermentades; impost sobre l’alcohol i begudes
derivades; impost sobre la cervesa
176
�B
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
benestar social
Els poders públics l’han de fomentar i garantir 42
Els poders públics han de promoure una distribució de la renda
personal i territorial més equitativa en el marc d’un sistema català
de benestar 45.2
La Generalitat ha de promoure que la societat del coneixement
i la informació contribueixi a millorar el benestar i la cohesió
socials 53.2
La Generalitat el promou en la seva actuació tributària 203.6
Per a garantir que les comunitats autònomes puguin assolir,
amb un esforç fiscal similar, uns nivells similars de prestació
de serveis socials essencials de l’estat del benestar, els recursos
financers de la Generalitat es poden ajustar, en el sentit que escaigui,
per mitjà dels mecanismes d’anivellament i de solidaritat 206.3
Vegeu també serveis socials
béns documentals, bibliogràfics i culturals
La Generalitat té competència exclusiva sobre l’establiment de llur règim
jurídic 127.1.c.segon
Vegeu també patrimoni cultural; patrimoni documental i bibliogràfic
beques
Vegeu ajuts públics
biblioteques
La Generalitat té competència exclusiva sobre les que no són
de titularitat estatal 127.1.c ; 127.1.d.segon
La Generalitat té competència executiva sobre les que són de titularitat
estatal, si l’Estat no se’n reserva expressament la gestió 127.2
bilateralitat
És un dels principis que regeixen les relacions de la Generalitat
amb l’Estat 3.1
La participació de la Generalitat en els òrgans i els mecanismes bilaterals
i multilaterals de col·laboració amb l’Estat i amb altres comunitats
autònomes no altera la titularitat de les competències
que li corresponen 176.1
177
�B
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
La Generalitat ha de participar de manera bilateral en la formació
de les posicions de l’Estat en els afers europeus que l’afecten
exclusivament 186.2
La Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals Estat - Generalitat
és l’òrgan bilateral de relació entre l’Administració de l’Estat
i la Generalitat en l’àmbit del finançament 210
Vegeu també Comissió Bilateral Generalitat - Estat; relacions institucionals
biodiversitat
Els poders públics han de fer efectives les condicions
per a preservar-la 46.3
La Generalitat té competència compartida sobre la regulació
de la biodiversitat 144.1.c
Vegeu també medi ambient
Boletín Oficial del Estado
S’hi han de publicar les lleis de Catalunya 65
La data en què s’hi publiquen els convenis entre la Generalitat i l’Estat
en determina l’eficàcia pel que fa a tercers 177.2
busseig professional
La Generalitat té competència exclusiva per a regular-lo i gestionar-lo
i per a establir les condicions per a practicar-lo 119.3.a
C
cable
Vegeu serveis ferroviaris; telecomunicacions
caça
La Generalitat hi té competència exclusiva 119.1
cadastre
La Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals Estat - Generalitat
ha d’acordar els mecanismes de col·laboració entre la Generalitat
i l’Administració General de l’Estat per a l’exercici de les funcions
en matèria cadastral 210.2.h
L’Administració General de l’Estat i la Generalitat han d’establir vies
de col·laboració i formes de gestió consorciada 221
178
�C
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
caixes d’estalvis
La Generalitat n’ha de protegir l’autonomia institucional
i ha de promoure llur contribució social 45.8
La Generalitat té competència exclusiva sobre la regulació
de l’organització de les que tenen domicili a Catalunya 120.1
La Generalitat té competència exclusiva en la regulació
de les agrupacions que tenen la seu social a Catalunya 120.1.e
La Generalitat té competència compartida sobre l’activitat financera
de les que tenen domicili a Catalunya 120.2
La Generalitat té competència compartida pel que fa a la regulació
de la distribució dels excedents i de l’obra social de les que tenen
domicili a Catalunya 120.2
La Generalitat té competència compartida sobre disciplina, inspecció
i sanció de les que tenen domicili a Catalunya 120.3
Vegeu també entitats de crèdit
calendari
— escolar
Els governs locals hi tenen competències pròpies 84.2.g
— laboral
La competència executiva de la Generalitat en matèria de relacions
laborals inclou l’elaboració del calendari de dies festius 170.1.l
cambres
— agràries
La Generalitat té competència exclusiva per a regular llur participació
en organismes públics 116.1.c
— de comerç, d’indústria i de navegació
La Generalitat hi té competència exclusiva 125.1
Poden complir funcions de comerç exterior 125.3
Vegeu també corporacions de dret públic
capitalitat
La capital de Catalunya és la ciutat de Barcelona 10
— de les demarcacions judicials
És fixada per una llei del Parlament 107.3
179
�C
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
— dels municipis
És inclosa en la competència exclusiva de la Generalitat sobre
organització territorial 151.b
carreteres
Vegeu xarxa viària
Carta
— de drets dels usuaris i d’obligacions dels prestadors de serveis públics
Les lleis han de determinar els casos en què les administracions
públiques n’han d’adoptar una 30.3
— dels drets i els deures dels ciutadans de Catalunya
El Parlament l’ha d’aprovar per llei 37.2
Les disposicions relatives als drets estatutaris s’apliquen també als drets
que aquesta reconeix 37.2
El Consell de Garanties Estatutàries tutela els drets que aquesta
reconeix 38.1
Els actes que vulnerin els drets que reconeix són objecte de recurs
davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya 38.2
És matèria de desenvolupament bàsic de l’Estatut 62.2
La regulació essencial i el desenvolupament directe dels drets
que reconeix no poden ésser objecte de delegació legislativa
ni de decret llei 63.1; 64.1
Vegeu també Consell de Garanties Estatutàries; drets
— europea de l’autonomia local
El principi de subsidiarietat que s’hi estableix regeix la distribució
de les responsabilitats administratives entre les diverses
administracions locals 84.3
cartografia climàtica
La seva elaboració correspon a la Generalitat 144.5
casals catalans
Vegeu comunitats catalanes a l’exterior
180
�C
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
casinos
La Generalitat hi té competència exclusiva si l’activitat s’acompleix
exclusivament a Catalunya 141.1
Vegeu també jocs i apostes
castellà
És la llengua oficial de l’Estat espanyol 6.1
És, juntament amb el català, llengua oficial a Catalunya 6.2
Totes les persones tenen el dret d’utilitzar-lo 6.2
Els ciutadans de Catalunya tenen el dret i el deure de conèixer-lo 6.2
Els poders públics han d’establir les mesures necessàries per a facilitar
l’exercici dels drets d’utilitzar-lo i conèixer-lo i el compliment
del deure de conèixer-lo 6.2
No hi pot haver discriminació pel fet d’usar-lo 6.2; 32
L’ensenyament del català i el castellà ha de tenir una presència adequada
en els plans d’estudis 35.2
Vegeu també deures lingüístics; drets lingüístics; idiomes
català
La tradició cívica i associativa de Catalunya ha subratllat sempre
la importància de la llengua i la cultura catalanes preàmbul
És la llengua pròpia de Catalunya 6.1
És la llengua d’ús normal i preferent de les administracions públiques
i dels mitjans de comunicació públics de Catalunya 6.1
És la llengua normalment emprada com a vehicular i d’aprenentatge
en l’ensenyament 6.1
És, juntament amb el castellà, llengua oficial a Catalunya 6.2
Totes les persones tenen el dret d’utilitzar-lo 6.2
Els ciutadans de Catalunya tenen el dret i el deure
de conèixer-lo 6.2
Els poders públics han d’establir les mesures necessàries per a facilitar
l’exercici dels drets d’utilitzar-lo i conèixer-lo i el compliment
del deure de conèixer-lo 6.2
No hi pot haver discriminació pel fet d’usar-lo 6.2; 32
La Generalitat i l’Estat han d’emprendre les accions necessàries perquè
se’n reconegui l’oficialitat a la Unió Europea 6.3
181
�C
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
La Generalitat i l’Estat han d’emprendre les accions necessàries
perquè sigui present i s’utilitzi en els organismes internacionals
i en els tractats internacionals de contingut cultural
o lingüístic 6.3
La Generalitat ha de promoure la comunicació i la cooperació
amb les altres comunitats i els altres territoris que comparteixen
patrimoni lingüístic amb Catalunya 6.4
Es poden subscriure convenis, tractats i altres mecanismes
de col·laboració per a la promoció i la difusió exterior
del català 6.4
Els actes jurídics fets en català tenen, pel que fa a la llengua, validesa
i eficàcia plenes 32
El dret d’utilitzar-lo obliga les institucions, organitzacions
i administracions públiques, inclosa l’Administració electoral
a Catalunya, i, en general, les entitats privades que en depenen
quan exerceixen funcions públiques 33.1
Totes les persones tenen dret a utilitzar-lo en totes les actuacions
judicials, notarials i registrals, i a rebre tota la documentació oficial
emesa a Catalunya en la llengua sol·licitada, sense que puguin patir
indefensió ni dilacions indegudes a causa de la llengua emprada,
ni se’ls pugui exigir cap mena de traducció 33.2
Els jutges i els magistrats, els fiscals, els notaris, els registradors de la
propietat i mercantils, els encarregats del Registre Civil i el personal
al servei de l’Administració de justícia i de la Fiscalia a Catalunya,
per a prestar llurs serveis a Catalunya, han d’acreditar que en tenen
un nivell de coneixement adequat i suficient 33.3; 102.1; 102.4;
147.1.a ; 147.3
Els ciutadans de Catalunya tenen el dret de relacionar-se per escrit
en català amb els òrgans constitucionals i amb els òrgans
jurisdiccionals d’àmbit estatal 33.5
Els òrgans constitucionals i els òrgans jurisdiccionals d’àmbit estatal han
d’atendre i han de tramitar els escrits presentats en català, que tenen,
en tot cas, plena eficàcia jurídica 33.5
Totes les persones tenen dret a ésser ateses oralment i per escrit
en la llengua oficial que elegeixin en llur condició d’usuàries
o consumidores de béns, productes i serveis 34
182
�ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
C
Les entitats, les empreses i els establiments oberts al públic estan
subjectes al deure de disponibilitat lingüística 34
Totes les persones tenen dret a rebre l’ensenyament en català 35.1
El català s’ha d’utilitzar normalment com a llengua vehicular
i d’aprenentatge en l’ensenyament universitari i en el no
universitari 35.1
Els alumnes tenen dret a rebre l’ensenyament en català en l’ensenyament
no universitari 35.2
Els alumnes tenen el dret i el deure de conèixer amb suficiència oral
i escrita el català i el castellà en finalitzar l’ensenyament obligatori,
sigui quina sigui llur llengua habitual en incorporar-se
a l’ensenyament 35.2
L’ensenyament del català i el castellà ha de tenir una presència adequada
en els plans d’estudis 35.2
El professorat i l’alumnat dels centres universitaris tenen dret
a expressar-se, oralment i per escrit, en la llengua oficial
que elegeixin 35.5
Els poders públics l’han de protegir en tots els àmbits i sectors
i n’han de fomentar l’ús, la difusió i el coneixement 50.1
El Govern, les universitats i les institucions d’ensenyament superior
han d’adoptar les mesures pertinents per a garantir-ne l’ús
en les activitats docents, no docents i de recerca 50.2
Les polítiques de foment del català s’han d’estendre al conjunt de l’Estat,
a la Unió Europea i a la resta del món 50.3
Els poders públics han de promoure que les dades que figurin
en l’etiquetatge, en l’embalatge i en les instruccions d’ús
dels productes distribuïts a Catalunya constin en català 50.4
La Generalitat, l’Administració local i les altres corporacions públiques
de Catalunya, les institucions i les empreses que en depenen
i els concessionaris de llurs serveis han d’emprar el català en llurs
actuacions internes i en la relació entre ells 50.5
La Generalitat, l’Administració local i les altres corporacions públiques
de Catalunya, les institucions i les empreses que en depenen
i els concessionaris de llurs serveis han d’emprar el català en les
comunicacions i les notificacions dirigides a persones físiques
o jurídiques residents a Catalunya 50.5
183
�C
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
Les proves dels concursos i les oposicions de magistrats, jutges
i fiscals, si tenen lloc a Catalunya es poden fer en qualsevol
de les dues llengües oficials, a elecció del candidat
o candidata 101.3
El coneixement suficient de la llengua i del dret propis de Catalunya
ha d’ésser valorat d’una manera específica i singular
per a obtenir una plaça en els concursos de trasllat
de magistrats, jutges i fiscals 102.3
La Generalitat té competència exclusiva pel que fa a la normalització
lingüística del català 143.1
Vegeu també deures lingüístics, drets lingüístics; idiomes
catalans
Vegeu condició política de catalans; retorn de catalans emigrats
Catalunya
El Parlament, recollint el sentiment i la voluntat de la ciutadania,
la defineix com a nació, i la Constitució espanyola en reconeix,
com a nacionalitat, la realitat nacional preàmbul
Com a nacionalitat, exerceix el seu autogovern constituïda
en comunitat autònoma 1
La Generalitat és el sistema institucional en què s’organitza
políticament el seu autogovern 2.1
Té en l’Estat espanyol i en la Unió Europea el seu espai polític
i geogràfic de referència 3.2
Estructura la seva organització territorial bàsica en municipis
i vegueries 83.1
Vegeu també català; condició política de catalans; Generalitat;
memòria històrica; retorn de catalans emigrats; símbols nacionals;
territori de Catalunya
CE
Vegeu Constitució espanyola
centres
— de contractació
Vegeu mercats de valors
184
�C
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
— de dipòsit cultural
La Generalitat té competència exclusiva sobre els que no són
de titularitat estatal 127.1.c ; 127.1.d.segon
La Generalitat té competència executiva sobre els que són de titularitat
estatal, si l’Estat no se’n reserva expressament la gestió 127.2
— docents
Els governs locals tenen competències pròpies en el manteniment
i l’aprofitament dels centres docents públics 84.2.g
Vegeu també ensenyament
cervesa
Vegeu impost sobre la cervesa
cessació
— del Govern
Es regula 68.4
— del president o presidenta de la Generalitat
Es regula 67.7; 67.8
— del síndic o síndica de greuges
S’ha de regular per llei 79.3
— dels síndics de comptes
S’ha de regular per llei 81.2
ciència
Vegeu recerca científica
cinema
La Generalitat té competència exclusiva per a regular i inspeccionar
les sales d’exhibició cinematogràfica 127.1.a.segon
La Generalitat té competència exclusiva per a establir mesures
de protecció de la indústria cinematogràfica 127.1.a.segon
La Generalitat té competència exclusiva per a concedir llicències
de doblatge a les empreses domiciliades a Catalunya 127.1.a.segon
La Generalitat té competència exclusiva per a qualificar les pel·lícules
en funció de l’edat i dels valors culturals 127.1.a.tercer
La Generalitat té competència exclusiva per a fomentar i difondre
la creació i la producció audiovisuals 127.1.d.primer
185
�C
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
circ
La Generalitat té competència exclusiva per a fomentar i difondre
la creació i la producció de circ 127.1.d.primer
ciutadania
Vegeu condició política de catalans; drets en l’àmbit públic; drets polítics;
poble de Catalunya; retorn de catalans emigrats
ciutat de Barcelona
És la capital de Catalunya 10
Hi tenen la seu permanent el Parlament, la Presidència de la Generalitat
i el Govern 10
clàusula subrogatòria
Vegeu subrogació de funcions
clima
Vegeu ambient atmosfèric; meteorologia
clubs esportius
Vegeu entitats esportives
cohesió
— econòmica i territorial
Els poders públics han de vetllar per assegurar-la per mitjà
de polítiques específiques 46.4
— social
És un principi rector de l’actuació dels poders públics 4.3
Els poders públics han de promoure polítiques
que la fomentin 42
Vegeu també benestar social
col·laboració
Vegeu també cooperació
— de la Generalitat amb entitats internacionals
Vegeu entitats internacionals per a la joventut; tractats internacionals
— entre ens locals
Vegeu ens locals
186
�ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
C
— entre la Generalitat i altres comunitats autònomes
La Generalitat ha de promoure la comunicació i la cooperació amb les
comunitats que comparteixen patrimoni lingüístic amb Catalunya,
i pot subscriure-hi mecanismes de col·laboració per a la promoció i
la difusió exterior del català 6.4
La Generalitat ha de promoure la comunicació, l’intercanvi cultural
i la cooperació amb les comunitats que tenen vincles històrics,
lingüístics i culturals amb Catalunya, i pot subscriure-hi mecanismes
de col·laboració, en tots els àmbits, i crear organismes comuns 12
S’ha de promoure en casos d’emergències i d’actuacions en matèria
de protecció civil d’abast superior a Catalunya 132.2
S’ha de promoure per a crear, delimitar, regular i gestionar els espais
naturals que ultrapassen el territori de Catalunya 144.3
Es poden subscriure convenis per a la gestió d’obres qualificades
d’interès general o que afecten una altra comunitat autònoma 148.3
La Generalitat participa en l’establiment dels serveis ferroviaris que
garanteixin la comunicació amb altres comunitats autònomes 169.3
Es pot establir per a fixar polítiques comunes, exercir eficaçment
les competències respectives i tractar afers d’interès comú 174.2
La participació de la Generalitat en els òrgans i els mecanismes bilaterals
i multilaterals de col·laboració amb l’Estat i amb altres comunitats
autònomes no altera la titularitat de les competències que li
corresponen 176.1
La Generalitat no queda vinculada per les decisions adoptades
en el marc dels mecanismes multilaterals de col·laboració voluntària
amb l’Estat i amb altres comunitats autònomes respecte a les quals
no hagi manifestat el seu acord 176.2
Es poden subscriure convenis de col·laboració i acords de cooperació,
que poden incloure la creació d’òrgans mixtos i l’establiment
de projectes, plans i programes conjunts 178
L’Estat ha de consultar la Generalitat sobre l’adopció de determinades
mesures d’execució del dret de la Unió Europea 189.2
S’ha d’establir per a la gestió eficaç dels fons compartits de l’Arxiu
de la Corona d’Aragó DA 13
Vegeu també dret de la Unió Europea
187
�C
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
— entre la Generalitat i l’Estat
Les relacions de la Generalitat amb l’Estat es fonamenten en el principi
de la lleialtat institucional mútua 3.1
Les relacions de la Generalitat amb l’Estat es regeixen pel principi
general segons el qual la Generalitat és Estat, pel principi
d’autonomia, pel de bilateralitat i pel de multilateralitat 3.1
S’ha d’articular pel que fa a les activitats que l’Estat acompleixi
amb relació a la projecció internacional de la cultura 127.3
La Generalitat l’ha de promoure en casos d’emergències i d’actuacions
en matèria de protecció civil d’abast superior a Catalunya 132.2
Es pot donar en les relacions amb les entitats internacionals
per a la joventut 142.2
Els criteris corresponents en matèria de política de recerca,
desenvolupament i innovació s’han de fixar en el marc
del que estableix el títol V 158.3
La Generalitat participa en la coordinació de les polítiques
de seguretat i de l’activitat dels cossos policíacs de l’Estat
i de Catalunya 164.4
La Generalitat participa en les relacions de col·laboració i auxili
amb les policies d’altres països 164.4
S’han d’establir les fórmules de garantia de l’exercici eficaç
de la funció inspectora laboral per mitjà de mecanismes de
cooperació 170.2
La Generalitat i l’Estat es presten ajuda mútua i col·laboren
per a exercir eficaçment les competències respectives i defensar
els interessos respectius 174.1
La Generalitat participa en les institucions, els organismes
i els mecanismes de presa de decisions de l’Estat que afectin
les seves competències 174.3
Es pot articular per mitjà de convenis i d’altres instruments 175.1; 177
Es pot articular per mitjà d’òrgans i procediments
multilaterals 175.2; 176
Els òrgans de representació exterior de l’Estat han de prestar el suport
necessari als acords de col·laboració que subscrigui la Generalitat
per a la promoció dels interessos de Catalunya 195
188
�ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
C
Es poden adoptar els mecanismes corresponents per a l’exercici
adequat de les funcions de revisió per la via economico
administrativa 205
L’Administració de la Generalitat i l’Administració de l’Estat
s’han de facilitar informació estadística 209.2
Si l’Estatut estableix que la posició del Govern de la Generalitat
és determinant per a conformar un acord amb el Govern de l’Estat
i aquest no l’acull, el Govern de l’Estat ho ha de motivar davant
la Comissió Bilateral Generalitat - Estat DA 2
S’ha d’establir per a la gestió eficaç dels fons compartits de l’Arxiu
de la Corona d’Aragó DA 13
Vegeu també Comissió Bilateral Generalitat - Estat
col·legis professionals
La Generalitat hi té competència exclusiva 125.1
Vegeu també corporacions de dret públic; professions titulades;
titulacions acadèmiques
comarques
Integren el sistema institucional de la Generalitat 2.3
Constitueixen l’àmbit supramunicipal 83.2
Tenen personalitat jurídica pròpia, estan formades per municipis
i llur creació, modificació o supressió, i també l’establiment
de llur règim jurídic, són regulats per una llei del Parlament 92
Vegeu també ens locals
comerç
Els governs locals tenen competències pròpies en l’autorització
i la promoció d’activitats comercials 84.2.i
La competència exclusiva de la Generalitat en matèria d’agricultura
i ramaderia inclou la lluita contra els fraus en l’àmbit
de la producció i la comercialització agroalimentàries 116.1.b
La Generalitat té competència exclusiva en matèria de comerç
i fires 121.1
Correspon a la Generalitat l’ordenació administrativa de l’activitat
comercial 121.1
189
�C
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
La competència exclusiva de la Generalitat sobre denominacions
d’origen i altres mencions de qualitat inclou la regulació de les
formes i les condicions de comercialització dels productes, el règim
sancionador aplicable i el règim de l’organització administrativa
pel que fa al control de la comercialització 128.1.c ; 128.1.d
La Generalitat té competència exclusiva per a regular les empreses que
tenen per objecte la comercialització i la distribució dels materials
relacionats amb el joc, incloent-hi les modalitats de joc per mitjans
informàtics i telemàtics 141.1.a
Vegeu també activitat econòmica; fires
— electrònic
La Generalitat hi té competència exclusiva pel que fa a l’ordenació
administrativa 121.1.a
— exterior
Poden exercir-ne funcions i destinar-hi recursos camerals les cambres
de comerç, indústria i navegació si ho acorden prèviament
la Generalitat i l’Estat 125.3
Vegeu també cambres de comerç, d’indústria i de navegació
— referit a habitatges
La Generalitat hi té competència exclusiva pel que fa a la regulació
administrativa i l’establiment de mesures de protecció
i disciplinàries 137.1.d
Vegeu també habitatge
Comissió
— Bilateral Generalitat - Estat
Les relacions de la Generalitat amb l’Estat es regeixen pel principi
de lleialtat institucional, pel principi general segons el qual
la Generalitat és Estat i pels principis d’autonomia, de bilateralitat
i de multilateralitat 3.1; 183.1
Ha de deliberar amb relació a l’autorització de noves modalitats de joc
i apostes d’àmbit estatal o a la modificació de les existents 141.2
Ha d’informar preceptivament sobre la delimitació d’espais naturals
dotats amb un règim de protecció estatal 144.4
Ha d’informar sobre la determinació de l’emplaçament
d’infraestructures i equipaments de titularitat estatal 149.2
190
�ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
C
La Generalitat i l’Estat es presten ajuda mútua i col·laboren per a exercir
eficaçment les competències respectives i defensar els interessos
respectius 174.1; 183.1
La Generalitat participa en les institucions, els organismes
i els mecanismes de presa de decisions de l’Estat que afectin
les seves competències 174.3; 183.1
Constitueix el marc general i permanent de relació entre el Govern
de la Generalitat i el Govern de l’Estat per a la participació i la
col·laboració de la Generalitat en l’exercici de les competències
estatals, per a l’intercanvi d’informació i per a l’establiment
de mecanismes de col·laboració 183.1
Delibera, fa propostes i, si escau, adopta acords amb relació
a la distribució de competències, a la programació de la política
econòmica general, a la millora de la col·laboració entre l’Estat
i la Generalitat, als conflictes de competència, a la designació
de representants de la Generalitat en organismes estatals, al
garantiment de la participació de la Generalitat en la Unió Europea,
al seguiment de l’acció exterior de l’Estat i a altres qüestions
d’interès comú 183.2
Se n’estableix la composició 183.3
Se’n regula el funcionament 183.4
Adopta el seu reglament intern i de funcionament per acord
de les dues parts 183.5
Si el Govern de l’Estat no acull la posició del Govern de la Generalitat
en un cas en què sigui determinant, ho ha de motivar davant aquesta
comissió DA 2
Vegeu Comission d’Auditors de Compdes
— d’Oïdors de Comptes
Vegeu Comission d’Auditors de Compdes
— del Mercat de les Telecomunicacions
La Generalitat designa membres dels seus òrgans de direcció o participa
en els processos per a designar-ne 182.1
— Jurídica Assessora
És l’alt òrgan consultiu del Govern 72.1
Una llei del Parlament en regula la composició i les funcions 72.1
191
�C
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
— Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals Estat - Generalitat
Determina, a proposta de la Comissió Bilateral Generalitat - Estat,
la relació de les entitats a què fa referència l’article 182 183.2.f ; DF 4
La Generalitat, en la gestió dels fons europeus, s’ha de subjectar
al que estableix l’article 210 190
Li correspon el desenvolupament del títol VI, relatiu al finançament
de la Generalitat 201.3; DF 1
Li correspon l’aprovació de l’actualització quinquennal del sistema
de finançament 208.2
És l’òrgan bilateral de relació entre l’Administració de l’Estat
i la Generalitat en l’àmbit del finançament; és integrada per
un nombre igual de representants de l’Estat i de la Generalitat;
la presidència és rotatòria 210.1
Li corresponen la concreció, l’aplicació, l’actualització
i el seguiment del sistema de finançament, i també la canalització
del conjunt de relacions fiscals i financeres entre la Generalitat
i l’Estat 210.1; 210.2; 210.3
La part catalana de la Comissió ret comptes al Parlament 210.4
Li correspon l’elaboració dels informes necessaris per a avaluar
el compliment del principi de no-discriminació i els criteris
de solidaritat en matèria de finançament de la Generalitat DA 4.1
Li correspon establir l’abast i les condicions de la cessió de nous tributs
estatals DA 7
S’ha de crear en un termini de sis mesos a partir de l’entrada en vigor
de l’Estatut DF 3
Vegeu també Comissió Mixta de Valoracions Estat - Generalitat
— Mixta de Valoracions Estat - Generalitat
Resten vigents les disposicions transitòries tercera i sisena de la Llei
orgànica 4/1979, del 18 de desembre, d’Estatut d’autonomia
de Catalunya DT 2
Assumeix transitòriament les competències de la Comissió Mixta
d’Afers Econòmics i Fiscals Estat - Generalitat DF 3
La constitució de la Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals
Estat - Generalitat en comporta l’extinció immediata DF 3
192
�C
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
— Nacional d’Energia
La Generalitat en designa membres o participa en els processos
per a designar-ne 182.3
— Nacional del Mercat de Valors
La Generalitat designa membres dels seus òrgans de direcció o participa
en els processos per a designar-ne 182.1
Comission d’Auditors de Compdes
Integra el Conselh Generau d’Aran 94.2
comissions parlamentàries
El president o presidenta de la Generalitat i els consellers tenen el dret
d’assistir-hi i prendre-hi la paraula 73.1
El Parlament hi pot requerir la presència dels membres del Govern 73.2
Vegeu també Parlament de Catalunya
— d’investigació
El Parlament en pot crear sobre qualsevol assumpte de rellevància
pública que sigui d’interès de la Generalitat 59.6
Les persones requerides hi han de comparèixer obligatòriament. S’han
de regular per llei les sancions per l’incompliment
d’aquesta obligació 59.6
— legislatives
El Ple del Parlament hi pot delegar, amb restriccions, la tramitació
i l’aprovació d’iniciatives legislatives 62.3
competència
Vegeu defensa de la competència; lliure competència; Tribunal Català
de Defensa de la Competència
competències
Els drets estatutaris i els principis rectors no n’alteren la definició
ni la distribució, i l’existència d’una regulació europea tampoc
no n’altera la distribució 37.4; 189.1
Se’n defineix la tipologia capítol I del títol IV
Se’n distribueix la titularitat per matèries capítol II del títol IV
En l’àmbit de les que la Generalitat té atribuïdes, li corresponen
el desplegament, l’aplicació i l’execució de la normativa
de la Unió Europea 113
193
�C
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
L’àmbit material de les que corresponen a la Generalitat està referit
al territori de Catalunya, excepte en determinats supòsits 115.1
Les que la Generalitat té atribuïdes sobre un objecte d’abast territorial
superior al del territori de Catalunya es refereixen només a la part
d’aquest objecte situada en el seu territori 115.2
La Generalitat pot participar en la formació de les posicions
de l’Estat davant la Unió Europea en afers relatius a les seves
competències 186
La Generalitat participa en les delegacions espanyoles davant la Unió
Europea que tractin afers de la seva competència legislativa 187
La Generalitat, en l’àmbit de les seves competències, aplica i executa
el dret europeu i, si escau, el desenvolupa 189
Vegeu també transferència de competències
— compartides entre la Generalitat i l’Estat
Comporten l’atribució a la Generalitat de la potestat legislativa,
la potestat reglamentària i la funció executiva, en el marc
de la legislació bàsica de l’Estat 111
— exclusives de la Generalitat
Comporten l’atribució íntegra a la Generalitat de la potestat legislativa,
la potestat reglamentària i la funció executiva, amb caràcter íntegre
i exclusiu 110.1
Queden subjectes preferentment al dret català 110.2
El Govern de l’Estat pot incorporar representants de la Generalitat a les
delegacions que participin en els processos de revisió i negociació
de tractats de la Unió Europea en les matèries que afecten aquestes
competències 185
— executives de la Generalitat
Comporten l’atribució a la Generalitat de la potestat reglamentària
i la funció executiva 112
— financeres de la Generalitat
La Generalitat pot determinar el volum i la composició dels seus
ingressos i fixar lliurement les finalitats de despesa a què afecta
els seus recursos 203.1
La Generalitat participa en el rendiment dels tributs estatals que li siguin
cedits totalment o parcialment 203.2; 206; DA 7
194
�C
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
La Generalitat pot establir tributs propis 203.5; 206
La Generalitat ha de basar la normativa tributària en els principis
d’equitat i d’eficiència i ha de promoure la cohesió i el benestar
socials, el progrés econòmic i la sostenibilitat mediambiental 203.6
Vegeu també finançament de la Generalitat
— locals
Vegeu ens locals; governs locals
comunicacions
Vegeu infraestructures; telecomunicacions; transport
comunitats
— autònomes
Vegeu Catalunya; col·laboració entre la Generalitat i altres comunitats
autònomes; mecanismes d’anivellament i de solidaritat; relacions
institucionals
— catalanes a l’exterior
La Generalitat ha de fomentar els vincles amb aquestes
i els ha de prestar l’assistència necessària 13
concertació social
Vegeu relacions laborals
conciliació
Vegeu mediació
— de la vida laboral i familiar
Els poders públics han de promoure mesures econòmiques
i normatives dirigides a garantir-la 40.2
concursos
La Generalitat proposa al Govern de l’Estat, al Consell General
del Poder Judicial o al Consell de Justícia de Catalunya
la convocatòria d’oposicions i concursos per a proveir les places
vacants de magistrats, jutges i fiscals 101
El coneixement suficient de la llengua i del dret propis de Catalunya
ha d’ésser valorat d’una manera específica i singular per a obtenir
una plaça en els concursos de trasllat de magistrats, jutges
i fiscals 102.3
195
�C
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
Correspon a la Generalitat l’administració i la resolució
de les oposicions i els concursos per a nomenar els notaris
i els registradors de la propietat, mercantil i de béns mobles 147.1.a
condició política de catalans
La tenen els ciutadans espanyols amb veïnatge administratiu
a Catalunya 7.1
Els espanyols residents a l’estranger que han tingut a Catalunya el darrer
veïnatge administratiu, i també llurs descendents que mantenen
aquesta ciutadania, gaudeixen dels drets polítics definits
per l’Estatut 7.2
Vegeu també deures; drets; retorn de catalans emigrats
confidencialitat
Vegeu dades personals
conflictes
Vegeu mediació
— de competència
El Consell de Garanties Estatutàries ha de dictaminar abans
que el Govern n’interposi 76.3
Correspon a la Comissió Bilateral Generalitat - Estat deliberar
sobre els plantejats entre la Generalitat i l’Estat i proposar mesures
per a resoldre’ls 183.2.d
— en defensa de l’autonomia local
El Consell de Garanties Estatutàries ha de dictaminar abans
que se n’interposin davant el Tribunal Constitucional 76.3
confraries de pescadors
La Generalitat té competència compartida en aquesta matèria 119.4
Vegeu també pesca
Congrés dels Diputats
El Parlament hi pot presentar proposicions de llei 61.b
Vegeu també Corts Generals
conques hidrogràfiques
Vegeu també rius
196
�C
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
— compartides
Correspon a la Generalitat la participació en la planificació i la gestió
dels recursos hídrics i els aprofitaments hidràulics 117.3
La Generalitat té competència executiva per a l’adopció de mesures
addicionals de protecció i sanejament dels recursos hídrics
i els ecosistemes 117.3.a
La Generalitat té competència executiva en l’execució i l’explotació
de les obres hidràuliques de titularitat estatal 117.3.b
Corresponen a la Generalitat les facultats de policia del domini públic
hidràulic que li atribueixi la legislació estatal 117.3.c
La Generalitat ha d’emetre un informe preceptiu per a qualsevol
proposta de transvasament que impliqui la modificació
dels recursos hídrics del seu àmbit territorial 117.4
La Generalitat participa en la planificació dels recursos hídrics
i els aprofitaments hidràulics que passin per Catalunya o que hi
fineixin provinents de territoris de fora de l’àmbit estatal espanyol,
i també en l’execució de la dita planificació 117.5
— internes
La competència exclusiva que hi té la Generalitat inclou l’ordenació
administrativa, la planificació i la gestió de l’aigua superficial
i subterrània 117.1.a
La competència exclusiva que hi té la Generalitat inclou els usos
i els aprofitaments hidràulics 117.1.a
La competència exclusiva que hi té la Generalitat inclou
les obres hidràuliques que no siguin qualificades d’interès
general 117.1.a
La competència exclusiva que hi té la Generalitat inclou els recursos
hídrics i els ecosistemes vinculats a l’aigua 117.1.b
La competència exclusiva que hi té la Generalitat inclou les mesures
extraordinàries per a garantir el subministrament d’aigua 117.1.c
La competència exclusiva que hi té la Generalitat inclou l’organització
de l’Administració hidràulica 117.1.d
La competència exclusiva que hi té la Generalitat inclou les actuacions
relacionades amb la concentració parcel·lària i amb les obres
de regatge 117.1.e
197
�C
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
Conselh Generau d’Aran
És la institució de govern de l’Aran i és format pel Síndic, el Plen
des Conselhèrs e Conselhères Generaus i la Comission d’Auditors
de Compdes 94.2
És elegit per mitjà de sufragi universal, igual, lliure, directe i secret 94.3
Té competència en les matèries que determinin la llei reguladora
del règim especial de l’Aran i la resta de lleis aprovades
pel Parlament i les facultats que la llei li atribueix en les actuacions
de muntanya 94.4
Una llei del Parlament n’estableix els recursos financers perquè pugui
prestar els serveis de la seva competència 94.5
Vegeu també Aran
Consell
— Consultiu de la Generalitat
Vegeu Consell de Garanties Estatutàries
— de Garanties Estatutàries
És una de les institucions que integren la Generalitat 2.2
Tutela els drets que reconeixen els capítols I, II i III del títol I i la Carta
dels drets i els deures dels ciutadans de Catalunya 38.1
La seva regulació és matèria de desenvolupament bàsic de l’Estatut 62.2
És la institució de la Generalitat que vetlla per l’adequació a l’Estatut
i a la Constitució de les disposicions de la Generalitat 76.1
Pot dictaminar sobre l’adequació a la Constitució dels projectes
i les proposicions de reforma de l’Estatut 76.2.a
Pot dictaminar sobre l’adequació a l’Estatut i a la Constitució
dels projectes i les proposicions de llei, dels decrets llei sotmesos
a convalidació i dels projectes de decret legislatiu 76.2.b ; 76.2.c
Pot dictaminar sobre l’adequació a l’autonomia local dels projectes
i les proposicions de llei i dels projectes de decret legislatiu 76.2.d
Ha de dictaminar abans de la interposició del recurs
d’inconstitucionalitat pel Parlament o pel Govern, abans de la
interposició de conflicte de competència pel Govern i abans
de la interposició de conflicte en defensa de l’autonomia local
davant el Tribunal Constitucional 76.3
198
�ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
C
Els seus dictàmens tenen caràcter vinculant amb relació als projectes
de llei i les proposicions de llei que desenvolupin o afectin drets
reconeguts per l’Estatut 76.4
El president o presidenta de la Generalitat en nomena els membres,
a proposta del Parlament i del Govern, entre juristes de reconeguda
competència 77.1
Els seus membres han d’elegir d’entre ells el president o presidenta 77.2
Una llei del Parlament en regula la composició, el funcionament,
l’estatut dels seus membres i els procediments relatius a l’exercici
de les seves funcions 77.3
Les seves funcions dictaminadores poden ésser ampliades
per llei 77.3
Té autonomia orgànica, funcional i pressupostària 77.4
El Síndic de Greuges li pot sol·licitar dictamen sobre els projectes i les
proposicions de llei sotmesos a debat i aprovació del Parlament
i sobre els decrets llei sotmesos a convalidació del Parlament 78.3
Dictamina sobre la compatibilitat amb l’Estatut de les lleis
del Parlament o de les normes amb rang de llei dictades pel Govern
abans de l’entrada en vigor de l’Estatut DT 1.2
Vegeu també drets
— de Governs Locals
És l’òrgan de representació de municipis i vegueries en les institucions
de la Generalitat 85
Ha d’ésser escoltat en la tramitació parlamentària de les iniciatives
legislatives que afecten de manera específica les administracions
locals i en la tramitació de plans i normes reglamentàries
de caràcter idèntic 85
Una llei del Parlament en regula la composició, l’organització
i les funcions 85
Ha d’ésser escoltat pel que fa a l’exercici de les facultats de la Generalitat
en matèria de finances locals 220.2
— de Justícia de Catalunya
Participa en la proposta de nomenament del president o presidenta
del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya 95.5
Participa en la proposta de nomenament dels presidents de sala
del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya 95.6
199
�C
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
El fiscal o la fiscal superior de Catalunya li ha de trametre la memòria
anual de la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia
de Catalunya 96.3
És l’òrgan de govern del poder judicial a Catalunya 97
Actua com a òrgan desconcentrat del Consell General del Poder
Judicial 97
Les seves atribucions són les que estableixen l’Estatut, la Llei orgànica
del poder judicial i les lleis que aprovi el Parlament, i les que
li delegui el Consell General del Poder Judicial 98.1
Se’n regulen les atribucions respecte als òrgans jurisdiccionals situats
al territori de Catalunya 98.2
Les seves resolucions en matèria de nomenaments, autoritzacions,
llicències i permisos s’han d’adoptar d’acord amb els criteris
aprovats pel Consell General del Poder Judicial 98.3
Ha de comunicar al Consell General del Poder Judicial les resolucions
que dicti i les iniciatives que emprengui i ha de facilitar la informació
que li sigui demanada 98.4
És integrat pel president o presidenta del Tribunal Superior
de Justícia de Catalunya, que el presideix, i pels membres
que siguin nomenats entre jutges, magistrats, fiscals o juristes
de reconegut prestigi 99.1
El Parlament en designa els membres que determina la Llei orgànica
del poder judicial 99.1
Aprova el seu reglament intern d’organització i funcionament 99.2
Els seus actes són impugnables en alçada davant el Consell General
del Poder Judicial, llevat que hagin estat dictats en exercici
de competències de la comunitat autònoma 100.1
Els seus actes no impugnables en alçada davant el Consell General
del Poder Judicial es poden impugnar jurisdiccionalment 100.2
La Generalitat li proposa, si escau, la convocatòria d’oposicions i
concursos per a proveir places vacants de magistrats, jutges
i fiscals 101.1
Convoca els concursos per a proveir places vacants de jutges i magistrats
(en els termes de la LOPJ) 101.2
Emet un informe previ a la proposta del Govern sobre la determinació
i la revisió de la demarcació i la planta judicials 107.1
200
�C
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
Nomena els jutges de pau (en els termes de la LOPJ) 108.1
Vegeu també Consell General del Poder Judicial
— de l’Audiovisual de Catalunya
És una de les institucions que integren la Generalitat 2.2
És l’autoritat reguladora independent en l’àmbit de la comunicació
audiovisual pública i privada 82
Actua amb plena independència del Govern en l’exercici
de les seves funcions 82
Una llei del Parlament ha d’establir els criteris d’elecció dels seus
membres i els seus àmbits específics d’actuació 82
— de Ministres de la Unió Europea
La Generalitat participa en la formació de les posicions
de l’Estat davant el Consell de Ministres de la Unió Europea,
en els afers relatius a les competències o als interessos
de Catalunya 186.1
La Generalitat participa en les delegacions espanyoles davant el Consell
de Ministres i els seus òrgans consultius i preparatoris 187.1
Vegeu també Unió Europea
— de Ràdio i Televisió
La Generalitat en designa membres o participa en els processos
per a designar-ne 182.3
— de Treball, Econòmic i Social de Catalunya
És l’òrgan consultiu i d’assessorament del Govern en matèries
socioeconòmiques, laborals i ocupacionals 72.2
Una llei del Parlament en regula la composició i les funcions 72.2
— Econòmic i Social
La Generalitat en designa membres o participa en els processos
per a designar-ne 182.3
— General de l’Aran
Vegeu Conselh Generau d’Aran
— General del Poder Judicial
Proposa al rei, amb la participació del Consell de Justícia de Catalunya,
el nomenament del president o presidenta del Tribunal Superior
de Justícia de Catalunya 95.5
201
�C
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
Proposa, amb la participació del Consell de Justícia de Catalunya,
el nomenament dels presidents de sala del Tribunal Superior
de Justícia de Catalunya 95.6
La Generalitat li proposa la convocatòria d’oposicions i concursos
per a proveir places vacants de magistrats, jutges i fiscals 101.1
La Generalitat participa en els processos de designació dels seus
membres 180
Vegeu també Consell de Justícia de Catalunya
conseller primer o consellera primera
Supleix i substitueix el president o presidenta de la Generalitat,
si escau, però no en pot exercir totes les atribucions 67.8
És membre del Govern 68.2; 69
Pot ésser nomenat i separat pel president o presidenta de la Generalitat
per decret 69
Té funcions pròpies, a més de les delegades pel president o presidenta
de la Generalitat 69
Vegeu també consellers de la Generalitat; Govern de la Generalitat
consellers
— de la Generalitat
Si no hi ha conseller primer o consellera primera, el que determini
la llei supleix i substitueix el president o presidenta de la Generalitat,
si escau, però no en pot exercir totes les atribucions 67.8
No poden ésser designats ni separats durant la suplència o la substitució
del president o presidenta de la Generalitat 67.8
El president o presidenta de la Generalitat pot delegar temporalment
funcions executives en un d’ells si no hi ha conseller primer
o consellera primera 67.9
Són membres del Govern 68.2
No poden ésser detinguts ni retinguts 70.1
Correspon al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya decidir
sobre llur inculpació, processament i enjudiciament 70.2
Tenen el dret d’assistir a les reunions del Ple del Parlament
i de les comissions parlamentàries i prendre-hi la paraula 73.1
202
�C
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
Responen políticament, juntament amb el president o presidenta
de la Generalitat, davant el Parlament de forma solidària 74.1
Vegeu també conseller primer o consellera primera; Govern de la Generalitat
— de vegueria
Formen, amb el president o presidenta, el consell de vegueria 91.1
Escullen el president o presidenta de vegueria d’entre ells 91.2
Vegeu també vegueries
consells de vegueria
Els corresponen el govern i l’administració autònoma
de la vegueria 91.1
Són formats pel president o presidenta i pels consellers
de vegueria 91.1
Substitueixen les diputacions provincials 91.3
Resta vigent la disposició transitòria quarta de la Llei orgànica 4/1979,
del 18 de desembre, d’Estatut d’autonomia de Catalunya DT 2
Vegeu també vegueries
Constitució espanyola
L’autogovern de Catalunya es fonamenta en la Constitució i en els drets
històrics del poble català preàmbul ; 5
Reconeix la realitat nacional de Catalunya com a nacionalitat
(art. 2 CE) preàmbul
Catalunya, com a nacionalitat, exerceix el seu autogovern constituïda
en comunitat autònoma d’acord amb la Constitució 1
Els poders de la Generalitat s’exerceixen d’acord amb el que estableixen
l’Estatut i la Constitució 2.4
Els poders públics de Catalunya han de promoure el ple exercici
de les llibertats i els drets que reconeix 4.1; 15.1
A l’empara de la Constitució (art. 2, DT 2 i altres preceptes CE),
l’Estatut incorpora i actualitza els drets històrics del poble català,
les seves institucions seculars i la tradició jurídica catalana 5
En deriva el reconeixement d’una posició singular de la Generalitat
amb relació al dret civil, la llengua, la cultura i la projecció
d’aquestes en l’àmbit educatiu 5
En deriva el sistema institucional en què s’organitza la Generalitat 5
203
�C
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
El desplegament, l’aplicació o la interpretació dels drets i els principis
estatutaris no poden reduir o limitar els drets fonamentals
que reconeix 37.4
Les polítiques públiques s’orienten d’acord amb els principis rectors
que estableixen la Constitució i l’Estatut 39.1
D’acord amb el que disposa, l’Estat ha de donar suport a l’aplicació
dels principis estatutaris relatius al foment del català 50.7
El Parlament pot sol·licitar a l’Estat la transferència o delegació
de competències i l’atribució de facultats, en el marc de
l’article 150 CE 61.d
El Consell de Garanties Estatutàries vetlla per l’adequació a l’Estatut
i a la Constitució de les disposicions de la Generalitat 76
El Síndic de Greuges té la funció de protegir i defensar els drets
i les llibertats que la Constitució reconeix 78.1
L’alteració dels límits provincials s’ha de portar a terme d’acord
amb el que estableix l’article 141.1 CE 91.4
En les matèries que l’Estatut atribueix a la Generalitat de forma
compartida amb l’Estat, corresponen a la Generalitat la potestat
legislativa, la potestat reglamentària i la funció executiva, excepte
en els supòsits que es determinin d’acord amb la Constitució
i l’Estatut 111
La Generalitat l’ha de respectar en l’exercici de la competència exclusiva
en matèria d’agricultura i ramaderia (art. 149.1.13 i 16 CE) 116.1
La Generalitat l’ha de respectar en l’exercici de la competència exclusiva
sobre la regulació de l’organització de caixes d’estalvis amb domicili
a Catalunya (art. 149.1.11 i 13 CE) 120.1
La Generalitat l’ha de respectar en l’exercici de la competència exclusiva
en els instruments de consulta popular (art. 149.1.32 CE) 122
La Generalitat l’ha de respectar en l’exercici de la competència exclusiva
en corporacions de dret públic (art. 36 i 139 CE) 125.1
La Generalitat l’ha de respectar en l’exercici de la competència exclusiva
sobre l’exercici de les professions titulades (art. 36 i 139 CE) 125.4
La Generalitat l’ha de respectar en l’exercici de la competència exclusiva
sobre denominacions d’origen i altres mencions de qualitat
(art. 149.1.13 CE) 128.1
204
�ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
C
La Generalitat l’ha de respectar en l’exercici de la competència exclusiva
en dret civil (art. 149.1.8 CE) 129
La Generalitat l’ha de respectar en l’exercici de la competència
compartida en ensenyament no universitari (art. 149.1.30 CE) 131.3
La Generalitat l’ha de respectar en l’exercici de la competència exclusiva
en espais naturals (art. 149.1.23 CE) 144.2
La Generalitat n’ha de respectar la garantia institucional en l’exercici
de la competència exclusiva en organització territorial
(art. 140 i 141 CE) 151
La Generalitat l’ha de respectar en l’exercici de la competència exclusiva
en polítiques de gènere (art. 149.1.1 CE) 153
La Generalitat l’ha de respectar en l’exercici de la competència exclusiva
en règim jurídic i procediment de les administracions públiques
catalanes (art. 149.1.18 CE) 159.1
La Generalitat l’ha de respectar en l’exercici de la competència exclusiva
en matèria de contractes de les administracions públiques catalanes
(art. 149.1.18 CE) 159.3.a
La Generalitat l’ha de respectar en l’exercici de la competència sobre
l’ordenació farmacèutica (art. 149.1.16 CE) 162.2
Les Corts Generals decideixen si els convenis de col·laboració subscrits
per la Generalitat amb altres comunitats autònomes s’han de
qualificar com a acords de cooperació i requereixen l’autorització
prèvia que estableix l’article 145.2 CE 178.4
La Generalitat participa en l’elaboració de les decisions estatals que
afecten l’ordenació general de l’activitat econòmica en el marc
que estableix l’article 131.2 CE 181
L’existència d’una regulació europea no modifica la distribució
interna de competències que estableixen la Constitució
i l’Estatut 189.1
Les relacions d’ordre tributari i financer entre l’Estat i la Generalitat
són regulades per la Constitució, per l’Estatut i per la llei orgànica
a què fa referència l’article 157.3 CE 201.1
D’acord amb l’article 138.2 CE, el finançament de la Generalitat
no ha de comportar efectes discriminatoris envers Catalunya
respecte a les altres comunitats autònomes 201.4; DA 4
205
�C
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
Els ingressos procedents del Fons de compensació interterritorial
i d’altres assignacions establertes per la Constitució són recursos
de les finances de la Generalitat 202.3.d ; 202.3.l
La Generalitat té competència en finançament local, en el marc establert
per la Constitució i per la normativa de l’Estat 218.2
En l’exercici de la tutela financera sobre els governs locals, la
Generalitat ha de respectar l’autonomia que els reconeix
la Constitució 218.5
Les normes de la llei orgànica a què fa referència l’article 157.3 CE
i les normes que conté l’Estatut s’han d’interpretar
harmònicament DA 12
consultes populars
Els ciutadans de Catalunya tenen dret a promoure’n la
convocatòria 29.6
La Generalitat té competència exclusiva per a establir-ne el règim
jurídic, les modalitats, el procediment, l’acompliment
i la convocatòria per la mateixa Generalitat o pels ens locals 122
consum
La Generalitat hi té competència exclusiva 123
Vegeu també consumidors i usuaris
consumidors i usuaris
Tenen dret a la protecció de llur salut i seguretat 28.1
Tenen dret a una informació veraç i entenedora, a un règim de garanties
i a la protecció de llurs interessos econòmics 28.1
Tenen dret a ésser informats i a participar amb relació
a les administracions públiques 28.2
Tenen dret a ésser atesos oralment i per escrit en la llengua oficial
que elegeixin 34
Els poders públics n’han de garantir la protecció pel que fa a la salut,
la seguretat i la defensa de llurs drets i interessos legítims 49.1
Els poders públics han de garantir l’existència d’instruments
de mediació i arbitratge en matèria de consum
i els han de promoure 49.2
Els poders públics han de donar suport a les organitzacions
de consumidors i usuaris 49.2
206
�C
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
La Generalitat té competència exclusiva sobre la defensa
de llurs drets 123.a
La Generalitat té competència exclusiva sobre la regulació i el foment
de les associacions en aquesta matèria i sobre llur participació
en els procediments i els afers que les afectin 123.b
La Generalitat té competència exclusiva sobre la regulació
de la informació en aquesta matèria 123.e
Vegeu també usuaris
contaminació
Totes les persones tenen dret a la protecció davant les diferents formes
de contaminació 27.2
Les polítiques mediambientals s’han de dirigir a reduir-ne les diferents
formes 46.2
Vegeu també medi ambient
contenciós administratiu
Vegeu jurisdicció contenciosa administrativa
contractes
La Generalitat, en matèria de contractes de les administracions
públiques, hi té competència exclusiva i competència
compartida 159.3
La Generalitat ha de respectar el principi d’autonomia local en l’exercici
de la competència sobre els contractes de les administracions
públiques 159.6
contrastació de metalls
La Generalitat hi té competència executiva 139.5
contribucions especials
Integren els recursos de les finances de la Generalitat 202.3.a
control
— de l’acció política i de govern
L’exerceix el Parlament 55.2
— de l’eficiència
L’exerceix la Sindicatura de Comptes en el sector públic 80.1
Vegeu eficiència
207
�C
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
— de la contaminació
Vegeu medi ambient
— de so i enregistraments
Vegeu vigilància en l’àmbit públic
— dels actes del Consell de Justícia de Catalunya
L’exerceix el Consell General del Poder Judicial 100.1
— dels actes i els acords municipals
Els actes i els acords dels municipis no poden ésser objecte de control
d’oportunitat per cap altra administració 86.4
Correspon a la Generalitat pel que fa a l’adequació a l’ordenament
jurídic 86.5
— dels principis de subsidiarietat i de proporcionalitat
Hi participa el Parlament 188
— metrològic
La Generalitat hi té competència executiva 139.4
Conveni europeu per a la protecció dels drets humans
Els poders públics han de promoure el ple exercici de les llibertats
i els drets que reconeix 4.1; 15.1; 37.4
convenis
— amb altres comunitats autònomes
Vegeu col·laboració entre la Generalitat i altres comunitats autònomes
— col·lectius de treball
La Generalitat té competència executiva pel que fa al registre
dels convenis col·lectius de treball 170.1.e ; 170.1.j
Vegeu també relacions laborals
— de cooperació amb entitats religioses
Vegeu entitats religioses
— en matèria de seguretat nuclear
Vegeu seguretat nuclear
— entre la Generalitat i l’Estat
Vegeu col·laboració entre la Generalitat i l’Estat
208
�ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
C
— internacionals
Vegeu acords internacionals
convivència
— domèstica
La llei ha de regular les unions estables de parella i altres formes
de convivència i llurs efectes 40.7
Els poders públics han de reconèixer i tenir en compte el valor
econòmic del treball de cura i atenció en l’àmbit domèstic
i familiar en la fixació de llurs polítiques econòmiques i socials 41.4
Vegeu també famílies; unions estables de parella
— social
Vegeu democràcia; mediació social
cooficialitat de llengües
Vegeu llengua oficial
cooperació
Vegeu també col·laboració
— al desenvolupament
La Generalitat ha de promoure accions i polítiques de cooperació
al desenvolupament dels pobles 51.2; 197.3
— amb entitats religioses
Vegeu entitats religioses
— interregional
Vegeu cooperació transfronterera
— local
Els municipis poden establir convenis i crear mancomunitats, consorcis,
associacions i altres formes d’actuació conjunta 87.2
La vegueria n’és l’àmbit territorial específic 90.1
Els ens locals supramunicipals altres que la comarca es fonamenten
en la voluntat de col·laboració i associació dels municipis
i en el reconeixement de les àrees metropolitanes, i són regulats
per una llei del Parlament 93
Les tècniques corresponents integren la competència exclusiva
de la Generalitat en matèria de règim local 160.1.a
209
�C
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
— transfronterera
La Generalitat ha de promoure la cooperació amb les regions europees
i altres territoris amb què comparteix interessos econòmics, socials,
ambientals i culturals 197.1; 197.2
cooperatives
La Generalitat n’ha de fomentar l’acció 45.5
La Generalitat hi té competència exclusiva, que inclou en tot cas
l’organització i el funcionament 124.1; 124.2
La Generalitat té competència exclusiva per a regular i fomentar
el moviment cooperatiu 124.3
— de crèdit
La Generalitat té competència compartida sobre llur estructura,
organització, funcionament, activitat, disciplina, inspecció
i sanció 126.2; 126.3; 126.4
corporacions de dret públic
Han d’ésser consultades en la definició de les polítiques públiques
que les afectin 45.7
Han d’emprar el català en llurs actuacions 50.5
La Generalitat hi té competència exclusiva, salvant la definició
i els requisits per a crear-ne i per a ésser-ne membre,
en què té competència compartida 125.1; 125.2
La Generalitat té competència executiva sobre la inscripció i el control
dels fitxers i els tractaments de dades que creïn o gestionin les que
exerceixin llurs funcions exclusivament a Catalunya 156.c
corredors biològics
La Generalitat té competència exclusiva en matèria d’ordenació
del territori i del paisatge, que inclou l’establiment i la regulació
d’aquesta figura de protecció 149.1.c
Corts Generals
Intervenen en els convenis de col·laboració subscrits per la Generalitat
amb altres comunitats autònomes 178.4
El Govern i el Parlament els dirigeixen observacions pel que fa a les
iniciatives de revisió dels tractats de la Unió Europea i als processos
de subscripció i ratificació subsegüents 185.1
210
�C
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
El Govern de la Generalitat i el Parlament de Catalunya han de dirigir
al Govern de l’Estat i a les Corts Generals les observacions
que estimin pertinents sobre les iniciatives presentades davant
la Unió Europea 186.4
Intervenen en la reforma de l’Estatut 222; 223
Cos d’Agents Rurals
La Generalitat exerceix les funcions de vigilància, control, protecció,
prevenció integral i col·laboració en la gestió del medi ambient
per mitjà d’aquest cos 144.6
Els seus membres tenen la condició d’agents de l’autoritat i exerceixen
funcions de policia administrativa especial i policia judicial 144.6
costa
Vegeu litoral; platges
creació artística
La Generalitat té competència exclusiva per a fomentar i difondre
la creació i la producció teatrals, musicals, audiovisuals, literàries,
de dansa, de circ i d’arts combinades que es porten a terme
a Catalunya 127.1.d.primer
crèdit
Vegeu entitats de crèdit
crim organitzat
La Policia de la Generalitat - Mossos d’Esquadra hi és competent 164.5.c
cultura
Totes les persones tenen dret a accedir-hi en condicions d’igualtat 22.1
Els poders públics han de vetllar per la convivència cultural i han de
fomentar les relacions interculturals per mitjà de l’impuls i la creació
d’àmbits de coneixement recíproc, diàleg i mediació 42.7
Els poders públics han de garantir el reconeixement de la cultura
del poble gitano com a salvaguarda de la seva realitat històrica 42.7
Els poders públics han d’emprendre les accions necessàries per a facilitar
que totes les persones hi tinguin accés 44.5
Els poders públics han de promoure les condicions per a garantir
el pluralisme cultural en els mitjans de comunicació social 52.1
211
�C
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
La Generalitat té competència exclusiva en aquesta matèria 127.1
La competència exclusiva de la Generalitat en aquesta matèria comprèn
el foment i la difusió de la creació i la producció teatrals, musicals,
audiovisuals, literàries, de dansa, de circ i d’arts combinades
que es porten a terme a Catalunya 127.1.d.primer
La competència exclusiva de la Generalitat en aquesta matèria comprèn
la projecció internacional de la catalana 127.1.d.tercer
Les actuacions que faci l’Estat a Catalunya en matèria d’inversió
en béns i equipaments culturals requereixen l’acord previ
amb la Generalitat 127.3
En el cas d’activitats que l’Estat acompleixi amb relació
a la projecció internacional de la cultura, el Govern de l’Estat
i el de la Generalitat han d’articular fórmules de col·laboració i
cooperació mútues 127.3
La Generalitat ha de fomentar el pluralisme lingüístic i cultural
en els mitjans de comunicació social 146.3
La Generalitat ha de participar en els organismes internacionals
competents en matèries d’interès rellevant per a Catalunya
en aquest àmbit 198
La Generalitat ha de promoure la projecció internacional de
les organitzacions culturals i llur afiliació a les entitats afins
d’àmbit internacional 200
D
dades personals
Totes les persones tenen dret a la confidencialitat de les relatives
a la salut pròpia 23.3
Totes les persones tenen dret a la protecció de les contingudes
en els fitxers que són competència de la Generalitat 31
Totes les persones tenen dret a accedir a les contingudes en els fitxers
que són competència de la Generalitat, i a examinar-les i obtenir-ne
la correcció 31
La Generalitat té competència executiva en matèria de protecció
de dades personals 156
Vegeu també Agència Espanyola de Protecció de Dades
212
�D
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
dansa
La Generalitat té competència exclusiva per a fomentar i difondre
la creació i la producció de dansa 127.1.d.primer
Declaració universal de drets humans
Els poders públics han de promoure el ple exercici de les llibertats
i els drets que reconeix 4.1; 15.1; 37.4
decrets
El president o presidenta de la Generalitat pot nomenar
i separar un conseller primer o consellera primera per decret 69
El de la convocatòria de noves eleccions s’ha de publicar
en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya 75
— legislatius
El Ple del Parlament no pot delegar en una comissió la tramitació
i l’aprovació d’una llei de delegació 62.3
El Parlament pot autoritzar el Govern, amb restriccions, per a dictar
decrets legislatius 63
El president o presidenta de la Generalitat, en nom del rei,
els promulga 67.6.a
El Consell de Garanties Estatutàries pot dictaminar sobre
l’adequació a l’Estatut i a la Constitució dels projectes de decret
legislatiu 76.2.c
El Consell de Garanties Estatutàries pot dictaminar sobre l’adequació
a l’autonomia local dels projectes de decret legislatiu 76.2.d
Vegeu també procediment legislatiu
— llei
El Govern pot dictar disposicions legislatives provisionals sota aquesta
forma en cas d’una necessitat extraordinària i urgent 64.1
No en poden ésser objecte la reforma de l’Estatut, les matèries
que són objecte de lleis de desenvolupament bàsic, la regulació
essencial i el desenvolupament directe dels drets reconeguts
per l’Estatut i per la Carta dels drets i deures dels ciutadans
de Catalunya, i el pressupost de la Generalitat 64.1
Resten derogats els que no siguin validats expressament pel Parlament
en el termini improrrogable dels trenta dies subsegüents
a la promulgació 64.2
213
�D
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
El Parlament els pot tramitar com a projectes de llei pel procediment
d’urgència 64.3
El president o presidenta de la Generalitat, en nom del rei,
els promulga 67.6.a
El Consell de Garanties Estatutàries pot dictaminar sobre llur adequació
a l’Estatut i a la Constitució 76.2.b
El Síndic de Greuges pot sol·licitar dictamen al Consell de Garanties
Estatutàries sobre els que regulen drets reconeguts
per l’Estatut 78.3
Vegeu també procediment legislatiu
defensa
— de l’autonomia local
Vegeu conflictes en defensa de l’autonomia local
— de la competència
Correspon a la Generalitat la competència executiva en aquesta
matèria 154.2
Vegeu també Tribunal Català de Defensa de la Competència
— del patrimoni de la Generalitat
Una llei del Parlament l’ha de regular 215.2
— dels consumidors i usuaris
Els poders públics l’han de garantir 49.1
La Generalitat hi té competència exclusiva 123.a
— dels drets fonamentals i de les llibertats públiques
El Síndic de Greuges l’exerceix 78.1
— jurídica
Vegeu jurisdicció contenciosa administrativa; topònims; Tribunal de Justícia
de la Unió Europea
Defensor del Poble
El Síndic de Greuges i el Defensor del Poble col·laboren en l’exercici
de llurs funcions 78.2
defunció del president o presidenta de la Generalitat
És causa de cessament en el càrrec 67.7; 67.8
214
�D
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
delegació
— de competències
El Parlament en pot sol·licitar a l’Estat (en el marc de l’art. 150 CE) 61.d
La Generalitat pot crear seccions i jutjats per delegació del Govern
de l’Estat 107.2
La Generalitat pot rebre la delegació de la gestió, la recaptació,
la liquidació i la inspecció de tributs estatals no cedits
totalment 203.4; 204.2
Correspon a l’Agència Tributària de Catalunya, per delegació
de l’Estat, la recaptació dels tributs estatals cedits
totalment 204.1
La que es faci a favor dels governs locals ha d’anar acompanyada
de l’assignació dels recursos necessaris 219.3
— de funcions
El president o presidenta de la Generalitat pot delegar temporalment
funcions executives en un dels consellers, si no ha nomenat
un conseller primer o consellera primera 67.9
El president o presidenta de la Generalitat pot delegar funcions
en el conseller primer o consellera primera 69
La del president o presidenta de la Generalitat no l’eximeix
de la seva responsabilitat política davant el Parlament 74.2
La Sindicatura de Comptes exerceix les seves funcions per delegació
del Parlament, amb plena autonomia organitzativa, funcional
i pressupostària 80.2
El Consell de Justícia de Catalunya té, entre altres atribucions,
les que li delegui el Consell General del Poder Judicial 98.1; 98.2.i
L’Agència Tributària de Catalunya pot exercir per delegació
dels municipis les funcions de gestió tributària dels tributs
locals 204.5
Els governs locals poden delegar a la Generalitat la competència
per a gestionar, recaptar i inspeccionar llurs tributs 218.4
— legislativa
Vegeu decrets legislatius
215
�D
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
delegacions
— a la Unió Europea
El Govern de l’Estat pot incorporar representants de la Generalitat
en les delegacions que participin en els processos de revisió
i negociació dels tractats originaris i en els d’adopció de nous
tractats, en les matèries que afectin les competències exclusives
de la Generalitat 185.2
La Generalitat participa en les que tractin afers de la competència
legislativa de la mateixa Generalitat 187.1
La Generalitat en pot establir per a defensar millor els seus
interessos 192
La Generalitat pot sol·licitar al Govern de l’Estat que hi integri
representants de la Generalitat si negocien tractats que afecten
Catalunya d’una manera directa i singular 196.2
— territorials
La Generalitat pot sol·licitar a l’Estat que en creï en el cas de determinats
organismes reguladors 182.4; DF 4
demarcacions
— judicials
El Govern de la Generalitat, almenys cada cinc anys, n’ha de proposar
al Govern de l’Estat la determinació i la revisió 107.1
Una llei del Parlament en fixa la capitalitat 107.3
— notarials i registrals
Llur establiment correspon a la Generalitat, en el marc de la seva
competència executiva en matèria de notaries i de registres públics
de la propietat, mercantils i de béns mobles 147.1.c
— territorials dels òrgans jurisdiccionals
El Consell de Justícia de Catalunya informa sobre les propostes
de revisió, delimitació i modificació d’aquestes
demarcacions 98.2.g
democràcia
És un principi rector de l’actuació dels poders públics 4.3
Els poders públics han de vetllar per la convivència social, cultural
i religiosa i pel respecte a la diversitat de creences i conviccions
216
�ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
D
ètiques i filosòfiques, i han de fomentar les relacions interculturals
per mitjà de l’impuls i la creació d’àmbits de coneixement recíproc,
diàleg i mediació 42.7
Els poders públics han d’impulsar en el sistema d’ensenyament
una formació basada en els valors que fonamenten la convivència
democràtica 44.1
Vegeu també memòria històrica; valors socials
denominacions d’origen
Vegeu mencions de qualitat
desenvolupament
— bàsic de l’Estatut
Les matèries esmentades pels articles 2.3, 6, 37.2, 56.2, 67.5, 68.3, 77.3,
79.3, 81.2 i 94.1 han d’ésser regulades per lleis de desenvolupament
bàsic 62.2
Les lleis de desenvolupament bàsic tenen requisits específics d’aprovació,
modificació i derogació 62.2
El Ple del Parlament no pot delegar en una comissió la tramitació
i l’aprovació de les lleis de desenvolupament bàsic 62.3
Les matèries que han d’ésser regulades per lleis de desenvolupament
bàsic no poden ésser objecte de delegació legislativa,
llevat que es delegui l’establiment d’un text refós,
ni de decret llei 63.1; 64.1
— dels pobles
Vegeu cooperació al desenvolupament
— sostenible
Vegeu sostenibilitat
— tecnològic
Vegeu innovació tecnològica
designació
— de senadors
S’ha d’establir per llei del Parlament; s’ha de fer en una convocatòria
específica i en proporció al nombre de membres dels grups
parlamentaris DA 1
217
�D
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
— del síndic o síndica de greuges
És elegit pel Parlament per majoria de tres cinquenes parts
dels seus membres 79.1
— dels membres del Tribunal Constitucional i del Consell General
del Poder Judicial
La Generalitat hi participa 180
deures
Els ciutadans de Catalunya són titulars dels que reconeixen les normes
a què fa referència l’article 4.1 15.1
Vegeu també Carta de drets dels usuaris i d’obligacions dels prestadors
de serveis públics; Carta dels drets i els deures dels ciutadans
de Catalunya; drets
— dels prestadors de serveis turístics
La Generalitat té competència exclusiva sobre la regulació dels drets
i els deures específics en matèria de turisme 171.d
— en l’àmbit cultural
Totes les persones tenen el de respectar i preservar el patrimoni
cultural 22.2
— en l’àmbit del medi ambient
Totes les persones tenen el deure de fer un ús responsable dels recursos
naturals i del paisatge, i d’evitar-ne el malbaratament 27.1
Totes les persones tenen el deure de col·laborar en la conservació
del patrimoni natural i en les actuacions que tendeixin a eliminar
les diferents formes de contaminació 27.2
— lingüístics
Els ciutadans de Catalunya tenen el deure de conèixer el català
i el castellà, el compliment del qual ha d’ésser facilitat
pels poders públics 6.2
El dret d’opció lingüística obliga les institucions, organitzacions
i administracions públiques, inclosa l’Administració electoral
a Catalunya, i, en general, les entitats privades que en depenen
quan exerceixen funcions públiques 33.1
Els jutges i els magistrats, els fiscals, els notaris, els registradors
de la propietat i mercantils, els encarregats del Registre Civil
218
�D
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
i el personal al servei de l’Administració de justícia i de la Fiscalia
a Catalunya, per a prestar llurs serveis a Catalunya, han d’acreditar
que tenen un nivell de coneixement adequat i suficient
de les llengües oficials 33.3; 102.1; 102.4; 147.1.a ; 147.3
L’Administració de l’Estat situada a Catalunya ha d’acreditar
que el personal al seu servei té un nivell de coneixement adequat
i suficient de les dues llengües oficials 33.4
Els òrgans constitucionals i els òrgans jurisdiccionals d’àmbit
estatal han d’atendre i han de tramitar els escrits presentats
en català 33.5
Les entitats, les empreses i els establiments oberts al públic estan
subjectes al deure de disponibilitat lingüística 34
Els alumnes tenen el deure de conèixer amb suficiència oral i escrita
el català i el castellà en finalitzar l’ensenyament obligatori 35.2
S’han de determinar per llei els deures lingüístics relatius a l’aranès 36.3
Vegeu també idiomes
deute públic
Constitueix un dels recursos de les finances
de la Generalitat 202.3.i
La Generalitat en pot emetre per a finançar despeses
d’inversió 213.1
Els títols emesos per la Generalitat tenen la consideració
de fons públics i gaudeixen dels mateixos beneficis i condicions
que els emesos per l’Estat 213.2
Diada de l’Onze de Setembre
És la festa de Catalunya; juntament amb la bandera i amb l’himne,
és un dels símbols nacionals de Catalunya 8.1; 8.3
diàleg social
Vegeu democràcia; relacions laborals
Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya
S’hi publiquen les lleis de Catalunya i la data d’aquesta publicació
és la que regeix a l’efecte de l’entrada en vigor 65
S’hi publiquen les normes, les disposicions i els actes emanats del
Govern i de l’Administració de la Generalitat i aquesta publicació
és suficient per a l’eficàcia o l’entrada en vigor 68.5
219
�D
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
S’hi publica el decret de dissolució del Parlament 75
S’hi publica el nomenament del president o presidenta del Tribunal
Superior de Justícia de Catalunya 95.5
S’hi publica el nomenament del fiscal o la fiscal superior
de Catalunya 96.2
Els convenis subscrits entre el Govern de la Generalitat i el Govern
de l’Estat s’hi han de publicar en el termini d’un mes a comptar
del dia en què se signen 177.2
Els convenis i els acords subscrits per la Generalitat amb altres
comunitats autònomes s’hi han de publicar en el termini
de quaranta-cinc dies i d’un mes, respectivament, a comptar
del dia en què se signen 178.5
dignitat
El poble català manifesta la seva voluntat d’avançar per una via
de progrés que asseguri una qualitat de vida digna per a tothom
qui viu i treballa a Catalunya preàmbul
Catalunya és una comunitat de persones lliures per a persones lliures
on cadascú pot viure i expressar identitats diverses, amb un decidit
compromís comunitari basat en el respecte per la dignitat
de cadascuna de les persones preàmbul
Les persones grans tenen dret a viure amb dignitat, lliures d’explotació
i de maltractaments, i no poden ésser discriminades a causa
de l’edat 18
Totes les persones tenen dret a rebre un tractament adequat del dolor
i cures pal·liatives integrals i a viure amb dignitat el procés de llur
mort 20.1
Les famílies que es troben en situació de pobresa tenen dret a accedir
a una renda garantida de ciutadania que els asseguri els mínims
d’una vida digna 24.3
Tots els treballadors tenen dret a acomplir les tasques laborals
i professionals en condicions de garantia per a la salut, la seguretat
i la dignitat de les persones 25.3
Les persones que no disposen dels recursos suficients tenen dret
a accedir a un habitatge digne 26
220
�ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
D
Els poders públics han de garantir la protecció de les persones grans
perquè puguin portar una vida digna i independent i participar
en la vida social i cultural 40.6
Els poders públics han de vetllar perquè la lliure decisió de la dona sigui
determinant en tots els casos que en puguin afectar la dignitat,
la integritat i el benestar 41.5
Els poders públics han de vetllar per la dignitat, la seguretat
i la protecció integral de les persones 42.3
Els poders públics han de promoure les polítiques de creació d’unes
condicions dignes al lloc de treball 45.3
Els poders públics han de promoure les condicions per a garantir el dret
que els continguts dels mitjans de comunicació respectin la dignitat
de les persones 52.1
dimissió del president o presidenta de la Generalitat
És causa de cessament en el càrrec 67.7
Diputació Permanent
La presideix el president o presidenta del Parlament i la integra
el nombre de diputats que el Reglament del Parlament
determini 59.4
Vetlla pels poders del Parlament quan aquest no és reunit en els períodes
entre sessions, quan ha finit el mandat parlamentari i quan ha estat
dissolt 59.4
Pot acordar de convocar sessions extraordinàries del Ple 60.1
diputacions provincials
Vegeu províncies
diputats
El Parlament es compon d’un mínim de cent diputats i un màxim
de cent cinquanta, elegits per a un termini de quatre anys
per mitjà de sufragi universal, lliure, igual, directe i secret,
d’acord amb l’Estatut i la legislació electoral 56.1
Són inviolables pels vots i les opinions que emetin en l’exercici
de llur càrrec 57.1
221
�D
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
En les causes contra ells, és competent el Tribunal Superior de Justícia
de Catalunya i, fora del territori de Catalunya, la Sala Penal
del Tribunal Suprem 57.2
No estan sotmesos a mandat imperatiu 57.3
El Reglament del Parlament n’ha de fixar els drets i deures i el nombre
mínim per a formar grup parlamentari 59.2
El nombre de diputats que el Reglament del Parlament determini,
en proporció a la representació de cada grup parlamentari, integra
la Diputació Permanent 59.4
El mandat dels diputats que integren la Diputació Permanent és
prorrogat fins a la constitució del nou Parlament en cas de finiment
de la legislatura o de dissolució del Parlament 59.4
Una quarta part dels diputats o un grup de diputats que representi
la majoria absoluta pot sol·licitar la convocatòria d’una sessió
extraordinària del Ple 60.1
El Parlament designa els senadors de manera proporcional al nombre
de diputats de cada grup parlamentari 61.a
Els correspon la iniciativa legislativa 62
Una cinquena part dels diputats del Parlament pot proposar la reforma
dels títols I i II de l’Estatut 222.1.a
discriminació
Vegeu igualtat
disponibilitat lingüística
Totes les persones tenen dret a ésser ateses oralment i per escrit
en la llengua oficial que elegeixin 34
Les entitats, les empreses i els establiments oberts al públic estan
subjectes al deure de disponibilitat lingüística 34
Vegeu també deures lingüístics; drets lingüístics
dissolució del Parlament
El conseller o consellera que supleix o substitueix el president
o presidenta de la Generalitat no la pot acordar 67.8
El president o presidenta de la Generalitat la pot acordar, excepte
en determinats supòsits 75
El decret de dissolució ha d’establir la convocatòria de noves eleccions 75
Vegeu també eleccions al Parlament
222
�D
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
districtes
— de competència territorial dels notaris
La Generalitat té competència executiva per a determinar-los 147.1.c
— hipotecaris
La Generalitat té competència executiva per a determinar-los 147.1.c
doblatge
Vegeu llicències de doblatge
domini públic
La Generalitat té competències executives sobre el domini públic
hidràulic 117.2
Corresponen a la Generalitat les facultats de policia del domini públic
hidràulic que li atribueixi la legislació estatal pel que fa a les conques
hidrogràfiques internes 117.3.c
La competència exclusiva de la Generalitat sobre les infraestructures
de transport que no siguin d’interès general inclou la gestió
del domini públic necessari per a prestar el servei 140.1.b ; 140.1.d
La competència exclusiva de la Generalitat sobre l’ordenació
del litoral inclou la gestió del domini públic maritimoterrestre,
inclòs l’atorgament de concessions d’obres fixes a la mar,
i la regulació i la gestió del règim econòmic financer 149.3.b ; 149.3.c
La competència exclusiva de la Generalitat en matèria de règim jurídic
i procediment de les administracions públiques catalanes inclou
els mitjans necessaris per a exercir les funcions administratives,
incloent-hi el règim dels béns de domini públic
i patrimonials 159.1.a
La competència exclusiva de la Generalitat en matèria de règim local
inclou el règim dels béns de domini públic, comunals
i patrimonials 160.1.c
donacions
Vegeu impost sobre successions i donacions
dones
Tenen dret al lliure desenvolupament de llur personalitat i capacitat
personal, i a viure amb dignitat, seguretat i autonomia, lliures
d’explotació, maltractaments i tota mena de discriminació 19.1
223
�D
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
Tenen dret a participar en condicions d’igualtat d’oportunitats
amb els homes en tots els àmbits públics i privats 19.2
Els poders públics han de garantir el compliment del principi
d’igualtat d’oportunitats entre dones i homes en l’accés
a l’ocupació, en la formació, en la promoció professional,
en les condicions de treball, inclosa la retribució, i en totes
les altres situacions 41.1
Els poders públics han de garantir que les dones no siguin discriminades
a causa d’embaràs o de maternitat 41.1
Els poders públics han de garantir la transversalitat en la incorporació
de la perspectiva de gènere i de les dones en totes les polítiques
públiques 41.2
Les polítiques públiques han de garantir que s’afrontin totes
les formes de violència contra les dones i els actes sexistes
i discriminatoris 41.3
Les polítiques públiques han de fomentar el reconeixement del paper
de les dones en tots els àmbits 41.3
S’ha de promoure la participació dels grups i les associacions de dones
en l’elaboració i l’avaluació de les polítiques públiques 41.3
Els poders públics han de reconèixer i tenir en compte
el valor econòmic del treball de cura i atenció en l’àmbit domèstic
i familiar 41.4
Els poders públics han de vetllar perquè la lliure decisió de la dona sigui
determinant en tots els casos que en puguin afectar la dignitat,
la integritat i el benestar 41.5
Els poders públics han de garantir la no-discriminació per raó de gènere
en l’àmbit laboral 45.3
La llei electoral ha d’establir els criteris de paritat entre dones i homes
per a l’elaboració de les llistes electorals 56.3
La Generalitat té competència exclusiva en polítiques per a dones
(en el marc de l’art. 149.1.1 CE) 153.a
La Generalitat té competència exclusiva per a establir accions
positives per a aconseguir eradicar la discriminació per raó
de sexe 153.a
La Generalitat té competència exclusiva en la regulació de les mesures
i els instruments per a la sensibilització sobre la violència de gènere i
224
�D
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
per a detectar-la i prevenir-la, i també per a aconseguir
una protecció integral de les dones que la pateixen 153.c
Vegeu també igualtat
dret
— català
Correspon al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya unificar-ne
la interpretació 95.3
Els magistrats, els jutges i els fiscals que ocupin una plaça a Catalunya
n’han d’acreditar un coneixement suficient 102.2; 102.3
És el dret aplicable en matèria de les competències exclusives
de la Generalitat, amb preferència sobre qualsevol altre 110.2
Correspon a la Generalitat dictar les normes processals que derivin
de les particularitats del dret substantiu de Catalunya 130
Els candidats a notaris i registradors n’han d’acreditar el
coneixement 147.1.a ; 147.1.b
La Generalitat té competència exclusiva en matèria de règim
dels recursos sobre la qualificació dels títols o les clàusules concretes
en matèria de dret català que s’hagin d’inscriure en un registre
de la propietat, mercantil o de béns mobles de Catalunya 147.2
Els encarregats del Registre Civil n’han d’acreditar el coneixement 147.3
— civil de Catalunya
Té eficàcia territorial 14.1
Els estrangers que adquireixen la nacionalitat espanyola hi resten
sotmesos mentre mantinguin el veïnatge administratiu a
Catalunya 14.2
És competència exclusiva de la Generalitat
(en el marc de l’art. 149.1.8 CE) 129
La competència exclusiva de la Generalitat sobre el dret civil
de Catalunya inclou la determinació del seu sistema de fonts 129
— de Catalunya
Vegeu dret català
— de la Unió Europea
El Parlament participa en el control dels principis de subsidiarietat
i de proporcionalitat que estableixi el dret de la Unió Europea
amb relació a les propostes legislatives europees 188
225
�D
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
La Generalitat l’aplica i l’executa en l’àmbit de les seves competències, i,
en determinats supòsits, ha d’ésser consultada també sobre mesures
internes derivades de l’execució d’aquest dret 189.1; 189.2
Vegeu també normativa de la Unió Europea; Unió Europea
— propi
Vegeu dret català
dret
— de petició
Totes les persones tenen dret a dirigir peticions a les institucions
i a l’Administració de la Generalitat, i també als ens locals 29.5
El Reglament del Parlament ha de regular la tramitació de les peticions
individuals i col·lectives dirigides al Parlament 59.7
— de queixa
Totes les persones tenen dret a plantejar queixes a les institucions
i a l’Administració de la Generalitat, i també als ens locals 29.5
drets
Totes les persones tenen dret a viure amb dignitat, seguretat i
autonomia, lliures d’explotació, de maltractaments i de tota mena
de discriminació, i al lliure desenvolupament de llur personalitat
i capacitat personal 15.2
Els que l’Estatut reconeix als ciutadans de Catalunya es poden estendre
a altres persones 15.3
Se n’estableixen en l’àmbit civil i social capítol I del títol I
Se n’estableixen en l’àmbit polític i de l’Administració capítol II
del títol I
Se n’estableixen en l’àmbit lingüístic capítol III del títol I
S’estableix el caràcter vinculant dels drets estatutaris i dels reconeguts
per la Carta dels drets i els deures dels ciutadans de Catalunya,
se’n determinen els procediments de desplegament, aplicació
i interpretació i se’n regulen els mecanismes de garantiment i
de tutela capítol IV del títol I
La regulació essencial i el desenvolupament directe dels que reconeix
l’Estatut no poden ésser objecte de delegació legislativa ni de decret
llei 63.1; 64.1
226
�D
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
Els dictàmens del Consell de Garanties Estatutàries tenen caràcter
vinculant amb relació als projectes de llei i les proposicions
de llei que desenvolupin o afectin drets reconeguts
per l’Estatut 76.4
Vegeu també Carta dels drets i els deures dels ciutadans de Catalunya;
Consell de Garanties Estatutàries; igualtat; principis rectors
de les polítiques públiques
— amb relació a les dades personals
Totes les persones tenen dret a la protecció de les dades personals
contingudes en els fitxers que són competència
de la Generalitat, i tenen dret a accedir-hi, examinar-les
i obtenir-ne la correcció 31
— de les dones
Vegeu dones
— de reunió i manifestació
Corresponen a la Generalitat les funcions governatives sobre l’exercici
d’aquests drets 164.3.a
— dels consumidors i usuaris
Tenen dret a la protecció de llur salut i seguretat, a una informació veraç
i entenedora sobre les característiques i els preus dels productes i
dels serveis, a un règim de garanties dels productes adquirits
i dels subministraments contractats i a la protecció de llurs
interessos econòmics davant conductes abusives, negligents
o fraudulentes 28.1
Tenen dret a ésser informats i a participar, directament o per mitjà de
llurs representants, pel que fa a les administracions públiques 28.2
La Generalitat hi té competència exclusiva 123.a
La Generalitat té competència exclusiva sobre la regulació dels drets
i els deures específics en matèria de turisme 171.d
Vegeu també drets en l’àmbit públic
— en l’àmbit cultural
Totes les persones tenen dret a accedir en condicions d’igualtat a la
cultura i al desenvolupament de llurs capacitats creatives individuals
i col·lectives 22.1
227
�D
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
— en l’àmbit de l’educació
Totes les persones tenen dret a una educació de qualitat i a accedir-hi
en condicions d’igualtat. La Generalitat ha d’establir un model
educatiu d’interès públic que garanteixi aquests drets 21.1
Els pares tenen el dret que llurs fills rebin la formació religiosa i moral
que vagi d’acord amb llurs conviccions a les escoles de titularitat
pública, en les quals l’ensenyament és laic 21.2
Totes les persones tenen dret a la formació professional i a la formació
permanent 21.5
Totes les persones tenen dret a disposar d’ajuts públics per a satisfer
els requeriments educatius i per a accedir en igualtat de condicions
als nivells educatius superiors, en funció de llurs recursos econòmics,
aptituds i preferències 21.6
Les persones amb necessitats educatives especials tenen dret
a rebre el suport necessari que els permeti accedir al sistema
educatiu 21.7
Els membres de la comunitat educativa tenen dret a participar
en els assumptes escolars i universitaris 21.8
Totes les persones tenen dret a rebre l’ensenyament en català 35.1
Els alumnes tenen dret a rebre l’ensenyament en català en l’ensenyament
no universitari i dret a conèixer amb suficiència oral i escrita el català
i el castellà en finalitzar l’ensenyament obligatori 35.2
Els alumnes tenen dret a no ésser separats en centres ni en grups classe
diferents per raó de llur llengua habitual 35.3
Els alumnes que s’incorporen tard al sistema escolar tenen dret a rebre
un suport lingüístic especial si la manca de comprensió els dificulta
seguir amb normalitat l’ensenyament 35.4
El professorat i l’alumnat universitaris tenen dret a expressar-se
en la llengua oficial que elegeixin 35.5
— en l’àmbit de la salut
Totes les persones tenen dret a rebre un tractament adequat del dolor
i cures pal·liatives integrals i a viure amb dignitat el procés de llur
mort 20.1
Totes les persones tenen dret a expressar llur voluntat d’una manera
anticipada per tal de deixar constància de les instruccions sobre
les intervencions i els tractaments mèdics que puguin rebre 20.2
228
�D
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
Totes les persones tenen dret a accedir en condicions d’igualtat
i gratuïtat als serveis sanitaris de responsabilitat pública 23.1
Els usuaris tenen dret que siguin respectades llurs preferències
pel que fa a l’elecció de metge o metgessa i de centre sanitari 23.2
Totes les persones tenen dret a ésser informades sobre els serveis a què
poden accedir i sobre els tractaments mèdics i tenen dret que se’ls
sol·liciti el consentiment per a qualsevol intervenció 23.3
Totes les persones tenen dret a accedir a la història clínica pròpia 23.3
Totes les persones tenen dret a la confidencialitat de les dades relatives
a la salut pròpia 23.3
Vegeu també seguretat de les persones; seguretat i higiene en el treball
— en l’àmbit del medi ambient
Totes les persones tenen dret a viure en un medi equilibrat,
sostenible i respectuós amb la salut 27.1
Totes les persones tenen dret a gaudir dels recursos naturals
i del paisatge en condicions d’igualtat 27.1
Totes les persones tenen dret a la protecció davant les diferents formes
de contaminació 27.2
Totes les persones tenen dret a accedir a la informació mediambiental
de què disposen els poders públics 27.3
— en l’àmbit dels serveis socials
Totes les persones tenen dret a rebre prestacions socials i ajuts públics
per a atendre les càrregues familiars 16
Totes les persones tenen dret a accedir en condicions d’igualtat a les
prestacions de la xarxa de serveis socials de responsabilitat pública,
tenen dret a ésser informades sobre aquestes prestacions i tenen dret
que se’ls sol·liciti el consentiment per a qualsevol actuació
que les afecti personalment 24.1
Les persones amb necessitats especials tenen dret a rebre l’atenció
adequada a llur situació 24.2
Les persones o les famílies que es troben en situació de pobresa tenen
dret a accedir a una renda garantida de ciutadania que els asseguri
els mínims d’una vida digna 24.3
Les organitzacions del tercer sector social tenen dret a complir
llurs funcions en els àmbits de la participació i la col·laboració
socials 24.4
229
�D
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
Les persones que no disposen dels recursos suficients tenen dret
a accedir a un habitatge digne 26
Les entitats associatives del tercer sector han d’ésser consultades
en la definició de les polítiques públiques que les afectin 45.7
— en l’àmbit laboral
Els treballadors tenen dret a formar-se i promoure’s professionalment
i a accedir de manera gratuïta als serveis públics d’ocupació 25.1
Les persones excloses del mercat de treball que no disposen de mitjans
de subsistència tenen dret a percebre prestacions i recursos no
contributius de caràcter pal·liatiu 25.2
Els treballadors tenen dret a acomplir les tasques laborals i professionals
en condicions de garantia per a la salut, la seguretat i la dignitat
de les persones 25.3
Els treballadors, o llurs representants, tenen dret a la informació,
la consulta i la participació en les empreses 25.4
Les organitzacions sindicals i empresarials tenen dret a complir llurs
funcions en els àmbits de la concertació social, la participació
i la col·laboració social 25.5
Els poders públics han de promoure les mesures econòmiques
i normatives de suport a les famílies dirigides a garantir
la conciliació de la vida laboral i familiar 40.2
Els poders públics han de facilitar l’accés dels joves al món laboral 40.4
Els poders públics han d’adoptar les mesures necessàries per a garantir
els drets laborals i sindicals dels treballadors 45.3
— en l’àmbit públic
Els ciutadans de Catalunya tenen dret a participar en condicions
d’igualtat en els afers públics 29.1
Els ciutadans de Catalunya tenen dret a elegir llurs representants en els
òrgans polítics representatius i a presentar-s’hi com a candidats 29.2
Els ciutadans de Catalunya tenen dret a promoure i a presentar
iniciatives legislatives al Parlament 29.3
Els ciutadans de Catalunya tenen dret a participar en el procés
d’elaboració de les lleis del Parlament 29.4
Totes les persones tenen dret a dirigir peticions i a plantejar queixes
a les institucions i l’Administració de la Generalitat, i també
als ens locals 29.5
230
�D
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
Els ciutadans de Catalunya tenen dret a promoure la convocatòria
de consultes populars per la Generalitat i els ajuntaments 29.6
Totes les persones tenen dret a accedir en condicions d’igualtat
als serveis públics i als serveis econòmics d’interès general 30.1
Totes les persones tenen dret que els poders públics les tractin
d’una manera imparcial i objectiva, i que l’actuació dels poders
públics sigui proporcionada a les finalitats que la justifiquen 30.2
Les lleis han de determinar els casos en què les administracions
públiques han d’adoptar una carta de drets dels usuaris i
d’obligacions dels prestadors de serveis públics 30.3
La Generalitat té competència exclusiva en l’establiment per mitjà
de llei de procediments de relació entre els ens locals
i la població 151.c
— històrics
Són fonament de l’autogovern de Catalunya 5
— humans
Els poders públics han de promoure el ple exercici dels que reconeixen
l’Estatut, la Constitució, la Unió Europea, la Declaració universal
de drets humans, el Conveni europeu per a la protecció
dels drets humans i els altres tractats i convenis internacionals
subscrits per Espanya, dels quals drets són titulars els ciutadans
de Catalunya 4.1; 15.1; 37.4
— lingüístics
No hi pot haver discriminació per l’ús de qualsevol de les dues llengües
oficials 6.2
Totes les persones tenen dret a la no-discriminació per raons
lingüístiques 32
Els ciutadans tenen el dret d’opció lingüística 33.1
Totes les persones tenen dret a utilitzar la llengua oficial que
elegeixin en les actuacions judicials, notarials i registrals,
i a rebre la documentació oficial emesa a Catalunya en la llengua
sol·licitada 33.2
Els ciutadans tenen dret a relacionar-se per escrit en català amb els
òrgans constitucionals i amb els òrgans jurisdiccionals d’àmbit
estatal 33.5
231
�D
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
Els consumidors i usuaris tenen dret a ésser atesos oralment i per escrit
en la llengua oficial que elegeixin 34
Totes les persones tenen dret a rebre l’ensenyament en català 35.1
Els alumnes tenen dret a rebre l’ensenyament en català en l’ensenyament
no universitari i dret a conèixer amb suficiència oral i escrita el català
i el castellà en finalitzar l’ensenyament obligatori 35.2
Els alumnes tenen dret a no ésser separats en centres ni en grups classe
diferents per raó de llur llengua habitual 35.3
Els alumnes que s’incorporen tard al sistema escolar tenen dret a rebre
un suport lingüístic especial si la manca de comprensió els dificulta
seguir amb normalitat l’ensenyament 35.4
El professorat i l’alumnat universitaris tenen dret a expressar-se
en la llengua oficial que elegeixin 35.5
A l’Aran, totes les persones tenen el dret de conèixer i utilitzar l’aranès
i d’ésser ateses en aranès en llurs relacions amb les administracions
públiques i amb les entitats que en depenen 36.1
Els ciutadans de l’Aran tenen el dret d’utilitzar l’aranès en llurs relacions
amb la Generalitat 36.2
S’han de determinar per llei, amb relació a l’aranès, drets lingüístics
altres que els reconeguts per l’Estatut 36.3
Vegeu també idiomes
— polítics
En gaudeixen els catalans, inclosos els residents a l’estranger i llurs
descendents si han mantingut la ciutadania 7
E
economia
Vegeu també activitat econòmica; Ministeri d’Economia i Hisenda
— productiva
La Generalitat l’ha de protegir 45.5
— social
La Generalitat n’ha d’estimular les iniciatives 45.5
La Generalitat té competència exclusiva sobre el foment i l’ordenació
d’aquest sector 124.4
232
�ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
E
ecosistemes
La Generalitat té competència exclusiva en mesures i instruments
de gestió i protecció dels ecosistemes aquàtics i terrestres en conques
hidrogràfiques internes 117.1.b
La Generalitat té competència executiva sobre l’adopció de mesures
addicionals de protecció i sanejament dels ecosistemes aquàtics
en conques hidrogràfiques compartides 117.3.a
Vegeu també medi ambient
edificis
Vegeu també habitatge; telecomunicacions
— judicials i de la fiscalia
La Generalitat té competència sobre la construcció i la reforma
dels edificis judicials i de la fiscalia 104.a
— públics
La bandera de Catalunya hi ha d’ésser present 8.2
educació
Els poders públics han de promoure i han d’impulsar
la implicació i la participació de la família en l’educació
dels fills 44.3
Els poders públics han de facilitar i promoure l’accés a les activitats
d’educació en el lleure 44.3
Els poders públics han de fomentar l’educació en els valors
de la preservació i de la millora del medi ambient
com a patrimoni comú 46.5
Vegeu també ensenyament
— en el consum
La Generalitat té competència exclusiva sobre aquesta matèria 123.d
— infantil
Els governs locals tenen competències pròpies sobre la planificació,
l’ordenació i la gestió de l’educació infantil 84.2.g
La Generalitat té competència exclusiva en educació infantil 131.2
— viària
Els poders públics l’han d’impulsar per a incrementar la seguretat viària
i fer disminuir els accidents de trànsit 48.2
233
�E
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
efecte hivernacle
La Generalitat té competència compartida sobre l’emissió de gasos
d’efecte hivernacle 144.1.i
Vegeu també medi ambient
eficàcia territorial de les normes
Les normes i les disposicions de la Generalitat i el dret civil de Catalunya
tenen eficàcia territorial, sens perjudici de les excepcions que
es puguin establir 14
Vegeu també dret civil de Catalunya; estrangers
eficiència
La Sindicatura de Comptes fiscalitza el control d’eficiència del sector
públic 80.1
És un dels principis pels quals es regeix l’exercici de la capacitat
normativa de la Generalitat en l’àmbit tributari 203.6
eleccions al Parlament
El president o presidenta de la Generalitat les ha de convocar quinze dies
abans del finiment de la legislatura 56.4
La legislatura fineix per expiració del mandat legal en complir-se
els quatre anys de la data de les eleccions 66
Si, un cop transcorreguts dos mesos des de la primera votació
d’investidura, cap candidat o candidata no és elegit,
el Parlament resta dissolt automàticament i el president
o presidenta de la Generalitat en funcions les convoca
de manera immediata 67.3
El president o presidenta de la Generalitat cessa per renovació
del Parlament com a conseqüència d’unes eleccions 67.7
Han de tenir lloc entre els quaranta i els seixanta dies següents
a la data de publicació del decret de dissolució 75
Vegeu també Administració electoral a Catalunya; participació; règim electoral
del Parlament
electricitat
Vegeu impost sobre l’electricitat
234
�ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
E
Els segadors
És l’himne de Catalunya; juntament amb la bandera i amb la Diada
de l’Onze de Setembre, és un dels símbols nacionals de
Catalunya 8.1; 8.4
Vegeu també símbols nacionals
emancipació dels joves
Vegeu joves
emergències
La competència exclusiva en matèria de protecció civil inclou
la regulació, la planificació i l’execució de mesures relatives
a les emergències 132.1
La Generalitat ha de promoure mecanismes de col·laboració
en els casos d’emergències d’abast superior
a Catalunya 132.2
Vegeu també protecció civil; salvament marítim; seguretat nuclear
emissió de deute
Vegeu deute públic
empreses
Els treballadors, o llurs representants, tenen dret a la informació,
la consulta i la participació en les empreses 25.4
Les obertes al públic estan subjectes al deure de disponibilitat
lingüística 34
Els poders públics han d’impulsar i promoure la participació
dels treballadors en les empreses 45.3
La Generalitat ha d’afavorir el desenvolupament de l’activitat
empresarial 45.5
Vegeu també organitzacions empresarials; relacions laborals
— agràries i alimentàries
La competència exclusiva de la Generalitat en matèria d’agricultura
i ramaderia inclou la innovació de les empreses agràries i
alimentàries 116.1.h
235
�E
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
— col·laboradores amb el sistema de la seguretat social
La competència compartida de la Generalitat en matèria
de seguretat social inclou l’ordenació i l’exercici de les potestats
administratives sobre les empreses que col·laboren amb el sistema
de la seguretat social 165.1.d
— de seguretat privada
La Generalitat executa la legislació de l’Estat en matèria d’autorització
de les empreses de seguretat privada amb domicili social
a Catalunya l’àmbit d’actuació de les quals no ultrapassa
el territori de Catalunya 163.a
— dedicades al joc i les apostes i casinos
La competència exclusiva de la Generalitat en matèria de joc, apostes
i casinos inclou la regulació d’aquestes empreses 141.1.a
La competència exclusiva de la Generalitat en matèria de joc, apostes
i casinos inclou la determinació del règim fiscal de les activitats
d’aquestes empreses 141.1.c
— distribuïdores de cinema
La Generalitat té competència exclusiva pel que fa a les activitats
artístiques i culturals, que inclou el control i la concessió de
llicències de doblatge a les empreses distribuïdores domiciliades
a Catalunya 127.1.a.segon
— petites i mitjanes
La Generalitat les ha de protegir especialment 45.5
— privades
El Síndic de Greuges supervisa l’activitat de les empreses privades que
gestionen serveis públics o acompleixen activitats d’interès general
o universal de manera concertada o indirecta 78.1
Correspon a la Generalitat la competència sobre l’ús de la videovigilància
i el control de so i enregistraments o altres mitjans anàlegs efectuats
en l’àmbit públic per empreses i establiments privats 173
— públiques
Les empreses que depenen de la Generalitat, l’Administració local i les
altres corporacions públiques de Catalunya han d’emprar el català
en llurs actuacions internes i en les comunicacions i les notificacions
dirigides a persones físiques o jurídiques residents a Catalunya 50.5
236
�E
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
La Generalitat designa o participa en els processos per a designar
membres de les empreses públiques de l’Estat amb competències
al territori de Catalunya 182.2; 183.2.f ; DF 4
Les despeses i els ingressos de les empreses que depenen
de la Generalitat són inclosos en el pressupost de la Generalitat 212
La Generalitat en pot constituir per a complir les funcions
que són de la seva competència 216
— turístiques
La Generalitat hi té competència exclusiva pel que fa a la regulació
i la classificació 171.c
endeutament
Vegeu deute públic
energia
La Generalitat té competència compartida en aquesta matèria 133.1
La Generalitat participa en el procediment d’atorgament
d’autoritzacions de les instal·lacions que ultrapassen el territori
de Catalunya o si l’energia és aprofitada fora d’aquest territori 133.2
La Generalitat participa en la regulació i la planificació d’àmbit estatal
del sector de l’energia que afecta el territori de Catalunya 133.3
Vegeu també Comissió Nacional d’Energia
enregistraments
Vegeu vigilància en l’àmbit públic
ens
— estrangers
La competència exclusiva de la Generalitat sobre la promoció
del turisme inclou la subscripció d’acords amb ens estrangers 171.b
— locals
Integren el sistema institucional de la Generalitat, sens perjudici
de llur autonomia 2.3
Totes les persones tenen dret a dirigir-los peticions i a plantejar-los
queixes 29.5
Als òrgans representatius dels ens locals supramunicipals els correspon
la iniciativa legislativa 62.1
237
�E
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
La Sindicatura de Comptes és l’òrgan fiscalitzador extern dels comptes,
de la gestió econòmica i del control d’eficiència dels ens locals 80.1
L’ens local bàsic de l’organització territorial de Catalunya
és el municipi 86.1
La comarca es configura com a ens local amb personalitat jurídica
pròpia 92.1
Els ens locals supramunicipals altres que la comarca es fonamenten
en la voluntat de col·laboració i associació dels municipis
i en el reconeixement de les àrees metropolitanes, i són regulats
per una llei del Parlament 93
Poden convocar, en l’àmbit de llurs competències, enquestes, audiències
públiques, fòrums de participació o altres instruments de consulta
popular 122
La Generalitat té competència exclusiva en la determinació, la creació,
la modificació i la supressió dels ens que configuren l’organització
territorial de Catalunya (en el marc dels art. 140 i 141 CE) 151.a
La Generalitat té competència exclusiva en la creació, la supressió
i l’alteració dels termes tant dels municipis com dels ens locals
d’àmbit territorial inferior (en el marc dels art. 140 i 141 CE) 151.b
La Generalitat té competència exclusiva en la denominació,
la capitalitat i els símbols dels municipis i dels altres ens locals
(en el marc dels art. 140 i 141 CE) 151.b
La Generalitat té competència exclusiva en l’establiment per mitjà
de llei de procediments de relació entre els ens locals i la població
(en el marc dels art. 140 i 141 CE) 151.c
La competència exclusiva de la Generalitat sobre règim local inclou les
tècniques de cooperació i col·laboració entre els ens locals i entre
aquests i la Generalitat, incloent-hi les diverses formes associatives,
mancomunades, convencionals i consorcials 160.1.a
La competència exclusiva de la Generalitat sobre règim local inclou
la determinació de les competències i potestats dels ens locals 160.1.b
La competència exclusiva de la Generalitat sobre règim local inclou
la determinació, el funcionament i el règim d’adopció d’acords
dels òrgans de govern dels que crea 160.1.d
La competència exclusiva de la Generalitat sobre règim local inclou
el règim dels òrgans complementaris de l’organització dels ens
locals 160.1.e
238
�E
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
La Generalitat té competència exclusiva en matèria de règim electoral
dels ens locals que crea 160.3
La Generalitat n’ha d’impulsar i coordinar les accions exteriors 199
Vegeu també comarques; cooperació local; governs locals; municipis; vegueries
— supramunicipals
Vegeu comarques; cooperació local; ens locals; vegueries
ensenyament
El català és la llengua normalment emprada com a vehicular
i d’aprenentatge en l’ensenyament 6.1
A les escoles de titularitat pública l’ensenyament és laic 21.2
Els centres docents privats poden ésser sostinguts amb fons públics
per a garantir el dret a la qualitat de l’ensenyament 21.3
És gratuït en totes les etapes obligatòries i en els altres nivells
que s’estableixin per llei 21.4
Els membres de la comunitat educativa tenen dret a participar
en els assumptes escolars i universitaris 21.8
Els alumnes que s’incorporen tard al sistema escolar tenen dret a rebre
un suport lingüístic especial 35.4
Els poders públics han de garantir la qualitat del sistema
d’ensenyament 44.1
Els poders públics han d’impulsar una formació humana, científica
i tècnica de l’alumnat basada en els valors que fonamenten
la convivència democràtica 44.1
Els poders públics han de promoure el coneixement suficient
d’una tercera llengua en finalitzar l’ensenyament obligatori 44.2
Els poders públics han de promoure i impulsar la implicació i la
participació de la família en l’educació dels fills 44.3
El Govern ha de garantir l’ús del català en l’ensenyament superior
en els àmbits de les activitats docents, no docents i de recerca 50.2
La llengua de signes catalana ha d’ésser objecte d’ensenyament 50.6
Els governs locals hi tenen competències pròpies 84.2.g
Vegeu també drets en l’àmbit de l’educació; drets lingüístics; educació;
ensenyament cooperatiu; ensenyament no universitari; ensenyament
universitari; formació
— cooperatiu
La competència exclusiva de la Generalitat en matèria de cooperatives
inclou l’ensenyament cooperatiu 124.3.b
Vegeu també cooperatives
239
�E
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
— en matèria de turisme
La competència exclusiva de la Generalitat en matèria de turisme inclou
els ensenyaments de turisme que no donin dret a l’obtenció
d’un títol oficial 171.e
— no universitari
Les institucions d’ensenyament superior han de garantir l’ús
del català en els àmbits de les activitats docents, no docents
i de recerca 50.2
La Generalitat té competència exclusiva sobre els ensenyaments
postobligatoris que no condueixen a l’obtenció d’un títol
o certificació amb validesa a tot l’Estat 131.1
La Generalitat té competència exclusiva sobre els ensenyaments
obligatoris i no obligatoris que condueixen a l’obtenció d’un títol amb
validesa a tot l’Estat en allò que regula l’article 131.2 i la competència
compartida en allò que regula l’article 131.3 131.2; 131.3
La Generalitat té competència executiva sobre l’expedició
i l’homologació de títols acadèmics i professionals estatals 131.4
Vegeu també ensenyament
— universitari
Les universitats han de garantir l’ús del català en els àmbits
de les activitats docents, no docents i de recerca 50.2
La Generalitat hi té competència exclusiva, i també hi té competències
compartides 171.1; 172.2
La Generalitat té competència executiva sobre l’expedició dels títols
universitaris oficials 172.3
Vegeu també ensenyament
entitats
— associatives
Per mitjà d’aquestes entitats, els ciutadans de Catalunya tenen dret
a participar en el procés d’elaboració de les lleis
del Parlament 29.4
Les del tercer sector han d’ésser consultades en la definició
de les polítiques públiques que les afectin 45.7
— culturals
Vegeu projecció internacional
240
�E
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
— de crèdit
La Generalitat té competència compartida sobre l’estructura,
l’organització, el funcionament, l’activitat, la disciplina, la inspecció
i la sanció de les que no siguin caixes d’estalvis 126.2; 126.3; 126.4
— de gestió col·lectiva dels drets de propietat intel·lectual
La competència executiva de la Generalitat en matèria de propietat
intel·lectual inclou l’autorització, la revocació i les tasques
complementàries d’inspecció i control de les que actuïn
majoritàriament a Catalunya 155.1.b
— econòmiques i financeres
Vegeu organismes estatals econòmics i socials
— esportives
La competència exclusiva de la Generalitat en matèria d’esport inclou
l’establiment del règim jurídic, la declaració d’utilitat pública,
la regulació i el registre de les que promouen i organitzen la pràctica
de l’esport i de l’activitat física 134.1.d ; 134.1.e ; 134.1.g
La Generalitat participa en entitats i organismes d’àmbit estatal,
europeu i internacional que tenen per objecte el desenvolupament
de l’esport 134.2
Vegeu també projecció internacional
— físiques i jurídiques que actuen en el mercat assegurador
La Generalitat té competència compartida sobre llur estructura,
organització, funcionament, activitat, disciplina, inspecció
i sanció 126.2; 126.3; 126.4
— gestores de plans i fons de pensions
La Generalitat té competència compartida sobre llur estructura,
organització, funcionament, activitat, disciplina, inspecció
i sanció 126.2; 126.3; 126.4
— internacionals per a la joventut
La Generalitat hi pot subscriure acords i hi pot participar, i en tramita
els documents 142.2
— municipals descentralitzades
Les concentracions de població que dins d’un municipi formin nuclis
separats s’hi poden constituir 86.7
241
�E
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
— obertes al públic
Estan subjectes al deure de disponibilitat lingüística 34
— privades
En les relacions amb les que depenen de les institucions, organitzacions
i administracions públiques, totes les persones tenen dret a utilitzar
la llengua oficial que elegeixin 33.1
En les relacions amb les que depenen de les administracions públiques
a l’Aran, totes les persones tenen el dret d’ésser-hi ateses oralment
i per escrit en aranès 36.1
— públiques
En les relacions amb les que depenen de les administracions públiques
a l’Aran, totes les persones tenen el dret d’ésser-hi ateses oralment
i per escrit en aranès 36.1
El Síndic de Greuges supervisa l’activitat de les persones que tenen
un vincle contractual amb les que depenen de l’Administració
de la Generalitat 78.1
— que presten serveis socials
La competència exclusiva de la Generalitat en matèria de serveis socials
n’inclou la regulació i l’ordenació 166.1.b
— religioses
La Generalitat té competència exclusiva sobre les que acompleixen
llur activitat a Catalunya 161.1
La Generalitat col·labora en els òrgans d’àmbit estatal amb funcions
en aquesta matèria 161.3
Vegeu també llibertat religiosa; registre estatal d’entitats religioses
— socials
Vegeu projecció internacional
equipaments
La competència exclusiva de la Generalitat en matèria d’ordenació
del territori i del paisatge inclou les previsions sobre emplaçaments
d’infraestructures i equipaments sobre els quals tingui
competència 149.1.d
La determinació de l’emplaçament d’infraestructures i equipaments
de titularitat estatal requereix l’informe de la Comissió Bilateral
Generalitat - Estat 149.2
242
�ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
E
— comercials
La Generalitat hi té competència exclusiva pel que fa
a la classificació i la planificació territorial, la regulació
dels requisits i del règim d’instal·lació, l’ampliació i el canvi
d’activitat 121.1.d
— culturals
La Generalitat hi té competència exclusiva pel que fa a la promoció,
la planificació, la construcció i la gestió 127.1.a.quart
Les actuacions de l’Estat en matèria d’inversió en els situats a Catalunya
requereixen l’acord previ amb la Generalitat 127.3
— esportius
Els governs locals tenen competències pròpies per a regular-los
i gestionar-los 84.2.k
La Generalitat té competència exclusiva per a planificar-ne la xarxa
i garantir-ne la seguretat i el control sanitaris 134.1.h ; 134.1.k
— municipals
Els governs locals hi tenen competències pròpies pel que fa
a la regulació i la gestió 84.2.d
equitat
— de gènere
És un principi rector de l’actuació dels poders públics 4.3
Vegeu també dones
— financera
És un dels principis pels quals es regeix el finançament
de la Generalitat 201.2
És un dels principis pels quals es regeix l’exercici de la capacitat
normativa de la Generalitat en l’àmbit tributari 203.6
És un dels principis pels quals es regeixen les finances locals 217
erosió
Les polítiques mediambientals s’han de dirigir a la prevenció i el control
de l’erosió i de les activitats que alteren el règim atmosfèric
i climàtic 46.2
Vegeu també medi ambient
243
�E
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
esbarjo
Vegeu lleure
escoles
Vegeu educació; ensenyament
esforç fiscal
Per a determinar els mecanismes d’anivellament i de solidaritat entre
les comunitats autònomes s’ha de valorar llur esforç fiscal 206.3
espai català de relacions laborals
Vegeu relacions laborals
espais
— marítims protegits
La Generalitat té competència exclusiva per a delimitar-los en aigües
interiors 119.2
— naturals
La competència exclusiva de la Generalitat en aquesta matèria inclou
la regulació i la declaració de les figures de protecció, delimitació,
planificació i gestió (en el marc de l’art. 149.1.23 CE) 144.2
La Generalitat ha de promoure els instruments de col·laboració
amb altres comunitats autònomes per a crear, delimitar, regular
i gestionar els espais naturals que ultrapassen el territori
de Catalunya 144.3
La declaració i la delimitació dels que estan dotats amb un règim
de protecció estatal requereix l’informe preceptiu de la Comissió
Bilateral Generalitat - Estat. Si estan situats íntegrament a Catalunya,
llur gestió correspon a la Generalitat 144.4
La competència exclusiva de la Generalitat en matèria d’ordenació
del territori i del paisatge inclou l’establiment i la regulació
de les figures de protecció d’espais naturals 149.1.c
Espanya
Les dones i els homes de Catalunya volen fer possible la construcció
d’una societat democràtica i avançada, de benestar i progrés,
solidària amb el conjunt d’Espanya i incardinada
a Europa preàmbul
244
�E
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
Catalunya vol desenvolupar la seva personalitat política en el marc
d’un Estat que reconeix i respecta la diversitat d’identitats
dels pobles d’Espanya preàmbul
Vegeu també Estat espanyol
espècies
— animals
Vegeu fauna; protecció dels animals; ramaderia
— vegetals
Vegeu agricultura; flora
espectacles
La competència exclusiva de la Generalitat en matèria d’esport inclou
la prevenció i el control de la violència en els espectacles públics
esportius 134.1.j
La competència exclusiva de la Generalitat en aquesta matèria inclou
l’ordenació del sector, el règim d’intervenció administrativa
i el control en espais i locals públics 141.3
esport
Els governs locals hi tenen competències pròpies 84.2.i
La Generalitat té competència exclusiva en aquesta matèria 134.1
La Generalitat participa en entitats i organismes d’àmbit estatal,
europeu i internacional que tenen per objecte desenvolupar-lo 134.2
Vegeu també entitats esportives; espectacles; federacions esportives
estabilitat
— laboral
Els poders públics han d’impulsar polítiques que la fomentin 45.3
— pressupostària
La Generalitat estableix els límits i les condicions per a assolir-ne
els objectius 214
estadística
La Generalitat hi té competència exclusiva, si és del seu interès 135.1
La Generalitat participa i col·labora en l’elaboració d’estadístiques
d’abast supraautonòmic 135.2
Vegeu també informació estadística
245
�E
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
estat del benestar
Per a garantir que les comunitats autònomes puguin assolir,
amb un esforç fiscal similar, uns nivells similars de prestació
de serveis socials essencials, els recursos financers de
la Generalitat es poden ajustar, en el sentit que escaigui,
per mitjà dels mecanismes d’anivellament
i de solidaritat 206.3
Vegeu també benestar social
Estat espanyol
Les relacions de la Generalitat amb l’Estat es regeixen pel principi
general segons el qual la Generalitat és Estat 3.1
Catalunya hi té el seu espai polític i geogràfic de referència i incorpora
els valors, els principis i les obligacions que deriven del fet
de formar-ne part 3.2
Les polítiques de foment del català s’han d’estendre al conjunt
de l’Estat 50.3
Ha de fixar els termes en què la Generalitat participa en la gestió
i la tramitació de les subvencions estatals i comunitàries europees
no territorialitzables 114.5
La Generalitat participa en l’elaboració de les decisions estatals
que afecten l’ordenació general de l’activitat econòmica
(en el marc de l’art. 131.2 CE) 181
Les relacions d’ordre tributari i financer entre l’Estat i la Generalitat
són regulades per la Constitució, per l’Estatut i per la llei orgànica
a què fa referència l’art. 157.3 CE 201.1
La Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals Estat - Generalitat
és l’òrgan bilateral de relació en finançament entre l’Administració
de l’Estat i la Generalitat 210.1; 210.2; 210.3
Vegeu també acció exterior; Administració de l’Estat a Catalunya;
Agència Espanyola de Protecció de Dades; Banc d’Espanya;
col·laboració entre la Generalitat i l’Estat; Constitució espanyola;
Espanya; Ministeri d’Economia i Hisenda; Ministeri Fiscal;
nacionalitat espanyola; paradors de turisme; relacions institucionals;
tractats internacionals
246
�E
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
Estatut d’autonomia de Catalunya
És la norma institucional bàsica de Catalunya 1
Les matèries esmentades pels articles 2.3, 6, 37.2, 56.2, 67.5, 68.3, 77.3,
79.3, 81.2 i 94.1 han d’ésser regulades per lleis de desenvolupament
bàsic 62.2
Les lleis de desenvolupament bàsic tenen requisits específics d’aprovació,
modificació i derogació 62.2
El Ple del Parlament no pot delegar en una comissió la tramitació
i l’aprovació de la reforma de l’Estatut ni de les lleis
de desenvolupament bàsic 62.3
La reforma de l’Estatut no pot ésser objecte de delegació legislativa
ni de decret llei 63.1; 64.1
Les matèries que han d’ésser regulades per lleis de desenvolupament
bàsic no poden ésser objecte de delegació legislativa, llevat que
es delegui l’establiment d’un text refós, ni de decret llei 63.1; 64.1
El Consell de Garanties Estatutàries pot dictaminar sobre l’adequació
a la Constitució dels projectes i les proposicions de reforma
de l’Estatut 76.2.a
Se’n regulen els procediments de reforma títol VII
Resta derogada la Llei orgànica 4/1979, del 18 de desembre, d’Estatut
d’autonomia de Catalunya, salvant les disposicions transitòries
tercera, quarta i sisena, que mantenen, en el que correspon,
llur vigència transitòria DT 2; DD
estatut personal
Pot ésser una excepció al principi d’eficàcia territorial de les normes
i les disposicions de la Generalitat i del dret civil de Catalunya 14.1
Vegeu també personal al servei de l’Administració de la Generalitat; personal
dependent del Parlament
— de la Sindicatura de Comptes
Vegeu Sindicatura de Comptes
— del president o presidenta de la Generalitat
Vegeu president o presidenta de la Generalitat
— del síndic o síndica de greuges
Vegeu Síndic de Greuges
247
�E
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
— dels diputats
Vegeu diputats
— dels membres del Govern
Vegeu consellers de la Generalitat; president o presidenta de la Generalitat
estrangers
Els que adquireixin la nacionalitat espanyola resten sotmesos
al dret civil català mentre mantinguin el veïnatge administratiu
a Catalunya 14.2
Vegeu també ens estrangers; immigració
ètnies
Vegeu igualtat; mediació social; poble gitano
Europa
Les dones i els homes de Catalunya volen fer possible
la construcció d’una societat democràtica i avançada,
de benestar i progrés, solidària amb el conjunt d’Espanya
i incardinada a Europa preàmbul
Vegeu també cooperació transfronterera; Unió Europea
expedients de regulació
Vegeu regulació d’ocupació
explotació
Vegeu drets; igualtat
expropiació forçosa
La Generalitat té competència executiva per a determinar els supòsits,
les causes i les condicions en què les administracions públiques
catalanes la poden exercir; per a establir criteris de valoració
dels béns expropiats, i per a crear un òrgan propi que determini
el preu just i que en fixi el procediment 159.4
La competència executiva de la Generalitat en aquesta matèria
s’ha d’exercir respectant el principi d’autonomia local 159.6
Vegeu també urbanisme
extinció d’incendis
Vegeu incendis
248
�F
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
F
famílies
Totes les persones tenen dret a rebre prestacions socials i ajuts públics
per a atendre les càrregues familiars 16
Les que es troben en situació de pobresa tenen dret a accedir
a una renda garantida de ciutadania que els asseguri els mínims
d’una vida digna 24.3
Els poders públics han de garantir la protecció jurídica, econòmica
i social de les diverses modalitats de família 40.2
Els poders públics han de promoure mesures econòmiques i normatives
dirigides a garantir la conciliació de la vida laboral i familiar
i a tenir descendència, amb una atenció especial a les famílies
nombroses 40.2
Els poders públics han de promoure la igualtat de les diferents unions
estables de parella 40.7
La Generalitat té competència exclusiva en matèria de promoció
de les famílies i de la infància 166.4
Vegeu també educació; menors
farmàcia
Vegeu ordenació farmacèutica; productes farmacèutics
fauna
La competència compartida de la Generalitat en matèria de medi
ambient inclou la regulació de la fauna i les mesures de protecció
de les espècies i el règim sancionador 144.1.c ; 144.1.l
Vegeu també ecosistemes; protecció dels animals
federacions esportives
La competència exclusiva de la Generalitat en matèria d’esport inclou
l’establiment de llur règim jurídic 134.1.d
Vegeu també esport
ferrocarril
Vegeu serveis ferroviaris
249
�F
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
festa de Catalunya
És la Diada de l’Onze de Setembre; juntament amb la bandera
i amb l’himne, és un dels símbols nacionals de Catalunya 8.1; 8.3
finançament
— de la Generalitat
És objecte de regulació títol VI
Es regeix pels principis d’autonomia financera, coordinació, solidaritat
i transparència en les relacions fiscals i financeres entre les
administracions públiques, i també pels principis de suficiència
de recursos, responsabilitat fiscal, equitat i lleialtat institucional
entre les esmentades administracions 201.2
D’acord amb l’article 138.2 CE, no ha de comportar efectes
discriminatoris envers Catalunya respecte a les altres comunitats
autònomes 201.4; DA 4
L’Estat i la Generalitat han d’actualitzar quinquennalment el sistema
de finançament 208.1
L’actualització del sistema de finançament ha d’ésser aprovada
per la Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals
Estat - Generalitat 208.2
La Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals Estat - Generalitat
és l’òrgan bilateral de relació entre l’Administració de l’Estat
i la Generalitat en l’àmbit del finançament 210.1; 210.2; 210.3
La part catalana de la Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals
Estat - Generalitat ret comptes al Parlament 210.4
Resta vigent la disposició transitòria tercera de la Llei orgànica 4/1979,
del 18 de desembre, d’Estatut d’autonomia de Catalunya DT 2
Vegeu també Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals Estat - Generalitat;
competències financeres de la Generalitat; finances de la Generalitat;
mecanismes d’anivellament i solidaritat; sistema tributari
— local
La Generalitat ha de determinar els mecanismes per al finançament
de l’ampliació de competències locals 84.4
La Generalitat té competència en aquesta matèria 218.2
Vegeu també governs locals; suficiència de recursos
250
�ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
F
finances
— de la Generalitat
Són objecte de regulació capítol I del títol VI
La Generalitat disposa de finances autònomes i dels recursos
suficients per a exercir l’autogovern, amb plena autonomia
de despesa, d’acord amb les directrius de les seves institucions
d’autogovern 202.1; 202.2
Se n’estableixen els recursos 202.3
El nivell de recursos financers de què ha de disposar la Generalitat
s’ha de basar en criteris de necessitats de despesa i ha de tenir
en compte la seva capacitat fiscal, entre altres criteris 206.1; 206.6
La Generalitat té competència exclusiva per a ordenar-les
i regular-les 211
La Generalitat pot recórrer a l’endeutament i emetre deute públic
per a finançar despeses d’inversió 213.1
Els títols emesos per la Generalitat tenen la consideració de fons públics
i gaudeixen dels mateixos beneficis i condicions que els emesos
per l’Estat 213.2
Vegeu també finançament de la Generalitat; mecanismes d’anivellament
i solidaritat
— dels governs locals
Són objecte de regulació capítol III del títol VI
Es regeixen pels principis de suficiència de recursos, equitat, autonomia
i responsabilitat fiscal 217
La capacitat dels governs locals per a regular llurs finances inclou
la potestat de fixar la quota o el tipus dels tributs locals,
i també les bonificacions i les exempcions 218.3
El Parlament ha d’aprovar la seva pròpia llei de finances locals 220.1
Les facultats de la Generalitat en aquesta matèria s’han d’exercir
amb respecte a l’autonomia local i escoltat el Consell de Governs
Locals 220.2
Vegeu també finançament local
finiment de la legislatura
Vegeu eleccions al Parlament; legislatura
251
�F
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
fires
La Generalitat té competència exclusiva en fires i certàmens agrícoles,
forestals i ramaders 116.1.i
La competència exclusiva de la Generalitat en matèria de comerç i fires
inclou la regulació de l’activitat firal no internacional 121.1
La Generalitat té competència executiva sobre les fires internacionals
que se celebren a Catalunya 121.2
La Generalitat col·labora amb l’Estat per a establir el calendari de fires
internacionals 121.3
fiscal superior de Catalunya
És el fiscal o la fiscal en cap del Tribunal Superior de Justícia
de Catalunya 96.1
Representa el Ministeri Fiscal a Catalunya 96.1
És designat en els termes que estableix el seu estatut orgànic 96.1
El president o presidenta de la Generalitat ordena que se’n publiqui el
nomenament en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya 96.2
Ha de trametre la memòria anual de la Fiscalia del Tribunal Superior
de Justícia de Catalunya al Govern, al Consell de Justícia de
Catalunya i al Parlament, i ha de presentar-la davant aquest 96.3
Les seves funcions són les que estableix l’estatut orgànic del Ministeri
Fiscal 96.4
Vegeu també Fiscalia
Fiscalia
El fiscal o la fiscal superior de Catalunya ha de trametre la memòria
anual de la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia
de Catalunya al Govern, al Consell de Justícia de Catalunya
i al Parlament, i ha de presentar-la davant aquest 96.3
El personal al seu servei a Catalunya ha d’acreditar un coneixement
adequat i suficient de les dues llengües oficials 102.4
La Generalitat té competència en la construcció i la reforma dels edificis
de la fiscalia i la provisió de béns mobles i materials per a aquestes
dependències 104.a ; 104.b
Vegeu també Administració de justícia; fiscal superior de Catalunya; fiscals;
Ministeri Fiscal
252
�F
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
fiscalitat
Vegeu sistema tributari
— ecològica
És un dels principis que han de respectar les polítiques
mediambientals 46.2
La competència compartida de la Generalitat en matèria de medi
ambient inclou l’establiment i la regulació de mesures
de fiscalitat 144.1.b
Vegeu també medi ambient
fiscals
Han d’acreditar que tenen un nivell de coneixement adequat i suficient
de les llengües oficials 33.3; 102.1
Han d’acreditar un coneixement suficient del dret propi
de Catalunya 102.2
Vegeu també Fiscalia
flora
La competència compartida de la Generalitat en matèria de medi
ambient inclou la regulació de la flora i les mesures de protecció
de les espècies i el règim sancionador 144.1.c ; 144.1.l
Vegeu també ecosistemes
foc
Vegeu incendis
foment
Vegeu activitat de foment; subvencions
fons
— arxivístics
Vegeu Arxiu Reial de Barcelona; arxius
— de pensions
Vegeu entitats gestores de plans i fons de pensions
— estatals
La Generalitat gestiona els fons i els recursos d’origen estatal destinats
al foment de l’activitat econòmica 152.4.c
253
�F
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
La competència exclusiva de la Generalitat en matèria d’ensenyament
universitari inclou la gestió dels fons estatals en aquesta
matèria 172.1.f
La competència exclusiva de la Generalitat en matèria d’ensenyament
universitari inclou la regulació i la gestió dels fons estatals en matèria
de beques i ajuts a la formació 172.1.g
Vegeu també subvencions estatals i europees
— europeus
La Generalitat els gestiona en matèries de la seva competència 190
La Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals Estat - Generalitat
negocia el percentatge de participació de Catalunya en la distribució
territorial dels fons estructurals 210.2.d
Vegeu també subvencions estatals i europees
— propis
La Generalitat pot atorgar subvencions amb càrrec a fons propis
per a l’exercici de l’activitat de foment 114.1
La competència exclusiva de la Generalitat en matèria d’ensenyament
no universitari inclou el règim de foment de l’estudi, de beques
i d’ajuts amb fons propis 131.2.e
— públics
Els centres docents privats hi poden ésser sostinguts 21.3
La competència exclusiva de la Generalitat en matèria
d’ensenyament no universitari inclou els serveis educatius
i les activitats extraescolars complementàries amb relació
als centres docents públics i als centres docents privats sostinguts
amb fons públics 131.2.g
La competència compartida de la Generalitat en matèria d’ensenyament
no universitari inclou el règim de sosteniment amb fons públics
dels ensenyaments del sistema educatiu i dels centres
que els imparteixen 131.3.f
La competència compartida de la Generalitat en matèria d’ensenyament
no universitari inclou l’organització dels centres públics i dels privats
sostinguts amb fons públics 131.3.h
La competència compartida de la Generalitat en matèria d’ensenyament
no universitari inclou la participació de la comunitat educativa
254
�F
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
en el control i la gestió dels centres docents públics i dels privats
sostinguts amb fons públics 131.3.i
Tenen aquesta consideració els títols de deute públic emesos
per la Generalitat i gaudeixen dels mateixos beneficis i condicions
que els que emet l’Estat 213.2
Fons
— de compensació interterritorial
Els ingressos que en procedeixen són part dels recursos de les finances
de la Generalitat 202.3.d
Vegeu també inversió
— de cooperació local
La Generalitat l’ha d’establir per llei 219.1
S’ha de dotar a partir de tots els ingressos tributaris de la Generalitat 219.1
forces de seguretat
Els governs locals tenen competències pròpies en la coordinació
per la Junta de Seguretat de les forces presents al municipi 84.2.e
Vegeu també Junta de Seguretat; Policia de la Generalitat - Mossos d’Esquadra;
policies locals
forest
Els poders públics han de vetllar per la cohesió econòmica i territorial
per mitjà del foment de les activitats agràries, ramaderes
i silvícoles 46.4
La Generalitat té competència exclusiva en fires i certàmens agrícoles,
forestals i ramaders 116.1.i
La Generalitat té competència compartida sobre la regulació
i el règim d’intervenció administrativa i d’usos de la forest,
dels aprofitaments i els serveis forestals i de les vies
pecuàries 116.2.b
formació
Totes les persones tenen dret a la formació professional i a la formació
permanent 21.5
Els poders públics han d’impulsar en el sistema d’ensenyament
una formació humana, científica i tècnica basada en els valors
que fonamenten la convivència democràtica 44.1
255
�F
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
Els poders públics han d’impulsar polítiques de formació
de les persones treballadores 45.3
La garantia de formació i actualització dels coneixements del personal
al servei de l’Administració de la Generalitat s’ha de regular
per llei 71.7
La competència exclusiva de la Generalitat en matèria de cooperatives
inclou la formació cooperativa 124.3.b
La competència executiva de la Generalitat en matèria de treball i
relacions laborals inclou la formació dels demandants d’ocupació
i dels treballadors en actiu 170.1.b
La competència exclusiva de la Generalitat en matèria de turisme inclou
la formació sobre turisme que no doni dret a l’obtenció d’un títol
oficial 171.e
Vegeu també ensenyament; personal al servei de les administracions
públiques; personal de seguretat privada; personal docent;
personal investigador; personal sanitari; treballadors
frau
Les persones tenen dret a la protecció de llurs interessos econòmics
davant conductes abusives, negligents o fraudulentes 28.1
La competència exclusiva de la Generalitat en matèria
d’agricultura i ramaderia inclou la lluita contra els fraus
en l’àmbit de la producció i la comercialització
agroalimentàries 116.1.b
funció
— executiva
L’exerceix el Govern 68.1
La Generalitat l’exerceix, de manera íntegra, en l’àmbit de les seves
competències exclusives 110.1
La Generalitat l’exerceix, en el marc de la legislació bàsica de l’Estat,
en l’àmbit de les seves competències compartides 111
La Generalitat l’exerceix en l’àmbit de les seves competències
executives 112
Inclou la potestat d’organització de l’administració pròpia i totes
les funcions i activitats que l’ordenament atribueix a l’Administració
pública 112
256
�F
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
Correspon a la Generalitat l’aplicació i l’execució de la normativa
de la Unió Europea que afecti l’àmbit de les seves competències 113
— pública
La Generalitat hi té competències exclusives i compartides 136
Vegeu també funcionaris; ocupació pública; personal al servei
de les administracions públiques
funcionaris
Es poden crear per llei del Parlament cossos de funcionaris al servei
de l’Administració de justícia dependents de la funció pública de
la Generalitat 103.3
La competència compartida de la Generalitat en matèria
d’ensenyament no universitari inclou l’adquisició
i la pèrdua de la condició de funcionari o funcionària
docent de l’administració educativa 131.3.j
La Generalitat té competència compartida sobre l’adquisició
i la pèrdua d’aquesta condició 136.b
Els que duen a terme la funció pública inspectora en matèria de treball
i relacions laborals depenen orgànicament i funcionalment
de la Generalitat 170.2
La Generalitat té competència exclusiva sobre l’establiment
de les retribucions addicionals dels funcionaris docents
universitaris 172.1.h
La competència compartida de la Generalitat en matèria d’ensenyament
universitari inclou la regulació del règim del professorat docent
i investigador funcionari 172.2.e
Vegeu també personal al servei de l’Administració de justícia; personal
al servei de l’Administració de la Generalitat; personal al servei
de les administracions públiques; personal docent
fundacions
La Generalitat té competència exclusiva sobre el règim jurídic de les
que compleixen llurs funcions majoritàriament a Catalunya 118.2
Correspon a la Generalitat la fixació dels criteris, la regulació
de les condicions, l’execució i el control dels ajuts públics
que s’hi destinen 118.3
257
�F
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
La competència exclusiva de la Generalitat en matèria de caixes
d’estalvis amb domicili a Catalunya inclou l’exercici de les potestats
administratives amb relació a les fundacions que creïn 120.1.d
Vegeu també seguretat social
G
garanties dels drets estatutaris
Se’n regulen els mecanismes capítol IV del títol I
Vegeu també Carta dels drets i els deures dels ciutadans de Catalunya;
Consell de Garanties Estatutàries; drets
gasos
La Generalitat té competència compartida sobre l’emissió de gasos
d’efecte hivernacle 144.1.i
Generalitat
És el sistema institucional en què s’organitza políticament l’autogovern
de Catalunya 2.1
És integrada pel Parlament, la Presidència de la Generalitat, el Govern
i les altres institucions que estableix el capítol V del títol II 2.2
Els municipis, les vegueries, les comarques i els altres ens locals que
les lleis determinin també integren el seu sistema institucional 2.3
S’organitza territorialment en municipis, vegueries, comarques
i els altres ens locals que les lleis determinin 2.3
Els seus poders emanen del poble de Catalunya i s’exerceixen d’acord
amb l’Estatut i la Constitució 2.4
Les seves relacions amb l’Estat es fonamenten en el principi de la lleialtat
institucional mútua i es regeixen pel principi general segons el qual
la Generalitat és Estat, pel principi d’autonomia, pel de bilateralitat
i pel de multilateralitat 3.1
Ocupa una posició singular amb relació al dret civil, la llengua,
la cultura, la projecció d’aquestes en l’àmbit educatiu, i el sistema
institucional en què s’organitza 5
Ha d’emprendre, juntament amb l’Estat, les accions necessàries
per al reconeixement de l’oficialitat del català a la Unió Europea
i la presència i la utilització del català en els organismes
258
�ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
G
internacionals i en els tractats internacionals de contingut
cultural o lingüístic 6.3
Ha de promoure la comunicació i la cooperació amb les comunitats
i els territoris que comparteixen patrimoni lingüístic amb
Catalunya 6.4
El territori de Catalunya és el que correspon als límits geogràfics
i administratius de la Generalitat 9
Barcelona és la seu permanent de la seva presidència 10
Ha de promoure la comunicació, l’intercanvi cultural i la cooperació
amb les comunitats i els territoris que tenen vincles històrics,
lingüístics i culturals amb Catalunya 12
Ha de fomentar els vincles socials, econòmics i culturals amb les
comunitats catalanes a l’exterior i els ha de prestar l’assistència
necessària 13
Les seves normes i disposicions tenen eficàcia territorial 14
Ha d’establir un model educatiu d’interès públic que garanteixi el dret
a una educació de qualitat 21.1
Ha de promoure la creació d’un espai català de relacions laborals 45.4
Ha d’afavorir el desenvolupament de l’activitat empresarial i l’esperit
emprenedor, ha de fomentar l’acció de les cooperatives i les societats
laborals i ha d’estimular les iniciatives de l’economia social 45.5
Ha de promoure la mediació i l’arbitratge per a la resolució de conflictes
d’interessos entre els diversos agents socials 45.6
Ha de protegir l’autonomia institucional i ha de promoure
la contribució social de les caixes d’estalvis a les estratègies
econòmiques i socials dels diversos territoris de Catalunya 45.8
Ha d’emprar el català en les seves actuacions internes
i en les comunicacions i les notificacions dirigides a persones
residents a Catalunya 50.5
Ha de promoure la cultura de la pau i accions de foment de la pau
al món, ha de promoure accions i polítiques de cooperació al
desenvolupament dels pobles i ha d’establir programes d’ajut
humanitari d’emergència 51
Ha de promoure la formació, la recerca i la innovació
tecnològiques 53.2
259
�G
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
Ha de vetllar pel coneixement i el manteniment de la memòria històrica
de Catalunya i perquè aquesta es converteixi en símbol de la
tolerància, de la dignitat dels valors democràtics, del rebuig dels
totalitarismes i del reconeixement de les persones que han patit
persecució per llurs opcions personals, ideològiques
o de consciència 54
Exerceix totes les funcions i les facultats que la Llei orgànica del poder
judicial reconeix al Govern de l’Estat amb relació a l’Administració
de justícia a Catalunya 109
El Govern de l’Estat en pot incorporar representants a les delegacions
que participin en els processos de revisió i negociació de tractats
de la Unió Europea 185.2
La Generalitat pot participar en la formació de les posicions de l’Estat
davant la Unió Europea 186
Se’n regulen les institucions títol II
Se n’estableixen les competències títol IV
Se’n regulen les relacions amb altres institucions títol V
Se’n regula el finançament títol VI
La Generalitat serà Administració ordinària de l’Estat a Catalunya
en la mesura que li siguin transferides les funcions executives
que hi compleixen els òrgans territorials de l’Administració
de l’Estat DA 6
Vegeu també Administració de la Generalitat; Diari Oficial de la Generalitat
de Catalunya; Govern de la Generalitat
gitanos
Vegeu poble gitano
Govern
— de l’Aran
Vegeu Conselh Generau d’Aran
— de l’Estat
El Parlament li sol·licita l’adopció de projectes de llei 61.c
La Generalitat li proposa la convocatòria d’oposicions i concursos
per a cobrir les places vacants de magistrats, jutges i fiscals 101.1
260
�ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
G
El Govern de la Generalitat, almenys cada cinc anys, amb l’informe
previ del Consell de Justícia de Catalunya, li ha de proposar
la determinació i la revisió de la demarcació i la planta
judicials 107.1
Pot delegar a la Generalitat la creació de seccions i jutjats 107.2
Les funcions i les facultats que amb relació a l’Administració de justícia
a Catalunya li reconeix la Llei orgànica del poder judicial són
exercides per subrogació per la Generalitat 109
Ha d’articular fórmules de col·laboració i cooperació mútues amb
el Govern de la Generalitat en el cas de les activitats que l’Estat
acompleix amb relació a la projecció internacional
de la cultura 127.3
Els convenis que subscriu amb el Govern de la Generalitat s’han
de publicar en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya 177.2
El marc general i permanent de relació amb el Govern de la Generalitat
és la Comissió Bilateral Generalitat - Estat 183.1
Ha d’informar la Generalitat de les iniciatives de revisió dels tractats
de la Unió Europea i dels processos de subscripció i ratificació
subsegüents 185.1
Pot incorporar representants de la Generalitat a les delegacions
que participin en els processos de revisió i negociació de tractats
de la Unió Europea, en les matèries que afectin les competències
exclusives de la Generalitat 185.2
El Govern de la Generalitat i el Parlament de Catalunya han de dirigir
al Govern de l’Estat i a les Corts Generals les observacions que
estimin pertinents sobre les iniciatives presentades davant la Unió
Europea 186.4
El Govern de la Generalitat el pot instar a iniciar accions davant
el Tribunal de Justícia de la Unió Europea en defensa dels legítims
interessos i competències de la Generalitat; la negativa a exercir
les accions sol·licitades ha d’ésser motivada i ha d’ésser comunicada
immediatament a la Generalitat 191.2; 191.3
Ha d’informar prèviament la Generalitat sobre els actes de subscripció
dels tractats que afectin les competències de Catalunya 196.1
261
�G
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
Si no acull la posició del Govern de la Generalitat en el cas que sigui
determinant, ho ha de motivar davant la Comissió Bilateral
Generalitat - Estat DA 2
Vegeu també Comissió Bilateral Generalitat - Estat
— de la Generalitat
Integra la Generalitat, juntament amb el Parlament, la Presidència
de la Generalitat i les altres institucions que estableix el capítol V
del títol II 2.2
Té la seu permanent a la ciutat de Barcelona, sens perjudici que es pugui
reunir en altres llocs de Catalunya 10
Ha d’adoptar mesures per a garantir l’ús del català en les activitats
docents, no docents i de recerca 50.2
Té iniciativa legislativa 62.1
La seva regulació és matèria de desenvolupament bàsic
de l’Estatut 62.2
Pot dictar normes amb rang de llei per delegació del Parlament 63
Pot dictar, en cas de necessitat extraordinària i urgent, disposicions
legislatives provisionals sota la forma de decret llei 64.1
És l’òrgan superior col·legiat que dirigeix l’acció política i
l’Administració de la Generalitat 68.1
Exerceix la funció executiva i la potestat reglamentària 68.1
Es compon del president o presidenta de la Generalitat, el conseller
primer o consellera primera, si escau, i els consellers 68.2
Una llei n’ha de regular l’organització, el funcionament
i les atribucions 68.3
Cessa quan ho fa el president o presidenta de la Generalitat 68.4
Els actes, disposicions generals i normes que n’emanen han d’ésser
publicats en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya 68.5
Es regula l’estatut personal dels membres del Govern 70
La Comissió Jurídica Assessora i el Consell de Treball, Econòmic
i Social de Catalunya en són els òrgans consultius 72
El Parlament li pot requerir informació, i també demanar-li
que comparegui al Ple i a les comissions 73
Se’n regula la responsabilitat política 74
262
�G
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
Ha de proposar al Govern de l’Estat la determinació i la revisió
de la demarcació i la planta judicials 107.1
Ha d’articular fórmules de col·laboració i cooperació mútues amb
el Govern de l’Estat en el cas de les activitats que l’Estat acompleix
amb relació a la projecció internacional de la cultura 127.3
Els convenis que subscriu amb el Govern de l’Estat s’han de publicar
en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya 177.2
El marc general i permanent de relació amb el Govern de l’Estat
és la Comissió Bilateral Generalitat - Estat 183.1
Ha de dirigir al Govern de l’Estat i a les Corts Generals les observacions
pertinents sobre les iniciatives de revisió dels tractats
de la Unió Europea i dels processos de subscripció i ratificació
subsegüents 185.1
Ha de formular observacions amb relació a les iniciatives presentades
per l’Estat davant la Unió Europea 186.4
Pot instar el Govern de l’Estat a iniciar accions davant el Tribunal
de Justícia de la Unió Europea en defensa dels interessos
i les competències de la Generalitat 191.2
La iniciativa de la reforma de l’Estatut correspon al Parlament
i al Govern 222.1.a
Vegeu també Administració de la Generalitat
governs locals
Es regulen els municipis, les vegueries, les comarques i els altres ens
supramunicipals capítol VI del títol II
Es determina l’organització territorial del govern local 83
Es garanteix als municipis un nucli de competències pròpies en diverses
matèries 84; 160.1.b
Vegeu també comarques; Consell de Governs Locals; cooperació local; ens locals;
finances dels governs locals; municipis; vegueries
grups parlamentaris
El Reglament del Parlament en regula els requisits de formació i també
la intervenció en l’exercici de les funcions parlamentàries 59.2
Participen en totes les comissions en proporció a llurs membres 59.3
263
�G
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
El nombre de diputats de la Diputació Permanent el determina
el Reglament en proporció a la representació de cada grup
parlamentari 59.4
Poden proposar, en nombre de tres, o si representen la majoria absoluta,
les sessions extraordinàries del Parlament 60.1
Els senadors que representen la Generalitat són designats en proporció
al nombre de diputats de cada grup parlamentari 61.a ; DA 1
Tenen iniciativa legislativa 62.1
Han de tenir representació en la comissió mixta paritària relativa a la
reforma dels títols de l’Estatut no inclosos en l’article 222 223.1.e
Poden sol·licitar dictamen al Consell de Garanties Estatutàries sobre
la compatibilitat amb l’Estatut de les lleis del Parlament o de les
normes amb rang de llei dictades pel Govern abans de l’entrada
en vigor d’aquest DT 1.2
H
habitatge
Les persones que no disposen dels recursos suficients tenen dret
a accedir a un habitatge digne; els poders públics han d’establir
per llei un sistema de mesures que garanteixi aquest dret 26
Els poders públics han de promoure polítiques públiques que
afavoreixin l’emancipació dels joves facilitant-los-hi l’accés 40.4
Els poders públics hi han de facilitar l’accés per mitjà de la promoció
d’habitatge públic i d’habitatge protegit 47
Els governs locals hi tenen competències pròpies 84.2.b
La Generalitat hi té competència exclusiva 137.1
La competència exclusiva de la Generalitat en matèria d’urbanisme
inclou la política de sòl i habitatge 149.5.d
heliports
Vegeu infraestructures de transport
hidrocarburs
Vegeu impost sobre hidrocarburs; impost sobre les vendes al detall
de determinats hidrocarburs; sistema tributari
264
�I
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
higiene en el treball
Vegeu seguretat i higiene en el treball
himne
El de Catalunya és Els segadors; juntament amb la bandera
i la Diada de l’Onze de Setembre, és un dels símbols nacionals
de Catalunya 8.1; 8.4
homofòbia
Vegeu orientació sexual
homosexualitat
Vegeu orientació sexual
horaris comercials
La competència exclusiva de la Generalitat en matèria de comerç
i fires n’inclou la regulació 121.1.c
Vegeu també comerç
I
idiomes
Vegeu castellà; català; deures lingüístics; drets lingüístics; llengua; occità
igualtat
Es proclama com a valor superior de la vida col·lectiva preàmbul
La tradició cívica i associativa de Catalunya ha subratllat sempre
la importància de la igualtat de drets i, especialment, de la igualtat
entre dones i homes preàmbul
Els poders públics han de promoure les condicions perquè,
tant la dels individus com la dels grups, sigui real i efectiva 4.2
És un principi rector de l’actuació dels poders públics 4.3
Els poders públics han de promoure la igualtat de totes les persones
amb independència de l’origen, la nacionalitat, el sexe, la raça,
la religió, la condició social o l’orientació sexual 40.8
Els poders públics han de promoure l’eradicació del racisme,
de l’antisemitisme, de la xenofòbia, de l’homofòbia i de qualsevol
altra expressió que atempti contra la igualtat i la dignitat
de les persones 40.8
265
�I
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
És un dels valors socials que els poders públics han d’impulsar
en la formació de l’alumnat 44.1
Les mesures necessàries per a promoure el progrés econòmic i el progrés
social de Catalunya i dels seus ciutadans s’han de basar, entre altres
principis, en el de la igualtat d’oportunitats 45.1
Vegeu també dones; drets; immigració; joventut; persones amb discapacitats;
persones grans; unions estables de parella
immigració
Els alumnes que s’incorporen tard al sistema escolar tenen dret a rebre
un suport lingüístic especial 35.4
Els poders públics han d’establir un règim d’acolliment dels immigrants
i han de promoure polítiques que en garanteixin els drets i els
deures, la igualtat d’oportunitats, la plena acomodació social
i econòmica i la participació en els afers públics 42.6
Els governs locals tenen competències pròpies per al foment
de les polítiques d’acolliment dels immigrants 84.2.m
La Generalitat té competència exclusiva en matèria de primer acolliment
dels immigrants, que inclou les actuacions sociosanitàries
i d’orientació 138.1.a
Correspon a la Generalitat desenvolupar la política d’integració dels
immigrants i establir i regular mesures per a llur integració social
i econòmica i per a llur participació social 138.1.b ; 138.1.c
Correspon a la Generalitat establir per llei un marc de referència
per a l’acolliment i la integració dels immigrants 138.1.d
La Generalitat té competència executiva en matèria d’autorització
de treball als estrangers, en coordinació amb la que correspon
a l’Estat en matèria d’entrada i residència d’estrangers 138.2
La Generalitat participa en les decisions de l’Estat en aquesta
matèria en la determinació del contingent de treballadors
estrangers 138.3
El percentatge de població immigrant és una variable bàsica per a
determinar el nivell de recursos financers de què ha de disposar
la Generalitat 206.6
Vegeu també retorn de catalans emigrats
266
�I
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
impacte
— ambiental
Les polítiques mediambientals s’han de dirigir a articular mesures
que el corregeixin 46.2
Vegeu també medi ambient
— financer
S’ha de valorar el que puguin tenir les disposicions generals de l’Estat
sobre la Generalitat o les de la Generalitat sobre l’Estat 209
impost
Vegeu també sistema tributari
— sobre determinats mitjans de transport
És un tribut estatal cedit totalment DA 7.a
— sobre el patrimoni
És un tribut estatal cedit totalment DA 7.a
— sobre el valor afegit
És un tribut estatal cedit parcialment DA 7.b
El primer projecte de llei de cessió d’impostos que s’aprovi a partir
de l’entrada en vigor de l’Estatut ha de contenir la cessió del 50%
del rendiment d’aquest impost DA 10
L’atribució d’aquest impost es determina en funció del consum
en el territori de Catalunya DA 10
L’Administració General de l’Estat ha de cedir competències normatives
sobre aquest impost en determinades operacions DA 11
— sobre el vi i begudes fermentades
És un tribut estatal cedit parcialment DA 7.b
El primer projecte de llei de cessió d’impostos que s’aprovi a partir
de l’entrada en vigor de l’Estatut ha de contenir la cessió
del 58% del rendiment d’aquest impost DA 9
— sobre els productes intermedis
És un tribut estatal cedit parcialment DA 7.b
El primer projecte de llei de cessió d’impostos que s’aprovi a partir
de l’entrada en vigor de l’Estatut ha de contenir la cessió
del 58% del rendiment d’aquest impost DA 9
267
�I
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
— sobre hidrocarburs
És un tribut estatal cedit parcialment DA 7.b
El primer projecte de llei de cessió d’impostos que s’aprovi a partir
de l’entrada en vigor de l’Estatut ha de contenir la cessió del 58%
del rendiment d’aquest impost DA 9
— sobre l’alcohol i begudes derivades
És un tribut estatal cedit parcialment DA 7.b
El primer projecte de llei de cessió d’impostos que s’aprovi a partir
de l’entrada en vigor de l’Estatut ha de contenir la cessió del 58%
del rendiment d’aquest impost DA 9
— sobre l’electricitat
És un tribut estatal cedit totalment DA 7.a
— sobre la cervesa
És un tribut estatal cedit parcialment DA 7.b
El primer projecte de llei de cessió d’impostos que s’aprovi a partir
de l’entrada en vigor de l’Estatut ha de contenir la cessió del 58%
del rendiment d’aquest impost DA 9
— sobre la renda de les persones físiques
És un tribut estatal cedit parcialment DA 7.b
El primer projecte de llei de cessió d’impostos que s’aprovi a partir
de l’entrada en vigor de l’Estatut ha de contenir la cessió del 50%
del rendiment d’aquest impost DA 8
Es considera com a produït a Catalunya el rendiment cedit
que correspongui als subjectes passius que hi resideixen DA 8
S’ha de proposar d’augmentar les competències normatives
de la Generalitat sobre aquest impost DA 8
— sobre les labors del tabac
És un tribut estatal cedit parcialment DA 7.b
El primer projecte de llei de cessió d’impostos que s’aprovi a partir
de l’entrada en vigor d’aquest Estatut ha de contenir la cessió
del 58% del rendiment d’aquest impost DA 9
— sobre les vendes al detall de determinats hidrocarburs
És un tribut estatal cedit totalment DA 7.a
— sobre successions i donacions
És un tribut estatal cedit totalment DA 7.a
268
�I
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
— sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats
És un tribut estatal cedit totalment DA 7.a
impostos
Vegeu sistema tributari
incendis
Els governs locals tenen competències pròpies en prevenció
d’incendis 84.2.f
La competència exclusiva de la Generalitat en matèria de protecció civil
inclou la direcció i la coordinació dels serveis de prevenció i extinció
d’incendis 132.1
Vegeu també protecció civil
indicacions geogràfiques i de qualitat
Vegeu mencions de qualitat
indults
La Generalitat pot emetre informes en el procediment
per a atorgar-ne 168.2
indústria
La Generalitat hi té competència exclusiva, llevat de la planificació,
en què té la competència compartida 139.1; 139.2
La Generalitat té competència executiva en la defensa jurídica
i processal dels topònims de Catalunya aplicats al sector
de la indústria 155.2.b
— cinematogràfica
Vegeu cinema
— editorial
Vegeu llibres
infància
Vegeu infants
infants
Els poders públics n’han de garantir la protecció, especialment
contra tota forma d’explotació, d’abandonament, de maltractament
o crueltat i de la pobresa i els seus efectes 40.3
269
�I
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
En totes les actuacions portades a terme pels poders públics
o per institucions privades l’interès superior de l’infant ha d’ésser
prioritari 40.3
La Generalitat té competència exclusiva en matèria de promoció
de les famílies i de la infància, que inclou les mesures de protecció
social i llur execució 166.4
Vegeu també menors
informació
Els poders públics han de promoure les condicions per a garantir
el dret a la informació 52.1
L’Administració de la Generalitat ha de fer pública la informació
necessària perquè els ciutadans en puguin avaluar la gestió 71.4
El Parlament pot requerir al Govern i als seus membres la que consideri
necessària per a l’exercici de les seves funcions 73.2
Vegeu també consumidors i usuaris; mitjans de comunicació social;
rendició de comptes; tecnologies de la informació i de la comunicació
— climàtica
Vegeu informació meteorològica i climàtica
— electoral
Les campanyes institucionals que s’organitzin en ocasió dels processos
electorals han de promoure la participació ciutadana 43.3
Els poders públics han de procurar que els electors rebin dels mitjans
de comunicació una informació veraç, objectiva, neutral
i respectuosa del pluralisme polític sobre les candidatures
que concorren en els processos electorals 43.3
Vegeu també mitjans de comunicació social
— en l’àmbit de la salut
Totes les persones tenen dret a ésser informades sobre els serveis
sanitaris a què poden accedir i sobre les intervencions
i els tractaments mèdics 23.3
— en l’àmbit dels serveis socials
Totes les persones tenen dret a ésser informades sobre les prestacions
de la xarxa de serveis socials de responsabilitat pública 24.1
270
�I
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
— estadística
L’Administració de la Generalitat i l’Administració de l’Estat
se n’han de facilitar mútuament 209.2
— mediambiental
Totes les persones tenen dret a accedir a la que tenen els poders públics,
amb els límits que es poden imposar per motius d’ordre públic
justificats 27.3
Els poders públics han de facilitar als ciutadans la informació
mediambiental 46.5
— meteorològica i climàtica
En correspon a la Generalitat el subministrament, incloent-hi
el pronòstic, el control i el seguiment de les situacions
meteorològiques de risc 144.5
Vegeu també meteorologia
— policíaca
La Generalitat participa en el bescanvi d’informació en l’àmbit
internacional, en les relacions de col·laboració i auxili amb
les autoritats policíaques d’altres països i en els grups de treball
amb les policies d’altres països 164.4
infraestructures
La competència exclusiva de la Generalitat en matèria d’ordenació
del territori i del paisatge inclou les previsions sobre emplaçaments
d’infraestructures i equipaments sobre els quals tingui
competència 149.1.d
La determinació de l’emplaçament d’infraestructures i equipaments
de titularitat estatal requereix l’informe de la Comissió Bilateral
Generalitat - Estat 149.2
La inversió de l’Estat a Catalunya en infraestructures s’ha d’equiparar
a la participació relativa del producte interior brut de Catalunya
amb relació al producte interior brut de l’Estat per un període
de set anys, i es pot emprar per a alliberar peatges o per a construir
autovies alternatives DA 3
— de telecomunicacions
Vegeu telecomunicacions
271
�I
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
— de transport
La Generalitat té competència exclusiva sobre els ports, els aeroports,
els heliports i les altres infraestructures que no tinguin la qualificació
d’interès general 140.1
La Generalitat participa en els organismes d’abast supraautonòmic
que exerceixen funcions sobre les de titularitat estatal 140.2
La qualificació d’interès general d’un port, un aeroport o una altra
infraestructura requereix l’informe previ de la Generalitat 140.3
La Generalitat pot participar en la gestió d’un port, un aeroport
o una altra infraestructura d’interès general, i pot també assumir
aquesta gestió 140.3
La Generalitat participa en la planificació i la programació dels ports
i els aeroports d’interès general 140.4
La Generalitat té competència sobre la connectivitat dels elements
que integren la xarxa viària 140.5.c
Les inversions de l’Estat a Catalunya es poden emprar per a alliberar
peatges o per a construir autovies alternatives DA 3
Vegeu també transport
ingressos de la Generalitat
Vegeu finances de la Generalitat
inhabilitació del president o presidenta de la Generalitat
En poden ésser causa una incapacitat permanent, física o mental,
i una condemna penal ferma 67.7; 67.8
Vegeu també president o presidenta de la Generalitat
iniciativa
— de la reforma de l’Estatut
Correspon al Parlament, a proposta d’una cinquena part
dels seus diputats, i al Govern de la Generalitat 222.1
Vegeu també Estatut d’autonomia de Catalunya
— legislativa
Els ciutadans de Catalunya tenen dret a promoure i a presentar
iniciatives legislatives al Parlament 29.3
Correspon als diputats, als grups parlamentaris i al Govern,
i també als ciutadans, mitjançant la iniciativa legislativa popular,
272
�I
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
i als òrgans representatius dels ens supramunicipals de caràcter
territorial 62.1
L’Ajuntament de Barcelona té iniciativa per a proposar la modificació
del règim especial del municipi de Barcelona 89
innovació tecnològica
La Generalitat ha de promoure la formació, la recerca i la innovació
tecnològiques 53.2
Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en la recerca,
el desenvolupament, la transferència tecnològica i la innovació
de les explotacions i les empreses agràries i alimentàries
(en el marc de l’art. 149.1.13 i 16 CE) 116.1.h
La Generalitat té competència exclusiva sobre la innovació tecnològica
aplicable als habitatges 137.1.g
Els criteris de col·laboració entre l’Estat i la Generalitat en aquesta
matèria s’han de fixar d’acord amb el que estableix el títol V 158.3
S’han d’establir els sistemes de participació de la Generalitat en la fixació
de les polítiques que afectin aquesta matèria en l’àmbit de la Unió
Europea i en altres institucions internacionals 158.3
Vegeu també recerca científica
inspecció
El Consell de Justícia de Catalunya té atribucions respecte a la de jutjats
i tribunals 98.2.d
La Generalitat té competència compartida en la de les caixes d’estalvis
amb domicili a Catalunya 120.3
La Generalitat col·labora en la que exerceixen el Ministeri d’Economia
i Hisenda i el Banc d’Espanya sobre les caixes d’estalvis amb domicili
a Catalunya 120.4
La competència executiva de la Generalitat sobre les fires internacionals
que se celebren a Catalunya inclou l’activitat inspectora 121.2
La Generalitat té competència compartida en la de les cooperatives
de crèdit i de les entitats gestores de plans i fons de pensions
i de les entitats físiques i jurídiques que actuen en el mercat
assegurador 126.2
La Generalitat té competència exclusiva sobre la de les sales d’exhibició
cinematogràfica 127.1.a.segon
273
�I
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
La Generalitat té competència exclusiva sobre la del patrimoni
arquitectònic, arqueològic, científic, tècnic, històric, artístic,
etnològic i cultural 127.1.b.segon
La competència exclusiva de la Generalitat en matèria d’ensenyament
no universitari inclou la inspecció del sistema educatiu 131.2.d
La Generalitat té competència compartida sobre la de les instal·lacions
que produeixen, emmagatzemen, transporten i distribueixen
energia 133.1.a ; 133.1.b
La Generalitat té competència exclusiva sobre la de l’habitatge 137.1.a
La Generalitat té competència exclusiva sobre la de la construcció
d’habitatges 137.1.e
La Generalitat té competència executiva en la de les infraestructures
comunes de telecomunicacions 140.7.b
La Generalitat té competència compartida sobre la dels mercats
de valors 145.c
La Generalitat té competència exclusiva sobre la d’urbanisme 149.5.e
La Generalitat té competència executiva en la de les activitats
econòmiques que alterin o puguin alterar la lliure competència
del mercat en un àmbit que no ultrapassi el territori de
Catalunya 154.2.b
La Generalitat assumeix tasques complementàries d’inspecció
de les entitats de gestió col·lectiva dels drets de propietat intel·lectual
que actuïn majoritàriament a Catalunya 155.1.b
La Generalitat té competència exclusiva en la de tots els àmbits
materials de competència de la Generalitat (en el marc de l’art.
149.1.18 CE) 159.1.b
La Generalitat té competència exclusiva sobre la de centres, serveis
i establiments sanitaris 162.1
La Generalitat té competència executiva sobre la de les activitats
de seguretat privada que s’acompleixen a Catalunya 163.b
L’alta inspecció de les institucions, les entitats i les fundacions
en matèria de sanitat i seguretat social és reservada
a l’Estat 165.2
La Generalitat té competència executiva sobre la de les institucions
penitenciàries 168.1.b
274
�I
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
La Generalitat té competència exclusiva sobre la dels serveis
i les activitats de transport terrestre de viatgers i mercaderies
per carretera, ferrocarril i cable que transcorrin íntegrament
per Catalunya 169.1.a
La Generalitat l’exerceix sobre els tributs propis i sobre els tributs
estatals cedits totalment, i també, si en rep la delegació,
sobre els altres tributs estatals 203.4; 204.1; 204.2
L’Administració tributària de l’Estat l’exerceix sobre els tributs estatals
no cedits totalment, sens perjudici de la possibilitat de delegació
o de col·laboració 203.4; 204.2; 204.3
institucions
Vegeu Aran; Generalitat; relacions institucionals; sistema institucional
de la Generalitat; tractats internacionals
instruments de col·laboració entre la Generalitat i l’Estat
Vegeu col·laboració entre la Generalitat i l’Estat
intermediació laboral
La competència executiva de la Generalitat en aquesta matèria inclou
la regulació, l’autorització i el control de les agències
de col·locació 170.1.d
intrusisme
La competència exclusiva de la Generalitat sobre l’exercici
de les professions titulades inclou la regulació de les garanties
administratives per a evitar-lo 125.4.b
inversió
La de l’Estat en béns i equipaments culturals de Catalunya requereix
l’acord previ amb la Generalitat 127.3
La Generalitat disposa de plena autonomia de despesa 202.2
La Generalitat pot recórrer a l’endeutament i emetre deute públic
per a finançar les despeses d’inversió 213.1
La de l’Estat a Catalunya en infraestructures s’ha d’equiparar a la
participació relativa del producte interior brut de Catalunya amb
relació al producte interior brut de l’Estat per un període de set anys,
i es pot emprar per a alliberar peatges o per a construir autovies
alternatives DA 3
275
�I
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
L’Estat ha de publicar la liquidació provincial dels diversos programes
de despesa pública a Catalunya DA 15
Vegeu també finançament de la Generalitat
investigació
Vegeu comissions parlamentàries d’investigació
— científica
Vegeu recerca científica
— policíaca
La Generalitat té facultats d’execució de la legislació estatal sobre
la coordinació dels serveis de seguretat i investigació privades
amb la Policia de la Generalitat i les policies locals 163.d
La investigació criminal és una de les funcions de la Policia
de la Generalitat - Mossos d’Esquadra 164.5.c
inviolabilitat
El Parlament és inviolable 55.3
Els membres del Parlament són inviolables pels vots i les opinions
que emeten en l’exercici de llur càrrec 57.1
El síndic o síndica de greuges és inviolable per les opinions expressades
en l’exercici de les seves funcions 79.2
IRPF
Vegeu impost sobre la renda de les persones físiques
IVA
Vegeu impost sobre el valor afegit
J
jocs i apostes
La Generalitat hi té competència exclusiva si l’activitat s’acompleix
exclusivament a Catalunya 141.1
L’autorització de noves modalitats d’àmbit estatal o la modificació
de les existents requereix la deliberació a la Comissió Bilateral
Generalitat- Estat i l’informe previ determinant
de la Generalitat 141.2
276
�J
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
El que disposa l’article 141.2 no és aplicable a la modificació
de les modalitats atribuïdes, per a finalitats socials,
a les organitzacions d’àmbit estatal de caràcter social
i sense finalitat de lucre DA 14
Vegeu també tribut sobre jocs d’atzar
joventut
Els poders públics han de promoure polítiques públiques
que afavoreixin l’emancipació dels joves, facilitant-los l’accés
al món laboral i a l’habitatge 40.4
Els poders públics han de promoure polítiques públiques perquè els
joves puguin participar en igualtat de drets i deures en la vida social
i cultural 40.4
La Generalitat hi té competència exclusiva 142.1
Correspon a la Generalitat la relació amb les entitats internacionals
en aquesta matèria, en col·laboració, si escau, amb l’Estat,
i la tramitació dels documents que atorguin 142.2
Vegeu també igualtat
joves
Vegeu joventut
Junta de Seguretat
Els governs locals tenen competències pròpies en la coordinació per
mitjà d’aquesta dels diversos cossos i forces de seguretat 84.2.e
La Generalitat participa, per mitjà d’aquesta, en la coordinació de
les polítiques de seguretat i de l’activitat dels cossos policíacs
de l’Estat i de Catalunya i en les relacions de col·laboració i auxili
amb les policies d’altres països 164.4
jurisdicció contenciosa administrativa
Correspon a la Generalitat la impugnació davant aquesta dels actes
i els acords adoptats pels municipis 86.5
justícia
Es proclama com a valor superior de la vida col·lectiva preàmbul
Catalunya, des de la seva tradició humanista, aferma el seu compromís
amb tots els pobles per a construir un ordre mundial pacífic
i just preàmbul
277
�J
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
És un principi rector de l’actuació dels poders públics 4.3
Vegeu també poder judicial; Tribunal de Justícia de la Unió Europea
— de pau
La Generalitat hi té competència i es fa càrrec de les indemnitzacions
dels jutges i de la creació i la provisió de les secretaries i dels altres
mitjans necessaris (en els termes de la LOPJ) 108.1
El nomenament dels jutges correspon al Consell de Justícia
de Catalunya 108.1
— de proximitat
La Generalitat pot instar que s’estableixi en determinades poblacions
un sistema de justícia de proximitat per a resoldre conflictes
menors 108.2
— gratuïta
La Generalitat té competència per a ordenar els serveis de justícia
gratuïta i d’orientació jurídica gratuïta 106.1
jutges
Els que ocupin una plaça a Catalunya han d’acreditar que tenen
un nivell de coneixement adequat i suficient de les llengües
oficials 33.3; 102.1
La Generalitat proposa al Govern de l’Estat, al Consell General del
Poder Judicial o al Consell de Justícia de Catalunya la convocatòria
d’oposicions i concursos per a proveir-ne les places vacants 101.1
El Consell de Justícia de Catalunya convoca els concursos
per a proveir-ne les places vacants (en els termes de la LOPJ) 101.2
Els que ocupin una plaça a Catalunya han d’acreditar un coneixement
suficient del dret propi de Catalunya 102.2
Vegeu també magistrats
— de pau
Vegeu justícia de pau
jutjats
La Generalitat en pot crear per delegació del Govern de l’Estat
(en els termes de la LOPJ) 107.2
Vegeu també jutges
278
�L
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
L
legislació
Vegeu també procediment legislatiu
— de seguretat social
La Generalitat té competència compartida per a desplegar-la
i executar-la 165.1.a
— penal
La Generalitat participa en l’elaboració i la reforma d’aquesta legislació
quan incideix en les competències de menors 166.3.b
— penitenciària
En correspon a la Generalitat l’execució 168.1
— processal
La Generalitat participa en l’elaboració i la reforma d’aquesta legislació
quan incideix en les competències de menors 166.3.b
legislatura
El president o presidenta de la Generalitat ha de convocar eleccions
quinze dies abans que fineixi 56.4
Fineix per expiració del mandat legal en complir-se els quatre anys
de la data de les eleccions, per manca d’elecció del president
o presidenta de la Generalitat o per dissolució anticipada 66
Vegeu també Parlament de Catalunya
literatura
La Generalitat té competència exclusiva per a fomentar i difondre
la creació i la producció literàries portades a terme
a Catalunya 127.1.d.primer
Vegeu també llibres
litoral
Els poders públics han de vetllar per la cohesió econòmica
i territorial per mitjà de la protecció del paisatge i la defensa
del litoral 46.4
La Generalitat té competència exclusiva en l’ordenació
del litoral 149.3
279
�L
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
La Generalitat té competència exclusiva, dins l’ordenació del litoral,
per a establir i regular plans territorials d’ordenació i ús del litoral
i de les platges 149.3.a
La Generalitat té competència exclusiva sobre la gestió dels títols
d’ocupació i ús del domini públic maritimoterrestre, inclòs
l’atorgament de concessions d’obres fixes a la mar,
i sobre la regulació i la gestió del règim econòmic
financer 149.3.b ; 149.3.c
La Generalitat té competència exclusiva en matèria d’execució d’obres
i actuacions al litoral que no siguin d’interès general 149.3.d
Corresponen a la Generalitat l’execució i la gestió de les obres
d’interès general situades al litoral 149.4
Vegeu també abocaments; mar
llacs
Els governs locals tenen competències pròpies sobre la regulació,
la gestió i la vigilància de les activitats i els usos que s’hi porten
a terme 84.2.n
llavors
La Generalitat hi té competència exclusiva 116.1.e
Llei orgànica
— 4/1979, del 18 de desembre, d’Estatut d’autonomia de Catalunya
Vegeu Estatut d’autonomia de Catalunya
— del poder judicial
Determina els termes en què el Tribunal Superior de Justícia de
Catalunya és competent per a conèixer de recursos i de procediments
i per a tutelar drets 95.1
Determina l’abast i el contingut dels recursos que tenen
com a última instància el Tribunal Superior de Justícia
de Catalunya 95.2
Determina en quins termes participa el Consell de Justícia
de Catalunya en la proposta de nomenament del president
o presidenta del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya 95.5
280
�ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
L
Determina en quins termes participa el Consell de Justícia de Catalunya
en la proposta de nomenament dels presidents de sala del Tribunal
Superior de Justícia de Catalunya 95.6
Determina, juntament amb altres normes, les atribucions del Consell
de Justícia de Catalunya 98.1; 98.2
Determina quins membres del Consell de Justícia de Catalunya
han d’ésser nomenats pel Parlament 99.1
Determina els termes en què el Consell de Justícia de Catalunya
pot convocar els concursos per a proveir places vacants de jutges
i magistrats 101.2
Determina el marc en què es poden crear cossos de funcionaris
al servei de l’Administració de justícia dependents de la funció
pública de la Generalitat 103.3
La Generalitat s’hi ha d’atenir en l’exercici de les seves competències
sobre les oficines judicials i els òrgans i els serveis de suport
als òrgans jurisdiccionals 105
Estableix en quins termes la Generalitat pot crear seccions
i jutjats 107.2
Estableix en quins termes correspon a la Generalitat
la competència sobre els jutjats de pau i en quins termes
correspon al Consell de Justícia de Catalunya el nomenament
dels jutges de pau 108.1
D’acord amb aquesta, la Generalitat pot instar que s’estableixi
un sistema de justícia de proximitat 108.2
La Generalitat exerceix totes les funcions i les facultats que aquesta llei
reconeix al Govern de l’Estat amb relació a l’Administració
de justícia a Catalunya 109
lleialtat institucional
Les relacions de la Generalitat amb l’Estat es fonamenten en aquest
principi 3.1
S’ha de valorar d’acord amb aquest principi l’impacte financer
de les disposicions generals de l’Estat sobre la Generalitat
o les de la Generalitat sobre l’Estat 209
281
�L
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
lleis
Vegeu també Estatut d’autonomia de Catalunya; Llei orgànica del poder
judicial; procediment legislatiu
— de Catalunya
Es poden determinar per llei ens locals altres que els municipis,
les vegueries i les comarques 2.3
Les lleis de normalització lingüística estableixen l’oficialitat
de l’aranès 6.5
La llei que regula el funcionament del Govern ha de regular
la possibilitat que es reuneixi fora de Barcelona 10
La llei relativa a les comunitats catalanes a l’exterior ha d’establir
els termes en què la Generalitat els ha de prestar assistència
i hi ha de fomentar els vincles 13
Es pot establir per llei l’extensió dels drets estatutaris a persones altres
que els ciutadans de Catalunya 15.3
Es pot establir per llei la gratuïtat de l’ensenyament en etapes
no obligatòries 21.4
S’ha d’establir per llei un sistema de mesures per a garantir el dret
d’accés a un habitatge digne 26
S’han de regular per llei les condicions d’exercici i els efectes
dels drets de petició i de queixa, i també les obligacions
de la Generalitat i dels ens locals com a institucions
receptores 29.5
S’han de regular per llei les condicions d’exercici i les garanties
del dret d’accedir en condicions d’igualtat als serveis públics
i als serveis econòmics d’interès general i del dret a una bona
Administració 30.3
S’han de determinar per llei els casos en què cal adoptar una carta
de drets dels usuaris dels serveis públics i d’obligacions dels
prestadors 30.3
S’han de determinar per llei, amb relació a l’aranès, drets i deures
lingüístics altres que els estatutaris 36.3
S’ha d’aprovar per llei la Carta dels drets i els deures dels ciutadans
de Catalunya 37.2
S’ha de fer per llei la regulació essencial i el desenvolupament directe
dels drets estatutaris 37.3
282
�ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
L
S’han de regular per llei les diferents unions estables de parella
i les altres formes de convivència 40.7
El règim electoral de Catalunya s’ha de regular per llei 56.1; 56.2;
56.3; DT 2
S’han de regular per llei les sancions per l’incompliment
de l’obligació de comparèixer davant una comissió
d’investigació del Parlament 59.6
El Parlament pot elaborar proposicions de llei per a presentar-les
a la Mesa del Congrés dels Diputats 61.b
El Parlament pot sol·licitar al Govern de l’Estat l’adopció de projectes
de llei 61.c
S’ha de regular per llei la iniciativa legislativa popular que correspon
als ciutadans 62.1
S’ha de regular per llei la iniciativa legislativa que correspon
als òrgans representatius dels ens supramunicipals de caràcter
territorial 62.1
Les matèries esmentades pels articles 2.3, 6, 37.2, 56.2, 67.5, 68.3, 77.3,
79.3, 81.2 i 94.1 han d’ésser regulades per lleis de desenvolupament
bàsic 62.2
Les lleis de delegació legislativa al Govern no poden tenir per objecte
ni la reforma de l’Estatut, ni les lleis de desenvolupament bàsic,
llevat que siguin per a autoritzar l’establiment d’un text refós,
ni la regulació essencial i el desenvolupament directe dels drets
estatutaris, ni el pressupost de la Generalitat 63.1
La delegació legislativa al Govern ha d’ésser expressa i s’ha de fer
per llei 63.2
Les lleis de delegació legislativa que autoritzin el Govern a formular un
nou text articulat han de fixar les bases del text, i les que l’autoritzin
a refondre textos legals han de determinar l’abast i els criteris
de la refosa 63.3
Les lleis de delegació poden establir un règim de control especial
per als decrets legislatius 63.4
Es pot regular per llei la limitació de mandats del president o presidenta
de la Generalitat 67.2
S’ha de regular per llei l’estatut personal del president o presidenta
de la Generalitat 67.5
283
�L
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
S’ha de determinar per llei el conseller o consellera que ha de suplir
i substituir el president o presidenta de la Generalitat en els casos
d’absència, malaltia, cessament per causa d’incapacitat
i defunció 67.8
S’han de regular per llei l’organització, el funcionament i les atribucions
del Govern 68.3
S’han d’establir per llei les funcions pròpies del conseller primer
o consellera primera 69
S’ha de regular per llei l’organització de l’Administració
de la Generalitat 71.6
S’han de determinar per llei les modalitats de descentralització
funcional i les diverses formes de personificació de l’Administració
de la Generalitat 71.6.a
S’han de determinar per llei les formes d’organització i gestió
dels serveis públics de l’Administració de la Generalitat,
i també la participació del sector privat en l’execució
de les polítiques públiques i en la prestació dels serveis
públics 71.6.b ; 76.1.c
S’ha de determinar per llei l’actuació de l’Administració
de la Generalitat en règim de dret privat 71.6.c
S’ha de regular per llei l’estatut jurídic del personal al servei
de l’Administració de la Generalitat 71.7
S’han de regular per llei la composició i les funcions de la Comissió
Jurídica Assessora 72.1
S’han de regular per llei la composició i les funcions del Consell
de Treball, Econòmic i Social de Catalunya 72.2
S’han de regular per llei la composició i el funcionament del Consell
de Garanties Estatutàries, l’estatut dels seus membres i els
procediments relatius a l’exercici de les seves funcions,
i se n’ha de garantir l’autonomia orgànica, funcional
i pressupostària 77.3; 77.4
Es poden ampliar per llei les funcions dictaminadores del Consell
de Garanties Estatutàries 77.3
S’han de regular per llei els mecanismes destinats a garantir l’obligació
de les administracions públiques i d’altres entitats i persones de
284
�ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
L
cooperar amb el Síndic de Greuges, i les sancions per l’incompliment
d’aquesta obligació 78.5
S’han de regular per llei l’organització i les atribucions del Síndic
de Greuges i l’estatut personal, les incompatibilitats i les causes
de cessament de la persona que n’ocupa el càrrec 79.2; 79.3
S’han de regular per llei l’organització i el funcionament
de la Sindicatura de Comptes i l’estatut personal,
les incompatibilitats i les causes de cessament dels síndics
de comptes 80.2; 81.2
S’han d’establir per llei els àmbits d’actuació del Consell de
l’Audiovisual de Catalunya i els criteris d’elecció dels seus
membres 82
S’han de regular per llei la creació, la modificació i la supressió
de les comarques, i se n’ha d’establir el règim jurídic 83; 92.2
S’han de regular per llei la composició, l’organització i les funcions
del Consell de Governs Locals 85
S’han d’establir per llei els requisits per a l’aplicació del règim de consell
obert en els municipis 86.2
S’han de garantir per llei la descentralització i la capacitat suficients
a les entitats municipals descentralitzades 86.7
Les lleis no poden limitar el dret de cooperació entre els municipis si no
és per a garantir l’autonomia dels altres ens que tenen reconeguda
aquesta capacitat 87.2
Les lleis que afecten el règim jurídic, orgànic, funcional, competencial
i financer dels municipis han de tenir en compte les característiques
que els diferencien 88
S’ha d’establir per llei el règim especial del municipi de Barcelona 89
S’han de regular per llei la creació, la modificació i la supressió de les
vegueries, i se n’ha de desplegar el règim jurídic 91.4
S’han de regular per llei la creació, la modificació i la supressió dels ens
locals supramunicipals altres que la comarca, i se n’ha d’establir
el règim jurídic 93
S’ha d’establir per llei el règim especial de l’Aran 94.1; 94.3; 94.4
S’han d’establir per llei els recursos financers suficients per al Conselh
Generau d’Aran 94.5
285
�L
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
S’ha de determinar per llei quins recursos extraordinaris de revisió
correspon de resoldre al Tribunal Superior de Justícia de
Catalunya 95.4
Es poden establir per llei noves atribucions del Consell de Justícia
de Catalunya 98.1
S’han de determinar per llei la forma i l’abast en què els magistrats,
els jutges i els fiscals han d’acreditar que coneixen el català i el dret
propi de Catalunya 102.1; 102.2
Es poden crear per llei cossos de funcionaris al servei
de l’Administració de justícia dependents de la funció pública
de la Generalitat 103.3
S’ha de fixar per llei la capitalitat de les demarcacions judicials 107.3
S’ha de desplegar i concretar per llei la legislació bàsica de l’Estat
en les matèries en què la Generalitat té competències compartides
amb l’Estat 111
S’ha d’establir per llei un marc de referència per a l’acolliment
i la integració dels immigrants 138.1.d
Es poden establir per llei procediments de relació entre els ens locals
i la població 151.c
S’ha d’establir per llei el règim jurídic dels convenis signats
per la Generalitat 177.1
Es poden establir per llei tributs propis de la Generalitat 203.5
S’ha de crear per llei, en el termini d’un any a partir de l’entrada
en vigor de l’Estatut, l’Agència Tributària de Catalunya 204.4; DF 2
Els pressupostos de la Generalitat i dels organismes, les institucions
i les empreses que en depenen s’aproven anualment per llei 212
S’han de regular per llei l’administració, la defensa i la conservació
del patrimoni de la Generalitat 215.2
Les lleis poden autoritzar la Generalitat a constituir empreses
públiques 216
La competència de la Generalitat en matèria de finançament local pot
incloure la capacitat legislativa per a establir i regular els tributs
propis dels governs locals 218.2
S’ha de regular per llei un fons de cooperació local 219.1
286
�L
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
La llei de finances locals ha de desplegar els principis i les disposicions
de l’Estatut en aquesta matèria i ha de determinar els criteris de
distribució entre els governs locals dels ingressos consistents
en participacions en tributs i en subvencions incondicionades
estatals 219.2; 220
S’ha de regular per llei la designació dels senadors que representen
la Generalitat DA 1.1; DA 1.2
Les lleis vigents en el moment de l’entrada en vigor de l’Estatut
que siguin incompatibles amb els drets reconeguts pel títol I
s’hi han d’adaptar en el termini de dos anys DT 1.1
El Consell de Garanties Estatutàries pot dictaminar sobre la
compatibilitat amb l’Estatut de les lleis aprovades abans de l’entrada
en vigor d’aquest DT 1.2
— de l’Estat
El Parlament pot elaborar proposicions de llei per a presentar-les
a la Mesa del Congrés dels Diputats 61.b
El Parlament pot sol·licitar al Govern de l’Estat l’adopció de projectes
de llei 61.c
S’han de determinar per llei orgànica els termes en què el Tribunal
Superior de Justícia de Catalunya és competent per a conèixer
dels recursos i dels procediments en els diversos ordres
jurisdiccionals i per a tutelar els drets estatutaris 95.1
El projecte de llei de determinació i revisió de la demarcació i la planta
judicials que el Govern de l’Estat trameti a les Corts Generals
ha d’anar acompanyat de la proposta preceptiva del Govern
de la Generalitat 107.1
Es poden fixar per llei, com a principis o mínim comú normatiu, les
bases en què s’ha d’emmarcar l’exercici per la Generalitat de la
potestat legislativa, la potestat reglamentària i la funció executiva
en les matèries en què té competències compartides
amb l’Estat 111
La Generalitat ha de respectar la legislació bàsica de l’Estat i la reserva
de llei orgànica en l’exercici de la competència exclusiva sobre
el règim jurídic de les associacions 118.1
287
�L
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
La Generalitat ha de respectar la legislació bàsica de l’Estat en l’exercici
de la competència compartida sobre l’activitat financera de les caixes
d’estalvis amb domicili a Catalunya 120.2
La Generalitat les ha de respectar en l’exercici de la competència
executiva en matèria de salvament marítim 132.3
Es pot establir per llei que la Generalitat participi en la gestió
d’infraestructures de transport d’interès general, o que
l’assumeixi 140.3
S’han de determinar per llei els termes en què la Generalitat participa
en la planificació i la programació de ports i aeroports d’interès
general 140.4
S’han de determinar per llei els termes en què la Generalitat participa
en la gestió de la xarxa viària de titularitat estatal 140.5
S’han de determinar per llei els termes en què la Generalitat participa
en la planificació i la programació de les infraestructures de la xarxa
ferroviària de titularitat estatal 140.6
S’han de determinar per llei els termes en què correspon a la
Generalitat la competència executiva en matèria de comunicacions
electròniques 140.7
La Generalitat ha de respectar la legislació bàsica de l’Estat
en la regulació del règim jurídic de la propietat del sòl 149.5.b
S’han de determinar per llei els termes en què la Generalitat
ha de participar en la gestió del registre estatal d’entitats
religioses 161.2.a
S’han d’establir per llei els termes en què la Policia de la Generalitat Mossos d’Esquadra exerceix les funcions en l’àmbit de la policia
judicial i de la investigació criminal 164.5.c
La Generalitat les ha de respectar en la participació en els òrgans
d’administració de Paradors de Turisme d’Espanya 171.c
S’ha de regular per llei la participació de la Generalitat en les
institucions, els organismes i els procediments de presa de decisions
de l’Estat que afectin les seves competències 174.3
Es poden establir per llei els termes en què la Generalitat ha de
participar en els processos de designació de membres del Tribunal
Constitucional i del Consell General del Poder Judicial 180
288
�ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
L
La Comissió Bilateral Generalitat - Estat delibera, fa propostes i, si escau,
adopta acords amb relació als projectes de llei que incideixen
en la distribució de competències entre l’Estat
i la Generalitat 183.2.a
Les relacions d’ordre tributari i financer entre l’Estat i la Generalitat s’han
de regular per llei orgànica (art. 157.3 CE), que s’ha d’interpretar
harmònicament amb les normes de l’Estatut 201.1; DA 12
La Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals Estat - Generalitat ha de
proposar mesures de cooperació per a garantir l’equilibri del sistema
de finançament quan pugui ésser alterat per decisions legislatives
estatals o de la Unió Europea 210.3
La reforma de l’Estatut s’ha de fer per llei orgànica 222.1.b ; 223.1.b ;
223.1.d ; 223.1.i
El Govern de l’Estat ha de tramitar com a projecte de llei els acords
a què arribi amb el Govern de la Generalitat per a la modificació
de la relació de tributs estatals cedits DA 7
El Govern de l’Estat ha de tramitar com a projecte de llei l’acord de la
Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals Estat - Generalitat que
determini l’abast i les condicions de la cessió de tributs estatals DA 7
El primer projecte de llei de cessió d’impostos que s’aprovi a partir
de l’entrada en vigor de l’Estatut ha de contenir de percentatge
de cessió determinat respecte a diversos impostos DA 8; DA 9; DA 10
Vegeu també Llei orgànica del poder judicial
llengua
Totes les persones tenen dret a no ésser discriminades per raons
lingüístiques 32
Els alumnes que s’incorporen més tard de l’edat corresponent al sistema
escolar de Catalunya gaudeixen del dret a rebre un suport lingüístic
especial 35.4
Els poders públics han de promoure el coneixement suficient
d’una tercera llengua en finalitzar l’ensenyament obligatori 44.2
— de signes catalana
Els poders públics n’han de garantir l’ús 50.6
Ha d’ésser objecte d’ensenyament, protecció i respecte 50.6
289
�L
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
— oficial
Ho és el català, que és la llengua pròpia de Catalunya, i també ho és
el castellà, que és la llengua oficial de l’Estat espanyol 6.1; 6.2
Totes les persones tenen el dret d’utilitzar les dues llengües oficials
i els ciutadans de Catalunya tenen el dret i el deure
de conèixer-les 6.2
Els poders públics han d’establir les mesures necessàries per a facilitar
l’exercici del dret d’utilitzar les dues llengües oficials i el compliment
del deure de conèixer-les 6.2
No hi pot haver discriminació per l’ús de qualsevol de les dues llengües
oficials 6.2
Els actes jurídics fets en qualsevol de les dues llengües oficials tenen,
pel que fa a la llengua, validesa i eficàcia plenes 32
Totes les persones, en les relacions amb l’Administració de justícia,
el Ministeri Fiscal, el notariat i els registres públics, tenen dret
a utilitzar la que elegeixin 33.2
Totes les persones, en les relacions amb l’Administració de justícia,
el Ministeri Fiscal, el notariat i els registres públics, tenen dret
a rebre tota la documentació oficial emesa a Catalunya en la llengua
sol·licitada 33.2
Cap persona, en les relacions amb l’Administració de justícia,
el Ministeri Fiscal, el notariat i els registres públics, no pot patir
indefensió ni dilacions indegudes a causa de la llengua emprada,
i no es pot exigir a ningú cap mena de traducció 33.2
Els jutges i els magistrats, els fiscals, els notaris, els registradors
de la propietat i mercantils, els encarregats del Registre Civil
i el personal al servei de l’Administració de justícia han d’acreditar
el coneixement adequat i suficient de les llengües oficials 33.3
L’Administració de l’Estat situada a Catalunya ha d’acreditar
que el personal al seu servei té un nivell de coneixement adequat
i suficient de les dues llengües oficials 33.4
Totes les persones tenen dret a ésser ateses oralment i per escrit
en la que elegeixin en llur condició d’usuàries o consumidores
de béns, productes i serveis 34
290
�L
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
Les entitats, les empreses i els establiments oberts al públic estan
subjectes al deure de disponibilitat lingüística 34
El professorat i l’alumnat dels centres universitaris tenen dret
a expressar-se, oralment i per escrit, en la que elegeixin 35.5
Les proves dels concursos i les oposicions de magistrats, jutges i fiscals,
si tenen lloc a Catalunya, es poden fer en qualsevol de les dues
llengües oficials, a elecció del candidat o candidata 101.3
El personal al servei de l’Administració de justícia i de la Fiscalia
a Catalunya ha d’acreditar un coneixement adequat i suficient
de les dues llengües oficials 102.4
Vegeu també aranès; castellà; català
— pròpia
La de Catalunya és el català 6.1
El català, com a llengua pròpia de Catalunya, és la llengua d’ús normal
i preferent de les administracions públiques i dels mitjans de
comunicació públics de Catalunya, i és també la llengua normalment
emprada com a vehicular i d’aprenentatge en l’ensenyament 6.1
La de l’Aran és l’occità, amb la denominació d’aranès 6.5
El coneixement suficient de la llengua i del dret propis de Catalunya
ha d’ésser valorat d’una manera específica i singular per a obtenir
una plaça en els concursos de trasllat de magistrats, jutges
i fiscals 102.3
La Generalitat té competència exclusiva per a determinar-ne l’abast,
els usos i els efectes jurídics de l’oficialitat 143.1
La Generalitat té competència exclusiva en la normalització lingüística
del català 143.1
La Generalitat i el Conselh Generau d’Aran tenen competència
sobre la normalització lingüística de l’occità 143.2
Vegeu també aranès; català
lleure
Els poders públics han de facilitar i promoure l’accés a les activitats
d’educació en el lleure 44.3
Els governs locals hi tenen competències pròpies 84.2.k
La Generalitat hi té competència exclusiva 134.3
291
�L
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
La Generalitat participa en entitats i organismes d’àmbit estatal,
europeu i internacional que tenen per objecte desenvolupar-lo 134.4
Vegeu també activitats marítimes; activitats recreatives
llibertat
La llibertat col·lectiva de Catalunya troba en les institucions
de la Generalitat el nexe amb una història d’afirmació i respecte
dels drets fonamentals i de les llibertats públiques de la persona
i dels pobles preàmbul
El poble català el proclama com un dels valors superiors de la seva vida
col·lectiva preàmbul
Els poders públics han de promoure el ple exercici de les que reconeixen
aquest Estatut, la Constitució, la Unió Europea, la Declaració
universal de drets humans, el Conveni europeu per a la protecció
dels drets humans i altres tractats i convenis internacionals subscrits
per Espanya 4.1; 15.1; 37.4
Els poders públics han de promoure les condicions perquè tant
la dels individus com la dels grups siguin reals i efectives 4.2
Els poders públics l’han de promoure 4.3
És un dels valors socials que els poders públics han d’impulsar
en la formació de l’alumnat 44.1
Vegeu també memòria històrica; Síndic de Greuges
— d’ensenyament
La Generalitat ha de respectar el dret a la llibertat d’ensenyament
en l’exercici de la competència compartida en matèria
d’ensenyament no universitari 131.3
— religiosa
Els poders públics han de vetllar per la convivència religiosa i
pel respecte a la diversitat de creences i conviccions ètiques
i filosòfiques, i han de fomentar les relacions interculturals 42.7
La Generalitat hi té competència executiva 161.2
La competència executiva de la Generalitat en aquesta matèria inclou
la participació en la gestió del registre estatal; l’establiment
d’acords i convenis de cooperació amb les esglésies, les confessions
292
�L
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
i les comunitats religioses que hi estiguin inscrites, i la promoció,
el desenvolupament i l’execució dels acords i dels convenis signats
entre l’Estat i les dites esglésies, confessions i comunitats 161.2
Vegeu també entitats religioses; igualtat; pluralisme en els mitjans
de comunicació
llibres
La Generalitat té competència exclusiva per a establir les mesures
relatives a la producció i la distribució de llibres, i per a gestionar-ne
el dipòsit legal i atorgar-ne els codis d’identificació 127.1.a
Vegeu també béns documentals, bibliogràfics i culturals; biblioteques;
patrimoni documental i bibliogràfic
— de comptadoria d’hipoteques
Vegeu notaris arxivers de protocols de districte
llicències de doblatge
La Generalitat té competència exclusiva sobre el control
i la concessió d’aquestes a les empreses distribuïdores domiciliades
a Catalunya 127.1.a.segon
Vegeu també cinema; cultura
lliure competència
La Generalitat, respecte a les activitats econòmiques que s’exerceixen
principalment a Catalunya, té competència exclusiva en matèria
de promoció de la competència en els mercats 154.1
La Generalitat, respecte a les activitats econòmiques que alterin
o puguin alterar la lliure competència del mercat en un àmbit
que no ultrapassi el territori de Catalunya, té competència executiva
en matèria de defensa de la competència 154.2
llotges de contractació
La Generalitat hi té competència compartida 119.4
Vegeu també pesca
LOPJ
Vegeu Llei orgànica del poder judicial
293
�M
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
M
magistrats
Per a prestar llurs serveis a Catalunya han d’acreditar que tenen un
nivell de coneixement adequat i suficient de les llengües oficials 33.3
Els nomenaments i els cessaments dels que s’incorporen a la carrera
judicial temporalment en òrgans jurisdiccionals situats a Catalunya
són proposats al Consell General del Poder Judicial i expedits
pel Consell de Justícia de Catalunya 98.2.b
La Generalitat proposa al Govern de l’Estat, al Consell General
del Poder Judicial o al Consell de Justícia de Catalunya
la convocatòria d’oposicions i concursos per a proveir-ne
les places vacants 101.1
El Consell de Justícia de Catalunya convoca els concursos
per a proveir-ne les places vacants 101.2
Els que ocupin una plaça a Catalunya han d’acreditar un coneixement
adequat i suficient del català 102.1
La Generalitat participa en la designació de membres del Tribunal
Constitucional i del Consell General del Poder Judicial 180
Vegeu també jutges
malalties professionals
Vegeu seguretat i higiene en el treball
maltractaments
Vegeu dones; drets; persones grans; violència de gènere
mancomunitats
Vegeu cooperació local
mandat
Vegeu diputats; legislatura
mar
La Generalitat té competència exclusiva en la pesca marítima
en aigües interiors 119.2
La Generalitat té competència exclusiva en la pesca recreativa
en aigües interiors 119.2
294
�M
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
La Generalitat té competència exclusiva en la regulació i la gestió
dels recursos pesquers i la delimitació d’espais protegits
en aigües interiors 119.2
La Generalitat té competència exclusiva en matèria d’activitats
marítimes, que inclou el marisqueig, l’aqüicultura, el busseig
professional i la formació i les titulacions en matèria d’activitats
d’esbarjo 119.3
La Generalitat té competència compartida en matèria d’ordenació
del sector pesquer 119.4
La Generalitat té competència executiva en matèria de salvament
marítim 132.3
La Generalitat té competència compartida sobre la regulació
dels recursos naturals, de la flora i la fauna, de la biodiversitat
i del medi ambient marí i aquàtic, si no té per finalitat
la preservació dels recursos pesquers marítims 144.1.c
La Generalitat té competència compartida en la regulació
i la gestió dels abocaments efectuats en les aigües
interiors 144.1.g
La Generalitat té competència exclusiva sobre la gestió dels títols
d’ocupació i ús del domini públic maritimoterrestre, inclòs
l’atorgament de concessions d’obres fixes a la mar, i sobre
la regulació i la gestió del règim econòmic financer 149.3.b ; 149.3.c
La Generalitat té competència exclusiva en el transport
marítim 169.6
Vegeu també espais naturals; litoral; medi ambient
marina mercant
La Generalitat, en l’exercici de la competència exclusiva sobre
el transport marítim i fluvial que transcorre íntegrament
per Catalunya, ha de respectar les competències de l’Estat
en marina mercant i ports 169.6
marisqueig
La Generalitat té competència exclusiva per a regular-lo i gestionar-lo
i per a establir les condicions per a practicar-lo, i també
per a regular-ne i gestionar-ne els recursos 119.3.a
295
�M
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
mecanismes d’anivellament i de solidaritat
El finançament de la Generalitat no ha de comportar efectes
discriminatoris envers Catalunya respecte a les altres comunitats
autònomes (art. 138.2 CE) 201.4; DA 4
Els recursos de la Generalitat són, entre altres, els que deriven dels seus
ingressos tributaris, ajustats a l’alça o a la baixa en funció de la seva
participació en aquests mecanismes 206.1
Els recursos financers de què disposi la Generalitat es poden ajustar
perquè el sistema estatal de finançament disposi de recursos
suficients per a garantir l’anivellament i la solidaritat entre
les comunitats autònomes 206.3
La Generalitat, si escau, en rep recursos 206.3
S’han de determinar d’acord amb el principi de transparència,
i se n’ha d’avaluar el resultat quinquennalment 206.4
L’Estat ha de garantir que llur aplicació no alteri en cap cas la posició
de Catalunya en l’ordenació de rendes per capita entre les comunitats
autònomes abans de l’anivellament 206.5
La Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals Estat - Generalitat
n’acorda la contribució 210.2.b
medi ambient
Totes les persones tenen dret a la protecció davant les diferents formes
de contaminació 27.2
Els poders públics han de vetllar per la protecció del medi ambient 46.1
Es regulen els objectius de les polítiques mediambientals 46.2
Els governs locals tenen competències pròpies en la protecció del medi
ambient 84.2.j
La Generalitat té competència exclusiva sobre la planificació
i l’adopció de mesures i instruments específics de gestió i
protecció dels recursos i dels ecosistemes pel que fa a les conques
hidrogràfiques internes 117.1.b
La Generalitat té competència executiva sobre l’adopció
de mesures addicionals de protecció i sanejament dels recursos
i dels ecosistemes aquàtics pel que fa a les conques hidrogràfiques
compartides 117.3.a
296
�ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
M
La Generalitat té competència exclusiva en la regulació i la gestió
dels recursos pesquers i la delimitació d’espais protegits en aigües
interiors 119.2
La Generalitat hi té competència compartida, i és competent
per a l’establiment de normes addicionals de protecció 144.1
La Generalitat té competència compartida sobre els instruments
de planificació ambiental 144.1.a
La Generalitat té competència compartida sobre les mesures
de sostenibilitat, fiscalitat i recerca ambientals 144.1.b
La Generalitat té competència compartida sobre els recursos naturals,
la flora i la fauna, la biodiversitat i el medi ambient marí i
aquàtic 144.1.c
La Generalitat té competència compartida sobre la producció d’envasos
i embalatges 144.1.d
La Generalitat té competència compartida sobre la generació, la gestió,
el trasllat i la disposició final de residus 144.1.e
La Generalitat té competència compartida sobre la contaminació
de sòl i subsòl 144.1.f
La Generalitat té competència compartida sobre els abocaments
efectuats en aigües interiors i en aigües superficials i subterrànies
internes 144.1.g
La Generalitat té competència executiva sobre la intervenció
administrativa dels abocaments en aigües superficials
i subterrànies 144.1.g
La Generalitat té competència compartida sobre la contaminació
atmosfèrica 144.1.h
La Generalitat té competència compartida sobre l’emissió de gasos
d’efecte hivernacle 144.1.i
La Generalitat té competència compartida sobre la promoció
de les qualificacions d’actuacions respectuoses
amb el medi 144.1.j
La Generalitat té competència compartida sobre la prevenció,
la restauració i la reparació de danys al medi ambient,
i sobre el règim sancionador 144.1.k
297
�M
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
La Generalitat té competència compartida sobre les mesures
de protecció de les espècies i sobre el règim sancionador 144.1.l
La Generalitat exerceix determinades competències en aquesta matèria
per mitjà del Cos d’Agents Rurals 144.6
La gestió dels títols d’ocupació i ús del domini públic maritimoterrestre
ha de respectar les excepcions que es puguin establir per motius
mediambientals en les aigües costaneres interiors
i de transició 149.3.b
La Generalitat té competència compartida en la preservació, la protecció
i la promoció de la sanitat ambiental 162.3.b
La Generalitat té facultats d’execució de la legislació estatal sobre
seguretat pel que fa a la conservació de la natura, del medi ambient
i dels recursos hídrics 164.3.b
Vegeu també Cos d’Agents Rurals; desenvolupament sostenible; deures
en l’àmbit del medi ambient; drets en l’àmbit del medi ambient;
espais naturals; recursos naturals
mediació
— en l’àmbit cooperatiu
La Generalitat hi té competència exclusiva 124.2.h
— en l’àmbit judicial
La Generalitat pot establir instruments i procediments de mediació
i de conciliació en la resolució de conflictes judicials en les matèries
de la seva competència 106.2
— en matèria d’esport
La Generalitat té competència exclusiva en l’ordenació dels òrgans
competents 134.1.b
— en matèria de consum
Els poders públics han de garantir-ne els instruments 49.2
La Generalitat té competència exclusiva per a regular-ne òrgans
i procediments 123.c
— en matèria de transports terrestres
La Generalitat té competència exclusiva per a regular-la 169.1.e
298
�M
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
— laboral
La Generalitat l’ha de promoure per a resoldre conflictes d’interessos
entre els diversos agents socials 45.6
La Generalitat té competència executiva en els instruments
de conciliació, mediació i arbitratge laborals 170.1.k
Vegeu també relacions laborals
— social
Els poders públics han de fomentar les relacions interculturals per mitjà
de l’impuls i la creació d’àmbits de coneixement recíproc, diàleg
i mediació 42.7
medicina
Vegeu també drets en l’àmbit de la salut; metges; personal sanitari
— forense
Correspon a la Generalitat la regulació de les institucions,
els instituts i els serveis de medicina forense i de toxicologia
(en el marc de la LOPJ) 105
memòria històrica
La Generalitat i els altres poders públics han de vetllar perquè es conegui
i perquè es converteixi en símbol permanent dels valors democràtics 54
mencions de qualitat
La Generalitat té competència exclusiva sobre denominacions d’origen
i altres mencions de qualitat (en el marc de l’art. 149.1.13 CE) 128.1;
128.2
La Generalitat participa en els òrgans de les denominacions que
ultrapassen el territori de Catalunya, i exerceix facultats de gestió
i control sobre llurs actuacions a Catalunya 128.3
La Generalitat exerceix les obligacions de protecció de les
denominacions d’origen i de les indicacions geogràfiques
protegides 128.4
Les autoritats corresponents col·laboren en la protecció de les
denominacions geogràfiques i de qualitat fora del territori
de Catalunya 128.4
299
�M
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
menors
Tenen dret a rebre l’atenció integral necessària per a desenvolupar llur
personalitat i llur benestar en el context familiar i social 17
La Generalitat té competència exclusiva per a qualificar les pel·lícules
i els materials audiovisuals en funció de l’edat i dels valors
culturals 127.1.a.tercer
Llur protecció és competència exclusiva de la Generalitat 166.3.a
La Generalitat participa en l’elaboració i la reforma de la legislació penal
i processal que hi incideixi 166.3.b
La Generalitat té competència exclusiva per a regular de manera
específica el transport escolar o de menors 169.1.d
Vegeu també infants
mercaderies
Vegeu transport
mercat
Vegeu també lliure competència
— assegurador
La Generalitat hi té competència compartida 126.2; 126.3; 126.4
— de les telecomunicacions
Vegeu Comissió del Mercat de les Telecomunicacions
— de treball
Les persones que en són excloses tenen dret a percebre prestacions
i recursos no contributius de caràcter pal·liatiu 25.2
mercats de valors
La Generalitat té competència compartida en els mercats de valors
i centres de contractació situats a Catalunya 145
Vegeu també Comissió Nacional del Mercat de Valors
Mesa
— del Congrés dels Diputats
El Parlament pot presentar-li proposicions de llei 61.b
300
�M
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
— del Parlament
El Reglament del Parlament en regula l’elecció i les funcions 59.1
meteorologia
Correspon a la Generalitat l’establiment d’un servei meteorològic
propi 144.5
Correspon a la Generalitat el subministrament d’informació
meteorològica i climàtica 144.5
Correspon a la Generalitat la recerca meteorològica i climàtica
i l’elaboració de la cartografia climàtica 144.5
metges
Han de respectar les instruccions anticipades dels pacients sobre
intervencions i tractaments mèdics 20.2
Els usuaris de la sanitat pública tenen dret que siguin respectades llurs
preferències pel que fa a l’elecció de metge o metgessa 23.2
La Generalitat té competència compartida sobre el règim estatutari
i la formació del personal al servei del sistema sanitari públic 162.3.e
mines
Vegeu règim miner
Ministeri
— d’Economia i Hisenda
La Generalitat col·labora en les activitats d’inspecció i sanció
que aquest exerceix sobre les caixes d’estalvis amb domicili
a Catalunya 120.4
— Fiscal
Totes les persones tenen dret a utilitzar la llengua oficial que elegeixin
a l’hora de relacionar-s’hi 33.2
El fiscal o la fiscal superior de Catalunya el representa
a Catalunya, i exerceix les funcions que estableix el seu estatut
orgànic 96.1; 96.4
La Generalitat pot subscriure-hi convenis 96.4
Vegeu també Fiscalia
301
�M
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
mitjans de comunicació social
El català és la llengua d’ús normal i preferent en els públics 6.1
Els poders públics han de procurar que els electors en rebin una
informació veraç, objectiva, neutral i respectuosa del pluralisme
polític sobre les candidatures que concorren en els processos
electorals 43.3
Els poders públics han de promoure les condicions per a garantir
el dret a rebre’n una informació veraç i uns continguts que respectin
la dignitat de les persones i el pluralisme polític, social, cultural
i religiós 52.1
La informació dels de titularitat pública ha d’ésser neutral 52.1
La Generalitat hi té competència compartida 146.2
La Generalitat hi ha de fomentar el pluralisme lingüístic i cultural
de Catalunya 146.3
Vegeu també serveis de comunicació
mobilitat
Els poders públics han de promoure polítiques de transport
i de comunicació que en fomentin la millora 48.1
— internacional
La Generalitat té competència exclusiva en la promoció de la mobilitat
internacional en matèria de joventut 142.1.b
— reduïda
Els poders públics han de promoure polítiques de transport
i de comunicació que garanteixin l’accessibilitat per a les persones
amb mobilitat reduïda 48.1
moció de censura
L’aprovació d’una moció de censura és causa de cessament del president
o presidenta de la Generalitat 67.7
mort
Totes les persones tenen dret a viure amb dignitat el procés
de llur mort 20.1
Vegeu també drets en l’àmbit de la salut
302
�ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
M
Mossos d’Esquadra
Vegeu Policia de la Generalitat - Mossos d’Esquadra
moviment cooperatiu
Vegeu cooperatives
multes
Constitueixen part dels recursos de les finances de la Generalitat 202.3.j
multilateralitat
És un dels principis pels quals es regeixen les relacions de la Generalitat
amb l’Estat 3.1
La participació de la Generalitat en els òrgans i els mecanismes bilaterals
i multilaterals de col·laboració amb l’Estat i amb altres comunitats
autònomes no altera la titularitat de les competències
que li corresponen 176.1
municipi de Barcelona
Disposa d’un règim especial 89
Vegeu també Ajuntament de Barcelona; ciutat de Barcelona
municipis
Integren el sistema institucional de la Generalitat 2.3
Catalunya estructura la seva organització territorial bàsica en municipis
i vegueries 83.1
L’Estatut els garanteix un nucli de competències pròpies i plena
autonomia, subjecta només a control de constitucionalitat
i legalitat 84.1; 86.3
Són els ens locals bàsics de l’organització territorial i el mitjà
de participació de la comunitat local en els afers públics 86.1
El govern i l’administració de cada un corresponen
a l’ajuntament 86.2
Els actes i els acords que adopten no poden ésser objecte de control
d’oportunitat per cap altra administració 86.4
Disposen de plena capacitat d’autoorganització dins el marc de les
disposicions generals establertes per llei en matèria d’organització
i funcionament municipals 87.1
303
�M
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
Tenen dret a associar-se amb altres i cooperar entre ells i amb
altres ens públics per a exercir llurs competències i tenen capacitat
per a establir convenis i crear mancomunitats, consorcis
i associacions 87.2
Tenen potestat normativa en l’àmbit de llurs competències 87.3
Les lleis que afecten llur règim jurídic, orgànic, funcional, competencial
i financer han de tenir en compte les diferents característiques
que tenen 88
Llur voluntat de col·laboració i associació fonamenta la creació d’ens
locals supramunicipals altres que la comarca 93
La Generalitat hi té competència exclusiva amb relació a la creació,
la supressió i l’alteració dels termes, a la denominació, la capitalitat
i els símbols, als topònims i a la determinació dels règims
especials 151.b
La Generalitat té competència exclusiva sobre la determinació
de llurs competències i potestats pròpies, en els àmbits especificats
per l’article 84 160.1.b
L’Agència Tributària de Catalunya pot exercir, per delegació, llurs
funcions de gestió tributària 204.5
Vegeu també cooperació local; ens locals; entitats municipals
descentralitzades; municipi de Barcelona
muntanya
Els poders públics han de vetllar per la cohesió econòmica i territorial
per mitjà de polítiques que assegurin un tractament especial
de les zones de muntanya 46.4
Els governs locals tenen competències pròpies sobre la regulació,
la gestió i la vigilància de les activitats i els usos que s’hi porten
a terme 84.2.n
El Conselh Generau d’Aran té les facultats que la llei li atribueix
en les actuacions de muntanya 94.4
La Generalitat té competència compartida en la regulació
i el règim d’intervenció administrativa i d’usos de les vies
pecuàries 116.2.b
Vegeu també forest; medi ambient
304
�N
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
museus
La Generalitat té competència exclusiva sobre els que no són
de titularitat estatal 127.1.c ; 127.1.d.segon
La Generalitat té competència executiva sobre els que són de titularitat
estatal, si l’Estat no se’n reserva expressament la gestió 127.2
música
La Generalitat té competència exclusiva per a fomentar
i difondre la creació i la producció musicals portades a terme
a Catalunya 127.1.d.primer
mutualitats
— d’accidents de treball i malalties professionals
La Generalitat té competència compartida en la coordinació
de les activitats de prevenció de riscs laborals que acompleixen
a Catalunya 165.1.d
— de previsió social
La Generalitat té competència exclusiva sobre l’estructura, l’organització
i el funcionament de les no integrades en el sistema de seguretat
social 126.1
La Generalitat té competència compartida sobre llur activitat 126.3
N
nació
Vegeu Catalunya
nacionalitat
Vegeu també Catalunya; igualtat
— espanyola
Els estrangers que l’adquireixen, si tenen veïnatge administratiu
a Catalunya i no manifesten llur voluntat en contra, resten sotmesos
al dret civil català 14.2
natura
Els poders públics han de fer efectives les condicions
per a preservar-la 46.3
305
�N
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
La Generalitat té facultats d’execució de la legislació sobre seguretat
pel que fa a la conservació de la natura, del medi ambient i dels
recursos hídrics 164.3.b
Vegeu també medi ambient; paisatge; recursos naturals
negociació col·lectiva
Vegeu relacions laborals
no-discriminació
Vegeu igualtat
nomenaments
Vegeu Consell de Justícia de Catalunya; Consell General del Poder Judicial;
conseller primer o consellera primera; concursos; Diari Oficial de la
Generalitat de Catalunya; diputats; funcionaris; jutges; Llei orgànica
del poder judicial; magistrats; notaris; notaris arxivers de protocols de
districte; president o presidenta de la Generalitat; publicació
dels nomenaments; registradors de la propietat, mercantils
i de béns mobles
normalització lingüística
Vegeu aranès; català; política lingüística
normativa
Vegeu també potestat normativa
— de l’Estat
Correspon a la Generalitat la potestat reglamentària
per a executar-la 112
— de la Unió Europea
Correspon a la Generalitat desplegar-la, aplicar-la i executar-la quan
afecti l’àmbit de les seves competències 113
Si una normativa europea substitueix la legislació bàsica de l’Estat,
la Generalitat pot adoptar la legislació de desenvolupament a partir
de les normes europees 189.3
Vegeu també Unió Europea
— penitenciària
La Generalitat té competència executiva per a dictar disposicions
que l’adaptin a la realitat social de Catalunya 168.1.a
306
�N
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
— sobre habitatges
La Generalitat hi té competència exclusiva 137.1
Vegeu també habitatge
— tributària
La Generalitat té competència exclusiva sobre la determinació i el règim
d’aplicació dels beneficis fiscals de les associacions i les fundacions
que estableixi la normativa tributària i que compleixen llurs
funcions majoritàriament a Catalunya 118.1.b ; 118.2.b
Vegeu també sistema tributari
normes
— de la Generalitat
Tenen eficàcia territorial 14.1
Llur publicació en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya
és suficient perquè entrin en vigor 68.5
Les que tenen rang de llei vigents en el moment de l’entrada en vigor
de l’Estatut que eventualment puguin resultar incompatibles amb
els drets reconeguts pel títol I mantenen la vigència per un termini
màxim de dos anys DT 1.1
Els grups parlamentaris, els membres del Parlament, el Govern i el
Síndic de Greuges poden sol·licitar dictamen al Consell de Garanties
Estatutàries sobre la compatibilitat amb l’Estatut de les que tenen
rang de llei dictades pel Govern abans de l’entrada en vigor
d’aquest DT 1.2
— de procediment administratiu
La Generalitat té competència exclusiva en les que deriven de les
particularitats del dret substantiu de Catalunya o de les especialitats
de l’organització de la mateixa Generalitat 159.1.c
— processals
Correspon a la Generalitat dictar les que derivin de les particularitats
del dret substantiu de Catalunya 130
notaries
Totes les persones tenen dret a utilitzar la llengua oficial que elegeixin
a l’hora de relacionar-s’hi 33.2
307
�N
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
La Generalitat hi té competència executiva 147.1
La Generalitat té competència executiva per a establir les demarcacions
notarials 147.1.c
Vegeu també notaris; registres de la propietat, mercantils i de béns mobles
notaris
Per a prestar llurs serveis a Catalunya han d’acreditar que tenen un
nivell de coneixement adequat i suficient de les llengües oficials 33.3
La Generalitat té competència executiva per a nomenar-ne i
per a administrar i resoldre les oposicions i els concursos
corresponents 147.1.a
Els candidats a proveir les notaries han d’ésser admesos en igualtat
de drets i han d’acreditar el coneixement de la llengua i del dret
catalans 147.1.a
La Generalitat participa en l’elaboració dels programes d’accés al Cos
de Notaris als efectes de l’acreditació del coneixement del dret
català 147.1.b
— arxivers de protocols de districte
La Generalitat té competència executiva per a nomenar-ne 147.1.d
O
obra social
Vegeu caixes d’estalvis
obres
— de regatge
La Generalitat té competència exclusiva sobre la regulació i l’execució
de les actuacions que hi estan relacionades pel que fa a les conques
hidrogràfiques internes 117.1.e
— hidràuliques
La Generalitat té competència exclusiva sobre l’ordenació
administrativa, la planificació i la gestió de les que són en aigües
que pertanyen a conques hidrogràfiques internes i que no són
qualificades d’interès general 117.1.a
308
�O
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
Correspon a la Generalitat la participació en la planificació
i la programació de les que són d’interès general, sobre les quals
té competència executiva 117.2
Correspon a la Generalitat l’execució i l’explotació de les de titularitat
estatal, si s’estableix per mitjà de conveni, pel que fa a les conques
hidrogràfiques compartides 117.3.b
— públiques
Són competència exclusiva de la Generalitat les que s’executen
al territori de Catalunya i que no han estat qualificades
d’interès general ni afecten una altra comunitat autònoma 148.1
La qualificació d’interès general d’aquestes obres requereix l’informe
previ de la Generalitat 148.2
La Generalitat participa en la planificació i la programació
de les qualificades d’interès general 148.2
La Generalitat pot subscriure convenis de col·laboració per a la gestió
dels serveis públics als quals quedin afectades o adscrites obres
públiques qualificades d’interès general o que afectin una altra
comunitat autònoma 148.3
Correspon a la Generalitat la gestió dels serveis públics de la seva
competència als quals quedin afectades o adscrites obres públiques
que no siguin d’interès general 148.3
Correspon a la Generalitat l’execució i la gestió de les d’interès general
situades al litoral català 149.4
occità
És oficial a Catalunya, d’acord amb el que estableixen l’Estatut
i les lleis de normalització lingüística 6.5
La Generalitat i el Conselh Generau d’Aran tenen la competència
sobre la normalització lingüística de l’occità 143.2
Vegeu també aranès
oci
Vegeu lleure
ocupació
Els treballadors tenen dret a accedir de manera gratuïta als serveis
públics d’ocupació 25.1
309
�O
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
Els poders públics han de garantir el compliment del principi
d’igualtat d’oportunitats entre dones i homes en l’accés
a l’ocupació 41.1
Els poders públics han d’impulsar les polítiques d’ocupació
plena 45.3
Els governs locals tenen competències pròpies sobre el foment
de l’ocupació 84.2.i
La Generalitat té competència executiva en les polítiques actives
d’ocupació 170.1.b
La Generalitat té competència executiva en la intermediació
laboral 170.1.d
Correspon a la Generalitat la competència executiva en els procediments
de regulació d’ocupació 170.1.f
Vegeu també treball
— pública
La Generalitat té competència executiva per a aprovar-ne l’oferta
pel que fa al personal no judicial al servei de l’Administració
de justícia 103.2.a
La Generalitat té competència compartida per a desenvolupar-ne
els principis ordenadors 136.b
oficines
— a l’exterior
La Generalitat té competència exclusiva per a crear oficines a l’estranger
per a la promoció del turisme 171.b
La Generalitat en pot establir per a promoure els interessos
de Catalunya 194
Vegeu també acció exterior; turisme
— judicials
Correspon a la Generalitat determinar-ne la creació, el disseny,
l’organització, la dotació i la gestió 105
Onze de Setembre
És un dels símbols nacionals de Catalunya 8.1
És la Diada de Catalunya 8.3
310
�O
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
opció lingüística
Totes les persones tenen dret a utilitzar la llengua oficial que elegeixin
en les relacions amb les institucions, les organitzacions
i les administracions públiques a Catalunya 33.1
Aquest dret obliga els organismes públics i les entitats privades
que en depenen 33.1
Per a garantir aquest dret, els jutges i els magistrats, els fiscals, els
notaris, els registradors de la propietat i mercantils, els encarregats
del Registre Civil i el personal al servei de l’Administració de justícia
han d’acreditar que tenen un nivell de coneixement adequat
i suficient de les llengües oficials 33.3
Per a garantir aquest dret, l’Administració de l’Estat situada a
Catalunya ha d’acreditar que el personal al seu servei té un nivell de
coneixement adequat i suficient de les dues llengües oficials 33.4
Vegeu també deures lingüístics; drets lingüístics
operacions de crèdit
Llur producte constitueix part dels recursos de les finances
de la Generalitat 202.3.i
oposicions
— a l’Administració de justícia
La Generalitat en proposa la convocatòria al Govern de l’Estat,
al Consell General del Poder Judicial o al Consell de Justícia
de Catalunya per a proveir les places vacants de magistrats, jutges
i fiscals 101.1
Les proves dels concursos i les oposicions de magistrats, jutges i fiscals,
si tenen lloc a Catalunya, es poden fer en qualsevol de les dues
llengües oficials, a elecció del candidat o candidata 101.3
— al Cos de Notaris
Vegeu notaris
ordenació
— del litoral
La Generalitat hi té competència exclusiva 149.3
Vegeu també litoral
311
�O
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
— del paisatge
La Generalitat hi té competència exclusiva 149.1
Vegeu també paisatge
— del sector pesquer
La Generalitat hi té competència compartida 119.4
Vegeu també pesca
— del territori
Els governs locals hi tenen competències pròpies 84.2.a
La Generalitat hi té competència exclusiva 149
— farmacèutica
Correspon a la Generalitat (en el marc de l’art. 149.1.16 CE) 162.2
ordre
— protocol·lari
El Parlament ha de fixar l’ordre protocol·lari de les diverses expressions
del marc simbòlic de Catalunya 8.5
Vegeu també protocol; símbols nacionals
— públic
El dret d’accés a la informació mediambiental de què disposen
els poders públics només pot ésser limitat per motius d’ordre públic
justificats 27.3
La Policia de la Generalitat - Mossos d’Esquadra exerceix totes
les funcions en aquest àmbit 164.5.a
— social
La Generalitat té competència executiva en matèria de treball i relacions
laborals, que inclou la potestat sancionadora de les infraccions
de l’ordre social 170.1.h
Vegeu també relacions laborals
organismes
— comuns
La Generalitat i l’Estat poden subscriure convenis i tractats que
incloguin la creació d’organismes comuns amb comunitats
i territoris que tenen vincles històrics, lingüístics i culturals
amb Catalunya 12
312
�O
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
— estatals econòmics i socials
La Generalitat designa membres dels òrgans de direcció de determinats
organismes estatals o participa en els processos per a designar-ne,
i pot sol·licitar a l’Estat que creï delegacions territorials d’alguns
d’aquests organismes 182; 183.2.f ; DF 4
— internacionals
La Generalitat i l’Estat han d’emprendre les accions necessàries
perquè el català hi sigui present i s’utilitzi 6.3
La Generalitat ha de participar en els competents en matèries
d’interès rellevant per a Catalunya 198
organismes genèticament modificats
La Generalitat té competència exclusiva en les llavors i els
planters, especialment pel que fa als organismes genèticament
modificats 116.1.e
organització
— de l’Administració de la Generalitat
Les lleis l’han de regular 71.6
Vegeu també Administració de la Generalitat
— de l’Aran
Es regula 94
Vegeu també Aran
— judicial
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya és l’òrgan jurisdiccional
en què culmina 95.1
— territorial
És matèria de desenvolupament bàsic de l’Estatut 62.2
La Generalitat hi té competència exclusiva 151
Vegeu també comarques; ens locals; municipis; vegueries
organitzacions
— agràries i ramaderes
La Generalitat té competència exclusiva per a regular-ne la participació
en organismes públics 116.1.c
313
�O
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
— culturals
La Generalitat n’ha de promoure la projecció internacional i l’afiliació
a les entitats afins d’àmbit internacional 200
— de consumidors i usuaris
Els poders públics hi han de donar suport 49.2
— del tercer sector social
Tenen dret a complir llurs funcions en els àmbits de la participació
i la col·laboració socials 24.4
Vegeu també entitats associatives
— empresarials
Tenen dret a complir llurs funcions en els àmbits de la concertació
social, la participació i la col·laboració social 25.5
Han d’estar representades en l’espai català de relacions laborals 45.4
Han de participar en la definició de les polítiques públiques
que les afectin 45.6
Vegeu també relacions laborals
— esportives
La Generalitat n’ha de promoure la projecció internacional i, si escau,
l’afiliació a les entitats internacionals afins 200
— professionals
Han d’ésser consultades en la definició de les polítiques públiques
que les afectin 45.7
— sindicals
Vegeu sindicats
— socials
La Generalitat n’ha de promoure la projecció internacional i, si escau,
l’afiliació a les entitats internacionals afins 200
òrgans
— consultius de la Unió Europea
La Generalitat participa en les delegacions espanyoles davant els òrgans
consultius i preparatoris del Consell i de la Comissió de la Unió
Europea si tracten afers que són de la seva competència 187.1
314
�P
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
— consultius del Govern
La Comissió Jurídica Assessora és l’alt òrgan consultiu 72.1
El Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya ho és en matèries
socioeconòmiques, laborals i ocupacionals 72.2
— de participació en matèria d’ensenyament no universitari
Correspon a la Generalitat la competència exclusiva
per a regular-los 131.2.a
— economicoadministratius
La Generalitat assumeix, per mitjà d’aquests, la revisió per la via
administrativa de les reclamacions contra els actes de gestió
tributària dictats per l’Agència Tributària de Catalunya 205
— jurisdiccionals
Es regulen les atribucions del Consell de Justícia de Catalunya respecte
a aquests òrgans 98.2
Correspon a la Generalitat determinar la creació, el disseny,
l’organització, la dotació i la gestió de les oficines judicials
i dels òrgans i els serveis de suport als òrgans jurisdiccionals 105
orientació jurídica gratuïta
Vegeu justícia gratuïta
orientació sexual
Els poders públics han de promoure la igualtat de les unions estables
de parella, amb independència de l’orientació sexual de llurs
membres 40.7
Els poders públics han de promoure l’eradicació de l’homofòbia 40.8
Vegeu també igualtat
P
paisatge
Totes les persones tenen dret a gaudir-ne en condicions
d’igualtat 27.1
Totes les persones tenen el deure de fer-ne un ús responsable 27.1
Els poders públics han d’establir les condicions que permetin a totes
les persones el gaudi del patrimoni natural i paisatgístic 46.3
315
�P
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
Els poders públics han de vetllar per la cohesió econòmica
i territorial per mitjà de la protecció del paisatge i la defensa
del litoral 46.4
La Generalitat té competència exclusiva per a establir les directrius
d’ordenació i gestió del paisatge i de les actuacions que hi
incideixen 149.1.a
paradors de turisme
La Generalitat participa en els òrgans d’administració de Paradors
de Turisme d’Espanya 171.c
paritat entre dones i homes
Els poders públics l’han de garantir 41.2
La llei electoral n’ha d’establir els criteris per a l’elaboració de les llistes
electorals 56.3
Vegeu també dones
Parlament de Catalunya
Ha definit Catalunya com a nació preàmbul
Integra la Generalitat, juntament amb la Presidència de la Generalitat,
el Govern i les altres institucions que estableix el capítol V
del títol II 2.2
Ha de regular les diverses expressions del marc simbòlic de Catalunya
i n’ha de fixar l’ordre protocol·lari 8.5
La seva seu permanent és la ciutat de Barcelona, sens perjudici
que es pugui reunir en altres llocs, d’acord amb el que estableix
el Reglament del Parlament 10
Designa una autoritat independent que vetlla per protegir els drets
de les persones relatius a les dades personals contingudes
en els fitxers que són competència de la Generalitat 31; 156.d
Representa el poble de Catalunya 55.1
Exerceix la potestat legislativa, aprova els pressupostos de la Generalitat
i controla i impulsa l’acció política i de govern 55.2
És la seu on s’expressa preferentment el pluralisme i es fa públic el debat
polític 55.2
Se’n regulen les funcions 55.2; 61
És inviolable 55.3
316
�ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
P
Es compon d’un mínim de cent diputats i un màxim de cent cinquanta,
elegits per a un termini de quatre anys 56
Els que en són membres són inviolables pels vots i les opinions
que emetin en l’exercici de llur càrrec 57
Gaudeix d’autonomia organitzativa, financera, administrativa
i disciplinària 58
Té un president o presidenta i una mesa elegits pel Ple 59
Se’n regula el règim de reunions i sessions 60
Es regula la iniciativa legislativa 62
Elegeix el president o presidenta de la Generalitat d’entre els seus
membres 67.2
Resta dissolt automàticament si cap candidat o candidata no és
elegit un cop transcorreguts dos mesos des de la primera votació
d’investidura 67.3
No pot ésser dissolt pel conseller o consellera que supleix o substitueix
el president o presidenta de la Generalitat 67.8
El president o presidenta de la Generalitat li dóna compte del
nomenament i la separació del conseller primer o consellera
primera 69.1
Els membres del Govern tenen drets i obligacions envers el Parlament 73
El president o presidenta de la Generalitat i els consellers responen
políticament davant seu de forma solidària 74.1
Pot ésser dissolt pel president o presidenta de la Generalitat 75
Proposa al president o presidenta de la Generalitat dues terceres parts
dels membres del Consell de Garanties Estatutàries 77.1
Elegeix el síndic o síndica de greuges 79.1
La Sindicatura de Comptes en depèn orgànicament 80.2
Designa els síndics de la Sindicatura de Comptes 81.1
El fiscal o la fiscal superior de Catalunya li ha de trametre i presentar
la memòria anual de la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia
de Catalunya 96.3
Designa els membres del Consell de Justícia de Catalunya que determini
la llei orgànica del poder judicial 99.1
Designa l’autoritat competent encarregada de vetllar per garantir el dret
a la protecció de dades personals en l’àmbit de les competències
de la Generalitat 156.d
317
�P
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
Estableix per llei el règim jurídic dels convenis signats per
la Generalitat 177.1
Els senadors elegits a Catalunya i els que representen la Generalitat
hi poden comparèixer 179
La Comissió Bilateral Generalitat - Estat li trasllada una memòria
anual 183.3
Ha de dirigir al Govern de l’Estat i a les Corts Generals les
observacions pertinents sobre les iniciatives de revisió dels tractats
de la Unió Europea i dels processos de subscripció i ratificació
subsegüents 185.1
Ha de formular observacions amb relació a les iniciatives presentades
per l’Estat davant la Unió Europea 186.4
Pot establir relacions amb el Parlament Europeu en àmbits d’interès
comú 187.4
La part catalana de la Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals
Estat - Generalitat li ret comptes 210.4
Li correspon, juntament amb el Govern de la Generalitat, la iniciativa
de la reforma de l’Estatut 222; 223
Vegeu també diputats; eleccions al Parlament; grups parlamentaris; lleis
de Catalunya; règim electoral del Parlament; procediment legislatiu;
Reglament del Parlament
Parlament Europeu
El Parlament de Catalunya hi pot establir relacions en àmbits d’interès
comú 187.4
participació
Els poders públics han de facilitar la de totes les persones en la vida
política, econòmica, cultural i social 4.2
Els ciutadans de Catalunya tenen dret a participar en condicions
d’igualtat en els afers públics 29.1
Els ciutadans de Catalunya tenen dret a elegir llurs representants en els
òrgans polítics representatius i a presentar-s’hi com a candidats 29.2
Els ciutadans de Catalunya tenen dret a promoure i a presentar
iniciatives legislatives al Parlament 29.3; 62.1
Els ciutadans de Catalunya tenen dret a participar en el procés
d’elaboració de les lleis del Parlament 29.4
318
�ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
P
Totes les persones tenen dret a dirigir peticions i a plantejar queixes
a les institucions i l’Administració de la Generalitat, i també als ens
locals 29.5
Els ciutadans de Catalunya tenen dret a promoure la convocatòria
de consultes populars per la Generalitat i els ajuntaments 29.6
Els poders públics l’han de fomentar en l’elaboració, la prestació
i l’avaluació de les polítiques públiques, i també en els àmbits cívic,
social, cultural, econòmic i polític 43.1
Els poders públics l’han de facilitar, amb una atenció especial a les zones
menys poblades del territori 43.2
Les campanyes institucionals que s’organitzin en ocasió dels processos
electorals l’han de promoure 43.3
El sistema electoral ha d’assegurar la representació adequada
de totes les zones del territori 56.2
La Generalitat té competència exclusiva en la promoció de les iniciatives
de participació de la gent jove 142.1.b
Vegeu també cooperatives; dones; ensenyament; Generalitat; organitzacions
del tercer sector social; organitzacions empresarials; sindicats; treballadors;
Unió Europea
patrimoni
Vegeu també impost sobre el patrimoni; impost sobre transmissions
patrimonials i actes jurídics documentats
— arqueològic
Els poders públics han d’emprendre les accions necessàries
per a facilitar-hi l’accés 44.5
La Generalitat té competència exclusiva per a fer-ne la inspecció,
l’inventari i la restauració 127.1.b.segon
Vegeu també patrimoni cultural
— arquitectònic
La Generalitat té competència exclusiva per a fer-ne la inspecció,
l’inventari i la restauració 127.1.b.segon
Vegeu també patrimoni cultural
— artístic
Els poders públics han d’emprendre les accions necessàries per a
facilitar-hi l’accés 44.5
319
�P
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
La Generalitat té competència exclusiva per a fer-ne la inspecció,
l’inventari i la restauració 127.1.b.segon
La Generalitat té competència exclusiva per a promoure’l
i difondre’l 127.1.d.segon
Vegeu també patrimoni cultural
— bibliogràfic
Vegeu patrimoni documental i bibliogràfic
— científic
La Generalitat té competència exclusiva per a fer-ne la inspecció,
l’inventari i la restauració 127.1.b.segon
Vegeu també patrimoni cultural
— cultural
Totes les persones tenen el deure de respectar-lo i preservar-lo 22.2
Els poders públics n’han de fomentar la conservació i la difusió 44.4
Els poders públics han d’emprendre les accions necessàries
per a facilitar-hi l’accés 44.5
La Generalitat té competència exclusiva per a regular i executar mesures
destinades a garantir-ne l’enriquiment i la difusió i a facilitar-hi
l’accés 127.1.b.primer
La Generalitat té competència exclusiva per a fer-ne la inspecció,
l’inventari i la restauració 127.1.b.segon
La Generalitat té competència exclusiva sobre l’establiment del règim
jurídic de les actuacions sobre els béns mobles i immobles
que l’integren 127.1.b.tercer
La Generalitat té competència exclusiva per a protegir-lo 127.1.b.quart
La Generalitat té competència exclusiva per a conservar i recuperar
els béns que integren el patrimoni documental
i bibliogràfic 127.1.c.tercer
La Generalitat té competència exclusiva per a promoure’l
i difondre’l 127.1.d.segon
Vegeu també cultura
— de la Generalitat
Els seus rendiments integren els recursos de les finances
de la Generalitat 202.3.g
320
�P
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
És integrat pels béns i els drets dels quals és titular i pels que adquireixi
per qualsevol títol jurídic 215.1
Una llei del Parlament n’ha de regular l’administració, la defensa
i la conservació 215.2
— documental i bibliogràfic
La Generalitat té competència exclusiva per a conservar i recuperar
els béns que l’integren 127.1.c.tercer
Vegeu també béns documentals, bibliogràfics i culturals; patrimoni cultural
— etnològic
La Generalitat té competència exclusiva per a fer-ne la inspecció,
l’inventari i la restauració 127.1.b.segon
Vegeu també patrimoni cultural
— històric
Els poders públics han d’emprendre les accions necessàries
per a facilitar-hi l’accés 44.5
La Generalitat té competència exclusiva per a fer-ne la inspecció,
l’inventari i la restauració 127.1.b.segon
Vegeu també patrimoni cultural
— industrial
Els poders públics han d’emprendre les accions necessàries
per a facilitar-hi l’accés 44.5
— monumental
La Generalitat té competència exclusiva per a promoure’l
i difondre’l 127.1.d.segon
— natural
Totes les persones tenen el deure de col·laborar per a conservar-lo 27.2
Els poders públics han d’establir les condicions que en permetin
el gaudi a tothom 46.3
— tècnic
La Generalitat té competència exclusiva per a fer-ne la inspecció,
l’inventari i la restauració 127.1.b.segon
Vegeu també patrimoni cultural
321
�P
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
Patronat de l’Arxiu de la Corona d’Aragó
Vegeu Arxiu de la Corona d’Aragó
patronats
La Generalitat té competència exclusiva per a regular els de les
fundacions que compleixen llurs funcions majoritàriament
a Catalunya 118.2.a
pau
Catalunya aferma el seu compromís amb tots els pobles per a construir
un ordre mundial pacífic i just preàmbul
És un principi rector de l’actuació dels poders públics 4.3
La Generalitat ha de promoure la cultura de la pau i accions de foment
de la pau al món 51.1
Vegeu també justícia de pau
peatges
Les inversions de l’Estat a Catalunya es poden emprar per a alliberar
peatges DA 3.1
pel·lícules
Vegeu cinema
pensions
Vegeu també entitats gestores de plans i fons de pensions
— no contributives
La competència compartida de la Generalitat en matèria de seguretat
social inclou el reconeixement i la gestió de les pensions
no contributives 165.1.e
personal
— al servei de l’Administració de justícia
Ha d’acreditar el coneixement adequat i suficient de les llengües
oficials 33.3; 102.4
La Generalitat té competència normativa i competència executiva
i de gestió en matèria de personal no judicial (en els termes
de la LOPJ) 103.1; 103.2
322
�P
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
La Generalitat té competència exclusiva en matèria de personal
laboral 103.4
— al servei de l’Administració de l’Estat a Catalunya
Ha d’acreditar el coneixement adequat i suficient de les dues llengües
oficials 33.4
— al servei de l’Administració de la Generalitat
Una llei n’ha de regular l’estatut jurídic 71.7
— al servei de la Fiscalia a Catalunya
Ha d’acreditar el coneixement adequat i suficient de les dues llengües
oficials 102.4
— al servei de les administracions públiques
Té l’obligació de comparèixer a requeriment del Parlament 59.5
La Generalitat té competència exclusiva sobre el seu règim
estatutari 136.a
La Generalitat té competència compartida per al desenvolupament
dels principis ordenadors de l’ocupació pública, sobre
l’adquisició i la pèrdua de la condició de funcionari, les situacions
administratives i els drets, els deures i les incompatibilitats d’aquest
personal 136.b
La Generalitat té competència exclusiva, en matèria de personal laboral,
per a adaptar la relació de llocs de treball a les necessitats derivades
de l’organització administrativa i sobre la seva formació 136.c
— de seguretat privada
La Generalitat executa la legislació de l’Estat en matèria d’autorització
de centres de formació d’aquest personal 163.c
— dependent del Parlament
El Parlament en fixa l’estatut 58.2
— docent
La Generalitat té competència exclusiva en matèria d’ensenyament
no universitari, la qual inclou la formació permanent
i el perfeccionament del personal docent 131.2.f
La Generalitat hi té competència exclusiva pel que fa al règim retributiu
en l’ensenyament universitari 172.1.h
323
�P
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
La competència compartida de la Generalitat en matèria d’ensenyament
universitari inclou l’avaluació i el garantiment de la qualitat
i de l’excel·lència d’aquest personal 172.2.f
— investigador
La competència exclusiva de la Generalitat sobre els seus centres
i estructures de recerca inclou la regulació i la formació professional
d’aquest personal 158.1.d
La competència exclusiva de la Generalitat en matèria
d’ensenyament universitari inclou el règim retributiu
d’aquest personal 172.1.h
La competència compartida de la Generalitat en matèria
d’ensenyament universitari inclou la regulació del règim
d’aquest personal 172.2.e
La competència compartida de la Generalitat en matèria d’ensenyament
universitari inclou l’avaluació i el garantiment de la qualitat
i de l’excel·lència d’aquest personal 172.2.f
— sanitari
Ha de respectar les instruccions anticipades dels pacients sobre
intervencions i tractaments mèdics 20.2
La Generalitat té competència compartida sobre el règim estatutari
i la formació del personal al servei del sistema sanitari públic 162.3.e
persones
Els poders públics han de tenir com a objectiu la millora de llur qualitat
de vida 40.1
Vegeu també deures; drets; igualtat
— amb discapacitats
Els poders públics n’han de garantir la protecció jurídica
i n’han de promoure la integració social, econòmica i laboral 40.5
Els poders públics han de promoure polítiques de transport
i de comunicació que garanteixin l’accessibilitat per a les persones
amb mobilitat reduïda 48.1
Els poders públics han de garantir les condicions que permetin d’assolir
la igualtat de les persones sordes que optin per l’ús de la llengua
de signes catalana 50.6
324
�P
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
— grans
Tenen dret a viure amb dignitat, lliures d’explotació i de
maltractaments, i no poden ésser discriminades a causa
de l’edat 18
Els poders públics n’han de garantir la protecció perquè puguin portar
una vida digna i independent i participar en la vida social
i cultural 40.6
Els poders públics n’han de procurar la plena integració en la societat
per mitjà de polítiques públiques basades en el principi de solidaritat
intergeneracional 40.6
perspectiva de gènere
Els poders públics n’han de garantir la incorporació transversal
en totes les polítiques públiques 41.2
Vegeu també dones
pesca
Els governs locals tenen competències pròpies sobre la regulació,
la gestió i la vigilància de les activitats i els usos que es porten
a terme a les platges, als rius i als llacs 84.2.n
La Generalitat té competència exclusiva en matèria de pesca fluvial 119.1
La Generalitat té competència exclusiva en matèria de pesca marítima
i recreativa en aigües interiors 119.2
La Generalitat té competència exclusiva en la regulació i la gestió
dels recursos pesquers i la delimitació d’espais protegits en aigües
interiors 119.2
La Generalitat té competència compartida en matèria d’ordenació
del sector pesquer 119.4
La Generalitat té competència compartida sobre la regulació
dels recursos naturals, de la flora i la fauna, de la biodiversitat
i del medi ambient marí i aquàtic, si no té per finalitat la preservació
dels recursos pesquers marítims 144.1.c
Vegeu també activitats marítimes
peticions
Totes les persones tenen dret a dirigir-ne a les institucions i
l’Administració de la Generalitat, i també als ens locals, en matèries
de les competències respectives 29.5
325
�P
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
El Reglament del Parlament ha de regular la tramitació
de les individuals i col·lectives dirigides al Parlament 59.7
planificació
— ambiental
La Generalitat hi té competència compartida 144.1.a
— d’aeroports
La Generalitat hi té competència exclusiva pel que fa als que no tenen
la qualificació legal d’interès general 140.1.a
La Generalitat hi participa pel que fa als d’interès general 140.4
— d’emergències i seguretat civil
La Generalitat hi té competència exclusiva 132.1
— d’equipaments comercials
La Generalitat hi té competència exclusiva 121.1.d
— d’equipaments culturals
La Generalitat hi té competència exclusiva 127.1.a.quart
Vegeu també cultura
— d’espais naturals
La Generalitat hi té competència exclusiva
(en el marc de l’art. 149.1.23 CE) 144.2
— d’habitatge públic
Els governs locals hi tenen competències 84.2.b
Vegeu també habitatge
— d’heliports
La Generalitat hi té competència exclusiva pel que fa als que no tenen
la qualificació legal d’interès general 140.1.a
— d’infraestructures de transport
La Generalitat hi té competència exclusiva pel que fa a les que no tenen
la qualificació legal d’interès general 140.1.a
— d’institucions penitenciàries
La Generalitat hi té competència executiva de la legislació
de l’Estat 168.1.b ; 168.1.c
Vegeu també sistema penitenciari
326
�ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
P
— d’obres públiques
La Generalitat té competència exclusiva sobre les que s’executen
al territori de Catalunya que no han estat qualificades d’interès
general ni afecten una altra comunitat autònoma 148.1
La Generalitat hi participa pel que fa a les qualificades d’interès
general 148.2
— de l’activitat econòmica
La Generalitat en pot establir una en el marc de les directrius
que estableixi la planificació general de l’Estat 152.3
Correspon a la Generalitat desenvolupar-la i gestionar-la 152.4
La Generalitat participa en l’estatal per mitjà dels mecanismes
que estableix el títol V 152.4.b
— de l’agricultura i la ramaderia
La Generalitat hi té competència compartida 116.2.a
— de l’educació infantil
Els governs locals hi tenen competències 84.2.g
Vegeu també educació infantil; ensenyament
— de l’esport
La Generalitat hi té competència exclusiva 134.1.a ; 134.1.h
Vegeu també esport
— de la caça
La Generalitat hi té competència exclusiva 119.1.a
Vegeu també caça
— de la indústria
La Generalitat hi té competència compartida 139.2
— de la inspecció de jutjats i tribunals
Vegeu Consell de Justícia de Catalunya
— de la pesca fluvial
La Generalitat hi té competència exclusiva 119.1.a
Vegeu també pesca
— de la seguretat pública
Correspon a la Generalitat 164.1.a
327
�P
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
— de la xarxa viària
La Generalitat hi té competència exclusiva 140.5.a
— de polítiques per a la dona
La Generalitat hi té competència exclusiva 153.a
Vegeu també dones
— de ports
La Generalitat hi té competència exclusiva pel que fa als que no tenen
la qualificació legal d’interès general 140.1.a
La Generalitat hi participa pel que fa als d’interès general 140.4
Vegeu també ports
— del sector agroalimentari
La Generalitat hi té competència compartida 116.2.a
— del sector turístic
La Generalitat hi té competència exclusiva 171.a
Vegeu també turisme
— del transport fluvial de passatgers
La Generalitat hi té competència exclusiva pel que fa al que transcorre
íntegrament per Catalunya 169.6.a
Vegeu també transport
— del transport marítim de passatgers
La Generalitat hi té competència exclusiva pel que fa al que transcorre
íntegrament per Catalunya 169.6.a
Vegeu també transport
— del transport terrestre
La Generalitat hi té competència exclusiva pel que fa al de viatgers
i mercaderies per carretera, ferrocarril i cable que transcorre
íntegrament per Catalunya 169.1.a
Vegeu també transport
— estadística
La Generalitat hi té competència exclusiva 135.1.a
328
�ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
P
— hidrològica
La Generalitat hi té competència exclusiva pel que fa a les conques
hidrogràfiques internes 117.1
La Generalitat hi participa pel que fa a les conques hidrogràfiques
compartides 117.3
La Generalitat hi participa pel que fa als recursos hídrics i els
aprofitaments hidràulics que passen per Catalunya o que hi fineixen
provinents de territoris de fora de l’àmbit estatal espanyol 117.5
— sanitària
La Generalitat hi té competència compartida 162.3
plans
— d’estudis
L’ensenyament del català i el castellà hi ha de tenir una presència
adequada 35.2
La Generalitat, pel que fa als ensenyaments no universitaris,
hi té competència compartida 131.3.c
— de pensions
Vegeu entitats gestores de plans i fons de pensions
— territorials
La Generalitat té competència exclusiva per a establir i regular
les figures de planejament territorial i el procediment
per a tramitar-les i aprovar-les 149.1.b
La Generalitat té competència exclusiva per a establir i regular
els d’ordenació i ús del litoral i de les platges 149.3.a
Vegeu també planificació
planta judicial
El Govern de la Generalitat n’ha de proposar al Govern de l’Estat
la determinació i la revisió 107.1
Les modificacions d’aquesta que no comportin reforma legislativa
poden correspondre al Govern de la Generalitat, que pot crear
seccions i jutjats 107.2
329
�P
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
planters
La Generalitat hi té competència exclusiva 116.1.e
platges
Els governs locals tenen competències pròpies sobre la regulació,
la gestió i la vigilància de les activitats i els usos que s’hi porten
a terme 84.2.n
La Generalitat hi té competència exclusiva, respectant el règim general
del domini públic, pel que fa a establir i regular plans territorials
d’ordenació i ús 149.3.a
Vegeu també litoral
Ple
— del Parlament
Vegeu Parlament de Catalunya
— dels Consellers i Conselleres Generals
Vegeu Plen des Conselhèrs e Conselhères Generaus
Plen des Conselhèrs e Conselhères Generaus
Integra el Conselh Generau d’Aran 94.2
pluralisme
És un principi rector de l’actuació dels poders públics 4.3
Els poders públics l’han de respectar en promoure la participació social
en l’elaboració de les polítiques públiques 43.1
És un dels valors socials que els poders públics han d’impulsar
en la formació de l’alumnat 44.1
El Parlament és la seu on s’expressa preferentment 55.2
— en els mitjans de comunicació
Els poders públics han de procurar que els electors rebin dels mitjans
de comunicació una informació veraç, objectiva, neutral
i respectuosa del pluralisme polític sobre les candidatures
que concorren en els processos electorals 43.3
Els poders públics han de promoure les condicions per a garantir
el pluralisme polític, social, cultural i religiós en els mitjans
de comunicació 52.1
330
�P
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
La Generalitat ha de fomentar el pluralisme lingüístic i cultural
de Catalunya 146.3
població
S’ha de tenir en compte com una de les variables per a determinar
les necessitats de despesa de la Generalitat 206.6
poble
Vegeu també Defensor del Poble
— aranès
Vegeu Aran
— de Catalunya
Ha mantingut al llarg dels segles una vocació constant
d’autogovern preàmbul
Vol fer possible la construcció d’una societat democràtica
i avançada, de benestar i progrés, solidària amb el conjunt
d’Espanya i incardinada a Europa i respectuosa dels drets
fonamentals i de les llibertats públiques de les persones
i dels pobles preàmbul
Proclama com a valors superiors la llibertat, la justícia
i la igualtat preàmbul
Manifesta la seva voluntat d’avançar per una via de progrés que asseguri
una qualitat de vida digna per a tots els que viuen i treballen
a Catalunya preàmbul
L’autogovern de Catalunya es fonamenta també en els seus drets
històrics preàmbul ; 5
El Parlament n’ha recollit el sentiment i la voluntat en definir Catalunya
com a nació preàmbul
N’emanen els poders de la Generalitat 2.4
El Parlament el representa 55.1
Vegeu també Catalunya
— gitano
Els poders públics han de garantir el reconeixement de la seva cultura
com a salvaguarda de la seva realitat històrica 42.7
Vegeu també igualtat
331
�P
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
pobles
Les institucions de la Generalitat són el nexe amb una història
d’afirmació i respecte dels drets fonamentals i de les llibertats
públiques de la persona i dels pobles preàmbul
Catalunya vol desenvolupar la seva personalitat política en el marc
d’un Estat que reconeix i respecta la diversitat d’identitats
dels pobles d’Espanya preàmbul
Catalunya aferma el seu compromís amb tots els pobles per a construir
un ordre mundial pacífic i just preàmbul
Els poders públics han de reconèixer llur dret a conservar i desenvolupar
la identitat 4.2
La Generalitat ha de promoure accions i polítiques de cooperació a llur
desenvolupament 51.2
pobresa
Les persones o famílies que es troben en situació de pobresa tenen dret
a accedir a una renda garantida de ciutadania 24.3
Els poders públics han de garantir la protecció dels infants, especialment
contra tota forma d’explotació, d’abandonament, de maltractament
o crueltat i de la pobresa i els seus efectes 40.3
Els poders públics han de vetllar per la plena integració social,
econòmica i laboral de les persones i dels col·lectius en situació
de pobresa i de risc d’exclusió social 42.2
La Generalitat té competència exclusiva per a regular i aprovar plans
i programes específics dirigits a persones i col·lectius en situació
de pobresa o de necessitat social 166.1.c
Vegeu també benestar social
poder judicial
Es regula el poder judicial a Catalunya títol III
Vegeu també Administració de justícia; Consell de Justícia de Catalunya;
Fiscalia; jutges; Llei orgànica del poder judicial; magistrats; Tribunal
Superior de Justícia de Catalunya
policia
Vegeu també Cos d’Agents Rurals; Policia de la Generalitat - Mossos
d’Esquadra; policies locals
332
�P
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
— administrativa
Corresponen a la Generalitat, pel que fa a les conques hidrogràfiques
compartides, les facultats de policia del domini públic hidràulic
que li atribueixi la legislació estatal 117.3.c
La Generalitat té competència exclusiva sobre l’adopció de mesures
de policia administrativa amb relació a la disciplina de
mercat 121.1.f
La Generalitat té competència exclusiva sobre la relativa a activitats
i instal·lacions destinades a la joventut 142.1.c
El Cos d’Agents Rurals exerceix funcions de policia administrativa
especial 144.6
És una de les funcions de la Policia de la Generalitat - Mossos
d’Esquadra 164.5.b
— judicial
És una de les funcions del Cos d’Agents Rurals 144.6
És una de les funcions de la Policia de la Generalitat - Mossos
d’Esquadra 164.5.c
Policia de la Generalitat - Mossos d’Esquadra
La Generalitat executa la legislació de l’Estat en matèria
de coordinació dels serveis de seguretat i investigació privades
amb les policies 163.d
Correspon a la Generalitat de crear-la i organitzar-la 164.1.b
La Generalitat en té el comandament suprem 164.2
La Generalitat participa en la coordinació de les polítiques de seguretat
i l’activitat dels cossos policíacs de l’Estat i de Catalunya i en
les relacions de col·laboració i auxili amb les policies d’altres
països 164.4
Té com a àmbit d’actuació el conjunt del territori de Catalunya
i exerceix totes les funcions pròpies d’un cos de policia en seguretat
ciutadana i ordre públic, com a policia administrativa i com a policia
judicial i d’investigació criminal 164.5
Correspon a la Generalitat la competència sobre l’ús
de la videovigilància i del control de so i enregistraments
en l’àmbit públic efectuats per la policia de Catalunya 173
333
�P
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
policies locals
La Generalitat executa la legislació de l’Estat en matèria
de coordinació dels serveis de seguretat i investigació privades
amb les policies 163.d
Correspon a la Generalitat de fer-ne l’ordenació i de coordinar-ne
l’actuació 164.1.a ; 164.2
política lingüística
És matèria de desenvolupament bàsic de l’Estatut 62.2
Vegeu també aranès, castellà; català
ports
La Generalitat, en l’exercici de la competència exclusiva sobre
el transport marítim i fluvial que transcorre íntegrament
per Catalunya, ha de respectar les competències de l’Estat
en marina mercant i ports 169.6
Vegeu també infraestructures de transport
potestat
— disciplinària
Vegeu règim disciplinari
— legislativa
El Parlament l’exerceix 55.2
El Parlament la pot delegar en el Govern 63
Correspon a la Generalitat, de manera íntegra, en l’àmbit de les seves
competències exclusives 110.1
Correspon a la Generalitat, en el marc de la legislació bàsica de l’Estat,
en l’àmbit de les seves competències compartides 111
Correspon a la Generalitat desplegar la normativa de la Unió Europea
que afecti l’àmbit de les seves competències 113
Vegeu també lleis
— normativa
Els municipis en tenen en l’àmbit de llurs competències i en els altres
sobre els quals es projecta llur autonomia 87.3
Correspon a la Generalitat la competència normativa sobre el personal
no judicial al servei de l’Administració de justícia 103.1
334
�P
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
La Generalitat té capacitat normativa sobre els tributs estatals cedits
totalment, sobre els tribus estatals cedits parcialment, si s’escau,
i sobre els tributs propis que creï per llei 203.2; 203.3; 203.5;
205.6; DA 7
S’ha de proposar d’augmentar la capacitat normativa de la Generalitat
amb relació a l’impost sobre la renda de les persones físiques DA 8
L’Administració general de l’Estat ha de cedir competències normatives
sobre determinades operacions amb relació a l’impost sobre el valor
afegit i als impostos especials de fabricació DA 11
— reglamentària
El Govern l’exerceix 68.1
Correspon a la Generalitat, de manera íntegra, en l’àmbit de les seves
competències exclusives 110.1
Correspon a la Generalitat, en el marc de la legislació bàsica de l’Estat,
en l’àmbit de les seves competències compartides 111
Correspon a la Generalitat en l’àmbit de les seves competències
executives 112
Comprèn l’aprovació de disposicions per a l’execució de la normativa
de l’Estat 112
Presidència de la Generalitat
Integra la Generalitat, juntament amb el Parlament, el Govern i les altres
institucions que estableix el capítol V del títol II 2.2
La seva seu permanent és la ciutat de Barcelona 10
Vegeu també president o presidenta de la Generalitat
president o presidenta
— d’audiència provincial
El Consell de Justícia de Catalunya participa en la seva designació 98.2.a
— de la Generalitat
El Parlament es reuneix en sessió extraordinària a petició seva 60.1
La regulació del seu estatut personal és matèria de desenvolupament
bàsic de l’Estatut 62.2
Promulga, en nom del rei, les lleis, els decrets llei i els decrets legislatius,
i n’ordena la publicació 65; 67.6.a
Té la més alta representació de la Generalitat 67.1
335
�P
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
Dirigeix l’acció de Govern 67.1
Té la representació ordinària de l’Estat a Catalunya 67.1
És elegit pel Parlament 67.2
És nomenat pel rei 67.4
Una llei del Parlament en regula l’estatut personal 67.5
Ordena la publicació dels nomenaments dels càrrecs institucionals
de l’Estat a Catalunya 67.6.b
Demana la col·laboració a les autoritats de l’Estat que exerceixen
funcions públiques a Catalunya 67.6.c
Cessa per renovació del Parlament com a conseqüència d’unes eleccions,
per aprovació d’una moció de censura o denegació d’una qüestió
de confiança, per defunció, per dimissió, per incapacitat permanent,
física o mental, i per condemna penal ferma 67.7; 67.8
Pot delegar temporalment funcions executives en un dels consellers,
si no ha nomenat un conseller primer o consellera primera 67.9
És membre del Govern 68.2
Pot nomenar i separar un conseller primer o consellera primera,
de la qual cosa ha de donar compte al Parlament 69
Té el dret d’assistir a les reunions del Ple i de les comissions
parlamentàries i prendre-hi la paraula 73.1
Respon políticament, juntament amb els consellers, davant el Parlament
de forma solidària 74.1
La delegació de funcions no l’eximeix de la seva responsabilitat política
davant el Parlament 74.2
Pot dissoldre el Parlament 75
Ordena la publicació en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya
del nomenament del president o presidenta del Tribunal Superior
de Justícia de Catalunya 95.5
Presideix una junta de seguretat de composició paritària entre
la Generalitat i l’Estat 164.4
— de sala del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya
És nomenat a proposta del Consell General del Poder Judicial
i amb la participació del Consell de Justícia de Catalunya 95.6; 98.2.a
— de vegueria
Forma el consell de vegueria juntament amb els consellers 91.1
És escollit pels consellers de vegueria d’entre els seus membres 91.2
336
�ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
P
— del Parlament
El Reglament del Parlament en regula l’elecció i les funcions 59.1
Presideix la Diputació Permanent 59.4
Convoca les sessions extraordinàries del Parlament 60.1
— del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya
És el representant del poder judicial a Catalunya 95.5
És nomenat pel rei, a proposta del Consell General del Poder Judicial
i amb la participació del Consell de Justícia de Catalunya 95.5; 98.2.a
El president o presidenta de la Generalitat ordena que se’n publiqui el
nomenament en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya 95.5
presons
Vegeu sistema penitenciari
pressupostos
— de la Generalitat
Són aprovats pel Parlament 55.2; 212
El Ple del Parlament no en pot delegar la tramitació i l’aprovació
en una comissió 62.3
No poden ésser objecte de delegació legislativa ni de decret llei 63.1;
64.1
Tenen caràcter anual, són únics i inclouen totes les despeses i els
ingressos de la Generalitat i dels organismes, les institucions
i les empreses que en depenen 212
El Govern els elabora i els executa 212
Correspon al Parlament d’examinar-los, esmenar-los, aprovar-los
i controlar-los 212
La llei de pressupostos no pot crear tributs, però en pot modificar
si ho estableix una llei tributària substantiva 212
La Generalitat pot recórrer a l’endeutament i emetre
deute públic 213
Correspon a la Generalitat establir límits i condicions per a assolir
els objectius d’estabilitat pressupostària 214
Vegeu també finances de la Generalitat
— del Parlament
El Parlament els elabora i els aprova 58.2
337
�P
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
— generals de l’Estat
Constitueixen recursos de les finances de la Generalitat transferències
i assignacions amb càrrec a aquests 202.3.e
prestacions
Totes les persones tenen dret a rebre prestacions socials i ajuts públics
per a atendre les càrregues familiars 16
Les persones o les famílies que es troben en situació de pobresa tenen
dret a accedir a una renda garantida de ciutadania 24.3
Les persones excloses del mercat de treball que no disposen de mitjans
de subsistència tenen dret a percebre prestacions i recursos
no contributius de caràcter pal·liatiu 25.2
Vegeu també ajuts públics
— professionals
La Generalitat té competència exclusiva sobre la regulació
de les de caràcter obligatori 125.4.b
preu just
Correspon a la Generalitat, en matèria d’expropiació forçosa,
la competència executiva per a crear i regular un òrgan propi
que el determini 159.4.c
preus
Els consumidors i usuaris tenen dret a ésser-ne informats d’una manera
veraç i entenedora 28.1
La competència exclusiva de la Generalitat sobre les infraestructures
de transport que no siguin d’interès general inclou el règim
econòmic dels serveis portuaris i aeroportuaris, especialment
les potestats tarifària i tributària i la percepció i la recaptació
de tota mena de tributs i gravàmens 140.1.c
La competència exclusiva de la Generalitat en matèria de transport
terrestre inclou la potestat tarifària 169.1.f
Els ingressos per la percepció dels públics constitueixen recursos
de les finances de la Generalitat 202.3.f
Vegeu també preu just; sistema tributari
338
�ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
P
prevenció
— d’incendis
Vegeu incendis
— de riscs laborals
Vegeu seguretat i higiene en el treball
principis rectors de les polítiques públiques
Els poders públics han de promoure els que estableixen l’Estatut,
la Constitució, la Unió Europea, la Declaració universal de drets
humans, el Conveni europeu per a la protecció dels drets humans
i els altres tractats i convenis internacionals subscrits per Espanya
que reconeixen i garanteixen els drets i les llibertats fonamentals 4
Els poders públics han d’orientar llurs polítiques d’acord amb els
que estableixen la Constitució i l’Estatut, i els han de promoure
i garantir 39.1
El reconeixement, el respecte i la protecció d’aquests principis informen
la legislació positiva, la pràctica judicial i l’actuació dels poders
públics 39.2
Són exigibles davant la jurisdicció 39.3
S’estableixen els de caràcter estatutari capítol V del títol I
procediment
— administratiu
La Generalitat té competència exclusiva sobre l’establiment i l’aplicació
del relatiu a la queixa i la reclamació en matèria de consum 123.a
La Generalitat té competència exclusiva en les normes de procediment
administratiu que derivin de les particularitats del dret substantiu
de Catalunya o de les especialitats de l’organització de la
Generalitat 159.1.c
— de reforma de l’Estatut
Vegeu Estatut d’autonomia de Catalunya
— legislatiu
Els ciutadans tenen dret a participar en el procés d’elaboració
de les lleis 29.4
L’aprovació de la llei electoral requereix una majoria especial 56.2
339
�P
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
L’aprovació i la reforma del Reglament del Parlament requereixen
la majoria absoluta 58.3
Perquè els acords adoptats pel Parlament siguin vàlids, cal la presència
de la majoria absoluta dels diputats i l’aprovació de la majoria
simple dels presents, sens perjudici de les majories especials que
s’estableixin 60.3
La iniciativa legislativa correspon als diputats, als grups parlamentaris
i al Govern, i també als ciutadans, mitjançant la iniciativa legislativa
popular, i als òrgans representatius dels ens supramunicipals
de caràcter territorial 62.1
Les lleis de desenvolupament bàsic tenen requisits específics d’aprovació,
modificació i derogació 62.2
La tramitació i l’aprovació de les lleis de desenvolupament bàsic
de l’Estatut, del pressupost de la Generalitat i de les lleis de delegació
legislativa al Govern no poden ésser delegades en una comissió
pel Ple del Parlament 62.3
El Parlament pot autoritzar el Govern, amb restriccions, per a dictar
decrets legislatius 63.1
La reforma de l’Estatut no pot ésser objecte de delegació legislativa
ni de decret llei 63.1; 64.1
Les matèries que han d’ésser regulades per lleis de desenvolupament
bàsic no poden ésser objecte de delegació legislativa, llevat que
es delegui l’establiment d’un text refós, ni de decret llei 63.1; 64.1
La regulació essencial i el desenvolupament directe dels drets
estatutaris no poden ésser objecte de delegació legislativa
ni de decret llei 63.1; 64.1
El pressupost de la Generalitat no pot ésser objecte de delegació
legislativa ni de decret llei 63.1; 64.1
La delegació legislativa al Govern ha d’ésser expressa i s’ha de fer per llei,
per a una matèria concreta i amb la determinació d’un termini,
i s’exhaureix quan el Govern publica el decret legislatiu, i també
si el Govern es troba en funcions 63.2
Les lleis de delegació legislativa que autoritzin el Govern a formular
un nou text articulat han de fixar les bases del text 63.3
340
�P
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
Les lleis de delegació legislativa que autoritzin el Govern a refondre
textos legals han de determinar l’abast i el criteri de la refosa 63.3
El control de la legislació delegada és regulat pel Reglament del
Parlament i, eventualment, per les lleis de delegació 63.4
El Govern pot dictar disposicions legislatives provisionals sota
la forma de decret llei en cas d’una necessitat extraordinària
i urgent 64.1
No poden ésser objecte de decret llei ni la reforma de l’Estatut, ni
les matèries que són objecte de lleis de desenvolupament bàsic,
ni la regulació essencial i el desenvolupament directe dels drets
reconeguts per l’Estatut i per la Carta dels drets i deures dels
ciutadans de Catalunya, ni el pressupost de la Generalitat 64.1
Resten derogats els decrets llei que no siguin validats expressament
pel Parlament 64.2
El Parlament pot tramitar els decret llei com a projectes de llei
pel procediment d’urgència 64.3
Es regula la promulgació, la publicació i l’entrada en vigor de les lleis,
i també l’elaboració de la versió oficial en castellà 65; 67.6.a
El Consell de Garanties Estatutàries pot dictaminar sobre l’adequació
a la Constitució dels projectes i les proposicions de reforma
de l’Estatut 76.2.a
El Consell de Garanties Estatutàries pot dictaminar sobre l’adequació
a l’Estatut i a la Constitució dels projectes i les proposicions de llei,
dels decrets llei sotmesos a convalidació i dels projectes de decret
legislatiu 76.2.b ; 76.2.c
El Consell de Garanties Estatutàries pot dictaminar sobre l’adequació
a l’autonomia local dels projectes i les proposicions de llei
i dels projectes de decret legislatiu 76.2.d
Els dictàmens del Consell de Garanties Estatutàries tenen caràcter
vinculant amb relació als projectes de llei i les proposicions de llei
que desenvolupin o afectin drets estatutaris 76.4
El Síndic de Greuges pot sol·licitar dictamen al Consell de Garanties
Estatutàries sobre els projectes de llei i les proposicions de llei
que regulen drets estatutaris 78.3
341
�P
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
El Consell de Governs Locals ha d’ésser escoltat en la tramitació
parlamentària de les iniciatives legislatives que afecten de manera
específica les administracions locals 85
L’Ajuntament de Barcelona ha de participar o ésser consultat
en la tramitació de les iniciatives legislatives que afecten el règim
especial del municipi de Barcelona 89
L’Aran ha de participar en l’elaboració de les iniciatives legislatives
que afecten el seu règim especial 94.4
L’aprovació de la llei de finances locals requereix una majoria de tres
cinquenes parts 219.2
L’aprovació de la llei que regula la designació dels senadors que han
de representar la Generalitat al Senat requereix una majoria
absoluta DA 1.1; DA 1.2
Vegeu també decrets legislatius; decrets llei; Estatut d’autonomia de Catalunya;
legislació; Llei orgànica 4/1979, del 18 de desembre, d’Estatut d’autonomia
de Catalunya; Llei orgànica del poder judicial; lleis de Catalunya;
lleis de l’Estat; règim electoral del Parlament; Unió Europea
produccions audiovisuals
La Generalitat té competència exclusiva per a fomentar i difondre
la creació i la producció audiovisuals portades a terme
a Catalunya 127.1.d.primer
productes
Vegeu també preus
— agrícoles i ramaders
La Generalitat té la competència exclusiva en la regulació i l’execució
sobre la qualitat, la traçabilitat i les condicions d’aquests
productes 116.1.b
— farmacèutics
La Generalitat té la competència executiva de la legislació estatal
en aquesta matèria 162.5
— intermedis
Vegeu impost sobre els productes intermedis
342
�P
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
professions
La Generalitat té competència executiva en matèria de qualificacions
professionals 170.1.c
— titulades
La Generalitat hi té competència exclusiva (en el marc
dels art. 36 i 139 CE) 125.4
progrés
El poble de Catalunya manifesta la seva voluntat d’avançar per una via
de progrés que asseguri una qualitat de vida digna per a tots
els que viuen i treballen a Catalunya preàmbul
Les dones i els homes de Catalunya volen prosseguir la construcció
d’una societat democràtica i avançada, de benestar i progrés,
solidària amb el conjunt d’Espanya i incardinada
a Europa preàmbul
Els poders públics han d’adoptar les mesures necessàries
per a promoure l’econòmic i el social 45.1
Perquè les oportunitats de progrés que ofereix la societat del
coneixement i de la informació contribueixin a la millora
del benestar i la cohesió socials, la Generalitat ha de promoure
la formació, la recerca i la innovació tecnològiques 53.2
La Generalitat ha de promoure l’econòmic en la seva actuació
tributària 203.6
projecció internacional
El Govern de l’Estat i el Govern de la Generalitat han d’articular
fórmules de col·laboració i cooperació mútues per a la projecció
internacional de la cultura 127.3
La Generalitat ha d’impulsar la projecció de Catalunya a l’exterior
i n’ha de promoure els interessos en aquest àmbit 193
La Generalitat ha de promoure la de les organitzacions socials, culturals
i esportives 200
Vegeu també acció exterior
projectes de llei
Vegeu lleis de Catalunya; lleis de l’Estat; procediment legislatiu
343
�P
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
ropietat
p
— industrial
La Generalitat ha de respectar la legislació de propietat industrial
en l’exercici de la seva competència sobre el règim de titularitat
de les denominacions d’origen 128.1.b
La Generalitat hi té competència executiva 155.2
La competència executiva de la Generalitat en aquesta matèria inclou
l’establiment i la regulació d’un registre de drets, coordinat
amb el de l’Estat 155.2.a
La competència executiva de la Generalitat en aquesta matèria inclou
la defensa jurídica i processal dels topònims de Catalunya aplicats
al sector de la indústria 155.2.b
— intel·lectual
La Generalitat té competència executiva en aquesta matèria 155.1
proporcionalitat
Totes les persones tenen dret que l’actuació dels poders públics sigui
proporcionada a les finalitats que la justifiquen 30.2
El sistema electoral és de representació proporcional i ha d’assegurar
la representació adequada de totes les zones del territori 56.2
El Parlament participa en el control dels principis de subsidiarietat
i de proporcionalitat que estableixi el dret de la Unió Europea
amb relació a les propostes legislatives europees 188
proposicions de llei
Vegeu lleis de Catalunya; lleis de l’Estat; procediment legislatiu
protecció
— civil
Els governs locals hi tenen competències pròpies 84.2.f
La Generalitat té competència exclusiva en aquesta matèria, sens
perjudici de les facultats dels governs locals i respectant les
competències de l’Estat en matèria de seguretat pública 132.1
La Generalitat ha de promoure mecanismes de col·laboració en aquest
àmbit amb altres comunitats autònomes i amb l’Estat en actuacions
d’abast superior a Catalunya 132.2
344
�P
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
— de dades personals
Vegeu dades personals
— de les persones
Vegeu persones
— de menors
La Generalitat hi té competència exclusiva, respectant la legislació
penal 166.3.a
— del medi ambient
Els poders públics han de vetllar per la protecció del medi ambient
per mitjà de polítiques públiques basades en el desenvolupament
sostenible i la solidaritat col·lectiva i intergeneracional 46.1
Les polítiques mediambientals s’han de dirigir a la fixació d’estàndards
i de nivells mínims de protecció del medi ambient 46.2
Els governs locals hi tenen competències pròpies 84.2.j
Vegeu també medi ambient
— dels animals
La Generalitat hi té competència exclusiva 116.1.d
— dels consumidors i els usuaris
Els poders públics han de garantir-la 49.1
— social
La Generalitat té competència exclusiva en la intervenció i el control
dels sistemes privats complementaris 166.1.d
Vegeu també serveis socials
protectorats
La Generalitat té competència exclusiva per a regular els de les
fundacions que compleixen llurs funcions majoritàriament
a Catalunya 118.2.a
protocol
El dels símbols de Catalunya és fixat pel Parlament 8.5
El president o presidenta de la Generalitat té a Catalunya, als efectes
protocol·laris, la posició preeminent que li correspon com a
representant de la Generalitat i de l’Estat 67.5
345
�P
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
províncies
Les diputacions són substituïdes pels consells de vegueria 91.3
L’alteració dels límits provincials s’ha de portar a terme d’acord
amb el que estableix l’article 141.1 CE 91.4
Resta vigent la disposició transitòria quarta de la Llei orgànica 4/1979,
del 18 de desembre, d’Estatut d’autonomia de Catalunya DT 2
Resta vigent la disposició transitòria sisena de la Llei orgànica 4/1979,
del 18 de desembre, d’Estatut d’autonomia de Catalunya DT 2
proximitat
Vegeu justícia de proximitat
publicació
— de les lleis
El president o presidenta de la Generalitat l’ordena en el Diari Oficial
de la Generalitat de Catalunya, en el termini de quinze dies
des de l’aprovació, i en el Boletín Oficial del Estado 65; 67.6.a
A l’efecte de l’entrada en vigor de les lleis, regeix la data de publicació
en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya 65
— dels actes del Govern o de l’Administració de la Generalitat
Es fa en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya 68.5
És suficient per a l’eficàcia dels actes i per a l’entrada en vigor
de les normes 68.5
— dels nomenaments
El president o presidenta de la Generalitat ordena la dels càrrecs
institucionals de l’Estat a Catalunya 67.6.b
El president o presidenta de la Generalitat ordena la del fiscal o la fiscal
superior de Catalunya 96.2
publicacions periòdiques
La Generalitat té competència exclusiva per a establir les mesures
relatives a la producció i la distribució, i per a gestionar-ne el dipòsit
legal i atorgar-ne els codis d’identificació 127.1.a
346
�ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
Q
publicitat
La Generalitat hi té competència exclusiva, sens perjudici de la legislació
mercantil de l’Estat 157
Q
qualificació
— d’interès general
La d’un port, un aeroport o una altra infraestructura de transport
situats a Catalunya requereix l’informe previ de la Generalitat 140.3
La d’una obra pública que s’executa al territori de Catalunya requereix
l’informe previ de la Generalitat 148.2
— de pel·lícules
Vegeu cinema
— de títols
Vegeu registres de la propietat, mercantils i de béns mobles
qualificacions professionals
La Generalitat té competència executiva per a fer-ne la regulació,
l’autorització i el control 170.1.c
qualitat
— d’activitats i productes
La Generalitat té competència exclusiva sobre la regulació i l’execució
de la qualitat, la traçabilitat i les condicions dels productes agrícoles
i ramaders 116.1.b
La Generalitat té competència exclusiva sobre l’establiment i l’execució
de les normes i els estàndards de qualitat relacionats amb l’activitat
comercial 121.1.e
Correspon a la Generalitat el desplegament de les normes
complementàries de qualitat dels serveis de subministrament
d’energia 133.1.c
Correspon a la Generalitat la competència exclusiva sobre les normes
tècniques, la inspecció i el control sobre la qualitat
de la construcció 137.1.e
Vegeu també mencions de qualitat
347
�Q
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
— de vida
El poble català manifesta la seva voluntat d’avançar per una via
de progrés que asseguri una qualitat de vida digna per a tots
els que viuen i treballen a Catalunya preàmbul
Els poders públics han de tenir com a objectiu millorar la de totes
les persones 40.1
— dels serveis d’interès general
Totes les persones tenen dret a una educació de qualitat 21.1
Per a garantir el dret a la qualitat de l’ensenyament, els centres docents
privats poden ésser sostinguts amb fons públics 21.3
Les administracions públiques han de fixar els estàndards de
qualitat dels serveis públics, amb independència del règim
de prestació 30.1
Els poders públics han de garantir la qualitat i la gratuïtat
de l’assistència sanitària pública 42.4
Els poders públics han de garantir la qualitat i la gratuïtat dels serveis
socials bàsics 42.5
Els poders públics han de garantir la qualitat del sistema
d’ensenyament 44.1
Els poders públics han de fomentar la investigació i la recerca científica
de qualitat 44.4
La competència exclusiva de la Generalitat en matèria d’ensenyament
no universitari inclou el garantiment de la qualitat del sistema
educatiu 131.2.d
La Generalitat té competència compartida sobre l’avaluació
i el garantiment de la qualitat i de l’excel·lència de l’ensenyament
universitari 172.2.f
queixes
Totes les persones tenen dret a plantejar-les a les institucions
i l’Administració de la Generalitat, i també als ens locals, en matèries
de les competències respectives 29.5
La Generalitat té competència exclusiva per a establir i aplicar
els procediments administratius de queixa i reclamació en matèria
de consum 123.a
348
�ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
R
qüestió de confiança
La denegació d’una qüestió de confiança és causa de cessament
del president o presidenta de la Generalitat 67.7
No pot plantejar-la el conseller o consellera que supleix o substitueix
el president o presidenta de la Generalitat 67.8
R
racisme
Els poders públics han de promoure’n l’eradicació 40.8
Vegeu també igualtat; mediació social
ràdio
Vegeu radiodifusió
radiodifusió
La Generalitat hi té competència executiva per a resoldre conflictes
entre els operadors que comparteixin múltiplexs la cobertura
dels quals no ultrapassi el territori de Catalunya 140.7.c
La Generalitat té competències exclusives i compartides en aquest
àmbit 146
Vegeu també Consell de Ràdio i Televisió; mitjans de comunicació social;
telecomunicacions
ramaderia
Els poders públics han de vetllar per la cohesió econòmica i territorial
per mitjà del foment de les activitats agràries, ramaderes
i silvícoles 46.4
La Generalitat hi té competència exclusiva (en el marc de l’art. 149.1.13
i 16 CE) 116.1
Correspon a la Generalitat la regulació i el desenvolupament
de la ramaderia 116.1.a
Correspon a la Generalitat la regulació de la participació en organismes
públics de les organitzacions agràries i ramaderes i de les cambres
agràries 116.1.c
Correspon a la Generalitat la regulació dels processos de producció,
de les explotacions, de les estructures agràries i de llur règim
jurídic 116.1.f
349
�R
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
Correspon a la Generalitat el desenvolupament integral i la protecció
del món rural 116.1.g
La Generalitat té competència compartida en la planificació
de la ramaderia 116.2.a
La Generalitat té competència compartida en la regulació
i el règim d’intervenció administrativa i d’usos de les vies
pecuàries 116.2.b
Vegeu també fires; protecció dels animals; sanitat animal; sector alimentari
recaptació
— de taxes judicials
Correspon a la Generalitat en l’àmbit de les seves competències sobre
l’Administració de justícia 104.f
— de tributs
La recaptació de tributs relacionats amb la utilització
de la infraestructura i els serveis portuaris correspon
a la Generalitat 140.1.c
Correspon a la Generalitat la recaptació dels tributs propis
i la dels tributs estatals cedits totalment, i també, si en rep
la delegació, la dels altres tributs estatals 203.4; 204.1; 204.2
Correspon a l’Administració tributària de l’Estat la recaptació
dels tributs estatals no cedits totalment 203.4; 204.2; 204.3
recerca científica
Els poders públics l’han de fomentar 44.4
El Govern, les universitats i les institucions d’ensenyament superior
han d’adoptar les mesures pertinents per a garantir l’ús del català
en aquest àmbit 50.2
La Generalitat ha de promoure la formació, la recerca i la innovació
tecnològiques 53.2
Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en la recerca,
el desenvolupament, la transferència tecnològica i la innovació
de les explotacions i les empreses agràries i alimentàries
(en el marc de l’art. 149.1.13 i 16 CE) 116.1.h
La Generalitat té competència exclusiva per a desenvolupar-la en l’àmbit
esportiu 134.1.l
350
�R
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
La Generalitat té competència compartida per a establir-la i regular-la
en l’àmbit del medi ambient 144.1.b
Correspon a la Generalitat la relativa a la meteorologia i al clima 144.5
La Generalitat té competència exclusiva amb relació als seus centres i
estructures de recerca i als projectes de recerca que finança 158.1
La Generalitat té competència compartida sobre la coordinació
dels centres i les estructures de recerca 158.2
Els criteris de col·laboració entre l’Estat i la Generalitat en aquest àmbit
s’han de fixar d’acord amb el que estableix el títol V 158.3
S’han d’establir els sistemes de participació de la Generalitat en la fixació
de les polítiques que afectin aquesta matèria en l’àmbit de la Unió
Europea i en altres institucions internacionals 158.3
La Generalitat té competència exclusiva sobre el règim retributiu
del personal investigador contractat per les universitats 172.1.h
La competència compartida de la Generalitat en matèria d’ensenyament
universitari inclou la regulació del règim del personal investigador
contractat i funcionari 172.2.e
La competència compartida de la Generalitat en matèria d’ensenyament
universitari inclou l’avaluació i el garantiment de la qualitat
i de l’excel·lència del personal investigador 172.2.f
reciclatge
El reciclatge i la reutilització dels béns i els productes són uns dels
principis que han de respectar les polítiques mediambientals 46.2
Vegeu també residus
recurs
— d’alçada
El Consell de Justícia de Catalunya ha d’informar dels interposats
contra els acords dels òrgans de govern dels tribunals i els jutjats
de Catalunya 98.2.e
— d’inconstitucionalitat
El Parlament pot interposar-ne 61.e
El Consell de Garanties Estatutàries ha de dictaminar abans que el
Parlament o el Govern n’interposin 76.3
351
�R
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
— davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya
En són objecte els actes que vulnerin els drets reconeguts pels capítols
I, II i III del títol I i per la Carta dels drets i els deures
dels ciutadans de Catalunya 38.2
— de qualificació de títols o clàusules en matèria de dret català
La Generalitat té competència exclusiva sobre el seu règim 147.2
— extraordinari de revisió
Correspon al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya
de resoldre’ls 95.4
recursos
— financers
Vegeu finances de la Generalitat
— hídrics
La Generalitat té facultats d’execució de la legislació sobre seguretat
pel que fa a llur conservació 164.3.b
Vegeu també aigües
— miners
Vegeu règim miner
— naturals
Totes les persones tenen dret a gaudir-ne en condicions
d’igualtat 27.1
Totes les persones tenen el deure de fer-ne un ús responsable i evitar-ne
el malbaratament 27.1
Les polítiques mediambientals s’han de dirigir a fer-ne una utilització
racional i a conservar-los 46.2
La Generalitat té competència compartida sobre llur regulació 144.1.c
Vegeu també medi ambient; natura
— pesquers
La Generalitat té competència exclusiva per a fer-ne la regulació
i la gestió 119.2
referèndum
Les reformes de l’Estatut s’hi han de sotmetre 222.1.b ; 222.1.d ; 223.1.b ;
223.1.i
352
�ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
R
reforma
— de l’Estatut
Vegeu Estatut d’autonomia de Catalunya
— del Reglament del Parlament
Vegeu Reglament del Parlament
— de la legislació penal i processal
La Generalitat participa en la que incideixi en les competències
de menors 166.3.b
regatge
Vegeu obres de regatge
regidors
Formen l’ajuntament, juntament amb l’alcalde o alcaldessa 86.2
Són elegits pels veïns dels municipis per mitjà de sufragi universal, igual,
lliure, directe i secret 86.6
règim
— disciplinari
El Consell de Justícia de Catalunya instrueix expedients i exerceix
funcions disciplinàries sobre jutges i magistrats (en els termes
de la LOPJ) 98.2.c
La Generalitat té competència normativa i també executiva
i de gestió en matèria del personal no judicial al servei de
l’Administració de justícia, que inclou la regulació del règim
disciplinari 103.1.k ; 103.2.j
La Generalitat té competència exclusiva en matèria de corporacions
de dret públic representatives d’interessos econòmics i professionals,
la qual inclou el règim disciplinari (en el marc de l’art. 36 i 139
CE) 125.1.a
La Generalitat té competència exclusiva sobre l’exercici de les
professions titulades, la qual inclou el règim disciplinari
(en el marc dels art. 36 i 139 CE) 125.4.c
La Generalitat té competència executiva en matèria de Registre Civil,
la qual inclou l’exercici de la funció disciplinària 147.3
Vegeu també règim sancionador
353
�R
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
— electoral del Parlament
És regulat per una llei del Parlament 56.1; 56.2; 56.3
És matèria de desenvolupament bàsic de l’Estatut 62.2
Resta vigent la disposició transitòria quarta de la Llei orgànica 4/1979,
del 18 de desembre, d’Estatut d’autonomia de Catalunya DT 2
Vegeu també eleccions al Parlament; informació electoral
— electoral dels ens locals
Els regidors són elegits pels veïns dels municipis per mitjà de sufragi
universal, igual, lliure, directe i secret 86.6
La Generalitat hi té competència exclusiva pel que fa als ens locals
que crea 160.3
Vegeu també informació electoral
— estatutari del personal al servei de les administracions públiques
catalanes
La Generalitat hi té competència exclusiva 136.a
— estatutari del personal en el sistema sanitari públic
La Generalitat hi té competència compartida 162.3.e
— local
La Generalitat hi té competència exclusiva 160
— miner
La Generalitat hi té competència compartida 133.4
— sancionador
S’han de regular per llei les sancions per l’incompliment de l’obligació
de comparèixer en les comissions d’investigació del Parlament 59.6
S’han de regular per llei els mecanismes destinats a garantir
el compliment de l’obligació de les administracions públiques i
d’altres entitats i persones a cooperar amb el Síndic de Greuges,
i les sancions per l’incompliment d’aquesta obligació 78.5
La Generalitat té competència executiva i de gestió en matèria
de personal no judicial al servei de l’Administració de justícia, que
inclou exercir la potestat disciplinària i imposar les sancions
que escaiguin 103.2.j
La Generalitat té competència compartida en disciplina, inspecció
i sanció de les caixes d’estalvis amb domicili a Catalunya 120.3; 120.4
354
�ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
R
Correspon a la Generalitat la competència compartida sobre disciplina,
inspecció i sanció de les entitats de crèdit que no siguin caixes
d’estalvis 126.4
La Generalitat té competència exclusiva sobre el règim sancionador
aplicable en la regulació dels productes amb denominació d’origen
(en el marc de l’art. 149.1.13 CE) 128.1.c ; 128.2
La Generalitat té competència executiva en matèria d’autorització
de treball als estrangers la relació laboral dels quals s’acompleixi
a Catalunya, que inclou l’aplicació del règim d’inspecció
i sanció 138.2
La Generalitat té competència executiva en la inspecció de les
infraestructures comunes de telecomunicacions i l’exercici
de la potestat sancionadora corresponent 140.7.b
La Generalitat té competència compartida en la prevenció,
la restauració i la reparació de danys al medi ambient, i també
el règim sancionador corresponent 144.1.k
La Generalitat té competència compartida sobre organització,
funcionament, disciplina i règim sancionador de les societats
rectores de mercats de valors 145.b
La Generalitat té competència executiva en la inspecció i l’execució
del procediment sancionador en matèria de defensa
de la competència 154.2.b
La Generalitat té competència exclusiva en control, inspecció
i sanció en matèria de règim jurídic i procediment de les
administracions públiques catalanes
(en el marc de l’art. 149.1.18 CE) 159.1.b
La Generalitat executa la legislació de l’Estat pel que fa a la inspecció
i la sanció de les activitats de seguretat privada que s’acompleixen
a Catalunya 163.b
La Generalitat té competència executiva en matèria de treball i relacions
laborals, que inclou la potestat sancionadora de les infraccions
de l’ordre social 170.1.h
La Generalitat té competència exclusiva sobre la regulació
administrativa del comerç referit a habitatges i l’establiment
de mesures de protecció i disciplinàries en aquest àmbit 137.1.d
355
�R
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
Els ingressos per multes i sancions són part dels recursos de les finances
de la Generalitat 202.3.j
Vegeu també règim disciplinari
registradors de la propietat, mercantils i de béns mobles
Han d’acreditar el coneixement adequat i suficient de les llengües
oficials 33.3
La Generalitat té competència executiva en llurs
nomenaments 147.1.a
La Generalitat té competència executiva per a participar en l’elaboració
dels programes d’accés a llur cos als efectes de l’acreditació del
coneixement del dret català 147.1.b
Registre Civil
Els encarregats han d’acreditar el coneixement adequat i suficient
de les llengües oficials 33.3
Els encarregats han d’acreditar el coneixement del dret català 147.3
La Generalitat hi té competència executiva, en el marc de la regulació
general 147.3
registre
— d’associacions
La Generalitat hi té competència exclusiva 118.1.c
— d’entitats que promouen i organitzen la pràctica de l’activitat física
i esportiva
La Generalitat hi té competència exclusiva 134.1.g
— d’instal·ladors d’infraestructures comunes de telecomunicacions
La Generalitat té competència executiva per a gestionar-lo si l’àmbit
d’aquests instal·ladors no ultrapassa el territori de Catalunya 140.7.d
Vegeu també telecomunicacions
— de drets de propietat industrial
La Generalitat té competència executiva per a establir-ne i regular-ne
un, en coordinació amb el de l’Estat 155.2.a
— de drets de propietat intel·lectual
La Generalitat té competència executiva per a establir-ne i regular-ne
un, en coordinació amb el de l’Estat, per als drets generats
356
�ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
R
a Catalunya o dels quals siguin titulars persones amb residència
habitual a Catalunya 155.1.a
— de fundacions
La Generalitat hi té competència exclusiva 118.2.c
— de gestors de múltiplexs
La Generalitat té competència executiva per a gestionar-ne
un si l’àmbit d’aquests gestors no ultrapassa el territori
de Catalunya 140.7.d
Vegeu també telecomunicacions
— estatal d’entitats religioses
La Generalitat té competència executiva per a participar en la gestió
d’aquest registre 161.2.a
— oficial de vaixells
La Generalitat hi té competència compartida pel que fa al sector
pesquer 119.4
registres de la propietat, mercantils i de béns mobles
La Generalitat hi té competència executiva per a establir
les demarcacions registrals 147.1.c
La Generalitat hi té competència exclusiva en matèria de règim
dels recursos sobre la qualificació dels títols o les clàusules concretes
en matèria de dret català que s’hi hagin d’inscriure 147.2
Vegeu també registradors de la propietat, mercantils i de béns mobles
Reglament del Parlament
Pot establir que el Parlament es reuneixi en altres llocs de Catalunya
diferents de la ciutat de Barcelona, seu permanent
del Parlament 10
Estableix els procediments en què els ciutadans de Catalunya
tenen dret a participar en el procés d’elaboració
de les lleis 29.4
En correspon l’aprovació i la reforma al Ple del Parlament 58.3
La reforma requereix el vot favorable de la majoria absoluta
dels diputats 58.3
357
�R
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
Regula l’elecció, les funcions i la composició del president i la Mesa
del Parlament i de la Diputació Permanent 59.1; 59.4
Regula els drets i els deures dels diputats, els requisits per a la formació
de grups parlamentaris, la intervenció d’aquests en l’exercici de les
funcions parlamentàries i les atribucions de la Junta
de Portaveus 59.2
Estableix el procediment i les garanties de les persones que han
de comparèixer en les comissions d’investigació 59.6
Ha de regular la tramitació de les peticions individuals i col·lectives
dirigides al Parlament 60.1
Ha d’establir mecanismes de participació ciutadana en l’exercici
de les funcions parlamentàries 59.7
Fixa els dos períodes ordinaris de sessions en què es reuneix anualment
el Parlament 59.7
Estableix en quins supòsits les sessions del Ple no són públiques 60.2
Pot fixar majories especials per a l’adopció vàlida d’acords 60.3
Regula el control de la legislació delegada 63.4
Estableix els termes en què el Parlament pot requerir la presència
dels membres del Govern al Ple i a les comissions 73.2
Ha d’establir com l’Ajuntament de Barcelona ha de participar en
l’elaboració dels projectes de llei que incideixen en el règim especial
del municipi de Barcelona 89
Estableix els termes en què els senadors elegits a Catalunya i els que
representen la Generalitat poden comparèixer davant el Parlament
a petició pròpia 179
regulació d’ocupació
La Generalitat té competència executiva en matèria de procediments
de regulació d’ocupació i de trasllats col·lectius 170.1.f
rei
El president o presidenta de la Generalitat promulga en nom seu
les lleis, els decrets llei i els decrets legislatius 65; 67.6.a
Nomena el president o presidenta de la Generalitat 67.4
Nomena el president o presidenta del Tribunal Superior de Justícia
de Catalunya 95.5
358
�R
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
reinserció
Les persones que no han pogut reinserir-se al mercat de treball i que no
disposen de mitjans de subsistència tenen dret a percebre prestacions
i recursos no contributius de caràcter pal·liatiu 25.2
La Generalitat té competència executiva en l’execució de les mesures
alternatives a la presó i de les activitats de reinserció 168.1.e
Vegeu també sistema penitenciari
relacions
— institucionals
Les de la Generalitat amb l’Estat es fonamenten en el principi
de la lleialtat institucional i es regeixen pel principi general
segons el qual la Generalitat és Estat, pel principi d’autonomia,
pel de bilateralitat i pel de multilateralitat 3.1
Es regulen les de la Generalitat amb l’Estat, amb altres comunitats
autònomes i amb la Unió Europea títol V
Vegeu també acció exterior; col·laboració entre la Generalitat i altres
comunitats autònomes; col·laboració entre la Generalitat i l’Estat
— interculturals
Els poders públics les han de fomentar per mitjà del coneixement
recíproc, el diàleg i la mediació 42.7
— laborals
Les organitzacions sindicals i empresarials tenen dret a complir llurs
funcions en els àmbits de la concertació social, la participació
i la col·laboració social 25.5
La Generalitat ha de promoure la creació d’un espai català de relacions
laborals 45.4
Les organitzacions sindicals i empresarials han de participar
en la definició de les polítiques públiques que les afecten 45.6
L’execució de la legislació de l’Estat en aquesta matèria correspon
a la Generalitat 170.1
La competència executiva de la Generalitat en aquesta matèria inclou
la negociació col·lectiva, el registre i el control de legalitat
dels convenis col·lectius i els instruments de conciliació,
mediació i arbitratge 170.1.e ; 170.1.j ; 170.1.k
359
�R
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
La competència executiva de la Generalitat en aquesta matèria
inclou la determinació dels serveis mínims en cas de vaga 170.1.i
Vegeu també Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya; treball
religions
Vegeu drets en l’àmbit de l’educació; entitats religioses; igualtat; llibertat
religiosa; mediació social; mitjans de comunicació social
renda
Vegeu també impost sobre la renda de les persones físiques
— garantida de ciutadania
Les persones o les famílies que es troben en situació de pobresa
tenen dret a accedir-hi 24.3
Vegeu també ajuts públics
— per capita
L’Estat ha de garantir que l’aplicació dels mecanismes d’anivellament
no alteri la posició de Catalunya en l’ordenació de rendes
per capita 206.5
— personal i territorial
Els poders públics n’han de promoure una distribució més equitativa,
en el marc d’un sistema català de benestar 45.2
rendició de comptes
El president de la Generalitat ha de donar compte al Parlament
del nomenament o la separació del càrrec d’un conseller primer
o consellera primera 69
El Parlament pot requerir al Govern i als seus membres
la informació que consideri necessària per a l’exercici
de les seves funcions 73.2
El Consell de Justícia de Catalunya ha de donar compte al Govern
de les ordres d’inspecció de jutjats i tribunals 98.2.d
La competència executiva de la Generalitat sobre les fires
internacionals que se celebren a Catalunya inclou la rendició
de comptes 121.2
La part catalana de la Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals
Estat - Generalitat ret comptes al Parlament 210.4
360
�R
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
representació
— de la Generalitat
La més alta correspon al president o presidenta de la Generalitat 67.1
A l’Aran la més alta i l’ordinària corresponen al síndic o síndica
d’Aran 94.2
— ordinària de l’Estat
A Catalunya, correspon al president o presidenta de la Generalitat 67.1;
67.5; 67.6
residus
La Generalitat té competència compartida per a regular la prevenció en
la producció d’envasos i embalatges en tot llur cicle de vida 144.1.d
La Generalitat hi té competència compartida 144.1.e
Vegeu també medi ambient
resolució de conflictes
Vegeu mediació
responsabilitat
— cívica
És un dels valors socials que els poders públics han d’impulsar
en la formació de l’alumnat 44.1
— fiscal
És un principi rector de les finances dels governs locals, pel compliment
del qual vetlla la Generalitat 217
— patrimonial
La Generalitat té competència compartida per a establir les causes
que la poden originar amb relació a les reclamacions que
li dirigeixen 159.5
— penal
En les causes contra diputats fora del territori de Catalunya, és exigible
davant la Sala Penal del Tribunal Suprem 57.2; 70.2
— política
El president o presidenta de la Generalitat i els consellers en responen
davant el Parlament de forma solidària, sens perjudici de la
responsabilitat directa de cadascun d’ells 74.1
361
�R
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
La delegació de funcions del president o presidenta de la Generalitat
no l’eximeix 74.2
retorn de catalans emigrats
La Generalitat ha d’impulsar polítiques i mesures per a facilitar-lo
i ha d’afavorir la promoció i la integració de les persones retornades
a Catalunya 138.1.e
reversió
Vegeu urbanisme
riscs laborals
Vegeu seguretat i higiene en el treball
rius
Els governs locals tenen competències pròpies sobre la regulació,
la gestió i la vigilància de les activitats i els usos que s’hi porten
a terme 84.2.n
La Generalitat té competència exclusiva en la pesca fluvial 119.1
La Generalitat té competència exclusiva en el transport fluvial
que transcorre íntegrament per Catalunya 169.6
Vegeu també aigües; conques hidrogràfiques; medi ambient
S
salut
Vegeu sanitat
salvament marítim
La Generalitat té competència executiva en aquesta matèria 132.3
sancions
Vegeu règim sancionador
sanitat
Els poders públics han de garantir la qualitat i la gratuïtat de l’assistència
sanitària pública 42.4
362
�S
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
La Generalitat té competència exclusiva sobre l’organització,
el funcionament intern, l’avaluació, la inspecció i el control
de centres, serveis i establiments sanitaris 162.1
La Generalitat té competència compartida en prestacions i serveis
sanitaris, sociosanitaris i de salut mental de caràcter públic 162.3.a
La Generalitat té competència compartida en la preservació, la protecció
i la promoció de la salut pública 162.3.b
La Generalitat té competència compartida en la planificació
dels recursos sanitaris de cobertura pública i en la coordinació
de la sanitat privada amb la pública 162.3.c
La Generalitat té competència compartida en formació sanitària
especialitzada 162.3.d
La Generalitat té competència compartida en el règim
estatutari i la formació del personal del sistema sanitari
públic 162.3.e
La Generalitat participa en la planificació i la coordinació
estatal en matèria de sanitat i salut pública 162.4
La Generalitat exerceix la tutela de les institucions, les entitats
i les fundacions en aquesta matèria, llevat de l’alta inspecció,
que resta reservada a l’Estat 165.2
Vegeu també drets en l’àmbit de la salut; ordenació farmacèutica; productes
farmacèutics
— alimentària
La Generalitat té competència compartida en la preservació, la protecció
i la promoció de la sanitat alimentària 162.3.b
— ambiental
La Generalitat té competència compartida en la preservació, la protecció
i la promoció de la sanitat ambiental 162.3.b
— animal
La Generalitat hi té competència exclusiva en els casos en què no tingui
efectes sobre la salut humana 116.1.d
La Generalitat té competència compartida en la preservació, la protecció
i la promoció de la sanitat animal amb efectes sobre la salut
humana 162.3.b
363
�S
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
— vegetal
La Generalitat hi té competència exclusiva en els casos en què no tingui
efectes sobre la salut humana 116.1.d
sector
— alimentari
Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en la regulació
i el desenvolupament del sector agroalimentari (en el marc
de l’art. 149.1.13 i 16 CE) 116.1.a
Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en la regulació
i l’execució sobre la qualitat, la traçabilitat i les condicions
dels productes agrícoles i ramaders (en el marc de l’art. 149.1.13
i 16 CE) 116.1.b
Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en la lluita
contra els fraus en l’àmbit de la producció i la comercialització
agroalimentàries (en el marc de l’art. 149.1.13 i 16 CE) 116.1.b
La Generalitat té competència exclusiva en les llavors i els planters,
especialment pel que fa als organismes genèticament modificats
(en el marc de l’art. 149.1.13 i 16 CE) 116.1.e
La Generalitat té competència exclusiva en la recerca,
el desenvolupament, la transferència tecnològica i la innovació
de les explotacions i les empreses agràries i alimentàries i la formació
en aquestes matèries (en el marc de l’art. 149.1.13 i 16 CE) 116.1.h
La Generalitat té competència compartida sobre la planificació
del sector agroalimentari 116.2.a
La Generalitat té competència compartida en la preservació, la protecció
i la promoció de la sanitat alimentària 162.3.b
Vegeu mencions de qualitat
— de l’economia social
La Generalitat té competència exclusiva per a fomentar-lo
i ordenar-lo 124.4
— pesquer
La Generalitat hi té competència compartida pel que fa
a l’ordenació 119.4
Vegeu també pesca
364
�S
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
— turístic
La Generalitat hi té competència exclusiva 171
Vegeu també turisme
seguretat
— civil
Vegeu protecció civil
— ciutadana
Vegeu seguretat pública
— de les persones
Totes les persones tenen dret a viure amb dignitat, seguretat
i autonomia, lliures d’explotació, maltractaments i tota mena
de discriminació 15.2; 19.1
Les persones, en llur condició de consumidores i usuàries de béns
i de serveis, tenen dret a la protecció de llur salut i seguretat 28.1
Els poders públics han de vetllar per la dignitat, la seguretat
i la protecció integral de les persones, especialment
de les més vulnerables 42.3
Els poders públics han de garantir la protecció de la salut, la seguretat
i la defensa dels drets i els interessos legítims dels consumidors
i usuaris 49.1
La Generalitat té competència exclusiva sobre la regulació de les
activitats industrials que puguin produir impacte en la seguretat
o la salut de les persones 139.1
— i higiene en el treball
Els treballadors tenen dret a acomplir les tasques laborals i professionals
en condicions de garantia per a la salut, la seguretat i la dignitat 25.3
Els poders públics han d’impulsar i promoure polítiques que la
garanteixin 45.3
La competència compartida de la Generalitat en matèria de seguretat
social inclou la coordinació de les activitats de prevenció de riscs
laborals que acompleixen les mútues d’accidents de treball
i malalties professionals 165.1.d
La Generalitat té competència exclusiva sobre la prevenció de riscs
laborals i sobre la seguretat i la salut en el treball 170.1.g
365
�S
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
— industrial
La Generalitat té competència exclusiva sobre la seguretat
de les activitats, de les instal·lacions, dels equips, dels processos
i dels productes industrials 139.1
— marítima
La competència compartida de la Generalitat en matèria d’ordenació
del sector pesquer inclou l’ordenació i les mesures administratives
d’execució relatives a la seguretat dels vaixells 119.4
— nuclear
La Generalitat participa en l’execució de la legislació
en aquesta matèria 132.4
— privada
Correspon a la Generalitat l’execució de la legislació de l’Estat
en matèria d’autorització d’empreses, en matèria d’inspecció
i sanció d’activitats, en matèria d’autorització de centres de formació
del personal i en matèria de coordinació dels serveis de seguretat
i investigació privades amb la Policia de la Generalitat - Mossos
d’Esquadra i amb les policies locals 163
— pública
Els governs locals tenen competències pròpies sobre la regulació
de les condicions de seguretat en les activitats organitzades en espais
públics i en locals de concurrència pública 84.2.e
La competència exclusiva de la Generalitat en matèria d’esport inclou
la regulació en matèria de prevenció i control de la violència
en els espectacles públics esportius 134.1.j
Corresponen a la Generalitat la planificació i la regulació del sistema
de seguretat pública 164.1.a
Correspon a la Generalitat l’ordenació de les policies locals 164.1.a
Corresponen a la Generalitat la creació i l’organització de la Policia
de la Generalitat - Mossos d’Esquadra 164.1.b
Corresponen a la Generalitat el control i la vigilància del trànsit 164.1.c
La Generalitat té les facultats executives que li atribueixi l’Estat i,
en tot cas, les funcions governatives sobre l’exercici dels drets
de reunió i manifestació 164.3.a
366
�S
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
La Generalitat té facultats d’execució de la legislació sobre seguretat
pel que fa a la conservació de la natura, del medi ambient
i dels recursos hídrics 164.3.b
La Policia de la Generalitat - Mossos d’Esquadra exerceix totes
les funcions en l’àmbit de la seguretat ciutadana i l’ordre
públic 164.5.a
Vegeu també forces de seguretat; Junta de Seguretat; protecció civil
— social
La Generalitat hi té competència compartida 165.1
La Generalitat en pot organitzar i administrar els serveis que hi estan
relacionats i exerceix la tutela de les institucions, les entitats
i les fundacions en aquesta matèria, llevat de l’alta inspecció,
que resta reservada a l’Estat 165.2
Vegeu també assegurances; sanitat
— viària
Els poders públics han d’impulsar, d’una manera prioritària, les mesures
destinades a incrementar-la 48.2
senadors
Correspon al Parlament designar els que representen
la Generalitat 61.a ; DA 1
Poden comparèixer davant el Parlament a petició pròpia per a informar
sobre llur activitat en el Senat 179
Senat
Vegeu Corts Generals; senadors
servei meteorològic
Correspon a la Generalitat d’establir-ne un de propi 144.5
serveis
Vegeu també traspàs de serveis
— aeroportuaris
La Generalitat hi té competència exclusiva sobre llur règim econòmic
respecte a les infraestructures que no tinguin la qualificació
d’interès general 140.1.c
367
�S
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
— d’interès general
Totes les persones tenen dret a accedir en condicions d’igualtat
als serveis públics i als serveis econòmics d’interès general 30.1
Les administracions públiques han de fixar els estàndards de qualitat
dels serveis públics i les condicions per a accedir-hi 30.1
Els poders públics han de vetllar per la cohesió econòmica
i territorial per mitjà d’una distribució equilibrada dels sectors
productius, els serveis d’interès general i les xarxes
de comunicació 46.4
Els governs locals tenen competències pròpies pel que fa a l’ordenació
i la prestació dels serveis bàsics 84.2.c
Vegeu també drets
— d’ocupació
Els treballadors tenen dret a accedir als serveis públics d’ocupació
de manera gratuïta 25.1
— de comunicació
Els poders públics han de promoure les condicions per a garantir
l’accés sense discriminacions als serveis audiovisuals en l’àmbit
de Catalunya 52.2
Els governs locals hi tenen competències pròpies 84.2.l
La Generalitat té competència executiva per a promoure un conjunt
mínim de serveis de comunicació electrònica 140.7.a
La Generalitat hi té competència exclusiva sobre l’organització de la
prestació dels serveis de contingut audiovisual de la Generalitat
i d’àmbit local 146.1.a
La Generalitat té competència compartida per a fer la regulació
i el control dels serveis i de les ofertes de comunicació audiovisual
en l’àmbit de Catalunya 146.1.b
Vegeu també mitjans de comunicació social; telecomunicacions
— de protecció civil
Vegeu protecció civil
— de ràdio i televisió
Vegeu serveis de comunicació
368
�S
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
— de seguretat i investigació privades
La Generalitat executa la legislació de l’Estat en matèria de coordinació
amb la Policia de la Generalitat - Mossos d’Esquadra i amb les
policies locals 163.d
— ferroviaris
La Generalitat té competència exclusiva amb relació a les
infraestructures de la xarxa ferroviària de les quals és titular
i participa en la planificació i la gestió de les de titularitat estatal 140.6
La Generalitat té competència exclusiva sobre els transports terrestres
de viatgers i mercaderies per ferrocarril i cable que transcorrin
íntegrament per Catalunya 169.1
La Generalitat participa en l’establiment dels que garanteixin
la comunicació amb altres comunitats autònomes o amb el trànsit
internacional 169.3
— forestals
Vegeu forest
— portuaris
La Generalitat hi té competència exclusiva sobre el seu règim econòmic
respecte a les infraestructures que no tinguin la qualificació d’interès
general 140.1.c
— sanitaris
Vegeu sanitat
— socials
Els poders públics han de promoure polítiques públiques
que garanteixin un sistema adequat de serveis socials públics
i concertats 42.1
Els poders públics han de promoure polítiques preventives
i comunitàries en l’àmbit dels serveis socials 42.5
Els poders públics han de garantir la qualitat i la gratuïtat dels serveis
socials bàsics 42.5
Els governs locals hi tenen competències pròpies 84.2.m
La Generalitat hi té competència exclusiva 166.1
Vegeu també benestar social; pobresa; seguretat social
369
�S
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
sexisme
Vegeu igualtat; orientació sexual; perspectiva de gènere
silvicultura
Vegeu forest
símbols
— dels municipis
La Generalitat hi té competència exclusiva 151.b
— nacionals
Són la bandera tradicional de quatre barres vermelles en fons groc,
la Diada de l’Onze de Setembre i l’himne de Els segadors 8.1
Correspon al Parlament de regular-ne les expressions 8.5
Llur protecció jurídica és la que correspon als altres símbols
de l’Estat 8.6
La Generalitat té competència exclusiva per a regular-los, ordenar-los,
configurar-los i preservar-los 167
Síndic de Greuges
És una de les institucions que integren la Generalitat 2.2
La seva regulació és matèria de desenvolupament bàsic
de l’Estatut 62.2
Té la funció de protegir i defensar els drets i les llibertats que reconeixen
la Constitució i l’Estatut 78.1
Supervisa l’activitat de l’Administració local i la dels organismes públics
o privats vinculats o que en depenen 78.1
El Síndic de Greuges i el Defensor del Poble col·laboren en l’exercici
de llurs funcions 78.2
Pot sol·licitar dictamen al Consell de Garanties Estatutàries
sobre els projectes de llei, les proposicions de llei i els decrets llei
que regulen drets reconeguts per l’Estatut 78.3
Pot establir relacions de col·laboració amb els defensors locals
de la ciutadania 78.4
S’han de regular per llei els mecanismes destinats a garantir l’obligació
de les administracions públiques i d’altres entitats i persones de
cooperar amb el Síndic de Greuges, i les sancions per l’incompliment
d’aquesta obligació 78.5
370
�S
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
La persona que n’ocupa el càrrec és elegida pel Parlament per majoria
de tres cinquenes parts 79.1
La persona que n’ocupa el càrrec exerceix les seves funcions amb
imparcialitat i independència 79.2
La persona que n’ocupa el càrrec és inviolable per les opinions
expressades en l’exercici de les seves funcions 79.2
La persona que n’ocupa el càrrec és inamovible i només pot ésser
destituïda i suspesa per les causes que estableixi la llei 79.2
Una llei ha de regular l’estatut personal, les incompatibilitats i
les causes de cessament de la persona que n’ocupa el càrrec
i l’organització i les atribucions de la institució 79.3
Gaudeix d’autonomia reglamentària, organitzativa, funcional
i pressupostària 79.3
Pot sol·licitar dictamen al Consell de Garanties Estatutàries
sobre la compatibilitat amb l’Estatut de les lleis del Parlament
o de les normes amb rang de llei dictades pel Govern abans
de l’entrada en vigor de l’Estatut DT 1.2
síndic o síndica
— de l’Aran
Integra el Conselh Generau d’Aran 94.2
És la més alta representació i l’ordinària de la Generalitat a l’Aran 94.2
Vegeu també Aran
— de la Sindicatura de Comptes
Formen la Sindicatura de Comptes 81.1
Són designats pel Parlament per majoria de tres cinquenes parts 81.1
Una llei n’ha de regular l’estatut personal, les incompatibilitats
i les causes de cessament, i també l’organització i el funcionament
de la Sindicatura de Comptes 81.2
— major
És elegit pels síndics de la Sindicatura de Comptes 81.1
sindicats
Tenen dret a la informació, la consulta i la participació
en les empreses 25.4
371
�S
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
Tenen dret a complir llurs funcions en els àmbits de la concertació
social, la participació i la col·laboració social 25.5
Els poders públics han d’adoptar les mesures necessàries per a garantir
els drets laborals i sindicals dels treballadors 45.3
Han d’estar representats en l’espai català de relacions laborals 45.4
Han de participar en la definició de les polítiques públiques
que els afecten 45.6
Vegeu també relacions laborals
Sindicatura de Comptes
És una de les institucions que integren la Generalitat 2.2
La seva regulació és matèria de desenvolupament bàsic de l’Estatut 62.2
És l’òrgan fiscalitzador extern dels comptes, de la gestió econòmica
i del control d’eficiència dels ens locals i de la resta del sector públic
de Catalunya 80.1
Depèn orgànicament del Parlament, exerceix les seves funcions
per delegació d’aquest i amb plena autonomia organitzativa,
funcional i pressupostària 80.2
Ha d’establir les relacions de cooperació amb el Tribunal de Comptes
per mitjà d’un conveni 80.3
És formada per síndics designats pel Parlament 81.1
Una llei n’ha de regular l’organització i el funcionament, i també
l’estatut personal, les incompatibilitats i les causes de cessament
dels síndics de comptes 81.2
sinistralitat laboral
Vegeu seguretat i higiene en el treball
sistema
— bibliotecari
La Generalitat té competència exclusiva sobre els centres
que l’integren 127.1.c.primer
— d’arxius
La Generalitat té competència exclusiva sobre els centres
que l’integren 127.1.c.primer
S’hi integren els fons propis de Catalunya situats a l’Arxiu de la Corona
d’Aragó i a l’Arxiu Reial de Barcelona DA 13
372
�S
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
— de benestar
Els poders públics han de promoure una distribució equitativa
de la renda en el marc d’un sistema català de benestar 45.2
— de finançament
Vegeu finançament de la Generalitat
— de fonts
Vegeu dret civil de Catalunya
— electoral
Vegeu règim electoral del Parlament
— estadístic
La Generalitat té competència exclusiva per a crear-ne
un de propi 135.1.c
— institucional de la Generalitat
La Generalitat és el sistema institucional en què s’organitza políticament
l’autogovern de Catalunya 2.1
La Generalitat és integrada pel Parlament, la Presidència de la
Generalitat, el Govern i les altres institucions que estableix el capítol
V del títol II, i també pels municipis, les vegueries, les comarques
i els altres ens locals que les lleis determinin 2.2; 2.3
Deriva de la Constitució (art. 2, DT 2 i altres preceptes CE),
a l’empara de la qual l’Estatut incorpora i actualitza els drets
històrics del poble català, les seves institucions seculars
i la tradició jurídica catalana 5
Es regulen les institucions d’autogovern títol II
Els criteris que fixi la legislació de l’Estat en matèria de subvencions
incondicionades han de permetre que el Parlament pugui incidir
en la distribució dels recursos amb l’objectiu d’atendre
la singularitat del sistema institucional de Catalunya 219.2
— penitenciari
La Generalitat té competència executiva de la legislació de l’Estat
en aquesta matèria 168.1
La Generalitat té capacitat per a dictar disposicions que adaptin
la normativa penitenciària a la realitat social de Catalunya 168.1.a
373
�S
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
La Generalitat té competència executiva en la gestió de l’activitat
penitenciària 168.1.b
La Generalitat té competència executiva en la planificació, la construcció
i la reforma dels establiments penitenciaris 168.1.c
La Generalitat té competència executiva en l’administració
i la gestió patrimonial dels immobles i dels equipaments adscrits
a l’Administració penitenciària catalana i de tots els mitjans
materials que li siguin assignats 168.1.d
La Generalitat té competència executiva en la planificació
i l’organització del treball remunerat de la població reclusa 168.1.e
La Generalitat té competència executiva en l’execució de les mesures
alternatives a la presó i de les activitats de reinserció 168.1.e
La Generalitat pot emetre informes en el procediment d’atorgament
d’indults 168.2
— sanitari
Vegeu sanitat
— tributari
La fiscalitat ecològica és un dels principis que han de respectar
les polítiques mediambientals 46.2
La competència exclusiva de la Generalitat sobre el règim jurídic
de les associacions i les fundacions que compleixen llurs funcions
majoritàriament a Catalunya inclou la determinació i el règim
d’aplicació dels beneficis fiscals 118.1.b ; 118.2.b
La competència exclusiva de la Generalitat en matèria de cultura inclou
l’establiment de mesures fiscals d’incentivació de les activitats
culturals 127.1.a.cinquè
La competència exclusiva de la Generalitat sobre les infraestructures
de transport que no siguin d’interès general inclou les potestats
tarifària i tributària i la percepció i la recaptació de tota mena
de tributs i gravàmens 140.1.c
La competència exclusiva de la Generalitat en matèria de les activitats
de joc, apostes i casinos que s’acompleixen a Catalunya inclou
la determinació del règim fiscal sobre l’activitat de joc 141.1.c
La competència compartida de la Generalitat en matèria de medi
ambient inclou l’establiment i la regulació de mesures
de fiscalitat 144.1.b
374
�S
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
Les relacions fiscals entre l’Administració de la Generalitat
i l’Administració de l’Estat són regulades per la Constitució,
per l’Estatut i per una llei orgànica (art. 157.3 CE) i es regeixen
pels principis d’autonomia financera, coordinació, solidaritat
i transparència, i també pels principis de suficiència de recursos,
responsabilitat fiscal, equitat i lleialtat institucional 201.1; 201.2
Els recursos de les finances de la Generalitat són constituïts,
entre altres fonts, pels rendiments dels tributs propis, els
rendiments dels tributs estatals cedits i els recàrrecs sobre
els tributs estatals 202.3.a ; 202.3.b ; 202.3.c
La Generalitat participa en el rendiment dels tributs estatals
cedits 203.2; 206.2
Corresponen a la Generalitat la totalitat dels rendiments i la capacitat
normativa dels tributs estatals cedits totalment 203.2.a ; 203.3
Corresponen a la Generalitat una part dels rendiments i,
si s’escau, la capacitat normativa dels tributs estatals cedits
parcialment 203.2.b ; 203.3
Corresponen a la Generalitat la gestió, la recaptació, la liquidació
i la inspecció dels tributs propis i dels tributs estatals cedits
totalment, i també, si en rep la delegació, dels altres tributs
estatals 203.4; 204.1; 204.2
La Generalitat té competència per a establir per llei els seus tributs
propis, sobre els quals té capacitat normativa 203.5
La Generalitat ha de basar la normativa tributària en els principis
d’equitat i d’eficiència i ha de promoure la cohesió i el benestar
socials, el progrés econòmic i la sostenibilitat mediambiental 203.6
Correspon a l’Administració tributària de l’Estat la gestió,
la recaptació, la liquidació i la inspecció dels tributs estatals
no cedits totalment, sens perjudici de la possibilitat de delegació
o de col·laboració 204.2; 204.3
L’Agència Estatal d’Administració Tributària i l’Agència Tributària
de Catalunya han d’establir mecanismes de col·laboració
i han de constituir un consorci, que pot esdevenir l’Administració
tributària a Catalunya 204.2; 204.3; 210.2.c
Es regula la participació de la Generalitat en els rendiments dels tributs
estatals i en els mecanismes d’anivellament i de solidaritat
entre les comunitats autònomes 206
375
�S
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
La Generalitat gaudeix del tractament fiscal que les lleis estableixen
per a l’Estat en els tributs estatals 207
S’ha de valorar la variació de la capacitat fiscal produïda per l’impacte
financer de les disposicions generals de l’Estat sobre la Generalitat
o de les de la Generalitat sobre l’Estat, a fi d’establir els mecanismes
d’ajustament necessaris 209
La Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals Estat - Generalitat
canalitza el conjunt de relacions fiscals i financeres entre
la Generalitat i l’Estat 210
La llei de pressupostos de la Generalitat no pot crear tributs, però
en pot modificar, si ho estableix una llei substantiva 212
La competència de la Generalitat en matèria de finançament local
pot incloure la capacitat legislativa per a establir i regular els tributs
propis dels governs locals 218.2
Correspon als governs locals la competència per a gestionar, recaptar
i inspeccionar llurs tributs i per a fixar la quota, el tipus i les
exempcions i bonificacions dels tributs locals 218.3; 218.4
El fons de cooperació local s’ha de dotar a partir de tots els ingressos
tributaris de la Generalitat 219.1
Els ingressos dels governs locals consistents en la participació en tributs
estatals són percebuts per mitjà de la Generalitat, que els distribueix
d’acord amb la llei de finances locals 219.2
Els recursos procedents de participacions genèriques en impostos
s’han de distribuir tenint en compte la capacitat fiscal i les
necessitats de despesa dels governs locals i garantint-ne en tot cas
la suficiència 219.4
S’estableix quins són els tributs estatals que tenen la consideració
de cedits totalment o parcialment a Catalunya en el moment de
l’entrada en vigor de l’Estatut DA 7
La relació de tributs estatals cedits a Catalunya es pot modificar per
acord entre el Govern de la Generalitat i el Govern de l’Estat
per mitjà de llei, sense necessitat de reformar l’Estatut DA 7
La Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals Estat - Generalitat
ha de determinar l’abast i les condicions de la cessió de tributs
estatals a Catalunya, per mitjà d’un acord que el Govern de l’Estat
ha de tramitar com a projecte de llei DA 7
376
�S
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
Les normes de la llei orgànica a què fa referència l’article 157.3
de la Constitució s’han d’interpretar harmònicament
amb les normes de l’Estatut DA 12
Vegeu també Administració tributària a Catalunya; Comissió Mixta d’Afers
Econòmics i Fiscals Estat - Generalitat; mecanismes d’anivellament
i de solidaritat
societat del coneixement i de la informació
Vegeu tecnologies de la informació i de la comunicació
societats rectores de mercats de valors
La Generalitat té competència compartida per a regular-les i adoptar
les mesures administratives d’execució sobre organització,
funcionament, disciplina i règim sancionador 145.b
sòl
Els poders públics han de facilitar l’accés a l’habitatge mitjançant
la generació de sòl 47
Els governs locals tenen competències pròpies en la participació
en la planificació en sòl municipal de l’habitatge de protecció
oficial 84.2.b
La Generalitat té competència compartida sobre la contaminació
de sòl i subsòl 144.1.f
La Generalitat té competència exclusiva en la regulació del règim
urbanístic del sòl 149.5.a
La Generalitat té competència exclusiva en la regulació del règim jurídic
de la propietat del sòl 149.5.b
La Generalitat té competència exclusiva en la política de sòl
i habitatge, la regulació dels patrimonis públics de sòl i habitatge
i el règim de la intervenció administrativa en l’edificació,
la urbanització i l’ús del sòl i el subsòl 149.5.d
solidaritat
Les dones i els homes de Catalunya volen prosseguir la construcció
d’una societat democràtica i avançada, de benestar
i progrés, solidària amb el conjunt d’Espanya i incardinada
a Europa preàmbul
377
�S
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
És un principi rector de l’actuació dels poders públics 4.3; 45.1
Els poders públics han de procurar la plena integració de les persones
grans per mitjà de polítiques públiques basades en la solidaritat
intergeneracional 40.6
És un dels valors socials que els poders públics han d’impulsar
en la formació de l’alumnat 44.1
Les polítiques públiques que vetllen per la protecció del medi ambient
s’han de basar en la col·lectiva i en la intergeneracional 46.1
La Generalitat té competència exclusiva per a regular i promoure
les actuacions destinades a la solidaritat i a l’acció voluntària 166.2
— financera
La Generalitat té competència compartida en seguretat social, respectant
els principis d’unitat econòmica patrimonial i de solidaritat
financera de la seguretat social 165.1
És un dels principis pels quals es regeix el finançament de la Generalitat
en les relacions fiscals i financeres entre les administracions
públiques 201.2
Vegeu també mecanismes d’anivellament i de solidaritat
sordesa
Els poders públics han de garantir les condicions que permetin d’assolir
la igualtat de les persones sordes que optin per l’ús de la llengua
de signes catalana 50.6
La llengua de signes catalana ha d’ésser objecte d’ensenyament,
protecció i respecte 50.6
sostenibilitat
La tradició cívica i associativa de Catalunya ha subratllat sempre
la importància del desenvolupament sostenible preàmbul
Els poders públics han de promoure els valors del desenvolupament
sostenible 4.3
Totes les persones tenen dret a viure en un medi equilibrat, sostenible
i respectuós amb la salut 27.1
Els poders públics han d’adoptar les mesures necessàries per a
promoure el progrés econòmic i el progrés social de Catalunya i dels
seus ciutadans, basats en els principis de la solidaritat, la cohesió,
el desenvolupament sostenible i la igualtat d’oportunitats 45.1
378
�S
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
Els poders públics han de vetllar per la protecció del medi ambient
per mitjà de l’adopció de polítiques públiques basades en el
desenvolupament sostenible 46.1
Els poders públics han de promoure polítiques de transport
i de comunicació basades en criteris de sostenibilitat 48.1
Els governs locals tenen competències en la formulació i la gestió
de polítiques per a la protecció del medi ambient
i el desenvolupament sostenible 84.2.j
La Generalitat té competència exclusiva en la sostenibilitat aplicable
als habitatges 137.1.g
La Generalitat té competència compartida sobre les mesures
de sostenibilitat ambiental 144.1.b
La Generalitat promou la mediambiental en la seva actuació
tributària 203.6
subministrament
— d’aigua
La Generalitat té competència exclusiva per a garantir-lo
en cas de necessitat pel que fa a les conques hidrogràfiques
internes 117.1.c
— d’energia
La Generalitat té competència compartida per a desplegar les normes
complementàries de qualitat d’aquests serveis 133.1.c
subrogació de funcions
La Generalitat exerceix totes les funcions i les facultats que la Llei
orgànica del poder judicial reconeix al Govern de l’Estat amb relació
a l’Administració de justícia a Catalunya 109
subsidiarietat
Els poders públics estan al servei de l’interès general i dels drets de la
ciutadania, amb respecte pel principi de subsidiarietat preàmbul
És un dels principis que regeixen la distribució de les responsabilitats
entre les administracions locals 84.3
El Parlament participa en el control dels principis de subsidiarietat
i de proporcionalitat que estableixi el dret de la Unió Europea
amb relació a les propostes legislatives europees 188
379
�S
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
subsòl
La Generalitat té competència compartida sobre la contaminació
de sòl i subsòl 144.1.f
La Generalitat té competència exclusiva en el règim de la intervenció
administrativa en l’ús del sòl i el subsòl 149.5.d
subvencions
Vegeu també ajuts públics
— de la Generalitat
Se’n poden atorgar amb càrrec a fons propis per a dur a terme
l’exercici de l’activitat de foment 114.1
— estatals i europees
Correspon a la Generalitat, en les matèries de competència exclusiva,
especificar els objectius als quals es destinen les territorialitzables,
regular-ne les condicions d’atorgament i gestionar-les 114.2
Correspon a la Generalitat, en les matèries de competència compartida,
precisar normativament els objectius als quals es destinen
les territorialitzables, completar la regulació de les condicions
d’atorgament i tota la gestió 114.3
Correspon a la Generalitat, en les matèries de competència executiva,
de gestionar les territorialitzables 114.4
La Generalitat participa en la determinació de les que han de tenir
caràcter no territorialitzable 114.5
La Generalitat participa en la gestió i la tramitació
de les no territorialitzables 114.5
— estatals incondicionades
Com a ingressos dels governs locals són percebudes per mitjà
de la Generalitat, que les ha de distribuir d’acord
amb el que disposi la llei de finances locals 219.2
Els criteris que fixi la legislació de l’Estat en aquesta matèria han
de permetre que el Parlament pugui incidir en la distribució
dels recursos amb l’objectiu d’atendre la singularitat del sistema
institucional de Catalunya 219.2
La distribució dels recursos que generen s’ha de portar a terme tenint
en compte la capacitat fiscal i les necessitats de despesa dels
governs locals i ha de garantir-ne en tot cas la suficiència 219.4
380
�T
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
successions
Vegeu impost sobre successions i donacions
suficiència de recursos
És un dels principis pels quals es regeix el finançament
de la Generalitat 201.2
És un principi rector de les finances dels governs locals, pel compliment
del qual vetlla la Generalitat 217; 219
sufragi universal
Vegeu Aran; règim electoral del Parlament; règim electoral dels ens locals
T
tabac
Vegeu impost sobre les labors del tabac
taxes
Correspon a la Generalitat la gestió, la liquidació i la recaptació
de les judicials que estableixi en l’àmbit de les seves competències
sobre l’Administració de justícia 104.f
Llurs rendiments constitueixen els recursos de les finances
de la Generalitat 202.3.a
Vegeu també sistema tributari
teatre
La Generalitat té competència exclusiva per a fomentar i difondre
la creació i la producció teatrals portades a terme
a Catalunya 127.1.d.primer
tecnologia
Vegeu innovació tecnològica; tecnologies de la informació i de la comunicació;
transferència tecnològica
tecnologies de la informació i de la comunicació
Els poders públics han d’impulsar que s’hi pugui accedir
en condicions d’igualtat en tots els àmbits de la vida social,
inclòs el laboral 53.1
381
�T
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
Els poders públics han de fomentar que es posin al servei
de les persones 53.1
Els poders públics han de garantir que la prestació de serveis
que les utilitzin es faci d’acord amb els principis d’universalitat,
continuïtat i actualització 53.1
telecomunicacions
Els governs locals hi tenen competències pròpies 84.2.l
La Generalitat té competència sobre les condicions que han de complir
els edificis per a instal·lar-hi infraestructures comunes de
telecomunicacions, radiodifusió, telefonia bàsica i altres serveis
per cable 137.2
La competència executiva de la Generalitat en matèria
de comunicacions electròniques inclou la promoció de l’existència
d’un conjunt mínim de serveis d’accés universal, la potestat
inspectora i la potestat sancionadora respecte a les infraestructures
comunes de telecomunicacions, la resolució de conflictes entre
operadors de radiodifusió i la gestió dels registres d’instal·ladors
d’infraestructures i de gestors de múltiplexs 140.7
La Generalitat designa o participa en els processos per a designar
membres dels òrgans de direcció de la Comissió del Mercat
de les Telecomunicacions 182.1
Vegeu també serveis de comunicació; tecnologies de la informació
i de la comunicació
teleesquí
Vegeu serveis ferroviaris; telecomunicacions
telefèric
Vegeu serveis ferroviaris; telecomunicacions
telefonia
Vegeu telecomunicacions
televisió
Vegeu mitjans de comunicació social; serveis de comunicació; telecomunicacions
tercer sector
Vegeu organitzacions del tercer sector social
382
�T
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
termes dels ens locals
La Generalitat té competència exclusiva per a crear-ne, suprimir-ne
i alterar-los 151.b
territori de Catalunya
És el que correspon als límits geogràfics i administratius
de la Generalitat en el moment de l’entrada en vigor de l’Estatut 9
El sistema electoral ha d’assegurar la representació adequada de totes
les seves zones 56.2
L’àmbit material de les competències de la Generalitat s’hi refereix 115.1
terrorisme
La Policia de la Generalitat - Mossos d’Esquadra hi és competent 164.5
testament vital
Vegeu drets en l’àmbit de la salut
titulacions acadèmiques
La Generalitat hi té competència exclusiva en matèria d’activitats
marítimes d’esbarjo 119.3.d
La Generalitat té competència executiva sobre l’expedició
i l’homologació de títols acadèmics i professionals estatals
en matèria d’ensenyament no universitari 131.4
La Generalitat té competència exclusiva sobre el marc jurídic dels títols
propis de les universitats, d’acord amb el principi d’autonomia
universitària 172.1.e
La Generalitat té competència compartida sobre l’adscripció
i la desadscripció de centres docents per a impartir títols
universitaris oficials 172.2.c
La Generalitat té competència executiva sobre l’expedició dels títols
universitaris oficials 172.3
Vegeu també ensenyament; professions titulades
topònims
La Generalitat hi té competència exclusiva 151.b
La Generalitat té competència executiva en matèria de propietat
industrial, que inclou la defensa jurídica i processal dels topònims
de Catalunya aplicats al sector de la indústria 155.2.b
383
�T
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
toxicologia
Correspon a la Generalitat la regulació de les institucions,
els instituts i els serveis de medicina forense i de toxicologia
(en el marc de la LOPJ) 105
traçabilitat
Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en la regulació
i l’execució sobre la qualitat, la traçabilitat i les condicions
dels productes agrícoles i ramaders 116.1.b
tractament
— de dades personals
La Generalitat té competència executiva en aquesta matèria 156
— fiscal
La Generalitat gaudeix del que estableixen les lleis per a l’Estat
en els impostos estatals 207
— mèdic
Vegeu drets en l’àmbit de la salut
tractats
— entre la Generalitat i l’Estat
Vegeu col·laboració entre la Generalitat i l’Estat
— internacionals
Els poders públics han de promoure el ple exercici dels drets
i les llibertats fonamentals que reconeixen 4.1; 15.1
La Generalitat i l’Estat han d’emprendre les accions necessàries perquè
el català hi sigui present i s’utilitzi en els de contingut cultural
o lingüístic 6.3
Les disposicions referents als drets estatutaris no poden ésser
desplegades, aplicades o interpretades de manera que redueixin
o limitin els drets fonamentals que reconeixen 37.4
El Govern de l’Estat ha d’informar prèviament la Generalitat sobre
els actes de subscripció dels que afectin d’una manera directa
i singular les competències de Catalunya, amb relació als quals
la Generalitat i el Parlament poden formular les observacions
que considerin pertinents 196.1
384
�T
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
La Generalitat pot sol·licitar al Govern que integri representants
de la Generalitat en les delegacions negociadores dels que afecten
Catalunya d’una manera directa i singular 196.2
La Generalitat pot sol·licitar al Govern que en subscrigui en matèries
de la seva competència 196.3
La Generalitat ha d’executar les obligacions que en derivin 196.4
Vegeu també acció exterior; acords internacionals; Unió Europea
tradició
— cívica i associativa
La de Catalunya ha subratllat sempre la importància de la llengua
i la cultura catalanes, dels drets i els deures, del saber,
de la formació, de la cohesió social, del desenvolupament
sostenible i de la igualtat de drets, i subratlla avui, especialment,
la importància de la igualtat entre dones i homes preàmbul
— humanista
És des d’aquesta seva tradició que Catalunya aferma el seu compromís
amb tots els pobles per a construir un ordre mundial pacífic
i just preàmbul
— jurídica catalana
És un dels fonaments de l’autogovern 5
transferència
— de competències
El Parlament pot sol·licitar a l’Estat la transferència o delegació
de competències i l’atribució de facultats (en el marc de
l’art. 150 CE) 61.d
La que es faci a favor dels governs locals ha d’anar acompanyada
de l’assignació dels recursos necessaris 219.3
Vegeu també delegació de competències; traspàs de serveis
— tecnològica
En matèria d’agricultura i ramaderia, la Generalitat hi té competència
exclusiva 116.1.h
385
�T
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
transgènics
Vegeu organismes genèticament modificats
trànsit
Els poders públics han d’impulsar, d’una manera prioritària, les mesures
destinades a l’increment de la seguretat viària i la disminució
dels accidents de trànsit 48.2
En correspon a la Generalitat el control i la vigilància 164.1.c
Vegeu també xarxa viària
— internacional
La Generalitat participa en l’establiment dels serveis ferroviaris
que hi garanteixin la comunicació 169.3
transparència
L’Administració electoral la garanteix 56.2
L’Administració de la Generalitat, d’acord amb aquest principi,
ha de fer pública la informació necessària perquè els ciutadans
en puguin avaluar la gestió 71.4
El finançament de la Generalitat es regeix per aquest principi
en les relacions fiscals i financeres entre les administracions
públiques 201.2
La determinació dels mecanismes d’anivellament i de solidaritat
s’ha de fer d’acord amb aquest principi 206.4
L’Estat i la Generalitat s’han de facilitar mútuament l’accés
a la informació estadística i de gestió que sigui necessària
per a exercir millor les competències respectives, en un marc
de cooperació i transparència 209.2
En compliment d’aquest principi, l’Estat ha de publicar la liquidació
provincial dels diversos programes de despesa pública
a Catalunya DA 15
transport
La Generalitat té competència exclusiva en el transport terrestre
per carretera, ferrocarril i cable que transcorre íntegrament per
Catalunya 169.1
La competència exclusiva de la Generalitat en matèria de transports
terrestres inclou la regulació d’un sistema de mediació 169.1.e
386
�T
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
La integració de línies o serveis de transport que transcorrin
íntegrament per Catalunya en els d’àmbit superior requereix
l’informe previ de la Generalitat 169.2
La Generalitat, en l’exercici de la competència exclusiva sobre
el transport marítim i fluvial que transcorre íntegrament
per Catalunya, ha de respectar les competències de l’Estat
en marina mercant i ports 169.6
Vegeu també impost sobre determinats mitjans de transport;
infraestructures de transport; xarxes de comunicació
— d’energia
La Generalitat té competència compartida en la regulació
de les activitats de producció, emmagatzematge i transport
d’energia 133.1.a
La Generalitat participa, per mitjà de l’emissió d’un informe previ,
en el procediment d’atorgament de l’autorització de les instal·lacions
de producció i transport d’energia que ultrapassen el territori de
Catalunya 133.2
L’impost sobre determinats mitjans de transport té la consideració
de tribut estatal cedit totalment DA 7.a
— de mercaderies
La Generalitat té competència exclusiva en el transport terrestre
que transcorre íntegrament per Catalunya 169.1
La Generalitat té competència exclusiva per a regular de manera
específica el de les perilloses o peribles 169.1.d
La Generalitat té competència exclusiva sobre els centres de transport,
logística i distribució, i sobre els operadors de les activitats
que hi són vinculades 169.4; 169.5
La Generalitat té competència exclusiva en el marítim i fluvial
que transcorre íntegrament per Catalunya 169.6
— de viatgers
Els poders públics han de promoure polítiques de transport
i de comunicació basades en criteris de sostenibilitat, que fomentin
la utilització del transport públic i la millora de la mobilitat
i garanteixin l’accessibilitat per a les persones amb mobilitat
reduïda 48.1
387
�T
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
Els governs locals tenen competències en la gestió del transport
de viatgers municipal 84.2.h
La Generalitat té competència exclusiva en el transport terrestre
que transcorre íntegrament per Catalunya 169.1
La Generalitat té competència exclusiva en la regulació del transport
urbà i dels serveis de transport discrecional de viatgers en vehicles
de turisme que transcorren íntegrament
per Catalunya 169.1.c
La competència exclusiva de la Generalitat en matèria de transport
terrestre inclou la potestat tarifària 169.1.f
La Generalitat té competència exclusiva en el marítim i fluvial que
transcorre íntegrament per Catalunya 169.6
— escolar
La Generalitat té competència exclusiva per a regular-lo de manera
específica 169.1.d
— funerari
La Generalitat té competència exclusiva per a regular-lo de manera
específica 169.1.d
— sanitari
La Generalitat té competència exclusiva per a regular-lo de manera
específica 169.1.d
— turístic
La Generalitat té competència exclusiva per a regular-lo de manera
específica 169.1.d
transvasaments
Vegeu aigües
traspàs de serveis
La Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals Estat - Generalitat
n’acorda la valoració 210.2.f
Resten vigents les disposicions transitòries tercera i sisena de la Llei
orgànica 4/1979, del 18 de desembre, d’Estatut d’autonomia
de Catalunya DT 2
Vegeu també transferència de competències
388
�ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
T
treball
El poble català manifesta la seva voluntat d’avançar per una via
de progrés que asseguri una qualitat de vida digna per a tots
els que viuen i treballen a Catalunya preàmbul
Les persones excloses del mercat de treball tenen dret a percebre
prestacions i recursos no contributius de caràcter pal·liatiu 25.2
Els treballadors tenen dret a acomplir les tasques laborals i professionals
en condicions de garantia per a la salut, la seguretat i la dignitat 25.3
Els poders públics han de facilitar l’accés dels joves al món laboral 40.4
Els poders públics han de garantir-hi el compliment del principi
d’igualtat d’oportunitats entre dones i homes 41.1
Els poders públics han de reconèixer i tenir en compte el valor econòmic
del treball de cura i atenció en l’àmbit domèstic i familiar
en la fixació de llurs polítiques econòmiques i socials 41.4
Els poders públics han de promoure polítiques d’ocupació plena
i de foment de l’estabilitat laboral 45.3
Els poders públics han de promoure polítiques de formació
de les persones treballadores 45.3
Els poders públics han de promoure polítiques de prevenció de riscs
laborals i de seguretat i higiene en el treball 45.3
Els poders públics han de promoure polítiques de creació
d’unes condicions dignes al lloc de treball i de garantia del descans
necessari i de les vacances retribuïdes 45.3
Els poders públics han de garantir la no-discriminació per raó de gènere
en l’àmbit laboral 45.3
La Generalitat té competència executiva en matèria d’autorització
de treball als estrangers la relació laboral dels quals s’acompleixi
a Catalunya 138.2
La competència compartida de la Generalitat en matèria de seguretat
social inclou la coordinació de les activitats de prevenció de riscs
laborals que acompleixen les mútues d’accidents de treball
i malalties professionals 165.1.d
La Generalitat té competència executiva en la planificació
i l’organització del treball remunerat de la població reclusa 168.1.e
L’execució de la legislació de l’Estat en aquesta matèria correspon
a la Generalitat 170.1
389
�T
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
La Generalitat té competència executiva en matèria de condicions
de treball 170.1.a
La Generalitat té competència executiva en matèria de qualificacions
professionals 170.1.c
La Generalitat té competència executiva en matèria de procediments
de regulació d’ocupació i de trasllats col·lectius 170.1.f
La Generalitat té competència executiva en matèria de prevenció de riscs
laborals i de seguretat i salut en el treball 170.1.g
La Generalitat té competència executiva en matèria de potestat
sancionadora de les infraccions de l’ordre social 170.1.h
La Generalitat té competència executiva en matèria d’elaboració
del calendari de dies festius 170.1.l
Vegeu també Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya; ocupació;
relacions laborals; seguretat de les persones; treballadors
treballadors
Tenen dret a formar-se i promoure’s professionalment 25.1
Tenen dret a accedir de manera gratuïta als serveis públics
d’ocupació 25.1
Tenen dret a acomplir les tasques laborals i professionals en condicions
de garantia per a la salut, la seguretat i la dignitat de les
persones 25.3
Tenen dret, i també llurs representants, a la informació, la consulta
i la participació en les empreses 25.4
Els poders públics han de garantir llurs drets laborals i sindicals, i han
d’impulsar i promoure llur participació en les empreses 45.3
La competència exclusiva en matèria de cooperatives inclou l’accés
dels treballadors als mitjans de producció 124.3
Correspon a la Generalitat la participació preceptiva prèvia en la
determinació del contingent de treballadors estrangers per mitjà
dels mecanismes que estableix el títol V 138.3
Tribunal
— Català de Defensa de la Competència
La Generalitat té competència exclusiva per a establir-lo i regular-lo,
amb jurisdicció a tot el territori de Catalunya 154.3
390
�T
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
— Constitucional
El Parlament pot personar-s’hi 61.e
El Consell de Garanties Estatutàries ha de dictaminar abans
de la interposició de conflicte en defensa de l’autonomia local
davant d’aquest 76.3
La Generalitat participa en els processos de designació dels seus
magistrats 180
— de Comptes
Ha d’establir les relacions de cooperació amb la Sindicatura de Comptes
per mitjà d’un conveni 80.3
La Generalitat en designa membres o participa en els processos
per a designar-ne 182.3
— de Justícia de la Unió Europea
La Generalitat hi té accés 191.1
El Govern de la Generalitat pot instar el Govern de l’Estat a iniciar-hi
accions 191.2; 119.3
La Generalitat col·labora en la defensa jurídica dels seus interessos
i competències davant aquest Tribunal 191.2
— Superior de Justícia de Catalunya
Coneix els recursos contra els actes que vulnerin els drets reconeguts
pels capítols I, II i III del títol I i per la Carta dels drets
i els deures dels ciutadans de Catalunya 38.2
És competent en les causes contra els diputats 57.2
Li correspon decidir sobre la inculpació, el processament i
l’enjudiciament del president o presidenta de la Generalitat
i dels consellers 70.2
És l’òrgan jurisdiccional en què culmina l’organització judicial
a Catalunya 95.1
És competent per a conèixer dels recursos i dels procediments
en els diversos ordres jurisdiccionals i per a tutelar els drets
reconeguts per l’Estatut 95.1
És competent en els ordres jurisdiccionals civil, penal, contenciós
administratiu i social i en els altres que es puguin crear 95.1
391
�T
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
És l’última instància jurisdiccional de tots els processos iniciats
a Catalunya 95.2
Li correspon la unificació de la interpretació del dret
de Catalunya 95.3
Li correspon la resolució dels recursos extraordinaris de revisió 95.4
El seu president o presidenta és el representant del poder judicial
a Catalunya 95.5
Es regula el nomenament del seu president o presidenta 95.5
Es regula el nomenament dels presidents de sala 95.6
El fiscal o la fiscal superior de Catalunya n’és el fiscal o la fiscal
en cap 96.1
El fiscal o la fiscal superior de Catalunya ha de trametre la memòria
anual de la Fiscalia del Tribunal al Govern, al Consell de Justícia
de Catalunya i al Parlament, i ha de presentar-la davant aquest 96.3
Vegeu també poder judicial
— Suprem
La Sala Penal del Tribunal Suprem decideix sobre la inculpació,
el processament i l’enjudiciament del president o presidenta
de la Generalitat i dels consellers fora del territori de
Catalunya 57.2; 70.2
tributs
Vegeu sistema tributari
— sobre jocs d’atzar
Són tributs estatals cedits totalment DA 7.a
turisme
Els governs locals tenen competències pròpies en la regulació
de l’establiment d’autoritzacions i promocions d’activitats
econòmiques de caràcter turístic 84.2.i
La Generalitat té competència exclusiva per a fer una regulació
específica del transport turístic 169.1.d
La Generalitat hi té competència exclusiva 171
La Generalitat té competència exclusiva per a ordenar i planificar
el sector turístic 171.a
392
�T
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
La Generalitat té competència exclusiva en promoció del turisme,
que inclou la subscripció d’acords amb ens estrangers i la creació
d’oficines a l’estranger 171.b
La Generalitat té competència exclusiva en la regulació i la classificació
de les empreses i els establiments turístics i la gestió de la xarxa
d’establiments turístics de titularitat de la Generalitat 171.c
La Generalitat participa en els òrgans d’administració de Paradors
de Turisme d’Espanya 171.c
La Generalitat té competència exclusiva en la regulació dels drets i
els deures específics dels usuaris i els prestadors de serveis turístics
i dels mitjans alternatius de resolució de conflictes 171.d
La Generalitat té competència exclusiva en els ensenyaments
i la formació sobre turisme que no donin dret a l’obtenció
d’un títol oficial 171.e
La Generalitat té competència exclusiva en la fixació dels criteris,
la regulació de les condicions i l’execució i el control de les línies
públiques d’ajut i de promoció del turisme 171.f
— juvenil
La Generalitat té competència exclusiva per a promoure’l 142.1.b
tutela
— administrativa
Correspon a la Generalitat en matèria de col·legis professionals,
acadèmies, cambres agràries, cambres de comerç, indústria
i navegació i altres corporacions de dret públic (en el marc
dels art. 36 i 139 CE) 125.1.c
La competència exclusiva de la Generalitat sobre denominacions
d’origen i altres mencions de qualitat inclou les facultats que deriven
de l’eventual tutela administrativa sobre els òrgans de
la denominació 128.2
La Generalitat l’exerceix respecte a les institucions, les entitats
i les fundacions en matèria de sanitat i seguretat social, llevat
de l’alta inspecció, que queda reservada a l’Estat 165.2
— de drets
Vegeu Consell de Garanties Estatutàries
393
�T
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
— de menors
La Generalitat té competència exclusiva en la regulació del règim
de la protecció i de les institucions públiques de protecció
i tutela dels menors desemparats, en situació de risc i dels menors
infractors 166.3.a
— financera
Correspon a la Generalitat la dels ens locals, respectant l’autonomia
que els reconeix la Constitució 218.5
U
UNESCO
La Generalitat ha de participar-hi 198
Unió Europea
Catalunya participa, per mitjà de l’Estat, en la construcció del seu
projecte polític i en comparteix els valors i els objectius preàmbul
Catalunya hi té el seu espai polític i geogràfic de referència i incorpora
els valors, els principis i les obligacions que deriven del fet
de formar-ne part 3.2
Els poders públics han de promoure el ple exercici de les llibertats
i els drets que reconeix 4.1; 15.1; 37.4
La Generalitat i l’Estat han d’emprendre les accions necessàries perquè
s’hi reconegui l’oficialitat del català 6.3
Les polítiques de foment del català s’hi han d’estendre 50.3
El desplegament, l’aplicació i l’execució de la seva normativa corresponen
a la Generalitat si afecta l’àmbit de les seves competències 113
La Generalitat té competències sobre les subvencions europees
territorialitzables 114.2; 114.3; 114.4; 114.5
S’han d’establir els sistemes de participació de la Generalitat
en la fixació de les polítiques en l’àmbit de la Unió Europea
en matèria de política de recerca, desenvolupament i innovació 158.3
La Comissió Bilateral Generalitat - Estat intervé en el garantiment de
l’efectivitat de la participació de la Generalitat en els assumptes
de la Unió Europea 183.2.g
394
�ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
U
Es regulen les relacions de la Generalitat amb la Unió Europea capítol II
del títol V
La Generalitat participa en els afers relacionats amb la Unió Europea
que afectin les competències o els interessos de Catalunya 184
El Govern de l’Estat ha d’informar la Generalitat de les iniciatives
de revisió dels tractats de la Unió Europea i dels processos de
subscripció i ratificació 185.1
El Govern de l’Estat pot incorporar representants de la Generalitat
a les delegacions que participin en els processos de revisió
i negociació de tractats 185.2
La Generalitat pot participar en la formació de les posicions de l’Estat
davant la Unió Europea 186.1; 186.2; 186.3
L’Estat ha d’informar la Generalitat sobre les iniciatives i les propostes
presentades davant la Unió Europea, amb relació a les quals
el Govern de la Generalitat i el Parlament de Catalunya han
de formular observacions i propostes 186.4
La Generalitat participa en les delegacions espanyoles davant la Unió
Europea que tractin afers de la competència legislativa de la mateixa
Generalitat 187.1; 187.2; 187.3
El Parlament de Catalunya pot establir relacions amb el Parlament
Europeu en àmbits d’interès comú 187.4
El Parlament participa en el control dels principis de subsidiarietat
i de proporcionalitat que estableixi el dret de la Unió Europea
amb relació a les propostes legislatives europees 188
La Generalitat, en l’àmbit de les seves competències, aplica i executa
el dret europeu 189.1
Si l’execució del seu dret requereix l’adopció de mesures internes
d’abast superior al territori de Catalunya que les comunitats
autònomes competents no poden adoptar per mitjà de mecanismes
de col·laboració o coordinació, l’Estat ha de consultar la Generalitat
sobre aquestes circumstàncies 189.2
En el cas que estableixi una legislació que substitueixi la normativa
bàsica de l’Estat, la Generalitat pot adoptar la legislació
de desenvolupament a partir de les normes europees 189.3
395
�U
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
Correspon a la Generalitat la gestió dels fons europeus en matèries
de la seva competència, d’acord amb els articles 114 i 210 190
La Generalitat té accés al Tribunal de Justícia de la Unió Europea 191
La Generalitat pot establir-hi una delegació per a defensar millor
els seus interessos 192
Els recursos que en procedeixen constitueixen recursos de les finances
de la Generalitat 202.3.k
La Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals Estat - Generalitat
ha de proposar mesures de cooperació per a garantir l’equilibri
del sistema de finançament quan pugui ésser alterat per decisions
legislatives estatals o de la Unió Europea 210.3
Vegeu també acció exterior
unions estables de parella
Els poders públics n’han de promoure la igualtat 40.7
Es regulen per llei 40.7
universitats
El professorat i l’alumnat de llurs centres tenen dret a expressar-se,
oralment i per escrit, en la llengua oficial que elegeixin 35.5
Han d’adoptar mesures per a garantir l’ús del català en l’àmbit de llurs
activitats docents, no docents i de recerca 50.2
La Generalitat té competència executiva sobre la inscripció i el control
dels fitxers i els tractaments de dades que creïn o gestionin les que
integren el sistema universitari català 156.a
La Generalitat, sens perjudici de l’autonomia universitària, té
competència exclusiva en la programació i la coordinació del sistema
universitari català, en el marc de la coordinació general 172.1.a
La Generalitat, sens perjudici de l’autonomia universitària, té
competència exclusiva en les decisions de creació d’universitats
públiques i l’autorització de les privades 172.1.b
La Generalitat, sens perjudici de l’autonomia universitària,
té competència exclusiva en l’aprovació dels estatuts de les públiques
i de les normes d’organització i funcionament de les privades 172.1.c
La Generalitat, sens perjudici de l’autonomia universitària,
té competència exclusiva en la coordinació dels procediments
per a accedir-hi 172.1.d
396
�ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
U
La Generalitat, sens perjudici de l’autonomia universitària, té
competència exclusiva en el marc jurídic de llurs títols propis 172.1.e
La Generalitat, sens perjudici de l’autonomia universitària,
té competència exclusiva en llur finançament i, si escau, la gestió
dels fons estatals en matèria d’ensenyament universitari 172.1.f
La Generalitat, sens perjudici de l’autonomia universitària, té
competència exclusiva en la regulació i la gestió del sistema propi
de beques i ajuts a la formació universitària i, si escau, la regulació
i la gestió dels fons estatals en aquesta matèria 172.1.g
La Generalitat, sens perjudici de l’autonomia universitària,
té competència exclusiva en el règim retributiu de llur personal
docent i investigador contractat i l’establiment de les retribucions
addicionals de llur personal docent funcionari 172.1.h
La Generalitat, sens perjudici de l’autonomia universitària,
té competència compartida en la regulació dels requisits
per a la creació i el reconeixement d’universitats i centres
universitaris i l’adscripció d’aquests centres a les universitats 172.2.a
La Generalitat, sens perjudici de l’autonomia universitària,
té competència compartida en el règim jurídic de l’organització
i el funcionament de les públiques, incloent-hi llurs òrgans
de govern i de representació 172.2.b
La Generalitat, sens perjudici de l’autonomia universitària,
té competència compartida en l’adscripció, la creació i
el reconeixement de centres docents públics o privats
i en la implantació i la supressió d’ensenyaments 172.2.c
La Generalitat, sens perjudici de l’autonomia universitària,
té competència compartida en la regulació del règim
per a accedir-hi 172.2.d
La Generalitat, sens perjudici de l’autonomia universitària, té
competència compartida en la regulació del règim del professorat
docent i investigador contractat i funcionari 172.2.e
La Generalitat, sens perjudici de l’autonomia universitària,
té competència compartida en l’avaluació i el garantiment
de la qualitat i de l’excel·lència de l’ensenyament i del personal
docent i investigador 172.2.f
397
�U
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
La Generalitat té competència executiva en l’expedició de llurs
títols oficials 172.3
Vegeu també ensenyament universitari; personal docent
urbanisme
Els governs locals hi tenen competències pròpies 84.2.a
La Generalitat hi té competència exclusiva 149.5
La Generalitat té competència compartida en matèria de dret
de reversió en les expropiacions urbanístiques 149.6
usos hidràulics
Vegeu aigües
usuaris
Tenen dret que siguin respectades llurs preferències pel que fa
a l’elecció de metge o metgessa i de centre sanitari 23.2
Les lleis han de determinar els casos en què les administracions
públiques han d’adoptar una carta de drets dels usuaris
i d’obligacions dels prestadors de serveis públics 30.3
La Generalitat té competència exclusiva sobre llur participació
en l’organització de l’administració hidràulica pel que fa
a les conques hidrogràfiques internes 117.1.d
La Generalitat té competència exclusiva sobre la regulació dels drets
i deures dels usuaris i els prestadors de serveis turístics 171.d
Vegeu també consumidors i usuaris
V
vacances
Els poders públics han de promoure polítiques de garantia
de les vacances retribuïdes 45.3
Vegeu també treball
vagues
La Generalitat té competència executiva pel que fa a la determinació
dels serveis mínims 170.1.i
Vegeu també relacions laborals
398
�V
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
vaixells
La competència compartida de la Generalitat en matèria d’ordenació
del sector pesquer inclou la construcció, la seguretat i el registre
oficial de vaixells 119.4
Vall d’Aran (Val d’Aran)
Vegeu Aran
valors
— socials
El poble català proclama avui com a valors superiors de la seva vida
col·lectiva la llibertat, la justícia i la igualtat preàmbul
L’aportació de tots els ciutadans i ciutadanes ha configurat una societat
integradora, amb l’esforç com a valor i amb capacitat innovadora
i emprenedora, uns valors que continuen impulsant-ne
el progrés preàmbul
Catalunya comparteix i incorpora els de la Unió Europea preàmbul ; 3.2
Els poders públics han de promoure els de la llibertat, la democràcia,
la igualtat, el pluralisme, la pau, la justícia, la solidaritat, la cohesió
social, l’equitat de gènere i el desenvolupament sostenible 4.3
Els poders públics han d’impulsar en el sistema d’ensenyament
una formació basada en els que fonamenten la convivència
democràtica 44.1
Els poders públics han de fomentar l’educació en els de la preservació
i la millora del medi ambient 46.5
La Generalitat ha de vetllar perquè la memòria històrica es converteixi
en símbol permanent de la dignitat dels valors democràtics 54.2
vegetals
Vegeu agricultura; flora
vegueries
Integren el sistema institucional de la Generalitat 2.3; 83.1
La vegueria és l’àmbit territorial específic per a l’exercici del govern
intermunicipal de cooperació local 90.1
La vegueria té personalitat jurídica pròpia 90.1
La vegueria és la divisió territorial adoptada per la Generalitat
per a l’organització territorial dels seus serveis 90.1
399
�V
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
La vegueria té naturalesa territorial 90.2
Gaudeixen d’autonomia per a la gestió de llurs interessos 90.2
La creació, la modificació i la supressió i també el desplegament de llur
règim jurídic són regulats per llei del Parlament 91.4
Vegeu també ens locals
vehicles
Vegeu transport
veïnatge administratiu
Els ciutadans espanyols que el tenen a Catalunya gaudeixen
de la condició política de catalans 7.1
Els residents a l’estranger que l’han tingut a Catalunya gaudeixen
de la condició política de catalans si ho sol·liciten 7.2
Els estrangers que adquireixen la nacionalitat espanyola resten sotmesos
al dret civil català mentre el mantinguin a Catalunya, llevat
que manifestin llur voluntat en contra 14.2
vi
Vegeu impost sobre el vi i begudes fermentades
viatgers
Vegeu transport
vídeos
Vegeu produccions audiovisuals
videovigilància
Vegeu vigilància en l’àmbit públic
vies pecuàries
La Generalitat hi té competència compartida sobre la regulació
i el règim d’intervenció administrativa i d’usos 116.2.b
vigència
La vigència dels convenis de col·laboració subscrits per la Generalitat
amb altres comunitats autònomes comença seixanta dies
després de la comunicació a les Corts Generals (en el marc
de l’art. 145.2 CE) 178.4
400
�V
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
Les lleis del Parlament i les normes amb rang de llei del Govern
vigents en el moment de l’entrada en vigor d’aquest Estatut
que eventualment puguin resultar incompatibles amb els drets
reconeguts pel títol I mantenen la vigència per un termini màxim
de dos anys DT 1.1
Les disposicions transitòries tercera, quarta i sisena de la Llei orgànica
4/1979, del 18 de desembre, d’Estatut d’autonomia de Catalunya,
mantenen la vigència DT 2
vigilància
— del patrimoni cultural
La Generalitat té competència exclusiva en el règim de vigilància
del patrimoni cultural 127.1.b.quart
— del trànsit
Correspon a la Generalitat 164.1.c
— dels òrgans jurisdiccionals
El Consell de Justícia de Catalunya pot ordenar la vigilància
de jutjats i tribunals 98.2.d
— en l’àmbit de la salut
La Generalitat té competència compartida en la vigilància
epidemiològica 162.3.b
— en l’àmbit del medi ambient
Els governs locals tenen competències pròpies sobre la de les activitats
i els usos que es porten a terme a les platges, als rius, als llacs i
a la muntanya 84.2.n
La Generalitat té competència exclusiva sobre la regulació
de la vigilància en matèria de caça i pesca 119.1.b
Correspon al Cos d’Agents Rurals 144.6
— en l’àmbit públic
Correspon a la Generalitat la competència sobre l’ús
de la videovigilància i el control de so i enregistraments
en l’àmbit públic 173
401
�V
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
vincles històrics, lingüístics i culturals
La Generalitat ha de promoure la comunicació, l’intercanvi cultural
i la cooperació amb les comunitats i els territoris que en tenen amb
Catalunya, amb els quals la Generalitat i l’Estat poden subscriure
instruments de col·laboració i crear organismes comuns 12
Vegeu també comunitats catalanes a l’exterior
violència
— de gènere
Les polítiques públiques han de garantir que s’afrontin de manera
integral totes les formes de violència contra les dones i els actes
de caràcter sexista i discriminatori 41.3
La Generalitat té competència exclusiva en la regulació de les mesures
i els instruments per a la sensibilització sobre aquesta violència
i per a detectar-la i prevenir-la 153.c
La Generalitat té competència exclusiva en la regulació de serveis
i recursos propis destinats a aconseguir una protecció integral
de les dones que l’han patida o la pateixen 153.c
— en l’esport
La Generalitat té competència exclusiva en la regulació de la prevenció
i el control d’aquesta en els espectacles públics esportius 134.1.j
voluntariat
La Generalitat hi té competència exclusiva 166.2
voluntats anticipades
Vegeu drets en l’àmbit de la salut
X
xarxa
— d’equipaments esportius
La Generalitat té competència exclusiva per a planificar-la 134.1.h
— d’establiments turístics
La Generalitat gestiona la xarxa d’establiments de la seva titularitat
i participa en els òrgans d’administració de Paradors de Turisme
d’Espanya 171.c
402
�Z
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
— de serveis socials
Totes les persones tenen dret a accedir-hi en condicions
d’igualtat 24.1
— ferroviària
Vegeu serveis ferroviaris
— viària
La Generalitat té competència exclusiva en la de la seva titularitat
i participa en la gestió de la de l’Estat 140.5
Les inversions de l’Estat a Catalunya es poden emprar per a alliberar
peatges o per a construir autovies alternatives DA 3.1
Vegeu també infraestructures; trànsit; transport; vies pecuàries
xarxes de comunicació
Els poders públics han de vetllar per la cohesió econòmica i territorial
per mitjà d’una distribució equilibrada dels sectors productius,
els serveis d’interès general i les xarxes de comunicació 46.4
Vegeu també serveis ferroviaris; xarxa viària
xenofòbia
Els poders públics han de promoure’n l’eradicació 40.8
Vegeu també igualtat
Z
zones
— d’atmosfera contaminada
La competència compartida de la Generalitat en matèria
de medi ambient inclou la declaració de zones d’atmosfera
contaminada 144.1.h
Vegeu també ambient atmosfèric
— de muntanya
Vegeu muntanya
403
��
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
04.03. Parlament de Catalunya
Description
An account of the resource
Agrupa la documentació generada al voltant de l'activitat de Pasqual Maragall com a diputat al Parlament de Catalunya, principalment a les legislatures 1999 a 2003 i després com a President de la Generalitat de 2003 a 2006. Però també del període que en va ser de 1988 a 1995.
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Estatut d’autonomia de Catalunya: text consolidat (2012)
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Parlament de Catalunya
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2012
Type
The nature or genre of the resource
Monografia
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Estatut
Catalunya
Parlament de Catalunya
Legislació
Catalunya. Generalitat
Description
An account of the resource
Text consolidat de l'Estatut de Catalunya després de les modificacions legals posteriors al referèndum que el va aprocar.
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Barcelona
Publisher
An entity responsible for making the resource available
Entitat Autònoma del Diari Oficial i de Publicacions
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Legislació
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/13/2692/material_grafic_campanyaEstatut_2006.pdf
ff3a156fa2f0ead12d1c9799ac40396c
PDF Text
Text
5617 Master pag Educaci
5/5/06 13:17 P gina 1
art. 44.1/educació
“Els poders públics de Catalunya han de garantir la qualitat del sistema
d’ensenyament i han d’impulsar una formació humana, científica i tècnica de
l’alumnat basada en els valors socials d’igualtat, solidaritat, llibertat, pluralisme,
responsabilitat cívica i els altres que fonamenten la convivència democràtica”
El nou Estatut és aquí. Un nou Estatut que reconeix la nostra identitat nacional, defineix drets ciutadans, amplia les competències de la
Generalitat, i estableix un nou sistema de finançament. Tenim ara una oportunitat històrica a les nostres mans: donar a Catalunya un gran
impuls per a millorar el benestar de les persones. D’ara endavant podrem resoldre eficaçment els problemes de la gent des d’aquí, de més
a prop. D’ara endavant podrem destinar més recursos a habitatge, a transports públics, a polítiques socials, a educació i salut, a modernitzar
les infraestructures i a promoure una economia més competitiva. Per a tu. Per a tots i totes, nou Estatut. D’ara endavant.
El nou Estatut atribueix al govern de Catalunya més capacitat per decidir sobre el nostre sistema educatiu i
universitari. Amb unes competències ampliades i detallades, podrem decidir el model educatiu i universitari que
volem, treballar millor per garantir-ne la qualitat i, per exemple, intervenir directament en la definició de criteris i
la distribució de beques i ajuts.
Per a més informació: www.gencat.cat/nouestatut
�Master pag Familia 5/5/06 13:01 P gina 1
art. 16/família
“Totes les persones tenen dret, d’acord amb els requisits establerts per
la llei, a rebre prestacions socials i ajuts públics per càrregues familiars”
art. 17/menors
“Els menors tenen dret a rebre l’atenció integral necessària per al
desenvolupament de llur personalitat i llur benestar en el context
familiar i social”
art. 18/persones grans
“Les persones grans tenen dret a viure amb dignitat, lliures d’explotació
i de maltractaments, sense que puguin ésser discriminades a causa de l’edat”
El nou Estatut és aquí. Un nou Estatut que reconeix la nostra identitat nacional, defineix drets ciutadans, amplia les competències de la
Generalitat, i estableix un nou sistema de finançament. Tenim ara una oportunitat històrica a les nostres mans: donar a Catalunya un gran
impuls per a millorar el benestar de les persones. D’ara endavant podrem resoldre eficaçment els problemes de la gent des d’aquí, de més
a prop. D’ara endavant podrem destinar més recursos a habitatge, a transports públics, a polítiques socials, a educació i salut, a modernitzar
les infraestructures i a promoure una economia més competitiva. Per a tu. Per a tots i totes, nou Estatut. D’ara endavant.
L’Estatut incorpora un capítol de drets i deures dels ciutadans i de principis que han de respectar els poders
públics. Aquets articles en són una mostra. A més s’incorporen noves competències en aquests àmbits: la Generalitat
tindrà plena capacitat per regular les polítiques socials. En la política de família podrà determinar, per exemple,
el concepte de família nombrosa i el tipus i la quantia de les subvencions que podran percebre.
Per a més informació: www.gencat.cat/nouestatut
�Master pag Palau 2 5/5/06 13:07 P gina 1
art. 5/els drets nacionals
“L’autogovern de Catalunya es fonamenta també en els drets històrics
del poble català, en les seves institucions i en la tradició jurídica catalana...”
En nou Estatut és aquí. Un nou Estatut que reconeix la nostra identitat nacional, defineix drets ciutadans, amplia les competències de la
Generalitat, i estableix un nou sistema de finançament. Tenim ara una oportunitat històrica a les postres mans: donar a Catalunya un gran
impuls per a millorar el benestar de les persones. D’ara endavant podrem resoldre eficaçment els problemes de la gent des d’aquí, de més
a prop. D’ara endavant podrem destinar més recursos a habitatge, a transports públics, a polítiques socials, a educació i salut, a modernitzar
les infraestructures i a promoure una economia més competitiva. Per a tu. Per a tots i totes, nou Estatut. D’ara endavant.
En el nou Estatut es reconeix, per primer cop en un text jurídic, la identitat nacional de Catalunya i es fa referència
als drets històrics del poble català.
Per a més informació: www.gencat.cat/nouestatut
�Master pag Recursos 5/5/06 13:16 P gina 1
art. 202.1
Els recursos de la Generalitat
“La Generalitat disposa d’unes finances autònomes i dels recursos
financers suficients per a afrontar l’exercici adequat del seu autogovern”
El nou Estatut és aquí. Un nou Estatut que reconeix la nostra identitat nacional, defineix drets ciutadans, amplia les competències de la
Generalitat, i estableix un nou sistema de finançament. Tenim ara una oportunitat històrica a les nostres mans: donar a Catalunya un gran
impuls per a millorar el benestar de les persones. D’ara endavant podrem resoldre eficaçment els problemes de la gent des d’aquí, de més
a prop. D’ara endavant podrem destinar més recursos a habitatge, a transports públics, a polítiques socials, a educació i salut, a modernitzar
les infraestructures i a promoure una economia més competitiva. Per a tu. Per a tots i totes, nou Estatut. D’ara endavant.
Estableix una nova cistella d’impostos:
IRPF: la Generalitat passa de gestionar-ne el 33% a gestionar-ne el 50%.
IVA: la Generalitat passa de gestionar-ne el 35% a gestionar-ne el 50%.
Impostos especials (hidrocarburs, tabac, alcohol, cervesa, vi i productes intermedis): la Generalitat passa de
gestionar-ne el 40% a gestionar-ne el 58%.
Es crea l’Agència Tributària de Catalunya, es tindrà més capacitat normativa, es garanteix que Catalunya no perdrà
posicions en l’ordenació de les comunitats autònomes segons la seva renda per càpita i, durant 7 anys, l’Estat invertirà
en infraestructures en la mateixa mesura que Catalunya contribueix a la riquesa d’Espanya.
Per a més informació: www.gencat.cat/nouestatut
�Master pag Transport 5/5/06 13:06 P gina 1
art. 169/transport
“Correspon a la Generalitat la competència exclusiva sobre els transports
terrestres de viatgers i mercaderies de carretera, ferrocarril i cable que
transcorrin íntegrament en el territori de Catalunya, amb independència
de la titularitat de la infraestructura”
El nou Estatut és aquí. Un nou Estatut que reconeix la nostra identitat nacional, defineix drets ciutadans, amplia les competències de la
Generalitat, i estableix un nou sistema de finançament. Tenim ara una oportunitat històrica a les nostres mans: donar a Catalunya un gran
impuls per a millorar el benestar de les persones. D’ara endavant podrem resoldre eficaçment els problemes de la gent des d’aquí, de més
a prop. D’ara endavant podrem destinar més recursos a habitatge, a transports públics, a polítiques socials, a educació i salut, a modernitzar
les infraestructures i a promoure una economia més competitiva. Per a tu. Per a tots i totes, nou Estatut. D’ara endavant.
La Generalitat regularà el transport ferroviari de rodalies i regionals, decidirà els horaris, la freqüència de pas dels
trens, planificarà les noves línies. Amb més capacitat de decisió en aquest àmbit, el govern de Catalunya podrà ser
més eficaç en la modernització del transport públic i en la dotació de nous serveis ferroviaris.
Per a més informació: www.gencat.cat/nouestatut
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
C. Fons de la Generalitat de Catalunya
Type
The nature or genre of the resource
Subfons
Description
An account of the resource
Aquest subfons aplega totes les sèries documentals vinculades a l'activitat de Pasqual Maragall a la Generalitat de Catalunya.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Material gràfic publicitari de la campanya per l'Estatut de 2006
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Generalitat de Catalunya
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2006
Type
The nature or genre of the resource
Propaganda
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual i gràfic
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Estatut
Catalunya
Promoció
Campanyes
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Publicitat
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/29/2693/20060907_decret_convocatoria_eleccions.pdf
47b413ad64b861404961e50279487d8f
PDF Text
Text
��
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.03. Acció i òrgans de govern (de la Generalitat de Catalunya)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Inclou la docmentació relacionada amb l'exercici de l'acció governamental.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
DECRET 340/2006, de 7 de setembre, de convocatòria d'eleccions al Parlament de Catalunya i de la seva dissolució
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Type
The nature or genre of the resource
Decret
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Eleccions
Parlament de Catalunya
Autonomia
Catalunya
President de la Catalunya. Generalitat
Description
An account of the resource
Document amb el decret signat per Pasqual Maragall.
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2006-09-07
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Legislació
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/29/2694/viatges_internacionals_2006.pdf
b2187491ac4742ec0d8e56fe1ffc64d3
PDF Text
Text
Acció de Govern
Viatges internacionals de Pasqual Maragall, president de la Generalitat de Catalunya
2006
MARROC
RABAT,
CASABLANCA
16 i 17 de gener
Dinar oficial de celebració de la missió empresarial ofert per la regió de Rabat-Salé
Trobada privada dels Presidents dels 4 Motors per Europa
Sessió inaugural de la Conferència Plenària dels 4 Motors per Europa
Sopar de gala ofert per les autoritats marroquines
Trobada amb la premsa i traspàs de la presidència al president Queyranne
Inauguració II Fòrum Econòmic Catalunya-Marroc
BÈLGICA
BRUSSEL·LES
7 i 8 de febrer
Recepció d'Any Nou a Brussel·les
Reunió amb el Joaquín Almunia, Comissari d'Economia i Afers Monetaris
Reunió amb Janez Potocnik, Comissari de Ciència i recerca
Dinar amb els alts càrrecs catalans de la Comissió Europea
Reunió amb Josep Borrell, president del Parlament Europeu
Reunió amb Javier Solana, Alt Comissionat de la PESC
Trobada amb Yves Leterme, ministre-president de Flandes
Reunió amb Eneko Landaburu, DG de Relacions Exteriors de la Comissió Europea
FRANÇA
TOULOUSE
10 de febrer
Dinar dels Presidents de l'Euroregió
Trobada dels Presidents de Regió i els presidents de les Cambres de Comerç
Debat-taula rodona dels Presidents amb els mitjans de comunicació
EUA
NOVA YORK
21, 22 i 23 de febrer
Visita a les instal·lacions del Memorial Sloan-Kettering Cancer Center
Seminari amb els estudiants del programa d'estudis urbans de la New School: "From the
Barcelona Model to the Catalonia Project"
Trobada amb Arjun Appadurai, provost de la New School
Entrevista amb Kofi Annan, secretari general de l'ONU
Trobada amb Emily Rafferty, presidenta del Metropolitan Museum de Nova York. Anunci
de l'exposició sobre Barcelona i la Modernitat l'any 2007
Recepció a la residència de l'ambaixador d'Espanya davant les NNUU
Recepció amb els membres del Catalan Institute of America
Visita als arxius de la Brigada Lincoln. Acord per fundar un Catalan Center.
Trobada amb Juan Antonio Yáñez-Barnuevo, ambaixador d'Espanya davant les NNUU
Entrevista amb Eveline Herfkens, coordinadora executiva de la Campanya del Mil·leni
Visita al Laboratori Thomas J. Watson d'IBM
Trobada amb científics i responsables de la política d'estímul a la innovació tecnològica
de Nova York a la New York Academy of Sciences
Conferència sobre el moment actual a Catalunya al King Juan Carlos I Centre de la NYU
Visita a l’exposició sobre Goya a la Frick Collection
Sopar ofert pel President de la Generalitat a la Galeria Salander O'Reilly de Nova York
Visita a l'exposició "On site: new architecture in Spain" del MOMA
Visita a les oficines del COPCA-CIDEM
Visita a la seu de Hewlet-Packard a Manhattan i videoconferència
BRASIL
SAO FÉLIX DO
ARAGUAIA
9 de març
Acte de lliurament del Premi Internacional Catalunya a Pere Casaldàliga
1
�XILE
SANTIAGO DE XILE,
VALPARAISO, VIÑA
DEL MAR
11, 12 i 13 de març
Visita a Isla Negra
Presentació artística oferta per la Presidenta Bachelet
Cerimònia de "Transmisión del mando Presidencial" a Michelle Bachelet
Dinar privat amb Isabel Allende
Sopar ofert pel MHP amb motiu del centenari del Casal Català de Santiago
Visita al Museu de la Solidaridad Salvador Allende
Visita al Cementiri de Santiago i ofrena al mural les víctimes de la dictadura
Trobada de la presidenta Bachelet amb els convidats especials al Palacio de la Moneda
Recepció oferta per la presidenta Bachelet a les delegacions i convidats especials
Visita al Centre Català de Santiago de Xile
Visita a les instal·lacions de la CEPAL i esmorzar amb José Luís Machinea
Acte acadèmic d'imposició al MHP de la medalla rectoral de la Universitat de Xile
ITALIA
ROMA
27 setembre
Dinar privat amb Romano Prodi
Signatura d'un conveni amb la FAO
BÈLGICA
BRUSSEL·LES
3 i 4 d’octubre
Conferència-sopar del MHP "20 anys de Catalunya a Europa"
Esmorzar amb Javier Solana
Visita a les oficines de la Delegació/PCPE, Turisme de Catalunya, ICIC i COPCA
FRANÇA
PARÍS
11 d’octubre
Signatura del Memoràndum d'entesa entre Catalunya i la UNESCO
Dinar amb periodistes i personalitats polítiques
Visita al Museu Jeu de Paume i trobada amb Marta Gili
Sopar privat a casa de Montserrat Casals, amb Jorge Semprún
Entrevista amb Jacques Delors
SENEGAL
Del 5 al 9 de
novembre de 2006
Visita al projecte de recursos hidràulics de l'entitat ACPP a Siganar
Visita a una granja-escola de gallines a Mlomp
Benviguda amb les autoritats locals a Ziguinchor
Visita al Centre de Salut de l’Assemblea de Cooperació per la Pau a Oussouye
Dinar amb entitats de Velingara
Entrevista amb Abdou Malal Diop, ministre de Senegalesos a l'Exterior
Entrevista amb Macky Sall, primer ministre de Senegal
Dinar amb Fernando Morán Calvo-Sotelo, ambaixador d'Espanya a Senegal
Reunió amb ONG's catalanes a Dakar
Entrevista amb Abdoulaya Wade, president de la República del Senegal
2
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.03. Acció i òrgans de govern (de la Generalitat de Catalunya)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Inclou la docmentació relacionada amb l'exercici de l'acció governamental.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Viatges internacionals de Pasqual Maragall, president de la Generalitat de Catalunya, el 2006
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Gabinet del president
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2006
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Relacions Internacionals
Maragall Mira, Pasqual, 1941-
Viatges i visites
President de la Catalunya. Generalitat
Description
An account of the resource
Document resum de l'activitat internacional del President Pasqual Maragall durant l'any 2006.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Informes
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2695/0000001422.pdf
a0ded53d050dfa76a889f4579d2fffd8
PDF Text
Text
Seminari Internacional "Ciutat, Nació i Terra"
(Institut d'Humanitats, 27.11.91. 19.00 hores)
CONFERENCIA DE L'EXCM. SR. PASQUAL MARAGALL,
ALCALDE DE BARCELONA
"CIUTAT, NACIó, TERRA: REFLEXIÓ DE BARCELONA"
1
�CONFERèNCIA "CIUTAT, NACIó, TERRA".
La idea inicial d'aquestes conferències va ser la de
lligar el concepte de ciutat ï món com a llocs de la
diversitat, com a llocs on, justament, allò que defineix la
ciutat i el món, més que una característica comuna, és un
conjunt de caracterítiques de diversitat.
La ciutat és el lloc on la gent és gent, on els uns es
troben amb els altres i on als ciutadans no se'ls pregunta
d'on venen, sinó d'on són.
És el lloc del "ius soli", i no el lloc del "ius
sanguinis", per definició. És el lloc de l'intercanvi, del
comerç i del contacte. El mateix passa amb el món.
El món, ei problema i la gràcia que té és de ser
enormement divers, de ser com una ciutat. En canvi, la
nació, com dèiem, és la unitat, la unicitat, és justament la
pertinença, el fet de pertànyer a un col.lectiu definit per
una llengua, per una ètnia, per unes característiques
determinades, geogràfiques i físiques, i fins i tot
culturals. Per tant, si sóc d'una nació sóc diferent dels
altres nacionals, de les altres nacions. Si sóc d'una ciutat
sóc un component més dins dels molts diversos, d'un lloc en
el qual puc conviure, precisament, amb altres nacionals o
amb gent d'altres procedències i, tal com aquí s'ha dit per
part d'un dels ponents,
comença a treballar amb
1
la
�integració mai no acabada, segurament, de la nació que
toqui, la nació en la qual la ciutat està.
Algú va pensar que això podia ser un menyspreu respecte
a la nació i al nacionalisme, i jo voldria dir, d'entrada,
que no és així, que justament el fet que hi pugui haver una
unitat ideal entre ciutat i món, per ser tots ells el lloc
de l'encontre i de la diversitat, no vol dir que hi pugui
haver, precisament, un contacte directe entre la ciutat i el
món. I, d'alguna forma, l'humanisme - aquesta religió de la
tera sencera - se'ns apareix com una ingenuïtat,
històricament almenys, tot i que no vol dir que s'hagi de
renunciar. Se'ns apareix, però, com una ingenuïtat que obvia
una mediació necessària. No hi ha possibilitat de passar del
lloc de la diversitat-ciutat al lloc de la diversitat-món si
nó és a través de la mediació i de la cura d'humilitat que
representa reconèixer-se súbdit d'una nació, d'una
singularitat i d'una diferència. Només assumint aquesta
diferència, aquesta particularitat, serà possible després
reconstruir, em sembla, la universalitat del món.
Jo sempre cito els mateixos textos, perquè com que sóc
un alcalde d'una ciutat - i les ciutats el que fan és ocupar
bastant els seus governants - llegeixo poc, i aleshores unes
quantes lectures que tinc les cito d'una forma bastant
continuada i freqüentment. Una d'elles, i no la citaré en
extensió perquè algú ja me l'ha sentida, és una visió del
2
�segle passat, i es refereix, precisament, a la qüestió de la
particularitat i la universalitat. Es preguntava l'autor
d'aquest text si érem europeus o no - en aquell moment, cap
a l'any 1990, es parlava molt d'Europa, i l'article es
referia a si érem europeus ò no -.
L'autor, que era català, deia en definitiva que les
grans nacions, la gent que pertany a França o a Alemanya, no
es pregunta si són europeus sinó que diuen: sóc francès, sóc
alemany, i tothom ho entén. Quan diuen sóc francès o
alemany, diuen que són europeus. Per tant, els catalans,
deia, hauríem de dir el mateix. Nosaltres som catalans, i la
gent hauria d'entendre que som europeus directament.
Feia una certa apel.lació a no caure en una mena de
cosmopolitisme europeu, almenys aparentment europeista, i a
no perdre la gràcia, la sal i a no diluir la veritat, deia
ell, de la nostra nacionalitat. En aquest cas, de la nostra
nacionalitat catalana en un continent més ample que la podia
esvair d'alguna manera.
L'autor deia: per a mi, tot això d'Europa està molt bé,
tot això de les ciutats, també, però m'hi falta la sal, i la
sal és Catalunya. Aquesta sal és la particularitat. Aquesta
sal de la vida és justament el fet de pertànyer a un
col.lectiu que és limitat i que té, justament, unes
característiques pròpies que el fan diferent de les demés; i
sense aquesta particularitat, deia, no hi havia sal en
3
�aquesta comedia o en aquesta novel.la que és la vida.
Però la gracia d'aquest article no estava en aixó, que
segurament és una afirmació feta per altres i molt repetida
durant la història, sinó que d'aquest punt de partida, des
del cosmopolitanisme a un cert nacionalisme, l'autor
continuava aquest viatge i anava més enllà, perqué finalment
s'estava dirigint a uns ciutadans d'una ciutat o d'una
comarca, i els deja: "vosaltres, de moment, us heu de dir
catalans 1 arribará un dia en que, potser, ni us caldrà, i
us podreu dir comarcans, de la comarca que sigui, o
suposant, en el cas de Barcelona, barcelonins". Per qué ?
Perquè de la mateixa manera que Catalunya, deja ell, denota
Espanya, i es preguntava entremig qué se n'havia de fer de
la pertanyença espanyola i ho solucionava rápidament - la
millar manera de ser espahyols és ser catalans, o no és
així? Ningú pot contestar que no a aquesta pregunta, ni a
Catalunya ni a fora de Catalunya. La millar manera de ser
espanyols, bons espanyols, és ser catalans. Bé doncs, a
partir d'aqui, d'aquest nacionalisme, ell evolucionava cap a
una posició que linealment és molt lógica, i deia,
finalment, si era cert que és dins la particularitat que hi
ha la universalitat, i si era cert que és dins de l'afirmarse un mateix, que un es pot retrobar amb els demés, perqué
és
precisament la unitat del gest el que uneix, i no tant
l'idioma, suposem doncs, que també pot ser cert que un dia
4
�en que vostès que són de l'Empordà o de Barcelona es diran
empordanesos i no caldrà que es diguin catalans perquè
tothom entendrà que si es diuen empordanesos, són de
Catalunya.
L'autor anava més enllà i deia: si un dia a Catalunya
li falta l'Empordà, Catalunya no seria Catalunya, no seria
exactament Catalunya. I, en canvi, si un dia, de Catalunya
només li quedés l'Empordà, Catalunya se salvaria i tornaria
a ésser, perquè, acabava dient, és dintre del concret i
dintre de l'engruna, penso que deia, allà on hi ha la
veritat i no pas en el contenidor de l'engruna.
Bé, aquest tipus de pensaments crec que venen molt
sovint a molts ciutadans i, en tot cas, a alguns alcaldes
que veuen l'espectacle profús i divers i magnífic d'una
ciutat que a més se sap a ella mateixa i que a més s'explica
a ella mateixa i es defineix amb una gran brillantor. Jo no
ho faré aquí perquè en aquesta sala, precisament, hi ha
molts més millors cronistes de la ciutat, diria, que jo
mateix. Barcelona, s'ha dt molt, és una ciutat, és fins i
tot un prototipus de ciutat, potser el més genuí. Barcelona
no és una ciutat castell, com deia la Maria Aurèlia Capmany,
no és una ciutat que derivi d'un castell i d'un senyor que
vivia en el castell, sinó que és una ciutat ciutat, que surt
de baix, i que no prové de l'Estat ni de l'església. No és
filla de cap instància no ciutadana, aparentment. És una
�ciutat que s'ha fet ella mateixa. Si la ciutat és la gent,
com deia, sembla, Shakespeare, encara que amb un concepte
més cortesà de la ciutat, Barcelona és com molt poques
d'altres una ciutat de ciutadans.
Jo mateix, fa uns anys, crec que va ser l'any 83, quan
em van fer alcalde,
perquè em van fer alcalde - així, em
van tirar a la piscina i vaig haver de nadar
em vaig
dedicar a recórrer Barcelona, preguntant a la gent, a les
entitats dels barris, districte per districte, què pensaven
ells que s'havia de fer. I després de molt voltar per la
ciutat vaig arribar a la conclusió que el programa ja estava
fet, perquè el que em deien aquella gent era allò que
realment la ciutat volia i a més la cara de la ciutat era la
cara d'aquelles persones que jo veia, i , per tant, no se me
n'acudia una altra de millor, ja que la ciutat eren ells.
Després hi ha hagut d'altres regidors i d'altres
ciutadans il.lustres com, per exemple, Ramon Trias Fargas,
que han dit coses, jo crec, molt atinades sobre Barcelona
ciutat. En Trias Fargas citava un viatger florentí del s.
XVI anomenat Guichardini que deia: "Barcelona és una ciutat
- crec que deia una cosa molt semblant al que diem -, que
potser no gaudeix dels monuments i dels edificis de
Florència o Venecia, però hi ha una bellesa natural, una
uniformitat, deia, i una categoria mínima a tots els nivells
6
�que la fan molt singular". Podria tenir això alguna cosa a
veure amb la frase de Rubió i Todorí - tant influït pel mite
de la ciutat regió o de la Catalunya ciutat -, quan parlava
de l'àurea mediocritas, deia ell, amb el Regional Planning ?
No ho sabem. En tot cas, en l'època actual, els barcelonins
ens sentim hereus d'un gran esforç col.lectiu, d'una sèrie
llarga de generacions que han fet la ciutat. Queden molt
lluny els segles en què Barcelona va ser la capital d'una
Confederació d'Estats Medievals i, fins i tot, la capital
d'un imperi comercial a la Mediterrànea.
Però ja en aquell temps, la força de Barcelona va ser
les seves classes actives o el que, amb el llenguatge de
1'época,
ja en deien els ciutadans, els mercaders, els
ciutadans honrats, en deien, o els menestrals. Recordeu que
a les Corts Catalanes hi havia tres braços: hi havia el braç
eclesiàstic que presidia - tots els presidents de la
Generalitat pràcticament van ser capellans fins en Macià -;
hi havia el braç noble, que eren els militars, els nobles, i
que a més defensaven el país, - quan el defensaven, ja que
el 1714 la cosa no els va anar massa bé, i va haver de ser
l'alcalde de la ciutat, pobret, que no era ni noble ni
militar
sinó un advocat de Moià i conseller primer del
Consell de Cent, el que amb la Coronela, una mena de guàrdia
urbana, va defensar la ciutat heroicament tant com va poder
de l'escomesa castellano-francesa; i bé, el tercer braç a
�les Corts era justament aquell representat pel conseller
primer, - per exemple, en Rafel de Casanoves - que en deien
ciutadans honrats, ciutadans honrats en un moment en què tot
just el comerç devia estar entrant dins de les muralles, o
potser feia només dos segles, - que pel que estem parlant no
és tant-.
El comerç no entra dins de les muralles fins ben
avançada la baixa edat mitjana. Henri Lefévre explica en el
seu llibre sobre la ciutat com era precisament Lora de les
muralles, on hi havia tantes coses que són importants per a
la vida, com ho pot ser el comerç. Perquè aquest no es
considerava propi de la comunitat, sinó un contacte. En un
moment en què la ciutat era encara més comunitària, més
nació quasi que ciutat en el sentit mercantil i en el sentit
modern, el comerç es considerava una mica pecat i es feia
fora de les muralles en uns mercats prop de la creu - la
creu es trobava a la cruïlla dels camins, fora de la porta,
"fora de porta" en deien -, fora de muralla per espantar
els mals esperits que se suposava que eren sempre presents
en aquells indrets i on, a més, hi havia la prostitució.
Si aneu a Avila, o a alguna d'aquestes ciutats
castellanes tan maques i que encara tenen muralles, trobareu
la creu a fora, prop de la porta, i en aquesta creu hi havia
totes
aquestes coses importantíssimes per a la vida.
Aquestes coses no passaven dins la ciutat. Dintre la ciutat
8
�hi havia, efectivament, ciutadans honrats a la manera
d'Atenes, ciutadans patricis que no s'havien de barrejar amb
les coses lletges de la vida, i tampoc, per descomptat, amb
el mercat, i possiblement tampoc amb la producció que es
considerava mes aviat com a una qüestió deis esclaus. Els
esclaus eren naturalesa, no eren ciutat, no eren societat;
formaven part de l'entorn que utilitzava el ciutadà per
sobreviure.
Bé, qué queda de tot això a la Barcelona del s. XVIII?
Hi queda, segurament, una herencia nominal mes que no pas
real, per la qual he portat a col.lació ara i aquí tota
aquesta història, i una ciutat que es fa a ella mateixa sota
la base d'auto donar-se unes lleis, d'auto governar-se, de
tenir un Consell de Cent que sense ser democràtic, perquè no
ho era en el sentit modern de la paraula, incorporava una
bona part de representativitat, si Inés no de les famílies
importants de la ciutat i no nomes deis nobles, sinó,
justament, de les famílies burgeses, deis Tiers Etat, d'allò
que fins en aquell moment no s'havia . considerat com a
formant part realment del que era important de la vida i
imporant de la societat.
Si mireu un llibre molt maco, molt petit, que ha editat
l'Ajuntament, i que es diU el govern de la ciutat, en el
qual surten tots els consellers primers i alcaldes - un
invent de Felip V, com gairebé tot, ja que l'Ajuntament és
9
�un invent de Felip V, i abans era Consell de Cent,
consellers i conseller primer - veureu que els noms de tots
els consellers primers i alcaldes des de 1260 fins avui són
noms de families que repeteixen. Pràcticament, la durada de
la governació d'un alcalde, des de 1260 fins ara, el promig
és d'un any i mig de durada d'alcaldia, i encara aquest
promig está influït perquè hi va haver un alcalde que es
deja Porcioles que hi va estar setze anys, de manera que va
fer pujar la mitjana considerablement.
Aquests noms que vosaltres veieu en aquest llibre
veureu que es repeteixen segons unes seqüències diferents.
En la primera part del llibre, de 1260 fins ben entrada la
baixa edad mitjana, hi ha un nombre molt repetitiu i molt
curt de noms. Són sempre les mateixes families, deu, dotze,
vint families que repeteixen. A partir i després de las
lluites que hi ha entre aristocracia i burgesia aquest
nombre s'amplia 1 aleshores ja són més famílies les que
entren a poder governar, per dir-ho així, 1 per tant els
noms es repeteixen però en una serie de 40 o 50 en comptes
d'una serie de 10 o 12. Hi ha, doncs, una certa
democratització creixent que, finalment, i això és molt
caracteristic d'aquesta ciutat, arriba a una crisi, el 1714,
amb la dissolució del Consell de Cent per part d'un Monarca
que en el fons va ser un Monarca modernitzador, absolutista,
que va crear l'estat modern, en el sentit modern de la
10
�paraula, i que va acabar cruelment amb el que eren les
nostres llibertats. Però no perquè la guerra que havia
precedit aquesta victòria de Felip V fos una guerra
nacionalista, que no ho era.
Això la Núria Sales ho va explicar molt nítidament
l'últim 11 de setembre, al Consell de Cent, era una guerra
entre botiflers, diríem, i austríacs, però sense que això no
tingués encara cap connotació de caràcter nacional. Era
entre els que anaven a favor del borbó i els que anaven a
favor dels austríacs. Tan catalanistes eren els uns com els
altres, o millor dit, tan poc catalanistes eren els uns com
els altres. Perà, en definitiva, qui va guanyar va ser el
borbó i va suprimir les lleis que la ciutat s'havia donat, i
les va suprimir, diuen, i això és una hipòtesi que caldria
contrastar. En bona mesura no va acceptar, -com va acceptar,
sembla, pràcticament totes les constitucions Catalanes, que
se'n deien, i totes les Ordenacions que teníem - el costum
que s'havia anat imposant que el Rei no podia influir en la
selecció de noms de consellers que anaven dintre el saquet
del qual, per atzar, es treia una bola amb el nom del
conseller primer. Això no ho va acceptar. 1 diuen alguns que
aquí va esclatar realment la guerra i que això explica,
també, en bona part, que la defensa de la ciutat la fes qui
la va fer i no pas, per dir-ho així, el braç noble de les
Corts Generals.
11
�Bé, doncs, aquesta és una ciutat que ha tingut
constantment una consciéncia de tal i un govern com a tal.
Repeteixo, no hi ha estat en si mateix, en el sentit fort de
la paraula, no hi ha tampod una influència molt imporant de
l'Església, no tenim un episodi com a Colònia en el moment
en que la burgesia expulsa els bisbes d'una forma gairebé
violenta, un contrast brutal en el renaixement entre la
burgesia i l'Església, però, tanmateix, podem dir que és una
ciutat que no ha estat totalment dominada com d'altres
ciutats ha han estat, ciutats enormement respectables amb la
institució eclesiástica.
En fi, avui, després d'una llarguíssima història, podem
dir amb cert orgull, encara que no amb arrogancia, que
aquesta ciutat és una "self made city", és una ciutat que
s'ha fet ella mateixa. D'aquí li ve en part el que en
podríem dir una part del seu atractiu, segurament, tant pel
que fa als propis ciutadans de Barcelona que a vegades
poden, fins i tot, extremar aquest sentiment d'auto-estima
com pels ciutadans de fora que la visiten i l'estudien,
precisament com a tal, com a un espécimen de ciutat ciutat,
ciutat guió, ciutat, i no pas cap altra cosa.
Vol això dir que es pot explicar Barcelona sense
Catalunya? Ja he dit que no. Ja ha he dit al principi, i em
penso que seria tan erroni intentar explicar Barcelona sense
tirar ma de Catalunya com ha és valer explicar Catalunya com
12
�si Barcelona no existís.
S'ha citat molt sovint Vicenç Vives i d'altres autors
en el sentit que la nostra nació no es pot explicar sense la
nostra ciutat, capital. I él cert. La gran diferencia que hi
ha entre una nacionalitat com la nostra, -que és una
nacionalitat sense estat, per o
nacionalitat amb cultura, una
nació en el sentit estrigte amb qué va néixer aquesta
paraula, segurament en el sentit que aquesta va prendre cos
l'época moderna-, per mort que digui el meu amic Isidre
Molas, qui sovint repeteix que sense estat no acaba d'haver
nació del tot, podríem dir que Catalunya ho és, i ho és
precisament, a diferencia del que pugui passar a indrets que
ara no anomenaré per no Iferir susceptibilitats, en fi
cultures europees, regioná europees que no acaben de ser
nació, que tenen idioma, ' que tenen moltes coses que
nosaltres tenim i fins i tot un gran orgull i un passat
gloriós, i encara potser aria una certa bel.licositat i tot
per proclamar la seva independencia, però no tenen capital.
I en no tenir una capital no tenen el mitjá de
llenguatge davant el món, ro tenen la connexió amb el món,
no tenen el lloc des don fer-se valer com a tals nacions,
precisament, no tenen aquest punt de contacte que és la
ciutat important.
Peró al revés també és cert. La força de Barcelona li
ve, li ha vingut sempre de la barreja. I la barreja d'on li
13!
�ve? la barreja li ve del camp i de Catalunya sencera, com li
ha vingut després d'Espanya sencera, cosa que no podem
oblidar i que és un fet absolutament incontrovertible.
Hi ha qui vol refer la història i s'imagina que en el
fons aquesta vinguda darrera de gent que no és de comarques
sinó de comarques de fora de Catalunya no ha estat més que
el producte voluntari d'una política d'intimidació i de
colonització. Pot haver-hi hagut dintre dels rengles
d'aquells que governen l'Estat espanyol aquesta voluntat,
d'alguns, almenys. Però és evident que el fenomen depassa de
molt aquesta anècdota i s'assembla molt més a allò que ha
estat, en un sentit, la recreació, el creixement del Nord
d'Itàlia, i fins i tot dels Estats Units d'Amèrica, és a
dir, el producte d'una genuïna barreja d'elements vinguts de
fora. Però en bona mesura, durant molts segles, Barcelona
era el producte d'un país que existia, que tenia una
identitat, amb gran orgull, i que per altra banda produïa,
com encara existeix ara, una ciutat important. Si haguéssim
de complicar el discurs diríem, fins i tot, que Barcelona es
planteja ara un cert retrobament de les seves identitats
internes, una certa descentralització, una certa recreació
d'allò que va existir contra el que molta gent es pensa no
fa pas tant de temps, perquè els antics ajuntaments, que van
ser absorbits per Barcelona a finals del segle XIX o primers
del segle XX, fins al 1920, amb l'annexió de Sarrià, que
i4
�estan enormement mitificats per tots nosaltres, i ens
interessa que ho estiguin, ens va bé que ho estiguin perquè
és molt bo que hi hagi un cert esperit nacional, per dir-ho
així, cosa que no és dolenta, en cada un dels districtes de
Barcelona.
El cert és que, com gairebé tot el que va crear Felip
V, com ja he dit, en dissoldre, en acabar el Consell de
Cent, que anava des del Montecatos fins al Castrofelix, com
en deien de Castelldefels, fins al Montgat, i que cobria tot
aquest territori, que després se n'ha dit i ha estat una
àrea metropolitana, el que va fer va ser, per poder governar
tot aquest territori i donar-li una governació local, en
definitiva, crear en cada una de les parròquies que hi havia
a la plana del barcelonès, i fins i tot més enllà del
Llobregat i a l'altra banda del Besos, però sobretot a la
pròpia plana de Barcelona, entre Coilserola i el mar, crear,
dic, en cada una d'aquelles parròquies un ajuntament. El que
ells en deien "nuevo ayuntamiento", una paraula castellana
que es va aplicar aquí per crear els ajuntaments, els quals
si us hi fixeu, tots tenen noms de sants: Sant Gervasi, Sant
Vicenç de Sarrià, Sant Joan d'Horta, Sants, Sant Martí, Sant
Andreu, etc. El mateix succeeix a l'altra banda del riu,
excepte Cornellà, que és un nom romà, i l'Hospitalet, on hi
havia un hospital, així, doncs, tenim: Sant Vicenç, Sant
Boi, Sant Joan, Sant Feliu, Sant Climent, etc. Per què ?
15
�Perquè eren parròquies, i aquelles parròquies es van
convertir en ajuntaments. Moltes d'aquestes parròquies, a
més, eren sufragànies, com es deia, de les de dintre les
muralles, de les de dintre la Barcelona antiga i, per tant,
de fet, no només no eren ciutats, o no eren municipis, no
eren entitats relativament importants des del punt de vista
professional,
sinó que existien en virtut, també, de
l'existència de la pròpia ciutat dintre les muralles.
És doncs aquest un cas molt especial de ciutat, que
arribat un moment ha recuperat d'una banda, la seva
identitat externa, per dir-ho així, com a capital de
Catalunya i., d'altra banda, ha fet un intent de recuperació
del màxim d'elements d'identitat interns, que podien semblar
en un moment donat, fins i tot, com a perillosos per a la
pròpia identitat de la ciutat com a tal.
Repeteixo: identitat interna que no té la pàtina de
2000 anys d'història, sinó no més de 200 anys que ha servit
en bona part per a aglutinar, per donar dolor, per donar
bandera, si voleu, i caliu a l'existència de poders
intralocals. Nosaltres ens preguntem, aleshores, si aquesta
ciutat pot fer un paper dintre la nació, dintre la nacióestat mes gran i dintre Europa. I la veritat és que ens
trobem amb unes connexions de llenguatge molt importants
fora de Catalunya i fora d'Espanya. Ens trobem moltes
ciutats que, d'alguna manera, estan refent aquest mateix
16
�camí i que es plantegen, sens dubte d'una forma molt
agosarada i molt avançada sobre el temps de la realitat, si
el temps dels fets, es plantegen, dic, jugar un paper més
enllà dels seus propis límits.
Ara, a Europa, justament, es planteja com constituirla. El dia 10-11 de desembre a Maastricht, reconeixent
l'existència dels seus socis fundadors, que són els estats,
els fills de Felip V, els estats absoluts, però també en el
moment de la reconstitució, perquè la constitució és a Roma
l'any 1957-58, es planteja ara, l'any 1991, a Europa, aquest
esforç de recuperació d'elements d'identitat interns que van
més enllà dels propis Estats. Evidentment, això no és
general. Hi ha països que no s'ho plantegen, però nosaltres
sí. A Espanya hi ha un Estat i unes Autonomies; altres
països, com Alemanya, tenen el sistema dels Lànder, que els
porta en aquest sentit. Per tant, la supranació europea es
quedarà probablement en un reconeixement, no només dels
estats consagrats en els segles XVIII-XIX, sinó també en un
inici de reconeixement de coses que aquests propis estats no
havien reconegut ells mateixos fins fa relativament poc. Com
és el cas d'Espanya, perquè hi ha el reconeixement
republicà, pero aquest, precisament, devia estar a l'arrel,
una de les arrels de la curta vida de la República i del seu
final tràgic. En tot cas, doncs, un esforç meritori i
important el que s'està fent i que encara va més enllà. En
1!7
�contra del que alguns pensen, sense cap malícia, en aquest
intent de recuperació d'elements d'identitat interna dels
països en el moment de crear la supranació, que crec
meritori, hi són també les ciutats. És a dir, en el que se'n
diu preabreviatura al Comitè de Regions, no només hi ha
regions, i no només hi haurà regions, sinó que també hi
haurà les ciutats, d'alguna forma.
Quina és la diferència, doncs, des d'aquest punt de
vista, i aniré acabant de seguida, a Europa, entre ciutat i
nació, entenent per nació, en aquest cas precisament, la
regió, que és la nació petita, la nació en el sentit més
original i més primari. La diferència és que en el millor
dels casos i en un període de temps que no és immediat,
Europa es podrà dividir en regions. Podrem fer un mapa
d'Europa, tirant unes línies en les quals tot trosset de
terreny estigui dintre d'una regió, a més d'estar dintre
d'Europa.
En canvi, això no ho podrem fer mai amb les ciutats. No
podrem perquè la pròpia definició de ciutat és enormement
variable, per tamany, per importància i per tota mena de
característiques. És pràcticament impossible que algun dia
vegem un mapa d'Europa dividit en ciutats. Per tant, no ens
fem il.lusions ni temences que ningú no :s'imagini que les
ciutats poden voler algun dia substituir, en el sentit
poètic de finals del s. XIX com a element d'identitat del
18
�qual parlava al principi, les nacions-estat ni tan sols les
regions. No serà així.
Com em deia Jacques Delors quan va estar aquí a
Barcelona, i va estar molt amatent a respectar tots els
matisos, va dir: "les regions s'han d'institucionalitzar a
Europa, les ciutats són el motor d'Europa". És enormement
diferent, i, tanmateix, les dues coses són enormement
importants. Que s'hagi d'institucionalitzar les regions no
vol dir que les ciutats d'alguna forma no siguin reconegudes
i, d'una manera imperfecta, jo diria que el que succeirà a
Maastricht el dia 10 - gràcies, que quedi ben clar, a la
proposta Hispano-Alemanya, que han estat els dos països que
han defensat aquesta proposta, a capa i espasa, contra els
demés - el que es farà de manera imperfecta però germinal,
inicial, i després veurem què dóna de si aquesta llavor,
serà reconèixer l'existència d'aquestes fraccions o elements
d'identitat subeuropees i subestatals: les regions i les
ciutats.
Al meu entendre no passarà molt de temps sense que
aquest Comitè ell mateix es divideixi. Però, en fi, en un
moment en què tots hem de tenir la màxima prudència amb les
nostre paraules perquè la criatura encara no ha nascut, i
jugar amb el seu futur seria tant com jugar-se la pell de
l'ós abans d'haver-lo caçat, jo crec que no haig d'anar molt
més enllà, sinó indicar que probablement tot això succeirà i
19
�que no serà dolent que succeeixi si succeeix bé. No serà
necessàriament dolent i, per descomptat, la ciutat de
Barcelona i el seu Alcalde militaran a favor d'un
reconeixement específic per a cada una de les apel.lacions:
la regional i la ciutadana.
Nosaltres estem convençuts, i més ara, en els mesos que
han passat des del dia que amb en Josep Ramoneda vam parlar
de fer aquest seminari, que no hi haurà ni tampoc hi ha ni
ha hagut una Europa forta, - en el seu sentit ontològic
d'Europa forta per utilitzar, ja que parlem de filosofia,
una paraula que es pot criticar -, si no hi ha les ciutats.
Més ben dit, que Europa és sobretot - malgrat que trigarem
molt a poder desenvolupar del tot les conseqüències
d'aquesta afirmació -, un sistema de ciutats. I només cal
fer una cosa, que avui dia és bastant senzilla, i és agafar
un satèlit i marxar i, des del satèlit, mirar i aleshores
veureu tal com es veu en aquestes pel.lícules de l'Imax,
aquestes fotos en les quals es veu com arrenca la península
italiana i en una mateixa fotografia, que a més no és una
fotografia sinó una pel.lícula que es va movent, es veu
Venècia i Gènova, i ja veureu el que és Europa.
Europa és el continent urbà, és el continent poblat per
definició. No vol dir que no hi hagi la Selva Negra ni els
Monegros ni el Massís Central, que hi són, i que a més són
el contrapunt, i que com he dit abans són el que dóna,
20
�segurament, substància i sentit a les ciutats que els
representen després. Però, tanmateix, allò que se'ns apareix
com el dibuix d'Europa és el dibuix d'una taca, per dir-ho
així, que surt plena de vida. Surt, per altra banda, del
sudest anglès, entra pel Raandstat holandès, i se'n va pel
Rin i empalma d'alguna forma amb el Rhone i baixa fins a la
vall del Po i el Nord d'Itàlia amb el triangle amb Gènova,
Venècia i Milà, i que té un braç que s'endinsa dins la
Península Ibèrica en el qual nosaltres estem, braç que
nosaltres tractem de fer el més fort possible, justament per
a articular-nos físicament a l'Europa real que és aquesta,
no a l'esperit d'Europa sinó a la materialitat d'Europa,
sense la qual poc esperit hi haurà.
Totes les ciutats crec que han de lluitar per buscar el
seu rol, el seu paper, en aquesta supranació, i com en "La
Venganza de Don Mendo" no passar-se ni quedar-se curt.
Un pla estratègic que
sigui
excessiu, segurament farà
que la ciutat no faci sinó patir en la construcció europea.
Un missatge, en fi, que pequi per l'altra banda li passaria
exactament el mateix. Per tant, Barcelona com a ciutat que
plantejarà què pensa fer dintre d'aquesta supranació i com
es pensa relacionar amb la seva nació o amb les seves
nacions, en el sentit de nació i de nació-estat, pensa en la
seva vocació profunda que sap que no es realitzarà fins
després d'aquí a molts anys - nosaltres segurament ja no ho
21
�veurem -, però crec que té la profunda convicció, en les
seves minories més conscients i segurament, d'una forma
difusa, en la seva majoria, en la majoria de la població,
que ha de fer un paper no només de ciutat sinó de civisme,
de ciutadania, de ciutadanisme, i és aquesta la carta que
jugarà dintre d'Europa.
Sap que haurà d'esperar, com encara està esperant en
molts sentits dins l'Estat de les Autonomies i com a
Ajuntament, que moltes coses que encara han d'arribar
arribin. I sap que ha d'esperar perqué hi ha molts greuges
pendents que s'han de deixar, justament, substanciar i
resoldre pel pas de la història.
El greuge basc, segurament, encara trigarà anys, perquè
sang crida sang, i haurà de vessar-se, desgraciadament,
molta sang innocent abans que es creï una nova legitimitat
d'unió social, profunda, sentimental i volguda entre els
bascs i la resta dels pobles d'Espanya.
En el cas de Catalunya, això no és pas tan dramàtic,
però és cert que nosaltres hem d'esperar, no esperar
passivament, sinó que hem de lluitar, per altra banda,
perquè això sigui el màxim d'accelerat, però, al mateix
temps, hem d'anar dient sense descans allò que la nostra
consciència de ciutadans ens demana de dir, i és que
l'autogovern no s'esgota en la nació, i com deia el poeta a
finals de segle: la nostra particularitat d'éssers humans té
22
�altres mediacions inferiors a la de la nacionalitat que som,
justament, més humanes en fi tant que són més personals i més
properes.
Aquest serà el paper de la ciutat, de Barcelona.
Defensar juntament amb el gpvern espanyol, segurament, i en
el marc del moviment de ciutats i regions que existeix a
Europa, concretament el Consell de Municipis i Regions
d'Europa, defensar la importància de les regions, nacions i
de les ciutats. I dintre d'aquest conjunt, doncs, plantar la
llavor d'allò que algun dia, crec, serà l'autèntica Europa
de les ciutats. Aquesta és la nostra vocació. Els agraeixo
molt que vostès hagin vingut a fer aquesta reflexió sense la
qual nosaltres realment res no podríem.
La força de Barcelona està justament en el fet que en
els seus millors moments, i aquest probablement n'és un, ha
pogut atreure veus forasteres que des de fora ens han dit
molt millor que nosaltres allò que nosaltres érem. Moltes
gràcies per la seva presència.
23
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Ciutat, nació, terra: reflexió de Barcelona
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Type
The nature or genre of the resource
Conferència
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Ciutats
Nació
Globalització
Barcelona
Catalunya
Identitat (Concepte filosòfic)
Teoria de l'Empordà
Description
An account of the resource
23 p. Transcripció de la conferència de Pasqual Maragall, alcalde de Barcelona, al Seminari Internacional Ciutat, Nació i Terra (Institut d'Humanitats, 27/11/91. 19.00 hores).
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Institut d'Humanitats
Date Available
Date (often a range) that the resource became or will become available.
1991/11/26
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1991-11-27
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2696/0000001425.pdf
f3f094cd84b397ee768150dcfc78e1d3
PDF Text
Text
o
i4
HE ESTAT INVITAT AQUEST VESPRE PER A
EXPOSAR QUINA ÉS LA MEVA VISIÓ DEL FUTUR DE
CATALUNYA, I PER A FER-HO DES DE LA PERSPECTIVA LOCAL, DE L'ADMINISTRACIÓ LOCAL.
EL MEU PLANTEJAMENT SER& TAMBÉ BARCELONÍ,
PERÒ NO CENTRALISTA. VULL EXPRESSAR EL MEU
CONVENCIMENT QUE EL FUTUR DE CATALUNYA DEPèN
EN BONA PART DEL FUTUR DE BARCELONA. CATALUNYA
NOMÉS FUNCIONAR& SI FUNCIONA BARCELONA; SI LA
SEVA CAPITAL I CIUTAT MÉS REPRESENTATIVA ES
COMPORTA COM UNA METRÒPOLIS EFICIENT I MODERNA, PROJECTADA CAP AL MÓN .
EXPOSARt EL MEU CONVENCIMENT QUE ELS
AJUNTAMENTS CATALANS TINDRAN UNA FUNGIÓ DECISIVA EN LA CONFIGURACIÓ DEL FUTUR DEL NOSTRE
PAIS, T QUE SÓN CAPAÇOS D'ACTUAR SOBRE LES
CONDICIONS DE VIDA DELS CIUTADANS I SOBRE EL
CONJUNT DE LA SOCIETAT CATALANA.
1
�ELS AJUNTAMENTS, PERÒ, HAURAN DE VEURE
RECONEGUDA LA SEVA AUTONOMIA I HAURAN DE REBRE
COMPETèNCIES EN SERVEIS QUE SERAN MILLOR GESTIONATS DES DE NIVELL LOCAL.
NORD-SUD
ARA MAS QUE MAI PODEM DIR QUE LA CATALUNYA DEL DEMB ŠS UNA CATALUNYA EUROPEA.
¿COM ES VEU AIXb DES DE BARCELONA?
A BARCELONA SEMPRE HEM TINGUT CLAR QUE EL
FUTUR ES TROBAVA A EUROPA, TOT I CONEIXENT
LES DIFICULTATS I SACRIFICIS QUE LA INTEGRACI6
EXIGEIX. PERÒ A BARCELONA SEMPRE HI HA HAGUT
UNA PRACTICA UNANIMITAT EN AQUESTA QUESTI6.
EN CANVI, NO ESTIC TAN SEGUR QUE S'HAGIN
ENTèS ALGUNES DE LES DIRECTRIUS DE LA POLITICA
DE L'AJUNTAMENT QUE PRESIDEIXO,
QUE
.he
�ESTAN ÍNTIMAMENT LLIGADES A LA VOCACI6 EUROPEA
DE CATALUNYA, DE BARCELONA.
BARCELONA, LA BARCELONA METROPOLITANA ,
ÉS
LA CIUTAT AMB MAJOR PES ESPECÍFIC D'UNA
àMPLIA ZONA GEOGRàFICA TRANSPIRENENCA QUE
ALTRES VEGADES HEM ANOMENAT EL NORD DEL SUD.
NO ÉS UNA REGI6 DE FRONTERES BEN DEFINIDES,
PER& ABASTA,
A MÉS
DE CATALUNYA, BONA PART DEL
MIDI FRANCÉS QUE GRAVITA ENTORN DE TOULUSE,
TOTA LA REGI6 LANGUEDOC -ROSSELL6 I, PROBABLEMENT,UNA BONA PART DE LA FRANJA URBANA DE LA
COSTA BLAVA.
LA INCORPORACI6 D'ESPANYA A LA COMUNITAT
ECON&MICA EUROPEA PRODUIRà UN RADICAL CANVI
D'EQUILIBRI AL SUD DE FRANÇA. AQUESTA REGIb
PASSAR DE SER FRONTERA, CUL DE SAC, A SER
ZONA DE PAS. AQUÍ ÉS ON EL PAPER DE BARCELONA
ESDEVÉ CRUCIAL.
�BARCELONA POT OFERIR ELS INSTRUMENTS I
ELS SERVEIS D'UNA METRÒPOLI MODERNA QUE LA
CONFIGURIN COM LA CAPITAL D'UNA REGIR EUROPEA
EN TRANSFORMACIÓ. EL PORT, UN AEROPORT CONNECTAT AMB LES XARXES INTERNACIONALS, UN CENTRE
DE SERVEIS SOFISTICATS I UNA àMPLIA OFERTA
CULTURAL, UN MERCAT CENTRAL I UNA NOTABLE
CONCENTRACIÓ UNIVERSITbRIA PODEN DESPLAÇAR CAP
A BARCELONA EL CENTRE DE GRAVETAT D'AQUESTA
ZONA.
ES EN AQUEST PLANTEJAMENT QUE ES TROBA LA
BASE D'UNA POLÍTICA EXTERIOR QUE EXPLICA TOT
UN SEGUIT D'ACTUACIONS RECENTS.
L'EMPENTA I LA IMAGINACIÓ DEL NOU ALCALDE
DE MONTPELLER HAN ESTAT EL DETONANT QUE HA
PERMéS DE RECONVERTIR UN AGERMANAMENT GAIREBÉ
SIMBÒLIC EN UNA RELACIÓ PLENA DE POSSIBILITATS
�CONCRETES DE CARA AL FUTUR.
EL MES DE JUNY DE L'ANY PASSAT, L'ALCALDE
DE MONTPELLER VA SER LA PRIMERA VEU DEL MIDI
QUE VA APROVAR PUBLICAMENT L'ENTRADA D'ESPANYA
AL MERCAT COMÚ. HO VA FER DES DE BARCELONA.
AL MES D'OCTUBRE, EN LA MEVA VISITA A
MONTPELLER ES VAN FER ELS PRIMERS CONTACTES
AMB VISTES A L'ESTABLIMENT D'UNA LSNIA AEREA
DE TERCER NIVELL ENTRE LES DUES CIUTATS.
NONES UNES SETMANES MES TARD, A MITJAN GENER,
LA LSNIA ES POSAVA EN MARXA.
A FINALS DE NOVEMBRE VAM CELEBRAR A LA
SEU D'URGELL UNA PRIMERA REUNI6 D'ALCALDES DE
LES DUES VESSANTS DEL PIRINEU PER A TRACTAR
DEL PROBLEMA DE LES COMUNICACIONS.
VAM ACOR-
DAR DE TORNAR A REUNIR-NOS EN EL PRIMER
�TRIMESTRE DEL 1985.
AQUESTA SEGONA REUNIÓ
S'HA FET I, A PART D'ALTRES PROJECTES, S'HA
AVANÇAT SERIOSAMENT EN LA PREPARACIÓ D'UN
ELLAÇ AERI ENTRE BARCELONA I TOULOUSE AMB
ESCALA A LA SEU, COM HA ESTAT RECOLLIT PELS
DIARIS.
ES MSS QUE PROBABLE QUE DURANT EL PROPER
MES DE DE MAIG POGUEM OBRIR LA LÍNIA AEREA
BARCELONA-MARSELLA I QUE A MITJAN JUNY
FUNCIONI JA AMB DOS VOLS EN CADA DIRECCIÓ.
L'ALCALDE DE TOULOUSE VA SER A BARCELONA
FA NOMÉS UN PARELL DE SETMANES. ESTA PLENAMENT
DECIDIT A JUGAR LA CARTA DE L'OBERTURA CAP AL
SUD. ELS SEUS OBJECTIUS SÓN, LOGICAMENT,DIFERENTS DELS DE BARCELONA PERb HI HA UNA COINCIDENCIA EN LA VOLUNTAT DE POTENCIAR LA GRAN
REGIÓ TRANSPIRINENCA.
�TOTS AQUEST SON PASOS MODESTOS, SI VOLEU,
PER& INDIQUEN UNA VOLUNTAT I UNS OBJECTIUS
INSERITS DINS D'UNA ESTRATèGIA BEN DEFINIDA.
ÉS UN REPTE IMPORTANT. MARSELLA EST& EN
CRISI EN ALGUNS ASPECTES, PERÒ TÉ UNA GRAN
ZONA INDUSTRIAL. TOULUSE, O SI VOLEN, TOLOSA
DEL LLENGUADOC, SS UNA GRAN CONCENTRACI6 DE
TECNOLOGIA DE PUNTA, IMPULSADA PER UNES INDÚSTRIES AEROSPACIALS QUE ACABEN DE REBRE UNES
NOVES COMANDES DE VOLUM INUSITAT. NO ÉS FBCIL
LA COMPETèNCIA, PERÒ BARCELONA HA DE SER PRESENT EN AQUESTA ZONA.
SISTEMA DE CIUTATS
CATALUNYA èS, JUNTAMENT AMB EL PAÍS
BASC, LA ZONA D'ESPANYA MÉS URBANITZADA. S'HI
TROBA UN CONJUNT DE CIUTATS MITGES QUE ARTICULEN UN SISTEMA CENTRE DEL QUAL áS BARCELONA
I LA SEVA BREA.
�A CATALUNYA HI HA 935 MUNICIPIS, DELS
QUALS 50 TENEN ENTRE 5000 I 10000 HABITANTS,
38 ENTRE 10000 I 20000, 24 ENTRE 20000 I
50000, 8 ENTRE 50000 I 100000, 7 ENTRE 100000
I 500000 I NOMÉS UN, BARCELONA, AMB MÉS DE MIG
MILIÓ D'HABITANTS.
LA REALITAT DEL SISTEMA DE CIUTATS CATALB
S'OPOSA A LA IMATGE D'UNA BARCELONA QUE S'EXTèN COM UNA TACA D'OLI OCUPANT-HO TOT.COMPTEM
AMB AQUESTA XARXA DE CIUTATS, QUE SI FUNCIONA
BÉ,
SI ES EFICIENT,
POT EQUILIBRAR EL
TERRITORI. PERÒ TOT EL CONJUNT DEPèN TAMBA DE
QUE BARCELONA FUNCIONI.
EL SISTEMA DE CIUTATS CATALà, LA CATALUNYA-CIUTAT, LA CATALUNYA QUE TENIM AVUI,
FUNCIONARà SI L'ESTRUCTURA DEL SEU TERRITORI
ES EFICIENT, SI ESTà BEN CONNECTAT, SI ELS
�IMPULSOS ARRIBEN ALLà ON HAN D'ARRIBAR, SI LES
RESPOSTES ES PRODUEIXEN EN EL MOMENT QUE S'HAN
DE PRODUIR.
LA CATALUNYA DEL FUTUR HA D'ACONSEGUIR INTEGRAR-SE A LA XARXA URBANA EUROPEA. EL SISTEMA
EUROPEU DE CIUTATS S'ESTRUCTURA ENTORN D'UNA
LÍNIA QUE LLIGA LONDRES AMB LA CONCA DEL RHUR,
PASSANT PER AMSTERDAM I PARIS,I QUE BAIXA PER
LA VALL DEL ROINA PER ENLLAÇAR AMB LA VALL DEL
PO A ITàLIA.
L'AUTOPISTA I EL SISTEMA
FERROVIARI CATALà LLIGA PERFECTAMENT BARCELONA
AMB EL CARRER MAJOR D'EUROPA.
AQUESTA COLUMNA VERTEBRAL ÉS LA ZONA
INDUSTRIAL MÉS IMPORTANT D'EUROPA,LA FRANJA
ON ES DECIDEIXEN EL 60 0 70% DE LES COSES
IMPORTANTS QUE SUCCEEIXEN AL NOSTRE CONTINENT.
EL SISTEMA DE CIUTATS CATALà, LA CATALUNYA-CIUTAT, LA CATALUNYA QUE TENIM AVUI,
9
�FUNCIONAR& SI L'ESTRUCTURA DEL SEU TERRITORI
ES EFICIENT, SI ESTà BEN CONNECTAT, SI ELS
IMPULSOS ARRIBEN ALL ON HAN D'ARRIBAR, SI LES
RESPOSTES ES PRODUEIXEN EN EL MOMENT QUE S'HAN
DE PRODUIR.
AREA METROPOLITANA
TOTA LA REFLEXI6 ENTORN DEL CARBCTER URBà
DE CATALUNYA PRESUPOSA L'EXIST&NCIA D'UNA àREA
METROPOLITANA CONSOLIDADA, UN àREA QUE SIGUI
EL MOTOR, QUE ARROSSEGUI LA RESTA DE CATALUNYA.
AQUÍ, COM TANTES ALTRES VEGADES, LA REA-
�LITAT VA PER DAVANT DE LA PRESA DE CONSCIèNCIA. EL FET QUE ES PUGUI ANAR EN METRO FINS AL
CENTRE DE CORNELLà, O DE SANTA COLOMA, I, BEN
AVIAT, BADALONA ÉS, RESPECTE A LA CONCEPCIÓ
TRADICIONAL DE LA BARCELOINA CIUTAT, UNA PETITA REVOLUCIÓ QUE TOTS ELS NIVELLS DE GOVERN
IMPLICATS HAN D'ACOMPANYAR DE MESURES COMPLEMENTàRIES I ADAPTACIONS CONCEPTUALS. LA MÉS
EVIDENT, EL RECONEIXEMENT DE L'EXISTèNCIA
D'UNA CIUTAT METROPOLITANA, NO TÉ ENCARA UNA
ACCEPTACIÓ UNàNIM.
CATALUNYA HA DE CONèIXER LA CIUTAT METROPOLITANA. L'HA DE CONèIXER I L'HA DE RECONèIXER.
I PER RECONEIXER-LA CALEN LLEIS, CALEN
INVERSIONS, MOLTES MÉS INVERSIONS QUE LES QUE
S'HI ESTAN FENT. LA CAPITAL METROPOLITANA HA
DE SER LA PLATAFORMA DE LLANÇAMENT DE CATALUNYA CAP A LA INTEGRACIÓ EUROPEA.
�AIXÒ gS MOLT DIFERENT DEL CENTRALISME
BARCELONI. BARCELONA NO VOL CONCENTRAR RECURSOS. VOL TENIR EL NIVELL URBA IMPRESCINDIBLE PER CONTINUAR ESSENT EL QUE HISTÒRICAMENT
HA ESTAT: EL MOTOR DE TOTA CATALUNYA.
HA DE QUEDAR MOLT CLAR QUE EL QUE *S BO
PER A BARCELONA I LA SEVA ÁREA áS BO PER A
CATALUNYA.LA DICOTOMIA ENTRE UNA CATALUNYA
RURAL I UNA BARCELONA PREPOTENT I XUCLADORA ŠS
FALSA. JA HEM DIT ABANS QUE CATALUNYA ŠS UN
SISTEMA DE CIUTATS, ON TOTS ELS SEUS COMPO-
NENTS ESTAN INTERRELACIONATS.
PER SORT, LA REALITAT ENS AFAVOREIX. EL
CREIXEMENT DEMOGRAFIC DE L'àREA ESTè PRACTICAMENT ESTABILITZAT DES DE FA DEU ANYS, I NO ES
PREVEU QUE LA TENDèNCIA CANVII.L'ESPAI FISIC
DE L'hREA ESTS ESGOTAT, I TENIM UN PLA GENERAL
�METROPOLITà QUE FIXA MOLT CLARAMENT EL MARC
D'ACTUACI6 URBANÍSTICA.
EN ELS ANYS VINENTS ELS ESFORÇOS HAN
D'ANAR PEL CAMÍ DE LA RECONSTRUCCI6, DE L'ACABAMENT D'AQUELLES ZONES URBANES QUE HAN QUEDAT
A CAVALL DE PLANIFICACIONS RECENTS I TEIXITS
URBANS ANTICS, DE LA CONNEXI6 DE NUCLIS URBANS
AïLLATS PER BARRERES URBANÍSTIQUES.
TOT AIX6, REPETEIXO, NO TÉ RES A VEURE
AMB L'ALIMENTACI6 D'UN CAP HIPERTROFIAT. MÉS
AVIAT S'ASSEMBLA A LA RECOMPOSICI6 D'UN MOTOR
DESGASTAT.
MUNTANYA L MAR
VULL DETENIR -ME UNA MICA EN DUES DE LES
ACTUACIONS MÉS SIGNIFICATIVES PER A LA CONFIGURACIU6 DE LA CIUTAT METROPOLITANA DEL DEMd.
�LA PRIMERA ES REFEREIX AL MASSÍS DE COLLCEROLA. COLLCEROLA, AMB UNES 11000 HA, TOCA
VUIT MUNICIPIS, CADASCUN DELS QUALS EL CONSIDERA COM LA SEVA MUNTANYA. LES MOLTES AGRESSIONS SOFERTES NO HAN ANUL.LAT LA SEVA UNITAT
GEOGRBFICA.
SITUAT AL MIG D'UN ANELL DE CIUTATS, I
OBSTACULITZANT L'ARRIBADA A BARCELONA DES DE
L'INTERIOR DE CATALUNYA, COLLCEROLA HA ESTAT
TRADICIONALMENT CONSIDERAT COM UNA BARRERA. EL
REPTE QUE Tš LA CIUTAT METROPOLITANA ŠS
TRANSFORMAR-LO EN UN NEXE, EN UN PARC CENTRAL
QUE UNEIXI LES CIUTATS QUE. ES VEIEN SEPARADES
PEL MASSÍS.
EL SEGON GRAN OBJECTIU METROPOLITB ŠS LA
RECUPERACI6 DEL FRONT MARÍTIM DE BARCELONA,
DES DEL LLOBREGAT AL MONTGAT. ES UN OBJECTIU
�QUE CAL NO VEURE UNICAMENT COM UNA OPERACI6 DE
REHABILITACI6 URBANA, O LIMITAR-LO ALS SEUS
ASPECTES LÚDICS D'ADECENTAMENT DE PLATGES, O
D'OPERACI6 LLIGADA A LA VILA OLÍMPICA. ES TOT
AIXà, PERÒ *S MOLT MÉS, I EL FUTUR DE CATALUNYA HI ESTA IMPLICAT.
AQUESTA OPERACI6 IMPLICA RECUPERAR LA
CONDICI6 DEL PORT DE BARCELONA COM A PRIMER
PORT DEL MEDITERRANI I DOTAR LA ZONA D'UNA
BONA COMUNICACI6 INTERNACIONAL, RESOLENT AL
PRAT TOTES LES CAPACITATS DE CONNEXI6 (AEROPORT, AMPLIACI6 DEL PORT, ETC>.
LA RECUPERACI6 URBANA DEL POBLE NOU CONFIGURAR& D'ALTRA BANDA, UN NOU EIX INSTITUCIONAL ENTORN DEL PASSEIG DE CARLES I, EN LA
PROXIMITAT DEL QUAL S'HI TROBARAN LES SEUS
D'ALGUNES DE LES PRINCIPALS INSTITUCIONS D'AUTOGOVERN DE CATALUNYA, COM EL PARLAMENT O EL
�TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTICIA.
DE LA MATEIXA MANERA QUE COLLCEROLA, EN
CORVERTIR-SE EN PARC METROPOLITA , PASSARà DE
SER BARRERA
A
FER DE NEXE, LA REHABILITACIó
DEL POBLE NOU I DE LES PLATGES DE LLEVANT
RECONSTRUIRè LA
CONNEXI6
RESTA DEL TERRITORI,
ENTRE LA CAPITAL I LA
A TRAVÉS DE
LA COSTA DE
LLEVANT.
AJUNTAMENTS LSECTOR GESTOR
L'EXPERIèNCIA DE SIS ANYS DE DEMOCRACIA
ALS MUNICIPIS ENS PERMET D' AFIRMAR QUE ELS
AJUNTAMENTS S6N UN FACTOR DINAMITZADOR DE LA
VIDA CATALANA EN TOTS ELS ASPECTES: SOCIAL,
CULTURAL I ECONÓMIC. ELS ALCALDES D'AQUESTS
AJUNTAMENTS HAN FET MOLTES VEGADES EL PAPER
QUE TRADICIONALMENT S'HA ASSIGNAT A L'EMPRESA-
�RI. ELS AJUNTAMENTS HAN TINGUT UNA ACTIVITAT
ARRISCADA I EFICIENT, MÉS NOTbRIA ENCARA PER
COINCIDIR AMB UNA ETAPA D'ATONIA DEL SECTOR
PRIVAT.
LA PROXIMITAT DELS GOVERNS MUNICIPALS ALS
ADMINISTRATS PERMET QUE AQUELLS DETECTIN AMB
FACILITAT LES NECESSITATS DE LES SEVES POBLACIONS.D'ALTRA BANDA, LA MATEIXA PROXIMITAT FA
QUE ELS CIUTADANS PUGUIN EXIGIR TAMBÉ, MÉS
FdCILMENT, EL RENDIMENT DE COMPTES. ALS MUNICIPIS ON ES DETECTEN FENÒMENS D'INEFICACIA ÉS
ON S'HA REGISTRAT LA M*S ALTA "MORTALITAT"
POLÍTICA D'ALCALDES I REGIDORS.
CREC, PER TANT QUE SI SE'LS RESPECTA L'AUTONOMIA, ELS MUNICIPIS CONTINUARAN JUGANT UN PAPER
FONAMENTAL EN LA CONSTRUCCI6 DE LA CATALUNYA
DEL DEMà.
�ALGUNES VEGADES S'HA EXPLICAT LA PERSPECTIVA ECONÒMICA ACTUAL PER LA MANCA D'IL.LUSI6
I PER L'AVORRIMENT GENERALITZAT DE LA CONJUNTURA QUE NO ESTIMULEN LES INVERSIONS QUE
PODRIEN CAPGIRAR EL SIGNE DE LES PREDICCIONS.
AQUESTA EXPLICACI6 ŠS FORÇA RAONABLE.PERÒ
PER RECUPERAR LA IL.LUSI6 NO CREC QUE EL REMEI
ADEQUAT SIGUI UNA CURA DE CAVALL, UNA TERÁPIA
DE XOC COM LA QUE PROPOSEN ALGUNS SECTORS.EL
QUE NECESSITA EL PAIS NO S6N NOVES PRESSIONS
SOBRE LA LEGISLACI6 LABORAL. NI TAMPOC S'HO
POT PERMETRE.
SI QUE CREC, EN CANVI, QUE EXISTEIXEN JA
LES CONDICIONS ADEQUADES PER INVERTIR. I CREC
QUE ELS AJUNTAMENTS PODEN DONAR L'IMPULS QUE
SERVEIXI D'ESTÍMUL, DE RUPTURA DE LA "UNIFORMITAT",DE LES PREVISIONS PESSIMISTES COM DEIA
EL PROFESSOR GARCIA DURáN.
�ELS AJUNTAMENTS, PERb, HAURAN DE VEURE
AUGMENTADA LA SEVA PARTICIPACI6 EN LA DESPESA
PÚBLICA TOTAL. ACTUALMENT, EL CONJUNT DE LES
DESPESES DE LES ADMINISTRACIONS LOCALS
D'ESPANYA NO SUPERA EL 15 PER CENT DEL TOTAL
DE LA DESPESA PÚBLICA.
L'OBJECTIU HA DE SER QUE AQUESTA PARTICIPACIÓ PUGI FINS AL 25 PER CENT. AIXb EXIGIR&
ADOPTAR NOVES MESURES FISCALS.
NO HE D'AMAGAR, PERÒ, QUE PER ASSOLIR
AQUEST OBJECTIU HEM DE COMPTAR AMB UN CREIXEMENT SIGNIFICATIU DE LA RENDA NACIONAL. PERb
TAMBÉ HEM DE COMPTAR AMB LA DISPOSICIÓ A FERHO. I POTSER LA MILLOR MANERA SER& TREURE LES
DECISIONS FISCALS DEL CONTEXT ELECTORAL.
�JJOO
HAIG DE FER UNA REFERÒNCIA A UNA DATA
MOLT PRECISA DEL FUTUR:1992. ¿QUIN PAPER HA DE
TENIR L'ESFORç PER A LA CANDIDATURA OLÍMPICA
EN EL DISSENY DEL FUTUR DE CATALUNYA?
L'ENTUSIASME PER ACONSEGUIR QUE BARCELONA
SIGUI LA SEU DELS JOCS OLIMPICS DE 1992 POT
SER L'ESTIMUL QUE TRENQUI LA UNIFORMITAT A QUA
M'HE REFERIT ABANS.
EL PROFESSOR GARCIA DURAN DIU QUE UN
SISTEMA ES DESESTABILITZA SI LA DISTRIBUCIÓ DE
PREVISIONS OPTIMISTES I PESSIMISTES ENTRE ELS
INVERSORS AFAVOREIX EL PESSIMISME MÉS DEL QUE
ÉS REALISTA A LLARG TERMINI.
CREC QUE EL MOMENT ACTUAL RESPON BASTANT
�A AQUESTA DESCRIPCI6. NECESSITEM EXPECTATIVES
MÉS OPTIMISTES, QUE,HEM D'ADMETRE,
D'ALTRA
BANDA, QUE SÓN LES MÉS REALISTES.
ELS JJ00 NO ENS OBLIGARAN A FER MÉS COSES
DE LES QUE BARCELONA NECESSITA. L'AIXECAMENT
DE LA LÍNIA DE TREN DE LA COSTA, LA RENOVACIÓ
URBANA DEL POBLE NOU, LA MILLORA DE LES COMUNICACIONS L'EQUIPAMENT ESPORTIU DELS BARRIS,
LA POTENCIACIÓ DE LES TELECOMMUNICACIONS, S6N
NECESSBRIES, AMB JOCS O SENSE JOCS.
ELS JJOO, A MÉS, HAURAN DE CONSTITUïR
L'ESTIMUL PER INICIAR UNA POLÍTICA DE PRONOCió DE L'ESPORT DE BASE,ELS RESULTATS DE LA
QUAL JA ES PODRIEN VEURE D'AQUI A SET ANYS.
ESTIC ABSOLUTAMENT CONVENÇUT, I NO EM
CANSARÉ DE REPETIR -HO, QUE L'EXTENSIÓ MASSIVA
21
�DE LA PRàCTICA ESPORTIVA POT CONSTITUIR UN
DELS EFECTES MÉS POSITIUS PER AL PASS DE LA
CANDIDATURA OLÍMPICA DE BARCELONA.
EL DEFICIT EXISTENT EN AQUEST TERRENY ŠS
MOLT GRAN I SERIA IMPERDONABLE QUE ES PERDÉS
L'OPORTUNITAT HISTÒRICA DE MILLORAR SUBSTANCIALMENT LES POSSIBILITATS DE PRàCTICA ESPORTIVA DEL CONJUNT DE LA POBLACI6.
HE DE DIR AQUÍ QUE L'ACOLLIDA D'AQUESTES
PROPOSTES QUE HEM FET DES DE L'AJUNTAMENT HA
ESTAT, EN GENERAL, MOLT POSITIVA EN UN ESPECTRE MOLT AMPLI QUE ARRIBA FINS A LA PROPIA
COALICI6 DE MANUEL FRAGA. HE D'AFEGIR TAMBS,
PERÒ, QUE M'INQUIETA LA MANCA DE SENSIBILITAT
QUE HE TROBAT EN MITJANS PRÒXIMS AL GOVERN DE
LA GENERALITAT QUE SEMBLEN LIMITAR LA SEVA
PREOCUPACI6 ESPORTIVA A LA PROMOCI6 DE LA
PRàCTICA I L'ENTRENAMENT D'ELITE.
�EMPRESES
JA HE DIT COM ELS AJUNTAMENTS, ELS ALCALDES,
HAN FET DURANT AQUESTS ANYS UN PAPER SEMBLANT
AL QUE S'ATRIBUEIX ALS EMPRESARIS. PERÒ AIXÒ
NO HA ESTAN CERT TAN SOLS PEL QUE FA A L'ACTIVITAT MUNICIPAL CLàSSICA, TÍPICA. TAMBÉ HA
ESTAT CERT, EN MOLTS CASOS, QUAN ELS AJUNTAMENTS HAN GESTIONAT DIRECTAMENT EMPRESES DE
CARáCTER PRIVAT.
RECENTMENT, PER EXEMPLE, MERCABARNA HA
OBTINGUT EL PREMI A LA MILLOR GESTI6 D'EMPRESA
PÚBLICA. NO SE SI SABEN, PERÒ, QUE MERCABARNA
ERA CANDIDATA AL PREMI A LA MILLOR GESTI6
EMPRESARIAL "TOUT COURT", ENTRE EMPRESES PúBUQUES I PRIVADES. I NO EL VA OBTENIR PER
L'OPOSICI6 FRONTAL DEL FOMENT DEL TREBALL.
�AQUEST PREMI RECONEIX L'èXIT D'UNA GESTI6
QUE HA PERMèS A MERCABARNA PASSAR A TENIR
RESULTATS EXPECTALURATMENT POSITIUS I ENDEGAR
UN PLA D'EXPANSI6 COMERCIAL.
EN EL FUTUR, QUAN HAGI PASSAT LA FEBRE PER
ASSUMIR EL MÉS GRAN NOMBRE DE COMPETèNCIES, ES
RECONEIXERà LA MAJOR EFICACIA GESTORA DELS
AJUNTAMENTS
I LA GENERALITAT COMENÇAR& A
TRANSFERIR SERVEIS A LES ADMINISTRACIONS MUNICIPALS.
PENSO, EVIDENTMENT, EN SERVEIS COM LA
SANITAT I L'ENSENYAMENT.
�EL SECTOR DE LA SANITAT ÉS MOLT IMPORTANT
PER LES SEVES DIMENSIONS ECONÒMIQUES (UN 6
DEL P.I.B). ES TRACTA, A MAS, D'UN SECTOR QUE,
PELS SEUS REQUERIMENTS I ANTECEDENTS HISTàRICS, ES TROBA MAJORITARIAMENT DINTRE DE L'AMBIT PÚBLIC. MOBILITZA UNS RECURSOS MOLT IMPORTANTS I EXIGEIX DE LES ADMINISTRACIONS PÚBLIQUES UNA RESPONSABILITAT POLÍTICA PER LA SEVA
GESTI6.
EN AQUEST MOMENTS, EL SECTOR DE LA SANITAT S'ESTA CONFIGURANT COM UN SECTOR TÍPICAMENT AUTONÒMIC. ES UNA SITUACI6 PARTICULARMENT
DECISIVA PERQUè POT DESEMBOCAR, ENCARA, EN DUES
OPCIONS OPOSADES: LA GESTIO CENTRALITZADA DES
DE LA INSTITUCI6 AUTONÒMICA O BÉ LA DELEGACI6
POLÍTICA DE LA GESTI6 ALS AJUNTAMENTS, ADEQUADAMENT CONSORCIATS, PER TAL D'APROFITAR ELS
AVANTATGES DE L'ADMINISTRACI6 LOCAL (MAJOR
PROXIMITAT AL CIUTADA I RESPONSABILITAT POLÍTICA MÉS DIRECTA).
�DE FET, EN LES PREVISIONS QUE S'HAN
INCORPORAT AL PROJECTE DE LLEI DE SANITAT JA
S'OBRE UNA LÍNIA DE DEFINICIÓ DE LA PRESèNCIA
MUNICIPAL EN EL CONTROL DE LA GESTIÓ.
LA REALITAT POLÍTICA DE BARCELONA RECLAMA
UN PAS MÉS EN LA PARTICIPACIÓ MUNICIPAL EN LA
GESTIÓ SANITARIA QUE ES CONCRETARIA EN UN áREA
DE SALUT ÚNICA A BARCELONA, EN LA CREACIÓ DE
10 DISTRICTES SANITARIS COINCIDENTS AMN ELS
DISTRICTES MUNICIPALS, I QUE PERMETRIEN UNA
PARTICIPACIÓ MUNICIPAL EN AQUEST NIVELL, I EN
LA CONSTITUCIÓ DEL CONSORCI D'HOSPITALS DE
BARCELONA.
TENIM L'ESPERANÇA QUE LA PRUDèNCIA I EL
BON SENTIT POLÍTICS DE TOTS PERMETIN QUE AQUESTS PROJECTES ES CONVERTEIXIN EN REALITAT.
ES UN OBJECTIU PARTICULARMENT RAONABLE EN EL
�MOMENT HISTÒRIC D'UNA REFORMA SANITBRIA, QUE
S'HA VIST PRECIPITADA PER LA CRISI ECONÒMICA I
QUE,
PER AQUESTA MATEIXA RA6, *S CONVENIENT
QUE TINGUI EN COMPTE ELS PERILLS QUE ES PODRIEN DERIVAR D'UNA AGRAVACI6 DELS DèFICITS.
COM EN TANTS D'ALTRES TERRENYS SERS MILLOR FER
UN ESFORÇ DE NEGOCIACI6 ARA QUE EL PROBLEMA
ENCARA *S AL NOSTRE ABAST QUE FER-LO QUAN ES
COMPLEIXIN ELS AUGURIS NEGATIUS QUE SOBRE EL
FUTUR ECONÒMIC DEL SECTOR SANITARI ES FAN DES
DE DIVERSOS ANGLES.
TOT AIXÒ
HA
DE SER UN MOTIU DE REFLE-
XI6.DES DE LA MEVA EXPERIèNCIA NOM*S DIRè QUE
ELS COSTOS PER UBA C UNITAT D'ASSISTèNCIA
�BàSICA) ALS HOSPITALS MUNICIPALS DE BARCELONA
FOREN, EL 1984, DE 15.691 PTS PER UBA I DIA AL
L'HOSPITAL DEL MAR I DE 16.060 PTS AL DE
L'ESPERANÇA, MENTRE QUE ALS HOSPITALS DEL ICS
EL COST ES DESCONEGUT . EN CANVI, LA SUBVENCI6
REBUDA HA ESTAT DE 10.472 PTS PER UBA I DIA
ALS HOSPITALS MUNICIPALS CONTRA 20.000 PTS A
ST PAU I CLiNIC I 15000 ALS CENTRES PRIVATS.
PENSO QUE HEM DE DEIXAR DE MIRAR LES
TRANSFERèNCIES DE SERVEIS,EL REPARTIMENT DE
LES COMPETèNCIES, COM EINES PER A LA MOBILITZACI6 I COM ARGUMENT DE VICTIMISME. HEM
D'ACOSTUMAR-NOS A TRACTAR CADA CAS COM UN
PROBLEMA DE GESTI6. VEURE A QUIN NIVELL DE
L'ADMINISTRACI6 ES PRESTARà AMB M*S EFICIèNCIA
EL SERVEI . O SI CALDRA UNA ACCI6 COORDINADA.
I PROCEDIR EN CONSEQUANCIA, PERÒ AMB SERENITAT, SENSE ARGUMENTACIONS PASSIONALS.
�PER A CONSTRUIR UNA ADMINISTRACIá EFICAÇ
A CATALUNYA CAL FER UN ESFORÇ PER A QUE CADA
ADMINISTRACIÓ S'OCUPI D'ALLb QUE LI PERTOCA,
EVITANT EXPANSIONISMES ESTARILS.
CAL QUE LES ADMINISTRACIONS APRENGUIN A
RESPECTAR L'AUTONOMIA MUTUA . ELS AJUNTAMENTS
NO SON L'ADMINISTRACIÓ PERIFéRICA DE LA GENERALITAT.LA MATEIXA AUTONOMIA QUE DEMANEM AL
GOVERN CENTRAL PER A LA GENERALITAT HA DE
TENIR-LA PRESENT LA GENERALITAT EN LES SEVES
RELACIONS AMB ELS AJUNTAMENTS.
QUAN L'ALCALDE DE BARCELONA VOL FER UN
PACTE AMB LA OPOSICIÓ AL GOVERN MUNICIPAL PER
AFRONTAR CONJUNTAMENT PROBLEMES DE COMPETéNCIA
MUNICIPAL HA DE TENIR COM A INTERLOCUTOR EL
LÍDER DE LA OPOSICIÓ MUNICIPAL, NO EL PRESIDENT DE LA GENERALITAT.
�HEM VIST EN EL PASSAT COM EL GOVERN DE
LA GENERALITAT TENIA DIFICULTATS PER ASSUMIR
EL LSMIT DE LES SEVES COMPETèNCIES. LES OFICINES DE BENESTAR EN SÓN UN EXEMPLE. N'HI HA
D'ALTRES.
EL GOVERN AUTÒNOM NO HA DE COMPORTAR-SE
COM UN AJUNTAMENT GRAN.EL SEU OBJECTIU NO HA
DE SER TENIR MESTRES I GUARDIES EN NÒMINA,
SINE FORMULAR POLÍTIQUES ORIENTADORES DE LA
GESTIÓ D'UNS RECURSOS TRANSFERITS I ADMINISTRATS, EN BONA PART, DES DELS AJUNTAMENTS.
L'ESSèNCIA DE L'ACTUACIÓ DEL GOVERN DE LA
GENERALITAT HAURIA DE CONSISTIR A IMPULSAR,
INCENTIVAR, ESTIMULAR LA INNOVACIÓ I PROPOSAR
OBJECTIUS QUALITATIUS.
SI LA GENERALITAT NO ASSUMEIX QUE LES
SEVES COMPETèNCIES, COM LES DE L'ESTAT, HAU-
�RIEN DE SER TAXATIVES,I TANCADES, I LES LOCALS, RESIDUALS 1 EXPANSIVES PERDRà TOTA
LEGITIMITAT EN LES SEVES PROTESTES DE NO INTERVENCIONISME I DE PREOCUPACIÓ PER L'AUTOGOVERN.
ENCARA QUE RECLAMI UNA DISTRIBUCIÓ DE
COMPETiNCIES, TAMBÉ AFIRMO QUE CAL NO OBSSESSIONAR-SE AMB AQUEST PROBLEMA .
A VEGADES CAL ADMETRE RESPONSABILITATS
COMPARTIDES, COORDINACIÓ D'ESFOROS I DE GESTI6,UN ENFOCAMENT DE MULTI-NIVELL DE GOVERN.
NOMÉS AMB AQUEST PLANTEJAMENT SERS POSSIBLE L'AFRONTAMENT DE MOLTS PROBLEMES QUE TENIM
A BARCELONA I, BEN SEGUR, A TOTA CATALUNYA.
PERÒ ÉS UN ENFOCAMENT QUE EXIGEIX UNA CERTA
RENUNCIA AL PROTAGONISME I UNA FERMA VOLUNTAT
DE COOPERACIÓ. ES UNA ACTITUD QUE NO SEMPRE HA
�ESTAT PRESENT A LES NOSTRES ADMINISTRACIONS
COM HO PROVA EL FET QUE HA COSTAT MÉS DE DOS
ANYS I MIG TIRAR ENDAVANT EL COMPROMÍS ASSUMIT
PER LA GENERALITAT EL 1982, CON A CONSEQUèNCIA
DEL SANEJAMENT DE TABASA, L'EMPRESA QUE HAVIA
DE CONSTRUIR ELS TúNELS DE VALLVIDRERA. EN
L'ESMENTAT ACORD, LA GENERALITAT S'HAVIA COMPROMèS A INVERTIR PER UN VALOR EQUIVALENT AL
65% DE L'OBRA FETA, ES A DIR, UNS 2.500 MILIONS DE PESSETES, COM A CONTRAPARTIDA DE LA
CESSI6 PER L'AJUNTAMENT DEL 65' DE LES ACCIONS
DE LA SOCIETAT. S'HAURAN PERDUT DOS ANYS I MIG
EN LA POSADA EN MARXA D'UNES OBRES QUE SóN
ESSENCIALS PER A L'ESTRUCTURACIÓ DEL TERRITORI.
HI HA, NO OBSTANT, ALGUNS EXEMPLES DE
LES POSSIBILITATS D'UNA BONA VOLUNTAT DE C00PERACI6 ENTRE INSTITUCIONS. EL CAS MÉS POSITIU
ÉS L'ACORD QUE FINALMENT HA ADOPTAT EL CONSELL
�D'ADMINISTRACIÓ DE RENFE D'AIXECAR LES VIES
DEL POBLE NOU. ES UNA DECISI6 EXTRAORDINdRIAMENT IMPORTANT PER AL FUTUR URBANISTIC DE
BARCELONA I, AMB TOTA SEGURETAT, PER A LA
MILLORA DE L'EFICIèNCIA D'UNA PART CABDAL DEL
TERRITORI QUE ENLLAÇA LA METRÒPOLI AMB LA
RESTA DE CATALUNYA.
COMARCALISME
VULL TORNAR A REFERIR-ME A LA IMPORTàNCIA
QUE Tš PER A CATALUNYA LA CAPITALITAT DE BARCELONA. PERSONALMENT HE TINGUT OCASI6 DE COMPROVAR COM AQUESTA FUNCI6 QUE ES ALHORA DE
MOTOR I D'APARADOR -COM EN QUALSEVOL ALTRA
CAPITAL-ES COMPRESA PER LA GENT DEL NOSTRE
PAIS.LA HIPOTèTICA CONFRONTACIÓ ENTRE LA METRbPOLI BARCELONINA I UNA IDÍLICA CATALUNYA
COMARCAL *S UNA ELABORACI6 PARTIDISTA SENSE
CAP BASE REAL. ELS CATALANS ESTAN ORGULLOSOS
DE TENIR UNA CAPITAL AMB UNA PRESèNCIA AL MÓN
�CADA COP MÉS AFIRMADA, UNA CAPITAL QUE PUGUI
PROJECTAR-SE AMB POTèNCIA PRÒPIA. SI EM PERMETEN LA PETITA FRIVOLITAT, CREC QUE LA MATEIXA
IDENTIFICACI6 QUE UNA MAJORIA DELS CATALANS TÉ
AMB EL BARÇA NO DEIXA DE SER UN REFLEX DE LA
IDENTIFICACI6 AMB BARCELONA.
ELS PRESSUPOSTOS IDEOLÒGICS DELS QUI
FABRIQUEN LA CONFRONTACI6 NO S6N EN ABSOLUT
COMARCALISTES. EN TOT CAS SERIEN PAIRALISTES.
I EL PAIRALISME ÉS UN PRODUCTE TÍPICAMENT URBà
I MEDIOCRE. NO TÉ RES A VEURE AMB EL CAMP NI
LA PAGESIA.
PENSO QUE LA HISTÒRIA D'AQUESTA CASA ENS
D6NA UN BON MOTIU DE REFLEXI6. AQUÍ ÉS ON GENT
COM JOSEP PLA ES VA IMPREGNAR DE CULTURA
URBANA. GENT QUE,PRECISAMENT PER TENIR BEN
CLAR QUE PERTANYIA AL CAMP, ASSUMIA SENSE
RECEL NI COMPLEXES EL BARCELONISME. (...)
�DIVISIÓ TERRITORIAL
ES PROBABLE QUE LA PRÒPIA IDEOLOGIA PAIRALISTA A LA QUE EM REFERIA ABANS ES TROBI A
L'ORIGEN DE MOLTES INDECISIONS EN MATèRIA
D'ORDENACIÓ TERRITORIAL.
EN COMPTES D'ES-
TRUCTURAR EL TERRITORI ES PARLA DE POSAR CONTRAPESOS A LA CAPITAL.
TAMBÉ EN AQUEST TERRENY ÉS MOLT IMPORTANT
QUE ES FACI UN ESFORÇ PER ADMETRE QUE EL PAIS
ÉS COM ÉS I ES REBUTGI LA TEMPTACIÓ D'INTENTAR
QUE LA HISTàRIA FACI MARXA ENRERA. UN CERT
VOLUNTARISME AS IMPORTANT EN LA VIDA DELS
POBLES
I ES EVIDENT QUE EN EL CAS DE LES
COMARQUES S'HA DEMOSTRAT COM UNA VOLUNTAT
COL.LECTIVA
DE RECUPERAR-LES PODIA ARRIBAR A
FER-SE DE FORTA EN ELS SENTIMENTS DELS NOSTRES
CIUTADANS. TOT AIXÒ ÉS CERT I, PROBABLEMENT,
AS TAMBÉ POSITIU. PERb ÉS FONAMENTAL PER AL
�FUTUR DEL PASS QUE ES PRENGUIN DECISIONS AMB
RAPIDESA I LES DECISIONS OPERATIVES NO ES
PODEN PRENDRE SOBRE DESITJOS I NOSTBLGIES. CAL
ADOPTAR-LES SOBRE BASES REALS.
LA NOVA DIVISIÓ TERRITORIAL DE CATALUNYA
ÉS URGENT I S'HA DE CONFIGURAR SOBRE LA BASE
DE LES REALITATS D'AVUI. ALGUNES D'AQUESTES
REALITATS COINCIDEIXEN AMB LES QUE VAN CONDUIR
AL MAPA DE PAU VILA PERS N'HI HA D'ALTRES QUE
NO. EL FONSMEN METROPLITA DE BARCELONA, PER
EXEMPLE, NO TENIA EL 1936 LES CARACTERÍSTIQUES
QUE TÉ ARA, GAIREBÉ CINQUANTA ANYS DESPRÉS.
CREC QUE LES RESOLUCIONS SOBRE ORGANITZACIÓ TERRITORIAL DE LA V ASSEMBLEA DE LA FEDERACIÓ DE MUNICIPIS DE CATALUNYA PODEN SERVIR
DE PUNT DE PARTIDA.
LES RESOLUCIONS DEIEN QUE L' ESQUEMA DE
�LA ORGANITZACI6 TERRITORIAL DE CATALUNYA HA DE
FONAMENTAR-SE EN:A) MUNICIPIS, B)COMARQUES I
C) VEGUERIES, REGIONS O PROVÍNCIES. ALS MUNICIPIS CALDR& PREVEURE RáGIMS DIFERENTS PER A
MUNICIPIS DIFERENTS. LES COMARQUES, CONSIDERADES COM A ENTITATS LOCALS, HAURAN D'ASSUMIR
COMPETèNCIES I RECURSOS TRASPASSATS, SOBRETOT,
DE LA GENERALITAT I LES DIPUTACIONS, PERb
TAMBÉ DELS AJUNTAMENTS. LES VEGUERIES, O REGIONS, O PROVÍNCIES, HAURIEN DE CONSTITUIR LES
DIVISIONS PERIFSRIQUES DE L'ADMINISTRACI6 DE
L'ESTAT I DE LA GENERALITSAT.
EN QUALSEVOL CAS HEM DE SER PRAGMBTICS.
HEM DE FUGIR DEL FETITXISME DELS NOMS, TREURE
EL MBXIM PROFIT DEL QUE ÉS POSSIBLE ARA I
EVITAR TOT ALLb QUE IMPLICARIA REFORMES DE
LLEIS BàSIQUES. TENIM UNA CONSTITUCI6 I UN
ESTATUT QUE VAN SER APROVATS EN UN MOMENT CLAU
DE LA TRANSICI6, DESPRÉS D'UN PROCÉS DE NEGO CIACI6 COSTES. SERIA MOLT IRRESPONSABLE TORNAR
�A
OBRIR AQUELL PROCÉS I NO ESTA GENS CLAR ON
AQUEST CAMÍ ENS PODRIA PORTAR.
LES CONCEPCIONS QUE A TOTS ENS AGRADEN
MÉS,
ALTRUISTES, POèTIQUES I MÍTIQUES DE LA
NACIONALITAT CATALANA SóN MOLT ATRACTIVES,
MOUEN ELS NOSTRES SENTIMENTS, PERÒ NO SERVEIXEN PER A RES SI, PARAL.LELAMENT,
NO SABEM
ORGANITZAR EL NOSTRE PAIS D'UNA FORMA EFICIENT, I, ABANS QUE RES, AIXÓ VOL DIR QUE
S'HAN DE PRENDRE DECICIONS.
ELS PAISOS MÍTICS, LES PáTRIES QUE ES
REFEREIXEN A SSENCIES HISTÒRIQUES NO DEMANEN
MASSA DECISIONS. NORMALMENT,EXIGEIXEN ADHESIÓ.
ELS PAISOS REALS, LES PàTRIES DE CARN I
OSSOS I PROBLEMES PROSAICS SI QUE DEMANEN
DECISIONS PELS SEUS CIUTADANS, REPRESENTATS
�ELS SEUS GOVERNANTS. ELS HO PUC DIR DES DE
L'AJUNTAMENT DE BARCELONA, DES DE LA PRIMERA
LÍNIA DE L'ADMINISTRACIÓ. FER UNA CIUTAT, FER
UN PAIS REQUEREIX ADOPTAR DECISIONS.
AMB LES NOSTRES DECISIONS O AMB LA NOSTRA
PASSAVITAT ESTEM CONSTRUINT LA CATALAUNYA DEL
FUTUR. EL MEU MISSATGE D'AVUI AS QUE RESULTARà
MOLT MÉS POSITIU PER AL PAÍS QUE EL SEU FUTUR
EL FEM CONSCIENTMENT, AMB DECISIONS PENSADES,
DEBATUDES I APLICADAS AMB ENTUSIASME.
DE FET, L'ABSèNCIA DE DECISIONS ÉS UN
FORMA BORDA DE PRENDRE DECISIONS. EL PAIS NO
QUEDAR& ATURAT ENCARA QUE ELS SEUS GOVERNANTS
OPTIN PER LA POLÍTICA DE NO PRENDRE DECISIONS.
PERE SI VOLEM FER UN PAÍS MODERN, EFICIENT, EQUILIBRAT, SENSIBLE ALS PROBLEMES DELS
SEUS CIUTADANS, CAL QUE PRENGUEM DECISIONS.
�CAP REVIFAMENT DEL LIBERALISME NO POT JUSTIFICAR QUE ELS GOVERNS DEIXIN DE FER ALLÒ PER AL
QUE HAN ESTAT CONCEBUTS, ES A DIR, GOVERNAR. I
GOVERNAR VOL DIR PRENDRE DECISIONS, ESCOLLIR
UNES OPCIONS EN LLOC D'UNES ALTRES.
A BARCELONA, A CATALUNYA D'AVUI, HI HA
UNA LLISTA PREOCUPANT DE PROBLEMES QUE ESPEREN
SOLUCI6 O, COM A MÍNIM, DECISIONS DE GOVERN.
PENSO PER EXEMPLE, EN EL PROBLEMA DEL PORT DE
BARCELONA, EN LES PRESONS, EN QUESTIONS INTIMAMENT LLIGADES AMB LA SEGURETAT COM EL CONTROL DE LES PENSIONS, EL CONTROL DE LES DROGADICCIONS, LA PROTECCIÓ DELS MENORS O EL SEGUIMENT DEL TR&FEC D'OBJECTES ROBATS. TOTS AQUESTS PROBLEMES SÓN SUSCEPTIBLES DE SER ABORDATS PER L'ADMINISTRACI6 AUTONbMICA, AMB EL
SUPORT DELS AJUNTAMENT.
�ESTAVA PENSANT PRECISAMENT EN AQUESTS
PROBLEMES QUAN, POC ABANS D'ACABAR L'ANY PASSAT VAIG COMENÇAR A INSISTIR EN LA MEVA PROPOSTA DE QUE 1985 FOS L'ANY DE LES DECISIONS.
AVUI, LAMENTABLEMENT, HE DE CONSTATAR QUE EL
PRIMER TRIMESTRE JA S'HA ESCOLAT SENSE QUE
HAGI ESTAT APROFITAT MES QUE PER A UNS CONTACTES EXPLORATORIS ENTRE ELS DIFERENTS PARTITS I
ADMINISTRACIONS.
VULL APROFITAR L'EXCEL.LENT OPORTUNITAT
D'AQUESTA TRIBUNA A L'ATENEU PER A FER UN
SENYAL D'ALERTA SOBRE EL RETARD QUE PORTEM EN
L'APROFITAMENT D'UN ANY QUE, EN NO TROBAR-SE
MARCAT PER CAP ELECCIÓ, ES MOLT ADEQUAT PER A
LA NEGOCIACIÓ DE LES GRANS DECISIONS QUE IMPLIQUEN LES DIFERNETS ADMINISTRACIONS.
DES DEL PARTIT DELS SOCIALISTES DE CATALUNYA S'HA PROPOSAT AL GOVERN DE LA GENERALI-
�TAT QUE S'OBRI UNA NEGOCIACIÓ IMMEDIATA PER A
PACTAR UN BLOC DE QUATRE LLEIS BàSIQUES PER A
ORGANITZAR AMB RACIONALITAT EL FUTUR DE CATALUNYA: LA LLEI DE LA FUNCIÓ PÚBLICA, LA LLEI
ELECTORAL, LA LLEI MUNICIPAL I LA LLEI D'ORDENACIÓ TERRITORIAL.
AQUESTA PROPOSTA DEL PSC Tí LA MATEIXA
DIRECCIÓ QUE LES QUE ACABO DE FER COM ALCALDE
DE BARCELONA. ES TRACTA DE TRENCAR UNA POLÍTICA DE PASSIVITAT QUE POT SER MOLT GREU PER AL
PAÍS. NO HI HA CAP GREUGE QUE JUSTIFIQUI L'AJORNAMENT
CONSTANT D'ALGUNES
DECISIONS
URGENTS. POTSER SER& POSSIBLE DISTREURE DURANT
UN TEMPS MÉS L'OPINIÓ PÚBLICA AMB VISTOSES
BATALLES PELS PRINCIPIS PERÒ, FATALMENT, ELS
CIUTADANS D'AQUEST PAIS ACABARAN PREGUNTAN-SE
UN DIA PERQUè NO ES VA DECIDIR AMPLIAR O NO
AMPLIAR EL PORT DE BARCELONA EN EL MOMENT EN
QUE PRENDRE LA DECISIÓ TENIA SENTIT... NO ÉS
RAONABLE REFERIR CADA PROBLEMA -DES DEL LICEU
�AL CONSELL RECTOR DE LA CANDIDATURA OLÍMPICA
O AL CONSELL DE SEGURETAT URBANA- A UNA QUESTI6 DE PRINCIPIS . AIXb CONSOLIDARIA UNA TRASCENDENTALISME EN LA NOSTRA VIDA PÚBLICA QUE
PODRIA TENIR CONSEQUèNCIES MOLT NEGATIVES I
QUE TRENCARIA AMB TOTA LA TRADICIÒ POLÍTICA
DEL M6N EN EL QUE ESTEM IMMERSOS.
COM DEIA JA FA TRES MESOS DES D'UNA ALTRA
PRESTIGIOSA TRIBUNA DE LA CIUTAT, LA DE L'ASSOCIACI6 DE LA PREMSA, POTSER ENCARA S6M A
TEMPS D'OBRIR UNA TREVA EN LA BATALLA DELS
PRINCIPIS I DE PASSAR A PRENDRE LES DECISIONS
QUE ELS CIUTADANS D'AQUEST PAÍS RECLAMEN.
MOLTES GRdCIES.
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Catalunya demà: una perspectiva local
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Type
The nature or genre of the resource
Conferència
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Description
An account of the resource
Text de la conferència pronunciada per l'alcalde Pasqual Maragall a l'Ateneu Barcelonès.
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Ateneu Barcelonès
Subject
The topic of the resource
Catalunya
Ciutats
Identitat col·lectiva
Nacionalisme
Administració local
Model social
Administració pública
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1985-04-10
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2697/0000001590.pdf
1b93a4b81f38a86c9e9ed33249148e48
PDF Text
Text
SI
SALA BROX_
6 de maig del 1.985
Transcripció de la conferència de
PASQUAL MARAGALL i MIRA
�Moltes gràcies. Muchas gracias a Migo. Nunca me había pasado
esto de salir como en el teatro, realmente. Y menos de hablar en
una mesa de vidrio. Es una situación absolutamente inédita, la
que me encuentro.
Com veig que la majoría de la gent són del país m'imagino,
doncs potser que parlaré en català, si no hi ha ningú que tingui
inconvenient. Tractaré de parlar relativament lent cosa que en
mí és una mica difícil, perb ho intentaré.
Jo els confesso que aquesta conferbncia, per mi, és una cosa
que té un problema i té un atractiu. Un problema perqué realment
és un tema que no és el meu tema. No te perque ser-ho, ademes,
art i cultura. El tema, vull dir del cicle, el tema que eneapga
la la conferbncia d'avui. En canvi, a sota hi ha un subtítul,
que si que és el meu tema, que és el nostre tema, que és la Bar
celona del futur.
Que s'ha fet
Jo d'entrada vull dir que no faré, ja que és diu que és la
Barcelona del futur, el tema del qual s'ha de parlar, no faré
una histbria. Encara que sigui molt breument faré un recordatori
del que jo cree que ja s'ha fet, es a dir que Barcelona ja és o
ja ha fet l'Ajuntament, també, en aquests darrers nays, en maté
ria d'art i de cultura.
Recuperació membria cultural
Jo cree que cal dir molt clarament que s'ha fet una recupera
ció de la memoria cultural, recuperació deis noms de la nostra
història artística, des de Casas fins a Apel.les Fenosa fins
a Ramon Rogent i des de Gargallo i Julio González a Manolo, per
exemple, en pintura, en escultura. Ho sabeu prou. No ho haig de
repetir.
�Hi ha hagut durant aquests últims sis anys, que ja són sis
anys d'Ajuntaments democràtics, de Barcelona democràtica, una
recuperació de la membria colectiva. Inclus jo diria un accent
especial en temes que tinguessin que veure amb la recuperació
d'aquesta membria.
Crec que ha hagut també una multiplicació d'iniciatives locals, a nivell de barri, a nivell de ciutat, a nivell de distric
te. Jo crec que hi ha hagut iniciatives que estaven esmorteides,
que en la tradició democràtica es van, d'altra forma, començar
a manifestar i que en aquest periode s'han disparat; s'han poten
ciat i s'han disparat. Positivament i afortunadament, I que en
el últim periode veiem, potser, i amb aixó ja m'endinso una mica
en temes de futur, un problema d'ajust entre aquesta multiplicació i aquesta explosió d'iniciatives locals, i el que hauria de
ser, el que haurà de ser el paper del sector públic,i concretament de l'Ajuntament en tota aquesta histbria. Tema aquest, com
sabeu enormement conflictiu, inclús contradictori, com diré des
près.
Música
Crec que hi ha hagut un dignificació de la música a Barcelona.
Es a dir, que tenim un Liceu que no teniem, de categoria important.
I tenim una música, al Palau, í tenim una música també, créc modestament, al Conservatori, que són dignes i no ho eren.
Es a dir, que una mica, aquesta onada de recuperació ha arribat
a tot arreu. Jo diria que també la multiplicació ha arribat una
mica a tot arreu.
Teatre
En teatre, molt succintament, crec que hi ha hagut el naixement
de les coses entre les quals hem de triar. Es a dir, hi ha hagut
el retorn de les nostres figures. Hi ha hagut també l'exportació
�a
de les nostres figures, cosa menys esperada. Vull dir, potser
no tothom s'esperava que el període democràtic, a la Barcelona
democràtica, el que hi hagués fos precisament una exportació
teatral molt important, concretament a Madrid, però també fora
d'Espanya. I aix6 ha suceeit. Es a dir, artistes, creadors i
directors teatrals han triunfat afora. Cosa que ha espantat a
més de un en el sentit de dir " nosaltres no som capaços de
donar—los l'àmbit que ells haurien de tenir a casa, haurien de
triomfar aquí,estan triomfant a fora, és senyal que la ciutat
no és capaç de oferir els recursos que realment calen per que
aquesta gent triomfi aquí" pero que també es pot llegir a la
inversa, es positiu, en la mesura en que noms serem capaços
i això es una de les tesis de la meva conferéncia, crec que no
més serem capaços de crear un art i una cultura, si es que això
te algun sentit de dir—ho així, que s'aguantin potents i poderosos,
si som capaços d'exportar. Igual en teatre, igual en cultura com
en economia. Per una raó que ademés en economia no es dona, que
és que en aques cas els productes exportats tornen, i tornen
sabent—ne més. I ara, si em sent a lo millor s'enfada, en Lluís
Pasqual, quan torni del Centro Dramático Nacional, en sabrà més
del que sabia quan va marxar des del Lliure, en sabrà més. Però
tornarà, aixb us garanteixo perqué m'ho ha dit. De manera que
¿ que tindrem aquí ? tindrem un Lluís Pasqual un altre vegada,
desprès d'have-lo perdut, per dir—ho així, com ha dit algú de
vegades "Perdut per Catalunya". No senyor, no està perdut per
Catalunya, sino que està guanyant per Catalunya un coneixement
que portarà aquí i que rendirà, que tindrà un rendiment positiu.
Això molt succintamentper dir el que jo crec que ha anat
passant el que crec que és la situació actual i el que ha estat
aquest període de recuperació democràtica.
Urbanisme
I ara també, molt brutalment, molt succintament, dir.vos el
que jo penso de la Barcelona del futur en matèria artística i
cultural en la qual jo incloc també la matèria urb an ística per
descontat.
�Parets fora
Si hagués de definir amb una frase una mica provocativa, i
en aquesta sala se'm permetrá, en una altra audiència potser
no, diria que la política que cal fer i que Barcelona ha de fer
és una política de treure parets, de treure obstacles. Parets
fora, obstacles fora. Barcelona ha de ser transparent. Ha de ser
més transparent. 1 ara explicaré el que vull dir amb això.
No es pensin que és una fórmula que no te res al darrera, té
al contrari, tota una colla de mesos, d'anys ja d'exercici
d'Ajuntament democrátic de Barcelona al darrera que em convenç
de que donat el que és Barcelona, donat el que és aquesta ciutat,
donada la seva histbria, donada la seva realitat, el millor que
podem fer de cara al futur és projectar la seva transparéncia.
El seu esponjament„ com diuen els urbanistes amb aquest nou ba
rroquisme que ells han inventat i que imposen, perque es maco,
és bonic i és explicatiu. Jo cree que s'ha d'esponjar Barcelona.
Cree que Barcelona és una ciutat que té una riquesa precisament
la seva densitat humana i per problema, també, la seva densitat
humana.
De manera que si el que volen és aprofitar al máxim tots els
avantatges de la densitat, i eliminar-ne els inconvenients, el
que caldrà evidentment és que la mantinguem, que Barcelona no
minvi, però l'haurem de fer més transparent.
¿Que vull din amb "més transparent"? ¿Que vull dir amb "parets
afora"? Vull din que Barcelona cree que no es coneix massa,
Barcelona no coneix prou la seva prbia potbncia, ni la seva
pròpia bellesa. A Barcelona es ritual que hi hagi entesos que
coneguin les belleses que té o els mérits que té o els actius
que té i que tantmateix aquests romanguin més o menys amagats.
Es a dir que ha de haver-hi algá perque ens ho expliqui perquè
no se saben o no es coneixen.
I això es veritat, per exemple, amb les vidrieres noucentistes.
�Ha hagut d'have phi tota una recuperació de l'estudi de l'atenció
sobre el modernisme i sobre les vidrieres (quan jo era menut me'n
recordo que em semblaven - diguem-ho clar - lletges) perqué ens
adonessim d'aquesta riquesa que tenïam amb aques modernisme de
les vidrieres de l'àxample. I ha hagut d'haver-hi persones com
en García Martín, com la Pilar Muñoz que es posessin, ciutadans
ilustrisims i que tenen el mérit d'haver trencat aquesta barrera,
aquesta paret, h'haver tret aquesta paret per saber el que ja
sabiem que hi eran perb que no miravem, em tot cas. Eren les vi
drieres que hi havia dintre de les cases de l'Eixample. Que,
repeteixo, anys enrera no eren una cosa que es valorés. I ara
hem sabut que allb que teniem dintre de les parets de l'Eixample
era molt important. I que aquelles vidrieres, que nosaltres estavem acostumats a veure i que a alguns inclus potser no ens
agradava, resulta que mundialment tenen una importància, fora
de Barcelona tenen importància, tenen valor.
Això és el que vull dir quan dic " parets Lora", quan dic
transparència, Vull dir que hem de ser capaços d'explicar tot
el que som à tot el que tenim. I ademés vull dir-ho d'una forma
molt gràfica i molt física i molt real. No només es veritat en
el cas que he posat, sino que es veritat, per exemple en el cas
dels jardins de Barcelona.
Barcelona és una ciutat que tothom sap que no té verd, que no
té espais verte, que no té pares, que no té jardins. Si que en té.
Clar que en té. Però estan darrera de les parets. Aquest és el
problema. Es a dir, a Barcelona ens trobem amb la paradoxa de
que segurament, les xifres canten i la densitat és molt important .
Per tant, segur que hi ha menys vert que en altres capitals.
Perb aquell que hi ha, i que no es conta a lo millor es un verd
privat, per dir-ho d'alguna forma. I Barcelona ha adherit a
aquesta costum d'amagar la riquesa, d'amagar allb que és bonic -per les raons que siguin, hi ha 1000 interpretacions -- i es queda
sense poder veure allb que només quan cau descubrim. Per exemple,
al Passeig de la Bonanova, quan cauen les torres les veiem.
rzl
�Hem fet nosaltres una proba, a l'Ajuntament, amb la Quinta
Amèlia de Sarrià. Amb el parc de la Quinta Amèlia. Vostés saben
que el Parc de la Quinta Amèlia a Sarrià era part d'una finca
molt gran que té ara una edificació, que és el centre cívic de
Sarrià, un carrer que hi passa pel mig i a sota el jardi, el parc
de la Quinta Amèlia. Doncs molt bé, aquest parc, inclus el parc
públic, era privat, en el sentit de que estava privat de veure'ls
hi havia unes parets. Si vostés passan ara -- ara no perqué hi
ha obres -- però, si passan d'aqui uns dies pel carrer, em penso
que es deia Trinquet, que es aquest que puja davant els Caputxins
cap a Sarrià, cap a Duquesa d'Orleans, veuran a ma dreta que hem
tirat la paret. ¡ Ah miracle ! De cop i volta resulta que allb
que era una paret i que era una cosa que només es veia si un
tenia la virtud de viure, en un pis alt, tothom ho veu. I va
apareixent una Barcelona verda. Ademés molt bellament verda,
perq ue està conservada verge, es un jardí, perqué es una cosa
que s'ha treballat.
Seminari
I el mateix diria de tantes i tantes de les edificacions
d'aquesta ciutat, dels edificis públics importants d'aquesta
ciutat que tenen una riquesa de jardi, una riquesa de verd i
que no es veuen. Començaria pel Seminari -- si em sentís el bisbe
no sé que diria -- pero començaria pel Seminari: aquella paret
no hi fa res. I continuaria segurament en part per la Universitat
ï amb coses de l'Ajuntament, siguem clars.
Ara imaginem que seria baixar pel carrer Balmes -- i apart
que hi hauria de haver.hi arbres al carrer Balmes, ja he dit
que avui seria provocatiu, dones apart de que hi hauria d'haver-hi
arbres al carrer Balmes perque seria, i serà, i serà, com el carrer
Muntaner, que la gran diferencia que té, apart dels tranvies que
van haver, amb el carrer Balmes és que té arbres. Llavors el carrer Muntaner és un carrer esplendoros, magnífic, que te al tanto
una altra diferència: des de dalt es veu el mar.
f ^l
�Perb si el carrer Balmes tingués arbres seria evidentment un
carrer molt diferent del que és ara, en tindrà. Perb és que ademés,
al arribar a Consell de Cent imaginem, perque aixi será, ja el
podem començar a veure,que en contes de veure una parét, repeteixo,
i a m à esquerra un bloc de vivendes, imaginem que un de través,
en diagonal, en biaix veu la Universitat. 1 no només la Universitat, sino el Jardí de la Universitat, el carrer Aribau i la
Granvia.
aquesta operació que és tan barata, que és tan senzilla,
de treure les parets ens donará unes perspectives que no tenim.
Barcelona és una ciutat carent de perspectiva. Digem.ho ciar, no
en té, té les de Montjutc, té les avingudes, la Diagonal, l'entrada a Barcelona per la Diagonal es magnificent e és magnifica,
té la propia Granvia, etc. Perb tot el altre no és perspectiva,
només es veu des de l'aire.
L'Eixample que és tan meravellos, i els urbanistes ens ho
(balen cada dia, és aquest redescubriment que estem fent, en canvi,
no es viu, no es veu. Es pot sentir quan un va trasladant-se perb
no es veu tot seneer.. Llavors el que hem de fer, jo cree, és
reprendre, guanyar mes perspectives que no tenim per veure el
que ja tenim. No cal inventar massa res. El que cal és desinven
tar. El que cal es desfer, ordenadament i respetuosament, perqué
no cal que ningú s'enfadi, no cal tirar res que s'hagi de mante
nir.
Perb aixb hem de fer-ho. Hem de treure parets, hem de fez'
Barcelona transparent. Hem de fer Barcelona coneixedora de la
seva potència, perb també de la seva bellesa.
La ciutat metropolitana
Amb tot aixb ?ligaría un tema que vindrà una mica més endavant,
en aquesta conferbncia, que no vol ser molt llarga p erb si suggeridora de bastants temes diferents, que sería el tema de la ciutat
metropolitana.
�Jo cree que aquesta és una altra barrera que hem de vencer.
Físicament i espiritualment. Fisicament perqué hi ha barreres
que s'han de vencer p hi ha comunicacions que no van.
Connectivitat
Barcelona és una ciutat mal comunicada internament. No vull
dir que el tràfic, com deja
sigui molt dolent, perque
l'he sentit des d'allà darrera. No. El tráfic es dolent, però
ring°,
és relativament menys dolent que en altres ciutats. Es a dir,
la malla aquesta perpendicular ortogonal que hi ha a l'Eixample
absorbeix, i aixó está demostrat, indios matemáticament, absor-
beix extraordináríament més que no pas un sistema clàssic de
cinturons circulars que a Barcelona ja sabem que és molt complicat, en part perque hi ha el mar, i per altres raons.
Es a dir, no es un problema de connexió interna dins del cen
tre. Jo cree que és un problema de connexió interna de la Barce
lona més gran, de la Barcelona metropolitana, de la ciutat metropolitana, de l'àrea metropolitana. Aqui si que hi ha barreres.
Hi ha barreres perqué les comunicacions son insuficients.
Els carrers del Barri del Besos, si vostes el coneixen,
s'acaben amb el riu. 1 de vegades abans del riu. Fa un 'Jemps
vostes debien veure una foografía en cite el Sr. Jordi Parpal
jo mateix estavem davant d'una fàbrica,que era la Bultaco,
que queja perqué la máquina, la pala, la tirava. I allò no es
tirava perque sí. Era una fábrica abandonada en la qual s'hi ha
d'obrir un =ni, que és Cristòbal de Moura, un carrer molt ample
que el que ha de fer es obrir aquest cul de sac que avui és el
barri de la Mina.
Es a dir, hem d'obrir camina que existeixen sobre el plano,
i que són possibles i que s'han d'alliberar.E1 mateix diria a
nivell de les grana connexions, al nivell de la Granvia, de
l'autovia de Castelldefels. Aquestes vies s'han d'obrir i al
mateix temps s'han de respectar els cascos urbans, es ha dir,
�els hem de vorejar. I aixb no és impossible de fer, aixb ho
tenim pensat. I l'alcalde de Castelidefels, que está aquí amb
nosaltres, ho sap. El tenim dibuixat. El que passa és que hem
defer-ho.
Collcerola
¿Que tenim dibuixat també? Tenim dibuixat la perforació de
Collcerola, del Tibidabo. I aixb s'ha de fer. S'ha d'acabar amb
la idea de que hl ha microclimes, de que la muntanya es una pro
tecci6... La muntanya, Collcerola, es una riquesa en sí mateixa,
es un pare en sí mateix. En Nicolau Rubió, el gran arquitecte
paisatgista català, el que va fer la plaga de la Sagrada Familia,
etc, deja que en el futur el Collcerola, el Tibidabo seria el
parc central de la connurbaci6 barcelonina, seria el Bois de
Vincennes, deja ell, de la connurbació de Barcelona. Hem de
fer-ho que sigui. Ara, aixb no treu en absolut que nosaltres
el que hem de fer també és fer transparent aquesta ciutat metro
politana o gran dintre seu, perforant el tunel i fent del Tibidabo, no un obstacle, sinó un lloc central efectivament.
Es exactament el mateix, aixb es una transposició, pero passa
una mica el mateix que en el Pirineu. Hi ha tot aquell somni
català de que arribará el dia en que el Pirineu regnarà i que
el Pirineu será centre. Molt bé, ¿ quan será centre el Pirineu?
El Pirineu será centre quan estigui foradat per sota, aixb está
clarissim. Es a dir, quan hi hagi una comunicaci6 important entre
les dues bandes que no sigui a través de l'escalada que practicament significa passar els coll d'Ares o del Puig Morens. El dia
que el Pirineu sigui realment fluid per sota, cosa que no ataca
en absolut, no és cap manca de respecte pel Pirineu en si mateix,
el Pirineu será centre.
Dones jo us dic que el Tibidabo, el que nosaltres en diem el
Tibidabo i que més propiament és el Collcerola perque es una
serra de més 5.000 ha. será el pare central de l'Area Metropoli
tana, ho será sobre tot quan sigui permeable, quan sigui trans
parent, també, des d'aquest punt de vista fisic. Que és una cosa
�en la qual estem i en el que desgracid.dament, com que és un tema
d'aquets de cooperació institucional, triga, triga molt. Triga
més del que ho hauria d'haver estat.
Però no ens en anem per temes estrictament de l'urbanisme.
Perque aleshores parlariem poc del que potser és específic d'aquest
escenari, que és pafinr d'art i de la cultura.
Centres del futur
Deixtm dir només, en mathria urbanídica, que la Barcelona del
futur tindrà tres centres. La Barcelona estricte, estic parlant,
no la metropolitana. El centre tradicional, que s'anat desplaçant
i está demostrat, des de la Pça. Catalunya amunt pel Passeig de
Grácia fins al cinc d'oros i desprhs cap a la Pça. Frances Macià,
que avui es prácticament, des del punt de vista econbmic el centre de Barcelona. Aixb está mesurat econòmicament. Perb també dos
centres, N—S o E—W que són el correspon a l'eix Numància—Pça.
ihstact(de Sants— carrer Tarragona—Pça. d'Espanya—Montjutc, aquest
és un gran eix, que ja está construtnt—se, que ja es veu, que ja
és palpa, que ja es toca, que ja te les obres, que ja la gent
l'està identificant. I un altre que es el de l'altra banda, el
del Nord, el de Llevant, si valen, que és el de Marina, el de
Carles I. Es a dir, l'eix Sagrada Família—Poble Nou, per enten
dren's. Aquest esth més per fer. Está més per construir.
Eix Nord—Llevant
Aquest segon eix, vostes imaginin, que quan aconseguim una
de les operacions que ara ele explicaré, que és l'aixecament de
la via ferroviària de la platja del Poble Nou, de la linea que
lliga l'estaci6 de França amb el riu Besós per seguir per la
costa, quan aixequem aquesta via férrea, que l'aixecarem, perque
ja está acordat, ja está aconseguit, vostes podran anar passejant
des de la Sagrada Familia fins el mar en 35 minuts. Passejant.
Aixb es diu de seguida i sembla que no és per tant perque,
primer de tot, la gent ja no passeja, i en segon lloc potser
35 minuts és bastant. Perb no és molt, i imaginem el que signi
�fica que una cosa que nosaltres veiem tan urbà, tan central, tan
congestionat com pugui ser la Pça. de la Sagrada Familia estigui
a mitja hora de caminar de la platja, de la platja. Es a dir,
sense cap mena d'inconvenient, d'entrebanc important en el camí.
Dones no hi haurà cap entrebanc, perqué en aquesta política
de transparIncia i de tirar parets i obstacles el primer obstacle
que tirarem será la via del tren. Vostes saben que hi ha dos vies
que surten de l'estació de Franca, una que gira en forma circular
cap el carrer Arad, passant justament per allá, per Carlos I,
per Marina, i una altra que segueix la costa. Dones molt bé, la
primera l'ensorrarem i la segona la treurem.
De manera que això serà possible. Es a dir, aquest eix que
avui te un cul de sac ell mateix també, aquest eix que té una
paret ell mateix, no el tindrà. Aixb pensin que ja hi ha un acord
de les administracions que estan involucrades aquí sí, amb aixb,
que són, el Ministeri de Transporte, básicament, la Generalitat,
la C.M.B. i l'Ajuntament de Barcelona per tirar-ho endevant.
I aixb tirará endevant. I aqui tindrem un altre eix central,
per dir-ho adxí: No és que hi hagi una plaga central, és que és
un eix que creará vida al seu entorn.
Pensin que a l'entorn d'això hi ha coses tan importants, per
donar vida, com són, a la dreta el Parc de la Ciutadella, i per
tant el Parlament de Catalunya que deixará de tenir una esquena
per tenir una cara en aquell cantó, en el que és ara el carrer
Wellington, que algUns de vostés, molts, coneixen,
altres
potser no, dones ara és un carrer tancat. Es a dir, és l'esquena
del Parc. No te entrades al Parc per allá. Dones aquest carrer
Wellington, que está entre el Parc i Carles I, i aquest és el
que els estic dient, el que será será un carrer molt important
i molt rie. Per que allá hi haurà precisament, l'entrada, per
aquesta banda, en el pare de la Ciutadella, l'entrada per aquesta
banda en el Parlament de Catalunya, no en el Museu d'Art Modem
perque ja els dirè que aixb canviarà de lloc, però sí en aquest
centre tan important. I al mateix temps, al propi carrer Wellinz
ton, a l'esquena tindrà en aquell asil de vells que hi havia,
que quan vam entrar va ser una de les impresions fortes psicoló
�giques que jo vaig tenir, de coneixer, con un centre de misèria,
com un autèntic centre de misèria, que avui està pràcticament
vuit, utilitzat per protecció civil.
En allà hi tindrem, esperem-ho, un centre important d'ecologia,
i potser de botànica. En tot cas els explicaré que tal com hem
dividit la ciutat en el Pla de Museus, la zona de la Ciutadella
és la zona de la Ciència. Hi ha el parc Zoològic, que s'haurà
de traslladar en part, perb que seguirà tenint una presència,
com tenen a altres ciutats del món, el Zoo junior, el zoo "petit".
Hi ha el museu de Zoologia, propiament, hi ha el museu de Geologia, la colecció Martorell. Tot això, ja creat històricament,
una concentració de museus de ciència molt important, que tindrà
la seva sortida també per aquesta banda.
Pero ademés al gran edifici de l'asil de Wellington, que els
recomano que visitin, si és que es pot visitar, que ara mateix
no ho se dir-ho, penso que potser encara no, però els recomano
que es vagin apuntant a l'agenda per anar-hi. Perque aquest edi
fiti que és magnífic, que és de la época magnífica dels nostres
avis q ue van fer-ho tot, pràcticament, en aquesta Barcelona de
l'eixample, aquest edifici té en el seu sostre, un "réservoir",
un gran dipòsit d'aigua, que en el seu temps va ser el dipbsit
d'aigua que alimentava el llac i la font del Parc de la Ciutadella, que avui està alimentat per altres mitjans, però l'aigua
hi és en allà. I tan hi és que és un punt ecològic import an t.
Hi ha aus, hi ha ocells que hi fan parada, dins dels itineraris
dels ocells, aquell lloc és important.
Dones imaginem que aquest edifici, i estem sempre en el domi
ni de la ciència ficció possible, perque ja està planejat, i és
qüestió de temps i de diners. I els tindrem. Perqué són coses
cares però no impossibles. Imaginem, dones que en aquest edifici
hi haurà el museu ecològic, el que a mi m'agradari dir-li el mu
seu Margalef si el Margalef me'l permeteix. Es a dir, el Margalef
ha de fer el seu museu a Barcelona, aixb, és evident, el museu
del medi ambient. I al damunt d'aquesta gran reserva d'aigua,
possiblement, més facilitats terciàries, mes instal.lacions
terciaries, que podan ser -- ho tenim díbuíxat també-- un
�restaurant que seria el restaurant del pare, el que va ser antigament el restaurant del pare. Es a dir, el restaurant on hi
anessin els parlamentaris del Parlament de Catalunya, per descontat, però també la gent dels museus i els ciutadans que hi
volguin anar,
Ja veuen que aquesta zona va guanyant en qualitat i en densi
tat. Iii ha el laboratori municipal. 1 desprhs hi ha les casernes,
la intendbncia militar, que marxarà. Marxarà d'allà no perque
jo ho digui, sino perqué n'hem parlat i pot marxar. Forma part
deis plans de l'exhrcit que aixb sigui així. I en aquest lloc
fantàstic
i ara jo si que els aviso que els clic un desig
no una realitat, aixb no está planejat, és el meu desig i cree
que seria fantàstic
podria anar-hi, hauria d'anar-hi el Tri-
bunal Superior de Justicia de Catalunya. En aquest moment, el
Tribunal Superior s'està planejant que estigui al que hem podriem
dir les golfes, amb tot el respecte, del Palau de Justicia antic,
que ja han vist vostès que está en obres. I s'hi está invertint
molts diners i será molt digne. No die que no ho sigui. Ara,
possiblement en el futur, i aixb m'atreveixo a dir-ho perque
n'he parlat, amb el conseller de Justicia i amb el president
de l'Audihncia, amb tots dos. I tots dos comparteixen aquest
desig, que de moment és només un desig, no és un plan, que en
allá on ara hi ha dos mançanes senseres, que són 20.000 m2
d'IntendIncia militar hi poguhs anar un gran edifici, que possi
blement hauria de ser modem, no té perqué ser una retòrica
antiga, una còpia de l'antic, que seria el Tribunal Superior
de Justicia de Catalunya.
Imaginem que aixb está lligat, per proximitat, amb l'actual
Audihncia i que está lligat amb el Parlament. Alla hi tenim un
eix absolutament important des del punt de vista cívic. Eix,
a més, que des del punt de vista del transit s'ha convertit
en una manera d'anar, repeteixo, des de la Sagrada Familia al
mar.
�Eix Sud-Ponent
Ja veuen dones com és aquest segon centre, així com el primer
ja no l'explico, perqué és més conegut, l'Escorxador, l'Espanya
Industrial la veuran dintre de molt poc inaugurada -- és un pare
fantàstic, magnífic, dissenyat per un arquitecte base, Peña
Gauchegui, que des de dalt, si se'l miren, ara quan passin preguntaran que hi fan aquelles columnes. L'han de veure des de
baix, també. Es a dir, l'han de veure entrant per l'entrada natural, que seria l'entrada de l'Espanya Industrial des del barri
d'Hostafrancs. Entrant des d'allá, el que va ser la gran estesa
del Vapor Nou, que se'n deja, de l'Espanya Industrial, no el
vapor ven, el vapor nou, el vapor deis Riel'. Aquella gran
estesa manté encara avui els arbres que s'hi van plantar, que
són uns platans, robusts, importants, un edifici al mig que será
escola r i tot el demés, amb més dimensió que l'escorxador, i no
cree equivocar-me, un gran pare. Un gran pare que s'acava en un
llac que bordeja i que separa el que és pare del que és una
rampa que puja fins la plaga de L'estació de Sants, la Plaga
deis Palsos Catalans. I en aquí s'aixequen aquestes columnes
immenses que el que fan, jo cree positivament, és trencar la
monotonia de l'espai circundant.
Pça. Estació Sants
Abans d'haver-hi la Plaça de l'Estació de Sants que és molt
discutida des del punt de vista urbanistic, hi havia un entorn
absolutament miserable des del punt de vista gràfic, perdir-ho
així. La suma d'allb que en diuen la Torre de Catalunya amb
l'estació de Sants, propiament, donava un resultat pitjor que
zero, molt dolen.Molt antithtic.
Cree que la plaga, tal com està ara, que com deia un conductor de camió una veada, que es va estacionar davant meu amb
la llum vermella al c( Numáncia o a Infanta Carlota, no record°
ben on era, jo em mirava la plaga ell també, s'estava acabant,
ell em mirava a mi i jo u preguntava "que li semblava? i ell
em va dir "Es intrigant Sr. Maragall". Bé, dones aquesta plaga
�intrigant jo cree que ha aconseguit trencar una asimetria.
Dones el que esta fent en Peña Gauchegui al darrera, a l'Espanya Industrial, és una mica prosseguir aquesta forma de digni
ficació deis volums que per si mateixos eren irrecuperables.
L'urbanisme que hem tíngut, ha sigut tan absolutament miserable,
en ele darrers cínquanta anys que evidentment cal una certa potència per trencar aquella monotonía i aquella asimetria. I tota
potbncia urbanística és perillosa, això jo ho reconec, i es arris
cada, i la gent pot dir "al tanto que això que s'està fent és
molt arriscat, al tanto que és molt personal, porta molt el segell
d'aquells que ho fan". Bé, i qué. Es important que ens arrisquem,
és molt important que ene arrisquem a donar als artistes, jo cree,
als millors, la possibilitat de posar el seu segell a les obres
que s'estan fent, a la Barcelona d'avui. Si no,
que tindrem
será aquesta cosa que va ser la marca de fábrica del periode de
transició, que és molt important, que és el "Salvem" punts sus- .
pensius. Salvem-ho tot. 1 ja he dit fine a quin punt això en mereix respecte i ho estem practicant, i és el que hem fet: recupe
rar la memòria col.lectiva salvem-ho tot. Perb creen coses noves,
perque altrament el que estarem fent és una burda chía del passat.
Una mena prevenció o un nou ritual, una mena litúrgia de record.
I em penso que les ciutats no viuen d'aixb, no viuen purament
d'això.
Per tant en aquest eix hem donat també, com he dit abans,
possibilitats ale creadors de que crein per trencar allò que ha
sigut la medíocritat ambient dele darrers anys. Aquests són els
dos eixos centrals, els dos centres nous que compensen el que és
el centre tradicional. I apuntem cap a una cosa que jo en penco
que si no ho digués vostés no m'ho perdonarien perque quasi sempre
s'em pregunta sobre aquesta qüestió. Apuntan concÍetament cap a
la muntanya de Montjutc, es a dir, cap a la Platja delPoble Nou
en un cas i cap a la muntanya de Montjútc en un altre.
J.J.0.0.
I aquí és on apareixen ele J.J.0.0. con element de vertebració.
Els J.J.0.0. el que ens permeten és d'acabar una muntanya que el
�29 va deixar a mig acabar. Va construir magníficament fins a la
meitat 1 inclus es va aventurar una mica a dalt de tot amb l'es
tadi, perb que no va acabar perque la banda de Ponent i la banda
de Sud, si volen vostes, no está acabada. El que es diu el Parc
del Migdia no esta fet.
Montjutc
En aquest eix apuntem cap una muntanya de Montjutc sblida i
realment acabada que aprofita tota la seva capacitat de simbolis
me que és immensa, qué és infinita. La muntanya de Montjutc a mí
se m'ha dit per part d'observadors estrangers molt qualificats
que era el millor argument de Barcelona. I és veritat. Es el
millor argument, primer per les virtuts que té ella mateixa físi
cament. Segon per la concentració d'instal.lacions esportives
que allá Id ha, que ja té, artístiques per una banda i esportives
er una altra, adalt de tot. Paró tercer, parqué a l'explicació
de les instal.laciones que allá hi ha hi ha tamW l'explicació
de la histbria olímpica de Barcelona. Parqué Barcelona que ha
optat 4 vegades als Joca, aquesta és la 4§, cada vegada ha fet
una pega. I l'ha feta precisament a Montju5c.
La 1A que va fer, a l'any 24, que va ser la 1-4 vegada que van
optar als JJ00 va ser l'Estadi Català, que en dejan, l'estadi
de la Fuxarda, que ara es un camp de rugby i un lloc on la Guàrdia
Urbana hi evoluciona amb els seus cavalls. Però está allá, és un
namp important i molt bell. A l'any 36 es va fer l'Estadi Olímpic
de Montjutc, per l'any 36. Es va fer a l'any 29, amb la idea
d'organitzar els JJOO, i allá está. Está caient-se, destra, desmoronat, desfet. Per b esthallá i és el símbol del nostre desig
de fa molts anys. Per tant, ara, quan el reconstruim, i el refem
d'una forma una mica diferent perque sigui justament més capaç
des del punt de vista de páblic, el que estem fent també és reprendre la nostra histbria la histbria de la nostra ambició
olímpica. I aquest mateix any es va fer l'antiga piscina Olímpica
de 50 metres de Montjutc que avui pràcticament no es fa servir.
�¿ Perqué no es fa servir? No es fa servir perque a l'any 1972
que vam tornar a ser candidats, aquesta vegada d'una forma molt
desgraciada, juntament amb Madrid i amb poc énfasi i poca fe,
es va fer, tanmateix, les piscines Picornell, que estan allá,
al costat de l'Estadi. De manera que explicar Montjulc es explicar la història de l'ambició olímp ica de Barcelona.
Nosaltres amb aquest eix apuntem a un Montjuic realment acabat. L'altre dia sortint de l'homenatge a Rómulo Gallegos, que
va ser molt emotiu, amb els veneçolans que van venir, un d'ells,
l'ambaixador Manuel Rafael Rivero, de la Comisión Nacional Venezolana para el centenario Rómulo Gallegos, em deja "No me quiero
ir de Barcelona sin ver las fuentes de Montjuic". 1 el vaig dir.
Fira
Desgraciadament, com que hi havia la Fira de Mostres, el Saló
de l'automobil, estava tancat, cosa que em posa a mí, de vegades,
en dificultats amb el meu amic i col.laborador J.M1 Figueras.
¿ Per qué ? Perqué Montjutc no s'hauria de tancar. De moment ja
hem reduit molt les ocasions en les que es tanca, perqué són
grans salons, son salons que realment no hi queben en els pa yellons i per tant hem d'utilitzar la via per exposar. Avui en dia
hi ha cotxes a l'Avgda M g Cristina, cosa que si depengués de mí
no hi serien. Per?) hi són. Perqué també hem de mirar la competivitat. 1 és evident que Barcelona si perdés espai firal u passa
rien al davant unes altres ciutats d'exposició perdriem. Per
això hem d'anar al tanto. Però la nostra voluntat es que allá
en un plaç d'un any o de 2 anys no hi hagi més exposicions al
carrer, no s'hagi de tancar el recinte, i que precisament la
virtud de la Fira e Barcelona sigui el poder ensenyar un escenari com el que té.
Quan jo
deja a S.M.1a,Reina abans d'ahir que el Saló de
l'automóbil de Barcelona es el segon d'Europa, algú em va dir
¿ i el de Ginebra qué ? Bé, dones el de Ginebra sembla ser que
estadísticament es més petit. El que passa és que és enormement
més diáfan, que té la virtut de que es veu tot d'un cop. Molt bé.
Nosaltres tenim la virtud de que si respectem Montjuic tal com és
�i no el tapem amb "xiringuitos" per dir—ho d'una forma molt
vulgar, l'Avinguda M g Cristina, guanyem. Tenim més que diafani
tat, tenim una perspectiva, aquí sí, magnífica i a més una pers
pectiva en la qual hi hagut i hi ha un esforç d'inversió molt
important, perque tot el que va des de la Pça d'Espanya fins a
les fonts, tot això s'ha remodelat. I el que abans eren aquells
llapiços de llum que va fer en Butgas, i que avui no es veurien,
perque la llum ambient es menjaria allò, ara són unes fonts
il.luminades, que són una maravella, perb que estan tapades per
stands d'expositors.
Dones molt bé, nosaltres apuntem cap a un Montjutc també més
transparent en aquest sentit, més obert i potent fins a dalt del
tot.
Aixb
és una feina important que com de totes maneres està
poc inserta a la vida quotidiana no l'accelerarem més del que el
nostre projecte necessiti. Perb no molt més que aixà, perqué la
ciutat és la ciutat que es viu cada dia, també. I a nosaltres
ens interessa uns JJ00 com a motor, com a mòbil, com arrosegador
d'iniciatives. Perb el que no farem serà sacrificar a això la
prioritat de moltes coses que són de la vida quotidiana.
Per tant, això tindrà el ritme que necessitin els JJOO, que
és un tema de set anys. No més ritme que aquest. Lentament irem
pujant les escales de Montjuic. Ara hem arribat firmo a les fons.
Perb més amunt us asseguro que, i ara reprenc l'anecdota, com
que estava tencada la Fira, amb l'ambaixador veneçola.varem
haver d t atx
minat, era
firi$
una
_el Palau Nacional de Montjuïc, que estava il.lu
maravella, no tenia el feix de llums no sé exacta-
ment perqué, perb en tot cas molt maco, i mirant cap avall es
veia magnífica tota l'avinguda Má Cristina,tot iluminat, les fonts
trevallant i a més amb la música, que a mi, que no soc un melbman
molt coneixedor, m'agrada, i vam anar baixant. Vam anar baixant
cap a la plaça de les fonts.
Dones molt bé, alib està molt descuidat. Allb a mí se'm trencava l'ànima, perqué realment hi ha troços d'escales de Montjuïc
de l'any 29 que estaven per terra, estan destroçades.
(18)
�Referem el can/ des d'abaix. Anirem pujant, anirem reconstruint
Montjutc fins el cim, fins a dalt de tot. I a l'anella Olímpica,
al llarg de l'estadi, que té més de mig Km., és molt llarg, tindrà
tota la distáncia que hi ha avui entre el Palau Nacional de Mont
jule, el Museu d'Art de Catalunya, i la Pça. d'Espanya. Es a dir
el que anem a fer ara és una cosa tan'important com la que es va
fer al 29. Només allá.
Anella Olímpica
En aquesta anella olímpica hi haurà, perque ja hi estem treba
llant, obres d'arquitectes que son de primera fila mundial. Un
arquitecte de Milán, Gregotti, está fent, refent, l'estadi,junt
amb Correa i Milà. Un arquitecte japonés está fent el Palau
d'Esports, Isozaki, que estará adjacent a l'Estadi, i Ricardo
Bofill está fent la Universitat de l'Esport, l'INEF, que se'n
diu tbcnicament, que estará al final d'aquesta anella, ja mirant
cap al Prat, el que és el baleé cap al Prat i que té una forma
semicircular creant un conjunt, que evidentmentserà un conjunt
divers, no será d'una sola mà, però que hem cregut que, com deja
l'Oriol Bohigas un cop, respon una mica al que ha sigut la histb
ria de Barcelona que ha anat creant de diverses mans un espai
més o menys homogeni. També es veritat que el Puig i Cadafalch
no és el Domènech i Muntaner. I cada u va fer el seu, i el Jujol
és el Jujol i el Gaudí és el Gaudí. Tots ella van fer coses,
uns al costat de les altres, i van crear aquest espai que ara ens
estimem.
Dones a Montjute hem volgut donar una mica també aquesta
expressió, que existirá en la qual gent de molt relleu arquitec
tónicament a nivell mundialestará fent la seva contribució.
I evidentment, qui tanca el tot són els arquitectes de casa, els
barcelonins, Correa, Milá, Margarit i Buxadé. Ells són els que
són capaços d'explicar el conjunt i higa el conjunt amb l'entorn,
amb aquest pare del Migdia, perque saben el que volem, una mica.
Perque sabien, tenien aquest avantatge, els altres tenien un
handicap, i per tant van guanyar en el tot.
�Pavelló Mies van der Rohe
En aquesta muntanya volem fer també la reconstrucció, i aquí si
que és reconstrucci6 i respecte del passat, del Pavelló Alemany del
1929. Vostes saben que va haver-hi un arquitecte Alemany molt impor
tant, Mies van der Rohe, que després va ser el que va fer Chicago i
el que va fer Nova York, per dir.ho
arquitecte que els
explicar a
passar per Mies van der Rohe que va
fer les grans pautes del que va ser
pues
així. Avui en dia no hi ha cap
vostes Nova York i Chicago sense
fer el Seagram Building i que va
l'arquitectura de les ciutats
deis gratacels. Dones, molt bé, aquest senyor en el moment que estava
començant a fer tot aixó, va fer, per al Govern Alemany a Barcelona
el Pavelló Alemany de la Pira del 29. I aquell Pavelló que és molt
petit, ja el veuran, és una mostra, potser perqué és petit, tan con
centrada de la Bauhaus, d'aquesta arquitectura tan simétrica, tan
simple, tan transparent també, perque hi ha molt vidre, i tan maca
dels anys 20's i 30's que es va convertir en un model. I és un dibuix que està als manuals d'arquitectura dels nois que fan arquitectura avui dia a tot el món. I tanmateix no existeix, perque
l'unic que hi havia era els planos al MOMA de Nova York. Hem creat
un patronat, amb el MOMA de Nova York, amb l'Institut de Cultura de
Prusia, alemany, amb els successors del propi Mies van der Rohe, la
Fira i l'Ajuntament i tots plegats estem reconstruint el pavelló
alemany de 1929. I aixb estará visible al Març de l'any que bé.
Que és el centenari de Mies van der Rohe. Inclús podría estar abans.
El que passa és que en aixb soc partidari d'anar a poc a poc, perqub
el que no vull, i el hi die molt sincerament, es pagar-lo, aquest
Pavelló.
Penso que aquest Pavelló, posats ara que els Governs estan
amb problemes de déficits i no paguen, dones molt bé, que paguin
les fundacions, que paguin les empreses que puguin fer-ho, i en
aixb estem. Quan jo vaig amb la maleteta pel món, la gent diu
"¿Qué fa aquest senyor? " Dones jo vaig venent Barcelona per
tot arreu. 1 per tant vaig demanant ajuts perqué aixb sigui així.
Jo al mes de juny que haig d'anar a Berlín E. per explicar el
nostre projecte olímpic al COI, que es reuneix una vegada a l'any,
aquest any és allà, jo aprofitaré per anar a veure les grans
empreses alemanyes, i les fundacions alemanyes veure com ens
(20)
�•
poden ajudar a construir un pavelló que en part, que en gran
part era seu, és seu, és el Pavelló Alemany. I crec que ho acon
seguirem, que ens ajudin.
M'agradaria no haver de pagar molt perqué ademés penso que
realment és un luxe. Es a dir, és evidentment una reconstrucció,
és evidentment una peça de Museu, és un edifici que el visitaran
-- en aquest sentit no és un luxe-- el visitaran milers d'estudiants d'arquitectura cada any, això està garantit. Psrò d'alguna
forma és alguna cosa que no necessitem vitalment per viure. Per
això m'agradaria que fossim capaços de convencer a aquells que
poden contribuir perqué efectivament contribueixin.
Ja saven una mica quina és la filosofia de l'altre eix, de
l'eix de ponent, de l'eix sud, que apunta cap a un objectiu tan
vital com és els JJ00.
( S'acaba la cara 1 del cassette)
( Inici cara 2)
...les coses dignes que hi ha en el camí, que són moltes. Com
aquestes que els hi dit de les biblioteques.
El Raval
Aquest és un dels projectes que jo crec que trigaran més. Es
un projecte de cosidora, molt lent, que caldrà fer amb molt de
compte, que demanarà també un gran esforç, però que hi és, que
està dibuixat i que és possible de fer i es ferà. De manera que
El Raval que es ara un niu una mica de nostàlgies, si volen, i
de problemes, s'anirà convertint poc a poc en un centre de cultura i activitat cultural.
El que volem nosaltres amb el Pla de Museus és que aquesta
zona de les 5 que hem creat, així com els hi parlat de la Ciuta
della i no els he parlat de Montjutc, però és evidentment un
�centre molt potent artísticament, el que volem és que el Raval
sigui el centre més actiu, a nívell artístic. Es a dir, que els
museus de más activitat, de menys exposició i más acció. o més
pedagdgía, o més innovació, o més canvi d'exposicions estiguin
precisament allá. El museu del llibre, el museu d'art contempo
rani, aquest que provisionalment en Rigol vol posar a Sta. Mbnica.
Dones molt bé, aixb és provisional, perqué l'acord que tenim
dintre del Pla de Museus és que el museu vagi a la Casa de la
Caritat.
La Casa de la Caritat és un creuer magnífic, desfet, també,
perb que l'estem refent, que te, en part amb el Pati Manning, una
mica del poc Renaixement que hi ha a Barcelona, del poc Renacentisme que hi ha a Barcelona. I que es convertirá en el gran renaixement artístic, si això va bé, si aquesta ,9operaci6 va bé,
perque pot ser el nostre Pompidou, el nostre Beaubourg. En un
marc que no és sensiblement diferent d'aquell. Es a dir, que l'ope
ració és possible està demostrat, històricament, hi ha l'experihn
cia de Paris. La farem. ¿Amb quina lentitud, amb quina velocitat?
El Pla de Museus té 10 anys, si no m'equivoco,
sino la Regidora
que està aquí devant em corregirá. Dones en 10 anys.
En 10 anys es pot convertir el Raval en el centre deis museus
més actius, el del llibre, l'Escola Massana, d'Arts i oficis, el
museu d'art contemporani. Museu que a mí m'agradaria anomenar
Galeria, perque penso que Museu, un Museu d'Art Contamporani en
una ciutat que te el Museu Picasso, que té el Museu Dalí a la
cantonada, que té la Fundació Miró, i que en el seu dia l aquí
al costat tindrà segurament, esperem—ho, la Fundació Thies, és
una mica agosarat. Perb aquests fons edtaran al servei d'una sala
d'exhibicions, i aquesta sala d'exhibicions
d'experimentació
cultural serà el que diuen el Museu d'Art Contemporani de la Casa
de la Caritat.
Es a dir, que pels vells centres també hi ha coses que es
mouen, que es belluguen. Hl ha un tema que a mí em preocupa enor
mement perb que no te res a veure amb l'art i la cultura, que és
�•
1
el tràfic, en els vells centres. I ara no en parlaré. Sense resol
dra aquest tema, però no hi haurà una posibilitat de guanyar una
qualitat cultural i urbanística, en els vells centres. Ho anirem
fent.
Monumentalitzar la perifèria
Pensin, per altra banda que, a la perifèria, nosaltres hem po
usat énfasi en el sentit següent: algú va dir, en el centre de
Barcelona el que cal és atrevir—se, com ens hem atrevit a tornar
a crear ciutat, espais nous. No només respectar,sino crear. I en
la perifèria el que cal és monumentalitzar. I santament que va dir.
Es a dir, a la perifèria de Barcelona, monumentalitzar no vol dir
senzillament crear monuments. Vol dir dignificar. Es a dir, nosaltres ens neguem rotundament a admetre l'urbanisme destructiu
d'aquests últims cinquanta anys. I, ¿com hem d'arreclar—lo? Doncs
ha temes que demanen els hi dic molt sincerament no tenen un arrecio.
Aquests grans barris nous, a mi quan em diuen que s'ha de rehabilitar, és que s'ha de rehabilitar tan la Ciutat Satèlite de Cornellà
com el Raval pràcticament. Només que el Raval és de l'any 1700,
suposem, és del s.XVIII i Cornellá és de fa 30 anys, la S.Ildefons.
Però s'ha de rehabilitar igual. Això, ho confeso, no tenim la solu
ció, de moment no la tenim. Ara, el que sí que sabem és que l'única
solució, el millor camí de la solució és que hi hagi vitalitat democràtica en aquests centres. Que hi hagi l'acció permanent dels
ve gns que s'organitzin, o dels seus representants, a través dels
districtes, o dels municipis metropolitans, per refer aquest teixit.
Nosaltres hem volgut, al que és la Barcelona estricte, al municipi de Barcelona hem volgut monumentalitzar la perifèria en aquest
sentit. I els posaré un exemple perqué el vegin ben ciar. A la
Plaça de Llucmajor hi haurà, en el futur pròxim l'estatua de Vila—
domat que estava al cim del cinc d'oros, del "llapis" que en diuen.
Aquesta estatua, que vostes saben que va ser un gran debat a Barce
lona. Perque, diguem—ho clar, la burguesia del Passeig de Gràcia
no volia un monument al Pi i Margall ï a la 1á República en el cor
de l'Eixample. Es així. I en canvi l'Ajuntament el volia. I aquí
va haver-hi un gran estira i arronsa que es va saldar amb aquesta
(2A)
�X
•
s,
'
ro
$
mena de compromís de que entre el Passeig de Gràcia i els jardinets
hi anès el monument al Pi i Margall. I es va quedar allá sobre,
al damunt del llápis del cinc d'oros. Quan va venir l'acabament
de la guerra, evidentment allb es va treure i es va substituir
per una altre estatua que a mAs no estava al cim sino al peu.
I que va ser durant molts anys, si vostes recordan, i inclus jo
recordo que quan vam entrar a l'Ajuntament al principi encara era
un lloc de problemes, de pintades diverses,etc.
Dones aquesta estatua, que va reapareixer en un magatzem municipal i és magnifica, és enormement digna i és gran, es d'un tamany
molt més que natural, jo la vaig descubrir precisàment a l'exposici6
Catalunya dins de l'Espanya moderna, que es va presentar a Madrid,
l'havien tret l'Huguet i en Martorell i en Mo_Kay, que són els que
van montar l'exposici6, l'havien tret dels magatzems municipals,
estava allá vaig dir, "Escolteu, aquesta estatua ha d'anar al
carrer altre vegada".
I anirà, no una altra vegada, perque nosaltres no volem tampoc
permanentment continuar o refer els debats antics, no es tracta
d'aixb. Es tracta en aquest moment de la Pça. de Llucmajor, allá
on passa el Passeig de Valldaura i es creua amb el Passeig de
Verdun,
on comença la Via Júlia, el que podria ser el cor deis
Nou Barris, en allá, precisament en allá seria el gran monument,
aquell monumnnt, precisament. I allá el posarem.
A la Plaga de la Palmera del Poble Nou Besos, que els recomena
ria que veiessin, segurament si hi haguessin entesos qué a nivell
de escultura i urbanisme ens diria que és el més interessant, com
diuen ells, que té Barcelona, la Plaga de la Palmera. L'escultura
que va fer hi un escultor nordamericà molt famos, que és Richard
Serra, és senzillament com una fábrica semicircular, tallada pel
mig, amb la Palmera que hi és, evidentment, amb un espai que
está tractat d'una forma diferent davant darrera. L'haurien de
veure. Aquesta Plaga correspon al que havia sigut una mangana
edificable. I que es va recuperar gràcies a les indemnitzacions
que van pagar els propietaris dels hotels de la Diagonal que tenen
més edificaci6 del que la llei els permet. De manera que tot un
simbolisme inmens: treure edificabilitat de la perifIria i compen
�sar una mica el desgaTell urbanístic histbric amb mes coses d'una
gran dignitat. La Pça. de la Palmera, si vostés la veuen, té una
enorme dignitat.
Escultors americans
I així seguirem. Nosaltres tenim un plan d'anar colocant en
places importants de la perifbria obres eseultbriques també impor
tants. També modernes, que responguin a la idea de que cal no només
conservar, com aquesta de Viladomat, sino també tenir a l'avanguàrdia artistica del món aquí, ara. Brian Hunt, escultor americà, farà
al mes de maig una exposició, a la Galeria Hellman de Nova York
que es diu "Escultures per a Barcelona", no perqué si, sino perque
aquest senyor ha vingut 8 i 10 i 12 vegades aqui, perqué adora
ijarcelona, perque és una persona que sap que les seves obres aquí
tenen un context magnífic.
Quan Richard Meier, que és el millor arquitecte del món, es
podria dir, l'arquitecte que ha tingut el premi que es podría
equiparar al premi Nobel de l'arquitectura, que és el premi . . .
em va dir a Nova York que ell estaria disposat a fer una cosa
aqui, a Barcelona, es dir tot aix6 s'hauria de concretar. I el meu
argument definitiu per fer-lo venir, que va venir, va ser dir-li
"T'ensenyaré un lloc al costat d'una cosa d'en Gaudí". Aquest
senyor que havia d'anar a Frankfort a fer el seu museu, no s'ho
va pensar dos vegades i al dia segtlent era aqui. ¿ Per qué ?
Perqué per un gran arquitecte com Richard Meier tenir una cosa
feta al costat d'una pega de Gaudí és molt important.
Y
Es a dir, nosaltres tenim moltes ventatges, en aquest sentit.
I quan aquests senyors venen i ens diuen " es que venen els escultors americans, els arquitectes americans", no és perque si.
Es perque l'entorn,s'ho val. I és perque Barcelona te molt més
del que Barcelona sap, com he dit al munieipi, i la gent del món
ho sap molt més que nosaltres. O molt més del que ens pensem.
Molta gent del món,no -bota. Per aixb hem de viatjar de vegades
també, per explicar-ho. Per b ho saben, aquells que en saben ho
saben.
Ellsworth Kelly, un altre escultor americà, te molt avançada
�ja la peça escultòrica que anirà al Parc de la Pegaso, el que
va ser la fàbrica Pegaso i que serà un magnífic espai públic.
Beverly Peppers, que és una escultora americ ana que viu a
Itàlia,fa un conjunt escultòric per la gespa de l'Estació del
Nord, que està en aquest eix de Nord-Llevant que els he dit abans.
Hi ha el cas de Richard Serra que ja els he dit. Hi la possibilitat de que Anthony Caro, aquest escultor que ara està exposant a la Fundació Miró, tingui una peça per nosaltres, per al
Parc de la Creueta del Coll que és un altre parc, és un dels 50
parcs o places que estem fent i que vostes algun dia veuran.
Vegin dones que nosaltres no volem només crear uns altres
centres, ï no només volem crear en els cascos antics que hi hagi
una nova vida, sino que el que voldríem i el que conseguirem amb
tota seguretat és que la perifèria vagi recobrant una dignitat
i un orgull.
Projecció internacional
Per últim em voldria referir, molt breument, perqué és tard,
a la projecció internacional de Barcelona. Jo penso que és bó
que vostes sapiguen que hi haurà grans exposicions de Barcelona,
molta presència de Barcelona fora de Barcelona, i fora d'Espanya.
Concretament, al més de Novembre d'aquest any hi ha una gran exposició de Barcelona a un lloc on nosaltres no hem estat tradicio
nalment, perque nosaltres hem pogut estar a Paris, o hem pogut
ser més o menys coneguts a Italia i inclus a Nord-Amèrica, però
no hem entrat a Anglaterra. A Anglaterra no hem estat mai massa,
no hem explicat mai massa quin és el nostre missatge, la nostra
presència, la nostra existència.
I al mes de Novembre es fa una exposició a Londres organitza
da pel British Arts Council, amb la col.laboració nostra, evidentment, que es titula "Hommage to Barcelona", homenatge a
Barcelona, una mica parafrasejant la frase de "Hommage to Cata
lonia" d'Orwell, que com vostes saben va viure aqui durant la
guerra. Doncs hi ha un homenatge a Barcelona a Londres que
agafa des de 1888 fins ...
�1936, es a dir, que agafa tot el modernisme i tot Gaudí fins el
GATPAC, per entendren's. I aquesta exposició estará a la Hayworth
Gallery davant del Parlament, a l'altre banda del Támesis compartint galería amb una exposició que a mi em fa una il.lusió absolu
ta que és l'exposició antológica de Torres García.
I am fa il.lusió perque vine de l'Uruguay de coneixer la vidua
de Torres García, aquest uruguaià-català o català-uruguaià, que
va fer la paret de la sala Torres García de la Generalitat de
Catalunya, aquesta cosa neoclàssica, orejana, magnífica, discuti
ble, segur, i que uns diran que es maco, i uns altres que no,
perb és molt important, i que després va anar evolucionant cap a
una mena de cosa molt més simbblica o molt més atrevida. Perb hi
haurá una antolbgica de Torres García en allá que jo cree que és
el millar complement que podem esperar per una exposició nostra
a fora.
I nosaltres estarem també a Europalia, que és la gran exposi
ció que les nacions europees fan pele pasos membres del Consell
d'airopa a Brussel.les aquesta vegada és Espanya que hi será
i allá hi haurà un espai important de peces que possiblement vin
dran de l'exposició de Londres.
I nosaltres estarem a Leningrad. Perqué Leningrad és una ciutat
que té un tresor amagat per nosaltres que és l'Hermitage, i dintre
de l'Hermitage, molt particularment el Matisse. Ha sigut un intent
nostre de fa molts mesos de portar peces del Matisse aqui. Molt
dificil. Ademés, per raons molt comprensibles és molt difícil.
Perb que, una mica amb la palanca de l'agermanament entre Barcelo
na I Leningrad, aconseguirem que vinguin. I mirarem de que vingui
no qualsevol Matisse, sino Matisses importants, si pot ser aquella
mena de sardana fantástica, "La danse", aquella dansa magnífica
del Matisse, de color verd i blau . Es a dir que Barcelona estará
present afora i además fara sentir les seves demandese;fora.
(2 7)
�Nord del Sud
I els vull dir que apart d'aquestes presències llunyanes com
aquesta de Llatinoamérica, que hem passaria hores explicant a
vostés la riquesa que ha tingut, hi ha una presència més propera
i que jo m'estimo molt i que penso que artísticament i culturalment caldria valorar. Que es el següent: Més enllà del que se'n
diu tradicionalemnt Els Falsos Catalana o la Catalunya Nord hi
ha un àmbit que de vegades ha estat explicats per els geògrafs
o pels economistes territorials o pels economistes literaris,
com ara el Racionero, que ha fet aquest llibre recentment sobre
la mediterrània i els barbars del Nord, que és l'Occitania, en
definitiva, i la regió Nord Oest del Mediterrani. En aquesta
regió hi ha una patent atenció a tot el que es fa en aqui. Es
clar, Barcelona és clarament per ells l'alternativa de una capi
talitat que Paris històricament ha tingut per raons polítiques.
Però per raons de sensibilitat, culturals, quasi diria sensuals,
cap a on miren és cap aquí. Montpellier pot estar més lluny de
Salses, pot estrmés enllà de la Catalunya Nord estricte. Però
Montpellier mira cap a Barcelona com alternativa de Paris. Ola
rament, Clarísimament. I sobre tot en el terreny cultural. Les
"intelligentsies" q ue hi ha en tot aquest mon -- i quan dic
Montpellier podria dir Albi, amb el seu museu Toulouse—Lautrec
i la seva antiga ascendència occitana, que va ser històricament,
com vostes saben, assimilada pel poder francas. Però jo no estic
parlant en aquí de política jo estic parlant de cultura, jo els
dic que tenim un mercat, si volen, en el sentit mLs vulgar, que
tenim una regid d'influència que s'exten bastant enllà i que
amés;
tenim una regid de concomitància que va també més enllà
cap el Nord d'Itàlia,.•.
Es a dir, que hi ha a tota aquesta zona una sensibilitat co
muna, una capacitat artística comuna, una capacitat de viure si
milar o emparentada que fa que hi hagi una mutua atenció en la
qual Barcelona pot jugar —hi un paper important. Per tant, projecció
internacional llunyana, si. Però també afermaci6 d'una certa capitalitat, i és una paraula que potser no està de moda, però jo la
�vull dir, d'una certa capitalitat cultural de Barcelona en aquesta
regió que és la que li dona el punt de partida o la plataforma per
fer a nivel internacional. I quan dic Barcelona vull dir Catalunya.
Barcelona és poc més artísticament, culturalment, inclús diría poli
ticament, que la plataforma d'expresió de Catalunya. Es l'instrument
del qual s'ha dotat un pais històricament per expresar-se i relacio
nar-se. La gent s'ajunta precisament per això, majorment per això.
Per poder parlar ami els de fora, per poder fer front al repte dels
de fora, per poder competir. De manera que no hi ha complementarse
tat més gran que la que hi ha entre aquests dos conceptes.
I aquesta àrea d'influència, de la q ual nosaltres sense cap mena
de vergonya hem de reclamar la capitalitat cultural, existeix.
Cap ital, producció de símbols
No em vull extendre més. No més voldria acabar dient que si
aquesta capitalitat ha d'existir, si els nostres somnis han de
ser possibles, segurament serà b6 que no ens perdem. Tanmateix
hem fet de la capital que som, una simple plataforma de producció
de símbols culturals, per consum interior. Això seria un gr an
error. Tota capital te sempre; dos funciona. Una, relacionar-se,
que és la que he dit. I una altra, donar consciència de pais al
pais. I donar consciència de pais al pais molt sovint vol dir fer
énfasi en allò que és segurament menys creatiu, manys divers,
menys intercanviable i més propi, més d'afirmació í això tampoc
és contradictori.
Hi ha molta gent que diu "no hem de ser cosmopolites, hem de
ser internacionals però afirmant-nos en nosaltres mateixos".
Si senyor. Evidentment. S'ha de ser radicalment un mateix per
poder expressar alguna cosa que valgui en el mercat mundial, per
dir.ho així, per ser internacional. Si no ni s'és tan sols. Ara
bé, no ens enganyem. Des del punt de vista de la Cultura, i de
l'ajuda de les institucions a la cultura, que és un punt que abans
he anunciat que parlaria, però que he passat una mica aixi de
trascantó, porqué es molt contradictori, perque sen's diu per una
banda que la societat civil ha de viure per ella mateixa, ha de
crear cultura, se l'ha de deixar que visqui, i jo estic absoluta
�ment amb aquesta línia, i per altra banda sen's diu que cal fer
un teatre oficial, català o de Barcelona, soposem. O cal subven
cionar les iniciatives particulars. Bé, aquí hí ha tota una con
tradicció que avui només he tocal d'esquitllentes i que algun
dia segurament algu o altre del nostre equip explicará amb més
detall. Nosaltres tenim posicions preses, en aquesta línia.
Perb bé, jo cree que la ca p ital d'un pais, com és Barcelona,
una ciutat gran, m'és igual que sigui capital o no, en tot cas
no s'ha d'abocar exclusivament simbols de consum massiu per al
conjunt del pais. Perqué normalment aquests símbols, que calen,
que són necessaris, perque creen identitat i si no tampoc seriem,
aquests símbols són normalment, per ser de consum massiu, precisa
ment, d'una certa qualitat mitja. Qué no és la de punta, que no
és la que es pugui comparar amb d'altres a nivell internacional.
Tots els palsos tenen la doble vertient: una creació de codis,
de símbols, de banderes, de cançons, de poesies relativament sen
zilles, que neixen i que donen als ciutadans la conscilncia de
ser—ho, d'aquell país, de ser diferents dels demés, per una banda,
i d'una altra les puntes, diguessim, d'una art molt més divers.
Puntes que sén tant en la creació individual com en la col.lectiva
i popular. Es poden donar, i es donen, cree jo, puntes de creació
cultural popular també importants, perb no oficial en qualsevol
cas, no elements de simbolització de un poder polític, sinó pre
cisament elements d'expressió d'una espontaneitat ciutadana.
Jo cree que aquí no hem fallat, perb si, el que hem fet, com
un pais ben entenimentat que son hem posat primer les coses que
han d'anar primer, primer els bous i despres el carro. 1 primer
era la creació d'uns codis, d'uns llenguatges, d'uns símbols que
calia reafirmar, aixb és cert, i és el que hem fet. Ara bé, aixb
no ens ha de fer oblidar que hem de ser capaços de creativitat,
i de competitivitat i d'universalitat.
Crear ambient per la creació
I aquesta s'aconsegueix, tant amb la creació individual, del
taller d'aquell individu al qual s'ha de deixar crear, se l'ha
de donar l'entorn o la confiança en ell mateix que dona una
�ciutat pròspera i lliure per que pugui crear, com en els barris
aquells extrems en el que es crea en definitiva l'art popular,
a nivell musical, suposem, amb la música de Rock, o amb el teatre
popular. Perqué és en aqui on hi ha la font inesgotable de crativitat que desprès dona un Leonardo, o que desprhs dona un Mozart
o un Elvis Presley, m'és igual, en aquest cas.
Hem de poder crear aquesta confiança de la ciutadania en ella
mateixa no només a través de símbols sino a través d'una qualitat
de vida i d'una confiança en la seva societat i en el seu pais
que permet, que realment es doni una creació individual, diversa,
competitiva, difícil. Aquesta és la que li donará la qualitat.
Es a dir, arrels si, universalisme també, i tot això sobre la
base de la ereaci6 de lo que jo en diría la creació, del que jo
en diria una cultura, no oficial, sino urbana.
Moltes gràcies.
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Art i cultura a la Barcelona del futur
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Type
The nature or genre of the resource
Conferència
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Description
An account of the resource
32 p. Transcripció de la conferència de l'aclade Pasqual Maragall i Mira.
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Sala Brok
Subject
The topic of the resource
Cultura
Art
Barcelona
Model social
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1985-05-06
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/2698/PARAULES_FPM_19_juny.pdf
4aaa655f4b8b5bfdc664009cad8b0ebb
PDF Text
Text
Presentació de la Fundació Pasqual Maragall
19 de juny de 2008 – TNC
[Salutacions]
Vicepresident, consellers, rectors, resta d’autoritats…
Benvolguts amics.
Us agraeixo molt sincerament que avui estigueu aquí amb
nosaltres acompanyant-nos en aquesta “presentació en
societat” de la Fundació Pasqual Maragall per a la Recerca
sobre l’Alzheimer.
Vull fer també especial esment a tots aquells que avui no
podien assistir i que ens han fet arribar el seu afecte i el
seu recolzament i ens han ofert la seva col·laboració.
Quan fa uns mesos vaig donar a conèixer públicament que
m’havien diagnosticat un principi d’Alzheimer, vaig anunciar
també que volia dedicar part dels meus esforços a fer
avançar la recerca científica d’excel·lència sobre aquesta
malaltia i a ajudar a vèncer la desconsideració social que
l’envolta, fent que se’n parlés d’ella de forma oberta.
La Diana i els meus fills van decidir acompanyar-me en
aquesta nova aventura. També el meu germà Ernest i bons
amics com Narcís Serra, Santiago de Torres, Xavier Roig,
Guerau Ruiz Pena i Marta Grabulosa que s’han implicat
activament com a membres del Patronat.
�Hem rebut, i seguim rebent, moltes mostres de suport i
d’adhesió encoratjant-nos a tirar endavant la iniciativa.
Si aquell compromís personal s’ha concretat en la Fundació
que avui presentem, és sens dubte gràcies a tots aquests
suports. Aquest projecte és també vostre.
El Dr. Camí us ha presentat els seus objectius. No només
és un projecte ambiciós, arriscat i innovador, sinó que
malauradament resulta absolutament necessari.
Però només serà una realitat si aconseguim que sigui un
projecte col·lectiu, si l’impulsem conjuntament. Si fem d’ell,
en definitiva, un projecte de tots.
Vaig dir en el seu moment que enlloc estava escrit que
aquesta malaltia hagués de ser invencible.
Estic segur que ho aconseguirem.
Gràcies a tots de nou per la vostra assistència.
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
13. Expresident de la Generalitat de Catalunya
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2006 --
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Description
An account of the resource
Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Presentació de la Fundació Pasqual Maragall
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2008-06-19
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Alzheimer
Fundació Pasqual Maragall
Recerca i Desenvolupament
Salut
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Teatre Nacional de Catalunya
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2700/19900817_ciudades_desarrollo.pdf
7d3c5526d0314a48175fe36390089069
PDF Text
Text
LAS CIUDADES EN EL DESARROLLO ECONOMICO
Quiero agradecer en primer lugar a los responsables
de
-~
d~ verano de la Univer~idad Menéndez y Pelayo,
los cursos
en
profesor Manuel Castells y a don Julio
!
directores de este seminario, la oportunidad que
particular
Rodríguez,
me
y
brindan
al
~eminario
de intervenir en un
.
dedicado
a
los
i
problemas de las grandes c1udades 1
Sin
embargo,
confesar
-
prevención
de
entrada
una
!
ante la asociación que se establece,
pretenderlo,
cierta
quizás sin
entr_:~-~n__~3:-µdad 4 omo sinónimo de fuente
Las
problema,
debo
sino
grandes
su
ciudades
no
son
la
único contenedor posible.
causa
En
la
de
del
gran
ciudad se plantean, a veces de forma dramática, problemas de
pobreza,
de soledad,
de minusva ía,
de marginalidad. Pero
son problemas de la sociedad.
La
gran
ciudad
tiene
en qambio
un
gran
poder
de
negociación, en ella viven también, además de los problemas,
las soluciones.
1
-Lvctf
�¡
Tomemos
apostamos,
el
caso
de
Barcei ona.
ciudad,
municipal
Ayuntamiento
,~
paralelameljlte,
y,
en ese proceso de
la
Pºf \la _!C_c:'~~nciació~- económica
1
la
el
desde el primer momen o de la restitución de
democracia municipal en 1979,
de
En
./ ()/! c / C
crea ~ ión
por
la
inte
:"·c ión
y de redistribución de
riqueza.
No hace falta,
les
recuerde
españolas
el
en
porque está en la mente de
estado
de la !ciudad
¡
general- en
1979 ~
-de
sumida
todos,
las
en
que
ciudades
una
crisis
1
económica
con importantes nivele~ de paro,
con
escasas perspectivas económiqas.
que
actuar,
mobilizar
y encontrar un
energías
las
Frente a ello,
1
•
.
~fectivamente
de que
ot ~as
y
había
capaz
de
disponía
la
ambicioso,
proy~cto
ciudad. E implicar tanto a las
de inflación
administraciones como a
1
la sociedad civil en esa voluntad 1de ganar el futuro.
A esa ambición hubo que pone1le un nombre. Y el "nombre
de
la
cosa"
aspiración
realidad
fueron
la
de
en
los
cludad;-
Juego~
~~do
que
octubre de 1986.
una
Olímpicos,
ver
hecha
Pero Barcelona ya
vieja
finalmente
empezó
a
1
trabajar
obtenido,
antes
de
la
nominaci dn.
Si
no
la
hubiéramos
deberíamos y estoy seg lro de que habríamos sabido
encontrar otro nombre a esa aspiración.
2
•
f..elp.uu . . ~
�Como sea que ya me han precedido otros participantes en
1
el seminario que les habrán
((
---------·-·-------·----···- -·-
···---·-· -- ~-----------·
_____
______,
.
habla~o
- ···-··-·------ --- -·- ·---- - -----·- - - -
de la realidad y de
de
papel
las ciudades en el desarrollo
necesariamente
voy
los
--- - ------ ·-··--··~·-·-·-·--------,.----·---~--·----·-"- "" · -- ------- -·----~~----···--·--
proyectos
de
Barcelona,
-
voy a analizar
genéricamente
económico,
a refererirrn' en más de una
el
aunque
ocasión
a
Barcelona y al contexto español.
Voy a dividir mi
intervenció~
en tres aspectos básicos.
1
En primer lugar,
el
desarrollo
voy a examinar J1 papel de las ciudades en
económico,
y
economía de la innovación. En
necesidad
de
t ás
seg~ndo
de una estrategia de
reequilibrio
social,
concretamente,
en
la
lugar, reivindicaré la
e~pecialización
económica
así como el papel de los
y
poderes
¡
locales
1
dentro
público/privado.
de
un
contexto
de
complernentariedad
¡
Y finalmente, v qy a hacer una referencia a
¡
lo que creo debe constituir una política del Estado
español
hacia las grandes ciudades.
Las ciudade-ª1_ escenario del cambio
1
En
más de una ocasión se ha ldefinido ~_ Europa corno
sistema de ciudades. Europa es,
-===- ~==-----
e~ectivarnente,
un
el continente
urb;nc>Por excelencia. La mayoría de las grandes ciudades de
primer
orden
están situadas en Europa.
1
3
Dejo a un lado
el
�fenómeno de las macrociudades del Tercer Mundo,
cosa
muy
distinta.
caracteriza
por
El
su
sistema
europeo
cohesión global y
que es otra
de
por
ciudades
su
se
diversidad
interna, lo que le da una gran potencialidad.
La
Este
economía
cambio
se
cambio.
vez
estrecha
caracteriza
imbricación
entre
servicios,
en
secto. ·
el
/
base
de
inc~u~trial
1 \
fu~damentalmente
más
y
a
el
sector
la
los /
de
innovación
'
procesos ¡ de ~formación
/
tecnológica
, un proceso de
.
y
de
1
1
comunicación.
\
características más\ re11vantes de este proc(eso son
Las
.
la
articulación
mundial
de
tecnológica
regiones
/ /
!
a4
el
desarrollo
particular
del
terciario
del
en / un
gestión
económicas ! y
mundiales;
/
ciudades
sector
í
avanáado
o
sistema
europeas
terciario
y
y
en
cualificado;
la
1
reorganización
innovación
de
los
'\
proce~o~ , l?~oductivos en base
y / la íeXternalización
tecnológica
/
actividades
empresas,
"no
propias'~ ·· de
/
en
de
particular
de
los
la
las
\
lci
T
~'$pecialización
.
de
y el consiguiente crecimient9 de los servicios
las empresas en las fiudades;
y
\
/
a
el j impac~de
sistemas
!
adaptabilidad de la fuerza de trabajo.
4
las
a
las tecnologías
de \,Cs:.µalificación
y
�Simultáneamente a estos cambios económicos aparecen los
1
cambios
sociales,
que
se
tra~ucen
en
una
preocupante
aparición de ri:t.1gyª§ ----formas
desigualdad
social. Cambios en
--- ---- de ___,,,
_ ,,_____ ---la estructura ocupacional, en beneficio del sector servicios
y
en
detrimento del sector indu$trial.
1
nueva
paro
pobreza,
y
formada
Incremento
de
ancianos
e
la desigualdad entre sexos,
aumento del empleo.
de
esencialmente por trabajadores
cualificac~ón,
con poca
Aparición
una
en
inmigrantes.
correlativo
al
Nueva~elación entre centro y periferia
1
caracterizada
innovación.
por
la
accesibil~dad
a
los
procesos
de
Extensión de los sistemas de protección social.
En conclusión, se produce un
dualización social,
crec~miento
de la desigualdad y
1
aunque no de ¡1a polarización social, en
las ciudades.
Este
proceso
demográficos,
que
también se ve afectado por
en las ciudad -
una disminución de la población,
los
cambios
europeas se traducen
en
¡en su envejecimiento y
en
i
la
disminución
tiene su lado
del número de petsonas
positivo,
indudablemente:
por
vivienda.
Eso
desdensif icación,
independencia personal; pero crea ltambién problemas sociales
de
margin~ción
y de soledad.
5
�El papel de las ciudades en el cambio económico
en
La mutación económica y soci ~ll que se está "/produciendo
'
/
Europa,
como
consecuencia de la pueva fase
de
/
crecimiento,
transformación
e i~ternaciorializac ión de
:
procesos
económ1cos plantea a lo'
.t /"
gob~érnos
i
al
conjunto
de
la
de los
estados
/
la exigencia de fomentar el papel de
adaptar
los
~as
! ' '
eco,~mia
ciudades para poder
del
al
país
nuevo
f
entorno.
Efectivamente,
del
buen
ciudad
funcionamiento de la
¡
como sistema de producción y de gestión depende el dinamismo
económico
y el bienest'ár materia
d.e los
países.
Ello
se
debe fundamentalmente a las razones siguientes:
- Las
ciudades
constituye~
los
nudos
de
infraes-
!
tructuras
1 .
necesarias para la creq1 ente interacción
de
las
economías nacionales.
- El
procesos
cualificado
uso
intensivo
productivos
y
de
nu vas
exige,
capacidad
!por
tecnologías
un
emp~esarial,
los
personal
lado,
y
en
por
otro,
i
i
accesibilidad de las empresas a
le~
y de formación.
6
centros de investigación
�/
- La especialización productiva, que hafte surgir en las
ciudades
empresas
de
servicios 1 comunes . ~
/
cualificados
a
otras empresas.
- Las
estrategias
espaciale~
¡
urbanas son hoy en día un
1'
clave en la política de 1 os agentes
elemento
económicos
y
/
sociales.
- La
entrada
comportará
/
en vigor / del Acta Unica Europea en
inevitable/~entrÁlización
una
política
1993
que
se
verá compensada por la po7enciación de las ciudades y de los
poderes locales.
- La revalorización cultural ide la ciudad corno valor de
uso. La importancia de los
elernen~os
educativos, culturales,
i
informativos
y comunicacionales incrementan el papel de
¡
ciudad y de su entorno,
por cuanto garantizan el acceso
la
de
la población a la calidad de vida jy a la cultura.
1
Los factores del nuevo modelo
Jed~ento
europeo
/ ¡//
Hay
tanto
una
en
el
serie de
I
!
'
fac~ores
que
inciden
crecimiento
fomento
decisivamente
económico
y
la
1
as~ura~do al mismo tiempo,
innovación
I
/
I
1
desde
¿/'
�~ quilibrios
una perspectiva progresista, los
social
básicos
territorial que deben haber frente a las
1
dades que pueden generar ese
mism~
crecimiento.
económico
aseguran
sostenido
1
son
los
/
dotación y calidad de las infraestructuras,
- La
1
especial
¡'
/
más o : menos
siguientes :
/esigual-
actuatÍ~ad
Los principales factores que ¡ en la
crecimiento
tipo
'
1
un
pe
de
autopistas ,
red
las telecomunicacio, es, ¡ a s i como una
trenes
y
y en
/
aeropuert$ que aseguren
una
de
acceso
fácil y rápido.
. .
l
- La opción por las actividades l
los
±
.
Q, que
avances cientif icos a la pro4ucción,
incorporan
y posibi l itan
el
desarrollo de nuevas tecnologias.
- La cualificaciónde los recursos humanos.
una
fuerza
adaptarse
de
a
trabajo
altament~
cualificada
la constante variac +ón de las
Se requiere
capaz
de
condiciones
de
y
producción .
- La politica de promoción e 1 onómica de la ciudad,
pasa
entre otras cosas por la créación de zonas de
que
calidad
1
ambiental,
bien
dotadas infraes~ructuralmente y con
¡
8
valor
�,
simbólico;
/
o bien el desarrollo de las políti98s de parques
tecnológicos.
/
- Y finalmente,
costes económicos competitivos, aunque
.fJ5·/ ya
su importancia es menor frente a
accesibilidad
aludidos fatores
y comunicación c9n ¡ 1os centros de
tecnológico.
de
desarrollo
,;"'
/'
A estos factores ec~nómicos cabría sumarles otros, nada
¡'
desdeñables,
~
como
accesibilidad
a
.
la calidad del medio
1á vivienda,
ciudad ,
la constitución de
o l la proyección cultural
,¿'orno determinantes de una calidad de v i da
ji
vez más
una
red
de
cada
1
es ~rechamente
!
ligada al crecimiento económico.
1
------- - - - - _____¡__-----
En --una- -pa-labra;- podríamos decir que las ciudades
empresas
la
. //
local d e serv1c¡cs personales,
la
ambiente,
que compiten para atraet
son
inversiones y residentes,
vendiendo a cambio localizaciones. Y ello implica también un
\
~ambio
en
la
~dministración
!
consideración tradicional del
pape l
de
la
\
\
local.
-~
El Ayuntam i entQ como agente econó,ico
1
La concepción del Ayuntamienl o como promotor activo
9
de
�actividades
exigencia
económicas
cada
económica
y
que
estamos
papel
en la
1
~roceso
vez mayor en el
viviendo
municipal de Barcelona,
ese
sociales
1
1
ciudad
de
El
una
transformación
proyecto
en consonancia con ello,
de agente económico,
es
al lado de
las
de
Carta
recoge ya
funciones
tradicionales de la Administración local.
'
Procesos como el incremento de la cooperación público!
privada en la consecución de objetivos ciudadanos, o la
1
propia
desregularización
tradicionalmente
intervención
del
como
de las i actividades
consideradas
!
públicas, ¡
conllevan
la
sector privado ¡ en el terreno
1
intervenci~n
1
público, y la paralela
creciente
considerado
del sector público en el
terreno considerado propio del privado.
La compe5j.j:ividad entre ciudades
Las
características del cambio económico y
social
en
1
los
países
desarrollados
..........
entre
ciudades.
Esta~
-~-- ...· -
las -
.... ,..
1
relabiones son de
Í
también
de
co plementar~d
\"
tecnología,
l
para
--------
ciones
1
competencia ) pero
atraer
/
ersiones
y
nacionales
e
..,,,...,,,.·--"
para----s-er· sedes
organismos
de
internacionales y de grandes empresas,
l
centros de comunicaciones (TAV,
para constituirse en
1 tc.), y para recibir apoyo
¡
10
�y financiación internacional.
cambio~
En la etapa actual de
rápidos e importantes
... t------ -
el campo de la economía y de la tecnología,
enfrentan
refuerzo
cultura y
a
como
desafíos,
las ciudades se
f uya solución pasa
centros de creati+ idad,
por
su
de
la
de difusión
de concentración de ca~itales.
Junto
ciudades
nuevos
en
a la competitividad,
es
l
¡
¡ la otra gran baza
de
las
la, ~
que pasa por
entari. dad,
¡
funcional y prod$ctiva, centrada en algún
la
especialización
compl
sector o sectores económicos y de l servicios.
Por
esta
razón se ha puesto de moda en la
especializada
cuyos
la
aparición de lQs
criterios de
jerarquizació~
ránkings
de
l i teratura
ciudades,
están correlacionados con
los factores que he señalado como claves,
pero cuya validez
debe ser examinada a veces con pr$caución.
En concreto , un estudio
elab~rado por l~r /en
\
ponderando las ciudades europeas en
función
1
entre
los
ingenieros
aeropuertos,
plaza
d.e--r f
c riterios
r _ _
--------- _
sobresalen
el
~úmero
de
investigadores,
estudiantes,
el
~ ráfico
de
los
que
y
1989,
' / ------·
la
financiera,
posición
daba
!
cultu~al
y la
importancia
el primi r e indiscutible
11
puertos
y
como
lugar
a
�Londres
París.
y
Luego les seg'1ía,
a
cierta
distancia,
i
1
tras de la cual se situab~ un tercer grupo de
Milán,
ciudades
integrado por
Madrid,
1
¡Munich,
siete
Francfort,
Roma,
Bruselas, Barcelona y Amsterdam.
La competitividad entre ciudades es tan necesaria,
que parezca en aparie~cia,
paradójico
entre
ellas.
Barcelona
por
como la colaboración
ha entendido esa necesidad,
ha
y
.
impulsado l a creación del lobby di las Eurociudades .
i
)
Eurociudades
La
integración
europea
ha l propiciado
la
toma
de
conciencia por parte de las ciudades europeas de su rol como
motores
del
constituirse
europea.
desarrollo
en
Bajo
Eurocidades,
económi~o,
interlocutores
esta
convicción
cuya
y de la
válidos
necesidad
de
nació
el
Comisión
la
movimiento
conferencia
primera
de
tuvo
de
lugar
precisamente en Barcelona, en abr 1 de 1989.
El
expresión
ciudades
y
movimiento
de
des
de
la voluntad de un
ierto
es,
ante
número
todo,
de
la
grandes
de hacer valer ante las instituciones comunitarias
los gobiernos estatales,
los
12
ntereses y
la
concepción
¡
�europea de las ciudades.
por
como
a
F+anc
I f ort ,
.
. h am,
B irm1ng
Barce 1 ona,
Rotterdam,
El grupo fundador está constituido
las que se han
Amsterdarn,
Estrasburgo,
Lille,
Burdeos,
Lisboa,
Nápoles, Stuttgart, Tesalónica,
Europa
La
de
las
Bruselas,
Liverpool,
y
T~ulouse
es,
Colonia,
Madrid, Marsella,
j
ciudades
'
Mi' l an
posteriormente ciudades
sum~do
i
Atenas,
. ,
L1on,
y Valencia .
en
definitiva,
la
1
reivindicación del papel de las ciudades en la
de la Europa unida,
los
intereses
también
una
después de
t~ntos
construcción
años de predominio de
agrícolas en la política comunitaria.
clara
.
torna de conctencia
ciudades europeas corno
1
locomotora~
del
papel
Y
es
de
,
las
•
del desarrollo econom1co.
Crecimiento y desarrollo
Pero el desarrollo no implica sólo estar situados entre
los primeros puestos del ránking. ¡ Hay que conseguir también
1
una ciudad socialmente equilibrad, . En efecto, la adaptación
tecnológica
económico
brios
y organizativa al nuevo modelo
está creando y va a
sociales
negligibles
y
que
cr~ar
de
crecimiento
importantes
se traducir4n en costes
en la rnarginación !de sectores
desequili-
humanos
más
o
nada
menos
1
amplios de la sociedad, producienqo importantes deseconomías
13
�que podrían afectar las propias bases del desarrollo.
1
1
Hay,
en
concreto,
dos grapdes peligros de los cuales
i
deben escapar las ciudades:
1) la formación de islas cerradas dentro de la ciudad,
1
2)
i
y la inexistencia de trapsferencias de recursos
de
1
una parte del área metropolitana al resto.
Es
necesaria
territorial
económico.
entonces una
política
de
reequilibrio
y de igualdad social que favorezca el dinamismo
Me voy a referir al Pfimero de los peligros,
la
formación de islas cerradas dentro de la ciudad.
1
El papel del mercado: el ejemplo
La
~
Ciutat Vella
necesidad -y la dificultad- de conciliar la
fuerza
1
del
mercado con el proyecto de una ciudad social y territo-
rialmente equilibrada tiene un claro exponente en la rehabi1
I
litación de los centros históricos de las grandes ciudades.
En
una
Barcelona estuvimos dura¡te seis
años
manteniendo
política errónea de rehabilitación de Ciutat Vella,
distrito histórico y uno de los
m~s
1
el
degradados de la ciudad.
\
14 i
�Mientras las fuerzas del mercado pugaban en contra,
dirección
perversa,
nosotros
hos manteníamos
principio
de que nadie se moviert del barrio,
sólo
una
fieles
!
al
que no debía
¡
haber transvase de población.
Fue
en
1
~e
cuando decidimos
\
\
había que conjuntar
la
1
acción pública con la acción del mercado
inmobiliario,
que
1
empezaron
cierto
a
1
b'ios:
cam
•
surtir
efecto los
grado
d e b'iamos
..
a d m1t1r
•
sin
¡l e 1 cual no existe la
de migración,
vida
,
real,
en
un marco de valores pafl atinamente en
alza,
que
1
permitiera
que
aquellas
familias
con
un
cierto
nivel
adquisitivo no sintieran la neces t dad compulsiva de marchar.
\
Nos
movemos
nos
-y
segu i remos
moviendo,
no
nos
1
engañemos- en
economía de m~rcado,
una
con todo
su
gran
enorme
poder
i
potencial
creativo
destrucción.
Por ello,
que
con
define
tambié~¡ con su
pero
un
de
1
creo que j la actitud a adoptar es la
gran
pragiµatismo
el
documento
de
¡
estrategia
política aprovado recientemente por
Laborista británico.
the
future,
utilizamos".
mercado
se
y
trabaje
En ese docu,ento,
a
es lo que h+y que
tu favor,
nCt1
sucediendo en Ciutat Vella.
15
en
Partido
titulado Looking to
afirma que "no t eneramos
eso
el
el
mercado,
conseguir:
contra,
como
que
lo
el
venía
�Veamos
ahora
desequilibr io
el
entre
metropolitana,
y
segundo j de
la
luego
ciud~d
1
los
peligr os,
central
examinaremos
su
y
algunos
el
1
área
de
los
1
instrumentos que deben contribuir i a su solución.
La ciudad metropolitana
Las
ciudades
ciudades
industriales se están
de servicios,
pero en
$1
conviert i endo
proceso la definición
en
y
los límites de l a propia ciudad han cambiado.
El
centro histórico se convierte en la ciudad
central
1
de
una
realidad
reconocida
como
metropolitana más amplia,
tal.
Ello conl ~ eva
que
normalmente
del suelo en la ciudad central suben,
límites
del área urbana se extie1den y el valor de
Este
proceso no implica
~e
ser
que
los
mientras los
precios
de las localizac iones accesibles
debe
mercado
incrementa.
nec~sariamente
un
crecimiento
!1
paralelo
suelo
sino 4 n aumento de los usos del
i
en localizaciones centrale~ o accesibles, es decir
servicios:
en la población,
má s
operaciones económicas y más población
residente.
16
no-
(
�Luego, una política de centrklidades alternativas y una
1
mayor y mejor accesibilidad es la l única vía para impedir que
los precios del suelo suban más.
Si no existe una
política
metropolitana fuerte, esas polítifas de nuevas centralidades
y
de
mejor
accesibilidad
dificultades.
excesiva
de
preden
encontrar
grandes
lo~ resultados serán una alza
Y si fracasan,
l os precios y una f agmentación
excesiva
lo
y
del
suelo urbano.
Veamos
que
Barcelona
sy
área
/
metropolitana.
En
el
de Barcelona
jqúe
no
/
un equilibrio relativo r
la renta en su territorio.
de
la
Así,
pee~
r
..Ve de los diez distritos
'
catalunya ( y el otro,
media).
Eso
la distribución de
se hallan por encf ma ~e la
ciudad
media
/
de
\.
No\l"Barris,
se '
/
1
quie~
no
renta
1
decir qµe
esa
en
no
haya
'
socia ~ · sinó
desigualdad
que su
comparación
/'
con
otras ciudades europeas,
es j más equilibra
a lo largo
/
del territorio .
/
Sin embargo,
27
y en abierto e · tras~o se i s de los
municipios del Area Metropolit .
~-~
·-
por encima de la media,,>=-atalana.
tercera
1
--
de Barcelona se
tncl~~o
;
encuentran 1i por
hallan
nueve de e l los, una
' bajo
de
la
/
(
~etropolitana)
corresponde con la
existe
se/
media
1
t
�española, que es más baja.
A principios de este verano estuve en Baltimore, en una
1
conferencia
sobre
organizada
por
ciudades
la
Hopki~s
Jonhs
en
University.
la insolidaridad fiscal norte~mericana.
fiscal
entre
la
transición
Allí
les
'
Baltimore! era un ejemplo prototípico
recordaba que para mi,
de
industriales
ciudad
servicios,
y
acomodada,
era de 3 a l.
municip~l,
l!
la
La
que
desigualdad
prestaba
los ricos suburbios donde vivía la
los
población
Es dec ~ r, la población que acudía
al downtown se beneficiaba de uno~ servicios que financiaban
1
¡
los habitantes -cada vez menos,
porque las clases medias se
1
van
a
vivir
a los suburbs- que i se quedaban
-
¡
allí .
Y
les
decía: la única solución es el go~ierno metropolitano.
1
Los instrumentos: la Carta municipal
1
Barcelona
tiene
una especificidad
!
propia
como
gran
metrópoli,
y esta especificidad ~ebe tener forzosamente una
traducción
en
¡
los
instrumentos ! legales
que
permitan
su
1
actuación
y
su cohesión a nivel ! de la ciudad real ,
'
ciudad metropolitana.
La Carta municipal,
de
la
de la qfe ya les debió hablar ayer
18 ¡
�r edacción
l
inicial, debe dar salida a cuatro grandes tipos de problemas
1
Jordi
Borja,
que
re~ponsable
ha sido el
de
su
I
que tiene planteados Barcelona:
- El gobierno metropolitano, sin que ello signifique la
resurrección de viejas instituciones,
como la CMB,
pero sí
una mejora muy substancial de la ~ituación actual.
1
¡
j
descentralización
- La
•
•
•
que
del 1mun1c1p10,
!
recoja
y
amplie la descentralización ya ef~ctuada
en los últimos años
1
hacia los distritos.
- Las formas características del gobierno de la
ciudad
y de la prestación y financiación de sus servicios .
- Y
la
forma
de
concreta
la
participación
de
la
1
ciudad,
de
la
instituciones barcelonesas:
Consorcio
de
y d~l Estado
Generalitat
1
el Puerto,
la Zona Franca,
el
la Feria,
universidades o la Autoridad Unic
en
las
grandes
Aeropuerto,
los
el
museos,
las
del Transporte.
1
k'\J\ 2cW
-
&J
t .
.
·L-.-~ b_, ~1i
Los instrumentos: el plan estratégico
!
La elaboración de la Carta
1
1
m~nicipal
1
19 1
1
de Barcel ona
está
'·
�siguiendo
la
vía
que
ya
ensayamos
con
del Plan Estratégico! Barcelona 2000:
elaboración
en
éxito
la
es decir,
la búsqueda de un amplio consenso social e instituc i onal.
pronto o más tarde,
vas
económicas
formar
'
de mejora necesitan,
más
un entorno de esperanza y de expectati-
sólidas.
coalic i ones
proyecto
esfuerzo~
los
Efectivamente,
Los g o iernos
amplias para expresar
de futuro,
municipales
y
deben
construir
un
a partir de l las expectativas (y de los
miedos) existentes,
convenciendo! a los grupos que
compiten
que su interés común es unirse.
Precisamente,
deseamos,
amplio
ideas
la
importanc~a
y e l convenicimiento
1
d~
del modelo de ciudad que
la necesidad de lograr un
consenso ciudadano entornf a esa
centrales
que
idea,
presidieron la elaboración
fueron
del
las
Plan
1
Estratégico Económico y Social Barcelona 2000.
1
El
Plan
pretende
aprovecha~
'
el impulso de los
Juegos
Olímpicos para garantizar su desa rollo futuro, más allá del
1992. Para ello había que definir
factores de especiali-
zación de la c i udad y al mismo ti
po buscar el reequilibrio
social.
No voy a extenderme en ello, porque éste es un tema que
�ya ha sido expuesto y debatido en el seminario,
.
sin
emb argo
sub rayar
1
1 a impor
.
t anc
•
1a
que
ha
pero quiero
tenido
para
1
Barcelona la elaboración de un plhn ampliamente
consensuado
1
entre
las instituciones y los más variados estamentos de la
ciudad,
hasta un total de 188 instituciones,
asociaciones y
1
personalidades.
El
Plan
1
Estratégico
es
un
instrumento
para
dar
1
continuidad y amplitud al impulso l económico de Barcelona. El
í
Plan ha fijado tres grandes línea$ estratégicas, a saber:
1
¡
como uno de los centros
- la configuración de Barcelcl>na
i
direccionales de la macrorregión europea suroccidental,
1
- la mejora de la calidad de vida y del progreso de sus
ciudadanos, dentro de una ciudad socialmente equilibrada, y
- la potenciación industrial ly de servicios avanzados a
la empresa.
En ese impulso es necesaria, !repito, la colaboración de
todos.
Parte
de
este
1
esfuerzo ¡debe
pasar,
y
con
esto
1
termino,
por la definición de um política propia de estado
1
hacia las grandes ciudades.
21
�Por una política de Estado para las grandes ciudades
1
1
La
importancia de las grandrs ciudades en el
progreso
;
económico
y social de España requiere,
a mi
entender,
un
tratamiento específico por parte tlel Estado, una política de
1
Estado
para
las
ciudapes.
grandes
No
1
se
trata,
debo
1
de
insistir,
a ¡ nadie,
discriminar
sino
de
tratar
distintamente a los desiguales.
Esa
política de Estado debe centrarse,
entorno
l
a
dos
grandes
elementps.
definición
del
sistema
básico
~e
En
a mi
primer
grandes
parecer,
lugar,
ciudades
y
la
el
1
de la posibilida~ legal de
establecimiento
específico
para
cada
una
de
b11as
en
un
tratamiento
función
de
sus
1
características ~ Ese tratamiento pif erencial debería afectar
\_
~alencia,
lógicamente a Madrid, Barcelona,
El
segundo
centrarse
en
la
elemento
Bilbao y
de esb
política de
1
introducción
e~
las
Sevilla~
Estado
políticas
de
debe
lucha
1
contra
el
desequilibrio
territbrial
de
las
periferias
1
metropolitanas,
desarrollo
como un elemental prioritario. Puesto que el
económico
ha
conduci~o
a reforzar las
ciudades
!
centrales,
en
~e
contrapartida
1
22
han
incrementado
las
�diferencias entre centro y perife ia.
Una política de Estado para
un
as grandes ciudades
exige
incremento de la desconcentrapión territorial del Estado
i
y
el establecimiento de nuevas cbmpetencias
y funciones
;
relación
a las Administraciones
1
~utonómicas
y
locales.
en
En
1
!
Cataluña, y en una perspectiva
menudo
como
deseable
fe~eral,
un repartp
del
nos hemos referido a
gasto
público
del
l
50/25/25:
% para
50
el
1
Estado ~
25 % para
i
autónoma y 25 % para la administrbción
local.
¡
la
comunidad
Pues bien, la
1
Generalitat
de
Catalunya ya ha ~legado -y me
ello- a ese 25 %, mientras que
casi diez puntos por debajo.
l
¡
lo~
felicito
de
ayuntamientos aún estamos
El Estado debe entender, pues,
1
que es la hora de los ayuntamientps.
Creo que básicamente la
de
los
local,
control
gest~ón
técnico-administrativa
i
servicios debería realizarse a nivel
l
manteniendo
el
Gobierno central las
y seguimiento de los programas,
autonómico
funciones
y
de
y concentrando los
sistemas de presupuestación y finb nciación.
Los ejes para una política c bncertada entre Gobierno
grandes ciudades,
l
y
con la particibación de las CCAA, son los
siguientes:
23
�~ os
a partir de
- financiación
costes especif icos
que
incluyendo
el
1
tratamiento
aglomerficiones,
grandes
las
generan
!
'
de
las áreas metropolitanas como
un
conjunto
global.
administrativa ,
.. uanto
en
- Autoorganización
incluyendo
p~rticipación
la
la
a
gestión
ciudadana,
la
descentralización y la elección de representantes.
- Participación
de las
ciud~des
en la
definición
de
las grandes infraestructuras, tanto de accesibilidad externa
como interna,
raestructuras de soporte a
así como de
rales.
las actividades económicas
1
~as
- Participación efectiva de
i
grandes ciudades en las
politicas estatales que les afectan.
- Colaboración
en
la
promb ción
externa
(turística,
¡
cultural,
comercial y económica) j y proyección internacional
de las ciudades.
- Desarrol l o
mejora
de
públicos,
concertado
de politicas
la calidad de vida:
servi cios sociales,
edio
especificas
de
ambiente,
servicios
s Lelo y vivienda,
seguridad
'
ciudadana, traf i co, cultura y edupación, justicia local.
1
24
�Por ello me parece necesario estudiar en profundidad la
posibilidad
Ciudades,
de creación de un Mi isterio para
las
Grandes
coordinador de las pol'ticas específicas para las
aunque
mismas,
también
pudiera
tomar
la
forma
de
un
organismo dependiente de Presidentia del Gobierno, o bien un
órgano interministerial.
Una reflexión final: para
es~
desarrollo metropolitano,
'
propuesto en1 el congreso socialista de
\
el
modelo federal,
1988, es la mejor solución.
El
federalismo,
izquierda catalana,
de Canadá,
(luego
que
es un
vieja
~
no equivale
aspiración
homogeneidad.
de
la
El ejemplo
que ha reconocido en ~os acuerdos del lago Meech
¡
boicoteados por otras raz~nes) la especificidad
del
Québec, debería servirnos de guí~.
Muchas gracias.
25
Z:u- 7
1
( l~'.)
)<..' ;~~
,
~
@<d ~ G,_1 (Yfv._~
~
o
¡~ ·-~
~
{\'[Ut/>
vi; ·h·c:--
,
1
/,
J?A
/1
��SEMINARIO:
"LOS PROBLEMA S DE L11S GRANDES CIUDADES"
U. J .M. P.
Del 13 al 17 de
eo
N
e
ago ~ to
L
us
T
o
NE
s
�-1-
El Seminario sobre Probl emas de las grandes ciudades ha abarcado la dualidad desarrollo económic p-conflicto urbano, centrándose tanto
en los d i agn óstic os de la realidad cpncreta de las ciudades como en l a
1
propuesta de estrategias de interven~ ión pública encaminadas a la solución
de los conflictos y el fomento del ~esarrollo económico. La posibilidad de
hacer compati bl es ambos polos de la !dualidad va a
depen~e;
tanto del marco
político que se pergeñe, como de la lcapacidad financiera que se recabe en
un contexto en el que las necesidad~s de financiación crecen exponencialmente.
El Seminario se ha orga izado en tres bloques temáticos:
l. Ciudad y demandas so1 iales
1
1
2. Ciudad y actividad e1onómica
3. Ciudad y marco polít ~ co.
E?;
~l
bloque de ciud3C. y demandas soc "'i él1es se preseütaron dis-
tintos aspectos, unos centrados en ~e mandas sociales básicas, es decir,
vivienda, transporte, educación, cu~ tura, sanidad, y otros que caracteri-
l
.
.. ¡1d e 1 as grandes ciudades , expl icándose
zaron l os procesos de po l ar1zac1on
c omo están modi ficándose la s estru tj turas sociales de la s mismas.
1
1
Mie ntras que para algu1os conferenciantes l a polarización se
había visto incrementada de forma 4ue los pobres eran sistemátic amente
más pobres
y
los ricos más ricos, ¡ ando lugar a la apari c ión de sectores
so ci a l es margi nados que participan ¡ en economías informal e s,otros planteaban qu e di cha polarización no se
hf
visto tan incremen t ada, si bien es
cierto que e l crecimiento de las r ntas entre las clases más altas ha sido superi o r que el de las clases d
menor renta.
�-3-
En relación al tráfico e1 las grandes ciudades, se presentó
la experi e ncia del área metropolitana de Toronto. La planificación del
transport e en Toronto ha estado ínti~amente relacionada con la política
territori a l, dando lugar a un
desarr~llo
espacial basado en el transpor-
'
te públic o . Esta profunda interrelaci~n se ha mantenido durante cuarenta
afias y s e observa, como consecuencia <le tal política, que la mitad de
la s viv i endas construídas a partir
d~
los afias 50 y que el 90 por ciento
1
d e las of i c i nas están situadas a cort~ distancia de los accesos al metro.
El área metropolitana de roronto ha adoptado una política de
de s arr ol l o de subcentros económicos f era del área central de la ciudad.
i
Esta po l í t ica persigue un uso más efi :iente del transporte público.
Asimismo se presentó la experiencia del área de Madrid. El
modelo d e localización del empleo y
ctt
la población de Madrid se éncuen-
Í
tra fuertemente polarizado por la mag* itud del terciario c en tral que ha
dado lug ar a un sistema de
desplazami ~ nto
predominantement e radial.
El c r ecimiento de la movi \ idad, tanto en vehícu l o privado
como en transpo rt e público, ha origin~do problemas de congestión en la
1
red viaria urbana y de acceso, y a pr ~ blemas de saturación en el sistema
de t ran s po r tes col ectivos. Para solucionar estos problemas, la política
d e t r anspor t e s de finida por el Consor9 io de Transportes de Madrid t i ene
un t ri p l e o bj etivo :
- Me jor a r la eficacia y
po l i tan o
l~
¡
integración del te rr i t orio metro-
�-4-
- Potenciar el transpor e público y
- Regula r la util i zaciót
del veh ículo privado.
En relación con los prol lemas de las ciudades y el med io am1
biente, se planteó que, al final dcj siglo XX, en e l qu e la mitad de la
población mundial habitará en ciuda1 es, la supervivencia de la misma es-
Pºf su capacidad para cono c er y control
medioambientales ~ue éstas generan. Este contexto plan-
tará en buena parte condicionada
lar los problemas
tealas siguientes paradojas: la pri ~er a que frente a la i nercia de los
!
enfoq~es
'
parciales e individualista~' serian nece sarias soluciones globa-
les y coordin adas y la segunda, J a
~ mposibilidad
de qu e las grand es ciu-
'
dades del te r ce r mundo alcancen lo ~ patrones de vida que representan las
1
megalópolis de l mundo industrializ ~do.
l
Lo s problemas puntuales , de tráfico, medio amb i ente, contaminación, etc., deb e n tomarse como mapifestaciones de un a crisis más profunda que podría conducir tarde o
1
t~mprano
a replan tear las formas actua-
les de vida y urbanización.
En el segundo bloque,
~i udad
y actividad económica, se abor-
dó, en prim er lugar, la importanci J de la internacional iz ación de las
activid ades económ icas y de los av+ ces tecnológicos en la comunicación
1
e información en la década de los q chenta, como procesos claves para la
formac jón de un
~istema
global de d iudades. Este sistema global implica
un conjunto de nuevas relaciones de complementariedad y compet itividad
que afectan a todas las ciudades. I,i cho sistema se basa e n un control
jerarquizado d e unas ciu dad es por
tras, en la reord enación de los luga-
res centrale s y en Ja especializaclón funcional de cada ciudad .
�-5-
En segundo lugar se habló del desarrollo tecnológico y ciuda1
des.
La innovación
tecnol6gic~
sigue pautas inci e rtas y desorde naacumulación del des a rrollo tecnoló-
das b e ne f ici á ndose de los procesos
gico y d e su co ncentra c ión en una s ~ la área.
La e lev a da interrelaciór entre los agente s i ns titu c ionales , sociale s y empr es ariales, los
intenso~
intercambio s comer ci ales y tecnológi-
cos en t r e las c ompañias han demostr ~ do ser factores fundamentales en el de-
l
sarr o J~ o de l as z o nas dedicadas a ld industria de alta t ec nolog ia.
Ci udades c on industrias ¡de alto nivel de des a r rollo tecnológico
- t•icas c 1munes:
presenta n ci. erta s carac t er1s
. Ex isten c ia de una U11i t ersidad con cierto ni v el de investigac ión.
Ma no de obra altament . cualificada.
Ex isten c ia de parque tecnológico.
Un medi o ambiente ade1 uado.
Un buen nivel de infrmestructuras.
Disponibilidad de cap t tal.
Des de las instituciones j públicas, en Españ a se está tratando
d e ge n er a r un a oferta de servicios
1vanzados , localizados en los parques
t e cno lóg icos, p a ra estimular la dem ~ nda pública y pri va da de dichos servi c i o s. Se exp uso la ne c esidad de que l es to s parque s tecnol óg icos se relacion aran con sus homólogos de segundo ~ rden, localiz a dos e n á rea s g eográficas
�-6-
de otro s pai ses y estuvieran conect~dos a centros de inve st igación próximos .
En tre los o bjetivos de gichos parques t ec n o l ógicos se encuentran el fomento de cultura empresar ~a l, y de una b ase industrial, la po-
'
tenciaci ó n de redes de colaboración ,co n otras empr esas , e t c.
En re lación con el
dise ~ o
urbanístico de las g randes ciudades
se plan teó qu e el sueJo y la infrae $ tructura metropolitana so n elementos
fundamental es del mismo. Se abogó p~ r la necesidad de un marco de referenc ia a medio pl a zo , que fijara el en ;orno donde se tendrán que desenvolver
los agentes soc iales, cr i ticándos e l os aires desregul ador e s actua lment e
en boga.
Se expuso la
experienci~
de planificaciones estrat égicas lle-
va das a cabo en diferentes ciudades ! es pañolas, re sa lt ándose la importancia
de la participación de los a ge ntes i mplicados para el buen fin del plan.
Se ha expuesto Jos planes est ratégi~os d e las ciudades de Barc elona, Bi l bao y Se v i ll a .
La necesidad del plan se justifica por l a no o ptimizac ión del
1
¡
mercado en determina dos aspectos y
~a
necesidad de desarrollar procesos
1
de camb io de las ciuda de s . Procesos¡ li d e rados por el s ec tor público , pero
que han de s e r participativos y consens ua dos.
�-7-
El tercer bloque, ciudad y marco políti co abordó, en primer
lugar, el tema de la financiación
que ocasiona la atención de las
d~
las ciudades. Los gastos municipales
nec ~s idades
las grandes ciudades, el estricto
m ~rco
de los ciudadanos exceden, en
municipal. Allí donde se producen
desajustes entre la ciudad administtjativa y la ciudad real se producen
dificultade s de financiación.
Los gastos públicos, en términos per cápita, son crecientes
en relación al tamaño de las grandef ci udades, si bien este factor no es
el únrco relevante. Los municipios ! entrales soportan adicionalmente los
gastos que generan las prestaciones de servicios que deben proporc ionar a
sus coronas metropolitanas.
Los recursos derivados re las recaudaciones de los impuestos
locales son desiguales de uno s muni ~ip ios a otros, e implican, igualmen 1
te, esfuerzos fiscales muy
difere~t~s.
¡
La capacidad de generar un ahorro que posibilite la autofinanciación es ]imitada, si bien los ! municipios españoles están menos en<leudados que los muni ci pios
1
equivaJ~ntes
La financiación de las
europeos.
iudades se enfrenta además con la di-
ficultad de la carencia de mercados e instrumentos financieros adecuados
a los largos plazos que sus proyect~. de inversión requieren.
Los ayunta mj e ntos perci~en un conjunto de transfere ncias de
la Administra ció n Central . Desde la Ley de Regulaci ón de las Haciendas Lo-
�•
-8-
1
Sf. han incrementado en un porcentaje
cales de 1989 es tas transferencias
¡
fijo en relación al año anterior. E$ta forma de distribución no guarda
ninguna r elac i ón con el volumen de mastos ordinarios o totales ni con los
1
¡
ingresos de las administraciones lod ales, provocando seri as disfunciones
f
!
y situac iones muy desiguales entre ~unicipios. Por otra parte, los límites objetivos q u e existen tanto a 1- capacidad recaudator i a como al endeudamie n to, hac en imprescindible ur
incremento de la fin a nciación esta-
tal para el. aco metimiento de proyecios dirigidos a satisfacer las necesidades de lo s ciu dadanos, inabordabl cl s desde los presupues t os municipales.
1
HEl segundo de los
fué el gobier no de las grandes
asp ~ ctos
!
ciud~des.
analizados en es t e tercer bloque
Es~as
responden a una concepción
1
~ otencial
de grandes empresas c on un inmenso
de crecimien t o y desarrollo
económico, as1 como el marco donde $e expresan,
(y por lo tanto se pueden
1
procurar soluc i ones), los grandes pi oblemas actuales: pob r eza, calidad de
vida, contaminación, marginalidad
•
•
'@>
'
La s grandes ciudades no l pueden ser una compete ncia exclusiva
del poder loca l . La ciudad real es f upramunicipal. El Gobierno metropolitano debe ser capaz de asimilar esa l realidad y la perifer i a debe participa r en definir la política municipa
del centro. Por otro lado, el Gobier-
no metropolitano requiere la colaba ación con las Administraciones de mayor émbito territorial (Autonómica
t
Estatal).
Se defendió i gualmente l a necesidad de una Política Europea
de Grandes Ci udad es y la adaptación ¡ de mecanismos electorales, de represen-
!
tación y de ge st ión a la compleja r alidad de las grandes ciudades.
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Las ciudades en el desarrollo económico
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1990-08-17
Type
The nature or genre of the resource
Conferència
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Castellà
Subject
The topic of the resource
Ciutats
Description
An account of the resource
Ponència de Pasqual Maragall al seminari “Los problemas de las grandes ciudades". Inclou document de conclusions del seminari al final.
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
UIMP, Santander
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'<a href="http://ajuntament.barcelona.cat/arxiumunicipal/arxiucontemporani/ca" target="_blank" rel="noopener">Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona</a>.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2701/19920706_Impuls_CercleEconomia.pdf
370e18188f5b0eb435114636265ba642
PDF Text
Text
1
Cercle d'Economia / Barcelona, 6 juliol 1992
"1993, L'Impuls renovat de Barcelona"
Conferència pronunciada per 1'Excm.Sr.Pasqual Maragall,
Alcalde de Barcelona
M'agradaria que tinguéssim determinats moments, com
pot ser aquesta nit, per parlar amb tota la tranquil.litat
del món, sense la pressió d la possible influència que
poden tenir els nostres judicis en la realització dels
Jocs. Un cop passats els Jocs, hauríem de ser capaços de
trobar el to per fer l'anàlisi ponderada de l'esforç que
cadascú ha fet, el sector pri vat -i cadascun dels susbsectors privats-, el sector púbic -i cadascun dels subsectors
públics- i, en definitiva, també l'organització empresarial
que ha consistit en posar d'acord a tots aquests agents.
Les xifres dels Jocs
Una de les preguntes
e ja ens podem començar a
formular és "Qui ha pagat qua nt ?".
En els informes que vosa]jtres teniu (s'ha repartit una
avaluació de l'impacte econòmic global dels Jocs) es fa un
càlcul de quina ha estat la participació del sector privat
i del sector públic.
�2
Hi ha dues vies d'anàlisi diferents que ja s'aniran
lligant: una és la de l'impacte, que és una anàlisi "macro", per dir-ho d'alguna manera. L'altra és la del microanàlisi, projecte per projecte. S'ha fet l'esforç de càlcul
per les dues vies, però tots són encara discutibles.
Jo me'n fio molt del meu Gabinet de Programació i del
meu Regidor de Programació
Pressupostos, senyor Josep
Maria Vegara, economista, enginyer, ha estat director de
l'Institut
d'Estudis
Fiscals
i
té una
que
s'ha
visió
enormement
equànim i equilibrada.
I,
per
tant,
l'estudi
fet
sota
la
seva
direcció, per a mi és el que compta. De vegades veig altres
anàlisis; ara fa poc he vi4t una estimació de 900.000
milions. Es poden anar afegiSt coses que potser no tenen
res a veure, directíssimament a veure, amb els Jocs i que,
no obstant, es poden considerrr inversions del 92.
L'autopista Terrassa-Manresa és una inversió vinculada
als Jocs?. Si?. No?. Depèn. A Manresa pròpiament no hi ha
Jocs, però l'autopista suposa una millora per a l'activitat
global de Catalunya, fins i itot de 1'Area Metropolitana,
d'alguna forma.
L'illa d'or, per exemple, és un típic projecte del 92,
que ha nascut amb l'impuls clímpic, no per acabar-se en
aquest any, però sota l'esperit del 92.
Si suméssim projectes sirilars als anteriors, segurament que superaríem els 750.000 milions i arribaríem als
900.000 milions.
�3
En tot cas, crec que serà important valorar qui ha fet
què. Es una qüestió de justícia que s'ha de plantejar.
I és perquè veig el què diuen les xifres que tenim i
el què després sents a dir. L'opinió de la gent respecte de
qui ha fet què és normalment injusta amb algun dels actors,
normalment aquell que està m*s lluny. Per exemple, si es
pregunta a la gent, què ha fet la Comunitat Europea pels
Jocs, probablement es digui que no ha fet res. I no és
veritat. Europa hi ha col.laborat. Ha destinat un pressupost de deu milions d'Ecus perqué s'inverteixin en els Jocs
del 92, dos terços per Barcelona i un terç per Albertville.
Però la injustícia més gran es fa amb l'Estat. Tant en
l'operació com en les obres.
El COOB té un pressupost -l'operació, no les obres-,
de 150.000 milions, si comptem diners en efectiu exclusivament, i 175.000 o 180.000 si c omptem també les aportacions
en espècie de patrocinadors que contribueixen amb equips,
serveis, personal, etc.
L'Estat va destinar, des del primer moment, una
partida de 9.000 milions, que ara deuen haver pujat a 12 o
14, a fons perdut. I aquesta s una de les discussions que
hem tingut des del primer dia
perqué des del principi hem
insistit que fossin a fons per ut. I alguns dels intèrprets
de la voluntat estatal van dir: "No, no, això és a compte
per si hi ha algun dia un dèf cit ". En fi, jo interpreto
que era a fons perdut i això honora molt l'Estat.
�4
Perà, a més, ha fet una altra cosa que és important,
respecte de les estimacions d'ingressos que depenien de
l'Estat -no que ell aportava, però que depenien d'ell, com
emissions de segells, monedeg, apostes i loteries,- una
quantitat relativament important. Es va dir, concretament
el Secretari d'Estat Antoni Zabalza, "això, que és una
k
1
previsió firmada conjuntamentsper les quatre institucions
que composen el COOB, nosaltres ho considerem un compromís
t
si el mercat no aporta la quantitat prevista". I així ha
estat. Com sabeu, algunes d'aquestes figures d'ingressos
públics han patit una certa ?risi en els mesos i en els
anys que acabem de passar. I, per tant, l'Estat ha compromès que això tindria un bon fi, aquella previsió l'ha
convertit en una obligació.
L'Operació COOB serà una operació equilibrada, ja us
ho avanço, que podrà tenir un desviació de l'ú o del dos
per cent, com a màxim. La previsió econòmica inicial, feta
l'any 1987, es feia en base s una cotització del dòlar a
165 pessetes. Ara el dòlar
està
a
95 i, per tant, ha calgut
fer una reducció de despesa real de 10.000 milions. A mi ni
I
m'agradaria que el COOB tingués un superhàbit. Em semblaria
en certa manera injust, perquè hi ha tantes coses a pagar
que em sembla injust que es pogués lluir.
Com veiem, doncs, les previsions es compliran. I aquí
l'únic que pràcticament ha ana4 a risc ha estat l'Estat. En
el conveni de creació del COOB -que alguns ja no recordaran- deia que l'Estat es comprometia pels 9.000 milions
inicials i que, per tant, a patir d'aquí eren l'Ajuntament
1
�5
i la Generalitat els qui havien de pagar, un 40 % cadascun
i l'Estat només un 20 %. De manera que sobre el paper sí
que hi havia el compromís de ]t a Generalitat i de l'Ajuntament. Però a la pràctica, l'únic que realment ha corregut
el compromís, és l'Estat.
Amb les obres no podem di_ exactament el mateix perquè
les coses són formalment diferents. Les obres dels 500 i
escaig mil milions, l'Estat n'ha pagat pràcticament la
meitat. I es pot dir, és que ].i tocava. Sí i no. Li tocava
des d'un punt de vista històric, que tots els qui som en
aquesta sala considerem inapel.lable. Ja era hora que
l'Estat fes unes inversions importants a Catalunya, concretament a aquesta ciutat. Des d'aquest punt de vista, li
tocava.
Ara bé, per què ningú ha denunciat això, ni l'Estat,
ni l'Ajuntament? Perquè, prime , tots érem conscients de la
primera raó que he dit. Hi havia un endarreriment històric,
hi havia un deute moral. I, en segon lloc, hi havia un
càlcul polític de la Generalitat -que jo accepto-, en
virtut del qual es considera amb el dret a consolidar la
seva situació econòmica abans de fer front a totes les
obligacions que competencialmet i legalment per la Constitució i l'Estatut- li pertoquen.
I això és així i s'ha piloduït d'aquesta forma, però
s'ha de dir. Perquè aquest tipus de generositat en la
interpretació no sempre es troba en aquest món i, per tant,
jo vull ara agrair a l'Estat,1a la Generalitat, al sector
privat les seves aportacions, que a mi em semblen mesurades
�6
i proporcionades a l'esforç que hem fet i a la responsabilitat de cadascú.
El finançament de la ciutat
De vegades es pregunta quina és la situació de les
finances públiques i concret4ment de les locals, després
d'aquest esforç.
Puc parlar de les finances locals, que són de les que
en tinc un més gran coneixement de causa i, a més, estic
obligat a fer-ho. De les altre finances públiques també en
tinc la meva opinió, peró crep que no és ara el moment de
parlar-ne.
Els 100.000 milions d'í nversió olímpica que ha fet
l'Ajuntament de Barcelona surten d'uns pressupostos anuals
d'uns 150.000 milions o 250.000 milions, si comptem el
pressupost consolidat amb les empreses municipals. És que
nosaltres podem pagar tranquil.lament aquestes inversions
i la càrrega financera que h va associada? Rotundament,
sí. Està programat pel mateix Regidor Vegara perquè així
sigui. Es possible, és factible, ho estem fent i, a més, té
una base ben comprensible.
La inversió olímpica no ha estat una inversió desproporcionada. No ha estat, en cap cas, Montréal. A Montréal
van acabar l'estadi l'any passat i els Jocs els varen
celebrar l'any 76. I aquí se'is ha criticat pel contrari,
per haver fet un estadi, deen alguns, massa petit en
principi. Nosaltres no hem fet
res que no sigui proporcio-
�7
nat i que no doni, per dir-ho d'alguna manera, el seu
resultat. L'Estadi i el Palau Sant Jordi estan donant
dividends a l'Ajuntament. Aquest any no, perquè l'Ajuntament cedirà aquestes instal.11cions al COOB. Però n'hi va
haver l'any passat i n'hi haurà l'any vinent.
Les inversions que s'hanIfet han augmentat la riquesa
d'aquesta ciutat. Aquesta ciutat val més. Val més pel
sector públic i val més pel sector privat.
I ara plantegem-nos si n, és just que diguem, a una
audiència com aquesta que s'hc4 pot plantejar amb serietat,
si l'augment de preus del qual es parla molt sovint no té
dues cares: una que és la c'restia pel comprador i una
altra que és el benefici del venedor. Qui som els venedors
de Barcelona? Som els resident i propietaris de la ciutat.
I a qui fem pagar? Fem paga , evidentment, a nosaltres
mateixos -amb la qual cosa cancel.lem, des del punt de
vista de la comptabilitat, part d'aquest benefici- i als
que ens visiten, als que ens compren o als que volen venir.
Aquests paguen un peatge més lt perquè venen a una ciutat
que val més, que té més demanda i que té més oferta, però
que té més valor unitari.
I vostès em preguntaran: Però tot això té un efecte
fiscal? Té un efecte sobre le
bases fiscals de l'Ajunta-
ment que li permeti ingressat més a través de l'Impost
sobre Activitats Econòmiques i de la contribució urbana,
actualment de l'IBI? Doncs sí que els té. I d'aquí es
queixen els nostres joves que, probablement, són la part de
�8
la societat que, en aquesta cancel.lació d'ingressos i
despeses, els toca pagar.
Aquesta ciutat val més # produeix més riquesa, i,
lògicament, el sector públic té una participació més gran
gràcies a aquest increment de riquesa. I no només la
€
ciutat, també l'Estat i, per t Int, també la Generalitat que
es nodreix dels mateixos ingressos. Perquè els impostos més
elàstics al tipus de nova riquesa que s'ha creat són,
segurament, els de l'Estat i, per tant, els de la Generalitat, i no els locals. Els tritluts locals estan molt determinats. Són ingressos poc flexibles respecte el creixement
i la inflació, i que necessiten en tot cas d'esforços
polítics i administratius, con! re-avaluar, re-taxar cadastres, per poder a última hora capitalitzar o rebre la part
corresponent d'aquesta nova r iquesa que s'ha creat. És a
dir, l'Ajuntament ho ha de demanar. Per entendre'ns, ha de
dir al ciutadà: Vostè ha de reconèixer que la seva casa, el
sòl sobre la qual està assentada, val més que abans ï, per
tant, em deixarà que li palsi al cobrament un impost
proporcionalment més elevat.
Això succeeix amb l'Impost
sobre la Renda, però d'una
forma molt més automàtica.
Perquè s'incrementin els rèdis, només s'ha de canviar un
percentatge o no s'ha de canviar res, perquè ja puja la
renda ella sola.
Però, en definitiva, i deixant de banda aquesta
queixa, que és una queixa, típica de subsector d'ingressos
rígids -en una altra ocasió m'agradarà parlar de quines
solucions té aquest problema-, la veritat és que el sector
�9
públic està obtenint, i obtindrà un rèdit important de la
inversió que s'ha fet i, per tant, està en condicions de
pagar l'esforç realitzat.
Això no vol dir que l'Ajuntament no tingui problemes
econòmics. Els tenim de molt -bans dels Jocs, i els seguirem tenint mentre no es trobi una solució.
Aquests problemes tenen uns noms: transports i capitalitat.
I, sobre el 93, cal que primer estableixi clarament
les bases sobre les quals hem de plantejar els objectius.
Transports metropolitans
Els transports de Barcelona no són propietat de
l'Ajuntament de Barcelona, sifó que van ser traspassats a
l'Area Metropolitana. Les L1 is d'ordenació territorial,
que ens poden agradar o no però estan aprovades i són
vigents, van crear una Entitat Metropolitana del Transport
a la que es donaven els instrur$tents fiscals -si s'atrevia-,
per finançar o una part o li totalitat del dèficit del
transport públic que és, com vostès saben, molt considerable; a Barcelona i a totes le ciutats grans d'Europa.
L'Ajuntament va ser coher e nt i, per tant, va cedir les
companyies de transport a 1 Entitat Metropolitana, que
estava dotada d'unes possib.4.litats fiscals en aquesta
matèria que l'Ajuntament de Bsírcelona no tenia.
Es van posar les companyies de transport sota la
titularitat de qui, lògicameint, l'havia de tenir; que
�10
s'extenia a l'àmbit territorial sobre el qual es manifesta
la realitat transport, que és ]'Area Metropolitana. Aquesta
Entitat Metropolitana es, com ja he dit, titular legalment
reconeguda pel Parlament d
Catalunya per aplicar el
recàrrec sobre l'IBI. Aquest recàrrec, d'àmbit metropolità,
fa pagar a tots els ciutadans Ona part dels costos derivats
del fet que el bitllet que satisfan els usuaris té un preu
inferior al cost que genera el{ seu viatge.
Seguidament hi havia un isegon pas que no era fàcil.
S'havia de convèncer vint alca " des metropolitans que fessin
el mateix vot de traspàs en ell mateix moment. Això, que en
una altra ocasió no hauria est * t gens senzill, va ser fàcil
perquè sobre aquest tema se n'jhavia parlat molt i hi havia
un consens. Fins i tot amb ajuntaments que no tenen metro.
I ja es poden imaginar el què significa convèncer ajuntaments que no tenen el servei de metro perquè paguin una
part del seu dèficit. Però laixó es va aconseguir amb
relativa facilitat; es va trigar un any.
I després es va fer un altre pas, que era més complicat: posar-nos tots els ajuntaments d'acord en recaptar
4.000 milions com a recàrrec obre l'IBI per finançar les
necessitats metropolitanes de transport. I es va aconseguir.
Llavors, quan en aquest punt, malgrat no ser el
president de l'Entitat Metropolitana del Transport, però sí
podent parlar en nom de l'Are4i Metropolitana, en qualitat
de president de la Mancomunitat de Municipis de l'Area
Metropolitana de Barcelona, p
dir, molt seriosament, que
�11
si algú ha fet l'esforç de "retratar-se" davant del públic
barceloní i demanar-li el gensi simpàtic esforç o sacrifici
de pagar més sobre el seu rebuít de l'IBI, ha estat aquesta
entitat i, per tant, és a lquesta entitat a qui s'ha
d'ajudar.
L'Entitat del Transport està recaptant ara 4.000
milions de pessetes/any, per contribuir a un dèficit que
potser és més del doble d' aquesta xifra. I, dit sigui de
passada, per tranquil.litat Zels creditors i dels seus
obligacionistes, l'E.M.T. età ben gestionada. En un
termini molt immediat s'obti(ndrà un crèdit d'onze mil
milions del Banc de Crèdit Local que té com a garantia
precisament aquests ingressos i, per tant, un grau de
seguretat molt gran.
Però, a més, i ara per tranquil.litat de tots els
ciutadans barcelonins, amb això anirem forts a la Generalitat i a l'Estat, i insistirem en el què ja estem dient ara:
A la Comunitat de Madrid, on hi ha un consorci per a la
gestió del transport públic, la Comunitat Autònoma paga el
50 % d'aquest dèficit. En canvi, en el nostre cas, el de
l'Area Metropolitana de Barcelpna, la Comunitat Autònoma no
paga res.
El que sí és cert, en canvi, és que l'autonomia
catalana paga dos terços de la inversió, en casos com el
conegut "Pla Felipe", que és un pla de ferrocarrils de
rodalies, metros i altres infrastructures d'accés a les
grans ciutats. En aquest cas 14 Comunitat Autònoma paga dos
terços de la inversió i l'Estlat un terç. En canvi, a la
�12
Comunitat de Madrid és a l'inrevés, és l'Estat qui paga els
dos terços i la Comunitat només un terç. Per què passa
això? Perquè la història hajl anat conformant d'aquesta
forma, però cal dir-ho molt clarament, no hi ha equivaléncia.
I de l'Estat què s'ha d'e4tigir? A l'Estat cal demanarli que sigui raonable amb l'anàlisi del contracte-programa
que es va signar en el seu moment i que ha quedat una mica
desfassat.
L'Estat ara està pagant kines 23 pessetes per viatge,
la qual cosa és positiva. S'hagi passat d'un sistema d'auditoria complicadíssim, en el qul l'Estat analitzava tots els
comptes de les companyies de transports per veure quina
part del dèficit pagava, a un altre sistema en el què es
defineix el què aporta l'Estat com una fracció del cost
del bitllet. Ara es paga 50 pessetes per bitllet -40 i
escaig, si es compra la targeta de deu viatges-. A més
d'aquestes 40 pessetes, 1'Es:at n'hi afegeix 20, i ens
mancarien encara unes 20 més, aproximadament, perquè no hi
hagués dèficit.
Jo he estat partidari d'incrementar les tarifes en el
moment en què ha calgut. Cada vegada que hi ha unes eleccions en aquest país -que és 4uasi cada any-, hi ha hagut
algú, que ha demanat que no s'atpugin les tarifes. I com que
aquestes veus han tingut influència en la Comissió de
1
Preus, que és la que ha de v tllar per la inflació i la
bona marxa de l'economia del país, aquesta comissió els ha
donat la raó i ens han reba ixat la tarifa que s'havia
�13
demanat. De manera que, d'aquestes vint i escaig pessetes
que manquen, sempre n'hi ha quatre o cinc que cal posar-les
en el compte d'aquestes bones( ànimes, que han volgut que
els ciutadans de Barcelona paguin menys pel transport
públic.
Ara s'està revisant la narxa del contracte-programa
perquè l'any vinent finalitzl, la seva vigència. La meva
opinió és que els canvis d'impostos i de tarifes, encara
que siguin marginals, tenen
(l os
costos: un, pagar més i
l'altre, canviar, que és un ccst psicològic, a vegades més
gran que pagar més.
Per tant, jo no sóc partidari que ara, de cop i volta,
s'apugin les tarifes del transport enormement, però sí que
sóc partidari de fixar una lí ia claríssima que digui que
en quatre anys arribarem a pa ar, no el 45 o el 50 % del
cost, sinó segurament un 60 o un 65 %. Ha de ser així o, si
no, no hi ha solució.
I jo estic segur -perquè conec la gent que hi ha al
Ministeri d'Economia i Hisenda- que, per molt que els hi
costi plantejar determinades
discussions o determinades
vies, i més en aquest moment, aquesta l'acceptaran.
Despeses de Capitalitat
Barcelona té unes despeses, que s'estimen en 17.000
milions anuals per compte de
Fa deu anys que demanem poder
'Estat i de la Generalitat.
discutir
d'aquesta qüestió
i
�14
no ho aconseguim. Crec, però, que ara el moment és a punt
d'arribar .
Aquestes són les despesep de museus, d'hospitals, de
conservatoris, de l'escola Massana, de palaus, d'orquestres, que té l'Ajuntament i que normalment els ajuntaments
no tenen. Són més aviat desPeses d'autonomies o d'Estat.
L'Ajuntament les té en funció de l'estat de les transferències que hi van haver i que no es van discutir amb la
ciutat de Barcelona.
Nosaltres hem estat gairebé deu anys en una situació
que jo en diria de piloteig, ¡però no hi estarem més. Hem
volgut fer les inversions que1han posat aquesta ciutat en
f
el nivell on havia d'estar ., al mateix temps, no hem
deixat de prestar cap d'aquests serveis. Que ningú no
pogués dir que Barcelona perdia l'Escola Massana o la seva
orquestra per culpa dels Jocs Olímpics. Però ara que tenim
els Jocs fets, ara exigirem a aquells que han de pagar, que
paguin la part que els hi pertoca. Per la ciutat, l'obligas
ció principal ha estat no lDerdre el nivell d'aquests
serveis, que són històrics i modèlics. La major part d'ells
tenen al darrera unes històries de caràcter ciutadà, de
caràcter polític i de caràcte_ pedagògic, importants. Sóc
partidari de mantenir aquests serveis, però no, ara ja no,
sense la part d'aportació au:onòmica-estatal que els hi
pertoca.
Els posaré un exemple que servirà bastant per entendre
què passarà al 93. L'educació. L'Ajuntament hi ha de
destinar 10.000 milions cada any, dels quals una part li
�15
pertoca pròpiament perquè tots els ajuntaments han de
mantenir els edificis de les escoles públiques. Però és
que, a més, l'Ajuntament té 40 escoles, cosa que els altres
ajuntaments no tenen.
En aquest país les escoles són totes nacionals, abans
eren de l'Estat i ara són de les Comunitats Autònomes. Però
l'Ajuntament té 40 escoles: 1'.1scola del Bosc, l'Escola del
Mar, l'Escola Massana, entre 4ltes. Quan s'ha discutit amb
els ministres d'educació, en han dit que aquesta competència ha estat transferida a l'Autonomia. I l'Autonomia
ens ha dit que a ells no els h: ho havien valorat. Quan els
van transferir les escoles públiques no els van transferir
les municipals i, per tant, n4 ens ho poden pagar.
I no és que hi hagi puranent malícia, és que el tema
és enormement complicat perquè s'acaba amb una discussió de
qualitat, que m'interessa moll posar de relleu avui aquí.
Per exemple, em deia el Ministre Maravall, quan era
Ministre d'Educació: "Jo ja eltaria disposat a pagar, però
no puc, perquè resulta que en els territoris MEC -aquells
en què l'Autonomia no ha rebut encara la transferència en
Educació- el Ministeri aplica
Llei d'Educació, sobre quants
ns estàndards que estan a la
alumnes hi ha d'haver per
aula, per exemple. Si es dóna el cas que una escola pública
en té menys, se li retalla el
oncert, és a dir, la subven-
ció va a la baixa. Hem analitzat Catalunya i hem vist que
això a Cataluya no passa. Per tant, quan l'Autonomia li diu
a vostè que no té diners per pagar-li les seves escoles, és
veritat i no és veritat. Perqul una part dels diners sí que
�16
els té, doncs si l'Autonomia apliqués els mateixos estàndards que el Ministeri d'Educ4ció està aplicant als territoris MEC, tindria un sobrant que l'hauria de dedicar per
pagar les escoles de l'Ajuntament". Qui tenia raó? Tots dos
segurament. En tot cas s'haurtn de posar d'acord.
1993, l'impuls renovat dt Barcelona
L'Ajuntament de Barcelon4 avui és una institució que
està muntada sobre un caval d'uns 250.000 milions de
ptes./any de despeses i ingrelsos, i està disposada a fer
el què calgui perquè aquest ca all, que és molt potent i en
creixement, porti beneficis a
a ciutat i no problemes. Que
no transfereixi situacions de dificultats financeres, sino
que les absorbeixi, i les pot absorbir. Això implica el què
jo en dic la tercera fase del4 Jocs Olímpics.
Els Jocs Olímpics han tingut una fase de concepció,
molt engrescadora -en Joan Mas Cantí en sap molt d'això-,
i una fase posterior d'inversif i de realització que s'acabarà, no el dia 9 d'agost sine el dia 12 de setembre, quan
s'acabin els Paralímpics.
I té una tercera fase, tan important com les altres
dues, que és el que els militars en diuen "la explotación
del éxito". Aquesta fase cons i steix en finançar bé el què
s'ha fet i en treure'n el màxim profit. I, en aquesta etapa
estem disposats a treure prof4 de totes les inversions que
s'han fet en tots els sentits: econòmic, financer, però
també ciutadà.
�17
L'Ajuntament té un patrimoni molt crescut de 680.000
milions de pessetes. Aproximadament la meitat d'aquest
patrimoni està posat al servei públic i, per tant, no és
disponible. El patrimoni actual és molt superior al que
havia estat històricament i fa front a un bon nombre
d'obligacions. Nosaltres l'administrarem amb un esperit
empresarial.
S'està creant dins de l'Ajuntament un equip financer
que té aquesta missió, i que té un crèdit molt important
per la qualitat de les persones que el formen. Un equip
dels més respectables, deixeu-m'ho dir, de la ciutat o del
país en aquest moment.
Nosaltres proposem que aquesta infrastructura que s'ha
creat sigui utilitzada i aprofitada amb una gran expansió
en el terreny cultural. Per què en el terreny cultural?
Perquè creiem que les inversions estan en marxa, que el 92
ha servit per endegar una colla d'inversions culturals
importants i perquè pensem que, en definitiva, el què una
ciutat d'Europa ha de fer, és ser capaç d'oferir una
qualitat de vida i un component cultural en el sentit més
ampli. Suficient com per atraure inversions i atraure
clients, i atraure la gent mél qualificada que és la que
volem atraure.
Pel que fa a l'urbanisme, la inversió privada ha de
prendre el relleu en els nous projectes que estem vehiculant, principalment els del front costaner, des del port
fins el Besòs. El mateix pensem respecte un altre segon
gran projecte que és l'acabament de la Diagonal. Volem que
�18
aquest projecte finalitzi en els quatre anys propers, amb
la qual cosa s'haurà triangulat la part que quedava de la
Barcelona municipal. I els estic parlant de la municipal,
perquè dintre de la Barcelona Municipal, amb aquest avantprojecte del Pla de la Sagrera s'hauran colmatat les
possibilitats. Això vol dir qúe nosaltres hem de treballar
colze a colze amb l'àrea metropolitana per continuar essent
motor d'una evolució en què hi ha moltes coses a fer, com
es deia en la "Gestión del caos" de l'any 1973. Moltes
coses a fer en aquest terreny i, particularment, en la zona
d'activitats logístiques que hi ha entre l'aeroport i el
port, amb o sense desviació de¡1 riu. Es en aquesta zona on
ha d'arribar l'ample de via europeu, sobretot l'ample de
via, també el tren d'alta vel citat, per descomptat. Però
molt més important per l'animació de l'aeroport i del port,
és l'ample de via europeu.
L'aeroport ha de tenir elldesdoblament que necessita.
El tren ha d'arribar a l'aeroport d'una forma diferent a
com arriba ara. Ha d'arribar -com molt bé ja va preveure en
el seu moment el Ministre Barrionuevo, quan era Ministre de
Transports- passant per davant, i no acabant a l'aeroport,
sinó seguint en direcció a S
ges i Tarragona.
Així l'aeroport serà com 1ausana respecte de Ginebra,
una parada del tren que va des de Sitges i Tarragona a
Barcelona i a
França. Aquest
da.a
veurem que la gent anirà
a l'aeroport. Està demostrat psicològicament que els trens
que acaben en un cul de sac no són rendibles, sí que ho són
aquelles parades que estan posades en una línia.
�19
Per nosaltres, doncs, cultura en el sentit més ampli,
inversió privada amb urbanisme municipal i àrea metropolitana són les grans línies d'avenç.
I àrea metropolitana no vol dir només unes activitats
d'inversió en un punt concreto vol dir també, per exemple,
la redefinició del servei de r odalies. L'àmbit que hauria
d'abarcar és el de la la regió metropolitana: la dels
quatre milions i escaig d'habitants, no la dels tres
milions. La regió I, ja definida per Pau Vila ha de funcionar millor com a àmbit de la xarxa de rodalies en la que,
segurament, arribarà un dia eln què s'haurà d'implicar-hi
també una part de capital privat. N'he parlat amb la Mercè
Sala d'aquesta qüestió.
Cal que els serveis de ¶odalies t el vuit català en
definitiva, puguin ser gestionats d'una forma que tinguin
més relació amb la demanda, tant des del punt de vista
tarifari com, sobretot, des dej punt de vista de la qualitat. Que les rodalies puguin esdevenir una mica les autovies, les rondes si voleu o els túnels. Si hem après a
dotar-nos amb les infrastructures per la mobilitat amb
l'automòbil particular, per qiè no ho hem de fer amb el
transport públic, i concretament amb el pla de rodalies?.
Hi ha previstos 120.000 milions d'inversió d'aquí a
l'any 2000 per projectes de sanljament i d'abastament d'aigües a l'àrea metropolitana. AijIcò comportarà uns ingressos.
També des d'un punt de vista financer són inversions que
tenen una seguretat. Hi ha els ¶ànons 1 que actualment estan
una mica en crisi perquè la gent es pregunta si realment
�20
estan justificats pel tipus de serveis que s'obtenen. La
gent veu l'estat en què es ttoben el Besòs i el Llobregat
i es pregunta sobre la justificació d'aplicar el cànon de
sanejament. La gent, també, pensa que l'aigua no té el bon
gust que hauria de tenir -que ja és millor des que s'està
{
ampliant la planta d'ozoonització-.
De manera que ja veieu que hí ha projectes per davant.
I, abans d'obrir-me a les vostres preguntes, valdria que
sabessiu que a l'Ajuntament de Barcelona tenim una convicció. Creiem que els Jocs han creat un concepte nou: el
concepte de ciutat
competitiv4. En el temps que hem estat
preparant els Jocs, hem anaticreant, sense saber-ho, un
concepte nou, que és que les àiutats es poden governar com
una empresa i, tanmateix, servir l'interès general.
I la idea que nosaltres vendrem a Europa, dintre del
que és el sistema de ciutats europeu, és, justament, la
importància que les ciutats actuïn d'aquesta forma, en
funció de l'interès general però amb una clara formalització empresarial de les seves a Ctivitats.
Cada vegada són més les ziutats que s'adonen que no
poden prestar els serveis amb la qualitat i quantitat que
demanen els seus habitants,
si
empreses, canviant d'escala.
{
f
no és, com passa en les
Però una ciutat no pot canviar d'escala a voluntat, si
és que l'escala de les ciutats té algun sentit. Perquè,
quants habitants té Barcelona?,1.650.000 habitants? Puja o
baixa el nombre d'habitants de Barcelona?. Els divendres a
�21
la nit, si marxem per les autopistes veiem que entra tanta
gent com surt.
S'està creant la Catalunya-ciutat de la que parlaven
els nou-centistes. S'està convertint en una realitat, que
es manifesta, per exemple, en què hi ha ha molta més gent
de Rupià -que treballen a Girona- però que baixen a Barcelona sovint. Abans els feia malta por i ara els interessa.
Per tant, si és que la talla d'una ciutat té algun
sentit fora de la seva àrea tgetropolitana i, fins i tot,
del seu país en el cas de països petits o regions en el
sentit geogràfic de la paraulal és perquè que la seva força
prové d'un hinterland important, d'unes connexions sòlides
com les que nosaltres estem intentant crear amb les cinc
ciutats del nostre entorn. Es ]la xarxa C-6: Tolosa, Montpeller, Saragossa, València i Pa lma de Mallorca. Però també
ho són les aliances amb altres ciutats.
Hi ha projectes de compartir una orquestra entre dues
o tres ciutats. Fins ara hem estat acostumats a què una
orquestra era d'una ciutat: la de Viena, la de Berlín. Ara
hi ha ciutats que es plantegen de fer l'orquestra VienaPraga o Viena-Budapest. Potser) nosaltres ho haurem de fer
algun dia. Potser amb València que és d'on venen els
millors instrumentistes de vent.
Aquest és, somerament, .'esperit que jo us volia
transmetre. Barcelona té la convicció de poder vendre una
mercaderia que es diu, no només Barcelona, sinó ciutat, com
a concepte.
Res més. Gràcies.
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
1993, l'impuls renovat de Barcelona
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1992-07-06
Type
The nature or genre of the resource
Conferència
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Barcelona
Economia
Planificació
Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya)
Futur
Model social
Description
An account of the resource
21 p. Conferència pronunciada per l'alcalde Pasqual Maragall, sobre els reptes i oportunitats després dels Jocs Olímpics.
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Cercle d'Economia
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2702/19920714_LosRodeos_Torxa.pdf
64662921e6eb2ce6c9686f0f6a520161
PDF Text
Text
14.07.92 /Rebuda de la Torxa a Tenerife
Paraules de l'Alcalde a l'aeroport de Loj Rodeos
"La densidad y la magnitud del sentimiento se componen de
distancia, sacrificio e intensidad cordial. Sólo los
países que saben pagar los cosFes de la distancia y
mantener el afecto -y de esto lob canarios sabéis mucho y
los españoles en general lo sabeos por vosotros- pueden
acceder a estadios superiores de integración en la
humanidad y vivir con sentido pleno el humanismo que
llevamos todos inscrito dentro cono un programa, como una
gran promesa.
"He venido aquí a daros la antorcha olímpica, pudiendo
haber ido a otros lugares de más tensación, para deciros
esto que os digo: Lo que es bueno para Tenerife es bueno
para Canarias. Lo que es bueno para Canarias es bueno para
Cataluña. Y lo que es bueno par á Cataluña es bueno para
España. Y hoy nos podríamos atreer a decir: Y lo que es
bueno para España es bueno para Europa, que es el marco
posible y real y necesario del humanismo que transportamos
como esperanza.
"La llama que llegó al archipiéla g o no es otra cosa que la
pequeña luz que emite la esperanz . Sólo eso. Pero por ser
eso y sólo eso ha sido seguida ya i y respetada, por más de
tres millones de personas desee aquella tarde, para
siempre inolvidable, en que descendió de un pequeño "caró
d'art" (carro de pesca, barca del arte) en la serena playa
de Empúries, en el Golfo de Roses.
"La distancia, física y culturál, que nos separa del
centro de España a ustedes y nootros es en un sentido
menos larga que la que separa a Tenerife y Barcelona. Y
en otro sentido distinto, esta Ultima distancia es mas
breve, porque ambos estamos en la periferia, o física o
culturalmente lejanos del centra l () las dos cosas.
"Y eso nos une. Nos une el sentiMiento. Nunca deberíamos
�confundir España con el centro y,
el centro confundirse con España,
sobretodo, nunca debería
a riesgo de perderla.
"O España somos todos por un igual, o no es nadie. Es más,
o cada uno acepta que cualquier otro puede representarla
con toda dignidad, que la parte es lo único interesante,
real, vivo y concreto del todo, o el todo será una ficción
sin vida y sin alma.
"Que todos los españoles, como ncs enseñan nuestros Reyes
cada dia, aprendan a respetar 14 diversidad. Que nadie
utilice el nombre del colectivo como bandera y el nombre
de la parte como algo menor, o peer aún, como diminitivo o
como despreciativo.
"Sólo hay una cosa grande, y esa es el alma de un pueblo
pequeño y concreto, con su idioma, sus vientos y sus
horizontes. Y sólo hay una más grande todavía: la unión de
ese pueblo con otros, para forrtar un sentimiento más
poderoso.
"Y esa unión requiere, más allá de los textos
constitucionales, un espíritu constitucional de lealtad
por parte de todos.
"Nadie debe explotar la potenci inmensa de los nombres
que nos representan para el enfrentamiento; ni desde abajo
ni desde arriba.
"Todos debemos tragar nuestros 4apos y renunciar a la
emotividad fácil y próxima para conseguir la más serena y
mas potente que nos lleva hacia el ` humanismo.
"El Estado debe ejemplarizar ese sacrificio más que nadie
y nosotros •entonces le devolveremos confianza por
confianza.
"Y aquéllos que estan, que estamos situados en los
escalones intermedios de la 1 representación y la
gobernación de los pueblos, debemos medir nuestros gestos
y evitar que nuestros altavoces nd generen pasión excesiva
en nuestros representados, ni illolesten el quehacer de
nuestros vecinos.
1
Y
�"Todo esto nos dice hoy la llama desde Tenerife. Y nos lo
dice con moderación y pasión, ';que es lo que predomina en
las gentes que la vienen a ver. p
"Estamos acabando de construir un camino a la llama que la
llevará hasta la antorcha del Estadio, cuando un arquero
acierte a pasar la flecha por el punto elegido.
"Desde el fondo del alma os doy gracias, tinerfeños,
canarios, porque vuestra distancia es nuestra obligación,
y en vuestra tierra la llama resplandece más libre que
nunca.
s
_
"Que lo oigan todos los que tienin que oirlo".
r
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Paraules de l'Alcalde a l'aeroport de Los Rodeos: rebuda de la Torxa olímpica a Tenerife
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1992-07-14
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Castellà
Subject
The topic of the resource
Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya)
Barcelona
Catalunya
Espanya
Territoris
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Aeropuerto Los Rodeos (Tenerife)
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/15/2703/1965_CV_manuscrit_PM.pdf
5b32c28b9cd5e1dae4e6f3f0d618bee4
PDF Text
Text
�������
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
01.01. Activitat personal
Description
An account of the resource
Aplega la documentació generada entorn a les activitats de caire personal de Pasqual Maragall.
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Nota biogràfica de Pasqual Maragall
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1965
Type
The nature or genre of the resource
Manuscrit
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Castellà
Subject
The topic of the resource
Biografia
Economia
Ocupació
Maragall Mira, Pasqual, 1941-
Universitats
Description
An account of the resource
Nota manuscrita de Maragall escrita als 24 anys, explicant la seva experiència acadèmica i laboral fins aleshores.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Arrangement
Information on how the described materials have been subdivided into smaller units.
UI 792
Escrits
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/2704/pasqual_maragall001.JPG
bf981fcd1bf51932629e6aba3e753116
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
13. Expresident de la Generalitat de Catalunya
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2006 --
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Description
An account of the resource
Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident.
Imatge fixa
A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials.
Format original
The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data
Digital (jpg)
Dimensions físiques
The actual physical size of the original image
1500x1000 px, 240 dpi
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Fotografia de la presentació del llibre de mèmories de Pasqual Maragall, Oda Inacabada.
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2008-11-30
Type
The nature or genre of the resource
Imatge
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
jpg
Subject
The topic of the resource
Maragall Mira, Pasqual, 1941-
Biografia
Palau de la Música Catalana
Description
An account of the resource
Maragall de cos sencer a l'escenari del Palau de la Música, d'esquena a l'auditori amb tota la de gent de peu.
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Palau de la Música Catalana
Rights
Information about rights held in and over the resource
RBA
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Fotografies
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/16/2705/19410113_CertificatNaixement_PM.pdf
c2a84253ae83a3a1de84f72e8fc622a3
PDF Text
Text
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
01.01.01. Documents identificatius
Description
An account of the resource
Documentació amb funció identificativa i acreditativa de Pasqual Maragall.
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Certificat de naixement de Pasqual Maragall
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Registre Civil
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1964-07-02
Type
The nature or genre of the resource
Certificat
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Castellà
Subject
The topic of the resource
Maragall Mira, Pasqual, 1941-
Família
Biografia
Description
An account of the resource
Certificació en extracte d'inscripció de naixement (13/01/1941).
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Barcelona
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Certificats
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/17/2706/19630322_CertificatStrasbourg_PM.pdf
979615b3cfe1644d9997d1282d3c6f57
PDF Text
Text
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
01.01.02. Activitat acadèmica
Description
An account of the resource
Recull la documentació relacionada amb l'activitat acadèmica de Pasqual Maragall:
- Escola primària: Escoles Virtèlia (1945-1957).
- Llicenciatura en Dret: Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona (1957-1964).
- Llicenciatura en Econòmiques: Facultat d'Econòmiques de la Universitat de Barcelona (1958-1965).
- Pràctiques de Dret Europeu (1963): estada a Estrasburg (França) per realitzar unes pràctiques de Dret Europeu a la Facultat Internacional de Dret Comparat.
- Pràctiques a Roma (1964): beca per estudiar planificació regional a la SVIMEZ (Associazione per lo SVIluppo dell'industria nel MEZzogiorno).
- Pràctiques amb Delors a París (gener-juny 1966): beca del Govern francès per l’estudi de planificació regional. Realitza unes pràctiques com a economista a l'Association pour l'organisation des STages En France (ASTEF) on obté el Diploma de planificació sectorial i regional. Les pràctiques les fa al Comissariat del Vè Pla amb el professor Jacques Delors.
- Postgrau a la New School for Social Research, New York, amb beca Fulbright (setembre 1971-setembre 1973): Master of Arts en economia, especialitzat en economia internacional i economia urbana.
- Doctorat (02/03/1979): en Ciències Econòmiques a la UAB. La tesi doctoral Els preus del sòl urbà. El cas de Barcelona (1948-1978), la va dirigir el catedràtic Josep Maria Vegara Carrió i va obtenir una valoració "Summa cum laude".
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1945-1979
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Certificat de presència al curs del Programme d'Études sur les Organisations Européennes a Estrasburg
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Faculté Internationale pour l'Enseignement du Droit Comparé
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1963-03-22
Type
The nature or genre of the resource
Certificat
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Francès
Subject
The topic of the resource
Dret
Universitats
Europa
Description
An account of the resource
Certificat d'assistència al curs entre els dies 10 i 22 de març de 1963.
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Estrasburg
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Certificats
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/17/2707/19640729_SVIMEZ_PM.pdf
09a957d11686482df44bd840a34d51e0
PDF Text
Text
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
01.01.02. Activitat acadèmica
Description
An account of the resource
Recull la documentació relacionada amb l'activitat acadèmica de Pasqual Maragall:
- Escola primària: Escoles Virtèlia (1945-1957).
- Llicenciatura en Dret: Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona (1957-1964).
- Llicenciatura en Econòmiques: Facultat d'Econòmiques de la Universitat de Barcelona (1958-1965).
- Pràctiques de Dret Europeu (1963): estada a Estrasburg (França) per realitzar unes pràctiques de Dret Europeu a la Facultat Internacional de Dret Comparat.
- Pràctiques a Roma (1964): beca per estudiar planificació regional a la SVIMEZ (Associazione per lo SVIluppo dell'industria nel MEZzogiorno).
- Pràctiques amb Delors a París (gener-juny 1966): beca del Govern francès per l’estudi de planificació regional. Realitza unes pràctiques com a economista a l'Association pour l'organisation des STages En France (ASTEF) on obté el Diploma de planificació sectorial i regional. Les pràctiques les fa al Comissariat del Vè Pla amb el professor Jacques Delors.
- Postgrau a la New School for Social Research, New York, amb beca Fulbright (setembre 1971-setembre 1973): Master of Arts en economia, especialitzat en economia internacional i economia urbana.
- Doctorat (02/03/1979): en Ciències Econòmiques a la UAB. La tesi doctoral Els preus del sòl urbà. El cas de Barcelona (1948-1978), la va dirigir el catedràtic Josep Maria Vegara Carrió i va obtenir una valoració "Summa cum laude".
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1945-1979
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Certificat d'aprofitament del curs a l'SVIMEZ sobre el desenvoupament econòmic italià
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Centro per gli Studi sullo Sviluppo Economico
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1964-07-29
Type
The nature or genre of the resource
Certificat
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Castellà
Subject
The topic of the resource
Maragall Mira, Pasqual, 1941-
Biografia
Universitats
Economia
Desenvolupament econòmic
Itàlia
Description
An account of the resource
Declaració certificant l'assistència i aprofitament de Maragall al curs durant 3 setmanes de juliol a SVIMEZ: Associazione per lo sviluppo dell'industria nel Mezzogiorno.
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Roma
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Certificats
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/17/2708/19660625_ASTEF_PM.pdf
4c6499107ad051f0cac81ab6ba593ec8
PDF Text
Text
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
01.01.02. Activitat acadèmica
Description
An account of the resource
Recull la documentació relacionada amb l'activitat acadèmica de Pasqual Maragall:
- Escola primària: Escoles Virtèlia (1945-1957).
- Llicenciatura en Dret: Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona (1957-1964).
- Llicenciatura en Econòmiques: Facultat d'Econòmiques de la Universitat de Barcelona (1958-1965).
- Pràctiques de Dret Europeu (1963): estada a Estrasburg (França) per realitzar unes pràctiques de Dret Europeu a la Facultat Internacional de Dret Comparat.
- Pràctiques a Roma (1964): beca per estudiar planificació regional a la SVIMEZ (Associazione per lo SVIluppo dell'industria nel MEZzogiorno).
- Pràctiques amb Delors a París (gener-juny 1966): beca del Govern francès per l’estudi de planificació regional. Realitza unes pràctiques com a economista a l'Association pour l'organisation des STages En France (ASTEF) on obté el Diploma de planificació sectorial i regional. Les pràctiques les fa al Comissariat del Vè Pla amb el professor Jacques Delors.
- Postgrau a la New School for Social Research, New York, amb beca Fulbright (setembre 1971-setembre 1973): Master of Arts en economia, especialitzat en economia internacional i economia urbana.
- Doctorat (02/03/1979): en Ciències Econòmiques a la UAB. La tesi doctoral Els preus del sòl urbà. El cas de Barcelona (1948-1978), la va dirigir el catedràtic Josep Maria Vegara Carrió i va obtenir una valoració "Summa cum laude".
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1945-1979
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Diploma certificant l'assoliment amb èxit de l'estada amb l'ASTEF, en un programa de planificació sectorial
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Association pour l'organisation des stages en France
França. Ministère des affaires étrangères
França. Ministère des Finances
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1966-06-25
Type
The nature or genre of the resource
Certificat
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Francès
Subject
The topic of the resource
Maragall Mira, Pasqual, 1941-
Biografia
Planificació
Economia
París
Delors, Jacques
Description
An account of the resource
El diploma certifica l'assoliment de les pràctiques dins el programa de planificació sectorial al Comissariat del Vè Pla amb el professor Jacques Delors a París del 10/01/1966 fins al 25/06/1966.
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
París
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Certificats
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/15/2709/19530329_ReglamentMinyonsEscoltes_PM.pdf
eea0e280a8c7afc9438357cb451dfe4a
PDF Text
Text
��
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
01.01. Activitat personal
Description
An account of the resource
Aplega la documentació generada entorn a les activitats de caire personal de Pasqual Maragall.
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Pàgina acreditativa en el llibret: Minyons Escoltes: Reglament núm. 1
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Minyons Escoltes
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1950 [ca]
Type
The nature or genre of the resource
Certificat
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Escoltisme
Maragall Mira, Pasqual, 1941-
Confraria de la Nostra Senyora de Montserrat
Description
An account of the resource
Dades al regalment dels minyons escoltes de Pasqual Maragall, exemplar núm. 647.
S'hi anota la data de la Promesa: 29/03/1953
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Certificats
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/26/2710/estructura_urbana_2019_coberta.jpg
82bc42ea4009b588b36937f5b8f7852b
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
05.01. Programa Llegat Pasqual Maragall
Type
The nature or genre of the resource
Subsèrie
Description
An account of the resource
Documents sorgits de les activitats de difusió i recerca del programa de la Fundació Catalunya Europa, Llegat Pasqual Maragall.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Estructura urbana i segregació: Un segle a Barcelona
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Nicolini, Rosella
Garcia López, Miquel Àngel
Roig Sabate, José Luis
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2019
Type
The nature or genre of the resource
Monografia
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Urbanisme
Barcelona
Economia
Model social
Habitatge
Maragall Mira, Pasqual, 1941-
Description
An account of the resource
Treball resultant de l'ajut de recerca 2017 del programa Llegat Pasqual Maragall.
El llibre és el número 3 de la Col·lecció Recerca - Llegat Pasqual Maragall.
116 p.
Abstract
A summary of the resource.
Text a la contracoberta:
Aquesta publicació es proposa oferir una anàlisi quantitativa d'un segle per a esbrinar si les diferents polítiques territorials aplicades a Barcelona - sobretot les de les últimes dècades - han estat efectives en el control dels problemes de segregació o discriminació urbana. L'estudi es compon de quatre assaigs que tenen l'objectiu principal d'identificar els determinants de la distribució dels col·lectius de ciutadans a Barcelona en funció de l'estructura urbana de la ciutat i de les polítiques aplicades per l'administració pública al llarg del temps. Aquesta última dimensió permet també revisar el pensament i l'acció de Pasqual Maragall en aquest àmbit, durant la seva etapa com a alcalde a l'Ajuntament de Barcelona.
L'estudi és el resultat de l'Ajut a la Recerca Llegat Pasqual Maragall 2017 que va ser atorgat als professors del departament d'economia aplicada de la Universitat Autònoma de Barcelona, Rosella Nicolini, Miquel Àngel Garcia López i José Luis Roig Sabaté.
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Barcelona
Publisher
An entity responsible for making the resource available
Fundació Catalunya Europa
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Accés al llibre en format digital:<br /><a href="Accés%20al llibre en format digital: https://www.catalunyaeuropa.net/ca/pasqual-maragall/publicacions/92/estructura-urbana-i-segregaci%C3%B3-un-segle-a-barcelona.html">https://www.catalunyaeuropa.net/ca/pasqual-maragall/publicacions/92/estructura-urbana-i-segregaci%C3%B3-un-segle-a-barcelona.html</a>
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Recerca
Sobre Pasqual Maragall
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/26/2711/passant_comptes_2019.jpg
d91154e4dd126a720e54f24572ff5733
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
05.01. Programa Llegat Pasqual Maragall
Type
The nature or genre of the resource
Subsèrie
Description
An account of the resource
Documents sorgits de les activitats de difusió i recerca del programa de la Fundació Catalunya Europa, Llegat Pasqual Maragall.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Passant comptes: memòries d'un economista al servei de les institucions
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Morillas Antolín, Andreu
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2019
Type
The nature or genre of the resource
Monografia
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Economia
Morillas Antolín, Andreu
Biografies
Maragall Mira, Pasqual, 1941-
Govern alternatiu
Govern
Administració pública
Description
An account of the resource
Primera publicació escrita de la col·lecció de Testimonis Llegat Pasqual Maragall. 203 p.
Abstract
A summary of the resource.
Text a la contraportada:
L'autor presenta una panoràmica de la seva dilatada carrera professional dedicada a diverses institucions del país. És un repàs a quaranta-tres anys, que abasten un període que va del final de la dictadura als anys del sotrac del procés independentista.
La part central i més extensa del llibre està dedicada al treball d'Andreu Morillas, primer al costat de Pasqual Maragall al Parlament de Catalunya, on es fa un repàs exhaustiu i intencionat de l'estratègia de Pasqual Maragall per a assolir el Govern de la Generalitat, la transició des de
l'oposició al Govern i, finalment, la copiosa experiència de set anys de Govern, com a secretari d'Economia en els Governs dels presidents Maragall i Montilla.
D'aquesta etapa de Govern, sobretot des d'un punt de vista sectorial, es pot apreciar l'extensa obra feta, poc airejada encara, però també hi són presents episodis singulars dels quals se'n ha parlat poc.
Encara que a molts dels episodis d'aquestes memòries no els manquen tocs d'humor o ironia, l'autor no deixa de traslluir un cert desencís quan considera i observa el decaïment en l'obra de posteriors governs i el progressiu desprestigi de les institucions.
PASSANT COMPTES és, doncs, un intent d'explicar més de quaranta anys de treball a diverses institucions del país, però també una veu crítica del recent desplegament polític i institucional de Catalunya.
Bona part de les cent-quaranta pàgines dedicades a l'època parlamentària i a la col·laboració en el Govern de la Generalitat, permetran, sens dubte, donar testimoni i enriquir el bagatge de documentació i coneixement que constitueix el Llegat de Pasqual Maragall.
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Barcelona
Publisher
An entity responsible for making the resource available
Fundació Catalunya Europa
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Text complet disponible a:<br /><a href="https://www.catalunyaeuropa.net/ca/publicacions/95/passant-comptes-mem%C3%B2ries-d-un-economista-al-servei-de-les-institucions.html">https://www.catalunyaeuropa.net/ca/publicacions/95/passant-comptes-mem%C3%B2ries-d-un-economista-al-servei-de-les-institucions.html</a>
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Sobre Pasqual Maragall
Testimonis Pasqual Maragall
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/22/2712/1998_CCC_document_programa_OCR.pdf
73c6d426fe126707f76520e1291e5bde
PDF Text
Text
•·
Catalunya Segle XXI
CONVENCIÓ CÍVICA
CATALANA PER A
LA RENOVACIÓ
DE LA CULTURA POLÍTICA
Barcelona, 1997-1998
El punt de partida
Catalunya Segle XX! ha congregat en els seus tres anys de vida a més de tres cents
socis i a gairebé un miler d' amics, procedents de medis professionals, acadèmics
o socioeconòmics molt diversos. Ha desenvolupat una sèrie de debats -tant
interns com públics-, que malgrat la seva modèstia, han situat a Catalunya Segle
XX! entre els punts de referència dels qui aspiren a una renovació de la cultura
política, econòmica i social del nostre temps.
Un pas més: la CONVENCIÓ CÍVICA
En aquest moment, Catalunya Segle XX! vol donar un pas més. Considera que és
necessari prosseguir la seva reflexió col·lectiva sobre bases més sistemàtiques i en
un procés orientat a un resultat concret. Amb aquest motiu, ha posat en marxa la
Convenció Cívica Catalana per a la Renovació de la Cultura Política. Els
treballs preparatoris, iniciats el març de 1997, es desplegaran fins a la tardor de
1998.
l
�Des de Catalunya i més enllà
Som conscients de que aquesta tasca i aquest procés tenen un horitzó que va
molt més enllà de Catalunya i d'Espanya. Però arrenquem d'un punt de partida i
d'una experiència històrica col·lectiva, d'un territori i d'una societat, que han
tingut i tenen la vocació de lloc de trobada. La Convenció, doncs, s'ha de
celebrar en una Catalunya que entenem com a àgora oberta i no com a
temple enclaustrat.
Una convocatòria oberta
Catalunya Segle XXI entén que la Convenció és, per vocació, un procés obert a
la participació dels ciutadans i col·lectius que -situats en diferents latituds del
paisatge polític- comparteixen la preocupació per a renovar alguns elements
caducats de la cultura democràtica, en les seves dimensions social, econòmica i
política. Catalanisme obert, afirmació de les llibertats polítiques i reivindicació de
les solidaritats socials constitueixen les seves referències inexcusables.
Per aquestes raons, Catalunya Segle XXI està disposada a compartir el seu treball
amb altres entitats -fundacions, organitzacions no governamentals, departaments
universitaris, associacions professionals i socioeconòmiques, empreses i entitats
del camp cultural o informatiu- en la forma més adequada a la seva naturalesa i
voluntat, ja sigui en la fase preparatòria, ja sigui en la fase plenària final.
Un esforç d'interpretació
polític
reflexió. Però no un programa
El producte de la reflexió generada per la Convenció no ha de ser un conjunt
de polítiques públiques sectorials, pròpies dels programes de partit. Però sí té
l'ambició de que els partits -igual que altres actors socials, econòmics o políticspuguin comptar amb la nostra reflexió quan portin a terme les seves tasques
específiques.
Per això, Catalunya Segle XXI considera que la Convenció -com a procés en
marxa i com a material documental produït- pot ser útil a les forces polítiques,
contribuïnt a la tasca comuna de repensar les maneres d'analitzar la política
democràtica i d'intervenir en ella. Recíprocament, Catalunya Segle XXI accepta i
acull els comentaris i observacions que sorgeixin dels partits i d'altres actors
col.lectius, en la mesura en que encaixin en la naturalesa del seu projecte.
2
�Tres eixos de reflexió per a tres Àmbits Temàtics
La Convenció pretén contribuir a l'elaboració de noves formes d'interpretar la
realitat política democràtica i a la definició de noves maneres d'actuar eficaçment
sobre la mateixa.
Amb aquest objectiu s'han delimitat tres grans àmbits temàtics:
Àmbit 1. Ciutadania, comunitat, territori.Una cultura política renovada ha de replantejar les relacions entre espai
(territori), comunitat i ciutadania. Es perfila una nova concepció de la
proximitat i de la distància com a eixos de participació: globalització vs.
identitat. En aquest marc, les ciutats emergeixen com a ferment, els
Estats com a garants i guardians del trànsit cap a una nova distribució
de la ciutadania, i no necessàriament com a productors de serveis. La
subsidiarietat apareix com a fil conductor. Quina aportació es pot fer
des de Catalunya?
Àmbit 2. Una economia al servei de la societat: els nous reptes.Són clars els signes d'esgotament de les formes socials i econòmiques
que hem conegut, basades en el ple treball, el consum, el benestar.
Amenacen els riscos del no-treball, del desastre ecològic o de la
dualització de l'accés a la informació i al coneixement. Com fer
compatible la creació de riquesa, la conservació del medi i una cohesió
social, basada en l'equitat? Com donar a aquesta tasca la dimensió
global, que tenen ja els intercanvis econòmics o mediàtics? Quins límits i
quines potencialitats presenta la societat catalana?
Àmbit 3. Poder i participació ciutadana: noves regles de joc.La complexitat i l'escala dels problemes han debilitat -a vegades han
anul.lat-l'efectivitat de l'acció política tradicional. Algunes pretensions
polítiques reequilibradores o igualitàries són titllades d'inútils i fins i tot
contraproduents. S'ha de confiar només en l'intercanvi mercantil o en
la cooperació voluntària? Quin paper pot reservar-se a les institucions
polítiques formals? Com es relacionen i equilibren aquestes institucions
amb els nous -i no tan nous- poders fàctics locals i globals, dels diners i
de la informació? S'ha de pensar en un nou Montesquieu per a
compensar determinats desequilibris?
Cada Àmbit Temàtic compta amb un Comité Assessor. La seva tasca consisteix
en definir el contingut dels Àmbits, l'estructura dels Grups de Treball i la seva
supervisió dels textos elaborats.
3
�Els Grups de Treball de cada Àmbit
Correspón a una vintena de Grups de Treball -que consten en la relació
adjunta- el tractament dels interrogants i problemes que s'enquadren en els
Àmbits Temàtics descrits. A partir d'un document inicial, cada Grup ha de
formular -amb el concurs d'experts o testimonis qualificats, espanyols i estrangersun text o document, que serà considerat en la fase plenària final de la
Convenció.
El calendari
El procés es desenvolupa en dues fases.
En la fase preparatòria (febrer 1997-setembre 1998), els Grups de Treball
examinen els documents inicials i el sotmeten a revisió, fins a produir un text final
cada Grup.
En la fase plenària (octubre-novembre 1998), es produirà la discussió dels textos
anteriors i la seva elaboració final.
El resultat final de la Convenció
La Convenció, per tant, ha de concloure amb l'examen i l'aprovació eventual
de la Col.lecció de Textos preparats pels Grups de Treball. Aquests textos -i tot el
material complementari generat durant el procés- seran editats i difosos, després
de la corresponent selecció i integració.
4
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
04.01. Activitat associativa
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Description
An account of the resource
Agrupa la documentació generada en relació a les activitats de caire associatiu de Pasqual Maragall.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Convenció Cívica Catalana per a la renovació de la cultura política
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Catalunya Segle XXI
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1997
Type
The nature or genre of the resource
Informe
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Catalunya Segle XXI
Convenció Cívica Catalana
Catalunya
Catalanisme
Política
Congressos i conferències
Description
An account of the resource
Document que defineix i estableix el platejament de la Convenció Cívica Catalana.
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Barcelona
Publisher
An entity responsible for making the resource available
Catalunya Segle XXI
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Informes
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/22/2713/19931102_DocCatSegXXI_Reflexions_i_propostes_OCR.pdf
363e50251f98f641c14553752bbe782b
PDF Text
Text
2. 11.93
CATALUNYA SEGLE XXI
"REFLEXIONS I PROPOSTES PER A LA CATALUNYA DEL PROPER
SEGLE" .
OBJECTIU:
Impulsar un moviment ciutadà de debat i de propostes sobre el futur de Catalunya.
Posar les bases per disposar d'un element comú de consens sobre Catalunya i els
objectius que s'han d'assolir.
Qu-(UA t{
c..· vt S\lttQ_ [µ
~- f1M r
(
DECLARACIO:
~,~ ~
O_
j
Catalunya afronta els últims anys del segle :XX en unes condicions alhora bones i
i-~1 (/r~
Jr:r
difícils. Mirant enrera, contemplen el progrés democràtic que ha experimentat en
J. ~
l'afirmació i el reconeixement de la seva identitat nacional i en la seva capacitat
&J\,.,__
'autogovern; en la millora del nivell de vida dels ciutadans; en la modernització de
es empreses; en la producció científica, cultural i artística; en l'extensió dels serveis
públics d'ensenyament, de sanitat i d'assistència social; en les infrastructures de
transport; en els equipament urbans, la renovació de les ciutats i en molts altres
aspectes de les condicions de vida, individuals i col.lectives.
Aquest progrés, però, no pot amagar mancances serioses que afecten el benestar dels
habitants de Catalunya en àmbits diversos. Tampoc ha d'amagar els dèficits de
reflexió sobre el futur i la falta de projectes de llarg abast. Nous i complexos
problemes, en una etapa d'acceleració històrica, s'afegeixen a d'altres que no han
estat degudament atesos.
Aquest últims anys han viscut l'enfonsament d'ideologies que havien fonamentat el
segle XX. La precipitació de fets històrics de gran transcendència ha modificat
profundament els equilibris, en un context de canvi de valors. La desaparició dels
blocs, la indefinició d'una Europa organitzada en un mapa que ja no és vigent, la
�proliferació de nacionalismes agressius, la globalització de l'economia, la
consolidació d'aturs estructurals a nivells insuportables, la interçlependència creixent,
els problemes de supervivència de cultures i llengües, el desenvolupament de noves
formes de desigualtat, la crisi ecològica i l'allunyament dels ciutadans de la vida
política són, entre altres, factors que obliguen a reformar aspectes bàsics del
funcionament de les societats europees avançades. Sense aquestes reformes el camí
de progrés pot veure's amenaçat, mentre el pessimisme i la intolerència més o menys
r .·
organitzada s'iri'taI.len entre nosaltres.
Des de Catahinya Segle XXI proposem que tot plegat sigui d'una altra manera i que
el pensament catalanista incorpori els canvis recents per tal de continuar sent una
resposta vàlida, integradora i creadora. de consens per la nostra societat i la dels
nostres fills. Lliure de prejudicis
esteri~dors,
amb imaginació r-distingint les idees
/l
de les creences.
L'avenç capa la unitat europea pot oferir-nos un escenari més favorable en el qual
afrontar, amb noves actituds, els problemes propis i participar en la resposta als
interrogants que la Humanitat té plantejats en aquest tombant de segle. Les noves
actituds han de comportar un millor aprofitament de la capacitat d'iniciativa de la
societat catalana, l'estímul a l'acció dels seus agents més dinàmics i l'enfortiment de
la cohesió social.
Volem contribuir, amb un ampli moviment ciutadà de debat, a la necessària reflexió
col.lectiva entorn d'un gran nombre de qüestions, des de l'obertura i la conti~ en
el futur. Ho volem fer cridant tothom a participar-hi: aporteu elements d'estudi
'
realitzeu propostes i doneu suport i difusió a aquest projecte cívic. La història del
nostre país és rica en experiències semblants, que han tingut, en alguns casos,
influències molt positives sobre la vida catalana. La situació actual i els reptes dels
propers anys exigeixen a la Catalunya avançada, lliure i democràtica en què vivim,
a punt d'entrar en el segle XXI, que generi, en la recuperació d'aquest tradició de
reflexió i de compromís dels ciutadans amb el país, un impuls nou.
�AMBIT: Tot Catalunya.
PARTICIPANTS: L'objectiu és crear una plataforma àmplia, oberta a tots els
ciutadans de Catalunya, interessada en aquesta proposta. Les dos uniques limitacions
estàn condicionades a la voluntat de que tots els seus participants siguin demòcrates
i estiguin sensibilitzats per Catalunya i pel paper que aquesta ha de jugar en el futur.
METODOLOGIA: Es tracta d'endegar un procès de reflexió i propostes a partir
d'una àmplia participació ciutadana amb comissions de treball, sectorials i territorials
i sessions plenàries que han d'aprovar les propostes.
La metodologia que es vol seguir d'alguna manera es pot SeJ!!blar a la que es va
utilitzar en el seu dia pel Congrès de Cultura Catalana, que va mobilitzar un nombre
important de catalans interessats en reflexionar sobre el present i futur de Catalunya.
TEMES A TRACTAR: Els temes poden ser basicament:
l)
L'ENFORTIMENT DE LA DEMOCRACIA, EN UN ENTORN I
PERSPECTIVA DE CRISI DE VALORS.
2)
L'ECONOMIA
CATALANA
EN
UN
MERCAT
GLOBAL:
COMPETITIVITAT I CREIXEMENT.
3)
SOCIETAT:
INMIGRACIO,
NOVES
MODEL
TENDENCIES:
DE
ATUR
BENESTAR,
ESTRUCTURAL,
COHESIO
SOCIAL,
ORGANITZACIO I REPRESENTACIO, ETC.
4)
PER UN ENTORN AMB QUALITAT DE VIDA (territori, urbanisme, medi
ambient i planificació estratègica).
5)
IDENTITAT NACIONAL: cultura, llengua, rol geopolític
intercultural.
1
diàleg
�ORGANITZACIO: Es tractaria de crear un consell ampli, c·onformat per persones
d'elevat prestigi arreu de Catalunya.
Hi hauria un comitè executi.u conformat per 10 6 15 persones que portarien les
tasques més de direcció del procès.
ACTIVITATS: S'iniciaria amb una Secció Constitutiva i el posterior endegament de
Grups de Treball, que poden tenir les Comissions que considerin adients.
Cada Grup de Treball organitzarà de forma coordinada
act~,
jornades, estudis,
simposis, trobades internacionals, etc. per aprofundir i avançar en les diferents
propostes.
Periodicament es reunirà l' Assamblea General de tot:S els membres per evaluar i
aprovar els avanços que es vagin realitzan.
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
04.01. Activitat associativa
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Description
An account of the resource
Agrupa la documentació generada en relació a les activitats de caire associatiu de Pasqual Maragall.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Catalunya Segle XXI "Reflexions i propostes per a la Catalunya del proper Segle"
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1993-11-02
Type
The nature or genre of the resource
Informe
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Catalunya Segle XXI
Catalunya
Política
Model social
Description
An account of the resource
Document de treball amb la proposta definitòria i organitzativa de Catalunya Segle XXI.
Conté notes manuscrites de Pasqual Maragall.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Informes
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/22/2714/democracia_ciutadans_coberta.jpg
2c540192f9808535a654f5e080ec150d
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
04.01. Activitat associativa
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Description
An account of the resource
Agrupa la documentació generada en relació a les activitats de caire associatiu de Pasqual Maragall.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
La democràcia dels ciutadans
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Catalunya Segle XXI
Gomis, Llorenç
Maragall, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1999
Type
The nature or genre of the resource
Monografia
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Catalunya Segle XXI
Catalunya
Democràcia
Ciutadania
Economia
Model social
Description
An account of the resource
Epíleg de Pasqual Maragall.
El llibre sintetitza els treballs ralitzats en el marc de la Convenció Cívica Catalana per a la Renovació de la Cultura Política 1997-1998.
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Barcelona
Publisher
An entity responsible for making the resource available
Edicions 62
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/32/2715/Llistat_Agermanaments_i_convenis.pdf
1879df6b9aa972f71610a21d06da3c20
PDF Text
Text
Agermanaments i convenis de col·laboració
Nombre de convenis 164
Any 1972 - 2007
Ciutat
Data
Tipus de conveni
Descripció
Signatari 1
Signatari 2
30-03-1984
Agermanament
Protocol d'Agermanament entre
Barcelona i Colònia
Pasqual Maragall-Alcalde
Barcelona
Norbert Burger-Alcalde
Colònia
01-12-1984
Conveni de col·laboració
Assessorament i cooperació en materia
de circulació
Manuel Pons-Cónsol Major
del Comú Andorra
Pasqual Maragall-Alcalde
Barcelona
23-03-1997
Conveni de col·laboració
Procés verbal de Col.laboració entre La
Wilaya d'Alger i Barcelona
Cherif Rahmani-Ministre
en Missió Extraordinaire
Pasqual Maragall-Alcalde
· Buenos Aires
22-04-1985
Conveni de col·laboració
Accions de intercanvi en temes urbans
Pasqual Maragall-Alcalde
Julio Cesar SaguierIntendente Municipal
· Buenos Aires
24-09-1986
Conveni de col·laboració
Conveni entre Corporació
Metropolitana de Barcelona i Àrea
Metropolitana de Buenos Aires
Agustí MarinaVicepresident CMB
Juan Antonio Portesi-Mtro
Govern Provincia Buenos
Aires
· Buenos Aires
23-06-1987
Conveni de col·laboració
Instrument de Ratificació Conveni
Col.laboració entre CMB i AMBA
Alejandro ArmendárizGovernador Buenos Aires
Pasqual Maragall-Pte.CMB
· Buenos Aires
17-01-1990
Conveni de col·laboració
Addenda al conveini de cooperació de
22-4-1985
Carlos Grosso-Intendente
Municipal Buenos Aires
Pasqual Maragall-Alcalde
Barcelona
· Córdoba
22-04-2005
Conveni de col·laboració
Conveni de Cooperació entre Córdoba i
Barcelona (PECba)
Guillermo MarianacciSecretari de Govern
Córdoba
Xavier Casas-Primer
Tinent d'Alcalde Barcelona
· Córdoba
26-07-2006
Conveni de col·laboració
Adenda al conveni de cooperació de
22-4-2005.
Reemplaçament de la clausula 1ª
incorporant els punts 6,7i 8
Xavier Casas-Primer
Tinent d'Alcalde Barcelna
Luis Alfredo JuezIntendent Municipal
Córdoba
· La Plata
11-03-1987
Conveni de col·laboració
Carta d'Intencions entre La Plata i
Barcelona
Enrique BarésRepresentant Municipalitat
La Plata
Jordi Borja-Tinent Alcalde
Barcelona
· La Plata
27-04-1992
Conveni de col·laboració
Conveni Cooperació Tècnica entre La
Plata i Barcelona.
Julio Cesar Alak-Intendent
Municipal La Plata
Pasqual Maragall-Alcalde
Barcelona
ALEMANYA
· Colònia
ANDORRA
· Andorra la Vella
ALGÈRIA
· Alger
ARGENTINA
dijous, 17 / maig / 2007
Pàg. 1 de 14
�Ciutat
Tipus de conveni
Descripció
Signatari 1
Signatari 2
· Partido de General Pue 11-06-1992
Conveni de col·laboració
Protocol Col.laboració, intercanvi
experiències urbano-deportives Jocs
Olimpics 1992, Jocs Panamericans
1995
Mario Roberto RussakIntendent P.G. Pueyrredon
Pasqual Maragall-Alcalde
Barcelona
· Rosario
31-07-1999
Conveni de col·laboració
Declaració conjunta
Hermes Juan BinnerIntendent Rosario
Joan Clos-Alcalde
Barcelona
· Anvers
13-06-1997
Conveni de col·laboració
Declaració d'amistat entre Barcelolna i
Anvers
Pasqual Maragall-Alcalde
Barcelona
Leona Detiège-Alcadessa
Anvers
· Ostende
16-06-2006
Conveni de col·laboració
Carta d'Intencions. Col.laboració en
matèria de planificació urbanística
Joan Clos-Alcalde
Barcelona
Jean VandecasteeleAlcalde Ostende
07-06-1990
Conveni de col·laboració
Potenciació relacions económiques i
culturals
Ronald Mac Lean AlbaroaAlcalde La Paz
Pasqual Maragall-Alcalde
Barcelona
Data
BÈLGICA
BOLÍVIA
· La Paz
BÒSNIA I HERCEGOVINA
· Sarajevo
10-11-1994
Conveni de col·laboració
Acord Col.laboració i Amistat. Pal-liar
efectes de la guerra (antiga Iugoslavia)
Tarik Kupusovic-Alcalde
Sarajevo
Pasqual Maragall-Alcalde
Barcelona
· Sarajevo
10-11-1994
Conveni de col·laboració
Addenda al protocol de 10-11-1994.
Entrega del telèfon satèl.lit
Tarik Kupusovic-Alcalde
Sarajevo
Pasqual Maragall-Alcalde
Barcelona
· Sarajevo
21-09-1996
Conveni de col·laboració
Acord Col.laboracio.Rehabilitació barrio
Mojmilo-Villa Olímpica Sarajevo'84
Pasqual Maragall-Alcalde
Barcelona
Sabira HadzovicPta.Cantón Sarajevo
· Sarajevo
31-01-1998
Conveni de col·laboració
Declaració. ( Ratifiquen els acords
anteriors)
Midhat Haracic-President
Cantó Sarajevo
Joan Clos-Alcalde
Barcelona
· Sarajevo
04-11-2000
Agermanament
Protocol d'Agermanament. Potencià
relacions económiques i culturals.
Joan Clos-Alcalde
Barcelona
Mirsad Kebo-President
Cantó Sarajevo
· Campinas
31-03-2000
Conveni de col·laboració
Protocol d'Amistat i Cooperació Tècnica
entre Campinas i Barcelona
Francisco Amaral-Prefeito
Municipal Campinas
Joan Clos-Alcalde
Barcelona
· Porto Alegre
23-03-1999
Conveni de col·laboració
Protocol d'Amistat i Cooperació
Joan Clos-Alcalde
Barcelona
Raul Pont-Prefeito Porto
Alegre
· Porto Alegre
29-01-2002
Conveni de col·laboració
Protocol d'Amistat i Cooperació entre
Barcelona i Porto Alegre.
Tarso Genro-Alcalde Porto
Alegre
Joan Clos-Alcalde
Barcelona
· Rio de Janeiro
29-09-1972
Agermanament
Carta-Declaració de proyecte de
agermanament
Jose Mª de PorciolesAlcalde Barcelona
R.B. Dents-Cónsol General
Brasil
BRASIL
dijous, 17 / maig / 2007
Pàg. 2 de 14
�Ciutat
Data
Tipus de conveni
Descripció
Signatari 1
Signatari 2
· Rio de Janeiro
15-05-1993
Conveni de col·laboració
Conveni de Cooperació entre Rio de
Janeiro i Barcelona
Cesar Maia-Prefeito Rio de
Janeiro
Pasqual Maragall-Alcalde
Barcelona
· Salvador de Bahia
09-06-2006
Conveni de col·laboració
Protocol d'Intencions entre L'Institut
Mpal Paisatge Urbà i el PMS
Joao Herinque de
Barradas-Prefecte del
Salvador
Jordi Portabella-Pte IMPU
· Salvador de Bahía
15-07-2004
Conveni de col·laboració
Carta d'Intencions
Antonio José Imbassahy
da Silva-Prefeito Salvador
de Bahia
Joan Clos-Alcalde
Barcelona
· Santos
05-10-1989
Conveni de col·laboració
Promoure activitats d'intercanvi en
sector d'interès mutus
Telma de Souza-Alcalde
Ciudad de Santos
Pasqual Maragall-Alcalde
Barcelona
· Sao Paulo
15-05-1985
Agermanament
Promoure activitats d'intercanvi
d'interès mutus
Pasqual Maragall-Alcalde
Mario Covas-Alcalde
· Bogotá
26-09-2003
Conveni de col·laboració
Anexe al Protocol d'amistat i
cooperació del 22-3-1999
Joan Clos-Alcalde
Barcelona
Antanas Mockus-Alcalde
Mayor Bogotá
· Bogotá
18-07-2005
Conveni de col·laboració
Protocol d'amistat i cooperació
Joan Clos-Alcalde
Barcelona
Luis Eduardo GarzónAlcalde Mayor Bogotá
· Cartagena de Indias
15-03-1997
Conveni de col·laboració
Protocol d'amistat i cooperació
Pasqual Maragall-Alcalde
Barcelona
Guillermo Paniza-Alcalde
Cartagena de Indias
· Medellín
02-10-1992
Conveni de col·laboració
Declaració d'Intencions
Carolina Homar-Regidora
Serveis Socials Barcelona
Alvaro Jimenez-Secretario
Serveis Socials Medellín
· Santa Fé de Bogotá
22-03-1999
Conveni de col·laboració
Construcció Archivo Districtal
Joan Clos-Alcalde
Barcelona
Enrique Peñalosa-Alcalde
Mayor Santa Fé de Bogotá
· Kyonggi
23-11-2000
Conveni de col·laboració
Acord d'Amistat i Col.laboració entre
Barcelona i Kyinggi
Joan Clos-Alcalde
Barcelona
Lim-Chang YuelGovernador Pronvicial
Kyonggi
· Pusan
25-10-1983
Agermanament
Carta-Declaració d'Agermanament
Pasqual Maragall-Alcalde
Barcelona
Alcalde de Pusan
26-04-1991
Conveni de col·laboració
Protocol. Restauració del carrer
Barcelona a l'Havana
Wifredo Espinosa-Comité
Executiu L'Havana
Jordi Borja-Regidor
Relacions Internacionals
Barcelona
COLÒMBIA
COREA DEL SUD
CUBA
· La Habana
dijous, 17 / maig / 2007
Pàg. 3 de 14
�Ciutat
Data
Tipus de conveni
Descripció
Signatari 1
Signatari 2
· La Habana
25-10-1993
Agermanament
Acord d'Agermanament. Intensificar
les relacions enrtre els dos Governs
Pasqual Maragall-Alcalde
Barcelona
Pedro Chávez-Pte
Assamblea Poder Popular
L'Havana
· La Habana
05-12-1994
Agermanament
Acord d'Agermanament entre el Dtre
de Nou Barris i el ¨Dtro de El Cerro
Juan José Ferreiro-Regidor
Dtro Nou Barris
Noelio Portal-Representant
Aj. L'Havana
· La Habana
10-05-1997
Agermanament
Protocol d'Agermanament entre el
Dtre.Sants-Monjuic i el Municipi de
Marianao de l'Havana
Pere Alcober-Regidor
Dtre. Sants-Monjuic
Arturo R. BasPte.Assamble Poder
Popular Municipi Marianao
· La Habana
02-10-1997
Agermanament
Protocol d'Agermanament entre Dtre
de Sarrìa-Sant Gervasi i el Municipi
Plaza de la Revolución
Jaume Ciurana-Regidor
Dtre.Sarrià-Sant Gervasi
Jorge Pollo-Cònsol
República de Cuba
· La Habana
22-05-1998
Conveni de col·laboració
Conveni de Col.laboracio entre Cuba i
Barcelona. Cesió de peçes i vehicles
usats amb destinació Cuba
Carmen San Miguel.
Regidora Mobilitat i
Seguritat Barcelona
Gastón Gorrita-Assamblea
Poder Popular L'Havana
· La Habana
22-09-1998
Conveni de col·laboració
Protocol per recuperar l'herència
arquitectónica catalana a l'Havana
Teresa Sandoval-Pta.IMPU
Barceloana
Eusebio Leal-Historiador
de la ciutat de l'Havana
· La Habana
14-09-1999
Conveni de col·laboració
Protocol per donació de pintures per
la Restauració del Palau Convencions
de l'Havana
Jordi Portabella-Pte. IMPU
Barcelona
Joan Marull-Consell
Delegat grup AZKO NOBEL
· La Habana
20-09-1999
Agermanament
Protocol d'agermanament entre el
Dtre.Horta-Guinardó i el Municipi de
Boyeros
Manuel de Jesus Paniagua- Immaculada MoraledaPte Assamblea Boyeros
Regidora Dtre Horta
Guinardó
· La Habana
16-11-1999
Agermanament
Protocol d'Agermanament entre Dtre.
Les Corts i Assamble Poder Popular
Municipi de Playa
Jordi Hereu-Regidor Dtre.
Les Corts
Manuel Hermida-Cónsol
República de Cuba
· La Habana
14-11-2000
Agermanament
Protocol d'Agermanament entre Dte
Sant Martí i Municipi d'Havana de L'Est
Francesc Narvaez-Regidor
Dte. Sant Martí
Carlos A. Roche-Pte
Assmblea Habana del Este
· La Habana
19-01-2002
Agermanament
Protocol d'Agermanament entre Dtre
Nou Barris i el Municipi de El Cerro
Manuel Pérez -Regidor
Dtre. Nou Barris
Gaspar MoraguesSecretari Assamblea El
Cerro
Conveni de col·laboració
Protocol d'Amistat i Cooperació entre
Sto Domingo de Guzmán i Barcelona
Pasqual Maragall-Alcalde
Barcelona
Rafael Suberví-Alcalde Sto
Domingo Guzmán
Conveni de col·laboració
Carta d'Intencions
Omar Abdel AkherGovernador del Caire
Pasqual Maragall-Alcalde
Barcelona
REPÚBLICA DOMINICANA
· Santo Domingo de Guz 05-07-1996
EGIPTE
· El Caire
dijous, 17 / maig / 2007
23-06-1992
Pàg. 4 de 14
�Ciutat
Data
Tipus de conveni
Descripció
Signatari 1
Signatari 2
14-09-2006
Agermanament
Protocol d'Agermanament entre
Barcelona i Dubayy
Jordi Hereu-Alcalde
Barcelona
Hussein Lootah-Dtor
General Dubayy
· Guayaquil
23-06-2005
Conveni de col·laboració
Conveni d'Amistat i cooperació entre
Guayaquil i Barcelona
Joan Clos-Alcalde
Barcelona
Jaime Nebot-Alcalde
Guayaquil
· Quito
14-10-2002
Conveni de col·laboració
Conveni de Cooperació entre Quito i
Barcelona.
Paco Moncayo-Alcalde
Quito
Joan Clos-Alcalde
Barcelona
· Quito
18-10-2005
Conveni de col·laboració
Conveni de Cooperacio entre Quito i
Barcelona.Renovació conveni de 14-22002
Paco Moncayo-Alcalde
Quito
Joan Clos-Alcalde
Barcelona
· San Francisco de Quito 28-03-1990
Conveni de col·laboració
Conveni de Cooperació Tècnica
Rodrigo Paz-Alcalde San
Francisco de Quito
Pasqual Maragall-Alcalde
Barcelona
EMIRATS ÀRABS UNITS
· Dubayy
EQUADOR
ESPANYA
·
24-05-1990
Conveni de col·laboració
Addenda al conveni entre Barcelona i
la Societat Estatal del Cinquè Centenari
Jordi Borja-Regidor
Barcelona
Angel Serrano-Conseller
Delegat Societat 5è
Centenari
·
24-05-1990
Conveni de col·laboració
Conveni de col.laboració entre
l'Ajuntament de Barcelona i Societat
Estatal Quinto Centenario
Pasqual Maragall- Acalde
de Barcelona
Luis Yañez-Barnuevo- Pte
Sociedad Quinto
Centenario
· Agencia Española de C 30-10-1990
Conveni de col·laboració
Conveni-Marc de Col.laboració entre
AECI i Barcelona
Fernando M.ValenzuelaPte. AECI
Pasqual Maragall-Alcalde
Barcelona
· Agencia Española de C 03-11-1995
Conveni de col·laboració
Pla Operatiu entre l'Agència Espanyola
de Cooperació Intenacional i Barcelona
per a territoris ocupats durant 1995
Ana Mª Ruiz-Tagle
Pasqual Maragall-Alcalde
Morales-Agència Espanyola Barcelona
· Agencia Española de C 22-09-1997
Conveni de col·laboració
Pla Operatiu per a 1997 Conveni Marc
de Col.laboració entre l'AECI i
Barcelona
Fernando Villalonga-Pte
AECI
Pasqual Maragall-Alcalde
Barcelona
· Madrid
08-09-1988
Conveni de col·laboració
Conveni de Cooperació entre el MOPU,
Ajuntament Barcelona i la
Mancomunitat de Municipis de l'Àrea
Metropolitana
Angel Menendez-Dtor Gral
Instituto Territorio i
Urbanisme
Jordi Borja-Tinent Alcalde
Barcelona i Lluís TejedorVicepresident
Mancomunitat Municipis
· Madrid
18-10-1997
Conveni de col·laboració
Acord entre Madrid i Barcelona per la
fusió de candidatures per la Xarxa
nº4. Programa URB-AL
Jose Mª Alvarez del
Manzano-Alcalde Madrid
Joan Clos-Alcalde
Barcelona
dijous, 17 / maig / 2007
Pàg. 5 de 14
�Ciutat
· Montevideo
Data
Tipus de conveni
Descripció
Signatari 1
Signatari 2
18-09-2003
Conveni de col·laboració
Conveni de Col.laboració entre
Mercociutats i el CIDEU
Javier Sanchez-Secretari
Gral CIDEU
Enrique Riera-Secretari
Executiu Mercociudades
ESTATS UNITS D'AMÈRICA
· Boston
23-11-1983
Agermanament
Carta -Declaració d'Agermanament
entre Barcelona i Boston
Pasqual Maragall-Alcalde
Barcelona
Kevin H.White-Alcalde
Boston
· Boston
15-10-1998
Conveni de col·laboració
Memorandum d'Intencions en temes
econòmics entre Barcelona i Boston
Maravillas Rojo-Regidora
Barcelona
Robert J. Wolfang- Per la
Ciiutat de Boston
· Chicago
20-11-2006
Conveni de col·laboració
Carta d'Intencions entre Barcelona i
Chicago.
Jordi Hereu-Alcalde
Barcelona
Richard M. Daley-Alcalde
Chicago
· Seattle
06-12-2003
Conveni de col·laboració
Protocol d'Amistat i Cooperació entre
Seattle i Barcelona
Gregory J.Nickels-Alcalde
Seattle
Joan Clos-Alcalde
Barcelona
· Albertville
05-12-1988
Conveni de col·laboració
Declaració de Cooperació entre
Barcelona i Albertville
Henry Dujol-Alcalde
Albertville
Pascual Maragall-Alcalde
Barcelona
· Lió
06-12-2004
Conveni de col·laboració
Acord de Cooperació Econòmica
Barcelona-Lió-Torí.
Joan Clos-Alcalde
Barcelona
Gerad Collomb-Alcalde Lió
· Lió i Marsella
09-07-1998
Conveni de col·laboració
Acord de Concertació Internacional
entre Barcelona, Gènova, Lió i Marsella
Joan Clos-Alcalde
Barcelona
Marie-Hélene FinasConseillère Mpal Lió i Jean
Claude Gaudin-Alcale
Marsella
· Montpeller
24-02-1986
Agermanament
Acord Complementari de la carta
d'agermanament entre Barcelona i
Montpellier de 23-11-1963
Pasqual Maragall-Alcalde
Barcelona
George Freche-Alcalde
Montpellier
· Perpinyà
21-01-1994
Conveni de col·laboració
Addenda al Conveni-Marc del 21-11994
Pasqual Maragall-Alcalde
de Barcelona
Joan-Pau Alduy-Alcalde de
Perpinyà
· Perpinyà
21-01-1994
Conveni de col·laboració
Conveni-Marc de Cooperació
Intermunicipal
Pasqual Maragall-Alcalde
de Barcelona
Joan-Pau Alduy-Alcalde de
Perpinyà
16-02-1999
Conveni de col·laboració
Protocol d'Amistat i Cooperació
Dimitris L. AvramopoulosAlcalde Atenes
Joan Clos-Alcalde
Barcelona
15-03-1997
Conveni de col·laboració
Protocol d'Amistat i Cooperació
Pasqual Maragall-Alcalde
Barcelona
Oscar José Rafael BergerAlcalde Guatemala
FRANÇA
GRÈCIA
· Atenes
GUATEMALA
· Guatemala
dijous, 17 / maig / 2007
Pàg. 6 de 14
�Ciutat
Data
Tipus de conveni
Descripció
Signatari 1
Signatari 2
· San Pedro de Sula
12-02-1993
Conveni de col·laboració
Conveni de Cooperació Tècnica
Hector G.Guillen-Alcalde
San Pedro de Sula
Pasqual Maragall-Alcalde
Barcelona
· San Pedro de Sula
16-03-1994
Conveni de col·laboració
Acord de Ratificació del Conveni de
Cooperació Tècnica de 12-2-1993
Luis García y BustamanteAlcalde de San Pedro
Pasqual Maragall-Alcalde
Barcelona
· San Pedro de Sula
31-01-1996
Conveni de col·laboració
Protocol de Col.laboració "Barcelona
Solidaria"
Tona MascareñasAjuntament Barcelona
Hector Mauricio ReinaZona Metropol.Valle del
Sula
· San Pedro de Sula
10-07-1998
Conveni de col·laboració
Protocol d'Amistat i Cooperació
Joan Clos-Alcalde
Barcelona
Roberto Larios SilvaAlcalde San Pedro de Sula
· Tegucigalpa
13-11-1998
Conveni de col·laboració
Protocol d'Amistat i Cooperació
Joan Clos-Alcalde
Barcelona
Vilma de CastellanosAlcaldessa Dtro Central
Tegucigalpa
01-02-2007
Conveni de col·laboració
Protocol d'Amistat i Cooperació entre
Budapest i Barcelona
Gàbor Demszky-Alcade
Budapest
Jordi Hereu-Alcalde
Barcelona
14-01-2000
Conveni de col·laboració
Protocol d'Amistat i Cooperació enre
Esfahan i Barcelona
Mohamad Ali JavadiAlcalde Esfahan
Joan Clos-Alcalde
Barcelona
28-05-1998
Agermanament
Conveni d'Agermanament entre Dublín
i Barcelona
Joan Clos-Alcalde
Barcelona
Jhon Stafford-Alcalde
Dublín
24-09-1998
Conveni de col·laboració
Acord d'Amistat i Col.laboració entre
Barcelona, Gaza i Tel aviv-Yafo
Joan Clos-Alcalde
Barcelona
Roni Milo-Alcalde Tel avivYafo
· Gènova
09-07-1998
Conveni de col·laboració
Acord de concertació Internacional
entre las ciutats de Barcelona,
Gènova, Lió i Marsella
Joan Clos-Alcalde
Barcelona
Carlo Repetti-Alcalde
Gènova
· Gènova
17-02-1999
Conveni de col·laboració
Protocol d'Amistat i Cooperació entre
Atenes, Barcelona i Gènova
Joan Clos-Alcalde
Barcelona
Giuseppe Pericu-Alcalde
Gènova
· Nàpols i Regió Campan 22-05-2002
Conveni de col·laboració
Protocol d'Amistat i Cooperació entre
Nàpols, Barcelona i la Regió Campania
Joan Clos-Alcalde
Barcelona
Rosa Iervolino-Alcaldessa
Nàpols i Antonio BassolinoPte. Regió Campania
HONDURES
HONGRIA
· Budapest
IRAN
· Isfahan
IRLANDA
· Dublín
ISRAEL
· Tel aviv-Yafo
ITÀLIA
dijous, 17 / maig / 2007
Pàg. 7 de 14
�Ciutat
Data
Tipus de conveni
Descripció
Signatari 1
Signatari 2
06-12-2004
Conveni de col·laboració
Acord de Cooperació Econòmica entre
Barcelona-Lió-Torí
Joan Clos-Alcalde
Barcelona
Sergio ChamparinoAlcalde Torí
· Azuchi
21-11-1989
Conveni de col·laboració
Acord com Ciutats Promotores
d'Intercanvi cultural Internacional
Pasqual Maragall-Alcalde
Barcelona
Alcalde de Azuchi
· Iokoama
25-04-1990
Conveni de col·laboració
Comunicat Conjunt Barcelona-Iokoama
sobre l'exposició Barcelona Creation
1990
Pasqual Maragall-Alcalde
Hidenobu TakahideAlcalde Iokohoma
· Kobe
15-07-1991
Agermanament
Carta d'Intencions de Agermanament
entre Kobe i Barcelona
Kazutoshi SasayamaAlcalde Kobe
Pasqual Maragall-Alcalde
Barcelona
· Kobe
06-04-1993
Agermanament
Acord d'Agermanament entre Kobe i
Barcelona
Kazutoshi SasayamaAlcalde Kobe
Pasqual Maragall-Alcalde
Barcelona
· Kobe
03-04-2003
Agermanament
Declaració amb motiu Xè aniversari
Agermanamet entre Kobe i Barcelona
Tatsuo Yada-Alcalde Kobe
Joan Clos-Alcalde
Barcelona
25-11-1991
Conveni de col·laboració
Acord Intencions Cooperació Tècnica
entre Barcelona, El Mina i L'Entitat
Metropolitana de Serveis Hidràulics
Abul Kader AlamedineAlcalde El Mina
Jordi Borja-Delegat per
L'Ajuntament Barcelona i
Manuel Hernandez-Pte
Entitat Metropolitana de
Serveis Hidràulics
· Agadir
05-10-1993
Conveni de col·laboració
Conveni de Col.laboració entre La
Mancomunitat de Municipis Area
Metropolitana de Barcelona i la Ciutat
d'Agadir
Mohamed El QuatiqAlcalde Agadir
Pasqual Maragall-Pte.
Mancomunitat Municipis
· Agadir
29-07-1994
Conveni de col·laboració
Missió d'Assessorament BarcelonaAgadir
Joan Parpal-Àrea
Metropolitana de Municipis
· Casablanca
05-10-2004
Conveni de col·laboració
Protocol de Cooperació entre
Barcelona y Casablanca
Joan Clos-Alcalde
Barcelona
Mohamed Sajid-Alcalde
Casablanca
· Tànger
25-11-1991
Conveni de col·laboració
Acord d'Intencions de Cooperació
Tècnica entre Barcelona, Tànger i
l'Entitat Metropolitana de Serveis
Hidràulics
Dehman Derham-Alcalde
Tànger
Jordi Borja-Delegat
Ajuntament Barcelona i
Manuel Hernández-Pte
Entitat Metropolitana
Serveis Hidràulics
· Torí
JAPÓ
LÍBAN
· El Mina
MARROC
dijous, 17 / maig / 2007
Pàg. 8 de 14
�Ciutat
Data
Tipus de conveni
Descripció
Signatari 1
Signatari 2
13-12-2006
Conveni de col·laboració
Conveni entre Ajuntament Barcelona,
Comuna Tetuan i Agencia Urbana
Tetuan per la rehabilitació placetas
medina de Tetuan
Jordi Hereu - Alcalde
Barcelona
Rachid Talbi El-Alami Pte
Comuna Tetuan i Salim
Znibar Dtor Agencia
Urbana Tetuan
· Ciutat de Mèxic
07-09-1995
Conveni de col·laboració
Conveni Marc de Col.laboració entre
Promoció Ciutat Vella S.A i El
Fideicomiso del Centre Históric de la
Ciutat de Mèxic
Francesc Compta-Gerent
Promoció CiutatVella S.A.
Javier CarvalloRepresentant Fideicomiso
· Ciutat de Mèxic
14-09-1995
Conveni de col·laboració
Protocol de Col.laboració entre Agència
Paisatge Urbà i Fideicomiso Centre
Históric Ciutat de Mèxic en materies de
Protecció paisatge urbà
Ferran Ferrer Viana-Dtor
Agència Paisatge Urbà
Javier CarvalloRepresentant Fideicomiso
· Chihuahua
19-09-1994
Conveni de col·laboració
Conveni de Cooperació Tècnica entre
Barcelona y Chihuahua
Patricio Martínez-Alcalde
Chihuahua
Pasqual Maragall-Alcalde
Barcelona
· Distrito Federal de Mèx 08-12-1989
Conveni de col·laboració
Conveni de Cooperació Districte
Federal Mèxic i Barcelona
Manuel Camacho-Cap
Departament Dtre Federal
Mèxic
Pasqual Maragall-Alcalde
Barcelona
· Distrito Federal de Mèx 08-12-1992
Conveni de col·laboració
Acord de ratificació Conveni de
Cooperació Tècnica entre Districte
Federal de Mèxic i Barcelona
Manuel Camacho-Cap
Departament Dtre.
Federal Mèxic
Pasqual Maragall-Alcalde
Barcelona
· Estados Unidos Mexica 28-06-1986
Conveni de col·laboració
Memorandum de Cooperació entre la
Secretaria de desenvolupament urbà i
ecològica dels Estats Units Mexicans i
Barcelona
Manuel Camacho-Secretari
Desenvolupament Urbà
Pasqual Maragall-Alcalde
Barcelona
· Guadalajara
13-05-1998
Conveni de col·laboració
Protocol d'Amistat i Cooperació Entre
Barcelona i Guadalajara
Joan Clos-Alcalde
Barcelona
Francisco Javier RamírezAlcalde Guadalajara
· León
14-07-1990
Conveni de col·laboració
Acord Intercanvi Tècnic Econòmic i
Cultural entre Leon (Mèxic i Barcelona)
Carlos Medina-Pte Mpal
León
Pasqual Maragall-Alcalde
Barcelona
· MÈXIC DF
23-03-1999
Conveni de col·laboració
Protocol d'amistat entre Barcelona i
Mèxic
Joan Clos - Alcalde de
Barcelona
Cuauhtemoc Cardenas Governador Ciutat de
Mèxic
· Monterrey
27-06-1977
Agermanament
Proclama de "Ciutat Germana"
Cesar Santos-Cabildo de
Monterrey
· Monterrey
14-02-1990
Agermanament
Acord Complementari al conveni
d'agermanament entre Monterrey i
Barcelona
Sócrates Rizzo-Pte.
Municipal Monterrey
· Tetuan
MÈXIC
dijous, 17 / maig / 2007
Pasqual Maragall-Alcalde
Barcelona
Pàg. 9 de 14
�Ciutat
Data
Tipus de conveni
Descripció
Signatari 1
Signatari 2
· Monterrey
16-02-1990
Agermanament
Acord per un programa de
Col.laboració entre TUBSA.i Monterrey
en el marc de l'agermanament del 142-1990
Sócrates Rizzo-Pte Mpal
Monterrey
Jordi Borja-Pte. TUBSA
· Monterrey
05-10-1992
Agermanament
Protocol de Ratificació al Conveni
d'agermanament de 26-4-1977 i 14-21990
Albert Batlle-Regidor
Ajunta. Barcelona
Benjamín ClariondPte.Mupal Monterrey
· Monterrey
05-10-1993
Agermanament
Protocol de Ratificació al conveni
d'Agermanament del 26-4-1977, 14-21990 i 5-10-1992
Lluís Armet-Primer Tinent
Alcalde Barcelona
Benjamín ClariondPte.Mpal Monterrey
· Monterrey
15-10-2001
Conveni de col·laboració
Conveni d'Amistat i Cooperació entre
Monterrey i Barcelona
Joan Clos-Alcalde
Barcelona
Felipe de Jesús Cantú-Pte
Mpal Monterrey
· Puebla de Zaragoza
21-09-2005
Conveni de col·laboració
Conveni d'Amistat i Cooperació entre
Puebla de Zaragoza i Barcelona
Joan Clos-Alcalde
Barcelona
Enrique Doger-Pte Mpal
Puebla de Zaragoza
· Puebla de Zaragoza
03-07-2006
Conveni de col·laboració
Conveni d'Assitencia Tècnica entre
Puebla de Zaragoza i Associació
Mundial de Grands Metropolis
Enrique Doger-Pte Mpal
Puebla de Zaragoza
Joan Clos-Pte Metropolis
· Tijuana
13-07-1990
Conveni de col·laboració
Conveni de Cooperació Tècnica entre
Tijuana i Barcelona
Carlos Montejo-Pte Mpal
de Tijuana
Pasqual Maragall-Alcalde
Barcelona
· Veracruz
06-06-2002
Conveni de col·laboració
Protocol d'Amistat i Cooperació entre
Barcelona i Veracruz
Joan Clos-Alcalde
Barcelona
José Ramón Gutierrez-Pte
Mpal Veracruz
07-06-1990
Conveni de col·laboració
Conveni de Cooperació entre
Barcelona i León
Luis Felipe P. CalderaAlcalde León
Pasqual Maragall-Alcalde
Barcelona
· Deir El-Balah
09-03-1995
Conveni de col·laboració
Protocol d'Amistat i Cooperació
Pasqual Maragall-Alcalde
Barcelona
Samir Mohamed Al-AzaizaAlcalde Deir El-Balah
· Gaza
24-09-1998
Conveni de col·laboració
Acord d'Amistat i Col.laboració
Joan Clos-Alcalde
Barcelona
Aown Shawa-Alcalde Gaza
· Gaza
05-12-2001
Conveni de col·laboració
Acord entre Barcelona i Gaza.
Construcció en Gaza de "Barcelona
Peace Park"
Joan Clos-Alcalde
Barcelona
Nassi Khayet-Alcalde Gaza
· Jericó
09-03-1995
Conveni de col·laboració
Protocol d'Amistat i Cooperació
Pasqual Maragall-Alcalde
Barcelona
Hassan Saleh-Alcalde
Jericó
NICARAGUA
· León
PALESTINA
dijous, 17 / maig / 2007
Pàg. 10 de 14
�Ciutat
Data
Tipus de conveni
Descripció
Signatari 1
Signatari 2
13-12-1991
Conveni de col·laboració
Conveni de Cooperació entre Asunción
i Barcelona
Carlos Filizzola-Intendente
Asunción
Albert Batlle-Regidor
Barcelona
· Lima
22-05-1986
Conveni de col·laboració
Conveni de Cooperació Científica i
Tècnica entre Lima i Barcelona
Alfonso Barrantes-Alcalde
Lima
Pasqual Maragall-Alcalde
Barcelona
· Lima
22-03-1999
Conveni de col·laboració
Carta d'Intencions de Cooperació
Tècnica entre Lima i Barcelona
Alberto Andrade-Alcalde
Lima
Joan Clos-Alcalde
Barcelona
· Trujillo
04-02-1991
Conveni de col·laboració
Carta d'Intencions de Cooperació
Tècnica entre Trujillo i Barcelona
Eduardo L. Cuba-Rpte
Trujillo
Jordi Borja-Tinent
d'Alcalde Barcelona
· Trujillo
22-02-1991
Conveni de col·laboració
Conveni de Cooperació Tècnica entre
Trujillo i Barcelona
José Murgia-Alcalde Trujillo Pasqual Maragall-Alcalde
Barcelona
27-09-1990
Conveni de col·laboració
Conveni de Cooperació Tècnica i
Cultural entre Gdansk i Barcelona
Jacek Starosciak-Alcalde
Gdansk
Pasqual Maragall-Alcalde
Barcelona
· Leningrad
24-10-1985
Conveni de col·laboració
Conveni d'Amistat i Col.laboració entre
Barcelona i Leningrado
Pasqual Maragall-Alcalde
Barcelona
V.Hodyrev-Comité
Executiu Soviet Leningrado
· San Petesburgo
25-04-1994
Conveni de col·laboració
Conveni de Col.laboració entre
Benestar Social i Salut Pùblica de
Barcelona; L'IMAS el GASI i
L'Hospital Municipal Maria Magdalena
de San Petesburgo
Eulàlia Vintró-Ajuntament
Barcelona, Xavier CasasRegidor Barcelona, Josep
Fité-IMAS, Francesc RilloGASI
Yuri Gorbachev-Dtor
Hospital Sta Magdalena
San Petesburgo
· San Petesburgo
29-03-2002
Conveni de col·laboració
Protocol entre San Petesburgo i
Barcelona
Vladimir Yakovlev Governador de San
Petesburgo
Joan Clos - Alcalde de
Barcelona
· San Salvador
19-05-1995
Conveni de col·laboració
Protocol d'Amistad i Cooperació
Pasqual Maragall-Alcalde
Barcelona
Mario Valiente-Alcalde San
Salvador
· San Salvador
09-06-1998
Conveni de col·laboració
Ratificació Protocol d'Amistat i
Cooperacio signat el 19-5-1995
Joan Clos-AlcaldeBarcelona
Hector Ricardo SilvaAlcalde San Salvador
· San Salvador
09-02-2007
Conveni de col·laboració
Renovació llaços d'amistat i vincles de
cooperació suscrits el 19 -5-1995 i
ratificat el 9-6-1998 entre San
Salvador i Barcelona
Ramón Nicolau, Regidor
de Participació Ajuntament
BCN
Violeta Menjivar, Alcaldesa
Municipalidad El Salvador
PARAGUAI
· Asunción
PERÚ
POLÒNIA
· Gdansk
RÚSSIA
EL SALVADOR
dijous, 17 / maig / 2007
Pàg. 11 de 14
�Ciutat
Data
Tipus de conveni
Descripció
Signatari 1
Signatari 2
05-01-1997
Agermanament
Conveni d'Amistat i Agermanament
Pasqual Maragall-Alcalde
Barcelona
Recep Tayyip-Alcalde
Istanbul
· Montevideo
17-04-1985
Agermanament
Acta Conveni d'Agermanament
Pasqual Maragall-Alcalde
Barcelona
Aquiles R. LanzaIntendent Montevideo
· Montevideo
14-05-1986
Conveni de col·laboració
Acord complementari de la carta
d'agermanament entre Montevideo i
Barcelona d'abril 1985
Pasqual Maragall-Alcalde
Barcelona
Jorge Luis ElizaldeIntendent Montevideo
· Montevideo
15-07-1991
Agermanament
Acord Complementari al Conveni
d'agermanament entre Montevideo i
Barcelona
Tabaré Vazquez-Intendent
Montevideo
Pasqual Maragall-Alcalde
Barcelona
· Montevideo
28-03-1995
Agermanament
Protocol Ratificació acord
complementari al conveni
d'agermanament entre Montevideo i
Barcelona
Pasqual Maragall-Alcalde
Barcelona
Mariano Arana-Intendent
Montevideo
· Montevideo
31-10-1995
Conveni de col·laboració
Creació Comissió Mixta MontevideoBarcelona
Pasqual Maragall-Alcalde
Barcelona
Mariano Arana SanchezIntendent Montevideo
· Montevideo
22-05-1997
Agermanament
Acord Complementari al conveni
d'agermanament entre Montevideo i
Barcelona
Maiano Arana-Intendent
Montevideo
Eulalia Vintró-Segona
Tinent Alcalde Barcelona
· Montevideo
22-03-1999
Agermanament
Ratificar el Conveni d'Agermanament
entre Montevideo i Barcelona
Mariano Arana-Intendent
Montevideo
Joan Clos-Alcalde
Barcelona
· Montevideo
30-01-2002
Conveni de col·laboració
Acord de Cooperació en materia
d'arxius municipals entre Barcelona i
Montevideo
Mariano Arana-Intendent
Montevideo
Joan Clos-Alcalde
Barcelona
· Montevideo
21-11-2003
Conveni de col·laboració
Memoràndum d'enteniment entre
Montevideo i Barcelona amb motiu de
la celebració del Campament de la
Pau en el marc del Fórum Universal de
las Cultures Barcelona 2004
Mariano Arana-Intendent
Montevideo
Joan Clos-Alcalde
Barcelona
15-03-1997
Conveni de col·laboració
Protocol d'Amistat i Cooperació entre
Bolivar i Barcelona
Pasqual Maragall-Alcalde
Barcelona
Manuel Rocca-Pte Càmara
Mpal Bolivar-Barcelona
11-03-1997
Conveni de col·laboració
Protocol d'Amistat i Cooperació
Joan Clos-Alcalde
Barcelona
Ariel Ulloa-Alcalde
Concepción
TURQUIA
· Istanbul
URUGUAI
VENEÇUELA
· Bolivar
XILE
· Concepción
dijous, 17 / maig / 2007
Pàg. 12 de 14
�Ciutat
Data
Tipus de conveni
Descripció
Signatari 1
Signatari 2
· Santiago de Chile
10-10-1990
Conveni de col·laboració
Conveni de cooperació tècnica entre
Santiago de Chile i Barcelona
Jaime Ravinet-Alcalde
Santiago de Chile
Pasqual Maragall-Alcalde
Barcelona
· Santiago de Chile
26-04-1991
Conveni de col·laboració
Conveni de Cooperació Tècnica entre
Barcelona i el Ministeri de Bens
Nacionals de Chile
Pasqual Maragall-Alcalde
Barcelona
Luis Alvarado ConstelaMinistre de Bens Nacionals
· Santiago de Chile
25-01-1992
Conveni de col·laboració
Protocol de Col.laboració entre
Fundació Salvador Allende i Barcelona
(Creació Museu Salvador Allende)
Isabel Allende-Dtra Gral.Fundació Salvador Allende
Pasqual Maragall-Alcalde
Barcelona
· Santiago de Chile
12-11-1992
Conveni de col·laboració
Acord de Ratificació del Conveni de
Cooperació Tècnica entre Santiago de
Chile i Barcelona
Jaime Ravinat-Alcalde
Santiago de Chile
Pasqual Maragall-Alcalde
Barcelona
· Santiago de Chile
15-03-1997
Conveni de col·laboració
Protocol de Ratificació del Conveni de
Cooperació Tècnica entre Santiago de
Chile i Barcelona
Pasqual Maragall-Alcalde
Barcelona
Jaime Ravinat-Alcalde
Santiago de Chile
· Valparaiso
28-03-1990
Conveni de col·laboració
Carta d'Intencions de Cooperació entre
Valparaiso i Barcelona
Tona.M. Mascareñas-Dtra
Cooperació Amërica Latina
Ajuntament Barcelona
Raúl García-Dtor
Extensión Cultural
Valparaiso
· Valparaiso
19-12-1995
Conveni de col·laboració
Protocol d'Amistat i Cooperació
Hernan Pinto MirandaAlcalde Valparaiso
Pasqual Maragall-Alcalde
Barcelona
· Valparaiso
28-12-2001
Agermanament
Protocol d'Agermanamet entre
Valparaiso i Barcelona
Xavier Casas-Primer
Tinent Alcalde Barcelona
Hernán Pinto-Alcalde
Valparaiso
· Valparaiso
27-07-2005
Conveni de col·laboració
Protocol. (Campanyes de Millora del
Paisatge Urbà)
Jordi Portabella-Pte IMPU
Barcelona
Aldo Cornejo-Alcalde
Valparaiso
· Viña del Mar
19-06-1997
Conveni de col·laboració
Protocol d'Amistat i Cooperació
Maravillas Rojo-Tercera
Tinent d'Alcalde Barcelona
Rodrigo González-Alcalde
Viña del Mar
· Guangzhou
29-10-2003
Conveni de col·laboració
Conveni d'Intercanvi i cooperació entre
Guangzhoi i Barcelona
Zhang Guangning-Alcalde
Guangzhou
Joan Clos-Alcalde
Barcelona
· Ningbo
27-10-1995
Conveni de col·laboració
Protocol d'Amistat i Cooperació entre
Ningbo i Barcelona
Zhang Welwen-Alcalde
Ningbo
Joan Clos-Alcalde
Barcelona
· Ningbo
15-06-1999
Conveni de col·laboració
Carta d'Intencions entre el Port de
Ningbo i el Port de Barcelona
Chen Qi Hong-Autoritat
Portuaria Ningbo
Joaquim Tosas-Pte Port
Autònom Barcelona
· Shanghai
14-04-1989
Conveni de col·laboració
Memorandum d'Acord entre Barcelona
i Shangahi
Pasqual Maragall-Alcalde
Barcelona
Zhu Rongji-Alcalde
Shangahi
XINA
dijous, 17 / maig / 2007
Pàg. 13 de 14
�Ciutat
Data
Tipus de conveni
Descripció
Signatari 1
Signatari 2
· Shanghai
31-10-2001
Agermanament
Protocol d'Agermanament entre
Barcelona i Shangahi
Zhou Muyao-Alcalde
Shangahi
Joan Clos-Alcalde
Barcelona
· Shanghai
24-07-2006
Conveni de col·laboració
Memoràndum sobre intercanvis i
cooperació entre Xangai i Barcelona
Feng Guoqin-Tinent
d'Alcalde Xangai
Jordi Portabella-Tinent
d'Alcalde Barcelona
dijous, 17 / maig / 2007
Pàg. 14 de 14
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.03. Acció i òrgans de govern (de l'Ajuntament de Barcelona)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Documents produïts en l'exercici de l'acció del govern de la ciutat de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Llistat d'agermanaments i convenis de col·laboració de l'Ajuntament de Barcelona 1972-2007
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Ajuntament de Barcelona
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2007-05-17
Type
The nature or genre of the resource
Informe
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Relacions Internacionals
Ajuntament de Barcelona
Barcelona
Ciutats
Description
An account of the resource
Relacions establertes amb ciutats de tot el món.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Informes
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/32/2716/Governs_municipals_amb_Pasqual_Maragall_com_a_alcalde.pdf
1c902ec599b1b009a884ff1037536eab
PDF Text
Text
Governs municipals amb Pasqual Maragall com a alcalde (1982-1997)
Font: Institut Municipal d’Estadística (http://www.bcn.es/estadistica/catala/dades/telec/loc/locgob/index.htm)
Any 1982
Excm. Sr. PASQUAL MARAGALL I MIRA
Il.lm. Sr. JOSEP MIQUEL ABAD I SILVESTRE
Il.lma. Sra. MERCÈ SALA I SCHNORKOWSKI
Il.lm. Sr. JORDI VALLVERDÚ I GIMENO
Il.lm. Sr. FELIP SOLÉ I SABARÍS
Il.lm. Sr. RAIMON MARTINEZ I FRAILE
Il.lma. Sra. NÚRIA GISPERT I FELIU
Il.lm. Sr. RAFAEL PRADAS I CAMPS
Il.lma. Sra. FRANCESCA MASGORET I LLARDENT
Il.lm. Sr. JOSEP MARIA SERRA I MARTÍ
Il.lm. Sr. ENRIC TRUÑÓ I LAGARES
Il.lm. Sr. JACINT HUMET I PALET
Il.lm. Sr. RAIMON MARTINEZ I FRAILE
Il.lm. Sr. GUILLEM SANCHEZ I JULIACHS
Càrrec
Alcalde
Tinent Alc.
Tinent Alc.
Regidor
Regidor
Regidor
Regidora
Regidor
Regidora
Regidor
Regidor
Regidor
Regidor
Regidor
Àmbit / Àrea
Càrrec
Alcalde
1r. Tin. Alc.
2n. Tin. Alc.
3r. Tin. Alc.
Regidor
Regidora
Regidor
Regidor
Regidora
Regidor
Regidor
Àmbit / Àrea
Càrrec
Alcalde
1r. Tin. Alc.
2n. Tin. Alc.
3r. Tin. Alc.
Regidor
Regidora
Regidora
Regidor
Regidor
Regidora
Regidor
Regidor
Àmbit / Àrea
Àmbit: Planificació i Ordenació Ciutat
Àmbit: Empreses i Serveis Personals
Àrea: Descentralització i Participació
Àrea: Sanitat
Àrea: Ensenyament
Àrea: Adjunta Ensenyament
Àrea: Cultura
Àrea: Serveis Socials
Àrea: Serveis Municipals
Àrea: Joventut i Esports
Àrea: Circulació
Àrea: Relacions Ciutadanes
Àrea: Finances
Any 1983 - Eleccions 8 de maig
Excm. Sr. PASQUAL MARAGALL I MIRA
Il.lma. Sra. MERCÈ SALA I SCHNORKOWSKI
Il.lm. Sr. JOAQUIM DE NADAL I CAPARA
Il.lm. Sr. RAIMON MARTINEZ I FRAILE
Il.lm. Sr. GUERAU RUIZ I PENA
Interior Il.lma. Sra. M. AURÈLIA CAMPMANY I FARNÉS
Il.lm. Sr. JOSEP M. SERRA I MARTÍ
Il.lm. Sr. JOAN CLOS I MATHEU
Il.lma. Sra. FRANCESCA MASGORET I LLARDENT
Il.lm. Sr. ENRIC TRUÑÓ I LAGARES
Il.lm. Sr. JOAN TORRES I CAROL
Àmbit: Planificació i Ordenació Ciutat
Àmbit: Finances i Serveis Generals
Àmbit: Serv. Personals i Rel. Ciut.
Àrea: Protecció Ciutadana i Reg. Int.
Àrea: Cultura i Ensenyament
Àrea: Serveis i Empreses Municipals
Àrea: Sanitat
Àrea: Serveis Socials
Àrea: Joventut i Esports
Àrea: Transports i Circulació
Any 1984
Excm. Sr. PASQUAL MARAGALL I MIRA
Il.lm. Sr. JORDI PARPAL I MARFÀ
Il.lm. Sr. JOAQUIM DE NADAL I CAPARA
Il.lm. Sr. RAIMON MARTINEZ I FRAILE
Il.lm. Sr. GUERAU RUIZ I PENA
Il.lma. Sra. M. AURÈLIA CAMPMANY I FARNÉS
Il.lma. Sra. EULALIA VINTRÓ I CASTELLS
Il.lm. Sr. JOSEP M. SERRA I MARTÍ
Il.lm. Sr. JOAN CLOS I MATHEU
Il.lma. Sra. FRANCESCA MASGORET I LLARDENT
Il.lm. Sr. ENRIC TRUÑÓ I LAGARES
Il.lm. Sr. JOAN TORRES I CAROL
Àmbit: Planificació i Ordenació Ciutat
Àmbit: Finances i Serveis Generals
Àmbit: Serv. Personals i Rel. Ciut.
Àrea: Protecció Ciutadana i Reg. Int.
Àrea: Cultura i Ensenyament
Àrea: Adjunta Ensenyament
Àrea: Serveis i Empreses Municipals
Àrea: Sanitat
Àrea: Serveis Socials
Àrea: Joventut i Esports
Àrea: Transports i Circulació
Any 1985
Excm. Sr. PASQUAL MARAGALL I MIRA
Il.lm. Sr. JORDI PARPAL I MARFÀ
Il.lm. Sr. JOAQUIM DE NADAL I CAPARA
Il.lm. Sr. RAIMON MARTINEZ I FRAILE
Il.lm. Sr. GUERAU RUIZ I PENA
Il.lma. Sra. M. AURÈLIA CAMPMANY I FARNÉS
Il.lma. Sra. EULALIA VINTRÓ I CASTELLS
Il.lm. Sr. JOSEP M. SERRA I MARTÍ
Il.lm. Sr. JOAN CLOS I MATHEU
Il.lma. Sra. FRANCESCA MASGORET I LLARDENT
Il.lm. Sr. ENRIC TRUÑÓ I LAGARES
Il.lm. Sr. JOAN TORRES I CAROL
Càrrec
Alcalde
1r. Tin. Alc.
2n. Tin. Alc.
3r. Tin. Alc.
Regidor
Regidora
Regidora
Regidor
Regidor
Regidora
Regidor
Regidor
Àmbit / Àrea
Càrrec
Alcalde
1r. Tin. Alc.
2n. Tin. Alc.
Àmbit / Àrea
Àmbit: Planificació i Ordenació Ciutat
Àmbit: Finances i Serveis Generals
Àmbit: Serv. Personals i Rel. Ciut.
Àrea: Protecció Ciutadana i Reg. Int.
Àrea: Cultura
Àrea: Ensenyament
Àrea: Serveis i Empreses Municipals
Àrea: Sanitat
Àrea: Serveis Socials
Àrea: Joventut i Esports
Àrea: Transports i Circulació
Any 1986
Excm. Sr. PASQUAL MARAGALL I MIRA
Il.lm. Sr. JORDI PARPAL I MARFÀ
Il.lm. Sr. JOAQUIM DE NADAL I CAPARA
Àmbit: Planificació i Ordenació Ciutat
Àmbit: Finances i Serveis Generals
1
�Il.lm. Sr. RAIMON MARTINEZ I FRAILE
Il.lm. Sr. GUERAU RUIZ I PENA
Il.lma. Sra. M. AURÈLIA CAMPMANY I FARNÉS
Il.lma. Sra. EULALIA VINTRÓ I CASTELLS
Il.lm. Sr. JOSEP M. SERRA I MARTÍ
Il.lm. Sr. JOAN CLOS I MATHEU
Il.lma. Sra. FRANCESCA MASGORET I LLARDENT
Il.lm. Sr. ENRIC TRUÑÓ I LAGARES
Il.lm. Sr. JOAN TORRES I CAROL
3r. Tin. Alc.
Regidor
Regidora
Regidora
Regidor
Regidor
Regidora
Regidor
Regidor
Àmbit: Serv. Personals i Rel. Ciut.
Àrea: Protecció Ciutadana i Reg. Int.
Àrea: Cultura
Àrea: Ensenyament
Àrea: Serveis i Empreses Municipals
Àrea: Sanitat
Àrea: Serveis Socials
Àrea: Joventut i Esports
Àrea: Transports i Circulació
Càrrec
Alcalde
1r. Tin. Alc.
Regidor
Regidor
Regidor
Regidor
Regidora
Regidor
Regidora
2n. Tin. Alc.
Regidor
Regidor
3r. Tin. Alc.
Regidora
Regidor
Regidor
Regidor
Regidor
Regidora
Àmbit / Àrea
Àmbit: Alcaldia-Presidència
Àrea: Relacions Institucionals
Àrea: Adjunt Relacions Institucionals
Àrea: Presidència
Àrea: Promoció Urbanística i JJOO'92
Àrea: Relacions Territorials
Àrea: Transports Públics
Àrea: Promoció Ciutadana
Àrea: Publicacions
Àmbit: Organització i Economia
Àrea: Finances
Àrea: Desenvolup. Econòmic i Social
Àmbit: Benestar Social
Àrea: Serveis Socials
Àrea: Joventut i Esports
Àmbit: Urbanisme, Obres i Serveis
Àmbit: Trànsit, Vialitat i Protec. Ciut.
Àmbit: Salut Pública
Àmbit: Educació
Càrrec
Alcalde
1r. Tin. Alc.
Regidor
Regidor
Regidor
Regidor
Regidora
Regidor
Regidora
2n. Tin. Alc.
Regidor
Regidor
3r. Tin. Alc.
Regidora
Regidor
Regidor
Regidor
Regidor
Regidora
Àmbit / Àrea
Àmbit: Alcaldia-Presidència
Àrea: Relacions Institucionals
Àrea: Adjunt Relacions Institucionals
Àrea: Presidència
Àrea: Promoció Urbanística i JJOO'92
Àrea: Relacions Territorials
Àrea: Transports Públics
Àrea: Promoció Ciutadana
Àrea: Publicacions
Àmbit: Organització i Economia
Àrea: Finances
Àrea: Desenvolup. Econòmic i Social
Àmbit: Benestar Social
Àrea: Serveis Socials
Àrea: Joventut i Esports
Àmbit: Urbanisme, Obres i Serveis
Àmbit: Trànsit, Vialitat i Protec. Ciut.
Àmbit: Salut Pública
Àmbit: Educació
Càrrec
Alcalde
1r. Tin. Alc.
Regidor
Regidor
Regidor
Regidor
Regidora
Regidora
2n. Tin. Alc.
Regidor
Regidor
3r. Tin. Alc.
Regidora
Regidor
Regidor
Regidor
Àmbit / Àrea
Àmbit: Alcaldia-Presidència
Àrea: Relacions Institucionals
Àrea: Adjunt Relacions Institucionals
Àrea: Presidència
Àrea: Promoció Urbanística i JJOO'92
Àrea: Relacions Territorials
Àrea: Transports Públics
Àrea: Publicacions
Àmbit: Organització i Economia
Àrea: Finances
Àrea: Desenvolup. Econòmic i Social
Àmbit: Benestar Social
Àrea: Afers Socials i Joventut
Àrea: Esports
Àmbit: Urbanisme, Obres i Serveis
Àrea: Adjunt Política Sòl i Habitatge
Any 1987 - Eleccions 10 de juny
Excm. Sr. PASQUAL MARAGALL I MIRA
Il.lm. Sr. LLUIS ARMET I COMA
Il.lm. Sr. ANTONIO SANTIBURCIO I MORENO
Il.lm. Sr. GUERAU RUIZ I PENA
Il.lm. Sr. JORDI PARPAL I MARFÀ
Il.lm. Sr. JORDI BORJA I SEBASTIÀ
Il.lma. Sra. MERCÈ SALA I SCHNORKOWSKI
Il.lm. Sr. RAIMON MARTINEZ I FRAILE
Il.lma. Sra. M. AURÈLIA CAMPMANY I FARNÉS
Il.lm. Sr. FRANCESC RAVENTÓS I TORRAS
Il.lm. Sr. JOAQUIM DE NADAL I CAPARA
Il.lm. Sr. ANTONI LUCHETTI I FARRÉ
Il.lma. Sra. EULALIA VINTRÓ I CASTELLS
Il.lma. Sra. FRANCESCA MASGORET I LLARDENT
Il.lm. Sr. ENRIC TRUÑÓ I LAGARES
Il.lm. Sr. JOSEP M. SERRA I MARTÍ
Il.lm. Sr. JOAN TORRES I CAROL
Il.lm. Sr. JOAN CLOS I MATHEU
Il.lma. Sra. MARTA MATA I GARRIGA
Any 1988
Excm. Sr. PASQUAL MARAGALL I MIRA
Il.lm. Sr. LLUIS ARMET I COMA
Il.lm. Sr. ANTONIO SANTIBURCIO I MORENO
Il.lm. Sr. GUERAU RUIZ I PENA
Il.lm. Sr. JORDI PARPAL I MARFÀ
Il.lm. Sr. JORDI BORJA I SEBASTIÀ
Il.lma. Sra. MERCÈ SALA I SCHNORKOWSKI
Il.lm. Sr. RAIMON MARTINEZ I FRAILE
Il.lma. Sra. M. AURÈLIA CAMPMANY I FARNÉS
Il.lm. Sr. FRANCESC RAVENTÓS I TORRAS
Il.lm. Sr. JOAQUIM DE NADAL I CAPARA
Il.lm. Sr. ANTONI LUCHETTI I FARRÉ
Il.lma. Sra. EULALIA VINTRÓ I CASTELLS
Il.lma. Sra. FRANCESCA MASGORET I LLARDENT
Il.lm. Sr. ENRIC TRUÑÓ I LAGARES
Il.lm. Sr. JOSEP M. SERRA I MARTÍ
Il.lm. Sr. JOAN TORRES I CAROL
Il.lm. Sr. JOAN CLOS I MATHEU
Il.lma. Sra. MARTA MATA I GARRIGA
Any 1989
Excm. Sr. PASQUAL MARAGALL I MIRA
Il.lm. Sr. LLUIS ARMET I COMA
Il.lm. Sr. ANTONIO SANTIBURCIO I MORENO
Il.lm. Sr. GUERAU RUIZ I PENA
Il.lm. Sr. JORDI PARPAL I MARFÀ
Il.lm. Sr. JORDI BORJA I SEBASTIÀ
Il.lma. Sra. MERCÈ SALA I SCHNORKOWSKI
Il.lma. Sra. M. AURÈLIA CAMPMANY I FARNÉS
Il.lm. Sr. FRANCESC RAVENTÓS I TORRAS
Il.lm. Sr. JOAQUIM DE NADAL I CAPARA
Il.lm. Sr. ANTONI LUCHETTI I FARRÉ
Il.lma. Sra. EULALIA VINTRÓ I CASTELLS
Il.lma. Sra. FRANCESCA MASGORET I LLARDENT
Il.lm. Sr. ENRIC TRUÑÓ I LAGARES
Il.lm. Sr. JOSEP M. SERRA I MARTÍ
Il.lm. Sr. XAVIER VALLS I SERRA
2
�Il.lm. Sr. JOAN TORRES I CAROL
Il.lm. Sr. JOAN CLOS I MATHEU
Il.lma. Sra. MARTA MATA I GARRIGA
Regidor
Regidor
Regidora
Àmbit: Trànsit, Vialitat i Protec. Ciut.
Àmbit: Salut Pública
Àmbit: Educació
Càrrec
Alcalde
1r. Tin. Alc.
Regidor
Regidor
Regidor
Regidora
Regidora
Regidora
Regidor
2n. Tin. Alc.
Regidor
Regidor
3r. Tin. Alc.
Regidora
Regidor
Regidor
Regidor
Regidor
Regidor
Regidora
Àmbit / Àrea
Àmbit: Alcaldia-Presidència
Àrea: Relacions Institucionals
Àrea: Adjunt Relacions Institucionals
Àrea: Presidència
Àrea: Relacions Territorials
Àrea: Transports Públics
Àrea: Publicacions
Àrea: Promoció i Relacions Cíviques
Àrea: Adjunt Cultura
Àmbit: Organització i Economia
Àrea: Finances
Àrea: Desenvolup. Econòmic i Social
Àmbit: Benestar Social
Àrea: Afers Socials i Joventut
Àrea: Esports
Àmbit: Urbanisme, Obres i Serveis
Àrea: Adjunt Política Sòl i Habitatge
Àmbit: Trànsit, Vialitat i Protec. Ciut.
Àmbit: Salut Pública
Àmbit: Educació
Càrrec
Alcalde
Regidor
1r. Tin. Alc.
Regidor
Regidor
2n. Tin. Alc.
Regidor
Regidor
Regidor
3r. Tin. Alc.
Regidor
Regidora
Regidor
Regidor
Regidor
Regidor
Regidora
Regidor
Regidor
Regidor
Regidor
Regidora
Àmbit / Àrea
Àmbit: Alcaldia-Presidència
Àrea: Presidència, adjunt Alcaldia
Àmbit: Urbanisme i Medi Ambient
Àrea: Planejam., Gestió Urb. i Edif.
Àrea: Política Sòl i Habitatge
Àmbit: Organització i Economia
Àrea: Finances
Àrea: Desenvolup. Econòmic i Social
Àrea: Programació i Pressupostos
Àmbit: Benestar Social
Àrea: Salut Pública
Àrea: Promoció Social
Àrea: Afers Socials
Àrea: Esports i Jocs Olímpics
Àmbit: Via Pública
Àrea: Estat del carrer
Àmbit: Educació i Cultura
Àrea: Cultura
Àrea: Institut Municipal d'Història
Àrea: Difusió i Relacions Culturals
Àmbit: Descentral. i Rel. Ciutadanes
Àrea: Promoció i Relacions Cíviques
Càrrec
Alcalde
Regidor
1r. Tin. Alc.
Regidor
Regidor
2n. Tin. Alc.
Regidor
Regidor
Regidor
3r. Tin. Alc.
Regidor
Regidora
Regidor
Regidor
Regidor
Regidor
Regidora
Regidor
Àmbit / Àrea
Àmbit: Alcaldia-Presidència
Àrea: Presidència, adjunt Alcaldia
Àmbit: Urbanisme i Medi Ambient
Àrea: Planejam., Gestió Urb. i Edif.
Àrea: Política Sòl i Habitatge
Àmbit: Organització i Economia
Àrea: Finances
Àrea: Desenvolup. Econòmic i Social
Àrea: Programació i Pressupostos
Àmbit: Benestar Social
Àrea: Salut Pública
Àrea: Promoció Social
Àrea: Afers Socials
Àrea: Esports i Jocs Olímpics
Àmbit: Via Pública
Àrea: Estat del carrer
Àmbit: Educació i Cultura
Àrea: Cultura
Any 1990
Excm. Sr. PASQUAL MARAGALL I MIRA
Il.lm. Sr. LLUIS ARMET I COMA
Il.lm. Sr. ANTONIO SANTIBURCIO I MORENO
Il.lm. Sr. GUERAU RUIZ I PENA
Il.lm. Sr. JORDI BORJA I SEBASTIÀ
Il.lma. Sra. MERCÈ SALA I SCHNORKOWSKI
Il.lma. Sra. M. AURÈLIA CAMPMANY I FARNÉS
Il.lma. Sra. NÚRIA GISPERT I FELIU
Il.lm. Sr. JOAN FUSTER I SOBREPERE
Il.lm. Sr. FRANCESC RAVENTÓS I TORRAS
Il.lm. Sr. JOAQUIM DE NADAL I CAPARA
Il.lm. Sr. ANTONI LUCHETTI I FARRÉ
Il.lma. Sra. EULALIA VINTRÓ I CASTELLS
Il.lma. Sra. FRANCESCA MASGORET I LLARDENT
Il.lm. Sr. ENRIC TRUÑÓ I LAGARES
Il.lm. Sr. JOSEP M. SERRA I MARTÍ
Il.lm. Sr. XAVIER VALLS I SERRA
Il.lm. Sr. JOAN TORRES I CAROL
Il.lm. Sr. JOAN CLOS I MATHEU
Il.lma. Sra. MARTA MATA I GARRIGA
Any 1991 - Eleccions 26 de maig
Excm. Sr. PASQUAL MARAGALL I MIRA
Il.lm. Sr. GUERAU RUIZ I PENA
Il.lm. Sr. LLUIS ARMET I COMA
Il.lm. Sr. ANTONI LUCHETTI I FARRÉ
Il.lm. Sr. XAVIER VALLS I SERRA
Il.lm. Sr. JOAN CLOS I MATHEU
Il.lm. Sr. JOAQUIM DE NADAL I CAPARA
Il.lm. Sr. ANTONIO SANTIBURCIO I MORENO
Il.lm. Sr. JOSEP M. VEGARA I CARRIÓ
Il.lma. Sra. EULALIA VINTRÓ I CASTELLS
Il.lm. Sr. XAVIER CASAS I MASJOAN
Il.lma. Sra. CAROLINA HOMAR I CRUZ
Il.lm. Sr. FRANCESC TRILLAS I GENÉ
Il.lm. Sr. ENRIC TRUÑÓ I LAGARES
Il.lm. Sr. JOAN TORRES I CAROL
Il.lm. Sr. FRANCISCO NARVÁEZ I PAZOS
Il.lma. Sra. MARTA MATA I GARRIGA
Il.lm. Sr. ORIOL BOHIGAS I GUARDIOLA
Il.lm. Sr. JOAN FUSTER I SOBREPERE
Il.lm. Sr. FRANCESC VICENS I GIRALT
Il.lm. Sr. ALBERT BATLLE I BASTARDAS
Il.lma. Sra. NÚRIA GISPERT I FELIU
Any 1992
Excm. Sr. PASQUAL MARAGALL I MIRA
Il.lm. Sr. GUERAU RUIZ I PENA
Il.lm. Sr. LLUIS ARMET I COMA
Il.lm. Sr. ANTONI LUCHETTI I FARRÉ
Il.lm. Sr. XAVIER VALLS I SERRA
Il.lm. Sr. JOAN CLOS I MATHEU
Il.lm. Sr. JOAQUIM DE NADAL I CAPARA
Il.lm. Sr. ANTONIO SANTIBURCIO I MORENO
Il.lm. Sr. JOSEP M. VEGARA I CARRIÓ
Il.lma. Sra. EULALIA VINTRÓ I CASTELLS
Il.lm. Sr. XAVIER CASAS I MASJOAN
Il.lma. Sra. CAROLINA HOMAR I CRUZ
Il.lm. Sr. FRANCESC TRILLAS I GENÉ
Il.lm. Sr. ENRIC TRUÑÓ I LAGARES
Il.lm. Sr. JOAN TORRES I CAROL
Il.lm. Sr. FRANCISCO NARVÁEZ I PAZOS
Il.lma. Sra. MARTA MATA I GARRIGA
Il.lm. Sr. ORIOL BOHIGAS I GUARDIOLA
3
�Il.lm. Sr. JOAN FUSTER I SOBREPERE
Il.lm. Sr. FRANCESC VICENS I GIRALT
Il.lm. Sr. ALBERT BATLLE I BASTARDAS
Il.lma. Sra. NÚRIA GISPERT I FELIU
Regidor
Regidor
Regidor
Regidora
Àrea: Institut Municipal d'Història
Àrea: Difusió i Relacions Culturals
Àmbit: Descentral. i Rel. Ciutadanes
Àrea: Promoció i Relacions Cíviques
Càrrec
Alcalde
Regidor
1r. Tin. Alc.
Regidor
Regidor
2n. Tin. Alc.
Regidor
Regidor
3r. Tin. Alc.
Regidor
Regidora
Regidor
Regidor
Regidor
Regidor
Regidora
Regidor
Regidor
Regidor
Regidor
Regidora
Regidor
Àmbit / Àrea
Àmbit: Alcaldia-Presidència
Àrea: Presidència, adjunt Alcaldia
Àmbit: Urbanisme i Medi Ambient
Àrea: Urbanisme
Àrea: Política Sòl i Habitatge
Àmbit: Organització i Economia
Àrea: Finances
Àrea: Desenvolup. Econòmic i Social
Àmbit: Benestar Social
Àrea: Salut Pública
Àrea: Promoció Social
Àrea: Afers Socials
Àrea: Esports i Turisme
Àmbit: Via Pública
Àrea: Estat del carrer
Àmbit: Educació i Cultura
Àrea: Cultura
Àrea: Institut Municipal d'Història
Àrea: Difusió i Relacions Culturals
Àmbit: Descentral. i Rel. Ciutadanes
Àrea: Promoció i Relacions Cíviques
Àmbit: Manteniment Urbà i Serveis
Càrrec
Alcalde
Regidor
1r.Tin. Alc.
Regidor
Regidor
2n.Tin. Alc.
Regidor
Regidor
3a.Tin. Alc.
Regidor
Regidora
Regidor
Regidor
Regidor
Regidor
Regidora
Regidor
Regidor
Regidor
Regidor
Regidora
Regidor
Àmbit / Àrea
Àmbit: Alcaldia-Presidència
Àrea: Presidència, adjunt a Alcaldia
Àmbit: Urbanisme i Medi Ambient
Àrea: Urbanisme
Àrea: Política de Sòl i Habitatge
Àmbit: Organització i Economia
Àrea: Desenvolupament Eco. i Soc.
Àrea: Cooperació Empresarial
Àmbit: Benestar Social
Àrea: Salut Pública
Àrea: Promoció Social
Àrea: Afers Socials
Àrea: Esports i Turisme
Àmbit: Via Pública
Àrea: Estat del carrer
Àmbit: Educació i Cultura
Àrea: Cultura
Àrea: I.M.Història, Ed. i Publicacions
Àrea: Difusió i Relacions Culturals
Àmbit: Descentral.i Rel. Ciutadanes
Àrea: Promoció i Relacions Cíviques
Àmbit: Manteniment Urbà i Serveis
Càrrec
Alcalde
1r.Tin. Alc.
2a.Tin. Alc.
3a.Tin. Alc.
4a.Tin. Alc.
Regidor
Regidor
Regidora
Regidora
Regidor
Regidor
Regidor
Regidor
Regidor
Regidor
President Comissió / Regidor Ponent
Any 1993
Excm. Sr. PASQUAL MARAGALL I MIRA
Il.lm. Sr. GUERAU RUIZ I PENA
Il.lm. Sr. LLUIS ARMET I COMA
Il.lm. Sr. ANTONI LUCHETTI I FARRÉ
Il.lm. Sr. XAVIER VALLS I SERRA
Il.lm. Sr. JOAN CLOS I MATHEU
Il.lm. Sr. JOAQUIM DE NADAL I CAPARA
Il.lm. Sr. ANTONIO SANTIBURCIO I MORENO
Il.lma. Sra. EULALIA VINTRÓ I CASTELLS
Il.lm. Sr. XAVIER CASAS I MASJOAN
Il.lma. Sra. CAROLINA HOMAR I CRUZ
Il.lm. Sr. FRANCESC TRILLAS I GENÉ
Il.lm. Sr. ENRIC TRUÑÓ I LAGARES
Il.lm. Sr. JOAN TORRES I CAROL
Il.lm. Sr. FRANCISCO NARVÁEZ I PAZOS
Il.lma. Sra. MARTA MATA I GARRIGA
Il.lm. Sr. ORIOL BOHIGAS I GUARDIOLA
Il.lm. Sr. JOAN FUSTER I SOBREPERE
Il.lm. Sr. FRANCESC VICENS I GIRALT
Il.lm. Sr. ALBERT BATLLE I BASTARDAS
Il.lma. Sra. NÚRIA GISPERT I FELIU
Il.lm. Sr. JOSEP M. VEGARA I CARRIÓ
Any 1994
Excm. Sr. PASQUAL MARAGALL I MIRA
Il.lm. Sr. GUERAU RUIZ I PENA
Il.lm. Sr. LLUÍS ARMET I COMA
Il.lm. Sr. ANTONI LUCCHETTI I FARRÉ
Il.lm. Sr. XAVIER VALLS I SERRA
Il.lm. Sr. JOAN CLOS I MATHEU
Il.lm. Sr. ANTONI SANTIBURCIO I MORENO
Il.lm. Sr. XAVIER MUÑOZ I PUJOL
Il.lma. Sra. EULÀLIA VINTRÓ I CASTELLS
Il.lm. Sr. XAVIER CASAS I MASJOAN
Il.lma. Sra. CAROLINA HOMAR I CRUZ
Il.lm. Sr. FRANCESC TRILLAS I GENÉ
Il.lm. Sr. ENRIC TRUÑÓ I LAGARES
Il.lm. Sr. JOAN TORRES I CAROL
Il.lm. Sr. FRANCISCO NARVÁEZ I PAZOS
Il.lma. Sra. MARTA MATA I GARRIGA
Il.lm. Sr. JOAQUIM DE NADAL I CAPARA
Il.lm. Sr. JOAN FUSTER I SOBREPERE
Il.lm. Sr. FRANCESC VICENS I GIRALT
Il.lm. Sr. ALBERT BATLLE I BASTARDAS
Il.lma. Sra. NÚRIA GISPERT I FELIU
Il.lm. Sr. JOSEP MARIA VEGARA I CARRIÓ
Any 1995 - Eleccions 28 de maig
Excm. Sr. PASQUAL MARAGALL I MIRA
Il.lm. Sr. JOAN CLOS I MATHEU
Il.lma. Sra. EULÀLIA VINTRÓ I CASTELLS
Il.lma. Sra. MARAVILLAS ROJO I TORRECILLA
Il.lma. Sra. PILAR RAHOLA I MARTÍNEZ
Il.lm. Sr. XAVIER CASAS I MASJOAN
Il.lm. Sr. JOAQUIM DE NADAL I CAPARA
Il.lma. Sra. M. CARMEN SAN MIGUEL I RUIBAL
Il.lma. Sra. TERESA SANDOVAL I ROIG
Il.lm. Sr. ANTONI SANTIBURCIO I MORENO
Il.lm. Sr. JOSEP M. VEGARA I CARRIÓ
Il.lm. Sr. PERE ALCOBER I SOLANAS
Il.lm. Sr. ALBERT BATLLE I BASTARDAS
Il.lm. Sr. XAVIER CASAS I MASJOAN
Il.lm. Sr. EUGENI FORRADELLAS I BOMBARDÓ
Comissió: Hisenda i Infraestructures
Comissió: Benestar Social i Educació
Comissió: Ocupació i Promoció Eco.
Comissió: Comerç i Consum
Comissió: Equilibri Territ. i Planej. Urbà
Comissió: Presidència i Política Cultural
Comissió: Mobilitat i Seguretat
Comissió: Ciutat Amiga i Joventut
Comissió: Política de Sòl i Habitatge
Comissió: Medi Ambient i Serv. Urbans
Ponència: Participació Cívica
Ponència: Relacions Ciut. i Esports
Ponència: Salut Pública
Ponència: Habitatge
4
�Il.lm. Sr. JOAN FUSTER I SOBREPERE
Il.lm. Sr. ERNEST MARAGALL I MIRA
Il.lma. Sra. IMMACULADA MORALEDA I PÉREZ
Il.lm. Sr. FRANCESC NARVÁEZ I PAZOS
Il.lm. Sr. JOSEP PUIG I BOIX
Il.lm. Sr. AGUSTÍ SOLER I REGÀS
Il.lm. Sr. ENRIC TRUÑÓ I LAGARES
Regidor
Regidor
Regidora
Regidor
Regidor
Regidor
Regidor
Ponència: Cultura
Ponència: Funció Pública i Qualitat
Ponència: Joventut i Dona
Ponència: Mobilitat
Ponència: Ciutat Sostenible
Ponència: Drets Civils
Ponència: Educació i Turisme
Càrrec
Alcalde
1r.Tin. Alc.
2a.Tin. Alc.
3a.Tin. Alc.
4a.Tin. Alc.
Regidor
Regidor
Regidora
Regidora
Regidor
Regidor
Regidor
Regidor
Regidor
Regidor
Regidor
Regidor
Regidora
Regidor
Regidor
Regidor
Regidor
President Comissió / Regidor Ponent
Any 1996 i 1997
Excm. Sr. PASQUAL MARAGALL I MIRA
Il.lm. Sr. JOAN CLOS I MATHEU
Il.lma. Sra. EULÀLIA VINTRÓ I CASTELLS
Il.lma. Sra. MARAVILLAS ROJO I TORRECILLA
Il.lma. Sra. PILAR RAHOLA I MARTÍNEZ
Il.lm. Sr. XAVIER CASAS I MASJOAN
Il.lm. Sr. JOAQUIM DE NADAL I CAPARA
Il.lma. Sra. M. CARMEN SAN MIGUEL I RUIBAL
Il.lma. Sra. TERESA SANDOVAL I ROIG
Il.lm. Sr. ANTONI SANTIBURCIO I MORENO
Il.lm. Sr. JOSEP M. VEGARA I CARRIÓ
Il.lm. Sr. PERE ALCOBER I SOLANAS
Il.lm. Sr. ALBERT BATLLE I BASTARDAS
Il.lm. Sr. XAVIER CASAS I MASJOAN
Il.lm. Sr. EUGENI FORRADELLAS I BOMBARDÓ
Il.lm. Sr. JOAN FUSTER I SOBREPERE
Il.lm. Sr. ERNEST MARAGALL I MIRA
Il.lma. Sra. IMMACULADA MORALEDA I PÉREZ
Il.lm. Sr. FRANCESC NARVÁEZ I PAZOS
Il.lm. Sr. JOSEP PUIG I BOIX
Il.lm. Sr. AGUSTÍ SOLER I REGÀS
Il.lm. Sr. ENRIC TRUÑÓ I LAGARES
Comissió: Hisenda i Infraestructures
Comissió: Benestar Social i Educació
Comissió: Ocupació i Promoció Econ.
Comissió: Comerç i Consum
Comissió: Equilibri Territ. i Planej. Urbà
Comissió: Presidència i Política Cultural
Comissió: Mobilitat i Seguretat
Comissió: Ciutat Amiga i Joventut
Comissió: Política de Sòl i Habitatge
Comissió: Medi Ambient i Serv. Urbans
Ponència: Participació Cívica
Ponència: Relacions Ciut. i Esports
Ponència: Salut Pública
Ponència: Habitatge
Ponència: Cultura
Ponència: Funció Pública i Qualitat
Ponència: Joventut i Dona
Ponència: Mobilitat
Ponència: Ciutat Sostenible
Ponència: Drets Civils
Ponència: Educació i Turisme
5
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.03. Acció i òrgans de govern (de l'Ajuntament de Barcelona)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Documents produïts en l'exercici de l'acció del govern de la ciutat de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Llistat dels membres dels governs municipals de Barcelona amb Pasqual Maragall d'alcalde
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Arxiu Digital Pasqual Maragall
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2019
Type
The nature or genre of the resource
Informe
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Ajuntament de Barcelona
Govern
Ciutat
Barcelona
Description
An account of the resource
Llistat de tots els regidors de cada govern municipal encapçalat per Pasqual Maragall com a Alcalde de Barcelona.
Source
A related resource from which the described resource is derived
Departament d'Estadística i Difusió de Dades. Ajuntament de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Informes
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/29/2717/Governs_Generalitat_de_Pasqual_Maragall.pdf
aa7f919657cafe386b6c18d74fa3392d
PDF Text
Text
Governs de la Generalitat de Catalunya amb Pasqual Maragall com a president
2003
Antoni Siurana i Zaragoza
Carles Solà i Ferrando
Josep Maria Vallès i Casadevall
Joan Saura i Laporta
Montserrat Tura i Camafreita
Joaquim Nadal i Farreras
Caterina Mieras i Barceló
Salvador Milà i Solsona
Josep-Lluís Carod-Rovira
Joan Carretero i Grau
Antoni Castells i Oliveres
Pere Esteve i Abad
Marina Geli i Fàbrega
Anna Simó i Castelló
Josep Bargalló i Valls
Josep Maria Rañé i Blasco
Conseller
Conseller
Conseller
Conseller
Consellera
Conseller
Consellera
Conseller
Conseller
Conseller
Conseller
Conseller
Consellera
Consellera
Conseller
Conseller
Agricultura, Ramaderia i Pesca
Universitats, Recerca i Societat de la Informació
Justícia
Relacions Institucionals i Participació
Interior
Política Territorial i Obres Públiques
Cultura
Medi Ambient i Habitatge
Presidència
Governació i Administracions Públiques
Economia i Finances
Comerç, Turisme i Consum
Salut
Benestar i Família
Educació
Treball i Indústria
Conseller
Conseller
Conseller
Conseller
Consellera
Conseller
Consellera
Conseller
Conseller
Conseller
Conseller
Consellera
Consellera
Conseller
Conseller
Consellera
Agricultura, Ramaderia i Pesca
Universitats, Recerca i Societat de la Informació
Justícia
Relacions Institucionals i Participació
Interior
Política Territorial i Obres Públiques
Cultura
Medi Ambient i Habitatge
Governació i Administracions Públiques
Economia i Finances
Comerç, Turisme i Consum
Salut
Benestar i Família
Conseller Primer
Treball i Indústria
Educació
Conseller
Conseller
Conseller
Conseller
Consellera
Conseller
Consellera
Conseller
Conseller
Conseller
Conseller
Consellera
Consellera
Conseller
Conseller
Consellera
Agricultura, Ramaderia i Pesca
Universitats, Recerca i Societat de la Informació
Justícia
Relacions Institucionals i Participació
Interior
Política Territorial i Obres Públiques
Cultura
Medi Ambient i Habitatge
Governació i Administracions Públiques
Economia i Finances
Comerç, Turisme i Consum
Salut
Benestar i Família
Conseller en Cap
Treball i Indústria
Educació
Conseller
Conseller
Conseller
Conseller
Consellera
Conseller
Agricultura, Ramaderia i Pesca
Universitats, Recerca i Societat de la Informació
Justícia
Relacions Institucionals i Participació
Interior
Política Territorial i Obres Públiques
2004 (Març)
Antoni Siurana i Zaragoza
Carles Solà i Ferrando
Josep Maria Vallès i Casadevall
Joan Saura i Laporta
Montserrat Tura i Camafreita
Joaquim Nadal i Farreras
Caterina Mieras i Barceló
Salvador Milà i Solsona
Joan Carretero i Grau
Antoni Castells i Oliveres
Pere Esteve i Abad
Marina Geli i Fàbrega
Anna Simó i Castelló
Josep Bargalló i Valls
Josep Maria Rañé i Blasco
Marta Cid i Pañella
2004 (Novembre)
Antoni Siurana i Zaragoza
Carles Solà i Ferrando
Josep Maria Vallès i Casadevall
Joan Saura i Laporta
Montserrat Tura i Camafreita
Joaquim Nadal i Farreras
Caterina Mieras i Barceló
Salvador Milà i Solsona
Joan Carretero i Grau
Antoni Castells i Oliveres
Josep Huguet i Biosca
Marina Geli i Fàbrega
Anna Simó i Castelló
Josep Bargalló i Valls
Josep Maria Rañé i Blasco
Marta Cid i Pañella
2006 (25 abril)
Jordi William Carnes i Ayats
Manuel Balcells i Díaz
Josep Maria Vallès i Casadevall
Joan Saura i Laporta
Montserrat Tura i Camafreita
Joaquim Nadal i Farreras
1
�Ferran Mascarell i Canalda
Francesc Baltasar i Albesa
Xavier Vendrell i Segura
Antoni Castells i Oliveres
Josep Huguet i Biosca
Marina Geli i Fàbrega
Anna Simó i Castelló
Josep Bargalló i Valls
Jordi Valls i Riera
Marta Cid i Pañella
Conseller
Conseller
Conseller
Conseller
Conseller
Consellera
Consellera
Conseller
Conseller
Consellera
Cultura
Medi Ambient i Habitatge
Governació i Administracions Públiques
Economia i Finances
Comerç, Turisme i Consum
Salut
Benestar i Família
Conseller en Cap
Treball i Indústria
Educació
Conseller
Conseller
Conseller
Consellera
Conseller
Conseller
Conseller
Conseller
Conseller
Consellera
Consellera
Conseller
Conseller
Agricultura, Ramaderia i Pesca
Justícia
Relacions Institucionals i Participació
Interior
Política Territorial i Obres Públiques
Cultura
Medi Ambient i Habitatge
Governació i Administracions Públiques
Economia i Finances
Salut
Benestar i Família
Treball i Indústria
Educació i Universitats
2006 (16 maig)
Jordi William Carnes i Ayats
Josep Maria Vallès i Casadevall
Joan Saura i Laporta
Montserrat Tura i Camafreita
Joaquim Nadal i Farreras
Ferran Mascarell i Canalda
Francesc Baltasar i Albesa
Xavier Sabaté i Ibarz
Antoni Castells i Oliveres
Marina Geli i Fàbrega
Carme Figueras i Siñol
Jordi Valls i Riera
Joan Manuel del Pozo i Àlvarez
2
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.03. Acció i òrgans de govern (de la Generalitat de Catalunya)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Inclou la docmentació relacionada amb l'exercici de l'acció governamental.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Llistat dels membres dels governs de la Generalitat amb Pasqual Maragall de president
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Arxiu Digital Pasqual Maragall
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2019
Type
The nature or genre of the resource
Informe
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Govern
Consellers
Catalunya. Generalitat
President de la Catalunya. Generalitat
Description
An account of the resource
Llistat amb els noms i composició dels membres dels governs de la Generalitat de Catalunya amb Pasqual Maragall de president.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Informes
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/12/2718/Bicicleta_cullera_poma.jpg
36c8024fa1b3f11d9186650ec75c8479
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
05. Recursos d'informació
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Description
An account of the resource
Aplega la documentació bibliogràfica relacionada amb Pasqual Maragall (no generada per ell).
Imatge en moviment
A series of visual representations imparting an impression of motion when shown in succession. Examples include animations, movies, television programs, videos, zoetropes, or visual output from a simulation.
Duration
Length of time involved (seconds, minutes, hours, days, class periods, etc.)
107 min
Producer
Name (or names) of the person who produced the video
Cromosoma TV Produccions
Televisió de Catalunya
Televisión Española
Director
Name (or names) of the person who produced the video
Bosch, Carles
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Bicicleta, cullera, poma
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2010
Type
The nature or genre of the resource
Documental
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Audiovisual
Language
A language of the resource
Català
Castellà
Anglès
Subject
The topic of the resource
Alzheimer
Maragall Mira, Pasqual, 1941-
Biografia
Recerca i Desenvolupament
Salut
Description
An account of the resource
Pel·lícula documental sobre la lluita contra la malaltia de l'Alzheimer de Pasqual Maragall.
Abstract
A summary of the resource.
El 20 d'octubre de 2007 Pasqual Maragall, expresident de la Generalitat de Catalunya i exalcalde de Barcelona, va anunciar públicament que patia Alzheimer. <em>Bicicleta, cullera, poma</em> recull el procés vital i la lluita de Pasqual Maragall i la seva família contra l'Alzheimer, malaltia que afecta a 26 milions de persones a tot el món. Precisament, "bicicleta", "cullera" i "poma" són tres paraules que s'utilitzen en l'exploració clínica de la memòria a curt termini.<br /><br />La càmera del director Carles Bosch va seguir durant dos anys Maragall i la seva família a la vida quotidiana: visites al neuròleg, escenes familiars a la seva masia de Rupià, la celebració de la victòria d'Obama a la seu del Partit Demòcrata de Nova York, a la qual Maragall va assistir com a convidat o reunions del Patronat de la Fundació Pasqual Maragall per la Investigació sobre l'Alzheimer.
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Barcelona
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Sobre Pasqual Maragall
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/12/2719/Butlleti_ANC_22_FonsPM.pdf
13a10cf203fd820df2a3abc04cb963ba
PDF Text
Text
Cultura Arxius
Número 22
Febrer 2009
C
1
Butlletí de l’Arxiu Nacional de Catalunya
QUÈ FA L’ARXIU PER TU? I, QUÈ N’ESPERES DE
L’ARXIU?
Els professionals dels arxius sabem que una de les
raons que donen sentit a la nostra comesa és la de posar en
valor, en un sentit ampli de l’accepció, els continguts dels
nostres arxius. És una funció que, sovint, se situa cronològicament després d’aplegar i descriure els fons documentals, però no, per això, és una funció menor. Aquesta tasca
de difusió, de projectar els continguts documentals, d’implicar els ciutadans en el coneixement i en l’estima pels
testimonis del passat col·lectiu, o simplement, d’atraure
nous usuaris als serveis que ofereix el centre, se circumscriu en el que s’ha vingut a denominar l’acció cultural dels
arxius.
En aquest context, l’acció cultural és el conjunt de
mitjans emprats per a posar en contacte els béns patrimonials que gestiona l’arxiu amb la diversitat de poblacions
d’un territori –tant els usuaris consolidats, com els potencials– amb la finalitat de permetre a l’individu o als grups
organitzats d’individus, dominar la realitat cultural que els
envolta. Un pla d’acció cultural comporta una presentació
del bé patrimonial i es caracteritza per un projecte on s’han
de valorar els components de la presentació: la disponibilitat dels espais, els entorns, o la segmentació dels usuaris
–generals, especialitzats, per grups d’edat, atenent a les diferències culturals...– als quals es vol arribar. Tanmateix,
noves maneres de presentar les exposicions, el desenvolupament de col·laboracions i finançaments compartits,
l’aplicació de mitjans informàtics i dels audiovisuals, i de
les tecnologies de la informació i de la comunicació condueixen a una interactivitat en la participació, a una autonomia d’aprenentatges.
Si l’Arxiu s’ha definit com a «graner de la història i
arsenal de l’Administració», l’objectiu de l’arxiver al capdavant d’un arxiu ha de ser que el graner no esdevingui
només un magatzem on el gra es floreix i no serveix per a
‘nodrir’ res, o que l’arsenal no acabi guardant una munició
passada, obsoleta i, en definitiva, ineficaç. Les estratègies
dels arxius en aquest àmbit de l’acció cultural han estat, i
són encara, força insuficients. Probablement queda molt
de camí per recórrer, però, tanmateix, en els darrers anys
s’observen esforços interessants en aquest camp.
Un element engrescador, dinamitzador de la tasca
de difusió en els nostres arxius, és la celebració anual de la
«Setmana Internacional dels Arxius». Aquesta iniciativa,
encoratjada pel Consell Internacional dels Arxius, persegueix fer visibles els arxius en la societat, bo i concentrant,
durant una setmana del mes de juny, moltes activitats de
difusió dels arxius i esforçant-se per donar-les a conèixer.
Editorial
SUMARI
Editorial / 1
Temes
El fons documental del president
Pasqual Maragall i Mira/ 2
L’arxiu històric de la Compañia
Anónima de Hilaturas Fabra y Coats
i la Colònia Borgonyà, molt més que
un arxiu d’empresa/ 5
La legislació per restituir arxius
confiscats/ 10
Noticiari
El primer retorn de documentació
privada: un centenar de llibres/ 19
El fons sonor Pedro Vidal Ñaco/ 19
El fons FECSA a la xarxa/ 20
La catalogació del fons bibliogràfic
Brangulí (fotògrafs)/ 20
El fons Josep Vilaseca i Mogas ja es
pot consultar en línia/ 21
La descripció del fons Moviment
de Joves Cristians de Pobles de
Catalunya (JAC)/ 21
El fons Lluís Maruny i Curto,
font per al coneixement de
l’antifranquisme i la psicologia de
l’educació/ 22
Un exemple de la manca de matèries
primeres per a la indústria a causa de
la Guerra/ 23
El servei didàctic de l’ANC
col·labora en l’edició del web “La
Guerra del Francès. Treballem amb
fonts d’arxiu”/ 24
Publicacions / 25
Ressenyes / 27
Ingressos / 28
Agenda / 34
�Temes
2
Segueix l’estela d’iniciatives semblants com les «Archives Month» o les «Archives Week» que, des dels anys
cinquanta del segle passat, se celebren anualment, amb
èxit remarcable, a gairebé tots els Estats dels EUA. Més
pròxima a nosaltres, la campanya anual de sensibilització vers els arxius –l’«Archive Awareness Campaign»–,
que engega l’Arxiu Nacional del Regne Unit i el Consell
Nacional d’Arxius britànic, fomenta jornades de portes
obertes, cursos, conferències, exposicions, tallers, etc.,
als més de dos mil arxius públics i privats del país. Accions de projecció que, d’una banda, expliquen el que
fan els arxius, però, d’altra banda, plantegen al ciutadà,
l’esperonen, a preguntar-se què esperen dels serveis que
els arxius els ofereixen.
A casa nostra, l’Arxiu Nacional de Catalunya és
dels primers arxius que, en el marc de la implantació del
Sistema de Gestió de la Qualitat (basat en la Norma ISO
9001:2000), ha pogut disposar d’una Carta de Serveis;
les activitats de difusió i projecció hi són presents i ben
valorades, després, pels usuaris. Les presentacions, els
cursos, els cicles de conferències, tant els organitzats pel
mateix Arxiu com els fets amb la col·laboració d’altres
entitats –Societat Catalana de Genealogia, Acadèmia de
les Bones Lletres, Amics de la UNESCO de ValldoreixSant Cugat, etc.–, són habituals i prou concorreguts. Enguany, les activitats programades d’aquesta mena sobrepassen la cinquantena.
En el marc de la Setmana dels Arxius 2009, l’Arxiu
Nacional de Catalunya organitza la XIV Jornada Anual
de Portes Obertes, i la inauguració d’una exposició de
producció pròpia: «Memòria gràfica d’una revolta: la Setmana Tràgica a Catalunya (juliol–agost de 1909)», on es
presenten els fons fotogràfics de l’Arxiu sobre la Setmana Tràgica, part de les imatges que, mitjançant la premsa
gràfica, van donar a conèixer els greus fets de l’estiu de
1909 arreu del món. Aquesta mostra s’insereix en els actes de commemoració del primer centenari de la revolta
coordinats per l’Ajuntament de Barcelona i en els quals
participen moltes altres entitats ciutadanes. L’Arxiu organitza també un cicle de conferències sobre els fets i
les repercussions de la Setmana Tràgica a Barcelona i a
Catalunya; promou la celebració d’un concert de música
clàssica a la seu de l’Arxiu, etc.
Un reguitzell d’activitats que, juntament amb les
visites virtuals –a l’Arxiu i a diverses exposicions– i altres
elements que es poden veure al web de l’Arxiu, permeten
fer un balanç positiu de l’acció cultural que s’està duent
a terme. Queda molt de camí per recórrer, però menys.
Segurament, perquè progressa adequadament!
EL FONS DOCUMENTAL DEL PRESIDENT
PASQUAL MARAGALL I MIRA
L’origen del fons i biografia
Pasqual Maragall és un dels polítics catalans més importants de la democràcia. Ha ostentat dos càrrecs de representació
democràtica de màxim relleu, primer alcalde de Barcelona i
després president de la Generalitat de Catalunya. El seu fons
documental és un testimoni únic per a la interpretació de la història contemporània catalana, des del restabliment democràtic
fins a la reforma de l’Estatut català del 2006. A més dels dos
càrrecs més coneguts i rellevants, la trajectòria vital del personatge i les seves diverses ocupacions i interessos han generat
un fons ampli, ric i divers.
Nascut a Barcelona el 1941, va cursar a la Universitat
de Barcelona les carreres de Dret i d’Econòmiques entre 1957
i 1964. Durant la dictadura va militar activament a les organitzacions clandestines Nova Esquerra Universitària (NEU) i,
després, al Front Obrer de Catalunya (FOC), federat amb el
moviment antifranquista d’esquerres Frente de Liberación Popular (FLP). Des del 1965 fins al 1971 treballà com a economista al Gabinet Tècnic de l’Ajuntament de Barcelona, i alhora
col·laborava amb el Servei d’Estudis del Banco Urquijo, dirigit
per Ramon Trias Fargas. Del 1970 al 1971 va donar classes de
teoria econòmica a la Universitat Autònoma de Barcelona, com
a ajudant del professor Josep M. Bricall. Entre 1971 i 1973 va
obtenir el Master of Arts en Economia a la New School University de Nova York, ciutat on va residir amb la seva família.
El 1973 reingressa a l’Ajuntament de Barcelona i torna a fer
classes d’economia urbana i economia internacional a la Facultat d’Econòmiques de la Universitat Autònoma de Barcelona
fins al 1978. En aquesta universitat presenta, el 1978, la seva
tesi doctoral Els preus del sòl urbà. El cas de Barcelona (19481978), amb qualificació Suma Cum Laude.
El 1974 va impulsar Convergència Socialista de Catalunya, un dels grups fundacionals del Partit dels Socialistes de
Catalunya (PSC-PSOE), on va crear la Federació de Barcelona.
Al PSC va ocupar la responsabilitat de política municipal.
El 1978 torna al Estats Units com a investigador i professor convidat a la Johns Hopkins University de Baltimore,
que més endavant l’investeix doctor honoris causa. Al seu retorn, el 1979, es va presentar com a segon de llista a les eleccions municipals de Barcelona amb el PSC en la candidatura
guanyadora de Narcís Serra (les primeres eleccions municipals
a l’Ajuntament de Barcelona de la nova etapa democràtica). Va
esdevenir tinent d’alcalde de la Reforma Administrativa, amb
la qual cosa encapçalà la modernització de l’Administració pública local i, després, tinent d’alcalde d’Hisenda, en què plantejà el nou sistema de finançament dels ajuntaments.
El 1982 substitueix Narcís Serra en el càrrec d’alcalde (que marxa per ocupar el càrrec de ministre de Defensa).
El 1986 Barcelona va ser elegida a Laussanne seu dels Jocs
Olímpics del 1992 (amb la famosa frase de Samaranch: à la
�3
Dues imatges del fons documental Pasqual Maragall i Mira, dipositat a l’ANC. (Foto: Ruth Pérez)
ville de …). Des del primer moment Pasqual Maragall va presidir el comitè organitzador (COOB’92). Simultàniament durant
aquest període va impulsar la Xarxa de Ciutats Eurocities i la
Xarxa Transfronterera C-6 (Tolosa de Llenguadoc, Montpeller,
Saragossa, València, Palma de Mallorca i Barcelona). De 1991
a 1997 fou president del Consell de Municipis i Regions d’Europa (CMRE). Va exercir com a vicepresident de la Unió Internacional d’Autoritats Locals (IULA) i com a president del Comitè de Regions de la Unió Europea del 1996 al 1998. El 1997
Pasqual Maragall va donar per acabada l’etapa com a alcalde.
Va retornar a la docència universitària a Roma i a Nova York.
El 1998 va retornar a la política activa i el 1999 fou candidat
del PSC-Ciutadans pel Canvi a la presidència de la Generalitat.
Des de l’any 2000 i fins a principis del 2007 ha estat president
del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE). Ha estat
diputat al Parlament de Catalunya del 1988 al 1995. Des del
1999 fins al 2003 va presidir el grup parlamentari SocialistesCiutadans pel Canvi, des del qual va impulsar amb força la vida
parlamentària i va posar en marxa un govern a l’ombra que va
preparar el seu projecte de govern per a Catalunya.
Del 2003 al 2006 va ser president de la Generalitat de
Catalunya. Sota el seu mandat es va aprovar la reforma de l’Estatut de Catalunya, referendada per la ciutadania el 18 de juny
de 2006.
El 20 d’octubre de 2007 Pasqual Maragall va anunciar
en roda de premsa a l’Hospital de Sant Pau que pateix un principi d’Alzheimer, i la seva intenció de dedicar-se a la lluita contra aquesta malaltia a través de la Fundació Pasqual Maragall.
La seva activitat actual també es vehicula a través de l’Oficina
d’expresident i de l’altra fundació vinculada a la seva persona i
pensament, la Fundació Catalunya / Europa.
Història arxivística del fons
Ja des dels anys universitaris i d’activitat política
clandestina, tant Pasqual Maragall com Diana Garrigosa, van
tenir el costum i l’interès d’anar guardant la documentació que
generaven. Per tant, els documents més antics continguts en
aquest fons són dels anys cinquanta i seixanta, fonamentalment
comprenen la documentació acadèmica, tant apunts i notes
d’estudiant, com la bibliografia i documents del seu treball com
a professor. De la documentació del Front Obrer de Catalunya
(FOC) hi ha molt poca cosa, atès que en una batuda policial
es van confiscar aquests documents. Fins ara no s’han pogut
localitzar, tot i els esforços realitzats pel Ministeri de l’Interior
atenent una demanda del mateix Maragall. Dels anys setanta
i vuitanta hi ha documentació de les formacions polítiques
fundacionals del PSC i de Pasqual Maragall com a tècnic de
l’Ajuntament.
La documentació anterior al seu nomenament com a alcalde de Barcelona s’havia aplegat i es conservava al domicili
particular, mentre que la documentació del període d’alcalde
de Barcelona (1982-1997) es va anar organitzant i gestionant al
Gabinet de l’Alcalde, i en finalitzar el seu mandat es va fer un
procés de determinació del que era documentació privada i del
que no ho era amb els responsables d’arxiu de l’Ajuntament.
La documentació pròpia del càrrec es va quedar a l’Arxiu del
Gabinet de l’Alcaldia i al Departament de Documentació de
l’Alcaldia. Pasqual Maragall va demanar endur-se la documentació considerada privada i còpia de la documentació que ell
va considerar de possible utilitat i interès per a la seva activitat
futura o per al record personal. Tota la documentació que es
va emportar de l’Ajuntament va ingressar a Aula Barcelona,
entitat que es va crear en aquell moment i que va presidir fins al
1998. Durant el període 1997-1998 Pasqual Maragall va exercir principalment de president d’Aula Barcelona i de professor
a Roma. En el marc d’aquestes ocupacions va realitzar diverses
activitats i estudis que van generar nova documentació que es
va recollir a l’esmentat arxiu d’Aula Barcelona.
El 1998 va acceptar ser el candidat a la presidència de la
Generalitat pel PSC. La documentació de la campanya electoral a les eleccions autonòmiques de 1999 està dipositada i custodiada a la Fundació Campalans, vinculada al PSC. Després
�4
LA CESSIÓ DEL MEU FONS DOCUMENTAL A L’ANC
Durant tota la meva activitat professional i política,
he tingut una especial preocupació per tenir el que jo en dic
els meus papers endreçats i sobretot controlats. No sempre
ha estat fàcil, en les meves anades i vingudes he intentat portar amb mi tota la documentació que he anat produint, amb
l’ajuda de la Diana i dels meus col·laboradors. Si per a mi ja
era important llavors, imagineu ara, quan la memòria és un
bé tan preuat i amenaçat.
I la memòria és important per a mi, però encara més
per al país. Saber i recordar el que ha passat per fer millor el
que ha de venir. Aquesta és
la guerra sorda que fan institucions tan cabdals pel collectiu com l’Arxiu Nacional
de Catalunya, així com cada
arxiu i centre documental
gran i petit que, arreu i dia
a dia, vetllen per la memòria
de tot allò que ha esdevingut.
Darrerament he dit
que sóc afortunat per, entre
altres coses, haver tingut el
privilegi d’ocupar dos dels
càrrecs de més rellevància
institucional del meu país.
Aquest privilegi m’ha comportat molts drets i beneficis, però alhora molts deures i obligacions. Penso que una
d’elles és llegar a les generacions futures el meu testimoni,
ja que des de la meva posició sovint tan privilegiada podria
aportar informació que ens ajudi a comprendre’ns millor. El
valor d’aquesta informació està per veure, i els experts ho
diran temps a venir. A mi només em pertoca deixar-ho llest.
Com sabeu he estat un ferm defensor i seguidor del,
ara ja, president Obama. Sabeu quina ha estat la primera ordre executiva que ha signat? Doncs una de relacionada amb
la Presidential Records Act, que regula els arxius presidencials, en la línia d’assegurar la transparència del Govern. No
entraré a analitzar les mesures concretes que s’hi tracten,
però el fet deixa clara la rellevància, seriositat i rigor amb
què el país i el president es prenen a si mateixos. No en va,
els Estats Units són la democràcia vigent més antiga, i el seu
corpus legal és sòlid i evolucionat. La llei dels registres presidencials emana d’una altra llei més genèrica, la Freedom
of Information Act, la llei de la llibertat d’informació, tota
una declaració d’intencions, de quin país són i quins són els
principis fonamentals que el regeixen. Una llei que encoratja
la responsabilitat del Govern via la transparència. A Espanya
i a Catalunya vivim en una democràcia jove, en construcció,
amb estructures legals per millorar, tot i les dificultats que
això comporta. Però pas a pas i consolidant els drets i deures
col·lectius arribarem lluny, i un dels passos importants és assegurar el dret i el deure de la informació.
A les acaballes del meu mandat com a president de la
Generalitat, aprofitant el procés de transferència de l’arxiu de
gestió de la Presidència de l’Arxiu Central de Presidència a
l’Arxiu Nacional de Catalunya, vaig considerar oportú (amb
l’assessorament de la Subdirecció General d’Arxius)
acordar amb l’ANC la donació del meu llegat documental total, no només el de
la presidència, també la documentació anterior i la que
encara continuo produint.
En tota aquesta documentació hi ha informació relacionada amb mi i
amb molta altra gent, per
això no és lliurament consultable fins d’aquí a trenta
anys, per preservar la intimitat dels personatges que
hi apareixen.
Com deveu saber,
recentment he publicat les meves memòries. En el seu procés
de redacció hi han intervingut diverses persones que m’han
ajudat a escriure-les o m’han fet entrevistes o amb qui he
mantingut xerrades a partir de les quals ha sortit bona part
del material. Però sense el meu fons documental no haguéssim pogut contrastar, comprovar, usar o recordar fets, dates,
cites, fotografies, etc. Reconforta molt llegir una carta que ni
tan sols recordava haver escrit o veure unes imatges que et
transporten a diferents moments ja viscuts.
Aquestes memòries són un producte que ha explotat
l’ús d’aquest fons, així com alguna altra obra que ja s’ha publicat, espero que en el futur puguin sortir-ne moltes d’altres
d’interès col·lectiu.
Aprofito aquesta nota per agrair a tots els collaboradors que el llarg del temps han treballat i vetllat per
aquesta documentació i al personal de l’ANC que se n’ocupa
actualment. Gràcies per l’esforç.
Pasqual Maragall i Mira
Febrer de 2009
�5
de les eleccions es va crear el Grup Parlamentari PSC-CpC, el
principal de l’oposició, i la documentació generada entorn de
Maragall com a president del grup parlamentari s’anà aplegant
en les oficines del grup al Parlament de Catalunya. Aquesta documentació conté bàsicament la correspondència emesa i rebuda, informes i documents de treball, dossiers de l’anomenat
Govern Alternatiu i tota la documentació relacionada amb la
moció de censura del grup PSC-CpC contra el Govern al president Jordi Pujol, l’octubre de 2001. Es tracta, com s’observa,
de documentació directament relacionada amb l’activitat parlamentària.
De les eleccions autonòmiques de 2003, Pasqual Maragall esdevé president de la Generalitat de Catalunya i tant
l’arxiu de Pasqual Maragall a Aula Barcelona com l’arxiu de
president del Grup Parlamentari PSC-CpC es traslladen a la residència oficial del President de la Generalitat, on es comença
un procés d’integració i tractament dels diversos fons arxivístics relacionats amb Pasqual Maragall. A finals de l’any 2006,
quan Pasqual Maragall acaba el seu mandat com a president de
la Generalitat de Catalunya, es va crear l’Oficina de l’Expresident, i aleshores es van prendre les decisions per determinar el
destí dels fons documentals.
1.
2.
3.
4.
5.
Quadre de síntesi de situació de la documentació
relacionada amb Pasqual Maragall
Documentació familiar privada
Conservada al domicili particular de la família MaragallGarrigosa.
Fons documental d’Alcaldia de Barcelona
Conservada a l’Arxiu del Gabinet de l’Alcalde de l’Ajuntament de Barcelona i a l’Arxiu Municipal Administratiu
de Barcelona [algunes còpies dels originals són a l’ANC].
Documentació de la campanya electoral a les eleccions
autonòmiques de 1999
Conservada a la Fundació Rafael Campalans.
Fons documental del Gabinet de la Presidència de la
Generalitat (2003-2006)
Transferida a l’ANC a través del Departament de la Presidència.
Fons personal i polític de Pasqual Maragall i Mira
(1957-2006)
Dipositada en comodat a l’ANC.
A l’Arxiu Nacional de Catalunya es transferí la documentació institucional de la presidència de la Generalitat durant
la VII Legislatura, constitutiva de l’arxiu de gestió del Gabinet
de Presidència (2003-2006), segons el procediment previst en
la Resolució d’1 de juliol de 2003, del secretari general de la
Presidència durant el darrer mandat de Jordi Pujol. L’Arxiu del
Gabinet arribà a l’ANC seguint el procediment ordinari a través
de l’Arxiu Central del Departament de Presidència. Per accedir
a aquesta documentació, pel seu caràcter sensible, serà necessària l’autorització del president sortint durant un període de
vint-i-quatre anys des de la data de lliurament a l’Arxiu Nacional de Catalunya. La resta de documentació aplegada i conservada a la residència del president, constituïda fonamentalment
per la procedent d’Aula Barcelona i d’altra, també va ingressar
a l’ANC com un fons diferenciat, d’acord amb el contracte de
comodat signat el dia 15 de novembre de 2006. La major part
de la documentació va ingressar el 24 d’octubre de 2006, però
el comodat és vàlid per a tota la seva documentació, que anirà
ingressant progressivament. L’accés a aquesta documentació és
restringit al llarg dels trenta anys de vigència del comodat per
voluntat del dipositant.
El mateix any 2006 es va crear l’Oficina de l’Expresident, on es conserven còpies de la documentació anterior i
tota la generada per l’activitat posterior de Pasqual Maragall
un cop abandonada la presidència de la Generalitat, que en el
seu moment haurà d’engruixir el fons Pasqual Maragall i Mira
cedit a l’ANC a títol de comodat. Els documents familiars estrictes continuen en poder del matrimoni Maragall-Garrigosa
en el domicili particular.
Fidel Bellmunt i Montagut
Oficina de Pasqual Maragall i Arxiu Nacional de Catalunya
L’ARXIU HISTÒRIC DE LA COMPAÑÍA
ANÓNIMA DE HILATURAS DE FABRA Y
COATS I LA COLÒNIA BORGONYÀ, MOLT
MÉS QUE UN ARXIU D’EMPRESA
L’article present parteix de la convicció que l’interès
dels arxius empresarials catalans, particularment els de les empreses centenàries, va més enllà del terreny evident de la tècnica i l’economia, per esdevenir una font molt important per a
la història política i social. Aquesta afirmació es pot comprovar
quan s’estudia el comportament de les empreses en determinats
episodis històrics, com ara el cop d’estat del 19 de juliol de
1936, la Guerra Civil i la ulterior imposició de l’estat franquista. La documentació del fons de l’empresa Fabra i Coats ens
pot servir de guia d’aquesta anàlisi.
L’aixecament de l’exèrcit contra la legalitat republicana,
que a Barcelona es va produir el dia 19 de juliol, va fracassar
a Catalunya, però provocà un procés revolucionari que afectà
de ple la vida de les empreses. La Compañía Anónima de Hilaturas Fabra y Coats constituïa un grup empresarial sòlid que
tenia la seu a Barcelona i nuclis productius a la Ciutat Comtal i
Sant Vicenç de Torelló, l’anomenada Colònia Borgonyà. També disposava d’un establiment important a Sevilla de la filial
S.A. Calcetería Hispánica i diverses delegacions a ciutats espanyoles. Estava controlada per la companyia escocesa J & P
Coats Limited, amb seu a Glasgow, i operava normalment amb
diverses entitats financeres de la Gran Bretanya. La direcció
corporativa a Espanya era exercida pels germans Ferran Fabra
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
05. Recursos d'informació
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Description
An account of the resource
Aplega la documentació bibliogràfica relacionada amb Pasqual Maragall (no generada per ell).
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
El fons documental del President Pasqual Maragall i Mira a l’Arxiu Nacional de Catalunya
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Bellmunt Montagut, Fidel
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2009-02-10
Type
The nature or genre of the resource
Article
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Arxius
Maragall Mira, Pasqual, 1941-
Arxiu Nacional de Catalunya
Biografia
Description
An account of the resource
Article publicat al Butlletí de l'Arxiu Nacional de Catalunya, n. 22, Febrer 2009
Source
A related resource from which the described resource is derived
Butlletí de l’Arxiu Nacional de Catalunya
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Sant Cugat del Vallès
Publisher
An entity responsible for making the resource available
Arxiu Nacional de Catalunya
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Articles
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/12/2720/records_coberta.jpg
bbc4b83af6ec417fafd13bc2ea6a9354
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
05. Recursos d'informació
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Description
An account of the resource
Aplega la documentació bibliogràfica relacionada amb Pasqual Maragall (no generada per ell).
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Records: 40 amics de Pasqual Maragall evoquen 40 moments inoblidables
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Caballero, Juan José
Farreras, Carina
Pérez, Suso
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2018
Type
The nature or genre of the resource
Monografia
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Castellà
Subject
The topic of the resource
Maragall Mira, Pasqual, 1941-
Biografia
Fundació Pasqual Maragall
Alzheimer
Description
An account of the resource
Llibre publicat per commemorar el desè aniversari de la Fundació Pasqual Maragall. Editat en català i en castellà (Recuerdos). 205 p.
Abstract
A summary of the resource.
Juan José Caballero, Carina Farreras i Suso Pérez són els autors dels textos d’aquest llibre, realitzats en la seva majoria a partir d’entrevistes amb els protagonistes. En un to proper i distès, el relat de les seves històries i les seves anècdotes contribueixen a subratllar la personalitat de qui fos President de la Generalitat de Catalunya i està considerat com el millor alcalde de Barcelona.
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Barcelona
Publisher
An entity responsible for making the resource available
RBA
Fundació Pasqual Maragall
Relation
A related resource
<a href="https://recuerdosconmaragall.org/ca/llibre/" target="_blank" rel="noopener">https://recuerdosconmaragall.org/ca/llibre/</a>
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Sobre Pasqual Maragall
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/8/2721/dossier-medalla-cscae-2012.pdf
593e8b88609d821d726f1e93b5f7a8f3
PDF Text
Text
Medalla 2012
del Consejo Superior de Colegios de
Arquitectos de España
Pasqual Maragall i Mira
Xerardo Estévez Fernández
Iñaki Azkuna Urreta
��El Consejo Superior de Colegios de Arquitectos de España entrega la Medalla
CSCAE 2012 a Pasqual Maragall, Iñaki Azkuna y Xerardo Estévez
�Discurso del
Presidente del Consejo Superior de Colegios de Arquitectos de España
�DMedallas CSCAE
en ediciones anteriores
D2011
:
�Laudatio
��Pasqual Maragall i Mira
�Xerardo Estévez Fernández
�Iñaki Azkuna Urreta
�Medios de comunicación
Arquitectos premian a Maragall, Azkuna y
Estévez por su política urbanística
ABC.es
Xerardo Estévez, distinguido por el Consejo
de Colegios de Arquitectos
Elpais.com - Galicia
�Medios de comunicación
Xerardo Estévez, distinguido por el Consejo
Superior de Colegios de España
ABC.es - Galicia
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
02. Activitat professional
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Description
An account of the resource
Documentació emanada de l'exercici professional de Pasqual Maragall.
- Gabinet Tècnic de Programació de l'Ajuntament de Barcelona (febrer 1965-1968, funcionari 1968-1979) : com a economista.
- Servei d'estudis del Banc Urquijo (1965-1968).
- Aula Barcelona (setembre 1997 - març 1999): funda i presideix Aula Barcelona com a centre de gestió del coneixement per a l'administració de les ciutats. És un espai comú de reflexió entre universitat, empresa i administració en relació amb la ciutat i el seu passat, present i futur.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Dossier sobre el lliurament de la Medalla CSCAE 2012
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Consejo Superior de Colegios de Arquitectos de España
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2012-11-28
Type
The nature or genre of the resource
Informe
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Castellà
Subject
The topic of the resource
Maragall Mira, Pasqual, 1941-
Arquitectura
Premis i reconeixements
Biografia
Estévez Fernández, Xerardo
Azcuna Urreta, Iñaki
Description
An account of the resource
Dossier que recull i resumeix l'acte de lliurament de les medalles celebrat al Senado de Madrid el 23/11/2012. Conté els textos de la laudatio i fotografies de l'event.
Publisher
An entity responsible for making the resource available
Consejo Superior de Colegios de Arquitectos de España
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Informes
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/8/2722/maragall_laudatio_MacioccoG.pdf
d5de9c6681855ebab5a5de45ed70fda0
PDF Text
Text
Giovanni Maciocco
Presentazione di Pasqual Maragall i Mira, candidato alla
Laurea magistrale
honoris causa in Pianificazione e
politiche per la città l'ambiente e il paesaggio
nell’Università degli Studi di Sassari.
Magnifico Rettore, Colleghi, Autorità, Cari Studenti, Signore e Signori,
sono particolarmente lieto di presentare, a nome della Facoltà di
Architettura, la proposta di conferimento della Laurea magistrale honoris
causa in Pianificazione e politiche per la città l'ambiente e il paesaggio
all’On. Presidente Pasqual Maragall i Mira.
Pasqual Maragall è una personalità politica di riconosciuta fama
internazionale, che si è dedicato alle politiche per la città facendone un
centro permanente della sua azione e della sua riflessione teorica. Il
progetto per la città è un fuoco che questo uomo illustre tiene
continuamente acceso alimentandolo con la sua passione intellettuale e
umana. Perché soltanto attraverso il progetto, quasi come un’ansia
febbrile, possiamo evitare che la convivenza, come ci ricorda il
sociologo Richard Sennett, si trasformi in una sorta di tregua basata
sulla reciproca indifferenza.
Una reciproca indifferenza tra gli abitanti che sembra caratterizzare le
città travolte dalla globalizzazione, ma che Maragall ha saputo
contrastare attraverso politiche urbane che rendono concreto e palpabile
quello che Saskia Sassen chiama "una politica del globale che passa
attraverso la specificità del locale". Ma Maragall ha compreso, molto
prima che questa eminente studiosa lo dimostrasse, che questo
specifico locale è la città, perché è la città il luogo dove i fenomeni si
materializzano e per questo possono essere affrontati. Per questo il
progetto viene inteso come sonda per capire i problemi sociali, ma anche
una fiducia nella qualità della città come mezzo per raggiungere la
dignità urbana. I luoghi urbani, più di altri riferimenti, stanno sempre più
diventando infatti i distintivi identitari, rispetto ai quali i nuovi gruppi
giovanili nelle grandi città sembrano riconoscersi.
Il locale specifico è, per Maragall, Barcellona, la città di cui è stato
Sindaco per 15 straordinari anni, dal 1982 al 1997. È la città dove è nato
il 13 gennaio 1941, terzo di otto figli e nipote del famoso poeta spagnolo
Joan Maragall, suo nonno paterno; è anche la città dove già da giovane
manifesta la sua inclinazione al progetto come azione effettiva
1
�dispiegando il suo impegno politico nel Fronte di Liberazione antiFranco.
Si instaura in Maragall fino dal periodo giovanile una compresenza
permanente delle attività di studio e della pratica politica che sembrano
indicare una predestinazione di Maragall verso una concezione
dell’urbanistica come mondo di relazioni tra sapere esperto e sapere
comune, tra tecnica e politica, che implica un mutamento al quale non si
può far fronte con le posizioni autonome, distaccate delle politiche
territoriali consuetudinarie, perché occorre entrare nella sfera dell'azione
effettiva, dell'etica, della legittimazione sociale, di quelle categorie che ci
consentono di rapportarci al senso comune, all’intelligenza collettiva
delle popolazioni delle città, che rappresenta l’ultima e forse più rilevante
questione pratica di ogni strategia urbana.
La traiettoria di costruzione del suo sapere esperto si sviluppa attraverso
gli intensi e qualificati studi di Legge ed Economia all’Università di
Barcellona tra il 1957 e il 1964 - che gli consentono di entrare a far parte
del governo municipale come economista - l’insegnamento di Teoria
economica all’Università di Barcellona e il Master of Arts alla New
School University di New York, dove vive tra il 1971 e il 1973.
Nei suoi studi la città è immanente e la sua tesi dottorale che ha per
titolo “I prezzi del suolo urbano. Il caso di Barcellona (1948-1978)”, fa
presagire in modo emblematico la lungimiranza e la concretezza con cui
Maragall si occuperà di un problema cruciale delle grandi città oggi: la
necessità morale di dare forma ed equità sociale alla contraddizione tra
la riqualificazione urbana e l’allontanamento dei gruppi sociali più deboli
a causa dell’incremento della rendita urbana conseguente alle politiche
di rinnovamento della città.
Questa attenzione alla città, che ha sempre come punto di osservazione
privilegiato la crescita sociale, continua a caratterizzare la sua azione
politica anche nella fase fondativa del Partito Socialista della Catalogna
nel 1974, alla quale partecipa con ardore assumendo proprio una
particolare responsabilità per la politica comunale. La sua capacità di
penetrazione analitica nei problemi per poter trarre elementi di sviluppo
operativo, continua ad alimentarsi attraverso l’attività scientifica e
didattica che coltiva con impegno ad alti livelli. Nel 1978 è infatti
ricercatore e professore invitato
alla John Hopkins University a
Baltimora, che più tardi gli conferirà il dottorato onorario.
Sono gli anni che preparano la sua esperienza di pianificazione
urbanistica di Barcellona, che è diventata celebre nella comunità
2
�internazionale per la sua originale modernità e che ne ha sviluppato la
gloriosa storia urbanistica proiettandola su un orizzonte ambientale. La
data di inizio può essere fatta corrispondere al primo dicembre del 1982
quando Maragall succede a Narcis Serra come Sindaco di Barcellona.
Da questo giorno prende avvio la sua meravigliosa avventura
urbanistica. Non attraverso grandi opere (anche se era il periodo delle
grandi opere, come i grand travaux mitterandiani a Parigi: ricordiamo che
il concorso internazionale per l’Opera Bastille è del 1983, quindi
contemporaneo), ma con piccoli progetti per grandi effetti, quasi una
declinazione urbanistica dell’espressione miesiana less is more.
Tra le sue prime significative azioni come Sindaco è infatti l’avvio di un
processo di miglioramento urbano che comprende la creazione di una
serie di piccoli progetti con interventi di riqualificazione paesaggistica,
opere d’arte e cafè all’aperto, che rianimano significativamente la vita
della città: una microurbanistica diffusa che motiva i cittadini alla
riqualificazione nelle aree di relazione degli interventi. Nonostante sia
stato realizzato a un costo molto basso, questo tipo di opere, realizzate
con investimenti sostanzialmente interni del programma del Sindaco, ha
svolto una funzione catalizzatrice per altri interventi ed è quello che ha
enormemente migliorato l’ambiente di Barcellona e innalzato
significativamente lo status della città.
L’occasione per il grande passo di Barcellona verso lo status di grande
città europea inizia a delinearsi nel 1986, quando la capitale catalana
viene scelta per ospitare i Giochi Olimpici del 1992, di cui, nella sua
qualità di Sindaco, presiede il Comitato Organizzatore. Maragall
comprende pienamente che è cambiato il concetto di strategia urbana e
che la dimensione ambientale ha mutato anche simbolicamente i destini
delle città.
La città di Barcellona aveva costruito la sua immagine sul piano di
Ildefonso Cerdá, ideato nel 1859 e informato – cito Françoise Choay ai “caratteri distintivi della nuova civilizzazione che sono il movimento e
la comunicazione”. Cerdá fonda il suo piano sull’interconnessione di due
maglie ortogonali di scala differente: una griglia maggiore (la Gran Via, la
Diagonal, il Parallel, la Meridiana) attraversata da diagonali e destinata
al grande traffico territoriale, e una griglia minore destinata al piccolo
traffico locale i cui isolati con il loro spigolo tagliato e il loro centro aperto
costituiscono l’elemento urbano di base, sorta di unità di vita e di
vicinato, e definiscono oggi l’immagine del corpo centrale della città di
Barcellona.
3
�Nasce qui, in questa vicenda storica, la parola urbanistica, urbanizacion
nell’espressione spagnola, come neologismo coniato da Cerdá, primo
teorico dell’urbanistica moderna come disciplina scientifica a sé, che
inaugura la storia gloriosa di Barcellona come caposaldo disciplinare del
progetto della città.
Maragall continua e sviluppa questa storia con una grande capacità
innovatrice
chiamando a far parte, come coordinate della sua
costruzione urbanistica, i grandi segni del suo sistema ambientale: il
Collserola, (il sistema collinare a monte) i due fiumi, il Besòs e il
Llobregat che ne definiscono gli orizzonti nord-orientale e sudoccidentale, e la fascia costiera, nella quale la città, liberata dal parco
merci ferroviario, ritrova nelle grandi spiagge il suo ambiente naturale e
insieme un formidabile centro di convivialità urbana.
Sul solco dell’urbanistica pragmatica di Cerdá, Maragall non delinea una
forma compiuta di città, ma, integrando la griglia spaziale ottocentesca,
individua nei grandi segni del sistema ambientale le strutture generative,
le coordinate che consentono alla città di svilupparsi senza scomporsi.
Pensando alla Barcellona cerdiana, si pensa comunemente alla
ortogonalità della sua trama planimetrica, che richiama le città cosiddette
ippodamiche. Ma se approfondiamo lo sguardo su Mileto, la prima delle
città ippodamiche, la sua ricchezza urbana non è data soltanto dalla sua
ortogonalità, ma dal gesto che Ippodamo compie nell’ancorare la città,
attraverso una sequenza di spazi pubblici imperniata sull’agorà, al Porto
dei Leoni e al Porto del Teatro, le due insenature che fondano il sistema
ambientale della città. Nella costruzione urbanistica di Barcellona,
Maragall sembra proprio aver scoperto la vera essenza della città
ippodamica, che è il legame costitutivo con il luogo e i segni
fondamentali della sua struttura ambientale.
Dopo la città di prima generazione, fondata sulla doppia maglia cerdiana,
nasce quindi quella che possiamo definire la Barcellona di seconda
generazione, una vera metropoli europea.
I Giochi del ’92 aiutano dunque Barcellona a ridefinirsi come una delle
grandi città d’Europa. Una mossa cruciale per l’architettura è l’invito di
Maragall a Oriol Bohigas (MBM Arquitectes) per la redazione del Master
Plan del Villaggio Olimpico, durante l’elaborazione del quale Maragall
sovrintende personalmente ai complessi processi politici e di
pianificazione per l’apertura di Barcellona verso il mare.
Ed è alla capitale catalana che con un gesto straordinario e inedito il
Royal Institute of British Architects (RIBA) assegna nel 1999 la
prestigiosa Gold Medal, la medaglia d’oro dell’architettura,
un
riconoscimento che per la prima volta viene assegnato a una città,
4
�invece che a un individuo. La citazione del premio enfatizza il contributo
illuminato di Pasqual Maragall all’armatura architettonica e urbanistica di
Barcellona e all’opera che egli e Oriol Bohigas, tra gli altri, hanno
compiuto sulla rigenerazione della città e nelle Olimpiadi di Barcellona.
Il Forum Universale delle Culture 2004 è un’altra tappa cruciale
dell’impegno urbanistico di Maragall in questa città. Ma il suo sguardo
intellettuale vola con agilità su quote diverse spostandosi dalla città al
territorio, all’Europa. La sua attività politica come Presidente del
Consiglio delle Municipalità e delle Regioni d’Europa (1991-1997) e
come uno dei principali promotori della rete delle Eurocities gli consente
di
portare nella città i significati delle politiche regionali e,
reciprocamente, conferire un senso profondo di urbanità alle politiche
europee.
Questo carattere del suo impegno urbano, anche quando le scale di
riferimento cambiano, è ribadito durante il suo mandato come
Presidente della Generalitat de Catalunia, al quale viene chiamato dal
Parlamento Catalano il 16 Dicembre 2003. Durante questo mandato,
che vede molti nuovi cambiamenti e tempestose negoziazioni sul nuovo
Statuto dell’Autonomia per la Catalogna, uno dei progetti cardinali del
suo governo è l’approvazione e l’applicazione della Llei de Barris (Legge
dei Quartieri). Attraverso questa legge, con la guida brillante di Oriol Nello, si stanno fondando, e sono tuttora attivi, progetti locali di recupero o
miglioramento di aree in via di degrado nelle città, per raggiungere una
dignità urbana, nel senso di rendere possibile la crescita sociale.
La malattia di Alzheimer che gli è stata diagnosticata in forma iniziale nel
2007 non intacca la sua propensione al progetto, che lo spinge a
dedicare il resto della sua vita alla lotta contro questa malattia varando,
nell’aprile 2008, la Fondazione Pasqual Maragall per la ricerca
sull’Alzheimer e le patologie neurodegenerative, fondazione della quale
è vicepresidente la signora Maragall, Diana Garrigosa, alla quale
rivolgiamo con ammirazione il nostro saluto.
Pasqual Maragall incarna lo stato febbrile che è connaturato al progetto.
È lo stato di veglia continua del progetto che per la sua natura
conoscitiva non consente il sonno, un sonno che non arriva mai come
nel “Libro dell'inquietudine di Bernardo Soares” di Fernando Pessoa,
che è un'enorme insonnia. È infatti work in progress senza soluzione,
processo di esplorazione continua della realtà e della sua possibile
evoluzione, che ha bisogno dell’energia vitale che è connessa all'abitare
un luogo specifico, luogo che è, per Maragall, la sua patria, Barcellona.
5
�Nella sua ricerca c’è una ininterrotta progettualità che è connaturata alla
condizione umana, e che fa sì che ogni esperienza progettuale, anche la
più minuta, sia convertita in un'azione che faccia emergere il senso di
questa trama indescrivibile di relazioni tra lo spazio e la vita, che è la
città.
E ci è gradito ricordare proprio nella giornata di oggi, come il celebre
“elogio di Barcellona” del Don Chisciotte di Cervantes, il primo romanzo
moderno, abbia in un certo senso inaugurato, come ci ricorda Felix De
Azua, il sopravvento della parola rispetto all’immagine iconica nella
descrizione della città e la sua consacrazione definitiva come territorio
naturale del romanzo. D'ora innanzi la simpatia tra lo spazio urbano e lo
spazio narrativo porterà a una comunione tale che sarebbero
incomprensibili uno senza l'altro. Londra è Dickens, come San
Pietroburgo è Dostoievsky, Parigi è Balzac e Madrid è Galdós. Quelle
città che non hanno prodotto un corpo narrativo sono città con immagine,
ma senz'anima.
Proprio la parola, strumento principe della politica, è stata adoperata,
messa in opera, in senso proprio, da Pasqual Maragall per narrare il
futuro di Barcellona, un futuro che
ha tenacemente costruito
trasformando la parola in azione effettiva e creando così un legame
inseparabile tra sé e questa grande città europea come una rara e
preziosa comunione intellettuale e affettiva.
-----------------
Per quanto fin qui illustrato:
nella considerazione che l’Urbanistica e la Pianificazione Territoriale
sono nate per costruire e mantenere le condizioni tecniche, politiche,
culturali, economiche e sociali che fanno della città un bene pubblico;
6
�nella considerazione che l’Urbanistica e la Pianificazione Territoriale
sono un crocevia di discipline e di competenze diverse e richiedono la
volontà politica di costruire una visione del futuro condivisa ed equa;
nella considerazione della qualità e del carattere innovativo delle
politiche per la città, l’ambiente e il paesaggio, alle quali è
intrinsecamente legata la chiara fama internazionale di Pasqual
Maragall;
questa Facoltà di Architettura dell'Università di Sassari, che ha
sede ad Alghero, con delibera del Consiglio di Facoltà del 9
dicembre 2009 – approvata dal Senato Accademico il 28 luglio 2010
e dal Ministero dell'Università e della Ricerca con Nota n. 3279 del 7
settembre 2011 - ha proposto la candidatura dell’On. Presidente
Pasqual Maragall i Mira per il conferimento della Laurea Magistrale
in Pianificazione e Politiche per la Città l’Ambiente e il Paesaggio.
7
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
02. Activitat professional
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Description
An account of the resource
Documentació emanada de l'exercici professional de Pasqual Maragall.
- Gabinet Tècnic de Programació de l'Ajuntament de Barcelona (febrer 1965-1968, funcionari 1968-1979) : com a economista.
- Servei d'estudis del Banc Urquijo (1965-1968).
- Aula Barcelona (setembre 1997 - març 1999): funda i presideix Aula Barcelona com a centre de gestió del coneixement per a l'administració de les ciutats. És un espai comú de reflexió entre universitat, empresa i administració en relació amb la ciutat i el seu passat, present i futur.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Presentazione di Pasqual Maragall i Mira, candidato alla Laurea magistrale honoris causa in Pianificazione e politiche per la città l'ambiente e il paesaggio nell’Università degli Studi di Sassari
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maciocco, Giovanni
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2011-05-12
Type
The nature or genre of the resource
Escrit
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Italià
Subject
The topic of the resource
Maragall Mira, Pasqual, 1941-
Premis i reconeixements
Biografia
Arquitectura
Urbanisme
Description
An account of the resource
Laudatio llegida a l'acte de lliurament de la "Laurea Magistrale honoris causa" en Planificació i Política per la Ciutat, l’Ambient i el Paissatge, de Facultat d'Arquitectura de la Universitat de Sassari.
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Sassari (Alguer, Itàlia)
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2723/19940119_EstatCiutat_PM_bd.pdf
43ebde4bc04b9aa0b5272f032b7fb295
PDF Text
Text
bé i que tot s' acabaria a temps, i també en parlava l' any
passat en el balan~ que feia de 1992, l 'any olímpic.
Aquests anys hi ha hagut exits, pero també alguna
frustració. L'any 1984, !'alcalde mostrava les seves
esperances que la Corporació Metropolitana continuaria,
pero l' any 1987 reconeixia aquí mateix que aquest ens
havia desaparegut. Hi ha projectes i idees que estan aturats, com és el cas de la Carta Municipal de la qual parlava fent balan~ del 1988, pero també hi ha moltes obres
que s 'estan explotant i que són part de la ciutat, com per
exemple totes les de remodelació i millora de Ciutat
Vella.
Bé, pero no sóc jo qui ha de parlar de Barcelona... per
tant dono la paraula a !'alcalde, agraint-li novament la
seva presencia un any més.
10
Conferencia de l 'Excm. Sr.
Alcalde Pasqual Maragall
"BALAN<; DE L'ANY 1993.
L'ESTAT DE LA CIUTAT"
�Moltes gracies, president del CoHegi i amic Pernau,
per les teves paraules i per la teva presencia, avui, aquí.
Vull parlar d'una colla de capítols, breument de cada
un, pero de bastants capítols. 1 me n'excuso per avan~at.
Vull parlar de la ciutat industrial; de Barcelona com
a punt de referencia per a altres ciutats i a nivell internacional; de la continuació de la renovació urbana; de
l 'Ajuntament per dins, no només de la ciutat que és
l 'Ajuntament per fora.
Haig de parlar d'un objectiu que és important per a
nosaltres -per a tots els qui formem l 'equip que porta
aquesta ciutat- i que és la necessitat d 'un dihleg a tres
bandes en aquest país, entre els tres nivells d'administració, el local, l' autonomic i el central.
Vull parlar de les nostres prioritats que són en aquest
moment -i han de ser-ho necessanament- la promoció i
la cultura.
13
�Vull parlar de l' any 94, del que nosaltres esperem del
94 com a any per al dialeg, l' any del dialeg. Potser l'únic
any per al dfüleg d'aquí al 2000, si comptem que cada
any hi haura eleccions i cada vegada més importants. No
és que aquest any no n'hi hagi, n'hi ha unes de molt
importants que són les europees, pero l' any 98 encara
seran més importants. Sera segurament més difícil que el
dialeg no vingui tenyit d'una característica electoral.
Vull parlar finalment de poder local i d'escala global i
dir unes paraules per acabar.
Hi tornero a ser, com cada gener -i en fa onze, com ha dit
el president del CoHegi-, aquesta vegada en un clima de
recessió. Si l'any passat era per fer balan9 deis Jocs
Olímpics, ara és per respondre una pregunta diferent: com
esta evolucionant Barcelona després deis Jocs, enmig
d' aquesta situació que és una situació de recessió economica.
Ja avan90 que la resposta és positiva, des del meu
punt de vista, malgrat totes les dificultats. Pero també
vull dir que no estero passant balan9 tan sois a l' any de
la recessió, a l'any posterior al gran any de Barcelona,
sinó al primer any del futur de Barcelona.
El balan9 de 1993, de fet, es podria sintetitzar en
algunes frases que són molt ciares:
• Barcelona ha fet front a la recessió.
• Barcelona ha consolidat una nova manera de :funcionar.
• La gent ha apres una nova manera de gaudir de la ciutat i aixo és molt important. És un intangible important.
• Barcelona ha assegurat la continui:tat deis grans proj ectes urbans com Diagonal Mar, Barcelona GlOries,
l' eix del carrer Tarragona, la pla9a Cerda o la Sagrera,
que tot just arrenca.
• Barcelona ha viscut un any de remarcable activitat
cultural.
• I Barcelona ha refermat la seva presencia en el món.
El 92, ja ho hem dit moltes vegades, va justificar
l'impuls que aquesta ciutat necessitava, que tots necessitavem per encarar el canvi de segle. I aquest impuls
ens ha permes passar el 93 amb molta dignitat, com a
ciutat, amb for9a i amb capacitat de superar molt positivament la recessió que, entre cometes, gracies als Jocs,
també ens ha afectat menys. Gracies a la transforrnació
que la ciutat va fer amb el pretext i el motiu del gran
esdeveniment del 92.
Gracies a aixo, la recessió ens ha afectat menys que a
altres ciutats, com ara cree que podré demostrar.
I sense joc brut. L' any passat ho vaig dir en el balan9;
ha fet tot aixo, que val tant i tant -no cal que tomi a
repetir les xifres- i no hi ha hagut negocis bruts. És a
dir, no hi ha hagut corrupció, no hi ha hagut joc brut en
un esdeveniment en el qual s 'hi han jugat molts interessos materials, pero s 'ha fet amb dignitat i s 'ha fet amb
moralitat. I aixo era tan important com la finalitat mateixa de fer-ho bé des del punt de vista tecnic.
• Barcelona ha mantingut les inversions previstes en
el terreny públic i en el privat.
Vull comen9ar dient -cree que puc dir-ho, malgrat
tot, malgrat la recessió i el desanim massa generalitzatque Barcelona ha comen9at bé el seu camí del futur i
que els objectius que ens hem marcat per enguany ens
14
15
�permetran de confirmar aquesta bona marxa del 93.
Durant el 93, hem esdevingut un punt de referencia
arreu del món.
Proves de la bona evolució de la ciutat: l'any 93, el
producte interior brut de Barcelona ha crescut, molt poc,
pero ha crescut un 0'18 %, mentre que les mitjanes de
Catalunya i d'Espanya eren negatives. Les previsions
per a 1994, segons un estudi del Gabinet Tecnic de
Programació de l 'Ajuntament, són francament positives,
especialment en el segon semestre.
I una cosa encara més important: el creixement de
Barcelona ha estat practicament el mateix que la mitjana
del creixement europeu, de la Unió Europea. De la
mateixa manera que la no tra taxa d 'atur és igual a la
mitjana europea, un 11 %. Barcelona, menys que
~atalunya i bastant menys que Espanya, té un atur aproxrmat a la mitjana europea, i inferior a algunes ciutats
europees importants, amb les seves propies crisis industrials, com ColOnia o algunes altres ciutats, fins i tot del
centre d 'Europa.
És a dir, que en un període recessiu com aquest de
1992-94, l'economia ha mantingut les posicions consolidades en la segona meitat dels anys 80.
Ara ja és conegut que totes les hipotesis coincideixen
que el cicle recessiu, iniciat al final de 1991 sembla que
se superara probablement durant aquest any 1994, de
manera especial durant el segon semestre. Aixo confirma,
dones, el nostre optimisme pel que fa al futur de la ciutat
passat que anuncia un futur diferent, la licitació d 'obra
pública a Espanya durant 1993 ha estat el 70% més alta
que durant 1992. Aixo vol dir que hi ha una previsió
important d' inversió per al 94, és a dir que el resultat
d'aquestes licitacions seran obres en l'any que entrem.
La ciutat industrial i de serveis
Quines coses remarcables han passat al llarg d' aquest
1993 que acabem d' acomiadar? N'han passat moltes i,
perque no es digui que totes les encaro d 'una manera
optimista, comen~aré perles pessimistes, perles negatives, per les que no han anat bé. Per aquella que ha tingut
un impacte més negatiu i que ha causat més preocupació: la crisi de la SEAT.
És un problema greu, molt greu, que exigeix solucions
intel·ligents i coratjoses per part de tothom. De la ciutat,
de la Generalitat, de l 'Estat i, evidentment, de l 'empresa.
Hem de saber fer costat a les opcions més adequades. Jo
cree que ho estem fent i que ho continuarem fent.
No hem de perdre de vista el que significa la crisi de
SEAT. Es un símptoma important de les noves relacions
i equilibris en la indústria i en el mercat europeu de treball i una prova definitiva de la intemacionalització de
l 'economía a la qual pertanyem.
Hi ha més dades en aquest sentit. La licitació d 'obra
pública, i aixo és molt esperan~ador perque és un fet ja
A part dels efectes de caracter economic i social, la
decisió anunciada per a la factoría SEAT de la Zona
Franca representa un canvi de pagina en la relació de la
ciutat amb la més gran de les seves empreses industrials,
la més gran empresa de Barcelona. Té més treballadors
que l'Ajuntament, la SEAT.
16
17
�El canvi ha d 'implicar una adaptació a les noves
necessitats i una potenciació sobre noves bases. SEAT
continuara tenint a la Zona Franca parts substancials del
procés de fabricació de cotxes, o així ho esperem en
aquest moment; i ho desitgem. La creació del pare de
provei:dors ha de generar un augment del valor afegit i
un important nivell d'ocupació. Pot ser, pot ser die, una
autentica factoria industrial complexa i innovadora, al
costat de la de Martortell, que avui ja és la primera i la
més moderna de les fabriques d' automobils d 'Europa.
Jo confio que l'acció combinada del Govem, de la
Generalitat i de la ciutat en suport del nou enfocament
de SEAT i del futur de la Zona Franca tindra resultats
positius. Amb una doble condició, la primera -i aquí
fem una digressió tecnica que cree que cal fer- mantenir
la ratio un a un en la creació i en la destrucció d' ocupació, que van plantejar els sindicats alemanys l'any 1986,
en el moment de la compra de SEAT per Volkswagen.
Els sindicats alemanys -que eren en bona part propietaris de l' empresa- van dir que hi estaven d' acord al cent
per cent, ainb la condició que la perdua de llocs de treball potencials a Alemanya, produi:da per aquesta compra, fos compensada per l 'augment de l' ocupació a
Alemanya, per íes noves vendes tant de vehicles de la
marca Volkswagen, a través de la xarxa Seat, com de
components del procés de producció Volkswagen a través de la producció de SEAT.
i potser la nacionalització, aquí, de parts dels components de Volkswagen. Aquesta és una condició, i una
condició important.
Segona condició, i aquesta ja la die com a alcalde: hi
ha un dany que ja s'ha produi:t i que caldra restituir. Jo
he arribat a Praga, l' octubre d' aquest any, i, al revés del
que em passava i que m 'ha continuat passant, en comptes de dir-me que bé que van vostes, m'han dit ho sento
mol t. L' acompanyo en el sentiment, em deia l' alcalde de
Praga. Després vaig descobrir que no m 'ho deia perque
SEAT estigués malament sinó perque Skoda també ho
estava, perque els alemanys havien tallat els plans de
Skoda. Per tant, venia a ser una mostra de solidaritat, no
pas purament un t' acompanyo en el sentiment formal de
la teva pena, sinó d'una pena compartida.
En tot cas, hi ha un mal que ja esta fet a la marca
Barcelona i aixo és important que es restitueixi. Jo cree
que aixo s 'ha de restituir a través que la solució SEAT
sigui alguna cosa més que la solució d'un problema. Una
solució a la qual s'incorporin enginy i un punt de disseny.
Aixo implicaria avui, si donéssim la volta a aquest
argument -i els sindicats d' aquí ho haurien de dir als
sindicats d'alla, o SEAT a Volkswagen-, la renacionalització de part de la fabricació dels components de SEAT
És a dir, que es pugui dir aquesta gent no només han
fet uns Jocs Olímpics molt bé, han fet una transformació
urbanística molt bé, no només des del punt de vista de
benestar social són un punt de referencia, i des del punt
de vista cultural, sinó que han sortit magistralment i amb
enginy d'una crisi industrial. Jo cree que aixo ha d'anar
lligat a l' augment de l' input de disseny nostre en el conjunt SEAT-Volkswagen que s' anuncia, de moment és
una esperan~a, amb la possible implantació del disseny
d 'Audi a Sitges, dins del que seria l' area gran de
Barcelona. Esperem que sigui així.
18
19
�El futur de la ciutat, i ara passo pagina, té bones perspectives. Barcelona, no ho oblidem, continua sent la primera ciutat industrial d 'Espanya i el nombre de llocs de
treball en la indústria, dins del terme municipal de
Barcelona, és encara més alt que el de la seva area
metropolitana. Cosa que pot semblar xocant pero és així,
encara que sigui gracies a la petita trampa de la Zona
Franca: mig milió de metres quadrats industrials que van
treure els nos tres antecessors d' altres termes municipals,
perque una part era !'Hospitalet i una petita part era el
Prat. D'aquí la meva proposta, encara no satisfeta perque no s 'ha acabat de fer, que en el Consorci de la Zona
Franca hi tinguem els alcaldes de l' Hospitalet i del Prat,
no com una restitució historica del territori, pero sí com
a reconeixement de l' existencia d 'institucions metropolitanes; i aquesta n 'és una.
Afortunadament, podem tenir confian9a en el futur malgrat el 4 % que signifiquen els 8.000 llocs de treball que es
perden a Seat en relació als 200.000 llocs de treball industrials existents a la ciutat. Pero se n'han creat de 6.000 a
8.000, suposo, a Martorell, no en tinc la xifra exacta, uns
milers, a la frontera de la ciutat real, ésa dir, dins del mercat de treball quotidfa. No treballem, dones, en termes
estrictament municipals perque ens estaríem enganyant.
Són dades de 1990 que, sens dubte, hauran variat,
pero que indiquen molt clarament quina és la composició del teixit industrial d 'aquesta ciutat. Hi ha el doble
de treballadors ocupats en sectors de demanda forta i
mitjana que en sectors de demanda previsiblement feble.
I el nombre d' ocupats en aquests sectors de demanda
alta és superior a Barcelona que a la resta de Catalunya i
d'Espanya.
No és una casualitat, així, que els estudis intemacionals, que diuen que Barcelona és la ciutat amb més
expectatives en l'horitzó de l'any 97, en subratllin com
un dels punts forts la diversitat de l 'estructura industrial,
a més de la condició principal de ciutat de serveis
avan9ats a les empreses.
La ciutat manté les expectatives de creixement, com a
ciutat més ben promocionada, segons un altre informe
internacional (Healey & Baker) que la situava entre les
deu primeres d'Europa en qualitat de vida, incentius fiscals, costos i personal, preferencies dels executius i
accés a mercats i a clients.
L' estructura industrial de Barcelona es basa en el predomini ciar dels anomenats sectors de demanda forta i
mitjana en relació als de demanda feble: la relació de
llocs de treballa Barcelona és de 125.000 en els sectors
de demanda forta (química, materials electrics i electronic s, productes farmaceutics, maquinaria industrial
d'oficina i indústria de precisió) i mitjana, davant de
60.000 en els sectors de demanda feble (productes
metal-lúrgics, confecció, fusteria, textil i altres).
Jo he dut aquí algunes copies del que es diu pel món
respecte de les ciutats en general i de la nostra en particular. En aquest moment al món no és que hi hagi un
gran optimisme respecte de les ciutats, no hi és. Fins al
punt que un setmanari tan important i tan objectiu com
The Economist titulava fa poc, en una portada qUe
alguns ja coneixeran, "Hell is in American City". Una
portada on es veuen unes casetes de Harlem o del Bronx
o d'alguna ciutat nord-americana, amb un senyor vello
en tot cas deteriorat, amb crosses, en un entom desagradable, i el títol és "Hell is in American City". No diu
"An American City is Hell", una ciutat americana és
20
21
�l'infem, sinó una cosa molt pitjor: l'infem és la ciutat
americana. És la definició de l' infem.
Barcelona, punt de referencia
No som en el millor moment pera les ciutats. No hi
són a America, pero tampoc hi som a Europa. 1 vet
aquí que, mentrestant, quant a aquesta ciutat, el mateix
tipus de revistes estan dient que Barcelona és la ciutat
més dinamica, que Barcelona té una determinada qualitat de ciutat, que ofereix alguna esperan9a, que, en
definitiva, Barcelona esta ben situada en les classificacions.
Ens volem consolidar com una ciutat dinamica a
Europa. En el recent viatge als Estats Units, de principi
de desembre, vam veure que efectivament aquest lideratge té una manera d'expressar-se.
Les ciutats angleses declinen davant les seves rivals.
Hi ha el que els anglesos en diuen l 'European League
of Growing, la Biga europea de creixement. 1 bé, la primera ciutat de la llista és Barcelona, i n'hi ha moltes
-una trentena que acaba amb Birmingham, Manchester,
Colonia i Dus eldorf. La llista comen9a amb
Barcelona, Dublín i Li boa. És la classificació europea
de creixement.
En fi, no em vull estendre. En tot cas, és evident que
nosaltres tenim una certa classificació, una cota internacional i que ens diuen que dins de la cotització de les
ciutats, estem ben situats.
El nostre gran objectiu, dones, no és altre que mantenir la marca, el nom i la qualitat de vida de Barcelona en
el nivell on esta en la indústria, els serveis i les comunicacions. 1 aprofitar els sectors ja consolidats, com ara el
disseny, des del punt de vista de l 'empenta decisiva que
van obtenir gracies a la gran ocasió del 92 i tot tenint en
compte que avui Barcelona és una ciutat molt més
accessible, des del punt de vista de les comunicacions
convencionals i de les telecomunicacions.
22
El Washington Post ho comentava després d'una compareixen9a meva en una conferencia que l' administració
Clinton ha organitzat a través del que ells en diuen
National Endowment of the Arts, que ve a ser una mena
de ministeri de la cultura, sobre el disseny dels espais
públics urbans, cosa que a America no havia preocupat
tradicionalment; en una concepció "privatista" de la ciutat no havien tingut formalment una preocupació per la
qualitat de l'espai públic.
Dones bé, l'administració, indirectament, va organitzar aquest seminari, a la meravellosa National Gallery
d' aquest arquitecte sino-america, Pei, i la primera ciutat
que van cridar va ser Barcelona. El Washington Post,
l'endema, parlava del Jeffersonian approach, l'aproximació jeffersoniana, i deia que Thomas Jefferson havia
estat citat per molts dels participants -no precisament
per l' alcalde de Barcelona ni pel senyor Acebillo que em
va acompanyar- en el sentit que l'activitat de disseny i
el pensament polític són indivisibles, que no hi ha pensament polític que no vingui acompanyat d'una determinada actitud de disseny.
Cosa que America, precisament -1' America nascuda
de Jefferson, pero també de Hamilton i de les altres tradicions diferents-, després no ha respectat, almenys en
el seu món urba. També és conegut Jefferson per ser el
23
�pare del' America rural o ruralista, de la democracia formada per petits propietaris, equilibrada, sense grans
monopolis, una democracia molt estable, etcetera. El
món ha canviat, America ha canviat, hi ha grans ciutats i
manca de sistemes adequats per tractar-les.
En el mateix article, i en forma de carta al president,
"Dear Mr. President", el Washington Post explica el que
passa a Barcelona i ho posa com a exemple del que s 'ha
de fer. Després de donar dades de l' activitat urbanística
d' aquesta ciutat diu que tot aixo segurament justifica la
creen9a de l'alcalde de Barcelona, que sona gairebé
xocant, shocking a les orelles deis americans, que el
segle XXI sera el segle de les ciutats.
Nosaltres volem que aquesta fe continuI perque tenim
la convicció que el món urba creixera, sabem que portem
inscrit com un programa en el codi genetic el fet d 'aglomerar-nos, de viure en ciutats i no en solitari. No tenirn
solucions en solitari per als problemes. La solitud és la
solució per a algun tipus de problemes, pero en tot cas la
majoria no se solucionen en solitari, sinó en col·lectivitats.
La gent tendeix a viure en coHectius, la urbanització del
món esta creixent i per tant la salvació de les ciutats és la
salvació de la humanitat. No hi ha altra sortida. O salvem
les ciutats o no salvem la humanitat, com a especie. O
haurem d'imaginar una altra cosa enormement diferent.
amb un bon nivell d'ocupació. Em sap greu haver de
recordar, una vegada més, als detractors del Pla d 'hotels,
fins a quin punt aquest pla era necessari.
La demanda puja seguint l' oferta. Aquesta va ser
l'aposta que nosaltres vam fer. Ens hauríem pogut equivocar, pero no ens hem equivocat. No venien perque no
teníem una oferta suficient. No venien, no perque no hi
hagués demanda, sinó perque no hi havia oferta, perque
l' oferta, hotelera en aquest cas, era esquifida i els preus
eren massa alts. Punt. Aquesta era la realitat. No ens
hem equivocat. Hem crescut un 35 % durant la recessió.
Que vol dir aixo? Vol dir que l'aposta per la dimensió
més gran i de més qualitat ha ven9ut. Que més volem?
La demanda creixent de congressos és també una
conseqüencia d' aquesta nova situació hotelera.
Precisament, aquest any hem passat a constituir, amb la
Cambra de Comer9, un nou Consorci de Turisme que
substitueix el prestigiós Patronat de Turisme i que haura
de significar un salt qualitatiu en la promoció internacional de la ciutat.
Des d'aquest punt de vista, volem ser punt de referencia. És evident que aixo no solament s 'ha traduit en
retalls de diari que jo pugui ensenyar aquí, sinó que la
gent ha vingut a visitar-nos i més.
En aquest sentit jo aprecio com a positives les declaracions del vice-president executiu del Consorci, que és un
hoteler d 'aquesta ciutat i ben conegut, en el sentit que ho
estem passant malament, diu, a mig termini ho passarem
millor i a la llarga aixo sera fantastic. Ja em sembla bé
que una persona que esta compromesa dins del sector
amb la competencia, en comptes de dir som massa, se
n'han fet massa, digui que estem passant un moment dur,
passarem moments millors i en tindrem de molt brillants.
L' any 93 hi ha hagut un 35 % més de visitants que el
92, en aquesta ciutat. 1 es continuen inaugurant hotels,
D 'altra banda, hem tractat de convencer les persones
que representaven el capital olímpic, en know how, en
24
25
�tecnica i en capacitat organitzativa, perque reinvertissin
el capital olímpic en aquests sectors on ens convenía.
Així, Pere Fontana, director general d 'operacions del
COOB, ha esdevingut el conseller delegat d'aquest consorci. Hem reinvertit d 'una manera molt concreta, a través de persones, el nostre capital olímpic de cara al
futur. Barcelona Regional seria un altre exemple d'aixo.
Dilluns vaig ser a Perpinya. Com ja sabeu, l' alcalde
de Perpinya va fer un desembarcament flamboyant, com
diuen els francesos, a Barcelona amb la seva presentació
de 'Perpinya, la catalana" i la seva demandad admissió
de Perpinya dins l' Area Metropolitana de Barcelona,
deia textualment Jean Paul Alduy amb el seu entusiasme. El tractament que es va fer a l' alcalde de Barcelona
quan hi va anar, amb la primera visita en quatre-cents
anys com a visita oficial, va ser proporcionada a aquest
seu entusiasme i a l' acollida que havia tingut aquí, que
va ser enormement positiva.
Tot aixo es va comenc;ar a concretar en contractes que
representen també una rendibilització del nostre passat
immediat. La firma que reuneix el personal i el grup
d'arquitectes que van dirigir tecnicament l'Institut
Municipal de Promoció Urbanística -que és el que va
fer les rondes i el tot Barcelona, llevat de la Vila
Olímpica i del' Anella Olímpica, que van tenir les seves
empreses específiques- sed la firma que construira la
nova estació de tren de Perpinya -la vella estació és el
centre del món, segons Dalí-, la nova estació del tren
d' alta velocitat que posara per primera vegada Perpinya
a cinquanta-cinc minuts de Barcelona.
vist que hi havia sis milions, vuit milions, dotze milions
de persones molt actives amb una gran polaritat a cinquanta minuts. Mirem cap alla, formem part de l' Area
Metropolitana de Barcelona, som catalans, endavant.
Aquesta és la seva equació i aquesta equació nosaltres
l 'hem volguda i la continuarem sostenint. És en la filosofía del C-6, la xarxa de sis ciutats; no ens importa tant
des del punt de vista polític com des del punt de vista
economic. És una zona economica, no pretenem crear
una regió que hagi de ser reconeguda per cap llei europea, anem per la banda deis fets.
Continua la renovació urbana
Indicadors d'aquesta continultat, de la rendibilització
de l'esforc; i de l'increment del gaudi ciutada:
• el Pare de la Trinitat;
• el canvi de la circulació a la ciutat i a l' area metropolitana, d' enc;a de la posada en marxa de les Rondes;
• l 'exit del Museu Thyssen, a Pedralbes, i del mateix
monestir gotic coma lloc de visita. Hi ha tres entrades:
una per al monestir, una altra per al museu i una altra
per al conjunt, que és el 90% de les entrades que es
venen. La gent vol coneixer el Museu Thyssen i també,
evidentment, el monestir que és potser la joia més gran.
Aquests senyors diuen: hem estat anys mirant al nord,
mirant a París i de cop i volta ens hem girat al sud i hem
Abans d' ahir en vam veure un de fantastic, pero descobert, desfet, a Perpinya. Un claustre gotic, que al primer tinent d' alcalde i a mi ens va sobtar enormement,
pero, és ciar, el nostre ... Ells van dir que el seu és el
segon més gran, després de Parma, jo diría que
26
27
�Pedralbes en tot cas és molt més complet. Mé de
200.000 visitants s'hi calculen a l'any · 500 persones
cada día i 1.500 cada dia del cap de setmana. I aixo que
el diumenge tanquem a les dues i pen o que ho hauríem
d'allargar una mica. Ara ja és el tercer museu més visitat
de Barcelona, amb prop de 250.000 visitants i potser
mé i tot.
•Una altra bona notícia ha estat l'alt nivell d'utilització de totes les instaHacions olímpiques -Palau Sant
Jordi Estadi de Monrjtiic, fins i tot a l'hivem. La pista
d'esquí artificial que s ha fet a la piscina de salts és una
prova de la utilització invernal.
• L' exit de públic de les platges durant l 'es ti u, com
també l'exit del Port Olímpic, que planteja la necessitat
d'organitzar l'ús d'aquests espais a l'hivern. Hem de
saber-nos adaptar a l'estació.
• L'obertura de l'Illa, que confirma la nova area
comercial de la Diagonal, que no és una area que s hagi
inventat. És una de les deu arees que el coordinador
d'urbanisme, Joan Busquets, quan ho era, va dibuixar i
que l' Ajuntament va aprovar.
Aquesta mena de "gratacel ajagut'', com li diuen, el
"Rockefeller dorment", és una de les arees de nova centralitat que té més qualitat arquitectonica i és impres ionant
el nombre de compradors que vénen de fora de Barcelona,
compen ant una mica com a sístole, la diastole que deu
er la sortida de Barcelona els cap de etmana.
Abans, quan anava a l 'Emporda, can Fanga era un
lloc del qual se 'n par lava pero no s 'hi anava: massa
complicat, massa soroll, t'hi perds .. i ara la gent fa cua
per venir, a comarques. Augment de compradors i augment de badocs.
En els propers mesos n'hi haura més de bones notícies: l'Hotel de les Arts, que s'obre dema, activara plenament l'area comercial de la Vila Olímpica. I després,
hi ha tres arees en les quals jo cree que tindrem un creixement paulatí pero decisiu de la qualitat i de les noves
polaritats no centrals en aquesta ciutat:
a) La pla9a de les Arts, amb el Teatre Nacional i
l 'Auditori i l 'Arxiu de la Corona d 'Aragó, al pont de
Marina, que omplen definitivament un enorme buit urba
entre el pare de l'Estació del Nord i la pla9a de les
Glüries, amb els seus jardins interiors, els aparcaments i
l'area comercial de Barcelona-Glüries.
Nova centralitat cultural i urbana de gran potencia.
Com volia Cerda. Cerda va pensar que allo era el centre
de Barcelona, que la pla9a de les Glories Catalanes seria
el centre de la capital de Catalunya. I bé, ho sera. Allo
que era un descampat, ho esta comen9ant a ser. El centre
de la capital de Catalunya o un dels centres, si no el centre, del continu urba que va de Sitges a Mataró, de
Montgat a Castelldefels.
Cada vegada més ens trobem que en sortim tants com
n 'entren, per veure justament aquesta nova Barcelona,
per comprar o per badar de vegades. S'ha convertit en
alguna cosa que fa uns anys no hi era.
b) El conjunt cultural del Raval: Centre de Cultura
Contemporania, que s'obre d'aquí a tres setmanes a la
Casa de la Caritat, gracies a l'impuls de la Diputació i
l'entestament dels seus presidents successius i molt en particular del darrer, Manuel Royes, que és qui ha realitzat la
inversió economica que ha calgut per tirar aixo endavant.
28
29
�El Museu d' Art Contemporani, cada cop més avan9at.
La caixa ja és acabada i falten nou mesos perque estigui
absolutament acabat des del punt de vista arquitectonic.
1 en faltarien dotze perque estigués totalment acabat des
del punt de vista arquitectonic i museografic, si fossim
capa9os de nomenar un director. Ho die perque en la
fase final de l 'arquitectura, si hi ha olapament amb la
instaHació museografica es guanya temps. També es pot
esperar que la capsa arquitectonica estigui totalment
acabada per comen9ar-hi a instal·lar, pero l'ideal de
l'arquitecte Richard Meier i l'ideal del director, qui
sigui, que m'ho imagino pero ara no ho puc dir, és treballar conjuntament en l'ultima fase.
1, seguint en el punt b), el retom al centre -molt a prop
d'alla on havia estat perque la rambla dels Estudis era la
rambla de la Universitat- de la Facultat de Geografia i
Historia de la Universitat de Barcelona, davant mateix
del Museu i de la Casa de la Caritat. Ahir Joan Clos,
tinent d'alcalde, va arribar a un acord definitiu amb el
rector Bricall. Operació tancada. Al costat s'hi ha d'instal·lar l'Institut Alemany, prop de les noves dependencies
de la Fundació del CIDOB, entre altres. Juntament amb
la renovació de la Biblioteca de Catalunya i l' ampliació
de la pla9a Fleming, que amb l'enderrocament d'una illa
ha esdevingut una pla9a més ampla i més important.
1 sortint d'aquí, encara, deixeu-m'hi fer una referencia, l' eix del carrer Tarragona, tot just acabat, una altra
de les centralitats Busquets, i cap a !'esquerra, a ponent,
la nova centralitat de la pla9a Cerda, que semblava
també perduda, impossible, sense sentit, i que comen9a
a tenir una ordenació i un sentit. 1 encara em deixo el
Forum Nord de Tecnología, a Nou Barris, i, em deixo
naturalment la Vila Olímpica, que cada dia és més el
barri més viu de Barcelona, al qual, per cert, tinc pendent d'anar-hi a viure uns dies, cosa que espero fer amb
la meva família ben aviat.
Podria destacar, encara, altres projectes en marxa que
tenen una importancia molt lligada als barris i a activitats molt i molt concretes, com la caserna Sant Agustí,
de Ciutat Vella, que acollira una Escola d 'Hostaleria,
com el Far, centre de treballs del mar, a redós del Port
Vell. Com Barcelona Activa, que inicia aquest any una
nova fase amb la creació d'ofi.cines d'ocupació perdistrictes que tindran una certa especialització segons el
territori. 1 de petits vivers d' empreses.
Creació, dones, una a llevant i l'altra al cor de la ciutat, de dues arees i dues polaritats de gran potencia cultural que no existien. Pero n 'hi ha una tercera, que és la
ciutat cultural de ponent. La ciutat del teatre, que van
somniar la Maria Aurelia i en Puigserver, amb el nou
Lliure al costat del Mercat de les Flors, on Lluís Pasqual
m 'ha promes tomar com a director quan estigui enllestit.
Jo convido tots els qui no ho coneixen, que són la majoria, ti.ns i tot la majoria de l' Ajuntament, a visitar el Centre
Pallach, a Sant Andreu, o el de Can Mantega, o l' antic
Mental, al passeig de Verdum. Alfa hi ha petits vivers
d'empreses, amb fabricants de serveis o de productes. Hi
ha ex-voluntaris olímpics oferint serveis d'escorta o de
secretaria, hi ha importadors en el dia de marisc frese de
Galícia, gent que treballa amb realitat virtual, amb tecniques sofisticades ... Poca gent, són habitacions de quaranta
metres quadrats maxim, pero hi ha una empresa a cada
habitació. Us convido a visitar-ho, val la pena, perque és
aquí on s 'esta fabricant la nova Barcelona, gent jove.
30
31
�Els microplans que fa un any explicava en aquesta
mateixa conferencia, com una de les novetats per a la
renovació i l'impuls de petites arees de la ciutat (pla9a
Molina, Roquetes, Navas, pla9a Reial, per citar només
els que estan conceptualment més avan9ats), han de
comen9ar a donar fruits evidents durant l'any 94.
A Perpinya també, amb el tinent d alcalde Armet vam
estar veient una innovació del nou alcalde. És la creació
d'un atelier, un taller d'urbanistes d'una vintena d'arquitectes que treballen privadament amb uns costos generals
coberts per la ciutat, practicament despesa pública, en consulta permanent amb els diferents barris de la ciutat per
dibuixar-ne la renovació, tant de la ciutat com dels barris.
Els vam explicar que, aquí, nosaltres estem intentant
una altra cosa, en la frontera d aixo. És trobar agents
promotors individuals, persones que no són de
l' Ajuntament, que instiguen, impulsen, dialoguen i
intermedien entre l' administració i els sectors interessats, que estan tots representats en una mena de consell
presidit pel president del districte, Aquests agents agafen una zona de la ciutat, per exemple la pla9a Reial, per
animar-la. Quin negociat de l' Ajuntament pot preocupar-se, ni tan sols el Districte, que l'antic Glacier tomi a
ser una cosa interessant? Que el J amboree tingui les
cues que ara ja té? Perque torna a haver-hi cua al
Jamboree i als Tarantos.
Hem enviat combois a Sarajevo. Hem fet una cosa que
només tres ciutats han fet, enviar una persona dins de
Sarajevo, una persona de l' Ajuntament, que és coordinador d'un districte municipal. Ambivalencia que ens ha
estat criticada i que jo mantinc: és bo que hi hagi funcionaris o carrecs de l' Ajuntament que, a més, facin altres
coses per la ciutat, que els treguin del despatx de tant en
tant. Manuel Vila, el coordinador de Nou Barris, ha anat a
Sarajevo i ara és l 'home de confian~a de les Eurociutats,
juntament amb una persona del gabinet de l' alcaldessa
d'Estrasburg, la senyora Catherine Trautman, per poder
fer alguna cosa concreta alfa, ajudar en el terreny que
l'ajuda humanitaria de l'ONU no compren.
L'ajuda humanitaria de l'ONU és roba, medicaments
i aliments, el que l'ONU pot entrar. Darrerament
s 'estan fent mans i manigues perque el chauffage, el
carbó o els sistemes de calefacció, siguin compresos
dins el que és ajuda humanitaria, pero aixo és enormement complicat.
Pero hi ha altres coses que no són aquestes i que són
absolutament indispensables per viure i aixo és el que
l' alcalde Criezel J acobitz ens esta dient des de fa molt
temps. Aquests elements es diuen serveis públics essencials:
gas, aigua no contaminada... Fa falta enginyeria i instruments per recollir les escombraries. Fa falta uniformitat per
a la policía, perque ara no tenen la possibilitat de distingir la
persona que fa de policía i la que no ho és. Els problemes
que es plantegen són tan simples i tan cruels com aquests.
D'altra banda, i seria absurd no dir-ho, durant el 93
hem fet alguna cosa més que continuar la renovació
urbana. Hem fet moltes coses més i aquí hauré de ser
enormement sintetic i, potser, injust. En aquest terreny
s 'han fet moltes coses i molt ben fetes i s 'han de dir, si
més no anomenar-les.
Els enviats d 'Eurociutats es tan muntant aquesta
xarxa, amb dificultats. Haig de dir que vam demanar, en
ocasió d'una visita meva a Brusel·les, al president
32
33
�Jacques Delors, en una de les sessions dels seus carrefours, que el romanent de final d'any del pressupost es
pogués dedicar a la instaHació d'un telefax per satelit
amb l'alcaldia de Sarajevo, per a aquest tipus de qüestions. Abans d'ahir vam saber que no era possible, tot i
que hi ha hagut diputats catalans, com Joan Colom, que
s'hi han interessat. Nosaltres continuarem en aquesta
línia i jo cree que avui s 'havia de mencionar.
D' altra banda, ahir vam reunir al Saló de Cent persones representants de cent cinquanta entitats de caracter
social, de les dues-centes deu que havien estat convidades, per dur a terme un pla integral de desenvolupament
dels serveis socials de Barcelona, dins la filosofía del
Pla Estrategic. A Barcelona no ens confonem i pla
estrategic no vol dir pla economic, vol dir pla economic
i social. Estem utilitzant la mateixa tecnología per a la
promoció de la ciutat a l' exterior.
Tots els sectors i entitats, fins i tot les dones guineanes que s 'han reunit en una associació, estan representats en un consell plenari, que té unes estrategies, que
tindra unes comissions d' experts i que acabara fent unes
propostes que mirarem d' as sumir en la mesura que la
ciutat les pugui assumir.
L' Ajuntament per dios: s'acaba el deficit i baixa el
de u te
L' any 1993 ha estat el segon que no ha generat deficit
en l'economia de la ciutat. El deute municipal esta estabilitzat entom dels 284.000 milions de pessetes i l'any
1995 és previst que comenci a baixar en termes nominals, és a dir, en pessetes corrents.
És un detite perfectament assumible per una ciutat
com Barcelona, ja que té una relació d' 1'3 a 1 amb els
ingressos municipals, que són de 164.700 milions en el
pressupost de 1994. És com el cas d'una familia que tingui una renda anual de 4 milions i estigui suportant amb
tota normalitat una carrega de 50.000 pessetes mensuals
per una hipoteca de 5 milions. Punt. Aquesta és la situació del deute de Barcelona.
El problema no és aquest. El problema és que hi hagi
resultats positius dels exercicis pressupostaris, que es generin recursos. En els mercats financers intemacionals ja saben
que aixo esta succeint i hi tenim la maxima credibilitat.
El mercat japones qualifica la solvencia de
l' Ajuntament de Barcelona amb el coeficient maxim
AA+ (segons el Nippon Investor Service). El mercat
america, per la seva part, també: tenim el coeficient
maxim A2 (segons el Moody 's Investor Service). Fa
poc, amb un exit impressionant, s 'ha fet la presentació
d'una emissió de bons a Madrid, davant de tota la comunitat financera de l'Estat, i es va cobrir l'endema mateix.
Comencem parlant d ' allo que sempre fa titulars, que
sempre se'n parla. Parlem del deute.
L' endema, un diari que no té fama de ser procliu ni a
les posicions del Govem del país ni, per descomptat, del
govem d' aquesta ciutat, va fer un article que es titulava
"Maragall y Serra" i va dir "éstos nos llevan quince años
de ventaja". I no ho deien per fer-nos favor, ja ho sabem
perque ho deien.
34
35
Passo pagina del que ha estat aquest any l' acció de
l' Ajuntament per parlar, un moment, del' Ajuntament per dins.
�Igual que quan l'any 87, després de Lausana, el president Felipe González em va dir que anés a Sevilla, que no
hi hagués ressentiments, i jo hi vaig anar. En arribar, obro
l 'ABC de Sevilla, i en una columna un senyor que no en
recordo el nom, perque a més no val la pena, deia
"Barcelona 92 - Sevilla O". Jo vaig dir immediatament per
la televisió: aixo no és contra Sevilla, aixo és l'inici d'un
possible atac a Barcelona en el futur; aquests se'ns escapen, que és el que deia aquest diari de Madrid, aquests
se'ns en van. 1 quan diuen aixo ja sabem el que volen dir,
ens estan tirant floretes pero amb espines preparades.
doble i ara anem per l'analítica, que vol dir la possibilitat de controlar costos analíticament i poder imputar culpes i merits, cosa que en la comptabilitat administrativa
és molt difícil de fer.
Sempre em recordo en aquests casos d' aquella anecdota del president Tarradellas, que deia: "Als catalans
sempre ens passa el mateix, vas a un ministeri, negocies,
en surts content i et dius que avui has aconseguit una
gran cosa, arribes a Barajas i t'adones que t'han pres el
pel." En fi, és una mica la idiosincrasia d'aquest país.
No ens creiem de vegades determinades felicitacions. En
aquest cas tampoc, pero darrera hi havia una realitat.
Barcelona va escombrar, des del punt de vista financer
ho va fer molt bé: 5 a O, per entendre'ns.
I després, és ciar, la gent dira: explica'ns com és aixo
de l'estalvi, explica'ns com és aixo que es pot pagar el
deute i es poden pagar els serveis, etcetera. S'explica perque s'esta fent una política económica d'una duresa,
diguem-ho tot, extraordinaria. Pero l'equip aguanta i la
casa aguanta, amb una clara mentalitat d'objectius d'eficiencia, perque la gent ens ho demana, perque la ciutat
ho demana i el món sencer jo <liria que ho esta demanant.
Pera l'any 1994, el repte és la comptabilitat analítica,
després que hem consolidat la comptabilitat patrimonial
per partida doble. Aixo e ta dit rapid~ment i embla que
no igui res, pero és una revolució. E la primera administració pública espanyola, la primera, i de bona part
d'Europa -aixo només ho fan els escandinaus i alguns
pa1sos del nord- que té comptabilitat comercial, per partida doble, amb perdues i guanys, amb amortitzacions,
amb morositat... Aixo ho hem de fer per llei, pero que
ho digui la llei no vol dir que ho faci tothom.
L' Ajuntament de Barcelona fa comptabilitat per partida
36
En aquest sentit, l' Ajuntament funciona ara comuna
empresa, que sap per on li entren i por on li surten els
diners. I ara diré quina ha estat la novetat d'aquest any.
Aquest any, l' Ajuntament ha arribat a estar per sota dels
10.000 funcionaris de plantilla: amb jubilacions anticipades i tot, hem baixat 1.300 persones aquest any: un
10'22 %, de la plantilla, en relació a l'inici del 93.
Vull recordar que l'any 1979, jo vaig entrar de tinent
d' alcalde de reforma administrativa i em va costar uns
mesos arribar a saber quants érem. Érem 15.380 funcionaris i empleats. 1 ara he fet una petita trampa: quan he <lit
que no arribem a deu mil, que és veritat, hi ha la petita
trampa que hem creat l'IME, 1.200 funcionaris, que són
1.700 si comptem els empleats. En tot cas, hi ha hagut
1.300 jubilacions l' any 93 i ha baixat la plantilla en un 1O
%; hem baixat dels 15.000 que érem als 10.000 que som.
Ha estat també l 'any de la reagrupació dels serveis
d'Hisenda, que se'n van a la Torre Mapfre, com una
"agencia tributaria". Volem avan9ar cap al que en diem
37
�el compte per contribuent, és a dir que cada contribuent
tingui un sol compte amb l 'Ajuntament, com a forma
d 'individualització de la relació fiscal.
Un altre objectiu és que la concessió de les llicencies
d' obra, la llicencia provisional, en fase de projecte, es
pugui fer en tres dies. Pot semblar brutal, pot semblar
increible, perque és una reforma molt forta, pero és l 'objectiu que ens estem posant, avans;ar-hi progressivament.
La millora de l 'atenció al públic, per a nosaltres, té un
repte molt importaqJ, un altre repte aquest any: fer
l 'atenció a les hores que a la gent li van bé. La gent treballa al matí i si ha d 'anar a fer gestions a l' Ajuntament
o als districtes -que és on s'hauria d'anar, perque el 90
% de les gestions es poden fer als districtes i la gent
continua pensant en la plas;a de Sant Jaume i alla no hi
trobaran res, un bon dia, o molt poca cosa- aixo s 'ha de
fer a la tarda. 1 per tant ens estem plantejant -és molt
difícil, és complicat- obrir a la tarda l 'atenció al públic.
També en aixo els ajuntaments hem de donar exemple.
Per un dfaleg a tres bandes
L' acord de principi a que hem arribat la setmana passada a Madrid, de comens;ar a treballar per a la formació
del consorci del transport amb la Generalitat,
l 'Ajuntament i l'Ens Metropolita del Transport, presidit
per Joan Torres, és un bon exemple d'allo que hauria de
donar de si a Barcelona i a Catalunya el resultat de les
eleccions, és a dir el nou clima polític espanyol que s 'ha
creat des d' aquest punt de vista.
Hi ha hagut un acostament de posicions i un esfors;
important per cada una de les parts. La Generalitat accepta
participar en el finans;ament del deficit, com esta f ent a
Madrid la Comunitat Autonoma de Madrid i demana a
canvi que l 'Estat participi més en les inversions, com
també esta fent a Madrid, cosa que li ha estat acceptada en
principi. Per tant, deixem-nos de números i de discussions
aquí, que ara seria molt llarg; cree que esta ben enfocat.
Aquests acords a tres bandes haurien de ser normals,
haurien de ser la norma. D'aquest nou clima polític
n 'hauria de sortir una actitud de suport als grans projectes de Barcelona per part del Govern i per part de la
Generalitat, que es correspongui amb el gran esfors; que
ha fet Barcelona en la preparació de la seva propia transformació en benefici del país. Aixo és un actiu importantíssim per a Catalunya i per a Espanya, nosaltres ho
veiem pel món, arreu.
1 ara anem pels objectius. L'any que hem acabat hi ha
hagut unes eleccions importants, unes eleccions generals. M'estalvio el comentari del que tot aixo ha representat o podía haver representat. Haig de dir, amb tota
sinceritat, que fins ara els ajuntaments no han estat la
nineta del ulls del nou Govem. No ha tingut temps, no
n'ha tingut l'oca ió, no ha e tat el cas, diguem-ho clar,
pero els ajuntaments en general i el de Barcelona en particular e tem confiats que efectivament ho sera.
Un gran objectiu de Barcelona que els governs han
d 'entendre com un objectiu global és esdevenir la porta
d'Europa, una porta d'Europa, la porta del Mediterrani
nord-occidental. En competencia amb les portes del
nord d'Europa, en competició amb aquelles ciutats que
en aquest moment són les que fan la redistribució del
transport i el comers;.
38
39
�Rotterdam en aquest moment és el port de Mifa, fins i
tot per al trafic que ve del sud-est asiat:ic, no solament per
al que ve de l 'Atlantic. El nostre port respecte de
Rotterdam té quatre dies d'avam;. Un vaixell que pari a
Barcelona en comptes d anar a Rotterdam, guanya quatre
dies teoricament pero bo perdern amb la no tra menor
qualitat de serveis. Aquest és un exemple que fa temps
que faig ervir i potser ja és obsolet i ja no ón quatre dies
i hem millorat. Les duane i tots els tramits que s 'han de
fer estan millorant molt clarament. Ja esta tan consolidada
la situació que no és que nosaltres siguem menys productius, sinó que els vaixells que van a Rotterdam ja són "barcos exprés" i els nostres són "trens tramvia". Els vaixells,
de Singapur cap aquí, han d' omplir i descarregar carrega
pel camí i ja en si mateixos triguen més, de manera que els
quatre· dies d'avantatge que tenim, pel canal de Suez, els
perdem per la lentitud deis vaixells. Per tant aquí ens hi
estem jugant el coll, ens hi estem jugant la vida, molt.
Ens hi estem jugant que Barcelona, Catalunya i, com
a con eqüencia tot Espanya, tota la pell de brau que ens
interessa a nosaltres que continui: perque é el nostre
hinterland, no volem ser un cul-de-sac. Nosaltres no
volem ser Perpinya, i si algú ho vol és un il·lús. Ja ho va
dir l 'alcalde de Montpeller, aquell cop que va venir a
Barcelona, l' any 86, quan a la frontera francesa encara
tombaven camions nostres. Ell va venir amb la premsa
francesa al davant i va dir: "Nous ne voulons pa etre un
cul-de-sac, nous voulons étre un terrain de passage.
Dones nosaltres volem ser un lloc de pas, no un cul-desac. No volem ser el cul d'Europa, no.
Volem, necessitem, que fins a Sevilla, per Valencia i
per Múrcia, que tot aixo esta creixent molt, tinguem un
40
mercat al darrera i que Barcelona sigui la porta d' entrada per la qual tot aquest territori s' incorpori positivament a tota aquesta Europa que s 'esta enfocant cada
vegada més cap a l' est i cap al centre.
El Govern -el senyor delegat del Govern el tenim
aquí, el delegat de la Generalitat no sé si hi és, em penso
que no-, la Generalitat i el Govem han de saber _que ens
hi juguem molt moltíssim en el, que podríem ?!r el Pla
Porta d 'Europa o Pla Borrell. Es una invers10 global
important de més de 400 mil milions, és un impuls decisi u ' i nosaltres volem ser-hi. L'area de Barcelona,
. .
Barcelona coma ciutat, la Zona Franca i les seves mstltucions hi volen ser.
Un altre gran objectiu i vell projecte d'aquesta ciutat
per al qual fa anys que tenim hivemada ,una emP_resa,
pero que en aquest moment tothom esta recon~1xe?!
com un element cabdal, és el cable, la telecomumcac10
per fibra optica.
El senyor Al Gore, el vice-president deis Estats Units,
s 'ha estat reunint la setmana passada amb tots els operadors, que no estan acostumats a reunir-s'hi, els operadors del món de la comunicació, tant els que tenen
sistemes de xarxa com els que són distribui:dors d 'imatge. Time Wamer, per exemple, i al mateix temps .la Bell
Company, que és la telefünica. S 'estan _reumnt p~r
posar-se d'acord en com financ;ar les autop1stes electroniques o autopistes de fibra optica, és a dir la conve~sió
del territori en un territori enormement intercomumcat
que fara innecessaris molts desplac;aments i que enriquira la vida de cada un dels punts.
Barcelona, aixo, ho té preparat, ho té estudiat, des de
fa set anys, per Iniciatives, que esta esperant la llei del
41
�cable. Perque Barcelona és una ciutat molt densa i per
tant molt congestionada, pero d' aquesta densitat en treu
algunes virtuts justament el fet que el cost per capita
d 'aquesta xarxa és menor. Som més ciutadans amuntegats sobre cada pam quadrat i per tant d' aquesta dificultat n 'hem de treure una virtut, en aquest cas, que és la
possibilitat d'una xarxa més ben amortitzada per a més
gent i per tant unes taxes de connexió a la xarxa menors.
D'altra banda, és un secret conegut que els Jocs
Olímpics van permetre que Telefünica fes una inversió
anticipada de tres o quatre anys. Telefünica va invertir
200 o 250.000 milions en aquesta ciutat en telecomunicacions, concentrant en dos o tres anys el que hauria fet
normalment en sis. Les anelles de fibra optica a
Barcelona ja hi són, molt més del que la gent es pensa i
del que la gent sap. 1 el Govern i Telefünica estan
d'acord que aixo vagi endavant i que Barcelona sigui la
ciutat pilot del cable, projecte aquest importantíssim.
Prioritats, promoció i cultura
És costum que en aquest repas es faci també referencia a les principals prioritats i projectes del govern
municipal per a l 'any acabat d 'estrenar.
aspectes, ja m'hi he referit. A d'altres m'hi vull referir
ara perque no ho he fet i són enormement importants.
•El manteniment: una ciutat ja transformada s'ha de
mantenir.
• La neteja: estem millor que no estavem i millor que
altres ciutats, pero estem molt lluny encara de la implicació directa deis ciutadans en la mesura que ho haurien
d'estar.
• La senyalització, falla típica de les ciutats llatines.
Som perfectes en l'estetica i molt inefica9os en la informació, en els missatges al públic: per on s 'ha de sortir si
hi ha un incendi, per on s 'ha de sortir i per on s 'ha
d'entrar a les rondes ... Aixo s'ha millorat molt, pero
hem hagut de lluitar per introduir un color nou en la senyalització de carreteres i de carrers, el verd, a més del
blau i el blanc. El blau són les autopistes i el blanc les
carreteres. Vam voler indicadors verds pera un tipus de
vialitat diferent, una carretera urbana com són les rondes. Per cert que aquest color és una petita revolució que
afectara el Pla general de carreteres. Nosaltres hem
d' aconseguir una millora important en la senyalització.
• Amb la seguretat diria el mateix, i no m 'estenc. Les
osciHacions economiques tenen en el termometre de la
seguretat i la inseguretat unes repercussions evidents.
• 1 la promoció.
El programa d' actuació que vam aprovar al principi
del mandat i que cobreix els anys 92-95 té uns eixos
basics que hem de complir, o que hauríem de variar si
no hi creiéssim. Eren la millora de la qualitat de vida, la
cultura, la millora de l' atenció al ciutada i la promoció i
projecció internacional de la ciutat. A alguns d 'aquests
Tenim una campanya de campanyes, finan9ada a mitges
pel sector públic i els sectors privats implicats: sobre el
sector logístic, que és la campanya "Barcelona, porta
d'Europa'', precisament; sobre els nous projectes, que és la
campanya per rendibilitzar la inversió que s 'ha fet en
42
43
�aquesta ciutat. Tenim una presentació de la ciutat, amb tots
els projectes d'inversió basicament terciaria i tenim cada
un deis projectes amb la seva fitxa i les seves explicacions.
El Port de Barcelona, amb les seves indicacions
economiques del que aixo representa, el Port Vell, la
Ciutat Vella com a renovació, i en fi, aniríem seguint: el
Pare Biomedic, la Vila Olímpica, el barrí de la Catalana,
el Poblenou amb el Pare Aquatic, Diagonal Mar,
Diagonal-Poblenou, pla9a de les Glories, Sagrera-Sant
Andreu, Renfe-Meridiana, etcetera. Centralitats que hem
vist abans i altres. Consorci de la Zona Franca, Nexus
-aquest edifici cilíndric que es veura apareixer pujant la
Diagonal a ma dreta, enmig de la Ciutat Universitaria i
que sera el centre ordenador de les dues universitats,
Politecnica i de Barcelona, i al mateix temps un lloc on
podran situar-se usuaris privats per fer servir una determinada capacitat de computació molt important. Sera
segurament el computador més important de la ciutat, si
no el primer, un deis primers.
Són campanyes aquestes, com la de nous projectes,
com la logística, com la turística amb el Consorci, com
la de shopping, la de disseny, la de les universitats, la del
sector farmaceutic, químic i alimentari que tracten de
potenciar allo que Barcelona pot oferir, allo que
Barcelona té de més fort.
tota la planificació social. 1 insisteixo que estem aplicant
el mateix tipus de tecnologia a les dues planificacions.
La cultura, logicament, continua sent una de les nostres prioritats. Hem parlat deis museus i no m 'estendré
sobre aquest punt. Hem retrobat la Sala Oval, ens retrobarem en un any, practicament, amb el romanic, ja era
hora. Tenim un projecte consolidat per al Liceu, el
Lliure esta encarrilat, el complex de la Casa de la
Caritat, com he dit, ésa punt d'obrir-se amb una exposició magnífica de vistes aeries de les ciutats.
Després, el juny, tindrem una exposició que fem en
coproducció el Centre de Cultura de la Casa de la
Caritat amb el Centre Pompidou de París, sobre la ciutat
i els artistes, és a dir, la visió que els artistes han tingut
de la ciutat, que obrira, em sembla que el 8 de febrer, el
president Mitterrand, i en la qual Manuel Royes i jo
mateix serem presents. 1 que després vindra a Barcelona,
el juny, com a coproducció, repeteixo, dels dos centres.
Aquest centre, o ciutat de les ciutats, com hem <lit alguna vegada, és un lloc de reflexió i d' exhibició en el qual
sera possible materialitzar el nostre missatge sobre el
que la ciutat és i sobre quin rol té.
Són campanyes de ciutat, no pas exclusivament de
l' Ajuntament. La nostra idea és potenciar al maxim la
col-laboració pública-privada. L' Ajuntament ha de fer un
paper d'animació, pero no ha de fer el paper de protagonista.
Ens plantegem, dones, coma Ajuntament, una prioritat que també en aquest cas necessita un reconeixement
per part de les instancies superiors i una col·laboració a
tres bandes. Tot aixo no es pot fer si no és amb col·laboració compartida. En principi esta ben enfocat, tant des
del punt de vista del Ministeri, com del punt de vista de
la Generalitat, de la Diputació i del' Ajuntament.
En aquest sentit estem ara en la preparació del 11 Pla
estrategic, que seria el resum de tots aquests plans i de
Nosaltres sabem que l'any 2000 o el 2001 Barcelona
sera la capital europea de la cultura. Per dir-ho més cla-
44
45
�rament, nosaltres sabem segur, perque el comissari europeu de la Cultura ens ho ha dit, que si Barcelona es presenta com a candidata un d 'aquests anys, guanyara. I
sabem que aquesta és una data des del nostre punt de
vista convenient com a horitzó i com a tita, per aconseguir la maduració de tots els projectes que portem entre
mans. Probablement arribarem a una decisió aquest any
sobre aquest tema.
Va haver-hi un moment que semblava que la
Comissió Europea es decantava per ciutats més petites,
perque tenia la sensació que les ciutats més grans no
vivien la capitalitat europea com una cosa realment decisiva per a elles. Weimar o Tessalonica, suposem, o ciutats d'una grandaria menor a la nostra, dones, eren més
capaces d'abocar-s'hi, una mica com Barcelona versus
París en els Jocs Olímpics. En aquest cas jugaria en contra nostre, pero l' actual comissari ens ha dit el que jo us
transmeto. Si Barcelona s 'hi presenta, no té rival. Ens ho
pensarem, ho mirarem, i estem segurs que si volem ho
podrem tenir.
esta en el camp del model policial, es simplifica molt
sobre aquests temes. S 'hi simplifica massa.
La principal policía d'aquest país, en aquest moment,
és la guardia urbana, en nombre. La principal policía
d' aquest país a Catalunya i la principal policía d' aquest
país a Espanya són les policies municipals. Són els que
n'hi ha més. Hi ha tres mil guardies urbans a Barcelona i
quatre mil places de policies nacionals a la província de
Barcelona, de les quals mil no estan cobertes per alfo
que aquí és més car "y además se habla en catalán",
etcetera. Per les raons que sigui, no estan cobertes. Per
tant hi ha més guardies urbans que policies nacionals a
la ciutat de Barcelona.
L' any 1994 nosaltres hem d' aconseguir aquest dialeg
famós, a tres bandes, en el qual una colla de competencies es vagin acostant cap als ciutadans. En el camp deis
transports i en el camp de la sanitat aixo esta endegat,
pero en molts altres no ho esta. No ho esta en el camp de
l 'educació, no ho esta en el deis serveis socials, no ho
Agafo un sector, per no parlar de tots, d'educació o
de serveis socials; podríem estar parlant de tots ells,
pero en aquest sector si no se 'ns té en compte no es
podra fer res. Ja es poden fer guerres, que nosaltres hi
donarem suport en tot el que tinguin de raonables, sobre
transferencies i altres qüestions ... La gent el que vol no
són uns uniformes més que uns altres. La gent vol seguretat i seguretat vol dir coordinació dels cossos que hi
hagi. Coordinació vol dir una cosa que és a la llei -juntes locals de seguretat i Junta de Seguretat de
Catalunya- en la qual nosaltres voldríem que hi hagués
una representació -encara que sigui extraestatutaria,
perque l'Estatut no ho preveu- deis ajuntaments o de la
federació de municipis, i voldríem que a la junta local
prevista en la llei hi fossin no només la Policía
Nacional i la Guardia Urbana, sinó també els Mossos
d'Esquadra, o si es vol, en termes d'institucions, no
només l 'Estat i els ajuntaments sinó també la Generalitat. Hem comen9at a parlar d 'aquestes coses. Amb
46
47
Un any peral dialeg
Parlem un moment de l' any 94 i de la seva significació, per anar acabant.
�la Conselleria de Governació hem tractat d 'una
Comissió ad hoc.
Ja no parlo del tema dels palaus. A Barcelona n'hi ha
tants, que de tot en diem palaus. La l\faria Aurelia sempre deia que a Barcelona d'una casa en diem de seguida
un palau. I al carrer Monteada, que són cases, en diem
els palaus Berenguer, Aguilar, Meca, etcetera, i són cases
nobles, pero no palaus. I uns que sí que ho són, són els
palaus del rei, que a Barcelona de palaus del rei n 'hi ha
uns quants, com a mínim tres: el Palau Reial, que és el de
Pedralbes, hi ha el palau on viu el rei -el Palau Albéniz
que és el palau reial defacto- i després hi ha el palau de
la pla9a del Reí, que es el palau del rei Martí l 'Huma.
Més el Palau Nacional, més el Palau del Parlament... Tots
aquests palaus, tots, són de la ciutat. No n'hi ha cap que
sigui del rei, ni de l 'Estat, ni de la Generalitat, ni del
Parlament. Tots són de la ciutat de Barcelona.
Aquesta és una situació que ha estat molt bé historicament, perque no hi havia més remei i perque Barcelona
ha volgut, perque els barcelonins amb l'IAE i l'IBI
paguen coses que l 'IRPF dels barcelonins ja ha pagat.
president Coll i Alentom, en virtut del qual no pagaven,
pero sí que ens van compensar en diners per poder allotjar al Convent dels Angels, en el futnr, ! 'hemeroteca i
allo que treiem del Parlament com la biblioteca dels
museus d' art, que finalment anira al Palau Nacional de
Montjulc. En aquell moment va haver-hi aquest enteniment, pero després aixo s 'ha perdut i s 'ha de recuperar.
Quan el president del Parlament diu que el Palau del
Parlament és un patrimoni del poble de Barcelona i, per
tant, del poble de Catalunya, cree que estero en la bona
via, en la mesura que es mantenen la serenitat i el respecte institucionals, pero també en que es reconeix una
propietat dominical que és evident que la ciutat ha de
reivindicar coma propia i coma motiu de compensació.
Hem de ser capa9os d' establir un dfaleg franc sobre
quina ha de ser la relació entre la Generalitat i
l' Ajuntament i quin ha de ser el rol de Barcelona i les
seves tradicions institucionals genulnes en la vida catalana.
En el cas del Palau del Parlament haig de dir que va
haver-hi un tractament molt raonable del tema amb el
Quan nosaltres diem que no volem deixar la gestió de
l' ensenyament i que l 'IME voldríem que tingués una
solució com la sanitat, en la qual hi ha un consorci en
que la Generalitat mana i paga, qui paga mana, pero a
sota hi ha un institut on l' Ajuntament és majoria i gestiona, és perque és més efica9. Els hospitals de
l'Ajuntament, de l'IMAS, que ara són del Consorci
Hospitalari de Barcelona, a mitges amb la Generalitat,
són els més ben gestionats. Les UBA's, que en diuen de
les unitats basiques d'assistencia, són les més barates.
Tots sabem que en aquests moments la batalla pel cost
de la sanitat és una batalla vital, crucial, perque sabem
48
49
Són competencies de l'Estat i de l'autonomia que es
paguen amb els impostas forts. Els de Madrid els
paguem tots, no ens enganyem, i els que hi pugui haver
en altres llocs d'Espanya, que són pocs, també. En canvi
aquí ens paguem sis palaus. I el Palau de Justícia, que
també és nostre. I no cobrem res. D'alguns no en
cobrem res i ens costen, d' al tres no en cobrem res i no
ens costen.
�que el nostre sistema no esta generant recursos per
pagar una sanitat millor de la que tenim, més aviat el
contrari.
Per tant, és molt important que la gestió sigui acurada. Dones bé, la gestió municipal és més acurada que la
dels altres grans hospitals. Perque són massa grans o
perque tenen un estatut potser no tan clar. Aquí hi ha
hagut un amo que ha manat i que és més a prop, que és
l' Ajuntament i l' Ajuntament no esta a Madrid, ni esta
pensant en tot Catalunya, sinó en els hospitals del Mar,
de l'Esperarn;a, en el Psquiatric, en el Geriatric .. i han
millorat i són els millors hospitals, des del punt de vista
de l' economia.
I bé, nosaltres per a l 'educació demanem el mateix i
per a la policía, per a la petita policía. I demanem a
l'Estat que reconegui que la seguretat de les grans ciutats forma part del benestar del país. Aixo es demostra a
les eleccions, a les enquestes, en tota mena de preguntes
i articles d'opinió. La gent pensa que estem vivint amb
una qualitat de vida creixent des del punt de vista de la
quantitat de mercaderies i de serveis, i no creixent des
del punt de vista de les regles del joc social, en moltes
ocasions. Massa congestió, massa soroll, massa inseguretat... Tots hem tingut a la nostra família algun nen o
nena a qui li han estirat la cadena o a qui li han pres la
radio del cotxe, perque aixo és molt habitual.
director provincial, senyor Riu, que rapidament ho tramita cap al director general, que és qui dóna els permisos i per tant qui els pot treure. I asseguro que estem ben
coordinats. Tot i aixo, no deixa de ser una ironia i un
escami que un alcalde d'una gran ciutat no pugui dir a
un gamarús que deixi de fer el gamarús, així de clar, al
carrer.
Aixo passa en aquest país perque estem concentrats i
obsessionats amb els problemes nacionals, que són enormement importants, pero no ho són tant, moltes vegades, per oblidar que en tenim d' al tres més petits que
mereixen l'atenció dels ciutadans. Després es diu que la
gent es desinteressa de la política. És clar que es desinteressa de la política, perque no la toca, no la veu, perque
no veu l' autoritat política que ha elegit actuant a l 'entom
de casa seva. Perque estem concentrats en la idea que
els parlaments han de resoldre les coses i els parlaments han de resoldre les coses sobre la base de confiar
que hi ha poders inferiors que han de poder actuar amb
autoritat.
Estem en una ciutat en la qual no hi ha autoritat local
suficient. L' alcalde no pot retirar el carnet de conduir a
un nano que agafa la moto i es posa a 40 per hora en una
vorera trepitjant velletes que caminen, no pot. L' alcalde
pot dir al seu urba que faci una denúncia i l' envil al
Autoritat: no estem demanant diners, estem demanant
autoritat. De diners, ja en tenim, l'únic que estem reclamant és que no els haguem de dedicar a substituir els
altres en massa mesura, perque llavors no hi ha equilibri.
Sobretot estem demanant autoritat. Autoritat moral. De
legitimitat, en tenim, perque ens l'han donada els vots,
ens l'ha donada la gent, perque tenim un sistema descentralitzat de govem. No die nosaltres, sinó qualsevol
ajuntament de Catalunya. En canvi, no donem en aquest
esglaó la capacitat d'intervenció en la solució dels problemes que es plantegen al carrer.
50
51
�Jo cree que aquí esta resumit tot el que s'ha de dir, el
que avui l' alcalde de Barcelona ha de dir sobre aquesta
materia.
No és veritat el que ens diuen, de vegades, que aquest
és un país massa petit per a dues autoritats tan importants com la Generalitat i l 'Ajuntament de Barcelona.
No és cert, no ho ha estat mai. En els períodes millors de
la historia de Barcelona, hi ha hagut dos poders, hi ha
hagut dues cases importants. No és cert, quan de vegades es diu "és que en la fase del franquisme, com és normal, 1' Ajuntament va substituir perque no hi havia poder
autonom, el poder que no existía, i va fer de poder virtual de Catalunya".
Sí que va ser cert en alguna mesura, pero també és
cert que el segle XIV, que és el millor moment de la nostra historia, és el moment del carreratge. Ara estem celebrant els 600 anys del carreratge de 70 ciutats i viles de
Catalunya que es van fer carrers de Barcelona, protegits
pel Consell de Cent, pagant. Els de Moia en el seu escut
tenen l 'escut de Barcelona i els dinerets, al mig, la
moneda que pagaven al Consell de Cent en canvi de la
protecció i deis privilegis que tenien els ciutadans de
Barcelona.
Barcelona tenia més de 50 consolats a tota la
Mediterrania, fins a Jerusalem.
En aquell moment hi havia dos poders, la Diputació
del General i el Consell de Cent, no ens engayem. Un
país que només pot tenir un poder, aquest sí que és un
país petit. 1 nosaltres, en aquest sentit, no som un país
petit. Som un país que vol la qualitat, vol la pluralitat,
som un país que vol ser gran, entre cometes, que vol ser
alguna cosa més que una curiositat, una característica.
Vol ser alguna cosa més que aixo.
1 aixo només ens ho permetrem si aquest any, que és
l' any de la reflexió, i acabo amb aquest pensament, que
és l' any del dfaleg, som capac;os de reflexionar i de dialogar. 1 si no ho aconseguim sera en part culpa nostra i la
gent ho jutjara i la historia encara millar.Ésa dir, la gent
del futur, els més joves.
Per acabar
L' any 93 hem apres que les promeses del 89 ~ue es
va batejar com l'inici del segle XXI- anaven carregades
de problemes. Ha estat l'any de la dura realització que
aquell 89, aquell nou segle XXI en el qual ja hi som, les
coses no eren tan boniques com semblava que havien de
ser el dia que s 'acabés la divisió del món en dos bloc s.
No ho són.
, És que en aquell moment Catalunya estava en crisi?
Es que estem parlant deis segles XVI, xvrr, de la famosa
nit negra i llarga de Catalunya fins al xvm, que després
va ser curiosament un segle de renaixenc;a social i
economica i el XIX ja d 'espetec ideolbgic i cultural, amb
el naixement del catalanisme i de la consciencia de
patria? No, estem parlant de quan hi havia consciencia
del que hi havia i quan aixo era un país ric, de quan
És difícil créixer economicament i, més encara, generar ocupació en el sentit tradicional de treball estable en
una especialitat permanent i assegurat de malaltia i jubilació de per vida. Aixo és difícil. A sobre, volem que
52
53
�aquest treball no discrimini per raons de sexe, edat, rac;a
o minusvalidesa, que financi els seus costos ecofogics
-que es compti el que es gasta més el que no es veu que
es gasta pero es gasta, per exemple l'aigua que s'embruta, els rius que es fan malbé, etcetera- i que deixi un
marge (de moment el 0,7% del 50% del PNB que va als
pressupostos públics) a la cooperació internacional.
Tot aixo s 'hauria de fer en un marc de comerc; internacional progressivament lliure -que tots volem lliure
perque volem que progressin els paYsos pobres, que
puguin exportar les seves mercaderies als mercats rics,
que en definitiva és el que passara si les coses van per on
han d anar-, pero també en un comerc; internacional progressivament respectuós ambles diferencies i singularitats culturals, que tampoc no pot ser uniformitzador; per
tant, més internacionalista i més localista alhora. Més
global i més local. Si s 'han de respectar diferencies s 'ha
d 'estar atent a allo que és cadascú i a no trepitjar cap ull
de poli, per una banda, i per altra banda si s' és global
més aviat es pensa que tothom és igual. Som éssers
humans i les diferencies no existeixen.
No hi ha acord per a la pau entre les gran religions,
ben al contrari, som en un marc de creixement dels fonamentalismes. I hi ha dubtes morals, creixents, sobre l'ús
de la ciencia, per exemple en biogenetica. Ens plantegem cada dia si val la pena continuar investigant segons
que i segon com, perque ens espanten els efectes possibles de la ciencia. Aixo é el 93.
parts del món que estan creixent amb una rapidesa tal
que tots els forats d' ozó que hi pugui haver es van
eixamplant a una velocitat que no ens dóna temps per a
la reacció. Estic exagerant una mica, pero aquest és el
sentiment que viu la gent.,
Els ciutadans del món dubten de la ciencia des que
van descobrir que la ciencia ens ha fet capac;os de destruir el món. Gabriel J ackson ho deia magistralment
l' altre dia en un diari, deia que ell va comenc;ar a dubtar
en tot i de tot el dia de l' explosió de la primera bomba
atomica a Hiroshima, perque aquell dia la Il·lustració i la
il·lusió de la Il·lustració en un progrés lineal que passava
per la Revolució Francesa, la Revolució Industrial, el
progrés, la burgesia i després el proletariat, en fi, s'ha
acabat.
Resulta que pel camí hem trobat un estri que ens permet acabar amb nosaltres mateixos. Per tant, un gran
interrogant sobre el progrés. Per tant, som capac;os de
destruir el món i no solament d'humanitzar-lo, que és el
que havíem cregut no ja des de la IHustració sinó des
del Renaixement, segurament des del Consolat de Mar i
el Consell de Cent, que és quan va comenc;ar tota aquesta iHusió i aquesta humanització.
I, sobretot, estem en un marc de demografia creixent
que complica les co es i esgota més rapidament del que
voldríem els terminis de reacció i redrec;ament. Hi ha
I ara dubtem, ti.ns i tot, de la bondat intrínseca de la
humanitat. Rousseau comenc;a a estar una mica en qüestió. Bosnia, com a prova. I ens fallen no només els instruments de tacionalització, que són els estats, i els de
pacificació que és l'ONU. Bouthros Gali deia ahir que
compte amb la intervenció en els turons al costat de
Sarajevo, per les conseqüencies sobre els soldats de
l'ONU, que pertanyen a estats i paYsos.
54
55
�El president 'del Govem espanyol diu, compte, que
nosaltres no volem continuar indefinidament aquí. I tothom sap que una intervenció de l'ONU sobre els turons
al voltant de Sarajevo segurament representara l 'endema
una represalia immediata sobre les forces de l'ONU
estacionades a l'ex-Iugoslavia. Per tant, ti.ns i tot d'allo
en que sembla més facil creure, que és l'ONU, en sabem
la seva impotencia, la seva incapacitat de ser altra cosa
que unes nacions unides i uns estats units. Per tant, els
subjectes encara són els estats i no hi ha una ratio ultima
mundial que hi estigui per sobre i en sigui moralment
superior.
El mercat i la democracia apareixen com la única
solució, o la solució menys do lenta ( com deia
Churchill), pero són sistemes "freds" (com han dit
Dahrendorf i Geremek i els altres que hi han pensat) que
generen reaccions destructives, xenofübiques i d' egoisme de grup, que no s 'expliquen pel pur retoro dels vells
fantasmes del feixisme sinó per l' insuficient reconeixement de dos principis cabdals de la moral pública: el
respecte a les identitats diferencials i al mateix temps el
progrés de les normes comunes de civisme, de la consciencia d'una ciutadania internacional i dels límits del
creixement democratic i economic sostenibles.
Fins i tot, el refugi que podrien tenir les petites identitats nacionals o etniques oprimides (a Cuba o als
Balcans, al Perú o a Mexic) estan d'alguna forma en
qüestió en un món que esclata pertot arreu en perdre la
bipolaritat nuclear que ho congelava tot, llevat dels conflictes de frontera. Hi havia les guerres al Vietnam o la
tensió a Cuba i tota la resta, cada amo tenia cura del seu
jardí i no passava res. 1 ara resulta que no hi ha dos amos
i a tot arreu esclaten tots els conflictes que estaven
latents.
En aquest context hem de cercar activitats públiques
basades en la cautela davant les grans paraules i davant
els futurs perfectes (com han dit Havel i Obiols), hem
d'avan9ar en la formulació prudent pero energica d'una
etica global (com proposa Hans Küng, que tindrem al
Saló de Cent <lema passat) i tenim la necessitat de compaginar sense exclusivismes els diversos nivells de pertinern;a: família, barri, ciutat, nació, estat, món. Aqµest
és el missatge cívic, el missatge del civisme. Respectar
tot aixo alhora. Ahí es nada, ¿no?, com dirien els castellans.
La mateixa descongelació política mundial permet
acords intemacionals ti.ns ara impossibles (lsrael-OLP,
Israel-Vatica, Xina-Japó Japó-Corea, la NAFTA l'espai
economic europeu, la lluita contra el narcotrafic i el
terrorisme hi ha molts signes positius), pero desproveeix d 'immunitat els propis sistemes polítics nacionals
dins els quals la gent cerca transparencia davant una
política massa opaca i seguretat davant les noves incerteses que apareixen a la cantonada del carrer, a la pantalla
de la televisió, a la fabrica i a !'oficina.
56
Pertoca a les ciutats -frontera entre el públic i el privat, entre el mercat i l' estat, entre la societat civil i la
política- jugar el rol d'animadors d'una nova política
basada en la subsidiarietat i en el federalisme, construida
de baix a dalt, i no a l'inrevés, pero incorporant unes
normes comunes de racionalitat, cooperació i respecte
als altres "nivells de pertinen9a" (nacionalitat, ciutadania estatal, supranacionalitat i humanisme).
57
�Les reticencies deis qui, com ara Miguel Herrero de
Miñón, que ha comern;at la croada contra la subsidiarfotat, creuen que la subsidiarietat no té cabuda en el marc
constitucional, són exagerarles: n'hi ha prou amb la
voluntat política per fer viable el principi de subsidiarietat en la relació entre les administracions.
En el nostre país és indefugible, en aquest sentit,
endegar ara mateix el dialeg a tres bandes Estat-autonomies-ciutats, tot entenent per ciutats els nivells locals i
entenent que el medí rural ha de ser concebut i és en realitat cada cop més el medi dels ciutadans del camp, com
diu Joan Ganyet, que ens explica que si volem la
Cerdanya com esta l 'hem de finarn;ar, perque no s 'autofinan9a amb la producció ramadera o agrícola. Per tant,
és un altre luxe que hem de pagar, que hem de poder
pagar. Si no hi ha uns senyors vivint-hi, les vaques no hi
pasturaran, el paisatge no sera tan bonic i les can9ons
que cantero no les podrem cantar.
És indefugible l'equació Catalunya = els catalans.
Catalunya és igual als catalans, agrupats en entitats territorials definides i situats en un entom que combina el
progrés ambla degradació.
Cada vegada que arribo a Barcelona en avió, o quan
en surto, s 'aixeca l' avió davant del port, es veu tot
Barcelona, el Valles i el Montseny i arriba fins al Pirineu,
es veu tot el Pirineu i, si és un dia ciar, es veu el Canigó
nevat. Si aquí algun dia es fa una illa com les que fan els
japonesos, s 'hi hauria de posar una torre per veure el
Canigó i Barcelona alhora. Aixo és un somni daurat.
de Santa Coloma de Gramenet, cada dia més gran i
encara li queden potser uns anys de concessió. El rescat
de la concessió d'aquesta pedrera, quant costa? Vés a
saber. També hi ha la muntanya de Monteada, la de
l' Asland, que cada vegada és menys muntanya i més pla,
pero l'antiga Corporació Metropolitana va arribar-hi a
un acord i quan hi passo sempre penso que sé quin futur
tindra. En el forat que hi ha s 'hi fara un llac i el Patronat
de la Serra de Collserola hi té previstes unes plantacions. Allo tomara a ser una cosa humana, respectable,
natural. La Vallensana, no ho sé, no sé si s 'ha arribat tan
lluny. Temo que no. Aixo ens ho hem de pagar, no?
És indefugible, dones, que aquest territori el reconeguem com a tal, tal com és, amb les seves autoritats i
amb la seva diversitat.
Des del meu punt de vista, esdevé ineluctable una
acció política que posi d'acord aquestes entitats amb el
conjunt de Catalunya i les seves institucions: el mandat
de regionalitzar Catalunya de forma ordenada, de proposar a l'Estat la seva adaptació.
Com ha dit el delegat del Govem, fa molt poc, hem de
fer-ho nosaltres i després demanar a l'Estat que s 'hi adapti, com demanen els nostres principis de federalisme.
Primer punt, autogovem territorial. Catalunya és autonoma i pot fer el que vulgui amb el seu territori. Cinque
punt, l 'Estat s 'haura d' adaptar a la regulació territorial
que s 'hagi autodonat la propia comunitat autonoma.
En primer pla hi ha una clapa blanca, immensa i
horrible. És la Vallensana, una pedrera, sobre Badalona i
Pero si nosaltres no ensenyem el camí i no som
capa9os de definir les nostres propies, entre cometes,
províncies, que podem demanar? Aquest mandat s 'ha de
complir. Hem d' ordenar Catalunya i hem de proposar a
58
59
�l 'Estat la seva adaptació a la nova regionalització, com
he <lit, i el reconeixement del fet metropolita, el fet pirinenc i la singularitat de les terres de l'Ebre a través
d' aquesta divisió regional o a través de regions especials
de planejament, potser, més que no pas de govem.
El Congrés de Municipis, que reunirem de nou, espero, més de mig segle després del primer. Farem el segon.
El primer va ser el 1933 i va ser l'immediat precedent de
la Llei municipal de Catalunya, llei revolucionaria aleshores i de les més avan~ades de l 'epoca. Aquest congrés
ha de ser una gran ocasió per presentar finalment els
ajuntaments com un deis protagonistes d'aquest dialeg a
tres bandes entre unes administracions que han
d'avan~ar cap al repartiment 50/25/25 de la despesa
pública global, final. Avan~ar en aquesta direcció sera la
prova que s 'es tan donant passes cap al reconeixement
del pes real dels poders locals en la vida del país.
En definitiva, 1994 ha de ser l' any de la creació de
nous mares polítics i de noves regles de joc. En altres
anys hi jugarem, pero en aquest any hem de crear les
regles del joc que ens duguin a les portes del segle
vinent en les millors condicions i a Barcelona a tenir un
paper important en aquest segle.
Moltes gracies.
60
/
Index onomastic
Acebillo, Josep Antoni, 23
Alduy, Jean Paul, 26
Armet, Lluís, 32
Borrell, Josep, 42
Bricall, Josep Maria, 30
Busquets, Joan, 28
Capmany, Maria Aurelia, 31, 49
Cerda, Ildefons, 29
Churchill, Winston, 58
Clinton, Bill, 23
Clos, Joan, 30
Coll i Alentom, Miquel, 50
Colom, J oan, 34
Dahrendorf, Ralf, 58
Dalí, Salvador, 27
Delors, J acques, 34
Fontana, Pere, 26
Gali, Bouthros, 56
61
�Ganyet, Joan, 59
Geremek, Bronislaw, 58
González, Felipe, 36
Gore, Al, 42
Hamilton, Alexander, 24
Havel, Vaclav, 58
Healey & Baker, 21
Herrero de Miñón, Miguel, 59
Jackson, Gabriel, 56
Jacobitz, Criezel, 34
Jefferson, Thomas, 23, 24
Küng, Hans, 58
Martí l 'Huma, 49
Meier, Richard, 30
Mitterrand, Fran\:ois, 46
Obiols, Raimon, 58
Pasqual, Lluís, 31
Peí, Ideoh Ming, 23
Pemau, Josep, 13
Puigserver, Fabia, 31
Riu, Antoni, 52
Rousseau, Jean Jacques, 56
Royes, Manuel, 30, 46
Serra, Narcís, 36
Tarradellas, Josep, 37
Torres, Joan, 39
Trautman, Catherine, 33
Vila, Manuel, 33
62
Col· lecció Alcaldia
l. L'estat de la ciutat, 1983-1990
2. La ciutat i els Comtes de Barcelona
3. Balan9 de l'any 1991. L'estat de la ciutat
4. Ciutats per Europa. Discursos de Josef Hofmann,
Pasqual Maragall i J acques Delors
5. Balan9 de l'any 1992. L'estat de la ciutat
6. Declaració Río-Barcelona, 1992.
7. Balan9 de l'any 1993. L'estat de la ciutat
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
L'estat de la ciutat: balanç de l'any 1993
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1994-01-19
Type
The nature or genre of the resource
Conferència
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Barcelona
Govern
Alcaldes
Acció política
Model social
Balanç
Description
An account of the resource
Conferència que repassa l'actuació municipal de l'any 1993 i apunta els reptes de 1994.
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Col·legi de Periodistes de Catalunya
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2724/19970109_EstatCiutat_PM_bd.pdf
50e7b228fb1d8073b5a80d45c92c2329
PDF Text
Text
el que en certa manera constitueix la historia de la ciutat.
Els problemes que hi havia, els anhels centrats en els
Jocs Olímpics, la gran trajectoria des de la nominació
olímpica fins que es van complir tots els objectius, les
obres; tot aixo ha quedat reflectit en aquestes conferencies. Si algun dia s'ha de fer la historia de Barcelona -i
obviament es fara- s'haura de recórrer a aquestes conferencies, a les compareixences de Pasqual Maragall al
Col-legi.
La conferencia d' avui sera un resum, pero, alhora,
més que un resum. Jo cree que ha de ser un avans;: del
que l' alcalde creu que pot ser la ciutat i del paper que ha
de jugar encara en el futur de Barcelona i de Catalunya.
Perla meva part no tinc res més adir. Vull donar-lila
paraula amb l'esperans;:a que no ens defraudara. Estic
segur que no sera així i que l' alcalde avui ens dira coses
molt interessants.
Endavant.
10
Conferencia de l'Excm. Sr.
Pasqual Maragall,
alcalde de Barcelona.
"BALAN~ DEL' ANY 1996.
L'ESTAT DE LA CIUTAT"
�Benvolgudes amigues, benvolguts amics,
L' amic Pernau ho ha dit. És, efectivament, la darrera
vegada que en qualitat d'alcalde de Barcelona compareixo davant de vosaltres, aquí al Col·legi de Periodistes. Ja
són tretze anys, aquesta és la catorzena vegada i no hi
haura quinzena.
Com us podeu imaginar, d' una banda tinc una certa
sensació de nostalgia anticipada, pero per altra banda no
m'agradaria accentuar-la perque si ens hem d'estar nou
mesos amb nostalgia accentuada i previa, penseu el que
sera després.
Ahir vaig tenir un esmorzar amb un grup d' empresaries d' aquesta ciutat i em van recordar que, en un homenatge que em van fer abans de l'estiu, jo vaig dir que no
em jubilaría, i ara em diuen que les he trait una mica. 1
la veritat és que, com acostuma a passar en aquesta vida,
tot era veritat: tenien raó elles i tenia raó jo, perque les
coses volen el seu moment i el seu ritme.
13
�És ben evident que si jo havia dit abans de les eleccions que era !'última vegada que em presentava, i que
un cop hi hagués la Carta Municipal de Barcelona jo em
retiraria, i si ara puc afegir que espero que la tindrem
aquest any i que si no la tenim millor que plegui, aquesta és la manera més clara de dir que jo també tenia raó.
Es podia dir que em jubilava, pero no ho die, ni tan sols
avui, perque ens queda un any de molta feina.
Repassant les notes, no sé si pesa més el que s'ha fet
o el que ha de venir, que és realment important. De
vegades tinc la impressió de reiterar-me, dient que l'any
vinent sera molt important, pero cree que es així i tractaré de demostrar-ho.
Pero haurem de comen9ar pel principi, i no ens
podem estar de fer-ho -perque no és la primera vegada
que em passa- esmentant l'atemptat d'ahir. Una altra
vegada el terrorisme ens ha colpejat. Mentre així sigui,
haurem de comen9ar sempre dient que hi estem, no
només radicalment en contra, sinó radicalment conven9uts que és inútil, que és gratult. 1 aixo és el que ens
revolta més a tots.
L' etapa 1983-1995
He repassat les compareixences de tots aquest anys, i
us en parlaré telegraficament.
la necessitat que hi hagués una llei especial de
Barcelona.
L' any 1984 havíem empres de debo la monumentalització de la periferia. Havíem obert l' illa de la Torre de
les Aigües, estavem fent les obres de la Vía Júlia, havíem fet ja l'avinguda de Maria Cristina amb la Pira i
havíem constitult la que va ser la base de tota l'acció
que després s'ha portat en materia de promoció economica i ocupació, la Ponencia de Desenvolupament
Economic i Social.
També havíem creat la Comissió Tecnica de
Seguretat Urbana; ja ens preocupava la seguretat, ja
havíem comen9at a construir el que després ha estat el
"model Barcelona" de seguretat, que ha funcionat bé,
perque a partir d'aquell any la delinqüencia va anar baixant, amb algun saltiró pero sempre amb tendencia a la
baixa.
Aquell any la Corporació Metropolitana havia estat
reconeguda en els pressupostos de l'Estat, gracies a la
tossuderia de Joan Blanch i, en tot cas, gracies també a
la generositat d'Enrique Tierno, alcalde de Madrid, que
d'alguna forma hi perdía. La primera vegada que en
vam parlar s'hi va posar molt en contra perque era molt
tard, era molt a última hora, pero aquell any va ser ell
mateix qui ens va ajudar a aconseguir que l' Área
Metropolitana de Barcelona, i de retruc la de Madrid,
tinguessin una presencia en el pressupost de l'Estat.
L' any 1983 havíem inaugurat la pla9a Reial, que va
ser potser una de les primeres inauguracions importants
d' aquesta ciutat. Vaig dir que Barcelona necessitava més
pactar que no pas legislar. Pero ja aleshores parfavem de
El 1985 va ser l'any del Pacte Cultural i un any de
gran ofensiva en la promoció de la ciutat. Recordeu, per
14
15
�exemple, l'exposició "Homage to Barcelona" a Londres,
que va representar el punt culminant. Aquell any vam
aprovar l'Ordenanc;a de l'Eixample, el Pla de la Neteja i
les arees de nova centralitat, que ara són una realitat i
que encara s'estan descabdellant avui; una d'elles era a
l' extrem de la Diagonal, on ara hi ha un hotel i aleshores
hi havia un barranc ple de ferreters més o menys marginals, jo diría que il-legals; una altra era el que és ara la
Vila Olímpica i una altra el cantó esquerre del carrer
Marina. Les arees de nova centralitat havien estat una
proposta de Joan Busquets, Director d'Urbanisme, i
aquell any es va tirar endavant.
1986. La nominació olímpica era recent i jo vaig dir
que la balanc;a entre les expectatives pessimistes i les
expectatives optimistes es decantava decididament cap a
l' optimisme. No va ser fins aquest any que ens vam
veure ben bé les orelles del que havia de ser el futur. En
aquesta fase teníem un atur altíssim, feiem visites a
barris molt drama.tiques, teníem una capacitat de resposta molt feble en el terreny economic, en el terreny
social, en el terreny de la descentralització.
posava la sensació de ciutat creixent que es copsava
entre la ciutadania.
Deixeu-me dir també de l'any 1986 que el Pacte
Cultural se'n va anar en orris. Tot i que s'havia aprovat
l'any anterior, el 1986 es va oblidar.
1987. Va ser l'any de les Lleis d'Ordenació
Territorial. Va ser com un moment de desvetllar-se, desagradable, després d'un moment d'il-lusió; un moment de
veure que la ciutat en l' ambit internacional es podia projectar i, en canvi, en el nivell nacional de Catalunya tenia
dificultats per fer-se reconeixer coma ciutat real, coma
ciutat formada pels trenta municipis metropolitans. Eren
unes lleis que, encara avui, pensem que no van ser encertades i esperem que es podran modificar entre tots.
Va ser també l'any del Moll de la Fusta, del pont de
Calatrava entre Felip II i Bac de Roda, de l'acabament
de la Via Júlia, dels pares de la Pegaso, del Clot, de la
Casa Groga, de la Creueta del Coll. Va ser un any tot ell
farcit, no en el terreny legal pero sí en el real, de sorpre.
.
ses 1 emoc10ns.
Pero teníem una fidelitat impressionant per part de la
gent. Aixo ens va captivar des del primer moment: veure
com la gent entenia que tot i que el que demanaven
encara no s'estava fent, algun dia es faria. Es fiaven
d'aquella gent, de nosaltres, per les raons que fossin,
pero segurament perque la manera d' explicar-ho era la
que havia ser. El cas és que el 1986, encara que no
tenien proves que allo aniria endavant, la gent va apostar
en favor del que estavem fent. No die que no hi hagués
moments dramatics. N'hi va haver. Pero a tot se sobre-
Alguna vegada ja us he explicat l'emoció de l'escultor america que va instal·lar una obra a la plac;a del
general Moragas, Ellsworth Kelly, quan va pujar a una
tarima, el vaig presentar i el van aplaudir entusiasticament milers de ciutadans; va dir aleshores que era la primera vegada que un escultor era aplaudit. Els músics,
se'ls aplaudeix, pero els escultors mai. Aquesta era la
Barcelona del 1987, que comenc;ava a prendre forc;a i a
tenir confianc;a en ella mateixa.
16
17
�1988. Va ser el gran xoc. Tomem de Seül i ens trobem que som enmig de l'escenari, que Seül s'ha acabat,
que ja no hi ha res entre nosaltres i l' any 1992, que no
podem fallar, que els Jocs de Seül han estat extraordinariament ben fets i ens semblen impossibles de repetir
(aquell bany de masses, aquella capacitat organitzativa
-quasi militar- en un paí que venia d una dictadura).
Hi ha un sotrac important. És un moment en que es
posa a prova la nostra capacitat de confiar en nosaltres
mateixos.
I la resposta va ser el Pla Estrategic. Vam comern;;ar a
fer el Pla. I també vam constituir Procivesa. Per que?
Vam veure que havíem de tenir cura de dues coses. Una,
del futur després dels Jocs, i l'altra, del cor de la ciutat.
Vam veure que no podíem anar a un gran esdeveniment
que netegés la cara de la ciutat a determinats llocs i que
deixés el cor abandonat i castigat per la historia. Mai
agrairem prou aquella decisió de gastar tant a la Ciutat
Vella com en els Jocs. Des del primer moment era un
projecte d'inversió que va aconseguir, ho vam saber després, el tomb de la Ciutat Vella.
Any 1989. La ciutat esdevenia cada vegada més logica, gracies als guanys urbanístics. Barcelona necessitava
combinar, deiem, dos sentiments: el progressisme i el
catalanisme. Hi va haver un primer pas no exempt de
tensió, la inauguració de l'Estadi, i el diluvi corresponent, el 8 de setembre.
que aquells quatre quilometres es guanyarien per a la
ciutat. Va ser també l' any que van morir Ramon Trias
Fargas, en una campanya electoral, Gil de Biedma i
d' altres.
L' any 1990 va ser el de la nova Rambla de Catalunya,
la de Serra Martí. Quan va venir Mitterrand i em va
demanar d' anar a la Rambla el vaig dur "enganyat" a la
rambla dels senyors, perque vaig pensar que no podria
caminar molt i si hi havia massa gent podía ser perillós.
El vaig portar des d' Aragó fins a la Gran Via, i quan
vam arribar alfa em va preguntar "I la Rambla del poble,
on és?". Vam travessar i vam anar, efectivament, fins a
la Rambla, gracies al fet que la Rambla de Serra Martí
estava feta.
Va ser l' any del Fossar de les Moreres rehabilitat, de
Sant Pau del Camp, de l'Estació del Nord, pero també
l'any de les clavegueres, dels col-lectors i de les torres
de telecomunicacions.
Un cap de setmana de setembre, 200.000 persones
van anar a veure el Palau de Sant Jordi tot just acabat.
Allo va ser la toma de la inauguració de l'Estadi. Tinc
anotat que Merce Sala havia d'anar, aquella mateixa setmana de la conferencia, a signar el conveni de la Línia 2
i del Metro de Montju"ic. Malaguanyat.
També va ser l'any de l'aixecament de la via del tren
de la costa. El 30 de maig vam treure el primer cargol de
la via que anava cap al Poblenou i vam tenir la certesa
Va venir Havel. Havel, que va fer la seva visita protocol-laria, va ser condu"it després, d'una manera una mica
clandestina, saltant-nos el protocol, des de l'avinguda
Cambó fins a l' Ajuntament, en un moment en que hi
havia obres. Era el dia de Santa Llúcia -per tant, encara
18
19
�més complicació- i a més, quan vam arribar a la plac;a
de Sant Jaume, hi havia una manifestació de miners que
ell va interpretar erroniament, perque li va semblar que
l' aplaudien, i li vaig explicar que era una manifestació i
que protestaven per alguna cosa. 1 l'home, que ja sabem
que té molta capacitat de recuperació -ho ha demostrat
aquests dies- , va entrar a l' Ajuntament, i un cop dins
va dir que "Europa és un sistema de ciutats i de catedrals". Com aleshores, segueixo pensant que aquesta
intui"ció rapida i brillant és correcta, que Europa és, efecti vament, la xarxa d'aquestes ciutats i d'aquestes catedrals que d'alguna manera la indiquen, que són la seva
senyalització.
L' any 1991 va ser any electoral, pero sobretot va ser
un any d'un esfor<; ja confiat. Coneixíem les nostres
capacitats i les foiem valer. Ens trobavem que la gent
venia de fora dient, "Ho feu bé". L'Eulalia Vintró recordara el día que James P. Grant va venir al Saló de Cent
per fer, cree recordar, un discurs sobre l' Any de la
Infancia i, com a bon america, es va treure de la butxaca
un exemplar del Newsweek o del Time, no ho recordo
exactament, el va ensenyar i el va llegir. 1 alfa es deia
que Barcelona era la ciutat més dinamica d'Europa. Van
ser els primers moments en que vam tenir la sensació
que ens deien que ho foiem bé.
Jacques Delors. 1 ja aleshores plantejavem en el discurs
de balan<; les prioritats del futur immediat: Europa, cultura i urbanitat.
En aquell moment, quan érem a punt de tancar
l'epoca extraordinaria de transformacions, demanavem
que la col·laboració institucional esdevingués un fet
ordinari. Va ser un any titanic de treball. Titanic i tragic.
Va haver-hi gent que hi van deixar la vida: en Serra
Martí, la M. Aurelia Capmany, la Montserrat Roig, en
Fabia Puigserver...
Tot aquell esfor<; va culminar, felic;ment, el 1992. Ho
havíem fet bé i amb naturalitat. En el balan<; vam dir que
havíem posat "l' oportunitat per damunt de l' oportunisme". Del millor any de la historia de Barcelona, en
treiem una llic;ó etica: "No hi ha hagut marro", vam
constatar. 1 n'extreiem una lli<;ó política, que resumíem
en la convivencia constitucional iJ.lusionada de banderes, himnes i llengües i en l'assumpció de la memoria
republicana en la figura de Lluís Companys que es va
produir durant la inauguració deis Jocs.
Va ser el moment en que s'iniciava la nostra aventura
d'amistat profunda amb Sarajevo. Sarajevo va comenc;ar
a ser bombardejada el dia 2 de maig d'aquell any. En el
moment d'inaugurar-se els Jocs vam demanar la treva
olímpica, i vam comenc;ar a posar en practica la solidaritat amb aquesta ciutat.
Va ser l'any del Premí Príncep de Gal·les de Harvard.
1 l'any que la Comunitat Europea ens donava el Premia
la Planificació Estrategica. Va ser l' any en que vam
obtenir la presidencia del Consell deis Municipis i de les
Regions d'Europa. La presa de possessió formal havia
de ser després, el maig del 1992, amb presencia de
Any 1993. Vam evidenciar la necessitat d'establir un
dialeg a tres bandes -local, autonomic i central- per fer
front al futur. Vam parlar de l'anomenat "Pla Borrell",
20
21
�que era el Pla del Delta del Llobregat que aleshores ja
perfilavem. Vam obrir l' esperan9a de la Capitalitat
Cultural del 2001 i vam demanar que es dotés el municipi de més autoritat. Reivindicavem la fe en les ciutats.
Pertoca a les ciutats jugar el rol d'animadors d'una política basada en la subsidiarietat i el federalisme, que funcioni de baix a dalt, vam afirmar.
l'Europa proxima i no arrogant. Vaig dir que no érem
una capital d' Estat ni tampoc una ciutat de províncies. I
que, per tant, no ens podíem permetre ni la rutina del
domini ni la de la dominació acceptada. Per aquesta raó
havíem de construir les bases logístiques, havíem
d'explotar la capitalitat cultural, reconvertir la indústria i
garantir la qualitat.
Va ser l'any, entre d'altres coses, de la col·lecció
Thyssen al Monestir de Pedralbes i del Pare del Nus de
la Trinitat.
Apostavem per una Carta que tingués un article com
aquest: "A Barcelona, les competencies concurrents
delegables s'entendran atribu'ides al nivell més proper".
Volíem que tothom ho reconegués, no només com a possible, sinó també com a necessari.
Any 1994. És l'any de la signatura del Conveni
d'Infrastructures del Delta del Llobregat. I es posen en
marxa, ja en aquell moment, projectes com la regeneració del Besos, el tren d' alta velocitat i el Quart Cinturó.
Us ho die perque veieu com hem perdut gas des d'aquell
moment, perque hi ha projectes que apareixen en aquella
fase i deis quals després se n'ha parlat molt, pero s'hi ha
avan9at poc.
Vam inaugurar el Centre de Cultura Contemporania.
El centre de la ciutat continuava trepitjant l' accelerador,
especialment en el camp cultural.
Aquell any, el desembre, vam estar a Estocolm, al
Bangemann Challenge. I us he de dir que hem guanyat
alguns deis reptes que plantejava la Comissió
Bangemann, que és la comissió de la societat de la informació a Europa i que inclou l' educació a distancia, la
sanitat, la rnillora de l' administració publica, etc. Aixo
té molt merit i és molt important per a nosaltres, que ens
hem convertit una mica en l' Estocolm del Sud, en
!'estrella del Sud del sistema telematic.
1995. Any de crisi política. Vaig parlar de dos perills:
la síndrome de la incertesa i el perill del cofoisme.
Volíem posar-nos, amb altres ciutats, al front de
Aquell 1995 vam tomar a viure eleccions municipals,
que van derivar en un nou equip de govem. S'acabava
una etapa i se n' obria una altra, amb una reorganització
de l' Ajuntament clarament positiva, més agil, amb una
divisió més gran entre polítics i gestors. Era l'inici del
que ara ja tothom sap, la divisió de funcions al capdamunt de l' Ajuntament, amb comissions públiques del
Plenari, amb poders importants per als gerents, amb un
rol d' animació política per als regidors.
22
23
És l' any en que l' alcalde de Barcelona passa de ser
president d'un sindicat de ciutats, com és el Consell de
Municipis i Regions, a ser vicepresident del Cornite de
Regions de la Unió Europea, un organisme institucional.
�El govern de la ciutat és ara un govern més plural,
més poliedric, pero al mateix temps segurament més
equilibrat.
El1996
El resultat és que l'any 1996 -i entrem ara en el
balan<; de l'últim any-, amb un Ajuntament políticament
enfortit, amb uns fonaments consolidats els darrers quinze anys i amb un projecte de ciutat definit, Barcelona no
ha perdut gens de !'ambició, el dinamisme i la iniciativa
que la caracteritzen. Barcelona esta vivint un moment
molt considerable, per dir-ho a la manera de Josep Pla,
per no dir magnífic, que seria més convencional.
Barcelona és ara una ciutat amb una cohesió social
envejada, amb un grau extraordinari de confianc;a i de
col·laboració entre l'administració municipal i els ciutadans, les entitats i les associacions i la societat civil.
Augments, disminucions i consolidacions
El 1996 ha estat el que podríem dir-ne any deis dos
dígits, perque molts augments s'han prodult per sobre
del 10%. Així ha succelt a l'aeroport, al port, al turisme,
etc. Us estalvio les xifres, de les quals els mitjans de
comunicació ja han parlat durant les últimes setmanes.
Pero també hi ha disminucions; disminucions positives, és ciar. En l' atur ens hem situat en una taxa del
9,4%. Continuem estant al nivell de la mitjana europea;
estero millor que, per exemple, Colünia. Quan veig els
meus col· legues, sempre els pregunto coro estan, i en el
cas de Colonia estan en el 13%. Nosaltres estero una
mica millor.
Els preus deis habitatges han baixat un 2,7% en els
pisos nous en termes reals (des del 1989, en un 12%),
els de segona ma han baixat una mica menys i hi ha
hagut una disminució important, del 4%, en els lloguers
(encara que el mercat deis lloguers és un mercat molt
prim). En les oficines, el preu havia caigut molt en anys
anteriors i el 1996 ha baixat al voltant d'un 1%.
Potser massa i tot, diuen els promotors, i per aixo
hem de comenc;ar a acceptar la cultura de mirar les dues
cares de la moneda. El preu baix és el que perseguim, i
la política de l' Ajuntament és tenir sensibilitat per tal
que no ens puguin dir que la gent marxa o no pot anar a
viure al seu barri de Barcelona perque és massa car. Pero
al mateix temps hem de saber que, si no hi ha un preu
remuneratiu, la inversió se'n pot ressentir i el bon
moment que vivim s'esgotara. Hem de saber navegar
entre aquestes dues aigües.
Sí que us diré que ahir em van venir a visitar en Josep
Manuel Basáñez i en Josep Lluís Oller, del Mercat de
Futurs, i quan els vaig preguntar si tenien cap dada de creixement de dos dígits, de més d'un 10%, em van dir que sí,
que el seu volum de negoci havia crescut més del 50%.
Passa el mateix amb el preu deis aparcaments. Els
darrers quatre anys hem constrult més de 40 aparcaments nous i aixo ha estat un exit, encara que no hagim
aconseguit la xifra que havíem previst per al 1997, que
era ben bé el doble. Els preus de l' aparcament, en tot
cas, han caigut d'una manera important. El 1992 es
24
25
�pagaven 25.000 pessetes per una pla<;a de pupilatge i 4 o
5 milions per comprar-la; ara estem per sota de les
15.000 pessetes mensuals en equivalencia de localitzacions i de 2 milions i mig en preu de venda. Aixo vol dir
que el mercat s'ha revolucionat i que és més accessible.
Pero també que d' alguna manera és menys interessant
posar-s'hi i que alguns s'han enganxat els dits, de manera que algunes de les iniciatives que hem tingut en
aquest camp no han acabat o no s 'han acabat prou bé.
cacions. Per aixo els grans mots i els grans sentiments
no haurien de ·militar en contra dels petits. Efectivament,
hem de parlar de les transferencies, de guanyar poder i
de no cedir, de pactar i de no pactar, de mantenir la
calma, pero al mateix temps hem de ser capac;os de
demostrar que tot aixo va a fi d' alguna cosa i que la gent
del carrer ho nota . Si la gent del carrer no ho nota, acabara passant que els vots i el carrer aniran cadascú per la
seva banda, seran coses que s' ignoren.
Ens preocupa, al primer tinent d' alcalde i a mi i a la
regidora Carme San Miguel, ens preocupa que baixi la
inversió en aquest camp. Ens preocupa d'altra banda
que, com no tenim llei de Barcelona (no sera l'última
vegada que us ho diré, pero aquí us ho die en un context
d'exemple que pot ajudar a entendre el perque de la
meva insistencia, que no és psicologica ni caracterologica, sinó necessaria), es produeixen situacions com, per
exemple, que l' aparcament de l' avinguda Pau Casals té
un pis tancat, i si passa aixo vol dir que en aquesta ciutat
alguna cosa va malament. Una ciutat que no té l'autoritat per obligar a utilitzar un forat costosíssim que s'ha
fet en un lloc car i centric és una ciutat que no esta ben
govemada, que no es pot governar bé.
Aixo s' arregla amb una llei que ens permeti tenir
l'autoritat per exercir aquelles coses que la gent considera obvies i mínimes; altrament, no aconseguirem reconciliar la ciutadania amb la política, la ciutat amb la polis.
En aquest país tenim una sobredosi de temes nacionals, espanyols i catalans, de temes de país. Són temes
que a tots ens interessen moltíssim des del punt de vista
polític, historie, moral i fins i tot sentimental, que són
molt importants, pero després ens preguntaran com és
que la gent no s'interessa perla política. Perque tot i la
importancia d' aquests temes, si al final preguntem que
interessa més, acaben dient la música o les telecomuni-
D'altra banda hi ha coses que no pugen ni baixen sinó
que s'e tabilitzen. No les detallaré pero ón la confirmació de Barcelona com una ciutat que e ta funcionant
bé en molts terrenys. Tenim més congressos que mai. En
el terreny de la influencia internacional, Barcelona presideix el Comite de les Regions de la Unió Europea, el
1996 i tot aquest any. I els Jocs d' Atlanta han representat una confirmació a posteriori del nostre encert; no és
26
27
Continuem amb les coses que baixen. Disminueix el
deute. Havia pujat el 1991, 1992 i 1993 de 244.000
milions a 280.000, pero a finals del 1995 ja havíem baixat a 268.000. El balan<; del 1996 el tanquem havent
redui:t 10.500 milions més. És una xifra provi ional i que
esta subjecta a les últimes cornprovacions, pero egurament no 'allunyara de la rea1itat. I seguirem, perque esta
previst baixar en 5.900 milions l'any 1997, 6.400 el 1998
i 7.500 el 1999.
�fins al cap de quatre anys d'un esdeveniment tan espectacular com els Jocs que se sap segur que !'anterior es va
fer bé, que es podia fer bé i sense estirar més el bra9 que
la maniga, i que els altres no t' igualen i, per tant, no són
millors.
Atlanta ha estat una prova que la base que portavem
era la bona. Aixo és el que van sentir els 200.000 ciutadans que van anar el 17 d' octubre passat a l' avinguda
Maria Cristina; perque van anar a celebrar el dia en que
deu anys abans ens havien donat aquesta possibilitat de
demostrar-nos bons.
El dia següent vaig anunciar el que ara em sembla
evident i que és compartit per més institucions:
Barcelona necessita estímuls. Barcelona no és una capitalino té un Estatal damunt. Així, d'una banda pot dir
que no esta xafada pel pes de l'Estat, pero aixo li impedeix comparar-se amb les capitals europees, que s'han
independitzat del ritme dels seus objectius urbans i és la
demanda estatal el que els va donant vida.
Barcelona necessita objectius que facin que aquesta
demanda de rutina positiva, de despesa pública garantida, sigui substituida per una altra que és mig despesa
pública incentivada, arrancada amb il-lusió, i mig despesa privada o inversió que s'afegeix pels beneficis que
pugui obtenir.
Som la sisena ciutat europea per fer inversions i
negocis. No hem passat a ser cinquena com ens hagués
. agradat perque hauríem sobrepassat l'única ciutat que és
ciutat-ciutat, Amsterdam; totes les altres ja són les grans
capitals: París, Londres, Frankfurt -que és la capital
financera d'Europa-, i Brussel·les, la capital política.
Només ens queda per davant, dones, una ciutat
d'Europa, Amsterdam, que no és tot aixo pero esta situada al mig d'Europa i per la qual hi passa tot. Tenen
l'habilitat d'enganxar-ho, són els grans intermediaris.
Aquests els voldríem guanyar i encara no ho hem aconseguit; aquest és un objectiu a mantenir.
Altres classificacions ens posen també bé, com ara la
Universitat de Cambridge i l'IFO (lnstitut d'Estudis
Economics) de Munic.
Les prioritats: ocupació, habitatge i transport
Pero hi ha coses que no van tan bé. Són les coses més
complicades i les repasso en tres capítols: l'ocupació,
l'habitatge i el transport. No vull dir exactament que
aquestes tres coses no vagin bé, pero sota aquests epígrafs que ens vam marcar com a prioritat del mandat hi
ha alguna cosa que no va.
Els llocs de treball de Nou Barris ens els juguem a
l'aeroport, ens els juguem a la tercera pista.
Cap al final de les meves paraules us explicaré en que
estem d'acord una colla de persones i una colla d'institucions, quin objectiu ens hem de proposar per al futur.
Ara us die que mantenim una molt bona valoració.
Avui estava amb la Unió de Pagesos i ells estan proposant un pla per a una zona agraria important a la ma
dreta del Llobregat. M'han dit que han conven9ut en
Serratosa -que és una caixa de misteris que no sap ningú
28
29
�ben bé que fa- amb un programa rural magnífic, que em
sembla que no afecta la tercera pista de l' aeroport. Jo els
he dit que en aquesta zona ens juguem les faves, i que
no és qüestió que ens agradi rebre turistes sinó que ens
hi juguem la feina de Nou Barris, de Sant Martí, del
Carmel, de tot Barcelona, i la de Terrassa, i Granollers.
Si aixo funciona, tindrem més feina, si no funciona, no.
Si hi afegim la Fira i el Besos, tenim els tres indicadors deis llocs on ens juguem l'ocupació. L'aeroport,
perque és per on entrara la major part de la riquesa. La
Fira, perque és el motor comercial i industrial a nivell
peninsular. El Besos, perque és el lloc on es demostrara
si tenim capacitat de generar nous projectes.
Per garantir l' exit és especialment necessari prendre
una dimensió metropolitana, i és per aixo que estem
impulsant el Pacte Industrial Metropolita. Esta a punt de
ser signat, i el signarem ara que ens diuen que els pactes
socials a Europa no se signen. No s' ha signat a
Alemanya, ni a Italia, ni a Frarn;a: a Espanya tampoc i a
Catalunya gairebé tampoc. I no se signen perque no hi
ha confiarn;a. Per aixo, Jacques Santer té molta raó quan
proposa el pacte per la confian\:a de l' ocupació. Si no hi
ha confian\:a, no hi ha pacte i no hi ha inversió. La confian\:a només es demostra a nivell proxim, ambla proximitat de mercats reals com la regió metropolitana.
Regions qui més ha insistit perque s' aprovessin. Un
afront o una ironia del destí: Barcelona ha tirat endavant
aquesta iniciativa -jo vaig anar el dia 14 de juny a Roma
amb el Sr. Prodi i el Sr. Santer per presentar, amb el Sr.
Ferrer Salat, que aleshores era president del Consell
Economic i Social, el programa de pactes territorials
europeus-, i, tanmateix, el Pacte Industrial Metropolita
de l' area de Barcelona no ha estat tingut en compte pel
Govern espanyol. Esperem, pero, que es tracti d'un error
i que el tirarem endavant tant sí com no.
Pel que fa a l'habitatge, hi ha projectes i hi ha resultats. Les vores deis cinturons, la prolongació de la
Diagonal, el front marítim, Sant Andreu-Sagrera i la promoció de la immobiliaria Hines a Diagonal-Mar. La continultat de la rehabilitació de la Ciutat Vella, el camí
iniciat amb fon;a a l'Eixample i al Poble Sec i la modificació de la qualificació urbanística del Poblenou, on les
antigues naus industrials podran tenir tres usos, industrial,
residencial i mixt; sera la primera vegada que fem una
qualificació de barreja; aixo vol dir que anirem endavant.
I aquest any s'ha venut l'últim pis de la Vila Olímpica.
Si bé no vam aconseguir en aquell moment que una
Vila Olímpica de gran nivell, que no impliqués una subvenció estatal molt gran, anés acompanyada d'una oferta
d'habitatges assequibles, ara ho estem fent. L' objectiu
que ens vam marcar l' estem complint, tot i que molt
lentament.
Dones bé, cosa curiosa, el Pacte Industrial
Metropolita de Barcelona no ha entrat a la llista que el
Govern espanyol ha enviat a Brussel ·les per tal que sigui
considerat entre els pactes territorials que la propia Unió
Europea ha creat, pactes que ha estat el Comite de les
Torno a dir: la solució és que ens deixin fer, perque
nosaltres hem demostrat que a la Ciutat Vella sabem
transformar un barrí amb moltes dificultats, i perque a
30
31
�Barcelona no es pot construir habitatge protegit segons
la llei general. La llei general es basa en les cessions de
sol urbanitzable, i aixo permet que l'habitatge surti a
preu més baix, perque en els plans parcials els propietaris estan obligats a donar un 10% al sector públic.
Aixo a Barcelona no passa perque no hi ha un pam
quadrat de sol urbanitzable si no enderroquem un edifici, i per tant hem de comprar la casa i a més indemnitzar-ne els ocupants. Ho he dit mil ve$ades i ho
repeteixo, la llei no esta pensada per aixo. Es com si la
llei no contemplés una ciutat on no hi ha sol urbanitzable i només hi ha sol urba. I a més, sol urba constru'it
els segles XVIII i XIX i, per tant, molt degradat i que s'ha
de refer.
Es tracta que ens ho deixin fer, que calculin el que
correspondria a Barcelona, que ens diguin, "vostes tenen
tants habitants i tants problemes i per tant haurien de fer
tants habitatges assequibles o de protecció oficial", i que
ens diguin que la suma de tot aixo són tants diners; aleshores nosaltres ho gestionarem.
Hi ha altres qüestions, de qualitat de vida i de polemica ciutadana, que volia comentar, pero em temo que no
em quedara temps. Tot i així, en parlaré breument.
Hi ha problemes de soroll, de pol ·lució, en el terreny
de la desigualtat, en el terreny de l'habitatge, hi ha el
fenomen "okupa", hi ha problemes en el terreny de la
eficacia de la conducció del transit. 1 hi ha algunes coses
concretes que no vull obviar.
La bandera. S'ha aprovat per unanimitat i consens,
que és com s'han de fer les coses. Una ciutat madura és
la que sap que una guerra de banderes no s'ha de fer.
Ens ha costat una mica pero al final ho hem aconseguit.
Jo vaig enviar una carta a cadascun dels presidents i
secretaris generals dels partits que estan representats a
l'Ajuntament, de la majoria i de l'oposició, per agrairlos que hagin tingut la saviesa d'entendre que aquest no
és un país que es baralla perles banderes. És un assumpte que va comern;ar l' any 1991 i ara s' ha tancat. De
vegades, quan aquestes capses de Pandora s' obren, després costa tancar-les.
Passem al transport públic. No ha estat l'any de la
Línia 2. La Línia 2 s'hauria d'haver acabat l'any 1995,
segons el conveni que va signar Merce Sala. No ha estat
així, i ja sabem que un tros d' aquella línia va saltar pel
camí amb l' argument que hi havi a uns al tres projectes
més importants. Jo m'ho vaig creure, ens ho vam creure,
i vam renunciar-hi. Pero aixo no vol dir que Montju'ic es
quedi sense accés, quan cada vegada el necessita més.
Perque cada vegada hi ha més gent que hi va i que vol
anar-hi, i més si hi és l'Espanyol, i més amb els visitants
que té i tindra el MNAC.
Les Rondes. A les Rondes hem decidit restringir el
transit, en part perque ens havíem equivocat. Igual que
es va fer en el túnel de Vallvidrera, on des del primer
dia es van prohibir els camions de més de 20 tones,
hauríem d'haver actuat en la mateixa direcció. Pero no
hi vam pensar, no vam preveure que els camions que
passaven per la B-30 o per les seves cal<;ades laterals i
que pesen 30, 40; 50 tones, poguessin venir a
Barcelona i passar per les Rondes per no pagar els
peatges o haver-se d'aturar en els semafors. 1 efectiva-
32
33
�ment, ho han fet i hem hagut de prendre una decisió
costosa desviant els camions que no haurien d'haver
entrat mai.
Movilma. Irregularitats, n'hi ha hagut i s'han corregit. Ara a ningú se li acudira tomar-ho a fer. Jo sé que a
totes les administracions es fa i que es pot mirar amb
més o menys comprensió; ho fan a fi de bé, perque una
escola s'ha d'acabar a temps o perque un aparcament fa
falta. Pero bé, ens ha tocat corregir perque de vegades
aquestes qüestions es converteixen en temes de pública
curiositat i no hi ha més remei que reconeixer que, efecti vament, allü és irregular i no s'ha de fer. Jo us ben
asseguro que ara l' Ajuntament de Barcelona s'hi mirara
molt abans de cometre la més mínima irregularitat, pero
probablement moltes administracions encara tardaran
algun temps a corregir-ho.
hem de dir clarament que hem d' abaixar el rebut si
podem, pero no hem d'enganyar ningú.
Els impostos no són impostos; el que recullen és un
cost més real que no pas el que alguns anomenen preu
de l' aigua. Quin és el preu de l' aigua? El cost de la distribució? Suposem que sí; pero en el fons també hi ha
una part important de la captació d'una concessió pública de l'Estat. Aquest sí que és un aspecte una mica virtual. En canvi, el canon de sanejament, el de
clavegueram i fins i tot el de tractament de residus de
l' area metropolitana, equivalen a una ecotaxa. Aquesta
és exactament l' ecotaxa que anem buscant. Si volem
més verd i hem de ser més progressistes i més ecologistes, l'hem de posar.
Ara hem d'aconseguir que els preus no s'apugin com ha
passat desgraciadament aquest any, perque fóra una flaquesa davant la companyia. Se'ls ha apujat el preu més enlla
del que l'Entitat Metropolitana havia demanat; ho hem
recorregut perque estem en contra que s' apugin els preus.
Les responsabilitats polítiques, ja ho vaig dir aquí una
vegada, estan molt repartide estan enormement repartides. És un problema dint:re del nostre partit era un problema dintre del nostre partit; jo cree que l'hem assumit,
l'hem assumit internament. Probablement hauríem
d'haver vist que un tema d' aquest calibre i mesura es
podía convertir en font de sospita, encara que darrera
d'aquesta sospita només hi hagués una il·lusió d'existencia d'un malversament o d'alguna corrupció, que no ha
existit. Per tant, políticament ha estat un error, una
imprudencia de la qual jo em faig responsable primer,
perque cree que em toca fer-me'n.
La cosa és molt escandalosa, perque hi ha altres ciutats que efectivament paguen molt menys, pero que no
tenen aigua, com és el cas de Sevilla. Barcelona, per
exemple, paga 250 ptes/metre cúbic, tot inclos; dones
alla potser paguen 100 ptes, pero no tenen aigua. Aixo és
pitjor pera ells, que no tenen aigua i han de fer un esfon;
per tenir-ne. I per aconseguir-ho, han de buscar finarn;ament i, per tant, apujar els preus; alfa sí que s'apujaran.
Rebut de l'aigua. En el rebut de l'aigua ens vam equivocar les administracions. Ens hem equivocat perque
I una altra cosa que també m'escandalitza. Hi ha una
entitat financera -que no diré quina és- que ha creat un
34
35
�impres en que diu, "Dipositi aquí la quantia del preu pero
no els impostas; els impostas dipositi'ls al compte corrent
de tal associació", que és la que esta animant la campanya
contra el rebut de l' aigua. Aixo és un principi de falta
d' autoritat que no es pot admetre i un error molt gran.
Residus. Anem bé perque el programa metropolita
s'ha aprovat i no ens passara com amb el rebut de
l' aigua. Si no hagués estat així, hauríem pogut arribar a
una situació falsa com la que tenim amb l' aigua.
Seguretat. També anem bé. No anem bé, pero, en la
seguretat turística. Ho hem de dir amb la boca petita i
sense que se n'assabentin els mitjans de comunicació,
perque si aixo se'ns escapa, podem sortir-hi perdent. A
Los Angeles Times de la setmana passada sortia una
carta queixant-se de la inseguretat a Barcelona i jo l'he
enviat al Govemador Civil perque aquesta és una qüestió que ens preocupa.
Política a Espanya i a Catalunya
Fet el balan9 del 1996 a la ciutat, anirem una mica
pels temes més polítics i també us parlaré de quins són
els projectes d' aquesta ciutat. Parlarem, dones, de futur.
prudent que estaran governant i potser ara encara els
falta temps; esperem que acabin l' any, o un any i una
mica més, i veurem.
Per que die un any i una mica més? Dones perque el
finarn;ament autonomic ha caigut en aquest moment, la
LOFCA ha ven9ut el seu termini de cinc anys i hem tornat a la situació de discutir sobre el paper de l'Estat de
les autonomies, sobre si en aquest país s'ha de fer igual
per a tates les autonomies o només per a algunes.
Nosaltres, com som catalans, ho entenem; els altres ho
entenen menys o bé reaccionen, des del meu punt de
vista, malament. Perque no se n'adonen que en tot aixo
a Catalunya hi ha una base diferencial real.
Ara bé, el que cree que no és bo és que aquesta discussió es repeteixi de manera tan imponent que tot
cedeixi davant aquest debat.
A última hora, es tracta de saber qui fa que i quins
costos suposa. Nosaltres continuem dient, com diu el
Tractat de la Unió Europea, que les coses s'han de fer
com més a prop de la gent millar. Ens estalviaríem
molts problemes de sentiments si aquesta guerra la fem
sota la bandera de la subsidiarietat i la proximitat, perque és una bandera que val igual per a tothom.
Ha pujat la dreta a Espanya, coma Fran9a una mica
abans. Aquest és un fet polític que a mi, en certa manera, no em tocaría comentar, perque la dreta potser tornara a baixar i fins i tot sembla que a Espanya ja baixa
una mica, pero és una qüestió que ens afecta. I que
n' hem de dir des de la ciutat de Barcelona? Només hem
de dir que els donem un any, perque ja fara un temps
Si la fem amb la llengua, no ens en sortirem, i amb
els símbols, tampoc. Com deia fa molt poc Narcís
Comadira parlant de Joan Coromines, la llengua propia
de Catalunya, segons l'Estatut i segons la realitat, és el
catala, i el castella és la llengua propia de molts catalans
pero no de tot el territori de Catalunya.
36
37
�El dia que el castella sigui utilitzat a Catalunya d'una
manera específicament propia, aquell dia, el castella sera
una llengua territorial de Catalunya. Pero fins ara no ha
estat així, o no ha estat del tot així. Jo potser contestaria
a Comadira que si bé aixo no s'ha codificat, sí que s'ha
fet. Hi ha una literatura catalana en castella molt important, i ell diu que si utilitzessin més el "Coromines",
aquests escriptors probablement arribarien a produir un
castella com a llengua propia de Catalunya, amb modismes catalans, una influencia que ja tenim.
Nosaltres hem de fer aquesta guerra, per dir-ho
d'alguna manera, de la propietat i la singularitat, pero no
l'hem d'estendre a aquelles coses que no són propiament materia de singularitat. En la llengua, sí, en cultura, també, en el dret civil, també, i en moltes altres coses
de sentiment. Pero en la despesa, no. En el terreny de les
competencies, qui li pot negar al Sr. Bono de CastellaLa Manxa que reclami la transferencia de l' educació o la
sanitat? Per que no pot fer-ho? Hi ha una diferencia de
ritmes. Nosaltres ja vam tenir un Estatut durant la
República, nosaltres vam comern;ar abans i ja en sabem
una mica més. Pero a part d' aixo, no hi ha més fet diferencial en aquesta qüestió.
I que li toca fer a l' esquerra? Ara som nosaltres els
que hem de fer un pas rné . Ara ja no tenirn 1'excu a que
de de 1 e guerra no podem fer egons que perque la
dreta aixecara en armes -i perdoni el Capita General,
pero no em refereixo a les anne com a tal . Si aquesta
excusa ja no hi é !'esquerra catalana hauria de fer un
pas més. Jo no sóc independentista com la Pilar Rahola,
pero un pas més sí que el podem fer.
Aquesta és la situació en que estem. Aquí, a
Catalunya, com s'ha creat un pacte de dreta, s'ha aixecat
una expectativa impressionant, potser excessiva.
Exce siva perque per respondre calen fets i no paraules
ni fórmule . Si anem donant fórmule per sati fer aquesta curio itat, e gotara l 'expectativa.
D'altra banda, a Espanya s'acaba l'any amb bons
símptomes des del punt de vista d'alguns escandols. I
deixeu-m'ho dir perque aixo també ens afecta -al cap i
a la fi, tots obrim cada dia el diari. Filesa, Gal,
Banesto, tots aquests ca os van a judici aquest any. És
la millor notícia del final del 1996: que el 1997 sera
l'any que aquest casos es veuran i per tant es jutjaran i
se sentenciaran.
Per que ho die, tot aixo? Ho die perque, finalment,
amb l'ascens de la dreta s'ha produ!t un fet molt important, que jo cree que l' alcalde de Barcelona i els barcelonins han de constatar perque els afecta: la dreta
espanyola, que ha estat sempre la que menys simpatía ha
tingut pels sistemes de descentralització i la que més
recanc;a hi ha tingut, ara no té aquesta recanc;a, o si més
no, diu que no la té.
A Barcelona s'han mort dues persones durant el fred.
N osaltres tenim una campanya contra el fred i quan baixen les temperatures per sota dels O graus anem a buscar
les persones que viuen al carrer, pero se n 'han mort
dues. L'Eulalia Vintró i jo, juntament amb la Carme San
38
39
Si em permeteu faré una comparació, en e que hi
veieu frivolitat, que no hi és perque hi ha morts entre mig.
�Miguel, hem estat seguint aquest assumpte, i fins avui
no hem conegut quines han pogut ser les causes de la
mort. I les dades encara són insuficients des del punt de
vista medie per dir amb total certesa si han mort de fred;
sembla que un cas té un motiu cardiovascular i l' altre és
una pneumonia. Per que us ho die, aixo? Perque no
anem bé. No pot ser que tardem quinze dies a saber de
que s'ha mort una persona al carrer.
El que nosaltres estem demanant és un país
tranquil·litzat, on els grans temes s'hagin jutjat i no
s'hagi d'esperar tants anys mantenint el dubte respecte
de persones que amb tota probabilitat -després s'ha de
reconeixer tard- no tenien culpa. I d' altra banda, demanem la intel·ligencia per part dels polítics i les institucions per saber que hi ha coses que no haurien de fer. En
política el més difícil no és fer, sinó deixar de fer.
Ja ho he explicat moltes vegades, i ho he explicat a
Felipe González i n'he parlat amb Aznar: hi ha coses
que no és necessari que facin perque ja les fa la realitat
sola, les fa la societat, les fan els ajuntaments i les fan
les autonomies moltes vegades, i no s'han d'entossudir a
voler-ho resoldre perque es resoldra millor si no s'hi
fiquen. S'ha de decidir que hi hagi sistemes de solució
més autonoms.
Reflexionar sobre les regles del joc
I aquí és on jo vaig, perque penso que tinc la possibilitat, i gairebé <liria l' obligació, de contribuir-hi com a
persona que ha tingut el privilegi d' estar al front d'una
ciutat com Barcelona durant tots aquest anys.
Les regles de joc, no el joc, tomo a dir. He llegit en
alguns diaris que es prepara una gran convenció política
per a l'any 1998. No. El que jo estic proposant aquí,
amb Catalunya Segle XXI, que és una entitat a la qual jo
pertanyo i de la qual no sóc el president, i ho faig amb
coneixement del meu partit perque sempre he explicat
les coses que jo feia ... el que vol Catalunya Segle XXI,
die, és convocar, juntament amb altres fundacions i
grups de reflexió del mateix estil, un període llarg
-tenim dos anys, 1997 i 1998- de reflexió sobre les
regles del joc. No sobre les polítiques que s'han de fer,
no sobre quina política economica o financera s'ha de
seguir o sobre l'evolució d'impostos, perque són els partits els que han de parlar d' aixo. El que esta en qüestió
és saber si la cultura política que tenim és la que convé, i
sembla que no. Ja ho hem dit, hi ha hagut símptomes
que han sortit en el curs de la xerrada d' aquesta nit, i
altres que no han sortit pero que ja coneixeu.
Sembla que la cultura política s' esta renovant, i que
els poders formals no són tots els que hi ha, que n'hi ha
uns altres que no són formals pero són poders, com el
diner, com els mitjans de comunicació. I dir aixo no significa assenyalar ningú, perque ho sap tothom, ho sap
fins i tot l' estudiant de segon de Dret Polític.
En aquest context, ens trobem davant d'un escenari
interessant, amb un horitzó sense cap elecció fins d' aquí
a uns anys. En el marc d'aquesta tranquil·litat de país
s'ha d'analitzar, no eljoc, pero sí les regles deljoc.
Sembla que la societat de consum, la societat de
benestar i la societat de la informació porten molt de
40
41
�bé, pero també comporten alguns mals. Porten, per
exemple, que si consumim en excés tindrem un final
ecologic molt perjudicial. I també sembla ser que la
societat del benestar pot acabar no finan9ant les pensions i que no hi haura treball per a tothom perque els
sistemes d'incentivació i distribució no són bons; i no
perque no hi hagi aliments. El problema ara és que els
aliments hi són i l' energia també, pero no arriben. I per
tant es produeix un problema de comportament del sistema social.
1 en el camp de la societat de la informació estem
igual. Estem en una situació en que tot és possible. La
crisi que hi ha és una crisi d' ansietat i esperan9a. Ho
estava parlant avui amb el president del Congrés
Mundial de la Sida, que sembla que pot venir a
Barcelona l' any 2000: ja sabem que hi ha malalties, i
que de vegades produeixen terror i ansietat, i aixo passa
no tant per l' amena9a real que representen sinó per la
impressió que tenim que han de ser vencibles i seran
ven9udes tardo d'hora.
Les regles del joc economic i social han de canviar i
per aixo hi ha varies solucions.
Aquesta reflexió és la que tenim davant i no afecta el
que entenem per les polítiques públiques, ni els plans
estrategics, ni els pactes culturals, ni els congressos
municipalistes, que són les coses que hauríem de fer i
que estem fent els polítics.
L'altre dia vaig estar parlant amb dotze nois de vint-idos anys i em preguntaven que podien fer, perque consideraven que ells no eren idealistes i que la nostra generació sí, i perque a més de no tenir coses per les quals
lluitar, no tenien feina. Jo els vaig dir: "Vosaltres sí que
teniu ideals, perque nosaltres feiem la revolució en un
bar d'Horta o a casa dels amics i allo, tot i que era mitjanament hernie, moltes vegades no ho era. En canvi, una
persona ara se' n pot anar al Zaire, perque el món li ha
acostat fins a casa seva els problemes més llunyans, i
aquesta persona té un idealisme i un realisme impressionants. 1 si busqueu feina, aneu a buscar-la alfa on n'hi
ha, perque en aquests pai."sos n'hi ha; i si no, busqueu-la
en la vostra ciutat, alla on cal, perque cal; poseu-vos
d'empresaris de vosaltres mateixos, no espereu que vingui un empresari a donar-vos un salari, perque encara
que salaris no n'hi ha sempre, el que sí hi ha són necessitats que tenen una demanda efectiva al darrere i de
vegades s'han de saber suggerir".
Un programa, d' altra banda, finan9at per empreses,
perque les empreses no financen campanyes electorals
d'un senyor determinat; les empreses volen saber que hi
ha una cosa interessant i prestigiosa per a elles; aleshores s'hi impliquen. 1 estem trobant empreses que estan
disposades a col-laborar, pero ha de quedar dar que es
42
43
Hem de donar un temps als polítics i als no polítics
per reflexionar conjuntament sobre quines són les regles
del joc de la política, quina és la relació de la política
amb la societat, amb l' economia, amb els diners, amb
els mitjans, amb els seus límits ecologics, socials i
morals o informatics. Aquest és el nucli de la reflexió
que Catalunya Segle XXI esta proposant a d' altres entitats de les mateixes característiques per elaborar un programa de dos anys.
�tracta d'un esfor9, si no neutral, perque no hi ha res neutral en aquesta vida, sí obert a tothom.
tot aixo cap pretensió de caracter personal o electoral,
perque no hi és en absolut.
Des del progressisme, molt bé, pero no només des del
progressisme. Perque el progressisme, per comen9ar, és
el primer que probablement esta en crisi. La idea que tot
el progrés és bo, s'ha acabat. El progrés ens pot portar,
per exemple, a la destrucció nuclear. No es pot dir que el
progrés és una cosa garantida, i com no ho sabem, ens
podem fer els progressistes pero hem d'admetre que algú
de fora del progressisme ens digui, compte !, que segons
com vagi aquest progrés aneu directament al precipici.
L'Europa de les ciutats i les regions
Per tant, aquesta convenció, o congrés, o procés, o
com se n'hagi de dir, que Catalunya Segle XXI esta proposant de fer els propers dos anys, no es referira directament al terreny de la política i no té res a veure amb cap
campanya electoral de ningú.
L' altre objectiu important per a mi és la Cimera de les
Regions d'Europa que es fara els propers 15 i 16 de
maig a Amsterdam. De regions i ciutats. No és una sessió del Comite de les Regions, sinó una convocatoria als
190 presidents de la regions europees. Entre d' altres, al
Sr. Pujol, el Sr. Luc van den Brande de Flandes i el Sr.
Stoiber de Baviera, que sera un dels ponents.
Un ponent de regió rica amb "fatiga fiscal", que die
jo, i amb poca voluntat de mantenir la seva contribució
perque considera que ja ha pagat massa. Si mireu les
transferencies europees i qui paga i qui rep, veureu que
tots els fons estructurals i tots els fons de cohesió s'acaben en que Alemanya paga, que les regions riques
d' Alemanya paguen a les regions pobres d' Alemanya i
Espanya.
Quan s' acabi aquest curs, per la Merce, el dia abans o
el dia després -aixo s'ha d'acabar de decidir-, quan
s'acabi aquesta etapa de la governació de Barcelona,
encara em quedara una cosa per fer: anar a Brussel ·les el
mes de novembre a presidir l'última sessió del meu
mandat com a president del Comite de Regions, un mandat que no penso escur9ar perque s' acaba el 31 de
desembre. 1 quan hagi fet aixo, i us ho die perque cree
que tinc l' obligació de fer-ho, probablement marxaré un
temps. Marxaré perque vull reposar les meves idees i les
meves lectures i les meves escriptures; són quinze anys
d' anar rebent sensacions cada dia i molt poc temps per
processar-les. Cree que convé un període de reflexió en
algunes persones i jo en sóc una. Per tant, no veieu en
1 la Unió Monetaria? Vindra i fara un gran bé a
Europa, jo n' estic conven9ut. Pero els ciutadans europeus volem saber, ja que d'alguna manera perdem la
44
45
Aixo és així, aixo és Europa. Es pot amagar, potser no
s'hauria de dir, pero val més dir-ho perque ho saben els
que paguen i se n'estan cansant, i hi ha una certa fatiga
fiscal. La fatiga fiscal també hi és a Catalunya, no ens
enganyem; no podem dir que sigui al País Base perque
no paguen tant, pero hi és a Catalunya, i a Normandia i a
Flandes i a Baviera.
�moneda i perdem la proximitat del control de moltes
decisions que s' aniran més lluny, si almenys to tes aquelles coses que podem fer millor nosaltres que no pas
Brussel ·les ens les tomaran. Són els escocesas que volen
més Europa i més Escocia i els catalans que volen més
Europa i més Catalunya. ·
Aixo no és tan difícil d' entendre i aixo és el que pretenem que es discuteixi en la Cimera de les Regions.
Regions i grans ciutats, perque també hi seran els setanta alcaldes de les ciutats europees de més de mig milió
d'habitants. El Sr. Rutelli de Roma, el Sr. Soares de
Lisboa, el Sr. Fernando Gomes d'Oporto -que sera
l'altre ponent, perque ha d'haver-hi un ponent del Sud.
La pretensió, dones, és fer una reunió, a Amsterdam,
en la qual la gent pugui veure, per dir-ho així, aquella
fotografia, tan important en aquestes ocasions, d'una
Europa que no són només els quinze, sinó la seva
Europa, el seu alcalde, el seu president regional. Una
Europa més real. Una Europa que vol Europa i que la
vol en canvi d' alguna cosa, i aquesta cosa és la subsidiarietat, la proximitat. Europa ha de declarar coma principi propi que la proximitat és bona. Aixo ara esta declarat
en el preambul del Tractat, pero no en l' articulat.
Comite Olímpic Internacional, el president de la
Oeneralitat, l' exvicepresident del Govem, N arcís Serra,
en Pere Duran i en Joan Clos i jo, i els vam explicar el
nostre projecte per al 2004. Alguns d'ells ja el coneixien personalment: el president de la Generalitat, perque jo li ho havia explicat en el seu despatx en una
reunió que varem tenir unes setmanes abans, i el director general de la UNESCO, perque vaig anar a París a
explicar-l'hi. 1 us he de dir que la idea ha estat rebuda
positivament.
La idea és que l'any 2004, coincidint amb els 75 anys
de l'Expo ició Universal, a Barcelona es reunira el primer Forum Universal de les Cultures. És a dir que les
cultures del món s'aplegaran a Barcelona sota el patrocini de la UNESCO. La cultura de la pau és en aquest
moment un objectiu, un lema de la UNESCO, i aquest
organisme veura probablement amb bons ulls la iniciativa. No ho sabrem del cert, pero, fins a l' octubre. Perque
a !'octubre la conferencia general de la UNESCO
debatra la proposta.
El dia de Sant Esteve ens vam reunir informalment el
director general de la UNESCO, el president del
Haura de ser, en tot cas, un fürum en un sentit molt
ampli, que abasti des de la tecnología i la ciencia fins a
l'art i l'ecumenisme o l'interconfessionalisme. El subtítol d' aquest fürum, que l' Enrie Truñó i el Sr. Vidal
Beneyto per compte de la UNESCO estan preparant des
de fa unes setmanes amb un grup de persones per desenvolupar el projecte ... el subtítol, die, seria, en la versió
més emfatica, "les nacions, les regions, les ciutats, les
arts, les ciencies, les religions, declaren la Pau", o en
una opció menys retorica, "busquen les condicions per a
la Pau".
46
47
Barcelona 2004
1 anem per l' altra cosa important que us volia dir: el
2004.
�Barcelona 2004 vol dir també un esdeveniment físic,
en el qual hi haura una presencia de les nacions, de les
regions europees, de les ideologies, de les creences,
exposant-se, debatent pacíficament, per dir-ho així, les
seves diferencies.
És un gran projecte, és un projecte difícil. Pero és un
projecte a l' al9ada de les possibilitats de Barcelona avui.
No die de la Barcelona de fa deu anys ni de la Barcelona
del 2006. La Barcelona d'avui pot demanar-ho. I se'ns
pren seriosament. A l' octubre sabrem si definitivament
la UNESCO ho aprova o no. I no vull dir que si aixo no
es converteix en un esdeveniment aprovat per la UNESCO no es pugui fer, pero creiem que és important obtenir aquesta benedicció.
Si aquest és !'alcalde exterior, Barcelona té un alcalde
interior, que és Joan Clos, que en aquest moment porta
la maquinaria del' Ajuntament. La porta amb ma ferma
des de fa ja molt temps, i no estic descobrint cap cosa
nova. I té un equip amb tres grans tinents d'alcalde,
encara qu~ no m e tendré a fer elogis a per ones que són
pre ents. Es un equip que, tot i la seva complexitat i la
seva diversitat de dirigents, esta funcionant enormement
bé; "la nave va", com diríem ara.
La base és molt considerable. Per tant, ara és el
moment d'intentar el canvi. D'aquí a nou mesos portaré
quinze anys a l' Alcaldía i trenta a l' Ajuntament, perque
jo sóc funcionari -ara excedent- des de l'any 1965.
Espero que aquest any tindrem la Llei, la Carta. Espero
també que aconseguirem un objectiu raonable de futur
per organitzar les nostres energies, que ho necessitem.
El relleu a l 'Alcaldía
Aquestes són basicament les coses de les quals us volia
parlar. Deixeu-me afegir, pero, uns comentaris per acabar.
Nosaltres tenim un sistema en el qual !'alcalde és un
ambaixador, és un venedor de la ciutat, és un instigador,
tot i que mira de no perdre mai el contacte amb la base
del sistema. Per exemple, jo vaig a veure els "okupes",
encara que no us ho expliqui massa, pero ho faig; vaig a
viure als barris i ho continuaré fent fins al final.
I espero, i en aixo sóc una mica més prudent, que a
Europa sigui possible que la subsidiarietat avanci; el
mes de juny ho sabrem a Amsterdam (no cree que els
anglesos aconsegueixin retardar-ho fins al' octubre, i em
refereixo als laboristes, per poder ser presents en la definició del nou Tractat de la Unió). Ho sabrem quan
s' a pro vi Maastricht-2. Sabrem si es fa la Unió
Monetaria, i si s'han posat els pilars pera l'ampliació i
per a la reforma institucional. I aleshores haurem de
reconeixer, com de fet ja sabem ara, que cal explicar-se
millor des de Brussel ·les, que cal més pedagogía i més
publicitat i més deficit democratic ven9ut; que cal tenir
la generositat de saber que la base del sistema vol més
poder i més participació, que se li ha de donar.
48
49
Barcelona, i diría que només Barcelona, esta preparada per a un relleu sense traumes. La ciutat esta en el
millor moment. Hem desenvolupat una cosa molt efectiva, i ara ho podem dir perque tothom ho sap, com és
tenir una Alcaldía "exterior" i una Alcaldía "interior".
�Ofereixo al Govern catala un acord important; seriosament, en nom de Barcelona. Més autoritat i una mica
de reconeixement. No ens fa res donar un immoble o un
palau pero volem reconeixement, és a dir, que no es faci
d' amagat, que no sigui vergonyant. Barcelona ho ha
pagat, els ciutadans ho han pagat amb els seus impostos
i per tant s'ha de tenir reconeixement. Reconeixement
vol dir col·laboració, col·laboració que és fücil de trobar
quan hi ha generositat.
I demanem ambició. Volem entrar en una fase en la
qual, si fins ara hem anat molt bé, tinguem motius per
dir que d'aquí a deu anys continuarem anant molt bé.
Sabem que la ciutat s'hi juga molt. Oferim aquest
acord també al Govern espanyol. El Govern espanyol
hité molt a guanyar, perque si és capa9 d' entomar el
tema de les grans ciutats, i en particular els temes de
Barcelona, haura demostrat que no és un Govern
dominat pel finarn;ament autonomic i, des del punt
de vista més estrictament economic, per la liberalització o la privatització. Ha de demostrar que és alguna cosa més que aixo, que és una cosa més que el
pacte que l'aguanta i que el dogma que el sustenta
interiorment, la privatització. Que és capa9 de governar. Si entén Barcelona, ho sera. Pero ha de fer-ho
aviat perque en poc temps, el mes de mar9, haura
passat un any.
Nosaltres ens oferim amb tota franquesa. No hi ha
vel-le'itat de cap mena, i menys per part d'un alcalde que
diu que se'n va. I que no es pensa tornar a presentar i
que no busca cap mena de reconeixement.
50
Volem la Barcelona de riu a riu. Volem reivindicar el
passat amb la Mina i el futur amb el Congost i el Besos,
la nova frontera que tenim. Ho podem fer.
Fa dotze anys, quan vaig anunciar que un día aniríem
caminant en vint-i-cinc minuts des de la Sagrada Família
fins al mar, malta gent va riure. I aixo es va fer. Ara us
die que d'aquí a vuit anys anirem al Llobregat i al Besos
el cap de setmana a gaudir en un entorn de lleure i de
natura. I us die que el TGV arribara a la Sagrera - ja ho
van dir Chirac i Aznar i van dir-ho González i
Mitterrand, no és que ho digui jo-, que estara en marxa
la connexió fins a l'aeroport i que l' aeroport tindra tres
pistes i que Barcelona sera la Porta del Sud d'Europa.
La diferencia és que en aquell moment, quan jo deia
tot aixo, estava tot escrit, tot dibuixat, perque havíem
tingut quaranta anys per pensar-hi. No ho sabíem, pero
el més difícil estava fet. Ara no. Ara ho estem dibuixant.
Tenim molt dibuixat -el llapis de l' Acebillo és incansable-, pero ara hem de pensar i fer alhora. Aquest és el
repte que nosaltres tenim.
Tenim un calendari guanyador. L' any 1997 tenim uns
grans congressos, el 1998 també i el 1999 tindrem el
congrés de IULA i de Metropolis, les organitzacions que
agrupen totes les ciutats i arees metropolitanes del món.
Mirarem que sigui possible que el 1999 a Barcelona neixin les Ciutats Unides; les Ciutats Unides d' acord amb
les Nacions Unides.
Tenim un calendari guanyador i el seguirem. La ciutat
segur que el seguira. A mi em toca llan9ar-lo i aquest és
51
�l'any crucial. Jo hi dedicaré tot el meu esfor9 sense perdre, com he dit, contacte amb el dia a dia, amb el present
i amb la ciutat.
,,
Index onomastic
Moltes gracies.
..:
52
Acebillo, Josep Antoni, 51
Aznar, José M., 40, 51
Basáñez, Josep Manuel, 24
Blanch,Joan, 15
Bono, José, 38
Brande, Luc van der, 45
Busquets, Joan, 16
Capmany, M. Aurelia, 21
Chirac, Jacques, 51
Clos, Joan, 47, 49
Comadira, Narcís, 37, 38
Companys, Lluís, 21
Coromines, Joan, 37
Delors, Jacques, 21
Duran, Pere, 4 7
Ferrer Salat, Caries, 31
Gil de Biedma, Jaime, 19
53
�Col·lecció Alcaldia
Gomes, Femando, 46
González, Felipe, 40, 51
Grant, James P., 20
Havel, Vaclav, 19
Kelly, Ellsworth, 17
Mitterrand, Frarn;:ois, 19, 51
Oller, Josep Lluís, 24
Pla, Josep, 24
Prodi, Romano, 31
Puigserver, Fabia, 21
Pujol, Jordi, 45
Rahola, Pilar, 39
Roig, Montserrat, 21
Rutelli, Francesco, 46
Sala, Merce, 19, 32
San Miguel, Carme, 26, 39
Santer, Jacques, 30, 31
Serra N arcís, 47
Serra Martí, Josep M., 19, 21
Serratosa, Albert, 29
Soares, Joao, 46
Stoiber, Edmund, 45
Tierno Galván, Enrique, 15
Trias Fargas, Ramon, 19
Truñó, Enrie, 4 7
Vidal Beneyto, José, 4 7
Vintró, Eulalia, 20, 39
l. L'estat de la ciutat, 1983-1990
2. La ciutat i els Comtes de Barcelona
3. Balan9 de l'any 1991. L'estat de la ciutat
4. Ciutats per Europa. Discursos de Josef Hofmann,
Pasqual Maragall i J acques Delors
5. Balan9 de l' any 1992. L' estat de la ciutat
6. Declaració Rio-Barcelona, 1992.
7. Balan9 de l'any 1993. L'estat de la ciutat
8. Balan9 de l'any 1994. L'estat de la ciutat
9. Balan9 de l'any 1995. L'estat de la ciutat. Barcelona
i el repte europeu
10. Balan9 de l'any 1996. L'estat de la ciutat
54
55
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
L'estat de la ciutat: balanç de l'any 1996
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1997-01-09
Type
The nature or genre of the resource
Conferència
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Barcelona
Govern
Alcaldes
Acció política
Model social
Balanç
Europa
Description
An account of the resource
Conferència que repassa l'actuació municipal de l'any 1996 i és la última de Maragall com a alcalde.
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Col·legi de Periodistes de Catalunya
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/17/2725/ExpedientAcademic_PM_UB_Dret_Fitxa_BD.pdf
7fada20b6114f37e7f466c8ad83804f0
PDF Text
Text
ar~ Qr7~~-----~~~~~~-•'.'do
el día J.J _
__ de
- -~-- --;-- ~·
t911..L
!.'.'.'.g~~~-·························· .~ vincia de ····-················4A'.~2r:.....................-··- ··-· hijo de -·····-········~...;!~.e.........-······-················ Y de · · ·-···~.;Z.:Í~.................
en ..........- .....
F IRMA DBL lNTBRRSADO,
,-.U}Af
M .)
~- -u--
•
i
-E?'~---···· · de t•.jf'---Califica'.'6m APT O ___ __$_~.¿,________ punto,. Grupo de Letra<
TIT ULO: Rect rado de ......J~:.t.Ci'~··· · · · · · · ··· · · Expedido el ..~de····;·· · . .. . . ············---····· de 19....52
Convo<atorfo de
ASIGNATURAS
REPETIDAS
UNIVERSIDAD
E X AME N E S
CURSO 1-----~----- - - - - - - - - - - - - - - - Matricula
A S IGNA T U RAS
1
~
~~l..~i.1._¿;r··············----··--···-··········· ·· ............. Id. del pa{¡: e o tut{r ···--··-············-········..····-························ --·············-········..········-·············-·····
/n$fituto de.~r:.~L ...~~Jl..···-··· Curso Preuniversitario: Uni versidad de ........g~.e.~-········-······· · ·· .... ·····-········-·····-····
domicilio .......
ooooa-• • • • • .• ••• •• ••• • • •••-
SB MATRICULÓ
SB BXAMIHÓ
ORDINARIOS
BXTRAORDIHARIOS
- -• •uoooo•o•ooo . . ao-•••• ••--•• . . •
• •••• ••••••••• • •• • • • - •• • • • . .Hnaooo
o-oOOOoooooooooo•oo•o•.ouooo•oooo•o·•oo . .•o•ooooooo-•
·o•oo•ouooooooo•OOOMOOOO•o•oou ooo • o• ••• • •• • • • • •• •H ·••• • • -ooooooooo o oo•oo
CURSO
00 , , ,0. ._00000 , 0, , ,, , , , , , , , , , , , , _, , ,,.,, .....,_.,._,,,, , , , , , , , , , , , _
00000 . .u-oo.o. . . . ao •
ROSSBLLÓ. - T BLát>.
28-46- 41
E XAMENES
UNIVERSIDAD
ORDINARIOS
• • • ••••• ••• • ••••. .-..-••••
o••• •••• · -- -·•·••·• •••• -••••,..••"""'"~'''' ' ''' '''
BXTRAORDIHARIOS
• • ••-••• •H• •
04
• • - •·••ooo o-•o o. .o ~ •-o • • • •••••• ••• •••
ooo• oo•o• ••• • • • •••• • •
............................·-·····················-····················. ···-····-····---· -···········-····················· ····················-··············· ···························-······-·············· ·········-·········-········..········.........................-.........................................._.......................................................................-..............................._....................................................·-················· ·········-···-·""'
!
r~
::>
u
o
"U
;
en
:
Economía poi c
Religión, 1.0
•
•
•
Formación polilíca, 1.0
•
Educación fisíca, l.º . .
1/.
/J
- 000000000000.00000-00•0oOoO. .O•••• ·••·• • ••••• • • • • • • o• • • • • • • ··--·--·,.•-HO '
··-· ·· · · ··· · · · -· ·--. .OOOH O OO• •••• • ••• • ••• •••• • •••·• • ·• ••···--····
·-•OOOOOOOO•OOO. . OO•o . . • • OOOOOOOOO •O O• • o•••••••• • • • • ••••• • • • • • • • ••• •••• •••• • •• ••••• •••• •
•• • •••••••• ••OO•OOOOOOO•ooo . . oo•O•o • . . OOOOOOOOOOOO••
O••• •••
• •••••••• • • • •
. . . . . . . . . . . . OOO•OOO• • •••••••••• • • •OOO••OOOOOOO••• • •• •••• • •oooo•
M •••• • •••• • • • • . . o••·000
00• •••-•• •-0 00000000•0•
OOOOO• • • • • • • • ••••OO OOOOOOOO•O•OOO OOO • O••• • • ooooo•O·OO·
. . . .OOOOOOOO . . O•• o• • • • • • • • • • •• •·--OOO•UoOO• O• " ' º " '
• - ••••• • OOOO. . . . . . . ..
....;¡
:¡ ......................................_..,,..............................~ . ·-~...................... -------·-··--·····--·-······---·-·· ,..........._.......................... ······--··--·-·-·····--·····----·--..····--·--··-- ....................................................... ....................... . ................... ......................................... ...................... .......................... ········-·······-···--···--··----·········--······· .................................................... ..................... .
... .,.. . . . . . . . . . . ... . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . ......_ . .___ _____· · - · - · - · · · · - - ·· · ·
•
. ... . . .. . . . ... . . . . . . . . . . . ... .
.. . . . . . . . . . . . . . . .. . . . . . .. . . . . . . .. . - ..
. . . . . .. . . . . . . .. . . . ... . . . . . . . . . . . . . . . . .
• . . . . . . . . .. . . . . . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . ... . . . .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . .u
. . . . . . . . . . . . . . .. . . . . .. . .. . . .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . . - - -· · · · · · ·
. . . . . . . . . . . .. . . . ._ . ..
• . . . .. . . . . . . . . . . .- ... .. . . .
• • • •••••• · ··· · - - · · ·· · · · · · · · · · ·· · ·· · · · · - · · - · · · · · · · · ··
. . . . . . . . .. .. .. . . . . . . . . . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . .. . . . . .. . .
· - - - · · · · ·· · · · - - · · ··
!
..
..
..
...
o
-
111
:::1
u
GI
u
GI
Hacienda p · )fea, Lo
I'
.
Sociolo~ . . . . .
Religión. 2. o • • • •
Formación politica, 2. 0
Educación fisica, 2.0
~
1
~ ~
1
'
•
•
E. . ' //
~
"'.X~
:_::=:: :=:::====:==::= -:::-:= : =:::-::'=:::·:=::=:=: =:=::=::=-=-=:::: :::_::::::::-: :_::::: _t¡;;;¡_~~E: :- ::;. :?f!! ~::::: :: ::: ::::::: =: ~:: ~
...........................
········································-··...............................
. ..........................
.....................................
___ ,............................................. ...........................
............................................ _.................; ...................... .............................................................. .. . .......................
········-··························· ..........................- ..........................·-·········-······················· .................................. ··················
...... _..................
..................................................... ....................................-·-···------···· ········-··--·····--
..................... ................................................................................................................ ........................................................................ _................................................. ~
�)
ASIGNATU R AS
CURSO
UNIVE RSIDAD
EXAMRNRS
---- - -----i---- ---.....,...------Matricula
SB lllAnICULÓ
SB BXAlllJNÓ
ORDINARIOS
BXnAORDINARIOS
ASIGNATURAS
REPETIDAS
CURSO
UNIVERSIDAD
E X A ME N R S
M tri 1 1
1-------------a cu a
ORDINARIOS
&XTllAORDIN AR.IOS
Derecho administrativo, 2.0
Derecho del Trabajo
Dett~o· c1vi1: 3.0
o
Z!
.
•••
Hacienda pública, 2.~/.
~
u
Derecho procesa1,/o ' .
~
a
~
u
Derecho mercap'.tr( 1.0
•
Religión, 3.
•
0
•
•
•
•
Formación política, 3.º
Educación física, 3.° • •
•••••-•••••••••• •••• •••• •
··--···················-·········· ·· ..· ····-················· .. ••••••
••• • •• ••••••••••~•••••••••••••••••• •••••••-•••••••••••••••••••• ..••• • •• •·oou• .. • • • • • •••00••000000000000000000000000"'0•00000 ••OHoOo ..ooOoooo.. oooOoo•oo..00000•0000 00.000000 000 o ooooouo.oo•o , ,.. ,,,,.. •••.. ••••••-••--•-•••o•••·no••o•o•••• .. •••••••••••-•••••..•
•••••••••••••---••• •OOO•o••••o•..••-•••••o•o• •••••••••••••••••••••• .., ,,,,,,,,, .. ,,,,,,,.._,,_,
oouo!o•-••-•••••••••-•-••••••••••••••••.. ••• •••• •• ••••..••••••••"'
......................... • .................................... ····••••O•••••HOOOOOooo•••·········· ............. ................................ ....... ............................. ....................... ...................... .............. .. . ...... ........... o..oooo000+ .. ••-·"··········· ............... ... .... _....................... •......................... ,_. ........................ ---······-................................. ..................... ......... .
o
:
~
..
·;
"
u
o
e
-! .................................·--····--·················........ .......................... ..................................... ..................................... ................................................... .................................................... ...................... ...................................................................................... ........................ .......... --···························..·········....................................._............. ......................
t . .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. . . .. . . . . . . . . . . . -·-·-····-······-···· · ···-··---···· · · · · · "· ···---···-·····-········ · ·· · . . . ... . .... . .. . . . . . . . ._. . . .. . . . . . . .. .. . . . . .. . . . . . . . . . . . . ·····-·--·-- --------··········--··. . . . -.. . . . · · · -· · -·--· ·-··----·--· . . . . . . . . . . . . . . .-····--·-···-·· ··-····-··--·---
~
.,,
... ·¡;
,.. e
.,,o.!:!...
o o
";
~a
GI
2 GI
() "O
1a
C' •!'\
r, .
S... de___(}_¿t¡;J_':1(,. . . . . . . .de 19'1-.f
Abonó Jos derechos del Grado y del Título de Licenciado en ...............de-······~· ..*i......J~...LJ:l~~-""q_··········-···de 195......_
Recibí el Titulo en...
Examen del Grado de Ja Licenciatura en............... de .................................................................... de 195........, con Ja califica ción de.·-··---¡r----····························-···-·····Remisión del expediente al Ministerio en...............de..............!.~...............................de 195....... Expedido con fecha..../~.... de............J.{!1~o.......de 196.6 ...f
Registro del Titulo: Ministerio: Folio .....J../.A.. n.0
Domicilio act-ual ~
Curso
CURSILLOS
'1.J..~.. ... .
.........
d.3..i . .n. ../J.. '/....f__
Facultad: Folio......
0
\
......
-···-···---···········-·······-·······....···-···-···-----......................................................................-·- ········--·········..·····-·····-···-····MONOGR Á FICOS
CALIFICACIONES
GRADO
DE
DOC T OR :
TESIS
DOCTORAL
.,,o ··-··. -··--· -····--··-···-·-··---··----····--····· ·-· · · ···-···--···----····-······ · ···-····-···············-···-······--·········-···-···········-··········--·-·· ··· · · ··-····-·· · · · -· · · · · · · ··········-······-- 1-- -------------------------- -- -- -t
..
• a
o ..
.,,·-o
.. o
.:e
.,,'i
~
Catedrático Director --···-··-·····-·-·--·---·····-- Iniciada el ............... de -··-····......................................... de 19______ _
u
TITULO DE LA TESIS -···-··································································-···········-··-·····-··-··-··············.............................................................
................................................... ... ............... ... ..... o•·• - "'"º'''""ººº"""º'ºº"ºº"'""º""ººº"º···................ ................. _ . . . ...- ••- .......................................o.................. ..
...................... ................................................................................................................................................................................................................. ··················--··-····-··-·.....................................
Fecha de la lectura ............... de ..............................................-............ de 19...............en ..........................................................-...............
Calificación:_________,....._....- ··-··-······-----·-···············-···--·...................................................- .................................................------··
TITULO DE DOCTOR: Abonó Jos derechos en...............de............·-··-··---------·····de 19............... Expedido en ...............de .........................---······-··-·····--- de 19-····--- ENTREGA al interesado en...............de--··-··- -
··-···--···--- de 19......... ····-
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
01.01.02. Activitat acadèmica
Description
An account of the resource
Recull la documentació relacionada amb l'activitat acadèmica de Pasqual Maragall:
- Escola primària: Escoles Virtèlia (1945-1957).
- Llicenciatura en Dret: Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona (1957-1964).
- Llicenciatura en Econòmiques: Facultat d'Econòmiques de la Universitat de Barcelona (1958-1965).
- Pràctiques de Dret Europeu (1963): estada a Estrasburg (França) per realitzar unes pràctiques de Dret Europeu a la Facultat Internacional de Dret Comparat.
- Pràctiques a Roma (1964): beca per estudiar planificació regional a la SVIMEZ (Associazione per lo SVIluppo dell'industria nel MEZzogiorno).
- Pràctiques amb Delors a París (gener-juny 1966): beca del Govern francès per l’estudi de planificació regional. Realitza unes pràctiques com a economista a l'Association pour l'organisation des STages En France (ASTEF) on obté el Diploma de planificació sectorial i regional. Les pràctiques les fa al Comissariat del Vè Pla amb el professor Jacques Delors.
- Postgrau a la New School for Social Research, New York, amb beca Fulbright (setembre 1971-setembre 1973): Master of Arts en economia, especialitzat en economia internacional i economia urbana.
- Doctorat (02/03/1979): en Ciències Econòmiques a la UAB. La tesi doctoral Els preus del sòl urbà. El cas de Barcelona (1948-1978), la va dirigir el catedràtic Josep Maria Vegara Carrió i va obtenir una valoració "Summa cum laude".
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1945-1979
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Expedient acadèmic de Pasqual Maragall dels estudis de Llicenciatura de Dret a la Universitat de Barcelona
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Universitat de Barcelona
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1957-1967
Type
The nature or genre of the resource
Informe
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Castellà
Subject
The topic of the resource
Dret
Universitat de Barcelona
Maragall Mira, Pasqual, 1941-
Educació
Biografia
Description
An account of the resource
Fitxa amb part de l'expedient acadèmic que conté les qualificacions de Pasqual Maragall cursant la Llicenciatura de Dret.
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Barcelona
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu de la Universitat de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Informes
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/17/2726/ExpedientAcademic_PM_UB_Economia_Fitxa_BD.pdf
cc914e05c5d4968dd03250848928309a
PDF Text
Text
.
/· l?({¡-65
e!f'
~
. ... . .. . ...
. ...... _ .........-...
en............... .....................................
domicilio en Barcelona
l
~- U/'
_g~. . Instituto
g~
k
•
~
---··-------:-----·-·--·-·-·--.. . . . . .e..... . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .-·---····-·-·-·. . . .-.. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . ..
1 de~04.<al¡_
- .n
!;
~
CUISO
ASIGNATURAS
'Á
- ......nacidoeldía.J J ...de.................~......................... dt19.4.'..J..
~a,;7............__,__"
\.,_tf::~~-
9~. -.. . . . . . . . . provincia de_........- ......~......................... hijo de ...... ....~~.e.... . . . . . ._. . . . . --Y de....._2~~"1Lt'--·-·--
FllMA DEL IHTHESADO.
o~") V~
..
~
Calificación ..
d0~_,,. ~-:,.
. .:._. . --·-
.Ú¡.~
TITULO:
11!ª~.i: wntrr 11 ....Gq4:{.l...C.é.1.D.AL4
Fundam.,ntos de Filosofía
......................
SE MATRICULO
Si EXAMIHO
AS I GNATURAS
--··································1,¿
·: _::
Análisis matemiltico 1. 0
m
"
.Q_____de 195.
EXAMENES
UNIVERSIDAD
y
M•trlnl•
EXTltAORDIHAllOS
OIDIHAllOS
: ••: g -: : :·: " " :" -~· ••••.·.· ::::
Teoria económica 1.0
_Expedido e1.J,L_de... _.b..fi.t
CURSO
EXAMEN ES
UN IVERSIDAD
~-
Estado
11 Universidad
- • '.,,••- de 19~
_ ,.,
Examen Preuniversilario
C;;tLw.~-.,""""-Fecha- - f......e
,:1<a4.c.~
Reváliái:l 1Me11elrr 0ome1 cm Ete11t/.a dr: ..................................·--·--·--· Fecha.......- .......................................de 19......_
&4ml!ll«
y
M•hlcul•
1915
SE MATRICULO
SE EXAMIHO
OIDIHAllOS
EXTUOIDIHAllOS
~::_::::
·•iZfí. :q,····· ----~::_ ~~ :=·----:
~ ú ::~: ·; 6~~ .... _· •••••• •
:=::_ _
m
••••••••"
"""" "
"
o
•
ª
Teoría Económica 2.•
Análisi1 matemático 2.
•••••••••••••u•••• •••••uoouoo••H•••••••••••••••• •·•••••••·•-••••••o-.,••••••••-
0
••••••• •••••
.......................
••
O•
• • • -•
···········-··--·- ·-···-··················
••• · - • • • • • • •• ••. .0040....000TOOOOOOOOOO••ooo
·-·-..··--··-···--·-····--··•••""-···-·········--·-· ......·-·····-··· ············-·-·· ·-·--·------·--·· --·-·-···········..····-··... .............. -- - -·-···· ...... ·-···--····................... ··--·····-·--·-·-·..··--··-.........
o••O•O•••• • •••----.--·-·-·-···-····-···-•OOOOOOOOO-OOOOO•OOOOO ... O•OO•••OOO . . . . . . . -
.........
···-···-··-··-·
O • • -• • •OOOOOOOO •• ••••••••••••O"
. . . . . . . . . . . . . . . . . . , _ . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . ._OO•OOOO•OOOOOOOOOOOOOOO. .O
••••••••••••··-·-····-·--•oo
OOOOO-•••• . .
. 18-V-1955
o
"'!
••
ao
Estructura e l. E
u
Religión 1.
n. esp. t.º .
0
Formación política 1.0
Educación física t. 0
•..u..
..•
Estructura e l. ~co es?,
Política económi
.
•
Teoría de la Co
o
o
ª
0
bilidad
..\ .......................................................................
Religión 2. 0
Formación política 2.0
Educación física 2. 0
...................... .................................. .................................. tiVAUDAllA.. O... ... 1~.V~195.5 .......................................-----·· -·- -
•
· · - - · - · · · · · - · · · . . . ._ , , , , . . , _ , . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . h
................
········---·····"''"
. . . . . . . . . . . . .. . . . . . .-
.......................................................................................
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . . - . . . . . . . . .
........
.....................................
- .... -· ··- -............ ···· ........ · ·· - ... ........ .. · --·- -
• . . . . . . . . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . _ . _ . . . . . . . . . . . . . . . . ._ . .. . . _ . . . . . . . . .
..............
-
. . . . . . . . . . . . .. . . . . . . . . . .
-
- · · · - · · - - · - -· - - ·
.. ·_ .....- ............- ...............-..·-···· · .................
.........................................
· · · · · · · · · · · · · - -· -- · · · · · - · · · · - - · · · - - · · · · · ·
.................................................................................................................................................................................... ····-···· ........................................ ·-········-·..·····--·-·..···-······•*'•• ............................................................................................. .......................................................................................... .......................................................................................
••••""""""'°'""'"''''"""""'•"••Oo>• OOOOOO" ,.,.,,.,,.,,.,,., ...... , .....,.,,,.,,.,.,.
oo.,•••.,••••••••""'°
"'""°''" ... ""'•"•••""""'''
000000• .. 000 ""'""" . .........
'"""'"'º"'"'"' """''""""'""'º' 00000••••••••• ••••••••"'""'''º°'' ''°""' """''"'"•ooo•••••••••"""'"'" ' ' ""'""*'"' 0 "'"''""'""'"""""""'"'""•••oo••• •• ooOOo ...oOOOOo•Oo"'O*'' oo• ••••••••••""" " " " ' " ' " " " o••••"' 00*•" ' ... ''°''""""'''
º " " " ° ' ' " " ' " " ''""'•••••••Oo . . ooOOO++
OOHOOOOoOO••o••••••••••••"'"""' " " . " "
1
�~8,I
G)i A T U R A S
CURSO
y
M..rfcula
UNIVERSIDAD
SE MATRICULO
EXAMEN ES
SE EXAMINO
OltDINAltlOS
CURSO
ASIGNATURAS
EXTRAOltDINAltlOS
UNIVERSIDAD
EXAMENES
y
Matrlcula
SE MATRICULO
SE EXAMINO
OIDINAltlOS
O.l~
?RDINAllOS
Teorfa Económica 4.0
Econometría y Métodos Est.
Derecho Administrativo
o
Política Económica
~
Economía de la E
~
Religión 3.0
e
Háct~P... Plblica.
•
Formación politica 3. 0
Educación física 3.
•
0
Teoría General del Seguro
-.
Abonó los derechos del Grado y del Titulo de Licenciado en_q......de....Ee...13..4.f...M?... . . . . . . . . . . de 19t'J
¡o ,,o
... 'G
,,"'o ...ta
• ..i
~~
/)
_.3,..0..~~-~.--lQ.{)5. . . de 195........, con la calificación de .h~~····· · · · · · · ·
Recibl el Título en ...............de.....~".'...1. .~. .~~.~. . . . . . . .de 195........
Examen del Grado de la Licenciatura en ................ de .......
Remisión del expediente al Ministerio en................de.........~······MAR·;. .1979ie195........ Expedido con fecha ...............'~ e..MAR......J97.g. .................... .de 195 ........
t . . . Facultad: Folio........§.:?.......n. ~:.~LY...<?..... .
Domicilio actual ...~.u..1: . . .S:...- ...../..4....7...). . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . _. . . . . . . .
Registro del Título: Ministerio: Folio ....~l.. ':!....n.º.........f..."i?:...
Curso
0
C U R S O
S
Y
.....
S E M
1 N A
R 1 O
CALIFICACIONES
S
i,,!(:.~~~·· ~g~~~~~~~:
=-~;=:;:~ ; ;:- = ;:;~-;=~: ~ ; .~-;-:_=;~- ~::~-:~~;~:~: ~~~~~~:::~-=-~
.
•••••••••••••••••••••••
"'''''' ~ ··• ••••••••••••••••••••••••••••••·'''''"'º'·•••••••o-•••••·''''''"'''••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••"''"''•'"'' '''""'''''-º'""'-''''''''''''''"'"'''''''"-'''''"''''"'''''''''''"·"'"'''' •• •"·••·•••••••••••-•" ""'"''." ' ' " ' " ' ' " ' " " ' ' " ' - - ' ' ' ' ' "''''''"''--•-•••"'''''._,,,,,.,,,,,,.,.,,,,.,,.,,,,,,,.,.,,,_,,,,.,,, .. ,.,,,.,,.,,.,,.,.,,"'·''''''''''"''''''''""''""''''''''""'''"''''''''''''''""'''•••
GRADO
DE
DOCTOR:
TESIS
''""''''"'"' __,,.,,.,,._,,,.,.. ,..,,..,,,,,,.,.,.,,..,.,,,,,.,.,,,,.,
DOCTORAL
Catedrático Director ........................................................................................................................................................................................................ TITULO DE LA. TESIS: ......................................................................................................................................................................................................_ .............................................
Iniciada el ................ de ...................................................... de 19................
Fecha de la lectura ............... de ............................................................... de 19 ................ en ..............................................................................
Calificación: ......................................................................................................................................
i
TITULO DE DOCTOR: Abonó Los derechos en ................de...............................................................de 19 ............-Expedido en ...............de ..................................:········.......... de 19................ENTREGA al interesado en ................de.......................................................de 19................
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
01.01.02. Activitat acadèmica
Description
An account of the resource
Recull la documentació relacionada amb l'activitat acadèmica de Pasqual Maragall:
- Escola primària: Escoles Virtèlia (1945-1957).
- Llicenciatura en Dret: Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona (1957-1964).
- Llicenciatura en Econòmiques: Facultat d'Econòmiques de la Universitat de Barcelona (1958-1965).
- Pràctiques de Dret Europeu (1963): estada a Estrasburg (França) per realitzar unes pràctiques de Dret Europeu a la Facultat Internacional de Dret Comparat.
- Pràctiques a Roma (1964): beca per estudiar planificació regional a la SVIMEZ (Associazione per lo SVIluppo dell'industria nel MEZzogiorno).
- Pràctiques amb Delors a París (gener-juny 1966): beca del Govern francès per l’estudi de planificació regional. Realitza unes pràctiques com a economista a l'Association pour l'organisation des STages En France (ASTEF) on obté el Diploma de planificació sectorial i regional. Les pràctiques les fa al Comissariat del Vè Pla amb el professor Jacques Delors.
- Postgrau a la New School for Social Research, New York, amb beca Fulbright (setembre 1971-setembre 1973): Master of Arts en economia, especialitzat en economia internacional i economia urbana.
- Doctorat (02/03/1979): en Ciències Econòmiques a la UAB. La tesi doctoral Els preus del sòl urbà. El cas de Barcelona (1948-1978), la va dirigir el catedràtic Josep Maria Vegara Carrió i va obtenir una valoració "Summa cum laude".
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1945-1979
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Expedient acadèmic de Pasqual Maragall dels estudis de Llicenciatura d'Economia a la Universitat de Barcelona
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Universitat de Barcelona
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1957-1979
Type
The nature or genre of the resource
Informe
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Castellà
Subject
The topic of the resource
Economia
Universitat de Barcelona
Maragall Mira, Pasqual, 1941-
Biografia
Educació
Description
An account of the resource
Fitxa amb part de l'expedient acadèmic que conté les qualificacions de Pasqual Maragall cursant la Llicenciatura d'Economia.
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Barcelona
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu de la Universitat de Barcelona.
Codi de referència: ES CAT UB 450069
Signatura topogràfica: 01-6476:33
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Informes
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/5/2727/19680314_TitolNomenament_TecnicoGabineteProgramacion_AjBCN_PM.pdf
e4b7ea673417fdc088cd0a1996850a4a
PDF Text
Text
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
02.02. Gabinet tècnic de programació
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1965-1978
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Description
An account of the resource
Documentació sorgida de l'activitat realitzada al Gabinet Tècnic de Programació de l'Ajuntament de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Títol de Tècnic del Gabinet de Programació a l'Ajuntament de Barcelona nomenant Pasqual Maragall
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Ajuntament de Barcelona
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1968-03-14
Type
The nature or genre of the resource
Certificat
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Castellà
Subject
The topic of the resource
Ajuntament de Barcelona
Gabinet tècnic de programació
Maragall Mira, Pasqual, 1941-
Biografia
Economia
Description
An account of the resource
Títol expedit per l'Ajuntament de Barcelona, nomenant Pasqual Maragall "Técnico del Gabinete de Programación".
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Barcelona
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Certificats
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2728/19940225_CCCB.pdf
be701e4c1a74418da5a09c862abcb8bd
PDF Text
Text
Paraules de l'Alcalde n la inauguració del Centre de
Cultura Contemporánia de Barcelona (25 de febrer de
1994)
AUTORITATS, AMICS I AMIGUES,
L'OBERTURA DEL CENTRE DE CULTURA CONTEMPORàNIA DE
BARCELONA
ÉS
UNA GRAN NOTICIA PER A LA CIUTAT.
QUAN VAM CLOURE ELS JOCS OLÍMPICS, ENTESOS COM A LA
GRAN OCASIÓ I EL GRAN PRETEXT PER A LA TRANSFORMACIÓ
URBANA DE LA CIUTAT, VAN DIR QUE ELS ANYS A VENIR EREN
ELS ANYS DE LA CULTURA.
SETZE GRANS PROJECTES D'INFRASTRUCTURA CULTURAL ES
TROBAVEN ALESHORES EN MARXA. DUR-LOS A TERME ERA I
UNA FEINA DIFÍCIL,
INÉS
ÉS
EN UNS MOMENTS, COM ELS
PRESENTS, D'AUSTERITAT PRESSUPOSTàRIA. PERo TOTS ÉREM I
SON CONSCIENTS DE LA IMPORTàNCIA ESTRATèGICA QUE TENIA
PER A LA CIUTAT AFIRMAR EL SEU CARáCTER CULTURAL.
ARA N'ESTEM VEIENT ELS PRIMERS FRUITS. LA INAUGURACIÓ
DEL CENTRE DE CULTURA CONTEMPORàNIA DE BARCELONA
ÉS
EL
PRIMER PAS PER A LA TRANSFORMACIo RADICAL DEL COR DE LA
CIUTAT. LA CIUTAT VELLA I, BEN PARTICULARMENT, EL
RAVAL, SoN TAN ENDINS DE LA CIUTAT QUE NO PODIEM
�PERMETRE'NS QUE EN QUEDESSIN FORA. LA CIUTAT RENOVADA
HAVIA D'INSUFLAR NOVA VIDA AL SEU CENTRE, PERQUè SENSE
COR L'ORGANISME NO TÉ VIDA.
PER AIXò VAN DISSENYAR UNA OPERACIÓ AMBICIOSA, QUE VAM
BATEJAR AMB EL NOM DE "DEL SEMINARI AL LICEU", QUE VOL
CONVERTIR EL RAVAL EN UN GRAN CENTRE CULTURAL, TEATRAL,
LIRIC, MUSEÍSTIC I UNIVERSITARI. BEN AVIAT, ABANS D'UN
ANY, OBRIRa LES SEVES PORTES, AQUÍ MATEIX AL COSTAT, EL
MUSEU D'ART CONTEMPORANI DE BARCELONA. DAVANT SEU, LA
UNIVERSITAT DE BARCELONA Hl INSTAL LARa LA SEVA
FACULTAT DE GEOGRAFIA I HISToRIA.
LA RENOVACIÓ DE LA CASA DE L'ARDIACA, SEU DE L'INSTITUT
MUNICIPAL D'HISTÒRIA,
í
QUE ESTARá LLESTA ABANS DE
L'ABRIL DE 1995, I LA1INSTAL-LACIó DE LA UNIVERSITAT
POMPEU FABRA EN DIVERSOS ESPAIS ENTRE LA RAMBLA I LA
CIUTADELLA, SóN ELS ELEMENTS QUE CONFIGURARAN, A TOTS
DOS COSTATS DE LA RAMBLÁ, UNA NOVA CIUTAT VELLA.
L'AFIRMACIó DE BARCELONA COM LA CAPITAL DE LA CULTURA
CATALANA, COM L'ALTRA i CAPITAL D'ESPANYA I COM UNA DE
LES CIUTATS EUROPEES DELA CULTURA NOMÉS SERà POSSIBLE,
PERO, AMB LA COL . LABORP4Ió ENTRE LES INSTITUCIONS I AMB
EL SUPORT DECISIU DE LA CIUTADANIA. N'ACABEM DE TENIR
UN EXEMPLE EN L'INCENDI1DEL LICEU, QUE MALGRAT EL SEU
CARáCTER DE TRAGèDIA HA DE SER VIST COM L'INICI D'UNA
NOVA EMPENTA, D'UNA NOVA CONQUESTA.
21
�VULL APROFITAR LA PRESéNCIA DEL VICE-PRESIDENT I DE LA
MINISTRA DE CULTURA,
AIXI COM DE LES AUTORITATS
CATALANES, PER REFERMAR LA VOLUNTAT DE BARCELONA
D'ESDEVENIR, L'ANY 2001, LA CIUTAT EUROPEA DE LA
CULTURA -ALLò QUE ANOMENEM, MÉS COL LOQUIALMENT, LA
CAPITAL CULTURAL EUROPEA.
BARCELONA HA FET DE LA SEVA CREENÇA EN LA CIUTAT COM A
LLOC DE DIàLEG, D'INTERCANVI I DE PROGRÉS, LA SEVA
APOSTA DE FUTUR. LES CIUTATS SóN EL LLOC ON LA
HUMANITAT D1POSITA ELS SEUS PROBLEMES, I SóN TAMBE -PER
PROXIMITAT, PER CONEIXEMENT DIRECTE DELS PROBLEMES- EL
LLOC D'ON SORGEIXEN LES SOLUCIONS.
L'EXPOSICIÓ AMB QUè S'INAUGURA EL CENTRE -LA VISIÓ DE
LES CIUTATS DES DEL GLOBUS AL SATéL . LIT- PERMET ALGUNES
CONSTATACIONS QUE, NO PER EVIDENTS, VOLDRIA ESTAR-ME DE
RECORDAR. LA VISIÓ DES DE L'AIRE ENS DEMOSTRA ALIJO QUE
SEMPRE HEM DEFENSAT: QUE LA CIUTAT NO
ÉS
DETERMINADA,
NI ENCAIXONADA, PER UNS LÍMITS ADMINISTRATIUS, SINó PER
LA REAL1TAT DEL SEU CONTINU URBà, DEL SEU MERCAT DE
TREBALL, DE LA SEVA FORÇA D'ATRACCIo ,
LES VISIONS MÉS LLUNYANES, I NOCTURNES, DES DEL
SATeL LIT ENS MOSTREN L'EXTRAORDINàRIA POTèNCIA DEL FET
URBà AL NOSTRE CONTINENT: LES CIUTATS SóN LA FORÇA
D'EUROPA.
�EL FET QUE LA CIUTAT HAGI ESTAT L'EIX QUE ARTICULA EL
PROJECTE CULTURAL DEL CENTRE QUE AVUI INAUGUREM ÉS
DONCS COHERENT AMB LAPREEMINENÇA QUE ATORGUEM AL FET
URBá I AMB LA TRADICTó BARCELONINA DE REFLEXIÓ SOBRE
L'ARQUITECTURA I L'URBANISME.
TAMBÉ ÉS COHERENT AMB AQUESTA TRADICIó L'EXTRAORDINàRIA
REHABILITACIÓ DE L'ANTIGA CASA DE CARITAT QUE HAN DUT
A TERME PIÑóN I VIAPIANA, DOS ARQUITECTES QUE ESTAN
DEIXANT LA SEVA EMPREMTA PERSONAL, QUE ÉS TAMBÉ LA DE
L'ESCOLA D'ARQUITECTURA DE BARCELONA, EN LLOCS PROU
SIGNIFICATIUS DE LA CI4JTAT.
LA CASA DE CARITAT SERà PER A MOLTS DELS NOSTRES
CONCIUTADANS, I PER ALA MAJORIA DELS QUI ENS VISITEN,
UNA
AUTéNTICA DESCOBERTA.
ELS
SEUS
EFECTES
CONTAMINANTS, DE ONTAMINACIó POSITIVA, SERAN
BENEFICIOSOS PER A TOT EL RAVAL. AQUESTA VA SER
L'APOSTA DEL CENTRE POMPIDOU AL MARAIS PARISENC -UN
CENTRE AMB QUI EL CCCBSANTINDRá, A PARTIR DEL JUNY QUE
VE, UN INTERCANVI PRIVILEGIAT- I AQUESTA SERà TAMBÉ LA
NOSTRA AMBICIó.
UNA AMBICIó QUE AVUI, DE FORMA ESCLATANT, COMENCEM A
FER REALITAT.
MOLTES GRàCIES.
ord. 1. #7 cccb.txt
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Paraules de l'Alcalde en la inauguració del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (25 de febrer de 1994)
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1994-02-25
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Centre de Cultura Contemporània de Barcelona
Barcelona
Cultura
Museus
Description
An account of the resource
Discurs de l'alcalde el dia de la inauguració de l'edifici del CCCB a l'antiga Casa de la Caritat.
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Centre de Cultura Contemporània de Barcelona
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències