28 10 1525 https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1112/19871007d_00241.pdf 3e60d88336aa9f1759c11906ccde99ec PDF Text Text III Ajuntament de Barcelona Alcaldia Gabinet de Comunicació Plça. S. Jaume sin. 08002 Barcelona Telèfon: 301 07 07 Tèlex: 54519 Laye e Llei Especial de Barcelona, Autonomia i Capitalitat. Conferencia de l'Excm. Sr. Alcalde, Pasqual Maragall, sobre la nova Carta Municipal Col.legi d'Advocats, 7 d'octubre 1987 �SENYORES, SENYORS: SENYOR DE NOU TINC LA SATISFACCIó DE TROBAR-ME EN AQUESTA CASA PER EXPOSAR EL MEU PUNT DE VISTA COM A ALCALDE, COM A _ - - BARCELONÍ I COM A CATAL1 SOBRE QÜESTIONS QUE EXIGEIXEN POSTURA PUBLICA PER PART DELS UNA QUI TENIM RESPONSABILITATS POLÍTIOUES. EL TíTOL DE LA CONFERèNCIA, "LLEI ESPECIAL DE BARCELONA, AUTONOMIA I CAPITALITAT" IJ, TRES CONCEPTES íNTIMAMENT RELACIONATS. DAVANT UN PtIBLIC DE JURISTES NO CALDR1 QUE M'EXTENGUI SOBRE ELS FONAMENTS LEGALS D'UNA LLEI DE RGIM ESPECIAL. EN CANVI CREC QUE SI QUE HE DE DEFENSAR POLíTICAMENT LA NECESSITAT QUE L'ESPECIFITAT TRADUCCIó LEGAL. DE BARCELONA TINGUI UNA �-3- LA CONDICIá DE CAPITAL QUE TÉ BARCELONA ES EL FONAMENT DE L'ESPECIFITAT LEGAL QUE BARCELONA HA RECLAMAT TRADICIONALMENT. FARÉ ARA ALGUNES REFLEXIONS SOBRE COM S'HARMONITZA LA IDEA DE CAPITALITAT AMB L'AUTONOMIA DE CATALUNYA I, TAMBÉ, AMB EL CONCEPTE D'AUTONOMIA MUNICIPAL. DURANT EL CURS PASSAT HEM ASSISTIT A UN INTENSíSSIM DEBAT POLíTIC ON LA CONCEPCIó DE L'AUTONOMIA, DE LA CAPITAL TAT DE BARCELONA I DEL QUE REPRESENTA BARCELONA PER A CATALUNYA HAN JUGAT UN PAPER CENTRAL. 1S UN DEBAT QUE ENCARA NO ESTA CLOS I QUE PROBABLEMENT CONTINUARA AQUEST ANY AMB TANTA O MÉS FORÇA. ISIDRE MOLAS HA PARLAT D'UNA CERTA VISIó DEL NOSTRE PASSAT RECENT QUE L'HA REDUYT, I CITO, "A UNA VISIó BARCELONINA ACOMPANYADA D'UNES PINZELLADES LLUNYANES DE RERAPAIS. PER,", SEGUEIX MOLAS, "AQUESTA MATEIXA VISIó HA PROVOCAT TAMBÉ UN OBLIT ESPECIAL DE LA HISTiSRIA DE BARCELONA COM A MUNICIPI I CAPITAL (...)". MÉS ENDAVANT ISIDRE MOLAS DIU: "D'UNA MANERA SEMBLANT A COM UNA VISIó �-4- MADRILENYA DE LA HISTERIA D'ESPANYA HA ESBORRAT LA HISTERIA ESPECIFICA DEL MUNICIPI DE MADRID, UNA VISIó BARCELONINA DE LA HISTERIA DE CATALUNYA HA ESBORRAT LA HISTERIA DE BARCELONA COM A MUNICIPI". HE VOLGUT COMENÇAR AMB AQUESTA CITACI6, EXTRETA PRECISAMENT DE LA INTRODUCCI6 FETA PER ISIDRE MOLES A UN DELS DOCUMENTS DE TREBALL PER A LA CARTA MUNICIPAL, PERQU REFLECTEIX MOLT BÉ UNA VISI6 DE CATALUNYA QUE JO TAMBÉ HE CRITICAT SOVINT. UNA VISDS QUE ÉS PRETÉN COMARCALISTA, 1RURALISTAI NO ÉS SINO PAIRALISTA. I EL PAIRALISME, A PARER MEU, ÉS UN INVENT BARCELONI. PER TANT, CAL FER UN ESFORÇ PER DONAR AL PAIS, I RECOBRAR NOSALTRES MATEIXOS, L'AUTèNTICA PERSPECTIVA DE LES RELACIONS ENTRE CATALUNYAI LA SEVA CAPITAL. NOMÉS AMB UNA COMPRENSI6 NO DEFORMADA DEL PAÍS PODREM �-5- CREAR LES INSTITUCIONS, ELS ORGANISMES I LES LLEIS QUE ENS CALEN PER GOVERNAR-NOS, PER ADMINISTRAR-NOS I PER PODER PROGRESSAR. QUINS SSN ELS ELEMENTS QUE CONFIGUREN UNA CIUTAT COM A CAPITAL? AQUESTA PREGUNTA ES PODRIA FORMULAR DE MANERA SEMBLANT RESPECTE DE LES NACIONS: QUINS SSN ELS ELEMENTS QUE ENS PERMETEN DE DIR QUE UNA NACIS ES CONFIGURA COM A TAL? UNA RESPOSTA MÍNIMAMENT SATISFACTUIA EXIGIRIA MOLT DE TEMPS. PER¿ H1 HA UNA COSA DE LA QUAL ESTIC SEGUR: UN TERRITORI, UNA SOCIETAT QUE ES PUGUI CONSIDERAR) NACIS, HA DE SER PROU CONSISTENT COM PER PODER DOTAR- SE D'UNA CAPITAL. LES CAPITALS SSN UN DELS PRINCIPALS INSTRUMENTS QUE 1 1 �-6- LES NACIONS FAN SERVIR PER EXPRESSAR-SE, PER RELACIONAR- SE, PER PARLAR AMB ELS DE FORA, PER COMPETIR I TAMBÉ PER DONAR CONSCIi5NCIA DE PAíS AL PAÍS. AQUEST ÉS EL SENTIT DE BARCELONA RESPECTE DE CATALUNYA. BARCELONA ÉS PROU CAPITAL PERQU '¿ CATALUNYA ÉS PROU NACI6 PER HAVER FET POSSIBLE LA SEVA EXISTèNCIA. CATALUNYA HA POGUT CREAR UNA CIUTAT CAPAÇ DE SUPORTAR UNA ESTRUCTURA QUASI ESTATAL, CAPAÇ DE GENERAR TOT EL CONJUNT D'ACTIVITATS QUE CONFORMEN LA CULTURA ELABORADA I ELS SÍMBOLS COL.LECTIUS QUE CONTRIBUEIXEN A CREAR LA CONSCINCIA NACIONAL. CATALUNYA HA CREAT BARCELONA PERQU1 TENIA FORÇA NACIONAL PER PERMETRE-S'HO , BARCELONA, EN AQUEST SENTIT, 1S UN RESULTAT DE CATALUNYA, PER C3 SI BARCELONA NO FOS DINA.MICA, CATALUNYA NO HO SERIA. SI BARCELONA RETROCEDÍS EN LA SEVA EXPRESSI6 DE CIUTAT CAPITAL, CATALUNYA RETROCEDIRIA SENSE REMEI FN LA SEVA CONFIGURACI6 COM A , \II �-7- NACI6. LES Z, POQUES MS FLORENTS DE LA HISTCSRIA DE CATALUNYA HAN COINCIDIT SEMPRE AMB èPOQUES DE VITALITAT DE LES SEVES CIUTATS. CADA UNA DE LES PARTS CONSTITUENTS DE CATALUNYA HA TINGUT EN AQUESTS MOMENTS UNA FORTA SINGULARITAT. UNA CATALUNYA FORTA NO EXIGEIX EL SACRIFICI DE LA SEVA PLURALITAT. LA GRAN RIQUESA DE CATALUNYA, UN DELS FONPMENTS DE LA SEVA IDENTITAT NACIONAL, RESIDEIX EN TENIR MÉS D'UNA CARA. CATALUNYA TÉ MOLTES FORCES CAPACES DE DEFENSAR LA SEVA TOTALITAT. BARCELONA N'ÉS UNA: LA BARCELONA HIST¿RICA DEL CONSELL DE CENT QUE CONVIVIA AMB LA GENERALITAT, LA DIPUTACI(5 DEL GENERAL, I LA BARCELONA MODERNA I CONTEMPORANIA QUE HA CONSERVAT LES INSTITUCIONS, ELS SIGNES I, FINS I TOT, LES PARAULES. Sí, FINS I TOT ELS MOTS. ES CERT QUE A LA BARCELONA METROPOLITANA ES ON ES DONA LA MAJOR CONCENTRACI6 BILINGÜE �-8- DEL PAíS. PER CS ES IMPRESCINDIBLE TENIR EN COMPTE TAMBÉ QUE ES AQUESTA BARCELONA LA QUE HA FET POSSIBLE QUE EL CATALA SIGUI UN IDIOMA MODERN. ES AQUESTA BARCELONA, AQUESTA CAPITAL, EL QUE EXPLICA LA GRAN INDUSTRIA EDITORIAL CATALANA, LA BIBLIOTECA DE CATALUNYA I, CERTAMENT, LA MATEIXA TV3. LA PLURALITAT I L'EXISTNCIA DE PODERS COMPENSATS HAN TINGUT UNA NOTABLE IMPORTANCIA COM A ESTABILITZADORS POLSITICS I COM A MOTORS DEL DESENVOLUPAMENT POLíTIC. CREC QUE ÉS EL MEU DEURE COM ALCALDE I COM A CATALA DEFENSAR QUE POLÍTIC EL RECONEIXEMENT DE LA SINGULARITAT DE BARCELONA REFORÇA EL SENTIT DE LA ESPECIFITAT DE CATALUNYA. ÉS AJUDAR EL RECONEIXEMENT DE L'AUTONOMIA DE CATALUNYA. EL MATEIX "JACOBINISME CATALA" QUE CITAVA MOLES, �-9- PODRIA PORTAR-NOS A PENSAR QUE UNA LLEI ESPECIAL ERA NECESSáRIA EN TEMPS DE LA DICTADURA. QUE ARA QUE JA TENIM LLEIS CATALANES JA NO NECESSITEM SUCEDANIS D'AUTONOMIA. CALDRIA TRENCAR LA CONCEPCIó QUE VOL IMPOSAR-SE DES DE LA MAJORIA QUE GOVERNA A CATALUNYA D'UN PODER PRIMAT, DE L'EXISTèNCIA D'UN PODER ESTRICTAMENT SUPERIOR QUE ÉS EL DE LA GENERALITAT I D'UNS PODERS MUNICIPALS ENTESOS COM A SUBCRDINATS. LES RELACIONS ENTRE LES DIFERENTS ADMINISTRACIONS NO PODEN ESTAR REGIDES EXCLUSIVAMENT PER UNS CRITERIS DE JERARQUIA I SUBRDINACIó. O POTSER S'HAURIA D'ADMETRE QUE AQUESTS CRITERIS NOMf,S S'APLIQUEN A CATALUNYA I NO EN L'áMBIT GENERAL ESPANYOL ON EL MANTENIMENT D'AQUESTA POSICIó ENS DURIA A SUBORDINAR ESTRICTAMENT EL PODER AUTONóMIC EN RELACIó AMB EL CENTRAL. UNA INTERPRETACIó MÉS ACTUAL ENS PORTARIA MÉS AVIAT �-10- A PRIMAR ELS CRITERIS DE COEXISTENCIA, DISTRIBUCIó DE FUNCIONS I, SOBRETOT,J COOPERACIó ENTRE ADMINISTRACIONS. UNA INTERPRETACIó LIBERAL ENS PORTARIA ENCARA MÉS LLUNY, A INTRODUIR FINS I TOT EL CONCEPTE DELS EQUILIBRIS, DELS TAN BLASMATS CONTRAPODERS. ÉS IMPORTANT COMENÇAR A INTRODUIR AL DEBAT AQUESTA IDEA, COM A MíNIM EN TEORIA LIBERAL ELS CONTRAPODERS Sal POSITIUS. POT SEMBLAR PARADOXAL, PER ó ÉS PROBABLE QUE LA DEFENSA DE BARCELONA COM A CAPITAL D'ESPANYA DESPERTI MENYS RETICZ.1NCIES QUE UNA DISCUSSI6 COM LA PRECENDENT. ÉS EVIDENT QUE ESPANYA HA EXERCIT BONA PART DE LA SEVA PROJECCI6 INTERNACIONAL A TRAVÉS DE BARCELONA. AIXó POTSER NO AGRADI A TOTHOM, PER ó ÉS UN FET. DIEM ABANS QUE UNA DE LES FUNCIONS DE LES CAPITALS ES RELACIONAR-SE AMB L'EXTERIOR. ÉS EVIDENT QUE UNA PART D'AÇUESTA FUNCIG L'HA EXERCIDA BARCELONA EN UN SENTIT QUE �—11- NI MADRID NI CAP ALTRA CIUTAT ESPANYOLA PODIA OMPLIR. ÉS EVIDENT TAMBÉ QUE Hl HA UNA PART DEL PAPER QUE BARCELONA JUGA EN EL CONJUNT ESPANYOL QUE NO ESTA COBERT TAMPOC PER CAP ALTRA CIUTAT. NO CAL INSISTIR TAMPOC EN LA CONDICIó DE CAPITAL MED1TERRANIA QUE TÉ BARCELONA. CAPITAL, PRIMER, DES DE L'AMBIT LINGiiISTIC I CULTURAL CATALá —O SI VOLEU, DES DELS PASOS CATALANS — PER ZS CAPITAL TAMBÉ DE TOTA UNA REGI6 MS AMPLA QUE S'EXT á ' N PEL SUD DE FRANCA. UNA CAPITALITAT QUE VOLEM POTENCIAR PER A QUE ES CONSOLIDI SOBRE EL CONJUNT DE LA bEDITERRSNIA OCCIDENTAL. I ÉS UNA PRETENSI6 POSSIBLE. BÉ, TOTS AQUESTS ATRIBUTS DE CAPITALITAT HAN LA CONTRAPARTIDA TINGUT D'HAVER GENERAT UNS COSTOS. UNS COSTOS QUE HAN PESAT, SOBRETOT, SOBRE L'AJUNTAMENT DE BARCELONA I QUE HAN ESTAT I S6N UNA DE LES PEDRES DE TOC DE L'ESFORÇ PER SANEJAR LES FINANCES MUNICIPALS. PER¿ CREIEM QUE EL RECONEIXEMENT DE LA CAPITALITAT DE �-12- BARCELONA NO S'IA DE LIMITAR A UNS DRETS ECON¿MICS. VOLEM UN RECONEIXEMENT POLITIC DE LA SEVA DE FET, D'UNA MANERA O CAPITALITAT. ALTRA, UN RECONEIXEMENT IMPI:ICIT SEMPRE HA EXISTIT. LA PRòPIA LLEI DE RèGIM ESPECIAL DE 1960, AMB TOTES LES SEVES IMPERFECCIONS, N'ERA UNA MOSTRA. PER¿ ARA CAL D'INSTITUCIONALITZACIó QUE ENS HA PERMéS COMPLETAR DEMOCRàTICA DEL DE TENIR EL PROCÉS PAíS, DEL PROCÉS UNA CONSTITUCIó, UN ESTATUT I LES LLEIS QUE SE'N DEDUEIXEN, CAL COMPLETAR AQUEST PROCÉS, DIC, AMIS LA CONSAGRACI6 LEGAL, DINS D'UN MARC DEMOCRàTIC, DE LA CAPITALITAT DE BARCELONA. I EN UN MARC DEMOCRáTIC, EN UN MARC D'AUTONOMIA, L'INSTRUMENT LEGAL DE L'ESPECIFITAT BARCELONINA HA DE SER UNA CARTA, HA DF SER UNA PROPOSTA SORGIDA DE LA CIUTAT. EN EL QUADERN N. 5 DEDICAT A LA CARTA MUNICIPAL, �-13- ESTATUT D'AUTONOMIA I CONSTITUCI6, / DINS DE LA COL.LECCIó DE DOCUMENTS DE TREBALL QUE AL COMENÇAMENT HE CITAT, S'EXPLICA EL PROCEDIMENT QUE CALDRa SEGUIR PER ELABORAR LA CARTA. TAL COM ESTAN LES LLEIS, EL PROCEDIMENT ÉS NECESSIRIAMENT COMPLICAT. PER¿ ES POT FER, L'HEM DE DEFENSAR I CREC QUE HO FAREM. VULL CONFIRMAR LA NOSTRA VOLUNTAT POLÍTICA DE FER LA CARTA PEP CONSENS. L'AJUNTAMENT HA DEMOSTRAT LA SEVA CAPACITAT PER ASSOLIR UN CONSENS. HA ESTAT EL PRIMER EN COMPLIR EL MANDAT DE L'ESTATUT D'ANAR A LA DESCENTRALITZACI6 I LA 1 HO HA FET MITJANÇANT UNA DESCENTRALITZACIó TERRITORIAL APROVADA PER CONSENS. LA COMISSI6 PER A LA REDACCI6 DE LA CARTA MUNICIPAL S'HA CONSTITUIT TAMBÉ AMB REPRESENTANTS DE TOTS ELS GRUPS. �-14- LES CIRCUMST1NCIES SC)N DIFíCILS, EN SOC BEN ESTEM DISPOSATS A ARRIBAR AL MATEIX CONSENS QUE VAM ACONSEGUIR EN EL CAS DE LA CONSCIENT. PER ¿S D ESCENTR 1S TZACIó. POSSIBLE QUE LA NECESSITAT DE CONSENS ENS PORTI A ABREUJAR LA LLISTA_DE QUESTIONS QUE LA CARTA HAURIA DE TRACTAR. PER CS CREC QUE CALDRIA TENIR EN COMPTE, EN LA REDACCI6 DE LA CARTA, TOTA UNA SèRIE D'OBJECTIUS I CONDICIONAMENTS. LA CAPITALITAT SUPOSA ASSUMIR EL GOVERN I LA GESTI6 D'INTERESSOS QUE VAN MS ENLLá DEL CARáCTER LOCAL COM1. A LA CONFERNCIA DE GRANS CIUTATS, EL 1985, ES DEIA QUE UNA GRAN CIUTAT HA DE TENIR VOLUNTAT DE CAPITALITAT "PER DESENVOLUPAR LES SEVES POTENCIALITATS I LA SEVA COMPETITIVITAT A NIVELL NACIONAL 1 INTERNACIONAL". �-16- CATALUNYA DE 1933-34 I QUE AVUI FORMEN PART DEL FONS COMII DE CONVICCIONS COMPARTIDES PER LA MAJORIA DE CIUTADANS DE BARCELONA. AMBDUES LLEIS ESPECIALS, DE MADRID I BARCELONA, FóREN LES PRIMERES EXCEPCIONS IMPORTANTS A LA UNIFORMITAT MUNICIPALISTA IMPOSADA PER LA LLEI DE RIGIM LOCAL DE 1955, DE LLARGA TRADICI6 EN EL RIGIM LOCAL ESPANYOL. LA DEMOCRATITZACI6 DEL SISTEMA POLíTIC PLANTEJA LA NECESSITAT D'ADAPTAR EL RÉGIM ESPECIAL DE BARCELONA A LA NOVA SITUACIó. EN PRIMER LLOC ES TRACTA D'ADEQUAR-LO A LES EXIGNCIES D'ELECCI6 DEMOCRiTICA DELS ¿RGANS DE GOVERN DEL MUNICIPI EXPRESSADES A LA CONSTITUCIó 1 LA LLEI D'ELECCIONS LOCALS. EN SEGON TERME, S'HA DE RECONIIXER L'AUTONOMIA MUNICIPAL, AMB LA CORRESPONENT SUPRESSI6 DE LES TUTELES, 1 �-17- S'HA D'ADAPTAR A LA NOVA ESTRUCTURA AUTONUICA DE L'ESTAT. FINALMENT, S'HAN D'INTRODUIR LES MILLORESCUIQUESNECESSáRIES PER ADEQUAR EL R ¿. . GIM ESPECIAL A LA NOVA SITUACIC) DEL MUNICIPI DE BARCELONA ALS ANYS 80, A L'ACTUALITAT. LA CARTA1 MUNICIPAL ES NECESSáRIAER COMPLETAR EL PROCÉS D'INSTITUCIONALITZACIó. DEMOCR1TICA DELL PAíS, DEL PROCÉS QUE ENS HA PERMèS DE TENIR UNA CONSTITUCI6, UN ESTATUT T LLEIS QUE ELS DESENVOUPEN. CAL COMPLETAR AQUEST PROCÉS AME LA TRADUCCI6 LEGAL,, DINS D'UN MARC DEMOCRáTIC, DE LA CAPITALITAT,,DE BARCELONA. EN UN MARC DEMOCRSTIC I//D'AUTONOMIA.-, \L'INSTRUMENT-- LEGAL DE L'ESPECIFICITAT DE BARCELONA HA/DE SER UNA CARTA, UNA PROPOSTA„ SORGIDA DE LA CIUTAT. LA CARTA MUNICIPAL ES UNA POSSIBILITAT QUE L'ACTUAL ORDENAMENT POLíTIC I JURíDIC ENS PERMET PLANTEJAR I QUE LA PECULIARITAT DE BARCELONA COM GRAN A CIUTAT, CAPITAL DE �-18- CATALUNYA I TAMBE CAPITAL D'ESPANYA FA IMPRESCINDIBLE. NO Hl HA CAP NORMA QUE ENS EXIGEIXI FER UNA CARTA MUNICIPAL, NI RES QUE GARANTEIXI QUE OBTINDREM EXACTAMENT TOT EL QUE VOLEM. PERO COM ES VA DIR ALS ANYS 60, RESPECTE DE LA LLEI ESPECIAL, LA CARTA MUNICIPAL ES UNA OBLIGACIó PEREMPTC-)RI7\. L'AUTONOMIA MUNICIPAL CONTEMPLADA TANT EN EL SI DE LA CONSTITUCI6 ESPANYOLA DE 1978 COM A L'ESTATUT DE CATALUNYA DE 1979, FA POSSIBLE EL RÉGIM DE CARTA I PERMET QUE PER PRIMERA VEGADA DES DE COMENÇAMENTS DE SEGLE, LA CIUTAT DE BARCELONA ES FIXI PER ELLA MATEIXA_LES_REGLES_DE_JOr DEL SEU AJUNTAMENT, RESPACTANT 'LES LLEIS GENERALS DE L'ESTAT ESPANYOL, I DE CATALUNYA. TAMBÉ LA LEGISLACI6 INTERNA DE CATALUNYA, CONTINGUDA EN LA LLEI MUNICIPAL I DE RÉGIM LOCAL DE 15 D'ABRIL DE 1987, ESTABLEIX QUE "EL MUNICIPI DE BARCELONA HA DE GAUDIR D'UN RÉGIM ESPECIAL ESTABLERT PER LLEI". �-19- AQUEST ARTICLE COMPLEMENTA LA DISPOSICI6 ADDICIONAL SISENA DE LA LLEI REGULADORA DE BASES DE 1T1GIM LOCAL, ENCARA QUE NO SUBMINISTRA CAP CRITERI SOBRE EL POSSIBLE CONTINGUT D'AQUEST RèGIM JURÍDIC ESPECIAL, NI SOBRE EL PROCEDIMENT DE LA SEVA APROVACI6. EN EL PROCES D'ELABORACI6 L'AJUNTAMENT DE BARCELONA, HA DE TENIR UN PROTAGONISME D'IMPULSOR I DEFINIDOR DE LES ESPECIALITATS QUE HA DE CONTEMPLAR LA CARTA. DURANT L'ELABORACI6 DE LA LLEI ESPECIAL DE _1911). MALGRAT LA RIGIDESA DEL SISTEMA JURíDIC DE LA DICTADURA, L'AJUNTAMENT VA TENIR UNA IMPORTANT PARTICIPACIó EN LA SEVA ELABORACI¿. COM DIU EL PROFESSOR JORDI SOLÉ TURA, EN UN DELS TREBALLS PREPARATORIS DE LA CARTA MUNICIPAL, CAL ENTENDRE DONCS QUE LA NOVA REGULACIó NO POT QUEDAR PER SOTA D'AQUELL NIVEL', DE PARTICIPACIó I ESPECIALITZACI6 QUE ES VA ASSOLIR EL 1960. LA VOLUNTAT DE LA MAJORIA DE GOVERN DE L'AJUNTAMENT DE �-20- BARCELONA ÉS QUE AQUESTA TASCA SIGUI PRECEDIDA PER UNA AMPLIA PARTICIPACIó, I AIXiS DE LA TOTALITAT DE LES EN EL SENTIT DE PARTICIPACIó FORCES POLÍTIQUES PRESENTS AL CONSISTORI, DELS CIUTADANS REPRESENTATIUS DEL SABER ACMAMIC I JURÍDIC, I DE L'OPINI6 CIUTADANA. LA COMPLEXITAT SOCIAL I CULTURAL DE LA CIUTAT DE BARCELONA FANECESSARI D'UNA ORGANITZACI6 LA VEGADA, QUE LA SEVA MUNICIPALITAT ES DOTI ESPECÍFICA, MS POLÍTICA I GERENCIAL A ()BERTA TAMBÉ A UNA GESTI6 PRACTICA MOLT DESCENTRALITZADA I PARTICIPATIVA PER BAIX. EL MODEL DE DESCENTRALITZACI6 JA PREFIGURA ALGUNS D'AQUESTS ASPECTES QUE LA CARTA MUNICIPAL HA DE DESENVOLUPAR. L'AJUNTAMENT DE BARCELONA, HA DE GENERAR ISISTEMES EMPRESARIALS QUE FACIN POSSIBLE UNA MILLOR GESTIó DELS SERVEIS, NO TANT PER L'OBJECTIU D'UNS RESULTATS ECONUICS EMPRESARIALS, SIN6 PER ACONSEGUIR UNA MILLOR PRESTACI6 DELS SERVEIS MUNICIPALS. �-21- LA CARTA HA DE CONTEMPLAR LA POSSIBILITAT QUE EXISTEIXIN M\IS MUNICIPAtS DINS L'ADMINISTRACIIS EXECUTIVA QUE PUGUIN ACTUAR TANT EN R ¿ * GIM DE DRET PúBLIC COM DE DRET PRIVAT. UN DELS CAPíTOLS IMPORTANTS DE LA NOVA CARTA MUNICIPAL ÉS, SENS DUPTE, EL DEDICAT A LES COMPETCIES DE L'AJUNTAMENT DE BARCELONA QUE S'HAURAN D'ESTABLIR D'ACORD AMB ALLiS QUE PREVEU LA LLEI REGULADORA DE LES BASES DE Rè . GIM LOCAL. LA NOVA CARTA MUNICIPAL UTILITZANT LA METODOLOGIA QUE LA CONSTITUCI6 ESPANYOLA I L'ESTATUT D'AUTONOMIA DE CATALUNYA SEGUEIXEN PER A L'ATRIBUCI6 DE COMPETèNCIES A L'ESTAT 1 LA GENERALITAT DE CATALUNYA, HAURS DE DETERMINAR LES COMPETèNCIES I FUNCIONS CONCRETES QUE CORRESPONEN A L'AJUNTAMENT DE BARCELONA. ELS GOVERNS LOCALS PER LA SEVA PROXIMITAT ALS PROBLEMES I ALS CIUTADANS, PER LA FACILITAT QUE TENEN D'INTEGRAR LES POLÍTIQUES SECTORIALS EN PROGRAMES GLOBALS, �-22- PER LA REDUCCIó DELS PROCESSOS INTERNS I PER A LA MAJOR TRANSPARNCIA RESPECTE DE LA SOCIETAT, PER GESTIONAR I EXECUTAR COMPETNCIES, PROGRAMES QUE CORRESPONEN A S6N MS ADEQUATS FUNCIONS, SERVEIS ALTRES NIVELLS D'ADMINISTRACIó. CREIEM QUE CAL, DONCS, IMPULSAR L'ASSIGNACIó DE COMPET é ' NCIES- A L'AJUNTAME_NT DE BARCELONA, I AL MATEIX TEMPS LA. DELEGACIó DE LA GESTIó I EXECUCI6 DE COMPET.éNCIES O PROGRAMES DE L I ESTAT O DE LA COMUNITAT AUTC)NOMA. L'ALTRE VESSANT A CONSIDERAR ÉS QUE L'AJUNTAMENT DE BARCELONA, RECOLLINT UNA ANTIGA TRADICI6 HISTCSRICA, ÉS QUELCOM MÉS QUE UN SIMPLE ORGANISME ADMINISTRATIU. EN L'ACTUALITAT MANTÉ UN AMPLI VENTALL DE SERVEIS I ACTIVITATS QUE ULTRAPASSEN EL NIVELL DE SERVEIS MUNICIPALS DE LA MAJORIA DELS AJUNTAMENTS. AIXI, L'AJUNTAMENT TÉ UN AMPLI CONJUNT D'ESCOLES, MUSEUS I AI CULTURALS, ESPS SERV-IS SANITARIS, CENTRES CIENTíFICS 1 CULTURALS, ETC. �-23- QUE EN ALTRES PAÏSOS I ALTRES CIUTATS ESPANYOLES ESTAN FINANÇATS I DIRIGITS PEL GOVERN CENTRAL O AUTONóMIC. D'ALTRA BANDA, LA CRISI ECONCSMICA DELS ANYS 70 I EL RETORN A UN SISTEMA DE DEMOCRACIA EN L'ESTAT ESPANYOL HA OBLIGAT A LES ADMINISTRACIONS LOCALS A ASSUMIR UN CONJUNT DE FUNCIONS QUE ESTAVEN POC DESENVOLUPADES: SOCIATS, JOVENTUT, LLUITA CONTRA LA SERVEIS DROGA, DESCENTRALITZACI6 I PARTICIPACI6 CIUTADANA, LLUITA CONTRA L'ATUP, PROMOCIó D'ACTIVITATS ECONc;MIQUES PRIVADES, MILLOPA DELS SISTEMES DE SEGURETAT CIUTADANA, ETC., EN UN FACTOR MS QUE OBLIGA A UNA POLíTICA DE RACIONALITZACIó I DS RESTRICTIU DELS RECURSOS DE QUI DISPOSA LA CIUTAT, QUE EN EL CAS DE BARCELONA PROVENEN EN LA SEVA MAJOR PART DELS IMPOSTOS I TAXES MUNICIPALS DIRECTES DELS CIUTADANS, AME PERCENTATGES RIDíCULS DE SUBVENCI6 ESTATAL I AMB NUL.LA SUBVENCI¿ AUTONCiMICA. CONSEQÜENTMENT, EN MATIRIA D'HISENDA, LA CARTA MUNICIPAL HA DE CONTEMPLAR UNA MAJOR PARTICIPACIó DE L'AJUNTAMENT EN ELS INGRESSOS DEL SECTOR PúBLIC GENERATS A �-24- BARCELONA, ALHORA QUE S'HAURIA DE SIMPLIFICAR EL SISTEMA TRIBUTARI LOCAL, REDUINT LES FIGURES IMPOSITIVES. ÉS NECESSARI TAMBÉ GENERALITZAR ELS PROCEDIMENTS MODERNS DE GESTIÓ D'INGRESSOS I TENIR EN COMPTE: L'AUTOL•IQUIDACIó, LA SIMPLIFICACIÓ, LA TRANSPARéNCIA DEL PROCÉS I EL MATENIMENT D'UNA ADEQUADA INFORMACIÓ AL CONTRIBUENT. FINALMENT UN ALTRE DELS OBJECTIUS A CONSIDERAR A LA NOVA CARTA MUNICIPAL ÉS LA IMPERIOSA EXIGèNCIA D'APROXIMACIÓ DE L'ADMINISTRACIÓ MUNICIPAL ALS CIUTADANS, A TRAVÉS DE LA CREACIÓ DE VIES DE PARTICIPACIÓ I INTERVENCIÓ DELS CIUTADANS EN LA PRESA DE DECISIONS PúBLIQUI.S. ÉS NECESSARI FIXAR TèCNIQUES ORGàNIQUES I FUNCIONALS QUE PERMETIN LA INSERCIÓ EN L'ACTUACIÓ ADMINISTRATIVA DELS INTERESSOS COL.LECTIUS RELLEVANTS PER A LA FORMACIÓ DE LA VOLUNTAT PUBLICA, ALHORA QUE COMPORTIN UNA OBERTURA DE �-2 5- L'ADMINISTRACIá EN EL SENTIT DE FER-LA MÉS TRANSPARENT I ACCESSIBLE ALS CIUTADANS. LES RELACIONS ENTRE L'ADMINISTRACI6 I EL CIUTADS HAN DE PRODUIR-SE NORMALMENT A TRAVÉS D'UN PROCEDIMENT FORMAL QUE SUPOSI LA GARANTIA TANT DELS LEGÍTIMS INTERESSOS DEL CIU mADS, COM DE L'ENCERT DE L'ADMINISTRACI5 EN L'ADOPCI6 DELS ACORDS O RESOLUCIONS. PEPE EN CAP CAS EL PROCEDIMENT HA UN OBSTACLE PER DE CONVERTIR-SE EN A LA RSPIDA I EFICAÇ ACTUACI6 ADMINISTRATIVA NI PER A L'ACCÉS DEL CIUTADI A LA SATISFACCI6 DE LA POSICIó JURÍDICA QUE OSTENTA. EN AQUESTA LÍNIA ELS TREBALLS PREPARATORIS DE LA CARTA MUNICIPAL CONTEMPLEN LA REGULACI6 DE L'ACTIVITAT MUNICIPAL D'INFORMACIS AL CIUTADS, EL DRET D'ACCÉS ALS DOCUMENTS P(IBLICS, I LA CREACICS D'ORGANS ADMINISTRATIUS DE CARICTER ARBITRAL O LA FIGURA DEL DEFENSOR CÍVIC, A MÉS DE CONSOLIDAR LES TICNIQUES I FIGURES DE PARTICIPACI6 DIRECTA DELS CIUTADANS QUE JA FIGUREN EN L'ACTUAL REGLAMENT DE �-26- PARTICIPACIó CIUTADANA. LA CONCLUSIó QUE ES DESPRAN D'AIX¿, ÉS QUE LA FUTURA LLEI ESPECIAL O CARTA MUNICIPAL DE BARCELONA, HA DE TENIR UNA NATURALESA JURÍDICA pUAL, ESTATAL I AUTON¿MICA AL MATEIX TEMPS. D'UNA BANDA, HA DE SER UNA LLEI BáSICA ESPECIAL EN LA MESURA QUE S'HAUR1 D'ESTABLIR UN RAGIM ESPECÍFIC PEL QUE ES REFEREIX A L'ORGANITZACIó DE LA PR¿PIA ADMINISTRACI6 MUNICIPAL (DESCENTRALITZACIó ORGINICA FONAMENTALMENT). D'ALTRA BANDA SERA TAMBÉ ESPECIAL EN RELACIó AL RAGIM LOCAL GENERAL QUE HA ESTABLERT EL PARLAMENT DE CATALUNYA PER ALS MUNICIPIS I 'WHERTA-WMUNZTAT, EN LA MESURA QUE LA CAPITALITAT DE BARCELONA HAURS DE TRADUIR-SE EN UN RAGIM PROPI D'ORGANITZACIó, COMPETANCIES I SERVEIS DIFERENTS ALS GENERALS DE LA RESTA DELS MUNICIPIS CATALANS. SI LA CARTA MUNICIPAL DE BARCELONA HA DE TENIR, EN EL SENTIT EXPRESSAT, CONTINGUTS QUE ALTERIN LA REGULACIó �-27- BÁSICA DE LA LLEI DE REGIM LOCAL ESTATAL I D'ALTRES QUE MODIFIQUIN EL 11GIM DE LA LLEI CATALANA, ES INEVITABLE QUE LA REGULACI6 ESPECIAL DEL MUNICIPI DE BARCELONA CONSTI DE DUES NORMES FONAMENTALS:A I UNA » ESTATAL 1 UNA ALTRA D'AUTONC;MICA. LES SOLUCIONS QUE PODEN UTILITZAR-SE PER ARTICULAR AMBDTTES LEGISLACIONS SóN DIVERSES, PER¿ RAONS D'ECONOMIA I BONA TkNICA LEGISLATIVA ACONSELLEN QUE EL CONTINGUT MATERIAL DE LA CARTA S'INCLOGUI EN UN TEXT aNIC, ENCARA QUE LA SEVA APROVACI6 CORRESPONGUI A DOS NIVELLS LEGISLATIUS DIFERENTS, QUE PODEN PRODUIR LA SEVA SANCI6 SUCCFSIVAMENT. PEL QUE FA AL NIVELL D'APROVACI6 ESTATAL HAURá wincLouRE LA MODIFICACI6 DE LA NORMATIVA DE LES BASES ESTATALS EN AQUELLS EL Rf-, GI" ESPECIAL, LES NORMES QUE PUGUIN COINCIDIR EN RESERVA DE MATERIES ASPECTES QUE SIGUIN CONTRADICTORIS AMB LLEI ORGINICA, I LES NORMES QUE REGULIN ATRIBU1DES A LA COMPETENCIA LEGISLATIVA EXCLUSIVA DE L'ESTAT. �EN LA SEVA VESSANT DE LLEI CATALANA POT INCLOURE LES NORMES QUE DESENVOLUPIN LES BASES ESTATALS, LES QUE REGULIN ASPECTES COMPLEMENTARIS DE LLEIS ORGINIQUES, I AQUELLES QUE INTRODUEIXIN PROCEDIMENTS DE PARTICIPACIó CIUTADANA O PRESTACIONS DE SERVEIS DIFERENTS ALS ESTATALS 1 LES NORMES QUE MODIFIQUIN PER A BARCELONA LA REGULACIó DEL REA GIM LOCAL CONTINGUT A LA LLEI MUNICIPAL I DE REGIM LOCAL DE CATALUNYA. AQUEST BREU EXAMEN RkIM DEL PROCEDIMENT I CONTINGUT DEL ESPECIAL DE BARCELONA SUGGEREIX LA IDEA QUE, TAL COM LA RESTA DE LLEIS INSTITUCIONALS-,PLANTEJA LA NECESSITAT D'UNA DOSI NOTABLE DE CONSENS ENTRE LES PRINCIPALS FORCES POLíTIQUES PER TAL DE GARANTIR LA LEGITIMITAT I EFICACIA QUE NECESSITEN LES INSTITUCIONS. EL COMPLEX PROCEDIMENT QUE HAURA DE SEGUIR L'APROVACI6 DE LA NOVA CARTA MUNICIPAL DE BARCELONA FACILITARA AQUEST CONSENS, A PARTIR DEL PROPI AJUNTAMENT QUE EN RESULTA EL SUBJECTE PRINCIPAL. �—29— AVUI, EL RkIM ESPECIAL DE LES GRANS CIUTATS ÉS RECONEGUT EN TOTS ELS PASOS OCCIDENTALS. HISTRICAMENT, EN ELS PASOS DE TRADICIó CENTRALISTA FRANCESA, EL GOVERN I AUTONOMIA MUNICIPALS, S'ADREÇAVEN EXCLUSIVAMENT A LA GESTI6 DELS INTERESSOS PRIVATIUS DELS MUNICIPIS, TRADUINT UNA CONCEPCI6 DEL MUNICIPI COM A PODER PlíBTIC RESIDUAL I D'IMBIT DOMèSTIC. SEGONS AQUESTA CONCEPCI¿ EL MUNICIPI TINDRIA UNA COMPETENCIA GENERAL PERCS NOMfS PER A LA GESTI6 DELS INTERESSOS EXCLUSSIUS LOCALS, PLANTEJAMENT QUE ACABA TRADUINT — SE EN UNA SOCIETAT DE COMPLEXITAT CREIXENT )- EN Cs Uè ELS MUNICIPIS QUEDEN FORA DEL PROCIS D'EXPANSI5 SOCIAL I DE LA DESPESA PúBLICA. AIX¿ EXPLICA QUE EN ELS PAïSOS QUE REPRODUEIXEN EL MODEL FRANC¿; S, L'ESTAT HA DESENVOLUPAT UNA POTENTíSSIMA ADMINISTRACIó CENTRAL I PERIFRICA I ELS PODERS LOCALS HAN QUEDAT REDUITS A UN CONJUNT DE POTESTATS DOM'éSTIQUES, FORTAMENT TUTELADES. PER, LA CONCEPCIó TRADICIONAL FRANCESA DE L'AUTONOMIA LOCAL, VA PERDENT FORÇA FINS 1 TOT EN EL SEU PAíS D'ORIGEN �-31- EL GRAU DE COMPET1NCIA ADIENT, EN CADASCUNA DE LES POLíTIOUES QUE AFECTEN A LA RESPECTIVA COMUNITAT URBANA. A EN AQUESTA NOVA PERSPECTIVA, L'AUTONOMIA VINCULADA AL GOVERN DE LES GRANS CIUTATS, SOL PRODUIR ESPECIALITATS DE R1GIM JUEíDIC, ORGANITZATIU, COMPETENCIAL I FINANCER. AQUESTES ESPECIALITATS NO SUPOSEN CAP PRIVILEGI NI DISCRIMINACI6 DE TRACTAMENT EN VERS ALTRES ENTITATS MUNICIPALS. LA SEVA RA5 D'ÉSSER ESTà EN LES SINGULARITATS PRaIES DE CADA CIUTAT QUE NO S'ADEQüEN A R1GIMS UNIFORMISTES MASSA DETALLATS. * * * DFGA DEL NOSTRE COL.LEGI DE BARCELONA: US FAIG ENTREGA DELS DOCUMENTS DE TREBALL PREPARATORIS PER A LA CARTA MUNICIPAL DE BARCELONA QUE HAN REALITZAT EXPERTS EN TEMES MUNICIPALS DEL MóN JURÍDIC, ACAD1MIC, ECOW;MIC 1 PROFESSIONALS DE L'ADMINISTRACI6 PaBLICA. �-32- AQUEST:; VOLUMS INCLOUEN ESTUDIS SOBRE ORGANITZACIó POLÍTICA I ADMINISTRATIVA DE LES GRANS CIUTATS, COMPBT±NCIES I SERVEIS LOCALS, GESTI6 DE SERVEIS PúBLICS, INFORMACÏ6 I PARTICIPACIó CIUTADANA, PROCEDIMENT ADMINISTRATIU, DESPENALITZACI6 DE DETERMINADES FALTES I SUBSTITUCI6 PER INFRACCIONS ADMINISTRATIVES, NECESSITAT DE REGULAR DE FORMA ESPECÍFICA PER A LA CIUTAT LA INSTITUCI6 DE L'EXP.ROPIACI6 FORÇOSA CREANT JURATS ESPECIALS PER BARCELONA QUE SUBSTITUEIXIN AL PROVINCIAL ETC... TROBAREU EN AQUESTS ESTUDIS, ENCARA D'ALTRES TEMES SOBRE ETS QUE, SENS DUBTE, EL COL.LEGI TÉ MOLT A DIR. ESPERO LA VOSTRA COL.LABORACIó I RESPOSTA. o L-1. e i C ., c !1 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4018 Title A name given to the resource Llei Especial de Barcelona, Autonomia i Capitalitat / Conferència sobre la Nova Carta Municipal. Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Capitalitat de Bcn. Règim jurídic especial. Relació amb Catalunya. Llei de Règim Local. Conferència Grans Ciutats 1985. Un territori que es pugui considerar nació ha de ser prou consistent com per dotar-se d'una capital. Espanya ha exercit bona part de la seva projecció internacional a través de Barcelona. L'Ajuntament ha de generar sistemes empresarials que facin possible la millor gestió dels Serveis. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Col.legi d'Advocats de Barcelona Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Autonomia Legislació Nacionalisme Administració pública Territoris Acció política Barcelona Carta Municipal Description An account of the resource Conté notes manuscrites de PM. Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1987-10-07 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1113/19871009d_00242.pdf 8a93670f51f94bd6d2b5a5d2c2090901 PDF Text Text Ajuntament de Barcelona Alcaldía Gabinete de Comunicación Pza. S. Jaime s/n. 08002 Barcelona Tel. 301 07 07 Télex 54519 Laye THE CITY OF BARCELONA IS THE CENTRE OF AN URBAN METROPOLITAN AREA WITH A TOTAL POPULATION OF 3,1 MILION, WHICH REPRESENTS 52 PER CENT OF THE TOTAL CATALAN POPULATION. THE CITY CENTRE HAS A POPULATION OF ABOUT 1,7 MILION INHABITANTS, WHICH HAS BEEN STABLE FOR THE LAST 15 YEARS. THE INFLUENCE OF BARCELONA AS A LABOUR MARKET, HOWEVER, EXCEEDS THE STRICT METROPOLITAN AREA TERRITORY AND COVERS UP TO 50 MUNICIPALITIES WITH A POPULATION OF 4,2 MILION PEOPLE. I WOULD NOW LIKE TO SAY SOMETHING ABOUT THE ROLE PLAYED BY BARCELONA'S MUNICIPAL GOVERNMENT IN PROMOTING INVESTMENT. THE ECONOMIC CRISIS OF THE LAST DECADE HAS BADLY AFFECTED BARCELONA'S METROPOLITAN AREA. THE UNEMPLOYMENT RATE TODAY IS AROUND 20% IN THE CITY CENTRE AND 28% IN THE REST OF THE METROPOLITAN AREA. INDUSTRIAL ADJUSTMENT HAS BEEN CARRIED OUT ON A MASSIVE SCALE AS PART OF THE ACCELERATED DOWN—SIDE OF AN "ECONOMIC LIFE—CYCLE PROCESS". �HOWEVER, LOCAL GOVERNMENTS, EVEN IN LARGE CITIES, SUCH AS BARCELONA, DO NOT HAVE THE MEANS CENTRAL GOVERNMENTS DO TO ATTEMPT TO OFF-SET EXTREME ECONOMIC CONDITIONS. NEVERTHELESS, IN MY OPINION, THE UNITED ACTION OF SPANISH LOCAL GOVERNMENTS IS CAPABLE OF GENERATING, THROUGH SAVING AND INVESTMENT POLICIES, A SIGNIFICANT POSITIVE SHIFT IN THE COUNTRY'S ECONOMIC EXPECTATIONS. LOCAL GOVERNMENTS CAN PROMOTE INVESTMENT AND INNOVATION, BESIDES ACCOMPLISHING THEIR TRADITIONAL FUNCTIONS. THEY CAN ACT AS UNIFORMITY BREAKERS, THAT IS TO SAY, THEY CAN CHANGE THE UNIFORM POLARIZATION OF PESSIMISTIC EXPECTATIONS THAT ARE BEHIND THE ECONOMIC CRISIS. THE CITY OF BARCELONA AND THE METROPOLITAN AREA, AS WELL AS THE REST OF THE MUNICIPAL COUNCILS OF THE AREA, ARE USING ALL THE AVAILABLE MEANS TO DEVELOP A CLIMATE THAT IS APPROPIATE TO THE ESTABLISHMENT OF NEW ENTERPRISES. IN FACT, BARCELONA'S LOCAL GOVERNMENT IS ACTING AS AN INNOVATIVE PUBLIC ENTREPRENEUR -A SPECIMEN SCHUMPETER DID NOT FORESEE. �IN OCTOBER THE SEVENTEENTH 1986 BARCELONA WON THE RACE FOR THE 1992 OLYMPIC GAMES. APPART FROM MY IMMENSE PERSONAL SATISFACTION AND THE FORMIDABLE EXPLOTION OF JOY THAT BARCELONA SAW, THAT DAY MARKED THE END OF A STAGE WHERE THE ROLE OF BARCELONA LOCAL GOVERNMENT AS UNIFORMITY BREAKER HAS BEEN SHOWN CLEARLY. I WOULD LIKE TO QUOTE SOME LINES FROM A REPORT BY THE CATALAN CHAMBER OF PUBLIC WORKS BUILDERS TO ILLUSTRATE MY WORDS. THIS REPORT POINTED A DECREASE IN PUBLIC INVESTMENT IN SPAIN EXCEPT FOR LOCAL GOVERNMENTS. AND CONCLUDED: THE MERE FACT OF THE CANDIDATURE HAS GIVEN THREE POSITIVE EFFECTS: 1. IT HAS MEANT A THRUST TO CATALAN ETREP ENEU RS H I P 2. IT HAS STARTED A SET OF PUBLIC WORKS AND EQUIPEMENT PROJECTS THAT CANNOT BE STOPPED 3. IT HAS MADE PUBLIC OPINION SENSITIVE TO EXISTING LACK OF PUBLIC WORKS AND EQUIPMENT. �IT IS HARDLY POSSIBLE THAT THIS THRUST IS LOST. THE CLIMATE FOR THE RECOVERY OF BUILDING SECTOR IS ALREADY ESTABLISHED ". I THINK THESE LINES ARE EXPRESSIVE ENOUGH. I CAN ONLY UNDERLINE THAT THEY WERE WRITTEN BEFORE BARCELONA GOT THE OLYMPIC GAMES ORGANIZATION. AFTER BARCELONA'S NOMINATION, AS YOU CAN EXPECT, THE CLIMATE IS STILL BETTER. FROM STOCK EXCHANGE TO BUILDING ACTIVITY INDEXES ALL THE ECONOMIC INDICATORS CONFIRM OUR BEST HOPES. THE OLYMPIC BIDDING HAS BEEN OUR BIGGEST CONCERN FOR THE LAST COUPLE OF YEARS. BUT THE BARCELONA MUNICIPALITY HAS NOT PUT ALL ITS ECONOMIC RECOVERY BET ON IT. IT HAS ALSO ACTED AS AN AGENT CREATING INNOVATIVE INSTITUTIONS. THE CITY FOUNDED IN 1985 INICIATIVES S.A., A MUNICIPALLY OWNED CORPORATION. AS MR FRANCESC RAVENTOS, �MANAGING DIRECTOR, CAN EXPLAIN, ITS OBJECTIVE IS TO PROMOTE INNOVATIVE ACTIVITIES OF PUBLIC INTEREST, IN COOPERATION WITH PRIVATE CAPITAL AND FOLLOWING THE PATTERN OF A VENTURE CAPITAL COMPANY. FOR EACH PROJECT A SPECIFIC COMPANY IS CREATED, WHERE THE MUNICIPAL COMPANY IS A MINORITY PARTNER. THE FIRST PROJECTS EVALUED INCLUDED A TELECOMUNICATIONS TOWER AND A CABLE TV NETWORK FOR THE WHOLE CITY. AMONG THE PROJECTS ALREADY PUT INTO PRACTICE THERE IS THE RELAUNCHING OF THE OLDEST NEWSPAPER OF TE EUROPEAN CONTINENT, THE "DIARI DE BARCELONA". WE ARE SPECIALLY CONCERNED WITH ATTRACTING FOREIGN INVESTMENT, AND OUR JOB IS MADE EASIER BY THE FACT THAT WE ARE SURE THAT OUR LOCATION OFFERS A SERIES OF SUBSTANTIAL ADVANTATGES. THIS LAST POINT IS AMPLY PROVEN BY THE INCREASING VOLUME OF FOREIGN INVESTMENT ATTRACTED TO SPAIN, AND BY THE QUALITY NAMES THAT HAVE SET UP FACILITIES IN BARCELONA. NOW, MORE THAN EVER, INVESTING IN BARCELONA MAKES �SENSE. LOCATING IN BARCELONA DOES NOT ONLY PROVIDE ACCESS TO A LARGE AND RELATIVELY UNTAPPED DOMESTIC ECONOMY, BUT ALSO BENEFITS FROM A LOW -COST PRODUCTION LOCATION FROM WICH TO SUPPLY THE REST OF EUROPE. THE BARCELONA METROPOLITAN AREA HAS DEVELOPED A VERY ACTIVE INDUSTRIAL POLICY PROVIDING SUITABLE LAND WITH THE NECESSARY URBAN FACILITIES AND SERVICES. THREE INDUSTRIAL LAND MANAGING BODIES HAVE ALREADY BEEN PUT IN PLACE AROUND BARCELONA AND TWO MORE WILL BE OPERATIVE VERY SOON, INCLUDING A TECHNOLOGICAL PARK. THE PARK IS DESIGNED FOR HIGH-TECH ENTERPRISES, ESPECIALLY THOSE THAT MAY CONSTITUTE COMPLEMENTARY GROUPS AND ENTERPRISES THAT NEED READY ACCESS TO SUITABLE RESEARCH CENTRES. THE PARK WILL OFFER TECHNICAL CONSULTING SERVICES, TECHNOLOGY TRANSFER AND BUSINESS FACILITIES WHICH ARE ESSENTIAL TO MEDIUM AND SMALL SIZE BUSINESSES. ONE OF THE MAIN ATTRACTIONS OF THIS TYPE OF DEVELOPMENT IS THE PROXIMITY OF LOCATION OF MANY DIFFERENT COMPANIES AND RESEARCH ENTITIES THUS ALLOWING FOR EASIER CROSS-FERTILIZATION AND MUTUAL INTEREST �SYNERG IES . OLIVETTI HAS ALREADY ANNOUNCED ITS SETTING UP A PERSONAL COMPUTER PRODUCTION PLANT ON THIS SITE. HEWLETT PACKARD WILL BE INVESTING IN A FACILITY OF ITS OWN ON A NEARBY LOCATION. AND SO WILL SIEMENS. A SECOND INITIATIVE IS THE COORDINATING ROLE THAT THE CONSORCIO DE LA ZONA FRANCA DE BARCELONA IS TAKING WITH RESPECT TO THE DEVELOPMENT OF INVESTMENT AND THE CONTINUED UPDATING OF A RECENTLY COMPLETED INVENTORY OF AVAILABLE INDUSTRIAL LAND. WHERE SPECIFIC TYPES OF URBANIZED INDUSTRIAL LAND ARE FOUND TO BE LACKING, WE HAVE MADE SURE THAT THESE ARE DEVELOPED AND MADE AVAILABLE. THE MOST AMBITIOUS PROGRAM UNDER WAY IS THE POBLENOU DISTRICT URBAN RENEWAL PROJECT. ITS GOAL IS THE URBAN DEVELOPMENT OF A HALF-EMPTY OLD INDUSTRIAL AREA AND THE CONNECTION OF CENTRAL BARCELONA WITH ITS WATERFRONT. IN THIS AREA WE INTEND TO BUILD THE OLYMPIC VILLAGE. THE AREA INITIALLY AFFECTED EXTENDS TO 100 �HECTARES, AND INCLUDES MANY INDUSTRIAL AND VACANT LOTS. THE INDUSTRIES STILL IN OPERATION WHOSE LAND IS AFFECTED, ARE OFFERED ALTERNATIVE LOCATIONS IN INDUSTRIAL AREAS OWNED BY THE METROPOLITAN CORPORATION. BEYOND THE URBAN ASPECTS OF THE PROJECT THERE WILL ALSO BE IMPORTAAT ECONOMIC SIDE-EFFECTS. THE SCHEME IS EXPECTED TO GIVE A STRONG IMPULSE TO INVESTMENT, WHICH WILL AFFECT NOT ONLY THE CITY CENTER BUT ALSO THE WHOLE AREA AND BEYOND. SO, WHAT ABOUT BARCELONA'S FUTURE? AS A GENERAL COMMENT WE EXPECT TO SEE BARCELONA'S ECONOMY INCREASINGLY LINKED TO THOSE OF THE OTHER ECC COUNTRIES AS MUCH AS CONTINUING TO PROVIDE A MAJOR PORTION OF SPAIN'S DOMESTIC INDUSTRIAL REQUERIMENTS. SIMILARLY, AS IN THE PAST, WE EXPECT TO SEE BARCELONA IN THE FOREFRONT OF INNOVATION AND INDUSTRIAL DEVELOPMENT WITHIN SPAIN. OUR IMMEDIATE INTEREST IN THIS SENSE IS TO HELP CHANNEL THESE EFFORTS TOWARDS CONTINUED DEVELOPMENT OF A DIVERSE AND BALANCED INDUSTRIAL BASE THAT IS AT THE SAME TIME TECHNICALLY INNOVATIVE, PROVIDES SUITABLE �EMPLOYMENT LEVELS, AND IS DIVERSIFIED TO AN EXTEND THAT WILL HELP AMELIORATE THE EFFECTS OF THE MORE EXTREME CYCLICAL ECONOMIC MOVEMENTS. TO CONCLUDE, WE ARE EXTREMELY OPTIMISTIC OF BARCELONA'S FUTURE BOTH WITHIN SPAIN AND EUROPE. WE WOULD LIKE YOU AND OTHER FOREINGN INVESTORS TO HELP DEVELOP AND BENEFIT FROM THIS PROCESS OF CHANGE. I HOPE THAT YOU WILL SERIOUSLY CONSIDER BARCELONA AS A PRODUCTION LOCATION, AND BENEFIT FROM ITS INHERENT ADVANTAGES. THANK YOU FOR YOUR ATTENTION. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4019 Title A name given to the resource Trobada amb el Cercle de Directius de parla Alemanya a Barcelona Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Anglès Subject The topic of the resource Relacions Internacionals Indústria Economia Competitivitat Comerç Model social Barcelona Alemanya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1987-10-09 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/684/19871017_LV.pdf 3d56dec3c566b57f6e0dd7258a0c9827 PDF Text Text Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA 30LA Deportes1 VANGUARDIA SÁBADO, 17OCTUBRE 1987 Hoy se cumpleelprimeraniversario deladesignación deBarcelona comosededelosJuegosOlímpicos de1992 Pasqual Maragail, alcalde de Barcelona y presidente del COOB’92,consideraqueun año después de la designaciónde la ciudad como organizadora de los Juegos Olímpicosde 1992, bían efectuado acerca de las los catalanesya han dado mues- obras, la infraestructuray losastras al mundo de su grancapaci- pectos organizativosvan cumdad de trabajo. SegúnMaragall, pliéndose en lospiazosfijados,y todas las previsionesque se ha- sólo lamentaque en las pasadas elecciones municipalesuno de los candidatosno fuera, en opinión del alcalde,objetivoen sus críticas a Barcelona’92.Maragali pone especialénfasis en el hecho de que un año despuésde la elección,los barcelonesessi— guen manteniendohaciael tema olímpico el mismo entusiasmo que demostraronel primerdía. Maragalidicequela ciudadhademostrado ya quesabetrabajar Pujol, Maragali y Serra durante la celebracióndel 17 de octubre de 1986 “De momento, hay colaboración entre todas las instituciones” Pasqual Maragail. alcalde de gos, porque había quien, guiado Barcelonay presidente del Comité por su asesor de imagen, insistió Organizador de Barcelona’92 (COOB’92),está satisfecho de lo que se ha hecho a lo largo de este último año ycree que “duranteestos doce meseshemosdemostrado al mundo que sabemostrabajar y organizar unos buenos Juegos Olímpicos. “Hemos demostradoque sabemos trabajar. Hace un año, el noventa por cientode losciudadanos no hubiera creído que en estos meses lograríamosexpropiar miles de metroscuadradosen la Villa Olímpica y rebajar quince metros el fosodel EstadioOlímpicopara en decir que todo iba mal”. Sin citarlo explícitamente,Maragall fue crítico con Josep Maria construir las gradas”. Maragail explicó que los últi mos docemesesse han empleado. principalmente, “en pulir la orga nización de los JJ.00.”, aunque resaltó que “esta labor no nos ha impedido seguir trabajando en otros temas,sobretodo en la reali zación de las obras relacionadas con los Juegos”. Críticas a Culleil El alcalde se refirió a las elec ciones municipalescelebradas el pasado mes de junio, comicios que, dijo, “afectaronsólo de pala bra a la organizaciónde los Jue “La gente quiere los Juegos,pero también pide que las calles estén limpias” Calle!!, concejal de Convergencia i Unió (CiU) y ex candidato a la alcadía, de quien dijo que “hasta se empeñó en decir que el Comité Olímpico Español (COE) estaba enfadado con nosotros,cuando la verdad era otra”. El alcalde,sin embargo, consi deró que la beligeranciaverbalsobre la organizaciónde los JJ.00. “no se volveráa reproducir aun- que causaroninconvenientesa al- las calles estén limpias. Hemos lo- más importantes y necesarias para siguió— deberán presentar proque convoquencomiciostodos los gún candidatoal cargo”. grado que en la ciudad se sigan ha- la celebraciónde los JJ.00., que yectos de categoría y no olvidarse años, porque las elecciones muni Remarcó, empero, que “todas ciendo cosas al tiempo que orga supondrá la inversión de unos de que van a enco’ntraruna dura cipales no volverán a producirse 60.000 millones de pesetas. competencia”. hasta 1990 y para entonces ya es- las instituciones tenemos la misma fizamos unosJuegos”. “Los cinturones son básicos Restó importancia a las críticas idea sobre cómo deben organizartará todo acabado”. para Barcelonay se está retrasan- formuladas por algunos empresase los JJ.00. De momento,existe Ilusióncolectiva Maragail insistió en que las ms- colaboración”. do su construcción por falta de nos sobre la representaciónde este tituciones que forman parte del Maragail afirmó que la celebra— El alcalde opinó que, a pesar de voluntad. El asunto es importan- cólectivo. que financióel cincuen— COOB (Gobierno Central,Gene- ción de los Juegos Olímpicos ser- este fenómeno,“la ilusióncolecti te, porque estas vías deben estar la por ciento de la candidatura ralitat, COE y Ayuntamiento de virá para reorganizar Barcelona y va por la celebraciónde los JJ.00. acabadas antes de la celebración olímpica, en el Comité Organi Barcelona) mantienen el consenso explicó que “estamos haciendo no ha descendido.La actitud que de los JJ.00.”, añadió el alcalde. zador. en los aspectos importantes referí— obras que, o no se habrían hecho mantiene ahora el barcelonéses Respecto al proyecto“BIT’92”, “No deben pasamos factura dos a los JJ.00., pero criticó que nunca o se ejecutarían en un día positiva, porque demuestra que que establecelas necesidadesin —indicó—, porque el mundo em “algunas personas, en ocasiones lejano, y sin que ello le cueste de- ha subido su capacidadde exigir”. formáticas de Barcelona con mo- presarial está representado en el particulares, manifiesten su desa masiado dinero a la ciudad”. Calificó de “parada” la actitud tivo de los JJ.00., Maragailseña- COOB por personas que provie cuerdo de formamal educada. Dijo, sin embargo, que “en este que mantiene la Generalitat en la ló que su ilusiónes que “lo realicen nen de este sector, como Joan “Cuando debíamoselegiral di año que ha pasado desde la nomi negociación del convenio para la las empresas españolas, pero para Majó, LeopoldoRodeso el propio rector general del COOB —aña nación se ha producido un fenó construcción de los cinturones ello suoferta ha de ser buena. Javier Gómez-Navarro,actual sedió se utilizaron procedimientos meno que ya esperabamos: la gen —vías rápidas de circulación—, “Las empresas españolas que cretario de Estado para el Depor impertinentes, de forma pública, te quierelos JJ.00., peropide que una de las obras de infraestructura quieran obtener el ‘BIT’92’—pro- te.” — Alas 13.29horasdel l7deoctubrede 1986,enel palacio de Beaulieu de Lausana, el presidente del Comité OlímpicoInternacional,Juan AntonioSa- Un objetivode todoslos ciudadanos maranch, abrió el sobre que contenía la papeleta con el nombre de la ciudad designadasede de los Villa Olímpica de Poblenou y también en el Anillo nal que nadie, en tnodo alguno, por acción u omi Juegos Olímpicosde Verano de 1992.El máximo Olímpico de Montjutc. Asimismo, en marzo del Sión, puede permitirse el lujo de desaprovechar. dirigente olímpico hizo una pausa eterna. .. “Barce lona”, anunció por fin, y los miembros de la delega ción barcelonesa destacada en la ciudad suiza saltamos de nuestros asientos y nos confundimos en un aluvión de abrazos y felicitaciones mutuas. El mismo día, a la misma hora, la voz de Samaranch se escuchaba en toda Barceona, en todo el país, a través de los altavoces de los receptoresde ra dio y de televisión. La ciudad entera estalló en un incontenible sentimiento de júbilo y euforia coleetivos. Por fin, casi setenta añosde anhelosolímpicos se veían materializados. Por fin, la vocación ohm pica de la ciudad obtenía su justa recompensa. Hoy, cuando se cumple exactamente un año de aquel histórico 17-0, la lógica euforia de entonces ha dejado paso ya a las realizaciones concretas denvadas del proyecto olímpico de la ciudad. Se están secuencia, de combatir directamentre las causas que la originan. Hay un factor diferencial evidente: mientras que desde una perspectiva conservadora bienestar social y promoción económica son conceptos incom patibles, el Ayuntamiento de Barcelona actúa con el convencimiento opuesto, combinando actuacio nes de promoción de iniciativas económicas con las de fomento del bienestar social. Los Juegos Olímpicos no constituyen, sin em bargo, una ecuación mágica capaz de despejar por sí sola todas las incógnitas de futuro que la ciudad tiene planteadas. Los Juegos han de ser interpreta das como un factor excepcional de dinamización y catalización de iniciatis de desarrollo y progreso, pem esas iniciati’us deben surgir del propio cuerpo social del país. La cantidad y la calidad de las iniciativas y los proyectos que todos seamos capaces de generar y llevar adelante serán, pues, los factores de los que dependerá la dirección que tome Barcelona en el horizonte del 92. año que viene habremos cubierto el nuevo Palacio de Deportesy acabadolasgradas del EstadioOlím pico. En efecto, Barcelona está experimentando Con su enorme impacto, los Juegos Olímpicos, no pueden ser ajenos a una cuestión de suma im la política de promoción económica de —dehecho, empezóa experimentarlotiempoantes portancia: la ciudad, que debe ir acompañada inseparablede la designación olímpica— un innegable proceso de una política efectiva de bienestar social. de revitalizaciónen diversosámbitos: económico, mente Desde una óptica progresista, este planteamiento tecnológico, urbanístico. deportivo, ciudadano, no contiene ningún contrasentido, al contrario de promocional, turístico... lo que reiteradamente se apunta desde otros secto Todas las sociedades necesitan marcarse objeti res. Lo que sucede es que ante los problemas sociales vos a medio y largo plazo que sean, a un mismo más perentorios, estos sectores se han limitado his tiempo, objetivamente realizables y unánimemente tónicamente a destinar dinero de forma puntual, en asumidos por el conjunto social. Este es el único cierta manera con la finalidad de neutralizar su modo de avanzar con garantíasde éxitohacia el fu- mala conciencia. tuno, de respondersatisfactoriamentea las expecta tívas de progreso,de dinamizare impulsar las iniLas actuaciones que nos proponemos se basan, ciativas de desarrollonecesarias. por el contrario, en la profundización en los proble Y esta es, precisamente, la gran aportación de los mas y la actuación sobre sus causas últimas. Desde cumpliendo losplazos en la adquisicióndel suelo y Juegos del 92 al futuro de las sociedades barcelone nuestro enfoque se trata, en definitiva, de intentar. en las obras ferroviarias necesarias para la futura se, catalana y española. Una oportunidad excepcio desarticular los mecanismos de la miseriay, en con- 1 PASQUAL MARAGALL 1 MIRA Alcalde de Barcelona;1] fábrica elHIPERde lapiel. R.C.D.ESPANYOL;0] ;1- Unanueva forma deconseguir lasmeiores prendas depielaprecios únicos, contando además contodos losservicios. * napa,d oble faz, peletería El partit d’avuia l’Estadi de Sarriá,CampionatNa cional de Lliga, entre R. C. D. ESPANYOL 1 REAL MADRID començará a 21.15 hores siempre alme/or precio/calidad rel.6995499 hPE. ‘Pi y 1 1 Ayúdanos a salvar una1ida! ñÁ ASOCIACION PRO RESPETO ALAVIDAHUMANA Bonaplat& 42 10 T 20471uy 4173964 08034BARCELONA 20 de 204 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1146 Title A name given to the resource Un objetivo de todos los ciudadanos Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived La Vanguardia Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Barcelona Ciutadania Jocs Olímpics Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1987-10-17 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Descriptive Identification : Note Note inside the descriptive identification of an archival description or a component. Alcalde de Barcelona Articles https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1114/19871021d_00244.pdf fcfc79fce477176259a8392fa9c31a05 PDF Text Text Ajuntament de Barcelona Alcaldia Gabinet de Comunicació Acte d'Homenatge a Le Corbusier (1887- 1965). Plaça S. Jaume, s/n. 08002 Barcelona Telèfon: 301 07 07 Tèlex: 54519 Laye e Cloenda de l'Excm. Sr. Alcalde, Pasqual Maragall Saló de Cent, 2l d' octubre 1987 �SENYORES, SENYORS: LA FIGURA DE LE CORBUSIER EN LES SEVES VESSANTS PROFESSIONAL I HUMANA HAN ESTAT SUFICIENTMENT I COMPETENTMENT TRACTADES PELS QUE M'HAN PRECEDIR EN L'US DE LA PARAULA. EN AQUESTA INTERVENCIó DE CLOENDA JO NOMÉS VULL SUBRATLLAR UN ALTRE SIGNIFICAT DE LA SESSIó D'AVUI. EM REFEREIXO A LA VOLUNTAT DE L'AJUNTAMENT QUE PRESIDEIXO DE CONTINUAR FIDELS A LA 7CI D'ESTAR TT OBERTS A LA MODERNITAT, D'AQUESTA CASA A LA INNOVACI6 I A L' EXPERIMENTACI6 ARQUITECTCSNICA. HEM VIST COM LA INFUèNCIA ENTRE LE CORBUSIER I BARCELONA VA SER RECIPROCA. LA RELACIó ENTRE L'ARQUITECTE I LA CIUTAT VA SER ENRIQUIDORA PER TOTS DOS. AiXe") VA SER POSSIBLE PERQU & ' EL T6 VITAL DE LA CIUTAT, EL SEU AMBIENT HO VAN PERMETRE. PER ó VA SER POSSIBLE TAMBÉ GR1CIES A LA VISICS DE FUTUR, A LA RECEPTIVITAT I LA GOSADIA D'AQUELLS GRANS ALCALDES QUE VAN SER JAUME AIGUADER 1 CARLES PI 1 SUNYER. �EL PL . MACIA, EFECTIVAMENT, NO S'HAURIA CONCRETAT SENSE L'EXPIACIT SUPORT D'EN AIGUADER, PRIMER, I D'EN CARLES PI I SUNYER, DESPP1S. LE CORBUSIER ES VA DONAR COMPTE DE LA IMPORTàNCIA I DELS TRANSPORTS 1 LES COMUNICACIONS COM A VERTEBRADORS URBANS. SABEM TAMBÉ L'ENTUSIASME QUE DESPERTAVA EN LE CORBUSIER I EN ELS HOMES DEL GATPAC AVENÇOS TèCNICS COM LA AVIACICS. L'ALCALDE AIGUADER COMPARTIA EL MATEIX ENTUSIASME I EN VA SABER PPEVEURE LA IMPORTANCIA. AIXí, ALS PRIMERS ANYS TRENTA, JA DEIA ÇUE CALIA MILLORAR EL HISSATGE DE LE L'AEROPORT. CORBUSIER I DELS ALCALDES AIGUADER I PI SUNYER 17. 5 BEN VIU. AUEST AJUNTAMENT HA ESTAT, EN ELS ÜLTIMS 8 ANYS, PROTAGONISTA I IMPULSOR D'UNA URBANITAT QUE HA ESTAT CONSIDERADA EXEMPLAR. ARA TENIM L'OBLIGACI6 DE REEMPRENDRÉ LA REVISIó DE LES INFRAESTRUCTURES, DE LES XARXES DE TRANSPORTS 1 COMUNICACI6 QUE �DES DEIS TEMPS DE LE CORBUSIER NO S'HAVIA FET. NOMS HEM PATIT LES CONSEQÜéNCIES DE L'APLICACIÓ TERGIVERSADA D'AOUELLA REFLEXIó. EL CENTENARI QUE CELEBREN AVUI ENS DONA L'OPORTUNITAT ' NCIA CIUTADANA RESPECTE LA NECESSITAT D'UN D'ACCEPTAR LA CONSCI è ENFOCAMENT METROPOLITS DELS PROBLEMES DE BARCELONA, DE LA SEVA XARXA VISSIA, DE LES SEVES TELECOMUNICACIONS, DELS SEUS TRANSPOETS PtbLICS. LE CORBUSIER I ELS HOMES DEL GATPAC, SERT, BONET CASTELLANA, TORRES CLAVÉ, SUBIRANA, AIGUADER, PI I SUNYER VAN TENIR AQUELLA CONSCIENCIA. SERá LA BARCELONA DEL 92 DIGNA D'AQUELLA GENERACIó? DES D'AQUESTA CASA NO S I AIX1. S'AIXECA. LA SESSIó. ESTALVIARá CAP ESFORÇ PERQUè SIGUI � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4020 Title A name given to the resource Acte Homenatge a Le Corbusier 1887-1965 / Discurs cloenda Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Homes del GATPAC. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Commemoracions Biografies Arquitectura Urbanisme Infraestructures Telecomunicacions Barcelona Acció política Le Corbusier, 1887-1965 Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1987-10-21 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1115/19871026d_00245.pdf 831a52c7aff0869de317314ef2973702 PDF Text Text SW* :hm Ajuntament de Barcelona Alcaldia Gabinet de Comunicació Plaça S. Jaume, s/n. 08002 Barcelona Telèfon: 301 07 07 Tèlex: 54519 Laye e Presentacio de 1 ° Excm. Sr. Alcalde, Pasqual Maragall, de la conferencia sobre Política Italiana i Europea per a les Arees Urbanes i per a les Grans Ciutats, pronunciada per Carlo Tognoli Saló de Cent, 26 d'octubre 1987 �SENYOI<ES I YORS: AVUI ÉS UNA D'AQUELLES OCASIONS EN QUÉ LA PRESENTACI6 DE LA PERSONALITAT INVITADA VA MÉS ENLL1 DEL PRCTOCOE,. EFECTIVAMENT, L' HONORABLE MINISTRE, SENYOR CARLO TOGNOLI, ÉS UNA FIGURA EMINENT DE LA POLÍTICA ITALIANA I EUROPEA. IERC), A MÉS A MÉS, CARLO TOGNOLI ÉS UN VELL AMIC. AMIC L'A(:JUEST\ CIUTAT, D'AQUEST PAíS I DE L'ALCALDE QUE US LA CARRERA POLÍTICA DEL SENYOR TOGNOLI HA ESTAT LLIGADA, DES DEI, SEU COMENÇAMENT, A L'ADMINISTRACI6 LOCAL, AL GOVERN DE LES CIUTATS. REGIDOR DE L'AJUNTAMENT DE MIL 1 DES DE 1970, EL 1976 VA SER ELEGIT ALCALDE D'AQUELLA CIUTAT, C1RREC QUE �VA OCUPAR DURANT DEU ANYS. VA SER DURAN P LA SEVA ETAPA D'ALCALDE DE MIL. QUAN ES VAN ESTRENYER ELS LLAÇOS ENTRE CARLO TOGNOLI I NOSLTUES. BARCELONA SETIPRE HAVIA VIST EN MIL, AME UNA CERTA GELOSIA, MOLTES DE LES COSES QUE VOLDRIA PER A ELLA MATEIY.A. CAPITAL CULTURAL I INDUSTRIAL D'UN GRAN PAÍS MEDITERRANI. CIUTAT LLATINA I AL MATEIX TEMPS CENTROEUROPEA, SI,U DEL TEATRE DE LA SCALA, L'OPERA ITALIANA PER DEI? INICI6, MIL á ÉS, EN MOLTS ASPECTES, CAPITAL D'T J1A. BARCELONA TAMBÉ VOL VEURE RECONEGUDA LA SEVA CONDICI5 DE CAPITAL D'ESPANYA. LA CAPITAL DE L'OPERA, DE L'AVANTGUARDA CULTURAL, DE LA INNOVACIó INDUSTRIAL, DE L'EXPERIMENTACI5 AROUITECT5NICA 1 URBANÍSTICA, DEL �PISSE'TY. PER AIX('), 3ARCELONA TÉ L'EXEMPLE DE MIL. BARCELONA V:U TAMBÉ EN MIL á UN FERM SUPORT EN LA SEV D, I:T.PENCI6 D: CREAR UN "NORD DEL SUD" EUROPEU QUE COMPENSI GRAVUFACIó EXCESSIVA D'EUROPA ENTORN L'EIX LONDRES-PUHL-PIAMONTE. EL SENYOR TOGNOLI VA ENTENDRE MOLT BÉ LES ASPIRACIONS DE BARCELONA. EN VAM PARLAR MOLTES VEGADES. ARA, CARLO TOGNOLI ÉS EL MINISTRE PER ALS PROBLEMES DE LES ARREE URBANES DEL GOVERN ITALIá. NOSALTRES VEIEM ELS ÉXITS DE LA CARRERA POLÍTICA DE CARLO TOGNOLI COM. A PROPIS. LA NOSTRA SATISFACCIó NO ÉS DEL TOT, PERMETEU-ME DIE-HO, DESINTERESSADA. �DES D'AQUEST AJUNTAMENT 1 EN QUANTES OCASIONS HE POGUT/ A ESPANYA I A FORA D'ESPANYA, HE PROPUGNAT UNA MAJOR PARTICIPACI(5 DE LES CIUTATS EN LA PRESA DE DECISIONS DE POLÍTICA NACIONAL I INTERNACIONAL, I MOLT ESPECIALMENT, DE LA POLíTICA EUROPEA. AME EL RECONEIXEMENT PEL GOVERN ITALIA DE LA IMPORTNCIA DELS PROBLEMES URBANS QUE REPRESENTA HAVER CREAT UN MINISTERI ESPECíFIC; AMB EL NOMENAMENT DE CARLO TOGNOLI CON A TITULAR DEL MINISTERI, BARCELONA VEU UN GRAN AJUT PERQU EL PES DE LES CIUTATS A L'ESCENA INTERNACIONAL AUGMENTI. JO ESTIC SEGUR QUE EL SENYOR MINISTRE ES FARA RESZ) DEL NOSTRE INTERèS. HONORABLE SENYOR MINISTRE, ESTIMAT AMIC, AQUESTA CIUTAT US ')UNA UN COP MÉS LA BENVINGUDA. É LA PARAULA L'HONORABLE SENYOR CARLO TOGNOLI. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4021 Title A name given to the resource Presentació del conferenciant Carlo Tognoli Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Alcaldes Europa Relacions Internacionals Administració local Barcelona Milà Territoris Acció política Model social Tognoli, Carlo, 1938- Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1987-10-26 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1117/19871107d_00233.pdf c0cdee0e28d370500c0e077357497a08 PDF Text Text Setembre de 1987 PARAULES DEL SENYOR ALCALDE (enviades als "Amics de les Rambles") - Agermanament de les Rambles de les quatre províncies catalanes. �L'ALCALDE DE BARCELONA En les festes del Roser de 1985, en agrair la concessió del títol de "Ramblista c'Honor" vaig dir que la Rambla es la perfecta representaci6 del que volem que sigui Barcelona: un lloc d'encontres, obert a la gent de totes condicions, edats, orígens; un lloc amable, de relació. I al mateix temps un centre comercial vital, innovador, creador de riquesa. Aquestes característiques de la Rambla, que volem que siguin les de Barcelona, defineixen molt bE.S. el que tamb s Catalunya. Un país integrador, no excloent, innovador i al mateix temps fidel al seu passat. Crec que l'agermanament entre les Rambles de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona pot ser molt valuos per a mantenir i potenciar les cualitats de les nostres rambles, de les nostres ciutats, del nostre país. És un projecte que s'insereix en la presa de conscilncia sobre la importancia dels centres histórics de les nostres ciutats. 6ABINET DE COMUNICACIÓ 1E6iST:',E DE SORTIDA -4 de libre r Se:-"P n.°- de 19t. �L'ALCALDE DE BARCELONA Els nostres cascos antics tenen una concentració d'edificis històrics, de tradició urbana, d'equipament comercial que els converteixen en centres d'atracció única en recuperació de la ciutat vella és Europa. La imprescindible perquè el conjunt de la ciutat desenvolupi tot el seu potencial creatiu, tant a Barcelona, com a Girona, Lleida i Tarragona. La promoció dels valors d'urbanitat que sintetitzen La Rambla es un important pas cap a aquest objectiu. Des d'aquestes pàgines felicito les Associacions de la Rambla de les quatre ciutats per la seva iniciativa, al mateix temps que envío una cordial salutació a tots els ramblistes i ciutad an s de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona. 1 Pasqual Maragail � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4023 Title A name given to the resource Paraules del Senyor Alcalde enviades als "Amics de les Rambles". Agermanament de els Rambles de les quatre províncies catalanes Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Associacionisme Comerç Barcelona Territoris Model social Les Rambles Girona Tarragona Lleida Associació d'Amics, Veïns i Comerciants de la Rambla (Barcelona, Catalunya) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1987-11-07 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1119/19871109d_00247.pdf 110d31d4f6fa7ce2cb7e6cff4f074776 PDF Text Text A A, SIS NOTES SOBRE EL •OLITIC I EL_CIENTWTP JORDI mnR.1.5? Novemore 1:967 V 1252,M5TW,L._ 9Pdi S-4- fi V �° EL POLITIC I EL CIENTIFIC (NOTES) 1^ AUTOCBITICADE LI INZE L = L ECIUAL POLITIC: EL DELIRI HISTORIC HP ESTPT mASSA SOVINT LA TEMPTACIO DELS lNTEL.LECTUALS "LA REVOLUCIO PER SER CREADORA NO POT PASSAR-SE D'UwA REGLA, MORAL O METAFISICAr QUE EQUILIBRI EL DELIRI HISTORIC" ALBERT CAMUS. FA 30 PNYS EXACTAMENT (NOVEMBRE 1957) AL_BERT CAMUS REBIP EL NOBEL. POC TEMPS DESPRES MORIA (GENER 1960). AVUI REPRESENTA UN MODEL IDEAL D'EQUILIBRI ENTRE EL COmPROmIS (L'ENGAGEMEMT) PER LES CAUSES MORALES I EL RESPECTE PELS PLTRES. DONCS "NONES HI HP UN LUXE. EL DE LES RELACIONS HUMANES". I NONES UNA RESPOSTA EFICAC AL "DILEMP: O POLICIA O FOLLIA" , ^^^ INTRANSIGENCIA EXTENUAwTDE LA MESURA". L , INTEL.LECTUAL POLITIC TROBP LA MESURA • EN EL RIGOR DE LA CIENCIA I EN EL RECONEIXEMENT DEL DRET. �2. D OLITIC8,_ DRET I CIENCIES SOCIALS LA POLITICA NO ES SOLAMENT ANALISI ClENTIFICA. PERO... LA POLITICA SENSE DRET ES EL PODER DE LA FORCA I DE L'AR8ITRARIETAT. EL DRET ES LA POSSIBILITAT DE JUSTICIA PELS POBRES. I EL DRET, EN LA ME URA QUE ES UNA ` CONSTRUCCIO CIENTIFICA ORIENTADA PER VALORS CULTURALS I BASADA EN EL CONEIXEMENT DE LA REALITAT SOCIAL, ES UNp PRÁCTICA D'IwTEL.LECTUALS ESPECIALITZATS. NO PODEM SUBORDINAR Lp POLITICA AL DRET, DONCS SERIA CAURE EN EL MES TOTAL CONSERVADURISME SOCIAL. LA POLITICA ES UN VÚLUNTARISME SOCIAL: EL DRET ES LASEVA MESURA, NO EL SEU FI. EL VOLUNTARISME DEL POLITIC SI VOL SER ALHORA TRANSFORMADOR l RESPECTUOS DEL DRET S'HA DE BASAR EN EL CONEIXEMEmT DE LA REALITAT SOCIAL. TORNEM A LA PRACTICA ImTEL.LECTUAL (GLOBAL) DELS CIENTIFICS, ^ 7ECNICS O PROFESSIONALS. �• _ 3. CIENCIES SOCIALS PER FER VISIBLE L"ESTAT EN AQUESTA MATEIXA FACULTAT ° FA UN ANY ~ EN LA LLICO INAUGURAL, NORBERTO BOBBIO CITPVP LA SEVP DEFINICIO PREFERIDA DEMOCRACIA DE ^POTERE IN PUBLICO". LA REPRESENTPCIO PUBLICA PERMET FER VISIBLE EL PODER POLITIC, FER P L'ESTPT RELATIVAMEmT TRAWSPARENT A LA SOCIETPT (NO AL REVES: LA SOCIETPT NO HP D,ESSER TOTALmEmT TRANSPARENT A L'ESTAT). L'AVANÇ DEMOCRPTIC DONCS ES LA CONQUESTA, MAI DEL TOT ACABADA, DELS SECRETS DE L'ESTAT. NO ES UNA FUNCIO QUE PUGUIN MONOPOLITZAR ELS INTEL.LECTUALS~ ELS CIENTIFICS SOCIALS, DEMOCRATICS IMPULSATS P E RO SO NINDISPENSABLES. ELS PROCESOS GENERATS PELS GRANS MOVIMENTS SOCIALS, PER FORCES POLITIQUES. DIRIGITS DES D'INSTITUCIONS REPRESENTATIVES, REQUERIRAN LA PARTICIPACIO C R ITICA DELS INTEL.LECTUALS, LA COL.LABORACIO AUTOmOMA DELS CIENTIFICS SOCIALS. LA POLITICP AmB BASE CIENTIFICA NO REQUEREIX TANT EN EL CONEIXEMENT QüOTIDIA DE L'OPINIO PUBLICA PER PRACTICAR UNA POLITICA D'IMATGE, SOVINT ESTERIL, COM EN EL CONEIXEMENT DELS PROPIS MECANISMES DE L'ESTAT, DE LA RELACIO PODERS POLITICS-CIUTADANS, AMB ELS SEUS EFECTES EXCLOENTS I INTEGRQDORS, PRODUCTIUS 1 MALVERSADORS. �º A º,5 4. L,ESTAT DEMOC R A ZlC I LA s E y A_ LE GJI I.mAÇI g INT ^ L,LECIU8i, ELS INTEL.LECTUALS I ELS CIENTIFICS SOCIALS COM A LEBITIMADORS DE L'ESTAT DEMOCRPTIC: L'OPCIO PER LA LLIBERTAT, PER LA JUSTICIA, PER LA IGUALTAT, PER LA SOLIDARITAT, ES UNA OPCIO DE VALORS, NO REQUEREIX LA LEGITIMACIO CIENTIFICA. PERO ELS INTEL.LECTUALS I ELS CIENTIFICS SOCIALS HAN DE CONTRIBUIR A DEMOSTRAR LA SEVP VTABILITAT HISTORICA, HAN DE CRITICAR LES SEVES INSTITUCIONS, HAN DE PROPOSAR NOUS MECANISMES... LA LEGITIMACIO INTEL.LECTUAL DE L'ESTAT DEMOCRATIC ES UNA FUNGID HISTORICA QUE NO S'ACABA MAI, ES UN HORITZO IDEAL CAP AL DUAL S I AVENQA CADA DIA. AVUI, UNA DIMENSIO FONAnENTAL DE LA LEGITIMPCIO INACABADA DE L`ESTAT DEMOCRATIC ES EL DE LA REVALORITZACIO POLITICA DELS GOVERNS LOCALS. NO ES TRACTA D'AFIRMAR QUE SON TAN O MES ESTAT COr: ELS ALTRES wIVELLS, SINO QUE SON, POTENCIALMENT,MES DEMOCRATICS, MES VISIBLES, MES SOCIALITZATS, I PER TANT ES MEREIXEN Q UE ELS ALTRES NIVELLS QE L'E S TuT. AvUI, PER LA SEVA mATURALESA I PER LA SEVA PRACTICA, REPRESENTEN UN NIVELL �FONAMENTAL DE L`ESTAT . DEMOCRATIC. PERO NO TENEN EL MATEIX RECONEIXEMENT SOCIAL I LEGAL NI ELS RECURSOS ECONOMICS I JURIDICS NECESSARIS. �5. POLITICJCIENTIFIÇBy_EL0TVELL]OÇBL CRITICA PLS CONCEPTES TRADICIONALS DE - POLITIC ENTES COM PROPAGANDISTA ABANS DE LES ELECCIONS I BUROCRATA DESPRES. - FUwCIONARI ENTES COM EXECUTOR RUTINARI DE LA INERCIA ADMINISTRATIVA. EL POLITIC LOCAL ES (HA D"ESSER) A) UN REPRESENTANT POPULAR, &W COMUNICADOR SOBRETOT, I CADA DIA. B) UN RECEPTOR DE D EMANDES SOCIALS (CONEIXEMENT DE L A REALITAT I PARTICIPACIO POPULAR) I UN FORMULADOR DE PROJECTES COL.LECTIUS. C) UNA PERSONALITAT EXECUTIVA QUE TE INICIATIVES I CAPACITAT DE PRENDRE DECISIONS I DE MOBILITZAR RECURSOS ' PER PROMOURE LA SEVA EXECUCIO., EL PROFESSIONAL O TECNIC QUE TREBALLA AMB EL POLITIC NO POT SER EL FUNCIONPRI CONVENCIONAL~ QUE ES DEFINIA PEL SEU STATUS, SINO LA PERSONA n 'ACrIO QUE ES DEFINEIX PEL SEU ROL: �A) HP DE PODER CONCRETAR I EXECUrAR ELS PROJECTES I LES INICIATIVES. B> MA DE COORDINAR L'ACCIO DELS SERVEIS ADMINISTRATIUS PROPIS AMB ELS ALTRES SERVEIS O EMPRESES PUBLlCS I PRIVATS. C) HP DE SER CAPAC DE VERIFICAR I AVALUAR ELS EFECTES I ELS RESULTATS OBTINGUTS. HI HA DONCS UNA RELPCIO DIALECTICA PERMANENT ENTRE EL "POLITIC" I EL "CIENTIFIC" EN EL NIVELL LOCAL, UNA DIALECTICA EN L,ACCIO. PERO AQUEST NO ES L , UNIC ROL POSSIBLE I NECESSARI DEL "CIENTIFIC": NO TOTS ESTAN COMPROMESOS EN L,ACCIO PUBLICA QUOTIDIANA. SORTOSAMENT. ¿ELS MECANISMES POLITlCS~ INSTITUCIONALS, ADMINISTRATIUS, ACTUALS PERMETEN UNA CORRECTA SELECCIO DELS "POLITICS", POSSIBILITEN ALS "CIENTIFICS" EXERCIR ELS .. ROLS DESCRITS, GENERAR LA DIALECTICA NECESSARIA ENTRE UNS I PILTRES? SON QÜESTIONS A LES QUE S'HA DE RESPONDRE AMB LA CRITICA INTEL.LECTUAL. �AVUI LA CRITICA INTEL.LECTUAL, CIENTIFlCA, HA D'ANALITZAR AMB RIGOR EL .FUNCIONAMENT DE TOTS ELS PODERS Y ADMINISTRACIONS. TAMBE DELS NIVELLS LOCALS. AQUESTA ANALlSI CRITICA ENS AJUDARA A CAmVIAR, A INNOVAR. UN DELS REPTES POLITICS I INTEL.LECTUALS MES IMPORTANTS QUE TENIM AVUI A LA NOSTRA CIUTAT ES L°ELABORACIO DE LA CARTA MUNICIPAL. NO ES PODRA FER SI NO HI HA UN MOVIMENT INTEL.LECTUAL D`ANALISI, DE CRITICA I DE COOPERACIO, AüTONOM I RIGOROS, AMB EL QUAL DES DE LES lNSTITUCIONS. DES DE LA POLITICP STRICTU SENSU° HAGUEM DE CONFRONTAR-NOS. �6. SJEM p ERMETEU, UNA RECOMHNACIO:_SIGUEU_D'8C% EL MON DELS INTEL.LECTUALS, LA COMUmITAT CIENTIFICA TE UNA PROFUNDA VOCPCIO D'UhIVERSALITAT. DES DE BARCELONA, CIÚTAT OBERTP AL MOn COM HO SON SEMPRE LES GHA g S CIUTATS DImAMIQUES I IL.LUSIONADES, DES DEL PPIS DE LES "CENT CIUTATS" NO ES POT SINO REFUSPR EL PROVINCIANISME... PERO ES TAMBE PROVINCIANISME EL SEGUIMEmT ACRITIC DE LES MODES INTERNACIONALS, LA IMPORTPCIO nC" L'ULTIMA MODA CULTURAL, DE L'ULTIMA CORRENT INTEL.LECTUAL. ABANS D'AHIR ELS PAISOS SOCIALISTES EREN E L TABU IDEOLOGIC, AHIR ELS D EL TERCER MON, AVUI PER UNA ESQUERRA INTEL.LECTUAL MES DESENGPNYADP QUE CRITICP ELS ESTATS UNITS, MITIFICATS ^EL SO lAL-LLIBERALISME... UN MITE SUBSTITUEIX A UN ALTRE MITE PERO PER AuUEST CAMI NO CONEIXEREM NI TRANSFORMAREM LA NOSTRA REALITAT. I, A MES P MES, PER LA VIP DE LA IMPORTPCIO CULTURAL SZSTEMATICA, NO SERIEM UN PUNT DE REFERENCIP NI D"INTERES PER NINGU. NO H A ESTAT, NO ES, EM SEMBLA, EL CAS DE BARCELONA, NI DE CATALUNYA. HEM ESTAT OBERTS AL MON PERQUE ENS INTERESSAVA LA NOSTRA REALITAT, I AQUESTA PREOCUPACIO ENS HA FET BUSCAR I TROBAR EN LES ALTRES CULTURES, REFERENCIES I INSTRUMENTS VPLIDS PER NOSALTRES. EN MOLTS CAMPS BARCELONA ES AVUI UN FOCUS D'ATRACCIO INTEL.LECTUAL: HA ESTAT POSSIBLE ULAN HEM ACONSEGUIT �ESTPBLIR UNA DIPLECTICP PRODUCTIVA ENTRE L°ACCIO SOBRE LA NOSTRA REALITAT I EL CONEIXEMENT DE LES ALTRES REPLITPTS. LES CIENCIES SOCIALS, COM TOTES LES BRANQUES DE LP CIENCIP I DE LA CULTURA, SON UNIVERSALS. PERO ELS CIENTIFICS. ELS INTEL.LECTÚALS HAm DE TENIR LES SEVES ARRELS. NO COMPLEIXEN EL SEU PAPER SI CAUEN EN LA CONTEMPLACIO BEATA DE LES MODES CULTURALS EFIMERES I DE LES REALITATS EXTERIORS MITIFICADES. "DAS DORT IS mIEMALS HIER" (EL QUE HI HP PFORP NO ES mAI ACI^) VA DIR SCHILLER. SIGUEU D'ACI. / �IL-k ./1.3 ^^. ^ iw9— cY9t ; ^^. �¡ o Gh c¢ _ ^ sl ^,t, C7.-^ -, ^r^ JUM (,,.G, Crirj1,` ^ VV1/"^^' MJ' ^l O L. /*, i^ F . Li ()Club 1 i3i/l i'^^ b r. LfiU.Gt•3 ,( W a^, ^ ^ ^j ti _ (4rut, p(a_rj( tm-i, ( cT., tz,, ^ j ¡ CtiLc 141 ,j A,,d t44 ,^, `„^ c t i ^ Ch¿O-Lz. o& G L r'o l-,c 0, Lt( frtioa . o 9t` C^u„ • (,^,,,,,,,,^ 4c,44-7314 )2A, <AA., 71-9^` ^^ ^° q fi^ ^ x^ cut,k L ( ^G C.L/ Lt l/Lc_ ci" !!!! ^ _^^ ^ G1 1 ^ ^ ` ( N^ \, C ^nn `^/1 ^ (^i u-ti¿t"' g vl!`Q,4, (/Gc L I d ^ ^ L^ A (AfC4,vVe Nn‘ v^ / o ^ YL O3( Ca A-, ^e r "t•-----k Le ot‘seA, v;^ esu,.a . ) (c,)(e utrb." ° c,t.ev, " a j ^ e L cu,, 10-itt) C,61 ^,^ew^,^ ct ^,^di,^ ,1_D ^j ", ^ ^(^^ (^GLkelL é2C.ï ia^^{ r (rve -c ) r^r-^ ^ït. /^ GLto(f^^ N-O cy^ C._ ^`r "k ^ ,..4..w^ e t¿ e ^0¢, ¢,,L,^ , eY ^ 0 c 1^ » ^ ( ^ d^ii aot.^A (/ o , ce -e LÚA- ' ti ^^`^ ^ -C;It.fr`?/t,U tni.-1/A (it f ^ .^^^ w r 1^, �2 v '7 4,1,-z„ I 6) ^/ ^ cR,r cv C^ 100 t-`^ 1") (A vv.~- (.0"5 0-•; ' `1-6^ d.) ^1 ^ t(f)VtÁ^, ^ lN^^^ /1 1 0,it;,(A—Lcumlí,-- 01,^ ^ ^„^ e^ Iw, +^c^^ V) ^^ ^^-^ ^^ i^^^, ^/lM w ^ , „ J ^,,, ^ ^ , r^1 ^^ 5 4 Ut l/^ "' v^ Y ^ .Lv^ o^-S , l.^.lt,r ( 1 ^4^^.J,l,, c4AP`i-^- 11 G Am f ^.^^ - ^G^` 1 G^ —^ j^ 5^ cl) vvov- Gl/t4163" ^ ^.^^ v,_ ^^ „^,;,,, „ G 1`" "-e ^ ^ ce_,( d,(^ v ' o ^ ^ %^ PAAA o ^(/3 ^ 0A-14/v1 L í^"., llV^. t ,^ +^ ^ ec c(li^-^---' ^ c ^ ^ rw^ c.^ ) n, ^, ,, t ^, ^,, ^a^^,^^^1`e. `.^^^ ^ M 157.1 —^ Fit&^ ^ ^.ah ^,^ ^— ^^^ �-trl e--K__ _01,470c,) % Ln Luí ' 4/1/3 rv) 1,/-7/6 /Lt,o ^ . i-tA-kJA,t,„ i,^t vz-(1-k_ Ib^ ^ ss, ^ (uf^, aPc (-^ Cvl h o (C-9'-'°¿4 /J-M' ^ .^ Lee. ^ ^ ^ wj ^ c M, ° u-U .. ea ^ ^^^ a^ ^wL ^ l 119) 14_, /1,t-6(t) ^ ^ ^ G^ . ^ ,n^ y ^ ^ ^ ^ ^ (1A-;&,14,9 ^^ ^`^^-^:e? , c,^^ c^` ( ^ (1) µilifivvn't 1.04,L-0 910(1 C^^ ‘‘ 1 ot/i citAv."§1c,„) ^r í G, ^4 y h 4' ÇA ^,^ 1 .... rs-.) 4/t4A-uV,.ti 171,5 Co,v,14 (.4„0:. )71,/ k t,f, e ' t^tM 5 ITz4^ dt.) ^ ^,►i^ ^ 11 , onA ^ . A,m4:-, k a 00-'‘ cavtiac-di--¿ %e C,ItA uic<vro(e itib UJ clon`i- . uf.- cv)+A/vviS J`^^ o+ti• •, /I')^ /1/x;^ a^-^ /I) ^.^Q kutc, (A IL, v1 liti A4-1^/ p.( ^451k-v,r d.-te CaL iG, c 3^^v^t^-^ v^ c, wv—:-Y 14/ to,, < (4-:"' y -u ^^ ^ .1) ro 1 / Lo/ a 6- l^`^`I vY"`^ L ^ I 6 Zátaizidp 9 SPA �IV1 t i`7 V 1 k- cAuch-1,-, (A9deitr.,_¿, towitcdn '^1 ' 1 ^/ V N `^ k ^ V-' V` ^V^ ^/ 1 (.A.P■J yfrx W) (/`-' 1/41,-2-12," ^ ^ C ^ ^ r!/^^ w " : (G ol d¿i 1 J tír W3 `' t.r ^ I ^^U 11 ncA_ j 1 ^^ J^^w , ^) ^-4-^ ^^^ ^ 4 r^-^ V"_ _ P ` ^^ . , „ ,,Q ^s^ ^ 12a Pti la ,fl/' n' ) d^ ( ^ ^,/ ^ ^ ‘&-- ^ i^ —^^ ` ^^°^^^ ^ d^ AA/ ^^ cgurtA tA,) up- `ov~-1.-k I.Mk_ n'y) Ci" ^ ^^^ ^ ► ^ ^^r^ ^^ v _ ^ r ^ ^`^^^ �UN? C.aii/t t l í¡ s Lit-n/\_ 1 jf -(AAft:"1^ ^ ^ (3 1 ^ ^ ^ ^ ^ ,^ : Ç /C^^^ - , t rG,^ ^ Q ^G c, ^^ /, _t _ ce , Avt4 ! "Jlarb-- 4^ ,^ (M14 544° o Veik di f)jgkiti‘^ dr) 1C- ll(^ 0 QA, } ( )1.' ? I " zcz. ( 4' 1 ^— 1), /6 ( 11 9■c-0-- ° p14tn-.^^^-, - j^Vt.^.^ ^ l p 001 ^ i^ ^c^ ^ n. (4,-,1"5" �512 eruk_orr LAA41A-4,u,(,_ 9)44-e L Lanmike-) ort-Q ^^fÇ 1 ^:,^ (AA^ _\ 1. V (/') (r/aNk--5 ► ei,i,p é c.(Iv : 1 Á_ ^ G S, -- MOJA "eacb--, ? ^ '`M I ^^ ' fiWte, ^c, 3-/m)hd. a u ^.^z ca.^,^., ( ^u ^ cite 'irr )49 mi tnind-,¿0Y ) Q,,^ ^ .12,1a Cahv) ^ ^^^^^^ ^ ^^^^ ^ ^ ^^ ^^ ^,, ,t<,^.^ q ;e. (A, "PAJA) 4Aetan ic ct:54A SAI ,-1 -ALew"át 1 9A0 ncte"_. (f4- ^ ^--- =- ^, ^ ^^ ^ , ^ ^ ( ^v .– ^ ^ u;^T ^^^ ^^ A 4,1-G,^; ^^o/^ ^ ^ ^ C..Q-_ ^^^[ \ ^ Le,,f ^c 1r73(A,Uose.,( e,t,, u Gtt. t'CZ. rt-Lcutz fiu^ ^l L^ Pil S cu,s (S c^ ^ I akvy, à coi. l rztg„ cít i Y s c^ cirw4„ loi:/fi,-vç .a, I k.o ckA ) �^ ^^ y ^ v^w q ^^ U,WO CA 4 LJJJ1& .a41./1-0 diAo: /eN11)1/P ^ f' 1". 1`°tiv" a„,„._.[ ^^,c.^-c r^ ^ ,,,^ ^ ^^ ( ^,^ ^ ^^w^ ^ ^-^ ^&^ ) ^ 73,t161a, ^ P^^. ►^^r^^ /11{ ^-^i,^^ ^S fN , u^ 4 ^f ^ ^, ^ 2^^^^ ^ que: ^^^ s^ t-t-^-c^ a ^ ^-^-^¿.,ti- ,--- I 'v e-- Q vi- S ^ I^ü11Y1.^S^^ ^ ^ ^^`^` ^^et-pia pm c.Cl^ c^ ^ ^ ^ 9 Hv Ñ p k _ — ^ ^ 0,1-5,41 P-)/1-1^4^L c .^ a_ ' ^ ^^ 4 ^ ^ .^^ ^ Cit`' j ,/ kl) \G0^162 1^,^^ ai ^^ lr.1. �II , ^ 1 . (o 14Á4r; ^,. ^^^f w ? P-1"-"1:41- c1( 014 ét-bkku ( y 171 07 (tAx": Ce‘-` ,1 t ‘ c (Al ^ < << 111 J6-1., "O 4,1--rt, J._ bi/la hitAA) tq w.> &e e Issr ut„/ U(. Calitif4 t4. o ¿-v) ra Z ceyt T-c61 cAncs r M ol o (D2_ ¿Q-- S L-c l ct2-1 to,( nbuynA C (buo /-~ .m4 , 5 utuim,„,, Fiou91-1- DrF-m'irawi PP7 17S UEu n,^; �fo Lv q u te c-^ 7"-P;S c-^At) Dc7 <ft) ^ ue3 í211./ Sr cU ksiDo, DES De su 77 Pu urt9 ) /J(1171( 2 M uugo .Sc- Av-no esnv7l1 AIY E&11) ft LO 74 0-'11 Lo Qu p ElutArdj ^^ CN1 Frt clar LS G/--9,12.- 2r3Pow " t',J -2 601116-0' pt_d ^ r^iZ r-^tl C o ti.IS i IZ u l'h Í' g1 R-4 L it PoUi n•c4 ku rbov s?v C.vék,1 í^^ viu rf-iV4,11,t-Joo/IZs *U " �. ^^ , ^ ^ d,^, ^o ^4P^^ nM ^' ctivu4Z(4;-,;) Go-k^ I QA2 kuu pu-) ny ,lA i.-em cu,, u-voArriv– <<4 , ne-0 A nian#Arr') a— wktujx. a~s Ipa veit/kY 1/L2 a-, a,wt4 r ^,, �o! n Co ro Treh-- P iaj¿ 74-9 ` t2:5 m !tl c ol ò — .,í^f M v1-774-7V ^J4-J4 44 /-c, Gt b , /, ^C57v^ de-fa v eig F 1-3-7v.^^ g , M l^9 ^ ' f7^ N f t-ti-,, ^i Pcrl^i ^ ^ ,Q ' I C%^ D4 e5- iZo 1/_01 - -4 e_rfi®r o ^ P 1-N! ts-pi2 -s> 4( ^ 1. ‘29 ^` C ^l 1hr1C^ s^^ ^+ V^^^EI . ' ^ ^^ n -^.p C^,,La Ci ( l j /-75 W ^ / 4 14/1&MAA4rII, _ 1 '^^ r o f/e/J! a , 0,1 l^'rat '^ ^^ vi/t, 41/4‘)/Lck) % (4! dLl L ^ ^v C-Z5 ^ ^^ b -11U ^ t I^V ^ S ^^ ^oc^s ^ 91-(=1' u? Uit\i Citft c4-15,1 \ , ^L^2Q `' e- e 1Jol9_Pe3 G P vt iv C Amr---asK -\Tuvis 4 b ^ cJE. ^^^s^^ fov«4ïc )41 1(-01171- ^ �tt,csva uv citz thik ^-^ /(x-ahuvnt- z Grt.^irrc4 ^. sr ^A J6Itt- ópAXTrcli f ° tnk Pv uiN 71 cok ottl<1°- e. A ((LA '^ /t^^bc,vc^ ^ PC-Tlï^^^ i g,c.t14. ^^ ^ ^ ^ P Arivri1'- r-joOPL,_ itpai a Kijrd E-rM-21 e.41A-4. ^ rG S'r /%t esv ^r V,P:44 1,91,4,L s o 0 u-- Y-1 lcr 41.4 (Á TIZA Poa vr , 1(4, /^, s-►- c, D "44(,,bKiu14.e-- "4 W-4 C.,, i^^('^^. ^v'^4i1hr A ti %d c m, " ct,t R N2 f^-^C ? U/1 ^k^ C^c.^%^,5 V 42,) vels (1-/(.4, hGu,,-y 11• 0,1,,g, e i (krA,.A; (AA.nA- ■Lc. —^® ^ ^^ P^ clA4tAnx4e ( 64 4 : , ^^^ " ^^' �4 "--‘ (titr\ix". r2.9A¿% ^, ^ " ^ Zttl2A..oV^ a ^ /d¿,Gcgy ^` r 11)141b--( ` Wa 11, u„., , «4 hnmszg, Tbuktew ut.)( ¿t, Ve cM4__ k ^° r GrA.L"-e•v,- _fiztu,kutc-- °^ CL.~ C^I v, cti ,a4 /WIA< i)~ 11"24.(iut, f 1 ol) :^^,,;^^^ra »tA" Rewr uce AC-L . (k5 ^^^^ ityul ^ ^^ ^ ^^ ^^^ ^4 ^o`^^ �^ 4.12)(ÁmArbiln-))...e_ a VIA ^ ^ <^.^^ It\ iAyi �s, _ v4 _Jc sz piAis Q^^= ^ ^C Si413er) 1^-V r- NvM r ^7 LA_ --ryzrYvt74- kAJ 1(1),-) r-re--0--e- LtAnvAi4L4._ Vni ^« ^ g (1'rJ S, G ^^ LemA4,; /_51wad^,., P/14-a-r4 �kLe5^LSY'Vt,.^ C ^ r^ T.1.534 9/vir 2NT-tnt oír- 01)1 it/W'rtaótz"--- SA,14 u e-LfD ^ LA e%) FenAe ^r 1), ibTS y) T\ST c^ ^1 ^^ ^^ t ^,,.^^ ! P !1V (15-o~ &rixem-9.,10-4 hvuir N/0 ^^^p. ^^ ^ ^ ^ ^^ -¿-)5^i^, ^ r2 r ^ ^: ^ ^^i•tf /; �1t0 „ p R^ -`''^ ^ , / .etA órkv (Jo a_ KAkv ,/ - /, ," ^^ Q^ ®V ^ cA Z^ ^^ ^ ^^^ q 't ^ ke (^ 1.)(Ár ^^ ' c` ^,,,^,^. G^^ ^^^ v^^ ^ ^ï ^ ^ ^'` If ( V1-8 9 1\_am:11-- . Aim,„,,,) k'ka.nL t&, ^ ^^ 4^^ 187-1 4.(,,,_a(1..-Ar-ale /tAA 4 4-¿-. i/t&Á.l: ) cc,1. vimk (7-1)1A1114 Vitj _ 7 r ^Q (ÍF JC" Glf‘/<;- /6_ 1M Rt c tlwh-)V I. - ri,t&4k- Gom Gkatni_ u,^.^ h^,.a c;p_ATT-4w7- nom- .)/( ¿-0/a,„ s(uo (Ups-eArb---- (t-N kAdLe o-51 L )41~ c-PA)t^e- 0CG,& (Ct_Me-z �^ ^Cf^ .-3 ^ ^ ^ ^-^u^-^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ l / ^v^ ,^` 7Z(9 a_ 19' (55 Ait,d5 ^//^^^ ^r G" 1¿,& ^^ ^^ ^ ^ ^ .^ ^ ^. 9/taucrol..r ».‹ Geé`c.(01.4 rzknik 4r-u.Aitc'et, (4144( �,,,kautÁr T cb---btAff¿ty-le (a, Cazu-z_ ,,pit& C-krésizsp/-x mas/P5- /ffliJelith- Ak-ofk/Ok (k.ma &CA 1)(4141 G4t4f& caitmlwv4 d,„e Me~-k_ t~„ ^ LA) n 2rvkAjn A l'Ami I r(-((_, ç kiLe cet9-, 22v^, cna-^ ^^^ ^ USA D �44 u cabut) ,' lea„ x (2,eft-,9 eit.Jurd,Loz. ct) ( ar cooec. ^,n..Q ra, ^ I com-„A„, . ^» A e 4AMiv E-% r t ^. ^ -Qi^i31'^ , k_ vt; ^ ^ GUA_ D1„ U-^%V^M^/t ^^ t í¿^ f' / rt 4 Ai ^ -c r^ , ^ ^ 0.1., 0(c~,t C,0 -W Á TI a 6, "-C-,' Ct vL-4 (UPA /11 9Aj? �j "21 9, 4 ( S G 1 ^ á c ^ ^, q-?^-^t L44-1 (A.tAnAtk x ^ , 11/1 r t& I COje/ dir ^^ k s ^^ u...)^ ^ t'a0"-rz–,^ i, ^ á ° .S'f'^ ,rQ , cy.A. ps ^^-(a`^ c ' ^ C.^ ^^ ^ _ ^c^ J ; ^ d\ ^^-^` ^.^ l‘a ^ 1-f9 �cet (s? Gej (-5,( ,P-2,t7tÁç-bkAk a44,Ilçrb ^^ c -41,4„m J2-5 (Ma_01.1Arvt M ,,^^^a? c4;4,,-) 2 ut45 2/) rzt... c^ D% u"( Akt/L, w^,o wt ^^ , , ^ ^ ^. ^ ^ " t 41\r^`--^^ ^ 99?^-r^ ^.SS^ l^s .2 ---/),L-4 L ou,s.)cp,4 Le A ei) { ciklu^cuit.„n rA , ^r ^ ^ ^ ^ •¡ ^^.-c- cx%1---) G ^ e^.e 9 uvu. Q »44- ^ %` ( ceE,Q., ) i , u-L1-,, C U`eM v-c oU& ^ ^c 1.44)2.é. ^ l^ r -_ G^ )14 Ç, , A. ^ 41 kit."_ / ,-er o,Dr„ -, diLJAAAL‹,,Ar ? C.m,fr (,e^ ^-E ^. cdA /l ^¡` Ni ,e ^ Gto (tec k4.r0i1 N-D (^A ^^^^ v C,^IQ^Uc ^ ^ /^ ° �14)L( D to 1-1-7 v-e3ATT cf--\14" cr) ^ Cumiki ^-^ J/D QvG v EU 12,1; cf),. ()` c^.f, a^^^ ^^ `e^.^,° (9-evAL-tMA144 xx2 ufLizAtAL Let' ks„, / 3 C,'‘e^. ti, ( wt- ^ Çvi /trovvi, ru^-)frç' (.444,-3ir ^ ^^ d( ^^^ ^ ^^ ., ^^, ^^ ( (\Ah&. adv-ak K, A hil ott,f;-( oi)g ^ti^ ^-^{ ^ ^ P.^^ ,^.0 `^^^C^( ^ t^^ �/11 ()«k (A,Un t k N2-4 5 -\"- 1 c.-1514k r ,e4A, ' iz,r) + ('çCo, )1/4-U1A--4~, 1tiL( .^---^^, f (^,^`°^ ^ çC V--A- ..^^, )`, ^1^C^2 ^^ C^ ^r cZ c^ l^ f^t ^^- ^ ( ^ ( 9 ^-^, ^ ^.^ c ^ tvtL twuts4 v,( e d ^^^ `tom vAAJL AAAA • cg.(?)A,\A-( ¡ â^ pr^ .e C^s íhC. ^ ^ ^ u,^, 71,tAgJk. �r- , X2-LaGPA,, v A- c ^ ^^^^,^3 ^-'v ^^ ( ^^ ^ " ^..^ ctu:trs5 ^ Czyd\.-li.1 ceitA4_ J u?, V ^ 24? O V1-40c4,/ , jN ^/^/l^ ^ w ^ { ^ S^ Ce__ 04 a V V ^ ^^ V_ Gb2ÁNNU 4't ^ 30 r ^^-^,G^ G^S^ ^icU^ ^r ^ij6)i', $pÐ (kmAi Í- 1 o /-q a,t.a- l -t-v=z 41, 1 (A) 4-7 (cm, ^ 9t_ Gt,tA ^^G.^ r r^ k,; r!'e. P^t.^C d 1/^ oU,1 ^ fax," Ae y-LoMa« Y--ü,, \). , r /t.nbtiul (wt cÁA,Lci- r c.^ r ^ Gtt^ ! ,,.^. ^ Le4 ^, ^ cti^ ^ ^M \^ `° Í mi.^ `^( t ^.i [ ( - e ^ kncac c 1/ _ l P, ^ 1 ^ 0 Vt zj fa,:s �7 utÁ c t,e,r~fAir a, l/r elkg. ( ^it'íot - pt Q-D-G' CZL 2J2 c‘. iIt c.. (.4 LeD_ ix\ pJva¿i ko c;i9Gte¿Aite w C AA a 1"-t. f` ` ‘'Y 124 kL0 t .1 U/u, 14 ' let .;. d6,4, i 'll1 -7 ^ , c peAlo ( ihmmA t ^ u, ^ ^ ^ ^,^^ ^- ^ .^^, ^ ^ ^ , ^, OAM CV-44AA-If ^^1 A ^ ^-^ C)u R.S6. d "y ÇAA4 af ,440,4 / „- 11-eA't howt5L. ^ •1 �Vr U^'^ ^ ^c 0 ‘1'1' ^`^^^^ ,,^. l¿zu ^ ^ ^^ ^ `-^ Lwce d 2 I ¿oo 2, 40. 000 c) Cz 4-it-Adt4; (,Loutif2m/r (4' uidu(4-- cabb {fica cradt.+.uLA-. V7-J^+`( '' ael)1194n C,a /^ 4 l ^P k:/;57,1 v ` 11 193J, efti\ 9/4 f(q:44- ctxy_;) L a Juat,) ty•n(-- 0(1~4- rvyi k te cot j trAAAi tt 1414 ‘1) " (' ami ^1^ r < ^^ ^ ^^ ` l )2,t,k Liuk. r /►¡/^/ /^ l^ Y I^ ^pV vA,,^ ^ / ^/v` ^V ^ ^P^,^-^ ^.- r ,^,u^ ^ . . ^ ^ (m)fir~ ^ ^ ^s^^^^^ r ^ rc j j oto La.). f A /Y v {/^ ^ v^.r] IvA^/-^¡r^J 1 ^ G/ z/t.t.e. (curse., ^S. ^ ^1 iVue,p‘r ^^^^i^ Gc ` rr ^ (.d-od`'`' cl etiArtk, ç(Guit ^ ^ ^ ^ ^^^ ^ ^ ^- ^ r ^, ^, r ` ^ J^ ^ 1E1^ ^ ^ ^ ^^^ `^'`"`^ 4,^ ti 21k ^^^ `^ ^,^ �19 cnrífie I(Jt‘itc,.(L'Ik o t. t -^-^.^-^ f^•,-^.-^- ^„ ( yo(7-_,„( c c-tA^A,1,c,c^ :.^ c^.- r U,1 1 Vjt ctt 1.101~-v( b5v,krbuk to, fr AA1 h. va_ OÁAA-t G,k.a. nou C^ C^z^'t.) It.v1,Q Uin^ ¡ Q ,i r Unesa , >: :^ ^ va.( t-,A;n.4A/\ (7- 1 . AolAtatm.4. pn+Am rcLA d'eU ) (4~ ufevt-‘0, Cru,,. kw4 et4 P'1-1 ^,^ C-(ú �/ ^ N ^ r ^ :^ ^! ^^ ^ 7^t^'^^1^-t Q ^ ) ^ ^ ( ^ et- , ri UNi tr5 LeNi^-^ ^ ,^^ ;^: ^ ^9,1 TIA,s,6a c r ^ rit\r; 41-- ^1^t ^^ t T^ r^ ^..^^ ^ i^i ^:/ li " ! ^/ ^ © F ti1,v P o U n^ 1)' tS P ur ', (.r 9ülthloilL ~ Irtu L^ CkyL A l^^ ^^C^ nG - `^. I^ ^{ ^ i^ ^^ r ez- 0-) A Ud, ^^-y ^ q 7 J--- 4,A-m157yr eM m L`4- – koc-r c-oltd 4-Kr\ f exí lm Pmr.ftd. p,N, L`Z-N."65 1--(.,uLbt f f ^ ^ CA ^^ ^ ^ ^ �^ ^^Jr& L Ci C^v^ C^ 1 ^- ^^ Du5 p /wiç U ^ TLX, 70`0Ár ^^ ^^1^'^ 0V/i1,.11 hc( 4 CA <"4 L^^^ CCnl/ D' t-c_ u rywh,in ^-5--c..ti1 n _ NI CL je-tw)vJ hf o LUsxts pykr ^`► 1 pro u ^ A e' Av T j ^^ #443 P( l\r5 L ` 1--z,c)Kivkj btf".- vT 453 A (,(-M/ u.-.- L'I-JuNiTZ-kair ( i �p (51,1_,0 auivn /12417i1bV4INIlr i ^ ^--s 01-guLdç-V k tA<C1&.t,-u^ y.,o t TM) rt,fZ h4-71 A ^^^ - k'lf5 b¿Z 4 ,F-4k, LW F(-o f) 4-0 o,t. r, jyt) _1 ^^4\IrtrJ q U^= tititi)( C.o bt 9\J ( 4. 'tul) ^^s &-L¿^.. f cv^ im p ayk rwl ..D&-2- ^ 6....f9vir S r , ()ft°_^! DtYTXhvC,, Is'J LS Pa o n.i1. 0(/ P i CA k!. ►'rl tn-)^ c:^b ^2`^h1 i"( Dtgl- TICL ^ A-1- rnd. c7, A-Q ucs r kitt 4-x - Pc.s3tz PEUt/L4 Aro lUn '` " @A:7 :7 P11-17 va- 5 ^ c^ n^kr9?t-^-^^ ^ Av u? �4 ue (.0.)yyi c/t'v^ o'rN w\rm,cr L`^ R5-,) ^,, ^o /^(^ o ÍQUcI^ ci-D 4.1 CAT/14,1 t., .^ 14 OL1'JÍ» c? u rtt,J otis t-/ c / PoovKP c Po txl& ^r (If\s^ ^ ^- WwuQ U\-/P11, Gn t?u^-.siq; t 15 114 v nrr f^r /n(JJ Z6Nu sOu'71-- ir c^ O tra-- 7r- ttr—A-94A- ^ L es rkr e LA w6 n pv0 0 (A, rzz,&c,p4tt,_ .^ evLot 3 cm 4- g b\ u^^ Pro A "( ' ---F©ki (),( (,( 6,v^.c_v® A i' f -h) iites(rU kti Unr4 /4 ci93`^kt( mp ^ ^ CS Yr ^ 1 —~ ^ t c^ D! o Civ sl i 6 LA c.^7^t-5r111 AZsb ! N4-- c 4-c34 ^ CYX l^^l ^ ^7 E2 /^^ E}1- 4 ~1 1,414b �t ^^ t5t5^ )ç) o d,n_s fl\rhx73, ADYL-5' - i^-Q cMu S l^ t1 P Cfk_ Det-Cbltr,t b (27 -K1 11 D 6rx,i_atkucri c,9 , r ^.., ,,.^ 4 V c LA--yu, ` uN tw r -SL o' 1 s PE-h, t C-t/'L.p3 C^J 1..° ) t-f 7kU n/4- D ' ft-k,flu1¿"( P A-1- ors-1 +'-sz. . D . "ift,c,b Jvtu'álC.4- Is P c^kf1.¡-pt erts ^ (^nIJ vrj1 0/51. C." ") ic Jokidcr-4,..'44 4 egv Q v^ Pk°ru►volmtA/1" ^ Agmi9xc rvr urv De2-r \r` /^ l rt. ewoé fe.. wv-r— ^ , G2 14:c7 O e Ttsrr-7'74-e. !n P dsf t.i' ^ p rh L^ Pe' -i1:6A4 tn 719,1 (*:-QJ^.^--r vr)-115 c-c-5 1 1 9?c331-rrk--1 1Dc_,1-11,Ltgkfi c) pa r} br/x3 s p cnit ^^ ^^ l Nrk-o ro 4'4'14 b r\p) per ^c^^ ^ ^ L 4' ^^-^ pçv u94, A "^^.^ a^ p1'Q v ^ 4-6-tt fresrni.0 LA-ft /tyl - t..^ l'o GU n,^j^ /^ ^ P' Ú AM (vt_ ^rTvi 0^ ^at, c^ (941 c^.fi 34 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4025 Title A name given to the resource Sis notes sobre el polític i el científic / Conferència Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Mètode pel pensament i mètode per l'acció. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Facultat de Ciències Polítiques, UAB Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Ciència Política Model social Description An account of the resource Text proposta inicial de Jordi Borja, seguit de la versió i notes manuscrites de PM. Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1987-11-09 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1120/19871113d_00230.pdf 82304e49118264aa64da1337ca432296 PDF Text Text +11111 I^r ^ Ajuntament de Barcelona Alcaldía Gabinete de Comunicación Pza. S. Jaime s/n. 08002 Barcelona Tel. 301 07 07 Télex 54519 Laye Paraules de l'Excm. Sr. Alcalde, Pasqual Maragall, a l'acte d'entrega dels Premis Onda Saló de Cent, 13 de novembre 1987 �ELS PREMIS ONDAS SóN AVUI UNA REFERèNCIA IMPORTANT PER A TOT EL MóN DELS MITJANS DE COMUNICACIó I PER A LA CIUTAT DE BARCELONA. PRIMER, PERQUè AQUESTA CIUTAT TÉ UNA GRAN TRADICIó EN MITJANS DE COMUNICACIó I TAMBÉ PERQUè AQUEST PREMI ES UNA MOSTRA D'UN CAMí QUE ENS ALLUNYA DEL PERILL DEL PROVINCIANISME, AL QUE ESTEM TANTES VEGADES PERILLOSAMENT ABOCATS. EN ESTE úLTIMO AÑO, QUERIDOS AMIGOS VISITANTES, BARCELONA HA RECUPERADO, EN LA LENGUA PROPIA DEL PAÍS CATALáN, AL MáS ANTIGUO DE SUS DIARIOS. NO HA SIDO LA úNICA NOVEDAD, PERO Sí LAS MáS SIGNIFICATIVA. BARCELONA, AL MISMO TIEMPO QUE HA ASISTIDO CON SATISFACCIóN AL DESARROLLO DE UN CLIMA DE PLURALIDAD Y COMPETENCIA ENTRE SUS MEDIOS DE COMUNICACIóN MUCHO MáS INTENSO QUE EN AÑOS ANTERIORES. TODO PARECE INDICAR QUE ESTE PLURALISMO SE CONS OL IDARá . LA MISMA EMISORA DECANA, CONVOCANTE Y ANFITRIONA DE ESTOS PREMIOS, HA AFRONTADO EN ESTOS uLTIMOS MESES �-3- UN RETO APASIONANTE Y DECISIVO DE CARA A SU FUTURO. SON SIGNOS POSITIVOS, MUY ALENTADORES QUE DESDE LA ALCALDíA DE BARCELONA SALUDAMOS CON ILUSIóN. EL AÑO ANTERIOR, LA ENTREGA DE LOS PREMIOS ONDAS COINCIDIó CON LA EUFORIA CIUDADANA POR LA OBTENCIóN DE LOS JUEGOS OLÍMPICOS. ESTA VEZ NOS ENCUENTRAN USTEDES ENFRASCADOS EN TAREAS ORGANIZATIVAS FUNDAMENTALES Y DECISIVAS PARA ASEGURAR EL ÉXITO DEPORTIVO Y CIUDADANO DE ESTE MAGNO ACONTECIMIENTO QUE TENEMOS A MENOS DE CINCO AÑOS VISTA. NOS ENCUENTRAN PUES, ESTE AÑO, ATAREADOS Y OPTIMISTAS A LA VEZ, ESPECIALMENTE PENSADO EN LA INFORMACIóN Y LA COMUNICACIóN, PARA LAS QUE EL RETO OLÍMPICO SUPONDRá AVANCES DECISIVOS. NUESTRO OPTIMISMO SURGE TANTO DE LAS PERSPECTIVAS DE FUTURO COMO DE LA COMPROBACIóN YA SEÑALADA DE LA MEJOR DEL PANORAMA DE LOS MEDIOS DE COMUNICACIóN Y DE SU PLURALISMO CIUDADANO. ELS PREMIS ONDAS HAN TINGUT TAMBÉ UNA GRAN VIRTUT EN LA SEVA CONNEXI6 AMB LA NOSTRA CIUTAT, QUE HAN ESTAT �CAPAÇOS DE COMBINAR AMB L'àNIM EMPRENEDOR DELS CATALANS. I D'UNS MODESTOS PREMIS HEM ARRIBAT AVUI A SER UNS GUARDONS QUE ABARQUEN UNA AMPLI VENTALL TEMàTIC I INTERNACIONAL. CONGRATULATION TO YOU, TO ALL THE ONDAS WINNERS. BE WELCOME TO BARCELONA. WE ARE HAPPY TO HAVE YOU AMONG US. WE HOPE TO SEE YOU AGAIN NEXT YEAR AND, OF COURSE, IN 1992. JE VOUDRAIS VOUS REMERCIER, MES AMIS, DE VOTRE PRÉSENCE AUJORD'HUI ET VOUS FELICITER PAR CES PRIX INTERNATIONAUX QUI SONT TRIS APPRECIÉS PAR LA VILLE DE BARCELONE, PAR LA MAIRIE ET PAR TOUS SES CITOYENS. MOLTES GRàCIES A TOTHOM I ENHORABONA. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4026 Title A name given to the resource Acte de lliurament dels Premis Ondas Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Català Castellà Anglès Francès Subject The topic of the resource Premis i reconeixements Mitjans de comunicació Societat de la informació Model social Periodisme Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1987-11-13 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1121/19871117d_00246.pdf a6459a0865609ccc42b11affab667342 PDF Text Text F.^ ¡^ t f 1111 A1cai^lta Ajuntament d e Barcelona Gabinete de Comunicación Pza. S. Jaime s/n. 08002 Barcelona Tel. 301 07 07 Télex 54519 Laye "Prevenció de la Inseguretat Urbana". Conferéncia de l'Excm. Sr. Alcalde, Pasqual "-`aragall C<,rqr.essos, 17 d e novembre 1987 �PREaM.HUL SR. PRESIDENT DE LA GENERALITAT, SR. SECRETARI GENERAL DEL CONSELL D'EUROPA, SR. PRESIDENT DE LA CONFERéNCIA PERMANENT DELS PODERS LOCALS I REGIONALS D'EUROPA, SR. SECRETARI D'ESTAT DEL HOME OFFICE, SENYORES I SENYORS: BARCELONA EST COMPLAGUDA D'ACOLLIR AQUESTA REUNIó DEL CONSELL D'EUROPA. ES UNA SESSIó QUE TÉ AL MATEIX TEMPS LA DIENSI6 DE PROMOCIó DEL CONTACTE INTERNACIONAL QUE TANT PLAU A LA CIUTAT I L'INTERS DE REFERIR-SE A UN PROBLEMA QUE, COM ÉS EL DE SEGURETAT, AFECTA SERIOSAMENT EI,S CIUTADANS DE BARCELONA I DE TOTES LES GRANS CAPITALS. CREIEM QUE NO ÉS UNA CASUALITAT QUE ES FACI A BARCELONA I QUE AQUEST FET NO ES DEU TAMPOC, NOMÉS, A �T'ESFOLC DELS DOMES DEL CONSELL DE SEGURETAT URBANA QUE HAN PROMOGUT LA COMF3RxClª, CONFERNCIA SOBRE EL PROBLEMA DE E22 LA INSEGURETAT URBANA A BARCELONA SUPOSA LA COGXINaCI j D'UN TREBALL, COMENÇAT JA FA UNS ANYS, QUE HA APORTAT ALGUNES PFFLEXTONS INTERESSANTS EN LA LÍNIA DEL QUE ARA VEUREM ()UF S Ta F 3\T A TOT EUROP A. QUE EN ELS §LTIMS QUATRE ANYS S'HA (3 GEVI TAM SET 2 BARCELONA UN ESFORÇ DE RACIONALITZACI\ DEL P OHL 2à QUE ENS PERMET AFRONTAR-LO AMB SISTEEATITZACI\ QUE SERA EL PLANTEJAMENT LA BASIC 3'a9UEETA CONFER LACIA. «¿ COEFERÇNCIA QUE AVUI IUAUGURER, PROMOGUDA PEL CONSELL D'EUROPA, REFLECTEIX L'EXPECTATIVA DELS PODERS ?C2 3 AVANT EL FET DE LA INSEGURETAT. QUAN T'AJUNTAMENT DE BARCELONA VA OFERIR LA NOSTRA CIUTAT COM A SEU I ELS EITJANS ORGANITZATIUS PER A DUR A TERME LA CONFERNCIA, DESITJ\VEM QUE ELS TEMES QUE ES TRACTESSIN �APORTESSIN ORIENTACIONS I FOSSIN UN MITJA DE REFLEXI6 SOBRE UN PROBLEMA QUE CONSIDEREN NECESSARI AFRONTAR AMB IRCACI ACI . CONFERNCIA, COM A ELEMENT D'INTERCANVI LA D'INFORMACI5 ENTRE RESPONSABLES I EXPERTS DE LA VIDA LOCAL I DE LA SEGURETAT URBANA, ES JUSTIFICA PER SI MATEIXA SENSE NECESSITAT DE MÉS CONSIDERACIONS. ÉS D ;?S I'I'JABL F, PERN, QUE ELS TREBALLS APORTIN NOVES PROPOSTES QUE AMB LA FLEXIBILITAT EXIGIDA PELS DIVERSOS P'ODELS DE GOVERNS LOCALS, S'ORIENTIN CAP A LA CONCRECIó, EN EL TEMPS, DE POLíTIQUES QUE TINGUIN UN SENTIT DETERMINAT. EI!S ;UI TENIM RESPONSABILITATS EXIGIM APORTACIONS TRADUïE?LES A LA REALITAT, PASSAR D' ALLó EMPíRIC A ALL CO`\GREI', D'ALL5 ABSTRACTE A ALLò REAL, PER PODER PRENDRE MESURES CORRECTORES DAVANT EL CONFLICTE SOCIAL. PER AIX5 DEMANA UN PAS PRECíS, L'ANàLISI, LA REFLEXI6 DAVANT EL PROBLEMA, L`S SEVES CAUSES, REMOTES I PRòXIMES, LA �FORMULACIó DE PROPOSTES I, PER óLTIM, L'ADOPCIó DE '-?E ST1 RF; . DONCS i?,F, ESTIC SEGUR QUE DE LA CONFERENCIA EN PODRED EXTREURE ORIENTACIONS QUE SERVIRAN DE BASE PER PRENDRE, TEJA POSICIó DAVANT DETERMINATS PROBLEMES QUE CREEN IN SEGURETAT . ;PI:f?BL:.M,'>. F` RELATIVITZAR. LA _;r, A SPi'.CI'S SEGURE.TAT-INSEGURETAT NO ES POT SEGURETAT ÉS LLIBERTAT EN EL SEU DrIANTIU, ,JA QUE AFECTA I LIMITA L'EXERCICI MATEIX OPTE OP.ETS INDIVIDUALS. I, PEL FET QUE AFECTA I LIMITA L'EXERCICI DE DRETS INDIVIDUALS, ELS PODERS T, OC ^r ^4 CEO A PART INTEGRANT D'UN TOT, L'ESTAT, HAN , D'ASSUOIP UN PAPER EN ELOUPE T AT ESSENCIAL EN LA L' aMBIT DE LES TASCA D'OFERIR RESPECTIVES SEVES COTPETNCIES. ELS GOVERNS LOCALS NO PODEN MANTENIR-SE AL _1ARGE C IU"í'A.D AGENTS il 1 -A . EST PROBLEMA, PEEQUE AFECTA DIRECTAMENT EL EL SEU PAPER TAMPOC NO S'HA DE LIMITAR A SER D' TRANSMISSIó D'INQUIETUDS I NSTJ^NC IES . BUN AL CONTRARI, COPS A D'ALTRES A CONSEQÜéNC IA DEL �PROPI PRINCIPI D'AUTONOMIA LOCAL, HAN D'EXERCIR UN CONJUNT A D'ACTIVITATS INSEGURETAT EN ORIENTADES PREVENIR LA FL MARC DELS SERVEIS QUE DESPLEGUEN PER AL C IUTAD1 . VULL ASSENYALAR AMB AIXò QUE LES DIVERSES ACTIVITATS I SERVEIS QUE DESPLEGUEN ELS PODERS LOCALS HAN DE M'IR UN COMPONENT OBLIGAT QUE POSSIBIITI, NO JA LA EALITZ,ACIE) DEL SERVEI, DE L'ACTIVITAT, SIN E) EL PLE GAUDI, PEE I' RT DEL CIUTADà, DEL SERVEI QUE ES PRESTA. SI ES FA ARQUITECTURA O URBANISME S'HAN DE PREVENIR LES POSSIBLES CAUSES QUE PUGUIN PRODUIR INSEGURETAT. SI ELS PR OPS ITS D' ORIENTEN A OFERIR ACTIVITATS LGDIQUES, S'HAN D'O ACTITUD L _ ;IR LES GARANTIES NECESSaRIES. HA D'ESDEVENIR UN PRINCIPI AQUESTA GENERAL. LA PREEVFECI5, COM A INSTRUMENT I MITJà PER GARANTIR LA SEGURETAT, ,S UN ELEMENT IMPRESCIà1DIBLE A INTRODUIR EN EL GOVERN LOCAL. LES POLÍTIQUES LOCALS NO PODRAN ENTENDRE'S SI NO GARANTEIXEN AL C IUTADà EL DRET A FRUIR- �NE PLENAMENT. EL CIUTADà VOL PASSEJAR EN SEGURETAT, O SIGUI EN LLIBERTAT, VIURE EN SEGURETAT. EN DEFINITIVA, QUE LA CIUTAT, COM A CENTRE DE RELACIó, DE TREBALL I DE LLEURE, LI OFEREIXI LES GARANTIES PER AL LLIURE EXERCICI DE LA SEVA ACTIVITAT EN ELS DIFERENTS PLANS EN QUE ÉS DESENVOLUPA. NO ES TRACTA DE PRESTAR UN SERVEI DE SEGURETAT, SINó D' I IPREGNAR LA POLÍTICA LOCAL DE LLIBERTAT, TOT CONVERTINT LA SEGURETAT EN UN ELEMENT INCORPORAT A LES ACTIVITATS DELS GOVERNS LOCALS. AVUI, LES POLITIQUES SOBRE SE GURETAP TRASCENDEIXEN L' àMBIT SECTORIAL PER CONVERTIR-SE EN L'EIX DE LES POLITIQUES GLOBALS QUE CAL DUR A "ERIE; NO SóN UNA PART D'UN TOT, FORMEN PART DEL TOT, PER NO COI A PART, SINó COM A SUBSTANCIA DEL TOT, PERQUó LA SEVA FORMULACIó PERMET GARANTIR L'EXERCICI DELS DRETS DELS CIUTADANS. D' AOUi OUF ELS GOVERNS LOCALS HAGIN DE RECLAMAR O �D'EXERCIR, SI FS EL CAS, AQUELLES COMPET p NCIES QUE PERAL TIN FORMULAR UNES POLÍTIQUES DE SEGURETAT. QUE PERMETIN LA INCORPORACIó DEL CIUTADà I DE LES INSTITtiCIONS A UNI A TASCA COL.LECTIVA DE DEFENSA DE LA LLIBERTAT T DE' PLE EXERCICI DELS DRETS DELS CIUTADANS. PI'EVELC Ió, P ARTICIPACIó SOCIAL, SóN ELS COMPONENTS ^. . "' U^, PAREA MEU S'HAN D'ASSUMIR AMB URGéNCIA PER PROMOURE `•T TE RLATIVES QUE POSSIBILITIN ALS GOVERNS LOCALS PRESTAR AL C IUTAD1 ELS SERVEIS QUE RECLAMA, EN UN LAr C LO COUFLICTIU I D'ACORD AMB LES GARANTIES QUE EXIGEI_ PER AI, SEU EXERCICI. ELS PODERS LOCALS HAN DE DEFINIR ")E 'MANERA CLARA LES SEVES POLÍTIQUES EN AQUEST CAMP; INCORPORAR EL C IUTADà A AQUESTS TEMES I CREAR AQUELL`: (CANS QUE PERMETIN IMPREGNAR LES DECISIONS DELS PODERS LOCALS DE LES GARANTIES DE SEGURETAT QUE ELS CIUTADANS RECLAMEN. ELS VELL S ESQUELES D'ORDRE PüBLIC - AQUELLS QUE ES VALEN NOMÉS )EL PODER COERCITI U - HAN ENTRAT EN CRISI. EN �UNA SOCIETAT CANVIANT I DINàMICA, ON HA IRROMPUT AMB MAJOR FORÇA LA INSEGURETAT, FS IMPRESCINDIBLE CREAR UNS NOUS ESQUEMES ORGANITZATIUS. 71 TRACTA, EN DEFINITIVA DE DESPLEGAR EN COORDIN_ACIá AMB ALTRES PODERS, QUE TAMBÉ TENEN COMPET è NCIES EN MATERIA DE SEGURETAT, UNA POLÍTICA DE PREVENCIS QUE GARANTEIXI EN MAJOR GRAU LA LLIBERTAT DELS CIUTADANS. PS T R ACTA DE FER DE LA CIUTAT UN ESPAI M S SEGUR, MÉS LLIURE. DE PROMOURE UN ORDRE CIUTADS, AMB CAPACITAT DF ' I OBILITZACI6, PER AFRONTAR CONJUNTAMENT, INSTITUCIJ v'S I CIUTADANS, UN CONFLICTE QUE AFECTA A TOTS. EN AQUESTA LÍNIA, FS PROPIS IT DE L'AJUNTAMENT PARCELONA PROMOURE UN DE PROGRAMA DE PREVENCIo DE LA DFLIP (1^:'`?CIA QUE i`.RTICULI, DE MANERA CONCRETA, LES IDEES CC .ACABO D'EXPRESSAR. I AIXò COM A EXPRESSIS DE LA VOLUNTAT POLÍTICA D'ESTABLIR UN SISTEMA QUE, COORDINANT ESFORÇOS EN L'ORDRE INSTITUCIONAL I INTEGRANT ELS CIUTADANS A LES TASQUES QUE S6N COMUNES A TOTS, PROMOGUI �UNA MAJOR SEGURETAT COM A REPTE DE LA LLIBERTAT QUE F;ST}?rI Ot',I;ICAi'S A GARANTIR. LLENENTS PER A T RACTAR UNA POSSIBLE PROPOSTA D'ADAPTACIó DEL MODEL POLICIAL - FAREM ARA UNA REFERèNCIA AL PROBLEMA DE L'ARTICULACI6 DE L'APARELL POLICIAL UNA R FER è NCIA I EN EL NOSTRE PAíS CONCRET. NO SER CONJUNTURAL NI RITUAL SINE REFLEXI6 QUE ELS TREBALLS UNA PREPARATORIS I LES PROPOSTES DE CONCLUSIONS DE LA CONFER E NCIA ESTIMULEN. - NOSALTRES CREIEM QUE LA CREIXENT IMPLICACI6 DE LES CIUTATS EN LA TASCA DE POTENC IACI6 DE LA SEGURETAT HA DE TENIR UNA CGRR.ESPONDNCIA EN POLICIA[ A A.fU}ST:". - L'ADAPTACIO DEL MODEL R EALITAT. EL M ODEL D' ORG AN ITZACI6 POLICIAL, AMB TOT EL QUE IMPLICA, REFLECTEIX D'UNA MANERA MÉS O MENYS ACURADA L' ESTRUCTURA U' ORGANITZACIó DEL PODER EN UN PAíS. �LA CONCLUSIò POT NO SER ABSOLUTAMENT PRECISA PER ÉS EVIDENT QUE, COM A MíNIM, NO ES PRESENTEN MASSA CONTRADICCIONS BàSIQUES. LA REGLA, PER TANT, ÉS QUE A UN SISTEMA D'ORGANITZACI6 UNITáRIA DEL PODER HI CORRESPON UN PLANTEJAMENT ESSENCIALMENT UNITARI DE L' ORGANITZACIó POLICIAL I QUE ELS ESQUEMES FEDERALS TENEN EN COMPTE AQUEST SISTEMA .DE DISTRIBUCII5 DEL PODER EN EL SEU MODEL POLICIAL. HI HA, A MES UNA ALTRA REALITAT QUE ÉS IMPRESCINDIBLE TENIR EN COMPTE: LA REALITAT DE LES GRANS AGLOMERACICNS 111'4 S QUE EXIGEIX UN TRACTAMENT ESPECíFIC, EN DIFERENTS GRAUS, EN EL MODEL POLICIAL TANT SI ÉS FE PASE FEDERAL COM UNITARI. AI,Xò_ EXPLICA QUE LA ki ry A REALITAT DELS SISTEMES DE POLICIA SIGUI OPERATIVA TANT A PAïSOS FEDERALS COM ALS ESTATS UNITS O CANADà, COM EN PAÏSOS UNITARIS COM EL REGNE UNIT ON LA �POLíCIA METROPOLITANA DE LONDRES ÉS L'EXEMPLE NIÉS CLAR DEL PLANTEJAMENT METROPOL ITCZ . FSTADi:)TIOriES - LES PROPOSTES DE CONCLUSIONS PREVEUEN UN ESFORÇ PER A LA MILLORA DE LES ESTADíSTIQUES SOBRE DELINQUèNCIA I SEGURETAT EN GENERAL. - BARCELONA S'OFEREIX PER A IMPULSAR, PER A LIDERAR AQUEST ESFORÇ EN EL MARC DE L'INSTITUT D'ESTUDIS METROPOLITANS I TENINT COM A REFERèNCIA EL TREBALL QUE S'HA REALITZAT PER A L'ENQUESTA URBANA DE NACIONS UNIDES. EL PROBLEMA DE L'OPERATIVITAT DE LES ESTADíSTIQUES URBANES ENS PREOCUPA I, D'UNA MANERA ESPECI' L, EN AQUEST TERRENY CONCRET DE LA SEGURETAT. •. TERRITCRIALITZACIO I DESCENTRALITZACIÓ A LES CONCLUSIONS ES PARLA, MOT ENCERTADAMENT, DE LA NECESSITAT DE TERRITORIALITZAR L'ACCIÓ POLICIAL. ES �UN ELE1ENT IMPRESCINDIBLE DE LA NOVA ESTRàTEGIA QUE NOSALTRES EM INICIAT, AMB RESULTATS POSITIUS. ELS AGENTS DL LA NOSTRA POLICIA SóN UNS BONS CONEIXEDORS DE LA PROBLEMATICA DE SEGURETAT DELS NOSTRES BARRIS I PODEN FER-HI FRONT AMB MIS EFICáCIA. PEPA HEM DESCOBERT QUE LA MERA DESCENTRALITZACIó POLICIA,, N O ;S SUFICIENT. ES NECESSARI ANAR SENSE PèRDUA DE TEMPS A UNA TERRITORIALITZACIó DEL CONJUNT DEL SISTEMA DE LA SEGURETAT QUE INCLOGUI, MOLT ESPECIALMENT, LA TEERITORIALITZACIó DE LA JUSTïCIA, TANT EN LA SEVA VESSANT ESTRICTAMENT JUDICIAL COM EN LA FISCAL. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4027 Title A name given to the resource Prevenció de la Inseguretat Urbana / Conferència dins la Reunió del Consell d'Europa Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau de Congressos Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Seguretat ciutadana Drets civils Administració local Acció política Model social Territoris Barcelona Europa Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1987-11-17 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1122/19871120d_00249.pdf bc2c3e6813be64908b0615ff47a5e33b PDF Text Text Ajuntament de Barcelona Alcaldia Gabinet de Comunicació Plça. S. Jaume s/n. 08002 Barcelona Telèfon: 301 07 07 Tèlex: 54519 Laye e Paraules de l'Excm. Sr. Alcalde de Barcelona, Pasqual Maragall, a la inauguració del Forum Col.lectivitats Territorials Europees per la Seguretat Urbana Palau de Pedralbes, 20 de novembre 1987 �SENYORES I SENYORS: POSEM EN MARXA AVUI FINALMENT UNA INSTàNCIA PERMANENT D'ENCONTRE PER A QUE LES CIUTATS EUROPEES PUGUIN DEBATRE ELS PROBLEMES DE LA SEGURETAT I INTERCANVIAR LES SEVES EXPERIèNCIES. EM SENTO MOLT SATISFET QUE AQUESTA REUNI6 INICIAL SE CELEBRI A BARCELONA, PER LES MATEIXES RAONS QUE EXPRESSAVA EN REFERIR-ME A LA CELEBRACIó EN AQUESTA CIUTAT DE LA CONFERèNCIA SOBRE LA INSEGURETAT URBANA. BARCELONA ES CONSCIENT QUE AQUESTA ELECCI6 ES EL RECONEIXEMENT D'UNA TASCA, CURTA EN LA SEVA DURADA PER INTENSA I AMBICIOSA, PER SAP TAMBÉ QUE AQUEST PROTAGONISME SIGNIFICA UN COMPROMÍS. BARCELONA L'ASSUMEIX I HO FA AMB IL.LUSIó. PER COMENÇAR, BARCELONA VOL TRENCAR AQUELLA QUE ERA TINGUDA �COM UNA MENA DE REGLA D'OR DE LA SEGURETAT EN EL SENTIT QUE EL MILLOR ES EL SILENCI I QUE PARLAR DE LA SEGURETAT ÉS UNA MANERA D'INCREMENTAR LA PERCEPCI6 D'INSEGURETAT. NOSALTRES ESTEM DISPOSATS A ASSUMIR ELS COSTOS DE PARLAR DE LA SEGURETAT. HO HEM FET AQUESTS DIES I HO SEGUIREM FENT, PER UNA PURA RA6 DE RESPONSABILITAT. SEGUIREM PARLANT DE LA SEGURETAT A LES NOSTRES CIUTATS I MIRAREM D'ACONSEGUIR QUE ELS NOSTRES CIUTADANS ASSUMIMEIXIN LA NOVA ACTITUD PARTICIPATIVA, ACTIVA, RESPONSABLE QUE EL PROBLEMA EGIXEIX. EL PASSAT JUNY, EL SR. GILBERT BONNEMAISON ENS VA FER LA PROPOSTA DE CONSTITUCIó DEL "FORUM DE LES COL.LECTIVITATS EUROPEES PERA LA SEGURETAT URBANA". BEN AVIAT VAM TENIR LA SATISFACCI6 DE COMUNICAR-LI EL NOSTRE ACORD ESSENCIAL AMB ELS OBJECTIUS I TASQUES DEL FORUM, EXPOSATS AL MEMORàNDUM SOBRE LA SEVA CONSTITUCIó. COMPARTIM LA CONCEPCI6 QUE S'HA EXTÉS A EUROPA PEL �CORRENT DE MUNICIPIS QUE AVUI ES REUNEIXEN EN AQUEST ACTE FORMAL DE CONSTITUCI6 DEL FORUM. COMPARTIM LA IDEA BáSICA QUE CONSIDERA LA PREVENCI6 COM EIX SUBSTANTIU DE LA SEGURETAT. AMB OCASI6 DE L'ACTE INAUGURAL DE LA CONFERèNCIA SOBRE PREVENCIó DE LA INSEGURETAT URBANA QUE HA ACABAT AQUEST MATí, VAIG EXPRESSAR LA VOLUNTAT DE L'ALCALDIA DE BARCELONA D'AVANÇAR EN EL DISSENY I DESENVOLUPAMENT D'UN PROGRAMA MUNICIPAL DE PREVENCI6 DE LA DELINQÜéNCIA. AQUEST PROGRAMA INCLOURà TOTES AQUELLES ACTIVITATS PROMOGUDES PER LES REES MUNICIPALS EN EL TERRENY EDUCATIU, CULTURAL, ESPORTIU, ECONóMIC, AMBIENTAL, ETC., QUE PODEN TENIR UNA TRASCENDèNCIA EN LA INSERCI6 SOCIAL. MOLTES DE LES CONCLUSIONS DE LA CONFERéNCIA DELS úLTIMS DIES PODEN SER DE GRAN AJUDA. PER AQUEST PROGRAMA INTEGRARà TAMBÉ LES DIFERENTS FORMES DE SOLUCI6 DISUASORIA QUE ELS SERVEIS DE LA GUàRDIA URBANA PODEN DESPLEGAR, PER Sí MATEIXES O EN COORDINACIó AMB ALTRES �SERVEIS POLICIALS, PROFUNDITZANT EN INICIATIVES JA APUNTADES PEL CONSELL DE SEGURETAT URBANA DE BARCELONA. INCLOURà IGUALMENT ACTUACIONS DE CARàCTER REHABILITADOR DIRIGIDES TANT ALS DELINQUENTS, PER REDUIR ELS NIVELLS DE REINCIDéNCIA, COM, SOBRETOT, A LES VíCTIMES, PER REDUIR ENTRE LA POBLACI6 UNA POSSIBLE SENSACI6 DE DESPROTECCI6, I PER TANT, UNA DE LES VESSANTS DEL SENTIMENT DE INSEGURETAT. ENTENEM PER TANT, EL TERME "PREVENCI6" EN EL SENTIT MÉS AMPLI I GENèRIC, COM A RESUM DE TOTES LES FORMES D' INTERVENCI6 DIRIGIDES A EVITAR LES CONDUCTES DELICTIVES I REDUIR EL SENTIMENT D'INSEGURETAT. PERò, COM VAIG REMARCAR EN LA MEVA INTERVENCI6 DURANT LA FASE INAUGURAL DE LA CONFERèNCIA, AQUEST PLANTEJAMENT NO ES CONTRAPOSA A LES ACTUACIONS COERCITIVES, NI A LA RECERCA DE LES FORMES MÉS ADEQUADES DE COORDINACI6 ENTRE ELS SERVEIS POLICIALS QUE OPEREN EN �-6- LA NOSTRA CIUTAT. BEN AL CONTRARI, ELS EXIGEIX COM A PUNT DE SUPORT IMPRESCINDIBLE: LA PREVENCI6 NO POT DESENVOLUPAR-SE FRUCTíFERAMENT EN UN CLIMA D°IMPUNITAT. PREVENCI6 NO EQUIVAL A PERMISSIVITAT. VOLEM DESTACAR TAMBÉ UN ALTRE PUNT QUE EL FORUM SIMBOLITZA: AQUESTA ESTRATéGIA PREVENTIVA, A MÉS DE REQUERIR UN ESPECIAL ESFORÇ DE LES ADMINISTRACIONS LOCALS, EXIGEIX DE LES MATEIXES UNA ACTITUD D'ESTíMUL DE LA MÉS AMPLIA PARTICIPACI6 SOCIAL. AQUESTA PARTICIPACIó HA DE SIGNIFICAR LA IMPLICACIó DE LES DIVERSES ENTITATS I ASOCIACIONS QUE ACTUEN COM A MODELS SOCIALS I, DE CREIXENTS SECTORS DE LA POBLACI6, A TRAVÉS D'UN AMPLI VENTALL DE VIES I MITJANS, DIRECTES I INDIRECTES. EN LES JORNADES SOBRE GRANS MUNICIPIS DEL MEDITERRANI OCCIDENTAL DAVANT DE LA DROGA, CELEBRADES EN AQUESTA CIUTAT DURANT L'ESTIU DE 1986, DESPRÉS DE POSARSE DE RELLEU QUE EL MUNICIPI HA DE CONSTITUIR UN NUCLI BASIC D'INTERVENCIó EN EL CAMP DE LA SEGURETAT, ES DESTACAVA QUE EN PLANTEJAR-SE ELS PROBLEMES DE LA �PREVENCIó ERA IMPRESCINDIBLE LA COORDINACIó, TANT INTRAMUNICIPAL COM ENTRE LES DIVERSES ADMINISTRACIONS AMB PRESèNCIA EN L'àMBIT LOCAL. PER AIX6 NO ÉS SUFICIENT. EN LA NOSTRA OPINI6, LES ALTERNATIVES NO ES PODEN EXAURIR EN UN SIMPLE ESFORÇ DE COORDINACI6 INSTITUCIONAL, QUE POSI EN RELACI6 UNS INDIVIDUS I EL SEU ENTORN, AMB UNS EXPERTS LLIGATS A L'ADMINISTRACIó. CREIEM NECESSARIA LA PARTICIPACI6 CIUTADANA, COM ELEMENT DETERMINANT PER ACONSEGUIR UN ENFOCAMENT COMUNITARI CONTRA LA DELINQÜèNCIA I LA INSEGURETAT, MÉS ENLLá D'UNA DINàMICA DE TRACTAMENTS INDIVIDUALITZATS. L'ALCALDIA DE BARCELONA, MITJANTÇANT EL SEU COMISSIONAT ESPECIAL PER A L'ORGANITZACI6 D'AQUESTA ASSAMBLEA, EL SR. JOSEP MARIA SOCIAS HUMBERT, HA EXPRESSAT AL COMITÉ INTERNACIONAL PROVISIONAL SORGIT DE LA REUNI6 DELFORUM A PARIS, LA FERMA INTENCIó D'ALTRES CIUTATS DE CATALUNYA Y LA RESTA DE L'ESTAT ESPANYOL �D'INCORPORAR -SE A LES TASQUES DEL FORUM. LA POTENC IACIó DEL FORUM ES UNA TASCA DE SIGNIFICATIVA IMPORTàNCIA PER A LA VIDA DELS MUNICIPIS, COM ES DESPRèN DE LES LíNIES D'ORIENTACIó PROPOSADES A LA NOTA INFORMATIVA PREPARATòRIA DE LA PRESENT REUNIó. EN RELACIÓ AMB AQUESTES LíNIES D'ORIENTACUó PER A 1988, VOLDRIEM DESTACAR ALGUNS PUNTS QUE SUSCITEN UN INTERèS PARTICULAR DE L'AJUNTAMENT DE BARCELONA. JA HEM INSISTIT EN QUE SEGUIM AMB LA MáXIMA ATENCIó LES ALTERNATIVES LOCALS D'ACCIÓ EN EL PROBLEMA DE LES DROGODEPENDèNC IES . VULL RECORDAR TAMBÉ QUE UNA DE LES CONCLUSIONS FONAMENTALS DE LA CONFERèNCIA PREVEU UN ESFORÇ PER A LA MILLORA DE LES ESTADíSTIQUES SOBRE DELINQÜèNCIA E INSEGURETAT. EL FORUM POT CONSTITUIR UN EFICAÇ MITJà PER CANALITZAR AQUEST ESFORÇ. �D'ALTRA BANDA, LES LíNIES D'ORIENTACI6 DEL FORUM RELATIVES A PROBLEMES COM EL DE LES ALTERNATIVES SUBSTITUTòRIES DE LA PRES6, LES REPARACIONS I ALTRES ASPECTES COM L'AJUDA A LES VíCTIMES DE LA DELINQÜèNCIA, ETC. PLANTEGEN EXIGèNCIES QUE, AL NOSTRE PARER, CONDUEIXEN A RESALTAR LA NECESSITAT D'UN AVANÇ CAP A UNA MAJOR TERRITORIALITZACI6 DELS SISTEMES DE SEGURETAT. AQUÍ_ ÉS IMPRESCINDIBLE INCLOURE LA TERRITORIALITZACI6 DE LA JUSTíCIA, EN LES SEVES VESSANTS JUDICIAL I FISCAL. CONJUNTAR LES ENERGIES D'UN GRAN NOMBRE DE COL.LECTIVITATS LOCALS D'EUROPA PER A IMPULSAR EL DESENVOLUPAMENT D'ESTUDIS, PROGRAMES LOCALS D'ACCI6 ENFRONT DE LA INSEGURETAT URBANA I PLANS DE PREVENCI6 DE LA DELINQÜNCIA, ÉS UNA TASCA SUGGESTIVA EN LA QUE ENS COMPLAU IMPLICAR-NOS I PER A LA QUE PROCURAREM LA MàXIMA IRRADIACIó. �Ref.: M.58 / 87 Data: 17/11/87 Ajuntament de Barcelona Alcaldia Gabinet de Comunicació MEMORÀNDUM Per a: De: Assumpte: Excm. Sr. Alcalde Gabinet de Comunicació Conferència Prevenció Inseguretat Urbana Qüestions a tenir en compte: - El dinar del Palauet Albèniz tindrà, un cop més, una xifra molt gran d'assistents que farà impossible tot intercanvi polític. - Es convenient, per t an t, preveure reunions amb Marcelino Oreja i John Patten. - Pel que fa a John Patten, el viceconsul Peter Evans va confirmar anit que estaria encantat de parlar amb l'Alcalde abans de dinar. - En relació amb aquesta reunió es pot remarcar que hi ha hagut succesius contactes però sense que s'hagi concretat res encara. - Novembre 1985. Visita de l'Alcalde al Home Office. - Febrer 1987. Visita Guerau Ruiz Pena, Angel Abad i X. Roig a Scotland Yard i altres forges de policia. - Abril -Maig 1987. Visita de Julian Delgado i X. Roig a Scotland Yard. - Octubre 1987. Visita dels responsables d'International Military Services (Consulting del Ministeri de Defensa) a X. Roig. Exp. 1.206 - 85 - IMPREMTA MUNICIPAL. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4028 Title A name given to the resource Forum Col.lectivitats Territorials Europees per a la Seguretat Urbana / Paraules inauguració Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau de Pedralbes Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Seguretat ciutadana Administració local Municipis Acció política Model social Territoris Europa Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1987-11-20 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències